Vers l'escola nova by Institut d'Estudis Catalans

ROSA S E N SAT

VERS L’ESCOLA NOVA

ROSA S E N S AT

VERS L’ESCOLA NOVA

© Hereus de Rosa Sensat © d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. Dr. Junyent, 1. 08500 Vic —Eumo és l’editorial de la UVic-UCC— www.eumoeditorial.com – eumoeditorial@eumoeditorial.com Edició en paper: 1996 Edició digital: juny de 2018 Disseny de la coberta: Ton Granero ISBN: 978-84-7602-274-0

VERS eESCOLA NOVA

UNES PARAULES QUE PODEN SERVIR DE PROLEG

No es pas per un afany d'exhibici6, i encara menys per una estima ci6 exagerada del valor del treball propi en el camp de l'activitat esco lar, ni tampoc per la creenca que parlarem d'alguna cosa nova, na

cosa

que

d'algu s'hagi tractat ja en la molt estimable bibliografia

pedagogics del nostre temps, que ens decidim a exterioritzar el resultat de la nostra experiencia I' escola. Es rnes aviat pel convenciment que a

la comunicaci6 dels esperits sempre es fecunda, que el fet de pensar per a si mateix i per als altres beneficia tothom, que la difusi6 i l'intercan vi d'idees entre tots els qui som servidors d'una mateixa causa, la causa

de l'educaci6 del poble, es una font perenne de suggesti6 i d'estlmul i

esper6 viu de creaci6 renovadora. Es tambe per un impuls de girar els ulls enrere, els qui ja ens trobem avancats en el cami de les nostres acti vitats, i per la necessitat de fer una revisi6 de valors, tot recorrent les fases de I' evoluci6 d' aquestes activitats, tot recopilant treballs i records i recollint aquelles reflexions i estats de consciencia que influiren en la determinaci6 de la nostra labor, persuadits que la narraci6 de fets vius, I' exposici6 senzilla, clara, recta i sincera, sobretot sincera, amb tots els encerts i tots els tacte

possibles errors, d'una realitat escolar, sorgida del con directe i constant amb I'escola iamb els infants, te un valor de

cosa experimentada i viscuda, superior tal vegada per al mestre al del coneixement de teories especulatives sobre I' educaci6. I aixo no vol pas

dir que el mestre no hagi d' estudiar-les i coneixer-les. L'esperit del mes tre, conscient de la seva missio, penetrat de la transcendencia de la que la societat li posa a les mans, ha de viure sempre en estat d'a lerta i fer-se sensible a la vibraci6 rnes imperceptible que vingui del

tasca

m6n dels pensadors que treballen en la resoluci6 de problemes filoso

fics i educatius encaminats a la consecucio d'una humanitat millor. Vol dir, simplement, que hi ha un idealal qual tots hem d'adrecar les mira des i vers el qual han de tendir els nostres esforcos i una realitat que esta formada per les idees dominants en la societat, que es veu influ·i da per les inquietuds del present i per les concepeions de vida del nos tre poble, i que es veu eondieionada pels factors histories, politics, economics i socials, eoses que determinen la rnodalitat del nostre tre

ball i assenyalen uns limits a l'ideal. En aquest sentit diem que pot tenir un

tat,

valor tota actuacio eseolar viva portada a terme sobre aquesta reali i per aixo l' oferim modestament a la eonsideraei6 dels

amies, els mestres.

nostres

FENT HISTORIA

Era l'any 1914. Els meus records volaran cap a aquesta data, que es la d'un fet memorable en la meva historia professional: la creaci6 de

l'Escola de Bosc de Montjuic.

Acabava d'arribar d'un viatge a l'estranger, becada per la Junta

d'Ampliaci6 d'Estudis. Havia recorregut les escoles de Belgica, Suissa i Alemanya. En una altra ocasi6 ja les havia visitades, be que molt de pressa, com tambe les de Franca. Davant dels meus ulls s'havia estes el panorama d'un ensenyament primari perfectament estructurat. Havia vist feta realitat I'escola basica, amb molts dels seus problemes didac tics i d' organitzaci6 resolts. La meva curiositat rn'havia portat a visitar tota mena

d'institucions, des de l'escola de parvuls fins a la universitat,

amb tota la serie d'obres complementaries i socials que perfeccionaven i enriquien l'obra educativa, en les diverses modalitats. Tot em sern

blava perfecte; pero no m' oferia cap sorpresa. Era tal com ho havia pre vist i com ja ho coneixia per les descripcions dels qui m'havien prece dit en els estudis. El que no podia suposar, el que ni tan sols no podia

sospitar, era que aquelles organitzacions tan superbes trontollessin fins als fonaments sota l'empenta d'un poder6s moviment renovador. Tot i que la conflagraci6 mundial no s'havia produit encara, ja des de l'ul tim quart del segle passat filosofs i pensadors d'avantguarda buscaven i preconitzaven noyes formes d' educaci6 del poble com a condicio 5

d'un equilibri social mes estable i rnes perfecte, tot posant de manifest la ineficacia dels mitjans posats en practica a l'escola actual per tal d'obtenir un perfeccionament hurna i unes noyes formes de vida en cornunitat que condu'issin a millorar les condicions de la nostra existencia i a establir el regnat de la justfcia i de I'amor entre els homes

de totes les races i nacions de la terra. Em vaig trobar, doncs, en el moment crftic d'aquest moviment, en el perlode de rnes gran difusi6 i

propaganda d'aquestes idees, i arreu, en conferencies i articles, sorgien de critica i de protesta contra l'escola tradicional, que no te en compte la psicologia ni les necessitats de I'infant ni les profundes trans

veus

formacions que s'han produ'it en la vida de les societats. I ja superada aquesta primera fase de critica i d' oposici6, que es llei de tot moviment renovador, aquf i alia sorgeixen com a fites fixades en

el carnf de la reforma educativa escoles i instirucions on cristal-litzen noyes

formes de treball, que fan sortir per primera vegada del terreny

especulatiu els principis moderns i demostren que poden tenir a la practica un contingut formal i una realitat. Llnstitur Rousseau s'acabava de fundar a Ginebra. Des dels inicis

adquireix un gran resso i prestigi pel saber i entusiasme dels professors, que es proposen de fer d'aquesta institucio un centre d'investigaci6 sobre I'infant en relaci6 amb els metodes educatius i les practiques esco lars i un punt de coincidencia dels pedagogs de tot el m6n. En aquell lloc vaig tenir ocasi6 d' assistir ales llicons del senyor Claparede i del senyor Bovet i de seguir amb interes els primers passos i assaigs de la «Maison des petits», creada amb la intenci6 de fer-ne un laboratori d'es

tudis pedagogics experimentals. A Belgica assisteixo ales conferencies

del doctor Decroly. Les seves idees sobre l'educaci6 nova es troben en

plena difusi6. Les seves investigacions a I'escola de la rue de I'Ermitage s6n notabilissimes en aquest primer perfode i s' ofereixen amb generosi

dels mestres estrangers. Les aules, arsenal d' objec s6n una mostra evident que alii regna un alumnes, aportats pels

tat a la consideraci6 tes

esperit d'investigaci6 i d'esrudi i que I'ensenyament es viu i real. Lespecracle d'aquelles taules plenes de minerals, de petxines, de retails de diaris, de dibuixos i d'estampes; aquells prestatges plens d'aquariums i terraris;

aquells infants que treballaven lliurement enmig d'aquell

material viu, que era la natura mateixa posada al seu abast, portada a l'escola per les seves propies mans i pel seu mateix afany de recerca i de

descoberta, van influir profundarnent el meu esperit i em van suggerir, sense cap mena de dubre, moltes de les inspiracions futures.

Vaig tenir ocasio de visitar alcres escoles d'aquest ripus. La de Bier ges-lez-Wawrew, a Belgica, fundada pel portugues Faria de Vasconce llos, era tal vegada una de les que podia osten tar amb dtol mes just la denominaci6 d'Escola Nova, perque dels trenta punts 0 condicions que despres, I'any 1919, va fixar en nom de la Lliga d'Educaci6 Nova el professor Adolf Ferriere com a caracterlstics de les escoles noves, la

de Bierges-lez-Wawrew en reunia vint-i-nou i hi eren interpretats i po sats en

practica amb rota l'honradesa cientlfica iamb tota fidelirar,

A Suissa, la de Ginebra i la de la Chataigneraie em van oferir exern

pies d'una escola que no s'assernblava en res a les de tipus cornu i que representava una revoluci6 en el camp de la pedagogia. Amb tota aquesta quanti tat d'impressions, amb la reflexi6 que em provocar durant mig any de recolliment i soledat i d'aillament de les ocupacions habiruals, em reintegro ales tasques de la professio en

van

els

moments

que

convertira

realitat

una

iniciativa presa

pel

Consistori municipal de Barcelona I' any 1911.

I.:Ajuntament, sempre atent ales noves empreses de millora social i conscient de l'estat de feblesa i de degeneraci6 ffsica dels infants de la nostra ciutat, posat de manifest per I' examen medic dels escolars desti nats

cada any a les colonies de vacances, va concebre el projecte i va

proposar la creaci6 de les «Escoles de Bosc», en les quais una perllon gada estada a I'aire !liure, una alirnenracio sana i adequada i un

ambient de serenitat i alegria poguessin retornar als mes debils i malal tissos les forces necessaries per tal de defensar-se en la !luita per la vida.

La Cornissio consistorial que va portar a terrne els primers treballs i va tra'.?r les linies directrius d' aquesta obra, va voler associar als seus

esforc;os i entusiasme la col-laboracio efusiva de la ciutat, i per aixo va fer entrar al seu si prestigioses representacions dels pares de familia, dels artistes, de l'Escola Normal, de la Junta local de Primer ment i de l'Associacio de la Premsa

ensenya

diaria, i va constituir una Cornissio

rnixta, que fou la que va sol-licirar el meu concurs per a aquesta obra i

tenir la bondat de nornenar-me, previes les autoritzacions sol-licita des al ministeri d'Instruccio publica. Lescola havia d'actuar, dones,

tutela i l'empara d'aquesta Cornissio rectora, i aixo ens donava llibertat d'accio per a allunyar-nos, si calia, del regirn escolar cornu

sota la una

i una possibilitat d'intentar tota mena d'assaigs educatius.

LEscola de Bose, nom pres de l'alemany, perque el primer esbos

s'inspirava en la Waldschule de Charlottemburg, es una escola a l'aire lliure. No cal expressar aqui la finalitat especial d'aquesta mena d'esco les ni ellioc que ocupen en el quadre de les institucions pedagogiques actuals. N'hi haura prou de dir que el sentiment que els ha donat vida, l'amor i l'interes per la infantesa desvalguda i debil, moralment i mate

rial, que constitueix una de les notes rnes sobresortints de la pedagogia

social, fou tambe el factor que va entrar, potser com a tin ie, en la gene si i concepcio d'aquesta obra. Pero les coses son sempre tal com pot donar-les la realirat, i el resultat de les condicions del medi i de les idees i aspiracions dominants, i per aixo, aquesta institucio, sense deixar d'a tendre a la modalitat social que l'havia inspirada, es va desviar de la pri

mitiva rrajectoria, i va aixecar el vol cap ales finalitars d'una educacio

general. Es que no podia ser altrament. El nostre pais no tenia resoltes les

questions mes elernenrals de l'escola comuna i, per aixo mateix, feia uns quants anys que s'havia despertat una inquietud molt forta per tots els problemes de I' educacio. Ens haviem adonat de la nostra infe rioritat i del nostre retard i buscavern solucions que ens posessin rapi dament al nivell dels pobles mes cultes. Conferencies, congressos i exposicions escolars; missions pedagogiques, cursets de perfecciona ment, viatges a l'estranger, van ser les manifestacions d'aquest rnovi ment immens en favor d'una nova organitzacio escolar. Els becaris que van a Londres per tal de fer l'estudi de l'Exposicio

francobritanica de 1908 tornen enamorats de les

Open Air Schools

angleses, i pensant en el nostre pais, en tots sense excepcio sorgeix la mateixa idea: "No

podria l'escola a l'aire lliure substituir l'escola

ordinaria, teninr nosaltres, sobretot a l'Est i al Sud del pais, un clima

dole i suau, que pot permetre un funcionament continuat d'aquesta mena

d'escoles?»

Els qui viatgem per Franca, Belgica i Suissa tenim ocasio, com he dir abans, d'adonar-nos no sols que existeix una organitzacio

perfecra

estructurada i definida de I' ensenyament en tots els graus, sino s'entreveuen les albors de noyes llums a l'horirzo de la pedagogia, que ment

de noyes concepcions que comencen a concretar-se en belles realitats.

Aquestes realitats s6n les Escoles noyes, on es desenrotlla una vida esco lar normal en pie camp i s'aten tant a les exigencies d'una educacio Hsi ca, com ales d'una forta i acurada educaci6 moral i intel-lectual: esco

les que responen a una concepci6 funcional de I' educacio, segons la

quall'evoluci6 de I'infant no ha de ser el resultat d'una acci6 exterior del mestre sobre el deixeble, sino que ha de ser promoguda per actes del mateix deixeble que siguin la consequencia del naixement de mobils interns; com a forma de treball, erigeixen el constructivisme en

procediment capital i estimulen l'activitat de l'alumne, tot procurant que sigui ell qui busqui, descobreixi i refaci la ciencia en la mesura que sigui possible amb les propies experiencies i observacions; com a ideal,

tendeixen a fer triomfar la individualitat contra el sentit igualitari de la massa, segons un tipus adoptat com a mes convenient a l' esdevenidor d'una nacio, Aixf es tracta de desvetllar l'esperit d'iniciativa, la forca de

voluntat, la personalitat, el caracrer de I' alumne; s' estimula la confianca en ell mateix donant un culte fervoros a totes les forces, tant d' ordre

espiritual com material. I al mateix temps que es desenvolupa aquesta d6na una irnportancia extraordinaria l'educaci6 individualitar, social, tot fent comprendre a l'infant que hi ha altres personalitats amb es

els mateixos drets que ell i que formen part d'una col-lectivitat viva, amb el deure de col-laborar en una obra comuna.

Tot aixo no podia deixar d'influir en el proces i creixement de 1'0bra de l'Escola de Bose en el sentit d'assajar i de posar en practica tot el que s'havia vist i sentit, de donar forma a una consciencia col-lecti va, of

egad a i oprimida anys i panys pels convencionalismes de la vella

escola, descoratjada per la falta de mirjans i esdmul oficial i de donar realitat al contingut del nostre propi esperit, desvetllat ales noyes

orientacions, avid de trobar la llum i la veri tat en el camf de l'educa cio, inflamat per un amor immens al progres i al perfeccionament de I' Escola; mogut rnes que pels sentiments de beneficencia i de filantro pia, pels alts ideals d'una educacio general humana.

Per aquestes raons l'Escola de Bosc no va ser ni ha estat mai una obra especial, i quan en parlem no ens referim a cap establiment sani tari ni

a cap reformatori, ni parlem d'una obra dedicada a infants rnalalts 0 anormals en un sentit 0 en un altre, Parlem purament i sim ple d' una escola, d'una institucio on s'ha desenvolupat una vida escolar normal.

Quan se n'obren les portes a la primavera de l'any 14, quan se'n donen a coneixer els primers passos i assaigs, hi cristal-lirzen de tal manera

aquelles inquietuds i anhels reformadors i aquells estats d' opi

nio de que parlavem abans, que malgrat la incertesa i la confusio dels

primers judicis, sorgeix com a nota caracteristica dels llavis dels pro fessionals 0 no professionals la Frase segiient: «No sera aquesta l'tinica, la veritable escola?». Es a dir, l'escola en plena natura, plena d'ense nyaments i d'esrfrnuls, de llibertat i de vida, no podra ser derna l'esco la de tothom?

Per aixo tot el que dire pot ser aplicat a una escola rural 0 ciutada na; tots els meus

procediments de treball poden ser posats en pracrica onsevulla i per qualsevol mestre que senti en l'esperit una inquietud de renovaci6, que tingui una vol un tat ferma de veneer obstacles i que sapi ga aprofitar els recursos que la natura Ii ofere ix, plenament en els medis rurals, d'una manera mes restringida en les ciutats; pero suficient si sap treure partir de tot: del tros de pati mes insignificant, des d'on es vegi el eel, de tora parcel-la de terreny on pugui florir una planta.

III MANS A COBRA

Tenfern unes idees i unes orientacions; sabiern que la causa princi

pal del moviment renovador de I' escola, a banda del canvi de concep cio de la vida i del rnon que determina una revisio de les finalitats edu

catives, es el progres de les ciencies biologiques, que ens porta un coneixement rnes gran de la psicologia i de la vida sencera de I'infant

la seva rnanifestacio espontania. Per aixo mate ix, si haviem de tre ballar d'acord amb el que es l'infant, amb el que era el nucli escolar confiat a la nostra cura iamb els desigs de satister-li les necessitats i els en

interessos, no podiern portar cap pia definit ni cap programa perfecta ment desenrodlat sense tenir-ne un coneixement previ. Posseiern in mente unes directrius

que havien de guiar els primers treballs que ens

havien de permetre de moure'ns dintre d'una organitzacio i de fer uns passos de tempteig en un rnon nou, que era el medi on haviem d'ac tuar; pero havfem considerat impossible de marcar i d' establir unes normes concretes i

perfectament determinades. Vollern reservar-nos un

temps d'observacio de coses ide persones, del medi i de l'ambient, un

pedode de reflexio i d'estudi sobre els fets que s'anessin produint abans de fixar 0 de formular principis i de pronunciar-nos en favor de deter minats procediments didactics. Enmig d'aquests passos incerts, tenl em, no obstant aixo, un

proposit ferm i profundament arrelat, i era el

de bandejar des dels primers moments tota practica, tota

disposicio 11

escolar que tingues regust de la vella escola; el d'acabar per sempre amb tot

el que signifiques un aprenentatge mecanic, sense relaci6 amb la

vida; el d'absrenir-se de rota paraula 0 gest 0 moviment revelador de la vella tradici6 escolar que, malauradament, encara perdura en moltes de les nostres escoles. Si els mestres poguessin adonar-se de la ridiculesa i

absurditat de certs procediments que de manera inconscient posen en practica, si fossin sensibles al divorci establert entre mecanismes que l' escola ha anat incorporant al seu practicisme i el m6n de la reali tat; si

observessin rnes atentament les propies accions tot dernanant-se a que obeeixen i a quina finalitat s'encaminen i fessin el ferm proposit de des

prendre's d'aquest sediment que les generacions professionals han anat dipositant progressivament, fins i tot a desgrat seu, sobre llurs esperits, haurlern fet la rneitat del cami. Perque seria ja una gran conquesta, de moment, el fet de desterrar de l'escola totes aquestes

practiques velles,

ja que aixo significaria un alliberament i un rejoveniment que deixaria els esperirs en disposici6 d'acceptar unes idees noves i, en consequen

cia, unes modalitats de treball rnes racionals. S'han aturat a pensar alguns mestres (parlo de coses que existeixen) per que en els moments d'agitaci6 en una classe volen imposar el silen ci a crits, a toes de campana 0 be donant forts cops a la taula amb el

primer objecte, regie 0 caixa que els ve a rna? A mes de no aconseguir ho, perque el nerviosisme i el soroll van en progressi6 creixent i deter minen cada pocs minuts una repeticio de la mateixa maniobra, no con sideren que constitueixen uns exemples dolents perque malmeten les taules, d'una banda, manifesten ira i irnpaciencia, de l'altra, i perden la serenitat davant dels infants? La classe en que els infants treballen de gust te sempre un ambient placid i sere: quan cornenca l'agitaci6 es que l'interes s'ha esgotat 0 que ha sobrevingut el cansament i en tots dos casos, es a cops iamb crirs que es

preten de restablir la calma?

Un mestre ha preparat minuciosament la llico. Ha triat be el mate

rial, ha fet un esquema d' ordenacio, ha calculat fins i tot l' efecte de cer tes

frases sobre la delicada impressionabilitat dels infants. Arriba el

moment de ment.

desenvolupar la llico, i es desplega normalment, perfecta escolta amb satisfacci6 les propies paraules, quan

mestre

enmig del silenci de la classe un infant interromp amb una pregunta. 12

El mestre, inconscientment, com si

hagues estat tocat per un ressort, personal, i no vol veure el fil del discurs ni I' desviat interromput objectiu de la lli<;:o. Pero que reflexioni i pensi que signifies aquella paraula, sortida tan impru dentrnent dels seus llavis, i aquell gest de prohibicio, Aquella paraula exclama: «Tu calla». Ell va a la seva, busca el lluunent

mata de soca-rel la curiositat de

l'infant, la santa curiositat que promou l'interes, aquell gest de prohibici6 fa dels infants uns mers aparells receptors que, en el cas rnes favorable, retindran certes idees; pero que no adquiriran pas l'habit de pensar ni s'acostumaran a la creacio per sonal. Hem d' observar-nos, doncs, els mestres; fiscalitzar tots els nos

i accions, saber contenir-nos i inhibir-nos, deixant pas ales manifestacions de l'infant i acollint amb satisfacci6 rota mostra les tres gestos

que

seves

capacitats naturals es troben en activitat.

Hi ha escoles on encara avui es i les provlncies

cantussegen les taules aritrneriques d'Espanya, moltes on encara s'aprenen les lletres en car

tells penjats a la parer, on no es passa !'infant a l' escriptura fins que no ha apres de Hegir, on s'assenyala a l'alumne d'un lIibre

fragments

que

ha d'aprendre de memoria per tal de recitar-los l'endema. No s'ha ado nat el mestre de la tortura d'un infant de nou 0 deu anys que va a l'es cola cada dia amb I' esperit deprirnir perque no sap fa ffifO, no per manca de voluntat en I' estudi, sino la per impossibilitat absoluta de retenir i assimilar allo que no enten, que no li interessa, que no te cap relaci6 amb la realitat que viu i que I' envolta? No cornpren que es exi de un l'infant inutil durant Ies hores gir interescoIars, que eI ren esforc deix i el cansa, tot impossibilitant-lo a tora activitat a l'escola?

per Per que no es poden moure els infants en

algunes escoles nornes en poden caminar rnes que formant una lIarga fila? Per que en algunes escoIes la disciplina arriba el cas que eIs ho mani el mestre? Per que no

fins a ordenar al so d'una campana el precis moment de posar-se drets, de preparar-se per sortir, de cornencar a caminar, d'aturar-se 0 d'asseu re's una altra vegada, 0 be l'instant precis d' obrir eI lIibre 0 el

quadern, auto d'agafar Ia plorna i de posar-se escriure? L'infant actua com mat i se Ii anul-la Ia personalitat, Tot aixo va desapareixent, afortunadament; es una vergonya, pero, a

que encara existeixi, i tothorn ho ha de cornbatre amb la mateixa for<;:a

amb que combat l'analfabetisme. Deixen de ser analfabets els infants que surten d'aquestes escoles, encara que ja sapiguen de llegir i d'es

criure? Saben pensar, entenen el que llegeixen, saben desempallegar-se per la vida, ha penetrat en el seu esperit la rnes petita daror d'emoci6 i d' alegria?

Per aquesta conviccio, el ferm proposit que va inspirar els nostres

primers passos en el moment d'emprendre una obra de renovaci6 va aquest: destruir tots aquells mecanismes, desprendre'ns nosaltres mateixos de tot elllast que podlern dur d'una actuacio anterior i exer

ser

cir una vigilancia estreta sobre els nostres propis actes per esborrar-hi

qualsevol vestigi 0 senyal de la disciplina antiga.

MEDI I AMBIENT

EI medi ens va afavorir. Tot i que en el meu pIa a I'hora d'escriure

aquesta obra no hi ha la intenci6 de fer coneixer l'Escola de Bosc en si, sin6 en funci6 de les meves activitats i de les meves observacions per sonals, no puc deixar de parlar del medi i de I'ambient, que s6n sern pre factors que condicionen el treball i que influeixen en les deterrni nacions. Medis iguals 0 semblants poden trobar-se en altres llocs, par ticularment en poblacions rurals. EI que cal es dir i fer coneixer la manera

d'aprofirar-los i adaptar-los ales necessitats dels infants, tot

creant l' ambient mes favorable

per a un regim de vida escolar natural i

activa. I aixo es el que farem. Mirem el medi. En tractar I'Ajuntament de Barcelona de la instal-lacio d'aquesta escola, va trobar, ment, en el vessant NE de la muntanya de

insospirada Montjuic un lloc immillo

rable, no lluny de la ciutat, a prou altura (82 metres) per tal d' evitar les emanacions malsanes que tota aglomeraci6 urbana produeix, iamb una frondosa arbreda extensa i ben cui dada. Encara va trobar rnes coses en

aquesta muntanya de condicions de terreny i posici6 tan excepcio

nals, ivan ser uns edificis de propietat seva que, rnitjancant unes obres

d'adaptacio, podien donar un tipus de construcci6 escolar molt apro piat al caracter de l' escola que es volia fundar, perque, com que estaven separats per espais plans, plantars d'arbres i arbusts, aquests edificis 15

permetien de tenir les aules, els menjadors, la cuina, la sala de dutxes, el pari cobert i les alrres dependencies de I' escola en pavellons arllats. I aixi es va fer. Un xalet, ben conservat i decorat a linterior, es va habilitar per a

menjadors, lavabos, infermeria, desparxos i gabinet

antropornetric, Totes les estances eren espaioses, i hi entraven l'aire, el sol i la claror per arnplies finestres i miradors als quatre vents des d'on s'atalaiava la ciutat, la muntanya i el mar amb els pobles de la costa i el Montseny a la llunyania. EI mobiliari, senzill i elegant, de fusta de pi, harmonitzava amb la decoraci6 de totes les habitacions. Als menjadors

hi havia taules petites de sis 0 vuit seients, un bufet i un trinxant pro

tegits per tapets amb puntes fetes per les nenes i adornats amb gerros de flors; totes aquestes coses oferien un conjunt molt familiar de casa senzilla i ordenada. AI costar del xalet hi ha Ia cuina, que consta de dues peces amb grans obertures, uns soterranis frescos i airejats que serveixen de rebost. Una marquesina de vidre protegeix el pas de la cuina als menjadors en

previsi6 de dies de pluja. Tarnbe hi ha un muntacarregues per al servei del menjador del primer pis. Forma part d'aquest grup de construe cions un safareig sota un cobert i l'habiracio dels porters encarregats de

Ia conservaci6 i de Ia custodia de I' escola. Les aules, el pari cobert i Ia sala de rnusica constitueixen uns altres grups d'edificacio, Un d'ells es un nou pavello, destinat als nens, que es va construir en ampliar I' escola. L'anric, destinat ales nenes, te dues divisions, cada una de les quals es un rectangle de 9,90 metres de llarg

aules

per 7,15 d'ample que dona una superflcie de 70 m2• Aquestes estan orientades al Sud i, per rant, s6n ben assolellades i, com que se'ls

ha suprimit la paret de la fas:ana, l'aire i la claror hi entren a doll, i donen la sensaci6 d'estar en un espai lliure, ja que no hi ha solucio de continuitat amb un gran pari d'acacies que tenen al davant. Aixo no

obstant, per als dies plujosos 0 molt freds hi ha unes grans portes ple

gades de vidre que es poden tancar. AI costat d'aquestes classes hi ha els lavabos i els vaters amb aigua abundant i els armaris robers. Darrere de Ies aules, formant un cos central, hi ha una sala de grans dimensions destinada a classes de cant i de gimnastica ritmica, que alhora serveix de museu i de diposit de material pedagogic. Esta ben

decorada amb unes al-legories que representen la rnusica

popular i la rmisica classica i te un piano i uns armaris per a desar les larnines i les

col-leccions. Lala nord, unida a aquest cos central, es el pari cobert, s'albira tota la serra pec;:a molt gran arnb amplis finestrals des dels

quais

del Tibidabo i que esta destinada a gimnastica i a

jocs en dies rufols i sala de festes, perque es la rnes gran de la casa. En el nou pavello hi ha la instal-lacio de banys-dutxes i es pot escalfar l'aigua i a

graduar-ne disposa d'un departament on hi ha la caldera i la canonada de distribucio i un petit quadre amb els terrno metres indicadors. Un vestidor amb petit departaments permet despu llar-se i vestir-se amb el degut aillament. la temperatura per la qual cosa es

Tot aixo es el que s'ha de dir respecte dels edificis que, encara que donen testimoniatge de l'encert amb que van ser executades les obres

d'adaptaci6,

son pas la part rnes notable en aquestes escoles.

Realment, en una escola on es preten dur a terrne una obra d' edu caci6 natural activa, el menys important son els edificis i el que ho es mes es el camp, i aquf es superior a tota

ponderaci6, sobretot des que l'Exposici6 internaeional ha ernbellir aquests Hoes on l' escola desenrot lla la vida i l'accio. Patis grans i espaiosos plens de flors, places de joc extenses voltades d'arbres, bosquets de pins que embalsamen l'aire, eucaliptus esvelts que retallen el delicat brancatge sobre el blau del cel, cants de rossinyols, brolladors d'aigua cristal-lina i horirzo dilatat amb vista esplendorosa de la ciutat, de la serra i del mar, formen un conjunt de bellesa suprema i constitueixen un medi educatiu de

primer ordre,

que respon a la idea que I'escola ha de ser un llibre sempre obert de ciencia i moralitat.

Aquest es l' escenari, descrit a grans trets, en que ens yam veure transportats un dia determinat de la nostra vida professional, i aquest es el medi en que ens yam trobar submergits amb un grup de nenes que veiern per primera vegada i que es trobaven, elles tambe per pri mera vegada, sota la iniluencia, podrlern dir dominant, d'aquells grans espais, d'aquella claror intensa i d'aquella exuberancia de vida que es

manifesta al camp en plena primavera. Si remuntem el nostre relat a aquells dies i

evoquem aquells mo

ments, si repassem les notes dels nostres diaris, que no hem deixat d' es-

criure mai rnes des d'aquella data, recordarem l'enorme quanti tat de

problemes que se'ns presentaren en l'acomodaci6 de les nostres forces a l'ambient, en la coordinaci6 de les nostres idees i proposits amb la realitat i en les disposicions immediates per tal d'organitzar una vida normal en aquell medi. Es podria dir que en passar d'un medi desfa vorable a un altre que reunia les millors condicions per a la seva fina litat biologica, aquells infants s'expansionaven i adquirien un augment de potencia vital. Una reaccio natural s' operava a l'interior d' aquells essers que havien viscut fins llavors en unes condicions fisiques oposa

des ailliure desenvolupament de les energies funcionals. I la manera de

desplegar l'activitat davant dels estimuls biologics i les ofertes del man exterior ens havien d'indicar el carnf que haviern de seguir en el seu

proces educatiu. Des del cornencament de la vida hem d'adaptar-nos ales situacions que ens imposa el medi que ens envolta, i per tal de treure partit de les coses que tenim a l'abast ens veiem obli

constantment

gats a estudiar-ne les propietats i a saber quin us podrem fer-ne en benefici de la nostra vida i del desenvolupament de la nostra persona

litat. Eis esforcos s'adrecaven, doncs, principalment al coneixement del medi i a l'observacio de les reaccions provocades en els infants, que es

traduien en un exces d'activitat, d'una banda, i en una actitud con templativa, de l'altra, com si la bellesa exterior els ernbolcalles els sen tits en una mena d'encantament. Aquests primers temps d'estada a l'es cola no ens preocupavern de les disciplines d'una vida escolar ordina

ria. Observavern i ens dernanavern si els infants no patien un cansa

fisic excessiu, si suportaven be la calor del sol, si no els perjudi la vista el fet de treballar sota una llum massa intensa, si des del

ment cava

punt de vista de la instruccio la contemplaci6 de la natura amb les belleses i els fenornens de vida, sempre diversos i plens d'interes, que

produeixen un estat de dispersio d' esperit, no els impediria de concen trar l' atencio en els obligats coneixements que l' escola de tots els temps ha considerat indispensables per a la vida. I realment ens adonavern que la nostra actuacio era lenta, que la nostra feina tenia un rendiment escas, que les dificultars i les moles ties de la intemperie eren sentides

amb intensitat. Lespai era massa gran, els estlmuls massa vius, l'exerci ci i l'excitaci6 massa fortes, la bellesa de l'indret excessivament fascina-

dora. Amb prou feines yam poder fer res de profit en el sentit que usualment d6na I' escola actual a la frase «aprofitar el temps». Tanmateix tot consisteix a saber com prendre d que conve segons el moment i l'ocasi6. No era pas la lecrura d'un llibre qualsevol, iamb el proposit d'ensenyar de lIegir allo que convenia, ja que el vol d'una

papallona que passava destorbava la lectura; no era pas un exercici d' es criptura, ja que una simple fulla caiguda de l'arbre donava lloc a pre guntes i converses que tallaven el fil de les frases dictades; el que era de mes valor per ales nenes en aquell moment era el fet d'apoderar-se de la realirat, era el fet de prendre possessi6 tros de terra amb els d'aquell misteris de vida, era el fet d'impregnar-se d'aire pur i d'aromes reconfortants, era el fet d' endurir el cos contra els agents externs, era el

seus

fet de ser fdices tot gaudint de la contemplaci6 serena de la natura, era

simplement el fet d'adaptar-se, Es l'adaptacio realment el que fa falta en to mar al medi del quall'home no s'hauria d'haver allunyat tanr, i es l'adaptaci6 la que va anar reduint els obstacles que vam trobar els dies vida a I'escola. de hi va haver un canvi de primers Sempre que nenes, es va produir el mateix fenomen. Quan venien per primera vegada, passaven una temporada sense voler fer res, entretingudes amb les pedretes, els insectes, I'aigua de les fonts, les fulles de les plantes 0 el l'arbreda i eel. simplernenr conrernplant Despres, passat aquest pri mer pedode de possessio del medi, podien abstreure's i fixar l'atencio altres interessos que tenien relaci6 amb el medi 0 no. No em se estar de copiar algunes pagines del meu diari, que revelen

en uns

predomini de la influencia del medi en l'activitat d'aquest nucli esco lar durant aquest primer perlode d' existencia. Es un recurs al qual un

penso

apel-lar tot sovint en el desenvolupament d'aquesta obra per tal com el considero la manera rnes viva de fer coneixer els fets tal com s' esdevin gueren i en el moment que tingueren 1I0c. Aixi, el relat d' aquesta actua ci6 escolar activa tindra una forca d' exactitud i de veri tat i un valor que ja podem anomenar historic, si es te en compte la data d'aquestes notes.

«Barcelona, 8 de maig de 1914 »Avui comencen a funcionar les escoles. Tenim i persistent. La pujada ofereix dificultars,

pero

pluja abundant

passa res, no s'ha

de larnentar cap incident: tot es fa enmig d'un ordre perfecte. EI mal temps irnpedeix que les nenes puguin gaudir del parc i s'han de

quedar recloses ales aules. Encara no es possible d' organitzar la feina.» «II

de maig

»Aquests dies de primeres impressions donen lloc a observacions interessants; pen) no tine temps de precisar-les i de transcriure-les en aquest diari. Veritablement la tasca resulta cansada; pen) confio que a poc a poc vindra la normalitat i tot es fara amb menys cansament.»

