Guia pràctica per conèixer la natura de Catalunya by IPCENA

Joan Maluquer Margalef Coordinador científic i redactor en cap d’aquesta guia. President de la SCH “Per fer aquesta guia s’ha comptat amb bons coneixedors o bé especialistes dels diferents grups taxonòmics tractats, donant tanta importància als coneixements com a l’altruisme i ganes de col·laborar en aquest projecte, que també i fonamentalment és un projecte de país. Perquè les més de 1000 espècies il·lustrades de fauna, flora i gea, des dels Pirineus fins a les àrees marines litorals, són un fet inèdit en una Guia pensada per al gran públic del nostre país.” Joan Domènec Ros Aragonès Catedràtic d’Ecologia de la UB. Primer president del Consell de Protecció de la Natura. President de l’Institut d’Estudis Catalans “Per fi una guia de natura nostrada, escrita per naturalistes i científics de camp, pensada per la fàcil identificació de la nostra biodiversitat i la riquesa geològica i ecològica de Catalunya, escrita en un llenguatge planer i rigorós alhora. Li auguro el mateix èxit i difusió que en el seu moment va tenir la Història Natural dels Països Catalans, ara en forma d’útil vademècum.”

GUIA PRÀCTICA PER CONÈIXER LA NATURA DE CATALUNYA

Josep Germain Otzet Institució Catalana de Historia Natural (ICHN) “Aquesta és una guia que genera addicció, addicció a la natura. Davant la gran diversitat d’organismes i formes que mostra la natura, aquesta guia no tracta de rareses sinó de tot allò que habitualment trobarem quan anem d’excursió o visitem un espai natural. I si voleu comprovarne la utilitat, feu la prova definitiva: aneu al camp o la muntanya i feu fotografies d’aquella estranya roca, de la flor més bonica o d’un curiós insecte de colors, i quan torneu a casa, obriu la guia i ho trobareu tot!”

GUIA PRÀCTICA PER CONÈIXER LA NATURA DE CATALUNYA

Jaume Terradas Serra Catedràtic emèrit d’Ecologia de la UAB. Primer director del CREAF (1988-1998). Primer president de l’Asociación Española de Ecologia Terrestre “Catalunya disposa d’una considerable informació naturalista i compta amb obres científiques molt importants sobre geografía física, flora vascular i briològica, ocells, etc. Però la majoria de guies de natura són traduïdes i més o menys adaptades. Aquest compendi per tot el Principat, que els afeccionats a la natura podran dur al damunt en sortides de camp, era necessari i serà una bona eina d’introducció d’ús general, per al gran públic i també per a l’ús escolar. Ens n’hem de felicitar.” Joan Vàzquez Mendieta Coordinador general d’aquesta guia i portaveu d’IPCENA-EdC “Aquesta obra única en el coneixement i estima del nostre entorn natural és una contribució més del moviment ecologista català a la conservació del nostre patrimoni ambiental. El treball actiu i compromès de molts col·lectius, enfront de l’egoisme de certs interessos políticoeconòmics, ha salvat de la desaparició espais naturals únics arreu del país, com els Aiguamolls de l’Empordà, o la timoneda d’Alfés, dels quals podrem continuar gaudint.” COL·LABORA

EDITA

La primera guia per conèixer la natura del nostre país, amb prop de 600 pàgines i més de 1.500 il·lustracions en color, que recull d’una forma didàctica i acurada el medi físic i la bidiversitat que comprèn el nostre patrimoni natural.

Citació recomanada: Vàzquez, J. i Maluquer-Margalef, J. (coord.) 2014. Guia pràctica per conèixer la natura de Catalunya. IPCENA. Lleida. 576p.

GUIA PRÀCTICA PER CONÈIXER LA NATURA DE CATALUNYA Direcció i coordinació general: Joan Vàzquez Mendieta Coordinació científica i cap de redacció: Joan Maluquer-Margalef Autors (textos): Part i. Medi Físic. Marc Geogràfic i clima i Hidrografia: Joan Maluquer-Margalef / Geologia: Oriol Oms / Les roques i els fòssils: Oriol Oms, Lluís Ardèvol. Part ii. Flora i Vegetació. Dominis bioclimàtics i tipus de vegetació; Les plantes, i Els pteridòfits: Joan Maluquer-Margalef / Les orquídies: Sergi Torné. Part iii. Els Fongs: Joan J. Montón Martínez. Part iv. Els Insectes: Clau simplificada per a la classificació dels insectes: Juli Pujade-Villar / Heteròpters: Carles Solà i Marta Goula / Ortòpters: Josep Ma Olmo-Vidal / Coleòpters: Carles Solà / Lepidòpters i Odonats: Paco Martínez-Benítez / Himenòpters: Juli Pujade-Villar. Part v. Invertebrats no insectes: Els mol·luscs continentals: Vicenç Bros / Els miriàpodes: Antoni Serra / Els aràcnids: Alberto López-Pancorbo Part vi. Invertebrats exòtics invasors: Juli Pujade-Villar Part vii. Els macroinvertebrats i la qualitat dels rius: Marta Donaire, Joan Vàzquez i Joan Maluquer-Margalef Part viii. Vertebrats: Els peixos continentals: Marc Ordeix / Els amfibis i els rèptils: Joan Maluquer / Els ocells: Paco Martínez-Benítez (ter-

restres) i José Manuel-Arcos (aquàtics, litorals i marins) / Els mamífers: Joan Maluquer i Joan Vàzquez (tots excepte Quiròpters) / Jordi Camprodon i David Guixé (Quiròpters). Part ix: El medi marí: tots els continguts excepte mol·luscs: Pere Maluquer / Mol·luscs marins: Vicenç Bros. Part x: Els espais naturals protegits: Josep Germain Part xi: Rutes d’interès natural: Josep Germain Part xii: Espais salvats per l’acció popular: Pirineu i Aran i Depressió Catalana de l’Ebre: IPCENA / Catalunya Central: Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, ICHN-Delegació del Bages, GDT / Comarques Gironines: LIMNOS, IAEDEN, DEPANA / Camp de Tarragona: GEPEC, GEVEN, DEPANA, Salvem la Platja Llarga. Regió metropolitana de Barcelona: DEPANA, APMA, CEPA, Plataforma Salvem el Delta del Llobregat. Autors (dibuixos): Irene Álvarez (Plantes); Concha Cano (Plantes); Félix Fernández (Plantes, fongs i fòssils); Nicolás Fernández (Plantes, ocells i mamifers ) Daniel Olivera (Mamífers, amfibis i rèptils i ocells); Ricardo Pedro Polo (Roques, insectes excepte heteròpters i macroinvertebrats); Enrique Pelayo (Ocells); Alejandra Toledo (Plantes); Sergi Torné (Orquídies); Guillermo Torres (Invertebrats exòtics invasors); Víctor Sanz (Medi marí, anèl·lids, aràcnids, miriàpodes, mol·luscs continentals, heteròpters, introducció plantes, macroinvertebrats, té de roca, amfibis i rèptils, gavià fosc).

Infografia: Cristina Moncunill Elaboració índex: Montse Ribalta i Cristina Moncunill Revisió científica: Joan Maluquer-Margalef Correcció català: Joan Maluquer-Margalef Assessors temàtics: David Badia i Xavier Font (botànica) i Joan Estrada (ornitologia) Guió i realització: Joan Vàzquez Mendieta i Joan Maluquer-Margalef

Edita: IPCENA. Plaça dels Gramàtics, 2. 25002 Lleida. www.ipcena.org ISBN: 978-84-936621-4-1 Dipòsit Legal: Impressió: Tipolínea. Isla de Mallorca, 13. 50014 Zaragoza. En paper, cyclus print reciclat.

Cartografia: Marc Coromines Fotografies: Jordi Bas i autors diversos Disseny gràfic i maquetació: Pau Llop Il·lustració portada: Josep Giribet

©Drets reservats als realitzadors i autors. Cal autorització expressa per a la reproducció, distribució, comunicació pública o transformació de qualsevol part d’aquesta obra , per part dels seus titulars.

TAULA DE CONTINGUTS g ui a prà c t i c a per conèixer la natura d e catalunya

Presentació PART I. MEDI FÍSIC Marc geogràfic i clima Hidrografia Geologia Les roques i els fòssils PART II. FLORA I VEGETACIÓ Dominis bioclimàtics i tipus de vegetació Les plantes Els pteridòfits (falgueres i altres) Les orquídies PART III. ELS FONGS

4 PART VI. INVERTEBRATS EXÒTICS INVASORS 287 9 9 PART VII. ELS MACROINVERTEBRATS 20 I LA QUALITAT DELS RIUS 291 25 35 PART VIII. VERTEBRATS Els peixos continentals 311 47 Els amfibis i els rèptils 322 Els ocells 340 47 Els mamífers 407 63 160 PART IX. EL MEDI MARÍ 433 166 PART X. ELS ESPAIS NATURALS 180 PROTEGITS 479

PART IV. ELS INSECTES 194 PART XI: ESPAIS SALVATS Clau simplificada PER L’ACCIÓ POPULAR per a la classificació dels insectes 196 Heteròpters 212 PART XII: RUTES D’INTERÈS Ortòpters 219 NATURAL Coleòpters 223 Lepidòpters 236 Bibliografia Odonats 256 Himenòpters 262 Índex PART V. INVERTEBRATS NO INSECTES Els mol·luscs continentals Els miriàpodes Els aràcnids

487

519 550 555

265 265 272 277 3

PRESENTACIÓ

g u i a p r à c t i c a per c o n èi xer l a n a t ura de c a t a l unya

Dóna bo comprovar que en aquests temps de variades incerteses, volades de coloms i apaties estratègiques, al nostre país encara queden persones optimistes, agosarades, emprenedores i caparrudes que, amb molt pocs mitjans econòmics i modestos recursos humans, s’hagin implicat en la transformació d’una idea en un ambiciós i complex projecte editorial. Es tracta de persones dotades amb una ferma i bona voluntat i una gran capacitat tècnica que animades per una enorme il·lusió, han sabut organitzar-se i orientar-se apropiadament de tal manera que han estat capaces d'anar superant totes les dificultats que anaven sorgint fins que finalment han acabat per fer possible l’aparició d’aquest petit gran llibre. Aquesta nova Guia pràctica de conèixer la natura de Catalunya, respecte de les dues experiències anteriors, liderades per IPCENA, abasta un àmbit geogràfic molt més ampli que en les dues guies dedicades a la natura de Lleida i la Franja (1999) i de Lleida i Osca (2011), doncs en aquesta ocasió, la natura que correspongué al territori d’Osca, ha estat substituïda per la de Barcelona, Girona i Tarragona. Aquest plantejament implica molta més quantitat i diversitat de Gea, Flora i Fauna tractada. A més a més hi ha una altra diferencia, molt important i del tot inevitable, la inclusió del medi marí, corresponent als territoris del litoral català, pertanyents a Barcelona, Girona i Tarragona. Hi ha encara una tercera diferencia respecte a les dues experiencies editorials prèvies, consistent en una presentació introductòria a la problemàtica de les espècies exòtiques invasores, és a dir organismes originaris de terres llunyanes però capacitades per reproduir-s’hi i competir avantatjosament contra les espècies autòctones. Després de fullejar aquesta guia, i entretenir-s’hi en l’observació de determinades pàgines, s’ha de valorar molt positivament el producte editorial resultant del compromís intel·lectual, social i ètic que ha assumit i liderat un col·lectiu ecologista ponentí, modest en recursos però agosarat en reptes, com és IPCENA. Amb el noble objectiu de proporcionar al seus conciutadans una mostra visible i ben representativa de la extraordinària riquesa i diversitat del patrimoni natural de Catalunya, presentada d’una forma atractiva, sintètica, comprensible i actualitzada. 4

g ui a prà c t i c a per conèixer la natura d e catalunya

Aquest petit gran llibre que, ara teniu a les mans, va ser concebut amb la voluntat de cobrir un important buit, fins ara existent, en l’univers de les publicacions que versen sobre la naturalesa catalana. Aquesta Guia pràctica per a conèixer la natura de Catalunya ha aconseguit, àmpliament, els seus objectius, doncs presenta una sèrie de virtuts que la fan destacar per sobre de moltes altres obres del mateix gènere i de similar temàtica, creades per potents empreses editorials. Creiem que aquesta obra serà capaç de competir, amb avantatge, amb altres publicacions de similar temàtica, gràcies a algunes de seves interessants qualitats. Vejam en què es fonamenta la anterior opinió. Com a persones més o menys interessades en la natura hem de congratular-nos per l’aparició d’aquesta petita gran obra, doncs creiem que pot esdevenir una bona eina bio-educativa. Grans i petits naturalistes, podran ocupar-hi una part del seu temps de lleure d'una manera amena, activa, sana, econòmica i ecològica. Aquesta possibilitat és molt real ja que es tracta d'una guia de natura de concepció i realització actual, atractiva i popular. Els continguts ben seleccionats, expressats de forma planera i majoritàriament gràfica, a tot color, resulten més que suficients. S’ha d'agrair a autors i supervisors dels textos els grans esforços que han hagut de fer per tal de descarregar-hi els textos, de termes massa especialitzats i de conceptes científics massa complexes o innecessaris. Als il·lustradors per haver-s’hi escarrassat en crear unes imatges que mostren els aspectes visuals més característics de cadascuna de les espècies il·lustrades. El predomini de la comunicació gràfica per sobre de la textual ha de contribuir a que, fins i tot, les persones poc interessades pels temes ambientals i naturalistes, es sentin, irremissiblement, atretes pel magnetisme naturalista que desprèn aquesta extraordinària guia pràctica. El plantejament d'activitats pràctiques d'observació de la natura, acompanyades de pautes tècniques d'actuació i de llistat de material tècnic, han de servir per animar i facilitar a les persones no expertes la seva introducció, sense massa dificultats, en el món del naturalisme de proximitat, sent-ne capaços d’adonar-se’n de certes meravelles naturals de les seves localitats o de percebre determinats desajustos social-naturals que els capacitaran i estimularan a participar, activament, en la defensa de la natura i a voler implicar-se en projectes i campanyes adreçades a la conservació del patrimoni natural català. Una secció molt remarcable, d’aquesta guia, és la constituïda per una sèrie rutes de gran interès paisatgístic amb les que s’ha pretès ajudar al l’usuari a descobrir-hi diversos paisatges característics de les diferents regions geogràfiques del país. Moltes de les rutes transcorren per indrets inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), llocs de enorme valor natural, el seguiment dels itineraris proposats, ha d’ajudar a gaudir de les característiques estètiques i científiques de diverses 5

g u i a p r à c t i c a per c o n èi xer l a n a t ura de c a t a l unya

mostres dels territoris muntanyencs, costaners i de terra endins, catalans. Les dades aportades per cada ruta, permetran triar a voluntat destinacions, programar horaris i activitats, planificar excursions i preparar amb facilitat les visites, a aquelles zones i llocs que hom hagi considerat més interessants i més accessibles. Tal vegada, la consulta reiterada d’aquest petit gran llibre, serà capaç transformar la curiositat natural de moltes persones, desitjoses de voler conèixer millor la natura del propi país, en un veritable interès per assolir un millor i més profund coneixement de tot el patrimoni natural català, La contemplació de les il·lustracions d’aquest llibre, que mostren la riquesa i esplendor d’una bona part de la natura de Catalunya, un patrimoni que és propietat comuna e indivisible de tothom, però privada de ningú, serveixi per a despertar, en molts dels seus usuaris la voluntat ampliar i aprofundir els seus limitats coneixement zoològics i botànics, complementant-los amb els aspectes mediambientals. Interessant-se per conèixer i aplicar les formes de gestió, protecció i conservació dels diversos components de l'entorn natural, salvatge i humanitzat, pròxim i llunyà, així com les conseqüències beneficioses o perjudicials per la qualitat de vida de les persones i/ per la conservació de la natura, resultants d’una bona o mala gestió dels recursos naturals que constitueixen parts importants del patrimoni natural català. Perquè hom vol protegir allò que s’estima i s’estima allò que hom s’ha fet seu, perquè el coneix i hi ha conviscut i el mateix passa amb la natura i el patrimoni natural, primerament cal saber de la seva existència i del seu valor natural i cultural conèixer-la. Cal prendre consciencia de que, malgrat les enganyoses aparences proporcionades per la vida urbana, la cultura ultra-tecnològica i la pertinença a una societat industrialitzada, els humans en formem part de la natura i que de la seva bona conservació i correcte funcionament, en depèn el benestar, físic, psíquic i econòmic de l’actual generació humana, però també de totes les que la seguiran, en el futur. En aquest sentit, té molta importància l'apartat que s'ha inclòs sobre els Espais Salvats per l'acció popular, que gràcies a un conjunt de moviments socials, els quals qualificaria d’heroics, van fer possible, que en els últims 40 anys, puguem continuar gaudint de la xarxa d’espais més singulars del país, que ara mateix no existirien. En tot cas, per ser justos i correctes, dir que sí que existirien, però sota un mantell de formigó. Que la memòria no ens faci oblidar la realitat. Tan de bo, aquest llibre serveixi als seus usuaris per a plantejar-s’hi algunes reflexions sobre la inconveniència de determinades accions amb conseqüències agressives mediambientalment o per a replantejar-se la necessitat de mantenir certes conductes prudents, frugals i respectuoses, pels seus efectes protectors o preventius. Opcions individuals i col·lectives que són responsables de les formes, amplitud i intensitats 6

g ui a prà c t i c a per conèixer la natura d e catalunya

dels impactes ambientals, d’abast local, regional o nacional, producte de les formes inapropiades de relació, de la societat catalana amb el seu entorn natural. Disposant-hi tan sols d’unes 600 pàgines, autors í coordinadors, han hagut de seleccionar aquells gèneres de més àmplia distribució geogràfica, triant-hi les espècies més representatives de la seva categoria biològica i desentendre’s de gèneres i espècies que no són tan comunes. Sobre el patrimoni natural català existeixen obres més detallades o més completes però aquestes d’obres, per la seva extrema especialització o excessiu volúmen no són apropiades per a persones comunes amb interessos naturalistes incipients o amb coneixements bàsics i molt limitats. Tampoc resultarien útils, per massa voluminoses o especialitzades, a persones desitjoses de fer servir la informació que ofereixen en condicions campestres, amb la finalitat d’identificar espècies que puguin anar trobant en els seus desplaçaments comuns o seguint alguna de les rutes proposades per qualsevol zona geogràfica catalana. S'ha d’agrair a totes les persones implicades en fer possible l’aparició d’aquesta guia de natura, la gran quantitat de temps i esforços invertits en convèncer autors, il·lusionar col·laboradors i seduir finançadors. També en movilitzar voluntaris, localitzar documents, reunir, seleccionar i avaluar dades, redactar, il·lustrar i editar un volum d'informació ambiental catalana, molt considerable i posada al dia. A tots elIs se’ls ha de felicitar, pels extraordinaris resultats aconseguits, fet que es posa completament de manifest, amb tan sols fullejar aquest extraordinari producte editorial que tants coneixements ambientals i satisfaccions personals ha de proporcionar als seus usuaris.

Heracli Astudillo

Professor de la Universitat de Lleida, membre de la Institució Catalana d’Història Natural i de l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre. 7

g u i a p r à c t i c a per c o n èi xer l a n a t ura de c a t a l unya

LA IL·LUSIÓ I EL TREBALL EN COMÚ HAN FET UN PROJECTE ÚNIC

Aquest projecte que teniu a les mans és ara per ara la primera Guia per conèixer la natura de Catalunya. El treball ha estat llarg i intens, però molt profitós. L’esforç i la il·lusió abocats resulten condicions imprescindibles per tal de fer possible el naixement d’una obra d’aquestes característiques; i entre tots ho hem fet possible. Moltes gràcies! 1 Juli Pujade-Villar (UB). 2 Cristina Montcunill (IPCENA). 3 Paco MartínezBenítez (ICO). 4 Antoni Serra (UB). 5 Félix Fernández (IPCENA) . 6 Daniel Olivera. 7. David Guixé (CTFC/ICHN). 8 Joan J.Montón-Martínez. 9 Joan Vàzquez (IPCENA). 10 Joan Maluquer-Margalef (SCH-ICHN/Depana). 11 Jordi Camprodon (CTFC/ICHN). 12 Marc Ordeix (CERM-Museu del Ter/ICHN). 13 Josep Germain (ICHN). 14 Pere Maluquer (ICHN). 15 Marta Goula (UB). 16 Irene Álvarez. 17 Ricardo Pedro Polo. 18 Carles Solà. 19 Vicenç Bros (OTPN/ICHN). 20 Josep Giribet. 21 Oriol Oms (ICHN/UAB). 22 Montse Ribalta (IPCENA). 23 Marc Coromines. 24 Víctor Sanz (ICO). 25 José Manuel Arcos (SEO/BirdLife-Catalunya). 26 Sergi Torné (UdG/ AOC/DEPANA). 27 Alberto López-Pancorbo (UB). 28 Josep Ma Olmo-Vidal (DG Medi Natural, Gencat). 8

p a r t i : m e di f í s i c

ELS FÒSSILS Els fòssils són evidències de la vida en el passat. Poden ser habituals en roques sedimentàries i són indicadors de les condicions de vida en èpoques passades. Alguns d’ells són característics de determinats períodes del temps geològics i permeten datar les roques que els contenen. Entre els organismes fòssils n’hi ha que encara tenen representant vius que s’hi assemblen. En molts altres casos però, hi ha fòssils que no tenen cap representant viu, ja que tot el grup s’extingí. En diversos llocs de Catalunya on hi ha roques sedimentàries (sobretot de tipus calcari) els fòssils hi poden ser molt abundants. A més, Catalunya conté diversos jaciments de fòssils excepcionals i únics al món. Al Mesozoic són rellevants els jaciments del Triàsic d’Alcover (Alt Camp), la pedrera de Rúbies (La Noguera), o els jaciments d’ossos, ous i petjades de dinosaures (Alt Urgell, Pallars Jussà i Berguedà, respectivament). A les roques de tot el Mesozoic marí de Catalunya, els fòssils d’invertebrats també hi són habituals. Al Cenozoic són molt abundants els fòssils de l’Eocè marí de la conca de l’Ebre i altres del Neogen de la Serralada costanera catalana (Miocè del litoral tarragoní i diversos jaciments del Pliocè). Un element molt important del registre fòssil català és la successió de jaciments de vertebrats continentals del Miocè de la Conca del Vallès (Vallès occidental). Altres jaciments importants de vertebrats són el Camp dels ninots (Pliocè, la Selva), Crespià (Pleistocè inferior, Pla de l’Estany) o la cova del Toll (Pleistocè superior, Bages), entre molts d’altres. Finalment, cal recordar que a Catalunya la recol·lecció i excavació de fòssils està sotmesa a les regulacions de les lleis del patrimoni cultural.

