f. BOT Gènere de plantes arbòries o arbustives erectes de la família de les combretàcies, de flors petites i en general verdes o blanques, que comprèn unes 225 espècies pròpies de regions tropicals. Se n’utilitza la fusta, i també serveix com a planta ornamental i és font de tanins.
f. pl. MIT Festes en honor del déu de la mitologia clàssica romana Tèrminus, déu protector dels límits dels camps i de les fronteres. Els pagesos les celebraven anualment el 23 de febrer.
f. SCATERM Revista de la Societat Catalana de Terminologia.
La Societat Catalana de Terminologia, punt de trobada de la terminologia catalana
La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) és hereva de l’Associació Catalana de Terminologia (ACATERM, fundada l’any 2002) i va esdevenir filial de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2008. En tant que societat filial de l’Institut, la SCATERM treballa per ser un punt de referència en l’àmbit terminològic i té per finalitat difondre i promoure l’activitat terminològica en català, sobretot en els àmbits científics i tècnics.
Així mateix, la SCATERM constitueix un lloc de trobada per a l’intercanvi d’informació i de coneixements entre totes les persones i organitzacions vinculades d’una manera o altra amb la terminologia.
Feu-vos-en socis!
La SCATERM us convida a participar activament en la cooperació i la difusió del treball terminològic. Com a socis, us animem a aportar idees, proposar activitats, presentar ponències en les jornades i seminaris, col·laborar amb el Butlletí —enviant-hi notícies, comentaris, cròniques o novetats— i col·laborar amb la revista terminàlia, trametent articles o propostes de ressenyes.
Com a socis de la SCATERM podeu gaudir d’aquests avantatges:
n Recepció de terminàlia, revista científica de periodicitat semestral.
n Accés exclusiu a les publicacions de la Societat que es fan amb el format EPUB (per a dispositius mòbils i llibres electrònics), a més de l’accés lliure a la versió en línia.
n Recepció del Butlletí de la Societat Catalana de Terminologia, una publicació electrònica bimestral que us mantindrà al dia de les novetats i activitats terminològiques.
n Inscripció gratuïta a les activitats ordinàries de la SCATERM, com la Jornada o el Seminari, organitzades sovint en col·laboració amb altres institucions o organismes.
n Reducció de l’import de la inscripció en les activitats extraordinàries que organitzem, com ara cursos, tallers, etc.
n Descompte d’un 50 % en les publicacions de l’IEC.
n Cada soci col·lectiu pot designar quatre persones representants que gaudeixen dels avantatges anteriors que són aplicables individualment.
Si voleu més informació, visiteu http://scaterm.iec.cat, on trobareu les quotes actualitzades per a socis individuals i socis col·lectius i la butlleta d’alta.
Imatge de portada: PatidelaCasadeConvalescència.Programa AESenunordinadorRISC6000d’IBMpel Centred’EstudisiDesenvolupamentInformàticdel’IEC.DinsdelllibreRosaM.Garciai Domènec. La casa de convalescència (1629-1680), seu de l’Institut d’Estudis Catalans.Barcelona: Institutd’EstudisCatalans,1995.Arxiude l’Institutd’EstudisCatalans.
Directora: M.TeresaCabréCastellví(UPF,IEC)
Editora en cap:
MercèLorenteCasafont(UPF)
Consell de Redacció: EsterBonet(UFEC),GlòriaFontova(TERMCAT),Miquel-ÀngelSànchezFèrriz (SCATERM),PilarSánchez-Gijón(UAB), LauraSantamaria(UAB),ElisabetSolé(UB)
Correcció lingüística i tipogràfica: ServeisEditorialsdel’Institutd’Estudis Catalans
Capçalera de la revista: JesúsCarrasco Disseny i maquetació: FundacióTam-Tam Impressió: FundacióTam-Tam
En aquest número han col·laborat: SalvadorAlegret,JosepAmat,Danielle Candel,AlíciaCasals,MariaJosepCuenca, CarlesDuarte,ÀngelsEgea,BesharatFathi, PurificaciónFernándezNisal,XavierFuentes, MercèLorente,JoanCarlesMelgarejo,María TeresaOrtego,M.MagdalenaRamon,Cèlia Riba,LauraSantamaria,MarionaTorra,Joana Torres,MireiaTrias.
Espai de trobada
CiT, portal de terminologia de ciències i tecnologia
JoanaTorres,MireiaTrias,SalvadorAlegret
Homenatge a Bernard Quemada (París, 17 d’octubre de 2013) 49 DanielleCandel
Semblança: OriolRibaiArderiu
El Dr. Oriol Riba i Arderiu: la geologia al servei del país
Revista Terminàlia SocietatCatalanadeTerminologia CarrerdelCarme,47·08001Barcelona Telèfon:935529104·Fax:932701180 Adreçaelectrònica: terminalia@iec.ca t
Teniualesmans(oalapantalla)elnúmero9 de terminàlia,corresponentaljunyde2014. Volemaprofitarl’avinentesaperinformarvosd’algunesnovetatsques’hanesdevingut enaquestsdarrerssismesosenrelacióamblarevista.
ElConselldeRedacció,coméslleidevida,esrenovaperiòdicament.Desprésdelapublicaciódelnúmero anterior,JoanMariaRomaníhadeciditdeixarelConsellperemprendrenovesactivitats.L’enyoraremmolt, peròsegurquepodremguanyarunnouautor i collaborador.Hemd’agrair a LauraSantamaria,professoradetraduccióespecialitzadaalaUniversitatAutònomadeBarcelona,queenshagivolgutfercostaten aquestprojecteihagisubstituïtenJoanMariaalConsell.Enaquestnúmero9jahempogutcomptarambla sevacol·laboració.
Desdefaunsmesos,GoogleAcadèmicbuidaregularmentelscontingutsde terminàlia desdel’Hemerotecadel’Institutd’EstudisCatalans(IEC) o desdel portalderevistesRACO,cosaqueafavoreixladifusió i l’impactedelarevista. I tambéheminiciatlesgestionsperpoderformarpartdeldirectoriderevistesde laModernLanguageAssociation(MLA), www.mla.org Usenmantindreminformats.
Elmonogràficd’aquestnúmeroestàdedicatalmón delarecerca i eldesenvolupamentdelesenergies.Hem d’agrairlacol·laboraciódelaSecciódeCiènciesiTecnologiadel’Institutd’EstudisCatalans,enespecialla implicaciópersonaldelseupresident,DavidSerrat, queenshaorientat i enshaajudatenlacercadecollaboradors.Elmonogràficestàcompostperl’«Entrevista»queenshaconceditelDr.AntoniLloret i Orriols,
prestigiósfísicquehatreballatenprojectesdiversos, teòrics i aplicats,relacionatsambl’energia; i pel«Dossier»,formatperunarticlesobreelsdiferentstipus d’energia i laterminologiaassociada a càrrecdeJosep AmatiAlíciaCasals,iperlarelaciódelsrecursosterminogràficsdisponiblesenllenguacatalanasobre energiesengeneral o tipusd’energiaenparticular. Hipodreucomprovarquehihasectorsenergèticspoc representatsenlaproduccióderecursosterminològics,iquelasituaciódelarecercaactualaCatalunya noafavoreixtampoclaproducciódetextosespecialitzatsd’aquestatemàticaencatalà,aexcepciódeles revistesdel’IEC.
Al’«Espaidetrobada»s’inclouunarticledepresentaciódelPortaldeCiènciaiTecnologia(CIT)del’IEC, a càrrecdeJoanaTorres,MireiaTrias i SalvadorAlegret; i unabreucrònicadel’acted’homenatge a BernardQuemada,celebrataParíselmesd’octubrepassat, a càrrecdeDanielleCandel.Lesressenyesd’aquest
númeroesrefereixenalllibre La terminologie multilingue deRacheleRaus,acàrrecdeMariaJosepCuenca, al Diccionari de dret administratiu delDepartamentde JustíciadelaGeneralitatdeCatalunyaielTERMCAT, acàrrecdeCarlesDuarte,ialrecursenlínia Vocabulària delsServeisLingüísticsdelaUniversitatdeBarcelona,acàrrecdeM.MagdalenaRamon.
Tancaelnúmerolasecció«Semblança»dedicada a lafiguradelgeòlegOriolRiba i Arderiu,relacionat amblatemàticadelmonogràficperlasevaimplicació professionalenl’energiadelpetroli.Hitrobareudos textos:unsobrel’empremtadelprofessorRibaenels seusestudiantsicol·legues,deJoanCarlesMelgarejo, iunaltresobreelsseusinteressosielsseusprojectes terminològics,acàrrecdeCèliaRiba.
Esperemqueusagradi.
TERMINÀLIA éslarevistasemestraldelaSocietatCatalanadeTerminologia(SCATERM),filialdel’Institut d’EstudisCatalans,queespublicatantenpapercom ensuportelectrònic.Aquestarevistasorgeixenun entornlingüísticmoltactiudesdelpuntdevistaterminològic(activitatcientífica,planificaciólingüística,docència,recerca,innovació,desenvolupament derecursos,xarxesdecooperació), i preténcobrir unespainaturald’intercanvid’idees i d’actualitzacióinformativa,totpublicantcontribucionssobre terminologiaiàmbitsafins.
L’objectiuprincipalésferconèixerarreul’activitat científica i professionalrelacionadaamblaterminologiacatalana,desdelarecercafins a lesaplicacions, desdelsserveisfinsalsproductes,desdelesaccionsdeformaciófinsaldebatsocial.Ensinteressa reflectireltreballqueesfaenelsterritorisdellenguacatalana(tantsiesrefereixalallenguacatalana com a d’altresllengüesdetreball),pelquetéd’exportable a altrescomunitatslingüístiques.Alhora
Pertant,tot i queneixcomunarevistad’abast local,pelfetdeserl’òrgandedebatcientíficdela SocietatCatalana deTerminologia,téunaclara vocaciódeprojeccióexterior;peraquestmotiu,lesllengüesdelarevistasónelcatalàil’anglès.S’admeten tambécontribucionsenespanyolienfrancès.
El50 % delscontingutsdelarevistasóncontribucionsoriginals,sotmeses a avaluacióperparelles d’expertsexterns.Larestadelarevistaestàestructuradaenseccionsfixes,quepretenenreflectirl’actualitatdelesdiversesactivitatsdelaterminologia id’àmbitsafins,iservird’òrgand’intercanviid’expressiódelsdiversosperfilsprofessionalsvinculats alaterminologia.
Elstemesques’hipodentractarsón,entred’altres:laterminologiacatalana,laterminologiade sectorsespecífics,elsaspectessocials i lingüístics delaterminologia,laterminòtica,eldiscursespecialitzat,latraduccióespecialitzada,lalexicografia especialitzada,l’ensenyamentdelaterminologia i lahistòriadelaterminologia.
El Consell de Redacció
Hi ha un terme per descriure simultàniament mesurament i identificació?
Xavier Fuentes Arderiu és doctor en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i especialista en anàlisis clíniques i en bioquímica clínica. Des de l’any 2012 és consultor independent en ciències de laboratori clínic i actua en diverses organitzacions nacionals i internacionals de normalització de la terminologia científica. Ha estat director científic del Laboratori Clínic de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Àngels Egea Puigventós és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i màster en Lingüística Computacional. Des de l’any 1995 és responsable de terminologia dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. Ha treballat en el projecte del Corpus Informatitzat de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i en l’actualització del diccionari normatiu.
Aquest article explora diferents propostes denominatives a l’hora de triar un terme que permeti designar al mateix temps l’acció de mesurar magnituds (propietats quantitatives) i l’acció d’identificar propietats nominals (propietats qualitatives), que són activitats que es duen a terme simultàniament en molts laboratoris cientificotecnològics i per a les quals no hi ha encara cap terme recomanat internacionalment.
Paraulesclau: mesures; magnituds; propietats nominals; laboratori clínic; ciències de la salut
Abstract
Is There a Term to Describe Measurement and Identification at the Same Time?
This article explores some denominative proposals for a term that means both the action of measuring quantities (quantitative properties) and the action of identifying nominal properties (qualitative properties), activities that are carried out simultaneously in many scientific and technological laboratories and for which there is no internationally-recommended term.
Keywords: measurement; quantitative property; nominal property; medical laboratory; health sciences
Desd’unpuntdevistaontològic,enciència i tecnologia s’estudientrestipusdepropietats:lespropietatsquantitatives(magnitudsescalars,vectorials i tensorials),les propietatssemiquantitatives(omagnitudsordinals) i lespropietatsnominals(FuentesArderiu,2013).
Lesmagnitudsescalars,vectorials i tensorials—els valorsdelesqualscontenennombresracionals— i les magnitudsordinals—elsvalorsdelesqualssónnombresordinalsoaltressímbolsquedenotenordre—es mesuren,mentrequelespropietatsnominals—que notenenvalorsnumèricspròpiamentdits—s’identifiquen(FuentesArderiu,2013).
Araperara,però,enl’àmbitcientificotecnològicen generalnohihauntermerecomanatinternacionalmentperreferir-seindistintamentalsmesuraments i lesidentificacions.
Enlesciènciesdelaboratoriclínic,uncasparticulardelesciènciesdelasalut,l’activitatfonamentalés fermesuraments in vitro demagnitudsescalarsiordinals i identificacions in vitro depropietatsnominals, ambutilitatmèdica.Perexemple,esfanmesuraments in vitro delaconcentraciódesubstància[magnitud escalar]decolesterolenelplasma i delaconcentracióarbitrària[magnitudordinal]denitritenl’orina i s’identifica in vitro unavariaciódeseqüència[propietatnominal]d’ungenconcret(FuentesArderiu i Miró Balagué,2011).
Seguintdinslesciènciesdelaboratoriclínic,caldestacarquelanormaENISO15189(ENISO,2012)síque inclouuntermequedesignasimultàniamentelsmesuraments i lesidentificacions.Les versions alemanya, anglesa i francesad’aquestanorma(corresponents a lestresllengüesoficialsdelComitèEuropeudeNormalització)utilitzeneltermequecorresponalmot català examen,i defineixenelconceptecomun«conjuntd’operacionsdestinades a determinarelvalor o les característiquesd’unapropietat» i fanunanotad’aclarimentenquèesdiuqueels exàmens de laboratori sovint tambés’anomenen assays (‘assaigs’)o tests (‘proves’).
Encatalà,eltermemésusatquotidianamental carreri,sobretot, a lesciènciesdelasalut,és prova , sovintafegint-hiunadjectiu(alabibliografiaenanglès s’observa un fenomen similar amb el terme test), que podemsentirenfrasescomara:
Aquest any hem introduït dues proves noves de laboratori • al nostre catàleg.
L’any passat vam fer 5 milions de proves radiogràfiques. •
Aquesta prova va molt bé per al diagnòstic de l’infart agut • de miocardi.
Peròencarahihaaltrestermesusatsambmés o menysfreqüènciaenciència i tecnologiaperreferir-se alhoraalsmesuraments i lesidentificacions;perordre alfabètic,elsmésempratssón anàlisi, assaig, avaluació, determinació, observació, test i valoració.
L’objectiud’aquestarticleésseleccionar i fixarel termemésadequatperdesignarsimultàniamentels
mesuraments i lesidentificacionsqueesfanenles ciènciesdelasalut i que,probablement,seràaplicable a lamajoriadeciències i tecnologies.Perferaquesta seleccióilapropostaposteriorestindràencompteel quehidiulametrologia,queéslaciènciadelsmesuraments i les sevesaplicacions;encara que aquesta cièncianoincloguilesidentificacionsdelespropietatsnominals.
2Anàlisi de candidats
A continuacióestudiaremlaviabilitatdecadascun d’aquestsnoms, i elsverbsques’hirelacionen,usats enaquestscontextos.
2.1 Anàlisi i analitzar
Enellaboratoriquímiceltermeempratperdesignaralhoraelsmesuraments i lesidentificacionssol ser anàlisi. D’aquíveelnomde química analítica i dels dostipusd’accionsqueduu a terme:anàlisiqualitativa(queestableixlapresènciaoabsènciad’unacerta entitatmolecularenunamostra)ianàlisiquantitativa (quemesuralaquantitat o proporcióexactad’unacerta entitatmolecularenunamostra).Fins i totel Diccionari de la llengua catalana (DIEC2),enunadelesaccepcionsde anàlisi diu«identificació i determinaciód’un o més delscomponentsd’unamescla, o d’un o mésdelselementsquímicsqueconstitueixenuncompost,separaciód’aquestscomponentsoelementsiestabliment delsgrausdepuresadelssistemesmaterials».
Tambéésunadelesdenominacionsusadesenel laboratoriclínic (anàlisi de sang, anàlisi d’orina) perreferir-se a l’activitatques’hidesenvolupa(juntamentamb prova,quediscutiremmésendavant)iquetantpotfer referènciaamesuraments(nombredeleucòcits)com aidentificacions(presènciad’Escherichia coli).
Elmot anàlisi , però,presentadosinconvenients quenoelfanboncandidatcom a termegeneralper a ladenominaciódemesuraments i identificacions. D’unabanda,famoltmésreferència a ladescomposiciód’algunacosaenelsseuscomponentsquenopas alsmesuramentsrelacionatsambaquestscomponents.Peraixò,difícilmenttrobaremque anàlisi sigui unaformaviableperreferir-se a mesuramentsqueno comportinaquestatascadedescomposició ( * analitzar la distància, *analitzar la velocitat).Del’altra,elmot anàlisi téaltressignificatsmoltdiferentsd’aquestdins l’àmbitcientífic(anàlisi de dades,perexemple).
2.2 Assaig i assajar
Enelcampdelaciència,unassaigpotserunaprova a quèsesotmetalgunacosaperveure’nelfuncionamentolesqualitats,comespotveureenlesduesprimeresdefinicionsdel DieC2: «Operaciódeprovaper a veuresiunacosaresponalseuobjecte, a lasevades-
Hi
tinació»(exemplesd’ús: Fer l’assaig d’una màquina. Fer l’assaig d’un medicament)i«Experimentaquèsesotmet unmaterial,undispositiuounaparellpertaldevalorar-neobjectivamentlaidoneïtatper a lescondicions detreballquehauràderesistir».
Peròcaltenirencomptequeelmotanglès assay té unabastconceptualmésampliquenopaselmotcatalà assaig. Fixem-nosenlesdefinicionsquetrobemal Merriam Webster per a assay: «archaic:trial,attempt», «examinationanddeterminationastocharacteristics (asweight,measure,orquality)» i «analysis(asofan oreordrug)todeterminethepresence,absence,or quantityofoneormorecomponents;also: a testused inthisanalysis».
Éspossiblequealgunsusosterminològicsde assaig siguincalcsmés o menysanticsdel’anglès,comara podriaserelcasdelesduesdefinicionssegüentsdel DieC2: «Anàlisiquímicaqualitativaqueesduu a terme mitjançantreaccions i tècniquessimples i breus» (exemplesd’ús: Assaig per via seca. Assaig per via humida )i «Anàlisid’unamoneda,d’unlingotd’or,d’argent,per a verificar-nelallei».Fixem-nosquesóndos usosespecialitzatsquenoderivendelssignificatsmés generalsdelmot assaig català,sinódelssignificatsdel motanglès assay quehemreproduïtabans.Probablementaixòexplicaquetambéenellaboratoriclínic siguicorrentl’úsde assay (comesdedueixdelanota 3 deladefiniciópera examination dinslanorma eniSO 15189:2012: «Laboratoryexaminationsarealsooften calledassaysortests»),cosaquenopassaencatalà,on enstrobemqueelsmotsd’úscorrentenaquestàmbit són prova o anàlisi
Aixídoncs,desdelaperspectivadelcatalà, assaig no ésuncandidatgensadequatperexpressardemanera generallaideademesuramentiidentificació.
2.3 Avaluació i avaluar
SitenimencomptelesdefinicionsdelDIEC2 per avaluar , veuremqueencontéunaques’aproxima a la ideaqueaquíesvolexpressar:«Determinar,especialmentd’unamaneraaproximada(unamagnitud)» (exempled’ús: Avaluar el pes d’una cosa).
EnelDIEC2 hihaduesdefinicionsde determinar que podenestarrelacionadesambelsmesuraments i lesidentificacions,unademoltgeneral i unaaltra
del’àmbitquímic:«Fixar,establirexactamentcom a resultatd’unadeliberació,d’unraonament,d’una investigació»(exemplesd’ús: Determinar la distància de la Terra al Sol. Determinar la densitat d’un cos )i «Trobar (unaconcentració)com a resultatd’unaanàlisiquantitativa».
El Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC)hiafegeixunaaltraaccepciódinsdel’àmbitdelabiologia: «Establir a quinaespècie o tàxonpertanyunorganismeconcret»,queésl’expressiód’unaidentificació o propietatnominal(tàxonoespècie).
Defet, determinació (i determinar) éseldescriptordela majorpartdelesdefinicionsquehemvistfinsara i de lesqueveuremmésendavantperalspossiblescandidats a termeperdesignarmesurament i identificació alhora.Aixòvoldirqueésunhiperònimdegairebé totselsmotsproposats,cosaqueelconverteixenla denominaciópreferent.
Fixem-nosenlesduesprimeresaccepcionsdelverb determinar recollidesenel GDlC, quedonencompte tantdemesuraments(accepció1.1)comd’identificacions(accepció1.2): 1.1 «Fixar,establir,exactament (algunacosa)com a resultatd’unadeliberació,d’un raonament, d’una investigació» (exemplesd’ús: Encara no hem determinat l’hora de la sortida. Determinar la densitat d’un cos)» i 1.2 «Establir a quinaespècie o tàxonpertany unorganismeconcret».
Elsentitetimològicde determinar , que és‘posar límits’,tambééscoherentambelnousignificatespecialitzatqueselivoldonar. A més,ésunmotcultedisponibleenlesprincipalsllengüeseuropees,cosaque enfacilitalainternacionalització.
Comjas’haditabans,lanormaEN i SO 15189:2012 utilitzaenlestresllengüesoficialsdelComitèEuropeudeNormalització(alemany,anglès i francès)els motscorresponentsalmotcatalà examen perreferir-se al conjuntd’operacionsquetenenperobjecte ladeterminaciódelvalord’unapropietat,és a dir,la determinaciódelespropietatsquantitatives o qualitatives.Ladefinicióenllenguaanglesade examination ilestresnotesquel’acompanyensón:«setofoperationshavingtheobjectofdeterminingthevalueor characteristicsof a property.Note1:Insomedisciplines(e.g.microbiology)anexaminationisthetotal activityof a numberoftests,observationsormeasurements.Note2:Laboratoryexaminationsthat determine a valueof a propertyarecalledquantitative examinations;thosethatdeterminethecharacteristicsof a propertyarecalledqualitativeexaminations. Note3:Laboratoryexaminationsarealsooftencalled assaysortests».
