sotsinspectorweb2010

per sotsinspector/a

ÍNDEX MÒDUL I. NORMES PRIMERES PÀGINA LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: drets fonamentals i llibertats públiques. La funció policial en el marc constitucional

7

L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA: competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública i policia judicial

24

LLEI ORGÀNICA 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat: articles de directa aplicació a la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra

30

RECOMANACIÓ REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa als estats membres sobre el Codi Europeu d’Ètica de la Policia

69

ÍNDEX MÒDUL II. POLICIA DE LA GENERALITAT – MOSSOS D’ESQUADRA LLEI 10/2007, de 30 de juliol, de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya: capítol I: disposicions generals

77

LLEI 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya

95

LLEI 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra

125

DECRET 243/2007, de 6 de novembre, d’estructura del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació: Direcció General de la Policia i estructura del cos de policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra DECRET 401/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d’esquadra: capítol 1. Disposicions generals; capítol 2. Provisió de llocs de treball mitjançant concurs, concurs oposició i lliure designació DECRET 146/1996, de 30 d’abril, pel qual s’aprova la jornada i l’horari de treball dels membres del cos de mossos d’esquadra DECRET 183/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de règim disciplinari del cos de la policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra ACORD GOV/166/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla de carrera professional del cos de mossos d’esquadra i determinades mesures referides a la relació de llocs de treball del cos de mossos d’esquadra. Inclosa ORDRE/326/2010 ORDRE DE 10 DE NOVEMBRE DE 1997, per la qual s’aprova el Pla general d’avaluació del cos de mossos d’esquadra

Oposició

PÀGINA

153

255 269 275 291 310

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

1

317

RESOLUCIÓ INT/1828/2004, de 14 de juny, per la qual s’aprova la Instrucció per la incorporació i aplicació del Codi Europeu d’Ètica de la Policia en relació a l’actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat‐Mossos d’Esquadra

334

INSTRUCCIÓ 6/2009, de 26 de març, sobre la creació del Sistema de Gestió de la Qualitat de la Direcció General de la Policia i la seva documentació.

339

INSTRUCCIÓ 5/2009, de 29 de març, sobre l’elaboració dels procediments normalitzats de treball de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

343

INSTRUCCIÓ 4/2008, d’11 de març, sobre la utilització d’armes i eines d’ús policial

348

INSTRUCCIÓ 8/2008, de 13 de juny, d’ampliació de l’àmbit d’aplicació de la Instrucció 4/2008, d’11 de març, sobre la utilització d’armes i eines d’ús policial INSTRUCCIÓ 5/2008, d’11 de març, sobre l’ús d’armes de foc per part dels funcionaris del cos de la policia de la Generalitat ‐ Mossos d’Esquadra INSTRUCCIÓ 6/2008, de 25 de març, reguladora de la gestió dels expedients sancionadors incoats en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana

INSTRUCCIÓ 9/2006, de 26 de setembre, sobre la formació dels funcionaris del Cos de mossos d’esquadra, i la INSTRUCCIÓ 9/2009, de modificació del punt 3 de la Instr 9/2006 INSTRUCCIÓ 9/2005, de 14 de desembre, per la qual es regulen la tramitació i la concessió dels diferents tipus de felicitacions públiques i condecoracions

per sotsinspector/a

LA CARTA DE SERVEIS de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra aprovada per la Resolució IRP/192/2010, de 27 de gener.

357 369 376 391 402

NUMERACIÓ NOVA

TÍTOL PNT

101

Els procediments normalitzats de treball de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra

102

Nota Informativa

201

Brífing previ al servei

202

Gossos potencialment perillosos. Actuacions bàsiques

207

Prevenció de la mutilació genital femenina

209

Intervenció Policial en relació a la violència domèstica i de gènere

222

Comunicació d’intervenció immediata

513

Trobada de cadàvers

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

PNT’S

2

per sotsinspector/a

ÍNDEX MÒDUL III. PROCEDIMENT PENAL

PÀGINA LLEI ORGÀNICA 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors

410

REIAL DECRET 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors: capítol I, capítol II i disposició addicional única

449

LLEI 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juvenil

457

ÍNDEX MÒDUL IV. DRET PENAL

PÀGINA

Títol I. De la infracció penal

494

Títol II. De les persones criminalment responsables dels delictes i de les faltes

499

Oposició

4.1. LLIBRE I.

4.2. LLIBRE II. Títol I. De l’homicidi i les seves formes

500

Títol III. De les lesions

01

Títol VI. Delictes contra la llibertat

504

Títol VII. De les tortures i altres delictes contra la integritat moral

507

Títol VIII. Delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals

509

Capítol I. De les agressions sexuals

509

Capítol II. Dels abusos sexuals

509

Capítol III. De l’assetjament sexual

510

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

3

Títol IX. De l’omissió del deure de socors

511

Títol X. Delictes contra la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili

512

Capítol II. De la violació de la llar, domicili de persones jurídiques i establiments oberts al públic

512

Títol XI. Delictes contra l’honor

513

Títol XII. Delictes contra les relacions familiars

515

Capítol III. Dels delictes contra els drets i deures familiars

515

Títol XIII. Delictes contra el patrimoni i contra l’ordre socioeconòmic

518

Capítol I. Dels furts

518

Capítol II. Dels robatoris

519

Capítol IV. Del robatori i furt d’ús de vehicles

520

Capítol VI. De les defraudacions

521

Capítol IX. Dels danys

523

Capítol X. Disposicions comunes als capítols anteriors

524

Capítol XI. Dels delictes relatius a la propietat intel∙lectual i industrial, al mercat i als consumidors.

525

Capítol XIV. De la receptació i d’altres conductes afins

530

Títol XVI. Dels delictes relatius a l’ordenació del territori i la protecció del patrimoni històric i del medi ambient

per sotsinspector/a

511

Oposició

Capítol VI. Disposicions comunes als capítols anteriors

532

Capítol II. Dels delictes sobre el patrimoni històric

532

Capítol III. Dels delictes contra els recursos naturals i el medi ambient

533

Capítol IV. Dels delictes relatius a la protecció de la flora, fauna i animals domèstics

535

Capítol V. Disposicions comunes

536

Títol XVII. Dels delictes contra la seguretat col∙lectiva

537

Capítol II. Dels incendis

537

Capítol III. Dels delictes contra la salut pública

538

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

4

545

Títol XVIII. De les falsedats.

547

Títol XIX. Delictes contra l’Administració pública.

551

Títol XX. Delictes contra l’Administració de justícia.

560

Títol XXI. Delictes contra la Constitució

567

Capítol IV. Dels delictes relatius a l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques Capítol V. Dels delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals. Títol XXII. Delictes contra l’ordre públic

per sotsinspector/a

Capítol IV. Dels delictes contra la seguretat viària

567

571 574

Títol I. Faltes contra les persones

582

Títol II. Faltes contra el patrimoni

584

Títol III. Faltes contra els interessos generals

585

Títol IV. Faltes contra l’ordre públic

585

Títol V. Disposicions comunes a les faltes

586

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

4.3. LLIBRE III.

5

587 644

LLEI ORGÀNICA 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana

652

LLEI ORGÀNICA 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió

672

LLEI 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives LLEI 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos REIAL DECRET LEGISLATIU 339/1990, de 2 de març, pel qual s'aprova el Text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, i les seves modificacions REIAL DECRET 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el reglament general de circulació, per a l’aplicació i desenvolupament del text articulat de la llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març: Títol I, capítol I; Títol II, capítol I seccions 1a. i 4a., capítols II, VI, VIII, IX i X; Títol III, capítols II i VI; Títol IV, capítol V REIAL DECRET 818/2009, de 8 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de conductors: Títol I, capítol I: art.1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. REIAL DECRET 2364/1994, de 9 de desembre, d’aprovació del Reglament de Seguretat Privada: Títol II. Personal de Seguretat DECRET 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives: Disposicions transitòries, títol preliminar, títol segon, títol cinquè i annex I

677 722 727

786

821

Oposició

LLEI ORGÀNICA 4/2000, d’11 de gener, dels drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social LLEI ORGÀNICA 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i els cossos de seguretat ciutadana en llocs públics

per sotsinspector/a

ÍNDEX MÒDUL V. POLICIA DE SEGURETAT I ADMNISTRATIVA

829 849

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

6

Modul 1 : Normes Primeres

per sotsinspector/a

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 27 DE DESEMBRE DE 1978: DRETS FONAMENTALS I LLIBERTATS PÚBLIQUES. LA FUNCIÓ POLICIAL EN EL MARC CONSTITUCIONAL A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed: Que las Cortes han aprobado y el Pueblo Español ratificado la siguiente Constitución: PREAMBULO La Nación Española, deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien de cuantos la integran, en uso de su soberanía, proclama su voluntad de: Garantizar la convivencia democrática dentro de la Constitución y de las Leyes conforme a un orden económico y social justo. Consolidar un Estado de Derecho que asegure el imperio de la Ley como expresión de la voluntad popular. Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones. Promover el progreso de la cultura y de la economía para asegurar a todos una digna calidad de vida. Establecer una sociedad democrática avanzada, y Colaborar en el fortalecimiento de unas relaciones pacificas y de eficaz cooperación entre todos los pueblos de la Tierra. En consecuencia, las Cortes aprueban y el pueblo español ratifica la siguiente CONSTITUCIÓN TÍTULO PRELIMINAR

Oposició

Artículo 9. 1. Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico. 2. Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social. 3. La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos. TÍTULO PRIMERO DE LOS DERECHOS Y DEBERES FUNDAMENTALES

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

7

Artículo 10.

per sotsinspector/a

1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la Ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social. 2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretaran de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España. CAPÍTULO PRIMERO DE LOS ESPAÑOLES Y LOS EXTRANJEROS Artículo 11. 1. La nacionalidad española se adquiere, se conserva y se pierde de acuerdo con lo establecido por la Ley. 2. Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad. 3. El Estado podrá concertar tratados de doble nacionalidad con los países iberoamericanos o con aquellos que hayan tenido o tengan una particular vinculación con España. En estos mismos países, aun cuando no reconozcan a sus ciudadanos un derecho reciproco, podrán naturalizarse los españoles sin perder su nacionalidad de origen.

Oposició

Artículo 12. Los españoles son mayores de edad a los dieciocho años. Artículo 13. 1. Los extranjeros gozaran en España de las libertades publicas que garantiza el presente título en los términos que establezcan los tratados y la Ley. 2. Solamente los españoles serán titulares de los derechos reconocidos en el artículo 23, salvo lo que, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o Ley para el derecho de sufragio activo y pasivo en las elecciones municipales. 3. La extradición solo se concederá en cumplimiento de un tratado o de la Ley, atendiendo al principio de reciprocidad. Quedan excluidos de la extradición los delitos políticos, no considerándose como tales los actos de terrorismo. 4. La Ley establecerá los términos en que los ciudadanos de otros países y los apátridas podrán gozar del derecho de asilo en España. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

8

CAPÍTULO SEGUNDO

per sotsinspector/a

DERECHOS Y LIBERTADES Artículo 14. Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social. SECCIÓN PRIMERA DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES Y DE LAS LIBERTADES PÚBLICAS Artículo 15. Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos iñumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las Leyes penales militares para tiempos de guerra. Artículo 16. 1. Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin mas limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden publico protegido por la Ley. 2. Nadie podrá ser obligado a declarar sobre su ideología, religión o creencias.

Oposició

3. Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones. Artículo 17. 1. Toda persona tiene derecho a la libertad y a la seguridad. Nadie puede ser privado de su libertad, sino con la observancia de lo establecido en este artículo y en los casos y en la forma previstos en la Ley. 2. La detención preventiva no podrá durar mas del tiempo estrictamente necesario para la realización de las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los hechos, y, en todo caso, en el plazo máximo de setenta y dos horas, el detenido deberá ser puesto en libertad o a disposición de la autoridad judicial. 3. Toda persona detenida debe ser informada de forma inmediata, y de modo que le sea comprensible, de sus derechos y de las razones de su detención, no pudiendo ser obligada a declarar. Se garantiza la asistencia de abogado al detenido en las diligencias policiales y judiciales, en los términos que la Ley establezca.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

9

per sotsinspector/a

4. La Ley regulara un procedimiento de habeas corpus para producir la inmediata puesta a disposición judicial de toda persona detenida ilegalmente. Asimismo, por Ley se determinara el plazo máximo de duración de la prisión provisional. Artículo 18. 1. Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen. 2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en el sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito. 3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial. 4. La Ley limitara el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos. Artículo 19. Los españoles tienen derecho a elegir libremente su residencia y a circular por el territorio nacional. Asimismo, tienen derecho a entrar y salir libremente de España en los términos que la Ley establezca. Este derecho no podrá ser limitado por motivos políticos o ideológicos. Artículo 20.

Oposició

1. Se reconocen y protegen los derechos: a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción. b) A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica. c) A la libertad de cátedra. d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La Ley regulara el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades. 2. El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa. 3. La Ley regulara la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente publico y garantizara el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España. 4. Estas libertades tienen su limite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las Leyes que lo desarrollan y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

10

5. Solo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de información en virtud de resolución judicial.

per sotsinspector/a

Artículo 21. 1. Se reconoce el derecho de reunión pacifica y sin armas. El ejercicio de este derecho no necesitara autorización previa. 2. En los casos de reuniones en lugares de transito publico y manifestaciones se dará comunicación previa a la autoridad, que solo podrá prohibirlas cuando existan razones fundadas de alteración del orden publico, con peligro para personas o bienes. Artículo 22 1. Se reconoce el derecho de asociación. 2. Las asociaciones que persigan fines o utilicen medios tipificados como delito son ilegales. 3. Las asociaciones constituidas al amparo de este artículo deberán inscribirse en un registro a los solos efectos de publicidad. 4. Las asociaciones solo podrán ser disueltas o suspendidas en sus actividades en virtud de resolución judicial motivada. 5. Se prohiben las asociaciones secretas y las de carácter paramilitar. Artículo 23.

Oposició

1. Los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos directamente o por medio de representantes, libremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal. 2. Asimismo, tienen derecho a acceder en condiciones de igualdad a las funciones y cargos públicos, con los requisitos que señalen las Leyes. Artículo 24. 1. Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los que jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión. 2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la Ley, a la defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra ellos, a un proceso publico sin dilaciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra si mismos, a no confesarse culpables y a la presunción de inocencia. La Ley regulara los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos. Artículo 25.del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat Rambla

11

per sotsinspector/a

1. Nadie puede ser condenado o sancionado por acciones u omisiones que en el momento de producirse no constituyan delito, falta o infracción administrativa, según la legislación vigente en aquel momento. 2. Las penas privativas de libertad y las medidas de seguridad estarán orientadas hacia la reeducación y reinserción social y no podrán consistir en trabajos forzados. El condenado a pena de prisión que estuviere cumpliendo la misma gozara de los derechos fundamentales de este CAPÍTULO, a excepción de los que se vean expresamente limitados por el contenido del fallo condenatorio, el sentido de la pena y la Ley penitenciaria. En todo caso, tendrá derecho a un trabajo remunerado y a los beneficios correspondientes de la Seguridad Social, así como al acceso a la cultura y al desarrollo integral de su personalidad. 3. La Administración civil no podrá imponer sanciones que, directa o subsidiariamente, impliquen privación de libertad. Artículo 26. Se prohiben los Tribunales de Honor en el ámbito de la Administración civil y de las organizaciones profesionales. Artículo 27. 1. Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza. 2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el respeto a los principios democráticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamentales.

Oposició

3. Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que este de acuerdo con sus propias convicciones. 4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita. 5. Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación, mediante una programación general de la enseñanza, con participación efectiva de todos los sectores afectados y la creación de centros docentes. 6. Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la libertad de creación de centros docentes, dentro del respeto a los principios constitucionales. 7. Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos intervendrán en el control y gestión de todos los centros sostenidos por la Administración con fondos públicos, en los términos que la Ley establezca. 8. Los poderes públicos inspeccionarán y homologarán el sistema educativo para garantizar el cumplimiento de las Leyes. 9. Los poderes públicos ayudaran a los centros docentes que reúnan los requisitos que la Ley establezca. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

12

10. Se reconoce la autonomía de las Universidades en los términos que la Ley establezca. Artículo 28

per sotsinspector/a

1. Todos tienen derecho a sindicarse libremente, La Ley podrá limitar o exceptuar el ejercicio de este derecho a las Fuerzas o Institutos armados o a los demás Cuerpos sometidos a disciplina militar y regulara las peculiaridades de su ejercicio para los funcionarios públicos. La libertad sindical comprende el derecho a fundar sindicatos y a afiliarse al de su elección, así como el derecho de los sindicatos a formar confederaciones y a fundar organizaciones sindicales internacionales o afiliarse a las mismas. Nadie podrá ser obligado a afiliarse a un sindicato. 2. Se reconoce el derecho a la huelga de los trabajadores para la defensa de sus intereses. La Ley que regule el ejercicio de este derecho establecerá las garantías precisas para asegurar el mantenimiento de los servicios esenciales de la comunidad. Artículo 29. 1. Todos los españoles tendrán el derecho de petición individual y colectiva por escrito, en la forma y con los efectos que determine la Ley. 2. Los miembros de las Fuerzas o Institutos armados o de los Cuerpos sometidos a disciplina militar podrán ejercer este derecho solo individualmente y con arreglo a lo dispuesto en su legislación especifica. SECCIÓN SEGUNDA DE LOS DERECHOS Y DEBERES DE LOS CIUDADANOS

Oposició

Artículo 30. 1. Los españoles tienen el derecho y el deber de defender a España. 2. La Ley fijara las obligaciones militares de los españoles y regulara, con las debidas garantías, la objeción de conciencia, así como las demás causas de exención del servicio militar obligatorio, pudiendo imponer, en su caso, una prestación social sustitutoria. 3. Podrá establecerse un servicio civil para el cumplimiento de fines de interés general. 4. Mediante Ley podrán regularse los deberes de los ciudadanos en los casos de grave riesgo, catástrofe o calamidad publica. Artículo 31. 1. Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio. 2. El gasto publico realizara una asignación equitativa de los recursos públicos y su programación y ejecución responderán a los criterios de eficiencia y economía. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

13

3. Solo podrán establecerse prestaciones personales o patrimoniales de carácter publico con arreglo a la Ley.

per sotsinspector/a

Artículo 32. 1. El hombre y la mujer tienen derecho a contraer matrimonio con plena igualdad jurídica. 2. La Ley regulara las formas de matrimonio, la edad y capacidad para contraerlo, los derechos y deberes de los cónyuges, las causas de separación y disolución y sus efectos. Artículo 33. 1. Se reconoce el derecho a la propiedad privada y a la herencia. 2. La función social de estos derechos delimitara su contenido, de acuerdo con las Leyes. 3. Nadie podrá ser privado de sus bienes y derechos sino por causa justificada de utilidad publica o interés social, mediante la correspondiente indemnización y de conformidad con lo dispuesto por las Leyes. Artículo 34. 1. Se reconoce el derecho de fundación para fines de interés general, con arreglo a la Ley. 2. Regirá también para las fundaciones lo dispuesto en los apartados 2 y 4 del artículo 22. Artículo 35.

Oposició

1. Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo. 2. La Ley regulara un estatuto de los trabajadores. Artículo 36. La Ley regulara las peculiaridades propias del régimen jurídico de los Colegios Profesionales y el ejercicio de las profesiones tituladas. La estructura interna y el funcionamiento de los Colegios deberán ser democráticos. Artículo 37. 1. La Ley garantizara el derecho a la negociación colectiva laboral entre los representantes de los trabajadores y empresarios, así como la fuerza vinculante de los convenios. 2. Se reconoce el derecho de los trabajadores y empresarios a adoptar medidas de conflicto colectivo. La Ley que regule el ejercicio de este derecho, sin perjuicio de las limitaciones que pueda establecer, incluirá las garantías precisas para asegurar el funcionamiento de los servicios esenciales de la comunidad. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

14

Artículo 38.

per sotsinspector/a

Se reconoce la libertad de empresa en el marco de la economía de mercado. Los poderes públicos garantizan y protegen su ejercicio y la defensa de la productividad, de acuerdo con las exigencias de la economía general y, en su caso, de la planificación. CAPÍTULO TERCERO DE LOS PRINCIPIOS RECTORES DE LA POLÍTICA SOCIAL Y ECONOMICA Artículo 39. 1. Los poderes públicos aseguran la protección social, económica y jurídica de la familia. 2. Los poderes públicos aseguran, asimismo, la protección integral de los hijos, iguales estos ante la Ley con independencia de su filiación y de la madre, cualquiera que sea su estado civil. La Ley posibilitara la investigación de la paternidad. 3. Los padres deben prestar asistencia de todo orden a los hijos habidos dentro o fuera del matrimonio, durante su minoría de edad y en los demás casos en que legalmente proceda. 4. Los niños gozaran de la protección prevista en los acuerdos internacionales que velan por sus derechos. Artículo 40.

Oposició

1. Los poderes públicos promoverán las condiciones favorables para el progreso social y económico y para una distribución de la renta regional y personal mas equitativa, en el marco de una política de estabilidad económica. De manera especial realizaran una política orientada al pleno empleo. 2. Asimismo, los poderes públicos fomentaran una política que garantice la formación y readaptación profesionales; velaran por la seguridad e higiene en el trabajo y garantizaran el descanso necesario, mediante la limitación de la jornada laboral, las vacaciones periódicas retribuidas y la promoción de centros adecuados. Artículo 41. Los poderes públicos mantendrán un régimen publico de Seguridad Social para todos los ciudadanos, que garantice la asistencia y prestaciones sociales suficientes ante situaciones de necesidad, especialmente en caso de desempleo. La asistencia y prestaciones complementarias serán libres. Artículo 42. El Estado velara especialmente por la salvaguardia de los derechos económicos y sociales de los trabajadores españoles en el extranjero, y orientara su política hacia su retorno. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

15

Artículo 43.

per sotsinspector/a

1. Se reconoce el derecho a la protección de la salud. 2. Complete a los poderes públicos organizar y tutelar la salud publica a través de medidas preventivas y de las prestaciones y servicios necesarios. La Ley establecerá los derechos y deberes de todos al respecto. 3. Los poderes públicos fomentaran la educación sanitaria, la educación física y el deporte. Asimismo facilitaran la adecuada utilización del ocio. Artículo 44. 1. Los poderes públicos promoverán y tutelarán el acceso a la cultura, a la que todos tienen derecho. 2. Los poderes públicos promoverán la ciencia y la investigación científica y técnica en beneficio del interés general. Artículo 45. 1. Todos tienen el derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de la persona, así como el deber de conservarlo. 2. Los poderes públicos velaran por la utilización racional de todos los recursos naturales, con el fin de proteger y mejorar la calidad de la vida y defender y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la indispensable solidaridad colectiva.

Oposició

3. Para quienes violen lo dispuesto en el apartado anterior, en los términos que la Ley fije se establecerán sanciones penales o, en su caso, administrativas, así como la obligación de reparar el daño causado. Artículo 46. Los poderes públicos garantizaran la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen jurídico y su titularidad. La Ley penal sancionara los atentados contra este patrimonio. Artículo 47. Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participara en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

16

Artículo 48.

per sotsinspector/a

Los poderes públicos promoverán las condiciones para la participación libre y eficaz de la juventud en el desarrollo político, social, económico y cultural. Artículo 49. Los poderes públicos realizaran una política de previsión, tratamiento, rehabilitación e integración de los disminuidos físicos, sensoriales y psíquicos, a los que prestaran la atención especializada que requieran y los ampararan especialmente para el disfrute de los derechos que este Título otorga a todos los ciudadanos. Artículo 50. Los poderes públicos garantizaran, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad. Asimismo, y con independencia de las obligaciones familiares, promoverán su bienestar mediante un sistema de servicios sociales que atenderán sus problemas específicos de salud, vivienda, cultura y ocio. Artículo 51. 1. Los poderes públicos garantizaran la defensa de los consumidores y usuarios, protegiendo, mediante procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y los legítimos intereses económicos de los mismos.

Oposició

2. Los poderes públicos promoverán la información y la educación de los consumidores y usuarios, fomentaran sus organizaciones y oirán a estas en las cuestiones que puedan afectar a aquellos, en los términos que la Ley establezca. 3. En el marco de lo dispuesto por los apartados anteriores, la Ley regulara el comercio interior y el régimen de autorización de productos comerciales. Artículo 52. La Ley regulara las organizaciones profesionales que contribuyan a la defensa de los intereses económicos que les sean propios. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos. CAPÍTULO CUARTO DE LAS GARANTIAS DE LAS LIBERTADES Y DERECHOS FUNDAMENTALES Artículo 53. 1. Los derechos y libertades reconocidos en el CAPÍTULO II del presente Título vinculan a todos los poderes públicos. Solo por Ley, que en todo caso deberá respetar su contenido esencial, podrá regularse el ejercicio de tales derechos y libertades que se tutelarán de acuerdo con lo previsto en el artículo 161,1 a). Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

17

per sotsinspector/a

2. Cualquier ciudadano podrá recabar la tutela de las libertades y derechos reconocidos en el artículo 14 y la Sección primera del CAPÍTULO II ante los Tribunales ordinarios por un procedimiento basado en los principios de preferencia y sumariedad y, en su caso, a través del recurso de amparo ante el Tribunal Constitucional. Esta ultimo recurso será aplicable a la objeción de conciencia reconocida en el artículo 30. 3. El reconocimiento, el respeto y la protección de los principios reconocidos en el CAPÍTULO III, informara la legislación positiva, la practica judicial y la actuación de los poderes públicos. Solo podrán ser alegados ante la Jurisdicción ordinaria de acuerdo con lo que dispongan las Leyes que los desarrollen. Artículo 54. Una Ley orgánica regulara la institución del Defensor del Pueblo, como alto comisionado de las Cortes Generales, designado por estas para la defensa de los derechos comprendidos en este Título, a cuyo efecto podrá supervisar la actividad de la Administración, dando cuenta a las Cortes Generales. CAPÍTULO QUINTO DE LA SUSPENSIÓN DE LOS DERECHOS Y LIBERTADES Artículo 55

Oposició

1. Los derechos reconocidos en los artículos 17, 18, apartados 2 y 3; artículos 19, 20, apartados 1, a) y d), y 5, artículos 21, 28, apartado 2, y artículo 37, apartado 2, podrán ser suspendidos cuando se acuerde la declaración del estado de excepción o de sitio en los términos previstos en la Constitución. Se exceptúa de lo establecido anteriormente el apartado 3 del artículo 17 para el supuesto de declaración de estado de excepción. 2. Una Ley orgánica podrá determinar la forma y los casos en los que, de forma individual y con la necesaria intervención judicial y el adecuado control parlamentario, los derechos reconocidos en los artículos 17, apartado 2, y 18, apartados 2 y 3, pueden ser suspendidos para personas determinadas, en relación con las investigaciones correspondientes a la actuación de bandas armadas o elementos terroristas. La utilización injustificada o abusiva de las facultades reconocidas en dicha Ley orgánica producirá responsabilidad penal, como violación de los derechos y libertades reconocidos por las Leyes. TÍTULO II DE LA CORONA (…) TÍTULO III DE LAS CORTES GENERALES Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

18

CAPÍTULO PRIMERO

per sotsinspector/a

DE LAS CAMARAS (…) CAPÍTULO SEGUNDO DE LA ELABORACIÓN DE LAS LEYES (…) CAPÍTULO TERCERO DE LOS TRATADOS INTERNACIONALES (…) TÍTULO IV DEL GOBIERNO Y DE LA ADMINISTRACIÓN Artículo 104. 1. Las Fuerzas y Cuerpos de seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, tendrán como misión proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana.

Oposició

2. Una Ley orgánica determinara las funciones, principios básicos de actuación y estatutos de las Fuerzas y Cuerpos de seguridad. TÍTULO V DE LAS RELACIONES ENTRE EL GOBIERNO Y LAS CORTES GENERALES (…) TITULO VI DEL PODER JUDICIAL Artículo 126. La policía judicial depende de los Jueces, de los Tribunales y del Ministerio Fiscal en sus funciones de averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente, en los términos que la Ley establezca. TÍTULO VII ECONOMIA Y HACIENDA Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

19

(…) TITULO VIII

per sotsinspector/a

DE LA ORGANIZACION TERRITORIAL DEL ESTADO CAPITULO PRIMERO PRINCIPIOS GENERALES (…)

CAPITULO SEGUNDO DE LA ADMINISTRACION LOCAL

(…)

CAPÍTULO TERCERO DE LAS COMUNIDADES AUTONOMAS

Artículo 148.

Oposició

1. Las comunidades Autónomas podrán asumir competencias en las siguientes materias: Organización de sus instituciones de autogobierno. Las alteraciones de los términos municipales comprendidos en su territorio y, en general, las funciones que correspondan a la Administración del Estado sobre las Corporaciones locales y cuya transferencia autorice la legislación sobre Régimen Local. Ordenación del territorio, urbanismo y vivienda. Las obras publicas de interés de la Comunidad Autónoma en su propio territorio. Los ferrocarriles y carreteras cuyo itinerario se desarrolle íntegramente en el territorio de la Comunidad Autónoma y, en los mismos términos, el transporte desarrollado por estos medios o por cable. Los puertos de refugio, los puertos y aeropuertos deportivos y, en general, los que no desarrollen actividades comerciales. La agricultura y ganadería, de acuerdo con la ordenación general de la economía. Los montes y aprovechamiento forestales. La gestión en materia de protección del medio ambiente. Los proyectos, construcción y explotación de los aprovechamientos hidráulicos, canales y regadíos de interés de la Comunidad Autónoma; las aguas minerales y termales. La pesca en aguas interiores, el marisqueo y la acuicultura, la caza y la pesca fluvial. Ferias interiores. El fomento del desarrollo económico de la Comunidad Autónoma dentro de los objetivos marcados por la política económica nacional. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

20

per sotsinspector/a

La artesanía. Museos, bibliotecas y conservatorios de música de interés para la Comunidad Autónoma. Patrimonio monumental de interés de la Comunidad Autónoma. El fomento de la cultura de la investigación y, en su caso, de la enseñanza de la lengua de la Comunidad Autónoma. Promoción y ordenación del turismo en su ámbito territorial. Promoción del deporte y de la adecuada utilización del ocio. Asistencia social. Sanidad e higiene. La vigilancia y protección de sus edificios e instalaciones. La coordinación y demás facultades en relación con las policías locales en los términos que establezca una Ley orgánica. 2. Transcurridos cinco años, y mediante la reforma de sus Estatutos, las Comunidades Autónomas podrán ampliar sucesivamente sus competencias dentro del marco establecido en el artículo 149. Artículo 149. 1. El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

La regulación de las condiciones básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de los derechos y en el cumplimiento de los deberes constitucionales. Nacionalidad, inmigración, emigración, extranjería y derecho de asilo. Relaciones internacionales. Defensa y Fuerzas Armadas. Administración de Justicia. Legislación mercantil, penal y penitenciaria; legislación procesal, sin perjuicio de las necesarias especialidades que en este orden se deriven de las particularidades del derecho sustantivo de las Comunidades Autónomas. Legislación laboral; sin perjuicio de su ejecución por los órganos de las Comunidades Autónomas. Legislación civil, sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan. En todo caso, las reglas relativas a la aplicación y eficacia de las normas jurídicas, relaciones jurídico‐civiles relativas a las formas de matrimonio, ordenación de los registros e instrumentos públicos, bases de las obligaciones contractuales, normas para resolver los conflictos de Leyes y determinación de las fuentes del Derecho, con respecto, en este ultimo caso, a las normas de derecho foral o especial. Legislación sobre propiedad intelectual e industrial. Regimen aduanero y arancelario; comercio exterior. Sistema monetario: divisas, cambio y convertibilidad; bases de la ordenación del crédito, banca y seguros. Legislación sobre pesas y medidas, determinación de la hora oficial. Bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica. Hacienda general y Deuda del Estado. Fomento y coordinación general de la investigación científica y técnica. Sanidad exterior. Bases y coordinación general de la sanidad. Legislación sobre productos farmacéuticos. Legislación Básica y régimen económico de la Seguridad Social, sin perjuicio de la ejecución de sus servicios por las Comunidades Autónomas. Las bases del régimen jurídico de las Administraciones publicas y del régimen estatutario de sus funcionarios que, en todo caso, garantizaran a los administrados un tratamiento común ante ellas; 21

Oposició

per sotsinspector/a

el procedimiento administrativo común, sin perjuicio de las especialidades derivadas de la organización propia de las Comunidades Autónomas; legislación sobre expropiación forzosa; legislación básica sobre contratos y concesiones administrativas y el sistema de responsabilidad de todas las Administraciones publicas. Pesca marítima, sin perjuicio de las competencias que en la ordenación del sector se atribuyan a las Comunidades Autónomas. Marina mercante y abanderamiento de buques; iluminación de costas y señales marítimas; puertos de interés general; aeropuertos de interés general; control del espacio aéreo, transito y transporte aéreo, servicio meteorológico y matriculación de aeronaves. Ferrocarriles y transportes terrestres que transcurran por el territorio de mas de una Comunidad Autónoma; régimen general de comunicaciones; trafico y circulación de vehículos a motor; correos y telecomunicaciones; cables aéreos, submarinos y radiocomunicación. La legislación, ordenación y concesión de recursos y aprovechamientos hidráulicos cuando las aguas discurran por mas de una Comunidad Autónoma, y la autorización de las instalaciones eléctricas cuando su aprovechamiento afecte a otra Comunidad o el transporte de energía salga de su ámbito territorial. Legislación básica sobre protección del medio ambiente, sin perjuicio de las facultades de las Comunidades Autónomas de establecer normas adicionales de protección. La legislación básica sobre montes, aprovechamientos forestales y vías pecuarias. Obras publicas de interés general o cuya realización afecte a mas de una Comunidad Autónoma. Bases del régimen minero y energético. Regimen de producción, comercio, tenencia y uso de armas y explosivos. Normas básicas del régimen de prensa, radio y televisión y, en general, de todos los medios de comunicación social, sin perjuicio de las facultades que en su desarrollo y ejecución correspondan a las Comunidades Autónomas. Defensa del patrimonio cultural, artístico y monumental español contra la exportación y la expoliación; museos, bibliotecas y archivos de titularidad estatal, sin perjuicio de su gestión por parte de las Comunidades Autónomas. Seguridad publica, sin perjuicio de la posibilidad de creación de policías por las Comunidades Autónomas en la forma que se establezca en los respectivos Estatutos en el marco de lo que disponga una Ley orgánica. Regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y normas básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia. Estadistica para fines estatales. Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum. 2. Sin perjuicio de las competencias que podrán asumir las Comunidades Autónomas, el Estado considerara el servicio de la cultura como deber y atribución esencial y facilitara la comunicación cultural entre las Comunidades Autónomas, de acuerdo con ellas. 3. Las materias no atribuidas expresamente al Estado por esta Constitución podrán corresponder a las Comunidades Autónomas, en virtud de sus respectivos Estatutos. La competencia sobre las materias que no se hayan asumido por los Estatutos de Autonomía corresponderá al Estado cuyas normas prevalecerán, en caso de conflicto, sobre las de las Comunidades Autónomas en todo lo que no este atribuido a la exclusiva competencia de estas. El derecho estatal será, en todo caso, supletorio del derecho de las Comunidades Autónomas. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

22

TÍTULO IX

per sotsinspector/a

DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (…) TÍTULO X DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL (…) DISPOSICIONES ADICIONALES (…) DISPOSICIONES TRANSITORIAS (…) DISPOSICIÓN DEROGATORIA (…) DISPOSICIÓN FINAL

Oposició

(…)

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

23

L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA: COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT EN MATÈRIA DE SEGURETAT PÚBLICA I POLICIA JUDICIAL.

per sotsinspector/a

El Boletín Oficial del Estado en data d'avui publica la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Atès que aquesta Llei és la norma institucional bàsica de Catalunya, Decreto: Article únic Donar publicitat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Barcelona, 20 de juliol de 2006 Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya

Llei Orgànica 6/2006,

Oposició

de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya

Juan Carlos I, Rei d'Espanya A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei orgànica. Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo sanciono la Llei orgànica següent. Preàmbul Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat ‐que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera‐ i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

24

per sotsinspector/a

destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies. La llibertat col∙lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa. El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col∙lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. Els poders públics estan al servei de l'interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l'esperit del preàmbul de l'Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: ‐ Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors. ‐ Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.

Oposició

‐ L'aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l'esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant‐ne el progrés. ‐ L'autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d'aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d'una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d'un Estat que reconeix i respecta la diversitat d'identitats dels pobles d'Espanya. ‐ La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. ‐ Catalunya, per mitjà de l'Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. ‐ Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

25

per sotsinspector/a

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya

ARTICLE 132 EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l'Estat.

Oposició

4. La Generalitat participa en l'execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s'escau, en les lleis.

ARTICLE 138 IMMIGRACIÓ 1. Correspon a la Generalitat en matèria d'immigració: a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d'orientació. b) El desenvolupament de la política d'integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. c) L'establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. d) L'establiment per llei d'un marc de referència per a l'acolliment i la integració de les persones immigrades. e) La promoció i la integració de les persones retornades i l'ajuda a aquestes, i l'impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

26

per sotsinspector/a

2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d'autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s'acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s'exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l'Estat en matèria d'entrada i residència d'estrangers, inclou: a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè. b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l'aplicació del règim d'inspecció i sanció. 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l'Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.

ARTICLE 163 SEGURETAT PRIVADA Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en les matèries següents: a) L'autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i l'àmbit d'actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s'acompleixen a Catalunya. c) L'autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada.

Oposició

d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.

ARTICLE 164 SEGURETAT PÚBLICA 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d'acord amb el que disposa la legislació estatal: a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l'ordenació de les policies locals. b) La creació i l'organització de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra. c) El control i la vigilància del trànsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra i la coordinació de l'actuació de les policies locals. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

27

3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l'Estat i en tot cas:

per sotsinspector/a

a) Les funcions governatives sobre l'exercici dels drets de reunió i manifestació. b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. 4. La Generalitat participa, per mitjà d'una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l'Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l'activitat dels cossos policíacs de l'Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d'informació en l'àmbit internacional i en les relacions de col∙laboració i auxili amb les autoritats policíaques d'altres països. La Generalitat, d'acord amb l'Estat, ha d'ésser present en els grups de treball de col∙laboració amb les policies d'altres països en què participi l'Estat. 5. La Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra té com a àmbit d'actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d'un cos de policia, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l'ordre públic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent‐hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.

Oposició

ARTICLE 168 SISTEMA PENITENCIARI 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l'Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya. b) La totalitat de la gestió de l'activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l'organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. d) L'administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l'Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. e) La planificació i l'organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l'execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

28

2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d'atorgament d'indults.

per sotsinspector/a

ARTICLE 173 VIDEOVIGILÀNCIA I CONTROL DE SO I ENREGISTRAMENTS

Oposició

Correspon a la Generalitat la competència sobre l'ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l'àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d'exercir aquesta competència respectant els drets fonamentals.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

29

per sotsinspector/a

LLEI ORGÀNICA 2/1986, DE 13 DE MARÇ, DE FORCES I COSSOS DE SEGURETAT: ARTICLES DE DIRECTA APLICACIÓ A LA POLICIA DE LA GENERALITAT‐MOSSOS D’ESQUADRA Don Juan Carlos I, Rey de España. A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed: Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Ley: PREÁMBULO Respondiendo fundamentalmente al mandato del artículo 104 de la Constitución según la cual una Ley Orgánica determinará las funciones, principios básicos de actuación y estatutos de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad , la presente Ley tiene, efectivamente, en su mayor parte carácter de Ley Orgánica y pretende ser omni comprensiva, acogiendo la problemática de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, de las Comunidades Autónomas y de las corporaciones locales: A. El carácter de Ley Orgánica viene exigido por el artículo 104 de la Constitución para las funciones, principios básicos de actuación y estatutos genéricamente de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad; por el artículo 149.1.29, para determinar el marco en el que los Estatutos de Autonomía pueden establecer la forma de concretar la posibilidad de creación de policías de las respectivas comunidades y por el artículo 148.1.22. Para fijar los términos dentro de los cuales las Comunidades Autónomas pueden asumir competencias en cuanto a la coordinación y demás facultades en relación con las policías locales.

Oposició

Respecto a la policía judicial, el carácter de Ley Orgánica se deduce del contenido del artículo 126 de la Constitución, ya que, al regular las relaciones entre la policía y el Poder Judicial, determina, indirecta y parcialmente, los Estatutos de ambos y, al concretar las funciones de la policía judicial, incide en materias propias de la Ley de enjuiciamiento criminal y concretamente en lo relativo a la averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente, que constituyen zonas de delimitación de derechos fundamentales de la persona. Sin embargo, otros aspectos del proyecto de Ley especialmente los relativos al proceso de integración de los Cuerpos Superior de Policía y de Policía Nacional en el Cuerpo Nacional de Policía no tienen el carácter de Ley Orgánica, lo que impone la determinación, a través de una disposición final, de los preceptos que tienen carácter de Ley Orgánica. B. El objetivo principal de la Ley se centra en el diseño de las líneas maestras del régimen jurídico de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en su conjunto, tanto de las dependientes del Gobierno de la Nación como de las Policías Autónomas y Locales, estableciendo los principios básicos de actuación comunes a todos ellos y fijando sus criterios estatutarios fundamentales. A ello parece apuntar la propia Constitución cuando en el artículo 104.2 se remite a una Ley Orgánica para determinar las funciones, principios básicos de actuación y estatutos de las Fuerzas y

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

30

Cuerpos de Seguridad, en contraposición a la matización efectuada en el número 1 del mismo artículo, que se refiere exclusivamente a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad dependientes del Gobierno de la Nación.

per sotsinspector/a

La seguridad pública constituye una competencia difícil de parcelar, toda vez que no permite delimitaciones o definiciones, con el rigor y precisión admisibles en otras materias. Ello es así porque las normas ordenadoras de la seguridad pública no contemplan realidades físicas tangibles, sino eventos meramente previstos para el futuro, respecto a los cuales se ignore el momento, el lugar, la importancia y, en general, las circunstancias y condiciones de aparición. Hay que tener en cuenta a este respecto la ocupación por parte de la seguridad pública de un terreno de encuentro de las esferas de competencia de todas las Administraciones Públicas aunque el artículo 149.1 de la Constitución la enumere en su apartado 29, entre las materias sobre las cuales el estado tiene competencia exclusiva y las matizaciones y acondicionamientos con que la configura el Texto Constitucional, lo que hace de ella una de las materias compartibles por todos los Poderes Públicos, si bien con estatutos y papeles bien diferenciados. Es la naturaleza fundamental y el carácter peculiarmente compartible de la materia lo que determina su tratamiento global en un texto conjunto, a través del cual se obtenga una panorámica general y clarificadora de todo su ámbito, en vez de parcelarla en textos múltiples de difícil o imposible coordinación. La existencia de varios colectivos policiales que actúan en un mismo territorio con funciones similares y, al menos parcialmente, comunes, obliga necesariamente a dotarlos de principios básicos de actuación idénticos y de criterios también comunes, y el mecanismo más adecuado para ello es reunir sus regulaciones en un texto legal único que constituye la base más adecuada para sentar el principio fundamental de la materia: el de la coordinación recíproca y de coordinación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad pertenecientes a todas las esferas administrativas.

Oposició

II. Con apoyo directo en el artículo 149.1.29., en relación con el 104.1 de la Constitución, la Ley recoge el mantenimiento de la Seguridad Pública que es competencia exclusiva del estado, correspondiendo su mantenimiento al Gobierno de la Nación y al de las demás Administraciones Públicas, Comunidades Autónomas y Corporaciones Locales, dedicando sendos capítulos a la determinación de los principios básicos de actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y a la exposición de las disposiciones estatutarias comunes: A. Siguiendo las líneas marcadas por el Consejo de Europa, en su declaración sobre la policía, y por la Asamblea General de las Naciones Unidas, en el código de conducta para funcionarios encargados de hacer cumplir la Ley, se establecen los principios básicos de actuación como un auténtico código deontológico, que vincula a los miembros de todos los colectivos policiales, imponiendo el respeto de la Constitución, el servicio permanente a la Comunidad, la adecuación entre fines y medios, como criterio orientativo de su actuación, el secreto profesional, el respeto al honor y dignidad de la persona, la subordinación a la autoridad y la responsabilidad en el ejercicio de la función. Los principios básicos de actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad son los ejes fundamentales, en torno a los cuales gira el desarrollo de las funciones policiales, derivando a su vez de principios constitucionales más generales, como el de legalidad o adecuación al

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

31

per sotsinspector/a

Ordenamiento jurídico, o de características estructurales, como la especial relevancia de los principios de jerarquía y subordinación, que no eliminan, antes potencian, el respeto al principio de responsabilidad por los actos que lleven a cabo la activa e intensa compenetración entre la colectividad y los funcionarios policiales que constituye la razón de ser de estos y es determinante del éxito o fracaso de su actuación , hace aflorar una serie de principios que, de una parte, manifiestan la relación directa del servicio de la policía respecto a la comunidad y, de otra parte, como emanación del principio constitucional de igualdad ante la Ley, le exigen la neutralidad política, la imparcialidad y la evitación de cualquier actuación arbitraria o discriminatoria por encima de cualquier otra finalidad, la Ley pretende ser el inicio de una nueva etapa en la que destaque la consideración de la policía como un servicio público dirigido a la protección de la comunidad, mediante la defensa del Ordenamiento Democrático. A través de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad se ejerce el monopolio, por parte de las Administraciones Públicas, del uso institucionalizado de la coacción jurídica, lo que hace imprescindible la utilización de armas por parte de los funcionarios de policía. Ello, por su indudable transcendencia sobre la vida y la integridad física de las personas, exige el establecimiento de límites y la consagración de principios, sobre moderación y excepcionalidad en dicha utilización, señalando los criterios y los supuestos claros que la legitiman, con carácter excluyente. También en el terreno de la libertad personal entran en tensión dialéctica la necesidad de su protección por parte de la policía y el peligro, no por meramente posible y excepcional menos Real, de su invasión; por cuya razón, en torno al tratamiento de los detenidos, se articulan obligaciones terminales sobre la protección de su vida, integridad física y dignidad moral y sobre el estricto cumplimiento de los trámites, plazos y requisitos exigidos por el Ordenamiento Jurídico.

Oposició

Novedad a destacar es el significado que se da al principio de obediencia debida, al disponer que la misma en ningún caso podrá amparar actos manifiestamente ilegales ordenados por los superiores, siendo también digna de mención la obligación que se impone a los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad de evitar cualquier practica abusiva, arbitraria o discriminatoria que entrañe violencia física o moral. Hay que señalar, finalmente, en este apartado, la estrecha interdependencia que refleja la Ley, entre el régimen disciplinario del Cuerpo Nacional de Policía que lógicamente se habrá de tener en cuenta al elaborar los de otras Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y los principios básicos de actuación, como garantía segura del cumplimiento de la finalidad de estos. B. En el aspecto estatutario, la Ley pretende configurar una organización policial, basada en criterios de profesionalidad y eficacia, atribuyendo una especial importancia a la formación permanente de los funcionarios y a la promoción profesional de los mismos. Los funcionarios de policía materializan el eje de un difícil equilibrio, de pesos y contrapesos, de facultades y obligaciones, ya que deben proteger la vida y la integridad de las personas, pero vienen obligados a usar armas; deben tratar correcta y esmeradamente a los miembros de la comunidad, pero han de actuar con energía y decisión cuando las circunstancias lo requieran y la balanza capaz de lograr ese equilibrio, entre tales fuerzas contrapuestas, no puede ser otra que la exigencia de una actividad deformación y perfeccionamiento permanentes respecto a la cual se

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

32

pone un énfasis especial , sobre la base de una adecuada selección que garantice el equilibrio psicológico de la persona.

per sotsinspector/a

La constitucionalización del tema de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad es una necesidad y una lógica derivación de su misión trascendental, en cuanto a la protección del libre ejercicio de los derechos y libertades que, en el contexto de la Constitución, son objeto de su Título I y principal, ya que integran la Carta Magna del ciudadano español. Esta es la razón que determina el particular relieve con que la Ley resalta la promesa o juramento de acatar y cumplir la Constitución, por parte de los miembros de todos los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad no constituye un mero trámite o formalismo, sino un requisito esencial, constitutivo de la condición policial y al mismo tiempo símbolo o emblema de su alta misión. Por lo demás, con carácter general, se regula la práctica totalidad de los aspectos esenciales, integrantes de su estatuto personal (promoción profesional, régimen de trabajo, sindicación, incompatibilidades, responsabilidad), procurando mantener el necesario equilibrio, entre el reconocimiento y respeto de los derechos personales y profesionales y las obligadas limitaciones a que ha de someterse el ejercicio de algunos de dichos derechos, en razón de las especiales características de la función policial. Especial mención merece, a este respecto, la interdicción de la huelga o de acciones substitutivas de la misma, que se lleva a cabo, dentro del marco delimitado por el artículo 28 de la Constitución, en aras de los intereses preeminentes que corresponde proteger a los Cuerpos de Seguridad, al objeto de asegurar la prestación continuada de sus servicios, que no admite interrupción. Lógicamente, como lo exige la protección de los derechos personales y profesionales de estos funcionarios, la Ley prevé la determinación de los cauces de expresión y solución de los conflictos que puedan producirse por razones profesionales.

Oposició

El sistema penal y procesal diseñado, con carácter general, es el que ya se venía aplicando para las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, suspendiéndose el expediente disciplinario mientras se tramita el proceso penal, permitiendo la adopción de medidas cautelares hasta tanto se dicte sentencia firme. Con fundamentación directa en el artículo 104 e indirecta en el artículo 8, ambos de la Constitución, la Ley declara, a todos los efectos, la naturaliza de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad que corresponde al Cuerpo Nacional de Policía nacido de la integración de los Cuerpos Superior de Policía y de Policía Nacional y al Cuerpo de la Guardia Civil. A. El Capítulo II del Título II se dedica a enumerar las funciones que deben realizar las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, siguiendo para ello el reparto de competencias al que se considera que apunta la Constitución. Pero es necesario efectuar algunas precisiones, que afectan al modelo policial que diseña la Ley, para comprender mejor por que se asignan ciertas competencias al estado, mientras que otras se otorgan a los demás entes públicos territoriales. En primer lugar, hay que tener en cuenta que, en perfecta congruencia con el artículo 149.1.29. El artículo 104.1 de la Constitución atribuye a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, la misión de proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

33

per sotsinspector/a

En segundo lugar, hay que aludir a todas las funciones de carácter extracomunitario o supracomunitario, según la expresión usada en los Estatutos de Autonomía para el País Vasco y para Cataluña. Entre ellas, esta la competencia en materia de armas y explosivos, que también la propia Constitución ha reservado al estado de modo expreso y, además, se encuentra la vigilancia de puertos, aeropuertos, costas y fronteras, aduanas, control de entrada y salida del territorio nacional, de españoles y extranjeros, régimen general de extranjería, extradición, e emigración e inmigración, pasaportes y documento nacional de identidad, resguardo fiscal del estado, contrabando, fraude fiscal al estado y colaboración y auxilio a policías extranjeras. Por lo que se refiere a las funciones propias de información y de Policía Judicial, la atribución es objeto de la adecuada matización. Porque la formulación del artículo 126 de la Constitución concibe la Policía Judicial estrechamente conectada con el Poder Judicial, que es el único en toda España y la Constitución insiste en ello, poniendo de relieve la idea de unidad jurisdiccional (artículo 117.5) disponiendo su Gobierno por un órgano único, el Consejo General Poder Judicial (artículo 122.2), estableciendo que los jueces y magistrados se integren en un cuerpo único (artículo 122.1) y atribuyendo al estado competencias plenas en materia de Administración de Justicia (artículo 149.1.5.). Pero no se pueden desconocer las exigencias de la realidad y los precedentes legislativos, constituidos, sobre todo, por la Ley de Enjuiciamiento Criminal, que obligan a admitir la colaboración de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas y de las Corporaciones Locales, en el ejercicio de la indicada función de Policía Judicial. En otro aspecto, en cuanto a la distribución de las funciones atribuidas a la Administración del Estado, la Ley sigue los precedentes existentes, que deslindaban expresamente las correspondientes a los diversos Cuerpos de Seguridad del Estado, si bien, en casos excepcionales, al objeto de conseguir la óptima utilización de los medios disponibles y la racional distribución de efectivos, se adoptan las previsiones necesarias para que cualquiera de dichos cuerpos pueda asumir en zonas o núcleos determinados todas o algunas de las funciones asignadas al otro cuerpo.

Oposició

B. De la necesidad de dar cumplimiento al artículo 104.2 de la Constitución, deduce que el régimen estatutario de la Guardia Civil debe ser regulado en la Ley Orgánica de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Ello significa que la Guardia Civil, como Cuerpo de Seguridad, sin perjuicio de realizar en determinadas circunstancias misiones de carácter militar, centra su actuación en el ejercicio de funciones propiamente policiales, ya sea en el ámbito judicial o en el administrativo. En consecuencia, sin perjuicio del estatuto personal atribuible a los miembros del Cuerpo de la Guardia Civil por razones de fuero, disciplina, formación y mando, debe considerarse normal su actuación en el mantenimiento del orden y la seguridad pública, función en la que deben concentrarse, en su mayor parte, las misiones y servicios asumibles por la Guardia Civil. Con todo ello, se pretende centrar a la Guardia Civil en la que es su autentica misión en la sociedad actual: garantía del libre ejercicio de los derechos y libertades reconocidos por la Constitución y la protección de la seguridad ciudadana, dentro del colectivo de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. C. Por lo que se refiere a la policía, la Ley persigue dotar a la institución policial de una organización racional y coherente; a cuyo efecto, la medida más importantes que se adopta es la integración de los Cuerpos Superior de Policía y Policía Nacional en un solo colectivo, denominado Cuerpo Nacional de Policía.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

34

De este modo, además de solucionar posibles problemas de coordinación y mando, homogeneizan, en un solo colectivo, cuerpos que realizan funciones similares o complementarias, con lo que se puede lograr un incremento en la efectividad del servicio.

per sotsinspector/a

En el aspecto estatutario, se consagra la naturaleza civil del nuevo cuerpo, si bien, dadas las especiales características que inciden en la función policial la repercusión que sobre los derechos y libertades tienen sus actuaciones, se establecen determinadas peculiaridades, en materia de régimen de asociación sindical y en cuanto al régimen disciplinario. El nuevo cuerpo se estructura en cuatro escalas C) El régimen estatutario será el que determine la comunidad respectiva, con sujeción a las bases que en la Ley se establecen, como principios mínimos que persiguen una cierta armonización entre todos los colectivos que se ocupan de la seguridad. Tales principios mínimos son los establecidos en los capítulos I y III del Título I de la propia Ley, y por ello, únicamente debe resaltarse: el reconocimiento de las potestad reglamentaria de las Comunidades Autónomas; la intervención, en el proceso de creación de los cuerpos, del Consejo de Política de Seguridad, obedeciendo a consideraciones de planificación, de coordinación y de interés general, y la atribución, también de carácter general, con numerosos precedentes históricos y estatutarios, a los jefes y oficiales de las Fuerzas Armadas, mandos de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, de la aptitud para su designación como mandos de los Cuerpos de las Policías Autónomas, previa realización de un curso de especialización para tal misión en la Escuela General de Policía. D. El artículo 25 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases Régimen Local, reconoce competencias a los municipios en materias de seguridad en lugares públicos y de ordenación del tráfico de personas y vehículos en las vías urbanas.

Oposició

A partir del reconocimiento de dichas competencias, la Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad admite distintas modalidades de ejecución de las mismas, desde la creación de Cuerpos de Policía propios, por parte de las corporaciones locales, hasta la utilización de personal auxiliar de custodia y vigilancia. Por lo que respecta a las funciones, dado que no existe ningún condicionamiento constitucional, se ha procurado dar a las corporaciones locales una participación en el mantenimiento de la seguridad ciudadana, coherente con el modelo diseñado, presidido por la evitación de duplicidades y concurrencias innecesarias y en función de las características propias de los Cuerpos de Policía Local y de la actividad que tradicionalmente vienen realizando. Sin la distinción formal, que aquí no tiene sentido, entre competencias exclusivas y concurrentes, se atribuyen a las Policías Locales las funciones naturales y constitutivas de toda policía; recogiéndose como especifica la ya citada ordenación, señalización y dirección del tráfico urbano; añadiéndola de vigilancia, protección de personalidades y bienes de carácter local, en concordancia con cometidos similares de los demás cuerpos policiales, y atribuyéndoles también las funciones de colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en materia de Policía Judicial y de Seguridad Ciudadana. Y como, obviamente, se reconoce la potestad normativa de las Comunidades Autónomas en la materia y se parte de la Autonomía Municipal para la ordenación complementaria de este tipo de policía, la Ley Orgánica, en cuanto a régimen estatutario, se limita a reiterar la

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

35

aplicación a las policías locales de los criterios generales establecidos en los capítulos II y III del Título I.

per sotsinspector/a

Sobre la base de la práctica indivisibilidad de la seguridad pública y del consiguiente carácter concurrente del ejercicio de la competencia sobre la misma, dentro del respeto a la autonomía de las distintas esferas de la Administración Pública, la Ley ha querido resaltar la necesidad de intercomunicación entre los cuerpos de seguridad de dichas esferas administrativas y, por ello, inmediatamente después de enumerar en el artículo 2. cuales son esos cuerpos, proclama en su artículo 3., como un elemento constitutivo de todos ellos, el principio de cooperación recíproca y de coordinación Orgánica. El principio de cooperación reciproca reaparece en el artículo 12 para cualificar las relaciones entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado; se vuelve a reflejar al efectuar la clasificación de las funciones de las policías autónomas, en el artículo 38, uno de cuyos grupos es el de las funciones de colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, y se pone de relieve también en el artículo 53, respecto a las funciones de los Cuerpos de Policía Local.

Oposició

Pero, precisamente como garantía de eficacia de la colaboración entre los miembros de los cuerpos de policía de las distintas esferas administrativas territoriales, la Ley ha considerado necesario establecer también unos cauces institucionalizados de auxilio y cooperación y unos mecanismos orgánicos de coordinación. Los cauces de auxilio y cooperación responden a los supuestos de insuficiencia de medios, que pueden concurrir en algunas Comunidades Autónomas, en cuyos casos, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado coadyuvarán a la realización de sus funciones policiales, o se llevará a cabo la adscripción funcional de unidades del Cuerpo Nacional de Policía a las Comunidades Autónomas que no dispongan de policía propia, y si de la posibilidad de crearla, recogida en sus estatutos. En cuanto a los mecanismos orgánicos de coordinación, el derecho comparado ofrece modelos acabados de articulación de las diferentes piezas orgánicas en materia de seguridad, con base en los cuales se ha optado por la creación de un órgano político el Consejo de Política de Seguridad , de composición paritaria, presidido por el Ministro del Interior e integrado por los Consejeros de Interior o Gobernación de las Comunidades Autónomas, asistido por un órgano de carácter técnico, denominado Comité de Expertos. Dichos órganos elaborarán fórmulas de coordinación, acuerdos, programas de formación, de información y de actuaciones conjuntas; correspondiéndoles también la elaboración de directrices generales y el dictamen de las disposiciones legales que afecten a los cuerpos de policía. En cualquier caso, más que de coordinación coercitiva o jerárquica, se trata de una coordinación de carácter informativo, teniendo en cuenta el carácter paritario de los órganos previstos, de acuerdo con el precedente establecido en el artículo 4. de la Ley 12/1983, de 14 de octubre, reguladora del Proceso Autonómico, con apoyo en los pronunciamientos del Tribunal Constitucional. En los niveles autonómico y local se recoge la posibilidad de constituir juntas de seguridad en las Comunidades Autónomas y en los municipios que dispongan de cuerpos de policía propios, para armonizar su actuación y la de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, como mecanismo complementario de coordinación operativa, puesto que la coordinación general se atribuye a los órganos antes citados.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

36

TITULO PRIMERO. DE LOS CUERPOS Y FUERZAS DE SEGURIDAD

per sotsinspector/a

CAPITULO PRIMERO. DISPOSICIONES GENERALES

Artículo 1 1. La Seguridad pública es competencia exclusiva del Estado. Su mantenimiento corresponde al Gobierno de la Nación. 2. Las Comunidades Autónomas participarán en el mantenimiento de la seguridad pública en los términos que establezcan los respectivos Estatutos y en el marco de esta ley. 3. Las Corporaciones locales participarán en el mantenimiento de la seguridad pública en los términos establecidos en la ley reguladora de las Bases de Régimen Local y en el marco de esta ley. 4. El mantenimiento de la seguridad pública se ejercerá por las distintas Administraciones Públicas a través de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Artículo 2 Son Fuerzas y Cuerpos de Seguridad:

Oposició

a) Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado dependientes del Gobierno de la Nación. b) Los Cuerpos de Policía dependientes de las Comunidades Autónomas. c) Los Cuerpos de Policía dependientes de las Corporaciones locales. Artículo 3 Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad ajustarán su actuación al principio de cooperación recíproca y su coordinación se efectuará a través de los órganos que a tal efecto establece esta ley. Artículo 4 1. Todos tienen el deber de prestar a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad el auxilio necesario en la investigación y persecución de los delitos en los términos previstos legalmente. 2. Las personas y entidades que ejerzan funciones de vigilancia, seguridad o custodia referidas a personal y bienes o servicios de titularidad pública o privada tienen especial obligación de auxiliar o colaborar en todo momento con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

37

CAPITULO II. PRINCIPIOS BÁSICOS DE ACTUACIÓN

per sotsinspector/a

Artículo 5 Son principios básicos de actuación de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad los siguientes: 1. Adecuación al ordenamiento jurídico, especialmente: a) Ejercer su función con absoluto respeto a la Constitución y el resto del ordenamiento jurídico. b) Actuar, en el cumplimiento de sus funciones, con absoluta neutralidad política e imparcialidad y, en consecuencia, sin discriminación alguna por razón de raza, religión u opinión. c) Actuar con integridad y dignidad. En particular, deberán abstenerse de todo acto de corrupción y oponerse a él resueltamente. d) Sujetarse en su actuación profesional a los principios de jerarquía y subordinación. En ningún caso la obediencia debida podrá amparar órdenes que entrañen la ejecución de actos que manifiestamente constituyan delito o sean contrarios a la Constitución o a las leyes. e) Colaborar con la Administración de Justicia y auxiliarla en los términos establecidos en la ley. 2. Relaciones con la comunidad. Singularmente:

Oposició

a) Impedir, en el ejercicio de su actuación profesional, cualquier práctica abusiva, arbitraria o discriminatoria que entrañe violencia física o moral. b) Observar en todo momento un trato correcto y esmerado en sus relaciones con los ciudadanos, a quienes procurarán auxiliar y proteger, siempre que las circunstancias lo aconsejen o fueren requeridos para ello. En todas sus intervenciones, proporcionarán información cumplida, y tan amplia como sea posible, sobre las causas y finalidad de las mismas. c) En el ejercicio de sus funciones deberán actuar con la decisión necesaria, y sin demora cuando de ello dependa evitar un daño grave, inmediato e irreparable; rigiéndose al hacerlo por los principios de congruencia, oportunidad y proporcionalidad en la utilización de los medios a su alcance. d) Solamente deberán utilizar las armas en las situaciones en que exista un riesgo racionalmente grave para su vida, su integridad física o las de terceras personas, o en aquellas circunstancias que puedan suponer un grave riesgo para la seguridad ciudadana y de conformidad con los principios a que se refiere el apartado anterior. 3. Tratamiento de detenidos, especialmente: a) Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad deberán identificarse debidamente como tales en el momento de efectuar una detención.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

38

b) Velarán por la vida e integridad física de las personas a quienes detuvieren o que se encuentren bajo su custodia y respetarán el honor y la dignidad de las personas.

per sotsinspector/a

c) Darán cumplimiento y observarán con la debida diligencia los trámites, plazos y requisitos exigidos por el ordenamiento jurídico, cuando se proceda a la detención de una persona. 4. Dedicación profesional. Deberán llevar a cabo sus funciones con total dedicación, debiendo intervenir siempre, en cualquier tiempo y lugar, se hallaren o no de servicio, en defensa de la ley y de la seguridad ciudadana. 5. Secreto profesional. Deberán guardar riguroso secreto respecto a todas las informaciones que conozcan por razón o con ocasión del desempeño de sus funciones. No estarán obligados a revelar las fuentes de información, salvo que el ejercicio de sus funciones o las disposiciones de la ley les impongan actuar de otra manera. 6. Responsabilidad. Son responsables personal y directamente por los actos que en su actuación profesional llevaren a cabo, infringiendo o vulnerando las normas legales, así como las reglamentarias que rijan su profesión y los principios enunciados anteriormente, sin perjuicio de la responsabilidad patrimonial que pueda corresponder a las Administraciones Públicas por las mismas. CAPITULO III.

Oposició

DISPOSICIONES ESTATUTARIAS COMUNES Artículo 6 1. Los Poderes Públicos promoverán las condiciones más favorables para una adecuada promoción profesional, social y humana de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, de acuerdo con los principios de objetividad, igualdad de oportunidades, mérito y capacidad. 2. La formación y perfeccionamiento de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad se adecuará a los principios señalados en el art. 5 y se ajustará a los siguientes criterios: a) Tendrá carácter profesional y permanente. b) Los estudios que se cursen en los centros de enseñanza dependientes de las diferentes Administraciones Públicas podrán ser objeto de convalidación por el Ministerio de Educación y Ciencia, que a tal fin tendrá en cuenta las titulaciones exigidas para el acceso a cada uno de ellos y la naturaleza y duración de dichos estudios.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

39

c) Para impartir las enseñanzas y cursos referidos se promoverá la colaboración institucional de la Universidad, el Poder Judicial, el Ministerio Fiscal, las Fuerzas Armadas y de otras Instituciones, Centros o establecimientos que específicamente interesen a los referidos fines docentes.

per sotsinspector/a

3. Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad deberán jurar o prometer acatamiento a la Constitución como norma fundamental del Estado. 4. Tendrán derecho a una remuneración justa, que contemple su nivel de formación, régimen de incompatibilidades, movilidad por razones de servicio, dedicación y el riesgo que comporta su misión, así como la especificidad de los horarios de trabajo y su peculiar estructura. 5. Reglamentariamente se determinará su régimen de horario de servicio, que se adaptará a las peculiares características de la función policial. 6. Los puestos de servicio en las respectivas categorías se proveerán conforme a los principios de mérito, capacidad y antigüedad, a tenor de lo dispuesto en la correspondiente reglamentación. 7. La pertenencia a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad es causa de incompatibilidad para el desempeño de cualquier otra actividad pública o privada, salvo aquellas actividades exceptuadas de la legislación sobre incompatibilidades. 8. Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad no podrán ejercer en ningún caso el derecho de huelga, ni acciones sustitutivas del mismo o concertadas con el fin de alterar el normal funcionamiento de los servicios. 9. El régimen disciplinario, sin perjuicio de la observancia de las debidas garantías, estará inspirado en unos principios acordes con la misión fundamental que la Constitución les atribuye y con la estructura y organización jerarquizada y disciplinada propias de los mismos.

Oposició

Artículo 7 1. En el ejercicio de sus funciones, los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad tendrán a todos los efectos legales el carácter de Agentes de la Autoridad. 2. Cuando se cometa delito de atentado, empleando en su ejecución armas de fuego, explosivos u otros medios de agresión de análoga peligrosidad, que puedan poner en peligro grave la integridad física de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, tendrán al efecto de su protección penal la consideración de Autoridad. 3. La Guardia Civil sólo tendrá consideración de fuerza armada en el cumplimiento de las misiones de carácter militar que se le encomienden, de acuerdo con el ordenamiento jurídico. Artículo 8 1. La jurisdicción ordinaria será la competente para conocer de los delitos que se cometan contra miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, así como de los cometidos por éstos en el ejercicio de sus funciones.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

40

per sotsinspector/a

Iniciadas unas actuaciones por los Jueces de Instrucción, cuando éstos entiendan que existen indicios racionales de criminalidad por la conducta de miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, suspenderán sus actuaciones y las remitirán a la Audiencia Provincial correspondiente, que será la competente para seguir la instrucción, ordenar, en su caso, el procesamiento y dictar el fallo que corresponda. Cuando el hecho fuese constitutivo de falta, los Jueces de Instrucción serán competentes para la instrucción y el fallo, de conformidad con las normas de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Se exceptúa de lo dispuesto en los párrafos anteriores los supuestos en que sea competente la jurisdicción militar. 2. El cumplimiento de la prisión preventiva y de las penas privativas de libertad por los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad se realizará en establecimientos penitenciarios ordinarios, con separación del resto de detenidos o presos. 3. La iniciación de procedimiento penal contra miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad no impedirá la incoación y tramitación de expedientes gubernativos o disciplinarios por los mismos hechos. No obstante, la resolución definitiva del expediente sólo podrá producirse cuando la sentencia recaída en el ámbito penal sea firme, y la declaración de hechos probados vinculará a la Administración. Las medidas cautelares que puedan adoptarse en estos supuestos podrán prolongarse hasta que recaiga resolución definitiva en el procedimiento judicial, salvo en cuanto a la suspensión del sueldo, en que se estará a lo dispuesto en la legislación general de funcionarios. El párr. 2º apartado 1 fue declarado inconstitucional por STC 55/1990 de 28 marzo TITULO II.

Oposició

DE LAS FUERZAS Y CUERPOS DE SEGURIDAD DEL ESTADO CAPITULO PRIMERO. DISPOSICIONES GENERALES Artículo 9 Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado ejercen sus funciones en todo el territorio nacional y están integradas por: a) El Cuerpo Nacional de Policía, que es un Instituto Armado de naturaleza civil, dependiente del Ministro del Interior. b) La Guardia Civil, que es un Instituto Armado de naturaleza militar, dependiente del Ministro del Interior, en el desempeño de las funciones que esta ley le atribuye, y del Ministro de Defensa en el cumplimiento de las misiones de carácter militar que éste o el Gobierno le encomienden. En tiempo de guerra y durante el estado de sitio, dependerá exclusivamente del Ministro de Defensa. Artículo 10

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

41

per sotsinspector/a

1. Corresponde al Ministro del Interior la administración general de la seguridad ciudadana y el mando superior de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, así como la responsabilidad de las relaciones de colaboración y auxilio con las Autoridades policiales de otros países, conforme a lo establecido en Tratados y Acuerdos Internacionales. 2. Bajo la inmediata autoridad del Ministro del Interior, dicho mando será ejercido en los términos establecidos en esta ley por el Director de la Seguridad del Estado, del que dependen directamente las Direcciones Generales de la Guardia Civil y de la Policía, a través de las cuales coordinará la actuación de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado. 3. En cada provincia, el Gobernador civil ejercerá el mando directo de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, con sujeción a las directrices de los órganos mencionados en los apartados anteriores, sin perjuicio de la dependencia funcional de las Unidades de Policía Judicial, respecto de los Jueces, de los Tribunales y del Ministerio Fiscal, en sus funciones de averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente. CAPITULO II. DE LAS FUNCIONES Artículo 11 1. Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado tienen como misión proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana mediante el desempeño de las siguientes funciones: a) Velar por el cumplimiento de las leyes y disposiciones generales, ejecutando las órdenes que reciban de las Autoridades, en el ámbito de sus respectivas competencias.

Oposició

b) Auxiliar y proteger a las personas y asegurar la conservación y custodia de los bienes que se encuentren en situación de peligro por cualquier causa. c) Vigilar y proteger los edificios e instalaciones públicos que lo requieran. d) Velar por la protección y seguridad de altas personalidades. e) Mantener y restablecer, en su caso, el orden y la seguridad ciudadana. f) Prevenir la comisión de actos delictivos. g) Investigar los delitos para descubrir y detener a los presuntos culpables, asegurar los instrumentos, efectos y pruebas del delito, poniéndolos a disposición del Juez o Tribunal competente, y elaborar los informes técnicos y periciales procedentes. h) Captar, recibir y analizar cuantos datos tengan interés para el orden y la seguridad pública, y estudiar, planificar y ejecutar los métodos y técnicas de prevención de la delincuencia.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

42

i) Colaborar con los Servicios de Protección Civil en los casos de grave riesgo, catástrofe o calamidad pública, en los términos que se establezcan en la legislación de Protección Civil.

per sotsinspector/a

2. Las funciones señaladas en el párrafo anterior serán ejercidas con arreglo a la siguiente distribución territorial de competencias: a) Corresponde al Cuerpo Nacional de Policía ejercitar dichas funciones en las capitales de provincia y en los términos municipales y núcleos urbanos que el Gobierno determine. b) La Guardia Civil las ejercerá en el resto del territorio nacional y su mar territorial. 3. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, los miembros del Cuerpo Nacional de Policía podrán ejercer las funciones de investigación y las de coordinación de los datos a que se refieren los apartados g) y h) núm. 1 de este artículo, en todo el territorio nacional. La Guardia Civil, para el desempeño de sus competencias propias, podrá asimismo realizar las investigaciones procedentes en todo el territorio nacional, cuando ello fuere preciso. En todo caso de actuación fuera de su ámbito territorial, los miembros de cada Cuerpo deberán dar cuenta al otro de las mismas. 4. Sin perjuicio de la distribución de competencias del apartado 2 de este artículo, ambos Cuerpos deberán actuar fuera de su ámbito competencial por mandato judicial o del Ministerio Fiscal o, en casos excepcionales, cuando lo requiera la debida eficacia en su actuación; en ambos supuestos deberán comunicarlo de inmediato al Gobernador civil y a los mandos con competencia territorial o material; el Gobernador civil podrá ordenar la continuación de las actuaciones o, por el contrario, el pase de las mismas al Cuerpo competente, salvo cuando estuvieren actuando por mandato judicial o del Ministerio Fiscal.

Oposició

5. En caso de conflicto de competencias, ya sea positivo o negativo, se hará cargo del servicio el Cuerpo que haya realizado las primeras actuaciones, hasta que se resuelva lo procedente por el Gobernador civil o las instancias superiores del Ministerio del Interior, sin perjuicio de lo dispuesto para la Policía Judicial. 6. Al objeto de conseguir la óptima utilización de los medios disponibles y la racional distribución de efectivos, el Ministerio del Interior podrá ordenar que cualesquiera de los Cuerpos asuma, en zonas o núcleos determinados, todas o algunas de las funciones exclusivas asignadas al otro Cuerpo. Artículo 12 1. Además de las funciones comunes establecidas en el artículo anterior, se establece la siguiente distribución material de competencias: A) Serán ejercidas por el Cuerpo Nacional de Policía: a) La expedición del documento nacional de identidad y de los pasaportes.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

43

b) El control de entrada y salida del territorio nacional de españoles y extranjeros.

per sotsinspector/a

c) Las previstas en la legislación sobre extranjería, refugio y asilo, extradición, expulsión, emigración e inmigración. d) La vigilancia e inspección del cumplimiento de la normativa en materia de juego. e) La investigación y persecución de los delitos relacionados con la droga. f) Colaborar y prestar auxilio a las Policías de otros países, conforme a lo establecido en los Tratados o Acuerdos Internacionales sobre las leyes, bajo la superior dirección del Ministro del Interior. g) El control de las entidades y servicios privados de seguridad, vigilancia e investigación, de su personal, medios y actuaciones. h) Aquellas otras que le atribuya la legislación vigente. B) Serán ejercidas por la Guardia Civil: a) Las derivadas de la legislación vigente sobre armas y explosivos. b) El resguardo fiscal del Estado y las actuaciones encaminadas a evitar y perseguir el contrabando. c) La vigilancia del tráfico, tránsito y transporte en las vías públicas interurbanas. d) La custodia de vías de comunicación terrestre, costas, fronteras, puertos, aeropuertos y centros e instalaciones que por su interés lo requieran.

Oposició

e) Velar por el cumplimiento de las disposiciones que tiendan a la conservación de la naturaleza y medio ambiente, de los recursos hidráulicos, así como de la riqueza cinegética, piscícola, forestal y de cualquier otra índole relacionada con la naturaleza. f) La conducción interurbana de presos y detenidos. g) Aquellas otras que le atribuye la legislación vigente. 2. Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado están obligadas a la cooperación recíproca en el desempeño de sus competencias respectivas. 3. Las dependencias del Cuerpo Nacional de Policía y de la Guardia Civil actuarán recíprocamente como oficinas para la recepción y tramitación de los documentos dirigidos a las Autoridades de cualquiera de los dos Institutos. CAPITULO III. DE LA GUARDIA CIVIL

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

44

Artículo 13

per sotsinspector/a

1. El Cuerpo de la Guardia Civil se estructura jerárquicamente según los diferentes empleos, de conformidad con su naturaleza militar. 2. El régimen estatutario de la Guardia Civil será el establecido en la presente ley, en las normas que la desarrollan y en el ordenamiento militar. Artículo 14 1. El Ministerio del Interior dispondrá todo lo concerniente a servicios de la Guardia Civil relacionados con la seguridad ciudadana y demás competencias atribuidas por esta ley, así como a sus retribuciones, destinos, acuartelamientos y material. 2. Conjuntamente, los Ministros de Defensa y de Interior dispondrán todo lo referente a la selección, formación, perfeccionamiento, armamento y despliegue territorial, y propondrán al Gobierno el nombramiento del titular de la Dirección General de la Guardia Civil, así como la normativa reguladora del voluntariado especial para la prestación del servicio militar en la misma. 3. El Ministro de Defensa dispondrá lo concerniente al régimen de ascensos y situaciones del personal, así como a las misiones de carácter militar que se encomienden a la Guardia Civil, ejerciendo, respecto al voluntariado especial para la prestación del servicio militar en la misma, las competencias que normativamente le correspondan. Artículo 15 1. La Guardia Civil, por su condición de Instituto armado de naturaleza militar, a efectos disciplinarios, se regirá por su normativa específica.

Oposició

En todo caso, será competente para la imposición de la sanción de separación del servicio el Ministro de Defensa, previo informe del Ministro del Interior. 2. Los miembros de la Guardia Civil no podrán pertenecer a partidos políticos o sindicatos ni hacer peticiones colectivas: individualmente podrán ejercer el derecho de petición en los términos establecidos en su legislación específica. CAPITULO IV. DE LA POLICÍA SECCIÓN PRIMERA. Normas generales, escalas y sistemas de acceso Artículo 16 1. La estructura y competencia de los órganos de dirección del Cuerpo Nacional de Policía serán las que se establezcan en las normas orgánicas del Ministerio del Interior.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

45

per sotsinspector/a

2. El régimen estatutario del Cuerpo Nacional de Policía se ajustará a las previsiones de la presente ley y a las disposiciones que la desarrollen, teniendo como derecho supletorio la legislación vigente referida a los funcionarios de la Administración Civil del Estado. Sus miembros, hombres y mujeres, actuarán de uniforme o sin él, en función del destino que ocupen y del servicio que desempeñen. 3. La jubilación forzosa se producirá al cumplir el funcionario sesenta y cinco años. 4. Por ley se determinarán las edades y causas del pase de los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía a la situación de segunda actividad, atendiendo a las aptitudes físicas que demande su función. Asimismo, se establecerán las remuneraciones a percibir y las obligaciones correspondientes a esta situación. Artículo 17 El Cuerpo Nacional de Policía constará de las siguientes Escalas y categorías: ‐ La Escala superior, con dos categorías. Su sistema de acceso será a la inferior desde la Escala ejecutiva y a la categoría superior desde la inferior, por promoción interna en ambos casos. ‐ La Escala ejecutiva, con dos categorías. Su sistema de acceso será el de oposición libre y el de promoción interna, en el porcentaje que reglamentariamente se determine, para la categoría inferior, y de promoción interna para la categoría superior. ‐ La Escala de subinspección, con una sola categoría, a la que se accederá únicamente por promoción interna desde la Escala básica.

Oposició

‐ La Escala básica, con dos categorías, a las que se accederá por oposición libre a la categoría inferior y por promoción interna a la superior. Para el acceso a las Escalas anteriores, se exigirá estar en posesión de los títulos de los Grupos A, B, C y D, respectivamente, y la superación de los cursos correspondientes en el Centro de Formación. En el Cuerpo Nacional de Policía existirán las plazas de Facultativos y de Técnicos, con títulos de los Grupos A y B, que sean necesarias para la cobertura y apoyo de la función policial, que se cubrirán entre funcionarios de acuerdo con el sistema que reglamentariamente se determine. Excepcionalmente, si las circunstancias lo exigen, podrán contratarse, temporalmente especialistas para el desempeño de tales funciones. Los Grupos a los que se refieren los apartados anteriores de este artículo son los correspondientes a los Grupos de clasificación establecidos en el art. 25 L 30/1984 de 2 agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública. Artículo 18 1. Los miembros del Cuerpo Nacional de Policía tienen derecho a constituir organizaciones sindicales de ámbito nacional para la defensa de sus intereses profesionales, así como el de afiliarse a las mismas y a participar activamente en ellas en los términos previstos en esta ley.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

46

per sotsinspector/a

2. Los miembros del Cuerpo Nacional de Policía sólo podrán afiliarse a organizaciones sindicales formadas exclusivamente por miembros del propio Cuerpo. Dichas organizaciones no podrán federarse o confederarse con otras que, a su vez, no estén integradas exclusivamente por miembros del referido Cuerpo. No obstante, podrán formar parte de organizaciones internacionales de su mismo carácter. Artículo 19 El ejercicio del derecho de sindicación y de la acción sindical por parte de los miembros del Cuerpo Nacional de Policía tendrán como límites el respeto de los derechos fundamentales y libertades públicas reconocidos en la Constitución y, especialmente, el derecho al honor, a la intimidad y a la propia imagen, así como el crédito y prestigio de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, la seguridad ciudadana y de los propios funcionarios y la garantía del secreto profesional. Constituirán asimismo límite, en la medida que puedan ser vulnerados por dicho ejercicio, los principios básicos de actuación del art. 5 de esta ley. Artículo 20 1. Para constituir una organización sindical será preciso depositar los estatutos de la misma, acompañados del acta fundacional, en el Registro Especial de la Dirección General de Policía. 2. Los Estatutos deberán contener, al menos, las siguientes menciones: a) Denominación de la asociación. b) Fines específicos de la misma. c) Domicilio.

Oposició

d) Órganos de representación, gobierno y administración y normas para su funcionamiento, así como el régimen de provisión electiva de cargos, que habrán de ajustarse a principios democráticos. e) Requisitos y procedimientos para la adquisición y pérdida de la condición de afiliados, así como el régimen de modificación de sus Estatutos y disolución de la asociación sindical. f) Régimen económico de la organización, que establezca el carácter, procedencia y destino de sus recursos, así como los medios que permitan a los afiliados conocer la situación económica. 3. Sólo se podrán rechazar, mediante resolución motivada, aquellos Estatutos que carezcan de los requisitos mínimos a que se refiere el número anterior, y cuyos defectos no hubieran sido subsanados en el plazo de diez días a partir de que se les requiriese al efecto. Artículo 21 1. Las organizaciones sindicales legalmente constituidas tendrán derecho a formular propuestas y elevar informes o dirigir peticiones a las Autoridades competentes, así como a ostentar la representación de sus afiliados ante los Órganos competentes de la Administración Pública.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

47

2. Tendrán la condición de representantes de las organizaciones sindicales del Cuerpo Nacional de Policía aquellos funcionarios que, perteneciendo a las mismas, hayan sido formalmente designados como tales por el órgano de gobierno de aquéllas, de acuerdo con sus respectivos Estatutos.

per sotsinspector/a

Artículo 22 1. Aquellas organizaciones sindicales del Cuerpo Nacional de Policía que en las últimas elecciones al Consejo de Policía hubieran obtenido, al menos, un representante en dicho Consejo, o en dos de las Escalas el 10 por 100 de los votos emitidos en cada una de ellas, serán consideradas organizaciones sindicales representativas, y en tal condición tendrán, además, capacidad para: a) Participar como interlocutores en la determinación de las condiciones de prestación del servicio de los funcionarios, a través de los procedimientos establecidos al efecto. b) Integrarse en el grupo de trabajo o Comisiones de estudio que a tal efecto se establezcan. 2. Los representantes de dichas organizaciones sindicales representativas tendrán derecho: a) A la asistencia y al acceso a los centros de trabajo para participar en actividades propias de su asociación sindical, previa comunicación al Jefe de la Dependencia y sin que el ejercicio de ese derecho pueda interrumpir el desarrollo normal del servicio policial. b) Al número de horas mensuales que reglamentariamente se establezcan para el desarrollo de las funciones sindicales propias de su representación. c) Al disfrute de los permisos no retribuidos necesarios para el desarrollo de las funciones sindicales propias de su cargo, dentro de los límites que reglamentariamente se establezcan.

Oposició

d) Al pase a la situación de servicios especiales, en los términos que reglamentariamente se establezcan, con derecho a reserva del puesto de trabajo y al cómputo de antigüedad, mientras dure el ejercicio de su cargo representativo, debiendo incorporarse a su puesto de trabajo dentro del mes siguiente a la fecha del cese. 3. El número de representantes que la Administración tendrá que reconocer, a los efectos determinados en el núm. 2 de este artículo, se corresponderá con el número de representantes que cada organización sindical hubiere obtenido en las elecciones al Consejo de Policía. 4. En todo caso, se reconocerá a aquella organización sindical que no hubiera obtenido representantes elegidos en el Consejo de Policía, pero sí, al menos, el 10 por 100 de votos en una Escala, el derecho a un representante, a los solos efectos de lo previsto en el núm. 2 de este artículo. Artículo 23 1. En las dependencias con más de 250 funcionarios, las organizaciones sindicales tendrán derecho a que se les facilite un local adecuado para el ejercicio de sus actividades. En todo caso tendrán derecho a la instalación en cada dependencia policial de un tablón de anuncios, en lugar donde se garantice un fácil acceso al mismo de los funcionarios.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

48

2. Estos podrán celebrar reuniones sindicales en locales oficiales, fuera de las horas de trabajo y sin perturbar la marcha del servicio, previa autorización del Jefe de la Dependencia, que sólo podrá denegarla cuando considere que el servicio puede verse afectado.

per sotsinspector/a

3. La autorización deberá solicitarse con una antelación mínima de setenta y dos horas, y en la misma se hará constar la fecha, hora y lugar de la reunión, así como el orden del día previsto. 4. La resolución correspondiente deberá notificarse, al menos, veinticuatro horas antes de la prevista para la reunión, sin perjuicio de lo dispuesto en el núm. 2. Artículo 24 1. Las organizaciones sindicales responderán por los actos o acuerdos adoptados por sus órganos estatutarios en la esfera de sus respectivas competencias. 2. Dichas organizaciones responderán por los actos de sus afiliados, cuando aquéllos se produzcan en el ejercicio regular de las funciones representativas o se pruebe que dichos afiliados actuaban por cuenta de las organizaciones sindicales. Artículo 25 1. Bajo la presidencia del Ministro del Interior o persona en quien delegue, se crea el Consejo de Policía, con representación paritaria de la Administración y de los miembros del Cuerpo Nacional de Policía. 2. Son funciones del Consejo de Policía: a) La mediación y conciliación en caso de conflictos colectivos.

Oposició

b) La participación en el establecimiento y las condiciones de prestación del servicio de los funcionarios. c) La formulación de mociones y la evacuación de consultas en materias relativas al Estatuto profesional. d) La emisión de informes en los expedientes disciplinarios que se instruyan por faltas muy graves contra miembros del Cuerpo Nacional de Policía y en todos aquellos que se instruyan a los representantes de los Sindicatos, a que se refiere el art. 22 de esta ley. e) El informe previo de las disposiciones de carácter general que se pretenda dictar sobre las materias a que se refieren los apartados anteriores. f) Las demás que le atribuyan las leyes y disposiciones generales. 3. Los representantes de la Administración en el Consejo de Policía serán designados por el Ministro del Interior.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

49

La representación de los miembros del Cuerpo Nacional de Policía en el Consejo se estructurará por Escalas, sobre la base de un representante por cada 6000 funcionarios o fracción, de cada una de las cuatro Escalas que constituyen el Cuerpo.

per sotsinspector/a

Artículo 26 1. Se celebrarán elecciones en el seno del Cuerpo Nacional de Policía, a efectos de designar los representantes de sus miembros en el Consejo de Policía y determinar la condición de representativos de los Sindicatos constituidos, con arreglo a lo dispuesto en la presente ley. Las elecciones se celebrarán por Escalas, votando sus miembros una lista que contenga el nombre o nombres de los candidatos a representantes de la misma, mediante sufragio personal, directo y secreto. 2. Los candidatos a la elección podrán ser presentados, mediante listas nacionales, para cada una de las Escalas, por los Sindicatos de funcionarios o por las agrupaciones de electores de las distintas Escalas legalmente constituidas. Las listas contendrán tantos nombres como puestos a cubrir, más igual número de suplentes. 3. Mediante el sistema de representación proporcional se atribuirá a cada lista el número de puestos que le correspondan, de conformidad con el cociente que resulte de dividir el número de votantes por el de puestos a cubrir. Si hubiere puesto o puestos sobrantes, se atribuirán a la lista o listas que tengan un mayor resto de votos. 4. La duración del mandato de los Delegados en el Consejo de Policía será de cuatro años, pudiendo ser reelegidos en sucesivos procesos electorales.

Oposició

Caso de producirse vacante, por cualquier causa, en la representación de los funcionarios en el Consejo de Policía, se cubrirá automáticamente por el candidato que ocupe el puesto siguiente en la lista respectiva. 5. Reglamentariamente, se establecerán las normas complementarias que sean precisas para la convocatoria de las elecciones, el procedimiento electoral y, en general, para el funcionamiento del Consejo de Policía. Artículo 27 1. El régimen disciplinario de los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía se ajustará a los principios establecidos en el cap. II tít. I de esta ley y a las normas del presente capítulo. 2. Las faltas podrán ser leves, graves y muy graves. Las faltas leves prescribirán al mes; las graves, a los dos años, y las muy graves, a los seis años. La prescripción se interrumpirá en el momento que se inicia el procedimiento disciplinario. 3. Se considerarán faltas muy graves: a) El incumplimiento del deber de fidelidad a la Constitución en el ejercicio de las funciones.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

50

b) Cualquier conducta constitutiva de delito doloso.

per sotsinspector/a

c) El abuso de sus atribuciones y la práctica de tratos inhumanos, degradantes, discriminatorios y vejatorios a las personas que se encuentren bajo su custodia. d) La insubordinación individual o colectiva, respecto a las Autoridades o Mandos de que dependan, así como la desobediencia a las legítimas instrucciones dadas por aquéllos. e) La no prestación de auxilio con urgencia, en aquellos hechos o circunstancias graves en que sea obligada su actuación. f) El abandono de servicio. g) La violación del secreto profesional y la falta del debido sigilo respecto a los asuntos que conozcan por razón de su cargo, que perjudique el desarrollo de la labor policial o a cualquier persona. h) El ejercicio de actividades públicas o privadas incompatibles con el desempeño de sus funciones. i) La participación en huelgas, en acciones sustitutivas de las mismas, o en actuaciones concertadas con el fin de alterar el normal funcionamiento de los servicios. j) Haber sido sancionado por la comisión de tres o más faltas graves en el período de un año. k) La falta de colaboración manifiesta con los demás miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

Oposició

l) Embriagarse o consumir drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas durante el servicio o con habitualidad. m) Cualquier otra conducta no enumerada en los puntos anteriores, tipificada como falta muy grave en la legislación general de funcionarios. 4. Las faltas graves y leves se determinarán reglamentariamente, de conformidad con los siguientes criterios: a) Intencionalidad. b) La perturbación que puedan producir en el normal funcionamiento de la Administración y de los servicios policiales. c) Los daños y perjuicios o la falta de consideración que puedan implicar para los ciudadanos y los subordinados. d) El quebrantamiento que pueda suponer de los principios de disciplina y jerarquía propios de este Cuerpo. e) Reincidencia.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

51

f) En general, su trascendencia para la seguridad ciudadana.

per sotsinspector/a

5. Incurrirán en la misma responsabilidad que los autores de una falta los que induzcan a su comisión y los Jefes que la toleren. Asimismo, incurrirán en falta de inferior grado los que encubrieran la comisión de una falta. Artículo 28 1. Por razón de las faltas, a que se refiere el artículo precedente, podrán imponerse a los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía las siguientes sanciones: 1.1. Por faltas muy graves: a) Separación del servicio. b) Suspensión de funciones de tres a seis años. 1.2. Por faltas graves: a) Suspensión de funciones por menos de tres años. b) Traslado con cambio de residencia. c) Inmovilización en el escalafón por un período no superior a cinco años. d) Pérdida de cinco a veinte días de remuneración y suspensión de funciones por igual período. 1.3. Por faltas leves:

Oposició

a) Pérdida de uno a cuatro días de remuneración y suspensión de funciones por igual período, que no supondrá la pérdida de antigüedad ni implicará la inmovilización en el escalafón. b) Apercibimiento. Las sanciones por faltas muy graves prescribirán a los seis años, las impuestas por faltas graves a los dos años, y las impuestas por faltas leves al mes. El plazo de prescripción comenzará a contarse desde el día siguiente a aquello en que adquiera firmeza la resolución por la que se impone la sanción o desde que se quebrantase su cumplimiento, si hubiera comenzado. 2. Las sanciones disciplinarias se anotarán en los respectivos expedientes personales con indicación de las faltas que las motivaron. Transcurridos dos o seis años desde el cumplimiento de la sanción, según se trate de faltas graves o muy graves no sancionadas con la separación del servicio, podrá acordarse la cancelación de aquellas anotaciones a instancia del interesado que acredite buena conducta desde que se le impuso la sanción. La cancelación de anotaciones por faltas leves se realizará a petición del

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

52

interesado, a los seis meses de la fecha de su cumplimiento. La cancelación producirá el efecto de anular la anotación sin que pueda certificarse de ella, salvo cuando lo soliciten las Autoridades competentes para ello y a los exclusivos efectos de su expediente personal.

per sotsinspector/a

3. Los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía tendrán obligación de comunicar por escrito al superior jerárquico competente los hechos que consideren constitutivos de faltas graves y muy graves, de los que tengan conocimiento. 4. No se podrán imponer sanciones, por faltas graves o muy graves, sino en virtud de expediente instruido al efecto, cuya tramitación se regirá por los principios de sumariedad y celeridad. La sanción por faltas leves podrá imponerse sin más trámites que la audiencia al interesado. Las sanciones disciplinarias impuestas a los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía serán inmediatamente ejecutivas, no suspendiendo su cumplimiento la interposición de ningún tipo de recurso, administrativo o judicial, si bien la autoridad a quien competa resolverlo podrá suspender, de oficio o a instancia de parte, la ejecución de la sanción impuesta, en el caso de que dicha ejecución pudiera causar perjuicios de imposible o de difícil reparación. 5. Para la imposición de la sanción de separación del servicio será competente el Ministro del Interior. Para la imposición de sanciones por faltas muy graves y graves, además del Ministro del Interior, será competente el Director de la Seguridad del Estado. Para la imposición de las sanciones por faltas graves también será competente el Director general de la Policía.

Oposició

Además de los órganos anteriores, los Gobernadores civiles y los Jefes de las dependencias, centrales o periféricas, en que presten servicio los infractores serán competentes para la imposición de las sanciones por faltas leves. 6. Iniciado un procedimiento penal o disciplinario, se podrá acordar la suspensión provisional por la autoridad competente para ordenar la incoación del expediente administrativo. La situación de suspensión provisional se regulará por lo dispuesto en la legislación general de funcionarios, sin perjuicio de lo establecido en el art. 8,3. CAPITULO V. DE LA ORGANIZACIÓN DE UNIDADES DE POLICÍA JUDICIAL Artículo 29 1. Las funciones de Policía Judicial que se mencionan en el art. 126 CE serán ejercidas por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a través de las Unidades que se regulan en el presente capítulo.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

53

2. Para el cumplimiento de dicha función tendrán carácter colaborador de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado el personal de Policía de las Comunidades Autónomas y de las Corporaciones locales.

per sotsinspector/a

Artículo 30 1. El Ministerio del Interior organizará con funcionarios de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado que cuenten con la adecuada formación especializada Unidades de Policía Judicial, atendiendo a criterios territoriales y de especialización delictual, a las que corresponderá esta función con carácter permanente y especial. 2. Las referidas Unidades orgánicas de Policía Judicial podrán adscribirse, en todo o en parte, por el Ministerio del Interior, oído el Consejo General del Poder Judicial, a determinados Juzgados y Tribunales. De igual manera podrán adscribirse al Ministerio Fiscal, oído el Fiscal general del Estado. Artículo 31 1. En el cumplimiento de sus funciones, los funcionarios adscritos a Unidades de Policía Judicial dependen orgánicamente de los Jueces, Tribunales o Ministerio Fiscal que estén conociendo del asunto objeto de su investigación. 2. Los Jueces o Presidentes de los respectivos órganos del orden jurisdiccional penal, así como los Fiscales Jefes podrán solicitar la intervención en una investigación de funcionarios a medios adscritos a Unidades orgánicas de Policía Judicial por conducto del Presidente del Tribunal Supremo o de los Presidentes de los Tribunales Superiores de Justicia o del Fiscal general del Estado, respectivamente.

Oposició

Artículo 32 La Policía Judicial constituye una función cuya especialización se cursará en los Centros de Formación y Perfeccionamiento de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, con participación de miembros de la Judicatura y del Ministerio Fiscal, o, complementariamente, en el Centro de Estudios Judiciales. La posesión del diploma correspondiente será requisito necesario para ocupar puestos en las Unidades de Policía Judicial que se constituyan. Artículo 33 Los funcionarios adscritos a las Unidades de Policía Judicial desempeñarán esa función con carácter exclusivo, sin perjuicio de que puedan desarrollar también las misiones de prevención de la delincuencia y demás que se les encomienden, cuando las circunstancias lo requieran, de entre las correspondientes a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. Artículo 34

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

54

per sotsinspector/a

1. Los funcionarios de las Unidades de Policía Judicial no podrán ser removidos o apartados de la investigación concreta que se les hubiera encomendado, hasta que finalice la misma o la fase del procedimiento judicial que la originara, si no es por decisión o con la autorización del Juez o Fiscal competente. 2. En las diligencias o actuaciones que lleven a cabo, por encargo y bajo la supervisión de los Jueces, Tribunales o Fiscales competentes de lo Penal, los funcionarios integrantes de las Unidades de Policía Judicial tendrán el carácter de comisionados de dichos Jueces, Tribunales y Fiscales, y podrán requerir el auxilio necesario de las Autoridades y, en su caso, de los particulares. Artículo 35 Los Jueces y Tribunales de lo Penal y el Ministerio Fiscal tendrán, respecto de los funcionarios integrantes de Unidades de Policía Judicial que le sean adscritas y de aquellos a que se refiere el núm. 2 art. 31 de esta ley, las siguientes facultades: a) Les darán las órdenes e instrucciones que sean necesarias, en ejecución de lo dispuesto en las normas de Enjuiciamiento Criminal y Estatuto del Ministerio Fiscal. b) Determinarán, en dichas órdenes o instrucciones, el contenido y circunstancias de las actuaciones que interesen dichas Unidades. c) Controlarán la ejecución de tales actuaciones, en cuanto a la forma y los resultados. d) Podrán instar el ejercicio de la potestad disciplinaria, en cuyo caso emitirán los informes que pueda exigir la tramitación de los correspondientes expedientes, así como aquellos otros que consideren oportunos. En estos casos recibirán los testimonios de las resoluciones recaídas.

Oposició

Artículo 36 Salvo lo dispuesto en este capítulo, el régimen funcionarial del personal integrado en las Unidades de Policía Judicial será el de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. TITULO III. DE LAS POLICÍAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS CAPITULO PRIMERO. PRINCIPIOS GENERALES Artículo 37 1. Las Comunidades Autónomas en cuyos Estatutos esté previsto podrán crear Cuerpos de Policía para el ejercicio de las funciones de vigilancia y protección a que se refiere el art. 148,1 22ª CE y las demás que le atribuye la presente ley.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

55

2. Las Comunidades Autónomas que no hicieran uso de la posibilidad prevista en el apartado anterior podrán ejercer las funciones enunciadas en el artículo 148,1 22ª CE, de conformidad con los arts. 39 y 47 de esta ley.

per sotsinspector/a

3. Las Comunidades Autónomas cuyos Estatutos no prevean la creación de Cuerpos de Policía también podrán ejercer las funciones de vigilancia y protección a que se refiere el art. 148,1 22ª CE mediante la firma de acuerdos de cooperación específica con el Estado. CAPITULO II. DE LAS COMPETENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Artículo 38 Las Comunidades Autónomas, a que se refiere el núm. 1 artículo anterior, podrán ejercer, a través de sus Cuerpos de Policía, las siguientes funciones: 1. Con carácter de propias: a) Velar por el cumplimiento de las disposiciones y órdenes singulares dictadas por los órganos de la Comunidad Autónoma. b) La vigilancia y protección de personas, órganos, edificios, establecimientos y dependencias de la Comunidad Autónoma y de sus entes instrumentales, garantizando el normal funcionamiento de las instalaciones y la seguridad de los usuarios de sus servicios. c) La inspección de las actividades sometidas a la ordenación o disciplina de la Comunidad Autónoma, denunciando toda actividad ilícita.

Oposició

d) El uso de la coacción en orden a la ejecución forzosa de los actos o disposiciones de la propia Comunidad Autónoma. 2. En colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado: a) Velar por el cumplimiento de las leyes y demás disposiciones del Estado y garantizar el funcionamiento de los servicios públicos esenciales. b) Participar en las funciones de Policía Judicial, en la forma establecida en el art. 29,2 de esta ley. c) Vigilar los espacios públicos, proteger las manifestaciones y mantener el orden en grandes concentraciones humanas. El ejercicio de esta función corresponderá, con carácter prioritario, a los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas, sin perjuicio de la intervención de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado cuando, bien a requerimiento de las Autoridades de la Comunidad Autónoma, o bien por decisión propia, lo estimen necesario las Autoridades estatales competentes. 3. De prestación simultánea e indiferenciada con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

56

a) La cooperación a la resolución amistosa de los conflictos privados cuando sean requeridos para ello.

per sotsinspector/a

b) La prestación de auxilio en los casos de accidente, catástrofe o calamidad pública, participando en la forma prevista en las leyes, en la ejecución de los planes de Protección Civil. c) Velar por el cumplimiento de las disposiciones que tiendan a la conservación de la naturaleza y medio ambiente, recursos hidráulicos, así como la riqueza cinegética, piscícola, forestal y de cualquier otra índole relacionada con la naturaleza. Artículo 39 Corresponde a las Comunidades Autónomas, de conformidad con la presente ley y con la de Bases de Régimen Local, coordinar la actuación de las Policías locales en el ámbito territorial de la Comunidad, mediante el ejercicio de las siguientes funciones: a) Establecimiento de las normas‐marco a las que habrán de ajustarse los Reglamentos de Policías locales, de conformidad con lo dispuesto en la presente ley y en la de Bases de Régimen Local. b) Establecer o propiciar, según los casos, la homogeneización de los distintos Cuerpos de Policías locales, en materia de medios técnicos para aumentar la eficacia y colaboración de éstos, de uniformes y de retribuciones. c) Fijar los criterios de selección, formación, promoción y movilidad de las Policías locales, determinando los distintos niveles educativos exigibles para cada categoría, sin que, en ningún caso, el nivel pueda ser inferior a Graduado Escolar.

Oposició

d) Coordinar la formación profesional de las Policías locales, mediante la creación de Escuelas de Formación de Mandos y de Formación Básica. CAPITULO III. DEL RÉGIMEN ESTATUTARIO DE LAS POLICÍAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Artículo 40 El régimen estatutario de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas vendrá determinado, de conformidad con lo establecido en el art. 149,1 18ª CE, por los principios generales del tít. I de esta ley, por lo establecido en este capítulo y por lo que dispongan al efecto los Estatutos de Autonomía y la legislación de las Comunidades Autónomas, así como por los reglamentos específicos de cada Cuerpo. Artículo 41 1. Corresponde a los órganos competentes de cada Comunidad Autónoma, previo informe del Consejo, a que se refiere el art. 48 de esta ley, la creación de sus Cuerpos de Policía, así como su modificación y supresión en los casos en que así se prevea en los respectivos Estatutos de Autonomía.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

57

2. Los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas son Institutos armados de naturaleza civil, con estructura y organización jerarquizada.

per sotsinspector/a

3. En el ejercicio de sus funciones, los miembros de los citados Cuerpos deberán vestir el uniforme reglamentario, salvo los casos excepcionales que autoricen las Juntas de Seguridad. 4. Los miembros de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas estarán dotados de los medios técnicos y operativos necesarios para el cumplimiento de sus funciones, pudiendo portar armas de fuego. El otorgamiento de la licencia de armas competerá, en todo caso, al Gobierno de la Nación. Artículo 42 Los cuerpos de policía de las comunidades autónomas sólo podrán actuar en el ámbito territorial de la comunidad autónoma respectiva, salvo en situaciones de emergencia, previo requerimiento de las autoridades estatales. No obstante, cuando ejerzan funciones de protección de autoridades públicas de la comunidad autónoma, podrán actuar fuera del ámbito territorial respectivo, previa autorización del Ministerio del Interior y, cuando proceda, comunicación al órgano de gobierno de la comunidad autónoma correspondiente, con las condiciones y requisitos que se determinen reglamentariamente. Precepto redactado por art. segundo LO 1/2003 de 10 marzo para la garantía de la democracia en los Ayuntamientos y la seguridad de los Concejales Artículo 43

Oposició

1. Los Mandos de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas se designarán por las Autoridades competentes de la Comunidad Autónoma, entre Jefes, Oficiales y Mandos de las Fuerzas Armadas y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. 2. Durante su permanencia en la Policía de la Comunidad Autónoma, dichos Jefes, Oficiales y Mandos pasarán a la situación que reglamentariamente corresponda a su Arma o Cuerpo de procedencia, al cual podrán reintegrarse en cualquier momento que lo soliciten. 3. Un porcentaje de las vacantes de los citados puestos de Mando podrá ser cubierto, mediante promoción interna, entre los miembros del propio Cuerpo de Policía de la Comunidad Autónoma, en el número, con las condiciones y requisitos que determinen el Consejo a que se refiere el art. 48 de esta ley. 4. Los mandos de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas habrán de realizar, una vez designados y antes de su adscripción, un curso de especialización homologado por el Ministerio del Interior para el mando peculiar de estos Cuerpos. Artículo 44

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

58

La selección, el ingreso, la promoción y formación de los miembros de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas se regulará y organizará por las respectivas Comunidades Autónomas, sin perjuicio de lo establecido en los respectivos Estatutos.

per sotsinspector/a

TITULO IV. DE LA COLABORACIÓN Y COORDINACIÓN ENTRE EL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS CAPITULO PRIMERO. DE LA COLABORACIÓN ENTRE LAS FUERZAS Y CUERPOS DE SEGURIDAD DEL ESTADO Y LOS CUERPOS DE POLICÍA DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Artículo 45 Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas deberán prestarse mutuo auxilio e información recíproca en el ejercicio de sus funciones respectivas. Artículo 46 1. Cuando las Comunidades Autónomas que, según su Estatuto, puedan crear Cuerpos de Policía no dispongan de los medios suficientes para el ejercicio de las funciones previstas en el art. 38,1 y 2 c) de la presente ley, podrán recabar, a través de las Autoridades del Estado el auxilio de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, correspondiendo en este caso a las Autoridades gubernativas estatales la determinación del modo y forma de prestar el auxilio solicitado.

Oposició

En caso de considerarse procedente su intervención, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado actuarán bajo el mando de sus Jefes naturales. 2. En el resto de los casos, cuando en la prestación de un determinado servicio o en la realización de una actuación concreta concurran, simultáneamente, miembros o Unidades de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de la Policía de la Comunidad Autónoma, serán los Mandos de los primeros los que asuman la dirección de la operación. CAPITULO II. DE LA ADSCRIPCIÓN DE UNIDADES DEL CUERPO NACIONAL DE POLICÍA A LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Artículo 47 Las Comunidades Autónomas incluidas en el apartado 2 art. 37 de la presente ley, podrán solicitar del Gobierno de la Nación, a través del Ministerio del Interior, para el ejercicio de las funciones previstas en el art. 38,1 de aquélla, la adscripción de Unidades del Cuerpo Nacional de Policía. Las condiciones de dicha adscripción se determinarán en acuerdos administrativos de colaboración de carácter específico, que deberán respetar, en todo caso, los siguientes principios:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

59

‐ La adscripción deberá afectar a Unidades operativas completas y no a miembros individuales del citado Cuerpo.

per sotsinspector/a

‐ Las Unidades adscritas dependerán, funcionalmente, de las Autoridades de la Comunidad Autónoma, y orgánicamente del Ministerio del Interior. ‐ Dichas Unidades actuarán siempre bajo el Mando de sus Jefes naturales. ‐ En cualquier momento podrán ser reemplazadas por otras, a iniciativa de las Autoridades estatales, oídas las Autoridades de la Comunidad Autónoma. CAPITULO III. DE LOS ÓRGANOS DE COORDINACIÓN Artículo 48 1. Para garantizar la coordinación entre las políticas de seguridad pública del Estado y de las Comunidades Autónomas se crea el Consejo de Política de Seguridad, que estará presidido por el Ministro del Interior e integrado por los Consejeros de Interior o Gobernación de las Comunidades Autónomas y por un número igual de representantes del Estado designados por el Gobierno de la Nación. 2. El Consejo de Política de Seguridad ejercerá las siguientes competencias: ‐ Aprobar los planes de coordinación en materia de seguridad y de infraestructura policial.

Oposició

‐ Informar las plantillas de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas y sus modificaciones. El Consejo podrá establecer el número máximo de los efectivos de las plantillas. ‐ Aprobar directivas y recomendaciones de carácter general. ‐ Informar las disposiciones que dicten las Comunidades Autónomas, en relación con sus propios Cuerpos de Policía, así como la creación de éstos. ‐ Informar los convenios de cooperación, en materia de seguridad, entre el Estado y las Comunidades Autónomas. ‐ Las demás que le atribuya la legislación vigente. 3. Para su adecuado funcionamiento el Consejo de Política de Seguridad elaborará un reglamento de régimen interior que será aprobado por el mismo. Artículo 49 1. Dentro del Consejo de Política de Seguridad funcionará un Comité de Expertos integrado por ocho representantes, cuatro del Estado y cuatro de las Comunidades Autónomas, designados estos últimos anualmente por los miembros del Consejo de Política de Seguridad que representen a las

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

60

Comunidades Autónomas. Dicho Comité tendrá la misión de asesorar técnicamente a aquél y preparar los asuntos que posteriormente vayan a ser debatidos en el Pleno del mismo y con carácter específico:

per sotsinspector/a

‐ Elaborar y proponer fórmulas de coordinación. ‐ Preparar acuerdos de cooperación. ‐ Proponer programas de formación y perfeccionamiento de las Policías. ‐ Elaborar planes de actuación conjunta. 2. El reglamento de régimen interior del Consejo de Política de Seguridad determinará las normas de composición y funcionamiento del Comité de Expertos. Artículo 50 1 En las Comunidades Autónomas que dispongan de Cuerpos de Policía propios podrá constituirse una Junta de Seguridad, integrada por igual número de representantes del Estado y de las Comunidades Autónomas, con la misión de coordinar la actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de los Cuerpos de Policía de la Comunidad Autónoma, en los términos que reglamentariamente se determinen. 2. La Junta de Seguridad será el órgano competente para resolver las incidencias que pudieran surgir en la colaboración entre los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de los Cuerpos de Policía de la Comunidad Autónoma.

Oposició

A tal efecto, las Autoridades competentes de las Comunidades Autónomas y los Gobernadores civiles deberán informar periódicamente a dicha Junta acerca de las deficiencias que se observen en la coordinación, mutuo auxilio e información recíproca entre aquéllos, indicando las medidas oportunas para corregir los problemas suscitados. TITULO V. DE LAS POLICÍAS LOCALES Artículo 51 1. Los municipios podrán crear cuerpos de policía propios, de acuerdo con lo previsto en la presente ley, en la Ley de Bases de Régimen Local y en la legislación autonómica. 2. En los municipios donde no exista policía municipal, los cometidos de ésta serán ejercidos por el personal que desempeñe funciones de custodia y vigilancia de bienes, servicios e instalaciones, con la denominación de guardas, vigilantes, agentes, alguaciles o análogos. 3. Dichos cuerpos sólo podrán actuar en el ámbito territorial del municipio respectivo, salvo en situaciones de emergencia y previo requerimiento de las autoridades competentes.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

61

per sotsinspector/a

No obstante, cuando ejerzan funciones de protección de autoridades de las corporaciones locales, podrán actuar fuera del término municipal respectivo, con autorización del Ministerio del Interior o de la correspondiente autoridad de la comunidad autónoma que cuente con cuerpo de policía autonómica, cuando desarrollen íntegramente esas actuaciones en el ámbito territorial de dicha comunidad autónoma. Precepto redactado por art. segundo LO 1/2003 de 10 marzo para la garantía de la democracia en los Ayuntamientos y la seguridad de los Concejales Artículo 52 1. Los Cuerpos de Policía local son Institutos armados de naturaleza civil, con estructura y organización jerarquizada, rigiéndose, en cuanto a su régimen estatutario, por los principios generales de los caps. II y III tít. I y por la sec. 4.ª cap. IV tít. II de la presente ley, con la adecuación que exija la dependencia de la Administración correspondiente, las disposiciones dictadas al respecto por las Comunidades Autónomas y los reglamentos específicos para cada Cuerpo y demás normas dictadas por los correspondientes Ayuntamientos. 2. Por lo que respecta al ejercicio de los derechos sindicales, y en atención a la especificidad de las funciones de dichos Cuerpos, les será de aplicación la ley que se dicte en cumplimiento de lo establecido en la disp. adic. 2ª apartado 2 LO 11/1985 de 2 agosto, de Libertad Sindical. 3. Será también de aplicación a los miembros de dichos Cuerpos lo dispuesto, respecto a los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas, en el art. 41,3 de la presente ley, si bien la facultad que en el mismo se atribuye a las Juntas de Seguridad corresponderá al Gobernador civil respectivo. Artículo 53

Oposició

1. Los Cuerpos de Policía local deberán ejercer las siguientes funciones: a) Proteger a las autoridades de las Corporaciones locales, y vigilancia o custodia de sus edificios e instalaciones. b) Ordenar, señalizar y dirigir el tráfico en el casco urbano, de acuerdo con lo establecido en las normas de circulación. c) Instruir atestados por accidentes de circulación dentro del casco urbano. d) Policía Administrativa, en lo relativo a las Ordenanzas, Bandos y demás disposiciones municipales dentro del ámbito de su competencia. e) Participar en las funciones de Policía Judicial, en la forma establecida en el art. 29,2 de esta ley. f) La prestación de auxilio, en los casos de accidente, catástrofe o calamidad pública, participando, en la forma prevista en las leyes, en la ejecución de los planes de Protección Civil.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

62

g) Efectuar diligencias de prevención y cuantas actuaciones tiendan a evitar la comisión de actos delictivos en el marco de colaboración establecido en las Juntas de Seguridad.

per sotsinspector/a

h) Vigilar los espacios públicos y colaborar con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y con la Policía de las Comunidades Autónomas en la protección de las manifestaciones y el mantenimiento del orden en grandes concentraciones humanas, cuando sean requeridos para ello. i) Cooperar en la resolución de los conflictos privados cuando sean requeridos para ello. 2. Las actuaciones que practiquen los Cuerpos de Policía local en el ejercicio de las funciones previstas en los apartados c) y g) precedentes deberán ser comunicadas a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado competentes.

«3. En los municipios de gran población podrán crearse, por el Pleno de la Corporación, Cuerpos de funcionarios para el ejercicio exclusivo de las funciones previstas en el párrafo b) del apartado 1. Dichos funcionarios no se integrarán en las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, y en el ejercicio de esas funciones tendrán la consideración de agentes de la autoridad, subordinados a los miembros de los respectivos Cuerpos de Policía Local. Los funcionarios integrantes de los Cuerpos referidos en el párrafo anterior se regirán por las normas contenidas en la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública, y las demás normas que se dicten en desarrollo y aplicación de la misma.» (Apartado introducido por L.O. 19/2003 de 23 de diciembre) Artículo 54

Oposició

1. En los municipios que tengan Cuerpo de Policía propio, podrá constituirse una Junta Local de Seguridad, que será el órgano competente para establecer las formas y procedimientos de colaboración entre los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en su ámbito territorial. 2. La constitución de dichas Juntas y su composición se determinará reglamentariamente. La presidencia corresponderá al Alcalde, salvo que concurriera a sus sesiones el Gobernador civil de la provincia, en cuyo caso, la presidencia será compartida con éste. DISPOSICIONES TRANSITORIAS Disposición Transitoria Primera 1. En el Cuerpo Nacional de Policía se integrarán los funcionarios de los Cuerpos Superior de Policía y de Policía Nacional, que quedan extinguidos. La integración en las Escalas previstas en el art. 17 de esta ley se realizará en la forma siguiente: ‐ En la Escala Superior:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

63

Primera categoría: Comisarios Principales, Coroneles y el número de Comisarios y Tenientes Coroneles que reglamentariamente se determine de acuerdo con la disp. adic. 3ª,1.

per sotsinspector/a

Segunda categoría: Comisarios, Tenientes Coroneles y Comandantes. ‐ En la Escala Ejecutiva: Primera categoría: Subcomisarios, Capitanes e Inspectores de primera. Segunda categoría: Tenientes e Inspectores de segunda y tercera. ‐ En la Escala de Subinspección: Suboficiales. ‐ En la Escala Básica: Primera categoría: Cabos. Segunda categoría: Policías Nacionales. 2. Dentro de cada Escala, la integración se hará por riguroso orden de empleo o categoría y antigüedad en los mismos, sobre la base de otorgar la misma puntuación al empleo de Coronel y a la categoría de Comisario principal; al empleo de Teniente Coronel y a la categoría de Comisario; al empleo de Capitán y a la categoría de Inspector de primera, y al empleo de Teniente y a la categoría de Inspector de segunda.

Oposició

3. Los miembros de las Fuerzas Armadas que hasta la entrada en vigor de la presente ley orgánica venían prestando servicio en el Cuerpo de Policía Nacional podrán optar, en el plazo de seis meses desde dicha entrada en vigor, por integrarse definitivamente en las Escalas correspondientes del Cuerpo Nacional de Policía, en cuyo caso pasarán a la situación militar de retirado, o por reintegrarse a su Arma o Cuerpo de procedencia. 4. El personal del Cuerpo de la Policía Nacional escalafonado como especialista en la Música y Ayudantes Técnicos de Sanidad se incorporará a las respectivas Escalas y categorías del nuevo Cuerpo Nacional de Policía en el lugar que les pueda corresponder con arreglo a su empleo y antigüedad, sin perjuicio de que continúen rigiéndose, en cuanto no se oponga a lo dispuesto en esta ley y hasta tanto se desarrollen sus especiales características, por las normas que los regulan. 5. Los miembros del extinguido Servicio de Tráfico, que figuran en escalafón aparte, se incorporarán al nuevo Cuerpo Nacional de Policía en el lugar que les pueda corresponder con arreglo a su empleo y antigüedad. 6. Los miembros del Cuerpo de Policía Nacional que ingresaron por convocatorias especiales para el Batallón de Conductores prestarán los servicios propios de su empleo en cualquier destino que pudiera corresponderles.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

64

per sotsinspector/a

7. Los Subcomisarios, Capitanes e Inspectores de primera, integrados en la Escala Ejecutiva, que en la fecha de promulgación de esta ley hubieran alcanzado una antigüedad en el Cuerpo o Carrera de procedencia igual o superior a quince años podrán quedar integrados en la Escala Superior, previa superación de las pruebas y cursos que al efecto se determinen. En todo caso, para concurrir a dichas pruebas será preciso, en el caso de los Oficiales procedentes del Ejército, llevar un mínimo de tres años con destino en la Policía Nacional en la fecha de la convocatoria de estas pruebas. 8. (derogado). 9. A los efectos previstos en esta disposición, serán computables como de carrera militar los cuatro años de estudios en la Academia Militar de los Oficiales procedentes de las Fuerzas Armadas. Apartado 8 derogado por L 26/1994 de 29 septiembre Disposición Transitoria Segunda 1. La integración a que se refiere la disposición anterior no supondrá variación económica alguna para los funcionarios de los Cuerpos mencionados durante el presente ejercicio, que seguirán percibiendo las retribuciones correspondientes a su anterior empleo o categoría, de acuerdo con la normativa vigente. 2. Los Oficiales integrados en la Escala Ejecutiva, con arreglo a lo establecido en la disposición anterior, que hubieren alcanzado títulos del grupo A, mantendrán las retribuciones básicas correspondientes a dichos títulos. No obstante, todos los funcionarios integrados en la misma categoría percibirán idénticas remuneraciones globales, en cuanto por su pertenencia a la misma.

