CERTAMEN LITERARI – SEGON A CURS 2010-2011
EL BOSC DE L’IKER I EN CORRAD En un país molt llunyà hi vivia en Corrad que era valent, fort, guapo i alt. En Corrad vivia en un bosc molt maco, verd , amb uns arbres preciosos. Un dia va arribar lIker. Era dolent i lleig. Mentre en Corrad dormia, l’Iker va tirar deixalles al bosc i va tallar els arbres. Quan es va despertar, en Corrad va veure el que havia passat al bosc i com que estava molt enfadat va anar a buscar l’Iker i li va dir: - Això no es pot fer, però com que ho has reconegut seràs el meu amic. Recollirem les deixalles i tornarem a plantar els arbres perquè el bosc sigui com abans. L’Iker i va estar d’acord, ven ser amics i conte contat ja s’ha acabat. Joaquim
BOB ESPONJA Hi havia una vegada en Bob Esponja que era una esponja de color groc molt divertida que vivia en una pinya. Al Bob esponja li agradava el fons del mar. El Patricio era una estrella de mar i també li agradava molt jugar. El Bob Esponja i el Patricio van jugar tots dos junts i s’ho passaven molt bé. I van ser feliços i van menjar anissos. Hicham
LA ZEBRA I EL TIGRE Fa molt de temps, un tigre maco, fort, valent i bo que tenia urpes, vivia al bosc i caçava. Un dia va veure una zebra maca i amb ratlles que corria pel bosc. Tots dos van anar a l’escola i allà tenien un problema. Al tigre li agradava molt el futbol però la zebra volia ser la millor i només feia gols ella. El tigre li va dir a la senyoreta. La senyoreta va parlar amb tots dos i van tornar a ser amics. I vet aquí un gat i un gos i aquest conte ja s’ha fos. Dan
EL DIPLODOCUS ÀGIL Temps era temps, en una època que es deia Cretaci hi havia un diplodocus més àgil que el vent. Era alt, divertit i guapo. Vivia al bosc més aprop del mar i més maco de tots que estava habitat per diplodocus especials. Un dia un meteorit terrible va caure sobre el bosc i el diplodocus dels boscos es va desmaiar. Els seus amics es van pensar que es moria però van trobar una planta curativa i el van curar. Se’n van alegrar i van fer una festa. Després va venir un carnotaure molt enfadat perquè tenia molta gana. Era un carnotaure especial perquè era herbívor. Els diplodocus el van convidar a la festa i es
va divertir i menjar molt i van explicar acudits... i conte contat, conte acabat. Marc
EL DRAC I EL TIRANOSAURE REX Hi havia una vegada un drac molt ferotge, fort i guanyador. El drac vivia en una cova i tirava foc. En un palau vivia un tiranosaure-rex, que era fort i molt més gran. Sempre feia cops de peus. Un dia anaven pel bosc i es van perdre i van trobar un llibre màgic que parlava. El llibre va dir: - Xummra!! I ells es van sorprendre. El llibre va dir: - Us ajudo per trobar el camí de tornar a casa? Ells van dir que sí però com que feia fred van tallar un arbre i van fer foc i van decidir com marxaven cap a casa. El llibre va fer màgia i els va dir: - Agafeu aquest camí. El drac i el tiranosaure van dir: - Adéu llibre! Van marxar cap a casa seva i es van fer amics i aquest conte ja s’ha fos. Minerva
L’IGUANODON PASSA AVENTURES Temps enrera, un iguanodon que es deia Felip vivia en un llac molt gran, amb molta aigua i falgueres. Un dia, en Felip anava passejant i va veure una cosa. Sabeu què va veure? Que els seus amics i els seus ous estaven en perill. Els volia anar a ajudar però un eoplocefalus li va tancar el pas. - Està tancat!! - Què faré ara?- va dir en Felip espantat. En Felip va intentar obrir-lo però res de res! L’eoplocefalus, amb un cop de cua, es va equivocar i va trencar la paret. En Felip va estar content però un volcà molt gros va tirar foc i en va caure a sobre de l’eoplocefalus, sort que en Felip va apartar-lo. L’eoplcefalus agraït el va deixar passar i en Felip va poder salvar els seus amics. En Felip va anar a dormir, estava molt cansat després de lluitar i córrer. Quan en Felip estava adormit els seus amics van veure que els seus cadells estaven surtin de l’ou. L’endemà va anar a casa dels seus amics i sbeu què va veure? Doncs que estaven fent unas festa per celebrar que els cadells havien nascut. I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat. Mohamed