Hi ha un terme per descriure simultàniament mesurament i identificació? XavierFuentesArderiuiÀngelsEgeaPuigventós
Seguintlesversionsoficialsd’aquestanorma,s’hauriad’usar examen i examinar encatalà?Segonsel DieC2 examinar és:«Observar(quelcom)minuciosament, metòdicament,perconèixer-nelesqualitats,l’estat, etc.»(exemplesd’ús: Examinar un mineral. Examinar una proposició, una qüestió).»
Tambéésinteressanttenirencomptel’entrada examen del Diccionari enciclopèdic de medicina: «Qualsevolinspecció, indagació,investigació,observació,etc.,efectuadamitjançantelssentits o ambl’auxilid’instruments,deles circumstàncies o lesqualitatsrelatives a unapart oa un òrgan i realitzadaambfinalitatsdiagnòstiques.Segons elmètodeempratésunexamenfísic,radiològic,endoscòpic,etc., i segonsl’objectedel’atencióésunexamen citològic,ginecològic,òtic,necròptic,etc.».
Caltenirencomptequelapropostad’aquestmot com a termegeneralper a mesuraments i identificacionsenlanormaENISO15189:2012pothaverestat induïdapelsusosespecialitzatsd’aquestmotenaltres llengües.Perexemple,enfrancès,noésgensestranya l’expressió examen de laboratoire (juntamentamb essai de laboratoire) comespotveureen Le grand dictionnaire terminologique; enanglès,tambééshabituall’expressió laboratory examination, però,encatalà, i talcomes recullenla9aediciódela Classificació internacional de malalties, l’equivalentés anàlisi. Encatalà,elmot examen éspocusatenellaboratoriclínic i sempreques’usaen uncontextespecialitzatfareferènciaalfetd’observar detalladamentmésquenopas a l’obtenciódemesuramentsoidentificacions.
2.6 Observació i observar
Hihaalgunsusosespecialitzatsde observació quepodrienjustificar-nel’úscom a termegeneralper a mesuraments i identificacions,compodemveureenaquestes duesaccepcions,unadenàutica i unaaltrad’astronomia,recollidesenel GDlC: «Mesura,efectuadapel pilotd’unaembarcació,quepermetladeterminació delaposició i delrumb» i «Acciód’observarunastre pertald’obtenir-nealgunadelescoordenades o algunaaltradada».
Però observació (il’infinitiu observar ) téunaforta implantacióenmetodologiacientífica(dinsl’epistemologia)percontraposició a experiment (i experimentar). Enlesobservacionslesvariablesnoestancontrolades perlapersonaqueinvestiga,mentrequeenelsexperimentsalmenysunadelesvariablessíquehoestà.
Enlesciènciesdelasalut, prova ésunmotmoltcorrentperreferir-se a unesactivitatsencaminades a fer tantmesuramentscomidentificacions.Arabé,elmot prova, mésquedenotarl’acciódemesurar o identificar,
denotal’acciódesotmetrealgú o algunacosa a certesexperiènciesquedemostrinlapresència o absència d’algunasubstància (prova d’embaràs)o béelfuncionamentd’algunòrganosistema(prova de resistència).
Sirevisemelssignificatsdelverb provar quevénenal cas—«posar a prova»,«assajar»,«establirlaveritat»—, veuremquel’úsde prova sempres’ajusta a algunsdel significatsdelverb.Així,unaprovaderesistènciaconsisteix a posar a prova laresistènciad’algú o d’alguna cosa, i unaprovad’embaràsconsisteix a sotmetrealgú a certesexperiènciesquepermetinestablirlaveritat (olafalsedat)d’unembaràs.Pertant, fer una prova és normalmentunamaneraindirectadeprovaralguna cosa,quecomportaenmoltscasosunmesuramento unaidentificació.
Fixem-nos,perexemple,enelcasdela prova de la tuberculina,usadaperprovarsiunapersonatélainfecciótuberculosa,queconsisteix a identificarl’al·lèrgia tuberculínicaposantencontactel’organismeambla tuberculina.Encapcaspodríemparlarde provar la tuberculina,nide provar l’al·lèrgia,jaqueelqueesprovaésla infecciótuberculosa, i laprovadelatuberculinadenota simplementunprocedimentdeverificacióqueusala tuberculinaperdelatar-lamitjançantlaidentificacióde lareaccióal·lèrgicaqueprovocaenelpacient.
Aixídoncs,veiemquenoespotdirquel’expressió prova equivalgui a mesurament o identificació,sinó queequival a unprocedimentdeverificacióquepot comportar,aixòsí,elmesuramentdepropietatsquantitatives o laidentificaciódepropietatsqualitatives.En certamanera,doncs, prova (o provar),d’unabanda, i mesurament (o mesurar )i identificació (o identificar ),de l’altra,estanenplansdiferents i noespotconsiderar que prova siguiunhiperònimde mesurament i identificació, encaraqueenlesprovesesfaciindistintament unacosail’altra.
2.8 Test i testar
El D ie C2 admetl’anglicisme test endiversesàrees temàtiquescom a sinònimde assaig, prova o reacció, per tant,presentalesmateixeslimitacionsqueelsmots assaig i prova quejahemcomentat.
2.9 Valoració i valorar
El D ie C2 ensdiuque valorar és«determinarelvalor (d’unacosa)» o «efectuarunavaloració(d’unasubstància)», i tambéensdiuqueunavaloració, a mésdeser l’acciódevalorar,ésuna«tècnicavolumètricad’anàlisiquímicaperlaqualhomdeterminalaconcentració d’unasubstànciaqueestrobaensoluciómitjançant unareaccióambunvolummesuratd’unaaltrasolució».Veiemqueestractad’unúsmoltrestringit(tècnicavolumètrica) i ambunsignificatmoltprecís(determinaciódelaconcentraciód’unasubstànciamitjançantunareacció)quedifícilmentespotferextensible aaltrescontextos.
Hi ha un terme per descriure simultàniament mesurament i identificació? XavierFuentesArderiuiÀngelsEgeaPuigventós
3Conclusió
Desprésdeconsiderartoteslespossibilitatsesmentades,pensemque determinació —ielverb determinar és laformamésraonableperal·ludirdemanerasimultàniaiindistintaalesmesuresilesidentificacionsen elllenguatgecientificotecnològic.Lesaltresopcions denominativespresentenrestriccionsimportantspel quefa a l’àmbitd’aplicació i generalmentpressuposen untipusdeprocésperferelmesurament o laidentificacióquenoespotferextensible a totselsprocessos possibles,és a dir,nosónsemànticamentprouneutres perpoderabastartotselsàmbits i processosenquèes fanmesuramentsiidentificacions.
LapropostaqueesfaenlanormaENISO15189:2012 d’usar examination com a hiperònimde measurement (o assay )i test enl’àmbitdellaboratoriclínic,potser estàjustificadaenanglès,peròjahemvistqueseria unasoluciómoltforçadaencatalà,onl’úsdelmot examen perreferir-se a aquestesactivitatséspràcticamentnul.
Noméshihauncandidatquereuneixaquestescaracterístiquesdeneutralitatsemànticai,conseqüentment, d’extensibilitatentotselsàmbits,queés determinació (i determinar).Fixem-nosqueelsubstantiu determinació i el verb determinar apareixensovintcom a descriptorsen moltesdelesdefinicionsques’hanreproduïtenl’estudiquehemfet:
anàlisi • : identificació i determinació d’un o mésdels componentsd’unamescla, o d’un o mésdelselementsquímicsqueconstitueixenuncompost, separaciód’aquestscomponents o elements i establimentdelsgrausdepuresadelssistemesmaterials; avaluar • : determinar, especialmentd’unamaneraaproximada(unamagnitud); examination: • setofoperationshavingtheobjectof determining thevalueorcharacteristicsof a property; observació • :mesura,efectuadapelpilotd’unaembarcació,quepermetla determinació delaposició i del rumb; valorar • : determinar elvalor(d’unacosa).
Aquestúsésl’indicador més clar que determinació i determinar sónhiperònimsdelsmotsanalitzatsfins aquíi,pertant,tambécalconsiderarquesónhiperònimsde mesurament i identificació,i mesurar i identificar, respectivament.
Ambaixònoespreténsubstituirlesdenominacions pròpiesdecadaàmbitidecadaactivitatenquèesfan mesuraments o identificacions,sinósimplementproposareltermesuperordinatquelesaplegatotes i amb elqualhadeserpossiblereferir-se a totaquestconjuntd’activitatsindependentmentdel’àmbitd’aplicació i del tipusdeprocés que sesegueix per dur-les a terme.
Bibliografia
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: Modificació clínica [enlínia].8aed.Barcelona:GeneralitatdeCatalunya.DepartamentdeSalut,2011.
Diccionari enciclopèdic de medicina [enlínia].Barcelona:EnciclopèdiaCatalana,1988.<http://www.medic.cat> [Consulta:1setembre2013].[DEM]
EN ISO 15189. Medical laboratories. Requirements for quality and competence. Brussel·les:InternationalOrganization forStandardization,2012.
FuenteS arDeriu, Xavier (2013). «Proposedterminologyof ‘lato sensu metrology’forscientificmethodology». Accreditation and Quality Assurance, vol.18,núm.3,p.247-252.
Gran diccionari de la llengua catalana [enlínia].Barcelona:EnciclopèdiaCatalana,1998. <http://diccionari.cat> [Consulta:1setembre2013].[GDLC] inStitutD’eStuDiS CatalanS (2007). Diccionari de la llengua catalana [enlínia].2aed.Barcelona:Institutd’EstudisCatalans.<http://dlc.iec.cat>[Consulta:1setembre2013].[DIEC2]
Le grand dictionnaire terminologique [enlínia].OfficeQuébécoisedelaLangueFrançaise,1997. <http://gdt.oqlf. gouv.qc.ca>[Consulta:1setembre2013].[GDT] Merriam Webster.com [enlínia].MerriamWebster.<http://www.merriam-webster.com>[Consulta: 1 setembre 2013].
Experts and Specialised Lexicography: perspectives and needs1
Estudiant de doctorat a l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (2012-2015) i Màster en Lingüística per la Universitat Pompeu Fabra (2011-2012). Prèviament, ha estat vinculada professionalment a l’Acadèmia de llengua i literatura perses (2005-2011), on va cooperar en el buidatge i la recollida de termes tècnics de diversos camps d’estudi. També ha participat en congressos nacionals i internacionals com ara DanTerm (2013), RiTerm (2012), National Proteomics Congress [Iran] (2010), National Biology Conference [Iran] (2010) i ha publicat algun l’article.
Resum
Experts i lexicografia especialitzada: perspectives i necessitats
Aquest estudi ha estat elaborat a partir de dos propòsits. El primer objectiu és entendre i preveure les necessitats lexicogràfiques dels experts en situacions comunicatives concretes. El segon objectiu és avaluar diccionaris especialitzats des del punt de vista dels experts, tenint en compte el seu nivell de coneixements i la manca de diccionaris elaborats específicament per als experts. Aquest article s’estructura en dues parts principals: a la primera part presentem les contribucions teòriques sobre les necessitats dels especialistes des del punt de vista de la teoria funcional de la lexicografia (Bergenholtz, Tarp, Nielsen, i Kauffman) i també de la teoria comunicativa de la terminologia (Cabré); i a la segona part hem estudiat empíricament les expectatives que tenen els experts quan usen diccionaris especialitzats.
L’experiment que hem desenvolupat ha consistit a passar un qüestionari en què els experts han triat la informació que més necessiten en relació amb les tasques professionals que duen a terme o bé han classificat diccionaris especialitzats existents.
Paraulesclau: teoria comunicativa de la terminologia; ús de diccionaris; experts; lexicografia especialitzada
Abstract
This study was performed with two main purposes in mind. The first was to understand and predict the lexicographical needs of experts in communicative situations, while the second was to evaluate specialised dictionaries from experts’ point of view, considering their knowledge proficiency and the lack of dictionaries aimed primarily at experts. This paper consists of two main parts. The first presents the theoretical background on experts´ needs based on the functional theory of lexicography (Bergenholtz, Tarp, Nielsen and Kauffman) as well as the communicative theory of terminology (Cabré), while the second looks at experts’ expectations about specialised dictionaries based on empirical research.
We conducted evaluation experiments where experts were asked to complete a questionnaire either for selecting the most needed information related to their professional tasks or for rating existing specialised dictionaries.
Keywords: communicative theory of terminology; dictionary use; experts; specialised lexicography
Specialisedlexicographyhasbecome a highlyattractivefieldofstudyrecently,althoughlexicographyas anactivityhas a longhistory.Therearesomerecent valuableworksdevotedtotheoreticallydistinguishingusergroupsofspecialiseddictionariesandtheir specificneeds(Bergenholtz & Nielsen,2006;Welker,2010;Fuertes-Olivera & Tarp,2011;Bergenholtz & Tarp,2002,2003,2004;Nielsen & Tarp,2009;etc.). Besides, a lotofempiricalresearchhasbeendoneto elicitinformationaboutdifferenttypesofusersaswell asdesigningdictionariesbasedonthefunctionaltheoryoflexicography;goodexamplesoftheseapproaches areevaluationsofexistingdictionariesanddesigning a newgenerationofspecialiseddictionaries(Antia,2001; Bergenholtz & Bothma,2011;Karpova & Kartashkova, 2010;Fuertes-Olivera & Nielsen,2011;Bergenholtz & Nielsen,2006;etc.).However,itisanunfortunaterealitythatmanyexistingspecialiseddictionariesarestill largelybasedontraditionallexicographymethodologies,withlittleconsiderationaboutusertypesandtheir realneeds.Moreover,themajorityofexistingspecialiseddictionariesareprimarilyaimedatsemi-experts andnon-experts(aglanceatintroductionsandprefacesofdictionariesdemonstratesthispoint).
Amongsttheusersofdictionaries,experts’needs havehardlyeverbeenseriouslytakenintoconsiderationandthereis a lackofconcreteandusefulinformationabouttheseusers,whopresent a numberof specificfeaturesandneedsregardingtheseresources.Overthelastdecade a lotofempiricalresearch hasbeencarriedoutbasedonthefunctionaltheoryof lexicographytofindoutwhatappropriatecontentfor potentialusersis,butmoreseemstohavebeenlimited tolanguageacquisitionandtranslation.Theseinadequateresourcesoftenposeproblemsforexperts.
Itisanindisputablefactthatexpertsspend a considerableamountoftimeandeffortonconsultingspecialiseddictionariesandotherreferenceresources, whereunfortunatelytheymightnothavetheopportunitytofindanyresourceaimedprimarilyatthem.This isthereasonwhylexicographicalresourceshaveconsiderableimportanceforthemandshouldmeettheir requirementsasfaraspossible.Inouropinion,itmay bethecasethatmostlexicographicalresourcesdonot fulfilexperts’qualityandquantityexpectations.
Thispaperisanattempttocontributetomodern lexicographicalstudies,andterminographyinparticular,whichtake a functionalapproachtodictionaryuse. Thispaperfirstlydiscussesthetheoreticalbackground ofspecialisedlexicographyandterminographywith a descriptionofdifferentpointsofview,andsecondly presents a surveycarriedoutrecentlytoimprovethe developmentofLSPlexicographyregardingexperts’ needsandexpectationsaboutdictionaries.Morespe-
cifically,wepresenttheresultsof a questionnaire distributedto a randomsampleofexpertsfromdifferentfieldsofstudiesregardingthetypesofdictionariesused,frequencyofuseandconsultation,typesof informationtheylookfor,etc.Asregardsitspotential ‘empirical’significanceitisfeltthatitmayprovide a usefulstartingpointforthoseresearchersinterested inexpertsandforthoseterminographerswhostudy theprofessionalneedsofexperts.
1.2Aims
Itseemsthatnoneoftheexistingresearchhascontributedsignificantlytopresenting a profileofexperts asdictionaryusers;accordingly,preliminarystudies suchasthisresearchwillresultinanoverviewratherthan a detailedsnapshot.However,webelievethat evenatthispreliminarystagetherearesomeaspects whichneedtobeclarifiedformoredetailedfurther studies.Thefactthatexpertshavebeenexcludedfrom currentstudiesleadsustoseekthereasonswhythisis thecaseandwhichmaybeduetothecharacteristics ofusertypology.Itmightbethatexpertsareassumed tohaveextensiveknowledgeabouttheirsubjectmatterandmostlyhavebeenconsideredasinformants; consequently,therewaslessconcernabouttheirinformationneeds.
Themainaimofthisstudyistodraw a generalprofileofexpertsasdictionaryusersandgatherinformationabouttheirusagehabits.However,toreachthis pointweneedtoreviewthetypesofusersasdiscussed inthefunctionaltheoryoflexicographythathelpsus alsotorecognisetheusesituationsinwhichexperts asdictionaryusersareinvolved.
2Terminography vs. LSP Lexicography
Sincethedifferencesbetweenterminographyand LSPlexicography(specialisedlexicography)have alwaysbeenthemostdisputedandcontroversialtopic amongstlinguists,firstwestartfromthispointtoprovide a basicconsensusaboutthesetermswhichare usedfrequentlyinresearchaboutlexicography.
Interestinspecialisedlexicographyas a domainof studywaspracticallystartedin1992-1993byCabré whomappedoutthelinesofterminographyaspart ofterminologystudies.Later,around1995BergenholtzandTarpalsobegantodevelopthetheoriesof lexicographyintermsofspecialiseddictionariesby introducing a lexicographicalapproachtothestudyof terminology,namelyLSPlexicography.Theliterature on thesubject (broadly about lexicography) showstwo mainapproachestothestudyofdictionaries:functional2 andcommunicative 3 . Inthefunctionalapproach, basedonthefunctionaltheoryoflexicography,dictionariesarestudiedastheobjectsoflexicography whichshouldmeettheneedsoftargetusers,including
Experts and Specialised Lexicography: perspectives and needs
BesharatFathi
specialisedandgeneraldictionaries.Inthecommunicativeapproach,basedonthecommunicativetheoryofterminology,terminographyisdefinedasone oftheterminologyapplicationsinwhichspecialised dictionariesarefinalproductsoftheprocessofterminology.Thesetwoapproacheshavebeen a subjectof debatebetweenlexicographersandterminographers formanyyears.Althoughconsiderableeffortshave beenmadetodefineLSPlexicographyandterminography,thebordersarestillblurred.Issuesaboutwhether terminographyis a partoflexicographyorwhetherterminographersshouldorshouldnotfollowthetheoreticalbasesoflexicographystillexistinmuchrecent research.Weconsiderthisisduetoambiguitieswhich haveemergedfromthecomparisonbetween lexicography and terminography.
ResearchbyBergenholtzandTarpoverthelastdecadeandthemodernfunctionaltheoryoflexicography proposedbythem have changedthetraditionalview ofdictionaries,inwhich a dictionaryhasgonefrom being a referencework(including a listofwordsand explanationsofmeaningsin one ormorethan onelanguage)tobecometheobjectoflexicography,focusing onfunctionsandthegenuinepurposeofdictionaries (Bergenholtz & Tarp,2002).BergenholtzandNielsen introducedLSPlexicographyas a branchoflexicographywhichwouldbesynonymouswithterminography intermsofconcerningthespecificneedsofpotential usergroupsinspecifictypesofsituation.Theyargue thatalthoughLSPlexicographyandterminographyfollowdifferentmethodologies,theirfinalobjectisspecialiseddictionaries(Bergenholtz, 2003; Bergenholtz & Nielsen,2006).However,theystatethatLSPlexicographywithitsfunctionaltheoryoflexicographydoes notperceivespecialiseddictionariesmerelyas“utilityproducts”,anddifferentiateterminographyfrom LSPlexicographyintheirfundamentalaspectsand believethat“terminographycouldbenefitfromthis partoflexicographyandshoulddrawthenecessary conclusionsingeneralandinconnectionwithspecific projects”(Bergenholtz&Nielsen,2006:282,283).
ItisworthnotingthatCabrédefinesterminographyas a partofterminologywhichdealswithspecialiseddictionariesasitsfinalproductbasedonthe communicativetheoryofterminology(Cabré,1999a). Inotherwords,terminographyineachstageofthe procedureofproducingdictionariesinvolvescommunicativeinteractionsbetweenterminographers andendusersconsideringtheirneedsandusesituations,ratherthanhaving a concreteandabstractview. Cabrédefinesterminographyasan“ongoingprocess”, focusingonstandardisationandharmonisingthe conceptsintheirspecificconceptualstructuresrather thancollectingterms.AccordingtoCabré,terminologyfordirectusersisdefinedintheirneedtocommunicateterminologicalunitsasclearandunambiguous denominateditemsandthusdealswith“conceptualisingsubjectmatters”.Henceterminographyinvolves
2. Semi-experts: a heterogeneousgroup,butcomparedtonon-expertswith a higherlevelofknowledgeabout a specificfieldsuchasexpertsfromother relatedsubjectfields,translators,journalistsin scientificfields,etc.;
In La terminología: Representación y comunicación (1999b)Cabréaversthatspecialisedcommunication hasthreedifferentelementswhichare:
a) Themeorsubject,whichreferstothesubjectmatterorspecialisedfieldsofstudy;
b) Usersorcommunicatorswithdifferentlevelsof knowledge:1.Producers(i.e.expertsandprofessionals);2.Receiversinaninteractiverelationwith producers;3.Thepublicingeneralwhoarepassivelyinvolvedinspecialisedcommunicationscorrespondingto“laypeople”;
c) Situationsinwhichthesecommunicationshappen,correspondingtosituationsofuse.
Theprimarylexicographicdecisionsinconstructing a dictionaryarebasedfirstlyondeterminingitsfunctions,andsecondlyonthebasicneedsofitspotentialusers;however,specialiseddictionariesareoften aimedatoneormorefunctions.BergenholtzandNielsongenerallyconsidertwodifferentfunctionsofLSP lexicographycorrespondingtousesituations(Bergenholtz&Nielsen,2006):
1 Cognition-oriented function whichdealswiththe acquisitionofinformationandderivingandverifyingtheknowledgeofusers:
a) Toprovidegeneralculturalandencyclopaedic informationtousers;
b) Toprovidespecialinformationaboutthesubjectfieldtousers;and
c) Toprovideinformationaboutthelanguageto users.
