CIÈNCIES SOCIALS
UNITAT 1
2n ESO
L’ISLAM I AL-ANDALUS QÜESTIONARI
1.- Mahoma difon una nova religió
1. Quines característiques i creences tenien els habitants d’Aràbia? 2. Quines eren les ensenyances que va predicar Mahoma? 3. On es recull la doctrina de Mahoma? 4. Quines característiques tenien els califes? 5. Com es van dividir els seguidors de Mahoma? 6. Quines creences tenien els sunnites? 7. Quines creences tenien els xiïtes? 8. Quins són els cinc principis de l’ Islam? 2.- L’expansió de l’ Islam
1. Quines van ser les quatre fases de l’expansió de l’ Islam? 2. Com va organitzar la família Omeia el califat? 3. Quina família va substituir als Omeies? 4. Quin fet va afavorir l’expansió de l’ Islam? 5. Quin va ser el final del domini àrab sobre el món islàmic? 6. Quines relacions van tenir els musulmans amb els cristians i jueus? 3.- L’ Islam a la Península Ibèrica: L’Al.Andalus.
1. En quin moment comença la conquesta de la Península Ibèrica? 2. Què va succeir a la batalla de Guadalete?
Codi: ESRECSOC0202010913
Rev.: 00
Data: 01/09/13
Pàgina: 1 de 8
CIÈNCIES SOCIALS
UNITAT 1
2n ESO
L’ISLAM I AL-ANDALUS
3. Com va se la conquesta de la Península? 4. Per què la conquesta de la Península va ser molt ràpida? 5. Quines característiques tenia l’emirat dependent? 6. Per què s’estableix un emirat independent? 7. Quines característiques tenia l’emirat independent? 4.- Del califat de Còrdova als regnes de taifes.
1. Quins són els fets més importants que va succeir durant el califat d’Abderraman III? 2. Per què es comença a desintegrar el califat? 3. Quins problemes van tenir les taifes? 4. Quines característiques tenia el regne nassarita de Granada? 5.- Economia i societat andalusines.
1. Per què eren importants les ciutats islàmiques? 2. Quines característiques tenia l’agricultura? 3. Quins productes conreaven? 4. Com era l’artesania? 5. Com era el comerç? 6. Com es dividia la població musulmana? 7. Com es dividia la població no musulmana? 6.- Cultura i art islàmics.
1. Quin fet va permetre la transmissió de coneixements i la integració dels diferents
Codi: ESRECSOC0202010913
Rev.: 00
Data: 01/09/13
Pàgina: 2 de 8
CIÈNCIES SOCIALS
UNITAT 1
2n ESO
L’ISLAM I AL-ANDALUS
pobles conquerits? 2. Què va introduir a Europa? 3. Quins coneixements van desenvolupar? 4. Quines construccions van desenvolupar? 5. Quines arts van dominar? 6. Com era la pintura? ESQUEMA 1.- Mahoma difon una nova religió
A principis del segle VII va sorgir una nova religió: l’ Islam.
Va tenir l’origen a Aràbia, una península desèrtica de l’Orient Mitjà.
Els seus habitants vivien als oasis i es dedicaven a la ramaderia, l’agricultura i el comerç.
Eren politeistes i el seu centre religiós era la ciutat de La Meca, on hi havia el santuari de la Kaaba.
Mahoma:
va néixer a La Meca l’any 570.
Quan tenia 40 anys, l’arcàngel Gabriel li va anunciar que era el profeta d’Al·là (Déu) i que s’havia de dedicar a predicar la nova religió de l’islam.
Mahoma ho va fer a La Meca, però va ser rebutjat i perseguit.
L’any 622 el profeta es va refugiar a Medina: és l’anomenada Hègira o fugida, l’inici de l’era musulmana. Va convertir els seus habitants a l’islam i amb ells va conquerir La Meca el 630.
Quan Mahoma va morir, l’any 632, la major part dels àrabs ja eren musulmans i Aràbia s’havia unificat políticament.
Els califes van passar a ser els successors de Mahoma.
Tenien poder religiós i polític.
Codi: ESRECSOC0202010913
Rev.: 00
Data: 01/09/13
Pàgina: 3 de 8
CIÈNCIES SOCIALS
UNITAT 1
2n ESO
L’ISLAM I AL-ANDALUS
Però no tots els musulmans van acceptar el poder dels califes, de manera que es van dividir en dues tendències:
Els sunnites
Els xiïtes.
Algunes de les característiques de la religió islàmica són les següents:
El seu llibre sagrat és l’Alcorà, que conté les revelacions d’Al·là a Mahoma.
Defineix les bases de l’islamisme i la llei islàmica o xaria (normes de conducta individual i social).
Estableix cinc grans obligacions, que són els pilars de l’islam:
Creure en un Déu únic-
Resar cinc vegades al dia
Dejunar el mes del Ramadà
Fer almoina
Peregrinar a La Meca.
Les mesquites:
Són el lloc on els musulmans es reuneixen per resar. La seva estructura és molt simple:
Un gran pati obert, una sala d’oracions, un minaret per cridar a l’oració, etc.
No té sacerdots, però sí imams (dirigeixen les oracions), ulemes (interpreten els textos sagrats) i cadis (apliquen la justícia segons l’Alcorà). 2.- L’expansió de l’Islam
La primera expansió dels musulmans es va produir en diferents direccions:
Els quatre primers califes (632-661) van conquerir Egipte, Síria i l’Iraq.
Van ocupar el Nord d’Àfrica i la Península Ibèrica, i no van poder entrar en territori franc perquè van ser derrotats a Poitiers (732).
Van arribar a Constantinoble, però no van poder prendre la ciutat.
Van conquerir l’Iran, l’Afganistan, van entrar a l’Àsia Central i van arribar fins al Pakistan.
Codi: ESRECSOC0202010913
Rev.: 00
Data: 01/09/13
Pàgina: 4 de 8
CIÈNCIES SOCIALS
UNITAT 1
2n ESO
L’ISLAM I AL-ANDALUS
Tots els territoris que anaven ocupant quedaven sota l’autoritat dels califes de la família Omeia, que delegaven el seu poder en:
Un visir (primer ministre)
En varis emirs (governadors).
Després de l’any 750, la família dels Abbàssides de Bagdad es va apoderar del Califat.
Durant la seva dinastia, l’islam es va difondre per Àfrica i Àsia gràcies a la influència de navegants i caravaners
Es va debilitar la unitat califal a causa de la invasió de turcs i mongols, que van continuar expandint l’islam.
La conquesta musulmana era militar (gihad) i cultural, però es permetia als pobles conquistats mantenir la seva religió i costums a canvi de pagar tributs.
Malgrat això, moltes persones es convertien a l’islam per tenir avantatges socials i econòmics. 3.- L’ Islam a la Península Ibèrica: L’Al.Andalus.
L’any 711, els exèrcits musulmans, formats per berbers dirigits per àrabs.
Van envair la Península Ibèrica.
Els visigots, debilitats per les lluites internes, van ser incapaços de detenir-los i, quan el rei Roderic va morir a la batalla de Guadalete, les seves tropes es van dispersar.
Els exèrcits musulmans, dirigits per Tariq i Musa, van dominar la Península
En pocs anys perquè la població no es va resistir i els nobles van pactar amb els musulmans per conservar les terres i el poder.
Només la zona muntanyosa d’Astúries, on es van refugiar petits grups cristians, va resistir els invasors.
El territori peninsular va passar a anomenar-se Al-Andalus i es va convertir en un Emirat dependent del califat Omeia, amb capital a Còrdova.
Quan van caure els Omeies, vençuts pels Abbàssides, l’omeia Abderraman I es va establir a Al-Andalus i es va declarar emir independent.
Codi: ESRECSOC0202010913
Rev.: 00
Data: 01/09/13
Pàgina: 5 de 8
CIÈNCIES SOCIALS
UNITAT 1
2n ESO
L’ISLAM I AL-ANDALUS
En aquesta etapa es van succeir els conflictes socials i les lluites de poder, però també va començar un auge econòmic i cultural 4.- Del califat de Còrdova als regnes de taifes.