AL PRÍNCEP LI CAU LA FLOR Vet aquí una vegada un príncep que era simpàtic, intel·ligent i guapo. Vivia en un castell a prop del mar. El castell era molt gran i tenia finestres i molts llits per dormir. Un dia el príncep va fer una festa, va convidar a tothom que coneixia i va decorar el seu palau. El príncep també va convidar la princesa que era maca, preciosa, simpàtica i li agradava molt passejar pel jardí. Quan el príncep va veure la princesa li volia donar una flor. Va anar al jardí i va agafar la flor més maca i quan la volia donar a la princesa li va caure al mar, a sobre el cap d’un drac. El drac es va enfadar molt i es va emportar la flor i la princesa a una cova que hi havia sota el mar. Les va fer entrar i va tancar la porta amb les claus. El príncep va saltar al mar i va començar a buscar les claus. Les va trobar a la taula del drac, va anar a obrir la porta, va agafar la flor i la princesa i van sortir del mar. La princesa li va donar les gràcies perquè l’havia salvat i el príncep li va regalar la flor i vet aquí un gat, vet aquí un gos, el conte ja s’ha fos. Farah
EL GEGANT TRIST Fa molt temps, en un país molt llunyà vivia un gegant que es deia Lixta. Era molt empipador i sempre molestava la gent. Un dia dia que va anar a passejar va trobar al mig del bosc un altre gegant que es deia Merac i era molt bona persona. Un dia a la nit, en Lixta va al poble a molestar la gent, s’emportava tots els animals que tenien a les granges. Un cop va trepitjar una casa i es va fer molt mal. Se’n va anar a casa seva i va començar a plorar. En Merac va anar a casa d’en Lexta, el va trobar plorant i li va preguntar: - Què et passa? - He anat al poble, he trepitjat una casa i m’he fet una mica de mal. En Merac el va ajudar i li va dir: - Has de ser molt bona persona i no tornar-ho a fer més. En Lixta estava molt content i li va fer cas i no va tornar-ho a fer mai més. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. Fikri
LA FADA I ELS FOLLETS Hi havia una vegada una fada molt maca, baixeta, prima i intel·ligent que es deia Dina. Vivia en un bosc on hi havia follets, formigues i altres animals. Sempre ajudava els follets que tenien problemes. Un dia una formiga molt dolenta, lletja i petita va tirar uns polvos a un follet que es deia Piloteta i es va quedar quiet com una estàtua. Els altres follets van anar a buscar la fada Dina per salvar en Piloteta i no la trobaven. Van buscar per sota les fulles però no la trobaven, van buscar per dins els arbres però no la trobaven i al final la van trobar a dalt de tot d’un arbre discutint amb la formiga. La fada li deia que no fes mal als follets. Els follets s’hi van acostar i li van dir: - El teu amic està en perill! - Oh, no!! – va dir la fada. I va anar corrents, desesperada a salvar al seu millor amic. El va trobar petrificat. La Dina el va ajudar. Li va tirar uns polvos que les fades feien servir per salvar els follets i el va despetrificar. El follet li va donar les gràcies i se’n va anar a casa de la fada Dina. La formiga no va fer mai més mal als follets perquè sabia que hi havia una fada que sempre els ajudava i conte contat, conte acabat. Aida
UNA BRUIXA I UN CONILL Hi havia una vegada una bruixa que era molt bonica, alta i prima. Vivia en una casa de tres pisos. Al primer pis hi tenia el menjador, la cuina, l’ordinador i la seva habitació. Al segon pis hi tenia els regals amb màgia que quan n’hi demanaven s’obrien sense tocar res. Al tercer pis hi tenia joguines per regalar. En tenia deu però n’hi havia una que no la donava. En els regals hi havia màgia, s’obrien sols. Hi havia un conill que vivia en un arbust amb troncs al costat de la casa de la bruixa. El conill era molt bo, baix, amable i fi. Feia coses, misteris i joguines pels nens petits. Un dia la bruixa i el conill es van trobar i van començar a discutir a veure qui era el millor de la ciutat fent màgia. Després d’una estona, com que els feia mandra discutir més van dir: - Deixem-ho estar! I van decidir que serien amics per sempre i per acabar van dir: - Ajuntem la nostra màgia! La bruixa va convidar el conill a casa seva i el conill també. Tots dos junts van dir que sí i conte contat, conte acabat. Gemma