Oposició

Disposición Transitoria Tercera Si, como consecuencia de la integración en el Cuerpo Nacional de Policía de los miembros de los Cuerpos Superiores de Policía y Policía Nacional y de la subsiguiente aprobación de las plantillas correspondientes resultase una inadecuada distribución de efectivos, en las Escalas, categorías o en las Unidades, el personal sobrante podrá optar entre: a) El traslado o destino a los servicios en que haya vacantes de la Escala o categoría a que pertenezca, con la correspondiente compensación económica, de conformidad con lo legalmente establecido. b) La ocupación de plazas vacantes, en el destino en que se encuentre, cuyas funciones, sin ser exactamente las correspondientes a su Escala, sean las más afines dentro de lo posible, manteniendo las percepciones económicas de la Escala a que pertenezca. c) El pase a la situación de segunda actividad, previa concesión del Ministerio del Interior, en el número y condiciones que se determinen, siempre que les resten menos de quince años para alcanzar la edad de jubilación.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

65

d) El pase a la situación de excedencia forzosa, con los derechos y obligaciones previstos reglamentariamente.

per sotsinspector/a

Disposición Transitoria Cuarta 1. (derogado). 2. Mientras no se lleve a cabo el desarrollo reglamentario del régimen disciplinario del Cuerpo Nacional de Policía, y en aquellos aspectos que no estén directamente regulados en esta ley, se aplicará a los miembros de los dos colectivos que se integran en dicho Cuerpo las previsiones del RD 1346/1984 de 11 julio. Apartado 1 derogado por L 26/1994 de 29 de septiembre DISPOSICIONES ADICIONALES Disposición Adicional Primera Si excepcionalmente y en atención a las necesidades del servicio el Ministerio del Interior, a través de la selección correspondiente, adscribe personal con la debida formación para ejercer funciones de mando en unidades uniformadas del Cuerpo Nacional de Policía, si fuera militar, pasará a la situación militar que corresponda. Disposición Adicional Segunda

Oposició

Los requisitos de ingreso en el Cuerpo Nacional de Policía, duración de los cursos, plazos de mínima permanencia en las diversas Escalas y categorías, régimen de ascensos, y de promoción, cursos, programas, constitución de los Tribunales, baremos y demás requisitos que en cada caso sean exigidos, se determinarán reglamentariamente. Disposición Adicional Tercera 1. El Gobierno, a propuesta del Ministerio del Interior, aprobará el reglamento orgánico y de servicio del Cuerpo Nacional de Policía, así como las plantillas de las Escalas y categorías de dicho Cuerpo, por una sola vez. 2. El Gobierno, a propuesta conjunta de los Ministros de Defensa e Interior, aprobará el reglamento orgánico y de servicio de la Guardia Civil, así como las plantillas y empleo de dicho Cuerpo, por una sola vez. 3. Las plantillas orgánicas de las distintas Unidades dependientes de la Dirección de la Seguridad del Estado se fijarán por el Ministro del Interior. 4. Los Ministerios de Economía y Hacienda y de Interior darán conjuntamente las instrucciones relativas a las misiones de resguardo fiscal, encomendadas al Cuerpo de la Guardia Civil.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

66

5. El Gobierno, a propuesta conjunta de los Ministerios de Defensa y de Interior, determinará la extensión del mar territorial sobre el que se ejercerán las competencias atribuidas por esta ley al Cuerpo de la Guardia Civil.

per sotsinspector/a

Disposición Adicional Cuarta Las referencias a la Policía y a los Cuerpos Superior de Policía y de Policía Nacional, contenidas en la legislación vigente, se considerarán hechas al Cuerpo Nacional de Policía. DISPOSICIONES FINALES Disposición Final Primera 1. Lo dispuesto en la presente ley no será de aplicación a la competencia que el art. 17 del Estatuto de Autonomía atribuye a las instituciones del País Vasco en materia de régimen de la Policía Autónoma, para la protección de las personas y bienes y el mantenimiento del orden público dentro del territorio autónomo, que seguirá regulándose por dicho Estatuto en la forma en que se determina por el mismo. 2. No obstante lo establecido en el número anterior, los arts. 5, 6, 7 y 8 que contienen los principios básicos de actuación, y las disposiciones estatutarias comunes, por su carácter general, se aplicarán al régimen de la Policía Autónoma del País Vasco. 3. La coordinación entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y la Policía Autónoma en el territorio de la Comunidad Autónoma del País Vasco se realizará por la Junta de Seguridad, de acuerdo con lo dispuesto en el art. 17 y la disp. trans. 4ª Estatuto de Autonomía del País Vasco. Disposición Final Segunda

Oposició

1. La Policía Autónoma de Cataluña se rige por su Estatuto de Autonomía y normas que lo desarrollen, respecto a las que la presente ley tendrá carácter supletorio, de conformidad con el art. 13,1 de aquél. 2. No obstante lo establecido en el número anterior, por su carácter general, serán de aplicación directa al régimen de la Policía Autónoma de Cataluña, los arts. 5, 6, 7 y 8 de esta ley, y, en virtud de lo dispuesto respectivamente en los apartados 2 c), 7 y 4 art. 13 Estatuto de Cataluña, los arts. 38, 43 y 46 de la misma. 3. La coordinación entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y la Policía Autónoma en el territorio de la Comunidad Autónoma de Cataluña se realizará por la Junta de Seguridad, de acuerdo con lo dispuesto en los apartados 6 y 7 art. 13 Estatuto de Autonomía de Cataluña. Disposición Final Tercera 1. La Policía Foral de Navarra se regirá por la LO 13/1982 de 10 agosto, de Reintegración y Amejoramiento del Régimen Foral de Navarra, y normas que la desarrollan, respecto de las que la presente ley tendrá carácter supletorio.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

67

per sotsinspector/a

2. No obstante lo establecido en el número anterior, por su carácter general, serán de aplicación directa al régimen de la Policía Foral, los arts. 5, 6, 7, 8, 43 y 46 de esta ley, sin perjuicio de las competencias que corresponden a Navarra en materia de regulación del régimen de Policía, en virtud de la LO 13/1982 de 10 agosto; asimismo, y de conformidad con el art. 51,2 de la citada ley orgánica, podrán aplicarse los arts. 38 y 39 de esta ley si así se establece en la normativa propia de la Comunidad Foral de Navarra. 3. La coordinación entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y la Policía Foral de Navarra se realizará por la Junta de Seguridad, de acuerdo con lo previsto por el art. 51,2 Ley Orgánica de Reintegración y Amejoramiento del Régimen Foral. Disposición Final Cuarta Cuando las Comunidades Autónomas, a que hace referencia el apartado 2 art. 37 de esta ley, ejerzan sus funciones en la forma prevista en el art. 47, la financiación de las mismas se hará al 50 por 100 con cargo a los Presupuestos Generales del Estado. Si las referidas Comunidades Autónomas optasen por crear Cuerpos de Policía propios, conforme a lo dispuesto en el apartado 1 del referido artículo, no les será de aplicación lo establecido en la disp. trans. 1ª LO 8/1980 de 22 septiembre, de Financiación de las Comunidades Autónomas. Disposición Final Quinta Tienen el carácter de ley orgánica los preceptos que se contienen en los títs. I, III, IV, V y el tít. II, salvo los arts. 10, 11,2 a 6, 12,1, y 17 del mismo, las disps. adics. 2ª, 3ª y las disposiciones finales. DISPOSICIÓN DEROGATORIA

Oposició

Disposición Derogatoria A la entrada en vigor de la presente ley orgánica quedan derogadas, en su totalidad, las Leyes 15 marzo 1940, 23 noviembre 1940, 2 septiembre 1941; 24/1970 de 2 diciembre, y 55/1978 de 4 diciembre. Quedan asimismo derogadas cuantas disposiciones, de igual o inferior rango, se opongan a lo preceptuado en la presente ley.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

68

per sotsinspector/a

RECOMANACIÓ REC(2001) 10 DEL COMITÈ DE MINISTRES ALS ESTATS MEMBRES SOBRE EL CODI EUROPEU D’ÈTICA DE LA POLICIA

(adoptada pel Comitè de Ministres, el 19 de setembre de 2001, a la 765a reunió dels delegats dels ministres)

El Comitè de Ministres, de conformitat amb l’article 15.b) de l’Estatut del Consell d’Europa, vol, Recordar que l’objectiu del Consell d’Europa és assolir una major unitat entre els seus membres; Tenir en compte que un dels propòsits del Consell d’Europa és també afavorir l’Estat de dret, que constitueix la base de totes les democràcies veritables; Considerar que el sistema penal té un paper determinant en la protecció de l’Estat de dret i que la policia ha de tenir també un paper essencial dins d’aquest sistema; Ser conscients de la necessitat de tots els Estats membres de combatre de forma eficaç la delinqüència, tant d’àmbit nacional com internacional; Tenir en compte que les activitats de la policia es duen a terme en gran mesura amb un estret contacte amb el ciutadà i que la seva eficàcia depèn de la col∙laboració d’aquest darrer; Reconèixer que la major part dels serveis de policia europeus –a més de defensar la llei– exerceixen un rol social i fan un cert nombre de serveis en el si de la societat;

Oposició

Partir del convenciment que la confiança del ciutadà en la policia està estretament lligada a l’actitud i el comportament d’aquesta davant del mateix ciutadà i, en particular, al seu respecte per la dignitat humana i els drets i llibertats fonamentals de la persona, tal com estan recollits especialment en el Conveni europeu sobre Drets Humans; Considerar els principis formulats en el Codi de conducta de Nacions Unides per funcionaris encarregats de fer complir la llei i la resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa relativa a la Declaració sobre la Policia; Tenir en compte els principis i les regles formulades en els textos que concerneixin la policia –des de la perspectiva del dret penal, civil i públic, així com dels drets humans–, tal com els adoptats pel Comitè de Ministres, així com per les decisions i els judicis del Tribunal Europeu pels Drets Humans i els principis adoptats pel Comitè per a la prevenció de la tortura i el tracte o càstig inhumà o degradant; Reconèixer la diversitat de les estructures de la policia, així com de les maneres d’organitzar l’acció de la policia a Europa;

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

69

Considerar la necessitat de definir orientacions i principis europeus comuns en matèria d’objectius generals, de funcionament i de responsabilitat de la policia, per tal de garantir la seguretat i el respecte dels drets de la persona en les societats democràtiques governades segons l’Estat de dret,

per sotsinspector/a

Recomana que els governs dels Estats membres basin la seva legislació, les pràctiques internes i els seus codis de conducta en matèria de policia en els principis recollits en el Codi europeu d’ètica de la Policia, que consten en l’annex d’aquesta recomanació, amb vista a la seva implementació progressiva i a donar la major difusió possible d’aquest text.

Annex a la Recomanació Rec (2001) 10

Definició de l’àmbit d’aplicació Aquest Codi és d’aplicació a les forces públiques de seguretat tradicionals o serveis de policia o a d’altres òrgans autoritzats i/o controlats pels poders públics que tinguin per objectiu mantenir la llei i l’ordre en la societat civil, i a qui l’Estat autoritza a utilitzar la força i/o atorga poders especials. Objectius de la policia 1. Els objectius principals de la policia en una societat democràtica governada per l’Estat de dret són:

Oposició

− mantenir la tranquil∙litat pública i la llei i l’ordre en la societat; − protegir i respectar els drets i les llibertats fonamentals dels individus, tal com es recullen, en concret, en el Conveni Europeu sobre Drets Humans; − prevenir i combatre la delinqüència; − descobrir delictes; − oferir assistència i servei al ciutadà.

Bases jurídiques de la policia 2. La policia és un cos públic que ha de ser establert mitjançant la llei. 3. Les operacions de la policia sempre s’han de dur a terme d’acord amb la legislació nacional i les normes internacionals acceptades pel país. 4. El ciutadà ha de tenir accés a la legislació relativa a la policia, que ha de ser suficientment clara i precisa i, si cal, s’ha de complementar amb reglaments clars igualment accessibles al públic. 5. El personal de la policia ha d’estar subjecte a la mateixa legislació que els ciutadans ordinaris; tan sols es poden justificar excepcions per raons inherents a l’exercici de l’activitat de la policia en una societat democràtica.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

70

La policia i el sistema de justícia penal

per sotsinspector/a

6. Ha d’haver‐hi una separació clara entre el rol de la policia i el de la fiscalia, la judicatura i el sistema penitenciari; la policia no ha de tenir cap poder de control sobre aquests organismes. 7. La policia ha de respectar estrictament la independència i la imparcialitat dels jutges; en particular, la policia no ha de presentar objeccions a la legitimació dels judicis o de les decisions judicials ni posar traves a la seva execució. 8. En principi la policia no ha d’exercir funcions judicials. Qualsevol delegació dels poders judicials a la policia ha d’estar limitada i prevista per la llei. En tot moment ha de ser possible impugnar davant d’un òrgan judicial qualsevol acte, decisió o omissió de la policia que concerneixi els drets individuals. 9. Cal assegurar una cooperació funcional i adequada entre la policia i la fiscalia. En aquells països on la policia està sota l’autoritat del ministeri fiscal o del jutge d’instrucció, aquesta ha de rebre instruccions precises quant a les prioritats de les polítiques que regeixen la investigació de delictes i el seu desenvolupament. La policia ha de mantenir informades les autoritats superiors en investigació de delictes sobre la implementació de les instruccions rebudes, en particular, ha de rendir comptes regularment sobre l’evolució dels processos penals. 10. La policia ha de respectar el paper dels advocats defensors en els processos de justícia penal i, quan s’escaigui, contribuir a assegurar un dret efectiu en l’accés a l’assistència legal, especialment pel que fa a les persones privades de llibertat. 11. La policia no ha de substituir el personal penitenciari, excepte en situacions d’emergència.

A.

Oposició

Organització de les estructures de la policia Generalitats

12. La policia s’ha d’organitzar de manera que es guanyi el respecte del ciutadà com a professió encarregada de fer complir la llei i com a proveïdora de serveis públics. 13. Els serveis policials hauran d’exercir les seves missions de policia en la societat civil sota la responsabilitat de les autoritats civils. 14. La policia i el seu personal uniformat normalment hauran de ser fàcilment recognoscibles. 15. La policia ha de disposar d’una independència operativa suficient davant d’altres cossos de l’Estat en dur a terme les seves tasques, per les quals ha de poder respondre plenament. 16. El personal de la policia, en tots els nivells de la jerarquia, haurà de ser personalment responsable de les seves accions i omissions o de les ordres donades als seus subordinats. 17. L’organització de la policia ha d’estipular una cadena de comandaments clarament definida. En tots els casos ha de ser possible determinar quin superior és l’últim responsable de les accions o omissions d’un membre del personal de la policia. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

71

per sotsinspector/a

18. L’organització policial ha de fomentar bones relacions entre la policia i el ciutadà i, si s’escau, afavorir la cooperació amb d’altres organismes, comunitats locals, organitzacions no governamentals i altres entitats representatives dels ciutadans, que incloguin els grups ètnics minoritaris. 19. Els serveis de policia han d’estar preparats per donar als ciutadans informació objectiva sobre les seves activitats, sense revelar informació confidencial. Cal establir línies directrius professionals que regeixin els contactes amb els mitjans de comunicació. 20. L’organització dels serveis de policia ha de comptar amb mesures eficaces que assegurin la integritat de la seva plantilla i una actuació adequada en l’execució de la seva missió, sobretot per garantir el respecte dels drets i les llibertats fonamentals tal com es recullen, especialment, en el Conveni Europeu sobre Drets Humans. 21. Cal establir mesures efectives per prevenir i combatre la corrupció en tots els nivells de l’organització policial.

B.

Qualificació, reclutament i captació del personal de la policia

22. El personal de la policia, a qualsevol nivell d’accés a la professió, ha de ser reclutat en funció de les seves capacitats i experiència personal, que han d’adaptar‐se als objectius de la policia.

Oposició

23. El personal de la policia ha de demostrar tenir capacitat de discerniment, una actitud oberta, maduresa, sentit de la justícia, habilitats comunicatives i, quan calgui, aptituds per dirigir i organitzar. A més a més, han de tenir una bona comprensió de qüestions socials, culturals i comunitàries. 24. Aquelles persones que hagin estat condemnades per infraccions greus han de ser incapacitades per exercir funcions dins de la policia. 25. Els processos de reclutament han de basar‐se en criteris objectius i no discriminatoris, i tenir lloc després de la indispensable selecció de candidats. A més a més, la policia ha de tenir per objectiu reclutar homes i dones representants de diversos sectors socials, inclosos els grups ètnics minoritaris, amb l’objectiu últim que el personal de la policia sigui un reflex de la societat a la qual serveix.

C.

Formació del personal de la policia

26. La formació del personal de la policia ‐que ha de basar‐se en els valors fonamentals de la democràcia, l’Estat de dret i la protecció dels drets humans‐ s’ha de concebre en funció dels objectius de la policia. 27. La formació bàsica del personal de la policia ha de restar al més oberta possible a la societat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

72

28. La formació bàsica inicial haurà de ser seguida preferentment per períodes regulars de formació continuada, així com formació especialitzada i, quan calgui, de formació en lideratge i tasques de gestió.

per sotsinspector/a

29. Cal incloure en tots els nivells de la formació policial la preparació en l’ús de la força i els seus límits, tenint en compte els principis que fixen els drets humans, especialment la Convenció Europea sobre Drets Humans i la jurisprudència corresponent. 30. La formació policial ha d’integrar plenament la necessitat de combatre el racisme i la xenofòbia.

D.

Drets del personal de la policia

31. Com a norma general el personal de la policia ha de gaudir dels mateixos drets civils i polítics que la resta de ciutadans. Només es poden restringir aquests drets quan sigui necessari per dur a terme les funcions de la policia en una societat democràtica, dins de la legalitat i de conformitat amb la Convenció Europea sobre Drets Humans. 32. El personal de la policia, com a funcionaris públics, ha de gaudir dels drets socials i econòmics en tota l’extensió possible. En particular, ha de tenir dret a sindicar‐se o a participar en organitzacions representatives, a rebre una remuneració adequada i cobertura social i a mesures específiques de protecció de la salut i de seguretat, d’acord amb les característiques especials de la tasca policial. 33. Les mesures disciplinàries que s’adoptin contra un membre de la policia han d’estar sota el control d’un òrgan independent o d’un tribunal.

Oposició

34. Les autoritats públiques han de donar suport al personal de la policia subjecte a acusacions poc fonamentades respecte al compliment dels seus deures.

Principis rectors en relació amb l’actuació / la intervenció de la policia A.

Principis rectors en relació amb l’actuació / la intervenció de la policia: principis generals

35. La policia i totes les intervencions de la policia han de respectar el dret que tothom té a la vida. 36. La policia no ha d’infligir, promoure ni tolerar cap acte de tortura ni cap tracte o càstig inhumà o degradant en cap circumstància. 37. La policia tan sols pot fer ús de la força quan sigui estrictament necessari i només en la mesura que es requereixi per obtenir un objectiu legítim. 38. La policia ha de comprovar sistemàticament la legalitat de les accions que vulgui dur a terme.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

73

39. El personal de la policia ha d’executar aquelles ordres que rebi de forma adequada dels seus superiors, però ha de tenir el deure d’abstenir‐se de complir aquelles que estiguin clarament fora de la legalitat i poder informar‐ne sense por de ser sancionat.

per sotsinspector/a

40. La policia ha de desenvolupar les seves tasques de manera justa, orientada sobretot pels principis d’imparcialitat i de no‐discriminació. 41. La policia només pot restringir el dret de tota persona al respecte de la seva vida privada quan sigui estrictament necessari i tan sols per obtenir un objectiu legítim. 42. La recollida, l’emmagatzematge i l’ús de dades personals que dugui a terme la policia ha de respectar els principis internacionals de protecció de dades i, més en concret, limitar‐se a l’extensió necessària per assolir objectius lícits, legítims i específics. 43. La policia, en la realització de les seves activitats, ha de tenir sempre present els drets fonamentals de les persones, com ara el dret a la llibertat d’opinió, de consciència, de religió, d’expressió, de reunió pacífica, de moviment i de respecte dels seus bens. 44. El personal de la policia ha d’actuar amb integritat i respecte cap el ciutadà i tenir una consideració especial per aquells individus que pertanyin a col∙lectius especialment vulnerables. 45. El personal de la policia normalment, durant les seves intervencions, ha de poder demostrar la seva condició de membre de la policia i la seva identitat professional.

B.

Oposició

46. El personal de la policia ha d’oposar‐se a qualsevol forma de corrupció dins de la policia. Té el deure d’informar als superiors i altres organismes competents sobre qualsevol cas de corrupció dins de la policia.

Principis rectors en relació amb l’actuació / intervenció de la policia: situacions específiques

1. Investigació policial 47. Les investigacions policials han de basar‐se, com a mínim, en una sospita raonable que s’ha comès o es cometrà una infracció. 48. La policia ha de respectar el principi segons el qual una persona acusada d’un delicte ha de ser considerada innocent fins que un tribunal no la declari culpable i que és beneficiària de certs drets, en concret del dret a ser informada amb promptitud de l’acusació en contra seva i de preparar la seva defensa, ja sigui personalment o a través d’un advocat de la seva elecció. 49. Les investigacions policials han de ser objectives i justes. Han de tenir en compte les necessitats específiques de certes persones, com ara els nens, els joves, les dones, els membres de minories ‐incloent‐hi les minories ètniques‐ o les persones vulnerables i, en conseqüència, adaptar‐s’hi. 50. Cal establir línies d’actuació per aconseguir una conducta adequada i íntegra en els interrogatoris policials, tenint en compte el que ja s’ha esmentat en l’article 48. En concret cal Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

74

assegurar un interrogatori just durant el qual les persones interrogades en coneguin els motius, així com altra informació rellevant. Els interrogatoris han de consignar‐se sistemàticament en un registre.

per sotsinspector/a

51. La policia ha de ser conscient de les necessitats específiques dels testimonis i durant la investigació ha d’observar certes normes que regulin la seva protecció i assistència, especialment quan existeix un risc que siguin intimidats. 52. La policia ha de proporcionar a les víctimes del delicte el suport, l’assistència i la informació que necessitin, sense discriminacions. 53. La policia ha de procurar traducció / interpretació quan calgui al llarg de la investigació policial. 2.

Detenció / privació de llibertat realitzada per la policia

54. La privació de llibertat s’ha de limitar tant com sigui possible i cal que respecti la dignitat, vulnerabilitat i necessitats individuals de cada detingut. Les detencions sota custòdia de la policia han de consignar‐se sistemàticament en un registre. 55. La policia, en la mesura que ho permeti la legislació nacional, ha d’informar amb promptitud les persones privades de llibertat sobre les raons de la seva detenció i de qualsevol acusació en contra seva, així com del procediment aplicable al seu cas. 56. La policia ha de garantir la seguretat de les persones que té sota la seva custòdia, ha de vetllar per la seva salut i assegurar unes condicions d’higiene satisfactòries i una alimentació adequada. Els calabossos de la policia han de tenir una mida raonable, disposar de llum i ventilació adequades i estar equipats de manera que permeti el repòs.

Oposició

57. Les persones detingudes per la policia han de tenir dret a notificar la seva detenció a una tercera persona de la seva elecció, a accedir a assistència legal i a una revisió mèdica, en la mesura d’allò possible, de la seva elecció. 58. La policia ha de separar, en la mesura que sigui possible, les persones privades de llibertat sota sospita d’haver comès un delicte d’aquelles detingudes per altres motius. Normalment ha d’haver‐hi una separació entre homes i dones, així com entre adults i menors.

VI.

Responsabilitat i control de la policia

59. La policia ha respondre davant de l’Estat, els ciutadans i els seus representants. Ha d’estar subjecta a un control extern d’eficiència. 60. El control estatal sobre la policia s’ha de repartir entre els poders legislatiu, executiu i judicial. 61. Els poders públics han de garantir procediments efectius i imparcials per poder presentar denúncies contra la policia.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

75

62. S’han de promoure mecanismes de control de la policia que es basin en la comunicació i en la comprensió mútua entre el ciutadà i la policia.

per sotsinspector/a

63. Els Estats membres han d’elaborar codis de deontologia de la policia que es basin en els principis recollits en aquesta Recomanació i que siguin supervisats pels òrgans adequats.

Recerca i cooperació internacional 64. Els estats membres han de promoure i encoratjar els treballs de recerca sobre la policia, tant aquells que es facin des de la mateixa policia com des d’institucions externes. 65. Cal donar suport a la cooperació internacional en qüestions d’ètica de la policia i en els aspectes de la seva acció relatius als drets humans.

Oposició

66. El Consell d’Europa haurà de supervisar detalladament els instruments amb els quals es promoguin els principis enunciats en la present Recomanació i la seva implementació.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

76

Mòdul 2 : Policia Generalitat -

Mossos d’Esquadra

LLEI 10/2007, DE 30 DE JULIOL, DE L’ INSTITUT DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA.

per sotsinspector/a

El President de la Generalitat de Catalunya Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent LLEI Preàmbul L'Estatut d'autonomia de Catalunya garanteix a la Generalitat una pluralitat de títols competencials des dels quals es pot abordar la matèria de la seguretat. L'Estatut estableix les competències de la Generalitat en aquesta matèria, tant pel que fa a la seguretat pública com a la privada. Els darrers anys el Parlament, en l'àmbit de les seves competències, ha elaborat un seguit de lleis que donen testimoni d'aquest fet, relatives a la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra, a les policies locals, a la prevenció i extinció d'incendis i als salvaments, a la protecció civil, al trànsit i al medi natural. En aquest context, una fita important ha estat l'aprovació de la Llei 4/2003, del 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, la qual representa un pas qualitatiu indubtable en la consideració de la seguretat com un sistema integral capaç d'assegurar als ciutadans de Catalunya la llibertat i la tranquil∙litat en l'actual societat del risc.

Oposició

Aquesta garantia ha de provenir d'iniciatives i polítiques transversals modernes que valorin alhora el respecte dels valors democràtics i la llibertat i la seguretat de les persones i de llurs béns. Les polítiques transversals s'han de sustentar en institucions també transversals que estructurin el sistema de seguretat integral que Catalunya mereix. És en aquest sentit que es pretén la creació d'un únic centre de formació i recerca per a l'adquisició de qualificacions i competències professionals en l'àmbit de la seguretat, capaç de crear col∙lectivament i compartir coneixement tècnic en els àmbits de la selecció, la formació i el desenvolupament professional i, en general, capaç de promoure l'estudi i la recerca en l'àmbit de la seguretat. Aquesta institució ha d'unificar els serveis de l'Escola de Policia de Catalunya i l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya emplaçats a la ciutat de Mollet del Vallès i ha de garantir polítiques de selecció, formació i carrera per als diferents cossos que integren el sistema de seguretat, en col∙laboració amb els òrgans directius responsables en aquestes matèries propis de l'estructura departamental de la mateixa Generalitat o dels ens locals del seu àmbit territorial.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

77

D'aquesta manera s'aprofundeix en la cultura de la col∙laboració i la coresponsabilitat, que ha de fonamentar un sistema de seguretat pública més eficaç i eficient, tècnicament més desenvolupat i més ben preparat.

per sotsinspector/a

El contingut d'aquesta llei s'estructura en tres capítols, relatius a les disposicions generals, els òrgans de govern i el règim jurídic de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, completats amb diverses disposicions addicionals, una de transitòria, una de derogatòria i una de final. El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix la naturalesa i el règim jurídic de l'Institut, les seves finalitats, l'àmbit d'actuació, les funcions i les relacions de cooperació amb altres institucions i entitats públiques. El capítol II té per objecte el règim orgànic de l'Institut, integrat pel president o presidenta, els vicepresidents, el Consell de Direcció i el director o directora. Aquesta llei identifica les persones titulars dels òrgans, la composició d'aquests i les funcions que tenen atribuïdes. L'esquema orgànic es completa amb la creació del Consell Pedagògic i Científic, que ha de garantir l'assessorament de les autoritats de l'Institut; de la Comissió de Relacions amb els Sindicats, que ha de canalitzar la comunicació amb les organitzacions sindicals representatives del personal de les administracions públiques que rep formació a l'Institut, i de la Comissió de Relacions amb Entitats, Centres i Professionals de Seguretat Privada, que ha de canalitzar la comunicació amb les federacions i associacions d'empreses de seguretat privada, els centres de formació homologats i els professionals col∙legiats. El capítol III estableix el règim jurídic de l'Institut pel que fa als recursos econòmics, la contractació, el personal i el règim de recursos administratius.

Oposició

Les disposicions addicionals regulen la successió de l'Escola de Policia de Catalunya i de l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya per l'Institut. La disposició transitòria estableix la pròrroga del règim orgànic existent en aquestes institucions fins que sigui substituït pel nou sistema d'òrgans que estableix aquesta llei. Finalment, la disposició derogatòria introdueix les modificacions que demana la coherència de l'ordenament jurídic, i la disposició final estableix la data d'entrada en vigor d'aquesta llei. Capítol I Disposicions generals Article 1 Naturalesa i règim jurídic 1. Es crea l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya com a entitat autònoma de caràcter administratiu adscrita al departament competent en matèria de seguretat pública. 2. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

78

3. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha de disposar de recursos suficients per a complir les seves funcions. A aquest efecte, té pressupost propi, d'acord amb el que estableix la legislació reguladora de les finances públiques de Catalunya.

per sotsinspector/a

4. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya es regeix per aquesta llei, per les disposicions que la despleguen, per la legislació general d'entitats autònomes que li sigui aplicable i per les normes generals de dret públic. Article 2 Finalitat Les finalitats essencials de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya són les següents: a) La formació dels membres dels serveis de seguretat públics o privats, de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, d'emergències, de protecció civil i de vigilància, control i protecció ambientals. b) La creació, la gestió, la difusió i l'aplicació del coneixement tècnic per a seleccionar, promoure i desenvolupar els col∙lectius professionals a què fa referència la lletra a, d'acord amb la normativa que els regula. c) La promoció de l'estudi i la recerca en l'àmbit de la seguretat. Article 3 Àmbit d'actuació

Oposició

1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per cossos de policia de Catalunya la Policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra i les policies dels ajuntaments, d'acord amb el que estableix l'article 5 de la Llei 4/2003, del 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. 2. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per personal d'emergències el personal que integra els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 5 de la Llei 5/1994, del 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya; el personal dels serveis de protecció civil, i el personal propi del centre d'atenció i gestió d'emergències de la Generalitat a què fa referència l'article 30 de la Llei 4/2003 i el que hi és adscrit. 3. L'àmbit d'actuació de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya comprèn els col∙lectius professionals següents: a) Els membres dels cossos de policia de Catalunya, els vigilants i els auxiliars de la policia local, i els integrants de les altres estructures professionals que compleixin funcions en l'àmbit de la seguretat pública al servei de les institucions pròpies de Catalunya. b) Els membres dels cossos, les escales, les classes i les categories que integren el personal de protecció civil i el de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

79

c) El personal de les estructures professionals que compleixin funcions en l'àmbit de la seguretat viària, del trànsit, de la mobilitat i de la seguretat ambiental.

per sotsinspector/a

d) El personal facultatiu i tècnic que doni cobertura i suport a la funció pròpia dels cossos de policia i del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments. e) El personal de les estructures professionals que tenen com a funció garantir la protecció i l'ajuda als ciutadans i la vigilància i la seguretat en els espais i els serveis públics. f) Els membres del Cos d'Agents Rurals. 4. Correspon a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya la formació, el perfeccionament i la capacitació del voluntariat i dels actors directament relacionats amb els serveis de seguretat i emergències. 5. Les activitats de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya es poden estendre a altres serveis de seguretat prestats per personal al servei de les administracions públiques catalanes, en règim de complementarietat i en col∙laboració amb les autoritats i els òrgans als quals siguin adscrits o dels quals depenguin. Amb aquestes condicions, correspon a l'Institut la formació del personal penitenciari en procediments, intervencions i tècniques de seguretat. 6. Correspon a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya autoritzar els centres de formació del personal de la seguretat privada, homologar‐ne els programes formatius i avaluar‐ne l'activitat. També pot realitzar activitats de formació prèvia i de formació permanent del personal de la seguretat privada, d'acord amb la legislació. Article 4

Oposició

Funcions 1. Corresponen a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya les funcions següents: a) Estudiar, identificar i definir els programes, els continguts i l'estructura dels processos selectius dels cossos de policia i del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments en col∙laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria. b) Estudiar, identificar i definir les competències, els perfils professionals exigibles i els mètodes de selecció i avaluació més adequats per a l'accés als cossos de policia i als col∙lectius específics del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments en col∙laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria. c) Estudiar, identificar i definir els protocols d'avaluació per a dur una arma de foc, coordinar‐ne l'aplicació i avaluar les condicions psicològiques que han de complir els membres dels cossos de policia de Catalunya per a dur una arma de foc. d) Prestar col∙laboració i assistència tècnica en els processos de selecció del personal que pertany a cossos de policia o a cossos, escales, classes i categories del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, i prestar als òrgans de selecció la col∙laboració

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

80

material i el suport tècnic necessaris per a l'exercici de llurs competències, organitzant i gestionant, si escau, les proves que li siguin encomanades.

per sotsinspector/a

e) Participar en els òrgans de selecció dels processos d'accés als cossos de policia de Catalunya i a les estructures professionals del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, d'acord amb el que estableix la legislació i, si escau, les disposicions de les bases de les convocatòries. f) Executar els processos selectius per a l'ingrés als cossos de policia i als cossos, les escales, les classes o les categories del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, sempre que li ho encomani l'autoritat competent i que un acord específic o un conveni dels òrgans o les entitats que hi intervenen fixi les condicions de l'encàrrec de gestió. g) Estudiar i definir instruments de detecció de les necessitats formatives i dissenyar i aplicar mètodes d'avaluació i revisió tècnica relacionats amb la qualitat de la formació dels col∙lectius professionals específics a què fa referència l'article 3.3, procurant que s'apliquin en col∙laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria. h) Establir i desenvolupar les polítiques generals de formació relatives als cossos de policia de Catalunya i al personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, assenyalar les directrius i els criteris tècnics per a l'elaboració dels plans de formació dels ens locals en matèria de personal de seguretat, coordinar‐ne el desenvolupament i prestar‐los assistència en l'execució dels dits plans. i) Participar en l'elaboració de polítiques de reclutament actives i procurar que els processos de selecció per a l'accés als cossos de policia i a les estructures professionals del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments siguin efectius.

Oposició

j) Programar, organitzar i desenvolupar la formació bàsica, la formació per a la promoció i el comandament, la formació per a l'especialització i la formació contínua dels col∙lectius professionals específics a què fa referència l'article 3.3. k) Elaborar els plans de carrera dels cossos de policia de les institucions pròpies de Catalunya i del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments en col∙laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria. l) Desenvolupar, afavorir i orientar l'autoprotecció dels ciutadans per mitjà de programes d'informació, educació i conscienciació social en matèria de seguretat, prestant una atenció especial a la formació escolar i a la població juvenil, d'acord amb la legislació. m) Promoure i realitzar activitats d'estudi, recerca i assessorament relacionades amb l'àmbit de la seguretat. n) Elaborar publicacions de caràcter científic, tècnic, formatiu i informatiu relacionades amb l'àmbit de la seguretat. o) Organitzar activitats de debat i divulgació en matèria de seguretat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

81

p) Promoure la col∙laboració amb institucions, centres i establiments docents nacionals, estatals i internacionals, i mantenir‐hi relacions d'intercanvi de coneixements i de professionals en les matèries pròpies de la seva competència.

per sotsinspector/a

q) Desenvolupar programes de formació sectorial de representants d'elecció pública i directius públics vinculats a l'àmbit de la seguretat en llurs institucions i organitzacions. r) Les que li reconeguin les altres lleis i disposicions i les que li encomani el Govern. 2. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha d'actuar, en l'exercici de les seves funcions, en coordinació amb els òrgans responsables en matèria de seguretat i emergències i amb subjecció estricta a les directrius generals que emanin dels òrgans superiors del departament competent en matèria de seguretat pública. 3. Les activitats de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya s'han de fonamentar en un pla estratègic, en una carta de serveis, en un pla director de formació i recerca i en uns plans anuals d'activitats. 4. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb l'acord exprés dels corresponents centres directius, pot encomanar a les unitats dels diferents cossos de policia i del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments dependents de la Generalitat la realització concreta d'activitats de formació consistents en l'aprenentatge de tècniques, destreses i habilitats vinculades amb el lloc de treball. 5. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha d'acreditar l'assistència als cursos de formació no selectius i la participació en aquests per mitjà de l'expedició de diplomes o certificats, que poden ésser reconeguts com a mèrits en els processos selectius i en els sistemes de provisió de llocs de treball de les diverses administracions públiques amb competències en matèria de seguretat.

Oposició

6. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya és el responsable de la determinació dels requisits i els procediments d'homologació dels programes de formació en matèria de seguretat pública, especialment pel que fa a la valoració com a mèrit per a l'accés, la promoció interna i la provisió de llocs de treball dels cossos de policia i de bombers. 7. Com a requisit per a autoritzar i homologar els centres de formació de seguretat privada, els responsables i el personal docent d'aquests centres han de fer obligatòriament cursos específics de formació i reciclatge impartits per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Article 5 Cooperació amb altres institucions i entitats 1. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha de promoure la cooperació i la col∙laboració amb les universitats, el poder judicial i altres entitats públiques o privades per a complir millor les finalitats i les funcions que té atribuïdes. 2. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha de promoure especialment la subscripció, amb les institucions i entitats a què fa referència l'apartat 1, de convenis que facin possible l'estructuració

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

82

adequada en el terreny educatiu i formatiu de la carrera professional dels col∙lectius específics a què fa referència l'article 3.3.

per sotsinspector/a

3. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha de promoure, amb caràcter preferent, davant les autoritats educatives i universitàries, el reconeixement i la convalidació acadèmica de la formació impartida als cossos de policia i de bombers de les institucions públiques de Catalunya, a l'efecte d'impulsar‐ne la carrera professional. Capítol II Estructura orgànica Article 6 Òrgans de govern Els òrgans de govern de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya són el president o presidenta, els vicepresidents, el Consell de Direcció i el director o directora. Article 7 Presidència i vicepresidència 1. El president o presidenta de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya és el conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública. 2. Corresponen al president o presidenta de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya les funcions següents:

Oposició

a) Exercir l'alta representació i la direcció superior de l'Institut. b) Presidir el Consell de Direcció de l'Institut, convocar‐ne les sessions, fixar l'ordre del dia d'aquestes, dirigir les reunions i dirimir els empats amb el vot de qualitat. c) Supervisar les actes i els certificats dels acords del Consell de Direcció. d) Tutelar la realització de les activitats de l'Institut, garantint que es compleix la legislació i vetllant perquè es compleixin els acords del Consell de Direcció. e) Disposar les despeses i ordenar els pagaments si llur quantia excedeix el 20% dels pressupostos de l'Institut. f) Nomenar els membres dels òrgans de govern i dels òrgans complementaris de l'Institut, si escau, a proposta de les administracions, entitats i organitzacions respectives. g) Exercir les funcions inherents a la condició de president o presidenta de l'òrgan col∙legiat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

83

3. El vicepresident primer o vicepresidenta primera de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya substitueix el president o presidenta en cas d'absència o malaltia i exerceix les funcions que aquest li delegui de manera expressa.

per sotsinspector/a

4. El vicepresident segon o vicepresidenta segona de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya substitueix el president o presidenta en cas d'absència o malaltia si no ho pot fer el vicepresident primer o vicepresidenta primera i exerceix les funcions que el president o presidenta li delegui. Article 8 Consell de Direcció 1. El Consell de Direcció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya és integrat pel president o presidenta i pels vocals titulars següents: a) El secretari o secretària competent en matèria de seguretat ciutadana. b) El director o directora de serveis del depar‐tament competent en matèria de seguretat pública. c) El director o directora competent en matèria de policia. d) El director o directora competent en matèria de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments. e) El director o directora competent en matèria de protecció civil. f) El director o directora de l'Institut. g) El director o directora competent en matèria de medi natural.

Oposició

h) El director o directora del Servei Català de Trànsit. i) Tres vocals designats pel conseller o consellera del depar‐tament competent en matèria de seguretat pública. j) Cinc vocals en representació dels ens locals, a proposta de les associacions representatives de municipis. k) Dos vocals en representació de l'Ajuntament de Bar‐celona, a proposta de l'alcalde o alcaldessa. 2. El secretari o secretària competent en matèria de seguretat ciutadana i un dels representants dels ens locals, escollit entre ells, tenen la condició de vicepresident primer o vicepresidenta primera i vicepresident segon o vicepresidenta segona, respectivament, de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i del Consell de Direcció. 3. Un funcionari o funcionària de carrera de l'Administració de la Generalitat adscrit a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i designat pel Consell de Direcció exerceix la secretaria del dit consell, amb veu però sense vot.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

84

Article 9 Funcions del Consell de Direcció

per sotsinspector/a

1. Corresponen al Consell de Direcció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya les funcions següents: a) Fixar els objectius de l'Institut i aprovar‐ne el pla estratègic i la carta de serveis públics. b) Aprovar el pla director de formació del personal del sistema de seguretat pública de Catalunya, que ha de comprendre les directrius i els criteris tècnics als quals s'han d'ajustar els plans anuals d'activitats de l'Institut i els plans de formació dels ajuntaments per al personal de seguretat. c) Aprovar el pla director de recerca en matèria de seguretat, que ha de comprendre les directrius, els criteris tècnics i les línies de recerca als quals s'han d'ajustar els plans anuals d'activitats de l'Institut. d) Aprovar els plans anuals de formació, recerca i publicacions i vetllar perquè es compleixin. e) Aprovar els plans d'estudis dels cursos selectius que imparteixi l'Institut. f) Emetre un informe sobre l'avantprojecte de pressupost i aprovar la memòria anual de l'Institut. g) Informar sobre els esquemes dels plans de carrera dels cossos de policia de Catalunya i del personal d'emergències. h) Informar sobre les disposicions de caràcter general relatives al règim interior i a l'estructura orgànica.

Oposició

i) Informar sobre els requisits per a autoritzar i homologar els centres de formació de seguretat privada. j) Rebre informació dels convenis que l'Institut subscrigui amb altres entitats públiques o privades. k) Informar anualment sobre la determinació dels drets de matrícula i, si escau, sobre el projecte de taxes i preus públics. l) Aprovar anualment els barems reguladors de les remuneracions de les activitats docents. m) Rebre informació del nomenament i la separació del director o directora i exercir el control de la funció de direcció. n) Informar sobre els nomenaments dels membres del Consell Pedagògic i Científic. o) Deliberar i informar sobre els assumptes que el president o presidenta de l'Institut sotmeti a la seva consideració.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

85

per sotsinspector/a

2. El Consell de Direcció ha de vetllar especialment perquè s'incorpori la perspectiva de gènere en el compliment de les finalitats i funcions de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i ha de fer el seguiment i la validació permanents de l'ús de la variant de gènere en els instruments i els indicadors utilitzats per a desenvolupar les polítiques, els projectes i els plans proposats. Article 10 Funcionament del Consell de Direcció 1. El funcionament del Consell de Direcció, en tot allò que aquesta llei o la normativa que la desplega no estableixi, es regeix per les disposicions relatives al funcionament dels òrgans col∙legiats que estableix la legislació de procediment i règim jurídic de les administracions públiques aplicable a Catalunya. 2. El Consell de Direcció es reuneix en sessió ordinària dues vegades l'any, convocat pel president o presidenta, i en sessió extraordinària sempre que ho decideixi el president o presidenta o a instància d'una tercera part dels seus membres. Article 11 Director o directora 1. El Govern, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública, nomena i separa el director o directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. 2. El director o directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya té la consideració d'alt càrrec assimilat al rang orgànic de director o directora general.

Oposició

Article 12 Funcions del director o directora Corresponen al director o directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya les funcions següents: a) Exercir la representació i la direcció de l'Institut, d'acord amb les directrius del president o presidenta i del Consell de Direcció, impulsant, coordinant i planificant les activitats necessàries per al compliment de les seves finalitats i l'exercici de les funcions que té atribuïdes. b) Executar els acords del Consell de Direcció i vetllar pel compliment de les instruccions i les decisions dels òrgans de govern de l'Institut, particularment del president o presidenta. c) Dirigir, coordinar i supervisar els serveis de l'Institut. d) Elaborar i presentar al Consell de Direcció els projectes de pla estratègic, el projecte de pla director de formació del personal del sistema de seguretat pública de Catalunya, el projecte de pla director de recerca en matèria de seguretat i els projectes de plans anuals d'activitats.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

86

e) Elaborar i presentar al Consell de Direcció l'avantprojecte de pressupost i de memòria anual.

per sotsinspector/a

f) Exercir la direcció del personal de l'Institut, contractar el personal laboral i donar‐ne compte al Consell de Direcció. g) Autoritzar les despeses i fer els pagaments dins dels límits establerts. h) Exercir les competències sobre patrimoni i contractació que l'ordenament jurídic atribueix a les entitats autònomes administratives. i) Proposar plans d'estudi i formació, programes d'actuació, projectes de recerca, títols, sistemes i processos de selecció, i esquemes de plans de carrera i de desenvolupament professional perquè l'òrgan competent els aprovi, tenint en compte, si escau, les recomanacions del Consell Pedagògic i Científic. j) Elaborar i subscriure convenis amb altres entitats públiques i privades. k) Aplicar les normes, en matèria de disciplina acadèmica, als participants en les activitats organitzades per l'Institut. l) Expedir els certificats, els títols, les habilitacions i els diplomes acreditatius dels estudis fets a l'Institut. m) Proposar al Consell de Direcció els barems per a remunerar les activitats de formació i fixar les retribucions per a les col∙laboracions puntuals en les tasques de l'Institut, en el marc de les consignacions pressupostàries i per a les finalitats pròpies de l'Institut.

Oposició

n) Aprovar les instruccions i les circulars que es considerin necessàries per a regular el funcionament de l'activitat de l'Institut i l'ús de les dependències, les instal∙lacions i els serveis que hi estan associats. o) Les que li siguin atribuïdes per llei o reglament i les que siguin competència pròpia de l'Institut i no estiguin atribuïdes a un altre òrgan. Article 13 Naturalesa i composició del Consell Pedagògic i Científic 1. El Consell Pedagògic i Científic és un òrgan col∙legiat assessor de naturalesa consultiva de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb funcions de formulació de propostes relatives a l'elaboració i l'aplicació dels programes de les activitats docents i de recerca que es duguin a terme. 2. El Consell Pedagògic i Científic de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya és integrat pels membres següents: a) El president o presidenta, que és el director o directora de l'Institut.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

87

b) Cinc vocals designats pel conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública.

per sotsinspector/a

c) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria d'educació. d) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria penitenciària. e) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient. f) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria d'universitats. g) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria de salut. h) Un vocal o una vocal designat pel conseller o consellera del departament competent en matèria de política territorial i obres públiques. i) Tres vocals en representació dels ens locals, a proposta de les associacions representatives dels municipis. j) Dos vocals en representació de l'Ajuntament de Barcelona, a proposta de l'alcalde o alcaldessa. k) Dos vocals en representació de les universitats, a proposta del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Oposició

3. El Consell Pedagògic i Científic pot constituir comissions per a estudiar assumptes la complexitat dels quals ho requereixi. Poden participar en les comissions persones que no siguin membres del Consell. Article 14 Funcions del Consell Pedagògic i Científic Corresponen al Consell Pedagògic i Científic de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya les funcions següents: a) Informar sobre el pla director de formació del personal del sistema de seguretat pública de Catalunya. b) Informar sobre el pla anual d'activitats de l'Institut en matèria de formació i recerca. c) Informar sobre els plans d'estudi de tots els cursos selectius que imparteixi l'Institut. d) Analitzar el funcionament acadèmic i la qualitat de la formació de l'Institut.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

88

e) Informar sobre els assumptes que el Consell de Direcció li encomani.

per sotsinspector/a

f) Elevar al Consell de Direcció les recomanacions que consideri necessàries per al compliment de les finalitats de l'Institut. Article 15 Comissió de Relacions amb els Sindicats L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya es relaciona amb els sindicats representatius del personal de les administracions públiques que rep formació a l'Institut per mitjà de la Comissió de Relacions amb els Sindicats. Aquesta comissió és un òrgan col∙legiat de participació institucional de caràcter complementari i consultiu. Article 16 Comissió de Relacions amb Entitats, Centres i Professionals de Seguretat Privada L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya es relaciona amb les federacions i associacions d'empreses de seguretat privada, els centres de formació homologats i els professionals col∙legiats de l'àmbit de la seguretat privada per mitjà de la Comissió de Relacions amb Entitats, Centres i Professionals de Seguretat Privada. Aquesta comissió és un òrgan col∙legiat de participació institucional de caràcter complementari i consultiu. Capítol III Règim jurídic

Oposició

Article 17 Recursos econòmics de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya 1. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya té els recursos econòmics següents: a) Les dotacions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat. b) Els rendiments dels béns que li siguin adscrits i dels que adquireixi en l'exercici de les seves funcions. c) Les subvencions, les aportacions voluntàries i les donacions que li facin les persones o les entitats públiques o privades. d) Els ingressos que obtingui per la prestació de serveis o la realització d'activitats en l'àmbit de les seves competències. e) Els que li siguin atribuïts.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

89

2. Constitueixen el patrimoni de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya els béns i drets que li són adscrits per al compliment de les seves finalitats i els propis que adquireixi per qualsevol títol.

per sotsinspector/a

Article 18 Comptabilitat i fiscalització L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya resta sotmès al règim de comptabilitat pública i de fiscalització que la legislació reguladora de les finances públiques de Catalunya estableix per a les entitats autònomes de caràcter administratiu dependents de la Generalitat. Article 19 Contractació 1. El règim jurídic de contractació de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya és el que estableix la legislació sobre contractes de les administracions públiques. 2. El director o directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya actua com a òrgan de contractació dins dels límits que estableix la legislació sobre contractes de les administracions públiques. Article 20 Personal

Oposició

1. Els llocs de treball de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya poden ésser ocupats per personal funcionari de l'Administració de la Generalitat o de qualsevol altra administració, d'acord amb la normativa de la funció pública de l'Administració de la Generalitat i les especificacions de la relació de llocs de treball corresponent. 2. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en els termes que estableix la legislació general de la funció pública, pot contractar el personal laboral necessari per a ocupar els llocs de treball i complir les funcions que no s'hagin de reservar a funcionaris. 3. En consideració a llur contingut i especialitat, s'han de determinar els llocs de treball que tinguin atribuïdes funcions de caràcter selectiu o de formació i que hagin d'ésser ocupats per funcionaris dels cossos de policia o de bombers o per personal facultatiu i tècnic que hi estigui vinculat. 4. Es pot atribuir als funcionaris dels cossos de policia i de bombers i als facultatius i tècnics que hi estiguin vinculats l'exercici temporal de funcions de caràcter docent, que s'han de complir en règim de comissió de serveis. 5. L'adscripció de personal en comissió de serveis té caràcter temporal. Es concedeix per un període no superior a dos anys, prorrogable excepcionalment per un altre període d'igual durada màxima. L'adscripció requereix una convocatòria pública prèvia i s'ha de concedir atenent els principis d'igualtat, de mèrit i d'idoneïtat per a exercir la funció encomanada.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

90

per sotsinspector/a

6. El personal adscrit en comissió de serveis depèn funcionalment de la direcció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i percep les retribucions íntegres que tenia assignades en el lloc d'origen, incrementades amb un factor del complement específic per a compensar la dificultat tècnica del nou lloc i la dedicació que requereix. 7. Hom pot disposar, excepcionalment, per necessitats del servei justificades degudament, l'adscripció forçosa en comissió de serveis de membres dels cossos de policia i de bombers de la Generalitat a llocs de treball de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya per una durada màxima d'un any, sense convocatòria prèvia i amb la conformitat dels òrgans competents. L'adscripció forçosa en comissió de serveis, si implica un canvi de residència, dóna dret a percebre les indemnitzacions que s'estableixin per reglament. 8. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot contractar professionals per mitjà de plans de recerca, d'acord amb el que disposa la Llei de l'Estat 13/1986, del 14 d'abril, de foment i coordinació general de la recerca científica i tècnica. 9. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot rebre en estades d'estudi o formació membres qualificats de la comunitat acadèmica o altres experts relacionats amb l'estudi i la recerca en l'àmbit de la seguretat. Aquest personal es regeix pel conveni subscrit en cada cas amb la institució corresponent d'acord amb els criteris fixats pel Consell de Direcció. Article 21 Règim de recursos i reclamacions

Oposició

1. Els actes administratius que provenen dels òrgans de govern de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya poden ésser objecte d'un recurs d'alçada davant el conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública, excepte els actes del president o presidenta, que esgoten la via administrativa, contra els quals es pot interposar un recurs potestatiu de reposició. 2. El recurs extraordinari de revisió s'ha d'interposar davant l'òrgan que ha dictat l'acte que s'impugna en els supòsits regulats per la legislació de procediment administratiu. El dit òrgan és també l'òrgan competent per a resoldre'l. 3. La interposició del recurs contenciós administratiu és procedent d'acord amb el que estableix la llei d'aquest ordre jurisdiccional. 4. L'exercici d'accions civils es regeix per les normes que regulen aquesta matèria. La reclamació prèvia a la via civil s'ha de presentar davant el conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública, que és també el competent per a resoldre‐la. 5. L'exercici d'accions laborals es regeix per les normes que regulen aquesta matèria. La reclamació prèvia a la via laboral s'ha de presentar davant el secretari o secretària general del departament competent en matèria de seguretat pública, que és també el competent per a resoldre‐la. Disposicions addicionals

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

91

Primera Referències a l'Escola de Policia de Catalunya i a l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya

per sotsinspector/a

Les referències que la legislació vigent fa a l'Escola de Policia de Catalunya i a l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya s'entenen fetes a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Segona Successió de l'Escola de Policia de Catalunya i a l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya 1. L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya succeeix l'Escola de Policia de Catalunya i l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya en tots els drets, el patrimoni, els recursos, els contractes, els deutes i les corresponents obligacions. 2. El personal de l'Escola de Policia de Catalunya i de l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya que mantingui la condició de funcionari públic o funcionària pública es regeix per les disposicions que li són aplicables, d'acord amb la procedència i la naturalesa de la relació d'ocupació que tingui, i es considera adscrit a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya un cop fetes les adaptacions pertinents. Pel que fa al personal laboral, l'Institut subroga els contractes subscrits per l'Escola de Policia de Catalunya i pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació pel que fa, en aquest darrer cas, als treballadors que presten serveis a l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. 3. La documentació i els expedients de l'Escola de Policia de Catalunya i de l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya, tant en tràmit com conclosos, s'han de lliurar a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya per a garantir la continuïtat normal del funcionament dels serveis.

Oposició

Tercera Modificacions pressupostàries El Departament d'Economia i Finances ha de fer les modificacions pressupostàries que calguin per a complir el que estableix aquesta llei. Quarta Règim disciplinari dels alumnes de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya 1. S'ha d'establir per reglament el règim disciplinari dels alumnes de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya assenyalant les faltes, les sancions i el procediment disciplinari docent. 2. La tipificació de les faltes ha de considerar els actes que comportin incompliments de les obligacions acadèmiques d'assistència, estudi i avaluació i ha d'incloure les conductes contràries a les normes de convivència, seguretat, uniformitat, conservació de recursos i actuació dels alumnes de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Les sancions disciplinàries han de consistir en amonestacions i en privacions de drets inherents a la condició d'alumne o alumna.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

92

3. S'ha d'aplicar, supletòriament o directament, el règim disciplinari del cos o de l'estructura professional a què es vulgui accedir o a què es pertanyi als supòsits en què els fets es puguin considerar faltes de caràcter greu no constitutius de falta de disciplina acadèmica.

per sotsinspector/a

Cinquena Ús de la denominació Escola de Policia de Catalunya L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot utilitzar la denominació Escola de Policia de Catalunya en les activitats formatives que tinguin com a destinataris els cossos de policia, els vigilants i els auxiliars de la policia local de Catalunya. Sisena Ús de la denominació Escola de Bombers de Catalunya L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot utilitzar la denominació Escola de Bombers de Catalunya en les activitats formatives que tinguin com a destinatari el personal que integra els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya. Disposició transitòria Pròrroga del règim orgànic Els òrgans de govern i administració de l'Escola de Policia de Catalunya i de l'Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya han de continuar exercint llurs funcions fins que no siguin substituïts pels òrgans de govern i administració de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb la finalitat de garantir que llurs activitats es realitzin normalment.

Oposició

Disposició derogatòria Es deroguen la Llei 27/1985, del 27 de desembre, de l'Escola de Policia de Catalunya, i els articles 55 i 56 de la Llei 5/1994, del 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya. Disposició final Entrada en vigor Aquesta llei entra en vigor un mes després de l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la Generalitat, 30 de juliol de 2007 José Montilla i Aguilera

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

93

President de la Generalitat de Catalunya Joan Saura i Laporta

per sotsinspector/a

Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

Oposició

(07.208.038)

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

94

per sotsinspector/a

LLEI 4/2003, DE 7 D'ABRIL, D'ORDENACIÓ DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA.

(DOGC núm. 3865 ‐ 15/04/2003) El President de la Generalitat de Catalunya Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent LLEI Preàmbul Justificació i finalitat La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'Estatut de l'any 1979, va recuperar les competències en matèria de seguretat pública. Així, es restituïa una capacitat bàsica de l'autogovern ja prevista per l'Estatut de la Segona República i que va ésser escapçada l'any 1936.

Oposició

En els darrers vint anys el Parlament de Catalunya, en l'àmbit de les seves competències, ha aprovat lleis sectorials que regulen els diversos àmbits en els quals la Generalitat té competències pròpies: policies locals, policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, protecció civil i emergències, trànsit, seguretat privada i joc i espectacles. Paral∙lelament a aquest desenvolupament normatiu, el Govern de Catalunya ha anat assumint de manera progressiva responsabilitats pròpies en el camp de la seguretat pública, com ara la protecció de persones i béns, l'ordre públic i la coordinació de les policies locals, i altres d'executives, com la seguretat privada i, més recentment, el trànsit, al mateix temps que s'ha anat produint el desplegament de substitució del cos de mossos d'esquadra, iniciat l'any 1994, a les comarques catalanes. En aquest context, i tenint també en compte que l'esmentada normativa inclou ja la regulació dels aspectes relatius a les funcions, l'organització i l'estatut del personal dels diversos serveis que actuen en l'àmbit de la seguretat pública, es dóna la conveniència i l'oportunitat d'integrar els sectors esmentats en un sistema coordinat i únic de seguretat pública de Catalunya. El sistema de seguretat pública de Catalunya es fonamenta en els principis de cooperació, col∙laboració, lleialtat institucional i auxili mutu entre les autoritats, les administracions i els serveis públics amb responsabilitats en l'àmbit de la seguretat, alhora que preveu també els òrgans de

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

95

coordinació i de participació ciutadana corresponents, la manifestació més elevada dels quals la constitueix el Consell de Seguretat de Catalunya.

per sotsinspector/a

El sistema de seguretat pública de Catalunya es dota, finalment, d'un centre integrat i permanent d'atenció i gestió de les emergències en matèria de protecció civil, policia i urgències sanitàries, per mitjà del telèfon unificat 112, d'accés universal i gratuït. La Llei incorpora una cultura de la coresponsabilitat, mitjançant la qual la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments, principalment, com a administracions catalanes, desenvolupen espais, com les juntes locals de seguretat i les comissions regionals de seguretat, i instruments de planificació i coordinació, com els convenis de col∙laboració i els diferents tipus de plans de seguretat, que han de garantir un sistema de seguretat més eficaç i eficient per a Catalunya, tant en l'assoliment dels resultats desitjables com en l'ús racional i sostenible dels recursos públics disponibles. Les autoritats i les administracions locals ‐els alcaldes i els ajuntaments‐ hi tenen un paper destacat: en la participació en el disseny i el seguiment de les polítiques locals de seguretat i en l'execució de les competències que els són pròpies en aquest àmbit, sobretot per mitjà dels serveis municipals i especialment de les policies locals. Correspon a la Generalitat garantir la coherència del sistema i del conjunt de polítiques i mecanismes de coordinació que en derivin, tot assegurant una prestació equivalent per al conjunt del territori i dels ciutadans del país. I en aquests darrers aspectes, sens dubte el cos de mossos d'esquadra hi té un protagonisme destacat.

Oposició

L'objectiu i els instruments del sistema consisteixen a dotar Catalunya d'un marc flexible i participatiu en el qual els diversos agents públics i privats, des de les respectives aportacions i responsabilitats, puguin contribuir a l'elaboració i l'execució de polítiques públiques de seguretat eficaces al servei dels ciutadans. El foment de la convivència i la cohesió social ha de provenir d'iniciatives i polítiques transversals modernes que, des del respecte als valors de la democràcia i la llibertat, garanteixin la seguretat de les persones i llurs béns. Catalunya aspira a dotar‐se plenament d'un model que transcendeixi la concepció tradicional de la seguretat i l'ordre públic, a favor d'una orientació que es fonamenti en la prevenció, la participació i la implicació dels diferents serveis públics, i també de la societat civil. L'estructura i el contingut de la Llei El contingut de la Llei s'estructura en cinc capítols, relatius a les disposicions generals, l'organització del sistema de seguretat de Catalunya, l'Administració territorial de seguretat, les relacions entre les administracions i les relacions amb els ciutadans, als quals segueixen diverses disposicions de caràcter addicional, transitori, derogatori i final. El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la Llei i la seva finalitat última, que és l'assegurament dels drets i les llibertats dels ciutadans, la preservació

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

96

per sotsinspector/a

de la convivència i el foment de la cohesió social. Amb aquest objectiu final, la Llei dissenya el sistema de seguretat de Catalunya, que s'inspira en els principis de prevenció dels riscs i de les amenaces, d'adequació dels serveis de seguretat a la demanda social, de proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics, d'eficàcia de l'acció pública i d'eficiència en l'assignació de recursos i mitjans, de planificació i avaluació de les actuacions, de proporcionalitat de la intervenció pública, de coresponsabilitat i complementarietat de les autoritats i de les administracions, de coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis i de transparència i informació als ciutadans. Aquest conjunt de principis, explícitament establerts per la Llei, permet dotar el sistema de seguretat que es dissenya d'una adequada coherència i eficàcia, i constitueix una pauta apropiada d'orientació general de les actuacions de les diverses administracions i llurs relacions en aquest àmbit. El capítol II té per objecte la definició de la composició i l'estructura del sistema de seguretat, que es vertebra al voltant de les autoritats de la Generalitat i dels ajuntaments, i que s'integra, a més, pels cossos i els serveis de seguretat que en depenen i pels òrgans de coordinació i de participació que la Llei crea i regula. Cal remarcar que la Llei parteix d'una clara delimitació de les competències de les autoritats en matèria de seguretat, condició que reconeix fonamentalment al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública i als alcaldes, en llurs àmbits de competència respectius, i que estructura el sistema de seguretat de Catalunya a partir d'aquesta delimitació.

Oposició

Cal destacar també, per la seva importància política i la transcendència social que estan cridats a tenir, els nous òrgans que crea la Llei: el Consell de Seguretat de Catalunya, màxim òrgan de consulta i representació de les administracions i de la societat catalana; la Comissió del Govern per a la Seguretat, presidida pel president o presidenta de la Generalitat, a la qual s'encarrega la funció d'assegurar la coordinació de les actuacions i de les polítiques de la Generalitat en matèria de seguretat; la Comissió de Policia de Catalunya, que substitueix la fins ara existent Comissió de Coordinació de Policies Locals, amb funcions de gran rellevància per a la cohesió interna i la funcionalitat del model de policia, i les comissions regionals de seguretat, que aplegaran els municipis d'una mateixa regió policial amb la finalitat de facilitar l'anàlisi i la proposta conjunta de plans de seguretat supramunicipals adequats a llurs necessitats i recursos. La Llei atorga una rellevància especial a les juntes locals de seguretat, de les quals destaca el caràcter obligatori en els municipis que comptin amb policia local. Aquest caràcter, juntament amb les funcions que se'ls atribueixen i la presidència única de l'alcalde o l'alcaldessa, pretén fer d'aquests òrgans peces clau del sistema de seguretat i del model de policia, convertint‐los en una referència necessària per a l'elaboració, la planificació i l'execució en l'àmbit local de les polítiques públiques de seguretat més generals. Així mateix, la Llei reconeix el paper que té en l'estructura del sistema de seguretat català l'Escola de Policia de Catalunya, configurada com a entitat autònoma de caràcter administratiu amb funcions de selecció, formació, reciclatge i adaptació del personal que integra el cos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals, la qual impulsa els estudis i les investigacions adequats en matèria de seguretat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

97

per sotsinspector/a

Finalment, la Llei dota el sistema d'un instrument metodològic que ha de contribuir a la seva eficàcia i funcionalitat: el Pla general de seguretat, que ha de contenir el catàleg de les previsions, les actuacions i els mitjans relatius a tot allò que afecti o pugui afectar la convivència i la seguretat de les persones i els béns, i que s'ha de convertir en referència obligada per a l'elaboració dels plans de seguretat locals, sectorials, estacionals i específics. El capítol III estructura l'administració general i territorial de seguretat. Una transcendència especial té l'atribució als delegats territorials del Govern, a més de les funcions pròpies, de la condició de delegats del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública pel que fa a la potestat sancionadora en les matèries que són competència seva. Així mateix, es creen subdireccions generals, en els mateixos àmbits territorials, per a la coordinació de les funcions, els serveis i els procediments administratius que són competència del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública. D'altra banda, en aquest mateix capítol s'estructura l'organització territorial del cos de mossos d'esquadra en dos nivells principals: les àrees bàsiques, en primer lloc, que es defineixen com les unitats geogràfiques i de població dotades amb els serveis mínims però suficients per a atendre en una primera instància totes les necessitats de protecció i seguretat de la població de l'àrea, i, en segon lloc, les regions, que es corresponen a les establertes pel Pla territorial general de Catalunya i que constitueixen el nivell adequat per a situar‐hi els serveis de suport operacional i logístic de les àrees bàsiques. Amb aquesta estructuració es pretén assegurar de manera suficient la coherència del model de servei amb els principis d'adequació dels recursos a la demanda social i de proximitat als ciutadans, que presideixen el sistema de seguretat de Catalunya.

Oposició

El capítol IV estableix, en primer lloc, els principis que regulen les relacions entre les administracions que concorren en l'àmbit de la seguretat .lleialtat institucional, informació recíproca, coordinació, col∙laboració i cooperació i assistència mútua. per tal d'assegurar l'eficàcia i l'eficiència de l'acció pública, en interès dels ciutadans. La Llei estableix després els instruments que han de canalitzar aquestes relacions, entre els quals destaquen de manera especial els convenis entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments i altres administracions, institucions i entitats, per al desenvolupament i l'aplicació de polítiques sectorials i altres iniciatives i projectes en matèria de seguretat, i, en particular, els de coordinació entre el cos de mossos d'esquadra i les policies locals i els altres que tenen per objecte instaurar serveis unificats o de gestió conjunta, com poden ésser, especialment, els de recepció de denúncies i altres d'atenció directa als ciutadans. La Llei conté diverses disposicions relatives a la col∙laboració en matèria d'informació policial; estableix especialment el manteniment d'un sistema unificat d'informacions d'interès policial administrat pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i compartit per les policies locals que s'hi adhereixin mitjançant el conveni corresponent. En aquest mateix capítol, la Llei estableix les regles bàsiques per a la coordinació necessària de les policies locals i disposa diversos mecanismes d'assistència mútua entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els municipis i entre la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra i les policies locals. La Llei conté també diverses disposicions sobre planificació conjunta dels serveis i de les actuacions en matèria de seguretat, a diversos nivells, com a mètode i com a cultura, i molt especialment com a eina a disposició dels alcaldes per a la direcció i la gestió eficaç de les polítiques locals de prevenció i seguretat. I finalment, en aquest capítol, la Llei fixa

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

98

per sotsinspector/a

l'objectiu, que ha de promoure la Generalitat i han de compartir totes les administracions, de crear un servei integrat d'atenció als ciutadans en cas d'emergències, que permeti donar l'avís i posar en alerta els serveis que corresponguin en cada cas per a afrontar la situació creada, augmentant d'aquesta manera la seguretat dels ciutadans i l'eficiència en la resposta a les emergències que es produeixen i que afecten la vida, la seguretat o la salut de les persones. El capítol V, dedicat a les relacions amb els ciutadans, regula la imprescindible participació ciutadana en el sistema de seguretat, articulant‐lo per mitjà de la presència de les associacions i les entitats ciutadanes en el Consell de Seguretat de Catalunya, i en les juntes locals i les comissions regionals de seguretat. A més, els òrgans que han d'aprovar els diversos plans de seguretat poden igualment fer totes les consultes prèvies que considerin necessàries a les associacions i entitats que representin interessos col∙lectius que es puguin veure afectats. La Llei estableix també el dret d'informació que en matèria de seguretat tenen els ciutadans en una societat madura i democràtica, i especifica, finalment, el canal pel qual poden fer arribar a les autoritats les queixes i les peticions que creguin oportunes sobre els serveis de seguretat i l'actuació de llurs agents. Té una rellevància especial la previsió sobre la creació d'un servei específic de recepció i de resposta de les queixes i les peticions que es pugui convertir en una via permanent de comunicació entre l'Administració i els ciutadans en un àmbit tan sensible i transcendent per a la vida de les persones com és el de la seguretat.

Oposició

La Llei promou, finalment, que el Govern de la Generalitat dediqui una atenció constant a la millora de la comunicació entre els ciutadans i els diversos serveis de seguretat, amb l'objectiu de simplificar‐la i facilitar‐los l'accés a aquests serveis, especialment en l'àmbit de la informació, la recepció de denúncies, l'atenció d'emergències i la recepció i la tramitació de queixes i peticions. Amb aquesta finalitat, la Llei encomana al Govern que promogui l'adaptació constant i continuada dels serveis a les possibilitats que ofereixi la tecnologia de les comunicacions en cada moment i que en promogui o porti a terme, quan escaigui, la integració i la unificació, i també la carta de serveis públics de seguretat, que ha de contenir els drets i els deures dels ciutadans en aquest sentit. Finalment, en les disposicions addicionals se sistematitzen les competències sancionadores de les autoritats en matèria de seguretat ciutadana i s'introdueixen les modificacions i les remissions a la legislació vigent que imposa la coherència amb aquesta nova Llei. Capítol I Disposicions generals Article 1 Objecte i àmbit 1. L'objecte d'aquesta Llei és l'ordenació de les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, especialment les de policia, i la seva integració amb les de protecció civil, trànsit, joc i espectacles i seguretat privada, en un sistema general de seguretat propi de Catalunya, participat per les altres administracions amb competències en aquesta matèria.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

99

3. El sistema de seguretat pública de Catalunya té per finalitat contribuir al desenvolupament de polítiques públiques de prevenció i protecció eficaces en l'assegurament dels drets i les llibertats dels ciutadans, la preservació de la convivència i el foment de la cohesió social. 4. El sistema de seguretat pública, entès com un sistema integral, ha de garantir el dret dels ciutadans a una prestació homogènia dels serveis de seguretat arreu de Catalunya.

Article 2 Principis generals El sistema general de seguretat pública de Catalunya s'inspira en els principis següents: a) Prevenció dels riscs i de les amenaces. b) Adequació del servei públic a la demanda social. c) Proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics. d) Eficàcia de l'acció pública i eficiència en l'assignació de recursos i mitjans. e) Planificació i avaluació de les actuacions.

Oposició

f) Proporcionalitat de la intervenció pública. g) Coresponsabilitat i complementarietat d'autoritats i administracions. h) Coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis. i) Transparència i informació als ciutadans. Capítol II Estructura del sistema de seguretat de Catalunya Article 3 Sistema de seguretat de Catalunya 1. El sistema de seguretat de Catalunya és integrat per: a) Les autoritats de seguretat. b) Els cossos policials i altres serveis, públics o privats, de seguretat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

2. Integren el sistema de seguretat pública de Catalunya les autoritats amb competències en la matèria i els serveis dependents de les administracions respectives, i també els òrgans de coordinació i participació ciutadana.

100

3. La Junta de Seguretat de Catalunya és l'òrgan superior de coordinació entre la Policia de la Generalitat i les forces i cossos de seguretat de l'Estat, d'acord amb l'article 13 de l'Estatut d'autonomia. Article 4 Autoritats en matèria de seguretat 1. El Govern és l'òrgan col∙legiat superior de Catalunya en matèria de seguretat. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública és l'autoritat de la Generalitat que dirigeix la política de seguretat de Catalunya, d'acord amb el Govern i sens perjudici de les funcions que corresponen a les autoritats de l'Estat. En l'àmbit local, els alcaldes són també autoritats superiors en matèria de seguretat, en el marc de llurs competències. 2. Tenen també la condició d'autoritats de seguretat els delegats territorials del Govern i les persones titulars d'òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública o dels ajuntaments que, per atribució legal o per delegació expressa del conseller o consellera o de l'alcalde o l'alcaldessa, exerceixin les funcions corresponents en la matèria. 3. Corresponen al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública les funcions següents: a) Dirigir la política de seguretat del Govern. b) Ordenar les actuacions necessàries per a mantenir i restablir la seguretat ciutadana, personalment o mitjançant les persones titulars d'òrgans de l'Administració de seguretat del departament amb competències en matèria de seguretat pública, segons el que disposen aquesta Llei i la resta de l'ordenament vigent. c) Exercir el comandament superior de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) Coordinar les policies locals de Catalunya. e) Presidir el Consell de Seguretat de Catalunya. f) Elaborar i sotmetre a l'aprovació del Govern el Pla general de seguretat de Catalunya. g) Elaborar i sotmetre a l'aprovació del Govern les normes reglamentàries generals de desplegament i aplicació d'aquesta Llei.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

101

Oposició

2. El Govern, d'acord amb el marc de competències que estableixen la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia de Catalunya i la legislació vigent, mitjançant el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, té la funció de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i de garantir la seguretat ciutadana. A aquest efecte, ha de vetllar per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d'acord amb l'ordenament jurídic.

per sotsinspector/a

c) Els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat.

j) Exercir la potestat sancionadora, en els termes que li atribueixen aquesta Llei i la resta de legislació vigent. k) Les altres funcions que li assignen aquesta Llei i la legislació vigent en matèria de seguretat. 4. Corresponen als alcaldes les funcions següents, sens perjudici de la resta de funcions que els assigna la legislació local: a) Dirigir la política de seguretat en llur municipi, d'acord amb les competències respectives i en el marc de les determinacions del Pla general de seguretat de Catalunya que estableix l'article 15. b) Presidir la junta local de seguretat, si n'hi ha, i vetllar pel compliment dels seus acords. c) Ordenar i dirigir les actuacions municipals en matèria de seguretat, d'acord amb l'ordenament vigent. d) Exercir el comandament superior de la policia local. e) Impulsar i coordinar, en l'àmbit municipal, les accions necessàries per a aconseguir les finalitats d'aquesta Llei. f) Informar el Ple de l'ajuntament sobre el Pla local de seguretat, aprovat per la Junta Local de Seguretat. g) Informar anualment el Ple de l'ajuntament sobre l'aplicació i les incidències del Pla local de seguretat. h) Exercir la potestat sancionadora, en els termes que els atribueix la legislació vigent. i) La resta de funcions que els assignen aquesta Llei i la resta de la legislació vigent en matèria de seguretat. Article 5 Cossos policials 1. La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies dels ajuntaments, amb la denominació de policia local, policia municipal, guàrdia urbana o altres de tradicionals, constitueixen la policia de les institucions pròpies de Catalunya. 2. La policia local de cada municipi s'ha d'integrar en un sol cos i el seu àmbit d'actuació és el del terme municipal corresponent. Només poden actuar fora d'aquest àmbit en situacions

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

102

Oposició

i) Sotmetre a l'aprovació del Govern un informe anual sobre la seguretat a Catalunya que, una vegada aprovat per aquest, s'ha de presentar al Parlament.

per sotsinspector/a

h) Impulsar i coordinar, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, les accions necessàries per aconseguir les finalitats d'aquesta Llei.

4. Les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixen pels principis que inspiren el sistema general de seguretat i, en particular, pels de complementarietat, coordinació, col∙laboració, cooperació i auxili mutu, especialment en el si de les juntes locals de seguretat. Els convenis subscrits entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments han d'adaptar i concretar aquests principis a les circumstàncies de cada municipi. 5. El Govern, sobretot per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, i els ajuntaments han de promoure, en el si dels òrgans conjunts, la planificació operativa de llurs serveis de seguretat i l'assignació eficient i l'aprofitament conjunt dels recursos, la integració dels sistemes d'informació policial i l'homogeneïtzació dels estàndards organitzatius i operacionals. 6. Mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya es coordina en el nivell superior la policia de la Generalitat amb els cossos i les forces de seguretat de l'Estat. Article 6 Consell de Seguretat de Catalunya 1. El Consell de Seguretat de Catalunya és l'òrgan consultiu i de participació superior a Catalunya en matèria de seguretat, sens perjudici de les funcions i de les competències dels òrgans que la legislació vigent estableix en els sectors de la seguretat pública i la policia, la protecció civil, la seguretat viària i la seguretat privada. 2. El Consell de Seguretat de Catalunya és presidit pel conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública i es compon, en els termes fixats pel seu reglament, de representants de les entitats ciutadanes, de les administracions locals, de la Generalitat i, si així ho acorda l'Estat, de l'Administració de l'Estat i de la judicatura i la fiscalia. 3. El Consell de Seguretat de Catalunya ha de comptar amb la participació, en els termes fixats pel seu reglament, de representants específics de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius, del Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives, del Consell de Coordinació de la Seguretat Privada i de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància. 4. Les funcions del Consell de Seguretat de Catalunya són:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

103

Oposició

3. Els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixen, pel que fa a l'organització, les funcions, el règim estatutari i el funcionament intern, per la legislació específica en la matèria i per la resta de l'ordenament vigent.

per sotsinspector/a

d'emergència i en les condicions que estableixin els convenis de col∙laboració o els plans de coordinació aprovats pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública.

c) Conèixer i impulsar iniciatives adreçades a la millora dels serveis de les diverses administracions relacionats amb la seguretat pública a Catalunya. d) Acordar la constitució de comissions d'estudi i de grups de treball, i fixar‐ne l'àmbit i els criteris d'actuació. e) La resta de funcions que li assigni la normativa vigent. 5. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de prestar al Consell de Seguretat de Catalunya el suport tècnic que necessiti per al compliment de les funcions que té encomanades i, especialment, ha de posar a la seva disposició els resultats de l'Enquesta de seguretat pública de Catalunya i els estudis sobre la matèria que elabora periòdicament. 6. El Govern ha d'aprovar per decret el reglament d'organització i funcionament del Consell de Seguretat de Catalunya. Article 7 Comissió de Govern per a la Seguretat 1. La Comissió del Govern per a la Seguretat és integrada pel president o presidenta de la Generalitat o, si escau, pel conseller o consellera en cap, que la presideix, i pels consellers dels departaments competents en les matèries de seguretat pública, immigració, justícia, protecció de menors, violència de gènere, serveis socials, sanitat, educació, indústria, comerç, consum, turisme, medi ambient i economia i finances. El president o presidenta de la Comissió del Govern per a la Seguretat pot convocar altres consellers i alts càrrecs del Govern a les sessions, per raó dels assumptes a tractar. 2. La Comissió del Govern per a la Seguretat ha d'assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern que afectin la seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels departaments. La Comissió s'ha de reunir per conèixer el Pla general de seguretat de Catalunya que, a proposta del conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, ha d'aprovar el Govern, i fer el seguiment de l'execució i del grau de compliment d'aquest Pla. La Comissió s'ha de reunir, com a mínim, un cop cada trimestre. 3. El president o presidenta de la Comissió del Govern per a la Seguretat ha de convocar‐la quan es donin situacions excepcionals de greu risc per a la seguretat pública o d'alteració de la convivència ciutadana, a fi d'impulsar i coordinar les actuacions que escaiguin.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

104

Oposició

b) Promoure i proposar mesures generals i iniciatives de millora de la situació de la seguretat a Catalunya, i presentar‐les, si escau, als organismes competents.

per sotsinspector/a

a) Analitzar, estudiar i avaluar la situació de la seguretat a Catalunya a partir de les dades i els estudis que determina l'apartat 5, i emetre un informe anual sobre la seva evolució, i altres informes que consideri convenients.

2. La Comissió de Policia de Catalunya s'adscriu al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i és integrada per: a) El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, que la presideix. b) Cinc vocals en representació dels ajuntaments. c) Cinc vocals en representació del Govern. 3. Les funcions de la Comissió de Policia de Catalunya són: a) Conèixer l'aplicació dels convenis i altres acords subscrits entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments, fer‐ne el seguiment, emetre els informes i fer les recomanacions que escaiguin. b) Conèixer i debatre les qüestions de caràcter organitzatiu i operatiu que afectin la coordinació entre els cossos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de les policies locals de Catalunya, presentar les propostes que s'escaiguin a les autoritats i les institucions competents en la matèria i informar‐les amb caràcter previ a l'aprovació pel Govern. c) Emetre un informe preceptiu no vinculant en matèria d'organització i estructura interna al qual s'han d'ajustar les policies locals, i d'accés, formació i promoció de llurs membres. d) Promoure iniciatives i estudis per a la millora de la coordinació entre la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra i les policies locals, i el foment de l'homogeneïtzació dels mitjans i els sistemes i de les activitats formatives. e) Emetre un informe preceptiu no vinculant sobre les normes relatives a uniformitat i altres elements d'identificació de les policies locals que hagin d'ésser aprovades pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública. f) La resta de funcions que li atribueixi la legislació vigent. 4. La Comissió de Policia de Catalunya pot crear subcomissions i grups de treball, permanents o ocasionals, per al millor compliment de les seves funcions. 5. L'organització interna i el funcionament de la Comissió de Policia de Catalunya s'han d'establir per decret del Govern. Article 9

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

105

Oposició

1. La Comissió de Policia de Catalunya és l'òrgan col∙legiat consultiu superior en matèria de coordinació entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals a Catalunya.

per sotsinspector/a

Article 8 Comissió de Policia de Catalunya

2. La Junta Local de Seguretat és integrada per l'alcalde o alcaldessa, que la presideix, amb veu i vot, i els vocals permanents següents, també amb veu i vot: a) El delegat o delegada territorial del Govern, qui pot delegar la seva representació en el subdirector o subdirectora general, d'acord amb l'article 17.2. b) El regidor o regidora delegat en matèria de seguretat ciutadana. c) El cap o la cap de la comissaria de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra del municipi o, si no, el cap o la cap de l'àrea bàsica policial o el comandament que designi en els termes fixats per reglament. d) El cap o la cap de la policia local o el comandament que designi en els termes fixats per reglament. e) Si així ho acorda l'Administració de l'Estat, són també vocals de les juntes locals de seguretat, en l'àmbit de llurs competències, els caps de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia que tinguin responsabilitats funcionals en el municipi. 3. Quan ho requereixin els assumptes a tractar, han d'assistir també a la reunió de la junta local de seguretat, amb veu però sense vot, representants de la judicatura i de la fiscalia, si així ho acorda l'Administració de l'Estat. 4. Poden ésser també convidats a participar en la junta local de seguretat, amb veu però sense vot, les associacions i les entitats veïnals i ciutadanes del municipi, en el cas que puguin ésser afectades pels assumptes a tractar. 5. Si els assumptes a tractar ho requereixen, el president o presidenta o els vocals poden assistir a les sessions de la junta local de seguretat acompanyats dels tècnics que creguin convenients i, especialment, de les persones responsables dels serveis d'emergències, dels serveis socials, de trànsit i seguretat viària i de joc i espectacles, amb veu però sense vot. Així mateix, poden ésser cridades a comparèixer davant la junta les persones responsables dels serveis de seguretat privada que actuïn en el municipi. 6. L'alcalde o alcaldessa pot delegar excepcionalment la presidència de les sessions de la junta local de seguretat al regidor o regidora de seguretat ciutadana. 7. La junta local de seguretat s'ha de reunir en sessió ordinària, convocada pel president o presidenta, amb caràcter trimestral. Una de les sessions anuals ha d'ésser plenària i hi han d'ésser convidats els vocals no permanents i les persones i les entitats a què fan referència els apartats 3 i

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

106

Oposició

1. Als municipis que tinguin policia local hi ha d'haver una junta local de seguretat, com a òrgan col∙legiat de col∙laboració i coordinació general dels diversos cossos de policia i altres serveis de seguretat que operen en llur territori i de participació ciutadana en el sistema de seguretat.

per sotsinspector/a

Les juntes locals de seguretat

Article 10 Funcions de les juntes locals de seguretat Les juntes locals de seguretat tenen les funcions següents: a) Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública en el municipi i concretar les polítiques de seguretat corresponents en l'àmbit respectiu. b) Elaborar i aprovar el Pla de seguretat local i els plans d'actuació específics que escaiguin en l'àmbit respectiu, d'acord amb el que disposen els articles 15.2 i 27, i fer‐ne el seguiment i l'avaluació mitjançant un informe anual. Els plans i els informes s'han de trametre al ple de l'ajuntament, perquè en tingui la informació, i al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, d'acord amb l'article 31.6. c) Conèixer els plans d'emergències i els plans o les mesures de seguretat viària, de seguretat en esdeveniments esportius i de joc i espectacles, i d'altres que incideixin en la situació de seguretat del municipi, i tenir‐los en compte en les previsions del pla local de seguretat. d) Conèixer els serveis de seguretat privada que tenen autorització per operar en el municipi. e) Concretar en l'àmbit respectiu els mitjans i els procediments establerts de col∙laboració, coordinació i cooperació dels cossos i els serveis de seguretat que actuen en el municipi, en el marc del conveni existent. f) Promoure les iniciatives i formular les propostes que siguin convenients als organismes competents per a la col∙laboració, la coordinació i la cooperació millors dels cossos i els serveis de seguretat. g) Desplegar i executar, si escau, les actuacions establertes en el conveni subscrit entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i l'ajuntament. h) La resta de funcions que els encomani la normativa vigent. Article 11 Mesa de Coordinació Operativa 1. Les juntes locals de seguretat han de crear una mesa de coordinació operativa, com a òrgan permanent i estable de coordinació i de cooperació dels diversos cossos i serveis de seguretat al municipi.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

107

Oposició

8. Els acords de la junta local de seguretat s'han de prendre per unanimitat i tenen caràcter executiu.

per sotsinspector/a

4, amb la finalitat de conèixer el pla de seguretat local i debatre la situació general de seguretat al municipi.

a) Executar els acords de la Junta Local de Seguretat, en els termes establerts per la Junta mateixa. b) Assegurar l'intercanvi d'informació entre els cossos i els serveis de seguretat que actuen en el municipi, per mitjà dels instruments i els procediments establerts per la normativa vigent i el conveni subscrit. c) Assegurar la coordinació operativa de les actuacions dels diversos cossos i serveis de seguretat al municipi i la dels recursos en matèria de seguretat presents al municipi. d) Elaborar propostes de plans de seguretat i de coordinació de serveis de seguretat, i presentar‐los a la Junta Local perquè, si escau, els aprovi. e) Elevar a la Junta Local de Seguretat les propostes que cregui convenients a l'efecte de millorar la col∙laboració entre els diversos cossos i serveis de seguretat i llur eficàcia i eficiència en el municipi. f) La resta de funcions que li siguin encomanades per la Junta Local de Seguretat i la normativa vigent. 4. En tots els casos, les forces i cossos de seguretat han d'actuar sota les ordres immediates dels comandaments orgànics respectius. Article 12 Comissions regionals de seguretat 1. Els municipis d'una mateixa regió policial s'han d'integrar en una comissió regional de seguretat. Per criteris d'eficiència, es pot establir per decret una altra agrupació territorial de municipis per formar una comissió. 2. Componen les comissions regionals de seguretat: a) El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, que la presideix, o la persona en qui delegui. b) Els alcaldes dels municipis que la integren, que poden delegar la representació en el regidor o regidora competent en matèria de seguretat. c) El delegat o delegada territorial del Govern, que pot delegar la representació en el subdirector o subdirectora general, d'acord amb l'article 17.2.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

108

per sotsinspector/a

3. La Mesa de Coordinació Operativa té les funcions següents:

Oposició

2. La Mesa de Coordinació Operativa ha d'ésser integrada pels caps de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra i de la policia local que són membres de la Junta Local de Seguretat i, si escau, pels altres comandaments de policia o de seguretat que determini la Junta Local. Els caps de policia que són membres de la mesa poden ésser assistits pels funcionaris i els tècnics que calgui per raó de les actuacions que s'han de portar a terme.

e) El cap o la cap de la comissaria de l'àrea bàsica policial, o el comandament en qui delegui, en els termes establerts per reglament. f) Els caps de les policies municipals dels ajuntaments, si escau. 3. Si així ho acorda l'Administració de l'Estat, són també vocals, amb veu i vot, en l'àmbit de llurs competències, els caps de la guàrdia civil i del cos nacional de policia que tinguin responsabilitats funcionals en el municipi. 4. Si ho requereixen els assumptes a tractar, assisteixen també a les reunions de les comissions regionals de seguretat, amb veu però sense vot, representants de la judicatura i de la fiscalia, si així ho acorda l'Administració de l'Estat. 5. El president o presidenta de la Comissió Regional de Seguretat pot convidar a participar a les sessions, amb veu però sense vot, representants de les entitats ciutadanes que actuïn en el seu àmbit territorial quan es vegin afectades pels assumptes que s'hi han de tractar. 6. Si els assumptes a tractar ho requereixen, el president o presidenta o els vocals poden assistir a les sessions de la Comissió acompanyats del personal tècnic que creguin convenient, amb veu però sense vot, especialment de les persones responsables d'emergències, de serveis socials, de trànsit i seguretat viària i de joc i espectacles del seu àmbit territorial. Així mateix, el president o presidenta pot requerir la presència davant la comissió de les persones responsables dels serveis de seguretat privada que actuïn en el seu àmbit territorial.

per sotsinspector/a

d) El cap o la cap de la comissaria de la regió policial, o el comandament en qui delegui, en els termes establerts per reglament.

a) Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública als municipis que les integren, avaluar les necessitats i els recursos disponibles i participar en la definició de les polítiques de seguretat corresponents en llur àmbit. b) Elaborar els plans de seguretat que considerin convenients en llur àmbit territorial, proposar‐los als òrgans decisoris competents i fer‐ne el seguiment i l'avaluació. c) Elaborar el Pla de seguretat regional, que ha de tenir en compte els plans de seguretat locals dels municipis compresos en la regió policial, i les directrius del Pla general de seguretat de Catalunya establert per l'article 15, i sotmetre'l a l'aprovació del conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública. d) Conèixer els plans d'emergències i els plans o les mesures de seguretat viària, de seguretat en esdeveniments esportius, de joc i espectacles i altres que incideixin en la situació de seguretat dels municipis que les integren. e) Promoure les iniciatives i formular les propostes que siguin convenients als organismes competents per a la millora de la seguretat en els municipis que les integren.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

109

Oposició

7. Les comissions regionals de seguretat tenen les funcions següents:

El Govern ha d'aprovar per decret la normativa general sobre organització i funcionament de les juntes locals de seguretat i les comissions regionals de seguretat. Aquests òrgans poden aprovar llur reglament de funcionament intern, atenent les previsions d'aquesta Llei i les normes que la desenvolupin. Article 14 Escola de Policia de Catalunya 1. L'Escola de Policia de Catalunya és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública que es regula per la llei que li és pròpia. 2. L'Escola de Policia de Catalunya té com a tasques principals la formació bàsica, de comandaments i de les especialitats dels membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de les policies locals de Catalunya, i presta suport al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i als ajuntaments en els processos de selecció del personal dels cossos respectius. 3. L'Escola de Policia de Catalunya contribueix a l'estudi, la investigació i la divulgació de matèries relatives a la policia i la seguretat ciutadana. Article 15 Pla general de seguretat de Catalunya 1. El Govern, en l'exercici de les seves competències, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública i amb el coneixement previ de la Comissió del Govern per a la Seguretat i del Consell de Seguretat de Catalunya, ha d'aprovar el Pla general de seguretat de Catalunya, que ha d'integrar les previsions generals de riscs, actuacions i mitjans, inclosos els de seguretat privada, en matèria de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i altres que afectin la convivència ciutadana i la seguretat de les persones i els béns a Catalunya. 2. Els deures o les prestacions personals o patrimonials dels ciutadans es determinen d'acord amb les disposicions legals aplicables. 3. El Pla de seguretat de Catalunya té periodicitat biennal, sens perjudici que, per raons d'urgència o de necessitat, s'hagi de modificar abans d'haver transcorregut l'esmentat termini. 4. El Pla general de seguretat de Catalunya ha d'establir les directrius i els criteris tècnics per a l'elaboració dels plans locals i regionals de seguretat, a l'efecte d'aconseguir‐ne la coordinació i la

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

110

Oposició

Article 13 Reglamentació de les juntes i de les comissions

per sotsinspector/a

f) Elaborar els informes que creguin convenients sobre la seguretat als municipis de llur àmbit, i presentar‐los als organismes que escaiguin.

Capítol III L'administració general i territorial de seguretat Article 16 El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública 1. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, de conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és l'òrgan responsable de dirigir la política de seguretat de la Generalitat. 2. Corresponen al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública la direcció superior del cos de mossos d'esquadra, la coordinació de les policies locals i la resta de funcions que li atorguen aquesta Llei i l'ordenament jurídic. Article 17 Estructura territorial del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública 1. Correspon als delegats territorials del Govern, d'acord amb la disposició addicional quarta, la potestat sancionadora en les matèries que són competència del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, de conformitat amb les lleis sectorials que les regulen i sens perjudici de les competències atribuïdes expressament a les altres autoritats en matèria de seguretat. 2. En cada delegació territorial del Govern hi ha una subdirecció general, que ha de complir les funcions que s'estableixin per reglament. La coordinació de les funcions, els serveis i els procediments administratius que són competència del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública correspon al subdirector o subdirectora general. 3. En tots els casos, correspon al conseller o consellera del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública la coordinació superior en l'àmbit de Catalunya de les actuacions en matèria de seguretat que duen a terme els delegats territorials del Govern. Article 18 Mapa policial de Catalunya El Govern ha d'aprovar per decret el mapa policial de Catalunya, d'acord amb les disposicions del Pla territorial general de Catalunya. El mapa policial organitza el territori de Catalunya en àrees bàsiques policials i en regions policials, i té en compte les realitats metropolitanes en la seva organització territorial.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

111

Oposició

5. El Pla general de seguretat de Catalunya s'ha de presentar al Parlament.

per sotsinspector/a

integració adequades. En l'elaboració del Pla s'han de tenir en compte les recomanacions del Consell de Seguretat de Catalunya.

2. El Govern ha de determinar l'àmbit de les àrees bàsiques policials d'acord amb criteris demogràfics i geogràfics i en funció de la demanda social i local de serveis de seguretat. La delimitació de les àrees bàsiques policials s'ha d'adequar als termes dels municipis i, si escau, a llur organització administrativa, territorial i judicial. Article 20 Regions policials 1. L'agrupació de diverses àrees bàsiques policials, d'acord amb criteris del Pla territorial general de Catalunya, forma una regió policial. Cada regió policial ha de tenir una comissaria regional, amb seu a la comissaria de l'àrea bàsica policial que determini el Govern, per raons d'eficàcia, d'eficiència, de desconcentració, econòmiques, socials, demogràfiques i històriques. 2. A les comissaries regionals hi ha d'haver els serveis de suport logístic i les especialitats policials que, per llurs característiques, transcendeixin l'àmbit de les àrees bàsiques policials, i s'hi du a terme la gestió descentralitzada dels serveis tècnics i administratius centrals.

Capítol IV Relacions entre administracions Article 21 Principis de relació entre administracions Les administracions públiques amb competències sobre seguretat han d'atenir‐se, en llurs relacions mútues, als principis següents: a) Lleialtat institucional i ple respecte de l'exercici de les competències que corresponen a les altres administracions. b) Informació recíproca, especialment quan calgui per complir millor les competències de cada administració. c) Coordinació en l'actuació i en la prestació dels serveis.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

112

Oposició

1. L'àrea bàsica policial és la unitat mínima, geogràfica i poblacional, dotada d'uns serveis bàsics per a l'atenció primària de les demandes de prevenció, seguretat ciutadana, control del trànsit i investigació de primer nivell. El servei bàsic es compon, d'una banda, d'una comissaria principal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de les altres comissaries desconcentrades que requereixin les necessitats i l'extensió de l'àrea, i, de l'altra, dels cossos de policia local que hi hagi al territori, coordinats per les juntes locals corresponents.

per sotsinspector/a

Article 19 Àrees bàsiques policials

El Govern, especialment per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, d'acord amb la normativa estadística vigent a Catalunya, ha de promoure: a) La innovació, el desenvolupament i la consolidació de les activitats estadístiques en matèria de seguretat, a fi de constituir un sistema estadístic coherent, fiable, actualitzat, equiparable amb els sistemes de l'entorn i útil per a la presa de decisions en els àmbits de l'Administració relacionats amb la seguretat pública. b) La comparabilitat de les informacions estadístiques que produeixen les diverses administracions públiques competents en matèria de seguretat. c) L'intercanvi d'informació estadística en matèria de seguretat entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i el Ministeri de l'Interior, en el si de la Junta de Seguretat de Catalunya, sens perjudici del que disposa la normativa estadística vigent a Catalunya. d) La coherència, en el marc del Sistema Estadístic de Catalunya, de les diverses activitats estadístiques relacionades amb les infraccions penals, especialment en matèria judicial, fiscal i d'execució penal.

Article 23 Informes sobre seguretat 1. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha d'elaborar un informe anual sobre la seguretat interior a Catalunya, basat en les activitats estadístiques regulades pel Pla estadístic de Catalunya, i l'ha de posar a disposició de les autoritats i dels òrgans interessats, especialment la Junta de Seguretat de Catalunya, la Comissió de Policia de Catalunya, les juntes locals de seguretat, el Consell de Seguretat de Catalunya i el Parlament. 2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, a petició dels ajuntaments o d'ofici, pot elaborar informes de diagnosi i anàlisi sobre la seguretat en un determinat àmbit territorial, local o supramunicipal. Aquests informes s'han de posar a disposició dels alcaldes perquè els trametin a les juntes locals corresponents. Article 24 Informacions policials

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

113

Oposició

Article 22 Informació estadística

per sotsinspector/a

d) Col∙laboració i cooperació, que inclou l'assistència mútua per complir millor les competències de cada administració.

3. La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de facilitar l'accés de les policies locals a altres bases de dades, en els supòsits d'interès local que es determinin per reglament. 4. Mitjançant un conveni, les policies locals poden usar el programari informàtic d'aplicació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i treballar en xarxes integrades d'informació policial. 5. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha d'establir per reglament els protocols d'accés, consulta i intercanvi de dades, d'ús del programari d'aplicació i, si escau, els relatius als sistemes de comunicacions policials. Els convenis subscrits amb els municipis que s'adhereixin al sistema unificat d'informació han de concretar en cada cas les modalitats i les condicions de l'accés i la participació de les policies locals en les xarxes integrades d'informació, d'acord amb el que estableix l'apartat 2. 6. Les corporacions locals que disposin de policia local han de trametre al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i fer pública, dins el primer trimestre de cada any, d'acord amb els criteris unificats d'elaboració que estableixi aquest departament, la documentació següent: a) La memòria dels serveis prestats l'any anterior. b) Les dades registrals de delictes, faltes i incidències diverses. c) Les dotacions de recursos humans i materials. 7. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de promoure l'intercanvi d'informació d'interès policial entre el cos de mossos d'esquadra i els cossos estatals, i també amb els organismes europeus de cooperació i coordinació interpolicial, en el si de la Junta de Seguretat de Catalunya. Article 25 Coordinació de les policies locals 1. El Govern, per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, té la responsabilitat de fer efectiva la coordinació de les policies locals, la qual implica la

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

114

per sotsinspector/a

2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública gestiona i manté un sistema unificat d'informacions policials, al qual tenen accés la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals de Catalunya. Un conveni d'adhesió bilateral entre aquest departament i l'ajuntament corresponent ha de regular les condicions de l'accés i la participació de cada cos de policia local en aquest sistema unificat d'informació.

Oposició

1. Les autoritats i els membres del cos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i dels cossos de policia local de Catalunya estan obligats a facilitar‐se mútuament la informació que sigui rellevant per al compliment de les funcions respectives, sens perjudici de la reserva que escaigui per raó de la matèria i amb ple respecte de la legislació aplicable, en particular la relativa a la protecció de dades personals.

a) Promoure l'homogeneïtzació dels mitjans tècnics i la uniformitat dels altres elements comuns. b) Establir les normes bàsiques d'estructura i d'organització interna a què s'han d'ajustar les policies locals, i la normativa d'accés, formació i promoció de llurs membres. c) Determinar per reglament, amb l'informe previ de la Comissió de Policia de Catalunya, els tipus d'armes que han d'utilitzar les policies locals; les característiques dels dipòsits d'armes; les normes per administrar‐les, i les mesures de seguretat necessàries per evitar‐ne la pèrdua, la sostracció o l'ús indegut, d'acord amb la normativa vigent en matèria d'armament. d) Establir, amb l'informe previ de la Comissió de Policia de Catalunya, les característiques comunes dels uniformes, les insígnies, els distintius, l'equip, els vehicles i els altres complements de les policies locals que puguin ésser uniformats, per garantir l'efectivitat operativa i la identificació pública dels policies locals, sens perjudici que cada municipi pugui afegir‐hi elements característics propis. Article 26 Assistència mútua 1. El Govern, especialment per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, ha de facilitar als municipis l'assessorament tècnic que el disseny de les polítiques locals de seguretat i l'operativitat dels serveis locals de seguretat corresponents requereixin. 2. La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals s'han de prestar l'assistència mútua que l'exercici eficaç de les funcions respectives requereixi. 3. Mitjançant un conveni es poden concretar l'abast i les modalitats de l'assistència, especialment quan es refereix a: a) La planificació de l'actuació dels serveis policials concurrents i compartits i de les operacions conjuntes. b) El suport de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra als municipis que no disposen de policia local, prestant‐hi serveis propis d'aquesta, d'acord amb la legislació reguladora de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de la policia local. c) El suport de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra als municipis prestant‐hi els serveis temporals o específics que, per raó del volum o de l'especialització, les policies locals no poden

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

115

Oposició

2. La coordinació de l'activitat de les policies locals s'ha d'estendre, en tots els casos, a les funcions següents:

per sotsinspector/a

determinació dels mitjans i dels sistemes de relació que fan possible l'acció conjunta d'aquests cossos, mitjançant les autoritats competents, de manera que s'aconsegueixi la integració de les actuacions particulars respectives dins el conjunt del sistema de seguretat que els és confiat.

4. La Comissió de Policia de Catalunya ha d'estar informada de les actuacions d'assistència mútua entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals i les ha de supervisar, sens perjudici de les funcions que corresponen a les juntes locals de seguretat i al comandament superior dels cossos. Article 27 Convenis 1. El Govern, per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, i els ajuntaments interessats poden signar convenis de col∙laboració amb la finalitat de concretar les formes i els procediments de coordinació i cooperació en els serveis i les actuacions per al desenvolupament de polítiques públiques en els diferents àmbits de la seguretat. Aquests convenis han d'incloure, si escau, protocols que delimitin les actuacions dels serveis respectius, especialment els policials, en els àmbits on coincideixin o puguin coincidir les accions respectives. En poden formar part, segons l'objecte del conveni, altres departaments de la Generalitat i altres administracions, institucions i entitats públiques o privades. 2. Els convenis poden establir la creació de comissions i grups de treball per dur a terme les actuacions previstes. En general, sens perjudici de les particularitats derivades de llur objecte o llur composició, aquests òrgans s'han de vincular a les juntes locals o a les comissions regionals de seguretat, d'acord amb el que pertoqui. 3. Els convenis han d'establir, amb caràcter general, les actuacions que s'han de dur a terme, llur finançament, els òrgans encarregats de les dites actuacions, llur durada i les altres formes d'extinció que escaiguin. 4. En tots els casos, els convenis de col∙laboració entre els cossos de seguretat han d'establir: a) Els objectius i les finalitats que persegueixen. b) La delimitació i l'assignació de serveis entre els cossos, segons les funcions pròpies de cada un, amb indicació dels que presten amb caràcter propi i exclusiu i dels compartits. c) Els protocols d'actuació en els serveis compartits. d) Els estàndards generals de presència policial. e) L'abast i els protocols de la cooperació en matèria d'informació policial. f) L'abast i els protocols de la cooperació en matèria de coordinació operativa.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

116

Oposició

d) La formació professional, mitjançant l'Escola de Policia de Catalunya, i la formació ocupacional, mitjançant els recursos educatius propis de cada cos.

per sotsinspector/a

assumir, d'acord amb la legislació reguladora de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de la policia local.

g) L'abast i els protocols dels serveis unificats o de gestió conjunta.

j) Els procediments d'avaluació de resultats. k) Els procediments d'informació al públic. 5. Els convenis han de garantir que el contingut i la qualitat dels serveis de seguretat que reben els ciutadans siguin equiparables, amb independència del lloc de residència, i que siguin equivalents entre els municipis amb característiques sociodemogràfiques similars. 6. Han de signar els convenis en matèria de seguretat el conseller o consellera del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, l'alcalde o alcaldessa del municipi corresponent i, si escau, les persones titulars dels altres departaments, administracions, institucions i entitats que hi participin. 7. Els convenis s'han de publicar al DOGC en el termini d'un mes a comptar del moment que se signin. Article 28 Delimitació de serveis 1. Els convenis subscrits poden delimitar de manera concreta els serveis que han de portar a terme en el municipi la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i la policia local, d'acord, en tots els casos, amb les funcions assignades per la normativa vigent, especialment les que especifiquen els apartats 2, 3 i 4. 2. Són funcions pròpies de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra: a) La protecció de les autoritats de la Generalitat i la vigilància i la custòdia dels edificis, les instal∙lacions i les dependències propis. b) Les de policia de seguretat ciutadana i l'ordre públic. c) Les de policia administrativa. d) Les que li corresponen com a policia judicial. e) Les de policia de trànsit interurbà. 3. Són funcions pròpies de les policies locals: a) La protecció de les autoritats de la corporació local i la vigilància i la custòdia dels edificis, les instal∙lacions i les dependències de la mateixa corporació.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

117

Oposició

i) L'àmbit i el procediment d'elaboració dels plans d'actuació conjunta.

per sotsinspector/a

h) Els procediments de recollida i tractament d'informació.

d) La col∙laboració en les funcions de policia de seguretat ciutadana i ordre públic, d'acord amb el que especifiqui la junta local de seguretat. e) Les de policia comunitària en els àmbits de la convivència veïnal i dels serveis públics locals. f) Les que li corresponen com a policia judicial, especialment amb relació al trànsit. 4. Són funcions compartides entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals: a) Les de policia de proximitat, i l'auxili i l'assistència als ciutadans. b) La intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si hi són requerides. c) La vigilància d'espais públics. Article 29 Serveis unificats i de gestió conjunta 1. Es pot establir mitjançant conveni la creació de serveis unificats o bé de gestió conjunta de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de les policies locals, sempre que llurs característiques ho permetin. 2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de promoure, mitjançant conveni, la creació de serveis unificats o conjunts de recepció de denúncies i altres serveis d'atenció directa als ciutadans. 3. La iniciativa i la proposta de creació de serveis unificats o de gestió conjunta corresponen indistintament al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i a les corporacions locals, i han d'ésser objecte de tractament a les juntes locals de seguretat i, si escau, del conveni corresponent. 4. La direcció tècnica dels serveis unificats o de gestió conjunta correspon al cos que tingui com a pròpia la competència sobre l'activitat objecte de l'acord o conveni. La direcció tècnica inclou, en tots els casos, l'establiment d'estàndards i regles de procediment operatiu i de gestió de sistemes. 5. En matèria de seguretat ciutadana i ordre públic correspon al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública assegurar serveis en quantitat i qualitat homologables arreu de Catalunya, adoptant les disposicions generals i tècniques que garanteixin la coherència de les estratègies i l'harmonització de les actuacions policials als diversos territoris. Article 30

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

118

Oposició

c) Les de policia administrativa en l'àmbit de les competències municipals i, especialment, les relacionades amb la normativa mediambiental.

per sotsinspector/a

b) Les de policia de trànsit urbà.

2. El número de telèfon unificat 112, d'acord amb la normativa de la comunitat europea, ha d'ésser d'accés universal i gratuït per al conjunt del territori i de la població de Catalunya. 3. Els mitjans de comunicació social han d'atendre en tots els casos les demandes del centre a què fa referència l'apartat 1 o de les autoritats competents, en exercici de llurs funcions de planificació i gestió de l'emergència, pel que fa a la difusió gratuïta de missatges i a la informació d'interès col∙lectiu a la població. Article 31 Planificació conjunta 1. Els plans de seguretat poden ésser municipals, supramunicipals o regionals, de caràcter general, sectorial, estacional i específic. 2. Els plans de seguretat s'han d'elaborar tenint en compte els objectius de les polítiques de seguretat acordades pels òrgans superiors i de coordinació i les directrius tècniques que aprovi el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, amb la finalitat de facilitar‐ne l'homogeneïtat i la integració. 3. Els plans de seguretat han de tenir en compte, en llur àmbit respectiu, les previsions contingudes en els plans de protecció civil, de seguretat viària, de seguretat en joc i espectacles i altres que els puguin afectar. 4. Les juntes locals de seguretat han d'aprovar un pla general de seguretat per al municipi respectiu, que n'ha d'analitzar la situació de seguretat; ha de definir els objectius generals i les prioritats, els mitjans i els recursos disponibles, inclosos els de seguretat privada que, si escau, es poden utilitzar per assolir‐los; ha d'especificar les accions que s'han d'emprendre, amb el calendari d'aplicació, els mètodes de seguiment i avaluació adequats i el període de vigència. 5. Les juntes locals de seguretat poden aprovar plans sectorials, estacionals i específics de seguretat, segons aconselli la situació de seguretat del municipi. 6. Els plans de seguretat aprovats per les juntes locals s'han de trametre al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, que n'ha de donar trasllat als òrgans superiors de coordinació i de participació. 7. L'aprovació de plans de seguretat d'àmbit supramunicipal o regional correspon al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, llevat del Pla general de seguretat de Catalunya, que correspon al Govern, amb el coneixement previ de la Comissió del Govern per a la Seguretat, a proposta del dit conseller o consellera. Si la

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

119

Oposició

1. La Generalitat ha de tenir un centre integrat i permanent d'atenció a les demandes en matèria d'emergències i protecció civil, policia i urgències sanitàries que ha de gestionar els procediments i els recursos destinats a donar‐hi resposta.

per sotsinspector/a

Centre d'Atenció i Gestió d'Emergències

9. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública ha de comunicar l'aprovació de plans de seguretat supramunicipals i regionals a les juntes locals, a les comissions regionals de seguretat que en resultin afectades i als òrgans superiors de coordinació i participació, perquè en tinguin coneixement i, si escau, perquè hi facin l'adequació de llurs actuacions. Capítol V Relacions amb els ciutadans Article 32 Participació ciutadana 1. Els ciutadans tenen dret a participar en les tasques de seguretat pública mitjançant les associacions i les entitats que tenen representació al Consell de Seguretat de Catalunya, a les juntes locals i a les comissions regionals de seguretat. 2. Els òrgans competents per a l'aprovació dels plans de seguretat poden fer les consultes prèvies que creguin necessàries a les associacions i les entitats que representin interessos i col∙lectius que en resultin afectats. Article 33 Dret d'informació 1. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les situacions d'especial risc per a la seguretat pública que afectin llur comunitat o una zona o un àmbit determinats, i de les mesures preventives adequades per afrontar‐les. 2. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les mesures previstes en els plans de seguretat que puguin afectar llurs drets i interessos i el normal desenvolupament de la convivència ciutadana. 3. Els òrgans competents per aprovar els plans i les mesures corresponents per afrontar situacions d'especial risc han d'establir els mitjans adequats per a la difusió pública de les informacions a què fan referència els apartats 1 i 2. Article 34 Queixes i peticions

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

120

per sotsinspector/a

8. Les comissions regionals de seguretat han de proposar al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública l'aprovació de plans de seguretat per a llur àmbit territorial.

Oposició

transcendència de les accions que s'han d'emprendre ho aconsella, el conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública pot presentar al Govern l'aprovació de plans de seguretat d'àmbit supramunicipal o regional, de caràcter general, sectorial, estacional o específic.

Article 35 Atenció als ciutadans El Govern ha de promoure de manera constant la simplificació i la facilitat de l'accés dels ciutadans als serveis de seguretat, especialment en els àmbits de la informació, de la recepció de denúncies, de l'atenció d'emergències i de la recepció i tramitació de queixes i peticions. A aquest efecte ha de promoure l'adaptació dels serveis a l'estat de les tecnologies de la comunicació de cada moment i, si escau, llur integració i unificació. Article 36 Carta de serveis públics La Generalitat ha d'establir, amb l'informe previ del Consell de Seguretat de Catalunya, la Carta de serveis públics de seguretat, que ha d'aplegar els drets i els deures dels ciutadans en aquest àmbit, d'acord amb la legislació vigent. Disposicions addicionals Primera Autoritats de l'Administració de la Generalitat competents per sancionar en matèria de seguretat ciutadana 1. Sens perjudici de les competències que la legislació vigent atribueix al Govern de la Generalitat, els titulars dels òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública que tinguin la condició d'autoritats responsables de la protecció de persones i béns i del manteniment de la seguretat ciutadana tenen competència per imposar sancions, d'acord amb el que estableix la legislació corresponent en la matèria. 2. Corresponen a les autoritats competents, d'acord amb l'apartat 1, les atribucions següents: a) Les determinades per la Llei orgànica 1/1992, del 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana. Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents: 1r. El Govern de la Generalitat per imposar multes de fins a 600.000 euros i qualsevol de les sancions restants per infraccions molt greus, greus o lleus.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

121

Oposició

2. El Govern, mitjançant decret, ha de crear, en el si del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, un servei que permeti la recepció i la resposta de les queixes i les peticions dels ciutadans en matèria de seguretat pública i, si escau, el seguiment d'actuacions ulteriors, i que constitueixi una via permanent de comunicació amb els ciutadans en l'àmbit de la seguretat.

per sotsinspector/a

1. Els ciutadans poden dirigir a les autoritats de seguretat les queixes i les peticions que creguin oportunes sobre la prestació dels diversos serveis de seguretat i l'actuació dels agents.

b) Les determinades per la Llei de l'Estat 23/1992, del 30 de juliol, de seguretat privada. Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents: 1r. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, pel que fa a les faltes molt greus. 2n. El director o directora general de Seguretat Ciutadana, pel que fa a les faltes greus i lleus. c) Les atribucions restants segons la legislació vigent, amb les correspondències següents: 1r. Les atribucions del ministre o ministra d'Interior i dels secretaris d'Estat corresponen al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública. 2n. Les atribucions de les persones titulars de les direccions generals i de les delegacions i subdelegacions del Govern de l'Estat corresponen al director o directora general de Seguretat Ciutadana. 3. Totes les autoritats i tots els funcionaris públics, en l'àmbit de llurs competències, han de col∙laborar amb les autoritats a què fan referència els apartats 1 i 2 i prestar‐los l'auxili que sigui possible, amb vista a la consecució de les finalitats definides per aquesta Llei. 4. En el supòsit que les autoritats autonòmiques i els membres dels cossos de policia de Catalunya hagin de sol∙licitar ajuda i col∙laboració als particulars, cal atenir‐se al que disposa l'article 5.2 de la Llei orgànica 1/1992. Segona Competències dels alcaldes per sancionar en matèria de seguretat ciutadana Per infraccions establertes per la legislació vigent en matèria de seguretat ciutadana, els alcaldes tenen competències, amb l'audiència prèvia de la junta local de seguretat, per imposar les sancions de suspensió de les autoritzacions o els permisos que haguessin concedit els municipis i de multa, quan així ho hagi establert la legislació vigent, en els termes que aquesta ho faci. Tercera Autoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit, joc i espectacles 1. Són autoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit, joc i espectacles el Govern, el conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública i les persones titulars dels òrgans d'aquest departament, en els termes establerts per la legislació específica corresponent.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

122

Oposició

3r. La resta d'autoritats a què fa referència l'apartat 1 per imposar multes de fins a 60.000 euros i qualsevol de les sancions restants per infraccions molt greus, greus i lleus.

per sotsinspector/a

2n. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública per imposar multes de fins a 300.000 euros i qualsevol de les sancions restants per infraccions molt greus, greus o lleus.

1. Els delegats territorials del Govern tenen, a més, la condició de delegats del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i del Departament de Governació i Relacions Institucionals, dels quals depenen orgànicament i funcionalment pel que fa a l'àmbit competencial respectiu. 2. Els delegats territorials del Govern són nomenats i separats del càrrec per decret del Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera de la Presidència, del conseller o consellera titular de les competències en matèria de seguretat pública i del conseller o consellera de Governació i Relacions Institucionals. 3. En tots els casos, correspon als consellers titulars dels departaments amb competències en matèria de seguretat pública i de Governació i Relacions Institucionals la coordinació de l'execució de les competències del departament respectiu en l'àmbit territorial corresponent. Cinquena Règim especial de la ciutat de Barcelona El desplegament d'aquesta Llei ha de tenir en compte el que estableix la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona. Sisena El cos d'agents rurals Els agents rurals, quan actuïn com a agents de l'autoritat, en l'exercici de les funcions que els atribueix la Llei que regula aquest Cos, tenen accés a la informació i s'han d'integrar en el sistema de seguretat de Catalunya. Disposició transitòria La regulació de les juntes locals de seguretat establerta per aquesta Llei és aplicable a partir del moment en què es produeixi el desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en els municipis corresponents.

Disposicions derogatòries Primera

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

123

Oposició

Quarta Atribucions dels delegats territorials del Govern

per sotsinspector/a

2. Són autoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit i espectacles els alcaldes, en els termes establerts per la legislació específica corresponent.

Es deroga l'article 16 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals.

Tercera Es deroga la disposició addicional segona de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. Quarta Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta Llei.

Disposicions finals Primera Habilitació reglamentària S'autoritzen el Govern i el conseller o consellera del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública per dictar els reglaments que calguin per al desplegament i l'execució d'aquesta Llei. Segona Entrada en vigor Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada al DOGC. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la Generalitat, 7 d'abril de 2003 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Núria de Gispert i Català Consellera de Justícia i Interior

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

124

Oposició

Les referències que fa la legislació vigent a la Comissió de Coordinació de les Policies Locals s'entenen fetes a la Comissió de Policia de Catalunya.

per sotsinspector/a

Segona

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

125

Oposició

AFEGIDA la disposició addicional cinquena per la Llei 17\1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d'organització. MODIFICATS els articles 68 i 69 per la Llei 21/1998, de 29 de desembre, de modificació dels Articles 68 i 69 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra, en relació amb el règim sancionador. MODIFICATS article 20 i AFEGIT article 25bis per la Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives. MODIFICATS articles 49, 50 i 51 per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra, en relació amb l'afiliació sindical dels membres del cos de Mossos d'Esquadra. MODIFICAT article 22 per la Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994. AFEGIDA la disposició addicional sisena per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives. DEROGADA la disposició addicional segona per la Llei 4/2003 de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya AFEGIDA la modificació de la llei 2/2008, de l’11 d’abril, (modificats els articles 18, 19,20, 28, 54, afegida una disposició final segona, afegida una disposició addicional i afegida una disposició transitòria) NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC. El President de la Generalitat de Catalunya Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l’Article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la següent Llei I La Policia de la Generalitat fou creada per la Llei 19/1983, del 14 de juliol. Es tractava aleshores de la refosa d'una policia que adoptava com a nucli inicial el Cos de Mossos d'Esquadra, denominació històrica que es conserva. D'aquesta manera s'establia el vincle de continuïtat de l'actual Policia de la Generalitat amb un cos que data de finals del segle XVII i que fou la primera força de policia professional a Catalunya i pionera a tot l'Estat. D'altra banda, cal tenir presents, com a precedent històric immediat en l'àmbit de la policia, les competències de la Generalitat republicana, de conformitat amb l’Article 8 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1932, segons les quals l'Estat només es reservava la seguretat pública de caràcter extra i supracomunitari, i deixava al Govern català totes les funcions de policia i ordre interiors. Això va ser un factor decisiu en la defensa de la legalitat democràtica i de les institucions d'autogovern, el juliol de 1936. Aquesta és la raó per la qual es pot entendre el fet de la refundació com el naixement d'una policia catalana, en el sentit modern del terme, i, a més, com un pas decisiu en el procés de reconstrucció de la identitat nacional de Catalunya. Deu anys després, recuperat novament el Cos amb una acceptació social notable, al costat de les altres institucions catalanes reinstaurades, és el moment de potenciar‐lo com una

per sotsinspector/a

LLEI 10/1994, D'11 DE JULIOL, DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT‐MOSSOS D'ESQUADRA

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

per sotsinspector/a

policia arrelada a la cultura i al poble del qual neix, al qual pertany i al qual serveix. D'altra banda, l'Administració pública catalana disposa, a més del Cos de Mossos d'Esquadra, d'altres cossos de policia, dependents de les corporacions locals, mb una llarga tradició de servei a la ciutadania i d'identificació amb aquesta. Aquest objectiu comporta un salt qualitatiu pel que es refereix a l'organització i les actuacions, i conseqüentment la professionalitat, dels seus membres, i a llur actitud dins la societat. Aquestes necessitats requereixen urgentment la configuració d'un marc jurídic que en reguli adequadament el desenvolupament i el funcionament. Precisament, la Policia de la Generalitat es troba encara en ple procés d'expansió i desplegament. Per tant, el perfeccionament que aquesta Llei ha de suposar no pot ésser considerat com el pas últim i definitiu. II Aquesta Llei obre, així, una nova etapa en la ja àmplia història de la Policia de la Generalitat. En efecte, sobre els fonaments del bloc de la constitucionalitat, en remissió directa a la Constitució i a l'Estatut d'autonomia, i també a la Llei orgànica 2/1986, del 13 de març, e forces i cossos de seguretat, i a l'esmentada Llei 19/1983, de creació de la Policia Autonòmica, la Llei present té per objecte d'establir els principis d'actuació, les funcions i el règim funcionarial i estatutari dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra, i l'organització de la seguretat pública en tot el territori, i preveu la creació dels òrgans necessaris i la dotació dels mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de seguretat que corresponen a la Generalitat. Respecte a això, la Llei s'inspira en les resolucions de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i de l'Assemblea General de les Nacions Unides, especialment en les relatives a la Declaració sobre la policia i al Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei, respectivament. Els principis que deriven d'aquestes directrius són inclosos en la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, i, per tant, obliguen sense excepció els membres de tots els col∙lectius policials. D'acord amb la disposició final segona de la dita Llei, s'han d'aplicar directament a la Policia de la Generalitat els principis bàsics d'actuació i les disposicions estatutàries comunes que estableixen els Articles 5, 6, 7 i 8 de la Llei esmentada. La policia no està per damunt de la Llei, i per tant ha d'adequar la seva conducta a l'ordenament jurídic, amb subjecció als principis de jerarquia i subordinació dins el Cos. És també un col∙laborador indispensable de l'Administració de justícia, la qual ha d'auxiliar, en el sentit més ampli, dins les seves possibilitats. Per altra part, el respecte que la policia deu a la societat, a què pertany i d'on prové el seu mandat, l'obliga a utilitzar els recursos coactius solament en situacions extremes i amb una aplicació escrupolosa dels principis d'oportunitat, proporcionalitat i congruència. D'aquesta manera, especialment en el tracte de detinguts, la policia ha d'observar les prescripcions de la Llei d'una manera estricta. Per altra banda, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra s'han de comportar amb una professionalitat exquisida, amb les limitacions i els sacrificis que calguin en bé del servei que presten. El Cos de Mossos d'Esquadra, com qualsevol altre cos de policia, té com a missió i divisa principal la protecció, d'acord amb l'ordenament jurídic, de la llibertat i la seguretat de la ciutadania. És per això que les seves funcions comprenen des de la protecció de persones i béns fins al manteniment de l'ordre públic. El Cos de Mossos d'Esquadra es defineix com un servei de la Generalitat, per a coadjuvar

126

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

per sotsinspector/a

al compliment dels seus fins i al compliment de les seves disposicions. I, a la vegada, com un servei per a la comunitat i, per tant, amb un mandat explícit de coadjuvar al benestar social, en cooperació amb els altres agents socials, en els àmbits preventiu, assistencial i de rehabilitació. El Cos de Mossos d'Esquadra ha d'actuar, en funcions de policia judicial, en els termes establerts pels Articles 126 de la Constitució, 13.5 de l'Estatut d'autonomia i 443 i següents de la Llei orgànica del poder judicial. L'auxili a jutges, tribunals i fiscals en la investigació dels delictes i en el descobriment i la detenció dels delinqüents, ja sigui a requeriment d'altri o per iniciativa pròpia, constitueix una activitat essencial, prioritària i permanent de tota policia. Per aquesta raó, el Cos de Mossos d'Esquadra preveu crear unitats especials de policia judicial, i formar els funcionaris corresponents, per a adscriure‐les als esmentats òrgans jurisdiccionals i al ministeri fiscal. III El caràcter finalista de les funcions de seguretat, el fet que els últims destinataris de l'activitat policial siguin els ciutadans, obliga la Policia de la Generalitat a operar, amb tots els altres cossos, segons els principis de cooperació, coordinació i col∙laboració mútua. Coordinació, que, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, no vol dir menyscabament o sostracció de les competències de les entitats coordinades, sinó informació recíproca i homogeneització dels mitjans i els sistemes per facilitar l'acció conjunta. Respecte d'això, la Policia de la Generalitat ha d'operar en dos àmbits. Per una banda, en relació amb les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, la coordinació s'ha de produir mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya, que és un òrgan que té com a missió de coordinar l'actuació de la Policia de la Generalitat i de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat. Per altra banda, d'acord amb la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals, la coordinació amb aquestes es porta a terme mitjançant les juntes locals de seguretat. Això, sens perjudici de les facultats de la Generalitat, i especialment de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, en matèria de coordinació de policies locals. En aquest sentit, aquesta Llei s'inscriu en el marc de l'ordenació de la seguretat pública depenent de les administracions catalanes i referma la voluntat de cooperació i col∙laboració entre la Generalitat i les corporacions locals, en l'àmbit de llurs competències respectives en matèria de seguretat, als fins d'aquesta Llei. Així, la Llei present, que perfecciona el procés de creació i de desenvolupament institucional i funcional de la Policia de la Generalitat, pretén explícitament contribuir al procés d'integració de tots els serveis en un sistema de seguretat pública per a Catalunya. IV Per desenvolupar correctament la Policia de la Generalitat i facilitar‐li un procés de creixement d'acord amb les finalitats exposades i les funcions que té encomanades, és necessari dotar‐la d'una estructura suficient que li permeti d'establir un escalafó en el comandament capaç d'absorbir el seu propi creixement. Per això s'amplien les escales i categories existents fins ara, d'acord amb la disposició addicional vint‐i‐quatrena de la Llei 20/1990, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1991, i s'assenten les bases d'una carrera administrativa homologable amb les dels altres cossos de policia, estatals i locals. En aquest sentit, la Llei defineix les funcions de les diferents escales i, a més, incorpora la

127

Oposició

per sotsinspector/a

possibilitat de crear llocs de treball per a facultatius i tècnics de les escales A i B, en la mesura que siguin necessaris per a donar cobertura i suport a la funció policial. Així mateix, regula les condicions d'accés i promoció i estableix com a requisit general la superació dels cursos de formació corresponents, impartits per l'Escola de Policia de Catalunya, a la qual encarrega també l'organització de cursos de perfeccionament i d'especialització, d'acord amb la Llei 27/1985, del 27 de desembre, de creació de l'Escola. En termes de personal, el Cos de Mossos d'Esquadra és una plantilla de funcionaris que ocupen les places de les diferents escales i categories que figuren en la relació de llocs de treball, amb especificació de la denominació, el nivell, les característiques, els continguts funcionals, les necessitats formatives, els complements assignats, la forma de provisió i les altres circumstàncies pertinents. A part de les condicions de mobilitat ordinàries que poden afectar el funcionariat de la Generalitat, la Llei facilita l'ingrés al Cos de Mossos d'Esquadra, amb els requisits establerts, des dels cossos de policia local. Així mateix, obre la possibilitat d'incorporar‐hi o adscriure‐hi funcionaris d'altres cossos i forces de seguretat. La Llei estableix el règim estatutari dels membres de la Policia de la Generalitat i en defineix els drets i els deures, que són els generals dels funcionaris de la Generalitat, amb les especificitats pròpies de llur funció, entre les quals figuren les sindicals. A aquest respecte, es crea el Consell de la Policia, amb representació paritària de l'Administració de la Generalitat i dels membres de la Policia de la Generalitat. També es regulen la segona activitat, la concessió de distincions i recompenses i el règim disciplinari, que es vincula directament amb els principis d'actuació. En resum, aquesta Llei, pel que fa al règim funcionarial, tan sols pretén regular allò en què, per l'especificitat del cos de policia a què va dirigit, ha de diferenciar‐se del règim general dels funcionaris de la Generalitat, el qual s'aplica supletòriament en la resta d'aspectes no regulats per aquesta Llei. Títol primer Disposicions generals, principis d'actuació i funcions Capítol I Disposicions generals Article 1 1 És objecte d'aquesta Llei perfeccionar el procés de creació, l'estructuració i la regulació funcional i estatutària de la Policia de la Generalitat, que conserva la denominació històrica de Cos de Mossos d'Esquadra. Així mateix, és objecte d'aquesta Llei l'ordenació de la seguretat pública, d'acord amb l'àmbit competencial de la Generalitat. 2 Les entitats locals i la Generalitat, dins l'àmbit de llurs competències en el camp de la seguretat pública, han de coordinar llurs actuacions i han de col∙laborar en l'exercici de llurs funcions. Article 2 Pertoca al Govern de la Generalitat, per mitjà del president, el comandament suprem del Cos de Mossos d'Esquadra. Aquest comandament és exercit per la persona titular del Departament de Governació, en els termes que estableix l’Article 16.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

128

per sotsinspector/a

Article 3 1 El Govern de la Generalitat, d'acord amb el que estableixen l’Article 149.1.29 de la Constitució, l’Article 13 de l'Estatut d'autonomia i la resta de la legislació vigent, per mitjà del Departament de Governació, té com a missió de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i de garantir la seguretat ciutadana. A aquest efecte, ha de vetllar per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d'acord amb l'ordenament jurídic. 2 El Cos de Mossos d'Esquadra, com a policia al servei de la comunitat, ha de contribuir a la consecució del benestar social, cooperant amb altres agents socials, especialment en els àmbits preventiu, assistencial i de rehabilitació. Article 4 Abans de prendre possessió, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de jurar o prometre acatament a la Constitució, com a norma fonamental de l'Estat, i a l'Estatut d'autonomia, com a norma institucional bàsica de Catalunya. Article 5 En l'exercici de les seves funcions, dins el marc de les competències que corresponen a la Generalitat, el Cos de Mossos d'Esquadra té el caràcter de policia ordinària i integral i actua en tot el territori de Catalunya. Article 6 En l'exercici de llurs funcions, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra gaudeixen, a tots els efectes legals, de la condició d'agents de l'autoritat.

