Takeshi Kitano
Biblioteques de Barcelona B. Jaume Fuster
El Tarantino japonès Guia de lectura
ANO TAKESHI KIT El Tarantino japonès
varietats de la televisió. És una faceta que no va abandonar un cop iniciada la seva carrera cinematogràfica.
Conegut per fer un ús explícit de la violència en les seves pel·lícules, Takeshi Kitano està considerat una icona del cinema d’autor japonès.
El seu cinema s’acostuma a identificar amb thrillers d’una violència física aclaparadora, amb la peculiaritat que en fa un tractament a cavall entre la comèdia negra i, de vegades, el melodrama. Les escenes de comèdia que hi apareixen (de tipus slapstick) es transformen de cop i volta en moments d’inesperada violència i, a l’inrevés, els moments més violents poden acabar en gags humorístics o girs d’intens contingut dramàtic.
A partir d’una llibertat experimental sense límits, la seva producció s’ha expressat en una àmplia varietat de registres. Això l’ha convertit en un clar exponent de les diferents tendències del cinema asiàtic contemporani. El seu paper d’enfant terrible de la cultura japonesa ja es podia intuir a l’inici de la seva activitat als anys vuitanta, quan feia d’actor còmic a teatres de barri i per als programes de
L’univers Kitano, però, no s’acaba aquí. Les seves pel·lícules també es caracteritzen per un cert nihilisme vital despullat de sentimentalisme,
1
2
>>
pel desafiament a la mort o la representació de la mort com a joc, per una visió ambivalent sobre la cultura tradicional japonesa —que es pot expressar mitjançant la crítica o el respecte més profund—, pel minimalisme cinematogràfic —tant pel que fa a tractament tècnic com a ús del simbolisme—, i per l’escenificació del món dels yakuza com a temàtica omnipresent en tota la seva filmografia, i la seva màxima obsessió. Endinseu-vos en la figura d’aquest immens cineasta i descobriu que no solament és l’absolut creador de la seva obra cinematogràfica, sinó que també, en la majoria dels casos, n’és el director, el guionista, el muntador i el protagonista. Però és que, a més a més, és un polifacètic artista: pintor,
3
escriptor, poeta i, fins i tot, creador de videojocs.
seguidors, que consideren que és de les que exemplifica millor el conjunt del seu univers. És una paròdia del món dels yakuza en forma d’esquetxos, amb bones dosis de surrealisme, nihilisme i crueltat i amb una forta presència de la mort i, també, del silenci.
RECTOR KITANO COM A DI FILMOGRAFIA • Aquiles y la tortuga (2008)* Nominada al Lleó d’Or el 2008, és una reflexió còmica sobre les dificultats de la creació artística i, concretament, sobre el món de la pintura. Kitano també és l’autor de les obres pictòriques que es veuen a la pel·lícula.
• Brother (2000). Madrid: Columbia Tristar, cop. 2001 Filmada a Los Angeles i nominada a l’Espiga d’Or al Seminci del 2000, presenta el món i els valors tradicionals dels yakuza amb tota la seva brutalitat, però també amb una certa nostàlgia.
• Boiling point (1989). [Barcelona]: DeAPlaneta, cop. 2004 La segona pel·lícula de Kitano i una de les més valorades pels seus
• Dolls (2002). Barcelona: DeAPlaneta, DL 2008 Nominada al Lleó d’Or el 2002, és
4
5
un homenatge al conjunt de les arts japoneses, des del teatre de titelles fins a la poesia i la pintura. Sovint es considera que és la seva pel·lícula més bella estèticament. • Escenas en el mar (1994). Madrid: Avalon, DL 2005 La pel·lícula més pròpiament minimalista i hipnòtica de Kitano, amb el simbolisme, el silenci i també la música com a elements més característics. • Getting any? (1991). Madrid: Avalon, DL 2005 Comèdia en format de successió de gags que parodia el cinema i la societat japonesos i ens mostra el Kitano més gamberro.
6
>>
• Glory to the filmmaker (2007). Barcelona: DeAPlaneta, DL 2008 Més reflexions a l’entorn del món artístic. En aquest cas, el mateix Kitano, a partir de la comèdia i amb un toc de surrealisme, es pregunta sobre la seva professió de cineasta i en fa autocrítica. • Hana-bi (1997). Barcelona: Manga, cop. 2001 Considerada una pel·lícula de culte, va guanyar el Lleó d’Or el 1997 i va ser nominada com a millor pel·lícula estrangera als Premis César. S’hi tracta la mort, el drama i la violència, sense deixar de banda la comèdia i l’art. • Kids return (1996). Madrid: Avalon, DL 2005 Reflexió sobre el pas de l’adolescència a la maduresa en la societat nipona en què es barregen la violència, la comèdia i també la tendresa. • Outrage (2010). Barcelona: Mediatres, cop. 2012 Nominada a la Palma d’Or el 2010, ens dóna una visió contemporània i molt violenta del món dels yakuza. • Outrage 2 (2012). Barcelona: Mediatres, DL 2015 Segona part i continuació de la seva anterior (Outrage). • Ryuzo and his seven henchmen (2015)* Comèdia negra que relaciona el món dels yakuza contemporanis amb la vellesa.
