Drogues i adolescents by INSTITUTO DE CIENCIAS DEL GRAFISMO

Sergi Sangenís Vidal - Roser Feliu Latorre Diplomatura de Postgrau en Criminalista. Infoanàlisi i Tècniques avançades en Ciències Forenses Universitat Autònoma de Barcelona

Drogues i adolescents Postgrau en Criminalística, Infoanàlisi i Ciències Forenses

Sergi Sangenís Vidal Roser Feliu Latorre

“No creguis en quelcom perquè algú ho hagi dit, o perquè estigui escrit en un llibre, o perquè t’ho hagin transmès per la força de la tradició; però si has percebut que una cosa és bona, benèfica per a tu i per a tots, solament llavors accepta-la i creu-la”. Buda

Índex

1. Motivacions .................................................................................................... 3 1.1 Per què hem decidit fer un treball sobre prevenció de la drogodependència en els més joves? ............................................................. 3 2. Parlem de drogues: Exposició temporal al Cosmocaixa ................................ 4 2.1 L’exposició sala a sala .............................................................................. 5 2.1.1 “Què són les drogues?” ...................................................................... 5 2.1.2 “Quin impacte tenen les drogues?” ..................................................... 6 2.1.3 “Les drogues no estan en el meu entorn!”... O sí?! ............................. 7 2.1.4 “D’on provenen les drogues?” ............................................................. 8 2.1.5 “Com pot afectar el consum de drogues al meu cervell?” ................... 9 2.1.6 “Com em puc tornar addicte?”: El procés de l’addicció ..................... 11 2.1.7 “Quins efectes poden tenir les drogues”? ......................................... 11 2.1.8 “Quins riscos té el consum de drogues per a la meva salut? ............ 13 2.1.9 “Ara decideixo jo!” ............................................................................. 13 2. Drogues i adolescents .................................................................................. 14 3. Reflexions temàtiques i metodològiques ...................................................... 15 4. Factors que impliquen el consum de drogues en els adolescents ............... 17 4.1 Factors personals.................................................................................... 18 4.2 Factors relacionals .................................................................................. 18 4.3 Factors socioambientals ......................................................................... 19 5. Prevenció de la drogodependència als adolescents .................................... 19 6. Pautes d’actuació amb alumnes consumidors de drogues .......................... 21 Annex 1: Glossari de conceptes sobre drogues ............................................... 23 Bibliografia........................................................................................................ 25

1. Motivacions 1.1 Per què hem decidit fer un treball sobre prevenció de la drogodependència en els més joves? Podríem fer referència a la necessitat de formar als adolescents sobre els riscos que pot tenir el consum de substàncies il·lícites perquè ells, la generació que ens precedeix, són el futur. També podríem adduir a causes més relacionades amb la conflictologia ja que un altíssim nombre dels delictes que es perpetuen en el nostre país estan relacionats amb les drogues. O “escombrar cap a casa” i parlar dels companys del poble, del barri o de classe que n’han esdevingut primer tastadors, llavors consumidors esporàdics i alguns finalment addictes i de les conseqüències que això ha tingut per la seva vida: l’abandonament dels estudis, la ruptura de seva família, la pèrdua de la seva feina i les amistats. I, perquè no dir-ho, del garbuix de sentiments que ens ha generat a nosaltres tot i ser-ne observadors relativament llunyans. El cas és, però, que ho hem fet per totes aquestes raons però, sobretot, per la professió: en Sergi és criminòleg i la Roser cria, selecciona i ensinistra gossos detectors de drogues per a diferents cossos policials. Tots dos som estudiants de criminalística inquiets que hem volgut invertir un matí de dijous analitzant en profunditat una exposició temporal del Cosmocaixa i unes quantes tardes de diumenge investigant i redactant un tema que ens apassiona. El resultat és a les vostres mans. Esperem que us agradi!

2. Parlem de drogues: Exposició temporal al Cosmocaixa

“El Cosmocaixa”, de l’obra social de “La Caixa”, sembla ser sinònim d’avantguardisme i innovació i les seves exposicions una estranya alquímia de docència amena i de qualitat amb rigor científic. Per si l’idea no fos prou atractiva per a nosaltres una de les seves exposicions temporals tractava, d’un tema que ens afecta de ple en la nostra vida professional: les drogues.

L’activitat, enfocada sobretot a nens, adolescents, educadors, tutors i docents, tenia un attrezzo força impressionant: projeccions, gràfics, mapes interactius i fins i tot, simuladors amb la clara intenció de captivar al visitant fent-lo al màxim de partícip en l’activitat.

2.1 L’exposició sala a sala L’exposició es desenvolupa al llarg de diferents sales amb la clara intenció de donar resposta a les preguntes més freqüents.

2.1.1 “Què són les drogues?” En el primer plafó s’explica què és una droga, definida com “una substància que pot modificar el pensament, les sensacions i emocions de la persona quan l’introdueix a l’organisme. Té la capacitat de canviar el pensament i a la llarga, la manera de ser”. També descriu que la diferència entre les substàncies considerades “legals” i les “il·legals” radica només en la producció i comercialització però no en la seva perillositat. Creiem que els autors intenten eliminar aquella cantarella massa sentida de “l’alcohol i el tabac són legals i també produeixen efectes secundaris”. Finalment, explica que el risc és una combinació de tres factors: 5

1. Els efectes que provoca la substància. 2. La manera de fer-la servir. 3. La vulnerabilitat del consumidor. La qual cosa serveix per desmentir allò tan repetit de “jo vaig prendre X i no em va fer res”! A la mateixa sala també hi ha una pantalla interactiva on es mostren les característiques de cada droga: origen, usos medicinals, química, com actua, efectes immediats, riscos per la salut, situació legal i estadístiques de consum.

2.1.2 “Quin impacte tenen les drogues?”

Com hem explicat anteriorment, el consum de drogues té un impacte no només en l’individu com a tal, sinó també en el seu entorn: el seu centre d’estudis, lloc de treball, família, etc. I, vist des d’una perspectiva global, tota la societat en pateix les conseqüències a nivell sanitari, econòmic, cultural i en inseguretat ja que, tal com hem assenyalat prèviament, el seu consum és una de les causes de certs delictes. Un altre plafó interactiu exposa, a més, que les drogues tenen un impacte en: -

Els accidents de trànsit. Com a dada esgarrifosa cal dir que el 47,52% dels conductors morts en accidents de trànsit a l’Estat Espanyol van presentar resultats positius en el consum de drogues, fàrmacs psicotròpics o alcohol. 6

La violència de gènere: una de cada tres de les 700.000 dones maltractades que han interposat denúncia en el nostre país explica que la principal causa que desencadena l’agressió és el consum de drogues. El cost sanitari que genera el consum de drogues arriba, a l’Estat Espanyol, a 1.400 milions d’euros a l’any. El cost laboral: el consum d’alcohol i altres substàncies és el responsable d’un de cada quatre accidents laborals, és a dir, un vint-icinc per cent! El cost legal. Com bé saben els gossos detectors de drogues que prepara la Roser, el tràfic de drogues és un problema molt greu al nostre país. Cada any a Espanya es detenen més de 17.000 persones per tràfic de drogues, sobretot pel de cànnabis i cocaïna.

2.1.3 “Les drogues no estan en el meu entorn!”... o sí?! La segona sala estava formada per dos projeccions contínues d’un mateix vagó de tren de manera que el visitant tenia la sensació que s’hi trobava al mig. Mentre ens assèiem als seients, a les pantalles apareixien unes frases sobreescrites que descrivien una tipologia concreta de consumidor. Al final, un dels passatgers, d’aspecte “normal”, s’aixecava i mostrava un primer pla a la càmera. Aquesta projecció reflectia l’idea que, en estadis inicials, la drogodependència és invisible i que el teu company de classe, de la feina o de vagó, pot ser un consumidor i comportar-se i actuar normalment.

2.1.4 “D’on provenen les drogues?”

Tradicionalment tendíem a pensar que les substàncies il·lícites es fabricaven en països tercermundistes i es consumien en el primer món. En altres paraules: que la cocaïna produïda a Colòmbia, arribava a l’Estat Espanyol per Ceuta i es consumia a la nit Eivissenca. Després de llegir el plafó de la tercera sala, però, vam entendre que estàvem molt equivocats i és que “en un món globalitzat costa distingir entre països productors i països consumidors de drogues. Actualment els països consumidors també en produeixen (plantes i drogues sintètiques) mentre que a les zones de producció primària (d’opi o fulles de coca) el consum n’augmenta cada dia. A més, des de fa molt de temps, hi ha drogues legals que es produeixen i es consumeixen en gran part del planeta”. Dit d’una altra manera: a Colòmbia també consumeixen la cocaïna que produeixen i a Eivissa pot haver-hi laboratoris que l’adulterin per fer-la més rentable. La globalització arriba a tots els àmbits i tal com apunten alguns autors com Roberto Saviano1 converteix la producció, distribució i venda de droga, especialment de la cocaïna, en una font d’ingressos multimilionària o, més ben dit, en “l’empresa” més rentable del món. Finalment també va ser una gran sorpresa descobrir, a través d’una pantalla tàctil interactiva on s’assenyalaven els majors països productors i consumidors, que l’Estat Espanyol és productor de cocaïna i èxtasi i, en canvi, no és consumidor habitual, tot i els estralls que va causar als anys 90, l’heroïna.

Saviano, R. “Zerozerozero: com la cocaïna governa el món”. Ed. Empúries Anagrama. Pàg 9-10

2.1.5 “Com pot afectar el consum de drogues al meu cervell?”

Sovint, quan es dissenyen plans de prevenció de la drogodependència pels més joves es cau en la trampa d’oferir discursos paternalistes, més carregats de sentiment que de necessàries raons científiques. Tots hem sentit allò de “no prenguis drogues que t’afectaran al cervell!” però... de quina manera ho fan? A l’exposició vam poder llegir tres plafons que explicaven els mecanisme de l’addició.

 El cervell sa: hi ha dues estructures cerebrals que tenen un paper fonamental en el control de la conducta. Per una banda tenim el sistema límbic, responsable de les emocions i els instints, i per l’altra el còrtex que regula el pensament i la vida racional. En un individu sa la vida racional promoguda pel còrtex regula la conducta.



El cervell després d’un consum puntual: el sistema límbic és el responsable de l’inici de les addicions. Les primeres dosis de droga estimulen els centres de recompensa en el sistema límbic i produeixen un efecte de plaer. L’administració contínua d’una droga produeix canvis en el sistema límbic que altera els circuits cerebrals de recompensa.



El cervell addicte: el còrtex desenvolupa un paper clau en la consolidació del procés d’addicció. L’activitat del còrtex disminueix de manera progressiva durant el consum repetit de drogues, de manera que es produeix una pèrdua del control racional que exerceix aquesta estructura sobre la conducta.

2.1.6 “Com em puc tornar addicte?”: El procés de l’addicció Tal com ens informa el plafó: “el cervell no està preparat per ser estimulat per drogues. Com a conseqüència d’això, consumir-ne repetidament altera el funcionalment dels circuits de recompensa i causa una disminució progressiva dels efectes de plaer que produeix la droga de manera que l’individu es troba cada vegada pitjor en absència seva”. També cal remarcar que, segons el que vam llegir, entre un 15 i un 20% de les persones que acaben provant alguna droga n’acaben essent addictes. Tal com hem dit anteriorment, els factors que desencadenen l’addicció són múltiples.

2.1.7 “Quins efectes poden tenir les drogues”?

Gairebé tots coneixem que les drogues tenen efectes diferents sobre el nostre cervell i que sobretot podem distingir entre els que tenen un efecte estimulant, un efecte depressor i també hi ha un tercer tipus que produeixen al·lucinacions o canvis en la percepció de la realitat. El mèrit de l’exposició, però, és fer entrar en el visitant en aquesta realitat i per això s’exposen dos recursos:

1. La teranyina: en el plafó s’explica que una aranya exposada a vapors de LSD només podrà teixir una teranyina desordenada i esquinçada que perdrà la seva funcionalitat per poder caçar insectes.

2. Els simuladors: tots sabem que les drogues afecten la nostra percepció, coordinació, velocitat de reacció i capacitat d’estar alerta però... de quina manera ho fan? Gràcies al simulador vam poder recrear com seria conduir sota els efectes de diverses drogues a diferents dosis i els resultats eren esfereïdors.

2.1.8 “Quins riscos té el consum de drogues per a la meva salut?

Des de petits ens han inculcat que les drogues generen riscos a la salut perquè afecten a tots els òrgans interns, però, fins a quin punt ho fan? Gràcies a un altre simulador el visitant pot saber amb força precisió què li produiria: a l’exposició vam pujar a sobre una balança digital i vam marcar el nostre gènere i edat i vam seleccionar una droga i un nivell de consum: ocasional, habitual o addicte. A la pantalla ens van anar apareixent totes les disfuncions i malalties que podíem patir. Sincerament vam sentir com si un rellotge ens apropés als últims dies de manera irremeiable.

2.1.9 “Ara decideixo jo!” L’exposició s’acaba amb una pregunta oberta: ara que el visitant ha pogut conèixer què són les drogues, d’on provenen i on es consumeixen, com poden afectar al cervell, com es genera l’addició i finalment quines conseqüències tenen pel seu cos, és quan ha decidir si en pren o no. Suposem que els expositors han volgut fugir del discurs paternalista i, després de posar totes les cartes sobre la taula, ajudar a l’individu que comença a ser adult a responsabilitzar-se de les seves pròpies decisions. La proposta general ha estat tan encertada que el 2009 va guanyar el premi Reina Sofía contra les drogues.

Valoració Com a futurs criminalistes vam trobar que l’exposició era molt didàctica, amena i entenedora per a joves d’un ampli rang d’edat. Tot i això vam trobar a faltar alguna projecció o gràfic que expliqués les conseqüències penals de la seva tinença, consum i venda i quines mesures contemplen, en aquest sentit, els cossos i forces de seguretat a nivell global. A continuació volem tractar les drogues des del punt de vista de l’adolescent, de manera que es pugui prendre consciència dels efectes i de les conseqüències. També volem remarcar els factors que impliquen el consum de drogues en els adolescents, la prevenció de la drogodependència i les pautes d’actuació amb alumnes consumidors.

2. Drogues i adolescents El consum i la dependència del tabac, l’alcohol i altres drogues representen una amenaça per a la salut i el benestar d’un bon nombre de ciutadans joves de la major part dels països desenvolupats. La seva prevenció esdevé, per tant, un objectiu prioritari que s’ha considerat en el text de la Llei 20/1995, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 1985 i modificada parcialment el 1991. Així mateix, en els currículums d’educació primària i d’educació secundària recullen diversos aspectes relacionats amb la prevenció i l’educació per a la 2 salut.

Cabra, J. Prevenció de les drogodependències. Pàg: 5

En el present estudi, es pretén educar als joves que estan en plena adolescència en referència a les drogues que existeixen i que poden consumir. Aquesta educació sobre les drogodependències, dissenyada en el marc de l’educació per a la salut i complementada amb altres actuacions preventives que necessàriament han de desenvolupar-se en al si de la família i de la comunitat, demana l’elaboració d’eines que facilitin a l’educador els elements bàsics per incorporar les intervencions 3 preventives a la seva pràctica educativa.

Algunes drogues estan “culturalment” presents a la nostra societat, altres són menys permeses, més mal vistes o perseguides. L’alcohol, el tabac i altres drogues són substàncies a les quals, tard o d’hora, ens hem d’enfrontar. Per tant, hem de prendre una decisió pròpia recolzats amb la informació disponible, d’acord amb els desitjos i les idees que tenim. Però en qualsevol cas com una decisió personal, conscient del que significa. Poder opinar de drogues és ser amos de la vida pròpia. Com s’opina del futur, de la feina, la família o la parella. És un assumpte propi. Però, sobretot, és un assumpte 4 present i palpable.

Dit això, podem dir que la prevenció i l’assistència de les problemàtiques associades al fenomen del consum de drogues en els joves constitueixen uns àmbits d’intervenció prioritaris pels diversos sectors que tenen un paper en l’impuls i la consolidació de les polítiques de promoció de la salut (serveis sanitaris, ensenyament, serveis socials, lleure, entorn laboral).5

3. Reflexions temàtiques i metodològiques Una primera reflexió que hem de destacar són els importants canvis tant físics com els de l’esfera afectiva que es donen a la pubertat i la seva directa o indirecta relació amb el primerenc accés al consum de drogues. Aquesta dada la coneixen perfectament tots aquells que es dediquen al màrqueting i venta de drogues entre la població infantil i juvenil. Al llarg d’aquest període, precisament centrat entre els 11 i 14 anys, existeixen unes transformacions corporals molt significatives, tals com la progressiva aparició de caràcters sexuals secundaris, el desenvolupament dels genitals externs, la maduració de les glàndules sexuals o el creixement generalitzat que sovint provoca desequilibris 3

Cabra, J. Prevenció de les drogodependències. Pàg: 5 Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Òrgan Tècnic de Drogodependències. Els joves i el món. Pàg: 21 5 Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Actuacions Preventives a l’Adolescència: Guia per a l’atenció primària de salut. Pàg: 127 4

emocionals. Esperant tot això de nou i considerant l’etapa infantil anterior, professors i pares ho haurien de tenir present, a fi de poder determinar les estratègies preventives més adients per cada cas. Per aquestes raons, queda clar que necessitem reafirmar i 6 reforçar tant la seva “nova identitat” com el seu “nou estil” a la societat que els acull.

Hem de tenir present que l’adolescent, en les seves diferents etapes, se sent molt insegur davant les transformacions fisiològiques i emocionals, el que en opinió de tots els especialistes implica un gran risc per aquest “jove en situació d’estrena”. Tant els narcotraficants com els experts en màrqueting de la droga, coneixen perfectament aquesta situació i dissenyen estratègies per afavorir l’inici del consum de drogues en els joves, com poden ser la utilització de “els falsos amics”, “la pressió de grup” i el que denominem com a “llei del silenci”. “Els falsos amics” són aquells que amb clara aparença d’amics, recorren a l’engany per introduir els nostres joves en el camí de l’inici de drogues utilitzant frases com: “no saps com mola...”; “prova això i veuràs com no tens problemes”; “ja veuràs com et concentres i rendeixes més”, “aquell ho està provant des de fa temps i mira...”, “quan no et vingui més de gust, ho deixes i punt”; “per provar-ho una vegada no t’enganxes”; “si controles no t’enganxes”, “el més important és controlar”. “La pressió de grup” és el mecanisme que utilitzen els “líders negatius” dels grups o penyes: “ets un gallina”; “aquell sí que és un home, però tu...”, “hauràs de passar això si vols ser un dels nostres”; “no tens el que s’ha de tenir”; “no hi ha res millor per lligar”; “què diran els altres de tu?”. “La llei del silenci” és l’estratègia més utilitzada per entrar a les nostres vides. No actua explícitament, sinó que juga amb la complicitat de la falsa moral i la falsa amistat i ho fa de forma interioritzant, com si fos un acord transcendent, assumit pel convincent de tot un col·lectiu o inclús per la por: “si ho dic sóc un mal amic”; “si ho faig traïciono a un 7 amic”; “si s’assabenten de que he estat jo...”.

La segona reflexió gira al voltant del fracàs escolar. Avui en dia està acceptat pels especialistes que l’experimentació continuada de fracàs escolar per part del jove adolescent és un factor de risc important a l’accés al món de les drogues. Lògicament el risc augmenta si s’ajunta aquesta situació a altres variables de caire econòmic, sociocultural, estabilitat familiar o fins i tot la pròpia maduresa del jove en particular. És evident que qui experimenta contínuament el fracàs, està ansiós per gaudir de situacions d’èxit. Si la família i l’escola no li ho proporcionen, s’apuntarà allà on li garanteixin una immediata “degustació” d’èxit o plaer. Així de senzill i a la vegada, així de dramàtic és el procediment que utilitza el màrqueting de la droga. Potser els professors hauríem de posar molta atenció en aquests fracassos escolars tant freqüents o inclús a aquest alumnes que estan habituats a no experimentar l’èxit, especialment en aquestes edats tan delicades, pel que a continuació detallen algunes 6 7

Sánchez, J. El Repte per la llibertat. Pàg: 55 Sánchez, J. El Repte per la llibertat. Pàg: 56

estratègies que nosaltres mateixos podem establir des de la nostra pròpia responsabilitat de docents i familiars. Analitzar l’ambient familiar: desajustaments familiars, expectatives familiars escasses; lloc d’estudi inadequat; ambient autoritari; carència afectiva i comunicativa. Analitzar l’ambient escolar: integració / rebuig en el grup; conductes agressives; correcta ubicació a l’aula; interessos i motivacions; clima de l’aula. Analitzar el propi subjecte: malalties o traumatismes que hagi patit; existència de retards en la pubertat; possible gelosia i problemes de comunicació en el grup; nivell 8 d’autoestima; nivell d’èxit i fracàs amb respecte a l’aula.

4. Factors que impliquen el consum de drogues en els adolescents Els comportaments anomenats de risc9 són aquelles conductes que posen en perill la salut física i psicològica d’un individu i dels que l’envolten. No solen existir de manera aïllada, i quan un adolescent efectua una conducta arriscada és molt probable que se’n duguin a terme d’altres, també de risc. Així, es coneix que aquells que fumen tabac, es troben en situació de risc de consumir altres substàncies, i aquells que consumeixen diferents substàncies mostren una probabilitat més alta de tenir problemes relacionats amb una mobilitat poc segura, amb pràctiques sexuals de risc i amb conductes predelinqüencials. No es pot dir que hi hagi una causa que expliqui el perquè es comença a consumir drogues a l’adolescència i perquè es manté el seu consum. És a dir, es pot parlar de múltiples causes que s’interrelacionen10. Per tant, existeixen diversos factors. Bàsicament ens centrarem en factors personals, factors relacionals i finalment en factors socioambientals.

Sánchez, J. El Repte per la llibertat. Pàg: 57 Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Actuacions Preventives a l’Adolescència: Guia per a l’atenció primària de salut. Pàg: 128 9

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Actuacions Preventives a l’Adolescència: Guia per a l’atenció primària de salut. Pàg: 128

4.1 Factors personals

Encara que no es pugui afirmar que hi hagi una personalitat pròpia dels joves que consumeixen drogues, en general es diu que són individus: -

Amb greus problemes de socialització. Amb intolerància davant la frustració, el fracàs i el dolor. Que busquen la satisfacció immediata. Que tenen necessitats de dependència no satisfeta. Que no saben afrontar els problemes de la vida i les demandes de la societat. Que en general, segons l’informe de la OMS (nº 516), presenten les següents manifestacions personals: o Imatge negativa d’un mateix. o Escassa participació en les activitats dels companys de classe. o Actitud negativa o problemes amb l’autoritat. o Absències escolars. o Escàs nivell d’aspiracions i realitzacions. 11 o Rebuig dels valors bàsics de la societat.

4.2 Factors relacionals Dins d’aquests factors relacionals es poden incloure la família, l’escola i el grup d’iguals. 1. La família. És el primer marc de referència en el que s’inicia la socialització i la formació de la personalitat. Pot existir una vivència problemàtica de la relació familiar donada per diferents situacions (papers no definits a la família, excessiva permissibilitat o imposició, carència d’equilibri entre afecte i disciplina, comunicació escassa,...) que pot influir en la formació de la personalitat dels individus i la forma de relacionar-se amb l’entorn. 2. L’escola. Es diu que és competència de l’escola procurar que el nen adquireixi el coneixement cultural i els instruments bàsics d’aprenentatge. També és tasca de l’escola que els alumnes aconsegueixin un adequat equilibri afectiu, així com la formació i el respecte els drets i llibertats fonamentals i en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins dels principis democràtics de convivència. Tot i així, algunes vegades s’aconsegueix l’efecte contrari que porta a l’absentisme, a la desmotivació pel saber i pel desenvolupament cultural, que comporta a la frustració de l’adolescent i el jove. 3. El grup d’iguals. Ens referim al grup d’amics que incidiran de forma molt important en el procés de socialització i maduració de la personalitat 12 dels joves, més inclús, que la família i l’escola.