2. Communication-oriented function whichdealswith problem-solvinginformation:
a) Toassistusersinsolvingproblemsrelatedto textreceptioninthenativelanguage;
b) Toassistusersinsolvingproblemsrelatedto productionoftextsinthenativelanguage;
c) Toassistusersinsolvingproblemsrelatedto textreceptioninaforeignlanguage;
needsomedifferentdata.Secondly,weseektolearn whichproblemsanddifficultiestheyfindwhenthey consultavailableresources.Asregardstheseprobabilities,weconductedevaluationexperimentswhere expertswereaskedtocomplete a questionnaireinvolvingeitherselectingthemostneededinformation relatedtotheirprofessionaltasksorratingexisting specialiseddictionaries.
4The Survey: Description and Results
4.1Designing
a Questionnaire
Lexicographicalsurveysalwaysstartfrom a study aboutpotentialusers,whatiscalledprofiling,in ordertoelicitdataabouttheirneedsandexpectations andtofindoutwhichinformationtheydonotrequire. Tothatendwedrewup a questionnairetogatherinformationaboutexpertsastheusersofspecialiseddictionariesandtheirperceptionoftheirusefulnessand usabilityingeneral.Ourpurposewastoelicitgeneral informationabout:
Patternofuseofspecialiseddictionarybyexperts; • The usefulnessofspecialiseddictionariesincom- • munication-orientedsituations; Experts’attitudetowardsdifferentformats of refe- • rencebooks; Evaluationofexistingspecialiseddictionariesfrom • theexperts’pointofview; Possibilitiesofimprovingspecialiseddictionaries • aimedatexpertsforthefuture.
The survey wasaddressedtoallexperts from different fieldsofstudiesanditwasnotlimitedtoonecountryorspecificdomains.However,duetothelimited timeoftheprojectaccessibilityreducedourparticipantstoIranianacademics,randomlyselectedfrom differentuniversities,andprofessorsinthedepartmentoftranslationandlanguagescienceatPompeu FabraUniversity.Ourpopulationwas40expertswho havethesecharacteristicsincommon:
2. Type of dictionary and frequency of use. Inthissurveywesoughttofindoutwhattypesofdictionarythe expertsuseintheiracademicactivities(Table1)and howoftentheyconsultthemostusedtypesofdictionary(Table2).
Theresultsshowprimarilythatintheiracademic activitiestheexpertsprefertoconsultmonolingual specialiseddictionariestotheothertypes.Inaddition, generalbilingualdictionariesatthesecondlevelare oneofthemostusedtypesofdictionary.Thisshows thatencyclopaediaswhichdealmorewithcognitionorientedinformation are useful for expertsoccasionally,sincetheyalreadypossessexclusiveandcognitive knowledgeabouttheirfields;besides,etymological informationorstandardisedformsarenotthemain problematicneeds.
Generally,alltheexpertsdealwithtextcomprehensioneitherintheirmothertonguelanguageorin a foreignlanguage.Besides,accordingtooursurveythe expertsaremoreinvolvedintextproductionrather thantranslation(Table3).Thisshouldbeconsidered whendesigning a dictionary aimed at experts,since itwillbehelpfulforlexicographersinevaluatingand prioritisingthelexicographicalinformationgivenby dictionaries.
Accessibilityandtheoveralldesignofdictionaries hasbeenoneofthemostdiscussedtopicsinrecent years.Havingquickaccesstoanytypeofinformationisthecharacteristicofthe“informationsociety”, thoughfindingrelatedinformationinexistingresources due to the user’sneedsismostlytime-consuming andcausesmoreambiguities(Bergenholtz&Gouws, 2010:104).Dictionariesasassistanceforsolvingthe problemsarethemselvesaffectedbythischaracteristicofthe“informationsociety”.
Furthermore,thepreferenceforusingmonolingual dictionaries,giventhatthemajorityoftheseexperts useEnglishastheirsecondlanguageintheirtext-dependentactivities,showsthattheyusespecialiseddictionariesdifferentlytosemi-expertsandnon-experts. Thisisbecausesemi-experts(i.e.translatorsandstudents)andnon-experts(i.e.interestedlaypeople)are morelikelytoconsultbilingualdictionariesifthe problematicsituationrefersto a languagedifferentto theirmothertonguelanguage,asshownbytheresults from a considerableamountofresearchinthefieldof translationandspecialisedlanguagelearning.
2.Theyprefertouseoriginalsourcessincetheyare writtenbyexperts,whereastranslatedsources orbilingualdictionariesmightbe a non-professionaltranslationbysemi-expertswithlimited knowledgeabouttechnicalissuesinspecialised domains.
3.Technicaltermsmostlyfollowinternationalconventions,largelybasedonEnglish(exceptfor sometechnicaltermsintheartssuchasmusic orplasticartsterminology).Thusexpertshave a greattendencytoreadandproducetextsinalanguageotherthantheirnativelanguage.Thisprocessleadsthemtorelyonoriginalmonolingual dictionaries.
Finally,therearenosignificantresultsabouttheadequacyofexistingspecialiseddictionariesbecausethe expertsperceivethemasbothadequateandinadequate insomeaspectsinparallel,althoughwedidreceive a numberofcriticalcommentsfromtheexpertsabout thelackofreliablespecialiseddictionariesandsubfielddictionaries.Inourviewweneedtostudyspecialisedfieldsspecificallyduetotheircharacteristicsand particularneedsbeforemakingafinaldecisionabout theadequacyofreferenceresourcesinthosefields. Forinstance, a lackofillustrationsinsomefields mightleadtoproblemswhileinanotherfieldtheymight makenosense.However,theneedforupdatedinformationandreliableandaccuratedefinitionsaswellas usingstate-of-the-arttechnologiesinconstructingdictionariescouldbegeneralisedtoalldomains. Finally, itisworthnotingthatourresultsoverlapinpartwith thegeneralideasofMartínezMotos(2011)aboutanalysisofpharmaceuticalscienceterminology.
6Conclusion and Suggestions
6.1Concluding Remarks
Wehavestudiedexperts’needsandthesituationsin whichtheseneedsarise,aswellastheinformationand lexicographiccomponentstheyrequireas a result. To summarisetheresults,wecanpointoutfivegeneral ideasandconcludethat:
Theresults ofthisresearchgiveus a generalperspectiveaboutexperts’expectations.However, designinganefficientdictionaryentails specificconsiderationseitherintermsofitsstructuresorinterms ofinformationcontentduetothesubject-dependent parameters.Additionally,manyotherfactorsmight beinvolvedinsuchresearchincludinggeographical elementsornationalitiesorthesourceandtargetlanguagesoreventhedevelopmentofscientificlanguage insomecountries(e.g.Iran).Inourresearch,non-IranianscholarsfollowthesamepatternasIranianscholars,althoughitmightbepossibletoachieve a different resultifwefocuson a specificnationality.Considering theseparameterswillbefruitfulforfuturestudiesin achievingthemostreliableandvalidresults.
antia, BasseyE.(2001).«Competenceandqualityinthetranslationofspecializedtexts:investigatingtherole ofterminologyresources». Quaderns. Revista de traducció 6:16-21. BerGenhOltz, Henning(2003).«User-orientedunderstandingofdescriptive,proscriptiveandprescriptivelexicography». Lexikos 13(AFRILEX-reeks/series13:2003):1-16.
Experts and Specialised Lexicography: perspectives and needs BesharatFathi
BerGenhOltz, Henning; BOthma, TheoJ.D.(2011).«Needs-adapted data presentationine-informationtools». Lexikos 21(AFRILEX-reeks/series21:2011):53-77.
BerGenhOltz, Henning; GOuwS, Rufus(2010).«Anewperspectiveontheaccessprocess». Hermes – Journal of Language and Communication Studies 44:103-127.
BerGenhOltz, Henning; KauFFman, Uwe(1997).«Terminographyandlexicography: A criticalsurveyofdictionariesfromasinglespecialisedfield». Hermes – Journal of Linguistics 18:91-125.
BerGenhOltz, Henning; tarp, Sven(2004).«Theconceptofdictionaryusage». Nordic Journal of English Studies 3:23-36.
BerGenhOltz, Henning; tarp, Sven(2010).«Lexicographyorterminography?Thelexicographer’spointofview». In F uerte S-Olivera , PedroA.(ed.)(2010). Specialized Dictionaries for Learners. Berlin/NewYork:DeGruyter, 27-36.
C aB ré C aS tellví , M.Teresa(1999 a ). Terminology: Theory, methods, and applications Amsterdam:JohnBenjamins.
CaBré CaStellví,M.Teresa(1999b). La terminología: representación y comunicación.Barcelona:UniversitatPompeu Fabra.InstitutUniversitarideLingüísticaAplicada.
COOK, DavidA.; BeCKman, Thomas J.(2006). «Currentconcepts in validity andreliabilityfor psychometricinstruments:Theoryandapplication». The American Journal of Medicine,Vol.119,No2:166.e7-166.e16.
FuerteS-Olivera,Pedro A.; nielSen,Sandro(2011).«Thedynamicsoftermsinaccounting:What the constructionoftheaccountingdictionariesrevealsaboutmetaphoricaltermsinvulture-boundsubjectfields».In temmerman, Rita& CampenhOuDt, MarcVan(eds.).«Thedynamicsoftermsinspecializedcommunication. Aninterdisciplinaryperspective.Specialissueofterminology». International Journal of Applied Issues in Specialized Communication 17(1):157-180.
KarpOva, Olga; KartaShKOva, Faina(eds.).(2010). New trends in lexicography: Ways of registrating and describing lexis. CambridgeScholarsPublishing.
martínez mOtOS, Raquel(2011).«Theroleofinterdisciplinarityinlexicographyandlexicology».In BalteirO, Isabel(ed.). New approaches to specialized English lexicology and lexicography.CambridgeScholarsPublishing. nielSen,Sandro(2006).«MonolingualaccountingdictionariesforEFLtextproduction». Ibérica 12:43-64. nielSen,Sandro; mOurier,Lise(2005).«Internetaccountingdictionaries:Presentsolutionsandfutureopportunities». Hermes 34:83-116.
SaGer,JuanCarlos (1990). A practical course in terminology processing. Amsterdam/Philadelphia:JohnBenjamins. welKer, HerbertAndreas(2010). Dictionary use: A general survey of empirical studies. Brasilia.Author’sedition:an updatedEnglishversionofWelker’searliermonograph,publishedin2006underthetitle O uso de dicionários: panorama geral das pesquisas empíricas (reviewedinIJL20.4).
La gestión del léxico especializado en los diccionarios electrónicos bilingües
María Teresa Ortego Antón y Purificación Fernández Nistal UniversidaddeValladolid tortego@lesp.uva.es, purifer@itbyte.uva.es
María Teresa Ortego Antón és professora associada a la Universitat de Valladolid (Facultat de Traducció i Interpretació de Sòria). Va obtenir el grau de doctora (cum laude) el novembre de 2012. L’any 2008 se li va concedir un ajut de formació per a personal investigador (FPI) per fer la tesi doctoral sobre el tractament del lèxic especialitzat recollit en els diccionaris generals bilingües. La seva recerca se centra en la lexicografia bilingüe, la terminologia i la lingüística de corpus aplicada als estudis de traducció.
Purificación Fernández Nistal és catedràtica de Traducció i Interpretació de la Universitat de Valladolid, on imparteix docència de terminologia, i de traducció general i especialitzada. Les seves publicacions inclouen articles i llibres sobre la interferència en els estudis contrastius, la traducció audiovisual, la terminologia, la traducció especialitzada, la traducció automàtica, i les eines d’ajuda a la traducció. A més, té una dilatada experiència de més de 25 anys en la traducció cientificotècnica de l’anglès a l’espanyol.
Resum
La gestió del lèxic especialitzat en els diccionaris electrònics bilingües
El lèxic general s’incrementa amb unitats circumscrites a contextos especialitzats, que s’incorporen gradualment en els diccionaris generals bilingües. En conseqüència, considerem pertinent aproximar-nos a l’estudi de la gestió del lèxic especialitzat en dos diccionaris electrònics bilingües, ja que els resultats posaran en relleu la necessitat de plantejar noves propostes tant per al tractament d’aquest lèxic com per augmentar l’eficàcia de la recuperació de la informació especialitzada en aquestes obres.
Paraulesclau: diccionaris bilingües; gestió del coneixement lèxic; lèxic especialitzat
Resumen
El léxico general se ve incrementado con unidades circunscritas a contextos especializados, que se incorporan paulatinamente en los diccionarios generales bilingües. En consecuencia, consideramos pertinente aproximarnos al estudio de la gestión del léxico especializado en dos diccionarios electrónicos bilingües, puesto que los resultados pondrán de relieve la necesidad de plantear nuevas propuestas tanto para el tratamiento de este léxico como para aumentar la eficacia de la recuperación de la información especializada en estas obras.
Palabrasclave: diccionarios bilingües; gestión del conocimiento léxico; léxico especializado
Abstract
Managing Specialised Vocabulary in Bilingual Electronic Dictionaries
General vocabulary has been gradually enlarged with terms traditionally limited to specialised discourse. These terms are included in new editions of general bilingual dictionaries. Consequently, in our paper we propose to study the management of specialised vocabulary in two bilingual e-dictionaries. The resulting data may allow us to consider new proposals about specialised vocabulary treatment in general bilingual e-dictionaries as well as to implement the effectiveness of specialised data retrieval in these tools.
La gestión del léxico especializado en los diccionarios electrónicos bilingües MaríaTeresaOrtegoAntónyPurificaciónFernándezNistal
1La relevancia del léxico especializado en la sociedad actual
Enlasúltimasdécadashemossidotestigosdeuna proliferacióndeconceptos y desusdenominaciones comoconsecuenciadelprogresocientífico y tecnológico.Asimismo,elconocimientoespecializadoha pasadodeserpatrimonioexclusivodelosexpertos a interesartambién a losusuariosdeunalenguaconun nivelculturalmediofrutodelademocratizacióndela educación y deladifusiónquellevan a cabolosmedios decomunicación.
Loscompiladoresdelosdiccionarioselectrónicos nosehanmostradoajenos a estefenómenoy,enconsecuencia,hanidorecogiendopaulatinamenteenlas nuevasedicionesdesusobrasaquellasunidadesléxicasespecializadasquehanpasado a formarpartedel quepodríamosdenominar léxico general
Porlodemás,esunhechoqueenelmundoglobalizadoenquevivimossurgelanecesidaddetrasvasara otraslenguasdichoconocimientocientífico,quegeneralmenteseproduce o sedifundeenlenguainglesa. Unodelosprimerosrecursos a losquesuelenacudir losusuariospararesolverlosobstáculosquesurgen duranteladescodificaciónasícomolaproducción deuntextosonlosdiccionariosbilingües,talycomo quedaconstatadoenmúltiplestrabajos(Meyer,1988; AtkinsyVarantola,1998;Bowker,2012).
Enestecontextoqueacabamosdeesbozarnos sorprendiólaescasezdeestudiosenelcampodela lexicografíabilingüeenlenguainglesaylenguaespañola.Enconsecuencia,motivadasporlasdificultades quesederivandeltrasvaseinterlingüísticoasícomo porelpapelrelevantedelosdiccionarioselectrónicos bilingüesdurantedichoproceso,consideramosque unaaproximación a lagestióndelléxicoespecializado recogidoenlosdiccionarioselectrónicosbilingüesde inglésyespañolesunaparcelanecesitadadeestudio. Dadoquedichagestiónconstituyeunobstáculopara losusuariosdeestasobrasy,enespecial,paralostraductores y losestudiantesdetraducción,losresultados quesedesprendandelanálisispermitiránimplementar lainformaciónrecogidaenlasobrasdereferenciaasí comoadaptarlosprocedimientosdeconsultaempleadosporpartedelostraductoreseintérpretes.
2La delimitación del campo de aplicación: los diccionarios electrónicos bilingües de inglés y español
Dadalaenormeproliferaciónenelmercadoeditorial enlosúltimosañosdediccionarioselectrónicosbilingüeseninglés y español,consideramospertinente,en arasdedotarnuestroestudiodeunamayorexhaustividad,acotarelcampodeaplicaciónadosdiccionarios electrónicosbilingüesquecumplenunaseriedecrite-
Comosudenominaciónindica,losdiccionarios seleccionadossecaracterizanporhabersidopublicadosenformatodigital,demaneraquesediferenciandesushomólogosenpapelporlaorganización delainformación,quesehavistosimplificada,porla incorporacióndenuevastécnicasderecuperaciónde lainformación y porlaadicióndenuevainformación. Lascaracterísticasexpuestashanhechoposibleque losdiccionariosenformatoelectrónicosehayanconvertidoenvaliosasherramientasparalosusuarios.
Además,hemoslimitadonuestroestudio a dos obraspertenecientes a editorialesconunalargatrayectoriaenlaaplicacióndelosavancesdelalexicografía a susdiccionarios,razónquejustificaquenuestra seleccióndediccionariosestéconstituidapordosde lasobrasconsideradasentrelasmásprestigiosasen elcampodelalexicografíabilingüedeinglés y de español:el Gran Diccionario Oxford: Español-Inglés, InglésEspañol (2008),deahoraenadelante GDO;y el Collins Universal Español-Inglés, English-Spanish (2009),deahora enadelante CU
Tantoel CU comoel GDO cuentanconunlargorecorridoqueavalasupertinenciaparaconstituirelcampo deaplicacióndenuestroestudio.Dehecho,hayque remontarse a 1971paraconstatarquelaprimeraedicióndel CU violaluz,comoseñalaHastings(2000, p.206),y,desdeentonces,sehansucedidonueveediciones. A pesardequelaprimeraedicióndel GDO es posterior,puestoquefuelanzadaen1994,tenemos constanciadelapublicacióndecuatroediciones.Con estascifrasquedademostradoelimpactoeditorial y probadalaextensadifusióndelosmencionadosdiccionariosenelcontextohispanohablante,entreotras razones,porlaimplantaciónincontestabledelalenguainglesacomosegundalenguaentodosestospaíses.
Detodosmodos,ladelimitacióndenuestrocampo deaplicacióntambiénseasientaenlosresultadosdel trabajopreviodirigidoporCorpasetal.(2001,p.248), enelquesecorroboraquelasobrasqueformanparte denuestrocorpusdediccionariossonlasmásutilizadasporlosestudiantesdetraducción:«encuantoa losbilingüesconelespañol,losalumnosdeinglés(B) suelentenerel Oxford, el Collins o ambos». A estaconclusiónllegarontrasanalizarlasrespuestasobtenidas a partirdeunaseriedecuestionariosquecompletaron losalumnosdelalicenciaturadeTraduccióndelaUniversidaddeMálaga.
Porotraparte,estarealidadnonossorprende, dadoquedesdeunprimeracercamiento a ambas obrasconstatamosquereúnenunaseriederequisitos marcadosporlosexpertos(Roberts,1997;Landau, 2001)comoelementosqueasisten a losusuarios a la horadeelegirundeterminadodiccionario;esdecir,
La gestión del léxico especializado en los diccionarios electrónicos bilingües
estasobrasseajustan a unaseriedeparámetrosque, anuestrojuicio,explicaríansuéxitoeditorial.Dichos parámetrospodríanresumirseensuorientaciónhacia unamplioespectrodeusuariospotenciales,enpresentaruntamañoquepodríadefinirsecomo « college dictionary »,enofrecercoberturadelasprincipales variedadesdiatópicasdelinglés y delespañoly,por último,enelprestigiodelaeditorialque,enprincipio, avalalafiabilidaddelainformaciónenelloscontenida,puestoqueparasuelaboraciónloslexicógrafosse hanbasadoenedicionesprecedentesquehanrevisado y complementadoconunidadesléxicasextraídasde corpuslingüísticos,comoseevidenciaenlasinformacionesregistradasenelapartado«Ayuda»delas mencionadasobras.
3La gestión del léxico especializado en los diccionarios electrónicos bilingües: metodología de análisis
Noshemosdecantadoporunmétododetrabajoesencialmentedescriptivosiguiendolatradiciónmetodológicaempleadaenlosestudiosprecedentes(Rodríguez Reina,2002;Josselin,2005).Enprimerlugar,extraeremoslosmecanismosempleadosporloslexicógrafos paradistinguirelléxicoespecializadodelléxicogeneral.Tradicionalmenteladescripcióndeestosmecanismossolíaquedarreflejadaenelprólogodelasobras impresas;sinembargo,actualmenteestainformación tiende a recogerseenelapartado«Ayuda»delosdiccionarioselectrónicos,demodoqueprocederemos a revisardichoapartadoenel CU y enel GDO enbusca deindicadoresquepongandemanifiestocómose procede a distinguirelléxicoespecializadodelléxico general.
Enestesentido,enelapartado«Ayuda»delosdiccionariosdenuestrocorpusseofreceunaseriede etiquetas;trasunescrutiniodelasmismaspodemos afirmarquemuchasdeellashacenreferencia a las áreasdeconocimientocubiertasenlasobrasseleccionadas,comopuedeobservarseenlasfiguras1y2:
FiGura 2.Fragmentodellistadodeabreviaturaspresentado enel GDO
A lavistadeestasinformacionesrevisaremosel apartado«Ayuda»delasmencionadasobrasenbusca dedatossuplementariosy,unavezobtenidosloselementosdemarcado,procederemos a comprobarsu función y suusorealponiendoenprácticalasdiversasposibilidadesdebúsquedaqueadmitenlosnuevos motoresdebúsquedasiguiendolaspautasdescritas porPastoryAlcina(2010,p.345).
Unavezdescritalametodologíaprocedemosal análisisdelosdiversosmecanismosquenospermitenacceder a lagestióndelléxicoespecializadoen losdiccionarioselectrónicosbilingüesseleccionados.
4La gestión del léxico especializado en el CU
Enestaobranohemoshalladoningunadescripción relativaalmarcadodelléxicoespecializado.Portanto, dellistadodeabreviaturasextraemosaquellasque hacenreferencia a loscamposdelsaberdelosquese ofrececobertura,quepresumiblementeascienden a 89.Unprimeranálisisde dichoscamposponedemanifiestocierta superposición y pocorigorenlosmismos, razónporlaqueconvendrácomprobarla coherenciadeestaspropuestasenlaevidenciareflejadaenla«Ayuda»deldiccionario.
