Dominical
06 3
Reportatge
Diumenge, 16 de març de 2014
1
2
«Made in Girona» El nou Museu del Disseny de Barcelona té en les seves col·leccions un bon nombre de creacions triomfadores nascudes a les comarques gironines TEXT MARC
batejat com a Disseny Hub Barcelona, però conegut entre els barcelonins com «la Grapadora». Amb un espai de expositiu de més de 3.000 metres quadrats de superfície, el nou emplaçament permetrà reunir les coleccions d’arts decoratives, ceràmica, tèxtil, arts gràfiques i disseny industrial sota un mateix sostre, que abans estaven repartides en diferents llocs de la ciutat. A més, la voluntat d’aprofitar espais i sinèrgies ha fet que el museu comparteixi edifici amb veïns tan oportuns com el Foment de les Arts Decoratives (FAD) o l’Associació per a l’Estudi del Moble, entre altres.
LEMONCHE-COLL
S
R
’han fixat en el disseny del darrer vehicle presentat per una famosa firma d’automòbils? I en les creacions de la desfilada de moda de Milà, de la 080 Barcelona o, sense anar més lluny, la que va tenir lloc mesos enrere a la Plaça de la Independència de Girona? Definitivament, el disseny, tal com avui l’entenem, és omnipresent a la nostra vida. De l’italià disegno, aquest procés, que comprèn diferents disciplines i persegueix la creació d’un objecte o una idea, té en la Revolució Industrial el seu precedent. Amb la industrialització, la fabricació de tota mena de productes en sèrie passaren a ser objecte de desig del món desenvolupat. Això l’ha convertit en un recurs valuosíssim i molt gràfic per entendre la societat d’una època, estudiar el nivell de desenvolupament d’un país o conèixer gustos i tendències d’altres generacions. La seva influència ha marcat èpoques i canvis de gran trascendència, com poden ser-ho les sinuoses formes dels petits Seat 600 que van motoritzar Espanya. El disseny ha ajudat a crear potents marques (i imatges) de país, com és el cas de França amb la seva indústria de la moda, i també ens permet identificar i caracteritzar generacions senceres. Qui vulgui aprofundir en aquest camp, està d’en-
Q Sobre aquestes línies, un dels espais del nou Museu del Disseny de Barcelona. ANIOL FOTOS:
RESCLOSA/MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA (MDB)
horabona. A finals d’aquest any, Barcelona, lligada històricament al disseny i a les últimes tendències, inaugura el flamant Museu del Disseny. El nou equipament està situat a la plaça de les Glòries, en un edifici
DISSENYS GIRONINS PER A TOTS ELS GUSTOS A les col·leccions del museu barceloní també hi ha dissenys amb ADN de les comarques gironines. Alguns han rebut premis nacionals i també internacionals, altres es reconeixen ràpidament perquè són artilugis que ens faciliten el dia a dia, i fins i tot algun té cert poder nostàlgic i ens transporta a instants concrets de la nostra vida. És el cas de les ulleres i el tub de submarinisme de la mítica marca d’equipament subaquàtic Nemrod. Probablement, a més d’un, l’olor de goma li farà recordar moments entranyables a mar, ja sigui aprenent l’art de submergir-se amb el pare o amb un germà gran o bé sortejant esculls tot admirant el fons marí. Aquest disseny de l’any 1989 és una actualització d’un model antic i va ser obra del dissenyador gironí Antoni Flores. Precisament, Flores també va encarregar-se de la concepció d’una línia d’eines de l’empresa ripollesa Tallers Casals, molt preuada entre els professionals. En
Dominical
07
Diumenge, 16 de març de 2014
6
4
7
Reportatge
5
8
