Treballs de la Societat Catalana de Geografia

En rECordança d’EnriC LLuCh

ConFErÈnCiES

Els pobles iugoslaus Lluch i Martín, Enric

Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714 Garcia Espuche, Albert

Enric Lluch, professor de geografia i editor Alegre i Nadal, Pau L’espai en l’obra d’Ernest Lluch Carreras Puigdengolas, Josep M. Quatre lliçons d’Enric Lluch Nel·lo, Oriol

TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA

Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units Mendoza, Cristóbal Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses Olcina Cantos, Jorge

El paper d’Enric Lluch en el debat sobre Elements de lingüística romànica convenients per l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya a geògrafs catalans Riera, Pilar; Ricard Pié; Jesús Burgueño Rebagliato, Joan La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca. Una reconsideració a partir de l’aplicació del criteri NUREC Mestre i Morey, Margalida

76

La Serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural Rosselló i Verger, Vicenç M. Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia Vaiou, Dina noTES i doCuMEnTaCiÓ CrÒniCa dE La SCG

desembre 2013 Treballs de la Societat Catalana de Geografia núm. 76 - desembre 2013

arTiCLES

SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital)

TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA 76 desembre 2013

En recordança d’Enric Lluch

SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital)

Treballs de la Societat Catalana de Geografia és una revista acadèmica de tota temàtica d’interès geogràfic. Té com a objectius la divulgació de l’enfocament científic propi de la geografia, la sensibilització de la societat envers els diversos problemes territorials, socials i ambientals, així com l’enriquiment del bagatge científic català en l’àmbit de les diverses disciplines geogràfiques.

Treballs de la Societat Catalana de Geografia és editada per la Societat Catalana de Geografia (SCG) –filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)– d’ençà 1984 i en l’actualitat té una periodicitat semestral. S’edita alhora en format tradicional i electrònic. Publica textos inèdits resultat de la recerca de persones interessades en la geografia, així com de les conferències i altres actes realitzats a la Societat Catalana de Geografia.

Aquesta revista es regeix pel sistema d’avaluació anònima externa. Treballs de la Societat Catalana de Geografia és objecte d’avaluació com a revista científica a: IN-RECS, DICE, Latindex, RESH, CIRC, CARHUS i MIAR. Figura a les bases de dades ISOC i URBADOC. Tots els números de Treballs de la Societat Catalana de Geografia es poden obtenir en suport digital al web de l’Hemeroteca Científica Catalana, http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG i al portal de revistes catalanes RACO. Com a revista en línia, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar lliurement l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica (SCG/IEC) i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

Les opinions expressades a Treballs de la Societat Catalana de Geografia són, exclusivament, responsabilitat de les persones que han escrit els textos.

Editor Jesús Burgueño (SCG; Universitat de Lleida) Consell Editor Enric Bertran (Societat Catalana de Geografia) Montserrat Cuxart (Societat Catalana de Geografia) Antoni Luna (SCG; Universitat Pompeu Fabra) Enric Mendizàbal (SCG; Universitat Autònoma de Barcelona)

Xavier Úbeda (SCG; Universitat de Barcelona) Consell Científic Joan Becat (IEC; Universitat de Perpinyà) Georges Bertrand (Université de Toulouse-Le Mirail) Paul Claval (Université Paris IV-Sorbonne) Jordi Cortès (Societat Catalana de Geografia) Josefina Cruz Villalón (Universidad de Sevilla) João Carlos Garcia (Universidade do Porto) Montserrat Galera (Fundació Ernest Lluch) Maria Dolors Garcia Ramon (IEC; Universitat Autònoma de Barcelona)

Joan Mateu (Universitat de València) Janice Monk (University of Arizona) Francesc Nadal (SCG; Universitat de Barcelona) Joan Nogué (Universitat de Girona) Redacció. Subscripció i Administració.

Intercanvi Societat Catalana de Geografia Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Telèfon: 935 529 104 A/e: scg@iec.cat Web: http://scg.iec.cat Adquisicions: http://publicacions.iec.cat Disseny de la portada: Pau Alegre

Carmen Ocaña (Universidad de Málaga) Ana Olivera (Universidad Autónoma de Madrid) Lluís Riudor (Universitat Pompeu Fabra) Joan Manuel Soriano (Universitat Autònoma de Barcelona)

Katsuyuki Takenaka (Aychi Prefectural University) Joan Tort (Universitat de Barcelona) Tim Unwin (Royal Holloway, University of London) Tomàs Vidal (Universitat de Barcelona; Institut Menorquí d’Estudis)

Joan Vilà-Valentí (IEC; Universitat de Barcelona) Membres nats Núria Benach (SCG; Universitat de Barcelona) Jaume Feliu (SCG; Universitat de Girona) Rafael Giménez-Capdevila (Societat Catalana de Geografia)

Carme Montaner (SCG; Institut Cartogràfic de Catalunya)

Josep Oliveras (Universitat Rovira i Virgili) Anna Ortiz (SCG; Universitat Autònoma de Barcelona)

Albert Pèlachs (SCG; Universitat Autònoma de Barcelona)

Roser Serra (Societat Catalana de Geografia) Edició i impressió El Tinter, SAL

(Empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)

Carrer de la Plana, 8-10 08032 Barcelona

ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) Dipòsit legal B. 24190-1985 URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

© dels autors dels articles © Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans Aquest número 76 de Treballs de la Societat Catalana de Geografia ha estat editat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

ÍNDEX En recordança d’Enric Lluch LLUCH i MARTÍN, Enric: Els pobles iugoslaus ............................................ 9 ALEGRE i NADAL, Pau: Enric Lluch, professor de geografia i editor ........... 35 CARRERAS PUIGDENGOLAS, Josep M.: L’espai en l’obra d’Ernest Lluch ................................................................................................ 41 NEL·LO, Oriol: Quatre lliçons d’Enric Lluch ............................................... 59 RIERA, Pilar; Ricard PIÉ; Jesús BURGUEÑO: El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya. ................... 75 Pilar RieRa: Enric Lluch investigador de les estructures territorials de Catalunya ............................................................................................. 75 Ricard Pié: Enric Lluch, el Congrés de Cultura Catalana i l’SCOT ............ 87 Jesús BuRgueño: Enric Lluch i l’organització territorial de Catalunya ...... 93

ARTICLES MESTRE i MOREy, Margalida: La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca. Una reconsideració a partir de l’aplicació del criteri NUREC ..... 103 CONFERÈNCIES GARCIA ESPUCHE, Albert: Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714................................................... 129 MENDOZA, Cristóbal: Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units .......................................................................... 155 OLCINA CANTOS, Jorge: Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses ............................................ 181 REBAGLIATO, Joan: Elements de lingüística romànica convenients per a geògrafs catalans ...................................................................................... 204

ROSSELLÓ i VERGER, Vicenç M.: La Serra de Tramuntana de Mallorca.

Paisatge físic i cultural ............................................................................. 215 VAIOU, Dina: Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia .... 231 NOTES I DOCUMENTACIÓ ALDOMÀ BUIXADÉ, Ignasi: Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia ............................................................................................... 245 BURGUEÑO, Jesús: Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) ....................................................................................... 261 MARCH, Hug; David SAURÍ: La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i resposta ciutadana ............................................. 289 SERRANO GINÉ, David: Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional al sud-oest del riu Llobregat ................. 307 CRòNICA DE LA SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA BURGUEÑO, Jesús: Per les Roques de Benet i els Estrets (Horta i Arnes)..... 323 OLIVERAS, Josep: Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents ..... 327 OLIVERAS, Josep: Sortida d’estudi al Baix Llobregat nord: Martorell ......... 343 Acta de l’Assemblea General Ordinària anual de la Societat Catalana de Geografia. Barcelona, 11 de juny del 2013 ............................................... 351 Memòria de les activitats realitzades per la Societat Catalana de Geografia (Institut d’Estudis Catalans) durant el curs 2012-13 ................................. 359 Informació per als autors i autores ................................................................ 365

SUMMARY In remembrance of Enric Lluch LLUCH i MARTÍN, Enric: Yugoslav peoples ................................................ 9 ALEGRE i NADAL, Pau: Enric Lluch, geography teacher and editor ............ 35 CARRERAS PUIGDENGOLAS, Josep M.: The space in the work of Ernest Lluch .................................................................................................... 41 NEL·LO, Oriol: Four lessons of Enric Lluch ................................................. 59 RIERA, Pilar; Ricard PIÉ; Jesús BURGUEÑO: Enric Lluch role in the debate on the spatial organization of Catalonia ...................................................... 75 Pilar RieRa: Enric Lluch, researcher of the territorial structures of Catalonia ........................................................... 77 Ricard Pié: Enric Lluch, the Congrés de Cultura Catalana and the SCOT 87 Jesús BuRgueño: Enric Lluch and the territorial organization of Catalonia ..................................................................... 93

ARTICLES MESTRE i MOREy, Margalida: The delimitation of the urban area of Palma de Mallorca. A reconsideration from the application of NUREC criteria .... 103 CONFERENCES GARCIA ESPUCHE, Albert: From the territory to the chandelier. The transformation of Catalonia: 1550-1714 ................................................. 129 MENDOZA, Cristóbal: Fragmented bonds: urban migration from Mexico City to the US ................................................................................................ 155 OLCINA CANTOS, Jorge: Climate risks and climate change in Spanish Mediterranean coast: a scenario of uncertainties ........................................ 181 REBAGLIATO, Joan: Elements of Romanesque linguistics for Catalan geographers .............................................................................................. 204

ROSSELLÓ i VERGER, Vicenç M.: The Serra de Tramuntana of Mallorca.

Physical and human landscape ................................................................. 217 VAIOU, Dina: Crisis and inequalities in Greece: putting women in the picture ....................................................................................... 231 NOTES AND DOCUMENTATION ALDOMÀ BUIXADÉ, Ignasi: Agricultural development and water conflicts in California ............................................................................................... 245 BURGUEÑO, Jesús: A survey of the natural regions of Catalonia (Mancomunitat, 1917) ........................................................................... 261 MARCH, Hug; David SAURÍ: The drought of 2007-2008 in Barcelona: origins, management and conflicting views ............................................... 289 SERRANO GINÉ, David: European Fan Palm corology (Chamaerops humilis L.) in its northern distribution limit south-west to Llobregat river .............. 307 CHRONICLE OF THE CATALAN SOCIETY OF GEOGRAPHY BURGUEÑO, Jesús: Walking the Roques de Benet and the Estrets (Horta i Arnes) ..................................................................................................... 323 OLIVERAS, Josep: Chronicle of trip to Crete. The island of three continents 327 OLIVERAS, Josep: Study trip to northern Baix Llobregat: Martorell .......... 343 Act of the Annual Ordinary General Assembly of the Catalan Society of Geography.

Barcelona, 11 June 2013 ......................................................................... 351 Report of the activities of the Catalan Society of Geography (Institute of Catalan Studies) during the course 2012-13 .......................................................... 359 Information to authors ................................................................................ 365

EN RECORDANçA D’ENRIC LLUCH

Fotografia de gener de 2001, d’Enric Badia

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 9-33 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.36

Els pobles iugoslaus1 Enric Lluch i Martín Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona

És un gust ser en aquesta taula al costat del president de la Societat Catalana de Geografia, en Vicenç Biete, perquè realment sents totes aquestes coses dites amb tant d’afecte i estimació que acabaries creient-te qui sap què. Però no temeu: no ens creiem qui sap què i procurarem avui no desmerèixer, perquè després d’aquests elogis i d’aquesta relació de feina feta és molt fàcil quedar curt.

Voldria assenyalar que tot el que deia el president Biete que jo havia fet, era sempre acompanyat; és a dir, aquest Lluch que deia que feia coses, de fet, les feia amb molta gent, de manera que en la Geografía de la Sociedad Humana, doncs, hi ha en Lluch i 30 o 40 autors més; i a l’Enciclopèdia Catalana ja sabeu quanta gent… prop d’un miler de persones hi ha treballat. De manera que d’alguna manera tot el que ha dit és exacte, però tenint en compte aquesta petita perspectiva: sempre molt ben acompayat.

El mateix president Biete i el meu company de Bellaterra i persona actualment de la Junta de la Societat Catalana de Geografia, professor Enric Mendizàbal, són, penso, els culpables que jo ara em trobi aquí parlant-vos. Em vaig defensar, vaig proposar en Francesc Veiga, autor d’un llibre que ara mateix comentarem, vaig proposar una persona que havia estat en un recorregut amb un equip de polítics per les mateixes terres de l’antiga Iugoslàvia,2 però van 1. La conferència va ser impartida el 9 de juny de 1994. Xavier Arnau va fer-ne la transcripció poc temps després, però Enric Lluch no va mostrar gaire interès a publicar-ne el text, que va quedar als arxius de la SCG. Quan en el Secretariat de Redacció de Treballs de la Societat Catalana de Geografia es va parlar de fer un número en recordança d’Enric Lluch i Martín, es va creure convenient de publicar el text. Enric Mendizàbal n’ha fet l’edició i és l’autor de les notes a peu de pàgina.

2. La persona a qui feia referència Enric Lluch era el seu germà Ernest Lluch (1937-2000), economista i polític.

Va ser professor a la Universitat de València i a la de Barcelona, així com també va dirigir la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Va ser diputat al Parlament espanyol pel PSC-PSOE i ministre de sanitat entre 1982 i 1986.

–9–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

demanar-me que jo fes les meves pròpies consideracions sobre aquest tema i, naturalment, no m’hi vaig poder negar. No penso pas, doncs, que jo sigui la persona més adequada per parlar aquí aquest vespre, però faré, diguem-ne, allò que bonament interpreti que se m’ha demanat.

He preparat un dossier,3 i si algú li manca n’hi ha encara alguna còpia, algun exemplar damunt la tauleta de l’entrada, que ja veieu que té com una mena de fil conductor que és l’obra d’un geògraf serbi: Jovan Cvijić, que certament és un dels pares del mapa de la Iugoslàvia de 1919 –i potser d’alguna cosa més.

En general, a diferència d’altres científics socials com de manera preeminent ha succeït amb els economistes, els geògrafs potser han estat poc en contacte amb la vida civil, en els quefers de la història. Però això no seria veritat en el cas dels Balcans i els països danubians: des d’un Pál Teleki,4 primer ministre d’Hongria, fins el mateix Cvijić, com tants d’altres, tant d’Hongria i Romania.

Són geògrafs molt implicats en la vida civil de la pàtria respectiva.

En el cas concret de la geografia política, en el tombant del segle xix i entrant en el segle xx, els geògrafs –com ara Ratzel o Mackinder– s’ocupaven d’una geografia política a una escala mundial: allò del cor de la Terra, de la primera perifèria, la segona perifèria. En canvi, en el cas del nostre geògraf serbi Cvijić, el seu treball era un treball fet a peu, sense mapes, perquè no n’hi havia per les terres de l’Imperi Austríac que li eren hostils, ni per les terres de l’Imperi Turc que també li eren hostils, amb unes comunicacions molt precàries, amb una gran certesa en el contacte amb la gent. Eren uns treballs d’estiu, un mes cada estiu caminant i recorrent totes les terres balcàniques. Es considera que va recórrer, en 20-25 anys de vida activa sobre el terreny, mig milió de quilomètres quadrats, és a dir, una cosa com la península Ibèrica sencera.

Aquesta geografia que Cvijić feia tenia una primera motivació en la geografia física, tant la glaciologia com també la morfologia càrstica. Tot allò que sabem de la dolina, de la daya, de la mateixa paraula carst i de l’adjectiu càrstic, són termes de llengües eslaves del sud que va posar en circulació justament el mateix Cvijić a l’hora que ho estudiava.

Aquest geògraf físic, aquest glaciòleg, aquest geomorfòleg càrstic, ens ha cobert durant molt de temps l’altre Cvijić, de tal manera que jo personalment, que havia rebut lliçons de morfologia càrstica de professors competents a la A principis de 1994, Ernest Lluch va presidir una comissió parlamentària espanyola que va viatjar a Iugoslàvia. Ernest Lluch va publicar un article titulat “Mis yugoslavias” a La Vanguardia el 27 de gener de 1994 on reflexionava sobre la situació d’aquell país. Al web de la SCG es pot consultar la semblança d’Ernest Lluch a http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/ S720113a.htm 3. El dossier a què Enric Lluch fa referència consta de quatre pàgines: dues de bibliografia comentada, un mapa i una taula de dades sobre els principals grups ètnics dels països d’Europa central i oriental. Al final del present text es reprodueix el dossier, on aquelles persones que van tenir Lluch de professor i/o de company de feina podran recordar i identificar la minuciositat dels seus textos manuscrits.

4. Sobre la història de la geografia hongaresa es pot consultar Oriol Nel·lo (1989) “Geografia, geògrafs i publicacions geogràfiques a Hongria”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 16, p. 9-21. En aquest text es fa referènca a Pál Teleki en la p. 12 i en la nota 2 de la p. 19.

–10–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Figura 1. Portada de La Peninsule Universitat de Barcelona, m’havien Balkanique de Jovan Cvijić parlat molt de Jovan Cvijić, i ens havíem esforçat tots per pronunciar bé el seu nom. Però en canvi mai no vaig saber res de la seva obra en geografia humana i en geografia política fins que vaig trobar el llibre de Freeman, que ve citat en aquesta petita bibliografia que us he passat.

Llavors va ser quan vaig conéixer l’altre Cvijić i des d’aleshores ençà he procurat ampliar una mica els meus coneixements sobre aquesta feina i sobre aquestes passes, amb la dificultat extraordinària que suposa estudiar un autor de centenars de treballs i que una part molt important d’aquests treballs són en la seva llengua: el serbocroat o croatoserbi, que de les dues maneres es pot dir, i que com jo no conec cap llengua eslava, molts d’aquests treballs per a mi són inassequibles.

Aleshores, si repassem una mica la bibliografia que tenim en primer lloc, hi ha un libre importantíssim, maquíssim –crec que molt poc consultat–, i del qual, gràcies als bons temps del director Jordi Rubió i Balaguer, hi ha dos exemplars a la Biblioteca de Catalunya, a disposició, no del prèstec, però sí del públic.5 Aquest llibre és La Peninsule Balkanique i de subtítol diu Géographie Humaine, i es va publicar després de 1918, quan Cvijić es trobava a París exiliat. Vidal de la Blache i el seu gendre Emmanuel de Martonne l’havien acollit a París i l’hi van encarregar un curs. Per tant, amb poca bibliografia, amb pocs llibres sobre el seu país, perquè el seu país estava en guerra, fa un curs molt lleuger, que després es va convertir en un llibre publicat per l’editorial Armand Colin.

Tinc notícies que anys més tard es va traduir al serbocroata, però no tinc cap referència exacta d’aquesta altra edició. L’edició francesa va ésser única, i això vol dir, com s’ha dit a vegades, que va ésser un llibre que devia anar a les ments més preclares del seu temps, però que no es va difondre gaire, ja que no es va reeditar mai. Si teniu curiositat com la que jo us manifesto per aquest autor, teniu en les altres cites de la bibliografia, que no detallaré, informacions complementàries.

5. A juliol de 2013, els exemplars als quals feia referència Enric Lluch es troben a la biblioteca de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Volem agrair a Antoni Luna i Rosa Cerarols, professors de geografia a la Universitat Pompeu Fabra la seva col·laboració per trobar el llibre i escanejar les figures 1 i 4 d’aquest text.

–11–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

La participació d’un geògraf no és pas rara en els tractats que en diem de Versalles, aquell conjunt de tractats firmats a l’entorn de París: a Versalles mateix, al palau del Trianon, a Saint Stephan, etc. Certament, sembla que l’aportació de Cvijić va tenir un pes molt decisiu en la configuració del mapa de Iugoslàvia. S’havia entrat en la Primera Guerra Mundial, que llavors a Europa en van dir la Guerra Europea, i a la regió balcànica hi confluïa per una banda l’Imperi Turc, i per l’altra banda l’Imperi Austrohongarès, aliat amb l’Imperi Alemany. Aquesta diagonal, diríem, de l’Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès i Imperi Turc, resulta derrotada a la guerra, davant les potències de l’Entesa o Entente, és a dir, en principi el Regne Unit i França, però també altres països aliats, entre els quals en aquella primera guerra hi ha Itàlia, país veí com tenim prou present, del que ara ens ocupa, d’aquella Sèrbia, d’aquella Croàcia, d’aquell Montenegro, que en aquell moment teníem sobre el mapa.

En el mapa hi havia un país independent que era Sèrbia, i hi havia uns altres països que estaven dins l’Imperi Austrohongarès o dins l’Imperi Turc. Aquests imperis no tenien la seva fonamentació teòrica i política en el concepte d’Estatnació, en el concepte que havia sorgit de la Revolució Francesa, i d’alguna manera de la Revolució Nord-americana, de tanta influència francesa. En aquests imperis, la història mostra que, tot i que hi ha moments d’opressió, de tirania, tot i que hi ha moments sanguinaris, molts pobles de l’Europa Oriental van continuar perpetuant-se, cultivant la seva religió, parlant la seva llengua, expressant les seves formes culturals, amb les seves economies en general agràries, societats més aviat poc intercomunicades, i això tant en el cantó austrohongarès com en el cantó turc.

Això em dóna expressament com una visió positiva, però aquesta positivitat no era pas sentida així pels eslaus del sud. Com sabeu, els eslaus tenen una barrera ètnica que els divideix en dos grans conjunts: els eslaus de l’Europa Central i Oriental i els eslaus meridionals; és a dir des de la Mar Negra hi ha els romanesos, que són més o menys uns balcanicollatins, els hongaresos, que des de la Transsilvània fins a la Panònia ocupen la part central, i en el cantó occidental, més enllà d’on els Dinàrics i els Alps s’ajunten, els alemanys, o si voleu, els alemanys d’Àustria.

Aquestes ètnies –germànica, magiar i romanesa– fan una separació àmplia entre els eslaus del centre, com ara els txecs i eslovacs i de l’Est d’Europa com a ucraïnesos o russos, i els eslaus meridionals. Aquests eslaus meridionals són els búlgars i els iugoslaus: els serbis, els croats, els montenegrins, els eslovens, i el que es pot identificar com a macedonis. La proximitat lingüística entre tots aquests pobles que he esmentat, compresos els búlgars, és molt gran, una mica com la que hi ha entre el castellà i el portuguès.

Això vol dir que, per exemple, a l’actual Macedònia que és en aquest moment6 terra de conflicte, a principis de segle [xx], diferents autors, i no 6. Cal recordar que a juny de 1994 Macedònia estava en una complexa situació, ja que Grècia havia imposat un

–12–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Figura 2. Mapes lingüístics de Macedònia de Jovan Cvijić

Font: Peter J. Taylor (1994). Geografía política: economía mundo, estado-nación y localidad. Madrid: Trama, p. 196.

només Cvijić, constaten que no hi ha ni un concepte de nacionalitat macedònia, ni cap adscripció especial ni a Bulgària, ni a Grècia, ni a Sèrbia, que eren els tres estats veïns amb els quals tenien similituds, perquè els macedonis tenien com la seva ciutat més important… Salònica! Les primeres insurrecions contra els turcs per part dels macedonis es produeixen a la ciutat de Salònica.

Aleshores, aquests macedonis han donat lloc a una de les imputacions que s’han fet a Cvijić en el sentit que havia anat manipulant el mapa d’aquests eslaus de la regió macedònia de tal manera que primer, els deixa molt indefinits, després els acosta als búlgars, després els acosta als serbis, i per tant, diríem, s’hi veu com una mà decidida a orientar Macedònia en benefici de Sèrbia. Això és una imputació que fa Peter Taylor a la seva Political Geography.7 bloqueig comercial el febrer del mateix any i no va reconèixer l’Estat macedoni fins el setembre de 1995 (vegeu Carlos Taibo i José Carlos Lechado [1995]. Los conflictos yugoslavos. Una introducción. Madrid: Fundamentos, p. 142-144).

7. Poc després de la conferència d’Enric Lluch va aparèixer la traducció al castellà d’aquest llibre: Peter J. Taylor (1994). Geografía política: economía mundo, estado-nación y localidad. Madrid: Trama. El 2002 va aparèixer la traducció de la segona edició del llibre en la mateixa editorial, aquesta vegada escrit en col·laboració amb Colin Flint. En l’edició de 1994 es pot llegir l’apartat “El determinismo nacional: los mapas lingüísticos de Macedocia de Jovan Cvijić”, p. 195-197. El mapa de la figura 2 és a la p. 196 del llibre de Taylor.

–13–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Per tant, els macedonis què eren? Doncs eren eslaus que parlaven una llengua eslava, molt propera a les altres, i els búlgars han sostingut sempre i sostenen encara, que els macedonis són simplement búlgars. Sembla que Cvijić no tenia una gran simpatia per Bulgària, o per l’Estat búlgar i per altra banda, és cert que quan ell imagina el mapa iugoslau s’ha de tenir present un llibre de principis de segle, escrit per un francès que es diu Rivet, que diu alguna cosa com ara “la Iugoslàvia dels iugoslaus o la Gran Sèrbia dels diplomàtics?”.8 És a dir, que a principis de segle [xx], abans de la Guerra Europea, durant la Guerra Europea i després de la Guerra Europea, hi ha sota un mateix mapa, dues construccions històriques possibles diferents: una és la Gran Sèrbia, que em sembla que no cal definir, i l’altra és la Iugoslàvia que volen els iugoslaus, entenent per iugoslaus aquests eslaus del sud, potser sense el búlgars.

El que anomeno iugoslavisme és un invent similar a l’expressió moderna dels Països Catalans, és una cosa empescada, treta de la imaginació, que neix a Croàcia i que arrenca probablement quan la Revolució Francesa, a través de Napoleó, arriba a l’Adriàtic i s’estableix a Dalmàcia, a les anomenades províncies il·líriques.

En aquestes províncies il·líriques resulta que hi ha alemanys, alemanys del cantó austríac, que hi ha italians, però que hi ha sobretot croats, eslaus, montenegrins, el que sigui, en majoria. De manera que aquesta franja de territori adquireix una personalitat, si bé adscrita directament a l’Imperi francès. De la mateixa manera que Napoleó va adscriure Catalunya a l’Imperi directament, doncs va adscriure també les províncies il·líriques a l’Imperi directament. I allà, la majoria eren eslaus.

Des de l’edat mitjana no havia passat que en un territori arran de mar, la Dalmàcia, els eslaus fossin majoria. Llavors hi ha un moviment que se’n diu il·lirisme, que neix a Croàcia i que s’estén per Eslovènia, que s’estén també per Sèrbia. Per exemple, Karadžić, que no té res a veure amb l’actual líder dels serbis a Bòsnia, que és una mena de Pompeu Fabra de la llengua sèrbia,9 és dintre d’aquest moviment il·lirista, i casualment era fill del mateix poble en què va nèixer el nostre Jovan Cvijić, una ciutat sèrbia occidental.10 8. Aquest autor no apareix a la bibliografia que va repartir Enric Lluch. Segurament es referia a Charles Rivet, de qui en el catàleg de la Bibliothèque Nationale de France consten diversos documents, entre els quals el llibre En Yougoslavie - Chez les slaves libérés publicat el 1919 en una tercera edició. En el buscador d’IberLibro [http://www.iberlibro.com, consulta del 7/08/2013], en el comentari que hi ha en un exemplar d’aquest llibre està escrit “La yougoslavie des yougoslaves et la grande Serbie des diplomates - Ce que pensent et disent slovènes, croates, bosniques, dalmates et monténégrins - Ce qu’il faut penser de la yougoslavie”, que correspon amb l’anotació d’Enric Lluch.

9. Sobre Vuk Stefanović Karadžić (1787-1864) es pot trobar informació en les diferents versions de viquipèdia (català, catellà, anglès i francès; darrera consulta 28/07/2013). Radovan Karadžić (1945), tal com va dir Enric Lluch, era el líder dels serbis de Bòsnia i ha estat acusat de genocidi per crims de guerra al Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia. Es poden consultar les accions del polític a qui es refereix Enric Lluch en diverses parts del llibre de Francisco Veiga (2011) La fábrica de las fronteras. Guerras de secesión yugoslavas 1991-2001. Madrid: Alianza Editorial.

10. Segons la informació existent a les diverses versions de viquipèdia consultades (català, castellà, anglès i francès; darrera consulta 28/07/2013), tant Vuk Stefanović Karadžić com Jovan Cvijić van néixer a la mateixa entitat administrativa, Loznica.

–14–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Així que la derrota dels imperis turc i austrohongarès obre la possibilitat a reunir als iugoslaus en un sol Estat, somni de molts iugoslaus romàntics i il·lustrats: la il·lustració del segle xviii i el romanticisme del segle xix ha donat lloc a aquest moviment paneslau iugoslau, però també, per un altre cantó, a Sèrbia, que és la que ha provocat la guerra, perquè és un serbi de Bòsnia qui assasina l’hereu de la corona dual austrohongaresa, a Sarajevo, i que fa encendre la primera guerra europea.

Però Sèrbia surt també de la guerra com a vencedora, i per tant com en tota guerra, el vencedor reclama una part d’avantatges territorials. Sèrbia, mentre era part de Turquia, tenia una vida econòmica i social ben encaixada, perquè tot el que era Imperi Turc era obert a l’activitat sèrbia. El Danubi connecta amb el mar Negre, el Danubi és navegable aigües amunt cap a Àustria; hi ha una bona via de navegació fluvial, però en canvi, ni pel Vardar s’arribava a Salònica, ni tampoc, per cap dels congostos que hi ha, arribava Sèrbia a l’Adriàtic. Per tant, quan es va independitzar de Turquia, i amb la seva hostilitat, Sèrbia va quedar-se amb el complex de país enclaustrat, d’allò que els francesos en diuen enclavat, una mica com la Bolívia quan va perdre l’accés al Pacífic.11 I per tant, és clar, de la guerra, Sèrbia esperava l’accés al mar Adriàtic; l’accés a la mar Negra ja el tenia amb el Danubi; i l’accés fins a Salònica implicava un conflicte amb Grècia que formava part dels vencedors; i aleshores, les sortides més naturals eren cap a Kotor, Split, i algun altre d’aquests grans ports de l’Adriàtic balcànic, com ara Dubrovnik.

La intervenció de Cvijić, en la qual potser insisteixo massa, és justament que persuadeix a poc a poc els intel·lectuals, els diplomàtics, a la conferència de París i dóna uns arguments molt sòlids a la pretensió iugoslava, amb la conclusió que, finalment, se surt del període 1919-1922 amb aquell Regne dels Serbis, Croats i Eslovens –que els filatèlics que hi pugui haver a la sala saben que és el nom que portava aquell país durant molt de temps als segells de correus. Aquest Regne del Serbis, Croats i Eslovens, amb la monarquia sèrbia esdevinguda monarquia del conjunt, i l’assemblea de Montenegro que deposa al seu propi rei i se suma al conjunt, és el que en podem dir, des de l’any 1929, oficialment Iugoslàvia.

En aquesta Iugoslàvia, les tensions entre les parts constituents són reiterades: els croats consideren que els serbis tenen una posició excessivament predominant; els conflictes no cessen, i cal recordar que som en el període 1920-1939, en què tota Europa està regida per la gran crisi econòmica de l’any 1929, per 11. Hi ha moltes referències bibliogràfiques a les diverses guerres entre Bolívia, Perú i Xile pels límits fronterers.

Des d’una perspectiva de geografia política, és útil el text del geògraf Orlando Peña (1989) Estados y territorios en América Latina y el Caribe publicat a Mèxic DF per l’editorial Era (especialment les p. 35-38). Orlando Peña i AndréLouis Sanguin van publicar el 1984 el llibre titulat El mundo de los geógrafos: panorama actual de las principales escuelas nacionales de geografía a l’editorial Oikos-tau, de la qual Enric i Ernest Lluch van ser els qui “defineixen el seu perfil editorial i hi dirigeixen un bon grapat de col·leccions” (Abel Albet [2007] “Enric Lluch i Martín: una introducció a la seva obra escrita” a Abel Albet [cur.]. Enric Lluch i Martín: l’obra escrita. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p. 20-21).

–15–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

tota mena d’inestabilitats polítiques, per respostes al comunisme que s’ha implantat a l’antic Imperi rus, que són en una part democràtiques, però que per un altra part són respostes feixistes, i Iugoslàvia no és immune a aquesta mena de resposta feixista.

Per tant, hi ha una inestabilitat social i política, hi ha un continu neguit nacional dins el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, batejat amb el nom de Iugoslàvia,12 perquè hi ha una política d’assimilació, és a dir, la monarquia iugoslava vol fer, diguem-ne, la Gran Sèrbia.

L’any 1939 comença la Segona Guerra Mundial, i als pocs anys s’estén als Balcans, ja que els alemanys s’alien i aglutinen a l’aliança Belgrad, però hi ha un cop d’estat en contra dels alemanys i per tant, s’encén la guerra en el territori del que era Iugoslàvia.

Els alemanys necessitaven Iugoslàvia com el camí per arribar a Grècia; i necessitaven arribar a Grècia perquè els italians havien fet l’aventura albanesa, que els sortí malament, i també eren derrotats pels grecs. Els alemanys van haver de córrer per salvar la derrota italiana davant de Grècia, des d’Albània. En aquesta situació, en plena guerra, Alemanya s’atribueix Sèrbia, i els italians fan tres actuacions diferents: munten un regne a Montenegro, amb un parent del rei d’Itàlia; organitzen un estat croat que l’administra un partit feixista, que és el Partit dels Pagesos, el partit que es diu dels ústaixes, amb un líder feixista que es deia Ante Pavelić,13 i que engegà l’extermini de serbis; i finalment, Itàlia incorpora els albanesos de la regió de Kosovo, aleshores de Iugoslàvia, a Albània; és a dir, Albània s’amplia amb albanesos de Iugoslàvia, però sota l’ègida italiana.

La lluita contra els alemanys té dos grans blocs: per un cantó un bloc monàrquic, els xètniks –aquests serbis que ara surten com els dolents de la pel·lícula–, amb Mihailović14 que els acabdillava, per un cantó i que són més aviat prooccidentals, monàrquics; per l’altra banda hi ha una altra guerrilla, que encapçala un excombatent de l’exèrcit austrohongarès de la Primera Guerra Mundial (com també ho era Hitler), però que lluita en aquest moment en contra de l’ocupació alemanya amb el moviment, diríem, comunista. És, com sabem, Josif Broz,15 i era un croat nascut prop de Zagreb, fill de pare croat i mare eslovena.

12. L’any 1929 és quan es canvia el nom de Regne dels Serbis, Croats i Eslovens pel de Regne de Iugoslàvia.

13. Sobre Ante Pavelić (1889-1959) hi ha una àmplia bibliografia en serbocroat, ja sigui en alfabet llatí o ciríl·lic.

En castellà, es pot trobar a la biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, el llibre de Zvon Mir (1960). La trayectoria política de Ante Pavelich. Saragossa: Delegación de Educación y Cultura de Zaragoza. Andres Révész (1890-1970) va ser un intel·lectual hongarès que va residir durant molt de temps a Espanya (va morir a Madrid) i que va publicar diversos llibres sobre política. En un d’aquests, titulat Los Balcanes, avispero de Europa (1944, Madrid: Febo) i que es pot trobar a les biblioteques d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, a la del Barri Vell de la Universitat de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya, hi ha informacions molt interessants sobre la figura de Pavelić i de la Iugoslàvia de l’època.

14. Sobre Dragoljub Draža Mihailović (1893-1947) i els xètniks, també es pot consultar el llibre d’Andres Révész citat en la nota 13.

15. Josif Broz Tito (1892-1980) va ser el líder de Iugoslàvia des que va acabar la Segona Guerra Mundial fins a la seva mort. Sobre aquest personatge hi ha una extensíssima bibliografia; el llibre de Francesc Veiga citat a la bibliografia que va repartir Enric Lluch en parla a bastament.

–16–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Aleshores, durant la guerra, Churchill té molt present que a la Mediterrània hi ha Xipre, que hi ha Malta, que hi ha Gibraltar, i que hi ha Itàlia, hi ha Franco, i per tant Churchill té molta cura amb la Mediterrània. Churchill primer ajuda els xètniks de Mihailović, però després, en plena guerra fa aquella cosa tan, diríem, dura que solen fer els estadistes, que tot d’un plegat passen a ajudar a les forces de Josif Broz. Fan un canvi d’aliances i la qüestió és tal que quan els alemanys estan encara lluny de perdre la guerra, pràcticament la guerrilla iugoslava, les guerrilles iugoslaves, ja els havien derrotat, i estaven ja en retirada, de manera que quan arriba l’exercit soviètic, l’exèrcit roig no fa la funció que van fer en altres països com a Hongria, o com a Txecoslovàquia, on realment van alliberar Txecoslovàquia del nazisme. A Iugoslàvia no, perquè allò ja ho havien fet bastant pel seu compte.

Aquesta situació fa que Josif Broz, el nou governant de Iugoslàvia, estableixi un règim autoritari, d’un partit únic, la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia, amb eleccions –ell mateix es presentà a la reelecció repetidament–, i es nomenen tots els càrrecs per elecció, però sempre unes eleccions amb llista única, per tant aquesta forma de democràcia no formal, que normalment, desgraciadament, sol correspondre a una democràcia no democràtica. Aleshores, aquest sistema pren de seguida com un dels temes importants resoldre els conflictes nacionals que hi havia dins de l’antiga i nova Iugoslàvia.

Aquesta Iugoslàvia de 1944-45 recupera territoris eslovens que estaven sota el poder d’Itàlia entre guerra i guerra, i on per cert Itàlia, des que hi havia el feixisme feia una politica d’assimilació contra els eslovens. Per exemple: els carters, gendarmes eslovens tots, anaven a Sicília, anaven a Sardenya, anaven a Nàpols. No es quedaven mai a Eslovènia. Els cognoms se’ls invitava a traduirlos, com es feia també a la Vall d’Aosta, on els que es deien Blanch es passaven a dir Bianco, i coses d’aquestes. Per tant, hi havia una política d’assimilació italiana a la part de la península d’Ístria i a la Gorizia, i també a la regió més cap a la Venècia Júlia.

Per tant, allà es mou la frontera: Trieste queda com una ciutat en debat, encara que finalment Trieste s’acabarà incorporant a Itàlia, però el camp de Trieste, tota la resta de la península d’Ístria i Gorizia i la part nord d’Eslovènia queda amb la nova Iugoslàvia. També perden alguns enclavaments que Itàlia s’havia assignat. Abans, quan he explicat allò de Montenegro, Croàcia i Albània, no he dit que Itàlia s’havia quedat també un gran llenca dalmàtica com a territori nacional italià.

Per tant, Itàlia perd també aquesta part de Dalmàcia fins a la ciutat de Zara en italià, Zadar en serbocroat, i d’aquesta situació nova es fa un mapa nou, i probablement Milovan Djilas,16 un gran col·laborador de Josif Broz, és qui 16. Es poden trobar diversos llibres sobre Milovan Djilas (1911-1995) en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, així com també algunes de les seves pròpies obres. En el llibre de Francesc Veiga citat a la bibliografia que va repartir Enric Lluch hi ha unes notes sobre aquest polític i intel·lectual marxista al primer capítol (p. 23-51) així com en les notes (p. 51-55).

–17–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

sembla que va dibuixar el mapa. Aleshores el mapa és mes o menys aquest que encara es deu veure aquí.17 En un mapa ètnic de Iugoslàvia, de la Iugoslàvia que s’ha desfet aquests dos últims anys, en un mapa ètnic, des de principis de segle, des dels mateixos de Cvijić, no hi ha a penes cap taca compacta d’un mateix poble.

La taca més compacta és, sempre, aquesta regió sèrbia de Belgrad, molt gran i molt compacta; una petita regió al contorn de Zagreb, gran i compacta, més petita que l’altra; i en el contorn de Sarajevo, els muslims; i Eslovènia, una taca també prou gran i prou compacta.

Figura 3. El mapa polític de la República Federal Popular de Iugoslàvia (1946-1962) i de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia (1963-1991)

17. Tal com s’ha comentat a la nota 3, el mapa en qüestió és al final del present article, però com que la reproducció no és gaire bona, aquí se n’incorpora un de nou (fig. 3) elaborat per Anna Badia i Perpinyà, professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, a qui li agraïm la feina.

–18–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Figura 4. Mapa etnogràfic dels Balcans del llibre La Peninsule Balkanique de Jovan Cvijić

Són els eslovens, relativament compactes, els serbis relativament compactes, els croats molt menys en una extensió molt més petita, i els muslims o muslimani, els bosnis de religió musulmana, en el contorn de Sarajevo i també a Bihać. A la resta, doncs, ja sabeu: els pijames, els pasos zebra, els puntets…

Doncs, pertot hi ha de tot.

En primer lloc hi ha la qüestió de la llengua, que no vol dir la qüestió de la cultura, perquè de vegades podem assimilar les dues coses, però ni tan sols passa amb la literatura. Durant tot el període de la Iugoslàvia del 1945 fins que s’ha desfet fa dos o tres anys, les publicacions oficials de Iugoslàvia parlaven sempre de literatura croata i de literatura sèrbia, no deien la literatura serbocroata, deien la llengua serbocroata, i de la mateixa manera deien la cultura croata i cultura sèrbia.

–19–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Figura 5. Nacionalitats principals a cada república iugoslava (1987)18

18

18. Luc Lévy va editar un dossier per a La documentation Française (col·lecció Problèmes politiques et sociaux.

Dossiers d’actualité mondiale, núm. 645, 7 de desembre de 1990) titulat “yougoslavie: la féderation menacée”, on hi

–20–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Des del punt de vista constitucional, amb unes millores succesives, que no van ésser tampoc de cop, des dels anys setanta, les repúbliques, les sis repúbliques federades –a l’escut de Iugoslàvia, a les armes, hi havia sis flamarades vermelles, que eren les sis repúbliques–, tenien reconegut el dret d’autodeterminació –ho deia la Constitució–, i tenien reconegut el dret de secessió –també ho deia clarament la Constitució–, i cada república tenia un banc central, etc. Per tant, el federalisme era portat força enllà els anys setanta.

En aquesta situació, aquest mapa [fig. 3] que va ser el mapa Djilas, el mapa de Josif Broz, va ser molt mal rebut pels serbis. Molt mal rebut pels serbis perquè havia una considerable població sèrbia en territoris sagrats per als serbis que no formaven part de Sèrbia. Per exemple, aquesta Bòsnia sèrbia, que és la Bòsnia pagesa i per això aquests serbis, sense ser una part numèrica molt important de la població, sí que eren una part important del territori de Bòsnia, perquè eren els pagesos; els muslimani són a les ciutats, i els croats s’apleguen tots en el cantó d’Hercegovina, arrambats a Croàcia.

Per tant, en principi, pels serbis, aquells serbis de Bòsnia són una cosa molt sèrbia, com també ho són els serbis que hi havia hagut a Kosovo-Metohija, és a dir a la regió albanesa de l’antiga Iugoslàvia. Aquella Sèrbia en què hi ha els Ripoll i Montserrat i Sant Martí del Canigó dels serbis, doncs és per a ells també simbòlicament una gran pèrdua sobre el mapa.

I aleshores, això també succeeix en el cas de les Krajines, que són dintre de la república de Croàcia, en el cas d’Eslavònia, que és també república de Croàcia i que no vol pas dir això que Eslavònia fos una taca sèrbia, no, és una taca barrejada, però amb predomini de serbis a les ciutats importants.

Llavors, el muntatge ja el sabeu: república d’Eslovènia, república de Croàcia, república de Montenegro, república de Macedònia, república de Sèrbia, amb dues províncies autònomes dins la república de Sèrbia, que són Kosovo-Metohija al sud, albanesos principalment, i pocs serbis i alguns macedonis, alguns no musulmans macedonis, i a l’altra banda septentrional, la Voivodina en què hi ha serbis, alemanys, romanesos, hongaresos i una llista molt llarga de pobles, com per exemple eslovacs –no eslovens, eslovacs. Aquestes províncies autònomes funcionen dintre de la república sèrbia i llavors queda Bòsnia. Què es fa amb Bòsnia? L’any 1945-47 no saben què fer amb Bòsnia, i el que fan és respectar-la, respecten les fronteres perquè és que a Bòsnia no es pot fer una frontera per dintre. Això ja s’ha vist: David Owen ha fracassat,19 i ha fracassat tothom que ho ha volgut fer perquè això no es pot fer, només es pot fer d’una ha aquest mapa que reflecteix la distribució de les diferents nacionalitats a Iugoslàvia en el moment d’inici dels conflictes iugoslaus i que coincideix aproximadament amb el moment de la conferència d’Enric Lluch.

19. David Owen va ser ministre d’assumptes exteriors al Regne Unit entre 1976 i 1979. El 1992, juntament amb el secretari d’assumptes exteriors d’EUA Cyrus Vance, van endegar un procés de pau en el conflicte armat de Bòsnia.

Es pot consultar la tercera part del llibre de Francisco Veiga (2011). La fábrica de las fronteras. Guerras de secesión yugoslavas 1991-2001. Madrid: Alianza Editorial, titulada “Bosnia, la guerra de los musulmanes” (p. 167-260) així com el capítol IV del llibre de Carlos Taibo i José Carlos Lechado (1995). Los conflictos yugoslavos. Una introducción.

Madrid: Fundamentos, titulat “Bosnia-Herzegovina en la encrucijada” (p. 91-122).

–21–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

sola macabra manera, que és això que ara s’ha inventat amb el nom de ‘neteja ètnica’. Bòsnia no és només dels musulmans, Bòsnia és molt complexa: quan Àustria-Hongria se la incorpora prenent-la de l’imperi turc, al finals del segle xix, se la incorpora amb una determinada delimitació –que és l’actual–, i a més a més com a terra d’imperi; així com Eslovènia depenia d’Àustria i Croàcia depenia d’Hongria, Bòsnia depenia de l’imperi com a terra d’imperi.

Llavors aquest és el mapa de Josif Broz i la unitat del país, que des del punt de vista polític s’aconsegueix pel sistema de la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia. El Partit Comunista és únic, encara que està dividit en federacions i que tot el procés de desglaç i tot el procés que duu a la independència de Croàcia i d’Eslovènia el porten els comunistes, el porten els del partit, és a dir els locals del partit. Tots els governants actuals de l’antiga Iugoslàvia, amb molt rares excepcions, són antics governants dels respectius partits comunistes, començant per Tuđman, passant per Milošević i per Kučan,20 que és la persona d’aquestes que he esmentat més civilitzada i la que atreu intel·lectualment més, que va ésser aquí a Barcelona, portat per la Fundació Acta, a fer una conferència aquí a Rambla Catalunya, deu fer un parell d’anys. Doncs bé, però tots aquests, tots tenen el mateix carnet a la butxaca de l’americana vella.

Aleshores, en aquesta situació es genera un sistema que d’alguna forma no és el model soviètic, no ho és clarament perquè Josif Broz no acceptà el paper que Stalin li vol atribuir en la distribució internacional del treball i de la societat i la política dels països de l’òrbita de Moscou, diríem. No ho accepta. I gràcies a la seva posició a l’Adriàtic, els britànics i, eventualment els nordamericans, fan possible aquest joc d’equilibri que Iugoslàvia sigui com una gran Andorra, que per un cantó té els uns i per l’altre cantó té els altres, i gràcies a això va trampejant l’assumpte, de tal manera que rep ajudes nord-americanes, cosa que Stalin havia prohibit, per exemple, a Txecoslovàquia, ja que quan es fa el pla Marshall, Txecoslovàquia el va acceptar. Quan a Estats Units, Marshall, el secretari d’Estat nord-americà, ofereix ajuts, diners per reconstruir Europa, Txecoslovàquia l’endemà al matí diu que sí, que ja poden començar a enviar dòlars, que faran projectes. I aleshores, Stalin els ho prohibeix.

Doncs bé, en canvi, Josif Broz té la traça suficient i la força suficient per poder tenir una certa política autònoma respecte la URSS. Aquesta neutralitat 20. Franjo Tuđman (1922-1999) va ser el personatge que va encapçalar el procés d’independència de Croàcia a principis de la dècada de 1990 i en va ser president (1990-1999). Slobodan Milošević (1941-2006) va ser president de Sèrbia (1989-1997) i de Iugoslàvia (1997-2000), encapçalant el corrent nacionalista més extrem. Ambdues persones van ser els responsables de gran part de les guerres de Iugoslàvia entre Croàcia i Sèrbia amb Bòsnia pel mig.

Milan Kučan (1941) va liderar el procés d’independència d’Eslovènia, d’on va ser president (1992-2002); el desembre de 1990 va realitzar una visita a Catalunya invitat pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, i va impartir una conferència amb el títol de “Model nacional a Europa” amb la presentació de Rafael Ribó, aleshores president d’Iniciativa per Catalunya, al Col·legi de Periodistes de Catalunya tal com consta a La Vanguardia de 3 de desembre de 1990. La conferència va ser publicada als Quaderns (ACTA), núm. 9 l’any 1991. L’autoria i els títols d’aquest exemplar són els següents: Hélène Carrère d’Encausse, “Unió Soviètica: la rebel·lió de les nacionalitats; Tiit Made “El cas d’Estònia” i Milan Kučan “Eslovènia, model nacional a Europa”. De Kučan, Milošević i Tuđman hi ha àmplia informació als dos llibres citats a la nota 19.

–22–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

la porta al camp internacional i sabeu que es converteix en un dels líders del Moviment del Tercer Món amb la Conferència de Bandung, juntament amb Egipte i Indonèsia, i que adopta uns models d’organització que no són la propietat estatal, sinó la propietat social: cooperatives, formes d’organització que s’assemblen bastant al Decret de Col·lectivitzacions de la Catalunya revolucionària del 1936-39, perquè aquí va haver-hi una revolució del 1936 al 1939, i en aquesta revolució va haver-hi un Decret de Col·lectivitzacions que endreçava, ordenava tant com es podia, que no era pas fàcil. I entre aquesta forma d’organització i la iugoslava sempre s’ha vist, almenys des del punt de vista dels autors catalans, una certa situació d’inspiració per a l’altra.

Del punt de vista cultural i nacional, aquesta Iugoslàvia era oberta, per exemple a Alemanya i a Bèlgica; eren molts centenars de milers els iugoslaus que hi anaven a treballar, i també a l’interior de Iugoslàvia les parts més desenvolupades, que són Croàcia i especialment Eslovènia, rebien immigrants del sud: els albanesos de Kosovo, macedonis, serbis del sud. De manera que hi ha una Iugoslàvia del nord-oest, que era la Iugoslàvia més rica, i una Iugoslàvia del centre i del sud-est, que era la Iugoslàvia més pobra. En aquesta part hi ha Bòsnia, hi ha Montenegro, etc.

El cas de Montenegro, o Crna Gora si es vol dir en eslau –ja sabeu que els reis de la corona d’Aragó van arribar a posar-hi el peu, i en deien ja Montenegro–21 és un cas. Montenegro és una construcció històrica: pel que sembla, Montenegro i els montenegrins són serbis. Ara són serbis montenegrins, és a dir que des del punt de vista religiós, cultural, linguístic, són molt a prop, però en canvi han construït aquest país de Montenegro que va durar fins després de la Primera Guerra Mundial, i que després va ser una república de les Repúbliques Federades Iugoslaves. Això és la singularitat de Montenegro, una construcció basada no en el llenguatge ni en la religió, sinó en una realitat històrica que ha funcionat com un estat durant un cert temps.

Aquí a Catalunya durant els anys seixanta i els anys setanta es va seguir el tema de Iugoslàvia amb molt d’interés. El Centre d’Estudis de Planificació del senyor Bricall i el senyor Cullell –junts, Bricall i Cullell junts–,22 l’editorial

21. Segurament Enric Lluch feia referència a diversos treballs d’Antoni Rubió i Lluch, entre els quals el llibre Catalunya a Grècia: estudis històrics i literaris, publicat el 1906 en el núm. 49 de la Biblioteca Popular de L’Avenç i l’opuscle titulat La població de la Grècia catalana en el xiven segle, publicat el 1933 a les Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

22. El Centre d’Estudis de Planificació va ser una consultora on originàriament hi havia una sèrie d’economistes que treballaven sobre l’economia regional, entre els quals Amadeu Petitbò, Martí Parellada i Carles Kinder, a més dels dos citats per Enric Lluch. Una de les obres principals del CEP va ser el Reconeixement territorial de Catalunya de 1984, publicat en 23 volums, on van treballar diversitat de persones relacionades amb les ciències socials i que va ser una eina bàsica per als inicis de la Catalunya autonòmica. Pel que fa a Josep Maria Bricall (1936) és un economista que ha estat rector de la Universitat de Barcelona (1986-1994) que també s’ha dedicat a la política. Va ser conseller de governació al govern de Josep Tarradellas i després va ser diputat pel PSC. Josep Maria Cullell, també economista, és més conegut per la seva faceta política. Va ser un dels fundadors de CDC, ha estat diputat al Parlament de Catalunya i d’Espanya, candidat a l’alcaldia de Barcelona i conseller d’Obres Públiques. Enric Lluch va fer aquest comentari irònic justament per la divergent trajectòria política posterior d’ambdós.

–23–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Nova Terra23 del senyor Alfons Carles Comín i el senyor Josep Verdura, també junts, van traduir i van publicar obres, escrites per iugoslaus, obres sobre Iugoslàvia, sobre l’autogestió, sobre la propietat socialista, i estudiosos nostres com per exemple en Cinto del Masnou, és a dir en Jacint Ros Hombravella,24 l’economista del Masnou, doncs va estar passant un temps estudiant i treballant a Zagreb per a conèixer el país.

Per tant, en temps de la dictadura que aquí hi havia, perquè aquí va haverhi una dictadura des de l’any 1939, quan van guanyar els de la dictadura, fins l’any 1976-77, dictadura incomparablement més ferotge i amb moltes menys llibertats que la del Josif Broz, en aquest període es miraven les escletxes, i això de Iugoslàvia, com que tenia el beneplàcit occidental, era fàcil de fixar-s’hi. Dic això perquè, és clar, sembla que hi ha una gran capacitat d’esborrar, com allò del… no aquelles pissarres d’abans de guix blanc, que són les que m’agraden, que has d’esborrar fent força amb el puny, no, sinó aquestes pissarres que s’esborren de miracle, que s’anuncien, passes la mà i se te’n va el que hi ha escrit. Doncs així se te’n va de la memòria.

Ara estem en un període històric en què un senyor indocumentat, Fukuyama, nord-americà, escriu que s’ha acabat la història.25 Aquest autor que us cito aquí a la bibliografia, Misha Glenny, té un llibre que es diu The Rebirth of History, el renaixement de la història, cosa que em complau molt de fer constar. Aquí no l’he apuntat, però aquest senyor, que és corresponsal de la BBC a Viena, té un llibre que parla de la desfeta del model soviètic d’aquests últims anys,26 anterior a aquest llibre que cito aquí sobre els Balcans: The Rebirth of history. Bé, aquesta història del final de la història, que ja el món ha arribat al súmmum, ja no hem d’arreglar res, ha tingut la gran, si em permeteu l’expressió una miqueta vulgar, la gran clatellada dels fets que han afectat a l’Europa Oriental i a l’Europa Balcànica.

Per exemple, els problemes que hi hagut dins la Unió Soviètica, per exemple el Caucas, que se’n parla poc, però segueix morint gent; a Nagorno-Karabaj segueix morint gent i altres llocs més propers. El tema del conflicte iugoslau, especialment, el cas de Bòsnia: demà a les 12 hem de veure si per primera vegada es compleix aquesta treva d’un mes que almenys deixaria sense morts 23. Sobre l’editorial Nova Terra cal consultar Dolors Marín i Agnès Ramírez (2004). Editorial Nova Terra 19581978: un referent. Barcelona: Mediterrània. Pel que fa als llibres relacionats amb Iugoslàvia, al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya es poden trobar, entre d’altres, els següents llibres d’aquesta editorial: CaiRe, Guy (1964). La economía yugoslava.

LasseRRe, Georges (1966). L’empresa socialista a Iugoslàvia: gestió obrera, cooperatives, gestió social.

MeisteR, Albert (1965). Socialismo y autogestión: la experiencia yugoeslava.

24. Jacint Ros i Hombravella (1934) és un economista que s’ha dedicat a l’economia política des de la seva docència, especialment a la Universitat de Barcelona, així com des de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

25. Francis Fukuyama (1952) va publicar el 1989 un llibre traduït al castellà com El fin de la historia y el último hombre i publicat per l’editorial Planeta el 1992. Simplificant molt, el llibre tracta, des d’una visió neoconservadora i neoliberal, de com un cop desaparegut el món “socialista”, desapareixeran els conflictes socials i econòmics –de classe– com explicació del motor de la història i només quedarà la ideologia neoliberal com a pensament únic.

26. El llibre al que fa referència Enric Lluch de Misha Glenny es titula The Rebirth of History: Eastern Europe in the Age of Democracy i està publicat per Penguin Books el 1990. Agraeixo aquesta informació a Oriol Nel·lo.

–24–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

durant 30 dies i permetria que els presoners fossin alliberats.27 El cas de Iugoslàvia, Gianni de Michelis, que era ministre d’Afers Estrangers d’Itàlia, que era un país que havia muntat el feixisme a Croàcia i s’havia quedat la Dalmàcia, que havia muntat el feixisme de Montenegro, amb un príncep que era de la corona de Savoia, aquest senyor es va atrevir a anar a Zagreb i Ljubljana, que són respectivament les capitals de Croàcia i Eslovènia, i va arribar i va dir: escoltin, els vinc a dir que no es facin independents perquè si es fan independents no els reconeixerem mai.

Bé, jo ara no he de dir si sóc partidari de les indepèndencies d’aquests dos països o no, però el que sí que és impresentable és que un ministre d’Afers Estrangers desembarqui d’un avió i et vingui a dir a casa teva el que has de fer, quan els altres tenien la Constitució Iugoslava que els emparava. No van seguir totes les formalitats però sí tenien una constitució que els emparava, de manera que quan la Conferència de Seguretat i Cooperació Europea a Hèlsinki, o en conferències posteriors com a París, reconeix el respecte de les fronteres existents, és clar, és que són fronteres existents. O és que només ho són les dels estats sobirans o també ho són les d’Ucraïna, Bielorússia, Lituània a la Unió Soviètica, o també ho són les de Croàcia, Eslovènia a la Federació Iugoslava?

Clar que són dues lectures possibles. De fet, Lituània, amb tots els problemes que hi hagut entre 1939, Von Ribbentrop i Mólotov,28 la Lituània actual és una Lituània de tota Lituània, cosa que no era del 1919 al 1939, perque Polònia havia conquerit terres ucraïneses, terres bielorusses, terres lituanes –per exemple la capital, Vilnius, o Vilno que diuen els polonesos, era polonesa entre guerra i guerra per victòria militar.29 Ara s’ha refet Lituània; és a dir, gràcies a Stalin, Lituània és la que és, així de cru. És la que és, ja que sinó seria més escarransida, i la part oriental que va perdre Polònia després de l’any 1945, que la van engegar cap a occident, eren parts que no eren poloneses més que minoritàriament –hi havia alguna ciutat, hi havia una part de la població– i per tant eren terres lituanes, bielorusses i ucraïneses. Per tant, aquestes tres repúbliques van fer una gran cerimònia als seus parlaments de rebre les terres irredentes que els polonesos havien tingut entre el 1919 i el 1939. Llavors la línia que més o menys varen dibuixar Ribbentrop i Stalin, o Ribbentrop i 27. Enric Lluch es refereix a una treva que havia de començar el 10 de juny de 1994, l’endemà de la conferència que va impartir a la Societat Catalana de Geografia.

28. Enric Lluch fa referència al pacte de no agressió que el 23 d’agost de 1939 van signar els ministres d’exteriors d’Alemanya i la Unió Soviètica, respectivament Joachim Von Ribbentrop (1893-1946) i Viatxeslav Mólotov (18901986). Hi ha una àmplia bibliografia sobre la Segona Guerra Mundial, així que només faré referència al capítol d’Ismael Saz (2005) “La Segunda Guerra Mundial” que apareix en el llibre editat per Jordi Casassas titulat La construcción del presente. El mundo desde 1848 hasta nuestros días i publicat per l’editorial Ariel (p. 319-353, especialment les p. 333-335, on s’explica el pacte Ribbentrop-Mólotov i les seves conseqüències).

29. Pel que fa als països bàltics, és interessant consultar textos antics com l’editat pel Centre Européen de la Dotation Carnegie el 1934 amb el títol Les problemes de la Baltique com textos contemporanis a la conferència d’Enric Lluch com el d’Anatoli Baranovski (1994) “Política étnica de los estados bálticos independientes” publicat en el número 11 dels Cuadernos del Este de l’Instituto de Europa Oriental de la Universidad Complutense de Madrid. Pel que fa als canvis dels límits fronterers de Lituània pot ser útil consultar les pàgines 62-66 del llibre d’André Sellier i Jean Sellier (1992) Atlas des peuples d’Europe centrale, París: La Découverte.

–25–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Mólotov, és la línia Curzon –del general britànic que havia dit allà on li semblava que s’acabaven els polonesos.30 Bé, tornant una miqueta cap a la qüestió de Iugoslàvia, ve el moment diguéssim, d’aquesta enfonsada. No es va fer res per sostenir la Unió Soviètica; s’ha aguantat de miracle, el que s’ha aguantat. Jo espero que no peti, però no hem fet res el europeus, no hem fet res perquè no peti, res, i en el cas de Iugoslàvia, doncs sembla que hi havia dos camins. Un, segurament, el militar si la Sra. Thatcher31 hagués continuat governant a Londres. És a dir, a la primera vegada, quan els serbis prenen l’autonomia a Kosovo i a la Voivodina també li prenen l’autonomia, i els serbis diuen que “a casa nostra fem el que volem, treiem l’autonomia”, tothom va callar i allà hi ha un altre conflicte que no esclata. Perquè els albanesos d’Albània i els albanesos de Kosovo han tingut aquesta actitud de la resistència passiva. Fan unes escoles paralel·les, unes farmàcies paralel·les, uns hospitals paral·lels, perquè els altres els ho neguen tot.

Aleshores allà hi havia dues possibilitats: una entrar-hi amb la guerra i l’altra posar pau com una policia. Però el dret d’ingerència per defensar els drets humans s’ha de defensar: aquella història de no ingerència en els afers interns dels estats és una cosa macabra que hem hagut de sofrir nosaltres fins que jo tenia 50 anys, i que ara que ja en tinc 66, doncs per sort s’escapa del mapamundi, no? El que passa que es practica massa poc, no? O bé la ingerència militar-militar amb tota la força que faci falta, o bé, diguem-ne, una obertura d’unes converses àmplies i incorporar aquesta Iugoslàvia al Mercat Comú amb una transició i amb uns pactes.

Perquè aquesta segona possibilitat era molt plausible, perquè Iugoslàvia era una economia molt més oberta, no era com l’economia de Romania, no era com Ceauşescu.32 Josip Broz Tito ja era mort, i a Iugoslàvia havia una presidència rotatòria.33 Amb aquesta situació no es va prendre cap de les dues solucions, es va fer com una cosa intermèdia, que és l’ultimàtum mai no complert.

Aquella cosa, diguéssim, de trinxeraire, de pinxo de taverna: “això m’ho direu al carrer, a veure si m’ho dieu al carrer”. L’altre surt al carrer i tu et quedes a dintre i, és clar, no passa res.

30. George Nathaniel Curzon (1859-1925) va ser un important polític del Regne Unit: virrei a l’Índia (18991905) i secretari del Foreign Office (1919-1924) entre molts altres càrrecs. Va participar en les discussions sobre els límits fronterers després de la Guerra Europea de 1914-1918 i la Línia Curzon es va convertir aproximadament en la frontera entre Polònia i la Unió Soviètica (vegeu Bernard Barbier (1992). “La frontière orientale de la Pologne”.

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 33-34, p. 97-102).

31. Margaret Thatcher (1925-2013) va ser primera ministra del Regne Unit entre 1979 i 1990. Coneguda com la “Dama de Ferro” per la seva opció política neoliberal extremada així com per la seva actuació durant la guerra de les Malvines entre Argentina i el Regne Unit el 1982. Enric Lluch va fer el supòsit que si hagués continuat sent la primera ministra en comptes de John Major (1943), que ho va ser entre 1990 i 1997, s’hauria pres el camí de la intervenció militar –la guerra.

32. Nicolae Ceauşescu (1918-1989) va ser president de Romania (1967-1989). Sobre aquest polític cal consultar el llibre de Francesc Veiga citat a la bibliografia d’Enric Lluch, especialment les pàgines 57-95 del capítol titulat “Dues realitats. Crisi i caiguda del model romanès i de l’antimodel búlgar, 1969-1989”.

33. Per aquest període cal consultar el llibre de Francesc Veiga citat a la bibliografia d’Enric Lluch, especialment les pàgines 112-131, on s’explica el final de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia.

–26–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Doncs això és el que han fet els europeus occidentals a Iugoslàvia. L’ONU no ho ha sabut fer; l’OTAN es queixa que l’ONU no l’hi deixa fer, i tot plegat dóna lloc a la situació que nosaltres coneixem.

Quines prespectives hi ha de cara al futur? Perquè penso que hauríem d’acabar, i també penso que potser amb el Sr. Biete i el Sr. Mendizàbal almenys tinc dues persones que volien saber les meves consideracions. En aquest cas és clar: el camí que s’enceta ara amb l’acord entre els croats de Bòsnia i els muslimani o muslims de Bòsnia, que han fet una federació, perquè a Bòsnia hi ha una mena de govern croat de Bòsnia, una mena de govern musulmà de Bòsnia i una federació d’ells dos, així com hi ha un govern de Sèrbia i un govern de Montenegro i una federació que es diu Iugoslàvia, amb aquest nom. Però llavors, els serbis de Bòsnia què faran? Què passarà? S’arribarà a un acord? Esborraran la història després del que ha passat?

Es pot fer alguna cosa com posar una pau duradora, en què, amb indepèndencia de cada país, en el cas de Bòsnia, l’abús en dret internacional és total.

Bòsnia és reconeguda per les Nacions Unides com un estat sobirà independent, i no només no se l’ajuda (perquè les Nacions Unides es funden a San Francisco quan s’acaba la guerra de 1939-1945 per defensar-se entre els que han guanyat –amb el Brasil que s’apunta a última hora) sinó que es parla de Nacions Unides perquè si algú ataca algú, cal defensar-lo, per no fer com la Societat de Nacions, que quan ve Etiòpia no diuen res, quan ve la República Espanyola no diuen res; a la guerra de 1936-1939 els alemanys, els italians hi envien tropes regulars, bombardegen des de Palma, bombardegen Barcelona i la Societat de Nacions no diu res; inventen, això sí, un Comité de No Intervenció, un procés molt paral·lel al que s’ha muntat a Iugoslàvia.

Aleshores, certament, què passarà? Aquests estats són molt viables, poc viables? Aquesta hostilitat desapareixerà? Quines bases, quins fonaments té? El fonament principal és: s’han acabat les ideologies, s’ha acabat el socialisme, s’ha acabat el cooperativisme, s’ha acabat allò del Tito tot i que aquesta setmana he vist una fotografía als diaris, com potser alguns de vosaltres haureu vist també, una xicota, una senyora, jove, relativament jove, a Sarajevo, fent un petó a la estàtua d’en Tito i donant un ram de flors, el dia que es commemora l’aniversari de Tito. És a dir, que encara hi ha a Bòsnia, a Sarajevo, en aquests llocs que estan sofrint la guerra dels serbis, encara hi ha gent que veuen que aquell model de Tito, en el punt de vista nacional, nacionalitari, no era tan dolent. En els registres de població es preguntava entre quines nacions i nacionalitats la gent s’identificava: no, no nacionalidades y regiones, no, entre nacions i nacionalitats. I els ho preguntaven i aquí tinc si volen la llista de les coses que arribava a declarar la gent, com per exemple els gitanos: doncs es declaraven gitanos. I alguns es declaraven iugoslaus, especialment els musulmans, fins que els van deixar posar musulmà com a ètnia, perquè és clar, aquell és el país, ja ho sabeu, d’una república federal, dues províncies autònomes, tres religions: l’ortodoxa grega, la catòlica i la musulmana.

–27–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Aleshores, es pot recompondre aquest puzle? De quina manera? Com països independents ficats directament a l’ONU, que ja hi són excepte el cas de Iugoslàvia que està penalitzada per la seva actitud i pel bloqueig a què està sotmesa?

I com entraran al Mercat Comú? Peça per peça? Un per un?

Bé, no he volgut entrar de si els alemanys, de si els italians, de si... bé, perdó, amb els italians sí que m’hi he posat, però la relació dels francesos i Sèrbia, aquesta història és molt complicada... Un article de fa pocs dies deia alguna cosa com: no hi ha petroli... i deia com que a Bòsnia no hi ha petroli, doncs no hem repetit el que s’havia fet a Kuwait,34 perquè Bòsnia té el mateix dret de Kuwait que la defensin i molt més el dret que es pugui armar ella mateixa, i defensar-se ella mateixa. Però com ja sabeu, li són negats aquets drets.

No penso que ningú de nosaltres ni ningú altre potser sàpiga com derivarà aquest procés. El president Clinton,35 el nostre president principal, a l’Assemblea Nacional francesa, abans d’ahir, va dir que hem de fer una obertura cap a l’Europa de l’est, perquè hem d’incorporar-los al nostre mercat, els hem d’incorporar a la nostra democràcia i els hem de procurar seguretat, aliats a la seguretat. Això és veritat, tant de bo que això s’hagués pogut fer, però per arribar aquí es necessita una condició prèvia que és la pau. Però no hi ha pau, ni democràcia ni seguretat, ni comerç ni res, només que sofriment, llàgrimes i penalitats.

Aquesta seria doncs la incògnita fins demà a les dotze. Tant de bo que s’obrís un procés d’armistici llarg, que no desitgen els musulmans, perquè diuen que si es fa un armistici molt llarg, això vol dir que es consoliden les zones que ha ocupat aquesta república sèrbia de Karadžić, aquesta república sèrbia de Pale,36 de la ciutat de Pale, que és la l’autoconstituïda república i més o menys aliada amb Milošević, el president de la república sèrbia independent, i que seria, diguéssim, el principal factor de tot aquest mal, a partir d’un informe de l’Acadèmia de Ciències de Sèrbia –que, per cert, en alguns anys37 havia presidit el senyor Jovan Cvijić– en què es preveia això de, no amb el nom de neteja étnica, però si de compactar les poblacions per poder establir fronteres –quan en aquell territori no es podien fer fronteres–, i només se n’hi podran fer a base de molt mal i molt de dolor, com va passar entre grecs i turcs després de la Primera Guerra Mundial,38 i altres situacions de desplaçament de població, 34. Saddam Hussein (1937-2006), president d’Irak entre 1979 i 2003, va decretar la invasió de Kuwait el 1990.

La Primera Guerra del Golf va acabar a inicis de 1991, quan una coalició de 34 estats comandada per Estats Units d’Amèrica va derrotar l’exèrcit iraquià.

35. Bill Clinton (1943) va ser president dels Estats Units d’Amèrica entre 1993 i 2001.

36. Sobre la República de Pale –Republika Srprska– es pot consultar Francisco Veiga (2011) La fábrica de las fronteras. Guerras de secesión yugoslavas 1991-2001. Madrid: Alianza Editorial.

37. Jovan Cvijić va ser president de l’Acadèmia entre 1921 i 1927.

38. Sobre el conflicte entre Grècia i Turquia després de la Primera Guerra Mundial que té el Tractat de Sévres (1920) i el de Lausanna (1923) com dates importants, va suposar que prop de 1.100.000 grecs que vivien a Turquia anessin a Grècia i que prop de 400.000 turcs que vivien a Grècia anessin a Turquia. Vegeu W.A Heurtley, H.C.

–28–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

com els alemanys expulsats de les seves terres de Silèsia, Pomerània, en acabar la Segona Guerra Mundial i desplaçats cap a l’Alemanya Occidental.39 Moltes gràcies per la vostra atenció, estudieu-vos la bibliografia. En el dossier hi ha un quadre ple de numerets i un mapa.40 Aquests numerets només hi són per una cosa: perquè es vegi la complexitat de la composició nacional de tots els països de l’Europa Oriental, que fa molt dificil l’aplicació de principis simples de “fins aquí arriba això i a partir d’aquí comença allò”. I faria com desitjable certes formes de federalisme, però sembla que històricament estan fracassant.

Mentre a l’Europa Occidental estem fent una operació que se’n podria dir federalista, ja que els Estats-Nació perden força, cap avall a base de regions autònomes, länder, etc. i cap amunt a base de la Unió Europea, aquesta en què ara entraran tres o quatre països més,41 això de l’Europa Oriental no passa sinó al contrari: el federalisme soviètic s’ha desfet, el federalisme iugoslau s’ha desfet i això fa pensar que potser ha passat el temps d’aquell pacte sinalagmàtic del Pi i Margall,42 o del meu mestre de paper –de paper de lectura–, que és el senyor Antoni Rovira i Virgili.43 Jo sóc un... per fortuna el meu pare tenia la col·lecció de la Revista de Catalunya i a la meva adolescència, als 12, 13 o 14 anys ho llegia tot, doncs vaig llegir tota la Revista de Catalunya, per tant em vaig empapar molt del Rovira i Virgili, que ja sabem que era un deixeble, també de paper, del Francisco, o Francesc, Pi i Margall.

Moltes gràcies.

Darby, C.W. Crawley i C.M. Woodhouse (1969) Breve historia de Grecia, Madrid Espasa-Calpe (Colección Austral 1.417), especialment les pàgines 149-162; Richard Clogg (1998) Historia de Grecia, Cambridge (UK): Cambridge University Press, especialment les pàgines 94-108; i, sobretot, el llibre d’història contemporània d’Isabel de Cabo Ramon (2005) Turquía, Grecia y Chipre. Historia del Mediterráneo oriental Barcelona: Universitat de Barcelona. També pot ser útil de consultar Dina Vaiou (2002) “Milestones in the urban history of Athens”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 53-54, p. 209-226, on es tracta, entre d’altres coses, de com els refugiats grecs van instal·lar-se a Atenes.

39. Pel que fa als canvis dels límits fronterers d’Alemanya al final de la Segona Guerra Mundial pot ser útil consultar les pàgines 81-117 del llibre d’André Sellier i Jean Sellier (1992) Atlas des peuples d’Europe centrale, París: La Découverte, on s’expliquen els casos de Polònia, Txèquia i Eslovàquia.

40. És la taula que es reprodueix del dossier.

41. Àustria, Finlàndia i Suècia es van incorporar a la Unió Europea el 1995.

42. El polític federalista Francesc Pi i Margall (1824-1901) ha estat àmpliament estudiat i és impossible en una única nota a peu de pàgina explicar la seva vida i obra. Sobre el federalisme a Espanya i el paper de Pi i Margall recomano de llegir el capítol 3 titulat “El fracaso de los planteamientos federales” de Francesc Nadal (1987). Burgueses, burócratas y territorio. La política territorial en la España del siglo xix (pàgines 55-91) 43. En referència a la nota anterior, es pot dir el mateix del polític i intel·lectual Antoni Rovira i Virgili (18821949). Josep Oliveras Samitier, actual president de la Societat Catalana de Geografia, ha treballat sobre Antoni Rovira i Virgili; un dels seus textos és “Antoni Rovira i Virgili i la divisió territorial de Catalunya” publicat el 1999 a la Revista de Catalunya, núm. 144, p. 50-72.

–29–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

Figura 6. El dossier que distribuí Enric Lluch als assistents a la seva conferència

–30–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

–31–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

–32–

Enric Lluch i Martín

Treballs de la SCG, 76, 2013, 9-33 Els pobles iugoslaus

Enric Lluch i Martín

–33–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 35-40 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.37

Enric Lluch i Martín (Barcelona 1928-2012).

Professor de geografia i editor1 Pau Alegre i Nadal Universitat Autònoma de Barcelona pau.alegre@uab.cat

“Lluch, Lluch, defensor de causas perdidas!”, li va etzibar l’hermano que el va enxampar al pati del col·legi de Vilassar de Mar penjant un pasquí en el qual denunciava la invasió feixista d’Abissínia beneïda per Pius XI. Ho va rememorar, molts anys després, l’historiador Albert Balcells en el repàs del currículum de Lluch, durant l’acte de lliurament del Premi Fuster i Rabés que li va atorgar (1987) el Col·legi de Llicenciats en Lletres i Ciències per la seva excel·lència docent al servei del país. L’anècdota ve a tomb, perquè es pot afegir a les que avui mateix desgranava Enric Lluch i Galera, en el parlament que ha pronunciat durant l’acte de comiat de les despulles del pare, per a remarcar el seu perfil fora del “normal”. Així mateix, és una mostra precoç de l’activisme científic, social i cultural, desplegat tossudament per Lluch fins que les forces li van dir prou.

Tanmateix, ¿la intencionalitat del mural va ser per a defensar una “causa perdida”? Des d’aquell 1936 fatídic –el fàmul acusador seria assassinat pocs mesos després– el país, i el món sencer, ha passat per tot tipus de vicissituds, anàvem a dir de causalitats, de relacions de causa i efecte, tràgiques i sortoses, fins a formar una floca inextricable, dialèctica. On són les causes i els efectes? És per això que la trajectòria vital d’Enric Lluch i Martín no es pot descontextualitzar dels anants i vinents col·lectius, els de casa i els d’arreu, perquè s’hi va abocar per a comprendre’ls i redreçar-los en el possible.

1. Semblança d’Enric Lluch, publicada a l’Obrador Obert, el butlletí digital de la Societat Catalana de Geografia, el 5 de desembre de 2012.

–35–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 35-40 Enric Lluch i Martín (Barcelona 1928-2012). Professor de geografia i editor

Pau Alegre i Nadal

Acabada la Guerra Civil, el pare Lluch, tècnic i emprenedor tèxtil, va trobar feina a Vilada, a la fàbrica dels Ferrers, lloc en el qual va instal·lar i alimentar la família un parell d’anys. Enric Lluch, des de llavors, va sentir un afecte especial pel Berguedà i, anys després, hi va fer estades molt sovintejades, fins al punt de participar activament en les tasques de l’Àmbit de Recerques del Berguedà. Però no ens precipitem. De retorn a Vilassar, i a cavall de Barcelona, va cursar estudis de peritatge tèxtil durant els negres anys de postguerra, sense gaire convicció, més aviat com una imposició per ajudar el negoci familiar.

Ocupat de ple en la fabriqueta d’Horta –hi cobria el torn de nit–, va iniciar els estudis de Filosofia i Lletres a començament dels anys cinquanta. La coordinació efectiva de les dues activitats era cansada i difícil. Acabar el torn, rentar-se, canviar-se, per plantar-se a la plaça de la Universitat en tramvia a les vuit del matí, era gairebé missió impossible. El mateix Enric ens havia contat l’esbroncada monumental que li va clavar en Salvador Llobet el dia que va gosar entrar a la seva classe un cop iniciada. Una vegada aclarida la causa de la vulneració de les regles acadèmiques, Llobet li va permetre l’entrada a l’aula quan li convingués i li dedicà un afecte inestroncable. Fruit d’aquesta bona sintonia és, potser, el pas d’Enric Lluch pel seminari de geografia animat per Lluís Solé Sabarís a la delegació barcelonina de l’Instituto Juan Sebastian Elcano (CSIC), gresol indiscutible de la geografia científica catalana universitària als mateixos anys cinquanta.

D’altra banda, el mestratge rebut de Jaume Vicens Vives i la simbiosi amb el seu germà Ernest, el van apropar als estudis d’història i, de retruc, li van proporcionar un coneixement aprofundit de la realitat catalana a l’hora de la transició econòmica de l’autarquia al desarrollismo. Justament, el tema estudiat en la seva tesi de llicenciatura va versar sobre un procés de desenvolupament econòmic similar, sense transformació política: les activitats capitalistes dels traginers de Copons a les acaballes de l’Antic Règim espanyol. Un tema, tot sigui dit de passada, ben avingut amb la geografia històrica. L’etapa de formació pròpiament dita a la Universitat de Barcelona, amb la història com a domini de recerca principal, però amb detallades incursions en l’estudi de la llengua i la literatura catalanes, va anar de costat amb el pas pels Estudis Universitaris Catalans (1951-54), la institució clandestina animada per Ferran Soldevila, i culminada amb l’estada d’un any a la Universitat de Liverpool (1959-60) com a lector d’espanyol i de català. Tot això li va permetre establir una munió d’amistats i coneixences, les quals li facilitaren l’accés professional al món editorial barceloní.

Certament, els anys cinquanta havien girat completament els horitzons intel·lectuals i professionals d’Enric Lluch en relegar l’autodidàctica pel coneixement reglat, i passar d’operari tèxtil a mestre de nois i noies. Efectivament, la condició de llicenciat universitari el va portar a exercir la docència a l’escola Costa i Llobera, on es va implicar a fons amb els moviments de renovació pedagògica que fermentaven sota l’anquilosament de l’escola franquista. El –36–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 35-40 Enric Lluch i Martín (Barcelona 1928-2012). Professor de geografia i editor

Pau Alegre i Nadal

suport a l’obra de la institució Rosa Sensat va ser molt considerable i va impulsar decididament l’Escola d’Estiu de mestres de Catalunya. També durant la primera meitat dels anys seixanta, va iniciar-se com a docent universitari, d’ajudant de la càtedra de geografia de la Universitat de Barcelona, una plaça fantasmal i mal retribuïda, de la qual seria foragitat arran dels fets de la Caputxinada (març de 1966).

Tot amb tot, la pluriocupació s’imposava. A més a més de les tasques purament docents, Enric Lluch va desplegar les seves capacitats organitzatives i persuasives en el domini de l’edició de llibres. Va treballar per a editorials diverses en relació amb actualitzacions i adaptacions d’enciclopèdies, diccionaris i manuals. Forma part de jurats dels premis a la Nit de Santa Llúcia, escriu pròlegs, col·labora a Serra d’Or, assessora treballs en curs... De tota manera, el resultat més resplendent d’aquesta vessant professional va ser la fundació de l’editorial Oikos-Tau, amb el seu germà Ernest i l’impressor i cosí Jordi Garcia de Vilassar. En el camp de la geografia universitària, aquesta editorial va ser capdavantera en la incorporació de títols de prestigi internacional al castellà i va ser un referent per als estudis de geografia arreu de l’Estat espanyol. El disseny i l’engegada de la Gran Enciclopèdia Catalana, tasques en les quals va intervenir decisivament de conjunt amb Jordi Carbonell i Max Cahner i Garcia, hauria estat un altra fita emblemàtica, de no haver estat pel fiasco empresarial prou conegut, el qual va ocasionar la sortida de Lluch d’un projecte que havia acaronat decididament.

Hi ha qui enfila la dècada dels setanta a partir de l’any seixanta-vuit. Altres esperen fins a la crisi econòmica de l’any setanta-tres. Tant se val una o altra data. Però en la contextualització de l’obra d’Enric Lluch, paga la pena quedarse amb la primera. En efecte, amb la subsistència de la família en perill, li truca un dia, abans de l’estiu d’aquell any de revulsius mundials, en Ricard Salvat, bon amic seu, com tants d’altres, per posar-lo sobre la pista de la propera fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’avisa que han pensat amb ell com a professor de geografia a la llicenciatura de Filosofia i Lletres. El projecte va tirar endavant amb l’aquiescència activa de Frederic Udina, qui va fer ulls clucs a l’expulsió de la universitat que pesava sobre Lluch, així com amb molts altres professors. El contracte va concretar-se en encàrrecs de curs, els quals s’allargarien fins a la jubilació.

L’any seixanta-vuit també és el de l’afermament de l’activitat de recerca de Lluch en relació amb la divisió territorial de Catalunya, plantejada, d’entrada, dintre dels corrents empiristes d’ús a l’època, és a dir, la delimitació d’àrees funcionals d’intercanvi de béns i prestació de serveis. Els seminaris mantinguts sota la direcció de Pau Vila i Lluís Solé Sabarís –els pilars del pont estès entre els geògrafs catalans d’abans de la guerra i les noves generacions–, sessions de les quals Lluch va fer de secretari diligent, juntament amb la recepció de les obres punteres dels nous corrents geogràfics oberts a les universitats angloamericanes durant els anys seixanta, el van decidir per aquesta especialització te–37–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 35-40 Enric Lluch i Martín (Barcelona 1928-2012). Professor de geografia i editor

Pau Alegre i Nadal

màtica. El Grup d’Estudis Territorials, finançat pel Servei d’Estudis de Banca Catalana, i en el qual va saber integrar Pilar Riera, Joan Soler i Riber i Eugeni Giral, va portar a terme la primera recerca completa en aquell topant entre 1968 i 1973, d’antuvi aplicada –ai! la geografia aplicada– a la regió de Girona, i ampliada després a tot Catalunya, quan Lluch ja s’havia desdit del context metodològic del treball, amb la participació d’altres investigadors universitaris de la UAB (1977-1983).

En fi, l’any 1968 és significatiu en la trajectòria d’Enric Lluch per la seva incorporació a la Junta de Govern de la Societat Catalana de Geografia, una altra conseqüència dels seminaris amb Vila i Solé. Naturalment, no s’hi va afegir per a escalfar cadira. De conjunt amb Lluís Casassas i sota la direcció de Solé, va posar al dia l’entitat, tant en l’ordre de la gestió com en el de la programació acadèmica d’activitats.

L’ensopegada amb la crisi petroliera i de creixement de 1973-74, i dels conseqüents retalls de subvencions per a la recerca aplicada i de restrenyiments en el negoci editorial, el qual Lluch no havia pas abandonat, va coincidir amb l’acabament ignominiós del franquisme. També va significar el final de la paradoxa de la UAB, una universitat en la qual es va procurar de superar l’enquistament universitari tradicional mitjançant l’autogestió del professorat, personal d’administració i alumnes. Es volia que la contractació indefinida suplantés els sistema d’oposicions per a l’accés a les places docents. Així mateix, s’hi cercaven fórmules creatives per a dinamitzar la docència i la recerca. El macrodepartament de Ciències Socials, animat per Enric Lluch, en va ser una de les experiències més vistents. S’hi van aplegar professors d’especialitats ben diverses: d’economia, de sociologia, de ciències polítiques... i, naturalment, de geografia. Però, la imposició dels compartiments estancs dels departaments i les facultats, va malbaratar l’oportunitat de provar l’efectivitat d’aquesta proposta transversal inèdita.

Hem d’entendre la creació del departament de Geografia de la UAB a la facultat de Lletres, l’any 1974, com un epígon d’aquell macrodepartament. Hi van continuar diversos professors compromesos amb el projecte fallit, com Juli Busquets, Jordi Borja o Àngels Pascual, entre d’altres, els quals haurien pogut adscriure’s al nou departament de Sociologia de la Facultat de Ciències Econòmiques. Només va ser un pal·liatiu per sortir del pas. Lluch no va acabar mai de digerir-lo del tot. Posem per cas, anys a venir encara maldaria, sense èxit, per aconseguir el trasllat del departament de Geografia a la Facultat de Ciències Polítiques. ¿Fins a quin punt va influir aquest context amb el seu refús, manifest a partir de mitjans dels setanta, de la recerca acadèmica convencional i a l’escalafó tradicional? La resposta que ens endúiem quan li demanàvem consell per a la tesi doctoral en pot ser una metàfora: “si no vas per millorar Catalunya dins l’Espanya moderna, no paga la pena ni aixecar el llapis”. El dictador se n’anava a la eternitat afusellant, tal com havia arrabassat el poder. I les esperances de –38–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 35-40 Enric Lluch i Martín (Barcelona 1928-2012). Professor de geografia i editor

Pau Alegre i Nadal

temps renovats no avançaven amb els nous governants, els quals no passaven de ser els vells amb vestits renovats. Per acabar-ho d’adobar, els anys turbulents de la Transició, com hem dit, se solaparen amb l’aigualiment de la paradoxa de la UAB. En aquest context, el record d’un Enric Lluch trinxat pel dolor i la indignació, en rebre la notícia de l’assassinat d’Oriol Solé Sugranyes, a qui havia tingut a classe a Costa i Llobera, ens perdura inesborrable a la memòria.

Desencís? Una altra “causa perdida”? ¿Aclaparament per la contundència de les explicacions territorials d’un Vilar, o d’un Harvey, d’un Castells o d’un Indovina? Allò de cert, tanmateix, és que no va abandonar la nau del seu –malgrat tot- departament. Després de coordinar-lo eficaçment durant dos anys reglamentaris (1974-76), es va desentendre de la seva gestió quotidiana per a compaginar la docència que li tocava amb els treballs editorials, en el benentès, però, que no va abandonar res a la deriva. L’Enric sempre va estar disposat a ajudar i participar en el que convingués, en situacions crítiques i en ocasions trivials, a les verdes i a les madures, en la mida de les seves possibilitats, i més i tot encara. Volem deixar constància, en especial, del paper dirigent que va tenir per a encarrilar la docència del segon cicle de geografia a la UAB, concedit el 1977, per mitjà de treballs pràctics informats des de diverses assignatures, unes pràctiques que li rememoraven les que havia cursat, molts anys abans, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó sota la direcció de Vicens Vives. De la perseverança i la cura en la conservació i ampliació de la Biblioteca d’Humanitats i de la col·lecció de revistes, en especial, una eina fonamental per a la recerca i la docència dels professors de la UAB i de tots aquells que hi han fet cap. Així mateix, per la tossuderia –altra paraula clau del parlament d’avui del seu fill– en demanar, any rere any, docència al Col·legi Universitari de Girona, un encàrrec que complíem ben de gust tots els membres del departament, però que fatigava al més animat. I el darrer, i no pas l’últim dels serveis prestats al departament de la UAB: les gestions per al nomenament de Pau Vila com a doctor Honoris Causa i l’organització de l’acte d’investidura celebrat a Sabadell a les darreries de 1979.

Durant la segona meitat dels anys setanta culmina la publicació d’Ictineu.

Diccionari de les Ciències de la societat als Països Catalans (segles xviii-xx), efectuat amb Francesc Artal, Pere Gabriel i Francesc Roca, en la línia indicada d’integració del coneixement del territori en el conjunt de les ciències socials.

Dirigeix l’enciclopèdia Geografía de la sociedad humana, en vuit volums, veritables finestres obertes al coneixement de les grans regions del món durant el període central del segle vint. I inicia la recopilació de materials per als volums dedicats, d’una banda, a la gènesi de la divisió territorial proposada el 1933 i aplicada el 1936, i a les propostes de divisió posteriors, obres les quals es van publicar a mitjans dels anys vuitanta. Així mateix, tampoc no va abdicar de la seva empenta incontestable per a dinamitzar projectes socials i culturals. El seu paper en els treballs de l’Àmbit VIII d’Ordenació del Territori del Congrés de Cultura Catalana (CCC) va ser decisiu per a mantenir viu l’interès per les –39–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 35-40 Enric Lluch i Martín (Barcelona 1928-2012). Professor de geografia i editor

Pau Alegre i Nadal

trobades temàtiques celebrades a localitats d’arreu del país durant els anys 1976 i 1977. Podia trobar amics, coneguts i saludats arreu de Catalunya. Una empenta que no es va aturar en l’acte de clausura d’aquell àmbit del CCC, celebrat a Tortosa l’octubre del darrer any, sinó que va tenir continuïtat en la fundació i organització de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Manuel de Solà-Morales –altre animador crucial de la SCOT– i ell mateix en van ser els primers presidents.

A la segona meitat dels anys vuitanta va començar a rebre distincions i reconeixements per l’obra efectuada. A més a més del Premi Fuster i Rabés, ja esmentat, va rebre la medalla d’or de la UAB per la seva contribució als valors cívics com a redactor del Manifest Democràtic de la UAB (1973). Per sobre de tot, però, la seva designació com a membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans va fer justícia a la seva dedicació constant i incansable a la cultura catalana. Però no era home de dormir en els llorers. Quan ja se li acostava la jubilació, va acceptar tornar a dirigir el departament de Geografia (1991-92), immergit aleshores en un procés de canvi de Pla d’estudis, per a actuar d’àrbitre equilibrador i irrecusable de les diverses orientacions de la geografia que havien crescut en el col·lectiu de professors. Prejubilat poc després, va perllongar encara la tasca docent com a professor emèrit, bo impartint diversos seminaris sobre la divisió territorial de Catalunya. En aquest mateix context temàtic, va participar activament en els treballs de la Comissió Roca del Parlament de Catalunya l’any 2000. L’octubre del mateix any rebia el Premi Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a l’excel·lència docent universitària.

I, desprès...

S’enduien veus d’infants el sol que jo mirava.

Tota la llum d’estiu se’m feia enyor de somni.

El rellotge, al blanc mur, diu com se’n va la tarda.

S’encalma un vent suau pels camins del capvespre.2

2. Poema de Salvador Espriu, del cicle de Cançons de la roda del temps, que figurava al recordatori distribuït a les exèquies.

–40–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 41-58 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.38

L’espai en l’obra d’Ernest Lluch Josep M. Carreras i Puigdengolas Vicepresident Fundació Ernest Lluch

Introducció De les moltes activitats que va portar a terme l’Ernest Lluch en els camps acadèmic, polític, de la divulgació científica, etc, aquesta nota es vol referir a la que va desenvolupar en l’àmbit de l’economia territorial i urbana. Aquest és un dels aspectes, potser menor però característic, de la seva obra, en els primers vint anys i tot fa pensar que aquesta presència dels temes territorials es degué en part a l’estreta relació que va tenir amb el seu germà, el geògraf Enric Lluch, reconegut com a “sembrador d’inquietuds i promotor de recerques en relació al territori”.

A mitjans segle xx, els temes territorials, a part d’ésser conreats per la geografia com s’havia fet tradicionalment, varen tenir un desenvolupament important en relació als temes socials, econòmics i polítics, i varen atraure l’atenció d’altres disciplines com l’economia o l’arquitectura, en els seus camps de l’economia regional i de l’urbanisme. L’Ernest Lluch treballà en aquests àmbits i fins i tot va fer un cert paper de pont entre ells, col·laborant amb arquitectes, enginyers, historiadors, sociòlegs i també amb geògrafs, i formant part d’equips pluridisciplinars per estudiar aquestes qüestions.

Lluch ja tenia, a l’inici de la seva activitat professional, un coneixement del territori català per sobre de l’habitual entre els economistes de l’època, i a més també coneixia els corrents teòrics de la geografia catalana. A part de la influència fraterna, hi ha altres factors, que ens ajuden a explicar aquesta connexió que va fer entre els coneixements espacials i els econòmics. Foren uns anys en què les relacions de caràcter interdisciplinari es donaren en molts –41–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

àmbits, tant universitaris com de l’administració pública i també en les activitats privades. A la universitat, quan l’Enric Lluch va crear el departament de ciències socials a l’Autònoma, on en l’ensenyament de la geografia participaven professors de diferents disciplines, a la de Barcelona ja existien experiències similars a l’Escola d’Arquitectura, impulsades per Manuel Ribas Piera, relacionades amb l’ensenyament i la pràctica de l’urbanisme. El sector públic era un altre focus de pluridisciplinarietat en temes territorials; per exemple, el Gabinet de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, o el de la Diputació de Barcelona, però sobretot en l’administració urbanística, tant provincial com local.

Exemples d’aquesta forma d’actuar es podien trobar també en el sector privat, relacionats igualment amb l’urbanisme però també amb altres qüestions, ja fos en despatxos d’arquitectes, serveis d’estudis bancaris o editorials. Els germans Lluch, i molt especialment l’Ernest, varen tenir activitat en molts d’aquests sectors.

Pel que fa als aspectes teòrics del coneixement econòmic, fins a la dècada dels cinquanta no era corrent tenir en compte la variable espai en els models explicatius de l’economia. És aleshores quan es va començar a pensar en la seva incorporació i es consideren qüestions que ja estudiaven, des d’altres punts de vista, altres disciplines, especialment la geografia. Per aquest motiu, era lògic que aquests temes acabessin sent desenvolupats per equips formats per especialistes de diferents camps. Aquesta idea del conjunt de coneixements diversos en l’estudi dels temes territorials, queda palesa en la resolució final de l’àmbit VIII del Congrés de Cultura Catalana, que deia que “una concepció oberta, participativa, plural i pluridisciplinar ha de caracteritzar totes i cadascuna de les nostres activitats” i definia l’ordenació del territori com a ciència o tècnica –o conjunt de ciències o tècniques– dedicada a la recerca sobre la situació existent i la seva evolució futura. Aquestes resolucions donaren origen i foren continuades per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), on tingué un paper destacat l’Enric Lluch. A part dels aspectes científics, tot plegat estava també lligat a un sentiment catalanista i tenia una vessant clarament política.

Fos pel motiu que fos, possiblement pel conjunt dels que s’han assenyalat, l’Ernest Lluch, com han remarcat diferents autors, va tenir una activitat prou destacada, tant en el camp de l’economia regional (Carreras i Mestres, 1983), com en el dels estudis comarcals (Enric Lluch, 1970) i també en l’urbanisme (Terán, 1978). Respecte a aquestes activitats, s’ha citat una frase del currículum vitae redactat per ell mateix on diu: “Durant aquests anys, pro panem lucrandum, vaig publicar diversos treballs sobre localització econòmica i comerç internacional. Entre els primers destacaria alguns treballs sobre l’economia comarcal i, sobretot, tres llibres sobre els preus del sòl a Catalunya, que tingueren diverses edicions” (Ernest Lluch, 2005, p. 293-299).

L’afirmació és contundent, com també, com ha dit Artal, que amb el sou de professor ajudant no podia cobrir adequadament les despeses familiars. Per –42–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

tant es podria concloure que l’activitat de Lluch en relació als estudis del territori, foren tan sols una manera de guanyar-se la vida. Com deia ell mateix: “En realitat, el meu treball des de 1962 ha tingut com objectiu central la consecució d’aquests tres objectius [tres temes del pensament econòmic], fins el punt que bona part dels meus articles i llibres són parts de les tres obres que ara em plantejo” (Ernest Lluch, 2005, p. 284); està clar que la història del pensament econòmic va ser la prioritat fonamental en la activitat acadèmica de l’Ernest Lluch, però també cal tenir en compte que quan va escriure aquell currículum per acompanyar la memòria del seu darrer projecte de recerca optava a una ajuda de dedicació exclusiva per a la redacció de tres obres d’història del pensament econòmic, i aquell no era ni el lloc ni el moment d’explicar i valorar altres activitats que havia portat a terme en els inicis de la seva vida acadèmica i laboral en el camp de l’economia regional i urbana.

En tot cas, fos quina fos la motivació, els resultats tingueren un molt bon nivell. L’activitat que intentarem descriure a continuació, la va desenvolupar amb una intensitat decreixent al llarg dels anys, tot i que va estar present al llarg de tota la seva vida. Cal tenir en compte que els treballs que explicarem els va portar a terme de forma simultània i interrelacionada amb molts d’altres i que, com assenyala Salvador Almenar (2001, p. 81), en els anys inicials, els mes actius, va combinar l’activitat en l’àmbit de l’urbanisme i l’economia regional amb les tasques de recerca històrica per realitzar la seva tesi doctoral.

Antecedents teòrics Juntament amb les influencies familiars i laborals, són importants els aspectes teòrics que Lluch va rebre prèviament a la Facultat. En l’àmbit del pensament econòmic internacional d’aquells anys, varen aparèixer diverses propostes per incorporar la variable espai en els models vigents i considerar el territori en l’economia. Lluch va conèixer les novetats que sorgien en aquests camps, com per exemple la col·lecció de llibres titulada The Regional Science Studies Series, dirigida per Walter Isard, i concretament del quart volum, obra del propi Isard (1960), així com també les obres de Hirschman (1961) o de Myrdal (1957), i a nivell espanyol les obres de Román Perpiñá Grau (1952), Manuel de Torres (1955) o José Luis Sampedro (1959).

Als economistes de les primeres promocions la introducció de la dimensió territorial com a element importants per entendre els fenòmens econòmics, els va venir de la mà de diferents professors, com Fabià Estapé, Ramon Trias Fargas i, posteriorment, José Ramon Lasuén, que tot i tenir ideologies ben diverses, coincidien en la importància d’aquesta variable. En el cas concret de l’Ernest Lluch, a més de la influència del seu mestre Estapé, en aquest camp fou molt important la de Ramon Trias Fargas. Com ha explicat Eugeni Giral, quan acaba la carrera Lluch col·labora molt amb Trias i la influèn–43–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

cia mútua és ben perceptible, i afirma que “del treball amb Trias Fargas arrenca l’interès d’Ernest pels problemes de la regionalització de l’economia, l’anàlisi de les condicions per al desenvolupament econòmic tant de Catalunya com del País Valencià, o de moltes de les seves comarques” (Giral, 2001, p. 14). En la mateixa línia, l’Enric Lluch (1970) considera que el motiu fonamental que sortissin de la Facultat d’Econòmiques especialistes en matèries diverses fou “l’alta competència del professorat dels anys cinquanta”, i en el camp concret que ens ocupa considera fonamental la influència de dos autors: Perpiñá Grau i Trias Fargas.

En l’activitat de la Facultat destaquen el treballs del Seminari de Política Econòmica del qual l’Ernest formava part. En aquest Seminari, Estapé i Lluch varen organitzar un número especial de la revista del Ministeri de Comerç dedicat a l’economia catalana, que va tenir molta repercussió.1 En ell, l’Ernest publicava un estudi de “La balanza comercial interna de Cataluña”, fruit del treball d’un grup de membres de l’esmentat seminari dirigits per ell, i també un article sobre “La industria corchotaponera”, amb Jordi Petit i Fontserè. El tema de les relacions econòmiques entre Catalunya i Espanya ja l’havia tractat Ramon Trias Fargas, aleshores director del Servei d’Estudis del Banc Urquijo, i posteriorment els dos, Trias i Lluch (1963), varen presentar un treball en el Congrés Europeu de l’Associació de Ciència Regional, i aprofitant les sinergies d’aquestes activitats, a finals de l’any 1963, Lluch publica un dels seus primers articles a la revista Promos sobre els diferents estudis de la balança de pagaments catalana.

Urbanisme, el Pla Director de l’Àrea Metropolitana Entre les activitats de l’Ernest Lluch relacionades amb el territori, cal fer una menció especial al planejament urbà. Quan Lluch era delegat estudiantil, entre les persones que va convidar a parlar a la Facultat trobem al professor Ribas i Piera, que parlà d’Urbanisme. Poc temps després és l’Ernest Lluch, recent llicenciat, que dóna una xerrada sobre localització industrial a l’Escola d’Arquitectura. També en aquells anys, el Dr. Estapé participà en activitats lligades a aquests temes, com per exemple en unes Jornades sobre Urbanisme celebrades a Barcelona. Estapé i Ribas varen establir una relació important entre els seus departaments d’Urbanisme i de Política Econòmica, i només tenint en compte aquesta actuació dels dos catedràtics es pot entendre l’aparició en anys posteriors de tants economistes treballant en el camp de l’urbanisme.

Tot i que ja havia realitzat alguna activitat com a estudiant, és un cop llicenciat quan Lluch va treballar realment en aquest camp. El primer treball va ser en el sector privat i relacionat amb el País Basc; el 1960 participà en un equip 1. Información Comercial Española, febrer del 1962

–44–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

encapçalat per l’arquitecte Lluís Cantallops, que presentà una proposta d’ordenació urbanística de la Vall d’Àssua. Posteriorment amb aquest mateix equip realitzarà altres treballs.

A Espanya la dècada de 1960 són anys de creixement ràpid de l’economia i d’una gran dinàmica de creixement urbà i en paral·lel d’un intent de l’administració per ordenar-lo mínimament. Com explica Fernando de Terán (1978, p. 252) al Ministerio de la Vivienda sembla que li toqui fer de contrapès ideològic del “liberalisme” dels ministeris econòmics i crea una àmplia xarxa institucional i instrumental, que culmina amb la “Llei sobre el règim del sòl i ordenació urbana” del 1956. Aquell any, a la província de Barcelona existien dues Comissions d’Urbanisme, la provincial i la de Barcelona i comarca, que incloïa 27 municipis, amb un Pla aprovat el 1953. Existia també un Pla de la província de Barcelona, la memòria del qual es va publicar el 1959, però que no es va aprovar, amb caràcter merament indicatiu, fins el 1963. El 1964 es considera necessari revisar el Pla comarcal del 1953 i es crea una comissió tècnica per portar a terme dita revisió. Lluch, que com a estudiant havia col·laborat en la del Pla provincial, ara formarà part de l’equip de revisió del Pla comarcal. Aquell grup era un exemple de la pluridisciplinarietat que hem esmentat; en l’equip director hi havia, a més de diversos arquitectes, un enginyer, un advocat, un economista i un sociòleg, i en l’equip base trobem igualment arquitectes, enginyers i tres economistes, un d’ells l’Ernest Lluch.

Entre 1963 i 1965, aquesta vintena de tècnics varen dictaminar quina era la veritable àrea metropolitana de Barcelona i la seva situació. Per arribar a la seva delimitació varen utilitzar els criteris d’espai per habitant i unes projeccions de població, les quals va portar a terme l’equip que dirigia Lluch. Es delimità una àrea molt més gran que la del Pla comarcal que havien de revisar, passant de 478 km2 a 3.297 km2, i dels 28 municipis inicials a 136. Val a dir que l’àrea metropolitana que varen proposar coincidia pràcticament amb el territori, que amb el nom de “vuit ferroviari català”, havia definit molts anys abans Pau Vila, autor ben conegut per l’Ernest i sobretot per l’Enric Lluch.

Com un exemple de la forma de treballar de l’Ernest Lluch, podem assenyalar que per realitzar les projeccions demogràfiques va utilitzar les tècniques que en el Pla de Milà havia fet servir un demògraf, Máximo Livi Bacci, desconegut pels que allí treballàvem. Quan fa un parell d’anys, la Generalitat li va concedir un merescut premi, ningú li devia explicar que un economista, cinquanta anys abans, ja havia fet servir les seves tècniques per una proposta d’ordenació urbanística de la metròpoli on es trobava. Era una constant en cada treball: aportar noves fonts de coneixement per millorar les pràctiques habituals.

També cal dir que en la feina d’aquell pla, a banda de les millores tècniques hi havia també una clara orientació ideològica. Com expliquen Fabre i Huertas (1985, p. 45), el grup que va treballar en el Pla de l’Àrea el formava “un ampli equip de tècnics entre els quals hi havia una bona part de professionals independents dels interessos immobiliaris i amb plantejaments clarament pro–45–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

gressistes”, i d’acord amb Ricard Pie, aquell grup perseguia avançar-se al boom urbanístic territorial i buscar una ordenació de futur. Potser per aquestes orientacions de l’equip, la novetat de les propostes, o per l’àmbit territorial proposat, el cas és que la tramitació del Pla fou accidentada. Es va presentar el febrer de 1966 com el “Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, i després de dos anys fou considerat com “treballs preparatoris del planejament” i es va aprovar amb el títol de Estudio de descongestión de la Comarca de Barcelona, a “efectes administratius interns, preparatoris de la redacció del Pla o Plans pels quals s’ha de revisar el vigent Pla d’Ordenació urbana de Barcelona i la seva Comarca”. Per desenvolupar la proposta es crearen diferents equips: el de la revisió del Pla comarcal, el del pla de l’anomenada àrea d’acció immediata, i el del pla conjunt d’infraestructures. L’Ernest Lluch va formar part de l’equip coordinador del pla de l’àrea d’acció immediata, juntament amb l’arquitecte Lluís Cantallops i l’enginyer Garcia Rosales.

L’abril de 1970, quan encara era coordinador del Pla, Lluch va fer una conferència al Cercle d’Economia on explicà que entre les seves preocupacions com economista estava la d’esbrinar per què el creixement de Catalunya s’havia donat de forma molt més concentrada que en altres països com ara Bèlgica, Holanda o algunes zones alemanyes. Per saber-ho calia estudiar els factors de localització com ara els transports, les comunicacions, els preus del sòl, el nivell educatiu de la mà d’obra, etc. I afegia: “coneixem els factors en un ordre gairebé teòric après dels manuals, però no sabem realment com funcionen en el seu comportament concret a Catalunya” (Enric Lluch i Nel·lo, 1984, p. 94).

La cita és una bona síntesi de les seves preocupacions territorials en aquells anys entorn a l’àrea de Barcelona, però poc temps després es varen produir diversos conflictes entre els components de l’equip director del Pla i també d’aquests amb les diverses autoritats afectades pel planejament. Això va produir a una sèrie de dimissions a tots nivells; Lluch va dimitir l’any 1970 i ben aviat va marxar a València, acabant pràcticament seva activitat com urbanista.

Es fa difícil esbrinar la influència de Lluch en els treballs de l’àrea. S’ha dit “que fou molt important l’esforç teòric que s’efectuà tendent a justificar l’organització de l’àrea metropolitana” intentant aplicar les teories més modernes “de la geografia i de l’economia urbanes” (Casassas, 1977, p. 234) i que dels dos tipus de funcions que servien per justificar l’organització de l’àrea metropolitana una part considerable fou de caràcter econòmic (afavorir les economies externes, disposar de mà d’obra especialitzada, centres d’investigació, serveis d’assessorament i financers, etc.). També en les limitacions que s’assenyalen en el Pla hi destaquen els temes econòmics (baixos nivells d’inversió per habitant, costos de funcionament dels serveis públics, costos socials, etc.).

Aquestes qüestions, que ara podrien semblar normals en tractar la planificació territorial, tenien en aquells anys un caràcter prou innovador, i no hi ha dubte que algunes d’elles varen ser introduïdes per l’Ernest Lluch i els seus col·laboradors.

–46–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

Enciclopèdies i diccionaris Bona part dels referents teòrics i de les idees de l’Ernest Lluch en aquells anys, les podríem trobar seguint les seves col·laboracions en enciclopèdies i diccionaris, perquè en aquests primers anys tingué una gran activitat en aquest sector. Els anys 1967 i 1968 fou responsable de la secció d’economia del Diccionari Salvat Català en quatre volums, obra que es redacta de bell nou. Tot i que les paraules no van firmades, sóc testimoni de la responsabilitat de l’Ernest en els redactats dels temes econòmics, que inicialment havíem fet diverses persones, però que ell revisava a fons. En aquesta obra hi ha referències a l’estructura econòmica de les comarques catalanes, als nivells de renda provincials o al dèficit fiscal, qüestions que aleshores no era corrent trobar en aquest tipus de publicacions.2 Es significativa, per exemple. la definició d’economia regional (que apareix com “regional, economia” possiblement per un oblit inicial) que coincideix amb els camps i les tècniques en que l’Ernest treballava en aquells moments.

A partir de juliol 1969, també el trobem en articles signats (com EtLl o EJu) en els primers volums de la Gran Enciclopèdia Catalana. L’Ernest Lluch hi figura com a assessor i responsable de l’àrea d’economia i professor de la Universitat de Madrid (on havia estat acollit en ser expulsat de la de Barcelona) i el seu germà Enric, com a professor de la Universitat de Barcelona i de l’Autònoma i assessor de l’àrea de geografia. En els següents volums, l’Ernest continua encarregat de l’àrea. En el quart volum, de maig de 1973, figura com a col·laborador i professor de la Universitat de València, però el responsable de l’àrea d’economia és Josep M. Cullell, i a partir del cinquè volum hi col·labora tan sols esporàdicament. En aquesta enciclopèdia, concretament en el volum 9 (maig 1976), els dos germans Lluch ja hi surten nomenats. Pel que fa a l’Enric, l’autor Joan Rebagliato, assenyala el seu interès en la geografia humana “camins, industries, xarxa de comunicacions i serveis com a base d’ordenació territorial i urbana”, i pel que fa a l’Ernest, en Francesc Roca considera que estava “influït per Jaume Vicens Vives, Fabià Estapé i el seu germà Enric Lluch” i destaca que “des del 1962 ha fet treballs sobre economia catalana”.3 Pel que fa a les enciclopèdies, també va col·laborar a l’Ictineu4 en temes d’història del pensament econòmic català i a la Labor5, Salvat Universal 6 i Larousse.7 2. Com a contrast es pot veure el tractament d’aquests temes a l’enciclopèdia Monitor, que al mateix temps editava també per fascicles la mateixa editorial.

3. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 9, maig 1976, p. 309.

4. Ictineu. Diccionari de les ciències socials als Països Catalans: segles xviii-xx. Barcelona: Edicions 62, 1979.

5. “Nuevas tendencias económicas”, Enciclopèdia Labor, vol. X, “Avances del saber”, p. 551-582, Barcelona, 1968.

Amb la col·laboració de: B. Aymerich, economista, “Desarrollo Económico”; M. Esteve, professor de Política Econòmica UB, “Comercio Internacional”; J. M. Carreras, professor d’Economia de l’ETSAB, “Economia Regional”; T. Jiménez, Servicio de Estudios del Banco Urquijo, “Métodos y Técnicas”.

6. Salvat Universal: diccionario enciclopédico, 20 vol., Barcelona: Editorial Salvat, 1986.

7. Gran enciclopedia Larousse, 24 vol., Barcelona: Editorial Planeta, 1987.

–47–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

També va tenir activitat editorial en els primers anys, concretament entre 1963 i 1968, quan novament amb el seu germà Enric, dirigiren diverses colleccions de l’Editorial Oikos-Tau de Vilassar de Mar. En el cas de l’Ernest foren tres: Libros de economia Oikos, Oikos sup i Mega-Oikos. En les seves respectives disciplines, el dos varen introduir per mitjà d’aquestes col·leccions, llibres de pensadors importants del moment. Un exemple relatiu al tema territorial fou el llibre d’H. O. Nourse Economia Regional, publicat el 1969.

L’Ernest també va col·laborar amb l’Editorial 62.

Serveis d’Estudis A mitjans dels anys seixanta algunes entitats financeres a Barcelona, organitzaren els anomenats serveis d’estudis; sovint el treball d’aquests serveis estava centrat en temes lligats a l’economia regional. Possiblement per la seva relació amb Ramon Trias Fargas, Lluch col·laborà amb el Servei d’Estudis a Barcelona del Banc Urquijo; així, l’any 1965 el trobem entre els autors de l’obra col·lectiva Estructura de la base económica de Cataluña (AA.VV., 1965). En parlar de l’Associació de Ciència Regional farem esment d’altres col·laboracions amb aquest servei d’estudis.

