A la tardor els arbres perden les
.
Aquesta és la història d’una que, a poc a poc, anava perdent el seu color verd i s’anava tornant .
La
sabia que aviat cauria de l’arbre. Havia vist com les seves companyes havien anat a parar a terra i aviat li tocaria a ella.
La nostra
volia volar.
Era la seva gran il路lusi贸 des de que va n茅ixer. Mentre era a la branca del gran passava hores i hores contemplant com volaven els
.
Volia volar com ells.
,
Un dia que
molt,
un es va aturar a la branca on era la . L’
es va posar a plorar. Perquè plores?- va dir la
La meva família té el niuuuuu al campanar de
.
Jo sóc petit i estic xop. Amb les mullades és molt difícil que pugui volar fins allà.
La
, que era molt llesta, va tenir una
gran idea. Una idea que serviria per ajudar l’ i, a més a més, faria que es complís el desig de volar. -no t’amoïnis,
. Jo t’ajudaré.
Arranca’m de l’
de
i et serviré
.
Et protegiré de la
i no et mullaràs.
Així ho van fer i van arribar feliçment al
.
La família de l’ es va posar molt contenta en veure arribar el petit. Va donar les gràcies a la i li van proposar que es quedés a viure amb ells. La
els protegiria de la calor del
La
i de la
i podria volar.
va acceptar i plegats van ser molt feliços!