Memòria Conceptual TFG

investigació

the digital matter Bridging the digital and physical worlds

irene mallafré —1—

index introducció fase 1: investigació

El futur del llibre i grans teòrics

Umberto Eco

El futur del llibre i les editorials independents

Entrevista a libros del Asteroide

Entrevista a Editorial dpr

El futur del llibre i els lectors

Resultat enquestes

Entrevista amb una lectora

¿Es tracta d’una percepció subjectiva?

El llibre com a un objecte fetiche

fase 2: definició del projecte

Què Objectius Target Metodologia

Sel·lecció de l’obra

Antecedents tecnològics Antecedents

Referents conceptuals

Referents gràfics Conclusions

5 7

9 10 17 18 27 37 38 46 49 55

57 59 64 76 77 79 83 99 107 121 149

briefing

153

Bibliografia

156

investigació

—4—

investigació

introducció la història del llibre imprès és llarga. Des de les autèntiques obres de cal·ligrafia dels primers copistes fins a la invenció de la impremta i la posterior democratització del llibre i de la cultura escrita, els llibres han estat objectes venerats. És curiós comprovar com a l’hora de fer neteja un dels objectes dels que més ens costa desprendre’ns és dels libres. Per què es dóna aquest fenomen? Cada un d’aquests volums a la nostra estanteria conté un món, unes aventures que hem viscut juntament amb els seus protagonistes i que ens recorden a instants de les nostres pròpies vides. Cremar o destruir un llibre és per a molts com destruir una obra d’art. Què tenen aquests objectes que els fa tan místics?

Amb l’aparició dels llibres digitals, s’està posant en qüestió quin serà el futur de les publicacions impreses. En què consisteix el llibre exactament? És simplement un cúmul de paraules que expliquen històries o la seva materialitat està també implicada en l’experiència? Em de triar entre llibre digital o llibre físic?

Com a estudiant de disseny gràfic que ha optat per a especialitzar-se en el disseny d’interacció i el disseny editorial, sempre m’ha resultat curiós l’antagonisme existent entre aquest dos mons. De la meva passió per les noves tecnologies i totes les seves possibilitats però també per l’objecte llibre, els papers, la olor de recent imprès, neix aquest projecte, buscant un camí d’integració enlloc d’oposició per a aquestes dues disciplines.

—5—

investigació

—6—

investigació

fase i investigació: el futur del llibre. cap a una nova era? l’assumpte de la permanència o no del llibre físic en aquest món és un tema que està sobre la taula de molts pensadors, editors i fins i tot d’innocents lectors preocupats pel futur de les seves apreciades històries.

Amb l’arribada dels e-books, o d’aquestes meravelles tecnològiques anomenades tabletes, el futur i la utilitat dels llibres impresos, i del material imprès en general, s’està posant en qüestió.

Estem avançant cada cop més cap a una societat alliberada, on les activitats lliures coexistiran amb la interpretació textual.

Per tant, és possible que el problema neixi de buscar reemplaçar una cosa antiga amb una altre. I si ens plantegéssim mantenir les dues i esprémer, al màxim, el que ens poden oferir? Partint d’aquesta hipòtesi de futur s’ha dut a terme una investigació per a conèixer que n’opinen d’això escriptors, editorials, lectors i científics.

—7—

investigació

el futur del llibre i grans teòrics Umberto Eco reflexiona sobre el futur del llibre en el seu text “memòria mineral i vegetal, el futur dels llibres.

Cito literalment una part d’aquest text perquè proposa una reflexió realment interessant posant en dubte que les noves tecnologies tinguin realment el poder de suprimir les anteriors. A més a més, la diferenciació que proposa sobre els tipus de publicacions m’ha ajudat molt a definir sobre quin tipus de llibre una proposta com aquesta podia adquirir sentit.

—9—

cap a on anem?

Memòria mineral i vegetal, el futur dels llibres Tenim tres tipus de memòria. El primer és orgànic, on la memòria es compon de carn i sang, administrada pel nostre Cervell. El segon és el mineral, i en aquest sentit l’home ha conegut dos tipus de memòria mineral: mil·lennis enrere, era la memòria representada en tauletes gravades i obeliscs. Ara bé, aquest segon tipus també correspon a la memòria electrònica d’avui en dia, basada en el silici. Hem conegut també un altre tipus de memòria, la memòria vegetal, aquella representada pels primeres papirs, en cert moment pels bells còdexs i el fet que el primer paper era fet amb pell i no pas amb fusta. Permeteu-me parlar en benefici de la simplicitat de la memòria vegetal simplement per a designar els llibres.

Construir, o millor dit reconstruir, avui en dia una de les grans llibreries del món pot sonar a repte, o a provocació. Succeeix amb freqüència que en articles de diaris o publicacions acadèmiques alguns autors, enfrontant-se a a la nova era dels ordinadors i Internet, parlen d’una possible “mort dels llibres”. De totes maneres, si els llibres desapareixen, tal i com van fer els obeliscs o les taules de pedra gravades per antigues civilitzacions, això no seria un motiu per a destruir les llibreries. Al contrari, haurien de sobreviure com a museus conservant les troballes del passar, de la mateixa manera que conservem la pedra Rosseta en un museu per que no estem ja acostumats a gravar els nostres documents en superfícies minerals.

De totes maneres, la meva predicció per les llibreries és una mica més optimista. Pertanyo a la gent que encara creu que els llibres impresos tenen un futur i que totes aquestes pors à propos de la seva desaparició són els exemples més recents d’altres pors, o de terrors mil·lenaris sobre el final d’alguna cosa, el món inclòs.

Durant el curs de moltes entrevistes he estat obligat a contestar preguntes d’aquest tipus: “Faran els nous llibres digitals els llibres de tota la vida obsolets? La nova civilització hipertextual eliminarà el concepte d’autoria?” Tal i com pots veure, si tens una ment ben equilibrada, aquestes són preguntes diferents i, considerant el to aprensiu en que eren formulades, un pot pensar que l’entrevistador es sentirà més tranquil quan la teva resposta és, “no, estigues tranquil, tot està bé”. Error. Si els hi dius a aquesta — 10 —

cap a on anem?

gent que els llibres, la literatura, l’autoria no desapareixeran, es mostren desesperats. On està llavors la notícia? Publicar que un Premi Nobel ha mort és una notícia; dir que segueix viu i bé no interessa a ningú – excepte a ell, suposo.

El que m’agradaria fer avui és intentar desembolicar el cabdell d’aprensions sobre diferents problemes. Per a clarificar les nostres idees sobre aquestes qüestions ens pot ajudar entendre millor que és el que entenem per llibre, text, literatura i interpretació. Així podràs veure com d’una simple pregunta se’n poden despendre moltes despostes diferents.

Comencem amb la història d’Egipte, tot i que és una història explicada per un grec. Segons Plató en Phaedrus quan Hermes, inventor de l’escriptura, va presentar la seva invenció al faraó Thamus, el faraó va lloar aquella tècnica desconeguda que permetia als humans recordar allò que ells d’altra banda haguessin oblidat. Però Thamus no estava del tot content. “El meu estimat erudit Hermes” va dir “la memòria és un increïble regal que em de mantenir viu treballant-lo constantment. Amb la teva invenció les persones no estaran ja obligades a treballar la seva memòria. Podran recordar coses sense fer cap esforç, només per la virtut d’un dispositiu extern”.

Podem entendre la preocupació de Thamus. Escriure, com qualsevol altre avenç tecnològic, farà entrar en letargia el poder humà que està intentant substituir o reforçar. Escriure era perillós per que disminuiria els poders de la ment oferint als humans una ànima petrificada, una caricatura de la ment, una memòria mineral.

Avui en dia, ningú comparteix les pors de Thamus per dues raons ben simples. Primer de tot, sabem que els llibre son són un lloc on trobar a algú que pensi per tu, ans el contrari, són instruments per a provocar pensaments més profunds. En segon lloc, si en un moment de la història les persones necessitaven entrenar la seva memòria per a poder recordar coses, després de la invenció de l’escriptura em d’entrenar la memòria per a recordar els llibres. El repte dels llibres millora la memòria , no la narcotitza. De totes maneres, el faró estava reflectint una por eterna: la por de que un avenç tecnològic mati una cosa que considerem preciosa.

He utilitzat el verb matar a propòsit per que més o menys 14 segles enrere Victor Hugo, en la seva novela Notre Dame de Paris, narrava la — 11 —

cap a on anem?

història d’un sacerdot, Claude Frollo, perdut en la tristesa entre les torres de la seva catedral. La història de Notre Dame de Paris succeeix en el segle xv, després de la invenció de la impremta. Abans d’aquest moment, els manuscrits estaven reservats a les classes altres i l’únic que s’ensenyava a les masses era la Bíblia, els principis morals, inclús les nocions bàsiques de geografia, història nacional o ciències de la natura es feia a través de les imatges de la catedral. Ara, però, Frollo té sobre la seva taula un llibre imprès i sospira: això matarà allò, o, en altres paraules, el llibre matarà la catedral, l’alfabet matarà les imatges.

Durant els anys seixanta, Marshall Mcluhan va escriure els seu llibre The Gutenberg Galaxi, on anunciava que la manera de pensar lineal causada per la invenció de la impremta estava a punt de ser substituïda per una manera més global de percebre i entendre a través de les imatges de televisió i altres tipus de dispositius electrònics. Molts lectors llavors van apuntar els seus dits índex cap a la pantalla de tv i després cap al llibre imprès, dient “això matarà a allò”. Si Mcluhan estigués encara entre nosaltres, seria el primer en escriure alguna cosa com “Gutenberg torna amb força”. Certament, un ordinador és un instrument que ens permet editar imatges, on moltes instruccions es donen a través d’icones; però és certament un instrument alfabetitzador. Per a poder utilitzar un ordinador has de ser capaç de llegir i d’escriure.

De moment, deixeu-me liquidar la més innocent entre les preguntes que més es plantegen. La ingènua pregunta és “Internet o els sistemes multimèdia faran els llibres obsolets?” Amb aquesta pregunta arribem al final de la nostre “això matarà a allò” història. Però fins i tot aquesta pregunta és una pregunta difícil, ja que pot ser formulada de dues maneres: (a) desapareixeran els llibres com a objectes físics o (b) desapareixeran els llibres com a objectes virtuals?

Respondré primer a la primera pregunta. Fins i tot després de la invenció de la impremta, els llibres no han estat mai l’únic instrument per a adquirir informació. Hi ha també pintures, imatges populars impreses, ensenyaments orals, i molts altres. Simplement, els llibres han provat ser la manera més adequada de transmetre informació. Hi ha dos tipus de llibres: aquells per ser llegits i aquells per ser consultats. Pel que els llibres-per-ser— 12 —

cap a on anem?

llegits respecta, la manera habitual de llegir-los és aquella que anomenarem “la manera detectivesca”. Comences per la primera pàgina, on l’autor t’explica que s’ha comés un crim, segueixes cada pas del procés de deducció fins al final, on descobreixes que el culpable era el majordom. Final del llibre i final de la teva experiència. Remarcar que el mateix succeeix quan llegim, posem per cas, un assaig filosòfic. L’autor vol que obris el llibre per la primera pàgina, segueixis les preguntes que et planteja, i entenguis com extreu certes conclusions.