MATERIAL PER A L’OBSERVACIÓ I LA IDENTIFICACIÓ Equip mínim: - Martell de geòleg - Pot comptagotes amb àcid clorhídric diluït - Lupa de camp de 10x augments - Mapa topogràfic de la zona - Guia de camp* Equip complementari: - Càmera fotogràfica - Mapa geològic - Lupa binocular de sobretaula - Guia de camp específica (Roques i minerals i/o Fòssils) * La guia de camp específica de roques i fòssils pot ser substituïda, en les fases d’iniciació, per les fitxes d’identificació presents en aquesta Guia. 38

les roques i els fòssils

RECOMANACIONS PER REALITZAR L’OBSERVACIÓ Per estudiar una roca al camp ens caldrà un martell de geòleg per poder trencar-la i tenir un “tall fresc”, sobretot en cas que tingui una pàtina d’alteració superficial, per així poder observar una superfície no alterada. Alternativament, una escarpa i un martell també poden ser útils. L’ús indiscriminat del martell pot portar a fer malbé un aflorament. Això és especialment greu en afloraments importants o molt utilitzats per a usos didàctics o bé científics. En tot cas, l’ús del martell el restringirem als casos estrictament necessaris. Sovint podrem recollir i estudiar un fragment de roca desprès de l’aflorament. També cal tenir en compte el perill que pot suposar colpejar les roques, atès que es poden desprendre petits fragments que ens podrien malmetre l’ull, per això unes ulleres de protecció poden ser de gran utilitat. Moltes vegades ens caldrà una lupa per poder observar els fòssils i els minerals presents al rocam. Una lupa d’uns 10 augments serà suficient. Finalment, un potet d’àcid clorhídric diluït també ens podrà ser útil per reconèixer roques amb carbonat de calci (efervescents al contacte amb l’àcid). Finalment, una guia d’identificació de roques i consultar el mapa geològic de la zona a visitar també ens podran ajudar per saber quines roques es poden trobar en el lloc que visitem. Els mapes geològics de Catalunya a diferents escales es poden obtenir de la pàgina web de el Institut Geològic de Catalunya. La pàgina web Geocamp conté informació sobre el treball de camp en geologia i diversos itineraris a Catalunya.

TIPUS DE ROQUES BASALT

CARBÓ

p a r t i : m e di f í s i c

GRANIT

PISSARRA

ESQUIST

CONGLOMERAT

les roques i els fòssils

GRES

DOLOMIA

CALCÀRIA

GUIX BLANC NODULAR

p a r t i i : f lo r a i v eg et a c i ó

CÀREX Carex halleriana Herba cespitosa, de 10 a 40cm, de fulles aplanades, rígides i amb nervi central enfonsat, amb beina basal brunenca. Tiges florals amb una espiga terminal masculina, que oberta mostra llargs estams filiformes blancs, i d’1 a 3 espigues femenines, totes elles brunenques (tancades). Viu a terra baixa i fins l’estatge montà, en matollars, marges i boscos secs.

CAMEDRIS Teucrium chamaedrys Petit matoll, fins a 30cm, ramificat, amb tiges joves sovint rogenques, quadrangulars i erectes. Fulles lleument coriàcies, d’1 a 3cm, en disposició oposada, de color verd fosc i forma vagament triangular, més amples a la base, amb el marge crenat. Flors labiades tubuliformes de color porpra o rosat, a la part superior de les tiges, disposades en “pisos” o verticils, a l’axil·la de petites fulles. Viu a alzinars, garrigues i pastures seques de terra baixa i l'estage montà (i subalpí).

FENÀS BOSCÀ Brachypodium sylvaticum Gramínia cespitosa i rizomatosa, erecta, de 50 a 100cm. Té fulles llargues, relativament amples, d’àpex agut i d’un color verd viu, amb el nervi central marcat i llargs pèls al marge. Inflorescència en espiga, estreta, arquejada, amb 8 a 12 espiguetes no comprimides. Viu als marges i boscos lleument ombrívols, de terra baixa i estatge montà.

PRUNEL·LA Prunella vulgaris Herba perenne, de 20 a 40cm, amb tiges de secció quadrangular i piloses. Fulles peciolades, les inferiors en roseta, oposades, d’1 a 7cm, oval-lanceolades, amb el marge enter o lleument dentat. Flors en glomèrul atapeït a l’àpex de la tija, de color blau violaci. Viu a herbassars humits i marges de bosc, de terra baixa a l’estatge subalpí.

LÚZULA Luzula forsteri Herba junciforme, de 10 a 35 cm d’alçada, amb fulles basals llargues i linears (8-15 x 0,4 cm), piloses, les superiors més petites. Tija floral ascendent, amb branquillonets més o menys ramificats amb una única flor brunenca terminal. Fruits en càpsula triangular brunenca. 104

les p lantes

REGIÓ SUBMEDITERRÀNIA I EUROSIBERIANA ROUREDES SEQUES I PINEDES DE PI ROIG

ROURE DE FULLA PETITA Quercus faginea Arbre semicaducifoli de mida mitjana, fins a 15(20)m d’alçada. Fulles verd clares, petites (de 3 a 7cm), tant o més que les de l’alzina, amb dents molt agudes, quasi punxents, que es mantenen seques sense caure de l’arbre a l’hivern. Revers pilós. Fruit en gla. Viu fonamentalment a l’estatge montà submediterrani calcari, relativament eixut, on forma boscos, i pot baixar per fondalades i obagues fins terra baixa.

ROURE MARTINENC Quercus pubescens Arbre mitjà-gran, fins a 25m, caducifoli. Fulles de color verd fosc, de 4 a 12cm, estretides vers la base, amb marge lobulat arrodonit, sense arribar a la meitat del recorregut fins el nervi central; amb pilositat blanca al revers de les fulles joves. Viu als boscos de l’estatge montà submediterrani subhumit, on forma boscos extensos, i baixa fins la terra baixa humida.

ROURE CERRIOIDE Quercus cerrioides Roure híbrid, de Q. pubescens i Q. faginea (i, potser, de Q. canariensis), amb característiques intermèdies entre els roures de fulla petita i martinenc. Generalment, la fulla té lòbuls regulars, de forma triangular i extrem agut.

ROURE REBOLL Quercus pyrenaica Arbre caducifoli, de mida mitjana, fins a 15(20)m, caracteritzat per tenir els branquillons peluts i lleugerament pènduls, amb l’extrem rosat. Fulles profundament lobulades, fins prop del nervi central, amb l’extrem obtús o arrodonit. Color foliar verd blavenc, a l’anvers, i revers recobert per una densa pilositat blanca. Viu a l’estatge montà silíci, on forma petits boscos, com el de Poblet (Prades). 105

p a r t i i : f lo r a i v eg et a c i ó

PI ROIG Pinus sylvestris Arbre perennifoli, alt, fins a 40m, d’estructura més o menys cònica, amb escorça —sobretot parts més elevades— de coloració rogenca. Fulles linears o aciculars, unides de dues en dues formant uns feixos o plomalls, curtes, de 3 a 6cm i de color verd blavós. Pinyes petites, de 3 a 7cm, amb esquames o escudets regulars i relativament obertes o poc compactes. Viu a la muntanya mitjana submediterrània i eurosiberiana, on forma boscúries importants.

PINASSA Pinus nigra Arbre perennifoli, mitjà-alt, fins a 30m, d’estructura amplament cònica, i escorça grisenca. Fulles aciculars, llargues, de 8 a 18cm, de color verd intens. Pinyes còniques i compactes, de 4 a 8cm, insertades perpendicularment a les branques. Viu sobretot a l’estatge montà submediterrani, calcícola, on forma boscúries extenses.

TRÈMOL Populus tremula Arbre caducifoli, molt dret i d’alçada mitjana, fins a 15(20)m, d’escorça llisa i gris clara, o blanquinosa, en els joves. Fulles amb un llarg peciol —tant com el propi limbe—, de 3 a 7cm, arrodonides, de marge lobulat, de color verd fosc l’anvers i verd pàl·lid el revers; pèndules i fàcilment agitables per un vent suau. Viu, sobretot, a la muntanya mitjana, en boscos caducifolis, sense formar boscos.

BLADA DE FULLA PETITA Acer opalus granatense Arbre caducifoli, fins a 15m, sovint arbustiu, d’escorça llisa. Fulles oposades, de 5 a 8cm, de forma ovada, amb 3 lòbuls ben marcats, i dos més lleument insinuats; contorn foliar dentat o crenat. Flors groc verdoses, en raïms pènduls. Fruit en doble càpsula alada, en angle menor de 90°. Viu en boscos montans submediterranis, i també mediterranis humits. 106

les p lantes

AURÓ BLANC Acer campestre Arbre caducifoli, fins a 10(20)m, sovint arbustiu, d’escorça clivellada i grisenca. Fulles oposades, de 5 a 8cm, palmades, amb 5 lòbuls, dels quals els 3 centrals força més desenvolupats que els 2 basals. Revers amb pilositat. Fruit en doble càpsula alada, que forma un angle de 180°. Viu en boscos caducifolis montans i també mediterranis humits.

AURÓ NEGRE Acer monspessulanum Arbre caducifoli, baix, fins a 10m, sovint arbustiu, d’escorça clivellada. Fulles oposades i trilobulades, més amples que llargues, d’àpex arrodonit. A la tardor prenen un color vermellós. Fruit em doble càpsula alada, que forma un angle molt tancat, com una ferradura. Viu en boscos caducifolis submediterranis, de l’estatge montà o mediterrani humit.

MOIXERA Sorbus aria Arbre caducifoli, fins a 10(15)m, sovint arbustiu, d’escorça llisa i grisenca. Fulles amplament ovalades, de 8 a 12cm, amb els nervis ben marcats i amb l’anvers de color verd tendre i revers blanquinós. Marge irregularment dentat o serrat. Flors blanques, en raïms més o menys pènduls, en tigetes florals blanquinoses. Fruit ovalat, vermell i carnós, d’aprox. 1cm de diàmetre. Viu sobretot en boscos i roquissars de l’estatge montà, o bé de terra baixa humida, i arriba fins l’alta muntanya.

MOIXERA DE PASTOR Sorbus torminalis Arbre caducifoli, fins a 10(20)m, d’escorça grisenca i poc clivellada. Fulles ovalades i profundament lobulades, fins semblar palmatipartides, amb 3 o 4 parells de lòbuls triangulars, d’àpex agut i marge serrat. Flors blanques, en raïms de tigetes llargues. Fruit ovalat i brunenc, lleument rugós. Viu sobretot en boscos caducifolis de l’estatge montà, o bé de terra baixa humida. 107

p a r t i i : f lo r a i v eg et a c i ó

LES ORQUÍDIES

Les orquídies són plantes que sempre s’han relacionat amb la sensualitat, la bellesa i l’exotisme. Dins del regne vegetal, la familia de les orquidíes és la més nombrosa i diversificada, comptant amb més de 25000 espècies descrites. Es troben per tots els hàbitats i continents, sempre en majors densitats a les zones tropicals, i només són absents als deserts secs i als pols. A Europa se n’han descrit unes 200 espècies, i a casa nostra se n’ha localitzat més d’una vuitantena, que, tot i no ser tant grans com les tropicals, no tenen res a envejar pel que fa a formes i colors. Les orquídies són plantes molt modernes dins de l’evolució, i el seus cicles vitals són molt complexes i sofisticats. Per al seu desenvolupament i creixement necessiten 166

les orquíd ies

fer simbiosi amb fongs del sòl per poder obtenir de forma parcial o total els nutrients que necessiten; i per reproduir-se depenen d’un gran ventall de pol·linitzadors, sobretot insectes especialitzats, que atrauen ja sigui per la producció de nèctar o per engany, simulant ser flors amb nèctar, desprenent olors dolces, o, fins i tot, per atracció sexual, simulant ser, amb la seva forma i olor, un insecte femella. Aquestes relacions de mutualisme tant especialitzades han incentivat la seva extraordinaria diversitat de formes i colors.

MATERIAL PER A L’OBSERVACIÓ I LA IDENTIFICACIÓ Equip: - Guia d’identificació* - Lupa per observar els detalls de les flors - Càmera fotogràfica

RECOMANACIONS PER REALITZAR L’OBSERVACIÓ - Les arrels de les orquídies són molt sensibles a la compactació del sòl. Un excés de pas de gent al seu voltant pot provocar un retrocés de la població. - Moltes d’elles són espècies fràgils i n’hi ha que estan catalogades com amenaçades o en perill d’extinció. Cal evitar-ne la recol·lecció. Una orquídia tallada ennegreix amb poques hores i es podreix degut als fongs que conté. De la mateixa forma, tampoc es poden recollir per plantar en un test o jardí, ja que sense el fong que la nodreixi, la orquídia acabarà morint al cap de poques setmanes sense remei. - La millor forma de gaudir de la seva bellesa es contemplant-les en el camp i fotografiar-les per endur-se un bon record d’elles cada any.

MORFOLOGIA La planta presenta generalment fulles verdes o verd-grogoses, de formes allargades, ovalades o lanceolades, sempre amb nervis paral·lels sense ramificacions que surten de la base de la planta en forma de roseta basal, o bé com a fulles caulinars que s’enfilen i abracen la tija central. Les arrels presenten dos tubercles de forma arrodonida o ramificada, segons els grups, que utilitzen com a reserva energètica per poder sobreviure durant els mesos d’hivern o sequera, i que donen orígen a una nova planta l’any següent. * La guia de camp específica d’orquídies es pot obviar amb les fitxes que trobareu a continuació. 167

p a r t i i : f lo r a i v eg et a c i ó

EPIPACTIS PALUSTRE Epipactis palustris Orquídia elegant, que ateny els 50cm. Fulles lanceolades, en posició helicoidal i amb els nervis molt marcats. Flors pèndules (de 6 a 20) i molt obertes, on destaca el label en dues parts diferenciades: la part interna (hipoquil) en forma de copa i amb estries, i l’externa (epiquil) en forma de cor amb els marges arrugats i la part central engruixida. Viu en zones molt humides com marges de rius i i jonqueres, de l’estatge montà i subalpí.

EPIPACTIS DE FULLA AMPLA Epipactis helleborine Planta robusta, que pot arribar gairebé al metre d’alçada. Fulles amples i marcadament nervades, que poden recordar la genciana groga. Floració abundant però poc vistosa. Flors en forma d’estel; el label, poc pronunciat, es divideix en dues parts: l’ anterior és plana perquè els insectes s’hi posin, i la posterior té forma de recipient per acumular-hi nèctar. Viu a boscos més o menys humits, de terra baixa i l’estatge montà.

EPIPACTIS VERMELLA Epipactis atrorubens Planta de fins a 50 cm, amb fulles molt nervades i aspres. Flors de colors intensos, d’un roig viu fins a porpra, pèndules, i agrupades en gran nombre en una espiga laxa. Viu a l’estatge montà i subalpí en boscos humits i també tarteres de roca calcaria.

CURRAIÀ BLANC Cephalantera longifolia Orquídia elegant, amb fulles llargues disposades en dues fileres oposades. Les flors (de 10 a 20), en espiga laxa, són d’un blanc immaculat i tenen una taca groc taronjós a la punta del label. Viu des de terra baixa litoral fins l’estatge montà superior. 168

les orquíd ies

CURRAIÀ GROC Cephalantera damasonium Orquídia de mida mitjana, fins a 30-50cm, de fulles ovalades i còncaves, repartides al llarg de la tija. Flors (de 3 a 8) en espiga laxa de color crema; sempre miren amunt i no es rar que quedin poncellades o que s’obrin molt poc. Prefereix terrenys calcaris de l’estatge montà, com ara rouredes i boscos de ribera.

CURRAIÀ VERMELL Cephalantera rubra Orquídia elegant, amb poques fulles llargues oposades en dues rengleres. Les flors (de 3 a 10) recorden un lliri de color carmí o porpra, de forma acampanada. Viu als boscos de l’estatge montà i terra baixa humida.

CLAVELL ABORTIU Limodorum abortivum Orquídia que recorda un gran espàrrec de color morat. Inflorescència molt llarga i laxa, amb 10 a 25 flors violàcies i interior groc. Rep aquest nom perquè si les condicions no són favorables pot "abortar" la floració a mig creixement i fer pansir les poncelles sense que mai arribin a obrir-se les seves grans flors violetes. Viu en boscos amb poc sotabosc i molta fullaraca i en marges de camins, de terra baixa i estatge montà.

PLATANTERA DE MUNTANYA Platanthera chloranta Orquídia mitjana (fins 40cm), amb dues fulles amples i de 3 a 5 de petites al llarg de la tija. Flor de colors blancs i verdosos, amb el label estret i allargat i llargs esperons corbats plens de nèctar. Es diferencia de la P. bifòlia per la disposició dels seus pol·linis quasi paral·lels. Es fa en tota mena d’ambients més o menys humits, però prefereix prats de dall o pastura. 169

p a r t i i i : e ls f o n g s

CARLET Hygrophorus russula | comestible Barret de 10 a 20 cm, carnós, de convex a aplanat i irregular. Color rosat, tacat de vermell vinós. Làmines més juntes i menys decurrents que la resta de llenegues; primer rosades i finalment tacades de color vinós. Peu gruixut, ple, de color semblant al barret i superfície una mica furfuràcia a la part superior. Carn compacta, de color blanc i una mica amarga.

PET DE LLOP Lycoperdon perlatum comestible de jove Bolet de forma globós o piriforme, que mesura de 3 a 6 cm de gruix per 4 a 5 cm d’alçada. Exoperidi o cara externa de color blanc, coberta d’agullons blancs que enfosqueixen en envellir. La carn o gleva també és de color blanc i tova. Al madurar es torna groc verdós i finalment marró. En esquinçar-se el barret, allibera nombroses espores d’aspecte polsós, marronenques. Surt a tot tipus de boscos, a la primavera i a la tardor.

FETJÓ Rhizopogon roseolus | comestible de jove Bolet de forma ovalada o de patata. Té d’1,5 a 4 cm de diàmetre i de jove és de color blanc, sovint amb tons rosats, més tard ocre rosat i finalment té colors olivacis. La superfície és mat, llisa o recoberta amb algunes fibril·les. El peridi és inicialment blanquinós, i canvia després a ocre marró. El gruix d’aquest capa que cobreix la gleva és d’1 mm. La gleva és blanca i llisa al tall però es va tornant de color marró olivaci i amb aspecte laberíntic, cel·lular o marbrat; i en madurar és quasi negre. La gleva madura fa una olor semblada a la de l’all. 188

els fongs

TÒFONA NEGRA Tuber melanosporum excel.lent comestible És un fong ascomicet hipogeu o subterrani amb forma de tubercle, que fa simbiosi amb rels d’alzines, roures o garrics. Mesura entre 2 i 10 cm de diàmetre, i és globós, amb solcs o bonys que sobresurten, irregularment distribuïts, de color negre o gris fosc, tot recobrint tota la superfície externa. La gleva o part comestible (carn) és de blanca a grogosa i finalment gris, compacta, amb un reticle o xarxa blanca molt atapeïda que contrasta donant-li un aspecte marbrat. De jove fa una olor aromàtica intensa que, en envellir, pot esdevenir desagradable.

ROSSINYOL Cantharellus cibarius | comestible Barret de 3 a 12 cm de diàmetre. Carnós, gruixut, convex i després aplanat. Cutícula llisa i mat. Color que varia del groc al taronja més o menys descolorits. Marge incurvat, sinuós i lobulat. Làmines bifurcades i molt decurrents, del mateix color que el barret. Peu cilíndric i ple, però atenuat cap a la base; llis i del mateix color que el barret. Carn blanca, sòlida, amb olor d’albercoc i sabor dolç.

CAMAGROC Cantharellus lutescens | comestible Barret de 3 a 5 cm de diàmetre, petit, elàstic, aplanat al principi i cònic després, amb forma d’embut pel centre, fibrós, esquamós i de color bru sèpia sobre fons taronja. Marge enrotllat cap a baix, irregular, lobulat i retallat. Carn minsa. Himeni format per plecs o venes imitant làmines. 189

heteròp ters

PENTATOMA RUFIPES Long: 11-14mm. És un dels pentatòmids més grans que trobem a Catalunya. Es distingeix per tenir el cos de color marró fosc; el pronot gairebé rectangular, amb les “espatlles” molt prominents cap enfora, i la punta de l’escutel groga. És una espècie polífaga, parcialment depredadora, que s’alimenta d’erugues i altres insectes, així com de fruita i brots tendres. Viu en roures, verns, avellaners i li agraden especialment els arbres fruiters, on ocasionalment pot causar danys. Poden donar-se dues generacions, la segona hiberna. Es troba per tot Europa, i és molt comú a Catalunya.

COREIDS

CENTROCORIS VARIEGATUS Long: 10-12mm. És un heteròpter el cos del qual té formes sinuoses i taques de colors clars i foscos per tal de mimetitzar-se amb l’escorça dels arbres, on es camufla molt bé. Té unes protuberàncies al cap a mode d’espines, que ajuden a dissimular-ne el contorn general, contribuint al seu camuflatge cromàtic. Viu sobre molts tipus de plantes, a les que xucla els seus sucs. L’espècie propera C. spiniger és de colors més clars, i amb escases espines al cap. Espècie mediterrània molt comuna a Catalunya, especialment visible a finals d’estiu i tardor.