Oposició

Article 7 D'acord amb el que disposa la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, en el cas dels delictes d'atemptat en la comissió dels quals s'emprin armes de foc, explosius o altres mitjans d'agressió de perillositat anàloga que puguin posar en perill greu la integritat física dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra, aquests tenen, a l'efecte de llur protecció penal, la consideració d'autoritat. Article 8 D'acord amb el que estableix la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat: a) La jurisdicció competent per a conèixer dels delictes que es cometin contra membres del Cos de Mossos d'Esquadra i també dels comesos per aquests en l'exercici de llurs funcions és la jurisdicció ordinària. b) Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de complir la presó preventiva i les penes privatives de llibertat en els establiments penitenciaris ordinaris. Es garanteix la separació dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra de la resta de detinguts o presos. c) La iniciació d'un procediment penal contra un membre del Cos de Mossos d'Esquadra no impedeix la tramitació d'un expedient disciplinari pels mateixos fets, si escau. No obstant això, la resolució definitiva de l'expedient només es pot produir quan la sentència dictada en l'àmbit penal sigui ferma i la declaració dels fets provats vincula l'Administració. Les mesures cautelars que es puguin adoptar en aquests supòsits poden durar fins que es dicti resolució definitiva en el procediment judicial. Pel que fa a la suspensió del sou, cal atenirse

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

129

Capítol II. Principis d'actuació i funcions Secció primera. Principis d'actuació Article 11 1 D'acord amb el que estableix la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, s'apliquen al Cos de Mossos d'Esquadra els principis d'actuació següents: Primer. Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de complir i fer complir en tot moment la Constitució, l'Estatut d'autonomia i la legislació vigent. Segon. En llurs actuacions, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra s'han d'ajustar al codi de conducta següent: a) Han d'actuar, en el compliment de llurs funcions, amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense fer cap discriminació per raó de raça, religió, opinió, sexe, llengua, lloc de veïnatge, lloc de naixença o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. b) Han d'actuar amb integritat i dignitat, i oposar‐se amb fermesa a qualsevol acte de corrupció. c) Han d'atenir‐se, en llur actuació professional, als principis de jerarquia i de subordinació; en cap cas, però, l'obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l'execució d'actes que constitueixin manifestament delicte o que siguin contraris a la Constitució o a les lleis. d) Han de col∙laborar amb l'Administració de justícia i auxiliar‐la en els termes establerts per la llei. Tercer. Pel que fa a les relacions amb la comunitat, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra: a) Han d'impedir, en l'exercici de llur actuació professional, qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral. b) Han de tenir en tot moment un tracte correcte i acurat en les relacions amb els ciutadans, als quals han de procurar auxiliar i protegir sempre que les circumstàncies ho aconsellin o hi siguin requerits, i proporcionar‐los informació completa i tan àmplia com sigui possible sobre les causes i la finalitat de totes les intervencions.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

130

per sotsinspector/a

Article 10 1 El Cos de Mossos d'Esquadra és un institut armat de naturalesa civil, amb estructura i organització jerarquitzades. 2 Atès el caràcter d'institut armat del Cos de Mossos d'Esquadra, els seus membres han de dur l'armament reglamentari, excepte en els supòsits que siguin establerts.

Oposició

al que disposa la legislació general del funcionariat. Article 9 1 Quan estan de servei, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de vestir l'uniforme reglamentari. No obstant això, en determinats llocs de treball, o per necessitats del servei, poden exercir llurs funcions sense l'uniforme, amb l'autorització prèvia de l'òrgan que sigui determinat per reglament. En tot cas, han d'acreditar sempre llur identitat professional. 2 S'han de determinar reglamentàriament les normes sobre els uniformes, els distintius, les salutacions i els honors.

Oposició

per sotsinspector/a

c) Han d'actuar, en l'exercici de llurs funcions, amb la decisió necessària i sense retard, quan d'això depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i han de regir‐se, en fer‐ho, pels principis de congruència, d'oportunitat i de proporcionalitat en la utilització dels mitjans a llur abast. d) Han d'utilitzar les armes només en les situacions en què hi hagi un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física d'ells mateixos o de terceres persones i en les circumstàncies que puguin comportar un risc greu per a la seguretat ciutadana, i han de regir‐se, en fer‐ho, pels principis a què es refereix la lletra c). Quart. Pel que fa al tractament de detinguts, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra: a) Han d'identificar‐se degudament com a tals en el moment d'efectuar una detenció. b) Han de vetllar per la vida i la integritat física de les persones que estiguin detingudes o sota llur custòdia i han de respectar‐ne els drets, l'honor i la dignitat. c) Han de complir i observar amb la diligència deguda els tràmits, els terminis i els requisits exigits per l'ordenament jurídic en la detenció d'una persona. Cinquè. Pel que fa a la dedicació professional, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de portar a terme llurs funcions amb dedicació total, i han d'intervenir sempre, en tot moment i en tot lloc, estiguin o no estiguin de servei, en defensa de la llei i de la seguretat ciutadana. Sisè. Pel que fa al secret professional, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de guardar secret rigorós respecte a totes les informacions que coneguin per raó o en ocasió del compliment de llurs funcions, i no estan obligats a revelar les fonts d'informació, llevat que els ho imposin el compliment de llurs funcions o les disposicions legals. 2 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra són responsables personalment i directament dels actes que portin a terme en llur actuació professional infringint o vulnerant les normes legals, les normes reglamentàries que regeixen llur professió i els principis enunciats a l'apartat 1, sens perjudici de la responsabilitat patrimonial que pugui correspondre a les administracions públiques. Secció segona. Funcions Article 12 1 El Cos de Mossos d'Esquadra, com a policia ordinària i integral, exerceix les funcions que l'ordenament jurídic atribueix a les forces i els cossos de seguretat, i, en concret: Primer. Funcions de policia de seguretat ciutadana: a) Protegir les persones i els béns. b) Mantenir l'ordre públic. c) Vigilar i protegir persones, òrgans, edificis, establiments i dependències de la Generalitat, i garantir el funcionament normal de les instal∙lacions i la seguretat dels usuaris dels serveis. d) Vigilar els espais públics. e) Protegir les manifestacions i mantenir l'ordre en grans concentracions humanes. f) Prestar auxili en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, i participar en l'execució dels plans de protecció civil en la forma que sigui determinada per les lleis. g) Prestar auxili en les actuacions en matèria de salvament, si hi és requerit. h) Complir, dins les competències de la Generalitat, les funcions de protecció de la

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

131

per sotsinspector/a

seguretat ciutadana atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat per la Llei orgànica 1/1992. i) Prevenir actes delictius. j) La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent. Segon. Funcions de policia administrativa: a) Vetllar pel compliment de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i de les disposicions i ordres singulars dictades pels altres òrgans de la Generalitat. b) Inspeccionar les activitats sotmeses a l'ordenació o la disciplina de la Generalitat, i denunciar‐ne tota activitat il∙lícita. c) Emprar la coacció amb vista a l'execució forçosa dels actes o les disposicions dels òrgans de la Generalitat. d) Vetllar pel compliment de les lleis i les altres disposicions de l'Estat aplicables a Catalunya i garantir el funcionament dels serveis públics essencials. e) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el medi ambient, els recursos hidràulics i la riquesa cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol altra mena relacionada amb la conservació de la natura. f) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el patrimoni cultural català, pel que fa a la salvaguarda i la protecció d'aquest i per tal d'evitar‐ne l'espoli o la destrucció. g) Col∙laborar amb les policies locals i amb les forces i els cossos de seguretat de l'Estat en la recollida, el tractament i la comunicació recíproca d'informació d'interès policial. h) Vigilar, inspeccionar i controlar les empreses de seguretat privada, llurs serveis i actuacions i els mitjans i el personal a llur càrrec, en els termes establerts per la legislació vigent. i) La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent.

Oposició

Tercer. Les funcions de policia judicial que li corresponen d'acord amb l’Article 13.5 de l'Estatut d'autonomia i que són establertes per l’Article 126 de la Constitució, els Articles 443 i 445 de la Llei orgànica del poder judicial i la resta de la legislació processal vigent, sens perjudici de les que corresponen a les policies locals. Aquestes funcions són acomplertes per mitjà dels serveis ordinaris del Cos o per mitjà de les seves unitats orgàniques de policia judicial, a iniciativa pròpia o a requeriment de les autoritats judicials o del ministeri fiscal. Quart. Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si hi és requerit. Cinquè. Funcions de cooperació i col∙laboració amb les entitats locals, d'acord amb la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals: a) Donar suport tècnic i operatiu a les policies locals quan aquestes no puguin assumir plenament un servei, per raó del seu volum o de l'especialització. b) Exercir, a més de les funcions assenyalades en aquest Article, les pròpies de les policies locals en els municipis que no en disposin. c) En els supòsits establerts per les lletres a) i b), la Generalitat i les corporacions locals han de subscriure els convenis de cooperació corresponents, en què s'han de definir, en tot cas, els objectius, els recursos, el finançament, l'organització i les obligacions i facultats respectives.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

132

per sotsinspector/a

Sisè. Les altres funcions que li siguin transferides o delegades pel procediment establert per l’Article 150.2 de la Constitució. Setè. Les altres funcions que li siguin encomanades. 2 Les funcions establertes per l'apartat 1 es compleixen sota els principis de cooperació, coordinació i col∙laboració mútua amb la resta de forces i cossos de seguretat. D'aquests principis deriva la conveniència per a les institucions implicades de subministrar‐se mútuament informació policial. Secció tercera. Unitats de policia judicial Article 13 1 El Departament de Governació pot crear unitats de policia judicial formades per membres del Cos de Mossos d'Esquadra instruïts a aquest efecte. 2 Les unitats de policia judicial poden ésser adscrites pel Departament de Governació, havent escoltat el Consell General del Poder Judicial i el ministeri fiscal, a determinats jutjats i tribunals i al ministeri fiscal.

Oposició

Article 14 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra adscrits a unitats de policia judicial depenen orgànicament del Departament de Governació i, segons l’Article 444 de la Llei orgànica del poder judicial, depenen funcionalment dels jutges, els tribunals i el ministeri fiscal, en l'exercici i en el compliment de les funcions que els encomanin. 2 Els membres de les unitats de policia judicial no poden ésser remoguts o separats de la investigació que se'ls hagi encomanat sinó en els termes que estableix l’Article 446.2 de la Llei orgànica del poder judicial. 3 Els jutges, els tribunals i el ministeri fiscal tenen, respecte als membres de les unitats de policia judicial, les funcions que estableix l’Article 35 de la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat. 4 Els caps de les unitats de policia judicial són l'òrgan competent per a canalitzar els requeriments provinents de les autoritats judicials i del ministeri fiscal perquè els funcionaris o els mitjans de la unitat corresponent intervinguin en una investigació. 5 Per a l'exercici de les funcions de policia judicial sota la direcció dels jutges, els tribunals i el ministeri fiscal, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen el caràcter de comissionats i poden requerir l'auxili necessari de les autoritats i, si escau, dels particulars. Article 15 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que s'integrin a les unitats de policia judicial han d'estar en possessió del diploma de policia judicial expedit per l'Escola de Policia de Catalunya, amb la superació prèvia del curs d'especialitat corresponent, el qual pot incloure períodes de pràctiques, que s'han d'organitzar en col∙laboració amb la judicatura i el ministeri fiscal. 2 El règim dels membres integrats a les unitats de policia judicial és el que estableix aquesta Llei i, amb caràcter general, el règim aplicable al Cos de Mossos d'Esquadra. 3 S'han de regular per reglament el funcionament i l'organització de les unitats de policia judicial, atenent en tot cas el que determina la disposició transitòria cinquena.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

133

Títol segon. De l'organització i l'estructura Capítol I. Departament de Governació

Oposició

per sotsinspector/a

Article 16 1 El Departament de Governació, de conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és l'òrgan responsable de la política de seguretat ciutadana de la Generalitat. 2 Corresponen al Departament de Governació el comandament i la direcció superior del Cos de Mossos d'Esquadra, en virtut dels quals exerceix, en particular, les funcions següents: a) L'alta direcció, l'organització, la coordinació i la inspecció dels serveis. b) La planificació general i el seguiment i el control de l'execució d'aquesta. c) L'elaboració de l'avantprojecte de pressupost i l'execució d'aquest. d) L'elaboració d'informes en matèria d'ordre públic i seguretat ciutadana que siguin requerits per a l'exercici de determinades activitats, segons la legislació vigent. e) L'elaboració d'estudis i informes relatius al camp de la seguretat ciutadana. f) L'aplicació i la supervisió del règim estatutari dels funcionaris del Cos, exceptuant les potestats que corresponen al Govern o estan atribuïdes a altres òrgans en virtut del que disposen aquesta Llei i la resta de l'ordenament jurídic. g) Les funcions relatives a la selecció, la formació, l'especialització, la promoció, les situacions administratives i el règim disciplinari dels funcionaris del Cos. h) La determinació de la representació de l'Administració de la Generalitat en la negociació amb els representants dels funcionaris. i) La promoció de la coordinació del Cos de Mossos d'Esquadra i els seus serveis de suport tècnic administratiu amb les policies locals, respectant en tot cas l'autonomia orgànica i funcional d'aquestes. j) Les altres funcions que li atorguen aquesta Llei i la resta de l'ordenament jurídic. 3 L'exercici de les funcions a què es refereix l'apartat 2, i en particular l'estructura i la competència dels òrgans de comandament i de direcció superior del Cos de Mossos d'Esquadra, correspon als òrgans del Departament que es determinin reglamentàriament. 4 Es crea el Centre de Procés de Dades Policials, per a la recollida, el dipòsit, l'elaboració, la classificació i la conservació de la informació necessària per a l'exercici de les funcions del Cos de Mossos d'Esquadra. L'estructura i el funcionament del Centre de Procés de Dades Policials s'ha d'ajustar al que disposen la Llei orgànica que regula el tractament automatitzat de les dades de caràcter personal i la resta de legislació vigent. 5 Reglamentàriament es poden crear els òrgans i els serveis necessaris per al desenvolupament i la millora de les tasques policials referides a coordinació, informació, consulta i assessorament de la Policia de la Generalitat. Capítol II. Cos de Mossos d'Esquadra Secció primera. Disposicions generals Article 17 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra són funcionaris de carrera de la Generalitat i es regeixen pel que estableixen l'Estatut d'autonomia, la Llei de creació de la Policia Autonòmica, la Llei present i les normes que la desenvolupen i, amb caràcter supletori, la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, en allò que no sigui d'aplicació directa, i la

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

134

normativa en matèria de funció pública de la Generalitat.

Article 19 1. Correspon als membres del Cos de Mossos d’Esquadra, segons les escales respectives, acomplir, amb caràcter preferent, les funcions següents: a) Escala superior: el comandament, la direcció, l’orientació, la coordinació i la inspecció, en el nivell superior, dels serveis policials. b) Escala executiva: la gestió de les diverses àrees i unitats dels mossos d’esquadra i, si s’escau, el comandament de l’activitat policial. c) Escala intermèdia: el comandament operatiu i la supervisió de les tasques executives de les unitats, els grups i els subgrups policials. d) Escala bàsica: les tasques executives derivades del compliment de les funcions policials, i les funcions de comandament d’un o més funcionaris de la mateixa escala en els diferents serveis policials. e) Escala de suport: el suport i la cobertura a la funció policial amb les tasques pròpies de la professió per a l’exercici de la qual habilita la titulació que els hagi estat exigida per a ingressar al cos, i també funcions que requereixen coneixements propis i específics d’una formació concreta, en suport de la funció policial. 2. A més del que estableix l’apartat 1, els funcionaris del Cos de Mossos d’Esquadra estan obligats a acomplir les comeses que exigeixen l’execució dels serveis policials i les necessitats de la seguretat ciutadana.” Secció segona. Accés i promoció Article 20 1. Per a ingressar a les diferents escales del Cos de Mossos d’Esquadra, s’exigeix complir els requisits que estableixen aquesta llei i la resta de la normativa aplicable i estar en possessió dels títols corresponents o complir els requisits establerts per l’article 25 bis, segons la graduació següent, d’acord amb l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Escala superior: titulació del grup A, subgrup A1. b) Escala executiva: titulació del grup A, subgrup A2. c) Escala intermèdia: titulació del grup C, subgrup C1. d) Escala bàsica: titulació del grup C, subgrup C2. e) Escala de suport, per a l’accés a la categoria de facultatiu: titulació del grup A, subgrup A1. f) Escala de suport, per a l’accés a la categoria de tècnic: titulació del grup A,

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

135

Oposició

per sotsinspector/a

Article 18 El Cos de Mossos d’Esquadra s’estructura jeràrquicament en les escales i les categories següents: a) Escala bàsica, que comprèn les categories de mosso i de caporal. b) Escala intermèdia, que comprèn les categories de sergent i de sotsinspector. c) Escala executiva, que comprèn la categoria d’inspector. d) Escala superior, que comprèn les categories d’intendent, de comissari i de major. e) Escala de suport, que comprèn les categories de facultatiu i de tècnic.”

Article 22 MODIFICAT l'article 22 per la Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra: 1. L'accés a la categoria de mosso o mossa es fa pel sistema d'oposició lliure, llevat dels membres d'altres forces i cossos de seguretat que presten serveis en l'àmbit territorial de Catalunya, que hi accedeixen pel sistema de concurs oposició. 2. L'accés de membres d'altres forces i cossos de seguretat no pot superar el quinze per cent del nombre total de places de les convocatòries corresponents fins que fineixi el desplegament territorial de la Policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra. 3. L'accés pel sistema d'oposició lliure requereix, a més de la superació de les proves selectives que estableix la convocatòria, la superació d'un curs selectiu, que ha d'organitzar l'Escola de Policia de Catalunya, i d'un període de pràctiques, l'avaluació dels quals s'ha de restringir als mèrits i les capacitats professionals. Són exemptes del curs selectiu les persones aspirants que aportin un certificat d'haver superat el curs corresponent a l'Escola de Policia de Catalunya. 4. L'accés pel sistema de concurs oposició entre membres d'altres forces i cossos de seguretat requereix, a més de la superació de les proves selectives específiques que estableix la convocatòria, la superació d'un curs selectiu d'adequació al Cos de la Policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra que ha d'organitzar l'Escola de Policia de Catalunya. 5. Durant el curs selectiu i, si escau, el període de pràctiques, les persones aspirants tenen la consideració de funcionaris en pràctiques. Durant aquest període, les persones aspirants han de tenir assegurats uns ingressos econòmics i la cotització corresponent a la Seguretat Social a efectes de drets passius o d'assistència sanitària. El nomenament com a funcionari o funcionària de carrera únicament es pot efectuar un cop superats el curs i el període de pràctiques, d'acord amb el que estableix la convocatòria corresponent. 6. Amb independència de la prova de reconeixement mèdic que pugui establir la convocatòria, durant el curs o el període de pràctiques, o en acabar aquest, les persones aspirants poden ésser sotmeses a les proves mèdiques que calgui per a comprovar si hi concorre alguna causa d'exclusió d'acord amb el quadre d'exclusions mèdiques establert per a la categoria. Si de les proves practicades es dedueix l'existència d'alguna causa

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

136

per sotsinspector/a

Article 21 1 Els sistemes de selecció han de garantir en tot cas el compliment dels principis d'igualtat, de publicitat, de mèrit i de capacitat. 2 Les proves selectives per a ingressar a les escales i categories del Cos de Mossos d'Esquadra són de caràcter teòrico‐pràctic i poden incloure proves de capacitat física, psicotècniques, mèdiques i de coneixement, les quals s'han de fixar a les bases de la convocatòria.

Oposició

subgrup A2. 2. Correspon a la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública efectuar les convocatòries per a ingressar a les diferents escales i categories del Cos de Mossos d’Esquadra. Les bases de cada convocatòria han d’establir els requisits i les condicions per a l’ingrés a les diferents escales i categories. 3. Per a accedir als grups que específica l’apartat 1, s’ha d’estar en possessió de la titulació i dels coneixements lingüístics que estableix per als grups corresponents la normativa vigent sobre funció pública de l’Administració de la Generalitat.”

per sotsinspector/a

d'exclusió, l'òrgan responsable pot proposar, en funció de la gravetat de la malaltia o el defecte físic, l'exclusió de l'aspirant del procés selectiu, en el qual cas correspon a l'òrgan competent per a efectuar el nomenament d'adoptar la resolució procedent, que en cap cas no pot donar dret a indemnització. 7. No obstant el que disposa l'apartat 6, un cop superat el curs selectiu, en el cas que l'exclusió mèdica de l'aspirant sigui conseqüència de lesions sofertes en l'exercici de les seves funcions com a funcionari o funcionària en pràctiques, l'òrgan responsable en pot proposar el nomenament com a funcionari o funcionària de carrera a l'òrgan competent. En aquest cas, s'ha d'assignar al dit funcionari o funcionària un lloc de treball adequat a les seves capacitats. Article 23 L'accés a les categories de caporal, de sergent i de sots‐inspector es fa per promoció interna, mitjançant concurs‐oposició, entre membres del Cos que tinguin un mínim de dos anys d'antiguitat en la categoria immediatament inferior respectiva, que tinguin la titulació adequada i que hagin superat o superin en el procés de selecció el curs específic impartit per l'Escola de Policia de Catalunya. Les bases de la convocatòria poden exigir la superació d'un període de pràctiques de caràcter selectiu.

Oposició

Article 24 1 L'accés a les categories d'inspector i d'intendent es fa per concurs‐oposició lliure. S'ha de reservar fins a un 50% de les places de cada convocatòria per al torn de promoció interna dels membres del Cos que tinguin un mínim de dos anys d'antiguitat en la categoria immediatament inferior respectiva, que tinguin la titulació adequada i que hagin superat o superin en el procés de selecció el curs específic impartit per l'Escola de Policia de Catalunya i, si ho determina la convocatòria, un període de pràctiques de caràcter selectiu. 2 Els aspirants a les categories d'inspector i d'intendent que es presentin al concursoposició pel torn lliure han de superar també, amb caràcter selectiu, el curs específic impartit per l'Escola de Policia de Catalunya, llevat que presentin un certificat d'aquesta que acrediti que ja l'han superat, i, si ho determina la convocatòria, un període de pràctiques de caràcter selectiu. Durant el curs selectiu i, si s'escau, el període de pràctiques, tenen la consideració de funcionaris en pràctiques. 3 Les convocatòries de places d'inspectors i d'intendents poden establir que les vacants que es produeixin en el torn lliure incrementin el torn de promoció interna, i viceversa. Article 25 1 El comandament del Cos de Mossos d'Esquadra correspon als comissaris i als majors. 2 L'accés a la categoria de comissari es fa pel sistema de lliure designació, mitjançant convocatòria pública, entre els caps, els oficials i els comandaments de les forces armades i de les forces i els cossos de seguretat, sempre que tinguin la titulació requerida. S'ha de reservar un mínim del 50% de les places de cada convocatòria per al torn de promoció interna, mitjançant el sistema de lliure designació, amb convocatòria pública prèvia, dels intendents del Cos de Mossos d'Esquadra que tinguin un mínim de dos anys d'antiguitat en aquesta categoria i que tinguin la titulació adequada. 3 L'accés a la categoria de major es fa mitjançant el sistema de lliure designació, efectuada per la persona titular del Departament de Governació entre els comissaris del Cos de

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

137

Article 25 bis Article incorporat a resultes de la llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives: 1. En les convocatòries d'accés a les categories de sergent, de sots‐inspector, inspector, d'intendent, de comissari i de major també poden participar, en el torn de promoció interna, els membres del Cos que, sense estar en possessió de la titulació exigida per a l'ingrés a les esmentades categories, disposin de la titulació del grup immediatament inferior i compleixin, respectivament, els requisits d'accés establerts pels articles 23, 24 i 25 quant a l'antiguitat, el curs específic impartit per l'Escola de Policia de Catalunya i, si escau, el període de pràctiques de caràcter selectiu. 2. Els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra que facin ús de la dispensa de titulació que estableix l'apartat 1 i superin la convocatòria corresponent només poden canviar d'escala, a l'empara d'aquesta dispensa, una vegada al llarg de la seva carrera professional. Article 26 Els membres de les forces armades i de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat que accedeixin al Cos de Mossos d'Esquadra d'acord amb el que estableixen els apartats 2 i 3 de l’Article 25, cal que pertanyin al grup A, que tinguin experiència en l'àmbit policial i que acreditin els coneixements de català que determina la legislació vigent. El compliment d'aquests requisits ha d'ésser recollit a l'informe previ a què es refereix l’Article 25.4. Article 27 Les vacants que es produeixin en les convocatòries per a la provisió de llocs entre membres de les forces armades i de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat s'han d'acumular al torn de promoció interna dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra. Article 28 1. L’accés a les categories de facultatiu i de tècnic de l’escala de suport es fa per promoció interna, mitjançant els sistemes d’oposició, concurs o concurs oposició, entre funcionaris en actiu del Cos de Mossos d’Esquadra i de la resta de cossos especials de la Generalitat del grup A, subgrups A1 i A2. En el cas que les vacants no es proveeixin per promoció interna, cal fer‐ne la convocatòria en torn lliure. 2. Les convocatòries per a l’accés a les categories de facultatiu i de tècnic de l’escala de suport han de determinar, si escau, els requisits d’antiguitat, especialització i formació i els altres que siguin necessaris per a les places convocades.”

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

138

Oposició

per sotsinspector/a

Mossos d'Esquadra. 4 L'òrgan competent que estableixin les convocatòries ha d'emetre un informe prèviament a la designació de l'aspirant. 5 Un cop designats, els comissaris i els majors del Cos de Mossos d'Esquadra han de superar, abans d'ésser nomenats, un curs d'adequació impartit per l'Escola de Policia de Catalunya, d'acord amb la legislació vigent.

Secció tercera. Formació

per sotsinspector/a

Article 29 1 L'Escola de Policia de Catalunya ha d'elaborar un pla de carrera professional que prevegi, d'acord amb la legislació vigent, l'equiparació de les titulacions exigides per a l'accés a les diferents categories que estableix aquesta Llei. El pla de carrera professional ha d'ésser aprovat pel Govern, a proposta de la persona titular del Departament de Governació. 2 Així mateix, l'Escola de Policia de Catalunya ha d'organitzar els cursos de perfeccionament, especialització, promoció i adequació dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra, d'acord amb les necessitats que requereixi el desplegament del Cos. Si s'escau, per tal d'aconseguir adequadament aquests objectius, l'Escola pot subscriure acords o convenis amb institucions anàlogues o d'altra naturalesa. 3 L'Escola de Policia de Catalunya ha de procurar la convalidació acadèmica, per l'administració competent, dels estudis que es cursin en els seus centres i ha de convalidar, al seu torn, aquelles matèries que hagin estat superades prèviament en altres centres educatius oficials, en la forma que sigui determinada reglamentàriament. Capítol III. Relació de llocs de treball i provisió dels llocs Article 30 El Cos de Mossos d'Esquadra es compon d'una plantilla de personal formada per les places que figuren dotades en el pressupost, classificades per les escales, les categories i els llocs que especifica l’Article 18.

Oposició

Article 31 1 La relació de llocs de treball, estructurada orgànicament, inclou la totalitat de les places del Cos de Mossos d'Esquadra. Correspon al Govern de la Generalitat d'aprovar aquesta relació, que s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 2 Per a cada lloc de treball, la relació ha d'indicar, almenys, la denominació, el nivell, les característiques, els continguts funcionals, les necessitats formatives, els complements que té assignats, la forma de provisió i, si s'escau, la durada mínima o màxima que ha de tenir la provisió corresponent i els requisits exigibles per a la mobilitat dels funcionaris provinents d'altres cossos policials. 3 La relació ha d'especificar els llocs de treball susceptibles d'ésser ocupats per personal en situació de segona activitat i la forma d'adscripció, en els termes establerts per l’Article 61. Article 32 Tot funcionari del Cos de Mossos d'Esquadra gaudeix d'un grau personal, que correspon a algun dels nivells en què es classifiquen els llocs de treball. Article 33 1 Els llocs de treball es poden proveir pels sistemes següents: a) Per concurs‐oposició. b) Per concurs. c) Per lliure designació. 2 Els llocs de treball de les categories de comissari i de major es proveeixen pel sistema de

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

139

per sotsinspector/a

lliure designació. 3 Totes les convocatòries per a la provisió dels llocs de treball s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Article 34 L'adscripció a destinació dels funcionaris procedents de nou ingrés en una categoria es fa per ordre de puntuació, d'acord amb la classificació obtinguda en el procés selectiu, entre els aspirants que compleixen els requisits establerts per a ocupar els llocs de treball en la categoria. Article 35 Els funcionaris adscrits a un lloc de treball pel procediment de lliure designació poden ésser‐ne remoguts amb caràcter discrecional, sense dret a indemnització. Article 36 1 El Departament de Governació pot disposar, per necessitats del servei, la redistribució, dins la mateixa localitat, dels funcionaris en actiu del Cos de Mossos d'Esquadra que compleixin els requisits necessaris, sempre que es tracti de llocs que es proveeixin pel mateix sistema i corresponguin a la mateixa escala i categoria. Aquesta redistribució no requereix convocatòria pública i no dóna lloc a indemnització. 2 Si les necessitats del servei ho requereixen, els llocs de treball es poden cobrir, excepcionalment, mitjançant adscripció provisional o comissió de serveis, que no poden durar més de dos anys.

Oposició

Article 37 1 Si es produeix alguna vacant en un lloc de treball de les categories superiors a la de mosso i és urgent de proveir‐la, la persona titular del Departament de Governació pot disposar l'encàrrec de funcions a un funcionari del Cos, sempre que compleixi tots els requisits exigits per a ocupar el dit lloc. L'encàrrec de funcions no pot durar més de dos anys. 2 Els encàrrecs de funcions donen dret a percebre el complement de destinació del lloc que és objecte de l'encàrrec. Article 38 1 Per necessitats del servei justificades degudament, es pot disposar el trasllat forçós dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra. 2 No es considera com a canvi de localitat o de residència el trasllat a un lloc de treball que estigui a menys quilòmetres de la residència declarada pel funcionari dels que siguin establerts d'acord amb l’Article 46. 3 Les destinacions forçoses tenen una durada màxima de dos anys. 4 Els trasllats forçosos amb canvi de residència donen dret a percebre les indemnitzacions que siguin establertes per reglament.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

140

per sotsinspector/a

Títol tercer. Del règim estatutari Capítol I. Drets i deures Secció primera. Drets i deures en general Article 39 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen els drets i els deures que els pertoquen com a funcionaris de la Generalitat, dins el marc de l'especificitat de llur funció, d'acord amb la legislació vigent. 2 La Generalitat ha de protegir els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra en l'exercici de llurs funcions i els ha d'atorgar la consideració social deguda a llur jerarquia i a la dignitat del servei policial.

Oposició

Article 40 1 Les retribucions dels funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra són les següents: a) Retribucions bàsiques: 1r. El sou, la quantia del qual és idèntica per a tots els membres d'un mateix grup. 2n. Els triennis. 3r. Les pagues extraordinàries. b) Retribucions complementàries: 1r. El complement de destinació, corresponent al nivell del lloc de treball que s'ocupa. 2n. El complement específic, que ha de figurar en la relació de llocs de treball i comprèn, de manera diferenciada, els conceptes d'especial dificultat tècnica, de grau de dedicació, de responsabilitat, d'incompatibilitat, de perillositat, de penositat, de mobilitat per raó del servei i d'especificitat d'horaris. Només es pot atribuir un complement específic a cada lloc de treball, però la quantia resultant pot variar en funció dels conceptes anteriors atribuïts al lloc de treball. 3r. El complement de productivitat. 4t. Gratificacions per serveis extraordinaris. 5è. Indemnitzacions per raó del servei. 2 L'aplicació de les retribucions que estableix l'apartat 1 s'efectua d'acord amb la normativa dels funcionaris de la Generalitat i la relació de llocs de treball del Cos de Mossos d'Esquadra. Article 41 Els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra estan acollits al règim general de la seguretat social. Article 42 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de rebre una formació i una capacitació professionals permanents, que garanteixin el compliment adequat de llurs funcions, d'acord amb els principis d'objectivitat i d'igualtat d'oportunitats. A aquests efectes, es pot establir l'obligatorietat de l'assistència a determinades activitats formatives. Article 43 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de disposar dels mitjans i les instal∙lacions apropiats per al compliment de llurs funcions i per a l'atenció adequada de la ciutadania.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

141

per sotsinspector/a

Article 44 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen dret a una revisió mèdica anual. 2 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de fer periòdicament un examen psicotècnic, per ocupar determinats llocs de treball, d'acord amb el que s'estableixi. 3 El Departament de Governació ha d'adoptar les mesures necessàries per a la prevenció de malalties infeccioses. Article 45 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen incompatibilitat per a l'exercici de qualsevol altra activitat pública o privada, llevat de les exceptuades del règim general d'incompatibilitats. Article 46 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra no estan obligats a residir a la localitat on treballen, llevat dels casos en què per raó del servei sigui necessari el deure de residència a la pròpia localitat. 2 Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, el Departament de Governació ha de determinar la distància màxima en quilòmetres, respecte a la localitat de destinació, a què estan obligats a residir els membres del Cos de Mossos d'Esquadra. Article 47 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de complir estrictament la jornada i l'horari de treball que siguin determinats reglamentàriament. En situacions d'emergència es pot mobilitzar el personal fora de servei en les condicions que siguin establertes, a fi d'assegurar el compliment de la normativa vigent.

Oposició

Article 48 1 Ateses les característiques del Cos de Mossos d'Esquadra, la concessió de llicències i permisos i la distribució dels períodes de vacances queden condicionades a les necessitats del servei. No obstant això, en acabar l'any, tots els membres del Cos han d'haver fet les vacances anuals. 2 El règim de llicències, permisos i vacances a què es refereix l'apartat 1 s'ha d'establir reglamentàriament, atenent les necessitats del servei. Secció segona. Drets sindicals i Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra Article 49 MODIFICAT l’article 49, per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en relació amb l'afiliació sindical dels membres del cos de mossos d'esquadra: Els drets sindicals del cos de mossos d’esquadra són regulats per aquesta Llei i la resta de la legislació vigent. Article 50 MODIFICAT l’article 50 per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en relació amb l'afiliació sindical dels membres del cos de mossos d'esquadra:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

142

Article 51 MODIFICAT l’article 51 per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en relació amb l'afiliació sindical dels membres del cos de mossos d'esquadra: Les organitzacions sindicals amb representació en el cos de mossos d’esquadra tenen dret que se’ls faciliti un local per a l’exercici de llurs activitats, a les dependències que es determinin, i tenen també els altres drets i prerrogatives que els atorga la legislació vigent. Article 52 El Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra, sota la presidència de la persona titular del Departament de Governació o d'aquella altra en qui aquesta delegui, és l'òrgan de representació paritària de la Generalitat i dels membres del Cos. Article 53 Les funcions del Consell de la Policia són: a) La mediació i la conciliació en cas de conflictes col∙lectius. b) La participació en l'establiment de les condicions de prestació del servei dels funcionaris. c) La formulació de mocions i l'evacuació de consultes en matèries relatives a l'estatut professional. d) L'emissió d'informes en els expedients disciplinaris que s'instrueixin als membres del Cos per faltes molt greus i en tots els que s'instrueixin als representants dels sindicats. e) L'emissió d'informe previ i preceptiu sobre els projectes de disposicions de caràcter general relatius a les matèries a què es refereix aquest Article. f) L'estudi de programes de modernització dels mètodes i les tècniques de treball. g) La presentació de propostes de mesures relatives a la política de personal del Cos. h) Les altres que li atribueixin les lleis i les disposicions generals. Article 54 1. El Consell de la Policia és integrat paritàriament pels representants de l’Administració que designi la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública i pels representants dels membres del Cos de Mossos d’Esquadra, sobre la base d’un representant per cada dos‐cents cinquanta funcionaris o fracció de cadascuna de les escales que constitueixen el cos. 2. La proporció establerta per l’apartat 1 pot ésser modificada pels decrets de convocatòria successius mentre duri el procés de creixement del Cos de Mossos d’Esquadra i no se superi la xifra total de setze membres en representació de l’Administració i setze membres en representació del cos. Article 55 1 Els representants dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en el Consell de la Policia són els que resulten de les eleccions sindicals que s'han de fer a aquest efecte. 2 Tenen la condició d'electors i elegibles, en relació amb la data d'inici del procés electoral,

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

143

Oposició

per sotsinspector/a

Els membres del cos de mossos d’esquadra, per a la defensa de llurs interessos, tenen dret a afiliar‐se lliurement a les organitzacions sindicals, a separar‐se’n i a constituir‐ne, sempre que compleixin els requisits establerts per l’article 4 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical.

per sotsinspector/a

els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra que es trobin en situació de servei actiu o de segona activitat. Així mateix, poden ésser electors o elegibles els membres del Cos que es trobin en situació de suspensió de funcions, mentre la resolució no sigui consentida o adquireixi fermesa en via jurisdiccional, excepte en els supòsits de suspensió provisional originada per un procediment jurisdiccional o de suspensió ferma per un judici per falta molt greu. 3 Els representants escollits perden aquesta condició per qualsevol d'aquestes causes: a) Expiració del mandat. b) Pèrdua de la condició de funcionari. c) Defunció. d) Renúncia, la qual ha d'ésser expressa i comunicada a l'òrgan competent davant el qual exerceixin la representació. Article 56 Les eleccions dels representants dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en el Consell de la Policia es fan per escales, mitjançant sufragi personal, directe i secret entre els membres del Cos. Article 57 Els candidats a l'elecció han de figurar en les llistes presentades per les organitzacions sindicals constituïdes legalment. Les llistes esmentades han de contenir tants candidats com membres del Consell de la Policia correspongui elegir, més dos candidats en condició de suplents, d'acord amb el que sigui determinat per reglament.

Oposició

Article 58 L'atribució de representants dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en el Consell de la Policia s'ha d'efectuar mitjançant el sistema de representació proporcional, atribuint a cada llista el nombre de llocs que li correspon, de conformitat amb el quocient resultant de dividir el nombre de vots pel de llocs a cobrir. Si hi ha algun lloc sobrant, s'ha d'atribuir a la llista que tingui una major resta de vots. Article 59 El mandat dels representants en el Consell de la Policia és de quatre anys, a comptar de la proclamació dels candidats electes. En cas de vacant, aquesta és coberta automàticament, si l'interessat accepta el càrrec, pel candidat que ocupa el lloc següent en la llista respectiva, inclosos els dos suplents. Si fineix el termini establert i la proclamació dels candidats electes no ha tingut lloc, s'entén que el mandat dels membres anteriors queda prorrogat fins que aquella no es produeix. Article 60 S'han d'establir per reglament l'organització i el funcionament intern del Consell de la Policia i les normes de convocatòria i desenvolupament de les eleccions dels seus membres.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

144

Capítol II. Segona activitat

per sotsinspector/a

Article 61 1 La segona activitat és una situació administrativa especial que té com a objecte garantir l'eficàcia en el servei dels integrants en actiu del Cos de Mossos d'Esquadra i permetre alhora l'ajust permanent d'escales i de categories i l'adaptació de la carrera professional als canvis que produeix el transcurs del temps. La situació administrativa de segona activitat ha d'ésser amb destinació. 2 Per raó de l'edat, que en cap cas no pot ésser inferior a cinquanta‐set anys, o per disminució de les condicions físiques o psíquiques, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra poden passar, abans d'arribar a la jubilació, a prestar serveis complementaris de segona activitat dins el mateix Cos o en llocs pertanyents a altres cossos de la Generalitat que siguin adequats a llur nivell i llurs coneixements. 3 S'han de determinar per reglament les circumstàncies i les condicions de la prestació dels serveis complementaris de segona activitat, i el grau de les incapacitats mèdiques que poden determinar el pas a aquesta situació. 4 Els funcionaris que ocupin llocs de facultatius i tècnics en el Cos de Mossos d'Esquadra no poden passar a prestar serveis de segona activitat.

Oposició

Article 62 1 En la situació de segona activitat, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de percebre les retribucions bàsiques corresponents a llur categoria i les de caràcter personal que tenien reconegudes, a més de les complementàries del lloc de treball que ocupin. En el supòsit que les retribucions totals siguin inferiors a les que cobraven en el moment de passar a la segona activitat, han de rebre un complement personal transitori que iguali les retribucions amb les que percebien anteriorment. 2 El període de temps que es roman en la situació de segona activitat és computable als efectes de perfeccionament de triennis i de drets passius, en la categoria que es posseïa en el moment de produir‐se el pas a la situació esmentada. Article 63 1 La disminució de les condicions físiques o psíquiques que impedeixi el desenvolupament normal del servei ha d'ésser dictaminada per un tribunal mèdic compost de tres metges, un de designat pel Departament de Governació, un de designat per l'interessat i un d'escollit per sorteig entre els facultatius del Servei Català de la Salut que tinguin els coneixements idonis en relació amb el tipus d'afecció o de malaltia que pateix el funcionari. 2 El tribunal a què es refereix l'apartat 1 ha d'emetre el dictamen mèdic per majoria i l'ha d'elevar, acompanyat, si s'escau, de l'informe emès pel facultatiu discrepant, a la persona titular del Departament de Governació, per tal que adopti la resolució pertinent. Article 64 Si el tribunal mèdic, com a conseqüència dels reconeixements efectuats, aprecia en el funcionari un estat d'impossibilitat física o de disminució de les facultats que l'incapaciti permanentment per al compliment de les seves funcions, ho ha de posar en coneixement de la persona titular del Departament de Governació perquè aquest tramiti l'expedient pertinent d'incapacitació i, si escau, la jubilació forçosa.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

145

Capítol III. Distincions i recompenses

per sotsinspector/a

Article 65 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra poden ésser distingits o recompensats si s'aprecia alguna de les circumstàncies o algun dels supòsits que siguin determinats per reglament. 2 Totes les distincions i les recompenses atorgades han de constar en l'expedient personal del funcionari i s'han de valorar com a mèrit en els concursos de provisió de llocs de treball. També es poden tenir en compte en els processos de provisió per lliure designació i en els ascensos. Capítol IV. Règim disciplinari Secció primera. Disposicions generals Article 66 El règim disciplinari aplicable als membres del Cos de Mossos d'Esquadra és el que estableix aquesta Llei, sens perjudici de les responsabilitats civils o criminals en què puguin incórrer. Secció segona. Faltes Article 67 Les faltes comeses pels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en l'exercici de llurs funcions poden ésser molt greus, greus i lleus.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

Article 68 Modificat a resultes de la llei 21/1998, de 29 de desembre, de modificació dels articles 68 i 69 de la llei 10/1994, de la policia de la Generalitat ‐ Mossos d'Esquadra, en relació amb el règim sancionador: Són faltes molt greus: a) L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut en l'exercici de les funcions. b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. c) L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals. d) La inflicció de tortures o maltractaments, la instigació a cometre aquests actes o el fet de col∙laborar‐hi o tolerar‐los, i també qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física o moral. e) Haver estat condemnat per qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolós amb pena privativa de llibertat o per qualsevol infracció penal de furt o estafa." f) Qualsevol acte de prevaricació o suborn i el fet de no evitar‐lo o denunciar‐lo. g) L'abandonament del servei. h) La insubordinació individual o col∙lectiva envers les autoritats o els comandaments de qui es depèn, amb motiu de la desobediència a les instruccions legítimes donades per aquests. i) La denegació d'auxili i la manca d'intervenció urgent en qualsevol fet en què l'actuació sigui obligada o convenient.

146

Oposició

per sotsinspector/a

j) La pèrdua de les armes o el fet que siguin sostretes per negligència inexcusable. k) El mal ús de l'arma reglamentària o dels distintius del càrrec sense cap causa que ho justifiqui. l) La participació en vagues, en accions substitutives d'aquestes o en actuacions concertades amb la finalitat d'alterar el funcionament normal dels serveis. m) La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals, i la violació del secret professional. n) La manca de rendiment manifesta, reiterada i no justificada, i també l'apatia, la desídia o el desinterès en el compliment dels deures, si constitueixen conducta continuada o ocasionen un perjudici greu a la ciutadania o a l'eficàcia dels serveis. o) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats. p) El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys molt greus en el patrimoni i els béns de la Generalitat o d'altres administracions públiques. q) L'ocultació o l'alteració d'una prova amb la finalitat de perjudicar o d'ajudar l'encausat. r) La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari. s) Trobar‐se en situació d'embriaguesa o consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei o habitualment i el fet de negar‐se a les comprovacions tècniques pertinents. t) La conculcació dels drets dels detinguts o els presos custodiats i el fet de subministrar‐los drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicòtropes o begudes alcohòliques. u) La reincidència en la comissió de tres faltes greus. v) La manca de col∙laboració manifesta amb membres dels altres cossos de policia, en els casos en què s'hagi de prestar, de conformitat amb la legislació vigent. x) Qualsevol altra conducta tipificada com a molt greu en la legislació general de la funció pública de la Generalitat. 2. Així mateix, són faltes molt greus, als efectes del que estableix la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i els cossos de seguretat en llocs públics: a) L'alteració o la manipulació d'imatges i de sons enregistrats, sempre que no constitueixin delicte. b) La cessió, la transmissió o la revelació a terceres persones no autoritzades, per qualsevol mitjà i amb qualssevol ànim i finalitat, dels suports originals dels enregistraments o llurs còpies, de manera íntegra o parcial. c) La reproducció d'imatges i de sons enregistrats amb finalitats diferents de les establertes per la Llei orgànica 4/1997. d) La utilització d'imatges i de sons enregistrats o dels mitjans tècnics d'enregistrament afectes al servei per a finalitats diferents de les establertes per la Llei orgànica 4/1997." Article 69 Modificat a resultes de la llei 21/1998, de 29 de desembre, de modificació dels articles 68 i 69 de la llei 10/1994, de la policia de la generalitat ‐ mossos d'esquadra, en relació amb el règim sancionador: Són faltes greus: a) La desobediència als superiors en l'exercici de les funcions i l'incompliment de les ordres rebudes.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

147

Oposició

per sotsinspector/a

b) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans. c) Els actes i les conductes que atemptin contra la dignitat dels funcionaris, contra la imatge del Cos i contra el prestigi i la consideració deguts a la Generalitat. d) El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys greus en el patrimoni i els béns de la Generalitat o d'altres administracions públiques. e) El fet d'originar enfrontaments en el servei o en el lloc de treball i el fet de prendre‐hi part. f) L'incompliment de l'obligació de donar compte a la superioritat de qualsevol assumpte que hagi de conèixer. g) L'incompliment del deure de reserva professional pel que fa als assumptes coneguts per raó de les funcions encomanades. h) La intervenció en un procediment administratiu si hi ha establerts legalment motius d'abstenció. i) L'actuació amb abús d'atribucions en perjudici dels ciutadans, si no constitueix una falta molt greu. j) El consum de begudes alcohòliques estant de servei i el fet de negar‐se a les comprovacions tècniques pertinents. k) La pèrdua de les credencials i el fet de permetre'n la sostracció per negligència inexcusable. l) La tercera falta d'assistència sense causa justificada en un període de sis mesos. m) La reincidència en la comissió de tres faltes lleus. n) La pèrdua de les armes o el fet que siguin sostretes per negligència simple. o) L'ostentació de l'arma reglamentària, de les credencials del càrrec o de la condició d'agent de l'autoritat sense cap causa que ho justifiqui. p) En general, l'incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions derivats de la pròpia funció. q) Haver estat condemnat per la comissió de qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolós no tipificada disciplinàriament com a falta molt greu, o per la comissió de qualsevol infracció penal en l'exercici de les funcions professionals o quan afecti els principis bàsics d'actuació de l'article 11 d'aquesta Llei. r) Haver estat sancionat administrativament per qualsevol de les conductes tipificades per l'article 25.1 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana. s) Les conductes que contravinguin a la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i els cossos de seguretat en llocs públics, i que no estiguin ja tipificades com a infraccions molt greus. Article 70 Són faltes lleus: a) La incorrecció envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans. b) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres rebudes. c) La descurança en la presentació personal. d) La descurança en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no produeix perjudicis greus. e) L'incompliment de la jornada de treball sense causa justificada.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

148

per sotsinspector/a

f) La sol∙licitud o la consecució de permuta de destinació o de canvi de serveis amb afany de lucre o falsejant les condicions per a tramitar‐la. g) El fet de prescindir del conducte reglamentari en formular qualsevol sol∙licitud o reclamació, excepte en cas d'urgència o d'impossibilitat física. h) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada. Article 71 1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que n'indueixin altres a fer actes o tenir conductes constitutius de falta disciplinària incorren en la mateixa responsabilitat que aquests. 2 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que encobreixin les faltes consumades molt greus i greus incorren en una falta d'un grau inferior. Secció tercera. Sancions

Oposició

Article 72 1 Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar alguna de les sancions següents: a) La separació del servei. b) La suspensió de funcions, per més d'un any i menys de sis, amb pèrdua de les retribucions corresponents. 2 Per la comissió de faltes greus es pot imposar, conjuntament o alternativament, alguna de les sancions següents: a) La suspensió de funcions, per més de quinze dies i menys d'un any, amb pèrdua de les retribucions corresponents. b) La immobilització en l'escalafó, per un període no superior a cinc anys. c) El trasllat a un altre lloc de treball, amb canvi de destinació, que pot comportar minoració de retribucions. 3 Per la comissió de faltes lleus es pot imposar alguna de les sancions següents: a) La suspensió de funcions, d'un a catorze dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents. b) El trasllat a un altre lloc de treball, dins la mateixa localitat, sense canvi de residència. c) L'amonestació per escrit. d) La deducció proporcional de les retribucions, només per faltes de puntualitat i d'assistència lleus. 4 No es poden imposar sancions que consisteixin en la reducció de la durada de les vacances o en una altra minoració dels drets de descans del funcionari. La sanció no pot comportar en cap cas violació del dret a la dignitat de la persona. Article 73 Per a graduar les sancions, a més de les comissions o les omissions que s'hagin produït, cal tenir en compte, d'acord amb el principi de proporcionalitat: a) La intencionalitat. b) La pertorbació dels serveis. c) Els danys produïts a l'Administració o als administrats. d) La reincidència en la comissió de faltes. e) El grau de participació en la comissió o l'omissió.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

149

per sotsinspector/a

f) La transcendència per a la seguretat pública. Secció quarta Procediment disciplinari Article 74 1 No es poden imposar sancions per faltes greus o molt greus si no és en virtut d'un expedient instruït a aquest efecte; la tramitació de l'expedient s'ha de regir pels principis de sumarietat i de celeritat, però en cap cas no hi pot haver indefensió. La sanció per faltes lleus pot ésser imposada sense cap altre tràmit que el d'audiència a l'interessat. 2 La incoació d'expedients disciplinaris i el nomenament de l'instructor i, si s'escau, del secretari corresponen a l'autoritat del Departament de Governació que sigui determinada. 3 La imposició de les sancions fixades per aquesta Llei correspon a la persona titular del Departament de Governació, competència que pot ésser desconcentrada en altres òrgans del Departament, d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Si la sanció és de separació del servei, l'òrgan competent és el Govern de la Generalitat, sens perjudici del que estableix l'apartat 4. 4 En cas de separació del servei d'un funcionari procedent de l'Administració de l'Estat en virtut de la disposició addicional tercera, cal trametre la resolució, juntament amb l'expedient personal, al ministeri corresponent, perquè en tingui coneixement, i atenir‐se al que disposa la legislació vigent. 5 En cas de separació del servei d'un dels funcionaris de l'Administració de l'Estat a què fa referència l’Article 25, el Departament de Governació ha de trametre la proposta de resolució, juntament amb l'expedient personal, al ministeri corresponent, perquè adopti la resolució pertinent.

Oposició

Article 75 A l'inici de la tramitació d'un procediment disciplinari que s'instrueixi a un membre del Cos de Mossos d'Esquadra, o durant aquesta, l'òrgan competent pot acordar, com a mesures cautelars, la suspensió provisional o l'adscripció a un altre lloc de treball, mesures que poden comportar la pèrdua provisional de l'uniforme, l'arma i la credencial del funcionari expedientat o sotmès a processament. En el moment de resoldre sobre el manteniment o l'aixecament de les mesures cautelars, s'ha de valorar la gravetat dels fets comesos, les circumstàncies concretes de cada cas i l'expedient personal del funcionari expedientat. La resolució en què s'acordi d'imposar o de prorrogar les mesures cautelars ha d'ésser motivada. Article 76 1 La suspensió provisional es pot acordar per un termini d'un mes, finit el qual es pot prorrogar per un altre mes, i així successivament fins a un termini màxim de sis mesos, per causa imputable a l'expedientat. 2 La suspensió provisional comporta, mentre dura, la pèrdua de les retribucions corresponents al complement específic i a les gratificacions per serveis extraordinaris. El temps de suspensió provisional es computa als efectes del compliment, si s'escau, de la sanció de suspensió de funcions. 3 El temps de trasllat preventiu del funcionari expedientat no pot excedir de la durada de

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

150

l'expedient disciplinari.

per sotsinspector/a

Article 77 La suspensió de funcions, ja sigui com a sanció, ja sigui com a mesura preventiva, comporta la privació temporal de l'exercici de les funcions, la retirada de l'arma i de la credencial reglamentàries, la prohibició d'ús de l'uniforme, si escau, i la prohibició d'entrar a les dependències dels mossos d'esquadra sense autorització. Article 78 1 La responsabilitat disciplinària s'extingeix pel compliment de la sanció, per mort, per indult, per amnistia i per la prescripció de la falta o de la sanció. 2 Les faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de dos mesos. 3 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les imposades per faltes greus al cap de dos anys i les imposades per faltes lleus al cap de tres mesos. 4 El còmput del termini de prescripció de les faltes s'inicia des que es comet la falta, i el del termini de prescripció de la sanció comença a comptar a partir de l'endemà del dia en què adquireix fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció. 5 El compliment dels terminis de prescripció establerts per l'apartat 4 comporta la cancel∙lació de les anotacions corresponents en l'expedient personal. Disposicions addicionals.

Oposició

Primera D'acord amb el que estableix l’Article 13.6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, correspon a la Junta de Seguretat de Catalunya de coordinar l'actuació del Cos de Mossos d'Esquadra i de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat. Segona (Derogada per la Llei 4/2003) 1 Atès que la Generalitat té competència per a la protecció de persones i béns i per al manteniment de la seguretat ciutadana, són autoritats competents, en matèria de seguretat i per a ordenar les actuacions necessàries per al manteniment i el restabliment de la seguretat ciutadana, sens perjudici de les competències que atribueix la legislació vigent al president de la Generalitat, la persona titular del Departament de Governació i les persones titulars dels òrgans d'aquest Departament, segons les disposicions legals i reglamentàries corresponents. 2 Corresponen a les autoritats competents segons l'apartat 1 les atribucions següents: a) Les determinades per la Llei orgànica 1/1992, del 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana. Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents: 1r. El Govern de la Generalitat per a imposar multes de fins a cent milions de pessetes i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus o lleus. 2n. La persona titular del Departament de Governació per a imposar multes de fins a cinquanta milions de pessetes i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

151

per sotsinspector/a

greus, greus o lleus. 3r. Les restants autoritats a què es refereix l'apartat 1 per a imposar multes de fins a deu milions de pessetes i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus o lleus. b) Les determinades per la Llei de l'Estat 23/1992, del 30 de juliol, de seguretat privada. Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents: 1r. La persona titular del Departament de Governació, pel que fa a les faltes molt greus. 2n. La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, pel que fa a les faltes greus i lleus. c) Les restants que els atribueix la legislació vigent, amb les correspondències següents: 1r. Les atribucions de la persona titular del Ministeri d'Interior i de les persones titulars de les secretaries d'Estat corresponen a la persona titular del Departament de Governació. 2n. Les atribucions de les persones titulars de les direccions generals, de les delegacions del Govern i dels governs civils corresponen a la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana. 3 Les atribucions que l'apartat 2 atorga a la persona titular del Departament de Governació i a la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana es poden desconcentrar en altres òrgans del Departament. 4 Totes les autoritats i tots els funcionaris públics, en l'àmbit de llurs competències, han de col∙laborar amb les autoritats a què fan referència els apartats anteriors i prestar‐los l'auxili que sigui possible, amb vista a la consecució de les finalitats definides per l’Article 3. 5 En els supòsits en què les autoritats autonòmiques i els membres del Cos de Mossos d'Esquadra hagin de sol∙licitar ajuda i col∙laboració als particulars, cal atenir‐se al que disposa l’Article 5.2 de la Llei orgànica 1/1992, del 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana.

Oposició

Tercera Si s'escau, les funcions del Cos de Mossos d'Esquadra poden ésser exercides per funcionaris procedents de l'Administració de l'Estat que s'integrin en l'esmentat Cos, en les condicions que estableix la legislació aplicable als funcionaris de la Generalitat. Quarta 1 Els alcaldes han d'ésser informats en tot moment del desplegament del Cos de Mossos d'Esquadra, en allò que afecta llur terme municipal, i de les iniciatives o actuacions específiques que puguin tenir repercussió en la col∙lectivitat local. 2 En funció del desplegament de la Policia de la Generalitat, el Cos de Mossos d'Esquadra pot exercir les funcions assignades a les policies locals en els termes establerts per l’Article 12.1.Cinquè. En aquests supòsits, els membres del Cos actuen sota la dependència de les autoritats locals i del Departament de Governació, d'acord amb llurs competències respectives. Cinquena Incorporada a resultes de la llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d'organització La jubilació forçosa dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra es produeix d'ofici en complir els seixanta‐cinc anys

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

152

Setena Integració del personal facultatiu i tècnic Els membres del Cos de Mossos d’Esquadra que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei ocupin llocs de treball de personal facultatiu i tècnic als quals hagin accedit per processos selectius de concurs oposició s’integren, respectivament, en les categories de facultatiu i tècnic de l’escala de suport restant, si escau, en la situació administrativa que correspongui en llur escala de procedència.

Oposició

Disposicions transitòries Primera Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei ocupin llocs de treball de les categories de sergent i de sergent major tenen dret a reserva de plaça, durant un termini de cinc anys, en el grup immediatament superior en el moment que acreditin la titulació requerida per a accedir‐hi, si superen o han superat el curs selectiu corresponent, impartit per l'Escola de Policia de Catalunya. Segona Els expedients disciplinaris en tràmit a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per les disposicions anteriors, llevat que les d'aquesta norma siguin més beneficioses. Tercera Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra queden integrats en les escales i les categories establertes per l’Article 18, segons les correspondències següents: a) Mosso: mosso. b) Caporal: caporal. c) Sergent: sergent.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Sisena Incorporada a resultes de la llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives 1. Els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra de les categories de mosso o mossa i caporal o caporala de l'escala bàsica es classifiquen, a efectes administratius de caràcter econòmic, en el grup C, d'acord amb el que estableix l'article 19 del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. 2. L'aplicació d'aquesta mesura comporta que la diferència retributiva del sou base resultant de la classificació en el grup C es dedueix del complement específic de la corresponent relació de llocs de treball. 3. Els triennis perfets en l'escala bàsica amb anterioritat a l'aplicació del canvi de classificació a què fa referència aquesta disposició s'han de valorar d'acord amb el grup de classificació al qual pertanyia el funcionari o funcionària en el moment que foren perfets, d'entre els establerts per l'article 19 del Decret legislatiu 1/1997. 4. Les persones aspirants a la categoria de mosso o mossa, durant la realització del curs selectiu a l'Escola de Policia de Catalunya, han de percebre les retribucions bàsiques corresponents al grup D.

153

Cinquena Mentre duri el procés de desplegament del Cos de Mossos d'Esquadra, les funcions establertes per l’Article 12 també poden ésser exercides per unitats o membres de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, en els termes dels acords de coordinació que s'estableixin. Sisena Legitimació per a promoure i convocar eleccions sindicals parcials per a la representació de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra 1. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les organitzacions sindicals poden promoure eleccions sindicals parcials per a elegir el representant del personal facultatiu i tècnic integrant de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra al Consell de la Policia ‐ Mossos d’Esquadra. En el termini d’un mes a comptar de la presentació de l’escrit de promoció, el Govern ha de convocar eleccions parcials per a escollir el representant dels membres de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra al Consell de la Policia ‐ Mossos d’Esquadra. 2. El mandat del representant a què fa referència l’apartat 1, excepcionalment i com a conseqüència de la convocatòria d’eleccions sindicals parcials, fineix quan acaba el de la resta de representants del cos escollits amb anterioritat. Disposició derogatòria Queden derogades totes les disposicions legals o reglamentàries en allò que s'oposin a aquesta Llei o la contradiguin. Disposició final Primera Es faculten el Govern de la Generalitat i, si escau, la persona titular del Departament de Governació per a fer el desplegament reglamentari d'aquesta Llei. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Segona En la Llei 10/1994 i les lleis que la modifiquen, s’entén que les denominacions en gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes.”

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

154

Oposició

Quarta Als efectes del règim de previsió, els mossos d'esquadra provinents d'altres administracions mantenen el sistema de seguretat social o de previsió que tenien originàriament, llevat del supòsit que a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei ingressin en una categoria del Cos de Mossos d'Esquadra superior a la que ocupaven en el moment del traspàs.

per sotsinspector/a

d) Sergent major: sots‐inspector. e) Sots‐inspector: intendent. f) Inspector: comissari.

Aquestes estructuracions pretenien, entre altres objectius, enfortir la Secretaria General, de la qual passaven a dependre àmbits tan importants com la protecció civil i la prevenció, extinció d'incendis i salvaments, incrementar la capacitat de la Secretaria de Seguretat en la direcció de les polítiques públiques de seguretat i policia i en l'àmbit estrictament policial, com també adequar les funcions de la Secretaria de Relacions Institucionals als nous reptes que té plantejats, principalment pel que fa al desplegament estatutari i al desenvolupament de les actuacions necessàries per recuperar i reivindicar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i el foment de la pau. Així mateix, l'increment de l'activitat de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments i l'augment del personal del cos de bombers de la Generalitat exigia l'adequació dels òrgans administratius als requeriments dimensionals i funcionals actuals necessaris per al desenvolupament correcte de les funcions encomanades. D'altra banda, es va organitzar la Direcció General de Protecció Civil, dotant‐la d'una estructura moderna i operativa per tal de donar resposta a les necessitats i requeriments que demanda actualment la ciutadania. Paral∙lelament a l'aprovació de la nova organització departamental, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya, i la Llei 10/2007, de 30 de juliol, de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que ha entrat en vigor amb posterioritat als decrets d'estructura esmentats. Amb la finalitat de disposar en un únic text normatiu de tota l'estructura del Departament per tal de reunificar la que afecta als cossos operatius adscrits al Departament, instruments personals indispensables per a la prestació dels serveis de seguretat i d'emergències, així com de la resta de personal adscrit a aquest Departament, actualitzat d'acord amb les lleis esmentades, i de facilitar la tasca dels operadors jurídics, es considera convenient unificar o centralitzar en una única disposició normativa l'organització departamental. Per això, de conformitat amb el que estableix la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, a proposta del conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, d'acord amb el Govern, Decreto: Article 1 Estructura del Departament

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

155

Oposició

Mitjançant el Decret 186/2007, de 28 d'agost, es va reestructurar el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, llevat de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, que es va fer mitjançant el Decret 183/2007, de 28 d'agost, per tal de facilitar el funcionament intern del nou Departament i garantir una prestació de serveis més eficaç i eficient.

per sotsinspector/a

DECRET 243/2007, DE 6 DE NOVEMBRE, D'ESTRUCTURA DEL DEPARTAMENT D'INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ.

1.1 El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, sota la direcció de la persona que n'és titular, s'estructura en les unitats directives següents:

c) La Secretaria de Relacions Institucionals i Participació. 1.2 Resten adscrits al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el Servei Català de Trànsit i l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat. Aquest dos últims en els termes que preveu aquest Decret. 1.3 Els organismes regulats a l'apartat 1.2 d'aquest Decret es regeixen per les seves normes específiques. 1.4 El/la titular del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació exerceix les funcions de la presidència rotatòria de la Comissió Bilateral Generalitat‐Estat, de presidència de la representació catalana a la Comissió Mixta de Transferències Estat‐Generalitat i de la Comissió Mixta Generalitat‐Ajuntament de Barcelona. Article 2 Consell de Direcció del Departament Presidit pel/per la conseller/a, el Consell de Direcció del Departament assisteix el/la conseller/a en les funcions de coordinació general i seguiment de l'activitat del Departament. Del Consell de Direcció, en formen part els titulars d'òrgans directius amb nivell orgànic de secretari general o de director general del Departament, els altres càrrecs que el/la conseller/a determini i el/la cap del Gabinet del Conseller, que actua com a secretari/ària. (.../...) Article 132 Direcció General de la Policia Corresponen a la persona titular de la Direcció General de la Policia el comandament directe del cos de mossos d'esquadra i la direcció, coordinació operativa i inspecció dels seus serveis, sota la direcció i supervisió de les autoritats superiors, així com vetllar per garantir la protecció del lliure exercici dels drets i les llibertats i la seguretat ciutadana assegurar la convivència pacifica i la protecció de les persones i béns en tot el territori de Catalunya. Article 133 Funcions de la Direcció General de la Policia Corresponen a la Direcció General de la Policia les funcions següents:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

156

Oposició

b) La Secretaria de Seguretat.

per sotsinspector/a

a) La Secretaria General.

b) Elaborar i formular propostes a la Secretaria de Seguretat sobre l'organització general del cos de mossos d'esquadra i del personal tècnic i facultatiu i la determinació de les necessitats del personal en les diverses escales, categories i especialitats. c) Elaborar i dictar circulars i instruccions per dirigir l'activitat del cos de mossos d'esquadra i dels serveis necessaris per al desenvolupament de l'activitat policial. d) Exercir les funcions que li encomani la normativa vigent en matèria de seguretat privada, de seguretat ciutadana, de violència esportiva i de dispositius de videovigilància de policies locals i de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) Desenvolupar les funcions que corresponen a l'autoritat governativa en l'exercici dels drets de reunió i manifestació en l'àmbit territorial del desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. f) Aplicar i supervisar el compliment del règim estatutari del cos de mossos d'esquadra i l'específic del personal facultatiu i tècnic en els termes previstos en la legislació vigent. g) Elaborar i remetre a la Secretaria de Seguretat les convocatòries d'accés i provisió i les propostes de modificació de la relació de llocs de treball, ofertes d'ocupació del cos de mossos d'esquadra i del personal facultatiu i tècnic. h) Executar el pressupost assignat al seu centre directiu, sens perjudici de les competències que puguin correspondre a la Secretaria de Seguretat i a la Secretaria General del Departament.

per sotsinspector/a

a) El comandament directe de les unitats policials i administratives que en depenen.

j) Dirigir l'elaboració dels estudis i informes necessaris per a l'exercici de les competències pròpies en el camp de la seguretat ciutadana. k) Dirigir l'elaboració d'informes d'impacte de gènere i elaborar propostes a la Secretaria de Seguretat sobre la igualtat de gènere. l) Qualsevol altra funció que li atribueixi la legislació i la resta de normativa vigent en matèria de seguretat pública i policia. Article 134 Estructura policial De la persona titular de la Direcció General de la Policia en depenen, com a estructura operativa de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, les unitats següents: a) Subdirecció Operativa de la Policia.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

157

Oposició

i) Proposar a la Secretaria de Seguretat el Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacions de l'àmbit del servei policial el qual s'ha d'integrar en el Pla director de SITIC del Departament.

b) Comissaria General de Planificació i Organització.

Article 135 Estructura administrativa De la persona titular de la Direcció General de la Policia en depenen, com a estructura administrativa, les unitats següents: a) Subdirecció General d'Administració i Serveis. b) Subdirecció General de Recursos Humans. c) Subdirecció General de Seguretat Interior. d) Servei d'Assessorament Jurídic. e) Àrea de Protocol. f) Àrea de Comunicació. g) Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. Article 136 Definició de l'estructura operativa 136.1 Per a l'establiment de l'estructura organitzativa del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, que es concreta respecte de la Direcció General de la Policia es determinen, en ordre organitzatiu descendent, els següents nivells estructurals: subdirecció operativa de la policia, comissaria general, coordinació regional, divisió o regió policial, àrea, unitat i grup. 136.2 La Subdirecció Operativa de la Policia exerceix el comandament operatiu del cos de mossos d'esquadra, llevat d'aquelles unitats policials que depenguin directament de la Direcció General de la Policia. 136.3 La comissaria general és un òrgan adscrit a la Subdirecció Operativa de la Policia o a la Direcció General de la Policia i que integra les divisions i/o regions policials, a la qual correspon el comandament de la policia. 136.4 La coordinació regional és un òrgan adscrit a la Comissaria General Territorial i exerceix la direcció d'un conjunt de regions policials.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

158

Oposició

d) Divisió d'Afers Interns.

per sotsinspector/a

c) Divisió d'Informació.

a) Àrees centrals i àrees territorials, com a desenvolupament de les divisions. b) Àrees regionals i àrees bàsiques policials (ABP), com a desenvolupament de les regions policials. 136.7 La unitat és un òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una àrea, a la qual correspon la direcció operativa de la policia. S'estableixen els tipus d'unitats següents: a) Unitats centrals i unitats territorials, com a desenvolupament de les àrees centrals i territorials. b) Unitats regionals, com a desenvolupament de les àrees regionals. c) Unitats de les àrees bàsiques policials en l'àmbit de la seguretat ciutadana i de la investigació. 136.8 El grup és l'òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una unitat, les responsabilitats del qual són, amb caràcter general, les relatives a la supervisió i execució directa de les tasques policials. 136.9 Corresponen a l'Oficina de Suport de Comissaria General, amb rang d'àrea, les funcions següents: a) Donar suport tècnic i assessorament al comandament de la Comissaria General en relació amb la presa de decisions i l'exercici de les responsabilitats directives. b) Participar en la gestió de recursos humans i materials des del vessant operatiu i en allò que no constitueixi una tasca administrativa, quan es faci per al conjunt de la Comissaria General. c) Assumir, en els mateixos termes que en l'apartat anterior, la interlocució ordinària amb els serveis administratius i la Comissaria General de Planificació i Organització per aquelles qüestions que afectin el conjunt de la Comissaria General. d) Les altres que se li encomanin. 136.10 Corresponen a l'Oficina de Suport de Divisió o Regió Policial, amb rang d'unitat, les funcions següents: a) Donar suport tècnic i assessorament al comandament de la Divisió o Regió Policial en relació amb la presa de decisions i l'exercici de les responsabilitats directives. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

159

per sotsinspector/a

136.6 L'àrea és un òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una divisió o regió policial, a la qual correspon la direcció tàctica d'àmbits concrets de l'activitat de la policia. S'estableixen els següents tipus d'àrees:

Oposició

136.5 La divisió és un òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una comissaria general. La naturalesa organitzativa de la divisió és d'òrgan central, tot i que podrà estar territorialment desconcentrada. La regió policial és un òrgan que s'adscriu a una coordinació regional. La naturalesa organitzativa de la regió policial és d'òrgan territorial. La divisió i la regió policial se situen en un mateix nivell estructural i els correspon la direcció estratègica d'àmbits concrets de l'activitat de la policia.

c) Assumir, en els mateixos termes que en l'apartat anterior, la interlocució ordinària amb els serveis administratius i la Comissaria General de Planificació i Organització per aquelles qüestions que afectin el conjunt de la Divisió o Regió Policial. d) Coordinar‐se amb les unitats policials de la Divisió/Regió Policial en les matèries pròpies d'aquesta Oficina de Suport. e) Les altres que se li encomanin. 136.11 El territori de Catalunya s'articula, a l'efecte de la implantació del cos de mossos d'esquadra, en les regions policials següents: Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud i Metropolitana Barcelona. Les regions policials s'organitzen territorialment en les àrees bàsiques policials que comprenen els municipis que es detallen a l'annex d'aquest Decret. Article 137 Funcions del cos de mossos d'esquadra Per al compliment del seus objectius, la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra desenvoluparà les tasques pròpies de la seva activitat les quals, agrupades per la seva naturalesa homogènia, configuren les funcions següents: a) Informació, en tots els seus vessants.

per sotsinspector/a

b) Participar en la gestió de recursos humans i materials des del vessant operatiu i en allò que no constitueixi una tasca administrativa, quan es faci per al conjunt de la Divisió o Regió Policial.

c) Prevenció del risc per a la seguretat de les persones i els béns. d) Neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns. e) Investigació dels fets susceptibles de retret penal o administratiu. f) Promoure relacions amb la ciutadania i vetllar per la seva satisfacció i per una percepció de la seguretat que afavoreixi la sensació de tranquil∙litat i la cohesió social. g) Coordinació i suport a altres unitats. h) Suport a la direcció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. Article 138 Subdirecció Operativa de la Policia

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

160

Oposició

b) Anàlisi, ja sigui estratègica o operativa.

a) Comissaria General Territorial. b) Comissaria General d'Investigació Criminal. c) Comissaria General de Recursos Operatius. d) Àrea Tècnica de Coordinació i Suport. e) Sala Central de Comandament. Article 139 Comissaria General Territorial 139.1 Corresponen a la Comissaria General Territorial les responsabilitats següents: a) Dirigir les unitats territorials de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i garantir la coordinació amb els recursos policials centrals com a instrument bàsic per a l'exercici de les responsabilitats d'aquesta unitat. b) Vetllar per l'assoliment dels objectius generals de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en l'àmbit territorial. c) Garantir l'assoliment de la missió de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra mitjançant la prevenció i persecució dels il∙lícits penals i administratius. d) Desenvolupar i aplicar estratègies policials que cerquin la proactivitat i la mediació davant els conflictes mitjançant les relacions amb la comunitat. e) Vetllar per la tranquil∙litat dels ciutadans i l'assoliment d'una adequada sensació de seguretat en la comunitat. 139.2 Aquestes responsabilitats genèriques s'atribueixen a la Comissaria General Territorial, sens perjudici de les més específiques que corresponen a la resta de comissaries generals.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

161

per sotsinspector/a

138.2 De la Subdirecció Operativa de la Policia en depenen els òrgans següents:

Oposició

138.1 Sota la dependència i l'autoritat de la persona titular de la Direcció General de la Policia, correspon a la Subdirecció Operativa de la Policia el comandament operatiu del cos de mossos d'esquadra, llevat d'aquelles unitats policials que depenguin directament de la Direcció General de la Policia, amb la finalitat de vetllar per l'acompliment dels objectius, els valors i les polítiques que el Govern de la Generalitat determini per a la policia, d'acord amb la missió que la normativa vigent assigna a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. Així mateix, correspon a la Subdirecció Operativa de la Policia la validació dels procediments normalitzats de treball de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

a) Coordinacions Regionals. b) Divisió de Trànsit. c) Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana. d) Oficina de Suport de la Comissaria General Territorial. 139.5 De les coordinacions regionals en depenen les regions policials en els termes previstos a l'article següent. Article 140 Coordinacions regionals 140.1 Per cobrir adequadament l'estructura de comandament de la Comissaria General Territorial en la direcció de les regions policials es podran establir nivells de comandament per a la coordinació jeràrquica de diverses regions policials i es constituiran les coordinacions regionals. 140.2 Són funcions pròpies de les coordinacions regionals: a) Dirigir, coordinar i supervisar les regions policials que li siguin assignades. b) Ser l'òrgan d'enllaç directe de la prefectura de la Comissaria General Territorial amb les unitats territorials. c) Comandar ordinàriament dispositius que superin l'àmbit territorial o de responsabilitat de les regions policials assignades i d'aquells de superior abast quan així es determini. d) Donar suport a la prefectura de la Comissaria General Territorial en la direcció d'aquesta unitat en totes aquelles responsabilitats de caràcter directiu de la comissaria i assumir‐ne la representació quan així es determini. e) Assumir la interlocució de la Comissaria General Territorial quan així es determini. f) Avaluar els resultats de les regions policials assignades, en relació amb la seva eficàcia i eficiència. g) Mobilitzar recursos específics de la Comissaria General Territorial en els supòsits que es determini. h) Les altres que se li encomanin.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

162

Oposició

139.4 La Comissaria General Territorial s'estructura en els òrgans següents:

per sotsinspector/a

139.3 En operacions especials que superen l'àmbit territorial o de responsabilitat de les regions policials de la Comissaria General Territorial, correspon a la persona titular de la Comissaria General Territorial establir el comandament policial que ha de dirigir aquest operatiu.

Article 141 Regions policials 141.1 Corresponen a les regions policials les responsabilitats següents: a) Vetllar, en el seu territori, per l'assoliment dels objectius generals de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra en l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General Territorial. b) La direcció i el comandament de les àrees i unitats regionals i àrees bàsiques policials del seu territori. c) Gestionar i canalitzar els requeriments policials de les àrees bàsiques policials. d) Sempre que no afectin l'àmbit territorial d'una altra regió policial, planificar, programar, coordinar, analitzar i avaluar els dispositius i operacions que depassin el territori d'una de les àrees bàsiques policials. 141.2 De les regions policials, llevat de la Metropolitana Barcelona, depenen els òrgans següents: a) Àrees bàsiques policials.

per sotsinspector/a

140.3. Una de les coordinacions regionals abastarà les regions policials d'àmbit metropolità (Regió Metropolitana Barcelona, Regió Metropolitana Nord i Regió Metropolitana Sud) i l'altra coordinació regional integrarà la resta de regions policials no estrictament metropolitanes (regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre).

b) Àrea Regional de Trànsit.

Oposició

c) Àrea Regional de Recursos Operatius. d) Sala Regional de Comandament. e) Unitat Regional de Policia Administrativa. f) Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà. g) Oficina de Suport. 141.3 De la Regió Policial Metropolitana Barcelona en depenen els òrgans següents: a) Àrees bàsiques policials. b) Àrea Regional de Recursos Operatius. c) Sala Regional de Comandament. d) Unitat Regional de Policia Administrativa.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

163

e) Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà.

h) Àrea Regional de Transport Urbà. i) Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts. Article 142 Àrees bàsiques policials Correspon, amb caràcter general, a les àrees bàsiques policials vetllar per l'assoliment, en el seu territori, dels objectius generals de la regió policial, sens perjudici de les responsabilitats directament assignades a aquesta en el camp dels serveis següents: a) Evitar i perseguir les activitats antisocials, molestes i incíviques, tant les que puguin donar com a resultat una acció penal o com administrativa. b) La seguretat de les persones o dels béns, ja sigui en la seva activitat social o en els moviments de masses (actes esportius, culturals i altres), o la circulació viària, o riscos industrials, en col∙laboració amb altres organismes. c) La protecció a persones i institucions que així ho necessitin. d) La col∙laboració i actuació amb altres institucions per evitar o, si s'escau, minorar les conseqüències que per a la seguretat de les persones i els béns representen les calamitats d'origen natural. e) Evitar les situacions de risc per a les persones o els béns, neutralitzar‐les i, si s'escau, determinar si la conducta és susceptible de responsabilitat penal o administrativa. f) Procurar una percepció de seguretat i tranquil∙litat en la ciutadania i garantir l'exercici dels seus drets i llibertats. g) Donar els serveis d'atenció a la ciutadania, de relacions amb la comunitat, d'atenció a les víctimes, d'atenció a les persones que pateixen violència masclista i d'atenció a les persones detingudes. h) La investigació d'il∙lícits en l'àmbit de la delinqüència ordinària i de caràcter local que s'estableixin. Article 143 Àrea Regional de Trànsit

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

164

Oposició

g) Àrea Regional de Seguretat d'Edificis i Trasllats.

per sotsinspector/a

f) Oficina de Suport.

Corresponen a l'Àrea Regional de Trànsit les responsabilitats següents:

c) La denúncia de les infraccions de les normes de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària. d) Les tasques de protecció, auxili i informació a la ciutadania en les vies públiques o d'ús públic. e) Les tasques relatives a la vigilància, inspecció i control del transport per carretera. f) L'elaboració d'informes tècnics i d'informes previs a les autoritzacions administratives en matèria de trànsit i transport. g) La realització d'estudis i anàlisi en relació amb l'accidentalitat en les vies de la regió policial. h) Les altres que se li encomanin. Article 144 Àrea Regional de Recursos Operatius Correspon a l'Àrea Regional de Recursos Operatius: a) Donar suport a les àrees bàsiques policials en aquelles tasques de seguretat i ordre públic que requereixin una especialització adequada als recursos propis d'aquesta àrea, o quan es produeixi una demanda específica que el justifiqui. b) Les tasques de prevenció i protecció del medi ambient, sens perjudici de les funcions realitzades en aquest àmbit per l'Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana i, quan s'escaigui, per les àrees bàsiques policials. c) La planificació i execució de dispositius de prevenció i seguretat d'àmbit regional o d'aquells que així es determini per la regió policial. d) Les altres funcions que se li encomanin. Article 145 Sala Regional de Comandament Correspon a la Sala Regional de Comandament, amb rang d'unitat:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

165

Oposició

b) L'adopció de mesures de vigilància i aplicació de les restriccions quan siguin necessàries per a la circulació de vehicles en les carreteres o en els seus trams.

per sotsinspector/a

a) La vigilància, el control, la disciplina i la regulació del trànsit i la circulació i el transport de vehicles en vies públiques interurbanes i en travessies de municipis on no existeixi policia local.

b) Proposar a la Sala Central de Comandament els procediments de treball a aplicar en l'activitat de les sales operatives. c) Controlar el correcte compliment dels criteris de classificació de la informació, en la utilització dels aplicatius informàtics policials per a la gestió dels recursos de les unitats regionals i de les àrees bàsiques policials. d) Traslladar a la Sala Central de Comandament les necessitats quant a la millora o nous requeriments en relació amb els aplicatius informàtics de gestió de sales. e) La coordinació i supervisió d'operacions. f) Coordinar la instal∙lació de sales de comandament avançat i taules de crisi per aquelles situacions que no depassin l'àmbit territorial de la regió policial. g) La gestió en temps real de les incidències i els serveis planificats mitjançant la mobilització de recursos de les unitats regionals i àrees bàsiques policials. h) Les altres funcions que se li encomanin. Article 146 Unitat Regional de Policia Administrativa

per sotsinspector/a

a) La comunicació d'incidències rellevants als comandaments de la regió policial o de les unitats centrals desconcentrades.

a) La inspecció i investigació d'il∙lícits administratius. b) La interlocució de la regió policial en aquest àmbit. c) L'anàlisi i avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra a la regió policial en aquest àmbit. d) Les altres funcions que se li encomanin. Article 147 Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà Corresponen a la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà, com a instrument operatiu del cap de la regió policial: a) La coordinació i supervisió tècnica i l'avaluació de l'activitat de les oficines d'Atenció al Ciutadà i de la gestió de les ordres judicials.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

166

Oposició

Correspon a la Unitat Regional de Policia Administrativa:

Oficina de suport Corresponen a l'Oficina de suport de la Regió Policial, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 149 Àrea Regional de Seguretat d'Edificis i Trasllats Corresponen a l'Àrea Regional de Seguretat d'Edificis les funcions següents: a) La vigilància dels edificis institucionals que se li assignin. b) La vigilància dels centres penitenciaris ubicats a la ciutat de Barcelona. c) El trasllat dels interns dels centres penitenciaris de la ciutat de Barcelona. Article 150 Àrea Regional de Transport Urbà Corresponen, amb caràcter general, a l'Àrea Regional de Transport Urbà en l'àmbit de la xarxa urbana de transport públic de la ciutat de Barcelona, les funcions següents: a) Evitar i perseguir les activitats antisocials, molestes i incíviques, tant les que puguin donar com a resultat una acció penal com administrativa. b) La seguretat de les persones o dels béns. c) Evitar les situacions de risc per a les persones o els béns, neutralitzar‐les i, si s'escau, determinar si la conducta és susceptible de responsabilitat penal o administrativa. d) La investigació d'il∙lícits en l'àmbit de la delinqüència ordinària i de caràcter local que s'estableixin. Article 151 Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts Corresponen a l'Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts les funcions següents:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

167

Oposició

Article 148

per sotsinspector/a

b) Efectuar el seguiment qualitatiu i vetllar per la coherència i homogeneïtzació en valors i procediments corporatius en relació amb els àmbits de relacions amb la comunitat, proximitat, atenció a la víctima i violència de gènere.

a) La instrucció dels atestats corresponents a les persones detingudes en el centre de detinguts de la Regió Metropolitana Barcelona.

c) El trasllat de persones detingudes en el centre detinguts de la Regió Metropolitana Barcelona a les dependències judicials de la ciutat de Barcelona. d) La interlocució amb els òrgans judicials i la fiscalia a la ciutat de Barcelona. e) La supervisió tècnica dels atestats elaborats en l'àmbit de la Regió. Article 152 Divisió de Trànsit 152.1 Corresponen a la Divisió de Trànsit les següents responsabilitats en les matèries pròpies del trànsit i el transport: a) La interlocució i representació del cos de mossos d'esquadra, en concret les relacions tecnicooperatives amb el Servei Català de Trànsit, la unitat directiva de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de transport terrestre i d'altres institucions i organismes relacionats amb el trànsit i el transport. b) L'establiment de directrius tècniques i la proposta de procediments operatius. c) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

per sotsinspector/a

b) La custòdia de les persones en el centre de detinguts de la Regió Metropolitana Barcelona.

e) La investigació d'accidents en els casos que es determinin. f) La planificació i, si s'escau, d'acord amb les instruccions de la persona titular de la Comissaria General Territorial, la direcció operativa en dispositius extraordinaris de trànsit que afectin més d'una regió policial. g) La participació en l'elaboració de propostes de formació. h) L'elaboració d'estudis relacionats amb l'àmbit que li és propi. i) Les altres que se li encomanin. 152.2 De la Divisió de Trànsit en depenen: a) L'Àrea Central de Circulació i Transport. b) L'Àrea Central d'Investigació d'Accidents.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

168

Oposició

d) El suport a la resta d'unitats.

c) L'Oficina de Suport.

Correspon a l'Àrea Central de Circulació i Transport: a) Donar suport tècnic i assessorament en matèria de vigilància i control de trànsit i transport a les àrees regionals de trànsit i la resta d'unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. b) Elevar directrius tècniques i propostes de procediments normalitzats de treball a la Comissaria General Territorial relacionats amb el trànsit i el transport. c) Transmetre a la Comissaria General Territorial les directrius específiques emeses pel Comitè de Direcció del Trànsit, la unitat directiva competent en matèria de transport terrestre de la Generalitat de Catalunya o altres institucions relacionades amb el trànsit i el transport. d) L'elaboració dels informes previs a l'autorització administrativa de transports especials l'itinerari dels quals depassi l'àmbit territorial d'una regió policial. e) Les altres funcions que se li encomanin. Article 154 Àrea Central d'Investigació d'Accidents Correspon a l'Àrea Central d'Investigació d'Accidents: a) La realització d'estudis i avaluació de l'accidentalitat de les diferents vies. b) Elevar a la Comissaria General Territorial directrius homogeneïtzadores en la confecció d'informes tècnics i atestats de les àrees regionals de trànsit, com també proposar procediments normalitzats de treball en aquest àmbit. c) L'anàlisi i l'estudi dels resultats del control d'alcoholèmia i de substàncies estupefaents. d) Donar suport a les àrees regionals de trànsit en la reconstrucció d'accidents rellevants, com també assumir directament la investigació i reconstrucció d'accidents que per la seva importància o especial rellevància els siguin expressament assignats per la Comissaria General Territorial. e) La relació amb empreses i institucions relacionades amb la prevenció d'accidents i la seguretat viària. f) Les altres funcions que se li encomanin. Article 155

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

169

Oposició

Àrea Central de Circulació i Transport

per sotsinspector/a

Article 153

Oficina de Suport

Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana 156.1 Corresponen a la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana les responsabilitats següents: a) La interlocució superior i representació corporativa, direcció tècnica, anàlisi i avaluació de l'activitat, suport i, quan s'escaigui, inspecció i investigació en l'àmbit de la policia administrativa. b) La interlocució superior i representació corporativa, direcció tècnica, anàlisi i avaluació de l'activitat, suport i investigació d'il∙lícits en l'àmbit de medi ambient. c) La interlocució superior i representació corporativa, direcció tècnica, anàlisi i avaluació de l'activitat, suport i, quan s'escaigui, intervenció directa en els àmbits de menors. d) La supervisió tècnica en els àmbits relacionats amb l'atenció a la ciutadania i la policia administrativa. e) Les altres que se li encomanin. 156.2 De la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana en depenen: a) L'Àrea Central de Policia Administrativa. b) L'Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana. c) L'Oficina de Suport. Article 157 Àrea Central de Policia Administrativa Corresponen a l'Àrea Central de Policia Administrativa en aquest àmbit d'actuació les següents responsabilitats: a) La interlocució i representació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. b) L'establiment de directrius tècniques. c) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) El suport a la inspecció i investigació d'il∙lícits administratius i, si s'escau, penals a la resta d'unitats.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

170

Oposició

Article 156

per sotsinspector/a

Corresponen a l'Oficina de Suport a la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret.

e) La inspecció i la investigació en els casos que es determinin.

Article 158 Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana Corresponen a l'Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana les següents responsabilitats: a) La interlocució corporativa en els àmbits de medi ambient i menors. b) L'establiment de directrius tècniques i la proposta de procediments normalitzats de treball en els àmbits de medi ambient i menors. c) La investigació, de manera ordinària, dels delictes contra el medi ambient. d) La intervenció directa en els àmbits de protecció i reforma de menors en aquells supòsits que es determinin. e) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en els àmbits de menors i medi ambient. f) El seguiment qualitatiu, l'homogeneïtzació i la proposta de procediments normalitzats de treball en els àmbits d'oficines d'Atenció al Ciutadà, relacions amb la comunitat, atenció a la víctima, policia de proximitat, violència masclista i, en general, tots aquells relacionats amb la policia comunitària.

per sotsinspector/a

f) Les altres que se li encomanin.

h) La interlocució amb la Comissaria General de Planificació i Organització en relació al procés d'elaboració i validació dels procediments normalitzats de treball propis de l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General Territorial. i) Les altres que se li encomanin. Article 159 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport a la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 160 Oficina de Suport de la Comissaria General Territorial

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

171

Oposició

g) La coordinació en la gestió de les ordres i requeriments judicials.

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General Territorial, amb rang d'àrea, les funcions previstes a l'article 136.9 d'aquest Decret.

Comissaria General d'Investigació Criminal 161.1 Corresponen a la Comissaria General d'Investigació Criminal les responsabilitats següents, sens perjudici de les expressament assignades a la Divisió d'informació i les ordinàriament assignades a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en l'àmbit de la investigació criminal: a) La recollida, el tractament i l'anàlisi de la informació necessària per a la persecució de l'activitat criminal a Catalunya. b) La investigació i persecució de les activitats criminals, en els àmbits de la delinqüència ordinària, especialitzada i organitzada. c) La interlocució, per a afers de caràcter operatiu, amb altres policies o organismes tant de caràcter estatal com internacional en matèria d'investigació criminal. d) Les relacions de caire operatiu amb l'Audiència Nacional i altres organismes judicials i fiscals centrals. e) La investigació dels delictes que, tot i estar ordinàriament assignats a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, per via jeràrquica o des de la pròpia Comissaria General d'Investigació Criminal es valori que poden tenir una especial rellevància.

per sotsinspector/a

Article 161

Oposició

f) Les altres funcions que se li encomanin. 161.2 La Comissaria General d'Investigació Criminal s'estructura en els òrgans següents: a) Divisió d'Investigació Criminal. b) Divisió de Policia Científica. c) Àrea Tècnica d'Investigació. d) Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat. e) Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu. f) Oficina de Suport. Article 162 Divisió d'Investigació Criminal

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

172

a) L'Àrea Central d'Investigació‐Persones. b) L'Àrea Central d'Investigació‐Patrimoni. c) L'Àrea Central de Crim Organitzat. d) Les àrees territorials d'Investigació. e) L'Oficina de Suport. Article 163 Àrea Central d'Investigació‐Persones Correspon a l'Àrea Central d'Investigació‐Persones la investigació dels delictes que afecten la vida o salut de les persones en l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General d'Investigació Criminal. Article 164 Àrea Central d'Investigació‐Patrimoni Correspon a l'Àrea Central d'Investigació‐Patrimoni la investigació dels delictes que afecten el patrimoni de les persones en l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General d'Investigació Criminal. Article 165 Àrea Central de Crim Organitzat Correspon a l'Àrea Central de Crim Organitzat la persecució d'organitzacions criminals que operin a Catalunya. Article 166 Àrees territorials d'investigació 166.1 Per a la seva implantació territorial, la Divisió d'Investigació Criminal es desconcentra en les àrees territorials d'investigació. En cada Regió Policial s'ubicarà una àrea territorial d'investigació, que abastarà el territori propi de la regió policial. 166.2 Les àrees territorials d'investigació desenvoluparan les seves funcions en els àmbits següents: investigació, policia científica, anàlisi i mitjans tècnics.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

173

Oposició

162.2 De la Divisió d'Investigació Criminal en depenen:

per sotsinspector/a

162.1 Correspon a la Divisió d'Investigació Criminal, en el marc de responsabilitats de la Comissaria General d'Investigació Criminal, la funció d'investigació en els àmbits de la delinqüència ordinària, especialitzada i organitzada.

166.3 Corresponen a les àrees territorials d'investigació les responsabilitats següents:

b) La interlocució i representació de la Comissaria General d'Investigació Criminal en l'àmbit territorial regional, c) L'establiment de directrius tècniques i operatives a les unitats d'investigació de les àrees bàsiques policials, d) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat criminal en l'àmbit territorial regional, e) La investigació i, si s'escau, la inspecció en els casos que es determinin. f) Les altres que se li encomanin. Article 167 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 168 Divisió de Policia Científica

per sotsinspector/a

a) Exercir les relacions amb la prefectura de la regió policial amb la finalitat i l'objectiu de garantir l'adequació i harmonització de l'activitat de l'Àrea als objectius i necessitats de la regió,

a) La investigació tècnica a través del desenvolupament de tasques especialitzades en el camp de la criminalística i la identificació en l'àmbit corporatiu. b) L'establiment de directrius tècniques en totes les matèries pròpies de la policia científica. c) El suport a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) L'elaboració dels informes pericials i documentals que se li encarreguin. e) Les altres que se li encomanin. 168.2 De la Divisió de Policia Científica en depenen: a) L'Àrea Central d'Identificació. b) L'Àrea Central de Criminalística. c) L'Oficina de Suport.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

174

Oposició

168.1 Corresponen a la Divisió de Policia Científica les responsabilitat següents:

Article 169

a) La realització de les inspeccions oculars pròpies de l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General d'Investigació Criminal i aquelles que expressament se li encomanin. b) El manteniment de les bases de dades dactiloscòpiques i antropomètriques, així com les corresponents a la ressenya fotogràfica, registres de veu i qualsevol altra relacionada amb l'àmbit propi d'aquesta Àrea i, quan s'escaigui, la identificació de persones. c) Les altres funcions que se li encomanin. Article 170 Àrea Central de Criminalística Corresponen a l'Àrea Central de Criminalística: a) La realització d'inspeccions oculars tecnicopolicials, estudis i informes tècnics i pericials en relació amb balística, traces instrumentals i laboratoris on se sintetitzin, transformin o emmagatzemin substàncies estupefaents i psicotròpiques o que atemptin contra la salut. b) L'elaboració d'estudis i informes tècnics i pericials en relació amb documentoscòpia i grafoscòpia. c) L'anàlisi química, toxicològica, biològica, genètica i, en general, de totes aquelles mostres d'interès per a la investigació policial, i aquelles que suposen infracció administrativa. d) El manteniment de les bases de dades en l'àmbit propi d'aquesta Àrea. e) Les altres que se li encomanin. Article 171 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 172 Àrea Tècnica d'Investigació Corresponen a l'Àrea Tècnica d'Investigació les responsabilitats següents:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

175

Oposició

Corresponen a l'Àrea Central d'Identificació:

per sotsinspector/a

Àrea Central d'Identificació

a) La interlocució i representació corporativa de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra davant d'altres instàncies i organismes.

d) La coordinació, com a instrument operatiu de la persona titular de la Comissaria General, de les unitats que intervinguin en operacions i dispositius que siguin responsabilitat d'aquesta unitat. e) La supervisió i avaluació dels processos de treball dels diferents serveis de la Comissaria General sens perjudici de les funcions assignades a la Comissaria General de Planificació i Organització. f) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat operativa de la Comissaria General d'Investigació Criminal. g) La supervisió i el control en la utilització dels aplicatius corporatius en l'àmbit de la investigació. h) Les altres que se li encomanin. Article 173 Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat Corresponen a l'Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat les següents responsabilitats: a) La recollida, el tractament, l'anàlisi i la distribució entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra d'aquella informació de caràcter operatiu i estratègic referida a l'activitat criminal a Catalunya per al suport a l'activitat policial. b) La detecció d'aquelles investigacions que, per la seva rellevància, extensió territorial o especialitat siguin susceptibles de ser assumides per les unitats centrals o territorials de la Comissaria General. c) El manteniment operatiu de la documentació policial. d) L'establiment de directrius tècniques en totes les matèries associades al tractament, gestió i anàlisi de la informació operativa rellevant per a la funció d'investigació. e) Les altres que se li encomanin. Article 174 Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu Correspon en l'àmbit de l'Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu les funcions següents:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

176

Oposició

c) L'enllaç operatiu amb altres cossos policials en matèria d'investigació de delictes, així com la interlocució operativa amb la resta d'organismes públics o privats en relació amb les funcions pròpies de la Comissaria General.

per sotsinspector/a

b) L'establiment de directrius tècniques en relació amb la funció investigadora.

a) Les vigilàncies i seguiments en tasques d'informació i investigació.

d) L'establiment de directrius tècniques en totes les matèries pròpies d'aquest àmbit. e) Les altres que se li encomanin. Article 175 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General, amb rang d'Àrea, les funcions previstes a l'article 136.9 d'aquest Decret. Article 176 Comissaria General de Recursos Operatius 176.1 Corresponen a la Comissaria General de Recursos Operatius les responsabilitats següents: a) La protecció de les persones i els béns que requereixin una protecció específica. b) El suport a d'altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en la neutralització, amb caràcter general, i prevenció, amb caràcter extraordinari, de les situacions de risc que requereixin el concurs de les seves unitats ja sigui per la seva qualitat, especialització, o per la seva quantitat i nombre de recursos necessaris. c) L'establiment de directrius tècniques en matèria d'ordre públic, serveis policials penitenciaris i, en general, d'aquells àmbits funcionals propis de la Comissaria General. d) La interlocució i representació corporativa en els àmbits propis d'aquesta Comissaria General, així com les relacions tecnicooperatives amb altres forces i cossos de seguretat, per qüestions que impliquin el conjunt de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en els àmbits funcionals propis de la Comissaria General. f) La participació en l'elaboració de propostes de formació en l'àmbit que li és propi. g) La participació en la planificació, el disseny i l'organització d'aquells dispositius que es determini. h) La direcció de les unitats especialitzades, incloses les de les àrees regionals de recursos operatius, en aquells dispositius i operacions que impliquin l'activació de recursos especialitzats de

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

177

Oposició

c) El suport a altres unitats en l'àmbit que li és propi.

per sotsinspector/a

b) L'operativització i manteniment dels equips tècnics necessaris per al suport de tasques d'informació i investigació.

diferents regions policials de l'àmbit funcional de la Comissaria General, sens perjudici de l'autoritat del comandament responsable del dispositiu.

176.2 De la Comissaria General de Recursos Operatius en depenen: a) La Divisió d'Intervenció. b) La Divisió de Suport Operatiu. c) L'Àrea d'Escortes. d) L'Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius. e) L'Oficina de Suport. Article 177 Divisió d'Intervenció 177.1 Correspon a la Divisió d'Intervenció el suport a altres unitats policials en matèria d'ordre públic, grans concentracions humanes i dispositius, i en actuacions que requereixin una intervenció eficaç i especialitzada en situacions d'elevat nivell de risc per a les persones. 177.2 De la Divisió d'Intervenció en depenen: a) L'Àrea de Brigada Mòbil.

Oposició

b) L'Àrea del Grup Especial d'Intervenció. c) L'Oficina de Suport. Article 178 Àrea de Brigada Mòbil Corresponen a l'Àrea de Brigada Mòbil les responsabilitats següents: a) Donar suport a altres unitats policials en el manteniment de l'ordre públic, en tasques preventives dins d'operatius preventius extraordinaris, en calamitats o catàstrofes públiques i, en general, en totes aquelles activitats de seguretat ciutadana que es determini. b) La direcció de les actuacions en matèria d'ordre públic, d'acord amb els objectius establerts per la unitat policial a la qual presta el suport. c) Les altres que se li encomanin.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

i) Les altres que se li encomanin.

178

Article 179

Correspon a l'Àrea del Grup Especial d'Intervenció donar suport a altres unitats policials en incidents i dispositius que, per raó del seu risc o per la seva complexitat, necessitin una especial qualificació. Article 180 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions següents: a) Donar suport al comandament en totes aquelles responsabilitats de caràcter directiu de la Divisió. b) Participar, en allò que sigui necessari realitzar des de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i per al conjunt de la Divisió, en les tasques de gestió relacionades amb recursos humans i materials. c) Coordinar‐se amb les unitats policials de la Divisió en les matèries pròpies d'aquesta oficina de suport. d) Assumir la interlocució ordinària amb els serveis administratius i la Comissaria General de Planificació i Organització per aquelles qüestions que afectin al conjunt de la Divisió.

per sotsinspector/a

Àrea de Grup Especial d'Intervenció

Article 181 Divisió de Suport Operatiu 181.1 Corresponen a la Divisió de Suport Operatiu el suport a altres unitats policials en matèria d'artefactes explosius, en entorns específics que requereixin d'una adequada especialització per a l'exercici de l'activitat policial, de mitjans aeris o de gossos ensinistrats, així com els serveis penitenciaris que es determinin. 181.2 De la Divisió de Suport Operatiu en depenen: a) L'Àrea de Desactivació d'Artefactes Explosius TEDAX‐NRBQ. b) L'Àrea Central de Suport Operatiu. c) L'Àrea Penitenciària. d) L'Oficina de Suport.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

179

Oposició

e) Les altres que se li encomanin.

Article 182

Corresponen a l'Àrea de Desactivació d'Artefactes Explosius TEDAX‐NRBQ les responsabilitats següents: a) La desactivació o neutralització de qualsevol tipus d'artefacte explosiu o que suposi un risc per a la seguretat de tipus nuclear, biològic o químic. b) L'anàlisi dels artefactes o de les seves restes i l'elaboració d'informes sobre les seves característiques, tècniques d'elaboració i qualsevol altre aspecte rellevant. c) El suport a altres unitats policials que hagin d'utilitzar com a mètode de treball material explosiu. Article 183 Àrea Central de Suport Operatiu Correspon a l'Àrea Central de Suport Operatiu el suport als serveis policials en aquelles tasques de seguretat on es requereix una especialització adequada als recursos propis d'aquesta Àrea, com: a) Les tasques policials i l'elaboració d'informes tècnics de seguretat del subsòl i llocs confinats. b) Aquelles en què es requereixin gossos especialment ensinistrats. c) Les tasques de seguretat preventives i reactives en activitats subaquàtiques.

per sotsinspector/a

Àrea de Desactivació d'Artefactes Explosius TEDAX‐NRBQ

e) Les tasques preventives de seguretat, la intervenció en accidents amb víctimes mortals, les funcions de policia judicial, la col∙laboració en rescats o localització de persones o qualsevol altra activitat que es determini, en l'entorn de muntanya que precisi d'una determinada especialització en relació amb l'adaptació en aquest entorn. f) Les altres que pel seu nivell d'especialització se li encomanin. Article 184 Àrea Penitenciària Correspon a l'Àrea Penitenciària: a) La vigilància i protecció dels centres penitenciaris que es determinin. b) El trasllat de les persones internes dels centres penitenciaris dels quals l'Àrea en tingui assignada la vigilància i protecció i d'aquells altres que es determinin.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

180

Oposició

d) Les tasques de suport en mitjans aeris.

d) La interlocució i representació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en l'àmbit penitenciari davant d'altres institucions i organismes. e) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en l'àmbit penitenciari. f) Les altres funcions que se li encomanin. Article 185 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de suport de la Divisió, amb rang d'Unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 186 Àrea d'Escortes Correspon a l'Àrea d'Escortes garantir la seguretat i protecció de les persones que se li encomanin. Article 187 Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius

per sotsinspector/a

c) L'establiment de directrius tècniques en l'àmbit de la vigilància de centres penitenciaris i trasllats de persones internes.

a) El suport tècnic i assessorament a la resta d'unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en les matèries pròpies de les especialitats de la Comissaria General de Recursos Operatius. b) L'establiment de directrius tècniques i l'elaboració de propostes de procediments normalitzats de treball relacionades amb els àmbits de responsabilitat de la Comissaria General. c) La participació en la planificació, disseny i organització d'aquelles operacions especials i dispositius que es determini. d) El seguiment i avaluació tècnica dels dispositius de seguretat ciutadana que porti a terme la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) L'elaboració d'informes tècnics sobre mesures de seguretat d'edificis oficials i d'altres que es determinin. f) Donar suport als òrgans de coordinació en matèria de seguretat en esdeveniments esportius.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

181

Oposició

Corresponen a l'Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius les responsabilitats següents:

g) Elaborar propostes de formació relacionades amb les especialitats de la Comissaria General.

Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General, amb rang d'àrea, les funcions previstes a l'article 136.9 d'aquest Decret. Article 189 Àrea Tècnica de Coordinació i Suport Correspon a l'Àrea Tècnica de Coordinació i Suport, en l'àmbit de la Subdirecció Operativa de la Policia i sens perjudici de les responsabilitats de la Comissaria General de Planificació i Organització, les funcions següents: a) El suport a la persona titular de la Subdirecció Operativa de la Policia en l'exercici de les seves funcions, que es concreta en: Impulsar, coordinar i avaluar els projectes, plans i programes de caràcter operatiu que se li encomanin. Elaborar i coordinar estudis i informes relatius al funcionament i l'activitat dels serveis policials. Planificar, coordinar i supervisar aquells informes i estudis tècnics i estadístiques que li siguin encomanats. Assistir a la Subdirecció Operativa de la Policia en la coordinació i supervisió de la planificació i de l'avaluació dels objectius dels serveis policials que en depenen. Assistir a la Subdirecció Operativa de la Policia en la gestió directiva en els àmbits d'organització, recursos humans i materials i sistemes d'informació. Exercir la interlocució ordinària, en relació al seu àmbit de responsabilitat, amb la resta d'unitats que depenen de la Subdirecció Operativa de la Policia i amb les unitats policials de la Comissaria General de Planificació i Organització. La gestió i assistència documental a la Subdirecció Operativa de la Policia. b) Donar suport a la Comissaria General de Planificació i Suport en l'estudi i implantació de processos de millora i modernització de l'activitat policial. c) Promoure i participar en el disseny de noves eines d'avaluació i d'indicadors de l'activitat policial.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

182

Oposició

Article 188

per sotsinspector/a

h) Les altres que se li encomanin.

Article 190 Sala Central de Comandament Corresponen a la Sala Central de Comandament, amb rang d'àrea, les funcions següents: a) Ser l'enllaç operatiu amb altres cossos policials en l'àmbit de responsabilitat de la Subdirecció Operativa de la Policia, llevat dels assumptes relacionats amb la investigació de delictes. b) Ser l'enllaç operatiu i interlocutor corporatiu de la coordinació entre la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra i els operadors i operadores que intervenen en els àmbits d'extinció d'incendis i salvaments i protecció civil. c) Comunicar les incidències rellevants als responsables de la Direcció General de la Policia i comandaments de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i, quan s'escaigui, als màxims responsables del Departament. d) Proposar els procediments de treball a aplicar en l'activitat de les sales de comandament. e) Definir les necessitats i requeriments quant a millora, així com la proposta de nous procediments, en relació als aplicatius informàtics necessaris per a l'exercici de les funcions pròpies de les sales de comandament. f) Coordinar la instal∙lació de les sales de comandament avançat i taules de crisi, amb el suport, si s'escau, d'altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. g) Identificar i proposar les necessitats organitzatives i tecnològiques per garantir la coordinació operativa en temps real entre la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i altres operadors de la seguretat pública. h) La coordinació i supervisió d'operacions i de sales de comandament. i) Excepcionalment, la mobilització i el comandament dels recursos operatius que intervinguin en dispositius, operacions o incidències d'especial rellevància que així es determini. j) Les altres funcions que se li encomanin. Article 191 Comissaria General de Planificació i Organització

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

183

Oposició

e) Les altres funcions que se li encomanin.

per sotsinspector/a

d) Col∙laborar amb la Comissaria General de Planificació i Organització en la gestió i tractament de les queixes i peticions dels ciutadans, preguntes parlamentàries, consultes del Síndic de Greuges o altres requeriments similars, relacionats amb la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

b) El suport a la persona titular de la Direcció General de la Policia i als titulars de la prefectura de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en les seves funcions directives. c) La interlocució ordinària de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra amb les unitats directives de gestió de la Direcció General de la Policia en els àmbits de recursos humans i recursos materials. d) El suport a la resta d'unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en matèria de sistemes d'informació policials i en aquells altres àmbits tecnològics que s'estableixi. e) La revisió i l'avaluació permanent de les estructures, els processos i els procediments policials per tal de cercar la seva major eficàcia i eficiència. f) D'acord amb la resta d'unitats, avaluar, estructurar i planificar les necessitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en els àmbits de recursos humans, recursos materials i infraestructures i establir‐ne i definir‐ne els requeriments. g) Proposar la definició, disseny, implantació, avaluació i millora dels sistemes de direcció i els programes de qualitat a aplicar a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. h) La interlocució ordinària de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. i) Col∙laborar en la definició de la carrera professional dels agents de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra, així com en el seu desenvolupament i aplicació. j) Col∙laborar en la millora dels serveis policials mitjançant l'elaboració de plans d'auditories i supervisar‐ne les millores que se'n derivin. k) Assistir la Direcció General de la Policia en relació als òrgans de coordinació en matèria de seguretat i amb altres organismes, institucions o administracions. l) Les altres funcions que se li encomanin. 191.2 La Comissaria General de Planificació i Organització s'estructura en els òrgans següents: a) La Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional. b) La Divisió de Sistemes d'Informació Policial. c) L'Àrea d'Oficina Tècnica.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

184

Oposició

a) El suport a la Direcció General de la Policia en la planificació de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra.

per sotsinspector/a

191.1 Corresponen a la Comissaria General de Planificació i Organització les responsabilitats següents:

d) L'Oficina de Suport.

192.1 Corresponen a la Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació professional les funcions següents: a) Col∙laborar en la definició, impuls i implantació de les polítiques de recursos humans de la Direcció General de la Policia que siguin d'aplicació a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. b) Col∙laborar, en el marc de les polítiques de recursos humans del Departament, en la definició de criteris per a la selecció, promoció i provisió de llocs del personal del cos de mossos d'esquadra. c) Establir els criteris en relació amb la formació i avaluació de l'acompliment del treball dels membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) Coadjuvar en l'administració dels recursos humans de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) Proposar la planificació estratègica del cos de mossos d'esquadra. f) Dissenyar i proposar els sistemes de direcció en l'àmbit policial i col∙laborar en el seu desenvolupament eficaç. g) Proposar els criteris policials relatius a dotacions, recursos materials, infraestructures i sistemes físics de seguretat. h) Dissenyar, implantar i avaluar els sistemes de qualitat que cerquin la millora permanent del servei policial, d'acord amb els programes que s'estableixin per part de la Secretaria de Seguretat. i) Les altres que se li encomanin. 192.2 Depenen de la Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional els òrgans següents: a) L'Àrea de Planificació i Recursos Generals. b) L'Àrea d'Organització i Qualitat. c) L'Àrea d'Ordenació Professional. d) L'Àrea d'Instructors. Article 193 Àrea de Planificació i Recursos Generals

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

185

Oposició

Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional

per sotsinspector/a

Article 192

b) Dur a terme el control de la mobilitat funcional de personal del cos de mossos d'esquadra, per garantir la seva adequació a les previsions de dotacions de plantilla. c) La definició i coordinació dels processos de creixement del cos de mossos d'esquadra, incloent la determinació de dotacions i recursos materials. d) La proposta dels requeriments corporatius i els criteris policials en relació amb les infraestructures policials, els equipaments individuals i col∙lectius, el vestuari, el parc mòbil i altres recursos materials. e) Col∙laborar amb la resta d'unitats de la Direcció General de la Policia en l'estandardització de la uniformitat i dels materials d'ús policial. f) L'estudi, en col∙laboració amb la resta d'unitats policials, dels sistemes físics de seguretat propis de les instal∙lacions policials o de qualsevol altra que se li encomani. g) La gestió de tot allò relatiu a l'armament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i la seva documentació. h) La gestió i el control de les credencials dels agents de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. i) Definir, en col∙laboració amb la resta d'unitats implicades, els sistemes d'accés i acreditacions del personal policial i no policial i el personal extern a les instal∙lacions de la Direcció General de la Policia. j) Participar en la programació de les activitats preventives i proposar i impulsar la millora dels procediments de treball, des del vessant policial, en els sistemes i l'activitat de prevenció de riscos laborals. k) Les altres que se li encomanin. Article 194 Àrea d'Organització i Qualitat Corresponen a l'Àrea d'Organització i Qualitat les funcions següents: a) Donar suport a l'establiment i reformulació dels objectius generals del cos de mossos d'esquadra i a l'avaluació dels resultats.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

186

Oposició

a) Proposar els criteris per a la quantificació de les dotacions de personal policial i fer la proposta de distribució de plantilla a les diferents unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, així com dels recursos materials necessaris.

per sotsinspector/a

Corresponen a l'Àrea de Planificació i Recursos Generals les funcions següents:

b) Proposar, implantar i avaluar sistemes de direcció per a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

e) Identificar els processos crítics per a l'organització policial, normalitzar‐ne l'execució i valorar‐ne els resultats. f) Normalitzar, amb la col∙laboració de les altres unitats policials, els procediments operatius relacionats amb l'activitat policial, i fer‐ne una avaluació continuada per a la millora i adaptació. g) Les altres que se li encomanin. Article 195 Àrea d'Ordenació Professional Corresponen a l'Àrea d'Ordenació Professional les funcions següents: a) Col∙laborar en l'establiment de les estratègies i els objectius en matèria de personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, impulsar‐ne la seva execució i participar en la seva avaluació. b) Col∙laborar en la definició dels criteris per a la selecció, promoció i provisió de llocs de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. c) Fer propostes sobre la carrera professional de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, així com de la seva avaluació i millora. d) Col∙laborar en l'adequació dels processos selectius d'accés, promoció i provisió a les necessitats derivades del desplegament i creixement de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i a l'harmonització d'una millor prestació del servei policial amb l'assoliment d'unes condicions de treball més favorables. e) Col∙laborar en la definició de criteris en matèria de gestió de personal i vetllar per al seu compliment. f) Gestionar el sistema d'avaluació de l'acompliment del treball del personal policial. g) Col∙laborar en la promoció i en els processos de selecció per l'accés a la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra. h) Recollir, detectar, analitzar i planificar les necessitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en matèria de formació i, en aquest àmbit, constituir‐se en interlocutor ordinari amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

187

Oposició

d) Dur a terme la inspecció de serveis, mitjançant auditories, per a la millora del servei policial. En aquesta funció, els membres assignats a l'auditoria tindran accés a les dades i documentació que siguin necessàries i rebran la col∙laboració de les unitats auditades.

per sotsinspector/a

c) Proposar les modificacions estructurals de l'organització policial.

i) Analitzar i, si s'escau, donar resposta a les necessitats formatives que hagin de ser assumides per la Direcció General de la Policia.

Àrea d'Instructors Correspon a l'Àrea d'Instructors participar en els processos de formació dels alumnes de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i a aquests efectes en depenen de la seva direcció. Article 197 Divisió de Sistemes d'informació Policial 197.1 Corresponen a la Divisió de Sistemes d'informació Policial les funcions següents: a) Definir els criteris policials a establir per la Direcció General de la Policia en matèria de sistemes d'informació policials i telecomunicacions. b) Col∙laborar, amb la resta d'òrgans competents en matèria de sistemes d'informació i telecomunicacions, en la planificació de les estratègies en aquests àmbits i establir les necessitats policials en aquestes matèries. c) Vetllar, amb la resta d'òrgans competents en matèria de sistemes d'informació, per al control de la seguretat d'aquests sistemes, la integritat de les seves dades i l'eficiència de la seva explotació. d) Gestionar el disseny, definició, implantació, seguiment i avaluació dels sistemes d'informació policials. e) Exercir la interlocució ordinària de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra amb els òrgans competents del Departament en matèria de sistemes d'informació i telecomunicacions. f) Executar la inspecció i la realització d'auditories en relació amb la correcta utilització dels aplicatius informàtics i l'alimentació de les bases de dades de caràcter policial. g) Les altres que se li encomanin. 197.2 Depenen de la Divisió de Sistemes d'informació Policial els òrgans següents: a) L'Àrea d'Elaboració de Dades Policials. b) L'Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació. Article 198 Àrea d'Elaboració de Dades Policials

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

188

Oposició

Article 196

per sotsinspector/a

j) Les altres que se li encomanin.

Corresponen a l'Àrea d'Elaboració de Dades Policials les funcions següents:

b) Gestionar el manteniment de les bases de dades policials i la seva explotació a fi de posar a disposició de les estructures directives i operatives de la Direcció General de la Policia, la major i millor quantitat d'informació estructurada. c) Vetllar per la qualitat en la utilització dels aplicatius policials i l'alimentació de les bases de dades policials, ja siguin propis o externs. d) Les altres que se li encomanin. Article 199 Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació Corresponen a l'Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació les funcions següents: a) Dissenyar, implantar, gestionar i avaluar els mecanismes necessaris per a la seguretat dels sistemes d'informació policial, així com l'assegurament de la utilització de les dades de caràcter personal d'acord amb allò que estableix la normativa vigent en aquesta matèria. b) Gestionar l'assignació d'usuaris i els perfils i nivells d'accés als sistemes d'informació de la Direcció General de la Policia.

per sotsinspector/a

a) Assegurar, des del vessant policial, tot allò que sigui necessari per al bon funcionament de les bases de dades policials.

Article 200 Àrea d'Oficina Tècnica Corresponen a l'Àrea d'Oficina Tècnica les funcions següents: a) L'elaboració d'estudis, documents, informes o d'altres demandes específiques derivades del suport a la funció directiva a la Direcció General de la Policia i a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. b) L'elaboració d'informes i documentació basats en l'estadística policial. c) El suport a la persona titular de la Direcció General de la Policia i als màxims comandaments de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en la preparació d'intervencions públiques, reunions o altres activitats derivades de la seva responsabilitat. d) El suport directe a la prefectura de la Comissaria General en el desenvolupament de les seves responsabilitats.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

189

Oposició

c) Les altres que se li encomanin.

f) La preparació, en col∙laboració, si s'escau, amb altres unitats, dels continguts objecte de tractament amb altres organismes, institucions o administracions que puguin esdevenir acords o protocols operatius. g) El seguiment, en col∙laboració, si s'escau, amb altres unitats, del compliment dels acords adoptats en el marc de les relacions amb altres organismes, institucions o administracions. h) La gestió, coordinació i supervisió dels continguts que es difonen a través de la intranet, la web del cos de mossos d'esquadra i, col∙laborar amb altres unitats en les publicacions de difusió i d'informació interna de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. i) El seguiment del pla d'imatge visual del cos de mossos d'esquadra per tal de garantir la seva correcta aplicació. j) La coordinació dels materials de difusió i el suport a la resta d'unitats en matèria de relacions amb la comunitat. k) El seguiment de l'execució dels plans interdepartamentals i departamentals relacionats amb la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i informar‐ne als organismes responsables. l) Les altres funcions que se li encomanin. Article 201

per sotsinspector/a

e) La gestió i el tractament, en col∙laboració, si s'escau, amb altres unitats, de les queixes i peticions dels ciutadans, preguntes parlamentàries, consultes del Síndic de Greuges o altres requeriments similars, relacionats amb la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General, amb rang d'Àrea, les funcions previstes a l'article 136.9 d'aquest Decret. Article 202 Divisió d'Informació 202.1 Corresponen a la Divisió d'informació les responsabilitats següents: a) La investigació i persecució d'organitzacions criminals les activitats de les quals no persegueixin una finalitat econòmica i que comportin una amenaça per a l'exercici individual o col∙lectiu de les llibertats, la seguretat de les persones, la pau o la cohesió social. b) La recollida i el tractament de tota informació de caràcter operatiu referida a organitzacions criminals en els termes de l'apartat anterior. c) Les altres que se li encomanin.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

190

Oposició

Oficina de Suport

202.2 La Divisió d'informació s'estructura en els òrgans següents:

c) L'Àrea Territorial d'Informació. d) L'Àrea Central d'Anàlisi. e) L'Àrea Central de Suport Tècnic i Operatiu. f) L'Oficina de Suport. Article 203 Àrea Central d'Informació Interior Corresponen a l'Àrea Central d'Informació Interior la recollida i el tractament d'informació operativa, i la investigació i persecució d'organitzacions criminals de caràcter estatal i que operen a Catalunya, les activitats de les quals s'inclouen en les responsabilitats de la Divisió. Article 204 Àrea Central d'Informació Exterior Corresponen a l'Àrea Central d'Informació Exterior la recollida i el tractament d'informació operativa, i la investigació i persecució d'organitzacions criminals de caràcter internacional i que operen a Catalunya, les activitats de les quals s'inclouen en les responsabilitats de la Divisió. Article 205 Àrea Territorial d'Informació 205.1 Per a la seva implantació territorial, la Divisió d'Informació es desconcentra en aquelles localitats que es determini. Aquests recursos desconcentrats s'agrupen orgànicament en una Àrea Territorial d'Informació. 205.2 Corresponen a l'Àrea Territorial d'Informació les responsabilitats següents: a) Exercir les funcions pròpies de la Divisió d'Informació en els diferents àmbits territorials d'implantació. b) Exercir les relacions amb les prefectures de les regions policials i, quan s'escaigui, de les àrees bàsiques policials, amb la finalitat d'aportar informació rellevant per al correcte desenvolupament de les responsabilitats de la Subdirecció Operativa de la Policia. c) La interlocució i representació de la Divisió d'Informació en l'àmbit territorial regional.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

191

Oposició

b) L'Àrea Central d'Informació Exterior.

per sotsinspector/a

a) L'Àrea Central d'Informació Interior.

d) Les altres que se li encomanin.