Després hi ha llibres per a ser consultats, com ara manuals o enciclopèdies. Les enciclopèdies estan concebudes per a ser consultades i mai llegides des de la primera a l’última pàgina. Una persona llegint l’enciclopèdia britànica cada nit abans d’anar a dormir, des de la primera a l’última pàgina, seria un personatge còmic.

Amb l’hipertext se’ns permet navegar a través de tota la net-cyclopèdia.

Podem connectar un succés registrat amb tota una sèrie de successos similars; comparar el principi amb el final. L’hipertext certament tornarà les enciclopèdies i els manuals obsolets. Avui en dia es ja possible d’accedir en línia, treure partit de les referències creuades i d’una manera no lineal de cercar informació.

Ara bé, podrà l’hipertext reemplaçar els llibres-per-ser-llegits? Altre cop tenim que decidir si aquesta pregunta es refereix als llibres físics o als digitals. Altre cop considerem el problema físic primer.

Bones notícies: els llibres seguiran essent indispensables, no només per a la literatura sinó per a qualsevol circumstància en la que un necessita llegir atentament, no només per tal d’obtenir informació però també per a especular i reflexionar sobre aquesta. Fins a dia d’avui, els e-books han provat no tenir tant d’èxit comercialment com els seus inventor havien esperat. En general, les persones semblen preferir la manera tradicional de llegir una novel·la o un poema en paper imprès. Els e-books segurament demostraran ser útils per a consultar informació, tal i com passa amb els diccionaris o documents especials. Probablement ajudaran als estudiants obligats a transportar 10 o més llibres quan van a l’escola, però no substituiran els altres tipus de llibres que els hi encanta llegir al llit abans d’anar a dormir, per exemple.

— 13 —

cap a on anem?

De fet, hi ha molts dispositius tecnològics que no han fet als anteriors obsolets. Els cotxes corren més que les bicicletes, però no han fet que aquestes quedessin obsoletes. La idea de que una invenció tecnològica aboleix l’anterior és freqüentment massa simplista. Gràcies a la invenció de la fotografia els pintors ja no es varen sentir obligats a ser simplement artesans que reproduïen la realitat però això no significa que aquesta invenció només va encoratjar la pintura abstracte. Hi ha una complexa tradició pictòrica que no podria haver existit sense els models fotogràfics: pensa per exemple en l’hiperrealisme. Això significa que en la història de la cultura no hi ha hagut mai el cas de que una cosa simplement ha matat un altre. Al contrari, una nova invenció sempre ha canviat profundament la més antiga.

Per a concloure aquest tema de la inconsistència de la idea de la desaparició física dels llibres, permeteu-me apuntar que de vegades aquesta por no es dirigeix només als llibres, sinó del material imprès en general. Si per casualitat algú havia esperat que els ordinadors, en especial els editors de text, contribuirien a salvar arbre, era simplement una expressió del desig.

Per contra, els ordinadors encoratgen la producció de material imprès.

L’ordinador crea nous mètodes de producció i difusió dels documents impresos. Per a llegir un text i corregir-lo apropiadament, si no és una carta molt curta, un necessita imprimir-lo, rellegir-lo, corregir-lo a l’ordinador, i així repetidament.

Un llibre ens ofereix un text que, si bé obert a múltiples interpretacions, ens explica un fet que no pot ser modificat. Suposem que estàs llegint War and Peace de Tolstoy: desesperadament desitges que la meravellosa persona que és el Princep Andrej no mori, i que ell i la Natasha viuran per sempre.

Si tinguessis aquesta obre en un format interactiu, podries reescriure la teva pròpia història acord amb els teus desitjos; podries inventar innumerables “War and Peaces”, on Pierre Besuchow té èxit matant a Napoleó, o, d’acord amb les teves inclinacions, Napoleó finalment derrota al General Kutusov. Quina llibertat, que excitant!

Ai, amb un llibre ja escrit, aquest destí és determinat per una repressiva, autoritària decisió, no el podem canviar. Estem obligats a acceptar el destí i a a adonar-nos que som incapaços de canviar-lo. Un llibre hipertextual — 14 —

cap a on anem?

i interactiu ens permet practicar la llibertat i la creativitat, i espero que aquesta activitat tan inventiva sigui implementada en les escoles del futur.

Però una novel·la ja definitivament escrita no ens confronta amb les possibilitats il·limitades de la nostre imaginació però si amb les severes lleis que governen la vida i la mort.

Certament, en un joc de rol podríem reescriure Waterloo com si Grouchy hagués arribat amb els seus homes al rescat de Napoleó. Però la tràgica bellesa del Waterloo de Hugo és que el lector sent que les coses succeeixen independentment dels seus desitjos. L’encant de la literatura tràgica és que sentim que els herois podrien haver escapat del seu destí però no ho aconsegueixen degut a les seves debilitats, el seu orgull o la seva ceguera.

A més a més, Hugo ens diu “Aquest vertigen, aquest error, aquesta ruïna, aquesta caiguda que ha deixat estupefacta la història completa, és sense causa alguna? No... la desaparició d’aquest gran home era necessària per l’adveniment del nou segle. Algú, Algú contra qui ningú pot objectar, ha planificat aquest succés... Déu ha passat per aquí”.

Això és el que tot bon llibre ens diu, que Déu ha passat per aquí, i passa tant pel creient com per l’escèptic. Hi ha llibres que no poden ser reescrits perquè la seva funció és parlar-nos sobre la necessitat, i només si són respectats tal i com són ens poden proveir de tals ensenyances. La seva lliçó repressiva és indispensable per a aconseguir un més elevat estat intel·lectual i una llibertat moral. Espero i desitjo que la Biblioteca Alexandrina continuï emmagatzemant aquest tipus de llibres, que proveiran a nous lectors amb l’experiència irreemplaçable de llegir-los.

— umberto eco

— 15 —

Editorials independents i el futur del llibre les petites editorials independents són les que porten en aquests moments la veu cantant sobre quin serà el futur del llibre. S’han realitzat dues entrevistes, una a la editorial dpr que ja està implementant noves tecnologies en els seus llibres, i un altre a l’editorial Libros del asteroide, una editorial molt més conservadora en aquest sentit, per a tenir dues visions diferents sobre l’estat actual del món del llibre així com del seu futur.

editorials independents i el futur del llibre

libros del asteroide Editorial fundada l’any 2005.

Publica obres de la literatura universal dels últims setanta-cinc anys que no hagin estat publicades abans a l’espanyol i que estiguin descatalogades.

El gènere principal són novel·les però també estan oberts a altres gèneres com biografies, memòries i reportatges.Tots els llibres formen part d’una única col·lecció dissenyada per Enric Jardí.

El seu objectiu és donar als seus títols la major difusió possible.

Actualment han editat 50 llibres en format digital (meitat del catàleg)

— 18 —

editorials independents i el futur del llibre

Com creieu que serà el futur del llibre?

Creieu que desapareixerà?

Nosaltres fem l’edició en paper però també fem llibre digital des de fa potser un any i mig. Varem començar fent paper, que de fet és el més ens agrada i que a més estem convençuts de que no desapareixerà o si mai desapareix, nosaltres crec que no ho veurem i potser els nostres fills tampoc, o sigui que crec que és un format que li queda molta vida per endavant. Ara bé, així com “nosaltres optem més per en un bon principi, quan es una coexistència, que va començar a parlar del llibre crec que de fet també digital, pensàvem que encara és el que els lectors no havia arribat el moment de demanen” que nosaltres el féssim i varem trigar una mica, si que amb l’entrada d’Amazon en el mercat espanyol, si que varem començar a pensar que es podia estendre més i que valia la pena donar l’opció de fer també llibre digital i que qui volgués comprar-lo en aquest format doncs que el pogués trobar. És a dir, nosaltres optem més per “tenim més éxit una coexistència, que crec que de amb les edicions fet també és el que els lectors deque fem en paper manen. Fins i tot amb les vendes de llarg” és el que veiem: els lectors es tiren més al llibre en paper i, a molta distància, si que hi ha un públic pel digital i nosaltres els hi donem la opció de que el puguin comprar. Ara bé, tenim més éxit amb les edicions que fem en paper de llarg.

— 19 —

editorials independents i el futur del llibre

Un aspecte que m’ha sorprès és el fet de que per a vendre el llibre digital no ho feu vosaltres mateixos sinó que ho feu també a través de distribuïdors.

A que es deu?

Sí, nosaltres no fem venda directe del llibre digital. És a dir, si entres a la nostra web tenim un apartat on posem quins llibres estan disponibles en e-book, però no te’ls podràs comprar. Posem una pestanya on enllacem amb les llibreries on es “apostem per a no poden comprar. Nosaltres saltar-nos el canal del apostem per no saltar-nos llibreter. creiem que és el canal del llibreter. Cre- una peça fonamental.” iem que és una peça fonamental de la cadena del llibre i que és qui millor pot aconsellar als lectors sobre les seves lectures, és on els nostres llibres es fan visibles i per tant, a nosaltres que els llibreters sempre ens han tractat molt bé, ens han donat molt de suport sempre amb les edicions que hem fet en paper, ara en el llibre digital passar per sobre d’ells no ens semblava que fos correcte.

Pensem que cal cuidar les llibreries. A més a més, no només les grans, sinó les petites que són les que també garanteixen que hi hagi una diversitat i que projectes més independents com el nostre tinguin també assegurat el seu espai. Per tant, venem en llibreries i el comerç en llibreries està organitzat a partir de la distribució generalista. Com passa en el llibre en paper, també hi ha un distribuïdor de llibres digitals que es diu Librandia i que és la dis-

— 20 —

editorials independents i el futur del llibre

tribuïdora que en el nostre cas ens ven els llibres als llibreters. És com una plataforma, nosaltres bolquem les metadades (títol, autor, ISBN... totes les dades del llibre) i ells distribueixen aquell arxiu a les llibreries en el moment en que hi ha un client que compra el llibre.

Us heu plantejat reformular el llibre físic alguna vegada?

De moment no. Nosaltres fem literatura, sobretot novel·la; aleshores treballem amb uns textos que ja estan molt tancats. Nosaltres no som els creadors del text és l’autor. Afegir-hi un contingut quan l’autor no l’ha inclòs, nosaltres no “en els llibres que ho podem fer. Hem de manpubliquem és l’autor tenir la integritat del text. De el que garantitza el vegades hi ha qui es planteja contingut” fer llibres col·laboratius via internet o escrits per twitter, però es clar això ja són projectes d’autoria. Nosaltres els llibres que publiquem és l’autor el que assegura el contingut, aleshores jo no puc agafar el text d’un senyor i dir “aquí poso un video” per que estic connotant aquell text d’una manera que potser l’autor no hi estaria d’acord. És a dir, en tot cas s’hauria de fer una obra treballant conjuntament ja des de l’inici amb l’autor i que ell volgués incorporar-hi aquell contingut.

— 21 —

editorials independents i el futur del llibre

És clar, pensar-la ja així des de 0. Potser hi ha algú en el futur que ho prova i se n’en surt o potser fins i tot hi ha algun projecte d’aquest tipus però no deuen ser gaire majori“s’hauria de pensar taris. La majoria de coses l’obra així des de zero. crec que ara mateix es cola majoria de llibres mercialitzen no ho tenen. que es comercialitzen També passa de vegades no ho tenen.” que sembla que amb l’aparició del llibre electrònic això pugui ser més fàcil però en realitat no és ben bé així. És a dir, si nosaltres féssim una aplicació per una tablet, si que podríem fer moltes coses, potser posar vídeos i demés, però l’arxiu en e-book en realitat és molt simple. Aleshores si jo l’omplo d’enllaços segurament en el procés aquest tecnològic d’enviar-lo a la distribuïdora i la distribuïdora passar-ho en el comerç electrònic, es produiria algun error.