PHYLLOMORPHA LACINIATA Long: 7-10mm. Heteròpter inconfusible, que es caracteritza per les seves expansions foliàcies i les espines agudes presents a tot el cos. Aquestes formacions dissimulen la silueta general del cos, camuflant i protegint l’individu. Color pàlid, translúcid, amb zones de color rogenc, blanc o marró. Les espines són més llargues al cos que a les potes i a les antenes. Les ales són transparents, però molt brillants. Viu en diverses plantes, però preferentment sobre Paronychia kapela, entre les bràctees de la qual queda totalment camuflada. La femella pon els ous sobre el dors d’altres adults, especialment mascles. S’ha comprobat que part dels ous que transporten els adults no són descendència seva, però aquesta dispersió és una bona estratègia per assegurar que almenys algun arribarà a bon terme. Espècie mediterrània comuna a Catalunya, en llocs sorrencs i assolellats, però difícil de veure pel seu camuflatge. 213

p a r t i v : e ls i n sec t es

LEPTOGLOSSUS OCCIDENTALIS exòtic invasor Long: 16-20mm. Cos de color marró amb petits dibuixos grocs i blanquinosos. Extrems dels hemièlitres de coloració verdosa. Les tíbies del tercer parell de potes es troben eixamplades, fent com una mena de ventall a banda i banda de la pota. Es defensa dels seus enemics llençant un líquid irritant i pudent. S’alimenta dels brots tendres dels pins i de les pinyes joves, esdevenint ocasionalment una plaga. És una xinxa d’origen nord-americà que s’ha escampat pel sud d’Europa, arribant a Alemanya i Polònia, defugint les regions més fredes. A Catalunya es troba preferentment en boscos de pi blanc (Pinus halepensis). Crida l’atenció quan, a la tardor, s’aplega en grans grups per hibernar, buscant refugi en cases i piles de llenya. (Vegeu també el Tigre del plàtan, Corythuca ciliata, a l’apartat d’Invertebrats Exòtics Invasors).

XINXA DE LES CARABASSES Coreus marginatus Long: 11-15 mm. Cos robust, de color bru fosc, tot i que l’abdomen pot presentar algunes bandes o taques de color lleument taronja. Teguments amb aparença molt rugosa. “Espatlles” del pronot molt marcades i anguloses. Antenes de 4 artells, molt llargues. Membrana dels hemièlitres arrodonida, més fosca que la resta del cos. Viu en camps oberts, amb una certa preferència per les bardisses i prats humits. S’alimenta de plantes del gènere Rumex i altres. Alguns cops es troba també als jardins, si hi ha vegetació abundant. Com molts altres heteròpters, es defensa desprenent un líquid volàtil, irritant i pudent si se’l molesta. Es distribueix per tota Europa fins la Xina, i és molt comú a Catalunya.

ALTRES GRUPS

CORALET O POLL DE MORO Pyrrhocoris apterus Long: 12mm. Xinxa de color taronja o vermell llampant amb una taca negra rodona a cada hemièlitre, de vegades acompanyada per una altra taqueta petita situada més cap al davant. Cap i escutel de color negre, formant aquest darrer un triangle equilàter. Les ales són reduïdes, i deixen veure dorsalment dos segments de l’abdomen, que també són de color fosc amb el voraviu taronja. Són xinxes antropòfiles, sovint gregàries, que viuen sobre tot en Malva sylvestris, de la qual s’alimenten. La podem trobar en clarianes de bosc amb matollars, en conreus abandonats, vores de camins i, fins i tot, en solars abandonats en zones urbanes. Espècie cosmopolita, molt comuna a Catalunya. 214

heteròp ters

ORIUS NIGER Long: 1-2,5mm. Cos negre amb els teguments brillants. El primer parell de potes és groc i els altres dos de color fosc. Els hemièlitres són de coloració variable. Normalment semitransparents amb una taca negra a l’extrem. És un depredador destacable, que freqüenta nombrosos vegetals i té una àmplia distribució paleàrtica occidental. És una espècie d’elevat interès per al control integrat de plagues, estratègia en què es minitmitza l’ús de pesticides en favor dels depredadors i parasitoids naturals de les plagues.

RHYNOCORIS CUSPIDATUS Long: 11-12mm. Heteròpter redúvid de coloració aposemàtica, amb l’abdomen negre amb línies transversals vermelles, i els hemièlitres amb la part anterior endurida de color vermell i la part posterior membranosa de color negre. Té també dues taques vermelles al pronot, i les potes negres amb anells de color vermell. Com tots els redúvids, disposa d’un “bec” corbat i especialment gruixut que li serveix serveix per atacar els insectes dels què s’alimenta. Si es veu amenaçat pot utilitzar-lo també per defensar-se. Viu en indrets de bosc esclarissat, camps de conreu, etc. Es distribueix per la península Ibèrica i sud de França. Molt comú a Catalunya.

CORALET O POLL DE MORO Graptostethus servus Long: 8-10mm. Cos de color roig taronja amb potes i antenes negres, i marques negres molt variables al pronot i als hemièlitres. Tot el cos està cobert per una pilositat densa i blanquinosa, que és més densa al cap i al pronot. S’alimenta succionant la saba de les beines de plantes lleguminoses. En l’estació seca pot presentar-se de forma gregària. És un element mediterrani amb distribució intertropical a l’hemisferi oriental. Àmpliament distribuït a Catalunya tret de les àrees més fredes. 215

p a r t i v : e ls i n sec t es

COPTOSOMA SCUTELLATUM Long: 4-5mm. De color negre bronzejat, amb lleugera iridescència de color verdós o blavós, densament puntejat. L’escutel és tan gran que cobreix gairebé tot l’abdomen, i d’aquí li ve el nom. Té una forma molt arrodonida, que s’assembla a una llavor de ginesta (Spartium junceum). Viu en prats humits, sobre plantes del gènere Coronilla, Lathyrus, etc. L’adult hiverna. Comú a tot Catalunya.

ARADUS RIBAUTI Long: 7-10mm. Totes les espècies del gènere Aradus són força semblants i difícils de distingir a ull nu. A. ribauti té el cos molt aplanat, semi-transparent i de textura membranosa, de color marró fosc. Aquestes característiques li permeten passar desapercebut en el seu medi, sota l’escorça de diversos arbres caducifolis, principalment salzes malalts i atacats per fongs. A Catalunya, viu en zones de boscos caducifolis i també en àrees d’horta.

HADRODEMUS M-FLAVUM Long: 7-8 mm. Cos esvelt, amb antenes negres i potes vermelloses llargues. Dorsalment negre, amb un dibux en forma de M en groc que dóna el nom a l’espècie, i tres ratlles també grogues al pronot. Hemièlitres amb triangle final groc o ataronjat, i membrana negra. Busca les vorades assolellades amb herbes (Salvia, Verbascum, Melampyrum). Ocupa la banda atlàntica del continent europeu, i s’estén pel Mediterrani fins el sud de França. Molt comuna arreu de Catalunya. 216

p a r t i v : e ls i n sec t es

PAPALLONES NOCTURNES (HETEROCERS)

GRAÈLLSIA Graellsia isabellae Mida: 8 cm. D’aspecte impressionant i inconfusible. Força escassa, resulta molt afectada pels plaguicides contra la processionària del pi. Viu a les pinedes, sobretot montanes, on l’eruga s’alimenta de les fulles de pi i es deixa caure a terra per convertir-se en pupa i fer la metamorfosi entre la pinassa.

GRAN PAÓ DE NIT Saturnia pyri Mida: 8,5 cm. És la papallona més gran que podem trobar a Catalunya. Viu a boscos de ribera ben conservats i també en plantacions de fruiters. Distribuïda per tota Catalunya, encara que amb poca densitat.

BUFAFORATS Macroglossum stellatarum Mida: 2,5 cm. El bufaforats és, de fet, una papallona diürna, tot i que pertany el grup dels heteròcers o papallones nocturnes. Es fàcil de detectar-la pel seu vol precís, que li permet anar endavant i endarrera i quedar immòvil a l’aire; d’aquí li ve el també nom popular de papallona colibrí. Comuna i ben distribuïda gairebé arreu.

PAPALLONA DE LA CALAVERA Acherontia atropos Mida: 6 cm. Esfíngid de mida gran i estrictament nocturn, amb les ales anteriors brunes i les posteriors groguenques. El dibuix del dors del seu tòrax recorda un crani humà. Aquest fet ha creat un imaginari popular divers i li ha donat el nom. 236

lep id òp ters

ZIGENA DE SIS PUNTS Zygaena filipendulae Mida: 3,5 cm. Membre més comú de la seva família, dins la qual totes les espècies són força semblants. Té una coloració general blau negrosa metal·litzada, amb 6 punts irregulars vermells a les ales anteriors. Estrictament diürna, se la pot localtzar en grups a les plantes de què s’alimenta.

ARNA TIGRE Euplagia quadripunctaria Mida: 6 cm. De costums sovint diürns, destaquen els quatre punts irregulars de les ales posteriors sobre un fons ataronjat, que habitualment amaga sota les ales anteriors, negres amb ratlles clares. En repòs les situa en una característica forma de teulada.

APAMADOR Peribatodes romboidaria Mida: 4 cm. Lepidòpter geomètrid nocturn, força comú i amb altres espècies força semblants. Es caracteritza per la forma, quasi contínua, entre les ales anteriors i posteriors, i la coloració, blanquinosa i molt tacada o ratllada de gris o negre.

PROCESSIONARIA DEL PI Thaumetopoea pityocampa Mida: 3 cm. Estrictament nocturna i difícil de veure. Les seves orugues passen l’hivern en bosses situades entre les acícules dels pins per combatre el fred, sortint els dies de més calor per alimentar-se, i posteriorment a la primavera per completar la seva metamorfosi entre la pinassa. El seu augment l’ha convertida en una plaga de les pinedes. 237

aràcnid s

NEMESIA CAEMENTARIA Mascle: 20-25 mm; femella: 25-30 mm. Color marronós. Quelícers protuberants cap endavant i de moviment paral·lel a l’eix longitudinal del cos (a diferència de p. ex. Dysdera, on és perpendicular). Les femelles les podem trobar durant tot l’any, els mascles sobretot a l’inici dels mesos calorosos. Construeixen un cau tubular amb un opercle rodó que fa de porta. Sovint els trobem agrupats uns a prop dels altres. Preferentment sobre terrenys oberts, argilosos i humits. Habita l’Europa mediterrània.

MENEMERUS SEMILIMBATUS De 5 a 8,5 mm. Cefalotòrax gris-marronós, amb una marca triangular més clara al mig, acompanyada de dues molt patents als costats. Abdomen amb petites taques en forma de “V” invertides. Com la resta d’espècies de la família dels saltícids, té una vista molt bona i l’aprofita per caçar les seves preses i inclús per a la recerca de parella per reproduir-se. Molt comuna en llocs assolellats i ambients antròpics. Habita tota l’Europa meridional.

ARANYA TIGRE Argyope bruennichi Mascle: 7-8,5 mm; femella: 10-22mm. Cefalotòrax grisós. Abdomen de la femella amb nombroses bandes transversals blanques i grogues al dors, que recorden les ratlles d’un tigre. Potes anellades. Mascle amb abdomen unicolor grisplata o groc, molt més petit que la femella. Sovint és devorat per la femella, fins i tot durant la còpula. Construeixen una gran tela, sovint a prop del terra, amb una zona de seda més densa denominada stabilimentum al mig. Adults observables a l’estiu, les femelles arriben fins la tardor. Pot ser confosa amb A. lobata (abdomen amb perfil lobulat) i A. trifasciata (abdomen amb bandes clares regulars). Distribució paleàrtica. 281

p a r t v : i n v e r t ebra t s n o i n s ec t es

MICROMMATA VIRESCENS Mascle: 7-10 mm; femella: 12-16,5 mm. Cefalotòrax de la femella verdós. Ulls envoltats de petits pèls blancs. Abdomen verd-groguenc amb una gran banda longitudinal verd obscura. CT mascle verd més obscur. Abdomen amb una banda central rogenca-marronosa, envoltada per dues de groguenques. Activa durant el dia. La femella guarda la posta envolcallant-se amb ella dins d’una fulla. Adults visibles en els mesos càlids. Habita llocs de vegetació baixa on espera per caçar les seves preses. Distribució paleàrtica.

ARANYA DE LA CREU Araneus diadematus Mascle: 4-11 mm; femella: 10-22,5 mm. Color dels cos variable, des del groc pàl·lid al marró, rogenc o gairebé negre. Potes anellades. Abdomen amb aparença angulosa, amb una marca blanca en forma de creu en el primer terç. Adults visibles a l’estiu i principis de tardor. Habita zones arbustives obertes però també boscoses, i fins i tot jardins. Distribució holàrtica.

PISAURA MIRABILIS Mascles: 10-13 mm; femelles: 12-15 mm. El color pot variar des del gris al groc pàl·lid. Cefalotòrax amb una banda longitudinal clara més o menys ampla, que sovint té continuïtat en l’abdomen, però poden trobar-se exemplars que la tenen molt dissimulada. Freqüent en llocs oberts, on arriba a ser molt abundant. El mascle acostuma a oferir un regal en forma de presa a la femella, previ a la còpula. La femella transporta el sac d’ous subjectat amb els quelícers fins que eclosionen els ous. Adults visibles als mesos d’estiu. Distribució paleàrtica. 282

p a r t v i i i : v e r t ebra t s

MORFOLOGIA Dâ&#x20AC;&#x2122;UN PEIX

barbetes

cap

aletes pectorals

aleta dorsal

aletes ventrals

tronc

aleta anal

cua

312

aleta caudal

p eixos

CONTINENTALS PEIX GAT Ameiurus melas | introduït Dors de color terrós i ventre groguenc. Cap ample i aixafat, amb quatre parell de bigotis. Dues aletes dorsals, una amb radis i l’altra tova, anomenada aleta adiposa. Cua amb lòbuls arrodonits. 20 a 35 cm. Curs baix, basses i embassaments. Present en el conjunt de Catalunya.

BLACK-BASS Micropterus salmoides | introduït Color verd platejat, amb una franja negra lateral als dos costats. Musell prominent, amb llavi inferior molt desenvolupat. Dues aletes dorsals desiguals i fusionades. Cua recta. Curs baix, estanys, basses i embassaments. Present en el conjunt de Catalunya.

PEIX SOL Lepomis gibbosus | introduït És de tons cridaners, verd turquesa amb un pigallat vermell per tot el cos; li destaca una marca vermellosa al costat de l’opercle (el “sol”). Té les aletes ventral i anal ajuntades i molt desenvolupades, i la cua forcada. 25 cm (màx. 40). Viu a trams de riu amb força vegetació aquàtica i poc corrent del curs mitjà i baix, i embassaments. Present al conjunt de Catalunya. 313

p a r t v i i i : v e r t ebra t s

LUCI Esox lucius | introduït Color marró verdós, amb franges verticals i taques clares. Musell molt allargat. Aletes dorsal i anal en posició simètrica. Cua escotada. Habitualment de 50 a 80 cm, però pot ultrapassar el metre. Cursos mitjà i baix i embassaments. Present en el conjunt de Catalunya, on és un voraç depredador.

LUCIPERCA / SANDRA Sander lucioperca | introduït De morro afusat, té una boca dentada pròpia d’un gran depredador. El seu dors és bru verdós, amb franges verticals més fosques que la resta. 40-70 cm (màx. 130). Es mou per la columna d’aigua, en trams d’aigües profundes i tranquil·les, sobretot d’embassaments i del curs fluvial mitjà i baix. Present al conjunt de Catalunya.

314

p eixos

CAVILAT Cottus hispaniolensis | en perill De cos allargat i cap molt gros i aplanat. És pintat de tons bruns i verdosos. Té les aletes pectorals molt desenvolupades, per moure’s per fons pedregosos, ja que és mal nedador. 4-10 cm (màx. 18). En trams de corrent moderat o elevat i aigües clares del curs alt de la Garona. Es distribueix per Occitània, a l’Estat francès, i a Catalunya exclusivament a la Val d’Aran.

TRUITA COMUNA Salmo trutta fario | vulnerable Cos allargat i robust, de coloració variable; té taques negres i vermelles distribuïdes per tot el cos però mai a l’aleta caudal (contràriament a la truita irisada). Boca proveïda de moltes dents. Dues aletes dorsals, la primera amb radis i la segona tova o adiposa. Cua lleugerament escotada, amb lòbuls arrodonits. Fins a 60 cm. Cursos alt i mitjà, amb aigües fredes i oxigenades. Pròpia del conjunt de Catalunya, es troba amenaçada per la introducció i hibridació amb varietats introduïdes.

TRUITA IRISADA Oncorhynchus mykiss | introduït Té tot el cos amb tons platejats i ben pigallat de negre, fins i tot damunt de les aletes (contràriament a la truita comuna). Posseeix una banda irisada que li recorre els dos costats —i li dóna el nom— (sense els punts vermellosos de la truita comuna). Com tots els salmònids, posseeix una petita aleta adiposa al capdavall del dors. 25 a 50 cm. Curs alt, malgrat que resisteix una certa alteració del medi aquàtic. Present al conjunt de Catalunya, actualment amb tendència a desaparèixer (se n’ha deixat d’alliberar exemplars per a la pesca esportiva). 315

amfib is i rèp tils

SARGANTANES PIRINENQUES Iberolacerta sp. | amenaçades Sargantanes petites, fins a 6,5cm (exceptuant la cua), semblants a les Podarcis però més delicades, amb les òrbites oculars més sobresortints i amb l’escata rostral en contacte amb la internasal (carácter distintiu definitiu). Coloració variable, generalment grisosa, brunenca o platejada, a vegades amb reflexes verdosos, amb franges costals bosques. Les 3 espècies de sargantanes pirinenques viuen exclusivament als prats rocallosos i roquissars alpins, a l’oest d’Andorra.

LLANGARDAIX COMÚ Timon lepidus Llangardaix gran i robust, fins a 60 cm les femelles i 74 cm els mascles, que tenen també el cap marcadament prominent. Dors cobert de petites escates llises, verd o verd groguenc, amb escates negres disperses i que també encerclen escates verd groguenques. Tres o quatre sèries d’ocels blaus, més marcats prop de la regió axil·lar i en els mascles. Ventre amb grans escates trapezoïdals blanquinoses o de color crema. Viu a matollars, roquissars, erms, marges de boscos i conreus i boscos oberts o ben assolellats, de terra baixa fins el límit superior de l’estatge montà.

LLANGARDAIX VERD Lacerta bilineata Llangardaix mitjà, fins a 40 cm de longitud total (13 cm de cap i cos). Coloració verda intensa, al dors i als costats, a vegades (sobretot femelles) amb un fi pigallat negre. No té ocels blaus (a diferència del llangardaix comú). Escates ventrals grogues o verd clares. Els mascles tenen la gola i les galtes blaves. Viu en ambients submediterranis humits, en matollars, marges de pedra i boscos poc densos de faig, roure i pi roig, només al Pirineu, Prepirineu i Serralada Transversal. 335

p a r t v i i i : v e r t ebra t s

ESCATOSOS OFIDIS

SERP DE FERRADURA Hemorrhois hippocrepis Serp gran, fins a 150cm o més. Cap amb una banda fosca que unelx els dos ulls i una altra en V a la part posterior del cap, que li dóna el nom popular. Dors gris o brunenc, amb taques ovalades més fosques. Ventre groguenc o vermellós. Viu en ambients mediterranis eixuts, de terra baixa i fins l’estatge submediterrani més tèrmic i, preferentment, calcari.

SERP VERDA Malpolon monspessulanus Serp molt gran, fins a 2m de longitud o més. Cap amb la part superior estreta i deprimida, amb unes “celles” prominents entre el nas i l’ull, molt gros, que li confereixen un aspecte un xic ferotge. Coloració verd olivàcia o brunenca, amb bandes més clares i un reticulat negre més o menys uniforme en les femelles i uniforme (amb una taca fosca al terç anterior del cos) en els mascles, que també poden presentar una franja costal blavosa, en contacte amb el ventre, de color groguenc. Viu en els ambients agrícoles, periurbans, erms, matollars i bosquines o boscos poc densos, sobretot de terra baixa i també de l’estatge submediterrani.

SERP VERDA I GROGA Hierophis viridiflavus Serp de mida gran i força robusta, fins a uns 150 cm (màxim 2m). Cap poc diferenciat i acolorit com la major part del cos: fons negre amb franges transversals —o bé pigallat intens— de color groc. Cua amb línies longitudinals grogues sobre fons negre. Viu en prats, conreus i marges de boscos de l’estatge montà i subalpí pirinenc i prepirinenc interior, on cerca —si pot— condicions tèrmiques favorables (per exemple en els entorns termals). 336

p a r t v i i i : v e r t ebra t s

MORFOLOGIA D’UN OCELL

plomall bec

cap

coll

dors

gorja pit

ala

abdomen

potes carpó

cua

342

els ocells

TERRESTRES PERDIU BLANCA Lagopus muta | sedentària Au de mida mitjana i molt rabassuda, d’uns 36 cm de longitud i 60 cm d’envergadura. Coloració molt contrastada: a l’estiu presenta una coloració marró grisenca molt bigarrada, amb les puntes de les ales blanques i la cua fosca; a l’hivern és totalment blanca excepte els costats de la cua que són negres. Ales curtes i arrodonides. Es deixa apropar molt, sobretot quan canta. La seva vueloo és bastant silenciós. El mascle pot cantar mentre vola un reclam similar a un rot "aaar-ca-ca-caaaar-ca-ca-ca". La veu d’alarma és un greu "carca, carca". Ocell restringit a zones d’alta muntanya, especialment adaptat per suportat els crus hiverns sense marxar.