Aquests primers diaris son breus i revelen un estat de cansament i de preocupaci6 segurament prodult per la necessitat d'atendre ales

multiples disposicions de tot ordre relatives a la vida material: ali men tacio, neteja, exercici, etc., i ales dificultats de moviment i d'accio d'una massa d'infants en un medi no habitual. Pen), tal com estava

previst, tot es va normalitzar i yam comen<;ar de referir les impressions rebudes del contacte amb la realitat. «12 de maig

»Avui fa un temps esplendid i prenem possessi6 del parc, que la

majoria de les nenes no coneixen. Cal que s'adonin del lloc on es tro ben. Davant de l'estatua de l'escultor Llimona queden admirades. De

seguida l'analitzen i en comprenen el significat. No saben precisar; pen) diuen que els agrada molt. Examinem les figures: la de la mare, placida i serena; les de les filles, l'una que llegeix i l'altra que contern pia pensativa els jardins. Totes respiren bondat i gracia. Diuen que volen ser bones com aquelles nenes. La gran placa d'esbarjo les sorpren per I' extensio que teo La recorren, criden, salren, tot gaudint extraor dinariarnenr d'aquell espai dilatat i d'aquella llibertat.»

«14 de maig »No podem anar de pressa. Hem d'aprendre a perdre el temps per

tal de guanyar-Io despres, EI que es rnes important, de moment, es que recobrin forces i sapiguen desempallegar-se en aquest nou medi. No

ens

hem de preocupar ni de les llicons ni dels llibres. La primera cosa

es aprendre a viure. Avui s'han orientat i han observat la posicio del sol, tot fent observacions cada a

mirja hora. Han senyalat amb guix de colors la vorera de la classe la linia de separacio del sol i de I' ombra en cada

d'aquests perlodes de temps. Va ser un veritable plaer per a elles el fet de comprovar el moviment aparent del sol. Aixo els ensenya a exer un

citar els sentits i els desenvolupa l'esperit d'observacio..

«Dilluns, 18 de maig

»Despres d'unes observacions i d'un examen superficial, perque la necessitat urgent de cornencar una ordenacio de treball de moment no permet de fer-Io rnes conscienciosament, hem dividit les noies en dos grups. Totes tenen de set a deu anys. Llevat d'algunes, totes saben lle

gir, pero malament. Escriure, cap. Saben pintar lletres en un cartipas, Avui comencem a normalitzar la feina seguint un horari provisional, fet d'acord amb el metge, i en el qual anirem introduint les modifica cions que la practica aconselli. La que podriem anomenar llico del mad es una conversa general ajuntant els dos grups. Hi ha coses que totes

poden com prendre i que s'han de tractar en cornu. Questions de moral, de drets i de deures, de vida practica, de ciutadania, de bones formes, etc. Tot aixo es pot fer en una sessio general sense tenir en compte les diferencies de desenrotllament mental i l'estat d'instruccio de les nenes. El tema de les nostres converses ha estat avui el segiient: "Cal anar en compte amb totes les coses que fern si volem fer-les be." Ho hem escrit i ho hem comentat. Una nena havia caigut dissabte pas sat

baixar del tramvia sense que estigues completament aturat.

Aquest ha estat el fet viu de la llico, La nena, que de moment va que dar sense sentits i l'hagueren de dur a casa, ja es troba be i hi es pre sent.

Ella mateixa conta el cas. Totes l'escolten amb atencio. El seu

"Com que en el tramvia rn'he fet mal, suprirnire el tramvia i vindre a peu." Despres d'una reflexi6, vam arribar a l'acord raonament es aquest:

que es una teo ria que no es pot admetre. Seria com si suprimissim el ganivet perque ens podem tallar, no fer servir el tren perque pot des

carrilar 0 xocar amb un alrre, no ernbarcar-se pel perill del naufragi i, en una

paraula, prescindir de les conquestes admirables de la civilitza21

cio al servei de la millora i simplificacio de la vida. Si posem atencio i

les coses, es a dir, si procurem de fer-les be, es pot fer tot sense i sense perill dany. Explicant i repetint diverses vegades com havien de

cura en

baixar del tramvia, es va acabar la llico.. Eilloc on ens trobem, en el conjunt i en els detalls, ocupa cons tantment

la nostra atencio i es objecte d' observacions. Vegeu aquests

fragments: «20 de maig

»Avui hem anat a llegir a la pineda. Els pins son alts, bellfssims i desprenen una olor agradable. Se sent el cant del rossinyol. Trobem caragols i vincapervinca. La portem a la classe i la dibuixem a la pissa rra. Totes van seguint atentamenr el mecanisme del meu dibuix i des i pres busquen aprecien les diferencies entre la flor i la represenracio,

Resulta interessant el que diuen.» «22 de maig

»Havent esmorzat, fern un tomb pel parc per tal d' observar tot

Barcelona i els fern fixar en els punts culminants per tal de determinar

direccions. Un cop ala classe, amb aquests punts de referencia inten de dibuixar el pia, tot fixant la posicio del mar, de la serra del

ten

Tibidabo, del Besos i del Llobregat. S6n uns primers assaigs de dibuix i no ha pas an at malament. Els llapis de colors, que les nenes adoren, que han fet el miracle. Despres hem fet diferents exercicis d'o rientacio.»

cree

«27 de maig

»El temps continua fred i pluj6s. Comencem la classe general. Parlem del temps. Com a conseqiiencia de la nostra conversa, compo nem

juntes i escrivim les frases seglients: "Avui no podem veure el sol.

Esra ennuvolat i plovineja (se subradla aquesta paraula i s'explica). Els

mivols cobreixen el cel i tapen el sol; pero la llum els travessa i arriba

fins a nosaltres." Despres estudiem els bolets que yam trobar ahir. Tenen un color blanc groguenc per sobre i un blanc rosat les lamines.

Fan molt bona olor. El senyor Bertran (cap dels guardes del pare) ha dit que son comestibles. En Miquel (un guarda) els anomena rovellols.

Els dibuixem i queden molt bonics.» «2 de juny

»Despres de dos magnifies dies de Pasqua, avui s'ha aixecat el dia amb pluja. La tongada de dies dolents no para. No podem disposar de les nostres instal-lacions a l'aire lliure i hem de continuar treballant a les aules. Hem llegit un fragment d'un llibre i l'hem comentat. Parlava de drets i de deures i deia "naixern deutors i no pas creditors", idea una mica abstracta per a nenes d'aquesta mentalitat. He hagut d'explicar

los les paraules i, com que els exemples vius i reals son els que poden fer penetrar rnes be el concepte de les coses, ens hem servit d'un fet senzill presenciat per mi i per les nenes. Una d'elles havia pagat 25 cen tims al conserge, que els hi havia deixats. Llavors, recordant el fet i tenint present les persones, han com pres perfectament qui era la deu tora, qui era el creditor, quin dels dos tenia el deure de pagar i quin el dret de cobrar el que era seu. Ho hem concretat amb el resum segtient:

"La nena G.R. devia 25 centirns al senyor P. Ella era la deutora i el se nyor P. el creditor. La Genoveva ja els hi ha pagats. Ha complert el seu deure. El senyor P. els ha cobrats. Era el seu dret".»

«3 de juny »Hern dibuixat un ram de cedre amb els cons de color rogene. Que en s6n, de bonics! Tenen sobre el color carmi fosc un lleuger vel de gris vellutat. Les fulletes disposades en poms son d'un color fosc. El bran quillo es gracios. Cal fer observar aquests detalls ales nenes per tal que

sapiguen apreciar la bellesa natural i l'harmonia i la gracia de les for mes

i dels colors en els essers de la natura.»

«8 de juny

»Unes quantes nenes i jo hem pujat abans a l'escola per anar a bus

flors boscanes per a adornar la classe. No hem trobat res rnes que eards morats; despres, pen), una altra nena ha portat un bonie ram de roselles que donen a la classe una nota de color preciosa.» car

uns

«9 de juny "Hem tret partir de les roselles. En dibuixo una a la pissarra. Les

distribueixo entre les nenes. Teninr-les a la vista, fern un exereiei d'ob servacio, Es vermella, te estams negres, el pistil verd. Tornem, com dies enrere, a

I' estudi dels colors. [a no es recorden dels de l' arc de Sant

Mard. Eis els ensenyo i en des taco un: el vermeil, que estudiem espe

cialment. Comeneem a buscar objeetes vermells: un llac de cinta, una

cirera, un tornaquet, una fulla d'eucaliptus, fulles tendres dels rosers, una rosa. Tarnbe dibuixem un cirerer, el que es veu al cami de l' escola, tan bonic i tan carregat de fruita, que es I'admiracio de totes.

Comparant les ronalitats de vermeIl, tan diferents, n'assenyalem dues eseales: vermeIl carmi i vermeil salmo, Les ensenyem. Unes troques de

seda ens serveixen perfeetament, col-locant-les per ordre de matisos, que marquem amb numeros. Llavors se'ns aeut un exereici interessant: eomparar el color de cada objeete amb el mads eorresponent de l'esca

la i dir "el tomaquer, per exemple, vermeil salrno nurnero 4; la cirera, vermeil salmo mimero 2; la rosa, vermeIl carmi rnimero 5; les fulles tendres del roser, vermell carmi mimero 1; les de l'euealiptus, vermeIl carmi mimero 3; etc." Ve eI metge per tal de continuar les mesures.

Avui ha pres les segiients: diarnerre anteroposterior del crani i diame tre

transversal. Diamerres toracics anteroposterior i transversal tarnbe.

Tot amb eI cornpas de gruixaria 0 de Bertillon. Divendres prendra les mides de la cama i fara funcionar el toracograf.» <<12 de juny

»Aquest mad ha estat ben aprofitat. Se rn'ha acudit de realitzar el que havia projectat feia uns quants dies i que la pluja 0 un sol massa fort ho impedia. Avui el sol s' amaga a estones i cornenca a bufar la brisa. La calor es suportable. Agafem el cami del pare alt per tal de con tinuar fins al cim de la muntanya. Les nenes estaven encantades. EI terra, materialment cobert de flors;

les papallones, volant a eentenars.

La vista del castell les va sorprendre. Mai no haurien pens at que fos tan gran. Van veure els fossats, els canons, les garites dels sentinelles, la

les antenes de la telegrafia sense fils. El van vorejar cap a l'Oest. Des d' aquest punt es domina tota la plana del Llobregat. Van veure la torre,

desembocadura i el far. Van observar elles mateixes la dirnensio dels

objectes des de lluny. Des de l'anornenada Llengua de serp van veure la carretera ven

de can Tunis, per on passaven carros i tramvies que sernbla

joguines. Les barques al mar, els homes, tot era mirniscul. »Van recollir ginesta, i en van fer grans rams per a adornar la clas

i altres per a regalar a les mares. En aquesta tasca, van passar una

bona estona, descansant a I'ombra de les acacies. A la tarda vam parlar

de l' excursio per tal de fixar idees. He quedat parada. Quina quanti tat d'observacions i quin munt d'idees adquirides en tan poc temps! Idees exactes,

elares i, cosa que es rnes interessant encara, impressions, que

els aixecaran l' esperit cap a Ies regions de la bellesa i de la grandiositat del mon.. «16 de juny »Estern observant les erugues de I'insectari. N'hi ha una que en pocs dies ha crescut molt. La nena que la va portar es l' encarregada de portar-li col fresca cada dia, i no se n'ha descuidat ni un. En tenim una

altra des del dia 6 que ha sofert una gran transformaci6. Esta imrnobil,

pero vaig dir ales nenes que no era morta. La nena que en te cura ha tret la consequencia que, com que era viva, havia de menjar, iamb compte ha desenganxat la crisalide de les parets de l'insecrari, on esta adherida, i l'ha dipositada amb rnolta cura sobre la fulla de col. En

adonar-se de l'error, ha tingut un disgust, perque tenia por que I'havia

malmesa, ja que totes esperen amb interes el resultat d'una nova trans formaci6.» «17 de juny

»Abans de cornencar la elasse hem anat al camp amb I' objecte de trobar algunes flors per als gerros. Hem portat, a rnes a mes, una bran ca

de nespres i una carxofa. La branca ens ha servit perfectament per a

exercici d'observacio. Lhem dibuixada. Han parlat del nombre de

nespres i de fulles, s'han fixat en el color: groc les madures, verd les ver des. N'han apreciat la grandaria, la forma i la manera de coneixer la

maduresa pel color, I' olor, el gust i el tacte, S'han fixat en el borrissol que cobreix la fruita i en el vellutat de les fulles, sobretot pel dors.

Despres han escrit fixant les idees; perc resulta encara molt dif{cil per molres el fet de comens:ar i d'acabar un full de quadern amb una

certa

netedat iamb un cert ordre.»

«22 de juny

»En arribar, una nena s'adona que durant el diumenge en el nostre insectari ha tingut lloc un esdeveniment. Una d'ales blan

papallona

ques, immaculades, es mou lleugera, amb tota la frescor de la joventut. Les nenes ja sabien que la crisalide no era morta; perc com que l'ha vien tocada i canviada de Hoc, temien, i jo tarnbe, un exces de pres que si6 dels dits l'hagues morta. No ha estat aixf: al cap de quinze dies tos

ha tingut lloc l'ultima evoluci6 i l'insecte s'ha presentat,

jus

perfecte,

amb tota la seva bellesa. Com que no han sorpres el moment de sortir la papallona, els nota en els ulls algun dubre: examinem,

perc, la crisa lide i veuen que nornes en resta una pell transparent amb una obertu ra, que es per on ha passat la

papallona. Eis estranya, de totes maneres,

que hagi pogut passar, tan gran, per un forat tan petit.» «I de juliol

»Sorn a pie estiu i la calor es deixa sentir aclaparadora. Les nenes

arriben extenuades. La classe sembla un forn. Obrim les finestres que donen al mar i es deixen sentir els efectes de la brisa. Des de les fines

contempla l'espectacle superb de la ciutat. Aixo ens inspira a tots. Les nenes diuen i repeteixen: que n'es, de bonica, de tres es

gran! Aprofitern

aquests moments d' emoci6 sincera i les nenes escriuen en els quaderns i llegeixen d'una en una en veu alta aquest fragment: "Oh, Barcelona! Des de dalt de Montjulc et contemplem admirades. Ets gran, ets boni ca, tens com a marc el mar blau i la muntanya coberta de pins, farigo

la, romanf i ginesta. Tarnbe ets bona perque penses a fer el be i a prote gir els teus fills petits i debils, que som nosaltres. Moltes coses et devem,

pero procurarem pagar-t'ho amb el nostre treball i el nostre amor,"» «3 de juliol »Ens preocupem de l'educaci6 dels sentits. Una nena amb els ulls ernbenats ha de reconeixer una companya que la crida a rnitja veu. Te

dades per encertar, la direccio i la distancia del so i el timbre par ticular de cada nena. G. R. ho encerta forca. Nemes te dues faltes. L.

com a

te cine i moltes vacil-lacions. Es una nena molt petita.

»Anern a llegir a la petita rotonda, sota el freixe. Entenen poques coses; se'ls han

d'explicar d'una en una les paraules.

»Ara totes les nenes bufaran, d'una en una, en l' espirornerre per tal

de prendre la dada d"'espiracio fon;:ada" consignada ales firxes, »A la tarda el eel s'ennuvola, retrunyen els trons, bufa un vent fort i ens hem de tan car ales aules. Per tal de calmar l'excitacio i el desas que sempre produeix la tempesta, invitern a fer uns minuts de silenci, tot demanant que es fixin en els so rolls que sentin, Despres pre sossec

guntem. Realment han sentit mes coses que jo. Els infants tenen l'oi da i la vista molt fines. Responen: la veu del senyor mestre, la dels nens,

les gotes de pluja en caure, el murmuri del vent, el motor del pare, la

piuladissa dels pardals, els passos d'un jardiner en cruixir sobre la sorra, i fins i tot el toe llunya de la sirena d'un vapor del port. Elles mateixes s' estranyen d'haver senti t tantes coses en produir-se el silenci.» <<10 de j uliol

»Continuern el treball de l'herbari. El primer exercici d'avui ha estat

de reconeixement de les

pi antes recoil ides. Despres escriuen:

tenim 16 plantes i les coneixem totes. Son les segiients: tuia, malva,

abutilon, rosella, vern, card, mimosa, auro, llengua de bou, acacia, sarriassa, cep america, rellotges, campanetes, plantatge i lletso. »El metge ve per ales mesures. Son llargues i demanen molt temps.

Nosaltres ajudem. Les nenes, mentrestant, treballen al pari, cada una en

el que vol: les unes llegeixen, les altres escriuen a la pissarra, unes

altres fan dibuixos 0 construccions amb les pedres del pari, un grup s' 0cupa de l'herbari tot fixant les pi antes en fulls de paper de barba.»

«26 de juliol »En el nostre passeig d'avui ens convencem que les nenes reconei xen

les plantes que tenirn col-leccionades. Troben un plaer a collir-les i

posar-les en premsa quan troben una nova planta i demanen de seguida com es diu. Avui ens adonem que en posseun rnoltes mes, que a

son afegides ales primeres. Son:

cugula, lleteresa, herba escurc,:onera hispana, corretjola, dent de lleo, bosses de pastor, gerani silvestre, mar garidoia, aquilegia, cabruna, escabiosa i borratja. D'aquesta manera procurarem coneixer tota la flora de la muntanya. Prenem nota de la procedencia de cada planta i de la data en que ha estat trobada.»

Considerant aquests fragments, direu: nornes es treballava seguint la inspiracio del moment? No es portava un pia preconcebut? No hi ha rnes a fer en una escola sino observar la natura? Quina altra cosa diem fer, si la natura ens donava tot el que necessitavem i rnes i tot, po res

per omplir el nostre esperir, avid de curiositats davant de fenomens no sospitats, si excercia sobre nosaltres una atraccio profunda i ens pro porcionava els elements i materials de treball mes adequats a l'interes

dels infants en aquells moments!

Porcavern un pia i un pia ambicios, a mes ames: el de fer una esco la en tot el veritavle sentit i valor, una escola que no ho sernbles, que

fos totalment diferent del que aquells dies era el cornu de les escoles;

escola de vida natural i espontania ide coordinacio d'aquesta vida amb

l'aprenentatge d'unes tecniques i d'uns mecanismes indispensables com a

instruments per a fer entrar I'infant en l' esfera de la cultura.

Abans, pero, de formular aquest pia voliem passar un perlode de

reflexio i d'estudi davant dels fets i en contacte amb la realitat, que es el que queda escrit en aquestes notes.

PRINCIPIS FONAMENTALS DE r.:ACTUACI6 DE r.:ESCOLA

Fixar amb claredat els principis educatius que ens havien de servir de norma, en endavant, fou la tasca que ens yam imposar durant les vacances

segiients a aquests dos mesos d'actuacio.

S6n aquests:

Primer: EI coneixement de l'infant i el respecte de la seva persona litat i dels seus drets han de ser els eixos sobre els quals ha de l' e

girar

ducaci6.

Segon: L'infant ha de ser considerat el centre del sistema educatiu. Tercer: La vida en plena Natura es un factor essencialfssirn d'una cultura integral. Quart: La salut i les forces ffsiques son una condici6 indispensable i propia de tota adquisici6 de forces intel-lectuals. Cinque: S'ha de posar l'infant en contacte directe amb Ies formes de Ia vida, amb Ia natura iamb el treball huma, per tal que adquireixi nocions irnmediates dels essers i de [es coses.

Sis): Programa restringit, lirniracio d'hores d' estudi i

metodologia apropiada per tal d'aconseguir un maximum de rendiment amb un minimum d'esforc;: intel-lectual. Sete: Preocupacio constant i preferent per la millora de l'infant com a esser moral, formant-li el caracter, desenvolupant-li Ia individualitat i els sentiments socials i patriotics, 29

Vuite: Disciplina familiar de manera que la vida de l'escola sigui una

imatge veritable de la liar dornestica.

Anirem veient com aquests principis es van desenrotllant en la vida

escolar; volem, pero, avancar que, enmig dels canvis i vicissituds propis sempre del decurs dels temps i de les restriccions que les realitats de la vida imposen sempre a l'ideal, ens hem mantingut fidels a aquests prin

cipis i n'hern aconseguit la consolidaci6 en el terreny de la practica. Els que tinguin coneixement de la quanti tat d'il-lusio i d'espiritua litat que es va posar en aquesta obra i siguin capac;:os d'entendre que el rnes diffcil de tota empresa no es pas I'energia del primer impuls sin6 la persistencia en aquest mateix impuls, la conrinuitat i la consolidaci6 del treball, podrien apreciar el valor de I' optimisrne que comporta aquesta nota afirmativa d'uns resultars pracrics d'acord amb les nor

preocupada i constant per tal de mantenir a I' es cola l'alta tonalitat dels principis i l'escalfor de l'ideal que va inspirar mes, i d'una assiduitat

els actes.

LA VIDA A I.:ESCOLA

El nostre interes fou sempre que l'escola no s'assernbles a l'eseola en l' aeeepei6 usual del mot, en el sentit del 110e on es reben i s' aprenen llic;:ons. Voliem que fos el Iloc on s'aprengues a viure i a gaudir de la vida en consonancia amb el desenvolupament normal de Les forces i faeuLtats de l'infant. Considerem que eL judiei mes favorable que es pot fer d'una institucio educariva es dir que s'assernbla a una llar, Per aeon seguir-ho, l'acci6 del medi ffsic i social, sigui directa 0 indirecra, es d'una forca i d'un poder cal que res no

poc superar. Per �ixo vam dis posar tot l'ambient, La instal-lacio, el mobiliari, els detalIs d'ornarnen taci6, l'organitzaci6 del treball, les relacions i el tracte personal de manera com en una easa que La vida en cornu pogues

desenvolupar-se

i tingues La plenitud de

que gaudeixen els infants en les liars nobles i

honrades. Cree que yam poder quedar satisfets en

aquest respecte, ja que el fora va confirmar, en moltes ens judici oeasions, que la impressi6 rnes clara i definida que quedava despres de passar un dia sencer convivint amb les nenes a I' escola era que I' escola obrava i es conduia com una veritable llar: nenes que es movien deleroses i contentes, amb les mestres i les companyes sense

que parlaven

cap mena de cohibici6, que

acomplien els encarrecs 0 les tasques que se'ls encomanava 0 que elles es

proposaven per iniciativa propia, amb naturalicac i senzillesa, sense

barreja de la rigidesa i uniformisme escolars. Aquestes nenes cornenca yen sortint molt aviat de casa (algunes venien des dels punts rnes extrems de la ciutat) per tal d'agafar el tramvia que les havia de portar al punt de concentracio, Eren petites (algunes de set anys) anaven soles, i havien de pujar al tram via i baixar-ne, canviar de cotxe en deter ,

minats punts i resoldre tots els incidents que la vida del carrer provo

vegades per ignorancia de les regles de conducta, de vegades per falta de respecte als petits en el public que els renya per habit i no els

ca, de

perdona faltes propies de l'edat, que amb tanta indulgencia dispensa als adults. Si expliquessirn els episodis ocorreguts en els tramvies! Quantes vegades yam trobar que la rao es trobava de part seva! Pero que importa que passessin maldecaps? Aixi es familiaritzaven amb la incornprensio i la injusdcia, aixf se'ls temperava l' esperit al contacte dels xocs del rnon, aixi es tornaven llestos i desperts, aixi afinaven els sentits i se'ls estimulava l'enginy per tal d'evitar els perills, aixi adqui rien presencia d'esperit per reclamar els seus drets i aixf aprenien el

la responsabilitat. En cir govern d' ells mateixos, que es la base de curnstancies anormals, yam poder comprovar els bons resultats d'a quest autogovern. Podem citar el cas, entre d'altres, que pel fet d'haver trobat interrompuda la circulacio amb motiu d'una vaga de tramvies, cap infant dels barris extrems no

plorar ni es va espantar, sino que

despres de reflexionar sobre el que convenia fer, amb tota calma i sere nirat, van emprendre el cami a peu; cal destacar el cas d'una nena de set anys

i mig que va fer rota sola elllarg trajecte de l' escola a una de

les barriades rnes extremes, i va arribar a casa, ja de fosc, sense mani festar ni a la cara ni en el seu aspecte el mes lleuger indici d'haver pas sat por 0

inquietud.

A l'escola continua el mateix regim de confianca i de responsabili

Tot es seu: poden disposar de tot mentre en facin un bon us. Els armaris i el que contenen estaven ala seva disposicio, sense que mai no s'hagues pensat en la necessitat de tancar-los. AiXQ va donar un bon hi ha res que pre resulrar que fa a la fidelitat dels infants, perque no tat.

pel

servi tant d'una caiguda moral com el fet de sentir-se honrat amb la

confianca dels altres. Pero no sols podien fer us lliurement de tot el mobiliari i material, sino que tenien per torn l'encarrec d'ordenar-lo i

de conservar-lo. Individualment 0 per grups, va, tenien

segons de que es tracta

i, per tant, assenyalada responsabilitat que en general complien molt be iamb plaer. Parar i desparar les taules, nete jar-les i desar les estovalles i tovallons, escombrar i ordenar els menja dors havent dinar, ajudar a la cuina a preparar el menjar i netejar la vai una tasca

una

xella, tenir cura dels lavabos i dels vaters, i ales aules ordenar i desar en els armaris respecrius els llibres i el material de treball d'iis constant i a la biblioteca els llibres de prestec 0 que havien de consul tar en els exer cicis escolars; aquests i altres eren els encarrecs

que per torn complien

tots, cooperant a una tasca comuna. Aquesta intervencio tan directa en

la cura i la conservacio del material va donar un resultat excel-lent,

Despres de molts anys de funcionament de I' escola, el material es pre sentava a la vista de tothom com si s' acabes

d' estrenar. Les nenes esta

orgulloses d'aquest fet i feien tot el possible per manrenir-lo, com prenent els avantatges de la previsio en les qiiestions de neteja domes rica, en les quals el fet d' evitar la brutfcia i el desordre te mes valor i

ven

eficacia que la mateixa neteja. Totes aquestes ocupacions, enmig d'un ambient placid, sere i dole, exerceixen una influencia sobre el desenvolupament fisic i moral de

I'infant, una accio saludable, benefactora i esrimulant, una intluencia inconscient i profunda, que disposa l'infant per a un treball ordenat i util i, el que es mes important, Ii fa sentir el goig i

I'alegria d'aquest tre

ball realitzat en benefici propi i de la comunitat. Aixi, I'infant fa un

aprenentatge d'una vida realment social manifestada en la col-labora cio a una obra comuna, que es I' escola. Considera I' escola la seva obra

perque la conserva amb cura i I' embelleix amb els petits treballs ma nuals. Per aixo l'estima tant, amb aquell amor que es professa ales quan ens han costat algun esforc, Les relacions entre mestres i alumnes son de

coses

companyonia, de sim

paria sincera i cordial, perque pel carrer van juntes, sense diferencies de cap classe, juguen i treballen en cornu. L'escola, com es veu per tot aixo, es una viva imatge de la liar i de la vida que s'hi fa, una prolon gacio de la vida de familia. EI mestre no ha de buscar un prestigi i auto ritat en aquell aspecte series i auster que barra el pas a tota expansio de l'anirna de l'infant, sino, al contrari, ha d'adoptar en tota ocasio una

actitud de senzillesa i de benevolencia i una posici6 d'un company rnes gran que comparteix els anhels i els proposits i Ii pot servir d'auxili per resoldre les dificultats que trobara en el seu cami. EI mestre ha de fer

petit i humil davant de I'infant, ja que nornes aixf podra penetrar en el regne de la pedagogia, escrutant a quines complicades lleis d'evolu

ci6 biologics responen els seus impulsos i els seus actes manifestats

esponraniament,

VII

LLIBERTAT I DISCIPLINA

Es un problema dificil, el de la llibertat a l' escola. A l' escola sol passar com en el govern dels Estats, que per als governants es molt senzill quan es fonamenta en un absolutisrne restrictiu que anul-la la iniciativa dels individus; perc' molt delicat i diffcil quan s' adopta un

regim de llibertat en la regulaci6 de la vida comuna dels ciutadans. Admetent que l'evoluci6 de les forces de l'infant demana una llibertat d' obrar,

sorgeix el greu problema de la disci pi ina en relacio amb aquesta llibertar, que preocupa tots els rnestres i que a la practica no esta definitivament resolt. A l'escola que funeiona a base d'autoritat,

volem oposar l'escola de la llibertat. I.:escola tradicional, que es basa en

l'autoritat externa, que imposa normes, que subministra coneixe

merits, que obra de fora cap a dins, es vol substituir per I' eseola on el mestre s' emmotlli a l' esperit de l' alumne, s' acomodi a la seva voluntat, deixi obrar la naturalesa humana sense cohibir-la. Aixo el res

suposa

pecte a una llibertat interna de l'infanr, a una formaci6 de dins cap a fora. Es una edueaci6 segons el principi de la llibertat. No hi ha cap

escola nova que no la proclami, no hi ha cap obra de renovaci6 esco lar que no I' erigeixi com a esseneiaL Estern cansats de sentir dir a

pedagogs i a educadors, de repetir nosaltres mateixos, que s'ha de

res

pectar la llibertat de l'infant, que se l'ha de deixar obrar segons els seus

impulsos i no obstanr aixo

...

Es que l'home es realment lliure? Es que tota la nostra vida no esta

subjecta a una constant cohibici6? No pretenem pas entrar en consi deracions filosofiques sobre el concepte de la llibertat i les derivacions el camp de l'educaci6. Pero situem-nos un moment a I'escola que

pretengui haver portat rnes enlla aquest principi en el terreny de la practica, per dernanar-nos si fins i tot dintre d'una lliure elecci6 de tre ball, d'una llibertat de moviments fisics, d'una determinaci6 esponta nia en els infants per obrar, no es el mestre el qui encamina el treball, el qui aconsella, el qui auxilia, el qui reprimeix en un moment donat les extralimitacions dels

impulsos instintius que poden anar contra

I'individu 0 la comunitat. La sola presencia del mestre es una coacci6 constant. EI seu

esperit superior, encara que procuri inhibir-se, exerceix

influencia que assenyala un marge a la llibertat. Es el es fet mateix de l' educaci6 el que la condiciona i la limita, per que

suggesti6,

una

que I' educaci6 no es res mes que una reacci6 contra l' esclavitud dels

capricis, un esforc en nosaltres per tal de convertir els actes de l'instint actes

de reflexi6, l' espontaneitat inconscient en moviment cons

cient, I'impuls cec en acte de ra6. La llibertat es una conquesta a que l'home arriba per mitja de l'educaci6 i la cultura. Aixo es el que s'ha de com

prendre. No es fa lliure I'infant deixant-lo obrar conforme a la seva

naturalesa, sin6 al contrari, se'l fa esdau de les seves propies vel-leirats i capricis. No te llibertat una dasse si cada u parla quan li ve be i ningii no s' enten, sin6 quan una autoritat, la que sigui, posa un ordre en les deliberacions i en els treballs. Dic la que sigui perque aquesta autoritat

pot emanar dels mateixos infants. Per graus successius I'infant pot

aprendre a sotmetre's a una llei que ell mateix es pot imposar en el con tacte amb

la natura iamb els homes: els companys, els pares, els rnes

tres. L'infant obeeix una ta

disciplina interna, que es l' obediencia a aques

llei, i s' emancipa dels instinrs, preparant-se el cam I de la propia lli

bertat.

Expliquem un episodi, copiat literalment del nostre diari. «Dissabte va cornencar a funcionar el brollador del pati per a pro var

la direcci6 dels raigs i la impermeabilitat del terra. Va ser enorme la

joia de les nenes i I'alegria que van demostrar; perc 36

...

quina va ser la

primera pensada? Dones posar-se sota dels raigs, agafar l'aigua i

seva

llancar-la sobre les companyes, posar dues espardenyes a dintre i tirar les molles i brutes de fang sobre la cara de la primera nena que passa va, tirar pedres a I' estany mullant-se amb els esquirxos produus; en £1, un espectacle d'una incultura lamentable. AiXD sera. molt natural, ja que els nois fan el mateix en els tolls d'aigua que resten de la pluja; cree, pero, que en aquest cas haig d'intervenir aprofiranr aquesta oca sio de donar a l'infant la idea de la limitacio de la llibertat dels altres.

