estil directe 54

PUBLICACIÓ DEL COL·LEGI MARISTES VALLDEMIA

1

! l a d a Bon N

ed 54

desembre de 2007

Fe l i ç 200 8!

ed 54

desembre de 2007

2

FELIÇ 2006

Editorial Educar la persona, bastir la societat Al llarg d’aquest trimestre han estat publicats diferents informes que parlen dels nivells de l’educació a casa nostra. No en sortim ben parats i ens cal fer una reflexió serena i rigorosa sobre aquest tema. Per què els nivells de lectura i de comprensió lectora són tan baixos? Com és que el càlcul és gairebé impossible sense una calculadora? Quin alumne coneix noms de persones, de llocs i de fets de la nostra història o geografia? Com s’interpreta un plànol? Sé parlar en anglès amb algú diferent del llibre? Quan s’escriu b i quan v? Domino el word i l’excel tan bé com el messenger?

Crec sincerament que en conjunt la feina que es fa a les escoles en tots aquests camps és bona, i que la majoria de mestres i professors demostren la seva professionalitat en la programació de les lliçons, en la dinàmica de la classe i en l’avaluació dels resultats.

El motiu pel qual som a la cua d’Europa en coneixements deu ser una mica més profund i deu superar l’àmbit estrictament escolar, sense obviar-lo.

Una mica més d’exigència i responsabilitat en la feina i els estudis ens pot anar molt bé. Però també que els adults ens interroguem sobre quin concepte de treball i de temps lliure tenim, quina importància donem al consum i a la convivència en la nostra vida, i com organitzem el temps personal i familiar.

A més dels resultats acadèmics, tan importants, cal també que ens preguntem pels resultats en terme de «persona». I en aquesta àrea sí que hi som tots. Tant si són bons estudiants com si no, els nostres fills i filles reclamen de nosaltres l’orientació i educació en valors que els ajuden a créixer. Pares, mares i educadors, mestres i professors, monitors, entrenadors, ludotecaris, i tants d’altres... tots tenim en aquest camp una responsabilitat compartida. La capacitat de treball, la concentració, el respecte, l’ordre, la netedat, la constància, la perseverança, el sentit del sacrifici, la sobrietat, l’acceptació de la pluralitat, la generositat, la solidaritat, allò col·lectiu davant l’individualisme, la transcendència... On s’eduquen? Qui les programa? Qui s’hi dedica?

Vet aquí el repte dels pares i mares i dels educadors: transmetre amb la pròpia manera de ser, i amb la paraula quan es pugui i calgui, aquestes eines que eduquen la persona. Segur que augmentem la capacitat d’aprendre i millorem els resultats que parlàvem abans, i bastim així una societat millor per demà.

G Xavier Giné

3

ed 54

desembre de 2007

Han fet l’ESTIL DIRECTE:Els alumnes i les alumnes de periodisme de tercer d’ESO i de Batxillerat, que teniu fotografiats aquí al costat mateix.

Cartell portada: Adrià Boixet.

Els dibuixos de secció de l’Alícia Floriach.

DIRECCIÓ: Jordi Vadell i Torres i Jaume Prat i Fabregat.

PUBLICITAT: Sr. Josep Berenguer i alumnes del col·legi.

DIPÒSIT LEGAL: B-5000787 - 2004 EDITA: MARISTES VALLDEMIA La Riera 124-182 08301 Mataró Tel. 93.755.48.60 Fax: 93 755.48.61 estildirecte@hotmail.com estildirecte@gmail.com IMPRIMEIX:GRAFICAS ROTATIVAS.

Adéu, Éric

Valldemia plora la mort de l’Éric

L’Éric Bermejo Berdugo ens va deixar el passat 9 d’octubre

El passat 9 d’octubre l’alumne Éric Bermejo va traspassar després de no haver pogut superar la malaltia que patia. Els alumnes del seu curs el van anar acomiadar el dia 10 i posteriorment han realitzat diverses pregàries per ell i la seva família La malaltia s’ha emportat l’Éric abans que no fes quinze anys.

Fa un parell d’anys va deixar de venir al col·legi temporalment per sotmetre’s a sessions de quimioteràpia, i va poder seguir el curs gràcies a un professor domiciliari que el va ajudar molt. L’any passat, a tercer d’ESO, va poder venir gairebé cada dia i va seguir el curs completament i va poder passar a quart sense problemes acadèmics, amb la seva forma tan especial de fer-ho: entremaliat, divertit, alegre i juganer donava moltes alegries als companys de la seva classe.

Però en l’última revisió se li va detectar un tumor que ja no s’ha pogut reduir. Just acabar l’estiu va haver de tornar a l’hospital on va rebre la visita dels seus companys i amics, plena de suports i ànims.

4

L’Esperança plena de gom a gom L’església de l’Esperança va acollir el funeral de l’Éric. Tots els seus companys de curs hi van anar i li van oferir un ram de flors i un cartell amb fotografies i reflexions dels companys.

La celebració religiosa es va iniciar amb unes paraules del germà director i la professora Montse Casas i es va acabar amb el cant de Bona Mare.

ed 54

desembre de 2007

Pregàries de record Els alumnes de 4t d’ESO no obliden l’Eric. A la classe on hauria d’haver cursat el 4t d’ESO encara hi ha les fotos que li van enviar i un gran cartell animant-lo a superar la malaltia. Ara, paradoxalment, aquest cartell anima els alumnes a superar la seva absència. Coincidint amb els deu dies de la seva mort, cada classe va fer-li un recordatori i el dia que feia un mes, tot quart d’ESO, va baixar a la capella per pregar per ell.

En aquesta celebració es van llegir tres textos, un dels quals, us reproduïm:

Hi ha moments a la vida en els que trobes a faltar tant a algunes persones que voldries treure-les dels teus somnis i abraçar-les. Somia el que vulguis somiar, vés on vulguis anar, sigues el que vulguis ser, perquè només tens una vida i una oportunitat per fer les coses que vols fer.Tingues la suficient felicitat que et faci dolç, els suficients entrebancs que et facin fort, la suficient tristesa que et faci humà i la suficient esperança que et faci feliç. Posa’t sempre a la pell d’altres persones, si sents que et fa mal, provablement també n’hi farà a aquella persona. La majoria de la gent feliç no necessariament té el millor de cada cosa, ells només agafen el millor de les coses que apareixen al llarg del seu camí.

La felicitat existeix per aquells que ploren, aquells que els fa mal, aquells que han buscat, aquells que s’han entrebancat, perquè només ells poden apreciar la importància de les persones que han tocat les seves vides. La vida comença amb un somriure, segueix amb un petó i acaba amb una llàgrima. Quan tu vas néixer estaves plorant, i tothom del teu voltant estava rient. Viu la teva vida de tal manera que quan moris siguis tu el que rius i els altres els que plorin. com vas fer tu Eric...

A aquells que recordes aquells que hem significat alguna cosa per a tu, a aquells que han tocat la teva vida d’una manera o altra, a aquells que t’han fet somriure quan realment ho necessites, a aquells que t’han fet veure el cantó brillant de les coses quan has estat més deprimit o ho veies tot a perdre, a aquells que... t’hem estimat i t’estimem...

Un petó molt gran!

Premi literari

Obté un accèssit en el concurs literari

La Clara Carpintero guanya un ordinador portàtil al concurs literari de l’arròs Montsià.

- Anem, Maria. Avui anem a dinar a casa l’àvia.

I farà paella d’aquella tan bona.

Crec que sí. Per què?

Perquè m’agrada molt com li surt.

Als voltants de la una, van arribar a casa l’àvia. Tot era a punt.

L’àvia mirava la cassola…Els granets d’arròs feien « xup-xup». Semblava com si parlessin.

La Maria observava tot el procés amb molta atenció.

De sobte, li va semblar que dos petits granets estaven parlant.

5

desembre de 2007

El premi se li va lliurar el passat 30 de juny a la Cambra arrossera del Montsià, en una gran festa acompanyada dels seus familiars i amics de Valldemia. Tots els alumnes de primer d’ESO estaven convidats a assistir al lliurament de premis. Al llarg del dia, van visitar les instal·lacions de la cooperativa, van dinar, van jugar i van realitzar un viatge turístic per Amposta i pel Delta de l’Ebre. Us reproduïm tot seguit el text guanyador: EN PETIT I EN PILOTA

ed 54

Disseny: Carles Riera

-Pilota, d’on venim?

-Doncs mira, Petit del Delta de l’Ebre, una zona de Catalunya on el riu Ebre, el més gran d’Espanya, va parar al mar. És una zona molt bonica.

-Ah, si?

-Sí, a la zona del Montsià. És una regió que ofereix moltes activitats per la gent que la visiti.

-És, veritat, l’altre dia vaig veure a un munt de nens que feien piragüisme, i donaven voltes amb bicicleta.

-Sí, i després van visitar el Museu i la cambra arrossera, el lloc que s’encarrega de fer-nos arribar a totes les cases.

-Vols dir, que sortim d’una fàbrica.

-No, home. Per arribar finalment a totes les cases, fem un gran camí.

-Ja, ens planten i llestos.

-Mira, t’ho explicaré. Primer, els camps se sembren manualment al mes de maig. A l’agost, tot es torna daurat un cop han sortit les espigues. A setembre es fa la sega i després la batuda per seleccionar tots els grans d’arròs, com nosaltres i amb camions es porten a la cambra.

-Oh! Que interessant. Però això és una feinada pels home?

-Ara no tant, perquè s’utilitzen moltes màquines. Abans tot això que t’he dit es feia a mà i els homes acabaven esgotats.

-Ja estem llestos per menjar, Pilota, amb les gambes

Premi literari

ed 54

desembre de 2007

6

i la sípia.

-Anem a taula. Sembla que la Maria i la seva família té -No, encara no, Petit. Un cop que hem arribat a la cambra gana. arrossera, ens fan tot un seguit de proves per veure si som Com sempre la paella de l’àvia feta amb l’arròs del Delta bons o no. Ens pesen, ens netegen i ens seleccionen. de l’Ebre era d’allò més bona.

-Com els nens acabats de néixer!

-Iaia, cada dia et surt més bé. I ara que sé la història dels -Això, mateix. I si som aptes ja estem llestos per ser granets de l’arros encara m’agrada més. menjats.

-Que dius nena?

L’àvia feia estona que cridava la Maria, però ella estava als -Res, coses meves. núvols mirant els granets.

-Bon profit, Maria – li deien en Petit i en Pilota.

-I si no som bons, ens llencen?

-No, ens utilitzen per fer diferents productes com embolcalls o peces pels cotxes.

-Doncs m’agrada més formar part d’una paella que no d’un cotxe!

-Òndia, i a mi.

-Però com arribem tots junts en paquets?

-Em deixes acabar? A la cambra, ens embassen i després en camions ens porten a les botigues i fins i tot a l’estranger.

-M’agradat molt saber d’on vinc. De pressa, l’àvia ja fa estona que ens crida i diu que ens «passarem».

L’expedició que va anar a recoLLir eL premi amb eL famós pont d’amposta sobre L’ebre

Notícies

Una gran Selectivitat per als alumnes de Valldemia

Quatre alumnes deValldemia obtenen matrícula a selectivitat. En Ramón Masachs, Alfred Ramírez, Justo Blasco i Núria Nardi superen el 9 a les proves d’accés a la universitat.

Disseny: Cristian Díaz Redactor: Manuel Moreno

Quatre alumnes de Valldemia, han superat la selectivitat amb una mitjana de matrícula d’honor, és a dir, que la seva nota ha superat el 9. Es tracta de Ramon Masachs amb un 9,48 que es va quedar a només dues dècimes de la millor nota catalana, un 9,69; Alfred Ramírez amb un 9,3, Justo Blasco amb un 9,15 i Núria Nardi, amb un 9,1.

En total, a Catalunya hi ha hagut 111 alumnes que han tret matrícula a les proves de Selectivitat, celebrades el 12 i el 14 de juny.

Jordi Vadell, uns dels professors de Valldemia, afirma que ha estat una sorpresa el fet d’obtenir quatre matrícules d’honor perquè «cada any algun alumne del centre acostuma a

7

ed 54

obtenir aquest resultat, fins i tot fa quatre anys van haver-n’hi dos, però mai ens havíem trobat amb quatre alumnes de la mateixa promoció amb matrícula». Tanmateix, Jordi Vadell afegeix que «sens dubte és mèrit exclusiu dels alumnes, perquè cada promoció és diferent».

Les excel·lents qualificacions obtingudes dels nostres excompanys han estat reconegudes el passat 17 de juliol en un acte del Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya.

També cal afegir que no només s´han aconseguit 4 matricules, sinó que els alumnes de l’any passat han pujat un punt la mitjana de Catalunya (Catalunya: 5,93; Valldemia: 6,85).

desembre de 2007

recoLLint eL premi a Les miLLors notes de seLectivitat

Infantil

El bosc de tardor Els més petitons de l’escola van per primera vegada d’excursió

Redactora: Anna Piña Disseny: Elisenda Bancells

Els més petitons de l’escola van per primera vegada d’excursió

ed 54

desembre de 2007

8

Els pirates, els pescadors i els submarins de P-3 van anar el dia 26 de novembre a una casa de colònies anomenada Castell de Fluvià a Sant Esteve de Palautordera on van poder gaudir tot un dia de diversió i fent un munt d’activitats molt divertides.

Infantil A les 9 del matí els nens i nenes estaven ja preparats i una mica nerviosos però amb moltes ganes de passars’ho molt bé. Van pujar tots a l’autobús, que ja era la primera sorpresa perquè per a alguns era la primera vegada, i van anar cap al Castell de Fluvià.

Quan van arribar van esmorzar i més tard van començar a fer una sèrie d’activitats, com per exemple: van anar a veure vaques i cavalls, van fer uns dibuixos i després una gran sorpresa va ser que es van trobar la castanyera, que els va explicar el conte de les

castanyes i va fer unes quantes castanyes per a tots els nens.

Entremig de tot aquest munt d’activitats també van dinar i després quan es va fer tard ja era hora de tornar cap a l’escola per retrobar-se amb els pares i mares que ja estaven impacients per veure els seus petitons.