Ferreres, V; Arqués, X; Barrios, C; Fandos, M; Jiménez, B; Jiménez, C; Vives, M; Soler, A. Prevención de drogodependencias en la educación secundaria. Pàg: 14

Segons Garcia Sánchez (1991:31), aquest grup d’iguals adquireix molta força per tres motius: -

El grup ensenya cultura (subcultura). És el canal d’informació, de formació de valors, d’aprenentatge i de consolidació d’hàbits. Ofereix un canal d’autoestima i de protagonisme social, ja que es prenen les primeres decisions. Es forma amb el contrast d’iguals una visió del món i de la societat i es prenen decisions, es desenvolupa un rol en la societat i amb ella.

4.3 Factors socioambientals a) El consumisme i la competitivitat que fomenten personalitats dependents, ansioses, carregades de falses il·lusions. Aquest consumisme es potencia des d’una publicitat o propaganda continua. b) La disponibilitat, l’accessibilitat i la presentació atractiva que es fa a certs productes és un factor important. En el nostre país, per exemple, el tabac, l’alcohol i els medicaments amb o sense prescripció mèdica, estan a l’abast de tota la població. A més a més, s’ha d’afegir la falta d’educació sanitària de molta gent, la falta de responsabilitat de les empreses farmacèutiques i el gran negoci que existeix darrera o al voltant d’aquest. c) Oci i temps lliure que moltes vegades es converteix en temps d’avorriment o de diversió per mitjà del consum i la evasió, de la búsqueda d’experimentar nous plaers, de fugir de la monotonia de la insatisfacció de cada dia. d) La urbanització. Alta densitat de població, elevat nombre de vivendes de tipus social, 13 població de gran mobilitat geogràfica sense arrels ni referències.

Hem vist diversos factors que poden influir a l’inici del consum de substàncies addictives en els adolescents. Podríem dir que aquests factors són acumulatius, són complementaris i fins i tot poden combinar-se en un efecte total, és a dir, són interdependents de forma complexa, tot dificultant el coneixement del factor inicial desencadenant una dependència, i comportant conseqüències diverses.

5. Prevenció de la drogodependència als adolescents La prevenció de les drogodependències a l’escola ha evolucionat molt des de les primeres intervencions que, amb un caràcter puntual, responien a situacions concretes i molt angoixants. 12

Ferreres, V; Arqués, X; Barrios, C; Fandos, M; Jiménez, B; Jiménez, C; Vives, M; Soler, A. Prevención de drogodependencias en la educación secundaria. Pàg: 15 13 Ferreres, V; Arqués, X; Barrios, C; Fandos, M; Jiménez, B; Jiménez, C; Vives, M; Soler, A. Prevención de drogodependencias en la educación secundaria. Pàg: 16

Actualment, es porta a terme un treball continuat i normalitzat dins l’entorn de l’aula, molt allunyat de les antigues campanyes en què s’informava als alumnes sobre tipus de drogues que hi ha, quines eren les maneres de consumir, els efectes que tenien i el perjudici que presentaven per a la salut, i poca cosa més. Aquest tipus d’intervenció, com s’ha pogut comprovar, no acompleix cap objectiu des del punt de vista preventiu, i fins i tot en alguns casos pot fomentar-ne el consum. Les campanyes basades exclusivament en la informació incrementen els coneixements, però rarament generen canvis d’actitud i de conducta, i és evident que les estratègies de la por i el perill potencien entre els joves el desig d’aventura i 14 experimentació.

Hi ha un consens generalitzat que és dins el marc dels centres d’Educació Primària i Secundària on millor es pot realitzar el treball de prevenció del consum de drogues. Fonamentalment perquè és al llarg dels anys que es desenvolupa l’escolarització que es van configurant els hàbits i les actituds que tenen a veure amb un model de vida saludable; perquè per mitjà de l’escola accedim a tota la població, i el treball pot realitzar-se d’una manera continuada i adaptada a les característiques i necessitats dels alumnes; perquè permet un treball paral·lel amb els pares i l’entorn familiar; i perquè el professorat pot rebre l’assessorament i l’ajut de diferents especialistes (equips de salut escolar, tècnics municipals, Programa d’Educació per a la Salut, Programa Social de Drogodependències, etc.) a l’hora de realitzar i d’avaluar-ne la intervenció. Dins l’àmbit escolar, i prenent-hi com a referència la prevenció del consum de drogues, ens plantegem que l’alumne disposi dels coneixements, les habilitats i les estratègies suficients per afrontar situacions de risc, cosa que atribuirà d’una manera important a evitar o endarrerir el primer contacte amb les drogues legals, a resistir la pressió per consumir drogues il·legals, i que si en un futur es dóna un consum de drogues legals, que aquest tingui un caràcter moderat i responsable, per oposició a una conducta d’abús (referit principalment a l’alcohol). El tabac, malgrat que es tracta d’una droga legal, no ofereix la possibilitat d’un consum moderat, i l’única opció és no fumar. Enlloc de triar entre abstinència i ús responsable de drogues, hauríem de considerar un 15 objectiu múltiple: abstinència i ús responsable de drogues.