MaríaTeresaOrtegoAntónyPurificaciónFernándezNistal FiGura 1.Fragmentodellistadodeabreviaturaspresentadoenel CU
Paradarrespuestaaestacuestión,tomamosaleatoriamentediezabreviaturas: «Admin»,«Ecol»,«Fin»,«Geol»,«Ling», «Min»,«Pol»,«Rad»,«Telec»y«Zool»,ylas introducimosunaporunaenlacasillade búsqueda.Elmotordebúsquedadeesta obraofrecedostiposdebúsqueda:enla nomenclatura o endefinición,demanera
La gestión del léxico especializado en los diccionarios electrónicos bilingües MaríaTeresaOrtegoAntónyPurificaciónFernándezNistal
queoptamosporelsegundo,primeramenteenlaseccióndeinglés-españoly, a continuación,enlacombinaciónlingüísticadeespañol-inglés.
Losresultadosobtenidossonidénticosparalasdiez marcasconsultadasenlasdosseccionesdelasquese componeel CU y ponendemanifiestoqueelempleo delasabreviaturastiene por funciónenestaobraseñalarlapertenenciadeunsignificadoaundeterminado campodelsaber,comosepuedeobservarenlafigura 3 relativa a laentrada «canton» enlaseccióndeinglésespañol,queserecogemarcadacondosetiquetas: «Admin»y«Pol».
FiGura 3.Búsquedaendefiniciónde«Admin»enel CU
Asimismo,enlafiguraanteriorsepuedecomprobarquelaformaqueadoptanlasmarcasdemateria enel CU esentreparéntesis,encursiva,encolorazul cielo,enmayúsculalaprimeraletra y conuntamaño defuentesimilaralutilizadoenelrestodelartículo lexicográfico.
Noobstante,nosgustaríadejarconstanciadeque elmotordebúsquedadeestaobratambiénpermite insertarladenominacióncompletadelcampodel saberpropuestoylocalizartodoslosartículoslexicográficosenlosqueserecogedichadenominación,ya seacomoentradaanidadaocomoejemplodeuso,tal y comosepuedeapreciarenlafigura4,resultadode realizarunabúsquedaporladenominacióncompletadelaprimeraabreviaturaquehacereferencia a un campodelsaberenlaseccióndeinglés-español y que secorrespondecon«administration»:
A lavistadelresultadoanterior,aunqueelléxico especializadomarcadodiatécnicamenteesaquelque vaacompañadodeunamarcademateria,reconocemosquealgunasdelasunidadesléxicasespecializadas recogidasenel CU noestánmarcadasdiatécnicamente, previsiblementeporqueelmotordebúsquedadeeste diccionariopermiterealizarbúsquedasporladenominacióncompletadelcampodelsaber.
Portanto,enel CU sepuedeaccederalléxicoespecializadointroduciendoenelmotordebúsquedalas marcasdeespecialidad,peromuchasunidadesléxicas queestánrecogidassinmarcadeespecialidadpueden localizarseintroduciendoenlacasilladebúsquedala denominacióncompletadelcampo y activandolabúsquedapordefinición.
5La gestión del léxico especializado
en el GDO
Tal y comohemosrealizadoenel CU, procedemos a examinarelapartado«Ayuda»del GDO paracomprobar sienestaobraseofreceinformaciónadicionalsobre elrecursodemarcadoempleado.
Enlaseccióntitulada«EstructuradelartículolexicográficoenEspañol-Inglés»seexplicaqueunadelas partesdelasquesecomponeelartículolexicográfico sonlos«indicadores»,siendounadelascategoríasla quehacereferencia a lasáreasdeconocimiento,denominada«indicadoresdecamposemántico»,comose muestraenlafigura5:
FiGura 5.Descripcióndelosindicadoresdecampo semánticoenel GDO (2008,p. xi)
FiGura 4.Búsquedaendefiniciónde«administration»enel CU
Asimismo,estainformaciónvuelve a reproducirseenlaseccióndedicada a la «Estructuradelartículolexicográficoen Español-Inglés»,tal y comopuedeobservarseenlacapturadepantalladelafigura6. A lavistadeestoshechosconvendrá cotejarlacoherenciadeestaspropuestas enla«Ayuda»consuutilizacióneneldiccionario.Paraello,dellistadocompleto deabreviaturasrealizamosunvaciadode aquellasquehacenreferencia a losdistintoscamposdelsaberrecogidosenesta obra, que presumiblementeascienden a 94. Escogemosaleatoriamentediezabreviaturas:«Adm»,«Ecol»,«Fin»,«Geol»,«Ling», «Min»,«Pol»,«Rad», «Telec» y«Zool», las introducimosenlacasilladebúsqueda y activamoslacorrespondenciaexacta,realizandolabúsquedaprimeramenteenla seccióndeinglés-españoly, a continua -
FiGura 6.Descripcióndelosindicadoresdecampo semánticoenel GDO (2008,p. xvi)
ción,enlacombinaciónlingüísticadeespañol-inglés. Losresultadosobtenidossonidénticosenlasdos combinacioneslingüísticas y comoejemplodeeste comportamientogeneralpresentamoslacapturade pantallarelativa a labúsquedaconlaabreviatura «Adm»enlaseccióndeinglés-español(figura7),en laquesepuedeapreciarqueelmotordebúsqueda solamentehaencontradounacoincidencia.
viaturasparamarcardiatécnicamenteelléxicoespecializado, a pesardequecomohemosmencionado previamenteenlasinformacionesrecogidasenlos preliminaressedescribeelempleodeesteprocedimiento.
Teniendoencuentalosresultadosanterioresconsideramospertinenterepetirlaconsultaconsemejantes parámetros,peroahoraintroduciendolasdenominacionescompletasenlenguaespañolacorrespondientes a lasabreviaturasanterioresenlasecciónde español-inglés:«Administración»,«Ecología»,«Finanzas»,«Geología»,«Lingüística»,«Minería»,«Política», «Radio»,«Telecomunicaciones» y «Zoología».Los resultadosobtenidoscondichasdenominacionesson idénticos; a mododeejemplomostramoslacapturade pantallade«Administración»(figura8),enlaquese observaelempleodeladenominacióncompletacomomarcadeespecialidad.
FiGura 7.Búsquedade«Adm»enel GDO
FiGura 8.Búsquedade«Administración»concorrespondenciaexactaenlasección deespañol-inglésdel GDO
Nosgustaríadejarconstanciade queelnúmerodeentradaspropuestasnosiempresecorrespondecon elnúmerodeentradasmarcadasdiatécnicamente,dadoqueelmotorde búsquedatambiénpresentaenalgunoscasosentradasquegeneralmentesecorrespondenconsiglas,en lasqueseincluyendichasunidades léxicasenelcontenidodelartículo lexicográfico,tal y comosepuede constatarenlafigura10.
Engeneral,lamayoríadelos resultadosofrecidosporel GDO se ajustan a lasmarcastemáticasporqueestemotordebúsquedaestá másdesarrolladoqueeldel CU. Dehecho,elmotordebúsqueda del GDO permitediferenciarentre
FiGura 10.Entradacon«Administration»enelcontenidodelartículolexicográfico
mayúsculas y minúsculas;demodoque,cuandose utilizalabúsquedaenmayúsculas,detectaelempleo deladenominacióncomomarcadiatécnica,peroademáslocalizadichadenominacióndentrodelartículo lexicográfico,conlocualenlosresultadosofrecidos tambiénseencuentranlassiglas.
Endefinitiva,podemosafirmarqueparamarcarel léxicoespecializadoloslexicógrafosqueconfeccionan el GDO utilizanladenominacióncompletadeláreade especialidadentreparéntesis,enmayúsculalaprimera letra,encolorazul y conelmismotamañoqueelresto deltextodelartículo;teniendoporfuncióndichasmarcasdesignarlapertenenciadelossignificadosdeuna unidadléxicaaundeterminadocampodelsaber.
6Comparativa entre el CU y el GDO
Conlosdatosobtenidospodemosafirmarqueenel CU y enel GDO seutilizandistintosrecursosparamarcar diatécnicamenteelléxicoespecializado:lasabreviaturas y lasdenominacionescompletasdelcampo,respectivamente.Deestosdatossedesprendelafaltade
normasenlaconfeccióndeobras desemejantetipología a lahorade utilizarelrecursodemarcado.
Además,detectamosqueenlas obrasanalizadasnoseofrecelaposibilidadderealizarbúsquedaspor marcatemática,sibienesposible detectarlasintroduciendolasrespectivasmarcasenelmotordebúsqueda y limitandolosresultadosalcontenidodelartículoenel CU o escogiendo lacorrespondenciaexactademayúsculas y minúsculasenel GDO . No obstante,dadoquelosmotoresde búsquedadelosmencionadosdiccionarioselectrónicosbilingüesno reconocenlosparéntesis,esnecesarioexaminarlosresultados,puesla denominaciónempleadaparamarcar diatécnicamenteesfrecuentemente confundidaporelmotordebúsquedaconunaunidadléxicaenelcontenidodelartículolexicográfico.
Delosresultadosobtenidosinferimosque a lahoradecompilarun nuevodiccionarioelectrónicolos lexicógrafosaprovechanlasmarcas quehabíaanteriormenteylasreproducenenlasnuevasediciones,si bienlosdiccionarioselectrónicos, dadoquesonunagranbasededatos, permitiránrealizarbúsquedas a partirdelasdenominacionesdeconceptosnuclearesdelcampo.Estetipode búsquedasdancomoresultado,además,aquellasentradasenlasquelasdenominaciones serecogencomolemadeunaentradaanidada,como actanteocomoelementodeunejemplo.
7Conclusiones
Conlosdatosrecabados y conlosresultadosobtenidos hemosextraídolasconclusiones,queponendemanifiestolosdiversosobstáculos a losqueestánexpuestos losusuariosdelosdiccionarioselectrónicosbilingües y,enespecial,lostraductores e intérpretes.Eneste sentido,consideramosqueenlosresultadosofrecidos porlosmotoresdebúsquedatrasintroducirlamarca deespecialidaddeundeterminadocampodelsaberno se ofreceun listadodel léxico marcado perteneciente a dichocampo,porloquevislumbramoslanecesidad demejorardichosmotoresdebúsquedamediantela exploracióndenuevosprocedimientosorientados a lograrbúsquedasmássofisticadas,demaneraqueen elfuturoseaposiblequeseofrezcanresultadosmás fiables,porejemplo,elnúmerodeentradasmarcadas conunadeterminadaetiqueta.
FiGura
La gestión del léxico especializado en los diccionarios electrónicos bilingües MaríaTeresaOrtegoAntónyPurificaciónFernándezNistal
Porotrolado,losusuariosy,enespecial,lostraductores e intérpretes,tienenqueestaravezadoscon elmanejo delaobraque consultan, puestoque se utilizanmecanismosdiferenciadosencadaobrapara marcarelléxicoespecializado y distinguirlodelléxicogeneral.Laafirmaciónanteriornohacesinoponer demanifiestolaescasaestandarizaciónencuanto alrecursoutilizadoparamarcardiatécnicamenteel léxicoespecializado,dimensiónqueRoberts(2004, p.138)tambiénreflejóensuobra.Además,laortotipografíaempleadatambiénvaríaenlosdiccionarios
seleccionados,constatación que tambiénefectuaron RodríguezReina(2002,p.239)yJosselin(2005)para diccionariosbilingüesenotrosparesdelenguas. Enconsecuencia,conscientesdelascarenciasdelos diccionarioselectrónicosbilingüesconsideramosque unabuenaformacióndocumentaldelostraductores e intérpretesenelmanejodeestasobraspodríatemporalmentecompensarlascarenciasdetectadas a la esperadequeloseditoresdeestasobrasmodifiquen losmotoresdebúsqueda e implementenelmarcado delléxicoespecializado.
Bibliografía
atKinS, BerylT.Sue; varantOla, Krista(1998).«LanguageLearnersUsingDictionaries:TheFinalReportonthe EURALEX/AILAResearchProjectonDictionaryUse».En: atKinS, BerylT.Sue(ed.). Using Dictionaries: Studies of Dictionary Use by Language Learners and Traslators. Tübingen:MaxNiemeyerVerlag,p.21-81. BOwKer, Lynne(2012).«Meetingtheneedsoftranslatorsintheageofe-lexicography».En: GranGer, Sylviane; paquOt, Magali(ed.)eLexicography in the 21st Century: New Challenges, New Applications. Proceedings of ELEX 2009, Cahiers du Cental. Louvain-LaNeuve:PressesUniversitairesdeLouvaine-LaNeuve,p.55-66. COrpaS paStOr, Gloria; leiva rOjO, Jorge; varela SalinaS, María-José(2001).«Elpapeldeldiccionarioenla formacióndetraductores e intérpretes:análisisdenecesidades y encuestasdeuso».En: alaya CaStrO, Marta Concepción(ed.). Diccionarios y enseñanza.AlcaládeHenares:UniversidaddeAlcalá,p.239-273.
En: GOnzalO GarCía, Consuelo; GarCía yeBra, Valentín(ed.). Documentación, terminología y traducción. Madrid: Síntesis,p.109-122.
jOSSelin, Amélie(2005). Place et rôle des terminologies dans les dictionnaires généraux unilingues et bilingues. Étude d’un domaine de spécialité: Volcanologie [enlínea].Tesisdoctoral.Lyon:UniversitéLumièreLyonII.CentredeRechercheenTerminologieetTraduction.[Consulta:27julio2012].
lanDau, Sidney i. (2001). Dictionaries. The Art and Craft of Lexicography.2nd Edition.Cambridge:CambridgeUniversityPress.
meyer, Ingrid(1988).«TheGeneralBilingualDictionaryas a WorkingToolin“Thème”». Meta, 33(3),p.368376. paStOr, Verónica; alCina, Amparo(2010).«SearchTechniquesinElectronicDictionaries: A Classificationfor Translators». International Journal of Lexicography, 23(3),p.307-354. rOBertS, Roda p. (1997). Using Dictionaries Efficiently. 38thAnnualConferenceof the AmericanTranslatorsAssociation.SanFrancisco,California. rOBertS, Roda p. (2004).«TermsinGeneralDictionaries».En: BravO GOzalO, JoséMaría(ed.). A New Spectrum of Translation Studies. Valladolid:UniversidaddeValladolid,p.121-140. rODríGuez reina, MaríadelPilar(2002).«Lasmarcasdeespecialidad:Unacuentapendientededifícilsolución».En: GuerrerO ramOS, Gloria; pérez laGOS, ManuelFernando(ed.). Panorama actual de la terminología Granada:Comares,p.327-357.
Antoni Lloret i Orriols, doctor en Ciències Físiques i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans
Antoni Lloret i Orriols (Barcelona, 1935)
Doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona i per la Universitat de París-Sorbona, membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’any 1960 va treballar al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) francès, on va ser director de recerca entre el 1977 i el 1990. També ha estat professor a la Universitat de Barcelona i director de l’Agrupació Euroregional dels Sistemes Fotovoltaics del Parc Científic de Barcelona fins al 2005. Ha investigat en quatre
Quan vam demanar a la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans que ens donés el nom d’un investigador català de referència en el camp de les energies i que alhora s’hagués implicat directament en l’activitat terminològica, el vostre nom va generar un consens extraordinari. Us sentiu identificat amb aquesta imatge? Considereu que heu fet tot allò que us havíeu proposat en recerca i també en la difusió de la recerca?
Nocrecquecapinvestigadorpretenguihaverassolitlacomprensiótotaldelsdiferentsproblemes queselihanpresentateneldecurs d’unacarreraambalgunsresultats brillants i altresdemenysimportància.Larecercaexperimentalté lasevametodologia i sobretotel seucontext.Ambdóshand’estar acompanyatsperunamàximalli -
camps: la física nuclear experimental de les altes energies, la física del sòlid, que associada amb la física dels plasmes freds permet la producció de nous semiconductors per a l’optoelectrònica i l’energia fotovoltaica i, finalment, les aplicacions de la conversió energètica de l’energia solar. Implicat des de sempre en accions de divulgació científica, és autor de diversos diccionaris especialitzats. També s’ha dedicat a la literatura de temàtica científica.
bertatsenselaquallarecercaés impossible.Hetingutlagransort depoderdisposard’aquestallibertatperpoder-mededicar a altres activitats.Unad’aquesteshaestat, efectivament,laterminologiacientíficaenfrancès,castellà i català,sempreinacabadaperquèenla recercaapareixencontinuadament nousconceptes.
Les persones interessades en la terminologia tenim referències del Dictionnaire de l’atome , que vau redactar amb Paul Musset l’any 1964, però, sobretot, hem pogut consultar el vostre Diccionari de la ciència i la tecnologia nuclears, publicat per Edicions 62 l’any 1979. Què us va dur a participar activament en la redacció de diccionaris especialitzats? Heu col·laborat en altres diccionaris o en altres projectes terminogràfics? El primer
diccionari de l’àtom era en francès (i se’n va fer una edició anglesa) i després en vau escriure un en català: les situacions lingüístiques eren diferents en tots els casos, però els plantejaments i els objectius també n’eren, de diferents?
Una d’aquestes [activitats] ha estat, efectivament, la terminologia científica en francès, castellà i català, sempre inacabada perquè en la recerca apareixen continuadament nous conceptes
vaigconèixerelsenyorDeGaliana, que,percert,coneixiamoltbéel català.Emvaigincorporarenelseu projecte,queesvapublicarambel nomde Pequeño Larousse de ciencias y técnicas (1.056pàgines), a l’editorialLaroussedeParísl’any1967.En realitat,lacol·laboracióambl’editorialLaroussenovaacabaraquí, atèsqueelsenyorDeGalianaemva proposar,benabansdelapublicaciód’aquestdiccionari,d’escriure’n unaltre,enfrancès,ambarticlesde caràcterenciclopèdicsobrel’àtom.
Aquestapropostaeramoltatractiva, peròcomportavaladificultatque coincidiaamblaredacciódelameva tesidoctoral.Quasiinconscientde l’immenstreballquetotaixòsignificava,jaquel’editorialLarousseera moltexigentenelcomplimentdel seu planning detreball,vaigacceptar-la,assegurant-metanmateixla col·laboraciódelmeucompanyPaul Musset.Méstard,uncopvaigser doctor,emvaiginteressarperpreparar,ambelmaterialdequèdisposava,un Diccionari de la ciència i la tecnologia nuclears , quevapublicar Edicions62l’any1979enllengua catalana.M’interessavaescriureen català,llenguaquevoliaperfeccionar i amblaqualcontinuadament ensopegavadavantdedificultatsde terminologiapelquefa a laciència moderna.Lasevaredaccióerauna menad’exercicid’aprenentatge,ja quequanvaigcomençarnotenia capeditor.
L’any 1973 vau signar amb altres científics el Manifest de Prada, «El
català, llengua d’expressió científica». Recordeu, si us plau, als nostres lectors què va motivar aquest manifest i quina és la valoració que en feu després de tots aquests anys.
Hapassatmolttempsdesdela desapariciódeldictadorFranco. Avuidia,moltagentnohaviscutaquellstempsenquèlallenguacatalanaestavaperseguidafins alslímitsdel’estupidesa.Totl’ensenyamenteraencastellà i quasi erenimpensablesuniversitatsen llenguacatalana.Per a moltagent elcatalànopodiaserunallengua d’expressiócientífica.Aprofitant laUniversitatCatalanad’Estiudel 1973,eldoctorEnricCasassasva impulsarlaredacciód’unmanifest perreivindicarlamodernitatd’una llenguaoprimida.M’hivaigadherir
commoltsd’altres.Avuidia,aquest manifest,quevatenirunèxitevident,quasisignificaunaaportació banal.Nocal,però,oblidarelseu rolfonamental.Hoveiemcadadia quanl’Estatespanyolcontinuaamb elseucaràcterreaccionari i anticatalànoparantd’amenaçarlanostra cultura,comsiaixòpoguéssalvarla tristadecadènciaespanyola.
Malgrat les accions de normalització de la llengua catalana en el món de la ciència i la tecnologia, avui torna a haver-hi un debat obert a l’entorn de l’efecte que tenen les polítiques d’internacionalització de la recerca, que afavoreixen les publicacions especialitzades i la formació universitària en anglès en detriment del català. Com veieu aquesta nova situació aquí, i també a França, on heu treballat tants anys?
Font: Arxiu personal d’Antoni Lloret Orriols
TERMINÀLIA parla amb…
Antoni Lloret i Orriols
Eldesenvolupamentdelaciència i latecnologianecessita,sensecap dubte,unesboneseinesdetreball. Unad’aquestesobeeix a lanecessitatdecomunicacióambtotsels centresderecercaarreudelmón. Perraonshistòriquess’haescollit lallenguaanglesa.Elfetdedisposard’aquestaeinanohasuposat enllocdelmónladesaparicióenel campdelarecercadelesllengües pròpies.Nohihacapmenaderaó perquèambelcatalàsucceeixiel mateix.Noméshiharaonsanti -
ràpidamentlesnovesterminologiesestrangeres i enelscongressosinternacionalsmoltsponents s’expressenenanglèsencaraque siguien broken english Lesllengües pròpiesnosónúnicamentutilitzadesenelperiodisme i ladivulgaciócientífica.Formenpart,també, del’ensenyament.Usimagineu l’ensenyamentdelesgransescolesd’enginyers a Françaenanglès, quanunafaltad’ortografiafrancesaenunexamenés una mostra d’incultura?
M’interessava escriure en català, llengua que volia perfeccionar i amb la qual continuadament ensopegava davant de dificultats de terminologia pel que fa a la ciència moderna
catalanistes.Elscatalans,potser mésqueningú,tenimconsciènciadelsavantatgesdelbilingüisme i noensespantaconèixeraltres llengües.Enelsgransdiccionarisfrancesoss’incorporenmolt
Precisament, parlant de la divulgació científica, què podem aprendre de països del nostre entorn que conegueu bé, com ara França o Alemanya?
Noméspodemadmirarlaquantitatimportantdellibresdetotes lesdisciplinesdecièncieshumanes,perexemple,traduïtsalfrancès i elfetquelespersonalitatsmés importantseuropeesescriguinels seusllibresdevulgaritzacióenla sevallengua.
Segurament els lectors pensaran que el vostre primer camp de recerca, l’energia nuclear experimental de les altes energies, que és una recerca fonamental, no ha trobat gaires aplicacions. Com explicaríeu breument quines són les diferènci-
es bàsiques entre la recerca fonamental i la recerca aplicada?