Pel que fa al Servei d’Estudis de Banca Catalana, com ha explicat el seu director Artur Saurí (2000, p. V-VI), va néixer el 1964 de la mà de Jordi Pujol, que aleshores portava la direcció del banc, que va considerar que l’expansió territorial de l’entitat havia d’anar acompanyada d’estudis de la zona d’implantació de les noves oficines. Per fer aquesta tasca es nomena l’Ernest Lluch director de la col·lecció d’estudis comarcals; aquest fet donarà com a resultat una sèrie de volums, alguns realitzats pel propi Lluch amb algun col·laborador. El primer va aparèixer l’any 1967, referit a L’economia de la regió de l’Ebre, fet amb l’Eugeni Giral, amb qui després, el 1968, publicà el treball sobre L’economia de la regió de Tarragona; i el 1970, amb Ramon Seró, un sobre La regió fruitera de Lleida. El 1971 surten dos estudis, l’un de Ricard Pérez Casado (1971) sobre l’economia del Baix Maestrat, i l’altre de J. Rossell, sobre El desenvolupament industrial de la ciutat de Tarragona; i el 1972 es publica el de J. M. Oms referit a Figueres i l’Alt Empordà. Lluch va acabar la seva participació en aquesta sèrie amb un llibre amb Pere Campistol (1972) sobre les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava.

També cal destacar, per la seva temàtica inèdita i molt rellevant, els estudis que sobre els preus del sòl publicà la mateixa col·lecció, i que Lluch realitza juntament amb Joan Gaspar. El ressò que tingueren aquests treballs va justificar segones edicions corregides i posades al dia. El primer volum va aparèixer el 1969 i es referia únicament al sòl industrial i l’any següent ja va tenir una segona edició. L’any 1972, també amb Joan Gaspar, va publicar el dels preus –48–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

del sòl en general, que també va tenir una segona edició8 el 1981. Seguint el tema, el Banc Industrial de Catalunya, amb la col·laboració de Lluch, va publicar el llibre de Ricard Pérez Casado (1973) sobre els preus dels terrenys industrials al País Valencià. Uns anys després, el Banc va obrir una oficina a Saragossa, i, com ha explicat Artur Saurí, donat que el tema dels preus del sòl no estava recollit en cap publicació, el banc va fer una publicació similar en relació a l’Aragó.

Una altra publicació del Servei d’Estudis de Banca Catalana va ser sobre la delimitació de les àrees funcionals a Catalunya (Ec. Lluch et al., 1968). Aquest era un treball dirigit per l’Enric Lluch, que portà a terme amb un equip entre els quals trobem l’Eugeni Giral, coautor de diversos llibres amb l’Ernest Lluch.

Un cop més veiem com els dos germans coincidien en la seva activitat professional, i en aquest cas fins i tot els dos equips varen treballar en el mateix local de Banca Catalana.

En aquests estudis es tenien molt en compte els àmbits d’influència dels llocs on el banc volia actuar, i això els porta sovint a estudiar i contrastar la validesa de les comarques establertes en la divisió de 1936 i a fer propostes en base a la realitat observada.

Un dels aspectes dels treballs de Lluch, és el que d’alguna manera volia establir com a resultat dels mateixos una nova “teoria” explicativa, que sovint comportava debat. Un exemple d’això, referit al comarcalisme econòmic, fou l’acte celebrat al Cercle d’Economia l’any 1970 (Muntaner, 1970). Oriol Nel·lo (1991) ha tractat aquesta qüestió fent referència a l’oposició entre dualitat i integració, en relació als processos de creixement. En aquest debat, Lluch i uns quants deixebles posaren en qüestió la defensa d’un cert igualitarisme comarcal, publicant el 1971 un article sobre les possibilitats d’un cert desenvolupament en determinades comarques i de l’assoliment de l’ideal de la Catalunyaciutat.9 Un altre exemple d’aquest intent de teoritzar sobre el territori el trobem l’any 1976 quan pràcticament els mateixos autors que en el cas anterior,10 encapçalats per Lluch, presentaren una ponència al Primer Encontre de Ciències Humanes i Socials dels Països Catalans, amb el títol “Nació i regió als Països Catalans: economia política, estructures territorials i ideologia”.11 Francesc Artal, en la seva conferència ja citada, el considera “un intent de síntesi, i un programa per a l’acció conjunta: la teorització –sota el punt de vista de la ciència econòmica i les ciències socials– dels Països Catalans, pensant també en les Balears i la Catalunya del Nord.”

8. “Els preus dels terrenys industrials a Catalunya” (1a ed. 1969, 2a ed. 1970) i “Els preus del sòl a Catalunya” (1a ed. 1972, 2a ed. 1981).

9. Josep M. Carreras; Eugeni Giral i Ernest Lluch: “Gairebé un manifest comarcalista”, Serra d’Or, gener 1971.

Un recull dels principals articles d’aquest debat, relacionat també amb el que s’havia anomenat “la Catalunya pobra”, es pot trobar a l’obra d’Enric Lluch i Oriol Nel·lo (1984).

10. Josep M. Carreras i Eugeni Giral als quals s’afegí Francesc Roca.

11. Primer encontre de ciències humanes i socials dels Països Catalans (Perpinyà, 19-21 de març de 1976) i Jornades de debat sobre els Països Catalans (Barcelona, octubre de 1976).

–49–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

En tot cas, aquests exemples són una demostració que en aquells anys el tema territorial era una de les preocupacions de l’Ernest. Quan era diputat, l’any 1978, no va deixar el tema, i en el debat de l’Estatut de Catalunya va continuar la seva lluita contra el comarcalisme tradicional que va anomenar, en seu parlamentaria, “de mel i mató”. En aquest debat va defensar les vegueries com a quelcom més que una simple circumscripció electoral i es va pronunciar sobre alguns temes que després serien molt debatuts com la vegueria del Penedès, l’àrea metropolitana de Barcelona, la regió de l’alt Pirineu o la zona de l’Ebre. Altres intervencions menors sobre aquests temes van ser les referides a Banyoles i la seva possible comarca: va intervenir en el debat existent sobre el tema tot proposant, en un article de 1978, un nom per aquella comarca, Garrotxa d’Empordà, que era el que havia utilitzat Mossèn Cinto a finals del segle xix.12 Entre els seus papers hem trobat una carpeta que recollia documentació sobre aquest debat entorn del reconeixement institucional de la comarca de Banyoles i també de la definició de la comarca del Gironès, que s’havia plantejat l’any 1932. Com sempre, abans d’opinar es documentava sobre els antecedents de la qüestió. En aquell debat del 1978, en el qual fins i tot i va participar Pau Vila, que aleshores tenia 99 anys, el PSC va demanar, seguint la proposta de Lluch, una comarca centrada a Banyoles que s’anomenés Garrotxes d’Empordà.13 També va estudiar diferents aspectes de la comarca de la Garrotxa14 i va teoritzar sobre Figueres i l’Empordà en base a la seva evolució econòmica, especialment dels canvis agraris que es varen produir en aquella comarca a finals del segle xviii i en el segle xix, i els canvis socials que comportaren. A partir d’aquesta explicació va fer una sèrie de propostes per tal de millorar les seves perspectives de futur.15

L’Associació de Ciència Regional La idea de la pluridisciplinarietat està en l’ADN de la ciència regional des que Walter Isard la va definir a principis dels anys seixanta, dient que aquesta teoria travessava totes les disciplines de les ciències socials i feia èmfasi en les relacions bàsiques entre les forces politiques, socials i econòmiques que havien estat tradicionalment oblidades (Isard, 1960, p. 758). A 12. Article “Les Garrotxes d’Empordà de Mossèn Cinto” a la Revista de Banyoles núm. 581, desembre de 1980; i també “La Garrotxa de l’Empordà de Mossèn Cinto”, L’Olotí, núm. 94, 6/2/1981.

13. Programa eleccions municipals, Banyoles (març de 1979).

14. “Defensar la Garrotxa”, Olot-Misión, núm. 1156, 30/6/1978. “Comarcalitzar la Garrotxa ara”, L’Olotí, núm.

11, 4/5/1979. “La revolución industrial de la Garrotxa (1777-1822)”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 25 (1981) i a IV Assemblea d’Estudis sobre el Comtat de Besalú: Actes i Comunicacions, 1983. “Sobre la Garrotxa polèmicament”, L’Olotí, núm. 156, 13/5/1982.

15. Conferència pronunciada per Ernest Lluch el 17 de març de 1984 al Casino Menestral Figuerenc. Publicada en format llibre per Edicions Federals (Figueres, 1987) i per Brau edicions (Figueres, 2001) dins el llibre Entrelluchs, una aproximació empordanesa a Ernest Lluch (que també reprodueix el pròleg al llibre de Joan Armangué, Figueres: economia i ciutat, Editora Empordanesa, 1993).

–50–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

Espanya, durant els anys seixanta, hi varen haver intents de formalitzar administrativament una activitat acadèmica entorn de la “ciència regional”, que no foren admesos per les autoritats de l’època. Varen ser especialment actius en aquest camp els serveis d’estudis dels bancs i especialment el del Banc Urquijo, en el qual, com ja s’ha dit, col·laborà l’Ernest Lluch. L’any 1968, diversos membres d’aquest Servei d’Estudis varen presentar en un congrés d’aquesta disciplina un treball titulat “Aproximación a una tipología dinámica de las comarcas catalanas según su grado de desarrollo”, on els autors mencionen Lluch com a participant destacat en la discussió del treball.16 Aquell mateix any es va celebrar a Madrid la primera reunió de serveis d’estudis on es va nomenar una comissió per a portar a terme la creació d’una associació; en aquesta reunió l’Ernest Lluch participà com a membre del Servei d’Estudis de Banca Catalana.

L’any 1973, patrocinada pel Servei d’Estudis del Banc Urquijo de Barcelona, tingué lloc una reunió internacional, amb les principals figures acadèmiques de l’especialitat, sobre “Localització Econòmica i Desenvolupament Regional”, on també assistí l’Ernest Lluch, aleshores professor de la Universitat de València, i a finals del mateix any, el 13 i 14 de desembre, igualment patrocinada pel Banc Urquijo, es va celebrar a Madrid la “Primera Reunión de Estudios Regionales”, on l’Enric Lluch, juntament amb Pilar Riera, Eugeni Giral i Joan Soler, presentaren una ponència.17 La Segona “Reunión de Estudios Regionales” tingué lloc a Canàries el maig del 1975, amb una important participació catalana; com a resultat de la qual es va legalitzar, l’abril de 1976, l’Asociación Española de Ciencia Regional (AECR), que havia estat promoguda principalment per Ramon Trias i Lluís Carreño. Aquesta associació ha tingut des d’aleshores sempre la seva seu a Barcelona.

Formaren part de l’AECR, des de l’inici, els principals acadèmics relacionats amb l’especialitat, com Romà Perpiñà, José Luis Sampedro, Manel Ribas i Piera, Ramon Trias Fargas, etc. L’Ernest, tot i la seva participació en les primeres reunions, no s’hi va afiliar fins el 1977. El nombre més important de socis en aquells anys provenia de Catalunya, i també hi havia una representació valenciana important, en gran part resultat de l’activitat acadèmica de Lluch.

Si bé l’objectiu de l’AECR era promoure la “ciència regional”, la situació del país feia que sovint l’interès fonamental es decantés per estudiar l’economia de les “regions” i les seves interrelacions. Per dir-ho clarament, permetia la possibilitat d’estudiar l’economia catalana amb la seva entitat pròpia i comparar-la amb unitats similars, cosa que en aquells anys era considerat una novetat i una veritable gosadia.

16. Colloque de Mons sur les regions en retard des pays industrialisés (8-10 avril 1968).

17. Enric Lluch et al. “Estructura funcional del territorio: un análisis empírico”, a Economia Regional en España, vol. 1, Moneda y Crèdito.

–51–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

València Quan Lluch marxà a València, a part de les seves principals ocupacions universitàries, la revisió de la tesi per a la seva publicació i la preparació de la memòria per a les oposicions, també va conrear l’estudi de l’economia valenciana, emfatitzant els aspectes territorials. El primer resultat va ser l’obra col·lectiva, publicada l’any 1970, sobre l’estructura econòmica del País Valencià,18 però la seva obra més important va ser La via valenciana.19 Lluch, sempre obsessionat per cercar models, vol explicar “el model econòmic valencià”. Segons ell, al País Valencià s’havia format un teixit industrial molt dinàmic i diversificat, com a conseqüència del desenvolupament d’un fil industrial que ja existia el segle xix, de forma semblant al desenvolupament de les regions del centre d’Itàlia. En aquesta obra trobem una nova mostra de l’intercanvi de coneixements entre els dos germans, quan utilitza com a base territorial del treball la divisió comarcal que uns anys abans havia elaborat per al País Valencià, Joan Soler i Riber en col·laboració amb l’Enric Lluch.

Com podem veure en la Bibliografia, durant els anys d’estada a València va publicar nombrosos articles sobre l’estructura econòmica d’aquell país, els tipus d’industrialització, la dimensió de les empreses, els canvis econòmics i culturals, l’especificitat de la revolució industrial, els preus del sòl, les ideologies, el valencianisme econòmic, etc. És a dir, veiem que el seu interès sobre els fenòmens territorials es manté prou viu, però que ara està centrat en les terres valencianes.

Revistes i diaris L’Ernest Lluch, va tenir un paper important en la creació d’opinió en els temes territorials mitjançant la seva activitat en editorials, revistes i diaris. Pel que fa a les revistes, en la Bibliografia figuren 357 articles,20 repartits entre més de noranta revistes diferents, però de fet es concentren a: L’Avenç, Banca Catalana, España Económica, Información Comercial Española, l’Olotí, Promos i Recerques, però sobretot a Serra d’Or. La seva activitat com articulista s’inicia molt aviat: ja l’any 1959, amb 22 anys, publicà treballs a la revista Promos i molt poc després a Serra d’Or. Serà en aquesta revista, depenent del monestir de Montserrat, on publicarà els primers articles sobre aspectes territorials, 21 18. Ernest Lluch (director tècnic), L’Estructura econòmica del País Valencià, 2 vol., Ed. L’Estel, València, 1970.

19. Eliseu Climent editor, València, 1976. Segona edició a cura de Vicent Soler, autor de la introducció, l’epíleg i la bibliografia, Editorial Afers, Catarroja, 2001.

20. Qui estigui interessat en les referències concretes pot passar una bona estona entretingut consultant la Bibliografia d’Ernest Lluch i Martín (Giral i Comas, 2006).

21. Per exemple sobre el port de Barcelona (núm. 10, octubre 1961), la propietat de la terra a la província de Barcelona (núm. 4, abril 1962), les necessitats d’habitatges (núm. 7, juliol 1962) o el desenvolupament industrial de la ciutat de Tarragona (núm. 15, 1965).

–52–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

però també ho fa aquell any en una desconeguda Agricultura i Economia.22 A Serra d’Or, entre l’any 1960 i l’any 2000, l’Ernest Lluch va publicar-hi més de 120 articles. Des del 1961 va ser el cap de la secció d’Economia, secció que es va separar de la de Geografia i Economia que dirigia el seu germà Enric. El 1975 l’Ernest va deixar el Consell de Redacció però hi va continuar publicant.

Una mostra de vuitanta-vuit d’aquests articles es pot trobar en un llibre, 23 iniciativa de la Fundació Enciclopèdia Catalana, a partir d’una idea d’Enric Lluch. Els articles s’agrupen en set categories temàtiques; en la majoria hi figuren temes territorials, però sobretot en les de polítiques públiques (carreteres, autopistes, plans d’urbanisme, el Camp de Tarragona), regionalisme econòmic (Països Catalans, reforma econòmica regional, Rosselló, Quebec...) i economia catalana (comarques, localització industrial, turisme a Palamós, indústria a Tarragona, fruita a l’Urgell, etc.).

Pel que fa a l’altra revista en la qual Lluch també va publicar molts articles sobre temes territorials, la del servei d’estudis de Banca Catalana,24 hi trobem temes com la indústria del suro, la indústria de Tarragona, l’economia de la regió de l’Ebre, els recursos hidràulics de Catalunya, el turisme a la Costa Brava i el de la Costa Daurada, els bancs i les caixes d’estalvis, els preus del sòl i dels terrenys industrials, l’estructura econòmica del País Valencià, la regió fruitera de Lleida, les conseqüències comarcals del turisme etc, que com veiem sovint eren resultat dels treballs publicats pel propi Servei d’Estudis. En la bibliografia dels anys vuitanta, tot i que acadèmicament es va anar allunyant dels temes territorials, podem trobar articles d’aquesta temàtica, especialment entre 1978 i 1982, en revistes locals gironines com Olot-Misión, L’Olotí o El Gra de Fajol, on tracta sobre temes com ara: la crisi comarcal i comarcalització o la revolució industrial de la Garrotxa, la comarca de Banyoles, les “botigues”, la farga i el ferro de Beget, el Tractat dels Pirineus, la mina de la Menera del Bassegoda, etc. En tot cas, la seva producció d’articles relacionats amb l’economia regional, va anar disminuint en els darrers vint anys de la seva vida.

Pel que fa als articles dels diaris, l’activitat desenvolupada fou tant gran que fa molt difícil fer un mínim resum, encara que sigui limitat als temes territorials. Del 1962 al 2000, el nombre de referències pel que fa als articles de premsa supera les mil quatre-centes. Com explica Montserrat Galera en la introducció de la Bibliografia, aquests articles no foren nombrosos fins al 1967, després ja va començar a publicar regularment, primer en El Correo Catalán (1967-68), després al Tele/eXpres (1969-79) i posteriorment a El Periódico de Catalunya (1979-88). En aquesta etapa, i fins que fou nomenat ministre l’any 1982, Lluch publicava una mitjana de trenta articles anuals, i possiblement aquests siguin els anys més rellevants pel que fa a la temàtica territorial; es pot 22. “Desequilibrios entre zonas económicas españolas”, núm. 54.

23. Apunts sobre Economia i Cultura. Articles de Serra d’Or, Barcelona, Pòrtic, 2002.

24. Banca Catalana. Publicación de Información económica.

–53–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

considerar que aproximadament entre un deu i un quinze per cent dels articles d’aquest període tracten d’aquestes qüestions.

A partir del 1988, Lluch va anar incrementant la seva producció d’articles i va arribar en els darrers anys de la seva vida a publicar-ne més d’un centenar a l’any, especialment a La Vanguardia, però també al Diario Vasco i esporàdicament a l’Avui i a El País. A partir del 1991 també va col·laborar en el diari econòmic Cinco Días. En aquesta etapa el percentatge d’articles de temàtica territorial baixa, però tot i així es manté entorn del cinc per cent del total.

Com succeïa en tots els temes, opinar sobre les qüestions territorials i urbanístiques també li produïa repercussions de tots tipus. Una anècdota curiosa que ha explicat Ibáñez Escofet (1990) a les seves memòries, resultat sens dubte dels primers articles al Tele/eXpres, va ser quan en Jaume Castell, aleshores destacat empresari immobiliari, ens va convocar25 a una reunió on, després de fer-nos saber que aquell despatx on ens trobàvem havia estat d’en Francesc Cambó i que en aquella taula s’havia reunit el Consell polític de la Lliga, ens va explicar les bondats d’una vasta operació urbanística i ens va demanar la nostra ajuda per poder tirar-la endavant sense problemes. No cal dir la nostra sorpresa; explica Ibáñez que la reunió fou educada, no en tinc cap dubte, però en tot cas fou una classe pràctica sobre el poder de la premsa, tot i que del projecte urbanístic, com es fàcilment comprovable, no crec que en parléssim mai en cap article, ni bé ni malament Lluch tenia ben clara aquesta importància de la premsa com a creadora d’opinió i per això no va deixar d’escriure als diaris al llarg de tota la seva vida.

Sovint servia per divulgar les feines que havia portat a terme i divulgar les conclusions a què havia arribat, però també per explicar el que no podia dir en les seves activitats o per comentar els temes que preocupaven a la societat.

Intentava que tots els seus articles tinguessin el que ell anomenava un pinyol, és a dir quelcom realment rellevant; i va escriure sobre moltes coses, la relació d’articles és un veritable calidoscopi que ens mostra tot el que feia, llegia o sentia. La quantitat i qualitat d’aquesta activitat escrita, a la qual caldria sumar també l’oral en tertúlies radiofòniques i televisives, crec que el portà a assolir el seu objectiu d’influir en l’opinió pública, i que això li va generar el coneixement i també el reconeixement per part de molta gent.

Conclusions L’Ernest tenia la virtut d’aprofitar les diverses àrees de coneixement en què treballava per treure resultats d’una manera interrelacionada. Quan explica el territori fa servir tant la història, com l’economia però també la geografia, la política i si escau altres ciències socials. En el tractament del territori català 25. Jo també col·laborava en la secció d’economia del Tele/eXpres.

–54–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

sempre hi ha alguna base teòrica o ideològica al darrera, per exemple, com explica en la introducció al llibre de Francesc Roca (1979) que “publicàrem treballs econòmics sobre comarques, on parlàvem de la seva economia, però sense cap temptació de pairalisme”, i sovint lligat a una reacció contra un “catalanisme comarcalista” que menystenia la importància de Barcelona i que creia que el futur de Catalunya depenia de les comarques. En aquesta posició, que ja havia defensat Vicens Vives, l’Ernest hi trobà, a part del seu mestre Estapé, professionals d’altres àmbits com Oriol Bohigas o Alexandre Cirici, companys de la redacció de Serra d’Or i d’altres activitats professionals.

Sovint en iniciar un tema, per devoció o per obligació, en tenia uns coneixements limitats; en molts casos no s’havia tractat la qüestió en els estudis universitaris, però ben aviat, i sense les possibilitats que ara ens ofereix la informàtica, trobava referències teòriques o pràctiques, que ben triades li servien de fonament per iniciar amb bon peu el treball. Per a l’obtenció d’aquestes bases inicials feia servir tots els recursos possibles: biblioteques, coneixements personals, entrevistes amb professionals, etc., més o menys com tothom, però a més l’Ernest podia consultar el seu germà.

L’Enric Lluch havia fet l’any 1956 la tesina de llicenciatura a la Facultat de Filosofia i Lletres, titulada El Principado de Cataluña en el último tercio del siglo xviii. Estudio de geografía econòmica; podem dir que estava interessat per aquests temes que hem comentat abans que el seu germà, que va publicar el primer paper sobre aquestes qüestions cinc o sis anys mes tard. Però ben aviat els trobarem junts en molts llocs i no només en la llista dels 462 catalans vigilats pel franquisme.26 L’intercanvi de coneixements relatius a aquests interessos comuns va, de forma contínua i intensa, durar prop de quaranta anys. Però sorprenentment, tot i les coincidències que tant a nivell teòric com pràctic hem anat assenyalant en les seves trajectòries acadèmiques i laborals, no hi ha gaires referències mútues en els seus treballs. L’Oriol Nel·lo me’n va facilitar una d’elles, que apareix en el pròleg que l’Ernest va fer a una investigació sobre els traginers de Copons (Muset, 1997); per cert, com explica Albet (2007, p. 2627) els trajectes dels traginers que enumera l’Enric en l’estudi de Copons, els va cartografiar l’Ernest sobre un mapa de carreteres del 1780 que va sortir reproduït a l’Atles històric de Catalunya, i segons aquest autor, algunes de les propostes de l’estudi varen ser seguides posteriorment per l’Ernest. També hem vist l’article de l’Enric sobre els estudis comarcals, però és ben poca cosa tenint en compte el coneixement que tenien un de l’altre de les seves respectives obres.

Potser el poder disposar de la nombrosa correspondència que varen tenir entre ells podria ser prova definitiva d’aquesta influència mútua, que estic segur que va existir entre els dos germans, especialment en tractar els temes territorials. Influència que consistia en l’intercanvi d’articles o referències, mínimament comentades, sobre tota classe de temes; el contingut reflectia la multi26. Revista Sàpiens, núm. 18, juliol 2012.

–55–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

plicitat d’interessos que compartien els dos germans. Només hem pogut veure alguns exemples, molt lluny de ser una mostra representativa i per tant de la qual es puguin treure conclusions.27 Aquesta correspondència entre els dos germans es mantingué malgrat els canvis en la situació de l’Ernest, i tant si estava a Barcelona, València, Madrid, Santander, Princeton o Donòstia. Un exemple significatiu de principis de 1984 –l’Ernest era ministre– és una tramesa de l’Enric que inclou des d’un article de Josep Ramoneda a una entrevista de Jordi Pujol o notícies sobre sanitat, sobre l’abat Escarré, una recepta d’arròs a la milanesa, l’anunci de possible canvis en el gabinet socialista, les “Quejas en Girona por las igualas médicas ilegales”, un article de Cándido o la notícia que la Universitat volia comprar el cine Central. Poc després l’Ernest li envia a l’Enric, un article de l’Artur Saurí i un de seu que s’havia publicat a l’Espurna, el butlletí del PSC de Girona.

També he vist com l’agost del 1985 s’intercanvien informació sobre un mapa antic i valoren la memòria d’un aspirant a càtedra d’institut; i que en el curs de les seves investigacions a l’Ernest se li plantejaven dubtes que el fan recórrer al seu germà: així, el març del 1986 li demana si coneix un lloc entre Salomó i Montferri, de difícil lectura en el document que ha consultat, que sembla que es diu “Pairtiños” i també si pot ser que la vall de Barravés es pugui dir de Vidalle (ell ja diu que no és Vilaller). L’Ernest, encara ministre, demana aquests aclariments que tenien a veure amb un treball que estava fent sobre el segle xviii, que li corria “una certa pressa”. En una altra carta, al cap de dos mesos, l’Ernest li diu que no havia pogut visitar un Can Lluch que li havia indicat l’Enric, però que n’havia trobat un altre a Concabella, a sis quilòmetres de Guissona. El novembre de 1986, quan l’Ernest encara és diputat, els dos germans intercanvien informació sobre un llibre relacionat amb Verdaguer, sobre uns aspectes de Maià i d’un possible tema per a un article a la revista Recerques.

Durant l’estada a Princeton es manté aquesta comunicació i, a banda de diversos temes familiars, parlen d’una bibliografia sobre demografia històrica i del cens de Floridablanca corresponent a Barcelona, que l’Ernest havia trobat a l’arxiu de Campomanes i demana a l’Enric si un deixeble seu tenia intenció de publicar-ne la ressenya. Un cop més, temes de possibles treballs són motiu de consulta. L’any 1990, ara des de la UIMP, on l’Ernest fa de rector, els temes de la comunicació són molt variats. El juliol de 1999, l’Ernest tramet a l’Enric vàries fotocòpies referides a personatges familiars, concretament uns Lluch inversors d’uns ferrocarrils a Catalunya; això dóna lloc a la corresponent resposta amb la informació que en tenia l’Enric. Dir finalment que la darrera tramesa, l’Enric la va recollir en la seva bústia, el dia de l’assassinat de l’Ernest,

27. Voldria agrair als responsables de l’arxiu de la Fundació Ernest Lluch i de la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Bellaterra la possibilitat de poder veure una petita mostra de la correspondència dels germans Lluch. Quan es pugui disposar d’ella, degudament catalogada, serà possible confirmar o descartar algunes de les afirmacions que es fan en aquest article.

–56–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

a les 5:30 de la matinada del 22 de novembre, tornant de casa l’Ernest.28 En aquesta tramesa hi havia el suplement sobre la Comunitat Valenciana del diari El País i el Quadern del mateix diari de principis d’aquell mes.

Crec que les persones que han pensat aquest número de la revista en homenatge a l’Enric Lluch han tingut un encert en incloure un article referit a l’obra sobre temes d’economia territorial del seu germà Ernest, tema que sens dubte crec que té molt a veure amb la relació que existia entre els dos. De fet, en circumstàncies normals hauria d’haver estat l’Ernest el que fes un article d’homenatge explicant la gran influència rebuda en aquests temes del seu estimat germà gran; malauradament això no ha estat possible i en cap cas aquest article pot substituir aquesta absència. Però espero que serveixi com a mínim de reconeixement a la tasca feta pels dos germans Lluch, directament o indirectament, en l’estudi de l’economia regional catalana.

Bibliografia A la Bibliografia d’Ernest Lluch i Martín, realitzada per Eugeni Giral i Núria Comas (2006), amb pròlegs de Lluís M. de Puig i Joan Trullén, i introducció de Montserrat Galera, es poden trobar pràcticament totes les referències esmentades.

AA.VV. (1965). Estructura de la base económica de Catalunya. Barcelona: Servicio de Estudios en Barcelona, Banco Urquijo. aLBet, Abel [ed.] (2007). Enric Lluch i Martín: l’obra escrita. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, IEC. aLMenaR, Salvador (2001). “Aportacions d’Ernest Lluch a la història del pensament econòmic”. Revista Econòmica de Catalunya, núm. 42, octubre. aRtaL, Francesc (2013). Estudis sobre economia catalana i pensament econòmic d’Ernest Lluch.

Conferència a la Societat Catalana d’Economia, Institut d’Estudis Catalans, 5 de març.

CaMPistoL, Pere; Ernest LLuCh (1972). Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava: de Sant Feliu de Guíxols a Palamós. Barcelona: Banca Catalana.

CaRReRas, Josep M.; Anna MestRe (1983). “L’evolució de l’economia regional catalana entre 1960 i 1980”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 3, p. 159-182.

CaRReRas, Josep Maria (2001). “Ernest Lluch, economista “regional” i urbanista”. Revista Econòmica de Catalunya, núm. 42, octubre, p. 40-45.

Casassas, Lluís (1977). Barcelona i l’espai català. Barcelona: Curial.

FaBRe, Jaume; Josep M. hueRtas (1985). “Crònica d’una suburbalització”, L’Avenç, núm.

88, desembre. giRaL, Eugeni (2001). “Recordant Ernest Lluch”, Revista de Catalunya, núm. 158, gener. giRaL, Eugeni; Núria CoMas (2006). Bibliografia d’Ernest Lluch i Martín. Barcelona: CUIMPB Centre Ernest Lluch i Fundació Ernest Lluch. hiRsChMan, Albert O. (1958). The Strategy of Economic Development. New Haven: yale University Press. Traducció: La estrategia del desarrollo económico, México D.F., FCM, 1961. iBáñez esCoFet, Manuel (1990). La memòria és un gran cementiri. Barcelona: Edicions 62.

28. Com va deixar explicat l’Enric Lluch en el sobre de la pròpia carta.

–57–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 41-58 L’espai en l’obra d’Ernest Lluch

Josep M. Carreras i Puigdengolas

isaRd, Walter (1960). Methods of Regional Analysis. Cambridge: MIT Press. Traducció: Métodos de análisis regional. Una introducción a la ciencia regional, Esplugues de Llobregat, Ariel, 1971.

LLuCh, Enric (1970). “Estudis d’Economia comarcal a Catalunya (1966-1969)”. Revista de Geografia, vol. IV, núm. 1, gener-juny, p. 121-127.

LLuCh, Enric; Eugeni GiRaL; M. Rosa RexaCh; Pilar RieRa; Jaume ToRRas (1968): “Evolució de les àrees de trànsit dels autobusos de línia a Catalunya, 1934-1964”. Barcelona: Banca Catalana.

LLuCh, Enric; Oriol neL·Lo (1984). El debat de la divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona.

LLuCh, Ernest (2005). Darrers escrits. Pròleg de Lluís Maria de Puig. Barcelona: Editorial Base.

LóPez CoLás, Julián; Jordi nadaL teRsa (1997). “Aportacions del Servei d’Estudis de Banca Catalana al coneixement del territori catalá”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 42, p. 125-162.

MuntaneR, Josep M.; Ernest LLuCh (1970). Les comarques de Catalunya. Barcelona: Cercle d’Economia.

Muset i Pons, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle xviii: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Pròleg d’Ernest Lluch. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat - Ajuntament d’Igualada.

MyRdaL, Gunnar (1957). Economic Theory and Underdeloped Regions. Londres: Dukwoorh.

Traducció: Teoria económica y regiones subdesarrolladas, México, FCE, 1959. neL·Lo, Oriol (1991). “Les teories sobre l’ordenament territorial a Catalunya. Els antecedents”, dins: I Congrés Català de Geografia, vol. II. Ponències. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p. 53-67.

PéRez Casado, Ricard (1973). “Els preus del sòl al País Valencià”. Barcelona: Banco Industrial de Cataluña.

PéRez Casado, Ricard; Manuel PéRez MontieL (1971). L’economia del Baix Maestrat. Barcelona: Banca Catalana.

PeRPiñá gRau, Román (1952). De estructura económica y economía hispana. Madrid: Rialp.

RoCa, Francesc (1979). Política econòmica i territori a Catalunya, 1901-1939. Barcelona: Ketres editora. saMPedRo, José Luis (1959). Realidad económica y análisis estructural. Madrid: Aguilar. sauRí, Artur (2000). “Lluch: un bon coneixedor del territori català”. L’Informatiu de l’Economista, [Col·legi d’Economistes de Catalunya], núm. 74, gener,. teRán, Fernando (1978). Planeamiento urbano en la España comtemporanea. Barcelona: Gustavo Gili. toRRes, Manuel de (1955). Teoría y práctica de la política económica. Madrid: Aguilar. tRias, Ramon; Ernest LLuCh (1963). “Balance of Payments Studies for the Region of Catalonia”. Papers of the Regional Science Association, vol. X, p. 143-151.

–58–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 59-74 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.39

Quatre lliçons d’Enric Lluch1 Oriol Nel·lo Institut d’Estudis Catalans

President de l’Institut, Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Vicepresident de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, membres de l’IEC, Presidents de la Societat Catalana de Geografia, de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, de l’Associació Catalana de Ciència Regional, Degana de la Facultat de Lletres de la UAB, Director del Departament de Geografia de la UAB, diputats al Parlament de Catalunya, senyora Montserrat Galera, família Lluch, benvolguts col·legues, Permeteu-me abans que res agrair molt cordialment als organitzadors de l’acte la seva cordial invitació a intervenir avui aquí. És per mi un goig i un honor. Com per tants del presents, Enric Lluch va ser el meu mestre, en el sentit més ple del mot. No estic molt segur, deixeu-m’ho dir de seguida, que, amb la seva proverbial discreció i amb la seva concepció de la vida intel·lectual, li hagués agradat que l’anomenéssim així. Sigui com sigui, a molts dels que estem aquí aquesta tarda Enric Lluch ens va ensenyar l’ofici i ha estat per nosaltres un exemple en d’altres aspectes més fonamentals encara: el rigor, l’honestedat i l’exigència envers un mateix. Aquest és el llegat (i el difícil repte) que Enric Lluch ens ha deixat.

Tanmateix, una vegada acollida amb satisfacció l’organització de l’acte i amb gratitud la invitació, m’afanyo a dir-vos que la tasca encomanada no m’és gens fàcil. En primer lloc, no tindria gaire sentit assajar una glossa de la trajectòria biogràfica i acadèmica d’Enric Lluch –la seva formació, els estudis, les tasques desenvolupades– davant d’una audiència que el coneix i l’estima. Tampoc no 1. El text reprodueix la conferència pronunciada el dia 4 de juny de 2013 en l’acte d’homenatge a Enric Lluch i Martín (1928-2012). L’acte, celebrat a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans i presidit pel President de l’IEC i el Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, fou organitzat per l’Institut mateix, la Societat Catalana de Geografia, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, l’Associació Catalana de Ciència Regional i el Departament de Geografia de la UAB. S’ha optat per mantenir el text de la conferència tal com fou pronunciada, tot incorporant-hi les notes necessàries per referenciar les cites que hi figuren, així com les principals fonts emprades. La totalitat de l’acte d’homenatge es pot visualitzar a la videoteca de l’IEC: http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=395.

–59–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

voldria parlar del meu Enric Lluch –de les incomptables tardes a casa seva, de les conferències compartides, del goig d’aprendre al seu costat, de les telefonades infinites; cadascú dels qui el vàrem conèixer té el seu, de Lluch, i està bé que així sigui i està bé que sentim contenció i una certa reserva a l’hora de parlar-ne, precisament perquè són coses de cada un. Intentar una lectura crítica de la seva obra seria una imprudència imperdonable: no pertoca al deixeble valorar l’obra del mestre i en tot cas estem massa a prop de l’autor com per fer-ho bé.

No són però només les circumstàncies, personals o de l’acte, les que dificulten d’atansar-se a l’obra de Lluch. Aquells que ho facin en el futur –i m’auguro que seran molts– es trobaran amb la dificultat d’haver-se d’encarar a una trajectòria plena de paradoxes.

La paradoxa de qui féu una extraordinària vida acadèmica de més de quaranta anys en diverses universitats, en les quals no només fou professor i professor de professors, sinó també impulsor de la renovació universitària, fundador de departaments, creador de programes, innovador en la docència, membre d’incomptables comissions, mentor de biblioteques, director, delegat del rector, membre del claustre... sense mantenir mai una relació laboral estable amb cap universitat.

La paradoxa de qui, en les seves mateixes paraules, escrigué “milers i milers de pàgines”, ensenyà a escriure a algun centenar de persones, redactà articles d’enciclopèdia, de revista, informes, recensions, crítiques, pròlegs, contracobertes i solapes... al mateix temps que veia com es construïa al seu voltant (i contribuïa ell mateix a construir) una fama d’àgraf total i absolut.

La paradoxa de qui formà investigadors, innovà decididament en el camp de la recerca, introduí en el context hispànic nous corrents de pensament geogràfic,... sense haver dirigit mai cap tesi doctoral, sense haver publicat mai cap article en allò que en diuen revistes indexades, sense haver competit mai pels ajuts oficials en matèria de recerca.

La paradoxa del qui, com ha assenyalat Abel Albet,2 malgrat haver estat al darrere d’una de les més grans promocions editorials de llibres de geografia en llengua castellana de la història, malgrat haver dirigit col·leccions i obres col·lectives senyeres, malgrat haver impulsat la traducció d’innombrables autors, malgrat haver ajudat a donar a la llum tants llibres de col·legues i deixebles... mai no en publicà cap de sencer sota el seu nom.

La paradoxa finalment de l’impulsor de tantes empreses ciutadanes i culturals, la del fundador de societats i associacions, la del qui es compromet políticament (en condicions gens fàcils, per cert), i al mateix temps procura mantenir-se sempre en un segon terme, rebutja sempre que li és possible els càrrecs, la representació i, no cal dir-ho, els honors. Com si en el fris, en comptes del protagonista, volgués ser un dels personatge del fons.

2. Vegeu Abel Albet (1997), “Introducció” a Enric Lluch. L’obra escrita, Barcelona, Societat Catalana de Geografia, p. 14. El volum, editat pel mateix Abel Albet aplega, amb un complert estudi introductori del curador, una part substancial de l’obra publicada de Lluch i constitueix una font essencial per al coneixement de les seves aportacions i la seva trajectòria.

–60–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

Amb aquestes paradoxes hauran d’encarar-se els investigadors futurs quan vulguin apropar-se, amb més distància i en millors condicions que nosaltres, a l’estudi de l’obra d’Enric Lluch.

Aquesta tarda, en canvi, us volia proposar de debatre sobre la seva trajectòria des d’una perspectiva que en el nostre sistema universitari va quedant cada vegada més relegada, marginada, fora dels requisits per l’ascensió en els graus confucians de l’acadèmia: la docència. Voldria que recordéssim en Lluch pedagog. Perquè Enric Lluch ha estat –no sé si dir, “ha estat sobretot”– un gran pedagog. Un professor extraordinari. Un professor també prolífic que, a més d’ensenyar a la universitat –la de Liverpool, a la de Barcelona, a l’Autònoma i als Estudis Universitaris de Girona, impartí docència en diversos moments, a l’Escola d’Assistents Socials, a l’ICESB, a l’Escola Costa i Llobera, als jesuïtes del carrer Casp, a la Universitat Catalana d’Estiu, a les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat i un llarguíssim etcètera, al qual caldria encara sumar alguns centenars de conferències.

Els qui el vàreu escoltar alguna vegada el reconeixereu de seguida en aquestes paraules de Josep Maria Espinàs, escrites després d’assistir en una conferència seva, en aquesta mateixa casa, l’any 1998: “Primer va parlar Enric Lluch. Quina delícia de to i d’estil. Enric Lluch s’explica amb una delicadesa essencial, com si demanés excuses per dir en públic coses interessants, i per això amoroseix la veu, però no pas per empalagar sinó per arrodonir cada idea de manera que arribi, a qui l’escolta, amb una superfície suaument digerible. Quin gran mestre! Inflexions tranquil·les i persuasives. Moviments de cap corresponents als successius moviments mentals de reflexió [...]. Ordre mental, frases perfectament construïdes –finals marcats amb punt– pronunciació auto-exigent. Respecte intel·lectual per ells mateixos i respecte per l’auditori. Gràcies per la lliçó i pel goig.” (Espinàs, 1998).

Aquesta darrera noció, la del “respecte intel·lectual per l’auditori”, la del respecte per les persones que l’escolten, és, em sembla, una clau definitòria crucial del Lluch pedagog. No era només un professor savi. No disposava només d’una tècnica (i, potser, d’una intuïció) docent formidable. Sinó que respectava extraordinàriament els qui l’escoltaven. I per això no pretenia mai adoctrinar, ans al contrari: sovint, després d’explicar un argument de manera enlluernadora, cercava de subratllar-ne les febleses, d’assenyalar la seva eventual debilitat, de posar-te el dubte –i la responsabilitat de triar per tu mateix– a dintre. Vegem com ho explicava en una entrevista publicada l’any 1996 a Escola catalana: [Davant dels alumnes, siguin universitaris o canalla d’escola] “no tens dret a convertirte en un oracle. Ni en Història ni en res [...] Un professor, si no es desacredita fent-ho molt malament, sempre té una ascendent sobre l’alumne. I per anar bé, el que ha de fer, precisament, és procurar desmentir-lo. Procurar que la seva sigui una veu més” (Noguero, 1996, p. 38).

És en aquest sentit que abans us deia que potser no li agradaria gaire –61–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

l’apel·latiu de mestre, si per mestre enteníem maître à penser: perquè estimava massa la llibertat de pensament pròpia i dels altres.

Doncs bé, per parlar de l’Enric Lluch com a pedagog, voldria proposar-vos un exercici. Triem quatre lliçons seves, pronunciades en moments molt diversos de la seva trajectòria, per tal de glossar-ne el contingut i analitzar-ne la intenció.

Quatre lliçons, conferències, cursos sencers, a vegades, i a partir d’aquestes, si ho voleu, podrem apropar-nos no només al Lluch docent sinó, de retruc, a d’altres aspectes del que han estat les seves aportacions i la seva trajectòria.

1. Contemporary Spanish Literature (Liverpool, març-abril de 1958) El primer episodi de què us volia parlar potser, per la seva temàtica, sorprendrà algú una mica. Es tracta d’un conjunt de quatre lliçons sobre Contemporary Spanish Literature que Enric Lluch impartí a la Universitat de Liverpool la primavera de 1958. El primer que cal aclarir aquí és la raó i les circumstàncies per les quals Lluch, que acabava de complir 30 anys, es trobava a Anglaterra el curs 1957-1958.

Com sabeu, Enric Lluch va tenir, per diverses circumstàncies, una escolaritat força atípica. Albert Balcells, ho va explicar en detall, en una semblança del nostre homenatjat d’avui, publicada l’any 1985.3 En efecte, nascut l’any 1928, Lluch començà a estudiar ja una mica gran, als set anys, als Germans de la doctrina cristiana de Vilassar de Mar, on vivia la seva família. Amb l’esclat de la guerra, el centre va ser integrat en el sistema de l’Escola Nova Unificada, la qual cosa representa la introducció del mètode Montessori i les pràctiques del sistema Freinet. Però l’experiència es veuria interrompuda, de nou, pels avatars bèl·lics, en traslladar-se, l’any 1937, la família a Esparreguera, a la finca d’uns amics. Allà passa un temps sense anar a l’escola, i no reprendrà l’escolaritat fins després de la guerra, retornats ja els Lluch a Vilassar, de nou a l’escola de La Salle reinstaurada. Vet aquí, tanmateix, que per recomanació mèdica, el porten a Vilada, al Berguedà, on passarà quinze mesos i on la plaça de mestre no estava dotada, de manera que el seu ensenyament quedà reduït a unes classes de llatí amb el vicari de la parròquia i, segons li agradava explicar, a les converses amb un ferrer aliadòfil amb qui comentava les notícies del servei internacional de la BBC sobre la guerra mundial, llavors en curs, escoltades més o menys d’amagat amb un receptor d’ona curta. Val a dir, tanmateix, que al costat de l’educació diguem-ne formal, a casa seva hi havia un ambient culte: el seu pare, militant d’Acció Catalana, “sense càrrec, però amb carnet”, comprava La Pu3. Vegeu “Enric Lluch: el premi Ramon Fuster d’enguany”, a Butlletí del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 51, abril-juny 1985 (p. 6-12). El text conté la glosa biogràfica d’Albert Balcells i la resposta de Lluch. Per als aspectes biogràfics del període formatiu de l’autor, vegeu, també, Oriol Nel·lo (2003) i la “Introducció” d’Abel Albet (1997). L’entrevista de Joaquim Noguero (1996) conté també quantiosa i interessant informació biogràfica sobre aquest període.

–62–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

blicitat i Mirador, i, en temps de la guerra, Meridià. “Jo recordo”, deia, “que havia après a llegir amb les lletres majúscules de La Vanguardia, perquè a casa tothom llegia diaris, revistes, llibres...” i al costat d’això “a Vilassar érem sempre al carrer i a Vilada als camps i als boscos. Adquiríem la cultura que es pot transmetre de nois a nois, la popular i la dels pares” (Noguero, 1996, p. 31-32).

No va començar doncs el batxillerat fins els 14 anys, quan, retornada la família a Barcelona, va ser inscrit al col·legi La Salle dels Josepets. Allà hi va cursar els set cursos en quatre anys i va tenir com a professor l’historiador Joan Reglà, potser la primera influència acadèmica important. Però acabat el batxillerat, en comptes d’anar a la universitat, es posà a treballar en un taller de fabricació de cinteria que el seu pare havia muntat a Horta, al mateix temps que estudiava peritatge tèxtil. Tanmateix no va arribar a acabar aquests estudis, i l’any 1951 començà la carrera de Filosofia i Lletres, sense deixar de treballar. Aquesta trajectòria formativa complexa li deixà un pòsit, que, al meu entendre resulta essencial per entendre Lluch com a professor: al costat de la cultura formal –tant més preuada perquè la va obtenir per mitjans poc habituals– l’interès per les coses tangibles, per als coneixements tècnics, per la diversitat de formes de vida... i al mateix temps, rebuts a casa, uns valors de democràcia i de catalanitat.

A la Facultat, on tingué de professors Jaume Vicens Vives i Salvador Llobet, es decantà pels estudis d’història i de geografia, i acabà la carrera l’any 1956 amb una tesina dirigida pel primer sobre les transformacions territorials a la Catalunya setcentista, en la qual conjumina elements d’ambdues disciplines.

Una anècdota, menuda, però significativa, pot il·lustrar l’actitud i la quotidianitat de Lluch en aquella universitat depurada i, amb algunes excepcions com les que hem esmentat, degradada: un company de curs, que ens és ben proper, escolaritzat ja sota el franquisme, li passa a classe una nota intranscendent, escrita en un català aproximatiu; Lluch acompanya la seva amable resposta amb unes indicacions manuscrites -completes, útils i senzilles- sobre l’accentuació en la gramàtica catalana. Formar-se, treballar i salvar els mots en un context advers, aquest era el repte quotidià.

La seva educació universitària es va completar en dos altres centres: l’Institut del Consell Superior d’Investigacions Científiques Juan Sebastian Elcano, del carrer Egipcíaques, on el portà Salvador Llobet, i els Estudis Universitaris Catalans, la iniciativa docent mig clandestina impulsada, en molt bona mesura, per membres de l’IEC sota el franquisme, on tingué per professors Ramon Aramon, Jordi Rubió i, sobretot, l’historiador Ferran Soldevila. Els Estudis Universitaris Catalans eren, per dir-ho amb paraules de Joaquim Nadal, que els freqüentà en la segona meitat dels seixanta: “un món una mica misteriós, minoritari i clandestí [...] que es desenvolupava amb una precarietat perfectament descriptible, però amb l’afany de no trencar la sòlida tradició que havia representat en temps de la República l’experiència de la Universitat Autònoma” (Nadal, 2012, p. 71).

–63–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

Doncs bé, va ser a través dels Estudis Universitaris Catalans que Lluch obtingué, primer, una beca de l’Arts Council de la República d’Irlanda, per al Trinity College de Dublín, l’any 1956, i el curs següent pogué fer una estada com a lector de castellà i català a la Universitat de Liverpool.

La seva estada a Liverpool, on impartiria les lliçons que ara comentem, s’inscrivia doncs en la tradició de lectors catalans en aquella universitat. Una tradició iniciada per Ferran Soldevila a finals dels anys vint, sojorn de què sortiria el seu cèlebre dietari Hores angleses (publicat ja el 1938, en plena guerra civil), i que seria continuada després de la guerra per un seguit de lectors catalans. Aquests acomplien una doble funció: per un costat, ampliar la seva formació fora del limitat món acadèmic espanyol del moment i, per l’altre, contribuir a la irradiació de la llengua i la literatura catalana en circumstàncies molt difícils. El mateix Joaquim Nadal, que, entre 1970 i 1972, fou la darrera baula d’aquesta cadena, ha historiat la nòmina d’aquests lectors. Escolteu-la perquè és veritablement excepcional: s’inicia, com dèiem, amb l’estada de Ferran Soldevila els anys 1926-1928, i continua a partir de 1948 amb Joan Triadú, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Lois, Ramon Gubern, Josep Fontana, Enric Lluch, Jordi Nadal, Joaquim Molas, Joaquim Marco, Ramon Sumoy, Xavier Serrahima, Joan Lluís Marfany i Joaquim Nadal (Nadal, 2012, p. 69). És en aquest context que Lluch impartirà les seves lliçons de Literatura Espanyola Contemporània. En tenim la còpia d’un programa datat el dia 4 de març de 1958, i que ell mateix em va donar un dia, sense més comentari que un irònic “in memoriam” (Lluch, 1958). Els qui vulguin consultar-ho el trobaran sens dubte escrupolosament ordenat en el llegat documental Enric Lluch, que Montserrat Galera i els seus fills han volgut dipositar a la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fixem-nos en l’enfocament que Lluch proposa als estudiants anglesos (tradueixo): “El propòsit del curs serà estudiar la literatura en el context de l’activitat cultural de l’Espanya contemporània; per tant, la nostra aproximació serà sobretot històrica.

L’anàlisi dels estils literaris tindrà per objectiu mostrar-los com a manifestacions particulars dels canvis generals que han afectat la vida i la societat a Espanya en el segle xx” (Lluch, 1958, p. 1).

El Lluch que acaba de fer 30 anys i està fent els primers passos en la docència acadèmica mostra ja algunes de les constants del que serà la seva concepció del coneixement i de la universitat: la necessitat de no establir barreres entre les disciplines, la voluntat d’entendre les ciències socials (i fins les humanitats) com un conjunt interdependent, la vinculació entre les expressions culturals “i els canvis generals que afecten la vida i la societat”.

Aquesta noció esdevindrà una constant. Tres dècades més tard, quan dirigeixi la seva obra segurament més ambiciosa, una geografia universal en vuit volums, voldrà dedicar bona part del darrer volum a una secció anomenada “Para ensanchar horizontes”: una secció on, al costat de la bibliografia acadè–64–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

mica, poden trobar-se una bibliografia literària, una filmografia i una discografia referides a cada un dels capítols de l’obra, que constitueixen, encara ara, una font infinita de coneixements, suggeriments i inspiració (Lluch, dir.

1984-90, vol. VIII, p. 367-459). Així mateix, les cobertes dels volums de la sèrie Chorographia Iberica, publicats sota la seva direcció en els anys vuitanta, aparegueren il·lustrats amb obres d’artistes plàstics dels territoris estudiats, curosament seleccionats i referenciats per Lluch.4 A mesura que la col·lecció avançava, les referències a les obres, redactades per Lluch, petits capolavori d’erudició i sensibilitat, anaren guanyant tanta extensió que varen haver de passar de la contracoberta a figurar darrera la coberta o la portada. Fixemnos, per exemple, en la nota referent a l’obra d’Andreu Alfaro –nat, per cert, el mateix any que Lluch– que s’inclou en la Geografía humana del País Valenciano, de Vicent Maria Rosselló Verger (1990). Fixem-nos-hi perquè tant la tria de l’obra, com de l’autor i fins i tot de les citacions d’aquest són ben significatives de la concepció que Lluch va mantenir respecte el lligam entre els fets socials i les expressions culturals: “Ilustra la cubierta la escultura Homenatge a Manuel Sanchis Guarner, que, en honor al eminente filólogo e historiador (València, 1911-1981), se yergue entre los árboles mediterráneos de Els Vivers del Real, en la capital del País. Su autor, Andreu Alfaro (València, 1928), es uno de los exponentes de mayor eco internacional de la escultura ibérica actual. Desde la primera exposición al aire libre (València, 1955) y bajo el impacto del conocimiento del arte del presente siglo en la retrospectiva de la Expo (Bruselas, 1958), afirmó progresivamente la ligazón entre actividad artística y comunidad social y compaginó la posición de vanguardia con la conciencia histórica (“Mi escultura es eso y yo quiero contarlo: historia”, escribe en 1972). Tras el uso del metal y de la estilización caligráfica con alambre, ha incorporado el mármol, como demuestran tres grandes piezas realizadas en Florencia y exhibidas en París en otoño de 1989” (Lluch, 1990, p. 4).

Per a Lluch, com per a Alfaro, l’estudi dels “canvis generals” de la vida, el territori i la societat, és indissociable de l’interès per la llengua, la literatura, les manifestacions artístiques. I viceversa.

2. Lliçó introductòria sobre Pau Vila i Dinarès (Sabadell, 21 de novembre 1979) Saltem ara vint anys i traslladem-nos d’aquella primavera anglesa de 1958 (tot i que això de primavera i anglesa deu ser gairebé un oxímoron) a Sabadell, la tardor de 1979. El dia 21 de novembre d’aquell any, hi fou investit doctor 4. Els 10 volums de la col·lecció van aparèixer entre 1984 i 1990 publicats per Oikos-Tau. Els artistes seleccionats per il·lustrar les cobertes foren Joan Pere Viladecans (Catalunya), Eduardo Chillida (País Basc), Equipo 57 (Andalusia), Mariano Rubio (Aragó), Clara Meneres (Portugal), Juan Manuel Caneja (Castella i Lleó), Antonio Gómez Cano (Múrcia), Joan Miró (Illes Balears), Miguel ybánez (Madrid) i Andreu Alfaro (País Valencià). Posteriorment, l’any 1998, va aparèixer encara un volum dedicat a Galícia.

–65–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona el geògraf Pau Vila i Dinarès i Enric Lluch pronuncià la lliçó introductòria, el que se’n sol dir la laudatio. L’acte tingué lloc a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, localitat natal de Vila, i es celebrà poc després de les primeres eleccions municipals democràtiques.

En les dues dècades que van des de les lliçons angleses i l’acte d’investidura de Vila, Enric Lluch, que té ara 51 anys, ha esdevingut un dels geògrafs més reputats i influents de Catalunya. El repàs de la seva trajectòria entre un i altre moment no és el nostre objectiu d’avui, i, d’altra banda, resulta tan plena d’esdeveniments i realitzacions que no podríem ni tant sols assajar-lo. Algunes fites són però essencials per comprendre la importància d’aquestes dues dècades crucials en la seva biografia.

En primer lloc, en retornar a Catalunya, Lluch es casà amb Montserrat Galera i Monegal, amb qui tindria quatre fills, tres noies i un noi. Des del punt de vista professional, l’any 1960 Lluch començà a donar classe, com a ajudant de classes pràctiques, a la Facultat de Ciències Econòmiques, de la Universitat de Barcelona, i l’any següent, com a professor ajudant a la Facultat de Lletres de la mateixa universitat. Mantingué, amb algunes variacions, aquesta posició fins el 1966, però aquest any fou expulsat de la Universitat, juntament amb una vintena de professors i una vuitantena d’estudiants, arran de la seva participació en els fets de la Caputxinada.

Tres anys més tard, tanmateix, Frederic Udina Martorell, el cridà per incorporar-se a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma, acabada de crear. Allà va contribuir de manera decisiva a fundar una divisió de Ciències Socials, en la qual s’integraven el estudis de Geografia. Una de les primeres professores que s’hi va incorporar, Maria Dolors Garcia Ramon, que havia estat alumna de Lluch a la Universitat de Barcelona, ha rememorat així aquell moment: “Els ensenyaments de geografia a la Divisió de Ciències Socials de la tot just creada Facultat de Lletres de la UAB eren certament atraients. La concepció mateixa de la divisió era imaginativa: l’ambient, a l’Autònoma era ben especial en aquells primers anys de la seva existència. Semblava que era possible ignorar els motlles de la normativa ministerial... Semblava que qualsevol bona idea es podia dur a la pràctica i en bona mesura era així. A la llarga no ho seria ben bé, però aquell ambient estimulava l’esperit innovador en una disciplina poc institucionalitzada com era la geografia a casa nostra i l’Enric ho va saber fer molt bé. Cal dir que des de bon principi la docència era absolutament prioritària, molt en la línia del que sempre ha pensat Enric Lluch, i també una preocupació dominant entre els que van posar en marxa aquella Facultat de Lletres” (Garcia Ramon, 2013, p. 203).

Quan es produeix la lliçó d’investidura de Pau Vila, Lluch fa doncs deu anys que ensenya a l’Autònoma, on haurà fundat els estudis de Geografia, que després esdevindran (no estic gaire segur que a gratcient seu) un departament separat. Feia també quatre anys que havia tingut una intervenció decisiva en –66–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

l’elaboració de la “Declaració de Principis per a una Universitat Nova”, el cèlebre Manifest de Bellaterra aprovat el febrer de 1975, nou mesos abans de la mort del dictador, on es pot llegir: “La política universitària és només un aspecte de la política cultural i d’ensenyament global, i no ha de proposar-se la reproducció de la ideologia ara dominant sinó la seva superació, lluitant per l’eliminació de la divisió social del treball i en particular de la separació entre el treball manual i intel·lectual”.5

La superació de la ideologia dominant, l’eliminació de la separació entre el treball manual i intel·lectual, la prioritat absoluta de la docència... Tot i que, sens dubte, moltes de les llavors que Lluch i els seus companys varen plantar en aquells anys han fructificat, no podem pas negar, senyor President, senyor Rector, que la nostra Universitat d’avui, la que tots plegats –admetem-ho sense fariseisme– hem contribuït a construir en menor o menor mesura, es troba molt lluny encara de les aspiracions d’aquell moment.

No marxem però del tema i centrem-nos en la lliçó (Lluch, 1979). Lluch hi féu una completa glosa biogràfica de la trajectòria de Pau Vila. Val a dir, que per a Lluch, Vila havia estat un referent des de la seva primera joventut, quan molt petit encara va llegir diverses obres del geògraf sabadellenc en la biblioteca del seu oncle Francesc Martín i Julià, el germà de la seva mare, membre ell mateix del Centre Excursionista de Catalunya i acompanyant ocasional de Pau Vila en les seves excursions. A partir de 1961, amb el retorn de Vila del seu exili veneçolà, Lluch hi establí una bona amistat, divulgà tant com pogué la seva obra i ajudà de manera decisiva a sistematitzar-la, amb el buidat de publicacions i la completa bibliografia elaborada conjuntament amb Montserrat Galera. De fet, va ser en molt bona mesura a través de Lluch que no només l’obra de Vila sinó tota la tradició de la geografia catalana d’avantguerra va incorporar-se a la universitat catalana de la segona meitat del franquisme.

Doncs bé, fixem-nos en la conclusió que Lluch formulava aquell vespre de 1979 en acabar el recorregut, meticulós i erudit, per la trajectòria de Pau Vila: “sense desconsideració de cap mena envers els esforços i les realitzacions d’un Emili Huguet del Villar, d’un Joan Palau Vera, d’un Pere Blasi o d’un Miquel Santaló, no sembla agosarat d’afirmar que en la història contemporània de la geografia humana a Catalunya és l’homenatjat d’aquest vespre qui parteix el temps, qui encén el foc nou.”

(Lluch, 1979, p. 10).

Com hem dit altres vegades (Nel·lo, 2008), Lluch es referia a la introducció del mètode de l’escola francesa, a la creació del lèxic, a l’establiment del programa de monografies comarcals que hauria de cobrir tot Catalunya, a la tasca editorial i pedagògica de Vila, essencial per a la evolució de la pràctica 5. Universitat Autònoma de Barcelona (1975): Declaració de principis per una universitat nova, Bellaterra. La declaració fou aprovada per una assemblea de professors el dia 11 de febrer i pel Claustre de la Universitat el dia 15 de març de 1975.

–67–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

geogràfica a Catalunya a partir de mitjans dels anys vint. L’empremta dels canvi de paradigma introduït per Vila dominà la pràctica de la geografia catalana durant cinc dificilíssimes dècades, diguem fins a mitjan dels anys setanta, quan acabà de publicar-se el tercer volum de la Geografia de Catalunya de l’Editorial Aedos, cinc anys abans del nomenament de Vila com honoris causa.

Ara bé, precisament en aquest moment, han començat ja a encendre’s noves fogueres, brillants, atractives, decisives: la introducció de la geografia teoreticoquantitativa, l’influx de la geografia radical... Doncs bé, crec que resulta legítim mantenir que, en la configuració d’aquesta renovació disciplinar, Lluch tingué, a mitjans dels setanta, un paper molt similar a aquell que ell mateix atribuïa a Vila a mitjans dels anys vint. Sigui dit, de nou, salvant totes les distàncies que calgui i sense desconsideració de cap mena envers la tasca de ningú.

I això Lluch ho acomplí, en molt bona mesura, en el breu període de 20 anys que van des de l’estada a Liverpool fins a finals del setanta, entre la primera i la segona de les lliçons a què ens estem referint.

Fou Enric Lluch qui, juntament amb el seu germà Ernest, i el seu amic l’impressor Jordi Garcia, convertí una petita impremta familiar de Vilassar de Mar en un focus de difusió cabdal per a la renovació de les ciències socials en l’àmbit cultural hispà. Batejaren l’editorial amb el nom, ple de simbolisme, d’Oikos-Tau. En el àmbit de la geografia, fou a través d’aquesta finestra per on, en els anys seixanta i setanta, varen entrar els títols fonamentals per la renovació metodològica i conceptual de la qual parlàvem: la Geografía y Economía de Chisholm, el Diccionario de términos geográficos y el Mapas y diagramas de Monkhouse, la Geografía urbana de Johnson, Los métodos de la geografía de Pierre George, la Geografía general, física y humana de LacosteGhirardi, Geografía y economía urbana de los países subdesarrollados de Milton Santos, i així podríem anar seguint amb Anne Buttimer, Paul Claval, Massimo Quaini, Derek Gregory, George Viers i un llarguíssim etcètera, al qual caldria afegir després les aportacions de tants joves autors catalans i espanyols.

Són els nous corrents de pensament geogràfic que Lluch havia conegut a Anglaterra i a França i que arribaven aquí amb com una ventada prodigiosa d’aire fresc.

Fou, Lluch qui, com hem vist, fundà a final dels seixanta, els estudis de Geografia de Bellaterra i hi incorporà, al costat de geògrafs, economistes i sociòlegs, i qui establí un programa on es combinaven aquests estudis amb els de història, estadística i antropologia. I, fou sota el guiatge de Lluch, que, com ha escrit Abel Albet, el “Departament de Bellaterra es converteix en un lloc d’innovació així com d’introducció i difusió vers la geografia catalana (i, per extensió, l’espanyola), de les més recents tendències, mètodes i escoles de pensament” (Albet, 2006, p. 33).

Fou Lluch qui, a més de contribuir a mantenir l’activitat de la Societat Catalana de Geografia, proposà de fundar, a finals dels setanta, en acabar el –68–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

Congrés de Cultura Catalana que tant havia contribuït a impulsar, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Una filial de l’Institut d’Estudis Catalans del tot renovadora que aplegaria, i aplega, encara ara, arquitectes, enginyers, geògrafs, biòlegs, economistes al voltant de la reflexió i la pràctica de l’ordenació del territori.

Nous mètodes, nous enfocaments i una profunda obertura disciplinar propagats a través d’un conjunt amplíssim d’iniciatives que van de la docència a l’activitat editorial, de la formació d’equips a la recerca, de la fundació d’institucions a la publicística. Un seguit d’iniciatives que contribueixen de manera decisiva a la concepció de la geografia com una ciència social.

Resulta ben interessant que fos precisament Lluch qui tingués aquest paper central en la renovació de la nostra disciplina a Catalunya. I ho és perquè, com s’ha dit, fou en molt bona mesura a través seu que s’havia establert la connexió entre la geografia d’avantguerra i la nostra geografia universitària dels anys seixanta i setanta. Fou a través de Lluch que vàrem venir a llegir Vila, Blasi o Iglésies. Això sol hauria justificat per a qualsevol persona tota una trajectòria professional. Doncs bé, Lluch no és només el pont principal que permet recuperar la millor tradició de la geografia catalana, sinó la llavor de canvi que hauria de transformar i superar de manera definitiva aquesta tradició.

3. Els pobles iugoslaus (Barcelona, 9 de juny de 1994) La tercera lliçó de què us volia parlar és una conferència pronunciada el dia 9 de juny de 1994 en aquesta mateixa casa, quinze anys més tard de la sessió d’investidura de Pau Vila. En aquesta ocasió, Enric Lluch parlà sobre “Els pobles iugoslaus”, en motiu de la cloenda del curs de la Societat Catalana de Geografia d’aquell any, que portava per títol Països, regions i fronteres en un món canviant. El contingut de la seva intervenció, inèdit, ens ha arribat a través d’una transcripció en brut, realitzada sota els auspicis de la junta de la Societat (Lluch, 1994). Es tracta, doncs, d’un text sense revisar, que tanmateix, té, al nostre entendre, una força extraordinària que n’aconsellaria la publicació. A nosaltres, ens permetrà tornar sobre alguns aspectes de la tècnica pedagògica de Lluch i sobre la seva concepció de la geografia.

Recordem, però, en primer lloc en quin context es celebrà la conferència.

L’any 1994 en feia tres que la guerra arrasava la antiga Iugoslàvia. Lluch, que com tants d’altres, havia seguit amb interès des de Catalunya l’experiència iugoslava, que en algun moment semblava obrir una tercera via, de seguida es va capficar pel tema (capficar-se a la seva manera: aplegant informació, seguint de manera atentíssima les notícies: com quan era menut i seguia la guerra d’Abissínia; com quan era adolescent i vigilava els moviments dels –69–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

fronts de la segona guerra mundial). De fet, ja el 1992, en tornar d’un viatge amb la Montserrat a Londres em va portar el llibre de Misha Glenny (1992), The Fall of Yugoslavia. Me’l va donar amb una dedicatòria referida al prefaci de l’actor serbi Boro Todorovic (1992) que encapçala l’obra. Prefaci que acaba així: “Bé, si aquest és el cas, camarades, no compteu amb mi: no us seguiré pas. No m’ensenyareu a odiar a ningú. I, per dir-vos la veritat, com més em reclameu i em recordeu la meva nacionalitat, menys sento que hi pertanyo. Com més apel·leu al meu patriotisme, menys patriòtic em sento per raó vostra. Aquí ho teniu. Aquesta és la meva posició”.

El moment era doncs dramàtic i la Societat va obrar amb gran oportunitat per organitzar la conferència i aconseguir (no sense resistència intensa per part seva, pel que sembla) que Enric Lluch hi intervingués. El text ens mostra en primer lloc la forma com Lluch, que ara tenia 66 anys, planteja un tema complex i d’actualitat, davant d’una audiència, certament interessada però no pas experta en una problemàtica intricada. D’antuvi s’hi presenta amb un dossier, elaborat expressament per a l’ocasió, que posarà en una tauleta, al costat de l’entrada, i amb una pila de llibres, que anirà aixecant a mesura que avanci l’explicació; a partir d’aquí, comença un recorregut històric sobre els avatars dels pobles dels eslaus del sud, des de la caiguda de l’Imperi Otomà fins a l’actualitat, donant mostres, tot i l’aparent simplicitat del relat, d’una erudició i un volum de coneixements extraordinari; però conscient que entre la Krajina, Eslavònia, Eslovènia, Voivodina, Montenegro, Dalmàcia i Ístria, pot acabar perdent l’audiència, empra un recurs magnífic: pren com a fil conductor de l’explicació la peripècia vital de Jovan Cvijic´, el gran geògraf serbi de començaments del segle passat, que, a més de ser un dels pares dels estudis (i del vocabulari) de la morfologia càrstica, va tenir un paper destacadíssim en l’establiment dels mapes i els arguments que varen culminar en els acords de Versalles.

I és així, amb el recurs d’apropar a través d’una vivència personal un tema llunyà i abstrús, com va construint el seu argument per explicar la formació de les contradiccions socials, econòmiques i territorials que havien originat el conflicte armat.

Més enllà del mètode i els recursos pedagògics, un i altres formidables, la conferència és una bona mostra de com Lluch concebia la Geografia. En primer lloc, emparentada de forma indissociable amb la història, aquella història que ell havia estudiat amb Reglà, amb Vicens Vives, amb Soldevila. De fet, durant anys ens va escandalitzar amb la seva negativa d’anomenar-se ell mateix geògraf, “jo sempre he dit que sóc professor de geografia, perquè això sí que és constatable per centenars de persones antigues alumnes, però no geògraf ”, diria encara l’any 1996, en una entrevista (Noguero, 1996, p. 36). No fa gaire vaig llegir que Lucio Gambi, el gran geògraf italià, també afirmava que era –70–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

historiador i no geògraf. Franco Farinelli, que va ser deixeble seu, explica aquesta negativa amb una argumentació que, ja ho veureu de seguida, sembla escaure fil per randa al capteniment de Lluch. Escoltem-ho en detall, perquè és una mica espès, però val la pena: “[Darrere la negació de Gambi, diu Farinelli] s’hi poden descobrir almenys tres intencions, que corresponen però a un sol propòsit. La primera, de natura per dir-ho així tàctico-defensiva, coherent amb l’afirmació dels filòsofs de Frankfurt segons la qual l’única manera de defensar una tradició és donant-li de manera decidida –però només aparent- l’esquena. La segona, propositiva, però també tàctica i fins i tot instrumental, tenia relació amb la millor manera de introduir temàtiques i arguments geogràfics a l’interior del discurs històric i historiogràfic italià. La tercera, més estratègica, es derivava de l’aguda percepció del caràcter minoritari (per dir-ho de manera eufemística) de la pròpia tradició a l’interior de les pràctiques geogràfiques a casa nostra, respecte les quals les de Gambi brillaven, en condicions que recorden el concepte leninista d’encerclament, per la seva vitalitat, vigor, intel·ligència, saber, obertura cap a la geografia internacional i cap al món, així com per la seva generositat intel·lectual, i no només intel·lectual” (Farinelli, 2008, p. 48).

Ara bé, l’obertura cap a la història no era pas exclusiva. De fet defensava que per la descripció i la interpretació de les societats humanes no n’hi havia prou amb les aportacions de geògrafs i historiadors, sinó que calia integrar totes les branques de “l’arbre de les ciències de la societat”, com l’economia política, la demografia, la ciència política, la sociologia, l’antropologia cultural, l’urbanisme. Propugnava doncs un abatiment complert de les barreres disciplinars, sense per això renunciar a les especificitats i les aportacions de cada branca.

En el camp de la docència, la formulació més ambiciosa d’aquests plantejaments va ser, com hem vist, la formació de la Divisió de Ciències Socials de la Universitat Autònoma. Formulació, que una vegada trencada la unitat, tractà de mantenir en el programa docent i la composició del Departament de Geografia, en el qual durant molts anys han conviscut geògrafs, economistes, sociòlegs, demògrafs i enginyers, així com amb d’altres propostes més específiques, destinades a trencar les barreres a entre les matèries impartides. L’exemple més clar d’això varen ser els programes troncals, impulsats per Lluch a partir de mitjans dels anys setanta, que aplegaven totes les principals matèries d’un curs al voltant d’un únic exercici (programes que, sigui dit de passada, el Departament ha reprès recentment en els seus programes de postgrau).

Des del punt de vista de l’obra escrita, l’intent més complert i reeixit d’aplicar aquestes concepcions és la Geografía de la Sociedad Humana a què abans ens hem referit. Es tracta d’una panoràmica de gran ambició, dirigida per Lluch durant la primera meitat dels anys vuitanta, que tractava d’oferir, precisament des d’una perspectiva pluridisciplinar, un fris o una interpretació de les dinàmiques territorials, econòmiques i socials a escala planetària. S’ha dit sovint –71–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

que l’obra, en la qual participaren dotzenes d’autors de moltes disciplines diverses, quedà prematurament envellida pel col·lapse del sistema socialista i les transformacions que hi anaren aparellades. Així és certament per al que cerca en l’obra la dada d’actualitat, el coneixement de la realitat immediata, però no ho és, al meu entendre, de cap manera, pel què fa al mètode, el discurs de fons i a l’ambició epistemològica.

Totes aquestes tensions i aquestes aspiracions respecte el paper de la geografia són ben presents en la lliçó sobre els pobles iugoslaus, lliçó, que s’acaba, per cert, amb la reivindicació d’una certa tradició cultural i, si ho voleu, cívica i política.

“Mentre a l’Europa Occidental estem fent una operació que se’n podria dir federalista, els Estats-Nació perden força cap avall a base de regions autònomes i Länder, etc. i cap amunt a base de la Unió Europea (...), això a l’Europa oriental no passa, sinó al contrari: el federalisme soviètic s’ha desfet, el federalisme iugoslau s’ha desfet i això fa pensar que potser ha passat el temps d’aquell pacte sinal·lagmàtic de Pi i Margall, o del meu mestre de paper –de paper de lectura- que és el senyor Antoni Rovira i Virgili. Per fortuna el meu pare tenia la col·lecció de la Revista de Catalunya i a la meva adolescència o als 12, 13 o 14 anys, que ho llegeixo tot, doncs vaig llegir tota la Revista de Catalunya. Per tant em vaig empapar molt de Rovira i Virgili, que ja sabem que era un deixeble –també de paper- de Francisco, o Francesc, Pi i Margall” (Lluch, 1994, p. 21).

4. Discurs d’acceptació del Premi Ramon Fuster (Barcelona, 20 de març de 1985) La darrera lliçó d’Enric Lluch a la qual volia proposar-vos d’atansar-nos és una mica atípica. Hem glosat tres lliçons seves que ens han permès parlar del Lluch pedagog i també d’apropar-nos a alguns aspectes de la seva obra i la seva trajectòria. Com heu vist, la primera, la de Liverpool el 1958, ens ha dut a referir-nos sobretot als anys de formació. La segona, la laudatio de Pau Vila el 1979, ens ha portat a parlar una mica de la seva posició en l’evolució de la geografia catalana contemporània. I la tercera, la conferència a la Societat Catalana de Geografia el 1994, de la seva concepció de la geografia.

Crec que a aquestes alçades ja deu ser ben evident a tots que el saber geogràfic no va ser mai, per a Lluch, una finalitat per si mateix. Tenia, certament, l’ambició de comprendre, d’interpretar, d’entendre. Però aquesta ambició no responia exclusivament una finalitat erudita ni, encara menys, la de satisfer els requeriments d’un escalafó acadèmic que mai no li va interessar. Volia comprendre per transformar, per ajudar a transformar el territori i millorar la societat.

Discret com era, no crec que mai s’hagués permès parlar d’ell mateix en aquests termes. Més aviat en les poques ocasions en les quals es permetia de referir-se a si mateix en públic era gairebé sempre a través de la ironia, aquella germana de sang de la intel·ligència. La quarta i darrera lliçó a què volia referirme n’és una bona mostra. Es tracta del discurs d’acceptació d’Enric Lluch del –72–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

premi Ramon Fuster, que li fou concedit pel Col·legi de Doctors i Llicenciats l’any 1985. L’acte tingué lloc el dia 20 de març d’aquell any a la seu del Col·legi i consistí en la intervenció d’Albert Balcells sobre la trajectòria de Lluch que hem esmentat abans i la resposta d’aquest darrer. D’ambdós textos ens n’ha arribat una transcripció, publicada en el butlletí del Col·legi (Balcells, 1985; Lluch, 1985).

Si l’hem volgut triar, és, com dèiem, perquè resulta un dels pocs casos publicats en què Lluch parla d’ell mateix. Començà tot afirmant que molt es temia que, amb el seu parlament laudatori, Albert Balcells s’hagués “jugat avui el seu prestigi d’historiador, portat per la benevolència, per l’amistat i per la cordialitat”. A continuació, amb un to humorístic, va anar assenyalant allò que, al seu entendre, eren alguns dels trets fonamentals del seu caràcter i la seva trajectòria: la necessitat de treballar en equip per “instint de supervivència”; la seva voluntat de “ser segon de bord i no pas capità”; l’obstinació de mantenir unes idees i d’anar-les repetint moltes vegades “en diferents ambients, classes, conferències, predicacions, reunions, hores d’allí, hores d’aquí, qui sap si a la tarda o diumenges al matí” però “no com aquell que està construint una gran obra”, “sinó simplement funcionant de manera instintiva i espontània cada matí, cada tarda”; la versatilitat, la incapacitat de limitar-se a un sol àmbit, a un sòl camp especialitzat, de no voler fer una sola cosa, encara que gran, sinó moltes en moltes direccions diverses.

Us convido que llegiu el text sencer de la intervenció, que no té preu. Si ho feu, sota la pretesa lleugeresa del parlament, hi trobareu un passatge que diu molt, crec, de l’actitud d’Enric Lluch davant de la geografia i davant de la societat. Un passatge que parla la necessitat de no rendir-se i d’actuar, siguin quines siguin les circumstàncies, i cal recordar que, al llarg de la seva vida, des del començament fins al mateix final, Lluch en va conèixer algunes de ben dramàtiques. Un passatge que resulta, penso, particularment adequat per la situació en què es troba avui el nostre país. Lluch hi reivindica el voluntarisme: “Aquella cosa tan denigrada, que deu fer quedar tan malament, que ha de ser tan poc materialista històrica. El voluntarisme, és a dir, fer les coses quan no es deuen fer, quan no hi ha les circumstàncies, quan no comptes amb els recursos, quan tu no tens la preparació, quan no saps com te’n sortiràs, quan penses que acabarà probablement molt malament, i tot i això, fer-ho. I per tant una [...] cosa que jo proposaria als més joves de la sala, ja que als més grans no cal que els expliqui aquestes coses, és la de tenir un cert respecte davant les actituds voluntaristes que de vegades acaben sent molt pràctiques” (Lluch, 1985, p. 11).

Tant de bo que l’exemple d’Enric Lluch, les seves lliçons de geografia i no només de geografia, siguin per tots nosaltres una inspiració per anar endavant i per construir, precisament, una voluntat col·lectiva. La voluntat de sortir de la situació en la qual ens trobem i avançar envers una societat més equitativa, més culta i més justa.

–73–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 59-74 Quatre lliçons d’Enric Lluch

Oriol Nel·lo

Referència de les obres citades ALBet, Abel [ed.] (1997). Enric Lluch. L’obra escrita. Barcelona: Societat Catalana de Geografia (394 pàg.).

BaLCeLLs, Albert (1985). [Glossa biogràfica d’Enric Lluch] dins “Enric Lluch: el premi Ramon Fuster d’enguany”, Butlletí del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, núm. 51, abril-juny, p. 6-10.

EsPinàs, Josep Maria (1998). “Lliçó i goig”, Avui, 21 de febrer.

FaRineLLi, Franco (2008). “Il maestro di ogni difficoltà”, dins Maria Pia gueRMandi; Giuseppina tonet [ed.]. La cognizione del paesaggio. Scritti di Lucio Gambi sull’Emilia Romagna e ditorni. Bolonya: Bononia University Press, p. 47-52. gaRCia RaMon, Maria Dolors (2013). “Enric Lluch i Martín (1928-2012). In memoriam.

Una mirada des del Departament de Geografia i Documents d’Anàlisi Geogràfica”, Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 59/2, p. 201-206.

GLenny, Misha (1992). The Fall of Yugoslavia. The Third Balkan War. Londres: Penguin, 194 pàg.

LLuCh, Enric (1958). Contemporary Spanish Literature. Liverpool, 4 de març 1958, document mecanografiat, 2 pàg.

– (1979). “Lliçó introductòria sobre Pau Vila i Dinarès. Breu cronologia biogràfica”, dins Pau Vila i Dinarès. Josep Ferrater i Mora. Doctors Honoris Causa. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, p. 3-11.

– [dir] (1981-1984). Geografia de la Sociedad Humana. Barcelona: Planeta, VIII volums.

– (1985). [Discurs d’acceptació del premi Ramon Fuster] dins “Enric Lluch: el premi Ramon Fuster d’enguany”, Butlletí del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, núm. 51, abril-juny, p. 10-12.

– (1990). [Nota sobre “Homenatge a Manuel Sanchis Guarner, d’Andreu Alfaro”] dins Vicent Maria RosseLLó veRgeR. Geografía Humana del País Valenciano. Vilassar de Mar: OikosTau, p. 4.

– (1994). Els pobles iugoslaus, conferència pronunciada a la Societat Catalana de Geografia, Barcelona, 9 de juny 1994, document mecanografiat, 21 pàg.

NadaL, Joaquim (2012). “Les meves Hores angleses”, dins Ferran soLdeviLa [1938]. Hores angleses. Barcelona: Adesiara, p. 67-76. neL·Lo, Oriol (2003). “Enric Lluch i Martín”, dins Antoni siMon [ed.]. Diccionari d’Historiografia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 739-740.

– (2008). Enric Lluch: la geografia, ciència social i compromís cívic. Intervenció en l’acte de inauguració de l’exposició “Enric Lluch: l’obra escrita”. Biblioteca de Humanitats, Universitat Autònoma de Barcelona, 18 de febrer 2008. http://oriolnello.blogspot.com.es/2012/12/ enric-lluch-la-geografia-com-ciencia.html NogueRo, Joaquim (1996). “(A)Punts cardinals. Entrevista a Enric Lluch”, Escola Catalana, núm. 329, abril, p. 29-38.

RosseLLó veRgeR, Vicent Maria (1990). Geografía Humana del País Valenciano. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 143 pàg.

SoLdeviLa, Ferran [1938]. Hores angleses. Barcelona: Adesiara, 2012, 311 pàg.

TodoRoviC, Boro (1992). “Preface”, dins Misha gLenny. The Fall of Yugoslavia. The Third Balkan War. Londres: Penguin, p. IX-X. univeRsitat autònoMa de BaRCeLona (1975). Declaració de principis per una universitat nova. Bellaterra, declaració aprovada pel Claustre el dia 15 de març de 1975, reproduïda a Commemoració del Manifest de Bellaterra (febrer-1975-abril 2000). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, p. 7-20.

–74–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 75-99 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.40

El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya1 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño

Enric Lluch investigador de les estructures territorials de Catalunya Pilar Riera Associació Catalana de Ciència Regional Departament de Geografia (UAB)

Introducció Les aportacions d’Enric Lluch a la geografia catalana son prou conegudes,2 han estat decisives en el desenvolupament de la geografia a Catalunya i en l’entroncament de la geografia catalana actual amb las dels geògrafs d’abans de la guerra. El seu paper com a mestre de geògrafs, primer a la Universitat de Barcelona i desprès a la Universitat Autònoma de Barcelona on fundà el departament de Geografia, ha deixat una forta empremta en un gran nombre de geògrafs catalans tant per la seva concepció de la geografia com 1. El text reprodueix la conferència pronunciada el dia 4 de juny de 2013 en l’acte d’homenatge a Enric Lluch i Martín (1928-2012). L’acte, celebrat a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans i presidit pel President de l’IEC i el Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, fou organitzat per l’Institut mateix, la Societat Catalana de Geografia, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, l’Associació Catalana de Ciència Regional i el Departament de Geografia de la UAB. S’ha optat per mantenir el text de la conferència tal com fou pronunciada, tot incorporant-hi les notes necessàries per referenciar les cites que hi figuren, així com les principals fonts emprades. La totalitat de l’acte d’homenatge es pot visualitzar a la videoteca de l’IEC: http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=395.

2. El llibre d’Abel Albet, Enric Lluch i Martín: l’obra escrita, publicat per la Societat Catalana de Geografia l’any 2007 ofereix una magnífica panoràmica de la trajectòria d’Enric Lluch.

–75–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

a ciència social com per la manera de plantejar la docència universitària amb iniciatives sempre innovadores i amb un gran respecte pels estudiants i pel professorat jove que s’iniciava amb ell en la tasca docent universitària.

Tot i que potser no ha obtingut el reconeixement que es mereixia és prou coneguda també la seva acció de promotor i iniciador d’importants iniciatives culturals del nostre país. Des de l’Enciclopèdia Catalana, que va iniciar juntament amb Max Cahner, als fins a l’Associació de Mestres Rosa Senat i les Escoles d‘Estiu, per citar-ne algunes. Queda per fer un balanç acurat de totes les iniciatives culturals en les quals Enric Lluch va participar; la seva manera callada i discreta, sense fer soroll, però amb el rigor i escrupolositat que el caracteritzava, n’ha pogut difuminar el rastre, però moltes institucions, potser sense saber-ho, tenen el seu origen en un equip de treball en el qual Enric Lluch va deixar la seva empremta de seriositat i rigor de la feina ben feta.

La faceta més desconeguda de l’Enric Lluch és la d’investigador; tres són els temes als quals va cenyir quasi tota la seva recerca: les aportacions dels geògrafs catalans d’abans de la guerra, les estructures territorials del país i la divisió territorial de Catalunya, aquestes dues últimes estan fortament entrelligades en molts dels seus treballs.

A l’estudi de les estructures territorials va dedicar dos treballs: les àrees de trànsit del autobusos de línia i l’estudi sobre la delimitació de les àrees funcionals. Si bé aquests dos treballs tenen uns objectius i una magnitud de plantejament molt diferent, els dos presenten les característiques principals de la seva faceta d’investigador: en primer lloc la seva obertura científica. En efecte Enric Lluch, a l’hora d’abordar una recerca no se cenyia a una escola científica sinó que l’abordava des de plantejaments científics i escoles geogràfiques diverses, aquesta múltiple focalitat suposava un coneixement previ de la literatura científica de les diverses escoles geogràfiques i les seves metodologies sobre els temes de les seves recerques. En segon lloc, a l’hora d’iniciar una recerca Enric Lluch partia d’un coneixement molt exhaustiu de Catalunya, i de tota la literatura escrita sobre el tema, en aquest sentit prestava molta atenció no només a les aportacions dels científics i acadèmics estudiosos dels temes de recerca sinó també als opuscles i revistes locals per modestes que fossin, a les publicacions i “papers” d’associacions, sindicats, agrupacions de caire polític, cultural, etc.; les extenses bibliografies dels seus treballs són una bona mostra d’aquesta exhaustivitat. Ambdues característiques, obertura científica i coneixament previ exhaustiu, són presents en tots els seus treballs i en totes les tasques que va empendre.

Les seves recerques sobre les estructures territorials estaven estretament relacionades amb el que potser va ser el seu principal tema d’interès: la divisió territorial de Catalunya. Una futura divisió territorial s’havia de basar en un coneixement aprofundit de les estructures territorials, no pas per adaptar-s’hi mimèticament ni de bon tros, sinó perquè sense trair-les fossin un instrument –76–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

d’una major justícia territorial. En els dos treballs citats aquesta referència a la futura divisió territorial s’explicita clarament.

El treball sobre l’evolució de les àrees de trànsit dels autobusos de línia El treball “L’evolució de les àrees de trànsit dels autobusos de línia a Catalunya. 1934-1962” té el seu origen en el treball de curs de l’assignatura de Geografia d’Espanya que impartia Enric Lluch a la llicenciatura de Geografia, Història i Art de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, el curs 1964-1965. Alguns alumnes per indicació seva van estudiar les àrees d’influència d’algunes ciutats catalanes.3 A partir d’aquests treballs Enric Lluch organitzà un seminari amb els mateixos alumnes als quals s’afegí l’economista Eugeni Giral, que havia col·laborat amb Enric Lluch en altres treballs. Es tractava d’estudiar quins eren els àmbits d’influència de les ciutats catalanes a partir de la intensitat de trànsit de les línies d’autobusos; les àrees de influència es definien a partir de la disminució de la intensitat de la freqüència de les línies. Aquest tipus d’anàlisi s’havia portat a terme en alguns països europeus. Els treballs del geògraf britànic F.H.W. Green (1950),4 els estudis sobre Suècia de C. Godlung (1951), i d’A. Meynier (1934) sobre el massís Central francès entre d’altres, van ser un punt important de partida. Enric Lluch tenia un ampli coneixement de la literatura sobre aquest tema publicada en revistes, llibres, actes de congressos de geografia i en documents diversos de diferents països. A Catalunya, els germans Rubió i Tudurí l’any 1934 incorporaren els mapes de les intensitat de trànsit de les línies d’autobusos i dels ferrocarrils en el Regional Planning. Aquest treball en la dècada dels anys seixanta era encara poc conegut, ja que no va ser fins l’any 1976 que es va fer la seva reedició a la revista Novatècnia amb motiu del Congrés de Cultura Catalana; Enric Lluch coneixia ja a finals dels anys 50 el treball dels germans Rubió i el seu avantprojecte de “Regional Planning’’.

El que el treball aporta de nou als estudis citats és per un costat la seva anàlisi diacrònica que permet analitzar l’evolució de les estructures territorials que les àrees de trànsit configuren, i per un altre el tractament diferenciat que es fa de la capital; aquesta diferenciació és clau ja que el pes de la gran ciutat, si no es diferencia emmascara el paper estructurant de les ciutats mitjanes; en aquests dos sentits en el treball de les àrees de trànsit dels autobusos de línia s’estudiaven les àrees resultants per als anys 1934 i 1964, i es diferenciaven les línies amb origen i destí a Barcelona.

L’entroncament que segons Enric Lluch tenen o haurien de tenir les estructures territorials que generen els autobusos tant amb el planejament com amb la proposta d’una nova divisió territorial queda ben palès en les dues últimes conclusions d’aquest treball: 3. Jaume Torras estudià Manresa; Carme Massó, Olot; Mª Rosa Reixach, Granollers; i Pilar Riera, Vic. 4. F.H.W. Green va publicar diversos treballs sobre aquest tema, a la bibliografia citem únicament el més rellevant.

–77–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

“El coneixement de la xarxa de serveis d’autobusos i de la malla de les àrees d’organització és un element aprofitable per al planejament territorial. Ja els germans Rubió i Tudurí el tingueren en compte quan prepararen el “regional planning” per a la Generalitat. Potser no seria inútil de confrontar aquests criteris amb els altres utilitzats per a les delimitacions territorials internes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.5 La revisió de la divisió territorial de 1937 que algun dia caldrà emprendre no hauria d’oblidar aquest element de la geografia dels serveis al costat dels altres factors socioecònomics demogeogràfics i polítics. L’adequació de les àrees administratives de Lleida o Manresa a les respectives àrees funcionals, per posar algun exemple, augmentaria el grau de racionalitat de l’organització territorial del país”.

L’estudi sobre la delimitació de les àrees funcionals L’estudi sobre la delimitació de les àrees funcionals (EDAF),6 si bé partia del mateix interès per l’anàlisi de les estructures territorials, els seus objectius eren més amplis i més complexos. Es plantejava el coneixement de les relacions entre localitats motivades per la demanda de béns i serveis i per tant la delimitació de les àrees d’influència de les ciutats catalanes. El coneixement de la realitat empírica d’aquestes relacions s’obtenia a partir d’un extens qüestionari, d’unes 200 preguntes que es va enviar a tots els municipis de Catalunya i a un centenar de nuclis de població allunyats del nucli capital. Per tal de no limitar a priori les àrees de localitats limítrofs, l’àmbit d’estudi es va ampliar fins el meridià d’Osca i el paral·lel de Castelló, es tractava de poder delimitar per la part occidental l’àrea de Lleida i la petita àrea del Pont de Suert, i pel sud les àrees d’Amposta i de Tortosa, i en el seu cas els límits dins de Catalunya de localitats aragoneses o valencianes. En total es van estudiar unes 1.600 localitats. En la mesura en què els fluxos no serien necessàriament unidireccionals sinó que per a una mateixa funció podien tenir destinacions a dues o més localitats, el qüestionari d’enquesta contemplava aquesta possibilitat i incloïa diferents intensitats de relació entre les localitats. De fet l’estudi havia de permetre no només la delimitació de les àrees d’influència de les localitats sinó també la identificació dels territoris poc polaritzats i basculants entre dos o més centres. Per tal de portar a terme l’estudi calia disposar de la totalitat dels qüestionaris, aquest requeriment va allargar força aquesta fase del treball.

L’estudi es va iniciar l’any 1972 i va ser finançat en una primer etapa pel Servei d’Estudis de Banca Catalana i en una segona etapa per la CAyCyT (Comisión Asesora de Investigación Cientifica y Técnica). El primer equip de 5. L’any 1964 s’iniciaven els treballs del Pla director de l’àrea metropolitana Barcelona, i els tres volums de la Memòria es publicaven el 1966. Per a la delimitació de l’àmbit metropolità i dels subàmbits es van utilitzar un conjunt de 10 criteris. Enric Lluch, coneixedor dels treballs que es duien a terme en la redacció d’aquest pla, suggeria un nou criteri per a aquesta delimitació. Si bé el transport col·lectiu per autobusos de línia no es va incorporar com a criteri de delimitació, sí que es va incorporar en l’anàlisi i diagnosi de la mobilitat (gràfic 23 del vol. III).

6. Per voluntat d’Enric Lluch tot el material relacionat amb aquest estudi està dipositat a la Cartoteca de Catalunya. Agraïm a la Sra. Carme Montaner, directora de la Cartoteca que hagi facilitat la consulta d’aquest material.

–78–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

treball estava integrat per Enric Lluch i Pilar Riera, geògrafs, Eugeni Giral, economista, i Joan Soler i Riber, estudiós del territori. Joan Soler havia treballat amb Enric Lluch a principis de la dècada dels anys seixanta en els treballs sobre la comarcalització del País Valencià; aquesta comarcalització fou àmpliament divulgada i adoptada, i va ser coneguda al País Valencià com la comarcalització de Joan Soler. Soler és també l’autor dels quadres comarcals de la Gran Enciclopèdia Catalana. En la segona etapa del treball s’incorporaren a l‘equip Pau Alegre, Rosa Ascon, Helena Estalella, M. Dolors Garcia Ramon, Carmen Gonzalo, Lluís Riudor, Montserrat Terrades i Antoni F. Tulla, professors del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per tal de tenir un treball conjunt sobre les àrees funcionals als Països Catalans, es varen establir contactes i es van fer una sèrie de reunions amb geògrafs, economistes i sociòlegs de Perpinyà, València i Ciutat de Mallorca. L’objectiu era que des de grups de treball de cada país es portés a terme un mateix treball amb la mateixa metodologia, o amb metodologies semblants per tal de poder comparar i unificar els resultats per al conjunt dels Països Catalans. Aquests contactes no van acabar de donar els seus fruits i només al País Valencià es van fer alguns treballs sobre les àrees funcionals (Sorribes i Verger, 1982).

El treball estava clarament i explícitament relacionat amb la teoria del lloc central formulada pel geògraf alemany Walter Christaller i represa i modificada per altres geògrafs. Seguint les propostes i supòsits d’aquesta teoria el treball havia de permetre la identificació de jerarquies de les localitats en funció dels seus àmbits d’influència i de les funcions que tenien; jerarquies de funcions en raó de la seva freqüència en el conjunt de localitats estudiades, i jerarquies de les àrees d’influència a partir de la seva superfície i de la seva població. Aquestes jerarquies havien de permetre també la identificació de diferents nivells de les localitats, de les funcions, així com de les àrees d’influència. Lluch partia però del supòsit de la complexitat del territori, i per tant el treball havia de posar de manifest aquesta complexitat, això implicava contemplar i reconèixer les possibles distorsions als esquemes teòrics, per exemple el possible solapament d’àrees, la coexistència en el territori d’àmbits molt polaritzats i d’altres amb poca polarització, distorsions en les jerarquies i en els nivells de localitat de funcions, i d’àrees, etc.

Tanmateix, tot i que partia de què “un veritable coneixement de la realitat no s’obtindrà sense un intent de comprensió teòrica”, el seu interès principal era el coneixement de la realitat catalana, i la seva possible utilització per la futura divisió territorial: “Del coneixement acurat de la realitat empírica i de la possible interpretació voldríem extreure’n elements de judici i elements de comprensió per a alguns aspectes del planejament territorial (sanitat, educació, comerç al detall, etc.). Concretament, per a l’ordenació administrativa del territori que hagués de substituir la Divisió Territorial instaurada l’any 1936, esperem que els treballs de l’estudi de delimitació de les àrees funcionals podrien constituir una de les bases documentals d’estudi, tant per a una –79–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

tipologia d’equipaments convenients a cada localitat en tant que centre funcional, com sobretot per a la delimitació d’àrees que assegurin la major racionalitat espacial”.

Enric Lluch, tenia un vastíssim coneixement de la literatura que la teoria de lloc central havia generat, aquest coneixement comprenia per un costat els treballs dels geògrafs que més directament havien reelaborat la teoria, des dels primers treballs del geògrafs B. J. L. Berry i W. Garrison (1958, 1967)7 fins el treball de K.S.V. Beavon (1977) i les aportacions crítiques a la teoria de geògrafs tan significatius com per exemple P. Claval (1966) i E. Bonetti (1964);8 per un altre costat coneixia amb exhaustivitat els treballs que es platejaven aprofundir en el coneixement empíric de les estructures funcionals de diferents territoris, tant els treballs que es basaven directament en la teoria del lloc central com aquells que la seva relació amb la teoria era llunyana i fins i tot aquells que no tenien cap relació ni vincle amb les formulacions teòriques de Christaller de 1933. Els estudis empírics eren els que més interès li suscitaven, ja que li permetien comparar metodologies d’anàlisi, plantejaments i enfocaments diversos, i presentació de resultats i conclusions no sempre coincidents, sobre estructures funcionals de realitats molt diferents. Aquests treballs configuren un ampli ventall de referències. Per posar alguns exemples ens podem referir als treballs de M. Palomaki (1964) sobre Finlàndia, de J. Gaspar (1972) sobre Évora, d’A. Piatier (1971) sobre el Midi-Pyrenées, de B. Cori (1977) sobre Itàlia, de J. R. Tarrant (1967) sobre Eastern yorkshire, de J. V. Marshall (1969) sobre l’àrea de Toronto, etc. Va dedicar també una particular atenció als treballs sobre fluxos i sobre grafs; els treballs de K. J. Kansky (1963), J. B. Nystuen i M. F. Dacey (1961), i R. Chorley i P. Haggett (1969) sobre grafs de xarxes, i el conjunt d’articles de L. A. Brown9 sobre fluxos telefònics i de viatges al treball en són uns exemples clars.

L’ampli recull bibliogràfic que Enric Lluch utilitza inclou a més treballs de disciplines properes a la geografia que, des de perspectives diverses, tracten temàtiques relacionades amb les ciutats i el seu paper en el territori, i sobre aspectes històrics de formació de mercats, etc.; les obres del sociòleg Manuel Castells sobre la ciutat i les de l’historiador Josep Fontana sobre la formació del mercat espanyol en serien una mostra.

“La bibliografia de treballs anteriors efectuats a Catalunya o relatius a Catalunya, teòrics o pràctics és tanmateix escassa.” Així es refereix Enric Lluch als treballs sobre Catalunya; cita els treballs de la Ponència de la Divisió Territorial (1933), i concretament l’enquesta dels mercats i de l’atribució comarcal com a gran referent; els plans de regionalització hospitalària i les comarcalitzacions educatives són també referents pel fet de que es plantegen la delimita7. Berry i Garrison van publicar diversos articles sobre el desenvolupament de la teoria de lloc central, Citem a la bibliografia els més significatius.

8. Citem únicament els treballs més significatius d’aquest autors sobre la teoria del lloc central.

9. Del conjunt d‘articles de Brown i els seu col·laboradors citem únicament el que va escriure conjuntament amb J. Homes.

–80–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

ció d’àrees per a la prestació de serveis; l’Atlas Comercial de España de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació d’Espanya és un altre dels referents importants; com és ben conegut l’Atlas es basa en una enquesta als municipis per delimitar les àrees comercials. Ara bé, si bé Enric Lluch constata les poques referències que hi ha sobre Catalunya, disposa d’una extensa recopilació de treballs que tracten el tema des d’un punt de vista més colateral o parcial: opuscles i revistes comarcals, publicacions d’un ampli ventall d’entitats, siguin sindicats, agrupacions professionals, propostes de partits polítics, centres culturals, etc. Uns anys més tard, el 1983, conjuntament amb Oriol Nel·lo publicarà el recull de propostes sobre la divisió territorial en el qual queden incloses moltes d’aquestes publicacions (Lluch i Nel·lo, 1983).

Dels pocs treballs que s’havien plantejat la delimitació d’àrees a partir d’anàlisis empíriques i per al conjunt del territori, un interès particular li van suscitar els treballs de Tomàs Aluja10 (1983) i els de Joan Soler i Riber (1975).

Tomàs Aluja era un enginyer que estudiava mètodes de classificació aplicats a dades municipals. El resultat del seu treball permetia identificar espais comarcals polaritzats a l’entorn de capitals comarcals, i identificava també espais indeterminats que basculaven entre dos o més centres; probablement era el primer treball que posava de manifest l’existència d’aquests espais no polaritzats a partir d’una anàlisi empírica. Joan Soler i Riber, membre del grup de treball de l’estudi de les àrees funcionals, s’havia interessat pels espais subcomarcals; sobre aquest tema havia publicat un article a la Miscel·lània Pau Vila (Soler, 1975). El treball de Soler i Riber delimitava espais subcomarcals a partir de l’anàlisi de l’enquesta de la Ponència de la Divisió Territorial de Catalunya de l’any 1933; les “unitats territorials bàsiques” resultants del seu anàlisi posaven de manifest l’existència d’un nivell d’àmbits territorials i d’uns nuclis que els aglutinaven que estructuraven també el territori de Catalunya. Fins aleshores els estudiosos del territori només havien considerat els espais comarcals i els espais regionals. En paral·lel als treballs de Soler, el geògraf Joan Rebagliato (1975) s’havia interessat per aquestes unitats subcomarcals i havia publicat un article sobre aquesta qüestió a la Miscel·lània Pau Vila.

Paral·lelament a la realització del treball sobre les àrees funcionals, Enric Lluch dirigeix uns treballs de recerca al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona que fan referència a les àrees funcionals.

Dos d’aquests treballs aborden els espais que generen un serveis concrets: són el treball de Rosa Ascon (1975) sobre les àrees postals a Catalunya i el de Pilar Riera (1975) sobre les àrees educatives a la regió de Girona; un tercer treball aborda el tema des d’un enfocament diferent, es tracta del treball de Maria Villanueva (1975) sobre l’aplicació del model probabilístic de Huff a quatre mercats de Barcelona. El model probabilístic de Huff (1964) representava un nou enfocament per al model gravitatori formulat per Reilly els 10. El treball de Tomàs Aluja es va publicar l’any 1983, però Enric Lluch ja el coneixia d’abans.

–81–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

anys 30. El treball de Maria Villanueva va ser la primera aplicació d’aquest model a Catalunya.

Uns anys més tard, i entroncant amb l’interès per les estructures territorials, Enric Lluch va codirigir, conjuntament amb Antoni Tulla i Antoni Serra i Ramoneda, un treball sobre la vertebració del territori metropolità encarregat per Transports Metropolitans de Barcelona. El treball es va fer en el marc de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona i no es va arribar a publicar.

Interessat pels fluxos integrats, és a dir per aquells fluxos que integren una multiplicitat de relacions, Enric Lluch va dirigir un treball de Rosa Ascón, Helena Estalella i Pilar Riera sobre els fluxos telefònics en el que a partir de dades subministrades per la CTNE es podien identificar els àmbits que generaven les trucades telefòniques. Era la primera vegada que s’utilitzava aquesta informació per a la delimitació d’àrees. La informació va permetre identificar unes àrees que, tot i la no existència de la fricció de l’espai, eren molt similars a les àrees resultants dels primers resultats del treball de les àrees funcionals.

Els fluxos telefònics evidenciaven el paper predominant de Barcelona en la quasi totalitat del territori.

Previ a la finalització del treball se’n van publicar diversos avenços. Els més significatius van ser, en primer lloc, el presentat al col·loqui organitzat per la Fundació Jaume Bofill l’any 1979, en el que es presentaren alguns resultats sobre l’àrea basculant entre Girona i Figueres i alguns resultats per algunes funcions, i segonament el treball amb resultats parcials sobre l’àrea de Girona que es va publicar a la miscel·lània commemorativa dels 10 anys del Col·legi Universitari de Girona, l’any 1981. En la tesi doctoral de Pilar Riera sobre les àrees funcionals a Catalunya es presenten els resultats i les conclusions del conjunt de l’estudi, posteriorment es van publicar dos articles amb els resultats més significatius, un a la revista Arrel de la Diputació de Barcelona i l’altre a Banca Catalana. Revista Econòmica.

Consideracions finals L’anàlisi sobre les àrees funcionals porten Enric Lluch a una sèrie de reflexions i consideracions sobre les estructures territorials, sobre les polítiques territorials correctores de les disfuncionalitats, sobre la seva relació amb el model socioeconòmic, etc., idees i reflexions que van molt més enllà de les que es podien trobar en l’àmplia bibliografia de referència.

Una primera línia de reflexió és la consideració i identificació dels factors que incideixen en les relacions entre localitats, i per tant a les àrees d’influència que aquestes relacions generen. Un primer grup de factors és el que fa referència a la subjectivitat dels fluxos; en efecte els fluxos entre localitats varien necessàriament en funció dels nivells d’informació i dels grups socials als quals pertanyen les persones, per tant no és sempre el fet econòmic el que explica les relacions i fluxos entre localitats (això suposaria una informació perfecta, una estandardit–82–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

zació de l’oferta, una percepció exacta i homogènia dels costos...); en aquest sentit, Enric Lluch alerta de la necessitat de tenir present l’existència d’aquests factors subjectius que no sempre, però, es poden incorporar en les anàlisis de territoris d’una certa grandària, com era els cas de l’estudi de les àrees funcionals de Catalunya. Un segon grup de factors el configuren els canvis i modificacions en les infraestructures i els avenços tècnics dels mitjans de transport; aquests canvis i modificacions poden intensificar o disminuir determinats fluxos, i reforçar o disminuir la importància d’una localitat i d’una àrea. Un tercer grup de factors està relacionat amb l’ampliació o modificació dels espais de producció en la mesura que poden suposar canvis en la mobilitat de la població i modificacions en les estructures econòmiques de les localitats. Finalment la voluntat de control dels agents públics i privats incidirà també en els àmbits de les localitats, en aquest sentit una determinada divisió del territori per a la prestació de diversos serveis i la localització dels equipaments corresponents (sanitaris agraris, educatius...), i la divisió territorial administrativa influencien clarament els àmbits funcionals, ja que generen uns fluxos obligats en unes direccions determinades; el mateix paper tenen les decisions d’agents privats sobre la localització de determinats equipaments comercials o serveis.

Una segona línia de reflexió gira al voltant del fet que: “el caràcter del sistema social en el temps i en l’espai, genera un territori no homogeni en cap d’aquestes dues dimensions i fa aparèixer com a “espontànies” les estructures que s’adapten a la lògica del sistema.”

El treball de les àrees funcionals no podia donar resposta als interrogants que planteja Lluch en aquestes línies, havia de ser tant sols el punt de partida que proporcionava informació sobre l’estructura espacial de les relacions entre localitats motivades per la adquisició de béns o de serveis. Els mecanismes del sistema econòmic en la configuració de les estructures territorials i dels espais i àrees funcionals no són sempre evidents i la seva identificació no és fàcil, ara bé, la comprensió del territori per tal de poder-hi actuar i de dissenyar polítiques correctores passa necessàriament per la identificació de les lògiques del sistema. La reflexió d’Enric Lluch plantejava un camp de recerca i de pensament territorial sobre el qual en els últims anys hi ha hagut aportacions teòriques de gran interès.

Una tercera línia de reflexió tracta sobre el paper que han de jugar les localitats en el desenvolupament econòmic del país. Les localitats que generen una àrea d’influència al seu voltant no han de coincidir necessàriament amb els pols que hagin d’induir el desenvolupament econòmic. El coneixement de la realitat és segons Enric Lluch previ i indispensable per a la presa de decisions públiques sobre el territori i el seu desenvolupament, però no ha de condicionar d’una manera determinant aquestes decisions: és tant sols una eina, imprescindible és clar, per a les polítiques públiques.

Aquestes tres línies de reflexió, Enric Lluch les plantejava als inicis de la dècada dels anys setanta i van quedar esbossades i formulades en documents in–83–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

terns manuscrits. En el treball de les àrees funcionals no s’hi veuen reflectides perquè cadascuna d’elles aborda temàtiques que cauen fora dels seus objectius.

Tanmateix són ben significatives del seu pensament i les podríem rastrejar en altres treballs seus i en el conjunt de la seva activitat acadèmica.

Els dos treballs d’Enric Lluch comentats, més enllà dels seus plantejaments teòrics, tenen una clau comuna clarament explícita: fornir informació i documentació per a una futura divisió territorial; malauradament quan l’any 1987 s’aprova la divisió comarcal aquests treballs i tants d’altres no es tingueren en compte.

Per acabar, i amb paraules d’Abel Albet: “en la trajectòria de Enric Lluch, com a geògraf i com a investigador, no es troba mai una visió de la geografia entesa com una descripció estàtica, finalista i acadèmicament conformista, sinó que l’èmfasi del seu treball sempre rau en la interpretació o bé en l’aplicabilitat, en l’anàlisi de les implicacions i repercussions en i per la realitat quotidiana. És per això que la geografia de Lluch és ben propera tant a l’ordenació del territori com a la seva organització”. (Albet, 2007, p. 27)

La geografia tal com la concebia Enric Lluch és una ciència “socialment útil per a la transformació de la societat”.

Bibliografia aLBet, abel [ed.] (2007). Enric Lluch i Martín: l’obra escrita. Barcelona: Societat Catalana de Geografia. aLegRe, Pau et al. (1981). “Àrees funcionals a la vegueria de Girona: una primera aproximació”, dins: Estudi General. Girona: Col·legi Universitari de Girona, p. 251-287. Reproduït a: Enric LLuCh; Oriol NeL·Lo. El debat de la Divisió Territorial de Catalunya. Edició d’estudis, propostes i documents (1939-1983). Barcelona: Diputació de Barcelona, 1983, sec.

II, doc. 21, p. 1024-1068.

Aluja, Tomàs (1983). “Determinació dels centres d’ atracció i llur zona d’influència en funció dels equipaments municipals”, dins: Enric lluch; Oriol Nel·lo. El debat de la Divisió Territorial de Catalunya. Edició d’estudis, propostes i documents (1939-1983). Barcelona: Diputació de Barcelona, 1983, sec. I, doc. 78, p. 839-857.

AsCon, Rosa (1975). “La diferenciació territoral de les àrees postals a Catalunya 1960-1970”, Documents d’Anàlisi Territorial, núm. 1, p. 2-40.

AsCon, Rosa; Helena estaLeLLa; Pilar RieRa (1979). “Les divisions territorials: comarques i divisions administratives”, Butlletí del Centre d’Estudis Municipals i Territorials, núm. 11-12, p. 7-23. Reproduït a: Enric LLuCh; Oriol NeL·Lo. El debat de la Divisió Territorial de Catalunya. Edició d’estudis, propostes i documents (1939-1983). Barcelona: Diputació de Barcelona, 1983, sec. I, doc. 48, p. 443-453.

Atlas Comercial de España (1963). Madrid: Consejo Superior de Cámaras de Comercio, Industria y Navegación.

Beavon, Keith S. O. (1977). Central places theory: a reinterpretations. Newyork: Logman.

Traducció castellana: Geografia de las actividades terciarias: una reinterpretación de la teoria de los lugares centrales. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1981.

BeRRy, Brian J. L. (1967). Geography of market centers and retail Distribution. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall. Traducció castellana: Geografia de los centros de mercado y distribución al por menor. Barcelona: Vicens Vives, 1971.

BeRRy; Brian J. L.; William GaRRison (1958). “Recent development of central place theory”.

Papers and Proceedings of Regional Science Association, núm. 4, p. 107-120. Traducció cas–84–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

tellana: B. SeCChi [ed.], Análisis de las estructuras territoriales. Barcelona: Gustavo Gili, 1968, p. 144-159.

Bonetti, Eliseo (1964). La teoria della località centrali. Trieste: Università degli Studi di Triestre, Facoltà di Economia e Commercio, Istituo di Geografia.

BRown, Lawrence A.; John HoMes (1971). “The delimitation of functional regions, nodal regions and hierarchies by functional distance approaches”, Journal of Regional Science, vol.

1, núm. 1, p. 57-72.

ChoRLey, Richard J.; Peter Haggett (1969). Network analysis. London: Edward Arnold.

ChRistaLLeR, Walter (1933). Die zentralen Orte in Süddentschland. Jena: Fischer. Edició facsímil: Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1980. Traducció anglesa: C.W. Baskin, Central Place in southern Germany. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall, 1986. Traducció italiana: Paola Pagnini, Le località centrali della Germania meridionale. Milano: Franco Angeli, 1980.

CLavaL, Paul (1966). “La theorie des lieux centraux”, Revue Géographique de l’Est, vol. 6, núm.

1-2, p. 131-152.

CoRi, Berardo (1977). “Gli studi geografici sulle aree di gravitazzione urbana in Italia. Metodi, resultati e limiti”, Storia Urbana, núm. 2, p. 169-183.

GasPaR, Jorge (1972). A àrea de influência de Évora. Sistema de funções e lugares centrais. Lisboa: Universidade de Lisboa, Centro de Estudos Geográficos, Instituto Nacional de Investigação Científica.

GeneRaLitat de CataLunya (1933). Divisió territorial. Estudis i projectes. Nomenclàtor de municipis. Barcelona.

GodLung, C. (1956). “Bus services in Sweden”, Lund Studies in Geography, Series B. Human Geography, núm. 17.

GReen, F. H. W (1950). “Urban hinterlands in England and Wales”. Geographical Journal Londres, CXVI, núm.1-3, p. 64-88.

HuFF, D. L. (1964). “Definig an estimating a trading area”, Journal of Marketing, p. 34-38. Reproduït a: Peter aMBRose (1970). Analytical Human Geography. London: Longmans, p. 161-171. institut univeRsitaRi d’estudis teRRitoRiaLs (1979). “Estudi de delimitació de les àrees funcionals de Catalunya: avenç de treball”. Col·loqui sobre la divisió territorial de Catalunya.

Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Reproduït a: Enric LLuCh; Oriol NeL·Lo. El debat de la Divisió Territorial de Catalunya. Edició d’estudis, propostes i documents (1939-1983). Barcelona: Diputació de Barcelona, 1983, sec. I, doc. 46, p. 417-442.

