Alfabetització
FILOSÒFICA
Aquí teniu un "tastet" per començar a introduir-vos al món de la filosofia. Els filòsofs no tracten només temes abstractes, sinó que analitzen com funciona la societat, la política, el pensament, la cultura, l'art, els problemes actuals... Veureu que han escrit novel·les o contes que emmarquen el seu pensament; fins i tot els més antics tracten temes que no han perdut la seva actualitat. Descobriu els filòsofs i filòsofes que us proposem i molts altres que trobareu als llibres de la biblioteca.
Les dones filòsofes han existit al llarg de tota la història de la filosofia, però el seu pensament ha estat sovint silenciat, o bé s'ha transmès de manera fragmentada a conseqüència dels condicionaments socials i culturals que han relegat les dones a un segon pla respecte els homes. A aquesta falta de reconeixement han contribuït també les actituds clarament missògines d'alguns filòsofs, que atribuïen a l'home un caràcter racional i a la dona un potencial més emotiu i intuïtiu. En aquesta guia hem volgut donar veu als homes i a les dones per igual perquè totes les seves mirades enriquiran de ben segur a tot aquell qui els llegeixi.
Què entenem per filosofia? ‘Filosofia’ és etimològicament un mot compost que prové del grec. Fileo significa ‘estimar’ o ‘ser amic’ i el substantiu sofia vol dir ‘saviesa’, ‘intel·ligència’ o ‘comprensió profunda de les coses’. Per tant, etimològicament, la filosofia és l’amor a la saviesa. El filòsof no es considera ell mateix un savi sinó un «amic de la saviesa». És algú que la busca, que discuteix i que s’interroga sobre el món, sobre DEFINICIÓ el significat de les coses, sobre el procés del coneixement, sobre l’acció humana i el llenguatge.
Una mica d'Història...
2600 anys d'història del pensament explicats gràficament. Un llibre original per redescobrir 200 conceptes claus de la filosofia occidental amb imatges comprensibles i innovadores.
Aquest llibre us ofereix una visió sintètica de la història de la filosofia moderna des dꞌuna perspectiva analítica. El seu autor ens en mostra les principals figures i les grans preocupacions intel·lectuals que han configurat la filosofia occidental.
En aquest llibre trobareu respostes a les "ratllades" més universals de la filosofia i descobrireu que molts dels dilemes d'avui en dia tenen alguns segles d'antiguitat.
cliq per a ueu les im cced ir al atges catà leg !
Si la filosofia vol sortir als carrers, no pot limitar-se a tractar els assumptes de lꞋAcadèmia i els filòsofs hauran de parlar de la realitat més propera.
Períodes filosòfics
ALGUNS DELS IMPRESCINDIBLES
Filosofia antiga (s.VI aC- s.VdC) Nascuda a Grècia amb la intenció de racionalitzar la mitologia. Estableix les bases de totes les disciplines, el centre de recerca és l'home i la seva relació amb el cosmos, de manera que sorgeixen les preguntes claus de què vol dir ésser i com ha d'actuar l'home civilitzat. Hi ha un transvasament total entre filosofia i la ciència incipient.
Plató (427 aC - 347 aC)
Aristòtil (384 aC-322 aC)
Aquesta Apologia és la versió que dóna Plató del discurs de defensa pronunciat per Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort. Era acusat de no honorar els déus de la ciutat i corrompre els joves. És una obra de joventut de Plató. La República escrita pel filòsof Plató, és a més dꞌuna utopia social, un tractat de política i una reflexió sobre l'ésser humà. La influència dꞌaquesta obra ha estat contínua en el pensament polític dꞋOccident al llarg del temps. És un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica. Els deu llibres que comprèn estan basats en apunts de les seves lectures al Liceu, i van ser o bé editats pel seu fill Nicòmac o bé dedicats a ell.
Epicur (342 aC-270 aC)
Hipàcia d'Alexandria (360dc-415 dC)
cliq per a ueu les im cced ir al atges catà leg ! "Máximas del Jardín" Pretén servir d'introducció, a la filosofia moral d'Epicur de Samos. L'obra ha estat dividida en cinc seccions. La primera tracta de la figura i el pensament d'Epicur. En segueix un ampli dossier que recull més de dos-cents testimonis i comentaris sobre el fundador del Jardí.
