Atenció a l’alta capacitat by Elodia Giralt

Últimes notícies:

20 Gener 2015 12:07

Sortir

Buscar : Cercar...

INICI

RSS

NACIONAL

PARRÒQUIES

INTERNACIONAL

CULTURA

ESPORTS

OPINIÓ

EDITORIAL

REPORTATGE

Atenció a l’alta capacitat Mitja: 1.3/10 (3 vots)

Noemí Rodríguez Bons propòsits

Galeria Fotos

D. Moreno - Andorra la Vella - 19/01/2015

Delfí Roca Qui no vol brou, set escudelles Ramon Llorens Net i polit

Descobrir que el teu fill té uns dots intel·lectuals molt per sobre de la mitjana és un camí complicat i la direcció a seguir un cop es té el diagnòstic, incerta. Un grup de pares en la mateixa situació lluita per un entorn educatiu i social sensibilitzat amb les altes capacitats. Què li passa al meu fill? No és gens evident que una família conclogui fàcilment que el que li passa al nen o a la nena és que té una capacitat intel·lectual, un talent per sobre de la mitjana. Fins arribar a aquest estadi se n’han de superar molts altres. Perquè normalment el primer input que arriba des de l’escola és que l’alumne és hiperactiu o té dèficit Sarah Cohen i Àlex Andres, secretària i president. d’atenció... Poc a veure amb el que succeeix realment: “Al final vas fent totes les proves que hi ha necessàries per veure què li passa al nen i quan li fan les proves de coeficient intel·lectual sorgeix així una mica la llum.” Ho explica Àlex Andrés, president de l’Associació d’Altes Capacitats d’Andorra. En l’origen de l’entitat hi ha la necessitat de suport mutu d’unes famílies que se senten identificades perquè viuen una situació comuna i estan igual de perdudes. Més d’un any després de la constitució (ho van fer la tardor del 2013) els representants de l’entitat (són deu membres amb fills des dels 8 anys fins a fregar la majoria d’edat i també en forma part un adult) s’han entrevistat amb responsables del ministeri d’Educació i el de Salut, amb ambaixades, amb partits polítics... buscant suport a les seves demandes: que la Llei d’educació reconegui les altes capacitats, que els centres educatius tinguin protocols específics d’actuació i detecció, i que la CASS doni cobertura a l’elevat cost econòmic que suposen no només les proves de diagnòstic (aproximadament dos mil euros), també el seguiment psicològic d’uns nens amb un risc molt elevat de caure en la frustració o tenir problemes d’actitud. El retorn de les trobades, diuen, ha estat positiu en tots els casos. Però tenir el diagnòstic a la mà (a Andorra només hi ha una psicòloga, Marta Compte, acreditada per fer-los i ja n’hauria fet una quarantena) no és un alleujament. “Pots pensar: quina bona notícia! però la majoria de pares ens trobem amb una gran problemàtica”, afirma Sarah Cohen, secretària de l’entitat. A les escoles manca preparació (i la situació és similar en els tres sistemes educatius) perquè encara s’associa l’alta capacitat a resultats acadèmics brillants. La resposta és la negació

Jaume Bartumeu ha fet bé en cedir el lideratge d'SDP a Víctor Naudi? Si No Votar

Resultats

Actualitat Econòmica Setmana d’ensurts i sorpreses Les mil i una (Gairebé) tots contra Martí Les fades beuen gintònic Coses que fan por I jo què foto aquí? L'ebola i els opinadors S'admeten suggeriments País de 1a, 2a o 3a categoria?.

perquè “el teu fill escolta cada cop menys a classe, té problemes d’actitud, no és el que treu les millors notes”, relata Cohen. Per això reivindiquen formació per als professionals i que l’educació en la diversitat també prevegi l’atenció específica als alumnes amb altes capacitats. Si no és així el gran risc és el fracàs escolar, que al final, apunta Andrés, és “un fracàs social i d’integració”, ja que és la pèrdua de la gran oportunitat de potenciar un cervell extraordinari. I quina és la millor atenció educativa? Que el nen salti algun curs ho és? No sempre és evident perquè una cosa són les capacitats intel·lectuals i l’altra la seva edat. Així que els pares entenen que la fórmula més adequada és un currículum adaptatiu continuant amb el seu grup-classe. Perquè un dels problemes associats a les altes capacitats és la integració escolar. Que els companys ho vegin com una situació normal i ho tractin com a tal és un ideal, però la realitat no és precisament aquesta. És fàcil que es caigui en la burla. Així que els pares entenen que també hi ha molta feina a fer en la sensibilització social. Per a una família no és fàcil fer el pas endavant, integrar-se en l’associació per la por al perjudici que li pot ocasionar al nen. “Però jo penso que el pas s’ha de fer, no podem deixar que aquests nens caiguin en l’oblit i que els etiquetis amb una mala etiqueta”, indica Andrés. Els diagnòstics estan a l’entorn de la quarantena però el president del col·lectiu remarca que les estadístiques indiquen que la població amb alta capacitat se situaria entre el 5 i el 10 per cent. Traduït a la població escolar d’Andorra donaria xifres més que significatives. “Serien entre 500 i 1.000 nens”, va comptabilitzar Andrés. Un potencial intel·lectual que, això sí, s’ha de saber detectar, cuidar i potenciar. Són “diamants en brut” a polir. ELS PROJECTES DE L'ASSOCIACIÓ TAMBÉ DITA ZEBRA4 Una psicòloga francesa va ser la primera a associar les persones amb altes capacitats a les zebres: els únics animals de la seva espècie que no es poden domesticar i d’aparença similar però en realitat diferents, les ratlles de cada zebra són úniques. Per això l’Associació d’Altes Capacitats d’Andorra és Associació d’Altes Capacitats Zebra4. El col·lectiu ara que ja s’ha presentat davant les administracions i institucions vol fer més passos endavant. Un dels objectius és la sensibilització social així que també té en projecte organitzar un parell de conferències amb experts reconeguts en la temàtica. D’altra banda, vol organitzar activitats extraescolars específicament dirigides a nens amb altes capacitats. Per poder tirar endavant totes les iniciatives també cerca suport econòmic.

Afegir comentari Escriu aquí el teu comentari...

Nom Escriu el teu nom... E-mail (no es publica) Escriu el teu e-mail... Enviar comentari

CONTACTAR AVIS LEGAL