Kansky, K. J. (1963). “Structure of transportation networks”. Chicago (Department of Geography Research Paper, núm. 84, monogràfic).

LLuCh, Enric et al. (1968). “Evolució de les àrees de trànsit dels autobusos de línia a Catalunya, 1934-1964”, Banca Catalana. Publicación de Información Económica, núm. 8, p. 16-28.

LLuCh, Enric; Antoni, tuLLa; Antoni seRRa i RaMoneda [ed.] (1986). El transport públic en la futura vertebració del territori metropolità de Barcelona. Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona, inèdit, 2 vol.

LLuCh, Enric; Oriol NeL·Lo (1983). El debat de la Divisió Territorial de Catalunya. Edició d’estudis, propostes i documents (1939-1983). Barcelona: Diputació de Barcelona.

MaRshaLL, J. V. (1969). “The location of service town: an approach to the analysis of central place system”, dins: Research publication. Toronto: University of Toronto, Department of Geography.

MeynieR, A. (1934). “Les caractères géographiques du résseau d’autobus dans le massif central de la France”, dins: Comptes rendues du Congrès International de Géographies. Varsòvia, t.

III (travaux de la section III), p. 126-132.

Nystuen, J. B.; M. F. DaCey (1961). “A graph theory interpretation of nodal regions”, Regional Science Association. Papers and Proceedings, núm. 7, p. 29-42.

PaLoMaki, M. (1964). “The funtional centres and areas of South Bothnia”, Fennia [Finlàndia], núm. 83 (monogràfic).

–85–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

PiatieR, André (1971). Les zones d’attraction commerciale de la région Midi-Pyrenées. París: Gauthier-Villois, 2 vol.

ReBagLiato, Joan (1975). “Les unitats territorials bàsiques als països catalans”, dins: Enric LLuCh; Oriol NeL·Lo. El debat de la Divisió Territorial de Catalunya. Edició d’estudis, propostes i documents (1939-1983). Barcelona: Diputació de Barcelona, 1983, sec. I, doc. 18, p. 132-137.

RieRa, Pilar (1975). “Un mètode per establir llindars mínims d’apararició d’una variable aplicat a les àrees d’ensenyament de la regió de Girona”, Documents d’Anàlisi Territorial, núm. 1, p. 70-86.

– (1986). Les àrees funcionals de Catalunya. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Universitat Autònoma de Barcelona, tesi doctoral.

– (1987). “La xarxa urbana de Catalunya a partir d’una anàlisi funcional”, Arrel [Barcelona], núm. 18, p. 143-151.

– (1989). “Les àrees funcionals a Catalunya”, Banca Catalana. Revista Económica, núm. 88, p. 19-42.

RuBió i TuduRí, Nicolau M.; Santiago RuBió i TuduRí (1932). Regional Planning. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Reedició: Novatecnia, 1976, núm. 1, p. 12-18. soLeR i RiBeR, Joan (1975). “Estructures mercantils bàsiques als Països Catalans”, dins: Miscel·lània Pau Vila. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p. 401-412. Reproduït a: Enric LLuCh; Oriol NeL·Lo. El debat de la Divisió Territorial de Catalunya. Edició d’estudis, propostes i documents (1939-1983). Barcelona: Diputació de Barcelona, 1983, sec. I, doc.

19, p. 138-145.

SoRRiBes, Pep; B. VeRgeR (1982). “L’espai subregional: la comarca de la costera”, Papers de la Costera, núm. 2, p. 17-26.

TaRRant, John R. (1967). Retail distribution in Eastern Yorkshire in relation to central place theory. Hull: University of Hull Publications.

ViLLanueva, Maria (1975). “Estudi de l’adequació d’un model probabilístic del comerç al detall de quatre mercats de Barcelona, Documents d’Anàlisi Territorial, núm. 1, p. 87-120.

–86–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

Enric Lluch, el Congrés de Cultura Catalana i l’SCOT Ricard Pié Societat Catalana d’Ordenació del Territori Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (UPC)

Sr. Josep González-Agàpito, President de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), presidents de la Societat Catalana de Geografia (SCG), Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) Associació Catalana de Ciència Regional (ACCR), família Lluch (Sra. Montserrat Galera), amics i amigues.

Vull començar la meva intervenció agraint al president de l’SCOT, Josep Maria Llop, que m’invités a participar en aquest acte en representació d’aquesta Societat, però al mateix temps vull manifestar la meva preocupació per la responsabilitat que això suposa.

No és fàcil glossar la figura d’un mestre com l’Enric Lluch. No costa massa imaginar-se quines serien les dificultats d’algú de fora del món de la Urbanística per glossar les figures d’en Manuel Ribas Piera o Manuel de Solà-Morales davant d’un auditori format per amics i deixebles com aquest. Aquestes dificultats, a més, són majors si la figura a recordar era un escriptor clandestí, tal com va dir el passat dia 4 de juny l’Oriol Nel·lo, de qui pràcticament no hi ha cap document signat per ell tot hi ser un escriptor incansable.

Per tot això, abans d’acceptar l’encàrrec, vaig preguntar a en Pau Verrié si em podia ajudar. Per parlar de l’Enric Lluch calia comptar amb la persona que va fer possible el desplegament i organització de l’Àmbit VIII del Congrés de Cultura Catalana (CCC) i que ha estat el guardià fidel dels materials que es van desenvolupar. Com a bon enginyer, en Pau és el que va aportar la documentació sobre la qual hem treballat. Les interpretacions, més o menys dubtoses sobre l’Enric, són meves.

Per preparar aquesta exposició, a més, vam anar a veure en Lluís Cantallops perquè és una de les poques persones que no pertany al món dels geògrafs i que va conèixer l’Enric molt abans de la celebració del Congres, a través de son germà Ernest, amb qui va treballar en el Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en tasques de coordinació o com a membre de l’equip editorial d’Oikos Tau, on en Lluís dirigia una col·lecció dedicada al planejament urbanístic. L’Ernest era el responsable de les col·leccions d’economia i l’Enric de les de geografia.

Si puc confiar en la meva memòria, he de confessar que primer vaig conèixer l’Ernest que l’Enric. L’Ernest fou professor d’Economia Urbana a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, el curs 1962-63, formant part d’un col·lectiu professional heterogeni en el qual participà en Fabià Estapé, en Josep Maria Carreras i en Lluís Carreño, que sota la direcció d’en Manuel Ribas Piera promovien una formació urbanística pluridisciplinària, una formació que avui batejaríem com a multidisciplinària.

–87–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

Més tard, quan estic acabant els meus estudis universitaris i entro a treballar a l’equip de revisió del “Plan Comarcal de Barcelona y su Comarca” tinc els primers contactes amb alguns dels tècnics que treballen en planejaments concurrents: la redacció del Pla Director de l’Àrea Metropolitana, dirigida per en Manuel Ribas Piera i coordinada per en Lluís Cantallops i l’Ernest Lluch, la revisió del Pla Comarcal del 53, dirigida per l’Albert Serratosa i coordinada per en Joan Antoni Solans i en Manuel de Solà-Morales o el PREPOU, dirigit per en Lluís Riudor, en Xavier Subias i en Francesc Escudero, coordinada per en Jordi Borja, l’Alfons Rodriguez Bayraguet i en Juan Mendoza, tots tres plans sota la direcció de l’arquitecte Josep Maria Ros Vila.

En Lluís Cantallops, tot repassant aquests temes, ens parlava de la presència de l’Ernest Lluch en les propostes d’equip de treball pel concurs d’adjudicació del Pla pel Valle de Azúa o el de la Costa de Tarragona, en el qual hi ha una relació premonitòria del que serà la intel·ligència urbanística del futur. En aquest llistat, ordenat en dos grups, entre els que hi treballaran i el que hi donaven suport, solament hi ha un geògraf, en Salvador Llobet. L’Enric Lluch, pels urbanistes, era un desconegut.

En la dècada del seixanta i la primera meitat del setanta, en plena dictadura franquista, es viu un període d’interès pel planejament urbanístic, per fer front al “desarrollismo” econòmic especulatiu i posar ordre en el desgavell que viu el país. L’interès pel planejament, però, no és solament una qüestió tècnica sinó també una proposta de progrés en favor d’una societat més justa i equitativa.

Després de la Segona Guerra Mundial, es creu que el planejament és un instrument al servei dels poders públics per millorar socialment i contrarestar els avenços de l’altre bloc polític.

La primera crisi sobre el planejament urbanístic a Catalunya es produeix a finals dels seixanta amb el desmantellament de l’operatiu de planejament de l’Àrea Metropolitana i la dimissió dels seus responsables en protesta per la aprovació del Decret de les ACTUR. L’any 1970, els dos catedràtics d’urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona anuncien el final de l’urbanisme “multidisciplinari” en favor d’un ensenyament centrat exclusivament en l’urbanisme pels arquitectes, una formulació que quatre anys més tard desembocarà en un altre, en el de l’urbanisme dels arquitectes. A nivell social, l’exposició pública del “Plan Comarcal” el 1974 obre un període de debats i mobilitzacions a favor d’un urbanisme socialment compromès que arrossega a veïns però també a professionals i estudiants.

En aquest context, és sorprenent que el nom de l’Àmbit VIII del CCC sigui solament el d’ordenació del territori. Sempre he pensat que aquesta decisió va ser molt important. En un moment en el qual les lluites urbanes estaven en el seu punt àlgid, la Comissió de Cultura del Col·legi d’Advocats encarrega a en Manuel Ribas Piera, l’Enric Lluch i en Ramon Folch l’organització de l’Àmbit VIII d’ordenació del territori. Estic convençut que el nom el van decidir entre ells tres. Més tard, recordo alguns comentaris de l’Enric sobre si era millor la –88–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

paraula “ordenació” o “endegament” –traduït de l’anglès, el francès, l’italià o l’alemany– però mai sobre l’oportunitat d’incloure la paraula urbanisme. En qualsevol cas, crec que aquesta decisió va ser la seva primera victòria acadèmica en un camp disciplinar molt obert.

En la reunió fundacional de l’Àmbit al Col·legi d’Enginyers Industrials celebrada el dia 9 d’octubre de 1975, s’aprova un esquema temàtic i es planteja el nomenament del representant al Secretariat del CCC. Un nomenament que refusen tant l’Enric Lluch com en Manuel Ribas Piera i que ocupa en Pau Verrié per delegació d’aquest, que finalment accepta ser el delegat de l’Àmbit davant del Secretariat. Els membres d’aquell primer consell són: “Enric Argullol Murgades, Joan Josep Artells, Jordi Borja Sebastià, Lluís Cantallops, Lluís Carreño Piera, Josep M. Carreras, Ramon Folch, Santiago Guillem, Enric Lluch, Carles Prieto, Alfons Rodriguez i Bayraguet, Manuel Solà-Morales, i Marçal Tarragó Balagué.”

La proposta temàtica és: “La lògica social de la política territorial i l’administració local, els tècnics urbanístics i els moviments populars. Conseqüències d’aquesta lògica a l’estructura territorial de Catalunya i la xarxa de ciutats, implantacions urbanes i habitatge, implantacions industrials, xarxa viària, l’equipament social i de lleure, parcs naturals, etc.

Incidència de l’organització centralitzada de l’estat en els processos de planejament i d’ordenació territorial.

Bases per a una descentralització efectiva de les tasques d’ordenació territorial i gestió urbana al Principat i regions i comarques, el paper de les capçaleres i dels districtes urbans a les grans ciutats.

Les bases de la macrocefàlia barcelonina, com a reflex del procés d’acumulació.

La privatització de l’espai costaner: ports, platges,...

Els problemes de la segona residència, conflictes ecològics amb l’agricultura, el paisatge i els nuclis rurals.

Depressió econòmica i despoblament a l’alta muntanya. Sots-equipament local i noves instal·lacions turístiques L’empobriment del paper i presència de les comarques agrícoles de la xarxa urbana interior.

L’ús de les aigües i implantacions industrials, urbanes i del lleure.

L’Ebre a Catalunya: transvasament, aprofitament agrícola i implantació humana al delta, espais protegibles.

La informació per la planificació i gestió: el dret d’igualtat a la informació dels diferents grups socials en front de la política monopolista del poder.

La formació i organització professional devers una formació pluridisciplinària en l’ordenació del territori.”

El primer tema s’ocupa de les conseqüències del despertar social en relació a l’ordenació del territori. Els dos següents, de la divisió territorial. Els cinc posteriors, de l’estudi i reflexió de cinc problemàtiques territorials: la macrocefàlia barcelonina, l’espai costaner, la segona residencia, l’alta muntanya i les comarques agrícoles interiors. La novena i desena, del tema de l’aigua, la següent –dedicada a en Lluis Carreño– de la informació, i la darrera dedicada a –89–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

la formació pluridisciplinària que preocupa als col·legis professionals.

El llibre de ruta de l’Àmbit confirma el nou punt de vista. No estem davant d’un canvi nominal sinó d’un canvi de continguts. Sis temes donaran peu a una trobada en diverses ciutats de Catalunya: – Vic, 11 de juliol, 1976. “L’Eix transversal de Catalunya”.

– La Seu d’Urgell, 14 de novembre, 1976. “La divisió territorial de Catalunya”.

– Móra la Nova, 12 de desembre , 1976. “L’aprofitament de les aigües continentals”.

– El Prat de Llobregat, 22 i 23 de gener, 1977. “La conurbació urbana de Barcelona i Catalunya”.

– Sant Feliu de Guíxols, 13 de febrer, 1977. “L’espai i el lleure”.

– Les Borges Blanques, 13 de març, 1977. “Els desequilibris territorials”.

En aquest llarg recorregut fins l’acte de cloenda de l’àmbit el 23 de setembre de 1977, es redacta un document de conclusions ordenades entorn a tres qüestions: “PReàMBuL L’organització particular de l’espai és un fet cultural; la comarca n’és la nostra forma específica; la difusió recent del concepte Països Catalans ens permet bastir un marc diferent als projectes d’ordenació del territori.

Els avanços de les tècniques actuals faciliten la previsió dels corrents socials i econòmics i llurs conseqüències, volgudes o no, sobre el territori.

Avui, a més l’ordenació del territori apareix com una tasca urgent a tothom, davant de la consciència creixent de la limitació, degradació o mal ús de la Terra.

L’ordenació del territori s’ha de convertir en una feina col·lectiva, que permeti la intervenció i la participació de les masses populars.

I.- eLs PRoBLeMes teRRitoRiaLs Arreu dels Països Catalans és manifesta l’aparició de desequilibris territorials. A la base d’aquests desequilibris hi ha sempre mancament en els drets polítics col·lectius, entre els quals el més important és el dret a la cultura.

Els desequilibris territorials han d’esser analitzats des de tres punts de vista diferents: A nivell supraestatal. Molts dels desequilibris tenen un origen internacional. Apareixen així localitzacions que agreugen els desequilibris, que molt sovint ni tan sols reverteixen en benefici de les àrees “afavorides”.

A nivell estatal. Els estats espanyol i francès han desenvolupat una política de concentració de pols de creixement que és a la base de bona part dels desequilibris territorials sentits. El mite del creixement a qualsevol preu ha motivat l’aparició d’unes funcions econòmiques molt especialitzades, sense previsió de sortida en cas de crisi del sector.

A nivell de Països Catalans. La peculiar organització humana dels PP.CC., en gran manera basada en una estructura comarcal i insular molt acusada i personalitzada i no sempre complementària, com a generadora de possibles desequilibris.

II.- Les Causes deLs desequiLiBRis La causa i el motor dels desequilibris territorials està en la lògica social de la política territorial. Aquesta política és constituïda per tot un seguit d’elements al funcionament del sistema, d’altres fonamentats en actuacions dels poders públics. Com a elements –90–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

inherents consignem: La propietat del sòl. Davant de l’escassetat del sòl la propietat privada ha convertit el territori en un bé d’intercanvi i en font de beneficis privats.

L’especulació del sòl. L’augment del preu del sòl té, moltes vegades, el seu origen en projectes d’ordenació de promoció públic el benefici dels quals es canalitza cap el propietaris particulars, sense cap mena de justificació.

L’apropiació privada del patrimoni natural i cultural, amb la conseqüent degradació ambiental i la destrucció del patrimoni cultural.

La maximització del benefici privat que regeix els nostres sistemes econòmics lliberals i que ha originat una concentració espacial de les inversions.

El paper de l’administració pública com a defensora dels interessos privats, que porta a la canalització cap els propietaris privats de les plusvàlues derivades de les accions d’organismes públics i a la “socialització” de les pèrdues.

La pràctica. El secretisme i els fets consumats com a pràctica usual per assegurar el silenci popular.

El centralisme i sucursalisme polítics respecte a les capitals.

III.- CaP a unes vies de soLuCió Per avançar cap el reequilibri territorial als PP.CC.: Cal configurar i bastir un marc institucional propi i autonòmic.

A nivell territorial s’ha de replantejar les unitats bàsiques, municipals i comunals, que consideri la incidència del fet metropolità.

Cal emprendre els estudis definitius que resolguin el conflicte de competències de planificació entre les administracions, des de l’enfortiment de supercomarques, regions o vegueries, fins a l’establiment d’un autèntic poder comarcal, o d’un autonòmic o de barri, que acostin cada vegada més els centres de decisió al poble.

Hem d’establir l’exigència ineludible que el planejament territorial sigui autènticament democràtic i encoratjar a la divulgació i sensibilització entorn als problemes territorials.

Com a primer pas, ens cal posar en peu una nova organització del territori basada en: – la definició dels nivells que s’han d’assolir en la qualitat ambiental de l’habitatge i de l’entorn; en les oportunitats de treball; en la facilitat de comunicació i en els equipaments culturals i socials, – la resolució dels conflictes entre les necessitats i aspiracions dels habitants, garantint nivells creixents de satisfacció a totes les escales territorials, – buscar l’equilibri ecològic i el benefici social i cultural, – enfortiment del sector públic, – difusió màxima entre els ciutadans de les innovacions i dels avantatges del progrés per al benestar i la convivència, – garantir nivells homogenis d’equipament i serveis per a tothom, i prendre mesures per fer desaparèixer les barreres arquitectòniques”.

Sobre el paper que va jugar l’Enric Lluch en aquest document final, en Pau Verrié guarda una nota escrita a màquina en paper de la “Facultad de Letras de la Universidad Autónoma de Barcelona” en la qual l’Enric li comunica els acords presos sobre el calendari final en la reunió de coordinadors de l’Àmbit del dia 12 de febrer de 1977, en la qual no en tinc cap dubte va participar activament. El 19 d’abril del mateix any, la Coordinadora encomana a l’Enric Lluch, Marçal Tarragó i Carles Carreras la redacció de les conclusions en base als debats i proposicions desplegats durant la primavera d’aquell any a tretze ciutats diverses.

–91–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

Amb aquest manifest l’Enric posa les bases d’un discurs territorial que no culmina fins molts anys després, quan un deixeble seu, l’Oriol Nel·lo, ocuparà el càrrec de Secretari per a la Planificació Territorial de Catalunya (2003-2011) i portarà a terme el programa de planejament que tots coneixem.

No faríem justícia al paper de l’Enric Lluch en aquells moments i en relació a aquesta casa si no parlem de la fundació de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. El 2 de maig de 1977 la Coordinadora de l’Àmbit encarrega a una comissió formada per l’Enrich Lluch, Lluís Carreño, Josep Maria Raurich i Manuel Somoza que prepari una proposta sobre el futur de l’Àmbit.

La proposta defensada per en Lluch és constituir-se en una societat filial del Institut d’Estudis Catalans ja que cobreix el mateix àmbit territorial que el que tenia el Congrés i perquè l’Institut és una de les poques institucions amb capacitat d’assegurar el caràcter científic de la societat i la seva permanència en el temps.

L’entrada no va ser fàcil, acadèmicament, perquè hi havia dubtes sobre el seu caràcter pluridisciplinari, que s’escapava de l’ordre acadèmic de la resta de societats i, per l’altre, pel seu caràcter militant, que per a uns posava en dubte la naturalesa científica de la Societat i per altres suposava una opció de risc per a tothom. Gràcies a l’esforç i persistència de l’Enric Lluch i en Manuel Ribas Piera, l’SCOT és acceptada com a societat filial de l’IEC dos anys més tard. El 5 de novembre de 1979 se celebra l’Assemblea constituent, i l’11 de desembre s’elegeix en Manuel de Solà-Morales com a president i l’Enric Lluch com a vicepresident.

No vull allargar-me més. Per als urbanistes de la meva generació l’Enric Lluch va ser un descobriment, un descobriment gràcies al CCC, va ser el geògraf que va situar la Geografia en el centre del planejament territorial i el mestre que la transforma en una disciplina transversal, implicada i oberta, en la qual els urbanistes no solament podem intervenir sinó també trobar resposta a alguns dels interrogants que tenim plantejats. Segurament per això, l’Enric es va implicar en la creació de l’SCOT, perquè entenia que solament així s’assegurava la persistència d’una plataforma multidisciplinària que ens pogués acollir a tots.

Gràcies.

–92–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

L’organització territorial de Catalunya Jesús Burgueño Societat Catalana de Geografia Departament de Geografia i Sociologia (UdL)

La Junta de Govern de la Societat Catalana de Geografia m’ha designat per representar-la en aquest acte, amb l’eix temàtic de la relació d’Enric Lluch amb l’organització i l’ordenació del territori. Val a dir que la meva presència no és gaire idònia: quan el Congrés de Cultura Catalana jo tenia 13 anys, no vaig estudiar Geografia a l’Autònoma i l’Enric no es prodigava en actes de la Societat Catalana de Geografia o l’SCOT (si bé el 1994 impartí la conferència que es publica en aquest mateix número de Treballs, i també recordo un curs de l’SCOT amb una activa participació d’Enric Lluch sobre diversos grans plans d’ordenació territorial fets a Catalunya), de manera que jo no havia tingut gaires ocasions de conèixer-lo abans de l’any 2000. Amb tot, atès que veus molt més autoritzades que la meva ja han recordat la figura d’Enric Lluch en altres actes o escrits, vaig acceptar amb molt de gust ser en aquesta taula per tal de fer alguna observació respecte de la relació d’Enric Lluch amb l’organització territorial catalana.

Al meu entendre les aportacions d’Enric Lluch al debat de l’organització territorial són fonamentalment tres: contribució cabdal a la divulgació i al debat, fidelitat amb el llegat de la Generalitat republicana, bàsicament en relació a les comarques, i reformisme en el plantejament de les vegueries.

En el primer aspecte, com a estudiós i divulgador, tothom coneix les dues magnes aportacions d’Enric Lluch i Oriol Nel·lo, ambdues publicades per la Diputació de Barcelona els anys 1983 i 1984, referida la primera a la documentació original que es conserva de la Ponència de la divisió territorial (Edició de documents de l’arxiu de Ponència (1931-1936)), i la segona, aplec ingent d’estudis, propostes i documents (1939-1983) relatius a El debat de la divisió territorial de Catalunya. Deixin-m’ho dir amb paraules d’Abel Albet (2007, p.

31): “Ambdós estudis preliminars han esdevingut fites cabdals i imprescindibles, textos de referència obligada i respectada”. Aquestes dues obres van tenir, com assenyala el propi Abel, diverses seqüeles, no totes editades. Aquestes publicacions tenen molt a veure amb un costum de l’Enric que tots els que en algun moment hi van col·laborar coneixen molt bé: la recopilació sistemàtica de tota mena de notícies de premsa –local, nacional i internacional– referides a temes geogràfics, entre ells, és clar, la continuïtat del debat sobre l’organització territorial. Jo –ja ho he dit– a penes vaig tenir ocasió de compartir tasques amb l’Enric, i per tant només vaig rebre alguna de les seves sorprenents trameses postals. D’altres en deuen tenir capses plenes.

A banda de les dues grans obres abans esmentades, l’organització territorial està present en molts altres escrits; per exemple, a Un segle de vida catalana, –93–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

publicada el 1960 (Albet, 2007, p. 43) presenta les primeres divisions comarcals decimonòniques (Tomàs Bertran i Soler, Antoni Cebrià Costa...). A més, el propi Lluch recordava la seva participació (i si ho feia és que hi havia motius més que suficients per vèncer la seva modèstia) en els estudis de mercat de Joan Soler Riber, que entre altres coses s’adreçaven a estendre la comarcalització a la resta dels Països Catalans (Lluch i Nel·lo, 1984, p. 138).

I encara cal remarcar el paper que va tenir Enric Lluch perquè el tema de l’organització territorial fos present en el Congrés de Cultura Catalana, del qual ens ha parlat Ricard Pié. Imagino que Lluch no seria aliè a la reedició facsímil del llibre La divisió territorial de Catalunya, duta a terme pel propi CCC i l’editorial Seix Barral, l’abril de 1977, 40 anys després de l’edició original, amb pròleg de Manuel Ribas Piera.

La contribució de Lluch a la recuperació dels escrits i arguments de la Ponència té estreta relació amb el segon aspecte que vull comentar: l’assumpció de la divisió comarcal de 1936 com un llegat sociopolític que cal preservar. Ho explicava Oriol Nel·lo en l’acte d’homenatge celebrat en aquest mateix escenari amb motiu de la presentació del llibre d’Abel Albet, el 2007: “Lluch havia propugnat tossudament la inoportunitat de revisar aquella divisió en vegueries i comarques mentre perdurés la dictadura. No pas perquè la considerés una herència sagrada i intangible –ans al contrari– sinó per defensar aquest patrimoni col·lectiu “que Catalunya havia esmerçat anys a construir” fins que no hi hagués “uns organismes que representessin realment la voluntat del poble”.”

Permetin-me que relati la meva experiència personal al respecte.

De les comarques no en podem fer tabula rasa La primavera de 2000 es constituí una comissió de vuit persones amb l’encàrrec governamental d’elaborar un “Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya”. Estava presidida per Miquel Roca (per brevetat, era inevitable que es parlés de l’Informe Roca) i hi havia altres set suposats experts en la temàtica, designats pels grups parlamentaris d’aquell moment. Convé recordar que aquell fou el darrer govern Pujol, en minoria, i que aleshores Duran Lleida ocupava la conselleria de Governació, que hostatjava els comissionats. La necessitat d’establir alguns acords amb l’oposició parlamentària per tal d’evitar els riscos propis d’un govern en minoria, explica la creació d’una comissió que inevitablement havia de qüestionar una part molt significativa del llegat polític de CiU. Però de tot això el llavors diputat Oriol Nel·lo us podria explicar molt millor els detalls. El fet que ara convé destacar és que el grup parlamentari socialista (amb Ciutadans pel Canvi) proposà per a la comissió el nom d’Enric Lluch. Jo també vaig tenir la gran sort de ser-hi, entre altres coses perquè vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’Enric Lluch.

–94–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

Sobretot no us penséssiu pas que en Lluch fes de delegat de l’Oriol, i ni tan sols que el tingués més o menys al corrent del que allà es cuinava; els que el vau conèixer podeu imaginar que la seva actitud fou de total reserva i confidencialitat, d’absoluta independència de criteri en tots els temes i aspectes. En Lluch no va ser mai delegat de ningú: si bé no imposava el seu parer mai, tampoc no es deixava imposar-ne cap.

En aquella comissió jo vaig fer una mica de corcó, particularment en el tema del mapa comarcal que, per a alguns, aleshores no tocava. Ho vaig fer intentant que els principis bàsics del pensament i la proposta de Lluís Casassas i Joaquim Clusa (1981) s’hi veiessin reflectits. De bones a primeres, vaig presentar una proposta de fort increment del nombre de comarques, fins a la vora del centenar, per tal d’acostar-me a les municipalies. Ho feia seguint el fil argumental d’un informe elaborat per un ampli equip, ran d’un encàrrec de la Diputació de Barcelona a l’enyorat Lluís Casassas, informe del qual la revista Treballs (núm. 67-68) ha publicat la proposta (Lluís i Jordi Casassas, 2009). La meva posició rupturista (que gaudia de la simpatia dels geògrafs Robert Casadevall i Xavier Rubio, també presents en aquella comissió) va ser desmuntada per l’Enric Lluch de la manera més pacífica: desplegà el mapa de la divisió comarcal de 1936 i amb una suavitat extrema de formes, amb respecte, però amb convenciment profund, manifestà als presents, amb la seva feble veu, que no creia possible que d’aquest llegat es pogués fer tabula rasa. Sense allargar-se en explicacions que haurien pogut ferir l’opinió contraposada (la meva), l’autoritat del parer d’en Lluch va deixar clara la qüestió al president de la comissió. No ens podíem permetre redibuixar de dalt a baix l’estructura comarcal del país.

I crec que tenia raó: molt pocs ho haurien entès; els tècnics no hem de proposar escenaris que no s’entenguin. Els partidaris de les municipalies d’en Casassas i Clusa (1981) havíem pres un camí arriscat: fer de la municipalia una comarca.

Tanmateix, a la comissió Roca restava oberta una petita escletxa per a proposar reformes puntuals del mapa. Al capdavall, la divisió comarcal encara vigent compta amb tres noves comarques creades el 1989. Continuïtat en els trets bàsics no volia dir immobilitat absoluta. La qüestió comarcal fou un obstacle superior per al consens que no pas l’afer de les vegueries, de manera que el tema va restar ajornat fins passat l’estiu. Un estiu que jo vaig aprofitar per a baixar del burro i cercar el consens possible amb una proposta de reconeixement d’algunes comarques històriques que em semblava (i em sembla) vergonyós que no tinguin el seu lloc en el nostre mapa administratiu (Lluçanès, Moianès...) i que francament crec que milloraven el disseny geogràfic de les vegueries. Aquesta opció pragmàtica i possibilista sí que va ser acceptada per l’Enric Lluch, si més no en alguns casos. Fins i tot en la recta final dels nostres treballs, pels volts de Nadal, i arran de debatre qüestions de representació electoral en el si dels consells comarcals, vaig replantejar als companys la possibilitat de la comarca del Baix Montseny, aconseguint in extremis, i gràcies a –95–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

què Enric Lluch s’hi mostrà favorable, que es fes esment de la conveniència d’estudiar la seva viabilitat.

Fidelitat, doncs, a un disseny comarcal que aleshores i ara estava summament arrelat i acceptat per la societat catalana. Però alhora, consciència i defensa de la capacitat d’evolució de les organitzacions humanes. Cal tenir molt present que la posició –diguem-ne– continuista o legitimista d’Enric Lluch en relació a l’organització territorial de la Generalitat republicana era una consigna compartida per tothom en la Geografia catalana durant el franquisme i la transició.

M’ho recordava el nostre benvolgut Joan Rebagliato, recentment desaparegut, mitjançant una emocionant trucada que em va fer al mig de l’estiu, amb la qual s’excusava, per molt justificats motius de salut, de redactar un escrit per a la nostra revista que tractés aquestes qüestions. Només les noves institucions democràtiques podrien alterar allò que la Generalitat havia establert el 1936.

Fins a la recuperació de l’autogovern, només hi havia lloc per a la divulgació de l’organització territorial que havien preparat, entre altres, Pau Vila, Josep Iglésies i Felip Solé, pare de Lluís Solé i Sabarís. La magna Geografia de Catalunya d’Aedos exemplifica aquest criteri.

En el Congrés de Cultura Catalana, Solé només admetia que en algun cas excepcional (i assenyalava el Barcelonès) calia revisar la seva delimitació, “Però a la major part de les comarques no hi ha hagut modificacions substancials, cal acceptar les establertes per la Ponència”.11 Enric Lluch fou lleial a aquest plantejament, que hauria estat inexplicable sense un context històric de resistència a la dictadura del general.

La simplificació del mapa de vegueries No fa gaire temps m’he referit a l’aportació dels germans Lluch a la simplificació del mapa de vegueries de 1936, en un article publicat al número monogràfic de Treballs de la SCG sobre organització territorial, publicat amb motiu del 75è aniversari de la Societat Catalana de Geografia (Burgueño, 2009). En ell reivindico la discreta i –com sempre– soterrada intervenció d’Enric Lluch en la modificació i racionalització del mapa de vegueries de 1936.

Ja ho deia Solé Sabarís en la seva aportació al CCC (Lluch i Nel·lo, 1984, doc.

35): “Bé que la xarxa establerta per la Ponència sembla en general ben meditada, caldria estudiar metòdicament les àrees pròpies de cada una de les regions i si cal o no reduir-les numèricament.” En la miscel·lània d’homenatge a Pau Vila havia apuntat que “el problema geogràfic més important i de major interès pràctic que avui dia està per resoldre a Catalunya és el d’aquestes regions de magnitud mitjana, més que el de les delimitacions comarcals” (Solé, 1975, p. 470). En altres paraules, en la transició política, les patums de la Geografia catalana desaconsellaven de totes totes donar gaires voltes al mapa comarcal, però sí que obrien la 11. El subratllat és a l’original mecanografiat, que dec i agraeixo a Josep M. Llop.

–96–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

porta a repensar el mapa de regions. Malgrat que les 9 vegueries i 38 comarques del 1936 són una mateixa divisió territorial, l’èmfasi donat a la preservació d’un i altre nivell d’organització havia estat molt diferent. La mateixa Geografia de Catalunya dirigida per Solé a penes fa esment de les regions de la Generalitat republicana, i en prescindeix totalment en els dos volums comarcals.

La intervenció reformista d’Enric Lluch en aquesta qüestió es va dur a terme en dues fases. El primer moment fou anotat –més que no pas relatat– pel geògraf en l’estudi preliminar del llibre referit als anys 1939-83, com qui no vol la cosa, i en referir-se a les obres d’altres dos geògrafs, Joan Soler Riber i Roser Latorre: “Joan Soler utilitzà en els seus treballs la divisió del Principat en vuit regions que diferien en part de les vegueries de 1936 però respectaven els límits comarcals, tal com era aplicada a la Gran Enciclopèdia Catalana (acord Cahner–Ec Lluch, 1965) i tal com fou adoptada més endavant per Roser Latorre i Gaia a Catalunya. Resum geogràfic (Barcelona, Barcino, 1977).” (Lluch i Nel·lo, 1984, p. xxxvii).

El principal canvi que introduí Enciclopèdia Catalana respecte el mapa de vegueries de 1936 consistí en la unió de la vegueria de Reus a Tarragona. Això facilitava alhora l’adscripció de la Ribera d’Ebre a la regió de Tortosa, tal com havia defensat la historiadora Eulàlia Duran en un article publicat a Serra d’Or (Lluch i Nel·lo: 1984, p. 879-887) i havia assumit el seu germà Ernest –sempre les influències mútues dels dos germans– en L’economia de la regió de l’Ebre (Lluch i Giral, 1967). La unificació del Camp de Tarragona duia aparellat el pas de tot el Penedès a la regió de Barcelona. D’altra part, la Cerdanya era incorporada a la regió pirinenca i, alhora, s’assenyalava la Seu d’Urgell com a capital en comptes de Tremp.

En una publicació posterior al CCC, Roser Latorre introduí un altre canvi important en el plantejament de les regions catalanes: l’assimilació de la vegueria de Vic (ja esmotxada de la Cerdanya) al conjunt territorial d’allò que avui dia anomenem, amb naturalitat, Catalunya Central, i que la nostra consòcia presentava com “les terres altes centrals: les regions de Vic, Manresa i Igualada”. Però l’autora deixa clar que això no va ser una pensada seva, sinó fruit dels consells d’Enric Lluch. En la nota preliminar, Latorre recorda l’impuls de Lluch al llibret en dos moments (l’obra patí diversos entrebancs editorials): “Ja aleshores m’ajudà, sobretot en el plantejament, el professor i amic Enric Lluch. Més tard, esperançada per noves promeses, vaig reprendre la feina. Altra vegada Enric Lluch esmerçà generosament moltes estones a aconsellar-me i a assessorar-me. A ell dec la idea dels agrupaments de comarques en unes grans regions determinades; aquesta sintetització, encara que no fos ideal, ajudava a fer el llibret menys feixuc i més ajustat a la llargada establerta.” (Latorre, 1977, p. 7).

Amb aquestes “grans regions naturals i humanes” s’enllesteix un esquema de presentació de la realitat regional catalana en set àmbits, que al capdavall han esdevingut al cap de més de 30 anys –certament només de forma provisional– les vegueries de la Llei 30/2010, del 3 d’agost.

–97–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

Oriol Nel·lo (2007) ha definit la manera de Lluch de “transmetre el coneixement i l’ofici... més aviat per la pregunta, el suggeriment i l’exemple, de tal manera que al final et podia semblar, fins i tot, que t’ho havies empescat tu tot sol.” Fou així, més mitjançant el mestratge que no pas la defensa explícita, com s’encarrilà i reformà una divisió regional insatisfactòria, polèmica en origen i consensuada amb presses, tot passant de 9 àmbits a 7. No caldrà que remarqui aquí el paper d’Oriol Nel·lo en la assumpció de les 7 vegueries, abans i durant els dos governs tripartits.

El tema de les vegueries dins la Comissió que elaborà l’Informe Roca no va ser especialment polèmic. Al capdavall la majoria de ponents es decantà per l’esquema en 6 àmbits de planificació definits en el Pla Territorial General de Catalunya el 1995. No va ser necessari, doncs, que Enric Lluch fes una gran apologia de cap esquema concret, però sí va haver de defensar el reconeixement de la realitat diferenciada de l’Alt Pirineu, que finalment va merèixer un esment explícit en l’Informe, en el sentit de recomanar que l’Alt Pirineu i Aran fos àmbit de planificació diferenciat de Lleida, tal i com aviat ho aprovar el Parlament.

Cloenda M’he referit en diverses ocasions a l’única etapa en què vaig tractar amb assiduïtat l’Enric Lluch, els anys 2000 i 2001, com a membres de la comissió d’experts que elaborà l’Informe sobre la revisió del model d’organització territorial.

Cada divendres ens reuníem a la seu de Governació. Fou aquell un any sagnant per la violència d’ETA (la que alguns ara tenen la mesquinesa moral de voler associar a la reivindicació nacional catalana), amb un total de 23 morts a Espanya, 4 d’ells a mans de l’anomenat Comando Barcelona. En més d’una ocasió vam interrompre el treball per a fer un minut de silenci a la propera plaça Sant Jaume.

El mateix Miquel Roca va ser aconsellat de prendre les màximes precaucions de seguretat. El 21 de setembre van matar al regidor del PP a St. Adrià, José L. Ruiz Casado, i just dos mesos després fou el torn de l’Ernest Lluch. El mes de desembre van ser assassinats el regidor de Viladecavalls Francisco Cano i el guàrdia urbà barceloní Juan M. Gervilla; i encara el mes de març moria el mosso d’esquadra Santos Santamaría, a Roses. Si tots els que estem en aquesta sala ens esgarrifem recordant aquells assassinats, podem imaginar com devia afectar el del seu germà a l’Enric! L’assassinat va ser conegut un dimecres i la multitudinària manifestació de repulsa es va fer el dijous 23. L’últim que esperàvem els membres de la comissió, l’endemà divendres al matí, era veure l’Enric Lluch (aleshores amb 72 anys i amb la seva característica fragilitat física) presentar-se puntualment a la reunió setmanal, però així va ser. Ens vam quedar glaçats. Ben mirat, ja ens havia advertit un altre dia: si el Govern del seu país li confiava una tasca, ell no podia deixar de correspondre-hi. Aquella fou, per a mi, la més gran lliçó del nostre geògraf: el patriotisme entès com a servei a la societat de la qual formem part, per damunt de qualsevol interferència externa.

–98–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 75-99 Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya

Bibliografia aLBet, abel [ed.] (2007). Enric Lluch i Martín: l’obra escrita. Barcelona: Societat Catalana de Geografia.

BuRgueño, Jesús (2009). “Un país amb 7 territoris”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 67-68, p. 13-37.

Casassas, Lluís; Joaquim CLusa (1981). L’organització territorial de Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Casassas, Lluís; Jordi Casassas [ed.] (2009). “L’organització territorial de l’administració pública de Catalunya. Resum de “La Proposta” (informe lliurat a la Diputació de Barcelona l’any 1994)”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 67-68, p. 337-365.

CoMissió d’exPeRts (2000). Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya. Barcelona: Departament de Governació. http://www.gencat.cat/sial/noticies/ informe_ordena.pdf LatoRRe i gaia, Roser (1977). Catalunya. Resum geogràfic. Barcelona: Barcino (Col·lecció popular Barcino, núm. 231).

LLuCh, Ernest; Eugeni GiRaL (1967). L’economia de la regió de l’Ebre. Barcelona: Servei d’Estudis de Banca Catalana.

LLuCh, Enric; Oriol neL·Lo [ed.] (1983). La gènesi de la divisió territorial de Catalunya. Edició de documents de l’arxiu de Ponència (1931-1936). Barcelona: Diputació de Barcelona.

– (1984). El debat de la divisió territorial de Catalunya. Edició d’estudis, propostes i documents (1939-1983). Barcelona: Diputació de Barcelona. neL·Lo, Oriol (2013). “Enric Lluch i l’organització territorial de Catalunya”, Intervenció en l’acte de presentació, el 29 de maig de 2007 a l’Institut d’Estudis Catalans, del recull i estudi d’Abel aLBet, Enric Lluch i Martín: l’obra escrita, Societat Catalana de Geografia, 2007.

Blog Oriol Nel·lo: http://oriolnello.blogspot.com.es/2013/10/enric-lluch-i-lorganitzacio-territorial.html (consultat 16/10/13).

RieRa, Pilar [ed.] (1983). La nova divisió territorial de Catalunya. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

–99–

articles

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 103-126 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.41

La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca. Una reconsideració a partir de l’aplicació del criteri NUREC Margalida Mestre Morey Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona margarita.mestre@e-campus.uab.cat

Resum Nova aportació al controvertit tema de la delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca. L’estudi es realitza a partir de l’aplicació dels criteris de delimitació morfològica d’àrees metropolitanes establerts pel Network on Urban Research in the European Community (NUREC) amb la introducció d’algunes variants, com el nombre de places turístiques i l’extensió de sòl vacant. De l’exercici en resulta l’evidència que, mitjançant l’aplicació estricte dels criteris NUREC, el municipi de Marratxí ha de ser considerat plenament integrant en l’àmbit central de l’aglomeració de Palma, a diferència del que ocorria a l’any 1994. A més, si es tenen en compte el nombre de places turístiques, tema d’importància essencial a Mallorca, trobem que Calvià s’adhereix a Palma i Marratxí per formar els municipis centrals de l’aglomeració de la ciutat mallorquina. D’altra banda, l’estudi de les disponibilitats de sòl vacant permetrà preveure possibles noves expansions de l’aglomeració en els propers anys.

Paraules clau: NUREC, delimitació morfològica urbana, Palma de Mallorca, aglomeració urbana.

Resumen: La delimitación del área urbana de Palma de Mallorca. Una reconsideración a partir de la aplicación del criterio NUREC Nueva aportación al controvertido tema de la delimitación del área urbana de Palma de Mallorca. El estudio se realiza a partir de la aplicación de los criterios de delimitación morfológica de áreas metropolitanas, establecidas por el Network on Urban Research in the –103–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

European Community (NUREC) con la introducción de algunas variantes, como el número de plazas turísticas y la extensión de suelo vacante. Del ejercicio se concluye que, mediante la aplicación estricta de los criterios NUREC, el municipio de Marratxí debe ser considerado plenamente integrante en el ámbito central de la aglomeración de Palma, a diferencia de lo que sucedía en 1994. Además, teniendo en cuenta el número de plazas turísticas, tema de importancia esencial en Mallorca, encontramos que Calvià se adhiere a Palma y Marratxí para formar los municipios centrales de la aglomeración de la ciudad mallorquina. Por otra parte, el estudio de las disponibilidades de suelo vacante permitirá prever posibles nuevas expansiones de la aglomeración en los próximos años.

Palabras clave: NUREC, delimitación morfológica urbana, Palma de Mallorca, aglomeración urbana.

Abstract: The delimitation of the urban area of Palma de Mallorca. A reconsideration from the application of NUREC criteria A new contribution to the controversial topic of the delimiting Palma de Mallorca’s urban area. The study was carried out from the application of morphological criteria for the delimitation of metropolitan areas, established by the Network on Urban Research in the European Community (NUREC). I have been taken as well into account, some variants, such as the number of tourist places and the extension of vacant land. The exercise provides the evidence that, by the strict application of the NUREC criteria, the municipality of Marratxí must be considered as part of the central municipality of Palma’s agglomeration. This represents a major change with the situation of 1994, when the last attempt of morphological delimitation was under taken. In addition, when the numbers of tourist places are considered, topic of essential importance in Mallorca, Calvià joins Palma and Marratxí in the central agglomeration. On the other hand, the study of vacant land availability allows foresee new possible expansions of the agglomeration in the next years.

Key words: NUREC, urban morphological delimitation, Palma de Mallorca, urban agglomeration.

***

1. Introducció El procés d’urbanització a Mallorca s’ha caracteritzat en bona mesura, al llarg de la història, per la relació entre la ciutat de Palma i el conjunt del territori illenc (Barceló, 1970; Rosselló, 1977; Quintana, 1979). De fet, Palma sempre va ser una entitat físicament molt circumscrita que inicià la seva expansió territorial de forma tardana. En efecte, Palma va iniciar el creixement extramurs amb la construcció de l’eixample Calvet a principis del s. xx, el qual no es consolidà per l’edificació fins la dècada de 1940, essent ampliat al 1943 amb el pla Alomar. Aquests plans foren pensants per ordenar la ciutat en un –104–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

context d’economia preturística. Però l’impuls definitiu de la ciutat vingué de la mà del turisme que, com és sabut, esdevindria en les dècades següents el fenomen més crucial i transformador de la realitat que ha conegut Mallorca des de l’arribada dels primers pobladors (Rullan, 2002).

A partir d’aquí, el creixement de la ciutat i el procés d’urbanització de l’illa en el seu conjunt ve regit per la successió de tres booms turístics:1 el primer (1950-1973) està caracteritzat per la intensitat urbanística focalitzada a l’entorn de Palma; el segon (1981-1988) és el de la promoció immobiliària i l’expansió del poblament extensiu al llarg de l’illa; i el tercer (1992-2008, inici de la crisi econòmica actual) es tradueix sobretot en l’edificació al camp, quedant tota l’illa immersa dins el procés turístic. Al llarg d’aquests anys la ciutat de Palma ha conegut 4 plans urbanístics (1963, 1973, 1985 i l’encara vigent de 1998) i els municipis del seu entorn s’han dotat igualment de diverses figures de planejament municipal. No ha existit, tanmateix, un instrument específic d’ordenació per al conjunt de l’àrea urbana de Palma, tot i l’evidència de la seva creixent integració i l’existència de problemàtiques compartides.

Una base d’aquest planejament de conjunt hauria de ser una delimitació del territori que integrés els municipis més vinculats a la ciutat insular per formar l’àrea metropolitana de Palma de Mallorca. L’objecte d’aquest article és aportar precisament una nova delimitació actualitzada per a l’aglomeració de Palma de Mallorca a partir de criteris morfològics, mostrant fins on arriba l’extensió física de la ciutat. Per això se seguirà la metodologia establerta per l’Atlas of Agglomerations in the European Union de 1994 per la xarxa NUREC.2 Com és sabut, NUREC treballa amb una delimitació de caràcter morfològic, que pretén definir la ciutat a partir d’un seguit de criteris de contigüitat, que mostren fins on s’estén físicament. Es tracta, com és obvi, d’un criteri debatible, susceptible de ser enriquit i complementat a través d’altres consideracions de caràcter funcional, econòmic i administratiu, però constitueix, al nostre entendre, una bona base per aproximar-se a la problemàtica de la delimitació i el planejament de l’àrea urbana.

Com veurem, la delimitació que es deriva de la utilització d’aquests criteris supera avui a bastament els límits administratius de la ciutat de Palma per cobrir un territori molt més extens, fent que s’inclogui tot el municipi de Marratxí dins l’aglomeració urbana, a diferència del que passava l’any 1994.

Igualment és de preveure que altres municipis, en particular Calvià, puguin incorporar-se a l’aglomeració en els propers anys, segons l’aplicació estricta d’aquests criteris.

1. S’entén per boom turístic una etapa de fort creixement d’aquest sector, a causa d’una elevada arribada de turistes a l’illa. El terme boom s’aplica a un esdeveniment que es desenvolupa de forma ràpida i reeixida però, que també acaba precipitadament, degut a un canvi de tendència.

2. NUREC és una associació de més de quaranta municipis europeus, centres de recerca, universitats i personalitats de la Unió Europea, que té com a finalitat promoure la investigació urbana en xarxa i en cooperació d’organitzacions internacionals (www.nurec.net).

–105–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

El nostre estudi3 ha volgut complementar i adaptar l’aplicació del mètode NUREC a la realitat mallorquina tot afegint-hi dos criteris més: a) en primer lloc, el nombre de places turístiques, ja que considerem que no es pot deixar de banda aquesta variable, a causa de la importància crucial del sector turístic dins l’illa i concretament a la badia de Palma, bressol del sector turístic mallorquí, i b) el sòl vacant, tenint en compte les hectàrees de sòl lliure (sòl urbà no edificat i sòl urbanitzable) es coneix quant creixerà i cap a on pot estendre’s l’aglomeració en els propers anys. Com veurem, quan es tenen en compte el nombre de places turístiques localitzades dins l’aglomeració, Calvià passa a formar part dels municipis centrals que contenen el continu urbà de la ciutat de Palma de Mallorca.

Per desenvolupar aquests arguments, l’article s’estructura en les parts següents: introducció; evolució del creixement urbà de la ciutat de Palma de Mallorca i de l’illa de Mallorca en general; les delimitacions urbanes i els mètodes morfològics; el mètode NUREC i els antecedents a la delimitació morfològica de l’àrea urbana de Palma de Mallorca; aplicació del mètode NUREC a Palma de Mallorca; resultats de la delimitació morfològica de l’àrea urbana de Palma de Mallorca (2011); primera variant: delimitació del continu urbà amb consideració de la capacitat turística dels municipis; segona variant: delimitació del continu urbà amb consideració del sòl vacant; unes breus conclusions clouen el treball.

2. Evolució del creixement urbà de la ciutat de Palma de Mallorca i de l’illa de Mallorca en general Com s’ha explicat d’entrada i per dir-ho de la manera més abreujada possible, des de mitjans s. xx ençà, Ciutat ha evolucionat a través de dos eixamples i tres booms turístics (Rullan, 2002; Seguí, 2000). A inicis del segle xx Palma de Mallorca era encara una ciutat d’intramurs, la qual suportava una densitat mitjana de 407 hab./ha, mentre que la teoria urbanística del moment aconsellava no sobrepassar els 300 hab./ha (Rullan, 2002, p. 199). Amb aquestes elevades densitats que suportava la ciutat emmurallada, no fou fins l’any 1901, i després d’una llarga polèmica, que un Reial Decret establí que s’enderrocarien les murades. El mateix any s’aprovaria la construcció de l’eixample, planificat per l’enginyer Bernat Calvet (Seguí, 1985), que va recórrer a un traçat radiocèntric, on les vies de comunicació són claus per entendre la seva forma i funció (González, 2005, p. 454).

Calvet planificà l’eixample com una corona circular de 400 ha, a la qual integrà els nuclis d’extramurs del segle xix amb les 123 ha de la ciutat antiga 3. L’estudi s’inscriu en una recerca més àmplia que l’autora està desenvolupant en el marc del programa de doctorat del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, recerca destinada a estudiar la problemàtica de la delimitació urbana de la ciutat de Palma de Mallorca i a analitzar l’estructura del sistema urbà mallorquí.

–106–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

(Rullan, 2002, p. 201; Seguí, 1985). L’enginyer va preveure que 25 anys més tard l’eixample hauria assolit el seu creixement màxim, pensat per 120.000 habitants, però van haver de passar-ne 40 i encara hi quedava part sense cobrir (González, 2006, p. 170). No fou doncs fins llavors, quan va començar a estar cobert el creixement màxim proposat per Calvet, quan es va procedir a “eixamplar l’eixample” amb un nou pla d’ordenació general i de reforma interior, aprovat el 1943, obra de Gabriel Alomar (1950). Aquest, tindrà dos objectius principals, el primer es porta a terme mitjançat un seguit de reformes interiors de caràcter higienista; i amb el segon objectiu s’incorporen unes 300 hectàrees més a l’eixample Calvet. Tot i això, el pla Alomar és més conegut per les seves propostes de reforma interior que no pas per les d’eixample i extensió (Rullan, 2002, p. 203-5).

Aquests dos plans van anar destinats a la planificació i ordenació de la ciutat preturística, ja que a partir de la dècada dels anys 50 la tendència de creixement de la ciutat canviarà radicalment de motivacions i intensitat, i començarà l’explosió turística de l’illa, primer centrada a la ciutat de Palma i posteriorment estesa per tot el territori insular. Cal tenir present que l’any 1950 la preturística Ciutat tenia una població de 136.814 habitants, que representava el 40% del total de la població de Mallorca.

Com és sabut, a partir d’aquest moment, el principal fenomen transformador que regeix el creixement de la ciutat fins a l’actualitat, és el turisme (Seguí, 2006). Entre 1955 i 2008 l’illa de Mallorca ha experimentat tres etapes significatives de creixement, interrompudes per períodes de crisi econòmica que alenteixen els anomenats booms turístics i suposen un canvi de tendència. Així doncs, estem parlant de períodes cíclics, cada un d’ells caracteritzats per un elevat creixement demogràfic, econòmic, del sector immobiliari i de la construcció i una crisi subsegüent.

El primer boom turístic succeeix entre 1955 i 1973 (crisi del petroli), on la superació de la crisi postbèl·lica europea mitjançant el pla Marshall i el reconeixement per part de les potències occidentals del règim franquista espanyol (Rullan, 2002, p. 206), així com altres esdeveniments, fan que l’illa de Mallorca, territori que no ha estat transformat de manera significativa per la industrialització, es converteixi en un destí turístic potencial per a la població europea. Rullan (2002) anomena aquesta obertura de l’illa a Europa, “la Mallorca europea”. Des del punt de vista urbanístic, les característiques principals d’aquesta primera etapa són: una forta construcció urbanística focalitzada al litoral de la badia de Palma, i un veritable augment de la població, on Palma al 1970 guanya 80.711 habitants fins a assolir-ne 217.525, el 49,6% del total de població de l’illa. Més encara, la urbanització irradiada des de Ciutat condiciona de manera cada vegada més evident el seu entorn i el conjunt de l’illa.

Així, l’any 1977 Rosselló Verger ja podia afirmar: “és clar que s’està congriant una àrea metropolitana i que les distàncies cada dia més escurçades, li integren més municipis. Pot ser que el dia de demà aquesta àrea abasti tota l’illa major” de les –107–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

Balears (Rosselló, 1977, p. 96). Albert Quintana, en la seva tesi publicada un parell d’anys més tard, vindria a confirmar el caràcter ja netament metropolità del desenvolupament del sistema urbà de l’illa al final d’aquest període (Quintana, 1979).

Aquesta primera forta sacsejada que exercí el turisme sobre Ciutat es reflectí en un accelerat i caòtic procés urbanitzador de la badia de Palma, iniciat als anys 1950 (González, 2006, p. 172). Posteriorment, el 1963 s’aprovà el primer Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), realitzat d’acord a la Llei del Sòl de 1956. Com explica González (2006, p. 173), “este plan pretendía dar respuesta a las necesidades de la nueva actividad económica predominante, tanto en forma de instalaciones hoteleras y recreativas como sobre todo en vivienda para la avalancha de inmigrantes”. Aquest pla densificà l’eixample fins a 500-600 hab./ha i l’engrandí superant les 3.500 ha (Rullan, 2002, p. 211).

El segon boom turístic esdevé un cop que les economies occidentals s’han recuperat de les crisis petrolieres de 1973 i 1979. Així doncs, aquesta segona explosió turística queda emmarcada entre 1981 i 1988, amb un nou creixement accelerat de l’economia, la població i la construcció que modifiquen tots els àmbits de la realitat mallorquina. El 1990, després del segon boom, la població de Palma era de 568.065 persones i representava el 52% dels habitants de Mallorca. Des del punt de vista del procés d’urbanització, les característiques principals d’aquesta segona etapa són el creixement extensiu a conseqüència de l’increment de la motorització privada i l’entrada en crisi del model urbanístic a partir del bloc de pisos o, en la versió turística, l’hotel, on el producte es reconverteix en apartaments turístics i adossats per als residents (Rullan, 2002, p. 213-4).

Pel que fa al planejament urbanístic de Ciutat, el 1973 Manuel Ribas Piera elaborà un nou PGOU amb la finalitat de reduir parcialment el fort creixement projectat al pla de 1963 (González, 2006, p. 174). El Pla de Ribas Piera, en el qual col·laborà el geògraf Bartomeu Barceló, és la resposta oficial a la gran novetat territorial que representava el turisme (Rullan, 2002, p. 213). Però els plantejaments d’aquest pla foren de nou modificats el 1985, quan s’elaborà el PGOU “del segon boom turístic”, que augmentava el perímetre de Ciutat fins 4.500 hectàrees i desdensificà un 40% les edificabilitats que contemplava el PGOU de 1973 (Rullan, 2002, p. 216). Com explica González (2006, p. 176) “en la década de 1980 la ciudad expansiona sus límites hacia territorios rústicos de dentro y fuera de su término municipal asociado a la generalización de los procesos de suburbanización”. D’aquesta manera Palma es convertirà en una ciutat d’abast regional i es consolida i aprofundeix, segurament, allò que pot ser considerat, des del punt de vista físic, la seva explosió metropolitana.

Seguidament esdevé el tercer boom turístic, posterior a la primera guerra del Golf i després del tractat de Maastricht de 1992 (Rullan, 2002, p. 218).

Aquest període es caracteritza perquè la població forana, a part d’allotjar-se i –108–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

llogar apartaments, comencen a adquirir propietats, augmentant la proporció de turistes allotjats a oferta no reglada.4 Una de les característiques principals d’aquest període, com explica Rullan (2002, p. 221), és que “urbanísticament el tercer boom turístic es tradueix sobretot en l’edificació del camp i, turísticament, amb l’increment notable de places d’ús turístic no reglades”. En aquest context, el 1998 es va aprovar l’encara vigent PGOU de la ciutat de Palma, i el 1999 s’aproven les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT) que estableixen limitacions quant a noves urbanitzacions com les del primer i segon boom turístic i encaminen la nova expansió cap al sòl rústic i al creixement dels nuclis ja existents.

Cal no oblidar mencionar que, paral·lelament amb aquest tercer boom turístic, té lloc un boom immobiliari present a tot Espanya (Burriel, 2008). A les Balears la construcció de vivendes augmenta de forma estrepitosa a partir de 1994, tot passant d’increments de menys de 5.000 vivendes/any el 1992 i 1993, fins arribar a les 13.553 vivendes iniciades el 2006 (Blázquez, 2010, p.

86). De fet, la fi del tercer boom turístic té una estreta relació amb el col·lapse del cicle immobiliari expansiu (Artigues, 2007).

Com a conseqüència de les diferents onades de creixement centrades, a partir de 1955, en el sector turístic i fruit d’una planificació urbana en la majoria de casos expansiva per part de l’administració, la ciutat de Palma s’ha estès al llarg del litoral de gran part de la badia de Palma, així com cap a l’interior, contribuint de manera decisiva a la metropolinitanització de l’illa.

3. Les delimitacions urbanes i els mètodes morfològics Fruit d’aquesta evolució, la ciutat de Palma de Mallorca supera els seus límits administratius i requereix de nous instruments per ser gestionada. Ara bé, per poder gestionar les ciutats, primer ha de ser estudiat i determinat el seu abast de manera que la delimitació és un dels reptes principals de tot procés de planejament urbà. Com sabem, hi ha diversos mètodes de delimitació: administratiu, densitat de població, funcional, morfològic, etc, (Capel, 1975; Nel·lo, 2001) cada un dels quals té en compte una dinàmica principal que determina l’àrea d’influència de la ciutat. Això comporta que cada un d’ells presenti, per ell mateix, limitacions importants, ja que un estudi adequat dels problemes urbans i territorials exigeix una consideració de diverses dinàmiques que interactuen sobre el territori. A més, a Mallorca la delimitació encara esdevé més complicada per raó de l’activitat turística que duu associada el fenomen de l’estacionalitat. Una possibilitat d’apropar-se a aquesta problemàtica és mitjançant els mètodes morfològics, i entre aquests un dels més consolidats és NUREC. 4. “En el año 1999 se calculó que suponían el 25% de la afluencia turística anual de las islas Baleares, con un máximo de entre el 28% y el 33% en agosto” (Blázquez, 2010, p. 85).

–109–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

Com és sabut, el mètode NUREC és un procediment morfològic de delimitació que utilitza els elements físics propis de la urbanització (edificis, carrers, indústries, parcs, etc.) per tal d’establir la línia de separació entre la ciutat i el seu entorn (NUREC, 1994). Així aquest mètode exclou, evidentment, aspectes com la mobilitat quotidiana, els fluxos d’informació, les activitats econòmiques, etc, dinàmiques totes elles que de manera indiscutible configuren les ciutats. Estem parlant, doncs, d’un mètode que únicament fa referència a l’aspecte físic continu de la ciutat, a allò que és tangible.

La utilització del criteri morfològic comporta, doncs, certes limitacions i no ha estat exempt de crítiques (Nel·lo, 2001). En efecte, el patró dominant de creixement actual de les ciutats, conegut com a creixement dispers o descentralitzat, no és representable mitjançant els criteris morfològics que ofereix NUREC, que es basa, precisament, com veurem, en establir límits a partir de la contigüitat física de l’espai construït a l’hora de definir l’abast d’una àrea urbana. A més, avui en dia ens trobem amb una creixent reivindicació dels espais oberts (parcs naturals, espais fluvials, reserves de sòl), com a components estructurals de les ciutats. La seva presència supera sovint també l’existència de solucions de continuïtat difícils d’integrar en la metodologia NUREC. Tot i això, hi ha un bon nombre d’aspectes de la vida urbana per als quals la utilització del mètode morfològic resulta d’utilitat a l’hora de planificar els serveis urbans (Luzón, 2003), com per exemple la recollida d’escombraries, transport públic, etc. D’altra banda, com que en molts casos les aglomeracions urbanes contínues sobrepassen el límit de la seva unitat administrativa bàsica, la detecció de fins a on arriba el continu urbà pot optimitzar la cooperació entre diverses unitats administratives a l’hora de compartir serveis i gestionar-los de forma òptima.

Un altre aspecte que pot treballar-se a partir d’aquest mètode és la planificació urbanística. L’existència d’un continu urbà posa de manifest la necessitat que el disseny de la ciutat no parteixi de cada unitat administrativa bàsica i que cada una tingui la seva normativa, sinó que es tracta d’unificar els esforços dels planificadors per augmentar la competitivitat de l’aglomeració en conjunt, que permeti un disseny integrat i una definició d’estratègies i objectius comuns (Luzón, 2003; Romano, 2011a i 2011b). Finalment, la delimitació a través de criteris morfològics presenta alguns avantatges assenyalats en àrees turístiques, on la manca de dades sobre el comportament de la població estacional fa més difícil les delimitacions basades en criteris funcionals.

4. El mètode NUREC i els antecedents a la delimitació morfològica de l’àrea urbana de Palma de Mallorca Com s’ha dit, les bases de delimitació amb les quals s’ha treballat, són els criteris establerts per NUREC, aplicats i descrits en l’Altas of Agglomerations in –110–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

the European Union (1994) i a altres exercicis de delimitació de les àrees metropolitanes europees en els darrers 20 anys. Vegem quins són els elements principals del mètode NUREC: 1. El mètode NUREC de delimitació morfològica està concebut per ser aplicat a aglomeracions europees sempre que tinguin almenys un nucli central de 100.000 habitants.

2. A partir de la identificació d’aquest nucli es delimita l’àrea urbanitzada que hi té continuïtat, amb independència dels límits administratius existents.

Els criteris de delimitació de NUREC (1994) estableixen, a partir de la definició d’àrea contigua construïda, de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que “un únic edifici només pot formar part d’una zona urbanitzada contigua si la distància entre la zona urbanitzada i l’edifici no excedeix de 200 metres”.

3. Amb aquesta premissa hi ha un seguit de criteris de contigüitat (tipus d’edificis, espais oberts, espais de tràfic, formes especials de desenvolupament, etc.) i de criteris de desqualificació, que són els que determinen l’extensió de l’aglomeració.

4. Perquè un municipi passi a formar part dels municipis centrals, juntament amb aquell que conté la ciutat de més de 100.000 habitants, ha de tenir dins el continu urbà delimitat existent dins dels seus límits, almenys el 50% de la població total del municipi en qüestió.

5. Una vegada establerts els municipis centrals, NUREC té en consideració tots els municipis limítrofs amb els centrals, per així formar l’àrea metropolitana de la ciutat analitzada.

L’aplicació dels criteris de NUREC per la delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca s’han dut a terme per primera vegada l’any 1994 i els seus resultats foren incorporats a l’Altas of Agglomerations in the European Union (NUREC, 1994).

Com es pot veure a la figura 1, segons l’Altas of Agglomerations in the European Union, el 1994 l’aglomeració urbana de Palma únicament estava formada pel seu municipi, perquè l’extensió del continu urbà dins els municipis de Marratxí i Calvià no contenia el percentatge mínim de població necessari perquè aquests hi quedessin inclosos. D’aquesta manera, incloent únicament el municipi de Palma de Mallorca com a municipi central, segons la delimitació NUREC, l’aglomeració tenia una superfície de 195,5 km2 .

A més, s’hi pot veure que NUREC també delimitava una àrea metropolitana resultant del conjunt del municipi central i els municipis limítrofs, quedant conformada per: Palma de Mallorca, Algaida, Bunyola, Calvià, Esporles, Llucmajor, Marratxí, Puigpunyent, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí i Valldemossa.

–111–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

Figura 1. Delimitació de l’aglomeració urbana de Palma de Mallorca, NUREC (1994)

505-Llucmajor 506-Calvià 507-Puigpunyent 508-Esporles 509-Valldemossa

Font: Atlas of Agglomerations in the European Union (1994)

5. L’aplicació del mètode NUREC a Palma de Mallorca, 2011 Com s’ha dit, l’objectiu principal del nostre estudi és aplicar el mètode de delimitació morfològic de l’àrea urbana de Palma, gairebé vint anys després de l’exercici de NUREC. La nostra delimitació de la ciutat s’ha realitzat mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). En primer lloc s’ha treballat amb capes d’informació de Cartociudad (dades del 2006-2010) i del Corine –112–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

Land Cover (CLC, dades de 2006). La informació de Cartociudad és molt útil perquè té digitalitzades totes les parcel·les urbanes existents quan es van recollir les dades. Pel seu costat, com és sabut, el CLC ofereix una capa amb els diferents usos del sòl. La gran utilitat del Corine Land Cover és (a part de poder contrastar informació amb la capa de Cartociudad) que cada un dels polígons conté un codi indicant els usos del sòl de les parcel·les que representa. Així, cada polígon representa un conjunt de parcel·les amb el mateix ús del sòl, la qual cosa resulta de gran utilitat a l’hora d’establir d’una manera estricta si els tipus d’utilització del sòl que qualifiquen els criteris de continuïtat, hi són o no presents.

Una vegada obtinguda aquesta informació ja digitalitzada, l’hem complementada amb ortofotografies de la zona d’estudi, concretament les del fus 31 sèrie MTN50 i zones 0697, 0698, 0699, 0723 i 0670, referides als anys 2008, 2010 i 2011, a partir de les quals hem procedit a digitalitzar les zones urbanes que no estaven presents a Cartociudad i al CLC. Així, un cop es tingueren digitalitzades totes les zones urbanes, hem creat un buffer de 100 metres a partir de cada polígon urbà identificat, com a forma de verificar clarament quines parcel·les formen el continu urbà. Un cop creats els buffers s’han revisat de nou els criteris de contigüitat i els de desqualificació del continu urbà de forma acurada.

A l’hora d’aplicar els criteris de desqualificació o de ruptura de la contigüitat, s’ha tingut en compte de manera estricta el següent criteri: “les classes d’utilització del sòl catalogades a continuació són classificades com a ruptures en la contigüitat de zones urbanitzades, tot i que, el criteri de no superar els 200 metres es compleixi: bosc, agricultura en general, hivernacles, guaret i prats.” (NUREC, 1994). Com ha pogut comprovar-se en delimitar l’aglomeració trobem parcel·les d’aprofitament agrícola tocant, gairebé, l’eixample de la ciutat, cap a l’est de l’aglomeració. Això permetrà, en una aplicació futura d’aquests criteris, saber si aquestes parcel·les que trenquen els criteris de contigüitat han perdut la seva condició d’agrícoles.

D’altra banda, pel que fa a la consideració de les infraestructures, les estructures lineals s’han mantingut com a elements de contigüitat quan aquestes separaven dues zones urbanes que només es troben dividides per l’amplada d’una via o autopista.

El pas final ha estat obtenir les dades de població del padró de 2011 per unitats singulars de població espargides pels municipis de Palma de Mallorca, Calvià, Llucmajor i Marratxí, sobre els quals, com veurem, s’estén el continu urbanitzat. Amb això s’ha comprovat quins dels tres municipis entren a formar part de l’aglomeració, juntament amb Palma, a causa que més del 50% de la població del municipi resideix en el continu urbà.

–113–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

6. Resultats de la delimitació morfològica de l’àrea urbana de Palma de Mallorca, 2011 Fruit de l’exercici (tal com es pot veure a les taules 1 i 2), s’obté com a resultat que el municipi de Marratxí ha de ser considerat com a part de l’aglomeració urbana de Palma de Mallorca. Això és així perquè dins el municipi de Marratxí es troben extensions d’urbanització físicament conurbades amb les del municipi de Palma, on el 2011 resideixen 25.256 habitants dels 34.385 habitants del municipi. Aquests representen el 73,3% de la població de Marratxí, percentatge que supera a bastament el 50% establert com a criteri NUREC per la inclusió d’un municipi a l’aglomeració.

Taula 1. Població, àrea i densitat de població dels municipis que formen l’aglomeració urbana central, 2011 Població 2011 Continu urbà 389.825 Fora del continu urbà 15.493 Total Palma 405.318 Continu urbà 25.256 Nuclis no aglomerats 9.129 Total Marratxí 34.385 Total continu urbà 415.081 Total fora del continu urbà 24.622 Total 439.703

% 96,2 3,82 73,5 26,5 94,4 5,6

Àrea (km2) 84,3 111,2 195,5 10,7 43,5 54,2 94,9 154,7 249,7

Densitat població (h./km2) 4.624,2 139,3 2.073,2 19,8 2.360,4 80,2 209,8 634,4 38 4.373,8 62 159,1 1.760,9

% 43,1 56,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IBESTAT.

D’aquesta manera, podem aportar una primera conclusió. Amb l’aplicació estricta dels criteris NUREC podem afirmar que l’aglomeració de Palma de Mallorca s’ha ampliat a l’any 2011 amb els 54,2 km2 del municipi de Marratxí, respecte a la delimitació de l’any 1994, únicament formada pels 195,5 km2 del municipi de Palma. Des del punt de vista demogràfic això implica (tal com es pot veure a les taules 1 i 3) que la superfície de l’aglomeració ha crescut un 21,7% respecte a la situació de 1994, per abastar 249,7 km2 i contenir una població de 439.703 habitants.

Aquesta trajectòria no sorprendrà als coneixedors de l’evolució urbana de Mallorca. De fet, cal recordar que ja l’any 1975 el municipi de Marratxí, a causa de la seva proximitat amb Palma i per la seva estructura econòmica, era considerat per Albert Quintana a la seva tesi El sistema urbano de Mallorca com a ciutat dormitori de Palma.5 La integració entre la capital i Marratxí a l’actualitat s’ha reforçat perquè ja no és el fet que Marratxí pugui considerar-se 5. “ya de antemano el bajo nivel de concentración estudiado en el capítulo anterior puede hacernos pensar que los núcleos de Marratxí, más que centros autónomos, son probablemente centros residenciales de población activa que trabaja en lugares cercanos” (Quintana, 1979, p. 48).

–114–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

municipi dormitori de Palma, sinó que és el propi continu urbà de Palma el que s’estén dins el municipi de Marratxí. Tant és així que si es té en compte la densitat de població que pot trobar-se dins i fora de l’extensió urbana de Palma, trobem que el 94,4% de la població d’ambdós municipis resideix en el 38% de l’extensió territorial aglomerada.

Una segona conclusió derivada de l’aplicació estricta dels criteris NUREC a la realitat mallorquina de 2011 és que Llucmajor i, sobretot, Calvià, poden acabar integrant-se a l’aglomeració. En efecte, en aquesta data Calvià té un 41,8% de la seva població residint dins el continu urbà de l’aglomeració de Palma de Mallorca que es troba dins el seu municipi, mentre que el percentatge a Llucmajor baixa al 31,4% de la població.

Taula 2. Població, àrea i densitat de població dels municipis pels quals s’estén l’aglomeració urbana de Palma de Mallorca, 2011 Població 2011 Continu urbà 21.910 Fora del continu urbà 30.541 Total Calvià 52.451 Continu urbà 11.595 Fora del continu urbà 25.364 Total Llucmajor 36.959 Total continu urbà 33.505 Total fora del continu urbà 55.905 Total 89.410

% 41,8 58,2 31,4 68,6 37,5 62,5

Àrea (km2) 9,85 135,02 144,87 2,28 324,76 327,04 12,13 459,78 471,91

Densitat població (h./km2) 2.224,4 226,2 362 0,7 5.085,5 99,3 78,1 113 2,57 2.762,2 97,4 121,6 189,5 % 6,8 93,2

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IBESTAT.

L’evolució econòmica i territorial que han tingut municipis com Calvià i també Llucmajor6 (tot i que no amb tanta intensitat) a causa del desenvolupament dels moderns sistemes de transport i a les comunicacions, així com per l’arribada de població propiciada per l’oferta immobiliària, ha produït l’estirament del continu urbà de Palma seguint la línia de costa, fet que posteriorment s’ha eixamplat amb una “segona línia de costa” damunt les faldes de les muntanyes i turons que també ofereixen vistes al mar.

Un fet significatiu és que el continu urbà de Llucmajor suporta una densitat de població més elevada que la de Palma, ja que el 31,4% de la població es localitza dins el 0,7% de l’extensió territorial del municipi (taula 2).

Finalment, i aquest és el tercer resultat o conclusió de l’aplicació estricte del mètode NUREC a la realitat mallorquina el 2011, podem afirmar que els límits de l’àrea metropolitana resultant de Palma de Mallorca no s’haurien vist alterats entre 1994 (fig. 1) i 2011 (fig. 3). Això es així perquè la in6. Per al procés de transformació espacial i d’urbanització massiva de la Platja de Palma (municipis de Palma de Mallorca i Llucmajor), explicada a partir de la connexió entre els processos d’acumulació de capital i de la formació de capital hoteler, pot veure’s Yrigoy (2013).

–115–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

corporació de Marratxí no fa que canviï el nombre de municipis contigus a Palma que, com hem vist, integraven ja el conjunt de aglomeració i municipis limítrofs de 1994.

Figura 2. Continu urbà delimitat a partir dels criteris NUREC (2011)

Font: elaboració pròpia de dades del CNIG (CLC, Cartociudad i ortofotos)

Taula 3. Extensió territorial i població (1991 i 2011) dels municipis que formen l’aglomeració i els limítrofs Municipis Extensió (km2) Població 1991 Població 2011 Municipis de l’aglomeració Palma 195,5 296.754 405.318 Marratxí 54,2 11.586 34.385 Municipis limítrofs Calvià 144,8 20.982 52.451 Llucmajor 327 17.357 36.959 Puigpunyent 42,3 1.152 1.970 Bunyola 84,6 4.036 6.232 Valldemossa 42,8 1.292 2.007 Esporles 35,3 2.971 4.956 Santa Maria del Camí 37,6 4.006 6.270 Santa Eugènia 20,2 917 1.640 Algaida 89,7 3.177 5.273 Àrea metropolitana Total 1.074,1 364.230 557.461 Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IBESTAT. –116–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

Figura 3. Delimitació de l’àrea metropolitana de Palma de Mallorca amb criteris NUREC (2011)

Font: Elaboració pròpia de dades del CNIG (CLC, Cartociudad i ortofotos)

En conclusió: a) Entre 1994 i 2011 l’aglomeració ha passat de tenir a Palma de Mallorca com a únic municipi central al 1994, amb 296.754 habitants i 195,5 km2, a què s’hi adhereixi Marratxí, i assolir una població de 439.703 habitants i una extensió de 249,7 km2 (taula 1). b) Hom pot preveure la inclusió del municipi de Calvià (41,8% de població dins del continu urbà) com part de l’aglomeració en els propers anys (taula 2). c) El conjunt de l’aglomeració i els municipis limítrofs que conformen l’àrea metropolitana de Palma de Mallorca no varien entre 1994 i 2011 a causa que la inclusió de Marratxí com a municipi central no fa variar els municipis que són limítrofs amb el conjunt de Palma i Marratxí (fig. 3). Però el que sí varia és la població, que passa de 364.230 a 557.461 habitants, augmentant un 34,6% (taula 3).

7. Primera variant: delimitació del continu urbà amb consideració de la capacitat turística dels municipis Com ja s’ha fet esment a l’inici del text, el creixement de la ciutat de Palma –117–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

de Mallorca és indissociable a l’impuls del sector turístic. El 1966, als municipis de Palma de Mallorca, Calvià i Llucmajor, que formen la badia de Palma, s’hi concentrava més del 65% de l’oferta turística mallorquina (Barceló, 1969, p. 100-2), i al 2011, la badia de Palma encara conserva un 40% de les places turístiques de tota l’illa.7 La presència del fenomen turístic suposa, com és ben sabut, l’existència d’una població resident no empadronada administrativament a l’illa, que caldria tenir en compte a l’hora de definir l’aglomeració de Palma de Mallorca.

En efecte, tal com hem vist, la delimitació de l’àrea urbana seguint de forma estricta els criteris NUREC implica que seran considerats com a pertanyents a l’aglomeració tots aquells municipis amb el 50% de població resident (amb residència administrativa) en el continu urbà.

Doncs bé, a causa de la rellevància del fenomen turístic, considerem necessari incorporar-lo plenament en els criteris de la delimitació morfològica. Així, hem decidit estudiar si els municipis de Calvià i Llucmajor (que mitjançant l’aplicació dels criteris NUREC no formen part de l’aglomeració de la capital regional), passarien a incorporar-s’hi tenint en compte la capacitat d’allotjament dels establiments turístics que pot haver-hi dins l’extensió urbana. Proposem, doncs, utilitzar com a criteri d’inclusió per formar part dels municipis centrals, el fet que el 50% del total de la suma de població censada i les places turístiques de cada municipi es trobi dins el continu urbanitzat. En el cas que així ocorri, aquests passarien a formar part de l’aglomeració de Palma de Mallorca.

Taula 4. Relació població i places turístiques als municipis que comprenen el continu urbà (2011) Continu urbà Fora del continu urbà Calvià Continu urbà Fora del continu urbà Llucmajor Marratxí Palma Total municipis

Població 21.910 30.541 52.451 11.595 25.364 36.959 34.385 405.318 529.113

Places turístiques 34.594 25.349 59.943 9.707 4.112 13.819 64 42.948 116.774

Població i places turístiques 56.504 55.890 112.394 21.302 29.476 50.778 34.449 448.266 645.887

% 50,3 49,7 42,0 58,0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IBESTAT.

Quan realitzem aquest exercici veiem –i aquesta és la quarta conclusió del nostre estudi–, que a l’any 2011 Calvià s’incorporaria amb un 50,3% de la seva població real (empadronada i places turístiques) a l’aglomeració, i Llucmajor es trobaria només a 8 punts percentuals de pertànyer-hi.

7. El 2011 la badia de Palma compta amb 115.286 places, mentre que a la resta de l’illa trobem 169.626 places més. A més cal destacar que Calvià compta amb 6.576 places turístiques més que la capital Mallorquina.

–118–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

Figura 4. Delimitació del continu urbà tenint en compte la capacitat turística de l’aglomeració (2011)

Font: Elaboració pròpia de dades del CNIG (CLC, Cartociudad i ortofotos)

El fet que Calvià s’inclogui a l’aglomeració a partir d’aquest nou criteri és significatiu: aporta a Palma i Marratxí més de 50.000 habitants censats i, si es tenen en compte els tres municipis, el 53,9% de places turístiques de tota l’aglomeració es troben situades a Calvià. Així doncs, és molt rellevant que s’inclogui dins l’aglomeració. Quant a Llucmajor, tenint en compte la població censada i les places turístiques que es troben dins el continu urbà, com dèiem li manquen 8 punts percentuals per arribar al 50% necessari. Tanmateix, cal esmentar que amb l’aplicació dels mateixos criteris per a l’any 2012 els resultats variarien lleugerament, ja que la tendència de la població entre aquests dos anys és negativa, mentre que, en canvi, les places turístiques van en augment. Això es reflecteix en el percentatge sobre el total: el continu urbà de Palma que s’estén per Llucmajor passa d’un 42% el 2011 a un 41,8% el 2012, i en el cas de Calvià, del 50,3 al 49,9%, xifra que el deixaria just en el límit de pertànyer a l’aglomeració.

L’evolució entre 2011 i 2012 és important, perquè demostra que, depenent de la tendència que segueixi l’evolució de la població i les places turístiques en els propers anys, podria consolidar-se per damunt del 50% o quedar-ne més lluny.

En conclusió: –119–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

a) L’any 2011, amb la consideració de la població i les places turístiques, Calvià aconsegueix el requisit del 50% i s’integra com a municipi central, però no així encara Llucmajor. b) L’aglomeració s’incrementa, d’aquesta manera, en un 36,7%, fins assolir 394,57 km2. De la mateixa manera l’àrea metropolitana s’eixamplaria en un 8,8% per abastar 1.168,88 km2 i incorporar els municipis d’Andratx i Estellencs. c) Quant a la població censada, Calvià aporta al conjunt de l’aglomeració 52.451 habitants al total de 492.154, i entre els tres municipis contenen 102.955 places turístiques. Té una capacitat total d’allotjar 595.109 persones. d)Ara bé, la consolidació de la integració d’aquests municipis en l’àrea metropolitana depèn de l’evolució de la seva població en un futur immediat. e) Cal destacar també que tant Calvià com Llucmajor perden població dins el continu urbà, mentre que els nuclis que no formen part d’aquest en guanyen, indicant que la població s’està dispersant en el territori.

8. Segona variant: delimitació del continu urbà amb consideració del sòl vacant Un altre criteri que pot complementar el mètode NUREC és l’estudi del règim del sòl. Per definir els límits del continu urbà, els criteris originals no tenen en compte la classificació jurídica del sòl. Així doncs, la inclusió d’aquesta segona variant pretén tenir en consideració el règim jurídic del sòl, per tal de saber en quants habitants s’estima que pot créixer i cap a on pot estendre’s el continu urbà delimitat de forma estricta pels criteris NUREC. Les dades emprades corresponen a l’estudi de sòl vacant8 amb ortofotos de 2008 i normativa de 2010 realitzat per SITIBSA. La informació de la qual aquí fem ús sobre aquest estudi, és: a) l’àrea del sòl vacant per municipis i per nuclis dins cada municipi, b) habitants (nombre de places potencials): turístiques, residencial i/o turístiques i residencials, amb les quals les divideix l’estudi, i c) capa de les parcel·les digitalitzades per treballar amb SIG. Així doncs, en primer lloc analitzem l’extensió del sòl vacant per saber quines són les previsions de creixement del continu urbà en els propers anys. En segon lloc es quantificaran i distribuiran els habitants (places potencials) als quals dóna lloc l’extensió de sòl vacant, per poder preveure quant pot créixer la població a partir d’aquesta variable.9 8. Per aquest estudi, el sòl vacant considerat és “el sòl vacant de cada zona urbana o urbanitzable que està format per les àrees que actualment es troben lliures d’edificació i que, d’acord amb el planejament vigent, són susceptibles d’edificar-se amb finalitats residencials o turístiques, amb algunes excepcions, que són sòls edificats amb un ús no residencial als quals el planejament assigna de forma explícita una vocació de transformació. Queden exclosos de l’àmbit del treball els terrenys als quals el planejament assigna usos distints als residencials o turístics” (SITIBSA, 2010).

9. No podem entrar en aquest estudi en la casuística del recompte de la població que realment utilitza el territori de l’aglomeració de Palma de Mallorca al llarg de l’any. Com és obvi aquesta oscil·la de manera pronunciada, a

–120–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

Taula 5. Extensió dels municipis i del sòl vacant dels municipis per on s’estén el continu urbà Continu urbà Fora del continu urbà Palma Continu urbà Fora del continu urbà Marratxí Continu urbà Fora del continu urbà Calvià Continu urbà Fora del continu urbà Llucmajor Total continu urbà Total fora del continu urbà Total municipis

Sòl vacant Extensió (km2) 2008/2010 (km2) 84,3 5,7 111,2 1,1 195,5 6,8 10,7 1,2 43,5 0,8 54,2 2,0 9,9 1,1 135,0 1,0 144,9 2,1 2,3 0,2 324,8 1,3 327,0 1,5 107,1 8,2 614,5 4,2 721,6 12,4

% sobre l’extensió dels municipis 6,8 1,0 3,5 11,4 1,8 3,7 10,8 0,7 1,9 9,5 0,4 0,5 7,7 0,7 1,8

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IBESTAT.

Com queda reflectit a la taula 5, la segona columna (sòl vacant 2008/2010) proporciona dades de sòl lliure referides al total dels municipis, diferenciant el que es trobaria en el continu urbà i el que en restaria fora. Cal, però, matissar que els km2 de sòl vacant referits al continu urbà contenen tant els que es troben dins la pròpia extensió urbana (que, com és obvi, no tenen perquè trencar els criteris de contigüitat) com també els km2 de sòl limítrof amb el continu urbanitzat.

D’aquesta manera, trobem aproximadament 8,2 km2 de sòl vacant (interior i limítrof ) al continu urbà. En ser de 107,1 km2 l’extensió total del continu delimitat, el sòl vacant representa un 7,7% del total.

Quan treballem amb les parcel·les digitalitzades mitjançant SIG, obtenim que aproximadament el 51,2%, dels 8,2 km2 de sòl vacant del continu urbà són limítrofs amb aquesta, representant uns 4,2 km2 (fig. 5). Així doncs, és aquí on es poden produir en un futur les extensions més versemblants del continu urbà.

D’altra banda, com ja s’ha fet referència, l’estudi de sòl vacant de SITIBSA treballa també les places turístiques, residencials i/o turístiques, i turístiques potencials a les quals podran donar cabuda aquestes parcel·les. Com es veu a la taula 6, es prenen en consideració, juntament amb les places potencials, les dades de població i places turístiques a què fa referència l’apartat anterior, per causa dels fluxos tant de la població turística com de la que hi resideix administrativament. Així, hem optat per basar els nostres càlculs en la simple suma de la població censada i el nombre de places turístiques. Per a una discussió teòrica sobre el concepte vegeu Mendizàbal (1996) i Alberich (2010).

–121–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

tenir així en compte aquestes dues variables, a l’igual que fa SITIBSA. D’aquesta manera se sabrà quin increment suposa sobre el total el nombre de places en sòl vacant, i també quina és la seva influència respecte el criteri del 50% de població, al qual ja s’han sumat les places turístiques i, ara també, les places potencials en sòl vacant.

Taula 6. Població i places turístiques (2011) i places potencials a les que dóna cabuda el sòl vacant dels municipis que comprenen el continu urbà

Continu urbà Fora del continu urbà Palma Continu urbà Fora del continu urbà Marratxí Continu urbà Fora del continu urbà Calvià Continu urbà Fora del continu urbà Llucmajor Total continu urbà Total fora del continu urbà Total municipis

Places en sòl vacant 2008/2010 92.251 17.525 109.776 14.053 6.830 20.883 5.329 8.757 14.086 1.417 15.229 16.646 113.050 48.341 161.391

% sobre el total de places en sòl vacant 84,1 15,9 67,3 32,7 37,8 62,2 8,4 91,6 70 30

Població i places turístiques 2011 432.732 15534 448.266 25.308 9.141 34.449 56.504 55.890 112.394 21.302 29.476 50.778 535.846 110.041 645.887

Suma de % sobre la les dues suma de les variables dues variables 524.983 94,1 33.059 5,1 558.042 39.361 71,1 15.971 28,9 55.332 61.833 48,9 64.647 51,1 126.480 22.719 33,7 44.705 66,3 67.424 648.896 80,4 158.382 19,6 807.278

Font: IBESTAT, CAIB i elaboració pròpia

Com veiem a la taula 6, el total de places potencials que aporta el sòl vacant al continu urbà (parcel·les interiors i limítrofs a aquest) és de 113.050 places més, el que suposa un 21,1% sobre el total de la població i places turístiques.

Tot i així, com s’ha especificat anteriorment, per aquestes dades no es veu necessari dividir-ho entre el nombre de places que ofereixen les parcel·les limítrofes amb el continu urbà, que indiquen cap a on s’estendrà en els propers anys, i les quals ja queden incloses dins de l’extensió urbanitzada a partir dels criteris establerts per NUREC. La dada principal que ens aporta la taula 6 i cinquena conclusió del nostre estudi és que, tenint en compte les tres variables (població, places turístiques i places potencials en sòl vacant) el municipi de Calvià torna a despenjar-se de l’aglomeració, perquè hi ha una major previsió de places potencials en sòl vacant en parcel·les que no estan incloses ni són limítrofs amb el continu urbà.

El mateix ocorre a Llucmajor, que passa d’un 41,8% a un 33,7% en afegir-hi aquesta variable. Com vèiem a la taula 4, els municipis de Calvià i Llucmajor tenen més places programades fora del continu, perquè, a part del continu –122–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

Figura 5. Delimitació del continu urbà tenint en compte el sòl vacant (2011)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del CNIG (CLC, Cartociudad i ortofotos)

urbà, tenen altres focus de població importants: en el cas de Calvià trobem, entre altres, Santa Ponsa, Peguera i el nucli interior de Calvià, i en el cas de Llucmajor hi ha urbanitzacions com Tolleric, Badia Gran, Badia Blava, Sa Torre, Maioris Decima, etc, així com propi el nucli interior de Llucmajor, que contenen gran part del sòl vacant.

Així doncs, per concloure amb els resultats obtinguts de l’anàlisi del sòl vacant en el continu urbà definit prèviament mitjançant els criteris NUREC, ens trobem que: a) La quantitat de sòl vacant que limita amb el continu urbà i que segons la normativa urbanística vigent podrà ser ocupat per usos residencials o turístics és, aproximadament, de 4,2 km2. b) Els habitants (places potencials) als quals donen cabuda els 8,2 km2 de sòl vacant que trobem dins i limitant el continu urbà, podran augmentar la població en 113.050 habitants més. c) Quant als casos de Calvià i Llucmajor, a ambdós municipis tant l’extensió de sòl vacant com les places potencials a què aquest dóna cabuda són més elevades fora del continu urbà, el que provocaria un descens del percentatge de població i places turístiques que trobem dins el continu urbanitzat i descartaria Calvià com a part de l’aglomeració central.

–123–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

9. Conclusió En el darrer segle la relació entre la ciutat de Palma i el conjunt del sistema urbà de Mallorca ha conegut modificacions substancials. En efecte, des de l’enderrocament de les murades i l’eixample Calvet fins a l’actualitat la ciutat s’ha estès i el sistema urbà s’ha integrat força.

En aquest estudi hem tractat d’establir una delimitació del que pot ser avui l’àrea metropolitana de Palma de Mallorca tot seguint criteris morfològics. A partir del nostre anàlisi podem apuntar les següents conclusions: a) Mitjançant l’aplicació estricta dels criteris NUREC, a diferència del que ocorria al 1994, el municipi de Marratxí entra a formar part de l’aglomeració, juntament amb Palma de Mallorca. b) D’acord amb aquest mateix criteri, es preveu que els municipis de Llucmajor i, sobretot, Calvià passin a formar part de l’aglomeració en un futur no llunyà. c) Tot i la incorporació de Marratxí com a municipi central, els municipis que formen el conjunt de l’àrea metropolitana (municipis centrals i limítrofs) són els mateixos que el 1994, perquè Marratxí és limítrof amb els mateixos municipis que Palma (fig. 3). d) Si introduïm una primera variant en el mètode NUREC i tenim en compte també el nombre de places turístiques dins cada municipi, trobem que Calvià supera lleugerament el 50% de població necessari i passa a formar part de l’aglomeració. e) Amb la inclusió de Calvià com a municipi central, Andratx i Estellencs passen a ser municipis limítrofs, i augmenta l’extensió de l’àrea metropolitana de la ciutat (fig. 4). f ) Cal tenir en compte que, quan ens trobem amb un cas com el de Calvià, que a partir de la capacitat de població i places turístiques del municipi entra a formar part de l’aglomeració amb un 50,3%, l’evolució de la població en els anys següents és molt important, a causa que segons la tendència passarà a consolidar-se com a part central de l’àrea metropolitana o bé tornarà a ser municipi limítrof. g) Si introduïm una segona variant al mètode i considerem també el sòl vacant, constatem que el continu urbà de la ciutat de Palma de Mallorca pot créixer, mitjançant sòl residencial o turístic, uns 4,2 km2. Pot estimar-se que en el conjunt de sòl vacant que es troba dins el continu urbà (4 km2) i que limita amb aquest (4,2 km2), es podria donar cabuda a 113.050 habitants (places potencials). h) Tenint en compte les variables de població, nombre de places turístiques i nombre de places potencials en sòl vacant, el municipi de Calvià deixaria de formar part de l’aglomeració amb un 48,9% de la població total dins el continu urbà (fig. 5). Això es deu a que les previsions d’augment de places potencials en parcel·les que no formen part del continu urbà és més alt que en –124–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

parcel·les contigües. La consideració d’aquesta variant ens mostra la importància del fenomen de la dispersió de la urbanització en el territori.

L’aplicació del mètode morfològic presenta certament limitacions importants, com es fa patent per exemple en l’anàlisi dels fenòmens de la dispersió urbana, però constitueix un element imprescindible per a l’estudi de la realitat urbana de l’illa, el seu planejament i la seva gestió.

Bibliografia ALBeRiCh, Joan (2010). “L’ús de l’espai”. Papers. Regió metropolitana de Barcelona [Barcelona], núm. 51, p. 28-43.

ALoMaR, Gabriel (1950). La reforma de Palma. Hacia la renovación de una ciudad a través de un proceso de evolución creativa. Palma de Mallorca: Impremta Mossèn Alcover.

ARtigues, Antoni; Onofre RuLLan (2007). “Nuevo modelo de producción residencial y territorio urbano disperso (Mallorca, 1998-2006)” Scripta Nova. Revista electrónica de geografía i ciencias sociales [Barcelona], vol X, núm. 245 (10).

BaRCeLó, Bartomeu (1969). “Origen y evolución de la afluencia turística y la oferta hotelera en las islas Baleares y su distribución en 1965”. BCOCIN [Palma de Mallorca], núm. 663664, p. 57-103.

– (1970). “Palma de Mallorca, capital insular”. BCOCIN [Palma de Mallorca], núm. 669.

BLázquez, Macià; Ivan MuRRay (2010). “Una geohistoria de la turistización de las islas Baleares”. Revista Periplo sustentable [México], núm. 18, p. 69-118.

BuRRieL, Eugenio (2008). “La “década prodigiosa” del urbanismo español (1997-2006)”.

Scripta Nova. Revista electrónica de geografía i ciencias sociales [Barcelona], vol XII, núm.

270 (64).

CaPeL, Horacio (1975) “La definición de lo urbano”. Scripta Vetera. Edición electrónica de trabajos publicados sobre geografía y ciencias sociales [Barcelona] http://www.ub.edu/geocrit/ sv-33.htm (consulta 12/06/2013) GonzáLez, Jesús (2005). “Planificación y construcción de ciudades medias en el sistema urbano industrial: los casos de Palma de Mallorca i Vigo”. Boletín de la AGE [Madrid], núm. 40, p. 449-471.

– (2006). “Geografía urbana de Palma: la actividad turística en la forma y el desarrollo de la ciudad”, dins: Antoni ARtigues et al. La introducción a la geografia urbana de las illes Balears. Palma de Mallorca: UIB, AGE, Govern de les Illes Balears.

Luzón, José Luís et al. (2003). La delimitación del Área Metropolitana de Barcelona aplicando el método NUREC. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

MendizàBaL, Enric (1996). L’ús temporal del territori: l’exemple dels habitants de la regió metropolitana de Barcelona. Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

MiRanda, Miguel Ángel (2001). “Inmigración y cohesión social en Calvià, Mallorca”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía i ciencias sociales [Barcelona], núm. 94 (21).

NeL·Lo, Oriol (2001). Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya.

Barcelona: Editorial Empúries.

– (2002). “Dinàmiques urbanes, activitats emergents i polítiques públiques a la regió metropolitana de Barcelona”. Papers. Regió metropolitana de Barcelona [Barcelona], núm. 36, p.

105-114.

NUREC (1994). Atlas of Agglomerations in the European Union. Part of an Integrated Observation System Developed by N.U.R.E.C. 3 vol.

Quintana, Alberto (1979). El Sistema Urbano de Mallorca. Palma de Mallorca: Editorial Moll.

–125–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 103-126 La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca

Margalida Mestre Morey

RoMano GRuLLón, yraida (2011a). El análisis del continuo urbano en la costa mediterránea española. Centre de Política de Sòl i Valoracions. UPC-Barcelona.

– (2011b). Aglomeraciones morfológicas: Madrid, Barcelona, Roma, Milán, Nápoles, Ámsterdam, Rotterdam, París. Barcelona: Centre de Política de Sòl i Valoracions. UPC. RosseLLó i VeRgeR, Vicenç M. (1977). Les illes Balears. Resum geogràfic. Barcelona: Editorial Barcino.

RuLLan, Onofre (2002). La construcció territorial de Mallorca. Palma de Mallorca: Editorial Moll.

– (2005). “Una técnica urbanística para contener el crecimiento residencial en espacios con fuerte presión inmobiliaria”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía i ciencias sociales [Barcelona], vol. IX, núm. 194 (32).

– (2007). L’ordenació territorial de les Balears (segles xix i xx). Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.

Seguí, Miguel (2000). Urbanisme i arquitectura a les Balears. Segle xx. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.

– (2006). El turisme a les Balears (1950-2005). Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.

– (1985). “Planeamientos teóricos y realización práctica del Plan Calvet”. Mayurca [Palma de Mallorca] núm. 21, p. 393-411. seRveis d’inFoRMaCió teRRitoRiaL de Les iLLes BaLeaRs, soCietat anòniMa [SITIBSA] (2010). Metodologia i conclusions generals de l’estudi de localització i càlcul de la capacitat del sòl vacant de les illes Balears sobre ortofotografia de l’any 2008 i normativa vigent a 31/05/2010.

Govern de les Illes Balears. http://dgoterri.caib.es/www/estudi-final_sol-vacant-2010/estudifinal.htm (consultat 12/06/2013). yRigoy, Ismael (2013). “La urbanització turística com a materialització espacial de l’acumulació de capital hoteler: els casos de Platja de Palma (Mallorca) i Saïdia (Marroc)”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia [Barcelona], núm. 75, p. 109-131.

–126–

conferències

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 129-154 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.42

Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-17141 Albert Garcia Espuche Resum El text presenta la síntesi d’una llarga recerca que ha mantingut un fil conductor clar: entendre la societat catalana del període 1550-1714, a totes les escales possibles d’aproximació, i a través de l’estudi de les bases estructurals del país, de la seva economia, de l’espai territorial i urbà, i dels elements essencials de la vida cultural i quotidiana. Alguns elements metodològics hi han resultat fonamentals: la importància donada a l’estudi de la variable espai; l’interès a abordar al mateix temps les dimensions macrohistòrica i microhistòrica; la voluntat d’estudiar el major nombre possible de casos particulars; la insistència a utilitzar fonts molt diverses. El resultat fonamental de la recerca ha estat demostrar la falsedat del tòpic d’una societat catalana en decadència en el període 1550-1714; per fer-ho, calia abordar l’estudi en el si d’una anàlisi alhora global i detallada d’aquella societat.

Paraules clau: Catalunya, Barcelona, economia, territori, ciutat, vida quotidiana.

Resumen: Del territorio al candelabro. Sobre la decisiva transformación de Cataluña: 1550-1714 El texto presenta la síntesis de una larga investigación que ha mantenido un hilo conductor claro: entender la sociedad catalana del período 1550-1714, a todas las escalas posibles de aproximación, y a través del estudio de las bases estructurales del país, de su economía, del espacio territorial y urbano, y de los elementos esenciales de la vida cultural y cuotidiana. Algunos elementos metodológicos han resultado fundamentales: la importancia otorgada al estudio de la variable espacial; el interés en abordar al mismo tiempo las dimensiones macrohistórica y microhistórica; la voluntad de estudiar el mayor número posible de casos particulares; la insistencia en utilizar fuentes muy diversas. El resultado fundamental de la investigación ha sido demostrar la falsedad del tópico de una sociedad catalana en decadencia en el período 1550-1714; para hacerlo, hacía falta abor1. La conferència d’Albert García Espuche va ser llegida –per indisposició del conferenciant– a la Societat Catalana de Geografia, l’11 de juny de 2013.

–129–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

dar el estudio en el seno de un análisis al mismo tiempo global y detallado de aquella sociedad.

Palabras clave: Cataluña, Barcelona, economía, territorio, ciudad, vida cuotidiana.

Abstract: From the territory to the chandelier. The transformation of Catalonia: 1550-1714 This text is a synthesis of a larger research about the transformation of Catalan Society in the period 1550-1714, from all possible scales and through an exhaustive analysis of the structural basis of the country: economy, territorial and urban space, and other aspects of cultural and daily life. Some methodological approaches should be noticed: the importance of the analysis of spatial variables, the use of a macro and micro historical dimension, the use of the maximum number of particular cases, and the use of diverse sources of information. The final and fundamental findings of this research are to disagree with the false idea that Catalan Society was decadent in the period 1550-1714.

Keywords: Catalonia, Barcelona, economy, territory, city, daily life.

***

1. Recorregut de recerca En els últims trenta-tres anys he pogut abordar una recerca d’història de Catalunya i de Barcelona que, traçada en les seves línies generals des de l’inici, ha mantingut un fil conductor clar: entendre la societat catalana del període 1550-1714, a totes les escales d’aproximació, i a través de l’estudi de les bases estructurals del país, de la seva economia, de l’espai territorial i urbà, i dels elements essencials de la vida cultural i quotidiana.

Alguns elements metodològics han guiat aquesta recerca. En primer lloc, la importància donada a l’estudi de la variable espai: tot allò que passa, succeeix de diferent manera en punts diferents de l’espai, i convé tenir en compte aquest fet tant com a eina de recerca com en la seva resolució. En segon lloc, l’interès d’abordar al mateix temps les dimensions macrohistòrica i microhistòrica: si és evident que cal entendre el bosc per no quedar perdut en el detall dels arbres, és igualment cert que, sense analitzar i entendre els arbres, no es pot comprendre el bosc. En tercer lloc, la voluntat d’estudiar el major nombre possible de casos particulars, en un treball de “microhistòria massiva”: ajuda molt, per arribar al global, haver estudiat una part molt gran dels casos particulars. Finalment, la insistència a utilitzar fonts molt diverses, normalment no usades en una mateixa recerca: la documentació (historiadors), els jaciments arqueològics (arqueòlegs), els objectes (historiadors de l’art, conservadors de museus).

En aquest recorregut, que s’ha recolzat en l’estudi de més d’un milió dos–130–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

cents mil documents, en bona part notarials, d’una vintena de ciutats, sobretot Barcelona, ha estat fonamental intentar donar resposta a preguntes que no són secundàries. Cal saber explicar, per exemple, que centenars de joves europeus es desplacessin a Barcelona, al final del segle xvi, a aprendre l’ofici d’argenter; que un pescador, membre per tant d’un ofici situat en un nivell socioeconòmic baix, tingués a casa seva una arpa, dues guitarres i un guitarró; que un mariner disposés d’una raqueta per jugar al joc de la pilota; que un teixidor de lli toqués el violí i formés part d’una companyia de músics; que un ferrer d’animals pogués actuar com a cap de dansa davant d’un virrei.

Aquests fets no encaixen amb el fals tòpic d’una societat catalana en decadència en el període 1550-1714, i només es poden entendre en el si d’una anàlisi alhora global i detallada d’aquella societat.

2. Coneixement del període i objectius Cal ser conscients que les innombrables informacions de tota mena disponibles per al període no eviten l’existència de força àmbits de desconeixement.

L’estudi de la producció i consum de tabac, per exemple, ho deixa ben patent.

Els anys vuitanta del segle xvii, els destacats adroguers barcelonins Francesc i Marià Duran van fer venir experts valencians en manipulació de tabac: els Bernique. L’any 1684, van crear una companyia, amb durada de dos anys, amb els germans Onofre i Josep Bernique, per tal de negociar i contractar tabac de pols. Segons l’acord signat, els Duran donarien els tabacs plantats a Santa Perpètua de la Mogoda, farien venir dues botes de tabac de fulla d’Anglaterra “per la fàbrica” i aportarien el molí per picar el tabac; mentre que els Bernique ensenyarien a Francesc i Marià Duran tot allò que sabien sobre la fabricació de tabac. El 1687, el botiguer de teles Pere Vilella i el negociant de València Vicenç Bernique tenien parada una botiga al carrer de Montcada, dita la botiga del Lleó, que el primer va vendre al segon. L’any 1689, l’adroguer Josep Duran i l’aragonès Gregori Reilló van obtenir l’exclusiva per sembrar tabac a tot Catalunya, durant deu anys.

De no gaire anys després és una anècdota molt reveladora. Com sabem, Felip V posà setge a Barcelona els mesos d’abril i maig de 1706, i l’acció militar va acabar en un total fracàs, ja que l’arribada de la flota aliada provocà la fugida precipitada del mariscal René de Froulay, comte de Tessé, comandant dels assetjants. Ja de retorn a França i en una festa, el mariscal demanà rapé a una dama que en consumia, i aquesta, ostensiblement, va rebutjar donar-li i li contestà: “aquest tabac és massa fort per vos; es diu Barcelona”. La senyora volia dir que el tabac anomenat Barcelona era tan fort i tan fora de les capacitats de fumador del mariscal, com ho havia estat per dit militar la possibilitat d’expugnar la capital catalana. Constatem, doncs, que era ja molt conegut i apreciat un tabac fet a la ciutat i anomenat tabac Barcelona. Tot havia anat molt –131–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

ràpid i a la manera catalana del període: aprenent les tècniques dels qui tenien experiència i tractant de millorar la feina apresa d’ells. És igualment clarificador saber que a la famosa botiga del perfumista Charles Lillie, de Londres, es venia també, a l’inici del segle xviii, el tabac Barcelona.

En un full de publicitat de la botiga hi figura el tabac Barcelona: s’havia passat d’importar tabac en fulla d’Anglaterra, a vendre a Londres tabacs elaborats a Barcelona.

Més endavant, l’any 1732, en una ciutat tan allunyada de la capital catalana com ara Boston, es va incloure la recepta del tabac Barcelona en el llibre The country housewife and lady’s director in the management of a house, and the delights and profits of a farm. S’hi explica “la manera de fer el famós tabac Barcelona, tal com es va fer al Lleó a Barcelona”. I també s’hi indica la manera de fer tabac de taronja, fabricat assíduament a la botiga del Lleó i que constava, igualment, a la publicitat de Charles Lillie.

Des de la iniciativa dels Duran per aprendre a manipular i fer tabacs (1684), fins a l’èxit internacional del famós tabac Barcelona (com a molt tard el 1706) no van passar gaires anys. S’havia après molt ràpid, i s’havia esdevingut punters ben aviat. Quelcom semblant havia passat en el camp del tèxtil, amb els “espies industrials” enviats per Narcís Feliu de la Penya a diversos països, sobretot per aprendre les tècniques per fer mitges de teler. El cas del tabac va ser encara més rellevant, però, ja que no existia l’experiència prèvia i la tradició que sí que tenia el tèxtil català. En el cas del tabac Barcelona es va passar, en pocs anys, de l’aprenentatge a la fama.

A més de l’interès enorme del cas concret del tabac, cal fer una reflexió pertinent: és sorprenent, i alliçonador, que aquest famós tabac Barcelona no hagi deixat cap rastre a la documentació catalana, sense parlar de la petjada, absolutament nul·la, a la memòria col·lectiva. És raonable, davant d’això, ferse una pregunta: quines altres coses importants no sabem sobre la Barcelona i la Catalunya del període, malgrat els esforços de recerca de molts historiadors?

En tot cas, l’objectiu principal del llarg recorregut de recerca ha estat mostrar que el període 1550-1714 no va ser una etapa de decadència, sinó un temps de canvis decisius, una molt notable transformació territorial, econòmica, social i cultural que van permetre al país entrar de ple en la modernitat i posar unes bases molt sòlides pel futur.

Ha calgut abordar la realitat complexa d’aquella etapa històrica a diferents escales d’aproximació: el territori i el sistema de ciutats; la ciutat i la seva diversitat per barris; la botiga, la casa, la família i els objectes. I això en el convenciment de que dites escales resulten inseparables a l’hora d’entendre en profunditat aquella societat.

–132–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

3. L’escala del territori 3.1. El model econòmic abans de 1550 Abans de 1550, el territori català presentava una distribució dels nuclis de població que era el producte complex d’una història en què les relacions amb la capital no resultaven decisives. Els pesos del conjunt “urbà” estaven àmpliament repartits en el país. Poblacions que demogràficament se situaven entre les primeres quedaven apartades de la capital: Castelló d’Empúries ocupava el desè lloc a la jerarquia, Puigcerdà el dotzè, Ulldecona el dinovè. Aquesta distribució dels nuclis més destacats, en alguns casos molt allunyats de la costa i de l’única ciutat realment important, Barcelona, indica uns graus d’aïllament considerables, una forma d’ocupar el territori i d’explotar els seus recursos basada en una autonomia notable de les diferents comarques i de les seves principals poblacions.

Aquest model econòmic territorial no es basava ni en la creació d’un volum important d’excedents, a part de Barcelona, ni en la multiplicació dels intercanvis dins del propi territori i amb la capital. En paral·lel a aquesta debilitat dels intercanvis, es produïa una notable autonomia en l’exportació dels diversos excedents comarcals. El conjunt de ciutats i de petits territoris tenia accés al comerç exterior a través de nombrosos ports, amb un funcionament autònom que no utilitzava ni necessàriament ni principalment el de Barcelona. Les comunicacions terrestres es basaven en una única ruta principal propera al mar que, bifurcant-se, connectava Barcelona i la costa catalana amb França, Aragó i València. Les vies perpendiculars a aquesta s’utilitzaven poc i el territori interior quedava sensiblement marginat.

Tant des del punt de vista de la distribució dels pesos demogràfics i econòmics en el territori, com des dels graus de relació entre les diferents comarques i nuclis urbans, Catalunya era, abans de 1550, un país amb graus d’interconnexió i d’integració notablement baixos.

3.2. Canvis territorials i econòmics En el període entre 1550 i 1640, es van transformar les relacions de Barcelona amb el territori català. Es va produir una redistribució de les activitats productives, des de la capital cap als nuclis relativament propers a ella, un augment dels vincles i dels intercanvis en bona part del país i un millor aprofitament dels recursos i capacitats de tot el conjunt. En aquest procés es va reforçar el mercat interior i es propicià una nova manera d’abordar les relacions comercials amb l’exterior, amb un clar impuls de les exportacions dirigides a Sevilla i Cadis, por un costat, i a la Castella interior, per un altre.

Jan De Vries afirma, respecte del conjunt d’Europa, que “l’estructura urbana autàrquica de l’edat mitjana no podia servir com a suport urbà d’una socie–133–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

tat comercial i industrial”, i senyala que fou durant el segle xvii quan es va produir la crisi urbana que donà lloc a les transformacions decisives: “el període decisiu fou la primera meitat del segle xvii”. A Catalunya, aquesta etapa de canvi urbà i territorial, en què es va produir la descentralització de la producció cap a àrees rurals comandades per petites poblacions vinculades en un sistema eficaç a Barcelona, va tenir lloc entre 1550 i 1640, i estava ja àmpliament consolidada cap a 1600. Aquest va ser el període en què es va donar la solució de continuïtat entre el teixit urbà preindustrial, dispers i ineficaç, i el teixit urbà modern, cohesionat en forma de sistema.

El procés de canvi a escala regional, similar al que De Vries postula a escala europea, va tenir lloc a Catalunya de forma precoç. En el moment en què la nova estructura urbana europea va ser conformada per les necessitats d’una economia comercial i passà a ser dominada per centres mercantils en competència, com explica De Vries, Barcelona ja havia consolidat la seva pròpia regió com un espai geogràfic ben articulat i eficaç des del punt de vista del sistema urbà. S’havia construït, en el període decisiu entre 1550 i 1640, un país sòlidament preparat per el futur.

3.2.1. Canvi demogràfic El fet clau en la transformació territorial i econòmica catalana entre 1550 i 1640 va ser el clar ascens en la jerarquia urbana dels nuclis propers a Barcelona, i el paral·lel descens dels allunyats. Un fenomen lligat a la descentralització industrial abans citada i a la més eficaç organització econòmica del país.

Pierre Vilar va fer notar que tots els textos escrits entre el segle xiv i el xvi insistien en el despoblament català i que, després de 1600, els redactats pels comentadors de la decadència castellana van posar de relleu la caiguda demogràfica de Castella, mentre que el Principat esdevenia llegendàriament poblat.

Els testimonis a Catalunya també ressaltaven la densitat de població, però indicaven quelcom que resulta encara més significatiu: la densitat urbana. “De manera que toda Cathaluña parece ser una sola ciudad”, escrivia el pare Diago a la seva Descripción de Cataluña de 1605; “toda ella parece una sola población porque apenas hay distancia notable sin ella”, afirmava Esteban de Corbera en el seu text Cataluña ilustrada... de 1632; “apenas hay legua sin lugar [...] que toda Cathaluña es una ciudad continuada”, asegurava Manuel Marcillo el 1685, a la seva Crisis de Cataluña.