Larecercafonamentaltéelsuport essencialmentdel’ambicióde coneixement,encaraqueestinguinesperancesd’aplicacionsmés o menysproperes.S’acostuma a explicarladiferènciaentrelarecerca fonamental i l’aplicadaambl’exempled’untrenenquèlalocomotorarepresentalaciènciafonamental i elsvagons,l’aplicada.Hihaun
Avui dia, molta gent no ha viscut aquells temps en què la llengua catalana estava perseguida fins als límits de l’estupidesa.
Tot l’ensenyament era en castellà i quasi eren impensables universitats en llengua catalana. Per a molta gent el català no podia ser una llengua d’expressió científica
fenomenquetotselsinvestigadors coneixen,iésquesovintquans’estudiaunproblemafonamentales trobenresultatsnousquenotenen res a veureambelsqueunperseguiaos’imaginavaquepodiaassolir.Aixòencarareforçamésl’interès delarecercafonamental.
Hi ha un cert consens a pensar que les terminologies usades pels mitjans o per les indústries no són sempre neutrals, que responen a interessos determinats per aconseguir, o per amagar, un determinat impacte social. La terminologia dels científics, en canvi, és vista com una eina precisa i neutra per
TERMINÀLIA parla amb…
Antoni Lloret i Orriols
El fet de disposar de la llengua anglesa no ha suposat enlloc del món la desaparició en el camp de la recerca de les llengües pròpies. No hi ha cap mena de raó perquè amb el català succeeixi el mateix. Només hi ha raons anticatalanistes
a la representació i la comunicació entre científics. Tenint en compte que heu treballat en un sector tan sensible socialment com les energies, ho veieu de la mateixa manera o ho matisaríeu? Per posar-hi un exemple, el periodisme pot arribar a qualificar les energies en bones i dolentes: són qualificatius que provenen de la política o els científics també s’hi poden veure reflectits?
Teniumoltaraó.Elproblemaésque elsconeixementsnosóndepersini bonsnidolents, o sivoleutotssón alhorabons i dolents.Depèndela sevautilitzacióidesi,perexemple, lasevaindustrialitzacióésperillosaper a lavida.Semprecomparo aquestfetambunganivet,queés extraordinàriamentútil i boperfer moltescoses i tambééscriminalsi ésempratperdegollarunaperso -
No voldríem acabar l’entrevista sense abordar la qüestió del rol de creador de termes que assumeixen els científics, quan fan les seves propostes teòriques o quan desenvolupen noves aplicacions. Quina ha estat la vostra experiència en aquest cas? Us sentiu «pare» de determinades unitats terminològiques? De quines? S’han implantat en l’ús dels vostres col·legues?
Moltesexpressionsacabensent acceptadesdesprésd’undebatnaturalenelqualsolenimposar-seunes expressionscorrectes a unesaltres queenrealitattambéhopodrien ser.Sempreheprocuratnosentirme«pare»decapunitattermino -
Tot i quel’energiadequèdisposem a laTerra provébàsicamentdelSol,latecnologiafaquelapuguem obtenir i consumirdemoltdiversesmaneres.El consumd’energiaactualment a Catalunyanoesconcentra enusosdomèstics,caraquestssolsrepresentenel15%. Lamajorpartdelconsumenergèticesconcentraenel transport,tantdepersonescomdemercaderies,que superael40%.Laindústria,queéselmotordel’economia,representael30 % delconsum,mentrequeel sectorprimariconsumeixel5%.Elsectordelsserveis, unsectorquecreixamblaqualitatdevida,actualment representaunconsumdel10%deltotald’energiaconsumidaaCatalunya.
Elconcepted’energias’haanatassumintperla humanitat a mesuraquehaanatprenentconsciènciadelseuús.L’etimologiadelaparaula energia prové delgrec ενέργεια, quevoldir‘laforçaenacció o treballant’.Alprincipi,l’únicaenergiadisponibleerala solardirecta,utilitzadatantpergarantirlavidacom per obtenirunaescalfordeconfortsensecaprecurs tecnològicperpodermillorarlasevacaptació.Però vahaverdepassarmolttempsfinsquelahumanitatva incorporarelfocalasevavidaquotidiana—d’aixòara enfa600.000anys—, i noésfinsfa30.000anysque amblaconstrucciódefornsse’nvapodertreuremés rendimentcalòric.Aquestamilloravadonarlloc a un pasmolttranscendentper a lahumanitat,l’inicidela metal·lúrgiacapal6000aC.Aquestaantiguitatfaque, jadesdelaculturahel·lènica,esconsideressincom a elementsbàsicselfoc,l’aire,l’aigua i laterra, i quetota lanomenclaturabàsicadel’energiarelacionadaambla
L’energiaderivadad’undelsaltreselementsclàssics,l’aire,vacomençar a serutilitzadaper a lanavegacióalaconcamediterràniadesdel’antigacivilització egípcia,capal4000aC.Unsquantsseglesméstard, aBabilònia,capal1700aCs’aconseguítambéaprofitaraquestaenergiaperbombaraiguaprimer,iposteriormentperaccionarelsmolins.L’aprofitamentde l’energiaeòlicadisposa,doncs,d’unvocabularipropi d’arrelsgregues(vent: eòlic, άνεμος), i laterminologiaassociadaambelselementstecnològicsactualment empratsperalseuaprofitament,permitjàdemolins devent,ésherevad’aquestacultura.Actualmentl’ener-
cióenelsinformestècnics,tot i haver-hiexpressions pròpiesequivalents:s’utilitza instal·lacions ‘off-shore’ en comptesde instal·lacions en la plataforma marina
Sobrelaincorporaciódetecnologiaper a l’aprofitamentdel’energiasolar,latradiciódiu,totiques’ha demostratqueésfals,quevacomençarambArquimedes,ambeldissenyd’unsistemademirallsdestinats a concentrarelsraigsdesolsobrelesvelesde vaixellsenemicsperincendiar-les.Elfetésque,toti serunatècnicaconeguda,noésfins a mitjansegle xx queescomencenaconstruirelsprimersfornsexperimentalsconcentrant,mitjançantmiralls,l’energia solar.L’energiasolartèrmicaescomença a desenvoluparalsanysvuitanta, i actualmentaquestaformade
giaeòlicahaesdevinguteconòmicamentcompetitiva gràciesalamaduresatecnològicaassolida.Elcostde l’energiaactualmentproduïdaencamps eòlicsterrestresresultacomparablealcostdefuncionamentdeles instal·lacionsdegeneraciód’energiaelèctricabasades encombustiblesfòssils.L’energiaeòlicacompeteix amblesaltresformesdeproducciód’energia.L’impactedelsaerogeneradorshaprovocatl’estancament delainstal·laciódeparcseòlics a Catalunya,fins i tot elsinstal·lats a laplataformamarina, i elpreudel’energiaeòlicainstal·ladaenaigüesprofundes és,encara, comparativamentelevat.L’aprofitamentdel’energia eòlica,doncs,tot i haver-neestatpionersamblainstallacióel1987delsprimersaerogeneradors a l’Empordà, téactualmentunaincidència a Catalunyaqueencara ésmoltescassa.Elllenguatgeassociatambaquestes tecnologiesnotéunaexcessivaterminologiapròpia, encaraqueelsanglicismestenenunafortapenetra -
captaciód’energia,tot i lalegislaciósobrel’habitatge orientada a l’eficiènciaenergètica,téunaincidència sobreelconsumglobald’energiaencarainapreciable. L’energiafotovoltaica,encanvi,ésundescobriment moltposterior,delfísicfrancèsBecquerelel1839.El seunomprovédeltermegrec llum ( φ ώς , phos )i de voltaic, unneologismequecommoltsd’altrescorresponalnomd’unrellevantcientífic,enaquestcasen honoralfísicitaliàAlessandroVolta.Lesdificultats delseudesenvolupamentindustrialhanfetqueno fosfinsalfinaldelsegle xx ques’aconseguissinfabricarcèl·lulesfotovoltaiquesambunrendimentsuperioral10%.L’augmentdelrendimentdelesplaques solars,l’aplicaciódenousmaterials i l’emergència denovestecnologiesfanesperarunareducciósensibledecostosfinsaunsnivellsdelvoltantd’unterç delsactualsdeversl’any2020.Aquestsdesenvolupaments,però,trobenseriosesdificultats a causadels
costosimplicats i dedeterminadescontradiccions relacionadesamblaplanificaciódelprocésd’implementaciópràctica.Alemanya,ambtresvegades menysd’irradiaciósolarqueEspanya,hadesenvolupatunapolíticadesuportconstant i gradual a l’energiafotovoltaica,sensecanvisenlaregulació,queha evitatdificultatsalsinversors i hapermèsconvertirel paísenlídermundialenaquestcamp,amb7.200MW depotènciainstal·lada.Segonsl’AgènciaInternacionaldel’Energia(IEA,enanglès),l’Estatespanyol, amb4.000MW,ésundelspaïsosambméspotència fotovoltaicainstal·ladagràcies a lalegislaciófavorablefinsal2014.Lapotènciaelèctricabrutad’origen fotovoltaicinstal·lada a Catalunyal’any2012erade 248MWilaproduccióvaserde400GWh.L’energia solartèrmica i termoelèctricaconjuntamentavuien diasolsrepresentenl’1,5%del’energiatotalconsumida,ielPladel’EnergiadeCatalunyapreveucoma objectiuper a l’any2020disposard’unapotènciaelèctricabrutainstal·ladade1.000MWd’energiafotovoltaica i unaproduccióde1.500GWh,perarribar conjuntamentambl’energiatermoelèctricaal4,5 % del’energiatotalconsumida.
L’aprofitamentdel’energiahidràulicatambé esremunta a laculturagrega,quealsegle iii aCva començar a utilitzarlarodahidràulica,laqual a partir delaforçadelcursdel’aiguasobrelespalesdelaroda aconsegueixelevarl’aiguad’unsreceptaclesinstallatssobreelperímetredelaroda.Ilaparaula hidràulica provédelgrec ὑδραυλικός (hydraulikós).Enarribar
larevolucióindustrial,aquestesrodeshidràuliques tambévanserutilitzadesperaccionarmaquinària. A partirdelfinaldelsegle xix comencen a utilitzar-se lesturbineshidràuliquesperalaproducciód’energia elèctrica.
L’aprofitamentdelsrecursoshidràulicsperproduir energiaelèctricaesvainiciaralsPirineus,el1914,amb laconstrucciódelespresesdeSeròs i Cabdella,dela màdelacompanyiaBarcelonaTraction.Enladècadadel1950esvainiciarunanovaetapadecreixement del’explotaciódelsrecursoshidràulicsamblacreació d’ENHER,queconstruílesprincipalspresesdelsistema.Actualment, a Catalunyahiha38centralshidroelèctriquesdemésde10MW,querepresentenuna potènciatotalinstal·ladade2.047MW.Pelquefa a l’energiaminihidràulica,actualmenthiha345centrals definsa10MWdepotència:d’aquestes,302estanen servei i tenen una potènciainstal·lada de 2.355 MW. Laproduccióanualtotal d’aquestescentrals és d’entre3.000 i 5.000GWh,segonslesdisponibilitatsanuals,laqualcosarepresentaentreel 7%i el10 % de l’energiaelèctricaproduïda.L’energiahidroelèctrica, quetradicionalmenthaestatlamésimportantdeles energiesrenovables a Catalunya,presentaactualment unespossibilitatsdecreixementmoltlimitades.
Lamajorpartdel’energiaconsumida a Catalunyaprovédel’explotaciódelshidrocarbursfòssils, elpetroli i elgas.L’explotaciódelpetrolijaeraconegudapelsxinesos300anysaC,quel’extreienmitjançantcanyesdebambú.Laparaula petroli derivadelgrec
L’extracciómassivadepetrolis’inicia a mitjan segle xix i actualment,tot i lacrisiprovocadaperla limitaciódelesreservesexistents,l’úsdelsseusderivatsencararepresentalamajorpartdel’energiaconsumida.Actualment,Catalunyadisposadecinccentrals tèrmiques.LacentraltèrmicadeSantAdriàactualment estàformadapelsgrupsBesòs3,4i5deciclecombinat,de419MW,400MWi859MW.LacentraltèrmicadeFoix,situadaaltermemunicipaldeCubelles,és detipusconvencional,de520MW, i actualmentestà pràcticamentfora de servei.Lacentraltèrmica de TarragonaPowerestàsituadaaltermemunicipaldela Canonjai ésunacentraldeciclecombinatde417MW queutilitzaelgascom a combustible. LacentraltèrmicadeTarragona,tambésituadaaltermemunicipaldelaCanonja,ésunacentraldeciclecombinatde 400MW.LacentraltèrmicadelaPlanadelVent, a Vandellòs,ésdeciclecombinatde 800 MW i pot operar ambfuel o gas.Totesaquestescentralstenenunaproduccióqueésdepropdel40 % del’energiaelèctrica consumida.
L’energianuclearsorgeix a mitjansegle xx com a aplicacióper a usospacíficsdel’energiaatòmica, i està basadaenlafissiónuclear.Aquestprocésconsisteix eneltrencamentdecertsnuclispesants(urani o plutoni)enincidir-hineutronsd’unadeterminadaener-
gia.Com a resultatdelafissió,eltrencamentdelnucli pesantprodueixdosnuclisméslleugers(productesde fissió) i s’alliberaunagranquantitatd’energia(calor). Enaquestareacció,tambés’emetennousneutrons, quepodenproduirnovesfissionsquanincideixen novamentsobrealtresàtomspesantsdel’entorn,la qualcosamantélareaccióencadena.L’objectiufonamentaldeldissenyd’unreactornuclearésassegurar queaquestareaccióesmantinguisotacontrol,pertal deproduir,demanerasegura,lacalornecessàriaper generarelvaporque,mitjançantunesturbines,generi,alseutorn,energiaelèctrica.L’interèsquealsanys cinquantavadespertarl’úsdel’energianuclearper a laproducciód’energiaelèctricarauenelfetquel’energiaproduïdaperlafissiódel’uranigeneraunaelevadaquantitatdecalorqueésdosmilionsdevegades superior a laques’obtindria a partirdelmateixpes ambpetroli.
Tot i queelprincipidefuncionamentdelescentralsnuclearsnohavariatalllargdelsanys,síque, tecnològicament,lescentralshananatevolucionant, demaneraqueespodendistingirjaquatregeneracionsdereactors:elsdeprimerageneraciósónelsque vanserconstruïtsentreel1950 i el1965;elsdesegona generaciósónelsquevanserconstruïtsentreel1965 i el1995 i constitueixenelgrupmésgrandereactorsen operacióactualment;elsdetercerageneraciósónels que,començats a construir a partirdel1995,previsi-
blementescontinuaranimplantantfinsal2030incorporantcotesdeseguretatméselevades,i,finalment, elsdequartageneracióseranelsqueesconstruirana partirdel’any2030, i actualmentestanenfased’investigacióidesenvolupament.
A Catalunyaactualmenthihatrescentralsnuclears enfuncionament:VandellòsII,localitzada a lacomarcadelBaixCamp, i lescentralsd’Ascó Ii AscóII,localitzades a lacomarcadelaRiberad’Ebre.Lacentral nuclearVandellòs I vaserlaprimeraqueesvaconstruir,entreel1967 i el1972.El29demaigde1990es vaefectuarlaparadadefinitivadelacentral,desprésde mésdedissetanysdefuncionament.Uncopclausuradalacentral,sen’iniciàeldesmantellament,queestà previstquedurimoltsanys.LacentralnuclearVandellòsIIésunacentralmés jove i esvaacabardeconstruir el1987,iésde1.087MWdepotènciainstal·lada.
LescentralsnuclearsAscóIiAscóIIdisposenconjuntamentde2.060MWdepotènciainstal·lada i van serconstruïdesentreel1974 i el1983.Entretotesdues disposend’unacapacitatdeproduccióde3.147MW, fetquerepresentael24%deltotaldel’energiainstallada, i lasevaproducció,el43 % delconsumelèctricde Catalunya.Aquestelevatpercentatgeésdegutalfuncionamentcontinuatdelescentralsnuclearsenfrontdel funcionamentademandad’altrestipusdecentral.
Enfinalitzarelperíodeútil,lesbarresdecombustibled’unacentralcontenenencaramaterialreutilitzable,productesdefissió i unpotencialtèrmicelevat com a conseqüènciadeladesintegracióradioactiva, peraixòs’hand’emmagatzemaradequadamentdurant unperíodedetempsquevadesd’unsquantsmesos fins a diversosanys.Aixòpermeteldecaïmentdels radionúclidsdevidaméscurtailareducció,tantdela calorgenerada,comdel’emissióderadiaciógamma, cosaquefacilitalaposteriormanipulació i gestiódel combustiblegastat.
Finsqueelcombustiblegastatnoesreprocessa o s’emmagatzemadefinitivament,ésnecessarifer-hode maneratemporal.Lainstal·laciódemagatzemstemporalspotestarlligada a lesmateixescentralsnuclears(magatzemtemporalindividualitzat) o tambées podenconstruirdemaneraindependentdelescentrals (magatzemtemporalcentralitzat).L’objectiud’aquesta instal·lacióésemmagatzemardurantunsquantsanys elcombustiblegastatdediversescentralsnuclears,ja queelsresidusgeneratspodenserdecurta,mitjanao llargadurada.Perexemple,eliode131,queésunresidudevidacurta,téuntempsdesemidesintegracióde 8 dies;peròaltreselementstenentempsdevidallargs, comelplutoni240,quetéuntempsdesemidesinte-
gracióde6.800anys, o eldelplutoni239,queésde 24.000anys. A lesnostrescentralsnuclears,cadacentraldisposad’unapiscinad’emmagatzematgehumit, piscines,peralconfinamenttemporaldelsresidusde mésaltaactivitat.
Elcostquerepresental’emmagatzematgedelsresidusnuclears i l’alarmasocialquedespertaelseuús, incrementada amb accidents com eldeTxernòbil el 1986 o elmésrecentdeFukushimael2011,vapropiciarl’estudid’alternativesalprocésdefissiónuclear.La fusiónuclearespresentacom a alternativadeproducciód’energia a partirdel’energiaatòmica:éselprocés d’integraciódelnuclidedosàtomslleugers,performar-neundeméspesat.Enelsàtomslleugersl’energiad’empaquetamentdedosàtomséssuperior a lade l’àtomresultant,perlaqualcosaambaquestprocéses perd una petitapartdelamassa, que estransformaen unagranquantitatd’energia.Aquestareacciónuclear éslaqueesprodueixespontàniamentalSolambun isòtopdel’hidrogen,eldeuteri(isòtopambdosneutrons) i eltriti(isòtopambtresneutrons),que, a causa delagranforçagravitatòriadecompressiódelsnuclis i l’elevadatemperaturagenerada,produeixperfusió l’heli,unneutróienergia.
Elsreactorsnuclearsdefusiótenenperobjectiureproduiraquestareacció,lareaccióD-T,queté l’avantatgerespecte a lafissiónuclearquenoprodueixresidusradioactiusdirectesi,pertant,seriauna fontd’energianeta i sostenible, i ladisponibilitat d’hidrogen i elsseusisòtopsésinesgotable.Peraltra part,seriaunatecnologiasegura,jaquelaproducció d’energiasolamentesperllongadeusegonsdesprés ques’aturilareacció.
Hihaduestecnologiesdereactorsdefusió,ladel tokamak, quevaserdesenvolupada a Rússia a ladècada delsanyscinquanta i esbasaenlacreaciód’uncamp magnètictoroïdalqueconfinaelplasmaenrotacióal seuinterior, i ladel’stellarator, quetambéaconsegueix elconfinamentdinsd’uncampmagnètictoroïdal, peròesdiferenciadel’anteriorenlaformadecrear elcampmagnètic,queesfa a còpiad’utilitzarbobineshelicoïdals.Semblaqueavuielreactormésavançat ésel tokamak L’ITERésunreactorexperimentalpromogutperunconsorciinternacional,enquèparticipenEuropa,elsEstatsUnits,laXina,Rússia,l’Índia, elJapó i Corea,l’objectiuestratègicdelqualconsisteix
a resoldredemaneraintegradatotselsproblemesde viabilitatnecessarisperdissenyarelreactoriestablirneelcorrectefuncionament.Unaetapaposteriorconsistiria a disposard’unacentralelèctricadefusióen connexió,dedemostració.Estàprevistqueelreactor ITERentrienfuncionamentel2019.
Laterminologiaassociadaamblatecnologiadeles centralsnuclearsengranparttambéhaestatgenerada per l’adopciód’arrelsgreguescom isòtop delgrec iso (‘mateix’)i topos (‘lloc’): ισότοπα;o radioactivitat,que provédelsraigsdellum, radius, enllatí.Unagranpart, però,delaterminologiapotexpressar-seenvocabulariclàssiccatalà,totiquealadocumentaciótècnicaés
Notes
habitualtrobaralgunsanglicismesprescindibles,com ara scattering per dispersió.
Lesdiferentsfontsd’energiautilitzadesactualmentpresentencaracterístiquesmoltdiferentsquant a compatibilitatmediambiental i costos.Defet,ambdósparàmetres(respectepelmediambient i cost) quedenestretamentlligatssienlavaloraciódelcost s’incloula repercussió d’aspectesmediambientals comaral’ocupaciódeterritoriútilper a altresactivitats,elconsumderecursosnorenovables o l’emissiódecontaminants o degasosquecontribueixen a l’efectehivernaclei,enconseqüència, a l’escalfamentglobal.
L’articled’Amat i Casalsd’aquest«Dossier»ens mostraqueencarahiharecorregutenl’elaboracióderecursosterminològics,sobrehidrocarburs, centralstèrmiquesoreactorsdefusió.S’hipodrien afegirtambélèxics sobre biomassa,energiamareomotriu,magatzemsderesidusnuclears o sobre qualsevolnovetattècnica relacionada ambl’obtencióol’explotaciódetoteslesenergiesexistents.
Avuiésprimordialdisposardetextosespecialitzatsqueactuïncom a fontsdocumentalsd’ampli abastperaltreballterminogràfic,especialmenten temestaninnovadorscoml’energètic.Hihaprou activitatdocent,derecerca i professionalenllengua catalanaenaquestsector?Esprodueixenproupublicacionsespecialitzadessobreenergies(per a experts iperaladivulgació)?
Espotafirmarqueelpanoramadelarecercasobre energiesenl’espaiuniversitaridelaXarxaVivesés moltdestacable(mésdevintgrupsderecercahitreballen). A més,laGeneralitatdeCatalunyavaconsiderarlesenergiesunsectord’excel·lènciaquecalia reforçaramblacreaciódel’InstitutdeRecercaen EnergiadeCatalunya(IREC),quetéleslíniesde recercasegüents:energiatèrmica i edificació;bioenergia i biocombustibles;energiaeòlicamarina; electricitat i electrònicadepotència;materialsavançatsperal’energia.