L’emir Abderraman III va arribar al poder l’any 912.
Va dominar militarment els regnes cristians que atacaven Al-Andalus i els va obligar a pagar impostos.
Va garantir el comerç
Va imposar la seva autoritat.
L’any 929, Abderraman es va independitzar de l’autoritat religiosa i es va proclamar califa, així va néixer el califat de Còrdova.
Va ser l’etapa de màxima esplendor d’Al-Andalus: hi va haver una gran expansió econòmica i es va frenar els cristians, especialment sota el califa Almansor.
A partir del 1008, el Califat va patir greus divisions internes, i es va fragmentar en 25 regnes independents, les taifes.
Aquests regnes van tenir una gran prosperitat econòmica.
Al segle XIII ja havien sigut conquerits pels cristians, malgrat l’ajuda que van prestar els almoràvits i els almohades.
El regne nassarita de Granada va ser l’única taifa que es va mantenir independent fins a finals del segle XV gràcies a la seva riquesa. 5.- Economia i societat andalusines.
El centre econòmic en el món musulmà era la ciutat. Allà es desenvolupaven:
L’artesania, una activitat pròspera que posava a la venda els seus productes als socs.
El comerç, que generava molta riquesa. Al-Andalus comerciava amb Europa, el Nord d’Àfrica i l’Orient.
L’agricultura, però, ocupava la major part de la població.
Codi: ESRECSOC0202010913
Rev.: 00
Data: 01/09/13
Pàgina: 6 de 8
CIÈNCIES SOCIALS
UNITAT 1
2n ESO
L’ISLAM I AL-ANDALUS
Els musulmans van introduir noves tècniques de regadiu i nous cultius (arròs, cítrics...)
La població andalusina musulmana la formaven:
Els àrabs, que eren la majoria governant, l’elit política i social.
Els berbers, arribats del Nord d’Àfrica, eren un grup de condició humil.
Els muladís formaven la majoria de la població, eren els hispanovisigots convertits a l’islam.
La població d’Al-Andalus no musulmana la formaven
Els mossàrabs (hispanovisigots cristians)
Els jueus. 6.- Cultura i art islàmics
Entre els segles VIII i XII, la civilització islàmica destacava per la seva esplendor, mentre que l’Europa cristiana patia un empobriment econòmic i cultural.
En compartir una llengua comuna, l’àrab, els coneixements es transmetien fàcilment pels territoris islàmics.
A la cultura islàmica s’hi integraven altres cultures (grecollatina, persa, egípcia, índia).
Els àrabs van desenvolupar les matemàtiques, la medicina, la cirurgia i l’astronomia, així com les ciències aplicades: sistemes hidràulics, fabricació de porcellanes, paper, perfums...
L’art islàmic té les característiques següents:
Reuneix moltes influències però també manté uns trets homogenis.
En arquitectura es construïen mesquites, alcassabes, palaus, etc. fent servir el maó i la fusta i elements com els arcs, les cúpules i les voltes.
A causa de la prohibició de representar imatges, va assolir gran importància la decoració interior amb pintures, mosaics, marbres, rajoles i guixeries de motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics.
Destaca el treball de la ceràmica, el vidre, el marfil, les miniatures pintades als llibres, etc.
Codi: ESRECSOC0202010913
Rev.: 00
Data: 01/09/13
Pàgina: 7 de 8
CIÈNCIES SOCIALS
UNITAT 1
2n ESO
L’ISLAM I AL-ANDALUS
L’art d’Al-Andalus segueix les característiques generals de l’art islàmic però fa algunes aportacions pròpies com
L’ús d’arcs de ferradura i lobulats i de voltes nervades en arquitectura. Cal esmentar edificis com:
La mesquita de Còrdova
El Palau de l’Alhambra
Codi: ESRECSOC0202010913
Rev.: 00
Data: 01/09/13
Pàgina: 8 de 8