Fins i tot ens han comentat que millor no posar hipervincles. Sembla un contrasentit per que ostres, estem parlant de llibre electrònic, tot això hauria de ser molt interactiu.

Estem molt limitats per la tecnologia. La major “la novel·la en principi no part de gent que llegeix en es llegeix en tablet. i la electrònic, llegeix o prefe- tecnologia dels e-readers reix llegir en dispositius de és molt limitada” tinta electrònica (el Kindle d’Amazon o el Tabus de la casa del llibre). En canvi una tableta s’utilitza més per veure vídeos consultar internet però cansa molt més la vista que no un

— 22 —

editorials independents i el futur del llibre

dispositiu de tinta electrònica. La novel·la en general no es llegeix amb una tablet. Fer una aplicació només pensant en tabletes no ens ho plantegem, i menys quan les vendes de l’e-book ja tampoc són molt altes. I el format e-pub tal i com és ara mateix tampoc permet fer gaires birgueries.

Nosaltres preferim l’edició en paper per que en els formats digitals s’esvaeix tota la personalitat dels nostres llibres. L’estampat de les guardes, el tacte de la coberta, les tipografies, el paper que escollim... tot això es perd.

Que en penseu d’aquesta suposada “Crisi del llibre”, de que la gent ja no llegeix?

Nosaltres si que potser em notat que des del 2012 les vendes es contenien bastant i fins i tot potser ens disminuïen però no ha sigut tampoc dramàtic en el nostre cas per que tenim una base de lectors molt fidels. El que si que en el món del llibre en general tothom parla d’un descens de vendes, fins i tot han sortir dades d’un descens del 35% de facturació, però nosaltres, que no ens movem potser en la línia de molts best-sellers que ve“el lector literari, al nen doncs mig milió que li agrada gaudir d’exemplars sinó que d’un bon llibre, no pot són llibres molt més passar sense llegir.” modestos però alhora que tenen un lector molt més fidel. El lector literari, al que li agrada gaudir d’un bon llibre, no pot passar

— 23 —

editorials independents i el futur del llibre

sense llegir. Potser anirà més a la biblioteca però també seguirà comprant llibres. I si li agraden els llibres d’una editorial en concret doncs la seguirà.

Per això nosaltres no hem notat tanta baixada en aquest sentit. El nostre lector és un lector literari no són llibres impossibles, que tinguin un grau de dificultat extrem, són lectures assequibles però per a un públic lector, no per a algú que es compra un llibre a l’any. Probablement el que es compra un llibre a l’any no es compra el nostre. És més un lector constant. Tampoc és que siguem minoritaris, nosaltres “volem ampliar el pensem que els nostres llibres nostre públic però poden tenir un públic ampli, no a base de fer és més el volem anar ampliant pitjors llibres” però no a base de fer pitjors llibres, sinó a base de donar a conèixer els nostres llibres que creiem que són bons. Aquest va ser un dels motius també que ens va empènyer a digitalitzar el nostre catàleg.

Com us vareu enfrascar en el projecte de crear una editorial?

Jo t’he de dir que a l’editorial hi sóc des del febrer de 2006. L’editorial la va fundar Luís Solano i els primers llibres són del 2005, del maig i, en el moment en el que es va posar en marxa sobretot el que es veia a les llibreries és que hi havia o els grans best-sellers o llibres potser d’autors també consolidats més literaris però que hi havia tota una part de

— 24 —

editorials independents i el futur del llibre

llibres que no s’estaven fent que eren els que no eren estricta novetat. És a dir, que si hi havia un llibre interessant de fa vint anys, que en el seu moment pel que fos no s’havia traduït, aquest llibre ja no s’havia fet i “vam aprofitar el forat potser era un llibre que estava que hi havia per llibres molt bé, que en el seu país era que no aspiraven a unes un clàssic, però el lector que el grans vendes però si a volgués conèixer només tenia unes vendes suficients” la opció pràcticament d’anar i comprar-se’l amb l’idioma original si és que el podia llegir. Aprofitant que hi havia aquest forat per llibres que potser no podien aspirar a unes grans vendes però si a unes vendes suficients com per que fos rendible publicar-los es va decidir fer el pas i oferir-los.

Evidentment de la crisi ningú en parlava.

Tot i la crisi, seguiu funcionant Si, ja portem 8 anys i, de fet, hem anat pujant de nombre de novetats, de persones aquí treballant, d’ambició també. Alguns llibres que al principi no haguéssim pogut contractar per un tema de costos i que més endavant ens hem atrevit a fer-ho. Ara bé, hem crescut a un ritme sostingut, perquè tampoc volem créixer molt, preferim mantenir els principis d’entrada: fer les coses ben fetes, a poc a poc, d’una manera artesanal. En aquests dos darrers anys si que la crisi ho ha amortitzat una mica però en principi crec que no em de patir.

— 25 —

editorials independents i el futur del llibre

Si mires les xifres de vendes se segueixen venent moltíssims llibres i no és comparable amb el digital. És cert que a Espanya hi ha un problema molt greu de pirateria que a Estats Units no hi és o hi és molt menys o a França tampoc hi és i això, jo crec, que és realment el perill. Jo no crec “si mires les xifres que els llibres digitals en si pude vendes se guin posar en perill el llibre en segueixen venent paper, és simplement una altre moltíssims llibres manera de llegir que en prini no és comparable cipi tampoc hauria de ser una amb el digital” amenaça. El que si que pot ser una amenaça és si al final el digital el que fa és generalitzar la pirateria, perquè ara, parlant de memòria, em sembla que de cada 10 llibres digitals que es llegeixen a Espanya, se’n paguen un o dos, això és una barbaritat. En canvi, a Estats Units em sem“si el llibre digital bla que és just al revés.

Si al final es generalitza generalitza la pirateria, ens serà impossible aquesta mentalitat de tot subsistir” és gratis i a més a més no tinc dificultats, el govern tampoc m’ho posa difícil a l’hora de piratejar això si que és un problema, per que clar no hi hauria manera de subsistir.

— 26 —

editorials independents i el futur del llibre

libros dpr Editorial especialitzada en llibres d’alta qualitat sobre arquitectura i disseny. El seu catàleg va des de monogràfics i documentació d’edificis a estudis històrics, col·leccions d’assajos i dissertacions. Busquen una manera innovadora d’apropar els continguts al públic, buscant noves maneres de transcendir els límits del temps i l’espai. Treballen com una plataforma oberta amb autors, dissenyadors i fotògrafs. Prefereixen anar canviant de col·laboradors segons el projecte per a facilitar l’entrada de noves idees, provinents de totes parts del món.

— 27 —

editorials independents i el futur del llibre

Com veieu el futur del llibre?

Nosaltres som molt optimistes, no creiem que el llibre desapareixerà tal i com ho estan anunciant, sinó que tendirà a una hibridació, no només amb la realitat augmentada, sinó també amb l’ús de les xarxes socials, hi ha pàgines web que et permeten fer llibres participatius, on un autor pot retocar fins i tot el text d’un altre. Creiem que el que esta succeint és una fusió, que abans estaven separats el llibre amb paper i el llibre digital, quan van començar els primers e-books, el kindle, estava tot com molt separat i aquesta guerra de monopolis, però ara creiem que la tendència és a una hibridització on les mateixes editorials poden integrar diferents “creiem que la tendència tecnologies, potenciant és a una hibridització on el llibre en paper en alles mateixes editorials guns casos o canalitzant poden integrar diferents a través d’altres formats. tecnologies” Però en aquest sentit, per la nostre experiència i per com hem vist que està el mercat, és molt positiu veure que va per aquest camí.

Us heu aventurat vosaltres en la publicació digital exclusivament?

No. De fet varem començar amb un llibre en format digital, en el 2007, però va ser casi per necessitat. Jo treballava escrivint per a altres revistes,

— 28 —

editorials independents i el futur del llibre

tenia molt material, per que a banda del que publiques i que finalment encaixa amb la revista, t’arriben molts materials i ens va donar per a fer un llibre, però com érem molt inexperts, no sabíem molt bé com fer-lo, el varem maquetar i tal però es clar, anàvem amb la maqueta a les editorials i ens deien “no, és que això no encaixa en la nostre línia editorial... i llavors varem dir “el llibre ja està fet no perdem l’oportunitat no?” i ens varem posar a investigar com publicar-lo. Finalment el varem publicar digital però no en format e-book (en aquell moment eren molt emergents), sinó per a web utilitzant la tecnologia flash (page-flip) que en aquell moment era totalment nou. I li varem implementar per a que tingués més gràcia temes de geolocalització que t’obria google maps (que en aquell moment també era bastant nou). Ens varem sorprendre per que a la gent li va agradar molt i el van començar a ressenyar en molts blogs, sense que nosaltres féssim res, ni campanya de màrqueting ni res. I això ens va donar com pistes de per on podíem encaminar-nos com “quan el llibre requereix a editorial petita que just coalgun tipus d’atenció mençava i que no tenia molts més detallada, el diners per a invertir en res. publiquem en paper per Però a la vegada, ja també que la gent pugui pensar, per tema personal, som molt reflexionar” apassionats del llibre en paper, a mi m’encanta anar a una llibreria, els oloro, m’acosto... Llavors el que em intentat fer a partir d’aquest moment ha estat combinar, i quan es pot o el llibre requereix algun tipus d’atenció més deta-

— 29 —

editorials independents i el futur del llibre

llada, el publiquem en paper per que la gent pugui pensar, reflexionar. I quan són llibres així més d’arquitectura, amb vídeos, renders, canalitzem aquest continguts a través de formats digitals. És a dir, que feu servir cada medi segons el contingut?

Exactament. Diguem que entenem la feina editorial no només com editar els continguts, sino definir quin mitjà és l’adequat per “entenem el treball a aquell contingut en concret. editorial també com a Hem absorbit aquesta presa de definir quin mitjà és decisions com a part del treball l’adequat per a de l’editor. Abans l’editor només aquell contingut” seleccionava continguts. Els editors de “vaig a publicar a Harry Potter per que vendrà milions” però a més a més de seleccionar els teus autors selecciones com canalitzaràs aquell contingut.

Com vareu descobrir la realitat augmentada i os vau animar a incorporar-la en els vostres projectes?

Com el varem descobrir sincerament no t’ho sabria dir perquè nosaltres treballàvem molt amb les xarxes socials, potser algun tweet, algun post en facebook. En el 2008 van publicar un llibre que es deia “algú va dir participar?” on hi havia un article en el llibre que parlava de realitat augmentada i, essent sincera, ho llegia i pensava “però això que és?”.

— 30 —

editorials independents i el futur del llibre

Però es clar, uns mesos desprès ja vaig entendre què era. Se’ns va acudir provar i la primer aprova la varem fer per a la revista Domus, la revista d’arquitectura italiana, jo sóc corresponsal de Domus i llavors em van encarregar un article sobre representació i quan estava fent l’índex pensava “d’història de la representació podràs començar pel dibuix, el colaix, fotomontatges i el més nou és la realitat augmentada.