Aquestpotencialderecerca i dedesenvolupamenttecnològicnoescorrespon,malauradament, ambunaproducciódetextosenllenguacatalanadel mateixnivell.Eldominidel’anglès(idelcastellà)en lespublicacionsdel’IREC i delsgrupsuniversitaris,queresponclarament a lespolítiquesactualsen recerca,suposaunentrebancconsiderableperaltreballterminològiciperalanormalitzaciódelallenguadelpaís.Araperara,lesfontsescritesaccessibles eslimiten a lesrevistesdefísicadel’Institutd’EstudisCatalans, a articlesesparsosenrevistesd’abast local o miscel·lànies, i sobretot a materialsdocents. Hicalunareflexió.
Díez quijanO,Desideri(1986). Vocabulari d’electrònica i electricitat : Termes i expressions.Barcelona:MiquelArimany.172p.(VocabularisArimanyCastellà-CatalàiCatalà-CastellàdeFormacióProfessional;5).
GarCiai SOler,Jordi;RiuSi AlCaraz,Lluís;SOleri CerezO,Ester(1989). Diccionari de l’empresa elèctrica.Barcelona:EHNER:FECSA:HidroelèctricadeCatalunya.158p. «Glossari».A: Guia d’estalvi energètic a les biblioteques de la UPC [enlínia].Barcelona:UniversitatPolitècnicade Catalunya.ServeideBiblioteques,Publicacions i Arxius,2013,p.31-35. <http://bibliotecnica.upc.edu/ sites/bibliotecnica.upc.edu/files/arxius_site/file/guiabibssostenibles-cat.pdf>.
Instal·lador/a de sistemes d’energia solar tèrmica: Català-castellà = Instalador/ra de sistemas de energía solar térmica: Castellà-català. Barcelona:GeneralitatdeCatalunya.DepartamentdeTreball i Indústria,2004.(GlossarisOcupacionals;31.Producció,Transformació i Distribuciód’Energia i Aigua).Tambédisponibleenlíniaa: <http:// www20.gencat.cat/docs/treball/03%20-%20Centre%20de%20documentacio/Documents/01%20-%20 Publicacions/02%20-%20Treball%20i%20ocupació/Publicacions%20genèriques/Arxius/doc_46281350_1. pdf>.
Lèxic panllatí de l’energia eòlica [enlínia].[S.l.]:RealiterXarxaPanllatinadeTerminologia:Canada.Bureaude laTraduction,2012.<http://www.btb.gc.ca/publications/documents/pan-energie-power.pdf>.
Lèxic panllatí dels biocarburants [enlínia].[S.l.]:Realiter,XarxaPanllatinadeTerminologia:Canada.Bureau delaTraduction,cop.2014.<http://www.bt-tb.tpsgc-pwgsc.gc.ca/btb.php?lang=fra&cont=c_2097>
LlOreti OrriOlS,Antoni(1979). Diccionari de la ciència i la tecnologia nuclears: Amb l’equivalència de les veus en castellà, francès, anglès i alemany.Barcelona:Edicions62.316p.
Marquet i FeriGle, Lluís(1979). Vocabulari de luminotècnia. Barcelona:Institutd’EstudisCatalans.(Arxiusdela SecciódeCiències;58).Tambédisponibleenlíniaa:<http://cit.iec.cat/voclum/default.asp?opcio=0>. martínez lópez, Emili; CampOS FreChina, David(1986). Vocabulari d’electricitat i electrònica. [València]:GeneralitatValenciana.ConselleriadeCultura,EducacióiCiència.Gabinetd’ÚsiEnsenyamentdelValencià. 270p.(VocabularisEspecífics;7).
Operari/ària d’instrumentació i control de central elèctrica: Català-castellà = Operario/ria de instrumentación y control de central eléctrica: Castellà-català Barcelona:GeneralitatdeCatalunya.DepartamentdeTreball,Indústria, ComerçiTurisme,2003.(GlossarisOcupacionals;21.Producció,TransformacióiDistribuciód’Energia i Aigua).Tambédisponibleenlíniaa: <http://www20.gencat.cat/docs/treball/03%20-%20Centre%20 de%20documentacio/Documents/01%20-%20Publicacions/02%20-%20Treball%20i%20ocupació/Publi cacions%20genèriques/Arxius/doc_13613970_1.PDF>.
Operari/ària de línies elèctriques d’alta tensió: Català-castellà = Operario/ria de líneas eléctricas de alta tensión: Castellàcatalà.Barcelona:GeneralitatdeCatalunya.DepartamentdeTreball,Indústria,ComerçiTurisme,2003. (GlossarisOcupacionals;12.Producció,Transformació i Distribuciód’Energia i Aigua).Tambédisponibleenlíniaa: <http://www20.gencat.cat/docs/treball/03%20-%20Centre%20de%20documentacio/ Documents/01%20-%20Publicacions/02%20-%20Treball%20i%20ocupació/Publicacions%20genèriques/ Arxius/doc_56399031_1.PDF>.
P uiGi IBáñez,Jaume(1987). Lèxic de l’empresa elèctrica: Equivalències castellà-català.2aed.[Tarragona]:Fuerzas HidroeléctricasdelSegre.22p.
termCat, Centre De terminOlOGia (2007). L’electricitat a casa [materialgràfic].[Barcelona]: termCat, CentredeTerminologia.1cartell.
termCat, Centre De terminOlOGia (2009). lèxic multilingüe de la indústria [enlínia].Barcelona: termCat, CentredeTerminologia,2009.(DiccionarisenLínia). <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_ En_Linia/22/>.
Terminologia de l’energia elèctrica.[S.l.]:FuerzasHidroeléctricasdelSegre,[1987].10f.
Enunaestructuratextualques’assembla a lad’un caragol,Raustornasobretermes i temesperdesenvoluparuntextdens i benarticulatqueplantejatotun seguitdeqüestionsmetodològiquesdeprimerordre, tantper a laterminologiacomper a latraducció.Se centraenelcasdelfrancès,enrelacióambl’anglès, queéslallenguafontdelsconceptes i termesque tracta,ifareferènciescomparativesambl’italiàil’espanyol,llengüesquemostrenuncomportamentdiferenciatdelfrancèsenlessolucionsmésfreqüents adoptades.
Comapuntdepartida,l’autoraproposaunenfocamentmixtdelaterminologia,quesuperaleslimitacionsdelsenfocamentstradicionals,mésnormatius, i elsdescriptius; a més,aquestenfocamentintegrauna perspectivamacro,pròpiadelalingüísticadecorpus, i micro,decaràcterqualitatiu, afi d’identificar lavariacióques’observaenlaterminologiamultilingüe.Defensaunenfocament«d’arxiu»,queaplicaels principisdel’anàlisideldiscursfrancòfona i quetéen compteelcontextd’úsdelstermes,elposicionament i elpuntdevistaimplícitenlaselecciód’unadenominacióounaaltraolavariaciódiacrònicaenl’ús.Aquest
L’àmbitd’anàlisiqueseleccionaRauspresenta«problèmesspécifiquesd’ordreconceptuel»(p.74),laqual cosaelfaidoniper a mostrarqüestionscontrovertidespelquefa a ladenominaciódeconceptesnous, latriaenlatraducció,aixícomelpuntdevista i la ideologiaqueposendemanifestdeterminadestries. Enefecte,estractad’unàmbittransversalpropideles ciènciessocials,enquèelsconceptessónabstractes i relacionals —no objectes o entitatsfàcilment definibles i delimitables— i enquèdevegadeslacontrapartidadirectad’unaformaanglesaespotconsiderar comunespaiocupat.Éselcasdeladistinció i encobrimententre gènere i sexe oeld’unaltretermesemblant, notractatalllibre,comelde single mother,que,traduïtsovintcom a mare soltera , entraencompeticióamb unconceptediferent(eldedonaquetéunfill o una fillasenseestarcasadaambelparedelacriatura) i ja antiquat,peròencaraactiuenellexicódemoltsparlants.L’obra,doncs,ensconvida a reflexionarsobre dificultatsdenominatives i traductològiquesquenoes plantegendemaneratanclaraenaltresàmbitsd’especialitat.
Elsnoustermespodenvariard’unaorganització • internacional a unaaltra i fins i totentreinstitucionsdelamateixaorganització.Éselque,seguint elseixosclàssicsdelavariaciólingüística(diatòpic, diastràtic,diafàsic i diacrònic),Rausinclouenel nivelldevariaciódiafàsica.
Espotobservarvariaciódiatòpicadinsd’unamatei- • xallengua(francèsdeFrança i delCanadà o espanyolpeninsular i d’Amèrica) i sobretotentrediferentsllengües.Així,elfrancèsprocuracreartermes nous,adaptatsculturalment i lingüísticamenti,
RAUS, Rachele(2013)
La terminologie multilingue: La traduction des termes de l’égalité H/F dans le discourse international
doncs,sovintapartatsdel’anglès(p.ex., autonomisation per empowerment o égalité homme-femme per gender equality).L’italiàmostramésinestabilitatterminològica i unseguimentmésdirectedel’anglès.Enelcas del’espanyol,tot i quelaRealAcademiaEspañola (RAE)fapropostesmésenlalíniadelfrancès(com araprioritzar sexe sobre gènere o parlarde violència domèstica),elsredactorsitraductorssemblenseguir unalíniaméspropera a l’originalanglès (gènere, violència de gènere).
Igualment,s’observalavariaciódiacrònicaenles • denominacionsreferides a unmateixconcepte: lesdenominacionspodenvariareneltempsenfunciódecanvisenelposicionamentipuntdevistade lainstitució.
Larevisiótransversaldetemescomelsanteriors escomplementaambanàlisisconcretescomlaquees faenelcapítol4,dedicatalstermesdegènereenels textosdelaUE.L’autorahidiferenciatrestipusde terminologia:lainstitucional(referida a organismes, documents i procedimentsdelesinstitucions),lajurídica(pròpiadelstextospreparatoris i quehad’evitar termeslligats a ordenamentsnacionals) i lasectorial (pròpiadediferentsàmbitsd’especialitat,onelstermesneixencom a neologismes, i queésprèvia a laterminologiajurídica i institucional,mésfixada).L’estudi detextosdelParlamentEuropeuil·lustravariaciódiacrònica,diatòpicaidiafàsica,enaquestcasvinculada alcanvidepuntdevistadelainstitució.
L’obraescomplementaamblarevisiódelstermesde gènereenungrannombredebancsdedades,tesaurus terminològics i xarxesconceptuals(cap.6) i l’aportaciódelesmemòriesdetraducció i delsprogrames deconcordances,comTradooit,WeBiText i Linguee (cap.7),instrumentsencarapocexplotatsenlareflexióterminològicaitraductològiques.
Lapropostade Rausincideix enaspectes metodològicsfonamentals,comelfetqueeltermehadeconsiderar-secomunaunitatlingüística i tambédiscursiva,
quelacreacióilatraducciód’untermeestàvinculada a l’elecciódel’enunciador,quelacoherènciaterminològicaestàlimitadaperrestriccionsdetipustextual o queelmultilingüismecontribueix a lavariacióper mitjàdelstraductors i delesestratègiesdiscursivesde lainstitucióimplicada.Elllibreacabaambunareflexió sobreladimensióèticadelaterminologia,vinculada a laconcepciódelatraducciócom a comunicacióorientadaqueintrodueixpuntsdevistaiideologia.
Laconsideraciódelpuntdevistaenlaconceptualització,ladenominació i latraduccióobreuncamí derecercainteressant,quedemanamésaportacionsde l’anàlisideldiscursidemodelslingüísticscomlalingüísticacognitiva, i quepotdur a plantejaraquesta dimensióèticaquetravessatotalapropostadeRaus. Cal,però,tenirlaprecauciómetodològicadenoatribuir méspes a ladecisióconscientdetraductors i institucions delqueprobablement téenmoltscasos.Ladecisiódel traductorpotrespondremés a factorsconjunturals, vinculats a lanaturalitatexpressivaenlallenguad’arribada oa la«tolerància»alcalc,que a unposicionament ideològicdeliberat.Unatriamés o menysinconscient enunmomentdonatpotcrearuna«tradició»queacabe prioritzantformesque, a posteriori,interpretemcoma marcadesideològicament.
Enfi, La terminologie multilingue reïxambescreixen l’objectiuqueplantejaenlesdarreresratllesdelvolum: «avoirfournisuffisammentd’instrumentsauterminologue,etdemanièreindirecteautraducteur,pour opérerdeschoixresponsablesquitiennentcomptedes nombreuxfacteurs,autantlinguistiquesquediscursifs,quiinfluencentlanéologieetlacirculationdes termesendiscours»(p.151).
apublicaciól’anypassatdel Diccionari de dret administratiu elaboratconjuntamentpelDepartamentdeJustíciaielTERMCATconstitueixunexcel·lentpasendavantenl’establimentd’unterritoriterminològicclarisòlidperal’ús delcatalàenunàmbitclaudelnostresistemainstitucional.L’edicióimpresa,amés,haestatcomplementadaencertadamentperlasevadifusiópermitjà d’Internet,enunaversióíntegra,dinsdelacol·lecció «DiccionarisenLínia»delTERMCAT(http://www. termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169).
Calcelebrar-hil’esforçexigent i minuciósdut a termeperterminòlegsijuristesafidegarantirladisponibilitatd’unaobrametodològicamentimpecable desd’unpuntdevistaterminològic,construïdades d’unseguimentaprofunditdel’evoluciódelanostra realitatjurídica i ambunavisiómoderna i avançadaen l’estructura i enlesformulacions,enriquidaambnombrosesnotesaclaridores,queenfanmésfàcil i pràctica laconsulta,isenseobviar-hil’atenciónecessàriaaun tractamentadequatdelsllatinismes.
Latradiciójurídicacatalanatéunsfonaments importants i prestigiosos,comtestimonienelscodis medievals Usatges de Barcelona, Costums de Tortosa, Fursde València o Llibre del Consolat de Mar, percitar-nenomés algunsdelsmésinfluents.Peròràpidamenthihauríemd’afegirles Constitucions i altres drets de Catalunya i, travessantelssegles,laproducciójurídicadelaGeneralitatrepublicana.Arabé,éscertqueelfranquisme, ambeldesmantellamentquese’nvaderivardelesinstitucionscatalanes,vaafavorirundistanciamentdel nostremónjurídicdelesmatèriesmésassociadesamb eldretadministratiuiunclardecantamentcapaldret civil,reflectit en la Compilació del dret civil de Catalunya de1960 i entotal’ambiciosalegislaciódesenvolupada enaquestaàreaposteriormentpelParlamentdeCatalunya.
dica,s’hiprioritzésenunaprimeraetapal’atencióal dretcivil.Ienaquestaspectecaldestacarlalabordel SeminarideDocumentacióJurídicaenCatalàdelCollegid’AdvocatsdeBarcelona,encapçalatperJosepLluísSagarraZacarini,ambelsuportdelprofessor OsvaldCardona,d’onvansorgirpublicacionscom Cinquanta documents jurídics en català (1976), Vocabulari jurídic castellà-català català-castellà (1980)oel Síl·labus processal civil i formularis (1984).Lacreaciól’any1980 delaDireccióGeneraldePolíticaLingüísticavasignificarlaposadaenmarxal’any1981d’unaCoordinadoradeLlenguatgeAdministratiu,quevaacabar formalitzant-se,permitjàdelDecret41/1986,com a ComissióAssessoradeLlenguatgeAdministratiu,que vasersuprimidapelDecret99/2001.Aquestacomissióvaserutilíssimaperanardefinintunanormativa únicaenaquestcamp,queesvaplantejarambuna perspectivaqueincloguéstotl’àmbitlingüístic i que s’ocupéstambédelsproblemesterminològics. I hiva acompanyarlacontribucióenaquestàmbitdesdela sevacreació,l’any1983,dela Revista de Llengua i Dret. Estractava,alcapdavall,dedefinirunprocediment d’anàlisidelesdificultatsquepermetésd’incorporar enladecisiófactorscomlesopcionsquelanostratradiciójurídicahafetservir,elscriterisinternacionals, lespossibilitatsd’assumpcióperpartdelsprofessionalsdeldret...Naturalment,lacreaciól’any1985del TERMCATvacomportarladerivació,ambunsresultatsexemplars,cap a aquestnouorganismedelestasquesd’unificaciómetodològica,derecerca i defixació decriterisisolucions.
Però,tot i elsesforçosesmerçats,quehanpermès anardesbrossant,devegadesnosensealgunamarrada,unescenariplededubtes i paranys,s’hinotava a faltarunprojectequepermetéslasistematitzaciónítidaieficaçdelacomplexaterminologiadeldretadministratiu.Aquest Diccionari de dret administratiu afronta d’unamaneraexhaustivaisatisfactòriaelsproblemes existents.Hitrobem,perexemple,benresoltscasos
comeld’atermenament (encastellà deslinde)o full d’apreuament (encastellà hoja de aprecio).Elvoluminclouuna introduccióqueensn’ofereixladescripció i lesorientacionsd’ús,l’arbredecamp,lataulad’abreviacions, elcosdeldiccionariambuntotalde1130entrades,un índex alfabèticencastellà per a l’accés a les equivalènciesiunaàmpliabibliografia.L’arbredecampens ajudaasituar-nosenelconjuntdelsvessantsques’hi hantingutencompteiquevandeldretadministratiu generalal’administracióelectrònicapassantpelpro-
cediment, els contractes,l’urbanisme o l’organització administrativa.
L’ediciódel Diccionari de dret administratiu impulsarà unúsmésrigorós i mésestèsdelcatalàenunsector quenecessitavaunaeinad’aquestescaracterístiques.
ElsegonobjectiudeVocabulàriaésservirdeporta unificadaperal’accésalsrecursosterminològics.Per això,elprojectes’inscriuenlapolíticadelsServeisLingüísticsdelaUBdevoleraconseguirfermésvisibles, mitjançantmetacercadors,totamenaderecursosen línia,quecomplementenaltresrecursosenlíniaper a lallenguacatalanacoml’Enciclopèdia, el Cercaterm o l’Optimot.Ensíntesi,Vocabulàriapreténfacilitarals usuarisl’accés a lainformació;disposard’unespai perdifondrenotíciesrelacionadesambl’actualitatterminològica;oferir a l’usuari, a mésdelaconsultade recursos,lapossibilitatd’intervenir-hifentconsultes, proposantcomentarisdetermes,etc.
Pelquefaal’estructura,utilitzantelsistemaWordPress,hihauncoscentralambnotíciesd’actualitat terminològica,elquals’integraalwebambduesbarreslaterals,unacapçalera i unpeudepàgina.Elmenú esquerrepermetl’accés a unasèriederecursoscom aral’UBterm,l’Optimot o el Diccionari enciclopèdic de medicina,oelmateixgestordeconsulteslingüístiques SensDubte,mentrequeeldeladretapossibilital’accésalsarxiusd’apuntssobreobres,termes i expressions,amésdelsapuntsperfacultats.
Sil’objectiugeneralésdivulgarelstreballsterminològicsdelsServeisLingüísticsdelaUB i difondre
Vocabulària
Blog terminològic dels Serveis
Lingüístics de la Universitat de Barcelona <http://www.ub.edu/xdl/vocabularia>.
[Consulta: 12 febrer 2014]
notícies i contingutsvarissobrellengua i terminologia, i divulgar-losentrelasevacomunitatuniversitària,noestàmalaconseguitambl’estructuradelblog. Noobstantaixò,potserseriainteressant,perreblar aquestobjectiu,devisualitzardemaneramésdestacadaenelblogterminològicelsaltresrecursosdesenvolupatspelsServeisLingüísticsdelaUB,comarael bancUBterm o elgestordeconsultesSensDubte,que araquedenenmigalmateixnivellquealtresrecursos quenosóndelaUB.
Peraltrabanda,hitrobem a faltarl’accésalMulticercadorterminològic,quepermetl’accés a diversosmaterialsd’universitatsid’altresorganismes.Per facilitarl’accésatotsaquestsrecursoss’hanservitde multicercadorsinspiratsenelOneLook® (http://www. onelook.co m),unmotordecercaambmésdemildiccionarisindexats i classificatstemàticament.Elgran avantatged’aquestmulticercadorésqueesfalacerca a totelcontingutindexatambunarespostaimmediataiexhaustiva.
Arabé,comgairebétotenaquestavida,elblogés millorable.Perunabanda,perventuraelmenúsuperiorhauriadeserméssintètic i exhaustiu,és a dir,el nuclidenavegaciódelweb.Pelquefa a lasubscripció alblog(seriamillorutilitzarunregistred’usuaris i no elques’utilitzaarapermitjàd’uncorreuelectrònic), estroba a lapartesquerrainferior,gairebéimperceptible, i potserestariamésbéenunllocmésvisible,com elmenúsuperior.
I,perunaaltrabanda,noestariamalamentque Vocabulàriatinguésundominipropi (vocabularia.cat, perexemple),fetquepermetriatrobaraquestllocweb demaneraimmediata i enprimeraposiciódelallista deGoogle.Aixímateix,convindriacomençar a pensar enl’adaptaciód’aquestweb(idemoltsaltres,ésclar) peradispositiusmòbils.
M. MagDalena raMon ServeiLingüístic UniversitatdelesIllesBalears
CiT, portal de terminologia de ciències i tecnologia
Introducció
DesdelaDeclaraciódeBerlínsobre l’accéslliurealconeixementdeles ciències i deleshumanitats(2003) ( http://bid.ub.edu/15vela.ht m ) —ala quals’adherirenenelseumoment tantlaGeneralitatdeCatalunyacom l’Institutd’EstudisCatalans(IEC)—, laSecciódeCiències i Tecnologia (SECCT)treballaenaquestadirecció.Aquestasecciódel’IECentén queunadelesmanerescontemporàniesd’obrirelsseusfonsalsestudiososésaprofitarelsavantatgesde lestecnologiesdelainformació i la comunicació.Alhora,aquestasecció tambéestàmoltsensibilitzadaamb laideaquedeterminadesdadesde lesinstitucionspúbliques o privades hauriendeserdelliureaccésper a tothomperserreutilitzadessense restriccionsd’úsnimecanismesde control,d’acordambelmoviment internacionalconegutcom a open data o dades obertes.