Àrea Central d'Anàlisi Corresponen a l'Àrea Central d'Anàlisi, en l'àmbit assignat a aquesta Divisió, les responsabilitats següents: a) L'anàlisi d'aquella informació de caràcter operatiu referida a organitzacions criminals que operen a Catalunya. b) El manteniment operatiu de la documentació policial. c) Les altres que se li encomanin. Article 207 Àrea Central de Suport Tècnic i Operatiu Corresponen, en l'àmbit de responsabilitat de la Divisió, a l'Àrea Central de Suport Tècnic i Operatiu: a) Les vigilàncies i seguiments en tasques d'informació i investigació. b) L'operativització i manteniment dels equips tècnics necessaris per al suport de tasques d'informació i investigació.

per sotsinspector/a

Article 206

d) Les altres funcions que se li encomanin. Article 208 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de Suport a la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 209 Divisió d'Afers Interns 209.1 Corresponen a la Divisió d'Afers Interns les funcions següents: a) El suport a la Subdirecció Operativa de la Policia i a les comissaries generals i, si s'escau, la supervisió de la investigació d'aquelles activitats presumptament il∙lícites exercides per personal funcionari de policia i en pràctiques de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, llevat de les

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

192

Oposició

c) Donar suport, quan s'escaigui, a altres unitats de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

faltes disciplinàries docents, que puguin ser constitutives d'infracció penal o contràries a l'ètica professional que puguin comportar sanció disciplinària.

c) Realitzar les informacions reservades i les investigacions necessàries per esbrinar els fets succeïts i determinar les persones presumptes responsables. d) Retirar l'arma i la credencial, tant per mesura cautelar com per sanció disciplinària, del personal funcionari expedientat o determinar el comandament competent per fer‐ho, en execució de la resolució dictada per l'òrgan competent. e) Les altres funcions que se li encomanin. 209.2 Tots els òrgans de la Direcció General de la Policia i, per tant, inclosos els propis de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, tenen l'obligació de facilitar a la Divisió d'Afers Interns els antecedents, els informes i els mitjans personals i materials que siguin necessaris per desenvolupar eficaçment les seves actuacions. 209.3 El personal funcionari que integra la Divisió d'Afers Interns pot accedir a tots els serveis de la Direcció General de la Policia i, per tant, inclosos els de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, als seus arxius i magatzems, d'acord amb la normativa vigent, llevat d'aquells que per les seves especials característiques requereixin ordre expressa de la persona titular de la Direcció General de la Policia. 209.4 De la Divisió d'Afers Interns en depenen:

per sotsinspector/a

b) Supervisar la instrucció dels expedients disciplinaris.

b) L'Àrea d'Investigació Interna. c) L'Oficina de Suport. Article 210 Àrea Disciplinària Corresponen a l'Àrea Disciplinària, amb el suport dels òrgans de personal de la Direcció General de la Policia, la instrucció dels expedients disciplinaris incoats al personal funcionari de policia i en pràctiques de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, com també la realització de les informacions reservades que es determinin. Sens perjudici del que estableix el paràgraf anterior, la persona titular de la Direcció General de la Policia pot nomenar altre personal funcionari del departament competent en matèria de seguretat com a instructors i instructores, d'acord amb el que preveu l'article 29 del Decret 183/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el reglament de règim disciplinari de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

193

Oposició

a) L'Àrea Disciplinària.

Article 211

Corresponen a l'Àrea d'Investigació Interna la investigació d'aquelles activitats presumptament il∙lícites exercides per personal funcionari de policia o en pràctiques de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra, que puguin ser constitutives d'infracció penal o contràries a l'ètica professional que puguin comportar sanció disciplinària, com també la realització de les informacions reservades que es determinin. Article 212 Oficina de Suport Corresponen a l'Oficina de suport de la Divisió, amb rang d'Unitat, les funcions previstes a l'article 136.10 d'aquest Decret. Article 213 Subdirecció General d'Administració i Serveis Corresponen a la Subdirecció General d'Administració i Serveis les funcions següents: a) Dirigir, coordinar i supervisar les funcions d'administració i gestió dels recursos materials i de serveis de la Direcció General de la Policia, així com la seva avaluació de conformitat amb criteris d'eficàcia i eficiència.

per sotsinspector/a

Àrea d'Investigació Interna

c) Dirigir i coordinar els serveis administratius territorials que donen suport directe a les unitats operatives del cos de mossos d'esquadra. d) Dirigir i coordinar els treballs de planificació i elaboració de la proposta de l'avantprojecte de pressupost de la Direcció General. e) Dirigir i supervisar la gestió econòmica del pressupost de la Direcció General, la tramitació dels expedients de despesa i contractació, així com la gestió dels béns patrimonials. f) Dirigir, coordinar i impulsar les actuacions necessàries per al manteniment dels edificis de la Direcció General. g) Dirigir, coordinar i impulsar els programes i les actuacions adreçats a la millora i modernització de l'organització i funcionament administratiu de la Direcció General. h) Administrar el règim interior i la gestió dels serveis generals de la Direcció General.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

194

Oposició

b) Dirigir, coordinar i supervisar el funcionament i l'organització de les unitats que en depenen.

j) Dirigir, coordinar i supervisar la planificació i l'execució dels projectes informàtics i de telecomunicacions inclosos en el Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacions de l'àmbit de la Direcció General de la Policia. k) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors. Article 214 Estructura de la Subdirecció General d'Administració i Serveis Depenen de la Subdirecció General d'Administració i Serveis els òrgans següents: a) El Servei de Gestió Econòmica i Logística. b) El Servei d'Organització Administrativa. c) El Servei de Règim Interior. d) L'Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials. e) Els serveis d'Administració a que fa referència l'article 226.1 d'aquest Decret. Article 215

per sotsinspector/a

i) Dirigir l'elaboració de la proposta del Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacions de l'àmbit de la Direcció General de la Policia que s'ha d'integrar en el Pla director de SITIC del Departament.

215.1 Corresponen al Servei de Gestió Econòmica i Logística les funcions següents: a) Planificar i elaborar la proposta d'avantprojecte de pressupost anual de la Direcció General de la Policia. b) Proposar ampliacions i modificacions del pressupost de la Direcció General. c) Controlar la gestió econòmica ordinària de la Direcció General i efectuar el seguiment de l'execució del seu pressupost. d) Supervisar la comptabilitat interna de l'habilitació de la Direcció General i controlar les subhabilitacions dels serveis d'administració territorials previstos a l'article 226.1 d'aquest Decret. e) Planificar l'adquisició de recursos materials a partir de la detecció de necessitats efectuada per la resta d'unitats de la Direcció General. f) Col∙laborar amb la resta d'unitats en la planificació i supervisió dels projectes d'obra de la Direcció General.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

195

Oposició

Servei de Gestió Econòmica i Logística

g) Proposar i supervisar les actuacions de manteniment dels edificis de la Direcció General.

i) Gestionar l'inventari patrimonial de la Direcció General. j) Col∙laborar amb la resta d'unitats de la Direcció General en l'estandardització de la uniformitat i dels materials d'ús policial. k) Proposar millores en la gestió dels recursos materials de la Direcció General. l) Elaborar i estudiar sistemes d'indicadors de gestió i estratègics que permetin l'avaluació dels serveis i la pressa de decisions en l'àmbit dels recursos materials. m) Realitzar estudis i informes per a l'assessorament en matèria econòmica als òrgans de la Direcció General. n) Qualsevol altra funció que se li encomani. 215.2 El Servei de Gestió Econòmica i Logística s'estructura en els òrgans següents: a) Secció d'Infraestructures. b) Secció de Contractació. c) Secció del Parc Mòbil.

per sotsinspector/a

h) Elaborar les propostes d'expedients de contractació d'obres i de subministraments de béns i serveis de la Direcció General.

Article 216 Secció d'Infraestructures Corresponen a la Secció d'Infraestructures les funcions següents: a) Col∙laborar en la planificació, l'elaboració i supervisió dels projectes d'obres, a partir de les necessitats detectades pels diferents òrgans de la Direcció General. b) Col∙laborar, amb la resta d'òrgans competents en la matèria, en el seguiment de les obres en execució de la Direcció General. c) Proposar les millors solucions tècniques en matèria de seguretat de les infraestructures a partir de les necessitats detectades per la resta d'unitats de la Direcció General. d) Elaborar els plans i programes de manteniment d'edificis, instal∙lacions i maquinària, per a la seva conservació, reparació i rehabilitació i millora.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

196

Oposició

d) Secció de Gestió Pressupostària.

g) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors. Article 217 Secció de Contractació Corresponen a la Secció de Contractació les funcions següents: a) Iniciar i fer el seguiment dels expedients de contractació i de les propostes de conveni que afectin la Direcció General. b) Elaborar i, si s'escau, supervisar els plecs de prescripcions tècniques i els criteris d'adjudicació a partir de les necessitats detectades per la resta d'unitats de la Direcció General. c) Dur a terme les relacions amb les entitats que subministren productes o serveis a la Direcció General, sens perjudici de les competències atribuïdes a la Secretaria General. d) Col∙laborar en la tramitació dels expedients d'adquisició, cessió o arrendament dels béns mobles adscrits a la Direcció General. e) Realitzar la confecció i el manteniment de l'inventari de béns mobles de les unitats de la Direcció General. f) Controlar l'emmagatzematge i la distribució del material adquirit entre els diferents magatzems territorials de la Direcció General. g) Fer el seguiment i l'avaluació dels consums dels recursos materials. h) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani. Article 218 Secció de Parc Mòbil Corresponen a la Secció del Parc Mòbil les funcions següents: a) L'anàlisi i programació dels processos d'adquisició i reposició del parc mòbil a partir dels requeriments formulats per les unitats policials corresponents. b) Iniciar i fer el seguiment dels tràmits administratius necessaris per a l'adquisició i renovació del parc mòbil.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

197

Oposició

f) Assessorar els diferents serveis d'administració territorial de la Direcció General sobre l'ús, adequació i reforma d'espais i en el manteniment dels seus edificis.

per sotsinspector/a

e) Controlar i inspeccionar els equips tècnics que intervinguin en la conservació de les instal∙lacions de la Direcció General.

c) Supervisar la recepció i distribució dels vehicles adscrits a la Direcció General.

f) Fer el seguiment, en col∙laboració amb els serveis d'administració territorials, de la gestió del parc mòbil. g) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani. Article 219 Secció de Gestió Pressupostària Corresponen a la Secció de Gestió Pressupostària les funcions següents: a) Elaborar la documentació necessària per a la confecció de la proposta d'avantprojecte de pressupost anual de la Direcció General. b) Gestionar l'execució del pressupost de despeses de la Direcció General, incloent l'elaboració i la tramitació a la Secretaria General dels expedients de proposta de modificació pressupostària, la redacció dels informes periòdics de control pressupostari, així com efectuar el control dels comptes bancaris restringits. c) Gestionar la comptabilitat pressupostària, de costos, per programes i de l'habilitació i controlar les subhabilitacions de la Direcció General. d) Imputar i analitzar el càlcul dels costos dels serveis i elaborar la informació relacionada amb l'execució del pressupost. e) Tramitar a la Secretaria General els expedients sancionadors incoats per la Direcció General de la Policia, per tal que s'iniciï la via de constrenyiment. f) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani. Article 220 Servei d'Organització Administrativa Corresponen al Servei d'Organització Administrativa les funcions següents: a) Col∙laborar amb els òrgans centrals i territorials de la Direcció General en el disseny i avaluació dels procediments i circuits administratius i dictar circulars i instruccions per coordinar la seva implantació.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

198

Oposició

e) Controlar la utilització dels dispositius emprats per al pagament de peatges i carburants.

per sotsinspector/a

d) Assegurar la qualitat de la informació disponible en les bases de dades de gestió del parc mòbil de la Direcció General i controlar els costos, l'ús i la conservació del parc mòbil.

c) Elaborar les propostes de creació i modificació de l'estructura administrativa central i territorial de la direcció, quantificar‐ne els efectius i definir‐ne les funcions, en col∙laboració amb la Subdirecció General de Recursos Humans. d) Coordinar la implantació en l'àmbit de la Direcció General de les polítiques de modernització i racionalització, i la implementació de sistemes de millora de la qualitat de serveis en l'àmbit administratiu. e) Col∙laborar en la coordinació i fer el seguiment de les actuacions necessàries per dotar dels mitjans materials necessaris el procés de desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. f) Controlar i mantenir actualitzada la intranet de la Direcció General d'acord amb les directrius internes. g) Col∙laborar en el seguiment dels programes interdepartamentals. h) Donar assessorament lingüístic general i realitzar la normalització documental en l'àmbit dels òrgans administratius i policials de la Direcció General. i) Portar a terme l'organització i la gestió documental de la producció editorial i d'altres mitjans de difusió informativa de la Direcció General.

per sotsinspector/a

b) Gestionar el coneixement organitzatiu de la Direcció General, tot elaborant conjuntament amb les diferents unitats els sistemes d'indicadors de gestió i estratègics corresponents a la gestió administrativa i coordinar i fer el seguiment del quadre de comandament de la Direcció General de la Policia, en col∙laboració amb la Comissaria General de Planificació i Organització.

Article 221 Servei de Règim Interior Corresponen al Servei de Règim Interior les funcions següents: a) Elaborar, proposar i fer el seguiment de les actuacions relatives al funcionament interior dels edificis de la Direcció General. b) Planificar i coordinar les accions adreçades a la millora dels serveis de recepció, informació i atenció als ciutadans dels edificis de la Direcció General. c) Gestionar el registre oficial de la Direcció General i coordinar el funcionament dels registres auxiliars de les regions policials. d) Organitzar i dirigir els serveis de majordomia de la Direcció General.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

199

Oposició

j) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani.

e) Gestionar l'arxiu de la Direcció General de la Policia i coordinar la implementació i gestió dels arxius semiactius de les regions policials.

Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials 222.1 Corresponen a l'Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials les funcions següents: a) Elaborar, d'acord amb els criteris i estàndards establerts per la Direcció de Serveis de la Secretaria General, la proposta del Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacions de la Direcció General de la Policia que s'ha d'integrar en el Pla Director de SITIC del Departament. b) Executar, implantar i fer el seguiment de les actuacions derivades del Pla director de SITIC en l'àmbit de la Direcció General de la Policia per tal d'avaluar‐ne els resultats i vetllar per la qualitat dels productes i serveis rebuts dels subministradors externs. c) Proposar el pressupost i la priorització de les actuacions en aquesta matèria. d) Coordinar i realitzar actuacions en relació amb la instal∙lació, utilització i manteniment de maquinari, programari informàtic i serveis i equips de telecomunicació als òrgans de la Direcció General. e) Adoptar i difondre els mètodes de desenvolupament, les normes, els estàndards i els protocols sobre les tecnologies de la informació i telecomunicacions, d'acord amb els criteris establerts per la Direcció de Serveis de la Secretaria General del Departament. f) Identificar estratègies d'evolució tecnològica i funcional, estudiar la viabilitat tècnica i econòmica i l'aplicabilitat d'innovacions tecnològiques i decidir‐ne la implantació. g) Coordinar les actuacions adreçades a donar formació i suport presencial o remot als usuaris de la Direcció General. h) Col∙laborar amb la resta d'òrgans competents en la definició de la política de seguretat dels sistemes i la seva recuperació i continuïtat. i) Garantir la preservació i confidencialitat necessàries del coneixement estratègic i funcional de les tecnologies de la informació i telecomunicacions de la Direcció General. j) Mantenir i gestionar les relacions amb els subministradors externs en l'àmbit de la Direcció General de la Policia, sens perjudici de les competències de la Direcció de Serveis de la Secretaria General en aquest àmbit.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

200

Oposició

Article 222

per sotsinspector/a

f) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors.

l) Elaborar estudis i informes relatius al funcionament i la utilització dels equips i les xarxes de telecomunicacions de la Direcció General, en col∙laboració amb altres òrgans d'aquesta unitat directiva. m) Gestionar el sistema d'atenció de trucades d'emergència en baixa freqüència i en radiofreqüència. n) Qualsevol altra funció que se li encomani. 222.2 L'Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions és ocupada per personal del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, amb dependència funcional de la Subdirecció General d'Administració i Serveis per tot allò que afecta les tecnologies de la informació i les comunicacions de la Direcció General de la Policia, i dependència funcional del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la informació de la Generalitat de Catalunya per tot el que afecta a les tecnologies de la informació i comunicacions corporatives de l'Administració de la Generalitat. 222.3 L'Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials exerceix les seves funcions en els àmbits funcionals següents: a) Desenvolupament de sistemes d'informació. b) Infraestructures tecnològiques.

per sotsinspector/a

k) Avaluar el funcionament dels sistemes de telecomunicacions policials conjuntament amb els altres òrgans de la Direcció General, per tal d'elevar, si s'escau, propostes de millora a la Direcció de Serveis de la Secretaria General.

Article 223 Àmbit de desenvolupament de sistemes d'informació Corresponen a l'àmbit de desenvolupament de sistemes d'informació les funcions següents, que s'executaran en coordinació amb l'Oficina Tècnica de Projectes de la Direcció de Serveis de la Secretaria General: a) Avaluar l'impacte econòmic, temporal i de consum de recursos dels projectes en aquest àmbit. b) Planificar i coordinar els projectes i equips de desenvolupament d'acord amb les prioritats de la Direcció General i en el marc del Pla Director de SITIC del Departament. c) Vetllar per la utilització dels estàndards de normes i de metodologia establerts per la Direcció de Serveis de la Secretaria General per part de tots els equips de desenvolupament. d) Efectuar el seguiment dels projectes executats pels equips de desenvolupament i de la seva correcta implantació, d'acord amb el que s'estableix en el Pla Director de SITIC del Departament. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

201

Oposició

c) Telefonia i ràdio.

e) Garantir la preservació del coneixement estratègic i funcional de les TIC de la Direcció General com un actiu de l'Administració de la Generalitat.

Àmbit d'infraestructures tecnològiques Corresponen a l'àmbit d'infraestructures tecnològiques les funcions següents: a) Efectuar el seguiment i la gestió del servei per tal de garantir la disponibilitat i el correcte funcionament de la plataforma tecnològica i la xarxa de comunicació de dades. b) Planificar i coordinar les actuacions adreçades a assolir els objectius de la Direcció General i la renovació tecnològica de les diferents plataformes i serveis. c) Garantir la preservació del coneixement estratègic i funcional de les TIC de la Direcció General com un actiu de l'Administració de la Generalitat. d) Les altres que se li encomanin en aquesta matèria. Article 225 Àmbit de telefonia i radio Correspon a l'Àmbit de telefonia i ràdio a) Dur a terme el seguiment i la gestió del servei per tal de garantir la disponibilitat i el correcte funcionament del sistema de telefonia i ràdio. b) Planificar i coordinar les actuacions encaminades a assolir els objectius de la Direcció General i la renovació tecnològica de les dues plataformes. c) Tramitar i gestionar tots els requeriments que en aquesta matèria formuli la Direcció General. d) Gestionar els sistemes de circuits tancats de televisió i control tancat d'accessos. e) Les altres que se li encomanin. Article 226 Estructura territorial de la Subdirecció General d'Administració i Serveis 226.1 La Subdirecció General d'Administració i Serveis s'estructura, territorialment, en els òrgans següents: a) Servei d'Administració de les Unitats Centrals.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

202

Oposició

Article 224

per sotsinspector/a

f) Les altres que se li encomanin.

b) Servei d'Administració de la Regió Policial de Girona.

e) Servei d'Administració de la Regió Policial Central. f) Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Barcelona. g) Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Nord. h) Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Sud. i) Servei d'Administració de la Regió Policial Camp de Tarragona. j) Servei d'Administració de la Regió Policial les Terres de l'Ebre. 226.2 Correspon als Serveis d'Administració esmentats en els respectius àmbits territorials les funcions següents: a) La gestió ordinària dels recursos humans, materials i econòmics assignats a l'àmbit territorial corresponent. b) Realitzar el seguiment de l'execució del pressupost assignat a l'àmbit territorial. c) Gestionar el parc mòbil adscrit a l'àmbit territorial corresponent i mantenir actualitzada la base de dades corporativa en aquesta matèria. d) Gestionar totes les actuacions relacionades amb el condicionament i el manteniment dels edificis i instal∙lacions de l'àmbit territorial corresponent, en col∙laboració amb la Secció d'Infraestructures del Servei de Gestió Econòmica i Logística. e) Controlar els subministraments i la gestió dels recursos materials assignats al seu àmbit territorial. f) Gestionar la subhabilitació i el fons de maniobra assignat al seu àmbit territorial. g) Controlar els consums de recursos materials de la seva regió policial. h) Assessorar jurídicament al cos de mossos d'esquadra en l'exercici de les seves funcions, en coordinació amb el Servei d'Assessorament Jurídic de la Direcció General de la Policia. i) Supervisar l'execució dels programes d'actuació preventiva en matèria de prevenció de riscos laboral en l'àmbit territorial corresponent. j) Exercir qualsevol altra funció que se'ls encomani en relació amb les anteriors.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

203

Oposició

d) Servei d'Administració de la Regió Policial Pirineu Occidental.

per sotsinspector/a

c) Servei d'Administració de la Regió Policial Ponent.

226.5 El Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Barcelona i el Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Sud s'estructuren en les seccions següents: a) La Secció de Recursos Humans. b) La Secció de Recursos Materials. 226.6 El Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Nord s'estructura en les seccions següents: a) La Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐est. b) La Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐oest. Article 227 Secció de Recursos Humans i Administració Corresponen a la Secció de Recursos Humans i Administració, en l'àmbit territorial corresponent, les funcions següents: a) Portar a terme la gestió i l'administració de les qüestions de personal dels funcionaris de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i del personal d'administració que tinguin adscrits a les seves unitats. b) Coordinar les activitats de formació del personal d'administració. c) Tramitar les actuacions relatives a la gestió del parc mòbil i dels seus equipaments. d) Tramitar les actuacions relatives a la gestió econòmica. e) Verificar les tasques de manteniment dels edificis i instal∙lacions, d'acord amb les instruccions donades per la Subdirecció General d'Administració i Serveis. f) Tramitar la distribució dels subministraments i equipaments propis i gestionar els recursos materials adscrits. g) Portar a terme l'arxivament, custòdia i registre de la documentació pròpia del Servei, així com gestionar l'arxiu semiactiu de la regió policial.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

204

Oposició

226.4 Els Serveis d'Administració de les Unitats Centrals, de les Regions Policials de Girona, de Pirineu Occidental, de Ponent, Central, Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'estructuren en una Secció de Recursos Humans i Administració.

per sotsinspector/a

226.3 En l'exercici de les funcions relacionades amb la gestió dels recursos humans adscrits, els serveis d'administració territorials depenen funcionalment de la Subdirecció General de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia.

h) Fer el seguiment de l'execució de les actuacions derivades en matèria de prevenció de riscos laborals.

Secció de Recursos Humans Corresponen a la Secció de Recursos Humans, en el seu àmbit territorial d'actuació, les funcions següents: a) Portar a terme la gestió i administració de les qüestions de personal dels funcionaris de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i del personal d'administració adscrit. b) Coordinar les activitats de formació del personal d'administració de l'àmbit territorial corresponent. Article 229 Secció de Recursos Materials Corresponen a la Secció de Recursos Materials, en el seu àmbit territorial, les funcions següents: a) Tramitar les actuacions relatives a la gestió del parc mòbil i dels seus equipaments. b) Tramitar les actuacions relatives a la gestió econòmica. c) Verificar les tasques de manteniment dels edificis i instal∙lacions, d'acord amb les instruccions donades per la Subdirecció General d'Administració i Serveis. d) Tramitar la distribució dels subministraments i equipaments propis i gestionar els recursos materials adscrits. e) Portar a terme l'arxivament, custòdia i registre de la documentació pròpia del Servei, així com gestionar l'arxiu semiactiu de la regió policial. f) Fer un seguiment de l'execució de les actuacions derivades en matèria de prevenció de riscos laborals. g) Exercir qualsevol altra funció que se'ls encomani. Article 230 Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐est

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

205

Oposició

Article 228

per sotsinspector/a

i) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani.

Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐oest Corresponen a la secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐oest, les funcions descrites en l'article 227, en l'àmbit territorial de les àrees bàsiques policials de Terrassa, Rubí, Sabadell i Cerdanyola del Vallès. Article 232 Subdirecció General de Recursos Humans Corresponen a la Subdirecció General de Recursos Humans, per tal de planificar, impulsar, gestionar i controlar les polítiques de personal de la Direcció General de la Policia, les funcions següents: a) Planificar, impulsar i desenvolupar les polítiques de personal de la Direcció General, així com fer‐ ne el seguiment i l'avaluació. b) Supervisar la gestió ordinària i l'aplicació del règim estatutari del personal funcionari del cos de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i del personal funcionari i laboral dependent de la Direcció General. c) Planificar, elaborar i gestionar els processos de selecció, promoció interna i de provisió de llocs de treball corresponents al cos de mossos d'esquadra i als llocs de treball del personal facultatiu i tècnic. d) Formular propostes de modificació de la relació de llocs de treball, proposar la valoració dels llocs de treball i participar en la definició dels perfils professionals dels llocs de treball adscrits a la Direcció General. e) Preparar la documentació necessària per a la confecció del capítol 1 de l'avantprojecte de pressupost anual de la Direcció General i fer el seguiment de la seva execució. f) Col∙laborar en el desenvolupament, la gestió i el manteniment dels sistemes d'informació de personal de la Direcció General. g) Realitzar estudis i preparar propostes de disposicions de caràcter general, circulars i instruccions en matèria de personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i del personal facultatiu i tècnic. h) Col∙laborar amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis de la Secretaria General i amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en les activitats relatives a la prevenció de riscos laborals, medicina preventiva i promoció de Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

206

Oposició

Article 231

per sotsinspector/a

Corresponen a la Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐est les funcions descrites en l'article 227, en l'àmbit territorial de les àrees bàsiques policials de Premià de Mar, Mataró, Arenys de Mar, Pineda de Mar, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Granollers i Mollet.

i) Planificar, impulsar i desenvolupar les relacions amb les organitzacions sindicals representatives del cos de mossos d'esquadra, vetllar pel compliment dels acords que s'hi subscriguin i organitzar i supervisar l'exercici dels drets sindicals i dels processos electorals en el cos de mossos d'esquadra. j) Col∙laborar amb la Comissaria General de Planificació i Organització en la definició dels sistemes de carrera professional del cos de mossos d'esquadra i del personal facultatiu i tècnic i vetllar pel seu impuls i desenvolupament. k) Analitzar, dissenyar i avaluar els procediments, circuits i estructures organitzatives en l'àmbit de les seves competències. l) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors. Article 233 Estructura de la Subdirecció General de Recursos Humans La Subdirecció General de Recursos Humans s'estructura en les unitats següents: a) Servei de Gestió i Coordinació de Personal. b) Servei de Suport i Planificació del Personal. c) Gabinet de Processos Selectius.

per sotsinspector/a

la salut i participar en l'elaboració de propostes relatives als programes d'actuació preventiva referits als membres del cos de mossos d'esquadra.

Oposició

d) Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica. e) Servei d'Avaluació Mèdica. f) Àrea de Relacions Laborals. Article 234 Servei de Gestió i Coordinació de Personal 234.1 Corresponen al Servei de Gestió i Coordinació de Personal les funcions següents: a) Vetllar per la correcta aplicació de la normativa vigent i dels criteris generals establerts pels òrgans competents en matèria de personal. b) Coordinar la gestió dels recursos humans de les diferents unitats territorials de la Direcció General.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

207

e) Col∙laborar amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General en la gestió dels processos de provisió de llocs de comandament i singulars adscrits a la Direcció General, així com en les convocatòries d'accés i concurs de personal laboral. f) Efectuar el seguiment de la gestió pressupostaria de les despeses de personal adscrit a la Direcció General, en col∙laboració amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General. g) Gestionar l'aplicació administrativa dels procediments disciplinaris incoats al personal adscrit a la Direcció General. h) Elaborar les propostes de disposicions de caràcter general, circulars i instruccions en matèria de personal adscrit a la Direcció General. i) Preparar els antecedents i elaborar els informes que calguin pel que fa a les reclamacions i als recursos administratius que afecten el personal adscrit a la Direcció General, així com assessorar en matèria de recursos humans a les diferents unitats. j) Elaborar i gestionar la relació de llocs de treball i la plantilla del personal adscrit a la Direcció General en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General i, quan s'escaigui, amb la Comissaria General de Planificació i Organització i col∙laborar amb el Servei d'Organització Administrativa en el dimensionament de la plantilla de personal adscrit a la Direcció General. k) Gestionar l'assignació provisional i definitiva de places i llocs de treball del personal adscrit a la Direcció General. l) Gestionar, tramitar i elaborar informes i propostes sobre els expedients d'incompatibilitats. m) Gestionar les propostes de recompensa i distincions. n) Elaborar els certificats relatius a les circumstàncies d'ocupació, situacions i drets reconeguts al personal funcionari del cos de mossos d'esquadra i al personal facultatiu i tècnic. o) Elaborar i explotar dades estadístiques en l'àmbit de les funcions pròpies del Servei. p) Exercir qualsevol altra funció que li siguin encomanada. 234.2 El Servei de Gestió i Coordinació del Personal s'estructura en les seccions següents: a) La Secció de Gestió del Personal.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

208

Oposició

d) Supervisar i controlar la gestió del registre informàtic de personal i la gestió de l'aplicatiu informàtic de gestió de personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i de la resta de personal de la Direcció General.

per sotsinspector/a

c) Gestionar els expedients relatius a les situacions administratives i a la mobilitat del personal de la Direcció General i els relatius a llicències, vacances, permisos i altres incidències del personal de la Direcció General.

b) La Secció de Plantilles i Ocupació.

Secció de Gestió de Personal La Secció de Gestió del Personal té les funcions següents: a) Tramitar els expedients en relació amb les diferents situacions administratives, llicències i permisos, vacances i altres incidències del personal adscrit a la Direcció General. b) Custodiar i mantenir els expedients personals i gestionar l'arxiu. c) Gestionar el registre informàtic de personal i gestionar els programes informàtics de gestió de personal del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. d) Preparar els certificats corresponents a les situacions individuals del personal adscrit a la Direcció General. e) Efectuar el manteniment de les titulacions i cursos en els expedients personals i en el programa informàtic corresponent. f) Gestionar la mobilitat del personal d'administració, el nomenament de personal interí, la contractació de personal laboral temporal i les propostes de provisió temporal de llocs de treball. g) Col∙laborar en la tramitació dels processos de provisió de llocs de treball de comandament i singulars de la Direcció General i les convocatòries de provisió o accés de personal laboral.

per sotsinspector/a

Article 235

Oposició

h) Elaborar informes i tramitar les propostes sobre els expedients d'incompatibilitats. i) Tramitar les propostes de recompenses i distincions. j) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin Article 236 Secció de Plantilles i Ocupació Corresponen a la Secció de Plantilles i Ocupació les funcions següents: a) Elaborar tècnicament la proposta de plantilla i de relació de llocs de treball del personal del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. b) Col∙laborar amb el Servei d'Organització Administrativa en el dimensionament de la plantilla de personal d'administració de la Direcció General. c) Col∙laborar amb la Comissaria General de Planificació i Organització en l'elaboració de les ofertes públiques d'ocupació del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

209

d) Fer el seguiment de la relació de llocs de treball vigent de la Direcció General.

g) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors. Article 237 Servei de Suport i Planificació de Personal 237.1 Corresponen al Servei de Suport i Planificació de Personal les funcions següents: a) Planificar i implementar les polítiques i les eines de gestió de personal i la seva avaluació i seguiment. b) Implantar, mecanitzar i explotar els sistemes de gestió horària i de control de presència i la gestió dels serveis extraordinaris, dietes i indemnitzacions. c) Elaborar les resolucions corresponents als processos de reconeixement de drets previstos a la normativa vigent del personal adscrit a la Direcció General. d) Elaborar estadístiques i informes en matèria de personal en l'àmbit de les seves competències. e) Proposar i fer el seguiment de les despeses de personal relatives a les compensacions per serveis extraordinaris. f) Gestionar les despeses relatives a les indemnitzacions per raó de servei que generi el personal adscrit a la Direcció General, i efectuar‐ne el seguiment i l'avaluació. g) Fer propostes de disposicions de caràcter general, i elaborar circulars i instruccions sobre les matèries objecte de la seva competència. h) Col∙laborar en l'elaboració de l'avantprojecte de pressupost de despeses en matèria de personal de la Direcció General de la Policia. i) Elaborar conjuntament amb la Comissaria General de Planificació i Organització els calendaris i jornades de treball del cos de mossos d'esquadra, i efectuar el seguiment i l'avaluació. j) Coordinar, dissenyar i executar, quan s'escaigui, les activitats formatives adreçades al personal d'administració i tècnic de la Direcció General de la Policia. k) Assessorar en matèria de recursos humans a la resta d'unitats de la Direcció General, i preparar els antecedents i elaborar els informes en relació amb les reclamacions i els recursos administratius interposats contra actes dictats en l'àmbit de les competències del Servei.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

210

Oposició

f) Elaborar les diligències de presses de possessió dels funcionaris del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

per sotsinspector/a

e) Gestionar els processos administratius derivats de la mobilitat dels membres del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

l) Supervisar la gestió de les incidències relatives a la seguretat social del personal de la Direcció General i gestionar el fons d'acció social dels funcionaris del cos de mossos d'esquadra.

a) La Secció de Gestió i Planificació Horària. b) La Secció d'Administració de Seguretat Social. Article 238 Secció de Gestió i Planificació Horària Corresponen a la Secció de Gestió i Planificació Horària les funcions següents: a) Gestionar el programa de control horari del personal d'administració i serveis i fer el seguiment del compliment de l'horari i la jornada de treball del personal tècnic, d'administració i serveis, així com del seu nivell d'absentisme. b) Gestionar i controlar la realització dels serveis i hores extraordinàries del personal adscrit a la Direcció General de la Policia. c) Fer el seguiment de l'absentisme del personal funcionari del cos de mossos d'esquadra, en col∙laboració amb el Servei d'Avaluació Mèdica. d) Proposar, planificar i gestionar els horaris i calendaris del personal funcionari del cos de mossos d'esquadra, en col∙laboració amb la Comissaria General de Planificació i Organització. e) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin. Article 239 Secció d'Administració de Seguretat Social Corresponen a la Secció d'Administració de Seguretat Social les funcions següents: a) Gestionar l'afiliació o l'alta a la seguretat social del personal de nova incorporació adscrit a la Direcció General i les altes i baixes per incapacitat temporal i/o accidents de treball. b) Gestionar i controlar l'aplicació del règim d'indemnitzacions per raó del servei del personal adscrit a la Direcció General. c) Gestionar totes les incidències que afectin la nòmina del personal adscrit a la Direcció General. d) Gestionar el còmput del pagament del complement de productivitat del personal adscrit a la Direcció General en coordinació amb la Secretaria General.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

211

Oposició

237.2 El Servei de Suport i Planificació de Personal s'estructura en les seccions següents:

per sotsinspector/a

m) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

e) Gestionar el pagament del fons social del personal adscrit a la Direcció General en coordinació amb la Secretaria General.

Article 240 Gabinet de Processos Selectius Corresponen al Gabinet de Processos Selectius, assimilat a servei, les funcions següents: a) Planificar i programar anualment els processos de selecció, promoció interna i provisió del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, amb la col∙laboració de la Comissaria General de Planificació i Organització i de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. b) Proposar les ofertes públiques d'ocupació de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. c) Elaborar les bases de convocatòria dels processos de selecció, promoció interna i provisió del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en col∙laboració amb la Comissaria General de Planificació i Organització. d) Organitzar i gestionar els processos de selecció, promoció interna i provisió del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. e) Elaborar estudis i informes relatius al disseny de proves i processos de selecció, promoció interna i provisió del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

per sotsinspector/a

f) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

g) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin. Article 241 Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica 241.1 Corresponen al Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica les funcions següents: a) Donar suport a l'avaluació dels perfils aptitudinals i actitudinals en els processos de selecció, provisió i promoció interna de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra. b) Definir i aplicar els mètodes d'avaluació psicològica dels processos de selecció, promoció interna i provisió del personal del cos de mossos d'esquadra, en coordinació amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. c) Elaborar estudis relatius als perfils de competències policials, així com proposar els mètodes d'avaluació dels factors psicològics que es deriven d'aquests perfils relacionats amb la professió

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

212

Oposició

f) Elaborar estadístiques i informes relatius a la selecció, promoció interna i la provisió de llocs de treball del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

d) Col∙laborar amb la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya en l'assessorament als ajuntaments en matèria de selecció dels efectius dels cossos de policia local. e) Programar i efectuar els controls psicològics necessaris als membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra per a la prevenció i detecció d'alteracions o trastorns que puguin comprometre la funció policial, en col∙laboració amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. f) Elaborar i aplicar programes de detecció, sensibilització i prevenció del consum de substàncies tòxiques, en col∙laboració amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. g) Assistir psicològicament els membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en situació de crisi, catàstrofes o accidents multitudinaris. h) Col∙laborar amb el Servei d'Avaluació Mèdica en el seguiment de les baixes mèdiques per motius psicopatològics. i) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin. 241.2 El Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica s'estructura en les seccions següents: a) Secció d'Avaluació Psicològica. b) Secció d'Orientació i Intervenció Psicològica.

per sotsinspector/a

policial, en col∙laboració amb la Comissaria General de Planificació i Organització i l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Secció d'Avaluació Psicològica Corresponen a la Secció d'Avaluació Psicològica les funcions següents: a) Planificar, organitzar i gestionar les fases d'avaluació dels perfils aptitudinals, actitudinals i de personalitat amb els instruments psicomètrics i d'avaluació adients en els processos de selecció, promoció interna i provisió de llocs de treball del personal del cos de mossos d'esquadra. b) Desenvolupar i executar els mètodes d'avaluació psicològica en els processos de selecció, promoció interna i provisió del personal del cos de mossos d'esquadra. c) Formular propostes de definició dels perfils de competències policials i quant a l'avaluació dels factors psicològics que se'n deriven. d) Participar en les convocatòries de llocs de treball dels cossos de policia local des del punt de vista de l'avaluació psicològica quan li sigui encomanat. Article 243

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

213

Oposició

Article 242

Secció d'Orientació i Intervenció Psicològica

a) Executar els controls psicològics necessaris als membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra per a la prevenció i detecció d'alteracions o trastorns que puguin comprometre la funció policial. b) Executar els programes de detecció, sensibilització i prevenció del consum de substàncies tòxiques en el cos de mossos d'esquadra. c) Donar suport psicològic als funcionaris del cos de mossos d'esquadra en supòsits i esdeveniments extraordinaris. d) Assessorar els ajuntaments en matèria d'avaluació de les condicions psicològiques per dur l'arma de foc per part dels efectius dels cossos de policia locals quan li sigui encomanat. e) Canalitzar les demandes individuals dels membres del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra d'assistència psicològica que coneguin per raó de la seva feina al Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. Article 244 Servei d'Avaluació Mèdica Corresponen al Servei d'Avaluació Mèdica les funcions següents:

per sotsinspector/a

Corresponen a la Secció d'Orientació i Intervenció Psicològica les funcions següents:

b) Impulsar la gestió i participar, si s'escau, en els tribunals mèdics previstos en els procediments de reconeixement de la situació de segona activitat. c) Realitzar actuacions i controls mèdics destinats a la verificació de l'estat de salut del personal del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i fer el seguiment des del punt de vista mèdic i psicològic de l'absentisme del personal del cos de mossos d'esquadra, en col∙laboració amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. d) Participar en l'avaluació de l'exclusió per causes mèdiques en les diferents convocatòries d'accés a places, categories i llocs de treball adscrits a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, quan se li encomani. e) Col∙laborar amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos i amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en tots aquells casos en que es consideri procedent.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

214

Oposició

a) Detectar i instar dels òrgans competents l'inici dels procediments pel reconeixement de les situacions d'invalidesa.

g) Proposar a les unitats de la Direcció General l'adopció de mesures adaptatives del lloc de treball o de les condicions de prestació del treball. h) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors. Article 245 Àrea de Relacions Laborals Corresponen a l'Àrea de Relacions Laborals, que es configura com a àrea funcional, les funcions següents: a) Representar la Subdirecció General de Recursos Humans en els diferents àmbits de relació amb les organitzacions sindicals del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. b) Donar suport tècnic a la Subdirecció General de Recursos Humans en els processos de consulta i participació amb les organitzacions sindicals representatives del cos de policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra. c) Donar suport tècnic a la Subdirecció General de Recursos Humans en l'elaboració de propostes de pactes i acords, disposicions generals, instruccions i circulars relacionades amb les relacions laborals del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

per sotsinspector/a

f) Proposar al Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos les actuacions mèdiques necessàries destinades a donar suport als membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra malalts o accidentats.

e) Organitzar i gestionar els processos electorals per a l'elecció de representants del personal del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. f) Col∙laborar amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis i amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en la implementació de les activitats relatives a la prevenció de riscos laborals. g) Col∙laborar amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en l'impuls de l'activitat dels òrgans paritaris de participació dels representants del personal de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en matèria de seguretat i salut laboral, així com del personal administratiu i tècnic. h) Donar suport tècnic al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra. i) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin. Article 246

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

215

Oposició

d) Vetllar pel respecte a l'exercici dels drets sindicals per part dels representants del personal del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

Subdirecció General de Seguretat Interior

a) Assessorar la Direcció General i els òrgans territorials corresponents en matèria de seguretat privada i protecció de la seguretat ciutadana. b) Donar suport als òrgans competents en matèria de seguretat privada, així com també a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i a les policies locals de Catalunya, en aquest àmbit. c) Supervisar els estudis i informes en matèria de seguretat privada. d) Proposar les disposicions de caràcter intern relatives al desenvolupament i la interpretació de la normativa de seguretat privada. e) Supervisar la gestió del Registre especial d'empreses de seguretat de Catalunya. f) Participar en l'elaboració o informar sobre els projectes normatius en matèria de seguretat privada. g) Supervisar la tramitació i gestionar els expedients de prestació de serveis d'escortes privats i les autoritzacions provisionals de caràcter immediat per a la seva prestació en l'àmbit territorial de Catalunya. h) Supervisar la tramitació dels expedients d'autorització d'empreses de seguretat privada, així com la seva modificació i cancel∙lació.

per sotsinspector/a

246.1 A la Subdirecció General de Seguretat Interior li corresponen les funcions següents:

j) Donar suport tècnic al Consell de Coordinació de la Seguretat Privada. k) Coordinar la tramitació dels procediments sancionadors incoats per infraccions a la normativa reguladora de la seguretat ciutadana i de la normativa en matèria de seguretat privada, quan escaigui. l) Coordinar la tramitació i gestió dels expedients d'autorització d'ús de dispositius de videovigilància per part de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'esquadra i per part de les policies locals. m) Tramitar les comunicacions relatives a l'exercici dels drets de reunió i de manifestació que s'originin. n) Instruir i tramitar els procediments sancionadors incoats per infraccions a la normativa reguladora contra la violència en els espectacles esportius. o) Donar suport tècnic a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya. p) Qualsevol funció que li encomanin.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

216

Oposició

i) Proposar l'autorització de la prestació de serveis de vigilància amb armes.

246.2 De la Subdirecció General de Seguretat Interior en depenen els òrgans següents:

Article 247 Servei de Seguretat Privada Correspon al Servei de Seguretat Privada les funcions següents: a) Elaborar les instruccions de caràcter intern relatives al desenvolupament i la interpretació de la normativa de seguretat privada. b) Assessorar la Direcció General i als òrgans territorials que correspongui en matèria de seguretat privada. c) Proposar criteris de coordinació amb la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i les policies locals. d) Elaborar estudis i informes en matèria de seguretat privada. e) Gestionar el Registre especial d'empreses de seguretat de Catalunya. f) Coordinar la tramitació dels expedients d'autorització d'empreses de seguretat privada, així com la seva modificació i cancel∙lació. g) Coordinar la tramitació dels expedients sancionadors en matèria de seguretat privada entre els diferents òrgans que hi participen. h) Controlar i gestionar la tramitació dels procediments d'autoritzacions previstes en matèria de seguretat privada. i) Tramitar els recursos administratius la resolució dels quals correspongui a la persona titular de la Direcció General, i col∙laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració de les propostes de resolució que els correspongui. j) Dur a terme el seguiment i el control de la tramitació de la via de constrenyiment de les sancions imposades en aplicació de la normativa de seguretat privada. k) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 248 Servei de Protecció de la Seguretat Ciutadana Corresponen al Servei de Protecció de la Seguretat Ciutadana les funcions següents:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

217

Oposició

b) Servei de Protecció de la Seguretat Ciutadana.

per sotsinspector/a

a) Servei de Seguretat Privada.

a) Assessorar la Direcció General i els òrgans territorials que correspongui en matèria de protecció de la seguretat ciutadana.

d) Proposar criteris de col∙laboració entre els cossos policials i els seus serveis de suport tècnic i administratiu per a la tramitació dels expedients sancionadors. e) Col∙laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració i l'emissió d'informes sobre projectes normatius en matèria de protecció de la seguretat ciutadana. f) Tramitar els recursos administratius la resolució dels quals correspongui a la persona titular de la Direcció General, i col∙laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració de les propostes de resolució que els correspongui. g) Dur a terme el seguiment i el control de la tramitació de la via de constrenyiment de les sancions imposades en aplicació de la normativa de protecció de la seguretat ciutadana. h) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 249 Servei d'Assessorament Jurídic Al Servei d'Assessorament Jurídic li corresponen les funcions següents, que s'han d'exercir amb subjecció a les directrius jurídiques de l'advocat o advocada en cap de l'Assessoria Jurídica del Departament: a) Assessorar jurídicament els òrgans de la Direcció General en els assumptes de la seva competència. b) Realitzar estudis i informes jurídics en matèries de competència de la Direcció General de la Policia. c) Col∙laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració d'avantprojectes de llei i projectes de disposicions de caràcter general que afectin competències de la Direcció General, com també revisar les propostes de disposicions normatives que efectuïn la resta d'unitats orgàniques de la Direcció General. d) Portar a terme l'assistència i el seguiment de totes les diligències judicials en què intervinguin membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra per causes derivades del servei, en col∙laboració amb l'Assessoria Jurídica del Departament i el Gabinet Jurídic.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

218

Oposició

c) Elaborar les disposicions de caràcter intern relatives al desenvolupament i la interpretació de la normativa de protecció de la seguretat ciutadana.

per sotsinspector/a

b) Elaborar estudis i informes relatius al camp de la seguretat ciutadana.

f) Examinar jurídicament les propostes de convenis i contractes sobre matèries que siguin de competència de la Direcció General. g) Revisar jurídicament la proposta de resolució dels expedients disciplinaris incoats a membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i tramitar‐los a l'Assessoria Jurídica del Departament. h) Tramitar les propostes de resolució dels recursos administratius; de les reclamacions prèvies a la via judicial, civil o laboral i dels procediments de revisió d'ofici dels actes administratius sobre assumptes que són competència de la Direcció General. i) Tramitar i fer la proposta de resolució de les reclamacions de responsabilitat patrimonial que afectin la Direcció General de la Policia. j) Recopilar les disposicions normatives, la jurisprudència i la doctrina científica relacionades amb matèries pròpies de la Direcció General i donar‐li la difusió oportuna. k) Informar i col∙laborar amb les altres unitats del departament que correspongui en el tractament de les qüestions que afectin la Direcció General en què intervinguin la Comissió Jurídica Assessora, el Síndic de Greuges, el Defensor del Poble i el Parlament de Catalunya. l) Dirigir, coordinar i fer el seguiment de l'assessorament jurídic prestat pels serveis administratius de la Direcció General.

per sotsinspector/a

e) Col∙laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament i el Gabinet Jurídic en els recursos contenciosos administratius, recursos d'inconstitucionalitat i qüestions de competència que afectin la Direcció General.

Àrea de Protocol Corresponen a l'Àrea de Protocol les funcions següents: a) Donar suport a la persona titular de la Direcció General de la Policia i als comandaments del cos de mossos d'esquadra en l'exercici de les relacions protocol∙làries externes que s'hagin de mantenir amb les institucions del sistema de seguretat. b) Vetllar per la correcta execució dels actes en que participi el cos de policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra a través dels seus representants. c) Gestionar els serveis de gala i honors del cos de mossos d'esquadra. d) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin. Article 251 Àrea de Comunicació

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

219

Oposició

Article 250

Corresponen a l'Àrea de Comunicació les funcions següents:

c) Realitzar estudis i informes pel que fa a la imatge en els mitjans de comunicació del cos de mossos d'esquadra. d) Elaborar les publicacions internes del cos de mossos d'esquadra. e) Donar resposta a les sol∙licituds d'informació sobre l'activitat del cos de mossos d'esquadra en coordinació amb el Gabinet de Comunicació del Departament. f) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin. Article 252 Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos Corresponen al Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos, en coordinació amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis de la Secretaria General, les funcions següents: a) Impulsar i supervisar les activitats preventives i de salut laboral de la Direcció General de la Policia. b) Proposar prioritats i mesures a adoptar en funció de les avaluacions de riscos i informes elaborats. c) Fer el seguiment de l'aplicació de les mesures correctores proposades. d) Fer el seguiment de l'elaboració i implantació dels plans d'emergència als diferents centres de treball. e) Promoure i participar en les activitats formatives i informatives adreçades al personal. f) Fer el seguiment dels assumptes tractats al Comitè de Seguretat i Salut Laboral de la Direcció General de la Policia. g) Col∙laborar en l'elaboració de l'avantprojecte de pressupost del Departament en matèria de prevenció de riscos i fer‐ne el seguiment de l'execució en l'àmbit de la Direcció General de la Policia. h) Vetllar per la implementació del Pla de Prevenció en l'àmbit de la Direcció General.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

220

Oposició

b) Elaborar notes de premsa i comunicats en relació amb l'activitat del cos de policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en coordinació amb el Gabinet de Comunicació del Departament.

per sotsinspector/a

a) Analitzar i supervisar la informació relativa a l'activitat de la Direcció General de la Policia, en col∙laboració amb el Gabinet de Comunicació del Departament.

j) Canalitzar i derivar als òrgans i institucions corresponents les actuacions mèdiques i psicològiques proposades per la Subdirecció de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia k) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 253 Secretaria de Relacions Institucionals i Participació 253.1 La Secretaria de Relacions Institucionals i Participació, de conformitat amb el que estableix l'article 11.2 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, en la redacció donada per la Llei 2/1992, de 7 de juliol, actua sota la direcció superior de la persona titular del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i la dependència de la persona titular de la Secretaria General del Departament esmentat, en totes les funcions d'aquest que no li hagin estat atribuïdes. 253.2 La Secretaria de Relacions Institucionals i Participació té les funcions següents: a) Les relacions institucionals. b) La coordinació de les relacions amb el Parlament de Catalunya. c) L'impuls i la coordinació de les relacions de col∙laboració i cooperació entre la Generalitat i el Govern de l'Estat i les altres comunitats autònomes.

per sotsinspector/a

i) Donar suport a la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis de la Secretaria General i als òrgans que en depenen en el desenvolupament de les seves funcions.

e) La promoció de la participació social i la innovació democràtica. f) La promoció de la pau i dels drets humans. g) L'impuls i la coordinació de les polítiques públiques de la recuperació de la memòria democràtica. 253.3 De la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació depenen els òrgans directius següents: a) La Direcció General de Relacions Institucionals. b) La Direcció General de Participació Ciutadana. c) La Direcció General de la Memòria Democràtica. d) L'Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

221

Oposició

d) L'impuls al desenvolupament estatutari.

e) L'Oficina tècnica de suport per al desplegament de l'Estatut.

h) El Gabinet Tècnic de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació. i) L'Àrea d'Assessorament Jurídic en l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació. 253.4 Està adscrit al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, mitjançant la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació i l'Institut d'Estudis Autonòmics. Article 254 Direcció General de Relacions Institucionals 254.1 A la Direcció General de Relacions Institucionals li corresponen les funcions següents: a) L'impuls i la coordinació de les relacions de col∙laboració i cooperació entre la Generalitat de Catalunya i el govern de l'Estat i el de les altres comunitats autònomes. La Direcció General de Relacions Institucionals informa preceptivament tots els projectes de convenis de col∙laboració i cooperació. El registre de convenis de col∙laboració i cooperació depèn de la Direcció General. b) L'exercici de les funcions inherents a les relacions entre el Govern i el Parlament. El/la director/a de Relacions Institucionals assisteix a les reunions de la junta de portaveus del Parlament de Catalunya en representació del Govern. c) L'exercici de les funcions inherents a les relacions entre el Govern i el Consell Consultiu i l'Administració de la Generalitat i el Síndic de Greuges, així com coordinar i vetllar pel compliment de les seves recomanacions. 254.2 La Direcció General de Relacions Institucionals s'estructura en els òrgans següents: a) La Subdirecció General de Relacions Intergovernamentals. b) La Subdirecció General de Relacions amb el Parlament. 254.3 S'adscriu a la Direcció General de Relacions Institucionals la Comissió Interdepartamental de Relacions Govern‐Parlament. Article 255 Subdirecció General de Relacions Intergovernamentals Correspon a la Subdirecció General de Relacions Intergovernamentals l'exercici de les funcions següents:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

222

Oposició

g) Les secretaries de la Comissió Mixta de Transferències Estat‐Generalitat, de la Comissió Bilateral Generalitat‐Estat i de la Comissió Mixta Generalitat‐Ajuntament de Barcelona.

per sotsinspector/a

f) La Subdirecció General de Serveis de l'àmbit de Relacions Institucionals i Participació

c) L'edició de publicacions, l'organització de jornades, seminaris i cursos sobre les relacions intergovernamentals. Article 256 Subdirecció General de Relacions amb el Parlament Correspon a la Subdirecció General de Relacions amb el Parlament l'exercici de les funcions següents: a) Coordinar els diferents departaments de l'Administració de la Generalitat en relació amb l'activitat parlamentària i donar‐los suport i assessorament. b) Assignar, d'acord amb les directrius del titular de la Direcció General, coordinar, fer el seguiment i controlar el compliment de les iniciatives parlamentàries adreçades al Govern. c) Fer el seguiment, l'anàlisi i l'estudi de les iniciatives parlamentàries. d) L'edició de publicacions, l'organització de jornades, seminaris i cursos sobre les relacions entre el Parlament i el Govern. e) La promoció, coordinació i, si s'escau, l'adopció de les mesures i disposicions necessàries per vetllar pel compliment de les recomanacions del Síndic de Greuges. Article 257 Comissió Interdepartamental de Relacions Govern‐Parlament 257.1 La Comissió Interdepartamental de Relacions Govern‐Parlament és presidida pel/per la director/a de Relacions Institucionals i en formen part com a vocals els caps de Gabinet dels diferents departaments de la Generalitat, que podran delegar en els responsables de les qüestions parlamentàries, el/la subdirector/a de Relacions amb el Parlament i fins a un màxim de dues persones més de la Subdirecció General, designades pel seu titular. Actua com a secretari/ària la persona que designi el/la director/a general. 257.2 Són funcions de la Comissió la coordinació, l'intercanvi d'informació i l'establiment de criteris en relació amb les qüestions parlamentàries. 257.3 La Comissió es reunirà amb caràcter ordinari cada quinze dies durant els períodes de sessions del Parlament de Catalunya i amb caràcter extraordinari quan la convoqui el/la president/a.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

223

Oposició

b) La gestió administrativa del Registre de convenis de col∙laboració i cooperació.

per sotsinspector/a

a) L'impuls i la coordinació de les relacions de col∙laboració i cooperació entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat i el de les altres comunitats autònomes, amb especial referència als instruments de col∙laboració i cooperació, com ara les conferències sectorials, comitès, consells i altres que es puguin crear.

Article 258

a) Fomentar els valors i les pràctiques de participació ciutadana que enriqueixen la qualitat de la vida democràtica i la pràctica de l'associacionisme. b) Promoure espais, processos i experiències de participació ciutadana. 258.2 La Direcció General de Participació Ciutadana s'estructura en els òrgans següents: a) Subdirecció General de Participació de la Generalitat. b) Subdirecció General de Participació en l'Àmbit Local. c) Àrea de Projectes i Recerca. Article 259 Subdirecció General de Participació de la Generalitat A la Subdirecció General de Participació de la Generalitat li corresponen les funcions següents: a) Coordinació i assessorament en la definició dels espais estables de participació dels diferents departaments de la Generalitat. b) Assessorament, pel que fa a aspectes vinculats a la participació, en l'elaboració de les normatives elaborades des dels diferents departaments. c) Suport en el disseny, la implementació, l'avaluació i la difusió de mecanismes i processos participatius vinculats a les polítiques de la Generalitat. d) Coordinació d'iniciatives per a la millora de la democràcia, la transparència i l'enfortiment de la societat civil. e) Qualsevol altra funció que li encomanin. Article 260 Subdirecció General de Participació en l'Àmbit Local A la Subdirecció General de Participació en l'Àmbit Local li corresponen les funcions següents: a) Impulsar projectes de suport i assessorament a les iniciatives locals de participació ciutadana. b) Contribuir a la innovació i la qualitat democràtica en l'àmbit local.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

224

Oposició

258.1 A la Direcció General de Participació Ciutadana li corresponen les funcions següents:

per sotsinspector/a

Direcció General de Participació Ciutadana

c) Qualsevol altra funció que li encomanin

A l'Àrea de projectes i recerca, com a àrea funcional, li corresponen les funcions següents: a) Anàlisi i estudi de processos i experiències d'innovació democràtica. b) Facilitar l'intercanvi i la difusió de coneixements vinculats a la innovació democràtica. Article 262 Direcció General de la Memòria Democràtica 262.1 A la Direcció General de la Memòria Democràtica li corresponen les funcions següents: a) Proposar les polítiques públiques de recuperació de la Memòria Democràtica. b) Fomentar, a través de convocatòries públiques o mitjançant la signatura de convenis de col∙laboració, les iniciatives que, en matèria de memòria democràtica, puguin sorgir de la societat civil, del món acadèmic i el territori. c) Impulsar la creació del Memorial Democràtic com a entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia. d) Vehicular la relació de la Generalitat amb el Memorial Democràtic. e) Participar en els diferents ens i òrgans públics de l'Administració de la Generalitat que promoguin actuacions en matèria de memòria democràtica per tal de garantir la transversalitat i cohesió de les polítiques públiques del Govern al respecte. f) Establir mecanismes de col∙laboració amb altres organismes públics per desenvolupar projectes transversals. g) En matèria d'atenció als expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme: Gestionar les indemnitzacions a les persones que patiren privacions de llibertat per motius d'intencionalitat política. Tramitar i resoldre les noves sol∙licituds que s'hi puguin presentar. h) En matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la postguerra: Proposar la normativa reguladora corresponent. Coordinar i gestionar les actuacions que es duguin a terme en aquesta matèria.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

225

Oposició

Àrea de Projectes i Recerca

per sotsinspector/a

Article 261

Completar el cens de fosses i desapareguts, amb la col∙laboració activa dels familiars dels afectats i les entitats memorialistes.

Impulsar les iniciatives de localització, senyalització i conservació in situ de llocs emblemàtics de la Guerra Civil, la repressió franquista, la lluita antifranquista i la transició democràtica, amb la finalitat de crear una xarxa coherent d'espais de la memòria a Catalunya. Vehicular la relació de la Generalitat (SI) amb el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE). Promoure la modificació dels Estatuts del COMEBE per tal d'adaptar‐los a la nova estructura organitzativa. Canalitzar els recursos que aportin la Generalitat i altres organismes per al desenvolupament del projecte memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre. Definir els objectius, el contingut, el projecte museogràfic i el model de gestió del Museu de l'Exili de la Jonquera, així com també realitzar totes les actuacions necessàries per a la seva creació jurídica. Donar suport per a la posada en marxa i funcionament del Museu de l'Exili de la Jonquera. 262.2 La Direcció General de la Memòria Democràtica s'estructura en els òrgans següents: a) Àrea de Difusió, Projectes i Assessorament Històric.

per sotsinspector/a

i) En relació amb la recuperació del patrimoni democràtic i els espais de la memòria:

262.3 S'adscriu a la Direcció General de la Memòria Democràtica el Programa d'atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes Article 263 Àrea de Difusió, Projectes i Assessorament Històric A l'Àrea de Difusió, Projectes i Assessorament Històric, amb rang assimilat a servei, li corresponen les funcions següents: a) Organitzar cursos, seminaris, conferències, jornades, exposicions i actes de comunicació en general, relacionats amb la recuperació de la memòria democràtica. b) Promoure la relació amb institucions memorialistes d'arreu del món, com també amb entitats culturals, que sigui necessària per al desplegament del Memorial Democràtic. c) Col∙laborar en la determinació del contingut i el projecte museogràfic del Museu de l'Exili de la Jonquera.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

226

Oposició

b) Àrea de Promoció de la Memòria Democràtica.

e) Coordinar les actuacions de recerca i localització de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme. Article 264 Àrea de Promoció de la Memòria Democràtica A l'Àrea de Promoció de la Memòria Democràtica, amb rang assimilat a servei, li corresponen les funcions següents: a) Fer el seguiment i col∙laborar en el desenvolupament normatiu del Memorial Democràtic. b) Col∙laborar en l'elaboració de la normativa reguladora corresponent en matèria de desapareguts i fosses comunes, com també del COMEBE i del Museu de l'Exili de la Jonquera. c) Promoure i gestionar els ajuts públics a entitats que desenvolupin projectes destinats a la recuperació de la memòria democràtica. d) Coordinar l'elaboració de convenis de col∙laboració amb entitats i institucions per l'articulació de projectes transversals de memòria democràtica. e) Gestionar les indemnitzacions als expresos de la Guerra Civil i el franquisme.

per sotsinspector/a

d) Coordinar l'assessorament per a l'establiment de criteris de localització, senyalització i conservació in situ de llocs emblemàtics de la Guerra Civil, la repressió franquista, la lluita antifranquista i la transició democràtica.

Article 265 Programa per a la creació del Memorial Democràtic 265.1 Sota la dependència immediata del/de la director/a general de la Memòria Democràtica s'adscriu el Programa per a la creació del Memorial Democràtic, que té com a funció analitzar l'estructura organitzativa més adequada per a la configuració del Memorial i proposar les actuacions més adients per a la consecució de les finalitats de recuperar i reivindicar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i difondre'n el coneixement. 265.2 Correspon la direcció del Programa al/a la director/a general de la Memòria Democràtica. 265.3 El Programa restarà sense efectes en el moment de constitució del Memorial Democràtic. Article 266 Programa d'atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

227

Oposició

f) Gestionar les actuacions que es duguin a terme en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la postguerra, i el cens corresponent.

b) Tramitar i resoldre les noves sol∙licituds que s'hi puguin presentar, c) Coordinar i gestionar les actuacions que es duguin a terme en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la postguerra, d) Proposar la normativa reguladora corresponent. e) Completar el cens de fosses i desapareguts, amb la col∙laboració activa dels familiars dels afectats i les entitats memorialistes. 266.2 Al front del Programa hi ha un/a director/a. 266.3 El Programa d'atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes té una vigència de 4 anys prorrogables si persisteixen les circumstàncies que motivaren la seva creació. Article 267 Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans A l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, que està assimilada a direcció general, li corresponen les funcions següents: a) Impulsar i donar suport a la creació de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) com a entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia. b) Vehicular la relació i la coordinació de la Generalitat amb l'ICIP. c) Impulsar la coordinació de les activitats de foment de la pau i dels drets humans de la Generalitat i assegurar‐ne la coherència i transversalitat de l'acció de govern en temes de foment de la pau i dels drets humans. d) Fomentar la col∙laboració de la Generalitat i la societat civil compromesa en la promoció de la pau i dels drets humans, i donar suport en la mesura del possible a les seves activitats. e) Donar suport a les relacions de la Generalitat amb les administracions municipals i altres administracions en matèria de polítiques de pau i de drets humans. f) Afavorir, en col∙laboració amb la Secretaria d'Afers Exteriors, la presència de Catalunya en les xarxes governamentals de defensa dels drets humans i de promoció de la pau i garantir‐hi la representació de la Generalitat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

228

Oposició

a) Gestionar les indemnitzacions a les persones que patiren privacions de llibertat per motius d'intencionalitat política,

per sotsinspector/a

266.1 El Programa d'atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes, exerceix les funcions següents:

Article 268 Programa per a la creació de l'Institut Internacional per la Pau 268.1 Sota la dependència immediata del/de la cap de l'Oficina s'adscriu el Programa per a la creació de l'Institut Internacional per la Pau, que té com a funció analitzar l'estructura organitzativa més adequada per a la configuració de l'Institut i proposar les actuacions més adients per a la consecució de les finalitats de foment de la pau. 268.2 Correspon la direcció del Programa al/a la cap de l'Oficina de Promoció de la Pau i de Drets Humans. 268.3 El Programa restarà sense efectes en el moment de constitució de l'Institut Internacional per la Pau. Article 269 Oficina Tècnica de Suport per al Desplegament de l'Estatut 269.1 Correspon a l'Oficina Tècnica de Suport per al Desplegament de l'Estatut, assimilada a subdirecció general: a) Donar suport a l'Institut d'Estudis Autonòmics en les actuacions relatives al desplegament de l'Estatut. b) Impulsar els projectes normatius i els acords en matèria de desplegament competencial i les actuacions relatives al calendari de desplegament de l'Estatut. c) Assessorar els departaments en les matèries competencials i donar suport a l'IEA en el seguiment de les disposicions estatals. d) Donar suport a les tasques de desenvolupament de l'Estatut i a les secretaries de la Comissió Mixta de Transferències, la Comissió Bilateral Estat‐Generalitat, i de la Comissió Mixta Generalitat‐ Ajuntament de Barcelona. 269.2 La persona titular de l'Oficina farà les funcions de secretari/ària de les diferents comissions que es puguin crear en matèria de seguiment competencial. Article 270 Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

229

Oposició

h) Promoure, juntament amb la resta d'instàncies competents, missions de monitoratge dels drets humans, de bons oficis, així com accions orientades a fomentar la defensa i protecció dels drets humans a tercers països, sens perjudici de les competències en matèria d'actuacions exteriors i de cooperació al desenvolupament del departament competent.

per sotsinspector/a

g) Fomentar la formació de les administracions públiques i de la societat catalana en drets humans i pau, en col∙laboració amb altres departaments i òrgans de l'administració, l'ICIP i les universitats i centres de recerca catalans.

270.1 Corresponen a la Subdirecció General de Serveis de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General, les funcions d'administració, règim interior i gestió dels serveis de gestió econòmica, patrimonial i de personal de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació, i aquelles altres que li encomanin. 270.2 De la Subdirecció General de Serveis de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació en depenen els òrgans següents: a) El Servei de Recursos Humans, Organització, Coordinació i Atenció al Ciutadà. b) El Servei de Gestió Econòmica i Patrimonial. Article 271 Servei de Recursos Humans, Organització, Coordinació i Atenció al Ciutadà Al Servei de Recursos Humans, Organització, Coordinació i Atenció al Ciutadà, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General, li corresponen les funcions següents: a) La gestió i l'administració del personal, d'acord amb la normativa vigent. b) La planificació de la formació del personal, l'assessorament i la coordinació de la detecció de necessitats formatives del personal de les diferents unitats i el control i la coordinació de la realització dels cursos.

per sotsinspector/a

Subdirecció General de Serveis de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació

d) El registre general i l'arxiu. e) La coordinació i el perfeccionament dels circuits administratius, els impresos i els documents, així com l'assessorament als diferents òrgans en assumptes referents a l'organització i el funcionament administratiu. f) La planificació i coordinació de les activitats adreçades a la informació i l'atenció al ciutadà. g) Altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades. Article 272 Servei de Gestió Econòmica i Patrimonial Al Servei de Gestió Econòmica i Patrimonial, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General li corresponen les funcions següents:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

230

Oposició

c) La participació en l'elaboració del capítol 1 de l'avantprojecte de pressupost i el control de la despesa corresponent.

c) La supervisió del funcionament de la caixa d'habilitació. d) La coordinació, supervisió i, si s'escau, tramitació dels expedients relatius al patrimoni, de despesa, contractació i subvencions. e) Altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades. Article 273 Gabinet Tècnic de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació 273.1 Al Gabinet Tècnic de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació, amb rang orgànic de subdirecció general, li corresponen les funcions següents: a) L'elaboració, planificació i coordinació dels informes, publicacions i estudis econòmics, estadístics i socials. b) La planificació, direcció i coordinació de les necessitats en matèria informàtica en coordinació amb la Subdirecció General de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions del Departament. c) La planificació, coordinació, supervisió i, si s'escau, execució de les actuacions de normalització lingüística en coordinació amb el Gabinet Tècnic del Departament. d) Elaborar la memòria anual. e) Les altres funcions que se li encomanin. 273.2 Aquestes funcions es desenvoluparan en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General. Article 274 Àrea d'Assessorament Jurídic en l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació A l'Àrea d'Assessorament Jurídic en l'Àmbit de les Relacions Institucionals i Participació li correspon la preparació de documentació, la proposta o emissió d'informes segons s'escaigui i, en general, l'acompliment de les funcions d'assessorament relatives a les matèries sobre les quals sigui competent la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació. Al capdavant d'aquesta Àrea hi ha un advocat de la Generalitat, assimilat a efectes retributius a advocat en cap, que actuarà d'acord amb les directrius de l'advocat en cap de l'Assessoria Jurídica del Departament. Article 275

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

231

Oposició

b) La gestió i el seguiment de les despeses i els ingressos i la tramitació dels documents comptables.

per sotsinspector/a

a) La preparació de l'avantprojecte de pressupost anual i la gestió, el seguiment i el control de la seva execució.

Serveis Territorials

b) Els Serveis Territorials a la Catalunya Central. Àmbit territorial: comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. c) Els Serveis Territorials a Girona. Àmbit territorial: comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva. d) Els Serveis Territorials a Lleida. Àmbit territorial: comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell. e) Els Serveis Territorials a Tarragona. Àmbit territorial: comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès. f) Els Serveis Territorials a les Terres de l'Ebre. Àmbit territorial: comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. g) Els Serveis Territorials a l'Alt Pirineu i Aran. Àmbit territorial: comarques de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i Era Val d'Aran. 275.2 Els serveis territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació estan adscrits a la Secretaria General i depenen funcionalment de la Secretaria General, de la Secretaria de Seguretat, de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació i de les direccions generals del Departament en l'àmbit de les seves respectives competències. 275.3 Els serveis territorials del Departament s'assimilen orgànicament a subdirecció general. Article 276 Funcions Als serveis territorials del Departament els corresponen les funcions següents: a) Representar el Departament en el seu àmbit funcional. b) Vetllar pel compliment de les disposicions legals vigents relatives a les competències del Departament. c) Impulsar i coordinar el funcionament dels òrgans que en depenen, i exercir el comandament del personal al seu càrrec, sens perjudici de les funcions que en cada àmbit tinguin les unitats directives del Departament.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

232

Oposició

a) Els Serveis Territorials a Barcelona. Àmbit territorial: comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

per sotsinspector/a

275.1 El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació s'estructura territorialment de la manera següent:

e) Elaborar les dades, els estudis i els informes que siguin d'interès per a la planificació d'actuacions. f) La gestió ordinària dels recursos humans, materials i econòmics assignats a l'àmbit territorial corresponent. g) Autoritzar la realització d'espectacles i activitats recreatives dins del seu àmbit territorial, també les de caràcter extraordinari, supramunicipal, benèfic, d'acord amb les reglamentacions específiques, com també aquelles singulars o excepcionals que no estiguin reglamentades. h) Atorgar permisos d'explotació i autoritzacions d'instal∙lació de màquines recreatives i d'atzar, com també autoritzar salons recreatius i esportius. i) Les que li encomani la normativa vigent en matèria de joc i d'espectacles, prevenció de la violència en espectacles esportius, de seguretat privada, de protecció civil i de participació i relacions institucionals. j) Les altres que li encomanin. Article 277 Estructura 277.1 Els Serveis Territorials a Barcelona s'estructuren en:

per sotsinspector/a

d) Impulsar i desenvolupar els programes d'actuació que determini el Departament i en especial aquells que tinguin per objecte millorar l'atenció als ciutadans.

Oposició

a) Servei territorial del Joc i d'Espectacles. b) Servei Territorial de Protecció Civil. c) Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. 277.2 Els Serveis Territorials a Tarragona s'estructuren en: a) Servei territorial del Joc i d'Espectacles. b) Servei territorial de Protecció Civil. c) Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos. 277.3 Els Serveis Territorials a Girona, Lleida, les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central i l'Alt Pirineu i Aran s'estructuren en: a) Servei Territorial del Joc i d'Espectacles. b) Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

233

Article 278

a) Donar suport al/a la director/a del servei territorial del Departament en matèria de joc i d'espectacles. b) La tramitació dels expedients que s'iniciïn en la seva respectiva demarcació en matèria de joc i d'espectacles, com també elevar la proposta corresponent a l'òrgan competent per resoldre. c) L'atenció de les consultes que formulin les persones i empreses en matèria de joc i d'espectacles en l'àmbit de la seva competència. d) Qualsevol altra que li encomanin. Article 279 Servei Territorial de Protecció Civil Al Servei Territorial de Protecció Civil li correspon les funcions següents, en l'àmbit territorial corresponent: a) Col∙laborar en tasques de previsió amb el Servei de Gestió del Risc i Planificació de la Direcció General de Protecció Civil. b) Participar en la redacció dels plans de sector de cada pla especial amb el Servei de Gestió del Risc i Planificació. c) Implantar els plans especials d'acord amb la programació del Servei d'Implantació. d) Col∙laborar amb el Servei d'Implantació en el disseny, l'organització i l'execució d'exercicis i simulacres dels plans de protecció civil. e) Donar el suport als municipis en matèria de protecció civil. f) Participar en les operacions de suport a la coordinació en el territori en emergències significatives, d'acord amb els plantejaments de la Subdirecció d'Operacions de Protecció Civil. g) Donar suport en la coordinació del Centre de Comandament Avançat dels plans de protecció civil mitjançant la coordinació amb el CECAT. h) Participar en l'informe sobre emergències significatives. i) Participar en els programes de formació i jornades de protecció civil que s'organitzin en el seu territori.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

234

Oposició

Als serveis territorials del Joc i d'Espectacles, en el seu àmbit territorial d'actuació, els corresponen les funcions següents:

per sotsinspector/a

Servei Territorial del Joc i d'Espectacles

j) Qualsevol altra que li encomanin.

A la Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos, configurada com a àrea funcional, li corresponen, en coordinació amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis, les funcions següents, en l'àmbit territorial corresponent: a) Col∙laborar amb el Servei de prevenció de riscos laborals del Departament en la realització dels exàmens de salut inicials, per absències perllongades de salut, els periòdics específics i els d'adaptació de lloc per canvi de tasques. b) Col∙laborar amb les diferents unitats de prevenció de riscos laborals del Departament en l'execució dels plans i els programes en aquesta matèria en el seu àmbit territorial. c) Gestionar les mesures derivades de les avaluacions de riscos i els plans d'emergència dels centres del Departament en l'àmbit territorial corresponent. d) Impulsar la promoció d'hàbits saludables. e) Efectuar l'atenció de primeres cures i urgències. f) Efectuar l'atenció de patologia laboral. g) Fer el seguiment d'accidents laborals i col∙laborar en la investigació d'aquests quan el Servei de Prevenció de Riscos Laborals ho reclami. h) Col∙laborar en les campanyes sanitàries. i) Emissió d'informes mèdics i seguiment de baixes. j) Promoure i participar en les activitats de formació, informació, estudi i divulgació en matèria de riscos laborals en el seu àmbit. k) Responsabilitzar‐se de la coordinació empresarial en matèria preventiva en el seu àmbit territorial. l) Qualsevol altra que li encomanin. Article 281 Coordinació organitzativa La Secretaria General coordina les unitats directives del Departament en aquelles actuacions que afecten l'àmbit funcional que li és propi.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

235

Oposició

Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos

per sotsinspector/a

Article 280

Disposicions addicionals

Segona D'acord amb l'estructura regulada en aquest Decret s'efectuen les adaptacions següents: a) La Secció de Recursos Humans i Administració adscrita al Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Barcelona de la Direcció General de la Policia passa a denominar‐se Secció de Recursos Humans. b) La Secció de Recursos Humans i Administració adscrita al Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Sud de la Direcció General de la Policia passa a denominar‐se Secció de Recursos Materials. c) La Secció de Recursos Humans i Administració adscrita al Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Nord de la Direcció General de la Policia passa a denominar‐se Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord‐Oest. d) La Secció de Recursos Humans i d'Administració de l'Àrea Regional de Trànsit de Tarragona adscrita al Servei d'Administració de les Unitats Centrals passa a denominar‐se Secció de Recursos Humans i Administració i s'adscriu al Servei d'Administració de la Regió Policial Camp de Tarragona. e) El Servei d'Administració de les Regions Policials Pirineu i Ponent de la Direcció General de la Policia passa a denominar‐se Servei d'Administració de la Regió Policial Ponent. f) La Secció de Recursos Humans i Administració de les Regions Policials Pirineu i Ponent de la Direcció General de la Policia passa de denominar‐se Secció de Recursos Humans i Administració de la Regió Policial Ponent. g) La Secció de Règim Interior de la Subdirecció General de Recursos Humans i Relacions Laborals de la Direcció de Serveis passa a denominar‐se Secció de Règim Interior, Informació i Registre. Disposicions transitòries Primera Les persones que ocupen els llocs de treball o els llocs de comandament de les unitats afectades per aquest Decret seguiran exercint les seves funcions respectives mentre no es proveeixin o s'adaptin els llocs de treball corresponents d'acord amb l'estructura regulada. Segona Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

236

Oposició

El personal habilitat per exercir la defensa penal en judici dels membres del cos de mossos d'esquadra està adscrit orgànicament a l'Assessoria Jurídica del Departament sens perjudici de la coordinació del Gabinet Jurídic de la Generalitat i en els termes concrets de la corresponent resolució d'habilitació.

per sotsinspector/a

Primera

Els negociats dependents de les subdireccions generals, dels serveis i de les seccions afectats per aquest Decret subsistiran mentre no es dictin les disposicions de desplegament pertinents. Quarta Mentre no s'estructurin els serveis territorials a la Catalunya Central i a l'Alt Pirineu i Aran, els Serveis Territorials a Lleida donaran suport als Serveis Territorials a l'Alt Pirineu i Aran, i els Serveis Territorials a Barcelona donaran suport als Serveis Territorials a la Catalunya Central, llevat pel que fa a l'àmbit competencial de Joc i Espectacles que el suport a la Catalunya Central i a l'Alt Pirineu i Aran ho faran els serveis territorials de Lleida i Girona. Cinquena Les funcions atribuïdes a la Direcció General de Protecció Civil a què fan referència els articles 55.1.k), 66.1.b), 66.2.c) i 70 d'aquest Decret, relatives al servei d'atenció de trucades d'urgència 112, restaran sense efecte un cop s'hagi constituït i posat en funcionament el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya mitjançant la seva estructura orgànica i operativa. Sisena Mentre no es desenvolupi l'estructura de la Direcció General de Protecció Civil, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments dóna suport operatiu a la Direcció General de Protecció Civil. Disposicions derogatòries Primera Es deroguen les disposicions reglamentàries següents: Decret 183/2007, de 28 d'agost, d'estructura de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i d'organització operativa i territorial del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya. Decret 186/2007, de 28 d'agost, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucions i Participació. Segona Resten derogades les disposicions que s'oposin a aquest Decret.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

237

Oposició

Tercera

per sotsinspector/a

Els funcionaris i la resta de personal del Departament que resultin afectats per les modificacions orgàniques d'aquest Decret continuaran perceben la totalitat de les seves retribucions amb càrrec als crèdits als quals s'imputaven, fins que s'adoptin les disposicions de desplegament i pressupostàries corresponents.

Disposicions finals

.17.1 L'autorització d'instal∙lació de salons recreatius o tipus A es concedirà per les persones titulars de la direcció dels serveis territorials del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, que valoraran la incidència en el medi social i urbà, les possibles repercussions sobre la infància i la joventut, la seguretat ciutadana i les condicions del local.. Segona Es modifiquen els articles 5, 6 i 7 del Decret 205/2001, de 24 de juliol, pel qual es regulen els serveis de vigilància per a determinats espectacles, activitats recreatives i establiments públics, que queden redactats de la manera següent: .Article 5 .Exempció .5.1 La persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, amb l'informe previ dels ajuntaments i de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, quan els titulars dels locals o organitzadors dels espectacles o activitats recreatives ho sol∙licitin, podrà reduir el nombre de vigilants o eximir‐los de l'obligació de disposar‐ne quan la ubicació del local, les seves característiques, la naturalesa de l'activitat i altres circumstàncies, que hauran de ser acreditades degudament, així ho permetin. .Aquesta reducció o exempció es concedirà per resolució de la persona titular dels servei territorial corresponent, amb vigència d'un any, revocable quan deixin de concórrer les circumstàncies que van motivar‐la o per incompliment de la normativa vigent. .5.2 Estaran exempts de les mesures de vigilància que estableix l'article 4 els espectacles i activitats recreatives organitzats per un ens local on la seguretat dels usuaris quedi garantida degudament per la policia local, amb la comunicació prèvia al servei territorial corresponent.. .Article 6 .Mesures complementàries .La persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, amb l'informe previ dels ajuntaments i de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra, podrà augmentar el nombre de vigilants que preveu l'article 4, quan la ubicació del local, les seves característiques, l'aforament, la naturalesa de l'activitat i altres circumstàncies que es produeixin ho facin necessari.. .Article 7 Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

238

Oposició

Es modifica l'article 17.1 del Decret 22/2005, de 22 de febrer, d'aprovació del Reglament de salons recreatius i de joc, que queda redactat de la manera següent:

per sotsinspector/a

Primera

Tercera Es modifiquen els articles 6.1, 7, 17.1, 18.1 i 19 del Decret 294/1995, de 7 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de rifes, tómboles i combinacions aleatòries, que queden redactats de la manera següent: .Article 6 .Competència per autoritzar la celebració de rifes i combinacions aleatòries .6.1 Correspon a la persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles l'autorització de les rifes i combinacions aleatòries que se celebrin en l'àmbit territorial de la seva competència.. .Article 7 .Competència per autoritzar la celebració de tómboles .Correspon a la persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles l'autorització de les tómboles que se celebrin a l'àmbit de la seva competència. En el cas de tómboles celebrades en ocasió de fires o festes locals, la seva autorització serà competència de l'alcalde/essa del municipi on se celebrin.. .Article 17 .Tramitació de les autoritzacions .17.1 Rebudes les sol∙licituds, amb els documents exigits en aquest Reglament presentats amb una antelació mínima d'un mes a la data en què es pretengui l'inici de la venda o distribució de les paperetes, butlletes o impresos, el director/a general del Joc i d'Espectacles o, si s'escau, la persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, procedirà a dictar l'oportuna resolució que concedirà o denegarà l'autorització sol∙licitada, en aquest últim cas, motivadament.. .Article 18 .Efectes de les autoritzacions

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

239

Oposició

.D'acord amb les previsions establertes per l'article 4 d'aquest Decret, la persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, amb l'informe previ dels ajuntaments i de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, podrà determinar la necessitat de disposar de serveis de vigilància en els espectacles i activitats recreatives del Catàleg no incloses a l'article 3 d'aquest Decret quan la ubicació del local, les seves característiques i la naturalesa de l'activitat que s'hi desenvolupa o qualsevol altra circumstància ho facin necessari per garantir la seguretat del públic assistent..

per sotsinspector/a

.Mesures extraordinàries

.Control de l'Administració .El titular de l'autorització està obligat a remetre a la Direcció General del Joc i d'Espectacles o, si s'escau, al Servei Territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, la informació que expressament es requereixi.. Quarta Es modifica l'article 8 del Decret 200/1999, de 27 de juliol, pel qual es regula el dret d'admissió als establiments públics on es realitzen espectacles i activitats recreatives, que queda redactat de la manera següent: .Article 8 .Comunicació .8.1 Amb una antelació mínima d'un mes a la data de l'exercici del dret d'admissió, el titular de l'establiment públic o l'organitzador d'un espectacle o activitat recreativa ha de trametre al corresponent servei territorial del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles una còpia del text del rètol al qual fa referència l'article anterior. .8.2 En el cas que el contingut del rètol no respecti els límits i requisits del dret d'admissió que fixa aquest Decret, el director del servei territorial del Departament en el termini no superior a un mes, ho notificarà a la persona interessada per tal que n'esmeni els defectes. La persona interessada haurà de comunicar el nou text del rètol a la delegació territorial. .8.3 Només es pot donar publicitat a les condicions del dret d'admissió un cop transcorregut el termini d'un mes des que el text del rètol ha estat comunicat al servei territorial corresponent i aquest no hi ha formulat objeccions. .8.4 La còpia de l'escrit de comunicació al servei territorial corresponent ha de romandre obligatòriament a l'establiment. .8.5 Qualsevol modificació de les condicions del dret d'admissió indicades al rètol esmentat s'ha de comunicar al corresponent servei territorial, d'acord amb el procediment que estableixen els apartats anteriors.. Cinquena

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

240

per sotsinspector/a

.Article 19

Oposició

.18.1 La Direcció General del Joc i d'Espectacles o les direccions dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles trametran al Departament d'Economia i Finances una còpia de les autoritzacions en un termini màxim de deu dies a comptar des de la data de l'autorització, per tal que es procedeixi a la liquidació de la taxa del joc corresponent..

.26.1 L'empresa que disposi de llicència per realitzar un espectacle o exercir una activitat recreativa i pretengui desenvolupar‐ne, amb caràcter extraordinari i esporàdic, alguna altra de les que conté aquest catàleg, ha de sol∙licitar a la direcció dels serveis territorials o a l'ajuntament, d'acord amb l'article 2.4 d'aquest Decret, l'autorització pertinent, amb una antelació mínima d'un mes a la realització de l'activitat.. Sisena Es modifiquen els articles 6.1 i 9.1 del Decret 76/1999, de 23 de març, de creació d'una ponència tècnica interdepartamental d'espectacles i activitats recreatives en cada delegació territorial del Govern de la Generalitat, que queden redactats de la manera següent: .6.1 La secretaria de cada ponència tècnica interdepartamental d'espectacles i activitats recreatives és exercida per un funcionari o funcionària del corresponent Servei Territorial del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles que assisteix a les seves reunions i pot intervenir‐hi amb veu, però sense vot.. .9.1 Els serveis territorials del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles aporten la infraestructura i el suport administratiu necessari per al funcionament de la respectiva ponència tècnica interdepartamental d'espectacles i activitats recreatives.. Setena Es modifica l'article 44.1 del Decret 204/2001, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de casinos de joc, que queda redactat de la manera següent: .44.1 El titular de l'autorització està obligat a trametre a la Direcció General del Joc i d'Espectacles o, si escau, al corresponent Servei Territorial del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles, la informació que expressament es requereixi.. Vuitena 1. Es modifiquen els apartats b) i c) de l'article 4 del Reglament d'organització i funcionament de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, aprovat pel Decret 291/1999, de 9 de novembre, que queden redactats de la manera següent:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

241

Oposició

.2.4 Es consideren espectacles o activitats recreatives de caràcter extraordinari els esmentats en aquest catàleg que es realitzen amb caràcter esporàdic en un local o en un recinte que disposi de llicència o autorització municipal corresponent per a una activitat diferent de la que es pretén realitzar. Per a aquests espectacles o activitats cal sol∙licitar i obtenir prèviament autorització de la direcció dels serveis territorials, o de l'ajuntament corresponent en el cas que aquells es realitzin amb motiu de la celebració de festes populars..

per sotsinspector/a

Es modifiquen els articles 2.4 i 26.1 del Decret 239/1999, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, que queden redactats de la manera següent:

2. Es modifiquen els apartats b) i c) de l'article 6.1 del Reglament d'organització i funcionament de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, aprovat pel Decret 291/1999, de 9 de novembre, que queden redactats de la manera següent: .b) La persona titular de la Secretaria General del Departament competent en matèria de seguretat que n'exerceix la vicepresidència primera i la persona titular de la Direcció General de Protecció Civil, que n'exerceix la vicepresidència segona. .c) Les persones titulars de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, de la Direcció General de la Policia i d'una de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat.. Novena Es modifica l'article 6 del Decret 102/1998, de 15 d'abril, de desenvolupament de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària, que queden redactats de la manera següent: .Article 6 .Els serveis territorials del Servei Català de Trànsit actuaran coordinadament amb les delegacions territorials del Govern de la Generalitat i amb els serveis territorials del Departament.. Desena Es modifiquen els articles 9.1, 9.3 i 12.1 del Decret 102/1998, de 15 d'abril, de desenvolupament de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària, que queden redactats de la manera següent: .9.1 La comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, presidida pel conseller/a competent en matèria de trànsit té com a coordinadora la persona titular de la Secretaria General de l'esmentat Departament i com a vicepresident/a primer/a la persona titular de la Direcció del Servei Català de Trànsit.. .9.3 Són vocals nats de la Comissió els membres del Comitè de Direcció del Trànsit, els membres de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària, un/a director/a dels serveis territorials del departament competent en matèria de trànsit i un/a delegat/ada territorial del Govern, nomenat pel conseller/a competent en matèria de trànsit, en representació de l'Administració territorial de la Generalitat.. .12.1 La Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària serà presidida per la persona titular del Departament competent en matèria de trànsit i actuarà com a vicepresidenta Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

242

Oposició

.c) Les persones titulars de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, de la Direcció General de la Policia i de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat..

per sotsinspector/a

.b) La persona titular de la Secretaria General del Departament competent en matèria de seguretat que n'exerceix la vicepresidència primera i la persona titular de la Direcció General de Protecció Civil, que n'exerceix la vicepresidència segona.

1. Es modifica l'apartat c) de l'article 5 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, en el sentit següent: .c) Rebre la comunicació de la data de començament de les activitats de les empreses de seguretat i trametre aquesta informació al servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de seguretat.. 2. Es modifica l'article 6 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, en el sentit d'atribuir a les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat les funcions que tenien atribuïdes les persones titulars de les delegacions territorials del Govern. 3. Es modifica l'apartat b) de l'article 7 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, en el sentit següent: .b) Resoldre, amb l'acord previ del Departament o ens local afectat, sobre els serveis o mesures de seguretat a adoptar per empreses, entitats o organismes dependents de la Generalitat o de l'Administració local, a proposta de la persona titular de la Direcció General de la Policia, en supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial, o de la persona titular que exerceix la direcció dels serveis territorials del Departament competent en matèria de seguretat, en supòsits que afectin la seva demarcació territorial.. 4. Es modifica l'article 8 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, que queda redactat de la manera següent: .Article 8 .Atribucions de la persona titular de la Direcció General de la Policia .Correspon a la persona titular de la Direcció General de la Policia l'exercici de les atribucions relatives a les empreses industrials, comercials o de serveis que han d'adoptar mesures de seguretat detallades en la lletra b) de l'article 2 d'aquest Decret, que s'especifiquen a continuació: .a) En supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial del Departament, acordar la implantació d'un servei substitutori de vigilants de seguretat, d'acord amb allò previst als articles Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

243

per sotsinspector/a

Onzena

Oposició

primera la persona titular de la Secretaria General i com a vicepresidenta segona la persona titular de la Direcció del Servei Català de Trànsit. Així mateix, estarà integrada per un/a director/a dels serveis territorials del departament competent en matèria de trànsit, per la persona titular d'una de les delegacions territorials del Govern en representació de l'Administració territorial de la Generalitat, per una persona representant dels departaments de Medi Ambient i Habitatge, d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, de Treball, d'Innovació, Universitats i Empresa, d'Educació, de Governació i Administracions Públiques, i d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i per dues persones representants dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i de Salut..

.c) Rebre la sol∙licitud i concedir, un cop feta la comprovació del correcte funcionament de les mesures de seguretat per part dels mossos d'esquadra, la dispensa d'implantació obligatòria de vigilants de seguretat o de guardes particulars de camp, d'acord amb el que preveu l'article 118 del Reglament de seguretat privada esmentat per aquells supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial. .d) Autoritzar el funcionament d'oficines de canvi de divises, bancs mòbils i mòduls transportables, per a supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial, d'acord amb el procediment establert a l'article 136 del Reglament de seguretat privada. .e) Dispensar els bancs, caixes d'estalvis i altres entitats de la implantació de totes o algunes mesures de seguretat, d'acord amb allò que disposa l'article 125 del Reglament de seguretat privada per a supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial.. 5. Es modifica l'article 9 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, en el sentit d'atribuir a les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat les que aquest article atribueix a les persones titulars de les delegacions territorials del Govern. 6. Es modifica l'apartat e) de l'article 9 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada, que queda redactat de la manera següent: .e) Dispensar els bancs, caixes d'estalvis i altres entitats de la implantació de totes o algunes mesures de seguretat, d'acord amb allò que disposa l'article 125 del Reglament de seguretat privada per a supòsits que afectin al servei territorial i també concedir la resta de dispenses a que fan referència els articles 129, 130.6 i 134 del Reglament de seguretat esmentat.. 7. Es modifica l'apartat 1 de l'article 12 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada que queda redactat de la manera següent: .12.1 Correspon l'exercici de la competència de control per al compliment de la Llei 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada, al conseller del Departament competent en matèria de seguretat, al secretari de seguretat, al director general de la Policia i a les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat.. 8. Es modifica l'article 14.2 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada que queda redactat de la manera següent: Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

244

Oposició

.b) Rebre les comunicacions relatives a la creació de departaments de seguretat per a aquelles empreses industrials, comercials o de serveis i les entitats públiques o privades que sense estar‐hi obligades en vulguin organitzar.

per sotsinspector/a

114, 119.2 i 120.2 del Reglament de seguretat privada, aprovat pel reial decret 2364/1994, de 9 de desembre.

.15.2 La instrucció dels procediments sancionadors en matèries relacionades amb les empreses industrials, comercials o de serveis que han d'adoptar mesures de seguretat correspon a la Direcció General de la Policia o als serveis territorials del departament competent en matèria de seguretat.. 10. Es modifica l'apartat 2.d) de l'article 16 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici de competències en matèria de seguretat privada que queda redactat de la manera següent: .d) A les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat, per imposar multes fins a 6.000 euros, com també la suspensió temporal de les llicències o autoritzacions de fins a sis mesos de durada per infraccions greus o lleus.. Dotzena Es modifica l'apartat 1.a) de l'article 3 del Decret 233/1998, de 30 de juliol, pel qual es crea el Consell de Coordinació de la Seguretat Privada que queda redactat de la manera següent: .3.1.a) Per la Generalitat de Catalunya: .La persona titular de la Secretaria de Seguretat, que és la presidenta del consell, o persona en qui delegui i la persona titular de la Direcció General de la Policia, que n'és la vicepresidenta. .Les persones titulars de les direccions dels serveis territorials del Departament competent en matèria de seguretat o bé la persona en qui deleguin. .Dos membres del Cos de Mossos d'Esquadra. .Dos persones representants de la Direcció General de la Policia. .Una persona representant per cadascun dels departaments competents en matèries de Treball, Indústria, Comerç, Turisme i Consum.. Tretzena S'afegeix una disposició addicional al Decret 203/2002, de 23 de juliol, de regulació de la comunicació a la Generalitat de les exhibicions i les subhastes públiques ocasionals d'objectes de joieria, argenteria, antiguitats i obres d'art, que queda redactada de la manera següent: .Disposició addicional Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

245

per sotsinspector/a

9. Es modifica l'article 15.2 del Decret 272/1995, que queda redactat de la manera següent:

Oposició

.14.2 Tenen competència per ordenar la incoació del procediment sancionador en matèries relacionades amb empreses industrials, comercials o de serveis que han d'adoptar mesures de seguretat la persona titular de la Direcció General de la Policia i les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat..

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 6 de novembre de 2007 José Montilla i Aguilera President de la Generalitat de Catalunya Joan Saura i Laporta Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Annex Regió policial Girona Àrea Bàsica Policial Alt Empordà‐Figueres Municipis que comprèn: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Biure, Boadella d'Empordà, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, Espolla, el Far d'Empordà, Figueres, Garrigàs, Garriguella, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Pontós, el Port de la Selva, Portbou, Rabós, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Santa Llogaia d'Àlguema, la Selva de Mar, Siurana, Terrades, la Vajol, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla, Vilamaniscle, Vilanant, Vila‐sacra. Àrea Bàsica Policial Alt Empordà‐Roses Municipis que comprèn: l'Armentera, Cadaqués, Castelló d'Empúries, l'Escala, Fortià, Palau‐ saverdera, Palau de Santa Eulàlia, Pau, Pedret i Marzà, Riumors, Roses, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Saus, Torroella de Fluvià, Ventalló, Viladamat, Vilajuïga, Vilamacolum, Vilaür. Àrea Bàsica Policial Baix Empordà‐la Bisbal Municipis que comprèn: Albons, Begur, Bellcaire d'Empordà, la Bisbal d'Empordà, Colomers, Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Foixà, Fontanilles, Forallac, Garrigoles, Gualta, Jafre, Mont‐ras, Palafrugell, Palamós, Palau‐sator, Pals, Parlavà, la Pera, Regencós, Rupià, Serra de Daró,

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

246

Oposició

Catorzena

per sotsinspector/a

.Les referències que en aquest Decret es fan a les persones titulars de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat i a les delegacions territorials del Govern de la Generalitat s'han d'entendre fetes a les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria de seguretat i a llurs serveis territorials..

la Tallada d'Empordà, Torrent, Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret, Ultramort, Vall‐llobrega, Verges, Vilopriu.

Àrea Bàsica Policial Garrotxa Municipis que comprèn: Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Mieres, Montagut, Olot, les Planes d'Hostoles, les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Tortellà, la Vall de Bianya, la Vall d'en Bas. Àrea Bàsica Policial Gironès‐Pla de l'Estany Municipis que comprèn: Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Campllong, Canet d'Adri, Cassà de la Selva, Celrà, Cervià de Ter, Flaçà, Fornells de la Selva, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Quart, Salt, Sant Andreu Salou, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Sarrià de Ter, Vilablareix, Viladasens, Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Vilademuls. Àrea Bàsica Policial Ripollès Municipis que comprèn: Campdevànol, Campelles, Camprodon, Gombrèn, Llanars, les Llosses, Molló, Ogassa, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Fresser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Setcases, Toses, Vallfogona de Ripollès, Vilallonga de Ter. Àrea Bàsica Policial Selva Interior Municipis que comprèn: Amer, Anglès, Arbúcies, Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, la Cellera de Ter, Fogars de la Selva, Hostalric, Maçanet de la Selva, Massanes, Osor, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Hilari Sacalm, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Santa Coloma de Farners, Sils, Susqueda, Vidreres, Vilobí d'Onyar. Àrea Bàsica Policial Selva Litoral Municipis que comprèn: Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar. Regió policial Ponent. Àrea Bàsica Policial Noguera Municipis que comprèn: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Cabanabona, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola,

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

247

Oposició

Municipis que comprèn: Calonge, Castell‐Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro.

per sotsinspector/a

Àrea Bàsica Policial Baix Empordà‐Sant Feliu

Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l'Aguda, Vilanova de Meià.

Municipis que comprèn: Biosca, Cervera, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Ivorra, Massoteres, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, les Olugues, els Plans de Sió, Ribera d'Ondara, Sanaüja, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Talavera, Tarroja de Segarra, Torà, Torrefeta i Florejacs, Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Guimerà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d'Agramunt, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú, Vilagrassa. Àrea Bàsica Policial Segrià‐Garrigues‐Pla d'Urgell Municipis que comprèn: l'Albagés, l'Albí, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castelldans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l'Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Puiggrós, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell, Vinaixa, Barbens, Bell‐lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig, Vila‐sana, Aitona, els Alamús, Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almatret, Almenar, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d'Escarp, Llardecans, Lleida, Maials, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torres de Segre, Torre‐serona, Vilanova de la Barca, Vilanova de Segrià. Regió policial Pirineu Occidental.

per sotsinspector/a

Àrea Bàsica Policial Segarra‐Urgell

Municipis que comprèn: Alàs i Cerc, Arsèguel, Bassella, Cabó, Cava, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixén, Montferrer i Castellbó, Oliana, Organyà, Peramola, el Pont de Bar, Ribera d'Urgellet, la Seu d'Urgell, les Valls d'Aguilar, les Valls de Valira, la Vansa i Fórnols. Àrea Bàsica Policial Cerdanya Municipis que comprèn: Alp, Bellver de Cerdanya, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Lles de Cerdanya, Llívia, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Puigcerdà, Riu de Cerdanya, Urús. Àrea Bàsica Policial Pallars Jussà‐Pallars Sobirà Municipis que comprèn: Abella de la Conca, Castell de Mur, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada, Talarn, la Torre de Cabdella, Tremp, Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

248

Oposició

Àrea Bàsica Policial Alt Urgell

Àrea Bàsica Policial Vall d'Aran‐Alta Ribagorça

Àrea Bàsica Policial Anoia Municipis que comprèn: Argençola, Bellprat, el Bruc, Cabrera d'Igualada, Calaf, Calonge de Segarra, Capellades, Carme, Castellfollit de Riubegrós, Castellolí, Copons, els Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, la Llacuna, Masquefa, Montmaneu, Òdena, Orpí, Piera, la Pobla de Claramunt, els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d'Anoia, Veciana, Vilanova del Camí. Àrea Bàsica Policial Bages Municipis que comprèn: Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny, Calders, Callús, Cardona, Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, l'Estany, Fonollosa, Gaià, Manresa, Marganell, Moià, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Mura, Navarcles, Navàs, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Santa Maria d'Oló, Santpedor, Súria, Talamanca. Àrea Bàsica Policial Berguedà Municipis que comprèn: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l'Areny, Castellar de n'Hug, Castellar del Riu, Cercs, l'Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig‐reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada, Viver i Serrateix. Àrea Bàsica Policial Osona Municipis que comprèn: Alpens, Balenyà, el Brull, Calldetenes, Centelles, Collsuspina, Espinelves, Folgueroles, Gurb, Lluçà, Malla, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Montesquiu, Muntanyola, Olost, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Rupit i Pruit, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d'Albars, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corcó, Seva, Sobremunt, Sora, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Tona, Torelló, Vic, Vidrà, Viladrau, Vilanova de Sau. Àrea Bàsica Policial Solsonès

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

249

Oposició

Regió policial Central

per sotsinspector/a

Municipis que comprèn: Arres, Bausen, el Pont de Suert, Es Bordes, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran, Vilamòs, la Vall de Boí, Vilaller.

Àrea Bàsica Policial Arenys de Mar Municipis que comprèn: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera. Àrea Bàsica Policial Badalona Municipis que comprèn: Badalona, Sant Adrià de Besòs. Àrea Bàsica Policial Cerdanyola Municipis que comprèn: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet. Àrea Bàsica Policial Granollers Municipis que comprèn: Aiguafreda, l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Campins, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Castellcir, Castellterçol, Figaró‐Montmany, Fogars de Montclús, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granera, Granollers, Gualba, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Montornès del Vallès, Montseny, la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Tagamanent, Vallgorguina, Vallromanes, Vilalba Saserra, Vilanova del Vallès. Àrea Bàsica Policial Mataró Municipis que comprèn: Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac, Dosrius, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt. Àrea Bàsica Policial Mollet del Vallès Municipis que comprèn: la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles. Àrea Bàsica Policial Premià de Mar Municipis que comprèn: Alella, Cabrils, el Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar. Àrea Bàsica Policial Rubí

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

250

Oposició

Regió policial Metropolitana Nord.

per sotsinspector/a

Municipis que comprèn: Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, la Coma i la Pedra, Guixers, Lladurs, Llobera, la Molsosa, Navès, Odèn, Olius, Pinell de Solsonès, Pinòs, Riner, Sant Llorenç de Morunys, Solsona.

Municipis que comprèn: Castellbisbal, Rubí, Sant Cugat del Vallès.

Municipis que comprèn: Castellar del Vallès, Gallifa, Palau‐solità i Plegamans, Polinyà, Sabadell, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat. Àrea Bàsica Policial Santa Coloma de Gramenet Municipis que comprèn: Santa Coloma de Gramenet. Àrea Bàsica Policial Terrassa Municipis que comprèn: Matadepera, Rellinars, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls. Regió policial Metropolitana Barcelona. Àrea Bàsica Policial Ciutat Vella. Àrea Bàsica Policial Eixample. Àrea Bàsica Policial Sants‐Montjuïc. Àrea Bàsica Policial les Corts. Àrea Bàsica Policial Sarrià‐Sant Gervasi. Àrea Bàsica Policial Gràcia.

Oposició

Àrea Bàsica Policial Horta Guinardó. Àrea Bàsica Policial Nou Barris. Àrea Bàsica Policial Sant Andreu. Àrea Bàsica Policial Sant Martí. Municipi que comprèn: Barcelona. Regió policial Metropolitana Sud. Àrea Bàsica Policial Cornellà de Llobregat Municipis que comprèn: Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí. Àrea Bàsica Policial Esplugues de Llobregat Municipis que comprèn: Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Àrea Bàsica Policial Sabadell

251

Àrea Bàsica Policial Garraf

Municipis que comprèn: Begues, Castelldefels, Gavà, Viladecans. Àrea Bàsica Policial l'Hospitalet de Llobregat Municipis que comprèn: l'Hospitalet de Llobregat. Àrea Bàsica Policial Martorell Municipis que comprèn: Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires. Àrea Bàsica Policial el Prat de Llobregat Municipis que comprèn: el Prat de Llobregat. Àrea Bàsica Policial Sant Boi de Llobregat Municipis que comprèn: Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló. Àrea Bàsica Policial Sant Feliu de Llobregat Municipis que comprèn: Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Vallirana. Àrea Bàsica Policial Alt Penedès Municipis que comprèn: Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Font‐rubí, Gelida, la Granada, Mediona, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs del Penedès, el Pla del Penedès, Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penedès, Vilobí del Penedès. Regió policial Camp de Tarragona. Àrea Bàsica Policial Alt Camp‐Conca de Barberà Municipis que comprèn: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els Garidells, la Masó, el Milà, Montferri, Mont‐ral, Nulles, Pla de Santa Maria, el Pont d'Armentera, Puigpelat, Querol, la Riba, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella, Vila‐rodona, Barberà de la

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

252

Oposició

Àrea Bàsica Policial Gavà

per sotsinspector/a

Municipis que comprèn: Canyelles, Cubelles, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltrú.

Àrea Bàsica Policial Baix Camp‐Priorat Municipis que comprèn: Albiol, l'Aleixar, Alforja, Almoster, Arbolí, l'Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Capafonts, Castellvell del Camp, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont‐roig del Camp, Prades, Pratdip, Reus, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Vilanova d'Escornalbou, Vilaplana, Vinyols i els Arcs, Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta, la Vilella Baixa. Àrea Bàsica Policial Baix Penedès Municipis que comprèn: Albinyana, l'Arboç, Banyeres del Penedès, Bellvei, la Bisbal del Penedès, Bonastre, Calafell, Cunit, Llorenç del Penedès, Masllorenç, el Montmell, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva, el Vendrell. Àrea Bàsica Policial Tarragonès Municipis que comprèn: Altafulla, el Catllar, Constantí, Creixell, el Morell, la Nou de Gaià, els Pallaressos, Perafort, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaià, Roda de Barà, Salomó, Salou, la Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vespella de Gaià, Vilallonga del Camp, Vila‐seca

per sotsinspector/a

Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc, Passanant, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí.

Àrea Bàsica Policial Baix Ebre Municipis que comprèn: l'Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Benifallet, Camarles, Deltebre, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Tortosa, Xerta. Àrea Bàsica Policial Montsià Municipis que comprèn: Alcanar, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia, Ulldecona. Àrea Bàsica Policial Terra Alta‐Ribera d'Ebre Municipis que comprèn: Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Palma d'Ebre, Rasquera, Riba‐roja d'Ebre, Tivissa, la Torre de l'Espanyol, Vinebre, Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Vilalba dels Arcs. (07.303.094) Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

253

Oposició

Regió policial les Terres de l'Ebre.

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

254

El primer decret, de l'any 1996, fou completat pel Decret 7/1999, que incloïa la regulació del concurs oposició. Posteriorment, el Decret 169/2001, de 26 de juny, va substituir la normativa anterior, amb la voluntat d'incorporar nous plantejaments, com els referits a la valoració del mèrit, la introducció de la lliure designació, i els terminis per a prendre possessió, entre d'altres aspectes. Aquesta nova regulació també es va dur a terme en el marc de l'assumpció de les facultats derivades de la transferència de competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor, feta efectiva mitjançant la Llei orgànica 6/1997, de 15 de desembre. De llavors ençà, el desplegament del cos de mossos d'esquadra ha continuat aconseguint noves fites, entre les quals destaca l'arribada a la ciutat de Barcelona, i que tindrà la seva culminació en la resta de comarques d'aquí a finals de 2007. Aquest creixement en nombre d'efectius, de destinacions operatives, de reptes professionals i de noves ubicacions exigeix també disposar de noves eines de gestió i organització dels recursos humans del cos. En els propers anys, tots els aspectes relacionats amb la mobilitat, la promoció professional, l'especialització i, en general, la provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra seran determinants de cara a poder garantir la prestació d'un servei de policia eficaç i de qualitat, vinculant la carrera professional dels membres del cos a les necessitats operatives i a les decisions organitzatives que calgui adoptar en el futur. Tots aquests elements exposats més amunt venen a coincidir en la necessitat d'actualitzar la normativa en matèria de provisió, per tal d'incloure‐hi les eines de gestió necessàries en aquest nou context. Per tant, de conformitat amb el que estableix l'article 3.e) del Decret 157/1996, de 14 de maig, de determinació dels òrgans que exerceixen les atribucions i les facultats atorgades al Departament de Governació per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra; d'acord amb l'article 3.6 del Decret 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; en ús de les competències que atribueix la disposició final de la Llei esmentada; vist l'informe favorable del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra; d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora; a proposta de la consellera d'Interior, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

255

Oposició

La provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra ha estat objecte de successives disposicions reglamentàries, motivades per les noves necessitats derivades del progressiu desplegament del cos i l'assoliment d'experiència en la gestió d'aquests processos.

per sotsinspector/a

DECRET 401/2006, DE 24 D'OCTUBRE, PEL QUAL S'APROVA EL REGLAMENT DE PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA.

Decreto:

Article 1 Principis que regeixen la provisió de llocs de treball 1.1 Els llocs de treball de les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra, inclosos els que puguin ser ocupats per funcionaris en situació de segona activitat, es proveeixen d'acord amb els principis de mèrit, capacitat i antiguitat. 1.2 Els sistemes de provisió establerts en aquest Reglament també s'apliquen a la provisió de llocs de treball de tècnics i facultatius del cos esmentat. Article 2 Sistemes de provisió 2.1 Els llocs de treball de les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra es proveeixen pels sistemes de concurs, concurs oposició i lliure designació, de conformitat amb el que determinin les relacions de llocs de treball segons la naturalesa de les seves funcions, el present Reglament i la resta de la normativa aplicable. 2.2 Els llocs de treball reservats a les categories de comissari/a i major es proveeixen pel sistema de lliure designació. 2.3 A més d'aquests sistemes, els llocs de treball poden també proveir‐se mitjançant redistribució d'efectius, adscripció provisional, comissió de serveis, trasllat forçós, encàrrec de funcions, canvi d'adscripció de llocs de treball i permutes. Article 3 Convocatòries 3.1 Els sistemes de concurs, concurs oposició i lliure designació per a la provisió de llocs de treball es regeixen per les convocatòries respectives, les quals s'han d'ajustar al que disposa aquest Reglament i a la resta de disposicions que siguin aplicables. 3.2 Els sistemes establerts a l'apartat anterior es poden convocar de manera conjunta, en referència a llocs de treball de les famílies professionals i especialitats que s'estableixin a les corresponents relacions de llocs de treball. 3.3 L'adjudicació dels llocs de treball convocats conjuntament es podrà realitzar en processos successius i preclusius, si així es determina en les bases de la convocatòria. En aquestes convocatòries conjuntes s'ha d'indicar l'ordre en què s'han d'executar i resoldre els processos, amb Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

256

Oposició

Disposicions generals

per sotsinspector/a

Capítol 1

3.4 En cas de participar de forma simultània en una convocatòria de provisió de llocs de treball sense especialitat i, alhora, en una de llocs de treball d'especialitat, l'assignació d'un lloc de treball d'especialitat comportarà la renuncia a les sol∙licituds que s'hagin formulat per a llocs de treball sense especialitat. 3.5 Les convocatòries per a la provisió de llocs de treball pels sistemes abans esmentats s'han de publicar al DOGC. 3.6 La resolució d'aquestes convocatòries s'ha de publicar igualment al DOGC. Quan les convocatòries afectin llocs d'especial confidencialitat o en què sigui necessària la reserva, la resolució ha de ser publicada mitjançant un sistema codificat que en permeti la confidencialitat. Article 4 Anotacions al Registre general de personal Les diligències de cessament i de presa de possessió de les persones funcionàries que accedeixin a un lloc de treball han de ser inscrites al Registre general de personal de la Generalitat.

Capítol 2

per sotsinspector/a

la finalitat que les persones que participin puguin concretar les seves preferències, tot tenint en compte que les persones que obtinguin un lloc sol∙licitat en un procés no podran renunciar al lloc obtingut ni obtenir‐ne un altre en un procés de la mateixa convocatòria, per la qual cosa s'entendrà que renuncien a les sol∙licituds que hagin formulat per a llocs de treball que poguessin resultar proveïts en processos posteriors.

Article 5 Òrgan competent 5.1 Correspon a la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública procedir a la convocatòria per proveir llocs de treball mitjançant els sistemes de concurs, concurs oposició i lliure designació. 5.2 S'ha de donar coneixement de les bases de la convocatòria al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra. Article 6 Requisits i condicions de participació 6.1 Els funcionaris del cos de mossos d'esquadra, qualsevol que sigui la seva situació administrativa, poden prendre part en les convocatòries sempre que compleixin les condicions generals exigides i els requisits establerts a cada convocatòria en la data en què acabi el termini de

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

257

Oposició

Provisió de llocs de treball mitjançant concurs, concurs oposició i lliure designació.

No obstant això, les bases poden preveure per a totes les persones aspirants que es difereixi, dins del procés selectiu, la data de compliment del requisit de disposar del permís o llicència de conduir corresponent fins a un moment previ a la realització de les proves de conducció o del curs selectiu corresponent, si escau. Aquesta previsió no serà aplicable a les persones funcionàries que es trobin en els supòsits a què fan referència els apartats 2 i 4 d'aquest article. 6.2 Les persones funcionàries sancionades en ferm amb suspensió de funcions no poden participar a les convocatòries mentre duri la suspensió, i els funcionaris sancionats amb trasllat del lloc de treball amb canvi de destinació o dins la mateixa localitat, sense canvi de residència, tampoc no hi poden participar durant el període que s'hagi determinat en la resolució sancionadora. 6.3 Les convocatòries de provisió de llocs de treball poden incloure com a requisit de participació l'acreditació d'una antiguitat mínima en el cos de mossos d'esquadra o en el desenvolupament d'un lloc de treball adscrit a una família professional i especialitat de conformitat amb les característiques establertes a les relacions de llocs de treball. 6.4 Les persones funcionàries que ocupin un lloc de treball proveït per algun dels sistemes previstos en aquest Reglament, subjecte a un període de permanència mínima, no poden participar en les convocatòries de concurs, concurs oposició i lliure designació durant el termini de permanència establert en cada cas en les relacions de llocs de treball. El temps de permanència mínima no serà d'aplicació quan les persones funcionàries: a) Proveeixin un lloc de treball vacant de la mateixa especialitat.

per sotsinspector/a

presentació de les sol∙licituds de participació, llevat dels supòsits previstos en els apartats 2 i 4 d'aquest article.

c) Passin a una situació diferent de la de servei actiu. 6.5 Per al còmput dels períodes de permanència mínima es tindrà en compte el temps que s'hagi ocupat el lloc de treball de manera definitiva per qualsevol dels sistemes de provisió reconeguts en aquest Reglament. A aquest temps se li afegirà, en el seu cas, el període d'ocupació provisional, realitzat a través de les altres formes de provisió reconegudes en aquest Reglament, immediatament anterior a la seva provisió definitiva. En el còmput del període de permanència mínima es tindrà en compte el temps en què s'ocupin llocs de treball de la mateixa especialitat, amb independència de la categoria que s'ostenti sempre que hi hagi continuïtat en el temps entre aquestes destinacions. 6.6 Les convocatòries, en el cas de les persones funcionàries adscrites provisionalment i de les que vulguin reingressar al servei actiu participant en elles, poden incloure l'obligació d'assenyalar la preferència per a tots els llocs de treball oferts i predeterminar, en defecte d'opció de les persones interessades, l'ordre dels llocs sol∙licitats segons criteris objectius.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

258

Oposició

b) Ingressin a una categoria que impliqui la pèrdua del lloc de treball.

Article 7 Presentació de sol∙licituds 7.1 La sol∙licitud de participació en les convocatòries de concurs, concurs oposició i lliure designació s'ha de formular en el document normalitzat que s'aprovi en les bases de la convocatòria i s'ha d'adreçar a l'òrgan convocant. A la sol∙licitud s'han d'especificar els llocs demanats i l'ordre de preferència si en són més d'un. 7.2 El termini de presentació de sol∙licituds és de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació de la convocatòria al DOGC. Després dels deu dies hàbils següents al de la finalització del termini esmentat, no es pot admetre cap renúncia a la sol∙licitud si no és per causes objectives previstes en la convocatòria, degudament justificades per la persona funcionària i apreciades per la comissió de valoració regulada per l'article 11 d'aquest Reglament i per la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana en el cas de les convocatòries per lliure designació. Article 8 Convocatòries de concurs i concurs oposició. Requisits de les convocatòries. 8.1 Les convocatòries han de contenir les bases del concurs o concurs oposició, en les quals hi ha de figurar:

per sotsinspector/a

6.7 Les convocatòries poden preveure que les persones concursants facin constar la seva preferència en les vacants que es puguin produir com a conseqüència del procés d'adjudicació de destinacions.

b) Requisits per poder ocupar els llocs ofertats, d'acord amb el que determini la relació de llocs de treball. c) Mèrits que s'han de valorar, barem d'acord amb el qual s'han de puntuar i, si escau, valoració mínima global que s'estableixi per a l'adjudicació dels llocs oferts. d) Previsió de memòries, entrevistes i proves que calgui superar, incloent, si s'escau, d'acord amb el sistema de famílies professionals i especialitats, proves físiques i psicològiques. e) Quan es tracti de proveir llocs de treball adscrits a una determinada especialitat les convocatòries preveuran la necessitat d'acreditar una formació específica o d'adquirir‐la durant el procés de provisió i, si escau, la superació d'un període de pràctiques. f) Composició de les comissions de valoració. g) Centre o dependència on s'han d'adreçar les instàncies.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

259

Oposició

a) Denominació, nivell, escala, categoria, família professional i especialitat si escau, complement específic, localització dels llocs oferts i, en el seu cas, el període de permanència mínima.

8.3 Amb aquesta finalitat, les comissions poden sol∙licitar l'assessorament d'un/a expert/a en matèria lingüística, per tal d'avaluar els coneixements de català exigits a la convocatòria. Article 9 Concurs 9.1 En els concursos es consideraran els mèrits adequats al contingut i a les característiques dels llocs de treball a proveir. També s'han de considerar, sempre en funció del lloc a proveir, el grau personal, la valoració del treball desenvolupat, l'experiència professional, els cursos de formació i perfeccionament, l'antiguitat, el nivell de coneixement de la llengua catalana, les titulacions acadèmiques i les distincions i recompenses, d'acord amb els criteris següents: a) El grau personal consolidat s'ha de valorar en relació amb la categoria o escala corresponent i, si així es determina a la convocatòria, en relació amb el nivell dels llocs de treball que s'hi ofereixen. b) La valoració del treball desenvolupat ha de quantificar‐se d'acord amb el que es determini a la convocatòria, segons la naturalesa dels llocs convocats, i atenent els resultats obtinguts per la persona aspirant en els programes que avaluïn el rendiment i l'activitat professional del cos de mossos d'esquadra. c) L'experiència professional en el cos de mossos d'esquadra s'ha de valorar atenent els coneixements tècnics i l'experiència de les persones aspirants en el desenvolupament de tasques corresponents a llocs de treball del mateix àmbit funcional que els llocs a proveir. d) Els cursos de formació i perfeccionament s'han de valorar quan tinguin per objecte matèries directament relacionades amb les funcions pròpies dels llocs de treball oferts. En cap cas no es valoraran els cursos que calgui acreditar com a requisit indispensable per participar en les convocatòries de provisió i/o d'accés a les escales i categories corresponents o que constitueixin fases dels propis processos de provisió i/o accés. e) L'antiguitat s'ha de valorar per anys de servei en cossos policials. No es computen els serveis prestats simultàniament amb altres d'al∙legats. Es pot diferenciar, en cada convocatòria, la puntuació atenent les escales o categories en què s'hagin prestat serveis. f) En funció del perfil dels llocs oferts es valorarà la possessió de nivells de coneixement de la llengua catalana superiors a aquell que sigui exigit per ingressar en la corresponent categoria o escala del cos de mossos d'esquadra o per prendre part en el concurs.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

260

Oposició

8.2 En els supòsits en què la possessió d'un determinat nivell de coneixement de català sigui un requisit per ocupar el lloc de treball, d'acord amb el que s'estableixi a la convocatòria, i les persones participants no puguin acreditar‐ho documentalment, les comissions de valoració poden utilitzar els mitjans d'acreditació que considerin adequats per tal d'avaluar aquest nivell de coneixement.

per sotsinspector/a

h) L'exempció, si escau, de realitzar la fase d'oposició i el curs o cursos d'especialització en el concurs oposició.

9.2 Les bases de les convocatòries, en atenció als llocs a proveir i, en especial, als perfils professionals que aquests llocs requereixen, poden incloure la valoració d'altres coneixements, habilitats i aptituds concretes complementàries de les establertes a l'apartat anterior que facilitin i garanteixin la selecció de la persona candidata més idònia, d'acord amb les àrees funcionals o amb la naturalesa, la finalitat, les funcions i les tasques bàsiques dels llocs a proveir. 9.3 La destinació prèvia del o de la cònjuge o de l'altre membre d'una unió estable de parella, si també treballa a l'Administració pública i a la comarca on radiqui el lloc o llocs sol∙licitats, es pot valorar com a màxim amb la mateixa puntuació que resulti de l'antiguitat, d'acord amb les bases de la convocatòria, quan la persona aspirant no tingui lloc de treball definitiu assignat en la localitat a la que opti. 9.4 La puntuació de cadascun dels conceptes enunciats en els apartats anteriors no pot excedir en cap cas del 30 % de la puntuació màxima total que s'estableixi per al concurs, ni ser inferior al 5% d'aquesta. 9.5 En el supòsit que en les bases de la convocatòria s'exigeixi algun requisit indispensable per participar‐hi, no serà procedent valorar‐lo posteriorment com a mèrit dins la fase corresponent del concurs de mèrits. 9.6 Els mèrits s'han de valorar amb referència a la data de tancament del termini de presentació de sol∙licituds i s'han d'acreditar documentalment de la manera i en els terminis que disposin les bases de la convocatòria. En els processos de valoració dels mèrits, es poden demanar a les persones interessades els aclariments o, si escau, la documentació addicional que s'estimin necessaris per a la comprovació dels mèrits al∙legats. 9.7 A les convocatòries de concurs s'ha de fixar una puntuació mínima per a l'adjudicació de destinació. 9.8 Els empats en la puntuació resultant de la valoració total dels mèrits es dirimiran, en primer lloc, d'acord amb la puntuació atorgada als mèrits enunciats a l'apartat 1 segons l'ordre expressat; en segon lloc tenint en compte la data d'ingrés com a funcionari/ària de carrera en la categoria del cos des de la qual es concursa i, si persisteix l'empat, pel número d'ordre obtingut en el procés selectiu d'accés a la categoria. Article 10 Concurs oposició

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

261

Oposició

h) Les recompenses i distincions pròpies del cos de mossos d'esquadra s'han de valorar d'acord amb la normativa que s'estableixi.

per sotsinspector/a

g) Les titulacions acadèmiques només s'han de valorar quan aquestes siguin rellevants per al lloc de treball a proveir. En cap cas no s'han de valorar les titulacions acadèmiques que s'exigeixin com a requisit indispensable per participar en les convocatòries i/o per a l'accés a les escales i categories corresponents.

10.3 La fase d'oposició pot consistir en la superació de les proves teòriques, pràctiques i/o psicotècniques, memòries, i/o entrevistes, de caràcter selectiu, que es considerin necessàries per determinar la capacitat i l'aptitud de les persones aspirants. La convocatòria ha d'especificar el contingut de les proves, memòries i/o entrevistes que s'hagin de superar. Tanmateix, a les convocatòries es pot preveure l'exempció de la fase d'oposició per a les persones funcionàries que hagin ocupat o estiguin ocupant amb caràcter definitiu un lloc de treball de la mateixa especialitat que els oferts en les convocatòries, proveït en el seu moment mitjançant concurs oposició. 10.4 A les convocatòries de concurs oposició es pot preveure la realització, dins el procés selectiu, de cursos d'especialització de caràcter teòric i pràctic i de períodes de pràctiques en un lloc de treball. La realització dels cursos d'especialització no dóna dret a percebre cap tipus d'indemnització per raó de servei. Tanmateix, a les convocatòries es pot preveure l'exempció total o parcial d'algun o de la totalitat dels cursos i períodes de pràctiques esmentats, per a les persones funcionàries que ja hagin superat o acreditat un de la mateixa especialitat. 10.5 A les convocatòries cal fixar les puntuacions màximes i, si escau, les mínimes de les corresponents fases, de les proves de la fase d'oposició i dels cursos d'especialització o bé el sistema de valoració corresponent. 10.6 Els períodes de pràctiques, si s'escauen, es realitzaran a través de les formes d'adscripció provisional corresponents. 10.7 Una vegada finalitzades totes les fases del concurs oposició previstes a la convocatòria, s'ha de dictar la resolució per adjudicar definitivament les vacants ofertes, d'acord amb la puntuació obtinguda i les vacants sol∙licitades. Les persones funcionàries que, en el moment de concursar, estiguin ocupant amb caràcter definitiu un lloc de treball de la mateixa especialitat que els oferts en les convocatòries i es trobin exemptes de realitzar la fase d'oposició, tenen preferència sobre la resta de persones aspirants per escollir els llocs de treball entre les vacants que són objecte de la convocatòria. 10.8. Amb la publicació de la resolució d'adjudicació les persones funcionàries han de prendre possessió del lloc de treball adjudicat d'acord amb els terminis previstos en l'article 15 d'aquest Reglament. 10.9. Els empats en la puntuació resultant en el conjunt del concurs oposició es dirimiran, en primer lloc, en funció de la puntuació més alta obtinguda a la fase d'oposició; en segon lloc, per la puntuació més alta obtinguda a la fase de concurs; en tercer lloc, tenint en compte la data d'ingrés com a funcionari/ària de carrera en la categoria del cos des de la qual es concursa i, si persisteix l'empat, pel número d'ordre obtingut en el procés selectiu de la categoria. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

262

per sotsinspector/a

10.2 La fase de concurs es regeix pel que s'estableix a l'article 9 d'aquest Reglament.

Oposició

10.1 Es proveeixen pel sistema de concurs oposició, entre persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra, els llocs de treball que així determini la relació de llocs de treball, atesa la seva especial naturalesa. Aquest sistema consisteix en una fase de concurs, una d'oposició i, si escau, en la realització de cursos d'especialització. Addicionalment, les bases de la convocatòria poden incorporar la realització d'un període de pràctiques en un lloc de treball.