GALL FER Tetrao urogallus | sedentària Au gran, corpulenta, fins a 90 cm de longitud el mascle i 63 cm la femella i una envergadura que oscil·la entre els 85 i 125 cm. Mascle de tonalitat negrosa, llarg coll grisenc, les ales marrons, taques blanques a les espatlles, pit verdós i cella vermella. La femella és de color marró bigarrat. Ocell molt feixuc i poc volador que quan és sorprès fuig amb un vol molt potent i sorollós. El cant del mascle és un accelerat i ronc "tic-up, tic-up, tic-up". Ocell restringit a boscos de coníferes d’alta muntanya, en zones de forta innivació, com a mínim a l’hivern. Rarament en boscos de l’estatge montà.

GUATLLA Coturnix coturnix | estival Ocell petit molt rabassut, d’uns 18 cm d’alçada i uns 35 cm d’envergadura. S’assembla a una perdiu petita. El dimorfisme sexual és molt patent en el color del plomatge, tot i que ambdós sexes són brunencs i tenen una franja ocular superior blanca. El mascle té el pit i el ventre més clars que la femella. Vol pesat, fent molt soroll en batre les ales. Cant molt característic, un repetit "uuit-uituit". Cria a zones obertes amb vegetació baixa, especialment en cultius de secà. 343

p a r t v i i i : v e r t ebra t s

PERDIU ROJA Alectoris rufa | sedentària Ocell de mida mitjana molt rabassuda, amb ales i cua curtes, de 32 cm de longitud i uns 50 cm. d’envergadura. El dors és marronés, la gola blanca, el coll negre, el pit de color blanc intensament tacat de negre, i el ventre gris blavós. És fàcil de veure a l’estiu, creuant un camí, la femella amb totes les cries darrere. També es distingeix fàcilment pel seu vol ràpid, potent i sorollós. Fora de l’època de reproducció sol anar en grups familiars. El seu cant és característic i repetit "txec-txec-txectxe, txec-txec-txectxe". Viu en zones de vegetació baixa, matollars i conreus herbacis de secà, de terra baixa fins els prats subalpins.

PERDIU XERRA Perdix perdix | sedentària Ocell de mida mitjana, molt rabassut, d’uns 31 cm de longitud i 48 cm d’envergadura. Dors marró clar amb franges brunes fosques. Cap, coll i galtes ataronjades; coll i pit de tons grisencs-blavosos; costats amb franges porpres, i cua rogenca. Ales curtes, amples i arrodonides. Cua curta. Acostuma a anar en grup. Quan arrenca té el vol potent i molt sorollós. destaca el seu cap taronja i una taca fosca en forma de ferradura al ventre. Quan aixeca el vol fa un "griii, griii". Ocell restringit a l’estatge montà alt i, sobretot alta muntanya, en zones arbustives obertes i de prats; només al Pirineu i Prepirineu.

CIGONYA BLANCA / NEGRA Ciconia ciconia | estival, parcialment sedentària Ciconia nigra | migradora (hivernant) Au molt gran, esvelta, d’uns 110 cm de longitud i uns 215 cm d’envergadura. Potes i bec llargs de color vermell. Plomatge de color blanc excepte la part exterior de les ales que és negra. Quan vola ho fa amb el coll estirat i contrasta el blanc del cos amb la franja negra de les ales. Cant molt sonor i fort, com unes castanyoles, provocat pel xoc de les dues parts del bec. Comuna en alguns pobles i ciutats, sobretot de la Plana de Lleida i l’Empordà, si troba lloc per construir els seus enormes nius en edificis vells. *Cigonya negra Lleugerament més petita que la cigonya blanca, se la reconeix per tenir el cap, coll i les parts superiors negres. Més esquerpa i rara que la blanca, en migració es poden veure exemplars aïllats o en petits grups, sovint sedimentats en zones humides. Excepcional com a hivernant. 344

cigonya blanca

cigonya negra

els ocells

VOLTOR COMÚ Gyps fulvus | sedentari Carronyer molt gran, d’aspecte corpulent, d’uns 105 cm. de longitud i 275 cm. d’envergadura. De color bru-lleonat, excepte la meitat inferior de la cara ventral de les ales que forma una franja de color negre. Cua molt curta en forma de ventall. Vol planant, sovint fent cercles i/o en grup. Destaca per tenir les ales llargues i amples, amb contrast cromàtic i acabades amb "digitacions" negres (plomes primàries). Viu a penya-segats, sobretot de la muntanya mitjana, però també del domini mediterrani i de l’alta muntanya.

VOLTOR NEGRE Aegypius monachus | sedentària Espècie recentment reintroduïda a Lleida, concretament al Boumort i a Alinyà. D’enorme envergadura (prop de 3 metres) i colors més foscos que el voltor comú. Inconfusible en vol, per la seva mida, l’amplada de les ales i la cua en forma de fletxa. Viu als ambients mediterranis i també a la muntanya mitjana.

AUFRANY Neophron percnopterus | estival Au carronyaire mitjana, d’uns 70 cm. de longitud i uns 160 cm. d’envergadura. Cos de color blanc net, excepte una franja negra a la part exterior de les ales. Cap i bec afuats, de color groc i negre a l’extrem. La cua és romboïdal. En vol destaca pel seu color blanc intens amb la franja negra de les ales. Viu en abrics i esquerdes de penya-segats, preferentment a muntanya mitjana però també a terra baixa (indrets tranquils). 345

mamĂfers

411

p a r t v i i i : v e r t ebra t s

INSECTÍVORS ERIÇÓ COMÚ Erinaceus europaeus Insectívor gran, d’aspecte rabassut, d’uns 30 cm de longitud. Té orelles petites, potes curtes i musell afilat. Dors gris clar recobert de pues, clapejat en tons marrons més clars. Front amb una màscara fosca. Parts inferiors de tonalitat clara (“blanc brut”). Quan se sent amenaçat s’encongeix convertint-se en una bola de pues. Viu en boscos caducifolis, alzinars, ambients rurals i secans de terra baixa i muntanya mitjana. De distribució àmplia.

ERIÇÓ CLAR Athelerix algirus Molt semblant a l’eriçó comú, però lleugerament més petit, de 20 a 25 cm. Té les orelles més grans, les potes més llargues i no té una màscara fosca a la cara com l’eriçó comú. Dors marronenc clar recobert de pues, tret d’un espai en forma de V al front. Té hàbits crepusculars i nocturns, com l’eriçó fosc. Viu en màquies, alzinars i suredes, pinedes mediterrànies, marges de conreus i altres indrets de secà de terra baixa.

412

mamífers

TALP Talpa europaea Insectívor mitjà, rabassut, d’uns 16 cm de longitud. De color negre o gris fosc, amb pelatge dens i uniforme, amb el musell allargat, acabat en punta, sense orelles visibles. Extremitats anteriors en forma de pala, amb ungles potents, adaptades a l’excavació. Cua curta. Viu dins de galeries subterrànies que es fan evidents pels munts de terra alineats que deixa en la superfície, en forma de T invertida (a diferència dels talpons). Es troba en prats amb sòls mínimament profunds, del domini mediterrani humit i submediterrani fins l’alta muntanya.

ALMESQUERA Galemys pyrenaicus | en perill Insectívor de mida mitjana, d’11 a 14 cm de longitud corporal, i cua lleugerament més llarga. Té membranes interdigitals a les extremitats posteriors i un musell en forma de trompa llarga i molt mòbil. Pelatge molt dens i coloració general gris fosca, més clara als costats. Ventre blanquinós amb tons groguencs al pit. Espècie essencialment olfactiva; no té orelles i els ulls, molt petits, estan recobert per pèl. Viu als rius de muntanya del Pirineu occidental, d’aigües fredes i oxigenades, d’on no s’allunya.

MUSARANYA COMUNA Crocidura russula Mamífer petit, d’aspecte esvelt, d’uns 10 a 12 cm de longitud total. Musell afilat, dens blanques, orelles curtes i cua aproximadament la meitat que el cap i el cos (més llarga en la mussaranya de jardí). Coloració variable, gris, bruna o rogenca, més fosca en el dors i més clara al ventre. Espècie inquieta i molt voraç, és activa tant de dia com de nit. Distribució àmplia des dels ambients mediterranis litorals fins a l’estatge subalpí. 413

p a r t v i i i : v e r t ebra t s

MUSARANYA CUAQUADRADA Sorex araneus Insectívor de mida mitjana, de 6,9 a 8,4 cm de longitud corporal, fins a 14 cm amb la cua, quadrangular a la base; amb orelles semiocultes pel pèl i puntes de les dents vermelles. Coloració amb clar contrast entre la cara dorsal, molt fosca, i la ventral, gris o brunenca clara. Amb activitat preferentment crepuscular, i també matinal, s’alimenta d’un ampli ventall d’invertebrats. Viu al domini eurosiberià i alpí, tant en boscos caducifolis humits com a pinedes de pi negre.

MUSARANYETA Suncus etruscus És el mamífer més petit d’Europa, amb 5 cm de longitud corporal màxima i un pes de 2 g. Cap relativament gran, amb musell molt allargat i orelles grosses ben visibles. Coloració grisenca, amb poc contrast dorsiventral. Té una hiperactivitat derivada d’un metabolisme accelerat, que fa que mengi constantment, atacant sovint preses dues o tres vegades més grans que ella. Viu sobretot al domini mediterrani, i també submediterrani, on prefereix els marges de conreus i altres indrets amb pedruscall.

MUSARANYA D’AIGUA PIRINENCA Neomys fodiens Insectívor relativament gran, fins a 9,5 cm de longitud corporal i 16 cm de longitud total. Presenta coloració bicolor, amb parts superiors gris-negroses i inferiors blanquinoses o groguenques. Té les potes posteriors ben desenvolupades per a la natació i, juntament amb la cua, recorregudes per una densa línia de pèls. (A la mussaranya d’aigua mediterrània, la quilla de pèls només es troba a la punta de la cua). Les glàndules submaxil·lars segreguen una saliva tòxica per als petits vertebrats. De vida semiaquàtica, es troba als rius i marges fluvials, de l’estatge montà a l’alpí. 414

flora

LÍQUENS VERRUCARIA AMPHIBIA Tal·lus de color negre, incrustant i lobulat que recobreix extenses superfícies de les roques on es troba. Àmpliament distribuït arreu del litoral, tant en substrat calcari com silici, en penya-segats i roques de la franja supralitoral.

ALGUES CLORÒFITS (ALGUES VERDES)

ENCIAM DE MAR Ulva rigida Tal·lus en forma de fulla, laminar i membranós, amb un peduncle molt curt, gairebé inapreciable, i amb unes petites excrescències a la vora. Color verd clar. La seva mida és variable, assolint excepcionalment fins a 50 cm en aigües calmes i a ran de superfície. Freqüent en el mediolitoral inferior i abundant en les comunitats de muscleres mediterrànies.

ENTEROMORPHA COMPRESSA Tal·lus tubulós de color verd fosc a verd pàl·lid i amb algunes ramificacions. Fins a 30 cm de longitud. Fàcil de confondre amb E. intestinalis i E. linza. Molt abundant a l’estatge mediolitoral de les nostres costes i en basses salines excavades a les roques d’aquest horitzó, on hi ha més espècies d’aquest gènere. 437

p a r t i x : e l m e di ma rí

ACETABULARIA ACETABULUM (=A. MEDITERRANEA) Alga unicel·lular inconfusible per la seva morfologia, doncs el tal·lus consta d’un peduncle llarg, d’uns 10 cm, amb un disc molt característic en la part apical bastant calcificat. Color blanc o verd blanquinós. Es fixa al substrat per uns rizoides basals. Espècie freqüent en aigües ben il·luminades i característica dels fons infralitorals rocosos calms sense algues fucals i dels fons infralitorals de palets o còdols amb invertebrats i altres algues anuals.

HALIMEDA TUNA Tal·lus format per una sèrie de discs articulats aplanats, lleugerament calcificats i de color verd o blanquinós. Sovint s’hi troben a sobre altres espècies animals epifítiques, incrustades. Es pot trobar des de la superfície fins a uns 40-50 metres de fondària. Abundant en fons infralitorals rocosos calms i poc il·luminats i assolint l’estatge circalitoral de substrat dur amb algues del gènere Cystoseira, i també en fons coral·ligen amb gorgònies.

BOINA Codium bursa Alga de forma esfèrica de color verd fosc, a vegades una mica comprimida i plena d’aigua a l’interior. Aspecte inconfusible. Pot atènyer un diàmetre de 20 cm o més. Comuna i abundant des dels 5 fins als 35 m de profunditat, segons la transparència de l’aigua. Es troba en fons infralitorals rocallosos mitjanament il·luminats, tant calms com afectats per corrents, i en fons circalitorals amb altres algues com Cystoseira.

FIDEUS Codium vermilara Alga de color verd fosc, de port erecte, amb branquetes tubulars i ramificada dicotòmicament. Espècie molt abundant al nostre litoral, especialment a la Costa Brava, entre 7 i 30 m de fondària. La podem observar als hàbitats infralitorals rocosos calms, mitjanament il·luminats i, més avall, als fons circalitorals rocosos no concrecionats dominats per algues però sense Cystoseira. 438

p a r t i x : e l m e di ma rí

INVERTEBRATS ESPONGES

PETROSIA FICIFORMIS Esponja de consistència dura i forma variable amb els òsculs elevats i aparents. La coloració varia bastant en funció de la llum, però en general té tonalitats marronoses a violàcies. La trobarem preferentment a l’infralitoral inferior i en hàbitats foscos o poc il·luminats.

CLIONA VIRIDIS Esponja perforant. Espècie de morfologia voluminosa i lobulada, amb els òsculs ben aparents de color groguenc o verd oliva. Una altra espècie semblant és C. celata. Molt freqüent als hàbitats infralitorals, tant els batuts i ben il·luminats com els més calms i semifoscos, des de pocs metres de fondària fins els -50 m. També entre els rizomes de posidònia i damunt d’algues calcàries.

IRCINIA FASCICULATA Espècie de forma irregular i consistència flexible, però resistent i massissa. Color variable, des del marró groguenc fins tonalitats més grises i negres. Molt abundant als primers metres, en fons rocosos ben il·luminats i moderadament il·luminats, en parets rocoses i també als herbassars de posidònia. 444

inverteb rats

TELLERINA Donax trunculus Petxina més llarga que ampla, d’uns 2 cm, però pot assolir gairebé 4 cm. És una de les vàries espècies de tellerines present a les nostres costes. La petxina és exteriorment groguenca o de color bru pàl·lid. A la part interior hi trobem coloracions liles. Viu enterrada en ambients sorrencs i fangosos, sovint en la mateixa platja.

ESCOPINYA DE FRARE Mactra corallina Pot superar els 5 cm de diàmetre. La petxina de coloració pàl·lida, disposa de línies de creixement concèntriques i bandes més fosques. Viu en costes sorrenques, planes i obertes. És abundant localment, i en raconades d’algunes platges pot entapissar la sorra pel nombre de petxines que s’hi dipositen.

CLOÏSA FINA Venerupis decusata (= Tapes decussatus) Ateny uns 5 cm, i més rarament 7cm. Petxina sòlida de forma ovoide, no simètrica, disposa d’estriccions fines, concèntriques i radials. La coloració és variable, des del beige o el grogós fins a tons bruns més o menys intensos, que fan dibuixos diversos. Viu en fons poc profunds, sorrencs i fangosos.

MUSCLO DE ROCA Mytilus galloprovincialis El musclo de roca assoleix de 3 a 6 cm i té colors bruns o negres. Generalment el trobem sobre substrats rocosos, fins a tres metres de fondària, formant sovint colònies molt nombroses que poden sobreviure dies sense aigua. En alguns indrets com ara les badies del delta de l’Ebre es cultiva en instal·lacions submergides. 455

PART XI ESPAIS NATURALS SALVATS PER L’ACCIÓ POPULAR

esp ais naturals salvats

Bona part dels espais naturals que té el nostre país els tenim, no pas per l’interès de les institucions competents ni fruit d’una planificació rigorosa territorial. No és pas per cap d’aquestes dues raons desafortunadament, si no tot el contrari, la majoria dels nostres espais naturals són fruit de la decisió de la societat que, en un moment concret, surt per reclamar el dret democràtic a respectar i gaudir del medi ambient, com un dret social fonamental, en contra de l’egoïsme especulatiu d’interessos privats que, moltes vegades, amb la connivència de les administracions, atempten contra el medi ambient afectant a la qualitat de vida de tota la societat al malmetre l’entorn natural que ens la garanteix. Des dels Pirineus a la costa, d’un extrem a l’altre del país, tenim innumerables exemples d’espais salvats per la voluntat popular: rius, muntanyes, valls, platges, aiguamolls, espais agrícoles, etc. En conjunt sumen milers d’hectàrees, que representen una part valiosíssima del nostre patrimoni natural comú, i, sens dubte, són un dels millors testimonis de responsabilitat, treball col·lectiu desinteressat en pro de l’interès general, i d’estima a la nostra terra , que restaran com herència per a les futures generacions. 487

p a r t x i : e sp a i s n a t ura l s s a l v a t s

PIRINEU I ARAN VALL D’ÀRREU

La vall d’Àrreu, situada al Pallars Sobirà, és sens dubte una de les poques grans valls pirinenques que es troba lliure d’impactes. Acull una biodiversitat excepcional i està inclosa a la Xarxa Natura 2000 de la UE.

Àrreu va estar en el punt de mira del complexe de Baqueira Beret l’any 1999, que la va voler transformar per fer un projecte urbanístic i d’esquí, paralitzat per la UE i per l’acció social i ecologista. 488

esp ais naturals salvats

MONT-REBEI

Mont-rebei, congost excavat pel riu Noguera Ribagorçana entre les comarques del Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça, és un espai natural idíl·lic del Prepirineu exterior. Està inclòs al PEIN i a la Xarxa Natura 2000.

El congost de Mont-rebei, al Montsec, va ser amenaçat l’any 1985 per l’Eix occidental, i a l’any 2008 va ésser triat per ENDESA per fer-hi una central hidroelèctrica; tots dos projectes paralitzats per la pressió social i ecologista.

489

p a r t x i : e sp a i s n a t ura l s s a l v a t s

AUTOPISTA ELÈCTRICA PALLARS-RIBAGORÇA

A principis dels 90, el govern espanyol impulsà la construcció d’una línia elèctrica de 400KW, d’interconnexió amb França que afectava els dos Pallars i la Ribagorça, ja a l’Aragó. La Plataforma contra l’Autopista Elèctrica ha lluitat infatigablement fins aconseguir frenar el projecte.

El traçat de l’Autopista Elèctrica, de més de 100km i prop de 1.000ha d’afectació directa, només en la franja de seguretat, afectava territoris força verges i també poblats, amb una riquesa ambiental i cultural incalculables. 490

PART XII RUTES D'INTERÈS NATURAL rutes d 'interès natural

5 6

30 3 2

25 45 49 27

47 43

36 39

37 40

38 16

34 35

41 14

15 44

13 19

10 11

alt pirineu i aran 53

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Congost de Mont-Rebei Serra de Boumort Serra del Cadí L’Artiga de Lin Aigüestortes Valls de Boí i Valarties La Vall Fosca La Tossa Plana de Lles Puigpedrós 519

p a r t x i i : r u t e s d'i n t erès n a t ura l

barcelona 10 Parc del Foix: Turó de les Tres Partions 11 Massís del Garraf: La Morella 12 Delta del Llobregat: Estany de Cal Tet 13 Collserola: Font de la Budellera 14 El Montnegre 15 Gallecs 16 El Montseny: Les Agudes camp de tarragona 17 18 19 20 21 22

Muntanyes de Prades Tossal Gros de Miramar El Montmell Serra de Montsant: Cingle Major Serra de Comaverd Punta de la Móra

catalunya central 23 24 25 26 27 28 29

Serra d’Ensija Serra de Catllaràs Muntanya de sal de Cardona Sant Llorenç de Munt Montserrat: Agulles Collsacabra: Cingles de Tavertet Serra de Busa

girona 30 31 32 33

Costabona El Taga Alta Garrotxa: Comanegra Zona volcànica de la Garrotxa: Volcà de Santa Margarida 34 Cap de Creu: Tudela 35 Aiguamolls de l’Empordà: Les Llaunes

520

36 Estany de Banyoles: Can Morgat i Puig Clarà 37 Muntanyes de Rocacorba: Santuari de Rocacorba 38 Volcà de la Corsa 39 El Montgrí 40 Les Gavarres: La Vall de Bell-Lloc 41 Estany de Sils 42 Massís de les Cadiretes pla de lleida i altiplà segarrenc 43 Timoneda d’Alfés 44 El Mas de Melons 45 Secans de Balaguer i Castelló de Farfanya 46 Aiguabarreig Segre - Cinca 47 La Mitjana 48 Estany d’Ivars i Vila-plana 49 L’Alta Vall del Sió terres de l’ebre 50 Els Ports: riu Estrets 51 Serra de Cardó: La Creu de Santos 52 El Delta de l’Ebre: L’Encanyissada 53 Serra de Montsià: La Foradada

rutes d 'interès natural

ALT PIRINEU I ARAN CONGOST DE MONT-REBEI

1 dia

Situació: a uns 14 km al nord-oest d’Àger (la Noguera) i a uns 6 km al sud del Pont de Montanyana (la Terreta). Orografia: muntanya mitjana. L’opció d’Àger té més desnivell. Ruta: Hi ha dues opcions, la S, des d’Àger i la N, des de Pont de Muntanyana. Opció S: des d’Àger anirem fins a l’ermita de la Pertusa passant pel poble

de Corçà. Des d’allí seguirem un camí de ferradura que passa per dos masos: Pardina i Mas Carlets; en cap d’aquests hi ha font. Passada la darrera masia s’arriba al Congost. Temps del recorregut total: 8 hores. Opció N: Des del Pont de Montanyana ens dirigirem cap a la central hidroelèctrica, abans d’arribar-hi prendrem una pista en direcció a Alsamora, que té una desviació a la dreta, senyalitzada, que porta al Congost. Valors naturals: és un paratge únic pel seu imponent engorjat. La vegetació ofereix un fort contrast entre el vessant nord i el sud, aquest darrer en grans penya-segats on viuen diferents espècies d’aus rapinyaires. Al riu Noguera Ribagorçana hi ha la llúdriga. Estat de conservació: bo, però amb impactes derivats de les variacions del nivell de l’embassament de Canelles; així com l’amenaça, de construcció d’una presa per obtenir energia hidroelèctrica.