Van arribar tots molt cansats del gran dia que havien passat però amb un gran somriure per aquella experiència nova que havien tingut.

ed 54

desembre de 2007

9

Cicle Inicial Els més petits de Primària debuten fent classes de piscina <<Anar a la piscina és molt divertit!>> Redacció: Anna Turón Disseny: Oscar Biasi

10

El passat dimarts 16 d’octubre, els nens i nenes que cursen primer de Primària van fer la seva primera classe de natació, activitat que realitzaran al llarg de tot el curs escolar.

Els alumnes de 1r de primària van iniciar el passat mes d’octubre les classes de natació a la piscina Municipal de Mataró. Separats per nivells, els alumnes comencen el seu aprenentatge en la natació amb els estils bàsics com són la braça i el crol. L’activitat que es practica durant els tres primers anys de la Primària, es duu a terme cada dimarts.

Acompanyats pels seus professors, l’Arnau Fillat, la Carme Navas i la Rosa Maria Solé els de 1r de primària van cada dimarts per la tarda a la piscina Municipal de Mataró. Dividits en tres grups segons el seu nivell a l’hora de moure’s dins l’aigua, disposen d’ aproximadament una hora setmanal per a millorar en una activitat bàsica com és saber nedar.

Dins els diferents grups es practiquen els estils bàsics de la natació, és a dir, la braça i el crol. I quan aquests s’han assolit, es comença amb l’estil d’esquena.

També els ensenyen les diferents formes de tirar-se a l’aigua: de cap, en forma de pal, etc.

Per a molts d’ells, el mes d’octubre va ser la primera vegada que feien una classe de natació, per això era normal cert nerviosisme. El primer dia van fer un exercici per a conèixer els diferents nivells dels alumnes. L’activitat consistia

ed 54

desembre de 2007

Reformes integrals Mobiliari, complements...

Distribuidor de: DUSCHOLUX, PORCELANOSA TEUCO, JACUZZI, POMD’OR URALDI, DURAVIT, DELGADO STRUCH, HAC

La Riera, 131 Tel/Fax: 93 757 83 89 Pl. Tereses, 4 Tel/Fax: 937901676 MATARÓ

en nedar fins la meitat de la piscina petita tot demostrant el que se sabia. I no calia preocupar-se, els que tenien més dificultats eren ajudats pels monitors.

L’Estil Directe ha parlat amb dos alumnes de 1r de primària B, l’Anna Lucas i en Martí Rubió. Afirmen que els agrada molt anar a la piscina. El que troben més divertit és estar a l’aigua i tirar-se fent la bomba. Diuen que prefereixen la piscina a la platja i que els és incòmode portar el barret. I tot i que al principi se sentien una mica nerviosos, expliquen que es diverteixen molt anant a piscina.

dibuix fet per anna Lucas

Cicle Inicial Els nens de primer de primària van d’excursió a fer la verema

Trepitgem, trepitgem, que la verema ja farem Els nens de primer de primària van d’excursió a Can Ribas a fer la verema. Ells mateixos van dur a terme tot el procés i finalment, van poder tastar el most que havien fet amb tanta il·lusió.

Redacció: Maria Ymbern Disseny: Alicia Abellán

11 trepitgem, trepitgem, que La verema ja farem

desembre de 2007

fet, i diuen que els va agradar molt el gust, ja que era molt dolç.

Per acabar l’excursió, després de dinar van fer una activitat per posar a prova tot el que havien après aquell dia. Es van dividir en dos grups, i els monitors els anaven fent diferents preguntes relacionades amb el procés de la verema, i l’equip que més punts va obtenir, va ser el vencedor.

Va ser una jornada molt profitosa, ja que els alumnes van aprendre coses noves d’una manera diferent i divertida!

ed 54

El passat dia 5 d’octubre, els alumnes de primer de primària van anar d’excursió a Can Ribas a Bigues i Riells per a fer la verema.

A l’arribar, els nens van poder tallar ells mateixos els gotims de raïm que havien escollit dels grans ceps. Un cop els nens i nenes van haver tallat el raïm, el portaven en cistells cap a les portadores. Allà disposaven de tres recipients: en el primer hi havia aigua i sabó, en el segon només hi havia aigua, i el tercer contenia els grans de raïm que havien de trepitjar per tal d’obtenir el most.

Cada alumne havia de passar pel primer recipient per netejar-se els peus, i després pel segon per tal d’esbandirse el sabó, finalment ja estaven preparats pel moment que tots desitjaven: trepitjar el raïm!

Alguns nens han afirmat que al principi els feia una mica de fàstic trepitjar el raïm, però un cop dins de la galleda s’ho van passar genial! També diuen que el que més els va agradar va ser anar cantant la cançó trepitgem, trepitgem, que la verema que la verema, trepitgem, trepitgem, que la verema ja farem mentre aixafaven el raïm.

Quan tots els nens i nenes havien fet el procés d’el·laboració, van poder tastar el most que ells havien

Cicle Mitjà

Tots s’ho van passar molt bé

Els alumnes de 3r de primària d’excursió a Mas Banyeres

Redacció: Alexandra Plumed Disseny: Alex Bosch Els alumnes de 3r de primària van d’excursió a Mas Banyeres.

Van gaudir de la natura tot coneixent els diferents animals del bosc.

ed 54

desembre de 2007

FOTO: PROFESSORS DE PRIMARIA

12

El dimecres 17 d’octubre a les nou del matí va sortir l’autobús direcció Centelles, exactament cap a Mas Banyeres i en poc temps ja es trobaven envoltats de la natura i de tots els seus misteris. Misteris que aviat descobririen.

Quan van arribar a la masia, es van trobar uns simpàtics pagesos que va resultar que eren els seus monitors, i després de donar la benvinguda es van disposar a esmorzar.

Un cop acabat l’esmorzar, cada classe va formar un grup i classe per classe van anar visitant diferents parades que,

aLumnes de pri mària

mitjançant pancartes, ensenyaven als nens i nenes a aprendre més sobre el bosc i els seus components: la paradeta dels fruits de tardor (moniatos, castanyes...), la d’herbes medicinals de diferents olors i formes (farigola, romaní...), la d’animals (porc senglar, guineu, esquirols...).

També van descobrir quins animals havien rossegat les pinyes del bosc tot mirant les marques de les dents i també van aprendre a diferenciar les castanyes bones, de les dolentes i van fer una recollida de fulles.

Un cop apreses totes aquestes curiositats, van dinar i quan van acabar se’ls va deixar una estona lliure per jugar pel camp, ballar i fer jocs.

De sobte va començar a ploure i van entrar dins la casa a refugiar-se, però la pluja no va fer que s’oblidessin del divertit dia que van passar.

ed 54

Llufa directa

Fu l l s a tíric de l ’ E S TIL D I R E C TE

La Soca, perdria la majoria dels seus membres

desembre de 2007

L’agrupament, que celebra els 35 anys, estaria a punt de tancar

L’Agrupament Escolta la Soca ha vist com els seus membres s’esborraven en massa de l’agrupament perquè Mà Oberta ofereix vols en helicòpter, a càrrec del Govern, en els campaments d’estiu. Mà Oberta estén la mà per acollir els trànsfugues

13

Segons han pogut saber els periodistes de la Llufa Directa, la Soca s’està quedant sense membres ja que no ofereix tanta animació com Mà Oberta. I és que aquest estiu els nois i noies que van anar de Campaments amb Mà Oberta van anar amb helicòpter gratis.

Els passaven per davant Com podreu veure en la notícia que apareix a l’ESTIL DIRECTE més endavant, els nois i noies de l’associació Mà Oberta van fer una excursió i es van perdre. Aleshores van ser salvats, sans i estalvis, pels bombers de la Generalitat de Catalunya i atès que el campament de la Soca i el de Mà Oberta estaven molt a prop els salvats es feien veure davant dels seus companys quan els passaven per davant.

Més comoditats No només són els vols en helicòpter pagats els que mouen a deixar la Soca, sinó l’aigua corrent als campaments, la tassa del wàter per seure-hi i fins i tot, encara que els reporters de la LLUFA DIRECTA no ho han pogut verificar, algunes veus diuen que s’hi menja millor i que tenen calefacció a les zones comunes com ara el menjador i la sala de jocs.

Preocupació entre el Kraal

Els membres del Kraal de la Soca s’han reunit d’urgència per intentar aturar el degotall de nois i noies que es fan trànsfugues.

Sembla que han començat negociacions amb una important estació d’esquí per oferir als escoltes una sortida a la neu gratuïta a pensió complerta. Diuen que repartiran anoracs amb un producte revolucionari: «Sunsolate», que s’autocalefacta depenent de la temperatura exterior i que ja fan servir els escoltes dels Estats Units.

35 anys, 35 membres Com ja us informarà l’ESTIL DIRECTE, aquest any la Soca fa 35 anys i, en un principi, s’havien proposat fer 35 cims.

Hores d’ara, però, tenen el propòsit de no baixar de 35 membres per no haver de dissoldre l’agrupació per ser més monitors que nens. Paral·lelament a això, els reporters de la Llufa Directa han sabut que els màxims representants de l’Associació han iniciat contactes amb la direcció per apropiar-se del local de la Soca perquè amb totes aquestes incorporacions no hi caben i necessiten espai.

Els alumnes fan ioga per pal·liar la tensió davant dels exàmens.

Els periodistes de la Llufa Directa han aprofundit en les tècniques de relaxació que segueixen els alumnes davant dels exàmens. Mentre que uns fan exercicis de respiració, d’altres es fan massatges cranials previs a les proves i fins i tot arriben a fer ioga. Aquesta imatge ha estat capta-

da amb una càmera oculta i mostra com la professora Júlia C. ensenya als seus companys de classe una postura corporal contra l’estrès.

Cicle Mitjà

4t de primària visita les caves Codorniu Redacció: Estel Marina Valls i Maria Ymbern Disseny: Sergi Górriz

del recorregut del tren, ara bé, això portava un petit inconvenient: les males olors (produïdes pel raïm en repòs).

Els alumnes de 4t de primària van tenir l‘oportunitat de veure el procés d’el·laboració del cava en les coves on es va el·laborar el primer cava del país.

El divendres 16 de novembre els alumnes de quart de primària de l’escola van poder veure en primera persona com es produeixen els caves, concretament de la marca Codorniu.

Els nens i nenes van marxar de l’escola a les vuit i mitja per dirigir-se cap a Sant Sadurní d’Anoia.

Un cop allà, van fer una visita pels túnels subterranis amb un petit tren que feia tot el recorregut.

Van conèixer l’el·laboració dels caves juntament amb la seva història des de l’obtenció del primer cava, fins a la importació a altres països.

Els nens i nenes van gaudir molt de la sortida, sobretot

14

5è va a plaça!

ed 54

desembre de 2007

Els alumnes de 5è de Primària van anar a comprar al mercat de Cuba. Es van fer grups de treball i de compra. Així van anar a la cansaladeria, a la peixateria, a la fruiteria i a la carnisseria.

Els alumnes havien de fer un treball amb dades reals sobre el que havien comprat i també s’havien de fixar si els havien tornat el canvi correctament i si el pes i el preu era el correcte.

Al final, cada grup es va repartir el gènere que havien comprat i a casa hi va haver resopó.

Entrevistes ous N professors a Valldemia Aquest curs, el col·legi ha incorporat nous professors, i ha renovat el Cap d’Estudis de Primària.

Els periodistes de l’ESTIL DIRECTE han entrevistat els protagonistes.

«Procuro ser propera i justa» Coincidint amb el seu catorzè any a l’escola, l’Àgata Gallifa assumeix el càrrec de cap d’estudis d’Infantil i Primària, que fins ara ocupava en Dani Gadea. Antiga alumna de Valldemia, està il·lusionada per aquesta nova etapa que acaba de començar.

15

Redacció: Manuel Moreno i Anna Turón Disseny: Berta Burrel

ed 54

desembre de 2007

Quin títol professional tens?

-Sóc llicenciada en psicopedagogia i diplomada en magisteri. Sóc mestra.

Quina és la teva tasca actualment dins l’àmbit escolar? En què consisteix exactament?

-Sóc la cap d’estudis d’Infantil i Primària. Algunes de les meves tasques consisteixen, entre d’altres, en gestionar els horaris dels mestres i organitzar les substitucions quan aquests falten, coordinar activitats i sortides, preparar els

Entrevistes pressupostos d’aquestes, donar suport als mestres, pares i alumnes. En definitiva, vetllar perquè l’escola continuï funcionant tan bé com fins ara. Faig una feina totalment nova per a mi, m’hi estic adaptant. Per sort, l’escola compta amb un molt bon equip de mestres, que estem acostumats a treballar en equip. La feina la fem entre tots. A més a més, dono algunes classes de matemàtiques als alumnes de cinquè i sisè.

Quants anys portes a l’escola? Has estat sempre a Primària?

-Aquest serà el meu catorzè any a Valldemia, dels quals sis anys vaig estar a l’etapa d’Infantil i set al cicle superior de Primària.

La vocació de mestra la tenies clara des de petita?

-No. La meva vocació com a mestra va venir tard. Va ser una decisió força difícil per a mi. Després del Cou, em vaig posar a estudiar la carrera de Dret, motivada per la vocació del meu pare, que era advocat i pel fet que no sabia què volia ser de gran. Però només vaig fer el primer curs.

Què et va portar a deixar la carrera de dret i començar-

ed 54

desembre de 2007

16

ne una de nova?

-El mateix any que vaig començar la carrera, em van demanar la meva col·laboració a Mà Oberta, fent de monitora de nois i noies de 12 i 13 anys. Vaig gaudir-ne molt, i vaig continuar-hi força anys. En canvi, els estudis no em motivaven i vaig decidir canviar. Em vaig posar a estudiar magisteri.

Havent treballat a l’etapa d’Infantil i a la de Primària, quina creus que és la principal diferència?

-Els primers anys vaig estar treballant amb nens i nenes de 4 i 5 anys. En aquesta edat els nens pregunten molt, tenen moltes ganes d’aprendre, d’experimentar i de descobrir. Viuen cada moment amb molta intensitat, estan descobrint com funciona el món i les persones que hi viuen, començant per ells mateixos. Ara estic a cicle superior de Primària, amb nois i noies de 10, 11 i 12 anys. Continuen aprenent molt, però ara toca ensenyar coses més difícils a més de les matemàtiques o llengües, com l’esforç, la responsabilitat, la constància i el treball.