Dit això, podem considerar la prevenció a l’escola des de dos vessants: a) Prevenció inespecífica: es centra en el desenvolupament d’habilitats i estratègies que permetin una relació equilibrada i satisfactòria amb els altres i amb un mateix. Aquestes estratègies i habilitats serien susceptibles d’aplicar-se a situacions de risc relacionades amb el consum de drogues (seguretat en un mateix, asertivitat, presa de decisions, 16 anàlisi de situacions, etc.).

Cabra, J. Prevenció de les drogodependències. Pàg: 17 Cabra, J. Prevenció de les drogodependències. Pàg: 29 16 Freixa, F; Soler, P. Toxicomanías: Un enfoque multidisciplinario. Pàg: 128 15

b) Prevenció específica: la intervenció es refereix al risc de consum d’una substància determinada. Així es poden analitzar des de les característiques concretes d’aquesta substància o dels seus efectes sobre l’organisme, fins al risc que hi ha de conduir sota 17 els efectes de l’alcohol.

El fet de conèixer les característiques psicològiques de l’adolescent (disminució del rendiment escolar, memòria mecànica, sentiments romàntics, actitud crítica, interès per la sexualitat, elaboració de la seva filosofia de vida, etc.) poden fernos situar d’una manera més positiva, intentant adequar els aprenentatges al moment evolutiu dels alumnes. Fa falta tenir molta cura amb el desenvolupament cognitiu, afectiu i social a l’hora de: dissenyar objectius curriculars, seleccionar i fer la seqüència dels continguts i activitats, crear un clima de classe adequat (clima positiu que faciliti l’expressió per part de l’alumne, metodologies actives, motivació,...), i aplicar criteris d’avaluació específics. Els adolescents tenen un gran desig de cultura “viva”. Viuen l’entusiasme que provoquen certes matèries o certes formes d’aprendre. Els hi agrada que els docents tinguin una gran personalitat cultural, i que puguin tenir una gran influència sobre ells. Com a resposta als interessos cognitius, motrius, afectius i socials de l’adolescent, una de les tècniques pedagògiques més útils i significatives que ajuden a l’alumne en el seu 18 perfeccionament personal i social és el treball en grup .

Una altra tècnica que pot resultar afectiva és la participació dels alumnes en tallers organitzats per professionals de Salut, en els quals, a partir d’un cas pràctic, els alumnes s’han de posar a la pell dels protagonistes per entendre i exercitar possibles solucions d’actuació davant de conductes de risc.

6. Pautes d’actuació amb alumnes consumidors de drogues Finalment, davant d’un noi/a adolescent que consumeix drogues o que sospitem que ho fa, cal tenir en compte les indicacions següents: 1. Dialogar d’una manera tranquil·la amb ell, en un clima de confiança, mirant d’informar-se de què consumeix, amb quina freqüència, quin grau d’informació en té l’alumne i quina actitud manté respecte del consum de drogues. 2. Delimitar si és un ús o hi té establerta una dependència. 3. Si l’alumne es troba en estat d’intoxicació serà difícil raonar amb ell. Serà preferible adreçar els nostres esforços en que recuperi la condició de normalitat. Podrem començar a parlar amb ell quan li hagin passat els efectes de la intoxicació. 4. Oferir-li una informació fiable sobre els efectes de les drogues. 17

Freixa, F; Soler, P. Toxicomanías: Un enfoque multidisciplinario. Pàg: 128 Ferreres, V; Arqués, X; Barrios, C; Fandos, M; Jiménez, B; Jiménez, C; Vives, M; Soler, A. Prevención de drogodependencias en la educación secundaria. Pàg: 43 18

5. Si el consumidor forma part d’un grup de risc, ajudar-lo a trencar aquest codi de relacions. 6. Afavorir que analitzi per què consumeix, i què podria fer en lloc de consumir. 7. Orientar-lo, si li cal una ajuda especialitzada. 8. Valorar els recursos de l’escola i de la família per fer front a l’actitud / 19 conducta establerta.