SERRA DE BOUMORT

ruta comença al km 20 de la carretera Isona-Coll de Nargó. Després de travessar el riu Rialp, a pocs metres de la masia la Xosa, seguirem un camí a la vora del riu fins als prats de Montanissell. Continuarem pujant en direcció nord a través d’una pineda. Després seguirem pel límit d’un bosc que acaba en uns penya-segats des d’on s’observa una magnífica vista de la vall de Cabó. Des d’aquí pujarem fins al cim de Boumort. Valors naturals: vegetació molt contrastada, dels dominis mediterrani, montà i subal1 dia 8h 2 $ pí. Destaquen els imponents penya-segats. Situació: a uns 20 km d’Isona (el Pallars Estat de conservació: es troba en un bon Jussà), en direcció a Coll de Nargó (l’Alt Ur- estat relatiu, tot i els problemes generats gell). Orografia: muntanya mitjana. Ruta: la per l’excés de pasturatges i les tales. 521

p a r t x i i : r u t e s d'i n t erès n a t ura l

SERRA DEL CADÍ

jans. Ruta: la ruta comença sortint de Tuixén en direcció als plans de Sastro (àrea de pícnic). Després d’uns 3 km de pujada trobem una zona molt ombrívola amb trèmols, avellaners i algun faig. A partir d’aquest punt anirem pel torrent de la dreta, fent una drecera que travessa un bosc de pi roig i acaba en un prat. Continuarem torrent amunt i, després de travessar un bosc de pins i avets, s’arriba al coll de Veig, des del qual hi ha una vista impressionant. La baixada es pot fer per una pista. Valors naturals: es troba una gran diversitat de vegetació. Es pot observar una fauna típica de boscos subalpins i montans. Estat de conservació: l’impacte més important és 1 dia 3 $ la tala abusiva del bosc en alguns llocs. Situació: entre les comarques de l’Alt L’espècie més afectada és l’avet, rar en Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. Oro- aquest paratges, en el qual no arriba a grafia: muntanya amb desnivells mit- formar-hi boscos.

L’ARTIGA DE LIN

522

1 dia

Situació: a 8 km al sud d’es Bòrdes (Val d’Aran). Orografia: alta muntanya. Ruta: des del pla de l’Artiga de Lin, començarem l’ascensió que ens porta al port de la Picada, seguint la vall de Pomera, des del refugi, a través d’un camí ben definit. Des del pla, es passa per una petita franja de bosc de faig i avet i, després d’algunes taques de pi negre, s’inicia una ascensió que culmina en un coll a 2500 m d’altitud, des d’on s’observa l’Aneto. Valors naturals: A part de l’encant del paisatge, aquesta és una ruta molt interessant des del punt de vista botànic, ja que cal travessar diversos ambients naturals. Durant l’estiu és fàcil observar marmotes, isards i una gran varietat d’aus rapinyaires. Estat de conservació: òptim.

BIBLIOGRAFIA part xiii

OBRES GENERALS -

Autors diversos. Fauna ibérica (38 vol.). Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC). Madrid, 1990-2013. Autors diversos. Història natural dels Països Catalans (15 vol.). Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1986-88. Folch, r. [coord.]. Natura, ús o abús. Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans. Ed. Barcino. 1988 (2a ed.). panareda, j.m; nuet, j. i altres. Geografia física dels Països Catalans. Ketres ed. Barcelona, 1976.

MEDI FÍSIC -

550

Autors diversos. Atles geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya (IGC, ICC). Barcelona, 2010. Arasa, à. Roques del Port. Grup de Recerca Científica ‘Terres de l’Ebre’. Tortosa, 2011. Ardèvol, l. Meravelles geològiques del Pallars Sobirà. Arola editors. Tarragona, 2005. Centellas, a.; alías, g.; inglès, m.; liesa, m. i rosell, l. Guia de Geologia de Collserola. Ed. Consorci Parc de Collserola. Barcelona, 2008. Comissió internacional d’estratigrafia. Taula cronostatigràfica internacional. www.stratigraphy.org/ICSchar t/Chronostrat Chart2013-01Catalan.pdf Espais d’Interès Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya (Medi Ambient). mediambient.gencat.net Gómez-alba, j.a.s. (2004). Guía de campo de los fósiles de España y Europa. Ed. Omega. Barcelona. Gredgeo-uab. IDE-ROC. Identificació i classificació de roques. eclipsi-ice.uab.es/ide-roc Institut geològic de catalunya. Mapes geològics a escales 1:250.000, 1:50.000 (comarcals) i 25.000. www.igc.cat/web/ca/igc_cataleg.html

López-martínez, n. Guía de campo de los fósiles de España. Ed. Pirámide. Madrid, 1987 (2a ed.). López-martínez, n. Geologia i paleontología per a aficionats. Excursions pel Pallars i l’Alt Urgell. Ed. Entrecomes. Barcelona, 2013. Maresch, w. i mendenbach, o. Rocas. Guías de la Naturaleza. Ed. Blume. Barcelona, 1990. Martí, j. El vulcanisme. Guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Ed. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Olot, 2001 (2a ed.). 2001_Guia_vulcanismePNZVG.pdf Martínez, a. Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Guía geológica. (IGME, Organismo Autónomo de Parques Nacionales). Editorial Everest. Barcelona, 2010. Martínez, a. i tudela, m. Els tresors geològics del Parc Natural del Cadí-Moixeró 1. PedraforcaComabona-Fonts del Llobregat. Itineraris geològics. Autoedició. 2013. www.itinerarisgeologics.com/index_htm_f iles/ guia_cadi_web.pdf Mata-perelló, j.m. i sanz, j. Guia d’identificació de minerals. Edicions UPC. Barcelona, 2008. Meléndez, i. Geología de España. Una historia de seiscientos millones de años. Ed. Rueda. Madrid, 2004. Oms, o.; galobart, a. i vicens, e. Els ecosistemes del passat geològic. Capítols ‘ 7 El Paleozoic’, ‘8 El Triàsic i Juràssic’, ‘9 El Cretaci’, ’10 El Paleogen’, ‘11 El Miocè’, ‘12 El Pliocè’ i ‘13 El Pleistocè’, in Atles d’Ecosistemes dels Països Catalans. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2013. Panareda, j.m.; nuet, j. i altres. Geografia física dels Països Catalans. Ketres ed. Barcelona, 1976. Reguant, s. Historia de la Tierra y de la Vida. Ed Ariel. Barcelona, 2005. Riba, o. i altres. Diccionari de geologia. Institut d’Estudis Catalans i Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1997. cit.iec.cat/dgeol/default.asp?opcio=1 Rosell, j. Gestació i naixement de la Serra del Montsec. Garsineu Edicions. Tremp, 2014.

b ib liografia -

Sureda, v. La climatologia. La llar del llibre-Els llibres de la frontera. Barcelona, 1986.

FONGS -

Llimona, x. i gerhardt, e. Bolets dels Països Catalans i d’Europa. Ed. Omega. Barcelona, 2000. Pascual, r. Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Ed. Pòrtic, 1997. Pascual, r. Guia dels bolets dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona, 1999. Pascual, r.; llimona, x. i altres. Els bolets. Biblioteca comarcal de Catalunya. Col·leccions temàtiques, vol. I. Edicions Intercomarcals. Barcelona, 1994. Societat catalana de micologia (scm). Bolets de Catalunya (28 vol.). SCM. Barcelona, 1982-2009.

Polunin, o. Guía de campo de las flores de Europa. Omega. Barcelona, 1974. Polunin, o. Guía de los árboles y arbustos de Europa. Omega. Barcelona, 1978. Vigo, j. L’alta muntanya catalana. Flora i vegetació. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2009 (2a ed.). Vigo, j. Les comunitats vegetals: Descripció i classificació. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona, 2005. Vigo, j.; carreras, j.; ferré, a. (ed.). Cartografia dels hàbitats a Catalunya. Manual d’interpretació. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2006. mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/ sistema_informacio/hab

INVERTEBRATS FLORA I VEGETACIÓ -

Bolòs, o. de i vigo, j. Flora dels Països Catalans (4 vol.). Ed. Barcino. Barcelona, 1984-2001. Bolòs, o. de; vigo, j.; masalles, j.m. i altres. Mapa de la vegetació potencial de Catalunya 1:250.000. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. Bolòs, o. de; vigo, j.; masalles, r.m. i ninot, j.m. Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona, 2005 (3a ed.). El medi natural del bages-ichn. ichn.iec.cat/Bages Floracatalana.net. www.floracatalana.net Folch, r. La vegetació dels Països Catalans. Ketres. Barcelona, 1986 (2a ed.). Gràcia e. i sanz m. Guia de les molses i les falgueres dels Països Catalans. Pòrtic. Barcelona, 1989. Herbari virtual del mediterrani occidental. herbarivirtual.uib.es Martin, h. Guía de campo de los helechos, musgos y líquenes de Europa. Omega. Barcelona, 1982. Masclans, f. Guia per a conèixer els arbres. Ed. MontblancCentre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1988. Masclans, f. Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1978. Nuet, j. Atles d’orquídies de Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2011. Pascual, r. Guia dels arbres dels Països Catalans. Kapel ed. Barcelona, 1985. Panareda, j.m. Plantes de muntanya. Brau ed. Figueres, 2011 (2a ed.). Panareda, j.m. Plantes mediterrànies. Brau ed. Figueres, 2011. Polunin, o. Guía de campo de las flores de España, Portugal y sudoeste de Francia. Omega. Barcelona, 1981.

GENERAL - Abelló, p. i barrientos, j.a. Curso práctico de entomología. Asociación Española de Entomología, Centro Iberoamericano de la Biodiversidad i UAB, Servei de Publicacions. Alacant/Bellaterra, 2004. - Altaba, c.r. i ros, j. (eds.). Invertebrats no artròpodes. Història Natural dels Països Catalans, vol. 8. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. - Armengol, j. i altres. Artròpodes (I). Història Natural dels Països Catalans, vol. 9. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1986. - Bellmann, h. Nueva guía de campo de insectos. Ed. Omega. Barcelona, 2011. - Blas, m. i altres. Artòpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, vol. 10. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1987. - Chinery, m. Guía de campo de los insectos de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona, 1984 (3a ed.). - Leraut, p. Insectos de España y Europa. Lynx ed. Bellaterra, 2007. - Pujade, j. i sarto, v. Guia dels insectes dels Països Catalans (2 vol.). Kapel ed. Barcelona, 1986. ARÀCNIDS - Bellmann, h. Nueva guía de campo de arácnidos de Europa. Ed. Omega. Barcelona, 2011. - Jones, d. Guía de campo de los arácnidos de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona, 2004. COLEÒPTERS - Harde, k.w. i severa, f. Guía de campo de los coleópteros de Europa. Ed. Omega. Barcelona, 1984. - Micó, e. i galante, e. Atlas fotográfico de los escarabeidos florícolas íbero-baleares. Argania editio. Barcelona, 2002. - Ortuño, v.m. i toribio, m. Los coleópteros carábidos. Morfología, biología y sistemática. Fauna de la Comunidad de Madrid. Ed. Organismo autónomo 551

part xiii

de Parques Nacionales. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid, 1996. Viñolas, a. i cartagena, m.c. Fauna de Tenebrionidae de la Península Ibérica y Baleares. Vol. 1, Lagriinae y Pimelinae. Argania editio. Barcelona, 2005. Vives, e. Atlas fotográfico de los cerambícidos íberobaleares. Argania editio. Barcelona, 2001. Zahradnik, j. Guía de los coleópteros de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona, 1990.

Dijkstra, k.d. Guía de campo de las libélulas de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona, 2013.

ORTÒPTERS - Olmo, j.m. Atles dels ortòpters de Catalunya i llibre vermell. Generalitat de Catalunya. Dept. de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona, 2006 (2a ed.).

MACROINVERTEBRATS I QUALITAT DELS RIUS LEPIDÒPTERS - Masó, a.; pérez de gregorio, j. j. i vallhonrat, f. La vida de les papallones. Iniciació a la biologia dels lepidòpters. Memòries de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 1. Col. Ventall. Ed. Ketres. Barcelona, 1985. - Objectiu natura. Mariposas por la vida. Guía visual de las mariposas ibéricas diurnas. Objectiu Natura (Associació de fotògrafs de Natura de Catalunya). www.objectiunatura.com - Pérez de gregorio, j. j.; muñoz, j. i rondós, m. Atlas fotográfico de los lepidópteros macroheteróceros íbero-baleares, 2. Argania editio. Barcelona, 2001. - Redondo, v.; gastón, j. i vicente, j.c. Las mariposas de España peninsular. Prames Ediciones. Zaragoza, 2010. - Tolman, t. i lewington, r. Guía de las mariposas de España y Europa. Lynx ed. Bellaterra, 2002. - Ylla, j.; macià, r. i gastón, f. j. Manual de identificación y guía de campo de los árctidos de la Península Ibèrica y Baleares. Argania editio. Barcelona, 2010.

MOL·LUSCS - Bech, m. Fauna malacològica de Catalunya. Mol·luscs terrestres i d’aigua dolça. [Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 12]. Institució Catalana d’Història Natural. Barcelona, 1990. - Borredà, v.; Martínez–Ortí, a.; Nicolau, j. Guia de camp dels mol·luscs d’Andorra. Monografies del CENMA. Pagès editors. Lleida, 2010. - Fechter, r. i falkner, g. Moluscos. Blume Naturaleza, Barcelona, 1993. - Welter-schultes, f. European non-marine molluscs, a guide for species identif ication. Planet Poster Editions. Göttingen, 2012. - Zobele lipparini, g. i negra, o. Conchas y caracolas del mundo. Guías Descubrir la Naturaleza. Lynx Edicions. Bellaterra, 2009. ODONATS - d’Aguilar, j.; dommanguet, j.l. i préchat, r. Guía de las libélulas de Europa i de África del Norte. Ed. Omega. Barcelona, 1987. - Askew, r.r. The dragonf lies of Europe. Harley Books. Essex, 2004. - Baixeras, j. (coord.). Les libè lules de la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana, Conselleria de Territori i Habitatge. Valencia, 2006. 552

Greenhalgh, m. i ovenden, d. Freswater life. Britain and Northern Europe. Collins. London, 2007. Ortiz, j. i ordeix, m. (ed.). Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya. Museu Industrial del Ter / Eumo Editorial. Manlleu, 2009. Prat, n.; munné, a.; rieradeall, m.; solà c. i bonada, n. Ecostrimed. Protocol per determinar l’estat ecològic dels rius mediterranis. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. (col·lecció Estudis de la qualitat ecològica dels rius, núm. 8). Barcelona, 2002. Prat, n.; puértolas, l. i rieradevall, m. Els espais fluvials. Manual de diagnosi ambiental. Diputació de Barcelona / Obra Social “La Caixa”. Barcelona, 2008. Puig, m.a. Els macroinvertebrats dels rius catalans. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1999. Tachet, h. i altres. Les invertébrés d’eau douce: Systématique, biologie, écologie. CNRS Éditions. Paris, 2010.

MEDI MARÍ -

Autors diversos. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopedia Catalana. Vol. 4 (1985), Plantes inferiors; Vol. 8 (1991), Invertebrats no artròpodes; Vol. 9 (1986), Artròpodes I; Vol. 11 (1990), Peixos. Bergbauer, m. i humberg, b. Flora y fauna submarina del mar Mediterráneo. Ed. Omega. Barcelona, 2002. Cambra, j.; gómez, a. i rull, j. Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona, 1989. Curcó, a; ferré, a.; font, j.; gesti, j.; vilar, l. i ballesteros, e. Manual dels hàbitats de Catalunya. Volum II. 1, Ambients litorals i salins. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2008. Duran, m. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom I. Àgnats, Condrictis, Osteïctids (primera part). Ed. Moll. Palma de Mallorca, 2007.

b ib liografia -

Duran, m. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctids (segona part). Ed. Moll. Palma de Mallorca, 2010. Hayward, P.; nelson-smith, t.; shields, c. Flora y fauna de las costas de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona, 1998. Mercader, l.; Lloris, d. i Rucabado, j.a. Tots els peixos del mar Català: diagnosis i claus d’identificació. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2001. Nadal, j. Els nostres peixos. Diputació de Girona. Girona, 1981. Riedl, r. Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega. Barcelona, 1986. World Register of Marine Species: WoRMS. www.marinespecies.org

VERTEBRATS PEIXOS - Doadrio, i. [ed.] Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza (MIMA)-Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC). Madrid, 2002 (2a ed.). - Keith, P.; Persat, H.; Feunteun, E. i Allardi. Les poissons d’eau douce de France. Collection Inventaires & biodiversité, Biotope Editions, Mèze – Museum National d’Histoire Naturelle, Paris, 2011. - Kottelat, m. i freyhof, j. Handbook of European Freshwater Fishes. Kottelat, Cornol and Freyhof, Berlin, 2007. - Ordeix, M.; C. Solà, M. Bardina, A. Casamitjana i A. Munné (eds.). Els peixos dels rius i zones humides de Catalunya. Qualitat biològica i connectivitat fluvial. Agència Catalana de l’Aigua, Departament de Territori i Sosteniblitat, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2013. - Sostoa, a. de; allué, r.; bas, c.; casals, f.; casaponsa, j.; castillo, m. i doadrio, i. Peixos, in Història Natural dels Països Catalans, vol. 11. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1990. AMFIBIS I RÈPTILS - Màrquez, r. i matheu, e. Guía sonora de las ranas y sapos de España y Portugal. AHE, SPH i Alosa. Barcelona, 1998. - Masó, a. i pijoan, m. Anfibios y reptiles de la península Ibérica, Baleares y Canarias. Ed. Omega. Barcelona, 2011. - Miaud, c. i muratet, j. Identifier les oeufs et les larves des amphibiens de France. INRA editions. Paris, 2004. - Rivera, x.; escoriza, d.; maluquer-margalef, j.; arribas, o. i carranza, s. Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears. Inclou també Catalunya

Nord, Franja de Ponent i Andorra. Lynx ed. i Societat Catalana d’Herpetologia. Barcelona, 2011. Salvador, a. Guía de campo de los anfibios y reptiles de la península Ibérica, islas Baleares y Canarias. Santiago García, editor. León, 1985.

OCELLS - Estrada, j.; jutglar, x. i llobet, t. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Lynx Edicions. Bellaterra, 2010. - Estrada, j.; pedrocchi, v.; brotons, l. i herrando, s. (eds.) Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions. Barcelona, 2004. - Herrando, s.; brotons, l.; estrada, j.; guallar, s. i anton, m. (eds.) Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions. Barcelona, 2011. - Jonsson, l. Ocells d’Europa amb el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Ed. Omega. Barcelona, 1994. - Paterson, a.m. Las aves marinas de España y Portugal. Península Ibérica, Islas Baleares, Canarias, Azores y Madeira. Lynx Edicions. Bellaterra, 1997. - Peterson, r.t.; mountfort, g. i hollom, p.a.d. Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa. Ed. Omega. Barcelona, 1995. MAMÍFERS - Bang, p. i dahlstrom, p. Huellas y señales de los animales de Europa. Guía para interpretar las trazas de las aves y los mamíferos. Ed. Omega. Barcelona, 2003. - Gosàlvez, j. Insectívors i rosegadors de Catalunya. Ketres. Barcelona, 1987. - Flaquer, c.; puig, x. i llobet, t. Els ratpenats de Catalunya. Guia de camp. Treballs del MDGCCNN, núm.5. Brau ed. Granollers, 2012. - Macdonald, d.w. i barrett, p. Guía de campo de los mamíferos de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona, 2008. - Ruiz-olmo, j. i aguilar, a. Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx ed. Bellaterra, 1995. - Serra-cobo, j. Ratpenats. Ciència i mite. Universitat de Barcelona, publicacions i edicions. Barcelona, 2009. - Vigo, m. Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Ed. Pòrtic. Barcelona, 2002.

RUTES I ESPAIS D’INTERÈS NATURAL -

Bas, j.; curcó a. i orta, j. Itineraris pels parc naturals de Catalunya. Lynx. Bellaterra, 2005. Bayer, x. i guasch, c. Itineraris de Natura pel Gaià, el Foix i l'Anoia. El curs de l’any. Cossetània. Valls, 2007. 553

part xiii -

554

Canut, j. 2000. Fauna del Pallars Sobirà. 11 itineraris per a l'observació de la fauna salvatge. Enciclopèdia Catalana i Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Barcelona, 2000. Casas, j. i arquimbau, r. Espais Naturals d’Osona. 16 Excursions. Farell. Sant Vicenç de Castellet, 2013. Conesa, j.a. [cur.]. El paisatge vegetal dels espais d’interès natural de Lleida: àrea meridional. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida, 1995. Del hoyo. J. [coord.]. Història Natural dels Països Catalans. Espais naturals. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992. Del hoyo, sargatal, j. i altres. On observar ocells a Catalunya. Lynx ed. Barcelona, 1989. Gordi, j. i altres. Passejades pels boscos de Catalunya. ECSA. Barcelona, 2000. Gurri, f. Parcs naturals de Catalunya. Editorial 92. Barcelona, 2002 (3a edició). Itineraris de natura al Ripollès. CEA Alt Ter. www.alt-ter.org/itineraris.htm Itineraris de la Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. www.diba.cat/parcs/itineraris Les sortides naturalistes de la Institució. Institució Catalana d’Història Natural. ichn.iec.cat/WebSortides/SORTIES_index.htm Lockwood, m. Excursions naturalistes per la Garrotxa. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. Olot, 2012. Mallarach, j. m. [coord.]. Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya. Institució Catalana d’Història Natural. Barcelona, 2008. Pallí, l. i roqué, c. El patrimoni geològic de les terres gironines: 300 elements singulars. Universitat de Girona. Girona, 2009. Parcs de Catalunya. Equipaments i itineraris. Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/por tal/site/parcsnaturals/ menuitem.1eb639065e10cdb0e6789a10b0c0e1a0/ ?vgnextoid=faf11763ed083210VgnVCM1000008d0 c1e0aRCRD&vgnextchannel=faf11763ed083210Vg nVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Parcs de Catalunya. Informació bàsica. Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.a4431e27a43f10b0f22c5b10b0c0e1a0/?vgn extoid=ae34dd0caa640210VgnVCM1000000b0c1 e0aRCRD&vgnextchannel=ae34dd0caa640210Vg nVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Xarxa de parcs naturals de la Diputació de Barcelona parcs.diba.cat/parcs-de-la-xarxa Vazquez, j. [coord.]. Els espais naturals de Ponent. Prensa Leridana S.A.L. Lleida, 1993.