Enaquestcontext,laSECCT emprenguélacreaciód’unaplataformainformàticaamblafinalitat deposar a l’abastdelacomunitat científicalaterminologiadeciències i tecnologiageneradaperl’IEC, perlessevessocietatsfilials o per altresinstitucionsvinculades,perquès’hipoguésaccedirdemanera lliure,immediata i senserestriccions ( open access ), i queestigués protegidaperllicènciesCreative Commons.Recentment,aquesta plataformas’hafetpúblicamitjançantelportalCiT(http://cit.iec.cat).
El portal CiT
ElportalCiT(TerminologiadeCiències i Tecnologia)ésunwebqueaplegaobresdeterminologiadeciències (enunsentitampli) i detecnologia. Estàconcebutcomunaestructura
webambdiferentsmòduls,cadascundelsqualscorrespon a unaeina. Actualment,n’hihatresd’operatives (vegeulafigura1):
BiblioCiT • ésunabibliotecaen líniad’obresterminològiques quepodenserconsultadesindividualmentfentserviropcions decercaavançada i aplegaactualmentunes170.000unitatsterminològiquescatalanes,procedents detrenta-quatreobres.
CercaCiT • ésunmotordecercaavançatque permetconsultar totesles obresdelaBiblioCiTsimultàniament o peràreestemàtiques. Actualment,s’hipodenconsultaralvoltantde140.000unitats terminològiquescatalanes.
ContextCiT • ésunaeinaquepermet trobarcontextosd’úsdelstermes aparegutsenlesrevistesespecialitzadesrecollidesenl’HemerotecaCientíficaCatalana(HCC). Laplataformatecnològicaestà construïdasobreunabasededades relacional i unentorndeconsultawebbasatenpàginesdinàmiques.
BiblioCiT
LabibliotecaenlíniaBiblioCiT inclou obresde naturalesa diversa, jaquecontédiccionaris,diccionaris enciclopèdics,vocabularis,nomenclatures,terminologiesdemanuals científics,terminologiesuniversitàries i obresderellevànciaterminològica.Així,perexemple,obres complexescomel Diccionari de geologia presentenarticleslexicogràfics quepodentenirlespartssegüents: entrada,categoriagramatical,llenguad’origen,valoratiuslingüístics,àreestemàtiques,definició, accepcions,informacióenciclopèdica,sinònims,termesrelacionats, equivalències a altresllengües,etimologia,notes i il·lustracions;mentrequeunvocabularid’estructura simpleacostuma a tenirl’entrada, lacategoriagramaticalilesequivalènciesaaltresllengües.
Elfetquelesobressiguindenaturalesadiversafaquecadascunatinguiunaestructurapròpia,ques’ha respectatpertaldeconservar-ne l’autoria,laidentitat i laintegritat.
FiGura 1.Pàginad’inicidelportalCiT
CiT,
portal
de terminologia de ciències i tecnologia
Joana Torres, Mireia Trias i Salvador Alegret
Peraquestmotiu,elscampsenels qualsespodenferconsultesnosón idènticsentoteslesobres.Perexemple,el Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl permetlacercaperàrea temàtica(totselstermesentenen una o mésd’una),perònolacerca perdefinició,jaquenon’hiha;mentrequel’Aportació geogràfica a la terminologia catalana nodisposadecerca peràreestemàtiques,peròsíques’hi podenfercerquesenladefinició.
Lesobresespresentenagrupades en«prestatges»segonsl’àmbitd’especificitataquèpertanyen: «CiènciesdelaTerra i del’espai»,«Ciències delavida i lasalut»,«Ciènciesexactes i experimentals»,«Ciènciessocials i
humanes» i «Enginyeria i tecnologia»(vegeulafigura2).
La majorpartdelesobresde la BiblioCiThanestatpublicadesoriginàriamentenpaperperl’IEC;per altresinstitucions,comlaUniversitat delesIllesBalears, o pereditorialsde prestigireconegut,comaraEnciclopèdiaCatalana,Barcino o Reverté. Tot i això,tambécontéobresinèdites,comarael Diccionari de les ciències ambientals , publicatfinsaraúnicamentenlíniaenlaplataformaCiT.
FiGura 3.CercaCiT:exempledecercaquecontinguielterme sòl enlesobres de«CiènciadelaTerraidel’espai»
obresrecollidesenlaBiblioCiT.Es tractad’unmotordecercaavançatquepermetconsultartotesles obresdemanerasimultània,però tambédemaneraselectiva i amb criterisdecercadiversos.
A diferènciadelquepassa a la BiblioCiT,alCercaCiTs’hanhomogeneïtzatlesfitxesdelesunitatsterminològiques,detalmaneraque totestenenlamateixaestructura i esmostrenelsmateixoscamps d’informació:entrada,categoria gramatical, títolde l’obra dequè provél’entrada i àreatemàtica. A més,tambéapareixen,sin’hiha, lesabreviacions,ladefinició,les equivalències,elsexemplesd’ús,els sinònimsielstermesrelacionats.
Elmotordecercapermetferdos granstipusdeseleccions:indicar l’obra o obresenquèesvolferla consulta,d’unabanda, i indicaren quincamp o campsvolemqueesfaci lacerca i coms’hadefer,del’altra. Quantalatriad’obres,espotcercar entotes,especificar-neunadeconcreta o decantar-seperundelsblocs temàticsd’obresdelaBiblioCiT.Pel quefa a lasegonaselecció,espot especificarenquinscampsesfala consulta(entrada,definició,equivalències,sinònims,exemples i termes relacionats o entotselscampsalhora)iquingraudecoincidènciahiha amblacadenadecaràctersintroduïda(coincident,començadaper, acabadaper o queconté). A més,per mitjàd’unmenúdesplegable,espot ferunacercaperàreesdeconeixement,cosaquepermetdelimitar-la mésquequanseseleccionenunes quantesobres(vegeulafigura3).
ContextCiT
Mentrequelesdueseinesanteriors secentrenenelsignificatilesrelacionslingüístiquesdelstermes(de sinonímia,d’equivalència,etc.),el ContextCiTésuncercadoravançat quetrobatermesenelseucontext. Elcorpus sobre elqualtreballa és elqueformenlesrevistesrecollidesenlaHCCdel’IEC (http://revistes.iec.cat),querecullmésde17.000
FiGura 2.Pàginad’inicideBiblioCiT
CiT, portal de terminologia de ciències i tecnologia
Joana Torres, Mireia Trias i Salvador Alegret
articles.Elstextosespecialitzats sónuna fontmoltricaenunitats terminològiques,jaquelesdifoneni,fins i tot,lesfixen.Peraquest motiuiaprofitantquebonapartde lesrevistesdel’HCCestandigitalitzadesenformatPDF—algunes enPDForiginal i d’altresescanejades—,ambl’ajudad’uncercadordeGooglepersonalitzat,esfan consultesenelsdocuments,els resums i lesmetadadesdelaHCC. Actualment,però,lacercaeslimita a aquellsdocumentsqueincorporensistemesdereconeixementde caràcters(OCR).
Treball futur
ElprogramaCiTésunprojecteviu que, a bandadecontinuarpublicantobresenlíniaiactualitzantles quejainclou,téprevistcrearnoves eines.
ExtractCiT
AquestaeinaésfruitdelacollaboracióentreelprogramaCiT i elgrupIULATERM,delaUniversitatPompeuFabra.Aquestgrup jahadesenvolupateinesautomàtiquesdetractamentdelainformaciógeneral i especialitzada,comara unsistemad’extraccióautomàtica determinologiadetextosensuport digital,Terminus2.0 (http://terminus. iula.upf.edu/cgi-bin/terminus2.0/termi nus.pl).
Lestasquesques’hanrealitzat finsaradinselprogramaeslimiten a laconstituciód’uncorpus ia l’extracciódeterminologiadeles revisteseditadesperl’IECenllenguacatalana i digitalitzades a la HCC.Aquestbuidatgeterminològicnopressuposal’elaboracióde fitxesterminològiquescompletes, sinóunallistadelspossiblescandidats a terme acompanyats del graude«terminologicitat»,dela freqüènciad’aparició,delsseus contextosd’ús i delareferència precisa—obra i localitzaciódins l’obra.
Uncopenllestitaquestbuidatge,laterminologias’organitzarà enformatdebasededadesamb accéslliure,pertalquelacomunitatcientíficadisposid’unafont actualitzadadeterminologiaenús (d’aquestamanera,espodranfer estudissectorials o transversals i analitzarlavidadelstermes).Pel quefa a laconsulta,demanerasemblant a comfuncionaelCercaCiT, espodràseleccionarlarevistala terminologiadelaqualesvolconsultar. A més,hihauràunmotorde cercaquepermetràbuscartermes a totesles revistessimultàniament o nomésenunaselecció.
Conclusions
Laterminologiasemprevalligada a l’avençcientífic i tecnològic,jaque n’ésl’elementvehicularmésessencial.Peraquestmotiu,vetllarper ladifusiód’aquestesunitatslèxiques i fer-lesaccessiblesenlínia i demanerasimple a usuarisdetota me na—desdecientífics a estudiantspassantpelsprofessionalsde lallengua—ésunatascaquecorrespon,enpart,alaSECCTdel’IEC.
Lapròpianaturalesadelesobres terminològiquescatalanes,destinades a unpúblicespecialitzatmolt reduït,faquelesedicionspublicadesenpapersiguindetiratges tambéreduïts i esdevinguindescatalogadesenunperíodedetemps breu.Sovint,passaelmateixamb algunesobrescientífiquesen català quenosónestrictamentterminològiques.ElportalCiTdónaunanova vida a aquestesobres ia laterminologiacontinguda:lesposaenun entorninformàtic—queelsproporcionamésaccessibilitat,visibilitat i funcionalitattotrespectantl’autoria,laintegritat i laidentitatdels contingutsoriginals—i,almateix temps,faqueforminpartd’una xarxaterminològicaques’enriqueix ambcadanovaobrainclosa.
diverses i deconcepciólexicogràficamoltvariada,ambl’ajutdecercadorsavançats i ambcriterisdecerca diversos,permettrobarnovescorrelacionsentreelssignificatsdels termesilessevesrelacionslingüístiquesiterminològiques.
Agraïments
ElprogramaCiTnos’hauriapogut dur a termesenseelsajutsdela SecretariaCientíficadel’IEC(20082014) i lagenerosacontribucióde laFundacióPuntCat.Elprograma CiTvol agrair elsuportrebutdels serveisdel’IEC.ElServeid’Informàtica(XavierTorrents)hadesenvolupatleseines,lesbasesdedades i elsmotorsdecercaquehanpermèsl’ediciódelsrecullsterminològicsenlínia i lacercatransversal. ElServeideCorreccióLingüística (JosepM.Mestres)havetllatper lesobres i elstextospublicatsen elportalCiT.ElServeideRecursos Digitals(SantiMuxach)hatingut curadel’aspectevisual i gràficdela interfíciedelportalCiT.
Alhora,elprogramaCiTvoldonar lesgràciesalgrupIULATERM—i, especialment, a M.TeresaCabré i MercèLorente—pelsextretsterminològicsdelesrevistesdelaHCC, puntdepartidadel’ExtractCiT, ia M.MagdalenaRamon,perlaseva col·laboracióenl’elaboraciódeles edicionsenlíniadelesterminologiesuniversitàriesdelaUniversitatdelesIllesBalears.Finalment, tambévolemagrairelsuportrebut d’AgustíMayor,tècniclingüísticde l’AjuntamentdelaVilaJoiosa,coordinadordelprojecte(2004-2008) i actualmentcol·laborador.
Totaprofitantlescelebracions a Parísdel’Assembleaanual i delaIXJornadaCientíficade REALITER,XarxaPanllatinadeTerminologia (http://www.realiter.net), i tenintencomptequel’any2013es vacelebrarelvintèaniversaridela Xarxa,esvaacordarqueseriauna ocasióexcel·lentperretrehomenatge a BernardQuemada,impulsor d’aquestaXarxal’any1993,conjuntamentambPhilippeRossillon (1931-1997),l’aleshoressecretari generaldel’organitzacióintergovernamentalUnióLlatina.
BernardQuemada(Guipúscoa, 1926)haestatpionerenlainformatitzaciódelalexicografia i lalexicologia, i hacontribuït a larenovació delsestudissobreelvocabulari a França ia l’advenimentdela neologiacientífica i laterminologia.Directorfundadordel’Institut NationaldelaLangueFrançaise (INaLF)delCentreNationaldela RechercheScientifique(CNRS), vasereldirectordelstreballsdel Trésor de la langue française (accessible a http://atilf.atilf.f r ) entreels anys1977 i 1994,responsablede lapublicaciódelsvolumsdel viii al xvi, aixícomdelaposadaenmarxa delabasededadestextual Frantext (accessiblea http://www.frantext.fr). L’any1989vasernomenatcapdel ConseilSupérieurdelaLangue FrançaisedeFrança,organisme dependentdelMinisterideCulturasotalapresidènciadelprimer ministre,queaconsellaelGovern enqüestionsrelacionadesamb lapolíticalingüística, i ambl’ús,la normalització i lapromocióde lallenguafrancesa.
L’acted’homenatgeesvacelebrar eldijous17d’octubrede2013 a la tarda, a laseudelaDélégationGénérale à laLangueFrançaiseetaux LanguesdeFrance a París. A lataula rodona«Célébrationethommage à
BernardQuemada:destémoignages croisés»participarencom a ponents elsprofessorsM.TeresaCabré, DanielleCandel,JohnHumbley i JeanPruvost,moderatsperXavier North,delegatgeneraldelallengua francesa.Elsponentsvanenfocarla sevacontribucióadiversosaspectes del’obra i delapersonalitatdeBernardQuemada, i vancoincidir a valorar-neeltalentvisionari,l’empenta organitzadora i eltarannàacollidor. L’homenatjatvapoderadreçar-seals assistentspermitjàd’unvídeoper agrairl’acte i felicitarREALITERpel seuaniversari.
Reproduïm a continuaciólatraducciódelacontribuciódeDanielle Candel,delCNRS i delaUniversitat ParisDiderot-ParisVII.
Monsieur Quemada,
Usparloambemoció,peròmolt degrat,comsempre.Segurque emdeixarécosesquelalimitació delsminutsdelamevaintervenció no empermetràdecomentar, peròintentarérelacionarelsmeus recordsamb aspectes de la vostraobra i delavostrapersonalitat queenshandeixatunaempremta fonda.
Elcurs1973-1974,desprésque lavostrasecretàriaemfixésuna cita,emvàreuobrirlaportadebat a bat.Ésunrecordmagnífic.Desprésd’havervistelsmeustreballs demàster i detercercicledefensats algunsanysabans,emvàreuproposar,moltràpidament,d’entrar a formarpartdel’equipdeParís,que havíeudeconstituirprecisamentper complementarlafeinadel’equipde Nancydel Trésor de la langue française (TLF).Nooblidarémailajoiaesclatantquevaigsentirensortird’aquellaprimeraentrevista a laSorbona, i
decamícapalmetropelBoulevard Saint-Michel.Usn’estarésempre agraïda.Jojahaviasentit a parlar d’aquestgrandiccionaridesque vivia a Estrasburg,onestudiavabatxillerat i méstardlletresmodernes. Enaquellaèpocam’arribavennotíciesdelCentredeFilologiaRomànicadelaFacultatdeLletresdela Universitatd’Estrasburg, i aquest projectedediccionariensfeiasomiar.Vaigmarxard’Estrasburg a Niça el1967, i emvaigoblidardelahistòriadelTLF.
Arribàreu a Nancyel1975,primer amblescosesjustembastades,fins queesdevinguéreuelveritabledirectordelprojectedel1977al1992.Va ser,doncs,al’octubredel1975que vaigentrarenelprojectedeldiccionari, i novaigdeixarl’INaLF, quehavíeucreat,finsalfinal,l’any 2001,perincorporar-meallaboratori «Històriadelesteorieslingüístiques»UMR7597,delCNRS, UniversitatParisDiderot - ParisVII, dinsdelaUnitatdeFormació i de RecercadeLingüística,onencara sóc.
Aravoldriaevocaralgunesimatgesvostres a partirderecordspotserbanals,peròimportantsper a mi desquehipenso.Heusací,doncs, algunsprimersplans:
Bernard Quemada a Nancy
A Nancyesnotava,alcomençament, unacertareacciólligada,emsembla, a unadeclaracióquehiféreu quanvàreuarribar.Sime’nrecordo bé,d’allòqueemvanexplicarllavors,havíeuditalscol·leguesque formaven«unequipdesegonadivisió»iquecaliaqueallòcanviés.
A partird’allò,nosaltres,els «parisencs»,vàremquedar«marcats».Crecquesuscitàvemuna menademalfiança—potsertambé a causadelstreballsderecercaque
Homenatge a Bernard Quemada (París, 17 d’octubre de 2013)
Danielle Candel
algunsdenosaltresenteníemque continuàvemliderant, a mésdela redacciódelsnostresarticlesdediccionari.Però,alfinal,ambelsanys esvanconsolidaramistats, i totva anarmoltbé.
ElfetésquevàreumillorarconstantmentelTLF.Precisament,arribatsalvolum V (delalletraCo-), defensàreupassar a setzevolums, totfentunacrida a revisorsuniversitarisexterns,cosaquevaseruna graninnovació.Permetéreuenriquirelcorpusdiscretament,amb neologismes:fins i totvàremtenir eldretdeproposaralgunsexemples nous.
Heutreballatperlacomunitat, pelcol·lectiu,tantsd’anys...No desitjàveupas,sihorecordobé,que ensallunyéssimdelTLF—johivaig ser a tempscomplet,comesdeia. Tincl’orgull,gràcies a vós,d’haver acompanyataquestaobradesdel començamentfinsalfinal,iencara mésenllà(enrevisarels3.000articlesdesincronia).
Tambéusdec,segurament, haverestatencarregadade«secundar»elgranRobert-LéonWagner, per a algunsmotsquehaviatriatde revisarellmateixperalTLF(mots importantsdeleslletres Ei F).Va
sercertamentunatascaquem’honorava,peròalhoramoltdelicada, i quem’hamarcat.
Bernard Quemada al tren
Entotsaquestsanys,vapassarque, dos o trescops,entornardeNancy cap a París,enshavíemtrobatal tren.Vóscorregíeulesprovesdel TLF,emsembla.Jopreparavanous articles.Hovàreurevisartot,dela Ca laZ,ensóctestimoni!Ésuna feinaenorme,amagadadarrerede l’escenari,queelpúblicnohad’ignorar.
Érem a lacuadeltren,estàveu orientatcap a ladarrerafinestradel tren, i dèieuqueusagradavaveure passarelpaisatgequedeixàveu... Copd’ullsobreelpassatrecent...Cop d’ullsobrelafeinafeta...Justabans d’enfocarcapalretornparisenc i capalesvostresobresimminents.
Bernard Quemada a l’aula
Aquellmateixany1974començavenelsvostresseminaris a l’École PratiquedesHautesÉtudes,sobre elsvocabulariscientífics i tècnics i sobreeldesenvolupamentdela llenguafrancesa.Seminarisexcel-
lents,dimarts,dequatre a sis, a la Sorbona,idurantvintanys!
Unafontd’inspiracióper a l’explotaciódetantsdetemessempre actuals(mot i terme,lexicografia i terminologia-terminografia,metalleng ua,l’artdeferdiccionaris [ la dictionnarique ], i lasevahistòria, i l’enriquimentdelvocabulari…). Senseparlardetotallòquehavíeuimpulsat o quehavíeuajudat a impulsarabans,comlalingüística aplicada(segurqueparlaremdevós d’ací a unmesalllargdelcol·loqui «Cultures derecerca enlingüística aplicada»,Nancy14-16/11/2013),la lingüísticaquantitativa, i lesrevistes (dellenguafrancesa,delingüística aplicada,delexicologia),etc.
Bernard Quemada vist pels seus col·legues
M’havíeudelegatperparticiparen elprojecteeuropeudecreacióde corpusdereferència(Networkfor EuropeanReferenceCorpora). A Pisa,el vostre esperitregnavasobre toteslesdecisions.
Undia,AntonioZampolliemva telefonar a París, i emvadirdecop «Onés Quemada?». Johoignorava, ésclar.
Homenatge a Bernard Quemada (París, 17 d’octubre de 2013)
Pocdesprés,emvaexplicarque haviatrobatelsQuemadaalsEstats Units,quehihaviahagutunafesta extraordinàriaper a MadameQuemada,organitzadaperlafamília americanad’unadelespersones queellahaviasalvatdeladeportaciódurantlaguerra,quehaviengravatelseunomsobreunamuntanya iquehaviaestatextraordinari.
Unmotiucomplementariper meravellar-medeMadameQuemada.Lavaigvolerfelicitar,emocionadavaigdespenjareltelèfon, i li vaigrecordarallòquem’haviaexplicatZampolli.Ellaemvadirsimplement a l’altrabandadelfil:«Vous voyez,c’estQuemada»;senseparlardelfetqueZampolli,nohavent poguttrobarQuemadapertelèfon a París,haviatravessatl’oceà,simplement i apressadament,peranar a demanar-liunconsell. I ésqueles opinionsdeQuemadaerenindispensablesperamésd’un.
Un o doscopsméshavíeudit, comperavósmateix:«sijotingués deuanysmenys…».Ésquesempre heuestatunconstructor,ambmolts deprojectesdecreació,sobretot ambunagranjovenesa,fentmolt decadainstant.Quantacreativitat, enunany,propvostre!
Bernard Quemada visionari
Heuvist i heuinventatl’esdevenidor.
a) Mésd’unavegada,alvostreseminari,picàveudeditssobrelataula, totdient: «Undiaveureuquepodreutreballar així,desdecasavostra. Teclejareu.
A OriolRibaelvaigconèixerquanjoteniadinou anys,deviaserl’any1980;ellimpartialateoriad’estratigrafiacom a catedràticdel’assignatura,moltben assistitperunaplèiaded’excel·lentsprofessorsque aleshoreserenjoves«ajudants»oalgunadelesaltres figuresde«personalnonumerari»(PNN)del’època, abansdelainvenciódels«professorstitulars»:MarianoMarzo,FerranColombo,PereAnadón,JordiSerra, LluísCabrera,MiquelCanals...;elcursvafuncionar comunrellotgesuís, i ésunadelesassignaturesde quèguardomésbonrecorddelacarrera.Casualment, compartíemaulaambelfilld’OriolRiba,quetambé esdeiaOriolRiba, a quirecordocomunboncompany i estudiant, iqueera latípicapersonade qui no potsesperarcapmalifeta.Ellsemprevaserunestu-
diantmés i totesvaesdeveniramblaméssenzilla naturalitat.