No tot Catalunya, en realitat, sinó una zona concreta i àmplia podia donar aquesta sensació de ser una sola ciutat, i aquesta era l’àrea extensa que podem anomenar “corona territorial barcelonina” (Barcelonès, Maresme, Vallès, Baix Llobregat, Osona, Anoia, Bages, Penedès, Garraf ), on van créixer els nuclis urbans. Les xifres de densitats de població que Pierre Vilar dóna per a Castella i Catalunya el 1553 són de 26 i 12’1 habitants por quilòmetre quadrat respectivament. Si analitzem les densitats per la Catalunya de dita corona territorial –134–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

barcelonina, la densitat resulta ser d’11 hab./km2 el 1553 i de 22’2 el 1702 i, segurament, devia ser més alta encara el 1640 i el 1600. És a dir, des del punt de vista de la densitat, la corona territorial barcelonina tenia ja, a l’inici del segle xvii, una massa crítica demogràfica comparable a la castellana i, sens dubte, Catalunya estava millor organitzada territorialment. Allò que trasllueixen les afirmacions dels homes del segle xvii és l’existència d’un territori català prou sòlid des del punt de vista demogràfic i amb un sistema de ciutats prou articulat com per resultar eficaç des del punt de vista de l’economia.

3.2.2. Descentralització industrial La descentralització d’activitats des de Barcelona a les poblacions de la seva corona territorial resultà essencial en els canvis que tingueren lloc a Catalunya entre 1550 i 1640. Per un costat, a la Ciutat Comtal va disminuir l’esforç en els primers passos dels processos industrials i aquest tipus d’activitat augmentà, por contra, a la corona de poblacions properes a Barcelona. Per un altre, a la capital van créixer els treballs vinculats a les etapes finals de la producció i a la comercialització. L’augment de població a les ciutats de la corona barcelonina va respondre en bona part a aquest canvi, en què va comptar molt l’aprofitament dels recursos materials i, sobretot, humans, amb una nova situació en què més població va quedar situada en llocs prou propers a Barcelona com per integrar-se amb eficàcia en un sistema econòmic global comandat per la capital.

Barcelona passà a ser, amb molta major intensitat, el centre director del territori català, en els punts privilegiats del qual es van anar creant situacions favorables per aprofitar l’impuls inicial, més depenent de la capital, i es van obtenir graus d’autonomia econòmica, a un nivell diferent, més elevat i complex, lluny dels graus d’autarquia que caracteritzaven l’economia catalana abans de 1550.

Alguns factors actuaren en el sentit de fer convenient i raonable econòmicament l’aprofitament de la mà d’obra i dels recursos de fora de Barcelona.

L’encariment relatiu dels costos de producció, derivat en part de la superior quantia dels impostos municipals barcelonins i de la carestia de la mà d’obra a la Ciutat Comtal, dins d’una tònica general d’augment dels preus, va invitar a desplaçar fora de la capital una part dels processos productius.

Es van donar descentralitzacions i especialitzacions geogràfiques de la producció que implicaven sobretot els nuclis urbans i semiurbans de l’àmplia corona territorial barcelonina. Va tenir lloc una dispersió ordenada de les activitats en el territori català i un potencialment de Barcelona com a centre ben relacionat amb ell. La Ciutat Comtal, sumant trets vells i nous, va esdevenir centre de coordinació de les poblacions urbanes i semiurbanes que estructuraven el territori de la seva corona, i també centre mercantil i de serveis, i es va mantenir com a espai de producció en les fases finals d’algunes manufactures.

–135–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

Cal subratllar que els canvis que es van produir van anar molt més enllà de la utilització conjuntural de la mà de obra relativament propera a Barcelona.

Van suposar una reorganització general amb conseqüències de futur, en què el benefici no va redundar només en els interessos barcelonins, sinó que implicà el progrés de moltes poblacions i, sobretot, el millor funcionament global de l’economia catalana.

L’anàlisi de múltiples activitats productives, relacionades amb el cuir, el teixit, el vidre, el ferro, etc, permet constatar que, en paral·lel a la disminució de moltes d’elles a la capital, es donaren, entre 1550 i 1640, uns creixements d’activitat que tendiren a concentrar-se en àrees concretes del territori. A Catalunya es va produir un important grau d’especialització territorial marcat por la notable i nova activitat productiva que es va situar en un ampli triangle amb base centrada a Barcelona.

Les zones de creixement percentualment alt dels municipis es van concentrar, sobretot, en una molt àmplia zona al voltant de la ciutat de Vic i a l’àrea costera pròxima a Barcelona. La fortuna de la zona de Vic estava vinculada sobretot al creixement de la manufactura tèxtil, en una àrea protoindustrial que va ocupar el lloc de bona part de la indústria barcelonina. El creixement de la costa propera a Barcelona remetia a l’ús en augment, per part dels mercaderes barcelonins, de les barques i dels mariners de les poblacions del litoral pròxim a la capital, a la descentralització de la fabricació de les naus, a l’expansió vinícola de la franja compresa entre el mar i la primera cadena de muntanyes i a l’eclosió de la producció de vidre.

En la nova articulació del territori català, l’eix perpendicular al mar que portava des de la costa al Pirineu central va jugar un paper essencial. En bona part, els grans canvis en el territori es basaren en el potencialment de dit eix, que va articular el territori interior i es va sumar al tradicional, paral·lel a la costa.

L’especialització territorial va ser evident i suposà una modernització de l’economia catalana. Les zones agrícoles quedaren més clarament delimitades i especialitzades: les terres de ponent constituïen la reserva agrícola, la vinya es cultivava por primera vegada en àrees estratègiques i s’eliminava en altres que es dedicaven a activitats diferents. El tèxtil es va potenciar a zones que entraven fàcilment en contacte amb Barcelona i el mateix va passar amb les indústries del cuir o del cotó. L’especialització del ferro a l’àrea de Ripoll aprofità la creixent vitalitat de l’eix Ripoll-Vic-Barcelona i, al seu torn, el creixement paral·lel d’aquesta indústria a Manresa va utilitzar la fluïda relació de la capital del Bages amb la capital. Al voltant de l’eix de Vic van despuntar activitats como la del gel, impensables sense la creació prèvia dels fluxos comercials i de transport. El territori s’especialitzà, els intercanvis augmentaren, els cercles virtuosos de l’economia van proliferar.

–136–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

3.2.3. Descentralització marinera En el camp de la marineria es van produir, entre 1550 i 1640, dos fenòmens paral·lels de transformació. Per un costat, el viatge de cabotatge al voltant de la península Ibèrica va passar a ser el predominant després de 1550. Per un altre, i encara més important per afectar l’herència futura, van ser els mariners de la costa propera a Barcelona els qui van fer la gran majoria dels desplaçaments per mar gestats pel comerç barceloní.

L‘activitat marinera de la ciutat (no la dels mariners barcelonins) va ser clarament major durant l’etapa 1550-1640 que en el període anterior (15001550). A més, el port mitjà dels vaixells de Barcelona i de la seva costa utilitzats pels viatges barcelonins augmentà des de 1550: en efecte, entre 1500 i 1550 fou d’uns 1.680 quintars, mentre que entre 1570 i 1610 va ser d’uns 2.050, un increment suficientment revelador.

El triomf del cabotatge llarg (fins a Cadis i Lisboa) es va inscriure en el canvi general de la situació a la Mediterrània, amb la disminució de les rutes llargues i el trasllat del pes econòmic cap a l’Atlàntic. En aquest context, Barcelona, recolzant-se en els mariners de la seva costa propera, optà en bona mesura per l’Atlàntic.

Les arribades a Cadis i Sevilla denoten la relació amb Amèrica, i els viatges a Lisboa, que van suposar més d’una cinquena part del total dels desplaçaments i un terç de la càrrega total, assenyalaven el vincle amb el gran món portuguès.

Si és prou important el canvi d’orientació en el comerç marítim, interessa subratllar un altre fenomen d’àmplies repercussions estructurals en el futur: el procés de descentralització de l’activitat que va tenir com a epicentre Barcelona i el recolzament amb què va comptar la capital en el seu territori proper. Es va produir un augment decisiu de la participació dels mariners de dit litoral en els viatges de cabotatge llarg originats per comerciants barcelonins. Les poblacions que més incrementaren la seva participació en aquest transport van ser Arenys, Canet, Calella, Pineda, Mataró, Sitges, i també, encara que menys, Lloret, Vilanova, Sant Pol, Malgrat i Caldes, presentant correlacions evidents amb el seu ascens en la jerarquia urbana.

La segona meitat del segle xvi, per tant, va veure una sèrie de canvis que hem de relacionar entre si: descens de la marineria estrictament barcelonina, augment paral·lel dels mariners a les poblacions de la costa propera a la capital, transformacions en el tonatge de la flota d’aquestes localitats, nova orientació dels viatges portats a terme pels seus vaixells, que passaren del cabotatge curt i autònom a viatges relacionats amb el comerç barceloní. Va ser aquest, per tant, el període clau en què les poblacions de la costa propera a Barcelona a través, en un principi, de la participació en el comerç barceloní, van veure transformacions essencials que van tenir repercussions fonamentals en el futur.

Cap a 1600, algunes de las poblacions de la costa propera a Barcelona havien establert relacions noves i duradores amb tota la costa peninsular fins a Galícia, havien augmentat llur potència total de càrrega, progressat econòmicament a –137–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

través del comerç, i incrementat considerablement la seva capacitat en la fabricació de vaixells. Al final del període, aquestes poblacions quedaren molt millor situades en la jerarquia urbana catalana. Resultaren clau les transformacions menys conjunturals: a la llarga, el nou destí predominant dels viatges va comptar menys que el fet que s’hagués incrementat la potència dels mariners del litoral proper a Barcelona. Les poblacions que es van consolidar com a potents en la navegació de cabotatge entre 1550 i 1640 foren les que, a mitjan segle xviii, reuniren el gruix de la flota mercant catalana.

3.2.4. Millora dels intercanvis L’increment dels intercanvis, molt especialment entre Barcelona i les diferents poblacions de la seva corona territorial, va resultar essencial en la maduració del sistema urbà.

En una economia cada vegada més integrada, els comerciants de la capital i els de les poblacions pròximes aprofitaven al màxim els dos sentits dels recorreguts. Cap a Barcelona es portaven matèries primeres i productes semielaborats o totalment acabats, realitzats en bona part a la corona barcelonina: claus, ferro, gel, animals, teixits, pells adobades, mobles, etc; matèries i productes que eren distribuïts a Castella, València, Mallorca, Andalusia, nord d’Àfrica, Portugal, Itàlia, etc. Al seu torn, fins a les poblacions relativament properes a Barcelona arribaven matèries primeres importades, productes elaborats a la capital o mercaderies produïdes en el propi territori i redistribuïdes des de Barcelona, com ara el vi (que va deixar de produir-se en llocs com Osona en benefici de l’activitat tèxtil), sardines, bacallà, tonyina, pells per adobar, llana, espècies, cotó, cera, etc.

L’interès per condicionar els camins i les carreteres fou evident durant la segona meitat del segle xvi, en un moment en què començaren a proliferar les carretes i podien millorar, per tant, les condicions del transport. El desplaçament per terra de mercaderies es passà a realitzar a Catalunya amb una eficàcia indubtable: ho proven els transports ben difícils del gel i del vidre, fets amb una gran eficàcia. Els intercanvis, en tot cas, no es van poder fer millor només per la cura posada en camins i carreteres. Allò que realment va comptar fou la capacitat creixent dels agents del transport per circular pel territori i per transportar més mercaderies. Més que els camins i els instruments del transport, va resultar essencial la creació d’una base estructural, clau de cara al futur, establerta amb l’augment del nombre de traginers i de llogaters de mules, lenta però progressivament més capitalitzats.

Els creixements del nombre de traginers a poblacions com ara Vic o Manresa resultaren espectaculars. A Barcelona, en canvi, es va incrementar de forma clara el paper dels llogaters de mules. L’impuls d’aquest ofici va permetre organitzar viatges importants a distàncies llargues que superaven àmpliament els límits del Principat. Els traginers eren els encarregats de la comunicació entre totes les poblacions catalanes, mentre que els potents llogaters de mules de la capital asseguraven el transport cap a l’interior de la Península.

–138–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

En definitiva, els transportistes catalans, més que els camins pels que circulaven, van aconseguir cosir densament el territori articulat per Barcelona i comunicar-lo amb punts clau pel comerç català. Tots ells van esdevenir protagonistes indiscutibles en la transformació econòmica catalana del període.

Convé subratllar que en el nou model els beneficiats no foren únicament els agents econòmics de Barcelona. Que es produïssin nombrosos desplaçaments de mercaders i negociants de la corona territorial barcelonina cap a la capital, per controlar els negocis vinculats a les ciutats d’origen, i que bona part dels agents econòmics que actuaven a les poblacions relativament properes a Barcelona tinguessin procurador a la Ciutat Comtal, mostra els cercles virtuosos que es produïren. La influència de Barcelona en el seu territori resultà molt forta, i ho fou també la del territori català més dinàmic sobre la capital.

3.3. Nous impulsos: l’aiguardent Superada la guerra de Secessió (1640-1652) i la posterior crisi, es va produir a Catalunya una recuperació econòmica, ja molt evident des dels anys setanta, que es va fundar en les sòlides bases posades en el període anterior. A més, aquest recuperat creixement s’ajudà d’impulsos en nous terrenys de la producció i del comerç, i en el potencialment d’àmbits territorials fins aleshores poc integrats en els processos econòmics impulsats des de Barcelona. El cas de l’aiguardent proporciona el millor exemple.

L’aiguardent es produïa a Catalunya, especialment al Camp de Tarragona, des de feia temps, però fins a la segona meitat del segle xvii la destil·lació del vi fou una activitat menor. El primer impuls en la producció es va donar gràcies a les forces locals ajudades pel comerç barceloní i, arribats els anys vuitanta, va resultar crucial l’entrada decidida d’agents anglesos, holandesos i genovesos en la fabricació i la comercialització de l’aiguardent.

Un pas decisiu que permetia una aportació major de capitals, una millor informació sobre les necessitats dels mercats nord-europeus i, sobretot, la creació d’una xarxa de relacions comercials que havia de resultar fonamental en el futur.

Cal tenir molt en compte el moment polític a Europa, clarament marcat per les noves coordenades de política econòmica imposades pel mercantilisme proteccionista del ministre francès Colbert. Seguint les seves directrius, concretades entre 1664 i 1667, el mercat del país veí havia quedat tancat als comerciants holandesos i anglesos que, des del segle xvi, controlaven les rutes del nord de l’Atlàntic. Els mercaders d’aquests països es van veure obligats a prescindir del proveïdor francès i a posar els ulls en altres àrees, com ara Catalunya. Es trobaren solucions adequades als problemes plantejats i resultaren ser molts els avantatges de fabricar en el Principat aiguardent destinat a l’exportació. El millor port era el de Salou, el més proper a l’àrea de producció vinícola i d’aiguardent del Camp de Tarragona. El transport el proporcionaren els vaixells –139–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

anglesos i holandesos i, en menor mesura, polonesos, encara que, sovint, segons la conjuntura militar, es va requerir del concurs de la flota catalana de cabotatge que portava l’aiguardent fins a Cadis (o Lisboa), on era transvasat a vaixells del nord d’Europa. La xarxa comercial sobrepassava de llarg la capacitat dels productors locals i l’havien de crear agents econòmics més potents, els de Barcelona, amb el suport dels mercaders anglesos i holandesos, que tenien els contactes amb el nord d’Europa i, molt especialment amb Amsterdam, port clau en el comerç de l’aiguardent.

Com és evident, aquesta situació unia de manera estreta els interessos dels productors i comerciants catalans amb els dels mercaders anglesos i holandesos, i amb la flota comercial d’Holanda i, sobretot, d’Anglaterra. Cal subratllar, així, la importància de l’aiguardent en els vincles establerts entre l’economia catalana i la dels països que serien aliats de Catalunya durant la guerra de Successió.

La producció d’aiguardent en el Camp de Tarragona es va consolidar notablement a partir de 1690: funcionaren almenys divuit fassines a Reus i altres catorze a poblacions properes. En aquest context, el mercat europeu va tenir un pes fonamental, molt per sobre del colonial. El 64% de l’aiguardent produït s’exportava al nord d’Europa i, d’aquest, una tercera part anava destinat a Holanda.

No és estrany, doncs, que els anglesos i holandesos establerts a Catalunya tinguessin un paper molt destacat en aquest sector. La dècada dels noranta va suposar, a més, la incorporació decidida en aquesta activitat de destacats mercaders catalans, especialment dels establerts a Barcelona, seguint la línea que havien anat traçant els estrangers. Entre 1688 i 1696, el 70% de les ordres d’embarcament van provenir de Barcelona; i els comerciants barcelonins i els mercaders estrangers establerts a la ciutat foren responsables de més del 81% de les exportacions d’aiguardent.

Amb aquestes xifres, resulta evident que els agents econòmics barcelonins van tenir un paper important en la reactivació de l’economia del Camp de Tarragona. Aquesta partia, sens dubte, del treball previ dels productors locals, però per obtenir un gran creixement requeria de l’impuls extern, especialment en el terreny de la comercialització i l’exportació. La situació era prou semblant a la que, al final del segle xvi, s’havia produït en altres sectors i en àrees del territori més properes a Barcelona.

4. L’escala de la ciutat 4.1. Creixements físics urbans Els creixements físics de les poblacions properes a Barcelona van tenir una importància fonamental en la consolidació estructural dels canvis econòmics produïts a Catalunya entre 1550 i 1640.

–140–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

Mataró proporciona el millor exemple d’aquests creixements. La població va canviar notablement en iniciar-se la segona meitat del segle xvi. La realització d’una nova muralla, començada el 1570, implicà la concepció d’un autèntic projecte urbà d’extensió de la ciutat. L’expansió urbana entre 1570 i 1600 va ser fins i tot incontrolable des del punt de vista militar, ja que les noves cases desbordaren ràpidament el perímetre de les muralles que s’estaven edificant. Acabades aquestes, el 1600, la força urbanitzadora continuà encara durant unes dècades.

El cas de Mataró no va ser l’únic, ni de bon tros, entre les poblacions properes a Barcelona. A Manresa, entre 1553 i 1626, es van traçar carrers en espais lliures interiors, es van densificar àrees ja construïdes i es crearen petites extensions fora de les muralles; a Igualada, a finals del segle xvi i principis del xvii, es va produir una activitat constructiva a l’anomenat raval superior; a Sitges el raval es tancà amb muralles i es densificà durant les últimes dècades del segle xvi; a Terrassa es va superar el límit defensiu en el transcurs de l’últim terç de la centúria, i a Sabadell i Granollers al seu final; a Vilanova, a principis del segle xvii, desbordat el perímetre de la muralla que ja s’havia ampliat el 1557, es va estendre el recinte defensiu fins al mar i cap a ponent; a Calella es realitzaren nombrosos contractes emfitèutics per edificar solars des de principis de segle, però molt especialment a partir dels anys cinquanta; el mateix va passar a Sant Martí d’Arenys i Malgrat, almenys des dels anys seixanta, a Sant Celoni des dels setanta i a Santa Maria d’Arenys, Blanes i Pineda des dels vuitanta.

Així, en molts dels nuclis de la corona territorial barcelonina es va donar, en els anys que van fins a mitjans del segle xvii, una contradicció producte del creixement: s’ampliaren, modificaren i milloraren les muralles, però en paral·lel les mateixes poblacions van superar definitivament els límits defensius i van esdevenir “ciutats obertes”. De tal manera que, a partir de l’inici del segle xvii, en algunes d’aquestes poblacions en creixement, l’expansió física es va poder efectuar ja sense la constricció de les barreres militars.

Convé valorar els efectes econòmics produïts, no ja por la decisiva redistribució dels pesos urbans en el territori, sinó pels propis creixements físics de les localitats en creixement. Propietaris de la terra, membres d’oficis de la construcció, negociants i petits inversors aprofitaren el creixement físic de les ciutats per treballar més, per especular i obtenir beneficis on abans resultava impossible fer-ho, per invertir amb seguretat, per moure, en suma, l’economia urbana. Aquests agents de la construcció de la ciutat, amb l’ajuda i de vegades el control dels municipis, van aconseguir també establir uns mecanismes i unes pràctiques urbanitzadores que es van aprendre i que van quedar com a herència pel futur. Les expansions urbanes, qualitativament importants, produïdes entre 1550 i 1640, crearen una base de tècniques i de mecanismes lligats al creixement urbà que s’aplicaren massivament quan, al final del segle xvii i, sobretot, durant el segle xviii, les extensions foren més importants en quantitat.

–141–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

4.2. Paper de Barcelona i transformació 4.2.1. El cas del vidre El cas de la producció de vidre ens aporta un exemple extraordinari per il·lustrar la descentralització industrial que es va produir des de Barcelona a les poblacions de la seva corona territorial, en el període que va de 1550 a 1640.

El molt lloat vidre català de final del segle xvi i inicis del xvii, que s’exposava amb orgull cada primer d’any al Born, o plaça Major de Barcelona, no es produïa a la Ciutat Comtal. Entre 1550 i 1640, el nombre de vidriers passà a Barcelona de poc més d’una desena a quelcom més d’una vintena. Es tractava, però, de vidriers comerciants que, en tot cas, podien sumar valor al producte amb treballs d’acabat como el de gravar. Si els vidriers de Barcelona eren cada vegada més mercaders del seu sector, el vidre es fabricava a Mataró i la seva zona. Entre 1590 i 1610, van treballar en aquesta localitat més de seixanta vidriers i molts altres ho van fer a poblacions properes com ara Vilassar, Dosrius, Vallgorguina o Teià.

La producció realitzada fora de Barcelona, a Mataró i el seu entorn, pels vidriers de forn, la rebien o venien a la capital els vidriers de botiga, o de llum.

Aquesta especialització doble fou impulsada pels vidriers barcelonins, que no tenien interès que s’establissin forns a Barcelona. Situar-los a Mataró tenia avantatges de menor cost de mà d’obra i de menys impostos, així com de proximitat a la fusta i a la sorra, combustible i matèria primera.

Les relacions entre Barcelona i Mataró s’establiren, doncs, seguint aquesta pauta: producció de vidre a l’àrea de Mataró, acabats a Barcelona i comercialització a (o des de) la capital. El vidre produït a la zona de Mataró des de la segona meitat del segle xvi es va destinar sobretot a l’exportació.

El que no partia directament a l’interior de la Península, o que no es venia a Barcelona, era exportat via marítima per companyies mixtes formades per comerciants i vidriers barcelonins i de Mataró. El seu destí era el nord d’Àfrica, França i, sobretot, Cadis i Sevilla, on gràcies a la seva qualitat podia passar per venecià, des d’on seguia el camí d’Amèrica i d’altres llocs.

A través de l’exportació del vidre, els mataronins van assolir graus creixents d’iniciativa, establiren contactes sòlids a les diverses poblacions de la costa peninsular i obriren portes al comerç amb l’interior de la Península. Sens dubte, l’expansió de la vidrieria de Mataró, consolidada al final del segle xvi, continuà tenint un pes molt important després. No per casualitat, la primera població d’Espanya a fabricar vidre pla va ser Mataró. Els vidriers mataronins del segle xvi i principis del xvii constitueixen, doncs, un bon exemple d’expansió econòmica i d’herència positiva deixada, en una població de la corona territorial barcelonina que formava part d’un sistema econòmic ben integrat.

–142–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

4.2.2. La capacitat dels argenters El cas dels argenters és també molt interessant. En el període 1550-1640 es va multiplicar molt el seu nombre a Barcelona, i els “carrers de l’Argenteria” van passar a ser un dels centres de producció d’objectes d’or o plata més importants d’Europa. Les xifres són prou explicatives. En el període 1510-1539, entraren 0’6 confrares argenters nous per any; durant l’etapa 1540-1549 foren 2’5; i entre 1550 i 1599, 2’7. Es va produir, doncs, un evident canvi de tendència. A més, durant els últims anys del segle xvi (1585-1599), el ritme de noves incorporacions de mestres es va accelerar: 3’3 nous confrares per any.

Interessa especialment fer notar que, sobretot a partir de l’any 1585, els fadrins que començaven a treballar a Barcelona provenien, cada vegada més, d’altres llocs. De Catalunya: Vic, Girona, Mataró, Manresa, Vilanova, Ripoll, Perpinyà, Tarragona, Reus, Cervera, Montblanc, Solsona, Figueres, Olot, Palamós, Tortosa, la Seu d’Urgell, Tremp, Sant Llorenç de Morunys, Sant Pere de Torelló, Sant Esteve de Palautordera, Castelló de Farfanya, Sant Martí de Granera, Santa Coloma de Queralt, Sant Just Desvern, etc. I, molt significativament, de fora de Catalunya: València, Saragossa, Osca, Calataiud, Barbastre, Graus, Cantavella, Pamplona, Tudela, Toledo, Madrid, Medina del Campo, Granada, Lisboa, Porto, Braga, Coïmbra, Novara, Milà, Màntua, Nàpols, Nantes, Anvers, Bretanya, etc.

Un fenomen d’un enorme interès que, per si sol, qüestionaria la idea de decadència econòmica d’aquella etapa històrica.

4.2.3. Transformacions físiques i culturals a Barcelona L’etapa 1550-1640 va consolidar la part comercial i directora del centre actiu de la ciutat, situada a prop de la Llotja, dels dos carrers dels Canvis i de la plaça del Born. Bona part de dit centre estava consagrat a les destacades botigues de teixits, sempre fonamentals en l’economia urbana. Durant l’etapa següent, a partir dels anys setanta del segle xvii, es va potenciar un nou centre comercial ubicat més a llevant, des de la plaça del Born i en direcció al Pla d’en Llull. Aquest espai es va anar transformant, des del seu caràcter perifèric anterior molt vinculat als oficis del transport, fins assolir una situació de nou centre comercial i director basat en els negocis emergents de les adrogueries i l’aiguardent. El vell centre del tèxtil i el nou de l’aiguardent i l’adrogueria van compartir aleshores l’hegemonia espacial en la direcció de l’economia barcelonina i catalana, en una situació de complementarietat evident, atès que molts mercaders tenien interessos en els dos àmbits de negocis i propietats a les dues àrees urbanes esmentades.

Al final del segle xvii, les adrogueries proliferaren al Born i al carrer que el lligava al Pla d’en Llull: allà es trobaven fins a una vintena d’aquestes botigues.

Al mateix temps, però, es donava una dispersió estratègica de les adrogueries a la ciutat. En efecte, més de la meitat d’elles quedaven situades fora de les –143–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

zones més intensament comercials, per poder servir tota la ciutat. No faltaren en els espais urbans més destacats des del punt de vista social, com ara el carrer Ample, el carrer de Montcada, la plaça de Santa Anna o el carrer de la Portaferrissa. Es tractava, en efecte, d’establiments que eren, alhora, botigues de primera necessitat i contenidors de productes de qualitat i d’un cert luxe. La seva presència proporcionava, simultàniament, servei i riquesa, funcionalitat i distinció, als espais urbans on se situaven Al seu torn, el negoci emergent de l’aiguardent també es va deixar notar a llevant de la plaça del Born, al carrer de Bonaire. No es tractava de l’existència d’espais de producció ni de botigues, sinó de la presència dels grans comerciants impulsors de la fabricació d’aiguardent a Catalunya. Molt a prop de la destacada casa on habitaven els holandeses Joan Kies i Arnold de Jager, cònsols d’Holanda a Catalunya i personatges clau en el creixement d’aquest sector de l’economia del país, es van situar altres destacats mercaders, com ara els Mascaró o els Fontaner, que també controlaven en el territori català produccions destacades d’aiguardent destinades a l’exportació.

Un fet, a mig camí entre l’àmbit públic i el privat, va canviar de forma radical l’aspecte físic de Barcelona des del final del segle xvi i l’inici del xvii: la proliferació de balcons, que suposà una singular transformació física i cultural.

Es va voler crear obertures grans que deixessin entrar la llum i el sol, i que valoressin millor tant els espais interiors como les façanes. Les estretes finestres gòtiques ja no eren apreciades i les cases passaren a disposar d’un nombre considerable d’obertures grans, sobretot balcons. La importància i la significació d’aquests elements, fins feia poc impensables a la ciutat, es basava també en el seu acurat disseny. Els balcons quedaven protegits per tancaments exteriors d’una gran qualitat, riquesa i complexitat, en forma de petites galeries cobertes que incorporaven ceràmiques vidriades, gelosies molt treballades, corredisses, vidres i encerats.

Altres elements triomfaren a la ciutat de l’inici del segle xvii, i també amb repercussions molt clares en el paisatge urbà. En efecte, Barcelona havia passat a ser una ciutat d’horts i de jardins. En el Raval, a la Fusina, al nord del barri de Sant Pere o al davant de les illes de la Ribera, les grans superfícies vegetals definien el paisatge. A la resta de la ciutat, però, el verd tenia també una presència notable en forma de petits jardins, patis i horts. Aquest conjunt de zones cultivables marcava molt la vida quotidiana. Per descomptat, els horts, dotats d’una o més sínies, subministraven aliments. S’hi trobava una considerable riquesa d’espècies vegetals: a més d’hortalisses, hi creixia una gran varietat d’arbres fruiters, com ara, tarongers, pomeres, pruneres, codonyers, figueres, perers, cirerers, poncemers, atzerolers, albercoquers; i també parres agrasseres i de moscatell.

Els horts, denominats sovint horts de regalo o de recreo, eren també, però, espais d’oci i, en aquest sentit, incorporaven traçats geomètrics acurats, amb camins ombrívols, fonts, sortidors, llotges, bancs decorats amb ceràmica i gru–144–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

tes, i estaven plens d’una gran varietat de flors locals o arribades de tota Europa. No deu haver res més allunyat de la falsa idea de decadència del període que la varietat de tulipes autòctones que es cultivaven a Barcelona: colomina, amapola, aureola, la reina mera, l’hermosa lletja, pintora, la lluterana, estella matutina, torrada, l’estantinada, la melindrosa, la princesa, la reina d’Hongria, le grand collier, donosa, la belle Bruxelles, goliat, torrada manresana, francesa gallarda, le noble Luis Retifier, la bella tolosana, la preciosa, Castell Rodrigo, la núvia, la persiana, la Lluïssa Nabuco, escura-xemeneies, l’hermosa valenciana, la Tellosa, el sanguinari Roldan, batacula, el rei xic, la duquessa de Savoia, teodora, el cardenal, dobla de cent dobles, trentina de xescaula, escali finis trinis, el gran Tamorlan de Pèrsia.

Els canvis generals en el període van tenir repercussions molt visibles a Barcelona. La ciutat havia passat a ser no tan sols el centre econòmic director del territori català, el lloc al qual la gent d’un amplíssim espai geogràfic estava interessada d’anar-hi a treballar, negociar, vendre o comprar, sinó que, com a resultat i en paral·lel a això, Barcelona va esdevenir també l’espai d’oferta d’una sèrie de serveis que operaven en favor del territori. Era un lloc de pas, visitat en terminis de temps que anaven del molt curt al molt llarg, però un lloc de pas equipat, un centre de serveis assistencials, culturals i d’oci. La ciutat va millorar els serveis propis, es va modernitzar en ser centre territorial i va reforçar una imatge de capital de Catalunya, amb un conjunt de trets de capitalitat que van quedar subratllats aleshores.

Un dels canvis més notoris va ser la proliferació de convents. Aquests edificis ocuparen una quantitat creixent d’hectàrees, colonitzaren espais urbans enderrocant cases ja edificades i convertiren la Rambla i el Raval en una àrea en bona part conventual i religiosa. Aquesta transformació, sobretot, va multiplicar l’assistència als necessitats, i de forma tan desmesurada en una ciutat de la mida de Barcelona que només es pot comprendre si la considerem dirigida a una població que es desplaçava a la capital o hi vivia temporalment.

Això també era molt evident en el cas dels hospitals, entre els quals sobresortia l’enorme maquinària de l’Hospital de la Santa Creu. El creixement de les seves capacitats fou espectacular. En efecte, els malalts acollits el 1500 eren 78; el 1539-1540 425; el 1566 arribaren a 1.864; el 1581 a 2.725 i el 1620 a 3.998. En el salt produït entre 1581 i 1620 es va fer evident l’increment del pes dels malalts barcelonins i, sobretot, el dels catalans de fora de Barcelona: els primers passaren de 99 a 433, amb uns percentatges que pujaren del 5’3 al 10’8%; i els segons de 373 a 1.505 (del 20 al 37’6%). Per tant, entrat el segle xvii, l’Hospital tenia una capacitat molt major de servei i una dedicació preponderant als malalts que procedien del territori català. Aquesta orientació no va deixar d’accentuar-se: els catalans no barcelonins suposaren el 50’2% dels malalts el 1640, el 55’7% el 1660, el 56’4% el 1680, el 57’8% el 1700. Atendre alguns milers de persones en una població d’uns 35.000 habitants i suportar una càrrega econòmica de gran magnitud són fets que mostren que –145–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

l’Hospital era, en aquest període, no l’hospital de Barcelona, sinó l’hospital de Catalunya.

L’obertura dels Estudis Generals el 1537 proporciona una altra visió de la importància de Barcelona com a espai de serveis i de la intensa relació entre la corona barcelonina i la capital. La universitat de la Ciutat Comtal era clarament catalana. A finals del segle xvi i principi del xvii, més del 95% de la població estudiantil de Barcelona provenia de Catalunya. En ella es van formar molts membres de les famílies de comerciants i menestrals del país que van protagonitzar els canvis econòmics en les poblacions en creixement. Molts dels estudiants actuaven com a procuradors dels interessos econòmics que el grup familiar tenia a Barcelona. No ens pot sorprendre, així, l’increment d’estudiants a Barcelona a partir de 1568, coincidint amb l’augment dels intercanvis comercials.

Com a ciutat ben connectada amb el seu territori i amb el món, Barcelona va passar a ser una ciutat d’hostals i tavernes. Aquests establiments, reconeguts com a necessaris, eren temuts pel poder municipal, que els considerava espais de vici. Els escàndols augmentaren exponencialment en incrementar-se el nombre de visitants a la ciutat, i les prohibicions i reglamentacions s’anaren repetint, senyal inequívoc que no serviren de res. El nombre d’hostals i tavernes no tan sols no es va limitar, sinó que el seu creixement, paral·lel a la nova situació econòmica i demogràfica, fou espectacular.

Al seu torn, en una ciutat que havia esdevingut centre d’oci, proliferaren també els triquets o espais públics de joc, on es practicaven el joc de la pilota o de la raqueta, el joc de l’argolla, el billar i els jocs de taula. Es tractava d’espais totalment populars i durant el segle xvii funcionaren a Barcelona una trentena d’ells, proporcionalment més que a París.

D’un altre costat, Barcelona era, de forma creixent, una ciutat abocada a la festa i la celebració. Qualsevol raó, religiosa, militar o civil, amb data fixa o no, era bona per omplir els carrers de gent, de llum i de música. En ocasió de les diverses manifestacions festives de carrer, els barcelonins intentaven aconseguir els millors punts de vista per gaudir de l’espectacle. En aquest sentit, la plaça Major i el carrer Ample eren els espais més preuats. Els dies de carnestoltes eren els més populars: no en va, el carnaval de Barcelona era considerat el més destacat de tots.

La música era un element essencial en les festes i celebracions, i la seva importància es reflectia també en la producció de guitarres i de cordes. No ens ha d’estranyar que a les cases de qualsevol nivell social es trobessin sovint guitarres, i que la gent les toqués, amb assiduïtat i a tota hora, pels carrers i a les tavernes.

El teatre era un altre element fonamental en aquesta ciutat amb trets de capitalitat, especialment des de la creació, al final del segle xvi, de la Casa de les Comèdies, situada a la Rambla. Acabada la guerra de Secessió, un dels primers edificis reparats fou el d’aquesta institució, ja que les representacions –146–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

teatrals resultaven del tot imprescindibles per la ciutat i els seus visitants. Mostra el grandíssim predicament del teatre a la ciutat el fet que l’obra representada a la Casa de les Comèdies canviés quasi cada dia, amb sèries de fins a cinquanta peces diferents seguides.

5. L’escala de la botiga i la casa Un dels trets principals que va caracteritzar el període va ser l’augment de la base de consum: hi va haver cada vegada més gent capaç d’accedir a més productes. Aquest increment es va produir tant per l’evolució positiva a Barcelona, com per la inclusió en el mateix mercat de les poblacions del sistema de ciutats català.

5.1. L’exuberància de les adrogueries La millora de tot tipus de botigues es va fer evident. Les tradicionals del tèxtil s’enriquiren de manera molt clara, però és el cas de les adrogueries el que proporciona un exemple més palpable de la transformació de les botigues de la capital, paral·lela als canvis en el paper de Barcelona en el país.

Des que la Ciutat Comtal va passar a ser un centre més director i comercial que productiu, l’adrogueria hi va tenir un paper fonamental. Parlar-ne, sobretot a partir de 1670, és fer-ho d’un univers ric i complex, amb una incidència molt notable tant en l’economia com en la vida quotidiana. El col·legi que agrupava els adroguers es definia com col·legi d’adroguers i confiters, assenyalant el doble caràcter de l’ocupació. D’un costat, els adroguers treballaven en el camp de la confiteria, d’un altre, en el terreny ampli de les drogues. A més de proporcionar molts productes vinculats a la salut i a la cosmètica, aquesta segona branca resultava clau per fer possible el treball de molts oficis, destacant el conjunt de productes per tintar i acolorir, necessaris pels tintorers, pintors, dauradors, escudellers, etc.

La riquesa de les adrogueries barcelonines, però, era molt més gran. El total de productes diferents que s’hi venia superava els 1.200. L’augment de diversitat va ser evident al llarg del segle xvii, multiplicant-se almenys per 1’5. En elles es venia, en primer lloc, un ampli grup format per les drogues, que incloïen les pegues, coles i gomes, que també servien per diversos oficis. En segon lloc, un gran nombre de plantes, flors, arrels, llavors i grans, majoritàriament per a usos medicinals i també per a cosmètica i altres. En tercer lloc, cal parlar del món de la confiteria, dominat pel sucre i la mel, en el qual destacava l’enorme varietat de dolços, i en el qual tenien gran importància els fruits secs. En quart lloc, a les adrogueries es podien adquirir aliments diversos, com ara arròs, farina, fideus, sèmola, cansalada, mantega o sal; amb menció especial a les espècies i a les seves barreges, anomenades salses. En cinquè lloc, s’hi podia comprar –147–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

un seguit de productes heterogenis, com les bales d’olor, les esponges, la cera, la cendra, l’encens o els coets. Finalment, les adrogueries venien un article essencial a l’economia i la vida quotidiana del període: el tabac.

Convé fer notar la gran quantitat de variants que presentaven molts dels productes venuts, quelcom que atorgava a les adrogueries una riquesa evident.

Aquesta diversitat, que enriquia tant el món de les drogues com el dels dolços, s’apreciava en les existències de les botigues, on es podien trobar quaranta-cinc varietats de sucre, quaranta-tres classes de confitura, vint-i-una gomes diverses, catorze tipus d’ametlles, catorze de canyella, tretze de brasil, dotze de gingebre, dotze diferents tipus de prunes, onze d’avellanes, deu de peres, arrossos de vuit classes, vuit varietats de pebre, set de sabons, sis de safrans, cinc de poncems o cinc de taronges.

El lloc de procedència dels productes ajuda a entendre la riquesa d’aquest món adroguer, connectat a territoris molt allunyats. Els productes venien de tot Europa, però també d’Àfrica, Àsia i Amèrica. Així, a les adrogueries de Barcelona, clarament cosmopolites, sonaven com a punts de procedència del que s’hi venia noms de llocs ben distants com ara: Alexandria, Borneu, Brasil, Cambodja, Ceilan, Cuba, Damasc, Egipte, Guatemala, Hondures, Índia, Jamaica, Japó, Madagascar, Martinica, Mèxic, Mongòlia, Pernambuc, Perú, Senegal, Síria, Timor, Virgínia o la Xina.

Les importacions creixents d’alguns productes d’adrogueria resultaren notòries. Es va produir al llarg del segle xvii un gran augment de la importació de pebre, canyella, zumac, alum, brasil, índigo, tabac, sucre i cacau, amb un pes molt gran dels tres últims, quelcom patent en la comparació de les importacions de 1665 i 1695, anys entre els quals augmentaren molt clarament.

Des del punt de vista econòmic destacaren el sucre i el tabac, amb una creixent acumulació a les adrogueries, el descens del seu preu i l’increment de les varietats posades a la venda. El tabac, en especial, va tenir un paper fonamental en l’augment de la potència econòmica dels adroguers a partir dels anys setanta del segle xvii. Les adrogueries passaren aleshores a vendre una àmplia gama de tabacs, cosa que demostra la seva acceptació, els graus de sofisticació del consum i la voluntat de diversificar la procedència per garantir el subministrament.

Així, a les adrogueries de Barcelona es podia trobar: tabac anglès, anglès de llibrets, anglès per picar, blanc, del Brasil, comú de masets petits, de Cuba, de Damasc, esclafat, per esfullar, per esfullar i picar, esfullat, florentí, francès, francès per picar, francès en rulls, de fulla, de fulla francès per picar, de fum del Brasil, de fum francès, de fum dit de Matignon, de fum per picar, de fum en rull de Montauban, de fum dit de Sant Cristòfol, de l’Havana, de llibret, de llibret de fum de Flandes, maltès, maltès sense adobar, de manojos d’Anglaterra, de manojos de l’Havana, de mitja olor, mòlt, d’olor, per picar, picat, en pols, en pols d’Alacant, en pols blanc, en pols de manojos, en pols sense olor, en pols de Sevilla, en pols de València, en rull de França de Clayrà, de Sevilla, de Sevilla de mitja olor, de Sevilla d’olor, de Sevilla de quatre reals, –148–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

de Sevilla de setze reals, de Sevilla pur, de Sevilla ordinari en tronc d’Anglaterra, en trossam de Brasil, de Virgínia, Baltasar, de palillos, florentí Brasil, sumonte d’olor de Satalia, de Labrutta, d’Agdes, d’aigües, de Mortendes, etc.

El període 1550-1640, de primer creixement de les adrogueries, havia posat unes bases sòlides sobre les quals es va poder sumar, al final del segle xvii, un altre tipus de negocis desenvolupats pels adroguers. En aquest segon període, els membres més destacats del col·legi i la gran companyia formada per una bona part dels altres foren la punta de llança en alguns dels negocis emergents del final de dita centúria. Aquests tenien a veure amb el comerç amb productes clau como el tabac i el sucre, però també amb altres que quedaven fora del món de l’adrogueria. Al mateix temps que força mercaders entraven en el negoci cada vegada més important del tabac, els adroguers, convertits molts d’ells en negociants destacats, no tan sols potenciaren els nous productes de l’adrogueria, sinó que entraren en el negoci tradicional del teixit i, sobretot, en l’emergent de l’aiguardent.

5.2. La millora dels interiors domèstics La sensible millora de la qualitat de vida a Barcelona es va deixar notar en els interiors domèstics, sobretot entre els membres del món dels oficis.

La força generalitzada possessió de quadres, un bé perfectament prescindible, és un interessant a considerar. En efecte, l’anàlisi de l’evolució de la seva presència permet confirmar la millora de la qualitat de vida en el decurs del segle xvii i l’inici del xviii. Abans de 1670, s’hi trobaven, com a mitjana de 9’2 quadres per casa i, a partir d’aquesta data, 19’5. S’havia multiplicat per més del doble, doncs, la presència d’aquests elements en els interiors domèstics. L’evolució de la presència dels quadres durant diverses generacions, en algunes de les cases de l’àrea del jaciment del Born, resulta també prou significativa. En efecte, a la casa dels mercaders Pujol no s’hi trobava cap quadre l’any 1610, però 18 el 1645 i 61 el 1674; a la dels ciutadans honrats Boxadors, s’hi comptabilitzaven 17 quadres l’any 1619 i 34 el 1635; a la dels farmacèutics Mollar, hi havia 10 quadres el 1651 i 34 el 1659.

Pel que fa als miralls, un objecte més rar a les llars i més clarament vinculat a un nivell socioeconòmic alt, l’evolució de la seva presència també resulta prou clara respecte de la millora de qualitat dels interiors domèstics: com a mitjana, les cases tenien, després de 1670, sis vegades més miralls que abans d’aquesta data.

Es constata també, de forma molt evident, un creixement de la presència dels objectes de plata i de les joies a les llars, i un increment de la diversitat dels tipus.

Es comprova que entre 1597 i 1660, aquests objectes multiplicaren per 2; entre 1660 i 1690, per 1’5; i entre 1690 i 1714, una altra vegada per 1’5. Per tant, des de l’inici del segle xvii fins a 1714, les peces de plata i les joies passaren a ser, en mitjana, unes cinc vegades més abundants a cada llar barcelonina.

–149–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

L’anàlisi d’altres elements confirma igualment que en el transcurs del segle xvii la qualitat de la vida quotidiana, analitzada a partir dels interiors domèstics, va anar en clar augment en el conjunt de les llars de Barcelona, i que aquesta millora va repercutir, en especial, en la millora del nivell de la base de la població urbana.

5.3. La indumentària El terreny de la indumentària és també prou aclaridor. La manera de vestir dels habitants de la capital va anar canviant, com era lògic en una societat oberta i ben connectada amb el món. Es fàcil apreciar, durant el segle xvii, un augment molt considerable dels elements de base utilitzats, amb més de trescents tipus diferents de teles en les importacions del final de la centúria. D’una altra part, la presència del negre en el conjunt de la indumentària va disminuir després de 1652 i, en contrast, augmentà molt la diversitat de colors. En paral·lel, les puntes i altres ornaments incrementaren notablement la seva participació en la indumentària del període. Així la nova situació va quedar caracteritzada pel gran nombre de tipus de peces, per la varietat de teixits amb els quals eren confeccionades, i per l’àmplia gamma de colors i la profusió d’ornaments que presentaven.

Tot i que està per fer un treball aprofundit de comparació entre la indumentària catalana i la de la resta de la Península durant el segle xvii i l’inici del xviii, cal notar que es donaven diferències clares. Val la pena recordar una afirmació que l’historiador Francesc de Castellví va fer en el seu text ¿Qué cosa es la España?: “Aunque en todo el continente de la España se nombran sus naturales en común españoles, eran y son distintos [...] Eran estas naciones en el continente de la España distintas en leyes, costumbres, trajes e idiomas”. En efecte, la indumentària constituïa un dels elements que marcava les diferències.

A la documentació barcelonina del final del segle xvii i l’inici del xviii, es parla sovint de peces de vestir “a l’espanyola”. El pescador Joan Perramon tenia ”un vestit negre de pel de camell a la espanyola ab manega de sati”; el mariner Pere Magí Barriga, “un vestit de estamenya negrilla a la espanyola, ço es ropilla y balons”; l’adroguer Francesc Anglí, “un vestit de bayeta a la espanyola”; l’adroguer Ramon Mascaró, “dos barrets un a la espanyola y lo altre rodo”; el velluter Ramon Xapelli, “una ropilla y dos balons a la espanyola de moqueals negres”; el baster Salvi Carrer, “un vestit a la espanyola ab manegas y maneguins de tafata”.

Com queda de manifest en aquestes cites, l’espanyola era una forma de vestir que a Catalunya es percebia com diferent de la pròpia. Les diferències en la indumentària tenien a veure amb diferents factors: una distribució diferent de la riquesa; una concepció no igual de l’ostentació, vinculada entre d’altres coses a papers diferents de les classes socials mitjanes i baixes en els governs municipals; unes tradicions diferents en el vestir i en els gremis implicats; unes –150–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

maneres de fer diverses en la confecció de les peces; una presència proporcional distinta dels colors i del negre, etc.

A més, les iniciatives d’aprenentatge impulsades per agents clau com ara Narcís Feliu de la Penya, sumades a la seva privilegiada ubicació geogràfica, van fer de Catalunya un país amb més recepció de les innovacions i les modes produïdes fora de la Península. A partir dels anys seixanta del segle xvii, les companyies que es van crear com a resultat de l’espionatge impulsat per Feliu van fabricar escots, tarades, estopes, teles crues, mitges de teler, mitges de seda, mitges de rodillera, mitges de tirar... A l’hora, es van perfeccionar i ampliar les tècniques, s’incorporaren innovacions, s’adoptaren formes de fer i s’obriren portes a les noves modes, en bona part per no perdre impuls en relació a la competència europea.

Cal subratllar un fet vinculat a la indumentària que encaixa amb allò que es pot constatar en diversos camps de la producció. Sabem de la importància de la diversitat dels acabats i del seu enriquiment amb diversos elements, entre els quals destacaven els passamans, els galons, els botons i, sobretot, les puntes.

Els botons de plata i altres elements similars eren presents en la indumentària dels diversos grups socials, i les puntes apareixien en moltes de les peces de vestir, tant d’home com de dona, també en qualsevol nivell econòmic. Interessa fer notar que es tractava d’una ornamentació poc ostentosa (amb més galons que brodats, per exemple) i, sobretot, assequible a tothom, com ho era també la “nova joieria” que va triomfar a Barcelona al llarg del segle xvii.

Això estava en sintonia amb l’objectiu constatable, ja durant els anys seixanta, d’obtenir peces més lleugeres, variades i barates. I tot plegat tenia a veure amb l’augment constant, durant tota la dissetena centúria, de la capacitat adquisitiva del gruix de la població, que resultava paral·lel a la producció i comercialització de molts productes que quedaven a l’abast de gaire bé tothom.

Cal dir que, en els àmbits de la riquesa i de la diversitat, la indumentària no va constituir un sector diferent dels altres. Els productes posats a la venda a les botigues barcelonines mostraven una riquesa enorme en llur procedència: Catalunya, naturalment, però també Europa (Itàlia, França, Holanda, Anglaterra, Alemanya, etc.) i quasi tota la resta del món. Si en el tèxtil això resultava força evident, cal recordar que molts productes d’altres sectors arribaven en quantitats notables a la capital catalana. A les tarifes del final del segle xvii i l’inici del xviii s’hi incloïen tota mena d’articles importats: “vanos de tafetà de Nàpols”, “cotas de xambre ditas Indianas de Persia finas”, “guants de Roma”, “rosaris de Brasil”, “rellotges de sol de os”, “ulleres de Alemanya”... D’una manera semblant, molts elements fets a Barcelona o a la resta de Catalunya eren exportats, en bona part des de la Ciutat Comtal, plenament integrada als circuits comercials de curt, de mitjà i de llarg abast.

–151–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

Figura 1. Creació del sistema de ciutats català (transformació 1550-1640)

Font de la il·lustració: Garcia Espuche, 1998, p. 35.

S’utilitzen els recomptes de 1553 i 1702, però els canvis en la jerarquia urbana foren sensiblement els mateixos entre 1550 i 1640. L’única anomalia al model de transformació la presenta Figueres, a causa del seu lògic creixement posterior a la guerra de Secessió.

– Cercle petit: poblacions entre les 50 primeres el 1553 i que el 1702 havien baixat entre 5 i 19 llocs a la jerarquia urbana: 3, Lleida; 9, Cervera; 14, la Selva; 18, Solsona; 19, Ulldecona; 27, la Seu d’Urgell; 28, Tàrrega; i 29, Riudoms.

– Cercle gran: poblacions entre les 50 primeres el 1553 i que el 1702 havien baixat 20 o més llocs: 10, Castelló d’Empúries; 12, Puigcerdà; 13, Montblanc; 23, Torroella de Montgrí; 24, Cambrils; 25, Constantí; 31, Banyoles; 32, Falset; 33, Peralada; 36, Palafrugell; 38, Agramunt; 40, Tivissa; 42, Guissona; 44, Serós; 45, Sarral; 47, Roses; 48, Castelló de Farfanya; i 49, Besalú.

En aquests dos grups, la xifra indica el lloc ocupat el 1553.

– Cercle negre ple petit: poblacions entre les 50 primeres el 1702 i que des de 1553 van pujar entre 5 i 19 llocs a la jerarquia urbana: 9, Manresa; 15, St. Feliu de Guíxols; 16, Blanes; 25, Cardona; i 33, Igualada.

– Cercle negre ple gran: poblacions entre les 50 primeres el 1702 i que des de 1553 van pujar 20 o més llocs a la jerarquia urbana: 4, Mataró; 10, Vilanova i la Geltrú; 14, Sitges; 18, Berga; 22, Moià; 23, Figueres; 24, Arenys de Mar; 29, Esparreguera; 31, St. Hipòlit de Voltregà; 36, Canet; 40, Taradell; 41, Castellterçol; 43, St. Feliu de Codines; 44, Santpedor; 47, Arenys de Munt; 48, Sabadell; 49, Torelló; i 50, Lloret.

En aquests dos grups, la xifra indica el lloc ocupat el 1702.

–152–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

6. Un país amb bases sòlides Gràcies a les bases establertes a partir de la segona meitat del segle xvi, Barcelona fou econòmicament dinàmica, ben connectada amb el món, amb una vida cultural intensa i uns graus notables de cohesió social. Aquesta societat, pròspera sense dubtes, va haver de patir, entre 1691 i 1714, l’horror de la guerra. I si va tenir forces per resistir i capacitat per refer-se relativament ràpid després dels fets bèl·lics, va ser precisament pels fonaments posats anteriorment. Per descomptat, aquella societat no necessitava, per seguir avançant, que una suposada racionalització exterior vingués a obrir-li els ulls i a marcar-li, per la força de les armes, la direcció d’un futur millor.

Després dels enderrocs de mil cases per fer la Ciutadella, el 17% del teixit urbà barceloní, tan sols el 30 % dels afectats es va quedar a la ciutat. El 70% restant va trobar refugi en alguna de las poblacions del territori proper a la capital. Això encaixa amb tot allò que havia succeït a Catalunya entre 1550 i 1640 i que es va reforçar encara més des dels anys setanta del segle xvii. S’havien posat les bases que van permetre una recuperació relativament ràpida d’una ciutat que va sofrir traumàticament els efectes de la derrota militar. Catalunya i Barcelona eren realitats inseparables, formadores d’un complex sistema de relacions. Parlar de Barcelona era fer-ho de Catalunya. La capital era el centre director, de distribució i de comercialització de l’economia del país i la cúspide del sistema de ciutats català. Des de l’inici del segle xvii, molt més que abans, els barcelonins provenien de tot el territori català, i la majoria d’ells tenia un peu a la capital i un altre a la seva ciutat d’origen. Així, és fàcil entendre que, quan es van produir els enderrocs per construir la Ciutadella, molts dels habitants desallotjats anessin a viure a dites poblacions.

Però a més de la capacitat de facilitar la reubicació física dels afectats, allò que resultava més important era que aquestes ciutats concentraven bona part de les activitats econòmiques del país, coordinades en gran mesura des de la capital. A diferència d’allò que havia passat abans de 1550, era més notable la producció dels blanquers de Manresa que la dels barcelonins i més destacada la dels paraires d’Osona que la dels de la Ciutat Comtal, mentre que el vidre que es venia a Barcelona i s’exportava des d’ella es fabricava a Mataró. En el conjunt del país, els terribles efectes de la guerra en Barcelona havien suposat, tan sols, la ruïna d’una part relativament petita de la producció global del país, i un contratemps, només, pel seu sector director, ubicat a la capital.

Després de la derrota i de la demolició d’una part important de la ciutat, l’economia es va ressentir menys que si Barcelona hagués estat l’espai essencial de producció i la capital d’un país poc dinàmic i mal integrat. Quan va tenir lloc el desastre de 1714, Catalunya era ja, des de feia més d’un segle, un país dotat d’una manera d’ordenar les relacions productives i econòmiques en el territori capaç de ser eficaç en els períodes d’estabilitat i també en els de crisi.

Funcionava amb dues cames, imprescindibles les dues per poder avançar: una –153–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 129-154 Albert Garcia Espuche Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714

era la capital, espai director i de projecció internacional; l’altra, un país organitzat amb la base d’un sòlid sistema de ciutats format per poblacions especialitzades i complementàries. Com ara.

Bibliografia Les bases documentals d’aquest text i els desenvolupaments amplis dels temes es poden trobar a les següents obres: autoRs diveRsos (2008-14): Col·lecció La Ciutat del Born. Barcelona 1700, Ajuntament de Barcelona. Dirigida per Albert gaRCia esPuChe. Dotze volums: Jardins, jardineria i botànica; Dansa i música; Jocs, triquets i jugadors; Festes i celebracions; Drogues, dolços i tabac; Llengua i literatura; Medicina i farmàcia; Interiors domèstics; Política, economia i guerra; Indumentària; Dret, conflictes i justicia; Les dones.

GaRCia esPuChe, Albert (1989). La construcció d’una ciutat. Mataró 1500-1900. Mataró, Editorial Altafulla.

– (1998). Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña 1550-1640. Madrid, Alianza Editorial.

– (2004). Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana (1652-1714). Vic, Eumo Editorial.

– (2009). La Ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles xiv a xviii). Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

– (2010). Barcelona 1700. Barcelona, Editorial Empúries.

–154–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 155-179 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.43

Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units1 Cristóbal Mendoza Dpto. de Sociología / Lic. en Geografía Humana Universidad Autónoma Metropolitana-Iztapalapa cmp@xanum.uam.mx

Resum A partir d´informació qualitativa i les dades d´una enquesta representativa de Valle de Chalco-Solidaridad, un municipi de la Ciutat de Mèxic, l´article dóna informació original sobre els processos de migració urbana als Estats Units i el paper de les xarxes socials en contextos urbans. L´article revisa de forma crítica els supòsits teòrics sobre la natura de les xarxes socials a l´emigració mexicana. Fins i tot en un municipi homogeni quant a pobresa i oportunitats d´ocupació, l´article mostra canvis en el perfil dels futurs emigrants en funció de si una llar conté xarxes socials als Estats Units. Les nostres dades suggereixen que les dones urbanes organitzen xarxes socials autònomes, que les persones amb més anys d´educació consideren l´opció de romandre a Mèxic i només opten per emigrar en cas de tenir el recolzament de les xarxes socials, i la irrellevància dels vincles territorials per a entendre l´emigració urbana mexicana.

Paraules clau: xarxes socials, migració internacional, migració Mèxic-Estats Units, Ciutat de Mèxic.

Resumen: Redes fragmentadas: migración urbana desde la Ciudad de México a los Estados Unidos A partir de información cualitativa y los datos de una encuesta representativa de Valle de Chalco-Solidaridad, un municipio de la Ciudad de México, el artículo ofrece información novedosa sobre los procesos de migración urbana a los Estados Unidos y el papel de las redes 1. El professor Cristóbal Mendoza va impartir la seva conferència a la Societat Catalana de Geografia el 17 de desembre de 2013.

–155–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

sociales en contextos urbanos. El artículo revisa de forma crítica los supuestos teóricos sobre la naturaleza de las redes sociales en la emigración mexicana. Incluso en un municipio homogéneo en cuanto a pobreza y oportunidades de empleo, el artículo muestra variaciones en el perfil de los futuros emigrantes, en función de si un hogar cuenta con redes sociales en Estados Unidos. Nuestros datos sugieren que las mujeres urbanas organizan redes sociales autónomas, que las personas con más años de educación consideran la opción de permanecer en México y sólo optan por emigrar si cuentan con el apoyo de las redes sociales, y la irrelevancia de los vínculos territoriales para entender la emigración urbana mexicana.

Palabras clave: redes sociales, migración internacional, migración México-Estados Unidos, Ciudad de México.

Abstract: Fragmented bonds: urban migration from Mexico City to the US By using qualitative data and a representative survey of Valle de Chalco-Solidaridad, a municipality on the periphery of Mexico City, this article provides fresh information on urban migration to the U.S. and the role of social networks in urban settings. The article critically reviews previous theoretical assumptions about the nature of the role of social networks in organizing migration flows. Even if the municipality is very homogeneous in terms of poverty and employment opportunities, the article demonstrates that variations on the socio-demographic profile of the would-be emigrants to the US depend on household´s social networks. Our data suggests that urban females may organize their own autonomous social networks, the higher educated in cities value their future in Mexico (and only try the adventure further north when they have the support of social networks), and the irrelevance of territorial attachments for understanding urban migration from Mexico.

Keywords: social networks, international migration, Mexico-US migration, Mexico City.

*** D’ençà els anys vuitanta, la migració des de Mèxic als Estats Units ha crescut de forma notable (Cornelius, 1992; Passel, 2004; Zúñiga, Leite i Nava, 2004; Corona i Tuirán, 2008). El flux migratori va registrar el seu màxim històric en el període 2000-05 (324.000-440.000 anual; Hill i Wong, 2005), tot i que experimentà una davallada relativa fins als 305.053 anual en el període 2004-09, d’acord amb les dades de l’Encuesta Nacional de la Dinámica Demográfica (ENADID) de l’any 2009. Malgrat aquest descens, la població d’origen mexicà assolí els 31,7 milions el 2010, un 10% del total de la població dels Estats Units i el 66% de la població hispana o llatina; un terç dels quals (11,4 milions) eren nascuts a Mèxic (US Bureau of Census, 2011).

Un dels grans canvis en els patrons migratoris Mèxic-Estats Units que la literatura ha apuntat és una proporció més gran d’emigrants urbans en els fluxos a partir dels anys vuitanta (Marcelli i Cornelius, 2001; Lozano, 2002).

Malgrat aquesta tendència, l’última ENADID de l’any 2009 mostra que els percentatges d’emigrants urbans/rurals en els fluxos es manté al voltant del 40/60, respectivament; proporcions similars a les observades en anys ante–156–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

riors. Igualment, les dades de l’Encuesta sobre Migración en la Frontera Norte (EMIF) apunten que els emigrants urbans eren majoritaris (53,3%) en el flux total procedent de l’interior de la República mexicana, amb destinació la frontera nord mexicana o els Estats Units. Aquesta tendència però, també s’observava deu anys abans a la mateixa enquesta (53,8% i 46,2% respectivament el 1999). En conseqüència, tot i que l’EMIF mesura el flux migratori i l’ENANID fa una estimació de l’emigració als Estats Units de forma indirecta, a partir d’una pregunta adreçada als caps de llar residents a Mèxic, les dues fonts mostren que la composició urbana-rural dels fluxos migratoris Mèxic-Estats Units no ha canviat de forma significativa en els últims deu anys.

Tot complementant aquestes dades, els estudis qualitatius realitzats a les principals ciutats mexicanes (per exemple, a Monterrey, Hernández-León, 1999; Guadalajara, González de la Rocha, 2001; Ciutat de Mèxic, Roberts, Frank i Lozano, 1999) arriben a la conclusió que les crisis econòmiques han afectat particularment a la classe mitjana i, d’aquesta manera, s’ha incentivat la migració internacional des de les ciutats mexicanes (vegeu també l’estudi de García Guzmán, 2009, sobre l’impacte de la reestructuració econòmica a l’augment de la informalitat dels mercats laborals urbans del país). Així, el deteriorament de les condicions de vida de les classes mitjanes urbanes, que és particularment notori després de l’entrada de Mèxic en el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord el 1994, s’ha citat com a una de les raons principals per a explicar l’augment de l’emigració urbana (Delgado-Wise i Márquez Covarrubias, 2007). No obstant això, altres autors no observen relacions òbvies entre les crisis i els canvis estructurals, d’una banda, i l’emigració internacional, de l’altra, almenys a les àrees urbanes, a diferència de les zones rurals que sembla que estan més exposades als canvis en els cicles econòmics (HernándezLeón, 2008). En qualsevol cas, els vincles entre les crisis, els canvis estructurals i la migració internacional semblen ser més el resultat d’una observació de diferents patrons que coincideixen en el temps que d’una relació causa-efecte comprovada i documentada científicament.

En aquest context, l’article estudia la migració internacional des d’un municipi de l’Àrea Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, Valle de Chalco-Solidaridad (fig. 1), a partir de les dades d’una enquesta representativa del municipi.

Aquesta informació es complementa amb un treball de camp qualitatiu, que consisteix en entrevistes semiestructurades amb caps de llar seleccionats a partir de les dades de l’enquesta.

D’aquesta manera, aquest article és innovador en el camp de les migracions Mèxic-Estats Units, donat que els estudis de migració des de les ciutat mexicanes, i en concret des de la ciutat de Mèxic, són escassos. En concret, l’article analitza les funcions i les dinàmiques de les xarxes socials generades en àmbits urbans i la seva incidència en els patrons de migració internacional. Per això, l’article parteix del marc explicatiu de les teories de xarxes socials i la causació –157–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

Figura 1. Valle de Chalco-Solidaridad (negre), Estat de Mèxico, a l’Àrea Metropolitana de la Ciutat de Mèxic

Font: Diana Ruiz Bartolo

acumulativa, però les observa des d’una perspectiva diferent, ja que aquestes teories s’han usat bàsicament per a l’anàlisi de la migració procedent d’àrees rurals mexicanes als Estats Units.

Després de la revisió teòrica, es presenta el municipi d’estudi, Valle de Chalco-Solidaridad, que s’ha incorporat amb força a la migració internacional i es pot veure com un exemple dels processos migratoris que s’observen al Mèxic urbà. Posteriorment, l’article se centra en l’apartat metodològic. Aquí s’expliquen, d’una banda, les característiques de l’enquesta, l’estructura del qüestionari i les variables que s’usen en l’anàlisi quantitativa i, d’una altra, en el treball de camp qualitatiu. Finalment, a l’apartat de resultats, s’explora la importància de les xarxes socials per a entendre les noves migracions urbanes. Amb aquest objectiu, es presenten diversos models de regressió logística que separen les llars amb immigrants als Estats Units d’aquelles que no tenen cap membre amb experiència migratòria internacional. Aquestes dades quantitatives es complementen amb informació qualitativa, de tal forma que es reforcen els arguments respecte a la importància de les xarxes socials per a comprendre les característiques de la migració urbana als Estats Units.

–158–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

Xarxes socials i migració urbana mexicana als Estats Units En una definició clàssica, les xarxes socials s’han definit com a vincles interpersonals que uneixen immigrants, migrants de retorn i no migrants en una xarxa de complicitats i obligacions recíproques que faciliten el procés migratori, l’entrada, l’adaptació social i la incorporació laboral en els llocs de destinació (Boyd, 1989; Massey et al., 1993; Portes, 1995). En tant que forma de capital social, les xarxes migratòries proporcionen informació valuosa als possibles emigrants sobre l’accés a llocs de treball i habitatge a les àrees d’arribada. Respecte a la incorporació laboral, aquests vincles interpersonals ajuden a trobar feina, treballs millor pagats i jornades laboral més extenses i regulars (Massey et al., 1993; Munshi, 2003). Les xarxes socials disminueixen els costos econòmics i socials associats al procés migratori, incrementen els beneficis que comporta la migració internacional (Portes i Sensenbrenner, 1993; Portes, 1998) i, a més, serveixen per fer arribar el missatge de la migració internacional a segments més amplis de la població dels països d’origen que són menys proclius a canviar de residència (Gurak i Caces, 1992; Portes i Sensenbrenner, 1993).

El coneixement que tenim sobre la funció i dinàmica de les xarxes socials entre Mèxic i Estats Units s’ha basat principalment en estudis empírics realitzats en zones rurals i/o ciutats petites o mitjanes mexicanes. Recentment, però, la literatura ha considerat també la migració urbana des de Mèxic. Aquests darrers estudis, certament, han qüestionat alguns postulats teòrics sobre el paper que juguen els vincles i connexions internacionals a la migració Mèxic-Estats Units (per exemple, Hernández-León, 1999; Roberts, Frank i Lozano, 1999; Flores, Hernández-León i Massey, 2004; Fussell i Massey, 2004; Hernández-León, 2008; Mendoza, 2009). Aquestes recerques suggereixen que les xarxes socials que construeixen els emigrants provinents de les ciutats mexicanes són menys denses i més especialitzades que les creades a les zones rurals (Hernández-León, 1999; Flores, Hernández-León i Massey, 2004), de tal manera que els emigrants urbans semblen tenir una probabilitat més gran que els rurals a ser migrants temporals o immigrants permanents als Estats Units, en comptes d’establir vincles transnacionals, com és el cas de les persones d’origen rural (Roberts, Frank i Lozano, 1999). Les dades del Mexican Migration Project demostren també que els residents urbans confien més a les xarxes de parentiu, que no pas a les relacions d’amistat o en els vincles establerts als llocs de residència (Flores, Hernández-León i Massey, 2004). De fet, les xarxes socials dels emigrants urbans als Estats Units, a vegades, tenen el seu origen al Mèxic rural, de tal forma que es construeixen rutes complexes en què les ciutats (en aquest cas, la Ciutat de Mèxic) són una etapa més de la migració internacional (López i Runsten, 2004; Rivera-Sánchez, 2007). Aquesta literatura apunta que els vincles poc sòlids dels residents –159–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

urbans no permeten l’expansió del capital social que s’articula a l’entorn de les xarxes, tot evitant-se processos d’acumulació del procés migratori (“causació acumulativa”), de tal forma que els fluxos migratoris urbans no es consoliden ni s’expandeixen als Estats Units (Fussell i Massey, 2004).

Des d’una altra perspectiva, la recerca d’Hernández-León (2008), sobre el circuit Monterrey-Houston, apunta que els habitants d’aquesta ciutat mexicana combinen xarxes familiars fortes amb vincles febles amb amics i veïns. Aquesta estratègia, d’acord amb aquest autor, ha servit per canalitzar el flux de treballadors qualificats de la indústria de Monterrey cap a la ciutat de Houston.

Aquesta literatura indica que les xarxes dels emigrants urbans funcionen de forma diferent a les fetes per persones procedents del Mèxic rural. Tot buscant explicacions per a aquestes diferències, alguns estudis mostren que els vincles interpersonals establerts a àmbits urbans són més recents (Flores, Hernández-León i Massey, 2004), que l’origen “rural” de molts emigrants urbans als Estats Units impossibilita la construcció d’un sentit de pertinença a les ciutats mexicanes (Massey et al., 1987; López i Runsten, 2004), i que la manca de confiança en contextos percebuts com a violents fa difícil l’intercanvi d’informació en contextos urbans (Mendoza, 2009) o que els valors individualistes predominen a les ciutats (Roberts, Frank i Lozano, 1999; Hernández-León, 2008). Aquestes explicacions donen una idea general de les raons per les quals les xarxes dels emigrants urbans són més febles i estan basades principalment en relacions de parentiu establertes a les llars.

Si deixem de banda els processos d’acumulació i expansió de les xarxes migratòries que sembla que no es donen en contextos urbans, podem concloure que no es coneixen gaire les circumstàncies i els mecanismes a partir dels quals les xarxes socials incentiven el procés migratori des de les ciutats mexicanes. La recerca bibliogràfica, no obstant, dóna algunes pistes sobre la forma com s’articulen les xarxes a partir de relacions de parentiu i vincles establerts a la llar, i no al lloc de residència, de tal manera que podem esperar que les llars amb vincles internacionals mostrin un comportament diferenciat d’aquelles que no tenen aquestes connexions. A més, si considerem que els vincles urbans són menys densos i més especialitzats que les xarxes rurals, hom podria pensar que alguns grups específics podrien organitzar les seves xarxes, com és el cas dels treballadors qualificats del circuit Monterrey-Houston (Hernández-León, 2008). La feblesa d’aquestes xarxes socials podria eventualment augmentar els costos econòmics de la migració i evitar així l’expansió de la migració a grups amb menys anys d’educació formal als llocs d’origen (Massey et al., 1987; Mackenzie i Rapoport, 2007). Si aquest supòsit de la literatura de migracions passa a Valle de Chalco-Solidaridad, s’esperaria una selecció positiva dels fluxos migratoris que estarien dominats per persones amb més anys d’educació.

–160–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

Valle de Chalco-Solidaridad Valle de Chalco-Solidaridad, ubicat a la perifèria de la Ciutat de Mèxic, és un punt d’observació fascinant dels diferents fluxos migratoris que actualment es donen a Mèxic. Aquest municipi, creat el 1994, ha crescut de forma accelerada a causa de la migració interna; fluxos que, en molts casos, s’originen a la pròpia Àrea Metropolitana de la Ciutat de Mèxic. D’altra banda, Valle de Chalco-Solidaridad, de forma similar a altres àrees urbanes mexicanes, és un àrea d’expulsió d’emigrants cap els Estats Units. Així, trobem que coexisteix un procés “clàssic” de suburbanització i periurbanització de la Ciutat de Mèxic, que provoca el desplaçament de la població de menys recursos a les perifèries aïllades (Aguilar, 2002), amb un flux, en disminució, de migració rural-urbana i un increment de la migració internacional als Estats Units. Aquests processos estan connectats i, de fet, alguns acadèmics suggereixen que la migració a la Ciutat de Mèxic és una etapa prèvia a la migració internacional per a molts residents dels municipis perifèrics de l’Àrea Metropolitana (López i Runsten, 2004; Rivera-Sánchez, 2007).

Valle de Chalco-Solidaridad se situa a l’est de l’Àrea Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, a l’Estat de Mèxic (fig. 1). La seva població s’incrementà de forma dramàtica als anys vuitanta i noranta (Lindón, 1999), amb taxes anuals de creixement superiors al 5%. El seu creixement es deu, en part, a l’expansió caòtica de l’Àrea Metropolitana de la Ciutat de Mèxic. De fet, a mitjans dels noranta, una enquesta de llars a Valle de Chalco-Solidaridad apuntava que aproximadament el 90% de la seva població vivia en una altra localitat de l’Àrea Metropolitana abans de residir al municipi d’estudi. Les raons dels canvi de residència citades pels enquestats foren fonamentalment l’accés a la propietat de l’habitatge i, en alguns casos, processos d’emancipació i formació de noves llars (Hiernaux, 1995). D’ençà l’any 1995, però, la taxa de creixement ha davallat substancialment. D’acord amb les dades de l’últim cens de població i habitatge disponible, la població del municipi era de 357.645 habitants l’any 2010 (INEGI, 2011).

Respecte a les dinàmiques laborals a Valle de Chalco-Solidaridad, Hiernaux (1999) afirma que un terç de les feines que es podien trobar al municipi eren de baixa qualificació, inestables i mal pagades. Amb salaris baixos, en condicions contractuals precàries, sense prestacions de salut o d’atur, els treballadors pobres de les ciutats mexicanes es troben en greu risc d’exclusió social i pobresa (García i De Oliveira, 2001). En aquest sentit, Boltvinik va calcular que un 61% de la població de l’Àrea Metropolitana (aproximadament 11 milions) vivia en condicions de pobresa l’any 2000, i que set milions de persones vivien en condicions d’extrema pobresa en aquest mateix any, comparats amb “només” 2,7 milions el 1984 (citat a Parnreiter, 2002, p. 105). En el cas específic de Valle de Chalco-Solidaridad, Escobar i col·laboradors (2006) apunten que el municipi no disposa ni d’indústries ni de serveis, de tal forma que els seus –161–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

habitants es desplacen diàriament per treballar a d’altres punts de l’Àrea Metropolitana de la Ciutat de Mèxic; desplaçaments periòdics que poden ser de fins a tres hores en una sola direcció. La manca d’oportunitats laborals és la principal raó per la qual les persones joves consideren que la migració internacional és una possibilitat real, malgrat les dificultats òbvies de creuar il·legalment la frontera dels Estats Units (Escobar et al., 2006).

Metodologia Aquest capítol es basa en l’enquesta Migración, Lugar y Empleo en Valle de Chalco-Solidaridad (EMLEV), realitzada per la Universidad Autónoma Metropolitana-Iztapalapa el maig de 2007. L’EMLEV és una enquesta de llars, representativa del municipi de Valle de Chalco-Solidaridad (fig. 1). La mida mostral, que fou de 759 llars, es va fixar amb un interval de confiança del 95% (2 σ), amb el supòsit de màxima incertesa (P = Q = 50), i un error del 3,6%. La tècnica de mostreig va ser probabilística i les llars es van triar aleatòriament a partir de la cartografia detallada per AGEB (unitats geoestadístiques bàsiques) i illa de cases d’aquest municipi de l’Instituto Nacional de Estadística y Geografía mexicà (INEGI, 2007), que va conformar el nostre marc mostral. Els objectius de l’enquesta van ser, d’una banda, estudiar les trajectòries migratòries i laborals dels residents d’aquest municipi i, d’una altra, explorar la importància del lloc per a entendre els processos migratoris i les trajectòries laborals dels enquestats.

La EMLEV no s’enfocava específicament als caps de llar, donat que es pretenia copsar pràctiques quotidianes i opinions de persones d’edats diferents.

El qüestionari contenia quatre grans blocs. El primer era un quadre de la informació sociodemogràfica bàsica de tots els membres de la llar (per exemple, sexe, estat civil, nivell d’educació i relació de parentiu amb la persona que contesta el qüestionari). De les 759 llars enquestades, es va compilar informació sociodemogràfica de 3.488 individus. La segona part del qüestionari se centrava específicament en la migració internacional als Estats Units. Se sol·licitava informació sobre el primer i últim viatge als Estats Units, treball actual en aquell país, estatus legal als EUA i informació, si era el cas, sobre el retorn a Mèxic, dels membres de la llar. Concretament, de 759 llars, 146 tenien, almenys, una persona que havia emigrat en algun moment als Estats Units, independentment de si havien tornat o no a Mèxic (un 19,2% del total).

Aquesta dada davalla fins al 8,0% per a aquelles llars amb alguna persona que residia als Estats Units en el moment de realització de l’enquesta. Fent el càlcul a partir dels 203 individus amb experiència migratòria als Estats Units, les taxes de retorn són del 40%. Aquestes taxes són més altes que les observades per l’Encuesta Nacional de la Dinámica Demográfica (ENADID) de l’any 2009 per al conjunt del país en el període 2004-09 (30,2%), tot i que s’ha de tenir en compte que les nostres taxes de retorn no estaven referides a un període de –162–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

temps en concret, sinó que recollien el conjunt de persones que havien tornat a Mèxic, a diferència de les dades de l’ENADID que cobrien un període cinc anys (2004-09). La mitjana d’emigrants per llar és 1,4, però la majoria dels 203 emigrants havien fet un únic viatge als Estats Units (70,3%), i aquest viatge es va produir majoritàriament en el període 2000-07 (52,3%).

L’apartat tercer del qüestionari, que només es va aplicar si la persona que contestava l’enquesta era el cap de família, compilava informació de les trajectòries laborals i migratòries dels caps i llurs parelles. L’enquesta va recollir informació de 372 caps de família (62,4% caps masculins i 37,6% femenines) i llurs esposes/esposos. Per últim, el quart bloc se centrava en qüestions geogràfiques. Concretament, es preguntava als enquestats sobre els diferents llocs on es realitzaven les activitats quotidianes (per exemple, treball, lleure, escola), i també sobre opinions i impressions dels llocs que conformen (o podrien conformar) llurs trajectòries migratòries (lloc d’origen, Valle de Chalco-Solidaridad i Estats Units).

Per complementar la informació quantitativa, es van realitzar entrevistes semiestructurades amb guió a 31 caps de família, triats a partir de les dades de l’enquesta. La selecció es va fer a partir de diversos indicadors: l’estructura de la llar, l’edat i el sexe de l’enquestat, a més dels patrons de migració, mobilitat i circularitat dels membres de la llar.

La construcció dels models i les probabilitats de migració En aquest apartat, presentem diversos models de regressió logística per a estimar la probabilitat d’emigrar als Estats Units. La variable depenent per estimar aquesta probabilitat és una pregunta del qüestionari sobre la valoració dels Estats Units que tenien els enquestats i es construeix com a dicotòmica a partir de les tres possibles respostes a aquesta pregunta. Només aquells que van triar la frase “Si pogués, viuria als Estats Units” van ser considerats com a possibles emigrants (1). Les altres dues respostes (valoració neutra “M’agradaria visitar els Estats Units, però no hi viuria”, i negativa “No m’interessen els Estats Units”) es van classificar com a “no migrants” (0).

Només un 10,7% dels enquestats van afirmar que, si poguessin, viurien als Estats Units (taula 1).

Com a variable d’agrupació, els models tenen en compte l’experiència migratòria de la llar. En comparar llars amb i sense experiència migratòria, podem tenir indicis sobre el funcionament de les xarxes socials i la seva importància per a entendre els processos migratoris. Diferenciem dos tipus de llars respecte a la seva experiència migratòria: (i) aquelles que tenen (o han tingut) algun emigrant als Estats Units, i (ii) aquelles amb migrants de retorn. A partir d’aquí, separem quatre grans subgrups: llars amb/sense experiència migratòria als Estats Units, i llars amb/sense migrants de retorn. De les 759 llars, al 19,2% –163–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

hi ha almenys una persona que participa o ha participat en el corrent migratori internacional, i al 11,7% un migrant de retorn (taula 1). Quant les valoracions sobre els Estats Units, la majoria dels enquestats que viuen en llars sense experiència migratòria expressen opinions neutres o negatives del país, i només un 8,1% afirmen que emigraria, si pogués; mentre que, per a les llars amb experiència migratòria, el 28,9% triarien una emigració internacional, si sorgís l’oportunitat. Aquestes dades són molt similars, si observem només les llars amb migrants de retorn: 28,6% dels enquestats que viuen amb llars que tenen migrants de retorn emigrarien, però només un 8,4% ho faria en aquelles llars sense migrants de retorn.

Tot tenint la probabilitat d’emigrar com a variable depenent i l’experiència migratòria de la llar com a variable d’agrupació, les variables independents s’han agrupat en dues categories: sociodemogràfiques, i territorials i de lloc. Seguint una aproximació clàssica en els estudis de migració internacional, alguns models contemplen només les variables sociodemogràfiques i uns altres incorporen les territorials.2 Suposem, d’aquesta manera, que els patrons migratoris varien en funció del sexe, edat, nivell d’estudis i estat civil de les persones.

Donat que l’enquesta no estava adreçada específicament als caps de família, les dones són més nombroses que els homes en la mostra. Respecte al nivell d’estudis, l’11,2% dels enquestats havien obtingut un grau universitari, mentre que aquells que no havien finalitzat l’educació primària sumaven un 19,1%.

Aquestes dades són diferents a les observades en el Distrito Federal (19,5% de la població de 18 anys i més havien acabat els estudis universitaris, i 9,4% de la població de 12 anys i més no havien finalitzat els estudis primaris, d’acord amb les dades del Cens de l’any 2010), però similars a les del conjunt del país (11,4% i 20,5% respectivament; INEGI, 2013). Tot i que les llars amb migrants tenen menys universitaris en termes relatius que les llars sense experiència migratòria, aquesta tendència es veu compensada pel fet que les primeres contenen un percentatge més gran de persones que han acabat l’educació secundària que les segones. Les persones casades dominen la mostra, tot assolint la meitat de la població dels quatre subgrups, cosa que és consistent amb l’edat mitjana dels enquestats que oscil·la entre els 39 i 40 anys també per als quatre grups. Els solters, d’altra banda, sumen al voltant del 16-17%, sense que es donin diferències substancials entre grups (taula 1).

Aquesta manera de construir el model de regressió implica dues hipòtesis que es comprovaran al llarg del text. En primer lloc, en separar els models d’acord amb l’experiència migratòria de la llar, i tenint en compte els supòsits de la teoria xarxes i la causació acumulada, hom pot pensar que l’emigració de les llars amb experiència migratòria, ja sigui de retorn o no, hauria de tenir característiques diferents d’aquelles sense emigrants. Segon, controlant les va2. D’acord amb Shamai i Ilatov (2005), hem construït diverses escales per mesurar l’arrelament al territori. Les escales es van construir a partir de preguntes tancades del qüestionari en què els enquestats s’identifiquen amb diferents enunciats que reflectien els seus sentiments envers diversos llocs (per exemple, casa, municipi de residencia, lloc d’origen).

–164–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

riables territorials i de lloc (identificació amb la casa, arrelament a Valle de Chalco-Solidaridad i al lloc de naixement), es podrà comprovar la hipòtesi que els enquestats amb més arrelaments territorials tenen una probabilitat menor d’emigració als Estats Units.

Les dades mostren que el fet que una llar tingui (o hagi tingut) migrants internacionals als Estats Units duplica la probabilitat d’emigrar de la persona enquestada (2,57 i 2,71; taula 3). Aquestes probabilitats són encara més elevades, si la llar conté migrants de retorn (4,84 i 4,76; taula 4). Tanmateix, les diferències són mínimes, si els models es controlen per les variables territorials i de lloc. En altres paraules, les llars que tenen parents als Estats Units, o que han emigrat als Estats Units en el passat, tenen una probabilitat més alta d’emigrar que aquelles llars que no tenen cap membre amb experiència internacional. És a dir, l’experiència migratòria d’un membre de la llar facilita l’emigració d’altres persones que composen aquesta llar. Aquestes dades són, de fet, consistents amb la literatura extensa sobre el paper de les xarxes socials a la migració Mèxic-Estats Units.

La irrellevància del “lloc” A la secció anterior, indicàvem que les variables territorials i de lloc (casa, Valle de Chalco-Solidaridad i lloc de naixement) no influïen a les probabilitats d’emigració als Estats Units. De fet, totes aquestes variables, amb alguna excepció que després comentarem, no són significatives en els models, de tal manera que la impressió que es desprèn de l’enquesta és la d’un fort desarrelament (placelessness). Aquesta manca d’arrels pot estar relacionada amb les dures condicions de vida i treball de les persones amb menys recursos econòmics a Mèxic, i amb la història de creació i expansió del municipi d’estudi (Escobar et al., 2006, Hiernaux, 1999; Lindón, 1999, 2005; Mendoza, 2009); condicions i història que poden ben bé ésser compartides amb altres àrees amb una alta concentració de persones pobres en moltes ciutats mexicanes. En efecte, el creixement caòtic de la taca urbana, la manca de serveis i una oferta de treball precària i mal pagada són raons de pes per entendre la manca d’arrelament al territori i l’emigració.

L’única excepció a aquesta tendència es la variable “arrelament a Valle de Chalco-Solidaridad”, que redueix significativament la probabilitat d’emigrar, malgrat que no ocorre en els models per a les llars amb migrants de retorn. La pregunta important aquí és si l’arrelament al municipi disminueix la probabilitat de migració perquè l’arrelament és un fre a la migració, o perquè el fet de tenir exmigrants a les llars matisa la importància de l’arrelament. Aquesta pregunta, però, queda fora dels objectius d’aquest article, tot i que podria ser una hipòtesi d’estudi que es podria comprovar en posteriors recerques.

En tot cas, el desarrelament (placelessness) queda ben palès a la informació –165–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

proporcionada a les entrevistes, que coincideix a la manca de serveis i treballs a l’àrea com a raons per no trobar-se còmode en el municipi. De fet, l’únic arrelament que s’observa en les entrevistes és una forta identificació personal amb la casa, l’espai físic que construeix la llar familiar; cosa que es podria entendre en el context de la història de formació de Valle de Chalco-Solidaridad, donat que els seus primers residents van haver de lluitar per aconseguir els serveis bàsics, com pot ser la llum o l’aigua, i el reconeixement legal de les seves cases per les autoritats municipals (en molts casos, aquestes van ser construïdes sense cap mena de control per part de l’administració). Una entrevistada amb 24 anys de residència a Valle de Chalco ens ho explica molt gràficament: “Vam tenir l’oportunitat de comprar la casa gràcies a una hipoteca (atorgada per un organisme públic). Hem passat èpoques molt dures per poder comprar-la, i no la deixarem per començar de nou. Tot va ser molt complicat, que ens portessin l’aigua, la llum, tot. Hem viscut sense serveis de cap mena durant anys” (Isabel,3 Nezahualcóyotl, Estat de Mèxic, 38, pintora).

Al marge de la pobre qualitat dels serveis, els entrevistats també afirmen que, malgrat alguna millora a l’entorn urbà, Valle de Chalco-Solidaridad ha sofert un procés de creixement urbà i demogràfic molt ràpid i sense control, que relacionen amb l’augment de la delinqüència, i la pèrdua de l’ambient de confiança i solidaritat que abans, als inicis de formació del municipi, hi era present, d’acord amb els entrevistats. Per exemple, Rafael ens va dir en una entrevista que Valle de Chalco-Solidaridad ha empitjorat molt i que cada vegada se sent més insegur a causa de la “gent que ha vingut d’altres municipis. Estan de pas. Lloguen. Qui sap quins costums deuen tenir, o quines mañas deuen conèixer” (Rafael, Huajuapan de León, Oaxaca, 41, botiguer), En aquest context, d’infraestructura urbana de mala qualitat, de poques oportunitats laborals i d’augment de la delinqüència, no sorprèn que molts entrevistats no desenvolupin sentiments de pertinença o arrelament a Valle de Chalco, o que la possibilitat de construir una idea semblant en aquests sentiments sigui distant. Es més, els enquestats, de forma clara, limiten les seves relacions personals a la seva família: menys de la meitat (47,3%) declaren que té amics no familiars a Valle de Chalco-Solidaridad. Una opinió bastant estesa és la de Rocío, que va viure al Distrito Federal molts anys abans de comprar un terreny a Valle de Chalco, s’expressa amb aquestes paraules: Té bona relació amb els veïns?

– Ens diem hola. Això és tot. De veritat, no val la pena. Si ets massa amigable, et trobes en situacions desagradables. És millor pintar tu raya (Rocío, 22, Distrito Federal, treballadora de baixa qualificació d’una indústria).

3. Tots els noms que s’usen en aquest article són pseudònims.

–166–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

Migració internacional i xarxes familiars: la manca d’expansió de les xarxes A causa de la manca de confiança i d’arrelament en el territori, les xarxes es construeixin, de forma majoritària, en el si de les famílies, en comptes de ser compartides a Valle de Chalco-Solidaridad. La següent entrevistada n’és un exemple. Ella voldria que el seu fill emigrés als Estats Units, on fa temps que viu el seu marit. També ens explica, a l’entrevista, que, com a dona treballadora, la seva situació econòmica és molt difícil que, de fet, podria ser la realitat de moltes famílies de les zones més pobres de les perifèries metropolitans que sobreviuen amb feines mal pagades i precàries; situacions de les quals és difícil, sinó impossible, sortir-se’n: Voldria que el seu fill continués els estudis o es posés a treballar aquí a Mèxic?

– Ja sap que no hi ha gaire feina en aquests moments. El seu pare viu als Estats Units i és millor per tots que marxi.

El seu fill treballa?

– No, està a punt d’acabar el batxillerat.

No li agradaria que continués estudiant? La universitat no és gaire lluny. Pot demanar una beca. Potser ho pot intentar i marxar més tard.

– Ja l’hi he dit abans. No puc més. Em trobo cansada. Ja no aguanto més. Si vol continuar estudiant, serà la seva decisió, i s’ho haurà de pagar ell (Luisa, 49, Perote, Veracruz, dona de fer feines).

D’altra banda, a Valle de Chalco-Solidaridad, un municipi de nova creació conformat, en gran part, per immigrants d’altres parts de Mèxic, moltes famílies estan dividides entre els llocs d’origen (molt sovint, àrees rurals) i l’Àrea Metropolitana de Mèxic. D’aquesta manera, per a molts, la seva “comunitat” és el lloc de naixement d’on la família prové. De fet, la literatura de migracions ha demostrat que les xarxes socials que fan servir els emigrants de la Ciutat de Mèxic, quan decideixen anar-se’n cap als Estats Units, tenen, en moltes ocasions, les seves arrels a les zones rurals mexicanes (vegeu Rivera-Sánchez, 2007; López i Runsten, 2004). L’entrevista següent il·lustra aquesta tendència. Rafael va migrar des d’un poble petit de Oaxaca a la Ciutat de Mèxic amb el seu pare, quan era nen. Després de residir a la ciutat durant un temps, va decidir emigrar a Los Ángeles, on vivia el seu oncle. Sense el suport de les xarxes socials familiars, és difícil que Rafael, un pagès d’una comunitat indígena d’un dels estats més pobres del país, hagués migrat, primer, a la Ciutat de Mèxic, i després a Los Ángeles, sense documents, per acompanyar el seu oncle.

Quan va deixar el seu poble?

– Vaig marxar quan tenia 11 anys amb el meu pare. Les condicions de vida eren molt dures al poble […]. Sóc d’una comunitat mixteca del municipi d’Huajuapan (Oaxaca).

Ens dedicàvem a fer barrets de palla. Veníem a la Ciutat de Mèxic de tant en tant, per períodes curts, però finalment vam decidir moure’ns cap aquí.

Hem vist al qüestionari que vostè ha viscut a Los Ángeles?

–167–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

– Sí. He estat tres vegades als Estats Units. Primer vaig anar a Los Ángeles perquè hi havia un oncle que m’havia parlat dels sous d’allà. No sabia si m’hi quedaria molt de temps. Vaig tornar a Mèxic per visitar la família després de dos anys, i després vaig tornar a marxar, sempre com a mojado. Aquesta segona vegada m’hi vaig quedar cinc anys. Al final, vaig decidir tornar definitivament a Mèxic per la meva família, que per mi és el més important (Rafael, 41, Huajuapan de León, Oaxaca, botiguer).

Donat que la informació es comparteix en el si de les famílies, però no als barris o ciutats, les famílies organitzen les seves xarxes i rutes “autònomes”; algunes de les quals tenen les seves arrels al Mèxic rural, tal com assenyalava el senyor Rafael. En conseqüència, no s’observen circuits o rutes fixes entre Valle de Chalco-Solidaridad i les diverses destinacions als Estats Units, contràriament al que s’ha vist a la literatura sobre comunitats rurals (vegeu, per exemple, l’estudi pioner de Mines i Massey, 1985; o més recentment Goldring, 1992; Smith, 1998). De fet, l’anàlisi de les dades de l’enquesta mostra una gran varietat de destinacions del emigrants del municipi d’estudi als Estats Units: només el 50% dels enquestats escullen destinacions “clàssiques” de la migració Mèxic-Estats Units (Texas, Califòrnia i Illinois), mentre que l’altra meitat està molt escampada a la resta del país (per exemple, Florida, Arizona o les dues Carolines). La literatura sobre el tema també ha assenyalat aquesta dispersió que, d’altra banda, es considera un canvi en la tendència dels fluxos migratoris d’ençà els anys noranta que prèviament havien estat molt concentrats als tres estats abans esmentats (Consejo Nacional de Población, 2002; Massey, 2008). Tot explicant aquesta tendència, alguns autors han suggerit que les xarxes socials arriben a un punt de saturació en relació a les oportunitats d’ocupació i habitatge ofertes per als nouvinguts als llocs d’arribada (Borjas, 2003; Light i Scheven, 2008), de tal forma que els fluxos es diversifiquen geogràficament. La nostra evidència recollida en camp apunta que la dispersió no és només una conseqüència de la saturació a la destinació, sinó que també és el resultat de la forma com es construeixen les xarxes als punts de sortida, ja que els vincles familiars són clau per entendre les xarxes, i aquests vincles tot sovint enfonsen les seves arrels a les comunitats (rurals) d’origen dels emigrants.

Tenint en compte que els vincles i connexions internacionals s’organitzen a l’entorn familiar, la variable “estat civil” de l’enquesta ens pot indicar com funcionen les xarxes. Podríem esperar, per exemple, que la probabilitat d’emigrar de les persones casades sigui més baixa que la dels solters. L’enquesta, però, mostra que l’estat civil funciona de forma diferent als models de regressió logística depenent de l’experiència migratòria de la llar. Així, el fet d’estar casat, als models de les llars sense migrants, disminueix en un 75% la probabilitat d’emigrar als Estats Units, comparat amb els solters. En canvi, aquesta variable no és significativa per a les llars amb experiència migratòria, ja sigui llars que tenen migrants de retorn o immigrants als Estats Units. Aquesta evidència empírica es pot explicar dins el marc teòric de les xarxes socials, en –168–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

el sentit que, quan les xarxes socials entren en operació (és el cas de les llars amb migrants), tots els membres de la llar tenen una probabilitat similar de decidir una migració internacional, sense que el factor “estat civil” sigui de rellevància a la seva decisió. Quan no trobem xarxes a les llars, però, les persones casades es plantegen el fet d’emigrar a l’estranger amb més calma.

Fluxos masculins i xarxes independents femenines A l’apartat anterior, hem vist que les decisions migratòries són preses en el si de les famílies. Donades aquestes circumstàncies, i d’acord amb la literatura de migració Mèxic-Estats Units, els homes generalment són els primers en iniciar una migració internacional a les famílies, com també hem vist en el cas de la Luisa a l’últim paràgraf. D’aquesta manera, els fluxos internacionals estan dominats bàsicament per homes (vegeu Massey, Durand i Malone, 2002; Aysa i Massey, 2004), malgrat que les dones ja arriben al 46,3% del total dels immigrants nascuts a Mèxic que viuen als Estats Units, d’acord amb l’American Community Survey de l’any 2010 (US Bureau of Census, 2012). Tot confirmant aquestes dades, els models de regressió construïts a partir de la nostra enquesta també apunten que les dones tenen una probabilitat d’un 40% menor que els homes de migrar als Estats Units (models 1 i 2 a taula 3; models 7 i 8 a taula 4). A part d’aquesta evidència, el nostre interès rau en conèixer si les xarxes socials permeten “superar” les barreres que tradicionalment s’associen al sexe, a l’hora de decidir una migració internacional, i avaluar fins a quin punt les xarxes urbanes s’organitzen de forma diferenciada per homes i dones.

De fet, les probabilitats d’emigració de les dones varien en funció del tipus de llar: El sexe no és significatiu per a les llars amb migrants, independentment si es tracta d’un migrant de retorn o un immigrant als Estats Units, mentre que a les llars que no tenen cap membre amb experiència migratòria, el sexe és, com es podria esperar, significatiu (taules 3 i 4). Per aquest grup, com ja s’ha apuntat abans per al conjunt de llars, la probabilitat de les dones és aproximadament la meitat de la dels homes.

Per què es donen aquestes diferències? Una explicació podria ser que l’experiència migratòria permet superar les “barreres” associades a la condició de gènere. Seguint aquesta argument, les xarxes pal·liarien el sentit negatiu a les probabilitats d’emigració de les dones als Estats Units, i a més podria estar relacionat amb el paper que juguen les xarxes socials a àmbits urbans, que sembla funcionar de forma diferent de les zones rurals. Sembla que, a les ciutats, les dones poden constituir xarxes autònomes i, per tant, ser menys dependents de les xarxes que estan dominades per homes. De fet, les diferències de gènere a l’hora de construir xarxes migratòries estan ben documentades, a partir de diversos estudis de cas, a la literatura de migracions Mèxic-Estats Units (Hondagneu-Sotelo, 1994; Menjívar, 2000; Avenarius, 2009).

–169–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

Allò que suggereix l’enquesta es confirma amb la informació qualitativa. A les 31 entrevistes realitzades trobem dos exemples de xarxes femenines autònomes. És el cas d’Alma, de 20 anys, que ens va explicar les experiències migratòries de la seva mare i de la seva germana que actualment estan vivint als Estats Units: Per què la teva mare va emigrar als Estats Units?

– Perquè la meva germana hi vivia feia vuit anys. Té fins i tot fills als Estats Units.

La teva germana va ajudar la teva mare per passar la frontera?

– Sí, ho va fer el seu marit. Li van donar calés per pagar el coyote.

Ell és mexicà?

– Sí.

Va ser la teva germana la primera de la teva família que va deixar Mèxic?

– Sí.

Com s’ho va fer?

– Una cosina que vivia a Estats Units va ajudar-la. L’emigració va caure com a una possibilitat i no s’ho va pensar molt. Tenia 20 anys, estava soltera i no tenia feina. (Alma, 20, Valle de Chalco-Solidaridad, mestressa de casa).

Xarxes migratòries i nivells d’educació La variable “educació”, com abans passava amb el “sexe”, també registra diferents nivells de significació estadística i coeficients, en funció de l’experiència migratòria de llar, tot i que en direcció oposada a l’observada amb el sexe. D’aquesta manera, per a les llars amb migrants internacionals, l’educació sembla jugar un paper important a l’hora d’entendre els fluxos migratoris (taules 3 i 4). Amb l’excepció de les persones amb educació primària del model 4, a les llars amb migrants, la probabilitat d’emigrar als Estats Units augmenta amb els anys d’estudis. Així, les probabilitat d’emigrar són un 4,40 més elevades per a aquells amb educació primària (model 3; taula 3), comparats amb aquells que no tenen estudis o no han acabat l’educació bàsica. Aquest increment és encara més alt que per als que han finalitzat el batxillerat: 5,84 (model 9; taula 4) i 6,74 (model 10; taula 4), sempre comparat amb els que no han acabat els estudis primaris. Per a les persones amb estudis superiors, les probabilitats són molt més elevades, tot i que aquí hauríem de ser curosos, perquè el nombre de persones que han finalitzat els estudis superiors és molt baix a les submostres de llars amb migrants (vuit) i llars amb migrants de retorn (sis). Per a les llars sense experiència migratòria, l’educació no és significativa i, per tant, sembla no tenir un rol rellevant a l’hora d’entendre l’emigració als Estats Units.

Tot apunta que les xarxes socials redueixen els riscos d’una emigració (irregular) als Estats Units de les persones amb més anys d’educació. És a dir, l’educació formal només té impacte en l’emigració quan existeixen vincles i –170–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

connexions internacionals. Aquests resultats són molt diferents dels de McKenzie i Rapoport (2007) que, en comparar comunitats amb xarxes fortes i febles, troben que la consolidació de les xarxes socials a les comunitats disminueixen els riscos d’emigració i, en conseqüència, permeten l’expansió de la migració als grups amb menys anys d’educació formal. Al contrari, a les comunitats amb vincles internacionals febles, observen una selecció positiva envers les persones amb més estudis, que tenen una probabilitat més gran d’emigrar a l’estranger. La nostra enquesta suggereix justament tot el contrari.

La informació qualitativa reforça les dades de l’enquesta. José Manuel, un estudiant universitari que, a l’entrevista, explica que no desitjava emigrar, finalment ho va fer per la insistència de la família que volia que acompanyés la seva germana, que ja havia decidit creuar la frontera il·legalment per retrobarse amb el seu marit als Estats Units. És a dir, José Manuel va emigrar als Estats Units només perquè tenia el suport de les xarxes familiars en el país d’origen i de destinació. Finalment, la policia de frontera (border patrol) els va detenir i deportar. En el moment de l’entrevista, José Manuel estava fent una carrera a la universitat: “Tinc un germà a New Jersey. Em va dir que l’acompanyés, però no ho vaig veure clar.

Li vaig dir que animés el meu cunyat que, amb l’ajut del meu germà, se’n va anar als Estats Units. En aquells moments, vaig decidir anar a la universitat. Passat un temps, la meva germana va decidir retrobar-se amb el seu marit als Estats Units […]. La meva família va insistir molt que hi anés amb ella, però jo no volia [...]. Volia acabar la carrera. Quan li quedaven quinze dies per marxar, tot d’una, vaig decidir anar cap al Nord, per veure què tal són les coses als Estats Units […]. La meva família s’ho va agafar molt bé, perquè acompanyava la meva germana en un viatge bastant arriscat […]. Després, la migra ens va enxampar i ens va tornar.” (José Manuel, 21, Valle de Chalco-Solidaridad, estudiant).

Conclusions La literatura de migració Mèxic-Estats Units té una llarga història, però s’ha centrat principalment en estudis i recerques fetes a les zones rurals, i a ciutats petites i mitjanes mexicanes. A partir de dades d’una enquesta i informació qualitativa de Valle de Chalco-Solidaridad, un municipi de la perifèria de la Ciutat de Mèxic, aquest article proporciona informació original sobre el paper que juguen les xarxes socials a les àrees urbanes per entendre els fluxos migratoris internacionals procedents de Mèxic. Es revisen, de forma crítica, els postulats teòrics sobre la composició i dinàmica de les xarxes migratòries; postulats que s’han basat principalment en l’evidència empírica de zones d’expulsió rurals. És més, en molt poques ocasions, s’han utilitzat enquestes representatives de municipis urbans per estudiar la migració Mèxic-Estats Units.

–171–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

Una primera conclusió d’aquesta recerca va ser potser inesperada. Les persones que van contestar l’enquesta no tenien opinions positives respecte a cap dels llocs que conformen (o podrien conformar) la seva trajectòria migratòria.

Es més, l’enquesta mostra clarament un fort sentiment de desarrelament, donat que pràcticament totes les variables territorials i de lloc no són significatives en els models de regressió, la qual cosa reflecteix la història d’assentament en el municipi d’estudi i, a més, es podria fer extensible a d’altres àrees urbanes de baixos recursos de moltes ciutats mexicanes. Les raons d’aquesta manca d’arrelament en el territori, i també de l’emigració, són l’expansió caòtica de la ciutat, la manca de serveis i de transport eficient, i feines precàries i mal pagades a la perifèria pobra de la Ciutat de Mèxic. De forma sorprenent, l’opinió dels enquestats sobre els Estats Units no fou tampoc bona, cosa que suggereix que els emigrants internacionals no se senten molt atrets pel país del nord, i que les raons per emigrar son fonamentalment econòmiques. Tanmateix, l’experiència migratòria prèvia de l’enquestat o d’algun membre de la llar incrementa, de forma notable, les opinions positives sobre els Estats Units, i també la probabilitat d’emigració cap el país veí. Així, les persones que viuen en llars amb experiència internacional tenen una opinió més favorable dels Estats Units (un 40% més elevada) que aquells que pertanyen a llars sense experiència migratòria. Aquest fet té una incidència en la probabilitat més elevada de migració d’aquells que viuen a llars amb experiència migratòria. De fet, aquestes dades contradiuen l’evidència prèvia dels estudis sobre la no aplicació de la teoria de la causació acumulativa a la migració d’origen urbà (Fussell i Massey, 2004), tot i que aquests processos d’acumulació de la migració sembla que només es donen dins els límits estrictes de les famílies i les llars, i no s’expandeixen al conjunt del municipi.

Tot apunta que les xarxes socials operen de forma diferent, en funció de l’experiència migratòria de la llar. D’aquesta manera, el rol de les xarxes socials és tan fort que pot anul·lar l’efecte del factor “gènere” a la migració internacional, la qual cosa es podria explicar pel fet que les xarxes migratòries es creen i es consoliden a partir del gènere a contexts urbans, on les dones construeixen xarxes autònomes (i més especialitzades) que els homes. Hernández-León (2008) arriba a una conclusió similar en el seu estudi del circuit MonterreyHouston, que conclou que els treballadors qualificats creen xarxes socials i migratòries al marge del gruix de la migració. La construcció de xarxes femenines autònomes, tanmateix, no ha estat observada ni treballada a la literatura des d’un enfocament quantitatiu, tot i que són diversos els estudis qualitatius que assenyalen aquesta tendència en les immigrants als Estats Units (Hondagneu-Sotelo, 1994; Menjívar, 2000).

Mostrant la tendència oposada, les persones amb més anys d’educació formal emigren quan disposen de la seguretat que proporcionen les xarxes internacionals, tot reduint així els costos i els riscos de la migració als Estats Units d’aquest col·lectiu amb estudis secundaris o universitaris. D’aquesta manera, –172–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

l’educació no incrementa l’emigració per se, sinó que tan sols és rellevant a les llars amb experiència migratòria. És a dir, només s’observa una selecció positiva en funció del grau d’educació, si existeix el recolzament dels vincles i connexions internacionals. Els resultats de la nostra enquesta són, en certa manera, contraris a allò que la literatura sobre xarxes socials ha apuntat sobre la selecció positiva de la migració internacional entre les persones amb més anys d’educació (Massey et al., 1987; McKenzie i Rapoport, 2007), donat que només s’observa una selecció positiva respecte a les persones amb més anys d’estudis que tenen una probabilitat més gran d’emigrar als Estats Units, si viuen a llars amb experiència internacional.

Els nostres resultats evidencien els mecanismes d’operació de les xarxes socials a àmbits urbans. Malgrat que el municipi d’estudi és molt homogeni en termes d’alts nivells de pobresa i marginació, i les seves poques oportunitats econòmiques, trobem diferències en el perfil sociodemogràfic dels emigrants potencials als Estats Units depenent de l’experiència migratòria de la llar. És a dir, no tothom té la mateixa probabilitat d’emigrar als Estat Units, malgrat les dures condicions econòmiques i socials de Valle de Chalco-Solidaridad. Les nostres dades quantitatives i la informació proporcionada per les entrevistes suggereixen que els emigrants urbans de Mèxic són força diferents de la imatge que hom té de l’emigrant rural: home jove amb baixos nivells d’educació formal. Les nostres dades, al contrari, apunten que les dones urbanes organitzen les seves xarxes autònomes, que els residents urbans amb nivells més alts d’educació formal consideren les opcions laborals a Mèxic i només opten per l’aventura migratòria, en cas que disposin del recolzament de les xarxes socials, i que l’estat civil és irrellevant a l’hora de decidir una migració internacional per a aquells que compten amb vincles i contactes internacionals.

Bibliografia aguiLaR, Adrián G. (2002), “Las mega-ciudades y las periferias expandidas: Ampliando el concepto en Ciudad de México”. EURE. Revista Latinoamericana de Estudios Urbano Regionales, núm. 28(85), p. 121-149.

Boyd, Monica (1989). “Family and personal networks in international migration: Recent developments and new agendas”. International Migration Review, núm. 23(3), p. 638–670.

CoRneLius, Wayne (1992). “From soujournes to settlers: The changing profile of Mexican immigration to the United States”, dins: Jorge BustaMante; Clark W. ReynoLds; Raúl hinojosa [ed.]. US-Mexico Relations: Labor Market Interdependence. Standford, CA: Stanford University Press, p. 155-195.

CoRona, Rodolfo; Rodolfo tuiRán (2008). “Magnitud de la emigración de mexicanos a Estados Unidos después del año 2000”. Papeles de Población, núm. (57), p. 9-38. deLgado-wise, Raúl; Humberto MáRquez CovaRRuBias (2007). “The reshaping of Mexican labor exports under NAFTA: Paradoxes and challenges”. International Migration Review, núm. 41(3), p. 656-679.

–173–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

esCoBaR, Agustín; Kay haiLBRonneR; Philip MaRtin; Liliana Meza (2006). “Migration and development: Mexico and Turkey”. International Migration Review, núm. 40(3), p. 707-718.

Flores, Nadia Y.; Rubén hernández-león; Douglas S. Massey (2004). “Social capital and emigration from rural and urban communities”, dins: Jorge durand; Douglas S. Massey [ed.]. Crossing the Border: Research from the Mexican Migration Project.

Nueva York: Russell Sage, p. 184-200.

Fussell, Elizabeth; Douglas S. Massey (2004). “The limits to cumulative causation: International migration from Mexican urban areas”. Demography, núm. 41(1), p. 151-171.

García GuzMán, Brígida (2009). “Los mercados de trabajo urbanos de México a principios del siglo xxi”. Revista Mexicana de Sociología, núm. 71(1), p. 5-46. gaRCía, Brígida; Orlandina de oLiveiRa (2001). “Heterogeneidad laboral y calidad de los empleos en las principales áreas urbanas de México”. Revista Latinoamericana de Estudios del Trabajo, núm. 7(14), p. 145-164. gonzáLez de La RoCha, Mercedes (2001). “From the Resources of Poverty to the Poverty of Resources?: The Erosion of a Survival Model”. Latin American Perspectives, núm. 28(4), p. 72-100. guRak, Douglas T.; Fe CaCes (1992). “Migration networks and the shaping of migration”. dins Mary kRitz; Lin L. LiM; Hania zLotnik [ed.]. International Migration Systems: Global Approach. Oxford: Clarendon Press, p. 150-176. heRnández-León, Rubén (1999). “¡A la Aventura!: Jóvenes, pandillas y migración en la conexión Monterrey-Houston”, dins: Gail MuMMeRt [ed.]. Fronteras fragmentadas. Zamora, Michoacán: El Colegio de Michoacán, p. 115-143.

– (2008). Metropolitan Migrants: The Migration of Urban Mexicans to the United States. Berkeley, CA: University of California Press. hieRnaux, Daniel (1995). Nueva periferia, vieja metrópoli: El Valle de Chalco, Ciudad de México. Ciudad de México: Universidad Autónoma Metropolitana-Xochimilco.

– (1999). “Los frutos amargos de la globalización: Expansión y reestructuración metropolitana de la ciudad de México”. EURE. Revista Latinoamericana de Estudios Urbano Regionales, núm. 25(76), p. 57-78. hiLL, Kenneth; Rebeca wong (2005). “Mexico–US Migration: Views from Both Sides of the Border”. Population and Development Review, núm. 31(1), p. 1–18. hondagneu-soteLo, Pierrette (1994). Gendered Transitions: Mexican Experiences of Immigration. Berkeley, CA: University of California Press. inegi (2007). Cartografía Geoestadística Urbana: Municipio de Valle de Chalco-Solidaridad.

Ciudad de México: Instituto Nacional de Estadística y Geografía.

– (2011). Censo de Población y Vivienda 2010. Ciudad de México: Instituto Nacional de Estadística y Geografía. http://www.inegi.gob.mxwww.inegi.gob.mx Lindón, Alicia (1999). De la trama de la cotidianidad a los modos de vida urbanos: El Valle de Chalco. Ciudad de México: El Colegio de México y El Colegio Mexiquense.

LóPez, Felipe H.; David Runsten (2004). “El trabajo de los mixtecos y los zapotecos en California: Experiencia rural y urbana”, dins: Jonathan Fox; Gaspar RiveRa-saLgado [ed.].

Indígenas mexicanos migrantes en los Estados Unidos. Ciudad de México: Cámara de Diputados LIX Legislatura, University of California at Santa Cruz, Universidad Autónoma de Zacatecas y Miguel Ángel Porrúa, p. 277-309.

Lozano, Fernando (2002). “Migrantes de las ciudades: Nuevos modelos de la migración mexicana a Estados Unidos”, dins: Brígida gaRCía [ed.]. Población y sociedad al inicio del siglo xxi. Ciudad de México: El Colegio de México, p. 241-259.

MaRCeLLi, Enrico A.; Wayne CoRneLius (2001). “The changing profile of Mexican migrants to the United States. New evidence from California and Mexico”. Latin American Research Review, núm. 36(3), p. 105-131.

Massey, Douglas S.; Rafael aLaRCón; Jorge duRand; Humberto gonzáLez (1987). Return to Aztlan: The Social Process of International Migration from Western Mexico. Berkeley, CA: University of California Press.

–174–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

Massey, Douglas S.; Joaquín aRango; Graeme hugo; Ali kouaouCi; Adela PeLLegRino; J. Edward tayLoR (1993). “Theories of international migration: A review and appraisal”.

Population and Development Review, núm. 19(3), p. 431-466.

MCkenzie, David; H. RaPoPoRt (2007). “Self-selection patterns in Mexico-US migration: The role of migration networks”. World Bank Policy Research Working Paper, p. 4118.

Mendoza, Cristóbal (2009). “La emergencia de la migración internacional en la periferia empobrecida de la ciudad de México: Valle de Chalco-Solidaridad, Estado de México”.

Migraciones Internacionales, núm. 5(2), p. 5-37.

MenjívaR, Cecilia (2000). Fragmented ties: Salvadoran Immigrant Networks in America. Berkeley, CA: University of California Press.

Munshi, Kaivan (2003). “Networks in the modern economy: Mexican migrants in the US labor market”. Quarterly Journal of Economics, núm. 118(2), p. 549-599.

PaRnReiteR, Christof (2002). “Ciudad de México: El camino hacia una ciudad global”.

