Nota breu Març 2011
Són efectius els plans educatius d’entorn?
E
l programa dels Plans Educatius d’Entorn (PEE) és una iniciativa impulsada pel Departament d’Ensenyament i les entitats municipals per donar “una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives” dels infants i joves. Iniciats l’any 2005, els PEE es basen en l’assumpció que l’èxit i l’equitat educativa no només requereixen centres educatius de qualitat, sinó també l’existència d’una xarxa educativa local (conformada per ajuntaments, entitats, famílies i representants dels departaments de la Generalitat) que garanteixi tant la coherència de l’acció educativa, com una oferta complementària d’activitats i serveis no acadèmics que, des de perspectives diverses, faciliti la socialització de joves i infants i, en darrer terme, la cohesió social.
Malgrat que els PEE varien molt entre els 80 municipis en què s’han desenvolupat, tenen en comú tres components bàsics: Impliquen un finançament addicional per a l’educació, aportat pel Departament d’Ensenyament i els ajuntaments participants, Estan coordinats per una estructura de comissions i grups de treball creada expressament per al PEE, i participada per representants de l’ajuntament, el Departament d’Ensenyament, els centres educatius i entitats locals del tercer sector, Desenvolupen una agenda d’activitats de naturalesa molt diversa, entre les quals s’hi solen trobar accions com tallers d’estudi assistit per als alumnes amb més desavantatges, activitats esportives, l’obertura de patis en horari extraescolar, o la dinamització d’associacions de mares i pares.
Principals resultats L’ambigüitat del disseny dels PEE ha donat lloc a la implementació d’activitats molt diverses a cada municipi, algunes amb una relació molt feble amb els objectius del programa. Les xarxes educatives constituïdes arrel dels PEE han afavorit les relacions interadministratives, Per contra, la participació d’entitats i famílies ha estat molt limitada. L’impacte dels PEE sembla haver-se concentrat en una participació més inclusiva en activitats extraescolars, el desenvolupament de sentiments de pertinença a la comunitat i una percepció més favorable de la diversitat social i cultural. Els PEE no han tingut un impacte significatiu sobre el rendiment acadèmic dels participants.
bases de dades del Departament d’Ensenyament, s’ha entrevistat una mostra d’actors participants en els PEE, i s’ha realitzat una revisió sistemàtica de la literatura internacional sobre polítiques educatives d’entorn.
La implementació: un aspecte clau
L’avaluació ha revelat l’existència d’una elevada variabilitat entre PEE, tant en la identificació d’objectius a assolir, com en el tipus d’actuacions portades a terme. Aquesta diversitat no és negativa en si mateixa, atès que els PEE pretenien, precisament, adaptar-se a la realitat de cada territori. Tanmateix, els següents elements indiquen que aquest procés d’adaptació s’ha produït, almenys parcialment, en detriment de Per què avaluar els PEE? La fase pilot de sis anys prevista pel programa arriba l’esperit i objectius estratègics del programa: a la seva fi l’any 2011, i escau als responsables del Una part substancial de les persones entrevistaDepartament d’Ensenyament decidir sobre la possides (tècnics municipals i del Departament ble generalització del programa o d’una part dels d’Ensenyament, directius de centres educatius i messeus components. A fi de proveir informació per a la tres) ha expressat dificultats per identificar les necespresa d’aquesta decisió, aquest estudi d’IVÀLUA ha sitats, objectius i mecanismes de funcionament del analitzat si s’han desenvolupat les actuacions previsseu mateix PEE. tes i s’han assolit els impactes esperats (l’èxit educatiu i la cohesió social). Per fer-ho, s’han examinat les
Les xarxes educatives generades pel programa han tendit a estar composades per tècnics i professionals de l’administració local i el Departament d’Ensenyament, amb una baixa participació d’entitats, famílies i comunitats, els quals s’han percebut més com a beneficiaris dels PEE que com a participants actius de la xarxa. A més, l’agenda d’aquestes comissions s’ha centrat en l’elaboració d’una llista d’actuacions i la distribució del finançament dels plans d’entorn, en un procés sovint més determinat per les demandes dels centres educatius que per una diagnosi compartida entre tots els actors de les necessitats educatives locals. L’ambigüitat dels objectius formals del programa (èxit educatiu i cohesió social) ha facilitat la inclusió d’un ventall d’actuacions molt ample, incloent-ne algunes que els mateixos actors participants del PEE consideren impròpies. Concretament:
bient més favorable a la diversitat ètnica i cultural. Els possibles beneficis del programa s’estenen a altres aspectes instrumentals, com la millora de relacions entre professionals del sistema educatiu (entre diferents centres educatius, i entre centres i el Departament) i, molt especialment, un increment de la implicació de l’administració local en l’educació.