Perquè no, enlloc d’escriureu com a part de l’article no ho ensenyem? Li varem escriure un e-mail al director de Domus aviam que li semblava i ens va dir que sí.

Llavors varem fer un article en el qual 6 de les imatges tenen interaccions amb realitat augmentada. Va tenir força èxit i va ser molt comentat per que a més aquell mateix mes va ser quan Marvel va llançar els seus primers còmics amb realitat augmentada. Com Marvel és una companyia super gran van fer molt de soroll i totes les empreses estaven molt atentes a aquests temes i això ens va beneficiar a nosaltres sense saber-ho. A partir d’allà ja ho hem incorporat en un altre llibre que varem publicar a finals de l’any passat i en el fanzine Orwellian, que era una edició limitada i els varem presentar a l’Apple Store.

La presentació a l’Apple Store com va sorgir?

Tot va sorgir per que varem fer un workshop a Elisava i en el blog d’Elisava hi havia un micropost i ens van trobar a partir d’aquí. Les persones que organitzen les jornades a l’Apple Store (només s’organitzen en 7 de les 42 Apple Store del món,

— 31 —

editorials independents i el futur del llibre

i una d’aquestes és la de Passeig de Gràcia) estan constantment investigant quines coses poden ser interessants o quines utilitzen les seves tecnologies, perquè de fet el que els hi interessa és potenciar-les.

Però es clar, com que som editors enlloc d’anar a ensenyar el que ja teníem fet i parlar del mateix varem dir “fem un fanzine nou” i varem començar a treballar-lo 3 setmanes abans. Varem buscar a 4 escriptors que encantats van col·laborar, reinterpretant obres de Orwell.

El contingut de la realitat augmentada el decidiu vosaltres o us el passen els mateixos autors?

Ells ens facilitaven el material. Com és un text d’ells nosaltres no volíem pas posar “els autors o bé ens qualsevol cosa i que potser ells no donen el contingut o hi estiguin d’acord. Llavors els hi bé ens l’aproven” varem demanar que formés part de la seva narrativa. També els posàvem a ells el repte de pensar la imatge que està aquí, que es té que relacionar amb el text i, a més a més, la imatge que es veuria després amb la realitat augmentada.

Com ha reaccionat la gent davant d’aquests projectes?

De moment la reacció sempre és de sorpresa, es meravellen, es queden com “uau” per que evidentment és una cosa que les editorials casi no estan fent

— 32 —

editorials independents i el futur del llibre

servir i mai ho han vist o ho han vist en vídeos però un sempre creu que els vídeos són fotomontatges o “és molt maca la animacions i quan veus reacció de la gent, que de veritat es pot fer la sorpresa” és com descobrir un nou món. És molt maca la reacció de la gent. Allà a l’Apple Store varem presentar el fanzine i varem explicar com funcionava. Quan la gent agafava el seu fanzine, i començaven a veure’l era com “ai jo en vull més”.

Es triga molt més en desenvolupar un projecte d’aquest tipus? Implica molt econòmicament?

En els costos si que es nota per que tens que dedicar-li més temps. Fas el llibre de manera tradicional diguem-ne, els continguts, maquetes... i en paral·lel amb això necessites una persona fent la relació tècnica amb el contingut. Ara bé, realment tampoc és excessivament més car. És a dir, si que s’incrementa el cost però jo crec que es justifica per que precisament ara on les ventes dels llibres han baixat tant, aquesta sensació de que pots tenir més continguts afegits o de que són continguts que fins i tot poden canviar. De fet, una de les avantatges de la realitat augmentada sobre el codi qr és que tu pots canviar-la quan vulguis. El codi com es genera especialment per a una imatge o pàgina web, aquell codi queda fix per sempre però amb la realitat

— 33 —

editorials independents i el futur del llibre

augmentada com és una imatge tu pots canviar el que vulguis, i llavors avui t’ensenyo Orwellian amb aquest vídeo i demà és un altre. Això també crea una sensació de constant sorpresa, una “s’incrementa el cost mica com la biblioteca de Babel però és retribuït amb que no s’acaba mai. Això a la gent també la motiva. Evidentment té les ventes i l’interès una mica més de cost però jo opidels clients ” no que es retribuït amb les ventes i l’interès dels clients.

I sobre el temps, doncs si, però no s’incrementa tant tampoc. El tema de la realitat augmentada no el tens que tenir acabat abans de que el llibre entri a impremta. Ho pots fer tranquil·lament durant els 15 dies o tres setmanes que triga qualsevol impremta en imprimir-te un llibre. Llavors quan el llibre ja està imprès i surt a la venta ja està feta la realitat augmentada i no has de tenir un retràs.

Viviu només de l’editorial?

No, tenim l’editorial però també col·laborem amb altres revistes indistintament.

té una utilitat real la ar?

Realment permet expandir allò que els lectors estan llegint. És molt bonic, t’explica molt més o t’obre la imaginació molt més que només amb un text llegit. A més permet afegir continguts que realment no es podrien posar. Per exemple, un vídeo

— 34 —

editorials independents i el futur del llibre

no es podria posar en un llibre per que el paper no ho permet. Ara pots creuar aquestes dues tecnologies i potenciar-les entre elles. Això és realment una possibilitat molt maca. A més a més fa que sigui divertit el teu treball diari, que d’altre manera doncs potser podria arribar a ser monòton. Experimentar amb aquests nous imputs fa que et diverteixis més també, comporta un cert aprenentatge.

El contingut el penseu a la vegada que les interaccions o aquestes les afegiu després?

Cada llibre és diferent. Dels nostres llibres nosaltres només n’em escrit dos, tota la resta són d’autors externs. Depèn del tema del llibre, de si l’autor vol o no... No tots tenen realitat augmentada, per defecte, només per que ens agrada.

Per exemple, tenim un llibre “no tots els llibres que parla del conflicte entre Istenen realitat rael i Palestina. Quan varem augmentada, s’ha parlar amb l’autor d’afegir-hi d’aplicar amb criteri” uns vídeos, vam haver d’anar amb molt de compte a l’hora de decidir què posàvem que no fes sentir el llibre com un joc. És un tema molt sensible i, per respecte, en un llibre on parla de temes tan delicats com aquest no faràs una espècie de joc allà dins. La sel·lecció dels vídeos que aclarien o ampliaven el tema va ser més lenta i sempre comentada i consensuada amb l’autor. És molt diferent per tant el cas del fanzine que el d’aquest llibre.

— 35 —

editorials independents i el futur del llibre

Realment aquest és un punt molt interessant. De vegades fa una mica de por convertir qualsevol contingut en un joc i que per tant aquest no encaixi amb un públic adult.

Tot depèn de la franja de gent adulta de la que estiguis parlant. Jo m’he adonat de que hi ha una franja d’edat, potser en la que ens trobem nosaltres mateixos, en Cèsar i jo, que és una mica la més escèptica per que inclús de vegades la gent gran són com nens, no en el mal sentit sinó que per exemple una per“et sorprens, quan sona que ja s’ha jubilat i no té treballes amb temes de que anar a treballar se l’hi desmolta tecnologia, de perta la imaginació altre cop, que la resposta de la perquè comença a tenir la ment gent adulta és super més lliure de preocupacions. positiva” També per experiència de la vida mateixa són com més oberts a provar coses noves. Al final et sorprens, quan treballes amb temes de molta tecnologia, de que la resposta de la gent adulta és super positiva.

— 36 —

editorials independents i el futur del llibre

els lectors i el futur del llibre No hem d’oblidar que el llibre és un objecte que es dirigeix als lectors. Què n’opinen aquests sobre el futur del llibre? Com els hi agradaria que fos? Què n’opinen dels medis digitals? A través d’enquestes i entrevistes s’ha intentat desxifrar com aquest univers del llibre éss vist pels seus consumidors.

Les enquestes s’han realitzat a 20 persones d’entre 15 i 35 anys, tant homes com dones.

— 37 —

els lectors i el futur del llibre

RESULTATS DE LES ENQUESTES t’agrada llegir?

sí 90%

no 10%

tens un smartphone o tablet?

sí 85%

no 15%

— 38 —

els lectors i el futur del llibre

tens un e-reader¿ sí 26,32%

no 73,68%

prefereixes llibre físic o digital?

físic 95%

digital 5%

— 39 —

els lectors i el futur del llibre

et trobes més còmode llegint en paper o en pantalla?

paper 76,9%

indiferent 23,07%

pantalla 0%

valores més un llibre físic o un de digital? físic 95%

indiferent 5%

digital 0%

— 40 —

els lectors i el futur del llibre

quin gènere literari sols llegir?

misteri 2,7%

còmic 2,7%

terror 5,4%

aventures 13,5%

eròtic 2,7%

ciència ficció 10,8%

drama 5,4%

filosofia 2,7%

política 2,7%

història 2,7%

fantasia 24,3%

acció 2,7%

assajos 2,7%

clàssics 2,7%

lit. científica 5,4%

sobrenatural 2,7%

romàntica 8,1%

— 41 —

els lectors i el futur del llibre

CONCEPTES ASSOCIATS AL LLIBRE FÍSIC tresor

objecte personal

objecte proper

esforç per a aconseguir-lo

estanteries

passar pàgines

natural

estableixes un vincle

més il·lusió

saber visualment quan em queda per llegir

— 42 —

els lectors i el futur del llibre

objecte amb història

únic

reflecteix el pas del temps

1 olor

transmet

lectura més autèntica es viu més

col·leccionable

relaxant

tancar el llibre quan has acabat

— 43 —

els lectors i el futur del llibre

CONCEPTES ASSOCIATS AL LLIBRE digital pràctic no pes + no espai

— 44 —

barat

consultar informació extra

els lectors i el futur del llibre

com t’imagines el llibre del futur?

que estimuli tots els sentits

et permeti accedir a més informació

imatges hologràfiques audio llibres

projectats a la ment

imatges animades en el paper

el llibre del futur resistents a l’aigua llibres plegables creative commons

connexió amb una xarxa de lectors

que puguis triar la teva pròpia història interactiu però de paper

— 45 —

els lectors i el futur del llibre

entrevista amb una lectora Entrevista a una lectura assídua de llibres, exemplificativa dels resultats mostrats anteriorment.

Edat 26 T’agrada llegir?

Molt Què sols llegir?

Per falta de temps no puc dedicar a temes de novel·les que és el que més m’agrada. Novel·les negres, policíaques.

Obres que et posin en tensió.

Ara però estic fent un màster en psicologia i el que més llegeixo són manuals. Trobo a faltar el “voy a sentarme a leer un libro” amb la calma i transportar-te a un altre món.

M’agraden sobretot el tipus de novel·les que tracten molt els personatges.

Tens un smartphone o una tableta?

No en tinc de pròpia però tinc accés a una tableta, no és meva però la puc utilitzar Disposes d’un lector de e-book?

Sí.

— 46 —

els lectors i el futur del llibre

Prefereixes el llibre físic o el llibre digital?

Estic començant a obrir-me al món del llibre digital, sobretot pel fet que amb les noves pantalles no se’t cansa la vista. Ho dic perquè jo asseure’m davant d’una pantalla d’ordinador i estar molta estona llegint amb la brillantor de la pantalla després no puc ni dormir perquè se’m queden els ulls com taronges. Però clar els llibres aquests electrònics estan fets ja perquè puguis llegir correctament.