destaca el popular trepant Taladrín de l’any 1991, de forma compacta i fàcilment reconeixible. Una altra ambaixadora gironina que té presència al museu és Soler & Palau amb diversos productes, com ara alguns dels seus famosos extractors, l’assecador de mà Silent 1200, la torradora Multitoast (que funcionava tant a 125 com a 220V) i també un parell de planxes de vapor. Una d’aquestes, la PL1001, va ser la primera que S&P va llançar al mercat l’any 1981. Un dels professionals gironins del disseny industrial amb nombroses peces a la col·lecció és el ganxó Mariano Ferrer Thomas, el qual va treballar a l’estudi Gris, del cineasta Bigas Luna. Ferrer Thomas compta amb cinc objectes a la col·lecció, entre els que destaca el penjador Espiral de 1970, venut arreu del món, i el llum de taula Gira (1978), creat amb altres autors. Gira és d’una modernitat avançadíssima i el seu èxit a nivell internacional va fer que fos copiat en països com Alemanya. Curiosament, un d’aquests plagis va ser premiat l’any 1990 amb un guardó especial concebut per a desacreditar les còpies. Però en disseny industrial, també hi ha productes que, a part de tenir segell gironí, estan a la darrera avantguarda. És el cas de les sorprenents creacions que el despatx d’arquitectes olotí RCR va fer per a l’empresa de sanitaris Lagares, també d’Olot. RCR signa el premiadíssim plat de dutxa Net de l’any 1999, que es caracteritza per la seva funcionalitat, elegància i sobrietat, però també pels nombrosos guardons que ha rebut, entre els quals l’ISSFA (Las Vegas, 2000) i el Delta de Plata (Barcelona, 2001). Del mateix despatx i de la mateixa fàbrica va sortir el rentamans de paret PLA1, també premi Delta de Plata (1999). La seva principal característica és que fa honor al seu nom: és, encara que resulti difícil de creure, pràcticament pla. Igual de fascinant és el prototip de cadira Full, del gironí Jordi Pigem, en col·laboració amb l’italià Enrico Azzimonti, i premi 100% Folding Chairs (Londres, 2003). D’una bellesa gairebé conceptual, consta de dos elements. D’una banda, una peça de fusta que fa de respatller i seient, i de l’altra, un suport d’acer inoxidable que fa de potes. No només és una cadira bonica, sinó també una obra molt ben pensada: es plega totalment, de manera que les dues peces n’acaben formant una. Del disseny industrial al gràfic, de la mà de creacions força familiars. Es dóna el cas que algunes les
FOTOS:
9
1. Exemple de rètol in situ, de Lluís Pau Corominas i Núria Duran. ESTUDIO RAFAEL VARGAS/MDB
2. Exemples de rètols de senyalització, dels mateixos dissenyadors. ESTUDIO RAFAEL VARGAS/MDB
3. Ulleres i tub de submarinisme Nemrod, d’Antoni Flores. ESTUDIO RAFAEL VARGAS/MDB
4. Trepant Taladrín de la firma Casals, també de Flores. ESTUDIO RAFAEL VARGAS/MDB
5. Cadira model Full, de Jordi Pigem i Enrico Azzimonti. LA FOTOGRÀFICA/MDB
6. Plat de dutxa Net de RCR Arquitectes i Lagares. ESTUDIO RAFAEL VARGAS/MDB
7. Rentamans de paret PLA1 de RCR Arquitectes i Lagares. ESTUDIO RAFAEL VARGAS/MDB
8. Planxa PL 1001 de S&P. ESTUDIO RAFAEL VARGAS/MDB
9. Vista exterior de l’edifici que alberga el Museu del Disseny de Barcelona, que serà inaugurat a finals d’aquest any. LOURDES JANSANA/MDB
veiem diàriament per anar a qualsevol lloc. D’altres, les busquem amb impaciència per assegurar-nos que anem en la bona direcció. Sí, pensen bé. Es tracta dels rètols de senyalització (Premi Delta de Plata, 1984) que van ser obra de dos equips de professionals. Un d’ells, el gironí format per Lluís Pau Corominas i Núria Duran. Aquest mateix tàndem va ser el responsable d’un altre projecte encarregat per la Generali-
tat: els rètols de paret in situ. Són els populars indicadors que ens ajuden a localitzar llocs públics tan dispars com el Casal del poble o la Conselleria d’Agricultura. Una altra creació de gran repercusió –en aquest cas mediàtica– és la que va representar un dels esdeveniments culturals més importants dels últims anys a Barcelona: l’any Gaudí 2002, obra del dissenyador de Verges Miquel Puig. Un disseny que va fer la volta al món. Premis o èxits comercials a part, aquestes creacions tenen una característica que les fa especials i, perquè no, importants. Han rebut el que, segurament, és el reconeixement definitiu a una bona creació: ser peça de museu. Perquè de la mateixa manera que qualsevol cosa no pot ser considerada disseny, tampoc qualsevol disseny té els mèrits per formar part d’una col·lecció de museu. Q
R