EI fet de mullar i moles tar les companyes era un atemptat a lIur lliber EI fet de fruir amb aquell espectacle era, a rnes, una prova d'una falta d'educacio de I'esperit. Les yam cridar, es va restablir l'ordre i no tat.

es va

dir res de moment. Pero avui, al mad, a la primera llico del dia,

quan la intel-ligencia esta mes desperta i I' esperit rnes sere, s'ha posat a la consideracio de totes la qiiestio segiient: Han fet un brollador al

patio

Amb quin objectiu? Totes volen parlar. S'estableix un ordre. Quedo admirada de les respostes. Que justes, que completes, que precises i

quin bon sentit i quina bona cornprensio revelen! Creiern que els infants han de saber sempre per que fan les coses i la finalitat que per segueixen en obrar d'una determinada manera. Havien vist fer un bro llador, ningu no els n'havia explicat encara la utili tat; pen'> una intui cio realment admirable els feia com prendre totes les nostres intencions en construir-lo, sense ni una els passes per alt. Quina diferen que cap cia hi ha sempre entre el que fern i el que pensem i, encara mes, entre

el que pensem en un moment de serenitat i el que fern quan ens dorni nen

excitacions i impulsos instintius! A ningu no se Ii va ocorrer, de

cap manera, dir que el brollador servia per a cap dels fets que dissabte

s'hi havien esdevingut. Eis els vaig recordar i es va produir una mani

festacio de vergonya davant la consideracio de la prova d'incultura que havien donat. Un dels objectius d'aquest brollador, com elies compre nien molt be i havien assenyalat, era proporcionar-los un gaudi i una diversio meso Ara be, cal aprendre a gaudir noblement de les belleses de la vida i afinar l'esperit per trobar satisfaccio en els

plaers d'un ordre

elevat i no en els actes grollers i incultes. I el fet de rnullar-se la roba, i

ornplir-se de fang, i escabellar-se i fer crits estridents i molestar-se els uns

als altres es un joe incivil i de mal gust. Llavors es va proposar que

elles mateixes fessin

"Reglarnent per a l'us del brollador" arnb

aquestes indicacions: "EI que es pot fer", "EI que no s'ha de fer"; es a

dir, preceptes positius i preceptes negatius que constiturssin una llei a la qual poguessin subjecrar-se, Es pren l'acord que totes ho faran i des

pres es llegiran els treballs, es refondran en un, que s'ordenara i es fixara a

l'aula per tal que totes elliegeixin. Cree que tindran interes a com

plir i a fer complir allo que elles mateixes han considerat licit i han acordat entre totes com una llei.» Aixf es com creiem que poden anar els infants a la conquesta d'una llibertat: per una autonomia que sigui alhora una disciplina, es a dir,

possessio d' ells mateixos, obtinguda arnb la rao, amb la rejlexio, amb la llum de la consciencia, amb la cultura. una

La posicio adoptada en la nostra actuacio fou la d'acceptar una lli bertat disciplinada en el sentit d'una vida reglada i ordenada, del tre

ball sormes a una ordenacio rnetodica i d'unes lleis acatades, no per

irnposicio externa, sino perque han estat acceptades en la intimitat de la consciencia, Cree que l'important es trobar en l'accio redproca de mestres i infants en cada moment i ocasio el punt dole, la llnia os cil-lant i imprecisa que exigeix una gran delicadesa de percepcio, entre l'autorieat dels uns i l'auronornia dels altres, i que assenyala la mesura en

que es poden resignar els poders pel fet de considerar ben garanrit

I' exercici de la llibertat. Manar poe, no exigir res. No imposar els exer

cicis, sino proposar-los quan es cregui necessari, tot raonant-ne la con

veniencia, no obligar, sino aconsellar 0 suggerir. EI gran secret de man tenir a les classes una espontanertat d'accio, una naturalitat i un treball sere i ordenat, radica precisament en l'art de saber apreciar aquest punt

dole en les relacions de convivencia amb els infants. No podem perdre de vista el valor de determinades virtues com l'obediencia, que rnoltes

vegades no es subrnissio, sin6 disposici6 afectiva i desig de complaure qui sap demanar, mes que no pas manar, d'una manera suau i insi nuant; com la constancia en el treball; l'austerirat i altres tan necessa

ries per al benestar individual i la vida de les societats. Sovine deixem la feina i els exercicis a la iniciativa i lliure elecci6 dels alumnes; ara, una

vegada adoptats per proposit deliberat, en procurem l'execucio

fins a arribar a bon terme, perque cal evitar la versatilitat i la dispersio

d'esperit, que foren forces perdudes en l'educacio de la voluntat. Aixo no vol pas dir que haguem considerat una falta el fet que una nena, per circurnstancies del moment, no hagi volgut executar un treball. Alguns cops ens ha passat, aixo, EI que hem fet en aquest cas es renir-la en observacio i esbrinar les causes del fet. Quan I' estudi ha demostrat que,

la majoria dels casos, les que s'han considerat maleses dels infants, manifestacions d'un esperit inclinat al mal, no ho son, sino que obeei

xen a causes

no tenen

diverses i complicades, i fins i tot a impulsos nobles i bons,

rao de ser els premis i els castigs utilitzats com a rnitjans de

disciplina i com a rnobils de bona actuacio. Les sane ions a la meva escola, si n'hi ha hagut en casos determinats, no han estat artificials, sino naturals, consequencia logica de les accions de l'infant. L'infant ha de fer pel seu compte I' experiencia del be i del mal. Ha de mesurar les consequencies dels seus actes i ha de reparar-les quan causin un perju dici. Si ha de ser lliure, ha d'aprendre a coneixer la responsabilitat dels seus actes.

xat

Si trenca una cosa l'ha de pagar, sempre que pugui; si ha dei

objectes desordenats, els haura d'arreglar en una altra ocasio: si

embruta una cosa, l'haura de netejar; si molesta les companyes i no les deixa treballar, haura de separar-se en un lloc aillar, 0 haura de menjar sola si no sap mantenir a taula el capteniment i la correccio necessaris per tal que totes, fins i tot ella mateixa, puguin menjar amb la tran quil-Iitat que la higiene i les conveniencies demanen. Si les nenes inter

les questions d'ordre interior fins al punt que la reglamenta cio de l'us de certes coses ha estat determinada per dies mateixes, es

venen en

cornpren que s'interessin a complir les regles i a fer-les complir i que les questions de restabliment de I' ordre, quan hi ha hagut una infrac cio de la llei, es redueixin a fer una

apel-lacio a la memoria per tal de recordar-los aquells principis que elles mateixes van decretar com a jus

tos i convenients.

VIII

EL TREBALL COM A ELEMENT DE DISCIPLINA I D'EDUCACI6

La historia de la civilirzacio demostra que el treball, necessari en la

lluita per la vida, ha emancipat l'home del salvatgisme i ha estat el

mitja educatiu rnes important per a la humanitat. AHa que ha donat un

resultat tractant-se de la col-lectivitat humana, tambe l'ha de donar

aplicat a l'individu, i per aixo el treball en tot el sentit ampli es consi dera l' agent mes eficac d'educaei6. Una eomprensi6 dolenta ha fet eonsiderar el treball i el joe eoses oposades i suposar l'infant refractari al treball, en veure el seu instint inclinat a jugar constantment, i tanmateix s'ha pogut eomprovar que estima el treball amb passi6 i que tot el secret de la seva felicitat i benes tar consisteix a saber donar una direccio

als moviments desordenats i

eanalitzar aqueHa energia sobrera que es manifesta en l'agitaci6 inces sant, sense finalitat ni

objecte, del seu joe. I es que el treball i el joe s6n aplicacions igualment naturals i eficaces de l'activitat de l'infant, indis pensables per a l' educacio, i per aixo el joc i el treball es poden fer ser vir indistintament per a exercir una accio educativa. Mai no he eregut que era perdre el temps el fet de deixar que les alumnes es lliuressin al joc; pero tampoc no he considerat necessari disfressar el treball amb el nom

de joe, a la manera de certs sistemes educatius, per tal de fer-lo

agradable, perque ja resulta forca atractiu per als infants quan respon a 41

lIurs interessos i quan esta ben triat i adequat a lIur capacitat i a I' estat de llur desenvolupament Hsic i mental. Hem observat, a rnes, els que

petits anhelen arribar a ser grans i aspiren a assernblar-se als adults, i que s'adonen arnb disgust dels dipositius utilitzats de vegades per a adaptar les coses a la seva inferioritat. S' estimen rnes fer un esforc mes gran per veneer la dificultat, si aixi es veuen

tractats com a

homes

capas:os de produir obres utils, Una vegada se'ns va ocorrer inventar un joc per tal de facilitar la

practica del mecanisme de la mulriplicacio, Les mateixes nenes van preparar aquest joe, que va consistir a dibuixat dotze quadres apaisats de carto, Un cop dibuixats, van obtenir, un traucador, sis

rnitjancant

discs de cada lamina d'uns dos centimetres de diametre. Aquests discs es

corresponien, naturalment, amb cada un dels buits deixats en el

carte. Folrat el carte amb un paper blanc, a I' espai que deixava el buit

escriure un producte, i al disc corresponent els dos factors d'a quest producte. El joc consistia a trobar rapidarnent el producte escrit en el carto de cada nena, quan la mestra ° una companya enunciava en es va

alta els factors escrits en un disc. Quan ja s'havia col-Iocat el disc el buit corresponent, si el producte era el veritable, el dibuix del disc

veu en

i de la lamina es

corresponien perfectament, i aixo servia per a com I' encert la nena. Dones be, mentre va tenir Hoc aquesta pre de provar no va decaure l'interes, Les nenes van treballar amb entusias paracio, me en la confecci6 de les lamines, tot elegint els paisatges, folrant els cartons, escrivint amb compte les xifres, construint una capseta per a

guardar-hi els discs; pero un cop acabat el treball i engegat el joe, no va tenir acceptacio. En canvi, practicant els procediments usuals de la rnultiplicacio hi ha hagut nenes que hi han posat la constancia, la tena citat i l'obstinacio cega que de vegades posen en el joc. EI que sempre hem procurat es fer la feina interessant, i aixi hem obtingut un resultat d'un valor moral positiu, ja que el fet d'ernpren dre la tasca en disposici6 agradable i efusiva quan s' es infant, es un

adquisicio d'habits per a trobar en el feixuc treball del dia de derna no gaire llunya, imposat per la necessitat de guanyar se la vida, el plaer de I'actuaci6 i de la producci6 i la satisfaccio interior de la dignitat humana obtinguda pel treball. L'escola ha de ser un lloc entrenament i una

de treball; l'infant sempre ha d'estar ocupat i tot l'esforc del mestre ha

d'anar encaminat a buscar motius d'activicar i a estimular aquells exer

cicis, anomenern-los joc 0 treball, que els infants espontaniament

hagin triat per satisfer un anhel, un interes de l' esperit. Aquesta es la base de rota disciplina, perque mentre el cos i l' esperit estan en activi tat, no es molesten els altres ni es d6na lloc al defalliment moral, crea

dor d'habits dolents, que produeix la peresa. El treball, ordenat i regu lat discretament, es l'unic que pot produir a les classes una serenitat de moviments i una pau que perrnetin al mestre d'afluixar els ressorts del

poder i de no tractar l'infant com un sorrnes, sin6 com un esser cons cient que sap fer bon us de la llibertat. En la nostra actuaci6 hem con

cedit un gran marge al trebaU individual, respectant, tant com hem pogut, la iniciariva i les aptituds de cada nena. Quan es proposa un exercici en una classe, es ben segur que no tots els infants acaben alho ra,

perque no solament no tenen tots la mateixa prornptitud a obrar,

sin6 que els mitjans elegits per a dur-lo a terme, segons la inspiraci6 i

les disposicions de cada un, poden demanar temps diferents. I no conve que abandonin feines cornencades, ans al contrari, es bo que s'a costumin a persistir des del principi a la fi en un mateix treball, gau

dint del plaer que sempre produeix un esforc totalment realitzat. Per aixo cal que se'ls concedeixi tot el temps necessari perque treballin sols, sense

presses i el nerviosisme que produeix el fet de veure que els altres

han acabat la tasca i que esperen amb irnpaciencia el final de la seva. Si

considerem, pero, important el treball individual, no creiem que en

ringui menys el treball en cornu, que avesa els infants a fer una renun cia de la seva personalirat en benefici d'una obra col-lectiva. Hem procurat portar a la practica aquesta actuaci6. El mobiliari de les aules consistia en taules individuals; pero ens yam preocupar d' ad

quirir un material adequat per fer realitat aquest anhel d'un treball en cooperaci6. Unes taules fortes de fusta muntades sobre cavallets i unes cadi res de boga amb respadler van ser suficients. Aquest material, facil

transportable, es podia col-locar en qualsevol punt del camp i triant el lloc mes convenient segons 1'hora del dia i l' estaci6, buscant el ment

sol a l'hivern, les ombres i la fresca a l'estiu, i en tot temps l'indret mes convenient i que oferis, en alguns casos, un material natural mes ade-

quat ales observacions 0 feines d'aquella ocasi6. Aquest material tenia, rnes a mes, un altre avantarge, i era que tot i que les dimensions de les taules eren perque hi treballessin cornodament sis alumnes, i aixf era

com una

s'utilitzaven d'ordinari, se'n podien ajuntar dues 0 tres i formar taula mes gran on, assegudes al voltant, rnestra i nenes podien tre

ballar en cornu, fer alguns experiments 0 conversar en una intirnitat

agradable. Es interessant de veure que les activitats de les nenes es fan en un ambient de contrarernitat, que es reparteixen els pinzells i els colors, l'argila i els escuradents, la goma 0 altres materials, segons l'In dole de l'exercici, en bona harmonia i no fixant-se rnes que en la per fecci6 del treball cornu. Encara es mes interessant quan una de les

erigida en cap de taller, dirigeix el treball, distribueix les tasques vegada yam voler assa jar el procediment industrial de la divisi6 del treball. Es tractava de nenes,

i d6na disposicions que totes han d'acatar. Una

construir quatre-centes capsetes de carrolina que necessitavern per a

desar en els armaris una col-Ieccio de minerals i petxines que

algunes

alumnes i jo haviem anat portant. Les capsetes havien de tenir dues

dimensions, la longitud i l'altura iguals; pero l'amplada havia de ser diferent perque s'adaptes a les dimensions diverses dels exemplars. Primer yam ensenyar la manera de fer-les. Cada nena feia tot el treball:

dibuixava, segons les dimensions donades, tallava, doblegava i engan comencant i acabant la feina, i en resolia totes les dificultats, El

xava,

procediment era lent i es van desanimar en considerar el gran nombre de capses que haviem de construir. Llavors yam organitzar una col-laboracio a base de grups i yam encarregar a cada una una part de la tasca. N'hi havia que tallaven, d'altres que dibuixaven, d'altres que enganxaven, i les capses passaven d' equip en equip fins a quedar aca bades. En poe temps en van fer una porci6; i la producci6 va augmen tar a mesura

que es realitzava l'entrenament que produeix la repericio

d'un mateix treball. En la consrruccio de 1.000 cm3 de paper per a omplir un decfrne tre

cublic: en la confecci6 de cortines de granets i cordill per ales por

res

de la cuina (sernpre la necessitat i l'interes del moment determina

yen

les nostres activitats) i en altres moltes ocasions yam fer servir

aquest procediment. Aixi, les nenes van poder comprovar, per elles rna-

teixes, i despres ho van fer amb calculs exactes, els avantatges de temps i de perfecci6 que la industria ha obtingut fent servir aquests metodes de treball. Es aixf com creiem que l'escola pot contribuir a crear els habits d'una col-laboracio perfecta i fer obra positiva d'educaci6 social.

TREBALL MANUAL

Ja ningii no dubta que el treball manual es l' element poder6s d' e ducaci6 i que ha de contribuir, amb les altres activitats escolars, a una formaci6 integral de l'infant. L'estudi de l'infant dona aquesta reoria psicologica: «Tot moviment conscient te l'origen en una exciracio de les cel-lules motores del cervell. El

pensament sense l'accio pot desen rotllar la imaginaci6; pero deixa sense efecte la forI? de voluntat. La volunrat nornes es pot desenrotllar per l'accio. Tot moviment muscu lar repercuteix sobre les cel-lules del cervell per les sensacions, es fixa en els centres de projecci6 sota la forma de

percepcions d'imatges, despres

provoca reaccions mentals; ve la invencio, la creaci6 personal.» Linfant ho vol tocar tot, ho vol fer tot, te necessitat de produir, re energia sobranr, falta d'aplicaci6. El treball manual es la utilitzacio

d'aquesta energia i la seva aplicaci6. Com mes variat sigui, com rnes amplitud es doni a la naturalesa dels moviments, afecrara successivament un major nombre de grups cel-lulars, excirara rnes la sensibilitat i la perfeccio i fad brosrar fortament el pensament i la voluntat. Com que es una necessitat psicologica de l'infant, una manifesracio espontania de la seva

naturalesa, ja s'accepta a l'escola sense vacil-lacions. Perc, en quin

sentit? Amb quina finalirat i fins a quins limits? Per a l'escola nova es

questio fonamental que arrenca del concepte mateix d'escola; es article basic del credo pedagogic que regeix la seva actuacio. El cata-

una un

clisme del mon, del quan hem estat testimonis, ha remogut fins als

fonaments els valors de l'escola. La societat es transforma i, a mesura modificar les tenden que sorgeixen nous ideals de vida, I'escola ha de cies per tal d'adaptar-se ales necessirats del present i a les que es dibui

els horirzons del futuro Una Hum s'ha fet en els esperits i prenen i vida en les noyes institucions escolars les ideologies dels pedagogs

xen en

cos

dels segles XVI! i XVII! que, en tractar de formular una teoria filosofica

de l'educacio,

van

poder desconeixer la importancia del treball

manual, i el que ells havien previst es formula amb tota claredat i es porta a la practica amb l'accio fecunda de l'esperit

modern. Es veu i es

conreen les terres, pensa amb una percepcio clara que els homes que i els les teles les construeixen cases, objectes de pri que fabriquen que mera

necessitat, no son menys utils ala societat que els qui es dediquen

ales lletres i ales ciencies i que no han de ser tinguts en menys estima, i que I'home rnes cornpler, rnes digne de tal nom, podria ser el que tin

gues un equilibri perfecte de desenvolupament de les facultats Hsiques i intel-lectuals i sabes alhora raonar com un filosof i fer obra manual artesa. EI desequilibri sobrevingut en el mon ha posat de mani fest el valor de la produccio i el treball manual s'ha rehabilitat i ha com un

adquirit una importancia extraordinaria. Vet aqui per que, a part del valor educatiu, entra a l'escola com a sobira i s'erigeix en eix al voltant del qual gira tota l'actuacio. Amb el treball manual es vol viralitzar l'es cola, pretenent que no hi ha cap element motor tan dinamic com d'activi aquest per a imprimir a tota l'obra escolar unes noyes formes les i obrint en havia l'intel-lecrualisme de tat, apartant-la caigut que

fecund ha pOrtes a totes les palpitacions de la vida. Aquest principi n'ha convertit de l'escola rant l'estructura arribat a canviar alguna que en un veritable taller. Potser s'ha anat massa lluny en aquest cami; s'ha

volgut fer una comunitat de treballadors amb finalitats econorniques i socials, tot oblidant excessivament que l'escola ha d'atendre a una uni versalitat d'idees, i no tancar a I'infant els horitzons arnplis d'una cul tura

general.

S'ha de recordar que hi ha dues esferes en l'educacio de l'home: la de la culrura general i la de l' especialitzacio. L'home s' educa perque arribi a ser home amb tota I' elevada significaci6 que amaga la paraula,

la mesura maxima segons la naturalesa de potencia ffsica, d'in tel-ligencia clara i desperta, de moralitat elevada, de cabal d'idees i de sentiments, i s' educa tambe i es prepara per adquirir una cultura espe cialitzada segons les seves capacitats i aptiruds amb la qual es pugui en

bastar ell mate ix, contribuir al treball de la col-lectivitat i ser un mem bre uti! del conjunt social. Dones be, sempre s'ha considerat la prime ra esfera com a de l'escola propia prirnaria, creient que no havia de

sobrepassar aquesta etapa d'una cultura general i, per tant, que en l'a dopcio del treball de taller no s'havia d' excedir el limit que imposa la necessitat d'atendre a la formaci6 general humana. Per no haver-he tingut en compte, alguns assaigs han fracassat lamentablement. El fracas tarnbe pot venir d'un altre canto, i es pel fet d'introduir el treball manual a I' escola com una assignatura mes, com un element de simple ensinistrament de la rna, sense cap relacio amb les multiples activitats intel-lectuals i de tot ordre que te l'escola. En alguns casos no s'ha arribat a la cornprensio del principi fonamental de I' educaci6 acti va

i s'ha conf6s amb la rnera activitat manual i els exercicis anomenats

practics. Greu error, aquest de creure que s6n suficients alguns treballs de base manual 0 corporal realitzats en hores determinades per donar a I' escola el caracter d' escola activa. Aquests treballs poden ser avorrits i tan infecunds com molts altres, quan s6n imposats amb protesta interna de l'infant i quan no responen a una finalitat buscada

per ell

per a satisfer una necessitat 0 un entusiasme per un cert tipus de labor, un joe 0 una investigacio. Es creu que l'activitat te una virtut en si mateixa i en realirar nornes la te en relacio amb la finalirat fortam�nt

sentida que l'individu es proposa. A la nostra escola yam donar una gran preponderancia al treball

manual; pero sempre perque se'ns va fer necessari, atesa l'organirzacic

general del treball i de la vida a l'escola. Es va tenir en compte que l'es perit huma no solament ha d'adquirir coneixements, ha de ser recep tiu, sino que ha de crear, ha de produir; que les facultats creadores han de ser tan cultivades com les facultats d'adquisicio: i que son els tre

balls manuals els que transformen el

pensament en accio i donen

representaci6 material a les idees i als senti men ts. A I' escola realista els treballs manuals son una exigencia i constantment s'hi ofereixen oca49

sions per a posar al servei de la resolucio de problemes que es presen ten, I'habilitat manual i la destresa i la muntar

for<;:a corporals. No es van pas

tallers especials. Per als infants compresos en els limits d' edat

l'ensenyament primari creiem que no n'hi ha necessitat, i que poden bastar algunes eines d'us cornu, de facil maneig, i que no derna nen cap insral-lacio especial, S'ha de tenir en compte que eI material i els instruments de treball han de ser sempre adequats a la forca i a la destresa que tinguin els infants segons l'edat. Amb argila, lamina de fusta, filferro, carte, fils i teles i joncs, branquillons i escorces d'arbres,

fruits i llavors, que ofereix eI camp abundantment, han pogut donar forma ales

seves

concepcions relacionades sempre amb l'activitat

generaL Aixi, amb la Geografia, relleus en fang 0 mapes en carte: amb la Historia, habitacions de l'home prirnitiu, 0 vasos d'argila imitant cerarnica grega i romana, despres d'una visita a la sala d'Empuries del

Museu; amb les Ciencies, multitud d'aparells, com un ludic, unes balances, un zootrop, uns vasos comunicants, un disc de Newton, unes cristal-Iitzacions, etc. Interessos de l'ensenyament 0 de la vida a l'escola els van portar a construir capses, estoigs, calendaris, lleixes, cistells de vimet de diferents formes i mides, petits telers per a fer rei xits, rellotges, cintes metriques, mesures de volum, material com col-leccions de cartons pinrats, de figures geomecriques per als primers graus de l'ensenyamenr i joguines diverses, tot aprofitanr elements del medi i materials de poc valor. La jardineria i el treball de la terra, no pas d'una manera sistematica sino quan l'ocasio ho va reclamar, rarnbe tenir Hoc, ja que servien per a fer observacions sobre la vida de les

van

plantes, gerrninacio, creixement, efectes de l'aire, llum i humitar, ado baments, diferencies de creixement produides pel cultiu en plantes espontanies, etc. La vida domestica va donar sempre ocasio, tam be, de fomentar les activitats manuals: cuinar, fregar la vaixella, escombrar, endrecar les

habitacions, cosir i fer punta i altres labors d'aplicacio. Pel que fa a la costura, ames dels exercicis rnerodics per al domini de la

recnica, es fer obres d'urilitar positiva. Uns fragments del diari ens donaran a coneixer que la majoria de les vegades els treballs responien a una

van

necessitat del moment 0 a un interes.

«3 de maig de 1918

»S'ha mort un peix. Fa un sol molt fort i creiem que a algunes hores del dia tenen massa claror i massa calor. Com ho evitar? Yam

podriem

determinar de fer unes cortines. Tenim tela de fil cru que anira de

pri

prenen les mides, es calculen les dimensions i ens posem a l' 0bra. Totes s' ofereixen a cosir. Ho tallen, ho preparen i ho prenen amb tant d'interes, molt Lenderna la tasca deixen que queda avancat. mera. Es

ordinaria per tal d'acabar-ho, Es urgent de protegir la vida dels

peixos.»

«Dimarts, 11 de juny de 1918 »Avui l' escola es converteix en un taller. Hem de confeccionar 80 vestits de bany. Totes es troben encantades de poder

emprendre aquest treball a l' escola. S6n molts; pero tam be s6n molres les nenes que s' 0-

fereixen a treballar i estan en disposici6 de fer-ho. D'altra banda, la tasca es faci!' A la

porteria ens ofereixen una maquina que aprofitarern be. Tallem de moment dotze vestits per a nens i uns altres dotze a per

nenes.

Aquests darrers s6n una mica rnes complicats perque porten uns

tirants. Hi comencen a treballar, tot ernbasrant-los. Unes altres unei xen

les costures dels costats. Des del primer moment establim la divi

si6 del rreball, Les unes es dediquen a fer traus, les altres a marcar. Totes

seguint aquest treball amb afany. Les mou l'interes d'acabar aviat de poder-se dutxar. Han d'interrornpre les tasques ordinaries; tal per

van

pero tant se val! A part de l'avantatge economic que ens reporta, no n' esperem obtenir fruits oprirns des del punt de vista educatiu?» «8 d'octubre de 1914 »Hern passat la tarda fent treballs manuals. La idea ha sortit de les nenes. Mentre passejavern, havent dinat, han trobat un fruit petit de pittosporum rodo, verd i tou. N'han fet gran provisi6. Han demanat escuradents i han comencar a jugar?, a treballar? EI que en un principi era un joe s'ha convertit en un treball altarnent productiu i creador. Fan una bona quantitat d'objectes: taules, cadires, bressols, casetes, uns cavallets, un automobil, un vaixell, una garita, superficies planes, cos sos geometries, en fi un arsenal de coses que revelen la riquesa de llur fantasia. EI material no pot estar mes be de preu i aixo es el que impor-

tao

Es interessant d'aprofirar els recurs os que el medi ofereix tot con

vertint-los en elements preciosos d'educacio. Els fruits s'assecaran i s' arrugaran, els objectes perdran la bellesa i potser es desarticularan i

descompondran; la finalitar, pero, ja s'ha assolit. No son les coses per a

desar en un museu les que ens interessen, sino el progres de l'infant

en el

carni del desenvolupament i perfeccio.»

«9 d'octubre de 1914 »No s'ha esgotat l'interes d'ahir i avui, en tornar a veure els treballs i apreciar-ne les qualitats i defectes, se'ns presenta aquest tema com 1'11nic a tractar. I en fern una llis;o de llenguatge. Ensenyar-los a parlar, a expressar els pensaments amb rota llibertat, pero amb una il-lacio i un ordre, no es una tasca facil. En analitzar els cossos geometries del dia

abans, han tingut moments molt felis;os. Han observat perfectament les formes segiients: hexaedre 0 cub, tetraedre i octaedre. Se'ls ha expli cat el res

significat d'aquests noms. Despres han dibuixat les dues prime

formes. Havia notat la dificultat que tenen els infants de dibuixar

les arestes no visibles dels cossos geometries. En aquest cas, tractant-se de figures que no tenen superficies, totes han vist perfectament les ares tes i les han

representades en la veritable posicio. Aixo ens ha suggerit

la idea que aquests cossos formats de palets i boles potser es podrien fer servir com a models de rransicio en el pas del dibuix de figures planes

al de cossos.

»Podrfern multiplicar els exemples per demostrar que les activitats dels infants van ser dirigides pel pensament i inspirades per un inreres per un ideal. Mai el treball manual no va ser una execucio de coses imposades, sino una activitat fisica assistida per la intel-lectual i estre o

enllacada a tota la vida general de l'escola. El treball manual no es una disci pi ina que s'ha de seguir ni un ensenyament que s'ha d' a prendre, sino un mitja d'exteriorirzar pensaments i idees i d'enllacar les activitats intel-lectuals i instructives amb objectius i realitzacions d'a plicaci6 que viralitzen l'escola iii donen un sentit de realisme i de natu ralitat. S'ha d'evitar que per manca de cornprensio d'aquesta idea fra cassi moltes vegades el treball manual, mitja tan poderos i fecund d' e tament

ducacio.»

EDUCACI6 FfslCA

El fet de l'acruacio a l'aire lliure es una garantia perque quedi ates degudament aquest aspecte de l'educacio, Molts mestres rurals tenen el camp ales portes de l'escola. Ales ciutats i als pobles d'irnportan cia cada dia son mes nombrosos els edificis escolars que es construei

indrets espaiosos i que tenen grans paris 0 jardins al voltanr, Tenen a l'abast de la rna, dones, l'accio beneficiosa dels agents externs xen en

espai, sol, Bum i aire pur que asseguren la llibertat de moviments, base de tot desenvolupament ffsic. Pen> a l'accio tonica i vigorosa que exerceixen s'hi ha de sumar la d'altres mitjans de cultura del cos, tenint en compte sobretot que la nostra poblacio escolar, per causes

diverses, es de naturalesa empobrida i debil en la major part. Aquesrs rnitjans son: l'alimentaci6, el bany, el joe, la gimnastica, les excur sions i el trebaB manual, del qual acabem de parlar des d'un altre punt de vista. Creiem que no seran superllues unes notes sobre la cantina, avui

que es van establint a moltes escoles, responent a necessitats educati socials. Nosaltres la ten fern a base de tres apars per dia: esmorzar,

yes i

dinar i berenar. Segons el reglament havia de consistir: l'esrnorzar, en

Bet 0 Bet i cacau i pa; el dinar, en sopa, earn d'olla, principi i postres, o

be un potatge 0 sopa i dos plats i postres 0 arros amb earn 0 peix i

principi i postres; i el berenar, en pa i xocolata 0 fruita seca 0 del 53

temps 0 confitura, etc. Eis comestibles, sempre de bona qualirat, i la preparaci6, acurada i senzilla, sense fer us d' especies excitants. Pel que

fa ales quanti tats, els calculs fets pel facultatiu donaven per resultat unes

1.500 calories que, si be es poden considerar excessives tenint en

compte els treballs de Gautier i Flugge, que fixen un nombre de 1.634 calories per a l'alimentaci6 total diaria d'infants d'aquestes edats, no ho s6n en el cas, que era el rnes freqiient, d'un sopar molt escas i man cat

de valor nutritiu com el que generalment feien aquests infants a

casa.

Les llistes del dinar eren variades per a cada dia de la setmana i s'hi introduien les modificacions que aconsellaven el temps i l'aprofita ment de l'abundancia d'alguns articles al mercat, segons les estacions. Vegeu els menus d'una setmana cornpleta de juny de 1921, del dia 14

al 19:

Dilluns: sopa, cam d'olla (cam, gallina, cansalada, patates i ci grons); bunyols de bacalla, galetes. Dimarts: potatge de llenties, ous ferrats amb salsa de tornaquer, lluc

fregit, pressecs, Dimecres: sopa de pages (de vegetals), cam de be amb patates, sar-

dina rostida, galetes.

Dijous: arras amb earn de porc i musclos, fricand6 de vedella, peres. Divendres: sopa de pages, bacalla amb patates, lluc fregit, galetes. Dissabte: sopa, cam d' olla (cam, gallina, cansalada, patates i cigrons), sardina arrebossada, peres. No beuen vi. I.:aigua prove d'una font abundant d'immillorables condicions de porabilitat i puresa, segons el resultat de l'analisi, Fins a I' any 1923 la cantina va funcionar per administraci6 directa.

I'escola s'encarregava de fer les compres a I'engros per mesos i de dis posar les provisions diaries en el mercat de les viandes fresques com

verdures, peix, fruites, etc. Aquesta administraci6 es va dur amb tota escrupolositat iamb exactitud extremada; al dia i al centimo Te l'avan tatge sobre una administraci6 per contracte no sols d'una rnes gran lli bertat en la combinaci6 dels menus, sempre dins de les normes higie

niques preestablertes, sin6 que d6na rnotiu a acti�itats educatives tan 54

interessants com la intervenci6 de les nenes en el control de les subs tancies alimentaries, pes i revisio de les provisions diaries i en details

d'administraci6 que estan perfectament al seu abast. Ames dels Ilibres, un

de Caixa, un Major per als comptes corrents, un de despeses me

nors

i un dietari, s' omplien cada dia, i en aixo intervenien algunes ve

gades les nenes, uns fulls duplicats amb una relaci6 de les quantitats d'articles consumits, el preu, la suma de les despeses i la mitjana per persona; full interessant per a calculs higienics i economics i per a com provar en cada moment qualsevol detail d'administraci6. Despres, un full mensual de resum i un altre d'inventari del rebost, en el qual figu rava un

encasellat amb notes del romanent anterior de provisions, de

les novament adquirides, de les consumides i de les sobrants consti tufen el conjunt en una

nota

d'impresos en els quais les nenes podien exercitar-se comptabilitat practica sobre les coses de la vida real. Vegeu una

de mitjanes per dia i persona de tot el temps que l'adrninistracio

va recaure

sobre l' escola:

Anys

Mitjanes

Anys

Mitjanes

1915

0,66 ptes. 0,68 » 0,76 0,84

1919

0,88 ptes.

1920

0,90

1921

0,83

1922

0,84

1916 1917 1918

Com es pot observar, la quanti tat de la mitjana va anar creixent. Son els anys de la guerra i de la postguerra, en que el preu de les sub sistencies va augmentar d'una manera considerable. Tenim una taula

de comparaci6 dels preus als quais es van pagar els articles de primera necessitat i, com a nota curiosa, la transcriurem i potser fins i tot podra servir de calcul als qui es proposin de realitzar una obra escolar sem

blant, comparant-Ios amb els preus actuals:

Any

1915

1916

1917

1918

1919

1920

Pa,1 Kg

0,48

0,50

0,58

Cam de la, 1 Kg Cam de z-. 1 Kg

0,63 4,75

2,25

3,25

3,75

0,73 5,50 4,50

Pore, 1 Kg

2,75 1,90 1,25 2,25 0,90

2,75 1,90 1,50 2,25 1,25

3,25

5,50 3,25

1,75

2,50

3,30 1,30

3,50

1,80 2,70

2,24

3,15

1,40

1,40 0,85 0,20 0,80

1,40 0,85 0,18

3,35 1,50

3,85 1,90

1,70 0,82

1,90 0,95

Bacalla, 1 Kg Peix, 1 Kg Ous, una dotzena

Sucre, 1 Kg Galetes, 1 Kg Xocolata, 1 Kg

Cigrons, 1 Kg Llenties, 1 Kg Patares, 1 Kg Arros.T Kg on, 1 litre Llet, 1 pot

0,85 0,20 0,80 1,70

0,75

0,80

2,50 3,15

1,60 0,87 0,30 0,87 2,10

1,61

2,50 2,50 4,80 2,80

0,35 0,88

0,33 0,97 3

2,50 1,35

1,46

Potser l'augment de les mitjanes es inferior al que hauria correspost la puja dels preus; pen) no es perque s'hagues suprimit res necessari

quanti tat i qualirat, sino perque es va preseindir de eertes postres de pastls 0 de fruita en eonserva i es van combinar les llistes amb una eura en

especial, aprofitant totes les baixades de preus que l'abundancia d'al guns articles en certes temporades provoca en el mercat. Un altre rnirja d'educacio ffsica es el bany. Llevat d'una contraindi cacio del merge, l'escola el va establir obligatori per a tots els alumnes. Una gran sala de dutxes permetia de banyar en una hora la meitat dels alumnes. La dutxa en cornu ens va fer pensar en la conveniencia, segons la nostra opinio, de donar als infants un petit vestit senzill i faeil de posar. Aquests vestits, aixf com les tovalloles de bany individuals i marcades, es col-loquen en un aparell de ferro esmaltat amb penja robes iamb unes rodes per tal de poder-los portar a asseear al sol. AI

principi van prendre la dutxa tebia, despres freda, i en sortir del bany uns exercicis de curses al sol els feien entrar en reaccio, Tret d'un sol cas de resistencia per veritable horror a I' aigua, tots els infants van acollir

sempre el bany amb entusiasme i plaer, A rnes de la dutxa, ablucions frequents parcials mantenen les mans i la cara en perfecte estat de nete

dar, i havent dinat, es obligatori rentar-se les dents. Aixl es crea l'habit de la higiene dental, tan important per al manteniment en bon estat de les funcions digestives. Tornem-nos a ocupar del joc; pen) com un dels elements rnes pode rosos

d'educacio flsica, Linfanr te necessitat de jugar. Mentre se'l vegi

jugar de gust, es pot assegurar que el seu estat de salut es perfecte. EI joc Ii es una cosa natural com la mateixa necessitat de menjar. Respon a un impuls irnperios del seu esser i es potser l' estfrnul que posa en acti vitat un major nombre d'energies, tant Hsiques com intel-lectuals, tot donant-li ocasio de mesurar les forces i d' ensenyar-li a coneixe's ell mateix. En el joc l'infant apren a moure's amb rapidesa, a mantenir-se en calma en moments diflcils, a manar, a obeir, a adquirir sang freda i aplom. Tambe es desenvolupa en 1'infant, mitjancant el joe, l' esperit de jusdcia i de rectitud en apreciar les faltes 0 les regles establertes. Un mitja d'educacio tan poderos havia de tenir en la nostra escola un gran lloc en la distribucio de les activitats. Abans ja hem dit que mai no havlem cregut perdre el temps deixant que els infants es lliuressin al

joe, sempre que aixo no signifiques un abando per part del mestre. AI contrari, el mestre l'ha de vigilat per tal de rreure'n el maxim de partit educatiu i intervenir-hi com un de rants jugadors, sempre que ho ere gui convenient, sense apoderar-se de la direccio, sino deixant-la sem pre, aixf com la responsabilitat de fer observar les regles amb una per fecta equitat, als infants. La majoria de vegades els infants no necessi ten material per a jugar; llur irnaginacio fecunda inventa una gran varietat de jocs de destresa, de curses, d'imitacio d' oficis, de represen

tacions teatrals, etc. Es feien servir, aixo no obstanr, pilotes petites i

pilotes de futbo!' raquetes de tennis, bitlles, cercols, cordes, baldufes, nines i altres coses com els escacs, el joc de dames i el mah-jong per als dies nifols que no permetien de sortir als grans espais lliures 0 per als dies d' excess iva calor en les hores de migdiada.