ÍNDEX índ ex

A Abella de la mel 263 Abella fustera 263 Abellera aranyosa 175 Abellera becada 174 Abellera catalana 175 Abellera de l'Atles 174 Abellera de mirall 173 Abellera fosca 173 Abellera groga 174 Abellera mosquera 173 Abellera vermella 173 Abellerol 357 Abellot 263 Abies alba 129 Acàlef luminiscent 447 Acanthocardia tuberculata 454 Acanthosoma haemorrhoidale 202 Àcar de vellut 286 Accipiter gentilis 349 Accipiter nisus 350 Acer campestre 107 Acer monspessulanum 107 Acer negundo 154 Acer opalus ssp. granatense 106 Acer opalus ssp. opalus 123 Aceras antropophorum 177 Acetabularia acetabulum 438 Acetabularia mediterranea 438 Acherontia atropos 236 Achillea millefolium 120 Achondrostoma arcasii 319 Aconitum napellus 143 Acrocephalus arundinaceus 399 Acrocephalus scirpaceus 399 Actinia equina 449 Actitis hypoleucos 396 Adelocera murina 234 Adenostil 143 Adenostyles alliariae 143 Adiantum capillus-veneris 162

Adonis pirinenc Adonis pyrenaica Aedes albopictus Aeghitalos caudatus Aegypius monachus Aeshna mixta Agaricus campestris Agave americana Aglais urticae Aglaophenia kirchenpaueri Agró blanc Agró roig Àguila calçada Àguila cuabarrada Àguila daurada Àguila marcenca Agulla de riu Ailant Ailanthus altissima Aiptasia diaphana Aiptasia mutabilis Ajuga reptans Akis sansi Aladern Aladern fals Alauda arvensis Albellatge Àlber Albó de muntanya Alca torda Alcedo atthis Alectoris rufa Aleuria aurantia Algueró Alguers Aligot comú Aligot vesper Alisma plantago-aquatica Allocosa fasciiventris Almesquera Almesquí Alnus glutinosa Aloc

137 137 287 373 345 256 184 74 247 446 389 389 347 346 346 347 321 97 97 449 449 127 234 98 98 360 88 146 139 406 399 344 191 443 443 349 349 150 280 413 120 153 148

Alosa becuda Alosa comuna Alveolina Alytes obstetricans Alzina Alzinoi Amanita caesarea Amanita muscaria Amanita phalloides Ameiurus melas Amelanchier ovalis AMFIBIS Ammonits Ammophila arenaria Ammophila sabulosa Ampelodesmos mauritanica Anacamptis pyramidalis Anacridium aegyptium Anagall Anas acuta Anas clypeata Anas crecca Anas penelope Anas platyrhynchos Anas strepera Anax imperator Ancylus fluviatilis Ancylus sp. Andricus hispanicus Ànec blanc Ànec collverd Ànec cuallarg Ànec cullerot Ànec griset Ànec negre Ànec xibec Ànec xiulador ANÈL·LIDS ANÈL·LIDS POLIQUETS Anemone alpina Anemone hepatica Anemone incrustant groga Anemone nemorosa

360 360 43 328 96 186 185 184 184 313 110 322 45 73 262 87 178 221 150 385 384 383 385 384 385 256 267 309 264 383 384 385 384 385 387 386 385 309 451 133 114 450 126 555

í n de x Anemonia sulcata 449 Angelet 241 Anguila 316 Anguilla anguilla 316 Anguis fragilis 333 ANISÒPTERS 256 Anobium punctatum 227 Anodonta anatina 268 Anser anser 383 Antennaria dioica 135 Anthocharis belia euphenoides 240 Anthocharis cardamines 239 Anthus pratensis 363 Anthus spinoletta 363 Antirrhinum molle 145 ANTOZOUS 449 Anurs 328 Apagallums 185 Apamador 237 Apatura ilia 245 Aphanius iberus 321 Aphyllantes monspeliensis 115 Apis mellifera 263 Apium nodiflorum 152 Aplysia fasciata 459 Aplysina aerophoba 445 Apodemus sylvaticus 422 Apol·lo 238 Aporia crataegi 239 Aporrhais pespelecani 458 Apus apus 357 Apus melba 357 Aquila chrysaetos 346 Aquila fasciata 346 Aquila pennata 347 Aquilegia vulgaris 121 ARÀCNIDS 277 Aradus ribauti 216 Araneus diadematus 284 Aranya blanca 477 Aranya cranc 283 Aranya de la creu 282 Aranya tigre 281 Aranyoner 109 Araschnia levana 246 Arbacia lixula 466 Arboç 99 Arbutus unedo 99 Arç blanc 108 Arca noae 453 Arçot 79 Arctostaphylos uva-ursi 130 Ardea cinerea 389 Ardea purpurea 389 Ardeola ralloides 390 Aredolpona cordigera 226 556

Argelaga 102 Argelaga negra 83 Argelagó 110 Argentada comuna 248 Argentada de muntanya 247 Argynnis (Speyeria) aglaja 247 Argynnis paphia 248 Argyope bruennichi 281 Argyope lobata 281 Argyope trifasciata 281 Aricia agestis 244 Arion ater 271 Arion lusitanicus 271 Aristolochia pistolochia 84 Aristolòquia 84 Aritjol 100 Arlequí 238 Armillaria mellea 186 Arna tigre 237 Àrnica 140 Arnica montana 140 Arpella pàl·lida 348 Artemisia herba-alba 95 Arthrocnemum fruticosum 76 Arundo donax 149 Arvicola sapidus 423 Arvicola terrestris 424 Asarina 145 Asarina procumbens 145 Ascidi roig 468 Asio otus 355 Asparagopsis armata 441 Asparagus acutifolius 101 Asphodelus albus 139 Asphodelus fistulosus 91 Asplenium adiantum-nigrum 164 Asplenium adiantum-nigrum ssp nigrum 164 Asplenium adiantum-nigrum ssp onopteris 164 Asplenium ruta-muraria 164 Asplenium tricomanes 163 Asterina gibbosa 465 ASTEROÏDEUS 465 Astor 349 Astragalus monspessulanus 134 Astropecten aranciacus 465 Atalanta 246 Athelerix algirus 412 Athene noctua 354 Athericidae 299 Athyrium filix-femina 163 Atràctilis 86 Atractylis humilis 86 Atriplex halimus 76 Atriplex portulacoides 76

Atyaephyra desmaresti Atzavara Aufrany Aurelia aurita Auricularia auricula-judae Auró blanc Auró negre Aurora Aurora groga Austropotamobius pallipes Avellaner Avena sterilis Avet Axinella damicornis Aythya ferina Aythya fuligula Azol·la Azolla filiculoides Azuritis reducta

307 74 345 448 191 107 107 239 240 308 154 91 129 445 386 386 165 165 245

B Bacillus rossius Baetidae Bagra catalana Baladre Balanus perforatus Baldriga balear Baldriga cendrosa Baldriga mediterrània Baldufa Bàlec Ballester Balquer Bàlsam Banyarriquer del roure Barb comú Barb cua-roig Barb de muntanya Barb roig Barbastel·la Barbastella barbastellus Barbatula barbatula Barbus graellsii Barbus haasi Barbus meridionalis Barlia robertiana Barquer Barqueta Barrella punxosa Barretets Barretina Basalt Bavosa blanca Bavosa de mar

200 303 319 148 462 402 402 402 457 131 357 399 71 226 317 318 318 317 418 418 316 317 318 318 178 218 447 95 146 267 39 476 476

índ ex Bavosa de riu Bavosa roja Bec d'alena Bec de serra mitjà Becadell comú Becplaner Bedoll Beierol Belemnites sp Belemnits Belisarius xambeui Berberomeloe majalis Bernat ermità Bernat pescaire Bernat pudent Bernat vermell Betònica Betula pendula Bistorta Bithynella sp. Bitxac comú Bitxac rogenc Bivalves Bivalves (marins) Black-bass Blada de fulla gran Blada de fulla petita Blanca de l'arç Blanca de la col Blanqueta de la col Blaps lusitanica BLATARIS Blauet Blavet Blaveta comuna Blaveta de l’astràgal Blaveta de l’heura Blaveta de la farigola Blaveta dels pèsols Blaveta lluenta Blechnum spicant Blècnum Blennius pavo Blephariceridae Blet de paret Boga (peix) Boga (planta) Boina Boix Boix grèvol Boixac de camp Boixerola Bolet de tinta Boletus edulis Boletus satanas Bolinus brandaris

316 476 394 387 397 392 129 262 45 45 279 233 463 389 212 212 114 129 135 308 366 366 268 453 313 123 106 239 239 239 234 204 399 243 245 244 243 243 243 244 163 163 476 298 158 473 149 438 109 130 92 130 187 192 192 458

Bombet Bombus terrestris Bonèl·lia Bonellia viridis Boops boops Borinot Borinot blau Borm Borm blau Borm radiat Borratxos Borró Boscarla de canyar Bosqueta vulgar Bostrichus capucinus Bothus podas Botja d’escombres Botja groga Botja pudent Botó d’or Botrychium lunaria Botxí Bougainvillea ramosa Boyeria irene Bracera Brachinus crepitans Brachypodium retusum Brachypodium sylvaticum Brintesia circe BRIOZOUS Brocat variable Bruc boal Bruc d'escombres Bruc d'hivern Brúcol Bruel Bruguerola Bruixa Bruixa petita Bruna boscana Bruna dels prats Bubo bubo Bubulcus ibis Bufaforats Bufalaga hirsuta Bufalaga tintòria Bufo bufo Bufo calamita Búgula Bugula neritina Búixol Bupleurum fruticescens Bupleurum fruticosum Bupleurum rigidum Burhinus oedicnemus Buteo buteo

270 263 452 452 473 263 263 448 448 448 235 73 399 366 227 478 86 80 95 119 161 369 446 256 90 224 84 104 251 464 249 99 11 80 142 372 131 251 250 253 251 355 391 236 71 82 329 329 127 464 126 80 102 113 352 349

Buthus occitanus Buxus sempervirens

279 109

C Cabirol Cabra salvatge Cabusset Cabussó collnegre Cabussó emplomallat Cacyreus marshalli Càdec Cadell Cadernera Caenidae Cakile maritima Calàbria agulla Calabruixa grossa Calabruixa petita Calamar Calandrella brachydactyla Calàndria Calcària Calcida blanca Calendula arvensis Calicotome spinosa Calidris alpina Calliptamus barbarus Callista chione Callophrys rubi Calluna vulgaris Calocybe gambosa Calonectris diomedea Calopterix haemorroidalis Calopterix virgo Calosoma sycophanta Calotriton arnoldi Calotriton asper Camagroc Camedris Cames llargues Campaneta blava Campaneta de bosc Campanula persicifolia Campanula trachelium Canabassa Canis lupus Cantàrida Cantharellus cibarius Cantharellus lutescens Canya Canyís Capgròs comú Capó reial Capra pyrenaica

426 426 387 387 387 288 100 220 380 303 72 387 94 93 460 360 358 41 85 92 83 386 221 454 242 131 183 402 260 210 223 326 326 189 104 394 118 118 118 118 155 431 232 189 189 149 149 254 392 426 557

í n de x Capreolus capreolus 426 Caprimulgus europaeus 356 Caprimulgus ruficollis 356 Caps d’ase 88 Capsella bursa-pastoris 93 Capsigrany 369 Caputxina olorosa 170 Caputxina tacada 177 Caragol bover 269 Caragol poma 290 Caragol ratllat 269 Carassius auratus 320 Caravel·la 447 Carbó 39 Carchadorus alceae 254 Carcinus aestuarii 463 Carcinus mediterraneus 463 Card carlinoide 141 Card cigrell 89 Cardàmina 128 Cardàmina pirinenca 157 Cardamine impatiens 128 Cardamine raphanifolia 157 Cardigassa palustre 157 Cardiguera 136 Cardó 152 Carduelis cannabina 380 Carduelis carduelis 380 Carduelis chloris 381 Carduus carlinoides 141 Càrex 104 Càrex corbat 140 Carex curvula 140 Carex halleriana 104 Càrex pèndul 155 Carex pendula 155 Cargol de punxes 458 Cargol pla 270 Cargol porpra 458 Cargolet 361 Cargolí 270 Carlet 188 Carlina acanthifolia ssp. cynara 137 Carlina acaulis 136 Carlina cínara 137 Carlina corymbosa 89 Carolina 146 Carpa 320 Carpí vermell 320 Carpobrotus edulis 71 Carpophilus hemipterus 229 Carrasca 96 Carrereta 183 Càrritx 87 Cascall marí 151 Casmerodius albus 389 558

Cassoleta vermella Castanea sativa Castanyer Castanyoleta Catananche caerulea Caulerpa prolifera Cavallet de mar Cavilat Cecidis Cefalòpodes Celastrina argiolus Celtis australis Centaurea aspera Centrocoris variegatus Cep Cepaea nemoralis Cephalantera damasonium Cephalantera longifolia Cephalantera rubra Cerambyx cerdo Cerastoderma edule Ceratonia siliqua Cercavores Cerianthus membranaceus Cerithium vulgatum Certhia brachydactyla Cerverina Cérvol Cervus elaphus Ceterach officinarum Cetonia aurata Cetonia carthami Cettia cetti Chalcides bedriagai Chalcides striatus Chalcophora mariana Chamaerops humilis Chamalea gallina Charadrius alexandrinus Charadrius dubius Charadrius hiaticula Charaxes jasius Charonia lampas Charonia nodifera Chazara briseis Chenopodium murale Chersophilus duponti Chironomidae Chlaenius velutinus Chlidonias hybrida Chlidonias niger Choloroperlidae Chorthippus jacobsi Chorthippus parallelus Chroicocephalus ridibundus Chromis chromis

191 108 108 474 115 439 469 315 264 460 243 148 90 213 192 269 169 168 169 226 454 78 364 449 459 375 115 425 425 164 233 233 368 333 332 226 78 453 400 400 400 245 458 458 250 158 360 299 223 405 406 302 222 222 404 474

Chrysaora hysoscella Chrysis ignita Chrysocarabus rutilans Chrysopa prasina Chthamalus depressus Chthamalus montagui Chthamalus stellatus Cicada orni Cichorium intybus Cicindela campestris Ciconia ciconia Ciconia nigra Cigala Cigne mut Cigonya blanca Cigonya negra Cinclus cinclus Circaetus gallicus Circus cyaneus Circus pygargus Cirerer Cirerer de guineu Cirerola Cirialera vera Cirsium palustre Cisticola juncidis Cistus albidus Cistus clusii Cistus monspeliensis Cistus salviifolius Cladocora caespitosa Clavell abortiu Clavell de pom Clavellina (ascidi) Clavellina (planta) Clavellina lepadiformis Clematis flammula Clematis vitalba Cleòpatra Clibanarius erythropus Cliona viridis Cloïsa fina CLORÒFITS (algues verdes) Clossiana dia Clytra quadripunctata CNIDARIS Cobitis calderoni Cobitis paludica Coccinella septempunctata Codium bursa Codium vermilara Coeloglossum viride Coenagrion puella Coenonympha arcania Coenonympha dorus Cogullada vulgar

448 263 223 211 461 461 461 202 92 224 344 344 202 383 344 344 399 347 348 348 153 110 124 76 157 368 81 81 82 82 450 169 138 468 134 468 103 112 241 463 444 455 437 248 231 446 316 316 231 438 438 176 260 252 252 361

índ ex Colchicum autumnale 118 COLEÒPTERS 205, 223 COLEÒPTERS (larves) 305 Coletes 439 Colias alfacariensis 241 Colias crocea 240 Còlit gris 365 Còlit ros 365 Colitxos 120 Colom roquer 353 Colpomenia sinuosa 440 Còlquic 118 Còlquic dels Pirineus 118 Columba livia 353 Columba palumbus 353 Colutea arborescens 111 Conger conger 469 Conglomerat 40 Congre 469 Conill 420 Conocèfal gros 219 Convolvolus arvensis 111 Cophopodisma pyrenaea 221 Coprinus comatus 187 Coptosoma scutellatum 216 Coracias garrulus 358 Coral·lorriza 179 Coralet 214, 215 Corall 43 Corall vermell 450 Corallina elongata 441 Corallina mediterranea 441 Corallium rubrum 450 Corallorhiza trifida 179 Corb 377 Corb marí emplomallat 401 Corb marí gros 401 Corc comú 227 Corc de l’olivera 227 Corc dentat del gra 229 Corc gros del gra 229 Corcó de les malves 227 Cordulegaster boltonii 257 Coreids 213 Coreus marginatus 214 Coriaria myrtifolia 103 Coris julis 475 Coris monspeliensis 85 Corn de tap 457 Corn marí 458 Cornella 377 Corner 110 Cornera 131 Corniol 121 Cornu aspersum 269 Cornus sanguinea 110

Corona de rei Coronella austriaca Coronella girondica Coronil·la Coronilla emerus Corredor Corretjola Corriol camanegre Corriol gros Corriol petit Cortinari Cortinarius trivialis Corvus corax Corvus corone Corvus monedula Corylus avellana Corythuca ciliata Cotoliu Cotoneaster integerrimus Cottus hispaniolensis Coturnix coturnix Cotxa fumada Cotylorrhiza tuberculata Coure comú Coure roent Crambe crambe Cranc de riu Cranc de riu americà Cranc pelut Cranc roig americà Cranc roquer Cranc verd Crataegus monogyna Craterellus cornucopioides Creixen Creixen bord Crematogaster scutellaris Crespinell Crespinell blanc Crespinell groc Criptogramma Crisopa verda Crithmum maritimum Crocidura russula Crocothemis erithraea Cruixidell CRUSTACIS CRUSTACIS MARINS Crytogramma crispa Cua de cavall petita Cua de cavall ramosa Cua de gat Cua de rata Cuallevat Cuc de closca Cuc de flor

144 337 338 111 111 217 92 400 400 400 193 193 377 377 377 154 290 361 131 315 343 364 448 242 242 445 308 289 463 308 463 463 108 190 151 152 262 86 145 144 162 211 74 413 259 382 307 461 162 160 160 87 136 262 452 451

Cuc verd Cuca de llum Cuculus canorus Cucut Cuereta blanca Cuereta groga Cuereta torrentera Cugula Cuqueta de closca Curraià blanc Curraià groc Curraià vermell Cyanistes caeruleus Cygnus olor Cymodocea nodosa Cynoglossum creticum Cynthia cardui Cyprinus carpio Cystoseira mediterranea Cytissophyllum sessilifolium

451 231 356 356 398 398 398 91 452 168 169 169 374 383 444 90 246 320 440 111

D Dactylis glomerata 118 Dactylorhiza maculata ssp. maculata 177 Daina 425 Dama dama 425 Damer de la valeriana 249 Damer roig 248 DANAIDS 255 Danaus chryssippus 255 Daphne gnidium 81 Daphne laureola 123 Daphne mezereum 130 Dard de taques blanques 255 Dard ros 255 Dàtil de mar 456 Daucus gingidum 75 Daurada grossa 395 Dauradella 164 Daurat fosc 254 Dectic d’ales llargues 219 Decticus albifrons 219 Delichon urbicum 362 Dendrocopos major 359 DERMÀPTERS 203 Dermestes frischii 230 Descàmpsia 124 Deschampsia flexuosa 124 Dianthus barbatus 138 Dianthus deltoides 134 Dicentrarchus labrax 471 Dicranolasma soerenseni 286 Dictyopteris membranacea 439 559

í n de x Dictyota dichotoma 439 Didalera groga 117 Didymaeformia didyma 248 Digital 141 Digitalis lutea 117 Digitalis purpurea 141 Diplodus annularis 472 Diplodus sargus 472 Diplodus vulgaris 473 Diplolepis rosae 264 Diplòpodes 272, 276 Diplotaxis erucoides 91 Dipsacus fullonum 152 DÍPTERS 201 DIPTERS (larves) 298 Discoglossus pictus 328 Distoleon tetragrammicus 211 Ditomus capito 224 Dolichopodidae 300 Dolomia 41 Donax trunculus 455 Donzella 475 Donzella violeta 248 Dorycnium pentaphyllum 86 Dragó comú 332 Dragó rosat 332 Dreissena polymorpha 290 Drevermannia sp 46 Dríade 141 Drosophila suzukii 288 Dryas octopetala 141 Dryocopus martius 359 Dryocosmus kuriphilus 289 Dryomyia lichtensteini 264 Dryopidae 305 Dryops sp. 306 Dryopteris filix-mas 163 Duc 355 Dysdera erythrina 280 Dytiscidae 307 Dytiscus marginalis 235 Dytiscus pisanus 235 Dytiscus sp. 307

E Echinaster sepositus Echinolampas ovalispriodon Echium vulgare EFEMERÒPTERS EFEMERÒPTERS (larves) Efímera Egretta garzetta Eiseniella tetraedra El·lèbor verd 560