7. Què és el que més t’agrada de cada etapa?

-Dels anys que vaig estar a Infantil recordo amb enyorança les estones de cantar i explicar contes, les festes tradicionals com el Nadal o els Reis amb tota la seva màgia, o les festes populars com Sant Jordi amb els llibres, les roses i la llegenda.

Aquestes festes les continuem gaudint en els altres cursos, però d’una altra manera. Ara amb els grans, m’ho passo bé ensenyant-los a escriure correctament i a estimar la nostra llengua, ajudant a resoldre problemes matemàtics, o conversant de les coses que passen al nostre voltant i més enllà. També resolent conflictes, equivocant-nos, discutint (en el bon sentit de la paraula), en definitiva, aprenent a conviure els uns amb els altres.

Tenies previst ser cap d’estudis?

-No. Va ser una proposta per part de l’escola. No va ser fàcil decidir-me, sobretot perquè si ho acceptava havia de renunciar a continuar la tutoria amb el meu grup de cinquè, amb el que treballava molt a gust i al que m’estimo molt. Però vaig haver de prendre una decisió. Ara sóc aquí, m’estimo l’escola i m’agrada que sigui l’escola de la meva filla. He acceptat la proposta amb il·lusió.

Ara parlem una mica de tu, defineix-te en tres paraules.

-Procuro ser una persona propera i justa. I també ser coherent. Quan dic una cosa, la dic perquè me la crec, sinó no la diria.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

-Sóc mare. Quan no estic a l’escola, dedico tot el meu temps a la meva família. També m’agrada molt estar a casa, tinc la sort de viure a Argentona, a prop de la muntanya, en un lloc força tranquil. També m’agrada molt fer activitats amb els amics.

Entrevistes

Una antiga alumna, ara professora La nova professora Stella Llavina és una antiga alumna del col·legi Valldemia i l’any passat va retornar, per recordar vells temps, fent substitucions, però aquest any és la nova professora d’educació física de Primària.

La teva edat?

Vint i tants.

El teu signe del zodíac?

Peixos.

Com et consideres?

Exigent, tímida, amiga dels meus amics i sobretot, una bona amiga.

Des de jove has volgut ser professora d’educació física?

No ho he tingut mai clar, però sempre m’ha mogut el tema de ser professora d’educació física.

Ets antiga alumna del col·legi Valldemia?

Des de petita, de P-4.

Tens una afició?

Tinc moltes aficions; un dels meus hobbies amb relació a l’esport, és el futbol.

Digue’m un llibre que hagis gaudit llegint.

L’ombra del vent La música que més t’agradi. grup de música.

M’agrada tot una mica. Però si he de destacar-ne una, podria dir Shakira.

Grup de música que t’agradi.

Sopa de Cabra, Maroon 5 ...

17

desembre de 2007

El seu objectiu és intentar estar al màxim i donar tot de sí.

ed 54

Redacció: Lucas López Disseny: Carla Esteba

Una pel·lícula que no puguis oblidar.

Moulin Rouge.

Quin és el teu somni a l’hora de fer un viatge?

Austràlia.

Has fet una altra feina diferent a professora?

L’any passat vaig estar a infantil, fent reforços, també vaig fer educació física. Durant l’estiu de cambrera en un xiringuito, de cangur.

Què és el que et fa més feliç?

Estar amb la gent que estimo.

Què et posa més trista?

Veure patir una persona que estimo.

Explica’ns els passos dins la teva formació professional?

Quan vaig sortir del col·legi, vaig començar a estudiar a la universitat, magisteri d’educació física i després vaig marxar a estudiar a Estat Units durant

Entrevistes

ed 54

desembre de 2007

18

un any, i quan vaig tornar vaig començar a fer cosetes. Fa dos anys vaig començar a fer substitucions, adaptacions... I ara he començat una feina més estable: mestra d’educació física.

Que t’agrada més de la teva feina?

Per una part és un risc, però m’agrada saber que segons la teva acció, el que facis i donis, als nens els podràs ajudar o perjudicar, però és en aquest moment quan penso: «Fes-ho bé, perquè si ho fas bé, pots influir i els podràs ajudar en el futur del propi nen, el formes com a persona i d’aquesta manera aportes el teu granet de sorra.

Com veus l’educació del moment?

La veig bé, però sempre surt en les enquestes que Espanya és un dels països que va més malament i això em preocupa una mica perquè hi ha països que estan súper bé, tenen una altra manera de treballar i dediquen més a l’educació.

Quina opinió tens del col·legi?

Tinc una opinió bona en general, molt bona, estic molt contenta d’estar aquí, perquè és un col·legi familiar que intenta que hi hagi un bon ambient entre els alumnes i professors, professors amb alumnes, i veus que la gent té ganes i s’hi maten treballant aquí, Digue’m el detonant per convertir-te en professora?

Me’n recordo d’aquí al col·legi amb la Montse, que fèiem qüestionaris. Em va dir que una feina

amb tracte al públic m’aniria bé. I una de les opcions era ser mestra. I com que m’agraden els nens i l’educació física vaig decidir de dedicar-me a ser professora d’educació física.

Per què vas escollir Valldemia?

Perquè crec que és una escola que està molt bé, tant per l’educació que dóna, valors que transmet, l’ambient que hi ha, instal·lacions que hi ha, a més transmet uns valors molt necessaris avui dia i que trobo que els alumnes els tracten molt bé.

Entrevistes

«És molt recomfortant veure com un nen aprèn davant teu» Em dic Esther Thos. Tinc 21 anys i sóc diplomada en Educació infantil.

Tinc parella però no estic casada. Penso que la política és com un xou, fan el que volen i et fan creure que tens el poder de decisió.

M’agrada passejar amb tranquil·litat, la música i les sortides de cap de setmana.

Redacció: Elisenda Esquerdo Barragàn Disseny: Alicia Abellán

19

desembre de 2007

Santa Anna. *Com és que vas escollir aquesta carrera i no una altra?

Seré sincera, de fet jo volia ser pediatra i vaig fer el batxillerat científic i tot molt bé fins que un dia, em van dir que entre estudis, pràctiques i especialització serien uns deu anys i em vaig dir a mi mateixa: «ni de conya».

ed 54

*Quan vas acabar la carrera?

La vaig acabar l’any passat, després de fer les pràctiques que em corresponien. * I, on les vas fer?

Bé, de fet les pràctiques eren com tres blocs i cada bloc el vaig fer en una escola diferent.

Les primeres les vaig fer al CEIP de Llavaneres, les segones les vaig fer aquí i l’últim bloc que em quedava el vaig fer a

Entrevistes

ed 54

desembre de 2007

20

Vaig començar a buscar carreres que tinguessin alguna cosa relacionada amb nens, primer vaig començar amb esplais i vaig veure que m’agradava i res, al final vaig decidir-me per professora. *Vas triar aquesta escola per alguna cosa en especial o hi has vingut perquè sí?

No, l’escola la vaig triar jo perquè sóc exalumna i també he fet de monitora en esplais de l’escola i m’agrada molt el sistema de treball i els valors que hi ensenyen. *I per a tu, quin dels valors creus que és més important?

Trobo que aquí a l’escola els inculquen des de molt petits el fet de compartir. A vegades hi ha deu nens que volen jugar a pilota i només n’hi ha una, doncs s’intenta que tots juguin junts i això m’agrada. *Quina va ser la teva primera impressió com a professora?

Jo he estat molts anys fent de monitora i al principi em guiava per les experiències que havia tingut pensant-me que era més o menys el mateix però no, ser mestre no te res a veure. Són moltes hores que passes amb ells i ara no jugues amb ells sinó que els ensenyes. *I com creus que va ser la primera impressió dels nens?

Jo crec que va ser molt bona. Molts ja em coneixien perquè els havia fet de monitora, pensa que per a ells també és un canvi molt brusc, però realment han respost molt bé. També crec que el fet de que em coneguin és molt diferent a que els hi vingui algú totalment nou, sempre els costarà menys adaptar-se a algú que coneguin. *Del curs on estàs, que és el que més t’agrada? I el que menys?

Jo faig classe d’educació física als més petits i m’encanta perquè pots estar fent la mateixa activitat en cada classe però cada una és diferent, mai n’hi ha dues iguals. Però és molt recomfortant veure com un nen aprèn davant teu.

I el que menys m’agrada... Que des que comences el dia fins que l’acabes no tens ni cinc minuts de descans. Molta gent es pensa que ser mestra és fàcil però, realment psicològicament esgota. *Com et sents en aquest moment?

Molt feliç, contenta perquè faig una feina que m’agrada moltíssim, els nens petits m’encanten.

També em sento bastant rara ja que els que abans eren els meus professors i estava preocupada per si els cauria bé, si m’aprovarien...

Tots aquells professors a qui els tenia tant de respecte ara són els meus companys. Però amb tots estic genial, realment em sento molt integrada i són molt bons companys.

Entrevistes

«Des de volia ser

petita que ja professora»

La Núria Real és antiga alumna de Valldemia i ara ha tornat per fer classes de castellà a Batxillerat i a l’ESO

E S T DIRECTE

I

L

15 ANYS

21

desembre de 2007

*Quina edat tens?

25 anys.

Tens parella estable o estàs casada?

Tinc parella estable. Vivim aquí a Mataró.

Quins estudis has cursat? Vaig fer el batxillerat humanístic i hem vaig llicenciar en filologia hispànica. També vaig fer el CAP (curs d’aptitud pedagògica) que és un curs que s’ha de realitzar per poder ser professor. També vaig cursar un post-grau d’Immigració.

Quin motiu va fer que escollissis Filologia Hispànica?

Jo des de ben petita ja volia ser professora i com que des d’un principi el que millor se’m donava era la literatura catalana, la literatura castellana... doncs al final vaig acabar de decidir-me per Filologia Hispànica. La història de l’art també m’agradava.

Si no fossis professora què t’hauria agradat ser? Doncs no ho sé. Tenia molt clar que voliar ser professora.

Quines eren les assignatures que realment t’agradaven? Llatí, Grec, Literatura catalana, Literatura castellana i Història de l’art.

Abans de venir a Valldemia, ja havies estat a altres escoles?

He estat en diverses academies, fent de professora.

Quin record tens de la teva adolescència?

Les amistats que vaig fer a l’escola.

I em recordo de petits problemes que en feia un munt i ara me n’adono que no n’hi havia per tant.

Quin és l’últim llibre que t’has llegit? Ens el recomanaries?

L’últim ha estat: ¿Qué me quieres amor? És un llibre que el recomano perquè són diversos contes petits. Jo no me l’havia llegit fins fa poc i de veritat que està molt bé.

Aquest llibre se l’han llegit els alumnes de 4t d’ESO al primer trimestre.

També aconsello la pel.lícula ’La lengua de las mariposas’’ que té una relació amb el llibre.

Amb quins avantatges i inconvenients et trobes com a professora? Un dels avantatges és que els grups són molt macos, es fa fàcil fer classe. I un dels inconvenients és que has d’estar a un nivell que s’adapti a tot el grup. És difícil trobar aquest equilibri; ja que potser estàs explicant una cosa que hi ha gent que ja la sap, i altres en canvi que van completament perduts.

Què opines d’aquesta escola?

Vaig estudiar aquí i tinc molts bons records, vaig ser la primera promoció de noies que va començar a l’escola. Encara veig professors que ara són companys de feina i tinc una relació molt bona, i és un honor per mi poder ser professora de la meva escola.

Virtuts i defectes?

Virtuts: saber escoltar . Trobo que és una gran virtut, i a mi m’agrada fer-ho.

I un defecte: Sóc molt poc puntual.

Alguna cosa que et faci feliç?

Estar amb la meva gent i sentir-me realitzada tant professionalment com personalment.

ed 54

Redacció: Anna Bulló Disseny: Joël Sánchez.

Entrevistes

«M’agrada explicar coses noves que facin canviar el punt de vista» En David Roca, el nou professor de biologia i tecnologia a 2n, 3r i 4t d’ESO, no sempre ha tingut clar dedicar-se a ser professor, però ara arriba aValldemia després d’haver passat per altres escoles de Mataró.

Redactora: Anna Ramos i Estel Marina Valls Disseny: Sergi Górriz

ed 54

desembre de 2007

22

1.Has fet alguna altra feina abans de venir als Maristes?

Sí. He fet classes a diverses escoles com ara Santa Anna, als Salesians de Mataró i a un col·legi de Barcelona. Bé i abans de fer classes vaig estar fent un taller.

2.Com ha sigut la teva primera impressió sobre l’escola?

Home, fa temps que vaig voltant per escoles, per tant he trobat que és bastant normal malgrat que en el funcionament cada escola és diferent i cada escola té les seves diferències però a nivell formal tot és bastant similar.

3.T’agrada la teva feina com a professor o t’agradaria fer-ne una altra?

Sí, sí que m’agrada.

4.Sempre has volgut ser professor?

Bé, això no ho tenia tan clar... diguéssim que he fet una mica de tot: primer el que m’hagués agradat era fer més laboratori, però quan vaig començar a fer les pràctiques vaig veure que les coses anaven a un altre nivell i és quan vaig començar a decantar-me per l’educació.

5.Què és el que més t’agrada com a professor?

Doncs quan explico coses que sorprenen i que fan canviar

la manera de pensar dels alumnes.

6.Quins són els teus objectius com a professor?

Home, per descomptat que allò que explico serveixi d’alguna cosa i que els alumnes puguin fer-ho servir en el futur.

7. I més parlant de tu, què fas quan surts de l’escola?

Bé, quan surto d’aquesta escola vaig a una altra escola i quan surto de les dues escoles, pràcticament només em queda temps per sopar , veure una mica la televisió i dormir.

8. A què dediques el teus temps lliure? Quins són els teus hobbies?

M’encanta el cinema... i quan disposo d’una mica més de temps el dedico a la lectura. A part d’això, doncs, si tinc temps m’escapo a fer alguna excursió o algun viatge.

9.Quin tipus de persona et consideres?

Em considero un persona introvertida, bastant tímida. Però la feina de professor d’estar parlant de cara al públic potser fa canviar una mica, però en general sí que sóc més casolà.

10.Quin seria el teu consell per als alumnes?

Com a persones, crec que el que és vital és tenir paciència i tolerància amb els altres a qualsevol nivell, tant a la feina, com amb els companys, com al carrer... el que sigui.

I com a estudiants, és evident que el de sempre, que s’ha de treballar tots els dies perquè a la llarga s’aprofita més el temps.