nominada al Lleó d’Or del Festival de Venècia el 1993, i Premi de l’Acadèmia Japonesa a la millor banda sonora el 1994. Aquest cop, tot i que no hi manca la violència, presenta el món dels yakuza amb una certa poesia i tendresa. La crítica hi ha trobat certs paral·lelismes amb Reservoir dogs, de Quentin Tarantino, i algunes referències a altres cineastes, com ara John Ford o Carol Reed. • Takeshi’s (2005). Barcelona: DeAPlaneta, Dl 2007 Nominada al Lleó d’Or el 2005, és una autoreflexió sobre la seva figura i personalitat dins el món de l’espectacle en què fa ús del surrealisme, de l’humor i, evidentment, de la violència. • El verano de Kikujiro (1999). Barcelona: Manga, cop. 2001 Premi de la Crítica al Festival de Valladolid i nominada a la Palma d’Or el 1999, és una road movie en què es relaciona el món dels yakuza amb el de la infantesa, i en resulta una obra plena de sentit de l’humor, tendresa i emotivitat. • Violent cop (1989). Barcelona: DeAPlaneta, DL 2004 La primera de les seves pel·lícules com a director i la que millor mostra la seva influencia de l’splapstick i la seva peculiar manera de transitar de la comèdia a la violència.
a la millor pel·lícula. Tot i que està ambientada al Japó feudal i al món dels samurais, no hi manquen les seves referències als yakuza i fins i tot al western, però sobretot destaca per la seva original forma de combinar el surrealisme, la ironia i el sentit de l’humor, a més d’incloure alguna sorprenent escena musical. És, a més, una adaptació de la llegenda narrada en el còmic manga de Hiroshi Hirata que duu el mateix títol.
KITANO COM A ACTOR: ‘BEAT’ TAKESHI ‘Beat’ Takeshi, nom amb què és conegut Takeshi Kitano com a actor, apareix com a protagonista en tota la seva filmografia, excepte a Escenas en el mar (1994) i Dolls (2002), les úniques obres amb un tractament més explícit del gènere romàntic. La seva última aparició com a actor ha estat a While the women are sleeping (2016), una adaptació d’un conte de Javier Marías dirigida pel cineasta de Hong Kong Wayne Wang i presentada a les últimes edicions del Festival de Sitges i de la Berlinale. D’altra banda, també ha participat en les següents pel·lícules d’altres directors: • FUKUSAKU, Kinji. Battle Royale (2000). Barcelona: Manga, DL 2002
• OSHIMA, Nagisa. Feliz Navidad Mr. Lawrence (1982). Barcelona: Cameo, cop. 2008 • OSHIMA, Nagisa. Gohatto (1999). Barcelona: Lauren, DL 2003 • SAI, Yoichi. Blood and bones (2004)*
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS D’INFORMACIÓ MIRANDA, Luis. Takeshi Kitano. Madrid: Cátedra, cop. 2006 REDMOND, Sean. The Cinema of Takeshi Kitano: Flowering Blood [llibre electrònic]. Columbia University press, 2012. Disponible a: < https:// books.google.es/books/about/ The_Cinema_of_Takeshi_Kitano. html?id=oVyrAgAAQBAJ&redir_ esc=y&hl=ca > [Consulta 28 d’octubre de 2016]. SYLOW, Henrik. KitanoTakeshi.com [en línia]. © kitanotakeshi.com 20032014. < http://www.kitanotakeshi.com/ > [Consulta 21 d’octubre de 2016]. Web amb molts recursos d’informació sobre Takeshi Kitano.
• FURUHATA, Yasuo. Anata e (2012)*
• Sonatine (1993). [S.l.]: DeAPlaneta, DL 2004 Una més de les pel·lícules sobre el món dels yakuza, en aquest cas multipremiada en diversos festivals: millor pel·lícula a Un Certain Regard del Festival de Cannes el 1993,
• Zatoichi (2003). Barcelona: SAV, DL 2008 Una altra de les seves pel·lícules més reconegudes i que va ser premiada internacionalment l’any 2003: al Festival de Sitges, amb diversos premis, entre els quals el de millor pel·lícula, al Festival de Venècia amb el Lleó de Plata al millor director, i al Festival de Toronto amb el premi
• MIIKE, Takeshi. Izo (2004). Barcelona: DeAPlaneta, DL 2008
Títols que no es troben disponibles a la Xarxa * de Biblioteques Municipals de Barcelona
7
8
9
10
• ISHII, Takashi. Gonin (1995). Barcelona: DeAPlaneta, DL 2008 • LONGO, Robert. Johnny Mnemonic (1995). Madrid: Tripictures, DL 1995
VILA, Santiago. Takeshi Kitano: niño ante el mar. Madrid: Cátedra, cop. 2006 D.A. Takeshi Kitano: al final de la violencia. [Valladolid]: Semana Internacional de Cine, DL 1998
Biblioteca Jaume Fuster Plaça Lesseps, 20-22 08023 Barcelona Tel.: 933 684 564 b.barcelona.jf@diba.cat www.barcelona.cat/bibjaumefuster
V3 - 2016
Horari Dl. i ds. de 10 h a 14 h i de 16 h a 21 h De dt. a dv. de 10 h a 21 h Dg. dâ&#x20AC;&#x2122;11 h a 14 h