Aviam, jo realment el fet de passar una pàgina, olorar la olor de les pàgines d’un llibre... tot això sempre m’ha agradat molt, però si que es veritat que de vegades un llibre no et cap a la motxilla i l’e-book aquest si. En realitat és més pràctic.

Què és el que més t’agrada dels llibre físic?

El llibre en si. No sé, el tacte de les pàgines en si, la olor. Suposo que el fet aquest de poder-lo tenir agafat i de passar-lo.

Tu pots anar a una pàgina web i trobar una llista de títols però el fet d’anar a una biblioteca, m’encanten les biblioteques, el fet d’anar a un lloc que està ple de llibres i anar mirant m’agrada. En si el trobo maco el llibre.

Què és el que més t’agrada dels llibres digitals?

Primer que econòmicament et surt més barat comprar-los o baixar-te un llibre digital que no pas adquirir-ne un de físic. I també el fet aquest de poder tenir un manual de moltíssimes pàgines en el llibre electrònic i no haver de carregar-lo. Bàsicament el trobo pràctic a l’hora de poder adquirir el material i de transportar-lo.

— 47 —

els lectors i el futur del llibre

Utilitzes les funcions del llibre digital de veure que han subratllat les altres persones No sabia que es pogués fer!

Dones més valor a un llibre físic o a un llibre digital?

A un llibre físic. Tenir un llibre a l’estanteria és molt maco. Ho sigui tenir-lo i poder-lo agafar per llegir Amb quin dels dos formats et sents més còmode llegint?

Cada vegada vaig sentint-me més còmode en el digital però de moment encara en el físic. Se’m fa estrany no anar passant pàgines.

Imagina’t el llibre del futur. Com t’agradaria que fos? Què t’agradaria que pogués fer?

Si que de vegades llegeixes un llibre i penses que hi ha determinats temes que potser per tu són importants i que potser l’autor els toca de refilo o temes (com succeeix en el llibre de contraban) en els que passes pàgines i pàgines on t’estan descrivint com són les roques d’una muntanya i en realitat no t’interessa. Poder tenir la opció de dir mira vull aprofundir aquí i poder dir “ara estaràs 20 pàgines parlant-me d’una muntanya?” que et digues a quina pàgina saltar.

A més estaria molt bé poder interactuar una mica o poder triar. De vegades estàs llegint un llibre i penses “com pot ser, com pot ser que no fugis!” poder modificar una mica la història, com els llibres aquells de tria la teva aventura.

— 48 —

es tracta d’una percepció subjectiva dels lectors? un cop extrets aquests resultats de les enquestes, em vaig plantejar si aquesta afinitat pel paper era deguda a una costum o si hi havia alguna cosa més. Si una cosa és certa és que el nostre cervell evoluciona, s’adapta al nostre entorn.

Segons especialistes dedicats a l’estudi del cervell humà, ja s’han detectat canvis en les seves capacitats degut a l’ús del world wide web. Alguns són positius com ara més habilitat espacial i la capacitat de realitzar més d’una acció a la vegada.

Ara bé, una série d’investigacions planteja que la lectura digital està donant origen a una generació de “pensadors superficials”, les ments dels quals busquen respostes ràpides i immediates. En altres paraules, el nostre cervell s’assembla cada cop més a un ordinador, incapaç de reflexionar profundament sobre allò que està llegint.

investigació

El paper i la pantalla Un dels estudis més recents en aquesta direcció fou realitzat per Jakob Nielsen, un dels fundadors del grup Nielsen, que va comparar la velocitat amb que llegeixen les persones a través dels medis digitals contra aquells que ho feien en paper. L’estudi va comprovar que la lectura en els e-books és més lenta: aquells que llegeixen en un iPad ho feien a un ritme 6,2% més baix que un llibre tradicional, mentre que aquells que utilitzaven el Kindle ho feien un 10,7% més lent. Sandra Amodt, coautora del llibre ‘Benvingut al teu cervell’ explica que en la pantalla d’un ordinador, arriba a ser fins a un 20% o 30% més lenta.

L’ús de l’ordinador també interfereix “la lectura en els en el rendiment acadèmic. Experts de e-books és més lenta: la Universitat De Duke ho van medir aquells que llegeixen en 500 mil nens de cinquè a vuitè any a en un ipad ho feien a un ee.uu. i varen descobrir que l’ús d’Inter- ritme 6,2% més baix que net en l’estudi s’associava a una baixada un llibre tradicional” significativa en matemàtiques i lectura.

En un altre estudi de la Universitat de Stanford, investigadors varen realitzar proves cognitives a 49 joves que utilitzaven plataformes digitals per a estudiar (e-readers, internet, llibres digitals), versus 52 estudiants que recorrien només a texts en paper. Els primers varen mostrar un pitjor resultat en totes les proves, es distreien molt més i tenien una capacitat d’atenció molt més baixa.

Un recent estudi de la universitat de Tenessee que, durant tres anys, va entregar 12 llibres a més de 800 nens per a que els portessin a casa seva un cop acabat el curs escolar, va descobrir que la capacitat lectora dels menors era ‘significativament superior’ a la dels nens que no havien contat amb aquest benefici. Aquesta investigació se suma a una altre realitzada a 27 països, que va comprovar que aquells nens que creixien en cases on existien molts llibres rendien millor en els estudis.

— 50 —

investigació

VELOCITAT DE LECTURA

100%

93,8%

89,3%

70%

RENDIMENT ACADÈMIC SEGONS EL SUPORT DEL MATERIAL D’ESTUDI

resultats distracció atenció

resultats distracció atenció

— 51 —

investigació

Per què succeeix això?

Les imatges de Ressonància Magnètica Funcional (fmri) estan començat a desvelar el que succeeix en el cervell quan una persona llegeix en paper i quan ho fa en pantalla. Un estudi realitzat pel psicòleg de la Universitat d’Stanford, Brian Wandell, en el qual varen participar 49 nens amb edats compreses entre set i dotze anys, va descobrir que la major o menor habilitat per a llegir depèn de certes diferències, subtils, en les connexions neuronals del cervell.

La clau està en la matèria blanca, les fibres nervioses que connecten diferents regions del còrtex cerebral. En termes molt simples, la matèria blanca recobreix la porció de la neurona que es comunica amb altres del seu tipus per a facilitar la transmissió d’informació. Tota aquesta estructura podria entendre’s com “els cables de comunicació del cervell”: quan presenten fissures o alteracions, és quan es té dificultats amb la lectura.

Segons explica a La Tercera la psicòloga de la Universitat de Tufts i autora del llibre Proust and the Squid: The Story and Science of the Reading Brain, Mariane Wolf, el problema radica en que cada cop que aprenem alguna cosa nova, el cervell forma nous circuits que reconnecten les estructures prèvies. I s’ha comprovat que els alts nivells de concentració que s’aconsegueixen en llegir un llibre imprès afavoreixen el desenvolupament d’aquestes connexions neuronals, les que donen forma a la reflexió profunda que caracteritza a l’ésser humà. No succeeix el mateix amb la lectura digital.

James Olds, director de l’Institut d’Estudis Avançats Krasnow de la Universitat George Mason, que això succeeix perquè el cervell és infinitament model·lable: les connexions entre les 100 mil neurones es van modificant durant tota la vida.

Per als investigadors explica que, en llegir en pantalla, estem més exposats a una distracció permanent, la lectura és més lenta per que es necessita un major esforç per a aconseguir els nivells adequats de concentració (cosa que no sempre succeeix), i el nostre cervell és incapaç d’establir les connexions neuronals que es necessiten per a una capacitat d’anàlisis profund.

— 52 —

investigació

esforç per a concentrar-se

connexions neuronals establertes

anàlisis profund

pensament superficial

Hauran de passar dècades per a comprovar quin serà l’efecte del pas del món físic al món digital. ¿Viurem un procés d’adaptació similar al que afecta a l’ésser humà cada cop que s’introdueix en un nou medi o estem realment disminuint la nostre capacitat d’atenció a nivell cerebral? Aquestes dues qüestions divideixen avui a la comunitat científica, que busquen una resposta a través de l’estudi del cervell lector i mesurant els resultats que obtenen les persones quan llegeixen en paper i quan ho fan en pantalla.

— 53 —

investigació

el llibre imprès com a fetiche

hi ha alguns tipus de llibres que les publicacions digitals mai podran desbancar perquè són objectes complerts. Així doncs, el disseny del llibre en si mateix i la seva materialitat són factors molt importants a tenir en compte en les noves publicacions impreses. Un llibre imprès ha de ser un objecte que es vulgui conservar, que aporti un valor afegit al seu contingut.

A més a més, això converteix al llibre en un producte únic i que no es pot piratejar.

— 55 —

investigació

— 56 —

editorials independents i el futur del llibre

fase ii proposta

després de realitzar la investigació, n’he pogut extreure unes quantes conclusions molt interessants. Un dels punts més importants a tenir en compte és que actualment els lectors sí que valoren la matèria del llibre en sí. Fins i tot científicament ha estat demostrat que l’experiència de lectura és diferent segons el suport. Ara bé, totes les noves possibilitats que ha obert el medi digital no són tampoc menystingudes.

Tot l’estudi realitzat em porta a formular una proposta tenint com a objectiu aquest llibre del futur projectat pels lectors, on es magnifiqui l’experiència de lectura.

— 57 —

què? amb la creació d’internet i l’aparició de les publicacions digitals, s’ha experimentat una autèntica revolució en el món editorial. Després de la investigació realitzada per a conèixer l’estat actual del món del llibre respecte a lectors, pensadors i editorials, es buscarà crear una nova via de futur per al llibre.

L’objectiu principal del projecte és treballar sobre l’experiència de lectura d’una novel·la, explotant al màxim el que les dues versions actuals d’aquesta ( física i digital) posen a la nostra disposició.

Partint de les noves concepcions del llibre i funcionalitats que se l’hi han començat a atribuir en el món digital es proposa investigar com aquestes es podrien implementar o connectar amb el volum físic. Es busca així crear un nou futur per al llibre, una tercera via que busca la integració i no pas l’antagonisme entre el llibre de tota la vida i el seu homòleg digital, i que ens permet explotar al màxim les possibilitats d’aquest producte per a crear una experiència de lectura molt més immersiva.

No volem en l’o volem en la int

investigació

m creure oposat, creure tegració — 61 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

“Avui en dia, cap companyia treballant en l’espai digital pot ignorar el que el llibre imprès ha portat a les nostres vides, i la impremta ha relacionat d’acord amb aquest fet. Els dos mons estan units, no en una lluita, sinó en una dansa.

Imprès o digital?

Aquesta qüestió és igual de redundant que preguntar quin és millor, el verd o el blau?

Estem en un món imprès i digital, i ambdós són beneficiosos per a l’existència de l’altre.

Observant i aprenent com i perquè a les persones els hi agrada cadascun dels medis, la fortalesa d’un permet aprendre com superar la debilitat de l’altre.

En el cas del digital, aquestes fortaleses inclouen connectivitat, ubiquitat, il·limitat i quasi-instantani abastiment, habilitats multimèdia, multitud de possibilitats de crear imputs a través dels dispositius digitals, possibilitat de compartir, i la opció d’incloure una quasi constant actualització de la informació, emfatitzant però la fragilitat del concepte “un fet”. Per a el medi imprès, les fortaleses inclouen presencia, fisicalitat, no — 62 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

hi ha problemes de compatibilitat, completa possessió de l’objecte, l’invariable i privat acte de llegir, personalització, i la inclusió de l’olor i el tacte com a part de l’experiència. Aquestes són clarament funcions complementàries.”