Entrevistes

«Visc el present ja que tinc tot el que vull»

La professora de Batxillerat Núria Coll, de 35 anys, nou fitxatge de l’escola

23

DE GENER

Alguna persona a qui admiris?

Admiro a qualsevol persona que estigui al meu costat ja que admiro les virtuts de cadascú.

Si no haguessis estat professora, què t’hauria agradat ser?

Fent-me moltes il·lusions, m’hagués agradat ser artista, vaig fer algunes classes de teatre però no m’era fàcil sortir a l’escenari i vaig decidir deixarho, però sent més realista, també m’hagués agradat ser decoradora d’interiors.

Virtuts i defectes Virtuts: Paciència, treballadora i tinc força de voluntat. Defectes: Voler ser massa perfeccionista; pessimista.

Quin és l’objectiu de la teva vida? La teva meta?

No tinc objectius ni metes, em deixo portar pel dia a dia, visc el present ja que tinc tot el que vull, feina, una casa on visc tranquil·la...

Algun somni per aconseguir?

Sóc soltera sense fills per això el meu somni seria poder arribar a tenir una família.

ed 54

professora: nuria coLL

desembre de 2007

Aquesta mataronina arriba a l’escola per impartir classes de física, Mecànica i electrotècnia.

Què has estudiat? Arquitectura superior.

On has treballat abans d’arribar a Valldemia? He treballat en despatxos d’arquitectura i a l’escola Internacional Laie d’Alella.

Per què vas escollir aquesta escola?

Per proximitat a casa meva, tot i que de fet, van ser ells qui em van escollir. Vaig enviar curriculums i després d’una entrevista em van agafar.

Quines són les teves funcions a l’escola?

Faig mecànica als alumnes de 2n de Batxillerat i Física i electrotècnia als de 1r de Batxillerat.

Com ha sigut l’acollida a l’escola?

Estic molt contenta perquè he notat un gran canvi.

Què fas en el temps lliure?

Llegeixo, vaig al cine, passejo i canto a «La Nota», una coral de mataró que l’any que ve fa 10 anys de la seva creació.

Quin estil de música t’agrada més? Algun grup en especial?

El pop dels anys 70, 80 i 90. Grups com Mecano, la Década Prodigiosa... com a grup actual, em quedo am la Oreja de Van Gogh. Però sobretot escolto la radio, emissores com Radio club 25 Quina és la teva pel·lícula preferida?

Preferida cap, però en el seu moment, quan era petita, em va impactar molt «Dirty Dancing».

Quin és el teu llibre preferit?

Hem nedat a l’estany amb lluna plena, un llibre que em vaig llegir quan tenia 15 o 16 anys.

També m’ha agradat molt Els pilars de la terra.

FOTO : ALEXANDRA PLUMED

Redacció: Alexandra Plumed Disseny: Carles Gil

Entrevistes

Cíntia Osuna La Cíntia Osuna té 21 anys, viu a Mataró i és la nova professora de reforç dels alumnes de 3r d’ESO B. > <<El meu somni és treballar com educadora social en una presó>>

Redacció: Manuel Moreno i Anna Turón Disseny: Joël Sánchez

ed 54

desembre de 2007

24

1. Quins estudis tens?

-Sóc integradora social, he fet el cicle de grau superior d’integració social. Actualment estic cursant el primer any d’educació social, la carrera universitària.

M’obliguen a fer un any de pràctiques. Aquestes han de ser en un lloc relacionat amb la meva carrera, com el treball que faig aquí a l’escola.

2. Quina és la teva feina a l’escola?

-Sóc professora de reforç dels alumnes de 3r d’ESO B. 3. Sempre havies volgut ser educadora social?

-Jo volia estudiar psicologia des d’un principi, però finalment em vaig decidir per ser educadora social.

Les dues carreres tenen punts en comú.

4. D’on va sorgir l’oportunitat de fer les pràctiques a Valldemia?

-Em van donar la plaça a l’escola gràcies a una amiga, la Núria Real, professora de literatura nova també d’aquest any. A més, vaig tenir la sort de que m’agafessin com a professora titular.

5. Quines expectatives de futur tens amb la teva feina?

-Jo vull treballar a la presó com a educadora. Encara que el fet de ser noia em complica les coses, suposo que tindré altres alternatives.

6. Perquè creus difícil la teva entrada com a treballadora a la presó?

-A l’hora de fer una teràpia, un home impacte més que una dona. No crec que jo pugui imposar aquest respecte i por necessaris en el món dels presidiaris.

Pots entrar-hi, però és molt complicat. Hi ha poques noies que hi treballin.

7. És la teva primera feina com a professional?

-No. Vaig estar durant un mes treballant com a

voluntària en el CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa) d’Arenys de Mar. 8. Ara tens una jornada molt completa. Què fas en el teu temps lliure?

-M’agrada molt jugar a futbol i a bàsquet. He estat molts anys jugadora de bàsquet.

9. Quin és el teu llibre preferit?

-En tinc molts. Sóc aficionada a la lectura. L’últim que m’he llegit és «Hermanas de Sangre», de Cristina Fernández Cubas.

10. Quin és el teu estil de música?

-No tinc un estil definit. M’agrada tota la música en general. Maná és un dels grups que més m’atrau.

11. Defineix-te com a persona en dues paraules -Crec que tinc fortalesa, un caràcter molt fort. I també sóc una persona pacient.

12. Diries que tens defectes?

-Sí, en tinc més de dos. Molt mal caràcter i desordenada, entre d’altres.

13. Quin seria el teu lloc ideal per un dia de descans?

-Camprodon.

14. Què et fa feliç?

-Estar amb la gent que m’estimo. Tenir temps per estar amb ells, que ara en tinc molt poc.

15. Tens algun heroi?

-Sí. En Michael Jordan, per suposat!

Entrevistes

«Des de sempre que m’han agradat molt els nens»

La Míriam, de 25 anys, es dedica completament als nens: entre setmana és la nova professora de P3 i els dissabtes treballa a un esplai on els fa activitats i jocs. Va estudiar magisteri i també té un cicle formatiu d’infantil, ja que des de ben petita ha tingut clar que volia dedicar-se a ensenyar.

Redacció: Cristina Ortel Alsina.

Disseny: Laura Comella

Notes algun canvi entre fer de professora i fer de monitora?

No, la veritat és que no. A l’escola potser hi tenim marcades més pautes, més normes... i a l’esplai, les normes els hi ensenyen entre setmana, així que ens encarreguem més de fer-los activitats perquè s’ho passin bé. Però és més o menys el mateix: un dia més

amb nens!

25

Quins són el teu llibre i la teva pel·lícula preferits?

La veritat és que llegeixo de tan en quan, perquè no tinc gaire temps, però el meu llibre preferit és El retrat de Dorian Gray. Com a pel·lícula m’agrada molt Diario de una motocicleta, que parla de la vida del Che Guevara abans de ser-ho. Me la van recomanar i la veritat és que em va agradar molt, és una visió diferent del món.

Descriu-te amb tres paraules.

Alegre, riallera i sincera.

desembre de 2007

I què t’agrada fer quan surts d’aquí?

Els dissabtes treballo a un esplai, així que segueixo estant amb nens. Alguns dies de la setmana, quedem els que ho portem i preparem les activitats que farem. Hi dedico moltes hores. Si no, quedo amb alguns amics o me’n vaig a passejar.

Recordes alguna anècdota que et passés a l’escola?

De petita era bastant trasto. Li tiràvem arròs a una professora al cabell, amb els bolis bic, perquè el tenia arrissat i se li quedava enganxat!

ed 54

Què et sembla l’escola?

M’agrada, em tracten molt bé. Vaig venir l’any passat a fer unes substitucions i des de llavors que estic aquí, vaig fent de tot. I quan em van oferir la feina de professora d’infantil, vaig dir que sí!

Com eres tu quan anaves a P3?

A mi a P3 m’havien d’entrar a classe les nenes grans agafada de les mans i els peus, perquè no volia anar al cole! Després m’agradava molt, i hi estava molt a gust, però mai volia entrar.

campanya

MÀ OBERTA

20 ANYS de CAMPANYA 29 DE DESEMBRE

3x3 bàsquet solidàri 3 DE GENER

a l’escola Maristes-Valldemia

DURANT TOT EL DIA

r e n e g e 3d

A diferents SUPERMERCATS de la ciutat

«OPERACIÓ QUILO» A LA PLAÇA SANTA ANNA

PINTADA SOLIDÀRIA

A L’ESCOLA MARISTES-VALLDEMIA i PER TOTA LA CIUTAT

RECOLLIDA D’AMPOLLES DE CAVA A LA PLAÇA SANTA ANNA I A LA PLAÇA GRANOLLERS 26

CAMPANYA DE LA MONEDA A LA TARDA A LA PLAÇA SANTA

ANNA

TALLER DE MAQUILLATGE i ENCESA DE BOMBETES A LA

PLAÇA SANTA ANNA

EXHIBICIÓ DE KORFBALL A LES 18h. (des de l’escola Valldemia fins a la Plaça Santa Anna)

ed 54

desembre de 2007

CERCAVILA de GEGANTS A PARTIR DE LES 19:00 A LA PLAÇA SANTA

ANNA

XOCOLATADA i GRAN TÓMBOLA SOLIDÀRIA Organitza: En conveni amb:

Telèfon de contacte i col·laboració: 93-755.48.60

ed 54

desembre de 2007

27

Centre Brock Tots s’estranyen que quan em llencen la pilota la perdi fàcilment Visió i esport CATERINA POVEDA MARTÍNEZ. Òptica optometrista col. núm. 9607.

Membre de l’ASSOCIACIÓ CATALANA D’OPTOMETRIA I TERAPIA VISUAL. optica-centrebrock@ubmataro.com Tots estem d’acord que les capacitats naturals d’un individu li facilitaran més la pràctica en uns esports que en altres.

En aquest sentit és fonamental el sistema visual que dirigeix els moviments del nostre cos. Quan més precisa sigui la nostra visió més eficaços seran els nostres moviments.

28

La visió és un procés que s’ha anat integrant a l’organisme des del naixement i amb el creixement i l’experiència. Per això ens permet calcular la distància a la porteria i la velocitat de la pilota, orientar-nos al camp de joc, decidir una acció en funció dels jugadors que ens envolten, etc.

Alguns jugadors reconeixen ser ineficaços en determinades situacions o l’entrenador se n’adona. Si repetint l’acció durant l’entrenament el resultat no millora i es decideix fer un examen visual, es pot trobar que alguna o algunes habilitats visuals estan limitades. Si els jugadors i/o els entrenadors saben que les deficiències en el rendiment es relacionen amb un problema visual, poden millorar-lo significativament amb una teràpia o entrenament visual.

Aquesta tècnica permet al jugador desenvolupar adequadament aquells factors visuals que interfereixen en el seu rendiment esportiu.

ed 54

desembre de 2007

Un entrenament visual pot estar indicat, per exemple, en els següents casos:

Q u a n l’esportista acostuma a perdre la pilota sempre pel mateix cantó.

Quan un jugador no distingeix bé als que es belluguen al seu voltant.

Quan a un porter li fan més gols per una determinada zona de la porteria.

Quan un esportista no sap visualitzar una bona oportunitat de marcar un gol, fer canasta, etc. en el moment idoni.

Quan un esportista no calcula bé les distàncies, la posició d’un jugador i/o la velocitat de la pilota.

L’entrenador visual és un optometrista especialitzat en visió esportiva que determina els exercicis visuals a realitzar pel jugador en coordinació amb l’entrenador. Per fer això l’optometrista valora la integració entre les habilitats visuals i motores que precisa cada esport. D’aquesta manera esportistes de diferents esports han arribat a ser estrelles gràcies a la incorporació de la teràpia visual en el seu entrenament habitual.

Apa

25 anys de la FAPAMAC

Des dels articles a l’Estil Directe volem donar a conèixer les diferents activitats i àmbits que es treballen des de l’AMPA. Aprofitant la celebració dels 25 anys, abordarem un dels àmbits que més es desconeixen: és la FAPAMAC, malgrat com després veureu sense saber-ho o vosaltres o els vostres fills hi participen.

La festa de les famílies de Llinars. És un dia de festa, per fruir amb les famílies i amics d’un dia a l’aire lliure, ple d’activitats que entretenen des dels més petits fins als més grans. Classes de Batucada, partits de futbol, tallers de collars o inflables fan que famílies de les diferents escoles Maristes juguin i aprenguin junts. Per anar-hi sols calen ganes de passar-s’ho bé. Un cop arribes a la casa de Llinars, un pot triar quina activitat vol fer i l’estona que hi dedica. Un dinar de germanor i un espectacle de màgia o música clou el dia.

El pelegrinatge a Montserrat.

A mitjan maig els col·legis Maristes organitzen un pelegrinatge a Montserrat per donar gràcies a la Verge.

Molts de vosaltres ho coneixereu perquè els vostres fills hi han participat a través dels grups escoltes. És la FAPAMAC en coordinació amb les diferents Ampes qui ho organitza.

Moltes escoles surten la nit abans i fan nit a Monistrol i pugen pel matí fins al Monestir on els espera l’esmorzar i l’acte de celebració d’una missa en honor a la Verge. Altres escoles com la nostra opten per pujar-hi el mateix dia i fer un recorregut pels voltants del Monestir.

Els Jocs Atlètics.

Els jocs atlètics volen ser el reconeixement de la importància que els col·legis Maristes donen a l’esport. El fet de fer-ho a Montjuïc és per dues raons: el fet que els

29

desembre de 2007

Què és la FAPAMAC? És la federació d’associacions de pares i mares de les diferents escoles Maristes de Catalunya. Aquest any se celebra el 25è aniversari de la seva fundació. Neix tal i com figura a la plana web «amb voluntat de multiplicar els lligams entre les Associacions de Pares de tots els col·legis Maristes de Catalunya i disposar d’espais d’intercanvi d’experiències i de participació. L’objectiu últim és possibilitar una visió global de la realitat de l’escola i la nostra societat i enriquir-nos mútuament amb les experiències i iniciatives de tots els associats.»