Cabra, J. Prevenció de les drogodependències. Pàg: 35

Annex 1: Glossari de conceptes sobre drogues Finalment, considerem oportú incloure en aquest treball alguns conceptes relacionats amb les drogodependències que molts de nosaltres hem sentit a parlar i que és possible que desconeguem. Els conceptes són els següents: Droga: substància que és capaç de modificar el comportament (percepció, vivències, estat d’ànim, etc) de les persones i que és susceptible de causar dependència si es consumeix repetidament. Totes les drogues poden produir dependència. Dependència / drogodependència: pèrdua de la llibertat de decisió en relació a una cosa. Es pot donar en molts àmbits, com ara en el de la relació amb altres persones. Quan es refereix a les drogues, parlem de drogodependència, i implica la pèrdua (relativa) de la llibertat de decisió de prendre una droga o no. També comporta l’establiment d’una determinada relació entre una persona (consumidor) i una 20 substància, que provoca un impuls molt fort per aconseguir-la i consumir-la. Dependència psíquica: disminució de la capacitat de control sobre el consum d’una droga (arran del consum regula), que s’acompanya d’un impuls molt fort a seguir-la consumint, malgrat que això causi problemes a la persona o l’exposi a riscos. El seu desenvolupament en una persona té forma de procés. El consum de la droga va adquirint prioritat sobre altres coses que abans eren importants per a la persona. Així, es pot passar d’acompanyar la diversió (sortir de nit, estar amb els amics, ballar, etc.) amb el consum d’una droga a necessitar consumir-la per divertir-se. Dependència física: també s’anomena addicció. És l’adaptació de l’organisme a una droga, que pot aparèixer després d’un període de consum continuat, i fa que es presentin una sèrie de molèsties físiques en deixar de consumir-la (al cap d’unes hores). Aquestes molèsties desapareixen en tornar a consumir la substància. Això fa que la persona necessiti prendre-la periòdicament per tal d’evitar aquests efectes. Malgrat que totes les drogues poden provocar dependència, no totes provoquen 21 dependència física. Síndrome d’abstinència: conjunt de símptomes que apareixen quan, havent desenvolupant dependència física, s’interromp el consum de la droga (o fa estona que no se’n pren). En l’argot dels consumidors es coneix com a “mono”. És diferent per a cada substància, si bé no totes la poden provocar. Tolerància: adaptació de l’organisme al consum habitual d’una droga, que es manifesta per la necessitat d’augmentar la quantitat consumida per tal d’obtenir els mateixos efectes que abans s’obtenien amb dosis més petites. Dit d’una altra manera, és la disminució en el temps dels efectes d’una droga després de prendre’n una mateixa dosi. Molts consumidors ho interpreten com una expressió de fortalesa personal (tenir aguant a una droga), però en realitat no és sinó l’expressió d’una resposta defensiva de 22 l’organisme i, per tant, un signe d’alerta.

Larriba, J. Guia d’activitats: Febre del divendres nit. Pàg: 21 Larriba, J. Guia d’activitats: Febre del divendres nit. Pàg: 21 22 Larriba, J. Guia d’activitats: Febre del divendres nit. Pàg: 21 21

Consum problemàtic: consum de drogues de tal manera que augmenta de manera perceptible el risc de conseqüències físiques, psicològiques o socials greus i adverses. Inclou la dependència, però també les pautes de consum no dependent que poden dur al consumidor a buscar ajut o que s’associen amb una major mortalitat o morbiditat, 23 com ara sobredosi, malalties, reaccions adverses, accidents, etc.

Larriba, J. Guia d’activitats: Febre del divendres nit. Pàg: 21

Bibliografia  

 



   

Cabra, J. (2005). Prevenció de les drogodependències (1 ed.). Barcelona: Fontanella. Ferreres, V., Arqués, X., Barrios, C., Fandos, M., Jiménez, B., Jiménez, C., Vives, M; Soler, A. (2003). Prevención de drogodependencias en la educación secundaria (1 ed.). Reus: Gràfiques Darc. Freixa, F; Soler, P. (1981).Toxicomanías: Un enfoque multidisciplinario (1 ed.). Barcelona: Fontanella. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Òrgan Tècnic de Drogodependències (2007). Els joves i el món (3 ed.). Madrid: Fundamentos. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut (2004). Actuacions Preventives a l’Adolescència: Guia per a l’atenció primària de salut (2 ed.). Barcelona: Doyma. Kuhn, Dra et altri (2012): Colocados: lo que hay que saber sobre las drogas más consumidas, desde el alcohol hasta el éxtasi”. Editorial Debolsillo. Larriba, J. (2005). Guia d’activitats: Febre del divendres nit (1 ed.). Barcelona: Addenda. Obra social de La Caixa: Kit educatiu de l’exposició “Parlem de drogues” (2012). Sánchez, J. (1997). El Repte per la llibertat (1 ed.). Madrid: Fundamentos. Saviano, R (2013). Zerozerozero: com la cocaïna governa el món. Editoral Empúries Anagrama.