A mes a mes del joc, la gimnastica encarregada a un professor espe cial va ser practicada dues vegades la set mana. Els exercicis del sistema suec, sense

aparells i fers en conjunt a I' aire lliure. Sense cap mena de

dubte, aquests exercicis, sobretot els respiratoris, son d'una gran efica cia; pen) permeteu-nos d' expressar la temenca que aquests exercicis re

glats esdevinguin per als infants una abstraccio diflcil de comprendre i un

conjunt de practiques arbitraries i artificials que, no promovent l'interes de I'infant, Ii determinen un avorriment i un cansament sense

profit. Tractant-se d'infants de set a catorze anys, creiem que no hi ha millor gimnastica que correr, saltar, enfilar-se, pujar els pendents, ca var la terra, les i altres regar plantes ocupacions manuals, ja que son una serie de moviments vius, concrets, en va espontanis, que superen

lor i eficacia els del millor sistema de

gimnastica, perque responen a la vida natural de l'infant i son manifestacio d'una activitat elegida lliu rement.

En un altre lIoc es parlara dels passeigs i excursions sota altres tes i

aspec per a altres finalitats que les de la cultura fisica; pen) perrneteu-nos

d'acabar aquest capfrol amb unes notes preses a l'atzar de moments vis cuts

al costat dels infants, que ens diuen la frukio,

titat d'energia vital que

l'alegria i la quan poden acumular en els passeigs pel camp.

«21 d' octubre de 1914

»Fa un dia esplendid, Ala tarda, veient la preciositat del continua magnffic, vam decidir de pujar al cim de la

temps, que muntanya. No

portem cap finalitar determinada. Anem simplement a passejar, a gau dir d'aquesta incomparable vista de la ciutat des d'una altura. No sern pre el eel es presenta tan dar ni l'arrnosfera tan diafana com avui. A mesura

que ens enfilern, es descobreix rnes terreny i el panorama es

superb, sobretot per la part del Llobregat i del mar, que brilla en aques ta

hora de la tarda com una brasa d' or. Les nenes han escalat el darrer de la muntanya, que es abrupte, i arriben al cim amb el pols acce

tros

lerat, enrojolades les galres, eixamplats els pulmons pel fet de respirar

profundament. Se senten cansades; pero s'aixequen de seguida i es posen dretes de cara al vent i amb els ulls tancats algunes, per tal d' abs treure's millor en la delicia de rebre a la cara la carlcia del sol i de l'ai-

fresco Fa goig de veure-les amb els semblants animats, el cabell dei al grat del vent, gaudint d'aquells instants de plaer, de satis facci6 ffsica produtda per l'acci6 dels agents naturals sobre els cossos en plena evoluci6. Despres comencen a fIxar l'atenci6. Espontaniament, de bon grat, contemplen el paisatge. No es distreuen jugant. Es que el moment es d'una gran bellesa, que fon;:osament ha de deixar impres si6: la Hum, els colors, les plantes i el terra nets i frescos per les pluges recents, la farigola que embalsama l'aire. S'ha de desvetllar I'anima dels infants a aquestes sensacions, s'ha de fer-les estirnar, s'ha d' ensenyar a re

xat anar

com

prendre tot el poder de la natura i tot el plaer de la contemplaci6.

No se si les nenes hauran apres alguna cosa avui; pen) sf que se que no

hem perdut el temps.»

EDUCACI6 INTEL·LECTUAL I ENSENYAMENT

Unim en un sol epfgraf el concepte d'educacio de la intel-ligencia

desenvolupament natural de poders rnenrals i el d'ensenyament el sentit d'instruccio, d'adquisicio de la cultura necessaria als in

com a

fants, perque en la nostra actuacio no hem establert mai cap divergen cia ni oposici6 entre aquests dos objectius que persegueix I' escola pri maria. Lescola d'avui, com l'escola de tots els temps i indrets de la terra, a traves de totes les evolucions i canvis que les diverses concep cions filosofiques de l' educacio i els valors de la vida social en rnutacio constant li

hagin deterrninar, te la missi6 d' ensenyar i l'infant hi va a

aprendre. Tindra unes altres finalitats, cada vegada mes arnplies, aspi rara mirjancant l'educacio a realitzar un ideal de pau entre els homes, anira encaminada a la consecuci6 d'un equilibri social rnes perfecte,

transformara els procediments de treball en harmonia amb els pro gressos de la psicologia i, en general, de les ciencies biologiques; pero sempre quedara com a propi i essencial de l'escola popular l'aprenen

tatge de les tecniques elementals, llegir, escriure i comptar i procurar a les generacions que es formen l'adquisicio d'aquelles idees primaries necessaries per a desempallegar-se per la vida i integrar-se a la cornuni tat.

No podem prescindir d'aixo, Si l'escola oblidava la transmissi6 de

la cultura,

patrimoni de la humanitat, no tindria ra6 de ser. Hi ha hagut un temps que aquesta aspiracio s'ha fet absorbent, exclusiva en 61

I' escola prirnaria. Una insrruccio superficial i de pura formula, una pre ocupaci6 per la quanti tat de coneixernents es va apropiar I' escola i la va desviar dels veri tables fins de I'educaci6. Per aquest afany de poblar la

inrel-ligencia, es va oblidar la hincio del mateix coneixement; per aten dre a una erudicio verbalista, es van ofegar les energies mentals en el moment que comencen de manifestar-se. Aquell contingut de culrura no

s' encarna en les necessitats vitals, no pot ser utili tzat en el moment

preds perque s'ha adquirit com a cosa artificial divorciada cornpleta ment

de l'acci6 i de la vida. D'aixo, n'ha resultat la falta d'iniciativa, la

manca

de personalitat, la incapacitat en alguns casos per a un treball

producriu i creador. D'aixo, n'han nascut les critiques acerbes d'aquest sistema d'educacio i la reaccio escolar contra aquest intel-lectualisme

infecund. Ha sorgit el corrent vitalista: escola de la vida i per a la vida. Alguns extremistes han volgut prescindir de tot, bandejar-ho tot de l'escola: plans, programes, metodes, contingut. L'infant ha de desen volupar-se lliurement com una planta, ha de viure la propia vida. Pero aquest concepte de I' educacio procedent de la ciencia biologica no es suficient per a alguns. Obrem en un medi social davant d'altres indivi dus que jutgen les nostres accions. Dewey no es dete en aquest vitalis me biologic, iamb un sentit profundament huma analitza aquesta questio. "La concepci6 que diu que la natura proporciona el fi de la veritable educaci6 i la societat el fi d'una educacio falsa es diflcil que no

mereixi la

nostra

repulsa. La doctrina oposada pren una forma

segons la qualla tasca de l'educacio es precisament de proporcionar el que no pot donar la natura, 0 sigui l'adaptacio de I'individu al control

social, la subordinaci6 dels poders naturals ales regles socials.» Pero considerant un error el fet d' oposar-se a la part que tingui de veritat la

doctrina de I'educacio segons la natura, equilibra les dues concepcions tot reconeixent

que I' eficacia social no s'obte amb la subordinacio coac

tiva, sino amb l'us positiu de les capacitats naturals de cada individu en ocupacions que tinguin una significacio social. Leducacio per a ell no es entesa com a simple «desenvolupamenr», ni com a simple «adapta cio per subordinacio» a un estat social. Es una felis: integraci6 dels dos

punts de vista que condueix a una cooperacio, aprofitant cada capaci tat en el seu lloc.

La difusi6 d' aquestes idees transform a totalment I' escola. L' escola es converteix en un taller 0 callers: aquesta es una

granja; aquella es una

comunitat lliure de treball. Es pensara algun dia

que es va massa lluny?

Nosaltres coneixiem tot aixo; haurlem trobat,

potser, mitjans per a

realitzar-ho: pero la nostra posicio i la nostra actitud van ser d'una gran

prudencia i d'una exrrernada circumspeccio en els passos endavant cap ala renovacio de I'escola. Creiem que cosa nova

sempre s'ha d'actuar aixf. Tota

necessita, abans d'arrelar, un temps de tempteig i d'assaig, ha

de passar per un perfode de transit. Es necessita una va

de tot el que existeix per a l'aprofirament

apreciacio reflexi d'aquells valors que la

societat ha consagrat i que podran haver sofert desviaci6 del seu

minvament en l'eficacia: pero que son

objec

dignes de tenir compte juxtaposant-los a altres valors 0 revaloritzant-los amb l'aportacio d'una saba extreta de I' experiencia i del progres huma, Havfern posat uns principis generals que ens assenyalaven unes te 0

nova

directrius i ens indicaven el nord en el cami que

ernprenlern, i nornes

posant a to la nostra tasca diaria amb aquells proposirs, ten fern feina mes que suficient en que exercitar el nostre afany innovador. Posar l'in fant en contacte arnb les formes de la vida, la natura i el treball huma, deixar que s'inforrnes dels fets i de les coses amb una observacio

esponrania, desvetllar l'interes i la curiositat per tal que aplicanr-hi una atencio mes gran aprengues a veure miller i a jutjar clarament; pro moure la col-laboracio activa en la dels coneixements que investigaci6 constitueixen el saber hurna: enllacar l'adquisicio dels mecanismes de les tecniques elementals amb la vida i les necessitats de l'infant en tota la complexitat, varietat i riquesa, van ser les normes que ens yam impo sar amb el d'obrenir la i de mental proposir capaciracio proporcionar

li una instruccio i una cultura. I hem dit que era una tasca mes que suficient perque sorgiren de seguida una infinitat de refe rents al com,

al que i al quant, al nornbre i a la

i a l'enllac;: dels coneixements, al mes

problemes proporcio, a la seleccio

temps i ala seva distribuci6, a les for

i a la manera de treballar, a l'ordenacio i als metodes, a

l'organit problemes que giren tots al voltant d'aquest: l'escola primaria, procedint amb la lentitud que els metodes d'adquisicio exi geixen, pot arribar a proporcionar aqueU minim de coneixements que zacio general;

es consideren indispensables per a la vida? Volem, d'una banda, adap 'tar \' ensenyament a l' evolucio natural de l'infant sense [orcar-la, tenint

compte els interessos i les necessitats, propugnem perque sigui aquest, I'infant, el qui, prenent I'actitud d'observador i experimenta

dor, busqui, indagui, actui i manipuli per ell rnateix, crei i redesco breixi les ciencies tot recorrent les etapes que ha seguit la humanitat, i

obtingui els coneixements en un ordre natural i logic i d'una manera precisa i duradora. Passa, d'altra banda, que l'escola te una missi6 de cultura general i que cada dia, davant de la complicaci6 de la vida moderna, s6n mes nombrosos els coneixements que cauen dintre del marc

d' aquesta culrura general que l'home necessita per a viure en

societat. Els plans i els programes d' ensenyamenc comprenen una gran

quantitat de materies i de disciplines que es consideren necessaries sense que ningu no s'atrevixi a prescindir-ne de cap, i el temps de que l'escola pot disposar es molt [imitar, perque els infants en surten als tretze 0

als catorze anys.

D'aquest fet s'origina un veritable conflicte, pel qual els mestres ra6 de sentir-se preocupats. Mentre I' escola no ha pensat a cami d' acord amb la vida, mentre no ha tingut en compte la formaci6 i sf

tenen nar

nornes el moblament de la intel-Iigencia, el seu pas ha pogut ser rapid,

Lensenyament verbalista va de pressa, no s' entreten a esbrinar si les coses que I'infant diu son veritablement assimilades i incorporades al contin gut de la seva cultura. Es res apoderar-se del signe i no de la idea? Deixen de ser analfabets molts dels que surten d'aquestes escoles sabent llegir, escriure i comptar mecanicament? Resoldran la questio mes senzilla de la vida si reciten de memoria els rius 0 les muntanyes d'Europa 0 les series dels reis gots? Nosaltres haguerern d' abandonar el proposit de donar a l'infant el domini del coneixement en tot ordre d' estudis, dintre del llmit assenyalat a l'escola primaria, per tal d'obtenir-ne un altre de

millor, que es el d'una capacitaci6 mental i dels instruments de la ins trucci6, i aixi posar-lo en condicions d' adquirir el coneixement quan Ii

calgui; es a dir, donar-li els rnitjans d'inlorrnacio, no la inforrnacio rnatei xa, i enfocar tots els treballs de I' escola cap a una formaci6 en l'infant que

el faci apte per als problemes de la vida rnes que un contingut complet d'instrucci6 dogmatica de diflcil aplicaci6 ales necessitats positives,

En el conflicte plantejat entre la finalitat d'una formaci6 espiritual d'una suma d'instrucci6 determinada, la nostra escola s'ha inclinat per la primera, guardant, pero, un respecte absolut als principis de la o

actuaci6. La tendencia va ser sempre harmonitzar els dos propo sits, tot enllacant al maxim les activitats de la vida espontania de l'in seva

fant i els treballs personals d'investigaci6 amb les disciplines

purament

escolars; el punt de mira va ser articular aquests mecanismes i aquestes

tecniques amb els temes que les suggestions del medi ambient 0 de les relacions familiars 0 socials posaven de manera ocasional a la nostra

consideraci6, i I'anhel 0 objecte rnes profundament sentit va ser de no

allunyar-nos mai d'aquella naturalitat i senzillesa totalment lliure de tot artifici dogmatic i de tota preocupaci6 rnetodologica en l'aprecia ci6 de les questions que havien de ser objecte d'estudi i en l'aplicacio d'un esforc i d'un treball cornu per tal de penetrar-ne l'essencia, les qualitats i les relacions. No volent fer una obra revolucionaria, sino d'adaptaci6 ide refor rna, havfem d' acceptar un pia i assenyalar un programa de materies 0 d' ocupacions relacio amb el temps. Aixo ens porta, perc, a abordar abans uns altres problemes. en

XII

GLOBALITZACI6

Ha estat el doctor Decroly, de Brussel-les, coincidint amb altres

psicolegs, el qui ha enriquit la Pedagogia concebent la teo ria de la glo balitzaci6 en ]a formaci6 del coneixement, idea fecunda que, portada a la practica, ha destruit un dels dogmes que es tenien per mes solids i rnes arrelats. Segons fa notar el mateix pedagog, els rnerodes per a arri bar al coneixement eren la inducci6 i la deduccio, i es partia sempre del que es particular per arribar al rnes general; del que es concret per arri bar al que es abstracte. La formula que es admesa era passar del que es

facil al que es mes dificil, del que es simple al que es complex. Aixo

sembla axiomatic i probablement es exacte, sempre que ens entenguem be sobre el que hem de considerar rnes simple 0 mes complex. Fins ara el que era simple eren els elements d'un tot; el que era complex era aquest tot amb les qualitats i parts components, per les quais s'havia de passar, com per etapes, abans d'arribar al coneixement complet. ADd, els rnerodes de lectura el que era facil era I'element simple, la lletra, representativa d'un so, i per fases successives de dos, tres 0 mes sons s'arribava a la paraula i a la frase, i no es passava a un element nou sense donar per suposat el coneixement dels elements anteriors. En ]' escrip tura encara s'anava mes lluny. Ja no es la lletra l'element rnes simple. en

La lletra consta de diversos traces rectes, corbs i es per aquests traces per on es comenc;:a a escriure. Tots recordern el llarg aprenentatge i

aquells pals i ganxos tracats en les pautes de les mostres d'escriptura, Dels traces

passa

la lletra, ales combinacions de lletres

sll-labes, ales paraules i ales frases. Aixf mateix en el dibuix es comens;a per linies, rracats geornerrics, corbes IDeS 0 menys cornplica des abans d'arribar a les formes vives, i en elllenguatge s'arriba a l'ab surditat de cornencar per definir-lo, aixi com totes les categories gra

maticals, i de passar despres a la classificacio i als exemples, que es la

paraula concreta i la cosa coneguda que te per a I'infant un valor real. S'ha de convenir que no es aixi, L'infant coneix les coses sense una analisi previa de les qualirars 0 dels components, que nornes poden ser

apreciats per un fenomen d'abstraccio, que no es pot presentar fins rnes tard. La nocio de les persones que I' envoi ten 0 de les joguines 0 dels aliments que pren 0 del seu propi cos es forma en bloc, sense dis sociacio, com un tot organic i sense detail. Multitud d' experiments de

psicolegs proven aquest fet. Claparede esrnenta el cas d'un fillet seu de quatre anys que recordava una pagina d'un quadern de rruisica on hi havia un tros que Ii agradava, sense saber llegir el text ni la musica, La distingia i la reconeixia per I'estructura i la fesomia general, amb algu diferencies respecte de les altres. Nosaltres recordem tarnbe el cas d'una minyona que, despres d'esrar algun temps a la casa, sense saber llegir, distribu"ia sense vacil-lacio les cartes i tota la correspondencia nes

els membres de la familia tot guianr-se per l'aspecte dels sobres, grandaria, color, trets cal-ligrafics, escriptura a rnaquina, etc., apreciats

entre

conjunt com un tot. Aquest fenomen, Claparede I'anomena «percepcio sincretica», i

admet que l'esperit hurna passa per aquesta fase del sincretisme abans d'arribar a l'analisi i despres a la sintesi. Decroly I'anomena globalitza ci6 i la comprova amb nombrosos experiments personals que el porten a

basar-hi el seu metode de lectura ideovisual. Infants de cine a sis anys

son capacos de conservar frases, paraules,

imatges, formes geornerri

es rete ques d'una manera global. Pero segons els resultats, les imatges frases rnes be les formes les nen mes be que les geometriques; que

paraules i encara rnes que les sil-labes i les lletres, I aixo porta a pensar que hi ha un factor poder6s que interve en aquests resultats de memo ritzacio superior per ales frases i per ales imatges. Aquest factor es l'in68

Decroly crea els «centres d'interes», basats alhora en fenomen de globalitzaci6 i en la necessitat de tenir en compte aquest teres. Per aixo

l'element afectiu primordial, que es l'interes de l'infant. Responen a la idea de considerar I'infant un home primitiu que veu les coses en estat natural organic i viu, i no es troba en els origens la distinci6 ni l'abs tracci6. En les Ciencies naturals, per exernple,

camp tan extens

(biologia, fisiologia, zoologia, botanica, mineralogia, ffsica, quimica amb aplicacions a la higiene, a I' agricultura, a la industria, a I' econo mia dornestica, etc.) no pot ser recorregut a I' escola tenint en compte

aquestes divisions sisrematiques ni I' ordre cientific que hi ha establert en cada una, perque el fenomen natural es presenta a l'infant en con

junt sota els aspectes diferents que ofereix (ffsic, quimic, biologic) i ha de ser apreciat sense distincio d'aquests elements que no han estat aillats rnes que per un producte d'abstracci6 que ha estat obra de molts

segles. I aixi en totes les altres coses. No hi ha rnateries, no hi ha com partirnents, no hi ha assignatures arllades, tot esta unit i enllacat al vol rant d'una idea eix on poden convergir els desigs i les aspiracions infan tils i des de la qual es poden assolir els objectius d'adquisici6 promo guts per l'interes. Tot aixo va influir en la determinaci6 del nostre pia i dels nostres programes.

XIII

PLA I PRO GRAMES

Tenint present aquesta concepcio globalitzadora, vam tracar un pia

basat en una agrupaci6 de les materies que tenen connexio i una dis tribuci6 en cicles corresponents ales capacitats mentals dels diversos graus que l' organitzaci6 de I' escola va permetre d' establir. Aquesta centracio es va fer d'aquesta manera:

con

Primer: Relaeions de l'home amb l'Esser suprem i els seus sern

blants (Religi6, Moral, Dret i Civisme).

Segon: Llengua: catala i castella, incloent-hi pronunciaci6, recita cio, lectura, eseriptura, conversa, composici6 i nocions gramaticals. Tercer: Formes i nombres: incloent-hi el calcui i el sistema metric,

les formes i dibuixos

geometries, apreciaci6 de magnituds sobre el

terreny; treballs manuals que hi tenen relacio,

Quart: Relaeions de la terra amb l'home: en l'espai (Geografia); en el temps (Historia).

Cinque: Estudis de la natura: inclouen exercicis d'innucio, llicons de coses, observaei6 i experirnentacio sobre l'home, les plantes i els

minerals, la vida i els costums dels animals (Ciencies naturals), serveis que ens fan i la utilitzacio industrial (Qulmica), estudi dels fenomens naturals (Flsica), etc.

Aquesta distribucio nornes representa una ordenaci6 i agrupament

d'aquelles branques del saber que tenen entre si una relacio mes estre71

pero no vol pas significar una separaci6 entre I'una i l'altra d'a questes agrupacions. A la practica hem establert sempre la uni6 entre elles i els llacos d'interdependencia d'una manera que les ta;

aproximen logica. Totes les ciencies es complementen, s'enriqueixen amb la pres taci6 redproca dels fets i dels fenomens, dels

principis i fins i tot dels

metodes; cal, dones, que no quedin aillades, estranyes les unes ales altres, sino que es donin la rna i que es coordinin tot oferint conjunrs rnes rics i plens de vida i, sobretot, mes f'acilment assequibles a l'apre hensi6 de I'infant en aquesta primera fase, global i no analltica, del coneixement.

Aquest pIa es va distribuir primerament en dos cicles, atenent al nombre restringit d'alumnes que es va creure prudent d'admetre per a primer assaig; en ser ampliada, pero, I'escola posteriorment, es van poder formar quatre grups 0 classes de trenta nenes com a maxim. Eis programes, dels quaIs parlarem despres, es van poder dividir en quatre graus; pero hi va persistir la concepci6 dels dos cicles primitius impo sats per l'apreciaci6 de la capacitat i de les necessitats dels escolars en cada edar, que exigeixen uns rnetodes de treball diferents i una forma diversa d' orientar les questions. Aixi, en el primer i en el segon grau, formats per nenes de set (poques), vuit, nou i deu anys, es va treballar un

sensiblement de la mateixa manera. En aquestes edars els infants es mouen

rnes aviat per un instint egoista, l'acrivirat es

impulsada per

interessos materials. S6n egocentrics, es a dir, I'infant es considera el centre del m6n

que l'envolta i creu que tot en aquest m6n, coses i per

sones, existeix per al seu us i servei. No s'interessa per temps ni indrets

llunyans, sin6 pel que es immediat, el que esta en contacte amb ell i li satisfa les necessitats. Aixo de man a una orientaci6 del treball en har monia amb aquest estat psicologic, EI centre d'interes es ell i totes les activitats giren al voltant de la seva persona i de les seves necessitats.

Despres del coneixement de si mate ix, el del rnedi: pero no d'una manera amplia, sin6 en la mesura que tingui relaci6 amb la seva vida i en la mesura del ell es que capac;: de comprendre i sempre procedint d'una manera molt objectiva. Tot el que la natura i la societat realitzen per rnantenir-li la vida pot ser objecte de coneixement enfocant-ho,

naturalment, en el sentit de la utilitat, que es el criteri de valoraci6 per 72

ell en aquest perfode de desenvolupament. D'altra banda, s'ha de considerar que aquest es el moment de l'adquisicio deillenguatge i del a

calcul. Gran part de l'activitat de I'infant s'ha d'adrecar a procurar-li

I'aprenentatge d'aquestes tecniques com a mitjans indispensables del progres en el camf de la cultura. Comenius ha dit: «Les coses abans que els simbols.» Que s6n les coses? Es que potser vivim arllats en el

seu

m6n? No depenem biologicament del medi, es a dir, de I'aire que ens

envolta, del sol que ens d6na vida, de I'aigua en continua acci6 i reac ci6 amb I'economia, dels animals i de les plantes que ens mantenen, que satisfan les nostres necessitats? Aquestes son les coses, temes sempre d'inreres viu per a I'infant, perque representen les relacions irnrnedia tes entre

ell i el m6n que l'envolta. I amb totes elles s'exerciten en la

lectura i en l' escriptura, que son els mitjans d' expressio, uns dels pode rosos

mitjans d'adquir el coneixement, no la finalitat de l'escola. Son

els simbols de Comenius, que realment han d'anar precedits del conei xement de les coses, ja que no es res apoderar-se del signe i no de la

idea; pero que es convenient, al nostre entendre, fer-los coexistents i simultanis com mes aviat rnillor en la ment de I'infant, tot enllacant les i les representacions corresponents en un sol moment conscient de l'esperit, unica manera que l'adquisicio deillenguatge sigui una cosa

coses

viva funcional i que I'aprenentatge de les tecniques fins arribar a l'au

tomatisme, es a dir, fins a fer-se habituals, es realirzi sense esforc;: i sense dolor mitjancant la intervencio de l'interes promogut per Ia presencia

de les coses que tenen per a I'infant un sentit i una significacio. Podrlem concretar el contingut i la forma de treball de I'infant en aquest primer cicle en aquests punts: a) Adonar-se de I'ambient: la natura i I'home amb els factors rnon

animal, mon vegetal, mon mineral i cosmic, familia, escola i societat

mirjancanr l' observaci6. Educaci6 sensorial. b) Tendencia a ampliar el cercle dels interessos imrnediats, elevant se en

I' ordre de l' espai i del temps fins on es pugui: fets histories i

geografics purament anecdotics i per cornparacio amb els fets actuals. c) Adquisicio de mitjans d'expressi6: lectura, escriptura, calcul i dibuix, tot amb un perfecte enllac i correlacio amb els aspectes ante riors. Activitat espiritual: contes, narracions. 73

d) Activitat manual com a expressio relativa a I' ensenyament i enfo cada a la utili tat. Exercicis de vida practica per al propi servei i el dels altres. Exercicis ffsics: jocs, tlexibilitat de moviments, gracia. EI tercer i el quart graus tarnbe van treba11ar de manera analoga, i

poden ser inclosos en un sol cicle d'evolucio, amb una tendencia en el quart a elevar-se a interessos abstractes, pero nornes en determinades nenes i sense un limit concret d' edat. Aquest perfode es el dels interes

especialitzats. Linfanr surt dels limits de la seva personali hagin vis cut en 110cs i en remotes. T un e mes allunyats epoques poder gran de sos concrets

tat

i es capas: d'interessar-se per altres persones, encara que

cornprensio i de raonament per a apreciar els fets, ha dominat Ia lee tura i l' escriptura com a instruments i, per tant, pot aprofundir en les materies d'estudi; pero sempre en el camp de les coses concretes. Aixi,

podra elevar-se a com prendre les caracreristiques d'un perfode

historic; pero s'interessara enormement per Ia vida i la historia d'un home que va viure en aquell perfode. Per a entrar en relacio amb el que passar en un altre temps, cal encarnar-ho en l'aventura i en els fets meravellosos dels hero is d'aquell moment, fent sobresortir de cada

gran epoca la FIgura 0 les figures rnes representatives que poden donar Ia idea de l'ambient de l'epoca, dels costums, de la vida material, de les

institucions socials, de l'art i de la cultura en Ia mesura

que el grau de

desenvolupament de l'iniant li ho perrneti d'assimilar. Lhome es allo que li interessa. Per corroborar el que acabem de dir, acudirem a un fet

consign at en el nostre diari: «Dilluns 27 de novembre de 1922 »Un alumne dels Estudis Normals ve a realitzar un exercici practic. Tria el quart grau i entaula una conversa amb [es nenes. Jo nornes hi acre

faig

de presencia i observo el que passa. Fa servir la forma socratica, pro

conduir les nenes per tal que vagin trobant la veri tat. Primer esbrina que saben de la qiiestio que volen estudiar. Es tracta de I"'atrac cio de la terra". En tenen alguna idea; pero no gaire clara, ja que creuen curant

que el pes dels cossos es una cosa independent de la forca d'atraccio.

Una nena ho raona de la manera segiient: "Si l'atraccio obra igualment sobre tots els cossos, per que el ferro pesa mes que Ia fusta? Deu ser per-

que a rnes de la forca d'arraccio cap avail que la terra exerceix sobre ells, cada cos te un pes especial." S'ha de convenir que es un raonament molt

logic per a una nena de dotze anys. Llavors el mestre veu la necessitat de precisar que aquesta atraccio es proporcional a la massa 0 quanti tat de materia i que esta en ra6 inversa a la distancia, Tambe es parla de la forc;:a centrifuga, fent-Ios imaginar que passaria si l'atracci6 no ens man tingues units terra. Aixo les avalota; ja es veuen amb la imaginaci6 pels aires, Ileugeres i sense pes. Els parla de Newton. Aqui es redobla l'in a

teres! Veuen en un llibre la casa on vivia, com anava vestit i pentinat. Els conta la vida

que feia d'estudiant i com d'un fet molt vulgar, la caiguda

d'una poma de l'arbre, pensant i reflexionant intensament, va induir les

Ileis de la gravitaci6 universal. Aixo els interessa molt, com tot el que es

anecdotic; de tal manera, que a I'hora de fer el resum per escrit que el rnestre

els va encarregar, I' encapcalen gairebe totes amb el ritol segiient:

"Historia de Newton", i descriuen la vida de I'home mes que no pas els

fets i les lleis que se'ls havia volgut fer cornprendre.» En aquest cicle hem seguit el procediment de les monografies, tant referides a coses de la natura com a coses de la hurnanitat. Una poten cia mes gran de raonament i de logica en les nenes les conduira a tro

bar el perque de les coses, a comparar tot buscant semblances i diferen

cies, a enriquir les nocions primeres amb el resultat de noyes experien cies iamb l'aportaci6 de noyes dades que els permetran de fer un estu

di rnes ampli i mes complet de cada cosa concreta agrupant i fent-hi

convergir altres relacions que no van ser apreciades en la primera etapa d'informaci6. Com hem fet abans, resumirem en uns punts les directrius del tre

ball en aquest cicle:

a) Observaci6 mes profunda en I' estudi del medi per tal de conei xer-Io, no en funci6 de les necessitats de I'infant, sino en essencia, cada element en si amb les seves manifestacions. Aqui s'imposa el metode

experimental: experiments sobre la vida d'animals i de plantes, sobre els agents atrnosferics, sempre senzills iamb material, si pot ser, fabri cat

pels mateixos infants. Monografies. b) Elevaci6 per mitja de vi des dels homes celebres 0 biografies a la

comprensi6 del desenvolupament de la civilitzaci6 en el temps i en l' es75

pai. Progres material i progres espiritual. Treball de 1'home. Drets i deures que teo

c) Expressi6. Afirmaci6 delllenguatge en totes les rnanifesracions, Escriptura clara i regular. Quaderns de resum. Diaris. Llibrets. Expres si6 correcta oral i esc rita, relacionada

sempre amb les activitats gene rals. Gra.fics de temperatura i de pressi6. Croquis i esquemes. Lectures

com a

mitja d'informaci6. Calcul mental: aplicaci6 de les operacions a

problemes practics i vitals, etc. d) Treball manual en relaci6 sempre amb les rnateries d' estudi i com a

expressi6 concreta de nocions adquirides que necessiten una mani

festaci6 materia!' Realitzacions encaminades a viralitzar l' escola i a con vertir-la en una llar familiar, i tarnbe a donar satisraccio a I' esperit d'ini ciativa i potencia creadora de les alumnes i a fomentar-Ios el bon gust i I'amor al trebal!.

e) Alguna sisternatitzacio de coneixements en el quart grau per a alumnes de tretze i catorze anys, que siguin capaces d'enlairar-se a la idea abstracta. Revisi6 de coneixements adquirits i agrupacions logi ques. Classificacions. Col-leccions, Sfntesi,

S'ha discutit molt, en aquests ultims temps, sobre els programes

d'ensenyament. Des que 1'escola existeix, hi ha hagut d'haver un pro grama perque tota escola s'ha proposat d'ensenyar alguna cosa i aques ta alguna cosa, poca 0 rnolta, es la materia, el contingut d'instrucci6 que forma el programa escolar. De programes pobres i mesquins s'ha passat a programes ampliars i extensos a mesura que s'ha eixamplat el cercle de les arts, de les lletres i de les ciencies que constitueixen la

civilitzaci6. Aquests programes aviat van ser la preocupaci6 dels rnes tres, perque s'adonaren que eren francament inassequibles a I'infant i que la gran diversitat de materies que comprenien constituia una tasca carregosa capa<; d'esgotar, sense profit per a l'educaci6, les energies de mestres i alumnes. D'altra banda, la penetraci6 de les noyes concep cions educatives a I' escola va provocar el conflicte per al mestre d' a

tendre als interessos vitals de l'infant, al seu desenvolupament i capa citacio 0 a un moblament de la intel-ligencia amb una quantitat de coneixements, com rnes millor, que li donessin una cultura enci

clopedica sense una base solida de formaci6 i sense arrelament a la 76

vida. D'aquf provenen les censures severes dels

programes tradicionals

que no ten en en compte l'infant, que no atenen al seu desenvolupa ment natural i li imposen un saber, sense preocupar-se de si pot 0 no

pot assirnilar-lo. Estan basats en una falsa concepci6 inrel-lecrualista, sobrecarregats de materia sense relaci6 ni enllac, orientats a un

estan

exit de prornocio rnes que a una capacitacio real per a la vida. Aquestes critiques s'han fet generals i han determinat un moviment

d'opini6 favorable a una revisi6 i reforma dels programes. Tothorn d'acord en aixo, s'ha arribat a formular aquesta pregunta: hi ha d'ha ver 0 no

hi ha d'haver programes d' ensenyament? Els extremistes es

pronuncien per la negativa, tot defensant la idea de l'abolicio de qual sevol pla 0 programa format abans del moment de l'activitat comuna d'infants i mestres a l' escola. El seu raonament es logic, si tenim en compte la posicio de l'infant, determinada per les premisses d'una educaci6 funcional. Si s'ha de tenir cura de l'evoluci6 natural de les forces de 1'infant, si se li ha de respectar l'esperit d'iniciativa i la per

sonalirar, no es pot precisar per endavant la materia que ha d'apren dre. La materia ha de ser consequencia del seu interes i de la seva acti vitat i s'ha de determinar segons els estimuls ocasionals de 1'ambient i

les inspiracions creadores de les seves realitzacions. L'infant es l' eix central de tot el sistema educatiu i es ell el qui ha de donar la mesura de la quanti tat i qualitat de 1'ensenyament. Davant de la forrnacio del caracter no representa res el contingut d'un programa 0 d'un horari, que son coses mortes i artificials inspirades en convencionalismes i errors seculars. Encara diuen mes coses: el programa representa una

cristal-litzacio, un estacionament en coses que canvien incessantment, la mateixa materia i la manera de ser de les promocions escolars. Aixo

exigiria una renovaci6 constant. Finalment fonamenten rambe la seva negativa en el fet de considerar que l'eficacia dels programes no esta en el contingut, sino en 1'orientaci6 i en la manera d'aplicar-los per part del mestre. Pero totes aquestes raons es basen exclusivament a considerar l' e

ducacio des del punt de vista biologic, no pas un fenomen d'adaptacio social. La qiiestio del programa no sols te un aspecte tecnic, sino en gran part politic. El programa engloba el tema de les relacions entre

I'infant i el medi social. Precisament el nou tipus d'escoles ha estat

determinat, entre altres causes, pels canvis produits en la societat aquests darrers temps. Washburne ha dit que «hi ha coses que els infants tenen dret d'aprendre», es a dir, que per tal d'integrar-se a la

vida de la societat els son indispensables certs aprenentatges i certs coneixements. Tenint en compte aquest aspecte politic del programa, cap nacio no ha renunciat a establir-lo ales escoles. Han considerat que si el programa autoritari i rigid, enciclopedic i detallat, es un mal, el fet

de prescindir totalment d'un pia i d'unes normes didactiques potser fora un mal pitjor, EI mateix doctor Decroly ha desenvolupat el pia d'escola nova preocupat per la questio del programa, a la qual conce deix una gran importancia: nornes que procura posar d'acord aquest programa amb els interessos i les necessitats de I'infant i el basa en el coneixement de la psicologia de I'infant. Aquest programa no es una

llista 0 una relacio de llicons referents a cada una de les materies siste

matitzades, sino una serie de temes globalitzats corresponents a motius d'interes que es consideren propis de l'infant en determinades fases de l'evolucio, Aquest es el carni que s'ha de seguir: posar d'acord els dos termes

del proces evolutiu: la mateixa experiencia de I'infant i la neces

sitat del coneixement organitzat. EI que s'ha de fer es penetrar I' escola

d'una atmosfera de vida i llavors l'adaptacio sera l'esperir normal del treball de les classes, de tal manera que les mateixes tecniques escolars,

lectura, escriptura i calcul, que semblen les rnes allunyades d'una acti vitat espontania, es poden fer tan vives, en relacionar-les amb necessi tats

sentides, que arribin a convertir-se en una necessitat meso totes aquestes opinions i reflexionant-hi, ens

Tenint en compte yam

decidir rarnbe per adoptar un programa. Fins i tot en el cas de no

no en yam voler prescindir; pero un programa concebut com index 0 norma dels punts cabdals d'una tasca a realitzar, un progra

seguir-Io, a

minim, rnes per al mestre que no pas per als alumnes, que servfs per a portar-lo a I'ordre quan s' extralirnites, per a recordar-li les coses rna

fonamentals que en tota escola no s'han d' oblidar, per a exercir un con

trol de la propia labor; un programa d' orientacions i suggeriments, sense

imposicions de detail, que deixes al mestre un ampli marge per a d' exercicis de Iliure activitat creadora i d' especialitzacio, un

tota mena

programa que, seguint en l' estructura I' ordre de la concentraci6 de rnateries indicades en el pia d'una manera serial, perrnetes la global it zacio per centres d'interes 0 per projectes que no yam voler formular

per endavant per tal de tenir la llibertat d'adaptar-los als esrimuls de l' ensenyament ocasional. Va ser aquest:

Pia de treball. Programes Primer grau

Llengua Pronunciaci6 i elocucio!

a) Pronunciacio clara i correcta de les frases i de les paraules i dels elements fonerics deillenguatge. b) Converses ordenades entre la mestra i les nenes 0 entre les nenes entre si.

c) Repetir petits contes explicats abans per la mestra 0 d'invenci6

propia. d) Narracio dels fets reals esdevinguts a I' escola i a casa seva. e) Recitaci6 de petits contes 0 poesies curtes i facils.