Els seus objectius són, entre altres, facilitar activitats formatives per a les AMPA’s així com per als pares, i fer sentir la nostra veu dins de la CCAPAC (Confederació Cristiana de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya) i la FECC (Federació Escola Cristiana de Catalunya) Per tal d’assolir dits objectius es realitzen reunions el segon dilluns de cada mes on es parla sobre els diferents problemes de les AMPES i es programa i es posa en marxa el calendari d’activitats que es farà durant l’any. Cada Ampa té un representant, que en el cas de Mataró podem recordar entre d’altres a en Josep Ferrer, la Rosa Maria Badia, en Josep Manel Domínguez qui va deixar el seu

Quines activitats es realitzen.

ed 54

Redacció: Francesc Casamitjana i David Portes Disseny: Carmen Iturria i Laia Vila

càrrec l’any passat per donar pas a en David Portes, qui en l’actualitat n’és el vice-president.

Apa

ed 54

desembre de 2007

30

infants , els nois i noies puguin fruir de córrer a l’Estadi Olímpic, una imatge que de ben segur recordaran sempre i el fet que a l’haver-hi deu carrers en la pista atlètica permet disputar les proves a les deu entitats Maristes d’una sola vegada escurçant el temps necessari per fer les proves.

El Simposi El simposi va néixer de la necessitat que tenim els pares per afrontar l’educació dels nostres fills. Vol ser una eina educativa intercol·legial, on en base d’un lema es fan durant l’any tallers de treball o conferències educatives que conclouen en una reunió final que seria el dia del Simposi. Cada any se celebra en una escola, l’any passat va estar Mataró el col·legi amfitrió, amb el lema A la família vivim o convivim ? es tractava sobre la dificultat de comunicació entre pares i fills; quan ens deixaven d’explicar els seus problemes; quan passaven a ser els amics el principal punt de confiança; com podíem recuperar aquesta comunicació i com podíem ajudar els nostres fills a resoldre aquells problemes de relació amb nosaltres i amb els amics i companys. Abans s’havien treballat unes enquestes a nivell dels col·legis d’on es va obtenir material de treball i d’on es van treure profitoses conclusions.

El Sr. Manuel Segura, psicòleg destacat en aquesta qüestió i que ha publicat diversos llibres, va fer una conferència i col·loqui al teatre de la nostra escola. Amb una gran acollida la conferència no va defraudar a qui el van anar a escoltar i podem concloure que l’activitat va ser un èxit. Volem agrair al Sr. Josep Manel Domínguez membre de l’AMPA i representant de la FAPAMAC fins aquell dia el seu esforç en la realització del Simposi a Mataró.

La revista FEM PINYA La revista Fem pinya , vol ser l’òrgan de comunicació entre les escoles. S’edita cada trimestre i es reparteix a totes les escoles. Reflecteix per escrit les activitats, les reunions, les activitats i les conferències que es realitzen.

Però la FAPAMAC fa més, com potser una assegurança

interescolar per a les activitats que es realitzen en les AMPA’s, col·laborar amb l’Ong SED (Solidaritat, Educació i Desenvolupament) i l’Associació Compartir, divulgar les accions formatives a través d’una edició especial del FEM PINYA i munt de iniciatives que podreu veure al seu web http://www.maristes.cat/ fapamac/. Aquí hi podreu trobar per tots aquells qui heu participat fotografies dels actes abans esmentats.

Us animen a participar-hi.

Francesc Casamitjana, és President de l’AMPA i David Portes. és vice-President de la FAPAMAC i vocal de l’AMPA

Gran èxit de les sortides al teatre El Club d’Espectadors de Teatre de Valldemia amb la col·laboració de l’Apa i de la Comissió de Cultura del Col·legi organitza unes sortides bimensuals al teatre per gaudir d’aquest art.

Les sortides d’aquest curs han estat Stalin, el Llibertí i la Plaça del Diamant. Els participants, que han estat prop de 140 expliquen que gràcies a aquesta activitat han trobat l’excusa per anar al teatre d’una forma còmoda i agradable.

En la fotos els actors de Pels pèls , a dalt l’Alex Casanovas, conversen amb espectadors de Valldemia

La Chanson du Estil Tous les garçons et les filles (Original)

Tots els nois i noies (Traducció)

Els nois i noies de 4rt d’ESO que fan el crèdit de francès amb la professora Maite Muriel han traduit la cançó: «Tous les garçons et les filles »

Els meus dies com les meves nits Són en tots els punts iguals Sense alegria i plens d’avorriment Ningú no xiuxiueja «t’estimo» a la meva orella Tots els nois i les noies de la meva edat Fan projectes de futur Tots els nois i les noies de la meva edat Saben molt bé el que és estimar I els ulls als ulls I la mà a la mà Se’n van enamorats Sense por de l’endemà Sí però jo, vaig sola Pels carrers, com una ànima en pena Sí però jo, vaig sola Ja que ningú no m’estima.

Mes jours comme mes nuits Sont en tous points pareils Sans joie et pleins d’ennui Oh! quand donc pour moi brillera le soleil?

Els meus dies com les meves nits Són en tots els punts iguals Sense alegria i plens d’avorriment Oh! Quan brillarà el sol per mi?

Comme les garçons et les filles de mon âge Connaîtrai-je bientôt ce qu’est l’amour?

Comme les garçons et les filles de mon âge Je me demande quand viendra le jour Où les yeux dans ses yeux Et la main dans sa main J’aurai le coeur heureux Sans peur du lendemain Le jour où je n’aurai Plus du tout l’âme en peine Le jour où moi aussi J’aurai quelqu’un qui m’aime Françoise Hardy

Com els nois i noies de la meva edat Coneixeré aviat el que és l’amor?

Com els nois i noies de la meva edat Em pregunto quan arribarà el dia En què els ulls en els ulls I les mans en les mans Tindré el cor feliç Sense por a l’endemà El dia que no tindré Més tota l’ànima en pena El dia que jo també Tindré algú que m’estimi

31

DISSENY: Marta Mas.

Tous les garçons et les filles de mon âge Font ensemble des projets d’avenir Tous les garçons et les filles de mon âge Savent très bien ce qu’aimer veut dire Et les yeux dans les yeux Et la main dans la main Ils s’en vont amoureux Sans peur du lendemain Oui mais moi, je vais seule Par les rues, l’âme en peine Oui mais moi, je vais seule Car personne ne m’aime.

Françoise Hardy

desembre de 2007

Mes jours comme mes nuits Sont en tous points pareils Sans joie et pleins d’ennui Personne ne murmure «je t’aime» à mon oreille

Tots els nois i les noies de la meva edat Es passegen al carrer de dos en dos Tots els nois i les noies de la meva edat Saben bé el que és ser feliç I els ulls als ulls I la mà a la mà Se’n van enamorats Sense por de l’endemà Sí però jo, vaig sola Pels carrers,com una ànima en pena Sí però jo, vaig sola Ja que ningú no m’estima.

ed 54

Tous les garçons et les filles de mon âge Se promènent dans la rue deux par deux Tous les garçons et les filles de mon âge Savent bien ce que c’est qu’être heureux Et les yeux dans les yeux Et la main dans la main Ils s’en vont amoureux Sans peur du lendemain Oui mais moi, je vais seule Par les rues, l’âme en peine Oui mais moi, je vais seule Car personne ne m’aime.

The Estil’s song RIHANNA - Umbrella

RIHANNA - Paraigües

Els nois i noies de 2n d’ESO que fan el crèdit 2C2 Teach Your Teacher Music amb la professora Marta Rodríguez han traduit la cançó:

ed 54

desembre de 2007

32

No clouds in my storms Let it rain, I hydroplane in the bank Coming down with the Dow Jones When the clouds come we gone, we rocafella We fly higher than weather And G5’s are better, You know me, an anticipation, for precipitation. Stacked chips for the rainy day Jay, Rain Man is back with little Ms. Sunshine Rihanna, where you at?

[Rihanna] You have my heart And we’ll never be worlds apart May be in magazines But you’ll still be my star Baby cause in the dark You can’t see shiny cars And that’s when you need me there With you I’ll always share Because [Chorus] When the sun shines, we’ll shine together Told you I’ll be here forever Said I’ll always be a friend Took an oath I’ma stick it out till the end Now that it’s raining more than ever Know that we’ll still have each other You can stand under my umbrella (Ella ella eh eh eh) These fancy things, will never come in between You’re part of my entity, here for Infinity When the war has took its part When the world has dealt its cards If the hand is hard, together we’ll mend your heart Because [Chorus] You can run into my arms It’s okay don’t be alarmed Come here to me There’s no distance in between our love So go on and let the rain pour I’ll be all you need and more Because [Chorus] It’s raining - ooh baby it’s raining Baby come here to me, come here to me It’s raining - oh baby it’s raining

No hi ha núvols a les meves tempestes Deixa que plogui, planejo al banc Baixo amb el Dow Jones Quan els núvols s’apropen, nosaltres marxem, Nosaltres, els milionaris, Volem més amunt que el temps I els G5 són millor, ja em coneixes, Una anticipació, per precipitació.

Un munt de patates fregides per un dia plujós.

Jay, l’Home Pluja ha tornat amb la Sra. Sol Rihanna, on ets?

[Rihanna] Tens el meu cor Mai ens trobarem en mons separats Potser en revistes Però tu seguiràs sent la meva estrella Perquè a la foscor No es poden veure els cotxes brillants I és llavors quan em necessites Amb tu jo sempre hi compartiré. [tornada] Perquè Quan el sol brilli, nosaltres brillarem junts Et vaig dir que estaria aquí per sempre Et vaig dir que sempre seria amiga teva.

Vaig fer un jurament que compliré fins el final.

Ara plou més que mai Saps que sempre ens tindrem l’un a l’altre.

Pots quedar-te sota el meu paraigües.

(Ella ella eh eh eh) Aquestes coses mai ens separaran Ets parts de la meva entitat, aquí per sempre Quan la guerra hagi tingut lloc Quan el món hagi repartit les seves cartes Si la mà no és bona, junts arreglarem el teu cor.

[tornada] Perquè Vine corrent cap els meus braços Està bé, no t’alarmis Vine aquí amb mi No hi ha distància que separi el nostre amor Així que ves, i deixa que segueixi plovent Seré tot el què necessites i més. [tornada] Perquè Està plovent – oh està plovent Vine amb mi, amor – vine amb mi Està plovent – oh està plovent

ESO

Dia de la classe Els alumnes del 1r cicle d’ ESO celebren el dia de la classe.

Els nois i noies de 1r i 2n d’ ESO marxen de l’escola amb la finalitat de que els alumnes es coneguin millor.

Un cop passat el migdia , els alumnes juntament amb els seus respectius tutors, van sortir de l’escola per anar a la platja de Mataró.

Un cop allà, van dinar i els tutors van deixar temps lliure per jugar i gaudir de la platja.

Al voltant de les cinc de la tarda, els alumnes i tutors van agafar les motxilles i van començar a pujar cap a l’escola.

A la mateixa hora que els alumnes de 1r començaven les activitats matinals, els alumnes de 2n estaven a l’autocar de camí cap a Sant Iscle de Vallalta, on estava la casa de colònies Can Bosch.

DISSENY : Marta Mas El passat dia 5 d’Octubre els alumnes del 1r cicle d’ ESO , és a dir , 1r i 2n de la ESO, van celebrar el dia de la classe, que van aprofitar perquè els nois i noies que s’incorporaven nous a l’escola aquest curs 2007 – 08 s’integressin i passessin un

33

dia molt divertit i ple d’activitats lúdiques.

Els nois i noies de 1r de l’ESO, durant el matí no van sortir de l’escola, els alumnes van estar fent activitats lúdiques i dinàmiques, com és la gimcana organitzada per tutors i professors.

A la gimcana hi va participar tot el curs, això els va servir als alumnes per aprendre

ed 54

desembre de 2007

a treballar i fer tasques en grup.

Llibres

Una trilogia anomenada Panlingua El g. Ignasi Farreres, professor emèrit de quan Valldemia era quasi sols un internat, ha culminat el primer volum de la seva trilogia que respon al neologisme de PANLINGUA.

34

ed 54

desembre de 2007

Un títol que vol dir «tota la llengua», i que és un resum de la llengua catalana estudiada des de la seva vessant de les seves arrels. El primer tom és treballat a través de les arrels gregues de la llengua; un segon que contempla les paraules originades a partir d’una arrel llatina; i un tercer que arreplega els altres mots autòctons de la llengua, és a dir, ibèrics o bascos, gots o àrabs,o bé d’altres llengües modernes d’Europa i d’Amèrica. Ara n’està posant a punt els dos següents, el PANLINGUA I i el PANLINGUA II. Aquesta obra està pensada per suplir la quasi desaparició dels estudis medis de les dues llengües clàssiques, que

són les que han proveït totes les llengües de la Romània d’un tant per cent molt elevat de paraules (Italià i Francès, Castellà i Català, Portuguès i Romanès), i l’anglès i l’alemany en proporcions menors. És a dir, que estudiada una llengua a partir de les seves arrels, gairebé hom es troba amb les mateixes paraules de les grans llengües d’Europa. I avui que Europa s’està coneixent i unint, a més de la vessant econòmica representada per l’Euro i la política per la supressió de les fronteres, el PANLINGUA ofereix un tercer element de contacte i de coneixement: la Paraula. És per un tal motiu que cada tom encapçala la portada amb l’eslògan de PANLINGUA FOR EUROPA, és a dir, a favor de la unitat per mitjà de l’apropament de les llengües.

PANLINGUA és doncs, no sols un instrument de cultura personal,- una manera més fàcil d’aprendre les paraules a través de la màgia de les etimologies-, ans també un instrument de cohesió entre els Estats un xic tancats en ells mateixos, un altre de coneixement i de comprensió.

Tres toms que en acabar el curs, si Déu vol, estaran a disposició dels centres docents interessats, i pensats especialment per tres cursos successius del batxillerat.

ESTIL DIRECTE es complau en comunicar als nostres lectors, alumnes, pares dels alumnes i antics alumnes tan bona nova, mentre felicitem el citat g. Ignasi per la voluntat d’oferir en primacia al Col·legi Valldemia un nou instrument d’estudi i de formació que interessarà no sols als xics ans també als grans. En tot cas, ESTIL DIRECTE anirà informant de les noves aparicions de PANLINGUA, els toms Segon i el Tercer. I ja que es qüestió d’arrels i de llengües: Bon Nadal, Feliz Navidad, Joyeux Joël, Merry Christmas, Buon Natale 2007.

