IRIS ORTEGA, NORA LARA, MIQUEL CANELA, GEMMA ARROYO
TREBALL DE SÍNTESI: LA FEBRE DEL CIM
IRIS ORTEGA, NORA LARA, MIQUEL CANELA, GEMMA ARROYO
LA FEBRE DEL CIM
Part 1:L’Everest i el mal de muntanya. Hola sóc la Yasmina i m’encarrego de la primera part:L’everest i el Mal de muntanya. 1.1 Geologia de l’Everest. Hem acabat de veure un Documental sobre l’Everest i hem repost unes preguntes relacionades amb la geologia.Hem sapigut quina és la seva alçada i de qué esta formada,com evoluciona i perquè i,quin agent geologic es el causant de l’actual paisatge. Hem aprés com es va formar L’everest i perquè hi ha tants terratrèmols a l’Himalaya.
1.2. L’aclimatació a l’altitud. En aquest apartat hem aprés que ens passa quan pugem a un cim. -Quins són els seus simptomes. -Que en fan els alpinistes per reduir les possibilitats de patir el mal de muntanya. Perquè ens passa. -Hem examinat una taula hi hem escrit les diferencies que trobem entre l’aire del cim de l’Everest i el del nivell del mar. -I,saber quin es el sistema que utilitaza el nostre organisme.
1.3. Les aclimatacions en l’esport. -Hem llegit un text sobre els Jocs Olímpics de Mèxic. A continuació hem respost unes preguntes pensant perque creiem que als esportistes no els hi va sentar bé celebrarlo allá a causa de l’altitud a la qual es troba. -En la segona part d’aquest apartat hem llegit un altre text sobre el dopatge sanguini en els esportistes i explicar perquè creiem que ho fan i que vol dir dopatge sanguini.
IRIS ORTEGA, NORA LARA, MIQUEL CANELA, GEMMA ARROYO
1.4. Física i Química D’altura. - Aquí també hem llegit un text que ens explica com funciona l’olla a pressió.A continuació hem respost unes preguntes relacionades amb el tema com per ex:Perquè una olla a pressió permet coure mès rapidament els aliments. - El segon text tractava sobre perquè si intentem fer un te a l’Everest surt tant dolent, i al 3er i últim desmenteix un mite de que si una persona queda exposada al buit la seva sang comença a bullir.
Part 2: Excursionisme Hola em dic Miquel Canela i sóc el reporter de la part d’excursionisme d’aquesta revista. Avui dia 27/03/201ls alumnes de 3rA han anat d’excursió per les zones de Torrefarrera per fer una recerca sobre el nostre entorn sociali aprendre una mica més.
Han anat fen una enquesta als habitants del poble amb el propòsit de conèixer l’opinió dels habitants i aquests son els resultats :
L’estat del medi ambient en general 2 persones han dit 3 persones han dit que es dolent que es bo La qualitat i preu de l’aigua potable 5 persones han dit que es dolent La neteja urbana i la recollida dels residus 1 persona a dit que es 3 persones han dit dolenta que es bona El sistema de reciclatge dels residus
IRIS ORTEGA, NORA LARA, MIQUEL CANELA, GEMMA ARROYO
2 persones han dit que es dolent
3 persones han dit que es bo
La integració social d’immigrants 2 persones han dit que es dolent L’activitat econòmica del municipi 4 persones han dit que es bona
1 persona a dit que es molt bona
Part 3: Les tecnologies aplicades a l’alpinisme Em dic Gemma Arroyo i soc l’encarregada de la part de Tecnologies aplicades a l’alpinisme. En aquesta part us explicaré el tipus de materials i eines necessàries per a l’escalada.
3.1. Com vestir-se per a la muntanya En aquesta part hem aprés quines propietats ha de tenir cada capa de roba que portem per a la muntanya. També hem aprés el tipus de fibres tèxtils que serveixen per cada capa i quines marques de fibres son les millors. Hem de portar tres capes en total: -La primera es la que esta en contacte amb la pell i la seva funció es evacuar la suor per mantenir-nos secs. (poliester) -La segona te la funció d’aïllar-nos térmicament. (fibres sintètiques i naturals) -La tercera te la funció de protegir-nos de la pluja o el vent. (fibres impermeables)
3.2. El calçat per la muntanya
IRIS ORTEGA, NORA LARA, MIQUEL CANELA, GEMMA ARROYO
En aquest apartat hem tingut que consultar moltes pagines d’Internet per saber que cal tenir en compte en triar un calçat per fer alpinisme. La sola de la sabata ha de ser antilliscant, un altre element important es la transpirabilitat (la capacitat de la sabata per evacuar la humitat i suor de l’interior). Les soles han de ser rígides, impermeables i dures com per poder calçar-nos els grampons
3.3. Cordes De les cordes hem aprés que depèn gran part de la seguretat durant l’escalada, el procés de fabricació de una corda i les característiques mes important que hem de tenir en compte en adquirir una corda. Primer es prepara el centre de la corda amb un material elàstic i resistent. Es fàbrica i despres s’uneix amb altres iguals. A continuació es recobreix amb un fil i ja està preparada, però abans de vendre-la es fa una prova material, es capaç d’aguantar un pes de 800kg. Totes les cordes es caracteritzen per la seva força de xoc, el numero de caigudes que es capaç de resistir abans de trencar-se. La durabilitat d’una corda depèn de la seva utilització i del gruix de la funda.
3.4. Tecnologies aplicades a l’alpinisme Aqui hem après que es un ARVA que es un aparell capaç de emetre i rebre una senyal de camp electromàgnetic que pot salvar vides i també qué és un GPS que es un aparell que permet localitzar la posició de un objecte, una persona, una nau o un lloc.
IRIS ORTEGA, NORA LARA, MIQUEL CANELA, GEMMA ARROYO
Part 5: LA MÚSICA DESCRIPTIVA Hola me dic Iris i soc la reportera i encarregada de la part de musica d’aquesta revista. En aquesta part m’encarrego de buscar informació sobre algun tipus de música. Aquesta setmana he recollit informació sobre la música descriptiva. La música descriptiva es aquella que reprodueix sons de la natura o de la realitat, o la que intenta reflexar amb les seves peculiaritats mig expressives, moments, escenes, personatges o sensacions.Va aparèixer al segle XIX al període Romàntic. Dos dels seus principals representants son Martinc Peerson i William Byrd
d’entre molts.