Article 11

11.1 Les comissions de valoració han d'estar constituïdes per un nombre senar de persones membre, com a mínim cinc, designades per l'òrgan convocant, entre les quals una actua com a president/a i una altra com a secretari/ària. Alhora s'han de designar les respectives persones suplents. 11.2 Les persones membres de les comissions de valoració han de pertànyer a cossos o escales de grups de titulació igual o superior a l'exigit per als llocs convocats. 11.3 Les organitzacions sindicals amb representació al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra poden assistir com a observadores a les reunions de la Comissió de Valoració, amb veu però sense vot. 11.4 Les Comissions de Valoració poden disposar, si així ho creuen convenient, la incorporació de persones assessores especialistes perquè col∙laborin en l'execució de les proves. Per l'execució de les proves tècniques que hagin de realitzar persones assessores especialistes caldrà només la presència d'una persona membre de la comissió, prèviament designada per aquesta, per assegurar la seva correcta realització i traslladar a la comissió els resultats de les proves. 11.5 Les comissions de valoració han de proposar per a la provisió del lloc o llocs convocats la persona candidata o candidates en relació al nombre de vacants convocades que hagin obtingut més puntuació. Article 12

per sotsinspector/a

Comissions de valoració per als sistemes de concurs i concurs oposició

12.1 Es proveeixen per lliure designació entre persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra els llocs de treball de les categories de comissari/a i major, i tots aquells en què així es determini en la relació de llocs de treball atès el seu caràcter directiu o de comandament, la naturalesa o l'especialització de les seves funcions, o bé la seva especial responsabilitat. 12.2. Les convocatòries de lliure designació han d'incloure, d'acord amb la relació de llocs de treball, la denominació, el nivell, l'escala, la categoria, l'especialitat si escau, el complement específic, la localització dels llocs oferts i, en el seu cas, el període de permanència mínima, com també els requisits que s'exigeixen per al desenvolupament de les tasques d'aquests. 12.3 D'acord amb el previst en l'article 6.3 d'aquest Reglament, quan es tracti de cobrir llocs de treball adscrits a una especialitat pel sistema de lliure designació, les convocatòries podran incloure com a requisit, si escau, l'acreditació d'una antiguitat mínima en la família professional o especialitat de la que es tracti, així com els sistemes necessaris per acreditar que les persones candidates disposen d'una determinada aptitud i capacitat psicofísica.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

263

Oposició

Lliure designació

12.5 A les convocatòries de lliure designació es pot preveure la realització de cursos d'especialització, de caràcter teòric i pràctic, necessaris per al desenvolupament dels llocs de treball. Tanmateix, a les convocatòries es pot preveure l'exempció total o parcial d'algun o de la totalitat dels cursos esmentats, per a les persones funcionàries que n'hagin superat un de la mateixa especialitat. 12.6 La persona titular del centre directiu o, si escau, de l'òrgan del qual depenguin els llocs convocats ha d'emetre un informe d'idoneïtat previ al corresponent nomenament. Amb aquesta finalitat pot utilitzar, prèviament a la realització de l'informe i per tal de sustentar aquest, els mitjans de reconeixement i identificació de les competències necessàries pel desenvolupament de les funcions del lloc de treball que consideri necessaris, incloent‐hi l'aplicació d'instruments de mesura de capacitats, aptituds i personalitat. 12.7 Així mateix, la persona titular del centre directiu o, si escau, de l'òrgan del qual depenguin els llocs convocats pot proposar que es declari deserta totalment o parcialment la provisió dels llocs, si considera que cap dels candidats té les capacitats, aptituds, actituds i competències que es considerin necessàries per desenvolupar amb idoneïtat el lloc de treball a proveir d'acord amb l'informe. 12.8 L'informe s'ha d'emetre en el termini de deu dies hàbils comptadors a partir de la realització de la darrera prova, llevat que en la convocatòria es determini un període superior. Article 13

per sotsinspector/a

12.4 Quan es tracti de proveir llocs de treball adscrits a una determinada família professional i especialitat les convocatòries preveuran la necessitat d'acreditar una formació específica o d'adquirir‐la durant el procés de provisió.

13.1 La resolució dels concursos, concursos oposició i convocatòries de lliure designació correspon a l'òrgan convocant. 13.2 El termini per a la resolució d'aquestes convocatòries és de sis mesos comptadors des del dia següent al de la finalització del termini per a la presentació de sol∙licituds, llevat que la mateixa convocatòria n'assenyali un de diferent. Article 14 Destinacions adjudicades 14.1 Les destinacions adjudicades són irrenunciables, llevat que abans que finalitzi el termini de presa de possessió es doni algun dels supòsits següents: a) En cas d'incapacitat sobrevinguda de la persona funcionària. b) Que la persona funcionària passi a una situació diferent a la d'actiu.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

264

Oposició

Resolució

Article 15 Presa de possessió 15.1 Les persones funcionàries cessaran en el lloc de treball que ocupen el segon dia hàbil següent al de la publicació de la resolució de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 15.2. Les persones funcionàries prendran possessió en la nova destinació l'endemà del cessament si la destinació adjudicada no implica canvi de localitat de destinació; com a màxim al tercer dia del cessament si la destinació adjudicada comporta canvi de localitat de destinació dins la regió policial o àrea regional de trànsit o dins un mateix àmbit territorial dels previstos en la disposició transitòria segona; i com a màxim al cinquè dia del cessament si la destinació adjudicada comporta canvi de localitat de destinació a una altra regió policial o àrea regional de trànsit o a un altre àmbit territorial dels previstos en la disposició transitòria segona. Si la resolució de la convocatòria comporta reingrés al servei actiu, el termini de presa de possessió serà com a màxim de tres dies a comptar des de l'endemà de la publicació de la resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 15.3 La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana pot prorrogar el termini de cessament fins a un màxim de tres mesos, sempre que aquesta pròrroga sigui indispensable per necessitats del servei. 15.4 Amb independència del que estableix el punt anterior, la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana pot concedir una pròrroga d'incorporació fins a un màxim de vint dies, si la presa de possessió comporta canvi de localitat de destinació i així ho sol∙licita la persona interessada per raons justificades. 15.5 El termini de la presa de possessió es considera a tots els efectes com de servei actiu, llevat dels casos de reingrés al servei actiu des d'una situació administrativa que no comporti reserva del lloc de treball. Article 16 Manteniment del lloc de treball 16.1. Les relacions de llocs de treball poden incloure llocs corresponents a famílies professionals i especialitats en el desenvolupament dels quals les persones funcionàries hagin d'acreditar periòdicament que es segueixen disposant de les capacitats requerides per complir amb eficàcia les funcions assignades. El manteniment de les aptituds psicofísiques i la formació permanent es consideraran condicions de capacitat necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions assignades a aquests llocs de treball.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

265

Oposició

14.2 Les destinacions adjudicades es consideren de caràcter voluntari i, en conseqüència, no generen dret a indemnització per cap concepte.

per sotsinspector/a

c) Altres causes objectives previstes a la convocatòria degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant.

Remoció del lloc de treball 17.1 Les persones funcionàries que accedeixin a un lloc de treball pels sistemes de concurs i concurs oposició en poden ser remoguts: a) Per causes sobrevingudes derivades d'una alteració, mitjançant les relacions de llocs de treball, en el contingut del lloc de treball, que modifiqui els supòsits que van servir de base a la convocatòria. b) Per la supressió del lloc de treball mitjançant la modificació de les relacions de lloc de treball d'acord amb la normativa vigent. c) Per manca de capacitat per a ocupar el lloc de treball que impedeixi a la persona funcionària complir amb eficàcia les funcions assignades. En els llocs de treball adscrits a una família professional i especialitat es presumirà aquesta manca de capacitat quan no es puguin mantenir o acreditar les aptituds psicofísiques i els coneixements necessaris per complir amb eficàcia les funcions assignades. d) Per rendiment insuficient que no comporti inhibició en l'exercici de les funcions assignades. 17.2 La remoció s'ha d'efectuar amb la instrucció prèvia d'un expedient contradictori no disciplinari, d'acord amb el procediment següent: a) La proposta motivada de remoció ha de ser formulada per la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i s'ha de notificar a la persona interessada perquè en el termini de deu dies hàbils pugui formular‐hi les al∙legacions i aportar els documents que consideri necessaris. b) L'òrgan competent que va efectuar el nomenament ha de resoldre sobre la remoció de manera motivada. La resolució, que exhaureix la via administrativa, s'ha de notificar a la persona interessada en el termini de deu dies hàbils i comportarà, si escau, el cessament de la persona funcionària en el lloc de treball. 17.3 Les persones funcionàries que siguin remogudes han de ser adscrites provisionalment a un lloc de treball corresponent a la seva categoria i a la mateixa localitat, mentre no obtinguin destinació definitiva, amb efectes del dia següent al de la data de cessament. Si no hi ha cap vacant de la mateixa categoria dins la mateixa localitat o quan ho justifiquin necessitats del servei, es pot adscriure a la persona funcionària a una localitat diferent. Si hi ha més d'una vacant es tindrà en compte la proximitat geogràfica a l'anterior localitat de destinació.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

266

per sotsinspector/a

Article 17

Oposició

16.2 El desenvolupament i l'organització de les proves físiques i psicològiques pel manteniment en els llocs de treball corresponents a famílies professionals i especialitats es regularà mitjançant una norma que inclourà la tipologia i periodicitat d'aquestes proves. La mateixa norma encomanarà a l'Escola de Policia de Catalunya el disseny, l'organització i l'avaluació de la formació obligatòria que s'haurà de superar a efectes de permanència en aquests tipus de lloc de treball.

17.6. No obstant el que s'estableix al paràgraf anterior, les persones funcionàries que cessin per alteració del contingut del lloc de treball, per supressió del mateix o per manca de capacitat per ocupar un lloc de treball d'especialitat continuaran percebent, mentre no se'ls atribueixi un altre lloc de treball i durant un termini màxim de tres mesos, les retribucions complementàries corresponents al lloc objecte de l'esmentada alteració. Article 18 Cessament en el lloc de treball 18.1 Les persones funcionàries adscrites a llocs de treball pel procediment de lliure designació poden ser cessades amb caràcter discrecional, sense dret a indemnització, pel mateix òrgan que les va nomenar. 18.2 Les persones funcionàries que cessin en un lloc de lliure designació han de ser adscrites provisionalment a un lloc de treball corresponent a la seva categoria i a la mateixa localitat, no inferior en més de dos nivells al del seu grau personal, mentre no obtinguin un altre lloc amb destinació definitiva. Aquesta adscripció produeix efectes des del dia següent al de la data del cessament. Si no hi ha cap vacant de la mateixa categoria dins la mateixa localitat o quan ho justifiquin necessitats del servei, es pot adscriure la persona funcionària a una localitat diferent. Si hi ha més d'una vacant es tindrà en compte la proximitat geogràfica a l'anterior localitat de destinació. Sempre que sigui possible per raó de lloc de treball vacant i sistema de provisió i quan resulti compatible amb les seves condicions psicofísiques i formació, la persona funcionària cessada d'un lloc de treball adscrit a una especialitat serà adscrita provisionalment a un lloc de treball del mateix nivell però de distinta especialitat o de nivell inferior però de la mateixa família professional. Si hi ha més d'una vacant que acompleixi aquestes condicions es tindrà en compte la proximitat geogràfica a l'anterior localitat de destinació. 18.3 Les persones funcionàries que cessin d'acord amb l'apartat anterior tenen dret a percebre les retribucions bàsiques pròpies del seu grup de titulació, el complement de destinació corresponent al grau personal consolidat i un complement personal i variable en substitució del complement específic del lloc que passi a ocupar, equivalent al 70% del complement específic mínim atribuït a

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

267

per sotsinspector/a

17.5 Amb caràcter general, aquestes persones funcionàries tenen dret a percebre, amb efectes del dia següent a la seva remoció, les retribucions bàsiques i el complement de destinació equivalent al grau personal que tinguin consolidat, sens perjudici del complement específic del lloc que passin a ocupar.

Oposició

17.4 En els supòsits de remoció previstos en els apartats a), b) i c) de l'article 17.1 d'aquest Reglament i sempre que sigui possible per raó de lloc de treball vacant i sistema de provisió i resulti compatible amb les seves condicions psicofísiques i formació, la persona funcionària remoguda d'un lloc de treball corresponent a una determinada especialitat serà adscrita provisionalment a un lloc de treball del mateix nivell però de distinta especialitat o d'un nivell inferior però de la mateixa família professional. Si hi ha més d'una vacant que acompleixi aquestes condicions es tindrà en compte la proximitat geogràfica a l'anterior localitat de destinació.

Oposició

per sotsinspector/a

llocs de treball del nivell corresponent al grau personal consolidat que acrediti. Aquest complement personal no s'ha de percebre si en el nou lloc que se li assigna té un complement específic igual o superior.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

268

DECRET 146/1996, DE 30 D'ABRIL, PEL QUAL S'APROVA LA JORNADA I L'HORARI DE TREBALL DELS MEMBRES DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA. Article l . Objecte

per sotsinspector/a

Aquest Decret té per objecte la regulació de la jornada i l'horari de treball dels membres del cos de mossos d'esquadra. Article 2. Jornada de treball anual i condicions generals dels horaris 2.1 La jornada de treball anual per als membres del cos de mossos d'esquadra és de 1.680 hores de treball efectiu. 2.2 E1 total màxim de dies de treball anual és de 225 dies. 2.3 En el cas que no s'arribi al còmput anual d'hores de treball efectiu previstes en planificar la jornada, el director general de Seguretat Ciutadana determinarà el moment en què s'han de fer efectives, segons ho consideri més adient per al funcionament del servei policíac. 2.4 Entre el final d'una jornada de treball i el començament de la següent ha d'haver‐hi un mínim de 12 hores de descans. Com a màxim es treballaran set dies seguits i a continuació hi haurà un mínim de dos dies seguits de descans. 2.5 Es garanteix un mínim de vuit dies de festa al mes, quatre dels quals seran en caps de setmana.2.6 Els membres del cos de mossos d'esquadra poden disposar d'una pausa de vint minuts, si ho desitgen, computable com a temps de treball efectiu. 2.7 Es gaudirà, com a mínim, de tants caps de setmana de festa com de treball. 2.8 Als únics efectes de gaudiment de descans, els caps de setmana festius comprendran de les 23 hores del divendres a les 6 hores del dilluns, llevat dels horaris especials. Article 3. Treball efectiu

Oposició

3.1 S'entén per treball efectiu el temps transcorregut entre l'hora d'inici de prestació del servei i l'hora de finalització en el centre de treball habitual. 3.2 Si el servei es presta en un centre de treball ubicat en una comarca diferent de la de destinació, el temps de treball efectiu es computa des de la incorporació de l'agent al seu centre de treball habitual fins el seu retorn a aquest. En cas d'anar‐hi pels seus mitjans, el còmput horari es prendrà com si es sortís del seu centre de treball habitual. Article 4. Tipus d'horaris Els tipus d'horaris de treball són els següents: a) Règim horari de torns. b) Règims horaris especials: horari partit, horari flexible i horaris específics. Article 5. Règim horari de torns 5.1 El règim horari de torns és el que es desenvolupa en unitats en què es requereix la presència d'efectius les 24 hores del dia durant tot l'any. 5.2 La jornada de treball anual en el règim horari de torns es distribueix en cicles de treball que es succeeixen ininterrompudament al llarg de l'any.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

269

per sotsinspector/a

5.3 Els cicles de treball estan formats per les seqüències dels dies i els torns de treball previstos en el quadrant de cinc setmanes i en el quadrant de reforç de tres setmanes inclosos en l'annex 1. 5.4 L'assignació dels funcionaris als escamots s'efectuarà en el moment de fer la planificació anual dels cicles de treball. En el quadrant de reforç, els funcionaris han de conèixer amb un termini d'antelació no inferior a 48 hores l'horari corresponent a l'escamot a què estan assignats. 5.5 En el quadrant de cinc setmanes, l'hora d'inici de la jornada diària, en funció del servei, és la següent: Torn Horari d'inici Matí ....................................................... a les 6 o 7 hores Tarda ................................................ .... a les 14 o l5 hores Nit ......................................................... a les 22 o 23 hores Dia cap de setmana ................................ a les 6 o 7 hores Tarda‐nit cap de setmana ....................... a les 18 o 19 hores La jornada diària és de 8 hores i 30 minuts de dilluns a divendres i de 12 hores els dissabtes i els diumenges. 5.6 En el quadrant de reforç, els torns de treball poden ser: de matí, de tarda, de nit, de dia cap de setmana, de tarda‐nit cap de setmana i d'horari partit. La jornada diària és de 8 hores de dilluns a divendres i de 12 hores els dissabtes i els diumenges. 5.7 E1 personal subjecte al règim horari de torns pot sol∙licitar de forma voluntària la seva adscripció al quadrant de cinc setmanes o al quadrant de reforç. Cas que no sigui possible garantir el funcionament dels serveis policíacs mitjançant l'adscripció voluntària dels funcionaris, el cap de la divisió, de l'àrea o de la unitat que correspongui adscriurà als quadrants, de forma obligatòria, els funcionaris que siguin necessaris. Per raons de servei, i amb una antelació mínima de 24 hores, el cap de la divisió, de l'àrea o de la unitat pot, de forma motivada, canviar l'assignació d'un funcionari a un altre escamot.

Oposició

Article 6. Règims horaris especials 6.1 Els règims horaris especials són els que es desenvolupen en unitats en què es requereix adaptar‐los i fer‐los flexibles per tal d'atendre correctament els diferents serveis. 6.2 El director general de Seguretat Ciutadana, en funció del lloc de treball que s'ocupi en les diferents unitats, determinarà el tipus d'horaris especials que correspongui. Article 7. Horari partit 7.1. L'horari partit es desenvolupa de dilluns a divendres, en jornades de treball de 37 hores i 30 minuts setmanals de mitjana. 7.2 La prestació de la jornada diària de treball en horari partit té una interrupció d'una hora, com a mínim, i de 3 hores, com a màxim, de descans. Article 8. Horari flexible 8.1 La jornada de treball en l'horari flexible és de 152 hores mensuals de mitjana. 8.2 L'horari flexible es desenvolupa en jornades diàries d'un mínim de 6 hores i d'un màxim de 14 hores.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

270

per sotsinspector/a

8.3 En l'aplicació de l'horari flexible s'han de garantir com a mínim 96 dies lliures de servei l'any, 48 dies dels quals han de ser en caps de setmana. 8.4 La planificació d'aquest horari pot ser modificada pel cap de la divisió, de l'àrea o de la unitat amb una antelació mínima de 24 hores. Article 9. Horaris específics Els horaris específics són els que desenvolupen aquelles unitats que per les especials funcions que duen a terme requereixen un règim horari diferent dels establerts amb anterioritat. Article 10. Mitjans de control Són responsables directes del control del compliment de la jornada i l'horari dels membres del cos de mossos d'esquadra a través dels mitjans de control que s'estableixin els caps de les divisions, de les àrees o de les unitats a les quals estan adscrits, sens perjudici de la supervisió superior del director general de Seguretat Ciutadana i del secretari general del Departament de Governació. Article 11. Temps de descans en la jornada laboral 11.1 El personal subjecte al règim horari de torns i als horaris específics que treballi més de 10 hores, té una hora de descans, computable com a temps de treball efectiu. 1l.2 El personal subjecte a l'horari flexible que treballi més de 9 hores té una hora de descans, no computable com a temps de treball efectiu. 11.3 Els caps de divisió, d'àrea o d'unitat decidiran, amb els mitjans de control que s'estableixin, el moment en què correspon gaudir dels temps de descans previstos en els apartats anteriors. Article 12. Treball en període nocturn i diürn

Oposició

12.1 A l'efecte de compensació, s'entén per treball en període nocturn l'efectuat entre les 22 o les 23 hores i les 6 o les 7 hores, en funció de l'hora d'inici i finalització del servei, respectivament. 12.2 A l'efecte de compensació, s'entén per treball en període diürn l'efectuat entre les 6 o les 7 hores i les 22 o les 23 hores, en funció de l'hora d'inici i finalització del servei, respectivament. Article 13. Treball en cap de setmana A l'efecte de compensació, s'entén per treball en cap de setmana, per als membres del cos de mossos d'esquadra subjectes als règims d'horaris especials, l'efectuat entre les 6 hores del dissabte i les 6 hores del dilluns següent. Article 14. Festes oficials i festes locals Les festes oficials i les festes locals són les previstes en el calendari oficial de festes publicat pel Departament de Treball.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

271

Article 16. Necessitats del servei 16.1 S'entén per necessitats del servei aquells fets sobtats o imprevistos, coneguts amb una antelació inferior als 3 dies, aliens a la planificació, l'organització i el funcionament del cos de mossos d'esquadra, que fan necessària la modificació de la distribució de la jornada de treball per al bon funcionament del servei públic policíac. 16.2 El director general de Seguretat Ciutadana és el que declara les necessitats del servei. Article 17. Modificació de la distribució de la jornada diària de treball La distribució de la jornada de treball pot ser modificada, motivadament i per necessitats del servei, pel director general de Seguretat Ciutadana. Article 18. Borsa d'hores 18.l. Les hores que faltin per arribar al còmput anual d'hores de treball efectiu previstes en l'article 2 i les hores generades per perllongament de la jornada diària de treball, pel fet d'haver treballat en dies lliures de servei i pel fet de trobar‐se en situació de disponibilitat, s'acumularan en una borsa d'hores. 18.2 Les hores acumulades per perllongament de la jornada diària de treball, pel fet d'haver treballat en dies lliures de servei i pel fet de trobar‐se en situació de disponibilitat, seran degudament compensades mitjançant els sistemes que s'estableixen en els articles 19, 20 i 21. 18.3 El gaudiment de les hores acumulades a què fa referència l'apartat 1 pot concedir‐se sempre que la previsió de treball efectiu en còmput anual demostri que es produirà un excés d'hores i sempre que hi hagi un nombre d'hores suficient que permeti gaudir d'una jornada completa lliure de servei. Article 19. Compensació per perllongament de la jornada 19.1 Per causes inherents o derivades del servei, es poden produir perllongaments de la jornada diària de treball planificada. Aquests perllongaments es computen per temps real. 19.2 Les hores que sobrepassin la jornada diària de treball són compensades de forma lineal amb el gaudiment de dies lliures de servei. 19.3 El cap de la divisió, de l'àrea o de la unitat del cos de mossos d'esquadra ha de lliurar als funcionaris que hi estiguin adscrits i als òrgans competents de la Direcció General de Seguretat Ciutadana el detall de les hores realitzades. 19.4 L'elecció del moment en què s'ha de gaudir dels dies lliures de servei correspon al funcionari, sempre que ho permeti el bon funcionament del servei.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

272

Oposició

15.1 A l'efecte de compensació, s'entén per diu festiu aquell diu que el funcionari té planificat com a dia lliure de servei a tots els efectes. 15.2 E1 temps lliure de servei s'entén com a dia festiu a tots els efectes.

per sotsinspector/a

Article 15. Dia festiu

Article 21. Compensació per situació de disponibilitat 21.1 Als membres del cos de mossos d'esquadra de l'escala bàsica i intermèdia que per causes inherents o derivades del servei hagin d'estar en situació de disponibilitat mitjançant sistemes de localització, se'ls compensa considerant com a temps de treball efectiu 30 minuts per dia o per la fracció del dia en què han estat en aquesta situació. 21.2 Les hores acumulades són compensades de forma lineal amb el gaudiment de dies lliures de servei. 21.3 L'elecció del moment en què s'ha de gaudir dels dies lliures de servei correspon al funcionari, sempre que ho permeti el bon funcionament del servei. 21.4. Resten exclosos els membres de l'escala bàsica i intermèdia següents: a) Els que tenen la consideració d'especialistes, segons l'Acord del Govern de la Generalitat sobre retribucions del personal del cos de mossos d'esquadra de la Generalitat, de 20 de febrer de l996. b) Els que es troben adscrits a unitats del TEDAX i GEI. c) Els que ocupen càrrecs de comandament, d'acord amb la corresponent relació de llocs de treball. d) Els que ocupen llocs singulars de nivell igual o superior al 21, d'acord amb la corresponent relació de llocs de treball. 21.5 Als membres del cos de mossos d'esquadra que es troben en situació de disponibilitat, quan entren en servei, se'ls comptabilitzen dues hores com a mínim, llevat dels caps de divisió i dels caps d'àrea. Article 22. Gaudiment dels dies lliures de servei Com a mínim, la meitat dels dies lliures de servei que resultin de l'aplicació dels sistemes de compensació previstos en els articles 19, 20 i 21 es poden tenir en torns de nit o durant els caps de setmana. DISPOSICIONS ADDICIONALS ‐1 En situacions d'emergència es pot mobilitzar el personal fora de servei en les condicions que estableixi el director general de Seguretat Ciutadana, a fi d'assegurar el compliment de la normativa vigent. ‐2 Correspon al director general de Seguretat Ciutadana l'aplicació del règim horari de torns previst en aquest Decret, que es farà d'acord amb les necessitats del Servei.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

273

Oposició

20.1 Quan per causes inherents o derivades del servei, en els dies festius previstos s'hagi de treballar, a les hores de treball efectiu se'ls aplicaran els coeficients multiplicadors determinats en l'annex 2. 20.2 E1 nombre d'hores de què es gaudeix s'ha de determinar aplicant al resultat obtingut en l'operació prevista a l'apartat anterior els coeficients correctors a què fa referència l'annex 3. 20.3 L'elecció del moment en què s'han de fer efectius els dies esmentats correspon al funcionari, sempre que ho permeti el bon funcionament del servei.

per sotsinspector/a

Article 20. Compensació per treball en dies festius

ANNEX 2

per sotsinspector/a

Coeficients multiplicadors Període Temps Còmput Diürn.................... ..... 1 1,25 Nocturn.............. 1 1,50 Cap de setmana o festa oficial o local............... 1 1,75 ANNEX 3

Oposició

Coeficients correctors Període Computat Gaudiment Diürn c x1 Nocturn c x1 Cap de setmana o festa oficial o local c x0,75

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

274

Règim disciplinari CAPÍTOL I Disposicions generals Article 1 Regulació 1.1 El règim disciplinari dels funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra es regula pel que estableix la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra, especialment pel que disposa el capítol 4 del seu títol 3 i per les normes del present Reglament. 1.2 En tot el que no preveu l'esmentada normativa són aplicables les normes de règim disciplinari del personal al servei de l'Administració de la Generalitat. Article 2 Àmbit d'aplicació 2.1 El present Reglament és aplicable als funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra. 2.2 Els funcionaris en pràctiques resten sotmesos a les normes de règim disciplinari establertes en el centre de formació corresponent i, amb caràcter supletori per a aquells supòsits en què el fet no constitueixi simple falta de disciplina docent, a les normes del present Reglament que els siguin aplicables, sens perjudici de les normes específiques que regulen el seu procediment de selecció. Article 3 Altres tipus de responsabilitats La responsabilitat disciplinària s'entén sens perjudici de la responsabilitat civil o penal en què pot incórrer el funcionari, la qual s'ha de fer efectiva en la forma que preveu la legislació vigent. CAPÍTOL II Faltes disciplinàries Article 4 Tipus de faltes Les faltes disciplinàries en què poden incórrer els membres del Cos de Mossos d'Esquadra en l'exercici de les seves funcions es classifiquen en molt greus, greus i lleus. Article 5 Faltes molt greus Són faltes molt greus: Apartat 1

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

275

Oposició

TÍTOL 1

per sotsinspector/a

DECRET 183/95. REGLAMENT DE RÈGIM DISCIPLINARI DEL COS DE POLICIA DE LA GENERALITAT‐MOSSOS D'ESQUADRA. MODIFICAT PEL DECRET 174/1999, DE 29 DE JUNY. (TEXT REFÓS)

a) L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut en l'exercici de les funcions.

d) La inflicció de tortures o maltractament, la instigació a cometre aquests actes o el fet de col∙laborar‐hi o tolerar‐los, i també qualsevol altra actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física o moral. e) Haver estat condemnat per qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolós amb pena privativa de llibertat o per qualsevol infracció penal de furt o estafa. f) Qualsevol acte de prevaricació o suborn i el fet de no evitar‐lo o denunciar‐lo. g) L'abandonament del servei. h) La insubordinació individual o col∙lectiva envers les autoritats o els comandaments de qui es depèn, amb motiu de la desobediència a les instruccions legítimes donades per aquests. i) La denegació d'auxili i la manca d'intervenció urgent en qualsevol fet en què l'actuació sigui obligada o convenient. j) La pèrdua de les armes i el fet que siguin sostretes per negligència inexcusable. k) El mal ús de l'arma reglamentària o dels distintius del càrrec sense cap causa que ho justifiqui. I) La participació en vagues, en accions substitutives d'aquestes o en actuacions concertades amb la finalitat d'alterar el funcionament normal dels serveis. m) La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals, i la violació del secret professional. n) La manca de rendiment manifesta, reiterada i no justificada, i també l'apatia, la desídia o el desinterès en el compliment dels deures, si constitueixen conducta continuada o ocasionen un perjudici greu a la ciutadania o a l'eficàcia dels serveis. o) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats. p) El fet de causar per negligència o per mala fe, danys molt greus en el patrimoni i els béns de la Generalitat o d'altres administracions públiques. q) L'ocultació o l'alteració d'una prova amb la finalitat de perjudicar o d'ajudar l'encausat. r) La falsificació, sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari. s) Trobar‐se en situació d'embriaguesa o consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei o habitualment i el fet de negar‐se a les comprovacions tècniques pertinents. t) La conculcació dels drets dels detinguts o els presos custodiats i el fet de subministrar‐los drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicòtropes o begudes alcohòliques. u) La reincidència en la comissió de tres faltes greus. v) La manca de col∙laboració manifesta amb membres dels altres cossos de policia, en els casos en què s'hagi de prestar, de conformitat amb la legislació vigent.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

276

Oposició

c) L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.

per sotsinspector/a

b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

x) Qualsevol altra conducta tipificada com a molt greu en la legislació general de la funció pública de la Generalitat. a) L'alteració o la manipulació d'imatges o sons enregistrats, sempre que no constitueixin delicte. b) La cessió, la transmissió o la revelació a terceres persones no autoritzades, per qualsevol mitjà i amb qualsevol ànim i finalitat, dels suports originals dels enregistraments o les seves còpies, de manera íntegra o parcial. c) La reproducció d'imatges i de sons enregistrats amb finalitats diferents de les que estableix la Llei orgànica 4/1997. d) La utilització d'imatges i de sons enregistrats o dels mitjans tècnics d'enregistrament afectes al servei per a finalitats diferents de les que estableix la Llei orgànica 4/1997. Article 6 Faltes greus Són faltes greus: a) La desobediència als superiors en l'exercici de les funcions i l'incompliment de les ordres rebudes. b) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans. c) Els actes i les conductes que atemptin contra la dignitat dels funcionaris, contra la imatge del Cos i contra el prestigi i la consideració deguts a la Generalitat. d) El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys greus en el patrimoni i els béns de la Generalitat o d'altres administracions públiques.

per sotsinspector/a

Apartat 2

f) L'incompliment de l'obligació de donar compte a la superioritat de qualsevol assumpte que hagi de conèixer. g) L'incompliment del deure de reserva professional pel que fa als assumptes coneguts per raó de. les funcions encomanades. h) La intervenció en un procediment administratiu si hi ha establerts legalment motius d'abstenció. i) L'actuació amb abús d'atribucions en perjudici dels ciutadans, si no constitueix una falta molt greu. j) El consum de begudes alcohòliques estant de servei i el fet de negar‐se a les comprovacions tècniques pertinents. k) La pèrdua de les credencials i el fet de permetre'n la sostracció per negligència inexcusable. I) La tercera falta d'assistència sense causa justificada en un període de sis mesos. m) La reincidència en la comissió de tres faltes lleus. n) La pèrdua de les armes o el fet que siguin sostretes per negligència simple. o) L'ostentació de l'arma reglamentària, de les credencials del càrrec o de la condició d'agent de l'autoritat sense cap causa que ho justifiqui. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

277

Oposició

e) El fet d'originar enfrontaments en el servei o en el lloc de treball i el fet de prendre‐hi part.

r) Haver estat sancionat administrativament per qualsevol de les conductes tipificades per l'article 25.1 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre la protecció de la seguretat ciutadana. s) Les conductes que contravinguin la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i els cossos de seguretat en llocs públics, i que no estiguin ja tipificades com a infraccions molt greus. Article 7 Faltes lleus Són faltes lleus: a) La incorrecció envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans. b) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres rebudes. c) La descurança en la presentació personal. d) La descurança en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no produeix perjudicis greus. e) L'incompliment de la jornada de treball sense causa justificada. f) La sol∙licitud o la consecució de permuta de destinació o de canvi de serveis amb afany de lucre i falsejant les condicions per tramitar‐la. g) El fet de prescindir del conducte reglamentari en formular qualsevol sol∙licitud o reclamació, excepte en cas d'urgència o d'impossibilitat física. h) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada. CAPÍTOL III Persones responsables Article 8 Situació administrativa de les persones responsables 8.1 Els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra poden incórrer en responsabilitat disciplinària per la comissió de les faltes anteriorment tipificades, des del moment de la presa de possessió fins al de la pèrdua de la condició de funcionari, sens perjudici del que disposa l'article 2.2 per als funcionaris en pràctiques. 8.2 Els funcionaris que es troben en una situació diferent de la de servei actiu poden incórrer en responsabilitat disciplinària per les faltes previstes en aquest Reglament que puguin cometre dins les seves peculiars situacions administratives, sempre que els fets no hagin d'estar sancionats per aplicació d'un altre règim disciplinari.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

278

Oposició

q) Haver estat condemnat per la comissió de qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolós no tipificades disciplinàriament com a falte molt greu, o per la comissió de qualsevol infracció penal en l'exercici de les funcions professionals o quan afecti als principis bàsics d'actuació de l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra.

per sotsinspector/a

p) En general, l'incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions derivats de la pròpia funció.

Article 9 9.1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que indueixen a altres a fer actes o a tenir conductes constitutius de falta disciplinària incorren en la mateixa responsabilitat que aquests. 9.2 Els funcionaris que encobreixen les faltes consumades molt greus o greus incorren en una falta de grau inferior. 9.3 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen l'obligació de comunicar per escrit al seu superior jeràrquic immediat els fets que coneguin i que considerin constitutius de faltes molt greus i greus, exceptuant els casos en què aquest sigui el presumpte infractor, supòsit en el qual la comunicació s'ha de fer al superior jeràrquic immediat d'aquest últim. CAPÍTOL IV Sancions disciplinàries Article 10 Tipus de sancions 10.1 Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar alguna de les sancions següents: a) La separació del servei. b) La suspensió de funcions, per més d'un any i menys de sis, amb pèrdua de les retribucions corresponents. 10.2 Per la comissió de faltes greus es pot imposar, conjuntament o alternativament, alguna de les sancions següents: a) La suspensió de funcions, per més de quinze dies i menys d'un any, amb pèrdua de les retribucions corresponents.

per sotsinspector/a

Responsabilitat per inducció i encobriment

c) El trasllat a un altre lloc de treball, amb canvi de destinació, que pot comportar minoració de retribucions. 10.3 Per la comissió de faltes lleus es pot imposar alguna de les sancions següents: a) La suspensió de funcions, d'un a catorze dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents. b) El trasllat a un altre lloc de treball, dins la mateixa localitat, sense canvi de residència. c) L'amonestació per escrit. d) La deducció proporcional de les retribucions, només per faltes de puntualitat i d'assistència lleus. 10.4 No es poden imposar sancions que consisteixen en la reducció de la durada de les vacances o en una altra minoració dels drets de descans del funcionari. La sanció no pot comportar en cap cas violació del dret a la dignitat de la persona. Article 11 Del trasllat de lloc de treball 11.1 El trasllat de lloc de treball, amb canvi de destinació o dins la mateixa localitat, sense canvi de residència, comporta la impossibilitat de tornar a concursar en el període màxim de dos anys. Aquest període s'ha de determinar a la resolució sancionadora. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

279

Oposició

b) La immobilització en l'escalafó per un període no superior a cinc anys.

11.2 Els esmentats terminis es computen des del moment en què s'efectua el trasllat.

En la sanció consistent en la deducció proporcional de les retribucions, s'ha de prendre com a base la totalitat de les remuneracions íntegres mensuals, llevat de l'ajut familiar que percebi el funcionari en el moment de la comissió de la falta, i s'ha de dividir la base per 30. El resultat que s'obtingui d'aquesta operació es dividirà pel nombre d'hores que el funcionari tingui obligació de complir, de mitjana, cada dia. La quantitat obtinguda serà el valor/hora, que s'ha d'aplicar al temps de treball no realitzat per l'incompliment de la jornada de treball. Article 13 Suspensions de funcions La suspensió de funcions comporta la privació temporal de l'exercici de les funcions, la retirada de l'arma i de la credencial reglamentàries, la prohibició d'ús d'uniforme, si escau, i la prohibició d'entrar a les dependències del Cos de Mossos d'Esquadra sense autorització. Article 14 Graduació de faltes i sancions Per determinar la graduació de la sanció, a més de les comissions o les omissions que objectivament s'han produït, cal tenir en compte, d'acord amb el principi de proporcionalitat: a) La intencionalitat. b) La pertorbació dels serveis. c) Els danys produïts a l'Administració o als administrats. d) La reincidència en la comissió de faltes. Existeix reincidència per la comissió, en el termini d'un any, d'una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagués estat declarat per resolució ferma. e) El grau de participació en la comissió o l'omissió. f) La transcendència per a la seguretat pública. CAPÍTOL V Extinció de la responsabilitat disciplinària Article 15 Supòsits La responsabilitat disciplinària s'extingeix pel compliment de la sanció, per mort, per indult, per amnistia i per la prescripció de la falta o de la sanció. Article 16 Pèrdua de la condició de funcionari Si durant la substanciació del procediment sancionador es produís la pèrdua de la condició de funcionari de l'inculpat, es dictarà resolució en la qual, amb la invocació de la causa, s'ordeni l'arxiu de les actuacions, sens perjudici de la responsabilitat civil o penal que li pugui ser exigida, exceptuant que l'òrgan administratiu competent o que la part interessada insti la continuació de Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

280

Oposició

Deducció proporcional de retribucions

per sotsinspector/a

Article 12

l'expedient, amb la qual cosa es continuarà fins a la resolució. Les mesures provisionals que s'haguessin adoptat envers el funcionari inculpat es deixaran, alhora, sense efecte.

17.1 Les faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de dos mesos. 17.2 El còmput del termini de prescripció de les faltes s'inicia des que es comet la falta. 17.3 La prescripció s'interromp per la iniciació del procediment, a l'efecte del qual la resolució d'incoació de l'expedient disciplinari ha de ser degudament notificada, tornant a córrer el termini de la prescripció si l'expedient romangués paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al funcionari inculpat. Article 18 Prescripció de les sancions 18.1 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les imposades per faltes greus al cap de dos anys i les imposades per faltes lleus al cap de tres mesos. 18.2 El còmput del termini de prescripció de la sanció comença a comptar a partir de l'endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció o des que es trenqui el seu compliment, si aquest ja hagués començat. Article 19 Indult o amnistia L'indult o l'amnistia es concedeix pel Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del Departament de Governació, amb la consulta prèvia al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra. L'amplitud, els efectes i les condicions dels indults o amnisties es determinaran per les disposicions que els concedeixin. Article 20 Inscripció de la sanció 20.1 Les sancions disciplinàries s'han d'anotar a l'expedient personal, amb indicació de les faltes que les van motivar. 20.2 Aquestes inscripcions, exceptuant la referida a la separació del servei mentre no es produeixi la rehabilitació, es cancel∙len d'ofici o a petició de l'interessat, un cop transcorregut un període de temps equivalent al termini de prescripció de la sanció, sempre que durant aquest temps no hagi donat lloc el sancionat a un altre procediment disciplinari, per fets comesos en aquest període, que acabin amb la imposició de sanció. 20.3 La cancel∙lació produeix efectes, inclosos els d'apreciació de la reincidència. TÍTOL 2 Procediment disciplinari CAPÍTOL I Disposicions generals

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

281

Oposició

Prescripció de les faltes

per sotsinspector/a

Article 17

Article 21

Article 22 Procediments disciplinaris ordinari i abreujat 22.1 Únicament es poden imposar sancions disciplinàries per faltes molt greus i greus en virtut del procediment disciplinari previst al capítol 2 d'aquest títol. 22.2 La sanció per faltes lleus es pot imposar d'acord amb el procediment que es regula al capítol 3 d'aquest títol. Article 23 Competència per a la incoació La incoació d'expedients disciplinaris correspon al director general de Seguretat Ciutadana. Article 24 Apreciació de responsabilitat penal 24.1 La iniciació d'un procediment penal contra membres del Cos de Mossos d'Esquadra no impedeix la instrucció pels mateixos fets dels expedients disciplinaris, amb l'adopció, si s'escau, de les mesures cautelars que es considerin oportunes. No obstant això, la resolució definitiva d'aquests procediments sols es pot produir quan la sentència que es dicti en l'àmbit penal sigui ferma, la qual vincularà l'Administració en els fets que es declarin provats. 24.2 En aquest supòsit, els terminis de prescripció de faltes disciplinàries començaran a computar‐ se des de la conclusió del procediment penal tramitat prèviament pels mateixos fets, sempre que aquest procediment s'hagi iniciat abans que haguessin transcorregut aquests terminis. Regirà aquest mateix criteri encara que no s'hagi incoat el procediment disciplinari amb anterioritat a la resolució judicial definitiva o en el cas que l'incoat es trobi paralitzat a l'espera d'aquesta resolució. 24.3 En qualsevol moment del procediment en què l'instructor apreciï que la presumpta falta pot ser constitutiva de delicte o falta penal, ho posarà en coneixement de l'autoritat que hagi ordenat la incoació de l'expedient per a la seva oportuna comunicació al ministeri fiscal. Article 25 Informe del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra 25.1 L'òrgan competent per sancionar ha de sol∙licitar al Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra, amb caràcter previ a l'adopció de la resolució que correspongui, informe en relació amb els expedients disciplinaris que s'instrueixin per faltes molt greus contra funcionaris del Cos i en tots aquells que s'instrueixin contra els seus representants sindicals. L'informe que s'ha d'evacuar en el termini màxim d'un mes, no serà vinculant. 25.2 L'esmentat informe s'ha de sol∙licitar, igualment, en el supòsit que la incoació de l'expedient es practiqui dins l'any següent a la pèrdua de la condició de representant sindical. També s'ha de sol∙licitar si l'inculpat és candidat durant el període electoral. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

282

Oposició

El procediment sancionador dels funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra s'ha d'ajustar als principis de legalitat, impuls d'ofici, imparcialitat, agilitat, eficàcia, publicitat i contradicció i comprendrà essencialment els drets a la presumpció d'innocència, informació, defensa, audiència i vista de l'expedient.

per sotsinspector/a

Principis

Article 26 26.1 Quan s'incoï un procediment disciplinari a funcionaris que pertanyin a unitats de policia judicial per fets que tinguin relació directa amb la investigació que els hagi estat encomanada, s'ha de demanar informe del jutge, tribunal o fiscal del que depenguin, sens perjudici dels altres que considerin oportú d'emetre. Si l'exercici de la potestat disciplinària hagués estat instada per les esmentades autoritats, se'ls comunicarà les resolucions que es dictin. 26.2 Els membres d'aquestes unitats no poden ser remoguts o separats de la investigació que tinguin encomanada sinó en els termes que estableix l'article 446.2 de la Llei orgànica del poder judicial. CAPÍTOL II Procediment disciplinari ordinari SECCIÓ PRIMERA Iniciació d'ofici Article 27 Iniciació d'ofici 27.1 El procediment disciplinari s'inicia sempre d'ofici, per acord del director general de Seguretat Ciutadana, bé per pròpia iniciativa o com a conseqüència d'ordre superior, moció raonada dels subordinats o denúncia. 27.2 Si el procediment s'inicia com a conseqüència de denúncia o de moció raonada, l'òrgan competent ha de comunicar aquest acord al denunciant o als signataris de la moció raonada. Així mateix, s'ha de comunicar la denegació d'incoació d'expedient disciplinari.

per sotsinspector/a

Policia Judicial

Informació reservada 28.1 L'òrgan competent per incoar, en tenir coneixement d'una presumpta infracció disciplinària, pot acordar abans de dictar la resolució d'incoació de l'expedient disciplinari la realització d'una informació reservada per aclarir els fets ocorreguts així com els seus presumptes responsables. Posteriorment, i si l'instructor ho creu convenient, aquesta informació podrà formar part de l'expedient disciplinari mitjançant proveïment a aquest efecte. 28.2 La informació reservada s'ha de realitzar per la persona o òrgan administratiu que es determini en el moment d'acordar‐ne la instrucció. Article 29 Nomenament d'instructor i secretari 29.1 A la resolució per la qual s'incoa el procediment disciplinari s'ha de nomenar un instructor. Aquest nomenament ha de recaure en personal funcionari al servei del Departament de Governació que pertanyi a un cos o una escala igual o superior a la de l'inculpat. Si el nomenament recau en un funcionari de policia, aquest ha de tenir igual o superior categoria. 29.2 Quan la complexitat o transcendència dels fets així ho exigeixi s'haurà de procedir al nomenament d'un secretari, que recaurà en qualsevol funcionari destinat al Departament de Governació. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

283

Oposició

Article 28

Article 30 30.1 Són aplicables a l'instructor i al secretari les normes sobre abstenció i recusació establertes als articles 28 i 29 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 30.2 La recusació, que es pot promoure en qualsevol moment del procediment, s'ha de plantejar per escrit expressant la causa o causes en què es fonamenta. 30.3 L'abstenció i la recusació s'han de plantejar davant l'òrgan que va acordar el nomenament, el qual ha de resoldre en el termini de tres dies. 30.4 Contra les resolucions adoptades no es pot interposar recurs, sens perjudici de la possibilitat d'al∙legar la recusació en interposar el recurs que procedeixi contra l'acte que finalitzi el procediment. Article 31 Notificació La incoació de l'expedient amb el nomenament d'instructor i, si s'escau, de secretari, s'ha de notificar al funcionari que estigui subjecte a l'expedient, així com als designats per ocupar els esmentats càrrecs. Article 32 Assistència de lletrat En el moment en què es notifiqui l'obertura d'un procediment disciplinari, s'informarà a l'inculpat del seu dret a ser assistit per un lletrat quan ho consideri convenient per a la defensa dels seus interessos.

per sotsinspector/a

Abstenció i recusació

Mesures cautelars 33.1 En el moment de la incoació de l'expedient o en qualsevol moment posterior, l'òrgan que ha acordat la incoació pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars previstes a l'article 75 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, que consisteixen en la suspensió provisional o en l'adscripció a un altre lloc de treball del funcionari expedientat. 33.2 Les esmentades mesures es poden adoptar com a conseqüència de la gravetat dels fets perseguits, bé amb la finalitat de garantir la normalitat del servei al qual està adscrit l'expedientat o perquè no s'obstaculitzi la tramitació de l'expedient. Article 34 Suspensió provisional 34.1 La suspensió provisional es pot acordar per un termini d'un mes, finit el qual es pot prorrogar per un altre mes, i així successivament fins a un termini màxim de sis mesos, llevat que s'interrompi el procediment per causa imputable a l'expedientat o que hi hagi obert un procediment penal per delicte. En el primer cas, s'interromprà el còmput del termini mentre duri la paralització, i en el segon supòsit, la suspensió provisional es podrà prolongar fins que s'acabi l'expedient disciplinari. 34.2 La suspensió provisional s'ha d'acordar preceptivament si contra el funcionari es dictés ordre d'empresonament i s'ha de mantenir mentre no es dicti sentència o se'n declari la llibertat. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

284

Oposició

Article 33

34.5 Si resolt l'expedient, la suspensió no fos declarada ferma ni s'acordés la separació del servei, serà procedent la incorporació immediata del funcionari al seu lloc de treball, el pagament de les retribucions deixades de percebre i el còmput com servei actiu del temps en què hagués restat en la situació de suspens provisional. 34.6 Si la sanció imposada per la resolució de l'expedient és inferior a la suspensió completa, el temps d'excés es computarà com de servei actiu amb dret a totes les retribucions. 34.7 La suspensió de funcions com a mesura provisional comportarà els efectes previstos a l'article 13 del present Reglament. Article 35 Adscripció a altre lloc de treball El temps d'adscripció provisional a un altre lloc de treball del funcionari expedientat no pot excedir de la durada de l'expedient disciplinari. SECCIÓ SEGONA Instrucció de procediment Article 36 Pràctica de diligències 36.1 L'instructor ha d'ordenar, en el termini màxim de vint dies, la pràctica del tots els actes d'instrucció que consideri adequats per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals s'hagi de dictar la Resolució i, en particular, la d'aquelles proves i actuacions que condueixin a l'aclariment dels fets i a determinar les responsabilitats susceptibles de sanció. 36.2 Com a primeres actuacions s'ha de prendre declaració a l'inculpat, s'ha d'ordenar la realització de totes aquelles diligències que es dedueixin de la moció raonada dels subordinats o de la denúncia que hagués motivat la incoació de l'expedient i del que aquell hagués al∙legat en la seva declaració. Article 37 Plec de càrrecs 37.1 A la vista de les actuacions practicades, l'instructor ha de formular el corresponent plec de càrrecs, el qual ha de contenir tots els fets sancionables que en resultin, amb la seva possible qualificació jurídica, així com les sancions que puguin ser aplicables. Aquest s'ha de redactar de forma clara i precisa en paràgrafs separats i numerats per a cada un dels fets imputats. 37.2 El plec de càrrecs s'ha de notificar a l'inculpat, que disposarà d'un termini de deu dies per tal que pugui contestar‐lo mitjançant les al∙legacions que consideri oportunes per a la seva defensa, així com perquè pugui proposar la pràctica de totes aquelles proves que consideri necessàries.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

285

Oposició

34.4 El temps de suspensió provisional es computa als efectes del compliment, si s'escau, de la sanció de suspensió de funcions, sens perjudici de l'aplicació de la pèrdua total d'havers que comporta la sanció ferma de suspensió de funcions.

per sotsinspector/a

34.3 La suspensió provisional comporta, mentre dura, la pèrdua de les retribucions corresponents al complement específic i a les gratificacions per serveis extraordinaris.

Article 38 38.1 Un cop contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini per fer‐ho, l'instructor, d'ofici o a instància de part, pot acordar l'obertura d'un període probatori per un termini no superior a 15 dies, amb la finalitat que es practiquin totes aquelles proves que consideri oportunes. 38.2 Els fets rellevants per a la decisió del procediment poden acreditar‐se per qualsevol mitjà admissible en dret. 38.3 L'instructor pot denegar d'ofici la pràctica d'aquelles proves que no es concretin als fets investigats i totes les altres que siguin, al seu judici, impertinents i inútils. La denegació que s'ha de notificar a l'inculpat s'ha de motivar i contra aquesta no es pot interposar cap tipus de recurs. 38.4 La pràctica de les proves proposades o acordades d'ofici per l'instructor s'ha de notificar prèviament a l'expedientat, indicant‐li lloc, data i hora en què es realitzaran, per tal que hi pugui ser present, si ho desitja, 38.5 La intervenció de l'instructor en totes i cadascuna de les proves practicades és essencial i no pot ser suplida per la del secretari. El fet de no respectar aquesta prescripció comporta la nul∙litat de les proves, sens perjudici que l'instructor pugui demanar la pràctica d'altres diligències de qualsevol òrgan de l'Administració. Article 39 Vista de l'expedient Complementades les diligències previstes en aquesta secció, s'ha de donar vista de l'expedient a l'inculpat amb caràcter immediat perquè, en el termini de deu dies, al∙legui el que consideri pertinent per a la seva defensa i aporti els documents que consideri d'interès. Article 40

per sotsinspector/a

Pràctica de proves

40.1 Si l'instructor, en qualsevol fase del procediment, dedueix la inexistència de responsabilitat disciplinària o de proves adequades per fonamentar‐la, proposarà motivadament el sobreseïment i l'arxiu de les actuacions, perquè l'òrgan competent per sancionar resolgui el que consideri procedent. 40.2 Quan aquest òrgan incoant resolgui la continuació del procediment, serà retornat l'expedient a l'instructor perquè prossegueixi la seva tramitació. Article 41 Proposta de resolució 41.1 Finalitzat el tràmit de vista de l'expedient, l'instructor ha de formular la proposta de resolució dins els deu dies següents, en la qual fixarà amb precisió els fets i en farà la valoració jurídica per determinar si es considera que s'ha comès o no alguna falta. En el primer cas, es determinarà la falta o faltes en què s'ha incorregut, la responsabilitat del funcionari inculpat, així com la sanció disciplinària a imposar. 41.2 La proposta de resolució s'ha de notificar per l'instructor a l'interessat perquè, en el termini de deu dies, pugui al∙legar el que consideri convenient per a la seva defensa.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

286

Oposició

Inexistència de responsabilitat disciplinària

Article 42

42.2 L'òrgan competent per imposar la sanció pot retornar l'expedient a l'instructor per a la pràctica d'aquelles diligències que siguin imprescindibles per a la decisió final. En aquest supòsit, abans de donar novament tramesa de l'expedient a l'òrgan competent per a imposar la sanció, s'ha de donar vista de l'actuat al funcionari inculpat per un termini de 10 dies, amb la finalitat que pugui al∙legar tot el que consideri oportú per a la seva defensa. Article 43 Ampliació de terminis 43.1 Qualsevol dels terminis establerts en aquest títol pot ser ampliat per l'instructor sempre que hi hagi causa justificada i que així es faci constar en l'expedient. 43.2 En tot cas, la durada màxima de l'expedient no pot ser superior a sis mesos, llevat que l'instructor justifiqui una pròrroga expressa o hi hagi una conducta dilatòria de l'inculpat. SECCIÓ TERCERA Finalització del procediment Article 44 Resolució 44.1 La resolució que posa fi al procediment disciplinari s'ha d'adoptar en el termini de 15 dies i resoldrà totes les qüestions plantejades a l'expedient. La resolució ha de ser motivada i no es poden acceptar fets que influeixin en la determinació de la sanció sobre els quals l'expedientat no hagi pogut al∙legar i proposar prova en el decurs del procediment, exceptuant el cas en què, de la consideració d'aquests fets, millori per a l'imputat la situació derivada de la proposta de resolució. 44.2 Si l'òrgan competent considerés que la qualificació apropiada revesteix una major gravetat que l'assenyalada a la proposta de resolució, es donarà trasllat d'aquesta circumstància a l'expedientat per tal que, en el termini de deu dies, pugui presentar‐hi al∙legacions. 44.3 A la resolució que posa fi al procediment disciplinari s'ha de determinar amb precisió la falta que es considera comesa amb el precepte que la recull, el funcionari responsable, la sanció que s'imposa i el precepte en què aquesta s'estableix. També s'ha d'especificar el moment i la forma de compliment de la sanció. 44.4 Tant en el supòsit anterior com quan la resolució estimés la inexistència de falta disciplinària o de responsabilitat del funcionari inculpat, s'ha de fer declaració expressa, si escau, sobre les mesures provisionals que s'hagin pogut adoptar durant el procediment. 44.5 La resolució s'ha de notificar a l'expedientat, amb expressió del recurs o recursos que contra aquesta es puguin presentar, l'òrgan davant el qual s'han de presentar i els terminis per interposar‐ los. Si el procediment es va iniciar com a conseqüència de denúncia, la resolució ha de ser notificada al denunciant. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

287

Oposició

42.1 Escoltat l'interessat o transcorregut el termini sense cap al∙legació a la proposta de resolució, l'instructor ha de trametre amb caràcter immediat l'expedient complet a l'òrgan que hagués acordat la incoació de l'expedient, convenientment ordenat i foliat, per tal que aquest dicti la resolució que correspongui, sempre que sigui competent per fer‐ho. En cas contrari, aquest òrgan el trametrà al que sigui competent per a la resolució de l'expedient.

per sotsinspector/a

Remissió de l'expedient

CAPÍTOL III Procediment disciplinari abreujat

En el cas que es consideri que hi ha elements de judici suficients per qualificar la infracció disciplinària com a falta lleu, es pot tramitar pel procediment abreujat que es regula en aquest capítol. Article 46 Instrucció de procediment Acordada la incoació del procediment amb el nomenament d'instructor, s'ha de notificar al designat per exercir aquest càrrec, el qual, a la vista de les actuacions practicades, ha de formular la proposta de resolució. Article 47 Proposta de resolució La proposta de resolució on s'han d'exposar els fets imputats a l'expedientat, les infraccions que aquestes puguin constituir, les sancions aplicables, l'autoritat competent per resoldre i la normativa que li atorga la competència, s'ha de notificar a l'inculpat, juntament amb la resolució d'incoació i la indicació que es tracta d'un procediment abreujat, per tal que en el termini de deu dies es proposi la practica de les proves de les quals intenti valer‐se i al∙legar tot el que consideri convenient per a la seva defensa. Article 48 Pràctica de la prova Transcorregut el termini anterior, i després de l'eventual pràctica de la prova, l'instructor sense cap altre tràmit, elevarà l'expedient a l'òrgan competent per resoldre. Article 49 Resolució 49.1 Seguidament, i en el termini de cinc dies, l'òrgan corresponent dictarà resolució, posant fi al procediment abreujat. 49.2 La resolució ha de ser motivada, donant resposta a totes les qüestions plantejades, inclòs el resultat i la valoració de les proves practicades, especificarà la persona responsable, la tipificació de la falta, la sanció aplicable i el moment i la forma del seu compliment, o declararà la manca de responsabilitat de l'inculpat i el sobreseïment de l'expedient. 49.3 La resolució s'ha de comunicar a l'inculpat, amb indicació dels recursos que contra aquesta es puguin presentar, l'autoritat davant la qual s'han de presentar i el termini per interposar‐los. Article 50 Incoació de procediment ordinari En qualsevol moment anterior a la resolució, l'òrgan competent pot acordar que se segueixi el procediment ordinari establert en el capítol anterior, si les circumstàncies del cas així ho aconsellen. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

288

Oposició

Procediment abreujat

per sotsinspector/a

Article 45

CAPÍTOL IV Òrgans competents i execució de la sanció

51.1 Són òrgans competents per a la imposició de sancions disciplinàries als membres del Cos de Mossos d'Esquadra: a) El Govern de la Generalitat per imposar la sanció de separació del servei. b) La persona titular del Departament de Governació per imposar la resta de sancions en els termes de l'article 74.3 de la Llei 10/1994,d'11 de juliol. 51.2 En el cas de separació del servei d'un funcionari procedent de l'Administració de l'Estat en virtut de la disposició addicional 3 de la Llei 10/1994, d'll de juliol, de la Policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra, cal trametre la resolució, juntament amb l'expedient personal, al ministeri corresponent, perquè en tingui coneixement, i atenir‐se al que disposa la legislació vigent. 51.3 En el cas de separació del servei dels funcionaris de l'Administració de l'Estat a què fa referència l'article 25 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, el Departament de Governació ha de trametre la proposta de resolució, juntament amb l'expedient personal, al ministeri corresponent, perquè adopti la resolució pertinent. Article 52 Execució 52.1 Les sancions disciplinàries s'han d'executar segons els termes de la resolució en què s'imposin, una vegada que aquesta sigui ferma en via administrativa, i en el termini màxim de dos mesos, exceptuant que per causes justificades se n'estableixi un altre de diferent en l'esmentada resolució. 52.2 L'òrgan sancionador pot acordar, amb la conformitat prèvia de l'interessat, la suspensió temporal de la seva execució per un període de temps que no excedeixi del legalment establert per a la seva prescripció. 52.3 Si el compliment de la sanció no fos possible en el moment en què es dicta la resolució, en trobar‐se el funcionari en situació administrativa que ho impedeixi, la sanció es farà efectiva quan el canvi de situació del funcionari ho permeti, llevat que hagi transcorregut el termini de prescripció. 52.4 Si abans que es dicti la resolució corresponent, el funcionari inculpat adquireix la situació administrativa de servei actiu en un cos o una escala diferents als que pertanyia quan va cometre la falta disciplinària, s'exigirà igualment el compliment de la sanció, que serà inscrita en el registre general de personal respecte al cos o l'escala des del qual es va cometre la falta, aplicant‐se el règim general de prescripció de sancions i de cancel∙lació de les inscripcions. DISPOSICIÓ ADDICIONAL Aquest Reglament és aplicable als funcionaris que ocupin els llocs de facultatius i de tècnics previstos a l'article 18 de la Llei 10/1994, d'll de juliol, de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

289

Oposició

Òrgans competents por sancionar

per sotsinspector/a

Article 51

Oposició

Els procediments disciplinaris incoats amb anterioritat a l'entrada en vigor del present Reglament s'han de tramitar d'acord amb la normativa anterior, tret que l'aplicació d'aquest sigui més favorable per a l'expedientat

per sotsinspector/a

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

290

La definició de les responsabilitats de les unitats que integren aquesta estructura és un element nuclear en la implicació i la corresponsabilització dels membres de l'organització policial i una peça essencial en l'assoliment de resultats. Per aquesta raó i amb la finalitat de combinar i harmonitzar les necessitats de l'organització i els interessos i les aspiracions de les persones que hi treballen, la Direcció General de Seguretat Ciutadana i l'Escola de Policia de Catalunya, a l'empara del que estableix l'article 29 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, van començar a treballar en l'elaboració del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, que ara presenta el Departament d'Interior a l'aprovació del Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla s'ha dissenyat com un sistema integrador de les diferents categories professionals i especialitats i recull les seves característiques i gradació, com també les competències que es consideren apropiades per a l'exercici eficaç de cada especialitat, els requisits necessaris per poder accedir a l'especialitat i/o consolidar‐la i les condicions de provisió dels llocs de treball i de permanència en aquests. L'àmbit subjectiu del Pla, que s'ha de reflectir en la relació de llocs de treball, el formen les persones funcionàries pertanyents a les escales i categories en què s'estructura jeràrquicament el cos de mossos d'esquadra segons l'article 18.1 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol. Així mateix, el present Pla de carrera s'estableix sense detriment que l'Escola de Policia de Catalunya continuï promovent aquells acords i convenis amb les administracions i institucions docents competents per tal d'homologar els cursos i programes de formació policial amb les titulacions acadèmiques exigides per a l'accés a les diferents escales i categories. Segon. L'article 31 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, estableix, d'una banda, que la relació de llocs de treball, estructurada orgànicament, inclou la totalitat dels previstos per al cos de mossos d'esquadra i, de l'altra, que per a cada lloc de treball, la relació ha d'indicar, almenys, la denominació, el nivell, les característiques, els continguts funcionals, les necessitats formatives, els complements que té assignats, la forma de provisió i, si s'escau, la durada mínima o màxima que ha de tenir la provisió corresponent i els requisits exigibles per a la mobilitat de les persones funcionàries provinents d'altres cossos policials. Cal, en conseqüència, adaptar la relació de llocs de treball als termes previstos pel Pla de carrera professional quant als itineraris, les famílies professionals i especialitats, les funcions, les categories Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

291

Oposició

Primer. L'1 de febrer de 2002 va entrar en vigor el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana. Mitjançant aquesta disposició es dotava la unitat directiva del Departament d'Interior que té adscrit el cos de mossos d'esquadra, de l'estructura i direcció operativa necessàries per a assumir, a més de les funcions previstes per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, les tasques derivades del procés de desplegament territorial per substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, iniciat l'octubre de 1994 a la comarca d'Osona.

per sotsinspector/a

GOV/166/2006, DE 24 D'OCTUBRE, PEL QUAL S'APROVEN EL PLA DE CARRERA PROFESSIONAL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA I DETERMINADES MESURES REFERIDES A LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA.

El desenvolupament de les funcions assignades als llocs esmentats, adscrits a les unitats policials en què s'estructura la Direcció General de Seguretat Ciutadana, d'acord amb el Decret 19/2002, de 22 de gener, requereix disposar de les competències professionals que els atribueix el Pla, associades a la formació específica o als períodes de permanència establerts per la relació de llocs de treball. Hi ha persones funcionàries que han ocupat o ocupen aquests llocs de treball que, si bé no han rebut la formació específica a què s'ha fet esment, han adquirit les competències professionals i els coneixements associats a aquesta durant el temps que hi han estat destinades. Igualment, hi ha persones funcionàries que han rebut aquesta formació en les fases de capacitació de les convocatòries de provisió de llocs o en el si de les activitats de formació continuada desenvolupades per l'Escola de Policia de Catalunya o per altres entitats i institucions. Aquesta circumstància fa necessari arbitrar un mecanisme que permeti equiparar la situació d'aquestes persones a la d'aquelles que sí que han rebut la formació impartida per l'Escola de Policia de Catalunya en els corresponents cursos d'especialització. Atès l'informe del Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra; Per tot això, a proposta de la consellera d'Interior, el Govern acorda: .1 S'aprova el Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, que consta a l'annex 1 d'aquest Acord. .2 Es faculta la consellera d'Interior per poder procedir a modificacions posteriors, per a una progressiva adaptació del Pla de carrera a les necessitats organitzatives canviants derivades del desenvolupament del cos de mossos d'esquadra i amb informe previ del Consell de la Policia‐ Mossos d'Esquadra, de l'apartat 2 de l'annex 1 "Famílies Professionals i Especialitats" del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra. .3 S'encarrega a la Comissió Tècnica de la Funció Pública que modifiqui la relació de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra per tal d'adaptar‐la a les previsions del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra. .4 S'encarreguen a l'Escola de Policia de Catalunya i a la Direcció General de Seguretat Ciutadana del Departament d'Interior, en l'àmbit de les seves competències respectives, la preparació, organització i realització dels processos d'homologació i convalidació a què fa referència l'annex 2 d'aquest Acord.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

292

Oposició

Tercer. El desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, comporta haver de realitzar les convocatòries per a adjudicar els llocs de treball de les especialitats incloses en el Pla que ara es proposa.

per sotsinspector/a

i els requisits d'accés .amb la inclusió de la formació específica. i permanència en els llocs de treball.

.5 Disposar que aquest Acord es publiqui al DOGC.

Secretari del Govern Assignació de funcions per Resolució PRE/3066/2006, de 23 de setembre (DOGC núm. 4726, de 26.9.2006) Annex 1 Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra 1. Definicions i principis que informen el Pla de carrera professional: El Pla de carrera professional és una eina de gestió dels recursos humans dissenyada segons un model de competències i articulada com un conjunt de continguts i directrius de naturalesa pluridisciplinar .tècnica i formativa. que defineixen els itineraris professionals que una persona membre del cos de mossos d'esquadra pot arribar a planificar i recórrer al llarg de la seva vida professional. A partir de les funcions policials bàsiques, el Pla de carrera agrupa les especialitats derivades de les funcions atribuïdes al cos de mossos d'esquadra per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, en tres famílies professionals: seguretat ciutadana, investigació i suport tècnic. Definim família professional com l'àmbit funcional resultant de l'agrupació coherent de funcions, segons la naturalesa d'aquestes. Les famílies professionals es refereixen a àmbits funcionals i especialitats i no s'han de confondre amb l'estructura organitzativa de la policia de la Generalitat‐ mossos d'esquadra. Entenem com especialitat un conjunt de tasques de naturalesa homogènia que requereixen per a la seva correcta execució, atesa la dificultat tècnica que comporten, un nivell superior d'habilitats i destreses i, en ocasions, un perfil competencial determinat en aquelles persones que les han d'executar. En cada família professional s'ha identificat un nucli competencial troncal, a partir del qual es desenvolupen les especialitats. A la seva vegada les especialitats s'han classificat en les famílies professionals de seguretat ciutadana i investigació en tres nivells (del 2 al 4), i en la família professional de suport tècnic en dos nivells (2 i 3), en funció dels requeriments tècnics i competencials exigits per a la seva execució a partir d'un primer nivell que es correspon amb les funcions policials bàsiques. El Pla de carrera configura possibles itineraris professionals, això és, ordena les condicions d'accés, permanència i sortida de cadascuna de les especialitats i de les funcions policials que cal dominar abans d'assolir el següent nivell funcional.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

293

Oposició

Ramon García‐Bragado i Acín

per sotsinspector/a

Barcelona, 24 d'octubre de 2006

L'aplicació del Pla de carrera professional s'estendrà progressivament fins a les categories incloses en l'escala intermèdia del Cos quan s'escaigui. Resten fora de l'àmbit del Pla de carrera professional els llocs de treball del personal facultatiu i tècnic del cos de Mossos d'Esquadra previstos per l'article 18.2 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra. 2. Famílies professionals i especialitats: Quan s'ingressa en el cos de mossos d'esquadra, el lloc de treball a desenvolupar serà, ordinàriament, de funcions policials bàsiques, entenent aquestes com les que no tenen especialitat (nivell 1). Les persones funcionàries romandran en aquests llocs de treball fins que obtinguin, si s'escau, un dels llocs de les especialitats que es descriuen a continuació. Els llocs de treball de les especialitats de nivell 2, 3 i 4 tindran associats períodes especials de permanència mínima, d'acord amb el que estableixi la relació de llocs de treball i als efectes previstos pel Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra. No obstant això, transitòriament, mentre duri el procés de desplegament de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra en substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, els períodes especials de permanència mínima seran d'un any, amb independència del nivell de l'especialitat. Durant el procés de desplegament, les convocatòries de provisió de llocs de treball d'especialitat que es recullen més endavant inclouran com a mèrit a valorar el temps que hagin romàs les persones funcionàries en els llocs de treball que depassi l'any de permanència mínima, d'acord amb els següents criteris: pels llocs de treball d'especialitat de nivell 3, es valorarà el temps de permanència de fins a dos anys en llocs de treball d'especialitat de nivell 2; pels llocs de treball d'especialitat de nivell 4, es valorarà el temps de permanència de fins a tres anys en llocs de treball d'especialitat de nivell 3. El temps d'acompliment en el lloc de treball que depassi els temps de permanència assenyalats en el paràgraf anterior, podrà ser valorat com a mèrit d'experiència professional, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de Mossos d'Esquadra, i el que estableixin les bases de les convocatòries. El període especial de permanència mínima no serà d'aplicació als processos de promoció interna amb canvi de categoria.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

294

Oposició

La formació específica requerida per a l'accés a les categories i els llocs de treball d'especialitat haurà de correspondre a la inclosa en els cursos impartits, homologats o convalidats per l'Escola de Policia de Catalunya.

per sotsinspector/a

El sistema de categories i titulacions previstes pels articles 18.1 i 20 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, s'engrana en el sistema que es descriu a continuació, completant verticalment aquests itineraris professionals.

Família professional de Seguretat Ciutadana

per sotsinspector/a

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a les persones i béns. Especialitats de nivell 2: Protecció de persones i béns. Funcions: prevenció de delictes i neutralització d'incidents en l'àmbit de la seguretat ciutadana, amb aplicació de tècniques policials de major especificitat i complexitat, així com la prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments, protecció de personalitats i protecció del medi ambient en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat mitjana. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Oposició

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Atenció a la ciutadania. Funcions: atenció a les persones, ordinàriament en les dependències policials, en les activitats de recollida de denúncies, tractament de les víctimes, informació i orientació, mediació i, en general, aquelles que representin un contacte directe amb les persones que requereixen dels serveis policials. El desenvolupament d'aquestes funcions es compartirà, en aquells casos i situacions on es justifiqui operativament, amb la realització de funcions policials bàsiques. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i dels curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

295

per sotsinspector/a

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Especialitats de nivell 3: Trànsit. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en les vies interurbanes i, si escau, en les urbanes. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat . Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Oposició

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Protecció especial. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc específic greu per a la seguretat de les persones. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

296

desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

per sotsinspector/a

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Ordre públic. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments, protecció de personalitats i protecció del medi ambient, mitjançant dispositius de seguretat i plans especials de seguretat ciutadana en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat alta. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Oposició

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Guia caní. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en aquells casos en què es requereixin gossos ensinistrats per tal d'aconseguir la màxima operativitat. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

297

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

per sotsinspector/a

Intervenció en muntanya. Funcions: Prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi muntanya. Recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets en accidents en el medi muntanya. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Subsòl.

Oposició

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi subsòl. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Intervenció en medi aquàtic.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

298

per sotsinspector/a

Funcions: Prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en el medi subaquàtic. Recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets en accidents en el medi aquàtic. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Especialitats de nivell 4: Intervenció especial. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en casos d'alt risc o alta complexitat.

Oposició

Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Desactivació d'artefactes explosius‐NRBQ.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

299

per sotsinspector/a

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns quan es requereix la desactivació o neutralització de qualsevol artefacte explosiu o davant de riscos de caràcter nuclear, radiològic, bacteriològic o químic (NRBQ). Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Família professional d'Investigació

Oposició

Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa. Especialitats de nivell 2: Investigació bàsica. Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa, en l'àmbit de la delinqüència ordinària de caràcter menys complex. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

300

desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Policia científica bàsica. Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnic a les investigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades de mitjana complexitat en el camp de la criminalística i la identificació. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i dels curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Especialitats de nivell 3: Investigació avançada. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa en diferents àmbits, d'activitats criminals en l'àmbit de la delinqüència ordinària més complexa i de la delinqüència organitzada o d'elevada complexitat, amb finalitat econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

301

Oposició

per sotsinspector/a

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

per sotsinspector/a

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Seguiments i vigilàncies. Funcions: observació i recull d'informació que doni suport a la investigació en diferents àmbits d'activitats criminals de caràcter organitzat o de complexitat elevada, amb finalitat econòmica i no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Oposició

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Investigació interna. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal o contraris a l'ètica professional i que puguin comportar sanció disciplinària, que siguin realitzats per personal funcionari de carrera o en pràctiques del cos de mossos d'esquadra. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

302

desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

per sotsinspector/a

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Mitjans tècnics. Funcions: Suport a la investigació amb l'aportació i utilització de dispositius electrònics i elements tecnològics d'observació i recull d'informació en activitats criminals de caràcter organitzat o de complexitat elevada, amb finalitat econòmica i no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Oposició

Informació. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptibles d'infracció penal en activitats antisocials o en l'àmbit de la delinqüència organitzada, amb finalitat no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialita.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

303

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

per sotsinspector/a

Anàlisi. Funcions: tractament i anàlisi d'informació de caràcter operatiu referida a il∙lícits complexos o a organitzacions criminals, i suport tècnic especialitzat a unitats del cos de Mossos d'Esquadra en diferents tipus delictius. Finalitat econòmica i no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialita. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Oposició

Policia científica avançada. Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnic a les investigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades d'alta complexitat en el camp de la criminalística i la identificació. Finalitat econòmica i no econòmica. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

304

l'especialitatTemps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

per sotsinspector/a

Família professional de Suport Tècnic Funcions: suport a les unitats policials en la investigació d'il∙lícits i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització. Especialitats de nivell 2: Suport tècnic bàsic. Funcions: suport bàsic a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Oposició

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Sala de comandament. Funcions: gestió de recursos policials i altres funcions addicionals pròpies dels operadors de les sales de comandament, mitjançant els aplicatius informàtics i els recursos tecnològics a l'abast. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

305

Instrucció tecnicopolicial: Funcions: planificació, execució i supervisió tècnica de les accions formatives relacionades amb les tècniques operatives policials a fi de poder garantir l'adquisició i el manteniment de la qualificació necessària per a la funció policial. Aquestes accions formatives comprenen, entre d'altres, pràctiques de tir, procediments i tècniques d'actuació policial i implantació de noves tècniques i estris per a l'actuació policial. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat. Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Competències: El manteniment de les condicions psicofísiques i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any. Especialitats de nivell 3: Suport tècnic avançat. Funcions: suport avançat a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació i col∙laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització. Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treball d'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquesta especialitat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

306

per sotsinspector/a

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

Oposició

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat.

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en l'especialitat. Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps de permanència mínima d'un any.

3. Compliment de les funcions atribuïdes a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra: El desenvolupament per les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra de les funcions corresponents a les especialitats que agrupa cada família professional s'entén sens perjudici del de les funcions bàsiques o sense especialitat i les altres que els puguin ser encomanades, d'acord amb el que disposen la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, pel que fa a la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i la resta de l'ordenament jurídic quant a les funcions atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat. Annex 2

per sotsinspector/a

Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Primer. Homologació De manera excepcional, i per una sola vegada, les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra que no disposin en la data d'aquest Acord de la formació específica corresponent al seu lloc de treball prevista a la Relació de llocs de treball de mossos d'esquadra que: Ocupin de manera definitiva, en la data d'aquest Acord, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4, o bé, Hagin ocupat ininterrompudament durant dotze mesos, de manera definitiva o provisional, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4, sempre que l'estiguessin ocupant en data 1 de febrer de 2002, data en què va entrar en vigor el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, o bé, Hagin ocupat ininterrompudament durant dotze mesos, entre l'1 de febrer de 2002 i l'1 de febrer de 2005, de manera definitiva o provisional, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4,

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

307

Oposició

Homologació i convalidació de l'experiència professional per a l'adquisició de la formació específica

La superació, en el seu cas, d'aquesta prova comportarà l'homologació amb la formació específica prevista a la Relació de llocs de treball. Segon. Convalidació

Oposició

D'acord amb els criteris fixats per l'Escola de Policia de Catalunya, aquesta convalidarà, als efectes de la formació específica corresponent, i a petició de les persones interessades, els cursos relacionats amb les especialitats incloses en el Pla de carrera professional que aquestes hagin rebut amb anterioritat a l'1 de gener de 2005, impartits per la mateixa Escola, la Direcció General de Seguretat Ciutadana, les universitats o altres institucions similars.

per sotsinspector/a

Podran participar en una prova avaluadora dels coneixements i les competències professionals, que organitzarà l'Escola de Policia de Catalunya, amb la col∙laboració de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, consistent en la resolució d'un cas pràctic referit a les funcions assignades al lloc de treball d'especialitat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

308

NIVELL 3 TRÀNSIT

NIVELL 4

PROTECCIÓ ESPECIAL

GUIA CANÍ INTERVENCIÓ ESPECIAL INTERVENCIÓ EN MUNTANYA

SUBSÒL

ATENCIÓ A LA CIUTADANIA

INTERVENCIÓ MEDI AQUÀTIC DESACTIVACIÓ D’ARTEFACTES EXPLOSIUS

INVESTIGACIÓ AVANÇADA INVESTIGACIÓ BÀSICA

SEGUIMENTS I VIGILÀNCIES INVESTIGACIÓ INTERNA

MITJANS TÈCNICS

INFORMACIÓ

POLICIA CIENTÍFICA BÀSICA

INVESTIGACIÓ

FUNCIONS POLICIALS BÀSIQUES

ORDRE PÚBLIC

PROTECCIÓ DE PERSONES I BÉNS

per sotsinspector/a

NIVELL 2

ANÀLISI

POLICIA CIENTÍFICA AVANÇADA SUPORT TÈCNIC AVANÇAT SUPORT TÈCNIC BÀSIC SALA DE COMANDAMENT INSTRUCCIÓ TECNICOPOLICIAL

SUPORT TÈCNIC

NIVELL 1

Núm. 5649 – 14.6.2010

SEGURETAT CIUTADANA

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

45636

Oposició

(10.130.101)

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Disposicions

309

El Cos de Mossos d'Esquadra té en els seus recursos humans un dels actius principals per assolir el compliment de les funcions que li encomana la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat/Mossos d'Esquadra. És per això que escau fer ús de tots els mitjans necessaris perquè s'aconsegueixi un màxim d'eficiència i de rendiment en l'actuació del personal que hi presta serveis. Amb la finalitat d'assolir els esmentats objectius i, per tant, de donar un millor servei als ciutadans, s'ha dissenyat un Pla General d'Avaluació del Cos de Mossos d'Esquadra, que pretén ser un instrument per a la millora de la seva activitat professional, i per a facilitar l'avaluació del rendiment i l'eficiència dels seus serveis, en el marc d'un cos policial que, immers en una dinàmica de contínua i de progressiva expansió tant territorial com funcional, està incrementant notablement els seus efectius. D'altra banda, i per tal d'objectivar la carrera professional dels funcionaris, les valoracions rebudes mitjançant aquest Pla General d'Avaluació podran ser tingudes en consideració com a treball i per a la promoció interna en el cos de Mossos d'Esquadra, sempre que així ho estableixin una disposició de caràcter general o, específicament, les corresponents bases de les convocatòries. Per tant, consultat el Consell de la Policia‐Mossos d'Esquadra, d'acord amb el que disposa l'article 53 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra;

Oposició

Atès el que estableix l'article 16 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐ Mossos d'Esquadra, en concordança amb l'article 61 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'Organització, Procediment i Règim Jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; Ateses les atribucions que em confereix l'article 3 del Decret 157/1996, de 14 de maig, de Determinació dels Òrgans que exerceixen les atribucions i facultats atorgades al Departament de Governació per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra; ORDENO: ‐1 Aprovació del Pla General d'Avaluació. S'aprova el Pla General d'Avaluació del Cos de Mossos d'Esquadra amb les bases dels programes que el configuren, la descripció dels quals s'incorpora com a annex a aquesta ordre. ‐2 Direcció i coordinació de l'aplicació del Pla. Correspon a la Divisió d'Inspecció General del Cos de Mossos d'Esquadra, sota la supervisió del Director General de Seguretat Ciutadana, dirigir i coordinar l'aplicació del Pla General d'Avaluació, en el marc de les facultats que li atribueix l'Ordre del conseller de Governació de 17 de gener de 1996, per la qual es crea aquesta divisió i se'n determinen les seves funcions. Així mateix, correspon a la Divisió d'Inspecció General l'adopció de les mesures de seguretat adients per tal de garantir la confidencialitat de les dades i l'accés a aquestes pels òrgans i personal legitimat, d'acord amb els programes corresponents. En el cas que el desenvolupament dels programes comporti el tractament automatitzat de dades

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

ORDRE DE 10 DE NOVEMBRE DE 1997, PER LA QUAL S'APROVA EL PLA GENERAL D'AVALUACIÓ DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA

310

personals, caldrà atenir‐se al que estableix la Llei Orgànica 5/1992, de 29 d'octubre, de regulació del tractament automatitzat de dades de caràcter personal.

‐1 Facultats de desplegament. El director general de Seguretat Ciutadana queda facultat per a dictar les instruccions necessàries per a desplegar les bases dels programes que figuren a l'annex, els quals han de possibilitar l'execució d'aquesta Ordre. ‐2 Entrada en vigor. Aquesta ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 10 de novembre de 1998. ANNEX

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

PGA‐01 Mòdul d'avaluació del període de pràctiques. A) Objectius. Aquest programa està dissenyat per dotar d'eines objectives els diferents tribunals qualificadors per poder avaluar el període de pràctiques de les promocions d'accés al cos de mossos d'esquadra i millorar els plans d'acolliment. Aquest programa és l'instrument que permet actualitzar i millorar els mecanismes de valoració de les pràctiques per aconseguir que els objectius dels processos selectius s'assoleixin en el seu grau màxim. Així mateix, els mecanismes d'avaluació de les pràctiques han de permetre contrastar, confirmar o descartar les expectatives i potencials professionals dels nous agents de manera que l'organització pugui aprofitar al màxim les característiques i habilitats innates dels aspirants. B) Característiques. La valoració del període de pràctiques haurà d'ajustar‐se als criteris que determini el Tribunal qualificador d'acord amb les bases de la convocatòria. Per dur a terme aquesta avaluació s'haurà d'elaborar una acta individual que valori un seguit de factors conductuals que abastin camps d'observació en els quals es descriguin coneixements del treball, flexibilitat, habilitats socials i comunicació, compliment d'ordres i disciplina, disposició personal vers el treball, responsabilitat, adaptació a l'organització, iniciativa, confiança en sí mateix i autonomia, judici pràctic i autocontrol. Es podrà donar un percentatge diferent en cada àmbit d'observació en funció de la seva importància policial. L'estructuració jeràrquica del cos de mossos d'esquadra determina que el sistema d'avaluació a utilitzar sigui en forma de cascada i delimita qui és l'avaluador de cada individu per raó del seu grau de comandament. Per tal d'evitar desviacions en les valoracions dels serveis la Divisió d'Inspecció General del cos de mossos d'esquadra podrà establir índexs correctors per tal d'unificar les valoracions. Aquests índexs correctors s'aplicaran quan la mitjana de l'avaluador es desviï de la mitjana global en el percentatge que es determini, i s'extraurà de la diferència entre la mitjana global i la mitjana de cada avaluador. C) Efectes La conseqüència principal de les valoracions obtingudes haurà de ser la determinació i la idoneïtat

per sotsinspector/a

DISPOSICIONS FINALS

311

a) Objectius Aquest programa està dissenyat per donar compliment als acords del Govern en matèria de complement de productivitat i a la seva aplicació segons els criteris que anualment dicta la Secretaria General del Departament de Governació. B) Característiques Per dur a terme aquesta avaluació s'haurà d'elaborar una acta individual on constin un seguit de factors que s'han d'ajustar a les directrius marcades pel Govern. La Divisió d'Inspecció General aplicarà els criteris i els mòduls de puntuació que determini en cada moment la Secretaria General del Departament de Governació i centralitzarà la recollida i tractament de la informació per tal de trametre‐la a l'òrgan competent. L'estructuració jeràrquica del cos de mossos d'esquadra determina que el sistema d'avaluació a utilitzar sigui en forma de cascada i delimita qui és l'avaluador de cada individu per raó del seu grau de comandament. Així mateix, el programa serà l'instrument de disseny, mecanització i conversió de dades que, de forma ordinària, anirà adaptant el procés de determinació de la productivitat individual a les possibles modificacions del Govern en matèria de complements econòmics. C) Efectes Les valoracions obtingudes hauran de delimitar els mòduls de valoració en els quals hauran d'estar compresos cadascun dels funcionaris en actiu del cos de mossos d'esquadra. Paral∙lelament el PGA‐02 ha de tenir una funció de contrast i control d'altres programes de valoració individual que han de permetre la detecció automàtica de desviacions en els processos de valoració, entès que alguns dels programes del PGA poden tenir efectes quantitatius en processos interns de formació i provisió. PGA‐03 Mòdul de procediments de provisió de llocs de treball i de promoció interna.

A) Objectius Aquest programa està dissenyat per dotar eines objectives als diferents tribunals qualificadors o comissions de valoració per poder avaluar els resultats dels processos dels diferents concursos d'ascens i trasllat. Un altre objectiu d'aquest programa és permetre actualitzar i millorar els mecanismes de valoració per aconseguir l'assoliment dels objectius dels processos selectius. Així mateix els mecanismes d'avaluació han de permetre contrastar i confirmar les expectatives i potencials professionals de manera que l'organització pugui aprofitar al màxim les seves

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

312

per sotsinspector/a

PGA‐02 Mòdul de productivitat

Oposició

dels funcionaris en pràctiques per al desenvolupament de la tasca policial, i s'haurà de motivar al Tribunal qualificador les valoracions, especialment les negatives. Altra conseqüència d'aquest programa serà la validació o, si s'escau, modificació i adequació dels plans d'acolliment dels funcionaris en pràctiques per facilitar la integració i millorar l'evolució del seu rendiment. Els resultats d'aquest programa formaran part de l'historiograma de l'agent i així, contrastats amb altres programes, es podrà determinar el grau d'integració i satisfacció personal. També es podrà observar l'evolució de les seves expectatives professionals en el decurs de la seva carrera.

Oposició

per sotsinspector/a

característiques i habilitats. B) Característiques Quant a la seva valoració dels concursos abans esmentats, aquella s'haurà d'ajustar als criteris que determini el Tribunal qualificador o comissió de valoració d'acord amb les bases de la convocatòria. Per dur‐la a terme s'haurà d'elaborar una acta individual adequada al tipus de convocatòria, conformada per una sèrie de factors que descriguin comportaments, actituds i aptituds de l'aspirant a la categoria o lloc de treball. El fet que el cos estigui estructurat d'una forma jeràrquica determina que el mètode avaluatiu a utilitzar sigui en forma de cascada (de dalt a baix); i delimita qui és l'avaluador de cada individu per raons de grau de comandament. Per tal d'evitar desviacions en les valoracions de serveis idèntics la Divisió d'Inspecció General del cos de mossos d'esquadra podrà establir índexs correctors per tal d'unificar les valoracions. Aquests índexs correctors s'aplicaran quan la mitjana de l'avaluador es desviï de la mitjana global en el percentatge que es determini, i s'extraurà de la diferència entre la mitjana global i la mitjana de cada avaluador. C) Efectes Les valoracions obtingudes hauran d'establir la idoneïtat de l'aspirant a la categoria o lloc de treball al qual ha concursat; les valoracions, especialment les negatives, s'hauran de motivar al Tribunal Qualificador o a la comissió de valoració. Altra conseqüència d'aquest programa serà la detecció d'expectatives de cada membre del cos de mossos d'esquadra que, junt amb la descripció dels perfils professionals, ajudaran a definir més exactament el seu propi perfil. D'altra banda, aquest programa ha de servir de suport, contrast i validació a altres programes del PGA, com el PGA‐06 de perfils professionals. Els resultats d'aquest programa formaran part de l'historiograma de l'agent i així, contrastats amb d'altres, es podrà determinar el grau d'integració i satisfacció personal. També es podrà observar l'evolució de les seves expectatives professionals en el decurs de la seva carrera i, si s'escau, se'l podrà orientar sobre la manera de formació que requereix per assolir els seus objectius professionals i assolir un més alt grau d'autosatisfacció. PGA‐04 Mòdul d'activitat professional objectiva

Objectius Aquest programa detecta l'activitat professional dels membres del cos de mossos d'esquadra mitjançant els resultats del treball realitzat que siguin plenament objectivables. El PGA‐04 ha de tenir la funció de contrast i control d'altres programes d'avaluació individual que han de permetre la detecció automàtica de desviacions en els processos d'avaluació, atès que alguns dels programes del PGA poden tenir efectes quantitatius en processos interns de promoció i provisió. b) Característiques Aquest programa ha de descriure, recollir i tractar totes aquelles dades que siguin plenament objectives i quantificables i que no estiguin subjectes a qualsevol mena d'interpretació. En aquest PGA s'han de quantificar els efectes de l'activitat ordinària i extraordinària dels membres del cos de mossos d'esquadra, evitant‐ne la subjectivitat. c) Efectes

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

313

per sotsinspector/a

El PGA‐04 en sí mateix no té cap efecte sobre l'individu, però sí sobre el conjunt del PGA, essent un eficaç mètode de ponderació enfront de dades contradictòries que poguessin afectar negativament als membres del cos de mossos d'esquadra i perjudicar la seva carrera. PGA‐05 Mòdul de gestió de serveis i control de qualitat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

Objectius L'objectiu d'aquest programa és valorar el rendiment global i augmentar la qualitat dels serveis policials segons uns indicadors de gestió vàlids, i que, d'acord amb uns estàndards de qualitat, millorin la satisfacció del client‐usuari dels serveis del cos de mossos d'esquadra. Característiques Aquest programa s'ha d'encaminar cap a la concreció d'indicadors de gestió que puguin objectivar la qualitat del treball realitzat. Aquests indicadors han de supervisar aspectes de treball identificable d'acord amb uns patrons preestablerts i preexistents que actualment estan definits de forma genèrica en la família de normes ISO 9000 i en els criteris de la Fundació Europea per a la gestió de la qualitat (EFQM). Procediment El desenvolupament d'aquest programa s'haurà d'afrontar des de diversos enfocaments, però de forma inexcusable s'han de tenir en compte els processos anomenats bucle de qualitat, responsabilitat de direcció, interacció amb l'usuari del servei i ampliació del personal intern. D'aquest últim aspecte se n'ocupen, també, altres programes del PGA com són el PGA‐06 i PGA‐07. Una de les eines que s'hauran d'utilitzar per desenvolupar eficaçment aquest programa serà la direcció per processos, entesa com una metodologia que orienta la direcció de l'organització (cos de mossos d'esquadra) d'acord amb la gestió de processos dirigits a l'usuari, tant sigui intern com extern. L'altra eina bàsica d'aquest programa haurà d'estar conformada per mètodes de comparació i adequació d'aquells processos o part d'aquells que, des del punt de vista del cos, qualitat, flexibilitat i servei, es considerin superiors a d'altres processos existents de la mateixa mena. L'instrument bàsic de la mesura d'aquest programa és l'enquesta de satisfacció de l'usuari dels serveis de policia. Aquestes enquestes de caràcter cíclic permeten no tant sols determinar l'augment de qualitat del servei policial, sinó que també detecten la satisfacció manifestada per l'usuari. Una altra de les fases d'aquest programa ha de concretar els estàndards de qualitat de cada servei. Aquests estàndards han de sorgir de la comparació dels serveis, de les exigències socials i les necessitats del mateix cos de mossos d'esquadra. Aquests estàndards agrupats per serveis idèntics hauran de conformar un dels objectius a assolir per cada un dels serveis esmentats. La darrera de les fases d'aquest programa haurà de ser la delimitació dels objectius a assolir. Un d'ells ja ha estat definit en l'anterior i la resta seran d'un àmbit general que estaran definits anyalment pels criteris extrets de l'estudi dels resultats dels diferents indicadors de gestió. Efectes Les dades extretes d'aquest programa han d'aconseguir, d'una altra banda, detectar disfuncions o possibles disfuncions en els serveis abans que aquestes es valorin i, d'altra banda, dotar d'eines l'Administració per millorar la qualitat del servei, així com el seu rendiment i la seva eficàcia, i definir els estàndards de qualitat i els objectius a assolir.

314

Oposició

Objectius Aquest programa va adreçat a reunir la suficient informació per millorar la descripció dels perfils professionals de les categories, llocs de treball especialitzats i aspirants del cos de mossos d'esquadra. Característiques Aquest programa s'haurà de desenvolupar amb el concurs d'especialistes (psicòlegs, metges...) i haurà d'anar dirigit a la recerca de les característiques més idònies de cada lloc de treball mitjançant la descripció d'aquests, extreta de dades objectivables que puguin aportar qualsevol dels programes del PGA, així com experiències dels professionals tant de la policia com d'altres branques tècniques. Efectes Aquest programa ha d'aconseguir adequar els perfils professionals a les necessitats efectives del cos de mossos d'esquadra. Aquesta adequació ha de comportar la millora del rendiment personal de cada individu a l'ajustar les seves característiques al lloc de treball, a més d'augmentar l'eficàcia dels serveis i, en definitiva, del global del col∙lectiu. Aquest fet va absolutament lligat a la satisfacció de cada individu en veure assolides les seves expectatives i adaptades les característiques del seu perfil a les del servei, fet que produeix una alta motivació professional. L'anàlisi sistemàtica i constant dels perfils i el seu rendiment permetrà elaborar plans d'idoneïtat de permanència en el servei i, si s'escau, determinar processos de rotació que evitin estadis d'enquistament, desmotivació i insatisfacció. Així mateix, la descoberta personal d'un perfil professional determinat permetrà als membres del cos de mossos d'esquadra orientar la seva carrera evitant l'efecte negatiu que suposa el sistema d'assaig‐error en qualsevol trajectòria professional. La idoneïtat del perfil professional de categories, llocs de treball especialitzats i aspirants del cos de mossos d'esquadra s'haurà de trametre als diferents gabinets de selecció per tal que en tinguin coneixement en cadascun dels concursos i concursos‐oposició. PGA‐07 Mòdul d'avaluació del rendiment dels recursos humans Objectius Aquest programa avaluar el rendiment professional dels membres del cos de mossos d'esquadra amb els següents objectius: D'una part, dotar d'eines a l'organització que facilitin l'administració dels recursos humans. Per tant, un dels objectius del PGA‐07 no és tan sols identificar els punts negatius o dèbils de l'avaluat, sinó també els punts forts i/o potencials. Per altra part, ser un mitjà pel qual l'avaluat podrà conèixer el grau de satisfacció de l'organització respecte del seu treball i així modificar el seu comportament i millorar les seves actituds i coneixements. Subsidiàriament, el PGA‐07 ha d'aconseguir detectar mancances formatives i reiterades en grups del col∙lectiu que, valorades amb altres indicadors, han d'incidir en el Pla de formació. A més, ha de servir per verificar, tractar i millorar tècniques de gestió i sistemes en ús i complementar altres programes del Pla General d'Avaluació. Característiques Aquest programa ha d'avaluar factors conductuals i comportamentals que siguin fàcilment observables i mesurables. Els resultats obtinguts han de permetre comparar els individus entre sí i

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

PGA‐06 Mòdul de perfils professionals

315

Efectes Les dades extretes, un cop tractades, han de permetre comparar els individus entre sí, classificar‐ los en una escala de valors global confeccionar un historiograma que descrigui i identifiqui el perfil professional de cada individu i permeti observar la seva evolució. Les valoracions de cada funcionari podran ser tingudes en compte com a mèrit en les convocatòries per a la provisió de llocs de treball o per a la promoció interna, sempre que així s'estableixi en una disposició de caràcter general o en les corresponents bases. La rellevància dels factors no afectarà la puntuació individual, però informarà dels tipus de rendiment òptim, fet que permetrà dissenyar perfils professionals específics per a cada destinació o grau.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

316

per sotsinspector/a

El fet que el cos estigui estructurat d'una forma jeràrquica determina que el mètode avaluatiu a utilitzar sigui en forma de cascada (de dalt a baix) i delimita qui és l'avaluador de cada individu per raó de comandament. Per tal d'evitar desviacions en les valoracions de serveis idèntics, la Divisió d'Inspecció General del cos de mossos d'esquadra podrà establir índexs correctors per tal d'unificar les valoracions. Aquests índexs correctors s'aplicaran quan la mitjana de l'avaluador es desviï de la mitjana global en el percentatge que es determini, i s'extrauran de la diferència entre la mitjana global i la mitjana de cada avaluador. L'avaluació del rendiment professional dels recursos humans es realitzarà com a mínim un cop l'any. Subsidiàriament i per extreure dades de complementarietat a altres programes, es podrà introduir el concepte de rellevància del factor, motivat per la Generalitat dels factors avaluats i la diversitat dels llocs de treball, cosa que permetrà concretar perfils de llocs de treball. Per aquest motiu, s'assignarà a cada factor un valor en funció de la repercussió que tingui en aquell lloc de treball.

Oposició

classificar‐los en una escala de valor global per l'organització. Aquests factors han d'estar descrits en un qüestionari que ha d'estar dissenyat sota les premisses de simplicitat, claredat i transparència per facilitar la tasca de l'avaluador. S'han d'elaborar dos tipus d'actes de valoració individual, una per a agents i una altra per a comandaments, diferenciades pels valors exigits. La primera ha d'incidir en factors de treball bàsics, i la segona ha d'introduir elements valoratius de gestió, direcció, supervisió i control. Aquests factors han d'englobar aspectes com coneixements professionals, adaptació a l'organització, habilitats socials i comunicació, disposició envers el treball, qualitat de treball, responsabilitat i iniciativa, i gestió, supervisió i control de recursos. Procediment

per sotsinspector/a

RESOLUCIÓ IRP/192/2010, DE 27 DE GENER, PER LA QUAL S'APROVA LA CARTA DE SERVEIS DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT‐MOSSOS D'ESQUADRA.

L'Estatut d'autonomia de Catalunya, en el seu article 30, disposa que totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i que les administracions públiques han de fixar les condicions d'accés i els estàndards de qualitat d'aquests serveis.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que estableix el Pla de Govern 2007‐ 2010, en la línia de potenciar i millorar els serveis prestats a la ciutadania, estableix la universalització de les cartes de serveis, especialment dels serveis finalistes.

Oposició

Un dels instruments per a la gestió de la qualitat que se centra en la ciutadania i la seva satisfacció pel que fa a la prestació dels serveis és la carta de serveis, entesa com a document que no es limita a oferir informació sobre la prestació de serveis, sinó que permet una interacció amb les persones usuàries. En aquest sentit, l'Administració de la Generalitat ha fet una aposta per implantar les cartes de serveis, en tant que són unes eines que permeten recollir el catàleg de drets de la ciutadania envers l'organització de la Generalitat, així com l'adquisició de compromisos per millorar‐ne periòdicament la gestió.

El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, mitjançant la Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra, vol informar, a les persones usuàries, dels serveis que presta la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, dels seus drets i dels compromisos de qualitat que es volen aconseguir. Per tot això, Resolc: Aprovar la Carta de Serveis de la de la Policia de la Generalitat‐Mossos d'Esquadra, que estarà disponible a la Direcció General de la Policia i a la web del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: http://www.gencat.cat/mossos/serveis/CartaServeis/index.html.

Barcelona, 27 de gener de 2010

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

317

per sotsinspector/a

2.8. RESOLUCIÓ IRP/192/2010 CARTA DE SERVEIS DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT – MOSSOS

Oposició

D’ESQUADRA

Generalitat de Catalunya Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Secretaria de Seguretat

1 Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

318

per sotsinspector/a

ÍNDEX

1- L’objecte de la Carta de Servei 2 – Informació general de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra 3- La missió, visió i valors de la PG-ME 4- Els nostres Serveis 5- Els nostres compromisos de qualitat . 6- Els nostres indicadors de qualitat 7- Formes de Col·laboració i participació 8- Sistema de suggeriment, agraïment o queixa 9- Normativa bàsica 10- Unitat responsable de la carta

Oposició

11- Actualització

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

319

1- L’objecte de la Carta de Servei

per sotsinspector/a

La Generalitat de Catalunya té com a objectiu la prestació d’uns serveis públics de qualitat. Amb les cartes de serveis l’Administració de la Generalitat informa dels serveis que presta i es compromet respecte al seu nivell de prestació. Tanmateix el govern de la Generalitat fomenta la participació ciutadana a través d’enquestes d’opinió, bústies de queixes i suggeriments i altres formes de col·laboració.

El projecte d’elaboració de la Carta de Serveis del Cos de Mossos d’Esquadra pretén donar resposta als compromís adquirit pel conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació en compareixença parlamentària en la qual situava la Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra com a un dels deu punts prioritaris del Departament en matèria de seguretat.

Els treballs preparatoris de la carta han comportat la realització de millores en l’organització com són la implantació del sistema de suggeriemnts, agraïmets i queixes de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i la millora dels processos de les Oficines d’Atenció Ciutadana de les Comissàries. Aquests canvis eren necessaris per tal d’implementar amb èxit la Carta de Serveis.

La Carta de serveis de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra expressa la

Oposició

voluntat d’aquesta institució de treballar en el marc d’una política global de qualitat. La carta informa dels serveis que es presten, dels compromisos que s’adopten, de com es mesura la qualitat i de com poder col·laborar-hi.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

320

2 – Informació general de la Policia de la Generalitat-

per sotsinspector/a

Mossos d’Esquadra Amb l’arribada de la democràcia i el retorn de la Generalitat, la Policia de la GeneralitatMossos d’Esquadra passen a dependre de nou del Govern de la Generalitat de Catalunya. A partir de l’any 1982 i l’aprovació de la Llei de Creació de la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya el 1983 comença la fase d’expansió del cos. Però no és fins l’any 1994, amb l’aprovació de la Llei de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i els acords amb el Govern de l’Estat, que s’inicia el procés de desplegament territorial en substitució de les Forces i Cossos de seguretat de l’Estat que culmina el novembre del 2008 amb el desplegament a les comarques de Tarragona.

La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra es defineix com un servei de la Generalitat, per a coadjuvar al compliment dels seus fins i al compliment de les seves disposicions. I, a la vegada, com un servei per a la comunitat i, per tant, amb un mandat explícit de coadjuvar al benestar social, en cooperació amb els altres agents socials, en els àmbits preventiu, assistencial i de rehabilitació.

El caràcter finalista de les funcions de seguretat, el fet que els últims destinataris de l'activitat policial siguin els ciutadans, obliga la Policia de la Generalitat a operar, amb

Oposició

tots els altres cossos, segons els principis de cooperació, coordinació i col·laboració mútua.

Respecte d'això, la Policia de la Generalitat actúa en dos àmbits. Per una banda, en relació amb les forces i els cossos de seguretat de l'Estat i per altra banda, amb les policies locals, mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya i les juntes locals de seguretat respectivament.

Estatut d'autonomia a l'article 164 atorga a la Generalitat de Catalunya, en matèria de seguretat pública, el control i la vigilància del trànsit i concretament a la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra totes les funcions pròpies d’un cos de policia. Alhora, a l'article 332 estableix que la Generalitat té, en el territori de Catalunya, la competència exclusiva en emergències i protecció civil.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

321

1.

Funcions de policia de seguretat ciutadana i ordre públic.

2.

Funcions de policia administrativa.

3.

Funcions de policia judicial i investigació criminal, inclòs el crim organitzat i el

per sotsinspector/a

A. Funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra

terrorisme. 4.

Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats.

5.

Funcions de cooperació i col.laboració amb les entitats locals

6.

Funcions de policia en seguretat viària i trànsit.

7.

Funcions i competències en matèria d'emergències i protecció civil

1.

Funcions de policia de seguretat ciutadana

a)

Protegir les persones i els béns.

b)

Mantenir l'ordre públic.

c)

Vigilar i protegir persones, òrgans, edificis, establiments i dependències de la Generalitat, i garantir el funcionament normal de les instal·lacions i la

d)

Vigilar els espais públics.

e)

Protegir les manifestacions i mantenir l'ordre en grans concentracions

Oposició

seguretat dels usuaris dels serveis.

humanes. f)

Prestar auxili en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, i participar en l'execució dels plans de protecció civil en la forma que sigui determinada per les lleis.

g)

Prestar auxili en les actuacions en matèria de salvament, si hi és requerit.

h)

Complir, dins les competències de la Generalitat, les funcions de protecció de la seguretat ciutadana atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat per la Llei orgànica 1/1992.

i)

Prevenir actes delictius.

j)

La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

322

2.

Funcions de policia administrativa a)

Vetllar pel compliment de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i

per sotsinspector/a

de les disposicions i ordres singulars dictades pels altres òrgans de la Generalitat. b)

Inspeccionar les activitats sotmeses a l'ordenació o la disciplina de la Generalitat, i denunciar-ne tota activitat il·lícita.

c)

Emprar la coacció amb vista a l'execució forçosa dels actes o les disposicions dels òrgans de la Generalitat.

d)

Vetllar pel compliment de les lleis i les altres disposicions de l'Estat aplicables a Catalunya i garantir el funcionament dels serveis públics essencials.

e)

Vetllar pel compliment de la normativa sobre el medi ambient, els recursos hidràulics i la riquesa cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol altra mena relacionada amb la conservació de la natura.

f)

Vetllar pel compliment de la normativa sobre el patrimoni cultural català, pel que fa a la salvaguarda i la protecció d'aquest i per tal d'evitar-ne l'espoli o la destrucció.

g)

Col·laborar amb les policies locals i amb les forces i els cossos de seguretat de l'Estat en la recollida, el tractament i la comunicació recíproca d'informació d'interès policial.

h)

Vigilar, inspeccionar i controlar les empreses de seguretat privada, llurs

Oposició

serveis i actuacions i els mitjans i el personal a llur càrrec, en els termes establerts per la legislació vigent. i)

3.

La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent.

Funcions de policia judicial i investigació criminal, inclòs el crim organitzat i el terrorisme.

Les funcions de policia judicial que li corresponen d'acord amb l'article 164.5 de l'Estatut d'autonomia i que són establertes per l'article 126 de la Constitució, els articles 443 i 445 de la Llei orgànica del poder judicial i la resta de la legislació processal vigent, sens perjudici de les que corresponen a les policies locals. Aquestes funcions són acomplertes per mitjà dels serveis ordinaris del Cos o per mitjà de les seves unitats orgàniques de policia judicial, a iniciativa pròpia o a requeriment de les autoritats judicials o del ministeri fiscal.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

323

4.

Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si hi és requerit

per sotsinspector/a

El servei de Policía ha d’estar al sevei de la ciutadania per a la col·laboraicó en el que aquesta necessita i per tant cooperar amb aquesta en la resolució dels conflictes privats de forma amistosa.

5.

Funcions de cooperació i col.laboració amb les entitats locals, d'acord amb la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals

a)

Donar suport tècnic i operatiu a les policies locals quan aquestes no puguin assumir plenament un servei, per raó del seu volum o de l'especialització.

b)

Exercir, a més de les funcions assenyalades en aquest article, les pròpies de les policies locals en els municipis que no en disposin.

c)

En els supòsits establerts per les lletres a) i b), la Generalitat i les corporacions locals han de subscriure els convenis de cooperació corresponents, en què s'han de definir, en tot cas, els objectius, els recursos, el finançament, l'organització i les obligacions i facultats respectives.

6.

Funcions de policia en Seguretat Viària i Trànsit

Vigilància i regulació del trànsit a la xarxa viària, elaboració d’atestats i investigacions en

7.

Oposició

accidents de trànsit

Funcions de policia en Emergències i Protecció Civil

a)

Previsió: analitzar el risc, les causes i els efectes.

b)

Prevenció: conjunt d'accions encaminades a disminuir el risc.

c)

Planificació: la resposta davant situacions de greu risc.

d)

Intervenció: accions encaminades a anul·lar, corregir i minimitzar els efectes de les catàstrofes.

e)

Rehabilitació: accions encaminades a reparar i retornar a la normalitat.

f)

Informació i formació: donar a conèixer a la població com actuar en cas d'accident. Pel que fa a la planificació, els grups d'ordre públic tenen com a objecte garantir la seguretat ciutadana en les zones de risc o calamitat, així com regular el trànsit i col·laborar en la identificació de les víctimes. Així doncs, les seves funcions són bàsicament garantir la seguretat ciutadana en

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

324

la zona de risc o calamitat i garantir que els grups que hi intervinguin puguin actuar sense cap impediment, coordinant les seves actuacions.

Estructura Policial de la Direcció General de la Policia Policia de la

per sotsinspector/a

B.

Generalitat - Mossos d'Esquadra La Direcció General de la Policia (DOGC núm. 5.005, de 09/11/2007)

Corresponen a la persona titular de la Direcció General de la Policia el comandament directe del cos de Mossos d'Esquadra i la direcció, coordinació operativa i inspecció dels seus serveis, sota la direcció i supervisió de les autoritats superiors, així com vetllar per garantir la protecció del lliure exercici dels drets i les llibertats i la seguretat ciutadana, i assegurar la convivència pacifica i la protecció de les persones i béns en tot el territori de Catalunya.

Per poder portar a terme les funcions que té encomanades, la Direcció General de la

Oposició

Policia s'organitza en diferents nivells estructurals

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

325

- La Subdirecció Operativa de la Policia: exerceix el comandament operatiu del cos de mossos d'esquadra, llevat d'aquelles unitats policials que depenguin directament de

per sotsinspector/a

la Direcció General de la Policia.

- La comissaria general: òrgan adscrit a la Subdirecció Operativa de la Policia o a la Direcció General de la Policia i que integra les divisions i/o regions policials, a la qual correspon el comandament de la policia.

- La coordinació regional: òrgan adscrit a la Comissaria General Territorial i exerceix la direcció d'un conjunt de regions policials.

- La divisió: òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una comissaria general. La naturalesa organitzativa de la divisió és d'òrgan central, tot i que podrà estar territorialment desconcentrada.

- La regió policial: òrgan que s'adscriu a una coordinació regional. La naturalesa organitzativa de la regió policial és d'òrgan territorial.

La divisió i la regió policial se situen en un mateix nivell estructural i els correspon la direcció estratègica d'àmbits concrets de l'activitat de la policia.

- L'àrea: òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una divisió o regió policial, a la

Oposició

qual correspon la direcció tàctica d'àmbits concrets de l'activitat de la policia. S'estableixen els següents tipus d'àrees: àrees centrals i àrees territorials, com a desenvolupament de les divisions; i les àrees regionals i àrees bàsiques policials, com a desenvolupament de les regions policials.

- La unitat: òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una àrea, a la qual correspon la direcció operativa de la policia.

- El grup: òrgan de, de manera ordinària, s'adscriu a una unitat, les responsabilitats del qual són, amb caràcter general, les relatives a la supervisió i execució directa de les tasques policials.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

326

Dependències de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra

per sotsinspector/a

C.

Seu central de la Direcció General de la Policia

D.

Oposició

Direcció General de la Policia Travessera de les Corts 319-321 08029 Barcelona mossos@gencat.cat www.gencat.cat/mossos

Telefòn Emergències

El telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i ciutadanes puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació d'emergència.

Per a les persones amb discapacitat auditiva es posa al seu servei el fax 900 500 112 i el mòbil 679 436 200 per a enviar missatges de text (sms)

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

327

per sotsinspector/a

3- La missió, visió i valors de la PG-ME D’acord amb l’ordenament jurídic i en consonància al mandat que el govern de la Generalitat atorga al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i les funcions de la en matèria de seguretat i policia s’estableix la missió (Què hem de fer) del cos de mossos d’esquadra, la visió (què volem ser) i el valors (com volem actuar) que serveixen de marc general per la Carta de Serveis.

A.

La nostra Missió

La missió de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra és protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana, vetllant, des de la proximitat, per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d’acord amb l’ordenament jurídic.

B. La nostra visió Volem que la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra esdevingui el referent de seguretat i la garantia de protecció i servei de les persones a Catalunya, des de la proximitat i la professionalitat, oferint un servei de qualitat.

Oposició

C. Els nostres valors Proximitat: Conèixer la realitat social, des de l’arrelament al territori, i detectar les necessitats de la ciutadania a què es serveix, per afavorir la convivència pacífica. Compromís: Esforçar-se per complir les obligacions pròpies del lloc que s’ocupa. Integritat: No treure profit de la condició de policia. Actuacions adaptades als preceptes deontològics. Voluntat de servei: Orientar-se cap a la ciutadania, amb la voluntat de satisfer les necessitats amb un servei de qualitat. Eficàcia: Aconseguir els objectius fixats, ser resolutiu en el lloc de treball propi, aconseguir els resultats previstos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

328

4- Els nostres Serveis Els serveis que a continuació es detallen no estan descrits en relació a les funcions

per sotsinspector/a

sinó en relació a la prestació directa al ciutadà i sempre des d’una òptica ciutadana i no de la estructura organitzativa de la Direcció General de la Policia. Aquesta descripció esdevé clau alhora de definir els compromisos amb els ciutadans de la carta de serveis.

Atenció personal i assistencial Els cos dels Mossos d’Esquadra té presència policial a tota Catalunya, dóna resposta a les demandes de seguretat i/o protecció de les persones i mobilitza els recursos assistencials necessaris per donar auxili i protecció a la ciutadania en situacions de risc i/o conflicte.

Atenció a la persona denunciant Recepció de la denúncia en totes les comissaries del Cos de Mossos d’Esquadra i informació, sobre els documents que cal aportar. Les nostres dependències són accessibles per a totes les persones amb mobilitat reduïda.

Atenció especialitzada a la víctima

Oposició

Atenció especialitzada, a totes les comissaries, a les víctimes relacionades amb els delictes violents, sexuals, de violència masclista, de violència domèstica, contra menors i tots aquells en el que estiguin relacionats col·lectius de risc o especialment vulnerables.

Relacions amb la comunitat Establiment de canals de comunicació amb la ciutadania i en especialment amb els col·lectius més vulnerables i amb més risc de ser víctimes de delictes per tal de minimitzar la possibilitat de ser víctima d’un delicte.

Seguretat Viària Vigilància i regulació del trànsit a la xarxa viària, elaboració d’atestats i investigacions en accidents de trànsit amb la finalitat de reduir l’accidentalitat i augmentar la seguretat a les vies.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

329

Investigació criminal

per sotsinspector/a

Investigació de delictes contra el patrimoni, contra les persones, l’ordre públic, la seguretat col·lectiva, la llibertat, la llibertat sexuals, les relacions familiar i d’altres que afecten a la Seguretat Ciutadana.

5- Els nostres compromisos de qualitat Els compromisos de qualitat de la Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra són els següents: Oferir atenció 24 hores, 365 dies l’any. Donar un tracte acurat i amable. Arribar al lloc dels fets en el mínim temps possible i, en tot cas, en 12 minuts en aquells casos en què hi hagi perill greu per a la vida o la integritat física de les persones i els seus béns. Fer que eIs agents s’identifiquin. Atendre la ciutadania, en el moment que arriben a la comissaria, interessant-se pel motiu de la seva denúncia. Establir un temps d’espera per interposar denúncia inferior a 30 minuts de mitjana. Garantir la privacitat de les persones denunciants. Recollir denúncies en llengües estrangeres. Rebre denúncies per Internet en els supòsits previstos.

Oposició

Oferir assistència personalitzada a la víctima mitjançant agents especialitzats. Gestionar de manera prioritària les ordres de protecció en relació amb els delictes relacionats amb la violència masclista. Mantenir relacions directes i periòdiques amb els diferents col·lectius socials. Assistir, comunicar i gestionar el lliurament dels menors desemparats als pares, tutors o representants legals o a les institucions pertinents amb la màxima celeritat i, en tot cas, en 1 hora com a màxim. Assistir a la gent gran i a les persones especialment vulnerables que es troben en situació de risc o desemparament i gestionar-ne el lliurament als familiars o les institucions pertinents amb la màxima celeritat i, en tot cas, en 1 hora com a màxim. Promoure programes de seguretat viària mitjançant cursos de formació i col·loquis informatius. Contestar els suggeriments, felicitacions i queixes i rebuts en un termini màxim de 30 dies. Fer una investigació especialitzada de les activitats criminals. Publicar els resultats anuals d’avaluació de la carta de serveis.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

330

per sotsinspector/a

6- Els nostres indicadors de qualitat Mesurar els compromisos de qualitat esdevé necessari per tal d’avaluar-ne el grau d’assoliment i per continuar en el cicle de millora continuada de la carta de serveis.

Aquests indicadors han de ser fàcils d’entendre i rellevants per a l’usuari. És imprescindible de garantir

una recollida de dades correcta i una interpretació

inequívoca del seu valor, i han de permetre a l’organització la comparació al llarg del temps per tal de comprovar els canvis que es produeixin.

Els nostres instruments de mesura són els següents:

Temps mitjà espera per interposar una denúncia. Temps mitjà resposta a fets urgents. Enquesta de Seguretat Pública. Enquestes de Satisfacció Usuària. Nombre de felicitacions, queixes i suggeriments. Anàlisi de les suggeriments, felicitacions i queixes. Percentatge de suggeriments, queixes i felicitacions contestats abans de 30 dies.

Oposició

7- Formes de Col·laboració i participació La ciutadania té dret a participar en les tasques de seguretat i policia d’acord amb el nostre ordenament jurídic, aquesta participació es realitza mitjançant les organitzacions i les entitats ciutadanes i de forma directa mitjançant les enquestes, el sistema de suggeriments, felicitacions i queixes o les trucades als telèfons d’emergència o a les comissaries.

Consell de Seguretat de Catalunya. Juntes i Consells locals de Seguretat. Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya. Xerrades, Col·loquis, reunions amb associacions. Enquestes de satisfacció ciutadana a les Comissàries. Realitzant suggeriments, felicitacions i queixes.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

331

per sotsinspector/a

8- sistema de suggeriment, agraïment o queixa La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un sistema de recollida de suggeriments, agraïments i queixes, aquest està pensat amb la convicció que qualsevol iniciativa del ciutadà sobre la prestació del nostre servei pot ser una oportunitat de millora i, en tot cas, ha d’analitzar-se.

La forma de fer arribar un suggeriment, agraïment o queixa és mitjançant: •

El correu electrònic a la bústia mossos@gencat.cat

•

Els formulari de la nostra web http://www.gencat.cat/mossos/serveis/SAQ/index.htm

•

De manera presencial a qualsevol comissària o bé mitjançant registre del Departament, o de qualsevol administració inclosa a l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de RJPAC o bé a través de les oficines d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Oposició

9- Normativa bàsica Constitució Espanyola de 1978. Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006. Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat. Llei 13/1989, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú. Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra. Recomanació REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa als estats membres sobre el Codi Europeu d’ètica policial. Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

332

Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. Resolució INT/1828/2004 de 14 de juny per la qual s’aprova la instrucció per a

per sotsinspector/a

la incorporació i l’aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la policia en relació amb l’actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació.

10- Unitat responsable de la carta D’acord amb el Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, el Gabinet de Seguretat de la Secretaria de Seguretat és l’òrgan responsable de l’elaboració d’aquesta Carta de Serveis i per tant ha de promoure i coordinar, d’acord amb la Direcció General de la Policia, les accions necessàries en relació amb aquesta carta.

Gabinet de Seguretat /Secretaria de Seguretat Departament d’Interior, Relacions Institucionals i participació. Passeig de Sant Joan, 39-41 08009 Barcelona Tel. 935512000

Oposició

e-mail: gabinetdeseguretat@gencat.cat www.gencat.cat/interior

11- Actualització La Carta de Serveis adquireix el compromís d’adaptar-se a totes les millores que es vagin produint en el Cos de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, així com en els serveis que aquest presta.

Barcelona, Maig de 2009

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

333

Aquest Codi és el fruit de l’interès demostrat reiteradament des de fa anys pel Consell d'Europa en matèries relatives a la seguretat i a la policia i, en particular, a la seva relació amb els drets humans i la protecció dels principis fonamentals inherents a les democràcies pluralistes. Les forces i cossos de seguretat, d'acord amb l'article 104 de la Constitució, tenen per missió protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. La Llei orgànica 2/1986, de 14 de març, reguladora de les forces i cossos de seguretat, de conformitat amb el que preveu l'article 104 de la Constitució, en el seu preàmbul, apartat II, estableix específicament que, per sobre de qualsevol altra finalitat, la Llei pretén ser l'inici d'una nova etapa en la que destaqui la consideració de la Policia com un servei públic adreçat a la protecció de la comunitat, mitjançant la defensa de l'ordenament democràtic. La Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, recull els principis bàsics d'actuació dels membres de les forces i cossos de seguretat concretats a la Llei orgànica 2/1986, de 14 de març, la qual estableix l'aplicació directa d'aquests principis a la policia autònoma de Catalunya en la seva disposició final segona en què tracta de principis referents a l'actuació de la policia en relació amb l'adequació a l'ordenament jurídic, a les relacions amb la comunitat, al tractament dels detinguts, a la dedicació i al secret professionals i a la responsabilitat. Entre els principis d'aplicació al cos de mossos d'esquadra que recull l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, s'estableix que els membres d'aquest cos, en llurs actuacions, s'han d'ajustar al codi de conducta següent (apartat 1.2): actuació en el compliment de llurs funcions amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i sense fer cap discriminació, actuació amb integritat i dignitat oposant‐se a qualsevol acte de corrupció, actuació professional d'acord amb els principis de jerarquia i subordinació, i col∙laboració i auxili amb l'Administració de Justícia en els termes establerts per la llei. El sistema general de seguretat pública de Catalunya, l'ordenació del qual s'estableix a la Llei del Parlament de Catalunya 4/2003, de 7 d'abril, s'inspira, d'acord amb l'article 2, en els principis de

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

334

per sotsinspector/a

El Comitè de Ministres del Consell d'Europa, en data 19 de setembre de 2001, va adoptar la Recomanació REC(2001)10 als Estats membres sobre el Codi Europeu d'Ètica de la Policia, la qual constitueix el primer instrument supraestatal en matèria de seguretat emanat d'una institució europea, en un marc àmpliament extens, integrat per quaranta‐cinc països membres, i amb un caràcter pioner en el camí a seguir en el procés de transnacionalització europeu, tot tenint en compte com a importants precedents la Resolució 690(1979) relativa a la declaració sobre la policia, aprovada per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa el 8 de maig de 1979 i la Resolució 34/169, de 17 de desembre de 1979, per la qual l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovà el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei.

Oposició

RESOLUCIÓ INT/1828/2004, DE 14 DE JUNY, PER LA QUAL S'APROVA LA INSTRUCCIÓ PER A LA INCORPORACIÓ I APLICACIÓ DEL CODI EUROPEU D'ÈTICA DE LA POLICIA EN RELACIÓ AMB L'ACTUACIÓ I LA INTERVENCIÓ DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT‐MOSSOS D'ESQUADRA.