EURE. Revista Latinoamericana de Estudios Urbano Regionales, núm. 28(85), p. 89-119.

PasseL, Jeffrey (2004). Mexican Immigration to the US: The Latest Estimates. Washington DC: Migration Policy Institute. http://www.migrationinformation.org PoRtes, Alejandro (1998). “Social capital: Its origins and applications in modern sociology”.

Annual Review of Sociology, núm. 24(1), p. 1-24.

– (1995). The Economic Sociology of Immigration. Nova york: Russell Sage Foundation.

PoRtes, Alejandro; Julia sensenBRenneR (1993). “Embeddedness and immigration: Notes on the social determinants of economic action”. American Journal of Sociology, núm. 98(6), p. 1320-1350.

RiveRa-sánChez, Liliana (2007). “La formación y dinámica del circuito migratorio MixtecaNueva york-Mixteca: Los trayectos internos e internacionales”. Norteamérica, núm. 2(1), p. 171-203.

RoBeRts, Bryan R.; Reanne FRank; Fernando Lozano (1999). “Transnational Migrants Communities and Mexican Migration to the US”. Ethnic and Racial Studies, núm. 22(2), p. 238-266. us Census BuReau (2011). Facts for Features: Cinco de Mayo. Washington DC: US Census Bureau News, 25/03/2011http://www.census.gov/newsroom/releases/pdf/cb11ff-09_cinco.pdf. woo, Ofelia (2001). Las mujeres también vamos al Norte. Guadalajara, Jalisco: Universidad de Guadalajara. zúñiga, Elena; Paula Leite; Alma Rosa nava (2004). La nueva era de las migraciones: Características de la migración internacional en México. Ciudad de México: Consejo Nacional de Población, http://www.conapo.gob.mx/publicaciones/nuevaera/era.htm.

–175–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

Taula 1. Perfil dels enquestats a Valle de Chalco-Solidaridad, per tipus de llar Totes les llars N

759

Llars amb Llars sense Llars amb Llars sense migrants de migrants de migrants migrants retorn retorn 146

613

89

670

Migració Migració internacional a la llar No

80,8

Sí

19,2

Migració de retorn a la llar No

88,3

39,0

Sí

11,7

61,0

65,1 34,9

58,2 41,8

66,7 33,3

56,2 43,8

66,3 33,7

19,1 34,9 34,8 11,2

19,2 37,0 37,0 6,8

19,1 34,4 34,3 12,2

18,0 37,1 36,0 9,0

19,3 34,6 34.6 11,5

15,7 57,7 16,8 9,9 39,7

16,6 56,6 15,9 11,0 39,0

15,5 57,9 17,0 9,6 39,9

16,9 61,8 13,5 7,9 38,8

15,6 57,1 17,2 10,1 39,8

56,0 44,0

50,7 49,3

57,3 42,7

51,7 48,3

56,6 43,4

33,4 44,9 21,7

37,5 45,4 17,4

32,4 44,9 22,7

36,8 47,1 16,1

32,9 44,7 22,4

43,0 31,6 25,4

54,3 24,5 21,3

41,3 32,7 26,0

55,2 23,0 21,8

41,4 32,8 25,9

32,7 42,6 24,7

32,8 45,3 21,9

32,7 42,0 25,3

32,5 45,0 22,5

32,8 42,3 25,0

Variables sociodemogràfiques Sexe Dona Home Educació Sense estudis o primària inacabada Estudis primaris Estudis secundaris Estudis universitaris Estat civil Solter/a Casat/da Cohabitació (no casat/da) Vidu/a - Divorciat/da Edat (mitjana d’anys) Variables territorials i de lloc Lloc de naixement Ciutat de Mèxic Resta de Mèxic Identificació amb la casa Feble Neutra Forta Arrelament a Valle Chalco Feble Neutre Fort Arrelament al lloc d’origen Feble Neutre Fort

–176–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Totes les llars Arrelament als EUA Feble Neutre Fort

Cristóbal Mendoza

Llars amb Llars sense Llars amb Llars sense migrants de migrants de retorn retorn migrants migrants

39,4 49,9 10,7

34,3 36,7 28,9

40,1 51,8 8,1

36,9 34,5 28,6

39,7 51,9 8,4

Taula 2. Models de regressió logística de migració als Estats Units, per tipus de llar (tots els migrants) Totes les llars Model 1 Model 2 exp (β) exp (β) Migració No Sí Variables sociodemogràfiques Sexe Home Dona Educació Primària inacabada Estudis primaris Estudis secundaris Estudis universitaris Estat civil Solter/a Casat/da Cohabitació (no casat/da) Vídu/a - Divorciat/da Edat Variables territorials i de lloc Lloc de naixement Ciutat de Mèxic Resta de Mèxic Identificació amb la casa Feble Neutra Forta Arrelament a Valle Chalco Feble Neutre Fort

Llars amb migrants Model 3 Model 4 exp (β) exp (β)

Llars sense migrants Model 5 Model 6 exp (β) exp (β)

ref 2,565***

ref 2,713***

ref 0,527**

ref 0,600*

ref 1,199

ref 1,086

ref 0,486**

ref 0,485**

ref 1,309 1,104 0,988

ref 1,056 0,993 0,679

ref 4,403* 9,753** 15,358**

ref 3,732 10,445** 28,533**

ref 0,703 0,594 0,398

ref 0.645 0.460 0.207**

ref 0,533* 0,688 0,736 0,992

ref 0,482* 0,631 0,697 0,992

ref 1,779 0,342 1,382 1,030

ref 2,698 0,357 1,759 1,035

ref 0,275** 0,663 0,553 0,974

ref 0,260** 0,591 0,559 0,978

ref 0,761

ref 0,550

ref 0,874

ref 1,269 2,063

ref 1,259 1,377

ref 1,550 2,847*

ref 0,244*** 0,334**

ref 0,435 0,524

ref 0,126*** 0,212***

–177–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units Totes les llars Model 1 Model 2 exp (β) exp (β) Arrelament al lloc d’origen Feble Neutre Fort Constant

Llars amb migrants Model 3 Model 4 exp (β) exp (β)

ref 0,962 1,007 0,204** n=664

0,413 n=664

Cristóbal Mendoza

Llars sense migrants Model 5 Model 6 exp (β) exp (β)

ref 0,245** 1,024 0,011*** n=124

0,014** n=124

1,315 0,900 1,010 n=540

1,914 n=540

* < 0,1 ** < 0,05 *** < 0,01

Taula 3. Models de regressió logística de migració als Estats Units, per tipus de llar (migrants de retorn) Llars amb migrants de Llars sense migrants Totes les llars retorn de retorn Model 7 Model 8 Model 9 Model 10 Model 11 Model 12 exp (β) exp (β) exp (β) exp (β) exp (β) exp (β) Migració Migrants de retorn a la llar No

ref

Sí

4,835*** 4,762***

ref

Variables sociodemogràfiques Sexe Home Dona

ref 0,10*

ref 0,597*

ref 1,202

ref 1,159

ref 0,490**

ref 0,489**

Educació Primària inacabada Estudis primaris Estudis secundaris Estudis universitaris

ref 1,125 1,315 0,812

ref 1,144 1,110 0,741

ref 5,835* 20,312*** 25,001**

ref 6,738* 60,511*** 172,307***

ref 0,702 0,697 0,396

ref 0,603 0,541 0,210**

Estat civil Solter/a Casat/da Cohabitació (no casat/da) Vídu/a - Divorciat/da Edat

ref 0,442* 0,650 0,793 0,993

ref 0,448* 0,619 0,764 0,995

ref 2,033 0,402 3,239 1,112

ref 5,558 0,554 6,739 1,091*

ref 0,251*** 0,603 0,428 0,979

ref 0,236*** 0,473 0,398 0,981

Variables territorials i de lloc Lloc de naixement Ciutat de Mèxic

ref

ref

ref

Resta de Mèxic

0,722

0,398

0,809

ref

ref

ref

Identificació amb la casa Feble

–178–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 155-179 Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Cristóbal Mendoza

Llars amb migrants de Llars sense migrants Totes les llars retorn de retorn Model 7 Model 8 Model 9 Model 10 Model 11 Model 12 exp (β) exp (β) exp (β) exp (β) exp (β) exp (β) Neutra

1,136

0,831

1,428

Forta

1,931

1,535

2,728*

Feble

ref

ref

ref

Neutre

0,277***

0,929

0,117***

Fort

0,349***

1,440

0,220***

Arrelament a Valle Chalco

Arrelament al lloc d’origen Feble

ref

ref

Neutre

1,011

0,103**

1,319

Fort

1,040

0,844

0,865

Constant

0,208* n=664

0,365 n=664

0,002*** n=78

0,001** n=78

0,958 n=586

1,886 n=586

* < 0,1 ** < 0,05 *** < 0,01

–179–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 181-203 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.44

Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses1 Jorge Olcina Cantos Universitat d’Alacant “Una llunyana claredat de dofins.

I en aquest somni, desvetllat, la por.”

Salvador Espriu Les roques i el mar, el blau, 1981

Resum La conca del Mediterrani és un laboratori per a l’estudi dels riscos naturals i dels efectes de l’escalfament planetari. L’acumulació de població i activitats econòmiques en un territori on convergeixen múltiples perills naturals converteixen aquesta regió geogràfica en una àrea d’elevat risc. A les terres ibèriques, el litoral mediterrani espanyol és un territori de risc. En les dues darreres dècades la intensa ocupació del territori que s’ha produït en aquest espai geogràfic ha incrementat la vulnerabilitat i exposició davant els perills atmosfèrics. I a això s’afegeixen els possibles efectes del canvi climàtic que en aquest territori assenyalen un increment en el desenvolupament d’extrems atmosfèrics. S’analitzen les mesures de reducció i adaptació al risc posades en marxa les darreres dècades al litoral mediterrani espanyol.

Paraules clau: risc climàtic, canvi climàtic, vulnerabilitat, mesures de reducció del risc.

1. Jorge Olcina Cantos pronuncià la seva conferència a la Societat Catalana de Geografia el 28 de febrer de 2013.

L’autor vol expressar la seva gratitud sincera al Servei de Política Lingüística de la Universitat d’Alacant per l’excel·lent revisió de la versió en català del text d’aquest article.

–181–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

Resumen: Riesgos climáticos y cambio climático en el litoral mediterráneo español: un escenario de incertidumbres La cuenca del Mediterráneo es un laboratorio para el estudio de los riesgos naturales y de los efectos del calentamiento planetario. La acumulación de población y actividades económicas en un territorio donde convergen múltiples peligros naturales convierten esta región geográfica en un área de elevado riesgo. En las tierras ibéricas, el litoral mediterráneo español es un territorio de riesgo. En las dos últimas décadas la intensa ocupación del territorio que se ha producido en este espacio geográfico ha incrementado la vulnerabilidad y exposición ante los peligros atmosféricos. y a ello se unen los posibles efectos del cambio climático que en este territorio señalan un incremento en el desarrollo de extremos atmosféricos. Se analizan las medidas de reducción y adaptación al riesgo puestas en marcha en las últimas décadas en el litoral mediterráneo español.

Palabras clave: riesgo climático, cambio climático, vulnerabilidad, medidas de reducción del riesgo.

Abstract: Climate risks and climate change in Spanish Mediterranean coast: a scenario of uncertainties The Mediterranean basin is a laboratory for the study of natural hazards and the effects of global warming. The accumulation of population and economic activities in a territory where converge numerous natural hazards makes this geographic region a high risk area.

Spanish Mediterranean coast is one of this risky regions. In the last two decades the intense land occupation that has occurred in this geographical area has increased vulnerability and exposure to atmospheric hazards. Moreover, the potential impacts of climate change in this region indicates an increase in the development of extreme weather episodes. In this paper, I analyze the measures of risk reduction implemented in recent decades in the Spanish Mediterranean coast.

Keywords: climate risk, climate change, vulnerability, measures to risk reduction.

***

1. La regió mediterrània, un territori de risc Quan es parla de “mediterrani” des del punt de vista del medi físic, se sol assimilar amb trets de tranquil·litat, placidesa, serenitat i llum; és la impressió que amera el relat de Kapuscinski quan descriu Alger en els seus Viatges amb Heròdot: “Mai havia estat en un lloc en el qual la natura es mostre més amable i benèvola amb l’ésser humà. Hi havia de tot i tot alhora: el sol, la frescor del vent, la transparència de l’aire i la lluentor argentada de la mar.” O l’emoció que sent Gabriel Miró quan descriu, amb la seua prosa lírica, les sensacions de l’estiu mediterrani: “Una mar llisa, desocupada, cega, mirant cap al sol redó –182–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

que forja de coure el més íntim i pastós d’un sembrat, [...] i al capdamunt de tot, l’alè de l’amplitud, el baf de sal i de mel de l’estiu llevantí quan cau la vesprada.” (Años y leguas, 1928) Però les terres del Mediterrani coneixen també una cara menys amable en el comportament dels elements del medi natural: el desenvolupament d’episodis naturals de rang extrem que ocasionen danys i, en nombroses ocasions, víctimes. Com assenyala Orlando Ribeiro en el seu Mediterrâneo (1962) “sense evocar les concepcions deterministes [...] la civilització mediterrània deu certament molt a la lluita contra la natura, que ha impregnat als homes duresa i tenacitat”. Aquesta necessitat constant d’adaptació a un medi, de vegades difícil, era un dels cinc elements geogràfics significatius que Orlando Ribeiro destacava a l’hora de caracteritzar el medi físic de la regió mediterrània. I certament és així. Hi ha hagut una constant adaptació de l’ésser humà a les condicions del medi físic en la conca del Mediterrani, que de vegades ha sigut un diàleg fluid i d’altres dialèctica feroç. Ho explica bé F. Braudel en les seues memòries del Mediterrani: “Tendim massa a creure en la suavitat, la facilitat espontània de la vida mediterrània. És deixar-se enganyar per l’encís del paisatge. La terra cultivable és escassa, les muntanyes àrides o poc fèrtils són omnipresents; l’aigua de les pluges està mal repartida: abunda quan la vegetació descansa a l’hivern, desapareix quan més la necessiten les plantes naixents”, i afigeix encertadament: “El motor climàtic del Mediterrani es pot espatllar, la pluja pot arribar massa abundant o insuficient, els vents capritxosos poden portar, en un moment inoportú, la sequera o l’excés d’aigua o les glaçades primaverals.” I no solament entra en joc el temps i el clima i els seus excessos, també la geologia turmentada de la zona de contacte entre les plaques tectòniques europea i africana ha sigut un element condicionant per al desenvolupament de les societats mediterrànies. Com afirma Braudel, “terratrèmols i erupcions han marcat sense treva el passat i amenacen el present dels països mediterranis”.

El Mediterrani és, doncs, una terra de contrastos, d’adaptació i lluita davant d’un medi físic que ofereix recursos, però també asprors. Aquesta cara menys amable és la que tot just apareix quan es descriuen els trets geogràfics significatius de les terres del Mediterrani, però és, sens dubte, un dels elements que li confereixen personalitat territorial i que ha anat adquirint un protagonisme destacat d’ençà dels anys cinquanta del segle xx.

Amb una visió actual, el Mediterrani es pot definir com una regió risc, és a dir, un espai geogràfic afectat per diversos perills naturals amb incidència sobre les poblacions, els assentaments i les activitats que s’hi instal·len, fins al punt de supeditar, de manera conjuntural o estructural, el desenvolupament d’una vida normal en aquestes societats.

Hi ha un tret que dóna originalitat al Mediterrani en la seua caracterització com a regió risc a escala planetària: la confluència en aquestes terres de gairebé tots els perills naturals de l’àmplia relació existent per al conjunt de la superfície –183–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

terrestre. En efecte, al Mediterrani s’hi donen els dos perills geològics majors: vulcanisme i sismicitat; riscos geomorfològics com ara lliscaments i erosió; incendis forestals, afavorits per una vegetació especialment piròfila, que arriben a causar víctimes mortals, i una àmplia gamma de perills atmosfèrics, que només esquiva els d’origen tropical: pluges torrencials, sequeres, temperatures extremes, tornados, pedregades i temporals de vent en són els més freqüents.

En això té un protagonisme destacat la mateixa situació geogràfica en el contacte, d’una banda, de plaques tectòniques (africana i europea), confluència que confirma una de les zones sísmicament més actives de la superfície terrestre; i d’una altra, en el trànsit de dos dominis de circulació atmosfèrica general (subtropical i temperat), circumstància que li dóna un caràcter de passadís d’accés de masses d’aire i tipus de temps contrastats. El primer tret ha motivat la formació de relleus joves que formen una orla perifèrica al llarg de la conca del Mediterrani. El caràcter enèrgic d’aquests relleus i la presència de materials fàcilment erosionables en molts casos, afavoreix el desenvolupament de processos erosius. En aquest sentit, la conca del Mediterrani ha sigut caracteritzada com una de les àrees planetàries amb més risc de desertificació en el marc del Programa de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació.

El segon tret atribueix a la conca mediterrània la possibilitat de desenvolupar perills climàtics de caire subtropical i temperat polar, és a dir, el major nombre d’esdeveniments possible de la relació que hi ha per al conjunt del planeta.

I a això s’uneix la realitat d’una població dinàmica i creixent que s’acumula, cada vegada en major grau, en àrees urbanes litorals on es concentra la part essencial de les activitats econòmiques als diferents països riberencs. I aquest procés afecta els països europeus riberencs del Mediterrani i, especialment, els països del nord d’Àfrica.

Això ens situa davant d’un altre dels trets característic en l’anàlisi del risc en la conca del Mediterrani, l’augment de la vulnerabilitat i l’exposició als perills naturals que s’ha experimentat en les últimes dècades, en un procés que sens dubte prosseguirà en el futur. Com a efecte d’això, una xifra molt elevada de víctimes mortals en els últims vint-i-cinc anys a conseqüència dels perills de la natura en el conjunt de països del Mediterrani (pròxima a les 100.000 persones).

A aquests perills cal sumar el risc de desertificació que té a la conca del Mediterrani un escenari singular d’afecció en el context planetari. I aquest procés presenta un origen doble: la desertificació natural per processos erosius afavorits per condicions litològiques, pendents i fenòmens atmosfèrics extrems (pluges intenses), i la desertificació “antròpica” per increment accelerat de superfícies artificials (processos urbans, implantació d’infraestructures, etc.) que menen a una pèrdua de sòl fèrtil per transformació radical del seu ús. No debades, la conca del Mediterrani integra una de les àrees de treball del Programa de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació i Sequera per les seues especials condicions d’afecció dels dos processos.

–184–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

En aquest context, els efectes previstos de canvi climàtic per efecte hivernacle a la conca del Mediterrani no contribuiran pas a disminuir les conseqüències dels perills climàtics, sinó tot el contrari. L’informe IPCC 2007 assenyala un increment més que probable de la freqüència de desenvolupament d’episodis atmosfèrics de rang extraordinari, fonamentalment inundacions, sequeres i colps de calor. Evolució que no farà sinó augmentar el grau de risc per increment, també, de la perillositat. La menor disponibilitat d’aigua per a una població creixent i el desenvolupament sovintejat de fenòmens de torrencialitat pluviomètrica es presenten com els processos de causa atmosfèrica que conduiran a un increment del risc a la conca del Mediterrani (fig. 1).

Figura 1. Les societats mediterrànies són societats de risc. Els efectes del canvi climàtic poden incrementar el seu nivell de risc a causa de l’augment de la perillositat natural (climàtica).

Elaboració pròpia.

Assistim, doncs, a un moment decisiu en la història recent dels països riberencs del Mediterrani, perquè les conseqüències del canvi climàtic no presumeixen un escenari de menor risc davant dels perills de la natura, i si no es posen en marxa programes per a adaptar-s’hi i reduir-lo, aquest risc s’incrementarà, amb el que això suposa d’alteració de la dinàmica socioeconòmica dels països riberencs.

–185–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

2. El litoral mediterrani espanyol, espai geogràfic altament vulnerable Tots aquests trets troben al litoral mediterrani espanyol un laboratori privilegiat per a l’anàlisi de risc en aquest context regional. En efecte, Espanya és un dels espais geogràfics d’Europa més afectat pels perills de la natura a causa de la seua posició geogràfica, del caràcter de península envoltada de mars, de la seua topografia i de l’ocupació humana, d’època històrica, que s’ha donat al seu territori. En les dues últimes dècades, els perjudicis econòmics ocasionats per esdeveniments atmosfèrics extraordinaris representen, com a mitjana anual, el 0,5% del PIB. I a això s’uneix la dada, elevada per a un país desenvolupat, del nombre de víctimes mortals ocasionades anualment pels perills de la natura. En el període 1995-2011 es van registrar, en el conjunt de l’Estat espanyol, 1.021 víctimes mortals degudes a l’acció dels perills naturals: 60 víctimes l’any de mitjana. Inundacions, tempestes violentes i temporals marítims amb onatges intensos són els riscos naturals que més víctimes causen.

Els últims trenta anys han sigut pròdigs en perills naturals i, especialment, en episodis atmosfèrics extrems. I el litoral mediterrani ha sigut protagonista d’aquests esdeveniments en bon nombre d’ocasions. La greu sequera de començament dels anys vuitanta del segle passat es va veure esquitxada per episodis d’inundacions a la façana mediterrània (País Valencià i Catalunya, octubre i novembre de 1982) i al País Basc (agost de 1983). Noves inundacions van assotar la façana est de la península Ibèrica el 1985 i 1986; més nociva encara va resultar la de la primera setmana de novembre de 1987, amb greus danys a les comarques de la Ribera i la Safor i el desbordament del riu a la del Baix Segura, que motivarien la posada en marxa, per via d’urgència, dels plans de defensa d’avingudes en les conques del Xúquer i del Segura. L’any 1988 va ser extraordinari pel nombre de tempestes de pedra que van assolar el camp espanyol (juny i juliol), mentre que el 1989 se saldava amb sequera (més hidrològica que atmosfèrica) al País Basc i greus inundacions, per contra, a la façana mediterrània (País Valencià, Múrcia, Balears, Màlaga). A aquests desastres s’afegia, en la primera meitat dels noranta, la dura i perllongada sequera que han patit les regions del centre, sud i sud-est d’Espanya, amb una intensitat que va anar accentuant-se en el decurs de les successives campanyes agrícoles, per a arribar a un grau inusual d’alarma l’any hidrològic 1994-95. Seqüència d’indigència pluviomètrica que, al sud i centre de la península Ibèrica va concloure, bruscament, amb fortes pluges el desembre de 1995 i gener de 1996. Temporals que es van repetir en terres andaluses el mes de desembre de 1996, amb greus inundacions a les províncies de Huelva, Cadis i Sevilla. Menció destacada mereixen, per les seues seqüeles desastroses, el fulminant desbordament del barranc d’Arás, l’agost del 1996, que, motivat per un aiguat, va ocasionar la mort de 86 persones que passaven les vacances al Pirineu d’Osca, les inundacions d’Alacant el 30 de setembre de 1997 i les de Badajoz de no–186–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

vembre d’aquell mateix any. L’octubre del 2000, un nou episodi de pluges torrencials assota el País Valencià i causa greus pèrdues econòmiques. Tres sismes importants alteraren la normalitat dels municipis murcians de Mula (1999) i Llorca (2005 i 2011); aquest últim ocasiona importants danys econòmics i nou víctimes en aquella localitat. L’abril de 2002, un temporal a Canàries ocasiona danys i víctimes a Tenerife, especialment a Santa Cruz. La situació de calor extrema que es va viure a Europa durant l’estiu del 2003 deixaria oficialment 142 morts a l’Estat espanyol i en 2005 inundacions i sequeres, els dos perills naturals de conseqüències socioeconòmiques i territorials més importants, s’hi van manifestar amb cruesa: la sequera va causar elevades pèrdues econòmiques i va afavorir el desenvolupament de nombrosos incendis forestals; les inundacions de tardor a la Costa Brava van ocasionar quatre morts a Catalunya. Els últims episodis importants, relacionats amb les pluges torrencials, han tingut lloc a la tardor de 2007 en diverses localitats del litoral mediterrani (València i Balears) i Andalusia i se salden amb sis víctimes mortals més i elevades pèrdues econòmiques. Els hiverns de 2010 i 2011 coneixen desbordaments de rius a Andalusia (especialment el Guadalquivir) i a les illes Canàries; el gener del 2009, una borrasca “explosiva” deixa un rastre d’elevats danys econòmics i nou víctimes més, entre les quals quatre xiquets en ensulsiar-se el sostre d’un pavelló esportiu a Sant Boi de Llobregat. Finalment, al final de setembre del 2012, un nou episodi de “gota freda” a l’Andalusia mediterrània i Múrcia deixa onze morts a Màlaga i Almeria.

La dada cridanera és que el risc davant de perills naturals augmenta en relació amb l’increment de l’exposició de l’home a nous perills. Així, a les inundacions i temporals de vent s’han unit les onades de calor i les allaus de neu com a nous agents de risc que provoquen elevades víctimes (105 i 48 defuncions respectivament entre 1995-2011) i els tornados, que manifesten un important increment en el seu desenvolupament des del 1995.

Per la mateixa ubicació geogràfica i posició en relació amb les zones d’activitat sísmica (plaques tectòniques) i amb les zones de circulació atmosfèrica general, el litoral mediterrani participa d’un ampli catàleg de perills naturals: pluges abundants o torrencials amb efectes d’inundació; seqüències de sequera; temporals de vent; sismicitat; onades de fred i calor; tempestes de calamarsa i allaus de neu. A aquests caldria afegir fenòmens d’efecte més local i amb una menor freqüència d’aparició com ara tornados, llamps o esllavissades originats per pluges. Els perills de causa climàtica constitueixen, per tant, el factor principal de les pèrdues de vides humanes i dels danys econòmics que es registren anualment al litoral mediterrani i correspon als extrems de l’aigua, el percentatge més alt d’episodis d’amplis efectes que ací es registren.

L’estudi dels efectes dels perills naturals ocorreguts a Espanya des dels anys cinquanta del segle passat permet concloure que les víctimes per perills naturals no han deixat de disminuir, fruit de la disminució d’infrahabitatges i les elevades inversions en obra pública per a mitigar-los, així com la posada en marxa –187–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

de lleis i plans per reduir el risc mitjançant l’ordenació del territori. Per contra, sí que es pot assenyalar que el risc davant d’aquests perills naturals –especialment els de causa atmosfèrica– ha crescut, en relació amb l’augment de la població i la seua exposició als perills naturals en diverses zones de l’Estat.

A tall de síntesi, és possible afirmar que el risc davant dels perills de causa climàtica a Espanya ha augmentat especialment les tres últimes dècades, no per l’increment de la perillositat, sinó pel major grau de vulnerabilitat i exposició davant del seu possible desenvolupament. Des dels anys vuitanta del segle passat són els aspectes humans del risc els que han guanyat protagonisme en la valoració dels perills climàtics. Un aspecte important en l’augment de l’exposició i vulnerabilitat davant dels episodis atmosfèrics de rang extraordinari és l’important augment del parc d’habitatges que s’ha experimentat en algunes regions des dels anys vuitanta del segle passat i, especialment del 1995 al 2007. El denominat boom immobiliari dels últims lustres ha tingut en el litoral mediterrani un escenari principal de desenvolupament. En el conjunt del territori, al marge de la capital madrilenya, el gran focus d’activitat de la construcció residencial s’ha situat a la façana mediterrània.

Algunes dades resulten il·lustratives per a explicar aquest procés. D’entrada, més del 50% de la nova edificació residencial de l’última dècada s’ha fet a la façana mediterrània. I durant els primers anys del nou segle, aquest percentatge ha pujat a prop del 60% (vegeu les figures adjuntes). Resulta sorprenent, per exemple, l’enorme activitat de la construcció d’habitatges residencials a les comarques d’Alacant durant els últims anys, que se situa en el tercer lloc del rànquing estatal després de les de Madrid i Barcelona, per damunt de províncies de més entitat de població (població de dret) com València o Màlaga, a la mateixa façana mediterrània espanyola, o de Sevilla. A Alacant s’han mantingut ritmes de construcció anuals de 12.000 nous habitatges residencials els primers anys del nou segle. Es tractava d’una sobreoferta que no tenia correspondència amb la demanda real d’habitatge familiar per a residència habitual. El resultat, després de l’esclat d’aquesta bombolla immobiliària, ha sigut l’existència en l’actualitat d’una enorme quantitat d’habitatge construït i en estoc que tardarà anys a vendre’s. Al final del 2011, el Ministeri de Foment ha estimat que el nombre d’habitatges de nova construcció no venuts ascendia a 676.038 i d’aquests les comunitats autònomes de València, Catalunya i Andalusia concentraven el 51% (Rodríguez López, 2012).

L’enorme desenvolupament que ha tingut la construcció residencial al litoral mediterrani és una de les causes de l’increment indicat de la vulnerabilitat i exposició davant dels perills climàtics. No es tracta de reclamar moratòries d’edificació; es tracta d’edificar als llocs on siga possible. Altrament dit, en les últimes dues dècades s’ha construït per damunt del nivell racionalment sostenible en aquest territori. I, a més, algunes d’aquestes edificacions s’han alçat en zones de risc. Especialment en àrees exposades al perill d’inundació, però també en sectors amb risc davant de sequeres, temporals marítims i lliscaments (fig. 2).

–188–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

Figura 2. Ocupació de ventall al·luvial. Desembocadura riu Girona (Alacant).

Creació de territoris amb risc de inundacions i temporals marítims.

Font: Google maps

Moltes àrees del litoral mediterrani espanyol han vist com marges fluvials, espais inundables i àrees de drenatge precari han sigut ocupades per infraestructures, espais d’oci (càmpings) o habitatges en les últimes dècades. I això quan des de la promulgació de la Llei d’aigües del 1985 –i del seu Reglament de domini públic hidràulic– o de la Llei del sòl del 1998, a més de la normativa autonòmica que s’ha aprovat els últims vint anys relativa al sòl, l’ordenació del territori o l’impacte ambiental, aquestes actuacions eren clarament il·legals. I fins i tot podien ser considerades “delicte ecològic”, segons preveu el codi penal del 1995.

I de vegades, aquest procés de creació d’aquests nous “paisatges de risc” ha sigut contemporani a l’aparició de normativa estatal i autonòmica que, teòricament, havia de prohibir aquestes àrees d’exposició elevada davant d’un perill de causa atmosfèrica (inundacions). De manera que l’incompliment de la legislació ambiental i territorial o la seua interpretació laxa a l’hora d’aplicar-la ha sigut també una causa de l’augment de la vulnerabilitat i l’exposició davant dels perills naturals i, en definitiva, de l’augment del risc al litoral mediterrani.

3. Canvi climàtic al litoral mediterrani espanyol: un nou factor d’augment dels riscos climàtics La modelització climàtica (IPCC, 2007) assenyala que algunes regions del món, entre les quals hi ha les situades en latituds mediterrànies, es podien veure afectades per un increment en la freqüència d’aparició dels fenòmens atmosfèrics de rang extraordinari, especialment els derivats d’extrems pluviomètrics i això pot agreujar el grau de risc ja existent als territoris.

La menor disponibilitat d’aigua per a una població amb demandes creixents i el desenvolupament freqüent de fenòmens de torrencialitat pluviomètrica es –189–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

presenten com els processos de causa atmosfèrica que caracteritzaran l’increment del risc en latituds mediterrànies (fig. 3).

Figura 3. Canvis en la quantitat i qualitat de les precipitacions al món. Observeu com en les latituds mediterrànies es presumeix al temps un augment de la torrencialitat de les pluges i un increment del nombre de dies secs a l’any.

Font: IV Informe de l’IPCC, 2007

En territori ibèric s’han registrat en les tres últimes dècades els canvis tèrmics i d’alteració d’altres elements climàtics apreciats en la resta de la superfície terrestre, en el marc de l’escalfament planetari. En efecte, des dels anys vuitanta del segle passat s’hauria observat una pujada de les temperatures, un descens de la cobertura de gel (glaceres) i neu, i un ascens –molt feble– del nivell marí.

Així s’indica en l’informe oficial del Ministeri de Medi Ambient sobre avaluació preliminar dels impactes del canvi climàtic a Espanya (MMA, 2005), que va ser actualitzat el 2007 amb la incorporació dels escenaris climàtics regionalitzats amb horitzó 2100 (INM i OECC, 2007).

–190–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

Els models climàtics aplicats a escala peninsular indiquen un empitjorament d’aquestes condicions i un augment de la irregularitat climàtica, aspecte per altra banda comú en els climes de caire subtropical, com els que es donen a la nostra façana mediterrània. En essència, els trets més destacats de l’evolució climàtica futura a l’Estat espanyol es resumeixen en els aspectes següents (INM i OECC, 2007): – Increment progressiu de les temperatures mitjanes.

– Escalfament més acusat a l’estiu que a l’hivern.

– Escalfament estival més elevat a l’interior que a les costes i illes.

– Major freqüència d’anomalies tèrmiques, especialment de les màximes estivals.

– Disminució de la precipitació.

– Major reducció pluviomètrica a la primavera. Probable augment de la pluja hivernal a l’oest i tardoral al nord-est.

– Probable augment dels perills climàtics (pluges torrencials, onades de calor, sequeres, etc.).

De tots els efectes previstos en les condicions climàtiques de la façana mediterrània peninsular dins de l’actual hipòtesi de canvi climàtic per efecte hivernacle, l’aspecte més preocupant és justament el probable increment dels episodis atmosfèrics de rang extrem. Una pujada de temperatures mitjana anual de 2-3º C són valors als quals l’ésser humà es pot adaptar, no sense necessitat d’adoptar mesures de reducció d’aquests efectes. Però el pitjor per a un territori, els seus habitants i les seues activitats econòmiques pot ser, sens dubte, l’augment del caràcter “extrem” de les seues condicions climàtiques. La possibilitat de ser l’escenari freqüent de pluges intenses amb efectes d’inundació, de sequeres agudes amb forta reducció de volums d’aigua disponibles, de colps de calor intensos a l’estiu o de temporals de vent causats per borrasques enèrgiques o situacions de marge de anticicló a l’àrea mediterrània, suposa un escenari d’enorme vulnerabilitat socioeconòmica. Si es compleixen les previsions establides en la modelització climàtica, l’augment de danys econòmics –i víctimes?– que es registrarien anualment serà destacat. I això sí que altera el funcionament normal d’una societat. En aquest sentit, escau recordar que al final dels anys setanta del segle passat, l’escassesa d’aigua en una destinació turística de tanta importància per a l’economia valenciana i espanyola com Benidorm va provocar una dràstica disminució en el flux de turistes alemanys, anteriorment important, a aquesta popular destinació (Gil Olcina, 2010).

En efecte, una activitat econòmica d’alta repercussió en el PIB regional dels territoris de la façana mediterrània i especialment exposada als possibles efectes del canvi climàtic és el turisme. Al voltant de tres quartes parts del turisme espanyol, en termes de visitants i d’importància en l’economia, es concentra en hotels de platja especialment al llarg de la costa mediterrània i a les illes Baleares i Canàries. En aquestes àrees, el pes econòmic del turisme pot representar fins al 50% del PIB regional, i entorn d’un terç de la força laboral, com ocorre a les illes Balears.

–191–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

Les activitats turístiques al llarg de la costa mediterrània espanyola poden estar exposades als efectes negatius del canvi climàtic en tres modalitats (Amelung i Moreno, 2012; Hein et al. 2009; Olcina, 2012): en primer lloc, la pèrdua de confort associat a temperatures més elevades a l’estiu; en segon lloc, l’augment en els extrems atmosfèrics, i tercer, la reducció de les precipitacions i, per tant, de la disponibilitat d’aigua per al subministrament en ciutats i espais turístics (Calbó et al. 2010).

El canvi climàtic pot afectar, per tant, els espais i l’activitat turística. En termes territorials (espai turístic) el canvi climàtic implica, entre altres aspectes, la transformació de destinacions (neu, sol i platja), l’increment de territoris de risc a causa de l’augment de la perillositat climàtica, I en algunes regions del món, com en els territoris del Mediterrani, l’aparició de problemes de proveïment d’aigua potable pel descens dels volums d’aigua disponible. D’altra banda, en termes econòmics (activitat turística), el canvi climàtic pot ser un dels factors que propicien la pèrdua de quota turística (visitants) en algunes destinacions i el canvi en l’estacionalitat i la determinació cronològica de la temporada alta. Amb el benentès que en aquests processos influeixen altres aspectes tan determinants com el canvi en les condicions climàtiques d’una destinació turística (preus, modes i preferències dels turistes, política turística).

Els recursos territorials turístics, en un escenari de canvi climàtic, experimenten alteracions significatives. Passen de ser una base “estable” del producte turístic a ser recursos territorials que s’enfronten a canvis ambientals ràpids, en què es perd el control sobre la seguretat i confort i en què la competitivitat amb altres destinacions turístiques comporta la necessitat d’adaptar-se al nou escenari definit per les noves condicions climàtiques. El clima i les seues variacions també afecten el turisme, com s’ha assenyalat, ja que suposen canvis en els paràmetres climàtics de les destinacions, i arran d’això, segons les regions del món afectades, disminució del confort climàtic i augment dels perills climàtics.

Dues qüestions destaquen de la relació turisme-riscos naturals i del futur increment del risc per augment de la perillositat climàtica; i el litoral mediterrani pot ser un bon laboratori per a comprovar aquests processos. En primer lloc, durant els últims vint anys, el risc davant dels perills de causa atmosfèrica ha crescut en amplis territoris espanyols en relació amb l’augment de la vulnerabilitat i l’exposició al risc. En aquesta evolució ha tingut molt a veure el desenvolupament urbà lligat al turisme de les zones del litoral mediterrani i dels arxipèlags balear i, sobretot, canari. L’ocupació d’espais amb el risc d’inundació, sequera o temporal marítim no ha anat acompanyada de mesures d’adaptació o mitigació del risc. I a això s’ha unit, en segon lloc, la implantació en el territori de població no autòctona que desconeix el funcionament de la dinàmica natural de l’espai geogràfic ocupat (atmosfera, hidrologia). Això converteix en altament vulnerables aquests grups socials que no han rebut informació sobre com cal afrontar un episodi de rang extrem. En aquest sentit, –192–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

Olcina et al. (2011) han avaluat l’augment de la vulnerabilitat en àrees turístiques del litoral d’Alacant a partir de dades d’enquesta a residents, les quals manifesten el desconeixement que la població té del territori on viu, i amb particular incidència, del risc d’inundació. Únicament si s’han produït episodis d’inundació recent i se n’han vist afectats directament, la sensibilització cap a aquesta qüestió s’incrementa; desconeixement que s’accentua si els habitants són residents estacionals o resideixen en aquest territori des de fa poc temps; factor aquest últim de gran transcendència, atès el notable increment poblacional que han registrat els municipis litorals de població prejubilada o jubilada procedent del centre i nord d’Europa.

Anàlisis d’aquestes característiques, amb avaluació de la creació de nous espais de risc en zones turístiques del litoral espanyol, se n’han fet en diferents sectors de la costa espanyola amb resultats similars. A l’increment del risc d’inundacions que han experimentat durant les últimes dècades àmplies zones del litoral mediterrani espanyol i de l’arxipèlag canari s’uneix la incertesa dels escenaris climàtics futurs que planteja la modelització climàtica (IPCC, 2007). Com s’ha assenyalat, la regió climàtica mediterrània es pot veure afectada per un augment del caràcter extrem dels seus trets atmosfèrics, és a dir, els perills de causa atmosfèrica (pluges torrencials, sequeres, temporals) es poden presentar amb una freqüència més elevada que en l’actualitat. I això no suposa sinó l’augment de la perillositat en els processos de risc natural. De manera que la reducció de l’exposició i de la vulnerabilitat davant dels extrems atmosfèrics es presenta com una estratègia necessària a la vista d’aquest incert escenari climàtic futur.

D’altra banda, pel que fa als efectes del canvi climàtic sobre la salut en espais turístics, és cert que la pèrdua de confort climàtic per l’augment de temperatures pot tenir repercussions sobre els turistes integrats en grups de risc de salut.

Els possibles efectes d’episodis de calor extrema en poblacions turístiques del sud d’Europa obligaran a adaptar els serveis sanitaris a la major freqüència de desenvolupament d’aquests esdeveniments atmosfèrics. Els efectes de l’onada de calor de l’estiu de 2003 van ser determinants en la presa de consciència de les autoritats europees sobre el problema que pot generar un augment d’aquest tipus d’episodis atmosfèrics en les pròximes dècades. La posada en marxa de sistemes d’alerta biometeorològics en àrees turístiques mediterrànies amb àmplia afluència de visitants en èpoques de risc (estiu) és una de les mesures que s’haurien de desplegar en les destinacions turístiques durant els pròxims anys.

4. Adaptació als riscos climàtics i al canvi climàtic. Unes quantes experiències al litoral mediterrani L’aigua, per excés o per defecte, és l’element de perillositat natural principal al litoral mediterrani. Inundacions i sequeres són els riscos que han merescut un nombre més elevat d’actuacions d’adaptació i reducció del risc. El –193–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

possible increment de la perillositat climàtica assenyalat per a l’àmbit mediterrani en els models de canvi climàtic no farà sinó incrementar el risc en el futur. Però el problema ja està present en aquest territori i per això s’han arbitrat mesures, des de fa temps, per a aconseguir una reducció del risc, amb estratègia diversa.

En les regions del litoral mediterrani peninsular s’han portat a terme actuacions d’adaptació o reducció del risc natural sota dues formes principals: mesures estructurals i mesures preventives (ordenació territorial). Les mesures estructurals (obres d’infraestructures) han sigut les més utilitzades després de produir-se una catàstrofe natural. Les mesures preventives (ordenació del territori, cartografia de risc, educació i comunicació per al risc) només han començat a desenvolupar-se des de mitjan anys noranta del passat segle, quan la catàstrofe del càmping de Biescas (agost de 1996) marca un canvi en la consideració de la planificació d’usos en el territori com a mesura de reducció del risc.

Una qüestió remarcable és que fins al moment present al litoral mediterrani a penes s’han dut a terme actuacions estructurals per a l’adaptació i reducció dels efectes previstos del canvi climàtic. L’única cosa que s’ha fet és aprovar en algunes de les seues regions plans d’adaptació al canvi climàtic, d’escala regional (Catalunya, País Valencià), basats en gran mesura en l’adopció d’estratègies energètiques a mitjà termini, és a dir, la incentivació de projectes de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en sectors industrials i de transport.

S’ha fomentat, principalment, el desenvolupament de projectes d’energies alternatives (eòlica i solar). Així mateix, s’han finançat investigacions sobre canvi climàtic en els aspectes estrictament atmosfèrics o en la projecció d’efectes en sectors i activitats econòmiques, a través de plans d’R+D. Però, de moment, les estratègies d’adaptació davant del canvi climàtic han considerat mesures estructurals o no estructurals (ordenació del territori). Tampoc l’escala local (municipis) està incorporant amb el ritme necessari la qüestió del canvi climàtic en les seues polítiques de planificació territorial, ni ha inclòs el risc natural com a actuació necessària A l’Estat espanyol, i amb finalitat exclusiva per a un espai turístic, el projecte més destacat d’ordenació territorial que incorpora principis de sostenibilitat i adaptació al canvi climàtic és el de revaloració integral de la Platja de Palma, un espai d’actuació de 1.000 ha que integra deu quilòmetres de costa, 50.000 places turístiques i 50.000 residents. Per a dur-lo a terme, el Consorci de la Badia de Palma va aprovar un pla que apostava decididament per la reconversió d’aquest espai costaner mitjançant l’aplicació de criteris de sostenibilitat ambiental i territorial (creixement zero de les edificacions, eficiència energètica, promoció de sistemes de transport públic, certificació de qualitat ambiental dels edificis).

El projecte formula aquests objectius relacionats directament amb la reducció i adaptació dels efectes del canvi climàtic: – Reduir el consum d’energia i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEI), –194–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

dissenyant un escenari finalista amb “balanç 0 CO2” i “100% d’energies”.

– Emprendre la rehabilitació integral de totes les edificacions per a millorarne el valor turístic i residencial amb la finalitat de reduir significativament el seu impacte ambiental i climàtic “(50%)+(Certificació d’eficàcia energètica A/B) renovables”.

– Implementar un sistema de mobilitat urbana que oferisca neutralitat en carboni en els desplaçaments interns.

Per a la realització de la proposta es va apostar per la figura del Pla de Reforma Integral i es buscar l’acord de tots els grups polítics del municipi. La proposta de renovació integral es va dissenyar seguint els principis de rehabilitació integral, seguiment de la “petjada ecològica”, obtenció d’un balanç de carboni 0, ús d’energies renovables al 100% i “neutralitat hídrica”, és a dir, previsió de balanç zero entre recursos existents i demanda turística d’aigua. En definitiva, un plantejament d’ordenació territorial que es concep com a resposta al canvi climàtic, entès com a repte i oportunitat. Algunes de les propostes urbanístiques resulten realment originals, com la renovació de la plaça Major de Can Pastilla i la creació d’un entorn urbà “mediterrani bioclimàtic” entorn de la ciutat “solar” (renovable), “neutral” (b.c.0) i “resilient” (arbrada).

En les últimes dues dècades hem assistit a canvis importants en la consideració territorial de la perillositat natural. S’ha passat d’una manca de tractament del risc en els processos de planificació espacial a l’aprovació de normatives que obliguen a incloure l’anàlisi de risc en la documentació necessària per al seu desenvolupament. Els episodis d’inundació i sequera han merescut una atenció preferent en les polítiques de reducció del risc impulsades als territoris europeus i espanyols. L’aprovació de la Directiva 2007/60 sobre gestió d’espais inundables, d’una banda, i de la nova Llei del sòl estatal (RD legislatiu 2/2008), d’una altra, signifiquen un canvi molt important en la tramitació d’actuacions sobre el territori, ja que l’elaboració i consulta de cartografia de risc es converteix en un requisit indispensable a aquest efecte. Altres riscos naturals, com ara temporals de vent, tornados o incendis forestals no han tingut, fins a aquest moment, un tractament similar, encara que en el context actual de canvi climàtic per efecte hivernacle, que preveu una agudització del caràcter extrem del clima al sud d’Europa, haurien d’incorporar-se als processos futurs de planificació territorial.

De manera que, en pocs anys, han ocorregut canvis significatius en la consideració de les polítiques de reducció del risc. S’ha passat del recurs a l’obra d’infraestructura com a peça bàsica per a mitigar els perills naturals al plantejament de mesures que tenen en compte l’ordenació i gestió del territori.

En el conjunt del territori espanyol, la catàstrofe del càmping de Biescas (agost del 1996) marca un abans i un després en la consideració del risc en els processos de planificació territorial. Des de mitjan segle xix, les mesures estructurals van ser les desenvolupades en exclusiva per a la reducció del risc natural. Canalitzacions, desviació i nous traçats en llits fluvials en zones urbanes, embassaments, –195–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

transvasaments d’aigua o posada en marxa de dessaladores han sigut les mesures dutes a terme en territoris amb risc d’inundació i sequera. La taula adjunta reuneix les actuacions estructurals més destacades executades a les regions del litoral mediterrani des de la segona meitat del segle xx en relació amb episodis catastròfics de sequera o inundació (vegeu taula). Convé remarcar que les actuacions estructurals s’apliquen sempre després d’un desastre natural important que origina elevats danys econòmics o pèrdua de vides humanes. Un aspecte que cal subratllar en relació amb les actuacions estructurals davant d’inundacions o sequeres és que creen sensacions de falsa seguretat en la població, ja que es dissenyen per a episodis que compleixen paràmetres estadístics de freqüència (períodes de tornada) que tenen poc a veure amb el comportament anàrquic i extrem de varietats de clima mediterrani, en què s’arriben a atènyer registres climàtics que superen les mitjanes estadístiques calculades per a portar a terme aquestes actuacions estructurals (taula 1).

Taula 1. Actuacions estructurals destacades davant de riscos d’inundació i sequera al litoral mediterrani des de 1950 fins a l’actualitat Risc natural Actuació estructural INUNDACIÓ Plan Sur en el riu Túria (València) Canalització del Llobregat Nova presa de Tous Pla de Defensa d’Avingudes en la conca del Segura Actuacions en llits fluvials d’Almeria i Màlaga Pla de dipòsits pluvials de la ciutat de Barcelona Pla Antiinundacions a la ciutat d’Alacant SEQUERA Transvasament Tajo-Segura Dessaladores del Plan Metasequía Operació “Vaixell” a Palma de Mallorca Dessaladores del Programa AGUA

Episodi catastròfic Inundació octubre de 1957 Inundació setembre de 1962 Inundació octubre de 1982 Inundacions octubre de 1973 i novembre de 1987 Inundacions de setembre i novembre de 1989 Tempestes tardorenques diverses anys noranta del segle xx Inundació setembre de 1997 Sequeres al sud-est peninsular els anys seixanta del segle xx Sequera 1990-1995 Sequera 1990-95 Anys secs de començaments del segle xxi

Elaboració pròpia

Només des de final dels anys vuitanta del segle passat, unes quantes comunitats autònomes del litoral mediterrani, en el desenvolupament de les seues competències en matèria d’ordenació del territori, havien aprovat lleis i plans d’ordenació del territori que incloïen l’obligació de considerar el risc natural (essencialment inundacions) a l’hora d’aprovar noves actuacions sobre el territori. D’aquesta manera començaria la posada en marxa a Espanya de mesures d’adaptació o reducció del risc natural no estructurals. Ha sigut el cas d’Andalusia, el País Valencià, les Balears i Catalunya.

A escala estatal, la modificació de la Llei del sòl de 1992 i l’aprovació de la –196–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

llavors nova llei de 1998 va ser un pas primer cap a l’autèntica incorporació de les anàlisis de riscos en l’ordenació territorial. No obstant això, la Llei del sòl de 1998 –adaptada amb posterioritat per les comunitats autònomes– va quedar a aquests efectes en una mera declaració d’intencions, perquè l’obligació de classificar com a “no urbanitzable” els terrenys que tingueren risc natural “acreditat” (art. 9) implicava la necessitat de comptar amb cartografies de risc que permeteren acreditar-lo en cada cas. En aquells casos –la gran majoria del territori espanyol– en què no es disposava d’aquesta cartografia, aquesta norma quedava sense efecte, com de fet va ocórrer. Per aquest motiu, la recent aprovació de la Llei del sòl (RD legislatiu 2/2008), que obliga –article 15– a incloure mapa de “riscos existents” en els nous processos urbanístics comportarà una revolució en aquest sentit (taula 2).

En aquest context, és necessari avançar des de l’anàlisi de la perillositat natural a l’estudi de la vulnerabilitat i l’exposició a aquests perills naturals. L’estudi de l’impacte social i econòmic vinculat als perills naturals s’ha convertit els últims anys en una de les línies de recerca principals de l’anàlisi de risc.

Taula 2. Mesures no estructurals d’adaptació o reducció del risc natural a Espanya Mesura no estructural Reformes de la Llei del sòl (1998 i 2008) Directiva 60/2007

Risc natural afectat Escala de treball Tots els riscos naturals Estatal amb efecte en àmbits municipals (local) Inundació Estatal. Àmbit de demarcació hidrogràfica Inundació, sismicitat, Estatal. Aplicació en àmbits vulcanisme regionals i locals Tots els riscos naturals Regional Inundació Regional

Plans d’emergència de Protecció Civil (a partir de 1995) Plans regionals d’ordenació territorial Plans regionals de reducció del risc d’inundació mitjançant ordenació territorial Plans de gestió de sequera (a partir de Llei Sequera del Pla Hidrològic Nacional de 2001)

Estatal. Àmbit de demarcació hidrogràfica

Elaboració pròpia

Com s’ha assenyalat, dels perills naturals que afecten les regions del mediterrani, les inundacions són les que han merescut un tractament més detallat en les normes territorials i urbanístiques amb la finalitat de reduir el risc. A la normativa per a la reducció del risc natural d’escala estatal cal sumar la legislació ambiental i territorial de les comunitats autònomes que tenen competències àmplies en aquestes qüestions i que en alguns casos han anat aprovant normes –i plans– que inclouen la reducció del risc mitjançant l’ordenació territorial; i així mateix, els documents (Estratègia Territorial Europea, 1999 i Agenda Territorial Europea 2007) i les normatives emanades des d’Europa (Directiva de l’aigua, 2000 i Directiva de gestió d’espais inundables, 2007), que, adaptades en major o menor mesura a la legislació estatal, s’han d’observar obligatòriament en els processos de planificació territorial. En l’actualitat, qualsevol pla o programa d’actuació territorial que s’aprove a Espanya ha d’incorporar una anàlisi –197–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

de riscos i la cartografia corresponent. De manera que, si no hi ha normativa autonòmica derivada, cal complir el que estableix la Llei 9/2006, d’avaluació ambiental de plans i programa, i el RD legislatiu 2/2008 del sòl, en essència el que disposen els articles 12 i 15. Això exigeix, però, cooperació entre administracions competents en matèria d’ordenació del territori i medi ambient, tant a nivell horitzontal (en idèntica escala administrativa) com vertical (entre les diverses escales de l’administració de l’estat) (fig. 4).

Figura 4. Incorporació de les anàlisis de risc a la planificació territorial i urbanística

Elaboració pròpia

En compliment de la Directiva 60/2007 es desenvolupa en l’actualitat un gran banc de dades de cartografia de risc d’inundació d’escala estatal. És el denominat Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables d’Espanya (SNCZI), que ha integrat les cartografies de risc d’inundació elaborades en diverses regions espanyoles, entre les quals hi ha Catalunya, el País Valencià, les Balears i Andalusia, que s’han d’adaptar a les exigències de la Directiva 60/2007.

A més, a Catalunya, les Balears, València i Andalusia s’han desenvolupat els últims anys lleis i plans d’ordenació territorial per a reduir els riscos –bàsica–198–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

ment inundacions–, de manera que l’elaboració de cartografies de risc i l’aplicació de determinacions específiques per a la reducció dels riscos és un procediment habitual en els processos de planejament territorial i urbanístic.

Per a reduir el risc de sequera, les solucions adoptades tradicionalment han sigut, com hem assenyalat, de caràcter estructural i atenen a la necessitat d’incrementar l’oferta de recursos existents en territoris afectats. L’ús d’aigües subterrànies, la construcció d’embassaments i de conduccions per al transvasament d’aigües i, més recentment, la posada en marxa de dessaladores han sigut les mesures estructurals adoptades des del final del segle xix fins a l’actualitat.

Aquest plantejament ha començat a canviar en l’última dècada, des de la promulgació de la Directiva marc de l’aigua 60/2000, el canvi en la Llei del Pla Hidrològic Nacional (Llei 10/2001) i la posada en marxa del Programa Agua de 2004. Es plantegen mesures davant de les sequeres que tenen per objectiu optimitzar l’oferta disponible d’aigua, és a dir, aprofitar racionalment els recursos existents en una regió o conca hidrogràfica a través de mesures d’educació ambiental, planificació racional dels usos agraris de l’aigua, polítiques de reducció de la demanda (agrícola, urbana), reutilització de les aigües residuals.

El Programa Agua aposta per la utilització racional dels recursos de les diferents conques hidrogràfiques (depuració i reutilització, millora dels regadius), i a les regions amb escassesa natural de recursos, en general totes les del litoral mediterrani, s’ha optat per la instal·lació de plantes dessaladores per a ús urbà i agrícola. Aquesta nova filosofia en la planificació de recursos té en compte els principis de la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea i mira d’evitar els conflictes territorials que solen comportar les transferències de recursos d’aigua entre conques hidrogràfiques.

Una altra aposta fonamental per a la gestió eficaç de les sequeres és l’educació de la població davant d’aquest episodi natural. Al litoral mediterrani, algunes companyies de distribució d’aigua potable en grans ciutats (Barcelona, València, Alacant, Múrcia) porten a terme campanyes de sensibilització i foment de l’estalvi domiciliari d’aigua en períodes de sequera. En algunes ciutats, aquestes mesures han propiciat importants estalvis en el consum que arriben al 20% de l’aigua consumida.

Per la seua banda, la Llei del Pla Hidrològic Nacional (Llei 10/2001), vigent, assenyala en l’article 27.2 que “els organismes de conca elaboraran en els àmbits dels plans hidrològics de conca corresponents, en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, plans especials d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera, incloent-hi les regles d’explotació dels sistemes i les mesures aplicables en relació amb l’ús del domini públic hidràulic”. En compliment d’aquest precepte, els diferents organismes de conca han elaborat plans de gestió de sequeres. En aquests plans s’analitzen els episodis més significatius ocorreguts els últims decennis en l’àmbit de la demarcació hidrogràfica corres–199–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

ponent; s’estudien els recursos totals existents i els volums possibles en situacions de sequera; es detallen escenaris de sequera, en relació amb les precipitacions i els volums possibles en cada moment, i es descriuen diferents nivells de sequera. Finalment es concreten les mesures que cal prendre, els mecanismes de seguiment i control del pla i el conjunt de requeriments ambientals de la conca que s’inclouen en la mateixa planificació i gestió de la situació d’emergència. En aquest sentit, alguns municipis –entitats mancomunades o àmbits comarcals– del litoral mediterrani i els seus organismes (empreses, mancomunitats, etc.) de distribució d’aigües han elaborat, els últims anys, plans d’emergència en situació de sequera. Es tracta d’una iniciativa molt positiva que hauria de ser exigible legalment als municipis de més de 20.000 habitants.

S’haurien d’adaptar a l’escala local les determinacions previstes en els plans de sequera que han elaborat les confederacions hidrogràfiques, dissenyant escenaris concrets per a cada àmbit.

Conclusions El litoral mediterrani espanyol és un espai de risc per la varietat de perills naturals que poden afectar-lo i per l’alt grau d’ocupació del sòl que es dóna en algunes regions. Inundacions i sequeres són els riscos naturals més importants al litoral mediterrani per les repercussions socioeconòmiques i territorials que comporten. El risc natural és en l’actualitat un dels problemes territorials més importants del litoral mediterrani que, a més, s’ha incrementat en les tres últimes dècades juntament amb l’augment de la vulnerabilitat i de l’exposició.

L’ocupació d’espais inundables i la posada en marxa d’activitats econòmiques per damunt dels recursos d’aigua existents en alguns territoris són a l’origen d’aquesta condició. L’aprovació de la Directiva Europea 60/2007 sobre gestió de territoris amb riscos d’inundació, la posada en marxa del Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables i la promulgació del Reial decret legislatiu 2/2008, del text refós de la Llei del sòl, que per primera vegada a l’Estat espanyol inclou un article en què s’exigeix l’elaboració de cartografies de risc natural (art. 15), la modificació de la Llei 10/2001 per Llei 11/2005, que inclou l’exigència d’un informe que les confederacions hidrogràfiques han d’emetre sobre els plans d’ordenació territorial i urbanística i en el qual s’han de pronunciar sobre l’existència o no de recursos suficients per a satisfer les noves demandes derivades d’aquests plans, entre altres normes de rang autonòmic, obrin un camí d’esperança legal per a reduir el risc natural a casa nostra. Però això exigeix cooperació entre administracions competents en matèria d’ordenació del territori i medi ambient, tant a nivell horitzontal (en idèntica escala administrativa) com vertical (entre les diverses escales de l’administració de l’estat).

Les dues pròximes dècades resultaran decisives per a la validació dels actuals models climàtics. Hi ha un fet innegable: vivim ara en un planeta més –200–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

càlid que fa tres dècades i els successius informes de l’IPCC no han desmentit la hipòtesi de treball de l’escalfament planetari; això sí, han ajustat els llindars de creixement futur de les temperatures. Siga com siga, el més important és que aquest increment tèrmic provocarà un canvi en el balanç energètic planetari i la necessitat de processos de reajustament energètic –a través de la circulació atmosfèrica i els seus moviments de masses d’aire–, més accelerats i profunds. Això és el que resulta preocupant i ens obliga a preparar-nos davant de la possibilitat de fenòmens atmosfèrics extrems més freqüents.

Hem de ser conscients que els riscos naturals seran protagonistes importants en el futur immediat de les societats que habiten en la superfície terrestre. I dissortadament, així continuarà sent. L’important és que ens esforcem a reduir aquest protagonisme perquè siguem capaços de mitigar racionalment el risc. I les regions mediterrànies, que són ja territoris de risc, s’han d’afanyar a aplicar mesures que permeten adaptar-s’hi i reduir en la mesura més gran possible els efectes d’un clima futur previsiblement més extrem.

Bibliografia AA.VV. (2006). Cambios de ocupación del suelo en España. Implicaciones para la sostenibilidad.

Alcalá de Henares: Observatorio de la Sostenibilidad de España, Ministerio de Medio Ambiente. ayaLa-CaRCedo, Francisco Javier (2000). “La ordenación del territorio en la prevención de catástrofes naturales y tecnológicas. Bases para un procedimiento técnico-administrativo de evaluación de riesgos para la población”. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles [Madrid], núm. 30 (monogràfic sobre “Riesgos Naturales”), p. 37-49.

– (2002) “El sofisma de la imprevisibilidad de las inundaciones y la responsabilidad social de los expertos. Un análisis del caso español y sus alternativas”. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles [Madrid], núm. 33, p. 79-92. ayaLa-CaRCedo, Francisco J.; Jorge oLCina Cantos [ed.] (2002). Riesgos Naturales. Barcelona: Ariel (Col. Ciencia).

BeCk, Ulrich (2002). La sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo xxi.

BRunet, Manola; Òscar saLadié; Phil jones et al. (2006). “The development of a new dataset of Spanish Daily Adjusted Temperature Series (SDATS) (1850-2003)”. International Journal of Climatology, vol. 26, Issue 13, p. 1777-1802.

CaLvo gaRCía-toRneL, Francisco (2001) Sociedades y Territorios en riesgo. Barcelona: Ediciones del Serbal. deFFontaines, Pierre (1972). El Mediterráneo, la tierra, el mar, los hombres. Barcelona: Juventud. diez heRReRo, Andrés; Luis Laín-hueRta; Miguel LLoRente-isidRo (2009). A Handbook on Flood Hazard Mapping Methodologies. Madrid: IGME. esPejo MaRín, Cayetano; Francisco CaLvo gaRCía-toRneL (2003). “Bibliografía sobre riesgos con origen en procesos naturales publicada en España (1975-2002)”. Biblio 3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales [Barcelona], vol. VIII, núm. 455. giddens, Anthony (2003). Un mundo desbocado. Madrid: Taurus.

–201–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

giL oLCina, Antonio; Jorge oLCina Cantos (1997). Climatología General. Barcelona: Ariel. hansen, J. (2006). “El calentamiento global”. Cambio Climático. Temas de Investigación y Ciencia [Barcelona], núm. 45, p. 4-13. hewitt, Kenneth (1997). Regions of Risk. A Geographical introduction to disasters. Londres: Longman. hiLPeRt, Katrin; Franziska Mannke; Philipp sChMidt-thoMé (2007). Towards climate change adaptation strategies in the Baltic Sea Region. Espoo: GTK, Finland, Baltic Sea Region (Interreg III B).

INM-OECC (2007). Generación de escenarios regionalizados de cambio climático en España.

Primera Fase.

IPCC (2007). Climate Change 2007. Impacts, adaptation and vulnerability. (Working Group II Report). United Nations Environment Programme. http://www.ipcc.ch/ipccreports/ assessments-reports.htm – (2007). Climate Change 2007. The Physical Science Basis. (Working Group I Report). United Nations Environment Programme. http://www.ipcc.ch/ipccreports/assessments-reports. htm MaRtín vide, Javier [ed.] (2007). Aspectos económicos del cambio climático. Estudios Caixa de Catalunya núm. 4. Barcelona: Caixa Catalunya.

MinisteRio de Medio aMBiente (2005). Principales conclusiones de la evaluación preliminar de los impactos en España por efecto del cambio climático. Madrid: Secretaría General para la Prevención de la Contaminación y del Cambio Climático. Oficina Española de Cambio Climático. oLCina Cantos, Jorge (2004). “Riesgo de inundaciones y ordenación del territorio en la escala local. El papel del planeamiento urbano municipal”. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles [Madrid], núm. 37 (monográfico “Agua y Ciudad”), p. 49-84.

– (2006). ¿Riesgos Naturales? I. Sequías e inundaciones. Barcelona: Editorial DaVinci Continental (Col. Geoambiente XXI).

– (2006). ¿Riesgos Naturales? II. Huracanes, sismicidad y temporales. Barcelona: Editorial DaVinci Continental (Col. Geoambiente XXI).

– (2009). “Hacia una ordenación sostenible de los territorios de riesgo en Europa”, dins Joaquín FaRinós, Joan RoMeRo, Julia saLoM [ed.]. Cohesión e inteligencia territorial. Dinámicas y procesos para una mejor planificación y toma de decisiones. València: Publicacions de la Universitat de València, p. 153-182. oLCina Cantos, Jorge; María heRnández heRnández; Antonio M. RiCo aMoRós; Emilio MaRtínez iBaRRa (2010). “Increased risk of flooding on the coast of Alicante (Region of Valencia, Spain)”. Natural Hazards, vol. 10, núm. 11, p. 2229-2234.

ONU (2004). Living with Risk: A Global Review of Disaster Reduction Initiatives. Nairobi: ISDR. PaLM, Risa (1990). Natural Hazards; an Integrative Framework for Research and Planning.

Baltimore: Johns Hopkins University Press.

PeLLing, Mark (2001). “Natural Disasters?” dins Noel CastRee; Bruce BRaun [ed.]. Social Nature. Theory, Practice and Polines. Oxford: Blackwell, p. 170-188.

– (2003). The Vulnerability of Cities. Natural Disasters and Social Resilience. Londres: Earthscan. queReda saLa, José; Enrique Montón Chiva; José esCRig BaRBeRá; Antonio giL oLCina; Jorge oLCina Cantos; Antonio M. RiCo aMoRós (2001). Nuestro porvenir climático, ¿un escenario de aridez? Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. RegueiRo, M. [ed.] (2008). Guía Metodológica para la elaboración de cartografías de riesgos naturales en España. Madrid: Ministerio de Vivienda - Colegio Oficial de Geólogos.

RodRiguez LóPez, J. (2012). “Debilidad de la economía, debilidad del mercado de la vivienda”. Ciudad y Territorio, Estudios Territoriales [Madrid], núm. 174, p. 763-776.

–202–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 181-203 Jorge Olcina Cantos Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses

SauRí, David; Antonio M. RiCo aMoRós; Jorge oLCina Cantos; María heRnández heRnández; Emilio MaRtínez iBaRRa (2009). “Percepción social y aumento de la exposición al riesgo de inundación en el litoral alicantino”, dins Félix PiLLet CaPdePon; María C. CañizaRes Ruiz; Ángel R. Ruiz PuLPón [ed.]. Geografía, Territorio y Paisaje: el estado de la cuestión. Madrid: Asociación de Geógrafos Españoles, p. 1845-1860. sChMidt-thoMé, Philipp [ed.] (2005). The spatial effects and management of natural and technological hazards in Europe. Luxemburg: ESPON (thematic project 1.3.1.). www.espon.eu tohaRia, Manuel (2006). El clima. El calentamiento global y el futuro del planeta. Barcelona: Ed. Debate. uRiaRte, Antón (2003). Historia del clima de la Tierra. Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. viLLevieiLLe, Adelin [ed.] (1997). Les risques naturels en Méditerranée. Situation et perspectives.

París: Les Fascicules du Plan Bleu.

–203–

El 5 d’octubre de 2013, pocs mesos després d’impartir aquesta conferència, va morir Joan Rebagliato, soci honorari de la Societat Catalana de Geografia.

204

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 204-214 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.45

Elements de lingüística romànica convenients per als geògrafs catalans1 Joan Rebagliato i Font Societat Catalana de Geografia

Resum Es presenta l’eclosió de les llengües neollatines, de l’any 300 fins a l’alta edat mitjana, fent particular esment de les llengües hispàniques i el català. Es presenta la seva distribució territorial, els factors que afavoriren la fragmentació lingüística i els elements que maldaven per conservar-ne la vigència oficial.

Paraules clau: llatí, llengües romàniques, català.

Resumen: Elementos de lingüística románica convenientes para los geógrafos catalanes Se presenta la eclosión de las lenguas neolatinas, del año 300 hasta la alta Edad Media, haciendo mención especial de las lenguas hispánicas y el catalán. Se presenta su distribución territorial, los factores que favorecieron la fragmentación lingüística y los elementos que pugnaban por conservar su vigencia oficial.

Palabras clave: latín, lenguas románicas, catalán.

Abstract: Elements of Romanesque linguistics for Catalan geographers This paper presents the expansion of neo-latin languages form the year 300 to the Middle Ages, emphasizing the cases of the Hispanic languages and Catalan. It presents the territorial distribution, the factors that favored the linguistic fragmentation and the elements that struggled to maintain its official use.

1. Text de la conferència impartida a la Societat Catalana de Geografia pel soci honorari Joan Rebagliato, el 23 de maig de 2013.

–205–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 204-214 Elements de lingüística romànica convenients per als geògrafs catalans

Joan Rebagliato i Font

Keywords: latin, roman languages, Catalan

*** Tal com indica el títol, aquest article no vol ser un repertori dels elements romànics presents en el català sinó, més aviat, dels elements que permeten situar el català en el centre del debat romànic i, alhora, en el centre de la comprensió geogràfica d’aquest debat.

Advertiments previs: Gairebé tot el que us diré avui trobareu que ja ho sabíeu, però potser dins un context o amb interpretacions diferents.

No estic al dia i no citaré articles de revistes en anglès ni manuscrits inèdits.

Però recordo la situació de 1985 i alguns additaments notables que s’hi ha anat afegint.

La fiabilitat de les dades que exposaré serà la normal en matèries humanístiques: ens podem donar per satisfets si ateny el 90%.

1. Extensió territorial del llatí als voltants de l’any 300 Hi ha qui pensa que, quan Dioclecià convertí l’Imperi romà en una tetrarquia per tal d’aconseguir-ne la supervivència, en realitat en precipità la ruïna.

Era tan freqüent considerar l’Imperi romà com una unitat i era tanta l’habilitat de la seva política que, segons bons historiadors actuals, el poble egipci ni tan sols no s’adonà que feia tres segles que en formava part.

D’imperis romans, a partir de Dioclecià, n’hi havia dos; el d’Orient, que havia esdevingut amb el temps el principal, i el d’Occident. El llatí era la llengua legal i podríem dir-ne oficial en tots dos, però només era parlat com a llengua familiar i de cultura a l’imperi d’Occident.

L’imperi d’Orient parlava grec, llevat d’illots de llengües semítiques o indoeuropees marginals. No costà gaire d’establir el límit polític entre els dos imperis perquè corresponia a un límit de fet. Tothom sabia que a l’Imperi d’Occident es parlava llatí i al d’Orient grec i llengües secundàries. El límit entre els imperis anava exactament de sud a nord des del centre de la Líbia litoral fins a l’Adriàtic mitjà, d’on es desviava cap al nord-est fins al Danubi mitjà. Restaven, doncs, dins l’imperi d’Orient l’occident asiàtic fins al riu Eufrates, Egipte, la meitat oriental de Líbia (dita Cirenaica).

L’imperi d’Occident comprenia l’Àfrica Menor, que ara s’anomena Magrib, fins a la Tripolitània; més Itàlia, Pannònia, la Germània del sud i de l’oest, els Països Baixos, Britània fins al sud d’Escòcia, les Gàl·lies i les Hispànies i a partir de la confluència Rin-Main, i la vall mitjana del Danubi.

L’aïllament en què després ha quedat la vall baixa del Danubi dins l’Imperi d’Orient sembla que s’explica perquè del límit de la Pannònia fins a la desem–206–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 204-214 Elements de lingüística romànica convenients per als geògrafs catalans

Joan Rebagliato i Font

bocadura del Danubi i a la dreta del riu havien estat ocupades per poblament romà.

2. Extensió territorial del llatí als voltants de l’any 600 L’Imperi romà d’Occident ja havia desaparegut, però la llengua llatina es continuava mantenint a Itàlia, Dalmàcia i a l’esquerra del Rin, sense arribar a la vall, a més de les Gàl·lies, Hispània i l’Àfrica Menor fins a Tripolitània. A l’Imperi d’Orient el llatí es mantingué a tota la Dàcia fins a l’altra banda del Dnièster.

D’aquesta manera s’anaven configurant les dues Europes actuals: la del centre-oest i la de l’est. Així, els europeus que anomenarem occidentals resultaren de la fusió de pobles preromans (incloent-hi, entre els indoeuropeus, els celtes) amb els romans influïts per l’art i el pensament grecs i amb el nou llevat cristià, als quals s’havien afegit, en caure l’Imperi d’Occident, els germànics occidentals i els orientals. De la seva banda, els europeus orientals tenien com a base el poble grec, que se superposà als prehel·lènics, tot i que també hi havia altres pobles indoeuropeus, com ara els armenis, els albanesos i els llatins del baix Danubi, tots els quals també assimilaren el llevat cristià; més tard s’hi afegiren, cristianitzant-se, els eslaus meridionals.

La divisió pregona d’Europa, doncs, no és entre nord i sud, que és una divisió purament geogràfica, sinó entre est i oest. Als pobles que havien constituït l’Imperi d’Occident s’hi afegirien durant l’alta edat mitjana els celtes gaèlics, els germànics nòrdics, els hongaresos, els eslaus occidentals, els pobles bàltics i els finesos occidentals, per constituir l’Europa catòlica i, a partir del segle xvi, també la protestant.

A l’Europa oriental, en canvi, s’hi afegirien els eslaus orientals i els finesos orientals, que, juntament amb els eslaus meridionals, els grecs i els romanesos, constituirien la base de l’Europa ortodoxa.

Una altra diferència fonamental és l’escriptura, que a l’Europa d’Occident ha esdevingut exclusivament llatina i a l’Europa oriental es repartia entre l’alfabet grec, el ciríl·lic i alguna resta del llatí.

De fet, el lligam entre Església i alfabet és tan clar que els pobles eslaus d’obediència catòlica (tots els occidentals i, a més, croats i eslovens), a part dels romanesos i els albanesos, continuen escrivint en alfabet llatí, i no en el ciríl·lic o el grec.

Són, doncs, dues Europes, que tenen qualitats similars encara que l’Occidental hagi estat més afavorida per la seva situació geogràfica.

3. El pas del llatí vulgar a les llengües romàniques La manera com el llatí vulgar va donar lloc a les llengües romàniques és un fet que ja ens van explicar malament quan estudiàvem: semblava que, en –207–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 204-214 Elements de lingüística romànica convenients per als geògrafs catalans

Joan Rebagliato i Font

un moment donat, els parlants de llatí vulgar s’haguessin posat d’acord per tornar-se parlants romànics i que això s’hagués aconseguit amb una o dues generacions.

La realitat és que els parlants de llatí vulgar, gairebé tots a l’Imperi d’Occident, amb prou feines sí mantenien contactes mínims entre ells, llevat potser de mariners i comerciants. Els contactes per terra, en canvi, malgrat les calçades romanes, s’anaven perdent amb les minves de població i de nivell econòmic, que ja eren sensibles a finals del segle iii i encara molt més a finals del vi, quan els germànics ja havien destarotat tot l’Imperi d’Occident.

L’ensenyament era quasi inexistent per a la majoria de la població, de caràcter esclau, llibert o lliure. Tothom creia que continuava parlant llatí, però cada cop era més freqüent que els d’una vall no s’entenguessin amb els de la vall veïna, o bé que una serralada, un bosc dens o una àrea pantanosa equivalguessin a murs que separaven, i fins i tot aïllaven, dos dialectes.

Pels volts de l’any 600 el llatí s’encamina cap a quaranta o cinquanta dialectes parlats, tot i mantenir una llengua escrita que volia ser comuna però que no era ben compresa per la majoria analfabeta. Els dialectes massa propers tendiren a fusionar-se en àrees de comprensió parlada comuna, sempre que hi hagués algun centre eclesiàstic, cultural o polític important dins la migradesa de l’època. I aquelles dotzenes de dialectes han quedat agrupats, mil quatrecents anys després, en una desena de llengües romàniques: tres d’orientals: el romanès, l’italià i el sard; i 7 d’occidentals: el retoromànic, el francès, l’occità, el català, el castellà, el gallec i el portuguès.

Pel que fa al francès, un historiador merovingi de mitjans segle vii reporta una anècdota molt interessant: quan l’emperador d’Orient, Justinià I, derrotà Cosroes I de Pèrsia i li exigí que retornés a l’Imperi els territoris de l’Orient mitjà que havia conquerit, la resposta, en llatí, fou «Non dabo», però Justinià hi insistí dient «Darás», que ja no és llatí sinó que ve del romànic dare has, seguint el sistema de totes les llengües romàniques que formen el futur amb l’infinitiu present del verb en qüestió, més la forma corresponent de l’indicatiu present del verb habeo: de dare habes, dare has, daràs. El fet que l’historiador reporti en un text llatí una construcció romànica no implica que a mitjan segle vii es parlés francès, però sí que ja hi havia estructures lingüístiques que hi anaven en camí. De fet, quan els primers carolingis van voler recuperar el llatí culte per tal de donar prestigi amb la cultura clàsica a l’Imperi que volien fundar, cridaren els millors llatinistes d’Itàlia, Hispània i Britània per fundar l’escola palatina d’Aquisgrà, presidida per Alcuí de york.

Un cop hagueren après un mínim de llatí es van adonar que els habitants de l’actual França del nord ja no l’entenien. Així doncs, amb un punt d’exageració, es podia afirmar que fou Carlemany qui descobrí que els francesos no parlaven llatí. Per això el concili de Tours (813) va manar que els preveres s’adrecessin al poble no en llatí sinó en lingua romana rústica (francès) o bé en teutònic (fràncic). En canvi, el concili d’Arle, també del 813, va manar –208–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 204-214 Elements de lingüística romànica convenients per als geògrafs catalans

Joan Rebagliato i Font

simplement que prediquessin al poble de manera entenedora, cosa que no vol dir que no s’hi parlés ja provençal.

En realitat, podia passar molt de temps abans que un poble romànic prengués consciència que parlava una llengua que no era ni el llatí ni el romànic d’un poble veí, però aquest no és el cas del poble francès. Ja el 842 els dos néts de Carlemany, que acabaren repartint-se la Lotaríngia (desposseint-ne el seu germà gran, Lotari), juraren a Estrasburg l’amistat d’ells i dels seus pobles: Carles el Calb i l’exèrcit francès juraren en fràncic (alt alemany); Lluís el Germànic i el seu exèrcit ho feren en francià. Probablement, els soldats no devien entendre l’altre idioma, sinó que es devien limitar a repetir els mots del jurament.

El 1960 se celebrà el primer mil·lenari del naixement de la llengua italiana.

Es basava en la datació del Placito Capuano, document en què una colla de testimonis afirmaven en la seva llengua pròpia, ja allunyada del llatí, que unes terres pertanyien als benedictins, cosa que vol dir que feia temps que el llatí ja no es parlava a la Campània. Però heus ací que uns anys més tard de la celebració es trobà l’anomenat Indovinello veronese (“l’endevinalla de Verona”), escrit en una llengua que sembla italià pels volts de l’any 800. Ens toca de prop, perquè aparegué a la cara blanca d’un foli d’un oracional de Tarragona. Resulta que el darrer arquebisbe precatalà de l’arxidiòcesi, Pròsper, quan a començaments del segle viii s’hi acostaven els sarraïns, es va embarcar cap a Itàlia amb cinc preveres i les relíquies de sant Fructuós, i als Apenins septentrionals fundà el monestir de Sant Fructuoso de Capodimonte. Els textos litúrgics tarraconenses es devien escampar llavors pel nord d’Itàlia. I a Verona s’hi ha conservat un oracional, darrere d’un foli del qual un copista, com a prova de ploma, hi escriví l’Indovinello.2 Sembla, doncs, que el llatí d’Itàlia ja esdevenia italià poc després de l’any 800.

4. Hipòtesi sobre la ruptura del llatí Per tant, potser el problema clau de la història romànica és la ruptura del llatí vulgar: per què es produí a tot l’antic imperi d’Occident aquesta disgregació generalitzada cap a l’any 600, en comptes de produir-se entorn del 300?

L’única cosa clara és que entre els segles vii i ix els parlars que esdevindrien romànics acceleraren la seva evolució en sentits divergents i sense cap meta visible.

Provisionalment podem dir que la causa extrema fou la manca d’una autoritat i d’una models lingüístics indiscutits. Poc després de caure l’Imperi 2. Informació de la troballa, traducció catalana i solució a J. Bastardes: La llengua catalana mil anys enrere, Barcelona, Curial 1995 p. 78: Se pareba boves, alba pratalia araba, | albo versorio teneba, negro semen seminaba.; “Si aparellava els bous, arava un prat blanc, tenia una arada blanca, negra llavor sembrava”. La solució de l’Indovinello és la mà que escriu: els bous són els dits, l’arada és la ploma, el prat el pergamí i la llavor negra la tinta.

–209–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 204-214 Elements de lingüística romànica convenients per als geògrafs catalans

Joan Rebagliato i Font

d’Occident, l’Imperi Romà d’Orient se’n constituí successor i Justinià I n’exercí una tutela política i sobretot jurídica, amb la gran compilació del Dret Romà.

Els successors no estigueren a la seva alçada i foren desbancats el 610 per Heràcli, la dinastia del qual (heracliana) hel·lenitzà l’Imperi, que ja no s’anomenà Imperi Romà d’Orient sinó Imperi Bizantí, ressuscitant el nom grec de Bizanci, antecessora de Constantinoble. El punt feble d’aquesta hipòtesi radica en la data: Heracli no comença a regnar fins el 610, mentre que en francès, i segurament en romanès, apareixen signes de discontinuïtat abans d’acabar el segle vi. Cal suposar que les diferències de substrat indígena, llatinitat assimilada, i superestrat germànic, exigissin diferències en el moment de la deriva romànica.

5. El llatí després de la caiguda de l’Imperi d’Occident La caiguda de l’Imperi no representà per al llatí la conversió en una llengua morta, però la pèrdua del paper polític principal sí que el reduí a una existència que podríem anomenar sectorial. En l’ordre polític seguí funcionant com a llengua oficial de l’Imperi d’Orient fins el començament del segle vii, com a oficial dels Estats Pontificis des de la segona meitat del segle viii fins passat el primer quart del segle xx, i com a llengua oficial de la Ciutat del Vaticà fins a l’actualitat.

Derivat del paper polític que havia tingut, fou considerat la llengua diplomàtica internacional fins els tractats de Westfàlia (1648). Record d’aquest paper és la presidència del cos diplomàtic reconeguda encara avui en el nunci de sa santedat en cada estat que manté relacions diplomàtiques normals amb la Santa Seu. El segle xix els benedictins, i especialment el francès Dom Guéranger emprengueren l’anomenat moviment litúrgic, que acabà centrant-se en l’abadia parisenca de Solesmes, que d’allí irradià, per tota l’Europa centreoccidental, una restauració del cant gregorià amb la depuració dels textos llatins. A Catalunya aquesta reforma incidí especialment, pel fet que les Scholae Cantorum hi introduïren la pronúncia romana moderna (italiana) del llatí enlloc de la castellana, imposada des de l’edat moderna. Cal reconèixer que aquest canvi de pronúncia, mantingut fins el Concili Vaticà II, està perdent terreny, i manca una pronúncia catalana actual. a) Si el llatí era considerat la llengua del cristianisme occidental i després la de l’Església catòlica, també era considerat dins el mateix àmbit territorial com la llengua de la cultura. En aquest sentit hom anà establint des de l’alta edat mitjana les universitats (Universitas Magistrorum o Universitas Scholarium; que aviat es fusionarien), en les quals s’ensenyaven les disciplines teòriques que constituïen el saber medieval, i es pot dir que fins els segles xvii-xviii, amb el progrés del racionalisme, el llatí no compartí amb les llengües modernes –210–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 204-214 Elements de lingüística romànica convenients per als geògrafs catalans

Joan Rebagliato i Font

l’ensenyament superior, i encara en escoles especials, mentre que a les facultats seguia predominant el llatí. Per assolir un valor europeu, que era com dir universal, les universitats havien d’ésser ratificades pel Papa, per l’emperador, pel rei, i finalment per altres institucions, però fins i tot quan les universitats ja no ensenyaven en llatí, reservaren per a aquesta llengua disciplines determinades: Bíblia, teologia, filosofia, drets, codicologia, arxivística, diplomàtica, etc., fins a les receptes mèdiques i la taxonomia vegetal i animal, la simbologia química, la biblioteconomia, l’astronomia, etc. És curiós l’interès d’una revolució burgesa com la francesa per inspirar-se en la nomenclatura de la Roma republicana: mesos de l’any, “consolats”, “repúbliques”, etc. b) Napoleó Bonaparte volgué envoltar la República Francesa d’una sèrie de repúbliques que li fessin de glacis de seguretat. I les “batejà” amb noms de l’antiguitat llatina: República Cisalpina a la Itàlia del nord, després substituïda per la més extensa República d’Itàlia; Confederació Helvètica (encara avui amb les inicials C.H.) a Suïssa; República Germànica a la vall central del Rin; República Bàtava a Holanda; República Belga o Bèlgica, que sembla un nom definitiu. I a França mateix, ressuscita el nom cesarià d’Aquitània, que ja s’havia transformat de segles abans en el nom gascó de Guiena (afrancesat en Guyenne), la forma i el sentit del qual havien estat oblidats. Aquests noms serien coronats amb el d’Imperi, referit al conjunt de França.

6. Les llengües hispàniques En temps de Dioclecià l’Imperi d’Occident fou dividit en prefectures, una de les quals, la de les Gàl·lies, comprenia les diòcesis de Britània, Gàl·lia i Hispània.

Hispània fou dividida en cinc províncies, Gal·lèsia, Tarraconense, Cartaginense, Bètica i Lusitània, a les quals s’afegí més tard la Baleàrica, originàriament adscrita a la diòcesi d’Àfrica. A partir dels segles viii i ix s’inicia un canvi substancial en la nostra història i apareixen les sis llengües o semillengües actuals a les dues antigues províncies del nord: a Gal·lèsia aparegueren el galaicoportuguès i l’asturlleonès, i a la Tarraconense, el cantabrocastellà, el basc, l’aragonès i el català.

Cap a l’any 600 la península és unificada políticament pel regne visigot, amb capital a Toledo, que comprenia a més la Septimània, sector marítim de l’actual Llenguadoc, i el sector africà de l’estret de Gibraltar. En canvi, les Balears pertanyen a l’Imperi Romà d’Orient (que aleshores anava perdent a mans dels visigots la franja sudoriental de la península entre València i l’Algarve), situació insular que es perllongarà fins al segle x.

Durant els segles x i xi, Hispània es divideix lingüísticament en un mínim de –211–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 204-214 Elements de lingüística romànica convenients per als geògrafs catalans

Joan Rebagliato i Font

vuit unitats: les sis esmentades com a actuals i, a més, la mossàrab i les andalusines.

Sis d’aquestes unitats són romàniques: les del nord (llevat del basc) i el mossàrab.

El mossàrab és la llengua que parlaven els cristians que vivien entre els islàmics i els que havien acceptat l’Islam. Aquests mossàrabs predominaven a les terres sotmeses als sarraïns i poblades per ells, que comprenien aproximadament el centre i el sud de la Península, a partir de les valls del Duero i de l’Ebre, a més de les Illes. Cal advertir que hi ha autors que diferencien dues llengües mossàrabs, que correspondrien aproximadament als vessants mediterrani i atlàntic. Ara bé, sigui una llengua o siguin dues, el cas és que els mossàrabs anaren perdent terreny a dins d’al-Àndalus per les conversions a l’Islam, més generalitzades entre les dones perquè la massa d’invasors era composta només d’homes, que es casaven amb cristianes, almenys en les primeres generacions (i no de famílies completes, com havien fet els germànics i els eslaus). I també perquè, en les seves ràtzies cap al Califat o els regnes de taifes, els cristians del nord retornaven de vegades amb corrues de mossàrabs que seguien el pas obert pels expedicionaris.

L’aragonès ocupava l’àrea pirinenca i prepirinenca d’Aragó, que després s’estengué a l’est del Cinca i del Guadalop i per l’interior del País Valencià. En canvi, la depressió de l’Ebre, del Somontano cap al sud s’havia repoblat amb mossàrabs enquadrats per la noblesa aragonesa pirenaica a partir del segle xii i fins al xiv tingué com a llengua d’administració i de cultura un aragonès de cancelleria (en l’elaboració del qual també intervingué Bernat Metge) amb influència castellana, usat també a la Ribera de Navarra i a la Rioja.

Aquí, precisament, al monestir de San Millán de la Cogolla, el rei d’Espanya presidí el 1977 la celebració del mil·lenari de la llengua espanyola. Doncs bé, suposant que s’hagués pogut establir que la data de les Glosas Emilianenses era el 977, el problema de fons és la llengua. Les Glosas són un vocabulari que tradueix al llatí (i algunes al basc) paraules del riojà, que amb l’aragonès formava una modalitat lingüística germana del castellà, però que al segle x hauria pogut reduir el castellà a la condició de dialecte seu –i no a la inversa. Cal advertir que per a Menendez Pidal, mentor científic a l’Acadèmia Espanyola de la Llengua, l’espanyol és la suma del castellà estricte més les dues llengües que n’han esdevingut dialectes germans, és a dir l’aragonès-riojà i l’asturlleonès.

Pensem que celebrar les Glosas com el primer document en llengua espanyola és una astúcia lingüística, perquè els entesos ja sabien que no estaven escrites en llengua castellana estricta.

El castellà, influït pel basc i sorgit entre l’est de Cantàbria i la capçalera de l’Ebre, a partir del segle xiv ja era la llengua predominant a la península, amb centre a Burgos i després a Valladolid. En aquesta època l’asturlleonès, que s’havia parlat al regne de Lleó (d’Astúries a Extremadura) i, a més a Astúries de Santillana (oest de la Cantàbria actual), ja havia cedit al castellà, en la quasi totalitat, les conques espanyoles del Duero, el Tajo i el Guadiana.

El galaicoportuguès començà a dividir-se al segle xii. Mentre el portuguès, amb aportacions mossàrabs de Coïmbra i de Lisboa, s’anava separant, el –212–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 204-214 Elements de lingüística romànica convenients per als geògrafs catalans

Joan Rebagliato i Font

gallec evolucionava més lentament. A més, dues guerres civils perdudes per Galícia dins la Corona de Castella als segles xiv i xv comportaren la substitució de la noblesa autòctona per noblesa castellana, fet que contribuí a la subordinació lingüística: al segle xiv Enric ii de Castella substituí per noblesa castellana la noblesa gallega que l’havia combatut; i el segle xv Isabel i castigà els descendents d’aquesta noblesa que s’havia inclinat per la “Beltraneja” restringint les seves jurisdiccions i suprimint l’autonomia que restava a Galícia. És per aquest motiu que autors actuals consideren que a la segona meitat del segle xv ja es fracturà la unitat lingüística amb el portuguès. Com a llengua comuna havia estat fins aleshores llengua poètica d’Astúries i Lleó, i en part també de Castella.

El centre i el sud de la península, que havia estat mossàrab, esdevingué castellà, llevat del portuguès a ponent, i del català a les Illes Balears i bona part del País Valencià. Finalment, en acabar el segle xv el castellà s’havia començat d’implantar al regne de Granada, a les illes Canàries i al nou món.

7. El català Com que tots coneixem les Normes Ortogràfiques de l’Institut, estudiarem uns punts concrets relacionats amb la història de la llengua poc o gens fixats.

Perquè és freqüent que polítics i periodistes parlin dels mil anys del català, però cal fer-hi distincions cronològiques: I. Cap al segle ix apareixen mots catalans escampats en els textos llatins, i ja abunden en el segle x, però no hi ha una data simbòlica que puguem prendre com a naixença del català documentat (el català parlat havia de ser anterior). Potser el primer text identificable com a català és un jurament de 1031 o 1035, en què un personatge afirma que es presentarà al pòrtic de la catedral de Barcelona i complirà una sèrie de condicions, la més important de les quals és que quan arribi a una llegua de la ciutat abandonarà les armes ofensives i només farà servir les defensives si és atacat. És una fórmula judicial sense cap intenció literària.

II. L’any 1109 es realitzà una traducció del Liber Judiciorum al català, un segle abans que fos traduït al castellà l’allí anomenat Forum Judicum amb el nom de Fuero Juzgo, fet que sembla demostrar la consciència definitiva que el català era una llengua distinta del llatí. Tanmateix, només se’n conserva una pàgina.

III. El primer document literari són les Homilies d’Organyà. La còpia avui conservada, datada a Tortosa el 1203, procedeix d’Organyà. Formen part d’un homiliari traduït del llenguadocià, dins del qual aquesta homilia constitueix una excepció perquè és un original català. Però les traduccions demostren que ja feia un temps que els catalans, ni que fossin del comtat d’Urgell, no entenien l’occità.

IV. El nom català apareix per primer cop en el Liber Maiolichinus, poema escrit per un monjo pisà amb motiu de la conquesta de Mallorca i d’Eivissa que el 1114-15 feren catalans, pisans i altres italians comandats per Ramon –213–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 204-214 Elements de lingüística romànica convenients per als geògrafs catalans

Joan Rebagliato i Font

Berenguer III, “comes Barcinonensis, Catalanicus heros”, segons l’autor. Això vol dir que els catalans ja eren reconeguts com un poble diferenciat que habitava els diversos comtats coneguts en conjunt com a Marca Hispànica.

Contra el que s’admetia anteriorment, la forma i el sentit de les paraules, el lèxic, ha passat a ser determinant en les comparacions entre llengües, com podem veure en comparar mots catalans i castellans derivats del llatí que formen part dels vocabularis basics.

Així, G. Colon oposa els verbs parlar, menjar, bullir, trobar, voler i estimar, cercar, anar, tornar i badallar als castellans hablar, comer, hervir, hallar, querer, buscar, ir, volver i bostezar; i els noms o adjectius taula, bell, cosí i oncle als castellans mesa, hermoso, primo i tío i el pronom res al castellà nada3 per fer veure que procedeixen d’arrels també llatines però diferents. Sembla que se’n pot deduir que l’anomenat llatí hispànic, del qual deriven les altres llengües romàniques de la península, inclòs l’antic mossàrab, s’oposava, des del Baix Imperi Romà, al llatí parlat de la Provença a la Catalunya al nord de l’Ebre, passant per la Septimània. El llatí hispànic era més clàssic i conservador, portat principalment per soldats i funcionaris; el nostre, que ja devia trobar substrats diferents, era propi de navegants i comerciants, en contacte freqüent amb el sud de la Gàl·lia, l’oest d’Itàlia i la província romana d’Àfrica i va ser per aquesta causa que es renovava més el lèxic.

Pel que fa a les diferències estructurals entre el català i el castellà, potser la més visible són els pronoms febles. El català en té més i en fa un ús més sistemàtic que cap altre llengua romànica. Però semblen més decisius els demostratius. Els catalans del Principat (amb Catalunya del Nord) i de les Illes solem fer servir només dos demostratius, aquest i aquell; dos pronoms neutres, això i allò, i dos adverbis de lloc, aquí i allí; al País Valencià, els adverbis són ací i allí, i els neutres açò i allò. Ací i açò són, teòricament, de primera persona, i aquí i això de segona, però el que compta és que per a la primera i la segona se’n fa servir només un. El castellà, en canvi, en fa servir tres: este, ese, aquél, amb els adverbis aquí, ahí, allí; fins i tot té dues parelles de verbs que s’han de fer servir l’un en primera persona i l’altre en segona i tercera: traer i llevar, venir i ir.

Això explica la principal dificultat sintàctica nostra quan parlem en castellà, i la dels castellans quan parlen en català. En castellà no es pot dir “Lo traen a tu casa”; cal dir lo llevan. Tampoc no es pot dir “Vienen a vuestra casa”; cal dir van. En català no hi ha un equivalent del verb traer, però sí que n’hi ha per a venir i ir. I l’ús del verb venir és similar al de la majoria de llengües indoeuropees i oposat al del castellà: en català no es pot dir “Anirem a casa teva”; cal dir “Vindrem a casa teva”. Així doncs la dificultat radica en la segona persona: en català s’associa (en els demostratius i en certs verbs) amb la primera persona, mentre que en castellà s’associa amb la tercera.

3. Als quals es poden afegir els noms dels cereals d’hivern, que són els autèntics i únics que devien conèixer els romans: forment (avui blat, del germànic), ordi, civada i sègol, en front de: trigo, cebada, avena i centeno.

–214–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 215-230 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.46

La serra de Tramuntana de Mallorca.

Paisatge físic i cultural1 Vicenç M. Rosselló i Verger Universitat de València

Resum La serra de Tramuntana abasta 1.041 km2 repartits en divuit municipis, més d’un quart de la superfície de Mallorca. Coincideix amb la part més accidentada constituïda per encavalcaments de làmines imbricades dissimètriques on les arestes juràssiques superen sovint els 1.000 m d’altitud. El rocam calcari justifica una abundosa varietat de formes càrstiques i condiciona una circulació hídrica peculiar. La vegetació de muntanya comprèn la majoria dels nombrosos endemismes baleàrics.

De la trilogia mediterrània, anticipada per V. Mut (segle xvii), l’olivera fou la que s’adaptà a la Serra i les grans possessions n’assumiren l’aprofitament cabdal. El comerç de l’oli, molt actiu fins al segle xix, n’era la base econòmica. L’aspecte estratègic de la Serra es concreta en els castells roquers i en un episodi de 1594 en què es planificà la deportació dels habitants no útils per a la defensa. El recer espiritual ha sostingut diversos centres com el santuari de Lluc. S’analitzen dos grans pobles litorals i altres tres que resulten de la integració de nuclis diversos.

Paraules clau: Mallorca, muntanya, oleïcultura, poblament, defensa.

Resumen: La sierra de Tramuntana de Mallorca. Paisaje físico y cultural La sierra de Tramuntana abarca 1.041 km2 distribuidos en dieciocho municipios, más de un cuarto de la superficie de la isla. Es la parte más accidentada debido a los cabalgamientos de láminas imbricadas disimétricas cuyas aristas jurásicas exceden a menudo los 1.000 m de altitud. El roquedo calizo explica una rica variedad de formas cársticas y 1. El professor Vicenç M. Rosselló va impartir la seva conferència a la Societat Catalana de Geografia l’1 d’octubre de 2013, en ocasió d’una projectada excursió a la Serra de Tramuntana, organitzada pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma.

–215–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

condiciona una peculiar circulación hídrica. La vegetación de montaña engloba la mayoría de los numerosos endemismos baleáricos.

De la trilogía mediterránea, anticipada por V. Mut (siglo xvii), el olivo se adaptó a la sierra, asumiendo las grandes possessions su aprovechamiento fundamental. El comercio aceitero, muy activo hasta el siglo xix, era la base económica de los predios. El aspecto estratégico de la sierra se concreta en los castillos roqueros y en un episodio de 1594 con un proyecto de deportación de los habitantes “inútiles” a refugios montañeros. El recogimiento espiritual ha promovido varios centros como el santuario de Lluc. Se analizan dos poblaciones litorales y tres pueblos resultantes de la integración de núcleos diversos.

Palabras clave: Mallorca, montaña, oleicultura, poblamiento, defensa.

Abstract: The Serra de Tramuntana of Mallorca. Physical and human landscape The Serra de Tramuntana covers 1,041 km2 distributed in eighteen municipalities, more than a quarter of the surface of the island. It is the most rugged part of the island due to the asymmetric thrust faults whose edges from the Jurassic frequently exceed the 1,000 m of altitude. The limestone formation explains a rich variety of karst forms and conditions a peculiar water circulation. Most of the numerous endemic plants of the Balearic islands are concentrated in this mountainous region.

The olive tree, one of the productions of the Mediterranean trilogy, anticipated by V. Mut (xvii century), is the best adapted to the sierra, in large properties. The oil trade, very active until the nineteenth century, was the economic base of the farms. The strategic aspect of the sierra is made concrete in the castles rockers and on an episode of 1594 with a draft of deportation of people from the “useless” to shelters mountaineers. The spiritual isolation of the mountain has promoted several sites as the shrine of Lluc. In this paper two coastal villages are analyzed together with three other villages resulting from the aggregation of different smaller nucleus.

Keywords: Mallorca, mountain, olive growing, population, defense.

***

El nom i l’abast A Mallorca no hi ha comarques. Allò que es maneja són els decimonònics partits judicials (Muntanya, capital Inca; Migjorn, capital Palma i Llevant, capital Manacor) o una dualitat més realista de Ciutat/Part Forana que cou més als polítics. Un servidor de vostès, l’any 1964, va dividir l’illa en cinc contrades fisiogràfiques per justificar-se l’objecte de la tesi doctoral, el Migjorn.

Hi havia Muntanya i Raiguer,2 invenció o resurrecció que va fer fortuna i no pels meus mèrits.

2. Podríem discutir si cal escriure Reguer –fossilitzat en un marquesat–, Raïguer, més apropat a l’ètim RadiCaRiuM, o Raiguer que, de més a més, ja s’usa al vocabulari geomorfològic en el sentit de ‘peudemont’ o ‘glacis’ (Termcat). A hores d’ara hi ha una Mancomunitat del Raiguer (1981).

–216–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

El ŷuz’ al-ŷibāl dels andalusins no abastava més que la quinta essència de ‘les muntanyes’, aproximadament el terme actual d’Escorca. Els altres aŷzā s’anomenaven amb el topònim de llur cap: Bunyula, Muço, Sulyar, Isburlas.

La divisió medieval en Muntanya, Pla i Marina esdevingué sovint una simplificació entre Muntanya i Pla, tot arrasant les serres de Llevant i les Centrals.

Crec que la personalitat de la Serra, però, ha conferit al seu paisatge una categoria específica per contrast, que ningú discuteix. Un retaule del nostre petit món que sol ser vist amb els ulls mitificadors d’un ciutadà, com el poeta Joan Alcover.3 Els divuit termes municipals en què es reparteix la Serra són d’extensió i poblament molt desiguals. Històricament no depassaven la mitja dotzena, però les segregacions encara es produïren el segle xx. La superfície, en xifres, totalitza 1.041 km2, un 28,6 % de l’illa.

El paisatge físic Estructura i formes L’enèrgic relleu de la Serra mostra catorze o quinze cims que superen els 1.000 m d’altitud: puig Major d’en Torrella (1.443), puig Major de Maçanella (1.348), Tomir (1.102), l’Ofra (1.090), etc. El bastiment tectònic inclou terrenys diversos des del permotrias al miocè, però s’hi imposen les calcàries i dolomies mesozoiques, sobretot juràssiques, responsables de bona part de les arestes prominents. El gran geòleg Paul Fallot va convertir La Sierra de Majorque (títol de la seva tesi doctoral, 1922) en el paradigma científic dels relleus alpins en postular tres sèries tectòniques de plecs encavalcats sobre un basament guixós que n’afavorí el corriment. La sèrie II agombola les majors altàries i, com les altres, mostra una forta dissimetria, responsable de l’aspecte d’onades pètries que tenen els plecs imbricats amb cabussament vers SE. Tot plegat entraria dins el Prebètic intern del qual el promontori balear participa.

Depassat el model tectònic gravitacional dels anys 1970’, els autors moderns reprenen l’esquema de Fallot, subdividint les làmines imbricades i plegades en cinc unitats, apilades i encavalcades “a collibè” vers el NW, amb una contracció de prop de 20 km entre una i l’altra.

Una sèrie de valls longitudinals (Calvià-Valldurgent, Orient, el pla de Cúber, 3. “Qui me duu l’estrofa plena de perfums, abella brunzenta de la soledat?

Quan de ma finestra, a encesa de llums, estenc la mirada per damunt Ciutat i l’ànima mia s’enfonsa, llunyana, dins la serra immensa que l’illa travessa, que l’illa defensa de la tramuntana…” (La Serra, 1905)

–217–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

Figura 1. Rillenkarren. Es Camell de Lluc és un exemple molt visitat de l’esquetjar, rellar o rascler, forma de dissolució que afecta les calcàries mesozoiques de la Serra.

Fotografia de Joan J. Fornós

la vall d’en Marc...) separen les crestes dominants i sovint inclouen pòlies i dolines. En canvi, els cursos fluvials han hagut de tallar-se el camí transversal (sa Riera, la vall d’Esporles-Canet, la depressió de Sóller, s’Estorell, el gran canyó del torrent de Pareis).

No podrien faltar un mots per al carst desenvolupat intensament i extensa sobre el rocam carbonatat mesozoic predominant, especialment el juràssic.

Sobre i davall terra, els fenòmens es compten per centenars... Tal volta el lapiaz és la forma exocàrstica més conspícua: allà en diuen esquetjar, rellar o rascler; en llenguatge internacional, Rillenkarren (fig. 1). Gosaria afirmar que la Serra n’és el paradís. No manquen considerables pòlies (coma de Son Torrella) i dolines (clot de Mortitx, p.e.) i respectables canyons com el clàssic torrent de Pareis. Quant a l’endocarst, els avencs de dissolució atenyen gran categoria: el del puig Caragoler fa 318 m de fondària, la cova de sa Campana, 304 i l’avenc d’Escorca, 139. Encara hauríem de fer esment dels avencs nivals com el del cim del puig de Maçanella. De les múltiples coves de zona vadosa (no saturada), n’hi ha de notables com la d’esfondrament de Son Pou.4 4. Només al terme d’Escorca, el catàleg de coves i avencs enumera 220 ítems.

–218–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

Un castell d’aigua L’ombra de la serralada arrecera l’illa dels vents de component nord i justifica —en contrast amb Menorca— la famosa calma. A la Serra cal remarcar les pluges en situacions del sud-est i de ponent amb fronts càlids i freds, i sobretot les del nord-oest amb intensos aiguats de front fred i ratxes de mestral.

La situació del nord-est, en canvi, afavoreix la contrada de Pollença on no falten les precipitacions estivals. El mesoclima propi de la serra de pluges anuals superiors als 600 mm i que a diversos indrets arriben als 1.400 mm de mitjana anual, en fan la reserva d’aigua per a tota Mallorca. Les temperatures mitjanes són 4 o 5 graus més baixes que al Raiguer o al Pla, però la gradació altitudinal, com també la dissimetria, s’accentua pel que fa a les precipitacions.

L’efecte pantalla i la topografia local poden explicar xifres com els 1.500 mm anuals de Mortitx. La freqüència de la precipitació sòlida —més accentuada antany— justifica la proliferació de “cases de neu” a devers 950 m d’altitud.

La xarxa hidrogràfica mallorquina és modesta pel caràcter esquifit de les conques i perquè el rocam carbonatat omnipresent prima la circulació hipogea.

A hores d’ara només s’observa una circulació efímera o espasmòdica, condicionada a tandes pluvioses de més de 60 mm, però no podem oblidar que la sobreexplotació dels aqüífers ha fet davallar molt el freàtic, ni que les revingudes —algun cop, tràgiques— es presenten amb recurrències probables de 50 o 75 anys.

Fent un repàs centrífug i dextrògir, comencem reparant en els curts torrents de la conca d’Andratx (de Santa Ponça i Son Vic) i els igualment breus —però ben rostos— de la Costa Brava (de Sóller i de Pareis). A la conca de Pollença només cal esmentar el torrent de Sant [Son] Jordi, col·lector de la vall d’en Marc, mentre que a la d’Alcúdia n’hi aflueixen dos dels més importants de l’illa que tenen la capçalera a la Serra: el de Muro rep els afluents serrans de Solleric, Almedrà i Inca; el de Sant Miquel es nodreix dels ramals de Maçanella, Comafreda i Maçana. La conca de Ciutat, finalment, conté el torrent Gros (Esporles-Orient), el de Bàrbara i sa Riera que naix a Puigpunyent.

Les deus més cabaloses òbviament provenen de la Serra. Em cenyiré a recordar la font de la Vila que assortí durant segles la capital; les fonts de s’Olla i des Verger a Sóller i l’espectacular fenomen de les fonts Ufanes de Gabellí (fig.

2) que no son altra cosa que una gran ressurgència vauclusiana, no lluny de les coves de Campanet.

Els únics embassaments mallorquins d’una certa importància han aprofitat les condicions geomòrfiques i la pluviositat de la Serra. El gorg Blau era un petit estany natural que l’any 1906 fou condicionat per a moure una modestíssima central hidroelèctrica. Un poc més amunt, el 1971 en terrenys d’Almalluig, es construïa l’embassament per assortir la capital i, l’any següent, el de Cúber s’hi afegí. Les coronacions respectives es troben a 613 i 750 m d’altitud i la capacitat total del sistema no depassa els 11 hm3.

–219–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

Figura 2. Les fonts Ufanes. Ressurgència vauclusiana espectacular que brolla al cap d’uns vuit o deu dies després de pluges intenses prop de Campanet.

Fotografia d’Antonio Rodríguez Perea

La “zona baleàrica” dels geobotànics Sense abdicar de l’aclaparadora personalitat mediterrània (Bolòs, 1996) modulada pel clima d’estius eixuts, maldaré per resumir el perfil fisionòmic del paisatge vegetal. Les illes petites solen ser pobres en quantitat d’espècies, però l’evolució diferenciada o la funció de recer compensen llur interès amb el contrapès dels endemismes. L’aïllament esdevingut entre pliocè i plistocè va interrompre la colonització natural des del promontori bètic —als botànics els agrada més diànic. A partir del II mil·lenni aC, homes i ramats contribuïren a l’empobriment: un dels darrers episodis més lamentables va ser la implantació del radar militar, a final dels 1960’, al cim del puig Major d’en Torrella que va comportar la destrucció de la comunitat més singular de la Serra (Sáez i Vicens, 1997).

Els cims que depassen els 1.100 m s.n.m. són el domini del Teucrietum subspinosi, caracteritzat per la gatova i pel més específic eixorba-rates (Teucrium subspinosum) i altres matolls en coixinet (de monja!). Es tracta de la que anomenà Knoche “zona baleàrica”, configurada pels endemismes del lapiaz, les pedrisses (o rossegueres) i els cingles. Bona part dels quatre centenars d’espècies endèmiques s’hi acantonen; la majoria són pirinenques i altres, supervivents com les del grup tirrènic prequaternari, refugiat als penyals calcaris. L’espècie –220–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

més representativa de les pedrisses és l’herba pudenta (Pastinaca lucida), però la més estesa fisionòmicament és el càrritx (Ampelodesmos mauritanica). Per baix d’aquest nivell culminal, com es diu ara, resten vestigis de caducifolis com el rotaboc (Acer opalus), teixos —hi ha un puig des Teix— i boixos, al límit superior dels alzinars.

El Quercetum ilicis galloprovinciale ocupa un estatge comprès entre els 800 i 1.200 m d’altitud. Més concret en Quercion ilicis que, segons Knoche (1921) “era la vocació de les Balears”, el podem identificar amb l’alzinar. La Serra agombola els més bells alzinars de l’illa, sobretot al vessant de mestral des dels 300 o 400 m d’altitud i per la banda de Pollença, gairebé a nivell de la mar.

Fet i fet, el límit n’és la isohieta dels 600 mm. Molts de pinars i garrigues són el resultat de la degradació de l’alzinar climàcic on han participat no sols els homes —pastura i carboneria— sinó també l’oscil·lació climàtica.

El paisatge cultural Vicenç Mut, astrònom i cartògraf del segle xvii, va encapçalar un volum de la seva història de Mallorca (fig. 3) amb un mapa simbòlic tripartit: blat, vinya i oliveres, estrafent una cita bíblica: “A fructu frumenti, vini et olei, quasi Palma exaltata sum”. Marina cerealícola, Pla vitícola i Muntanya oleícola. Exactament, la “trilogia mediterrània”, inventada pels geògrafs humans francòfons.

Les possessions i l’olivar La muntanya és aspra. Els espais de sòl aprofitable hi són escassos i sovint construïts. L’home lluita no només contra l’erosió, sinó per conquistar terres, de vegades marginals, econòmicament marginals. En una illa la fam de terra s’exacerba i el treball és infravalorat en èpoques de recessió. Una rota era un recurs —precari— contra la fam. L’amarjament —milers de quilòmetres de paret seca, transformant en escalonades pendissos incultivables— rendibilitzaren espais boscats amb una inversió enorme de mà d’obra, arribant a conrear el 52 % de la Serra. Tanmateix la Serra ha tingut secularment una tendència a la gran propietat, relativa com totes les magnituds econòmiques a escala insular.

La possessió, denominació successora de l’alqueria, el rafal o el mas, es consolida el segle xvi com a unitat cadastral i sistema d’explotació caracteritzada per l’exigència de mà d’obra externa, els missatges. El mot —un llatinisme— el degueren introduir a les escriptures i als cadastres o estims els juristes “bolonyesos” o els humanistes de la cúria reial, renaixentistes tardans. Moltes, però no totes, les possessions són designades amb la partícula son, so na [ço d’en, ço de na] seguida d’un cognom o malnom. Un tret idiosincràtic que les caracteritza als ulls del poble que hi associa casals d’una certa prestància.

A Muntanya no eren excepcionals possessions de més de 500 ha en mans –221–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

Figura 3. El mapa de Vicenç Mut. Com a capçalera de la seva Historia de Mallorca (1659), aquest gravat (amb el SW a dalt) juga amb la cita bíblica “A fructu frumenti, vini et olei” per identificar el Migjorn cerealista, el Pla vitícola i la Serra olivarera.

Institut Cartogràfic de Catalunya

d’aristòcrates ciutadans encara durant el segle xx. Aquesta extensió incloïa boscos i garrigues en terrenys accidentats on el sòl conreat era fruit de l’amarjament. Grimalt i Blázquez (1998) en calcularen 167 km2 (un 10 % de la superfície de la Serra), repartits entre la part del sud-est en claps a Calvià, Andratx i Puigpunyent; a la part central, a Esporles, Bunyola, Alaró i Escorca; i a l’extrem nord-oriental, a Pollença. La façana marítima encara mostra les imponents graderies d’Estellencs, Banyalbufar, Valldemossa i Sóller. No oblidem, però, que marge i marginal tenen la mateixa etimologia i que el manteniment de les marjades és una tasca ímproba i cara.

–222–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

La funcionalitat de “ses cases” de possessió implica l’habitatge de la família dels pagesos, amos o masovers (parcers, amitgers o majorals) i dels missatges assalariats. Molt sovint se’n reservava una part per als senyors absentistes. Les possessions de muntanya (Alfàbia, Almedrà, Biniatzar, Colonya, Honor, Pastoritx...) comptaven amb solemnes tafones (almàsseres o molins d’oli) com a adjunt indispensable. L’emplaçament dels casals triava indrets rocosos i eminents a fi de no malversar redols cultivables, trobar bons fonaments, afavorir la vigilància sense menystenir la bellesa del paisatge i els avantatges climàtics.