— Andrew Losowsky, Fully Booked, Ink on paper , 2013

— 63 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

objectius

1. Implementar els conceptes suggerits pels lectors, buscant crear aquesta nova via de futur per a el llibre.

• Experimentar amb el suport llibre i explotar les seves possibilitats • Introduir nous elements narratius en una novel·la per tal de reforçar el seu missatge.

— 64 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

que estimuli tots els sentits

et permeti accedir a més informació

imatges hologràfiques audio llibres

projectats a la ment

imatges animades en el paper

el llibre del futur resistents a l’aigua llibres plegables creative commons

connexió amb una xarxa de lectors

que puguis triar la teva pròpia història interactiu però de paper

— 65 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

2. Explotar al màxim les característiques de cada un dels medis • Reforçar la materialitat del llibre per a contribuir a l’experiència • Aplicar un disseny gràfic que contribueixi a imbuir l’experiència en l’usuari.

número d’exemplars limitat col·leccionable romanticisme

més pròxima

realitat física

real

estimula els sentits tacte

olor

— 66 —

material

intim

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

ampliació de continguts

customització de continguts món digital

tothom pot ser autor

self-publishing

noves narratives

no fiabilitat

xarxes socials intercanvi d’opinions no-lineals

participatòries

compartir contingut

— 67 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

3. Aconseguir la integració de les dues ‘tecnologies’, treballant en el marc d’una realitat mixta.

• Permetre al lector aprofitar la major part possible de les avantatges del llibre digital a través d’un llibre físic.

Realitat física

— 68 —

Realitat augmentada

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

Realitat mixta

Virtualitat augmentada

Realitat virtual

— 69 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

romanticisme

col·leccionable

realitat mixta

més pròxima

(física + digital)

real

estimula els sentits tacte

material

intim

olor

sentiment de possessió

— 70 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

ampliació de continguts

customització de continguts

tothom pot ser autor

self-publishing

noves narratives

no fiabilitat

xarxes socials intercanvi d’opinions no-lineals

participatòries

compartir contingut

— 71 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

— 72 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

Crear una realitat tangible per a complementar una presencia digital, crear una realitat digital per a complementar una presencia física.

En aquest projecte es busca explotar el màxim les característiques de cadascun dels medis i treballar en el marc de l’anomenada “realitat mixta” mesclant la virtualitat amb la realitat.

— 73 —

investigació

Una experienc totalment

Un obje disfrutar de la l — 74 —

investigació

nova cia lectora, envolvent.

ecte per a r del plaer lectura — 75 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

target Aquest projecte es dirigeix principalment a persones amants de la literatura, en una franja d’edat entre 16 i 35 anys. Són persones que aprecien un bon llibre i que dediquen part del seu temps d’oci o descans a la lectura d’una bona novel·la. Són joves de manera que estan familiaritzats amb les noves tecnologies. Tot i això, els e-books no els hi acaben de convèncer. Reconeixen la seva practicitat però si els hi és possible prefereixen realitzar la lectura en un llibre físic. Disposen d’smartphones i la majoria, si no la posseeix, té accés a l’ús d’una tableta.

Per altra banda, ja que aquesta proposta buscarà crear una experiència de lectura més immersiva, una mica més propera a la que ens ofereix un videojoc, on l’usuari a més d’espectador participa en la història, aquest tipus de publicacions també podria acostar la literatura a joves que generalment no la consumeixen.

— 76 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

metodologia • Investigació sobre el futur del llibre. Entrevistes amb editors de diverses editorials per a conèixer les seves experiències en el món editorial i la seva opinió sobre cap a on ens estem dirigint.

• Estudi d’usuaris de llibres. Extracció de les conclusions sobre el binomi llibre físic/digital. Recerca de quins són els punts forts de cada un. Descobrir que és el que els usuaris desitjarien en un llibre.

• Investigació sobre les tecnologies existents actualment que podrien implementar-se en el projecte.

• Recerca de referents i antecedents • Selecció d’una novel·la • Creació del món de la novel·la • Selecció d’aquelles funcionalitats que s’hi volen implementar.

Creació de la narrativa i els punts d’interacció amb l’usuari.

• Disseny de la línia gràfica adient al contingut • Implementació de la línia gràfica • Disseny de la interacció de l’usuari amb el llibre i el dispositiu • Implementació dels elements interactius

— 77 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

— 78 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

obra sel·leccionada

per a realitzar aquest projecte s’ha decidit treballar sobre la novel·la “La Sombra del Viento” de Carlos Ruiz Zafón.

— 79 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

“la sombra del viento” L’ombra del vent narra una història de misteri en la Barcelona de meitat del Segle xx. Té una ambientació freda, fosca i solitària, en la qual abunden les descripcions dels carrerons, les places i els barris on es desenvolupa la història.

Comença un matí de 1945, quan Daniel Sempere és conduït pel seu pare al Cementiri dels Llibres Oblidats, d’on li deixa triar un llibre. N’escull L’Ombra del Vent, del qual en quedarà tan fascinat que intentarà esbrinar una mica més sobre el seu autor Julià Carax, fet que el durà a endinsar-se en un món d’intrigues i misteris, però també d’històries d’amor, que acabaran reflectint-se sobre la seva pròpia vida i els diferents personatges que aniran coneixent al llarg de la novel·la.

perquè?

Seguint la línia de raonament d’Umberto Eco, s’ha optat per a treballar sobre una obra literària. Gràcies al sondeig realitzat als lectors target, veiem que la temàtica d’aquesta obra encaixa perfectament amb els gèneres preferits.

Per altra banda, s’ha buscat una novel·la amb una localització real, en aquest cas la ciutat de Barcelona, que ens permeti també aquest translació entre la ficció i la realitat buscant una experiència de lectura molt més realista.

A més a més, en ser una novel·la on hi abunda la intriga, ens dona molt de joc alhora de crear interaccions interessants amb el llibre.

— 80 —

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

— 81 —

antecedents tecnològics quines tecnologies existeixen avui en dia per a poder portar a terme un tipus d’interacció com la que es proposa? En quins projectes s’han aplicat?

antecedents tecnològics

Sistemes de reconeixement de textes (OCR) el reconeixement òptic de caràcters (ocr) és un procés dirigit a la digitalització de textos, els quals identifiquen automàticament a partir d’una imatge de símbols o caràcters que pertanyen a un determinat alfabet, per després emmagatzemar-los en forma de dades, així podrem interactuar amb ells mitjançant un programa d’edició de text o similar.

Avui en dia hi ha sistemes inteŀligents amb un alt grau de precisió capaços de reproduir un format de sortida que s’aproximi en aparença a la pàgina original, incloent imatges, columnes i altres elements no textuals.

— 85 —

antecedents tecnològics

tipus de ocr - Reconeixement òptic de caràcters (OCR) – digitalitza text mecanografiat, un símbol o glif cada vegada.

- Reconeixement òptic de paraules – digitalitza text escrit a màquina, per paraules. Només serveix per als idiomes que utilitzen l’espai per a separa les paraules.

- Reconeixement intel·ligent de caràcters – Digitalitza també text escrit a mà o en cursiva, un símbol o glif cada vegada.

- Reconeixement intel·ligent de paraules – Digitalitza també text escrit a mà o en cursiva, una paraula cada vegada.

El reconeixement de textos solia ser un procès offline però la tecnologia ha avançat molt i ara permet digitalitzar textes en temps real.

Per exemple l’empresa Qualcomm amb el seu software Qualcomm Vuforia permet als desenvolupadors crear aplicacions mòvils que reconeixen el text en temps real a través de les camàres d’smartphones i tabletes.

Aquesta capacitat de reconeixement de texte permitirà als desenvolupadors crear noves experiencies que incorporen interactivitat amb objectes del món real. Així mateix, es pot utilitzar aquesta tecnologia per a permetre una nova manera d’ingrés de dades adicional als teclats en pantalles i al reconeixement de veu.

Per a crear una aplicació que tingui la funció de ocr, podem utilitzar llibreries com ara Asprise o motors de ocr com ara tesseract (open source). Estan disponibles en diversos llenguatges de programació tals com c/c++, Java, Delphi, Visual, etc.

— 86 —

antecedents tecnològics

exemples d’aplicacions que utilitzen ocr World Lens

Una nova aplicació per a Iphone,World Lens, instantaneament tradueix qualsevol text en llengua estrangera mitjançant la camàra.

Simplement si es vol llegir un cartell, s’ha d’enfocar amb la càmara de l’Iphone i en pantalla apareixerà la traducció. El més interessant d’aquesta aplicació és que l’aspecte, tipografia, color i posició és el mateix que el del senyal de la realitat.

— 87 —

antecedents tecnològics

Sudoku Grab

Aquesta aplicació permet, realitzant una foto a un sudoku, introduïr-lo en el móvil. Un cop capturat ens permet solucionar-los nosaltres mateixos però també ens dóna les solucions si no ens en sortim.

— 88 —

antecedents tecnològics

Mobile OCR free

Aquesta aplicació converteix el teu smartphone en un scanner.

Converteix aquelles imatges de la teva càmara o àlbum de fotos en text editable.

— 89 —

antecedents tecnològics

gOOGLE GOGGLES

Permet a smarphones (amb Andriod 1.6 o superior), traduïr textes escrits en paper després d’enfocar-los amb la càmara del mòvil. Actualment reconeix textes en inglès, francès, italià, alemany i espanyol, permetint traduir-los a molts altres idiomes.

— 90 —

antecedents tecnològics

LA Realitat augmentada

la realitat augmentada (ar) és el terme que s’utilitza per a definir una visió directa o indirecte d’un entorn físic del món real, els elements del qual es combinen amb elements virtuals per a la creació d’una realitat mixta en temps real. Aquesta és la principal diferència amb la realitat virtual, donat que no substitueix la realitat física, sino que sobreimprimeix les dades informàtiques en el món real.

Amb l’ajuda de la tecnologia (per exemple, afegint la visió per ordinador i el reconeixement d’objectes) la informació sobre el món real al voltant de l’usuari es converteix en interactiva i digital.

— 91 —

antecedents tecnològics

De manera general i per a explicar de manera senzilla com funciona la Realitat Augmentada utilitzarem els marcadors com a element bàsic d’identificació de posició dels objectes ar a mostrar (etiquetes, objectes estàtics i dinàmics, videos, etc..). És a dir, mitjançant la identificació d’un marcador el sistema sap a on col·locar una imatge i la seva orientació espacial. Els marcadors poden ser dibuixos, fotografies, formes reconeixibles (p.e. edificis, formes geomètriques), una posició geogràfica (latitut, logitut) o qualsevol altre element que pugui ser identificat (i programat) per un processador.

A finals dels anys noranta van ser desenvolupades les primeres llibreries de realitat augmentada, ARtoolkit (Augmented Reality Toolkit), de Kato i Billinghurst (1999). Aquest sistema analitza la imatge gravada per una càmara de video en busca d’un patró gràfic (un marc quadrat negre, amb un disseny diferent en el seu interior per a calcular la orientació espacial de l’objecte), partint de la posició original en el que es va gravar la imatge. Quan aquest patró és detectat, són analitzades les coordenades des de les seves quatre cantonades i gràcies als valors de cada un d’aquests quatre punts espacials col·locats en un pla obté la posició i orientació en l’espai cartesià de la càmara que va pendre la imatge relativa a la marca.