Per tot el que s'exposat, de conformitat amb la Recomanació REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa i per tal que la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra adopti, en la seva actuació i pràctiques internes i com a codi de conducta policial, els principis recollits en el Codi Europeu d'Ètica de la Policia; ateses les atribucions que em confereix l'article 16 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, l'article 3 del Decret 157/1996, de 14 de maig, de determinació dels òrgans que exerceixen les atribucions i les facultats atorgades al Departament de Governació (ara d'Interior) per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, esmentada, i l'article 4 de la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, i en el marc de les competències que pertoquen a la Generalitat, Resolc: Aprovar la Instrucció per a la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia en relació amb l'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, que s'adjunta en annex. Barcelona, 14 de juny de 2004

per sotsinspector/a

prevenció dels riscs i de les amenaces, adequació del servei públic a la demanda social, proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics, eficàcia de l'acció pública i eficiència en l'assignació de recursos i mitjans, planificació i avaluació de les actuacions, proporcionalitat de la intervenció pública, corresponsabilitat i complementarietat d'autoritats i administracions, coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis, i transparència i informació als ciutadans. En aquest sentit, les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya, entre els que s'inclou la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, es regeixen pels principis que inspiren el sistema general de seguretat i, en particular, pels de complementarietat, coordinació, col∙laboració, cooperació i auxili mutu, article 5.4 de la Llei 4/2003.

Consellera d'Interior Annex Instrucció per a la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia en relació amb l'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra 1. Objecte i àmbit d'aplicació Aquesta Instrucció té com a objecte i finalitat la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia adoptat per la Recomanació REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa en relació amb la intervenció de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, per tal que els membres del cos de mossos d'esquadra procurin adequar‐se en llur actuació i en el compliment de llurs funcions als principis, bases i criteris establerts en el citat codi ètic, d'acord amb les funcions que els atribueix l'ordenament jurídic. 2. Organització de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

335

Oposició

Montserrat Tura i Camafreita

3. Principis rectors en relació amb l'actuació i la intervenció del membres del cos de mossos d'esquadra 3.1 D'acord amb els principis d'actuació que recull l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, els membres del cos de mossos d'esquadra, en la seva actuació i en l'exercici de les seves funcions, han de vetllar pel respecte dels drets i les llibertats fonamentals i, en especial, pels drets a la vida i a la integritat física i psíquica, per les llibertats d'opinió, de consciència, de religió, d'expressió, de reunió pacífica i de circulació i per la protecció dels béns de les persones, tot actuant amb integritat i respecte envers la ciutadania i tenint una consideració especial per aquells individus que pertanyin a col∙lectius socials i ètnics marginats o particularment vulnerables, a fi de combatre el racisme, la xenofòbia i qualsevol forma de discriminació. 3.2 Els membres de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra han de rebutjar i oposar‐se amb fermesa a qualsevol forma de corrupció policial i denunciar‐ne qualsevol indici. 3.3 Les investigacions que duguin a terme els membres del cos de mossos d'esquadra han d'estar presidides pels principis d'objectivitat i d'equitat, amb especial consideració i cura de les necessitats de les persones i col∙lectius més vulnerables i desprotegits de la nostra societat, com poden ser els infants, els adolescents, les dones en situació de risc, la gent gran i els membres de les minories. D'acord amb això, s'ha de procurar la màxima atenció, suport i informació a les víctimes del delicte, assegurant, si escau, els serveis de traducció i interpretació i l'assistència mèdica i psicològica. 3.4 La recollida, l'emmagatzematge, el tractament i la utilització de dades de caràcter personal per part de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, ha de limitar‐se a l'extensió necessària per assolir objectius lícits, legítims i específics, tot respectant els principis internacionals de protecció de dades i les directives comunitàries, d'acord amb la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal, la Llei de l'agència catalana de protecció de dades i la normativa de desenvolupament en relació amb la regulació dels fitxers policials i que afecten la seguretat. 4. Detenció i/o privació de llibertat realitzada per la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

336

per sotsinspector/a

2.2 El cos de mossos d'esquadra, en la seva organització, ha de fomentar les bones relacions amb la ciutadania i, si escau, la cooperació efectiva amb d'altres organismes, ens locals, organitzacions no governamentals, entitats associatives, col∙lectius professionals i altres representants dels ciutadans i ciutadanes que incloguin els grups minoritaris i els col∙lectius marginals en la nostra societat. Així mateix, ha de comptar amb mesures eficaces que garanteixin una actuació adequada en l'execució de les seves funcions, sobretot per assegurar el respecte dels drets i les llibertats fonamentals tal com es recullen, especialment, en la Convenció Europea sobre Drets Humans i en la Constitució espanyola.

Oposició

2.1 La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, d'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, i la resta de normativa de desenvolupament, s'organitza de manera que els seus membres gaudeixin del respecte dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya com a professionals encarregats del compliment de la llei i del servei públic de seguretat, i haurà de tenir el dimensionament adequat a la demanda social de protecció i seguretat.

4.3 Les persones privades de llibertat per la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra tenen els drets que garanteix específicament la Llei d'enjudiciament criminal, d'acord amb la Constitució. 5. La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i el Sistema de Justícia Penal 5.1 La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de respectar estrictament la independència i la imparcialitat dels jutges i tribunals, prestant la col∙laboració i cooperació que aquests i el Ministeri Fiscal requereixin en el curs del procés i en l'execució d'allò que hagi estat resolt. En concret, els membres de la policia no han de presentar objeccions a les decisions judicials legítimes ni posar traves a la seva execució, i han de garantir les funcions d'indagació del delicte i de descobriment i assegurament del delinqüent i de les proves, en els termes que la llei estableixi. 5.2 Per tal de garantir el dret efectiu a l'assistència lletrada i el dret de defensa, particularment en els supòsits de persones privades de llibertat, la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de respectar tant com pugui la funció dels advocats defensors en els processos judicials. Així mateix, s'haurà de garantir la indemnitat i protegir la identitat dels testimonis protegits, quan n'hi hagi, en els termes previstos a la llei processal penal. 6. Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, en el marc de les funcions que li atribueix la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i, específicament, l'article 12.1. quart, d'acord amb el foment de les relacions amb els diferents grups i col∙lectius socials, potenciarà els instruments adequats per aconseguir la resolució amistosa dels conflictes privats mitjançant les actuacions de mediació social que calguin. 7. Responsabilitat i control de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra 7.1 En els termes que estableix la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra i la resta de legislació vigent, els membres del cos de mossos d'esquadra són responsables personalment i directament dels actes que portin a terme en llur actuació professional infringint o vulnerant les disposicions legals, les normes reglamentàries que regeixen llur professió i els principis generals d'actuació.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

337

per sotsinspector/a

4.2 Així mateix, la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha de garantir la seguretat i la salut de les persones que té sota la seva custòdia, assegurant‐ne unes condicions higièniques i alimentàries satisfactòries i adequades.

Oposició

4.1 En el marc del que estableix l'ordenament juridicopenal de l'Estat espanyol, integrat pel Codi penal i la resta de legislació penal, així com la Llei d'enjudiciament criminal, i d'acord amb l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra, els membres del cos de mossos d'esquadra, pel que fa al tractament de les detencions i privacions de llibertat, han de vetllar per la vida i la integritat física de les persones detingudes o sota llur custòdia, han de respectar‐ne els drets, l'honor, la dignitat, la vulnerabilitat i les necessitats individuals de cada detingut, han de complir i observar amb la diligència deguda els tràmits, els terminis i els requisits exigits per l'ordenament jurídic i han d'identificar‐se degudament.

8. Publicitat 8.1 El Departament d'Interior i els comandaments policials adoptaran les mesures oportunes per tal de donar la màxima difusió d'aquesta Instrucció i del contingut del Codi Europeu d'Ètica de la Policia entre els membres del cos de mossos d'esquadra.

Oposició

8.2 Aquesta Instrucció es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya als efectes de donar‐hi la màxima difusió, tant en el si de la policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra com pel que fa a la ciutadania de Catalunya.

per sotsinspector/a

7.2 La policia de la Generalitat‐mossos d'esquadra ha d'impulsar la implantació de mecanismes que permetin resoldre els conflictes entre la ciutadania i la policia basats en la comunicació i en la comprensió mútua entre ambdues parts, societat i cos policial.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

338

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

339

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

340

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

341

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

342

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

343

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

344

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

345

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

346

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

347

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

348

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

349

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

350

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

351

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

352

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

353

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

354

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

355

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

356

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

357

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

358

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

359

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

360

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

361

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

362

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

363

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

364

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

365

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

366

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

367

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

368

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

369

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

370

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

371

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

372

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

373

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

374

per sotsinspector/a Oposició Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

375

per sotsinspector/a

Instrucció 6/2008, de 25 de març, reguladora de la gestió dels expedients sancionadors incoats en aplicació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana

Índex 0. Introducció 1. Objecte 2. Àmbit d’aplicació 3. Procediment aplicable 4. Procediment aplicable a les infraccions greus que recull l’article 23, llevat de les previstes als epígrafs a) i b) i c), i a les infraccions lleus que recull l’article 26 de la Llei orgànica 1/1992, llevat de la prevista a l’epígraf g) 4.1 Procediment sancionador abreujat 5. Procediment aplicable a la infracció greu prevista a l’article 25 de la Llei orgànica 1/1992, relatiu al consum il·legal i la tinença il·lícita de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques 5.1. Procediment aplicable al Laboratori Analític de la Divisió de Policia Científica 5.2. Procediment a seguir en supòsits en què menors d’edat cometen la infracció prevista a l’article 25 de la Llei orgànica 1/1992 5.3. Procediment a seguir quan es demana la suspensió de la sanció imposada, en sotmetre’s l’infractor a un tractament de deshabituació 5.4. Procediment per a la destrucció de substàncies

Oposició

6. Procediment aplicable a les infraccions greus previstes a les lletres a) i b) de l’article 23, i a la infracció lleu prevista a l’article 26 g) de la Llei orgànica 1/1992, relatives a les armes i els objectes perillosos 6.1.Procediment aplicable a la unitat d’investigació o unitat regional de policia científica 6.2.Procediment aplicable a les armes i objectes dipositats a les comissaries abans de l’entrada en vigor d’aquesta Instrucció 7. Procediment aplicable als comisos preventius previstos a l’article 19 de la Llei orgànica 1/1992 8. Procediment aplicable a les infraccions previstes a l’article 23.c) de la Llei orgànica 1/1992, relatives a reunions i manifestacions 9. Resolució d’imposició de sanció 9.1. Pagament de la sanció 9.2. Sol·licitud de pagament fraccionat de la sanció 9.3. Interposició de recurs d’alçada 9.4. Sol·licitud de suspensió de la sanció pel fet de sotmetre’s a un tractament de deshabituació 10. Procediment per a la cancel·lació d’ofici dels antecedents policials derivats dels expedients sancionadors incoats per infraccions a la Llei orgànica 1/1992 Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

376

11. Entrada en vigor

per sotsinspector/a

12. Disposició derogatòria 13. Annexos

0. Introducció El desplegament de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME) al territori de Catalunya ha propiciat un notable increment del volum d’expedients sancionadors a tramitar per part dels serveis jurídics centrals i territorials de la Direcció General de la Policia que fa necessària una actualització dels circuits administratius existents. Aquests expedients corresponen a la tramitació dels procediments sancionadors incoats per infraccions tipificades en els articles 23, 24, 25 i 26 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana. Amb motiu d’aquest creixement i de l’experiència assolida en l’aplicació dels circuits de tramitació dels expedients sancionadors s’ha constatat la necessitat d’impulsar una sèrie de canvis en la gestió dels expedients sancionadors. A més, per tal de disposar d’unes eines de control i gestió més eficaces, àgils i eficients en el procés de tramitació, s’ha dissenyat una nova aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors. Aquesta nova aplicació funciona com a base de dades corporativa de la PG-ME i fa les funcions de registre, tramitació i gestió documental.

Oposició

Els principals requeriments funcionals que satisfà aquesta aplicació són els següents: - Disposa d’un model de dades flexible que permet enregistrar les dades corresponents als expedients de forma ordenada i estructurada. - Facilita la tasca de gestió dels expedients amb la generació automàtica de documents que inclouen les dades enregistrades sobre els fets i els denunciats. - Permet la integració amb altres programes corporatius, especialment el sistema de tramitació d’atestats i denúncies i el sistema de Policia Científica. - Ajuda l’usuari en la tramitació de l’expedient definint en el mateix sistema i de forma dinàmica les fases en les quals s’estructura cada tràmit. - Millora el control sobre la situació i estat de cadascun dels expedients a través de la incorporació d’un sistema d’avisos. - Redueix al mínim el risc de pèrdua d’informació assegurant la submissió del sistema a les polítiques de manteniment i supervisió de l’Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació de la Divisió de Sistemes d’Informació Policial. - El sistema incorpora un conjunt de pantalles adequades als principis d’ergonomia i facilitat d’ús, possibilitant el tractament de diferents vistes en funció dels cinc perfils diferents d’usuaris, que són administrador, consulta, jurídic, SAJ i econòmic. S’han tingut en compte, igualment, les resolucions dictades pel director general de la Policia, de delegació en els/les caps dels serveis d’administració de les regions policials de les atribucions a què fa referència la disposició addicional primera, apartat 2.a)3r de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

377

Catalunya, relativa a les facultats sancionadores establertes per la Llei orgànica 1/1992.

per sotsinspector/a

Aquesta Instrucció defineix els procediments a seguir en la gestió d’aquest procés, fixant d’una forma més precisa i uniforme la gestió i les responsabilitats assignades. De conformitat amb les competències que m’atorga l’article 133.c) del Decret 243/2007, de 6 de novembre, d’estructura del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, dicto les normes següents:

1. Objecte Aquesta Instrucció té per objecte la regulació de la tramitació dels procediments sancionadors incoats per infraccions tipificades en els articles 23, 24, 25 i 26 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana (d’ara endavant LO).

2. Àmbit d’aplicació Aquesta Instrucció és d’aplicació a totes les unitats policials i administratives de la Direcció General de la Policia que formalitzen denúncies i tramiten expedients per infraccions compreses en la LO.

3. Procediment aplicable

Oposició

El marc normatiu aplicable és el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat. També són d’aplicació, els preceptes específics de caràcter procedimental que preveuen la LO i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

4. Procediment aplicable a les infraccions greus que recull l’article 23, llevat de les previstes als epígrafs a) i b) i c), i a les infraccions lleus que recull l’article 26 de la Llei orgànica 1/1992, llevat de la prevista a l’epígraf g) Quan els agents de la PG-ME es troben davant d’una de les següents infraccions: -

Infracció greu de les previstes a l’article 23 de la LO, llevat de les previstes als epígrafs a) “la fabricació, reparació, emmagatzematge, comerç, adquisició o alienació, tinença o ús d’armes prohibides o explosius no catalogats; d’armes reglamentàries o explosius catalogats sense la documentació o autorització requerida o excedint els límits permesos, quan aquestes conductes no siguin constitutives d’infracció penal” i b) “l’omissió o insuficiència en l’adopció o eficàcia de les mesures o precaucions obligatòries per garantir la seguretat de les armes o dels explosius” i c) “la celebració de reunions en llocs de trànsit públic o de manifestacions, incomplint els articles 8, 9, 10 i 11 de la Llei orgànica 9/1983, reguladora del dret de reunió, la responsabilitat de la qual correspon als organitzadors o promotors, sempre i quan aquestes conductes no siguin constitutives d’infracció penal.(...) ”.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

378

Infracció lleu de les previstes a l’article 26 de la LO, llevat de la prevista a l’epígraf g) “l’exhibició d’objectes perillosos per a la integritat física de les persones amb la finalitat de causar intimidació”.

per sotsinspector/a

-

En aquests casos, aixecaran una acta (formulari A10 o D10 segons els casos) que han de lliurar a la seva Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC). L’OAC que rep l’acta ha d’introduir les dades a l’aplicació informàtica tramitació d’atestats i denúncies. Les dades mínimes que han de constar a l’acta i que l’OAC ha d’introduir a l’aplicació informàtica esmentada són: Les dades del/de la presumpte/a infractor/a: Nom i cognoms Data de naixement NIF o altre document identificatiu (especificant quin) Adreça del DNI Adreça habitual si és diferent de la que consta al DNI Les dades del/s fet/s, concretament, el dia, hora, lloc específic, adreça i municipi de comissió dels fets denunciats. Les dades de la infracció. Un cop introduïdes aquestes dades a l’aplicació informàtica, l’acta serà tramesa, al més aviat possible, als serveis jurídics de la respectiva regió policial on es procedirà a la tramitació, si escau, del corresponent procediment sancionador.

Oposició

Si l’actuació policial realitzada per denunciar les infraccions lleus tipificades a l’article 26 de la LO ha suposat el comís d’objectes, aquests restaran dipositats a l’OAC corresponent fins que s’acordi la seva destrucció o devolució. Un cop els serveis jurídics de la regió policial corresponent reben l’acta indicada, es fa una qualificació jurídica dels fets denunciats que consten a l’acta i l’instructor de l’expedient comprova si concorre alguna causa d’arxiu, com ara: -

Prescripció de la infracció Manca d’identificació del/de la presumpte/a infractor/a Manca d’adreça per fer les notificacions Manca de motivació de l’actuació policial Atipicitat dels fets denunciats

4.1 Procediment sancionador abreujat Quan els serveis jurídics respectius rebin les actes A10 o D10 esmentades, introduiran les dades corresponents a l’aplicació informàtica amb la resta de la informació que consta a l’acta, especialment la que fa referència a la motivació de l’actuació policial. Concretament, els serveis jurídics regionals hauran d’informar l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors amb la informació següent: Si en una acta manquen dades o hi ha punts poc clars que impedeixen decidir si s’ha d’incoar o no l’expedient sancionador, cal obrir una fase d’informació prèvia amb la Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

379

finalitat d’esbrinar les circumstàncies dels fets i dels presumptes responsables, de conformitat al que disposa l’article 7 del Decret 278/1993.

per sotsinspector/a

Les diligències que s’acordin en la fase d’informació prèvia seran signades pel/per la cap del servei d’administració corresponent i seran trameses al/a la cap de l’Àrea Bàsica Policial o de la unitat on estiguin destinats els agents denunciants per tal que aquests facilitin al servei jurídic de la regió policial corresponent la informació demanada, en el termini de 10 dies tal i com preveuen els articles 82 i 83 de la Llei 30/1992. Finalitzada la fase d’informació prèvia i amb tota la informació obtinguda el/la cap de servei d’administració decidirà si s’incoa o no l’expedient sancionador. En els casos que dins del programa d’expedients sancionadors 1/92 es trobin dades personals (nom, cognoms, NIF,...) que pertanyin al NUCLI i que siguin incorrectes, cal que s’informi d’aquest fet a través del correu electrònic del/la cap del servei d’administració territorial corresponent a la bústia itpg108@gencat.cat del grup de control de qualitat de l’Àrea d’Elaboració de Dades Policies (AEDP) de la Divisió de Sistemes d’Informació Policial (DSIP) de la CGPO. Les actes o els expedients de la LO que, per les causes legalment previstes, no suposin la incoació del corresponent procediment sancionador, hauran de ser introduïdes a l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors com a expedients tancats. Fases de tramitació del procediment sancionador a les assessories jurídiques de les regions policials i al Servei d’Assessorament Jurídic:

Oposició

1. El programa de tramitació d’expedients sancionadors genera un acord d’inici de l’expedient i en nomena formalment l’instructor/a i el/la secretari/a. L’acord d’inici el signa el/la cap del servei d’administració de la regió policial corresponent. 2. Aquest programa també genera una proposta de resolució i una notificació que han de ser signades per l’instructor/a de l’expedient. 3. L’acord d’inici i la proposta de resolució s’han de notificar al presumpte infractor per tal que en el termini de 10 dies des de la recepció dels documents esmentats pugui presentar al·legacions i/o proposar la prova que consideri adient per a la defensa dels seus interessos. 4. La notificació es practicarà mitjançant el servei de Correus i, quan la unitat instructora de l’expedient tingui constància de la recepció de la notificació per l’interessat, s’introduirà l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors amb la data de la notificació i s’adjuntarà el corresponent comprovant a l’expedient. 5. Si el presumpte infractor presenta al·legacions i aquestes neguen el que consta en l’acta, l’instructor/a demanarà als agents denunciants que emetin, en el termini de deu dies, un informe de ratificació, d’acord amb l’art. 37 de la LO. 6. L’instructor de l’expedient, si s’escau, ordenarà la pràctica de la prova o proves proposades tenint en compte que només es poden declarar improcedents les

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

380

proves proposades quan no puguin alterar la resolució final a favor del presumpte responsable.

per sotsinspector/a

7. El programa de tramitació d’expedients sancionadors genera la resolució que posa fi al procediment sancionador però no exhaureix la via administrativa. Aquesta resolució serà signada pel/ per la cap del servei d’administració i s’hi han de resoldre totes les qüestions plantejades durant la tramitació del procediment. Aquesta resolució s’ha de notificar a la persona interessada i, un cop realitzada la notificació, s’introduirà dins l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors amb la data de la seva realització per tal de poder comptar el termini per interposar recurs administratiu. 8. Quan les notificacions assenyalades, tot i haver-se intentat, no s’hagin pogut efectuar, es procedirà a la notificació mitjançant edictes prevista a l’article 59.5 de la Llei 30/1992. 9. Durant tot el procediment, la persona interessada pot demanar la vista i còpia de l’expedient. 10. Quan es produeixi l’arxiu del procediment sancionador per alguna de les causes legalment previstes, s’haurà d’introduir aquest fet a l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors indicant que es tracta de procediments tancats.

5. Procediment aplicable a la infracció greu prevista a l’article 25 de la LO, relatiu al consum il·legal i la tinença il·lícita de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques

Oposició

Quan els agents de la PG-ME es troben davant d’una de les infraccions greus previstes a l’article 25 de la LO, aixecaran una acta (formulari D10) que lliuraran a la seva Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) junt amb la substància comissada i/o els estris que, en el seu cas, s’hagin pogut intervenir. L’OAC que rep l’acta ha d’introduir les dades a l’aplicació informàtica tramitació d’atestats i denúncies, incloses les actes que provinguin d’altres cossos policials (Cos Nacional de la Policia i Guàrdia Civil). Quan es tracti d’actes o denúncies aixecades per les policies locals s’estarà a allò que disposin els convenis de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, pel que fa a la introducció de dades a l’aplicació abans esmentada, i es donarà a les armes o objectes intervinguts el mateix tràmit que quan es tracti de denúncies aixecades per membres del cos de Mossos d’Esquadra. Les dades mínimes que han de constar a l’acta i que l’OAC ha d’introduir a l’aplicació informàtica esmentada són les indicades a l’apartat 4 d’aquesta Instrucció.

5.1 Procediment aplicable al Laboratori Analític de la Divisió de Policia Científica Un cop introduïdes aquestes dades a l’aplicació informació de la LO, l’acta serà tramesa als serveis jurídics de la respectiva regió policial i, de forma simultània, es Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

381

per sotsinspector/a

trametrà la substància i/o estris intervinguts per la tinença o consum il·legals de drogues, al Laboratori Analític de la Divisió de Policia Científica de la Comissaria General d’Investigació Criminal (Barcelona) on es procedirà a l’anàlisi de la substància intervinguda. Concretament, al Laboratori Analític es trametran els següents documents: • • • •

Les substàncies i/o els estris comissats Original de petició d’analítica (formulari I 50) Original del document de cadena de custòdia (formulari I55) Ofici/comunicat intern i còpia que faci constar tots els números de les actes que es trameten al laboratori analític

Les substàncies i/o estris comissats no es poden trametre a través dels serveis de valisa externa, tal i com regula el manual Funcionament de la valisa externa de la Direcció General de la Policia de la Subdirecció General d’Administració i Serveis de data 28 de novembre de 2007 que diu: “El servei de paqueteria i valisa inclou el transport, entre els edificis seguidament detallats segons els diferents itineraris, de documentació administrativa i policial, mobiliari i material d’oficina i material policial, queda exclòs d’aquest servei els diners en metàl·lic, qualsevol tipus d’arma de foc i munició, els objectes que hagin de ser examinats pel laboratori analític, les Targetes d’Identificació Policial (TIP) i qualsevol altre tipus de credencial policial.” Una vegada rebuda la documentació enviada per l’OAC (substàncies per analitzar grapades a l’original i còpia del justificant de recepció), la/es persona/es designades del laboratori analític fan la recepció formal de les mostres que ha tramès l’OAC.

Oposició

Un cop feta la recepció de les mostres, aquestes resten dipositades en armaris tancats amb clau a l’espera de ser assignades al personal tècnic del laboratori analític i es retorna la còpia de l’ofici/comunicat intern a l’OAC que el va trametre. Si les mostres no coincideixen, per part del laboratori analític, s’informa en aquest sentit en l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors i es retornen les mostres a l’OAC que les va trametre per tal d’esmenar l’error. Un cop el personal del laboratori efectua les proves analítiques adients, s’introdueixen les dades del dictamen dins de l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors i s’arxiven al laboratori analític les substàncies comissades i/o els estris intervinguts per número d’acta a l’espera de la resolució del director general de la Policia en la qual s’acordi la seva destrucció. Els serveis jurídics de la corresponent regió policial procediran a incoar el corresponent expedient sancionador per la infracció prevista a l’article 25 de la LO quan l’aplicació informàtica avisi del resultat de l’analítica efectuada i informada pel Laboratori Analític. En el supòsit que l’interessat demani vista de l’expedient o bé presenti recurs d’alçada o recurs contenciós administratiu, se sol·licitarà al laboratori analític la tramesa del corresponent dictamen. Un cop rebut l’avís indicat, els serveis jurídics regionals procediran en la forma indicada a l’apartat 4.1 d’aquesta Instrucció sobre el procediment sancionador.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

382

per sotsinspector/a

5.2 Procediment a seguir en supòsits en què menors d’edat cometen la infracció prevista a l’article 25 de la LO Els agents del cos de Mossos d’Esquadra que denuncien un menor d’edat per consum de drogues a la via pública o per la seva tinença il·lícita han de posar aquest fet en coneixement dels seus pares, tutors o representants legals, a més de comissar les substàncies utilitzades i d’aixecar l’acta corresponent. L’OAC ha d’introduir aquesta acta (D10) a l’aplicació informàtica tramitació d’atestats i denúncies. En aquest punt s’han de tenir en compte els protocols signats per la Direcció General de la Policia amb diferents Ajuntaments i consells comarcals, que tenen per objecte permetre que, quan menors d’edat, majors de 14 anys i menors de 18 anys, cometin la infracció prevista a l’article 25 de la LO, els presumptes infractors puguin sotmetre’s a un programa reeducatiu amb la finalitat de què aquests menors assumeixin les seves accions i acceptin la realització d’una tasca reeducadora com a mesura alternativa a la sanció administrativa. En aquests supòsits, quan agents del cos de Mossos d’Esquadra tinguin coneixement que un menor d’edat ha comès la infracció prevista a l’article 25 de la LO en un municipi amb el qual s’ha signat un protocol en aquesta matèria, els agents denunciants comissaran les substàncies i/o estris emprats per a la comissió de la infracció i s’estarà a les previsions establertes a l’esmentat protocol.

Oposició

Aquests programes reeducatius, desenvolupats pels serveis socials del corresponent ajuntament, finalitzen amb un Informe que haurà de posar-se en coneixement dels serveis jurídics territorials per tal que, a la vista del resultat de l’informe esmentat, puguin acordar l’arxiu de l’acta i tancar l’expedient obert a l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors, o bé la incoació del corresponent procediment sancionador.

5.3 Procediment a seguir quan es demana la suspensió de la sanció imposada, en sotmetre’s l’infractor a un tractament de deshabituació Aquesta sol·licitud només es pot fer pels expedients incoats per la comissió d’alguna/es de les infraccions previstes a l’article 25.1 de la LO, i de conformitat amb el que estableix el Reial decret 1079/1993, de 2 de juliol, sobre remissió de les sancions administratives i seguiment dels tractaments de deshabituació. La persona interessada ha de sol·licitar, per escrit, la suspensió de la sanció pel fet d’haver-se acollit o tenir la intenció d’acollir-se a un tractament de deshabituació. Aquesta petició s’ha d’acompanyar d’un informe del centre o servei que participi en el procediment de suspensió i s’encarregui de dirigir tècnicament el procés de deshabituació. Si es constata que el sol·licitant no ha presentat tota la documentació necessària, s’envia un requeriment d’esmena de mancances on se li adverteix que, si no presenta la documentació o no n’esmena les mancances en el termini de deu dies des que l’hagi rebut, es faran els tràmits escaients per cobrar la sanció. Si la persona interessada presenta tota la documentació necessària, es fan els tràmits següents: Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

383

per sotsinspector/a

1. El programa de tramitació d’expedients sancionadors genera una resolució de suspensió de l’execució de la sanció, signada pel/per la cap del servei d’administració, on consta el temps de suspensió i la periodicitat, la periodicitat amb la qual el centre o servei responsable del tractament ha d’enviar als serveis jurídics de la regió policial els comunicats de seguiment del tractament de deshabituació. 2. S’envia una còpia compulsada de la resolució de suspensió a: -

La persona interessada, seguint els tràmits propis de les notificacions. El centre o servei responsable del tractament. Aquest document s’envia juntament amb un ofici de tramesa registrat i amb avís de recepció, del qual s’incorpora una còpia a l’expedient, una vegada registrat de sortida.

3. Durant el temps d’aplicació del tractament, el centre o servei responsable de la seva realització ha de trametre periòdicament als serveis jurídics de la regió policial corresponent, els comunicats referents a l’evolució del tractament. Aquests comunicats s’han d’incorporar a l’expedient. 4. Si el centre o servei responsable de la realització de la deshabituació deixa d’enviar els esmentats comunicats, es requerirà, mitjançant un escrit, a la persona expedientada perquè demani al centre o servei que els remeti. En aquest escrit se l’advertirà que si, en el termini de deu dies des de la recepció de l’escrit, el centre no ha aportat els comunicats, s’aixecarà la suspensió de la sanció.

Oposició

5. Si transcorre el període de suspensió previst a la resolució i el centre o servei de deshabituació no s’ha pronunciat sobre si la persona sancionada està seguint el tractament de deshabituació o bé l’ha finalitzat, s’envia a la persona interessada un document per reclamar aquesta informació. 6. Si el centre o servei de deshabituació comunica als serveis jurídics de la regió policial que, tot i haver transcorregut el període de suspensió, la persona interessada no s’ha deshabituat i que, per aquest motiu, el tractament ha de tenir una durada més llarga, es fan els tràmits següents: -

Es demana a la persona interessada la seva conformitat respecte a la pròrroga del període de suspensió del cobrament de la sanció. En aquest escrit se l’adverteix que, si en el termini de deu dies des que l’hagi rebut, no s’ha pronunciat sobre la seva conformitat, es faran els tràmits escaients per cobrar la sanció.

-

Si la persona interessada manifesta expressament la seva conformitat respecte a la pròrroga del període de suspensió, es dicta una resolució de pròrroga del període de suspensió de l’execució de la sanció que ha de signar el cap del servei d’administració corresponent.

7. S’envia una còpia compulsada de la resolució de pròrroga de suspensió a: -

La persona interessada, seguint els tràmits propis de les notificacions. El centre o servei responsable del tractament.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

384

per sotsinspector/a

8. Quan el centre o servei de deshabituació confirmi que el tractament ha finalitzat i que la persona sancionada s’ha deshabituat, es dicta la corresponent resolució de remissió de la sanció que serà notificada a la persona interessada i s’introduirà a l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors com expedients tancats. 9. Si el centre o servei de deshabituació informa que la persona interessada ha deixat de seguir el tractament, o que aquest ha finalitzat sense que s’hagi produït la deshabituació i que no procedeix ampliar el termini de tractament, es dicta una resolució mitjançant la qual s’acorda deixar sense efecte la suspensió de la sanció, que serà comunicada a la persona interessada. També escau emetre aquesta resolució quan, tot i el requeriment a aquest efecte, el centre hagi deixat de trametre als serveis jurídics de la regió policial els comunicats de seguiment del tractament.

5.4 Procediment per a la destrucció de substàncies Totes les resolucions d’imposició de sanció dictades en matèria de consum de drogues a la via pública o de tinença il·lícita de substàncies tòxiques o estupefaents hauran de preveure el comís o la intervenció definitiva de la substància intervinguda, tal i com disposa l’article 28.2 de la LO.

Oposició

Per aquesta raó, el Servei d’Assessorament Jurídic de la Direcció General de la Policia, en base a la informació introduïda a l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors, s’encarregarà de preparar, amb una periodicitat mínima d’un any, la corresponent resolució de destrucció de les substàncies comissades que serà signada pel director general de la Policia. Aquesta resolució acordarà la destrucció de les substàncies i/o estris intervinguts en tots els expedients tancats.

6. Procediment aplicable a les infraccions greus previstes a les lletres a) i b) de l’article 23, i a la infracció lleu prevista a l’article 26 g) de la LO, relatives a les armes i els objectes perillosos Quan els agents de la PG-ME es troben davant d’una de les infraccions greus previstes a l’article 23. a) i b), o davant la infracció lleu de l’art. 26. g) de la LO, aixecaran una acta (formulari D10 o A10 segons el tipus d’infracció) que lliuraran a la seva OAC juntament amb l’arma o objecte que hagin intervingut. L’OAC que rep l’acta ha d’introduir les dades a l’aplicació informàtica tramitació d’atestats i denúncies, incloses les actes que provinguin d’altres cossos policials (Cos Nacional de la Policia i Guàrdia Civil). Quan es tracti d’actes o denúncies aixecades per les policies locals s’aplicarà el que disposin els convenis de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, pel que fa a la introducció de dades a l’aplicació abans esmentada, i es donarà a les armes o objectes intervinguts el mateix tràmit que quan es tracti de denúncies aixecades per membres del cos de Mossos d’Esquadra. Les dades mínimes que han de constar a l’acta i que l’OAC ha d’introduir a l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors són les indicades a l’apartat 4 d’aquesta Instrucció. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

385

per sotsinspector/a

Un cop introduïdes les dades a l’aplicació, l’acta serà tramesa als serveis jurídics de la respectiva regió policial i, de forma simultània, es trametrà l’arma o objecte intervingut a la unitat territorial de policia científica (UTPC) corresponent perquè n’emeti l’informe pericial pertinent.

Concretament, a la UTPC es trametrà: • • • •

L’arma o objecte intervingut. Original de petició d’estudi (formulari I 50) Original del document de cadena de custòdia (formulari I 55) Ofici/comunicat intern i còpia que faci constar tots els números de les actes que es trameten a les UTPC

6.1 Procediment aplicable a la unitat d’investigació o unitat regional de policia científica Rebuda l’arma o objecte intervingut s’assignarà al personal tècnic del laboratori de policia científica i es retornarà la còpia del justificant de recepció a l’OAC que la va trametre. El personal del laboratori de policia científica efectuarà les comprovacions adients, i serà l’encarregat d’introduir les dades de l’informe dins de l’aplicació informàtica i així mateix remetrà l’original de l’informe pericial a l’assessoria jurídica de la regió policial, i l’arma o objecte intervingut a l’OAC de referència. Un cop rebuda l’arma o objecte per part de l’OAC aquesta procedirà de la següent manera en funció de l’arma o objecte que es tracti:

•

quan es tracti d’armes reglamentades, de qualsevol categoria, i d’armes prohibides, es restarà a l’espera de rebre de l’assessoria jurídica de la regió policial l’acord d’inici on consti, a més de la ratificació del comís, l’acord del dipòsit de l’arma a la Intervenció d’Armes de la Guàrdia Civil que correspongui, en funció del terme municipal on s’hagi realitzat el comís, i es farà constar al justificant de recepció el número de dipòsit que li assigna la Intervenció d’Armes, quan es tracti d’objectes perillosos quedaran dipositats a l’OAC a l’espera que es comuniqui pels serveis jurídics de la regió policial corresponent l’acord relatiu a la seva destrucció o devolució.

Oposició

•

Els serveis jurídics regionals procediran a incoar el corresponent expedient sancionador per les infraccions previstes a l’article 23 a) i b), i a l’art. 26 g) de la LO quan l’aplicació informàtica avisi del resultat de l’informe efectuat i informat pel laboratori de la policia científica, i tinguin l’informe original incorporat a l’expedient, en la forma indicada a l’apartat 4.1 d’aquesta Instrucció sobre el procediment sancionador. •

quan es tracti d’armes d’aire o gas comprimit de la categoria 4a de l’art. 3 del Reglament d’armes, la competència sancionadora de les quals correspongui als ajuntaments, l’assessoria jurídica regional retornarà l’acta original a l’OAC perquè la lliuri juntament amb l’arma a l’ajuntament corresponent.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

386

per sotsinspector/a

6.2 Procediment aplicable a les armes i objectes dipositats a les comissaries abans de l’entrada en vigor d’aquesta Instrucció. Totes aquelles armes i objectes que corresponguin a expedients acabats o actes relatives a comisos preventius previstos a l’article 18 i 19 de la LO, anteriors a l’entrada en vigor d’aquesta Instrucció seran destruïts conforme resolució del director general de la policia.

7. Procediment aplicable als comisos preventius previstos a l’article 19 de la LO Quan els agents del cos de Mossos d’Esquadra es trobin davant el supòsit de fet previst a l’article 19.1 de la LO podran ocupar o comissar preventivament els efectes o instruments susceptibles de ser utilitzats per a accions il·legals. Aquestes actuacions es documentaran en l’acta D10.b, les dades seran introduïdes per l’OAC corresponent a l’aplicació informàtica tramitació d’atestats i denúncies i els objectes comissats seran dipositats a l’OAC indicada fins a la seva destrucció o devolució. Aquests objectes són comissats de forma temporal, per la qual cosa, els agents actuants hauran d’informar la persona afectada del lloc i la data en què podrà recuperar l’objecte intervingut mitjançant la diligència que amb aquesta finalitat consta al model d’acta D10.b.Passat el termini de dos anys, a comptar de la data assenyalada a l’acta, es podrà procedir a la destrucció dels objectes intervinguts. Les actes aixecades en compliment del previst a l’article 19.1 de la LO no suposaran la incoació de cap procediment sancionador.

Oposició

8. Procediment aplicable a les infraccions previstes a l’art. 23 c) de la LO Si l’acta que s’aixeca és per una infracció en la celebració d’una reunió i/o manifestació contrària a la Llei orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, l’acta l’ha d’enviar al responsable de Coordinació i Projectes de la Direcció General de la Policia ubicat a la 4a planta, edifici A de les Corts (Travessera de les Corts 319-321).

9. Resolució d’imposició de sanció Quan la persona expedientada rep la notificació de la resolució d’imposició de sanció, té les opcions següents:

9.1 Pagament de la sanció La resolució d’imposició de sanció incorpora un codi de barres que permet controlar quan es produeix el pagament de cada expedient. El termini per pagar la sanció des de la notificació de la resolució és de 15 dies des que la resolució és ferma. El Servei de Gestió Econòmica i Logística (SGEL) ha d’introduir cada 15 dies a l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors, la informació que està codificada a través de codis de barres.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

387

per sotsinspector/a

L’instructor/a veurà aquesta informació a través del programa encara que també pot rebre l’original o la fotocòpia del justificant de pagament de la sanció perquè l’expedientat/ada ho presenti. Quan la sanció està pagada, el programa tanca automàticament l’expedient. En els casos que dins del període voluntari no es faci el pagament, l’SGEL controla els impagats per obrir la via de constrenyiment, abocant les dades dels expedients impagats en el programa d’Economia i Finances. Aquest programa genera les certificacions de descobert i un fitxer en format .txt i es fa la càrrega de la documentació que arriba a la Dependència de Recaptació de l’Agència Tributària de Catalunya perquè s’obri la via de constrenyiment.

9.2 Sol·licitud de pagament fraccionat de la sanció Aquesta sol·licitud (Sol·licitud d’ajornament o fraccionament de deutes de dret públic en període voluntari de pagament) que es troba en els models i formularis de la web del Departament d’Economia i Finances, l’ha de presentar el ciutadà emplenada i segellada per l’entitat bancària corresponent a qualsevol registre oficial dins del termini de pagament Cal que els serveis d’administració territorials introdueixin les dades d’aquesta sol·licitud al programa d’expedients sancionadors dins del tràmit d’informe proposta de fraccionament en l’apartat “observacions”. El servei d’administració regional envia a l’SGEL la documentació següent: - L’original de l’ofici de tramesa signat pel/per la cap del servei d’administració. - L’original de la sol·licitud de fraccionament que ha presentat el ciutadà. - L’original de l’informe proposta. - Còpia de la resolució de sanció i de l’avís de recepció d’aquest document.

Oposició

Un cop aprovat l’acord del cobrament fraccionat pel/per la subdirector/a general de Tresoreria, l’SGEL tramet l’original als serveis jurídics de la regió policial corresponent perquè enviï una còpia compulsada d’aquest acord, signada pel/per la cap del servei d’administració, a la persona interessada. Aquest enviament es fa com a notificació (registre, targeta blava, etc.), i a l’expedient s’incorpora una còpia de l’ofici i l’original de l’acord.

9.3 Interposició de recurs d’alçada El termini per interposar un recurs d’alçada des de la notificació de la resolució de l’expedient sancionador és d’un mes. Cal introduir en el programa d’expedients sancionadors i en la carpeta de l’expedient que s’ha interposat el recurs i enviar un ofici de tramesa al Servei d’Assessorament Jurídic (SAJ) de la DGP, signat pel/per la cap del servei d’administració, amb la documentació següent: - L’original de l’escrit d’interposició del recurs (el personal d’administració n’incorporarà una còpia a l’expedient) - Fotocòpia de tot l’expedient ordenat cronològicament

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

388

per sotsinspector/a

Un cop feta la proposta de resolució, el SAJ tramet mitjançant ofici tota la documentació abans esmentada a l’Assessoria Jurídica del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, perquè preparin la resolució del/la conseller/a. El SAJ notificarà a la persona interessada la resolució del recurs i, un cop notificada, en trametrà una còpia als serveis jurídics de la regió policial corresponent, per tal que s’incorpori a l’expedient i si la resolució ha estat desestimatòria es trametrà una altra còpia a l’SGEL perquè controli la sanció, ja que la resolució del recurs haurà de fer constar un nou termini d’ingrés de la sanció en període voluntari.

9.4 Sol·licitud de suspensió de la sanció pel fet de sotmetre’s a un tractament de deshabituació Aquesta sol·licitud es tramitarà de conformitat al procediment indicat a l’apartat 5.3 d’aquesta Instrucció.

10. Procediment per a la cancel·lació d’ofici dels d’antecedents policials derivats dels expedients de la LO Les actes aixecades per membres del cos de Mossos d’Esquadra i policies locals en compliment del que preveu la LO, així com els expedients administratius derivats d’aquestes actes, suposen la recollida i tractament, manual i automatitzat, de dades de caràcter personal, tant de l’infractor com, en algunes ocasions, de testimonis o terceres persones relacionades amb el fet denunciat.

Oposició

Aquestes dades personals tenen la consideració d’antecedents policials en sentit ampli, és a dir, com a dades personals recollides i tractades per la policia i, per tant, subjectes al règim general de la Llei orgànica de protecció de dades (en endavant, LOPD) tal i com disposa l’article 22.1 d’aquesta Llei. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que l’article 4.5 de la LOPD preveu que “Les dades de caràcter personal han de ser cancel·lades quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades”. Per aquesta raó, el director general de la Policia està obligat a cancel·lar les dades personals generades pels expedients de la LO quan ja no siguin necessàries sense perjudici de l’obligació de cancel·lar les dades esmentades quan ho sol·liciti també la persona interessada. Per aquesta raó, el director general de la Policia, com a responsable del tractament de dades generat pels expedients de la LO, tal i com disposa el Decret 214/2002, d’1 d’agost, de regulació de determinats fitxers automatitzats que contenen dades de caràcter personal gestionats pel Departament d’Interior, amb una periodicitat mínima d’un cop a l’any, acordarà, mitjançant resolució elaborada pel Servei d’Assessorament Jurídic, la cancel·lació d’ofici de les dades personals generades i tractades com a conseqüència de les infraccions tipificades a la LO, quan els expedients relacionats amb aquestes infraccions estiguin tancats segons l’aplicació informàtica de gestió d’expedients sancionadors. La cancel·lació esmentada implicarà que la Divisió de Sistemes d’Informació Policial procedirà al bloqueig de les dades personals que es trobin en suport informàtic i que les diferents unitats instructores de la LO bloquejaran les dades personals que es trobin en paper, és a dir, s’impedirà l’accés, consulta i explotació d’aquesta informació. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

389

per sotsinspector/a

Passat el termini de bloqueig previst a l’article 16 de la LOPD, s’haurà de procedir a la supressió de les dades personals cancel·lades d’ofici. La supressió de les dades personals implica la seva desaparició dels corresponents fitxers informàtics i la eliminació material de les dades en paper.

11. Entrada en vigor Aquesta Instrucció s’ha d’aplicar a partir de l’endemà de la seva signatura per totes les actes aixecades i les introduïdes al programa tramitació d’atestats i denúncies a partir del dia 10 de març de 2008.

12. Disposició derogatòria Es deroga la Instrucció 9/1999, d’1 de juliol, reguladora de la tramitació per part de les unitats administratives centrals i territorials de la DGSC dels procediments sancionadors incoats per infraccions tipificades en els articles 23.a i 25 de la LOPSC 1/1992

13. Annexos S’annexen els documents per a la gestió del procediment (Documents A10, D10, D10.b, I50 i I55).

Oposició

Barcelona, 25 de març de 2008

Rafael Olmos i Salaver Director general de la Policia

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

390

INSTRUCCIÓ 9/2006, DE 26 DE SETEMBRE, SOBRE LA FORMACIÓ DELS FUNCIONARIS DEL COS DE MOSSOS D’ESQUADRA.

per sotsinspector/a

Índex 0. INTRODUCCIÓ 1. TIPUS DE FORMACIÓ 1.1 Formació obligatòria en interès del servei 1.2 Formació interna 1.3 Formació de promoció i provisió 1.4 Formació voluntària 2. TRACTAMENT DE LA GESTIÓ HORÀRIA 2.1 Formació i còmput horari 2.2. Còmput del temps de desplaçament com a jornada de treball 2.3. Supòsits especials de còmput horari 3. INDEMNITZACIONS PER RAÓ DE SERVEI

3.1Despeses de manutenció 3.2 Despeses de viatge 3.3 Despeses d’allotjament 4. ENTRADA EN VIGOR 5. CLÀUSULA DE MODIFICACIÓ DE LA INSTRUCCIÓ 6/2005

0. INTRODUCCIÓ

Oposició

El Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana li encomana a la Divisió d’Ordenació i Programació Professional mitjançant l’Àrea de Selecció, Formació i Avaluació les funcions de: Recollir, detectar, analitzar i ordenar les necessitats del cos de mossos d’esquadra en matèria de formació i constituir-se en interlocutor ordinari amb l’Escola de Policia de Catalunya per donar-hi resposta i analitzar i donar resposta a les necessitats formatives que no siguin assumides per l’Escola de Policia de Catalunya. El progressiu desplegament territorial del cos i la plena assumpció de totes les funcions policials pròpies d’un servei de policia integral, exigeix també un esforç permanent en ordre a la formació, el reciclatge permanent i l’especialització dels funcionaris que desenvolupen la gran diversitat de llocs de treball de les diverses unitats. Precisament per a atendre adequadament les necessitats de promoció i especialització professional derivades d’aquest creixement quantitatiu i qualitatiu dels efectius que integren el cos, el dia 29 de juliol de 2005 el Consell de la Policia – Mossos d’Esquadra va aprovar la proposta sobre el Pla de carrera professional del cos de mossos d’esquadra. D’altra banda, el dia 6 de març de 2006, es va signar l’acord entre el Departament d’Interior i les organitzacions sindicals representatives dels funcionaris de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, en matèria de formació contínua per l’any 2006. En el procés negociador entre els representants de la Direcció General de Seguretat Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

391

per sotsinspector/a

Ciutadana, l’Escola de Policia de Catalunya i les organitzacions sindicals representatives dels funcionaris de la policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra s’ha arribat a l’acord d’aprovar la proposta de programació dels cursos i activitats formatives a realitzar durant l’exercici de l’any 2006. Tot l’exposat configura un conjunt de necessitats i un mapa d’ofertes formatives per a donar-hi resposta, en les diferents modalitats de formació en interès del servei, formació voluntària, formació de promoció i provisió, i formació interna, la gestió de les quals cal regular per a fer-la compatible amb les necessitats operatives del cos i els diversos tipus de prestacions horàries dels seus membres. Lògicament, la participació en les diverses modalitats d’activitats formatives comporta també conseqüències diverses des del punt de vista de la normativa d’aplicació a les indemnitzacions per raó de l’assistència a cursos, i es per això que en l’apartat tercer es fa referència al tractament d’aquest tema en relació amb el Decret 337/1988, de 17 d’octubre, i el comunicat del major, de data 11 de febrer de 2003. Ateses les competències que em confereix l’article 5.2d) del Decret 157/1996, de 14 de maig, de determinació dels òrgans que exerceixen les atribucions i les facultats atorgades al Departament d’Interior per la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, dicto les normes següents:

1. TIPUS DE FORMACIÓ 1.1 Formació obligatòria en interès del servei 1.1.1

Concepte

Oposició

Tenen la consideració de formació obligatòria en interès del servei aquelles activitats formatives que estan directament relacionades amb les funcions desenvolupades ordinàriament, que són atribuïdes al lloc de treball que s’ocupa en una unitat concreta, realitzades o promogudes per l’Escola de Policia de Catalunya (EPC) o encomanades a la Direcció General de Seguretat Ciutadana (DGSC) per a la seva realització mitjançant les unitats tècniques dels cos de mossos d’esquadra. Aquestes activitats formatives en interès del servei podran de ser específicament establertes com a tal en els acords que adopti el Consell de la Policia-Mossos d’Esquadra. També seran formació obligatòria en interès del servei aquelles activitats formatives que es realitzin en institucions oficials o policials diferents de l’EPC, sempre que l’assistència obligatòria a aquestes sigui prèviament establerta per la DGSC i l’EPC. 1.1.2. Determinació de l’obligatorietat d’assistència D’acord amb els paràmetres anteriors, la determinació que una activitat formativa és en interès del servei l’establirà la Divisió d’Ordenació i Programació Professional (DOPP) de la Comissaria General Tècnica (CGTEC) de la Direcció General de Seguretat Ciutadana en relació amb les funcions que es desenvolupen en els llocs de treball, i d’acord amb la necessitat de mantenir el nivell de competència professional del funcionaris que els ocupen.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

392

per sotsinspector/a

L’obligatorietat de l’assistència a les activitats formatives en interès del servei serà determinada per la DGSC a través de l’estructura de comandament del cos, a fi i efecte de designar i autoritzar els funcionaris que hauran d’assistir a cadascuna de les activitats concretes, en funció de la seva adscripció a destinacions operatives o unitats policials que siguin específicament destinatàries dels continguts i objectius docents dels cursos. 1.2 Formació interna Excepcionalment, tenen la consideració de formació interna, aquelles activitats formatives de caràcter estrictament tècnic i de necessària i urgent activació proposades pels responsables de la unitat policial interessada en la seva realització, i que no es puguin cobrir de forma immediata amb la formació prèviament programada. La realització d’aquesta formació estarà subjecte al següent procediment: 1. A través dels conductes jeràrquics del cos i amb una antelació mínima d’un mes abans del dia previst per a l’inici de l’activitat, cal adreçar a la Divisió d’Ordenació i Programació Professional de la Comissaria General Tècnica la petició de la formació que es vol impartir.

Oposició

2. Aquesta petició haurà de contenir les dades necessàries per tal de poder fer una valoració de la proposta de formació i, en concret, com a mínim les següents: - objectiu i justificació de la formació - destinataris (persones, col·lectiu professional, nombre de persones a formar) - nom de l’activitat - programa - dates proposades (o període en el qual caldria completar la formació) - horari - hores totals de l’activitat - professorat - recursos docents i materials - nom de la persona interlocutora per tal d’organitzar la formació. 3. La Divisió d’Ordenació i Programació Professional estudiarà l’adequació de la proposta a les necessitats detectades i comunicarà la seva valoració a l’EPC. En absència de reparament per part de l’EPC sobre l’oportunitat i necessitat de l’acció proposada, l’autoritzarà expressament sempre que es consideri adequada. 4. Un cop realitzada la formació, el promotor de la formació haurà de trametre a la DOPP, en el termini dels tres dies següents a la finalització de l’activitat formativa, un llistat amb els noms i TIP de totes les persones que hi han assistit, llistat que serà comunicat a l’EPC a efectes informatius. 1.3 Formació de promoció i provisió La formació de promoció i provisió és aquella activitat formativa associada als concursos oposició d’ascens i concursos oposició d’especialitat.

1.4 Formació voluntària Tenen la consideració de formació voluntària aquelles activitats formatives de contingut policial que no estan recollides en els apartats anteriors.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

393

2. TRACTAMENT DE LA GESTIÓ HORÀRIA

per sotsinspector/a

En el cas que, eventualment, dins de la jornada anual indicada a l’article 2.1 del Decret 146/1996, de 30 d’abril, pel qual s’aprova la jornada i l’horari de treball del cos de mossos d’esquadra, es consideri inclosa una bossa anual d’hores de formació, es podran imputar amb càrrec a aquesta bossa les hores de les activitats formatives obligatòries en interès del servei, les hores dedicades a activitats de formació interna, i les hores d’activitats formatives voluntàries, en aquest ordre de prioritat. 2.1 Formació i còmput horari 2.1.1 Formació obligatòria en interès del servei El temps dedicat a cursos i activitats de formació obligatòria que es desenvolupin en interès del servei i que en base als criteris de l’apartat 1.1 d’aquesta instrucció rebin aquesta consideració, computarà com a jornada de treball. La formació obligatòria en interès del servei s’imputarà com a hores de formació fins a exhaurir la bossa anual d’hores de formació. Un cop exhaurida, la resta d’hores es computaran com a hores de treball. 2.1.2 Formació interna La formació interna tindrà el mateix tractament, pel que fa a la gestió horària, que la formació obligatòria en interès del servei. 2.1.3 Formació associada a processos de promoció i provisió

Oposició

La formació associada a processos de promoció i provisió té la condició de “Llicència per estudis”, d’acord amb l’establert a l’art. 3 del Decret 15/1997, de 21 de gener, pel qual es regula el règim de llicències, permisos i vacances dels membres del cos de mossos d’esquadra. 2.1.4 Formació voluntària La formació voluntària s’imputarà com a hores de formació, d’acord amb el previst en el punt 2 d’aquesta instrucció, fins a exhaurir la bossa anual d’hores de formació. Un cop exhaurida aquesta bossa, la resta de temps fins a la finalització de l’activitat formativa, atès que es realitzarà fora d’hores de servei, no s’imputarà sota cap concepte horari. 2.2. Còmput del temps de desplaçament com a jornada de treball En les activitats formatives de caràcter obligatori (formació en interès del servei i formació interna), el temps emprat en el desplaçament entre el centre de treball i el lloc on es realitza l’activitat formativa i el temps de tornada des d’aquesta localitat al centre de treball es considerarà de treball efectiu. A aquests efectes, es computarà 1 hora de desplaçament per cada 70 quilòmetres. En el cas que es pernocti a l’Escola de Policia de Catalunya, el temps de desplaçament només es produirà i, per tant, tindrà la consideració de treball efectiu, el primer i el darrer dia de participació en l’activitat formativa.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

394

No es computarà el temps de desplaçament quan l’activitat formativa es dugui a terme en el mateix municipi del lloc de treball.

per sotsinspector/a

Només als efectes d’aquesta instrucció, es consideren com a mateixa localitat els municipis els nuclis urbans dels quals estiguin units sense solució de continuïtat per raons urbanístiques o similars, i que disposin de serveis de transport col·lectius comuns. 2.3. Supòsits especials de còmput horari 2.3.1 Formació en un matí a continuació d’un torn de nit Si l’assistència a una activitat formativa d’interès pel servei o de formació interna o relacionada amb cursos de promoció o provisió està planificada per al matí següent a un torn de nit en què el funcionari hagi de treballar, se li planificarà festa en l’esmentat torn de nit. 2.3.2 Formació en període de vacances No s’obligarà a assistir a activitats de formació en interès del servei o formació interna en els períodes de vacances concedits, llevat de casos excepcionals degudament justificats. En el cas que alguna persona vulgui realitzar algun curs en els períodes de vacances concedits, la participació en aquesta activitat formativa tindrà la consideració de formació voluntària. També caldrà tenir present l’establert a l’art. 18 del Decret 15/1997, de 21 de gener, pel qual es regula el règim de llicències, permisos i vacances dels membres del cos de mossos d’esquadra, relatiu als dies lliures de servei immediatament anteriors o posteriors al període vacances concedit. 2.3.3 Formació amb reducció de jornada

Oposició

No s’obligarà a assistir a activitats de formació en interès del servei o formació interna en el període autoritzat de reducció de jornada per guarda legal, sigui quina sigui la forma de reducció, llevat que l’horari de l’activitat formativa coincideixi amb la jornada reduïda de treball del funcionari. Malgrat l’anterior, si el funcionari amb reducció de jornada vol assistir a una activitat formativa en interès del servei o formació interna fora total o parcialment de la seva jornada de treball, podrà fer-ho prèvia l’autorització corresponent. Les hores de formació realitzades per sobre de la seva jornada de treball amb reducció no tindran la consideració d’hores acumulades.

2.3.4 Formació després de set dies de treball Quan l’assistència a cursos de formació en interès del servei i de formació interna es produeixi després de set dies de treball, no caldrà garantir 48 hores de descans entre la finalització de la darrera jornada de treball i l’inici de l’activitat formativa, ja que encara que la imputació es faci en concepte de treball, la participació en una activitat formativa de les esmentades no es considera, a aquests efectes, com a jornada de treball.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

395

3. INDEMNITZACIONS PER RAÓ DE SERVEI

per sotsinspector/a

Punt Substituit per la instrucció 9/2009, de modificació del punt 3 de la instrucció 9/2006

4. ENTRADA EN VIGOR Aquesta instrucció entrarà en vigor l’endemà de la seva signatura.

5. CLÀUSULA DE MODIFICACIÓ DE LA INSTRUCCIÓ 6/2005 El punt 3.3.5 de la Instrucció 6/2005, de 31 d’octubre, sobre aplicació dels règims horaris i planificació de la jornada de treball estableix per al règim horari especial flexible de Trànsit : “3.3.5 Canvis de planificació de treball a festa: Un cop feta pública la planificació anual orientativa no poden fer-se canvis de planificació de treball a festa, excepte canvis voluntaris o realització d’operacions especials retribuïdes.” Aquest paràgraf queda redactat de la següent manera. “3.3.5 Canvis de planificació de treball a festa: Un cop feta pública la planificació anual orientativa no poden fer-se canvis de planificació de treball a festa, excepte canvis voluntaris, participació en operacions especials retribuïdes o participació en formació obligatòria ( formació en interès del servei o formació interna) o formació de promoció i provisió, pel que fa al dia previ a l’inici del curs.”

Oposició

El punt 3.5.3 de la Instrucció 6/2005, de 31 d’octubre, sobre aplicació dels règims horaris i planificació de la jornada de treball estableix: “ Al personal sotmès a l’horari especial flexible, un cop feta pública la planificació mensual no se’l podrà modificar la planificació de treball a festa, llevat que aquest canvi sigui voluntari, sense perjudici del previst al punt 3.3.5 pel que fa a les Àrees Regionals de Trànsit”. Aquest paràgraf queda redactat de la següent manera. “ Al personal sotmès a l’horari especial flexible, un cop feta pública la planificació mensual no se’l podrà modificar la planificació de treball a festa, llevat que aquest canvi sigui voluntari o participi en formació obligatòria ( formació en interès del servei o formació interna) o formació de promoció i provisió pel que fa al dia previ a l’inici del curs, sense perjudici del prevista al punt 3.3.5 pel que fa a les Àrees Regionals de Trànsit”. Barcelona, 26 de setembre de 2006

Jordi Samsó i Huerta Director general de Seguretat Ciutadana

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

396

per sotsinspector/a

INSTRUCCIÓ 9/2009, DE 21 DE SETEMBRE, de modificació parcial de l’apartat 3 de la instrucció 9/2006, de 26 de setembre, sobre la formació dels funcionaris del cos de mossos d’esquadra. Índex 0. Introducció 1. Modificació de l’apartat 3r de la Instrucció 9/2006 sobre formació dels funcionaris del cos de Mossos d’Esquadra 3.1 Despeses de manutenció 3.2 Despeses de viatge 3.3 Despeses d’allotjament 3.4 Condicions de participació en activitats de formació obligatòria que es realitzin a la seu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya 3.5 Condicions de participació en activitats de formació obligatòria que es realitzin a localitats diferents de la seu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya 2. Entrada en vigor

0. Introducció La participació en les diverses modalitats d’activitats formatives que dissenya la Instrucció 9/2006, de 26 de setembre, sobre la formació dels funcionaris del CME comporta conseqüències diverses a l’hora de generar indemnitzacions per raó del servei segons l’assistència sigui a cursos obligatoris (en interès del servei o formació interna), es tracti de cursos que formin part de concursos oposició de promoció o provisió de llocs de treball o bé sigui formació voluntària.

Oposició

La determinada durada d’algun dels cursos obligatoris i els desplaçaments diaris a la seu on es realitza la formació, normalment a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya de Mollet, fa aconsellable que sigui preceptiva la petició d’una plaça d’allotjament a l’ISPC per tal d’evitar desplaçaments innecessaris que comporten risc per a la seguretat dels assistents a una activitat formativa. No obstant això i atès que el nombre de places d’allotjament de què disposa la DG de la Policia a l’ISPC és limitat, si totes es troben ocupades els assistents a un curs obligatori podran allotjar-se a un establiment hoteler proper a la seu de l’Institut per tal d’evitar llargs desplaçaments diaris, i generaran, en conseqüència, el dret a percebre les indemnitzacions per raó del servei que corresponguin. El mateix criteri cal adoptar si la formació obligatòria es realitza a un altra seu, per exemple al complex de Sabadell. D’altra banda, cal tenir en compte que l’entrada en vigor del Decret 138/2008, de 8 de juliol, d’indemnitzacions per raó del servei, obliga aplicar la figura de la residència eventual per aquells cursos de més de 15 dies de durada. Ateses les competències que em confereix l’article 5.2d) del Decret 157/1996, de 14 de maig, de determinació dels òrgans que exerceixen les atribucions i les facultats atorgades al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació per la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

397

per sotsinspector/a

Mossos d’Esquadra i d’acord amb al Resolució IRP/826/2009, de 31 de març, per la qual s’encarreguen les funcions del/de la director/a general de la Policia del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació al secretari de Seguretat, dicto les normes següents:

1. Modificació de l’apartat 3r de la Instrucció 9/2006 sobre formació dels funcionaris del cos de Mossos d’Esquadra El punt 3 de la instrucció 9/2006, de 26 de setembre, sobre formació dels funcionaris del cos de Mossos d’Esquadra queda redactat de la forma següent: 3.1 Despeses de manutenció Podran generar dietes aquelles persones que assisteixin a les activitats formatives de caràcter obligatori (formació en interès del servei o formació interna) i que reuneixin les condicions previstes a la normativa per a l’aplicació d’aquesta indemnització. El temps de desplaçament es comptabilitzarà com a activitat formativa, als efectes d’aplicació de les dietes. No correspondrà dieta quan l’activitat formativa es desenvolupi en la mateixa localitat de treball del funcionari. 3.2 Despeses de viatge

Oposició

Podran generar l’abonament de les despeses de viatge aquelles persones que assisteixin a les activitats formatives de caràcter obligatori (formació en interès del servei o formació interna) i que reuneixin les condicions previstes a la normativa per a l’aplicació d’aquesta indemnització. Com a regla general, es prioritzarà la utilització del transport públic i, en el cas que no sigui viable, la utilització compartida de vehicle oficial. Si el desplaçament es realitza en transport públic s’abonaran les despeses íntegres d’autobús, metro o autocar, l’import de la classe més econòmica de ferrocarril o l’import de la classe més econòmica d’avió. Excepcionalment, si el desplaçament es realitza amb vehicle particular perquè s’ha acreditat que el desplaçament no es pot realitzar en transport públic per raó de l’horari o per la localització del centre de destinació i del centre de formació, s’abonarà el quilometratge corresponent entre la localitat de destinació del funcionari i la localitat on es realitzi l’activitat formativa i entre aquesta localitat i la de destinació del funcionari. 3.3 Despeses d’allotjament Els agents que realitzin formació associada a processos de promoció o provisió podran sol·licitar residència a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya segons s’estableixi en la regulació específica d’accés a aquestes places de residència. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

398

per sotsinspector/a

3.4 Condicions de participació en activitats de formació obligatòria que es realitzin a la seu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya La generació d’indemnitzacions per raó del servei per a l’assistència a activitats formatives de caràcter obligatori (formació en interès del servei o formació interna) està supeditada a l’acceptació de les condicions de participació que s’estableixen en aquest apartat. L’acceptació de les condicions es farà mitjançant la formalització del DAD11 de comissió de serveis dins de Catalunya amb caràcter previ a l’inici del curs, per part dels funcionaris del cos de Mossos d’Esquadra adscrits a llocs de treball de les unitats policials compreses dins els àmbits territorials següents: -

Regió Policial Pirineu Occidental; Regió Policial Terres de l’Ebre; Regió Policial Ponent Regió Policial Camp de Tarragona, llevat l’ABP Baix Penedés (El Vendrell), i el sector de trànsit corresponent; ABP Alt Empordà – Roses; ABP Alt Empordà – Figueres i sector de Trànsit corresponent, Unitat de Cooperació Transfronterera del CCPD de Figueres Unitats Centrals amb localitat a: La Seu d’Urgell, Vielha i Mijaran, Lleida, Tarragona, Salou, Reus, Tortosa i Madrid

Condicions de participació:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

1. el participant ha de demanar una plaça d’allotjament en una de les places de residència de què disposa la Direcció General de la Policia a les instal·lacions de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya; 2. si no hi ha places disponibles, o mentre no n’hi hagi, el participant s’allotjarà en un hotel proper a la seu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. 3. en el cas que no hi hagi allotjament a l’ISPC ni en algun hotel proper a l’ISPC, la unitat policial corresponent posarà a disposició del participant un vehicle oficial perquè pugui assistir a l’activitat formativa des de la localitat de la seva destinació, on haurà de recollir i lliurar diàriament el vehicle oficial posat a la seva disposició; 4. en el cas que no hi hagi disponible un vehicle oficial, caldrà utilitzar mitjans regulars i col·lectius de transport per al desplaçament fins a la seu de l’ISPC. 5. només en el cas que no hi hagi vehicle oficial disponible, o en els dies concrets que no n’hi hagi, i en els casos en que no s’aconselli la utilització de mitjans regulars i col·lectius de transport, s’autoritzarà la utilització del vehicle particular del funcionari; 6. en la utilització del vehicle oficial, si hi ha més d’un participant de la mateixa destinació en el mateix curs, només es posarà un cotxe oficial a disposició per com a màxim cada quatre participants.

399

per sotsinspector/a

En el cas de rebuig o no compliment d’aquestes condicions només es generarà el dret a percebre les indemnitzacions per desplaçament corresponent al dia d’inici del curs i al dia de finalització del curs i la manutenció dels dies de durada del curs si es compleixen els requisits establerts en la normativa d’aplicació. Per tal de ser indemnitzat pel concepte d’allotjament, cal justificar documentalment, mitjançant factura que l’interessat s’ha allotjat a un establiment hoteler. En aquest cas, el funcionari també podrà ser indemnitzat pel desplaçament d’anada i tornada diari entre l’establiment hoteler i l’ISPC.

3.5 Condicions de participació en activitats de formació obligatòria que es realitzin a localitats diferents de la seu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. La generació d’indemnitzacions per raó de servei per a la inscripció en activitats formatives de caràcter obligatori (formació en interès del servei o formació interna) que es realitzin a un lloc diferent de la seu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya està supeditada a l’acceptació per part dels funcionaris del cos de Mossos d’Esquadra que tinguin al seu lloc de destinació a més de 100 quilòmetres del lloc on es realitzi la formació a les condicions de participació següents:

Oposició

1. el participant s’haurà d’allotjar en un hotel proper al lloc on es realitzi la formació; 2. en el cas que no hi hagi allotjament disponible, la unitat policial corresponent posarà a disposició del participant un vehicle oficial perquè pugui assistir a l’activitat formativa des de la localitat de la seva destinació, on haurà de recollir i lliurar diàriament el vehicle oficial posat a la seva disposició; 3. en el cas que no hi hagi disponible un vehicle oficial, caldrà utilitzar mitjans regulars i col·lectius de transport per al desplaçament fins a la seu on es realitzi la formació. 4. només en el cas que no hi hagi vehicle oficial disponible, o en els dies concrets que no n’hi hagi, i en els casos en que no s’aconselli la utilització de mitjans regulars i col·lectius de transport s’autoritzarà la utilització del vehicle particular del funcionari; 5. en la utilització del vehicle oficial, si hi ha més d’un participant de la mateixa destinació en el mateix curs, només es posarà un cotxe oficial a disposició per com a màxim cada quatre participants. L’acceptació o rebuig d’aquestes condicions s’establirà mitjançant la formalització del DAD11 de comissió de serveis dins de Catalunya amb caràcter previ a l’inici del curs. En el cas de rebuig o no compliment d’aquestes condicions només es generarà el dret a percebre les indemnitzacions per desplaçament corresponent al dia d’inici del curs i al dia de finalització del curs i la manutenció dels dies de durada del curs si es compleixen els requisits establerts en la normativa d’aplicació. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

400

per sotsinspector/a

Per tal de ser indemnitzat pel concepte d’allotjament, cal justificar documentalment mitjançant factura que l’interessat s’ha allotjat a un establiment hoteler. En aquest cas, el funcionari també podrà ser indemnitzat pel desplaçament d’anada i tornada diari entre l’establiment hoteler i el lloc on es realitzi la formació. 2. Entrada en vigor Aquesta instrucció entrarà en vigor l’endemà de la seva signatura.

Barcelona, 21 de setembre de 2009

Oposició

Joan Delort i Menal Secretari de Seguretat

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

401

INDEX 0. Introducció 1. Felicitacions públiques i criteris de concessió 1.1 Felicitació pública individual tipus A 1.2 Felicitació pública individual tipus B 1.3 Felicitació pública col∙lectiva 2. Condecoracions i criteris de concessió 3. Procediment d’elaboració i contingut de les propostes de felicitacions públiques i condecoracions 3.1 Contingut de la proposta 3.2 Tramitació de les propostes 3.2.1 Felicitacions públiques 3.2.2 Condecoracions 4. Concessió de felicitacions públiques o condecoracions 5. Entrada en vigor 6. Clàusula anul∙lativa

per sotsinspector/a

INSTRUCCIÓ 9/2005, DE 14 DE DESEMBRE, PER LA QUAL ES REGULEN LA TRAMITACIÓ I LA CONCESSIÓ DELS DIFERENTS TIPUS DE FELICITACIONS PÚBLIQUES I CONDECORACIONS.

Mitjançant la Instrucció 7/2000, de 16 de juny, es van regular la tramitació i la concessió dels diferents tipus de felicitacions públiques i condecoracions, previstes al Decret 184/1995, de 13 de juny, dels uniformes reglamentaris, els distintius, les distincions, les salutacions i la identificació del cos de la Policia de la Generalitat‐mossos d’esquadra, modificat pel Decret 257/1999, de 6 de setembre. L’increment del nombre d’efectius i l’assumpció de noves funcions experimentats d’ençà l’entrada en vigor de la instrucció fan del tot necessari revisar‐ne tant el procés de valoració de les propostes de felicitació i/o condecoració efectuades pels comandaments, com el de la seva gestió i tramitació. D’entre els canvis introduïts cal destacar la creació de la Comissió de valoració de les propostes de felicitacions públiques i de la Comissió de valoració de les propostes de condecoracions, a les quals pertoca valorar les propostes que els trameti la Comissaria General Tècnica. En conseqüència, en ús de la facultat que em confereix l’article 5.2.d) del Decret 157/1996, de 14 de maig, de determinació dels òrgans que exerceixen les atribucions i les facultats atorgades al Departament de Governació per la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat‐ Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

402

Oposició

0. INTRODUCCIÓ

L’article 10 del Decret 184/1995, de 13 de juny, de regulació dels uniformes reglamentaris, els distintius, les distincions, les salutacions i la identificació del cos de la Policia de la Generalitat‐ Mossos d’Esquadra, modificat pel Decret 257/1999, de 6 de setembre, estableix que els membres del cos de Mossos d’Esquadra, com també els membres d’altres cossos policials, les institucions, les corporacions, les fundacions, les associacions, les empreses públiques o privades i els particulars poden ser felicitats per recompensar les actuacions que es considerin meritòries, quan no concorrin els requisits establerts per a l’atorgament de les medalles. Les felicitacions poden ser públiques, privades, individuals o col∙lectives. Seguidament es determinen els criteris per a establir quines actuacions policials poden ser recompensades mitjançant una felicitació individual o mitjançant una felicitació col∙lectiva. Així mateix, dins les felicitacions públiques individuals, s’estableix un tipus A i un tipus B, d’acord amb el tipus d’actuació policial duta a terme.

1.1. Felicitació pública individual tipus A Són creditors d’aquesta recompensa els membres del cos de Mossos d’Esquadra, com també els membres d’altres cossos policials i els particulars que es trobin en alguna de les situacions següents: a) Que hagin participat activament en la resolució de fets delictius greus, la investigació dels quals hagi estat dificultosa o laboriosa, o bé hagi tingut ressò social, amb detenció dels autors i còmplices, i intervenció, comís o recuperació d’efectes o instruments. b) Que hagin tingut alguna actuació policial rellevant quant a l’execució, que hagi implicat un risc per a ells mateixos o per a terceres persones i no comporti la concessió de condecoracions al mèrit policial. c) Que participin directament en la desarticulació d’organitzacions criminals, o grups que els donin suport i serveixen com a infraestructura d’informació o operativa. d) Que hagin desenvolupat tasques o actuacions professionals en l'àmbit policial, bé sigui en la branca operativa, de gestió, de suport o tècnica, de notòria transcendència o que siguin rellevants per al desenvolupament d’aquest cos policial.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

403

Oposició

1. Felicitacions públiques i criteris de concessió

per sotsinspector/a

Mossos d’Esquadra, i d’acord amb el que estableixen els decrets 297/1999, de 26 de novembre; 253/2002, de 4 de novembre; 26/2003,de 20 de desembre, i 68/2004, de 20 de gener, dicto les normes següents:

a) Que hagin participat de forma destacada o cooperat activament en la resolució de delictes greus, la investigació dels quals hagi estat dificultosa, amb incautació o intervenció d’efectes, malgrat que no s’hi hagi produït la detenció dels implicats. b) Que hagin participat en la realització de com a mínim sis serveis policials rellevants, que si bé individualment no siguin mereixedors de recompensa, contribueixin al compliment dels objectius assenyalats pels seus superiors. Aquests serveis s’han d’haver realitzat en un termini no superior a un any i no han d’haver estat recompensats amb un altre tipus de felicitació. c) Que hagin realitzat alguna actuació de caràcter humanitari especial o extraordinari. d) Que hagin executat serveis d’especial significació o perillositat que no comportin la concessió de la felicitació pública tipus A.

1.3. Felicitació pública col∙lectiva Són creditors d’aquesta recompensa els membres del cos de Mossos d’Esquadra, com també els membres d’altres cossos policials que es trobin en alguna de les situacions següents: a) Quan participin un nombre considerable de funcionaris en la prestació de serveis amb motiu d’accidents o sinistres importants, catàstrofes naturals, etc, amb dedicació, esperit de sacrifici, responsabilitat, i l’actuació sigui considerada com a rellevant. b) Quan participin en serveis policials de difícil execució relacionats amb grans concentracions de persones, tant siguin actes esportius, socials o d’altres tipus, i l’actuació sigui considerada meritòria. c) Quan intervinguin un gran nombre de funcionaris policials en serveis en compliment de qualsevol de les funcions encomanades per l’ordenament jurídic, i els seus resultats siguin considerats meritoris o tinguin ressò social.

2. Condecoracions i criteris de concessió Les condecoracions i els seus criteris de concessió, són els establerts en els articles 5, 6, 7, 8 i 9 del Decret 184/1995, de 13 de juny, modificat pel Decret 257/1999, de 6 de setembre.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

404

Oposició

Són creditors d’aquesta recompensa els membres del cos de Mossos d’Esquadra, com també els membres d’altres cossos policials i els particulars que es trobin en alguna de les situacions següents:

per sotsinspector/a

1.2. Felicitació pública individual tipus B

3.1. Contingut de la proposta 1.‐Iniciació de la proposta ‐ Han de constar les dades del proposant, el càrrec, la categoria i la unitat orgànica de qui fa la proposta. El proposant ha de tenir, com a mínim, el càrrec de cap d’àrea. 2.‐Tipus de recompensa que es proposa. 3.‐Resum del/s servei/s realitzat/s o l’actuació professional duta a terme ‐ data d’inici i finalització del servei o l’actuació ‐ descripció del desenvolupament del servei o la tasca realitzats. 4.‐Resultats obtinguts: ‐ en serveis operatius: delictes resolts i diligències trameses, amb relació de les persones detingudes especificant les que ingressen a presó, o queden en llibertat amb càrrecs; persones identificades, efectes o instruments recuperats o intervinguts ‐ relació d’actes o esdeveniments amb resultats satisfactoris ‐ en serveis de suport, tècnics o gestió, caldrà sintetitzar els objectius assolits ‐ en cas que els resultats obtinguts hagin tingut transcendència o ressò social, cal fer les referències oportunes en aquest apartat. 5.‐Relació de les persones proposades, especificant: ‐ en el cas de membres del cos de Mossos d’Esquadra o membres d’altres cossos policials: categoria, nom i cognoms, TIP, destinació, participació i tasques desenvolupades en el servei ‐ si hi haguessin participat membres del cos de Mossos d’Esquadra adscrits a altres unitats orgàniques, el comandament que fa la proposta ha d’incloure’ls en aquest apartat, i ha de ressenyar la seva participació en el servei ‐ en el cas de funcionaris no membres del cos de Mossos d’Esquadra o d’altres persones, cal especificar: nom i cognoms, DNI o NIF, lloc de treball, participació i tasques desenvolupades.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

405

Oposició

Amb la finalitat d’homogeneïtzar i d’agilitar la redacció de les propostes, caldrà que aquestes es confeccionin amb els models de Proposta de felicitació pública i Proposta de condecoració.

per sotsinspector/a

3. Procediment d’elaboració i contingut de les propostes de felicitacions públiques i condecoracions

3.2.1. Felicitacions públiques La iniciativa de les propostes de felicitació correspon al major, als caps de Comissaria General i a la resta de comandaments de les Comissaries Generals, Divisions i Regions Policials, amb càrrec mínim de cap d’àrea. Tret de les propostes realitzades pel major, els caps de Comissaria General, els sotscaps de Comissaria General, els caps de Regió i els caps de Divisió, les propostes han de ser supervisades i validades pel cap de Regió o de Divisió del qual depengui el proposant. Posteriorment les elevaran al seu cap de Comissaria General. Els caps de Comissaria General en faran tramesa a la Comissaria General Tècnica. Els caps de Comissaria General i els caps de Divisió i/o Regió Policial poden retornar la proposta als òrgans que han fet la proposta si consideren que no reuneix els criteris de concessió Es crea la Comissió de valoració de les propostes de felicitacions públiques (d’ara endavant CVF), integrada per un representant, amb categoria mínima d’inspector, de cada comissaria general i de la Subdirecció General de la Policia, essent aquest qui la presideix i té el vot de qualitat. Aquesta comissió té la funció de valorar les propostes de felicitació rebudes a la Comissaria General Tècnica i vetllar perquè s’ajustin als criteris de concessió establerts en aquesta instrucció. En el cas que la CVF consideri que en una proposta de felicitació concorren els requisits per tal que sigui lliurada condecoració, la Comissaria General Tècnica retornarà la proposta a la Comissaria General d’origen per a què el seu cap la presenti a la Comissió de valoració de propostes de condecoració o bé es ratifiqui en la proposta de felicitació. La Comissaria General Tècnica, elevarà les propostes favorables de la CVF a la Subdirecció General de la Policia, la qual les validarà amb la seva signatura i les trametrà al director general de Seguretat Ciutadana. En cas de considerar que una actuació proposada per felicitació no s’ajusta als criteris de concessió establerts per la present instrucció, la Subdirecció General de la Policia les retornarà a la Comissaria General Tècnica, la qual procedirà al seu arxiu. Correspon a la Comissaria General Tècnica, la coordinació i gestió de tot el procés de les propostes de felicitació, amb les funcions següents: a).‐ rebre les propostes de felicitació b).‐ convocar la CVF

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

406

Oposició

3.2. Tramitació de les propostes

per sotsinspector/a

6.‐Signatures dels proposants i data.

e).‐ trametre les actes favorables de la CVF a la Subdirecció General de la Policia, que les validarà i elevarà al director general de Seguretat Ciutadana f).‐ comunicar a les Comissaries Generals el resultat de les seves propostes, tant si han estat concedides les felicitacions, com si han estat arxivades sense cap més tràmit. Això inclou, també, les propostes de felicitacions de persones alienes al cos de Mossos d’Esquadra g).‐ en el cas que la CVF consideri que en una proposta de felicitació concorren els requisits per tal que sigui lliurada condecoració, la Comissaria General Tècnica retornarà la proposta a la Comissaria General d’origen per a què el seu cap la presenti a la Comissió de valoració de les propostes de condecoracions o bé es ratifiqui en la proposta de felicitació h).‐ establir amb la Subdirecció General de Recursos Humans la coordinació necessària, tenint en compte el que estableix el punt 4 d’aquesta instrucció i).‐ establir amb la Subdirecció General d’Administració i Serveis la coordinació necessària, tenint en compte el que estableix el punt 4 d’aquesta instrucció. j).‐ la certificació als membres del cos de Mossos d’Esquadra i al personal d’administració adscrit a la Direcció General de Seguretat Ciutadana guardonats, de concessió d’una felicitació.

3.2.2. Condecoracions Les propostes de condecoració (medalles), tant de membres del cos de Mossos d’Esquadra com de persones alienes, seran efectuades pel major i pels caps de les Comissaries Generals i seran lliurades a la Comissaria General Tècnica. Es crea la Comissió de valoració de les propostes de condecoracions (d’ara endavant CVC), integrada pel major, que la presideix i té el vot de qualitat, i els caps de les Comissaries Generals. Les seves funcions són les de valorar les peticions de condecoracions i trametre les favorables a la Subdirecció General de la Policia. La Comissaria General Tècnica serà l’encarregada de rebre les propostes, convocar la CVC i elevar les propostes favorables a la Subdirecció General de la Policia. El major i els caps de Comissaria General podran efectuar les propostes per iniciativa pròpia o a instància d’un comandament pertanyent als seus serveis.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

407

Oposició

d).‐ redactar les actes de les reunions de la comissió

per sotsinspector/a

c).‐ fer una anàlisi tècnica de cada una de les propostes de felicitació, tant per verificar que les propostes tenen la forma i el contingut escaient, com per qualificar el reconeixement del tipus de cada felicitació

Les propostes de condecoració efectuades directament pel director general de Seguretat Ciutadana, no estaran sotmeses al dictamen de la CVC. Correspon a la Comissaria General Tècnica, la gestió de les propostes de condecoració, amb les funcions següents: a).‐ rebre les propostes de condecoració b).‐ convocar la CVC c).‐ redactar les actes de les reunions de la CVC d).‐ elevar a la Subdirecció General de la Policia les propostes favorables, de manera individual, per tal que aquesta les validi i les elevi al director general de Seguretat Ciutadana e).‐ comunicar als òrgans proposants les condecoracions que han estat concedides o denegades. Això inclou, també, les propostes de condecoració a persones alienes al cos de Mossos d’Esquadra proposades pels caps de Comissaria General f).‐ establir amb la Subdirecció General de Recursos Humans la coordinació necessària, tenint en compte el que estableix el punt 4 d’aquesta instrucció g).‐ establir amb la Subdirecció General d’Administració i Serveis la coordinació necessària, tenint en compte el que estableix el punt 4 d’aquesta instrucció h).‐ trametre les medalles i els diplomes corresponents a l’Àrea de Protocol, per al seu lliurament en l’acte central del Dia de les esquadres. Pel que fa a les condecoracions (medalles), el diploma acreditatiu de concessió de condecoració substitueix a la certificació emesa en el cas de concessió de felicitació. 4. Concessió de felicitacions públiques o condecoracions 4.1.

Una vegada aprovada la concessió d’una felicitació pública pel director general de Seguretat Ciutadana o d’una condecoració per part del/la titular del Departament d’Interior, el director general de Seguretat Ciutadana ho comunicarà a la Subdirecció General de la Policia.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

408

per sotsinspector/a

En el cas que una proposta de condecoració sigui denegada, serà la Subdirecció General de la Policia qui ho comunicarà a la Comissaria General Tècnica, per tal que aquesta ho comuniqui a l’òrgan proposant.

Oposició

La Subdirecció General de la Policia, d’acord amb els criteris que s’han de tenir en compte per a la concessió, pot retornar les propostes a l’òrgan sol∙licitant si no fos procedent la seva tramitació o elevar‐les al director general de Seguretat Ciutadana, el qual proposarà al / la titular del Departament d’Interior la seva concessió.

La Subdirecció General de la Policia ho comunicarà a la Comissaria General Tècnica, per tal que aquesta faci la comunicació als interessats i a la Subdirecció General de Recursos Humans, a efectes d’anotació a l’expedient personal del funcionari i de publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

4.3.

En cas que es denegui una felicitació pública o una condecoració, el director general de Seguretat Ciutadana ho comunicarà a la Subdirecció General de la Policia. La Subdirecció General de la Policia ho comunicarà a la Comissaria General Tècnica, per tal que aquesta ho posi en coneixement dels òrgans proposants.

4.4.

La Comissaria General Tècnica trametrà a la Subdirecció General de la Policia la relació de felicitacions i condecoracions concedides.

4.5.

Correspon a la Subdirecció General d’Administració i Serveis tramitar el subministrament de medalles, la confecció dels diplomes acreditatius d’aquestes i la tramesa a la Comissaria General Tècnica de diplomes i medalles per a la seva distribució.

A aquest efecte, la Comissaria General Tècnica haurà de comunicar a la Subdirecció General d’Administració i Serveis, amb una antelació no inferior als trenta dies anteriors a la data de celebració del acte central del Dia de les esquadres, les medalles i els diplomes que s’han de lliurar.

5. Entrada en vigor

per sotsinspector/a

4.2.

6. Clàusula anul∙lativa Aquesta instrucció deixa sense efectes la Instrucció 7/2000, de 16 de juny, per la qual es regula la tramitació i la concessió dels diferents tipus de felicitacions públiques i condecoracions. Barcelona, 14 de desembre de 2005

Jordi Samsó i Huerta Director general SGP/SAJ

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

409

Oposició

Aquesta Instrucció entrarà en vigor l’endemà de la seva signatura.

Mòdul 3 : Procediment Penal

per sotsinspector/a

LEY ORGÁNICA 5/2000, DE 12 DE ENERO, REGULADORA DE LA RESPONSABILIDAD PENAL DE LOS MENORES.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

Notas: Disposición adicional quinta: Redacción según Ley Orgánica 7/2000, de 22 de diciembre, de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, y de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la Responsabilidad Penal de los Menores, en relación con los delitos de terrorismo. Artículo 41 (apdos. 1 y 3); Disposición transitoria única (apdos. 5 y 6): Redacción según Ley Orgánica 9/2000, de 22 de diciembre, sobre medidas urgentes para la agilización de la Administración de Justicia, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial. Disposición final tercera (apdo. 5) : Derogado por Ley Orgánica 9/2000, de 22 de diciembre, sobre medidas urgentes para la agilización de la Administración de Justicia, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial. Artículos 8 y 25: Redacción según Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. Disposición adicional sexta: Añadida por Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. Artículos 1, 2 (apdo. 1), 4, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 (apdos. 4 y 5), 17 (apdo. 2), 18, 19 (apdo. 2), 20, 22 (apdo. 2), 23 (apdo. 2), 24, 26, 28 (apdos. 1, 2 y 3), 30 (apdos. 1 y 3), 31, 32, 33, 34, 35 (apdos. 1 y 3), 36, 37 (apdos. 1 y 2), 38, 39 (apdos. 1 y 3), 40 (apdo. 1), 41 (rúbrica y apdo. 3), 42, 44 (apdos. 1 y 2.b), 46, 47, 49 (apdo. 2), 50 (apdo. 3), 51, 52 (apdo. 2), 53 (apdo. 1), 54 (apdo. 1) y 64; Disposición final tercera: Redacción según Ley Orgánica 8/2006, de 4 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. Artículos 2 (apdo. 4), 41 (apdos. 4 y 5) y 44 (apdo. 3): Añadido por Ley Orgánica 8/2006, de 4 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. Disposiciones adicional primera y adicional cuarta: Derogada por Ley Orgánica 8/2006, de 4 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. Todas las referencias a las Salas de Menores de los Tribunales Superiores de Justicia contenidas en esta Ley Orgánica, deben entenderse realizadas a las Audiencias Provinciales, según disposición adicional segunda de Ley Orgánica 9/2000, de 22 de diciembre, sobre medidas urgentes para la agilización de la Administración de Justicia, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial. Se suspende la aplicación de esta Ley Orgánica en lo referente a los infractores de edades comprendidas entre los 18 y 21 años, hasta el 1 de enero de 2007 según disposición transitoria única de Ley Orgánica 9/2002, de 10 de diciembre, de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, y del Código Civil, sobre sustracción de menores.

410

TÍTULO PRELIMINAR.

2. Las personas a las que se aplique la presente Ley gozarán de todos los derechos reconocidos en la Constitución y en el ordenamiento jurídico, particularmente en la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor, así como en la Convención sobre los Derechos del Niño de 20 de noviembre de 1989 y en todas aquellas normas sobre protección de menores contenidas en los Tratados válidamente celebrados por España.

TÍTULO I. DEL ÁMBITO DE APLICACIÓN DE LA LEY Artículo 2. Competencia de los Jueces de Menores. 1. Los Jueces de Menores serán competentes para conocer de los hechos cometidos por las personas mencionadas en el artículo 1 de esta Ley, así como para hacer ejecutar las sentencias, sin perjuicio de las facultades atribuidas por esta Ley a las Comunidades Autónomas respecto a la protección y reforma de menores. 2. Los Jueces de Menores serán asimismo competentes para resolver sobre las responsabilidades civiles derivadas de los hechos cometidos por las personas a las que resulta aplicable la presente Ley. 3. La competencia corresponde al Juez de Menores del lugar donde se haya cometido el hecho delictivo, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 20.3 de esta Ley. 4. La competencia para conocer de los delitos previstos en los artículos 571 a 580 del Código Penal corresponderá al Juzgado Central de Menores de la Audiencia Nacional. La referencia del último inciso del apartado 4 del artículo 17 y cuantas otras se contienen en la presente Ley al Juez de Menores se entenderán hechas al Juez Central de Menores en lo que afecta a los menores imputados por cualquiera de los delitos a que se refieren los artículos 571 a 580 del Código Penal. Artículo 3. Régimen de los menores de catorce años. Cuando el autor de los hechos mencionados en los artículos anteriores sea menor de catorce años, no se le exigirá responsabilidad con arreglo a la presente Ley, sino que se le aplicará lo dispuesto en las normas sobre protección de menores previstas en el Código Civil y demás disposiciones vigentes. El Ministerio Fiscal deberá remitir a la entidad pública de protección de menores testimonio de los particulares que considere precisos respecto al menor, a fin de valorar su situación, y dicha entidad habrá de promover las medidas de protección adecuadas a las circunstancias de aquel conforme a lo dispuesto en la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

411

Oposició

1. Esta Ley se aplicará para exigir la responsabilidad de las personas mayores de catorce años y menores de dieciocho por la comisión de hechos tipificados como delitos o faltas en el Código Penal o las leyes penales especiales.

per sotsinspector/a

Artículo 1. Declaración general.

Artículo 4. Derechos de las víctimas y de los perjudicados.

De manera inmediata se les instruirá de las medidas de asistencia a las víctimas que prevé la legislación vigente. Las víctimas y los perjudicados tendrán derecho a personarse y ser parte en el expediente que se incoe al efecto, para lo cual el secretario judicial les informará en los términos previstos en los artículos 109 y 110 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, instruyéndoles de su derecho a nombrar abogado o instar el nombramiento de abogado de oficio en caso de ser titulares del derecho a la asistencia jurídica gratuita. Asimismo, les informará de que, de no personarse en el expediente y no hacer renuncia ni reserva de acciones civiles, el Ministerio Fiscal las ejercitará si correspondiere. Los que se personaren podrán desde entonces tomar conocimiento de lo actuado e instar la práctica de diligencias y cuanto a su derecho convenga. Sin perjuicio de lo anterior, el secretario judicial deberá comunicar a las víctimas y perjudicados, se hayan o no personado, todas aquellas resoluciones que se adopten tanto por el Ministerio Fiscal como por el Juez de Menores, que puedan afectar a sus intereses. En especial, cuando el Ministerio Fiscal, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 18 de esta Ley, desista de la incoación del expediente deberá inmediatamente ponerlo en conocimiento de las víctimas y perjudicados haciéndoles saber su derecho a ejercitar las acciones civiles que les asisten ante la jurisdicción civil.

per sotsinspector/a

El Ministerio Fiscal y el Juez de Menores velarán en todo momento por la protección de los derechos de las víctimas y de los perjudicados por las infracciones cometidas por los menores.

Artículo 5. Bases de la responsabilidad de los menores. 1. Los menores serán responsables con arreglo a esta Ley cuando hayan cometido los hechos a los que se refiere el artículo 1 y no concurra en ellos ninguna de las causas de exención o extinción de la responsabilidad criminal previstas en el vigente Código Penal. 2. No obstante lo anterior, a los menores en quienes concurran las circunstancias previstas en los números 1, 2 y 3 del artículo 20 del vigente Código Penal les serán aplicables, en caso necesario, las medidas terapéuticas a las que se refiere el artículo 7.1, letras d) y e), de la presente Ley. 3. Las edades indicadas en el articulado de esta Ley se han de entender siempre referidas al momento de la comisión de los hechos, sin que el haberse rebasado las mismas antes del comienzo del procedimiento o durante la tramitación del mismo tenga incidencia alguna sobre la competencia atribuida por esta misma Ley a los Jueces y Fiscales de Menores. Artículo 6. De la intervención del Ministerio Fiscal. Corresponde al Ministerio Fiscal la defensa de los derechos que a los menores reconocen las leyes, así como la vigilancia de las actuaciones que deban efectuarse en su interés y la observancia de las Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

412

Oposició

Del mismo modo, el secretario judicial notificará por escrito la sentencia que se dicte a las víctimas y perjudicados por la infracción penal, aunque no se hayan mostrado parte en el expediente.

Artículo 7. Definición de las medidas susceptibles de ser impuestas a los menores y reglas generales de determinación de las mismas. 1. Las medidas que pueden imponer los Jueces de Menores, ordenadas según la restricción de derechos que suponen, son las siguientes: a. Internamiento en régimen cerrado. Las personas sometidas a esta medida residirán en el centro y desarrollarán en el mismo las actividades formativas, educativas, laborales y de ocio. b. Internamiento en régimen semiabierto. Las personas sometidas a esta medida residirán en el centro, pero podrán realizar fuera del mismo alguna o algunas de las actividades formativas, educativas, laborales y de ocio establecidas en el programa individualizado de ejecución de la medida. La realización de actividades fuera del centro quedará condicionada a la evolución de la persona y al cumplimiento de los objetivos previstos en las mismas, pudiendo el Juez de Menores suspenderlas por tiempo determinado, acordando que todas las actividades se lleven a cabo dentro del centro. c. Internamiento en régimen abierto. Las personas sometidas a esta medida llevarán a cabo todas las actividades del proyecto educativo en los servicios normalizados del entorno, residiendo en el centro como domicilio habitual, con sujeción al programa y régimen interno del mismo. d. Internamiento terapéutico en régimen cerrado, semiabierto o abierto. En los centros de esta naturaleza se realizará una atención educativa especializada o tratamiento específico dirigido a personas que padezcan anomalías o alteraciones psíquicas, un estado de dependencia de bebidas alcohólicas, drogas tóxicas o sustancias psicotrópicas, o alteraciones en la percepción que determinen una alteración grave de la conciencia de la realidad. Esta medida podrá aplicarse sola o como complemento de otra medida prevista en este artículo. Cuando el interesado rechace un tratamiento de deshabituación, el Juez habrá de aplicarle otra medida adecuada a sus circunstancias. e. Tratamiento ambulatorio. Las personas sometidas a esta medida habrán de asistir al centro designado con la periodicidad requerida por los facultativos que las atiendan y seguir las pautas fijadas para el adecuado tratamiento de la anomalía o alteración psíquica, adicción al consumo de bebidas alcohólicas, drogas tóxicas o sustancias psicotrópicas, o alteraciones en la percepción que padezcan. Esta medida podrá aplicarse sola o como complemento de otra medida prevista en este artículo. Cuando el interesado rechace un tratamiento de deshabituación, el Juez habrá de aplicarle otra medida adecuada a sus circunstancias.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

413

Oposició

TÍTULO II. DE LAS MEDIDAS

per sotsinspector/a

garantías del procedimiento, para lo cual dirigirá personalmente la investigación de los hechos y ordenará que la policía judicial practique las actuaciones necesarias para la comprobación de aquéllos y de la participación del menor en los mismos, impulsando el procedimiento.

h. Libertad vigilada. En esta medida se ha de hacer un seguimiento de la actividad de la persona sometida a la misma y de su asistencia a la escuela, al centro de formación profesional o al lugar de trabajo, según los casos, procurando ayudar a aquélla a superar los factores que determinaron la infracción cometida. Asimismo, esta medida obliga, en su caso, a seguir las pautas socio‐educativas que señale la entidad pública o el profesional encargado de su seguimiento, de acuerdo con el programa de intervención elaborado al efecto y aprobado por el Juez de Menores. La persona sometida a la medida también queda obligada a mantener con dicho profesional las entrevistas establecidas en el programa y a cumplir, en su caso, las reglas de conducta impuestas por el Juez, que podrán ser alguna o algunas de las siguientes: 1. Obligación de asistir con regularidad al centro docente correspondiente, si el menor está en edad de escolarización obligatoria, y acreditar ante el Juez dicha asistencia regular o justificar en su caso las ausencias, cuantas veces fuere requerido para ello. 2. Obligación de someterse a programas de tipo formativo, cultural, educativo, profesional, laboral, de educación sexual, de educación vial u otros similares. 3. Prohibición de acudir a determinados lugares, establecimientos o espectáculos. 4. Prohibición de ausentarse del lugar de residencia sin autorización judicial previa. 5. Obligación de residir en un lugar determinado. 6. Obligación de comparecer personalmente ante el Juzgado de Menores o profesional que se designe, para informar de las actividades realizadas y justificarlas. 7. Cualesquiera otras obligaciones que el Juez, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal, estime convenientes para la reinserción social del sentenciado, siempre que no atenten contra su dignidad como persona. Si alguna de estas obligaciones implicase la imposibilidad del menor de continuar conviviendo con sus padres, tutores o guardadores, el Ministerio Fiscal deberá remitir testimonio de los particulares a la entidad pública de protección del menor, y dicha entidad deberá promover las medidas de protección adecuadas a las circunstancias de aquél, conforme a lo dispuesto en la Ley Orgánica 1/1996. i. La prohibición de aproximarse o comunicarse con la víctima o con aquellos de sus familiares u otras personas que determine el Juez. Esta medida impedirá al menor acercarse a ellos, en cualquier lugar donde se encuentren, así como a su domicilio, a su centro docente, a sus lugares de trabajo y a cualquier otro que sea frecuentado por ellos. La prohibición de comunicarse con la víctima, o con aquellos de sus familiares u otras personas que determine el Juez o Tribunal, impedirá al menor establecer con ellas, por cualquier medio de comunicación o medio informático o telemático, contacto escrito, verbal o visual. Si esta medida implicase la imposibilidad del menor de continuar viviendo con sus padres, Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

414

Oposició

g. Permanencia de fin de semana. Las personas sometidas a esta medida permanecerán en su domicilio o en un centro hasta un máximo de treinta y seis horas entre la tarde o noche del viernes y la noche del domingo, a excepción, en su caso, del tiempo que deban dedicar a las tareas socio‐educativas asignadas por el Juez que deban llevarse a cabo fuera del lugar de permanencia.

per sotsinspector/a

f. Asistencia a un centro de día. Las personas sometidas a esta medida residirán en su domicilio habitual y acudirán a un centro, plenamente integrado en la comunidad, a realizar actividades de apoyo, educativas, formativas, laborales o de ocio.

k. Prestaciones en beneficio de la comunidad. La persona sometida a esta medida, que no podrá imponerse sin su consentimiento, ha de realizar las actividades no retribuidas que se le indiquen, de interés social o en beneficio de personas en situación de precariedad. l. Realización de tareas socio‐educativas. La persona sometida a esta medida ha de realizar, sin internamiento ni libertad vigilada, actividades específicas de contenido educativo encaminadas a facilitarle el desarrollo de su competencia social. m. Amonestación. Esta medida consiste en la reprensión de la persona llevada a cabo por el Juez de Menores y dirigida a hacerle comprender la gravedad de los hechos cometidos y las consecuencias que los mismos han tenido o podrían haber tenido, instándole a no volver a cometer tales hechos en el futuro. n. Privación del permiso de conducir ciclomotores y vehículos a motor, o del derecho a obtenerlo, o de las licencias administrativas para caza o para uso de cualquier tipo de armas. Esta medida podrá imponerse como accesoria cuando el delito o falta se hubiere cometido utilizando un ciclomotor o un vehículo a motor, o un arma, respectivamente. ñ. Inhabilitación absoluta. La medida de inhabilitación absoluta produce la privación definitiva de todos los honores, empleos y cargos públicos sobre el que recayere, aunque sean electivos; así como la incapacidad para obtener los mismos o cualesquiera otros honores, cargos o empleos públicos, y la de ser elegido para cargo público, durante el tiempo de la medida. 2. Las medidas de internamiento constarán de dos períodos: el primero se llevará a cabo en el centro correspondiente, conforme a la descripción efectuada en el apartado anterior de este artículo, el segundo se llevará a cabo en régimen de libertad vigilada, en la modalidad elegida por el Juez. La duración total no excederá del tiempo que se expresa en los artículos 9 y 10. El equipo técnico deberá informar respecto del contenido de ambos períodos, y el Juez expresará la duración de cada uno en la sentencia. 3. Para la elección de la medida o medidas adecuadas se deberá atender de modo flexible, no sólo a la prueba y valoración jurídica de los hechos, sino especialmente a la edad, las circunstancias familiares y sociales, la personalidad y el interés del menor, puestos de manifiesto los dos últimos en los informes de los equipos técnicos y de las entidades públicas de protección y reforma de menores cuando éstas hubieran tenido conocimiento del menor por haber ejecutado una medida cautelar o definitiva con anterioridad, conforme a lo dispuesto en el artículo 27 de la presente Ley. El Juez deberá motivar en la sentencia las razones por las que aplica una determinada medida, así Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

415

Oposició

j. Convivencia con otra persona, familia o grupo educativo. La persona sometida a esta medida debe convivir, durante el período de tiempo establecido por el Juez, con otra persona, con una familia distinta a la suya o con un grupo educativo, adecuadamente seleccionados para orientar a aquélla en su proceso de socialización.

per sotsinspector/a

tutores o guardadores, el Ministerio Fiscal deberá remitir testimonio de los particulares a la entidad pública de protección del menor, y dicha entidad deberá promover las medidas de protección adecuadas a las circunstancias de aquél, conforme a lo dispuesto en la Ley Orgánica 1/1996.

Artículo 8. Principio acusatorio. El Juez de Menores no podrá imponer una medida que suponga una mayor restricción de derechos ni por un tiempo superior a la medida solicitada por el Ministerio Fiscal o por el acusador particular. Tampoco podrá exceder la duración de las medidas privativas de libertad contempladas en el artículo 7.1.a, b, c, d y g, en ningún caso, del tiempo que hubiera durado la pena privativa de libertad que se le hubiere impuesto por el mismo hecho, si el sujeto, de haber sido mayor de edad, hubiera sido declarado responsable, de acuerdo con el Código Penal. Artículo 9. Régimen general de aplicación y duración de las medidas. No obstante lo establecido en los apartados 3 y 4 del artículo 7, la aplicación de las medidas se atendrá a las siguientes reglas: 1. Cuando los hechos cometidos sean calificados de falta, sólo se podrán imponer las medidas de libertad vigilada hasta un máximo de seis meses, amonestación, permanencia de fin de semana hasta un máximo de cuatro fines de semana, prestaciones en beneficio de la comunidad hasta cincuenta horas, privación del permiso de conducir o de otras licencias administrativas hasta un año, la prohibición de aproximarse o comunicarse con la víctima o con aquellos de sus familiares u otras personas que determine el Juez hasta seis meses, y la realización de tareas socio‐educativas hasta seis meses. 2. La medida de internamiento en régimen cerrado sólo podrá ser aplicable cuando: a. Los hechos estén tipificados como delito grave por el Código Penal o las leyes penales especiales. b. Tratándose de hechos tipificados como delito menos grave, en su ejecución se haya empleado violencia o intimidación en las personas o se haya generado grave riesgo para la vida o la integridad física de las mismas. c. Los hechos tipificados como delito se cometan en grupo o el menor perteneciere o actuare al servicio de una banda, organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que se dedicare a la realización de tales actividades. 3. La duración de las medidas no podrá exceder de dos años, computándose, en su caso, a estos efectos el tiempo ya cumplido por el menor en medida cautelar, conforme a lo dispuesto en el artículo 28.5 de la presente Ley. La medida de prestaciones en beneficio de la comunidad no podrá superar las cien horas. La medida de permanencia de fin de semana no podrá superar los ocho fines de semana. 4. Las acciones u omisiones imprudentes no podrán ser sancionadas con medidas de internamiento en régimen cerrado.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

416

Oposició

4. El Juez podrá imponer al menor una o varias medidas de las previstas en esta Ley con independencia de que se trate de uno o más hechos, sujetándose si procede a lo dispuesto en el artículo 11 para el enjuiciamiento conjunto de varias infracciones; pero, en ningún caso, se impondrá a un menor en una misma resolución más de una medida de la misma clase, entendiendo por tal cada una de las que se enumeran en el apartado 1 de este artículo.

per sotsinspector/a

como el plazo de duración de la misma, a los efectos de la valoración del mencionado interés del menor.

1. Cuando se trate de los hechos previstos en el apartado 2 del artículo anterior, el Juez, oído el Ministerio Fiscal, las partes personadas y el equipo técnico, actuará conforme a las reglas siguientes: a. si al tiempo de cometer los hechos el menor tuviere catorce o quince años de edad, la medida podrá alcanzar tres años de duración. Si se trata de prestaciones en beneficio de la comunidad, dicho máximo será de ciento cincuenta horas, y de doce fines de semana si la medida impuesta fuere la de permanencia de fin de semana. b. si al tiempo de cometer los hechos el menor tuviere dieciséis o diecisiete años de edad, la duración máxima de la medida será de seis años; o, en sus respectivos casos, de doscientas horas de prestaciones en beneficio de la comunidad o permanencia de dieciséis fines de semana. En este supuesto, cuando el hecho revista extrema gravedad, el Juez deberá imponer una medida de internamiento en régimen cerrado de uno a seis años, complementada sucesivamente con otra medida de libertad vigilada con asistencia educativa hasta un máximo de cinco años. Sólo podrá hacerse uso de lo dispuesto en los artículos 13 y 51.1 de esta Ley Orgánica una vez transcurrido el primer año de cumplimiento efectivo de la medida de internamiento. A los efectos previstos en el párrafo anterior, se entenderán siempre supuestos de extrema gravedad aquellos en los que se apreciara reincidencia. 2. Cuando el hecho sea constitutivo de alguno de los delitos tipificados en los artículos 138, 139, 179, 180 y 571 a 580 del Código Penal, o de cualquier otro delito que tenga señalada en dicho Código o en las leyes penales especiales pena de prisión igual o superior a quince años, el Juez deberá imponer las medidas siguientes: a. si al tiempo de cometer los hechos el menor tuviere catorce o quince años de edad, una medida de internamiento en régimen cerrado de uno a cinco años de duración, complementada en su caso por otra medida de libertad vigilada de hasta tres años. b. si al tiempo de cometer los hechos el menor tuviere dieciséis o diecisiete años de edad, una medida de internamiento en régimen cerrado de uno a ocho años de duración, complementada en su caso por otra de libertad vigilada con asistencia educativa de hasta cinco años. En este supuesto sólo podrá hacerse uso de las facultades de modificación, suspensión o sustitución de la medida impuesta a las que se refieren los artículos 13, 40 y 51.1 de esta Ley Orgánica, cuando haya transcurrido al menos, la mitad de la duración de la medida de internamiento impuesta. 3. En el caso de que el delito cometido sea alguno de los comprendidos en los artículos 571 a 580 del Código Penal, el Juez, sin perjuicio de las demás medidas que correspondan con arreglo a esta Ley, también impondrá al menor una medida de inhabilitación absoluta por un tiempo superior Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

417

Oposició

Artículo 10. Reglas especiales de aplicación y duración de las medidas.

per sotsinspector/a

5. Cuando en la postulación del Ministerio Fiscal o en la resolución dictada en el procedimiento se aprecien algunas de las circunstancias a las que se refiere el artículo 5.2 de esta Ley, sólo podrán aplicarse las medidas terapéuticas descritas en el artículo 7.1, letras d y e de la misma.

Artículo 11. Pluralidad de infracciones. 1. Los límites máximos establecidos en el artículo 9 y en el apartado 1 del artículo 10 serán aplicables, con arreglo a los criterios establecidos en el artículo 7, apartados 3 y 4, aunque el menor fuere responsable de dos o más infracciones, en el caso de que éstas sean conexas o se trate de una infracción continuada, así como cuando un sólo hecho constituya dos o más infracciones. No obstante, en estos casos, el Juez, para determinar la medida o medidas a imponer, así como su duración, deberá tener en cuenta, además del interés del menor, la naturaleza y el número de las infracciones, tomando como referencia la más grave de todas ellas. Si pese a lo dispuesto en el artículo 20.1 de esta Ley dichas infracciones hubiesen sido objeto de diferentes procedimientos, el último Juez sentenciador señalará la medida o medidas que debe cumplir el menor por el conjunto de los hechos, dentro de los límites y con arreglo a los criterios expresados en el párrafo anterior. 2. Cuando alguno o algunos de los hechos a los que se refiere el apartado anterior fueren de los mencionados en el artículo 10.2 de esta Ley, la medida de internamiento en régimen cerrado podrá alcanzar una duración máxima de diez años para los mayores de dieciséis años y de seis años para los menores de esa edad, sin perjuicio de la medida de libertad vigilada que, de forma complementaria, corresponda imponer con arreglo a dicho artículo. 3. Cuando el menor hubiere cometido dos o más infracciones no comprendidas en el apartado 1 de este artículo será de aplicación lo dispuesto en el artículo 47 de la presente Ley. Artículo 12. Procedimiento de aplicación de medidas en supuestos de pluralidad de infracciones. 1. A los fines previstos en el artículo anterior, en cuanto el Juez sentenciador tenga conocimiento de la existencia de otras medidas firmes en ejecución, pendientes de ejecución o suspendidas condicionalmente, impuestas al mismo menor por otros jueces de menores en anteriores sentencias, y una vez que la medida o medidas por él impuestas sean firmes, ordenará al secretario judicial que dé traslado del testimonio de su sentencia, por el medio más rápido posible, al Juez que haya dictado la primera sentencia firme, el cual será el competente para la ejecución de todas, asumiendo las funciones previstas en el apartado 2 de este artículo. 2. El Juez competente para la ejecución procederá a la refundición y a ordenar la ejecución de todas las medidas impuestas conforme establece el artículo 47 de esta Ley. Desde ese momento, pasará a ser competente a todos los efectos con exclusión de los órganos judiciales que hubieran dictado las posteriores resoluciones.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

418

Oposició

4. Las medidas de libertad vigilada previstas en este artículo deberán ser ratificadas mediante auto motivado, previa audiencia del Ministerio Fiscal, del letrado del menor y del representante de la entidad pública de protección o reforma de menores al finalizar el internamiento, y se llevará a cabo por las instituciones públicas encargadas del cumplimiento de las penas.

per sotsinspector/a

entre cuatro y quince años al de la duración de la medida de internamiento en régimen cerrado impuesta, atendiendo proporcionalmente a la gravedad del delito, el número de los cometidos y a las circunstancias que concurran en el menor.

2. En los casos anteriores, el Juez resolverá por auto motivado, contra el cual se podrán interponer los recursos previstos en la presente Ley. Artículo 14. Mayoría de edad del condenado. 1. Cuando el menor a quien se le hubiere impuesto una medida de las establecidas en esta Ley alcanzase la mayoría de edad, continuará el cumplimiento de la medida hasta alcanzar los objetivos propuestos en la sentencia en que se le impuso conforme a los criterios expresados en los artículos anteriores. 2. Cuando se trate de la medida de internamiento en régimen cerrado y el menor alcance la edad de dieciocho años sin haber finalizado su cumplimiento, el Juez de Menores, oído el Ministerio Fiscal, el letrado del menor, el equipo técnico y la entidad pública de protección o reforma de menores, podrá ordenar en auto motivado que su cumplimiento se lleve a cabo en un centro penitenciario conforme al régimen general previsto en la Ley Orgánica General Penitenciaria si la conducta de la persona internada no responde a los objetivos propuestos en la sentencia. 3. No obstante lo señalado en los apartados anteriores, cuando las medidas de internamiento en régimen cerrado sean impuestas a quien haya cumplido veintiún años de edad o, habiendo sido impuestas con anterioridad, no hayan finalizado su cumplimiento al alcanzar la persona dicha edad, el Juez de Menores, oídos el Ministerio Fiscal, el letrado del menor, el equipo técnico y la entidad pública de protección o reforma de menores, ordenará su cumplimiento en centro penitenciario conforme al régimen general previsto en la Ley Orgánica General Penitenciaria, salvo que, excepcionalmente, entienda en consideración a las circunstancias concurrentes que procede la utilización de las medidas previstas en los artículos 13 y 51 de la presente Ley o su permanencia en el centro en cumplimiento de tal medida cuando el menor responda a los objetivos propuestos en la sentencia. 4. Cuando el menor pase a cumplir la medida de internamiento en un centro penitenciario, quedarán sin efecto el resto de medidas impuestas por el Juez de Menores que estuvieren pendientes de cumplimiento sucesivo o que estuviera cumpliendo simultáneamente con la de internamiento, si éstas no fueren compatible con el régimen penitenciario, todo ello sin perjuicio de que excepcionalmente proceda la aplicación de los artículos 13 y 51 de esta Ley. 5. La medida de internamiento en régimen cerrado que imponga el Juez de Menores con arreglo a la presente Ley se cumplirá en un centro penitenciario conforme al régimen general previsto en la Ley Orgánica General Penitenciaria siempre que, con anterioridad al inicio de la ejecución de dicha medida, el responsable hubiera cumplido ya, total o parcialmente, bien una pena de prisión impuesta con arreglo al Código Penal, o bien una medida de internamiento ejecutada en un centro penitenciario conforme a los apartados 2 y 3 de este artículo. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

419

Oposició

1. El Juez competente para la ejecución, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal o del letrado del menor, previa audiencia de éstos e informe del equipo técnico y, en su caso, de la entidad pública de protección o reforma de menores, podrá en cualquier momento dejar sin efecto la medida impuesta, reducir su duración o sustituirla por otra, siempre que la modificación redunde en el interés del menor y se exprese suficientemente a éste el reproche merecido por su conducta.

per sotsinspector/a

Artículo 13. Modificación de la medida impuesta.

Artículo 15. De la prescripción.

2. Las medidas que tengan una duración superior a los dos años prescribirán a los tres años. Las restantes medidas prescribirán a los dos años, excepto la amonestación, las prestaciones en beneficio de la comunidad y la permanencia de fin de semana, que prescribirán al año.

TÍTULO III. DE LA INSTRUCCIÓN DEL PROCEDIMIENTO CAPÍTULO I. REGLAS GENERALES Artículo 16. Incoación del expediente. 1. Corresponde al Ministerio Fiscal la instrucción de los procedimientos por los hechos a los que se refiere el artículo 1 de esta Ley. 2. Quienes tuvieren noticia de algún hecho de los indicados en el apartado anterior, presuntamente cometido por un menor de dieciocho años, deberán ponerlo en conocimiento del Ministerio Fiscal, el cual admitirá o no a trámite la denuncia, según que los hechos sean o no indiciariamente constitutivos de delito; custodiará las piezas, documentos y efectos que le hayan sido remitidos, y practicará, en su caso, las diligencias que estime pertinentes para la comprobación del hecho y de la responsabilidad del menor en su comisión, pudiendo resolver el archivo de las actuaciones cuando los hechos no constituyan delito o no tengan autor conocido. La resolución recaída sobre la denuncia deberá notificarse a quienes hubieran formulado la misma. 3. Una vez efectuadas las actuaciones indicadas en el apartado anterior, el Ministerio Fiscal dará cuenta de la incoación del expediente al Juez de Menores, quien iniciará las diligencias de trámite correspondientes. 4. El Juez de Menores ordenará al propio tiempo la apertura de la pieza separada de responsabilidad civil, que se tramitará conforme a lo establecido en las reglas del artículo 64 de esta Ley. 5. Cuando los hechos mencionados en el artículo 1 hubiesen sido cometidos conjuntamente por mayores de edad penal y por personas de las edades indicadas en el mismo artículo 1, el Juez de Instrucción competente para el conocimiento de la causa, tan pronto como compruebe la edad de los imputados, adoptará las medidas necesarias para asegurar el éxito de la actividad investigadora Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

420

Oposició

1. Con arreglo a las normas contenidas en el Código Penal, cuando se trate de los hechos delictivos tipificados en los artículos 138, 139, 179, 180 y 571 a 580 del Código Penal o cualquier otro sancionado en el Código Penal o en las leyes penales especiales con pena de prisión igual o superior a quince años. 2. A los cinco años, cuando se trate de un delito grave sancionado en el Código Penal con pena superior a diez años. 3. A los tres años, cuando se trate de cualquier otro delito grave. 4. Al año, cuando se trate de un delito menos grave. 5. A los tres meses, cuando se trate de una falta.

per sotsinspector/a

1. Los hechos delictivos cometidos por los menores prescriben:

respecto de los mayores de edad y ordenará remitir testimonio de los particulares precisos al Ministerio Fiscal, a los efectos prevenidos en el apartado 2 de este artículo.

2. Toda declaración del detenido, se llevará a cabo en presencia de su letrado y de aquéllos que ejerzan la patria potestad, tutela o guarda del menor ‐de hecho o de derecho‐, salvo que, en este último caso, las circunstancias aconsejen lo contrario. En defecto de estos últimos la declaración se llevará a cabo en presencia del Ministerio Fiscal, representado por persona distinta del instructor del expediente. El menor detenido tendrá derecho a la entrevista reservada con su abogado con anterioridad y al término de la práctica de la diligencia de toma de declaración. 3. Mientras dure la detención, los menores deberán hallarse custodiados en dependencias adecuadas y separadas de las que se utilicen para los mayores de edad, y recibirán los cuidados, protección y asistencia social, psicológica, médica y física que requieran, habida cuenta de su edad, sexo y características individuales. 4. La detención de un menor por funcionarios de policía no podrá durar más tiempo del estrictamente necesario para la realización de las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los hechos, y, en todo caso, dentro del plazo máximo de veinticuatro horas, el menor detenido deberá ser puesto en libertad o a disposición del Ministerio Fiscal. Se aplicará, en su caso, lo dispuesto en el artículo 520 bis de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, atribuyendo la competencia para las resoluciones judiciales previstas en dicho precepto al Juez de Menores. 5. Cuando el detenido sea puesto a disposición del Ministerio Fiscal, éste habrá de resolver, dentro de las cuarenta y ocho horas a partir de la detención, sobre la puesta en libertad del menor, sobre el desistimiento al que se refiere el artículo siguiente, o sobre la incoación del expediente, poniendo a aquel a disposición del Juez de Menores competente e instando del mismo las oportunas medidas cautelares, con arreglo a lo establecido en el artículo 28. 6. El Juez competente para el procedimiento de hábeas corpus en relación a un menor será el Juez de Instrucción del lugar en el que se encuentre el menor privado de libertad; si no constare, el del lugar donde se produjo la detención, y, en defecto de los anteriores, el del lugar donde se hayan tenido las últimas noticias sobre el paradero del menor detenido.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

421

Oposició

1. Las autoridades y funcionarios que intervengan en la detención de un menor deberán practicarla en la forma que menos perjudique a éste y estarán obligados a informarle, en un lenguaje claro y comprensible y de forma inmediata, de los hechos que se le imputan, de las razones de su detención y de los derechos que le asisten, especialmente los reconocidos en el artículo 520 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, así como a garantizar el respeto de los mismos. También deberán notificar inmediatamente el hecho de la detención y el lugar de la custodia a los representantes legales del menor y al Ministerio Fiscal. Si el menor detenido fuera extranjero, el hecho de la detención se notificará a las correspondientes autoridades consulares cuando el menor tuviera su residencia habitual fuera de España o cuando así lo solicitaran el propio menor o sus representantes legales.

per sotsinspector/a

Artículo 17. Detención de los menores.

El Ministerio Fiscal podrá desistir de la incoación del expediente cuando los hechos denunciados constituyan delitos menos graves sin violencia o intimidación en las personas o faltas, tipificados en el Código Penal o en las leyes penales especiales. En tal caso, el Ministerio Fiscal dará traslado de lo actuado a la entidad pública de protección de menores para la aplicación de lo establecido en el artículo 3 de la presente Ley. Asimismo, el Ministerio Fiscal comunicará a los ofendidos o perjudicados conocidos el desistimiento acordado. No obstante, cuando conste que el menor ha cometido con anterioridad otros hechos de la misma naturaleza, el Ministerio Fiscal deberá incoar el expediente y, en su caso, actuar conforme autoriza el artículo 27.4 de la presente Ley. Artículo 19. Sobreseimiento del expediente por conciliación o reparación entre el menor y la víctima. 1. También podrá el Ministerio Fiscal desistir de la continuación del expediente, atendiendo a la gravedad y circunstancias de los hechos y del menor, de modo particular a la falta de violencia o intimidación graves en la comisión de los hechos, y a la circunstancia de que además el menor se haya conciliado con la víctima o haya asumido el compromiso de reparar el daño causado a la víctima o al perjudicado por el delito, o se haya comprometido a cumplir la actividad educativa propuesta por el equipo técnico en su informe. El desistimiento en la continuación del expediente sólo será posible cuando el hecho imputado al menor constituya delito menos grave o falta. 2. A efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, se entenderá producida la conciliación cuando el menor reconozca el daño causado y se disculpe ante la víctima, y ésta acepte sus disculpas, y se entenderá por reparación el compromiso asumido por el menor con la víctima o perjudicado de realizar determinadas acciones en beneficio de aquéllos o de la comunidad, seguido de su realización efectiva. Todo ello sin perjuicio del acuerdo al que hayan llegado las partes en relación con la responsabilidad civil. 3. El correspondiente equipo técnico realizará las funciones de mediación entre el menor y la víctima o perjudicado, a los efectos indicados en los apartados anteriores, e informará al Ministerio Fiscal de los compromisos adquiridos y de su grado de cumplimiento. 4. Una vez producida la conciliación o cumplidos los compromisos de reparación asumidos con la víctima o perjudicado por el delito o falta cometido, o cuando una u otros no pudieran llevarse a efecto por causas ajenas a la voluntad del menor, el Ministerio Fiscal dará por concluida la instrucción y solicitará del Juez el sobreseimiento y archivo de las actuaciones, con remisión de lo actuado.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

422

Oposició

Artículo 18. Desistimiento de la incoación del expediente por corrección en el ámbito educativo y familiar.

per sotsinspector/a

Cuando el procedimiento de hábeas corpus sea instado por el propio menor, la fuerza pública responsable de la detención lo notificará inmediatamente al Ministerio Fiscal, además de dar curso al procedimiento conforme a la ley orgánica reguladora.

6. En los casos en los que la víctima del delito o falta fuere menor de edad o incapaz, el compromiso al que se refiere el presente artículo habrá de ser asumido por el representante legal de la misma, con la aprobación del Juez de Menores. Artículo 20. Unidad de expediente. 1. El Ministerio Fiscal incoará un procedimiento por cada hecho delictivo, salvo cuando se trate de hechos delictivos conexos. 2. Todos los procedimientos tramitados a un mismo menor se archivarán en el expediente personal que del mismo se haya abierto en la Fiscalía. De igual modo se archivarán las diligencias en el Juzgado de Menores respectivo. 3. En los casos en los que los delitos atribuidos al menor expedientado hubieran sido cometidos en diferentes territorios, la determinación del órgano judicial competente para el enjuiciamiento de todos ellos en unidad de expediente, así como de las entidades públicas competentes para la ejecución de las medidas que se apliquen, se hará teniendo en cuenta el lugar del domicilio del menor y, subsidiariamente, los criterios expresados en el artículo 18 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. 4. Los procedimientos de la competencia de la Audiencia Nacional no podrán ser objeto de acumulación con otros procedimientos instruidos en el ámbito de la jurisdicción de menores, sean o no los mismos los sujetos imputados.

per sotsinspector/a

5. En el caso de que el menor no cumpliera la reparación o la actividad educativa acordada, el Ministerio Fiscal continuará la tramitación del expediente.

Cuando el conocimiento de los hechos no corresponda a la competencia de los Juzgados de Menores, el Fiscal acordará la remisión de lo actuado al órgano legalmente competente. Artículo 22. De la incoación del expediente. 1. Desde el mismo momento de la incoación del expediente, el menor tendrá derecho a: a. Ser informado por el Juez, el Ministerio Fiscal, o agente de policía de los derechos que le asisten. b. Designar abogado que le defienda, o a que le sea designado de oficio y a entrevistarse reservadamente con él, incluso antes de prestar declaración. c. Intervenir en las diligencias que se practiquen durante la investigación preliminar y en el proceso judicial, y a proponer y solicitar, respectivamente, la práctica de diligencias d. Ser oído por el Juez o Tribunal antes de adoptar cualquier resolución que le concierna personalmente. e. La asistencia afectiva y psicológica en cualquier estado y grado del procedimiento, con la presencia de los padres o de otra persona que indique el menor, sí el Juez de Menores autoriza su presencia. f. La asistencia de los servicios del equipo técnico adscrito al Juzgado de Menores. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

423

Oposició

Artículo 21. Remisión al órgano competente.

3. Igualmente, el Ministerio Fiscal notificará a quien aparezca como perjudicado, desde el momento en que así conste en la instrucción del expediente, la posibilidad de ejercer las acciones civiles que le puedan corresponder, personándose ante el Juez de Menores en la pieza de responsabilidad civil que se tramitará por el mismo. Artículo 23. Actuación instructora del Ministerio Fiscal. 1. La actuación instructora del Ministerio Fiscal tendrá como objeto, tanto valorar la participación del menor en los hechos para expresarle el reproche que merece su conducta, como proponer las concretas medidas de contenido educativo y sancionador adecuadas a las circunstancias del hecho y de su autor y, sobre todo, al interés del propio menor valorado en la causa. 2. El Ministerio Fiscal deberá dar vista del expediente al letrado del menor y, en su caso, a quien haya ejercitado la acción penal, en un plazo no superior a veinticuatro horas, tantas veces como aquel lo solicite. 3. El Ministerio Fiscal no podrá practicar por sí mismo diligencias restrictivas de derechos fundamentales, sino que habrá de solicitar del Juzgado la práctica de las que sean precisas para el buen fin de las investigaciones. El Juez de Menores resolverá sobre esta petición por auto motivado. La práctica de tales diligencias se documentará en pieza separada.

per sotsinspector/a

2. El expediente será notificado al menor desde el momento mismo de su incoación, a salvo lo dispuesto en el artículo 24. A tal fin, el Fiscal requerirá al menor y a sus representantes legales para que designen letrado en el plazo de tres días, advirtiéndoles que, de no hacerlo, se le nombrará de oficio de entre los integrantes del turno de especialistas del correspondiente Colegio de Abogados. Una vez producida dicha designación, el Fiscal la comunicará al Juez de Menores.

El Juez de Menores, a solicitud del Ministerio Fiscal, del menor o de su familia, o de quien ejercite la acción penal, podrá decretar mediante auto motivado el secreto del expediente, en su totalidad o parcialmente, durante toda la instrucción o durante un período limitado de ésta. No obstante, el letrado del menor y quien ejercite la acción penal deberán, en todo caso, conocer en su integridad el expediente al evacuar el trámite de alegaciones. Este incidente se tramitará por el Juzgado en pieza separada. Artículo 25. De la acusación particular. Podrán personarse en el procedimiento como acusadores particulares, a salvo de las acciones previstas por el artículo 61 de esta Ley, las personas directamente ofendidas por el delito, sus padres, sus herederos o sus representantes legales si fueran menores de edad o incapaces, con las facultades y derechos que derivan de ser parte en el procedimiento, entre los que están, entre otros, los siguientes: a. Ejercitar la acusación particular durante el procedimiento. b. Instar la imposición de las medidas a las que se refiere esta Ley. c. Tener vista de lo actuado, siendo notificado de las diligencias que se soliciten y acuerden.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

424

Oposició

Artículo 24. Secreto del expediente.

Artículo 26. Diligencias propuestas por las partes. 1. Las partes podrán solicitar del Ministerio Fiscal la práctica de cuantas diligencias consideren necesarias. El Ministerio Fiscal decidirá sobre su admisión, mediante resolución motivada que notificará al letrado del menor y a quien en su caso ejercite la acción penal y que pondrá en conocimiento del Juez de Menores. Las partes podrán, en cualquier momento, reproducir ante el Juzgado de Menores la petición de las diligencias no practicadas. 2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, cuando alguna de las partes proponga que se lleve a efecto la declaración del menor, el Ministerio Fiscal deberá recibirla en el expediente, salvo que ya hubiese concluido la instrucción y el expediente hubiese sido elevado al Juzgado de Menores. 3. Si las diligencias propuestas por alguna de las partes afectaren a derechos fundamentales del menor o de otras personas, el Ministerio Fiscal, de estimar pertinente la solicitud, se dirigirá al Juez de Menores conforme a lo dispuesto en el artículo 23.3, sin perjuicio de la facultad de quien haya propuesto la diligencia de reproducir su solicitud ante el Juez de Menores conforme a lo dispuesto en el apartado 1 de este artículo. Artículo 27. Informe del equipo técnico. 1. Durante la instrucción del expediente, el Ministerio Fiscal requerirá del equipo técnico, que a estos efectos dependerá funcionalmente de aquel sea cual fuere su dependencia orgánica, la elaboración de un informe o actualización de los anteriormente emitidos, que deberá serle entregado en el plazo máximo de diez días, prorrogable por un período no superior a un mes en casos de gran complejidad, sobre la situación psicológica, educativa y familiar del menor, así como sobre su entorno social, y en general sobre cualquier otra circunstancia relevante a los efectos de la adopción de alguna de las medidas previstas en la presente Ley. 2. El equipo técnico podrá proponer, asimismo, una intervención socio‐educativa sobre el menor, poniendo de manifiesto en tal caso aquellos aspectos del mismo que considere relevantes en orden a dicha intervención.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

425

per sotsinspector/a

Una vez admitida por el Juez de Menores la personación del acusador particular, se le dará traslado de todas las actuaciones sustanciadas de conformidad con esta ley y se le permitirá intervenir en todos los trámites en defensa de sus intereses.

Oposició

d. Proponer pruebas que versen sobre el hecho delictivo y las circunstancias de su comisión, salvo en lo referente a la situación psicológica, educativa, familiar y social del menor. e. Participar en la práctica de las pruebas, ya sea en fase de instrucción ya sea en fase de audiencia; a estos efectos, el órgano actuante podrá denegar la práctica de la prueba de careo, si esta fuera solicitada, cuando no resulte fundamental para la averiguación de los hechos o la participación del menor en los mismos. f. Ser oído en todos los incidentes que se tramiten durante el procedimiento. g. Ser oído en caso de modificación o de sustitución de medidas impuestas al menor. h. Participar en las vistas o audiencias que se celebren. i. Formular los recursos procedentes de acuerdo con esta Ley.

5. En todo caso, una vez elaborado el informe del equipo técnico, el Ministerio Fiscal lo remitirá inmediatamente al Juez de Menores y dará copia del mismo al letrado del menor. 6. El informe al que se refiere el presente artículo podrá ser elaborado o complementado por aquellas entidades públicas o privadas que trabajen en el ámbito de la educación de menores y conozcan la situación del menor expedientado.

CAPÍTULO II. DE LAS MEDIDAS CAUTELARES Artículo 28. Reglas generales. 1. El Ministerio Fiscal, de oficio o a instancia de quien haya ejercitado la acción penal, cuando existan indicios racionales de la comisión de un delito y el riesgo de eludir u obstruir la acción de la justicia por parte del menor o de atentar contra los bienes jurídicos de la víctima, podrá solicitar del Juez de Menores, en cualquier momento, la adopción de medidas cautelares para la custodia y defensa del menor expedientado o para la debida protección de la víctima. Dichas medidas podrán consistir en internamiento en centro en el régimen adecuado, libertad vigilada, prohibición de aproximarse o comunicarse con la víctima o con aquellos de sus familiares u otras personas que determine el Juez, o convivencia con otra persona, familia o grupo educativo. El Juez, oído el letrado del menor, así como el equipo técnico y la representación de la entidad pública de protección o reforma de menores, que informarán especialmente sobre la naturaleza de la medida cautelar, resolverá sobre lo propuesto tomando en especial consideración el interés del menor. La medida cautelar adoptada podrá mantenerse hasta que recaiga sentencia firme. 2. Para la adopción de la medida cautelar de internamiento se atenderá a la gravedad de los hechos, valorando también las circunstancias personales y sociales del menor, la existencia de un peligro cierto de fuga, y, especialmente, el que el menor hubiera cometido o no con anterioridad otros hechos graves de la misma naturaleza. El Juez de Menores resolverá, a instancia del Ministerio Fiscal o de la acusación particular, en una comparecencia a la que asistirán también el letrado del menor, las demás partes personadas, el Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

426

per sotsinspector/a

4. Asimismo podrá el equipo técnico proponer en su informe la conveniencia de no continuar la tramitación del expediente en interés del menor, por haber sido expresado suficientemente el reproche al mismo a través de los trámites ya practicados, o por considerar inadecuada para el interés del menor cualquier intervención, dado el tiempo transcurrido desde la comisión de los hechos. En estos casos, si se reunieran los requisitos previstos en el artículo 19.1 de esta Ley, el Ministerio Fiscal podrá remitir el expediente al Juez con propuesta de sobreseimiento, remitiendo además, en su caso, testimonio de lo actuado a la entidad pública de protección de menores que corresponda, a los efectos de que actúe en protección del menor.

Oposició

3. De igual modo, el equipo técnico informará, si lo considera conveniente y en interés del menor, sobre la posibilidad de que éste efectúe una actividad reparadora o de conciliación con la víctima, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 19 de esta Ley, con indicación expresa del contenido y la finalidad de la mencionada actividad. En este caso, no será preciso elaborar un informe de las características y contenidos del apartado 1 de este artículo.

4. Las medidas cautelares se documentarán en el Juzgado de Menores en pieza separada del expediente. 5. El tiempo de cumplimiento de las medidas cautelares se abonará en su integridad para el cumplimiento de las medidas que se puedan imponer en la misma causa o, en su defecto, en otras causas que hayan tenido por objeto hechos anteriores a la adopción de aquéllas. El Juez, a propuesta del Ministerio Fiscal y oídos el letrado del menor y el equipo técnico que informó la medida cautelar, ordenará que se tenga por ejecutada la medida impuesta en aquella parte que estime razonablemente compensada por la medida cautelar. Artículo 29. Medidas cautelares en los casos de exención de la responsabilidad. Si en el transcurso de la instrucción que realice el Ministerio Fiscal quedara suficientemente acreditado que el menor se encuentra en situación de enajenación mental o en cualquiera otra de las circunstancias previstas en los apartados 1, 2 ó 3 del artículo 20 del Código Penal vigente, se adoptarán las medidas cautelares precisas para la protección y custodia del menor conforme a los preceptos civiles aplicables, instando en su caso las actuaciones para la incapacitación del menor y la constitución de los organismos tutelares conforme a derecho, sin perjuicio todo ello de concluir la instrucción y de efectuar las alegaciones previstas en esta Ley conforme a lo que establecen sus artículos 5.2 y 9, y de solicitar, por los trámites de la misma, en su caso, alguna medida terapéutica adecuada al interés del menor de entre las previstas en esta Ley.

CAPÍTULO III. DE LA CONCLUSIÓN DE LA INSTRUCCIÓN Artículo 30. Remisión del expediente al Juez de Menores. 1. Acabada la instrucción, el Ministerio Fiscal resolverá la conclusión del expediente, notificándosela a las partes personadas, y remitirá al Juzgado de Menores el expediente, junto con las piezas de convicción y demás efectos que pudieran existir, con un escrito de alegaciones en el que constará la descripción de los hechos, la valoración jurídica de los mismos, el grado de participación del menor, una breve reseña de las circunstancias personales y sociales de éste, la proposición de alguna medida de las previstas en esta Ley con exposición razonada de los fundamentos jurídicos y educativos que la aconsejen, y, en su caso, la exigencia de responsabilidad civil. 2. En el mismo acto propondrá el Ministerio Fiscal la prueba de que intente valerse para la defensa de su pretensión procesal.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

427

per sotsinspector/a

3. El tiempo máximo de la medida cautelar de internamiento será de seis meses, y podrá prorrogarse, a instancia del Ministerio Fiscal, previa audiencia del letrado del menor y mediante auto motivado, por otros tres meses como máximo.

Oposició

representante del equipo técnico y el de la entidad pública de protección o reforma de menores, los cuales informarán al Juez sobre la conveniencia de la adopción de la medida solicitada en función de los criterios consignados en este artículo. En dicha comparecencia el Ministerio Fiscal y las partes personadas podrán proponer los medios de prueba que puedan practicarse en el acto o dentro de las veinticuatro horas siguientes.

TÍTULO IV. DE LA FASE DE AUDIENCIA Artículo 31. Apertura de la fase de audiencia. Recibido el escrito de alegaciones con el expediente, las piezas de convicción, los efectos y demás elementos relevantes para el proceso remitidos por el Ministerio Fiscal, el secretario del Juzgado de Menores los incorporará a las diligencias, y el Juez de Menores procederá a abrir el trámite de audiencia, para lo cual el secretario judicial dará traslado simultáneamente a quienes ejerciten la acción penal y la civil para que en un plazo común de cinco días hábiles formulen sus respectivos escritos de alegaciones y propongan las pruebas que consideren pertinentes. Evacuado este trámite, el secretario judicial dará traslado de todo lo actuado al letrado del menor y, en su caso, a los responsables civiles, para que en un plazo de cinco días hábiles formule a su vez escrito de alegaciones y proponga la prueba que considere pertinente. Artículo 32. Sentencia de conformidad. Si el escrito de alegaciones de la acusación solicitara la imposición de alguna o algunas de las medidas previstas en las letras e a ñ del apartado 1 del artículo 7, y hubiere conformidad del menor y de su letrado, así como de los responsables civiles, la cual se expresará en comparecencia ante el Juez de Menores en los términos del artículo 36, éste dictará sentencia sin más trámite. Cuando el menor y su letrado disintiesen únicamente respecto de la responsabilidad civil, se limitará la audiencia a la prueba y discusión de los puntos relativos a dicha responsabilidad. Cuando la persona o personas contra quienes se dirija la acción civil no estuvieren conformes con la responsabilidad civil solicitada, se sustanciará el trámite de la audiencia sólo en lo relativo a este último extremo, practicándose la prueba propuesta a fin de determinar el alcance de aquella. Artículo 33. Otras decisiones del Juez de Menores. En los casos no previstos en el artículo anterior, a la vista de la petición del Ministerio Fiscal y de los escritos de alegaciones de las partes, el Juez adoptará alguna de las siguientes decisiones: a. La celebración de la audiencia. b. El sobreseimiento, mediante auto motivado, de las actuaciones. c. El archivo por sobreseimiento de las actuaciones con remisión de particulares a la entidad pública de protección de menores correspondiente cuando así se haya solicitado por el Ministerio Fiscal. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

428

per sotsinspector/a

4. El Ministerio Fiscal podrá también solicitar del Juez de Menores el sobreseimiento de las actuaciones por alguno de los motivos previstos en la Ley de Enjuiciamiento Criminal, así como la remisión de los particulares necesarios a la entidad pública de protección de menores en su caso.

Oposició

3. Asimismo, podrá proponer el Ministerio Fiscal la participación en el acto de la audiencia de aquellas personas o representantes de instituciones públicas y privadas que puedan aportar al proceso elementos valorativos del interés del menor y de la conveniencia o no de las medidas solicitadas. En todo caso serán llamadas al acto de audiencia las personas o instituciones perjudicadas civilmente por el delito, así como los responsables civiles.

Artículo 34. Pertinencia de pruebas y señalamiento de la audiencia. El Juez de Menores, dentro del plazo de cinco días desde la presentación del escrito de alegaciones del letrado del menor y, en su caso, de los responsables civiles, o una vez transcurrido el plazo para la presentación sin que ésta se hubiere efectuado, acordará, en su caso, lo procedente sobre la pertinencia de las pruebas propuestas, mediante auto de apertura de la audiencia, y el secretario judicial señalará el día y hora en que deba comenzar ésta dentro de los diez días siguientes. Artículo 35. Asistentes y no publicidad de la audiencia. 1. La audiencia se celebrará con asistencia del Ministerio Fiscal, de las partes personadas, del letrado del menor, de un representante del equipo técnico que haya evacuado el informe previsto en el artículo 27 de esta Ley, y del propio menor, el cual podrá estar acompañado de sus representantes legales, salvo que el Juez, oídos los citados Ministerio Fiscal, letrado del menor y representante del equipo técnico, acuerde lo contrario. También podrá asistir el representante de la entidad pública de protección o reforma de menores que haya intervenido en las actuaciones de la instrucción, cuando se hubiesen ejecutado medidas cautelares o definitivas impuestas al menor con anterioridad. Igualmente, deberán comparecer la persona o personas a quienes se exija responsabilidad civil; aunque su inasistencia injustificada no será por sí misma causa de suspensión de la audiencia. 2. El Juez podrá acordar, en interés de la persona imputada o de la víctima, que las sesiones no sean públicas y en ningún caso se permitirá que los medios de comunicación social obtengan o difundan imágenes del menor ni datos que permitan su identificación. 3. Quienes ejerciten la acción penal en el procedimiento regulado en la presente Ley, habrán de respetar rigurosamente el derecho del menor a la confidencialidad y a la no difusión de sus datos personales o de los datos que obren en el expediente instruido, en los términos que establezca el Juez de Menores. Quien infrinja esta regla será acreedor de las responsabilidades civiles y penales a que haya lugar. Artículo 36. Conformidad del menor. 1. El secretario judicial informará al menor expedientado, en un lenguaje comprensible y adaptado a su edad, de las medidas y responsabilidad civil solicitadas por el Ministerio Fiscal y, en su caso, la acusación particular y el actor civil, en sus escritos de alegaciones, así como de los hechos y de la causa en que se funden.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

429

per sotsinspector/a

Contra las precedentes resoluciones cabrán los recursos previstos en esta Ley.

Oposició

d. La remisión de las actuaciones al Juez competente, cuando el Juez de Menores considere que no le corresponde el conocimiento del asunto. e. Practicar por sí las pruebas propuestas por las partes y que hubieran sido denegadas por el Fiscal durante la instrucción, conforme a lo dispuesto en el artículo 26.1 de la presente Ley, y que no puedan celebrarse en el transcurso de la audiencia, siempre que considere que son relevantes a los efectos del proceso. Una vez practicadas, dará traslado de los resultados al Ministerio Fiscal y a las partes personadas, antes de iniciar las sesiones de la audiencia.

4. Cuando el menor o la persona o personas contra quienes se dirija la acción civil no estuvieren conformes con la responsabilidad civil solicitada, se sustanciará el trámite de la audiencia sólo en lo relativo a este último extremo, practicándose la prueba propuesta a fin de determinar el alcance de aquélla. Artículo 37. Celebración de la audiencia. 1. Cuando proceda la celebración de la audiencia, el Juez invitará al Ministerio Fiscal, a quienes hayan ejercitado, en su caso, la acción penal, al letrado del menor, y eventualmente y respecto de las cuestiones que estrictamente tengan que ver con la responsabilidad civil al actor civil y terceros responsables civilmente, a que manifiesten lo que tengan por conveniente sobre la práctica de nuevas pruebas o sobre la vulneración de algún derecho fundamental en la tramitación del procedimiento, o, en su caso, les pondrá de manifiesto la posibilidad de aplicar una distinta calificación o una distinta medida de las que hubieran solicitado. Seguidamente, el Juez acordará la continuación de la audiencia o la subsanación del derecho vulnerado, si así procediere. Si acordara la continuación de la audiencia, el Juez resolverá en la sentencia sobre los extremos planteados. 2. Seguidamente se iniciará la práctica de la prueba propuesta y admitida y la que, previa declaración de pertinencia, ofrezcan las partes para su práctica en el acto, oyéndose, asimismo, al equipo técnico sobre las circunstancias del menor. A continuación, el Juez oirá al Ministerio Fiscal, a quien haya ejercitado en su caso la acción penal, al letrado del menor y al actor civil y terceros responsables civilmente respecto de los derechos que le asisten, sobre la valoración de la prueba, su calificación jurídica y la procedencia de las medidas propuestas; sobre este último punto, se oirá también al equipo técnico y, en su caso, a la entidad pública de protección o reforma de menores. Por último, el Juez oirá al menor, dejando el expediente visto para sentencia. 3. En su caso, en este procedimiento se aplicará lo dispuesto en la legislación relativa a la protección de testigos y peritos en causas penales. 4. Si en el transcurso de la audiencia el Juez considerara, de oficio o a solicitud de las partes, que el interés del menor aconseja que éste abandone la sala, podrá acordarlo así motivadamente, ordenando que continúen las actuaciones hasta que el menor pueda retornar a aquélla.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

430

per sotsinspector/a

3. Si el menor estuviere conforme con los hechos pero no con la medida solicitada, se sustanciará el trámite de la audiencia sólo en lo relativo a este último extremo, practicándose la prueba propuesta a fin de determinar la aplicación de dicha medida o su sustitución por otra más adecuada al interés del menor y que haya sido propuesta por alguna de las partes.

Oposició

2. El Juez seguidamente preguntará al menor si se declara autor de los hechos y si está de acuerdo con las medidas solicitadas y con la responsabilidad civil. Si mostrase su conformidad con dichos extremos, oídos el letrado del menor y la persona o personas contra quienes se dirija la acción civil, el Juez podrá dictar resolución de conformidad. Si el letrado no estuviese de acuerdo con la conformidad prestada por el propio menor, el Juez resolverá sobre la continuación o no de la audiencia, razonando esta decisión en la sentencia.

Finalizada la audiencia, el Juez de Menores dictará sentencia en un plazo máximo de cinco días. Artículo 39. Contenido y registro de la sentencia. 1. La sentencia contendrá todos los requisitos previstos en la vigente Ley Orgánica del Poder Judicial y en ella, valorando las pruebas practicadas, las razones expuestas por el Ministerio Fiscal, por las partes personadas y por el letrado del menor, lo manifestado en su caso por éste, tomando en consideración las circunstancias y gravedad de los hechos, así como todos los datos debatidos sobre la personalidad, situación, necesidades y entorno familiar y social del menor, la edad de éste en el momento de dictar la sentencia, y la circunstancia de que el menor hubiera cometido o no con anterioridad otros hechos de la misma naturaleza, resolverá sobre la medida o medidas propuestas, con indicación expresa de su contenido, duración y objetivos a alcanzar con las mismas. La sentencia será motivada, consignando expresamente los hechos que se declaren probados y los medios probatorios de los que resulte la convicción judicial. En la misma sentencia se resolverá sobre la responsabilidad civil derivada del delito o falta, con el contenido indicado en el artículo 115 del Código Penal. También podrá ser anticipado oralmente el fallo al término de las sesiones de la audiencia, sin perjuicio de su documentación con arreglo al artículo 248.3 de la citada Ley Orgánica del Poder Judicial. 2. El Juez, al redactar la sentencia, procurará expresar sus razonamientos en un lenguaje claro y comprensible para la edad del menor. 3. Cada Juzgado de Menores llevará un registro de sentencias en el que se incluirán firmadas todas las definitivas. La llevanza y custodia de dicho registro es responsabilidad del secretario judicial. Artículo 40. Suspensión de la ejecución del fallo. 1. El Juez competente para la ejecución, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal o del letrado del menor, y oídos en todo caso éstos, así como el representante del equipo técnico y de la entidad pública de protección o reforma de menores, podrá acordar motivadamente la suspensión de la ejecución del fallo contenido en la sentencia, cuando la medida impuesta no sea superior a dos años de duración, durante un tiempo determinado y hasta un máximo de dos años. Dicha suspensión se acordará en la propia sentencia o por auto motivado del Juez competente para la ejecución cuando aquélla sea firme, debiendo expresar, en todo caso, las condiciones de la misma. Se exceptúa de la suspensión el pronunciamiento sobre la responsabilidad civil derivada del delito o falta. 2. Las condiciones a las que estará sometida la suspensión de la ejecución del fallo contenido en la sentencia dictada por el Juez de Menores serán las siguientes: Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

431

Oposició

Artículo 38. Plazo para dictar sentencia.

per sotsinspector/a

TÍTULO V. DE LA SENTENCIA

TÍTULO VI. DEL RÉGIMEN DE RECURSOS Artículo 41. Recursos procedentes y tramitación. 1. Contra la sentencia dictada por el Juez de Menores en el procedimiento regulado en esta Ley cabe recurso de apelación ante la correspondiente Audiencia Provincial, que se interpondrá ante el Juez que dictó aquélla en el plazo de cinco días a contar desde su notificación, y se resolverá previa celebración de vista pública salvo que en interés de la persona imputada o de la víctima, el Juez acuerde que se celebre a puerta cerrada. A la vista deberán asistir las partes y, si el Tribunal lo considera oportuno, el representante del equipo técnico y el representante de la entidad pública de protección o reforma de menores que hayan intervenido en el caso concreto. El recurrente podrá solicitar del Tribunal la práctica de la prueba que, propuesta y admitida en la instancia no se hubiera celebrado, conforme a las reglas de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. 2. Contra los autos y providencias de los Jueces de Menores cabe recurso de reforma ante el propio órgano, que se interpondrá en el plazo de tres días a partir de la notificación. El auto que resuelva la impugnación de la providencia será susceptible de recurso de apelación. 3. Contra los autos que pongan fin al procedimiento o resuelvan el incidente de los artículos 13, 28, 29 y 40 de esta Ley cabe recurso de apelación ante la Audiencia Provincial por los trámites que regula la Ley de Enjuiciamiento Criminal para el procedimiento abreviado. 4. Contra los autos y sentencias dictados por el Juzgado Central de Menores de la Audiencia Nacional cabe recurso de apelación ante la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional. 5. Contra las resoluciones dictadas por los secretarios judiciales caben los mismos recursos que los expresados en la Ley de Enjuiciamiento Criminal, que se sustanciarán en la forma que en ella se determina.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

432

per sotsinspector/a

3. Si las condiciones expresadas en el apartado anterior no se cumplieran, el Juez alzará la suspensión y se procederá a ejecutar la sentencia en todos sus extremos. Contra la resolución que así lo acuerde se podrán interponer los recursos previstos en esta Ley.

Oposició

a. No ser condenado en sentencia firme por delito cometido durante el tiempo que dure la suspensión, si ha alcanzado la mayoría de edad, o no serle aplicada medida en sentencia firme en procedimiento regulado por esta Ley durante el tiempo que dure la suspensión. b. Que el menor asuma el compromiso de mostrar una actitud y disposición de reintegrarse a la sociedad, no incurriendo en nuevas infracciones. c. Además, el Juez puede establecer la aplicación de un régimen de libertad vigilada durante el plazo de suspensión o la obligación de realizar una actividad socio‐educativa, recomendada por el equipo técnico o la entidad pública de protección o reforma de menores en el precedente trámite de audiencia, incluso con compromiso de participación de los padres, tutores o guardadores del menor, expresando la naturaleza y el plazo en que aquella actividad deberá llevarse a cabo.

2. El recurso tendrá por objeto la unificación de doctrina con ocasión de sentencias dictadas en apelación que fueran contradictorias entre sí, o con sentencias del Tribunal Supremo, respecto de hechos y valoraciones de las circunstancias del menor que, siendo sustancialmente iguales, hayan dado lugar, sin embargo, a pronunciamientos distintos. 3. El recurso podrá prepararlo el Ministerio Fiscal o cualquiera de las partes que pretenda la indicada unificación de doctrina dentro de los diez días siguientes a la notificación de la sentencia de la Audiencia Nacional o Provincial, en escrito dirigido a la misma. El escrito de preparación deberá contener una relación precisa y circunstanciada de la contradicción alegada, con designación de las sentencias aludidas y de los informes en que se funde el interés del menor valorado en sentencia. 4. Si la Audiencia Nacional o Provincial ante quien se haya preparado el recurso estimara acreditados los requisitos a los que se refiere el apartado anterior, el secretario judicial requerirá testimonio de las sentencias citadas a los Tribunales que las dictaron, y en un plazo de diez días remitirá la documentación a la Sala Segunda del Tribunal Supremo, emplazando al recurrente y al Ministerio Fiscal, si no lo fuera, ante dicha Sala. 5. El recurso de casación se interpondrá ante la Sala Segunda del Tribunal Supremo, siendo de aplicación en la interposición, sustanciación y resolución del recurso lo dispuesto en la Ley de Enjuiciamiento Criminal, en cuanto resulte aplicable.

TÍTULO VII. DE LA EJECUCIÓN DE LAS MEDIDAS CAPÍTULO I. DISPOSICIONES GENERALES Artículo 43. Principio de legalidad. 1. No podrá ejecutarse ninguna de las medidas establecidas en esta Ley sino en virtud de sentencia firme dictada de acuerdo con el procedimiento regulado en la misma. 2. Tampoco podrán ejecutarse dichas medidas en otra forma que la prescrita en esta Ley y en los reglamentos que la desarrollen. Artículo 44. Competencia judicial. 1. La ejecución de las medidas previstas en esta Ley se realizará bajo el control del Juez de Menores que haya dictado la sentencia correspondiente, salvo cuando por aplicación de lo dispuesto en los artículos 12 y 47 de esta Ley sea competente otro, el cual resolverá por auto motivado, oídos el Ministerio Fiscal, el letrado del menor y la representación de la entidad pública que ejecute aquélla, sobre las incidencias que se puedan producir durante su transcurso. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

433

Oposició

1. Son recurribles en casación, ante la Sala Segunda del Tribunal Supremo, las sentencias dictadas en apelación por la Audiencia Nacional y por las Audiencias Provinciales cuando se hubiere impuesto una de las medidas a las que se refiere el artículo 10.

per sotsinspector/a

Artículo 42. Recurso de casación para unificación de doctrina.

3. Cuando, por aplicación de lo dispuesto en el artículo 14 de esta Ley, la medida de internamiento se cumpla en un establecimiento penitenciario, el Juez de Menores competente para la ejecución conservará la competencia para decidir sobre la pervivencia, modificación o sustitución de la medida en los términos previstos en esta Ley, asumiendo el Juez de Vigilancia Penitenciaria el control de las incidencias de la ejecución de la misma en todas las cuestiones y materias a que se refiere la legislación penitenciaria. Artículo 45. Competencia administrativa. 1. La ejecución de las medidas adoptadas por los Jueces de Menores en sus sentencias firmes es competencia de las Comunidades Autónomas y de las Ciudades de Ceuta y Melilla, con arreglo a la disposición final vigésima segunda de la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor. Dichas entidades públicas llevarán a cabo, de acuerdo con sus respectivas normas de organización, la creación, dirección, organización y gestión de los servicios, instituciones y programas adecuados para garantizar la correcta ejecución de las medidas previstas en esta Ley. 2. La ejecución de las medidas corresponderá a las Comunidades Autónomas y Ciudades de Ceuta y Melilla, donde se ubique el Juzgado de Menores que haya dictado la sentencia, sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 3 del artículo siguiente. 3. Las Comunidades Autónomas y las Ciudades de Ceuta y Melilla podrán establecer los convenios o acuerdos de colaboración necesarios con otras entidades, bien sean públicas, de la Administración del Estado, Local o de otras Comunidades Autónomas, o privadas sin ánimo de lucro, para la ejecución de las medidas de su competencia, bajo su directa supervisión, sin que ello suponga en ningún caso la cesión de la titularidad y responsabilidad derivada de dicha ejecución

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

434

Oposició

a. Adoptar todas las decisiones que sean necesarias para proceder a la ejecución efectiva de las medidas impuestas. b. Resolver las propuestas de revisión de las medidas. c. Aprobar los programas de ejecución de las medidas. d. Conocer de la evolución de los menores durante el cumplimiento de las medidas a través de los informes de seguimiento de las mismas. e. Resolver los recursos que se interpongan contra las resoluciones dictadas para la ejecución de las medidas, conforme establece el artículo 52 de esta Ley. f. Acordar lo que proceda en relación a las peticiones o quejas que puedan plantear los menores sancionados sobre el régimen, el tratamiento o cualquier otra circunstancia que pueda afectar a sus derechos fundamentales. g. Realizar regularmente visitas a los centros y entrevistas con los menores. h. Formular a la entidad pública de protección o reforma de menores correspondiente las propuestas y recomendaciones que considere oportunas en relación con la organización y el régimen de ejecución de las medidas. i. Adoptar las resoluciones que, en relación con el régimen disciplinario, les atribuye el artículo 60 de esta Ley.

per sotsinspector/a

2. Para ejercer el control de la ejecución, corresponden especialmente al Juez de Menores, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal o del letrado del menor, las funciones siguientes:

CAPÍTULO II. REGLAS PARA LA EJECUCIÓN DE LAS MEDIDAS

2. De la liquidación mencionada en el apartado anterior y del testimonio de particulares que el Juez considere necesario y que deberá incluir los informes técnicos que obren en la causa, el secretario judicial dará traslado a la entidad pública de protección o reforma de menores competente para el cumplimiento de las medidas acordadas en la sentencia firme. También notificará al Ministerio Fiscal el inicio de la ejecución, y al letrado del menor si así lo solicitara del Juez de Menores. 3. Recibidos por la entidad pública el testimonio y la liquidación de la medida indicados en el apartado anterior, aquélla designará de forma inmediata un profesional que se responsabilizará de la ejecución de la medida impuesta, y, si ésta fuera de internamiento, designará el centro más adecuado para su ejecución de entre los más cercanos al domicilio del menor en los que existan plazas disponibles para la ejecución por la entidad pública competente en cada caso. El traslado a otro centro distinto de los anteriores sólo se podrá fundamentar en el interés del menor de ser alejado de su entorno familiar y social y requerirá en todo caso la aprobación del Juzgado de Menores competente para la ejecución de la medida. En todo caso los menores pertenecientes a una banda, organización o asociación no podrán cumplir la medida impuesta en el mismo centro, debiendo designárseles uno distinto aunque la elección del mismo suponga alejamiento del entorno familiar o social. Artículo 47. Refundición de medidas impuestas. 1. Si se hubieran impuesto al menor varias medidas en la misma resolución judicial, y no fuere posible su cumplimiento simultáneo, el Juez competente para la ejecución ordenará su cumplimiento sucesivo conforme a las reglas establecidas en el apartado 5 de este artículo. La misma regla se aplicará a las medidas impuestas en distintas resoluciones judiciales, siempre y cuando dichas medidas sean de distinta naturaleza entre sí. En este caso será el Juez competente para la ejecución quien ordene el cumplimiento simultáneo o sucesivo con arreglo al apartado 5 de este artículo, según corresponda. 2. Si se hubieren impuesto al menor en diferentes resoluciones judiciales dos o más medidas de la misma naturaleza, el Juez competente para la ejecución, previa audiencia del letrado del menor, refundirá dichas medidas en una sola, sumando la duración de las mismas, hasta el límite del doble de la más grave de las refundidas. El Juez, previa audiencia del letrado del menor, deberá proceder de este modo respecto de cada grupo de medidas de la misma naturaleza que hayan sido impuestas al menor, de modo que una Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

435

Oposició

1. Una vez firme la sentencia y aprobado el programa de ejecución de la medida impuesta, el secretario del Juzgado de Menores competente para la ejecución de la medida practicará la liquidación de dicha medida, indicando las fechas de inicio y de terminación de la misma, con abono en su caso del tiempo cumplido por las medidas cautelares impuestas al interesado, teniendo en cuenta lo dispuesto en el artículo 28.5. Al propio tiempo, abrirá un expediente de ejecución en el que se harán constar las incidencias que se produzcan en el desarrollo de aquélla conforme a lo establecido en la presente Ley.

per sotsinspector/a

Artículo 46. Liquidación de la medida y traslado del menor a un centro.

4. A los fines previstos en este artículo, en cuanto el Juez sentenciador tenga conocimiento de la existencia de otras medidas firmes de ejecución, pendientes de ejecución o suspendidas condicionalmente, y una vez que la medida o medidas por él impuestas sean firmes, procederá conforme a lo dispuesto en el artículo 12 de esta Ley. 5. Cuando las medidas de distinta naturaleza, impuestas directamente o resultantes de la refundición prevista en los números anteriores, hubieren de ejecutarse de manera sucesiva, se atenderá a los siguientes criterios: a. La medida de internamiento terapéutico se ejecutará con preferencia a cualquier otra. b. La medida de internamiento en régimen cerrado se ejecutará con preferencia al resto de las medidas de internamiento. c. La medida de internamiento se cumplirá antes que las no privativas de libertad, y en su caso interrumpirá la ejecución de éstas. d. Las medidas de libertad vigilada contempladas en el artículo 10 se ejecutarán una vez finalizado el internamiento en régimen cerrado que se prevé en el mismo artículo. e. En atención al interés del menor, el Juez podrá, previo informe del Ministerio Fiscal, de las demás partes y de la entidad pública de reforma o protección de menores, acordar motivadamente la alteración en el orden de cumplimiento previsto en las reglas anteriores. 6. Lo dispuesto en este artículo se entiende sin perjuicio de las previsiones del artículo 14 para el caso de que el menor pasare a cumplir una medida de internamiento en centro penitenciario al alcanzar la mayoría de edad. 7. Cuando una persona que se encuentre cumpliendo una o varias medidas impuestas con arreglo a esta Ley sea condenada a una pena o medida de seguridad prevista en el Código Penal o en leyes penales especiales, se ejecutarán simultáneamente aquéllas y éstas si fuere materialmente posible, atendida la naturaleza de ambas, su forma de cumplimiento o la eventual suspensión de la pena impuesta, cuando proceda. No siendo posible la ejecución simultánea, se cumplirá la sanción penal, quedando sin efecto la medida o medidas impuestas en aplicación de la presente Ley, salvo que se trate de una medida de internamiento y la pena impuesta sea de prisión y deba efectivamente ejecutarse. En este último caso, a no ser que el Juez de Menores adopte alguna de las resoluciones previstas en el artículo 13 de esta Ley, la medida de internamiento terminará de cumplirse en el centro penitenciario en los términos previstos en el artículo 14, y una vez cumplida se ejecutará la pena.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

436

Oposició

3. En caso de que, estando sujeto a la ejecución de una medida, el menor volviera a cometer un hecho delictivo, el Juez competente para la ejecución, previa audiencia del letrado del menor, dictará la resolución que proceda en relación a la nueva medida que, en su caso se haya impuesto, conforme a lo dispuesto en los dos apartados anteriores. En este caso podrá aplicar además las reglas establecidas en el artículo 50 para el supuesto de quebrantamiento de la ejecución.

per sotsinspector/a

vez practicada la refundición no quedará por ejecutar más de una medida de cada clase de las enumeradas en el artículo 7 de esta Ley.

2. Dicho expediente tendrá carácter reservado y solamente tendrán acceso al mismo el Defensor del Pueblo o institución análoga de la correspondiente Comunidad Autónoma, los Jueces de Menores competentes, el Ministerio Fiscal y las personas que intervengan en la ejecución y esten autorizadas por la entidad pública de acuerdo con sus normas de organización. El menor, su letrado y, en su caso, su representante legal, también tendrán acceso al expediente. 3. La recogida, cesión y tratamiento automatizado de datos de carácter personal de las personas a las que se aplique la presente Ley, sólo podrá realizarse en ficheros informáticos de titularidad pública dependientes de las entidades públicas de protección de menores, Administraciones y Juzgados de Menores competentes o del Ministerio Fiscal, y se regirá por lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Cáracter Personal, y sus normas de desarrollo. Artículo 49. Informes sobre la ejecución. 1. La entidad pública remitirá al Juez de Menores y al Ministerio Fiscal, con la periodicidad que se establezca reglamentariamente en cada caso y siempre que fuese requerida para ello o la misma entidad lo considerase necesario, informes sobre la ejecución de la medida y sus incidencias, y sobre la evolución personal de los menores sometidos a las mismas. Dichos informes se remitirán también al letrado del menor si así lo solicitare a la entidad pública competente. 2. En los indicados informes la entidad pública podrá solicitar del Ministerio Fiscal, cuando así lo estime procedente, la revisión judicial de las medidas en el sentido propugnado por el artículo 13.1 de la presente Ley. Artículo 50. Quebrantamiento de la ejecución. 1. Cuando el menor quebrantare una medida privativa de libertad, se procederá a su reingreso en el mismo centro del que se hubiera evadido o en otro adecuado a sus condiciones, o, en caso de permanencia de fin de semana, en su domicilio, a fin de cumplir de manera ininterrumpida el tiempo pendiente. 2. Si la medida quebrantada no fuere privativa de libertad, el Ministerio Fiscal podrá instar del Juez de Menores la sustitución de aquélla por otra de la misma naturaleza. Excepcionalmente, y a propuesta del Ministerio Fiscal, oídos el letrado y el representante legal del menor, así como el equipo técnico, el Juez de Menores podrá sustituir la medida por otra de internamiento en centro semiabierto, por el tiempo que reste para su cumplimiento. 3. Asimismo, el Juez de Menores acordará que el secretario judicial remita testimonio de los particulares relativos al quebrantamiento de la medida al Ministerio Fiscal, por si el hecho fuese

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

437

Oposició

1. La entidad pública abrirá un expediente personal único a cada menor respecto del cual tenga encomendada la ejecución de una medida, en el que se recogerán los informes relativos a aquel, las resoluciones judiciales que le afecten y el resto de la documentación generada durante la ejecución.

per sotsinspector/a

Artículo 48. Expediente personal de la persona sometida a la ejecución de una medida.

constitutivo de alguna de las infracciones a que se refiere el artículo 1 de la presente Ley Orgánica y merecedora de reproche sancionador.

2. Cuando el Juez de Menores haya sustituido la medida de internamiento en régimen cerrado por la de internamiento en régimen semiabierto o abierto, y el menor evolucione desfavorablemente, previa audiencia del letrado del menor, podrá dejar sin efecto la sustitución, volviéndose a aplicar la medida sustituida de internamiento en régimen cerrado. Igualmente, si la medida impuesta es la de internamiento en régimen semiabierto y el menor evoluciona desfavorablemente, el Juez de Menores podrá sustituirla por la de internamiento en régimen cerrado, cuando el hecho delictivo por la que se impuso sea alguno de los previstos en el artículo 9.2 de esta Ley. 3. La conciliación del menor con la víctima, en cualquier momento en que se produzca el acuerdo entre ambos a que se refiere el artículo 19 de la presente Ley, podrá dejar sin efecto la medida impuesta cuando el Juez, a propuesta del Ministerio Fiscal o del letrado del menor y oídos el equipo técnico y la representación de la entidad pública de protección o reforma de menores, juzgue que dicho acto y el tiempo de duración de la medida ya cumplido expresan suficientemente el reproche que merecen los hechos cometidos por el menor. 4. En todos los casos anteriores, el Juez resolverá por auto motivado, contra el cual se podrán interponer los recursos previstos en la presente Ley. Artículo 52. Presentación de recursos. 1. Cuando el menor pretenda interponer ante el Juez de Menores recurso contra cualquier resolución adoptada durante la ejecución de las medidas que le hayan sido impuestas, lo presentará de forma escrita ante el Juez o Director del centro de internamiento, quien lo pondrá en conocimiento de aquel dentro del siguiente día hábil. El menor también podrá presentar un recurso ante el Juez de forma verbal, o manifestar de forma verbal su intención de recurrir al Director del centro, quien dará traslado de esta manifestación al Juez de Menores en el plazo indicado. En este último caso, el Juez de Menores adoptará las medidas que resulten procedentes a fin de oír la alegación del menor. El letrado del menor también podrá interponer los recursos, en forma escrita, ante las autoridades indicadas en el párrafo primero.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

438

Oposició

1. Durante la ejecución de las medidas el Juez de Menores competente para la ejecución podrá, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal, del letrado del menor o de la Administración competente, y oídas las partes, así como el equipo técnico y la representación de la entidad pública de protección o reforma de menores, dejar sin efecto aquellas o sustituirlas por otras que se estimen más adecuadas de entre las previstas en esta Ley, por tiempo igual o inferior al que reste para su cumplimiento, siempre que la nueva medida pudiera haber sido impuesta inicialmente atendiendo a la infracción cometida. Todo ello sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 2 del artículo anterior y de acuerdo con el artículo 13 de la presente Ley.

per sotsinspector/a

Artículo 51. Sustitución de las medidas.

1. Una vez cumplida la medida, la entidad pública remitirá a los destinatarios designados en el artículo 49.1 un informe final, y el Juez de Menores dictará auto acordando lo que proceda respecto al archivo de la causa. Dicho auto será notificado por el secretario judicial al Ministerio Fiscal, al letrado del menor, a la entidad pública y a la víctima. 2. El Juez, de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal o del letrado del menor, podrá instar de la correspondiente entidad pública de protección o reforma de menores, una vez cumplida la medida impuesta, que se arbitren los mecanismos de protección del menor conforme a las normas del Código Civil, cuando el interés de aquel así lo requiera.

CAPÍTULO III. REGLAS ESPECIALES PARA LA EJECUCIÓN DE LAS MEDIDAS PRIVATIVAS DE LIBERTAD Artículo 54. Centros para la ejecución de las medidas privativas de libertad. 1. Las medidas privativas de libertad, la detención y las medidas cautelares de internamiento que se impongan de conformidad con esta Ley se ejecutarán en centros específicos para menores infractores, diferentes de los previstos en la legislación penitenciaria para la ejecución de las condenas penales y medidas cautelares privativas de libertad impuestas a los mayores de edad penal. La ejecución de la detención preventiva, de las medidas cautelares de internamiento o de las medidas impuestas en la sentencia, acordadas por el Juez Central de Menores o por la Sala correspondiente de la Audiencia Nacional, se llevará a cabo en los establecimientos y con el control del personal especializado que el Gobierno ponga a disposición de la Audiencia Nacional, en su caso, mediante convenio con las Comunidades Autónomas. La ejecución de las medidas impuestas por el Juez Central de Menores o por la Sala correspondiente de la Audiencia Nacional será preferente sobre las impuestas, en su caso, por otros Jueces o Salas de Menores. 2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, las medidas de internamiento también podrán ejecutarse en centros socio‐sanitarios cuando la medida impuesta así lo requiera. En todo caso se requerirá la previa autorización del Juez de Menores. 3. Los centros estarán divididos en módulos adecuados a la edad, madurez, necesidades y habilidades sociales de los menores internados y se regirán por una normativa de funcionamiento interno cuyo cumplimiento tendrá como finalidad la consecución de una convivencia ordenada, que permita la ejecución de los diferentes programas de intervención educativa y las funciones de custodia de los menores internados.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

439

Oposició

Artículo 53. Cumplimiento de la medida

per sotsinspector/a

2. Si el Juez de Menores admitiese a trámite el recurso, el secretario judicial recabará informe del Ministerio Fiscal y, previa audiencia del letrado del menor, aquél resolverá el recurso en el plazo de dos días, mediante auto motivado. Contra este auto cabrá recurso de apelación ante la correspondiente Audiencia Provincial, conforme a lo dispuesto en el artículo 41 de la presente Ley.

2. En consecuencia, la vida en el centro debe tomar como referencia la vida en libertad, reduciendo al máximo los efectos negativos que el internamiento pueda representar para el menor o para su familia, favoreciendo los vínculos sociales, el contacto con los familiares y allegados, y la colaboración y participación de las entidades públicas y privadas en el proceso de integración social, especialmente de las más próximas geográfica y culturalmente. 3. A tal fin se fijarán reglamentariamente los permisos ordinarios y extraordinarios de los que podrá disfrutar el menor internado, a fin de mantener contactos positivos con el exterior y preparar su futura vida en libertad. Artículo 56. Derechos de los menores internados. 1. Todos los menores internados tienen derecho a que se respete su propia personalidad, su libertad ideológica y religiosa y los derechos e intereses legítimos no afectados por el contenido de la condena, especialmente los inherentes a la minoría de edad civil cuando sea el caso. 2. En consecuencia, se reconocen a los menores internados los siguientes derechos: a. Derecho a que la entidad pública de la que depende el centro vele por su vida, su integridad física y su salud, sin que puedan, en ningún caso, ser sometidos a tratos degradantes o a malos tratos de palabra o de obra, ni ser objeto de un rigor arbitrario o innecesario en la aplicación de las normas. b. Derecho del menor de edad civil a recibir una educación y formación integral en todos los ámbitos y a la protección específica que por su condición le dispensan las leyes. c. Derecho a que se preserve su dignidad y su intimidad, a ser designados por su propio nombre y a que su condición de internados sea estrictamente reservada frente a terceros. d. Derecho al ejercicio de los derechos civiles, políticos, sociales, religiosos, económicos y culturales que les correspondan, salvo cuando sean incompatibles con el objeto de la detención o el cumplimiento de la condena. e. Derecho a estar en el centro más cercano a su domicilio, de acuerdo a su régimen de internamiento, y a no ser trasladados fuera de su Comunidad Autónoma excepto en los casos y con los requisitos previstos en esta Ley y sus normas de desarrollo. f. Derecho a la asistencia sanitaria gratuita, a recibir la enseñanza básica obligatoria que corresponda a su edad, cualquiera que sea su situación en el centro, y a recibir una formación educativa o profesional adecuada a sus circunstancias. g. Derecho de los sentenciados a un programa de tratamiento individualizado y de todos los internados a participar en las actividades del centro. h. Derecho a comunicarse libremente con sus padres, representantes legales, familiares u otras personas, y a disfrutar de salidas y permisos, con arreglo a lo dispuesto en esta Ley y sus normas de desarrollo.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

440

Oposició

1. Toda la actividad de los centros en los que se ejecuten medidas de internamiento estará inspirada por el principio de que el menor internado es sujeto de derecho y continúa formando parte de la sociedad.

per sotsinspector/a

Artículo 55. Principio de resocialización.

Artículo 57. Deberes de los menores internados. Los menores internados estarán obligados a: a. Permanecer en el centro a disposición de la autoridad judicial competente hasta el momento de su puesta en libertad, sin perjuicio de las salidas y actividades autorizadas que puedan realizar en el exterior. b. Recibir la enseñanza básica obligatoria que legalmente les corresponda. c. Respetar y cumplir las normas de funcionamiento interno del centro y las directrices o instrucciones que reciban del personal de aquel en el ejercicio legítimo de sus funciones. d. Colaborar en la consecución de una actividad ordenada en el interior del centro y mantener una actitud de respeto y consideración hacia todos, dentro y fuera del centro, en especial hacia las autoridades, los trabajadores del centro y los demás menores internados. e. Utilizar adecuadamente las instalaciones del centro y los medios materiales que se pongan a su disposición. f. Observar las normas higiénicas y sanitarias, y sobre vestuario y aseo personal establecidas en el centro. g. Realizar las prestaciones personales obligatorias previstas en las normas de funcionamiento interno del centro para mantener el buen orden y la limpieza del mismo. h. Participar en las actividades formativas, educativas y laborales establecidas en función de su situación personal a fin de preparar su vida en libertad. Artículo 58. Información y reclamaciones. 1. Los menores recibirán, a su ingreso en el centro, información escrita sobre sus derechos y obligaciones, el régimen de internamiento en el que se encuentran, las cuestiones de organización general, las normas de funcionamiento del centro, las normas disciplinarias y los medios para formular peticiones, quejas o recursos. La información se les facilitará en un idioma que entiendan.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

441

Oposició

Derecho a comunicarse reservadamente con sus letrados, con el Juez de Menores competente, con el Ministerio Fiscal y con los servicios de Inspección de centros de internamiento. j. Derecho a una formación laboral adecuada, a un trabajo remunerado, dentro de las disponibilidades de la entidad pública, y a las prestaciones sociales que pudieran corresponderles, cuando alcancen la edad legalmente establecida. k. Derecho a formular peticiones y quejas a la Dirección del centro, a la entidad pública, a las autoridades judiciales, al Ministerio Fiscal, al Defensor del Pueblo o institución análoga de su Comunidad Autónoma y a presentar todos los recursos legales que prevé esta Ley ante el Juez de Menores competente, en defensa de sus derechos e intereses legítimos. l. Derecho a recibir información personal y actualizada de sus derechos y obligaciones, de su situación personal y judicial, de las normas de funcionamiento interno de los centros que los acojan, así como de los procedimientos concretos para hacer efectivos tales derechos, en especial para formular peticiones, quejas o recursos. m. Derecho a que sus representantes legales sean informados sobre su situación y evolución y sobre los derechos que a ellos les corresponden, con los únicos límites previstos en esta Ley. n. Derecho de las menores internadas a tener en su compañía a sus hijos menores de tres años, en las condiciones y con los requisitos que se establezcan reglamentariamente.

per sotsinspector/a

i.

Artículo 59. Medidas de vigilancia y seguridad. 1. Las actuaciones de vigilancia y seguridad interior en los centros podrán suponer, en la forma y con la periodicidad que se establezca reglamentariamente, inspecciones de los locales y dependencias, así como registros de personas, ropas y enseres de los menores internados. 2. De igual modo se podrán utilizar exclusivamente los medios de contención que se establezcan reglamentariamente para evitar actos de violencia o lesiones de los menores, para impedir actos de fuga y daños en las instalaciones del centro o ante la resistencia activa o pasiva a las instrucciones del personal del mismo en el ejercicio legítimo de su cargo. Artículo 60. Régimen disciplinario. 1. Los menores internados podrán ser corregidos disciplinariamente en los casos y de acuerdo con el procedimiento que se establezca reglamentariamente, de acuerdo con los principios de la Constitución, de esta Ley y del Título IX de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, respetando en todo momento la dignidad de aquéllos y sin que en ningún caso se les pueda privar de sus derechos de alimentación, enseñanza obligatoria y comunicaciones y visitas, previstos en esta Ley y disposiciones que la desarrollen. 2. Las faltas disciplinarias se clasificarán en muy graves, graves y leves, atendiendo a la violencia desarrollada por el sujeto, su intencionalidad, la importancia del resultado y el número de personas ofendidas. 3. Las únicas sanciones que se podrán imponer por la comisión de faltas muy graves serán las siguientes: a. La separación del grupo por un periodo de tres a siete días en casos de evidente agresividad, violencia y alteración grave de la convivencia. b. La separación del grupo durante tres a cinco fines de semana. c. La privación de salidas de fin de semana de quince días a un mes. d. La privación de salidas de carácter recreativo por un periodo de uno a dos meses. 4. Las únicas sanciones que se podrán imponer por la comisión de faltas graves serán las siguientes: a. Las mismas que en los cuatro supuestos del apartado anterior, con la siguiente duración: dos días, uno o dos fines de semana, uno a quince días, y un mes respectivamente.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

442

Oposició

2. Todos los internados podrán formular, verbalmente o por escrito, en sobre abierto o cerrado, peticiones y quejas a la entidad pública sobre cuestiones referentes a su situación de internamiento. Dichas peticiones o quejas también podrán ser presentadas al Director del centro, el cual las atenderá si son de su competencia o las pondrá en conocimiento de la entidad pública o autoridades competentes, en caso contrario.

per sotsinspector/a

A los que tengan cualquier género de dificultad para comprender el contenido de esta información se les explicará por otro medio adecuado.

b. La privación de participar en las actividades recreativas del centro durante un periodo de siete a quince días.

a. La privación de participar en todas o algunas de las actividades recreativas del centro durante un período de uno a seis días. b. La amonestación. 6. La sanción de separación supondrá que el menor permanecerá en su habitación o en otra de análogas características a la suya, durante el horario de actividades del centro, excepto para asistir, en su caso, a la enseñanza obligatoria, recibir visitas y disponer de dos horas de tiempo al día al aire libre. 7. Las resoluciones sancionadoras podrán ser recurridas, antes del inicio de su cumplimiento, ante el Juez de Menores. A tal fin, el menor sancionado podrá presentar el recurso por escrito o verbalmente ante el Director del establecimiento, quien, en el plazo de veinticuatro horas, remitirá dicho escrito o testimonio de la queja verbal, con sus propias alegaciones, al Juez de Menores y éste, en el término de una audiencia y oído el Ministerio Fiscal, dictará auto, confirmando, modificando o anulando la sanción impuesta, sin que contra dicho auto quepa recurso alguno. El auto, una vez notificado al establecimiento, será de ejecución inmediata. En tanto se sustancia el recurso, en el plazo de dos días, la entidad pública ejecutora de la medida podrá adoptar las decisiones precisas para restablecer el orden alterado, aplicando al sancionado lo dispuesto en el apartado 6 de este artículo. El letrado del menor también podrá interponer los recursos a que se refiere el párrafo anterior.

per sotsinspector/a

5. Las únicas sanciones que se podrán imponer por la comisión de faltas leves serán las siguientes:

Artículo 61. Reglas generales. 1. La acción para exigir la responsabilidad civil en el procedimiento regulado en esta Ley se ejercitará por el Ministerio Fiscal, salvo que el perjudicado renuncie a ella, la ejercite por si mismo en el plazo de un mes desde que se le notifique la apertura de la pieza separada de responsabilidad civil o se la reserve para ejercitarla ante el orden jurisdiccional civil conforme a los preceptos del Código Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil. 2. Se tramitará una pieza separada de responsabilidad civil por cada uno de los hechos imputados. 3. Cuando el responsable de los hechos cometidos sea un menor de dieciocho años, responderán solidariamente con él de los daños y perjuicios causados sus padres, tutores, acogedores y guardadores legales o de hecho, por este orden. Cuando éstos no hubieren favorecido la conducta del menor con dolo o negligencia grave, su responsabilidad podrá ser moderada por el Juez según los casos. 4. En su caso, se aplicará también lo dispuesto en el artículo 145 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

443

Oposició

TÍTULO VIII. DE LA RESPONSABILIDAD CIVIL

Administrativo Común, y en la Ley 35/1995, de 11 de diciembre, de ayudas y asistencia a las víctimas de delitos violentos y contra la libertad sexual, y sus disposiciones complementarias.

Artículo 63. Responsabilidad civil de los aseguradores. Los aseguradores que hubiesen asumido el riesgo de las responsabilidades pecuniarias derivadas de los actos de los menores a los que se refiere la presente Ley serán responsables civiles directos hasta el límite de la indemnización legalmente establecida o convencionalmente pactada, sin perjuicio de su derecho de repetición contra quien corresponda. Artículo 64. Reglas de procedimiento. Los trámites para la exigencia de la responsabilidad civil aludida en los artículos anteriores se acomodarán a las siguientes reglas: 1. Tan pronto como el Juez de Menores reciba el parte de la incoación del expediente por el Ministerio Fiscal, ordenará abrir de forma simultánea con el proceso principal una pieza separada de responsabilidad civil, notificando el secretario judicial a quienes aparezcan como perjudicados su derecho a ser parte en la misma, y estableciendo el plazo límite para el ejercicio de la acción. 2. En la pieza de referencia, que se tramitará de forma simultánea con el proceso principal, podrán personarse los perjudicados que hayan recibido notificación al efecto del Juez de Menores o del Ministerio Fiscal, conforme establece el artículo 22 de la presente Ley, y también espontáneamente quienes se consideren como tales. Asimismo, podrán personarse las compañías aseguradoras que se tengan por partes interesadas, dentro del plazo para el ejercicio de la acción de responsabilidad civil. En el escrito de personación, indicarán las personas que consideren responsables de los hechos cometidos y contra las cuales pretendan reclamar, bastando con la indicación genérica de su identidad. 3. El secretario judicial notificará al menor y a sus representantes legales, en su caso, su condición de posibles responsables civiles. 4. Una vez personados los presuntos perjudicados y responsables civiles, el Juez de Menores resolverá sobre su condición de partes, continuándose el procedimiento por las reglas generales. 5. La intervención en el proceso a los efectos de exigencia de responsabilidad civil se realizará en las condiciones que el Juez de Menores señale con el fin de preservar la intimidad del menor y que el conocimiento de los documentos obrantes en los autos se refiera exclusivamente a aquellos que tengan una conexión directa con la acción ejercitada por los mismos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

444

Oposició

La responsabilidad civil a la que se refiere el artículo anterior se regulará, en cuanto a su extensión, por lo dispuesto en el capítulo I del Título V del Libro I del Código Penal vigente.

per sotsinspector/a

Artículo 62. Extensión de la responsabilidad civil.

DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA. Aplicación en la Jurisdicción Militar.

DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA. Registro de sentencias firmes dictadas en aplicación de lo dispuesto en la presente Ley. En el Ministerio de Justicia se llevará un Registro de sentencias firmes dictadas en aplicación de lo dispuesto en la presente Ley, cuyos datos sólo podrán ser utilizados por los Jueces de Menores y por el Ministerio Fiscal a efectos de lo establecido en los artículos 6, 30 y 47 de esta Ley, teniendo en cuenta lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal, y sus disposiciones complementarias. DISPOSICIÓN ADICIONAL CUARTA. Aplicación a los delitos previstos en los artículos 138, 139, 179, 180, 571 a 580 y aquellos otros sancionados en el Código Penal con pena de prisión igual o superior a quince años. DISPOSICIÓN ADICIONAL QUINTA. El Gobierno dentro del plazo de cinco años desde la entrada en vigor de esta Ley Orgánica remitirá al Congreso de los Diputados un informe en el que se analizarán y evaluarán los efectos y las consecuencias de la aplicación de la disposición adicional cuarta. DISPOSICIÓN ADICIONAL SEXTA. Evaluada la aplicación de esta Ley Orgánica, oídos el Consejo General del Poder Judicial, el Ministerio Fiscal, las comunidades autónomas y los grupos parlamentarios, el Gobierno procederá a impulsar las medidas orientadas a sancionar con más firmeza y eficacia los hechos delictivos cometidos por personas que, aun siendo menores, revistan especial gravedad, tales como los previstos en los artículos 138, 139, 179 y 180 del Código Penal. A tal fin, se establecerá la posibilidad de prolongar el tiempo de internamiento, su cumplimiento en centros en los que se refuercen las medidas de seguridad impuestas y la posibilidad de su cumplimiento a partir de la mayoría de edad en centros penitenciarios. DISPOSICIÓN TRANSITORIA ÚNICA. Régimen transitorio. 1. A los hechos cometidos con anterioridad a la entrada en vigor de la presente Ley por los menores sujetos a la Ley Orgánica 4/1992, de 5 de junio, sobre Reforma de la Ley Reguladora de la Competencia y el Procedimiento de los Juzgados de Menores, que se deroga, les será de aplicación la legislación vigente en el momento de su comisión. Quienes estuvieren cumpliendo una medida

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

445

Oposició

Cuando los Jueces de Menores aplicarán alguna de las medidas terapéuticas a las que se refieren los artículos 5.2, 7.1 y 29 de esta Ley, en caso de enfermedades transmisibles u otros riesgos para la salud de los menores o de quienes con ellos convivan, podrán encomendar a las autoridades o Servicios de Salud correspondientes su control y seguimiento, de conformidad con lo dispuesto en la Ley Orgánica 3/1986, de 14 de abril, de medidas especiales en materia de salud pública.

per sotsinspector/a

DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA. Aplicación de medidas en casos de riesgo para la salud.

3. A los menores de dieciocho años, juzgados con arreglo a lo dispuesto en el Código Penal de 1973, en las leyes penales especiales derogadas o en la disposición derogatoria del Código Penal vigente, a quienes se hubiere impuesto una pena de dos años de prisión menor o una pena de prisión superior a dos años, que estuvieren pendientes de cumplimiento a la entrada en vigor de la presente Ley, dichas penas les serán sustituidas por alguna de las medidas previstas en esta Ley, a instancia del Ministerio Fiscal, previo informe del equipo técnico o de la correspondiente entidad pública de protección o reforma de menores. A tal efecto, se habrá de dar traslado al Ministerio Fiscal de la ejecutoria y de la liquidación provisional de las penas impuestas a los menores comprendidos en los supuestos previstos en este apartado. 4. Si, en los supuestos a los que se refiere el apartado anterior, la pena impuesta o pendiente de cumplimiento fuera de prisión inferior a dos años o de cualquiera otra naturaleza, se podrá imponer al condenado una medida de libertad vigilada simple por el tiempo que restara de cumplimiento de la condena, si el Juez de Menores, a petición del Ministerio Fiscal y oídos el letrado del menor, su representante legal, la correspondiente entidad pública de protección o reforma de menores y el propio sentenciado, lo considerara acorde con la finalidad educativa que persigue la presente Ley. En otro caso, el Juez de Menores podrá tener por cumplida la pena y extinguida la responsabilidad del sentenciado. 5. Las decisiones del Juez de Menores a que se refieren los apartados anteriores se adoptarán mediante auto recurrible directamente en apelación en el plazo de cinco días hábiles ante la Audiencia Provincial. Los Jueces de Menores deberán adoptar estas decisiones en el plazo de dos meses desde la entrada en vigor de esta Ley. Durante este plazo la situación del menor no se verá afectada. 6. En los procedimientos penales en curso a la entrada en vigor de la presente Ley, en los que haya imputadas personas por la comisión de hechos delictivos cuando aun no hayan cumplido los dieciocho años, el Juez o Tribunal competente remitirá las actuaciones practicadas al Ministerio Fiscal para que instruya el procedimiento regulado en la misma. Los que se hallaren sujetos a prisión preventiva a la entrada en vigor de la Ley serán excarcelados y conducidos a un centro de reforma a disposición del Ministerio Fiscal. Si el Ministerio Fiscal estima procedente el mantenimiento del internamiento, deberá solicitarlo en el plazo de cuarenta y ocho horas del Juez de Menores, quien convocará la comparecencia prevista en el artículo 28.2. Si el imputado lo fuere por hechos cometidos cuando era mayor de dieciocho años y menor de veintiuno, el Juez instructor acordará lo que proceda, según lo dispuesto en el artículo 4 de esta Ley.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

446

Oposició

2. A la entrada en vigor de la presente Ley, cesará inmediatamente el cumplimiento de todas las medidas previstas en la Ley Orgánica 4/1992 que estuvieren cumpliendo personas menores de catorce años, extinguiéndose las correspondientes responsabilidades.

per sotsinspector/a

de las previstas en la citada Ley Orgánica 4/1992 continuarán dicho cumplimiento hasta la extinción de la responsabilidad en las condiciones previstas en dicha Ley.

DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA. Modificación de la Ley Orgánica del Poder Judicial y del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal. 1. El Gobierno, en el plazo de seis meses a partir de la publicación de la presente Ley en el Boletín Oficial del Estado, elevará al Parlamento un proyecto de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para la creación de las Audiencias Provinciales y para la adecuación de la regulación y competencia de los Juzgados de Menores y de la composición de la Sala Segunda del Tribunal Supremo a lo establecido en la presente Ley. 2. El Gobierno, en el plazo de seis meses a partir de la publicación de la presente Ley en el Boletín Oficial del Estado, elevará al Parlamento un proyecto de Ley de reforma de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula el Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal, a fin de adecuar la organización del Ministerio Fiscal a lo establecido en la presente Ley. DISPOSICIÓN FINAL TERCERA. Reformas en materia de personal. 1. El Gobierno, a través del Ministerio de Justicia, oído el Consejo General del Poder Judicial, la Fiscalía General del Estado y las Comunidades Autónomas afectadas, en el plazo de seis meses desde la publicación de la presente Ley en el Boletín Oficial del Estado adoptará las disposiciones oportunas para adecuar la planta de los Juzgados de Menores y las plantillas de las Carreras Judicial y Fiscal a las necesidades orgánicas que resulten de la aplicación de lo dispuesto en la presente Ley. 2. Las plazas de Jueces de Menores deberán ser servidas necesariamente por Magistrados pertenecientes a la Carrera Judicial. A la entrada en vigor de esta Ley los titulares de un Juzgado de Menores que ostenten la categoría de Juez deberán cesar en dicho cargo, quedando, en su caso, en la situación que prevé el artículo 118.2 y concordantes de la vigente Ley Orgánica del Poder Judicial, procediéndose a cubrir tales plazas por concurso ordinario entre Magistrados. 3. El Gobierno, a través del Ministerio de Justicia, y las Comunidades Autónomas con competencia en la materia, a través de las correspondientes Consejerías, adecuarán las plantillas de funcionarios de la Administración de Justicia a las necesidades que presenten los Juzgados y las Fiscalías de Menores para la aplicación de la presente Ley. Asimismo, determinarán el número y plantilla de los Equipos Técnicos compuestos por personal funcionario o laboral al servicio de las Administraciones Públicas, que actuarán bajo los principios de independencia, imparcialidad y profesionalidad. 4. Asimismo, el Gobierno, a través del Ministerio del Interior, y sin perjuicio de las competencias de las Comunidades Autónomas, adecuará las plantillas de los Grupos de Menores de las Brigadas de Policía Judicial, con objeto de establecer la adscripción a las Secciones de Menores de las Fiscalías de los funcionarios necesarios a los fines propuestos por esta Ley.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

447

Oposició

Tendrán el carácter de normas supletorias, para lo no previsto expresamente en esta Ley Orgánica, en el ámbito sustantivo, el Código Penal y las leyes penales especiales, y, en el ámbito del procedimiento, la Ley de Enjuiciamiento Criminal, en particular lo dispuesto para los trámites del procedimiento abreviado regulado en el Título III del Libro IV de la misma.

per sotsinspector/a

DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. Derecho supletorio.

2. En todas las Fiscalías existirá una Sección de Menores compuesta por miembros de la Carrera Fiscal, especialistas, con las dotaciones de funcionarios administrativos que sean necesarios, según se determine reglamentariamente. 3. El Consejo General de la Abogacía deberá adoptar las disposiciones oportunas para que en los Colegios en los que resulte necesario se impartan cursos homologados para la formación de aquellos letrados que deseen adquirir la especialización en materia de menores a fin de intervenir ante los órganos de esta Jurisdicción. DISPOSICIÓN FINAL QUINTA. Cláusula derogatoria. 1. Se derogan: la Ley Orgánica reguladora de la competencia y el procedimiento de los Juzgados de Menores, texto refundido aprobado por Decreto de 11 de junio de 1948, modificada por la Ley Orgánica 4/1992, de 5 de junio; los preceptos subsistentes del Reglamento para la ejecución de la Ley Orgánica reguladora de la competencia y el procedimiento de los Juzgados de Menores, aprobado por Decreto de 11 de junio de 1948; la disposición transitoria duodécima de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal; y los artículos 8.2, 9.3, la regla 1 del artículo 20, en lo que se refiere al número 2 del artículo 8, el segundo párrafo del artículo 22 y el artículo 65 del texto refundido del Código Penal, publicado por el Decreto 3096/1973, de 14 de septiembre, conforme a la Ley 44/1971, de 15 de noviembre. 2. Quedan asimismo derogadas cuantas otras normas, de igual o inferior rango, se opongan a lo establecido en la presente Ley. DISPOSICIÓN FINAL SEXTA. Naturaleza de la presente Ley. Los artículos 16, 20, 21, 23 a 27, 30 a 35, 37 a 39, 41, 42 y 61 a 64, la disposición adicional tercera y la disposición final tercera de la presente Ley Orgánica tienen naturaleza de Ley ordinaria. DISPOSICIÓN FINAL SÉPTIMA. Entrada en vigor y desarrollo reglamentario. 1. La presente Ley Orgánica entrará en vigor al año de su publicación en el Boletín Oficial del Estado. En dicha fecha entrarán también en vigor los artículos 19 y 69 de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. 2. Durante el plazo mencionado en el apartado anterior, las Comunidades Autónomas con competencia respecto a la protección y reforma de menores adaptarán su normativa para la adecuada ejecución de las funciones que les otorga la presente Ley.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

448

Oposició

1. El Consejo General del Poder Judicial y el Ministerio de Justicia, en el ámbito de sus competencias respectivas, procederán a la formación de miembros de la Carrera Judicial y Fiscal especialistas en materia de Menores con arreglo a lo que se establezca reglamentariamente. Dichos especialistas tendrán preferencia para desempeñar los correspondientes cargos en las Audiencias Provinciales y en los Juzgados y Fiscalías de Menores, conforme a lo que establezcan las leyes y reglamentos.

per sotsinspector/a

DISPOSICIÓN FINAL CUARTA. Especialización de Jueces, Fiscales y abogados.

A la vista de esta previsiones, se ha elaborado un reglamento que, conforme a su artículo 1, pretende abordar un desarrollo parcial de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, en lo relativo a tres materias concretas: la actuación de la Policía Judicial y del equipo técnico, la ejecución de las medidas cautelares y definitivas y el régimen disciplinario de los centros. El capítulo II, rubricado De la actuación de la Policía Judicial y del equipo técnico, regula en términos generales la intervención de ambos colectivos. Los artículos 2 y 3 se dedican a la actuación de la Policía Judicial, dependiente funcionalmente del Ministerio Fiscal y del juez de menores, prestando especial atención al modo de llevar a cabo la detención del menor. El artículo 4 se refiere a la actuación del equipo técnico, integrado por psicólogos, educadores y trabajadores sociales, y responsables de prestar asistencia al menor desde el momento de su detención, de asistir técnicamente a los jueces de menores y al Ministerio Fiscal y de intervenir activamente en la mediación entre el menor y la víctima o perjudicado, función ampliamente desarrollada por el artículo 5 del reglamento. El capítulo III (De las reglas para la ejecución de las medidas) se divide en tres secciones. La primera destinada a regular las reglas comunes; la segunda, a algunas medidas no privativas de libertad, y la tercera, a las medidas privativas de libertad. Las denominadas reglas comunes comprenden el establecimiento de los principios que deben inspirar la ejecución de las medidas y los derechos de los menores, con expresa mención en el último a los tratados internacionales ratificados por España (artículos 6 y 7) y la delimitación de la competencia de las Administraciones públicas para la ejecución de las medidas (artículos 8 a 11). Pero también regula el expediente personal del menor, único en la comunidad autónoma que ejecute la medida, de carácter reservado y sometido a la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

449

Oposició

La Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, en el apartado 24 de su exposición de motivos, prevé una regulación más extensa de algunos de sus aspectos en el reglamento que en su día se dicte en su desarrollo. Asimismo, en diferentes artículos de la Ley Orgánica hay llamamientos concretos al desarrollo reglamentario para establecer: la periodicidad con que se remitirá al juez de menores y al Ministerio Fiscal los informes sobre la ejecución de la medida y sus incidencias, y sobre la evolución personal de los menores sometidos a ellas; los permisos ordinarios y extraordinarios de los que podrá disfrutar el menor internado; los requisitos para trasladar al menor de centro fuera de la comunidad autónoma; el derecho del menor a comunicarse libremente con sus padres y familiares, y a disfrutar de salidas y permisos; el derecho de las menores internadas a tener en su compañía a sus hijos menores de tres años; la forma y la periodicidad de las actuaciones de vigilancia y seguridad en los centros; los medios de contención para evitar actos de violencia, impedir actos de fuga y daños en las instalaciones, o ante la resistencia a las instrucciones del personal del centro, y el régimen disciplinario de los centros para la ejecución de las medidas privativas de libertad.

per sotsinspector/a

REAL DECRETO 1774/2004, DE 30 DE JULIO, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE LA LEY ORGÁNICA 5/2000, DE 12 DE ENERO, REGULADORA DE LA RESPONSABILIDAD PENAL DE LOS MENORES.

La sección II del capítulo III contempla reglas específicas para la ejecución de determinadas medidas no privativas de libertad, en desarrollo del artículo 7 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, comprendiendo la regulación de las medidas de tratamiento ambulatorio, asistencia a un centro de día, libertad vigilada, convivencia con otra persona, familia o grupo educativo, prestaciones en beneficio de la comunidad y realización de tareas socioeducativas. Es nota común a todas ellas la elaboración de un programa individualizado de ejecución. La sección III es la más extensa y heterogénea del reglamento y bajo la rúbrica Reglas específicas para la ejecución de las medidas privativas de libertad, regula tanto las medidas como los trámites para el ingreso, la asistencia del menor, su régimen de comunicación, etc. Atendiendo a su contenido, los 36 artículos que integran esta sección pueden estructurarse en los siguientes apartados: disposiciones relativas a los regímenes de internamiento (artículos 23 a 29, 34 y 53), disposiciones relativas al funcionamiento de los centros (artículos 30, 33, 35 y 53 a 58), disposiciones relativas al ingreso y a la libertad del menor (artículos 31, 32, 34 y 36), disposiciones relativas a la asistencia del menor (artículos 37, 38 y 39), disposiciones relativas a las comunicaciones (artículos 40 a 44) y disposiciones relativas a las salidas y permisos (artículos 45 a 52). El capítulo IV (Del régimen disciplinario de los centros) da cumplimiento al tercer objetivo que apunta el artículo 1 del reglamento, inspirándose en el título X del Reglamento Penitenciario, aprobado por el Real Decreto 190/1996, de 9 de febrero. Aunque no se divide en secciones, su contenido permite apreciar un bloque de temática homogénea: los artículos 59 y 60 regulan, respectivamente, el fundamento y ámbito de aplicación y los principios de la potestad disciplinaria; los artículos 61 a 64 regulan las faltas disciplinarias clasificándolas en muy graves, graves y leves, atendiendo a la violencia desarrollada por el sujeto, su intencionalidad, la importancia del resultado y el número de personas ofendidas; los artículos 65 a 69 regulan las sanciones con carácter general y taxativo; los artículos 70 a 80 regulan los procedimientos para la imposición de sanciones; finalmente, los artículos 81 a 85 contienen reglas especiales sobre las sanciones (ejecución y cumplimiento, reducción, suspensión y anulación, extinción y prescripción) y sobre incentivos o recompensas de un modo similar al artículo 263 del Reglamento Penitenciario. Este reglamento ha sido sometido al preceptivo informe de la Agencia Española de Protección de Datos, la Fiscalía General del Estado y el Consejo General del Poder Judicial. En su virtud, a propuesta del Ministro de Justicia, con la aprobación previa del Ministro de Administraciones Públicas, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 30 de julio de 2004, dispongo: Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

450

per sotsinspector/a

La sección concluye con un precepto que regula los casos en que el menor desee conciliarse con la víctima o reparar el daño causado. En estos casos, se encomiendan a la entidad pública las funciones de mediación.

Oposició

diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal (artículo 12), así como los llamados informes de seguimiento que la entidad pública competente deberá remitir al juez de menores y al Ministerio Fiscal (artículo 13). Seguidamente, reglamenta la actuación de la entidad pública en los casos de incumplimiento de las medidas de internamiento y de permanencia de fin de semana en el centro o en el domicilio y otras medidas no privativas de libertad.

Artículo único. Aprobación del Reglamento de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores.

per sotsinspector/a

Se aprueba el Reglamento de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, cuyo texto se inserta a continuación. DISPOSICIÓN ADICIONAL ÚNICA. Evaluación de resultados. Transcurrido un año desde la entrada en vigor del reglamento de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, el Gobierno procederá a evaluar los resultados de su aplicación, consultando para ello a las comunidades autónomas, al Consejo General del Poder Judicial y al Fiscal General del Estado. DISPOSICIÓN FINAL ÚNICA. Entrada en vigor. El presente real decreto entrará en vigor a los seis meses de su publicación en el Boletín Oficial del Estado. Dado en Palma de Mallorca, a 30 de julio de 2004. ‐ Juan Carlos R. ‐

El Ministro de Justicia, Juan Fernando López Aguilar.

Oposició

CAPÍTULO I. DISPOSICIONES GENERALES. Artículo 1. Objeto y ámbito de aplicación. 1. Este reglamento tiene por objeto el desarrollo de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, en lo referente a la actuación del equipo técnico y de la Policía Judicial, a la ejecución de las medidas cautelares y definitivas adoptadas de conformidad con aquella y al régimen disciplinario de los centros para la ejecución de las medidas privativas de libertad, sin perjuicio de las normas que en aplicación de lo dispuesto en el artículo 45.1 y la disposición final séptima de la citada Ley Orgánica establezcan las comunidades autónomas y las Ciudades de Ceuta y Melilla, en el ámbito de sus competencias. 2. Al efecto de designar a las personas a quienes se aplica este reglamento, en su articulado se utiliza el término menores para referirse a las personas que no han cumplido 18 años, sin perjuicio de lo previsto en los artículos 4 y 15 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, cuando sea aplicable.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

451

1. La Policía Judicial actúa en la investigación de los hechos cometidos por menores que pudieran ser constitutivos de delitos o faltas, bajo la dirección del Ministerio Fiscal. 2. La actuación de la Policía Judicial se atendrá a las órdenes del Ministerio Fiscal y se sujetará a lo establecido en la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, y en la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Salvo la detención, toda diligencia policial restrictiva de derechos fundamentales será interesada al Ministerio Fiscal para que, por su conducto, se realice la oportuna solicitud al juez de menores competente. 3. Los registros policiales donde consten la identidad y otros datos que afecten a la intimidad de los menores serán de carácter estrictamente confidencial y no podrán ser consultados por terceros. Sólo tendrán acceso a dichos archivos las personas que participen directamente en la investigación de un caso en trámite o aquellas personas que, en el ejercicio de sus respectivas competencias, autoricen expresamente el juez de menores o el Ministerio Fiscal, todo ello sin perjuicio de las disposiciones que, en materia de regulación de ficheros y registros automatizados, dicten las comunidades autónomas de acuerdo con sus respectivas competencias. 4. A tal efecto, cuando, de conformidad con el artículo 17 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, se proceda a la detención de un menor, se podrá proceder a tomar reseña de sus impresiones dactilares, así como fotografías de su rostro, que se remitirán, como parte del atestado policial, al Ministerio Fiscal para la instrucción del expediente, y constarán en la base de datos de identificación personal. 5. El cacheo y aseguramiento físico de los menores detenidos se llevará a cabo en los casos en que sea estrictamente necesario y como medida proporcional de seguridad para el propio menor detenido y los funcionarios actuantes, cuando no sea posible otro medio de contención física del menor. 6. Además de lo anterior, existirá un registro o archivo central donde, de modo específico para menores, se incorporará la información relativa a los datos de estos resultantes de la investigación. Tal registro o archivo solo podrá facilitar información a requerimiento del Ministerio Fiscal o del juez de menores. Tanto los registros policiales como el registro central al que se refiere este apartado estarán sometidos a lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal. 7. Cuando el Ministerio Fiscal o el juez de menores, en el ejercicio de sus competencias atribuidas por la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, deseen consultar datos relativos a la identidad o edad de un menor, requerirán del mencionado Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

452

Oposició

Artículo 2. Actuación de la Policía Judicial.

per sotsinspector/a

CAPÍTULO II. DE LA ACTUACIÓN DE LA POLICÍA JUDICIAL Y DEL EQUIPO TÉCNICO.

8. Los registros de menores a que se refiere este artículo no podrán ser utilizados en procesos de adultos relativos a casos subsiguientes en los que esté implicada la misma persona. 9. Cuando la policía judicial investigue a una persona como presunto autor de una infracción penal de cuya minoría de edad se dude y no consten datos que permitan su determinación, se pondrá a disposición de la autoridad judicial de la jurisdicción ordinaria para que proceda a determinar la identidad y edad del presunto delincuente por las reglas de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Una vez acreditada la edad, si esta fuese inferior a los 18 años, se procederá conforme a lo previsto en la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. 10. Cuando para la identificación de un menor haya de acudirse a la diligencia de reconocimiento prevista en el artículo 369 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, dicha diligencia solo podrá llevarse a cabo con orden o autorización del Ministerio Fiscal o del juez de menores según sus propias competencias. Para la práctica de la diligencia de reconocimiento, se utilizarán los medios que resulten menos dañinos a la integridad del menor, debiendo llevarse a cabo en las dependencias de los Grupos de Menores o en las sedes del Ministerio Fiscal o autoridad judicial competente. La rueda deberá estar compuesta por otras personas, menores o no, conforme a los requisitos de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.

Oposició

Cuando la rueda esté compuesta por otros menores de edad, se deberá contar con su autorización y con la de sus representantes legales o guardadores de hecho o de derecho, a salvo el supuesto de los mayores de 16 años no emancipados y de los menores emancipados en que sea de aplicación lo dispuesto para las limitaciones a la declaración de voluntad de los menores en el artículo 2 de la Ley Orgánica 1/1996, de protección jurídica del menor. Artículo 3. Modo de llevar a cabo la detención del menor. 1. Las autoridades y funcionarios que intervengan en la detención de un menor deberán practicarla en la forma que menos le perjudique, y estarán obligados a informarle, en un lenguaje claro y comprensible y de forma inmediata, de los hechos que se le imputan, de las razones de su detención y de los derechos que le asisten, especialmente los reconocidos en el artículo 520 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, así como a garantizar el respeto de tales derechos. También deberán notificar inmediatamente el hecho de la detención y el lugar de la custodia a los representantes legales del menor y al Ministerio Fiscal. Si el menor detenido fuera extranjero, el hecho de la detención se notificará a las correspondientes autoridades consulares cuando el menor tuviera su residencia habitual fuera de España o cuando así lo solicitaran el propio menor o sus representantes legales. 2. Toda declaración del detenido se llevará a cabo en presencia de su letrado y de aquellos que ejerzan la patria potestad, tutela o guarda del menor, de hecho o de derecho, salvo que, en este último caso, las circunstancias aconsejen lo contrario. En defecto de estos últimos, la declaración se Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

registro o archivo central que se comparen los datos que obran en su poder con los que existan en dicho registro, a fin de acreditar la identidad u otros datos del menor expedientado. A tal fin, dirigirán comunicación, directamente o a través del Grupo de Menores u otras unidades similares, al mencionado registro, que facilitará los datos y emitirá un informe sobre los extremos requeridos.

453

La custodia de los menores detenidos a que se refiere el párrafo anterior corresponderá a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad competentes hasta que el fiscal resuelva sobre la libertad del menor, el desistimiento o la incoación del expediente, con puesta a disposición del juez a que se refiere el artículo 17.5 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. El fiscal resolverá en el menor espacio de tiempo posible y, en todo caso, dentro de las 48 horas siguientes a la detención. 4. Durante la detención debe garantizarse que todo menor disponga de alimentación, vestimenta y condiciones de intimidad, seguridad y sanidad adecuadas. 5. En los establecimientos de detención deberá llevarse un libro registro, de carácter confidencial, que al menos deberá contar con la siguiente información: a. b. c. d. e.

Datos relativos a la identidad del menor. Circunstancias de la detención, motivos y en su caso autoridad que la ordenó. Día y hora del ingreso, traslado o libertad. Indicación de la persona o personas que custodian al menor. Detalle de la notificación a los padres o representantes legales del menor y al Ministerio Fiscal de la detención del menor. f. Expresión de las circunstancias psicofísicas del menor. g. Constatación de que se le ha informado de las circunstancias de la detención y de sus derechos.

Los datos de dicho registro estarán exclusivamente a disposición del Ministerio Fiscal y de la autoridad judicial competente. Este libro registro será único para todo lo concerniente a la detención del menor, y no se consignará ninguno de sus datos en ningún otro libro de la dependencia. Artículo 4. Actuación del equipo técnico. 1. Los equipos técnicos estarán formados por psicólogos, educadores y trabajadores sociales cuya función es asistir técnicamente en las materias propias de sus disciplinas profesionales a los jueces de menores y al Ministerio Fiscal, elaborando los informes, efectuando las propuestas, siendo oídos en los supuestos y en la forma establecidos en la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, y, en general, desempeñando las funciones que tengan legalmente atribuidas. Del mismo modo, prestarán asistencia profesional al menor desde el momento de su detención y realizarán funciones de mediación entre el menor y la víctima o perjudicado.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

454

Oposició

3. Mientras dure la detención los menores deberán hallarse custodiados en dependencias adecuadas conforme establece la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores.

per sotsinspector/a

llevará a cabo en presencia del Ministerio Fiscal, representado por un fiscal distinto del instructor del expediente.

2. Los profesionales integrantes de los equipos técnicos dependerán orgánicamente del Ministerio de Justicia o de las comunidades autónomas con competencias asumidas y estarán adscritos a los juzgados de menores. Durante la instrucción del expediente, desempeñarán las funciones establecidas en la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, bajo la dependencia funcional del Ministerio Fiscal y del juez de menores cuando lo ordene. No obstante lo anterior, en el ejercicio de su actividad técnica actuarán con independencia y con sujeción a criterios estrictamente profesionales. 3. En todo caso, la Administración competente garantizará que el equipo técnico realice sus funciones en los términos que exijan las necesidades del servicio, adoptando las medidas oportunas al efecto. 4. El Ministerio de Justicia y las comunidades autónomas con competencias asumidas en sus respectivos ámbitos determinarán el número de equipos técnicos necesarios, su composición y plantilla de conformidad con las necesidades que presenten los juzgados de menores y fiscalías garantizando que cada fiscal instructor cuente con los medios personales adecuados y suficientes para la emisión de los informes determinados por la ley y en los plazos establecidos. 5. Los informes serán firmados por los profesionales del equipo técnico que intervengan en cada caso. La representación del equipo la ostentará aquel que sea designado por el Ministerio Fiscal o el juez de menores en la actuación concreta de que se trate. Artículo 5. Modo de llevar a cabo las soluciones extrajudiciales. 1. En el supuesto previsto en el artículo 19 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, se procederá del siguiente modo: a. Si el Ministerio Fiscal, a la vista de las circunstancias concurrentes o a instancia del letrado del menor, apreciara la posibilidad de desistir de la continuación del expediente, solicitará del equipo técnico informe sobre la conveniencia de adoptar la solución extrajudicial más adecuada al interés del menor y al de la víctima. b. Recibida la solicitud por el equipo técnico, citará a su presencia al menor, a sus representantes legales y a su letrado defensor. c. El equipo técnico expondrá al menor la posibilidad de solución extrajudicial prevista en el artículo 19 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, y oirá a sus representantes legales. Si, con audiencia de su letrado, el menor aceptara alguna de las soluciones que el equipo le propone, a ser posible en el mismo acto, se recabará la conformidad de sus representantes legales.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

455

Oposició

per sotsinspector/a

Podrán también incorporarse de modo temporal o permanente a los equipos técnicos otros profesionales relacionados con las funciones que tienen atribuidas, cuando las necesidades planteadas lo requieran y así lo acuerde el órgano competente.

d. El equipo técnico se pondrá en contacto con la víctima para que manifieste su conformidad o disconformidad a participar en un procedimiento de mediación, ya sea a través de comparecencia personal ante el equipo técnico, ya sea por cualquier otro medio que permita dejar constancia. Si la víctima fuese menor de edad o incapaz, este consentimiento deberá ser confirmado por sus representantes legales y ser puesto en conocimiento del juez de menores competente. e. Si la víctima se mostrase conforme a participar en la mediación, el equipo técnico citará a ambos a un encuentro para concretar los acuerdos de conciliación o reparación. No obstante, la conciliación y la reparación también podrán llevarse a cabo sin encuentro, a petición de la víctima, por cualquier otro medio que permita dejar constancia de los acuerdos. f. No siendo posible la conciliación o la reparación directa o social, o cuando el equipo técnico lo considere más adecuado al interés del menor, propondrá a este la realización de tareas socioeducativas o la prestación de servicios en beneficio de la comunidad. g. El equipo técnico pondrá en conocimiento del Ministerio Fiscal el resultado del proceso de mediación, los acuerdos alcanzados por las partes y su grado de cumplimiento o, en su caso, los motivos por los que no han podido llevarse a efecto los compromisos alcanzados por las partes, a efectos de lo dispuesto en el artículo 19.4 y 5 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores.

Oposició

2. Si, conforme a lo previsto en el artículo 27.3 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, el equipo técnico considera conveniente que el menor efectúe una actividad reparadora o de conciliación con la víctima, informará de tal extremo al Ministerio Fiscal y al letrado del menor. Si este apreciara la posibilidad de desistir de la continuación del expediente, solicitará del equipo técnico informe sobre la solución extrajudicial más adecuada y se seguirán los trámites previstos en el apartado anterior. 3. Lo dispuesto en este artículo podrá ser aplicable al procedimiento de mediación previsto en el artículo 51.2 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores, sin perjuicio de la competencia de la entidad pública y de lo dispuesto en el artículo 15 de este reglamento. Las referencias al equipo técnico hechas en este artículo se entenderán efectuadas a la entidad pública cuando, de conformidad con lo establecido en el artículo 8.7 de este reglamento, dicha entidad realice las funciones de mediación.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Si el menor o sus representantes legales manifestaran su negativa a aceptar una solución extrajudicial, el equipo técnico lo comunicará al Ministerio Fiscal e iniciará la elaboración del informe al que alude el artículo 27 de la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero.

456

LLEI 27/2001, DE 31 DE DESEMBRE, DE JUSTÍCIA JUVENIL. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 3580, pàg. 3317, de 21.2.2002 i en el DOGC núm. 3785, pàg. 22326, de 19.12.2002).

de la Generalitat de Catalunya Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent Preàmbul I Aquesta Llei és una fita més en la important tasca legislativa del Parlament en aquests darrers anys per a millorar, en l’àmbit de les seves competències estatutàries, el marc legal de l’atenció dels menors d’edat, en general, i dels menors i els joves en conflicte amb la llei, en particular. L’article 9.28 de l’Estatut d’autonomia estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’institucions públiques de protecció i tutela de menors, tot respectant, en tot cas, la legislació civil, penal i penitenciària. Catalunya va ésser, l’any 1981, la primera comunitat autònoma que va rebre de l’Administració de l’Estat els traspassos en matèria de protecció de menors, en compliment de la previsió estatutària abans esmentada. La legislació estatal que regulava la protecció dels menors en el moment dels traspassos de serveis era el Decret de l’11 de juny de 1948, que va aprovar el text refós de la legislació sobre els tribunals tutelars de menors. El dit Decret atribuïa a aquests òrgans jurisdiccionals especials una doble funció: la funció protectora dels menors d’edat abandonats o en situació de desprotecció i la funció reformadora dels menors de setze anys autors de fets delictius. L’execució de les mesures de protecció i de reforma que adoptaven aquests tribunals tutelars corresponia a les antigues juntes provincials de protecció de menors i, a partir del moment dels traspassos de serveis, en l’àmbit territorial de Catalunya, a la Generalitat. A partir de l’any 1981, el Govern assumeix una nova política, no exempta de riscos, pel que fa al tractament i la intervenció en l’àmbit dels menors i els joves infractors, i així trenca amb un passat dominat pel paternalisme com a base o fonament de les respostes, la manca generalitzada de garanties i la no‐resposta com a resposta més habitual als conflictes i els problemes que podien haver causat la conducta infractora dels menors.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

457

Oposició

El President

per sotsinspector/a

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

Aquesta nova política va comportar el disseny i la creació de nous recursos, entre els quals cal destacar la figura professional dels delegats d’assistència als menors que, implantada en tot el territori, va possibilitar l’aplicació, per primer cop en el nostre país, de mesures com la llibertat vigilada. Conscients de la importància de conèixer la situació dels menors en relació amb la família, l’entorn social, l’ensenyament i l’ocupació laboral, com a elements definidors de llurs necessitats educatives, es planteja, a partir de l’any 1982, la necessitat de crear un espai d’observació dels menors. Aquesta informació obtinguda sobre els menors i llur entorn ha d’ésser facilitada als fiscals i als jutges de menors, per tal que puguin orientar la resposta més adequada a cada cas. L’any 1982 s’inaugurà a Barcelona el primer centre d’observació de tot l’Estat espanyol, i el mateix any van iniciar llurs activitats els equips d’observació en medi obert i els equips tècnics, els quals eren posats a disposició de les autoritats judicials responsables aleshores de la jurisdicció de menors. En l’àrea dels centres es va fer una remodelació important dels equipaments existents abans dels traspassos, amb la supressió dels antics i grans centres d’internament, els centres Ramon Albó, L’Esperança, El Castell, entre altres, i la creació de noves unitats més reduïdes i especialitzades, a fi d’oferir respostes diferents, que impliquessin la separació temporal dels menors de llur entorn familiar i social. Aquestes actuacions van rebre confirmació i impuls amb l’aprovació de la Llei 11/1985, del 13 de juny, de protecció de menors, que permetia superar definitivament una normativa administrativa desfasada i amb poques garanties. El Parlament de Catalunya va ésser el primer de l’Estat a aprovar una llei específica de protecció de menors, la Llei 11/1985, que regulava tres àmbits diferents d’actuació: la prevenció de la delinqüència infantil i juvenil, el tractament de la delinqüència infantil i juvenil, i la tutela dels menors si manca la potestat del pare i de la mare o per un exercici inadequat d’aquesta o del dret de guarda i educació. Aquesta Llei va constituir un primer i pioner marc legal modern per a poder aplicar les mesures de protecció i de reforma adoptades pels tribunals tutelars de menors, des del respecte dels drets individuals dels menors. L’any 1986 es va inaugurar a Palau de Plegamans, actualment Palau‐solità i Plegamans, el primer centre tancat amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats dels menors i els joves que requereixen una actuació educativa més intensa. Es tracta del Centre Educatiu l’Alzina. Aquest model de recurs especialitzat no només ha cobert les necessitats plantejades pels menors sotmesos a mesures judicials d’internament, sinó que també ha estat un referent per a la resta de Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

458

Oposició

La nova política que, des del moment de l’assumpció de les competències en matèria de protecció de menors, es va començar a aplicar a Catalunya es va fonamentar en la necessitat de separar les funcions protectora i reformadora, en la promoció d’un procediment amb les degudes garanties, en la diversificació de les respostes, i, dins d’aquestes, en una aposta clara i decidida per les mesures en medi obert, i, finalment, en la consideració que l’opció de l’internament hauria d’esdevenir sempre la darrera opció.

per sotsinspector/a

L’abús en l’aplicació de la mesura d’internament, que era la més imposada pels tribunals tutelars dels menors, i una certa confusió entre la denominada facultat protectora i la facultat reformadora, constituïen també elements configuradors d’una realitat gens encoratjadora.

L’any 1990, continuant la política de diversificació de les respostes que es posen a disposició dels jutges de menors i atenent el nou perfil de la població que arribava a la jurisdicció de menors, es va dissenyar i posar en funcionament el programa de mediació i reparació a la víctima. Aquesta experiència, també pionera en l’àmbit estatal, ha estat i és molt aplicada pels jutges i els fiscals de la jurisdicció de menors. Aquestes experiències pioneres, valorades positivament pel conjunt d’institucions i de professionals que intervenen en l’àmbit de la justícia juvenil, han estat incorporades a la Llei orgànica 4/1992, del 5 de juny, reguladora de la competència i el procediment dels jutjats de menors. La política aplicada a Catalunya en l’àmbit de la justícia juvenil ha comportat, segons les estadístiques dels darrers anys, que només una desena part de les resolucions judicials sobre els menors infractors n’impliquin l’ingrés en un centre d’internament. Això significa que la gran majoria de respostes que reben els menors infractors es porten a terme en llur propi medi familiar i social. Tot això ha estat possible per la creació i l’aplicació de recursos i de programes alternatius, entre els quals cal destacar la llibertat vigilada, els serveis en benefici de la comunitat i la mediació i la reparació a la víctima. Aquests percentatges fan palesa, en el context europeu actual, la constatació que es tracta d’una de les polítiques en matèria de justícia juvenil més avançades d’Europa. Els serveis de justícia juvenil a Catalunya són avui motiu de reconeixement i constitueixen, sens dubte, el model a seguir per la resta de les comunitats autònomes que tenen encara en fase de desplegament els respectius models i serveis de justícia juvenil per a l’aplicació de la Llei 5/2000, que ha incorporat el model creat a Catalunya. Podem afirmar amb orgull que Catalunya ha estat, els darrers vint anys, el laboratori en el qual s’han dissenyat i posat en funcionament les noves polítiques que en matèria de justícia juvenil han inspirat i han constituït l’eix vertebrador de la legislació estatal. II S’ha arribat al marc legislatiu vigent després d’un procés de modificacions legislatives, d’una banda, en l’àmbit estatal, pel que fa a la competència dels tribunals i als procediments, i, de l’altra, pel que fa a les modificacions de la Llei 11/1985, quant a les mesures d’execució. La Llei de l’Estat 21/1987, de l’11 de novembre, per la qual es modifiquen determinats articles del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil en matèria d’adopció, va comportar la supressió de Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

459

Oposició

Des d’una perspectiva històrica, i malgrat la ingrata i alhora important funció social de les institucions tancades, és difícil que aquest tipus de recursos rebin cap tipus de reconeixement. Per tot això cal valorar l’atorgament al Centre Educatiu l’Alzina del premi Solidaritat, en la seva desena edició (1996), que és atorgat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

per sotsinspector/a

comunitats autònomes, que sovint hi han confiat els menors més conflictius. La implantació d’aquest model, en què Catalunya també ha estat pionera, permet que la mesura d’empresonament en un centre penitenciari dels nois i noies que tenen entre setze i divuit anys es pugui complir en un centre de menors.

El capítol II de la Llei 37/1991, relatiu a l’adopció, i la Llei 39/1991, han estat refosos en el Codi de família, d’acord amb el text aprovat per la Llei 9/1998, del 15 de juliol. L’adaptació de la legislació a la Constitució espanyola ha anat més lentament. La Llei orgànica 6/1985, de l’1 de juliol, del poder judicial, va substituir els antics tribunals tutelars de menors pels nous jutjats de menors, però no va aconseguir la reforma de la legislació tutelar de menors en el termini d’un any, tal com establia en la disposició addicional primera, perquè el projecte no es va arribar a presentar. Només com a conseqüència de la Sentència del Tribunal Constitucional 36/1991, del 14 de febrer, que va declarar la inconstitucionalitat de l’article 15 de la Llei de tribunals tutelars de menors, regulador del procediment, es va efectuar la modificació, urgent i provisional, d’aquest text legal, mitjançant la Llei orgànica 4/92, del 5 de juny, amb la finalitat d’introduir les garanties processals mínimes, però sense abordar cap reforma en profunditat dels aspectes substantius o de l’execució. El pas definitiu per a la renovació de la legislació en aquesta matèria va ésser l’aprovació de la Llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi penal. El Codi estableix, en l’article 19, que la majoria d’edat penal és als divuit anys i que els menors d’aquesta edat autors de fets tipificats com a delicte o falta poden respondre’n de conformitat amb la Llei que reguli la responsabilitat penal dels menors d’edat. L’article 69 del Codi penal també disposa que la dita Llei pot ésser aplicada, en els casos i amb els requisits que estableixi, als joves més grans de divuit anys i menors de vint‐i‐un. L’entrada en vigor d’aquests dos articles va quedar condicionada, no obstant això, a l’entrada en vigor de la Llei anunciada, que s’ha materialitzat amb la Llei orgànica 5/2000, del 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, que deroga la legislació tutelar de menors del 1948, en la part que encara restava vigent, i la Llei orgànica 4/1992, del 5 de juny, modificadora de l’anterior. Aquesta Llei orgànica fa necessari acomodar la legislació catalana a la nova situació i substituir l’actual Llei 11/85, del 13 de juny, de protecció de menors, en la part que encara resta vigent, per un instrument legal adequat que permeti executar correctament les funcions i les competències de l’Administració de la Generalitat en aquest àmbit. III La Llei regula l’actuació de l’Administració de la Generalitat o d’altres entitats públiques o privades que intervenen respecte dels menors de divuit anys i dels joves més grans de divuit anys als quals Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

460

Oposició

La nova situació competencial creada arran de la Llei de l’Estat 21/1987 i el desenvolupament del dret civil de Catalunya han fet que la protecció de menors hagi estat objecte, aquests darrers anys, d’un tractament legislatiu intens, mitjançant les lleis successives que el Parlament ha anat aprovant: Llei 12/1988, del 21 de novembre, de modificació de la Llei 11/1985, de protecció de menors; Llei 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció de menors desemparats i de l’adopció; Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars, i Llei 8/1995, del 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991.

per sotsinspector/a

l’anomenada «facultat protectora dels tribunals tutelars de menors» i l’atribució de les funcions de tutela, guarda, acolliment i adopció dels menors desemparats a les entitats públiques de protecció de menors de les comunitats autònomes, sens perjudici de les funcions jurisdiccionals reservades, en aquesta matèria, als jutjats de primera instància.

També s’han incorporat a la norma els principis declarats en diverses resolucions adoptades pel Parlament, especialment, la Resolució 37/I, del 10 de desembre de 1981, i la Resolució 194/III, del 3 de març de 1991, sobre els drets de la infància. La finalitat bàsica d’aquesta Llei és promoure i regular les eines per a aconseguir la integració i la reinserció social dels menors i els joves als quals s’aplica, mitjançant l’articulació de programes i d’actuacions que han de tenir un caràcter fonamentalment educatiu i han de respectar plenament llurs drets. L’acció educativa promoguda en aquest àmbit té unes característiques determinades. Els programes d’intervenció educativa en l’àmbit dels menors i els joves infractors es duen a terme en un context d’execució penal i, per tant, de control. La resposta a la infracció penal ha d’ajudar els menors i els joves a sentir‐se responsables dels propis actes i a comprendre l’efecte que aquests tenen sobre els altres, com a estímul del procés de canvi de llur conducta. El reconeixement de la capacitat d’assumir les conseqüències de les pròpies accions dóna una nova dimensió a l’acció educativa dels menors i els joves infractors. La individualització de les intervencions, en funció de les circumstàncies de cada cas, la formació especialitzada dels professionals i dels equips que intervenen en cada fase, i el foment de la participació i la col∙laboració d’altres instàncies, públiques i privades, en els processos d’intervenció són altres trets característics de l’acció educativa regulada per la Llei. IV Aquesta Llei té seixanta‐quatre articles, una disposició addicional, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. El text consta de cinc títols; alguns dels quals són dividits en capítols. El títol I recull les disposicions generals referents a l’objecte, la finalitat, l’àmbit d’aplicació, els principis rectors de la Llei i els drets dels menors i els joves. També s’hi aborda la distribució competencial i s’atribueix a l’Administració de la Generalitat, mitjançant l’òrgan administratiu que es designi com a competent, l’exercici de les funcions bàsiques de la Llei. No obstant això, la Llei preveu la possibilitat que les entitats locals puguin assumir funcions de l’Administració de la

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

461

Oposició

La Llei estableix una sèrie de principis d’actuació que procedeixen directament de les normes, les declaracions i les recomanacions internacionals en matèria de justícia juvenil aprovades els darrers anys, entre les quals destaquen les Regles mínimes de les Nacions Unides per a l’administració de la justícia de menors (Regles de Beijing), del 29 de novembre de 1985; les Recomanacions del Consell d’Europa R (87) 20, del 1987, sobre reaccions socials davant la delinqüència juvenil; les Regles de les Nacions Unides per a la protecció dels menors privats de llibertat, del 14 de desembre de 1990; les Directrius de les Nacions Unides per a la prevenció de la delinqüència juvenil (Directrius de Riad), del 14 de desembre de 1990, i la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, del 20 de novembre de 1989.

per sotsinspector/a

l’autoritat judicial o el ministeri fiscal hagi imposat una actuació dels equips tècnics o una mesura, en aplicació de la Llei orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors, que requereixi, per a ésser executada, les intervencions esmentades.

El títol II regula l’execució de les diferents mesures en medi obert establertes per la Llei orgànica 5/2000, del 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. L’execució de les mesures en medi obert té per finalitat incidir en el procés de socialització dels menors i els joves, mitjançant una intervenció individualitzada en el propi entorn, en coordinació estreta amb les diverses institucions i entitats i amb els professionals de la comunitat que, d’alguna manera, hi puguin incidir positivament, promovent la col∙laboració i la participació de la família i fent ús, preferentment, dels serveis i els recursos comunitaris de l’entorn social. El títol III, sobre l’execució dels internaments, regula l’activitat dels centres de menors i joves internats, cautelarment o definitivament, per resolució de l’autoritat judicial. La redacció d’aquest títol III s’ha inspirat, fonamentalment, en les Regles de les Nacions Unides per a la protecció de menors privats de llibertat, del 14 de desembre de 1990. La Llei regula, en el marc de les competències de la Generalitat, les múltiples matèries que l’execució dels internaments suscita. El títol IV regula el suport als processos individuals de reinserció dels menors i els joves atesos en l’àmbit d’aquesta Llei, i estableix les actuacions que han de dur a terme els professionals, abans de la finalització de les mesures que tenen encomanades, per a facilitar la incorporació dels menors i els joves al propi medi social i familiar, que s’han d’establir per reglament. El títol V regula dues matèries específiques: les funcions d’inspecció, que ha de dur a terme l’òrgan administratiu competent, les quals tenen com a finalitat vetllar perquè l’actuació dels centres propis i col∙laboradors i dels professionals que intervenen en l’àmbit d’aquesta Llei es dugui a terme segons els seus principis rectors i amb total respecte dels drets i les garanties dels menors i els joves, i el tractament i la gestió de la informació, per a garantir la confidencialitat i la reserva necessàries en relació amb les dades dels menors i els joves obtingudes pels professionals en l’exercici de les funcions que els corresponen. Finalment, es disposa el desenvolupament per reglament de la Llei i se’n determina l’entrada en vigor.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

462

Oposició

Entre les funcions que destaquen hi ha la d’establir la composició i les atribucions dels equips tècnics, als quals s’atribueixen importants tasques d’informes tècnics i de mediació, tant en la fase d’instrucció com en la fase d’execució.

per sotsinspector/a

Generalitat, per la via de la delegació de competències i la via dels acords o convenis de col∙laboració amb entitats públiques i privades sense ànim de lucre.

Títol I. Disposicions generals

Aquesta Llei té per objecte regular les funcions que ha de complir l’Administració de la Generalitat en execució de les mesures adoptades pels jutges i els tribunals en el marc de la Llei orgànica 5/2000, del 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, i en el desplegament dels programes destinats a donar suport als processos de reinserció de les persones que es troben dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, mitjançant l’organisme que en tingui atribuïda la competència, i també establir el règim de participació i col∙laboració d’entitats públiques en l’exercici d’aquestes funcions. Així mateix estableix la participació i la col∙laboració d’entitats privades, d’acord amb els principis de tutela pública i coordinació. Article 2 Finalitat de la Llei La finalitat d’aquesta Llei és promoure la integració i la reinserció social dels menors i els joves als quals s’aplica, mitjançant les actuacions i els programes que es duen a terme en interès d’ells, els quals programes han de tenir un caràcter fonamentalment educatiu i responsabilitzador. Article 3 Àmbit d’aplicació de la Llei 1. Aquesta Llei és aplicable als menors i els joves destinataris d’alguna resolució adoptada per l’autoritat judicial o pel ministeri fiscal, d’acord amb la Llei orgànica 5/2000, que, per a ésser executada, requereixi la intervenció de les entitats públiques o privades a què fa referència la Llei present. 2. Als efectes d’aquesta Llei són menors les persones que tenen entre catorze i disset anys i són joves les persones que tenen divuit anys o més. Article 4 Principis rectors L’actuació de les administracions públiques en l’àmbit dels menors i els joves, en exercici de les competències que els atribueix aquesta Llei, s’ha d’ajustar als principis següents: a) El respecte al lliure desenvolupament de la personalitat, i també dels senyals d’identitat propis i de les característiques individuals i col∙lectives. b) La informació sobre llurs drets i l’assistència necessària per a poder exercir‐los. c) La prevalença de l’interès superior dels menors d’edat sobre qualsevol altre interès concurrent.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

463

Oposició

Objecte de la Llei

per sotsinspector/a

Article 1

f) La prioritat dels programes d’actuació en l’entorn familiar i social propi, sempre que no sigui perjudicial per als interessos dels menors i els joves. g) El foment de la col∙laboració i la responsabilització dels pares, els tutors o els representants legals en les actuacions administratives, i la subsidiarietat d’aquestes actuacions respecte a les funcions del pare i de la mare, quan s’intervingui en relació amb persones menors d’edat. h) El caràcter preferentment col∙legiat i interdisciplinari en la presa de decisions que afecten o poden afectar l’esfera personal, familiar o social dels menors i els joves. i) La confidencialitat, la reserva oportuna i l’absència d’ingerències innecessàries en la vida privada dels menors i els joves o de les famílies respectives, en les actuacions professionals que es duguin a terme. j) La coordinació i la col∙laboració de les actuacions amb altres òrgans de la mateixa administració o d’una altra administració que intervinguin en l’àmbit dels menors i els joves. k) La promoció de la solidaritat i la sensibilitat social vers els menors i els joves amb problemàtiques de delinqüència o que viuen situacions d’inadaptació o conflicte social, i el foment de la participació de la iniciativa social en els programes impulsats per les administracions públiques per a atendre aquestes problemàtiques. Article 5 Drets generals dels menors i els joves Tots els menors i els joves als quals s’apliqui aquesta Llei gaudeixen dels drets i les llibertats que reconeixen a tothom la Constitució, els tractats internacionals ratificats per l’Estat espanyol i la resta de l’ordenament jurídic vigent, sempre que no estiguin expressament suspesos o restringits per l’autoritat judicial. Article 6 Drets específics dels menors d’edat Els menors d’edat als quals s’apliqui aquesta Llei gaudeixen, a més dels drets reconeguts per l’article 5, de tots els drets, no suspesos judicialment, que els reconeix l’ordenament jurídic vigent en atenció a llur minoritat, especialment els recollits per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, del 20 de novembre de 1989; per la Llei orgànica 1/1996, del 15 de gener, de protecció jurídica del menor, i per la legislació específica de protecció de menors aplicable en l’àmbit territorial de Catalunya.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

464

Oposició

e) L’aplicació de programes fonamentalment educatius, promotors i no repressius, que fomentin el sentit de la responsabilitat, el respecte dels drets i la llibertat dels altres i una actitud constructiva envers la societat.

per sotsinspector/a

d) L’adequació de les actuacions a l’edat, la psicologia, la personalitat i les circumstàncies personals i socials dels menors i dels joves.

Article 7

a) Dirigir, organitzar i gestionar els equips tècnics que han d’atendre les funcions d’assessorament tècnic i de mediació que els atribueix la Llei orgànica 5/2000, d’acord amb les necessitats de les fiscalies i els jutjats de menors, dels quals depenen funcionalment per a les comeses d’assessorament tècnic i de mediació, i establir‐ne la composició i les dotacions. b) Dirigir, organitzar i gestionar els serveis i els programes que calguin per a executar correctament les mesures dictades pels jutjats de menors. c) Elaborar i aplicar programes destinats a donar suport als processos individuals de reinserció en què poden trobar‐se els menors i els joves que hagin complert les mesures acordades pels jutjats de menors. d) Assumir les funcions de supervisió i coordinació general de totes les institucions públiques o privades, quan actuïn dins l’àmbit d’aquesta Llei, d’acord amb els principis establerts per l’article 1. e) Investigar sobre la delinqüència i la inadaptació social juvenils i divulgar‐ne els estudis. Article 8 Participació d’entitats públiques 1. Les entitats locals, en el marc de la legislació vigent en matèria d’assistència i serveis socials, i en exercici de les competències que els són pròpies, participen en les funcions de prevenció i inserció social dels menors i els joves, per mitjà dels serveis d’atenció primària o especialitzada que tenen assignats. 2. El Govern, després d’haver‐ho acordat amb les entitats locals, pot delegar‐los l’exercici de funcions que té atribuïdes en l’àmbit d’aquesta Llei. L’acord de delegació de funcions comporta també el de traspàs dels recursos necessaris. Amb aquesta finalitat, s’han de signar convenis de col∙laboració per a l’exercici de funcions en l’àmbit d’aquesta Llei i, si escau, per a l’atorgament de subvencions. 3. L’Administració de la Generalitat i les entitats locals poden establir acords i convenis de col∙laboració per a l’exercici de funcions en l’àmbit d’aquesta Llei. Article 9 Col∙laboració de persones i entitats privades Les administracions públiques competents en la matèria han de promoure la participació, sense ànim de lucre, d’acord amb els principis establerts per l’article 1, de persones físiques i d’institucions, associacions i fundacions privades, en l’exercici de les funcions regulades per Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

465

Oposició

Correspon a l’Administració de la Generalitat, dins el seu àmbit territorial, mitjançant el departament que en tingui la competència:

per sotsinspector/a

Competències de l’Administració de la Generalitat

Article 10 Finalitat de la intervenció en medi obert 1. Les mesures en medi obert acordades pels jutges de menors tenen per finalitat incidir en el procés de socialització dels menors i els joves, mitjançant una intervenció individualitzada en l’entorn propi que combina l’acció educativa i, si escau, el tractament terapèutic, amb el control derivat de l’execució d’aquesta intervenció. Entre les dites mesures s'hi han d’incloure, com a mínim, el tractament ambulatori, l’assistència a un centre de dia, la permanència de cap de setmana i la llibertat vigilada. 2. En l’execució de les mesures en medi obert s’ha d’establir una coordinació estreta amb les institucions i entitats i amb els professionals de la comunitat que puguin incidir positivament en els menors i els joves, i s’ha de promoure la col∙laboració i la participació de les famílies respectives. Article 11 Professionals per a l’execució de les mesures Les mesures en medi obert s’han d’executar per mitjà de professionals que, com a mínim, tinguin una diplomatura universitària dels estudis que s’estableixin per reglament, organitzats en equips distribuïts territorialment. Aquests professionals han de desenvolupar les tasques respectives en coordinació amb les administracions públiques. Article 12 Actuacions per a l’execució de mesures en medi obert Les actuacions que ha de dur a terme l’òrgan encarregat de l’execució de les mesures en medi obert destinades als menors i els joves, per mitjà del professional o la professional que es designi, d’acord amb la naturalesa de cada mesura, són: a) L’elaboració d’un programa individualitzat d’execució de la mesura, dins el termini màxim de deu dies, amb la definició dels objectius que es pretenen assolir i les actuacions que els han de fer possibles. b) La realització de les actuacions que li corresponen, d’acord amb el programa individualitzat aprovat, per al seguiment o l’execució efectiva de la mesura.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

466

per sotsinspector/a

Títol II. L’execució de les mesures en medi obert

Oposició

aquesta Llei. Amb aquesta finalitat poden signar convenis de col∙laboració o atorgar subvencions. En l’execució d’algunes mesures també es preveu la col∙laboració de persones físiques que excloguin l’ànim de lucre en aquesta actuació. En tot cas, les administracions públiques han de vetllar perquè totes les actuacions i les activitats de les entitats privades compleixin les finalitats d’aquesta Llei.

e) L’assistència als actes i les diligències processals a què sigui convocat pel ministeri fiscal o l’òrgan judicial corresponent. f) L’elaboració d’un informe final, una vegada complerta la mesura imposada, valoratiu del procés d’execució i de la situació actual del menor o la menor o del jove o la jove. g) L’actuació coordinada amb els altres professionals, entitats o serveis que participin en l’execució de la mesura. h) Qualsevol altra actuació establerta per la normativa general o per la que es dicti en desplegament d’aquesta Llei. Article 13 Recursos per a l’execució de les mesures 1. Els professionals designats en les mesures en medi obert participen en la relació entre l’autoritat judicial i el medi social. En el treball educatiu han d’emprar, d’una manera preferent, tots els serveis de què disposa la comunitat en què s’insereix el menor. Aquests treballadors han de tenir assignada una zona geogràfica determinada en la qual han de treballar coordinadament amb la resta de serveis comunitaris d’atenció a la infància i a la joventut. Periòdicament, i sempre que l’autoritat judicial ho demani, han d’emetre un informe que reflecteixi l’evolució del menor o la menor per avaluar la mesura adoptada. 2. En el cas que els serveis i els recursos comunitaris disponibles siguin insuficients o inadequats per a executar les mesures en medi obert en una zona determinada, l’Administració de la Generalitat, per mitjà dels departaments competents, ha de crear els que siguin necessaris o establir convenis o acords de col∙laboració amb altres entitats públiques o privades amb aquesta finalitat, amb la deguda contraprestació. 3. Malgrat que en l’execució de les mesures en medi obert intervinguin professionals o es faci ús de recursos que no depenguin de l’òrgan administratiu que tingui atribuïda la competència, és responsabilitat d’aquest òrgan fer‐ne la supervisió, el control i el seguiment, i relacionar‐se directament amb el ministeri fiscal i el jutge o jutgessa corresponent.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

467

per sotsinspector/a

d) La proposta al jutge o jutgessa de menors, quan es consideri procedent, de la revisió judicial de les mesures.

Oposició

c) L’elaboració dels informes de seguiment sobre l’execució de la mesura, les incidències i l’evolució personal, trimestralment com a mínim, sens perjudici que s’estableixi per reglament un termini més breu en determinats supòsits, i sempre que sigui requerit pel ministeri fiscal o per l’òrgan judicial competent en la matèria, o es consideri necessari. Aquests informes i l’informe final a què fa referència la lletra f s’han de lliurar sempre a l’advocat o advocada que acrediti portar la defensa del menor o la menor o del jove o la jove, quan ho hagi sol∙licitat a l’òrgan administratiu competent.

Article 14

Les mesures s’han d’executar amb la metodologia i els criteris d’actuació definits pels programes generals respectius: mediació, reparació a la víctima, inserció laboral, treball en benefici de la comunitat i altres que es considerin adequats, elaborats i aprovats per l’òrgan administratiu competent en la matèria, i han de respectar els principis rectors establerts per l’article 4.

Títol III. L’execució dels internaments Capítol I. Disposicions generals Article 15 Finalitat de l’activitat dels centres L’activitat dels centres, en l’exercici de les funcions regulades per aquesta Llei, té com a objectius fonamentals la integració i la reinserció social dels menors i els joves sentenciats a mesures d’internament, mitjançant l’aplicació de programes eminentment educatius, i també la custòdia de tots els menors i els joves internats amb mesures cautelars o definitives. Article 16 Principis de l’activitat dels centres

per sotsinspector/a

Programes generals d’intervenció

a) La vida en el centre ha de prendre com a referència la vida en llibertat, i ha de reduir al màxim els efectes negatius que l’internament pot comportar per als menors o els joves o per a les famílies respectives. b) L’afavoriment d’una relació adequada dels menors i els joves amb llurs familiars i coneguts, sempre que no sigui en detriment dels interessos propis, per a evitar el trencament dels vincles familiars i socials i facilitar‐los la integració posterior. c) La promoció de la col∙laboració i la participació de les institucions comunitàries, públiques i privades, especialment de les més properes geogràficament i culturalment, d’acord amb els principis establerts per l’article 1, en el procés d’integració social dels menors i els joves internats. Article 17 Centres específics per a menors i joves infractors 1. Les mesures privatives de llibertat i les mesures cautelars d’internament que s’imposin als menors i els joves s’han d’executar en centres específics per a menors i joves infractors. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

468

Oposició

L’activitat dels centres propis i dels centres col∙laboradors, en l’àmbit d’aquesta Llei, s’ha d’ajustar als principis rectors que, amb caràcter general, estableix l’article 4, i als criteris d’actuació següents:

4. Els centres a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 poden ésser propis, quan n’és titular la Generalitat, o col∙laboradors, quan n’és titular una institució, pública o privada, que, d’acord amb els principis establerts per l’article 1, manté acords amb el departament competent en la matèria. 5. En les entitats privades col∙laboradores, només es poden executar mesures de règim obert i d’internament terapèutic. Article 18 Personal dels centres 1. El personal dels centres ha de tenir els requisits professionals i de titulació adequats per a les activitats, les tasques i les funcions específiques que hagin de dur a terme. 2. En els sistemes de selecció de personal i els procediments per a proveir els llocs de treball dels centres públics s’han d’incloure les proves que garanteixin la capacitat i l’actitud adequades de la persona que els hagi d’ocupar, en el marc establert per la legislació reguladora del personal al servei de les administracions públiques. El personal dels centres col∙laboradors, públics o privats, amb els quals treballi la Generalitat en l’àmbit d’aquesta Llei ha de complir els requisits professionals i de titulació adequats. 3. El personal del centre ha de disposar del suport tècnic necessari per al compliment de les seves funcions. Capítol II. Estatut dels menors i els joves internats Article 19 Drets A més dels drets que els articles 5 i 6 reconeixen als menors i els joves internats, aquests tenen els drets següents: a) Dret que l’activitat dels centres els respecti la personalitat, la llibertat ideològica i religiosa i els drets i els interessos legítims no afectats pel contingut de la resolució judicial, especialment els inherents a la minoria d’edat civil quan sigui el cas.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

469

Oposició

3. No obstant el que estableixen els apartats 1 i 2, quan sigui necessari, l’òrgan administratiu competent pot sol∙licitar al jutge o jutgessa de menors que la mesura cautelar o definitiva d’internament s’executi en un centre assistencial adequat a la necessitat de la persona que requereixi un tractament terapèutic especialitzat de l’anomalia o alteració psíquica, la drogodependència o l’alteració de la percepció que pateixi.

per sotsinspector/a

2. Als efectes del que disposa aquesta Llei, s’entén per «centre per a menors i joves infractors» l’entitat, administrativa i funcional, amb organització pròpia, destinada a l’atenció socioeducativa individualitzada i a la custòdia de menors i joves.

d) Dret a rebre una educació i una formació integrals en tots els àmbits i a la protecció específica que per llur condició la llei estableix que se’ls ha de prestar. e) Dret a rebre un tracte respectuós amb la pròpia dignitat, a la preservació de la intimitat, a ésser designats pel propi nom i al manteniment de l’estricta reserva davant terceres persones de llur condició d’internats. f) Dret a l’exercici dels drets civils, polítics, socials, religiosos, econòmics i culturals que els corresponguin, llevat que siguin estrictament incompatibles amb la resolució judicial de què han estat objecte. g) Dret a ésser internats en el centre més adequat entre els més pròxims a llur domicili en què hi hagi plaça disponible per al tipus de mesura o règim d’internament imposat, i a no ésser traslladats a un centre d’una altra comunitat autònoma sense autorització judicial prèvia, la qual es pot instar pels motius a què fa referència l’article 23.2.a. h) Dret a l’assistència sanitària gratuïta, a rebre l’ensenyament bàsic obligatori que els correspongui per edat, sigui quina sigui llur situació en el centre, i a una formació educativa o professional adequada. i) Dret dels menors o els joves que estan sotmesos a una mesura a seguir un programa individualitzat en execució d’aquesta mesura, i dret de tots els internats a participar en les activitats del centre. j) Dret a comunicar‐se lliurement amb els pares o els representants legals, amb els familiars i amb altres persones, i a gaudir de sortides i permisos, en les condicions que s’han d’establir per reglament. k) Dret a comunicar‐se reservadament amb llurs advocats, amb el jutge o jutgessa de menors competent, amb els representants del ministeri fiscal i amb els responsables de la inspecció de centres. l) Dret a una formació laboral apropiada, a un treball remunerat, d’acord amb el marc de la normativa laboral, adequat a l’edat i a la situació personal i contractual respectives, dels que, d’acord amb les disponibilitats del departament competent en la matèria i amb les aptituds personals, es puguin organitzar, i a rebre les prestacions socials que els corresponguin, una vegada hagin assolit l’edat requerida per la normativa laboral. m) Dret a formular peticions i queixes al director o directora del centre, al departament del qual depenen els centres propis o amb el qual col∙laboren els centres concertats, a les autoritats Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

470

Oposició

c) Dret que el departament del qual depenen els centres propis o amb el qual col∙laboren els centres concertats vetlli per la vida, la integritat física i la salut dels internats, i que aquests no siguin sotmesos, en cap cas, a un tracte degradant o a maltractaments de paraula o d’obra, ni siguin objecte d’un rigor arbitrari o innecessari en l’aplicació de les normes.

per sotsinspector/a

b) Dret dels detinguts i internats cautelarment a la presumpció d’innocència i a ésser tractats en conseqüència, sens perjudici del dret a participar en les activitats educatives, formatives, esportives i culturals del centre, en les mateixes condicions que els sentenciats.

o) Dret a tenir llurs representants legals informats sobre la situació i l’evolució dels menors i sobre els drets que els corresponen pel fet d’ésser titulars d’aquesta representació, llevat dels casos en què la llei disposi el contrari o hi hagi prohibició judicial expressa. p) Dret de les menors i les joves internades a tenir amb elles els fills menors de tres anys, en les condicions i amb els requisits que s’estableixin per reglament. Article 20 Obligacions Els menors i els joves internats tenen les obligacions següents: a) Romandre en el centre a disposició de l’autoritat judicial competent fins al moment de l’alliberament, sens perjudici de les sortides i les activitats autoritzades que puguin fer a l’exterior. b) Rebre l’ensenyament bàsic obligatori que els correspon legalment. c) Respectar i complir les normes de funcionament intern del centre i les directrius o instruccions del personal d’aquest en l’exercici legítim de les funcions que li corresponen. d) Col∙laborar en la consecució d’una activitat ordenada en l’interior del centre i mantenir una actitud de respecte i consideració amb tothom. e) Fer un ús adequat de les instal∙lacions del centre i dels mitjans materials que tinguin a l’abast. f) Complir les normes establertes referents a la higiene, la sanitat, el vestuari i l’endreça personal. g) Complir les prestacions personals obligatòries que consten en les normes de funcionament intern per al bon ordre, la neteja i la higiene del centre. h) Participar en les activitats formatives, educatives i laborals establertes en funció de cada situació personal a fi de preparar‐se per a la vida en llibertat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

471

Oposició

n) Dret a rebre informació personal i actualitzada de llurs drets i obligacions, de la situació personal i judicial en què es troben, de les normes de funcionament intern dels centres que els acullen, i dels procediments concrets per a fer efectius aquests drets, en especial per a formular peticions, queixes i recursos.

per sotsinspector/a

judicials, al ministeri fiscal, al Síndic de Greuges o a tota altra autoritat o institució, i també a presentar davant el jutge o jutgessa de menors competent tots els recursos legals establerts per les lleis en defensa dels drets i els interessos legítims respectius.