La fabulosa disposició de Son Fortesa frueix de l’esplèndida vista, activa i passiva (fig. 4). Una font (Galatzó, sa Granja, Raixa, p.e.) podia ser decisiva al siti escollit, però les cisternes omplertes d’aigua de pluja —de gran predicament entre els illencs— fornien la reserva necessària: no solen mancar mai.

La tipologia dels edificis de les possessions és mala d’esquematitzar ara i aquí, ja que abasta des del gòtic al neoclàssic i ofereix models diversos entre la casa en bloc d’un o dos aiguavessos —res a veure amb el mas català— i l’edifici construït entorn d’una clastra que va triomfar a partir del segle xvii, en el barroc tardà i un neoclassicisme italianitzant. La llista podria ser llarga (més de mig centenar a la Serra): Son Pacs i Pastoritx (Valldemossa), Son Dameto (Esporles), Comasema (Bunyola), Solleric (Alaró), Son Torrella5 (Santa Maria), etc.

Els jardins s’implicaven en el lleure dels propietaris, com van observar els Byne en el seu magnífic llibre Majorcan Houses and Gardens (1928). A Bunyola són notables els jardins d’Alfàbia i Raixa,6 a Esporles, sa Granja dels monjos de la Real i després dels Fortuny, amb el celebrat brollador, el jardí-hort romàntic de Son Vic de Superna a Puigpunyent, el de Gabellí Gran a Campanet; Galatzó (Calvià) disposava d’un jardí més aviat utilitari...

L’explotació ramadera va constituir, d’antuvi, un dels primers aprofitaments de Muntanya, basat en una petita transhumància en què el bestiar es desplaçava per carrerades anomenades “camins de Muntanya”, fitats d’aljubs, abeuradors i sestadors: la possessió de Maçanella, p.e., enllaçava amb sa Vall (de Santanyí); la des Teix, amb sa Torre d’en Vilallonga (Llucmajor). Tanmateix, les grans hisendes resultants de la “despossessió pagesa” del segle xvi, a mans dels nobles i/o mercaders, relegaren la ramaderia a un segon rengle i optaren per l’olivar, el 80 % del qual era a Muntanya i l’11 % al Raiguer (Jover i Morey, 2003). L’oli obtingut no era de gaire qualitat i es dedicava, sobretot, a fabricar sabó. Així i tot, aquest producte arribà a ser la principal riquesa mercadera de Mallorca entre els segles xviii i xix (Bisson, 1977), cosa que entengué l’aristocràcia i la burgesia consagrant el dogma agronòmic de l’olivera com a arbre de muntanya. Efectivament, mai no es trobava a menys de 300 m d’altitud i grimpava fins als 1.200.

Tant era el pes econòmic de l’olivar que la fiscalitat mallorquina va esdevenir considerablement castigada per una errada d’un zero —a la dreta!— el 5. Construïda pels Cotoners, grans mestres de l’orde de Malta, 1670.

6. Dels comtes de Montenegro i acabada pel cardenal Despuig.

–223–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

Figura 4. Son Fortesa. Dos dibuixos d’Arthur Byne (1928) d’una interessant possessió de Puigpunyent, voltada de marjades i d’una esplèndida vista activa i passiva.

Majorcan Houses and Gardens

segle xviii: dos milions d’arroves d’oli (251.200 hl), en comptes de 200.000 d’imposable. Ja fa temps que ens extorqueixen! Casimir Urech hi va dedicar un valuós treball estadístic (1869) per demostrar la gran badada.

El febrosenc episodi oleícola, quan fins i tot s’empeltaven els ullastres salvatges7 i el comerç de l’oli superava de molt una modesta activitat hortofrutícola, va 7. Recordem l’aliança Oleo-ceratonion dels geobotànics.

–224–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

Figura 5. El castell d’Alaró. Entrada mancabar fa temps. El manteniment actual d’un dels castells “roquers”, d’arrel de les marjades, la impossible mecaalmenys bizantina, si no romana. Ha nització de la collita, els camins difícils funcionat de refugi de diversos resistents. expliquen el freqüent retorn de la vegetació espontània a molts antics olivars. Resten les oliveres “mil·lenàries” per als turistes badocs.

Dues pinzellades seran suficients per remarcar uns aspectes que no tenen res d’agraris: la muntanya mallorquina ha servit d’aixopluc, més d’una vegada, per als resistents i per als contemplatius.

Dels tres “castells roquers” de probable arrel romana o bizantina i, sens dubFotografia V.M.R. te, preislàmica, el d’Alaró és anomenat per Ibn ‘Amīra (1260 ca) “el castell dels rūm”, els cristians que hi resistiren vuit anys i cinc mesos després de la invasió andalusina. Encimbellat dalt d’un penyal a 822 m snm del centre de la Serra, també s’hi concentraren fins al 1343, els partidaris del regne privatiu de Mallorca. Encara conserva elements ben notables (fig. 5).

El ḥiṣn Bulānsa o castell del Rei fou, en canvi, el refugi del “cadí de les muntanyes” fins al 1231, gràcies als auxilis que hi arribaven per mar des de Menorca. Suportat pels espadats triàsics de Cornavaques, a 492 m snm, és tan inaccessible des de mar com des de terra.8 Va servir de talaia litoral i també d’amagatall, el 1243, dels darrers insubmisos a Pere el Cerimoniós.

L’any 1594 va arribar al virrei de Mallorca un avís del seu col·lega de Sicília sobre l’amenaça d’una nombrosa armada turquesca. La màquina administrativa del rei cristianíssim Felip II, obsedit pel risc piràtic que havia afectat el nostre litoral més d’un cop, es va posar en marxa. A l’Arxiu de Simancas es conserva l’expedient i un mapa —més aviat un croquis “mental” (fig. 6)— de la Serra a una escala aproximada d’1/60.000. Hom pretenia encabir en uns quants forts de la muntanya 70.000 persones, és a dir, “toda la gente inútil” (dones, infants i homes de més de seixanta anys) en un o diversos reductes els passos o accessos dels quals havien de defensar 256 homes armats (Rosselló, en premsa).

El document era el resultat d’un reconeixement oficial de la Serra elaborat pels cavallers Ramon Cós i Joanot Desbrull i l’entès Antoni Verger, “sculptor per art d’àngulos”, o sigui, topògraf. A la traça o mapa, hi posava tres reductes més defensables: 1) el fort de Lluc, entre els puigs Tomir, Caragoler, Roig i de Maçanella, amb les corresponents valls longitudinals; 2) el de Cúber, Almalluig. l’Ofra i Tossals Verds; 3) el puig des Teix, despenjat, més a llebeig. 4) Un espai supletori, més mal de controlar, era la vall d’Orient. La rosa dels vents de 8. I ara, encara més, per haver estat inclòs dins la possessió de Ternelles de la família March.

–225–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

la carta se centrava a Nostra Senyora de Lluc que no va permetre que es materialitzés la desaforada deportació.

Les tres ermitanes que, el 1362, s’establiren al puig de Can Sales de Pollença —a l’extrem nord-oriental de la Serra— foren el nucli originari del monestir del Puig de Maria. Aquestes monges agustines, el 1577, obeint no gaire convençudes la disposició del concili de Trento, es traslladaren al puig del Sitjar, intramurs de la Ciutat de Mallorca. Altrament, les monges franciscanes, establertes el 1515 a l’Olivar (Esporles) varen abandonar més aviat el seu convent del qual ara resta una part: s’Esgleieta. El 1549 bastiren un nou convent a la vila d’Amunt a l’indret que ara és el Mercat de l’Olivar a l’espai del convent enderrocat el 1837, després de la desamortització eclesiàstica.

Al terme d’Escorca, el cor de la Serra, a 525 m d’altitud, en un alzinar que es deia Lucus, tal volta ‘bosc sagrat’, va nàixer, el segle xiii —quan s’evoca la mítica trobada d’una imatge que no pot ser l’actual— un santuari dedicat a la Mare de Déu. Els camins de bast islàmics d’Inca a Pollença i Sóller s’hi encreuaven. Poc a poc, durant el segle següent, començava a congriar-se un Montserrat illenc que va arribar a usurpar el paper parroquial a l’esglesiola primitiva de Sant Pere d’Escorca, construïda el 1239.

El 1456, es va constituir un col·legi de cinc preveres, germen del santuari i de l’escolania (1536) quan la confraria de Nostra Dona de Lluc ja s’havia estès a la majoria de viles, concitant un assidu pelegrinatge. Com el seu model, Lluc tingué el seu “llibre de miracles (segle xvii) i el seu registre de presentalles que responien a un acolliment i una freqüentació creixents.9 El bisbe P. J. Campins, el 1884, coronà la imatge de la Mare de Déu de Lluc i lliurà a la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors la custòdia del santuari que, el segle xx, esdevingué el centre de l’espiritualitat cristiana de la diòcesi. Un geògraf dels anys 1970 “descobria” una anomalia demogràfica en un municipi extravagant que ni tan sols tenia nucli urbanitzat: desconeixia la proporció de religiosos i religioses en uns moments d’auge del santuari.10 Malgrat la descristianització, Lluc segueix essent un atractiu cultural —museu, centre d’interpretació de la natura (Ca s’Amitger), iniciativa cívica—, ajudat per un entorn natural incomparable.

Els pobles Repassarem cinc assentaments que poden servir de mostra de com s’ha focalitzat l’hàbitat humà, condicionat per l’aprofitament del sòl, l’entrellat viari i la càrrega cultural.

9. Són d’aquesta època els interessants Porxets de la plaça dels Pelegrins, que venien a ser la posada dominical dels estadants de les possessions de la contornada.

10. Un 60 % de poblament dispers i un 44 % de sector terciari.

–226–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

Figura 6. Un mapa del 1594. L’amenaça turca va obligar les autoritats de la monarquia hispànica a preveure una possible “deportació” de la població no militar a les muntanyes. N’Antoni Verger aixecà aquest mapa dels possibles refugis i llur defensa, després d’un acurat reconeixement.

Archivo Nacional de Simancas, MPD.07.136.

–227–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

Sóller És el poble més urbanitzat i de personalitat més accentuada i el més influent en la propietat fundiària del conjunt de la Serra, llevat de Ciutat. Nascut a la vora oriental del torrent Major i tal volta protegit per un rònec recinte i l’església parroquial fortificada, el segle xvii, ja tenia tres ponts que comunicaven la vila deçà i la vila dellà, cosa que va permetre l’expansió cap al barri del Convent, un segle després. L’habilitació del port (1744),11 especialitzat en l’exportació de la taronja, fou el senyal de l’auge de la vila. Els comerciants sollerics de fruits et primeurs s’expandiren per l’Europa occidental i, de tornada, alçaren cases sumptuoses, netes i modernistes. La ciutat es desenvolupà en estrella al llarg dels camins i l’Horta. El 1912, el ferrocarril va foradar la Serra i va enllaçar amb un tramvia el Port que ara —com l’Horta, d’aigua abundant— ha estat víctima del turisme. En el canvi de segle, un altre túnel va evitar les voltes de la vella carretera des Coll.

Pollença Aquesta vila senyoreja un racó extrem de la Serra on la incomunicació endèmica comportà, no sols un clar conservatisme antropològic, sinó també una diferenciada modalitat lingüística. Es tracta d’un altre nucli andalusí —malgrat el topònim llatí traslladat— que no tenia ni un carrer dret, el segle xviii, excepte els afegits del sud-est i els apèndixs dels dos barris conventuals. Des dels inicis de la conquesta fou una senyoria dels templers i, després, dels hospitalers.

El convent de Sant Domingo — eixample meridional— és del final Figura 7. Puigpunyent. A recer del puig de Galatzó que li dóna nom, aquesta vila del segle xvi i el de Monti-sion (jeencara mostra el seu aspecte dual amb dos suïtes) s’implanta al nord, a nuclis “vigilats” des del turó de Son Nét: la l’arrencada de l’espectacular escalinavila (amb l’església, l’ajuntament i alguna ta del Calvari, a les acaballes del segle casa) i Son Bru (poble caminer). xvii. El creixement contemporani s’aprofita del pla gràcies a una tradició turística selecta que va sorgir quan l’Horta es poblava d’artistes, burgesos i aristòcrates a partir dels anys 1930’.

Tres pobles compostos Acabarem amb tres casos de pobles desenvolupats en àmbit muntanyenc a 11. Abans era prou actiu en el cabotatge insular.

–228–

Mapa topogràfic de SITIBSA.

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

partir d’alqueries o llogarets andalusins ja consignats al Repartiment del segle xiii. esporles és un clar exemple de sinecisme al llarg del torrent de Sant Pere —que prové de la part septentrional del terme— i del camí que va de s’Esgleieta a Estellencs. El terme pertanyia a la senyoria dels cistercencs de la Real que en conservaren la Granja i, el 1858, tota la seva extensió de 35,27 km2 es distribuïa només en 140 parcel·les, cosa que explica la indigència de la majoria d’esporlerins. A principi de segle passat, el poble comptava amb tres o quatre nuclis individuals: Vilavella, al nord a l’“interfluvi” dels torrents de Son Simonet i de sa Granja; sa Vileta, vora l’església nova (1904), a la dreta del torrent de Sant Pere; Vilanova a l’extrem sud, i encara, es Balladors, a la part de llevant, un eixample connectat amb un cert auge “industrial” de les mantes o flassades.

El segle xviii, només hi havia 12 cases al camí de Banyalbufar (d’on depenia eclesiàsticament, el segle xix) i 79 al carrer meridià (Berard, 1789).

Puigpunyent (fig. 7) manté encara la dualitat d’un poble vigilat des de Son Nét, entre la Vila, separada per un tram de 950 m de Son Bru. La primera només abasta l’església, la rectoria immediata i una altra casa. La resta, dispersa a final del Set-cents, s’ha anat agrupant a Son Bru en un dispositiu caminer a la carretera que duu a Esporles.

A Alaró encara vigeix la dualitat entre los d’Amunt i los d’Avall. L’alqueria Oloron fou el nucli dels primers, en un Roquissar que serví per assentar la primera església, quan Jaume II (1300) maldava per concentrar els llogarets; hom comença a parlar de vila en aquest moment. La pobla antiga queda separada pels terrenys de Son Danús de la pobla major o d’avall, al sud-est. Amb el temps aniria davallant fins a les Cases Noves, ja disposades en una trama ortogonal.

Bibliografia BäR, Werner-F. (1989). “Atlas Internacional del Karst. Hoja 5: Lluc/Sierra Norte (Mallorca)”.

Endins, núm. 14-15, p. 27-42.

Bisson, Jean (1977). La terre et l’homme aux îles Baléares. Aix-en-Provence: Édisud, 415 p.

BLázquez, Macià; Ramon díaz; Onofre RuLLan [ed.] (1998) La Serra de Tramuntana, natura i cultura. Mallorca: Ed. Moll, 234 p.

Byne, Arthur; Mildred staPLey (1928). Majorcan Houses and Gardens. New york: W. Helburn.

XVII + 188 p. [Reeditat el 1930 i traduït el 1982].

FaLLot, Paul (1922). Étude gèologique de la Sierra de Majorque. París: Ch. Béranger, 480 p. gRàCia, Francesc et al. [ed.] (2011). “El carst patrimoni natural de les Illes Balears”. Endins, núm. 35, 368 p. gRiMaLt, Miquel (1992). Geografia del risc a Mallorca. Les inundacions. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 359 p. gRiMaLt, Miquel; Macià BLázquez (1998). “Marjament de cultius”, dins: M. BLázquez et al. [ed.]. La Serra de Tramuntana, natura i cultura. Mallorca: Ed. Moll, p. 163-168. joveR, Gabriel; Antònia MoRey (2003). “Les possessions de Mallorca”, dins: Rosa Congost, Gabriel joveR; Giuliana BiagioLi [ed.] L’organització del treball a l’Europa mediterrània.

Masos, possessions, poderi. Girona: CCG edicions, p. 127-238.

–229–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 215-230 La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Vicenç M. Rosselló i Verger

MoRey, Antònia; Gabriel joveR [ed.] (2012). Les possessions mallorquines. Passat i present.

Mallorca: Govern de les Illes Balears, 596 p.

RosseLLó BoRdoy, Guillem (2007). El Islam en las Islas Baleares. Mallorca musulmana. Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 493 p.

RosseLLó veRgeR, vicenç M. (2012). “La possessió, articuladora de l’espai rural. Imatge i realitat d’un sistema d’explotació esvaït”, dins: Antònia MoRey; Gabriel joveR [ed.]. Les possessions mallorquines. Passat i present. Mallorca: Govern de les Illes Balears, p. 19-46.

RosseLLó i veRgeR, Vicenç M.; Francesca RotgeR (2011). Agrimensors i plànols parcel·laris a les Illes Balears (1857-1862). Palma: Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, 256 p. sáez, Llorenç; Josep viCens (1997). Plantes vasculars del quadrat UTM 31S DE80. Puig Major (Mallorca). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 75 p. uReCh, Casimiro (1869). Estudios sobre la riqueza territorial de las Islas Baleares dedicados á las Córtes constitutyentes. Palma: Felip Guasp, 583 p.

–230–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 231-241 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.47

Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia1 Dina Vaiou Universitat Tècnica Nacional d’Atenes Departament de Planificació Urbana i Regional

Resum La crisi que afecta Grècia sovint s’explica només amb xifres i dades macroeconòmiques.

En aquest assaig es presenten altres temes que queden amagats al voltant de l’atur, la pobresa i l’auge dels neonazis. Amb aquestes reflexions s’explica com la situació de les dones a Grècia mostra una fotografia de situacions que es creien superades: el retorn de les dones a la llar, el manteniment i agreujament de models masculins cada cop més masclistes i el menyspreu a les reivindicacions feministes.

Paraules clau: Grècia, crisi econòmica, geografia del gènere.

Resumen: Crisis y desigualdad en Grecia: situando a las mujeres en la fotografía La crisis que afecta a Grecia se explica a menudo sólo con cifras y datos macroeconómicos. En este ensayo se presentan otros temas que quedan escondidos alrededor del paro, la pobreza y el auge de los neonazis. Con estas reflexiones se explica como la situación de las mujeres en Grecia muestra una fotografía de situaciones que se creían superadas: el retorno de las mujeres al hogar, el mantenimiento y agravamiento de modelos masculinos cada vez más machistas y el menosprecio a las reivindicaciones feministas.

Palabras clave: Grecia, crisis económica, geografía del género.

1. La professora Dina Vaiou impartí la seva conferència a la Societat Catalana de Geografia el 18 d’abril de 2013.

La traducció del text original en anglès l’ha fet Enric Mendizàbal. Cal agrair els comentaris que Anna Ortiz ha realitzat per millorar-la.

–231–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 231-241 Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia

Dina Vaiou

Summary: Crisis and inequalities in Greece: putting women in the picture The crisis in Greece is often explained only by macroeconomic data. This paper shows other issues which are hidden around unemployment, poverty and the rise of neo-nazis.

With these reflections I explain how the situation of women in Greece shows a picture of situations that were considered outdated: the return of women at home, maintenance and aggravation of male chauvinistic models and contempt for feminist demands.

Keywords: Greece, economic crisis, geography of gender

*** Com potser ja se sap, des de maig de 2010 Grècia implementa mesures d’austeritat, seguint les clàusules dels diversos rescats promoguts pel Fons Monetari Internacional (FMI), la Unió Europea (UE) i el Banc Central Europeu (BCE), amb l’objectiu de restablir la competitivitat de l’economia. Amb tres anys de crisi és més que evident, fins i tot per a qui no és expert, que la recurrència de memoràndums i lleis d’implementació no són les eines adequades per tractar la crisi (vegeu, entre molts d’altres, Laskos i Tsakalotos, 2013; Lapavitsas, 2011). Ans al contrari, porten cap a una recessió profunda i a la crisi social, mentre que la salvació “promesa” està posposada en un futur desconegut.

Des de 2009, la majoria de les anàlisis i dels debats sobre la crisi i les polítiques per a combatre-la han tractat principalment el deute públic i els macroaspectes econòmics de la crisi, com presentaré més endavant. El deute públic de Grècia s’ha consolidat al voltant del 100% del PIB, mentre que a inicis de la dècada de 1990 el llindar de la UE era del 60%, xifra que representava el deute mitjà dels estats membres de la UE del percentatge del PIB en un moment d’expansió econòmica –com també ho era l’altra xifra màgica del 3% per al dèficit pressupostari. La consideració de si aquestes dues xifres són altes o baixes, o si es troben en un nivell correcte és exclusivament una consideració política amb una llarga història d’opinions canviants (Unger, 2013).

Grècia ha seguit un model de pressupost amb dèficits alts a causa, principalment, d’uns ingressos i impostos baixos i no pas per unes grans despeses, així com per demanar préstecs per a finançar, sobretot, serveis socials i infraestructures. Això forma part de la formació i evolució històrica d’un estat clientelista que va confiar la seva legitimació en el favoritisme vers uns grups determinats (com ara els militars), en la tolerància vers l’evasió fiscal així com per no pagar les contribucions a la seguretat social i, finalment, oferir llocs de treballs en el sector públic als seguidors del govern de torn (Tsakalotos, 2012).2 El desenvolupament d’aquesta trajectòria, però, no podia proporcionar suficients llocs de treball ni ingressos dels quals obtenir impostos per mantenir 2. Cal subratllar que les qüestions de legitimació eren indispensables en una societat profundament dividida després de la Guerra Civil (1945-1949). Les polítiques esmentades aquí es van dur a terme sistemàticament per la dreta victoriosa fins després de la caiguda de la dictadura dels coronels el 1974.

–232–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 231-241 Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia

Dina Vaiou

un estat del benestar del tipus que es va desenvolupar a l’Europa de després de la Segona Guerra Mundial. La versió grega de l’estat del benestar va començar després de la caiguda de la dictadura dels coronels el 1974 i particularment després de 1981 amb l’arribada al poder del PASOK, partit aleshores socialista, i que es va fonamentar en el crèdit (Kazakos, 2001). A l’equilibri fràgil (o estèril) creat per unes finances públiques amb impostos baixos, s’hauria d’afegir la despesa militar exorbitant per a comprar armament sobretot als EUA, Alemanya i França3 i, més tard, el deute colossal originat per l’organització dels Jocs Olímpics de 2004, que van costar 14.2 mil milions de dòlars americans, gairebé el triple dels 5.3 mil milions originalment pressupostats.

Malgrat tot, la crisi actual no es pot entendre només basant-se en històries internes. Els esdeveniments i processos globals, com ara l’expansió de l’economia alemanya basada en l’exportació després de la reunificació o les guerres monetàries entre el dòlar, l’euro, el ien, etc., han estat ben documentats pels economistes que han seguit els detalls dels canvis dels tipus d’interès, les transferències de capitals o el funcionament del sector financer. Queda fora de l’abast d’aquest text –i dels meus coneixements– fins i tot comentar aquests assumptes (per a això, vegeu Papadopoulou i Sakellaridis, 2012).

Des d’inicis de la dècada del 2000, gràcies a un euro fort, els bancs grecs i les filials dels bancs estrangers van oferir condicions molt temptadores a prestataris privats. Particulars, petits negocis, famílies que eren “empeses” a demanar crèdits per a qualsevol cosa, van acumular deute privat4 que es va reflectir en l’augment de préstecs entre desembre de 2005 i març de 2007. “No és una exageració dir que els banquers van regar Grècia amb diner” (Toussaint, 2012, p. 197) i es va perseguir les persones per a demanar préstecs per a les cases, cotxes, productes de tot tipus, targetes de crèdit i altres béns i per participar en una opulència que va anar “més enllà de les seves possibilitats reals”, fins i tot de l’economia nacional, com vam aprendre diversos anys més tard. En aquells anys, els bancs van obtenir molts diners i les exportacions alemanyes a Grècia es van duplicar: de 35 mil milions de dòlars abans de l’euro, es van assolir 70 mil milions a finals de la dècada dels 2000; en aquest mateix període, Alemanya va reduir les importacions des de Grècia (Rosa Luxemburg Foundation, 2011).

Malgrat tot això, els “grecs mandrosos i corruptes” van estalviar una gran part del seu diner dels temps d’abundància i aquests estalvis van dur l’economia a través dels augments de preus del petroli i dels aliments el 2006-08. Amb el col·lapse de Lehman Brothers, i mentre la Reserva Federal dels EUA (FED) va 3. Quan va esclatar la crisi i enmig de mesures molt dures, els encàrrecs militars a Alemanya no podien ser renegociats o cancel·lats; el nou president francès, F. Hollande, va visitar Grècia a principis de 2013 amb la finalitat de promoure les armes franceses.

4. Els bancs europeus (alemanys i francesos, però també belgues, holandesos, britànics, luxemburguesos i irlandesos) utilitzen els diners que els van ser prestats en grans quantitats pel BCE a baixos tipus d’interès, per tal d’augmentar els préstecs i expandir les seves activitats a països com Grècia, que el 2009 encara tenia una alta qualificació financera. Els bancs no es van preocupar per la capacitat de Grècia per pagar, sobretot després de la seva adhesió a l’euro, amb la creença que la UE els ajudaria en cas de problemes.

–233–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 231-241 Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia

Dina Vaiou

donar préstecs de gairebé 10 bilions de dòlars a bancs americans i internacionals i va disminuir els tipus d’interès, el BCE va encarir el diner tot augmentant els tipus d’interès. Els inversors van començar a tornar als EUA tot venent massivament els valors financers europeus, inclosos els bons estatals del sud d’Europa. En aquest moment es va registrar una retirada massiva de dipòsits dels bancs grecs (29 mil milions d’euros al gener 2010), mentre que els dipòsits bancaris van caure de 238 a 166 mil milions d’euros (43% de disminució) entre desembre de 2009 i abril de 2011 (Panayotou, 2012).

El Govern grec, presa del pànic (per dir-ho amb bones paraules), va fer una crida al FMI/UE/BCE de “rescat” i, des de maig de 2010, ha arribat una espiral de mesures, lleis, reglaments i memoràndums. El deute públic ha augmentat, ja que els successius governs van demanar més préstecs, per tal de pagar els interessos dels préstecs anteriors (i potser part del deute anterior). Molts pocs d’aquests préstecs es van utilitzar en servei de l’economia real, i molt menys als interessos del poble grec. Un exemple recent és el fet que dels 31,5 mil milions previstos per a l’abril-maig del 2013, s’estima que només 2 mil milions (6%) es destinaran a l’economia real.

Molts analistes han argumentat recentment que les mesures imposades a Grècia i, de diferents maneres, als altres PIIGS,5 són un objectiu en elles mateixes i no pas un mitjà per aconseguir algun altre objectiu (per a una discussió concisa, vegeu Varoufakis, 2011): l’objectiu en aquest cas és un atac neoliberal contra el model social europeu. Encara que aquest model no s’ha desenvolupat plenament a Grècia, l’economia grega és força petita i perifèrica a la UE i, en aquest sentit, un lloc senzill per a l’experimentació d’una sèrie d’atacs frontals: per demolir tot el que hi ha d’un estat de benestar, per difamar i després atacar al sector públic, per abolir els drets de qui treballa, els sistemes de pensions, sous i salaris i per marginar les institucions democràtiques i, fins i tot, desafiar la sobirania nacional. L’experiment ha dut a una crisi profunda i multifacètica, i només alguns dels seus aspectes són part d’un debat públic que té lloc, de manera sovint distorsionada, a la resta de la UE i dins de la pròpia Grècia.

Resumeixo aquí tres aspectes d’aquesta crisi, com una introducció per a “posar les dones en la fotografia”: l’atur, la població treballadora pobra i l’augment dels neonazis.

Atur Des de maig de 2010, a Grècia s’ha reduït el PIB per càpita en un 18,6% i la pujada de l’atur ha estat com un coet de focs d’artifici. El poder de compra ha caigut per sota dels nivells de 1984, els sous i les pensions s’han retallat severament, mentre que els preus dels articles d’ús diari superen els de molts països de la UE en 5. A més de Grècia, els PIIGS estan formats per Portugal, Itàlia, Irlanda i Espanya.

–234–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 231-241 Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia

Dina Vaiou

un percentatge significatiu. Toussaint (2012) posa l’accent en els efectes de les privatitzacions, l’augment de l’IVA (del 9 i del 13% al 23%) i el funcionament de les cadenes de monopoli en moltes àrees de la distribució alimentària.

La taula 1 mostra les dades d’atur pel 2009 i 2012, per sexe i edat. Les taxes més altes d’atur de les dones, en particular entre la població jove, són més que evidents. I les xifres publicades recentment pel Servei d’Estadística Grec per al primer semestre de 2013 mostren un increment continu: les taxes d’atur de les dones i dels homes va arribar a 31,4% i 23,9%, respectivament, al gener de 2013, amb una xifra de 1.348.742 persones en atur (752 persones perden la feina cada dia des de maig de 2010).

Taula 1. Taxes d’atur pel 2009 i 2012 dones homes menors de 25 anys dones homes

2009 12,0 5,0

2012 28,1 21,7 61,0 46,5

Font: INE/GSEE 2012

De les persones aturades, el 63% ho són de llarga durada (el 36% amb més de dos anys) i, arran de les noves mesures, no reben prestacions d’atur després de 12 mesos sense treballar. Un nombre creixent de persones no estan cobertes per un conveni col·lectiu, una assegurança de salut o per plans de seguretat social. Aquestes xifres no consideren les dones i homes que treballen de manera informal i per tant no figuren en les estadístiques d’ocupació/atur.

Les persones assalariades pobres L’any següent a la implementació del primer memoràndum, la pobresa va créixer del 16% al 23% de la població. La línia de pobresa el maig de 2011 estava en 13.842 € anuals (15.073 € el maig de 2010) per a una família de quatre persones i en 6.591 € per a una sola persona (7.178 € el maig de 2010). La “nova pobresa” (o “les persones assalariades pobres”) es va incrementar en un 43%, essent una de les principals característiques l’augment de la pobresa infantil: el 23% de la població infantil viu sota la línia de pobresa i el 14% viu en famílies que no poden comprar el que és bàsic i essencial per a la supervivència. Un indicador molt dur ha estat la necessitat de tornar a introduir (després de 50 anys) els menjars escolars en moltes escoles de les grans ciutats, després de la identificació d’alumnes que “es desmaiaven de fam”, com es va informar en diversos diaris.6 6. Vegeu, per exemple, Avgi 25/12/2011, 12/12/2012, 25/12/2012, 31/1/2013, Kyriakatiki Eleftherotypia 16/10/2011, Efimerida ton Syntakton 20/11/2012.

–235–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 231-241 Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia

Dina Vaiou

A més dels acomiadaments, els tancaments massius de les petites empreses i la reducció de l’autoocupació, sous i salaris han patit retallades significatives.

I les perspectives són que les retallades continuaran: aquestes inclouen les retallades de fins al 35% dels salaris i després es congelaran durant tres anys més en el sector públic, retalls de fins al 25% en el sector privat,7 la cancel·lació de dues de les catorze pagues, l’augment dels impostos sobre la renda. Els salaris de les dones són el 78% dels homes, però és obvi que ningú pot fer gaires coses amb 586 € de salari brut mensual (taula 2).

Taula 2. Salaris a Grècia, 2009 i 2012 Abans dels impostos Salari mínim (diari) menors de 25 anys* Salari mínim mensual** - sector privat (menors de 25 anys) - sector públic (per al personal permanent contractat amb posterioritat a 1993) Pensió completa mitjana - salaris diaris *** - salaris mensuals *** - sector agrícola

2012 (2n semestre)

2009 33,6 €

26,2 € (22,8 €)

751,4 € 1.092 €

586,1 € (510,9 €) reducció en un 35%

604 € (el més alt 2.734 €) 993 € (el més alt 3.198 €) 360 €

reducció 12-20% reducció 10-20% reducció 30 €

Font: INE-GSEE, 2012 * El 2011, la reducció dels salaris dels menors de 25 anys d’edat van ser instituïts pel govern com un incentiu perquè les empreses a contractar persones joves ** Els salaris en dos altres països de l’eurozona (2009/2012): França 1.337,7 €/1.398,4 €, Espanya 728 €/748,3 € *** En el context grec hi ha salaris que es paguen mensualment, mentre que n’hi ha d’altres que es paguen diàriament. En la construcció, per exemple, les persones es contracten per dies i els sous es paguen calculant sobre una base diària.

Amb aquests sous i salaris i el nivell d’atur, els joves no poden independitzar-se o bé han de tornar a la casa familiar si és necessari i possible. A més de les greus conseqüències socials i personals, les maneres de fer front a les dificultats també condueixen a deteriorar les condicions de vida, ja que les famílies tracten d’estalviar en cada factura tot el que sigui possible (habitatges excessivament densificats, malnutrició, dificultat a l’accés a serveis com calefacció, electricitat i aigua). És el cas de la salut, ja que les proves preventives van a càrrec de les persones que se les fan, amb el que això significa de deteriorament de la salut en desaparèixer la possibilitat de poder-se pagar les proves.

7. S’estima que les retallades en els salaris del sector privat contribueixen a la transferència de 6 milions d’euros a l’any als treballadors i als empresaris.

–236–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 231-241 Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia

Dina Vaiou

L’auge dels neonazis Un aspecte important de la crisi té a veure amb l’ascens electoral del grup/ partit neonazi Alba Daurada (Chryssi Avghi en grec) a les eleccions de maig i juny de 2012, on va obtenir representació parlamentària en ambdues (7% dels vots i 21 diputats) amb el seu discurs quotidià i les pràctiques violentes contra migrants, homes homosexuals, dones, manifestants, parlamentaris d’esquerra i altres persones i grups crítics i antisistema.8 Aquestes pràctiques queden generalment impunes, ja que els successius governs de dretes esperen atreure vots de les aigües brutes de la violència, el nacionalisme i dels comportaments masclistes.

Les inseguretats causades per les retallades salarials i la precarietat es veuen agreujades per la por quotidiana, especialment a les zones en què els neonazis han optat per reclamar la territorialitat i el control sobre l’espai: els pobres i els barris “oblidats” al centre d’Atenes, on molts immigrants han estat vivint en les últimes dues dècades (Kavoulakos i Kandylis, 2010). Al mateix temps, aquestes pràctiques i discursos d’odi semblen conduir a una acceptació progressiva de la creixent agressivitat i el menyspreu de les regles democràtiques, i menystenint la tolerància vers “l’altre”. En aquest context hi ha una davallada creixent cap a actituds més conservadores, part de les quals és l’adopció i promoció de models, comportaments i discursos sexistes extrems, augmentant el sexisme i la pèrdua de molts dels èxits dels moviments de dones, que molts de nosaltres pensàvem que ja hi eren per sempre.

Posant les dones en aquesta fotografia L’enfocament del discurs dominant sobre la crisi es continua fent, amb poques excepcions, a partir dels paràmetres macroeconòmics i ha esborrat la presència d’un debat públic, amb l’excepció de l’esquerra política. El fet és que els efectes de les mesures i les polítiques governamentals es distribueixen molt desigualment, i aprofundeixen en les desigualtats anteriors a la crisi entre dones i homes, entre la població local i migrant, entre qui treballa amb contractes estables i qui ho fa amb contractes precaris, entre grans i petits empresaris, i també entre escales geogràfiques: a escala nacional, amb l’augment de les desigualtats regionals i una bretxa cada vegada més gran entre persones riques i pobres;9 a escala regional, amb l’aprofundiment de les desigualtats entre les zones urbanes i rurals; a escala urbana amb importants concentracions de pobresa a les grans ciutats, sobretot Atenes i els seus barris centrals (Hadjimichalis, 2011).

8. Aquesta part ha estat elaborada amb la informació en el web del mateix partit (http://xryshaygh.com/) que té una pàgina especial dedicada a les dones.

9. D’acord amb el servei d’impostos, els rics guanyaven 26 vegades més ingressos que els pobres el 2011. Va informar d’això el diari Efimerida ton Syntakton, 15/04/2013.

–237–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 231-241 Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia

Dina Vaiou

Les anàlisis que posen l’accent en la perspectiva de gènere de la crisi i els seus efectes desiguals sobre dones i homes són molt poques i no impregnen les reflexions suposadament “centrals” o dominants (vegeu, per exemple Karamessini 2011 i 2012, així com Avdela i Psarra, 2012). Sembla que és un tema tabú, fins i tot entre les anàlisis d’esquerra: es creu que pertanyen a una matèria “especial”, és a dir, menys important, i que pot restar valor al “problema principal”. Una excepció és l’atur, en particular de les dones joves, ja que no hi ha dubte que és una pèrdua desastrosa que les dones i homes joves, altament capacitades, educades, dinàmiques i creatives busquin desesperadament emigrar vers entorns més prometedors.

No obstant això, l’enfocament exclusiu en la feina remunerada (i la seva falta, en aquest cas) l’estableix com l’únic tipus de “treball real”. Així, el gruix socialment necessari del treball no remunerat continua quedant a l’ombra. Com tampoc no apareixen i no es té consciència de les diferències entre dones joves i grans, locals i migrants, i no només dins de les llars sinó també a escala local, on hi ha una ràpida expansió d’iniciatives de solidaritat. En aquesta part final del text tractaré tres punts respecte a aquest treball invisible i els aspectes igualment invisibles de la crisi a Grècia, que apareixen quan posem les dones en la fotografia de la crisi.

1. El retorn de la “mestressa de casa a temps complet”?

Des de principis de 1990, s’ha produït una reestructuració significativa en l’àmbit del treball domèstic i d’atenció a d‘altres persones: l’atenció remunerada i el treball domèstic, abans accessible només a les llars amb ingressos suficients, l’ha realitzat en la seva gran majoria dones migrants dels Balcans i Europa de l’Est, que substituïen parcialment el treball no remunerat de les dones de la família, cosa que condueix a una divisió del treball entre les dones deixant al marge als homes. Aquest arranjament s’ha basat en gran mesura en dos pilars.

D’una banda, les pensions que, encara que petites i escasses, van assegurar les condicions materials de la seva existència i, per altra banda, el treball mal pagat de les dones migrants (Vaiou, 2010).

Com els salaris i les pensions pateixen constantment retallades i la majoria de la població és impulsada a l’empobriment, pagar a d’altres per a l’atenció a les persones necessitades i el treball domèstic ja no és assequible per a moltes persones. Alhora, les retallades redueixen molts dels serveis que el govern estatal i/o local proporcionava per a l’atenció de les persones ancianes, la cura de nenes i nens, l’atenció hospitalària, les hores de classe extres, etc. –com també es redueix la seva qualitat. En aquest context, torna la necessitat d’una “mestressa de casa a temps complet” a totes les llars, encara que amb termes nous i encara per definir. A les llars més afectades per la crisi, les obligacions de les dones cada cop consumeixen més temps, la dura feina de casa requereix molta improvisació per fer-ne front amb poc o cap ingrés, amb la necessitat –238–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 231-241 Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia

Dina Vaiou

d’estalviar en els serveis públics i en ocasions a prescindir-ne.

El desmantellament dels serveis públics, juntament amb les retallades en els salaris i les pensions, tot inspirat pels memoràndums citats anteriorment, ha estat molt criticat per l’esquerra política. El que no s’esmenta, però, és el fet que aquest desmantellament colpeja principalment a les dones: dones locals (a) com a receptores de serveis per a elles mateixes i per als altres membres de les seves llars i (b) com a treballadores en aquests serveis, un sector que representa el 79% de l’ocupació femenina el 2009 i amb una gran proporció de dones amb educació superior (Karamessini, 2012). També afecta a les dones immigrants com a cuidadores a les pròpies llars/famílies i com a treballadores d’atenció a persones fora de la llar; la crisi posa en perill no només els seus mitjans de vida, sinó també la seva presència “legal” a Grècia i el suport de les seves famílies en altres llocs.

2. Models masculins i identitats Fins ara no hi ha cap senyal ni informe sobre els homes que comparteixen la feina invisible que és necessària per la cura d’un i de les altres persones, fins i tot quan es converteixen en aturats –o aleshores potser no tant. Per contra, la incertesa que crea la crisi porta a molts homes a comportaments més conservadors i a una més gran divisió del treball de gènere, deixant sense efecte pràctiques anteriors amb acords més igualitaris. Els models masculins que s’estan promovent contribueixen a un enduriment de les jerarquies de gènere així com una acceptació cada vegada més gran de la “normalització” de la degradació de les dones.10 Aquests models no només estan presents en els mitjans de comunicació populars, sinó que s’adopten de manera activa i promoguts pel partir neonazi Alba Daurada, que amb el seu discurs populista i els comportaments masclistes agressius troben un terreny fèrtil per penetrar en una societat en crisi.11 Cossos masculins voluminosos que surten del gimnàs, armats i preparats per atacar i atonyinar a altres persones, així com la participació en atacs violents contra els més dèbils tant en l’espai privat com en el públic, consolida una determinada identitat masculina, amb un atractiu que creix a mesura que la crisi colpeja els aspectes importants de la “normalitat” dels homes. Tals cossos masculins poden ajudar l’avi ancià a creuar el carrer, ja que això dóna bona publicitat a Alba Daurada, però no és probable que es comprometin a la neteja i a l’atenció diària de l’ancià. L’art de cuidar, però, no coincideix tampoc amb els models femenins de la joventut i la bellesa impecable –l’objecte dels seus desitjos i menyspreu alhora–, que constitueixen un complement dels cossos masculins.

10. Masculinitats alternatives i divisions del treball de gènere es troben entre les persones més joves i amb més nivell educatiu.

11. Vegeu la secció dedicada a les dones en el web d’Alba Daurada: http://xryshaygh.com/.

–239–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 231-241 Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia

Dina Vaiou

La imatge de la identitat masculina s’ajusta només amb les mares en silenci, germanes i esposes que abunden en els missatges d’Internet d’Alba Daurada i personifiquen els “valors familiars” molt conservadors, mentre que al mateix temps s’omplen aquests valors amb nous significats, que tenen a veure amb una suposada salvaguarda contra la crisi i la “invasió” dels estrangers.

3. Els inconvenients de les reivindicacions feministes Els canvis abans esmentats no són reconeguts encara com “danys col·laterals” de la crisi. La divisió del treball material i emocional necessari per tenir cura d’altres ni tan sols es planteja com una exigència. El que solia ser un tema central en les anàlisis i campanyes feministes de fa uns 40 anys, en el marc del debat sobre les jerarquies i desigualtats de gènere, ha tornat al primer pla a través de l’estudi de la migració, ja que part del treball no remunerat de les dones locals es va convertir en el treball remunerat de les dones migrants, és a dir, es va convertir en “treball real”, amb totes les característiques d’ocupació de les dones: la precarietat, baixos salaris, baixa condició social, etc. Però aquesta nova qüestió, quan es discuteix es considera una qüestió d’ètnia/raça i de la injustícia del mercat de treball, però no pas una qüestió de gènere (Vaiou, 2013).

En els vells bons temps es va acceptar, encara que d’una manera més aviat en broma, que quan un home es casava amb la dona que li netejava la casa, el PIB es reduïa. Ara dubto que fins i tot es pugui plantejar la pregunta “qui és qui es preocupa per nosaltres i en quines condicions” i com això afecta no només al PIB, sinó també, i potser més important, a les relacions que construïm per al present i per al futur. Perquè la vida quotidiana no s’atura amb la crisi i la lluita per la supervivència no es fa més fàcil. Per contra, les necessitats d’atenció i suport, en termes materials i emocionals, es tornen més complicades. La mà d’obra necessària per cobrir aquestes necessitats té un contingut profundament de gènere, el reconeixement del qual és una condició sine qua non per a la comprensió de la crisi i, sobretot, per pensar formes alternatives a ella, formes que se centren en valors de convivència i pràctiques d’interès per donar suport mutu no només en l’àmbit privat de les llars, sinó també en un ampli rang d’escales geogràfiques, des de les iniciatives locals a les trajectòries globals de les dones migrants i les maniobres macroeconòmiques del capital.

–240–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 231-241 Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia

Dina Vaiou

Bibliografia avdeLa, E.; PsaRRa, A. (2012). “Aspectes secrets del vot ocult”. Synchrona Themata, núm.

117, p. 4-5 (en grec). hadjiMiChaLis, C. (2011). “Uneven geographical development and socio-spatial justice and solidarity: European regions after the 2009 financial crisis”. European Urban and Regional Studies, núm. 18, p. 254-274.

INE-GSEE (Institut de Recerca de la Confederació de Sindicats) (2012). Economia grega i ocupació, Informe Anual, Agost 2012 (en grec). kaRaMessini, M. (2011). “Temps difícils per a la igualtat. La crisi econòmica i les desigualtats de gènere”, Epochi, 6/03/2011 (en grec).

– (2012). “Labour market impact of four recessions on women in Greece: comparative analysis in a long term perspective”. Social Cohesion and Development, vol. 7:2, p. 1-11. kavouLakos, K.I.; kandyLis, G. (2010). “Acció anti-migrant local i conflicte urbà a Atenes”.

Geographies, núm. 17, p. 105-109 (en grec). kazakos, P. (2001). Entre l’Estat i el mercat. Economia i polítiques econòmiques a la Grècia de la postguerra, 1944-2000. Atenes: Patakis (en grec).

Laskos, Ch.; E. tsakaLotos (2013). 22 coses que ens diuen sobre la crisi i no són certes. Atenes: ΚΨΜ (en grec).

PaPadoPouLou, E.; sakeLLaRidis, G. [eds.] (2012). The Political Economy of Public Debt and Austerity in the EU, Atenes: Nissos Publications and transform!

Rosa LuxeMBuRg Foundation (2011). ‘Sell your islands, you bankrupt Greeks’, http://www. rosalux.de/publications toussaint, E. (2012). “Greece”, dins: PaPadoPouLou, E.; sakeLLaRidis, G. [ed.] The Political Economy of Public Debt and Austerity in the EU, Atenes: Nissos Publications and transform!, p. 191-202. tsakaLotos, E. (2012). “Crisis, inequality and capitalist legitimacy”, dins: PaPadoPouLou, E.; sakeLLaRidis, G. [ed.] The Political Economy of Public Debt and Austerity in the EU, Atenes: Nissos Publications and transform!, p. 57-64. ungeR, B. (2012). “Causes of the debt crisis – Greek problem or systemic problem?”, dins: PaPadoPouLou, E.; sakeLLaRidis, G. [ed.] The Political Economy of Public Debt and Austerity in the EU, Atenes: Nissos Publications and transform!, p. 41-56. vaiou, D. (2010). “Transnational city lives: changing patterns of care and neighbouring in Athens”, comunicació presentada a la Conference Rethinking Feminist Interventions in Urban Studies, University of york, Toronto (25-28 Nov. 2010). [La comunicació s’ha publicat amb el mateix títol com a part del llibre Peake, L.; RiekeR, M. [eds.] (2013). Rethinking Feminist Interventions into the Urban, Nova york: Routledge, p. 52-67]. vaiou, D. (2013). “The crisis from the part of women”, Epohi, 31/3/2013. vaRouFakis, y. (2011). The Global Minotaur, Londres: Zed Books [versió en castellà: (2012).

El minotauro global: Estados Unidos, Europa y el futuro de la economía mundial. Madrid: Capitán Swing].

–241–

notes i documentaci贸

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 245-259 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.48

Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia1 Ignasi Aldomà-Buixadé Departament de Geografia i Sociologia Universitat de Lleida aldoma@geosoc.udl.cat

Resum La configuració física i humana de cada país resulta absolutament determinant en el funcionament del cicle hidrològic i la gestió de l’aigua, de manera que sempre és molt difícil treure lliçons del que d’altres fan en matèria hidràulica. Amb tot, la globalització, particularment important en els mercats agraris, d’on ve la major demanda d’aigua, fa avinents algunes comparacions. Aquest és el rerefons de l’observació de la situació a Califòrnia, que presenta una agricultura àvida d’aigua i que manté força similituds amb Catalunya i altres indrets mediterranis.

Paraules clau: recursos hídrics, regadiu, desenvolupament agrari, polítiques hidràuliques.

Resumen: Desarrollo agrario y tensiones hídricas en California El funcionamiento y la gestión del ciclo hidrológico de un país se encuentran estrechamente relacionados con las condiciones físicas y humanas que le son propias. Este hecho hace difícil trasladar los resultados de las experiencias hidráulicas de un país a otro diferente. Pero el proceso de globalización, que es especialmente importante en les mercados agrarios, facilita progresivamente las comparaciones. Con estas premisas se analiza el caso 1. Consideracions realitzades a partir de la visita de treball programada per Joan Girona (IRTA) i realitzada al Central Valley de Califòrnia i el seu entorn entre els dies 22 i 27 d’abril de 2013. Es visitaren i mantingueren reunions amb el California Water Ressources Department (Sacramento); Henry Vaux (Fòrum Rosenberg); professors T.DeJong, K.Shackel, R.Snyder, S.Grattan i L.Jarvis de la Universitat de Califòrnia a Davis; Artesa Winnery a Carneros, estació experimental USDA de Fresno; Westlands Water District a Fresno; West Basin Recycling Water de Los Angeles; USCD Marine Science Institute de Santa Barbara; finques i factoria Paramount Farming Co.

–245–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

de California, que presenta una agricultura de regadío y otras semejanzas importantes con Cataluña y áreas mediterráneas.

Palabras clave: recursos hídricos, regadío, desarrollo agrario, políticas hidráulicas.

Abstract: Agricultural development and water conflicts in California The physical and human configuration of each country is absolutely crucial in the functioning of the hydrological cycle and in the water management. Hence it is always difficult to draw lessons from what others do regarding hydraulic matters. However, globalization, particularly important in agricultural markets, from which the largest water demand comes, makes relevant some comparisons. This is the background of the study of the situation in California, which has agriculture avid of water and with important similarities with Catalonia and other parts of the Mediterranean.

Keywords: water resources, irrigation, agricultural development, water policy.

*** En contra del tòpic comú que exalta la iniciativa dels californians, la reconeguda escriptora Joan Didion (Where I Was From, 2003) al·lega que Califòrnia és una terra de mandrosos mimats, que deu la seva riquesa a les indústries i instal·lacions militars federals, a més de les grans infraestructures de comunicacions i de reg del mateix govern federal. Alguna cosa hi deu haver d’això; però l’esplendor californiana es fa també molt difícil d’explicar sense el treball i l’aportació dels californians, uns californians ben bé d’al·luvió en un estat que l’any 1900 tenia tot just un milió i mig d’habitants i ara en té trenta-vuit (2012). Les fites del salt són prou conegudes; la febre de l’or que propulsà la ciutat de San Francisco, seguida per la indústria cultural que impulsarà el gran Los Angeles i, darrerament, la revolució informàtica que tornarà a fixar l’atenció a l’entorn de San Francisco.

El californians han tingut el mèrit de construir l’estat actualment més poblat i ric dels Estats Units. Són el primer estat de la Unió pel producte interior brut i múltiples altres conceptes, entre ells la producció agrària; hi representen un 12% de la població i un 13% del producte interior brut. De figurar en les estadístiques internacionals, Califòrnia seria el novè país més ric del món darrere Itàlia (PIB 2011).

Alguna cosa hi ha tingut a veure també la riquesa del seus propis recursos; no solament l’or, sinó també el sòl, la bonança climàtica i altres constituents d’un medi molt similar en essència a la Mediterrània. Tots ells han atret molts habitants de l’altra banda del Pacífic i de Sudamèrica, així com de la resta d’estats més freds i grisos. Tal volta Califòrnia representa la nova Mediterrània, pol de la riquesa, civilització i cultura contemporànies, substituta de l’antiga Mediterrània que bastí els pilars de la moderna civilització occidental?

–246–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

Sembla que en aquesta gran riquesa californiana hi té poc a veure l’agricultura, que representa tot just un 1,5% del PIB actual. Però si a la producció primària s’afegeixen les indústries i els serveis relacionats, el pes de l’activitat puja per damunt del 5% de l’ocupació de l’estat. La cadena agroalimentària, per altra part, no solament constitueix des de fa molts anys un pilar sòlid i estratègic de l’economia californiana, sinó que és el sector clau en l’ús d’un altre element essencial de l’estat, l’aigua.

Una agricultura mediterrània d’una gran riquesa i diversitat La importància de les condicions mediterrànies presenta pocs dubtes en el cas de l’agricultura, en la qual Califòrnia excel·leix també entre la resta dels estats americans. D’entrada l’agricultura de Califòrnia és d’una gran varietat; fins a 400 diferents tipus de produccions vegetals i animals. Reflecteixen la gran diversitat de medis i territoris que van des de les muntanyes plujoses del nord fins a les planes desèrtiques del sud i des de la Sierra Nevada, amb pics de més de 4.000 metres, fins als massissos costaners occidentals, passant per la plana o vall central. Aquesta plana, el Central Valley, que pren la forma d’un gran fus nord-sud de 58.000 km2, és de fet la gran base agrària californiana, això sense oblidar que l’agricultura més productiva (horticultura i jardineria) es troba a les escasses planes litorals. És veritat que la principal producció agroalimentària comercialitzada, la llet de vaca, no encaixa massa amb les condicions mediterrànies. Però tot seguit vénen les ametlles i el raïm i tots els seus derivats, que constitueixen també el producte agroalimentari més destacat en les exportacions de l’estat, junt amb les hortalisses i les fruites en general. Tot plegat conforma una agricultura fortament intensiva que té com a punta de llança uns productes mediterranis que fan que Califòrnia sigui especial en el context americà (fig. 2).

A banda de les condicions físiques, la situació actual de l’agricultura californiana s’explica pel propi procés de la colonització agrària, que comença ja abans que l’estat passés de Mèxic als Estats Units, entre 1848-1850. En aquells anys s’imposà la pastura en finques immenses, que encara perviu actualment, però ha anat quedant relegada a les terres més muntanyenques o seques. Els conreus s’estendran per les planes més accessibles, on s’imposarà la colonització típica del Far West americà amb peces quadrades d’una milla de costat, 259 hectàrees.

Naturalment, la colonització agrària californiana s’ha anat adaptant al ritme de les demandes dels mercats. A mitjans dels segle xix tindrà com a base la producció de cereal, mentre en el traspàs cap al segle xx incorporarà la producció de vinya i espècies hortofructícoles que la caracteritzen fins a l’actualitat.

A mitjans dels segle xx adquirí força pes la producció de cotó, avui marginal.

Les produccions no han parat d’intensificar-se, amb la substitució dels conreus de cereals i altres herbacis per l’hortofructicultura en general i sense deixar de –247–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

banda la intensificació ramadera. El nombre d’explotacions agràries cresqué fins els anys 1950 per tot seguit disminuir i estabilitzar-se entre 70.000 i 80.000 unitats (Olmstead i Rhode, 2003, p. 4).

El desenvolupament agrícola californià, que és més recent que el dels estats del centre i oest, presentarà des de bon començament un caràcter més modern i competitiu. S’hi troben explotacions més grans i mecanitzades, major disponibilitat de capitals, vincles industrials més grans i capacitat exportadora. Hi contribuí no solament la posada en explotació d’un territori verge, sinó l’afluència de capitals d’un entorn econòmic dinàmic, que ha mirat cap a l’agricultura en els moments que la resta d’activitats afluixaven.

En consonància amb aquest fet, les corporacions creixen en els darrers decennis i en la producció primària sumen 5.750 empreses. Són només una petita part del total de 81.033 explotacions agràries (cens de 2007); però tenen un pes econòmic i territorial important. Al cap i a la fi, tres quartes parts de les explotacions actuals californianes són petites; no superen els 10.000 dòlars de vendes i tenen una ocupació majoritàriament a temps parcial. Mentre, les corporacions se situen entre la dècima part de grans explotacions que superen el mig milió de dòlars en vendes i acaparen la meitat de la superfície agrícola.

Figura 1. Vinyes a la regió vinícola per antonomàsia de Napa Valley

Foto de l’autor. Les vinyes situades en les ondulacions de Napa Valley constitueixen la imatge destacada de les condicions mediterrànies de Califòrnia, però no són, ni de bon tros, l’únic ni el millor exemple.

S’hi veuen les basses o petites represes de recollida d’aigua de pluja que serà utilitzada per al reg.

–248–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

Figura 2. Incidència econòmica i social del consum d’aigua segons grups de cultius, Califòrnia 2005 Productivitat de l’aigua consumida per diferents conreus Horticultura i jardineria Fruita Altres extensius Cotó Alfalç Blat de moro Arròs Pastures regades 0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

Valor Afegit per consum net ($ per AF)

Pes econòmic, territorial i en el consum hídric dels conreus principals Horticultura i jardineria Fruita Altres extensius Cotó Alfalç Blat de moro Arròs Pastures regades 0

10

20

30

40

50

Percentatge de cada cultiu en el total Valor afegit brut

Consum net d'aigua

Superfície regada

Font: elaboració pròpia a partir d’Ellen Hanak, Jay Lund, Ariel Dinar et al. (2011, p. 92).

Els contrastos de productivitat entre grups de conreus coincideixen força amb les diferències en valor afegit i s’observa com l’agricultura californiana es troba decantada cap als conreus de més valor afegit i amb una productivitat de l’aigua més elevada.

–249–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

Una gran productivitat agrària, basada també en el reg Capitals i persones han sabut treure profit d’uns sòls més o menys rics i d’una elevada insolació gràcies a la conquesta d’un altre recurs, l’aigua. Aquesta conquesta comprèn, d’una banda, el sanejament de terres amb la realització de grans obres d’elevació d’aigua i la construcció de dics i col·lectors, alguns dels quals encara es troben pendents d’execució.

Per una altra banda, la conquesta de l’aigua comprèn tots els sistemes imaginables d’incorporació d’aigua a les finques de secà, que s’inicia a mitjan del segle xix i dura pràcticament fins avui. Actualment es reguen 3 milions d’hectàrees de conreus, localitzades fonamental al Central Valley (fig. 5). Els conreus pròpiament dits de secà tenen un paper reduït, una quarta part de la superfície conreada, i es troben circumscrits al nord més humit de l’estat. El reg és pràcticament obligatori per assegurar un mínim de productivitat en un context de pluviometria escassa, que baixa fins als 200 mm i menys (mitjana anual) a mesura es va cap al sud. Tant és necessària i important l’aigua que l’expansió agrícola dels darrers decennis ja no és possible sense tenir accés a aquest recurs.

La part essencial de l’extensió del regadiu arriba fins a mitjan segle xx, i es reparteix a parts iguals entre la iniciativa privada i la pública o col·lectiva. La iniciativa privada es basarà en l’aprofitament d’aigües subàlvies, mentre la pública es basarà en l’aprofitament dels rius que baixen de la Sierra Nevada a través de sèquies i canals regits per Comunitats (Water Districts). La Wright Act de 1878 havia donat un impuls decisiu perquè aquestes Comunitats adquirissin drets d’aigua, construïssin embassaments i canals, emetessin bons i resolguessin problemes de propietat. En canvi, a la segona meitat del segle xx l’expansió del regadiu es farà en base als grans projectes federals i estatals que estenen el regadiu cap a la part occidental del Central Valley.

Després de tot, el regadiu sembla haver tocat sostre; els projectes federal i estatal subministren només un 60% del seu potencial i en els darrers anys es restringeixen les aportacions a algunes comunitats de regants. Però el panorama general presenta encara unes disponibilitats força satisfactòries, sobretot si es compara amb la Mediterrània europea. Amb unes precipitacions febles i una evapotranspiració elevadíssima, els consums hídrics del regadiu augmenten cap al sud fins a quantitats desconegudes a Catalunya. L’observació dels 13.000 m3/ha consumits en ametllers intensius en àrees de nous regadius a l’entorn de Bakersfield és tot un símptoma. Per arribar a aquestes quantitats i superar alguns dèficits en aigües superficials es recorre a aigües subterrànies i si no n’hi ha prou es recorre a intercanvis creuats d’aigua, que han experimentat un gran creixement en els darrers anys.

La pressió pel recurs i els estímuls productius han estès el reg pressuritzat en parcel·la, però queda camí per fer. El reg a manta cobreix encara la meitat de la superfície regada, la que es dedica sobretot a cereals, farratges, cotó i productes similars. Mentre, el reg a la demanda cobreix tot just una quarta part de la su–250–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

Figura 3. Horticultura intensiva a la plana litoral de Santa Bàrbara

Foto de l’autor. Tot i que l’agricultura californiana es concentra al Central Valley interior, a les planes litorals s’hi ubica l’hortofructicultura més intensiva, que es troba fortament amenaçada pel creixement urbanístic.

perfície (Cooley, Christian-Smith i Gleick, 2009). En definitiva, les explotacions agràries són eminentment pràctiques i s’ho pensen a l’hora de modernitzar, perquè hi ha una bona disponibilitat hídrica i un preu de l’aigua relativament baix.

Les escassetats es troben més aviat de la part dels regants més nous, els quals acostumen a ser els més innovadors i els qui disposen també de més capacitat per obtenir recursos hídrics a partir del subsòl i dels mercats i els bancs d’aigua.

Els contrastos anteriors es tradueixen en fortes diferències territorials, que es reflecteixen en el preu de l’aigua. Els regants de l’est del Central Valley, que són els més antics i els qui tenen els drets d’aigua més consolidats, paguen un tant reduït per hectàrea, que estimula molt poc l’estalvi i les millores. Mentre, el regants “júnior” de l’oest reguen amb comptador i han de pagar l’aigua entre 0,08 € i 0,13 € el metre cúbic, quantitat que no pesa gaire a les empreses hortofructícoles, però que comença a fer-se sentir en explotacions extensives.

Amb tot, hi ha un debat entorn a si el preu que paguen les comunitats als grans proveïdors públics, entre 0,01 i 0,04 €/ha, cobreix els costos reals de la gestió pública (Cooley, 2009, p. 65).

Al sud més desèrtic, amb regadius quasi centenaris que s’abasteixen des del riu Colorado, les circumstàncies són una mica especials amb limitacions a l’expansió del regadiu més contundents. El preu base pot ser de només 0,012 €/ m3; però augmenta ràpidament a mesura que es puja en alçada i augmenta el consum.

–251–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

Figura 4. Conreu de magraners amb lisímetre en una gran explotació a la conca de Tulare

Foto de l’autor. La imatge és una mostra de grans explotacions amb un reg i unes pràctiques culturals molt tecnificades i a l’aguait de les noves demandes dels mercats.

Taula 1. Subministradors d’aigua per a ús agrari segons superfície regable, Califòrnia 2011 Subministradors vinculats al CVP * Subministradors Nombre de Nombre de segons ha subministradors Hectàrees regades subministradors Hectàrees regades Menys de 89 ha 48 18.360 1 540 809 a 4.047 ha 95 183.684 28 61.725 4.047 a 10.117 ha 50 306.606 20 127.779 Més de 10.117 ha 77 2.372.300 29 917.619 Total 270 2.880.950 78 1.107.663 Font: California Department of Water Ressources (2012, p. 16). Tal com reconeix el mateix Departament, no es disposa d’informació d’una quantitat important de superfície de regadiu, que seria atribuïble en bona part a captacions particulars directes. * CVP, Central Valley Project.

–252–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

Figura 5. Evolució del nombre d’explotacions i de la superfície conreada a Califòrnia, 1859-2007 Nombre d’explotacions agràries 140

3,5 Milions d'hectàrees

4

120 Milers d'explotacions

Superfície conreada

160

100 80 60

2 1,5 1

40

0,5

20 0

3 2,5

0 1859 1869 1879 1889 1899 1909 1919 1929 1939 1949 1959 1969 1978 1987 1997 2007

Total explotacions

1859 1869 1879 1889 1899 1909 1919 1929 1939 1949 1959 1969 1978 1987 1997 2007

Terra conreada (ha)

Superfície regada (ha)

Explotacions en regadiu

Font: Olmstead i Rhode, 2003, p. 4; per als anys 1997 i 2007: USDA, State Fact Sheets (http://www. ers.usda.gov/data-products/state-fact-sheets). La superfície de regadiu acaba confonent-se amb la superfície conreada. Es reguen també unes poques hectàrees de pastures, que es troben majoritàriament en condicions de secà i que són les que ocupen les explotacions sense regadiu.

Com afrontar els topalls ecològics del regadiu?

Com a les altres contrades mediterrànies del planeta, l’agricultura és la gran consumidora d’aigua de Califòrnia, un 54%, al costat del 14% urbà i el 32% ecològic. A Califòrnia, com a Catalunya, l’agricultura és la que s’ha d’enfrontar també amb possibles limitacions de disponibilitat de l’aigua davant la preeminència d’altres usos, en particular els urbans i els ecològics.

L’extensió del regadiu i la intensificació del consum agrari ja causaren en el seu dia conflictes entre usuaris així com diversos problemes ecològics, com ara els greus problemes de subsidència derivats de l’excessiu aprofitament de les aigües subterrànies. Avui en dia els conflictes i les restriccions tornen a estar a l’ordre del dia, particularment en els regadius més nous. Usuaris privats i comunitats comencen a pensar en l’adaptació dels conreus a les limitacions d’aigua i diferents tècnics i estudiosos assenyalen directament el cotó i l’alfals com els conreus que ofereixen una més baixa rendibilitat en l’ús de l’aigua i els que hauran de veure restringit el reg en un futur. ¿Hi ha alternatives per a disposar de més aigua abans d’arribar a restriccions com les que pateixen els regants i les grans comunitats com el Westlands Water District (240.000 ha)? Es calcula que la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua de reg, tant en parcel·la com fora, permetria guanyar un 30% dels cabals actualment consumits pel sector agrari. Per això l’administració estatal desenvolupa actuacions específiques de millora de l’eficiència del regadiu, la Agricultural Water Stewarship Iniciative, en paral·lel a les millores en el consum urbà. En el rerefons hi ha dos problemes majors que es posen també sobre la taula: les secades periòdiques i els efectes del canvi climàtic.

–253–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

A l’entorn de la millora de l’eficiència del regadiu s’ha generat un gran nombre de recerques, que manifesten els efectes entrecreuats i de vegades contraposats de determinades mesures. Tant com insistir en nous sistemes de reg i millor gestió en parcel·la, pràctiques de reg deficitari i millores en el subministrament en alta, es planteja una orientació més holística basada en l’ús eficient de l’aigua i la introducció de paràmetres socioeconòmics de mesura que incideixin en una gestió integrada del recurs (Canesa et al., 2011).

No es descarta la via clàssica amb la qual se solucionen els dèficits o noves demandes: portar-ne més de fora. En aquest cas es tractaria d’aportacions d’aigua superficial des dels grans canals procedents del nord; i existeixen possibilitats de millora a partir del cabalós Sacramento. En total serien uns 21.500 hm3 anuals que suposen dos terços de les aportacions d’aigua que rep el delta que dóna sortida als rius del Central Valley a la badia de San Francisco. Però les dificultats tècniques i econòmiques dels projectes són molt grans, i les limitacions ecològiques greus.

Precisament és la dotació dels dos grans canals que han proveït el creixement agrícola i urbà de la segona meitat del segle xx a partir del delta central la que avui es troba en perill i la que ha estat subjecta a restriccions en el subministrament agrari. La subsidència i la salinitat amenacen els 2.000 km2 de conreus del delta, mentre la regressió del peix bioindicador del lloc, el Delta Smelt, ha encès l’alarma sobre l’equilibri general de l’àrea. La fragilitat del delta central s’ha convertit en l’entrellat principal dels problemes hídrics californians.

Per abordar-ho el govern de l’Estat de Califòrnia creà el Delta Stewarship Council que després de nombrosos informes i propostes ha presentat un Pla en vies d’aprovació, el qual a banda d’abordar els problemes ecològics, apunta cap a nous embassaments i canalitzacions per millorar la disponibilitat d’aigua.

El més espectacular és el canal que hauria de portar l’aigua del riu Sacramento per sota del delta. Però els 30 bilions de dòlars que costa són molts: tot el producte interior brut agrari anual de Califòrnia.

Conflicte hídric entre usuaris i territoris Sigui com sigui, en els darrers quinze anys s’experimenta un estancament i lleuger retrocés en les quantitats d’aigua globalment consumides, tant per l’agricultura com per les ciutats. Les causes no són fàcils d’assenyalar i molt possiblement siguin múltiples; innovacions tècniques, conscienciació general, reutilitzacions i reciclatge...

Malgrat les dades recents i les bones intencions de reduir el consum mitjà, hi ha un cert escepticisme sobre la capacitat d’autolimitar-se que té el propi model californià, tant l’agrícola com l’urbà, pel fet mateix de fonamentar-se en un consum bulímic d’aigua (i d’altres recursos). El consum urbà, per exemple, continua sent molt elevat, prop de 900 litres diaris per persona en any –254–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

normal, més de la meitat dels quals corresponen a jardineria i exteriors en general. Els tècnics destaquen la necessitat de buscar alternatives per limitar el consum i garantir la seguretat en l’abastament urbà, que es podria veure subjecte a reptes extraordinaris com el del previsible Big One. Per això s’incideix progressivament en la reutilització de l’aigua i comença a desenvolupar-se la dessalinització, que no es troba exempta de crítiques pel seu cost elevat.

Sobre la disponibilitat de l’aigua a Califòrnia pesen, per altra part, unes diferències territorials que presenten força concomitàncies amb Catalunya, que es poden afegir a les dels conreus de reg i els problemes ecològics del delta. Les tres quartes parts de la població californiana viu a les àrees metropolitanes de l’extrem sud climàticament desèrtic, mentre les tres quartes parts de les precipitacions cauen al nord de Sacramento, la part menys habitada. Les grans infraestructures avui dia en actiu, detallades a la taula 2, porten l’aigua del nord cap al centre i sud. Però, a la depressió central o Central Valley l’agricultura tem convertir-se en una simple observadora d’una aigua que pot acabar passant de llarg i anar directament des del nord cap al sud de l’estat (fig. 7).

Aquí no s’acaba tot, i les amenaces per al reg venen, tant o més, d’una altra banda: la superfície de conreu disponible. El creixement urbà californià desborda en els darrers anys de les atapeïdes planes litorals en direcció cap a la Figura 6. Vinya en emparrat regada que arriba als límits de la serra litoral

Foto de l’autor. Els aqüeductes del fons corresponen al State Water Project i han de superar la cadena litoral per portar l’aigua al gran Los Ángeles.

–255–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

Figura 7. Grans infraestructures hidràuliques de l’Estat de Califòrnia; els canals i embassaments principals amb la seva capacitat i volum anual servit

Embassament volum TAF Projecte estatal 0–100 Projecte estatal i federal 100–500 Projecte federal 500–1.000 Projecte local 1.000–5.000 Àrea urbana 5.000+ Àrea agrícola Riu Subministrament en TAF 0–50 Direcció flux aigua 51–150 Reserva i bombament 151–300 Estació bombament 301–1.500 Central hidroelèctrica 15.000–3.100

Font: Ellen Hanak et al., 2011, p. 81. Els embassaments se situen especialment al peu de la Sierra Nevada, d’on provenen els abastaments més antics. Mentre, les infraestructures d’abastament més noves i importants provenen del riu Sacramento al nord i del riu Colorado al sud-est. TAV: milers d’acre-feed; 1 TAV = 1,2335 Hm3.

depressió central, on el creixement de ciutats com Fresno o Bakersfield pot rebre un nou estímul amb la via ferroviària ràpida entre San Francisco i Los Ángeles. D’aquesta manera el creixement urbà es converteix en la principal –256–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

amenaça dels conreus de regadiu, que s’han de veure impel·lits cap als marges de la depressió central, on no hi ha massa possibilitats d’expansió.

Taula 2. Principals sistemes de subministrament d’aigua de Califòrnia Federal Central Colorado Colorado Valley Project * State Water River System River Los Ángeles (CVP) Project (SWP) ** Aqueduct Aqueduct Administració responsable Anys construcció Punt de captació Embassaments reguladors (hm3) Aigua lliurada (hm3) Ús domèstic (milions hab.)

Superfície agrícola reg (ha)

Federal

Estatal

Local

Local

Local

1930 a 1950

1960 a 1970

1930

1941 Riu Colorado (Lake Havasu)

1913

Delta Delta Riu Colorado Sacramento-San Sacramento(Imperial Joaquin San Joaquin Div. Dam)

Riu Owens (Sierra)

8.600

7.000

160

1.271

226

8.634 1.107.827

2.837 23 305.538 California Aqueduct 370 714

3.577 0,6 282.471 All-American Canal 741 130

1.480 17,5 *** Colorado Aqueduct 45 389

490 **** Owens Canal 22 675

Canal representatiu

Delta- Mendota

Capacitat (m3/s) Quilòmetres llargada

130 188

Font: elaboració pròpia a partir California Department of Water Ressources i informació directa diferents sistemes. Els cinc sistemes ressenyats, que són els més importants de l’estat, es troben a hores d’ara interconnectats, sobretot a efectes de subministrament de tota l’àrea metropolitana de Los Ángeles-San Diego, que es troba sota el paraigües del Metropolitan Water District of Southern California, que subministra entorn de 2.000 hm3 anuals. * El Central Valley Project inclou pròpiament embassaments i altres projectes que afecten tota la conca del riu Sacramento i també els rius de la Sierra. ** Abasteix la part sud interior. L’Imperial Irrigation District subministra 2.773 hm3 per agricultura i 65 per usos domèstics i industrials (http://www.iid.com/). A través del canal de Coachella es proveeix l’àrea del Coachella Valley Water District (http://www.cvwd.org/). *** La població és abastada per una quantitat similar d’aigua procedent del SWP amb el qual es troba connectat. **** A l’antic aqüeducte s’afegí un segon aqüeducte paral·lel als anys 1960 que suma la quantitat assignada.

La interconnexió amb els sistemes anteriors fa molt difícil desglossar la població subministrada.

Una gestió hídrica atomitzada i difícil d’orientar Tot plegat, l’augment dels consums d’aigua comença a xocar amb el caràcter limitat dels recursos disponibles i es plantegen diversos topalls ambientals que situen la disponibilitat del recurs en un estat crític. En aquest context hi ha un gran debat tècnic i social sobre com reduir i buscar alternatives a la demanda actual, sobretot quan la via clàssica de més embassaments i canals comporta unes grans inversions que generen molts dubtes quant a l’impacte ambiental i socioeconòmic, i quant a la viabilitat.

–257–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

La responsabilitat de la gestió global del recurs recau en l’administració estatal i, en menor grau, la federal, que han desenvolupat determinades habilitats gestores, en particular en planificació del recurs i incentius per a millora de l’eficiència. Però aquestes administracions manquen de prou capacitat d’intervenció, a causa de la privacitat absoluta de les aigües subterrànies i a causa de l’apropiació privada de moltes de les aigües superficials, sobre l’ús de les quals no es disposa de gaire informació (drets anteriors a la integració als EUA i drets de ribera anglosaxons). Per altra part la gestió pública esdevé molt complicada per l’extrema diversitat dels actors quant a competències, formulació jurídica i volum i tipus d’activitat (Hanak et al., 2011). Al final, la intervenció pública ha de passar fonamentalment a través de l’atorgament anual dels cabals de les infraestructures federals i estatals.

En el context de fragmentació d’actors apuntat, els bancs i mercats de l’aigua es converteixen en una via pràcticament obligada i interessant de redistribució i millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua. Les transaccions, que es fan amb certs controls administratius per mitigar els impactes ambientals o sobre tercers, van fonamentalment de l’agricultura cap als consums urbans i dels agricultors menys intensius cap als més intensius. L’estabilització de les quantitats transferides en els darrers anys i el predomini adquirit per les transferències a mitjà i llarg termini apunten, en tot cas, una estabilització dels mercats, fet que vindria afavorit per les reticències de les comunitats de regants i per les ordenances limitadores introduïdes a força comtats (California Water Plan 2005, vol. 2, cap. 23). Caldria matisar, però, en el sentit que no es pot descartar tampoc l’existència de moltes transaccions no controlades.

La situació del mercat urbà de l’aigua resulta, per altra part, molt simptomàtic d’una manera de fer que encara parteix de la percepció d’un recurs abundant i que no ha avançat gaire en la introducció de mesures racionalitzadores del consum. I això és tant veritat per a l’agricultura com per al consum urbà. A l’àrea de San Joaquin Valley, per exemple, més de la meitat de la població no tenia aparells mesuradors de consum i la facturació del consum urbà a l’estat es reparteix meitat i meitat entre tarifes uniformes i tarifes progressives.

–258–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 245-259 Desenvolupament agrari i tensions hídriques a Califòrnia

Ignasi Aldomà-Buixadé

Bibliografia CaLiFoRnia dePaRtMent oF Food and agRiCuLtuRe (2013). California Agricultural Statistics Review [Sacramento] 2012-2013. http://www.cdfa.ca.gov/statistics/ (consultat: 05/06/2013).

CaLiFoRnia dePaRtMent oF wateR ResouRCes (2009). California Water Plan Update 2009.

Sacramento: State of California. http://www.waterplan.water.ca.gov/ (consultat: 09/06/2013). [Es troba en vies d’iniciar-se la revisió 2013 del Pla.] CaLiFoRnia dePaRtMent oF wateR ResouRCes (2012). A Proposed Methodology for Quantifying the Efficiency of Agricultural Water Use. Sacramento: State of California. http://www. water.ca.gov/wateruseefficiency/sb7/docs/AgWaterUseReport-FINAL.pdf (consultat: 05/06/2013).

Canessa, Pete; Sarge gReen; David zoLdoske (2011). Agricultural Water Use in California.

A 2011 Update. Fresno: The Center for Irrigation Technology, California State University.

CaRMan, Hoy (2009). “California Corporate Farms: Myth and Reality”. Agricultural and Resource Economics Update, núm. 12 (6), p. 9-11. http://giannini.ucop.edu/media/are- update/files/articles/v12n6_3.pdf (consultat: 02/07/2013).

CooLey, Heather; Juliet ChRistian-sMith; Peter h. gLeiCk (2009). Sustaining California Agriculture in an Uncertain Future. Oakland: Pacific Institute. http://www.pacinst.org/reports/california_agriculture/final.pdf (consultat: 14/06/2013). deLta stewaRdshiP CounCiL (2012). Proposed Final Delta Plan. Sacramento: State of California. http://deltacouncil.ca.gov/delta-plan-0 (consultat: 25/06/2013). hanak, Ellen; Jay Lund; Ariel dinaR; Brian gRay; Richard howitt; Jeffrey Mount; Peter MoyLe; Barton thoMPson “Buzz” (2011). Managing California’s Water. From Conflict to Reconciliation. San Francisco: Public Policy Institute of California. http://www.ppic.org/ content/pubs/report/r_211ehr.pdf (consultat: 14/09/2013). howitt, Richard; Dave sunding (2003). “Water Infrastructure and Water Allocation in California”, dins Jerome B. sieBeRt. California Agriculture Dimensions and Issues. Davies: University of California, Giannini Foundation. http://purl.umn.edu/11917 (consultat: 17/06/2013). oLMstead, Alan L.; Paul W. Rhode (2003). “The Evolution of California Agriculture,1850-2000”, dins j. B. sieBeRt. California Agriculture Dimensions and Issues. Davies: University of California, Giannini Foundation. http://purl.umn.edu/11917 (consultat: 17/06/2013). sChaiBLe, Glenn D.; Marcel P. aiLLeRy (2012). Water Conservation in Irrigated Agriculture: Trends and Challenges in the Face of Emerging Demands. EIB-99, U.S. Department of Agriculture, Economic Research Service, September 2012. http://www.ers.usda.gov/media/884158/eib99.pdf (consultat: 05/06/2013).

Hi ha una gran quantitat d’informació històrica i contemporània al web de la “Water Resources, Collections and Archives” creada per les universitats californianes (http://library.ucr. edu/wrca/). En matèria agrícola també existeix una pàgina específica: http://californiaagriculture.ucanr.org/index4.cfm

–259–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 261-287 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.49

Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) Jesús Burgueño Universitat de Lleida burgue@geosoc.udl.cat

Resum El gener de 1917, la Mancomunitat de Catalunya adreçà als ajuntaments un qüestionari de caràcter agrari, en el qual també es demanava a quina comarca natural pertanyia el poble.

L’enquesta de la Mancomunitat precedeix en 15 anys la que, en temps de la Generalitat republicana, elaborà la Ponència de la divisió territorial, presidida per Pau Vila. Donem compte dels resultats d’aquella primera enquesta, fins ara gairebé desconeguda.

Paraules clau: comarca, Catalunya, Mancomunitat.

Resumen: Una encuesta de la Mancomunidad sobre las comarcas naturales (1917) En enero de 1917, la Mancomunidad de Cataluña dirigió a los ayuntamientos un cuestionario de carácter agrario en el que también se preguntaba a qué comarca natural pertenecía el pueblo. La encuesta de la Mancomunidad precede en 15 años la que, en tiempos de la Generalidad republicana, elaboró la Ponencia de la división territorial, presidida por Pau Vila. Damos cuenta de los resultados de aquella primera encuesta, hasta ahora prácticamente desconocida.

Palabras clave: comarca, Cataluña, Mancomunidad.

Abstract: A survey of the natural regions of Catalonia (Mancomunitat, 1917) In January 1917, the Mancomunitat of Catalonia sent to the municipalities an agrarian questionnaire; it also asked for the natural region that they belonged. The survey of the –261–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

Mancomunitat was done 15 years before that of the republican Generalitat, made by the Commission of territorial division, led by Pau Vila. We report the results of this first survey, almost unknown until now.

Keywords: natural region, Catalonia, Mancomunitat.

*** Amb motiu d’unes jornades sobre “El marc jurídic de la Mancomunitat de Catalunya”, organitzades pel Centre Ernest Lluch de la CUIMPB el novembre de 2013, el jurista Vicenç Aguado ens va comentar l’existència d’una enquesta sobre la pertinença comarcal en temps de la Mancomunitat, que es conservava a l’Arxiu Històric de la Diputació. L’esmentat autor s’hi havia referit a la seva comunicació a les IV Jornades d’Estudiosos de les Garrigues (Aguado, 2004), en la qual transcriu les fitxes corresponents a aquella comarca (p. 101-104) i alhora aporta la referència d’arxiu (sig. 2789). Per tant, aquesta interessant documentació no era coneguda pels estudiosos de la divisió comarcal, començant per Pau Vila.

Malgrat que no es van aplegar respostes de la totalitat (ni tan sols de la majoria) dels ajuntaments catalans, tenir una informació sobre l’adscripció comarcal, tal i com era percebuda per una mostra molt representativa dels pobles de Catalunya, presenta un valor evident. Amb més motiu en tractar-se d’un temps quan encara no eren gaire coneguts els primers mapes i propostes de comarques. Per tant, la resposta expressada aleshores en principi devia ser més lliure i espontània que d’altres posteriors. Això dóna una nova referència –sovint amb la legitimitat reforçada que es deriva de la signatura de l’alcalde o el segell de l’ajuntament– sobre quines eren les comarques populars de Catalunya. Tot plegat quinze anys abans de l’enquesta realitzada per la Ponència de la divisió territorial presidida per Pau Vila, la qual va ser adreçada als ajuntaments a finals de 1931. Els resultats de l’enquesta de la Ponència es troben al llibre Divisió territorial. Estudis i projectes, publicat per la Generalitat l’abril de 1933 (Vila et al., 1933); per la nostra part hem assajat una altra versió del mapa de l’enquesta sobre la divisió administrativa actual (Burgueño, 2003, p. 99). La comparació d’ambdues enquestes (1917 i 1931) resulta un exercici obligat, que abordarem tot seguit.

1. L’enquesta El qüestionari sobre agricultura adreçat als ajuntaments era el següent (mantenim la grafia original): QUESTIONARI Poble de…

Estació de ferro-carril mes propera i kilómetros de distancia…

–262–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

Comarca natural dita de…

Quina producció agrícola te més importancia?....

I després?...

Existeixen altres conreus? Quins son?...

Hi ha regadiu? Quant?...

Quines plantes s’hi fan?...

Hi han boscos?...

Quines plantes de bosc dominen?...

Existeix cria de bestiar? Quina es la mes important?...

Y després?...

Existeix cria d’aviram? De quina mena?...

Existeixen industries agrícoles? Quines son les mes importants?...

(Firma del remitent) [dia] de [mes] de 1917 Dissortadament, ni el qüestionari en si ni el lligall que aplega les butlletes rebudes dóna cap pista per esbrinar de quina instància o organisme de la Mancomunitat va partir la iniciativa de fer l’enquesta. Tot això devia figurar a la part superior del full tramès als ajuntaments, del qual calia separar –mitjançant la línia de foradets del paper– la part inferior per tal de complimentar el qüestionari. La cerca d’alguna pista al respecte a l’Arxiu de la Diputació de Barcelona ha resultat infructuosa. Les actes del Consell permanent de la Mancomunitat corresponents als mesos de desembre de 1916 i gener de 1917 no en fan cap esment.1 Res no diu tampoc la publicació sobre L’obra realitzada (Mancomunitat, 1919).

Pel contingut, és evident que la iniciativa devia partir d’un ens ocupat de tasques d’Agricultura. En aquest sentit, podem assenyalar que la Conselleria d’Agricultura estava en mans del president de la Diputació de Tarragona, Josep Mestres i Miquel (Vilallonga del Camp, 1868-1949), diputat pel districte de Valls-Montblanc, metge, agrònom, propietari i director de la revista Tarragona Agrícola (Balcells et al., 1996, p. 389; Balcells, 2010, p. 150). També podem afegir que en aquelles dates l’Escola Superior d’Agricultura es trobava sota la direcció de Josep M. Valls. Encara no existia un director del Servei Tècnic d’Agricultura; precisament el Consell de la Mancomunitat acordà crear aquesta plaça el 28 de desembre de 1916.2 L’enquesta presenta un cert aire d’ingenuïtat i manca de concreció: no es demanen xifres de superfície, quantitats de producció o caps de bestiar. La redacció admet respostes genèriques que rarament devien suposar cap novetat en el coneixement de la base agrària de la localitat. De dades estadístiques 1. Volums 81 i 82. Aleshores estava presidit per E. Prat de la Riba i format per Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep M. España, Anselm Guasch, Martí Inglés, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera.

2. AHDB: Mancomunitat de Catalunya. Consell Permanent. Actes. 1916 (núm. 81).

–263–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

evidentment n’hi havia. Sense anar més lluny, l’interessant informe sobre la situació economicoadministrativa dels pobles del Priorat redactat a finals de 1920 pel cap de la Secció Social Agrària, Josep M. Rendé, està ple de dades de jornals o hectàrees de conreu, de quarteres d’oli, quilos d’ametlles, sacs d’avellanes o hectolitres de vi.3 Potser per això els qüestionaris van ser aplegats en una carpeta amb el títol “Enquesta sobre les comarques naturals”: amb una certa perspectiva temporal hom devia creure que aquest era el principal interès de la informació recollida.

El nombre de respostes assolit fou estimable: es van rebre 583 targetes procedents d’un total de 450 municipis. Si descomptem els municipis amb cap resposta a la pregunta de la comarca natural, ens referim a 439 municipis, cosa que representa una mica més del 40% dels, aleshores, 1.072 ajuntaments existents a Catalunya. És doncs una mostra molt representativa del conjunt del territori.

L’únic partit judicial que no compta amb cap dada és el de Barcelona. Això és tant com dir que totes les actuals comarques, tret del Barcelonès, compten amb alguna informació, si bé certament en percentatges força desiguals.

El més freqüent és que la resposta fos tramesa per l’Ajuntament (pot figurar el segell municipal), pel jutjat municipal o pel rector de la parròquia (sovint identificat com a prevere, que hem abreviat prev.), si bé l’interlocutor també Figura 1. Exemple de fitxa qüestionari, corresponent a Moià

Font: Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, llig. 2789 3. AHDB: sig. 2498, plec 9.

–264–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

pot ser un propietari, un farmacèutic o una persona no identificada professionalment. En ocasions hi ha fins a tres respostes procedents d’un mateix municipi. Gairebé totes les targes duen data de febrer i només alguna escadussera es retarda al març.

El conjunt de respostes es va endreçar i col·leccionar en quatre quaderns provincials, ordenades per partits judicials i municipis. En l’annex hem conservat el mateix ordre per facilitar comprovacions posteriors, si bé hem actualitzat la forma emprada als topònims. En canvi, hem mantingut la grafia emprada a la resposta sobre la comarca natural i el nom del remitent. El conjunt dels quatre quaderns es va guardar amb una carpeta amb el rètol “Enquesta sobre les comarques naturals” (llig. 2789).

Pel que fa a la qualitat de les respostes, lògicament és molt diversa. Trobem des de qui respon d’esma i fins i tot amb sornegueria (el capellà d’Oix respon a la pregunta sobre el regadiu afirmant que n’hi ha “quan plou”) fins qui aprofita per fer una entusiasta projecció de futur: el prevere de Tremp xifra en 1.000 les hectàrees de regadiu, puntualitzant que: “Aixó serà dins poc temps, quan la Cª Canadiense haigi acabat los trevalls gegantins i de capdal importancia que ha fet i continua en esta comarca.”

2. Resultats En general, les respostes sobre l’adscripció comarcal de 1917 són coherents amb les obtingudes el 1932. Les comarques més arrelades (grans o petites) resten perfectament paleses: Baix Llobregat, Camp de Tarragona, Cerdanya, Conca de Barberà, Empordà, Lluçanès, Penedès, Priorat, Segarra, Urgell, Val d’Aran, Vallès... En algunes denominacions s’observa una evolució entre 1917 i 1932; en aquesta primera enquesta tenia més adeptes Pla de Bages que la versió abreujada. El mot Maresme, molt majoritari el 1932 (Vila, 1931, p. 127), no era esmentat per ningú el 1917; en lloc seu apareixia Costa de Llevant, Mataró o la Marina. Blanes (Maresma del Gironès el 1932) el 1917 s’identificava amb la Selva. El nom de Terra Alta, força estès el 1932 com a sinònim de comarca de Gandesa, el 1917 apareix només marginalment a la resposta de la capital.

Algunes denominacions tradicionals apareixen amb un extensió geogràfica una mica superior a la que s’observa el 1932: - Alt Llobregat també era preferit per l’Ajuntament de la Pobla de Lillet.

- Guilleries era el nom comarcal indicat a les tres respostes procedents d’Osor.

- Lluçanès era assumit també per l’Ajuntament de Santa Maria de Merlès.

- Muntanyes de Prades era preferit per municipis que no empraran aquest nom el 1932: l’Albiol, Vilanova de Prades i la Riba (al peu de la Muntanya).

- Penedès o Baix Penedès era preferit per algun municipi (Masllorenç i la –265–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

Pobla de Montornès) que el 1932 donaven altres respostes afins al Camp de Tarragona. En canvi, per la banda septentrional, pobles penedesencs el 1932, el 1917 s’identificaven amb Igualada o l’Anoia (Capellades, la Llacuna i, parcialment, Vallbona).

- Priorat presenta adeptes fora de la conca del Siurana: Duesaigües i la Torre de l’Espanyol.

- Ribera de l’Ebre era una denominació en part equivalent a l’actual Terres de l’Ebre, i per tant assumida fins i tot per més localitats que el 1932: Amposta, Freginals, Gandesa, Ginestar i Prat de Comte (que hi afegeix Baix Aragó!). Per altra banda, la identificació amb Tortosa apareix a Alfara de Carles i –més significatiu– a Ulldecona, un dels dos únics municipis que el 1932 proposaren el nom de Montsià.

- Ribera del Sió és emprat per Montgai i l’Aranyó (avui terme dels Plans de Sió).

- Segarra és emprat per la Floresta, Maldà, St. Guim de la Plana, Tarrés (un dels pocs ajuntaments que el 1932 no va respondre la Ponència de la Generalitat) i Biosca (un dels ajuntaments que el 1932 seguí la consigna de defensar la comarca i capitalitat de Solsona; un altre conxorxat, Clariana, el 1917 afegia a Solsona el nom de Cardona).

- Urgell (o Pla d’Urgell) és la resposta de Belianes (unànime dels tres informants), de Vallfogona de Balaguer i de tres localitats que el 1932 van voler remarcar l’afinitat amb la ciutat de Tàrrega: Barbens, Castellserà i la pròpia Tàrrega.

En canvi, la denominació del Ripollès presentava menys adhesions el 1917 que el 1932; per exemple, Sant Joan de les Abadesses se’n desmarcava al·ludint al Ter o a la pròpia vila. Contràriament, les valls de Camprodon i de Ribes presenten un marc geogràfic estable i indiscutit.

A vegades els interlocutors donen una resposta molt matisada, com ara el prevere del Vilosell, que situa el poble en un contacte de comarques (la resposta de 1932 és Segarra) però es decanta més per l’afinitat amb les Garrigues. El rector d’Avinyó indica que al seu poble comença el Pla de Bages, donant a entendre que Oló no hi pertanyia. L’informant de la Cellera de Ter situa el poble en la cruïlla de quatre comarques: Guilleries, Selva, Garrotxa (?) i Vall d’Hostoles.

Els esmunyedissos límits de l’Empordà amb la Garrotxa resten confirmats perquè hi ha pobles que són empordanesos el 1932 i que el 1917 es decantaven per la Garrotxa (Cistella, St. Joan de Mollet, Saus i Vilanant), i també el mateix fet però a l’inrevés (Navata i Terrades). També Fontcoberta (Garrotxa el 1932) afirmava en temps de la Mancomunitat la seva identificació amb Banyoles.

Argelaguer (Garrotxa en temps de la Generalitat) es definia d’Olot-muntanya el 1917. Més sorprenent és el cas de Sarrià de Ter, empordanès el 1917 i selvatà el 1932!

Alguns aspectes polèmics de la divisió comarcal vigent resten confirmats –266–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

amb aquesta nova informació, quinze anys anterior. És el cas de les comarques que van resultar desplaçades geogràficament per tal d’adaptar-les al respectiu partit judicial, presidit per una ciutat que en realitat no pertanyia a la comarca: les Borges Blanques (1917 Urgell, 1932 Borges) s’apropiarà les Garrigues i Santa Coloma de Farners (1917 Vallès!) farà el mateix amb la Selva. L’aspecte més lamentable d’ambdós casos serà que un bon tros de la respectiva comarca tradicional restarà exclòs de la comarca oficial; Alfés o Maials esdevenen Segrià, i Campllong o Cassà són Gironès.

En altres casos es construeix una identitat comarcal al voltant de la capital de partit judicial, adoptant una denominació amb molt escàs arrelament. Balaguer, que el 1917 deia trobar-se al “Segre tocant al Pla d’Urgell”, el 1932 afirmava ser el cap de la Noguera.

Lleida i Olot van substituir les seves denominacions comarcals urbanes homònimes (o d’altres com Ribera de Segre o Muntanya) per les del Segrià i la Garrotxa, originalment referides a un àmbit geogràfic divers; també això va donar lloc a excloure de la nova comarca oficialitzada pobles que històricament havien emprat ambdues denominacions.

El 1932 les denominacions Conca d’Òdena i Anoia no van ser emprades per cap ajuntament de la comarca d’Igualada, però en canvi sí apareixen en l’enquesta de 1917: el Noya és defensat per Capellades i Tous. Martorell només va ser esmentat el 1932 com a cap comarcal per un parell de municipis; el 1917 també l’assenyalava Collbató.

El capítol de denominacions comarcals que apareixen el 1917 i ja no figuren el 1932 és prou ampli; deixant de banda noms hiperlocals, cal remarcar: Conca de Dalt (Aramunt i Clarevol), Costa de Ponent (Vilanova i la Geltrú), Llitera lleidatana (Almacelles), Quatre Llocs (Canejan), Rialb (el Tossal), Ribera del Cinca (Massalcoreig), Riubregós (Castellfollit), la Terreta (Espluga de Serra i Sapeira) i la Vall d’Aro (Castell d’Aro). Al límit empordanès amb la Catalunya del Nord hi ha diversos municipis que s’ubiquen geogràficament al·ludint, d’una o altra manera, al veïnatge amb França (Maçanet, Portbou i la Vajol).

Contràriament, una denominació com Flamisell, amb prou requesta el 1932 al territori del que finalment seria el nord del Pallars Jussà, no apareix en les respostes del 1917. Igualment, la comarca del Montseny, amb nombrosos partidaris el 1932, en temps de la Mancomunitat no comptava encara amb l’adhesió de Sant Celoni, St. Esteve de Palautordera ni Vallgorguina, identificats com a vallesans.

Les denominacions localistes són encara més abundants el 1917 que el 1932.

En alguns casos és possible que el remitent de la resposta fes una interpretació del mot ‘comarca’ sinònima de ‘rodalia’ o ‘comarcada’; entre aquestes respostes locals que no recullen simplement el nom del poble trobem: el Collet (Fórnols), Coma de Mont-ros, Costa del Camp (l’Argentera), Pla de Corts (Montcortès), Pla de Taravaus, Planes de Sénia (la Sénia), Sant Ramon (Portell), Santa Marina (Pratdip), Serra de Montclar (la Donzell), Vall de Cabdella, Vall de Llimiana o Vall de Tost. Excepcionalment, algun poble que el 1932 –267–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

donà una resposta localista i ambigua, el 1917 expressava una afinitat més general: Cubells s’identifica amb Balaguer i Civís amb l’Urgell (el bisbat?). En sentit invers, les dues respostes procedents de Vandellòs afirmen que el municipi no pertany a cap comarca coneguda.

Conclusió Entre els protagonistes de l’experiència d’autogovern de la Mancomunitat i els de la Generalitat republicana es produí una notable fractura. Si el règim de col·laboració interprovincial va ser impulsat per la Lliga, l’autonomia visqué sota l’hegemonia d’ERC. Aquesta discontinuïtat ideològica (que implica una ruptura dels quadres dirigents) explica parcialment el desconeixement de bona part dels treballs impulsats en temps de la Mancomunitat. Això és particularment vàlid en el tema de l’organització territorial.

El novembre de 1918, Josep Puig i Cadafalch va encarregar al director del Servei Geogràfic, Josep M. Rivera,4 la redacció d’un “avantprojecte de nova divisió territorial de Catalunya… fonamentada sobre les antigues comarques naturals i històriques, determinades per Mn. Norbert Font i Sagué”, però “tenint en compte els factors geogràfics i circumstàncies de l’època actual” (Nadal i Montaner, 1993; Montaner, 2000). La proposta de l’enginyer cartògraf consistia a dibuixar, a partir de les 34 comarques del geòleg, 15 agrupacions comarcals o petites províncies. El projecte d’Estatut elaborat per la Mancomunitat el gener de 1919 esmentava, entre les competències exclusives de la futura Catalunya autònoma, el règim de les províncies “amb facultat de modificar el seu nombre i la seva demarcació” (art. 6b). En canvi, el projecte estatutari no feia cap esment a les comarques. En definitiva, l’avantprojecte del Servei Geogràfic permetia, en el marc estatutari previst, superar l’atzucac de l’alternativa entre les quatre províncies i les massa nombroses comarques mitjançant un nivell intermedi. El 29 de gener la proposta de Rivera va ser examinada “amb satisfacció” pel Consell permanent de la Mancomunitat, però la reivindicació autonomista s’estroncà amb la vaga de la Canadenca i el pla de 15 agrupaments va restar en l’oblit més absolut. El 1920 Rivera va tornar a la seva ocupació com a enginyer militar; però no sols va dimitir del Servei Geogràfic sinó que va renegar del seu successor en el càrrec.5 Al cap dels anys, ni Pau Vila ni ningú farà cap esment del pla d’agrupaments comarcals de la Mancomunitat. En la Ponència de la Generalitat seria Antoni Rovira i Virgili 4. En alguna ocasió signà amb el seu nom en català (AHDB: llig. 3725, exp.1).

5. Vers 1921, Rivera adreçà a Rafael Campalans (secretari general del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat) un demolidor escrit de 19 pàgines referit a Manuel Ferrer de Franganillo: “per les repetides i evidents proves que ha donat considero al dit senyor, per la seva manca d’escrupulositat moral i tècnica, i de capacitat científica, no solament incapaç i indigne per al càrrec de Director del Servei del Mapa, sinó perjudicial per al Servei, per a la Mancomunitat i les dignes autoritats que li han confiat el càrrec i depositat en ell llur confiança, puix les exposa a les conseqüències del ridícol i de la deslleialtat, d’un farsant i ingrat.” (AHDB: llig. 3725, exp.1).

–268–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

qui advocaria per un plantejament racionalista de la mateixa mena que el de Rivera, catorze anys anterior, tot agrupant les 38 comarques en 9 vegueries.

Ara sabem que també la Mancomunitat, encara presidida per Prat de la Riba, havia adoptat una altra disposició relacionada amb l’organització territorial, en trametre als ajuntaments i a altres interlocutors locals un qüestionari de caràcter agrari en el qual es consultava, per primera vegada, quina era l’adscripció comarcal natural de cada municipi. Aparentment aquesta iniciativa i resultats de l’enquesta no van influir de cap manera en cap disposició de la Mancomunitat. Tampoc la tingué en compte l’agrònom Josep M. Rendé, cap del Servei d’Acció Social Agrària, en la seva innovadora proposta de divisió comarcal, destinada a l’organització social agrària de la Mancomunitat (Rendé, 1924).

La seva fou una aportació personal, publicada quan tant l’autor com la institució vivien els seus darrers mesos de vida, ja sota la dictadura de Primo. Novament la Ponència de la Generalitat va haver d’arribar, per compte propi i quinze anys després, a la conclusió que abans que res convenia consultar als ajuntaments el seu parer sobre la seva adscripció comarcal.

La Ponència de la Generalitat construí a partir del no-res tota una metodologia de treball, i alhora va concebre un model d’organització territorial basat en les vegueries o petites províncies. Si s’hagués tingut notícia dels precedents elaborats durant l’etapa de la Mancomunitat, possiblement s’hauria assolit abans el consens entre els ponents de la Generalitat i hauria avançat més ràpidament la discussió sobre el model d’organització territorial.

Bibliografia aguado i CudoLà, Vicenç (2004). “La formació històrica de les Garrigues: comarca natural, circumscripció administrativa i ens local”, dins: IV Trobada d’estudiosos de la comarca de les Garrigues. [Les Borges Blanques]: Consell comarcal de les Garrigues, p. 85-106.

BaLCeLLs, Albert (2010). El projecte d’autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric. Barcelona: Parlament de Catalunya.

BaLCeLLs, Albert; Enric PujoL; Jordi saBateR (1996). La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Proa.

BuRgueño, Jesús (2003). Història de la divisió comarcal. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor.

ManCoMunitat de CataLunya (1919). L’obra realitzada. Anys 1914-1919. Barcelona.

MontaneR, M. Carme (2000). Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània (1833-1941).

Barcelona: Rafael Dalmau, Editor. nadaL, Francesc; M. Carme MontaneR (1993). “El projecte de divisió administrativa de la Mancomunitat i els estudis sobre la comarcalització de Catalunya (1907-1919)”, dins: Professor Lluís Casassas i Simó. Geografia i territorio. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 95-115.

Rendé i ventosa, Josep M. (1924). Pla d’organització social agrària de Catalunya. Barcelona: Arxius dels Serveis Tècnics d’Agricultura (Mancomunitat de Catalunya). viLa i dinaRés, Pau (1931). “Una divisió de Catalunya en comarques”, dins: El problema comarcal de Catalunya. Barcelona: Casa del Vallès, p. 119-139. [viLa, Pau et al.] (1933). Divisió territorial. Estudis i projectes. Nomenclàtor de municipis. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

–269–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

Annex Província de Barcelona Comarca natural Poble de… dita de…

Partit judicial d’Arenys de Mar

Enquesta 1932

Comarca actual

Arenys de Munt

Costa de Llevant

Blas Llusá Espinal (segell farmàcia)

Montnegre

Baix Montseny

J. Baranguer, sect. (segell Ajt.)

Sant Celoni

baix Vallès

Moisés Ribas (segell metge)

incorporat a Sant Celoni Falda del Montseny

buit

Montseny

Vallès Or.

Joan Vallès, rector

Montseny

Vallès Or.

Andreu Rovira, prev.

Alt Llobregat

Berguedà

St. Esteve de Alt Vallès Palautordera Vallgorguina el Vallès Partit judicial de Berga Bagà alt bergadá Alt Llobregat y Bastareny Alt Llobregat y Bastareny Lluçà Llusanés Olvan Olvan la Pobla de Lillet alt Llobregat Prats de Lluçanès Llussanés Puig-reig Bergadá St. Jaume de S. Jaume Frontanyà Frontanyà Sta. Maria de Llusanés Merlès Viver i Serrateix Bergadá Bergadá Partit judicial de Granollers Granollers el Vallès l’Ametlla del Vallès el Vallès Bigues i Riells el Vallès

Maresma

Maresme Vallès Or. Vallès Or.

il·legible il·legible Jusep Coromina y Carulla

Lluçanès

Osona

Rafel Torrentó

Bergadà

Berguedà

alcalde Jaime Pujals (segell Ajt.) Bergadà

Berguedà

alcalde Antonio Gili (segell Ajt.) Lluçanès

Osona

segell Ajt.

Berga

Berguedà

P.O. alcalde A. Tubau? sect.

Bergadà

Berguedà

alcalde P.O. Ramon Bornades? sect. (segell Ajt.)

Bergadà

Berguedà

Jaume Badia, ecònom

Bergadà

Berguedà

il·legible

Vallès oriental

Vallès Or.

alcalde P.O. ? (segell Ajt.)

Vallès

Vallès Or.

segell Ajt.

Vallès

Vallès Or.

Caldes de Montbui el Vallès

alcalde Ramon Aymerich (segell Ajt.)

Vallès

Vallès Or.

Cànoves i Samalús Lliçà d’Amunt Mollet del Vallès Montmeló la Roca del Vallès

el Vallès el Vallès Granulles el Vallès el Vallès-Granollers

Jaume Lloreda, prev.

Alt Vallès

Vallès Or.

alcalde P.O. Josep ?

Vallès

Vallès Or.

Juan Coll

Baix Vallès

Vallès Or.

José Planils

Vallès

Vallès Or.

alcalde Miquel ? (segell Ajt.)

Vallès

Vallès Or.

el Vallès-Granollers

jutge mun. José Ametller (segell jutjat) Vallès

Vallès Or.

Lo Vallès St. Feliu de Codines el Vallès Alt Vallès –270–

Remitent

Josep Mas Carreras

Josep Dachs, rector alcalde (segell Ajt.) Llorens Mauri

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) Sta. Eulàlia de el Vallès Ronçana Partit judicial d’Igualada el Bruc El Bruch Cabrera d’Anoia el Panadès

Jesús Burgueño

Ramon Roura, sect.

Vallès

Vallès Or.

alcalde Miquel Pujol

Igualada

Anoia

Pere Bosch, rector

Alt Penedès

Anoia

el Noya

alcalde Francisco Costa (segell Penedès Ajt.) jutge mun. J. Sendil (segell jutjat)

Riubregós

Ramon Camps

Segarra

Anoia

Igualada Igualada buit Martorell

Juan Brugués (segell Ajt.)

Igualada

Anoia

Ignacio Doménech

Baix Llobregat

Baix Llobregat

Jorba

Segarra

alcalde Antonio Marimon (segell Ajt. de Rubió)

Segarra

Anoia

la Llacuna

Igualada

il·legible

Alt Penedès

Anoia

Òdena

Conca d’Odena

sect. Joan Dalmau (segell Ajt.)

Igualada

Anoia

Orpí

Igualada Segarra

Joan Massana

Segarra

Anoia

el Panadès

alcalde P.O. ? sect. (segell Ajt.)

Alt Penedès

Anoia

Martorell a Igualada (segell Ajt.) Martí Vall, rector Martorell José ? buit

alcalde Pablo Pins y Pujol

Igualada i Martorell

Anoia

Igualada

segell jutjat mun.

Igualada

Anoia

Josep Riu, prev.

Segarra

Anoia

Jaime Bacardit

Segarra

Anoia

Andreu Mayor, rector

Segarra

Anoia

Joan Dalmau, sect. (segell Ajt.)

Igualada

Anoia

Jaime Vallès

Igualada

Anoia

Joseph Perarnau, rector

Segarra

Anoia

Penedès

Anoia

Capellades

Castellfollit de Riubregós Castellolí

Collbató

Piera els Hostalets de Pierola

la Pobla de Claramunt Rubió

el Noya

buit Segarra St. Pere Sallavinera Sagarra St. Martí la Segarra Sesgueioles Sta. Margarida de Igualada Montbui la Torre de Igualada Claramunt el Noya o pla St. Martí de Tous d’Igualada Igualada Vallbona d’Anoia Igualada el Panadès el Bruc [bis] Igualada

Anoia

buit Mariano Collell, rector

buit

Jaime Tomas

Josep Guix?

Baldiri Cardona, prev.

José Tarafa Eugeni Florí, rector

–271–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) Partit judicial de Manresa Artés Artés Pla de Bages Pla de Bages

Pla de Bages

Bages

Pla de Bages

Bages

Jaume Serra, agricultor

Pla de Bages

Bages

J. Grau

Bages

Bages

segell Ajt.

Moianès

Bages

Salvador Vila, prev.

Bages

Bages

alcalde José Solà (segell Ajt.)

Pla de Bages

Bages

Pla de Bages

Juan Mascarella y Euvas, rector

Bages

Bages

Bages

Josep Serra Pla de Bages

Bages

Juan Pasanades? (segell Ajt.)

Pla de Bages

Bages

P.O. il·legible

Bages

Bages

buit

Bages

Bages

Joan Orriols, rector (segell parròquia)

Bages

Bages

Súria Plà de Bages Partit judicial de Mataró Mataró Costa de llevant Alella la Costa de llevant Argentona Mataró Cabrils Mataró Caldes d’Estrac Mataró el Masnou la Marina la Costa de Llevant Vilassar de Mar la Costa de Llevant Partit judicial de Sabadell

buit

Bages

Bages

Barberà del Vallès

Avinyó

Plá de Bages

Comensa el Pla de Bages Calders Pla de Bages Castellbell i el Vilar Partido de Manresa Moià el Moyanés Mura el Pla de Bages Navarcles Pla de Bages Rajadell

el Pont de Vilomara buit i Rocafort Bages Santpedor Pla de Bages St. Mateu de Bages Pla de Bages St. Vicenç de buit Castellet Marganell

Palau-solità i Plegamans Ripollet Cerdanyola del Vallès Sentmenat

plà de Bagés

Josep Bonet, rector Joan Sobrevals alcalde José ?, jutge Josep Renom (segell Ajt. i jutjat) Jaume Vilaró, rector

buit Esteve Ponsa

Francisco Cabanya

Maresma

Maresme

Anton Buxadós, rector

Mataró

Maresme

buit

Maresma

Maresme

Pedro Cuduñet

Maresma

Maresme

Ramon Vilardell, rector

Maresma

Maresme

alcalde Pedro ? (segell Ajt.)

Maresma

Maresme

segell Ajt.

Maresma

Maresme

el Vallès

Puig?, sect. (segell Ajt. i jutjat)

Vallès

Vallès Oc.

Vallès

Josep M. Duran

Vallès

Vallès Oc.

Baix Vallès el Vallès

Josep Planes Pomiu?

Vallès

Vallès Oc.

alt Vallès

Angel Garriga, rector

Vallès

Vallès Oc.

Vallès Vallès

il·legible

Vallès

Vallès Oc.

alcalde Antoni Godó? (segell Vallès Ajt.)

Vallès Oc.

St. Cugat del Vallès el Vallès –272–

segell Ajt.

Jesús Burgueño

Josep Arnella, prev.

buit

Juan ?

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) Partit judicial de Sant Feliu de Llobregat St. Feliu de Antonio ? el Llobregat Llobregat Cornellà del sect. Gelabert (segell Ajt.) el Llobregat Llobregat Alberto Bayona, sect. judicial Esparreguera Esparreguera Josep ? Roca Gavà Pla del Llobregat alcalde J. Gort? (segell Ajt.) Molins de Rei Baix Llobregat Francisco Vidal Pallejà el Llobregat Josep Rull, rector el Papiol Llobregat St. Andreu de la P.O. alcalde, sect. J. Serra ?

S. Andreu Barca Joan Llombart, prev.

Llobregat A. Font, sect. (segell Ajt.) St. Boi de Llobregat Baix Llobregat St. Just Desvern St. Llorenç d’Hortons St. Vicenç dels Horts

Jesús Burgueño

Llobregat

Baix Llobregat

Baix Llobregat

Baix Llobregat

Baix Llobregat

Baix Llobregat

Baix Llobregat

Baix Llobregat

Baix Llobregat

Baix Llobregat

Pla de Llobregat Baix Llobregat Pla de Llobregat Baix Llobregat Llobregat

Baix Llobregat

Baix Llobregat

Baix Llobregat

Llobregat

Miquel Reverté Roca (jutge mun.)

Llobregat

Baix Llobregat

Llobregat

Joaquim Raventós

Penedès

Alt Penedès

el Llobregat

N. Sábat, rector

St. Feliu de Llobregat

Baix Llobregat

I. Cardona

Llobregat

Baix Llobregat

Jaime Torné

Llobregat

Baix Llobregat

Juan ?, sect.

Vallès

Vallès Oc.

Serafín Gener (farmàcia)

Vallès

Vallès Oc.

José Rusiñol

Vallès

Vallès Oc.

Joan E. Salisans, rector

Vallès

Vallès Oc.

Pere Vilaró, rector

Vallès

Vallès Oc.

Plana de Vic

Osona

Bajo Llobregat Sta. Coloma de Baix Llobregat Cervelló Viladecans Llobregat Partit judicial de Terrassa Matadepera el Vallès el Vallès Rubí el Vallès St. Llorenç Savall Vallès entre Vallès y Ullastrell Penadès Viladecavalls Vallès alt Vallès Partit judicial de Vic Balenyà Plana de Vich Vich Collsuspina Collsuspina

Juan Cata?

Juan Girvent?

Plana de Vic

Osona

Manlleu

Plana de Manlleu

Jaume Puigdecanet, sect.

Jutjat

Plana de Vic

Osona

les Masies de Roda les Masies de Voltregà Muntanyola Oristà Pruit Roda de Ter St. Agustí de Lluçanès

Plana de Vic

J. Baucells Prat, sect.

Plana de Vic

Osona

Voltregà

Josep Marseñach, sect.

Plana de Vic

Osona

Montanyola el Llusanès Collsacabra Plana de Vich

Joan Aran, sect.

Plana de Vic

Osona

segell Ajt.

Lluçanès

Osona

rector

Collsacabra

Osona

segell Ajt. i Jutgat

Plana de Vic

Osona

el Llusanès

Benet Rifà, sect.

Lluçanès

Osona

el Llussanès

Segimon Costa, rector

Jaume Torres

Isidre Parera? segell Ajt. Juan Prat

–273–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) St. Boi de Lluçanès St. Hipòlit de Voltregà Sta. Maria de Corcó Sobremunt Sora Tavèrnoles Vilanova de Sau la Vola

el Llusanès

Joaquim de Vilar

Lluçanès

Osona

Vich

Josep Roma

Plana de Vic

Osona

Collsacabra el Llusanès Sora Plana de Vich les Guilleries

Josep Feu

Collsacabra

Osona

Benet Rifà, ?

Lluçanès

Osona

Martí Folgueras, prev.