Qui va ser realment aquesta filòsofa, matemàtica i astrònoma? La seva autora us endinsarà en la seva biografia i en la històrica ciutat on sempre va viure, la misteriosa Alexandria i us donarà així, una visió més completa d'Hipàcia i la seva època.
Filosofia medieval (s.VI dC-s.XV dC) Preocupada bàsicament per la relació entre pensament racional i religió, està dividida en diverses branques segons les creences dels pensadors i mostra una gran dependència de la filosofia antiga.
Alguns dels filòsofs i filòsofes més destacats/des Sant Agustí (354 dC-430 dC)
Hildegarda Von Bingen (1098-1179)
Ramón Llull (1232-1316)
Erasme de Rotterdam (1466-1536)
cliq per a ueu les im cced ir al atges catà leg !
Las Confesiones de San Agustín constitueixen una decisiva contribució no només a la teologia cristiana, sinó a la psicologia i la filosofia política dꞌoccident des de lꞌedat mitjana. Una de les grans exploracions del pecat, la redempció i la revelació. Aquests textos continuen influenciant les idees actuals amb lꞌapassionada declaració del poder transformador de la fe. Va ser una gran mística, teòloga, filòsofa, polifacètica, científica, escriptora, poeta, sàvia i música. Dirigia els seus consells i amonestacions als homes de l'Església que admiraven el seu saber i la requerien per a resoldre dubtes i problemes. El que més sorprenia de Santa Hildegarda de Bingen, a més del seu immens coneixement era el fet de tenir consciència de tot, tant d'allò diví com del més terrenal, del temps, l'espai, la història i l'eternitat. És una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble, com era freqüent en la didàctica de l'edat mitjana. Fèlix, que és presentat simbòlicament com si fos el fill de Llull, viatja pel món descobrint la distància entre l'ordre diví de la creació i l'actitud que en realitat tenen els humans. Alhora, però, coneix ermitans i filòsofs que el fan entrar en contacte amb totes les branques del saber del segle XIII. Erasme de Rotterdam va escriure Elogi de la bogeria en un context social i cultural convulsionat per la lluita entre la tradició medieval i les noves premisses que apuntava l'humanisme. Al llarg dꞌaquesta obra que Erasme dedicà al seu amic Thomas More, semblava voler convèncer al món que la Insensatesa, lꞋEstultícia o la Bogeria eren lꞌorigen de totes les bondats, diversions i delits que l'ésser humà gaudeix.
Filosofia moderna(s.XV- s. XIX) Impulsada per l'auge de la ciència, el centre d'interès es desplaça cap al coneixement i els seus límits, incloent l'ètica com a camp de coneixement moral. Comencen les divisions en escoles segons nacionalitats.
Alguns dels filòsofs i filòsofes més destacats/des René Descartes (1596-1650)
Immanuel Kant (1724-1804)
cliq per a ueu les im cced ir al atges catà leg !
"El discurs del mètode " és un referent de la filosofia moderna. En aquesta obra, la més cèlebre del filòsof francès i en la qual apareix la famosa frase "penso, després existeixo", desenvolupa un mètode inspirat en els seus treballs científics i basat en el dubte sistemàtic que li va permetre establir les bases del coneixement. El resultat és un dels llibres més importants de la història del pensament occidental, que va suposar un punt dꞌinflexió en la ciència i la filosofia moderna.
.
Grup dꞌassajos publicats per Immanuel Kant al 1764 a Prússia. Amb un contingut variat i de fàcil lectura (una cosa excepcional en lꞌobra de Kant) és la primera obra on introdueix el concepte del "sublim", que més tard apareixeria amb més detall en la seva Crítica del judici, la tercera de les seves Crítiques.
Olympe de Gouges (1748-1793)
"La dona neix lliure i roman igual a l'home en drets". Aquesta frase que en el segle XXI resulta una obvietat, no ho era en el s.XVIII, ni tan sols en el context progressista i reformador de la Revolució Francesa. Olympe de Gouges ha passat a la història per escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791). Va reivindicar l'amor lliure i les parelles de fet; va combatre la pena de mort; va predicar els horrors de l'esclavitud; va defensar mares solteres, prostitutes, aturats i rodamons.
Filosofia moderna(s.XV- s. XIX) Mary Wollstonecraft (1759-1797)
Arthur Schopenhauer (1788-1860)
cliq per a ueu les im cced ir al atges catà leg !
Sören Kierkegaard (1813-1855) Friedrich Nietzsche (1844-1900)
Obra reivindicativa sobre l'emancipació de la dona en uns termes inusuals en el segle XVIII. Un llibre entusiàstic en què trobareu el millor de certes formes de pensament radical del seu segle, i que malgrat la distància temporal i cultural que us en separa, encara pot dirvos moltes coses profitoses pel món d'avui.
«Si no es pot ser feliç en aquest món, caldrà procurar almenys no ser tan desgraciat». Schopenhauer condensa en aquesta obra tota la seva saviesa pràctica; en ella, amb els aforismes que exposa el filòsof del pessimisme, fa arribar als seus congèneres un manual de supervivència.
Fruit de la seva tempestuosa relació amb Regine Olsen i de les seves meditacions sobre l'amor, el "Diari d'un seductor" és, possiblement, l'obra que més popularitat ha reportat a Sören Kierkegaard (1813-1855).
Rosa Luxemburg (1871-1919) Rosa Luxemburg va passar tres anys i quatre mesos a la presó durant la Primera Guerra Mundial. Completament aïllada del món exterior, només rebia llibres i cartes prèviament censurats. Durant tot aquest temps se les va enginyar per a continuar treballant i escrivint, fent-li arribar il·legalment als seus amics alguns fulls volants, manifestos i articles polítics.
"Anticrist" és una de les últimes obres de Friedrich Nietzsche. En ella fa una crítica de la història del cristianisme i ens la mostra com allò que realment ell creu que és, no una història de salvació sinó la de la "perdició més funesta".
Filosofia contemporànea (s.XX- present) Neix amb l'anomenat gir lingüístic, que qüestiona l'ús de la llengua ordinària. La majoria de problemes filosòfics tradicionals es redueixen a una qüestió semàntica. S'impulsa per aquest motiu la lògica (en relació amb l'avenç de les matemàtiques i la computació). Sorgeixen noves subdisciplines, el pensament s'especialitza i rep influències ben diverses.
Alguns dels filòsofs i filòsofes més destacats JOSÉ ORTEGA Y GASSET (1883-1955)
La rebel·lió de les masses és el llibre més important i conegut de José Ortega i Gasset. Masses, feixisme, tècnica, liberalisme, unitat europea o pacifisme són alguns dels temes que recorren lꞌobra i en la seva anàlisi, passat, present i futur es confonen. La rebel·lió de les masses dissecciona el seu temps, i amb això, ens permet entendre el nostre.
Martin Heidegger Maria Zambrano (1889-1976) (1904-1991)
Aquesta obra va ser publicada per primera vegada al 1947 a mode dꞌapèndix a un escrit anterior sobre la doctrina platònica de la veritat. Planteja un interrogant generalitzat sobre la responsabilitat de la cultura occidental: de la ciència, de la literatura, de la música i sobretot de la filosofia.
Chomsky Aquesta és una de les obres clau en el desenvolupament del pensament de María Zambrano. Actua com a pont entre la destil·lació més acabada de les seves primeres idees i l'articulació d'aquesta «raó poètica» que s'aniria desplegant a partir de llavors en el si de la seva producció filosòfica.
cliq per a ueu les im cced ir al atges catà leg !
Hannah Arendt (1906-1975)
La condició humana és la segona obra més important de Hannah Arendt. Basant el seu pensament en el naixement de lꞌindividu i no pas en la seva mort, Arendt explora els propòsits dels individus a la Terra, el perquè del seu naixement i de la seva existència i quines són les seves tasques en el nostre món.
cliq per a ueu les im cced ir al atges catà leg !
Simone de Beauvoir Simone Weil (1909-1943) (1908-1986)
Assaig filosòfic que analitza el fet de la condició femenina en les societats occidentals des de múltiples punts de vista: el científic, l'històric, el psicològic, el sociològic, l'ontològic i el cultural. Es tracta d'un estudi totalitzador on s'investiga el perquè de la situació en què es troba aquesta meitat de la humanitat que som les dones.
Noam Chomsky (1928)
Cap pensador del segle XX ha anat tan lluny com Simone Weil en la comprensió del que és la dissort en la condició humana. Va ser una dona amb una sensibilitat excepcional per captar les implicacions de la vida desgraciada dels éssers humans que no té comparació en la filosofia occidental.
Iris Murdoch (1919-1999)
«Murdoch posseeix el do de la dramatització, la capacitat de fer figuratiu l'acte del pensament». Aquest volum recull els principals assajos que l'autora va dedicar a les dues disciplines entre les quals bascula la seva obra: la filosofia i la literatura.
Zygmut Bauman (1925-2017)
La caracterització de la modernitat com un «temps líquid» és un dels majors encerts de la sociologia contemporània. L'expressió, de Zygmunt Bauman, explica amb precisió el trànsit d'una modernitat «sòlida» –estable, repetitiva– a una «líquida» –flexible, voluble– en la qual les estructures socials ja no perduren el temps necessari per a solidificar-se i no serveixen de marcs de referència per als actes humans.
Choms examina en profunditat cinquanta anys de desenvolupament científic en l'estudi del llenguatge. La seva pròpia obra ha tingut repercussions en la concepció dels orígens d'aquest, l'estreta relació entre llenguatge i pensament i la seva eventual base biològica, passant de l'àmbit del llenguatge i de la ment al de la societat i la política.
cliq per ueu les i acce dir a matges l cat àleg !
Jurgen Habermas 1929
Victòria Camps (1941)
Es troba la política dꞋEuropa en un " carreró sense sortida"? Què queda del to de lloança que no fa molt de temps despertava encara la diversitat europea? Donant una bona mostra dꞌaquest "olfacte avantguardista" que hauria de tenir tot intel·lectual preocupat per la discussió pública, Habermas tracta en aquests assajos el futur dꞋEuropa.
Marina Garcés (1973)
Preguntar-se per la naturalesa de la felicitat equival a qüestionar el sentit i la fi de l'existència. No és objecte de la filosofia determinar en què consisteix ser feliç, però filòsofs i pensadors, des d'Aristòtil fins a Aldous Huxley, han reflexionat al llarg de la història sobre aquesta qüestió essencial.
Judith Butler Francesc Torralba (1967) (1956-2018)
Aquest llibre parla de Judith Butler és una de les veritats, ja que sovint feministes de referència en el panorama filosòfic constatem que la veritat és tergiversada i ocultada per actual i "El gènere en determinats interessos i no disputa" és un text només en els mitjans de indispensable per a comunicació social, sinó comprendre el moviment també en la nostra vida feminista actual. qüotidiana i en el marc de Constitueix una lúcida les nostres relacions. crítica a la idea També observem que en essencialista que les l’àgora social, circulen identitats de gènere són falses veritats, missatges immutables i troben el enganyosos que creen un seu arrelament en la naturalesa, en el cos o en ambient de desconfiança i desinformació. una heterosexualitat Encara hi ha lloc per la normativa i obligatòria. veritat?
La filosofía va néixer a lꞌaire lliure i actualment torna als carrers. Va néixer de la discussió, de la guerra entre ciutats i de la rivalitat entre diferents concepcions del món. És un pensament que transforma la vida, un sistema de conceptes però també una actitud. És un pensament viu. La filosofía no pot preservar-se, ha de practicar-se i exposar-se. Cal viure el present dꞌuna filosofía inacabada.
Filosofia pel vostre DIA A DIA
cliq per a ueu les im cced ir al atges catà leg !