Estil de vida Paraguai, un país al cor de l’Amèrica del sud La professora Núria Terradas ha estat un any i mig en un camp de treball al Paraguai. Ens ha enviat aquesta crònica que reproduïm: Com a cooperant vull dir que durant aquest any he entès que la cooperació no és anar al davant com si ja ho sabessis tot; no és quedar-se enrere com si el que hi ha a davant no et pogués ensenyar res. Cooperació és caminar al cantó, juntament a l’altre per escoltar-lo, acompanyar-lo i allargar-li la mà quan aquest ho necessiti.

sense treure’n el nas. Amb tot això, i mil detalls que em deixo per descobrir, un s’adona de com immensament ric és tot el que t’envolta.

Ara ja fa més d’un any que sóc aquí com a voluntària de la ONGD SED i puc dir que he après molt més del que hauria imaginat.

Durant aquest any he viscut a Horqueta, ciutat dels departament de Concepción, situada al nord del país. Una regió totalment agrícola i ramadera on els camperols treballen de sol a sol per poder tirar endavant les seves famílies. Famílies senzilles amb cases humils i molts fills per alimentar, però que sense cap problema obren les por-

desembre de 2007

35

ed 54

Paraguai un petit país al cor de Sud-America. Un país que t’enamora a poc a poc a través dels somriures de la gent, amb els carros de cavalls que encara passegen per les rutes, amb els bons dies que tothom es fa al creuar-se pel carrer.

T’enamora durant els viatges amb «colectivo» (autobús) on una comparteix seient amb infants, homes /dones, vellets parlant gauraní i totes les seves pertinències, «bolsones», bicicletes, gallines,... com els cargols que porten la casa a sobre.

Paraguai un país que et deixa descobrir la sopa sòlida (menjar típic, sopa paraguaia, pastís de blat de moro ), el tereré en moments de molta calor i el mate quan fa tant fred que tothom resta a casa

Estil de vida

ed 54

desembre de 2007

36

tes i posen un plat més a taula a una estrangera que no coneixen de res, i en un moment et fan sentir una més entre ells, com si fossis a casa. Com diuen per aquí: «da gusto compartir mi tiempo con vos» . En tot moment he rebut una càlida acollida de part de la comunitat de germans maristes que hi ha a Horqueta, i els germans de tot el Districte de Paraguai i del professorat de la institució. Ha estat ben fàcil adaptar-se a la nova vida que se’m plantejava!!!!!

Una de les meves tasques a Horqueta és donar recolzament a Mitanguera Rekové (Vida dels infants), centre obert per nens i nenes venedors del carrer. Assisteixen regularment una mitjana de 50 nens/es per dia, tot i que hi estan inscrits més del doble. Són nens i nenes de 3/4 anys fins als 14/ 15. personetes en creixement que assisteixen a l’escola quan poden, quan tenen el estris escolars necessaris per fer la feina o simplement quan tenen sabates, ja que no hi poden anar descalços; treballen en el torn que no van a l’escola per ajudar les seves famílies.

Els més grans venen loteria, menjar precuinat o caramels i refrescos pel carrer. El més petits, 5 a 8 anys, recullen «latitas» de cervesa al carrer o durant les festes que es fan en el poble i després les venen perquè puguin ser reutilitzades. A més a més de tot i això, troben temps per venir voluntàriament a Mitanguera Rekové. Aquí els oferim esmorzar o berenar depenent del torn en què vinguin (got de llet amb cocido i palitos), hàbits d’higiene: dutxa diària, neteja de polls, raspallada de dents,..., espai pel joc i recolzament escolar, fent els deures de l’escola.

Tot plegat, tan petits i joves i tan admirables!!! Una es queda frepada i remoguda internament quan coneix cada una de les seves històries personals.Per altra banda, també he donat un cop de mà a la residència per a noies estudiants «Tres Violetas». Hi conviuen 25 noies provinents de les

campanyes rurals de les rodalies d’Horqueta.Totes elles tenen entre 12 i 19 anys i són estudiants del col·legi marista Alejo Garcia. Són alegres, divertides, esbojarrades i «paraguaiament» parlant guapíssimes (treballadores). Per tal que la residència sigui sostenible tenen un taller de costura i de serigrafia. Fan tots els uniformes d’educació física per a les escoles i el col·legi de la Institució Marista d’Horqueta. Compartir amb elles espai de joc, xerrades durant les eternes rondes de tereré i llargues reflexions m’ha donat una amplia visió del que pot ser un enfocament de futur per a unes adolescents que lluiten per construir-se un camí per avançar. Sempre, és clar, recordant que els adolescents són adolescents siguin del país que siguin: complexes, lluitadors, rebels i encantadors, tot a l’hora oi???

Amb aquestes dues tasques i totes les que han anat sorgint de manera improvisada i que he acceptat encantada, al igual que la gran quantitat de llocs que he anat visitant durant tot aquest temps m’han donat l’oportunitat de conèixer gent meravellosa i aspectes humans que cal valorar per sobre de tot.Com a cooperant he de dir que durant aquest any he entès que la cooperació no és anar al davant com si ja ho sabessis tot; no és quedar-se enrere com si el que hi ha a davant no et pogués ensenyar res. Cooperació es caminar al costat, juntament a l’altre per escoltar-lo, acompanyar-lo i allargar-li la mà quan aquest ho necessiti.

Redacció: Núria Terrades Disseny: Marta Mas

ed 54

desembre de 2007

37

Associacions

La Soca marxa a Andalusia i Cor Obert redescobreix el Pirineu Redacció: David de Luis Disseny: Cristian Diaz

A.E. La Soca

ed 54

desembre de 2007

38

El passat dia sis de juliol, l’A.E. la Soca van agafar camí cap a terres andaluses.

El grup compost per quinze persones, van agafar l’avió a l’aeroport del Prat.

Un cop a terres granadines, a part de caminar i coronar alguns cims molt reconeguts com el Mulhacén, van fer jocs, activitats, també alguna reflexió que altra i consells per aconseguir les insígnies o la camisa (mena de reconeixement per les seves tasques fetes, etc. ).

Els integrants de la ruta dormien en albergs i refugis, ja reservats anteriorment.

Per finançar tot el viatge van fer treballs extres com vendre roses per Sant Jordi, fer de cambrers a la revetlla de Sant Joan i un llarg etcètera.

Tots els components van prendre aquesta experiència amb una actitud positiva que caracteritza A.E. la Soca.

També van tenir temps per visitar la ciutat de Granada i la seva principal atracció, l’Alhambra.

El dia disset ja tornaven tots, cansats, sense cap incidència i amb una experiència molt bona a la memòria.

Redacció: Sergi Domínguez Disseny: Carles Riera

Cor Obert va viure uns campaments molt atrafegats Els quasi 80 nois i noies de Cor Obert van viure uns campaments inoblidables per molts, entre el que cal destacar una inoportuna tempesta.

El 18 de Juliol, els Cor Oberts de tota Catalunya van iniciar uns campaments molt accidentats degut al mal temps que va haver-hi per la zona. Aquest mal temps va provocar el caos al campament, i va fer que diverses tendes de campanya quedessin inundades completament. Però el súmmum del despropòsit va ser en la excursió típica de cada any. Enguany, l’excursió va consistir en realitzar un cim anomenat Comabona d’uns 2500 metres aproximadament. La previsió era realitzar el cim cap al migdia i retornar al peu de la muntanya on esperava el dinar. Però un cop a dalt de la mateixa, una forta tempesta va començar a caure i va fer impossible la visió, per la qual cosa era pràcticament impossible seguir el camí. Això va fer que el grup es dividís en dos, un que va tornar enrere i l’altre que va seguir endavant en busca d’un camí més assequible per baixar. Però va arribar un punt en el que era un autèntic miracle poder veure el que tenies just al davant, la qual cosa va fer que un dels grups agafes el camí erroni. Al cap de quatre o cinc hores sense rastre del camí, i amb els nens desesperats, un helicòpter va aconseguir trobar al grup, que estava completament perdut, i els van traslladar amb el mateix cap a un refugi proper.

A banda de tot això, els campaments es van desenvolupar tal i com estava previst. Els nois de Cor Obert van poder gaudir de diverses activitats de tot tipus, la majoria relacionades amb un determinat centre d’interès. Aquest any, els monitors van representar, mitjançant obres de teatre, una famosa pel·lícula anomenada “el cubo”, en la qual una sèrie de protagonistes es queden tancats dins d’un cub.

Però això no va ser l’únic, també van realitzar activitats d’aventures, dinàmiques i jocs de tot tipus. També van realitzar una visita al poble de Saldes, en la que van poder gaudir d’una tarda a la piscina municipal.

Al cap de 12 dies d’aventures, els Cor Oberts es van acomiadar entre llàgrimes, i cadascú va tornar al seu lloc d’origen.

Batxillerat

Convivències de Batxillerat Els alumnes de 2n de batxillerat gaudeixen d’una jornada de convivències a Gualba.

Redacció: Anna Turón Disseny: Àlex Bosch

FOTO: PROFESSORS 2N BATXILLERAT

Els de 2n tornen a la casa de colònies «El Pinatar» El divendres 5 d’octubre els més grans de l’escola van repetir experiència a El Pinatar, casa de colònies situada a Gualba, a la zona del Baix Montseny. Dos anys enrere hi havien estat, gaudint també de la primera jornada de convivències o dia de la classe.

Els guanyadors van ser els «Ausonia Team» o el que és el mateix, 2n de Batxillerat A. «Zama Town» va aLumnes de batxiLLerat jugant

obtenir la segona posició. I per últim, «Se acabó el mundo Disney», els del C, van quedar tercers. I en què consistia la competició? Cada classe era un equip que representava un poble. Havien de realitzar un conjunt de proves, un pèl diferents a les convencionals.

Escollir el nom de cada poble era la primera de totes. Després les van seguir altres com jugar a matar amb una pilota de psicomotricitat, futbol amb pilota de rugbi, hoquei amb cistelles. En aquestes només podien participar un nombre reduït d’alumnes, però n’hi havia d’altres de conjuntes; inventar-se l’himne del poble, fer una coreografia al so de diferents melodies o animar a l’equip eren també proves que es puntuaven.

L’hora de dinar va ser el moment que els alumnes van utilitzar per

39

ed 54

aLumnes de batxiLLerat

estar amb les seves amistats. Però també per a fer les fotos referents a la última prova de la competició.

«Descobreixo» , «Sóc conscient» o «Reflexiono» van ser alguns dels temes a tractar. Aquesta va ser l’activitat d’aprofundiment dels nois i noies de 2n. Amb aquestes imatges es crearà un cartell propi dels alumnes, una segona versió del ja existent pòster del lema marista d’enguany: «Connecta’t a la vida».

Tot i arribar a les 11 a la casa de colònies per problemes tècnics, i l’arribada de la pluja sobre les 3 de la tarda, els grans de l’escola van poder gaudir del seu últim dia de convivències.

desembre de 2007

FOTO: PROFESSORS 2N BATXILLERAT

S’ho passen genial

Feac

Apropar família i escola per educar millor els fills

FAMÍLIA ESCOLA ACCIÓ COMPARTIDA Redacció: Estel Marina Valls

40

FEAC és un moment de trobada entre pares i mares d‘alumnes, professors i un moderador, (el qual s‘encarrega de que hi hagi l‘ordre adequat per poder mantenir un diàleg) que es reuniran en cinc trobades que es realitzaran aquest curs.

Té molta acceptació per part dels pares i també per part dels mestres.

Hi ha tres grups : un grup de pares i mestres d‘educació infantil, un grup de pares i mestres d‘esducació primària i un de secundària que va ser l‘últim en incorporar.

La feina de la Núria Santaló és la coordinació dels moderadors responsables dels grups, Maria Arguau encarregada del grup de infantil, ella mateixa pel grup de primària i José Luis Lahoz per a secundària. Una feina agradable i fàcil de fer ja que la relació entre els tres

moderadors és molt bona.

L‘objectiu de FEAC és compartir inquietuds, punts de vista diferent. No es dóna cap solució ja que tampoc són especialistes, el que sí fan és enviar un e-mail als pares participants amb les conclusions del tema que s‘ha parlat i que ells mateixos hi han acordat. És un suport als pares ja que va bé que ells sàpiguen que no només els problemes que pateixen els passa a ells, sinó que a molts més pares també els ocorre el mateix.

Les trobades es porten a terme d’una forma molt distreta, amb treballs, dinàmiques, i així s’aconsegueix un grup de confiança, de manera que es fa agradable el poder compartir experiències.

Els temes tractats a FEAC vénen donats per la secretaria.

Els Els temes que es proposen aquest any són: la tolerància, responsabilitat, del temps d’organització familiar, com tractar la vinguda d’un germà, o fins i tot la mort. Tots aquests temes, s’han tractat i es tornaran a tractar, des d’un diferent punt de vista o en diferents moments. nuria santaLó

DOLVIMAR CONSULTORS, S.L. & ASSESSORIA WSDOM, S.L. MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ D’EXPERTS COMPTABLES D’ESPANYA N. 1266 FEDERAT A L’ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL D’ASSESSORS FISCALS DE CATALUNYA N. 919

ed 54

desembre de 2007

Assessorament i planificació integral de l’empresa: · Laboral · Fiscal · Comptable · Assegurances

Mitjançant els nostres professionals associats, oferim els serveis de: · Assessorament legal · Auditoria · Elaboració d’informes · Gestió de cobrament · Assessorament en protecció de dades

C/ Mossèn Fornells n. 24 baix. Tel. 93 755 09 23 / 93 790 71 04 08301 Mataró

FOTO : ALBERT SARRIERA

Redacció: Estel Marina Valls Disseny: : Cristian Díaz

Notícies Reformes a Valldemia Durant l‘any s‘han fet moltes reformes a l‘escola, i moltes més durant l‘estiu, tot plegat amb l‘objectiu de millorar cada dia

Redactora: Anna Ramos i Estel Marina Valls Disseny: Elisenda Bancells

41

desembre de 2007

de quart d‘ESO. Una altra reforma important també ha estat el recobriment amb una pel·lícula protectora dels florescents. També s’han tapat, al jardinet del pati de sota les palmeres, diferents forats on la totxana s‘havia fet malbé.

Encara tres coses més: s’ha millorat la calefacció i s’han canviat les cistelles de bàsquet.

Amb tot, l’útima reforma que s‘està fent és la instal·lació d‘un sistema wi-fi per tot el col·legi.

ed 54

La nostra escola és un edifici emblemàtic però atès que és antic, requereix un manteniment continuat per evitar un deteriorament que podria ser irreversible.

Les reformes a Valldemia s’han realitzat, doncs, per al manteniment de l‘escola. D’aquestes n‘hi ha que estan planejades o bé que van sortint esporàdicament.

No totes les reformes han estat fetes a l‘estiu, sinó que durant l‘any se‘n han fet moltes.

Les reformes s‘han fet gràcies a la fundació Champagnat en la qual els pares col·laboren econòmicament i així es poden portar a terme.

Durant l‘any s‘haurien de destacar: el pati d‘infantil on es va col·locar el tobogan nou i el terra; unes millores importants en el teatre tant de paleta com de pintura; es van comprar una sèrie de vint ordinadors nous al tercer trimestre. D’altra banda a l’estiu es van pintar les escales de batxillerat i dels diferents replans, la cuina, i dues aules

Bàsquet

E l Club amplia els seus equips

Aquesta temporada el club ha augmentat el nombre d’equips implantant-ne quatre més que a la temporada passada i confiant en els equips sèniors per poder estar l’any que ve a segona catalana.

Redacció: Anna Ramos Disseny: Carmen Iturria i Laia Vila

ed 54

desembre de 2007

42

Aquest any el Club de Bàsquet MaristesValldemia ha ampliat el nombre de categories respecte l’any passat.

Aquest any són 21 equips, amb 6 equips femenins (premini, mini, preinfantil, infantil, cadet i sènior) i 15 equips masculins (premini «A», premini «B», mini «A», mini «B», preinfantil, infantil «A», infantil «B», infantil «C», cadet «A», cadet «B», cadet «C», júnior, sènior «A» i sènior «B») amb l’objectiu de superar les marques fetes la temporada passada.

Sobretot, a nivell sènior, es volen millorar aquests resultats intentant pujant de categoria ja que ara tant el sènior masculí com el sènior femení estan jugant a 3a catalana amb possibilitats de pujar a 2a catalana.

Malgrat la importància dels sèniors, no són els únics equips amb possibilitats de pujar de categoria, ja que també el mini «A» masculí té molts números per fer també una gran temporada.

Respecte l’any passat, el Club ha pogut ampliar el seu nombre d’equips gràcies a la incorporació de tres o quatre equips als 17 equips que hi havia la temporada passada.

Actualment, són vint equips, però cap al gener seran vinti-un, completant d’aquesta manera, l’augment d’equips.

En relació a cada categoria, el Club disposa de: tres equips premini, un femení entrenat per Marina Navarro, un premini «B» masculí entrenat per Justo Torrero i Carles Trell; tres equips mini, un femení entrenat

per Arpard Pou, un mini «B» masculí entrenat per Eduard Blanchart i un mini «A» entrenat per Jordi Soler i Fran Garcia; dos equips preinfantils, un preinfantil femení entrenat per Montse Ramon i un preinfantil masculí entrenat per Josep Fernández; quatre equips infantils, un infantil femení entrenat per Gemma Vaquerizo, un infantil «C» masculí entrenat per Francesc Graus, un infantil «B» masculí entrenat per Conrad Varela i un infantil «A» masculí entrenat per Sebastià Soler; quatre equips cadet, un cadet femení entrenat per Jaume Bruguera, un cadet « C» masculí entrenat per Jordi Homs, un cadet «B» entrenat per Lluís Carro i un cadet «A» entrenat per Xavier Antón; un equip júnior masculí entrenat per David Holmos; tres sèniors, un sènior femení entrenat per Josep Fernández, un sènior «B» masculí entrenat per Joan Ramon i un sènior «A» masculí entrenat per Julio Garrido.

D’EMPRESES

Passatge Miró 7, 08304 Mataró info@vhec.net

molt important com és la responsabilitat social de les organitzacions. Hem treballat amb la Confederació de Cooperatives amb el programa «Iqual» i ha tingut molt d’èxit.

Hem fet 40 cooperatives, que és el 5 per mil de les empreses en memòries de sostenibilitat de tot el món. Per tant, no està malament. Hem desenvolupat un software específicament per fer analítica d’aquest tema i ara estem intentant, conjuntament

amb la Confederació, desenvolupar tot aquest tema a nivell estatal tant per les organitzacions d’economia social com altres, bàsicament petites i mitjanes organitzacions que són les que més dificultat tenen per entrar en aquets àmbits.

Les grans organitzacions solen tenir recursos propis per poder-ho fer.

Per acabar, quins records t’han quedat del teu pas pels Maristes Valldemia?

Jo m’hi vaig passar des dels 7 fins als 16 anys i tinc innombrables records.

Com a bons records, doncs alguns professors progressistes per l’època. Era d’agrair que en els últims anys de la dictadura hi hagués gent que tingués ganes de llegir i mirar coses, com podria ser en Salvador Pardo. O alguns professors que em van motivar a continuar els estudis i aprendre coses noves com el germà Florentino, que encara hi és i de tant en tant ens trobem i xerrem.

Els teus fills també han estudiat a Valldemia?

Sí, els dos. I entre els meus companys hi ha el Gerard Tresserres que també és antic alumne de l’escola.

43

desembre de 2007

de treball. Portem molts anys fentho i funciona molt bé.

Normalment omplim tots els cursos i els resultats són bons.

Com funcionen aquests cursos?

Ha variat molt, en principi eren per anys naturals, de gener a desembre. El que passa és que les subvencions s’han anat endarrerint més i aquest any ja s’ha començat a treballar com un curs escolar.

Teniu algun projecte de futur a curt o llarg termini?

Ara estem treballant en un tema

ed 54

SAPS QUE... 22

PÀG.

8

tradicionals: societats anònimes i limitades i algunes de gran envergadura que confien en nosaltres.

A quin nivell treballeu?

Treballem a nivell bàsicament de la península Ibèrica. Però el major nombre de clients estan concentrats a la província de Barcelona.

Les instal·lacions de V&H són molt àmplies.

Sí, aquest local té 180 metres quadrats i també tenim el local del costat que en té 70. Aquí bàsicament també utilitzem dues sales per a la formació.

Quin tipus de formació?

Una de les activitats que fem, inclús nosaltres com a consultors, és formar-nos contínuament, i una de les millors maneres és haver d’explicar les coses a terceres persones. Llavors, en els temes en els que nosaltres som competents, com són la consultoria o els sistemes de qualitat, muntem cursos. Una altra de les nostres especialitats és l’informàtica: tenim un departament de consultoria informàtica per ajudar a les organitzacions a millorar els seus sistemes informàtics. No ens dediquem a vendre software ni programaris sinó a ajudar a millorar els sistemes informàtics de les empreses. Bàsicament, encara que hi ha cursos lliures, són cursos de formació ocupacional subvencionats pel Departament

D’EMPRESES

ed 54

Què vas fer un cop acabada l’escola?

Vaig fer el COU associat i després vaig anar a l’Universitat Politècnica a fer enginyeria industrial. Vaig fer la carrera i després em va tocar fer la «mili» entre Huelva, Sevilla i Barcelona.

Quan vaig tornar vaig treballar en una empresa del sector dels cables fent diferents tasques, l’última va ser director de producció. Després vaig entrar a una altra empresa multinacional i en acabat vaig decidir, amb un altre amic de la primera feina, muntar una empresa d’enginyeria dedicada a l’assessorament empresarial que és amb la que de moment ens intentem guanyar la vida.

Actualment V&H està ubicat al número 7 del passatge Miró.

Sempre heu estat aquí?

Sempre hem estat a Mataró, però inicialment teníem un local més petit. Després vam anar creixent i no hi cabíem i ara ja fa més de deu anys que estem aquí.

Quan va començar el projecte de V&H Enginyers Consultors?

Al 1993, ara farà 15 anys.

Dius que vau començar dos socis.

Quants en sou ara?

Actualment som 9 socis. La forma social és una Societat Cooperativa i, per tant, els treballadors que es van incorporant formen part de la societat.

Som una «rara avis», una empresa cooperativa no és massa habitual i anem creixent i incorporant gent que vulgui compartir el nostre projecte.

Com descriuries la vostra feina?

Bàsicament assessorament empresarial. En principi vam començar amb tot el que està relacionat amb sistemes de gestió de qualitat, tot allò referent a la norma ISO 9001. A l’any 1993 les empreses no sabien de què els hi parlàvem, però afortunadament això ha anat canviant i la gent ja sap de què va això de la gestió de qualitat. I amb el temps, doncs també hem anat evolucionant, hem incorporat més gent experta en altres línies. Ara mantenim el tema de gestió de la qualitat, que és el què ens diferencia i pel que la gent ens coneix més dins el mercat i també toquem temes de gestió mediambiental, temes relacionats amb la responsabilitat social

de les organitzacions i altres qüestions de planificació estratègica. Una mica és ajudar a les organitzacions a millorar la gestió.

I com s’aplica això de la norma ISO? En principi, pel sistema de gestió de qualitat que és el que moltes organitzacions volen, consisteix aplicar una normativa que té uns requisits. Una tercera entitat independent és l’encarregada de verificar que les organitzacions compleixin amb els requisits. Les organitzacions, per facilitar la seva implantació i la seva documentació, contracten experts que facilitin aquesta tasca. I nosaltres som aquests experts.

Quins tipus de clients teniu?

Els clients són en la seva totalitat organitzacions, empreses... moltes del sector de l’economia social com som nosaltres, és a dir, cooperatives i societats laborals.

Tenim molt bona relació amb la Federació de Cooperatives. Però també tenim empreses

PÀG.7

desembre de 2007

44

René Vives Hertogs és el gerent de V&H Enginyers Consultors, una empresa que es va constituir l’any 1993 amb l’objectiu d’oferir un assessorament de qualitat, orientat a les empreses de Catalunya. Antic alumne de l’escola, l’enginyer industrial René Vives ens explica la seva trajectòria personal.

SAPS QUE... 22

Redacció: Queralt Flotats

Entrevista a René Vives

DE PROFESSIONALS

Pel que m’expliques deus haver vist un munt d’obres.

Sí clar, des dels 14 anys... He fet de tot i he vist de tot. El Teatre Monumental està preparat per acollir diferents modalitats d’espectacles, des de cinema o conferències fins a concerts i teatre.

Has pujat algun cop dalt de l’escenari com a actor?

Només ho he fet alguna vegada amb un paper molt agraït com és el de la bruixa de la Blancaneus. Ho vaig fer perquè em feia gràcia, durant quatre temporades.

Penso que els millors papers sempre són els de dolent, i com més dolent millor.

Vaig entrar per casualitat a la Sala Cabañes i vaig enganxar els Pastorets. És un espectacle molt complert, multidisciplinari, amb dansa, música en directe, cant, actuació, teatre de maquinària amb molts efectes... És un espectacle total. A través dels pastorets han començat molts professionals i a mi em va passar això. Que, per cert, aquest any ja tornen a engegar i també hi ha molts antics alumnes que hi participen com el director, Antoni Blanch, que també havia estat alumne dels Maristes i és president del Centre Catòlic.

Algun dels teus fills ha heretat la teva passió pel teatre?

En tinc dos i el gran sí, està a la sala Cabañes i fa d’actor i també estudia música. Al final cadascú segueix el seu camí.

45

I aquesta passió pel teatre d’on ve?

desembre de 2007

SAPS QUE... 22 PÀG. 6

I no trobes a faltar l’escenari?

Sí, es clar que sí. De fet, el que trepitja i treballa en un escenari no ho oblida, et quedes marcat i no ho deixes mai

del tot. No m’he acostumat mai a veure una funció al pati de butaques, no resisteixo el fet d’estar assegut. Jo estic acostumat a veure les obres entre «bambalines» i des d’allà tens la seguretat que tot funciona i que tot va bé. En canvi, no m’he acostumat mai a veure-ho des de la cadira, sóc un mal espectador. Jo he d’estar darrere dret en un racó.

ed 54

Com va aprendre aquest l’ofici de tècnic de teatre?

La tècnica teatral ha tingut un desenvolupament important. Quan jo vaig començar no hi havia escola, s’aprenia a través del «meritoriatge» i l’aprenentatge. Fins i tot poques escoles d’actors hi havia en aquella època. Tot això s’ha anat regulant i avui dia sí que hi ha escoles que formen tècnics. Però molts tècnics actuals, en actiu, estan formats amb aquest sistema de «meritoriatge» i després han anat per lliure.

Actualment hi ha centres de tècnica teatral, però tampoc massa, que jo conegui l’Institut de Teatre de Terrassa i alguna altra privada que també fa cursos.

I quina és la teva feina actualment?

Ara sóc el Cap de manteniment i serveis al Patronat Municipal de Cultura. M’encarrego de gestionar temes de serveis, manteniment dels centres, que tot funcioni..., bàsicament atendre als serveis: tot el que comporta que una activitat surti correctament. També tinc encomanats temes concrets de la festa Major, de la pirotècnia: els correfocs, el castell de focs a la platja i la coordinació de la protecció dels actes de foc, que cadascun té el seu propi pla d’autoprotecció per vigilar que es faci tot seguint les mesures de seguretat.

Entrevista a Joan Abril T’han quedat bons records del teu pas pels Maristes?

Sí, jo vaig anar a Sant Josep i el fet de passar-hi cada dia per davant et fa venir els records.

Sobretot quan a sota hi havia els avicultors que feien la selecció d’ous, a tots ens encantava veure la màquina que els classificava.

També recordo molt els xiprers del pati. I el menjador, amb els alumnes que es quedaven a dinar. L’esdeveniment més important, però, era quan ens passaven transparències, amb el pàmpol i la bombeta sobre la taula del mestre. Recordo molt les classes amb les pissarres al darrere i en general tota la composició de l’escola, que era una casa adaptada.

ed 54

desembre de 2007

Idels profes-sors?

També, dels «hermanos» que els dèiem. Recordo molt l’Eliseo Ruiz que s’assemblava a l’Ulisses, el protagonista d’un còmic d’abans que es deia «La Familia Ulisses» i també el germà Sànchez, que havia estat director.

Com valores el fet de formar part de l’Associació d’Antics Alumnes?