466 46 89 207 302 207 391 310 126

Electra posidoniae Eliomys quercinus Elmidae Elmis sp. Elymus farctus Emberiza calandra Emberiza cia Emberiza cirlus Empididae Emys orbicularis Enciam de mar Enganyapastors Englantiner Ensopeguera Enteromorpha compressa Enteromorpha intestinalis Enteromorpha linza Eobania vermiculata Ephedra fragilis Ephemera danica Ephemerellidae Ephippiger ephippiger Epilobi Epilobium hirsutum Epinephelus guaza Epipactis atrorubens Epipactis de fulla ampla Epipactis helleborine Epipactis palustre Epipactis palustris Epipactis vermella Eptesicus serotinus EQUINODERMS Equinoïdeus EQUINOÏDEUS Equisetum arvense Equisetum ramosissimum EQUIUROïDEUS EQUIÜRS Erebia euryale Erebia meolans Erica arborea Erica multiflora Erica scoparia Eriçó Eriçó clar Eriçó comú Erinaceus europaeus Erinacia anthyllis Eriphia verrucosa Erithacus rubecula Ermini Erucastrum nasturtifolium Eryngium bourgati Eryngium campestre Eryngium maritimum

464 421 305 306 73 382 382 382 300 331 437 356 101 74 437 437 437 269 80 207 303 220 155 155 471 168 168 168 168 168 168 419 465 46 466 160 160 452 452 251 251 99 80 111 118 412 412 412 118 463 364 427 91 138 117 72

Esbarzer 131 Escac ibèric 249 Escanyapolls 228 Escarabat “clic” 234 Escarabat butllofer 233 Escarabat d'aigua 235 Escarabat daurat 223, 226, 233 Escarabat de la processionària 223 Escarabat de les fulles 231 Escarabat dels cadàvers 230 Escarabat dels rosers 233 Escarabat enterrador 230 Escarabat escopeter 224 Escarabat piloter 230 Escarabat pudent 234 Escarabat rinoceront 228 Escarabat soldat 225 Escatosos no ofidis 332 Escatosos ofidis 336 ESCIFOZOUS 447 Escolopendra 275 Escopinya de frare 455 Escopinya de gallet 454 Escopinya gravada 454 Escorodònia 125 Escorpí cec 279 Escorpí d’aigua 218 Escorpí groc 279 Escorpí negre 279 Escórpora fosca 477 Escorxador 369 Escurçó ibèric 339 Escurçó pirinenc 339 Esox lucius 314 Espantallops 111 Esparraguera 101 Esparrall 472 Espart bord 94 Esparver 350 Esparver cendrós 348 Espaseta 87 Espígol 116 Espina-xoca 158 Espinós 321 Espirant de tardor 176 Espirògraf 451 Esplugabous 391 ESPONGES 444 Esponja de bany 445 Esporobolus 73 Espunyidella groga 125 Esquirol 420 Esquist 40 Estepa blanca 81 Estepa borrera 82 Estepa negra 82

índ ex Estornell negre Estornell vulgar Estrella de potes brunes Estrella de potes espinoses Estrella de sorra Estrella roja Estrella verda Estrelleta Euchloe crameri Euchorthippus chopardi Euchorthippus pulvinatus Eulalia viridis Eunicella singularis Eupatorium cannabinum Euphorbia amygdaloides Euphorbia characias Euphorbia segetalis Euphydryas aurinia Euplagia quadripunctaria Euraphia depressa Eurydema ornata Euscorpius flavicaudis

379 379 466 466 465 466 465 465 240 222 222 451 450 155 127 83 93 249 237 461 212 279

F Fabularia sp Fagina Fagus sylvatica Faig Falcó mostatxut Falco naumanni Falcó pelegrí Falco pelegrinus Falco subbuteo Falco tinnunculus Falguera aquilina Falguera d'avellanosa Falguera femella Falguera mascle Falguera reial Fals corall Falsa acàcia Falzia blanca Falzia negra Falzia vera Falziot comú Faneròptera mediterrània Farigola Farigola borda Farinera borda Fartet FASMÒPTERS Faune bru Faune lleonat Faune petit

43 429 121 121 351 350 351 351 351 350 162 162 163 163 161 464 97 164 164 162 357 219 83 85 184 321 200 250 250 249

Faune ziga-zaga 250 Felis silvestris 430 Fenàs boscà 104 Fenàs mascle 118 FEÒFITS (ALGUES BRUNES) 440 Fetjó 188 Ficedula hypoleuca 373 Fideus 438 Fideus de mar 449 Figuera de moro 74 Flamenc 392 Flor caputxina 178 Flor de l'abella 174 Flor de l'home penjat 177 Flor de pericó 137 Flor de simi 171 Foeniculum vulgare 89 Foixarda 84 Fonoll 89 Fonoll marí 74 Formiga 209 Formiga lleó 211 Fotja vulgar 393 Fragaria vesca 115 Fraret 406 Fratercula arctica 406 Fraxinus angustifolia 147 Fraxinus excelsior 153 Fredeluga 395 Fredolic 187 Freixe de fulla gran 153 Freixe de fulla petita 147 Frigània 208 Fringilla coelebs 380 Fulica atra 393 Fumana laevipes 86 Fumana prima 86 Fumarell carablanc 406 Fumarell negre 406

G Gafarró Gaig Gaig blau Galactites tomentosa Galba truncatula Galemys pyrenaicus Galerida cristata Galium vernum Gall fer Gallinago gallinago Gallinula chloropus Galls Galzeran

381 376 358 85 267 413 361 125 343 397 393 179 101

Gamarús Gamba roja vulgar Gambeta Gammarus sp. Ganga Ganoderma lucidum Gardí Garota de roca Garota negra Garota violeta Garric Garrofer Garrulus glandarius Garsa Gasteròpodes Gasteròpodes (marins) Gasterosteus gymnurus Gat fer Gat mesquer Gatassa Gatell Gatosa Gatsaule Gauthiericeras margae Gavia arctica Gavià argentat Gavià fosc Gavina capnegra Gavina corsa Gavina vulgar Gavot Genciana acaule Genciana groga Genciana pirinenca Geneta Genetta genetta Genista balansae Genista hispanica Genista scorpius Genista triflora Gentiana acaulis ssp. alpina Gentiana lutea Gentiana pyrenaica Gentiana verna Gerani de bosc Geranium robertianum Geranium sylvaticum Gerdera Gerris lacustris Gerris sp. Geum urbanum Ginebró Ginesta Ginesta sessilifòlia Ginesta triflora Ginestell català

355 397 462 307 352 191 320 467 466 467 79 78 376 376 267 457 321 430 429 157 154 102 123 45 387 403 403 404 404 404 406 139 143 138 429 429 131 110 102 102 139 143 138 139 143 125 143 131 217 300 127 108 79 111 102 80 561

í n de x Ginestó Gírgola Gla de mar Gla de mar de rompent Gladiolus illyricus Glaucium flavum Glicimèrids Glis glis Globularia alypum Globularia vulgaris Glomeris marginata Gluvia dorsalis Glycymeris sp Gobi de roca Gobi ibèric Gobio lozanoi Gobius cobitis Gonepterix rhamni Gonepteryx cleopatra Gorgònia blanca Gorgònia porpra Graèllsia Graellsia isabellae Gralla Gralla de bec groc Gralla de bec roig Gram d'aigua Gran paó de nit Grandalla Granit Granota pintada Granota roja Granota verda Granoteta de punts Graphosoma lineatum Graptostethus servus Grasset de muntanya Gratapalles Gres Grill de camp Gripau comú Gripau corredor Gripau d'esperons Griseta mediterrània Griva Grívia Grua Gruix blanc nodular Grus grus Gryllotalpa gryllotalpa Gryllus campestris Gryphaea Gryphaea sp. Guatlla Guineu Guix roig 562

103 187 461, 462 461 87 151 44 421 84 116 276 280 44 477 317 317 477 241 241 450 451 236 236 377 378 378 152 236 140 40 328 330 330 328 212 215 363 382 41 221 329 329 329 244 367 475 391 41 391 220 221 44 44 343 430 42

Gymnadenia conopsea 170 Gypaetus barbatus 346 Gyps fulvus 345 Gypsophila struthium ssp. hispanica 96 Gyrinidae 307 Gyrinus substriatus 235

H Hadrodemus m-flavum 216 Halimeda tuna 438 Haliotis tuberculata 457 Hallocynthia papillosa 468 Halopteris scoparia 440 Hedera helix 100 Heliantem apení 85 Helianthemum apenninum 85 Helichrysum stoechas 87 Helicigona lapicida 270 Helleborus foetidus 113 Helleborus viridis 126 Hemidactylus turcicus 332 HEMÍPTERS 201 Hemorrhois hippocrepis 336 Heodes virgaureae 242 Hepatica nobilis 114 Heptageniidae 302 Herba de Sant Benet 127 Herba de Sant Llorenç 134 Herba de Sant Robert 125 Herba del vent 133 Herba esquellera 135 Herba fam 95 Herba fetgera 114 Herba morenera 90 Herba presseguera 151 Herba sabonera 156 Hesperia comma 255 HESPÈRIDS 254 HETERÒPTERS 202, 212 HETERÒPTERS (larves) 300 Heura 100 Hexaplex trunculus 457 Hidràcnid 297 HIDROPTERIDALS 165 HIDROZOUS 446 Hierophis viridiflavus 336 Himantoglossum hircinum 178 Himantopus himantopus 394 HIMENÒPTERS 208, 262 Hipparchia alcyone 249 Hipparchia semele 250 Hippocampus hippocampus 469 Hippolais polyglotta 366 Hippurites castroi 45

Hirudinis Hirudo sp. Hirundo rustica Hister quadrimaculatus Hogna radiata Holoschoenus romanus Holothuria forskali Holothuria tubulosa HOLOTURIOÏDEUS HOMÒPTERS Hordeum murinum Humulus lupulus Hydnum repandum Hydrobiidae Hydroides elegans Hydrometra stagnorum Hydrophilidae Hydrophilus piceus Hydrophilus pistaceus Hydropsyche sp. Hydropsychidae Hygrophorus personii Hygrophorus russula Hyla meridionalis Hyparrhenia hirta Hypericum maculatum Hypericum perforatum Hypsugo savii

309 309 362 230 280 149 467 467 467 201 158 157 190 308 452 217 305 235 235 208 304 193 188 330 88 137 119 417

I Iberolacerta sp Ilex aquifolium Inachis io Insecte bastó Inula viscosa Iphiclides podalirius Ircinia fasciculata Iris latifolia Iris pseudacorus Isard Ischnura graellsii Isòet Isoetes duriei ISÒPTERS Issoria lathonia Ixobrychus minutus Ixodes ricinus

335 130 247 200 159 238 444 137 150 426 261 160 160 210 248 390 286

J Jania rubens Jasonia saxatilis Joliu

441 144 126

índ ex Jonc agut 77 Jonc boval 149 Jonc marí 77 Jonc negre 77 Jonc trífic 136 Jonça 115 Jull de platja 73 Juncus acutus 77 Juncus maritimus 77 Juncus trifidus 136 Juniperus communis 108 Juniperus oxycedrus 100 Juniperus phoenicea ssp. turbinata71 Junipeus phoenicea 82

L Labidura riparia 203 Labrus viridis 475 Laccaria laccata 186 Lacerta bilineata 335 Lactarius deliciosus 183 Lactarius sanguifluus 183 Lagopus muta 343 Lampides boeticus 243 Lampyris iberica 231 Lanius collurio 369 Lanius meridionalis 369 Lanius senator 369 Larus audouinii 404 Larus fuscus 403 Larus melanocephalus 404 Larus michahellis 403 Lasiommata maera 253 Lasiommata megera 253 Lathyrus latifolius 116 Laurus nobilis 98 Lavandula latifolia 116 Lavandula stoechas 88 Lavatera cretica 159 Lehmannia marginata 271 LEPIDÒPTERS 205, 236 Lepisma saccharina 200 Lepista nuda 186 Lepomis gibbosus 313 LEPÒRIDS 420 Leptidea sinapis 241 Leptoglossus occidentalis 214 Lepus europaeus 420 Lepus granatensis 420 Lestes viridis 260 Leuctridae 302 Leuzea conifera 119 Libellula depressa 257 Libellula quadrimaculata 257

LIBTEINS 253 Libythea celtis 253 LICÈNIDS 242 Licopodi 160 Ligia italica 461 Ligustrum vulgare 112 Lilium martagon 128 Lilium pyrenaicum 142 Limnephilidae 304 Limodorum abortivum 169 Limoniidae 299 Limonium virgatum 74 Limosa limosa 397 Linum tenuifolium ssp. suffruticosum 94 LÍQUENS 437 Liró gris 421 Lisimàquia 156 Lístera ovada 176 Listera ovata 176 Lithobius variegatus 275 Lithognathus mormyrus 472 Lithophaga lithophaga 456 Lithophyllum byssoides 442 Lithophyllum tortuosum 442 Lithospermum purpureo-caeruleum 156 Lixus pulverulentus 227 Liza aurata 470 Liza ramada 470 Llagost de Barbària 221 Llagost-pedra calcari 221 Llagosta d’ales blaves 222 Llagosta plegamans 220 Llagostot egipci 221 Llambra 94 Llangardaix comú 335 Llangardaix verd 335 Llavió 475 Llebre comuna 420 Llebre de mar 459 Llebre ibèrica 420 Lledoner 148 Llengua de bou 190 Llengua de bou 89 Llengua de ca 90 Llengua de cèrvol 161 Llengua de serp 161 Llenguado 478 Llentiscle 79 Lleonada de les garrigues 252 Lleonada de matollar 252 Lleteresa de bosc 127 Lleteresa de camp 93 Lleteresa vera 83 Lletsó 158 Lligabosc atlàntic 124 Lligabosc mediterrani 101

Llimac Llimac gran Llimonera Lliri de mar Lliri dels Pirineus Lliri groc Llissa de capplà Llissa galta-roja Llissa llobarrera Llistó Llobarro Llobí de fulla estreta Llop Llop de riu Llora verda Llorer Lloreret Llúdriga Lludrió ibèric Lludrió llistat Lluerna Llunària Llúpol Lobothyris punctata Loligo vulgaris Lonicera implexa Lonicera periclymenum Lonicera xylosteum Lophophanes cristatus Loxia curvirrostra Lucanus cervus Luci Luciperca Lullula arborea Lumbricidae Lumbriculidae Lupinus angustifolius Luria lurida Luscinia megarhynchos Lutita Lutra lutra Lúzula Luzula forsteri Lúzula groga Luzula lutea Luzula nivea Luzula nívea Lycaena phlaeas Lycaena virgaureae Lycoperdon perlatum Lycopodium selago Lycosa tarantula Lygeum spartum Lymnaea sp. Lymnaeidae Lysimachia ephemereum

271 271 241 72 137 150 470 470 470 84 471 89 431 316 182 98 123 429 333 332 478 161 157 44 460 101 124 112 375 381 228 314 314 361 310 310 89 459 368 42 429 104 104 141 141 132 132 242 242 188 160 280 94 309 309 156 563

í n de x Lythrum salicaria Lytta vesicatoria

155 232

M Mabre Maçanella Macroglossum stellatarum Macrolepiota procera Mactra corallina Madrèpora Madrilla Madrilleta roja Maduixera Magraner Magrantera borda Malachius bipustualtus Malachius lusitanicus Maleïda Mallerenga blava Mallerenga carbonera Mallerenga cuallarga Mallerenga emplomallada Mallerenga petita Malpolon monspessulanus Malva MAMÍFERS Maniola jurtina Mantis religiosa MANTOIDEUS Marasmius oreades Marbrada comuna Marcòlic pirinenc Marcòlic vermell Marfull Marga Margall bord Margalló Margaritifera auricularia Margera comuna Margera gran Marieta Marmota Marmota marmota Marroneta de l’alzina Marsilea quadrifolia Marsília Marta Martes foina Martes martes Marthasterias glacialis Martinet blanc Martinet de nit Martinet menut Martinet ros 564

472 87 236 185 455 450 318 319 115 98 175 232 232 94 374 374 373 375 374 336 159 407 251 204 204 183 240 142 128 97 42 158 78 268 253 253 231 423 423 242 165 165 428 429 428 465 391 390 390 390

Marxívol 113 Mascarell 401 Mastegatatxes 373 Matabou 102 Mataparents 192 Matapoll 81 Matthiola fruticulosa 95 Mauremys leprosa 331 MECÒPTERS 207 MEDUSES 447 Megascolia maculata 262 Melampyrum pratense 133 Melanargia lachesis 249 Melanitta nigra 387 Melanocorypha calandra 358 Meles meles 432 Melica uniflora 125 Mèlica uniflora 125 Melitea diamina 249 Melopospermum peloponesiacum 142 Menemerus semilimbatus 281 Menta borda 150 Mentha suaveolens 150 Merendera montana 118 Mergus serrator 387 Merla 367 Merla blava 378 Merla d'aigua 399 Merla roquera 378 Merlet comú 254 Merops apiaster 357 Messor barbarus 209 Micrommata virescens 282 Micropterus salmoides 313 Microtus agrestis 424 Microtus duodecimcostatus 424 Mikiola fagi 264 Milà negre 347 Milà reial 348 Milfulles 120 Mill gruà 156 Milpeus 276 Milvus migrans 347 Milvus milvus 348 Miniopterus schreibersii 415 Mirallets 248 MIRIÀPODES 272 Moixera 107 Moixera de guilla 129 Moixera de pastor 107 Moixernó 183 MOL·LUSCS CONTINENTALS 265 MOL·LUSCS D’AIGUA DOLÇA 267, 308 MOL·LUSCS MARINS 453 MOL·LUSCS TERRESTRES 269 Moll de fang 474

Moll de roca 474 Molleric 193 Mongeta 269 Monodonta turbinata 457 Monograptus 46 Monograptus priodon 46 Monticola saxatilis 378 Monticola solitarius 378 Morchella vulgaris 192 Morell de cap roig 386 Morell de plomall 386 Morena 469 Moreneta septentrional 244 Morrut de les palmeres 289 Morus bassanus 401 Mosca daurada 263 Mosca de foc 263 Mosca de les pedres 208 Mosca tacada del vinagre 288 Mosques grosses 178 Mosquit gegant 201 Mosquit tigre 287 Mosquiter comú 371 Mosquiter pàl·lid 372 Mostela 427 Motacilla alba 398 Motacilla cinerea 398 Motacilla flava 398 Mufló 427 Mugil cephalus 470 Mullus barbatus 474 Mullus surmuletus 474 Muntanyesa comuna 251 Muntanyesa fistonada 251 Muraena helena 469 Múrgula 192 Murri de la pimpinella 254 Murta 83 Mus musculus 421 Mus spretus 422 Musaranya comuna 413 Musaranya cuaquadrada 414 Musaranya d'aigua mediterrània 414 Musaranya d'aigua pirinenca 414 Musaranyeta 414 Muscari comosum 94 Muscari neglectum 93 Muscicapa striata 373 Musclo de roca 455 Musclo zebrat 290 Mussol banyut 355 Mussol comú 354 Mustela erminea 427 Mustela nivalis 427 Mustela vison 428 Mycena pura 185

índ ex Myosotis sylvatica Myotis daubentonii Myotis emarginatus Myotis myotis Myriapora truncata Myrtus communis Mytilus galloprovincialis

128 419 419 418 464 83 455

N Nabiu Nacra Nàiada allargada Nàiada anodonta Nàiada auriculada Nàiada rodona Narcís de muntanya Narcissus assoanus Narcissus poeticus Narcissus pseudonarcissus Nardus sticta Natrix maura Natrix natrix Navalla Necrophorus vestigator Negundo Nemalion helminthoides Nemesia caementaria Nemouridae Nenúfar Neobisium sp. Neohipparchia statilinus Neomys fodiens Neophron percnopterus Neotinea maculata Neottia nidus-avis Nepa cinerea Neret Nerium oleander Nero Netta rufina Nezara viridula Nigritel·la Nigritella nigra Nimfa mediterrània NIMFÀLIDS Nòctul petit Noguerola Nomoblidis Notonecta maculata Notonecta sp. Nyctalus leisleri Nycticorax nycticorax Nymphaea alba Nymphalis antiopa

130 456 268 268 268 268 139 120 140 139 135 338 338 456 230 154 442 281 302 151 286 250 414 345 177 175 218 129 148 471 386 212 170 170 245 245 418 99 128 218 300 418 390 151 246

O Obelia geniculata 447 Oblada 473 Oblada melanura 473 Oca vulgar 383 OCELLS 340 Ochlodes venatus 255 Ocnerodes brunneri 221 Octopus vulgaris 460 Ocypus olens 225 Odiellus troguloides 285 ODONATS 210, 256 ODONATS (larves) 301 Oedemera nobilis 228 Oedipoda caerulescens 222 Oenanthe hispanica 365 Oenanthe oenanthe 365 Ofegabous 327 OFIUROÏDEUS 466 Olea europea var sylvestris 78 Òliba 354 Oligoneuriidae 302 Oligoquets 309 Olivarda 159 Olivereta 112 Om 147 Oma 122 Ommatoiulus sabulosus 276 Oncorhynchus mykiss 315 Onobrichys supina 134 Ononis natrix ssp. ramosissima 73 Ononis tridentata 96 Onychogomphus forcipatus 257 Ophioderma longicauda 466 Ophioglossum vulgatum 161 Ophiothrix fragilis 466 Ophris dyris 174 Ophrys apifera 174 Ophrys bertolonii ssp. catalaunica 175 Ophrys fusca 173 Ophrys insectifera ssp. insectifera 173 Ophrys lutea 174 Ophrys scolopax 174 Ophrys speculum 173 Ophrys sphegodes 175 Ophrys tenthredinifera 173 Opuntia maxima 74 Orada 472 Orchestia gammarellus 462 Orchis coriophora 172 Orchis mascula 171 Orchis militaris 172 Orchis morio 171 Orchis provincialis 172