Plana de Vic

Osona

Ramon Piella?

Plana de Vic

Osona

Miquel Orra?

Guilleries

Osona

la Vola

alcalde Francisco Casellas (segell Ajt.)

incorporat a St. Osona Pere de Torelló

Juan Badia, prev.

Penedès

Alt Penedès

Pere Ràfols

Penedès

Alt Penedès

buit

Penedès

Alt Penedès

Fernando Molins ?

Penedès

Alt Penedès

Penedès

Alt Penedès

Partit judicial de Vilafranca del Penedès Vilafranca del el Panadès Penedès Avinyonet del Penadès Penedès Castellví de la Penadès Marca el Penadès Font-rubí Panadès

buit

el Pla del Penedès

el Penadès

alcalde Pedro Nadal (segell Ajt.)

Puigdàlber St. Cugat Sesgarrigues

Vilafranca

Antonio Giró

Penedès

Alt Penedès

San Cugat

segell Ajt.

Penedès

Alt Penedès

St. Martí Sarroca

el Panadès

alcalde Ramon Morgades (segell Ajt.)

Vilafranca del Penedès

Alt Penedès

buit

alcalde Juan Cusco (segell Ajt.)

Penedès

Alt Penedès

Panadès

Joan Domènech, sect.

Penedès

Alt Penedès

Subirats

el Panadès

Francisco Barjau, rector (segell Pª)

Penedès

Alt Penedès

Torrelles de Foix

Panadès

sect. il·legible

Vilafranca del Penedès

Alt Penedès

St. Pere de Riudebitlles Mediona

–274–

Jesús Burgueño

el Panadès Partit judicial de Vilanova i la Geltrú

Joaquim ?, prev.

Vilanova i la Geltrú Costa de Ponent

J. Ventosa Roig

Vilanova en el Baix Penedès

Garraf

Canyelles buit Castellet i la Gornal Penadès el Panadès

P.O. R. il·legible

Baix Penedès

Garraf

Joan ?, rector

Penedès

Alt Penedès

Cubelles

Vilanova y Geltrú

alcalde P.O. Joan Pedro, sect.

Baix Penedès (segell Ajt.)

mateixa [Cubelles] el Penedès

Florenci Fontanals

St. Pere de Ribes

el Baix Panadès

Andreu Malgà, prev.

Baix Penedès i Costes de Garraf

Garraf

Sitges

Baig Penadès

segell Ajt.

Baix Penedès

Garraf

Joaquim Lluch Garraf

Juan Avinyó, rector

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

Província de Girona Comarca natural Poble de… dita de…

Partit judicial de Girona Aiguaviva la Selva l’Armentera Ampurdá Bescanó plá de Bescanó buit Bordils Bordils

Remitent

Enquesta 1932 Comarca actual

P.O. alcalde Josep Vall-llosera la Selva

Gironès

José Suñé (segell Ajt.)

Baix Empordà

Alt Empordà

Rafael Plà

la Selva

Gironès

Juan Farré

Girona

Gironès

la Selva

alcalde Salvador Puigmulé (segell Ajt.)

la Selva

Gironès

la Selva

Josep Costas, prev.

la Selva

alcalde Sebastián ? (segell Ajt.)

la Selva

Gironès

l’Escala l’Ampurdà Fontcoberta Bañolas Fornells de la Selva Selva (La) de Gerona la Selva Jafre Jafre

il·legible

Alt Empordà

Alt Empordà

Joseph Jordà, rector

Garrotxa

Pla de l’Estany

? Noguer (segell Ajt.)

la Selva

Gironès

Empordà

Baix Empordà

Medinyà

buit

José Prats, jutge mun. (segell Gironès jutjat)

lo Geronès la garrocha

Lambert Ullastre, rector

St. Joan de Mollet

Campllong

Cassà de la Selva

Estanislao Nuix?

Ramon Colabrans José Pagès, jutge mun.

Gironès

Pedro Font

Baix Empordà

Gironès

St. Andreu del Terri buit

alcalde Jaume Roura (segell Ajt.)

Banyoles

Pla de l’Estany

St. Mori Sarrià de Ter

Ampurdan Ampurdà Ampurdà La Garrotxa Saus empordà Ventalló Ampurdà Viladamat Vilademat Partit judicial de Figueres el Far d’Empordà Figueras Avinyonet de empordà Puigventós

Poncio Feliu

Empordà

Alt Empordà

Alcaldia de Sarrià de Ter

la Selva

Gironès

Lluís Segur, rector

Alt Empordà

Alt Empordà

Pau Plana, rector

Alt Empordà

Alt Empordà

Sebastián Caneras

Empordà

Alt Empordà

Miguel Carbonell

Alt Empordà

Alt Empordà

Ricardo Soldevila, rector (segell parròquia)

Alt Empordà

Alt Empordà

la Vajol

Costa de Francia

Martí ?, prev.? (segell parròquia?)

Alt Empordà

Alt Empordà

Borrassà

Ampurdá buit

alcalde Alfons ? (segell Ajt.)

Alt Empordà

Alt Empordà

Empordà

il·legible, secretari

Alt Empordà

Alt Empordà

Ampurdá l’Ampurdà Ampurdá

Josep Noguer, prev.

Empordà

Alt Empordà

jutge mun. Sebastián Escofet Figueres

Alt Empordà

Alt Empordà

P.O. alcalde, Josep Collgros, sect. (segell Ajt.)

Alt Empordà

Boadella i les Escaules Cabanes Cadaqués Capmany

Jutjat de Sarrià de Ter

Claudi Moret Vilà

Joan Gratacós

Alt Empordà

–275–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) Castelló d’Empúries

Alt Empordà

Narcís Casademont (segell Ajt.)

Empordà La Garrotxa l’Empordà la Garrotxa

Eduard Budó

Darnius Espolla Fortià Garriguella la Jonquera

Cistella Siurana Crespià

Alt Empordà

Alt Empordà

Alt Empordà Alt Empordà

Llorens

Garrotxa

Pla de l’Estany

Alto Ampurdan

Emilio Cadoner, metge i alcalde

Empordà

Alt Empordà

Espolla Empurdà Alt Empordà l’Ampurdà Empordà Ampurdá

alcalde José ? (segell Ajt.)

Alt Empordà

Alt Empordà

alcalde Juan Tibau

Alt Empordà

Alt Empordà

Lluís Faixart, prev.

Alt Empordà

Alt Empordà

Josep Major, prev.

Empordà

Alt Empordà

Joseph M. Majuelo

Alt Empordà

Alt Empordà

Masarac

Alto Ampurdán

alcalde Salvador Sala (segell Ajt.)

Alt Empordà

Alt Empordà

Maçanet de Cabrenys

la Frontera Pirenaica alcalde [il.] Mas (segell Ajt.)

Alt Empordà

Alt Empordà

Mollet de Peralada Navata Pont de Molins Portbou el Port de la Selva Rabós Riumors St. Llorenç de la Muga St. Miquel de Fluvià Sta. Llogaia d’Àlguema la Selva de Mar

Taravaus

Pere Lacasa

la Frontera

jutge mun. Práxedes Roger (segell jutjat)

buit Ampurdá Ampurdá Pirineus Orientals l’Ampurda Empordá Ampurdá Ampurdá

Miguel Nadal

Empordà

Alt Empordà

? Palasí?

Garrotxa

Alt Empordà

Jaime Vilà (segell Ajt.)

Alt Empordà

Alt Empordà

il·legible

Alt Empordà

Alt Empordà

Esteve Alves sect. del Jutjat

Alt Empordà

Alt Empordà

alcalde P.O. il·legible

Empordà

Alt Empordà

Empordà

Alt Empordà

buit

Joseph Tubert, sect. del Jutjat Empordà (segell)

Alt Empordà

Ampurdà Ampurda de Figueras Figueras vajo Empurdan Selva de Mar la Selva pla de Tarabaus pla de Tarabaus

alcalde Jaime Maureto

Empordà

Alt Empordà

Damaso Serra

Figueres

Alt Empordà

al Empordá

Pedro Masó Salvador Prats

Miguel Serra y Ventós alcalde il·legible (segell Ajt.) Empordà

Alt Empordà

Joaquín Comas Pablo Sariñana Alt Empordà

Alt Empordà

Alfredo Vilanova (propietari)

Garrotxa d’Empordà

Alt Empordà

Torroella de Fluvià Empordá Vilafant Ampurdá Ampordá

Josep de Pont

Alt Empordà

Alt Empordà

Pere Estela, rector

Empordà

Alt Empordà

Vilanant

la Garrotxa

batlle Joseph Ricart (segell Ajt.)

Alt Empordà

Alt Empordà

la Garrotxa

Juan Rovira, rector

Terrades

–276–

Alt Empordà

Joseph Diviu i Imbert, rector Alt Empordà

Llançà

buit

Jesús Burgueño

alcalde (segell Ajt.) José Llavaneres

Pedro Ginjaume

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) Vila-sacra Biure

Jesús Burgueño

Empordà Ampurdan emporda Partit judicial de la Bisbal d’Empordà la Bisbal d’Empordà Baix Empordá Begur Baix Empordá Calonge Ampurdá Castell-Platja d’Aro la Vall d’Aro Foixà Baix Ampurdà Gualta Baix Empordá Palafrugell Baix-Empordá Palau-sator Fontclara Rupià Rupià St. Feliu de Guíxols Baix Ampurdá Ullastret Baix Ampurdá Partit judicial d’Olot

Ramon Torrent, rector

Alt Empordà

Alt Empordà

Pedro Camps

Alt Empordà

Alt Empordà

Olot

Juan Roca Isidro Casull (segell Ajt.)

Baix Empordà

Baix Empordà

alcalde Francis? Pi (segell Ajt.) Empordà

Baix Empordà

alcalde José Palet (segell Ajt.) Baix Empordà

Baix Empordà

M. Viñas

Baix Empordà

Baix Empordà

J. P. rector

la Bisbal

Baix Empordà

Pere Prats, rector

Baix Empordà

Baix Empordà

buit

Baix Empordà

Baix Empordà

Ginés Jordà

Baix Empordà

Baix Empordà

Juan Simon, prev.

Alt Empordà

Baix Empordà

? Galliné

Baix Empordà

Baix Empordà

Juan Oliver (segell Ajt.)

Baix Empordà

Baix Empordà

P.O. Ramon Pujolar (segell Ajt.)

la Muntanya

Garrotxa

Argelaguer Olot-montaña Beget Baget Bassegoda Bassegoda Besalú Garrotxa Castellfollit de la del seu partit = Olot Roca Maià de Montcal Mayá de Moncal Montagut montanyenca Oix Oix les Planes Vall de Hostoles d’Hostoles St. Privat d’en Bas Olot Santa Pau Santa Pau Partit judicial de Puigcerdà Alp Cerdanya Campdevànol Ripollés Camprodon Camprodon Queralbs Rivas Das Cerdanya Ger Cerdaña Gombrèn Gombreny Ripoll Llanars Camprodon Ogassa buit

segell parròquia

Garrotxa

Garrotxa

Pere Jordà, rector

Vall de Llierca

Ripollès

buit

Garrotxa

Alt Empordà

Ramon ?

Garrotxa

Garrotxa

Valentí ?

Olot

Garrotxa

jutge mun. Ramon ?

Pardines Planoles

Olot

Garrotxa

Garrotxa

alcalde José Signés? (segell Ajt.) Garrotxa

Garrotxa

rector

Garrotxa

Garrotxa

Esteba Dorca, rector

Vall d’Hostoles Garrotxa

alcalde Joaquim Genover?

Olot

Garrotxa

Salvador Espígol (segell jutjat) Olot

Garrotxa

Ramon Agulló, rector

Cerdanya

Cerdanya

Pelegrí Fossas (segell Ajt.)

Ripollès

Ripollès

G. Corta?

Camprodon

Ripollès

Joan Morer

Vall de Ribes

Ripollès

Francisco Moles, rector

Cerdanya

Cerdanya

P.O. del rector Matías Bosom Cerdanya

Cerdanya

Martí Morera, prev.

Ripollès

Ripollès

Pere Planas, prev.

Camprodon

Ripollès

Pere Ferrer

Ripollès

Ripollès

Ribas

alcalde Juan Arqués (segell Ajt.)

Vall de Ribes

Ripollès

Vall de Ribas buit

alcalde il·legible

Vall de Ribes

Ripollès

Pedro Serradó

José Bomsoms? (segell jutjat)

–277–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) Ribes de Freser

Vall de Ribes

il·legible

Vall de Ribes

Ripollès

Ripoll

el Ripollés

E. Losantos, sect. Jutjat (segell)

Ripollès

Ripollès

buit

José Orriols

el Ter

alcalde José Salvadó

Ripollès

Ripollès

St. Joan de les Abadesses

Sant Joan St. Pau de Segúries Camprodon Setcases Camprodon Urús Cerdaña Vallfogona de Vallfogona Ripollès Vallfogona

Miguel Serra y Sunyer, prev.

Vidrà

sect. Juan Casamitjana (segell Ajt.) sect. Juan Casamitjana (segell jutjat) alcalde P.O. A. Tubau, sect. (segell Ajt.)

Vidrà Vidrà

Viladonja

Viladonja

Adolf Clapera, rector

Camprodon

Ripollès

alcalde P.O. José Pujal, sect.

Camprodon

Ripollès

Isidre Soler, rector

Cerdanya

Cerdanya

Joaquim Colomer, sect.?

Ripollès

Ripollès

Pla de Vic

Osona

Ripollès

Ripollès

la Selva

Selva

Guilleries

Selva

Josep ?, prev.

Partit judicial de Santa Coloma de Farners Sta. Coloma de segell Ajuntament Vallès Farners Josep Graells Arbúcies Las Guillerías Llorenç Sajaloli Las Guillerías

Maçanet de la Selva la Selva

segell Sindicat Agrícol de Maresma del Blanes Gironès alcalde Martín Tomás (segell la Selva Ajt.)

Osor

Guillería las Guilleries Las Guillerias la Selva

Anselm Colomer, rector

Blanes

Riudarenes Riudellots de la Selva St. Hilari Sacalm la Cellera de Ter Sils Tossa de Mar Vidreres

–278–

Jesús Burgueño

la Selva

Selva Selva

la Selva

Selva

alcalde Isidro ? (segell Ajt.)

Selvatana

Selva

la Selva

M. Franquesa, prev.

la Selva

Selva

Selva Guilleries entre Guillerias, Selva, Garrotxa y Vall d’Hostoles Sils Santa Coloma Baix Ampurdà la Selva la Selva

Simon Ball-llovera?

Pere Sabater, rector

les Guilleries

Selva

Joaquim Codina

Girona

Selva

Juan Furtiá?, rector

la Selva

Selva

alcalde il·legible (segell Ajt.)

Baix Empordà

Selva

Carlos Colomer, sect.

la Selva

Selva

Luis Obiols buit

Joan Teixidor, prev.

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

Província de Lleida Comarca natural dita de…

Partit judicial de Lleida Alcarràs Lleida Poble de…

Remitent

Enquesta 1932 Comarca actual

Ferran Esteve, prev. ecònom

Lleida

Segrià

Ramon Barberá

Garrigues de Lleida

Segrià

Litera leridana zona del canal Aragón-Cataluña buit Almatret Garrigas Artesa de Lleida Urgell Bell-lloc d’Urgell Urgel Pla d’Urgell Castellnou de Seana Urgell Golmés Urjell Urgell Urgel Massalcoreig ribera del Cinca Masalcoreig Lleida

? Tomàs (segell Ajt.)

Lleida

Segrià

Àngel Panadès

Garrigues

Segrià

Pere Amillera?, rector

Urgell

Segrià

Luis Cots, prev.

Baix Urgell

Pla d’Urgell

Alfons Adern, sect.

Urgell

Pla d’Urgell

P.O. del rector? ? Llobera

Urgell

Pla d’Urgell

Segrià

Segrià

Maials

Garriga

P.O. alcalde Juan Castellà, sect.

Garrigues

Segrià

Miralcamp

Pla d’Urgell

Juan Burniol, prev. alcalde Antoni Ferran (segell Ajt.) Jaume Torras, rector Pau H. Pallerés, prev.

Bernardo Piró Vigatà Gregorio Calderó (segell Ajt.) Ramon Miguel, jutge mun. (segell) buit

Urgell

Pla d’Urgell

Urgell

Pla d’Urgell

Segrià Lleida Urgell

Segrià

Garrigues

Segrià

Lleida

Segrià

Urgell

Segrià

la Noguera

Noguera

Vall d’Àger

Noguera

Alfés

les garrigues

Almacelles

el Palau d’Anglesola Urgel Rosselló Seròs Sidamon

Segrià ribera del Segre Urgel

Sunyer

Garrigues

Torres de Segre

ribera del Segre

Farmacia José M. Monturiol buit

V. de Sangenís?

Josep Cuadros, prev.

Jaime Solans?

Bartotemeu Esteve?

Ramon Roig?

Pere Ascón

Vilanova de la Barca Urgel Partit judicial de Balaguer el Segre tocant al Pla Camil Cava Balaguer d’Urgell Àger Agramunt Algerri Almenar

la Vall d’Ager

alcalde Vicente Canobé (segell Ajt.)

Ager Ribera del Ció Ribera del Sió buit Alsegrià Segrià

Celestino Mauri, prev. jutge mun. Francisco Iglesias Ribera de Sió

Segrià Pla d’Urgell

Urgell

J. ? Antolín Juan Solé, rector

Segrià

Noguera

Segrià

Segrià

Miguel Miada?

Andreu Roger, rector

–279–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) Barbens

Urgel

Jaime Minguell

Tàrrega

Pla d’Urgell

Baronia de la Vansa Llusas

jutge municipal

incorporat a Vilanova de Meià

Noguera

Bellcaire d’Urgell

Plà d’Urgell

Jaume Arqué i Clapés, sect.

Jutajt (segell)

Pla d’Urgell

Noguera

Bellvís Camarasa Castellserà Cubells la Donzell Foradada

Urgell buit Urgel Balaguer Serra de Montclá ribera del Segre Rubió, Foradada Urgell

alcalde Ll. Mas? (segell Ajt.)

Rosendo Vilanova prev.? buit Antonio Escolà Jaume Forns Francesc Paul, prev.

Francisco Serentill la Fuliola Pau Ricart, ecònom Manuel Sabaté i Gardeñes, Ivars d’Urgell Urgell de Dalt rector alcalde Sebastián Tella?

Linyola Urgell (segell Ajt.) Manuel Abellana Gené, Urgell jutge mun.

Montgai Rivera del Sió Francisco Casals, prev.

Ribera del Sió Francisco Joch alcalde Antonio Balasch Penelles Urgell (segell Ajt.) Urgell jutge José garreta (segell) Foradada [fitxa fora de lloc al plec original, descrita al seu lloc] Sta. Maria de Meià Meyá

Urgell

Pla d’Urgell

Balaguer Tàrrega Cubells Ribera de Sió Artesa

Noguera Urgell Noguera Urgell Noguera

Urgell Urgell Bellpuig-Baix Pla d’Urgell Urgell

Urgell

Pla d’Urgell

Balaguer

Noguera

Urgell

Noguera

incorporat a Antoni Piera, mestre nacional Vilanova de Meià

Noguera Noguera

Térmens Tornabous el Tossal

Urgel Plá d’Urgell Riaup

Cristóbal Sardà, sect.

Urgell

José Farré Pons

Urgell de Dalt

Urgell

Gabriel Llanes, ?

Pons

Noguera

Tudela de Segre

Segre

alcalde Anton Solé (segell Ajt.)

Artesa

Noguera

Pere Niubó, rector

Balaguer

Noguera

Vallfogona de Urgell Balaguer Vilanova de Meià Meyá Vilanova de Segrià Segriá Partit judicial de les Borges Blanques

–280–

Jesús Burgueño

Eduart Campi, P.

Meià

Noguera

sect. Juan Pi Rotellá?

Segrià

Segrià

les Borges

Urgell

alcalde Francisco Mases? (segell Ajt.)

Borges

Garrigues

l’Albi

Garrigas

Garcia?

Garrigues

Garrigues

Belianes

Urgel

alcalde Andrés Pons? (segell Ajt.)

Segarra

Urgell

Francisco Vives, prev.

Cervià de les G. la Floresta

Pla de Urgell Urgell las Garrigas Segarra

José Rubió Martí

Garrigues

Garrigues

Jaume Vidal, rector

Urgell

Garrigues

Joaquim Calvís

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) Juneda

Pla d’Urgell Urgell Segarra Garrigues Garrigas

Ramon Carrera, rector

Torregrossa

Urgel bajo

Toribio Llareno, secretari

el Vilosell

punt divisori de Garrigues, Segarra, Urgell; crec no obstant Josep M. Sanahuja, prev. que amb major raó pot anomenarse Garrigues

Tarrés els Torms

Vinaixa

Jesús Burgueño

Baix Urgell

Garrigues

il·legible alcalde José Palau

sense resposta

Garrigues

Joan Benet

Garrigues

Garrigues

Baix Urgell

Pla d’Urgell

Segarra

Garrigues

Segarra

Garrigues

Macià Gumí y Tost

Segarra Segarra o Urgell Partit judicial de Cervera

Joan Saltó

Anglesola

Urgell

alcalde Antoni Baquer? (segell Alt Urgell Ajt.)

Pla d’Urgell

J. Martí, rector

l’Aranyó

el Sió

Francisco Doménech, secretari

Segarra

Segarra

Bellpuig Ciutadilla St. Guim de Freixenet

Urgell Segarra

il·legible

Baix Urgell

Urgell

Antoni Pedró, rector

Segarra

Urgell

buit

alcalde José Marsans (segell Ajt.)

Segarra

Segarra

la Segarra la Segarra

il·legible José Rosinach (segell Ajt.)

Tàrrega

Urgell

Segarra

alcalde P.O. Eugenio Piñol?, secretari

Ribera de Riucorp

Urgell

Nalec

jutge municipal Juan Sanfeliu

Segarra

P.O. secretari Miquel Figala? (segell Ajt.)

Segarra

Urgell

Segarra

Agustí Civit (segell jutjat mun.) alcalde José Abellana (segell Ajt.)

Ribera de Sió

Segarra

San Ramon (Segarra) (segell jutjat) Jaime Cisteró San Ramon

Segarra

Segarra

Ribera del riu Corp Josep Civit, prev.

Segarra

Urgell

Segarra (extrem de)

Josep Espar, prev.

Guissona

Segarra

Urgell

alcalde P.O. José Mosera, secretari (segell Ajt.)

Tàrrega

Urgell

José Brufau (segell Ajt.)

Baix Urgell

Pla d’Urgell

Pere Pujol, prev.

Alt Urgell

Alt Urgell

Antoni Llangi, prev.

Urgellet

Alt Urgell

Blas Farré i P.O. Francisco Oliva? secretari

Seu d’Urgell

Alt Urgell

Maldà Nalec els Omells de na Gaia

les Pallargues Portell (avui St. Ramon) Rocafort de Vallbona St. Guim de la Plana Tàrrega

Sió

jutge mun. Juan Metons

Vilanova de Urgell Bellpuig Partit judicial de la Seu d’Urgell la Seu d’Urgell Urgellet Anserall Anserall Arfa

Josep Domingo Guarda?

Seo de Urgel

Urgell

–281–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) Bellver de C. Civís Éller Fórnols Lles de Cerdanya Arànser i Músser

Cerdanya-baixa Urgell Cerdaña el Collet Cerdaña Aransa Alta Urgell la Parròquia d’Ortó Seo de Urgel

Antoni Calvet?

la Cerdanya

Cerdanya

Luis Veguer

Asnurri

Alt Urgell

Francisco Bragulat

Cerdanya

Cerdanya

Angel Etayo?

Seu d’Urgell

Alt Urgell

buit

Cerdanya

Cerdanya

José Puig

Cerdanya

Cerdanya

Seu d’Urgell

Alt Urgell

el Pla de St. Tirs

Seu d’Urgell

Seu d’Urgell

Alt Urgell

Prats i Sansor

Cerdaña

Francisco Ribó, secretari (segell Ajt.) Pedro Pons Capdevila, secretari

Puigcerdà (la Cerdanya)

Cerdanya

Cerdanya

Cerdanya

Prullans

Serdaña Cerdaña Tost la Vall de Tost Partit judicial de Solsona Biosca Segarra Castellar de la Solsona Ribera Clariana Solsona Cardona Tiurana Ribera del Segre Vilanova de l’Aguda Urgell del mitj

Altron Baén Esterri d’Àneu Gerri de la Sal

alcalde Emilio Campí

Esteba Puig?, secretari Josep Casanovas, jutge mun.

Alt Urgell

Joan Junyent, sect.

Solsona

Segarra

rúbrica

Solsona

Solsonès

rúbrica José Carabasa Josep Mas?, secret.

Domingo Vila (segell jutajt mun.)

Solsona Mig Urgell Alt Urgell

Solsonès

Odón? Serrat

Pallars

Pallars Sobirà

Vallfarrera

Felipe Balast, sect.

Coma de Ferrera

Pallars Sobirà

Ribera d’Alins

Ramon Colls, rector

Valldàssua

Joaquim de Moner, propietari

Vall d’Àssua o de Sort

Pallars Sobirà

Josep Gasa

Gerri-Pallars

Pallars Sobirà

il·legible

Vall d’Àneu

Pallars Sobirà

José Jordana

Pallars

Pallars Sobirà

J. Riba P.

Vall d’Àneu-Alt Pallars Sobirà Pallars

Pere ?, rector?

Pallars

Pallars Sobirà

Flamissell

Pallars Jussà

Partit judicial de Sort Sort Pallars Alins

José Font

Mariano Guardiola, prev. Seu d’Urgell

buit

el Pallás Valle de Aneu Baien Peramea la Vall d’Aneu Isil (Pallars) Montcortès Plant de Corts Plan de Cors Mont-ros Coma de Monros Coma de Monrós la Pobleta de Bellveí Pobleta de Bellvehí Rialp el Pallás Sorpe Vall d’Aneu la Torre de Cabdella Vall de Capdella

–282–

Jesús Burgueño

Noguera Noguera

Joseph Vidal Sans segell Ajt. Eusebi Espot P. Carles Huguet, prev.

Flamissell

Pallars Sobirà

alcalde Francisco Castella?

Alt Pallars

Pallars Sobirà

Armengol Baradós?

Vall d’Àneu

Pallars Sobirà

Josep Vilaseca Solé

Flamissell

Pallars Jussà

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

Partit judicial de Tremp Tremp

Conca de Tremp

Pallars Jussà

José Pont

Conca de Tremp

Pallars Jussà

Juan Andorrà, prev.

Pobla de Segur

Pallars Jussà Pallars Jussà

la Conca de Tremp

alcalde Joaquim Sostres

Conca de Tremp

Ramon Senaller?, prev.

Aramunt

Conca de damunt

Claverol

la Conca de dalt

Espluga de Serra

La Terreta

Gabriel Guell, prev.

Esquerra del Ribagorça

Llesp

Montana Chica

buit

Muntanya Xica Alta Ribagorça

Llimiana

Lavall de Llimiana

Lluis Mir B.

Conca de Tremp

Pallars Jussà

Hortoneda la Conca de dalt St. Miquel de la Vall Conca de Tremp buit

Josep Porta, rector

Pobla de Segur

Pallars Jussà

Bonaventura Sorigué, prev.

Montsec

Pallars Jussà

St. Salvador de Toló Conca de Tremp

Ignasi Queralt, rector

Conca de Tremp

Pallars Jussà

Sapeira

La Terreta ribera Sarroca y Pobleta

Joseph Perna, secretari

Tremp

Pallars Jussà

Pedro Boher, ?

Muntanya Xica Pallars Jussà

Suterranya

Conca de Tremp

Josep Castells Bigorra, professor (segell escola)

Talarn

Conca de Tremp

Pascual Planes, rector

Conca de Tremp Conca de Tremp

Tremp Tremp

Buit

Conca de Tremp

Adrián Santa?

Senterada

Vilamitjana

jutge mun. Pere Torm

Pallars Jussà Pallars Jussà

Buit Conca de Tremp

Pallars Jussà

Aransís [fitxa fora de lloc al plec original, descrita amb St. Miquel de la Vall] Partit judicial de Vielha Bausen Valle de Arán Bossòst Valle de Arán Valle de Arán Canejan Quatre Llocs Escunhau Vall de Arán Vilamòs

Valle de Aran Valle de Aran

Joaquin Tellosa, ?

Aranesa

Val d’Aran

Manuel? Peremiquel, ?

Vall d’Aran

Val d’Aran

buit Daniel Lopena, prev.

Vall d’Aran

Val d’Aran

Joaquín Bruna, rector

Vall d’Aran

Val d’Aran

Vall d’Aran

Val d’Aran

alcalde Juan Aunós (segell Ajt.) jutge mun. Miguel Rella (segell jutjat mun.)

–283–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

Província de Tarragona Comarca natural dita de…

Partit judicial de Tarragona Poble de…

Enquesta 1932

Comarca actual

els Pallaresos Camp de Tarragona Perafort Camp de Tarragona Vila-seca Camp de Tarragona Partit judicial de Falset Alto Priorato y Arbolí Montaña Prades

rector Eusebi Mir prev. Josep Moragas Miquel Mimbau

Camp de Tarragona Tarragona Tarragona Tarragona

secretari Esteban Carné Martorell (segell Ajt.)

Muntanya de Prades

Baix Camp

l’Argentera

Costa del Camp

Josep Aragonès

Camp de Tarragona

Baix Camp

Bellmunt del P. la Bisbal de Falset Capçanes

buit baix Priorat Baix Priorat Baix Priorat

buit

Priorat

Priorat

Teófilo Prats

Alt Priorat

Priorat

Emili Sastre

Baix Priorat

Priorat

Priorat

Alcalde, P.O. Josep Massol Sort (segell Ajt.)

Priorat

Priorat

?

Reus

Baix Camp

la Figuera Garcia

Priorat alt Baix-Priorat Bajo Priurat Priorat Ribera del Ebro

Joan Vidal

Priorat

Priorat

? Jaime Lloben?

Conca de l’Ebre Ribera d’Ebre

Gratallops

Priorat

Esteve Ventura, rector

Priorat d’Scala Dei

Priorat

el Molar

Priorat

alcalde Francisco Rebull (segell Ajt.)

Baix Priorat

Priorat

?

Móra la Nova Poboleda

Priorat baix Ribera del Ebro Priorat d’Scala-Dei Priorat d’Scala-Dei

alcalde (segell Ajt.)

Ribera d’Ebre

Ribera d’Ebre

J. Aragonès (segell Ajt.)

Reus

Priorat

Priorato

alcalde José Giol (segell Ajt.)

Priorat d’Scala Dei

Priorat

buit

Baix Priorat

Priorat

Ramon Vives

Reus

Baix Camp

Antón Nogués, rector

Falset

Priorat

il·legible

Ribera d’Ebre

Ribera d’Ebre

buit

Falset

Priorat

Tarragona

Cornudella de Montsant Duesaigües

Porrera

Tarragona

Pradell de la Teixeta baix Priorat bajo Priorato Sta. Marina Col de Pratdip la Llena la Torre de Falset Fontaubella la Torre de Baix Priorat l’Espanyol Torroja del Priorat Priorat Vandellós i No té nom l’Hospitalet de l’Infant No tiene nombre –284–

Remitent

alcalde

Tarragonès Tarragonès Tarragonès Tarragonès

J. [Barceló]

Josep Grau Serra prevre.

Juan Doménech

Ramon Piñol? ?

Francisco Amorós

alcalde i secretari José Escoda?

Reus (segell Ajt.) jutge José Vernet

Baix Camp

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) Vilanova d’Escornalbou

jutge mpal. Jaime Sabaté

Jesús Burgueño

Camp de Tarragona

Baix Camp

Vilanova de Prades Montañas de Prades José Pagès (segell Ajt.)

Montblanc

Conca de Barberà

la Vilella Alta

Priorat d’Scala Dei

Priorat

Camp de Tarragona (segell Ajt.)

Priorat

Miquel Vernet (segell Ajt.)

Priorat la Vilella Baixa Priorat Vinebre Ribera Ebre Partit judicial de Gandesa Gandesa Ribera alta del Ebre Gandesa (terra alta) Arnes Tortosa Ascó Ribera del Ebre Batea Gandesa

Joaquim Grau, prev.

Benissanet

rivera del Ebro

Bot

Gandesa

Enrique Dasumvila (segell Ajt.) Ramon Cugat, enginyer agrícola

Flix el Pinell de Brai

Ribera de Ebro Gandesa

Domingo Garcia?

Dreta de l’Ebre Ribera d’Ebre

Pedro Espinós (segell Ajt.)

Gandesa

Terra Alta

Gandesa

José M. Álvarez (segell jutjat mun.)

Arcadio Garsumdí?

Priorat Enològic Priorat

Ramon Tarragó

Ribera d’Ebre

Ribera d’Ebre

segell Ajt.

Terra Alta

Terra Alta

Joaquim Fonollar

Tortosa

Terra Alta

Juan Jordà

Ribera d’Ebre

Ribera d’Ebre

Josep Vaquer (segell Ajt.)

Gandesa

Terra Alta

Ribera d’Ebre

Ribera d’Ebre

Gandesa

Terra Alta

Ramon de Ossó

Prat de Comte

Bajo Aragón o Ribera de Ebro Partit judicial de Montblanc

alcalde, P.O. José Beltri secretari? (segell Ajt.)

Gandesa

Terra Alta

Barberà de la Conca Conca de Barbará

José Cabestany

Conca de Barberà

Conca de Barberà

Conca de Barberà

Conca de Barberà

Conca de Barberà

Conca de Barberà

Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà

Conca de Barberà Conca de Barberà

Muntanya de Prades o Alt Priorat

Baix Camp

Blancafort l’Espluga de Francolí

Conca de Barbará

Pere Poblet, jutge mun.

Conca Barbará

Joan B. Izquierdo? (segell Ajt.)

Conca de Barbará

José Masalles

Conca de Barbará

secretari il·legible

Espluga Francolí o Conca Barberá

buit

Llorac

Segarra

Pira

Conca de Barbará

P.O. José Martí, secret. (segell Ajt.) alcalde, P.O. lo secretari Joaquim Serra

Conca de Barbará

Josep Vilà, prev.

Prades

Muntanya de Prades P.O. Salvador Balcells Montanya de Prades Josep Roig Argany

Santa Coloma de Queralt

Segarra Baixa

D. Vallbona

Baixa Segarra

Conca de Barberà

Sarral

Conca de Barbará

? Potau?

Conca de Barberà

C. de Barberà

–285–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)

Jesús Burgueño

Savallà del Comtat Sagarra

alcalde, P.O. Jaume Poblet, sect. (segell Ajt.)

Santa Coloma

Conca de Barberà

Senan

Cayetano Joern, prev.

Segarra

C. de Barberà

Sagarra

Solivella

Conca de Barbará

Ramon Carreras, prev.

Vallclara

res

Juan Palau

Vilaverd

Vilaverd

José Solé Miret

Conca de Barberà Conca de Barberà Conca de Barberà

C. de Barberà C. de Barberà C. de Barberà

Partit judicial de Reus Alforja

Almoster

alcalde P.O. Anton Guri (segell Ajt.) Reus (Tarragona) il·legible alcalde José Sugrañes Camp de Tarragona (segell Ajt.) Camp de Tarragona Joan Rofes baix Priorat

les Borges del Camp Camp de Tarragona Miquel Saludes, rector Cambrils Castellvell del Camp les Irles Maspujols Montbrió del Camp Mont-roig del Camp

Camp de Tarragona Carlos Espinach, rector Cam de Tarragona

Riudecols Francisco Porta Rofes Camp Isidro Salvat Camp de Tarragona Salvador Narri, rector Reus

Camp de Tarragona Partit judicial de Tortosa Alcanar Tortosa buit Alfara de Carles Tortosa Tortosa Amposta Ribera del Ebre la Sénia Tortosa Planes de Cenia errònia1 Freginals Rivera del Ebre Ginestar Ribera del Ebre Mas de Barberans Tortosa Masdenverge

Tortosa

el Perelló

Tortosa

Roquetes St. Carles de la Ràpita

–286–

buit

Joan Rosselló, rector

Camp de Tarragona

Baix Camp

Camp de Tarragona

Baix Camp

Camp de Tarragona Reus Camp de Tarragona Reus Reus Tarragonina Camp de Tarragona

Baix Camp Baix Camp Baix Camp Baix Camp Baix Camp Baix Camp Baix Camp

P.O. il·legible il·legible (segell Ajt.)

Tortosina

Montsià

Tarragona

Baix Ebre

Joan Palau, alcalde

Tortosa

Montsià

José il·legible (segell Ajt.)

Tortosa

Montsià

buit

Tortosina

Montsià

Adolf Vallès, prevre.?

Tortosa

Ribera d’Ebre

il. Cabanes, rector

Baix Ebre

Montsià

J. Froilán Beltran, rector alcalde José Barberà jutge Martí Jimeno

Jaume Pertegàs? buit

Miguel Segarra, rector (segell Tortosa parròquia)2 alcalde P.O. il·legible secretari Tortosina (segell Ajt.)

Montsià Baix Ebre

Perelló (Partido J. Tortosa) Roquetes

Modesto Brull, jutge mun. (segell fàbrica seva alcohol) José M. Jardí

Tortosa

Baix Ebre

buit

buit (segell Ajt.)

Tortosa

Montsià

Tortosa i Goles del Ebre

Roman Gimeno?

Treballs de la SCG, 76, 2013, 261-287 Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917) buit Tivenys buit P.O. Francisco Serra Ulldecona Tortosa Partit judicial de Valls l’Albiol Montanya de Prades Josep il·legible

Alió

alcalde Raimon Mayart?

Camp de Tarragona (segell Ajt.)

Camp de Tarragona Josep Rebull, rector Cam de Tarragona Joan Domingo Figuerola del Camp Camp de Tarragona Pere Barberá el Pla de Santa Campo de Tarragona jutge mun. José Batlle Maria

Jesús Burgueño

Tortosa

Baix Ebre

Montsià

Montsià

Tarragona

Baix Camp

Camp de Tarragona

Alt Camp

Valls

Alt Camp

Valls

Alt Camp

alcalde P.O. Juli Rebull (segell Alt Camp de Tarragona

el Pont d’Armentera Camp de Tarragona Ajt.) Pie de la Montaña de alcalde M. Gomà Tomàs la Riba (segell Ajt.) Prades Rodonyà

Pla de Valls

Luis Brugarolas, rector

Alt Camp

Valls

Alt Camp

Baix Camp de Tarragona

Alt Camp

Camp de Tarragona

Alt Camp

Penedès

Baix Penedès

Baix Penedès

Baix Penedès

Vendrell

Tarragonès

Baix Penedès

Baix Penedès

Valls

Baix Penedès

Tarragona

Tarragonès

Tarragona

Tarragonès

Baix Penedès

Baix Penedès

Vendrell

Baix Penedès

Penedès

Baix Penedès

Camp de Tarragona Pablo Gestí?

Vilabella

Valls

Partit judicial del Vendrell l’Arboç el Vendrell Baix Panadés Bellvei Baix Panadés

Francisco Robert, prev.

il·legilbe prev.?

Gabriel Vidal Josep Urgell (segell Ajt.) jutge mun. Francisco Baix panades Vidal (segell jutjat) Creixell Panadés Salvador Solé (segell Ajt.) Camp de Tarragona Ramon Martí, rector Llorenç del Penedès Panadés Eloy Campos, rector Panadés Carles il·legible Masllorenç Penadés Josep M. Sintes, prev.? la Pobla de Baix Panadés Enrich Gispert, prev.

Montornès la Riera de Gaià Camp de Tarragona alcalde Joan ? (segell Ajt.) jutge mun. Juan Bertran Camp de Tarragona (segell jutjat) St. Jaume dels Panadés Sebastián Jané, sect.

Domenys St. Vicenç de alcalde Carlos Caralt Baix Panadés Calders (segell Ajt.) buit Pere Tubells, prev.

Juan Caral i Vidal, Santa Oliva Vendrell viticultor, formulari propi

1 Mala interpretació de la pregunta (dista per dita), la resposta és “hora y media en cuadro”.

2 S’excusa per l’ortografia alhora que s’ofereix a enviar mots dialectals.

–287–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 289-306 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.50

La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants1 Hug March2 Internet Interdisciplinary Institute (IN3) Universitat Oberta de Catalunya hmarch@uoc.edu

David Saurí Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona david.sauri@uab.cat

Resum Els episodis de sequera, intrínsecs al clima mediterrani, han influït de manera important en la història del subministrament d’aigua a Barcelona. El darrer d’aquests episodis (2007-2008) en particular va posar en evidència dues aproximacions força diferents sobre aquest subministrament. Per un costat, la posició oficial molt inspirada en els postulats de la Nova Cultura de l’Aigua i la seva actitud crítica davant les grans obres hidràuliques.

Per un altre costat, els arguments de l’oposició política i alguns dels grans grups professionals, econòmics i mediàtics del país en favor d’aquestes grans obres. L’article aporta una interpretació crítica d’aquestes posicions en el context d’un entorn urbà caracteritzat per un descens en el consum d’aigua. L’article acaba plantejant alguns interrogants sobre la viabilitat del model actual de subministrament (dessalinització inclosa) per episodis futurs en els quals la reducció dels consums serà cada cop més difícil.

Paraules clau: sequera, recursos hídrics, transvasaments, hàbits de consum d’aigua, Barcelona.

1. Part de la recerca ha estat possible gràcies al finançament de la CICYT espanyola (projecte CSO2009-1277203-01). Volem agrair a Joan Manuel Soriano els comentaris a versions prèvies del treball.

2. Investigador postdoctoral Juan de la Cierva (JCI-2011-10709).

–289–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

Resumen: La sequía de 2007-2008 en la ciudad de Barcelona: génesis, gestión y visiones discordantes Los episodios de sequía, intrínsecos al clima mediterráneo, han influido de manera importante en la historia del suministro de agua a Barcelona. El último de estos episodios (2007-2008) en particular puso en evidencia dos aproximaciones muy diferentes sobre como gestionar este suministro. Por un lado, la posición oficial, muy inspirada en los postulados de la Nueva Cultura del Agua y su crítica a las grandes obras hidráulicas. Por otro, los argumentos de la oposición política y de algunos grandes lobbys profesionales, económicos y mediáticos en favor de estas grandes obras. El artículo aporta una interpretación crítica de estas posiciones que se sitúa en el contexto de un entorno urbano caracterizado por un descenso en el consumo de agua. El artículo termina planteando algunos interrogantes sobre la viabilidad del modelo actual de suministro (desalinización incluida) para episodios futuros en los que la reducción de los consumos será cada vez más difícil.

Palabras clave: sequía, recursos hídricos, trasvases, hábitos de consumo de agua, Barcelona.

Abstract: The drought of 2007-2008 in Barcelona: origins, management and conflicting views Intrinsic to the Mediterranean climate, droughts have significantly influenced the history of water supply in Barcelona. The last of these drought episodes (2007-2008) in particular highlighted two very different approaches to water management. On the one hand, the official position inspired by the principles of the New Water Culture and its critical stance against major hydraulic works. On the other hand, the arguments of the political opposition and some of the more important professional organizations, as well as economic and media forces in favor of these large infrastructural works. The article provides a critical interpretation of these positions, which are placed in the context of an urban environment characterized by a decrease in water consumption. The article finishes asking some questions about the viability of the current model of water supply of Barcelona (including desalination) regarding future drought episodes in which reductions in consumption will be increasingly difficult to meet.

Keywords: drought, water resources, water transfers, water consumption habits, Barcelona.

***

1. Introducció Les sequeres són un fenomen comú a la Mediterrània, i Catalunya no és una excepció. Segons l’IPCC (2007), el canvi climàtic no farà sinó aguditzar la intensitat i la freqüència d’aquest risc. Això no obstant, les sequeres es reconeixen cada vegada més com esdeveniments híbrids, la causalitat dels quals es comparteix entre natura i societat. En aquest sentit, autors com Kallis (2008) defineixen les sequeres com la falta temporal d’aigua causada necessàriament, –290–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

encara que no exclusivament, per una situació meteorològica anormal, que pot afectar negativament la població, les activitats econòmiques i el medi ambient.

Si bé les sequeres agrícoles han estat les de major impacte per les seves vinculacions amb episodis de desnutrició i fam al món en desenvolupament i per les greus pèrdues econòmiques al món desenvolupat, darrerament el focus de l’atenció s’està desplaçant cap al món urbà probablement per la influència social, política i mediàtica molt més gran de les ciutats en comparació amb les zones rurals (Kallis, 2008).

Les sequeres urbanes, especialment aquelles que es donen a les ciutats desenvolupades, s’han estudiat sobretot en el context més general dels usos i conservació de l’aigua a les llars de les ciutats, principalment nord-americanes i australianes (vegeu, per exemple, Aitken et al., 1994; Berk et al., 1980; Gilg i Barr, 2006; Syme et al., 2000; Willis et al., 2011). Aquest estudis, sovint emmarcats en la realitat suburbana del Nou Món, amb consums d’aigua per càpita molt superiors als europeus, tendeixen a fixar-se sobretot en els instruments econòmics i en els canvis voluntaris d’actitud individual com a aspectes clau en la gestió de les sequeres. En canvi, són més escassos els estudis que cerquen estudiar els impactes de les sequeres en entorns urbans densos i que, amb algunes excepcions (vegeu Bakker, 2000 i Haughton, 1999, per a la sequera al Regne Unit de mitjans de la dècada de 1990), contextualitzin adequadament els episodis de sequera en termes polítics, econòmics, socials i ambientals.

Fora de l’àmbit anglosaxó i molt especialment a casa nostra, els estudis sobre percepció i resposta social a les sequeres urbanes no han estat objecte d’atenció per part de la Geografia malgrat els importants episodis patits recentment.

Tampoc no hi ha gaire estudis que centrin la seva atenció en la gestió de l’aigua en entorns urbans que presenten xifres ja prou moderades de consum d’aigua i on les oportunitats per l’estalvi d’aigua no són tan àmplies com als suburbis anglosaxons. Finalment, també resultaria interessant vincular explícitament la resposta ciutadana al risc de sequera amb els contextos territorials, polítics i institucionals en què es dóna el fenomen. Aquest vincle permetria valorar millor les mesures de gestió del risc i molt especialment aquelles adreçades a modificar hàbits en el consum d’aigua.

Així, aquest treball té com objectiu oferir una interpretació crítica del debat polític i social que va produir el darrer episodi de sequera (2007-2008) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i també de les mesures de gestió del risc preses per administracions. En aquests sentit, ens interessarà especialment constatar com el debat sobre els mesures de gestió del risc va enfrontar el model tradicional o paradigma hidràulic (Kallis i Cocossis, 2003; Saurí i Del Moral, 2001) basat en un increment de la oferta d’aigua via transvasaments amb el model de l’anomenada “Nova Cultura de l’Aigua” (Arrojo, 2012), més partidari de la recuperació de recursos locals i de mesures de gestió de la demanda, sense descartar nous recursos com l’aigua des–291–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

salada. La pugna política i institucional i el soroll mediàtic corresponent que generà la sequera (especialment a les pàgines de La Vanguardia, que utilitzem com font bàsica en l’article) contrasta, com veurem, amb uns tendències de consum d’aigua clarament a la baixa, almenys en els entorns més densos de la conurbació barcelonina, tendències que encara s’accentuaren més durant la sequera del 2007-2008.

L’article queda organitzat de la manera següent. En acabar aquesta introducció dediquem un apartat a realitzar una breu història dels episodis de sequera de major magnitud a Barcelona des de començaments del segle xx. En la secció 3 es tracta àmpliament la sequera de l’any 2007-08, fent un repàs cronològic als fets més destacats, a les respostes que es van donar i als debats que es van generar. La secció 4 tracta de la fi de l’episodi i de les conseqüències d’aquest. Finalment es presenten unes conclusions que intenten valorar l’episodi del 2007-08 dins el context més ampli de la gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Per bé que es poden trobar diferents fonts sobre l’episodi de la sequera, com per exemple els informes de la mateixa Agència Catalana de l’Aigua, el nostre treball s’ha focalitzat en l’anàlisi d’un sol mitjà: el diari La Vanguardia. El motiu de tal elecció rau en el fet que aquest diari va ser molt bel·ligerant amb les actuacions del Govern en matèria hidràulica, tot exemplificant els interessos de les elits econòmiques i conservadores de Catalunya i mostrant el xoc de visions entorn la gestió de l’aigua.

2. L’ocurrència de sequeres a Barcelona: un fenomen cada cop més freqüent?

Com es pot observar a la figura 1, la sequera a Barcelona ha estat un risc recurrent fins al punt d’esdevenir un factor clau l’evolució de la infraestructura hídrica de la ciutat al llarg del segle xx (March, 2013). Cal remarcar que el que ara coneixem com a sistema Ter-Llobregat té els seus orígens en les dècades del 1950 (extracció d’aigües superficials del Llobregat) i del 1960 (transvasament Ter). Fins a meitats de mitjans segle xx, doncs, Barcelona obtenia la major part de l’aigua per a consum domèstic (i industrial) dels aqüífers locals del Llobregat i del Besòs juntament amb l’aportació del Rec Comtal. El creixement de la població i la necessitat d’incrementar els consums per motius de salubritat pública van fer que la ciutat depengués cada vegada més d’una meteorologia que no sempre acompanyava.

Així, per exemple, el període 1910-15 fou un període de registres pluviomètrics més aviat minsos tot i que no tenim constància dels impactes socials i econòmics de l’episodi. En la dècada dels 1920 trobem un altre episodi, més breu que l’anterior però més intens (1922-23). A la dècada següent i molt notablement durant els anys finals de la guerra civil (1936-39) trobem dificul–292–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

tats creixents pel subministrament d’aigua, no tant a causa d’episodis meteorològics, sinó més aviat de les dificultats per obtenir l’energia necessària per captar aigües dels pous del Llobregat un cop l’exèrcit franquista es va apoderar dels embassaments hidroelèctrics del Pirineu (Gorostiza et al., 2013). Durant la postguerra es va produir un llarg període de baixes precipitacions (1944-50) conegut a l’època com la pertinaz sequía que va fer disminuir significativament el nivell dels aqüífers locals (Llobregat i Besòs) i va obligar a realitzar talls del subministrament nocturns durant l’estiu del 1950. Tres anys més tard, un altre episodi de baixes precipitacions va tensar el subministrament barceloní, amb talls de més de set hores diàries, i va alertar a les autoritats del dèficit estructural d’aigua que patia la ciutat. Aquest darrer episodi va accelerar la construcció de la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, que, juntament amb el transvasament del Ter del 1967, haurien de servir per a superar aquest dèficit estructural. Tanmateix, cap a finals de la dècada de 1960 i com a conseqüència del creixement demogràfic i econòmic de Barcelona i la seva regió, l’espectre de l’escassetat d’aigua tornava a aparèixer (Banco Urquijo, 1969). De fet, l’any 1973 un nou episodi de baixes precipitacions feu témer per nous talls de subministrament. Per sort, l’episodi fou breu i no calgué recórrer a mesures extremes.

Si la sequera sempre ha estat un element present a la ciutat de Barcelona en el darrer segle, és a partir de la segona meitat de la dècada de 1980 quan la fragilitat hídrica del sistema regional d’abastiment Ter-Llobregat queda nítidament palesa. L’explosió de la Barcelona suburbana (March i Saurí, 2010) i el fenomen del canvi climàtic (Llebot, 2010) serien factors a tenir en compte en aquesta intensificació dels efectes i recurrència del risc. En qualsevol cas, la sequera a Barcelona, no només té un component climàtic sinó que també té causes socials i territorials. Un conjunt de canvis sociodemogràfics i territorials, especialment la migració cap a les perifèries metropolitanes ha dibuixat un mapa desigual del consum d’aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona (March Corbella, 2010; March i Saurí, 2010). De retruc, aquesta redistribució del consum pot haver afectat la disponibilitat de recursos a la ciutat de Barcelona. Un primer avís de la fragilitat del sistema la podem observar en els dos episodis de finals dels 1980 (1985-86, 1988-89) que van portar la ciutat al límit de les restriccions. A partir de finals del segle xx Barcelona comença a viure en un escenari de sequera gairebé permanent per bé que aquest fet també es pot deure a una millor planificació del risc per part de les autoritats hidràuliques. En qualsevol cas, durant el període 1999-2003 la Generalitat de Catalunya va emetre tres decrets de sequera per regular els usos de l’aigua sense arribar, però, als talls de subministrament per a la població urbana. El 2005 van ésser necessaris dos decrets de sequera més per evitar la disrupció del subministrament.

–293–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

Figura 1. Episodis de sequera urbana al llarg del segle xx i xxi 1910-1915 1922-1923

1900

1910

1920

1973

1944-1950

1930

1985-1986

1953

1940

1950

1988-1989 1999-2003 2007-2008

1960

1970

1980

2005

1990

2000

2010

Font: elaboració pròpia a partir de Departament de Medi Ambient i Habitatge i La Vanguardia, 11/1/2008

3. La sequera del 2007-2008 a Catalunya. Una crònica 3.1 Els inicis Després d’un 2006 plujós que va ajudar a superar la sequera del 2005, a partir del gener de 2007 l’aigua emmagatzemada al sistema Ter-Llobregat va tornar a minvar de manera alarmant. Al mes de març, la Generalitat va promulgar el primer Decret de sequera3 i va activar el nivell 1 d’alerta que limitava certs usos no domèstics d’aigua (regadiu, producció hidroelèctrica, o reg de camps de golf o jardins) amb possibles talls domèstics del subministrament al setembre del mateix any. Tanmateix, gràcies a un mes de maig generós, aquestes restriccions es varen evitar, encara que es va seguir mantenint el nivell 1 d’excepcionalitat. Cap a final d’any i donada la persistència del fenomen, es va promulgar un nou Decret de sequera.4 Certes elits econòmiques del país, com la Cambra de Comerç o la patronal turística, van avisar dels efectes devastadors que podrien tenir les hipotètiques restriccions sobre l’activitat econòmica i van demanar noves infraestructures hídriques en forma d’interconnexions amb altres conques.5 L’abandonament del polèmic transvasament del l’Ebre, inclòs en el Pla Hidrològic Nacional (PHN) de 2001, havia reobert la porta a altres 3. Decret 84/2007 de mesures excepcionals i d’emergència per a la gestió dels recursos hídrics, de 13 d’abril de 2007.

4. Decret 257/2007, de 27 de novembre, pel qual es prorroga la vigència del Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics.

5. Veure La Vanguardia, 18 de desembre 2007, “Viure a Barcelona”, p. 1-2; 19 de desembre 2007, “Viure a Barcelona”, p. 3.

–294–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

opcions, com el transvasament del Roine, per ampliar un sistema hídric al límit de la seva capacitat. En el context del mes de desembre més sec en 10 anys, anunciant restriccions pel març del 2008 si no plovia abans, certs mitjans de comunicació també van focalitzar la seva atenció en el dèficit estructural d’aigua a la Barcelona metropolitana i el fet que el Govern només se centrés en mesures conjunturals de gestió de la demanda, necessàries, però insuficients.6 Segons La Vanguardia era necessari reobrir el debat hídric a Catalunya i posar sobre la taula totes les alternatives. La dessalinització, una mesura estructural desenvolupada pel Govern central per substituir les parts més polèmiques del PHN, també era criticada pel seu important consum energètic i per les emissions de CO2 associades, a part de per ser insuficient i arribar tard.

Entre les mesures proposades destacaven comprar aigua sobrant de reg, fos aquesta del Ter, del Llobregat o de les conques del Pirineu (a partir del canal Segarra-Garrigues); utilitzar tota la concessió del minitransvasament de l’Ebre i estendre’l fins a Barcelona, així com analitzar la viabilitat del transvasament del Roine.

Per altra banda el Govern català va continuar emfatitzant la importància d’incidir en mesures de gestió de la demanda (fer incidència en el comportament individual del ciutadà) i no de l’oferta. Tanmateix, va pronosticar la necessitat d’aplicar mesures dràstiques i excepcionals, fins i tot restricció d’aigua, durant la primavera de 2008. La tensió era també present en el Parlament català, on l’oposició de CiU, va acusar el Govern de gastar massa pocs diners en planificació hídrica i infraestructures.7 3.2. Les primeres mesures d’emergència: vaixells cisterna i la imatge de la ciutat La persistència i duresa de l’episodi de sequera, juntament amb la pressió contínua per part de les elits econòmiques, l’oposició al Parlament i alguns grups mediàtics, van fer que finalment el Govern català presentés algunes mesures estructurals d’emergència. La primera d’aquestes mesures fou l’enviament d’aigua per vaixell des de Marsella i des de Tarragona.

Alguns municipis també van aplicar mesures per estalviar aigua i per trobar recursos alternatius a fi de, per exemple, poder regar els parcs públics (ja que el Decret de sequera prohibia regar-los amb aigua de xarxa). L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) també va emprendre altres accions d’emergència com la recuperació de pous locals a l’Àrea Metropolitana. També es va iniciar la interconnexió entre les aigües procedents del Ter (dipòsit de la Trinitat) amb les del Llobregat (dipòsit de la Fontsanta) mitjançant una canonada per sota 6. Vegeu els editorials “Catalunya ante la sequía”, La Vanguardia, 7 de desembre 2007; i “La falta de agua en Catalunya”, dimarts 18 de desembre 2007, p. 22.

7. La Vanguardia, 21 de desembre 2007, “Vivir en Barcelona”, p. 6, “CiU acusa a Baltasar de gastar poco en agua”.

–295–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

del Parc de Collserola. El Govern català, però, tot i les contínues peticions de CiU i organismes professional com el Col·legi d’Enginyers, no era partidari del transvasament del Roine, apel·lant a diferents raons, entre elles el temps d’execució del projecte (de 8 a 10 anys); els impactes ambientals de l’obra i el control de part del subministrament hídric de Catalunya per l’Estat francès.

3.3. Activació del segon nivell d’excepcionalitat i augment de les restriccions Al febrer de 2008, el nivell d’aigua emmagatzemada al sistema Ter-Llobregat va caure a un 25% del total, la qual cosa feu activar la segona fase d’excepcionalitat del Decret de sequera a la Regió Metropolitana de Barcelona i part de la província de Girona. Això va significar la introducció de restriccions a més de 350 municipis pel que fa a agricultura, neteja urbana, jardineria pública i reg d’instal·lacions esportives. També es va prohibir l’ús d’aigua potable de xarxa pel reg de jardins privats i per omplir piscines. L’Entitat Metropolitana de Medi Ambient (responsable de la regulació del servei a 32 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) va incloure la possibilitat de sancionar amb fins a 3.000 euros qui no complís amb les disposicions.

Tot i les restriccions, les reserves hídriques van arribar al seu mínim en la història recent del país, especialment pel col·lapse de la conca de la Muga. De fet, segons l’Agència Catalana de l’Aigua, Barcelona estava patint la sequera més forta des de la dècada dels anys 1940.8 Si les pluges no arribaven aviat tot feia preveure talls domèstic d’aigua per després de l’estiu de 2008.

En una nova editorial, La Vanguardia tornava a carregar durament contra la suposada manca de compromís polític tant a Catalunya com a Espanya sobre la qüestió de l’aigua9 i, sobretot, per posposar contínuament en els últims 30 anys el debat entorn del model hídric, cosa que havia provocat, segons el diari, que no s’hagués ampliat la capacitat de regulació del sistema Ter-Llobregat des de 1976, quan es va inaugurar l’embassament de la Baells. Al mes de març de 2008, Barcelona només tenia assegurats 200 dies d’aigua disponible. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va titllar la situació que estava patint Catalunya en relació amb l’aigua, com una situació d’economia de guerra.10 3.4. Una qüestió semàntica? La proposta de transvasaments temporals i reversibles A finals de març de 2008, set vaixells estaven preparats per enviar aigua a Barcelona des de Marsella. Tarragona també enllestia un enviament fins un 8. La Vanguardia, 25 de febrer 2008, “Vivir en Barcelona”, p. 6, “El decálogo de la sequía”.

9. La Vanguardia, 9 de febrer 2008, p. 20, “Grave imprevisión política ante la sequía”.

10. La Vanguardia, 12 de març 2008, “Vivir en Barcelona”, p. 1-2.

–296–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

màxim de 4,4 hm3 a l’any. Aquestes trameses tenien un cost estimat d’uns 44 milions d’euros cada 2 mesos. El Govern també considerava l’opció de llogar un vaixell equipat amb sistemes de dessalinització per situar-lo davant de la costa de Barcelona. Tot i algunes nevades al març a les capçaleres dels rius pirinencs, el nivell dels embassaments continuava disminuint fins situar-se només a 4 hm3 d’entrar en el nivell d’emergència (nivell d’aigua per sota del 20% de la capacitat del sistema). La Vanguardia fins i tot va parlar d’una emergència nacional.

El sector turístic va advertir que talls en el subministrament d’aigua podrien afectar molt seriosament la imatge de Barcelona.11 En una altra editorial, La Vanguardia instava a trobar aigua “on fos” mentre emfatitzava la necessitat de planificar a llarg termini.12 Fins i tot l’Església catòlica catalana demanava a la població que pregués perquè les pluges arribessin aviat.13 En aquest context, d’economia de guerra, el Govern català va acceptar la necessitat d’altres mesures més enllà dels enviaments d’aigua per vaixell. La solució era recórrer a una alternativa característica del paradigma hidràulic: els transvasaments. Tanmateix, la terminologia emprada per definir aquestes mesures era molt diferent en funció de l’aritmètica parlamentària. Mentre els governs català i espanyol no parlaven de transvasaments d’aigua, sinó transferències d’aigua puntuals i reversibles, l’oposició catalana i espanyola parlava obertament de transvasaments sense més.

Discussions semàntiques a part, la qüestió principal era on obtenir aquests recursos. Cal recordar que el debat sobre el transvasament de l’Ebre era encara recent i que des de les terres de Ponent i de l’Ebre es veia amb molt recel qualsevol proposta de transferència d’aigua per molt puntual i reversible que fos.

Una primera opció fou la del riu Segre a la seva capçalera. Malgrat els desmentiments inicials, aquesta era l’opció preferida de l’executiu català. Tot i que s’insistí una i altra vegada en que es tractava d’una extracció “temporal i reversible d’aigua”14 les crítiques des de Lleida no trigaren a fer-se públiques i els regants lleidatans parlaren obertament de ‘furt’. Fins i tot l’Institut d’Estudis Catalans va defensar que la connexió entre el Llobregat i el Segre s’havia de definir com un transvasament d’aigua.15 Aquesta obra es preveia que entrés en funcionament a la tardor del 2008 i funcionés fins a la primavera de 2009, quan estava prevista la posada en servei de la planta dessaladora del Prat de Llobregat. Tanmateix, com que el projecte afectava la conca de l’Ebre, la decisió havia de ser ratificada pel Congrés dels Diputats espanyol. Finalment el 11. La Vanguardia, 3 d’abril 2008, “Vivir en Barcelona”, p. 5, “Si hay cortes, adiós turismo”.

12. La Vanguardia, 29 de març 2008, p. 22, “Conseguir agua de donde sea”.

13. La Vanguardia, 4 d‘abril 2008, “Vivir en Barcelona”, p. 4, “Sistach pide que se rece para que llueva”.

14. La Vanguardia, 19 de març 2008, “Vivir en Barcelona”, p. 6, “El Govern admite que se plantea trasvasar agua del Segre a Barcelona”.

15. La Vanguardia, 29 de març 2008, “Vivir en Barcelona”, p. 2, “El Institut d’Estudis Catalans dice que el enlace Segre-Llobregat es un trasvase”.

–297–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

projecte va ésser vetat pel Govern espanyol, en part probablement per la por a les crítiques des de València i Múrcia (destinatàries principals de l’aigua de l’Ebre que mai no va arribar) en el context de les eleccions espanyoles que s’havien de celebrar aquell mateix any. El Govern espanyol va donar l’opció al Govern català d’aconseguir aigua sobrant dels regants del Canal d’Urgell. Això va fer escalar la tensió entre el Govern català i el central. Tanmateix, la tensió també estava situada en el si del mateix tripartit, ja que ICV havia fet de l’oposició als transvasaments una de les seves principals banderes.

Amb el rebuig explícit del projecte del Segre plantejat pel Govern català, l’atenció ràpidament va pivotar cap al riu Ebre. De fet, abans que es produís la negativa del Govern central pel que fa al Segre, el Govern català ja havia obert la possibilitat d’estendre el minitransvasament de l’Ebre cap a Barcelona a través d’una canonada ja construïda de 14 km que connectava Cunit amb Cubelles. La idea era permetre la transferència de la quantitat d’aigua de l’Ebre que Tarragona tenia assignada des del 1981 (120 hm3 anuals) però que no consumia en la seva totalitat (n’utilitzava entre 70 i 80 anualment) o, directament, comprar drets d’aigua als regants del Delta, compensant les comunitats amb contrapartides econòmiques o assumint els costos de la modernització del reg. Tanmateix donades les limitacions de cabal que presentava la canonada existent, es va plantejar la construcció d’una canonada d’un diàmetre més ample que anés paral·lela a l’AP-7.

El Govern català va acceptar d’estudiar la viabilitat del transvasament del Roine com una opció a considerar pel futur. Encara que el president català i l’oposició van acordar reunir-se amb la finalitat de buscar una posició comuna en contra de la sequera, el Govern català, però, no volia que el Parlament decidís sobre transvasaments. És important esmentar que les eleccions espanyoles van tenir lloc al març de 2008 i que el partit socialista (PSOE) va guanyar, encara que lluny de la majoria absoluta. En la recerca d’aliats per a la votació de la sessió d’investidura, l’aigua esdevingué un element clau i CiU va posar de nou el Roine sobre la taula com una de les condicions per abstenir-se.

Aquest partit va reprendre la idea de portar aigua de França com una solució per resoldre l’escassetat d’aigua de les conques catalanes “d’una vegada i per sempre”, i alhora millorar la qualitat del recurs, tot alliberant addicionalment aigua del Ter. La quantitat a transvasar oscil·laria entre 6 i 20 m3/s (189-630 hm3 a l’any) i podria arribar a Barcelona (Cardedeu), a Tarragona, o fins i tot a Tortosa. Segons la Fundació Catalunya Oberta, un think-tank de reflexió política liberal, la participació del capital privat en aquesta empresa es veuria factible i els costos serien inferiors als de dessalinització.16 No obstant això, la dessalinització, segons CiU, també tindria un paper important a mitjà termini per resoldre el problema de l’aigua de Barcelona, encara que mai com una ‘solució’ definitiva. En l’àmbit de les accions immi16. La Vanguardia, 7 d’abril 2008, “Vivir en Barcelona”, p. 1-2, “El Ródano renace”.

–298–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

nents, l’oposició va rebutjar totalment la possibilitat del Segre i va donar suport a la connexió amb l’Ebre, la compra de drets d’aigua als agricultors de la conca d’aquest riu, les aportacions d’aigua enviada des d’altres llocs i l’aigua de les mines de Fígols. Aquesta última opció va ser desestimada a causa de l’escassetat i alta mineralització dels cabals. Finalment, el Govern espanyol va acceptar estudiar la proposta del Roine presentada per CiU. En canvi, segons el President de la Generalitat el pla per portar aigua des del Roine era una ‘broma’,17 ja que la proposta requeriria un acord entre l’Estat espanyol i l’Estat francès i trigaria més de 15 anys a completar-se. Finalment el mateix president de la Generalitat va acceptar la idea de connectar la canonada de l’Ebre amb el sistema Ter-Llobregat, però a causa de les discrepàncies sobre el Roine no es pogué signar un pacte català de l’aigua.

En aquests debats, alguns sectors polítics i econòmics de la Regió Metropolitana de Barcelona contemplaven l’escassetat d’aigua no com una qüestió natural més o menys vinculada al canvi climàtic sinó com una qüestió fonamentalment política. Així, l’escassetat d’aigua es deuria a la incapacitat dels diferents partits polítics per planificar i posar en pràctica solucions estructurals a les sequeres cícliques de les conques del Llobregat i el Ter. Una vegada descartada definitivament l’opció del Segre, el Govern central i la Generalitat van acordar portar aigua de l’Ebre, amb la construcció d’una canonada que connectaria Tarragona amb Olèrdola. El conseller de Medi Ambient, però, encara defensava el transvasament d’aigua del Segre, ja que, segons ell, era l’únic projecte de caire “temporal, reversible i provisional”.18 Malgrat això, el transvasament del Segre fou definitivament enterrat quan la Generalitat i el Govern espanyol van decidir confiar en l’alternativa de l’Ebre. La canonada tindria 60 km i portaria uns 3,1 hm3 al mes, equivalent als cabals del minitransvasament no utilitzats per Tarragona. Les comunitats de regants de l’Ebre no rebrien diners, sinó el compromís d’inversions per millorar els sistemes de reg fins assolir estalvis d’uns 50 hm3 a l’any, aproximadament la mateixa quantitat transferida a Barcelona. Aquest decisió féu canviar l’opinió de les comunitats de regants de l’Ebre que es posicionaren en contra de la interconnexió per considerar insuficients les compensacions. D’altra banda, la xifra de 50 hm3 teòricament guanyada arran de la modernització del reg al Delta es va contemplar com poc realista per part d’alguns experts i mitjans de comunicació. Com a resultat, el Govern català també va estudiar adquirir els drets d’aigua dels agricultors en tota la conca de l’Ebre, també amb compensacions sota la forma d’inversions en la millora de l’eficiència del reg. Aquesta proposta podria crear un banc de drets d’aigua, ja que s’obriria el procés a tots els agricultors de la conca i no només a les comunitats de regants del Delta.

17. La Vanguardia, 10 d’abril 2008, p.12, “Montilla ve en el plan del Ródano una broma de mal gusto”.

18. La Vanguardia, 11 d’abril 2008, “Vivir en Barcelona”, p.13, “Las administraciones ultiman el plan para llevar el minitrasvase a Barcelona”.

–299–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

D’altra banda, el Partit Popular es mostrà a favor de la interconnexió amb la condició que els altres territoris de la costa mediterrània, com València i Múrcia, també poguessin accedir als recursos de l’Ebre en condicions d’igualtat amb Barcelona. Altrament durien el cas al Tribunal Constitucional. En contra de les demandes de València i Múrcia, el Govern espanyol insistí que la interconnexió no implicava una nova concessió per extreure aigua de l’Ebre sinó la utilització d’una concessió ja existent.

El decret del Govern espanyol que autoritzava l’ús d’aigües procedents del minitransvasament també permetia a la Generalitat l’adquisició de drets d’aigua a agricultors de la conca de l’Ebre amb l’objectiu d’evitar la reducció dels cabals al tram final del riu. Tanmateix, la Federació de Regants de l’Ebre i el Govern d’Aragó descartaren la possibilitat de vendre els drets d’aigua per al seu ús “fora de la conca”, mostrant un cop més com els processos de mercantilització i comercialització de l’aigua es troben farcits de conflictes i poden donar lloc a mobilitzacions socials que impedeixen un ús d’aquest recurs sota una òptica de mercat. El Govern d’Aragó temia especialment que, amb la instauració d’un mercat de drets d’aigua, altres regions com Múrcia o València podrien fer ofertes als agricultors de l’Ebre i promoure transvasaments cap al sud.

El 28 d’abril de 2008, la Generalitat va constituir la Taula Nacional de la Sequera, formada per polítics, experts científics, grups ecologistes i altres organitzacions. L’objectiu era convertir-se en un espai de debat de les diferents propostes per fer front a la sequera, amb l’única condició de no parlar de transvasaments permanents. Finalment es va acordar que la cessió a Barcelona d’aigua de l’Ebre no seria permanent, sinó que només funcionaria durant períodes d’emergència. D’altra banda, aquesta connexió seria reversible, és a dir: en el futur Tarragona podria rebre aigua de Barcelona, si fos necessari. El Govern espanyol va proposar una UTE (Unió Temporal d’Empreses) per a desenvolupar el projecte. AGBAR demanà tenir un paper clau en el procés i va presentar una proposta per dur a terme el projecte en 6 mesos. Finalment, el projecte es va concedir per 164 milions d’euros a una UTE de 6 empreses, liderada per AGBAR amb el 20% del capital, i amb participació de Sacyr, Copisa, Dragados, Acciona i Comsa Infrastructuras.

3.5. Al maig cada dia un raig! O com el transvasament de l’Ebre va tornar a les prestatgeries El maig de 2008 es va convertir en el mes clau per entendre com la situació de sequera es desenvoluparia en el futur proper. Aquest maig fou el més plujós en 30 anys en molts llocs de Catalunya, la qual cosa alterà de manera substancial els procediments d’emergència previstos. Ja a principis de mes, les pluges feren augmentar el nivell de l’aigua del sistema Ter-Llobregat fins a superar el 25% de la capacitat total, retardant així el nivell d’excepcionalitat II fins al –300–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

juny. En continuar plovent durant bona part del mes, les reserves emmagatzemades també augmentaren. Així, mentre que a finals de març el sistema disposava de 126 hm3 (només 6 hm3 per sobre del nivell d’emergència), a mitjans maig l’aigua emmagatzemada s’havia enfilat fins a més de 170 hm3. Per tant, el nivell d’excepcionalitat II podria ser aixecat i amb ell les restriccions a certs usos. No obstant això, l’eliminació de la prohibició d’usos com regar els jardins o omplir les piscines motivà crítiques importants, sobretot dels llocs com Tarragona, subministradora d’aigua durant el període més crític de la sequera. A fi de respondre a aquesta situació, el Govern català va decidir modificar el Decret de sequera per no haver d’aixecar la prohibició d’aquests usos.

Malgrat l’augment de les reserves d’aigua, el Govern català va insistir en el projecte per connectar les xarxes de Barcelona i Tarragona, amb la condició que l’aigua fluiria només en cas de emergència. Mentrestant, a mitjans de maig, el primer vaixell amb aigua procedent dels pous de Tarragona (uns 20.000 m3) va arribar a Barcelona amb un cost mitjà per viatge de 280.000 euros i el 21 de maig feia port el primer vaixell amb aigua del Roine. Per a alguns sectors, com el turisme, l’arribada d’aigua en vaixells posaria en perill la imatge de Barcelona i Catalunya i, de fet, alguns periòdics anglesos amb imatges d’aquests vaixells a la portada aixecaren la ira de l’Ajuntament de Barcelona i del lobby turístic de la ciutat.

Durant els mateixos dies, el Govern d’Aragó va sol·licitar la supressió de la connexió d’aigua de l’Ebre a Barcelona i també va argumentar la inconstitucionalitat del decret espanyol que regulava la creació d’un mercat de drets d’aigua. El Govern espanyol, però, fou inflexible sostenint una vegada més que el transvasament era reversible. A més, responia que part de les inversions ja estaven executades. El Govern espanyol va negar els arguments desplegats per Aragó sobre la mercantilització de l’aigua i va respondre que es tractava d’una cessió gratuïta. Alguns dies després, el mateix Govern va ratificar la seva voluntat de dur a terme el projecte, però aquest cop algunes veus assenyalaren que si els embassaments del sistema Ter- Llobregat assolien el 50% de la seva capacitat, el projecte seria suspès. Les protestes de les Terres de l’Ebre també augmentaren, amb una manifestació a Tortosa de 20.000 persones, en part procedents d’Aragó, Girona o de Barcelona, contra l’extensió del minitransvasament. A finals de maig, però, les pluges havien afegit més de 120 hm3 al sistema o, el que es el mateix, aproximadament el triple de la quantitat d’aigua que s’havia de portar des de l’Ebre. Amb el sistema TerLlobregat a un 40% de la capacitat, els tècnics de la Conselleria de Medi Ambient asseguraren que Barcelona podria tenir aigua fins l’entrada en funcionament de la dessalinitzadora (a l’estiu de 2009). La manca d’una emergència imminent combinada amb les amenaces legals plantejades per Aragó va impulsar el Govern espanyol a revocar el decret que permetia l’ampliació del minitransvasament de l’Ebre. Amb tot, la Generalitat tenia dret a continuar amb el projecte amb els seus propis fons.

–301–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

Inclús amb nivells d’aigua prop del 50% de la capacitat del sistema Ter Llobregat, la Generalitat es va mostrar reticent a acceptar que la sequera s’havia acabat reflectint una posició ambigua i contradictòria. Alguns partits polítics presents al Govern (ICV i ERC) varen demanar aturar les obres. Finalment, el Govern català va assumir que el transvasament no es faria, ja que les estocs d’aigua emmagatzemada als embassaments del Ter i del Llobregat augmentaven contínuament. En qualsevol cas, la Generalitat encara tenia l’objectiu de connectar la xarxa regional de Tarragona amb la de Barcelona si mes no arran de la construcció de la dessalinitzadora de Cunit, que estaria connectada amb Barcelona però també amb Tarragona.

A finals de maig els embassaments varen superar el llindar del 50%, amb uns 300 hm3 emmagatzemats. Aquesta situació va portar finalment la Generalitat a suspendre el Decret de sequera (excepte a la conca de la Muga) i a permetre el reg de jardins, omplir piscines o rentar vehicles. En canvi, continuaven les restriccions per altres usos (com per exemple les fonts públiques) ja que el primer nivell d’alerta per la sequera continuava vigent.

Altrament, el decret espanyol sobre la sequera de Barcelona fou també suspès i els contractes amb la UTE cancel·lats. El president d’AGBAR, l’empresa líder de la UTE, va argumentar que Catalunya necessitava “un major grau de garantia de l’oferta” i va proposar la construcció d’altres plantes dessalinitzadores i la interconnexió de xarxes19. La Vanguardia va insistir a defensar la necessitat d’una interconnexió de les xarxes i també a considerar el transvasament del Roine per complementar la dessalinització, que era massa exigent en energia i probablement també insuficient per a les demandes futures de les Conques Internes20.

Tot i la retirada del transvasament de l’Ebre, el Govern espanyol es va comprometre a estudiar l’opció del Roine, però només com part d’una anàlisi global de les necessitats d’aigua a l’Estat. La proposta per estudiar el transvasament del Roine fou recolzada al Parlament espanyol, fins i tot pel PSC. El Govern espanyol volia arribar a un Pacte Nacional de l’Aigua no només posant sobre la taula el tema de la dessalinització, sinó també reconeixent l’existència d’una sèrie d’altres opcions: la regulació dels rius, la modernització de regadius, la reutilització d’aigua, la millora de xarxes urbanes d’abastiment i també la millora de la qualitat de l’aigua. El Govern no va descartar els transvasaments d’aigua en determinades ocasions, però va rebutjar totalment un de l’Ebre. Un cop més, paradoxalment, mentre això s’estava discutint, Saragossa temia que l’Ebre inundés l’Expo 2008, per cert, dedicada a l’aigua. Fos com fos, el projecte de portar aigua de l’Ebre a Barcelona va tornar a ser arxivat.

19. La Vanguardia, 31 de maig 2008, “Vivir en Barcelona”, p. 4, “El Gobierno se desentiende de la tubería de la Generalitat”, Cristina Sen. 20. La Vanguardia, 4 de juny, 2008, p. 20, “En buen camino”.

–302–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

4. La fi de la sequera i les formes legals per fer front a esdeveniments futurs Al setembre de 2008 el Govern català encara mantenia vigent el Decret de sequera. La ciutat de Barcelona va demanar a la Generalitat permís per tornar a posar en funcionament les fonts públiques, atès que la majoria disposen d’un circuit tancat d’aigua. Aquesta petició fou concedida amb caràcter excepcional pel dia de la Mercè i per a les Fonts de Montjuïc. Tanmateix, la resta de fonts no tornaren a funcionar fins al novembre o desembre, quan el nivell d’aigua emmagatzemada als pantans va arribar al 76% de la capacitat. El primer nivell d’alerta de sequera es va mantenir fins al gener del 2009, quan el volum d’aigua als embassaments fregava el 80%. En total, l’àrea de Barcelona va patir 650 dies seguits amb diferents nivells d’alerta per sequera. En canvi, a la primavera del 2009, els embassaments es trobaven a més del 90% i alguns fins i tot havien d’alliberar aigua.

El cost econòmic total de la sequera va arribar a 490 milions d’euros, segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Altres fonts augmentaren aquesta xifra fins a uns 507 milions d’euros, dels quals 170 milions eren irrecuperables. Com a conseqüència del fenomen, es va prendre la decisió d’elaborar un conjunt de directrius per actuar en casos de sequera (Pla de Gestió de les Sequeres). Aquest pla detalla un seguit d’accions que es durien a terme d’acord amb els ritmes de disminució de l’aigua emmagatzemada obligant tots els municipis de més de 10.000 habitants a tenir un pla de contingència amb llindars de probabilitat d’ocurrència i magnitud de conseqüències. La creació de l’Observatori de la Sequera asseguraria una atenció permanent a aquest risc.

D’altra banda, el govern espanyol va iniciar l’estudi d’un hipotètic transvasament d’aigua del Roine a Catalunya, però l’opció fou finalment descartada el maig 2009 per raons econòmiques socials i ambientals. Al juliol de 2009 la dessalinitzadora del Prat de Llobregat va començar a operar, proporcionant a Barcelona i la seva regió una nova font d’aigua.

La sequera del 2007-2008 va obrir de nou i fins extrems gairebé bel·licosos el debat sobre l’aigua a Catalunya, amb enfrontaments creuats de tipus polític, social i territorial. Per un costat, els postulats de l’anomenada Nova Cultura de l’Aigua havien entrat amb força en el govern tripartit i molt especialment en l’Agència Catalana de l’Aigua. L’administració catalana, per tant, mostrava una actitud molt crítica amb el paradigma hidràulic i la seva opció d’embassaments i sobretot transvasaments, i optava per una millora dels recursos locals juntament amb polítiques de gestió de la demanda. Com a opció tecnològica, i de nou d’acord amb la filosofia del moviment per la Nova Cultura de l’Aigua, defensava la dessalinització, malgrat els costos també importants d’aquesta alternativa. Per contra, el vell lobby hidràulic, molt influent en organitzacions com la Cambra de Comerç, el Col·legi d’Enginyers, partits com CiU o certs mitjans escrits com La Vanguardia clamava contra el tripar–303–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

tit per la manca de previsió i demanava un gran transvasament que políticament només podia ser el del Roine. A nivell territorial i malgrat l’extrema penúria hídrica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’hostilitat atàvica de certes parts del territori català (i també de l’Aragó) contra Barcelona tornà a sorgir amb força i qualsevol proposta de transvasament fou rebuda de manera molt negativa.

5. Conclusions En aquest article ens hem interessat per oferir una interpretació crítica de la gestió recent de la sequera a Catalunya, utilitzant com a estudi de cas l’episodi de 2007-2008. Per una banda, aquest episodi es produí en un context de transició de la política de l’aigua a Catalunya des d’un paradigma basat en les grans solucions hidràuliques (que mai no va aconseguir un gran transvasament des de les conques de l’Ebre o des d’altres més llunyanes) cap un model basat en els postulats de la Nova Cultura de l’Aigua amb un major pes de gestió de la demanda i utilització de recursos no convencionals. Per tant, políticament l’episodi del 2007-2008 agafà en fals un Govern que encara no ha pogut completar la transició (la planta dessalinitzadora no estaria enllestida fins al 2009) i que havia de fer malabarismes semàntics per justificar transvasaments des d’altres conques i una oposició política, econòmica i mediàtica aferrada al vell paradigma hidràulic. Mentrestant, la ciutadania mostrà uns comportaments realment extraordinaris (encara que en part es puguin explicar per factors estructurals) i va reduir els consums d’aigua fins a límits poc freqüents en el context del món desenvolupat. Darrere el batibull polític i mediàtic, la ciutadania de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i d’altres llocs de les Conques Internes afectats per la sequera es van fer front a les restriccions fruit de la sequera en un context de consums gens sumptuaris. De fet, el consum d’aigua a l’AMB havia anat disminuint constantment des de la dècada de 1990 i l’any 2007. A la ciutat de Barcelona es consumia una mitjana d’uns 110 litres per càpita (lpc) i al 2008 aquest consum es va situar als voltants de 104 lpc,, molt a prop del nivell mínim de 100 lpc recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (Howard i Bartram, 2003). Alertant sobre aquest consum tant baix, La Vanguardia va afirmar que els barcelonins es trobaven només 4 litres per sobre de “nivells d’insalubritat”.21 Aquestes xifres podrien indicar també que, almenys als nuclis més densos de l’aglomeració barcelonina, les reduccions en el consum s’apropaven a límits poc freqüents en ciutats del món desenvolupat. El que suggereixen aquestes xifres és que el marge de maniobra per reduir més el consum per part de la ciutadania en la ciutat compacta en futures sequeres 21. La Vanguardia, 6 d’abril 2008, “Vivir en Barcelona”, p. 1-3, “Ciudadano agua”.

–304–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

serà limitat. Davant dels límits del paradigma hidràulic i la seva fragilitat enfront de llargs episodis de baixes precipitacions així com de la conflictivitat social associada, una de les possibles solucions pot contemplar l’aprofitament dels recursos alternatius locals.

Bibliografia ARRojo, P. (2012). “Los retos éticos de la nueva cultura del agua”. Polis. Revista Latinoamericana, núm. 14, en línia.

Aitken, C.K.; T.A. MCMahon; A.J. WeaRing; B.L. FinLayson (1994). “Residential water use: predicting and reducing consumption”. Journal of Applied . Social Psychology, vol. 24, p. 136-58.

BanCo uRquijo (1969). El agua, recurso natural escaso. Planteamiento comarcal del problema en Cataluña. Barcelona: Editorial Moneda y Crédito.

BakkeR, K. (2000). “Privatizing Water, Producing Scarcity: The yorkshire Drought of 1995”.

Economic Geography, vol. 76, núm. 1, p. 4-27.

BeRk, R.A.; T.F. CooLey; C.J. La Civita; S. PaRkeR; K. SRedi; M. BReweR (1980). “Reducing consumption in periods of acute scarcity: the case of water”. International Journal of Social Science Research, vol. 9, p. 99-120.

DoMèneCh, L.; D. SauRí (2010). Estudi sobre el consum hídric i la gestió dels jardins privats a Matadepera (inèdit). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Geografia.

GiLg, A.; S. BaRR (2006). “Behavioral attitudes towards water saving? evidence from a study of environmental actions”. Ecological Economics, vol. 57, p. 400-414.

GoRostiza, S.; H. MaRCh; D. SauRí (2012). “Servicing customers in revolutionary times: the experience of the collectivized Barcelona Water Company during the Spanish Civil War”. Antipode núm. 45(4), p. 908-925.

Haughton, G. (1999). “Analysing the multiple constructions of drought”. Transactions of the Institute of British Geographers, vol. 24, núm. 3, p. 373-378.

HowaRd, G.; J. BaRtRaM (2003). Domestic Water Quantity, Service Level and Health. Nova york: World Health Organization.

IPCC (2007). Climate Change 2007: Synthesis Report. Contribution of Working Groups I, II and III to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change.

Ginebra: IPCC. KaLLis, G. (2008). “Droughts”. Annual Review of Environment & Resources, vol. 33, p. 85-118.

KaLLis, G.; H. CoCossis (2003). “Managing Water for Athens: From the Hydraulic to the Rational Growth Paradigms”. European Planning Studies, vol. 11, p. 245-261.

LLeBot, J. E. [ed.] (2010). Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans i CADS. MaRCh CoRBeLLa, H. (2010). Urban Water Management and Market Environmentalism: A Historical Perspective for Barcelona and Madrid. Tesi Doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

– (2013). “Taming, controlling and metabolizing flows: water and the urbanization process of Barcelona and Madrid (1850-2012)”. European Urban and Regional Studies. DOI: 10.1177/0969776412474665 MaRCh, H.; L. DoMèneCh; D. SauRí (2013). “Water conservation campaigns and citizen perceptions: the drought of 2007-2008 in the Metropolitan Area of Barcelona”. Natural Hazards, vol. 65, núm. 3, p. 1951-1966.

–305–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 289-306 Hug March, David Saurí La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i visions discordants

MaRCh, H; J. PeRaRnau; D. Saurí (2012) “Exploring the links between immigration, ageing and domestic consumption: the case of the Metropolitan Area of Barcelona”. Regional Studies, vol. 46, p. 229-244.

MaRCh, H.; D. Saurí (2010) “The Suburbanization of water scarcity in the Barcelona Metropolitan region: sociodemographic and urban changes influencing domestic water consumption”. The Professional Geographer, vol. 62, p. 32-45.

Saurí, D.; L. deL MoRaL (2001). “Recent developments in Spanish water policy. Alternatives and conflicts at the end of the hydraulic age”. Geoforum, vol. 32, p. 351-362.

SyMe, G.J.; B.E. NanCaRRow; C. SeLigMan (2000) “The evaluation of information campaigns to promote voluntary household water conservation”. Evaluation Review, vol. 24, p. 539-578.

WiLLis, R.M.; R.A. StewaRt; K. PanuwatwaniCh; P.R. WiLLiaMs; A.L. HoLLingswoRth (2011). “Quantifying the influence of environmental and water conservation attitudes on household end use water consumption”. Journal of Environmental Management, vol. 92, p.

1996-2009.

–306–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 307-320 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.51

Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional al sud-oest del riu Llobregat1 David Serrano Giné Departament de Geografia Universitat Rovira i Virgili david.serrano@urv.cat

Resum Es presenta la distribució del margalló (Chamaerops humilis) en el límit septentrional de la seva àrea de poblament espontani continu a la península Ibèrica. Com a sistema de representació s’empra un reticle UTM d’1 km de costat, que permet precisar la presència o absència de l’espècie i, si escau, l’abundància en tres categories: localitzada, freqüent o abundant. L’estudi afina de manera molt acurada la corologia d’aquest tàxon en el seu límit de distribució, tot ajudant a l’establiment d’una tipologia corològica i ecològica. El treball de camp realitzat ha permès detectar noves localitzacions per l’espècie, així com la participació en formacions vegetals poc comunes. Durant el treball s’ha parat especial atenció a la representació cartogràfica, i s’ha adoptat un enfocament pretesament territorial.

Paraules clau: margalló, Muntanyes d’Ordal, corologia.

Resumen: Corología del palmito (Chamaerops humilis L.) en su límite de distribución septentrional al suroeste del río Llobregat Se presenta la distribución del palmito (Chamaerops humilis) en el límite septentrional de su área de poblamiento espontáneo continuo en la península Ibérica. Como sistema 1. Durant la presa de dades d’aquest estudi s’ha comptat amb el recolzament institucional del Servei de Gestió i Evolució del Paisatge de la Universitat de Barcelona. Alain Blomart ha fet interessants esclariments de caire etimològic i el procés d’avaluació de Treballs de la Societat Catalana de Geografia ha reportat una millora en la precisió lingüística del text, així com el coneixement del topònim La Pauma, al departament francès d’Aude.

–307–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

de representación se utiliza una malla UTM de 1 km de lado, que permite precisar la presencia o ausencia de la especie y, si procede, la abundancia en tres categorías: localizada, frecuente y abundante. El estudio afina de manera muy precisa la corología de este taxón en su límite de distribución, ayudando al establecimiento de una tipología corológica y ecológica. El trabajo de campo realizado ha permitido detectar nuevas localizaciones para la especie, así como su participación en formaciones vegetales poco comunes.

Durante el trabajo se ha prestado especial atención a la representación cartográfica, y se ha adoptado un planteamiento pretendidamente territorial.

Palabras clave: palmito, Muntanyes d’Ordal, corología.

Abstract: European Fan Palm corology (Chamaerops humilis L.) in its northern distribution limit south-west to Llobregat river This paper presents the distribution of European Fan Palm (Chamaerops humilis) in its northern limit of spontaneous and continuous settlement on Iberian Peninsula. As representation system a 1 km UTM grid is used. This method indicates the presence or absence of the plant and, if it precedes, the abundance in three categories: located, frequent and abundant. The study facilitates to affine in a very precise way the chorology of this taxon in its distribution area limit, helping establishing a chorological and ecological typology. Thanks to field work new locations for the palm have been detected, revealing also unusual vegetal formations. During this research special attention has been provided both to cartographic representation and geographic point of view.

Key words: European Fan Palm, Muntanyes d’Ordal, chorology.

***

1. Introducció El margalló (Chamarops humilis L., 1753) és una de les plantes més conspícues de la vegetació mediterrània. La singularitat de les palmàcies en el nostre entorn i els aprofitaments a què tradicionalment s’ha sotmès li han valgut un significatiu reconeixement social i una bona colla de noms populars: margalló, bargalló, garballó, palma, palma d’escombres, palmerola, palmeta, palmereta, palmella o palma petita, entre d’altres. El seu ètim, de fet, recorda aquesta forma menuda: Chamaerops sembla derivar del grec χαμαί (a terra) i ρώφ (matoll), i la veu llatina humilis també n’assenyala el port discret. La importància del margalló sovint s’ha destacat per ser l’única palmera autòctona d’Europa, fet que convé matisar amb l’epítet geogràfic occidental. A la Mediterrània oriental, en efecte, creix la palmera de Creta (Phoenix theophrastii), amb poblacions al sud del Peloponès, sud-oest de Turquia, Creta i altres illes de l’Egeu.

Com és sabut pertany a l’agrupació de les Arecoidae, que és una de les cinc –308–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

subfamílies de les Palmaceae. Les prop de 3.000 espècies que integren aquesta família són habituals a les regions tropicals i subtropicals, però poc freqüents a les temperades, tant de la regió paleàrtica com de la neàrtica, fet pel qual la seva presència al Mediterrani europeu crida l’atenció. En comparació amb altres palmes, el margalló presenta una morfologia prou fàcil de descriure. Es tracta d’una planta dioica, en ocasions polígama, amb un tronc cilíndric i erecte, a voltes lleugerament basculat, d’uns 12-14 cm de diàmetre. En general presenta poques o cap fibres adherides al tronc, fet que la distancia de Trachycarpus fortunei, una palma asiàtica de morfologia similar força utilitzada en jardineria. Les pertorbacions, naturals o antròpiques, d’aquest tronc principal n’afavoreixen la reproducció vegetativa per la base; és per això que sovint forma petits rodals o agrupaments de grandària diversa. En indrets lliures d’alteració pot atansar una alçada d’una desena de metres, per bé que el més habitual és que no n’abasti els cinc. A diferència d’altres palmeres del nostre entorn, com Phoenix canariensis o Phoenix dactylifera, les fulles no són pinnades sinó palmades, i de marges amb agullons clarament vulnerants. El limbe foliar en condicions favorables pot assolir uns 70 x 80cm, però habitualment mostra dimensions properes a la meitat d’aquests valors; els segments foliars són de color verd, en algunes ocasions lluent, i més sovint glauc, i amb la vora no filífera, aspectes que li atorguen personalitat i l’allunyen d’altres palmeres palmades que creixen a les nostres contrades, com ara Washingtonia filifera. Les flors són solitàries i el fruit és en drupa, formant baies el·lipsoïdals de color granat fosc en estat madur (Herrera, 1989; Castroviejo et al., 1990; Bolòs i Vigo, 2001).

2. Característiques biogeogràfiques L’hàbitat preferent del margalló són els llocs oberts, secs i assolellats no gaire lluny del litoral. Prospera en terrenys pobres i eixuts, molt pedregosos, en pendent acusat i substrat preferentment calcari, encara que no de manera excloent. Resisteix amb comoditat les temperatures elevades i, el que resulta més interessant en un context mediterrani litoral, també els freds hivernals; així, se cita resistència fins a -9º, i marciment a -11,5º (Larcher i Winter, 1981, citat per Médail i Quézel, 1996, p. 143-144). Al Marroc s’ha detectat fins als 1.200 metres d’alçada (Gué, 2001). Les condicions ambientals en què es desenvolupa comporten la generació d’un sistema radicular força desenvolupat, que propicia el rebrot de soca-rel en cas d’incendi o tala del tronc principal.

Aquestes característiques fenomorfològiques i ecomorfològiques es corresponen plenament amb les de la vegetació mediterrània (Pérez-Latorre et al., 2010), motiu pel qual sovint s’ha utilitzat el margalló com a indicador biogeogràfic. Val a dir, però, que es tracta d’una espècie molt rústega, sense gaires –309–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

requeriments ambientals i amb certa plasticitat ecològica, fet que explica la seva presència en diverses comunitats i formacions vegetals.

L’associació on es desenvolupa per antonomàsia és la màquia litoral de garric i margalló (Querco-Pistacietum lentisci) que, com és sabut, és una formació arbustiva alta i densa habitual a la zona litoral de clima sec i termòfil; es fa sobre sòls rocallosos i poc profunds i conforma paisatges típicament mediterranis on, a banda del margalló resulta fàcil trobar pi blanc, garrofer, ullastre, garric, llentiscle i arçot. Quan aquests ambients es degraden apareixen brolles calcícoles de romaní i bruc d’hivern (Erico-Thymelaeetum tinctoriae), on Chamaerops humilis, a causa de la seva resistència, esdevé prou habitual. Es tracta de bosquines relativament denses, de fins a un metre d’alçada, amb presència de llentiscle, romaní i bruc d’hivern, així com altres elements de flora, com ara la bufalaga tintòria, la foixarda o el llistó. Per altra banda, Costa et al. (2001) també n’assenyalen la presència als alzinars i suredes de la meitat oriental de la península Ibèrica (Oleo-Quercion rotundifolio-suberis), juntament amb arçot, noguerola, ginestó i matapoll.

Es poden definir altres comunitats on el margalló és element representatiu, com és el cas de l’espinar d’arçot i margalló (Chamaeropo-Rhamnetum lycioidis), amb presència d’esparraguera (Aspargus stipularis), ginesta borda (Ephedra fragilis), malrubí (Ballota hirsuta) i llistó, particularment abundant al sud del País Valencià; el murtrar meridional amb margalló (Calicotomo-Myrtetum chamaeropetosum), amb murtra i argelaga; o el carrascar amb margalló (Rubio-quercetum rotundifoliae), amb presència de carrasca i rogeta, entenent sempre que la carrasca ho és per les condicions xèriques meridionals de l’àrea de distribució litoral, i no per les continentalitzades. En general es pot afirmar que el margalló es desenvolupa en comunitats d’Oleo-lentiscetum, ja sigui en ambients en regressió o en progressió de comunitats veïnes, com les de l’aliança del Quercion-ilicis. Així, resulta fàcil detectar un nombre elevat de formacions vegetals que, sense respondre forçosament a una definició sintaxonòmica estandaritzada, es caracteritzen per la presència de Chamaerops humilis.

La seva corologia és pròpia de la regió mediterrània litoral (fig. 1); els exemplars de la riba europea han volgut ser taxonomitzats com a Chamaerops humilis humilis, mentre que els de la riba africana s’han designat amb la variant argentea. Font i Quer (1958, p. 191) el detecta a la banda central i meridional de la depressió del Guadalquivir, al sud de la serra d’Aracena, a l’Algarve i a la serra de l’Arràbida, front la badia de Setúbal (Ribeiro, 1955, p. 63); també al nord de la província de Badajoz, a la vall del riu Guadiana, s’han detectat espècimens (Anthos, 2012). Es troba àmpliament distribuït per la costa nordafricana, en la que és la seva àrea de distribució espontània més extensa, des de la riba atlàntica fins més enllà del golf de Hammamet, i on depassa el bioma mediterrani fins atansar el semiàrid i l’àrid (Benahmed-bouhafsoun et al.

2007); Médail i Quézel (1996) n’assenyalen la presència al golf de Trípoli. A les Balears sovinteja més a les Gimnèmedes que a les Pitiüses i és poc o molt –310–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

present a les illes tirrèniques, a les quals cal sumar la costa itàlica adjacent i també Malta (Bolòs i Vigo, 2001). Médail i Quézel (1996) l’exclouen de Còrsega, però el detecten al migdia francès amb una distribució erràtica i fluctuant en una franja de 100 km de llarg a la Costa Blava. En un treball posterior (Médail, 2012) n’assenyala la presència al principat de Mònaco, a la costa ligur i a localitats de la costa dàlmata, tot advertint un possible origen naturalitzat.

De la mateix manera indica la presència extinta a l’illa de Creta i a la península Cirenaica, fet que dilataria cap a la Mediterrània oriental l’antiga distribució d’aquesta palmera.

El poblament original de la planta s’ha vist modificat pels aprofitaments antròpics que des d’antic s’han realitzat. En efecte, el cabdell meristemàtic i la tija subterrània són comestibles i antany, potser menys que avui dia, han estat utilitzats per l’alimentació humana. També són comestibles els dàtils, anomenats pa de guineu o de guilla, que són insípids i poc carnosos, i per ser rics en tanins tenen propietats astringents; per aquest motiu han estat utilitzats per aturar problemes gàstrics (Font i Quer, 1962). Al Marroc les fulles de margalló preses en infusió són emprades per tractar la diabetis (Eddouks et al., 2007).

El benefici social més important d’aquesta planta es troba precisament a les fulles, que convenientment recol·lectades i assecades, s’usen per fer objectes de cistelleria (Subirats, 2006). Aquesta activitat, que temps enrere va depassar l’àmbit de la protoindústria, va arribar a motivar migracions internes significatives i ostenta una càrrega cultural i etnogràfica eminentment notòria (Palmer, 1958; Zurriaga, 2002). Precisament a causa d’aquest aprofitament, des de 1984 el margalló es troba protegit a tot el territori català per l’Ordre 5/1984, sobre la protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya.

Figura 1. Distribució de Chamaerops humilis a la conca mediterrània

Font: modificat de Médail, 2012 –311–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

Finalment, i en un altre ordre de coses, cal dir que el margalló, a diferència d’altres palmeres habituals en els nostres topants, és resistent al becut vermell o morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus). En efecte, la infestació per causes naturals no és possible perquè els teixits externs del margalló no són tendres sinó fibrosos, i no permeten l’oviposició del becut (Dembilio et al., 2009).

3. Corologia del margalló a Catalunya La distribució de Chamaerops humilis a Catalunya ha estat indicada, a grans trets, en distintes ocasions; la seva conspicuïtat i el seu interès biogeogràfic n’han meritat l’atenció de nombrosos autors. Francesc Masclans (1958, p. 217) i Oriol de Bolòs (1958, p. 265) en van esbossar la delimitació al Principat. Pel que fa al límit septentrional de les margalloneres, ja en un article publicat el 1930 Pau Vila (1962, p. 137) s’havia referit al castell d’Eramprunyà; Font i Quer (1958, p. 193) va estendre aquesta delimitació fins a la Roca de Droc, en terme de Pallejà. De manera més recent, Bolòs i Vigo (2001, p. 668) situen el límit nord-occidental de la llenca ibèrica de distribució entre el ventall deltaic del Llobregat i, aproximadament, la riera de Cervelló, en una àrea que grosso modo coincidiria amb el massís del Garraf i els contraforts immediats.

Més al nord, i en una distribució evidentment disjunta, s’assenyala també un nucli isolat al Montgrí on, no debades, es localitza el topònim Puig de la Palma (146 metres, Torroella de Montgrí). Sorprèn que obres recents (com per exemple Costa et al., 2001, p. 416) facin arribar el límit septentrional del margalló fins a la desembocadura del Xúquer, aproximadament, assenyalant-ne l’absència al Principat.

La faixa llevantina de distribució del margalló entra a Catalunya per les planes d’Alcanar i Ulldecona, cobrint la serra de Montsià i de Godall fins atansar els pisos basals dels Ports (Torres et al., 2003), voltar-los, i reaparèixer a la banda nord del massís en terrenys de la Fontcalda, Horta de Sant Joan i Prat de Comte (Biocat, 2012), en localitats de tendència continental allunyades en més d’una quarantena de quilòmetres de la mar. El poblament de margalló ressegueix el golf de Sant Jordi per la popularment anomenada costa de la Frau i cobreix les muntanyes de Tivissa, Vandellòs i Pratdip, tot depassant el coll de Fatxes i arribar a barrancades arrecerades de Rasquera i Miravet.

Encara més al nord i de manera erràtica travessa la cubeta de Móra fins gairebé el coll de les Camposines, ja a la partió amb la Terra Alta pels marges més externs de la serra de Cavalls. Cap a l’est sembla que no rebassa el pas de l’Ase o, si més no, la serra de lo Tormo i la continuació vers el Montsant, a mida que les condicions temperades de la Ribera d’Ebre es palesen menys evidents.

La delimitació septentrional es dibuixa per la mola de Colldejou, Muntanya Blanca i serra de Pradell, que no arriba a tocar. Vers el Camp de Tarragona la –312–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

distribució és més pregona, tot i l’ocupació del sòl (Sanz i Sobrino, 2002), i arriba fins als trams baixos del riu Glorieta, depassa l’estret de la Riba i fins al molí de l’Estret (Vilaverd), just abans que el Francolí dobli el meandre del Toll Rodó i reculli les aigües del Brugent (Masalles, 1983); més al nord encara existeix una cita, poc clara, vora la població de Montblanc (Biocat, 2012), tot i que Masclans i Batalla (1972) n’adverteixen l’absència a la Conca de Barberà.

La corologia oberta pel solc del Gaià es detura a l’alçada del Montmell, que separa la influència litoral de la terra baixa de les ondulacions més frescals de la serra d’Ancosa i Miralles, que no arriben a rebre la bonança costanera marcada pel riu Foix més enllà dels Monjos. Els serrats d’Olèrdola s’uneixen amb les Muntanyes d’Ordal resseguint la falla ocupada pel riu Anoia, i abracen per la banda nord el massís del Garraf, possiblement l’àrea de més concentració margallonera del país. Al Garraf, de margallons, se’n troben abundosament a les poblacions de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant Pere de Ribes, Olivella i Canyelles. Però és precisament dins els límits del parc natural on, lliure del creixement urbà, aquesta planta conforma poblacions més ufanoses. Així, sobresurten els agrupaments al sud del puig de la Mola, el serrat de les Llenties i les costes de Vallgrassa, la rodalia de la Morella i, des de la serra de Ripoll, cap a Campdàsens i Coma-roja fins a tocar pràcticament la vora de la mar. Més al nord, al Baix Empordà, el margalló reapareix a la petita àrea disjunta de la ja esmentada singularitat del Montgrí (Biocat, 2012). Registres toponímics suggereixen el poblament d’aquesta espècie a diferents indrets on avui és absent, com ara les Garrigues (Coster de les Paumeres, a la Granadella; les Paumeres, a Bovera), la Terra Alta (Barranc de les Paumeres, la Fatarella; Paumeres del Baquer, Batea) o les Corberes (La Pauma, al departament d’Aude, al nord de l’estany de Salses).

Deixant de banda l’àrea de distribució espontània, el margalló es pot trobar en nombrosos jardins públics (per exemple, al Jardí Botànic de Barcelona, Real Jardín Botánico de Madrid, Parque de la Naturaleza de Cabárceno, Jardim Botânico da Universidade de Lisboa, Jardim Tropical de Madeira, Jardin Public de Bordeaux) i privats (Gué, 2001), fet que demostra la seva rusticitat i capacitat d’adaptació.

4. Objectius i metodologia El propòsit principal d’aquestes ratlles és determinar de manera acurada la distribució de Chamaerops humilis al límit nord-est de la seva distribució espontània a la península Ibèrica, al marge de la singularitat del Montgrí. L’estudi presenta l’interès afegit d’assenyalar, també, l’extrem septentrional de la seva àrea de poblament continu més extens al continent europeu. L’exploració s’ha realitzat a les Muntanyes d’Ordal (fig. 2) en un àmbit que es distingueix pel –313–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

seu caràcter d’ecotò, entre les condicions més suaus del litoral central català i aquelles de tendència més continentalitzada de la Depressió Prelitoral (Paül i Serrano, 2005). Aquest treball segueix la línia d’altres experiències centrades en el cartografiat d’espècies significatives poc comunes, com el mateix margalló al migdia francès (Médail i Quézel, 1996; Médail, 2012), o en localitzacions marginals, com ara el faig a la costa central catalana (Nuet i Andreu, 1999).

A tal efecte s’ha optat per realitzar una cartografia corològica amb diferents graus de resolució, prenent com a unitats de referència quadrats UTM de 10 km de costat per a les representacions més generals i reticles d’1 km per al cartografiat de més detall. Els avantatges d’aquest procediment han estat exposats en altres ocasions (Panareda, 2000), i utilitzats de manera satisfactòria en diversos àmbits geogràfics (Panareda et al., 2001). En aquest mètode la presència d’un tàxon determinat dins d’un quadrat UTM es realitza mitjançant un símbol puntual, i la seva abundància relativa segons les seves variables visuals. Es considera la pertinença a una de les següents categories: a) planta rara o localitzada: cercle de mida petita o de color groc; b) planta freqüent, però sense arribar a ser abundant: cercle de mida mitjana o de color carbassa; c) planta abundant o molt comuna: cercle de mida gran o de color roig. Aquest mètode, finalment, té caràcter semiquantitatiu, i en àrees totalment inspeccionades ofereix una notòria eficàcia cartogràfica.

La recol·lecció de dades s’ha realitzat gràcies a un treball de camp acurat i sistemàtic, amb almenys dues prospeccions per cada quadrat. Els valors de presència, absència i abundància, únicament s’han palès quan Chamaerops humilis es detectava de visu, descartant totes aquelles localitzacions no evidents.

Com és obvi, només s’han considerat les poblacions no plantades i presents en Figura 2. Muntanyes d’Ordal: localització de l’àrea d’estudi

–314–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

hàbitats naturals o seminaturals. Això ha estat així perquè a la cartografia corològica, a diferència de la cartografia ecològica, l’única presència vàlida és l’evident, i no la inferida a partir de l’hàbitat. Aquesta apreciació, que és vàlida tostemps, esdevé de màxim interès en el cas del margalló, a causa de la seva provada plasticitat. La representació cartogràfica s’ha realitzat considerant dos rectangles. El primer, de més abast i menys detall, es composa per 30 quadrats de 10 km de costat que, quan escau, atenyen part de superfície marina. El segon, de menys superfície i més detall, és format per 336 quadrats d’1 km de costat, en un rectangle de 21 km d’est a oest, i 16 km de nord a sud. Ambdues representacions es troben entre els quadrats CF i DF de la zona 31T.

5. Resultats Els resultats obtinguts apareixen representats a la figura 3 i, de manera més acurada, a la figura 4. En totes dues cartografies es mostra l’àrea espontània de distribució del margalló al sud-oest del riu Llobregat, en el que és la vora extrema del seu poblament continu a la península Ibèrica.

La figura 3 ofereix una visió de conjunt de la corologia de Chamaerops humilis. Fàcilment s’aprecia la filiació estenomediterrània d’aquest tàxon, amb una tímida incursió terra endins en territoris poc allunyats de la vall del Llobregat. La figura 4, per contra, se centra en aquells sectors de distribució més excèntrica, augmentant el grau de detall de les distribucions marginals. A la figura 4 es diferencien fàcilment dos grans agrupaments, un de nord-oriental Figura 3. Corologia de Chamaerops humilis en quadrats UTM de 10 km de costat

–315–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

Figura 4. Corologia de Chamaerops humilis en quadrats UTM d’1 km de costat

i un altre de sud-occidental. L’agrupament sud-occidental s’ha d’entendre com la vorada nord del poblament garrafenc i, per extensió, de més influència litoral. Per altra banda, l’agrupament nord-oriental dibuixa una petita àrea disjunta respecte les poblacions de més al sud i conforma, en efecte, el límit septentrional de l’espècie al sud-oest del Llobregat.

6. Discussió i conclusions Els mapes realitzats presenten un valor comunicatiu i geogràfic innegable, assenyalant de manera eficient la distribució més externa del margalló. L’ús de quadrats UTM d’un quilòmetre de costat permet establir de forma acurada el poblament d’aquesta espècie i, al mateix temps, derivar petites variacions ambientals relacionades amb l’altitud, l’exposició, el substrat o la influència humana, inherents a qualsevol caracterització biogeogràfica, però que s’escapen al detall proporcionat per la cartografia corològica.

L’existència de dos nuclis de poblament separats s’explica per variacions en l’altitud i l’orientació, sobre les quals actuen condicionants topoclimàtics for–316–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

ça definits.

El nucli sud-occidental es localitza sobre substrat dolomític (i només cap a llevant sobre calcàries del Muschelkalk), majoritàriament en exposició sud, altituds modestes, topografies sempre obertes i caràcter sovint subrupícola.

Chamaerops humilis es fa rar a partir dels 500 metres en exposicions obertes i ben assolellades, tot i que abasta fins als 530 m a la serra de Riés, just abans del coll d’Esteles (DF4024580). Vers ponent la docilitat del relleu ha afavorit una intensa ocupació del sòl, que des de fa segles ha llevat la coberta original de la depressió penedesenca. La línia que separa les condicions més temperades del Baix Penedès de les més continentalitzades de l’Alt Penedès és fluctuant i de mal establir; sigui per un motiu o per un altre, únicament hem sabut trobar exemplars de margalló en estat natural, que no naturalitzat, a la plana del Bord, vora Can Ràfols (CG3994579) i, en un emplaçament més dubtós, encara un peu aïllat a un marge de conreu a la solella de Cantallops (CG3994580). Per la banda sud de la serra de Riés el margalló apareix ara i adés, en una distribució erràtica i mal definida que només es fa realment pregona en arribar a la cubeta d’Olesa. No hem sabut identificar patrons definits quant a la localització i abundància en aquests topants, ja que tan apareix en substrats pedregosos com argilencs, en diferents alçades i orientacions, protegit per altres espècies de més port o descobert i en exposicions poc arrecerades. Més enllà de la cubeta d’Olesa, el Montau imposa condicions d’altitud i obaga poc favorables al margalló, tot detectant-se exemplars escadussers que no arriben a abastar el turó del Mestre Escalat, 404 metres (DF4054578). Per la banda est del coll d’Esteles el margalló atansa l’extrem occidental del pla de les Basses Roges (DF4074578). Més cap al nord se’n troba un únic exemplar al quadrat DF4074581, a 600 metres d’altura, ja fora de les boires hivernals del torrent de Vallirana, amb orientació sud i resguardat pel puig de l’Osca. Cap al nord les condicions tèrmiques semblen ser massa estrictes. Així les fredes boires del pla de Can Revella en priven del poblament per tota la plana i, fins i tot, les solelles de la serra de pi de Moió; únicament apareixen alguns individus plantats al nucli d’Ordal.