Escriptura i lectura a) Interpretacio d'imatges i preparaci6 per a I' escriptura per rnirja del dibuix i la presenracio d'imatges 0 objectes amb els noms corresponents.

b) Lectura de frases i paraules escrites sobre llicons de coses i obser vacions actuals 0 anteriors.

c) Lectura en un primer llibre adequat.

d) Copia de paraules i frases conegudes.

1. Hem d'adverrir que, ingressanc les nenes des dels sec anys i veninc la majoria de vuic a nou, havien vencut les primeres dificultats de la leccura rnecanica, no de

I' escripcura.

pero

e) Composici6 de frases amb paraules retallades i noms amb lletres. f) Dictat de paraules i petites frases relacionades amb coses cone

gudes. g) Escriptura espontania de petites frases amb il-lustracio. Vocabulari

a) Investigaci6 de les paraules conegudes de les nenes. b) Donar paraules noves. c) Agrupaci6 de paraules per relacions naturals 0 convencionals apreses en els exercicis d'observaci6 0 llicons de coses.

Nocions gramaticals

a) Noms de persones, animals 0 coses. b) Noms que expressen la qualitat i l'acci6. c) Distincio del genere i del nombre. Os de I'article.

d) La lletra majuscula. El punt i l'accent. Moral i civisme

a) Amor als pares, als germans i a la familia en general. b) Com s'han de tractar els companys d'escola: ajuda mutua, fra ternitat i generositat.

c) Converses sobre la neteja personal i dels vestits. Lordre en tot. Amor i respecte a l' escola.

Nombres i formes. Mesura

Comptar a) Coneixement intuitiu dels nombres fins a la centena. Cornposi ci6 i descomposici6 d'aquests nombres.

b) Calcul mental i les quatre operacions fins a aquest lfrnir, Petits

problemes amb nombres concrets. c) Coneixement de les xifres, de I'escriptura dels nombres i de les quatre operacions escrites amb mirneros que no passin de cent.

Mesurar

a} Coneixement del rnes i del menys i comparacions de rnirneros, formes, grandaries, gruixaries, pesos, colors, gustos, temps, tem peratures, etc.

b} EI metre: decimetre,

centimetre. Apreciar a ull longituds i distancies. EI dir, el pam, la braca, el pas. Mesurar cintes, objec tes de la classe 0 del camp amb una cinta metrica construida per les nenes.

c) EI quilogram i altres pesos. Sospesar. Exercicis de pesar amb les balances. Vendre i comprar. Preu dels articles rnes corrents de

menjar, vestir i usos domestics. d} Moneda: pagar, cobrar, canviar. e) Mesurar aigua 0 grans. Omplir ampolles, galledes, regadores amb un got. Ellitre, el mig litre, el decilitre.

f) Mesura del temps: observacions del sol. EI rellotge. Llegir les hores, mitges hores i quarts en un quadrant. Els dies de la set mana, els mesos de I' any, les estacions.

g) La calor i el fred. Comparar aigua freda i aigua calenta. Tempe ratura de I'ambient al sol, a l'ombra, al menjador, ala cuina, a l' aire lliure, ales aules. EI termometre. Formes

a} Formes dels objectes que ens envolten: canonades, pilotes, baldufes, capses, peixeres, etc. h} Comparar I'esfera, el cilindre i el cub. c) Cares dels cossos: superficies corbes i planes. d} Distingir les formes de les superficies planes: quadrat, rectangle, triangle, cercle, etc. e) Limits de les cares: linies rectes i corbes. Dihuixar i comparar. Idees despai i de temps com a base de fa geog;rafia i de fa histbria

a} Situacio de l'infant a la classe (davant, darrere, dreta, esquerra, etc.).

b} Planol de la dasse i interpretacio d'irineraris dibuixats en aquest

plano I per tal d' aprendre a llegir un mapa. 81

c) Planol del pari 0 d'altres dependencies. Itineraris. d) Camf de casa a I'escola. Coneixement del barri: carrers, places, I' esglesia, el mercat, principals botigues de comestibles, de saba tes, de robes, d' objectes artistics, etc. e) La ciutat. Idea de conjunt. Les grans vies, el mar, les muntanyes que I' envolten, els rius que la limiten. Bellesa de la ciutat. f) Idea dels accidents geografics, observant en un dia de pluja el

dinamisme de les aigiies que s'obren carnf, que soscaven el ter reny, que es filtren i originen les fonts, les rieres, etc. g) Orientaci6 per l' observaci6 del sol: Nord, Sud, Est i Oest.

h) Relacionar les hores del dia amb les ocupacions de la nena. Classes del mad, classes de la tarda. Les hores que passen: mad,

tarda, nit, el dia abans, la setmana passada, el mes, etc. i) Comparar la tardor amb l' estiu anterior. Canvis a la natura i als costums, segons les estacions.

j) Comparar la vida actual de la nena amb la vida de quan tenia dos anys, un any, dos mesos, etc. k) Vida dels germans rnes grans, pares, avis, etc. La moda i els cos turns d'ara

i de temps passats. Comparar.

Les necessitats de fa nena i estudi del medi

a) Converses sobre els aliments, begudes, vestits, son i descans,

jocs. b) Exercicis d' observaci6 i estudi dels fruits a la tardor, de la llenya i carbo a I'hivern, de les plantes i animals a la primavera. Cria de

peixos, de capgrossos, d'insectes i conreu de plantes. Treballs manuals i exercicis de vida practica

a) Escombrar, treure la pols, collir papers, ordenar els objectes de la classe, el material d' ensenyament, parar i desparar les taules,

arreglar els menjadors, ajudar a la cuina, regar les plantes, etc. b) Labors: punts de ganxet i de mitja amb llana 0 co to gruixut. Primers punts de costura en roba clara (canernas) iamb co to de

color. Aplicacions a bufandes, bosses per a la labor,

portamone

des, tapers, cobresafates, etc.

c) Realitzacions: retallar papers de colors briHants a base de formes geometriques 0 elements naturals (fulles, Hors), tot aplicanr-los sabre fons blancs 0 de color per tal d' obtenir

composicions deco ratives. Brodats esquematics sabre paper 0 roba a base de dibui

xos

lliures de la seva invenci6. Treballs amb escuradents i fruits

silvestres. Realitzacions lliures

aprofitant elements del camp: fruits, branquillons, escorces, llavors, fulles, etc. Treballs amb

granets. Escales de colors. Pintar composicions decoratives; es trelles retallades i aplicades. Dibuix lliure, Dibuixos amb pedres o llavors. Modelatge de formes de lliure concepci6 0 imitant un model de forma senzilla: pilota, fruits, casso la, olla, etc.

Pta de treball. Programes

Segon grau

Llenguatge Pronunciaci6 i elocucio El mateix que s'ha dit en el primer grau, cui tats. (ja hem dit que el primer i el

augmentant, pen), les difi

segon grau formaven un sol cicle

evolutiu.) Lectura

a) Exercicis a la pissarra de sll-labes i paraules dificils per tal de pro curar una

pronunciaci6 correcta.

b) Lectura impresa i manuscrita en lIibres senzills i variats al seu abast. Interpretacio i comentari del que s'ha

Hegit.

Escriptura a) Escriptura vertical, amb llapis, tot procurant obtenir una segure tat i

regularitat de trac. Neredat i correcci6.

b) Dictat de fragments facils. Exercicis visuals per a l'ortografia. 83

c) Composicio sobre coses i fets observats en la vida diaria de l' es cola, de casa 0 del carrer, Frases curtes espontanies, amb il-lus tracio. Resum de petits contes i histories.

Vocabulari Els exercicis senyalats amb les lletres a, b, c, en el programa de pri mer

any.

Nocions gramaticals Ampliacio dels exercicis de primer grau. a) Idea general del nom. De qui 0 de que diem una cosa? Que diem d'una persona 0 cosa? Subjecte i predicat.

b) Idea del verb. Coses que passen ara, que han passat 0 que han de venir. Present, passat i futuro La persona que paria, la que escol ta 0

aquella de qui es parla,

c) Com son les coses. De qui son 0 per a qui son.

d) Article definit i indefinir. Moral i ciutsme

a) El treball i l'ordre. El treball com un deure i com una sarisfaccio i una alegria.

b) Tots per a un; un per a tots. La cooperacio i la solidaritat. c) Respecte als altres, tant si son els nostres iguals com si son els nostres

inferiors. Atencions que mereixen els vells i els pobres.

d) Arnor a la veri tat. e) Donar a cada u el que es seu. Justicia. f) Complir la llei i obeir les autoritats.

Tot mitjancant les converses i els exemples iamb suggeriments de

la vida escolar 0 ciutadana. Nombres i formes

Comptar a) Coneixement dels nombres fins al miler. Cornposicio i descorn

posicio. b) Exercicis de calcul mental sobre aquests nombres.

c) Valor dels diferents ordres d'unitats, d) Valor absolut i relatiu de les xifres. Escriptura. Col-locacio per a les operacions de mimeros de mes d'una xifra. Trobar el doble, el triple, el quadruple i la meitat, terc, quart, e) etc., d'un nombre.

f) Comptar i descomptar de dos en dos, de tres en tres, etc., i exer cicis de sumar amb sumands iguals per tal d' arribar a la forma ci6 de la taula pitagorica.

g) Exercicis d'automatisme per tal d'obtenir seguretat i rapidesa. h) Idea de les fraccions. Mesurar a) El mateix programa de primer grau, consolidant les idees

amplianr-les, b} Coneixement complet del metre, del litre i del gram. c) Coneixement del rellotge i del terrnometre. Formes

a) Idea del cos geometric i de les seves dimensions. b} Esfera i cub (comparaci6). Con i pirarnide (comparaci6). Cilin dre i prisma {comparaci6}.

c) Superficies corbes i planes. d) Quadrats, triangles, cercles, figures diverses. Idees d'espai i de temps com a base de fa geografia i de fa bistaria EI mateix programa de l'any anterior, amb els punts

segiients: a) Lectura de planols de la ciutat, itineraris de passeigs i excursions. b) Oriencacions pel sol i per la bniixola, Fets geografics

a) Observacions sobre el relleu de la localitat. Vessant de les aigiies. Estudi del port i de la costa.

b) Pluges, vents, temperatura i clima en general de la localitat. c) La vida i les ocupacions dels homes en relacio amb les condicions naturals de la localitat.

d) Consideracio d'aquestes idees que es refereixen a la regio: costa, muntanyes, rius, clima, vida dels habitants.

produccions, poblacions importants i

e) Generalitzacio dels fets geografics relerint-se a Espanya. Aspecte

global. Esrudi de conjunt i ciutats principals. Pets humans

a) Progres material i espiritual dels nostres temps: comoditat de la vida. Cornerc, industria, mitjans de locornocio, diaris, llibres, telegraf telefon, radiodifusio, diversions, invents, ensenyament, museus,

exposicions, etc.

b) Comparar la vida de l'home en els pobles salvatges actuals i en els temps primitius, remarcant l'esforc hurna per tal d'arribar a la civilitzacio.

c) Consideracio d'aquests fets localitzant-los en personatges cele bres, les biografies dels quaIs en revelin la influencia en la his to ria de la civilitzacio, Les necessitats de fa nena i estudi del medi

a) Revisi6 del programa de primer grau. b) Exercicis d' observacio i llicons de coses sobre els punts segiients: Eis fruits de la tardor. Aspecte del camp. Aliments i necessitat dels aliments per a la vida. Les festes de Nadal. Reis. Costums

populars. La vida familiar. La calor i el fred. Estudi del vestit. EI foc. Lenllurnenat. Laigua, element de vida i de purificacio. Laire. Com viuen les plantes. Els arb res i llur bellesa. EI sol, ori gen de Hum i de calor.

Treballs manuals i exercicis de vida practica EI mateix programa de l'any anterior, afegint-hi treballs de costura, en rafia i en carto.

modelatge i treballs Dibuix

a) Del natural: objectes senzills i plans i de poe relleu, fulles, fruits, estris de cuina, etc.

b) Croquis d'objectes, plantes, animals en relaci6 amb els exercicis d' observaci6.

c) Dibuix lliure i d'imaginaci6. d) Petites composicions decoratives amb elements donats 0 de sim

ple elecci6. Decorar un quadrat, un cercle, compondre una sane fa. Aplicaci6 a les robes. Combinacions de colors. Gimnastica, ritmica, cants, danses

Pia de treball. Programes Tercer grau

Llenguatge Pronunciaci6 i elocucio

a) Exercicis de pronunciaci6 clara i correcta de paraules i frases. b) Converses ordenades entre la mestra i les nenes 0 entre les nenes entre

si sobre la realitat actual.

c) Analisi i comentaris de lectures al seu abast: contes, noticies de diaris, biografies senzilles, etc. d) Assaigs de petits resums orals sobre temes coneguts de les nenes: llicons de classe, ocupacions 0 oficis dels pares, pobles visitats, etc. e) Recitaci6 de fragments ben triats en prosa i en vers. Lectura

a) Lectura en veu alta, pausada i clara, adaptada a la distancia de I'auditori, en llibres impresos 0 manuscrits, procurant la variaci6 dels textos.

b) Lectura de diaris i revistes. c) Exercicis a la pissarra de lectura de frases i paraules dificils. d) Lectura silenciosa i interpretaci6 del que s'ha llegit. e) Lectures a casa de llibres presos en prestec per uns dies determinats. 87

Vocabulari

a) Investigaci6 de les paraules conegudes de les nenes ide les d'us corrent, el

significat de les quais sigui dubt6s per a elles.

b) Lectura de fragments tot destacant paraules noyes. c) Agrupaci6 de paraules per relacions naturals 0 convencionals. Families de paraules.

d) Maneig del diccionari.

Escriptura a) Copia lenta i acurada d'exercicis en quaderns de paper ratllat corrent fins a obtenir una lletra vertical 0

lleugerament inclina

da, clara i correcta.

b) Treballs de recopilacio de llicons de classe, amb il-lustracions, per tal d'atendre a la bellesa de I' escriptura i al bon gust. Exercicis de dictat, graduant les dificultats ortografiques. c)

d) Redacci6 de cartes, postals, resums d'historietes i contes curts; de lectures al seu abast, descripci6 d'imatges 0 coses vistes, fets

realirzats, etc. Gramatica

a) Descomposici6 de frases i oracions fent com prendre el paper del nom, de

I'adjectiu, de l'article i del verb.

b) EI pronom i la conjugaci6 del verb en frases completes i de manera que I'us del temps quedi indicat pel sentit de la Frase. Exercicis c) practics sobre el genere, el nombre, les classes de noms,

adjectius i pronoms, sobre l'accentuacio de les paraules i pun tuaci6 de la Frase.

Moral i civisme. Dret

a) Pracrica de petits deures a I' escola i a la familia. b) Relaci6 de dependencia d'uns homes amb alrres per tal de deduir-ne la idea de drers i de deures.

c) Deures personals: conversa, higiene, treball, instrucci6, econo mia, bones formes, cortesia. d) Deures envers els altres: la famflia i els altres homes. Idea de la

propietat i manera d'adquirir-la, La llibertat i els seus llmits, Respecte a la llibertat dels altres homes. 88

e) Deures i drets civics: respecte a la jusricia, ales autoritats i ales lleis. Obligaci6 de contribuir ales despeses generals de la ciutat i de la nacio, Amor a la ciutat i f) respecte als monuments, carrers, passeigs i jar dins. Amor a la Patria. Deures i drets com a espanyols, segons la Constitucio.

Nombres i formes

Comptar a) Escriptura i lectura de nombres sencers i decimals. Valors absolues i relatius de les xifres.

b) Numeracio romana. Exercicis. c) Exercicis de calcul mental i resolucio mental de problemes. d) Formaci6 de la taula pitagorica. Mecanisme fins a obtenir auto matisme i rapidesa en l' operacio de multiplicar enters i decimals.

e) Factors d'un producte. Estudi dels termes de la divisio i pracrica de l' operacio.

f) Abreviacions de rnultiplicar i dividir i el seu us.

g) Fraccions ordinaries i la conversio a decimals. h) Problemes de la vida practica. Mesurar

a) Apreciar longituds i distancies. Os del metre. Multiples i divisors. b) Pes dels cossos. Exercicis de sospesar. Pesar amb les balances. El gram: multiples i divisors. Pracrica del maneig dels pesos. Do bles i meitat.

c) Comprar, vendre. Pagar, canviar. Monedes de coure, de plata. Bitllets de Banc.

d) Apreciar el contingut de recipients usuals. El litre. Multiples i divisors. Mesurar liquids i grans.

e) Mesures de superficies planes: sales de classe, paris, parets, esto valles, mocadors, etc. El metre quadrat. Decimetre i centimetre

quadrats. f) Apreciacio del temps: minut, segon, etc. Les hores, dies, setma nes, mesos, estacions, anys. Calendari.

Lectura de les hores en el

rellotge. 89

g) Mesura de la temperatura: termornetre. h) Mesura de la pressi6: barometre. Grafics de temperatura i de pressi6. Formes

a) El cub i el prisma: comparaci6. b) EI quadrat i el rectangle: intuicio, comparaci6, construcci6. c) Apreciar i dibuixar superficies diverses d'altres cossos geometries:

pirarnides i poliedres regulars. Comparar i distingir. d) El triangle i classes de triangles. Propietats fonamentals. e) Estudi dels angles. Linies. Classes i posicions. f) EI cilindre i el con. La circumferencia i el cercle.

Geografia i historia Fets geografies

a) Generalitzaci6 dels fets observats a la localitat i als pobles pro xims a paisos mes llunyans. b) Idea de la terra en general: continents i mars, grans relleus, rius cabalosos, planes, deserts, etc. Distribuci6 de terres i aigiies. Es tudi a I'esfera.

c) La vida de l'home en els diferents indrets del globus. Zones geografiques: clima, vegetaci6, fauna, recurs os del sol en general.

Temperament i caracrer dels homes, segons el clima i les condi cions de la terra.

d) Estudi d'aquests fets tot referint-se primer a la regi6 i despres a tot Espanya. Relleu del sol, hidrografia, divisi6 politica, centres de poblaci6, produccions, vies de comunicaci6, etc. Fets histories

a) Progres material i espiritual dels pobles civilitzats en comparaci6 de la vida de l'home en els pobles salvatges actuals. b) Lectures i fotografies, gravats 0 dibuixos que donin idea de la vida de l'horne en altres perlodes i altres epoques, Vida de I'home primitiu: edat de la pedra tallada i de la pedra c)

polida, edat del bronze i del ferro. Civilitzacions antigues. Visites al Museu.

d) Civilitzaci6 mediterrania: els fenicis, els grecs i els romans. Lectures, converses, biografies. Visites al Museu d'Art i al Centre Excursionista per tal d'estudiar les manifestacions i documents

de la civilitzaci6.

e) Fixar les diferencies entre els fets actuals, passats, mes antics 0 remots

per donar noci6 del temps historic, localitzant els fets

coneguts en grans epoques 0 moments d'una manera general; perc donant idea de la successi6 dels periodes histories,

Estudis de fa naturalesa Coneixement de nosaltres mateixos

a) El cos hurna: parts dures i parts toves. b) Organs diversos per ales distintes funcions: divisi6 del treball. c) Com es manre la vida: nocions sobre la respiraci6, la circulaci6 i la digesti6 per tal de donar idea de conjunt de tot el proces nutri tiu.

d) Nocions d'higiene relacionades amb

aquests coneixements:

netedat, exercici, aire pur, alimentaci6, etc. Coneixement del medi

a) El sol: calor i Hum com a fonts de vida. b) Acci6 de la calor sobre els cossos: dilataci6, canvi d' estat, con ductibilitat. Cossos bons i mals conductors (observacions, expe riments). Aplicacions a la vida dornestica. c) Laigua a la natura: boira, mivols, pluja, neu, filtracio, pous, fonts, etc.

Cicle natural de les aigiies. Aigiies potables i no potables.

d) Aire: composici6, propietats de l'oxigen, del nitrogen i del gas carbonic. Experiments.

e) La Hum. Descomposici6. Estudi dels colors.

f) Lelectricirat: elHamp. La pila electrica, I..:imant.

g) Les pedres i els rnetalls. Aplicacions que tenen en la construcci6 de les cases i aparells domestics. Col-leccionar minerals i estu diar-los tot cornparanr-los entre si. h) Les plantes: vida de la planta (experimentaci6). Herboritzacions. Observaci6 de plantes silvestres en els medis naturals on viuen, 91

segons les estacions. Cridar l' atenci6 sobre la bellesa de formes i colors de les plantes. Utili tat que tenen: alimentaci6, vestits (lli,

cot6), medicaments, tints, etc. Cultius, i) Els animals: vida dels animals. Cria d'alguns. Historia interessant d'insectes, d' ocells, de mamffers, etc. Utili tat: alimentaci6, vestits (llana, seda, pells), productes industrials. Cridar l'atenci6 sobre la bellesa que tenen de formes i de colors i la gracia dels moviments. Visites als Museus biologic i d'Historia natural, a l'Aquarium i j)

col-leccio zoologica del parc. Excursions i passeigs. Treballs manuals i exercicis de vida practice Treballs domestics

Escombrar, treure la pols, ordenar els mobles, objectes de la classe i material d' ensenyament, regar les plantes,

ajudar

endrecar els menjadors,

la cuina, etc.

Labors

Costura, punt de marca i brodats senzills en color, punta al coixl, treballs en rafia, etc. Treballs manuals

a) Cartonatge: capses petites, carte res, cobertes de quadern, jogui nes

i objectes d'aplicacio als diferents ensenyaments (rellotges,

geometries, metres, balances). b) Aplicaci6 del retallament a la decoraci6 de frisos, capsetes, cossos

motius per a labors, carpetes de quaderns, etc.

c) Modelatge: petites formes com fruits, baldufes, ampolles, em but, cassola, canrir, etc. Relleus geografics senzills. Formes geo metriques. Baixos relleus prenent per models flors, fulles, fruits, rosacies 0 formes convencionals diverses.

Dibuix

a) Del natural: objectes senzills. b) Il-lusrracio dels treballs de classe. c) Dibuix lliure i d'imaginaci6. Composici6 decorativa amb ele ments

donats 0 de lliure elecci6. Aplicacio a les labors.

PIa de treball. Programes

Quart grau

Llenguatge Pronunciaci6 i elocucio

Els mateixos exercicis de tercer grau, augmentant-ne les dificultats, segons I' estat de [es alumnes. Lectura

a) La lectura com a mitja d'augmentar la riquesa del lexic de l'in fant. La bellesa literaria, Lectura corrent i expressiva de frag ments literaris de

generes diferents. b) Exercicis de tercer grau senyalats amb les lletres b, die. c) Procurar l'interes envers elllibre, no com un instrument d'exer cicis de lectura, sin6 com un mitja d'informaci6 i d' esbarjo de

l'esperit. Maneig de la biblioteca de dasse. Vocabulari Els mateixos exercicis del tercer grau adapcacs al desenvolupament intel-lectual de les alumnes. Les paraules tecniques. Llenguatge de les coses abstractes i iniciaci6 alllenguatge de la cultura.

Escriptura a) Escriptura corrent, amb preocupaci6 per la daredat i la netedat de la lletra. Us de la ploma escilografica. b) Recopilaci6 de treballs de dasse, en paper blanc, amb il-lustra cions adequades, tot procurant obtenir un conjunt artistic.

c) Els mateixos exercicis de redacci6 de tercer any, augmentant-ne les dificultats.

d) Resums de lectures i de llicons de dasse. e) Descripci6 de passeigs 0 excursions, visites a museus, impres sions personals, temes d'imaginaci6, etc.

Gramdtica

a) Conceptes i lleis gramaticals induits del coneixement del Ilen guatge.

b) Expressio del pensament. Elements de l'oracio i valor del verb. c) Descomposici6 de paragrafs en oracions. d) Estudiar I'ofici que fan les paraules en ellienguatge: anomenar, classificar, unir 0 relacionar, constituint els diferents grups que s'anornenen parts de l'oraci6.

e) Continuar els exercicis b i c del programa de tercer grau. Moral i civisme. Dret

a) Ampliaci6 del programa de tercer grau a l'abast de les alumnes. b) El Municipi. Administraci6 de la ciurat. Ajuntament. c) El Govern. Poder legislatiu, poder executiu, poder judicial. El

Congres. Diputats. Eleccions. Els ministres. Poder moderador. Monarquia i Republica. d) Infracci6 del dret: delictes i penes. Administracio de justfcia. Tribunals. El jurat. i persones. La propietat. Coses e) f) La famflia com a fonament de la societat.

g) El canvi de productes: oferta i demanda. El comerc i la indus tria. Legislacio social. Nombres i formes

Comptar a) Nurneracio parlada i escrita completament de nombres enters i fraccionaris.

b) Exercicis rnecanics de les operacions per tal d'arribar a un autornatisme rapid i exacte.

c) Les quatre operacions amb nombres enters i decimals. d) Exercicis amb nombres metrics. e) Calcul mental en relacio amb el calcul escrit, f) Fraccions ordinaries. Operacions.

g) Problemes d' aplicaci6: domestics, professionals, comercials, etc. Mesurar

a) EI metre cubic. Divisors. 94

b) Mesures de superficies i de volum en relacio amb els coneixements

geometries.

c) Volums de sales de classe, capacitat de diposits, etc.

d) Sistema metric complet i relacio de les diferents mesures. e) Pes i densitat dels cossos. La mesura. Areometres, f) Serie de pesos. Pesar amb les balances i la bascula. g) Moneda de diferents paisos, EI canvi.

h) Mesura de distancies. Velocitar de la marxa a peu en excursions, velocitat dels trens, etc. Calcul d'itineraris de viatges amb la guia de ferrocarrils.

i) Mesura del temps. Estudi del calendari. Hores de sortida i posta del sol, duracio de les fuses de la liuna, anys de traspas: calculs basats en els coneixements geografics, Formes

a) Cossos gcornerrics. Estudi per cornparacio. b) Idea de les superficies i estudi de les superficies en els cossos. Arees. Problemes grafics, c) Limit de les superficies: linies. Estudi de les lInies. Llnies com

parades entre si. Angles: el seu valor. Propietats. d) Poligons: triangles, quadrilaters, pentagons, hexagons. Trac;:at.

Propietats. Exercicis i problemes. Estrelles poligonals. Aplica cions,

e) Cercle. Radis, diametres, etc. Valor de pi. Problemes aritmetics i

grafics en relacio amb la circumterencia i el cercle. Volums dels cossos. Problemes. f)

Geografia i bistoria Fets geografics

a) Revisi6 del programa de tercer grau. Ampliacio de l'estudi de la localitar. Passeigs, visites a monuments, museus, etc. Tracat d'i tineraris. Lectura dels planols, Civilitzacio, Homes celebres.

b) Europa. Orografia. Hidrografia. Estats. Pobles que els habiten. La seva vida en relacio amb els recursos naturals i fets

Relacions d'aquests paisos amb el nostre.

geogratics.

c) Les grans descobertes geografiques. Viatges dels navegants. Ex

ploracions a l'Africa. Expedicions polars. Les descobertes cientf fiques aplicades a la navegaci6. d) Idea general d'Asia, d'Africa, d'Arnerica i d'Oceania. e) Les grans rutes a traves dels continents. Navegaci6 aeria, Comu nicacions: cables, telegraf releion, radio. Importaci6 i exporta cia. Lluita econornica entre les grans potencies.

f) Relacions culturals entre els paisos. g) Ordre de l'univers. El sol, els planetes i les estrelles. La terra en

l'espai, Fets histories

a) Revisi6 del programa de tercer grau. b) Estudi dels fets histories culrninanrs en les diferents edats. e) Edat antiga (fenicis, grecs, cartaginesos, romans a Espanya). Fets

principals i civilitzaci6. d) Edat mitjana: gots, arabs, la reconquesta. Fets histories. Mani festaeions de la civilitzacio, Epoca eomtal a Catalunya. Casrells,

eatedrals, monestirs. Institucions i organitzaci6 de la societat. Els gremis. Lexpansio mediterrania, moderna: els grans invents, el deseobriment d'Arnerica, El Edat e) Renaixement. La unitat nacional. Casa d'Austria. Grandesa

d'Espanya. Civilitzacio. f) Edat conternporania. Els Borb6. La Guerra del Frances. La Re

publica. Restauraci6 dels Borb6. La gran guerra i les seves deri vacions. La Societat de Naeions.

Estudis de fa naturalesa Coneixement de nosaltres matetxos

a) Ampliaci6 de coneixernents sobre el cos huma: l'esquelet, els rmisculs i les articulacions. Mecanisme de la respiraci6 i de la cir culaci6. La digesti6 i l'assimilaci6. Funcions de la pell. Els sen tits. El cervell i el sistema nervi6s. b) Nocions d'higiene en relaei6 amb aquests coneixements. Ventila

cio, calefacci6, alimentaci6, begudes, vestits, banys, exercici, etc.

Coneixement del medi

a) EI sol com a centre del sistema solar. La terra com a cos celeste. Els mons en I' espai. Fases de la lluna, eclipsis i altres fenomens celestes. Moviments dels astres. Grans lleis de la gravitaci6 uni versal. Gravetat i caiguda dels cossos.

b) La calor (programa de tercer). Calor espedfica. Calories. c) La llum. Colors. Fotografia.

d) Revisi6 del program a de tercer sobre 1'aigua. Composici6 de l'ai gua. Experiments. Vasos comunicants. Distribuci6 de I'aigua a les ciurats. Pressi6 dels liquids. Principi d'Arquimedes. Bombes.

e) Aire. Revisi6 del programa de tercer. Pressi6 atrnosferica. Baro metre.

Laire i el vapor com una forca. Aplicacions.

f) EI so. Les vibracions. La intensitat i el to. Instruments musicals. El fonograf

g) Experiments sobre l' electricitat: piles, imants, electroimants. Grans aplicacions modernes de l'electricitat. Telegrafia sense fils. h) Les pedres i els metalls, Excursions per la muntanya per tal d' ob servar els talIs del terreny. Idea de les formacions geologiques. Pedreres. Fossils. Pedres calcaries, pedres silfcies, Cossos simples. Meral-loides i metalls d'us rnes frequent. Acids, bases i sals. Aplicacions a l' economia dornestica. i) Les plantes. Vida de la planta (revisi6 del programa de tercer). Germinaci6, respiracio, nutricio, funci6 clorofll-lica (observa cions i experiments). Herborirzacions, Despres de 1'observaci6 de les plantes en el seu medi natural, establir un principi de classifi caci6 segons els caracters rnes comuns. Principals families: crud feres, ranunculacies, papilionacies, labiades, rosacies, [iliacies, compostes, graminies, etc. Distincio dels arb res comuns al pais: pins, acacies, eucaliptus, aurons, cedres, platans, salzes, casran yers d'Indies, til-lers, etc. Coneixement dels bacteris. Manera de combatre els microbis en cas de malalties contagioses. j) Els animals. Observacions i estudi d'animals, comparant-los i agrupant-los segons els trets rnes sobresortints. Mirada de con junt 0 sinterica dels animals estudiats, establint els caracters dels grans tipus. Concepte dels essers vius i atributs essencials de la

plantes. Adaptacio al medi. Lluita per l'existencia. Associacions d'anirnals. Mitjans de delen

vida. Diferencia entre animals i sa.

Bellesa en el regne animal. Animals que s'utilitzen per a l'ali

rnentacio de l'home i que proporcionen primeres rnateries per a

la industria.

Treballs manuals i exercicis de vida practica Treballs domestics

a) El mateix programa de tercer b) Curs de cuina: coneixement dels aliments i de les propietats nutritives que tenen. Provisio al mercat i ales botigues dels ali necessaris. Preparacio de plats representant els principals de coccio: sopes, escudella i cam d'011 a, rostit, estofat, fre ripus ments

gits, salses, plats dolcos, conserves, etc. c) Calcul de quantitats, ingredients i preus d'un plat per a sis per sones. Mit janes, receptes, menus. Parar la taula, servir per torn.

Fregar la vaixella. d) Bugada i conservacio de la roba. Estudi de les fibres textils i de les propietats que tenen. Reconeixement d'aquestes fibres mit jancant el microscopi i mirjancant subsrancies quimiques. Esru di del teixit. Color dels vestits. Rentar i fer la bugada de la roba blanca. Substancies que es fan servir. Sabons, lIeixiu, descolo rants. Bugades amb lleixivadora autornatica. Bugada de roba de color. Treure taques. Productes que es fan servir. Retenyir. Exer cicis practics de tintura amb colors substantius. e) Planxar. Material necessari. Planxada d' estovalles, tovallons, mocadors, tapets, fundes, camises de senyora, combinacions, etc. Labors

a) Punts de costura i aplicacions diverses: vestits de nines, confeccions de roba per a l' escola, etc. b) Apedacar, Peces i pedacos. c) Teixir. Execuci6 de reixits fonamentals. Sargir. d) Brodar: realirzacio de dibuixos estilirzats, buscant belles combi nacions de colors i de formes. Aplicacions a tapets, coixins, cor tines i a altres objectes d'us a l'escola.

Trebafls manuals

a) Programa de tercer any.

b) Cistelleria. c) Treballs de laboratori. Construccio de material senzill d'ense nyament.

d) Enquadernaci6, si es possible. Dibuix

a) Il-lusrracio de treballs. b) Estilitzacions i cornposicio decorativa. Aplicaci6 a les labors. c) Del natural (a carrec d'un professor especial). Gimnastica, rltmica, cants, danses, etc.

Aquest programa, com es pot observar, es restringit. Ciclic en la forma, conte el rnes essencial a cada grau, i es pot considerar un pro grama minim de coneixements que l'infant ha d'adquirir. Cornpren particularrnent la questio de les tecniques fonamentals. Es, a rnes a

rnes, organic i general, sense gaires detalls, cosa que dona un gran marge de llibertat al mestre perque pugui atendre ales oportunitats que es presentin, tot enllacant-hi les materies del programa i procurant la globalitzaci6 que reclami la fase d' evolucio mental en que es trobi !'infant. D6na tambe un marge ampli a l'activitat creadora i als exerci cis lliures. D'aquesta manera es concilien els principis d'una educacio

funcional amb les necessitats d'una organitzaci6 graduada, que suposa una mesura

de l' ensenyament en cada classe 0 en cada grau. Volem tor

repetir, perque aquesta es la nostra creenca, que tot i concedir un valor al programa com a ordenacio del treball, l' eficacia en l' educaci6 nar a

depen del programa, sino dels metodes d' ensenyament, de la pre paraci6 recnica del mestre, de la manera d'aplicar-lo i d'entendre'l ide l'esperit que informa tota l'obra de l'escola, Estretament unida al programa tenim la qiiesti6 dels horaris. AiXQ no

suposa una divisi6 del treball, tenint en compte el factor temps. La materia d'estudi s'ha de fraccionar en parts per a cada any, cada set mana, cada dia. S'han de distribuir les ocupacions en les hores del dia. S'han arribat a formar horaris on es troben especificades d'una mane-

taxativa les rnareries d'estudi per a cada quinze 0 vint minuts. Es

passa d'una dasse de calcul a una altra de lectura, d'una de Geografia i Historia a una altra de Geometria 0 Dibuix, sense enllac entre si i en

periodes de temps molt curts. Aixo s'ha pretes justificar i fonamentar la manca d'arencio sostinguda dels infants per als temes i en el can

que pot sobrevenir quan se'ls fa estar treballant massa temps en mateixa cosa. Aquesta questio esta mal enfocada. El cansament no

sament una

depen de l'exces de temps en el tractament d'una mateixa materia, sino del sistema d' ensenyament. Aquest problema esta enllacat amb altres com el de la intervencio de factors afectius en la produccio del cansa ment en els infants. S'han fet comprovacions ales escoles que han demostrat que quan l'interes es el promotor d'una activitat, quan l'en tusiasme impulsa i inspira el treball d'una dasse, el cansament queda reduft a la minima expressio. Tots hem pogut observar el fet que els infants han passat una hora i mitja 0 dues ocupats sense descans en un

joc 0 un treball de la seva predileccio, sense la intervencio del mestre. Per aixo aquests horaris tan dividits per minuts no es poden justificar

davant dels nous coneixements de la psicologia. D'altra banda, no s'a dapten a la globalitzacio i a l'enllac de les materies que preconitzen tots els renovadors de l'escola. Davant del fet de l'evolucio natural de les forces mentals de I'infant, no te cap valor seguir un contingut de mate ria assenyalat en un horari, que es una cosa artificial i morta, inspirada en convencionalismes que han de desapareixer, Nosalrres tarnbe yam tenir aquests quadres de distribucio, pero hem de confessar que ens va caldre de fer una contravencio continua per tal d'atendre als estimuls del medi i ales iniciatives aportades pels alumnes en cada moment de la realitat escolar. Lhorari, com el programa, poden servir de guia; pero davant del fet viu de I' educacio, son coses que no tenen cap sentit i que s'han de relegar a un segon terme, i deixar pas a aquell moment, que no sempre es presenta, d'una vibracio a l'unison per a un treball col-lectiu, fecundat per l'entusiasme d'una accio creadora. En una escola on es treballa a base de respectar l'interes i la bona disposicio dels infants envers un tema, no es pot deterrninar l'hora exacta de la

lectura, de l'escriptura 0 del joc, ni el temps que s'hi ha de dedicar, ja que de vegades hi ha exercicis que demanen escriure tot el mad 0 tre balls en els quals els infants han posat tant d'interes i d' entusiasrne, que

100

f6ra un crim psicologic la interrupci6 d'aquell estat mental per tal de concedir uns minuts d' esbarjo, marcats en l'horari. Per totes aquestes experiencies i consideracions, nosaltres, rnes que

la indicaci6 d' assignatures per a determinades hores, i aixo fins i tot dins d'un marge de llibertat, el que vam fer va ser distribuir el temps en cine parts corresponents ales seguents activitats: observaci6 dels fets i de les coses; fixacio de les idees per la conversa, lectura, escriptura, calcul,

dibuix i altres mitjans que es van creure necessaris; vida domestics: joe i exercicis fisics; realitzacions 0 treball manual. Aquest darrer, junt amb

l'educaci6 musical, el joe i els exercicis fisics, van ser reservats en gene ral per ales hores de la tarda; les altres activitats al mad de la forma

seguent: la primera hora de dasse, quan les nenes han esmorzat i des cansat del cansament del

cami, es la que es dedica a exercicis d' observa ci6 i aprehensi6 de la realitat. Nenes i mestres, assegudes comodament en

el seu Hoc, en aquella hora del mad en que l'esperit es troba descan

i obert a tota daror i a tota excitacio, en que la serenitat i la calma dominen l'ambient, s'entaula la conversa, que resulta sempre agradable

sat

i atractiva per a tothom. El tema es portat per les mateixes nenes 0 per

les mestres; es el fet quotidia explicat en els diaris 0 vist al carrer, es un

incident ocorregut pel cami, es el temps que fa, vent, pluja, calor 0 fred, es la visita d'un personatge, es l'observaci6 de flors, fruits, animals 0

pedres, ben sovint es un examen de consciencia sobre la conducta. Les alumnes sempre van fer de gust aquesta que podriem anorne nar llico, i que reunint en un sentiment efusiu mestres i alumnes ens feia gaudir d'uns moments de recolliment i de satisfacci6 interior. De vegades el tema es feia interessant i, a pericio seva, durava uns quants dies, i es constituia en centre d'interes, al voltant del qual girava la vida de l'escola. Escriptura, lectura, treballs manuals, tot feia referencia al problema 0 qtiesti6 que s'estudiava i tot es posava en joe per tal d'aco blar-hi naves dades, que l'havien d'il-lustrar i adarir, fent-lo del domi ni de les alumnes. I tot aixo sense cap mena de cansament i sense que

decaigues l'inreres, perque la presentaci6 de cada dia no es una repeti ci6 del tema, sin6 un nou aspecte i una aportacio de nous elements

que

hi tenen relaci6. Mes endavant insistirem en aquest punt.

101

Diguem, ara, que el segon perfode d'acrivirat tenia 1I0c a continua cio, Aquest primer moment de treball constiruia de vegades el pIa de el dia i el tema tractat inspirava i orientava rota la labor. Les nenes, l'aire lIiure 0 ales aules, segons l'(ndole dels exercicis, hi treballaven

tot a

llegint, escrivint, comptant, prenent mides, dibuixant, fent croquis i explicant el que n'havien assimilat. EI metode de treball sempre era el mateix. Primer fer apel-lacio als sentits, fent-los veure, tocar i observar les coses, despres procurar l'expressi6 parlada escrita per tal que i revelessin tot el sabien coses; diguessin que d'aquestes despres fer que i trobessin elles seu mateixes, busquessin per pel propi esforc, tot el que de tot saber, n'haguessin ajudant-Ies, pero, proporcionar-se els mit 0

jans d'informaci6. Hem de dir, tambe, respecte del pIa de treball, que per tal d'evitar una

dispersio de l'atencio sobre un gran nombre de branques de l'en

senyament quan es volen tirar endavant totes alhora, a mes de les tee niques fonamentals, lectura, escriptura i calcul, que, com a instru ments de l'activitat escolar, no es poden abandonar mai, ens ha donat

bon resultat l'adopcio de l'alternanca de les materies, no per dies, sino per setmanes, i la concentraci6 d'un nombre restringit de disciplines en

perlodes de dos 0 tres mesos, deixant les altres per a alrres perfodes de temps amb I'objecte de poder aprofundir rnes les coses i d'obtenir una formaci6 superior del seu esperit i del seu caracter amb la paciencia, la tenacitat i la continuuat en I'esforc que aquesta manera de procedir comporta. Aixi, en el dibuix del natural alternavern per setmanes i n' obtenlern una eficacia rnes gran a causa de I' entrenament aconsegit en un

perfode de sis dies seguits en el mateix exercici. De la mateixa podem esmentar el cas d'haver dedicat quinze dies

manera, en el calcul

seguits a exercicis d'autornatisrne aprofitant l'ocasio d'un interes i d'un estat d' ernulacio produit espontaniament sense que poguessim expli car-nos-en la causa. Aixo permet d'adaptar l'ensenyament ales condi cions del medi ambient, estudiant, per exemple, a la primavera i a l' es tiu la Botanica i la Zoologia i concentrant altres estudis com la Historia i la Geografia en altres perf odes de I' any. Els cursets de cuina van ser fets, tam be, en dies seguits durant perfodes de tardor i de primavera. Amb aixo s' obte un estalvi de temps per la facilitat mes gran que deter-

102

mina I' entre name nt, i el treball guanya en unitat i en profunditat sense perdre l'interes, perque ja es procura que els temes siguin tractats sota

aspectes molt variats i que donin lIoc ales activitars rnes diverses, com lectures, composicions, experiments i manipulacions de tota mena.

103

XIV

ELS FETS OCASIONALS I ELS CENTRES D'INTEREs

En el curs d'aquesta exposicio s'ha pogut veure la irnporrancia que

donem a tot el que es ocasional, es a dir, a l'aprofitament, en l'ensen yament, del fet que sorgeix i es fa viu en la consciencia d'infants i mes tres. Es una consequencia de la doctrina de l'interes en l'educaci6. Si nornes alia que interessa a l'infant es capa<;: de determinar una activitat

profitosa, s'han de tenir en compte, ames dels excitants naturals que promouen l'interes,

uns

altres excitants externs que determinen una

impulsio interessada, base de tot aprenentatge. Es el que condueix tambe a l'adopci6 dels anomenats «centres d'interes» en l'ensenya ment.

Decroly es l'iniciador d'aquest rnetode. Voll'ensenyament per i

la vida i per aixo te en compte l'evoluci6 dels interessos naturals

per de l'infant i les condicions locals per a formar un programa d'idees

associades, el desenvolupament didactic del qual te lIoc prenent una idea central com a eix i fent convergir tots els treballs escolars en aquest centre

inductor d'un interes. Es compleix aixi el principi de la globa

litzacio, de l'educaci6 en funci6 total; se satisfan els desigs i les aspira cions dels infants i tota la vida activa de l'escola s'orienta cap a l'asso

liment d'uns

objectius definits, proposats i desitjats pels mateixos

infants en col-lectivitat, Pen) el que es mes values del sistema es que les materies d' ensenyament deixen de ser tals i s' enllacen i relacionen tan estretarnent, que

arriben a adquirir la mateixa connexi6 que tenen

105

entre si els

problemes reals de la vida. Ens hem de prevenir, pen), con

tra un encadenament d'activitats

que sigui Iorcat, artificial, defecte en que han caigut alguns imitadors que s'han subjectat a la lletra, no pas a I' esperit del sistema. No hi ha res que sigui tan perillos com una imi

tacio servil sense haver penetrat, per un estudi pro fund, en l'essencia de les coses. Entossudir-se a buscar relacions entre totes les materies

d' ensenyament en un centre d'interes que per la seva Indole no les

reclama, inventant exercicis de calcul tan artificials com ara comptar els estams que hi ha en 148 flors a rao de 8 estams per flor, com he vist fer en un centre d'interes sobre les plantes, es treure les coses de lloc i mecanitzar un metode excel-lent que te uns resulrats fecunds. Es el mateix que ha passat amb les anomenades llicons de coses, que actual

refusat i han caigut en desus: pero es perque s'han anqui losat, s'han convertit en una rutina i en series de preguntes i respostes ment s'han

estereotipades, que les han reduides a un formulisme esteril. Llico de coses en si no vol dir res rnes que una aplicacio de I' ensenyament intui tiu, l'acte de posar I'infant en presencia de les coses per tal que les miri, les observi i en parli. Pero per certs fenornens de mecanitzaci6 0 ruti na

que malauradament s'ensenyoreixen de I'escola, han degenerat en exercicis d'analisi que condueixen a dir: la neu es blanca, freda,

uns

tova, etc.; el carbo es negre, solid, por6s, combustible, util.i., i sempre

igual per a tots els casos i totes les coses. Si quan es tracta d'un animal, per exemple, se segueix aquest formulisme, la llic;:6 es dolenta; pero tam be pot anornenar-se llico de coses fer posar l'atenci6 de I'infant en les parts de I'animal que ens porten ala concepci6 de la seva vida i al

coneixement de les seves funcions per un procediment racional i inte ressant.

En les nostres activitats ens hem inspirat en Decroly i hem treba

lIat per centres d'interes sempre que se n'ha presentat

l'oportunirat 0

ho hem cregut necessari; pen) no hem establert ni adoptat el seu pia de

trehall d'idees associades perque enteniem que no havfem de lligar-nos

previarnent a uns punts determinats. I es que el nostre esperit s'ha sen tit sempre refractari a copiar i a seguir d'una manera estricta els meto des dels alrres, Potser ens equivoquem; pero entenem que aquesta posi ci6 en el mestre es un be si I' ensenyament ha de ser vivificat per un

106

esperit fecund i creador. Decroly mateix ho ha manifestat aixi; vol que el seu sistema sigui prou flexible per fer reflexionar els mestres i conduir los a agafar-ne el que considerin adaptable ales condicions de temps i d'ambient en que treballen, que s6n sempre diverses i mutables. Considera la seva concepci6 educativa en evoluci6 i no ha volgut escriu re cap obra per por que, una vegada fixades unes tecniques, el seu siste ma cristal-lirzi en procediments que, tot i que s6n bons en si, es tornin l'estabilitzaci6 i el formulisme. Copiar f6rmules no es ineficacos per un sistema. Mes aviat el seguir segueix el qui s'inspira en els principis. el els nostres diaris sobre l'ensenyament oca Vegem que exposen sional i centres d'interes: «29 de novembre de 1919 »Avui plou; perc) de quina manera! Arribem a dalt molles. Havent esmorzat encara

plou meso Les nenes es queden quietes, assegudes a

classe, embadalides, contemplant la pluja, que cau abundosa i que arrossega les poques fulles que quedaven ales acacies i produeix grans bombolles a terra. Covenim que fa goig de veure ploure quan l'aigua

acompassadament, ritmicamenr, amb suavitat i mesura, i de sentir el so roll que fa en caure. Tambe es agradable de veure els arbres i totes

cau

les plantes molles, teses i brillants i el cel gris i la Hum difusa i les coses i tot el paisatge ernboirat, sense contorns definirs, Hem de convenir que la natura sempre es bella. S'ha de fer notar aquesta belles a dels dies grisos i plujosos que la gent sol oposar, amb un concepte contrari a la

bellesa, als de sol esplendid i cel sere. I realment no es aixi! Pero cal un

esperit mes afinat i mes educacio per tal de percebre aquesta bellesa. Parlem de pluja: bens i perjudicis que ens pot produir. La relacio de

bens es molt extensa. Totes saben els grans beneficis de la pluja. No tant els

perjudicis. Despres llegim uns versos que es retereixen

la pluja

i a la tempesta."

<<3 de maig de 1930

Flors, flors arreu! Les acacies del carni, ataperdes de blancs, penjolls perfumen deliciosament l'aire matinal. Les nenes pas "Primavera.

sen

cap a l'escola. Una lleugera brisa despren multitud de flors que

107

cauen

al peu de l' arbre com floes de neu i les noies les cullen amb el

lliure afany de posseir i admirar. Material precios que ens ve a rna avui per a la nostra primera llico, moment d'interes que podem aprofitar per a l'estudi de les plantes i encara rnes per a iniciar l'infant en el sim

ple plaer de la seva intima bellesa. La corol-la d'aquesta flor te una forma rara; recorda una mica la de la papallona. Cada nena va arren cant amb compte els petals i els va estenent sobre la taula. En troben un de gros l' estendard:, dos als costats, rnes petits, iguals, son les ales i uns

altres dos al mig corbats i soldats per la vora inferior formant com

petit vaixell, que constitueix el que s'anomena quilla. Separada

aquesta, resten al descobert els estams en nombre de deu, nou d'units i un de lliure. El pistil, rnes llarg, surt del tub dels estams. Les nenes el

dibuixen. Moltissimes plantes tenen aquesta classe de corol-la. Totes

formen part d'una mateixa familia, que s'ha anomenat de les papi

lionacies, nom pres de la forma de la flor. La que examinem es d'una acacia falsa. Es convida a recordar i apuntern noms: ginesta, pesol, llen tia, mongeta, etc. Agafem uns cavecs, un cabas, unes tisores i sortim al camp a buscar-ne meso I en la lluminositat del dia, brillant al sol, des cob rim amb profusio melilots, argelagues, trevols, veces, pesols d' olor,

floretes campestres delicioses i humils, que llueixen la gracia de les corol-les dencs

...

forma de

papallona de tons groguencs, rosats, mora

«6 de novembre de 1922 »Avui tenim un esdeveniment important: la vinguda d'un bon grup

de nenes noyes. No es pot deixar passar aquesta oportunitat de fer una

llico de civilitat. Les nenes no es coneixen i es miren amb curiositat. Es el moment de fer les presentacions. Ens trobem totes reunides: profes sores i nenes. Hi assisteixen tarnbe algunes alumnes dels Estudis Normals. La classe es plena. Crido les noyes i en faig la presentacio, d'una en una, tot pronunciant-ne els noms i adrecant-Ios una frase amable. Es rnes dificil presentar les altres perque son rnes: pero ho fern passant llista lentament, demanant que s'aixequin i saludin. Parlem de la necessitat de coneixer-se rmituament les persones que han de fer una vida comuna i intima. Assagem una presentaci6 individual, segons la

108

establerta a Ia societat; pero sense advertir-les per endavant del han de fer. De seguida que he pronunciat els noms, que manera

espontania

ment una fa una

lleugera inclinacio de cap; vacil-lant, pero, Lalrra diu: "M'alegro de coneixe'c." No donen les mans. Parlem d'aquest cos tum i dels casos en Qui ha de prendre Ia ini que conve seguir-lo es

0 no.

eiativa dels dos presentatsj quan son persones de diferent eategoria

social? Quan son de sexe diferent? Elies mateixes ho van determinant. Parlem de Ia vida a l' escola. Eis dic que es casa seva i em miren sorpre ses. Eis faig saber que tot el que hi ha es seu, amb Ia condici6 que en facin un bon us. Convenim que han d' estimar J' eseola. Com ho faran per demostrar que I'estimen? "Estant molt quietes", diu una nena, al mateix temps que plega els braces sobre el pit. Oh, no es

precisament

aixol, die rectificant, perque el qui esta quiet no trebalia i nosaltres venim aquf a treballar molt i a aprendre moltes coses i a jugar i a sal tar

i a fruir de tots aquests jardins i de I'aire i del sol i de l'

Despres

nomenem una

espai lliure.

comissi6 de nenes que les acompanyi a pren

dre possessio de totes les dependencies de l' escoia i els doni alhora

explicacions de l'us de cada cosa i del que cal fer per a rnantenir-ho tot perfecte estat d'ordre i de pulcrirud. Ha set interessant.»

«12 de novembre de 1918

"Barcelona esta commoguda per Ia nodcia de Ia firma de l'armisti ei i de la victoria dels aliats. Perrot arreu es veuen banderes i domassos. Els eeos d'aquest gran esdeveniment mundial arriben a l'escola. Totes

parlen del mateix tema pel carni. S'apassionen. Visca Franca! Visca Alemanya! Ja tenim els dos bandols, Una mica mes i s'esbatussen, 5'ha d' encarrilar la questio. A classe es llegeix la noticia de I' armistici. Es emocionant de pensar que des d'aquest moment acaben els sofriments enormes de la humanitat durant quatre anys. En parlem: de Ia fam, de les privacions, de la perdua dels bens i de Ies fortunes, dels horrors del camp de batalla ple de cadavers, dels ais dels ferits, de Ia tristesa i de Ia humiliaci6 dels presoners, de Ia pena i de les llagrimes de Ies mares i de les mullers, que ja no recobraran els essers estimats

...

»Tot aixo s'ha aeabat. Alegrem-nos-en: pero no de Ia victoria dels uns ni de

Ia desfeta i tristesa dels altres, sino de la pau. Tots han sofert,

109

han estat sublims en el sacrifici per I'ideal. Resumim en unes fra escrites a la gran pissarra: "EI dia d'ahir, 11 de novembre de 1918,

tots ses

es una data historica. Aquest dia s'ha firmat l'armistici entre els pobles que estaven en guerra. Aixo vol dir que han cess at els atacs i que ja no es matara cap home, aixo significa la pau. Bella paraula! Recordeu-vos

d'aquest dia. Quan sereu grans, comprendreu que heu viscut un dels moments rnes importants de la vida dels pobles." Volien posar ban tal com havien vist als balcons i als tramvies. No yam poder deres, improvisar-ho. Posarem el simbol de la pau. Hem tallat una gran branca d' olivera i I'hem lligada amb un llac blanc ala vora superior de la pissarra. Ha estat una sessi6 vibrant i plena d'emoci6. Derna conti nuarem.

Per que una branca d' olivera es el simbol de la pau? Que vol

dir un simbol?» «21 d'octubre de 1915

»No se com ha estat que una nena ha parlat d'una bonica estrella, molt brillant, que es veu cada nit. Probablement es JUpiter. Han que

dat admirades quan he dit que era rnes gran que la Terra. D'aquest fet ha arrencat la conversa d'avui sobre les estrelles. He observat que els

agrada molt parlar d'aquestes coses meravelloses que no poden com prendre. M'han interrornput i han estat tantes les preguntes, que hem anat

d'una cosa a I'altra sense saber com. Hauria pogut encarrilar la

conversa

i no perdre de vista I' objecte principal; pero m'he deixat por

tar. AI era

capdavall, si preguntaven era que sentien desig de saber, i llavors l' oportunitat de satisfer-Io. Una resposta a una pregunta feta amb

interes pot ser la millor llico. No se com, pero hem fet cap als metges

cirurgians, al cloroform, a la insensibilitat al dolor, etc. Com ha estat? Tot parlanr de les estrelles aillades a I'espai ens hem ocupat de la Terra. D'aixo hem passat a parlar del fred als pols i de la calor a I'Equador. D'aixo als viatges al pol i dels perills que ofereixen i de la trista fi d'al guns intrepids exploradors. D'aixo a la necessitar d'amputar el dir 0 la rna ales persones a qui se'ls han gelat aquests membres, i d'aixo ala

necessitat d'insensibilitzar I'individu en certes operacions quinirgiques.

Divagacions! Pero cal saber tambe cap on porta el fil del pensament intanril.»

110

«23 d' octubre de 1915 »Avui es rep una carta d'una companya que se'n va anar a America. Ve acompanyada d'un retrat de la nena vestida amb un vestir

iamb un barret. Viu a casa d'uns oneles rics i la nena

vapor6s explica la seva

vida en aquell pais, que es la Republica Argentina, i diu

que va a I' es cola i esta a la elasse quarta. Pero es gaire lluny? On cau aixo? Veiem la necessitat de padar d'Arnerica. Davant de l'oportunitat d'aquell viu interes manifestat per totes, no te cap irnportancia l' ordre de successi6 que haguessim establert per tal de dur les nenes a la comprensi6 dels

fets geografics. Sense vacil-lacio traiem l'esfera, un magnific

globus obliquament sobre un peu. L'aparelI els ha cridat l'atenci6. Aqui hi ha tot el m6n. Idees primordials que hem fixat: la Terra es esfe rica; gira sobre el seu eix com aquesta eslera; i triga vinr-i-quatre hores a fer aquest moviment. A la superflcie hi ha mes aigua que terra. Les terres s'agrupen cap al Nord. Hi ha tres grups de terres. El continent nou el va descobrir Colom. Les Ameriques estaven un ides per una estreta llengua de terra i avui es troben separades. Es el canal de Panama. Avantatges d'aquest canal. S6n rnoltes idees? No es pas culpa meva; tot es consequencia de les preguntes de les nenes suggerides per l'observaci6 del globus. Busquem a l'America del Sud el lloc resi deix la companya ides d'aquest lIoc, tracant una llnia imaginaria, arri bern a Espanya, a traves de l'Arlantic, i busquem Barcelona. Es queden saristetes d'haver establert, mitjancant aquest irinerari, una comunica ci6 entre elles i l'amiga. Arriba el professor de gimnastica i els diu que muntat

ell tambe es america i que el seu pais es el Peru. El volen buscar. Linteres no s'ha esgotat. Deixo l' esfera al seu abast i durant el dia totes, en passar, la miren, la mouen, hi busquen Espanya, altres parses coneguts. Una nena exelama: "Com rn'

agradaria de tenir globus a casal" Aixo m'aferma en la conveniencia de continuar mes

dies aquesta qiiestio. Cree que, presa des de diferents amb alguna varietat, podra donar materia interessant na

Franca, Italia i

i segurament ens donara un bon resultat

idees.»

per a

punts de vista i

per a una setma

fixar i aprofundir les

III

«18 de maig de 1916 »Avui ha vingut en Miquel (el guardia del pare) i ha portat un gros oeell mort; l'ha trobat al fons d'un barrane. Es una oliba. Totes les

s'hi interessen i eomeneem a examinar-la, Es veu que aeaba de

nenes

morir, perque eneara es ealenta. La portem a dissecar a casa del natu ralista.

«25 de maig de 1916 »Avui porten l'oliba que vam fer preparar. Ha quedat molt be. La

presentem ales nenes i en parlem. Previamenr, per tal d'interessar-Ies rnes, hem fet a la pissarra, pres d'un gran quadre de Sehmeil, un dibuix de dues olibes amb els ous en un graner amb dues obertures mig ender rocat.

"Primer expliquern la preparacio que ha sofert: l'han oberta, li han tret les

entranyes i han impregnat l'interior d'una substancia antisepti

Plomes, potes, bee, tot es natural, llevat dels ulls, que no es poden conservar i els posen de vidre, imitant els naturals. Despres ha ca.

cornencat un exereiei d' observacio, Com tenen els ulls? Grossos i mirant endavant. Com tenen el bec? Esmolat i corb, I la ploma? Fina, suau,

esponjosa, £Ionja. Hi enfonsem el dit i queda cobert fins a la

segona falange. Lanimal es mes petit que no sembla, ja que la ploma l' engrandeix. T e un cercle de plomes especials molt fines al voltant dels

ulls i del bee. Estan col-locades en forma de cor. Es de color terros i el blanc amb clapetes negres. Les pores tenen ungles eorbes i afila des. Un dit es mobil, eosa que li permet de posar-ne dos al davant i dos

ventre

al darrere per tal d' agafar-se be. De la seva manera de ser, en deduim el

genere de vida que porta, alimentaci6 i costums. Escrivim els punts

principals: oliba, oliba vulgar, potes i bee forts, ulls grossos, mirada endavant, li molesta la llum del dia, s'hi veu de fose, vol silenci6s; ali mentaci6: ratolins i altres petits animals; es amiga de rhome. Combatre supersticions. Hi insistim. La gent calumnia aquest animal, tot suposant que es de mal averany, que erida els rnalalrs i en precipita la mort. La mirada trista i fixa, el fet de sortir de nit, el vol silencios, la vida en els

eampanars i llocs solitaris l'ha feta semblar misteriosa; pero no hi ha res de tot aixo, AI eontrari, es inofensiva i fa servei als hornes.»

112

Cada una d'aquestes llicons pot ser un centre d'interes per a tot el dia 0 per a rnes temps segons les relacions que es puguin esrablir amb el tema principal i els suggeriments a que pugui donar Hoc, sempre d'a cord amb el manteniment de l'interes de l'infant. Aixl, per exernple, en parlar de la civilitzacio grega, les lectures sobre els usos i els costums dels grecs, les afeccions i vestits: la conternplacio de bones lamines

que

representen l' art: estatues, vasos, temples; el dibuix del Parteno i del seu fris; els calculs sobre les dimensions dels temples; els itineraris dels en

viatges a Espanya i l' emplacarnenr de les colonies; la visita a la sala d'Empuries del Museu d'Art; l'intent d'imirar amb fang les formes dels i la pintura de colors ocre i negre; el dibuix de greques i altres motius de decoracio, van constituir les variacions sobre el rnateix terna,

vasos

que va tenir en expectacio i va ornplir les activitats dels infants durant tota una setmana. El tema no cansa, perque cada dia te un aspecte nou

i dona Hoc a exercicis diversos que donen variacio al treball dels alum nes

i els mantenen viu l'enrusiasme i I'afany de creacio, Tornern als nostres diaris, on podrem trobar el desenvoluparnent de

molts centres d'interes. 19 de novembre de 1921 "Hem tornat a dibuixar a la pissarra el mapa del Medirerrani, rode «

jat de les terres ocupades per pobles famosos a I'antigor. Ens hem flXat en

els fenicis, tot fent consideracions sobre la seva vida, encongida en faixa de terra entre la serralada i el mar, en contrast amb

una estreta

l' esperir expansiu, desirjosos d' estendre els seus productes i de portar al

pals primeres materies i no us elements d'industria, cosa que els va fer treballar l' enginy per travessar el mar i deixar l' ernpremta a poc a

seu

poe

resum

altres terres: Crecia, Cartago, Espanya.

Despres van fer un

seguint un petit qiiestionari d' orientacio..

«21 de novembre

"EI professor de dibuix ha pintat a la pissarra unes naus fenkies amb les proes en forma d' espiral i les veles esteses, inflades vent, tot

pel

de colors vius, brillants de sol. AI costat hem escrit: els fenicis van ser

l'antigor uns comerciants per excel-lencia i els primers navegants. Tot aixo crea l'ambient i rnante l'inreres.» a

113

«22 de novembre

»Avui parlem de la bruixola. Dissabte, arran de la conversa sobre els

viatges dels fenicis, a una nena se li va acudir de demanar com es guia yen pel mar i una altra li va contestar que amb la bruixola i es van que dar amb les ganes de parlar d'aquest instrument, que no es va inventar fins molts anys rnes tard. Plantejo la questio i procuro d'esbrinar pri mer que en saben. Poca cosa: les idees no es presenten dares ni com L'unic en saben es l'us la pletes. que per propietat que te d'assenyalar el Nord; pen) sense explicar el perque d'aquesta propietat. Provem si son capaces de trobar-lo totes soles. Procedim per experimentacio. Ens procurem un material senzill, a l'abast de tothorn: uns irnants, unes lli madures de ferro, agulles de cosir i de fer rnitja, taps de suro, una

palangana d'aigua. Les alumnes, amb experiments successius, col-loca des al voltant d'una taula, troben:

a) Que I'imant te pols i lfnia neutra.

b) Que els pols no son iguals, ja que no produeixen els mateixos efectes sobre una agulla d' acer.

c) Que els que tenen un mateix nom es repel. len i els de nom con,

tran s atreuen.

d) Que deixada en moviment lliure, una agulla imantada s' orienta vers

el Nord.

El moment interessant va ser quan posant una agulla llarga, iman tada abans pel fregament d'un altre imant, sobre un tap de suro que

flota a l'aigua de la palangana, despres d'algunes oscil-lacions, que van ser

observades amb expectacio, I'agulla es va parar orientada al Nord.

Amb els ulls brillants d' emocio, com si fessin una gran descoberta,

dues 0 tres exdamen: "Llavors aixo es una bruixola?" Efectivament, ho

es: en essencia no fa falta res meso Alguns pobles antics no en tingue d'altra. De seguida els sorgeix l'interes de consrruir-se'n una per a us particular, i de buscar un altre rnitja de sustentacio rnes facil i rnes

ren

manejable que un recipient amb aigua. Volen fer-la semblant a la que tenim a l'armari. A la tarda el temps dedicat al treball manual, el dedi quen a aixo. Preparen els materials. Construeixen una petita capsa i despres busquen alguna cosa que els permeti de fer l'agulla d'acer. Una nena

114

tenia una molla de rellotge i pensen que, com que es d'acer tern-

prat, s'imantara molt be. En rallen un tros com de tres centfmetres i amb una Ilima comencen a donar-li forma d'agulla, acabada en punta d'una banda i rodona de l'altra. La imanten. Tot aixo va molt be. Pero s'ha de resoldre el problema de rnantenir-la en equilibri i horitzontal

sobre un eix 0 aguila perpendicular, de manera que tinguin el minim contacte

possible. Aixo ja no va tan be. En voler-hi fer un forat en el

punt central, la pe<ra imantada es trenca. Ja han fet la rosa dels vents, han preparat un tap que serveixi de suport al fons de la capsa; el pro

blema, pero, de fer aguantar I'agulla no s'ha resole i I'han de deixar per a un

altre dia.»

«24 de novembre »Avui encara tornem a insistir sobre la bniixola i els imants; pero ara

es per fixar les idees per escrit: dues nenes, A. i M., ho fan tan be i

tan

extensament, que no s' obliden de res del que es essencial. A rnes a

mes, ho exposen amb ordre i precisi6. Les altres no tant; pero totes demostren un coneixement dar del tema. En una conversa, una altra mestra aprofita encara l'interes del dia per a fer una comparaci6. Parlen de la consciencia, i despres de comentaris extensos, els dicta aquestes

frases curtes: "La teva consciencia et parla i et guia." "EI mariner, per orientar-se enmig de I' ocea, posseeix una aguila imantada que Ii asse

nyala sempre el Nord. Nosaltres tarnbe tenim una bniixola que ens ensenya el carnf per no perdre'ns: es la nostra consciencia, Procurem que l'oida i sobretot la nostra consciencia sempre sentin dir que som

persones honrades.".

Passem al desenvolupament d'un altre centre d'interes: Barcelona. Algunes vegades els centres d'interes es veuen interromputs pel fet d'ha

ver-s'hi interposat un esdeveniment d'un interes superior. Es el que va passar en aquest cas. Hi va haver una nevada, que es un fenomen poc freqi.ient a Barcelona, i va originar una serie de converses i activitats que ens van desviar de l'esrudi cornencat. En aquests casos hem procurat

d'intercalar entre el treball del nou interes alguns exercicis del primer per tal de no oblidar-lo completament. Aixf, evitern la perdua de temps que produeix el desentrenament a l'hora de reprendre'l.

115

«4 de febrer de 1924 »Voldrfern fer una monografia sobre Barcelona. Primer ens hem de documentar. Les mateixes nenes pensen que necessitem. Tenim una

guia de la ciutat i nou planols. Una nena diu que el seu pare en te molts i ens en portara meso Una altra s' ofereix a anar a la biblioteca per tal de mirar si entre les obres de Jacint Verdaguer hi ha la famosa poesia "Oda a Barcelona". Ens procurem tambe una Geografia de la localitat i uns molt extensa que paden dels orfgens de d'una Hisroria quaderns Barcelona» «9 de febrer

»Distribueixen els planols, Cada nena te el seu. Busquen el carrer

aquells per on han de passar per tal d'arribar al punt de con centraci6 on es reuneixen amb les professores. Fan un munt d'assaigs on viuen i

infructuosos per dibuixar l'itinerari de casa seva a l' escola, tot deixant els carrers que no interessen i que veuen en el planol. Finalment les mes grans ho troben i les altres, una mica rnes animades, tambe ho proven. No obstant aixo, com que el punt de partida, que es la casa on viuen, es diferent, cada una es veu obligada a resoldre els seus problemes. Una

que viu a Sants ha hagut de fer un itinerari llargufssim: pero ha trobat la soluci6. Un carrer llarg, que es la carretera de Sants, li ocupa nena

tot

el paper de dale a baix i a dreta i a esquerra ha tingut la paciencia

de senyalar tots els caps de carrer amb els noms respectius, sense dei xar-se'n cap. No re res de bonic, el planol; pero resulta una interpreta ci6 molt personal de la qual li faig elogis per tal d'animar-la a conti nuar

el treball. Surten de I'escola amb el dibuix a la rna i aixf compro

varan si tot esta

be en rec6rrer l'itinerari fins a casa. Derna el recti fica

ran, si cal.

16 de febrer »Continuem els treballs sobre Barcelona. Es tracta de fer-ne una

seleccio i repetir-los amb molt de compte en paper de color crema amb un filet negre que forma un marc d'uns tres centimetres. Creiem que cal acostumar les nenes a fer les coses amb netedat i gust. Passen en net els itineraris de casa a l' escola. Eis n' ensenyem la tecnica. Amb

116

tinta verrnella marquen el cami. Els noms dels carrers, clars i correc

trepitjar les ratlles. Unes altres dibuixen el pia de Barcelona; altres itineraris de diversos passeigs per la muntanya des de I' es

tes i sense unes

cola.» «

18 de febrer

»Ens posem a treballar en la monografia. Tenim molts opuscles sobre Barcelona, que hem demanat a l'''Atracci6 de forasters" i que ens

proporcionen un material abundant per a la tasca d'avui. Eis mirem i examinem, i n'elegim uns quants gravats que ens serviran per a il-lus trar la monografia. Comencen a retallar i a enganxar sobre el paper tenim Els en dos distribuim groc que preparat. grups: vistes i monu ments

i edificis notables. Amb llerres

d'impremta, grosses, posen

aquests eplgrafs a dalt; amb lletres rnes petites, i a sota, el que cada gra vat representa. Queda molt be. Unes altres nenes acaben uns alrres tre balls. Una, la silueta del castell amb el mar poblat de llanxes de pesca al fons. Una altra, el planol dels pobles agregats amb indicaci6 de les

dates en que ho van ser a Barcelona. Comencem a preocupar-nos de la coberta, i en discutim la decoraci6. Els deixem temps per a reflexionar i buscar una soluci6 encertada. »A la tarda continuem la feina. Pensem que f6ra interessant fer una serie d' excursions per tal de veure be tota la ciutat i planifiquem la pri mera. Es tracta de rec6rrer la planta de l'antiga Barcino romana. Parlem dels origens de la ciutat, obscurs i imprecisos, exposant l'opinio d'alguns sobre l'existencia de dos nudis de poblaci6 anomenats Laia i Barcino, units en un de sol despres, EI que ja es segur es l'existencia de la colonia rornana anomenada Julia, Faventia, Augusta, Pia, Barcino, voltada de muralles iamb dos carrers que es creuaven al Forum, on s'aixecava el temple d'Hercules, Despres donem instruccions sobre l'hora i el punt de reuni6. No demana grans preparatius, perque sirn

plement es tracta de rec6rrer els carrers i fixar-se en la disposicio que tenen i en els

vestigis de les portes antigues. Se'ls encarrega que no obi i

din els planols.»

117

19 de febrer

»A tres quarts de nou som al Paral-lel, Ens acomiadem de les air res nenes

i agafem el tram via de les Drassanes, que per 10 cenrims ens

porta a la Rambla. Pel cami comencem a desfer els planols per tal d' a mirant per on passem. Alguna petita encara no ho enten i no ho

nar

sap trobar, Unes alrres l'ajuden. Arribem al carrer de Ferran i abans de comen<;:ar a recorrer-lo, els fern notar el pendent que te fins ala placa

de Sant jaume, proxima ailloc on es va trobar el cim del Mont Taber. El pugem Ileugeres i a tres quarts de deu ja hi som. Fa fresca i triem per a

estacionar-nos la vorera del palau de la Diputacio, on hi toea el sol.

En aquesta hora no hi ha gaire gent; pero sempre n'hi ha prou per ado

del grup, que es va engrandint a mesura que alguns s'acosten escoltar, No en fern cas i continuem la conversa. Avui tenim alguns

nar-nos a

deixebles rnes i tot aixo que hi sortim guanyant. El moment es inte ressant.

Comencen bus cant els quatre punts cardinals i assenyalem els

que aproximadament van en la direcci6 d'aquests punts i que constituir les dues vies principals de la ciutat romana, que es creua

carrers van

el punt on ara ens trobem. Ens diposem a rec6rrer-la tot bus els vestigis de les portes que tancaven la ciutat. Comencem pel

yen en

cant

carrer

del Call. AI mirnero 5 unes pedres enormes sobresurten de la

fa<;:ana de la casa. S'hi recolzava la porta oberta a la muralla. Tornant enrere, recorrem la part oposada fins a la Baixada de la Pres6, on hi havia la segona porta. Pel carnf explicavern que aquelles cases ocupaven ellloc de l'antic temple rorna i que dintre s'hi havien trobat columnes i capitells destrossats per la ignorancia de la gent. Retrocedim una altra vegada i enfilern el carrer del Paradis fins a trobar la gran pedra rodo que indica el cim del Mont Taber, tur6 on es trobava edificada la ciutat romana. Entrem al Centre Excursionista i veiem les columnes na

d'Hercules, Quina sorpresa! Les troben meravelloses i s'admiren de les

proporcions, aixf com de les de l'arquitrau. Tarnbe veuen un gravat que representa el temple reconstruit i s'imaginen l'efecte d'aquella mola d' onze columnes en aquella cruilla de carrers estrets. Anem a la placa del Rei a veure l'alrra columna, mes mal conservada perque es troba a la internperie. De pas, van observant que tots els carrers baixen, cosa que confirma la situacio de la Barcelona antiga sobre un turo. Recor-

118

la via Nord-Sud. A l'entrada de la Piaca Nova, les dues torres de basament rorna son les restes mes importants de la ciutat antiga. A la part oposada, al career del Regomir, al costat de la capella de Sant rem ara

Cristofor, unes grans pedres indiquen la quarta porta

...

«20 de febrer

»Arnb les dades recollides durant I' excursio tenim feina per a uns quants dies. Ens hi posem. S'han de fixar idees, posar en ordre les coses, rectificar possibles errors. Entaulem una conversa per tal d' es brinar com s'han assimilat els conceptes. Escrivim noms poc recordats, dibuixem els

careers

l'emplacamenr dels edificis principals: Ajun

tament, Dipuracio, Centre Excursionisra, Santa Agata de la placa del

Rei, etc. Encarreguem ales rnes grans un treball de resum i de recopi lacio de tot el que hem vist i apres, Un altre grup, amb l'ajut del pla

nol, traca l'itinerari. Finalment, un altre equip s' encarrega de dibuixar el recinte emmurallat amb els quatre careers, el Forum i les quatre por tes d'entrada. Tothom treballa i estic molt contenta del viu interes que demostren les nenes i de la perfecci6 de la tasca.»

119

METODES DE TREBALL

De tot el que hem exposat, mes que no pas pel que s'hi diu pel que deixa entreveure, es dedueix el nostre metode general de treball, ins

pirat en el proposit de col-locar l'infant en un primer pla, de deixar-lo obrar, d' ensenyar-li a observar, de posar-lo en el cami de l' experirnen taci6, de proporcionar-li materials de treball i d' establir sempre la rela ci6 entre qualsevol activitat i la vida. No exigim de l'infant una aten

ci6 passiva, una mobilitat fixa i muda, no Ii donem nocions completa ment

fetes, sin6 que Ii excitem la curiositat, l'interes i la col-laboracio

activa, tot ajudant-lo a descobrir veri tats que tinguin per a ell el valor d'una adquisici6 personal. EI rnetode te una irnportancia fonamental en l'educaci6 i juga un gran paper en la vida, perque el que importa no es precisament l'adquisici6 de coneixements, sin6 el fet de saber-los

utilirzar, de saber servir-se'n per a obrar i desempallegar-se en el con

junt social. S'ha pogut veure el que entenem per una llico, En primer lloc, la llico es d6na a tot arreu. Tant es la dasse, el recinte tancat, com l'ornbra d'un arbre, segons la frase de Rousseau; l'escola va realitzar un fi educatiu tant en una placa del centre de la ciutat com a la coberta d'un vaixell. Sempre que ha estat al nostre abast, ens hem traslladat on ha calgut per tal de posar la nena davant de la realitat. La llico comenca

amb una conversa, seguint un ordre: primer es fa una crida als senrits, procurant que vegin, toquin i observin les coses; despres s' esbrina, mit-

121

jancant preguntes ben dirigides, que es el que en saben, despres fent los trobar pel seu propi esforc i suggeriments indirectes el que n'han de saber. Una lli<;:6 moltes vegades es un projecte, una preparacio a classe d'un pia de treball que s'ha d'executar. Hi ha inrerrogaci6, hi ha dia leg, de vegades s'entaula una discussi6 sobre eleccio de mitjans 0 sobre maneres de procedir, i de tot aixo en sorgeix un programa ben definit d'activitats intel-lectuals 0 manuals.

122

XVI EXEMPLES DE LA NOSTRA REALITAT ESCOLAR

Ens referirem especialment a certs ensenyaments.

Llenguatge Despres dels exercicis d'observaci6, segueix sempre una forma d'ac tivitat que es la fixaci6 de les idees a traves de divers os mitjans; pero sobretot amb el llenguatge. Aquesta es una materia basica que d6na forma i expressi6 a tot el contingut de l'esperit i que es fa servir cons tantment en rota l'activirar escolar.

Eillenguatge es el nexe fonamental

de totes les altres materies d'ensenyament; per aixo ha d'adquirir a l'es

cola una irnportancia dominant i ha de ser l' ocupaci6 de cada moment. No vull parlar aqui, perque es un assumpte molt complex i que neces sitaria un estudi especial, de la questio del bilinguisme. Parlare nornes

de les maneres generals d' aplicar a I' ensenyament del llenguatge els mateixos procediments d' observaci6 i de treball personal que per a la resta de

materies, Per la lectura del programa es pot veure l'orientaci6

seguida. La lectura i l' escriptura van sempre juntes. Ja yam dir que, en general, les nenes que ingressaven a l'escola havien vencut les primeres dificultats de la lectura. En els pocs casos en que no va ser aixi, vam

adoptar el metode de lectura ideovisual i vam confeccionar nosaltres mateixes amb les nenes el material necessari.

123

Vam esrablir una associaci6 intima entre les idees i les paraules.

Objecte 0 imatge, lectura i escriptura, tot alhora. Executar l'acci6 i la formaci6 de la frase corresponent, parlada i escrita. Mostrar objectes que tinguin una qualitat com una per tal de trobar la noci6 del qualifi catiu, Hem donat una gran importancia a l' elocucio. Fer parlar 1'infant es un dels mitjans de fer-lo obrar. En els primers temps de la vida esco lar nornes pot expressar les idees i els sentiments a traves de la paraula parlada. A 1'infant, li agrada de parlar, pero se l'ha d'ensenyar a parlar be, a posar ordre a les idees, a expressar-se clarament i a donar al seu pensament una forma facil i, si pot ser, bella. Les descripcions 0 narra cions orals espontanies sobre fets passats, coses de la vida personal 0 de

la vida escolar, noricies, contes 0 llegendes contribueixen a fer que l'in

fant adquireixi facilitat de llenguatge i una dicci6 correcta i estableixen una comunicaci6 d'idees entre tots els infants de la classe que, segons les nostres observacions, escolten moltes vegades amb mes gran inreres,

segurament perque entenen mes el company que el mestre.

Amb prou feines vencudes les primeres dificulrars, s'aborda la com posicid. Tambe aqul s'ha de deixar pas lliure a l'espontaneitat, tot dei xant

que l'infant es llanci a expressar el que fa i el que pensa, sense

cohibir-lo amb normes de correcci6 i lireraries, que anira adquirint rnes endavant. Els temes han de ser sempre senzills i trets de la vida i

de la realitat que l'envolta. Vegeu-ne alguns d'alumnes de primer grau. Vocabularis: noms de flors, de fruits, d'objectes de cuina, de peces de vestir, etc.: «Les fruites que conec s6n: peres, pomes, castanyes, rairns, sindries i melons. EI que m'agrada mes es el mel6 i tambe les castanyes i tambe totes.-

]. G.»

Families de paraules: rosa: roseta, rosers, roserar, etc. Carta: carter, cart eta,

cartilla, etc.

Composici6 sobre el tema: La meva familia. <<A casa meva som els meus pares, la meva germana i jo. EI meu pare es baix, la meva mare es molt blanca, la meva no es ni prima

germana

ni grassa i jo vaig a l'escola.- R. A.»

Un altre tema: Cam! de casa meva a l'escola.

124

«]o vise al carrer de Robador i per anar a l'escola passo pels carrers de Sant Rafael i de Sant Pau i arribo al Paral-lel. Alii ens reunim totes les nenes i pugem pel carrer de

Margarit fins a l'escola.- A. T.»

Tema de conversa: Bellesa del mar. Les idees pensades i exposades per les nenes es

rectifiquen de forma pissarra a mesura

per tal de donar paraules noyes i es van escrivint a la

que es componen les frases, i s'admeten totes les idees que no siguin falses, inexactes i absurdes,

El mar es bell, per que?

«Perque es molt gran. Perque es blau. Perque te molts colors, de vegades. Perque forma ones i escuma. Perque brilla il-lurninat pel sol. Perque hi ha peixos. Perque damunt d'ell volen les gavines. Perque el travessen els vaixe11s de tota mena. Perque al mar baixen els avions.. Realment la grandiositat, el color, el moviment i tots els detalls esrnentats s6n elements de bellesa en el mar.

En els graus rnes avancats els temes de composici6 s6n molt variats i de molt diversa Indole: resums de converses de classe sobre

questio

nari 0 sense, temes

d'imaginaci6, exercicis de definicions, vocabularis, ordenaci6 de clausules, formaci6 de frases amb paraules donades; exer cicis d'ideaci6 i d'expressi6 a base d'unes paraules inductores que pro mouen la invenci6; descripcio de coses i de fets, interpretaci6 de lami estampes; ternes ocasionals, etc. Formaci6 de frases amb les paraules segilents:

nes 0

la Nit, mar, soroll. 2a Treball, felicitat, honrat.

3a Dona, llar, educaci6. Treballs de les nenes: 1 a En una nit de tempesta el mar feia molt de soroll.

2a EI treball es la felicitat d' un esser honrat.

3a La dona ala llar ha d'ocupar-se de donar educaci» als fi11s.- J.S. la La nit era molt fosca, el marestava molt esvalotat i feia un soroll

espant6s. 2a L'home bonrat, en el treball troba la

felicitat.

3a La dona que te educacio pot arribar a fer una llar feliC;.- I. M.

125

Descripcio d'una lamina Representa un interior modest, on un matrimoni Jove amb els petits descansa de les tasques del dia. Es presenta aquesta estampa a tots els grups de nenes per separat.

Respostes d'alumnes de primer grau (un cop corregida l'orrografia): «Veiern una senyora que te un nen petit a la faIda i un altre assegut a terra i juga amb capses petites i quadrades. El seu pare escriu i es veu la ploma i el paper i es veu el Hum ences i es veu la taula on hi ha les coses

i es veu una finestra i es veu una porta.- R. A.»

«Un senyor esta escrivint amb la plorna i un nen jugant aI seu joc. La mare esta asseguda en una cad ira i te un nen

petite i hi ha una taula

i un quadre i una porta.- D. M.»

Alumnes de segon grau:

«Aquesta senyora esta asseguda en una cadira i fa dormir el seu fill i el seu rnarit esta escrivint mentre fuma i un altre fill esta fent una casa.- M.

M.»

«Aquest matrimoni te dos fills; un de bolquers i un altre que esta jugant amb un joc d'arquirectura i fa casetes i castells. El seu pare esta escrivint i mirant la seva dona.- A. M. R.»

Alumnes de tercer grau: «Aquesta lamina representa la mare d'un nen de bolquers que el te ala falda i un alrre nen mes grandet que esta jugant a terra. El pare esta assegut en una cadira amb una ploma a la rna i la mare te els peus en una

banqueta. Damunt d'una taula, de forma circular, hi ha algunes

pomes i un cistellet de cosir, etc. Tarnbe representa que es de nit i ales parets es veuen quadres i altres coses.- M. C»

«En una lamina molt bonica hi ha una jove amb un nen petit, un home que esta fumant i un altre nen que juga molt content. Ales parets hi ha quadres, la dona te als peus un tamboret per recolzar-se i per cosir millor i damunt la taula hi ha un cistell amb robeta, Tarnbe el terra el tenen molt brillant, que sembla un miraIl.- C. G.» Alumnes de quart grau:

«Aquesta estampa representa una casa de trebaIladors iamb la tran quil-litat que es troben sembi a ser que el pare ja ha acabat la feina del 126

dia. La mare, com que ja es de nit, esta adormint un nen xicarro, Un

altre, ja grandet, s'entreten jugant amb un trencaclosques. EI pare esta arnb una pipa a la rna tot contemplant I' escena. Damunt de la taula hi ha diversos objectes: un quinque, una panereta de labor i unes quantes

fruites. Que felic que es, aquesta famflia!- P. M.»

«Aquesta estampa 0 lamina significa una liar modesta habitada per fa.mflia humil que descansa del trebal!. En el silenci de la nit aques familia es troba reunida aI menjador, havent sopat. La mare, com

una

una bona mestressa de casa, ja ha desparat la taula i fa dormir el fillet de bolquers per tal de poder fer despres la labor de costura que te

pre

parada. EI pare esta contemplant la seva familia, molt satisfet de veure la reunida i, finalment, l'altre fillet mes gran esta jugant amb un tren

caclosques.- R. E.» En aquests treballs s'aprecia perfectament la gradacio en la manera d'observar i en la precisio de la dicci6, passant de la simple enumera ci6 sense ordre a la percepci6 del conjunt i

apreciaci6 de details que

condueixen a notes subjectives. Lectura

Importa molt que les nenes llegeixin be i correctament en veu alta, que sapiguen donar a la lectura l'expressi6 deguda i una entonaci6 natural, sense afectaci6, tant en fragments de prosa com de verso Han d'aprendre a gaudir de les belleses de la bona literatura. Pen'> la lectura es principalment un mitja d'informaci6, d'adquisici6 de coneixements. Interessa, dones, en gran manera fomentar l'afecci6 i el gust per la lee tura,

I per aixo cal que llegeixin molt. Per a la lectura corrent yam for

col-leccions de diversos llibres escollirs, a fi d'aprofitar els avantatges de la diversitat. Tambe llegiem diaris, revistes, opuscles, mar unes

quan ho sol-licitava un interes determinat. Disposavern d'una bibliote ca

ambulant. Els llibres presos en pres tee es podien llegir a casa. Pero,

yam voler tenir mes directament al nostre abast una col-leccio de llibres molt seleccionats, que van formar una petira biblioteca de classe. Hi acudien sovint i lliurement les nenes per con-

ames d'aixo,

127

sultar-los 0 buscar-hi dades, 0 be per llegir-los en les estones d' esbarjo quan es tractava d' obres noyes adquirides, que es llegien i comentaven

grup, tot fent-ne penetrar be el sentit i assaborint-ne les belleses. Aixi es com s'hi interessaven i continuaven la lectura individualment. en

Algunes vegades demanavern quin era elllibre preterit, per tal d' esbri nar el concepte que es formaven de les lectures. Vet aqui algunes de les respostes: Alumnes de quart grau. <<£1 meu llibre preferit. Son molts els llibres que rn'agraden, pero l'ultim que he llegit, titular "Lluna nova", es el meu preterit. L'autor es

Rabindranath Tagore, poeta indi; pero esta traduit al castella per Juan Ramon Jimenez. "Lluna nova" es un poem a dirigit a nens. EI perso

natge principal es un nen que frueix amb totes les belleses de la natu ralesa; parla amb els mivols, amb les flors, amb l'aigua cristal-lina de les

fonts i fins i tot amb les fades. Tot es imaginatiu; pen) m'agrada prin

cipalment perque esta molt ben escrit. Rabindranath Tagore va voler significar en les seves poesies que la innocencia infantil es molt deli ciosa i que els nens s6n feli<;:os per ella.- A. C.» «EI meu llibre preferit. Entre els llibres que he llegit, els uns d'a ventures, els altres de contes, etc., cap no m'ha semblat tan bonie, tan

interessant ni tan graci6s com "Don Quijote de la Mancha", elllibre rnes ben fet de tots els que han escrit els escriptors mes notables d'Espanya. Lautor va ser D. Miguel de Cervantes Saavedra, que va assolir per tot el m6n una gloria immortal. Aquest llibre tracta d'un cavaller anomenat D. Quijote de la Mancha, que va llegir tantes novel-les de cavallers errants que va voler arrnar-se cavaller i anar pel mon a satisfer torts i a ajudar els necessitats i desvalguts. Anava acorn panyat pel seu escuder, un pobre home, un tros de pa, que el seguia,

que es deia Sancho Panza. Tots dos junts passen molres aventures, entre elles les dels molins de vent, en la qual D. Quixot, portat per la irna

ginacio, creu que son gegants. Hi ha moltes altres histories i aventures molt divertides que no podria arribar a explicar perque elllibre es molt llarg; pero el que el cornenca a llegir no es cansa mai.- I. M.»

128

La seleccio d'exercicis de llenguatge i grafics en general de les nenes individualment 0 en grup porta a la formaci6 de llibrets que es col-lee cionen i que constitueixen una documentacio de valor indiscurible per a l'historial de I'escola i dels alumnes. Eillibre de l'alumne: Col-leccionavern tots els treballs de cada nena per ordre de dates, en els quals es podia apreciar el progres realitzar durant el curs. EI cosit de l'enquadernaci6 i la decoracio de les cober tes, els feien en finalitzar les classes les rnateixes nenes.

Eillibre de les estampes consistia en col-leccions de retalls de diaris il-lusrrars 0 d'opuscles, que col-locaven en grans pagines. Sota de cada lamina I'alumna escrivia una breu llegenda d'interpretacio, Eillibre dels poemes: col-leccio de poesies orlades i enquadernades. Treball col-lectiu de tota una dasse. Llibre dels grafics: Els grafics de temperatura, de pressi6 i estat del cel eren ordenats per mesos, amb unes cobertes decorades amb paisat ges propis de I' estacio, nevats a I'hivern, d' arbres florits a la primavera, de messes daurades a I' estiu, etc.

Llibre de biografies: Vides d'homes i dones celebres dels quals s'ha gues parlat a dasse. Monografies: veri tables llibres de rnes 0 menys gruixaria sobre un punt concret que, a manera de centre d'interes, havia mantingut l'a tencio i estimulat l'activitat de tota la c1asse. Hi col-laboraven totes les alumnes del mateix grau i es procurava que tinguessin una bona pre sentacio per les mides i el color del paper elegit, la pulcritud de la lle tra, les il-Iustracions, la distribucio, els

epfgrafs i les cobertes.

Recordarem entre moltes altres les que tenien per tlrol: «EI Mar». «Festa de la Raca». <<EIs nostres vestits», «Tarragona». «Nadal». «Ernpo rion». «Curser de cuina». «LExposicio». «Visita al Museu d'Art», etc.

Nombres i formes Procedint com en tot per I' observaci6 i I' experiencia, podem fer adquirir als infants les nocions aritmetiques i geornetriques, idees d' ex

tensio, de mesura, de grandaria, de moviment. Nosaltres procurem sempre fer I' ensenyament viu i tacil, intuitiu i practic, tan concret com

129

podern, fugint de tot artifici i de tot raonament maquinal. Mes que donar a l'infant unes regles fetes, voliem que les dedufs de la mateixa realitat i dels fets de la vida quotidiana. Tota classe d' objectes, pedres, fulles de plantes, fruits, caragols, etc., ens van servir al principi per a ensenyar a calcular i feiern intervenir no sols els sentits de la vista i de I' oida, sin6 tam be el del tacte i el muscular. Els exercicis manuals en

paper, en carte, en fang, els treballs de jardineria, els tracats lliures que en

els jocs realitzaven al pari, van donar peu a l'adquisici6 de les pri nocions sobre la rnesura, la partici6 de coses, l'avaluacio de Ion

meres

gituds, de superficies, d'angles, de volums de cossos, de combinacions geornecriques, d'aixecarnent de planols i determinaci6 d'altures sobre el terreny. Les operacions fonamentals van ser ensenyades sirnultaniament ope rant amb

nombres molt petits al principi i partint de casos de la vida

practica presos de dins de l'esfera dels interessos de la nena. Les matei nenes donaven forma als problemes. Quan, per assegurar-nos que cornprenien l'us de les operacions de sumar i de res tar, les invitavem a

xes

inventar problemes d'aquesta classe,

sortien alguns que, si be ens

donaven la certesa que I'alumna comprenia I' aplicacio de les operacions, ens

revelaven amb dades inversemblants que eren de pura imaginaci6,

sense una

base real. Una dona compra 60us i fa uenedora li'n regala 16.

«Quina sortl»; Un pastor tenia 40 bens i se li'n uaren escapar 32; quants li'n van quedar? «Quin pastor tan tanoca!»: Una dona va anar al mercat iva comprar 12 ous i l'endema un rellogat molt dolent se Ii n'havia menjat nou; quants li'n restaren?

«Quin rellogat tan fresc!», comentaven.

S6n problemes purament artificials, com els que ben sovint es tro ben en llibres d'aritmetica que es posen a les mans dels infants. AI prin

cipi, rnes val no allunyar-se de la realitat. Mes endavant, quan l'edat i el desenvolupament intel-lectual ho perrnetin, es podra i sera conve nient eixamplar el cercle de l'ambient, tot buscant problemes en rela ci6 amb altres generes de vida i d'ocupaci6 dels homes, i fins i tot sor tir del camp del que es concret per tal d'elevar-se a la comprensi6 de les veri tats abstractes. Vam donar una gran importancia al calcul mental mulriplicant els exercicis per procediments rapids i fent explicar a la nena el proces

130

mental seguit per tal d'arribar al resulrat, Per ales operacions escrites, la vida diaria de l'escola sempre ens va oferir un ampli camp d'apliea cio i d'investigaei6, es a dir, problemes que tenien per base l'alirnenta

cio, el preu de cost dels comestibles, quantitars corresponents a cada alumna, calcul de la mitjana diaria: altres problemes sobre el consum

d'aigua 0 de combustible, cabuda dels diposits, etc. Pel que fa al sistema metric, la nena s'ha de familiaritzar amb les i pesos per tal que els conegui sense confusio i n'aprengui el Tambe s'ha d'apel-lar al sentir muscular i al de la vista, procu maneig. mesures

que indiqui distancies separant les mans 0 caminant d'una banda l'altra 0 que aprecii el pes de certs objectes, teninr-los simplement a la rna i eomprovant despres els resultats, mesurant en el primer cas i rant

pesant amb les balances en el segon. Les nenes van fer metres de einta de paper fort, decimetres dobles de fusta per al seu us particular, deca

i hectomerres de cordill per fer-los servir en la mesura de camins, avingudes i places en el camp, decimetres i centimetres cubics metres

de paper fort 0 de fang de modelar ivan dibuixar en el terra metres qua

drats i fins i tot decametres quadrats, frxant fires i estenent un cordill. Vegem alguns fets d'aquesta mena dels molts que eonsignen els nostres diaris.

«19 de setembre de 1918 »Moltes vegades ens fern la il-lusio que els infants saben una cos a quan la diuen fins i tot amb una seguretat i una conviccio que revela que l' entenen i, aixo no obsta nt, en alguns casos no es aixL Avui ens

interessava de saber l'amplada d'una cinta, i una nena, amb el metre a la rna, no ha sabut dir exactament els centfmetres i els rnil-llmetres que

feia. Dir que el metre te 10 decimetres 0 100 centimetres 0 1.000 mil-lirnetres, no es pas coneixer-lo, Aixo ens ha suggerit la idea d'apro fitar una pe<;a de cinta que teniern i fer-ne un metre per a eada nena. Primer hem tallat metres llargs, per tal de poder fer vores als extrems

perque no s' esfilagarsessin. Despres cadascu ha dibuixat les divisions en el seu, posant-lo sobre un altre metre de fusta amb els decimetres i cen rimetres marcats. Estan contentissimes de tenir cada una un metre amb el qual podran mesurar el que els convingui. Comencem els exercieis.

131

De moment mesuren el seu pam, la seva passa, la seva cintura. Tarnbe han mesurat la taula en les tres dimensions, l' amplada de la pissarra, la

circurnferencia del tronc d'un arbre. Se'ns acut de preparar per a la tarda un

material perque facin molts exercicis de mesura. Tallem d'una altra

pec;:a de cinta vermella diversos trossos de longituds diferents, des dels dos centimetres a 1,85 metres. En fan les vores i hi enganxen, a cada un, una etiqueta amb un mirnero diferent. Aixi podran fer molts exercicis de mesura, prenent la mida de cada cinta i escrivint en el quadern, al

costat

del rnimero de la cinta, la mida corresponent. Per exernple, cinta

mimero 4, 23 centimetres; cinta rnimero 2, 1,30 metres, etc.»

«9 de novembre »Continuern amb el sistema metric. Coneixen els pesos; saben que es un quilo i que es un gram; pero avui porten una tona de carbo i totes

el gran volum que ocupa. No els haviem parlat mai de quintars ni de tones metriques, En parlar-los d'un milio de grams no ho ente

veuen

Mil es la quantirar maxima que Bur intel-ligencia pot abracar, Pero me'n vull assegurar. Eis die que vagin al pati i que comptin pedres nen.

fins a mil. Moltes, per un mal rnetode de treball, s' equivoquen i han de cornencar de bell nou. Unes altres troben el procediment. Fan munts de 10 i, despres, ajuntant-ne 10 tenen el centenar. Ara fan piles de 100

i n'ajunten 10. Quina sorpresa! No sabien que 1.000 fos un pilot tan gran de coses.» «12 de marc de 1924

»Ahir, tot jugant, se'ls va ocorrer d'esbrinar qui tenia la passa rnes llarga. Van posar una ratlla de limit i des de la sortida de la classe comptaven les passes de cada una fins a arribar-hi. Parlant d'aixo a clas se alguna va exposar el projecte de comptar les passes des del Paral-lel

fins a l' escola. Avui rnoltes se n'han recordat. Algunes ho han fet col

lectivament, en grups de tres 0 quatre. Unes altres individualment. Jo rambe les he comptades amb una nena, A., que he trobat pel camL M'he adonat que no les sabia comptar. No feia coincidir la paraula amb la passa. Quan va arribar a 45, 46, per exemple, trigava mes a dir

les dues paraules que a fer la passa i no se n'adonava. Tampoc, en arri-

132

bar a 100, no es recordava dels cents que havia comptat i ales deu

vegades cent tampoc no va saber que eren mil. Una altra nena que hem rrobat comptava molt millor. Vam arribar i tothorn donava els resultats i els discutia. La pissarra era plena de dades. Unes altres nenes les havien apuntades en un paper. Hi ha diferencies: d' on poden venir? De

la longitud de les passes segons les persones. Es dar, un home no fa la mateixa pass a que un infant. Tambe poden procedir d'un error a l'ho ra

de comptar. Despres eliminem les dades que ens semblen franca

ment erronies iamb totes les alrres els dic

que podern obtenir un nom

bre forca aproximat a la veritat, si busquem la mitjana. Ho expliquem i ho fem. No s'ha esgotat l'inreres. Parlern de l'equivalencia de passes a metres i escrivim:

15 passes ordinaries

150 passes

1.500 passes

un =

decarnetre.

hectornetre.

quilornetre.

»Aixi dedueixen que de l'escola al Paral-lel no hi ha encara un quilometre, ja que la mitjana trobada ha estat de 1.425 passes. EI joe

d'ahir s'ha repetit avui amb un inreres rnes gran; pero assenyalanc abans la distancia de 100 metres i mirant si podien cobrir-Ia amb 150 passes.»

Podrfem multiplicar els exemples i demostrar que sempre treballem sobre la realitar. Les aplicacions a l'apreciacio de superficies, volums i capacitats es van basar en coses viscudes i en necessitats reals de I' esco la. Van prendre, quan va caldre, les dimensions de les sales de dasse,

pati cobert i les altres dependencies, calculant superficies i vol urns. Van fer exercicis de compra-venda, no solament simulats com un joe, sino reals, que son els que donen rnes bon resultar, Com que l'escola dis posa de balances i bascules, de moneda i de queviures per al consum, les nenes tenien elements en que exercitar-se, i intervenien en la com

provacio de les pesades de les provisions, en I' anotacio del cost, en les pesades parcials diaries, en les operacions de comptabilitat. Totes aquestes coses constitueixen un coneixement segur i positiu del siste ma metric alhora que un ensenyament viu de vida practica. 133

Estudis de La natura En una escola instal-lada al camp, on l'infant viu enmig de la natu ra, constantment

impressionat pels fencmens fisics que es produeixen

al seu davant i meravellat per les manifestacions de la vida dels essers, es natural que els estudis de la natura ocupin en el quadre de les acti vitats un paper principal i fins podriem dir que predominant. Si s'han

de tenir en compte els mobils interns i l'interes de l'infant, no es pot dub tar que no hi ha res que li desvedli una curiositat mes viva que els

animals, les plantes, tot el que viu i es presenta davant seu amb mil varietats de forma i de color, de bellesa i de gracia, r.: edat dels set als dotze anys es precisament la d'aquests interessos intel-lectuals en els infants, la majoria dels quais son instintivament naturalistes. Per aixo les Ciencies Naturals poden ser l'eix i la base de l'educacio intel-lectual aquest primer periode de preparaci6 i de formaci6 en l'infant, no sols perque satistan aquests impulsos espontanis, sin6 perque per la en

Indole especial es presten a fer-li adquirir habits de treball, sentit critic i esperit d'investigacio, aixf com a donar-li motius d' obrar, de seva

construir, d' exercitar, en suma, la seva activitat en tots els camps. EI camp d'aquests estudis es molt extens; pero ja vam dir, en ocu par-nos de la globalitzaci6, que es impossible en aquest periode inicial de seguir les classificacions i l'ordre cientific que cada una de les bran ques te establert. La condici6 essencial d'un ensenyament viu de les Ciencies Naturals es fer-lo concret, col-locant l'infant en presencia de

les coses i dels fets i fent que els abraci en conjunt sota els aspectes Hsic,

quimic, biologic, que es presenten sempre units a la realitat. El fet biologic mes senzill no pot ser explicat sense el fenomen fisic i el qui mic, perque els processos Intims de la vida dels essers i la constitucio de la materia vivent son la Fisica i la Quimica, les ciencies que els expli quen i els determinen. Amb la denominaci6, dones, d'Estudis de la

Natura, abracem arnpliarnent totes les branques de les Ciencies fisico

qufmiques i biologiques sense distinci6. Sempre hem tingut en compte els fets ocasionals, estudiant el feno el moment que es presenta i promou l'interes de les nenes, posant-les en acritud d'observadores i d'investigadores i ensenyant-los men

penetrar les evolucions de la vida en els essers i en els elements al si

134

dels quais i per la influencia dels quals es desenvolupa aqueixa vida en aquesta incessant transformaci6 de la materia i de la forca Lobjecre d' aquesta ciencia, segons la manera de pensar actual, es la vida i I' evo

lucie, no la sistematica; els metodes d'avui van encaminats a la succes si6 i a la casualitat, no a la classificacio dels organismes. Les

preguntes dels infants van d'acord amb aquestes orientacions. Van encaminades a

coneixer el dinamisme dels essers, no a quina agrupaci6 biologica

pertanyen; volen saber com s'alimenten, com fan el niu, com tenen cura dels petits, quins enemies tenen i com es defensen d' ells els ani mals que troben i que s6n objecte d'observacio, Les formes de treball en aquests estudis, sabem que s6n l'observa ci6 i l'experimenracio. Lexamen dels fets, dels essers naturals tal com

se'ns presenten directament, tot prenent bona nota de totes les cir cumstancies i particularitats que ofereixen, aixo es l' observaci6. Repetir

el fenomen, provocar-lo per dispositius especials, presentar-lo en con

dicions favorables, aixo es I' experimentaci6. A la nostra escola sempre hem procedit d'aquesta manera, es a dir, l'infanr ha d'estar en contac te amb

la natura, sense la interposicio de cap llibre, de col-Ieccions ja de fetes, cap lamina, que ben sovint, per les seves dimensions, pot donar idees equivocades, ni de cap explicaci6 del mestre, si no n'hi ha necessitat. EI mestre s'ha de limitar a ser un guia intel-ligenr de I'infanr, a

ordenar-li les observacions tot evitant la dispersio d' esperit i la diva

gaci6. Aquesta observacio, s'ha de fer al camp 0 en la quietud i repos de I'escola? Com treballen els homes en la vida? En contacte amb la natura, en les obres dels homes, en I' ambient social, el naturalista, I' escriptor, el socioleg troben i obtenen els materials de treball, penetren en viu els fets que despres, allaboratori 0 al gabinet d'estudi, analitzaran, disse caran, classificaran, ordenaran, alhora que n'indueixen lie is generals i

principis cienrffics, Linfant, dinrre de les seves limitacions, pot apren dre a treballar de la mateixa man era. No Ii diria res un tros de granit 0 de mineral si no els hagues vistos a la cap a de terreny 0 en el fil6 de la

pedrera que els contenia i que Ii donaven idea de la historia de les for macions geologiques. Tampoc aquests insectes ben arrenglerats en les 135

caixes de vidre 0 les plantes seques d'un herbari no podrien fer-Ii com

prendre el dinamisme dels essers en tota la Ilibertat d' obrar, en el medi natural, en l'ambient fisic i biologic, en el conjunt de totes les cir cumstancies que l'influeixen i el determinen. Pero l'infant tam poe no

podria esbrossar aquest complex natural, en I'intrincat enllac, si no fos pel treball de detail i fina observaci6 a l'escola, per la petita experien cia feta per ell i seguida pas a pas mitjancant els aparells senzills que el seu inventar. les dues maneres d'ob Pensem, dones, enginy pugui que servaci6 0 fases de treball s6n necessaries i aixl hem orientat

sempre

I'actuacio de I' escola. Lexcursio va esdevenir necessaria. S'ha d'anar al camp, al bose, al riu, al panta, a la costa per tal de percebre clarament els grans conjunts, les relacions entre les plantes i els animals i les associacions naturals tot seguint el ciele anual de les estacions. Les variacions de elima, els feno mens

ffsics que el camp ofereix s6n temes suggestius. Ens lirnitavern a

dirigir i a ensenyar a veure, ja que moltes vegades els fenomens mes interessants haurien passat inadvertits ala nena. Lexcursio tenia sern pre per objecte recollir materials de trebal!. A I' escola es parlava de tot el que s'havia vist, s'examinava i s' analitzava el material recollit amb

calma i precisi6. Aquest material, a rnes de ser el record viu que podia perllongar l'efecte de les impressions rebudes, consrituia una nota d'a legria i de color a la elasse tancada. Omplir l'aula de flors, d'aquariums arnb aigues transparents, pi antes i peixos irisats, d'insectes en evolucio, de trossos de roques i fOssils dels estrats veins, es fer-hi entrar una llum

insospitada i una vibraci6 de vida. Aixl, yam fer observacions i nom brosos estudis dintre i fora de l'escola, La sortida i la posta del sol, l'es del eel, les variacions de temperatura i de pressi6, les direccions dels

tat

vents, la

pluja i la neu, el carnf aparent del sol, I' aspecte diferent del

camp, segons les estacions: tots aquests fenornens van ser presos en consideraci6. Pero les plantes i els animals tarnbe van donar lloc a

observacions d'un interes rnes gran per ales nenes. Una vegada una granota, revelant el seu instint, va deixar un ralm d' ous en una peixe pero retinguts per una tela rnetal-Iica no van poder arribar a l'aigua, ivan patir una bona estona els efectes de I' aire sec i del sol, Les nenes ra;

se'n van adonar i els van tirar en un petit aquarium de vidre. Gairebe

136

instantaniament els petits essers, en sentir-se en un medi favorable a la

evolucio, van trencar la closca de 1'0u i l'aigua es va omplir de petits capgrossos que corrien amb gracia i mobilitat extraordinaries, Quina llico mes atraient i suggestiva la de sorprendre aquest primer

seva

moment

de la vida!

La cria de cues de seda, que es va fer al principi amb la finalitat

d'observacio del proces evolutiu, es va assajar durant uns quants anys amb un proposit industrial, i es van criar en uns canyissos a proposit deu grams de llavor, amb un bon resulrat, Va donar ocasio a experi ments

sobre les lleis de Mendel, seguint durant tres anys success ius el

resultat d'un encreuament entre les papallones de dues races diferents, els capells de les quals diferien en dos caracters, forma i color. En els aquariums vam sorprendre el naixement de granotes i gri paus; les evolucions d'insectes aquatics com ditiscs i hidrofils, el crei de limnees i planorbes, la vida dels peixos petits dels nostres

xement

rius com el ciprinodontiforme, les garnbusies i l'espinos, amb els nius

i la proteccio dels petits. Tarnbe van ser observades les plantes aquati ques com l' elodea, entre altres, i la vallisneria spiralis, amb els pedun cles de les flors en espiral i les curioses disposicions per tal d' assegurar

la fecundaci6. AI camp tarnbe es van trobar sovint casos notables de mimetisme i d'adaptacio al medi en els animals i, tractant-se de les

plantes, l'observacio diaria va donar una idea completa de la seva manera de viure i de les disposicions que adopten per assegurar la per petuacio de les especies. Va ser estudiada la flora espontania, i vam for mar un herbari de les plantes de Monrjurc, que pot tenir interes a causa de la possible desaparici6 d'algunes especies a mesura que avancin les obres d'urbanirzacio de la muntanya, Pero mes que seguir aquesta enu rneracio escarida de fets realitzats, potser sigui preferible acabar amb una cornpilacio de llicons 0 practiques que puguin servir de suggeri ment i que siguin reflex de l' orientacio exposada. El poe espai de que disposem ja ens obligara a cenyir-nos a una limitacio rigorosa. I. Seguim el ritme de les estacions. «Sam a la tardor, que es el temps dels fruits. En tenim la classe plena. Les nenes n'han portat un cada una:

pomes, peres, magranes, algun platan, }o tambe compro casta-

137

nyes, amerlles, avellanes, nous, etc. Les posem en fruiteres i cistellets de vi met fets per les nenes. Eis carrolls de ralrn blancs i negres fan molt

bonic, i vessen de les fruiteres. Les nenes els observen amb atencio i comparen. Dic a una nena que vagi a buscar altres fruits al pari i queda perplexa. Una altra rnes antiga a I'escola diu que ella en trobara i, efec

tivament, porta un cinarrodon del roser i una boleta de pittosporum. La primera diu: pero aixo es bo per a menjar? Llavors es el moment de fer entendre el concepte de fruit i la distincio entre els que son comesti bles i els que no ho son. Organitzem un passeig per anar a buscar fruits i en trobem molts: de la malva, de l' acacia, de la coronilla, del vernfs del japo, de datura, de l'auro, Aprofitem l'ocasio per dir que mai no

se'ls posin a la boca sense coneixer-los, perque alguns son verinosos com

el de datura i les mores de roldo, que fins i tot poden produir la

mort.

Eis col-loquem tarnbe en altres recipients. Aixo constitueix un

d'interes, que durara uns quants dies. Eis estudiern cada un per separat. Eis dibuixen, els modelen. centre

»Avui porto sucre i ens proposem de fer una compota de les peres i de les pomes. Totes les nenes, mentre pelen les fruites, n' aprenen l' es les peces coriacies que emboliquen les llavors, les restes dels damunt de la fruita, el galet 0 peduncle de la flor. Pesem el

tructura:

estams sucre,

la fruita, fern l'almivar, el clarifiquern, es fa la compota i se la

mengen per berenar. »Amb un altre grup fern vi del rafrn. Aixo els encanta: poder rnani

pular, poder treballar. Esgranen el raun tot separant-lo de la barrusca. EI posen en un morter de marbre, l'aixafen amb la rna de morter, tal al camp ho practiquen encara alguns pagesos amb els peus. Recollim el sue i part de la pellofa en un gran pot de vidre de boca com

ampla, que fa de cup. EI tapem i el posem en un lloc arrecerat i tebi, i s'encarrega a algu que el miri cada dia sense tocar-lo i que apunti les observacions. AI cap de tres dies noten que s'han format unes bornbo

lles de gas. Les bornbolles van augmentant en dies successius. AI cap de sis dies fern una prova interessant. Obrim el pot i hi posem un Hum ences. Eillum s' apaga. Llavors parlem de la transformaci6 del sucre del rairn en anhfdric carbonic i en esperit de vi. Del pot, ja es despren una olor alcoholics. El fenomen s' anomena fermentaci6 i es produit per

138

uns petits fongs, essers vius que s'alimenten del liquid ensucrat Es hora de muntar el microscopi i de fer-Ies entrar en el m6n de tot el que .

es petit, tot examinant diversos llevats i altres microbis. Quan ja cessa

la fermentaci6 i el most surt dar i transparent I'embotellem tot filtrant-

10, i ensenyem a fer un filtre amb plecs, que filtra mes rapidament, Omplint l'ampolla completament i rapant-la be, sempre se'ns va con servar

el vi durant anys. Les ampolles s'han de guardar etiquetades, i

amb la data consignada.» II. Un altre centre d'interes molt propi de la tardor es l'esrudi dels bolets. Anar-los a buscar, cornparar-los, dibuixar-los, observar-ne les diferents formes i colors. Plantes sense clorofil-Ia, d' estructura senzilla

parades amb les altres, S6n comestibles? S6n verinosos? Aixo les apassiona i conten les proves que llurs pares fan per tal de distingir-los: la cullera de plata en coure'ls, un gra d'all, si tenen latex 0 no, si tenen anell, etc. Examinem aquestes proves i es convencen que no poden ser segures. Nemes pot donar la seguretat el coneixement de I' especie. com

III.

Experiments sobre germinaci6. en

Examinem les Havors. Les

condicions en un germinador de vidre: dibuixos i registre.

posem Unes altres llavors se sembren en torratxes en condicions diferents:

aire, sense aigua, amb lIum, sense Hum, etc. Comprovar el geo tropisme de I'arrel, el fototropisme. Prendre mides ales arrels i ala tija per tal de veure'n el creixement, etc. Funci6 de la clorofil-la, sense

IV. La lluita per I' existencia: espines i aguHons, associacions de plantes que formen marolls fragosos, metzines com les de I' ortiga; pro curar elevar-se a la conquesta del sol i de la 1Ium (circe1ls en les llegu minoses i a la vinya, arrels en l'heura, que s'agafa a1s arb res i ales parers). Disposicions que adopten les plantes per a la disseminaci6: observacions de la balsamina, la cardarnine, el cogombre del diable, que llancen les llavors amb forca per tal d' abracar una area rnes exten sa; els fruits en barrina com els rellotges de I' Erodium, els fruits amb

vil-lans com la dent de lleo 0 amb ales com les samares de l'om, que eI vent

escampa, i els fruits amb ganxos i espines, que els animals trans-

139

parten, i les samares dobles de l'aur6, que volen com un autogiro Vam poder veure i estudiar totes aquestes cases. V. Sabre animals, hem fet molts tipus de llicons. Es millor que la forma de treball no sigui sempre la mateixa, perque d'aquesta manera

l'infant veu rnes be els diferents aspectes que paden tenir les cases i la col-laboracio mental es rnes activa. Un bon dia d'abril apareixen les primeres orenetes. En prenem nota, mirem d'on venen, on tenen el niu, de que es fet, com volen, etc.

Despres d'aixo, una conversa a classe amb una oreneta a la vista que ha caigut del niu. A la pissarra un dibuix d'un rafec amb els nius. Forma: cos estret i llarg, cua llarga i partida en dues puntes, ales molt llargues i punxegudes, cap petit, bee prim i fi, boca grossa, ulls i vista i debils fern i no pot; caminar fina, potes petites (la penetrants amb prau feines s'aguanta). Color: negre blav6s, ventre blanc gris. Genere de vida:

a) Vola amb rapidesa i agilitat per la forma de les ales i de la cua, perque ofereix poca resistencia, «Es l'ocell de l'aire.» b) S'alimenta d'insectes. En necessita molts. Amb la vista els veu de

lluny, s'hi abalanca rapida tot seguint-ne el vol iamb la boca sempre oberta se'ls empassa. Vola baix quan fa mal temps, perque a la zona

proxima a la terra es on volen els insectes. «Ocell anunciador del temps.»

c) Fa un niu de fang pastat amb saliva, fent files com un paleta. Ho fa sota les teulades de les cases. «Ocell amic de l'horne.. El tipus d'ali mentaci6 que te I'obliga a dirigir-se a un pals mes calid a la recerca de

l' aliment quan ve I'hivern. Te instint d' orientaci6. Pot fer-se un altre tipus de llic;:6 en forma de Syllabus 0 qiiestionari com a

guia de l'infant en una observaci6 individual. En tenim nota:

VI. Observaci6 de la mosca. Material molt abundant i a l' abast de tothom. Facil d' observar. La llic;:6 te tres parts: 1. Exploraci6 del que saben. Conversa. 2. Observaci6 personal, segons indicacions del questionari.

140

3. Examen dels resultats i consideracions. Ho provem amb dos grups d'alumnes; les unes de set a vuit anys,

les altres de vuit a deu. La conversa es interessant. Ens costa de posar hi ordre. Hi ha desacord en el que diuen. Les unes diuen dues ales, les alrres quatre. Unes creuen que te quatre potes, unes altres sis. No ho

rectifiquem pas. Elles mateixes s'adonaran de l'error, A totes donem el questionari segiient:

Observeu la mosca.

a) Forma: cos, cap, ales, potes. b) Color. c) Vida de la mosca: la mosca camina. Com? Per on? La mosca vola. Com? Per on? La mosca menja. Que? La mosca dorm. La mosca es

neteja. La mosca pon ous. On? d) Enemies de la mosca. Fixem un termini de tres dies per a contestar. eexamen dels resul tats

es interessantfssim. Ens falta espai per a detallar-lo: pen) podem

dir: 1. Totes les nenes han fet les observacions.

2. Les observacions, en general, s6n ben fetes i algunes amb una

gran precisi6. El nombre de potes i d'ales es el correcte (ja hem vist que abans hi havia divergencies de parers). Ens ha sorpres la finesa d'ob servaci6 d' algunes que paden dels pels del cos i de les ales tot anome nant

cabells els primers i plomes els segons. Unes altres han vist les

culleretes, que anomenen «ales molt petites» (efectivament s6n ales atrofiades) ...

VII. Un dia d'abrll yam anar a pescar al rec Comtal. Els pots amb

aigua van arribar plens de peixos, sangoneres, capgrossos, crustacis petits i un girlnid, insecte aquatic petit i brillant. El yam col-locar, de moment, en un petit aquarium. Quina cosa mes suggestiva! I bonica al mateix temps! Una mica de sorra al fons, plantes aquatiques que adqui reixen aquells colors tan nets i lluminosos enmig de l'aigua transparent i els peixos plarejars, d'un blau irisat, amb la gola vermella els mascles, rnovent-se amb aquella facilitat que ha donat lloc ala Frase «es troba com a peix l'aigua», i per la superflcie el girlnid, amb les espirals rapi141

des i vertiginoses, que fan la sensaci6 de moviment continuo Era el moment d'estudiar la vida

d'aquests essers, Que mengen? Se'ls ha de posar-los plantes? Provem de tirar-los una larva. EI gidnid s'hi llanca com una petita fera i la parteix en dos. Assagem de donar-los musclos torrats i en pols. Ho mengen be. Com es mouen, els peixos? Com pugen i baixen per I'aigua? Conve fer una dissecci6 en un peix mes gros per tal de poder veure' la bufeta natatoria. Cal parlar delludi6. En construfrn un. Tot s'enllaca i s'en cadena completant-se canviar l'aigua? Conve

...

Aplicaci6 de les ciencies als ensenyaments de la liar ]a hem parlat de com intervenien les nenes en totes les acrivitats de I'escola com a llar. Pero no n'hi ha prou de fer les coses. S'han de fer be i d'una manera conscient, i per aixo creiem que les nenes han de saber la ra6 de les coses que practiquen, el perque d'aquells fets senzills de la vida de cada dia. No hi ha res rnes eficac que procurar l' enllac de les llicons de ciencies amb les practiques de la vida a cas a, tot establint una correlacio estreta entre elles per tal que la nena es faci carrec alho ra del principi cientific i la seva aplicaci6 en unir-se en un sol moment conscient de I' esperit la llei i el fet, el raonament i I'activitat. ADd, si

hem fet gelats, hem parlat de les barreges serves, ens hem ocupat de les causes de

frigorffiques; si hem fet con putrefacci6 de les substancies,

dels microorganismes i, per rant, dels principis de la conservaci6 de substancies alimenticies, etc.

Aquest punt es molt important i ha mogut sempre el nostre interes, perque pensem que la dona a casa te una missi6 importantissima des del punt de vista de la familia i de la societat, i que de la seva prepara ci6 depen que pugui 0 no complir-Ia. La lirnitacio d' espai no ens per met de detallar els tip us de llicons i de treballs; pen) per donar una idea dels nostres proposits indicarem les tres direccions vers les quals orien tern els centres de l'activirat:

1. Aplicacio de les ciencies a l'alimentacio, llicons que segueixen el curs

142

de les practiques de cuina.

2. Aplicacio de les ciencies al coneixement de les materies de vestir i

llur conseruacui, en relaci6 amb els ensenyaments practics de rentar i

planxar. 3. Aplicacio de les ciencies al coneixement de l'individu i fa seva vida a casa, hi queden compreses la Fisiologia, la Higiene, la Puericultura i l'Economia domestica.

Vegeu el pia de treball del curset de cuina establert per al curs de 1926-27: I. Necessitat de l'alimentacio. II. Estudi dels aliments. Elements simples i principis immediats.

Alburnines. Hidrats de carboni. Greixos. Aliments animals. Aliments

vegetals. III. Quantitats d'aliments simples que necessita una persona adul ta

dedicada a un treball regular. IV. Taules dels aliments mes corrents amb els percentatges d'albu-

mines, hidrats de carboni i greixos. Calories. V. Calculs d'una raci6 tipus. VI. De la preparaci6 dels aliments. VII. Tipus diferents de cocci6: coure i rostir, VIII. Tipus derivats: fregir, brou curt, estofat i salses. IX. Presentaci6 dels aliments. Manera de parar la taula. Urbani tat en

els apats, etc .. X. Preparaci6 dels plats segiients: 1.

Sopa de peix. Sopa de flam.

3. Canelons.

4. Cam rostida amb verdures. 5. Croquetes de gallina. 6.

Bunyols de patata.

7. Faves estofades a la catalana. 8.

Potatge de cigrons.

9. Besuc al forn. 10. Paella valenciana. 11. Ous al niu. 12.

Foie-gras. 143

13. Plats dolcos: compota, crema, mantegades, pa de pessic, etc. 14. Preparacio de te, xocolata, infusions, etc. Tots aquests treballs: resums de converses,

experiments de labora tori, fulls d'ingredients i quanti tats, mitjanes per plat i per persona, receptes redactades despres de la preparacio de cada plat, etc., eren

recopilats, ivan constituir una monografia de que hem parlat en una

altra ocasio,

En tenim una altra al davant que porta per titol: «Els nostres ves tits», i compren els treballs segiients: Objecte dels vestits, Estudi de les fibres rextils d' origen animal. La lIana. La seda. Dibuixos de l' evolucio del cue de seda i mostres de seda. Fibres d' origen vegetal. El coto, Dibuix de la planta. Mostres de coto. El IIi. Evolucio de la planta en torratxes. Dibuix d'aquesta planta. Obtencio de la f1bra despres de la maduraci6. Visi6 al microscopi de les diferents fibres i dibuix de la projeccio. Reconeixement de les fibres textils mitjancant les substancies quimiques: primera prova, per 1'acci6 de la Rama. Segona prova, per l'acid nitric. Tercera prova, per una solu ci6 de potassa caustica. Quarta de zinc. solucio de dorur prova, per Conductibilirat de les materies de vestir: pells, seda, llana, coto, fil. Estudi del teixit, Teixits fonamentals: rafeta, sarja, serf. Dibuix de les cartes. Mostres de teixits fets en petits relers.

144

XVII SOBRE VEDUCACI6 MORAL I ESTETICA

Pensem que I' educaci6 moral es l' obra rnes noble i mes important que pot fer l' escola, Per aixo hi dediquem totes les atencions i tots els esforcos perque considerem que la inrel-ligencia, tot i tenir un gran

valor per a orientar-se sense errors i sense desviarnents, no es pas la pri mera cosa a la

vida, i ni tan sols no serviria de res si no fecundava I' ac

cia cap a la jusricia, el be i la veri tat, si no condu'ia a una vida espiri

tual noble i digna. No yam fer cap curs de moral didactica, perque ja sabem que els consells i els preceptes son lletra morta si no s' encarnen en la realitat de les practiques de la vida; aixo sl, yam aprotitar totes les ocasions per

tal d'il-lustrar la consciencia de les nenes, i procurar posar d'acord el pensament amb I' accio. En questions de moral no ho hem d' esperar tot del poder de les idees ni de l' eficacia de les doctrines, sino de I'arrela ment dels habits i de

I'energia de la voluntat. Aixo mateix yam fer amb la religio. No la yam ensenyar per procediments rnemorfstics que con sisteixen en la repeticio de frases que no diuen res a l'intel-lecte ni al de I'infant, sino presentant-la com a principi d'amor entre els homes i com a llei fonamental d' ernanacio divina, base i norma de qualsevol acte moral hurna, Les veri tats de la religio van ser posades a la consideraci6 de les nenes amb tota senzillesa i veneraci6, procurant cor

rnes que no pas fer entendre fer sentir, mes que no pas demostrar una

145

serie de veritats commoure el cor i informar la conducta en la vida. Tot

l' esperit de I' escola es va encaminar a formar al voltant de la nena una

atmosfera d' elevacio moral per la dignitat de les accions i del!lenguat ge, l'austeritat dels actes, el respecte i l'arnor a la justfcia i a la veritat. Les practiques d'higiene, aixi com la formaci6 d'habirs de cortesia i

bones maneres, van ser objecte de l'atenci6 mes acurada. D'aquesta manera es va establir com a ideal de cada alumna el

propi perfecciona

ment, i cada victoria era com una fita en el camf de I'elevacio moral i com una

aspiraci6 com una de mestres i deixebles a crear una alta rona

litat etica a I'escola, de la qual tots havien de ser en tot moment fidels i lleials guardians.

Pel que fa al conreu del sentiment de la bellesa, no es una tasca facil tractant-se de nenes

que venen injluides per una absoluta falta de bon

gust en les persones que les envoi ten i en el medi en que viuen; pero s6n molts els recursos que es van posar en practica per tal d'aconseguir que anessin afinant l'esperit, fent-hi florir l'emoci6 estetica davant de

les belleses naturals 0 de les obres d'art. La situacio de l'escola en mig

d'un pare la be!lesa del qual hem descrit, l'harmonia i la senzillesa de

les construccions, les pintures de tons clars i suaus, les obres d'art com el grup escultoric de Llimona, els frisos, els quadres, els vasos i les torratxes crear un

de flors que adornen sobriarnent les aules, van contribuir a ambient favorable al desenvolupament del sentit artistic i del

bon gust. A part d'aixo, el dibuix, el cant, els exercicis rftmics i la poesia s6n

altres mitjans d'educaci6 estetica que l' escola va posar en joe constant ment. Les composicions dels nostres grans poetes i literats s6n llegides amb cura i atenci6 i explicades per fer-ne com prendre el sentit i les

belleses, i despres s6n recitades amb frurci6 de cosa entesa i sentida afectaci6 iamb el gest natural i sabri. EI cant i la rmisica van exercir tarnbe una gran inlluencia, Vam esta

sense

blir una educaci6 musical, que comprenia cants i danses populars, ron des i cancons amb gestos, fragments d' obres classiques i altres compo sicions que, junt amb audicions frequents de bona musica, desvedlen

el sentit musical i sembren en l'esperit de l'infant la primera !lavor de l' entusiasme per aquest art elevat i noble. Enllacades amb tot aquest

146

pia, les classes de gimnastica rftmica van donar un resultat excel-lent, ja que els exercicis seleccionats, tenint en compte l' edat dels diferents grups, van determinar alhora la forc;:a i la lleugeresa dels rmisculs, una flexibilitat en els moviments i una gracia en les actituds veritablernent extraordinaries, No vam menystenir tampoc el partit que es pot treure dels petits detalls de la vida diaria en la formaci6 del gust, com ara posar les flors en els gerros, fent que harmonitzin be de color, de forma, de propor cions entre elles i els vasos en que es col-Ioquen. EI judici critic dels

dibuixos decoratius de composici6 propia, fent-los ordenar segons el

merit, la selecci6 de postals de diferents valors artistics s6n recursos que donar un bon resultat, perque la comparaci6, que determina diferencies, es el veritable cami per afinar el sentiment artistic fent apareixer valors nous en la consciencia, Les visites i les excursions, ames d'altres moltes finalitats, han anat encaminades ben sovint a la formaci6 del sentit estecic. Per aixo s'han realitzat diverses visites al Museu d'Art, als temples i monuments de la ens van

ciutat, a diverses exposicions, a Sant Cugat del Valles, a Girona, a Tarragona i a Empuries, on van poder admirar totes les belleses artisti ques que contenen ivan aprendre a venerar-les tot considerant el valor de la intel-ligencia i del treball huma en el progres i en la civilitzaci6

dels pobles. La vista de l'aqiieducte rorna, per exemple, que s'aixeca majestu6s i daurat per la llum de la tarda enmig de la soledat dels camps, va ser una impressi6 de bellesa suprema que segurament va dei xar en I' esperit de les nenes un sole profund i un record inesborrable.

147

XVIII

CONSIDERACIONS FINALS

Han passat vint anys. Son molts anys per a una vida; son poes per a un

canvi profund en una institucio social. Hem mirat enrere; hem

considerat el cam! recorregut, ple d'inquietuds i de dubtes; pen) rarnbe

d'anhels i d'esperances. Hem descrit Ia nostra actuacio a l'escola per tal de contribuir a I'augment dels valors que es van concretant amb I'a

portacio d'experiencies reals i positives de vida escolar, No ho hem dit tot, perque no es possible de resumir en poques pagines Ia cornplexitat i Ia riquesa de fets que s'esdevenen en Ia convivencia amb els infants; hem die, pero, el que es suficient per a poder destacar el sentit i 1'0rientacio del nostre treball. Si haguessim de resumir-ho en unes notes

caracterfsriques, foren aquestes: Obra de renovacio, inspirada en els principis de l'escola nova i, per tant, demolidora de tota practica 0 disposicio escolar que tingues regustos de l'antiga escola autoritaria i opressora. Obra d'assimilacio i de juxtaposicio, tot conservant aquells valors que sempre seran patrimoni de l' escola en tots els temps i indrets del mon i adaptanr-los a Ies noyes idees; per tant, obra evolutiva i no pas

de revolucio, Obra de respecte a I'infant i als seus interessos naturals, que condi cionen tot el treball i son l'essencia d'una concepcio fonamental de l'e ducacio.

149

Obra vitalista no solament en el sentit de l'evolucio de l'infant, sin6 per la penetracio a l'escola de la vida en totes les formes i manifesta cions,

Obra sense preocupacions didactiques, no cenyida a rnetodes deter

minats, sino amb una gran llibertat d'accio, inspirant-se en els princi

pis mes que no pas en les formules. Obra en contacte Intim amb la natura i arnb el medi rebent-ne tota rnena

de suggeriments i estimuls ocasionals en el desenvolupament

normal.

Obra, sobretot, inspirada en una gran naturalitat i senzillesa, en els prob1emes de la vida diaria, en un bon sentit exempt de tecnicismes

professionals, sense complicacions de material que vam trobar i vam saber fabricar-nos sempre d'una manera suficient amb 1a col-laboracio dels infants. Una escola aixi, es trobi en el rnedi en que es trobi, rural 0 ciutada,

pot estar a I' abast de tothorn que senti els anhels de renovaci6 i tingui 1a for<;:a de vo1untat necessaria per a remoure els obstacles que trobi en

el cami. Per aixo l'hem feta coneixer, Potser tambe per recordar aqui que aquesta institucio ha

estat

la primera, amb caracter oficial

Barcelona, que ha treballat sota el signe de les idees renovadores i ha arribat a reunir mes dels quinze punts que l'Oficina Internacional de

les Escoles Noves de Ginebra exigeix per a 1a seva inscripcio,

Aquesta escola ja no es la meva. Pero cada dia ens porta un nou afany. Ara treballem amb un altre interes, amb uns altres proposits i anhels, pero amb els rnateixos fervors i ideals. El problema escolar ha passat a una segona fase: la de transformaci6 de totes les escoles. Tots els Estats del rnon s'ho plantegen en aquests moments: com renovar l' escola publica? Com hi farem penetrar el nou esperit i les noves nor rnes? Nosaltres portern, rnalauradament, un retard considerable. La nostra posici6 no pot ser la d'aquells Estats que se senten conservadors

davant de l'empenra de 1es noves idees, perque temen destruir aquells valors d'una esco1a perfectament estructurada i definida. Nosaltres ens

trobern en ple periode constructiu, en els moments de crear el que encara no tenim.

S'han de fer escoles per a tothorn i s'han de fer, sobre

tot, bones escoles. Potser

150

irnporta menys el nombre que la qualitat.

Ens trobem davant d'un fet optimista. Es I'acolliment i la difusio que les idees de I' educaci6 nova han tingut entre els mestres. Una colla propugna la implantaci6 irnmediata. Alguns, potser sense un conei profund de rnetodes i tecniques determinades, ja ho han fet. Aquesta impaciencia es molt natural i molt laudable. Pero permeteu nos unes paraules de reserva. Hem dit que ens trobavern en ple perfode constructiu. L'escola en

xement

espanyola encara es un caos. Hem d'estructurar-ho tot, hem de definir el que volem que sigui I'escola segons un ideal nacional; hem d'aspirar a uns

resultats. No pot contribuir un esnobisme precipitat a accentuar

la confusio i a pertorbar la marxa normal del magne perfode organit zador que cornenca? Veig una distancia tan gran entre la reforma radi cal que implica l'adopci6 dels nous principis i I'estat evolutiu de la nos

escola, que crec que no es pot salvar d'un salt. El Natura non facit saltus de la Biologia es la llei que es dona tarnbe amb constancia en l' or dre de les transformacions socials. Levolucio hi determina unes fases, i l'actual per a nosaltres no es la de destruir una escola estabilitzada, que no tenim, sin6 la de construir per arribar a un moment de plenitud l' entrada franca i que prepari segura ales nostres escoles dels principis d'una educaci6 nova adaptats al que la nostra realitat pugui donar de si. Aquestes reflexions ens porten a pensar que s'han d'assenyalar unes tra

etapes en el nostre cami i una prelaci6 en els esforcos, aixi com preve nir contra el perill de desviar-se en aquests moments tan plens d' espe ranees per al futur de la nostra escola publica.

151

TAUIA DE CONTINGUTS

I. Unes paraules que poden servir de proleg

II. Fent historia

III. Mans a l'obra

5 11

IV. Medi i ambient.

V. Principis fonamentals de l'actuacio de I'escola

15 29

VI. La vida a l'escola

VII. Llibertat i disciplina

VIII. EI treball com a element de disci pi ina i d'educaci6

IX. Treball manual

X. Educaci6 ffsica

XI. Educaci6 intel-lectual i ensenyament

XII. Globalitzaci6

....

XIII. Pia i programes

XIV. Eis fets ocasionals i els centres d'interes xv. Merodes de treball

67 71

105 121

XVI. Exemples de la nostra realirat escolar

123

XVII. Sobre l'educaci6 moral i estetica......................

145

XVIII. Consideracions finals

149

153

El fet mateix de l’educació condiciona i limita la llibertat perquè l’educació no és res més que una reacció contra l’esclavitud dels capricis, un esforç en nosaltres per tal de convertir els actes de l’instint en actes de reflexió, l’espontaneïtat inconscient en moviment conscient, l’impuls cec en acte de raó. La llibertat és una conquesta a què l’home arriba per mitjà de l’educació i la cultura. Això és el que s’ha de comprendre.