Bé, és una relació que mantinc, no és que hi tingui un participació molt

activa. Però va bé estar relacionat, saber, i no perdre la relació amb els qui eren els teus companys, encara que només sigui un cop l’any. I si no pots serhi, doncs a través de la informació que et va arribant. Penso que és una cosa que no es pot perdre, el

23 anys. Fins que vaig entrar al Teatre Monumental. De fet ja hi anava, alternava la feina de la Caixa amb incursions tècniques en el món teatral: electricista, il·luminador, maquinista, assistències, algunes per hobby a la Sala Cabañes als inicis, però

record, aquella època de la vida... Els meus fills també han anat als Maristes.

després ja era remunerat. El fet d’haver-hi poca gent que treballés en aquest món aleshores em va portar a que em remuneressin les assistències.

I després de l’escola, què vas fer?

Doncs vaig entrar a treballar a la Caixa Laietana i m’hi vaig passar

Quan vas començar al Teatre Monumental?

Quan l’Ajuntament va adquirir el Teatre Monumental se’m va fer una oferta de quedar-me allà com a Cap Tècnic. Va ser llavors quan vaig deixar la Caixa Laietana.

L’any 1990, amb el teatre nou ja hi vaig entrar a jornada completa i m’hi he estat fins que m’han requerit en un altre lloc. Ara ja fa 4 anys que estic a les oficines.

PÀG.5

46

No m’he acostumat mai a veure una funció des del pati de butaques

SAPS QUE... 22

Redactor: Queralt Flotats

DE PROFESSIONALS

NOTICIARI

SAPS QUE...22 PÀG4

D ’alguns d’ells en tenim testimoni per el bon record manifestat pels companys que han anat venint a l’escola amb motiu del cinquantenari dels estudis a Valldemia. Destaquem per haver ocupat el càrrec de director al Gmà. Leónides, a Valldemia i al germà Carlos Rafael per la seva estada al Sagrat cor.

COL.LEGI MARISTES SAGRAT COR Gmà. CARLOS RAFAEL Carlos Brenguaret Pujol.

COL.LEGI MARISTES VALLDEMIA Alberto Maria.

Nestor Vivar Valdivielso.

1910. Estepar ( Burgos) Gmà. BAUDILIO Pedro Ciordia Hernàndez 1988. Cárcar / Navarra Gmà. JUAN CRISOSTOMO Juan Pelfort Planell 1913.

Igualada Gmà. LEÓNIDES Jerónimo Messegue Ribera 1881. Castello de Farfanya / Lleida Gmà. LEOPOLDO JOSE Florentino Redondo Insausti 1895. Cárcar / Navarra Gmà. VICTORINO JOSE José Blanch Roca 1908. Torregrossa / Lleida

El Gmà. Benito Arbués, que ha estat provincial de Catalunya i Superior General durant vuit anys diu: « Saludo con gozo la próxima beatificación de 47 hermanos mártires. Este acontecimiento aviva el recuerdo de entrega y fidelidad de 175 maristas que sufrieron muerte martirial en España en 1934 y durante la persecución religiosa de 1936-1939.

En la historia del Instituto Marista son 204 los hermanos

que, en los cinco continentes, han sufrido muerte martirial. El hermano Jacinto fue el primero de ellos en 1847 en las Islas Salomón / Oceanía/ y el último un hermano salvadoreño asesinado, este mismo año, en Guatemala.

Por todos ellos siento gran admiración; trabajaron por la educación de niños y jóvenes y se mantuvieron en este servicio a pesar de los riesgos y, por supuesto, el riesgo de la muerte que un día les llegó.

El Gmà. Emili Turú, que ha estat provincial de Catalunya i ara forma part del Consell General del Institut Marista diu: « En la beatificació dels nostres màrtirs subratllem l’entrega de les seves videsi la seva fidelitat a tota prova. De cap manera entrem a jutjar als responsables de les seves morts i, menys encara, als executors materials. Ells van morir perdonant: ¿ com podríem fer-ho nosaltres d’altra forma ?. La única forma de tancar ferides obertes es a través del perdó i de la reconciliació, no ignorant la història.

Existeix una canço de la Glória Estefan en la que es va repetint: «OBRINT PORTES, TANCANT FERIDES «... Crec que no podia trobar una forma mes gràfica d’expressar la actitud a la que som convidats com a seguidors de l’Evangeli.

47

desembre de 2007

El passat dia 28 d’octubre es va celebrar a Roma la beatificació de 47 germans maristes, integrats en un conjunt de 498 persones, que l’església catòlica a partir d’ara els reconeix com a màrtirs. Sortosament, en tot el desgavell de fets ocorreguts durant l’any 1936 cap dels germans que formaven part de les comunitats de Mataró van ésser privats de la seva llibertat a la ciutat.

Malauradament, però, recordem avui a set germans de Valldemia i un del Sagrat Cor, que el set d’octubre d’aquell any van perdre la vida de forma violenta a Montcada i a Sarrià.

1917 Sant Jordi Desvalls / Girona

ed 54

Llavors de vida / Obrint portes, t a n c a n t ferides...

PR OGRAMA CUL TURAL PROGRAMA CULTURAL suport i les explicacions de M. Mercè Riera, llicenciada en Història de l’Art i Guia Oficial de Catalunya.

L’organització tècnica de les excursions és a càrrec de «Viamat Viatges», C/.

Bonaire, 28. 08031-Mataró.

Per fer qualsevol consulta sobre alguna de les «Passejades», podeu fer-ho adreçant-vos a valldemiantics@gmail.com o bé a Viamat Viatges – Tel. 937553428 – 937553423. Els

companys residents fora de mataró poden fer la reserva, previa trucada telefònica, mitjançant ingres al compte de Viamat Viatges.

A fi d’organitzar degudament les sortides, les reserves son obligatòries, comptant que les places son limitades. Les inscripcions es fan mitjançant el pagament a les oficines de Viamat Viatges. C/ Bonaire, 28 de Mataró, per rigorós ordre d’inscripció.

Properes Sortides: 9 de Març de 2008 TARRAGONA, PATRIMONI DE LA HUMANITAT · 20 d’Abril de 2008 SITGES, VINGUTS DE MAR ENLLÀ 18 de Maig de 2008 · GRECS I IBERS, EMPÚRIES I ULLASTRET

N OTICIARI

ed 54

desembre de 2007

48

JOAN PUIG NOÉ de la promoció 1936, de Mataró.

FRANCESC TORRENTS CASTELLÀ de Mataró ANTON MITJANS CALAF de la promoció 1952, de Masllorens, Tarragona JOAN PUIGNOU PLA de la promoció 1950, de Mataró, al que va dedicar el president les primeres paraules en el transcurs de l’assemblea general passada.

«Abans d’encetar l’ordre del dia vull tenir un record molt especial per l’amic Joan Puignou que ens ha deixat fa pocs mesos. Des de el seu lloc a la Junta Directiva, durant un llarg període, fou un entusiasta col·laborador aportant noves iniciatives per revitalitzar l’entitat en el moment que es va suprimir el domicili i junta de Barcelona. Podem dir que les seves aportacions en el caire econòmic i social encara son vigents en les nostres activitat de cada

curs.

Recordem molt especialment el seu interès en quan a no perdre el contacte amb els germans que havien estat a l’escola compartit amb ells qualsevol celebració, o provocan-la, però també en moments difícils de infermetat. Joan descansa en Pau prop de Marcel·li.

TROBADA PROMOCIÓ 1960 DE PERITATGE MERCANTIL El tretze de juny del 1960 van acabar els estudis l’ultima promoció de Peritatge Mercantil a Valldemia a la qual trobem estudiants de tot Catalunya. Això d’acabar un tretze...els ha motivat molt i com que es troben a faltar,

van decidir que tots els anys es trobarien. Un d’ells, per sorteig, es l’encarregat de organitzar la següent trobada en el seu poble de residència.

L’any passat la trobada fou a Andorra, a Les Escaldes, recuperant l’amic Berenguer, amb el que havien perdut el contacte des del mateix 1960.

Cultura, gastronomia i companyonia es barregen en el transcurs de la diada ja que es comença amb una visita i s’acaba amb un dinar...i la votació.

El president de la colla es l’amic Josep Prats Ortego, que dona fe del resultat i vetlla per que la propera cita no passi de llarg a ningú.

El Museu del Tabac a Andorra i l’aeroport de Sabadell enguany de la mà d’en Francesc Cristobal, en el programa de l’íltima trobada, el dia 21 d’octubre passat han estat les dues últimes trobades.

DELEGAT DE PROMOCIÓ Josep Prats Ortego T. 93 799 01

SAPS QUE... 22 PÀG.3

OBITUARIS

EDIT ORIAL EDITORIAL quart amb el nom del GERMÀ DOROTEO vol ésser un homenatge a les persones, germans i seglars, que han esmerçat part de la seva vida amb els alumnes del col·legis maristes de Mataró.

ha estat important, no s’ha acabat, però els fonament crec que són ferms i ens permetran anar completant el contingut que requereix un estament que agrupa les promocions de 150 anys de vida escolar.

Des de la junta directiva encarem aquest any amb una il·lusió molt especial.

Volem presentar-vos en el transcurs de la propera Festa Anyal l’espai a Internet dels antics alumnes maristes de Mataró. La feina

De moment, com a targeta de presentació teniu la primícia del nostre codi d’entrada. www.valldemialumni.com

Que passeu un bon Nadal.

Pau i Felicitat sempre.

Afectuosament.

Josep Prat, president.

Quan ja tenim els espais tancats ens assabentem que el passat dia 23 d’octubre va morir el germà JOSEP PERÓ. En la propera edició del SAPS publicarem una crónica sobre la vida del benvolgut germà.

PROGRAMA CULTURAL ANEM AL TEATRE / 2008

Dies abans podeu confirmar la data definitiva, consultar el preu i fer la reserva a la consergeria. PER CORREU ELECTRÒNIC US PODEM FER ARRIBAR EL DETALL DE CADA PROGRAMACIÓ.

DEMANEU-HO A valldemiantics@gmail.com

Itineraris Culturals 2008 Una sèrie d’itineraris culturals arreu de Catalunya que ens ofereixen l’oportunitat de redescobrir el nostre patrimoni històric, artístic i cultural, amb la voluntat d’apropar-nos i aprofundir en el coneixement de la nostra terra i la nostra cultura.

Les sortides es programen en diumenge, o excepcionalment en dissabte, sortint en autocar des de la nostra ciutat de Mataró, i complementant-se amb un dinar gastronòmic en un restaurant recomanat de la zona que es visiti.

Totes les sortides compten amb la companyia, el

49

ed 54

Teatre Nacional de Catalunya DIA: ELS DIVENDRES AL VESPRE HORA DE SORTIDA APROXIMADA DE LA PLAÇA ESPANYA : 8 VESPRE PREU APROXIMAT / Segons cost localitat/ = 35 • OBERT A FAMILIARS I AMICS. DE TORNADA PARADES A PREMIA I VILASSAR El preu inclou l’entrada amb descompte de grup, el desplaçament amb autocar i l’assegurança. El qui ho vulgui, pot reservar sense desplaçament, i trobar-se amb el grup a l’entrada del local.

SAPS QUE... 22 PÀG 2 desembre de 2007

Juntament amb la Comissió de Cultura i l’Associació de Pares s’ha preparat per enguany les següents sortides per anar a teatre a Barcelona.

22 FEBRER - EL CERCLE DE GUIX CAUCASIÀ De Bertolt Brecht, dirigida per Oriol Brossi Amb Marta Marco i Anna Lizarán Música de Paul Dessau amb Cabo San Roque Teatre Nacional de Catalunya 25 ABRIL – BORIS GUDONOF De Alexander Puixkin.

Aquesta és la nova producció de la Fura dels Baus Teatre Nacional de Catalunya 6 JUNY – EL REY LEAR De William Shakespeare Producció del Centro Dramático Nacional amb Alfredo Alarcón, Luis Bermejo i Carme Elias.

SAPS QUE...

Núm. 22 DESEMBRE 2007 • L’associació dels Antics Alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia.

• Entitat d’exalumnes maristes, degana de tot l’Estat, fundada el 1912.

• Domicili Social Col·legi Valldemia – La Riera 124 – Apartat correus, 6 – 08300 MATARÓ • Telèfon a disposició dels socis núm: 600 470 067 Fax: 93 757 09 10 • E-mail: valldeantics@gmail.com • Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE

EDIT ORIAL EDITORIAL

Butlletí informatiu de l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Mataró

Benvolguts companys i família col·legial.

L’any que s’acaba i... el curs que hem començat.

S’apropa el Nadal i mitjançant la nostra publicació escrita renovem el nexe que un nou curs acadèmic més ens vincula al que fer diari de la nostra escola de joventut.

Sense la intenció de voler fer balanç, vull però destacar la gran acollida i el ressò obtinguts en quan a la primera convocatòria de les BEQUES DELS ANTICS ALUMNES. El poc temps disponible entre la gestació de la idea i la data escollida per l’entrega de les distincions no va permetre

divulgar suficientment ni el motiu de la iniciativa ni els noms de les persones a les que dediquem els premis.

Els qui formem la junta estem convençuts que incentivar l’estudi es potenciar-lo.

Tenim a l’escola molts precedents, des del munt de diplomes fins als «vales» de punts els «emulos» i... ara, tot adonant-nos de la dedicació i nivell dels treballs de recerca de batxillerat hem volgut incentivar-los encara més, recompensant el treball, fent-lo públic i a la vegada ésser presents l’entitat entre els alumnes.

Els quatre premis corresponen tres als fundadors de l’escola, en record precisament a la seva il·lusió de crear una institució educativa. El

3

5

2

René Vives i V&Ha d’Empreses

6

PÀG.

Noticiari

Joan Abril a de professionals

1

Programa cultural SAPS QUE... 22

ed 54

desembre de 2007

En el moment de trancar aquesta edició del Saps que.. ens arriba la trista notícia del traspàs del germà Benito Sáiz, qui era el nostre assessor.

El seu enterrament va ser el dissabte, festa de la Immaculada Concepció, dia 8 de desembre, a les 11,30 h.

50 del matí, a la casa marista de les Avellanes (La NogueraLleida). Els antics hi vam serhi presents i vam mostrar el nostre agraïment d’haver conegut una persona tan magnífica com el germà Benito, que ha cuidat dels alumnes des de l’escola fins que hem estat antics alumnes.

En el proper Saps que... trobareu més informació.

FET PER

desembre de 2007

´ FLORIACH ALICIA

ed 54

COMIC ´

51

ed 54

desembre de 2007

52