L’agrupament nord-oriental s’assenta sobre materials del Muschelkalk. Es compta una bona colla de margallons a la plana de l’Aristot (en torn els 300 m), les Planes de Pallejà (devers els 260 m) i el puig de l’Àliga (285 m), en distribucions un xic erràtiques, potser explicades pels usos del sòl i l’evolució de la coberta forestal, però també per les mateixes característiques del terreny, ja que sempre es troba en exposicions obertes cap al sud o cap a la vall del Llobregat. Aquest darrer accident sens dubte endolceix les condicions topoclimàtiques de la contrada, particularment vora l’Aristot, on es mitiguen les limitacions imposades per l’alçada. No hem sabut trobar margallons a la Roca de Droc, però sense desautoritzar el professor Font i Quer (1958, p. 193), ens atrevim a apuntar una localitat més septentrional, a l’extrem oriental del Bosc de Malhivern, en exposició nord, sobre conglomerats del Buntsandstein amb –317–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

ciment de base carbonatada i amb una mida prou modesta, abocant-se a l’hemicubeta de Sant Andreu. Més cap al nord i cap a l’est encara es localitzen peus esparsos de margalló a diverses contrades, com ara el castell de Gelida, Can Planes o els Fitons (Corbera de Llobregat), però l’origen d’aquests exemplars és eminentment antròpic o, si més no, dubtós.

En tots aquests topants el margalló creix majorment en màquies i bosquines esclarides. Apareix de manera habitual a les màquies calcícoles amb garric, les pinedes de pi blanc amb càdec i, de manera més puntual, les pinedes de pi blanc amb càrritx (Serrano, 2010). En formacions arbustives el margalló es troba ara i adés; en el nucli sud-occidental de forma més freqüent i amb peus més desenvolupats que en el nord-oriental, amb companyia d’espècies com garric, aladern de fulla ampla, llentiscle i bufalaga tintòria, entre d’altres. En formacions forestals sempre ofereix un caràcter esclarissat i, tot i poder ser localment freqüent, acostuma a localitzar-se de manera esparsa, sense conformar agrupaments extensos i en companyia de càdec, més rarament savina i amb caràcter local càrritx. Destaca de manera molt especial la convivència amb boix, a la plana de l’Aristot, entre l’Aristot i Can Via, sempre en una extensió prou delimitada, i també cap al Bosc de Montau i el pla de les Basses Roges, aquí amb més abundància de boix que de margalló. No sabem si en aquestes contrades el boix es distribueix de forma disjunta en una vicariança tèrmica però, sens dubte, la convivència de totes dues espècies indica, en sentit invers, el caràcter termomediterrani i mesomediterrani inferior d’aquests dos tàxons.

La prospecció realitzada ha permès de definir el límit septentrional de distribució del margalló al sud-oest del riu Llobregat. A tal efecte s’han realitzat dues aproximacions, una d’inicial basada en quadrats UTM de 10 km de costat, i una altra de més detallada, centrada en quadrats d’1 km de costat. El treball de camp ha facilitat la determinació de noves localitats per a Chamaerops humilis, en alguns casos en ubicacions ben marginals, en d’altres en situacions que fan pensar un caràcter efemeròfit o, si més no, temporal, però que en qualsevol cas no deixen d’indicar una distribució espontània. La realització d’una cartografia corològica amb indicació de tres graus diferents de sociabilitat (localitzat, freqüent i abundant) i el complement d’aquesta informació amb dades de caràcter ecològic, han obert la porta a la caracterització biogeogràfica d’aquest tàxon a les Muntanyes d’Ordal, la seva àrea límit de distribució conjunta a la península Ibèrica.

Bibliografia anthos (2012). Sistema de información sobre las plantas en España. Madrid: Real Jardín Botánico. http://www.anthos.es/ BenahMed-BouhaFsoun, A.; F. CheRiFi; Z. haiLi; n. BekhLiFi; M. kaid-haRChe (2007).

“Anatomy, Histocimy and the Biometrics of Chamaerops humilis L. Growing in Two Different Locality in Algeria”, Asian Journal of Plant Sciences [Pakistan], núm. 6 (2), p. 252-260.

–318–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

BioCat (2012). Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. Barcelona: Departament de Territori i Sostenibilitat – Universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/ BoLòs i CaPdeviLa, Oriol de (1958). “La vegetació”, dins: Lluís soLé i saBaRís [ed.]. Geografia de Catalunya. Barcelona: Aedos, vol. I, p. 235-266.

BoLòs i CaPdeviLa, Oriol de; Josep vigo i Bonada (2001). Flora dels Països Catalans. Barcelona: Barcino.

CastRoviejo BoLívaR, Santiago (1990). Flora Ibérica: plantas basculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid: Real Jardín Botánico, CSIC. Costa tenoRio, Margarita; Carlos MoRLa juaRisti; Helios sainz oLLeRo (2001). Los bosques ibéricos. Una aproximación geobotánica. Barcelona: Planeta. deMBiLio, Óscar; Josep Anton jaCas; Elena LLáCeR (2009). “Are the palms Washingtonia filifera and Chamaerops humilis suitable hosts for the red palm weevil, Rhynchophorus ferrugineus (Col. Curculionidae)?”. Journal of Applied Entomology [Chichester], núm. 133, p.

565-567. eddouks, M; M.L. ouahidi; O. FaRid; A. MouFid; A. khaLidi; A. LeMhadRi (2007).

“L’utilisation des plantes médicinales dans le traitement du diabète au Maroc”. Phytothérapie [Amsterdam], núm. 5, p. 194-203.

Font i queR, Pius (1958). “El paisaje vegetal de origen primordialmente climático”, dins: Manuel de teRán, Geografía de España y Portugal. Barcelona: Montaner y Simón, vol. II.  (1962). Plantas medicinales: el Dioscórides renovado. Barcelona: Labor. gué, Jean-Michel (2001). “Chamaerops humilis”, France palmier. http://www.france-palmier. com/especes-rustiques/chamaerops-humilis.htm heRReRa, Javier (1989). “On the Reproductive Biology of the Dwarf Palm, Chamaerops humilis in Southern Spain”. Principles [Richmond], núm. 33, p. 27-31.

MasaLLes sauMeLL, Ramon (1983). “Flora i vegetació de la Conca de Barberà”, Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències [Barcelona], LXVIII. MasCLans, Francesc (1958). Guia per a conèixer els arbres. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.

MasCLans, Francesc; Emili BataLLa (1972). “Flora de los montes de Prades (continuación)”.

Collectanea botanica [Barcelona], núm. 8, p. 139-196.

MédaiL, Frédéric (2012). “Biogéographie et écologie du palmier nain (Chamaerops humilis L.) en région méditerranéene”. Les Fous des Palmiers. Hors-Séries [Hyères], núm. 1, p. 10-18.

MédaiL, Frédéric; Pierre quézeL (1996). “Signification climatique et phytoécologique de la rédecouverte en France méditerranéenne de Chamaerops humilis L. (Palmae)”. Comptes Rendus de l’Académie des Sciences, Sciences de la vie [París], núm. 319, p. 139-145. nuet, Josep; Joan Bernat andReu (1999). “El faig al Montnegre”. Muntanya [Barcelona], núm. 821, p. 25-28.

PaLMeR veRgeR, Magdalena (1958). “La industria del palmito en Mallorca”. Estudios Geográficos [Madrid], núm. 72, p. 337-352.

PanaReda CLoPés, Josep Maria (2000). “Cartografía y representación fitogeográfica”, dins: Guillermo Meaza [ed.]. Metodología y práctica de la Biogeografía. Barcelona: Serbal, p.

273-316.

PanaReda CLoPés, Josep Maria; Montserrat saLvà CataRineu; Rosa Mas PuiggRòs; Carles BaRRioCanaL Lozano (2001). “Metodologia per a la cartografia corològica de les plantes vasculars del Montnegre i el Corredor en reticle UTM d’1x1 km”, dins: III Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona (Monografies 32), p. 85-89.

PaüL i CaRRiL, Valerià; David seRRano i giné (2005). Muntanyes d’Ordal. El nom que no surt als mapes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

PéRez-LatoRRe, Andrés; Óscar gaviRa; Baltasar CaBezudo (2010). “Phenomorphology and ecomorphological characters of Maytenus senegalensis L. Shrublands in the Iberian Peninsula: A comparision with other Mediterranean plant communities”. Flora [Amsterdam], –319–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 307-320 David Serrano Giné Corologia del margalló (Chamaerops humilis L.) en el límit de distribució septentrional...

núm. 205, p. 200-210.

RiBeiRo, Orlando (1955). “Portugal”, dins: Manuel de teRán [ed.] Geografía de España y Portugal. Barcelona: Montaner y Simón, vol. V. sanz eLoRza, Mario; Eduardo soBRino vesPeRinas (2002). “Plantes vasculars del quadrat UTM 31T CF34. Cambrils”. ORCA: Catàlegs Florístics Locals. Institut d’estudis Catalans (Secció de Ciències) [Barcelona], núm. 13. seRRano giné, David (2010). “Unidades de vegetación en Muntanyes d’Ordal (Barcelona)”, Ería. Revista de Geografía [Oviedo], núm. 282, p. 181-194. suBiRats RosiñoL, Pepa (2007). “El treball de la pauma”, Recerca i difusió de l’etnologia catalana [Barcelona], s.n., p. 1-4. http://cultura.gencat.cat/cpt/ridec/docs/pauma.pdf toRRes esPuny, Lluís; Ferran Royo PLa; Álvaro aRasa tuLiesa (2003). “Plantes vasculars del quadrat UTM 31T BF81. Santa Bàrbara”. ORCA: Catàlegs Florístics Locals. Institut d’estudis Catalans (Secció de Ciències) [Barcelona], núm. 15. viLa, Pau (1962). “Els profits del margalló”. Visions geogràfiques de Catalunya. Barcelona: Barcino, vol. I, p. 137-141 [text original de 1930]. zuRRiaga i agustí, Ferran (2002). “Aquells que van a fer la palma... els segadors de palma d’Olocau”, Mètode [València], núm. 36, p. 58-64.

–320–

crònica de la societat catalana de geografia

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 323-325 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

Per les Roques de Benet i els Estrets (Horta i Arnes) Jesús Burgueño El massís dels Ports ofereix infinitat de recorreguts atractius, on es combinen la vegetació de muntanya mediterrània, un roquerar imponent i esquerp, i alhora la sorprenent presència vivificadora de l’aigua. La Societat Catalana de Geografia va fer la sortida excursionista de cloenda del curs 2012-13, el 8 de juny, amb un recorregut pels Ports d’Horta de Sant Joan (Roques de Benet) i d’Arnes (els Estrets).

El massissos de conglomerats, tan abundants a la perifèria de la Depressió Central, forneixen Catalunya d’una colla d’indrets màgics i espectaculars, dels quals certament Montserrat és el paradigma. L’erosió fa la seva feina, aïllant i realçant la duresa i resistència de massissos envoltats de penya-segats, com ara les enlairades Roques de Benet (1.017 m), que presideixen el sud de la Terra Alta. Alhora, els riuets que travessen amb penes i treballs aquests materials, configuren uns estrets d’una nuesa colpidora.

La sortida va tenir com a base d’operacions el poble d’Arnes (492 hab.), conjunt historicoartístic en el qual destaca el magnífic ajuntament renaixentista. La nit de trons (60 l/m2 a la banda marítima dels Ports) ens feia pensar que la sortida de l’endemà podia ser un fiasco; ben al contrari: el cel ens respectà i les temperatures suaus de la llarga primavera d’enguany feren més plaent el recorregut. Tot passant pel aplomat Salt de Ferrassó (amb aigua només en períodes força plujosos), l’autocar ens atansà a l’inici del recorregut (555 m). L’ascensió presenta dos trams; el primer segueix una pista forestal de 2,1 km que du fins a la cota 765 m. El segon tram és un trajecte d’encara no una hora (1 km), en la seva major part per un viarany del bosc, que després s’enfila per una canal dreta i finalment transcorre plàcidament pels rasos del cim de les Roques. El tram de la canal és curt però costerut: 75 m de desnivell amb un pendent del 50%.

–323–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 323-325 Per les Roques de Benet i els Estrets (Horta i Arnes)

Jesús Burgueño

Les Roques de Benet (el Cap de Gos a l’esquerra) treuen el cap darrera la serra d’en Cardona. A la dreta en primer terme el Salt de Ferrassó.

Foto: J. Burgueño

L’esforç paga la pena; des del pelat cim estant es pot parlar de tu a tu amb els voltors. No hi mancava tampoc la desvergonyida cabra hispànica.

Des de les Roques, la panoràmica s’estén per un ampli sector dels Ports i per la dilatada extensió de les comarques germanes de la Terra Alta i el Matarranya.

En primer terme, cap a ponent, crida l’atenció els paquidèrmics lloms de les muntanyes de la Gronsa i Moles dels Biarnets: cap allà ens vam adreçar a la segona part de la sortida.

Un cop retornats a l’autocar, aquest ens dugué al punt de sortida del passeig de tarda: els Estrets d’Arnes. El paratge constitueix un indret imprescindible de conèixer. La passejada (3,5 km) és del tot planera; el corriol ressegueix en paral·lel el curs descendent del riu. Poc cal afegir al topònim per descriure l’indret; el riu, mandrós, sembla cansat de l’esforç d’obrir la seva entalladura entre les pelades moles de conglomerat. Per moments, la despullada roca evoca algun desert rocós més que no pas el món mediterrani. La combinació de roca i aigua és superba; la successió de basses o cadolles del riu convida al bany. El camí fa oblidar les presses per tal de fruir de cada racó d’aquest insòlit paratge.

Ja fora dels Estrets, per entre jolius camps d’oliveres, els excursionistes emprenguérem el camí de tornada a Arnes. A l’altra banda del riu, superat un gual, l’autocar ens recollí i inicià el viatge de retorn. Els assistents procurarem servar a la memòria la bellesa dels paratges coneguts, ben mereixedors de la nova marca de qualitat darrerament assolida, conjuntament amb el delta de l’Ebre: Reserva de la Biosfera.

–324–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 323-325 Per les Roques de Benet i els Estrets (Horta i Arnes)

Jesús Burgueño

Pel riu dels Estrets.

Foto: J. Burgueño

Al cim de les Roques; d’esquerra a dreta, drets: Josep R. Mòdol, Sergi Fontseca, M. Carme Montaner, Francesc de Santiago, Rosa Anna Felip, Joaquim M. Puigvert, Jordi Ramoneda, Cèsar Pasadas, Anna Solé, Manuel Castellet i Marco Antonio Asto; ajupits: Jesús Burgueño i Anna Ortiz.

Foto: J. Burgueño –325–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 327-342 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

Crònica del viatge a Creta.

L’illa dels tres continents Josep Oliveras Organitzat per ARAC i sota els auspicis de la Societat Catalana de Geografia, del dilluns 5 de març al dilluns 1 d’abril, trenta-set expedicionaris ens vàrem desplaçar a l’illa de Creta (Kriti) per passar una Setmana Santa una mica més ortodoxa que les que se celebren per aquí. Tots els viatgers, fossin o no del món professional de la Geografia, mostraven un gran interès per conèixer l’allargada illa grega, amb els seus paisatges i monuments, poblacions i població. La majoria estaven associats a la SCG i la minoria que encara no eren socis, segur que ben prompte se’n faran. Per als nouvinguts en aquest tipus d’activitat es feia palès que molts dels viatgers es coneixien dels viatges passats i que molts d’ells es veien només per les setmanes santes. Les converses del tipus “et recordes de les Açores, o d’Istanbul, o de Palmira, etc.”, eren força freqüents, cosa que mostrava que aquest tipus de viatges geograficoculturals els plaïen i n’eren fervorosos repetidors.

A mig matí del dilluns 25 sortirem de l’aeroport de Barcelona, via Atenes en una nau de l’Aegean Airlines, liderats per en Pere Andreu, sempre atent a les necessitats tant materials com culturals dels viatgers. A Atenes haguérem d’esperar unes cinc hores per traslladar-nos a Iraklio, cosa que aprofità un petit grup per arribar-se al centre de la ciutat en taxi, ja que el metro que uneix l’aeroport amb l’urbs no funcionava per vaga de treballadors. Allà pogueren aprofitar per pujar a l’acròpoli i embadalir-nos amb les vistes de la ciutat i monuments, cosa que aprofitaren els carteristes professionals per donar un disgust a una companya. El vol a la capital de l’illa de Creta durava mitja horeta, però possiblement per voler imitar les disputes polítiques actuals, Èol i Posidó estaven en plena contesa. En voler aterrar l’avió, Èol bufava els vents contra la mar, però també contra la nau, i en fer-la trontollar aquesta no tenia més remei que tornar–327–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

se a enlairar i donar una altra volta sobre part de l’illa. A la fi de la tercera volta, i mitja hora més tard, poguérem tocar terra, sans però un xic marejats de les sotragades. En autocar arribàrem una hora després a l’hotel Santa Marina d’Aghios Nikolaos, la capital de la província oriental de l’illa.

Eren ja les onze de la nit i després d’un agraït sopar, que no tothom pogué assaborir a causa de l’accidentat aterratge, ens disposàrem a passar la primera nit en un hotel de tipus turístic que feia la impressió que acabava d’iniciar la temporada.

L’endemà seguírem en autocar la carretera que voreja el golf de Mirambello (Kolpos Mirambelou) en direcció a la badia de Sitia per fer cap al monestir de Toplou, a la petita península que fa de punta nord-oriental de l’illa. Ara, ja tothom més eixerit, poguérem atendre les explicacions que ens donava el Pere i especialment la guia que junt amb el xofer ens havia recollit a l’aeroport. El xofer, d’una cinquantena d’anys, anomenat Stephanos, va complir perfectament la seva feina, i la guia, de nom Gina Chatzinikolaou, d’uns trenta anys i tallada a la grega, simpàtica i atenta, va fer veritables esforços amb el seu espanyol una mica argentinitzat, per explicar coses sobre l’illa i el país, que ben segur a un altre tipus de visitants no se’ls explica perquè tampoc els importa un rave.

Així vàrem aprendre que l’illa té uns 8.300 km2 i uns 1.000 km de costa, que és la cinquena illa més gran del Mediterrani, amb uns 620.000 habitants, que representen el 5% de la població de Grècia, i una densitat d’uns 75 h./ km2. És una illa molt muntanyosa (70% de la superfície) que es formà en èpoques geològiques antigues per la unió de tres illes, cadascuna amb les corresponents serralades (Levka Ori, Ida Oros i Dikti Oros), amb cims de més de 2.000 metres. La llargada de Creta és d’uns 260 km i l’amplada oscil·la entre els 12 i 56 km. La població es concentra principalment a la costa nord, que té un relleu més suau i una andana litoral més apta per als assentaments humans i les activitats econòmiques. Els seus habitants viuen bàsicament de l’agricultura, la ramaderia i el turisme. Actualment hi ha uns 2 milions de visitants a l’any i la temporada turística s’allarga uns set mesos (abril a octubre).

L’illa es divideix en quatre províncies o nomos amb capitals a Khania (Canea), Iraklio (Càndia), Rethymnon i Aghios Nikolaos, totes a la costa nord.

Sobre la crisi econòmica la Gina va exposar que a Creta es notava molt menys que a la península, particularment Atenes, que és on es concentren tots els problemes. Creta ha recollit aliments en diferents ocasions per enviar-los gratuïtament a la capital, a fi de ser distribuïts entre les famílies necessitades.

Pel que fa a la política, els joves tenen una total desconfiança en els partits tradicionals, sigui el PASOK o la Nova Democràcia d’Antonis Samaras. El partit ultranacionalista i racista Aurora Daurada té poca incidència a Creta i en canvi la Coalició de l’Esquerra Radical, el Syriza, va aconseguir bons resultats i és el que majoritàriament els joves de les ciutats recolzen.

La ruta seguia el litoral i passàrem arran del pujol on s’assentava la ciutat –328–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

minoica de Gornia, datada cap el 1600 abans de la nostra era (ane) i destruïda per un terratrèmol uns 150 anys més tard, de la qual es podien veure les ruïnes de cases i el traçat de carrers. Ens paràrem a mig camí de Sitía, en vistes a l’illa pelada de Psira (que vol dir poll) i poguérem començar a gaudir de la floració de la vegetació, molt més avançada que a la nostra terra. La Gina ens explicà que al golf de Mirambello (Kolpos Merambelou) solien nedar dofins, foques mediterrànies i hi havia també tortugues marines, però actualment el nombre d’aquestes espècies que s’hi veuen ha minvat. La pluviometria és més baixa a l’est de l’illa que a l’oest, i les temperatures solen ser més altes també a orient i especialment a la costa sud, raó per la qual la vegetació denotava més l’aridesa.

Explicà també la importància que a l’estiu tenia el vent del nord, el Meltemi que refrescava l’ambient, mentre que el vent del sud és el Sirocco, que ve del desert de Líbia i per tant és sec i càlid, fet que produeix fortes alces de temperatura a la costa sud. Al segle iv de la nostra era hi hagué un gran terratrèmol que enfonsà part de la costa oriental, la qual cosa juntament amb la pirateria que es desfermà a l’edat mitjana imposà que els pobles de l’època de domini venecià (1210-1669) se situessin en zones altes i més allunyades del mar.

Observàrem unes pedreres per extreure guix i els conreus d’oliveres que solen arribar fins a uns 600-700 metres sobre el mar, i també vinyes i hivernacles de plàstic gairebé a tocar l’aigua. En travessar la carretera algun fons de rierol apareixien formacions de baladres i també hi havia nombroses mimoses (d’animos en grec) que els agrada el vent i alegren la vista.

Passàrem per Sitia, capital d’una unitat municipal formada per quatre antics municipis i que havia estat una important base d’operacions dels venecians.

La ciutat té uns 9.000 habitants i està dominada per una important fortificació, la kazarma, de l’italià casa di arma (caserna). Sitia té un nou aeroport que en aquest cas és la base d’operacions de Ryanair a Creta, i a les muntanyes properes a la ciutat hi ha un important parc eòlic, que formava part d’un projecte alemany d’aprofitar els vents de part de la muntanyosa de Creta per transportar energia, via submarina i terrestre, cap a Alemanya. De moment el projecte està paralitzat i suposa un gran alleujament per part de tots els cretencs que veien el seu paisatge amenaçat.

De Sitia i en direcció a la península del cap de Sideros (Ákra Sideros), passàrem prop d’un poblat turístic construït no fa masses anys i abandonat, com a conseqüència que a la platja els corrents marítims arrossegaven sempre una gran quantitat de residus, independentment dels problemes per a l’abastament d’aigua. Aviat arribàrem al monestir de Toplou, en un lloc que per la pluviometria, la temperatura, els vents i la cobertura rocosa, donava peu a una vegetació de brolla, en la qual es feien presents les timonedes ja florides. El monestir de Toplou, del segle xiii, té l’aspecte extern d’una fortificació, funció que en part també feia, ja que destacà en la lluita contra els turcs. A l’entrada del recinte un antic molí de blat, del qual es pot veure encara el mecanisme que el feia funcionar, i a través d’un petit i recollit pati, s’entra a l’església i al veí –329–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

museu d’icones i altres objectes religiosos. Aquí en Pere Andreu ens demostrà els seus coneixements del cristianisme ortodox en contraposició a l’heterodox que domina a les nostres terres i la Gina ens explicà les característiques del monument, començant per una làpida encastada a la paret que era un contracte entre les ciutats d’Itanos i Ierapetra del segle ii ane. Dins l’església admiràrem la pintura de Ioanis Kornaros del segle xviii que està composta de nombroses escenes miniaturistes de la Bíblia, encapçalada per la Santíssima Trinitat que domina tot l’univers representat per un globus. De les icones de l’escola cretenca del temps del Renaixement se’ns remarcà la moda d’estilitzar les figures, cosa que trenca totalment la idea d’alguns tractadistes d’art espanyols que creien que el Greco estilitzava les figures perquè tenia astigmatisme.

Vist el monestir, fetes les primeres seqüències de fotografies i el Josep Maria i la Maravilles donant-nos quantitat de detalls sobre les plantes i flors que sobresortien de terra, continuàrem cap a la platja de Vai, ja a la banda oriental de l’illa.

El terreny que recorríem amb l’autocar era propietat del monestir, que gairebé és el propietari de tota la desèrtica península del nord-est de l’illa. Al segle iv van aparèixer els primers monestirs i en temps dels venecians es diu que n’hi havia un miler, amb uns 8.000 monjos, una bona càrrega que devia jugar el seu paper en l’estructura econòmica i social de l’illa. Actualment l’abat de Toplou és també un actiu empresari que comercialitza vins, raki, mel, oli d’oliva, formatges, productes d’artesania tèxtil, reproduccions d’icones, i ovelles i cabres, alguns ramats de les quals veiérem per aquests isolats paratges. El nombre de monestirs actuals és de 40, tres dels quals són de clausura, i la mitjana de monjos per monestir és de tres o quatre. Les seves activitats són controlades pel patriarcat de Constantinoble, ja que l’illa per raons històriques depèn d’aquest i no del d’Atenes, per la qual cosa en diferents esglésies veiérem la bandera groga amb l’àliga bicèfala de Bizanci de color negre.

En direcció a Vai i en aquests desolats terrenys, les vistes al mar i a les illes Dionysades (una de les quals s’anomena Dragonada) alegraven la vista, però el palmerar amb la blanca sorra de la platja, el blau intens de l’aigua i les roques que delimitaven la petita badia superava els darrers paisatges. El palmerar ocupa uns 250.000 m2 i és un espai protegit, on no es permet acampar. La palmera que s’hi troba és una espècie salvatge pròpia de l’illa, la Phoenix theophrasti. Aquí, sota un sol esplèndid, hi hagué qui s’enfilà roques amunt per fer bones fotografies i qui, sense ganes de posar els peus a l’aigua, hi acabà posant el cul i, amb l’excusa de la roba mullada, es comprà un esplèndid pantaló nou.

Per la mateixa carretera tornàrem a Sitia, on ja una mica tard dinàrem en un restaurant al costat de la platja on degustàrem les amanides amb els tomàquets frescos i el bon peix o la carn. L’elliniko café, que no entrava en el programa, una mica car. Dinars i sopars tenien la gran utilitat de canviar impressions amb els vells i nous coneguts, i com que el nostre país és petit, a base de xerrar –330–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

sempre et trobaves amb personatges amics d’uns que també ho eren dels altres i així les converses podien ser més assaborides gràcies a la sal i el pebre que s’hi anava afegint.

Entrada ja la tarda, per una carretera que travessava l’illa de nord a sud i voreja part de la mar Líbia, anàrem de Sitia a Ierapetra, la ciutat més gran de la costa sud. Per la travessa admiràrem grans bancals amb els corresponents marges coberts d’oliveres, rierols encaixats el curs dels quals només es podien resseguir per la vegetació de ribera en la qual sobresortien els plataners. Els pobles apareixien pintats de blanc i arraconats en un replà dels vessants muntanyosos, cosa que a més d’un li va recordar l’Alpujarra granadina. En resseguir la costa, altre cop hivernacles i algunes estructures d’hotel o cases no acabades, que feien pensar en els efectes de la crisi sobre el sector turístic.

La Gina ens informà que en aquest sector costaner eren molt importants les cooperatives agrícoles i que exportaven cogombres i tomàquets, entre altres productes de l’horta. I entre ella i el Pere ens donàren una lliçó de les diferències entre el raki o tsikoudia (nom de Creta) i l’ouzo fortament anisat, que justament els turcs en diuen raki i que és l’equivalent de l’arak que alguns del grup havien degustat a Síria. Entre aiguardents, malvasies, retzines i altres vins que dins l’autocar només degustàrem per l’orella, arribàrem a Ierapetra, que té uns 17.000 habitants, la ciutat estricta, i uns 27.000 tota la municipalia.

Aquí férem una breu passejada pels voltants del port, on encara continuava la mala mar, conseqüència dels forts vents del dia anterior. Ens fotografiàrem al costat de la fortalesa veneciana començada el 1212 i conquerida pels turcs el 1647, que la reforçaren, i en marxar encara poguérem veure des del cotxe una mesquita amb el característic minaret i una font veneciana.

Tornàrem ja de vespre a Aghios Nikolaos, la capital de la província de Lassithion, per la carretera que travessa la part més estreta de l’illa. La ciutat té uns 20.000 habitants, i en arribar a l’hotel i abans de sopar ens arribàrem al centre, per veure el petit llac de Voulismeni, d’uns 65 m de profunditat i unit al port per un petit canal. Les germanes Arnan aprofitaren encara per poder comprar un llibre de les plantes de l’illa, i uns quants tornaren a l’hotel seguint el camí costaner que del port antic al nou port esportiu voreja el relleu on s’assentà la ciutat, un camí que semblava curt, però que la retallada costa allargava considerablement.

El dimecres dia 3, estava previst anar a la cova on el nadó Zeus va viure amagat perquè el seu pare Cronos no se’l cruspís, mentre la cabra Amaltea l’alletava i podia créixer per ser rei de l’Olimp. Per Neapoli anàrem en direcció a Malia, ja a la costa del mar de Creta, i passada aquesta població, i per Mohos, començàrem a pujar entre oliverars cap a la plana enlairada de Lassithi, però potser perquè no s’havien fet correctament les pregàries matinals als déus i deesses, algun d’ells o elles malmeté el circuit d’aire dels frens d’una de les rodes i ens quedàrem contemplant més d’una hora un fragment del secà cretenc, amb les oliveres i altres plantes que permeté als experts en botànica esplaiar-se en explicacions sobre les característiques de la flora local.

–331–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

A les 10:15 un altre autocar ens ve a rescatar i continuem l’ascensió, mentre la guia ens explica la formació de l’illa per la confrontació de les plaques tectòniques d’Àfrica i Europa i grans terratrèmols, els darrers més importants l’any 438 de la nostra era, que comportaren la inundació de parts de l’illa fins aleshores emergides. També destacà el tipus de clima d’aquesta part de l’illa, molt més sec que l’occidental, amb una època especialment mancada d’aigua, la que va d’abril a setembre, la qual cosa afavoreix l’aparició en alguns llocs de produccions fruiteres de tipus tropical (banana, kiwi) en espais típics de vegetació amb reduïda superfície d’evaporació (xeromorfa). A més de les oliveres hi ha nombrosos garrofers i plantes com la sàlvia, el dictams, la camamilla o l’espígol, entre altres d’aromàtiques. A les zones altes hi ha llorers.

Passat un coll, dominat a banda i banda per antics molins de vent mig derruïts, podem contemplar l’altiplà de Lassithi i al fons la serralada de muntanyes nevades del Dikti que depassen els 2.100 metres a no massa quilòmetres del mar. La plana completament rodejada de muntanyes, té uns 12 quilòmetres de llarg i uns 5 d’ample, i naturalment l’aigua que s’escola per les muntanyes hi va a parar i discorre per sota de la seva superfície. Aquest fet la convertí en una plana totalment irrigada gràcies a nombrosos molins de vent que bombaven l’aigua subterrània emmagatzemada a molt poca profunditat. Ho poguérem comprovar veient els pous al costat de les torres metàl·liques dels avui inutilitzats molins que tenien l’aigua a menys d’un metre de profunditat.

Aquesta zona ja havia estat poblada en època minoica, però al segle xiii els venecians van fer marxar la població per evitar revoltes i va ser de nou repoblada al cap de dos segles.

La plana és una gran horta on es fan fruiters i tot tipus d’hortalisses, patates, cereals, farratges, etc. Els ramats d’ovelles també hi són abundosos. Els pobles (n’hi ha 14) es troben a peu de muntanya, fonamentalment arrecerats a la banda de la solana, i just en els llocs on sorgeixen els dolls que baixen de la serralada. Vàrem arribar per Lagou al costat de Tzermindo, i d’aquí i a peu travessàrem la plana en direcció a Psihro, on l’autocar ens tornà a recollir per pujar cap a la cova de Zeus, la Diktaio Antro. Per arribar-hi vàrem trescar uns 20 minuts des de la boca de la cova per tornar a baixar per l’interior de la muntanya entre estalactites i estalagmites, sense trobar ni rastre de Zeus ni de la seva cabra dida.

La cova va ser un lloc de culte a l’època minoica i fins l’època arcaica, i al seu interior s’han trobat nombrosos exvots, figuretes de bronze, dobles destrals i utensilis per sacrificis. Des del camí d’arribada les vistes al paisatge de la plana i les muntanyes que la rodegen eren fantàstiques, cosa que aprofitàrem per anar emmagatzemant imatges dins les nostres màquines fotogràfiques. A la tornada dinàrem sota els molins del coll d’entrada a l’altiplà, un bon dinar amb el corresponent tzatziki, porc cuit, feta, mussaca, dolmades, etc.

Per la tarda havíem de fer parada a Rethymnon per veure la ciutat, però el retard causat per l’avaria de l’autocar aconsellava continuar cap a Khania (Canea) i veure la ciutat-port venecià de tornada cap a la capital de l’illa. A mesu–332–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

ra que avançàvem cap a l’occident per l’autopista costanera, la vegetació era més abundosa, travessàrem diferents petits cursos d’aigua, i per la banda sud destacaven les serralades dels Ida Oros (Psiloritis) (2.456 m) i, ja en el districte de Khania o la Canea, les Muntanyes Blanques o Levka Ori, amb cims que també passen dels 2.400 metres. Arribats a Khania, que té uns 60.000 habitants, ens allotjàrem, a l’hotel Kydon, davant mateix del mercat municipal.

L’hotel era molt confortable, però la recepció seguia normes de la “burrocràcia” universal, ja que per donar-nos la clau de l’habitació, haguérem d’esperar bona estona i presentar el corresponent DNI un per un. Després de sopar i en diferents grups anàrem a descobrir el port venecià i el nucli antic d’aquesta capital departamental.

El Dijous Sant va ser el dia dedicat a fer una caminada (ara en diuen “trekking”) per les gorges d’Aghia Irini que queden a la banda africana de les Muntanyes Blanques. La carretera va de Khania fins a la meseta d’Omalos, sota mateix de les muntanyes que realment eren en bona part blanques perquè encara hi restava la neu, possiblement perquè el vent Libas havia perdut bufera. Del planell enlairat d’Omalos, on es conreen cereals i patates, seguírem per una carretera més estreta fins prop del poblet d’Aghia Irini on gairebé tots els excursionistes baixàrem per fer a peu la gorja de Santa Irene.

Des de la sortida de Khania el paisatge era realment interessant i ben diferent del dels altres dies. A la plana litoral hi havia camps de tarongers, alvocats i també algunes opúnties, les cactàcies que produeixen les figues de moro. En avançar cap a les muntanyes altre cop trobem nombrosos oliverars escampats per les vessants. Les olives verdes es cullen pel setembre, les més grans i madures es recullen del terra i les olives més petites són les que s’utilitzen per fer oli.

Un arbre acostuma donar uns 25 o 30 kg d’olives i de cada 3-4 kg en pot sortir un litre d’oli.

Muntanya amunt trobem boscos de xiprers i també clapes de castanyers que conserven un to marró de fulles seques que contrasta amb el verd de l’entorn.

Els incendis forestals típics de la Mediterrània deixen també la seva empremta en aquest paisatge cretenc, amb l’agreujant a Grècia que la legislació permet que es pugui construir en una zona que ha quedat cremada. Si aquesta legislació s’hagués produït al nostre país en aquells anys de la bogeria de les urbanitzacions ja ho tindríem tot cremat.

A 2/4 de 10 comencem la baixada per la gorja, per arribar altre cop a la carretera, ja prop del mar, al cap de tres hores. La gorja té uns 7 km de longitud i uns 500 metres de desnivell. La baixada segueix un camí força ben fet que voreja el llit d’una riera, normalment seca, i que permet anar contemplant les altes parets calcàries, gairebé verticals, que els moviments sísmics i les aigües han tingut cura d’anar obrint. En alguns llocs les parets es tancaven més i el ressò de les veus es feia sentir, en altres semblava que el final de la ruta s’atansava, però tornàvem a baixar i altre cop ens trobàvem tancats per les parets. A vegades el camí es perdia i aleshores no quedava altre remei que trescar entre els –333–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

grans blocs de pedra que la força de l’aigua havia anat transportant d’un lloc a l’altre. Va ser una bona excursió, en la qual poguérem admirar una flora en què es distingien els dictams, plàtans, xiprers i pins, aquests últims a vegades penjats de les parets i arrelats a les seves esquerdes. A la gorja hi ha també una rica fauna formada per cabres salvatges, diferents espècies d’aus, rapinyaires, etc, encara que nosaltres només gaudírem del cant d’alguns ocells. Al final del recorregut, un bar de carretera serveix per apaivagar la set i anar esperant als companys i companyes d’excursió. Alguns dels veterans van demostrar estar en plena forma com en Vicent o la Teresa (la de Barcelona). El primer, que va ser també dels capdavanters en arribar a la meta, va demostrar que a més a més dels seus coneixements geològics era un excel·lent caminador. Tothom va tenir el premi d’haver arribat sa i estalvi, encara que qui es va trobar al final del camí abans que tothom va ser l’Alba.

En poca estona arribàrem a la platja de Sougia i d’aquí embarcàrem per torns en una motora que, vorejant un petit cap i en poca estona, ens apropà a la platja de Lissos, antic poblat i port de l’època dels doris. El viatge en la barca va ser curt, però dóna emoció al viatge i permeté fer algunes bones fotografies de les cingleres que baixaven fins a mar, les marques d’antics nivells de les terres emergides i de la petita vall de Lissos, famosa antigament per unes fonts i banys termals. El poble va subsistir fins a l’època romana i avui en aquell entorn ple de ruïnes, s’hi pot admirar una petita església bizantina, la campana de la qual férem repicar, i les restes de diferents estances escampades per tota la vall, entre elles un temple dedicat a Asclepi, el déu de la medicina, i algun mosaic. La vegetació tapa bona part de les ruïnes i la rapidesa de la visita no va permetre pas fer una exploració a fons, però sí deixar constància que el paisatge amb les restes d’edificacions i les parets rocoses que encerclaven el lloc tenia força encant, com ho mostraren les fotografies que algú de nosaltres, com la Teresa (la de Salamanca) va fer.

La platja de Sougia és tota ella de palets i en un lloc preeminent hi ha un antiaeri alemany de la Segona Guerra Mundial que encara deu esperar que els anglesos desembarquin. Un bon dinar a la grega en un restaurant del lloc i l’Antoni Francesc comprant quantitat de postals per enviar a les amistats i ferlos-hi una mica de dentetes.

Després dels corresponents cafetons, altre volta cap a Khania amb un cert cansament que es traduí en alguna dormida més dins l’autocar, però en arribar a aquesta, s’aprofità el temps per fer algunes compres al proper mercat o a les botigues del barri antic; alguns anàrem per segona vegada cap el port venecià, amb la mesquita turca dels geníssers, les esglésies venecianes, el gran arsenal, les muralles i la fortalesa, el barri jueu, i les cases de l’època de domini otomà amb els corresponents balcons tribuna de fusta. La Gina ens explicà que tant Khania, com Iraklio i Rethymnon són seus de la Universitat de Creta, que té repartits els seus ensenyaments entre aquestes poblacions. A la primera hi ha estudis tècnics, a la segona estudis de ciències, ciències de la salut i tecnologies educatives i a la tercera les ciències humanes i socials.

–334–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

Divendres Sant, dia 5, després d’esmorzar emprenguérem el viatge que ens havia de portar com a destí final cap a la capital de l’illa, la ciutat d’Iraklio (Càndia), però tot fent una ruta per la part central de l’illa, la que està presidida per les muntanyes de l’Ida Oros (Psiloritis). En primer lloc i seguint la costa anàrem a fer una passejada per Rethymnon, la ciutat veneciana que no havíem pogut veure en anar cap a Khania (Canea).

En sortir de Khania poguérem veure la badia de Souda, amb el port modern i diverses instal·lacions industrials, com una tèrmica per produir electricitat, així com dipòsits de gasos i de benzines. Més endavant les llargues platges del golf d’Almiros amb petits nuclis hotelers destinats al turisme, finalment entràrem a Rethymnon (30.000 habitants) per la banda d’un promontori on s’assenta la ciutadella veneciana i pel port, iniciant així una passejada per diferents carrers del nucli antic on poguérem admirar la font veneciana Rimondi amb unes columnes i caps de lleó, les cases de l’època turca amb els seus balcons tribuna característics, fets de fusta treballada, una església ortodoxa a la qual entràrem, el que era la mesquita principal en temps del domini turc amb el seu alt minaret i en obres de restauració, i un típic obrador de pasta i pastisseria, on el mestre propietari, en Giorgos, un home d’uns 80 anys i bigoti a la grega, ens féu una demostració de com a base de pastar i pastar amb les mans podia gairebé fer un llençol de pasta fina. Després alguns admiràrem les reproduccions d’escultures clàssiques que hi havia a un centre d’informació situat en una antiga llotja i tots plegats envaírem un bar dels del port per fer-nos passar la set i fer determinades necessitats. A continuació anàrem al poble de Margarites, situat al capçal d’una barrancada i conegut per les seves ceràmiques des d’èpoques molt antigues, ja que fabricaven aquelles grans gerres per emmagatzemar grans u olis, anomenades pithoi, de les quals hi havia algun exemplar a la vista de tothom. Aquí admiràrem com feia les seves peces un jove ceramista, des de ceràmica popular a temes molt creatius, i aprofitàrem per comprar algun record. A continuació seguírem cap a Melidoni, on visitàrem uns trulls d’oli moderns, però amb algun vestigi dels antics molins amb les seves rodes de pedra per moldre les olives. Després d’aquesta breu visita, muntanya amunt cap el poble de Zoniana per visitar la gruta d’Sfendoni, una de les més grans de Creta, amb uns 270 metres de recorregut i més de 3.300 m2 de superfície en 14 cambres visitables. La cova per atreure als “guiris” havia estat il·luminada de diferents colors, la qual cosa en comptes d’augmentar la seva bellesa natural feia pensar més aviat en una tronada discoteca d’aquelles que fa anys “brillaven” a les nostres costes.

De Zoniana continuàrem enfilant-nos pels contraforts de la serralada dels Ida Oros (Psiloritis) per arribar a Anogia, la població més important de les que es troben al peu de la serralada i d’on surt la carretera que ascendeix fins a les planes altes de Nida, cap als 1.800 metres, de d’on es poden emprendre les ascensions als diferents cims. Anogia és un típic poble rural construït als vessants de la muntanya i que per tant té una forma esglaonada migpartida per –335–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

un torrent. És una població que encara viu de la ramaderia i on es conserven costums molt arcaics. Entre els homes, molts van encara amb botes altes per on s’amaguen els camals del pantaló, camises negres, bigotis refilats, bastons de pastor, etc. Ens assevera la guia que encara són molt afeccionats a les armes i que es pot comprovar en els rètols de la carretera, alguns dels quals estan cosits de bales. Les dones, moltes de negre i amb mocador al cap, tenen fama de fer bons treballs d’artesania tèxtil que compren els turistes.

Dinem al kafenion de Michali Skoula, que és un veritable museu etnològic i històric de la població, ja que hi ha molts objectes de la vida quotidiana i records de la Segona Guerra Mundial a l’illa, així com nombroses fotografies, i quadres naïf que havia pintat el seu pare. Un d’ells mostra guerrillers cretencs capturant un general alemany, una de tantes accions dels partisans que provocaren fortes represàlies per part dels nazis. Del dinar un bon record de la carn de porc rostida, ben acompanyada per les amanides i altres plats típics.

A la tornada baixem directament en direcció a Iraklio (Càndia), i per la carretera continuem admirant un paisatge barrancós, on els rierols que baixen secs obren petites valls. Molts ramats d’ovelles, oliveres pels vessants de la muntanya i sense ordenar-se en bancals, oliveres també amb una copa molt alta, inusuals a les nostres latituds, alguns eucaliptus, algunes cabres, ruscs d’abelles prop de la carretera, a les voreres de la qual hi ha de tant en tant unes capelletes (ikonostasia) que fan memòria d’algun accident de tràfic.

Arribats a la capital de l’illa, que té uns 175.000 habitants i uns 220.000 amb els pobles de la rodalia, ens allotgem al Capsis Astoria, un hotel que es troba al costat d’un baluard de muralla veneciana, a la plaça de la Llibertat (Eleutheria), prop del centre comercial i del museu arqueològic. Com encara hi ha temps pel sopar, sigui pel carrer Dikeosinis o pel Dedalou, plenament comercials, anem a voltar cap a la bonica font de Morosini, la plaça de Venizelou, amb l’església de Sant Marc i una mica més avall l’Ajuntament. Sopar a l’hotel, passejada nocturna per alguns i l’endemà cap a Knossos.

Dissabte, després d’esmorzar fem cap al museu arqueològic on podem admirar els frescos en relleu de Knossos, entre altres el del príncep de les flors de lis, el dels dofins, de les noies de cabells rinxolats, els homes portadors de gerres, i el del gran toro amb els dos acròbates minoics. El museu que està sent renovat mostra la cultura minoica des dels anys 5800 ane, encara en el Neolític, fins els anys 1000 ane, a l’època anomenada postpalacial. Vasos, gerres, àmfores, molts anells, arracades i collarets, una casa de ceràmica a escala reduïda, el cap de toro amb incrustacions de nacre, jaspi, or i cristall de roca, i l’enigmàtic disc de Phaistos (Festos), amb els seus signes i ideogrames que de moment encara no s’han pogut desxifrar. En fi, un museu admirable per comprendre la cultura cretenca, que no es fa pesat de veure i que va invitar a fer moltes i moltes fotografies o a extasiar-se davant aquelles joies alhora tan antigues i tan modernes.

–336–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

A continuació ens dirigírem cap a Knossos per veure el famós palau. El primer recinte va ser construït entre el 2000 i el 1900 ane, però uns tres segles més tard va ser destruït per un terratrèmol. Sobre les seves ruïnes un nou conjunt d’estances es va edificar cap a l’any 1600 ane, són aquestes ruïnes les que es visiten. Cap el 1450 ane, l’erupció del volcà de Santorini tornà a malmetre el conjunt, que va continuar sent lloc de vida fins per allà el 1350 ane, ja sota la dominació micènica. Abandonat el conjunt i cobert de vegetació va ser descobert el 1878 per un grec, per passar després a ser feu de l’Arthur Evans, que el reconstruí a la seva manera cap a finals del segle xix i principis del xx.

L’emplaçament del conjunt és una bona lliçó geogràfica, ja que el lloc es troba en una vall, per on discorre un rierol. Al seu costat, per una banda terrasses de conreus, per l’altra el conjunt d’edificis del palau. Al fons, cara sud, una muntanya ben cònica d’uns 800 metres d’alçada, el Ioukhtas on hi havia un santuari minoic i ara un d’ortodox; i en direcció al nord, i a pocs quilòmetres, el mar amb l’actual port d’Iraklio, que antigament possiblement estava encara més a prop. El paisatge mediterrani, amb les seves oliveres, xiprers, baladres, etc, el cant d’algun ocell... Fantàstic!!!

Per dins el recinte anàrem com Ariadna pel laberint, magatzems amb les grans gerres, patis, sales, apartaments dels serveis, cambres del rei i de la reina, corredors, criptes, propileus, santuaris, escales, més sales, patis amb columnes, la reproducció del minotaure... La Maria Rosa, que havia tingut un petit ensurt, junt amb el seu company i el Pere, s’afegeixen ara al recorregut laberíntic.

Les màquines de fotografiar, petites i grans, no paraven de disparar. Alguna parella en què cadascun anava amb la seva màquina, com l’Eugenio i la Maria José, deuen ara poder reconstruir amb imatges i potser en tres dimensions tot el conjunt minoic.

Extasiats i una mica cansats ens dirigírem ara fins el poble d’Arkhanes veí del de Mirtia, pàtria de la família Kazantzakis, encara que el Nikos va néixer a la capital. A Arkhanes, al voltant d’un pati amb el seu pou, férem un altre dinar a la grega, amb un formatge exquisit. La casa restaurant formava part d’un conjunt de cases de carrers estrets, amb patis i jardins rodejats de tanques per les que sobresortien algun xiprer i algunes buguenvíl·lies. Ara ens dirigim a la propera àrea de Peza i Alagni, en unes grans planes interiors plenes de vinyes, i ens dirigim a la finca Psarades de la família Lyrarakis, on visitem el seu celler, fundat l’any 1966, i propietat d’una societat de la qual forma part el propietari de l’empresa cretenca que té llogats els serveis de la nostra guia Gina. A més d’unes explicacions generals sobre la finca i el celler que ens dóna una de les propietàries d’origen alemany, ens trobem en una gran sala plena de barrils de vi on ens tenen preparat un tast dels seus productes, acompanyats de pa i formatge, per poder degustar de forma més diferenciada cadascuna de les varietats que ens presenten. Així primer provem el blanc Plyto, format en un 100% per raïm d’aquesta varietat; després el Cuvée Grande Colline (blanc), un combinat d’especialitats Vilana (cretenca), Sauvignon blanc i Moscatell; a –337–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

continuació el Last Super (negre), un cupatge de les varietats Kotsifali, Mandilari i Syrah; ara toca el Syrah-Kotsifali (negre), amb un 30% de la segona i la resta de la primera varietat; passem a un Dafni (blanc) una espècie de moscat de la varietat antiga Dafni pròpia de Creta i que havia caigut en desús.

Finalment un most de raïm verdós i una mica àcid que ens recomanaren per còctels. També fabriquen vinagres en unes comercials ampolles que ens obviaren de tastar. Sortírem del celler ja en plena foscor però sense anar de tort, i altre cop cap a la capital, viatge de tornada amb dormida generalitzada.

Diumenge de Pasqua, l’últim dia d’estada sencera a l’illa, que hem de travessar de la mar de Creta a la de Líbia. La carretera avança cap a la banda oriental de la serralada de l’Ida Oros (Psiloritis), cap a Santa Bàrbara (Aghia Varvara), seguint primer el curs del riu Giofyros, un dels més importants de l’illa, i vorejada de camps de conreu, especialment vinyes. Passat un coll albirem la gran plana de la Messara, la més gran de l’illa (45 km de llarg per 8 d’ample) per on discorre el riu Geropotamos i els seus afluents. La plana queda tancada cap el mar Libi per les muntanyes de Kofinas Oros (Asterousia), de més de mil metres tocant a mar, a orient es veuen els cims de la serralada del Dikti, i cap el nord de la plana les serres meridionals dels Ida Oros (Psiloritis) amb cims com els de Mavri i el Soros, de més de 1.700 metres, darrera dels quals s’aixeca l’Ida (2.456 m.) amb les seves neus. La Messara ha estat el graner de l’illa i en part també de Grècia. Els cereals i les oliveres constitueixen els conreus més importants.

Parem a Gortys, la capital de l’illa i de la Cirenaica (a l’actual Líbia) en temps dels romans, lloc de naixement de Titus, el deixeble de sant Pau; les primeres restes que veiem són de la seva basílica (s. vii de la nostra era -ne-); després anem cap a l’Odeon (s. ii ne), on trobem esculpides en la pedra les lleis de Gortis de l’època dòrica (s. vi ane). Les lleis regulen el matrimoni i també la separació, els drets i deures dels habitants, les herències, etc. Tot un codi civil escrit en blocs de pedra. Cada bloc 12 columnes d’inscripcions i un total de 600 línies, escrites en dialecte dòric i en el sentit d’un bou que llaura, la primera línia es llegeix d’esquerra a dreta, la segona de dreta a esquerra, i així van seguint. Com que no podíem entendre el que exposaven les inscripcions sobre pedra, uns quants ens dedicàrem a contemplar uns preciosos ramats d’ovelles, que en un punt del costat del rierol que baixava de la muntanya, unes tiraven muntanya amunt amb el seu pastor i gos, mentre les altres, amb un altre pastor i gos, seguien riera avall tot aprofitant el curs d’aigua per abeurar. Una estampa difícil de veure ja a les nostres contrades i que mostra la importància del bestiar de llana en l’economia actual de Grècia.

Darrera l’Odeon i al marge dels ramats de xais, la Gina ens ensenyà un plàtan que es diu que no perd mai les fulles, i que segons la tradició va ser el lloc on Zeus va aprofitar per fer l’amor amb Europa. Quines coses que feien aquells déus, grans practicants de l’hierogàmia!

Uns 15 quilòmetres més cap a l’oest ens trobem amb el turó on hi ha les ruïnes del palau dels reis de Phaistos. A l’igual que a Knossos, la situació i –338–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

posició del lloc, impressionants. El Geropotamos passant als peus del turó, i al seu costat algunes hortes i camps de tarongers i oliveres, passat el riu en direcció nord els peus de la serralada amb alguns pobles enganxats a les vessants, com Vori o Kissos. Es veien també hivernacles, i les muntanyes properes dominades per una muntanya en forma de corns de bou, el símbol sagrat dels minoics. Per les altres bandes l’àmplia plana, o gran vall oberta, amb nombrosos petits pobles, camins, parcel·les i més parcel·les de conreu, tarongers i altres fruiters, xiprers que voregen els camins, oliveres. Quin lloc més bonic!

Les antigues edificacions del palau estan datades cap el 2000-1700 ane, i segons la llegenda era el palau de Rhadamant, germà de Minos de Knossos i de Sarpedo de Malia, justament els fills que Zeus va fer a Europa, segurament sota el plàtan de Gortys. Destruït el primer palau, el segon es construí cap el 17001450 ane. Aquí no hi ha hagut un Evans que fes la reconstrucció i les ruïnes són molt més autèntiques. Es destaquen els magatzems, el teatre, el gran patí central, les sales de columnes, apartaments reials, criptes, escales, patis, corredors, etc.

A l’ombra, asseguts en un banc sota els pins, s’està de meravella contemplant les ruïnes o el paisatge natural, o les dues coses alhora. Aprofitem per fer moltes fotos i es fan les fotografies de tot el grup, a càrrec de l’Evarist i altres.

Ara 17 quilòmetres més i arribem a Matala, a la badia de Gournia (Ormos Messaras) del mar Libi (Liviko Pelagos). La platja de Matala és al fons d’una petita badia, dins l’anterior. La platja mira a occident, i a la banda nord, els penya-segats formen unes capes de calcària típicament cretenca, de color blanquinós, que es capbussen cap el mar, en elles hi ha nombroses grutes, corresponents a un antic cementiri romà i cristià i que fins fa relativament poc van ser habitades per hippies que s’estalviaven de pagar hipoteques i ocupar cases a ciutat. A la platja de fina sorra hi posen els ous les Caretta caretta, unes tortugues protegides. Hi ha uns pocs banyistes prenent el sol i contemplant el blau intens del mar i al fons els cims nevats de les muntanyes blanques, les de la Canea. Dinem en una taverna a peu de platja i en Pere Andreu es preocupa que ens serveixin peixos d’aquell mar. Al final en Pere ens recita una sentida poesia, brindis per les amistats antigues i les noves, i el “presi” de la Societat Catalana desitja nous i bons viatges i més associats.

Tornada cap a la capital, comiat de la Gina i últim passeig pel nucli antic, per tornar a admirar la font que el governador Morosini va fer construir. Hi hagué qui encara arribà a temps per veure l’espectacle dels oficis ortodoxos i qui anà a veure el monument a Kazantzakis. Sopar i fer maletes.

Dilluns ben d’hora del matí, cafè amb llet i pastes, i l’Stephanos ens trasllada a l’aeroport per embarcar cap a Atenes a les 6:10; i de la capital de Grècia, a les 8:05 cap a Barcelona. Aquesta vegada Èol no ens va molestar, vàrem veure sortir el sol sobre les Cíclades, les illes que trobàvem en el nostre recorregut, i d’Atenes a Barcelona el vol va ser també molt plàcid. Recollides les maletes, petons, abraçades, i per molts fins l’any vinent si els déus volen i els interessats també.

–339–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Monestir de Toplou Foto: Josep Oliveras

Platja i palmerar de Vai Foto: Josep Oliveras –340–

Josep Oliveras

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

Josep Oliveras

Palau Knossos Foto: Josep Oliveras

Gortys. L’arbre de Zeus i Europa Foto: Josep Oliveras –341–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 327-342 Crònica del viatge a Creta. L’illa dels tres continents

El grup expedicionari a Phaistos Foto: Josep Oliveras

–342–

Josep Oliveras

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 343-349 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

Sortida d’estudi al Baix Llobregat nord: Martorell Josep Oliveras i Samitier Aquesta sortida de tardor (26 d’octubre de 2013), amb calor estival, va ser seguida per vint-i-cinc associats i acompanyants que sortiren en autocar de la plaça Universitat de Barcelona, prop de les nou del matí, per ser cap a tres quarts de deu a Martorell, que era el lloc escollit per veure el paper d’aquesta població a la seva comarca i la servitud que representa el pas de tantes infraestructures de comunicació pel congost del Llobregat.

A les deu ens trobàrem amb el soci Miquel Vives Tort, geògraf i arqueòleg, professor durant molts anys a l’institut de Martorell, que va fer la tesi doctoral sobre l’Evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix, el qual juntament amb el seu col·lega Andrés Martínez Reche ens acompanyarien tot el matí per ensenyar-nos la població. El lloc de trobada va ser l’edifici anomenat “la Caserna”, restaurat i condicionat recentment, que havia format part d’una antiga caserna de cavalleria projectada cap a l’any 1723 per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño (el de la Barceloneta) i pagada per l’Ajuntament de la vila per evitar allotjar les tropes en cases de particulars.

En aquest local ens atengueren els senyors Xavier Fonollosa, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Martorell i responsable d’urbanisme, i Rodrigo Alaminos, arquitecte i cap de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament.

Després d’una breu introducció del primer, el senyor Alaminos ens mostrà per mitjà de diferents fotografies aèries de la població el paper geoestratègic de Martorell com a lloc de pas per la vall del Llobregat entre el sud i el nord del país, i entre el Vallès i les comarques meridionals de la depressió del Prelitoral, seguint la falla per on discorre el riu Anoia.

La seva exposició s’inicià mostrant-nos la situació de Martorell en els anys cinquanta del segle passat per mitjà d’una fotografia aèria de l’anomenat “vol americà”.

–343–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 343-349 Sortida d’estudi al Baix Llobregat nord: Martorell

Josep Oliveras

La vila tenia entre cinc i sis mil habitants i es veia perfectament com la morfologia urbana estava formada per un carrer camí que sortia del Pont del Diable i anava cap a l’Anoia i uns altres carrers més o menys paral·lels al primer que seguien la topografia, i uns estrets i petits passatges perpendiculars als anteriors i costeruts que unien els carrers. Al costat del poble i dels rius les hortes, i més enllà de l’Anoia, tot vinya. En el decenni dels seixanta es creà a la zona propera a les estacions (la dels Ferrocarrils Catalans i la de Martorell Enllaç de RENFE) i Llobregat amunt el polígon industrial de la Torre, que permeté la instal·lació de la Solvay i altres indústries. La principal via de comunicació era la Nacional II que travessava la població pel carrer del Mur i que aviat es convertí en una important barrera entre la Vila on hi ha l’Ajuntament i el barri de la Mina. A l’altra banda de la Nacional II i passat l’Anoia s’hi construí l’Hospital Psiquiàtric, ara Hospital comarcal, i entre la vila vella i el riu aparegueren els primers blocs de pisos “socials”.

Una altra etapa mostrada també amb les corresponents fotografies aèries és la dels anys 1990 en què la vila ja té uns deu-dotze mil habitants. Aleshores és quan sorgeixen barris a l’altra banda de l’Anoia, en el sector anomenat el Pla. Un dels primers nous polígons d’habitatges va ser l’anomenat Buenos Aires, amb torres palafítiques de dotze pisos d’alçada. A aquest barri en seguiren altres com el del Torrent dels Llops o el del Camí Fondo. Cada barri amb les seves característiques tipològiques diferents dels altres, i les dotacions d’equipaments i mancances pròpies del moment. Especial interès urbanístic té el barri del Camí Fondo amb una xarxa de trànsit per a vianants separada de la de vehicles i amb espais comercials separats de la via pública. Dins l’àrea del Pla també es va configurar un primer eixample tipus ciutat-jardí, però a poc a poc diferents modificacions del planejament l’han transformat en un trencaclosques, amb edificis de planta baixa i cinc pisos, al costat d’habitatges unifamiliars. Els diferents barris tenen uns paràmetres que corresponen a la legislació i ordenances vigents en matèria d’habitatge de l’època en què foren concebuts. La ciutat es construeix com un collage, a l’igual que altres eixamples del segon cinturó metropolità. Aquest auge constructiu va tenir també a veure amb la construcció i posada en funcionament de la factoria SEAT a Martorell a començaments dels noranta.

Les fotografies aèries actuals de la vila, mostren l’expansió urbana i industrial de Martorell, amb una població propera als 30.000 habitants, i un gran eixample urbanitzat i enlairat respecte al nucli antic que queda arraconat al fons de la confluència de l’Anoia amb el Llobregat. Es comentà àmpliament els grans talls que les infraestructures produeixen al municipi (antiga Nacional II, A-2, AP-2, carretera de Piera, ferrocarril d’Igualada, ferrocarril de Barcelona a Manresa, ferrocarril de Tarragona a Barcelona per Vilafranca del Penedès, la línia d’alta velocitat, la connexió ferroviària amb la SEAT), així com les previsions de noves infraestructures com el IV Cinturó, el corredor ferroviari del Mediterrani, el ferrocarril orbital de l’AMB, l’intercanviador ferroviari, o la connexió amb el projectat ferrocarril Transversal de Catalunya, independentment dels gasoductes, oleoductes o el col·lector de salmorres de les mines de potassa del Bages.

–344–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 343-349 Sortida d’estudi al Baix Llobregat nord: Martorell

Josep Oliveras

L’arquitecte municipal explicà igualment les principals característiques de l’avanç del nou PGOU, amb la rehabilitació de l’espai de l’antiga colònia industrial de Can Bros, construcció de nous habitatges i el polígon logístic de la Solvay; l’antiga Nacional II transformada en el nou carrer Major vertebrador de la ciutat; integració del polígon industrial del Congost. Comentà també el pla de l’Àrea Residencial Estratègica de la Sínia II/Horta de la Vila, de 21’6 ha, reservades gairebé meitat i meitat a sòl d’ús públic i privat, amb un gran parc central i nous equipaments; i el resultat de la Llei de Barris que ha permès reurbanitzar antics carrers, recuperar façanes i locals inactius, amb deu milions d’euros d’inversió executada.

Finalment, i ja en el col·loqui, els senyors Fonollosa i Alamillo exposaren la col·laboració que s’establia en matèria d’infraestructures i urbanisme amb els municipis de la rodalia i l’elaboració en curs del Pla Director Urbanístic de l’Àrea de Martorell, Abrera i entorn, que comprèn els municipis de Martorell, Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Olesa de Montserrat i Esparreguera. Remarcaren també que en el futur interessava que Martorell deixés de ser un lloc de cruïlla per convertir-se en una ròtula territorial. Quedava palès que el municipi de Martorell era un espai complex i enormement tensionat pel pas d’infraestructures i que calia fer un gran esforç perquè aquestes no fracturessin urbanísticament i socialment la població.

Acabada l’exposició, estava prevista la pujada a la Torre del Telègraf, però com que era prop del migdia i s’havia vist i explicat el territori amb les fotografies aèries, el senyor Miquel Vives proposà anar a peu en direcció al restaurant i així es podria comentar algunes de les qüestions anteriorment exposades.

Amb els senyors Vives i Martínez de guies, començàrem la ruta anant cap al Pont del Diable, on poguérem contemplar l’interessant monument entre romà i gòtic que explica el naixement de la població com a lloc de pas, i escoltar com l’Andrés Martínez exposava el rerafons de les llegendes dels ponts construïts pel diable. Seguírem pel carrer Pere Puig, on veiérem la capella de Sant Joan de l’antic hospital (s. xiii) i cases d’estil tradicional amb una notable façana gòtica. De la plaça de les Hores, amb la seva famosa torre continuàrem cap a la plaça de la Vila, amb l’Ajuntament del segle xvi i a la façana els esgrafiats de Ferran Serra, que juntament amb els efectuats per Jaume Amat decoraven diferents façanes del carrer principal. Hi havia per aquest sector central una certa animació perquè s’hi feia mercat de productes de la terra. Els nostres guies ens desviaren per anar cap el carrer del Riu a veure uns dels primers blocs d’habitatges protegits dels anys seixanta, tocant al sector de les Hortes, una zona que ha sofert inundacions i sobre la qual hi ha la previsió de situar-hi l’ARE. D’aquí passàrem per davant del museu de l’Enrajolada i des del carrer del Mur travessàrem l’Anoia i emprenguérem el camí dels eixamples del sector del Pla, podent observar alguns dels trets urbanístics que anteriorment ens havien exposat. En tot moment el senyor Vives i acompanyant anaren donant explicacions sobre la població, les migracions, el paper de la SEAT, els equipaments municipals, etc. Finalment, arribàrem –345–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 343-349 Sortida d’estudi al Baix Llobregat nord: Martorell

Josep Oliveras

al sector de les Piscines Noves, en un entorn de cases unifamiliars amb jardí i amb unes vistes sobre la vall de l’Anoia que no tenien res a veure amb els paisatges urbanitzats que havíem vist fins aleshores.

Dinàrem al restaurant Aqua de les piscines, amb un menú de bona relació qualitat-preu, però amb un servei molt lent que entorpí el programa de la tarda i féu que algun soci, preocupat per poder arribar a temps de veure el Barça ens hagués d’abandonar sense poder prendre el cafè.

A la tarda, gràcies a Àngel Manzano (geògraf i professor de l’Escola Cooperativa El Puig) anàrem cap a Esparreguera per veure el taller de Ceràmiques Sedó, on fórem atesos per les dues generacions de la família que treballen en aquesta artística tasca. La filla ens explicà la tradició terrissaire d’Esparreguera, que a l’any 1960 comptava encara amb 18 obradors, i més n’hi havia hagut com a conseqüència de les argiles que hi havia al terme, de l’existència d’una petita mina de plom i de la proximitat del mercat de Barcelona, que feia que en un dia a pas de cavall els productes de terrissa poguessin ser transportats a la ciutat comtal. Els forns anaven amb llenya provinent dels boscos als peus de Montserrat (Collbató, els Brucs, Esparreguera).

L’aigua necessària per treballar el fang procedia de cisternes i basses que recollien l’aigua de la pluja, ja que la vila quedava allunyada del Llobregat.

Antigament, el mes de juny s’anaven a buscar les terres que es trituraven i es barrejaven amb aigua, filtrant després el caldo de fang i abocant-lo a una bassa de poca profunditat on s’evaporava l’aigua i quedaven les pastilles de fang que prèviament havien marcat de forma més o menys regular. Els blocs s’emmagatzemaven per poder-los anar convertint en peces de terrissa al llarg de l’any. Ara es trituren les terres amb una màquina o es compren fets els pans d’argila per fer la ceràmica, però abans es feia amb els peus, cosa ben fatigosa pel pes que representava xafar i aixecar el fang i que ha donat lloc a la frase “ves a pastar fang” com a condemna a la persona que podia estar molestant. Ens mostraren diferents peces de terrissa antiga fetes a Esparreguera (mesures de vi, conilleres, càntirs, vaixella de dol, gibrells i gibrelletes, etc.).

Els Sedó es dediquen a la ceràmica, un procés diferent del de la terrissa, ja que per fer una peça de ceràmica es necessiten dues coccions. La primera per coure la terra i la segona per coure els esmalts que donen color a la peça. Ens explicaren el funcionament dels forns que actualment funcionen amb gas o electricitat, i ens feren unes demostracions de com tornejaven uns gerros i seguidament els polien per a poder-los esmaltar. Veiérem també el taller on apliquen la pintura d’esmalt a les peces i igualment ens mostraren l’aplicació dels colors. Finalment poguérem veure una exposició de diferents peces realitzades pel pare i la filla, unes totalment de creació, altres resultat d’encàrrecs específics, i altres destinades a productes de consum.

Ells són la tercera generació de terrissaires, ja que l’avi Sedó s’independitzà d’una antiga terrisseria, finalitzada la guerra civil. El pas de la terrisseria a la ceràmica va ser gràcies als monjos terrissaires de Montserrat, especialment de –346–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 343-349 Sortida d’estudi al Baix Llobregat nord: Martorell

Josep Oliveras

l’aleshores pare Paulí. Els monjos havien après la tècnica de l’esmalt, però no la de la terrissa i convingueren que els Sedó els ensenyarien els secrets de la terrisseria a canvi que els monjos els ensenyessin a convertir la terrissa en peces de ceràmica. El bon resultat de l’intercanvi d’aprenentatges es feia evident. Avui dia els Sedó, produeixen diferents tipus de peces i figures de temàtica montserratina que es venen fonamentalment a les botigues de records del monestir.

Acabàrem que ja era fosc i era impossible anar cap a la Colònia Sedó i a la Puda dins el congost del Cairat, per veure diferents construccions de pedra seca. Per això els representants de la Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà van venir a can Sedó, i així a la sortida i per mitjà d’uns panells en Joan Soler, l’Ivan Fernàndez i la Natàlia Valldeperas ens exposaren la tasca que feien per donar a conèixer el patrimoni dels marges, barraques i altres elements de pedra seca que els pagesos d’aquelles contrades havien fet en els segles xviii i xix per aprofitar al màxim els terrenys penjats i poder-hi conrear la vinya i l’olivera. Ens quedàrem amb les ganes d’anar cap el Cairat, però quedava ben clar que en aquestes sortides tardorals després de dinar només es pot anar a un sol lloc, tal com ens repeteix el nostre vicepresident. Esperem que en una altra ocasió es puguin veure aquests indrets.

A les envistes del Pont del Diable, al congost on conflueixen diverses infraestructures de comunicacions. Al centre, d’esquerra a dreta, Andrés Martínez, Miquel Vives i Josep Oliveras.

Foto: J. Burgueño –347–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 343-349 Sortida d’estudi al Baix Llobregat nord: Martorell

Josep Oliveras

Una mica cansats, però amb el regust d’haver entès com es produïen les boniques peces ceràmiques que tan agraden, es tornà a Barcelona, quan el partit del Barça contra el Reial Madrid estava en fase terminal. La victòria dels blaugranes per dos a un permetia a tots els culers anar a dormir tranquils i satisfets.

Treball dels ceramistes de can Sedó d’Esparreguera, Feliu Trujillo i Glòria Trujillo Sedó.

Foto: J. Oliveras

–348–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 343-349 Sortida d’estudi al Baix Llobregat nord: Martorell

Josep Oliveras

Façana i esgrafiats de Ferran Serra, amb motius al·legòrics de Martorell i el Montserrat. Sota l’escut, es donen la mà la figura femenina representa l’Anoia i el faune el Llobregat; l’una du un càntir a l’espatlla i l’altre un porró de vi.

Foto: J. Burgueño

El grup de la SCG recorrent els barris del Pla. Foto: J. Oliveras –349–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 351-357 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

Acta de l’Assemblea General Ordinària anual de la Societat Catalana de Geografia. Barcelona, 11 de juny del 2013 A les sis de la tarda del dimarts 11 de juny de 2013 i en segona convocatòria, es reuní a Barcelona, a la seu de l’Institut d`Estudis Catalans (IEC), l’Assemblea General Ordinària de Socis i Sòcies de la Societat Catalana de Geografia (SCG) corresponent al curs 2011-13.

1. Paraules del president El president de la Societat, Josep Oliveras, adreça a l’Assemblea les paraules que es reprodueixen a continuació.

“Benvolguts associats i associades: Un any passa volant i, a la fi, la percepció que tinc de la Societat no és pas la mateixa que en el seu inici. Farà ara uns 12 mesos m’asseia cap allà al fons i ara per voluntat meva i també seva veig la sala d’una altra manera, i l’SCG amb molt més detall. S’ha produït un canvi d’escala.

Entre el 19 de juny de l’any passat i avui, hem celebrat tot un seguit d’actes, dels quals el senyor Secretari en donarà compte en la corresponent memòria.

Per part meva, vull referir-me només a alguns dels fets i actuacions que crec mereixen ser remarcats.

En primer lloc, la Junta de Govern de l’SCG ha celebrat 8 reunions ordinàries, les quals han servit per anar encaminant el programa del curs i fer front a les diferents propostes que teníem entre mans.

Vull manifestar que m’he trobat molt a gust entre els companys i companyes de Junta, que han mostrat de sobres la seva voluntat de treballar per a l’entitat, i a través d’ella per la Geografia i per la societat (en aquest cas em refereixo a la del nostre país que com tots sabem es troba en un bon atzucac).

–351–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 351-357 Acta de l’Assemblea General Ordinària anual de la Societat Catalana de Geografia, 2013

Personalment i com a representant de l’entitat he assistit a gairebé totes les sessions de la secció de Filosofia i Ciències Socials i als plenaris de l’IEC, donant compte dels acords rellevants a la Junta, a fi de conèixer bé les vicissituds i problemàtiques de la nostra entitat matriu. Ahir mateix vaig estar en aquesta casa per votar el nou president de l’IEC, que com ja deuen saber és el Sr. Joandomènec Ros, ecòleg, fins ara vicepresident de la institució.

El primer tema que vaig i vàrem haver de tractar en Junta va ser la petició de l’IEC de centralitzar la tresoreria de totes les filials, a fi de beneficiar-se dels seus romanents i no haver d’utilitzar una pòlissa de crèdit per fer front a les obligacions de caixa de l’Institut. També se’ns proposava centralitzar el cobrament de les quotes i de les despeses que féssim. Vàrem parlar del tema amb el president de l’IEC, amb el gerent, i tinguérem dues reunions amb els presidents de les altres societats filials. Finalment vàrem signar un acord pel qual traspassàvem el romanent, reconeixent-nos-en l’IEC la propietat i la disponibilitat.

La gestió de la quota dels socis quedava a les nostres mans, així com també la possibilitat d’anar fent directament els pagaments que estiméssim convenients.

Creiem que d’aquesta forma complim un deure filial, al mateix temps que continuem preservant la nostra autonomia.

En aquest tema dels diners, també els vull assabentar que nosaltres rebem un ajut important del propi IEC i també de la Diputació de Barcelona, i en perillar aquest, el passat dijous dia 6 vàrem tenir conjuntament amb altres membres de la Junta una entrevista amb el nou Coordinador general de la Diputació, Sr. Xavier Forcadell, i amb el director de Serveis de Suport, Sr. J. M. Sabaté, que va ser molt profitosa, i creiem ens permetrà continuar la col·laboració i fruir d’una subvenció per part de l’ens provincial.

Sobre el tema dels pressupostos, el nostre Tresorer els informarà amb molt més detall en el punt corresponent de l’ordre del dia, però els vull subratllar que hem tingut un gran interès davant les retallades generals, per controlar totes les despeses i disminuir-ne algunes, amb la finalitat de tenir un pressupost el màxim d’equilibrat possible. Tasca que haurem de continuar en el proper o propers exercicis.

Respecte a la programació, amb el canvi de president, van quedar algunes coses pendents, i en el mes de setembre el programa no estava totalment detallat. Això va comportar que els associats/des no tinguessin en començar el curs l’agenda completa de les nostres activitats. Tot i que, tenir al setembre l’agenda completa és molt difícil, ja que sempre hi ha actes sobrevinguts, cosa que enguany ha estat remarcable com a conseqüència de diferents ofertes d’actes que hem rebut i que ens han semblat interessants per l’SCG. Pel curs vinent el programa ja està enllestit i per tant si que tindran informació a començament de curs de les conferències i col·loquis mensuals.

Fins i tot ens ha semblat començar a avançar el programa pel curs 20142015, que dedicarem als canvis que hi ha hagut al territori i la societat de Catalunya, en els darrers cinquanta anys, en commemoració que l’any 1964 –352–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 351-357 Acta de l’Assemblea General Ordinària anual de la Societat Catalana de Geografia, 2013

es començava l’edició del segon volum de la Geografia de Catalunya de l’editorial AEDOS, una magna obra, de summa importància pels amants de l’estudi del nostre territori, i de la qual i sortosament encara hi ha alguns autors supervivents.

En general els actes, cursos, sortides, visites a exposicions, etc. han anat molt bé, encara que algunes vegades hi hem trobat a faltar més públic jove, especialment universitari, cosa que he de lamentar perquè un Francesco Indovina o un Richard Peet no es poden veure, ni escoltar fàcilment.

Justament per intentar atraure els joves a l’SCG hem iniciat una campanya de socis, entre els estudiants universitaris, oferint-los la possibilitat de ser-ne amb una reducció de la quota de 15 € al llarg de tres anys. Hi ha hagut resultats, però n’esperem més i no donem pas la campanya per tancada.

De les activitats realitzades vull fer especial menció a la sessió acadèmica d’homenatge a l’Enric Lluch, celebrada el passat dia 4 i quan feia mig any de la seva mort. Hem de felicitar el soci Oriol Nel·lo per la seva brillant intervenció en record de l’homenatjat i notificar-los que el proper novembre la sessió mensual de la Societat es dedicarà a L’organització i ordenació del territori a Catalunya. La contribució de l’Enric Lluch, acte que com el passat tenim intenció de realitzar conjuntament amb la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i l’Associació Catalana de Ciència Regional.

Igualment el número 76 de Treballs estarà dedicat a la memòria de l’Enric Lluch, geògraf. El número no serà una miscel·lània, sinó que tots els articles hauran de fer referència a alguna o algunes de les múltiples tasques realitzades per l’Enric. Els associats i associades interessats en participar-hi, i faig una crida perquè n’hi hagi, caldrà que es posin en contacte amb en Jesús Burgueño, que com saben és el responsable de la nostra revista, de la qual enguany han sortit puntualment i polidament els dos números compromesos.

També aprofito aquesta assemblea per complir el compromís adoptat en una reunió de societats filials de demanar als socis la seva col·laboració amb l’Amical Viquipèdia, una associació voluntària dedicada a promoure aquesta enciclopèdia gratuïta en català i col·laborar a fer-la créixer i millorar-la, així com donar a conèixer el seu funcionament entre la societat. Els viquipedistes voluntaris s’encarregarien també d’implementar les correccions, mirar els errors, alertar els autors perquè no es repeteixin i anar ampliant la informació disponible. Si hi ha persones interessades els facilitaré una adreça de contacte perquè puguin iniciar la seva col·laboració en temes de la seva especialitat.

La Junta de Govern també va decidir adherir-se al manifest Les humanitats amb futur, redactat per un conjunt d’intel·lectuals encapçalat pel fins ara president de l’IEC Salvador Giner. El manifest el poden llegir a la pàgina web de l’Institut i entre altres coses s’afirma que: –353–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 351-357 Acta de l’Assemblea General Ordinària anual de la Societat Catalana de Geografia, 2013

“Les humanitats són percebudes com a mancades d’atracció, com si fossin poca cosa més que un llegat arcaic i sense interès. Tanmateix, porten dins d’elles la passió per la bellesa i per un món més humanitzat, lliure i feliç. Les humanitats són interessants i útils, perquè ajuden la persona humana a examinar-se a si mateixa i a valorar i admirar el que rep d’altres persones, perquè contribueixen a articular críticament el propi pensament i a expressar-lo de manera intel·ligible, perquè discernir i tenir criteri és imprescindible per viure i per orientar-se. Cal, però, recuperar l’entusiasme per totes les creacions de l’esperit humà i restablir i potenciar la figura del mestre que conrea i comunica les humanitats amb passió.”

Al llarg d’aquest curs també ha començat a funcionar dins l’SCG un grup de treball dedicat a proposar noves eines i materials per a l’ensenyament de la Geografia, fonamentalment destinats a l’etapa de secundària. El grup es proposa endegar una pàgina web connectada amb el nostre Obrador obert, que permetrà al professorat i l’alumnat ensenyar i aprendre Geografia, d’una forma activa, actualitzada i amena (les tres a). Esperem que aviat es pugui fer una presentació pública d’aquest nou instrument. El grup és obert, i en principi hi col·laboren persones com la Roser Serra, l’Anna Ortiz, la Maria Villanueva, l’Assumpció Blanco, en Francesc Nadal, el Jesús Granados, el Jordi Royo, entre altres.

L’SCG ha rebut també la petició de dos socis per proposar a una persona perquè sigui soci honorari de la nostra entitat. La Junta ha estudiat el tema, amb el temps una mica just, a la darrera reunió, i ens hem trobat que no hi ha una normativa al respecte. Actualment hi ha 16 socis o sòcies honoraris-es, que han estat nomenats per motius que semblen molt diversos. Nosaltres no voldríem que hi hagués malentesos en aquest tema i que alguna persona se sentís lesionada. La nostra proposta és que hi hagi una minicomissió amb persones de la Junta o que ho hagin estat amb anterioritat perquè analitzin el tema i es redactin uns criteris per assolir la categoria d’associat honorari. Esperem que a la propera assemblea es puguin aprovar els criteris i també el nomenament d’alguna o algunes persones per a l’esmentada distinció.

Ja gairebé per acabar vull fer un agraïment molt especial a en Pau Alegre i Nadal per haver-nos facilitat la traducció dels articles publicats per Paul Vidal de La Blache als Annales de Géographie (1891-1919). Una bella, acurada i molt interessant publicació que tots vostès ja deuen haver rebut. Una obra, aquesta Geografia general i regional, que ben segur causarà sorpresa i admiració entre els amants de la geografia d’altres territoris.

Agraïment de la Societat que he d’estendre també al Jesús Burgueño i l’Enric Betran per la seva col·laboració en l’edició de l’obra.

En Pau Alegre mereix també una altra felicitació pel seu treball constant i desinteressat per posar al dia la pàgina web de la Societat, l’Obrador obert, que ell mateix va crear. Només cal que retinguin algunes dades: A l’any de la seva creació (el 2000) i a 31 de desembre hi havia entrats 934 arxius que ocupaven –354–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 351-357 Acta de l’Assemblea General Ordinària anual de la Societat Catalana de Geografia, 2013

12,8 Mb.; i al 31 de desembre de 2012 el nombre d’arxius era ja de 7.649 (unes 8 vegades més) que ocupaven 259,77 Mb. (20 vegades més).

En un any, des del 22 de maig del 2012 al 21 de maig del 2013 hi ha hagut 16.210 visitants a les 5.503 pàgines actives de l’Obrador obert, amb un augment en un any d’unes 250 pàgines. Entre els visitants destaquen els del país i dels altres països de llengua catalana, però al passat mes de maig també n’hi havia 68 de Madrid, 99 d’altres comunitats autònomes fora de les de parla catalana, 31 visitants de França, 14 del Regne Unit i també 14 dels Estats Units, i en nombre més petit de gairebé tots els països d’Europa i fins i tot de Xina, Costa Rica, El Salvador, Austràlia, Canadà i Síria.

Aquesta porta oberta de la nostra Societat representa una tasca constant en benefici de tots, que ofereix una gran quantitat de dades, que són sempre molt útils pels que ens agrada conèixer el nostre territori, els actes de la Societat Catalana de Geografia, i les coses que fan els associats i associades, així com d’altres persones que es dediquen a estudiar el territori.

Ja per acabar, vull remarcar ben alt, la necessitat d’ampliar el nombre de socis i d’activitats. Necessitem que cada soci en faci un altre, com predicava en Lluís Casassas.

Ser associat no és pas car, com diu el nostre tresorer, aproximadament té el cost de beure’s una cervesa cada mes, però a canvi reps un llibre, dues revistes, la possibilitat de fer excursions i algun viatge a bon preu, cursets gratuïts, a més a més de rebre més coneixements geogràfics, econòmics i socials; i trobar-te com a mínim un cop al més amb altres persones que comparteixen l’estima a la geografia i al país. Els sembla poc?

Necessitem també que els associats ens facin arribar les seves crítiques al que fem, i les seves idees sobre altres activitats que podríem estudiar d’implantar.

Els membres de la Junta no ho hem de fer tot, la corda de la sirga és llarga i tothom està invitat a tibar. Esperem i desitgem la vostra col·laboració.

Penseu que la nostra Societat es bàsica per explicar i interpretar el que passa en el nostre territori i que la raó de ser, com deia en Vicenç Biete a en Joan Tort i Pere Tobaruela, és la de ser “un lloc d’encontre de totes les persones del país interessades pel territori, amb independència de jerarquies, de gremis i d’interessos acadèmics o corporatius, des d’excursionistes fins a científics reconeguts, passant per persones de camps molt diversos però amb un punt en comú: l’interès per la geografia”.

2. Lectura de l’acta de l’anterior Assemblea General Ordinària El secretari, Rafael Giménez Capdevila, llegeix l’acta de l’anterior Assemblea General Ordinària, que va tenir lloc el 19 de juny del 2012 i fou aprovada per la Junta de Govern. No hi ha objeccions.

–355–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 351-357 Acta de l’Assemblea General Ordinària anual de la Societat Catalana de Geografia, 2013

3. Examen i aprovació, si escau, de la memòria d’activitats del curs 2012-13 El secretari, Rafael Giménez Capdevila, llegeix la memòria d’activitats del curs 2012-13. No hi ha objeccions i s’aprova per assentiment dels assistents.

4. Examen i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’any 2012 i del pressupost de 2013 El tresorer Albert Pèlachs presenta l’estat de comptes corresponent a l’exercici 2012, tancat a 31 de desembre, que comporta un superàvit de 5.178 €, gràcies a la important contenció de les despeses, que compensa amb escreix la reducció dels ingressos. Això no obstant, explica que l’IEC ha canviat el sistema de comptabilitat, cosa que ha afectat el balanç anual de les societats filials i dificulta la comparació amb anys anteriors. El saldo bancari de l’SCG a 31/12/2011 era de 46.728,11 €, mentre que a 31/12/2012 era de 36.145,28 €, és a dir 10.582,83 € menys.

El pressupost del 2013 s’ha fet tenint en compte uns ingressos i unes despeses de 38.386 €.

S’aproven per assentiment l’estat de comptes de l’any 2012 i el pressupost de 2013.

5. Renovació de càrrecs de la Junta de Govern Els membres de la Junta de Govern que cessen reglamentàriament enguany són: Albert Pèlachs Mañosa, tresorer Roser Serra Coma, vocal quarta En el termini establert, s’ha rebut una única candidatura, presentada pels socis Josep Báguena Latorre, Carlos Guardia Carbonell, Lluís Miquel López López, Cèsar Pasadas Salazar i Josep Sicart Martínez, que proposa les següents persones per proveir els càrrecs vacants de la Junta de Govern: Albert Pèlachs Mañosa, tresorer Roser Serra Coma, vocal quarta Realitzada la votació presencial i inclosos els vots arribats per correu postal, els resultats han estat els següents: Vots emesos: 49 (l’11,7% dels socis) Vots nuls: 4 (arribats per correu sense cap indicació de remitent) Vots vàlids: 45 Vots en blanc: 2 (no han marcat cap persona candidata) Vots a persones candidates: 43 Albert Pèlachs Mañosa, tresorer 41 Roser Serra Coma, vocal quarta 43 –356–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 351-357 Acta de l’Assemblea General Ordinària anual de la Societat Catalana de Geografia, 2013

La Junta de Govern queda amb la següent composició: President Josep Oliveras Samitier Vicepresident Jesús Burgueño Rivero Tresorer Albert Pèlachs Mañosa Secretari Rafael Giménez Capdevila Vocal primera Anna Ortiz Guitart Vocal segona Núria Benach Rovira Vocal tercer Jaume Feliu Torrent Vocal quarta Roser Serra Coma Vocal cinquè Xavier Úbeda Cartañà Vocal sisena Carme Montaner Garcia Delegat IEC Joan Vilà-Valentí 6. Torn obert de paraules Alguns socis presents emeten algunes opinions i preguntes. Entre aquestes, una sobre l’origen de l’escut de la Societat. L’antic secretari, Enric Bertran, ha deduït que el creà el pintor Obiols als anys 1930, però no en té cap prova concloent.

La sessió s’aixeca a les 19:00 hores. Barcelona, 11 de juny del 2013 El secretari, Rafael Giménez Capdevila Vist-i-plau, el president, Josep Oliveras Samitier

–357–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 359-364 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

Memòria de les activitats realitzades per la Societat Catalana de Geografia (Institut d’Estudis Catalans) durant el curs 2012-13 1. Assemblea General Ordinària El 19 de juny de 2012, se celebrà l’Assemblea General Ordinària de Socis i Sòcies de la Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), corresponent al curs 2011-12. Obrí l’acte el president, Francesc Nadal Piqué, amb un resum de les activitats dutes a terme.

A continuació, es presentaren i s’aprovaren l’acta de l’anterior Assemblea General Ordinària, la memòria d’activitats del curs 2011-12, l’estat de comptes de 2011 i el pressupost de 2012.

Tot seguit es procedí a la renovació dels càrrecs de la Junta de Govern, que restà constituïda així:

President Josep Oliveras Samitier

Vicepresident Jesús Burgueño Rivero

Tresorer Albert Pèlachs Mañosa

Secretari Rafael Giménez Capdevila

Vocal primera Anna Ortiz Guitart

Vocal segona Núria Benach Rovira

Vocal tercer Jaume Feliu Torrent

Vocal quarta Roser Serra Coma

Vocal cinquè Xavier Úbeda Cartañà

Vocal sisena Carme Montaner Garcia

Delegat IEC Joan Vilà-Valentí En acabat, l’Assemblea ratificà la gestió de la Junta de Govern durant el curs 2011-12.

–359–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 359-364 Memòria de les activitats realitzades per l’SCG durant el curs 2012-13

2. Activitats científiques 2.1. Conferències i presentacions de llibres Inauguració del curs, dimecres 10 d’octubre del 2012. Richard Peet, professor de geografia a la Universitat de Clark (Worcester, Massachusetts): The radicalization of Geography. Presentació: Núria Benach.

Dijous 15 de novembre del 2012. Francesco Indovina, professor d’urbanisme a l’Institut d’Urbanisme i Arquitectura de Venezia: De la ciutat difusa a l’arxipèlag metropolità. Presentació: Oriol Nel·lo. Lliurament del IXè Premi Joan Palau Vera per a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat.

Dijous 22 novembre del 2012, Sala Turró de la Reial Acadèmia de Medicina. Presentació del llibre Filosofía y ciencia en la Geografía contemporánea.

Una introducción a la geografía - Nueva edición ampliada, d’Horacio Capel, editat el 2012 per Ediciones del Serbal. Presentació: José Manuel Bermudo Ávila, catedràtic de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona.

Dimarts 18 de desembre del 2012. Ramon Pujades, cap de la Secció d’Arxius del Reial Patrimoni, Arxiu de la Corona d’Aragó: Els mapamundis en català de la baixa edat mitjana: orígens, característiques i difusió d’un nou patró cartogràfic. Presentació: Carme Montaner.

Dijous, 17 de gener del 2013. Carlos Valcárcel Riveiro, Universidade de Vigo: Allò que ens ha ensenyat la geolingüística. Presentació: Jesús Burgueño.

Dijous 28 de febrer del 2013. Jorge Mataix-Solera, professor del departament d’Agroquímica i Medi Ambient de la Universidad Miguel Hernández: Incendios forestales: pasos de acercamiento entre ciencia y gestión. Jorge Olcina Cantos, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant: Riesgos climáticos y cambio climático en el litoral mediterráneo español: un escenario de incertidumbres.

Dijous 18 d’abril del 2013. Dina Vaiou, Universitat Tècnica Nacional d’Atenes: Gendered spaces of crisis in Greece. Presentació: Anna Ortiz.

Dijous 2 de maig del 2013, 18 h, en col·laboració amb Diàleg, associació d’amistat catalanofrancesa. Santiago Riera Mora, especialista en paleopaisatge i professor agregat de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, i Yannick Miras, enginyer de recerca del CNRS i director adjunt del Laboratoire de géographie physique et environnementale (GEOLAB, CNRS / Université Clermont-Ferrand 2 [Clarmont d’Alvèrnia]): Paisatges francocatalans compartits: evidències d’un espai viscut comú. La bilateralitat com a estratègia d’un treball. Presentació: Rafael Giménez Capdevila, Jean-Luc Peiry, catedràtic de la Université Blaise Pascal (Clarmont d’Alvèrnia) i director del GEOLAB; i Josep Maria Fullola Pericot, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona i director del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques.

Dijous 16 de maig del 2013, en col·laboració amb la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya.

–360–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 359-364 Memòria de les activitats realitzades per l’SCG durant el curs 2012-13

Daniel Galland, professor de Planificació urbana i regional, Universitat d’Aalborg (Dinamarca): Evolución del sistema de planificación territorial en Dinamarca (1950-2010). Presentació: Rafael Giménez Capdevila.

Dijous 23 de maig del 2013. Joan Rebagliato i Font, soci honorari SCG: Elements de lingüística romànica convenients per a geògrafs catalans. Presentació: Jesús Burgueño.

Dimarts 4 de juny del 2013, organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans, juntament amb la Societat Catalana de Geografia i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori –filials de l’IEC–, el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació Catalana de Ciència Regional: Acte d’homenatge a Enric Lluch (1928-2012).

Cloenda del curs: Dimarts 11 de juny del 2013. Albert Garcia Espuche, Doctor Arquitecte i historiador: Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya, 1550-1774. Presentació: Josep Oliveras. Per indisponiblitat d’última hora del conferenciant, el vicepresident Jesús Burgueño llegí el text tramès pel ponent.

2.2. Sortides d’estudi i viatges Dissabte 20 d’octubre del 2012, visita a l’exposició Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament, al CaixaForum de Barcelona. Organització: Carme Montaner.

Dissabte 27 d’octubre del 2012, sortida d’estudi al Priorat. Organització: Josep Oliveras.

Dissabte 12 de gener del 2013, visita guiada a l’exposició Fotògrafs viatgers (1890-1936). L’àlbum d’Ulisses, al Museu d’Història de Catalunya de Barcelona, amb el comissari Ramon Barnadas. Organització: Carme Montaner.

Dissabte 16 de març del 2013, les infraestructures del tren d’alta velocitat al seu pas per Girona. Organització: Jaume Feliu.

Setmana Santa, del 23 al 31 de març del 2013: viatge a Creta. Organització: Pere Andreu.

Dissabte 8 de juny del 2013 (amb sortida la tarda del divendres 7) excursió als Ports, Roques de Benet i els Estrets (Horta i Arnes). Organització: Jesús Burgueño.

–361–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 359-364 Memòria de les activitats realitzades per l’SCG durant el curs 2012-13

2.3. Cursos El Tren d’Alta Velocitat i la seva Intermodalitat en ciutats mitjanes Dilluns, 11 de març: Alessio Sitran (TRT TRASPORTI E TERRITORIO srl, Milà, Itàlia): Recent developments of high-speed rail services in Italy: ananalysis of major achievements and remaining weaknesses.

Dimarts, 12 de març: Rafael Giménez-Capdevila (Societat Catalana de Geografia): Alta velocitat ferroviària a França: regions i intermodalitat.

Dimecres, 13 de març: Hans-Luiger Dienel (Center for Technology and Society, Berlin University of Technology, Berlín, Alemanya): Connecting the High-speed train in German cities. Good practices of intermodality. José Mª Coronado, Maddi Garmendia (Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, Universidad de Castilla-La Mancha, Ciudad Real, Espanya): Estaciones del AVE y ciudades: evaluando conexiones intermodales para los turistas.

Dijous, 14 de març: Roger W. Vickerman (School of Economics, University of Kent, Regne Unit): High-speed rail and regional development: the case of intermediate stations.

Divendres, 15 de març. Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat. Jornada “El Tren d’Alta Velocitat a Europa i la seva connexió a les ciutats mitjanes: Diferents solucions a la intermodalitat”. Presentació: Jordi Martí-Henneberg i Kerstin Burckhart.

Camins, mobilitat i patrimoni Dijous 9 de maig: Presentació a càrrec de Xavier Úbeda i Albert Pèlachs.

Xavier Campillo i Besses: Què són els camins?; Els camins: naturalesa jurídica, marc legal i administratiu; Problemàtica dels camins Dimarts 14 de maig: Xavier Campillo: La regulació de l’accés motoritzat al medi natural; Propostes per a un nou paradigma regulador de l’accés al medi natural i la mobilitat rural.

Dijous 16 de maig: Rafael López-Monné: Camins senders i senderisme; La xarxa de camins del Priorat. Xavier Campillo: Els camins dels Colls i Miralpeix.

2.4. Publicacions Revista Treballs de la SCG: - núm. 73: editat i distribuït setembre del 2012 - núm. 74: editat i distribuït abril del 2013 Llibre: Paul Vidal de la Blache, Geografia general i regional. L’obra a Annales de Géographie (1891-1919). Edició i traducció a cura de Pau Alegre; 396 p. Editat i distribuït març del 2013.

–362–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 359-364 Memòria de les activitats realitzades per l’SCG durant el curs 2012-13

2.5. Premis de la Societat El jurat del IXè premi Joan Palau Vera per a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat, format per Roser Serra, presidenta, Anna Ortiz, secretària, i Jordi Royo Climent, vocal, reunit a Barcelona el 9 de juliol del 2012, proposà atorgarlo al treball «Les fronteres europees: segles XX i XXI. De l’Europa dels grans imperis als Estats Units d’Europa», presentat per Gerard Català, de l’Institut Can Jofresa de Terrassa. També feu menció especial del treball «La influència del massís del Garraf en el clima de Vilanova», presentat per Marc Lemus, de l’Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú.

L’acte de lliurament del Premi tingué lloc el 15 de novembre, amb presència d’un nét i una néta de Joan Palau Vera.

La comissió per proposar l’adjudicació del XVIIIè premi Lluís Casassas i Simó a un treball d’investigació en geografia (convocatòria 2012), formada per Núria Benach, presidenta, Xavier Úbeda, secretari, i Francesc Nadal, vocal, que es reuní el 27 de febrer del 2013, acordà atorgar-lo al treball “Construccions en sòl no urbanitzable. Aproximació al procés urbanitzador del medi rural: el cas de les Terres de l’Ebre (2002-2012)”, presentat per Anna Segura Beltran, el tutor del qual fou el doctor Jordi Blay, de la Universitat Rovira i Virgili. També feu menció del treball “Adolescència, quotidianitat i espais urbans a Sant Martí de Provençals (Barcelona)”, presentat per Aleix Porta Alonso, la tutora del qual fou la Dra. Anna Ortiz, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

2.6. El web de la Societat: l’obrador obert (scg.iec.cat) L’obrador obert, editat per Pau Alegre, ha continuat informant a través d’anuncis, convocatòries, notícies, cròniques i ressenyes, de tots els actes celebrats a la SCG, així com d’activitats d’altres institucions d’interès geogràfic, com ara conferències, congressos, col·loquis, premis, llibres i revistes. Conté ja més de 471 ressenyes de llibres escrits per membres de la SCG i la totalitat de la revista en versió digital. A més, s’ofereixen els índexs d’audiència que fan inventari de les consultes efectuades.

D’altra banda, s’ha posat en marxa un grup de treball per a la creació de la pàgina dedicada a l’Ensenyament de la Geografia El nombre de seguidors dels comptes de la SCG a les xarxes socials (Tweeter i Facebook) supera els 300 en cada cas.

3. Obituari Fins al setembre del 2012 la Societat no s’assabentà de la defunció del soci honorari François Doumenge (finat el 14 de juliol del 2008).

–363–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 359-364 Memòria de les activitats realitzades per l’SCG durant el curs 2012-13

El 10 d’octubre del 2012 morí el Dr. Bartomeu Barceló Pons, catedràtic de geografia de la Universitat de les Illes Balears, membre numerari de l’IEC i soci honorari.

El 4 de desembre del 2012 morí Enric Lluch i Martín, professor de geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, membre numerari de l’IEC i soci honorari.

4. Nombre de socis i sòcies Aquest any 2013 s’ha creat la modalitat de soci estudiant, amb una quota reduïda de 20 € l’any fins a un màxim de 3 anys.

En acabar el curs 2012-13, el nombre de membres de la SCG és de 420, dels quals 9 són estudiants i 16 honoraris. Durant aquest curs s’han registrat 21 altes i 8 baixes.

Barcelona, 11 de juny del 2013 El secretari, Rafael Giménez Capdevila Vist i plau, el president, Josep Oliveras Samitier

–364–

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 365-370 ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

Informació per als autors i autores 1. Presentació. Treballs de la Societat Catalana de Geografia és una revista acadèmica de tota temàtica d’interès geogràfic, que es publica alhora en suport paper i electrònic . Té com a objectius la divulgació de l’enfocament científic propi de la geografia, la sensibilització de la societat envers els diversos problemes territorials, socials i ambientals, així com l’enriquiment del bagatge científic català en l’àmbit de les diverses disciplines geogràfiques. És editada per la Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), d’ençà 1984 i en l’actualitat té una periodicitat semestral. Publica textos inèdits resultat de la recerca de persones interessades en la geografia, així com de les conferències i altres actes realitzats a la Societat Catalana de Geografia.

Els articles adreçats a Treballs de la Societat Catalana de Geografia han de ser originals i escrits en català, anglès o qualsevol llengua romànica. Es poden publicar articles i conferències en edició bilingüe, principalment català/anglès.

La revista es regeix pel sistema d’avaluació anònima externa dels articles.

A banda de la secció d’articles, la revista conté també les seccions: ‘Conferències’, ‘Notes i documentació’, ‘Ressenyes’ i ‘Crònica de la SCG’.

Com a revista en línia, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar lliurement l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica (SCG/IEC) i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

2. Enviament d’originals. Cal enviar-los en suport digital a l’adreça scg@iec.cat.

També es poden fer arribar per correu postal i en paper, però sempre acompanyats del format digital, a la secretaria de la Societat Catalana de Geografia (carrer de Maria-Aurèlia Capmany, 14-16, 08001 Barcelona).

Han d’anar acompanyats d’una pàgina en arxiu a part on figuri: autoria, lloc de treball o professió i adreça electrònica, així com una declaració que, si més no, faci constar: a) el coneixement i acceptació de les normes de la revista (això –365–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 365-370 Informació per als autors i autores

afecta en particular a la cessió del drets d’edició i a l’acceptació d’esmenes d’estil per part del Consell de Redacció), b) el compromís que l’article no ha estat simultàniament enviat a altres revistes, c) l’afirmació del caràcter original del treball amb una enumeració breu de les novetats que aporta, d) opcionalment, els agraïments que es vulguin fer constar o la declaració d’inserció de l’aportació en determinat projecte de recerca (de cara a la publicació, tot això donarà lloc a una primera nota al peu, que tanmateix no ha de figurar en el text destinat a ser avaluat), e) la declaració de comptar amb autorització per a la reproducció de les imatges inserides al text quan s’escaigui.

3. Estructura de l’original 3.1. El document estarà paginat però no contindrà cap mena d’encapçalament o peu de pàgina.

3.2. El títol ha de reflectir de manera clara i directa el contingut del treball.

3.3. Es recomana a qui vulgui signar amb els dos cognoms, que adopti el criteri d’unir-los amb un guió, per tal de facilitar la seva identificació a les bases de dades científiques.

3.4. S’inclouran tres resums de l’article amb cos de lletra 10,5, cadascun d’un màxim de 150 paraules, redactats en català, castellà i anglès, així com en la llengua de l’original si no és cap de les esmentades; també s’admetran resums en altres idiomes atenent al territori a què l’article faci referència. Cada resum anirà precedit de la corresponent traducció del títol i es clourà amb entre tres i cinc paraules o conceptes clau en les llengües esmentades. El resum ha d’exposar, amb frases curtes i clares, els objectius, metodologia i principals resultats del treball.

3.5. Convé que l’article tingui una breu introducció que expliqui l’objectiu del treball, l’interès que té per a la geografia, els treballs previs sobre el tema, els aspectes que s’intenten resoldre o millorar, i l’estructura formal de l’article.

Les fonts i mètodes emprats s’han d’indicar de tal manera que el lector pugui verificar i entendre com s’ha dut a terme la investigació. Les conclusions faran un breu resum i síntesi dels resultats obtinguts, donaran peu a una valoració de caire més personal i poden apuntar a futurs aprofundiments.

3.6. Els articles no han de superar els 60.000 caràcters sense espais (inclosos resums, notes i bibliografia) ni les 30 pàgines (incloses il·lustracions, mapes, gràfics i fotos). En tot el treball cal emprar un interlineat d’1,15 i tipografia Times New Roman. El cos de lletra del text general és de 12 punts. Es prega imitar, en el que sigui possible, l’estil i disposició d’elements que s’observarà en el darrer número publicat de la revista.

3.7. El sistema de diferenciació dels apartats de l’article és lliure, però ha de presentar una estructura lògica i una clara ordenació jeràrquica. En cas d’haverhi molts subapartats es recomana l’ús de numeració (1, 1.1, 1.1.1). Els títols dels apartats aniran en negreta i en cap cas en majúscules.

–366–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 365-370 Informació per als autors i autores

3.8. Les referències bibliogràfiques s’han de limitar a les fonts consultades pels autors. Les citacions s’inseriran dins el text general entre parèntesis mitjançant cognom i any d’edició (i opcionalment pàgina), segons els següents models referits a un, dos o més autors: (Casassas, 2000, p. 222), (Lluch i Nel·lo, 1987) i (Vilà-Valentí et al., 1995); cal obviar el nom de l’autor si aquest acaba de ser esmentat en el text: “com diu H. Capel (1981a, p. 45)”.

En ocasions, la citació de pàgines web pot ser més àgil mitjançant una nota al peu.

3.9. Les notes al peu aniran en cos 8. Cal reduir-les al que sigui estrictament necessari.

3.10. Els articles poden contenir dues menes d’il·lustracions: figures (única denominació genèrica que inclourà mapes, gràfics, croquis, fotos...) i taules, unes i altres amb la seva pròpia numeració, aràbiga i correlativa. El respectiu títol (breu i clar) s’inserirà en el text, no pas dins la pròpia figura o taula. La font i/o autoria s’indicarà al peu de la il·lustració. El títol precedeix la il·lustració i la font la segueix. Aquests dos elements serviran també per indicar la ubicació idònia de la il·lustració encara que aquesta sigui presentada en arxiu a part.

Altres normes referides a les il·lustracions són les següents. a) El text ha de fer referència explícita a totes les figures i taules que s’hi incloguin, encara que sigui entre parèntesis: (fig. 1). b) Les taules i esquemes han de ser editables (no imatges) i no han d’emprar colors de fons. Els mapes i gràfics s’adjuntaran en arxiu a part en un suport informàtic que permeti fer-hi retocs en la tipografia, la posició i dimensió d’elements com la llegenda, etc. c) Les fotografies i altres imatges han de tenir qualitat, amb una resolució mínima de 200 DPI (punts/píxels per polzada). El Consell de Redacció pot recomanar la retirada de les imatges que no compleixin aquests requisits i consideri prescindibles. d) Treballs de la Societat Catalana de Geografia es publica alhora en blanc i negre (en paper) i color (pdf ). Convé aprofitar la potencialitat expressiva del color particularment per a fotografies i mapes, encara que en la reproducció tradicional pugui no ser el format idoni. e) L’elaboració pròpia s’indicarà com a autoria quan hi pugui haver confusió amb la font; quan sigui obvi que la il·lustració és part de les aportacions originals dels signants de l’article simplement no s’indicarà res. f ) La llegenda de les figures ha de ser ben llegible tenint en compte les dimensions de la revista en paper. g) Els mapes originals han de dur escala gràfica (mai numèrica) i han d’incloure el símbol de nord (o bé indicació de xarxa geogràfica o de coordenades) si el territori representat no és prou conegut per al lector habitual. h) Les imatges i altres il·lustracions que ho requereixen hauran de comptar amb els oportuns drets de reproducció, gestionats pels autors dels treballs. i) Les taules duran les línies verticals invisibles.

–367–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 365-370 Informació per als autors i autores

3.11. Els possibles annexos aniran situats al final de l’article amb cos de lletra 11.

3.12. La bibliografia (ordenada alfabèticament i cronològica) anirà amb cos de lletra 10. Els cognoms van en versaletes (no pas en majúscules). Les pautes per a la bibliografia són les següents: a) Per als llibres CognoM(s), Nom sencer; Nom sencer CognoM(s) (any). Títol del llibre.

Número de l’edició. Lloc de publicació: Editorial (Nom de la Col·lecció; número dins de la col·lecció) [any de la primera edició]. daveau, Suzanne; Orlando RiBeiRo (1973). La zone intertropicale humide.

París: Armand Colin (Collection U). b) Per a les parts de llibres CognoM, Nom sencer (any). “Títol de la part del llibre”, dins: CognoM, Nom. Títol del llibre. Número de l’edició. Lloc de publicació: Editorial (Nom de la Col·lecció; número dins de la col·lecció), p., números de les pàgines en què apareix aquesta part.

BianChetti, Alma (1987). “L’editoria geografica: le riviste”, dins: CoRna PeLLegRini, Giacomo [ed.]. Aspetti e problemi della geografia. Milà: Marzorati, vol. 2, p. 273-317. c) Per als articles CognoM, Nom sense abreujar (any). “Títol de l’article”. Títol de la revista [Lloc d’edició], número del volum, número de l’exemplar, números de les pàgines en què apareix aquest article. hägeRstRand, Torsten (1982). “Diorama, path and project”. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geographie [Amsterdam], vol. LXXIII, núm. 6, p.

332-339. d) Al final d’una cita bibliogràfica es pot incloure també l’adreça electrònica on es pugui trobar el document. e) Per a les cites de documents que només es troben a Internet, s’imitarà, tant com sigui possible, el format de les cites bibliogràfiques. Si més no inclouran un nom d’autor (persona o institució) que permeti la citació abreujada en el text de l’article, encara que no s’hi pugui aportar l’any d’edició. També s’inclourà el títol o bé es farà una descripció sintètica del contingut. sCg. Crèdits de la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia. http:// scg.iec.cat/Scg8/Scg81/S811.htm (consultat 01/01/2011).

En aquest cas, la citació dins el text seria: (SCG. Crèdits...). Opcionalment les cites de documents electrònics poden donar lloc a nota al peu.

De les informacions indicades als models anteriors es poden obviar aquelles parts que figuren: entre parèntesi (excepte l’any), entre claudàtors (excepte l’abreviatura ed., única emprada per a tot tipus de coordinació) així com el –368–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 365-370 Informació per als autors i autores

número d’edició. També es poden emprar claudàtors per indicar dades insegures o que no figuren en el document.

L’autoria repetida en obres consecutives de la relació bibliogràfica serà substituïda per un guió llarg ( – ). En cas d’obres d’una mateixa autoria i any, es distingiran mitjançant lletres darrere la data (1982a, 1982b) per tal de facilitar-ne la citació.

4. Altres seccions de la revista 4.1. La secció Notes i documentació acull originals de perfil molt divers; entre d’altres: entrevistes, notes biogràfiques, edició de documents inèdits, estats de la qüestió, reculls bibliogràfics, recerques d’un abast limitat, articles breus, cròniques d’esdeveniments aliens a la SCG, opinió, recull d’informació estadística o d’altra mena. Els autors i les autores poden suggerir la publicació dels seus treballs dins aquesta secció; el Consell de Redacció, d’acord amb l’avaluació externa, també pot considerar més escaient la publicació d’un treball en aquest apartat o bé en el d’articles. Els treballs presentats explícitament a aquesta secció seran avaluats ordinàriament pel Consell de Redacció. Els treballs publicats a Notes i documentació han de seguir els criteris generals, però han de tenir un màxim de 40.000 caràcters sense espais (incloses notes i bibliografia) i no poden superar les 25 pàgines, comptant-hi les il·lustracions.

La inclusió o no de resums resta a criteri de l’autoria.

4.2. La secció Ressenyes és oberta a comentaris de llibres geogràfics publicats darrerament i en qualsevol llengua. Les ressenyes han de tenir una extensió màxima de 15.000 caràcters sense espais. Opcionalment s’hi pot afegir bibliografia.

4.3. La secció Conferències recull textos que han estat objecte d’una presentació pública a la SCG. Formalment respondran a les característiques dels articles.

5. Procés editorial 5.1. Recepció d’articles. El Consell Editorial acusarà als autors la recepció dels articles que li arribin i posteriorment informarà de l’acceptació o el rebuig de publicació. La recepció de l’article no comporta necessàriament la seva acceptació.

5.2. Revisió interna d’articles. El Consell Editorial valorarà si el treball pot ser publicat atenent a la qualitat i interès aparent de l’article en funció dels criteris editorials de la revista, així com al compliment dels requisits de presentació formal.

5.3. Avaluació externa d’articles. Treballs de la Societat Catalana de Geografia es regeix pel sistema d’avaluació externa i anònima dels articles. El Consell enviarà a avaluació els treballs que consideri aptes per a la secció d’articles. La relació d’avaluadors es publica periòdicament.

–369–

Treballs de la SCG, 76, 2013, 365-370 Informació per als autors i autores

5.4. El Consell Editorial de la revista es reserva els drets de: a) Acceptar o rebutjar els articles presentats a partir dels informes externs b) Ubicar un treball a la secció de ‘Notes i documentació’ c) Esmenar lleument els treballs per tal d’adequar-los als criteris i normes de la revista d) Demanar a l’autoria que escurci un text o que faci determinades modificacions.

5.5. Els factors en què es fonamenta la decisió sobre l’acceptació o rebuig dels treballs per part dels editors de la revista són els següents: a) Originalitat b) Actualitat, oportunitat i novetat c) Rellevància: aplicabilitat dels resultats per a la resolució de problemes geogràfics concrets d) Significació per a l’avenç del coneixement científic geogràfic e) Fiabilitat i validesa científica: qualitat metodològica contrastada f) Presentació: bona redacció, organització (coherència lògica) i qualitat gràfica.

5.6. Una vegada finalitzat el procés d’avaluació s’enviarà a l’autoria principal (el remitent o bé el primer dels signants) la notificació d’acceptació o rebuig de la publicació del treball. A partir de l’acceptació de l’article, l’autor/a podrà demanar a l’editor una certificació que es troba en curs de publicació.

5.7. En el procés de composició o maquetat, l’autoria rebrà un pdf del seu article per tal de fer-hi una sola revisió.

5.8. Un cop publicada, l’autoria rebrà un exemplar de la revista. Si entre els autors d’un treball hi ha un membre de la SCG se’n podran demanar fins a 5 exemplars.

–370–

En rECordança d’EnriC LLuCh

ConFErÈnCiES

Els pobles iugoslaus Lluch i Martín, Enric

Del territori al canelobre. Sobre la decisiva transformació de Catalunya: 1550-1714 Garcia Espuche, Albert

Enric Lluch, professor de geografia i editor Alegre i Nadal, Pau L’espai en l’obra d’Ernest Lluch Carreras Puigdengolas, Josep M. Quatre lliçons d’Enric Lluch Nel·lo, Oriol

TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA

Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units Mendoza, Cristóbal Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses Olcina Cantos, Jorge

El paper d’Enric Lluch en el debat sobre Elements de lingüística romànica convenients per l’organització i l’ordenació territorial de Catalunya a geògrafs catalans Riera, Pilar; Ricard Pié; Jesús Burgueño Rebagliato, Joan La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca. Una reconsideració a partir de l’aplicació del criteri NUREC Mestre i Morey, Margalida

76

La Serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural Rosselló i Verger, Vicenç M. Crisi i desigualtat a Grècia: posem les dones a la fotografia Vaiou, Dina noTES i doCuMEnTaCiÓ CrÒniCa dE La SCG

desembre 2013 Treballs de la Societat Catalana de Geografia núm. 76 - desembre 2013

arTiCLES

SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital)