INFORME D’AVALUACIÓ DEL PNJC 2000-2010 (PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA 2000-2010) 1 d’octubre de 2009 (versió definitiva de 20 de desembre de 2009) I.
QUÈ ÉS EL PNJC 2000-2010?
El Pla Nacional de la Joventut de Catalunya 2000–2010 (PNJC) és el marc de referència de les polítiques de joventut de tots els actors involucrats en aquest àmbit. Fou aprovat el 7 de novembre de l’any 2000 pel Govern de la Generalitat de Catalunya, i presentat al Parlament el 27 de novembre de 2000.
El propòsit declarat del PNJC és “garantir les condicions bàsiques per tal que els joves puguin assolir l’autonomia personal i l’exercici de la plena ciutadania” mitjançant polítiques de joventut “concebudes des dels criteris de la transversalitat i la integralitat”, les quals impliquen “treballar des d’una perspectiva global que interrelacioni els diversos àmbits de la vida dels joves: la formació, el treball, l’habitatge, la salut, la participació democràtica, l’equilibri territorial i la cohesió social”.
El PNJC es definix com un “pla de plans”, amb tres nivells operatius coincidents amb els tres agents principals de les polítiques de joventut a Catalunya: el Govern de la Generalitat (Projecte Govern), els ens locals (Projecte Territori) i les entitats juvenils (Projecte Jove).
II.
QUI ENCARREGA I QUAN L’AVALUACIÓ DEL PNJC?
L’avaluació respon a una sol·licitud de la Secretaria de Joventut, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i s’emmarca en el procés d’elaboració d’un nou Pla de Joventut que es preveu entri en vigor a partir de 2011.
Al novembre de 2008 es va acordar a realització d’un Estudi previ del context institucional i la informació disponible per avaluar el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya 2000 – 2010. El 2 de febrer de 2009 es va lliurar l’informe corresponent i la proposta d’avaluació. L’informe final d’avaluació es va presentar l’1 d’octubre de 2010 i posteriorment, el 20 de desembre, es va lliurar una versió definitiva incorporant l’explotació de dades addicionals sol·licitades per la Secretaria.
III.
QUI HA REALITZAT AQUEST INFORME D’AVALUACIÓ?
L’Informe ha estat realitzat per Isidre Obregon (responsable del projecte) i Jaume Blasco, tots dos analistes d’Ivàlua, i ha comptat amb el suport tècnic d’en Lluís Ferrer per a la construcció i explotació d’una matriu de dades quantitatives. El seguiment del procés d’avaluació correspon a un comitè integrat per Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat, Àngels Piedrola, coordinadora del PNJC, Montserrat Perals, directora de l’Observatori Català de la Joventut, Julià Fernández, director de l’Agència Catalana de Joventut, i representants del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis, junt amb la directora d’Ivàlua i els analistes a càrrec de l’avaluació.
IV. •
QUINS OBJECTIUS S’HA PROPOSTAT L’AVALUACIÓ? Identificar i valorar els fonaments teòrics del PNJC: quins objectius planteja amb relació a quines necessitats i mitjançant quines actuacions i recursos es proposa incidir-hi. Aquesta anàlisi –o avaluació del disseny del Pla- s’ha realitzat per a cadascun dels seus tres components: el Projecte Govern, el Projecte Territori i el Projecte Jove.
•
Verificar, en la mesura del possible, les actuacions realitzades, els resultats assolits i el grau de correspondència amb els objectius inicials (avaluació de la implementació del PNJC).
•
Les limitacions existents en les fonts d’informació disponibles per a l’avaluació no han permès realitzar una avaluació dels efectes del Pla en la millora de les condicions bàsiques per a l’emancipació dels joves, que era la finalitat última del Pla.
V.
-
EN QUINES DADES ES BASA L’INFORME D’AVALUACIÓ? En els resultats d’una enquesta1 a tots els ajuntaments de Catalunya, amb una taxa de resposta del 48,5% (458 municipis).
-
En 29 entrevistes semiestructurades i diversos grups de discussió amb responsables polítics i tècnics de l’administració autonòmica i els ens locals, amb representants d’entitats juvenils, i amb experts acadèmics.
-
En una matriu de dades quantitatives de base municipal construïda ad hoc que integra informació estadística bàsica (variables territorials, demogràfiques, laborals...), cens d’entitats juvenils, subvencions atorgades per la SJ, etc.
-
En informació sobre els recursos econòmics mobilitzats pel Pla, mitjançant el sistema de gestió econòmica i comptable de la Generalitat (GECAT).
1
L’enquesta ha estat realitzada per l’empresa GESOP, a través d’un conveni entre la Secretaria de Joventut i el Centre d’Estudis d’Opinió.
2
VI.
QUINES CONCLUSIONS ESTABLEIX L’INFORME D’AVALUACIÓ?
1. SOBRE EL DISSENY DEL PLA
El PNJC va significar en els seus inicis una innovació important en la manera de plantejar i de gestionar les polítiques de joventut, instituint, d’una banda, els principis de transversalitat, interinstitucionalitat i participació i, de l’altra, posant l’accent en la necessitat de polítiques integrals afavoridores de l’emancipació dels joves, anant més enllà dels àmbits tradicionals de foment del lleure i l’esport.
Tanmateix, el PNJC presenta carències com a instrument de planificació que han estat paleses des de la seva concepció. La manca d’una anàlisi prèvia i exhaustiva de les necessitats dels joves, la formulació d’una missió genèrica com és “millorar les condicions bàsiques que permetin als joves assolir la seva autonomia personal i l’exercici ple de la ciutadania”, i la definició d’objectius estratègics poc tangibles i de gran abast, han dificultat la direcció i la gestió del PNJC des de la seva aprovació. També han limitat les possibilitats d’aquesta avaluació, en tant que no existeix un referent clar sobre el que mesurar els assoliments del Pla.
2. SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ DEL PLA
No obstant l’anterior, l’avaluació de la implementació ha permès concloure que la Secretaria de Joventut ha anat construint, a llarg del temps, un model d’intervenció en polítiques de joventut que ha suplert les carències del PNJC com a instrument de planificació, i que aquest model ha estat capaç d’assolir uns èxits notables.
2.1 SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ EN L’ÀMBIT DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS
L’avaluació sembla indicar que el principal assoliment del PNJC s’ha esdevingut en l’àmbit local, mitjançant la institucionalització progressiva de les polítiques locals de joventut al llarg del període 2000 – 2009, de la mà dels plans locals de joventut. No obstant, l’extensió de les regidories de joventut als ajuntaments no sembla afavorir la transversalitat de les polítiques en aquest àmbit, sinó la seva consolidació com un sector d’intervenció propi, vertical i autònom dins de l’estructura municipal.
Igualment, a la clara expansió quantitativa dels plans locals de joventut, que atenyen el 65% dels municipis catalans i abasten el 91% de la població jove de Catalunya (dades de l’any 2008), es contraposa la falta de verificació del compliment d’objectius i dels efectes dels plans en la situació dels joves. Quant als continguts
3
de les polítiques de joventut municipals, els ajuntaments declaren assumir el discurs de la centralitat i la integralitat de les polítiques de joventut que postula el PNJC, alhora que mantenen bona part de les actuacions en els àmbits tradicionals de cultura, lleure educatiu i esport.
Finalment, l’avaluació de la implementació a l’àmbit local ha posat de manifest la falta de coincidència entre la població diana teòrica del PNJC -implícita en la finalitat de suport a l’emancipació- que apunta a joves entorn dels 25 anys, i la població diana declarada pels ajuntaments, constituïda fonamentalment per adolescents.
2.2 SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ EN L’ÀMBIT DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA
En l’àmbit de l’administració autonòmica, l’avaluació ratifica una incidència del Pla fonamentalment divulgativa, limitada a la confecció periòdica d’inventaris d’actuacions, programes i plans duts a terme pels diferents departaments de la Generalitat. No s’han trobat evidències d’una incidència del PNJC en la formulació, anàlisi o seguiment d’aquestes actuacions.
2.3 SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA PARTICIPACIÓ DELS JOVES
Finalment, la implementació del PNJC sembla haver estat un èxit notable en el foment de la participació dels joves en iniciatives públiques d’àmbit local, tot i amb una cobertura territorial força restringida. La promoció d’una diversitat de mètodes als quals els ajuntaments han pogut adscriure’s d’acord amb les seves necessitats ha menat a una percepció positiva respecte la capacitat dels processos participatius per influir en el disseny de les polítiques locals de joventut, que és compartida pels tècnics de les polítiques de joventut i els de les administracions locals.
VII.
•
QUINES RECOMANACIONS FORMULA L’INFORME D’AVALUACIÓ?
En l’àmbit local, reforçar les funcions d’anàlisi i direcció estratègica i introduir una certa flexibilització dels instruments de suport a les administracions municipals, oferint un cistell d’instruments als quals els ajuntaments podrien escollir adherir-s’hi en funció de les seves especificitats.
A efectes pràctics, això implicaria realitzar una anàlisi de necessitats que reculli convenientment la realitat local, desacralitzant els principis metodològics del PNJC a favor de la institució d’uns objectius estratègics compartits entre la Secretaria i els ajuntaments, i rebaixar el control de la Secretaria de Joventut sobre el procés de planificació ex-ante per concentrar-se, en canvi en l’avaluació contínua i expost d’assoliment d’objectius per part dels municipis.
4
•
Replantejar amb profunditat la funció del Projecte Govern:
-
Primer, la funció d’anàlisi s’ha de poder connectar amb la formació de l’agenda, la formulació i la modificació de les actuacions de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut. Això requereix la generació d’informació que sigui rellevant per a la presa de decisions, és a dir, centrada en l’anàlisi i seguiment de les problemàtiques que afecten els joves i en l’avaluació de les polítiques públiques existents.
-
Segon, la Secretaria de Joventut hauria d’identificar nous mecanismes d’interlocució i influència amb els altres departaments de la Generalitat que complementin les funcions de la Comissió interdepartamental existent. Això implica la cerca de nous formats bilaterals i informals, i la redefinició dels objectius de la “transversalitat”: en lloc de plantejar-se assumir d’entrada un paper de coordinació i influència sobre totes les grans polítiques de benestar que afecten els joves, caldria prioritzar la funció d’identificació i anàlisi d’aquelles polítiques i programes en què la seva contribució pugui ser més valuosa.
•
Finalment, amb relació al foment de la participació dels joves en els processos de formació de les polítiques locals de joventut, incrementar la cobertura territorial dels processos participatius, condicionada a l’avaluació de la seva qualitat i dels seus resultats.
5