Orchis purpurea 172 Orchis simia 171 Orchis ustulata 171 Orella d’ós 144 Orella de Judes 191 Orella de llebre 113 Orella de mar 457 Orellut daurat 417 Orellut gris 417 Oreneta cuablanca 362 Oreneta vulgar 362 Orenga 120 Origanum vulgare 120 Oriol 376 Oriolus oriolus 376 Orius niger 215 ORQUÍDIES 166 Orquis blanc 170 Orquis hircí 178 Orquis maculat 177 Orquis mascle 171 Orquis militar 172 Orquis olorós 172 Orquis provençal 172 Orquis purpuri 172 Orquis socarrat 171 Orquis verd 176 Orthetrum brunneum 258 Orthetrum coerulescens 258 ORTÒPTERS 203, 219 Oryctes nasicornis 228 Oryctolagus cuniculus 420 Oryzaephilus surinamensis 229 Oryzopsis miliacea 92 Ós bru 432 Osmunda regalis 161 Ostra 453 Ostrea edulis 453 Osyris alba 103 Otala punctata 269 Otus scops 354 Ou de reig 185 Ou ferrat 448 Ou ratllat 454 Ovis musimon 427 Oxalis acetosella 132 Oxythyrea funesta 233

P Pa de cu-cut blanc Pachygrapsus marmoratus Pada Padina pavonica Paederus littoralis

132 463 459 440 225 565

í n de x Paeonia officinalis Pagellida Palaemon elegans Palaemon serratus Pancratium maritimum Panerola americana Panical Panical blau Panical marí Panorpa Panorpa meridionalis Paó de dia Papallona de l’arboç Papallona de la c blanca Papallona de la calavera Papallona de les ortigues Papallona del gerani Papallona del lledoner Papallona dels cards Papallona reina Papallona tigre Papallona zebrada Papamosques gris Paparra Papaver rhoeas Papilio macaon PAPILIÒNIDS Parablennius gattorugine Parablennius rouxi Paracentrotus lividus Parachondrostoma miegii Paramuricea clavata Pararge aegeria Paràsit cuapunxegut Paràsit gros Parazoanthus axinellae Pardal comú Pardal de bardissa Parietària Parietaria officinalis Parnassius apollo Parus major Paspalum distichum Passacamins Passer domesticus Passerell Pastanaga marina Pastereta Pastorella Patella rustica Pebràs Pecten jacobeus Pedaç Peix gat Peix sol Peixet de plata 566

115 457 462 462 72 204 117 138 72 207 207 247 245 247 236 247 288 253 246 238 255 238 373 286 90 238 238 476 476 467 318 451 253 403 403 450 379 363 159 159 238 374 152 93 379 380 75 461 139 457 182 453 478 313 313 200

PEIXOS CONTINENTALS Pèl caní Pela-roques Pelagia noctiluca Pelobates cultripes Pelodytes punctatus Pelophylax perezi Peltodoris atromaculata Pentapora fascialis Pentatoma rufipes Pentatòmids Pentecosta Pentinella rosada Peònia Perdiu blanca Perdiu roja Perdiu xerra Perdix perdix Peribatodes romboidaria Pericó Periparus ater Periplaneta americana Perlidae Perlodidae Pernis apivorus Pèsol bord Pet de llop Petrosia ficiformis Petxina del pelegrí Petxinot de sang Peu de cabrit Peu de pelicà Peu de rata Peysonnelia squamaria Phagnalon saxatile Phalacrocorax aristotelis Phalacrocorax carbo Phalangium opilio Phaneroptera nana Phillyrea latifolia Phleum alpinum Phloetotribus scarabeoides Phlomis lychnitis Phoenicopterus roseus Phoenicurus ochruros Pholcus phalangioides Phoxinus phoxinus Phragmites australis Phyllitis scolopendrium Phyllomorpha laciniata Phyllonotus trunculus Phylloscopus bonelli Phylloscopus collybita Phyrrocorax graculus Phyrrocorax phyrrocorax Physa sp.

311 135 375 447 329 328 330 459 465 213 212 171 186 115 343 344 344 344 237 119 374 204 301 301 349 116 188 444 453 454 453 458 190 442 90 401 401 285 219 98 136 227 84 392 364 284 317 149 161 213 457 372 371 378 378 309

Physalia physalis 447 Physella acuta 267 Physidae 309 Pi blanc 78 Pi negre 128 Pi pinyer 71 Pi roig 106 Pica pica 376 Pica-soques blau 365 Picot garser gros 359 Picot negre 359 Picot verd 359 Picus viridis 359 Pieris brassicae 239 Pieris rapae 239 Pigre gris 395 Pimpinella morada 186 Pinassa 106 Pinetell 183 Pinna nobilis 456 Pinsà 380 Pinus halepensis 78 Pinus nigra 128 Pinus pinea 71 Pinus sylvestris 106 Pinus uncinata 128 Pinya de Sant Joan 119 Pinzell 85 Pipa 191 Pipistrel·la comuna 416 Pipistrel·la de vores blanques 416 Pipistrel·la nana 416 Pipistrellus kuhlii 416 Pipistrellus pipistrellus 416 Pipistrellus pygmaeus 416 Pírola 133 Pisaura mirabilis 281 Pissarra 40 Pistacia lentiscus 79 Pistacia terebinthus 99 Pit-roig 364 Pitxota negra 467 Pitxota terrosa 467 Placosmilia vidali 43 Planària rosa 451 PLANIPENNIS 211 Planorbis sp. 308 Plantago albicans 95 Plantago coronopus 75 Plantago crassifolia 77 Plantago major 117 Plantago media 117 Plantatge 75 Plantatge gros 117 Plantatge aquàtic 150 Plantatge marí 77

índ ex Plantatge mitjà 117 Platalea leucorodia 392 Platantera bifòlia 170 Platantera de muntanya 169 Platanthera bifolia 170 Platanthera chloranta 169 PLATHIELMINTS 451 Platycleis albopunctata 219 Platycnemis latipes 261 Plebejus argus 243 PLECÒPTERS 208 PLECÒPTERS (larves) 301 Plecotus auritus 417 Plecotus austriacus 417 Plegadis falcinellus 392 Pleurodeles waltl 327 Pleurotus ostreatus 187 Pluvialis apricaria 395 Pluvialis squatarola 395 Podarcis liolepis 334 Podarcis muralis 334 Podiceps cristatus 388 Podiceps nigricollis 388 Podisma dels Pirineus 221 Polipodi 164 Polistes gallicus 262 Poliygonia c-album 247 Poll de moro 214, 215 Polla blava 393 Polla d'aigua 393 Polla pintada 394 Pollancre 152 Pollancre del Canadà 146 Polydesmus coriaceus 276 Polygonum aviculare 93 Polygonum bistorta 135 Polygonum persicaria 151 Polyommatus bellargus 244 Polyommatus escheri 244 Polyommatus hispana 244 Polyommatus icarus 245 Polypodium vulgare 164 Polystichum setiferum 162 Polyxenus lagurus 276 Pomacea sp. 290 Pomatias elegans 271 Pomatoceros triqueter 452 Pòntia comuna 240 Pontia daplidice 240 Pop roquer 460 Populus alba 146 Populus deltoides 146 Populus nigra 152 Populus tremula 106 Populus x canadensis 146 Porc senglar 431

Porcellana 459 Porphyrio porphyrio 393 Porrassí 91 Porzana porzana 394 Posidònia 444 Posidonia oceanica 444 Pota de gat 135 Potamanthidae 303 Potamopyrgus antipodarum 267 Potentil·la 119 Potentilla caulescens 145 Potentilla neumanniana 119 Potentilla verna 119 Pregadéu 204 Prenantes 132 Prenanthes purpurea 132 Prímula 114 Primula elatior 140 Prímula gran 140 Primula veris 114 Proasellus coxalis 307 Procambarus clarkii 308 Processionària del pi 237 Prostemma guttula 217 Prostheceraeus roseus 451 Prunel·la 104 Prunel·la de muntanya 114 Prunella collaris 364 Prunella grandiflora 114 Prunella modularis 363 Prunella vulgaris 104 Prunus avium 153 Prunus mahaleb 110 Prunus spinosa 109 Psammodromus algirus 334 Psammodromus edwardsianus 333 Pseudoescorpí 286 Pseudohimantarium mediterraneum 274 Pseudophilotes panoptes 243 Pseudorchis albida 170 Pseudotachea splendida 270 Pseudotergumia fidia 250 Psilunio littoralis 268 Psoralea bituminosa 88 Psychodidae 299 Pteridium aquilinum 162 PTERIDÒFITS 160 Pterocles alchata 352 Pterocles orientalis 352 Ptyonoprogne rupestris 362 Puça de mar 462 Puça de platja 462 Puffinus mauretanicus 402 Puffinus yelkouan 402 Pulmonària 126 Pulmonaria affinis 126

Punica granatum Puput Putorius putorius Pyrgus malvae malvoides Pyrola secunda Pyronia bathseba Pyronia cecilia Pyrrhocoris apterus Pyrrhosoma nymphula

98 358 428 254 133 252 252 214 261

Q Quadratirhynchia rubra 43 Quelonis 331 Quercus ballota 96 Quercus canariensis 121 Quercus cerrioides 105 Quercus coccifera 79 Quercus faginea 105 Quercus ilex 96 Quercus petraea 121 Quercus pubescens 105 Quercus pyrenaica 105 Quercus robur 122 Quercus suber 97 Quilòpodes 272, 274 QUIRÒPTERS 415

R Radix sp. Rallus aquaticus Ramaria flava Ramonda myconi Rana temporaria Ranuncle aquàtic Ranunculus acris Ranunculus aquatilis Ranunculus ficaria Ranunculus repens Rascló Raspinell Rata cellarda Rata d'aigua Rata de claveguera Rata negra Rata talpera Rater gros Ratolí de camp Ratolí domèstic Ratolí mediterrani Ratpenat d'aigua Ratpenat d'orelles dentades Ratpenat de bosc

267 394 190 144 330 156 119 156 157 119 394 375 421 423 422 423 424 418 422 421 422 419 419 418 567

í n de x Ratpenat de cova 415 Ratpenat de ferradura gran 415 Ratpenat de ferradura petit 415 Ratpenat dels graners 419 Ratpenat muntanyenc 417 Rattus norvegicus 422 Rattus rattus 423 Rave de mar 72 Ravenissa blanca 91 Ravenissa groga 91 Recurvirostra avosetta 394 Regalèssia de muntanya 136 Regulus ignicapillus 372 Regulus regulus 372 Reietó 372 Reig bord 184 Reineta (mol·lusc) 270 Reineta (amfibi) 330 RÈPTILS 322 Reticulitermes lucifugus 210 Rèvola 127 Rèvola borda 159 Rhagonycha fulva 225 Rhamnus alaternus 98 Rhamnus lycioides 79 Rhinanthus pumilus 135 Rhinechis scalaris 337 Rhinolophus ferrumequinum 415 Rhinolophus hipposideros 415 Rhizopogon roseolus 188 Rhizostoma pulmo 448 Rhododendron ferrugineum 129 Rhyacophilidae 304 Rhynchophorus ferrugineus 289 Rhynocoris cuspidatus 215 Ribes alpinum 124 Rinconèl·lids 43 Ripoll 92 Rissoella verruculosa 442 Robinia pseudoacacia 97 RODÒFITS (algues vermelles) 441 Roja 100 Roldor 103 Romaní 81 Romaní mascle 81 Romer 81 Roquerol 362 Rorippa nasturtium-aquaticum 151 Rosa canina 112 Rosa sempervirens 101 Rosegadors 420 Rosella 90 Roser caní 112 Rosmarinus officinalis 81 Rossellona 453 Rossinyol 189 568

Rossinyol Rossinyol bord Roure africà Roure cerrioide Roure de fulla gran Roure de fulla petita Roure martinenc Roure pènol Roure reboll Rovelló Ruac Rubia peregrina Rubus idaeus Rubus ulmifolius Ruda Rudistes Rumina decollata Rupicapra rupicapra Ruscus aculeatus Ruspolia nitidula Russula delica Russula virescens Ruta chalepensis

368 368 121 105 121 105 105 122 105 183 96 100 131 148 88 45 270 426 101 219 182 182 88

S Sabater Sabella pavonina Sabella spallanzani Sabina de platja Safranera de l’alfals Safranera pàl·lida Saga Saga pedo Sajolida de bosc Salamandra Salamandra salamandra Salaria fluviatilis Salaria pavo Salat Salat blanc Salat portulacoide Salicària Salicòrnia Salicornia patula Salix alba Salix atrocinerea Salix caprea Salix elaeagnos Salix fragilis Salmo trutta Salpa Salsola kali Saltabardisses cintada Saltabardisses de solell

217 451 451 71 240 241 220 220 117 326 326 316 476 76 76 76 155 77 77 147 154 123 154 147 315 473 95 252 252

Saltamartí bru ibèric Saltamartí de fenassar Saltamartí de prat Saltarel·la de muntanya Sàlvia Salvia officinalis Salvia verbenaca Salvinia Salvinia natans Salvió blener Salze blanc Samaruc Sambucus nigra Sander lucioperca Sandra Sangonera Sanguinyol Saponaria officinalis Sard Sarga Sargantana bruna Sargantana cendrosa Sargantana cuallarga Sargantana roquera Sargantanes pirinenques Sarothamnus catalaunicus Sarpa salpa Sarronet de pastor SATÍRIDS Satureja montana Saturnia pyri Satyrium esculi Saüc Savina mediterrània Saxicola rubetra Saxicola torquatus Saxifraga geranioide Saxifraga geranioides Saxifraga longifolia Saxifraga umbrosa Saxifraga umbrosa Scarabaeus sacer Scarabaeus semipunctatus Scardinius erythrophthalmus Schoenus nigricans Scilla lilio-hyacinthus Scirpus holoschoenus Sciurus vulgaris Scolia flavifrons Scolopendra cingulata Scorpaena porcus Scutigera coleopatra Sedum acre Sedum album Sedum sediforme Sempervivum montanum

222 222 222 219 116 116 116 165 165 84 147 321 109 314 314 309 110 156 472 154 334 333 334 334 335 80 473 93 249 117 236 242 109 82 366 366 138 138 144 133 133 230 230 320 77 126 149 420 262 275 477 275 144 145 86 145

índ ex Sempreviva de muntanya Senet de pobre Sepia officinalis Serapias lingua Sericostomatidae Serinus serinus Serp blanca Serp d'aigua Serp d'Esculapi Serp de collaret Serp de ferradura Serp llisa meridional Serp llisa septentrional Serp verda Serp verda i groga Serpoll Serpula vermicularis Serrà Serranus cabrilla Serranus scriba Sertularella ellisii Sertularia perpusilla Server Seslèria Sesleria coerulea Sherardia arvensis Siboc Sideritis leucantha Silene vulgaris Silvina Simuliidae Sípia Sisó Sit negre Sitta europaea Smilax aspera Solea vulgaris Solen marginatus Solífug Somereta de muntanya Sonchus tenerrimus Sorbus aria Sorbus aucuparia Sorbus domestica Sorbus torminalis Sorex araneus Spartium junceum Sparus aurata Sphaerechinus granularis Sphaerococcus coronopifolius Spialia sertorius Spiranthes spiralis Spongia officinalis Sporobolus pungens Squalius laietanus Stachys officinalis

145 116 460 179 304 381 337 338 337 338 336 338 337 336 336 113 452 471 471 471 446 446 108 134 134 159 356 87 120 42 299 460 351 382 365 100 478 456 280 220 158 107 129 108 107 414 79 472 467 442 254 176 445 73 319 114

Staehelina dubia Stellaria holostea Stercorarius parasiticus Stercorarius skua Sterna hirundo Sterna sandvicensis Stipa offneri Streptopelia decaocto Streptopelia turtur Strix aluco Sturnus unicolor Sturnus vulgaris Stylodrilus sp. Suaeda vera Suillus granulatus Suncus etruscus Sus scropha Sylvia atricapilla Sylvia borin Sylvia cantillans Sylvia melanocephala Sylvia undata Sympetrum fonscolombii Sympetrum sanguineum Sympetrum striolatum Symphodus ocellatus Symphodus tinca Syngnathus abaster

85 127 403 403 405 405 94 353 353 355 379 379 310 76 193 414 431 371 371 370 370 370 259 258 258 475 475 321

T Tabanidae Tachybaptus ruficollis Tadorna tadorna Taeniopteryx nebulosa Talitrus saltator Tallareta cuallarga Tallarol capnegre Tallarol de casquet Tallarol de garriga Tallarol gros Talp Talpa europaea Talpó comú Talpó muntanyenc Tamariu africà Tamariu gàl·lic Tamarix africana Tamarix canariensis Tapes decussatus Taràntula Tarentola mauritanica Tàrrec Te de muntanya Te de roca

299 388 383 208 462 370 370 371 370 371 413 413 424 424 75 75 75 75 455 280 332 116 124 144

Te de soqueta 145 Tegenaria domestica 284 Teixó 432 Tell de fulla gran 122 Tell de fulla petita 122 Tellerina 455 Tenassa 442 Tenca 319 Tenebrioides mauritanicus 229 Teranyina 246 Terebratúlids 44 Tèrmit 210 Terrerola vulgar 360 Tèrrit variant 396 Testudo graeca 331 Testudo hermanni 331 Tètol cuanegre 397 Tetragnatha extensa 284 Tetrao urogallus 343 Tetrax tetrax 351 Teucrium chamaedrys 104 Teucrium polium ssp. dunense 72 Teucrium scorodonia 125 Thais haemastoma 458 Thaumetopoea pityocampa 237 Theba pisana 270 Thomisus onustus 283 Thrachinus draco 477 Thymelaea hirsuta 71 Thymelaea tinctoria 82 Thymelicus acteon 254 Thymus serpillum ssp chamaedrys 113 Thymus vulgaris 83 Tichodroma muraria 375 Tilia cordata 122 Tilia platyphyllos 122 Timó 83 Timó mascle 72 Timon lepidus 335 Tinca tinca 319 Tintorell 130 Tipula maxima 201 Tipulidae 300 Tisoreta 203 Titella 363 Tòfona negra 189 Tomàquet de mar 449 Tora blava 143 Tord comú 367 Tord ocel·lat 475 Torlit 352 Tornassolada petita 245 Tortellatge 109 Tórtora 353 Tórtora turca 353 Tortuga d'estany 331 569

í n de x Tortuga de rierol Tortuga mediterrània Tortuga mora Tòtil Trèbol pudent Trèmol Trencalòs Trencanua Trencapinyes Trepadella borda Trichodes apiarius Tricholoma terreum TRICÒPTERS TRICÒPTERS (larves) Trifolium alpinum Trigla lucerna Trilobits Trincola Tringa glareola Tringa ochropus Tringa totanus Trist Trithemis annulata Tritó del Montseny Tritó palmat Tritó pirinenc Tritó verd Triturus helveticus Triturus marmoratus Troglodytes troglodytes Trombidium holosericeum Trompeta dels morts Truita comuna Truita irisada Tuber melanosporum Tubicidae Tubifex sp. Tudó Turdus merula Turdus philomelos Turdus viscivorus Turó Typha latifolia Tyto alba

331 331 331 328 88 106 346 160 381 134 232 187 208 304 136 478 46 96 396 396 397 368 259 326 327 326 327 327 327 361 286 190 315 315 189 310 310 353 367 367 367 428 149 354

U Udotea petiolata Ulex parviflorus Ullastre Ulmus glabra Ulmus minor Ulva rigida Umbilicus rupestris Ungla de gat 570

439 102 78 122 147 437 146 73

Unio mancus Upupa epops Uroctea durandi Urodels Ursus arctos

268 358 284 326 432

V Vaca serrana Vaccinium myrtillus Valencia hispanica Valeriana officinalis Valeriana pirinenca Valeriana pyrenaica Valona Vanellus vanellus Vanessa atalanta Vaqueta suïssa Variada Veladre Velella velella Vellutada del salze Venerupis decusata Venus gallina Venus verrucosa Veratrum album Verdeta d’ull blanc Verdum Vern Veronica anagallis-aquatica Veronica officinalis Verrucaria amphibia Vesc Vespa Vespa asiàtica Vespa comuna Vespa de galet Vespa velutina var nigrithorax Vespeta del castanyer Vespula germanica Viburnum lantana Viburnum tinus Vidalba Vidiella Vidriol Vimetera Vinyal Viola alba Viola willkommi Violer trist Violeta de bosc Violeta vinosa Vipera aspis Vipera latastei Viscum album

Visó americà Vitex agnus-castus Voltor comú Voltor negre Vulpes vulpes

428 148 345 345 430

X 471 130 321 142 142 142 396 395 246 459 473 142 447 246 455 453 454 142 242 381 153 150 124 437 132 262 288 209 262 288 289 209 109 97 112 103 333 147 269 103 113 95 103 113 339 339 132

Xampinyó Xanthium spinosum Xarxet Xatrac becllarg Xatrac comú Xicoira Xinxa de l'esbarzer Xinxa de les carabasses Xivita Xivitona Xop Xoriguer comú Xoriguer petit Xot Xucladors Xuclamel Xurra Xylocopa violacea

184 158 384 405 405 92 202 214 396 396 152 350 350 354 133 112 352 263

Z Zamenis longuissimus Zerynthia rumina Zigena de sis punts ZIGENTOMES ZIGÒPTERS Zoobothryon verticillatum Zoropsis spinimana Zostera marina Zostera noltii Zygaena filipendulae

337 238 237 200 260 464 283 444 444 237

NOTES notes

571

Aquesta guia s'ha presentat el dia 2 de juny de 2014 a la sala Gaudí de la Pedrera. — "Tot surt del gran llibre de la naturalesa El gran llibre, sempre obert i que hem de fer un esforç per llegir, és el de la Naturalesa, i els altres llibres es prenen a partir d'ell, i en ells es troben els errors i males interpretacions dels homes." Antoni Gaudí

GUIA PRÀCTICA PER CONÈIXER LA NATURA DE CATALUNYA

EDITA