Recomanacions Sobre la base dels resultats de l’avaluació i de la literatura, l’estudi planteja les següents recomanacions:
Crear una política d’entorn amb diversos programes de disseny més ben definit. Les desviacions detecta-
des en la implementació dels PEE es deriven de la voluntat d’abastar objectius diversos en una sola intervenció, amb fonaments discursius sòlids però sense un model de funcionament clar. Davant d’aquesta situació, l’oferta d’un cistell de programes amb disseny i objectius ben definits Activitats sense una relació clara amb els objectius (per ex. de reforç educatiu, serveis extraescolars o de didels PEE i que serien més pròpies de centres cívics namització de les relacions amb l’entorn), permetria a (cursos i tallers de naturalesa diversa). cada territori optar per la combinació més adequada a la Activitats estructurals dels centres educatius (com ara seva realitat, i millorar, alhora, l’orientació, gestió i rendiel manteniment de les biblioteques) ció de comptes de les polítiques d’entorn. Activitats que es realitzen dins dels centres educatius, sense barrejar alumnes o famílies de diferents cenInstituir les zones educatives com a àmbit de les polítres, i amb una escassa orientació a obrir el centre tiques d’entorn. La Llei d’Educació de Catalunya gevers l’entorn físic, cultural i social (activitats esportives neralitza les zones educatives com a capa de governança o patis oberts) educativa local. Com a tals, semblen el mecanisme més adequat per estendre les polítiques d’entorn al conjunt de Catalunya sense crear estructures duplicades i reforçant Impactes en la cohesió social, no en el rendiment els elements clau dels PEE, això és, la coherència entre Els PEE no han tingut un impacte significatiu sobre les les diferents activitats d’entorn, el treball en xarxa entre diverses variables de rendiment acadèmic considerades agents educatius, i un nivell de decisió local que integri (proves de competències bàsiques, taxes de graduació i diversos centres educatius i l’administració local. absentisme a 6è de primària i 2on i 4rt d’ESO). Això es Promoure un procés de diagnosi i planificació per a deu, molt probablement, a que les activitats amb una males polítiques d’entorn. La manca d’informació de bajor orientació acadèmica (per ex. els tallers d’estudi assistit) no són exclusius dels PEE, mentre que les actuacions se i de reflexions estratègiques per orientar en cada terrimés específiques dels plans (coordinació i dinamització de tori les polítiques d’entorn hauria de ser coberta mitjançant un procés de diagnosi que no generi costos innecesl’acció educativa) tenen una influència més aviat feble i saris: el Departament d’Ensenyament hauria de facilitar indirecte sobre el rendiment. informes per a cada territori amb un conjunt d’indicadors Els impactes dels PEE semblen haver-se concentrat en la bàsics, i fer preceptiva l’elaboració d’un document estramillora de la cohesió social. Els entrevistats al·ludeixen a tègic succint per orientar les polítiques d’entorn. una participació més inclusiva en les activitats extraescoMillorar la difusió d’experiències entre PEE. L’oferta lars (amb alumnes que abans en quedaven exclosos per de més oportunitats per compartir experiències i coraons econòmiques o culturals), al desenvolupament d’un neixements entre PEE satisfaria una demanda expressasentiment de pertinença a la comunitat per efecte dels da sovint pels actors responsables de PEE, i promouria nous espais de convivència entre alumnes i famílies d’origen divers generats pels PEE, i a la creació d’un am- l’aprenentatge en xarxa entre territoris i la rendició de comptes entre iguals.
Nota breu de l’informe “Avaluació dels Plans Educatius d’Entorn”, publicat per Ivàlua el gener de 2011, elaborat per Jaume Blasco, David Casado, Jordi Sanz, Lluís Ferrer i Carolina Costa, amb l’assessorament extern de Francesc Pedró i Josep-Oriol Escardíbul. www.ivalua.cat