EL FOLLET I LES FADES MÀGIQUES Hi havia una vegada un follet que li agradava molt sortir a passejar. Era petit i portava una samarreta de color verd. Vivia en un bolet petit, semblava molt petit però tenia tot el necessari. Al follet li agradava molt anar a veure la fada Girasoleta que tenia la roba groga i taronja i portava una diadema d’un gira-sol de veritat i les sabates de color groc. Tots dos anaven a jugar i un dia... - Ooooh! La fada bruixa!!! El follet li va dir: - No ens facis res! Però la bruixa va contestar: - A la cazim a la cazam... en granota et convertiràs! I el follet va ser una granota. La fada Girasoleta va sortir corrents i va anar a buscar a totes les fades: la de la tardor, la de l’hivern, també a la de la primavera i per últim a la de l’estiu. Totes li van dir: - Si us plau, torna la forma al nostre amic! La fada bruixa va tornar la seva forma al follet i tots es van fer amics i es van fer una abraçada. I per celebrar-ho van fer una barbacoa i la bruixa, amb les seves pocions màgiques va fer “xuxes” amb la seva cassola i van ser feliços i van menjar anissos. GUANYADORA CERTAMEN LITERARI
Laura
EL GUEPARD I LA FADA
Hi havia una vegada un guepard que era àgil, gran, valent i forçut. Vivia en una enorme cova al mig dels boscos. Feia música màgica amb la seva vareta. Quan les persones la sentien es posaven totes a ballar. Un dia va venir una fada. Era lletja, dolenta petita i baixeta. A la fada li agradava molt fer màgia dolenta. Un dia, quan tots ballaven amb la música màgica, la fada va fer aparèixer núvols de pluja i va ploure molt .Tota la gent del poble es va enfadar perquè no podia ballar i van decidir tenir un rei que fes desaparèixer els núvols. L’endemà, quan el guepard passejava, es va trobar amb tota la gent del poble i la fada. Van dir que no tenien rei i que algú ho hauria de ser. La fada ho volia ser i el guepard també. I van parlar de com ho podien fer. Van decidir fer-ho a sorts. Li va tocar a la fada i va dir que mai més faria aparèixer núvols de pluja i la van deixar ser reina i el guepard també. Tothom va posar cara de content i conte contat ja s’ha acabat.
Oussama
EL BARYONIX I L’OVIRAPTOR
Hi havia una vegada un baryonix. Era un dinosaure molt gran i molt rabiüt. Vivia en un bosc encantat i li agradava molt ajudar els altres que estaven en perill. Un dia, en aquell bosc, va aparèixer un oviraptor i li va robar els ous al baryonix. Quan va veure que li havien robat els ous el baryonix es va enfadar molt i es va posar a buscar per tot arreu. Va trobar els seus ous en un arbre i es va posar molt content. Va veure el culpable que era l’oviraptor i li va dir que els ous eren seus. L’oviraptor li va demanar perdó i es van fer amics i van ser feliços i van menjar molts anissos. Gal·la
EL DINOSAURE PETIT PUJA AL VOLCÀ Hi havia una vegada un eoplocefalus. Era valent i tenia uns ulls estranys. Vivia al Cretaci. Li agradava pegar dinosaures amb l’os de la seva cua. Allà a prop hi vivia un dinosaure boig. Era petit i li agradava molt menjar i veure. Un dia el dinosaure petit es va perdre quan buscava menjar. L’eoplocefalus el va buscar per tot arreu i al final el va trobar en un volcà i el va ajudar amb la seva cua a sortir del volcà. Tots dos junts van tornar a casa i conte contat ja s’ha acabat. Mariam
LA CAMPENETA I L’HELENA Fa molt i molt de temps la Campaneta i la seva germana Helena vivien en un castell molt bonic al fons del mar. La Campaneta va anar a terra ferma per anar a buscar unes flors i l’Helena també hi va anar. Van agafar moltes flors i les van ficar al cistell i va quedar molt bonic i van anar a sopar i van anar a dormir. I conte contat, ja s’ha acabat. Iman
LA CASA ENCANTADA Hi havia una vegada una nena bonica, valenta i intel·ligent que es deia Anna. Vivia en una casa maca i neta. Al costat de casa seva hi havia una casa encantada. Hi vivia un fantasma molt gran i li agradava espantar la gent. Un dia a la nit el fantasma va anar a espantar a tota la gent del poble, feia veus estranyes i tothom tenia molta por, menys l’Anna que era molt valenta. L’Anna es va llevar i va anar a picar molt fort la porta de la casa encantada. El fantasma es va espantar i no va voler obrir la porta. - No entris o si no t’espantaré - va dir. L’Anna va contestar: - No tinc por dels fantasmes, vull ser la teva amiga però has de parar d’espantar la gent. El fantasma va obrir la porta i li va dir: - Mai més espantaré la gent. Va convidar l’Anna a jugar amb ell i a viure a casa seva i van ser bons amics i conte contat aquest conte s’ha acabat. Houda
EL NEN MIRA EL SOL I LA LLUNA En un país molt llunyà hi havia un poble. En una casa vivia un nen que mirava sempre el sol i la lluna perquè li agradaven molt. Li agradava la llum de dia i la foscor de nit. El nen no volia que el seu pare ho sabés perquè al seu pare no li agradaven ni el sol ni la lluna. Un dia el seu pare el va espiar i va veure que al seu fill li agradaven el sol i la lluna. Va sortir del seu amagatall i li va dir: - No miris el sol i la lluna. - Ho sento pare. - Marxa a la teva habitació! - Si no puc veure el sol i la lluna me’n vaig d’aquí. El nen va obrir la porta i se’n va anar. Estava espantat i es va perdre per una carretera molt estreta. Anava caminant fins que va arribar a un bosc i va trobar un camí per on passava un senyor que li va dir: - Què et passa? T’has perdut? - Sí- va dir el nen. - Com et dius? - Guiu. I tu, com et dius? - Pau. Anem a buscar casa teva. Van caminar i caminar fins que van trobar la casa. En Pau va tocar el timbre i el pare va obrir la porta. En Guiu va dir: - Pare, diga’m la veritat.
- Te la diré. A mi no m’agraden ni el sol ni la lluna però si a tu t’agraden tant, els pots mirar sempre que vulguis. No vull que marxis de casa mai més i no et tornaré a espiar mai més. I conte contat, ja s’ha acabat. Gerard
OR Hi havia una vegada un home pobre. Com que no tenia resi era pobre va decidir anar a buscar una mina d’or. - He trobat or! Sóc ric!!! L’endemà, quan es va llevar l’or no hi era. Va tornar a la mina a buscar-ne més. Quan es va llevar un altre cop, l’or no hi era. Després va veure el lladre. Era un home ric que tenia el seu or i li va preguntar: –
Tu tens el meu or?
–
D'acord, ho admeto, és el teu or. I li va tornar.
I ell, en mostra de gratitud li va donar un diamant, un diamant daurat i van ser amics. I conte contat, ja s'ha acabat. Nil
EL REGAL DEL COCODRIL Hi havia una vegada, a prop del riu Nil d’Egipte, un cocodril molt prim i sec perquè vivia al desert i menjava molt poc. Estava molt sol i trist, no tenia cap amic. Volia anar a un altre lloc però no tenia forces. Un dia tenia molta gana i va veure una sargantana. Se la volia menjar abans que passés de llarg i va dir: - Tinc algú per menjar! T’agafaré sargantana! La sargantana va dir: - No!, no! T’ajudaré a buscar menjar. - Gràcies sargantana - va dir el cocodril. La sargantana va anar a buscar menjar,... una iguana. Va anar molt ràpida perquè el cocodril no es morís de gana. Va anar a una bassa d’iguanes, va agafar una punxa, la va tirar a una iguana i se la va emportar. La iguana pesava molt i al cap d’una estona la sargantana no va poder més. Va veure un nen i s’hi va acostar. El nen va dir: - Ui!! Sargantana, vols que t’ajudi? - D’acord. El nen va ajudar la sargantana fins arribar al lloc on hi havia el cocodril. El cocodril es va menjar la iguana, va recuperar les forces i va anar a un altre lloc. Allà hi havia un gran estany. Va fer molts amics i va
viure molt bé i vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. Núria
L’HOME ESCORPÍ Hi havia una vegada un home normal. La seva feina era estudiar els animals, estava estudiant els escorpins. Ja feia vint anys que deien que cauria el meteorit i va caure. A l’entrar a l’atmosfera el meteorit es va desfer una mica però era tan gran que no es va desfer del tot. En l’impacte contra la Terra va explotar, l’ona expansiva va arribar a l’home que estava estudiant els escorpins i l’home va desenvolupar poders i es va convertir en un home escorpí. L’ona expansiva també va arribar a un altre home que es va convertir en un home llop. Una vegada una nena va caure i l’home escorpí la va salvar. Un dia l’home llop i l’home escorpí es van trobar i van parlar. L’home llop va dir: - Resulta que tu no tens poders que em puguin derrotar. Com que l’home llop no sabia quins poders tenia l’home escorpí, l’home escorpí se’n va aprofitar i va tirar un líquid a l’home llop que li va arribar al cervell i es va “destransformar” i es va convertie en un home normal i conta contat ja s’ha acabat. Hugo
ELS ASTRONAUTES Temps enrera hi havia un nen molt valent de set anys. Els seus pares es van morir i ell va pensar i se’n va anar a una estació de coets. Allà es va trobar amb cent astronautes i es van fer amics. Un astronauta li va dir que existien extraterrestres al planeta Mercuri i un altre li va dir que havien set els extraterrestres els que havien matat els seus pares. El nen va dir: - Què??? Van anar a un coet molt gros i es van enlairar a l’espai, van sortir de l’atmosfera i l’espai era molt fosc. Van anar per l’espai hores i hores i van anar al planeta on vivien els extraterrestres. Es van amagar en unes cases encantades i van sentir el rei. Era molt gran, arribava al cel i travessava els núvols, era com deu mil extraterrestres. Un astronauta va deixar d’amagar-se i va anar a veure el rei. - Què voleu fer- va dir. El rei va contestar: - Volem estar tranquils i descansar. Es van fer amics i conte contat, conte acabat. Ayoube
EL CONILL BLANC Fa molt i molt de temps, hi havia un conill mitjà i de color banc, que vivia en un bosc molt bonic, i ajudava als altres conills a buscar el menjar. En aquest bosc també hi havia un núvol molt gran i molt negre que sempre tapava el Sol perquè no volia que creixes l’herba. Un dia el conill li va anar a demanar que no tapés més el Sol perquè poguessin créixer les herbes que tots els conills necessitaven per menjar. El conill li va dir _ Si surt el Sol creixerà la farigola, la menta, les campanetes, les margarides, les roses, lavanda, les falgueres, la molsa, les tulipes, els gallarets, el llorer, les alzines....... El núvol va entendre el conill i .... va marxar . El sol va il·luminar totes les plantes i van créixer de tots colors. Després, tots els conills van anar a buscar menjar i vet aquí un gat i vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos.
GUANYADORA CERTAMEN LITERARI
Mariona
LA FADA DEL BOSC
Fa molt i molt de temps hi havia una fada màgica i bonica que vivia al bosc. A la fada li agradava ajudar a la gent i cuidar tots els animalons del bosc. En aquell bosc també hi vivia un esquirol petit, dolent i egoista que no estimava la natura. L’esquirol dolent va prendre la màgia a la fada del bosc, i sense la seva màgia no podia ajudar ni als animals ni a les persones. La fada va anar a buscar la papallona daurada i juntes li van prendre la vareta màgica a l’esquirol. I aixi va ser com la fada del bosc va poder recuperar la seva màgia i ajudar als animals i a les persones. Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos . Helena
LA FADA Hi havia una vegada una Fada molt maca que portava un vestit verd i vivia en un arbre. A la fada li agradava molt jugar amb els animals, les plantes i els arbres. En aquell bosc vivia una nena que es deia Sandra, era maca i sempre portava pantalons. La Sandra no deixava que ningú agafés aigua de la font màgica. La Fada va trobar un lloc del bosc on les plantes estaven molt seques i estaven a punt de morir-se de tanta calor, però la Sandra no li deixava agafar aigua. Però la Fada va aconseguir que la Sandra regués les plantes i totes dues estaven molt contentes i les flors estaven també contentes. La Fada i la Sandra van ajudar a les planes i als animals i tothom estava molt content. I conte dit, conte finit. Karima
EL TIGRE DE LES BROMES En un bonic dia de primavera a la selva , hi havia un lleó gran, bo i valent que sempre ajudava als altres animals. Passejant per la selva va trobar un tigre que era ferotge i divertit a qui li agradava molt gastar bromes i es van fer amics. El lleó es va enfadar molt perquè el tigre feia bromes desagradables a tothom. Però per allà passava la mare del tigre i en sentir-lo el va renyar perquè feia bromes molt pesades. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos. Eloi