UnadelesgransaportacionsdeldoctorRibaal coneixementgeològicvaserladefiniciódelconcepte de discordança progressiva, peròeldiaquehovaexplicar a classe,eldibuixquevaferperexplicarlageometria delcosgeològicemvarecordarlad’unplecformat per buckling . Noemvaigpoderestardepreguntar-li compodíemdiferenciarelsdosprocessosilesrialles delscompanysemvanferveurequepodiasemblarque emvolia fer elllest,però el doctorRibavareaccionar interessat,ambmoltanaturalitat,baixantdelatarima i venintcap a miperoferir-meelguix i dir-me: «Dibuixa-ho!».Vaaprofitarlasituació,efectivament, percompararlesgeometries i vaadvertirque,enel casquejoplantejava, hi hauriaestructuresmenors associadesambelplegament...Sí,eldoctorRibaens demostravaquenoeraunhiperespecialistaquesols sabiaestratigrafia,sinóqueeraunveritablegeòleg, quesabiadetot.
Potserelmillord’aquellcursvanserunscampamentsd’estratigrafiad’unasetmanadedurada a la serrad’Albarrasí, a Terol.Vàremtenirmoltasortde fer-hoaleshores,perquèeldoctorRibahaviafetla sevatesidoctoralfeiaanysenaquellamateixazona i laconeixiaperfectament;pertant,vàrempoderaprofitarlasevaexperiènciaiconeixementdelazonapam apam.Així,durantdiesidiesvàremanarpassantper diversosindretsqueeren,cadascun,excel·lentsexemplesdelahistòriageològicadelapenínsulaIbèrica, i cadadiaanàvemaprenentl’estratigrafia i elsfòs -
silsdesdelCambriàfinsalQuaternari.Fins i totvaig tenirelgoigdepodertrobaralgunstrilobitsdelCambrià a Murero,unadelesmevesil·lusionssecretesdes queerapetit(avuiendiaempensoquenoestàpermèsrecollir-hiexemplars).Algúensvaexplicaruna anècdotamaliciosa:deienqueanysenrere,eldoctor Riba,fentunabromaalsestudiantsdeGeologia,els explicavaqueelsnensdeMurerodeien cangrejos als trilobits...,itotadreçant-sealsnenselsvapreguntar: «¿Quétal,chicos,buscando cangrejos?», a laqualcosa elsnens,totsdecidits,livanrespondre:«¿Cangrejos? ¡No,señor,sontrilobites!».Nosésil’anècdotaera veritat,peròelcertésquealpobled’Albarrasímateix hihaviaunsnens a laplaçaquevenienammonitsen unsencantsimprovisats i cridaven:«DelaeraSecundaria,delaeraSecundaria».Alfinal,examensorpresa: l’autocaranavadeixantelsalumnesenintervalsdeterminats,se’nsmarcavaunitinerari i caliaqueféssim unacolumnaestratigràficaabansqueenstornessin a recollir a unahoraprefixada.Eraemocionant i totun repte:ensenfrontàvem a unazonadesconeguda i era moltagradableveurequeanàvemaconseguintsortirnos-endelproblema.Totplegatgeneravaconfiançaen lesnostrespossibilitatsperalfuturprofessional.
Elsnostrescaminsvandivergiraparentmentquan vaigpujarlesescalesqueduien a l’aladelatorredel rellotgedel’anticedificidelaplaçadelaUniversitat, oneraelDepartamentdeCristal·lografia,Mineralogia i DipòsitsMinerals,dirigitpeldoctorFont i Altaba.Era vox populi quehihavia«malrotllo»entreelscatedràtics decadadepartament;peròhededirque,siésquemai
El Dr. Oriol Riba i Arderiu: la geologia al servei del país
Joan Carles Melgarejo
Font: Arxiu personal d’Oriol Riba Arderiu, 1988
Joan Carles Melgarejo
fouveritat,com a mínimsabienguardarlesformes.En totcas,jovaigsersemprebenrebutalsaltresdepartamentsquanhianava a fer consultes,primer per aspectesdelamevatesinai,després,perlatesi.Éssabut quelarecercasempreacabasentinterdisciplinària, i mésencaraenlamevaespecialitat,DipòsitsMinerals. Semprem’agradainsistirqueelqueensvanensenyar durantlacarreravasermoltprofitósperpoderdesenvoluparambèxitlatesi i lavidaprofessionalposterior, i peraixòesticmoltagraïtalclaustredeprofessors del’èpocaenconjunt,imoltparticularmentaldoctor Ribaielseuequip.
Vanpassarunsquantsanysenquèvaigtenirpoc contacteambeldoctorRiba;defet,escadusserament, elquetenenelscompanysdefacultat,pocmésque salutacionscordialspelspassadissos.Quanesvaretirar,vacomençar a dedicar-se,desdel’Institutd’EstudisCatalans, a unadelestasquesqueconsidero quehanestatmésprofitosesdelasevavidaprofessional:laterminologiadelageologia.Janorecordo comvacomençartot,peròunbondiaemvademanar decol·laborarenladefiniciódelstermesdemineralogia,tascaquefaríemalllargdemesosambJosep MariaMata i ÀngelsEgea.Crecquehaestatunatasca importantíssimaperquèpoquesllengüestenenuna terminologiacientíficabendefinida.Nitansolsel castellà, i noempucestardedirquelaRealAcademia,enllocdededicar-secomhafet a criticar a bastamentlesactivitatsfetesperimpulsarlacultura catalana,hauriad’haverfetlasevafeina,que,entre d’altres,serianormalitzartambéelsnomscientífics encastellà.Lamancadenormalitzacióencastellà
hadeterminat,perexemple,quealgunllibredetext demineralogiatinguienunamateixapàginaelnom d’unmateixmineralescritdequatremaneresdiferents,cosaimpresentableper a unllibrequeesvol quesiguididàctic.Defet,peraquestaraóel Diccionari de geologia preparatpeldoctorRibahaestattambé unèxitforadeCatalunya.
I eraaquestafeinaunatascadelletraferitscapcots? Enabsolut;eramoltagradableaprofitarlesestones queveniaaquellhomedecabellsblanquíssimspentinatscomabans,capenrere,ideconversaanimada, perparlardemoltescoses,moltesméscoses, i nosols degeologia...RecordemqueeldoctorRibaeraundels geòlegsquesabiadetot,comeldoctorFontboté,un delsdarrerssavis.Unbondia,enquètambéhihavia JosepMariaMata i ÀngelsEgea,elsvaigpreguntar comn’hauríemdedir,delacalcitad’hàbittabular,si calcita fullenca, calcita fullosa o calcita fullada. Lagràcia estavaenlapossibleconfusióquehipodiahaverenla pronunciacióencatalàoriental;demaneranomenys múrria,eldoctorRiba,migrient,vadirquehaviade ser fullada... i totsvàremriure,peròeraveritat,haviadeser fullada, elsaltrestermeserenunamanerabarroerade fer-nosautocensura.Demaneraque,apa, fullada! Ara, cadavegada que a classeutilitzoelterme calcita fullada tothomriu,icalaclarir-losques’escriuamb u,no amb o...Elcertésquetotssenseexcepcióse’nrecordenpersempredelmineral i delessevesimplicacionsenlaprospecciód’or,queésenrealitatdelque estracta.
Enprimerlloc,lainfluènciadelseupare.Combé sabeu,OriolRibaeraelfillmitjàdelpoeta i homede lletresCarlesRiba i delatambépoetaClementinaArderiu.Pertants’haviacriatenunambientonerahabituallarecercadelmotprecísimésgenuíperdesignar lescoses, i onesvaloravalabonaexpressiótantparladacomescrita.Noésestrany,doncs,queOriolRiba presumísdeparlar i escriureambmoltacorrecció i fins i totambestil.Peròenciènciaperescriure bé caltenir elstermesadequats, i d’aixòesqueixavaeldoctorRiba: denotenirunaterminologiaprounormalitzadaqueli permetésredactartextosgeològicsenlasevallengua.
Elljahaviaformatpartd’aquellsprimersintents deregulacióterminològicadelaSecciódeCiènciesde l’IEC,laComissióCoordinadoraLexicogràficadeCiències(quevaencetarlessevespublicacionsel1978), peròl’activitatd’aquestaComissióerad’abastmoltlimitat i excessivamentvoluntarista.Noobstantaixò, eraunaprimerapassapercomençar a integrarelscientíficseneltreballterminològicsistemàtic.Enaquell moment, a més,s’estavadesenvolupantelmagneprojectedel Diccionari enciclopèdic de medicina (1974-1990), enelqualestavaimplicatdirectamentelseucunyat OriolCasassas.EldoctorRibas’hivaengrescar,per quènofer-neundesemblantdegeologia?Javeieuque
Font: Arxiu personal
d’Oriol Riba Arderiu, 1988
El diccionari del doctor Riba Cèlia Riba aquís’hibarrejavaunadobleemulació:científicaifamiliar.
Aixíésquevacomençar a posar-seenmarxael1980, quanvaaconseguirquelaSecciódeCiènciesiTecnologiadel’IECse’nfescàrrec,enconcordançaambel Diccionari de medicina. Elvaemprendreambentusiasme,esfeia a laideaqueseriacosad’unspocsanys.Ell tenialaidead’anaradaptantelquejahihaviapublicat enaltresllengües(castellà,francès i anglès)afegint-hi algunstermesdenovesteories,disciplines i metodologies.Encaraquehivaincloureunaspectequel’allunyavadelsmodelsdediccionarisd’especialitatsque hihaviaalmercat:talcoms’haviafetal Diccionari enciclopèdic de medicina,preteniainclouretotellèxicvulgar delcatalàreferent a l’àmbitdelesciènciesdelaTerra(lesroques i pedres,elstipusdeterra,l’orografia, elscorrentsd’aigua,etc.).Tothomquehagiemprès o s’hagiapuntat a l’aventuradecreaciódequalsevol tipusdevocabulari o diccionaridelallenguageneral s’adonaràdelaingenuïtatdeldoctorRiba.Vatopar amblaselvadeformes,significats,sinònims i variants dellèxiccomú.Encaraqueenteniaunalleugeraidea, no s’imaginava la complexitatdel cas.Alfinal se’n va sortirestablintunscriterisquepodríemanomenarde «manipulació»d’aquestesparaulesenmoltscasosper convertir-lesenveritablestermes.
Peròaixònoeraressipensemenallòquel’esperava. Diremquedurantunsquantsanyseldiccionarianava avançantsensepresses.EldoctorRibaanavafentunes fitxesatapeïdesmecanografiadesamblalletraMignon delasevamàquinad’escriure.Tot era manual, fins i tot elbuidatgesistemàticquevaemprendredelsdiccionariscatalans:el Diccionari de la llengua catalana del’IEC,el Gran diccionari de la llengua catalana d’EnciclopèdiaCatalana i el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll. S’hipassavavespres i tardesdediumengemecanografiant. Peròl’any1985livancanviartotelmètode.Aquest anyesvacrearelTERMCATielseuprojectehivaanar a parar.Laideaerad’informatitzarlesfitxesqueanava fentperalimentarelBTERM(elbancdedadesterminològiquesd’aleshores) i encontrapartidaelTERMCATli proporcionavatoteslesfitxesquefessinreferènciaal seucamp,assessoramentiajudaterminològica.
Totsemblavaideal,arabé,elTERMCATenaquell momentcomençavadezeroambl’embranzidaqueli donavalasevadirectora,M.TeresaCabré i Castellví. Elpersonaldelcentre,entreelqualemcomptava,era moltjove i ambescassaexperiènciaenelcampdela terminologia o delalexicografia.Ensanàvemformant sobrelamarxalleginttotelquehihaviapublicatsobre terminologiaiintentantorganitzarlametodologiade lamaneramésrigorosaquesabíem.Dictotaixòperquècomprengueuquepatíemd’unainseguretatque ensduiaasermésinflexiblesal’horad’aplicarelmètodequeanàvemconstruint. I ésaquíoneldoctorRiba vatoparambla«sectadelsfilòlegs».
Decop,eldoctorRibaesvatrobarquelessevesfitxesnos’ajustavenaunsestàndards,quenopodiahaverprevistdecapmanera,queseliexigiauna compleció delainformacióambtoteslesequivalències,unes marquesdeponderació,unasistematitzaciódelasinonímiai, a sobre,referlamajoriadelesdefinicions a partird’unscriterispreestablerts.Peròelpitjordetot erahaverdepassarperl’escrutini i eljudicid’aquelles«nenes»delTERMCAT i delsfilòlegsdelConsell Supervisor.Aixòlivadonarmoltsmaldecaps. A tall d’anècdotauscontaréqueunavegadaeldoctorRiba emvademanarquelicorregísunescritsobreeldiccionari i jo,moltingènuament,vaigagafarunbolígraf vermell i hivaiganarassenyalantqüestionsd’estil,errades i aspectesdepuntuació;entornar-li,eldoctor Ribavaferunacarussadedisgust i emvadirqueno haviapensatmaiquehihauria«tantasang»,queelles pensavaqueredactavaexcel·lentment.Desd’aleshores,semprequeemdemanavaunacorrecció,lafeia ambllapisiplenad’interrogants.
Malgrattot,eldoctorRibavaanarentrantenelmón delaterminologia. A poc a poc,gairebésenseadonarse’n,anavaadoptantelstermes i elsmètodesterminològics,fent-se’lsseus,finsalpuntd’ensenyar-losi transmetre’lsalsseuscol·laboradors,elsgeòlegsexpertsendisciplines o especialitatsdelesciènciesdela Terraqueellnodominava.Sillegiuelpròlegalseu Diccionari de geologia, podreucomprovarfins a quinpunt haviaassimilatelsaberterminològic;enparlaambnaturalitat,comlamaneraadequada i correctadetractar ellèxicespecialitzat.Haviadeixattotalmentenrereles reticènciesinicials.
A aquestaacceptació,seguramenthivacontribuir elseusaberlingüístic.Jaheditabansquineral’ambientdecasasevarespecte a laqualitatlingüística, peròtambéhederemarcarqueelseubagatgelingüísticerasuperioraldelamajoriadelsseuscol·legues, sobretotdelsmesjoves.Coneixiaambmés o menys dominidiversesllengües.Nocaldirelcastellà,que dominavatotalmentperquèhaviaexercitmoltsanys enaquestallenguafora i dinsdeCatalunya.També dominavaelfrancès,quehaviahagutdeperfeccionar a lesclassesde baccalauréat enelseuexili a França, i enmenorgraudominaval’anglès i l’alemany. A més,haviaestudiatunbatxilleratmoltexigentpel quefaalconeixementdelllatí i fins i totdelgrecclàssic. I aquestsaberdellengüesclàssiqueslivaserun ajutimportant a l’horadedistingir i fixarlesformes delstermes.
Finalment,vaculminarlasevaobrael1997,anyen elqualespublicà. I uspucbendirquen’estavaexultant,peròtambésesentiadeslliuratd’unaobligació ques’haviaimposat i quelitreiatempsperferfeines més«geològiques».Peròelquemésl’enorgulliaera sentircomelsseuscol·leguesesreferien a l’obracom el diccionari del doctor Riba.
Oriol Riba i Arderiu (1923-2011)
Bibliografia terminològica d’Oriol Riba i Arderiu*
RiBai ArDeriu, Oriol(dir.)(1997). Diccionari de geologia. Barcelona:Institutd’EstudisCatalans:Enciclopèdia Catalana.(Diccionarisdel’Enciclopèdia.DiccionarisTemàtics).ISBN84-412-2793-4.Tambédisponible enlíniaa:<http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp?opcio=1>.
RiBai ArDeriu,Oriol(dir.)(2000). Vocabulari de mineralogia.Barcelona:UniversitatdeBarcelona.Serveide LlenguaCatalana.210p.ISBN84-931001-0-2.
RiBai ArDeriu,Oriol;ReGuant,Salvador;TarraDell,Miquel(1986). Una taula dels temps geològics.Barcelona:Institutd’EstudisCatalans.127p.(ArxiusdelaSecciódeCiències;81).ISBN84-7283-007-2.
Publicacions de la Societat Catalana de Terminologia
Revista terminàlia Téperiodicitatsemestral i constitueixl’instrumentdedivulgaciócientíficadela SCATERM.
Butlletí de la Societat Catalana de Terminologia. Ésunapublicacióbimestralenlíniaques’editaregularment desdelmesdemarçdel’any2007.S’adreçaespecialmentalssocisdelaSCATERMi,engeneral,a toteslespersonesqueestaninteressadesenlaterminologia.
La terminologia i la documentació: relacions i sinergies. Barcelona:SocietatCatalanade Terminologia;UniversitatdeBarcelona. (MemòriesdelaSocietatCatalanade Terminologia;1)
Aspectes de terminologia, neologia i traducció Barcelona: SocietatCatalanadeTerminologia;Universitat deVic.(MemòriesdelaSocietatCatalanade Terminologia;2)
SànChez Fèrriz,Miquel-Àngel(cur.)(2013).
La terminologia en les ciències de la vida, en la química i en el món educatiu.Barcelona:SocietatCatalanade Terminologia.(MemòriesdelaSocietatCatalana deTerminologia;4)[Aparegudatambécoma publicacióelectrònica.]
PodeuconsultarelwebdelaSCATERM perconcretar i actualitzardates i informacions.Pelquefa a l’adquisició delesnostrespublicacionspodeuconsultarelportaldePublicacionsdel’IEC.
Normes de presentació d’originals
Lleng es. Les propostes d’articles enviades han de ser en català o en anglès. Es poden acceptar també originals en espanyol i en francès.
Formats. Els articles s’han d’enviar en un format de qualsevol processador de textos, preferentment MS Word o Open Office. L’arxiu ha d’incloure tot el contingut (títol, autoria, cos de l’article, imatges, taules, bibliografia, annexos, notes, resums i paraules clau) en la distribució prevista.
esums i paraules clau. Cal incloure un resum de l’article en català i un altre en anglès (com a màxim, de setanta paraules cadascun) i una llista de paraules clau en català i en anglès (com a màxim, cinc paraules per llengua). Si la proposta és en espanyol o en francès també s’ha d’incloure el resum i la llista de paraules clau en la llengua original.
Extensi m xima. L’extensió màxima del document, incloent-hi imatges, resums i bibliografia, no pot excedir els 7.000 mots o les 12 pàgines a un espai i mig.
Gr cs. El material de suport gràfic (taules, gràfics, esquemes, fotografies, figures) inclòs en l’article s’ha de presentar també en arxius independents separats del text, preferentment en format TIFF o JPEG, i amb una resolució mínima de 300 ppp.
Tipus de lletra. Per al cos de l’article i la bibliografia, cal fer servir la lletra Times New Roman de 12punts. Les citacions textuals, si són breus, van inserides en el text, es componen en regular rodona i entre cometes baixes («»); i, si són llargues, van entrades i es componen en regular rodona de la família Times New Roman d’11 punts. Les notes, si n’hi ha, van en Times New Roman de 10 punts.
Apartats. Els títols dels apartats han d’anar numerats (exemple: 1, 1.1, 1.1.1, 1.1.2…), amb el mateix cos de lletra, en negreta rodona. La primera línia de cada paràgraf ha d’anar entrada.
Interlineat. A un espai i mig, en tots els casos. Els paràgrafs no se separen amb cap interlineat extra. Cal deixar una línia en blanc entre títol i text i dues línies entre text i títol.
Notes. Com a criteri general, no hi ha d’haver notes. Si no es pot evitar, es poden posar un màxim de vuit notes breus al final del text i una única nota que remeti al títol de l’article, per fer referència a projectes, premis o dedicatòries.
Bibliografia. Les referències bibliogràfiques que hagin de figurar dins el text han d’aparèixer entre parèntesis de la manera següent: (Cognom de l’autor/a, any, p. 000-000).
Al final de l’escrit hi ha d’haver les referències bibliogràfiques completes, ordenades alfabèticament segons els exemples següents:
Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). Títol del llibre. Número d’edició. Lloc d’edició: Editorial. Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). «Títol del capítol». A: Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). Títol del llibre. Número d’edició. Lloc d’edició: Editorial, p. 000-000.
Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). «Títol de l’article». Títol de la Revista, volum de la revista, número de la revista (tal com s’indica en l’original), p. 000-000.
Títol del diccionari. Número d’edició. Lloc d’edició: Editorial, any.
Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). Títol [en línia]. Lloc d’edició: Editorial. [Consulta: dia mes any].
Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). Títol [recurs electrònic]. Lloc d’edició: Editorial. 1 disc òptic (CD-ROM).
Abreviatures. Per a la bibliografia, cal unificar les abreviatures amb les formes següents (tant si són en singular com en plural): ed. (editor/a o editors/ ores), dir. (director/a o directors/ores), coord. (coordinador/a o coordinadors/ores), p. (pàgina o pàgines).
igles. Es recomana reduir al màxim l’ús de sigles en el cos de l’article. Quan n’hi hagi, cal assegurar que la primera vegada que hi surtin ho facin acompanyant la forma lèxica desenvolupada. Si s’usen sigles per referir-se a fonts bibliogràfiques, cal indicar-ho també en la bibliografia final.
Autoria. El nom complet de l’autor o autora del treball va a la primera pàgina de l’article, amb indicació de l’adscripció institucional. El Consell de Redacció lliurarà una còpia anònima de l’article als avaluadors externs. Quan la tramesa sigui acceptada per a la publicació, els autors hauran de lliurar un currículum breu de presentació i una fotografia de mida carnet en suport digital.
Crida d’articles
Els articles, que han de ser originals i inèdits, són avaluats per revisors externs designats pel Consell de Redacció de la revista. En cas que s’accepti la proposta, els autors poden rebre suggeriments de modificació.
Les propostes han de seguir les normes de presentació d’originals de la revista.
Els autors han d’enviar les seves propostes per correu electrònic a terminalia@iec.cat. Alternativament, es poden registrar en el sistema electrònic de gestió de la revista (Open Journal System), a http://revistes.iec.cat o a http://terminalia.iec.cat, i penjar-hi les trameses.
Per al número 11 (juny 2015)
Tramesa d’articles: fins al 30 de setembre de 2014 Resultats de la selecció: fins al 31 d’octubre Versió final: fins al 30 de novembre Publicació de la revista: juny del 2015
Per al número 12 (desembre 2015)
Tramesa d’articles: fins al 31 de març de 2015 Resultats de la selecció: fins al 30 d’abril Versió final: fins al 31 de maig Publicació de la revista: desembre del 2015