Les investigacions actuals es dirigeixen a l’eliminació dels marcadors ar tan explicits i utilitzar objectes reals que composen l’escena, per a finalitzar amb el reconeixement gestual com a identificador.

— 92 —

antecedents tecnològics

metaio and the augmented reality chip set

Les aplicacions de realitat augmentada avui en dia ja van molt més enllà. Metaio ha desenvolupat una aplicació amb l’ajuda del chip arm que permet reconèixer, fer tracking i augmentar objectes reals del món en tres dimensions, com persones o edificis. Això permet visualitzar animacions en temps real de la ciutat, experimentant per exemple de manera interactiva l’ambient urbà vinculat a un fet històric.

— 93 —

antecedents tecnològics

aurasma software

Aurasma és una plataforma oberta de realitat augmentada. Gratuïtament tan sols registran-te com a partner pots accedir a “Aurasma studio” i crear el teu propi canal on situar totes les animacions o informació que vols que es mostri quan l’usuari escanegi la pàgina.

Aurasma permet a més a més activar la realitat augmentada per geolocalització i crear “auras” interactives. Un dels avantatges més significatius és que pots exportar tota la configuració a la teva pròpia app nativa.

— 94 —

antecedents tecnològics

starbucks holiday cup

Un exemple molt enginyós d’aplicació de la realitat augmentada, afegint aquest element sorpresa a un producte típic.

— 95 —

antecedents tecnològics

extrabold book

Extrabold és una publicació realitzada entre tres estudis (editorial, motion i 3d). Mostra les possibilitats que ofereix la realitat augmentada aplicada a un llibre: objectes 3d, zoom, so, video.

En aquest llibre s’indica a l’usuari que ha d’escanejar la pàgina mitjançant un símbol situat a la cantonada inferior de la pàgina.

— 96 —

antecedents tecnològics

london museum app

Aplicació que ha llençat el museu de Londres que permet accedit al seu arxiu fotogràfic i pictòric i sobreposa aquestes imatges en la realitat.

— 97 —

antecedents tecnològics

elements reals interactuen amb els digitals les éditions volumiques - Rorschach

Prototip d’un joc de cartes que utilitza el reconeixement tàctil sobre la pantalla. Les cartes són reconegudes per l’iPad i un dibuix es creat a partir de les dues cartes que s’han situat a sobre de la pantalla.

— 98 —

antecedents projectes que han comenรงat a experimentar en algun dels aspectes proposats en aquest projecte.

antecedents

page 1: great expectations

— 100 —

antecedents

Concept: GraphicDesign& Self-published, 2012 Format: 17,8x11cm, edition of 2.000

Aquest projecte va ser produït per a celebrar el 200 aniversari del naixement de Charles Dickens. D’ell destaca la utilització de diferents layouts i formats de pàgina segons el contingut que s’està mostrant.

— 101 —

antecedents

amnesty international hong kong annual report 2010

— 102 —

antecedents

Design concept: tgif Published by: Amnesty International Hong Kong, 2011 Format: 24x30 cm, edition of 2.500 Aquest projecte es presenta a si mateix com si fos una carpeta d’arxius que compila els diferents casos i activitats d’Amnisitia Internacional.

En la mateixa línia que el projecte anterior, aquest antecedent és molt interessant pel format que dóna als diferents tipus d’informació, situant articles de diaris maquetats com a articles de diari, cartes dins de sobres, pòsters desplegables... però alhora tot forma part del conjunt.

— 103 —

antecedents

dr. jekyll und mr. hyde - robert louis stevenson

— 104 —

antecedents

Editor/design concept: Atlas Studio Commissioned by: Robin Waart, 2010 Format: 20x28 cm, edition of 250

Aquest projecte és el punt de partida i ens dona una mica la clau de quina tecnologia utilitzar per a aconseguir els nostres objectius. A partir d’aquesta possibilitat d’introduir contingut multimèdia en un llibre, es buscarà quina és la manera més efectiva d’implementar-la, quines noves funcions s’hi podrien afegir i com es podria fer la lectura més còmode per a l’usuari.

— 105 —

antecedents

fanzine orwellian - editorial dpr

Un exemple molt interessant de com utilitzar la realitat augmentada de manera que converteix la lectura en un joc, un descobriment de continguts per part del lector.

— 106 —

referents conceptuals projectes que experimenten amb el format llibre, amb la relaci贸 del m贸n real i el m贸n digital o b茅 amb el concepte del llibre en si.

referents conceptuals

ideo - the future of the book

Audiovisual que mostra la visió del futur del llibre segons la consultoria IDEO. Han creat tres possibles models de llibre a través de tres oportunitats diferents detectades: noves narratives, lectures socials en un context enriquit i proveir d’eines que permetin un pensament critic.

— 108 —

referents conceptuals

les éditions volumiques - les aventures d’un village

Llibre per a nens interactiu que, segons com sigui manipulat explica una o altre història. Experiment emmarcat en la creació de noves narratives, aplicat físicament.

— 109 —

referents conceptuals

les éditions volumiques - un livre sonore

Prototip de llibre que introdueix un iPhone a l’interior d’un llibre.

Interactuant amb una sèrie de símbols, el lector activa i desactiva sons.

— 110 —

referents conceptuals

les éditions volumiques - night of the living dead pixels

Prototip que experimenta tant amb les noves narratives, proposant tres direccions diferents en les que el lector por desplegar el llibre per a llegir-lo com amb la integració de dispositius mòbils per a accedir a més contingut.

— 111 —

referents conceptuals

editorial classe turista

Manual de supervivencia para los días del Gran Desastre

Yaaa Aliiiiii. Pequeña antología de poesía iraquí contemporánea

L’editorial Clase Turista dedica una col·lecció sencera als llibres d’artista. Aquests llibres artesanals tenen un disseny molt cuidat, on cada llibre es representatiu del seu contingut.

— 112 —

referents conceptuals

¡Salvad a Copito! Pequeña antología de poesía africana contemporánea

Horny Housewife Kidnapped

Mirad al cielo: ¡Los renos caen ardiendo!

Mirad al cielo: ¡Los renos caen ardiendo!

El Management Envilece al Mundo — 113 —

referents conceptuals

targetes de visita que conecten amb contignuts digitals

Targetes de visita que donen accés a més continguts digitals a través de realitat augmentada o codis qr.

— 114 —

referents conceptuals

despertador cuco iphone

Suport físic per a una aplicació digital, que li dóna un valor molt més alt gràcies a aquesta materialitat.

— 115 —

referents conceptuals

little printer

Aquesta petita impressora imprimeix el contingut del nostre telèfon mòbil. Una manera innovadora d’alliberar el contingut digital de la pantalla, portant-lo a casa d’una manera física.

— 116 —

referents conceptuals

iPoe - Cuentos interactivos de Edgar Allan Poe para iPad

Aquesta sèrie de contes animats és una molt bona font d’inspiració sobre tipus d’animacions que posar en el llibre i com acompanyar-les amb el so per tal de produir un efecte major en el lector.

— 117 —

referents conceptuals

penguin - we tell stories

— 118 —

referents conceptuals

Experiment molt interessant en l’àmbit de les noves narratives. Penguin juntament amb six to start, proposa sis maneres diferents d’explicar històries: una on el lector va escollint com vol que sigui la història, els personatges..., una altre escrita en un blog dia a dia pel personatge, un altre escrita en directe per dos escriptors, com si d’una conversació es tractés, el ja clàssic “tria la teva aventura”, una història que es crea a partir d’un mapa i finalment, una història explicada amb infografies.

— 119 —

referents estètics a l’hora de definir quin tipus de gràfica es volia donar al llibre i a l’aplicació tornem a recolzar-nos en la búsqueda d’una experiència més immersiva durant la lectura, per tant es buscarà que vagi relacionada al màxim possible amb el contingut del llibre.

L’obra escollida per a realitzar aquest prototip és “La sombra del viento” de Carlos Ruiz Zafón. Aquesta novel·la està ambientada en la posguerra española, des de l’any 37 fins als anys 50. La maquetació, el·lecció de tipografies, il·lustració, gamma cromàtica i paper seràn escollits per a que encaixin el màxim possible amb aquesta época.

Quan a l’exterior, l’objectiu és que el llibre mateix sigui l’exemplar de “La Sombra del Viento” que el protagonista troba i gràcies al qual inicia l’aventura.

— 121 —

referents estètics

cuaderns escolars anys 40

El disseny interior dels quaderns escolars és un bon referent per a recrear l’interior del llibre.

— 122 —

referents estètics

— 123 —

referents estètics

gràfica paquets de tabac anys 40-50

Un altre dels sectors on el disseny gràfic de l’època es va desenvolupar més fou en tots els productes relacionats amb el món del tabac.

— 124 —

referents estètics

— 125 —

referents estètics

vector illustration

S’aplicarà un estil d’il·lustració pla, amb una gama cromàtica de colors poc saturats, similar a la que s’observa en aquests referents.

— 126 —

referents estètics

— 127 —

referents estètics

rené grunau

René Grunau és un gran referent de la il·lustració de moda dels anys 40 i 50. La seva manera de representar els personatges encaixa perfectament amb l’estil buscat.

— 128 —

referents estètics

— 129 —

referents estètics

realitat augmentada aplicada sobre edificis

Seguint l’estètica del llibre, la realitat augmentada aplicada en el recorregut per la Barcelona de la novel·la serà aplicada també amb il·lustració. Aquest exemple mostra el tipus de superposició, ara bé, l’estil d’il·lustració serà el mateix que a l’interior del llibre.

— 130 —

referents estètics

— 131 —

referents estètics

recreacions interiors de diaris

la hoja del lunes

Hoja del lunes de l’any 1944

Hoja del Lunes va ser durant molts anys l’únic diari que es podia publicar els dilluns, això permetia el descans dominical dels periodistes. La capçalera era propietat de l’Associació de la Premsa de Barcelona , que va donar lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya i els beneficis del diari es dedicaven a prestacions mutualistes del periodistes col·legiats. Aquest periòdic independent de qualsevol grup de pressió econòmica, va deixar d’editar-se el 1983 per la forta competència dels diaris privats que, al·legant el dret a la llibertat d’expressió, van trencar el pacte que en permetia l’existència.

— 132 —

referents estètics

— 133 —

referents estètics

Hoja del lunes de l’any 1939 - valencia - nª3 - Año 1

— 134 —

referents estètics

entradas de cine

— 135 —

referents estètics

DIARI EL SINDICALISTA

— 136 —

referents estètics

16 de septiembre de 1936

— 137 —

referents estètics

enquadernació i portades Per al disseny exterior del llibre, es busca recrear l’exemplar de “la Sombra del Viento” que en Daniel troba en el cementiri dels llibres oblidats. Un exemplar enquadernat amb pell de color vi i el títol lluent de color daurat.

— 138 —

referents estètics

a hologram for the king - jessica hische

Aquest referent transmet clarament l’aspecte senyorial, de llibre fora del comú, de la qual busco impregnar l’aspecte exterior del llibre en si. A més a més està treballat també amb una sola tinta daurada, tal i com l’autor descriu l’exemplar de la Sombra del Viento.

— 139 —

referents estètics

barnes & noble classics - jessica hische

Llibres enquadernats amb pell, amb el disseny estampat en una o dues tintes tant sobre la coberta com sobre el llom. Aquesta col· lecció està cuidada fins a l’últim detall i destaca sobretot la gràfica i els relleus del llom.

— 140 —

referents estètics

— 141 —

referents estètics

llibres antics

Aquestes cobertes antigues (dissenyador/artista desconegut) són un bon referent també d’un tipus de composició més simple, sempre sobre pell. Una opció d’aquest tipus també seria afí al projecte.

— 142 —

referents estètics

— 143 —

referents estètics

Cloth Bound Series One - Coralie Bickford-Smith

En aquesta exemple destaca la creació de la coberta amb només una tinta i la gràfica consistent amb un pattern. Una sol·lució senzilla i efectiva, amb un cert toc retro que encaixa molt amb l’estètica buscada.

— 144 —

referents estètics

— 145 —

referents estètics

F. Scott Fitzgerald - Coralie Bickford-Smith

D’aquest refernt n’extraiem l’ús de les diferents tintes metal·liques per a crear els estampats estil art-decó, que encaixen amb l’època de publicació del llibre.

— 146 —

referents estètics

— 147 —

referents estètics

826 captain’s blog - jessica hische

D’aquest referent destaca com s’ha creat tot el disseny amb un sol element i una sola tinta, també daurat sobre pell. Una composició molt més simple però igualment efectiva.

— 148 —

investigació

conclusions

— 149 —

conclusions

És curiós com ha anat evolucionant la proposta inicial, el concepte prefet que tenia sobre el món de les publicacions, a mesura que la investigació ha anat avançant. S’han fet realment molts experiments i propostes que busquen actualitzar el llibre tot i que la majoria no arriben a un gran públic o es queden simplement dins d’un àmbit d’investigació.

Si una cosa és ben clara, és que el llibre és una història, una experiència continguda en paraules, però que clarament es troba reforçada pel medi que la conté.

Un medi digital ens permet tota una sèrie de funcions i ens obre moltes possibilitats, noves narratives, continguts complementaris... però ens fa perdre tot el món de la materialitat que rodeja al llibre. Si una cosa ha quedat demostrada durant la investigació ha estat que la materialitat del llibre és un factor molt important per a la majoria de lectors. El fet de posseir el llibre, de poder guardar-lo, tocar-lo, olorar-lo... fa que es valori i s’experimenti d’una manera molt diferent.

Així doncs, sembla clar que el futur del llibre ha de buscar la integració de les dues realitats per tal de confeccionar el que podríem anomenar un llibre complert.

En aquest projecte es proposa utilitzar la realitat augmentada per a aconseguir-ho, ja que és la tecnologia disponible actualment que pot permetre realitzar aquesta realitat mixta. Ara bé, les tecnologies evolucionen i probablement dintre d’uns anys serà possible aconseguir un resultat similar sense la intervenció d’un dispositiu.

El que és important doncs és la integració dels dos mons, explotar al màxim les possibilitats que els dos medis ens ofereixen, adequant el medi al contingut, i buscant una experiència complerta.

Com bé puntualitza Umberto Eco en la seva reflexió “memòria mineral i vegetal”, hi ha certs continguts que certament no tenen ja lloc en la publicació física: manuals, enciclopèdies, llibres de consulta... en canvi hi ha un altre tipus de publicacions, com ara les novel·les, que proposen una lectura completament diferent o com ara els llibres on la materialitat juga un gran paper, com ara els libres d’artista, que no seran substituïts. És per aquest motiu que s’ha escollit treballar sobre una novel·la, gènere que a — 150 —

conclusions

més a més no ha experimentat massa amb les noves tecnologies.

Per altra banda, aquesta materialitat dels llibres pot ajudar també a combatre un dels principals problemes que està patint el món editorial a Espanya des de l’aparició del llibre digital: la pirateria. Per a evitar que els lectors es conformin amb una versió piratejada de la novel·la, el fet d’adquirir l’exemplar els ha d’aportar un valor afegit suficientment alt que els hi compensi l’esforç econòmic. És en aquest punt també on el projecte adquireix una nova força.

En resum, aquest projecte proposa investigar com unir els dos mons, els dos medis on el llibre existeix, per tal de buscar una experiència de lectura complerta, immersiva i certament innovadora. Per altra banda, aquestes característiques ens podran ajudar a combatre el greu problema de la pirateria incentivant la compra.

— 151 —

investigació

briefing

— 153 —

briefing

DEFINICIÓ DEL PROJECTE Partint de les noves concepcions del llibre i funcionalitats que se l’hi han començat a atribuir en el món digital es proposa investigar com aquestes es podrien implementar o connectar amb el volum físic. Es busca així crear un nou futur per al llibre, una tercera via que busca la integració i no pas l’antagonisme entre el llibre de tota la vida i el seu homòleg digital, i que ens permet explotar al màxim les possibilitats d’aquest producte per a crear una experiència de lectura molt més immersiva.

OBJECTIUS • Aplicar el màxim número de conceptes sobre el llibre del futur.

• Crear un objecte per a disfrutar del plaer lectura • Buscar una nova experiència de lectura, molt més envolvent • Aconseguir la integració de les dues ‘tecnologies’ • Explotar al màxim les característiques de cada un dels medis, treballant en el marc d’aquesta realitat mixta • Introduir nous elements narratius en una novel·la per tal de reforçar el seu missatge.

• Permetre al lector aprofitar la major part possible de les avantatges del llibre digital a través d’un llibre físic.

• Reforçar la materialitat del llibre per a contribuir a l’experiència • Experimentar amb el suport llibre i explotar les seves possibilitats

— 154 —

briefing

• Buscar altres maneres de narrar una història • Crear una línia gràfica coherent amb el tema de la publicació i que sigui atraient per als possibles lectors.

target Aquest projecte es dirigeix a lectors àvids principalment entre 16 i 35 anys. Estan familiaritzats amb les noves tecnologies i han experimentat tant amb llibres físics com amb llibres digitals. Són usuaris d’smartphones i tabletes. Ara bé, segueixen valorant molt més un llibre físic que un de digital, i valoren l’objecte llibre en si mateix.

Context d’ús Aquest llibre és un llibre per a disfrutar-lo tranquil·lament i gaudir de la seva lectura. És un objecte ideal per a disfrutar al vespre, després d’una llarga jornada per a relaxar la ment o bé als caps de setmana.

empresa Aquest producte estaria situat dins del marc de les editorials independents. Planteja una nova manera d’explicar històries, de viure la literatura.

to comunicacional Es busca representar d’una manera moderna i jove una estètica dels anys 30 o 40, per tal de reforçar el contingut de la història, però alhora acostar-lo al públic objectiu.

— 155 —

investigació

bibliografia

— 156 —

bibliografia

Gestalten. Fully booked ink on paper, Design & concepts for new Publications. Primera edició. Berlin: Gestalten, 2013.

Geoffrei Numberg. El futuro del libro. ¿Esto matará eso? Primera edició. Buenos Aires: editorial Paidós, 1998.

Manuel Gil & Fco. Javier Jimenez. El nuevo paradigma del sector del libro. Primera edició. Madrid: Trama Editorial, 2008 Umberto Eco. Memòria digital i vegetal, el futur dels llibres, 2012 Patricia Córdoba. La modernidad tipográfica truncada. Editorial Camp gràfic, 2008.

Enric Satué. El diseño gráfico en España, història de una forma comunicativa nueva. Alianza editorial, 1997 Emilio Gil. Pioneros del diseño gráfico en España. Primera edició.

Barcelona: Index Book, 2007.

Lewis Blackwell. Tipografía del siglo xx. Tercera edició. Barcelona: editorial Gustavo Gili, 2004 Sergi Doria. Guía de la Barcelona de Carlos Ruiz Zafón. Primera edició. Barcelona: editorial planeta, 2008 DailyMotion. Starbucks Holiday Cups Come to Life With Augmented Reality. [en línia] <http://www.dailymotion.com/video/xm8qul_starbucks-holiday-cups-come-to-life-with-augmented-reality-app_tech#.

UV1JxauAtdg> [04/04/2013] Youtube. Jekyll and Hyde Augmented Reality Book - All Examples. [en línia] <https://www.youtube.com/watch?v=PGrqp1LXKSg> [04/04/2013] — 157 —

bibliografia

Ideo. The future of the book. [en línia] <http://www.ideo.com/work/ future-of-the-book> [10-4-2013] Penguin. We tell Stories. Six authors, six stories, six weeks [en línia] <http://www.wetellstories.co.uk/>[10-4-2013] Generación digital. Aurasma. Uniendo el mundo físico con el virtual. [en línia] <http://www.generaciondigital.es/2012/10/aurasmauniendo-el-mundo-fisico-con-el.html> [10-4-2013] Aurasma. What is your aura? [en línia] <http://www.aurasma. com/> [10-4-2013] Metaio, Augmented reality [en línia] <http://www.metaio.com/> [10-4-2013] Six to start. The next-gen story tellers [en línia] <http://www.sixtostart.com/> [10-4-2013] Staff High Tech Editores, Infochannel “Qualcomm Vuforia ahora con reconocimiento de texto en tiempo real” [en línia] Méxic: 13 de febrer del 2013 <http://www.infochannel.com.mx/qualcomm-vuforiaahora-con-reconocimiento-de-texto-en-tiempo-real> [16-4-2013] Telefónica. La diversificación de las aplicaciones de realidad aumentada. [en línia]. València: Miguel A. Perez, 2 de gener de 2013 <http:// blogthinkbig.com/la-diversificacion-de-las-aplicaciones-de-realidadaumentada/> [24-4-2013] Endgadget. Taking next-gen augmented reality for an ARM-powered walk around the block [en línia] Sharif Sakr, 3 de febrer de 2012 <http://www.engadget.com/2012/02/03/next-gen-augmented-reality-from-arm/> [24-4-2013] — 158 —

bibliografia

Todo colección. Cuaderno escolar-material escuela años 50. [en línia] Seba1, Córdoba, 1 de Enero de 2002 <http://www.todocoleccion.net/ cuaderno-escolar-material-escuela-anos-50-60-pluma-ver-descripcion-para-existencia~x16994390> [26-4-2013] El desvàn de Rafael Castillejo. Recuerdos de escuela. [en línia] Rafael Castillejo [en línia] <http://www.rafaelcastillejo.com/escuela-2. htm> [26-4-2013] Jessica Hische. Portfolio. [en línia] <http://jessicahische.is> [26-4-2013] Coralie Bickford-smith. Designer of fine things, mostly books. [en línia] <http://cb-smith.com/> [26-4-2013] BergCloud. Little Printer [en línia] <http://bergcloud.com/littleprinter/> [26-4-2013] Cover Browser. View 450,000+ covers of comics, books & more [en línia] <http://www.coverbrowser.com/> [28-4-2013] Serial Cut. Extrabold [en línia] <http://www.serialcut.com/extrabold/> [28-4-2013] Vimeo. Extrabold augmented reality [en línia] < http://vimeo. com/48886298> [28-4-2013] Youtube. iPoe - Cuentos interactivos de Edgar Allan Poe para iPad [en línia] <http://www.youtube.com/watch?v=JH8EG1Rjl3E> [28-4-2013] @Craigmood. Books in the edge of the iPad [en línia] Craigmood, 20 de març de 2010 <http://craigmod.com/journal/ipad_and_books/> [29-4-2013] — 159 —