Capítol III. Règims d'internament, ingressos i trasllats

Tipus de règims d’internament 1. Els menors i els joves han de complir la mesura d’internament en el règim acordat pel jutge o jutgessa de menors. 2. El règim d’internament pot ésser obert, semiobert i tancat. 3. Els centres poden acollir menors i joves sotmesos a un mateix règim o a règims diferents. Article 22 L’ingrés en el centre 1. L’ingrés d’una persona menor o jove en un centre només es pot fer en compliment d’una ordre de detenció judicial o del ministeri fiscal, d’un manament d’internament cautelar o d’una sentència ferma. 2. No obstant el que estableix l’apartat 1, els menors o els joves que s’hagin evadit del centre, o no hi hagin retornat després d’una sortida autoritzada, també poden ingressar en el centre per presentació voluntària. 3. Els ingressos dels menors i els joves en els centres s’han de comunicar al jutge o jutgessa de menors competent.

per sotsinspector/a

Article 21

Designació del centre 1. Correspon a l’òrgan administratiu competent en la matèria designar el centre on s’han d’executar els internaments cautelars i definitius. Aquesta designació s’ha de fer tenint en compte el centre més adequat d’entre els que siguin més propers al domicili de la persona que hi ha d’ingressar que tingui plaça disponible per al tipus de mesura o el règim d’internament acordat. 2. No obstant el que estableix l’apartat 1, es requereix l’autorització prèvia del jutge o jutgessa de menors competent per a internar o traslladar una persona menor o jove: a) A un centre d’una altra comunitat autònoma, quan s’acrediti que hi té el seu domicili o el de la seva família o quan ho faci aconsellable el seu procés educatiu. b) A un centre assistencial adequat, pels motius establerts per l’article 17.3.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

472

Oposició

Article 23

Article 24

2. L’òrgan administratiu responsable de l’execució de la mesura pot ordenar que en el trasllat intervingui la policia, quan consideri que hi ha risc de fuga o perill per a la integritat física dels menors o els joves o d’altres persones. 3. Els trasllats de menors i joves que no requereixin l’autorització judicial prèvia s’han de comunicar, no obstant això, a l’autoritat judicial competent. Article 25 Actuacions després de l’ingrés 1. Tots els centres d’internament han de portar un registre autoritzat per l’òrgan administratiu competent, en el qual han de constar les dades d’identitat dels menors i els joves internats, la data i l’hora dels ingressos, els trasllats i els desinternaments, els òrgans que els han ordenat i els motius d’aquestes actuacions. 2. La direcció del centre ha d’assabentar immediatament els representants legals dels menors o la persona que designin els joves del fet i el lloc de l’internament, dels trasllats a altres centres o a institucions hospitalàries i del desinternament, llevat que n’hi hagi una prohibició judicial expressa. 3. En el cas d’ingrés en un centre d’una persona menor o jove estrangera, se n’ha d’assabentar les autoritats diplomàtiques o consulars del seu país. 4. Tots els menors i els joves internats han d’ésser examinats per un metge o metgessa en el termini més breu possible, amb un màxim de vint‐i‐quatre hores a partir que s’hagi produït l’ingrés. Amb el resultat de l’examen se’ls ha d’obrir la història clínica individual, a la qual només té accés el personal autoritzat. 5. Tots els menors i els joves han de rebre, en el moment d’ingressar en un centre, informació escrita, en una llengua que puguin comprendre, sobre llurs drets i obligacions, el règim d’internament en què es troben, les qüestions d’organització general, les normes de funcionament del centre, les normes disciplinàries i els mitjans per a formular peticions, queixes o recursos. En el cas que tinguin alguna dificultat per a comprendre el contingut de la informació, aquesta se’ls ha de facilitar per un altre mitjà que sigui més adequat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

473

Oposició

1. Els trasllats dels menors i els joves d’un centre a un altre o a institucions hospitalàries acordats per l’òrgan administratiu competent i les sortides destinades a la pràctica de diligències processals acordades pel ministeri fiscal o l’autoritat judicial competent s’han de dur a terme per membres del Cos de la Policia de la Generalitat ‐ Mossos d’Esquadra, que han de respectar la dignitat, la seguretat, la privadesa i els drets dels menors i els joves. Si l’edat i les circumstàncies d’aquests ho aconsellen, en els trasllats han d’ésser acompanyats pel personal del centre que es designi.

per sotsinspector/a

Trasllats

Article 26

a) Els menors i els joves, llevat dels casos en què pertanyin a una mateixa família i que el contacte es consideri beneficiós per a uns i altres, o quan es tracti d’aplicar conjuntament un programa o una activitat concreta i el contacte sigui útil per als menors. b) Els menors i els joves detinguts o internats cautelarment i els menors i els joves sentenciats. c) Els menors i els joves d’un i altre sexe, excepte per a dur a terme activitats formatives, educatives, recreatives o laborals. d) Els menors i els joves que per qualsevol circumstància personal requereixen una protecció especial, d’aquells que els puguin posar en situació de risc o de perill. Capítol IV Organització i funcionament dels centres Article 27 Organització i normativa de funcionament S’ha d’establir per reglament l’organització i la normativa de funcionament dels centres, el contingut del qual ha d’abastar, com a mínim, les matèries següents: a) La determinació dels òrgans unipersonals i col∙legiats que es considerin necessaris per a dirigir‐ los i fer‐los funcionar. b) Les característiques bàsiques de les instal∙lacions, els serveis i els locals amb què han de comptar per a poder complir correctament les funcions que tenen encomanades. c) La definició de les funcions i les activitats dels professionals. d) Les normes de convivència comunes. e) Les normes de desenvolupament del règim de visites, sortides i contactes amb l’exterior dels menors i els joves internats. f) Els procediments per a formular les peticions, les queixes i els recursos. g) Les prestacions dels centres. h) Les normes de desenvolupament del règim disciplinari dels centres. Article 28 Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

474

Oposició

En un mateix centre s’ha de mantenir una total separació entre:

per sotsinspector/a

Grups de separació interior

Article 29 Participació Els menors i els joves internats poden participar, en la forma que s’ha d’establir per reglament, en l’organització d’activitats educatives, recreatives, esportives i culturals.

Article 30 Peticions i queixes Tots els menors i els joves internats poden formular per escrit, en sobre obert o tancat, o verbalment, peticions i queixes al director o directora del centre, que les ha d’atendre si són de la seva competència o, en cas contrari, n’ha d’assabentar l’òrgan administratiu competent en la matèria o les autoritats a les quals pertoqui, en un termini màxim de quinze dies. Cada centre ha de tenir un registre d’entrada de les peticions i les queixes escrites presentades pels menors i els joves internats, de les quals ha de guardar còpia. També ha de deixar constància, mitjançant una anotació, de les queixes formulades verbalment. La tramitació que s’hagi donat a la petició o la queixa formulada o, si escau, la resolució adoptada en relació amb aquesta, s’ha de comunicar a la persona interessada per escrit en un termini màxim de trenta dies naturals. Article 31 Recursos 1. Els menors i els joves internats i els advocats respectius, els quals, a voluntat dels menors afectats, poden ésser d’ofici, d’acord amb els requisits d’aquest torn, poden interposar recurs contra les resolucions adoptades durant l’execució de les mesures que tinguin imposades. 2. Els recursos es poden presentar per escrit, directament al jutge o jutgessa de menors, o al director o directora del centre. En aquest darrer cas, el director o directora del centre n’ha d’assabentar el jutge o jutgessa de menors dins el dia hàbil següent. 3. Els menors i els joves també poden presentar recurs verbalment davant el jutge o jutgessa de menors, o manifestar verbalment al director o directora del centre la intenció de fer‐ho. En aquest darrer cas, el director o directora del centre ho ha de comunicar al jutge o jutgessa dins el dia hàbil següent. Article 32 Assistència per a efectuar peticions, queixes i recursos Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

475

Oposició

Sens perjudici del que estableix l’article 27, cada centre, propi o col∙laborador, pot establir normes específiques que regulin, en el marc de la normativa de funcionament dels centres, l’activitat diària i la convivència.

per sotsinspector/a

Normes de funcionament intern

Informacions als representants legals 1. En cas de malaltia, accident o qualsevol altra circumstància greu, la direcció del centre n’ha d’informar immediatament els representants legals dels menors o la persona designada pels joves. Si els menors o els joves són estrangers s’han de comunicar aquestes circumstàncies a les autoritats consulars o diplomàtiques de llur país. 2. Els menors i els joves han d’ésser informats sense dilació de la defunció, l’accident o la malaltia greu d’una persona amb qui tinguin un parentiu proper o amb la qual estiguin íntimament vinculats, i se’ls ha de garantir, si cal, l’assistència psicològica. També han de conèixer immediatament tota altra notícia important comunicada per les famílies respectives. Article 34 Vigilància i seguretat 1. Les funcions de vigilància i de seguretat interior dels centres corresponen a les persones que hi treballen, dins l’àmbit funcional propi de cadascuna. 2. Sens perjudici del que estableix l’apartat anterior, els centres poden tenir, quan calgui, el suport de personal especialitzat en les funcions de vigilància i seguretat interior dels centres, en les condicions que s’estableixin per reglament. Aquest personal ha d’ésser preferentment, propi de l’Administració i, en tot cas, ha de dependre funcionalment del director o directora del centre. 3. Les actuacions de vigilància i de seguretat interior en els centres poden comportar inspeccions dels locals i les instal∙lacions, i també escorcolls de les persones, la roba i les pertinences dels menors i els joves internats. Aquestes actuacions s’han de dur a terme amb ple respecte de la dignitat de les persones i han d’anar orientades a garantir la vida i la integritat física de les persones i la conservació de coses. Article 35 Mitjans de contenció 1. Solament es pot fer ús dels mitjans de contenció establerts per reglament amb l’autorització de la persona titular de la direcció del centre o de qui la substitueixi, i d’acord amb el respecte, la dignitat i la seguretat dels menors i els joves, en les circumstàncies següents: a) Per a evitar actes de violència o lesions a si mateixos o a altres persones. b) Per a evitar danys en les instal∙lacions del centre.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

476

Oposició

Article 33

per sotsinspector/a

Per a fer efectius els drets regulats pels articles 30 i 31, els menors i els joves han de rebre del centre o de l’òrgan administratiu competent en la matèria, la informació, l’assistència i el suport que calgui. En qualsevol cas, i en el marc dels convenis establerts amb els col∙legis d’advocats, se’ls ha de facilitar el pertinent servei d’orientació jurídica gratuïta.

c) Per a impedir actes d’evasió del centre.

3. En el cas que s’hagi fet ús de mitjans de contenció, se n’ha d’assabentar el jutge o jutgessa de menors dins les vint‐i‐quatre hores següents. 4. L’ús dels mitjans de contenció sempre ha d’ésser proporcional a la resistència manifestada, i únicament s’hi pot recórrer si no hi ha cap altra manera d’impedir els actes a què fa referència l’apartat 1, i durant el temps que sigui estrictament necessari per al restabliment de la normalitat. 5. En els casos d’alteracions greus de l’ordre amb perill imminent per a la vida, per a la integritat física de les persones o les instal∙lacions del centre, la persona titular de la direcció del centre o qui la substitueixi pot demanar l’auxili de la Policia de la Generalitat ‐ Mossos d’Esquadra amb l’autorització judicial. 6. Els mitjans de contenció que s’han d’establir per reglament no poden comportar, per ells mateixos, perill per a la vida, la integritat física o la salut, ni poden atemptar contra la dignitat humana. Capítol V. Règim disciplinari dels centres Article 36 Finalitat i àmbit del règim disciplinari 1. El règim disciplinari té com a finalitat contribuir a la seguretat i a la convivència ordenada en els centres, i estimular el sentit de la responsabilitat i la capacitat d’autocontrol dels menors i els joves internats. 2. El règim disciplinari regulat per aquesta Llei no és aplicable als menors i els joves als quals s’hagi imposat la mesura d’internament terapèutic com a conseqüència d’una anomalia o alteració psíquica, o d’una alteració de la percepció, que els impedeixi comprendre la il∙licitud dels fets o actuar conforme a aquella comprensió. 3. Sens perjudici del sistema de recursos establert, la direcció general competent, mitjançant la seva inspecció, ha de vetllar pel compliment de les garanties establertes en aquest capítol. Article 37 Principis de la potestat disciplinària 1. La potestat disciplinària s’ha d’exercir respectant sempre la dignitat dels menors i els joves.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

477

Oposició

2. Per raons d’urgència es pot fer ús dels mitjans de contenció sense l’autorització prèvia, però aquest fet s’ha de comunicar immediatament a la persona titular de la direcció del centre o a qui la substitueixi.

per sotsinspector/a

d) Per a vèncer la resistència activa o passiva a les instruccions donades pel personal del centre en l’exercici legítim del seu càrrec.

2. Cap sanció no pot implicar mai, d’una manera directa o indirecta, càstigs corporals, ni privació dels drets d’alimentació, d’ensenyament obligatori i de comunicacions i visites establerts per la Llei.

1. Les faltes disciplinàries tipificades per aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus. 2. Són faltes molt greus: a) Agredir, amenaçar o coaccionar qualsevol persona dins del centre. b) Agredir, amenaçar o coaccionar, fora del centre, havent‐ne sortit durant l’internament, una altra persona internada, treballadora del centre o una autoritat en l’exercici legítim de les seves funcions. c) Participar en motins, insubordinacions o desordres col∙lectius, o instigar‐los. d) Consumar la fuga del centre. e) Resistir‐se d’una manera activa i greu al compliment de les directrius o les instruccions del personal treballador del centre en l’exercici legítim de les seves funcions. f) Inutilitzar deliberadament les instal∙lacions, els materials o els efectes del centre o les pertinences d’altres persones, causant‐hi danys de quantia elevada. g) Sostreure materials o efectes del centre, o pertinences d’altres persones. h) Introduir, posseir o consumir en el centre drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o estupefaents. i) Introduir o posseir en el centre armes o objectes prohibits pel fet que comporten perill per a les persones. j) Haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus durant els darrers sis mesos d’internament. 3. Són faltes greus: a) Insultar qualsevol persona o faltar‐li greument al respecte dins del centre. b) Insultar, fora del centre, havent‐ne sortit durant l’internament, una altra persona internada o treballadora del centre o una autoritat en l’exercici legítim de les seves funcions, o faltar‐los greument al respecte. c) Instigar altres menors o joves internats a participar en motins, insubordinacions o desordres col∙lectius, sense aconseguir que aquests els secundin. d) Intentar d’una manera manifesta la fuga del centre o facilitar la fuga d’altres persones. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

478

Oposició

Faltes disciplinàries

per sotsinspector/a

Article 38

f) Desobeir les directrius i les instruccions rebudes del personal treballador del centre en l’exercici legítim de les seves funcions, o resistir‐se passivament a complir‐les. g) Inutilitzar deliberadament els materials, les instal∙lacions o els efectes del centre, o les pertinences d’altres persones, causant‐hi danys de poca quantia. h) Causar danys de quantia elevada per temeritat en l’ús dels materials, les instal∙lacions, els efectes del centre o les pertinences d’altres persones. i) Introduir o posseir en el centre objectes o substàncies que siguin prohibits per les normes de funcionament intern. j) Consumir en el centre substàncies que siguin prohibides per les normes de funcionament intern. k) Haver estat sancionat o sancionada per la comissió de cinc faltes lleus durant el darrer any d’internament. 4. Són faltes lleus: a) Faltar lleument al respecte a qualsevol persona dins el centre. b) Faltar lleument al respecte, fora del centre, havent‐ne sortit durant l’internament, a una altra persona internada o treballadora del centre o a una autoritat en l’exercici legítim de les seves funcions.

per sotsinspector/a

e) No retornar al centre, sense causa justificada, el dia i l’hora establerts, després d’una sortida temporal autoritzada.

d) Causar danys de quantia elevada a les instal∙lacions, els materials o els efectes del centre, o a les pertinences d’altres persones, per manca de cura o de diligència. Article 39 Sancions disciplinàries 1. Les úniques sancions que es poden imposar als menors i els joves són alguna de les següents: A. Per la comissió de faltes molt greus: a) La separació del grup per un temps de tres a set dies. b) La separació del grup per un temps de tres a cinc caps de setmana. c) La privació de sortides de cap de setmana de quinze dies a un mes. d) La privació de sortides de caràcter recreatiu per un temps d’un a dos mesos. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

479

Oposició

c) Fer un ús impropi i perjudicial en el centre d’objectes i substàncies no prohibides per les normes de funcionament intern.

B. Per la comissió de faltes greus:

c) La privació de sortides de cap de setmana d’un a quinze dies. d) La privació de sortides de caràcter recreatiu per un temps màxim d’un mes. e) La privació de participar en les activitats recreatives del centre per un temps de set a quinze dies. C. Per la comissió de faltes lleus: a) La privació de participar en totes o en algunes de les activitats recreatives del centre per un temps d’un a sis dies. b) L’amonestació. 2. La sanció de separació del grup solament s’ha d’aplicar en els casos en què en la comissió de la falta es manifesti una evident agressivitat, violència i alteració greu de la convivència. La sanció s’ha de complir a la pròpia habitació o en una altra habitació de característiques anàlogues, en la qual ha de romandre durant l’horari d’activitats del centre, i de la qual pot sortir per assistir a les classes d’ensenyament bàsic obligatori, rebre visites i disposar de dues hores diàries a l’aire lliure. 3. No obstant el que estableix l’apartat 2, la sanció de separació del grup no s’aplica als menors i els joves malalts, ni a les menors o les joves embarassades, ni a les menors o les joves durant els sis mesos després de la terminació de l’embaràs, ni a les mares lactants, ni a les que tinguin fills amb elles. 4. La sanció de separació del grup s’ha de deixar sense efecte en el moment que s’apreciï que afecta la salut física o mental de la persona sancionada. Article 40 Prescripció de les faltes i les sancions 1. Les faltes disciplinàries molt greus prescriuen al cap d’un any; les greus, al cap de sis mesos, i les lleus, al cap de dos mesos de la data de la infracció. 2. La prescripció de les faltes s’interromp a partir del moment en què, amb coneixement del menor o la menor o del jove o la jove, s’inicia el procediment disciplinari, i torna a comptar el termini de prescripció quan el procediment roman paralitzat durant un mes per causa no imputable al presumpte infractor o infractora. 3. Les sancions imposades per faltes molt greus, greus i lleus prescriuen, respectivament, en els mateixos terminis assenyalats per l’apartat 1. El termini de prescripció comença a comptar el dia següent de la data en què ha adquirit fermesa l’acord sancionador o el dia en què s’interromp el compliment de la sanció iniciada. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

480

Oposició

b) La separació del grup per un temps d’un a dos caps de setmana.

per sotsinspector/a

a) La separació del grup fins a dos dies com a màxim.

Article 41

2. En tot cas, l’òrgan encarregat de la instrucció del procediment disciplinari no ha d’ésser el mateix òrgan que ha de resoldre la sanció. La instrucció ha d’incloure, en tot cas, l’audiència a la persona interessada. 3. La conciliació amb la persona ofesa, la restitució dels béns, la reparació dels danys o la realització d’activitats voluntàries en benefici de la col∙lectivitat del centre poden ésser valorades per l’òrgan competent per a deixar en suspens el procediment disciplinari o les sancions imposades. 4. Els joves i els menors, o els advocats respectius, poden presentar recurs contra les resolucions sancionadores davant el jutge o jutgessa de menors, abans que se n’hagi d’iniciar el compliment. Si presenten el recurs per escrit o verbalment al director o directora del centre, aquest ha de trametre l’escrit o el testimoni de la queixa verbal al jutge o jutgessa de menors, amb les seves pròpies al∙legacions, en un termini màxim de vint‐i‐quatre hores. 5. La interlocutòria que resol un recurs presentat és d’execució immediata, un cop notificada al centre pel jutge o jutgessa de menors. 6. Durant la tramitació del recurs contra la sanció disciplinària, l’òrgan del centre que l’hagi imposada pot adoptar, en relació amb la persona sancionada, les mesures cautelars adequades per a restablir l’ordre, pel temps màxim imposat en la sanció, inclosa la separació cautelar del grup quan la sanció objecte de recurs sigui d’aquesta naturalesa. En aquest darrer cas, s’ha de comunicar al jutge o jutgessa de menors dins les vint‐i‐quatre hores següents a l’adopció de la mesura. Article 42 Incentius S’ha d’establir per reglament un sistema d’incentius adequat per a premiar els actes de bona conducta i sentit de la responsabilitat en el comportament. Capítol VI. Relacions amb l’exterior Article 43 Comunicacions i visites de familiars i altres persones 1. Els menors i els joves internats tenen dret a rebre les visites dels pares i altres familiars, dels guardadors o els representants legals, i a comunicar‐s’hi lliurement, en la pròpia llengua, amb la màxima intimitat i reserva, en els horaris establerts pel centre. En tot cas hi ha d’haver un mínim de tres dies de visita per setmana. Les condicions de les visites d’altres persones s’han d’establir per Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

481

Oposició

1. S’han d’establir per reglament el procediment per a l’exercici de la potestat disciplinària en els centres, els òrgans competents per a iniciar‐lo, instruir‐lo i donar‐hi resolució, i els criteris per a la graduació de les sancions aplicables.

per sotsinspector/a

Procediment disciplinari i òrgans competents

Article 44 Comunicacions amb els advocats i altres professionals i autoritats 1. Els menors i els joves internats tenen dret a comunicar‐se reservadament amb els advocats i procuradors que acreditin ésser‐ne els defensors o representants, amb el jutge o jutgessa de menors i amb el ministeri fiscal. La sol∙licitud de comunicació es pot formular directament als professionals o a l’autoritat corresponent, o al director o directora del centre, que l’ha de cursar immediatament, i, en tot cas, dins les vint‐i‐quatre hores següents. 2. Els menors i els joves tenen dret a comunicar‐se reservadament amb professionals acreditats altres que llurs advocats i amb ministres de la religió que professin, quan ho hagin sol∙licitat a la direcció del centre, amb la finalitat que puguin complir les funcions pròpies de llur professió, d’acord amb les normes que s’estableixin per reglament. Article 45 Comunicacions telefòniques Els menors i els joves internats poden rebre i efectuar comunicacions telefòniques amb la màxima intimitat i reserva, en la forma i les condicions que es determinin per reglament. Article 46 Comunicacions per escrit 1. Els menors i els joves poden enviar i rebre correspondència lliurement. A aquest efecte el centre els ha de facilitar l’ús del correu electrònic. 2. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, si hi ha raons fonamentades per a considerar que les cartes rebudes contenen algun tipus de substància o objecte prohibits per les normes de funcionament intern del centre, la persona receptora l’ha d’obrir davant el personal del centre, amb l’única finalitat de confirmar o descartar aquesta possibilitat. Article 47 Permisos de sortida ordinaris i extraordinaris Els menors i els joves internats poden gaudir de sortides programades i de permisos de sortida, ordinaris i extraordinaris, en la forma que es determini per reglament, si així consta en el programa d’execució.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

482

Oposició

2. Els joves i, si escau, els menors que no gaudeixen de permisos de sortida tenen dret, en les condicions que s’estableixin per reglament, a comunicacions íntimes amb el cònjuge o la parella respectius.

per sotsinspector/a

reglament. La suspensió del dret de visita només es pot fer per decisió expressa de l’òrgan jurisdiccional.

Article 48

En el cas que es consideri que els permisos de sortida o les comunicacions dels menors i els joves amb els pares, els representants legals, els familiars respectius o altres persones, els perjudiquen o els poden perjudicar greument per tal com afecten negativament llur dret fonamental a l’educació i al desenvolupament integral de la personalitat, el director o directora del centre n’ha d’assabentar el jutge o jutgessa de menors perquè adopti les mesures que consideri necessàries. Capítol VII. L’actuació educativa institucional Article 49 Contingut i principis 1. L’actuació educativa institucional consisteix en el conjunt d’activitats formatives, laborals, socioculturals, esportives i de tractament de problemàtiques personals destinades a la integració social dels menors i els joves internats. 2. L’actuació educativa institucional s’ha de dur a terme segons els principis i els criteris establerts pels articles 4 i 16, i d’acord amb unes línies socioeducatives generals, elaborades i aprovades d’una manera unificada per l’òrgan administratiu competent perquè puguin ésser aplicades en tots els centres. 3. L’actuació educativa institucional s’ha d’articular per mitjà del projecte educatiu de cada centre i del projecte educatiu individualitzat.

per sotsinspector/a

Relacions perjudicials per als menors o joves

Projecte educatiu del centre Tots els centres han de tenir un projecte educatiu en què constin, com a mínim, els continguts següents: a) La programació de les activitats que constitueixen l’actuació educativa del centre. b) La metodologia de l’actuació educativa, els criteris d’intervenció i d’observació, i el procediment de seguiment i avaluació de les intervencions. c) El sistema d’elaboració, seguiment i avaluació del projecte educatiu individualitzat. d) Les activitats i les tasques específiques del personal del centre, i també la distribució d’horaris dels professionals, de manera que quedi garantida l’atenció continuada i permanent de cada menor i jove internat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

483

Oposició

Article 50

Article 51

2. Per a cada menor i jove en situació d’internament cautelar s’ha d’elaborar, respectant el principi de presumpció d’innocència, un model individualitzat d’intervenció, amb una planificació d’activitats. 3. En dissenyar el programa de tractament individualitzat o el model individualitzat d’intervenció, s’ha d’establir un projecte educatiu d’acord amb les característiques personals de cada menor o jove internat. 4. El projecte educatiu ha d’ésser objecte de seguiment i d’avaluació periòdica i en la seva aplicació han de participar tots els professionals que atenen cada menor o jove. 5. A cada persona menor o jove internada en un centre se li ha d’assignar un professional o una professional perquè faci les funcions de tutoria i perquè, d’una manera especial, en faci el seguiment i vetlli per la seva evolució educativa. Article 52 Participació dels menors i els joves S’ha d’estimular la participació dels menors i els joves en la planificació i en l’aplicació del programa de tractament o model individualitzat d’intervenció. Amb aquesta finalitat, se’ls ha d’informar dels objectius a assolir durant l’internament i de l’evolució personal observada. Aquesta informació també s’ha de donar als representants legals dels menors, sempre que no hi hagi una prohibició judicial expressa. Article 53 Programes d’actuació especialitzada 1. L’òrgan administratiu competent ha de garantir que els menors i els joves amb dependència de begudes alcohòliques, drogues tòxiques o substàncies psicotròpiques puguin seguir programes de tractament i deshabituació, en les condicions que s’hi estableixen, si ho sol∙liciten voluntàriament. 2. Les persones menors i joves condemnades per delictes contra la llibertat sexual poden participar, voluntàriament, en programes específics de tractament. 3. Les persones menors i joves a les quals s’hagi diagnosticat algun tipus d’anomalia o alteració psíquica que no requereixi traslladar‐los a un centre sociosanitari han de poder seguir programes adequats per al tractament de l’anomalia detectada.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

484

Oposició

1. L’equip multidisciplinari del centre designat en cada cas ha d’elaborar el programa de tractament individualitzat de les persones menors o joves sentenciades a mesures d’internament, amb la definició dels objectius que cal assolir.

per sotsinspector/a

Programes de tractament i models d’intervenció individualitzada

4. Les menors i les joves embarassades o amb fills han de poder seguir programes específics que els facilitin el compliment de la sanció en medi obert, si això és compatible amb la resolució judicial.

L’equip multidisciplinari del centre o el professional o la professional que s’hagi designat, en cada cas, han de dur a terme, amb la supervisió de l’òrgan administratiu competent, les actuacions següents: a) L’elaboració dels programes de tractament individualitzat o dels models individualitzats d’intervenció, amb la definició dels objectius que es pretenen assolir i les actuacions que s’han de dur a terme amb aquesta finalitat. b) L’elaboració dels informes de seguiment sobre l’execució de la mesura, les seves incidències i l’evolució personal dels menors i els joves, amb la periodicitat que s’estableixi per reglament, i sempre que sigui requerit pel ministeri fiscal o l’òrgan judicial competent, o es consideri necessari. Aquests informes i l’informe final que estableix la lletra e també s’han de lliurar a l’advocat o advocada que acrediti portar la defensa de cada menor o jove, quan ho hagi sol∙licitat a l’òrgan administratiu competent. c) La proposta al jutge o jutgessa de menors de la revisió judicial de les mesures en el moment que es consideri procedent. d) L’assistència dels professionals del centre als actes i les diligències processals a què siguin convocats pel ministeri fiscal o l’òrgan judicial corresponent, per informar sobre l’aplicació de les mesures adoptades. e) L’elaboració d’un informe final, una vegada complerta la mesura imposada, valoratiu del procés d’execució i de la situació actualitzada de cada menor o jove. f) Qualsevol altra actuació establerta per la normativa general o que es dicti en desplegament d’aquesta Llei. Capítol VIII. Prestacions dels centres Article 55 Formació acadèmica i professional 1. El departament competent en matèria d’ensenyament ha d’adoptar les mesures que siguin procedents per a garantir el dret a l’educació de tots els menors i els joves internats 2. El departament competent en matèria d’universitats ha d’adoptar les mesures que permetin als joves internats accedir a aquests estudis. 3. El departament competent en matèria de formació professional ocupacional ha de facilitar l’accés dels menors i els joves internats a aquesta formació. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

485

Oposició

Sistema d’informes

per sotsinspector/a

Article 54

5. En el cas dels menors i els joves que no puguin assistir als centres d’ensenyament de la zona, a causa del règim o del tipus d’internament imposat, el departament competent en la matèria els ha de facilitar l’activitat educativa o formativa en el centre mateix. 6. Per a facilitar l’efectivitat dels ensenyaments a què fan referència els apartats 1, 2 i 3, s’ha d’establir la coordinació i la col∙laboració convenients entre els departaments de la Generalitat que en tinguin la competència i el departament competent per a l’execució de les mesures. 7. Els certificats i els diplomes d’estudi, els expedients acadèmics i els llibres d’escolaritat que es lliurin en un centre per a menors o joves infractors no n’han d’indicar la procedència. Article 56 Accés a llibres, publicacions i informació exterior 1. Els menors i els joves poden tenir en el centre llibres, diaris i publicacions de lliure circulació a l’exterior, i tenen dret a estar informats per altres mitjans de comunicació, incloses les noves tecnologies, sense cap altra limitació que les establertes per les lleis i les que, en casos concrets i amb autorització judicial prèvia, aconsellin les exigències de l’actuació educativa individualitzada. 2. Els centres han de disposar de llibres i publicacions adequats, la utilització dels quals han de fomentar entre els menors i els joves internats. Article 57

per sotsinspector/a

4. El departament competent en matèria d’esports ha de facilitar que en puguin practicar els menors i els joves internats.

1. El departament competent en matèria de sanitat ha de garantir, per mitjà dels centres, els serveis i els establiments que integren el sistema sanitari de cobertura pública, el dret de tots els menors i els joves internats a l’assistència sanitària integral, orientada a la prevenció, el guariment i la rehabilitació, amb el mateix nivell d’atenció mèdica i sanitària que el dispensat al conjunt de la població. 2. En cas de malaltia mental sobrevinguda que requereixi el trasllat de la persona internada a un centre de salut mental, s’ha de sol∙licitar l’autorització prèvia del jutge o jutgessa de menors competent. 3. El tractament medicosanitari s’ha de dur a terme sempre amb el consentiment informat de la persona menor o jove internada o del seu representant legal, si aquesta és menor d’edat. Només quan hi hagi perill imminent per a la seva vida es pot imposar un tractament contra la voluntat d’aquesta persona, i la intervenció mèdica ha d’ésser l’estrictament necessària per a intentar salvar‐li la vida, sens perjudici de sol∙licitar l’autorització judicial corresponent quan calgui. D’aquestes actuacions, se n’ha d’informar l’autoritat judicial.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

486

Oposició

Assistència sanitària

6. No hi ha d’haver cap medicament a l’abast dels menors i els joves internats. Per a consumir qualsevol tipus de medicament se’n requereix la prescripció mèdica prèvia i s’ha de prendre amb els controls pertinents del personal del centre. 7. En el procés assistencial, els menors i els joves tenen dret a ésser informats de llur estat de salut. En el cas dels menors, aquesta informació s’ha d’adequar al grau de compressió de cadascú, sens perjudici d’haver‐ne d’informar també la persona que en tingui la representació legal. Article 58 Assistència psicològica i social 1. Els menors i els joves internats han de rebre assistència psicològica individualitzada sempre que els diagnòstics dels professionals així ho aconsellin. 2. Sempre que sigui possible, s’han d’aplicar estratègies de reforç en l’entorn familiar extern dels menors i els joves. Aquestes estratègies han de comptar amb l’informe dels psicòlegs, els treballadors socials i els educadors del centre. Article 59 Alimentació Els menors i els joves internats han de rebre, en els horaris establerts, una alimentació equilibrada i preparada convenientment, que respongui en quantitat i qualitat a les normes dietètiques, a l’edat i a les necessitats de salut respectives i que en respecti les conviccions religioses. Article 60 Assistència religiosa L’activitat del centre ha de respectar la llibertat religiosa dels menors i els joves internats. Amb aquesta finalitat, tots els menors i els joves tenen dret a adreçar‐se a una confessió religiosa registrada per sol∙licitar‐ne l’assistència, sempre que sigui prestada amb respecte dels drets de les altres persones.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

487

Oposició

5. Si, per criteri facultatiu, cal ingressar la persona menor o jove internada en un centre hospitalari i no es té l’autorització d’aquesta, o del seu representant legal si és menor d’edat, l’òrgan administratiu competent ha de sol∙licitar a l’autoritat judicial l’autorització de l’ingrés, excepte en cas d’urgència. En aquest darrer cas, la comunicació a l’autoritat esmentada s’ha de fer posteriorment d’una manera immediata.

per sotsinspector/a

4. La intervenció medicosanitària també es pot dur a terme sense el consentiment de la persona menor o jove internada quan no fer‐ho comporti un perill evident per a la salut o la vida de terceres persones. D’aquestes actuacions, se n’ha d’informar l’autoritat judicial.

Títol IV. El suport als processos individuals de reinserció

1. L’òrgan administratiu competent en la matèria ha d’elaborar i aplicar programes d’ajut per a afavorir els processos de reinserció dels menors i els joves atesos en l’àmbit d’aquesta Llei. 2. Amb la finalitat de facilitar la integració social dels menors i els joves que han complert les mesures d’internament o de medi obert, els professionals corresponents han de dur a terme, abans de la finalització de les mesures, les actuacions de suport següents: a) Els tràmits necessaris perquè els menors en edat de rebre l’ensenyament bàsic obligatori es puguin incorporar immediatament al centre docent de la zona de residència que els correspongui, un cop desinternats. b) La coordinació amb els serveis comunitaris i les entitats i les institucions corresponents, perquè els menors i els joves puguin continuar, si ho desitgen, els programes de tractament de drogodependències o d’altres problemàtiques personals, iniciats durant l’execució de les mesures, i també l’ajut per a fer els tràmits necessaris per a l’obtenció de les prestacions socials, sanitàries i assistencials a què tenen dret. c) La preparació i la tramitació de la documentació necessària perquè els menors i els joves puguin accedir a cursos o activitats socioculturals, educatives, formatives o laborals, o puguin finalitzar els cursos de formació professional o ocupacional iniciats. d) La comunicació de les situacions de desemparament o d’alt risc social detectades, en el cas de menors d’edat, a l’organisme competent. e) L’acció concertada amb els serveis comunitaris i amb les entitats públiques o privades corresponents, en el cas de joves que necessitin un allotjament temporal o un ajut econòmic per a les necessitats bàsiques. f) En general, qualsevol altra actuació que afavoreixi la integració social dels menors i els joves.

Títol V. Les funcions d’inspecció i el tractament i la gestió de la informació Capítol I. Inspecció Article 62 Funcions d’inspecció 1. Les funcions d’inspecció en els centres s’han de fer sempre que calgui i, com a mínim, un cop l’any. Els informes corresponents s’han de registrar en un llibre d’actes, i se n’ha de trametre còpia immediatament a l’òrgan administratiu corresponent. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

488

Oposició

Actuacions de suport

per sotsinspector/a

Article 61

4. L’òrgan d’inspecció, per a dur a terme les seves funcions, ha de tenir accés als expedients personals de cada menor o jove, i al registre de peticions i queixes dels centres, i, sempre que ho consideri convenient s’hi pot entrevistar reservadament, i també amb els professionals que els atenen, i ha d’aixecar acta de les recomanacions que cregui convenients. 5. Els fets descoberts en l’exercici de les funcions d’inspecció que comportin una vulneració dels drets dels menors i els joves s’han de fer conèixer a l’òrgan administratiu competent, al jutge o jutgessa de menors i al ministeri fiscal. Capítol II. Tractament i gestió de la informació Article 63 Expedients personals dels menors i els joves 1. L’òrgan administratiu competent ha d’obrir un expedient personal als menors o els joves sobre els quals intervingui en aplicació d’aquesta Llei, el qual expedient ha de contenir les resolucions judicials que els afectin, els informes elaborats i la resta de documentació generada durant la intervenció. 2. L’expedient personal dels menors i els joves té caràcter reservat i només hi poden accedir els professionals que intervinguin en funcions tècniques o administratives i estiguin autoritzats per l’òrgan administratiu competent, i les autoritats a les quals la llei reconegui l’accés. 3. Cada menor, i la persona que en té la representació legal, i cada jove, i els advocats respectius, tenen accés a l’expedient personal. 4. L’òrgan administratiu competent en la matèria pot tractar les dades dels menors i els joves sobre els quals intervé en fitxers informàtics, dels quals ha de tenir la titularitat. 5. En tot cas s’han d’aplicar les lleis i l’altra normativa específica de protecció de dades de caràcter personal a les dades personals contingudes en els expedients i al tractament automatitzat d’aquestes. Article 64 Deure de confidencialitat i reserva Tots els professionals que intervinguin en l’àmbit d’aquesta Llei, dependents de l’òrgan administratiu competent en la matèria o d’altres entitats públiques o privades amb les quals aquest òrgan hagi establert convenis o acords de col∙laboració, tenen el deure de mantenir la reserva oportuna de la informació que obtinguin en relació amb els menors i els joves en l’exercici de llurs funcions, i de no facilitar‐la a persones alienes a la intervenció. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

489

Oposició

3. Els menors, o llurs representants legals, i els joves als quals s’apliqui aquesta Llei poden presentar les peticions i les queixes que considerin pertinents a l’òrgan d’inspecció.

per sotsinspector/a

2. Les funcions d’inspecció a què fa referència l’apartat 1 s’han de dur a terme sens perjudici de les que pertoquin al ministeri fiscal, als jutges de menors i a altres institucions competents.

Disposició derogatòria única En la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei queden derogades totes les disposicions que s’hi oposin o la contradiguin, i expressament la Llei 11/85, del 13 de juny, de protecció de menors, modificada per la Llei 12/1988, del 21 de novembre, llevat del títol V, dedicat a la prevenció de la delinqüència infantil i juvenil. Disposicions finals Primera Habilitació Queden habilitats el Govern i el conseller competent en la matèria perquè dictin les disposicions reglamentàries per al desplegament, l’execució i l’aplicació d’aquesta Llei. Segona Entrada en vigor Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la Generalitat, 31 de desembre de 2001 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Josep‐D. Guàrdia i Canela Conseller de Justícia

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

490

Oposició

Els professionals que quan entri en vigor aquesta Llei mantinguin una relació laboral amb l’Administració de la Generalitat i prestin serveis en els centres de menors, als equips d’aplicació de mesures en medi obert i als equips d’assessorament tècnic i de mediació, poden continuar prestant‐los en els centres i en els equips respectius encara que no tinguin la titulació requerida pels articles 11 i 18.1, sens perjudici de la mobilitat funcional que es pugui produir com a conseqüència de les necessitats del servei amb aplicació de la legislació vigent en la matèria.

per sotsinspector/a

Disposició addicional única

Mòdul 4 : Dret Penal

A todos los que la presente vieren y entendieren, Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Ley Orgánica:

sabed:

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS: Si se ha llegado a definir el Ordenamiento jurídico como conjunto de normas que regulan el uso de la fuerza, puede entenderse fácilmente la importancia del Código Penal en cualquier sociedad civilizada. El Código Penal define los delitos y faltas que constituyen los presupuestos de la aplicación de la forma suprema que puede revestir el poder coactivo del Estado: la pena criminal. En consecuencia, ocupa un lugar preeminente en el conjunto del Ordenamiento, hasta el punto de que, no sin razón, se ha considerado como una especie de Constitución negativa. El Código Penal ha de tutelar los valores y principios básicos de la convivencia social. Cuando esos valores y principios cambian, debe también cambiar. En nuestro país, sin embargo, pese a las profundas modificaciones de orden social, económico y político, el texto vigente data, en lo que pudiera considerarse su núcleo básico, del pasado siglo. La necesidad de su reforma no puede, pues, discutirse. A partir de los distintos intentos de reforma llevados a cabo desde la instauración del régimen democrático, el Gobierno ha elaborado el proyecto que somete a la discusión y aprobación de las Cámaras. Debe, por ello, exponer, siquiera sea de modo sucinto, los criterios en que se inspira, aunque éstos puedan deducirse con facilidad de la lectura de su texto. El eje de dichos criterios ha sido, como es lógico, el de la adaptación positiva del nuevo Código Penal a los valores constitucionales. Los cambios que introduce en esa dirección el presente proyecto son innumerables, pero merece la pena destacar algunos. En primer lugar, se propone una reforma total del actual sistema de penas, de modo que permita alcanzar, en lo posible, los objetivos de resocialización que la Constitución le asigna. El sistema que se propone simplifica, de una parte, la regulación de las penas privativas de libertad, ampliando, a la vez, las posibilidades de sustituirlas por otras que afecten a bienes jurídicos menos básicos, y, de otra, introduce cambios en las penas pecuniarias, adoptando el sistema de días‐multa y añade los trabajos en beneficio de la comunidad. En segundo lugar, se ha afrontado la antinomia existente entre el principio de intervención mínima y las crecientes necesidades de tutela en una sociedad cada vez más compleja, dando prudente acogida a nuevas formas de delincuencia, pero eliminando, a la vez, figuras delictivas que han perdido su razón de ser. En el primer sentido, merece destacarse la introducción de los delitos contra el orden socioeconómico o la nueva regulación de los delitos relativos a la ordenación del territorio y de los recursos naturales; en el segundo, la desaparición de las figuras complejas de robo con violencia e intimidación en las personas que, surgidas en el marco de la lucha contra el bandolerismo, deben desaparecer dejando paso a la aplicación de las reglas generales. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

491

Oposició

Don Juan Carlos I, Rey de España.

per sotsinspector/a

LEY ORGÁNICA 10/1995, DE 23 DE NOVIEMBRE, DEL CÓDIGO PENAL.

En quinto lugar, se ha procurado avanzar en el camino de la igualdad real y efectiva, tratando de cumplir la tarea que, en ese sentido, impone la Constitución a los poderes públicos. Cierto que no es el Código Penal el instrumento más importante para llevar a cabo esa tarea; sin embargo, puede contribuir a ella, eliminando regulaciones que son un obstáculo para su realización o introduciendo medidas de tutela frente a situaciones discriminatorias. Además de las normas que otorgan una protección específica frente a las actividades tendentes a la discriminación, ha de mencionarse aquí la nueva regulación de los delitos contra la libertad sexual. Se pretende con ella adecuar los tipos penales al bien jurídico protegido, que no es ya, como fuera históricamente, la honestidad de la mujer, sino la libertad sexual de todos. Bajo la tutela de la honestidad de la mujer se escondía una intolerable situación de agravio, que la regulación que se propone elimina totalmente. Podrá sorprender la novedad de las técnicas punitivas utilizadas; pero, en este caso, alejarse de la tradición parece un acierto. Dejando el ámbito de los principios y descendiendo al de las técnicas de elaboración, el presente proyecto difiere de los anteriores en la pretensión de universalidad. Se venía operando con la idea de que el Código Penal constituyese una regulación completa del poder punitivo del Estado. La realización de esa idea partía ya de un déficit, dada la importancia que en nuestro país reviste la potestad sancionadora de la Administración; pero, además, resultaba innecesaria y perturbadora. Innecesaria, porque la opción decimonónica a favor del Código Penal y en contra de las leyes especiales se basaba en el hecho innegable de que el legislador, al elaborar un Código, se hallaba constreñido, por razones externas de trascendencia social, a respetar los principios constitucionales, cosa que no ocurría, u ocurría en menor medida, en el caso de una Ley particular. En el marco de un constitucionalismo flexible, era ese un argumento de especial importancia para fundamentar la pretensión de universalidad absoluta del Código. Hoy, sin embargo, tanto el Código Penal como las leyes especiales se hallan jerárquicamente subordinados a la Constitución y obligados a someterse a ella, no sólo por esa jerarquía, sino también por la existencia de un control jurisdiccional de la constitucionalidad. Consiguientemente, las leyes especiales no pueden suscitar la prevención que históricamente provocaban.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

492

per sotsinspector/a

En cuarto lugar, y en consonancia con el objetivo de tutela y respeto a los derechos fundamentales, se ha eliminado el régimen de privilegio de que hasta ahora han venido gozando las injerencias ilegítimas de los funcionarios públicos en el ámbito de los derechos y libertades de los ciudadanos. Por tanto, se propone que las detenciones, entradas y registros en el domicilio llevadas a cabo por autoridad o funcionario fuera de los casos permitidos por la Ley, sean tratadas como formas agravadas de los correspondientes delitos comunes, y no como hasta ahora lo han venido siendo, esto es, como delitos especiales incomprensible e injustificadamente atenuados.

Oposició

En tercer lugar, se ha dado especial relieve a la tutela de los derechos fundamentales y se ha procurado diseñar con especial mesura el recurso al instrumento punitivo allí donde está en juego el ejercicio de cualquiera de ellos: sirva de ejemplo, de una parte, la tutela específica de la integridad moral y, de otra, la nueva regulación de los delitos contra el honor. Al tutelar específicamente la integridad moral, se otorga al ciudadano una protección más fuerte frente a la tortura, y al configurar los delitos contra el honor del modo en que se propone, se otorga a la libertad de expresión toda la relevancia que puede y debe reconocerle un régimen democrático.

En la elaboración del proyecto se han tenido muy presentes las discusiones parlamentarias del de 1992, el dictamen del Consejo General del Poder Judicial, el estado de la jurisprudencia y las opiniones de la doctrina científica. Se ha llevado a cabo desde la idea, profundamente sentida, de que el Código Penal ha de ser de todos y de que, por consiguiente, han de escucharse todas las opiniones y optar por las soluciones que parezcan más razonables, esto es, por aquéllas que todo el mundo debería poder aceptar. No se pretende haber realizado una obra perfecta, sino, simplemente, una obra útil. El Gobierno no tiene aquí la última palabra, sino solamente la primera. Se limita, pues, con este proyecto, a pronunciarla, invitando a todas las fuerzas políticas y a todos los ciudadanos a colaborar en la tarea de su perfeccionamiento. Solamente si todos deseamos tener un Código Penal mejor y contribuimos a conseguirlo podrá lograrse un objetivo cuya importancia para la convivencia y el pacífico disfrute de los derechos y libertades que la Constitución proclama difícilmente podría exagerarse.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

493

per sotsinspector/a

Así pues, en ese y en otros parecidos, se ha optado por remitir a las correspondientes leyes especiales la regulación penal de las respectivas materias. La misma técnica se ha utilizado para las normas reguladoras de la despenalización de la interrupción voluntaria del embarazo. En este caso, junto a razones semejantes a las anteriormente expuestas, podría argüirse que no se trata de normas incriminadoras, sino de normas que regulan supuestos de no incriminación. El Tribunal Constitucional exigió que, en la configuración de dichos supuestos, se adoptasen garantías que no parecen propias de un Código Penal, sino más bien de otro tipo de norma.

Oposició

Perturbadora, porque, aunque es innegable que un Código no merecería ese nombre si no contuviese la mayor parte de las normas penales y, desde luego los principios básicos informadores de toda la regulación, lo cierto es que hay materias que difícilmente pueden introducirse en él. Pues, si una pretensión relativa de universalidad es inherente a la idea de Código, también lo son las de estabilidad y fijeza, y existen ámbitos en que, por la especial situación del resto del Ordenamiento, o por la naturaleza misma de las cosas, esa estabilidad y fijeza son imposibles. Tal es, por ejemplo, el caso de los delitos relativos al control de cambios. En ellos, la modificación constante de las condiciones económicas y del contexto normativo, en el que, quiérase o no, se integran tales delitos, aconseja situar las normas penales en dicho contexto y dejarlas fuera del Código: por lo demás, ésa es nuestra tradición, y no faltan, en los países de nuestro entorno, ejemplos caracterizados de un proceder semejante.

TÍTULO I. DE LA INFRACCIÓN PENAL CAPÍTULO I. DE LOS DELITOS Y FALTAS. Artículo 10. Son delitos o faltas las acciones y omisiones dolosas o imprudentes penadas por la Ley. Artículo 11. Los delitos o faltas que consistan en la producción de un resultado sólo se entenderán cometidos por omisión cuando la no evitación del mismo, al infringir un especial deber jurídico del autor, equivalga, según el sentido del texto de la Ley, a su causación. A tal efecto se equiparará la omisión a la acción: a.Cuando exista una específica obligación legal o contractual de actuar. b. Cuando el omitente haya creado una ocasión de riesgo para el bien jurídicamente protegido mediante una acción u omisión precedente. Artículo 12. Las acciones u omisiones imprudentes sólo se castigarán cuando expresamente lo disponga la Ley.

per sotsinspector/a

LIBRO I. DISPOSICIONES GENERALES SOBRE LOS DELITOS Y LAS FALTAS, LAS PERSONAS RESPONSABLES, LAS PENAS, MEDIDAS DE SEGURIDAD Y DEMÁS CONSECUENCIAS DE LA INFRACCIÓN PENAL

1. Son delitos graves las infracciones que la Ley castiga con pena grave. 2. Son delitos menos graves las infracciones que la Ley castiga con pena menos grave. 3. Son faltas las infracciones que la Ley castiga con pena leve. 4. Cuando la pena, por su extensión, pueda incluirse a la vez entre las mencionadas en los dos primeros números de este artículo, el delito se considerará, en todo caso, como grave. Artículo 14. 1. El error invencible sobre un hecho constitutivo de la infracción penal excluye la responsabilidad criminal. Si el error, atendidas las circunstancias del hecho y las personales del autor, fuera vencible, la infracción será castigada, en su caso, como imprudente. 2. El error sobre un hecho que cualifique la infracción o sobre una circunstancia agravante, impedirá su apreciación.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

494

Oposició

Artículo 13.

3. El error invencible sobre la ilicitud del hecho constitutivo de la infracción penal excluye la responsabilidad criminal. Si el error fuera vencible, se aplicará la pena inferior en uno o dos grados.

2. Las faltas sólo se castigarán cuando hayan sido consumadas, excepto las intentadas contra las personas o el patrimonio. Artículo 16. 1. Hay tentativa cuando el sujeto da principio a la ejecución del delito directamente por hechos exteriores, practicando todos o parte de los actos que objetivamente deberían producir el resultado, y sin embargo éste no se produce por causas independientes de la voluntad del autor. 2. Quedará exento de responsabilidad penal por el delito intentado quien evite voluntariamente la consumación del delito, bien desistiendo de la ejecución ya iniciada, bien impidiendo la producción del resultado, sin perjuicio de la responsabilidad en que pudiera haber incurrido por los actos ejecutados, si éstos fueren ya constitutivos de otro delito o falta. 3. Cuando en un hecho intervengan varios sujetos, quedarán exentos de responsabilidad penal aquél o aquéllos que desistan de la ejecución ya iniciada, e impidan o intenten impedir, seria, firme y decididamente, la consumación, sin perjuicio de la responsabilidad en que pudieran haber incurrido por los actos ejecutados, si éstos fueren ya constitutivos de otro delito o falta. Artículo 17. 1. La conspiración existe cuando dos o más personas se conciertan para la ejecución de un delito y resuelven ejecutarlo. 2. La proposición existe cuando el que ha resuelto cometer un delito invita a otra u otras personas a ejecutarlo. 3. La conspiración y la proposición para delinquir sólo se castigarán en los casos especialmente previstos en la Ley. Artículo 18. 1. La provocación existe cuando directamente se incita por medio de la imprenta, la radiodifusión o cualquier otro medio de eficacia semejante, que facilite la publicidad, o ante una concurrencia de personas, a la perpetración de un delito. Es apología, a los efectos de este Código, la exposición, ante una concurrencia de personas o por cualquier medio de difusión, de ideas o doctrinas que ensalcen el crimen o enaltezcan a su autor. La apología sólo será delictiva como forma de provocación y si por su naturaleza y circunstancias constituye una incitación directa a cometer un delito. 2. La provocación se castigará exclusivamente en los casos en que la Ley así lo prevea. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

495

Oposició

1. Son punibles el delito consumado y la tentativa de delito.

per sotsinspector/a

Artículo 15.

Si a la provocación hubiese seguido la perpetración del delito, se castigará como inducción.

Los menores de dieciocho años no serán responsables criminalmente con arreglo a este Código. Cuando un menor de dicha edad cometa un hecho delictivo podrá ser responsable con arreglo a lo dispuesto en la Ley que regule la responsabilidad penal del menor. Artículo 20. Están exentos de responsabilidad criminal: 1. El que al tiempo de cometer la infracción penal, a causa de cualquier anomalía o alteración psíquica, no pueda comprender la ilicitud del hecho o actuar conforme a esa comprensión. El trastorno mental transitorio no eximirá de pena cuando hubiese sido provocado por el sujeto con el propósito de cometer el delito o hubiera previsto o debido prever su comisión. 2. El que al tiempo de cometer la infracción penal se halle en estado de intoxicación plena por el consumo de bebidas alcohólicas, drogas tóxicas, estupefacientes, sustancias psicotrópicas u otras que produzcan efectos análogos, siempre que no haya sido buscado con el propósito de cometerla o no se hubiese previsto o debido prever su comisión, o se halle bajo la influencia de un síndrome de abstinencia, a causa de su dependencia de tales sustancias, que le impida comprender la ilicitud del hecho o actuar conforme a esa comprensión. 3. El que, por sufrir alteraciones en la percepción desde el nacimiento o desde la infancia, tenga alterada gravemente la conciencia de la realidad. 4. El que obre en defensa de la persona o derechos propios o ajenos, siempre que concurran los requisitos siguientes: 1. Agresión ilegítima. En caso de defensa de los bienes se reputará agresión ilegítima el ataque a los mismos que constituya delito o falta y los ponga en grave peligro de deterioro o pérdida inminentes. En caso de defensa de la morada o sus dependencias, se reputará agresión ilegítima la entrada indebida en aquélla o éstas. 2. Necesidad racional del medio empleado para impedirla o repelerla. 3. Falta de provocación suficiente por parte del defensor. 5. El que, en estado de necesidad, para evitar un mal propio o ajeno lesione un bien jurídico de otra persona o infrinja un deber, siempre que concurran los siguientes requisitos: 1. Que el mal causado no sea mayor que el que se trate de evitar. 2. Que la situación de necesidad no haya sido provocada intencionadamente por el sujeto. 3. Que el necesitado no tenga, por su oficio o cargo, obligación de sacrificarse. 6. El que obre impulsado por miedo insuperable. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

496

Oposició

Artículo 19.

per sotsinspector/a

CAPÍTULO II. DE LAS CAUSAS QUE EXIMEN DE LA RESPONSABILIDAD CRIMINAL

En los supuestos de los tres primeros números se aplicarán, en su caso, las medidas de seguridad previstas en este Código. CAPÍTULO III. DE LAS CIRCUNSTANCIAS QUE ATENÚAN LA RESPONSABILIDAD CRIMINAL Artículo 21. Son circunstancias atenuantes: 1. Las causas expresadas en el Capítulo anterior, cuando no concurrieren todos los requisitos necesarios para eximir de responsabilidad en sus respectivos casos. 2. La de actuar el culpable a causa de su grave adicción a las sustancias mencionadas en el número 2 del artículo anterior. 3. La de obrar por causas o estímulos tan poderosos que hayan producido arrebato, obcecación u otro estado pasional de entidad semejante. 4. La de haber procedido el culpable, antes de conocer que el procedimiento judicial se dirige contra él, a confesar la infracción a las autoridades. 5. La de haber procedido el culpable a reparar el daño ocasionado a la víctima, o disminuir sus efectos, en cualquier momento del procedimiento y con anterioridad a la celebración del acto del juicio oral. 6. Cualquier otra circunstancia de análoga significación que las anteriores.

CAPÍTULO IV. DE LAS CIRCUNSTANCIAS QUE AGRAVAN LA RESPONSABILIDAD CRIMINAL

per sotsinspector/a

7. El que obre en cumplimiento de un deber o en el ejercicio legítimo de un derecho, oficio o cargo.

Son circunstancias agravantes: 1. Ejecutar el hecho con alevosía. Hay alevosía cuando el culpable comete cualquiera de los delitos contra las personas empleando en la ejecución medios, modos o formas que tiendan directa o especialmente a asegurarla, sin el riesgo que para su persona pudiera proceder de la defensa por parte del ofendido. 2. Ejecutar el hecho mediante disfraz, con abuso de superioridad o aprovechando las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas que debiliten la defensa del ofendido o faciliten la impunidad del delincuente. 3. Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa. 4. Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezca, su sexo u orientación sexual, o la enfermedad o minusvalía que padezca. 5. Aumentar deliberada e inhumanamente el sufrimiento de la víctima, causando a ésta padecimientos innecesarios para la ejecución del delito. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

497

Oposició

Artículo 22.

A los efectos de este número no se computarán los antecedentes penales cancelados o que debieran serlo. CAPÍTULO V. DE LA CIRCUNSTANCIA MIXTA DE PARENTESCO Artículo 23. Es circunstancia que puede atenuar o agravar la responsabilidad, según la naturaleza, los motivos y los efectos del delito, ser o haber sido el agraviado cónyuge o persona que esté o haya estado ligada de forma estable por análoga relación de afectividad, o ser ascendiente, descendiente o hermano por naturaleza o adopción del ofensor o de su cónyuge o conviviente. CAPÍTULO VI. DISPOSICIONES GENERALES Artículo 24. 1. A los efectos penales se reputará autoridad al que por sí solo o como miembro de alguna corporación, tribunal u órgano colegiado tenga mando o ejerza jurisdicción propia. En todo caso, tendrán la consideración de autoridad los miembros del Congreso de los Diputados, del Senado, de las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas y del Parlamento Europeo. Se reputará también autoridad a los funcionarios del Ministerio Fiscal. 2. Se considerará funcionario público todo el que por disposición inmediata de la Ley o por elección o por nombramiento de autoridad competente participe en el ejercicio de funciones públicas. Artículo 25. A los efectos de este Código se considera incapaz a toda persona, haya sido o no declarada su incapacitación, que padezca una enfermedad de carácter persistente que le impida gobernar su persona o bienes por sí misma. Artículo 26. A los efectos de este Código se considera documento todo soporte material que exprese o incorpore datos, hechos o narraciones con eficacia probatoria o cualquier otro tipo de relevancia jurídica.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

498

Oposició

Hay reincidencia cuando, al delinquir, el culpable haya sido condenado ejecutoriamente por un delito comprendido en el mismo Título de este Código, siempre que sea de la misma naturaleza.

per sotsinspector/a

6. Obrar con abuso de confianza. 7. Prevalerse del carácter público que tenga el culpable. 8. Ser reincidente.

TÍTULO II. DE LAS PERSONAS CRIMINALMENTE RESPONSABLES DE LOS DELITOS Y FALTAS

Artículo 28. Son autores quienes realizan el hecho por sí solos, conjuntamente o por medio de otro del que se sirven como instrumento. También serán considerados autores: a. Los que inducen directamente a otro u otros a ejecutarlo. b. Los que cooperan a su ejecución con un acto sin el cual no se habría efectuado. Artículo 29. Son cómplices los que, no hallándose comprendidos en el artículo anterior, cooperan a la ejecución del hecho con actos anteriores o simultáneos. Artículo 30. 1. En los delitos y faltas que se cometan utilizando medios o soportes de difusión mecánicos no responderán criminalmente ni los cómplices ni quienes los hubieren favorecido personal o realmente. 2. Los autores a los que se refiere el artículo 28 responderán de forma escalonada, excluyente y subsidiaria de acuerdo con el siguiente orden: 1. Los que realmente hayan redactado el texto o producido el signo de que se trate, y quienes les hayan inducido a realizarlo. 2. Los directores de la publicación o programa en que se difunda. 3. Los directores de la empresa editora, emisora o difusora. 4. Los directores de la empresa grabadora, reproductora o impresora. 3. Cuando por cualquier motivo distinto de la extinción de la responsabilidad penal, incluso la declaración de rebeldía o la residencia fuera de España, no pueda perseguirse a ninguna de las personas comprendidas en alguno de los números del apartado anterior, se dirigirá el procedimiento contra las mencionadas en el número inmediatamente posterior. Artículo 31. 1. El que actúe como administrador de hecho o de derecho de una persona jurídica, o en nombre o representación legal o voluntaria de otro, responderá personalmente, aunque no concurran en él las condiciones, cualidades o relaciones que la correspondiente figura de delito o falta requiera para poder ser sujeto activo del mismo, si tales circunstancias se dan en la entidad o persona en cuyo nombre o representación obre. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

499

Oposició

Son responsables criminalmente de los delitos y faltas los autores y los cómplices.

per sotsinspector/a

Artículo 27.

LIBRO II. DELITOS Y SUS PENAS. TÍTULO I. DEL HOMICIDIO Y SUS FORMAS. Artículo 138. El que matare a otro será castigado, como reo de homicidio, con la pena de prisión de diez a quince años. Artículo 139. Será castigado con la pena de prisión de quince a veinte años, como reo de asesinato, el que matare a otro concurriendo alguna de las circunstancias siguientes: 1. Con alevosía. 2. Por precio, recompensa o promesa. 3. Con ensañamiento, aumentando deliberada e inhumanamente el dolor del ofendido. Artículo 140. Cuando en un asesinato concurran más de una de las circunstancias previstas en el artículo anterior, se impondrá la pena de prisión de veinte a veinticinco años.

per sotsinspector/a

2. En estos supuestos, si se impusiere en sentencia una pena de multa al autor del delito, será responsable del pago de la misma de manera directa y solidaria la persona jurídica en cuyo nombre o por cuya cuenta actuó.

La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los tres artículos precedentes, será castigada con la pena inferior en uno o dos grados a la señalada en su caso en los artículos anteriores. Artículo 142. 1. El que por imprudencia grave causare la muerte de otro, será castigado, como reo de homicidio imprudente, con la pena de prisión de uno a cuatro años. 2. Cuando el homicidio imprudente sea cometido utilizando un vehículo a motor, un ciclomotor o un arma de fuego, se impondrá asimismo, y respectivamente, la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores o la privación del derecho a la tenencia y porte de armas, de uno a seis años. 3. Cuando el homicidio fuere cometido por imprudencia profesional se impondrá además la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o cargo por un período de tres a seis años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

500

Oposició

Artículo 141.

Artículo 143.

3. Será castigado con la pena de prisión de seis a diez años si la cooperación llegara hasta el punto de ejecutar la muerte. 4. El que causare o cooperare activamente con actos necesarios y directos a la muerte de otro, por la petición expresa, seria e inequívoca de éste, en el caso de que la víctima sufriera una enfermedad grave que conduciría necesariamente a su muerte, o que produjera graves padecimientos permanentes y difíciles de soportar, será castigado con la pena inferior en uno o dos grados a las señaladas en los números 2 y 3 de este artículo. TÍTULO III. DE LAS LESIONES. Artículo 147. 1. El que, por cualquier medio o procedimiento, causare a otro una lesión que menoscabe su integridad corporal o su salud física o mental, será castigado como reo del delito de lesiones con la pena de prisión de seis meses a tres años, siempre que la lesión requiera objetivamente para su sanidad, además de una primera asistencia facultativa, tratamiento médico o quirúrgico. La simple vigilancia o seguimiento facultativo del curso de la lesión no se considerará tratamiento médico. Con la misma pena será castigado el que, en el plazo de un año, haya realizado cuatro veces la acción descrita en el artículo 617 de este Código. 2. No obstante, el hecho descrito en el apartado anterior será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses, cuando sea de menor gravedad, atendidos el medio empleado o el resultado producido. Artículo 148. Las lesiones previstas en el apartado 1 del artículo anterior podrán ser castigadas con la pena de prisión de dos a cinco años, atendiendo al resultado causado o riesgo producido: 1. Si en la agresión se hubieren utilizado armas, instrumentos, objetos, medios, métodos o formas concretamente peligrosas para la vida o salud, física o psíquica, del lesionado. 2. Si hubiere mediado ensañamiento o alevosía. 3. Si la víctima fuere menor de doce años o incapaz. 4. Si la víctima fuere o hubiere sido esposa, o mujer que estuviere o hubiere estado ligada al autor por una análoga relación de afectividad, aun sin convivencia. 5. Si la víctima fuera una persona especialmente vulnerable que conviva con el autor.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

501

Oposició

2. Se impondrá la pena de prisión de dos a cinco años al que coopere con actos necesarios al suicidio de una persona.

per sotsinspector/a

1. El que induzca al suicidio de otro será castigado con la pena de prisión de cuatro a ocho años.

2. El que causara a otro una mutilación genital en cualquiera de sus manifestaciones será castigado con la pena de prisión de seis a 12 años. Si la víctima fuera menor o incapaz, será aplicable la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de cuatro a 10 años, si el juez lo estima adecuado al interés del menor o incapaz. Artículo 150. El que causare a otro la pérdida o la inutilidad de un órgano o miembro no principal, o la deformidad, será castigado con la pena de prisión de tres a seis años. Artículo 151. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los artículos precedentes de este Título, será castigada con la pena inferior en uno o dos grados a la del delito correspondiente. Artículo 152. 1. l que por imprudencia grave causare alguna de las lesiones previstas en los artículos anteriores será castigado: 1. Con la pena de prisión de tres a seis meses, si se tratare de las lesiones del artículo 147.1. 2. Con la pena de prisión de uno a tres años, si se tratare de las lesiones del artículo 149. 3. Con la pena de prisión de seis meses a dos años, si se tratare de las lesiones del artículo 150. 2. Cuando los hechos referidos en este artículo se hayan cometido utilizando un vehículo a motor, un ciclomotor o un arma de fuego, se impondrá asimismo, y respectivamente, la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores o del derecho a la tenencia y porte de armas por término de uno a cuatro años. 3. Cuando las lesiones fueren cometidas por imprudencia profesional se impondrá asimismo la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o cargo por un período de uno a cuatro años. Artículo 153. 1. El que por cualquier medio o procedimiento causare a otro menoscabo psíquico o una lesión no definidos como delito en este Código, o golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión, cuando la ofendida sea o haya sido esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o persona especialmente vulnerable que conviva con el autor, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

502

Oposició

1. El que causara a otro, por cualquier medio o procedimiento, la pérdida o la inutilidad de un órgano o miembro principal, o de un sentido, la impotencia, la esterilidad, una grave deformidad, o una grave enfermedad somática o psíquica, será castigado con la pena de prisión de seis a 12 años.

per sotsinspector/a

Artículo 149.

2. Si la víctima del delito previsto en el apartado anterior fuere alguna de las personas a que se refiere el artículo 173.2, exceptuadas las personas contempladas en el apartado anterior de este artículo, el autor será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento de seis meses a tres años. 3. Las penas previstas en los apartados 1 y 2 se impondrán en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o utilizando armas, o tenga lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realice quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza. 4. No obstante lo previsto en los apartados anteriores, el Juez o Tribunal, razonándolo en sentencia, en atención a las circunstancias personales del autor y las concurrentes en la realización del hecho, podrá imponer la pena inferior en grado. Artículo 154. Quienes riñeren entre sí, acometiéndose tumultuariamente, y utilizando medios o instrumentos que pongan en peligro la vida o integridad de las personas, serán castigados por su participación en la riña con la pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses.

per sotsinspector/a

beneficios de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta cinco años.

En los delitos de lesiones, si ha mediado el consentimiento válida, libre, espontánea y expresamente emitido del ofendido, se impondrá la pena inferior en uno o dos grados. No será válido el consentimiento otorgado por un menor de edad o un incapaz. Artículo 156. No obstante lo dispuesto en el artículo anterior, el consentimiento válida, libre, consciente y expresamente emitido exime de responsabilidad penal en los supuestos de trasplante de órganos efectuado con arreglo a lo dispuesto en la Ley, esterilizaciones y cirugía transexual realizadas por facultativo, salvo que el consentimiento se haya obtenido viciadamente, o mediante precio o recompensa, o el otorgante sea menor de edad o incapaz; en cuyo caso no será válido el prestado por éstos ni por sus representantes legales. Sin embargo, no será punible la esterilización de persona incapacitada que adolezca de grave deficiencia psíquica cuando aquélla, tomándose como criterio rector el del mayor interés del incapaz, haya sido autorizada por el Juez, bien en el mismo procedimiento de incapacitación, bien en un expediente de jurisdicción voluntaria, tramitado con posterioridad al mismo, a petición del Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

503

Oposició

Artículo 155.

representante legal del incapaz, oído el dictamen de dos especialistas, el Ministerio Fiscal y previa exploración del incapaz.

Artículo 163. 1. El particular que encerrare o detuviere a otro, privándole de su libertad, será castigado con la pena de prisión de cuatro a seis años. 2. Si el culpable diera libertad al encerrado o detenido dentro de los tres primeros días de su detención, sin haber logrado el objeto que se había propuesto, se impondrá la pena inferior en grado. 3. Se impondrá la pena de prisión de cinco a ocho años si el encierro o detención ha durado más de quince días. 4. El particular que, fuera de los casos permitidos por las leyes, aprehendiere a una persona para presentarla inmediatamente a la autoridad, será castigado con la pena de multa de tres a seis meses. Artículo 164. El secuestro de una persona exigiendo alguna condición para ponerla en libertad, será castigado con la pena de prisión de seis a diez años. Si en el secuestro se hubiera dado la circunstancia del artículo 163.3, se impondrá la pena superior en grado, y la inferior en grado si se dieren las condiciones del artículo 163.2. Artículo 165. Las penas de los artículos anteriores se impondrán en su mitad superior, en los respectivos casos, si la detención ilegal o secuestro se ha ejecutado con simulación de autoridad o función pública, o la víctima fuere menor de edad o incapaz o funcionario público en el ejercicio de sus funciones. Artículo 166. El reo de detención ilegal o secuestro que no dé razón del paradero de la persona detenida será castigado, según los casos, con las penas superiores en grado a las señaladas en los artículos anteriores de este Capítulo, salvo que la haya dejado en libertad. Artículo 167. La autoridad o funcionario público que, fuera de los casos permitidos por la Ley, y sin mediar causa por delito, cometiere alguno de los hechos descritos en los artículos anteriores será castigado con las penas respectivamente previstas en éstos, en su mitad superior y, además, con la de inhabilitación absoluta por tiempo de ocho a doce años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

504

Oposició

CAPÍTULO I. DE LAS DETENCIONES ILEGALES Y SECUESTROS.

per sotsinspector/a

TÍTULO VI. DELITOS CONTRA LA LIBERTAD.

Artículo 168.

Artículo 169. El que amenazare a otro con causarle a él, a su familia o a otras personas con las que esté íntimamente vinculado un mal que constituya delitos de homicidio, lesiones, aborto, contra la libertad, torturas y contra la integridad moral, la libertad sexual, la intimidad, el honor, el patrimonio y el orden socioeconómico, será castigado: 1. Con la pena de prisión de uno a cinco años, si se hubiere hecho la amenaza exigiendo una cantidad o imponiendo cualquier otra condición, aunque no sea ilícita, y el culpable hubiere conseguido su propósito. De no conseguirlo, se impondrá la pena de prisión de seis meses a tres años. Las penas señaladas en el párrafo anterior se impondrán en su mitad superior si las amenazas se hicieren por escrito, por teléfono o por cualquier medio de comunicación o de reproducción, o en nombre de entidades o grupos reales o supuestos. 2. Con la pena de prisión de seis meses a dos años, cuando la amenaza no haya sido condicional. Artículo 170. 1. Si las amenazas de un mal que constituyere delito fuesen dirigidas a atemorizar a los habitantes de una población, grupo étnico, cultural o religioso, o colectivo social o profesional, o a cualquier otro grupo de personas y tuvieran la gravedad necesaria para conseguirlo, se impondrán, respectivamente, las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior. 2. erán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años, los que, con la misma finalidad y gravedad, reclamen públicamente la comisión de acciones violentas por parte de bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas. Artículo 171. 1. Las amenazas de un mal que no constituya delito serán castigadas con pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses, atendidas la gravedad y circunstancia del hecho, cuando la amenaza fuere condicional y la condición no consistiere en una conducta debida. Si el culpable hubiere conseguido su propósito se le impondrá la pena en su mitad superior. 2. Si alguien exigiere de otro una cantidad o recompensa bajo la amenaza de revelar o difundir hechos referentes a su vida privada o relaciones familiares que no sean públicamente conocidos y puedan afectar a su fama, crédito o interés, será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años, si ha conseguido la entrega de todo o parte de lo exigido, y con la de cuatro meses a dos años, si no lo consiguiere. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

505

Oposició

CAPÍTULO II. DE LAS AMENAZAS.

per sotsinspector/a

La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en este Capítulo se castigarán con la pena inferior en uno o dos grados a la señalada al delito de que se trate.

Igual pena se impondrá al que de modo leve amenace a una persona especialmente vulnerable que conviva con el autor. 5. El que de modo leve amenace con armas u otros instrumentos peligrosos a alguna de las personas a las que se refiere el artículo 173.2, exceptuadas las contempladas en el apartado anterior de este artículo, será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de uno a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de seis meses a tres años. Se impondrán las penas previstas en los apartados 4 y 5, en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o tenga lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realice quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza. 6. No obstante lo previsto en los apartados 4 y 5, el Juez o Tribunal, razonándolo en sentencia, en atención a las circunstancias personales del autor y a las concurrentes en la realización del hecho, podrá imponer la pena inferior en grado. CAPÍTULO III. DE LAS COACCIONES. Artículo 172. 1. El que, sin estar legítimamente autorizado, impidiere a otro con violencia hacer lo que la ley no prohíbe, o le compeliere a efectuar lo que no quiere, sea justo o injusto, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años o con multa de 12 a 24 meses, según la gravedad de la coacción o de los medios empleados. Cuando la coacción ejercida tuviera como objeto impedir el ejercicio de un derecho fundamental se le impondrán las penas en su mitad superior, salvo que el hecho tuviera señalada mayor pena en otro precepto de este Código.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

506

per sotsinspector/a

4. El que de modo leve amenace a quien sea o haya sido su esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta cinco años.

Oposició

3. Si el hecho descrito en el apartado anterior consistiere en la amenaza de revelar o denunciar la comisión de algún delito el ministerio fiscal podrá, para facilitar el castigo de la amenaza, abstenerse de acusar por el delito cuya revelación se hubiere amenazado, salvo que éste estuviere castigado con pena de prisión superior a dos años. En este último caso, el juez o tribunal podrá rebajar la sanción en uno o dos grados.

Se impondrá la pena en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o tenga lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realice quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza. No obstante lo previsto en los párrafos anteriores, el Juez oTribunal, razonándolo en sentencia, en atención a las circunstancias personales del autor y a las concurrentes en la realización del hecho, podrá imponer la pena inferior en grado. TÍTULO VII. DE LAS TORTURAS Y OTROS DELITOS CONTRA LA INTEGRIDAD MORAL. Artículo 173. 1. El que infligiera a otra persona un trato degradante, menoscabando gravemente su integridad moral, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años. 2. El que habitualmente ejerza violencia física o psíquica sobre quien sea o haya sido su cónyuge o sobre persona que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o sobre los descendientes, ascendientes o hermanos por naturaleza, adopción o afinidad, propios o del cónyuge o conviviente, o sobre los menores o incapaces que con él convivan o que se hallen sujetos a la potestad, tutela, curatela, acogimiento o guarda de hecho del cónyuge o conviviente, o sobre persona amparada en cualquier otra relación por la que se encuentre integrada en el núcleo de su convivencia familiar, así como sobre las personas que por su especial vulnerabilidad se encuentran sometidas a custodia o guarda en centros públicos o privados, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de dos a cinco años y, en su caso, cuando el juez o tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de uno a cinco años, sin perjuicio de las penas que pudieran corresponder a los delitos o faltas en que se hubieran concretado los actos de violencia física o psíquica. Se impondrán las penas en su mitad superior cuando alguno o algunos de los actos de violencia se perpetren en presencia de menores, o utilizando armas, o tengan lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realicen quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad o prohibición de la misma naturaleza.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

507

per sotsinspector/a

Igual pena se impondrá al que de modo leve coaccione a una persona especialmente vulnerable que conviva con el autor.

Oposició

2. El que de modo leve coaccione a quien sea o haya sido su esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad, aun sin convivencia, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta cinco años.

1. Comete tortura la autoridad o funcionario público que, abusando de su cargo, y con el fin de obtener una confesión o información de cualquier persona o de castigarla por cualquier hecho que haya cometido o se sospeche que ha cometido, o por cualquier razón basada en algún tipo de discriminación, la sometiere a condiciones o procedimientos que por su naturaleza, duración u otras circunstancias, le supongan sufrimientos físicos o mentales, la supresión o disminución de sus facultades de conocimiento, discernimiento o decisión o que, de cualquier otro modo, atenten contra su integridad moral. El culpable de tortura será castigado con la pena de prisión de dos a seis años si el atentado fuera grave, y de prisión de uno a tres años si no lo es. Además de las penas señaladas se impondrá, en todo caso, la pena de inhabilitación absoluta de ocho a 12 años. 2. En las mismas penas incurrirán, respectivamente, la autoridad o funcionario de instituciones penitenciarias o de centros de protección o corrección de menores que cometiere, respecto de detenidos, internos o presos, los actos a que se refiere el apartado anterior. Artículo 175. La autoridad o funcionario público que, abusando de su cargo y fuera de los casos comprendidos en el artículo anterior, atentare contra la integridad moral de una persona será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años si el atentado fuera grave, y de prisión de seis meses a dos años si no lo es. Se impondrá, en todo caso, al autor, además de las penas señaladas, la de inhabilitación especial para empleo o cargo público de dos a cuatro años. Artículo 176. Se impondrán las penas respectivamente establecidas en los artículos precedentes a la autoridad o funcionario que, faltando a los deberes de su cargo, permitiere que otras personas ejecuten los hechos previstos en ellos. Artículo 177. Si en los delitos descritos en los artículos precedentes, además del atentado a la integridad moral, se produjere lesión o daño a la vida, integridad física, salud, libertad sexual o bienes de la víctima o de un tercero, se castigarán los hechos separadamente con la pena que les corresponda por los delitos o faltas cometidos, excepto cuando aquél ya se halle especialmente castigado por la Ley.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

508

per sotsinspector/a

Artículo 174.

Oposició

3. Para apreciar la habitualidad a que se refiere el apartado anterior, se atenderá al número de actos de violencia que resulten acreditados, así como a la proximidad temporal de los mismos, con independencia de que dicha violencia se haya ejercido sobre la misma o diferentes víctimas de las comprendidas en este artículo, y de que los actos violentos hayan sido o no objeto de enjuiciamiento en procesos anteriores.

TÍTULO VIII. DELITOS CONTRA LA LIBERTAD E INDEMNIDAD SEXUALES.

Artículo 179. Cuando la agresión sexual consista en acceso carnal por vía vaginal, anal o bucal, o introducción de miembros corporales u objetos por alguna de las dos primeras vías, el responsable será castigado como reo de violación con la pena de prisión de seis a 12 años. Artículo 180. 1. Las anteriores conductas serán castigadas con las penas de prisión de cuatro a diez años para las agresiones del artículo 178, y de doce a quince años para las del artículo 179, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias: 1. Cuando la violencia o intimidación ejercidas revistan un carácter particularmente degradante o vejatorio. 2. Cuando los hechos se cometan por la actuación conjunta de dos o más personas. 3. Cuando la víctima sea especialmente vulnerable, por razón de su edad, enfermedad o situación, y, en todo caso, cuando sea menor de trece años. 4. Cuando, para la ejecución del delito, el responsable se haya prevalido de una relación de superioridad o parentesco, por ser ascendiente, descendiente o hermano, por naturaleza o adopción, o afines, con la víctima. 5. Cuando el autor haga uso de armas u otros medios igualmente peligrosos susceptibles de producir la muerte o alguna de las lesiones previstas en los artículos 149 y 150 de este Código Penal, sin perjuicio de la pena que pudiera corresponder por la muerte o lesiones causadas. 2. Si concurrieren dos o más de las anteriores circunstancias, las penas previstas en este artículo se impondrán en su mitad superior. CAPÍTULO II. DE LOS ABUSOS SEXUALES. Artículo 181. 1. El que, sin violencia o intimidación y sin que medie consentimiento, realizare actos que atenten contra la libertad o indemnidad sexual de otra persona, será castigado, como responsable de abuso sexual, con la pena de prisión de uno a tres años o multa de dieciocho a veinticuatro meses. 2. A los efectos del apartado anterior, se consideran abusos sexuales no consentidos los que se ejecuten sobre menores de trece años, sobre personas que se hallen privadas de sentido o de cuyo trastorno mental se abusare. 3. La misma pena se impondrá cuando el consentimiento se obtenga prevaliéndose el responsable de una situación de superioridad manifiesta que coarte la libertad de la víctima. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

509

Oposició

Artículo 178. El que atentare contra la libertad sexual de otra persona, con violencia o intimidación será castigado como responsable de agresión sexual con la pena de prisión de uno a cuatro años.

per sotsinspector/a

CAPÍTULO I. DE LAS AGRESIONES SEXUALES.

4, Las penas señaladas en este artículo se impondrán en su mitad superior si concurriere la circunstancia 3 o la 4, de las previstas en el apartado 1 del artículo 180 de este Código.

2. La pena señalada en el apartado anterior se impondrá en su mitad superior cuando concurra la circunstancia 3 o la 4 de las previstas en el artículo 180.1 de este Código. Artículo 183. 1. El que, interviniendo engaño, cometiere abuso sexual con persona mayor de trece años y menor de dieciséis, será castigado con la pena de prisión de uno a dos años, o multa de doce a veinticuatro meses. 2. Cuando el abuso consista en acceso carnal por vía vaginal, anal o bucal, o introducción de miembros corporales u objetos por alguna de las dos primeras vías, la pena será de prisión de dos a seis años. La pena se impondrá en su mitad superior si concurriera la circunstancia 3, o la 4, de las previstas en el artículo 180.1 de este Código. CAPÍTULO III. DEL ACOSO SEXUAL. Artículo 184. 1. El que solicitare favores de naturaleza sexual, para sí o para un tercero, en el ámbito de una relación laboral, docente o de prestación de servicios, continuada o habitual, y con tal comportamiento provocare a la víctima una situación objetiva y gravemente intimidatoria, hostil o humillante, será castigado, como autor de acoso sexual, con la pena de prisión de tres a cinco meses o multa de seis a 10 meses. 2. Si el culpable de acoso sexual hubiera cometido el hecho prevaliéndose de una situación de superioridad laboral, docente o jerárquica, o con el anuncio expreso o tácito de causar a la víctima un mal relacionado con las legítimas expectativas que aquélla pueda tener en el ámbito de la indicada relación, la pena será de prisión de cinco a siete meses o multa de 10 a 14 meses. 3. Cuando la víctima sea especialmente vulnerable, por razón de su edad, enfermedad o situación, la pena será de prisión de cinco a siete meses o multa de 10 a 14 meses en los supuestos previstos en el apartado 1, y de prisión de seis meses a un año en los supuestos previstos en el apartado 2 de este artículo.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

510

Oposició

1. En todos los casos del artículo anterior, cuando el abuso sexual consista en acceso carnal por vía vaginal, anal o bucal, o introducción de miembros corporales u objetos por alguna de las dos primeras vías, el responsable será castigado con la pena de prisión de cuatro a 10 años.

per sotsinspector/a

Artículo 182.

CAPÍTULO VI. DISPOSICIONES COMUNES A LOS CAPÍTULOS ANTERIORES.

2. En estos delitos el perdón del ofendido o del representante legal no extingue la acción penal ni la responsabilidad de esa clase. Artículo 192. 1. Los ascendientes, tutores, curadores, guardadores, maestros o cualquier otra persona encargada de hecho o de derecho del menor o incapaz, que intervengan como autores o cómplices en la perpetración de los delitos comprendidos en este Título, serán castigados con la pena que les corresponda, en su mitad superior. No se aplicará esta regla cuando la circunstancia en ella contenida esté específicamente contemplada en el tipo penal de que se trate. 2. El Juez o Tribunal podrá imponer razonadamente, además, la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de los derechos de la patria potestad, tutela, curatela, guarda, empleo o cargo público o ejercicio de la profesión u oficio, por el tiempo de seis meses a seis años. Artículo 193. En las sentencias condenatorias por delitos contra la libertad sexual, además del pronunciamiento correspondiente a la responsabilidad civil, se harán, en su caso, los que procedan en orden a la filiación y fijación de alimentos. Artículo 194. En los supuestos tipificados en los capítulos IV y V de este Título, cuando en la realización de los actos se utilizaren establecimientos o locales, abiertos o no al público, podrá decretarse en la sentencia condenatoria su clausura temporal o definitiva. La clausura temporal, que no podrá exceder de cinco años, podrá adoptarse también con carácter cautelar. TÍTULO IX. DE LA OMISIÓN DEL DEBER DE SOCORRO. Artículo 195. 1. El que no socorriere a una persona que se halle desamparada y en peligro manifiesto y grave, cuando pudiere hacerlo sin riesgo propio ni de terceros, será castigado con la pena de multa de tres a doce meses. 2. En las mismas penas incurrirá el que, impedido de prestar socorro, no demande con urgencia auxilio ajeno. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

511

Oposició

1. Para proceder por los delitos de agresiones, acoso o abusos sexuales, será precisa denuncia de la persona agraviada, de su representante legal o querella del Ministerio Fiscal, que actuará ponderando los legítimos intereses en presencia. Cuando la víctima sea menor de edad, incapaz o una persona desvalida, bastará la denuncia del Ministerio Fiscal.

per sotsinspector/a

Artículo 191.

El profesional que, estando obligado a ello, denegare asistencia sanitaria o abandonare los servicios sanitarios, cuando de la denegación o abandono se derive riesgo grave para la salud de las personas, será castigado con las penas del artículo precedente en su mitad superior y con la de inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, por tiempo de seis meses a tres años. TÍTULO X. DELITOS CONTRA LA INTIMIDAD, EL DERECHO A LA PROPIA IMAGEN Y LA INVIOLABILIDAD DEL DOMICILIO. CAPÍTULO II. DEL ALLANAMIENTO DE MORADA, DOMICILIO DE PERSONAS JURÍDICAS Y ESTABLECIMIENTOS ABIERTOS AL PÚBLICO. Artículo 202. 1. El particular que, sin habitar en ella, entrare en morada ajena o se mantuviere en la misma contra la voluntad de su morador, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años. 2. Si el hecho se ejecutare con violencia o intimidación la pena será de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses. Artículo 203. 1. Será castigado con las penas de prisión de seis meses a un año y multa de seis a diez meses el que entrare contra la voluntad de su titular en el domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho profesional u oficina, o en establecimiento mercantil o local abierto al público fuera de las horas de apertura. 2. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, el que con violencia o intimidación entrare o se mantuviere contra la voluntad de su titular en el domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho profesional u oficina, o en establecimiento mercantil o local abierto al público. Artículo 204. La autoridad o funcionario público que, fuera de los casos permitidos por la Ley y sin mediar causa legal por delito, cometiere cualquiera de los hechos descritos en los dos artículos anteriores, será castigado con la pena prevista respectivamente en los mismos, en su mitad superior, e inhabilitación absoluta de seis a doce años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

512

Oposició

Artículo 196.

per sotsinspector/a

3. Si la víctima lo fuere por accidente ocasionado fortuitamente por el que omitió el auxilio, la pena será de prisión de seis meses a 18 meses, y si el accidente se debiere a imprudencia, la de prisión de seis meses a cuatro años.

TÍTULO XI. DELITOS CONTRA EL HONOR.

Es calumnia la imputación de un delito hecha con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad. Artículo 206. Las calumnias serán castigadas con las penas de prisión de seis meses a dos años o multa de doce a 24 meses, si se propagaran con publicidad y, en otro caso, con multa de seis a 12 meses. Artículo 207. El acusado por delito de calumnia quedará exento de toda pena probando el hecho criminal que hubiere imputado. CAPÍTULO II. DE LA INJURIA. Artículo 208. Es injuria la acción o expresión que lesionan la dignidad de otra persona, menoscabando su fama o atentando contra su propia estimación. Solamente serán constitutivas de delito las injurias que, por su naturaleza, efectos y circunstancias, sean tenidas en el concepto público por graves. Las injurias que consistan en la imputación de hechos no se considerarán graves, salvo cuando se hayan llevado a cabo con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad. Artículo 209. Las injurias graves hechas con publicidad se castigarán con la pena de multa de seis a catorce meses y, en otro caso, con la de tres a siete meses. Artículo 210. El acusado de injuria quedará exento de responsabilidad probando la verdad de las imputaciones cuando éstas se dirijan contra funcionarios públicos sobre hechos concernientes al ejercicio de sus cargos o referidos a la comisión de faltas penales o de infracciones administrativas.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

513

Oposició

Artículo 205.

per sotsinspector/a

CAPÍTULO I. DE LA CALUMNIA.

CAPÍTULO III. DISPOSICIONES GENERALES.

Artículo 212. En los casos a los que se refiere el artículo anterior, será responsable civil solidaria la persona física o jurídica propietaria del medio informativo a través del cual se haya propagado la calumnia o injuria. Artículo 213. Si la calumnia o injuria fueren cometidas mediante precio, recompensa o promesa, los Tribunales impondrán, además de las penas señaladas para los delitos de que se trate, la de inhabilitación especial prevista en los artículos 42 ó 45 del presente Código, por tiempo de seis meses a dos años. Artículo 214. Si el acusado de calumnia o injuria reconociere ante la autoridad judicial la falsedad o falta de certeza de las imputaciones y se retractare de ellas, el Juez o Tribunal impondrá la pena inmediatamente inferior en grado y podrá dejar de imponer la pena de inhabilitación que establece el artículo anterior. El Juez o Tribunal ante quien se produjera el reconocimiento ordenará que se entregue testimonio de retractación al ofendido y, si éste lo solicita, ordenará su publicación en el mismo medio en que se vertió la calumnia o injuria, en espacio idéntico o similar a aquél en que se produjo su difusión y dentro del plazo que señale el Juez o Tribunal sentenciador. Artículo 215. 1. Nadie será penado por calumnia o injuria sino en virtud de querella de la persona ofendida por el delito o de su representante legal. Se procederá de oficio cuando la ofensa se dirija contra funcionario público, autoridad o agente de la misma sobre hechos concernientes al ejercicio de sus cargos. 2. Nadie podrá deducir acción de calumnia o injuria vertidas en juicio sin previa licencia del Juez o Tribunal que de él conociere o hubiere conocido. 3. El culpable de calumnia o injuria quedará exento de responsabilidad criminal mediante el perdón de la persona ofendida por el delito o de su representante legal, sin perjuicio de lo dispuesto en el segundo párrafo del número 4. del artículo 130 de este Código.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

514

Oposició

La calumnia y la injuria se reputarán hechas con publicidad cuando se propaguen por medio de la imprenta, la radiodifusión o por cualquier otro medio de eficacia semejante.

per sotsinspector/a

Artículo 211.

TÍTULO XII. DELITOS CONTRA LAS RELACIONES FAMILIARES.

CAPÍTULO III. DE LOS DELITOS CONTRA LOS DERECHOS Y DEBERES FAMILIARES.

SECCIÓN 1. DEL QUEBRANTAMIENTO DE LOS DEBERES DE CUSTODIA Y DE LA INDUCCION DE MENORES AL ABANDONO DE DOMICILIO. Artículo 223. El que, teniendo a su cargo la custodia de un menor de edad o un incapaz, no lo presentare a sus padres o guardadores sin justificación para ello, cuando fuere requerido por ellos, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años, sin perjuicio de que los hechos constituyan otro delito más grave. Artículo 224. El que indujere a un menor de edad o a un incapaz a que abandone el domicilio familiar, o lugar donde resida con anuencia de sus padres, tutores o guardadores, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años. En la misma pena incurrirá el progenitor que induzca a su hijo menor a infringir el régimen de custodia establecido por la autoridad judicial o administrativa. Artículo 225. Cuando el responsable de los delitos previstos en los dos artículos anteriores restituya al menor de edad o al incapaz a su domicilio o residencia, o lo deposite en lugar conocido y seguro, sin haberle hecho objeto de vejaciones, sevicias o acto delictivo alguno, ni haber puesto en peligro su vida, salud, integridad física o libertad sexual, el hecho será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses, siempre y cuando el lugar de estancia del menor de edad o el incapaz haya sido comunicado a sus padres, tutores o guardadores, o la ausencia no hubiera sido superior a 24 horas.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

515

Oposició

En los delitos de calumnia o injuria se considera que la reparación del daño comprende también la publicación o divulgación de la sentencia condenatoria, a costa del condenado por tales delitos, en el tiempo y forma que el Juez o Tribunal consideren más adecuado a tal fin, oídas las dos partes.

per sotsinspector/a

Artículo 216.

SECCIÓN 2. DE LA SUSTRACCIÓN DE MENORES.

1. El progenitor que sin causa justificada para ello sustrajere a su hijo menor será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de patria potestad por tiempo de cuatro a diez años. 2. A los efectos de este artículo, se considera sustracción: 1. El traslado de un menor de su lugar de residencia sin consentimiento del progenitor con quien conviva habitualmente o de las personas o instituciones a las cuales estuviese confiada su guarda o custodia. 2. La retención de un menor incumpliendo gravemente el deber establecido por resolución judicial o administrativa. 3. Cuando el menor sea trasladado fuera de España o fuese exigida alguna condición para su restitución la pena señalada en el apartado 1 se impondrá en su mitad superior. 4. Cuando el sustractor haya comunicado el lugar de estancia al otro progenitor o a quien corresponda legalmente su cuidado dentro de las veinticuatro horas siguientes a la sustracción con el compromiso de devolución inmediata que efectivamente lleve a cabo, o la ausencia no hubiere sido superior a dicho plazo de veinticuatro horas, quedará exento de pena. Si la restitución la hiciere, sin la comunicación a que se refiere el párrafo anterior, dentro de los quince días siguientes a la sustracción, le será impuesta la pena de prisión de seis meses a dos años.

per sotsinspector/a

Artículo 225 bis.

5. Las penas señaladas en este artículo se impondrán igualmente a los ascendientes del menor y a los parientes del progenitor hasta el segundo grado de consanguinidad o afinidad que incurran en las conductas anteriormente descritas. SECCIÓN 3. DEL ABANDONO DE FAMILIA, MENORES O INCAPACES. Artículo 226. 1. El que dejare de cumplir los deberes legales de asistencia inherentes a la patria potestad, tutela, guarda o acogimiento familiar o de prestar la asistencia necesaria legalmente establecida para el sustento de sus descendientes, ascendientes o cónyuge, que se hallen necesitados, será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses. 2. El Juez o Tribunal podrá imponer, motivadamente, al reo la pena de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de patria potestad, tutela, guarda o acogimiento familiar por tiempo de cuatro a diez años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

516

Oposició

Estos plazos se computarán desde la fecha de la denuncia de la sustracción.

2. Con la misma pena será castigado el que dejare de pagar cualquier otra prestación económica establecida de forma conjunta o única en los supuestos previstos en el apartado anterior. 3. La reparación del daño procedente del delito comportará siempre el pago de las cuantías adeudadas. Artículo 228. Los delitos previstos en los dos artículos anteriores, sólo se perseguirán previa denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. Cuando aquélla sea menor de edad, incapaz o una persona desvalida, también podrá denunciar el Ministerio Fiscal. Artículo 229. 1. El abandono de un menor de edad o un incapaz por parte de la persona encargada de su guarda, será castigado con la pena de prisión de uno a dos años. 2. Si el abandono fuere realizado por los padres, tutores o guardadores legales, se impondrá la pena de prisión de dieciocho meses a tres años. 3. Se impondrá la pena de prisión de dos a cuatro años cuando por las circunstancias del abandono se haya puesto en concreto peligro la vida, salud, integridad física o libertad sexual del menor de edad o del incapaz, sin perjuicio de castigar el hecho como corresponda si constituyera otro delito más grave. Artículo 230. El abandono temporal de un menor de edad o de un incapaz será castigado, en sus respectivos casos, con las penas inferiores en grado a las previstas en el artículo anterior. Artículo 231. 1. El que, teniendo a su cargo la crianza o educación de un menor de edad o de un incapaz, lo entregare a un tercero o a un establecimiento público sin la anuencia de quien se lo hubiere confiado, o de la autoridad, en su defecto, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses. 2. Si con la entrega se hubiere puesto en concreto peligro la vida, salud, integridad física o libertad sexual del menor de edad o del incapaz se impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

517

Oposició

1. El que dejare de pagar durante dos meses consecutivos o cuatro meses no consecutivos cualquier tipo de prestación económica en favor de su cónyuge o sus hijos, establecida en convenio judicialmente aprobado o resolución judicial en los supuestos de separación legal, divorcio, declaración de nulidad del matrimonio, proceso de filiación, o proceso de alimentos a favor de sus hijos, será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses.

per sotsinspector/a

Artículo 227.

Artículo 232.

Artículo 233. 1. El Juez o Tribunal, si lo estima oportuno en atención a las circunstancias del menor, podrá imponer a los responsables de los delitos previstos en los artículos 229 al 232 la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad o de los derechos de guarda, tutela, curatela o acogimiento familiar por tiempo de cuatro a diez años. 2. Si el culpable ostentare la guarda del menor por su condición de funcionario público, se le impondrá además la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años. 3. En todo caso, el Ministerio Fiscal instará de la autoridad competente las medidas pertinentes para la debida custodia y protección del menor. TÍTULO XIII. DELITOS CONTRA EL PATRIMONIO Y CONTRA EL ORDEN SOCIOECONÓMICO. CAPÍTULO I. DE LOS HURTOS. Artículo 234. El que, con ánimo de lucro, tomare las cosas muebles ajenas sin la voluntad de su dueño será castigado, como reo de hurto, con la pena de prisión de seis a 18 meses si la cuantía de lo sustraído excede de 400 euros. Con la misma pena se castigará al que en el plazo de un año realice cuatro veces la acción descrita en el artículo 623.1 de este Código, siempre que el montante acumulado de las infracciones sea superior al mínimo de la referida figura del delito. Artículo 235. El hurto será castigado con la pena de prisión de uno a tres años: 1. Cuando se sustraigan cosas de valor artístico, histórico, cultural o científico. 2. Cuando se trate de cosas de primera necesidad o destinadas a un servicio público, siempre que la sustracción ocasionare un grave quebranto a éste, o una situación de desabastecimiento. 3. Cuando revista especial gravedad, atendiendo al valor de los efectos sustraídos, o se produjeren perjuicios de especial consideración. 4. Cuando ponga a la víctima o a su familia en grave situación económica o se haya realizado abusando de las circunstancias personales de la víctima. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

518

Oposició

2. Si para los fines del apartado anterior se traficare con menores de edad o incapaces, se empleare con ellos violencia o intimidación, o se les suministrare sustancias perjudiciales para su salud, se impondrá la pena de prisión de uno a cuatro años.

per sotsinspector/a

1. Los que utilizaren o prestaren a menores de edad o incapaces para la práctica de la mendicidad, incluso si ésta es encubierta, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a un año.

Será castigado con multa de tres a 12 meses el que, siendo dueño de una cosa mueble o actuando con el consentimiento de éste, la sustrajere de quien la tenga legítimamente en su poder, con perjuicio del mismo o de un tercero, siempre que el valor de aquélla excediere de 400 euros. CAPÍTULO II. DE LOS ROBOS. Artículo 237. Son reos del delito de robo los que, con ánimo de lucro, se apoderaren de las cosas muebles ajenas empleando fuerza en las cosas para acceder al lugar donde éstas se encuentran o violencia o intimidación en las personas. Artículo 238. Son reos del delito de robo con fuerza en las cosas los que ejecuten el hecho cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes: 1. Escalamiento. 2. Rompimiento de pared, techo o suelo, o fractura de puerta o ventana. 3. Fractura de armarios, arcas u otra clase de muebles u objetos cerrados o sellados, o forzamiento de sus cerraduras o descubrimiento de sus claves para sustraer su contenido, sea en el lugar del robo o fuera del mismo. 4. Uso de llaves falsas. 5. Inutilización de sistemas específicos de alarma o guarda.

per sotsinspector/a

Artículo 236.

Se considerarán llaves falsas: 1. Las ganzúas u otros instrumentos análogos. 2. Las llaves legítimas perdidas por el propietario u obtenidas por un medio que constituya infracción penal. 3. Cualesquiera otras que no sean las destinadas por el propietario para abrir la cerradura violentada por el reo. A los efectos del presente artículo, se consideran llaves las tarjetas, magnéticas o perforadas, y los mandos o instrumentos de apertura a distancia. Artículo 240. El culpable de robo con fuerza en las cosas será castigado con la pena de prisión de uno a tres años. Artículo 241. 1. Se impondrá la pena de prisión de dos a cinco años cuando concurra alguna de las circunstancias previstas en el artículo 235, o el robo se cometa en casa habitada, edificio o local abiertos al público o en cualquiera de sus dependencias. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

519

Oposició

Artículo 239.

Artículo 242. 1. El culpable de robo con violencia o intimidación en las personas será castigado con la pena de prisión de dos a cinco años, sin perjuicio de la que pudiera corresponder a los actos de violencia física que realizase. 2. La pena se impondrá en su mitad superior cuando el delincuente hiciere uso de las armas u otros medios igualmente peligrosos que llevare, sea al cometer el delito o para proteger la huida y cuando el reo atacare a los que acudiesen en auxilio de la víctima o a los que le persiguieren. 3. En atención a la menor entidad de la violencia o intimidación ejercidas y valorando además las restantes circunstancias del hecho, podrá imponerse la pena inferior en grado a la prevista en el apartado primero de este artículo. CAPÍTULO IV. DEL ROBO Y HURTO DE USO DE VEHÍCULOS. Artículo 244. 1. El que sustrajere o utilizare sin la debida autorización un vehículo a motor o ciclomotor ajenos, cuyo valor excediere de 400 euros, sin ánimo de apropiárselo, será castigado con la pena de trabajos en beneficio de la comunidad de 31 a 90 días o multa de seis a 12 meses si lo restituyera, directa o indirectamente, en un plazo no superior a 48 horas, sin que, en ningún caso, la pena impuesta pueda ser igual o superior a la que correspondería si se apropiare definitivamente del vehículo. Con la misma pena se castigará al que en el plazo de un año realice cuatro veces la acción descrita en el artículo 623.3 de este Código, siempre que el montante acumulado de las infracciones sea superior al mínimo de la referida figura del delito. 2. Si el hecho se ejecutare empleando fuerza en las cosas, la pena se aplicará en su mitad superior. 3. De no efectuarse la restitución en el plazo señalado, se castigará el hecho como hurto o robo en sus respectivos casos. 4. Si el hecho se cometiere con violencia o intimidación en las personas, se impondrán, en todo caso, las penas del artículo 242.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

520

Oposició

3. Se consideran dependencias de casa habitada o de edificio o local abiertos al público, sus patios, garajes y demás departamentos o sitios cercados y contiguos al edificio y en comunicación interior con él, y con el cual formen una unidad física.

per sotsinspector/a

2. Se considera casa habitada todo albergue que constituya morada de una o más personas, aunque accidentalmente se encuentren ausentes de ella cuando el robo tenga lugar.

Artículo 248. 1. Cometen estafa los que, con ánimo de lucro, utilizaren engaño bastante para producir error en otro, induciéndolo a realizar un acto de disposición en perjuicio propio o ajeno. 2. También se consideran reos de estafa los que, con ánimo de lucro, y valiéndose de alguna manipulación informática o artificio semejante consigan la transferencia no consentida de cualquier activo patrimonial en perjuicio de tercero. 3. La misma pena se aplicará a los que fabricaren, introdujeren, poseyeren o facilitaren programas de ordenador específicamente destinados a la comisión de las estafas previstas en este artículo. Artículo 249. Los reos de estafa serán castigados con la pena de prisión de seis meses a tres años, si la cuantía de lo defraudado excediere de 400 euros. Para la fijación de la pena se tendrá en cuenta el importe de lo defraudado, el quebranto económico causado al perjudicado, las relaciones entre éste y el defraudador, los medios empleados por éste y cuantas otras circunstancias sirvan para valorar la gravedad de la infracción. Artículo 250. 1. El delito de estafa será castigado con las penas de prisión de uno a seis años y multa de seis a doce meses, cuando: 1. Recaiga sobre cosas de primera necesidad, viviendas u otros bienes de reconocida utilidad social. 2. Se realice con simulación de pleito o empleo de otro fraude procesal. 3. Se realice mediante cheque, pagaré, letra de cambio en blanco o negocio cambiario ficticio. 4. Se perpetre abusando de firma de otro, o sustrayendo, ocultando o inutilizando, en todo o en parte, algún proceso, expediente, protocolo o documento público u oficial de cualquier clase. 5. Recaiga sobre bienes que integren el patrimonio artístico, histórico, cultural o científico. 6. Revista especial gravedad, atendiendo al valor de la defraudación, a la entidad del perjuicio y a la situación económica en que deje a la víctima o a su familia. 7. Se cometa abuso de las relaciones personales existentes entre víctima y defraudador, o aproveche éste su credibilidad empresarial o profesional. 2. Si concurrieran las circunstancias 6 o 7 con la 1 del número anterior, se impondrán las penas de prisión de cuatro a ocho años y multa de doce a veinticuatro meses.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

521

Oposició

SECCIÓN 1. DE LAS ESTAFAS.

per sotsinspector/a

CAPÍTULO VI. DE LAS DEFRAUDACIONES.

Artículo 251.

SECCIÓN 2. DE LA APROPIACIÓN INDEBIDA. Artículo 252. Serán castigados con las penas del artículo 249 ó 250, en su caso, los que en perjuicio de otro se apropiaren o distrajeren dinero, efectos, valores o cualquier otra cosa mueble o activo patrimonial que hayan recibido en depósito, comisión o administración, o por otro título que produzca obligación de entregarlos o devolverlos, o negaren haberlos recibido, cuando la cuantía de lo apropiado exceda de cuatrocientos euros. Dicha pena se impondrá en su mitad superior en el caso de depósito necesario o miserable. Artículo 253. Serán castigados con la pena de multa de tres a seis meses los que, con ánimo de lucro, se apropiaren de cosa perdida o de dueño desconocido, siempre que en ambos casos el valor de lo apropiado exceda de 400 euros. Si se tratara de cosas de valor artístico, histórico, cultural o científico, la pena será de prisión de seis meses a dos años. Artículo 254. Será castigado con la pena de multa de tres a seis meses el que, habiendo recibido indebidamente, por error del transmitente, dinero o alguna otra cosa mueble, niegue haberla recibido o, comprobado el error, no proceda a su devolución, siempre que la cuantía de lo recibido exceda de 400 euros. SECCIÓN 3. DE LAS DEFRAUDACIONES DE FLUIDO ELÉCTRICO Y ANÁLOGAS. Artículo 255. Será castigado con la pena de multa de tres a 12 meses el que cometiere defraudación por valor superior a 400 euros, utilizando energía eléctrica, gas, agua, telecomunicaciones u otro elemento, energía o fluido ajenos, por alguno de los medios siguientes: 1. Valiéndose de mecanismos instalados para realizar la defraudación. 2. Alterando maliciosamente las indicaciones o aparatos contadores. 3. Empleando cualesquiera otros medios clandestinos. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

522

Oposició

1. Quien, atribuyéndose falsamente sobre una cosa mueble o inmueble facultad de disposición de la que carece, bien por no haberla tenido nunca, bien por haberla ya ejercitado, la enajenare, gravare o arrendare a otro, en perjuicio de éste o de tercero. 2. El que dispusiere de una cosa mueble o inmueble ocultando la existencia de cualquier carga sobre la misma, o el que, habiéndola enajenado como libre, la gravare o enajenare nuevamente antes de la definitiva transmisión al adquirente, en perjuicio de éste, o de un tercero. 3. El que otorgare en perjuicio de otro un contrato simulado.

per sotsinspector/a

Será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años:

CAPÍTULO IX. DE LOS DAÑOS Artículo 263. El que causare daños en propiedad ajena no comprendidos en otros títulos de este Código, será castigado con la pena de multa de seis a 24 meses, atendidas la condición económica de la víctima y la cuantía del daño, si éste excediera de 400 euros. Artículo 264. 1. Será castigado con la pena de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses el que causare daños expresados en el artículo anterior, si concurriere alguno de los supuestos siguientes: 1. Que se realicen para impedir el libre ejercicio de la autoridad o en venganza de sus determinaciones, bien se cometiere el delito contra funcionarios públicos, bien contra particulares que, como testigos o de cualquier otra manera, hayan contribuido o puedan contribuir a la ejecución o aplicación de las Leyes o disposiciones generales. 2. Que se cause por cualquier medio infección o contagio de ganado. 3. Que se empleen sustancias venenosas o corrosivas. 4. Que afecten a bienes de dominio o uso público o comunal. 5. Que arruinen al perjudicado o se le coloque en grave situación económica. 2. La misma pena se impondrá al que por cualquier medio destruya, altere, inutilice o de cualquier otro modo dañe los datos, programas o documentos electrónicos ajenos contenidos en redes, soportes o sistemas informáticos. Artículo 265. El que destruyere, dañare de modo grave, o inutilizare para el servicio, aun de forma temporal, obras, establecimientos o instalaciones militares, buques de guerra, aeronaves militares, medios de transporte o transmisión militar, material de guerra, aprovisionamiento u otros medios o recursos afectados al servicio de las Fuerzas Armadas o de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años si el daño causado excediere de cincuenta mil pesetas. Artículo 266. 1. Será castigado con la pena de prisión de uno a tres años el que cometiere los daños previstos en el artículo 263 mediante incendio, o provocando explosiones o utilizando cualquier otro medio de similar potencia destructiva, o poniendo en peligro la vida o la integridad de las personas.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

523

Oposició

El que hiciere uso de cualquier equipo terminal de telecomunicación, sin consentimiento de su titular, ocasionando a éste un perjuicio superior a 400 euros, será castigado con la pena de multa de tres a 12 meses.

per sotsinspector/a

Artículo 256.

3. Será castigado con la pena de prisión de cuatro a ocho años el que cometiere los daños previstos en los artículos 265, 323 y 560, en cualquiera de las circunstancias mencionadas en el apartado 1 del presente artículo. 4. En cualquiera de los supuestos previstos en los apartados anteriores, cuando se cometieren los daños concurriendo la provocación de explosiones o la utilización de otros medios de similar potencia destructiva y, además, se pusiera en peligro la vida o integridad de las personas, la pena se impondrá en su mitad superior. En caso de incendio será de aplicación lo dispuesto en el artículo 351. Artículo 267. Los daños causados por imprudencia grave en cuantía superior a 80.000 euros, serán castigados con la pena de multa de tres a nueve meses, atendiendo a la importancia de los mismos. Las infracciones a que se refiere este artículo sólo serán perseguibles previa denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. El Ministerio Fiscal también podrá denunciar cuando aquélla sea menor de edad, incapaz o una persona desvalida. En estos casos, el perdón de la persona agraviada o de su representante legal extinguirá la pena o la acción penal, sin perjuicio de lo dispuesto en el segundo párrafo del número 4. del artículo 130 de este Código.

per sotsinspector/a

2. Será castigado con la pena de prisión de tres a cinco años y multa de doce a veinticuatro meses el que cometiere los daños previstos en el artículo 264, en cualquiera de las circunstancias mencionadas en el apartado anterior.

Artículo 268. 1. Están exentos de responsabilidad criminal y sujetos únicamente a la civil los cónyuges que no estuvieren separados legalmente o de hecho o en proceso judicial de separación, divorcio o nulidad de su matrimonio y los ascendientes, descendientes y hermanos por naturaleza o por adopción, así como los afines en primer grado si viviesen juntos, por los delitos patrimoniales que se causaren entre sí, siempre que no concurra violencia o intimidación. 2. Esta disposición no es aplicable a los extraños que participaren en el delito. Artículo 269. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos de robo, extorsión, estafa o apropiación indebida, serán castigadas con la pena inferior en uno o dos grados a la del delito correspondiente.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

524

Oposició

CAPÍTULO X. DISPOSICIONES COMUNES A LOS CAPÍTULOS ANTERIORES.

CAPÍTULO XI. DE LOS DELITOS RELATIVOS A LA PROPIEDAD INTELECTUAL E INDUSTRIAL, AL MERCADO Y A LOS CONSUMIDORES.

Artículo 270. 1. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de 12 a 24 meses quien, con ánimo de lucro y en perjuicio de tercero, reproduzca, plagie, distribuya o comunique públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la autorización de los titulares de los correspondientes derechos de propiedad intelectual o de sus cesionarios. 2. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de 12 a 24 meses quien intencionadamente exporte o almacene ejemplares de las obras, producciones o ejecuciones a que se refiere el apartado anterior sin la referida autorización. Igualmente incurrirán en la misma pena los que importen intencionadamente estos productos sin dicha autorización, tanto si éstos tienen un origen lícito como ilícito en su país de procedencia; no obstante, la importación de los referidos productos de un Estado perteneciente a la Unión Europea no será punible cuando aquellos se hayan adquirido directamente del titular de los derechos en dicho Estado, o con su consentimiento. 3. Será castigado también con la misma pena quien fabrique, importe, ponga en circulación o tenga cualquier medio específicamente destinado a facilitar la supresión no autorizada o la neutralización de cualquier dispositivo técnico que se haya utilizado para proteger programas de ordenador o cualquiera de las otras obras, interpretaciones o ejecuciones en los términos previstos en el apartado 1 de este artículo.

per sotsinspector/a

SECCIÓN 1. DE LOS DELITOS RELATIVOS A LA PROPIEDAD INTELECTUAL.

Se impondrá la pena de prisión de uno a cuatro años, multa de 12 a 24 meses e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión relacionada con el delito cometido, por un período de dos a cinco años, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias: a. Que el beneficio obtenido posea especial trascendencia económica. b. Que los hechos revistan especial gravedad, atendiendo el valor de los objetos producidos ilícitamente o a la especial importancia de los perjuicios ocasionados. c. Que el culpable perteneciere a una organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que tuviese como finalidad la realización de actividades infractoras de derechos de propiedad intelectual. d. Que se utilice a menores de 18 años para cometer estos delitos. Artículo 272. 1. La extensión de la responsabilidad civil derivada de los delitos tipificados en los dos artículos anteriores se regirá por las disposiciones de la Ley de Propiedad Intelectual relativas al cese de la actividad ilícita y a la indemnización de daños y perjuicios.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

525

Oposició

Artículo 271.

2. En el supuesto de sentencia condenatoria, el Juez o Tribunal podrá decretar la publicación de ésta, a costa del infractor, en un periódico oficial.

1. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de 12 a 24 meses el que, con fines industriales o comerciales, sin consentimiento del titular de una patente o modelo de utilidad y con conocimiento de su registro, fabrique, importe, posea, utilice, ofrezca o introduzca en el comercio objetos amparados por tales derechos. 2. Las mismas penas se impondrán al que, de igual manera, y para los citados fines, utilice u ofrezca la utilización de un procedimiento objeto de una patente, o posea, ofrezca, introduzca en el comercio, o utilice el producto directamente obtenido por el procedimiento patentado. 3. Será castigado con las mismas penas el que realice cualquiera de los actos tipificados en el párrafo primero de este artículo concurriendo iguales circunstancias en relación con objetos amparados en favor de tercero por un modelo o dibujo industrial o artístico o topografía de un producto semiconductor. Artículo 274. 1. Será castigado con la pena de seis meses a dos años de prisión y multa de 12 a 24 meses el que, con fines industriales o comerciales, sin consentimiento del titular de un derecho de propiedad industrial registrado conforme a la legislación de marcas y con conocimiento del registro, reproduzca, imite, modifique o de cualquier otro modo utilice un signo distintivo idéntico o confundible con aquel, para distinguir los mismos o similares productos, servicios, actividades o establecimientos para los que el derecho de propiedad industrial se encuentre registrado. Igualmente, incurrirán en la misma pena los que importen intencionadamente estos productos sin dicho consentimiento, tanto si éstos tienen un origen lícito como ilícito en su país de procedencia; no obstante, la importación de los referidos productos de un Estado perteneciente a la Unión Europea no será punible cuando aquéllos se hayan adquirido directamente del titular de los derechos de dicho Estado, o con su consentimiento. 2. Las mismas penas se impondrán al que, a sabiendas posea para su comercialización, o ponga en el comercio, productos o servicios con signos distintivos que, de acuerdo con el apartado 1 de este artículo, suponen una infracción de los derechos exclusivos del titular de los mismos, aun cuando se trate de productos importados del extranjero. 3. Será castigado con la misma pena quien, con fines agrarios o comerciales, sin consentimiento del titular de un título de obtención vegetal y con conocimiento de su registro, produzca o reproduzca, acondicione con vistas a la producción o reproducción, ofrezca en venta, venda o comercialice de otra forma, exporte o importe, o posea para cualquiera de los fines mencionados, material vegetal de reproducción o multiplicación de una variedad vegetal protegida conforme a la legislación sobre protección de obtenciones vegetales.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

526

Oposició

Artículo 273.

per sotsinspector/a

SECCIÓN 2. DE LOS DELITOS RELATIVOS A LA PROPIEDAD INDUSTRIAL.

Las mismas penas previstas en el artículo anterior se impondrán a quien intencionadamente y sin estar autorizado para ello, utilice en el tráfico económico una denominación de origen o una indicación geográfica representativa de una calidad determinada legalmente protegidas para distinguir los productos amparados por ellas, con conocimiento de esta protección. Artículo 276. Se impondrá la pena de prisión de uno a cuatro años, multa de 12 a 24 meses e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión relacionada con el delito cometido, por un período de dos a cinco años, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias: a. Que el beneficio obtenido posea especial trascendencia económica. b. Que los hechos revistan especial gravedad, atendiendo al valor de los objetos producidos ilícitamente o a la especial importancia de los perjuicios ocasionados. c. Que el culpable perteneciere a una organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que tuviese como finalidad la realización de actividades infractoras de derechos de propiedad industrial. d. Que se utilice a menores de 18 años para cometer estos delitos. Artículo 277. Será castigado con las penas de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a veinticuatro meses, el que intencionadamente haya divulgado la invención objeto de una solicitud de patente secreta, en contravención con lo dispuesto en la legislación de patentes, siempre que ello sea en perjuicio de la defensa nacional. SECCIÓN 3. DE LOS DELITOS RELATIVOS AL MERCADO Y A LOS CONSUMIDORES. Artículo 278. 1. El que, para descubrir un secreto de empresa se apoderare por cualquier medio de datos, documentos escritos o electrónicos, soportes informáticos u otros objetos que se refieran al mismo, o empleare alguno de los medios o instrumentos señalados en el apartado 1 del artículo 197, será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses. 2. Se impondrá la pena de prisión de tres a cinco años y multa de doce a veinticuatro meses si se difundieren, revelaren o cedieren a terceros los secretos descubiertos. 3. Lo dispuesto en el presente artículo se entenderá sin perjuicio de las penas que pudieran corresponder por el apoderamiento o destrucción de los soportes informáticos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

527

Oposició

Artículo 275.

per sotsinspector/a

4. Será castigado con la misma pena quien realice cualesquiera de los actos descritos en el apartado anterior utilizando, bajo la denominación de una variedad vegetal protegida, material vegetal de reproducción o multiplicación que no pertenezca a tal variedad.

Si el secreto se utilizara en provecho propio, las penas se impondrán en su mitad inferior. Artículo 280. El que, con conocimiento de su origen ilícito, y sin haber tomado parte en su descubrimiento, realizare alguna de las conductas descritas en los dos artículos anteriores, será castigado con la pena de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses. Artículo 281. 1. El que detrajere del mercado materias primas o productos de primera necesidad con la intención de desabastecer un sector del mismo, de forzar una alteración de precios, o de perjudicar gravemente a los consumidores, será castigado con la pena de prisión de uno a cinco años y multa de doce a veinticuatro meses. 2. Se impondrá la pena superior en grado si el hecho se realiza en situaciones de grave necesidad o catastróficas. Artículo 282. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a un año o multa de 12 a 24 meses los fabricantes o comerciantes que, en sus ofertas o publicidad de productos o servicios, hagan alegaciones falsas o manifiesten características inciertas sobre los mismos, de modo que puedan causar un perjuicio grave y manifiesto a los consumidores, sin perjuicio de la pena que corresponda aplicar por la comisión de otros delitos. Artículo 283. Se impondrán las penas de prisión de seis meses a un año y multa de seis a dieciocho meses a los que, en perjuicio del consumidor, facturen cantidades superiores por productos o servicios cuyo costo o precio se mida por aparatos automáticos, mediante la alteración o manipulación de éstos. Artículo 284. Se impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años o multa de 12 a 24 meses, a los que, difundiendo noticias falsas, empleando violencia, amenaza o engaño, o utilizando información privilegiada, intentaren alterar los precios que habrían de resultar de la libre concurrencia de productos, mercancías, títulos valores, servicios o cualesquiera otras cosas muebles o inmuebles que sean objeto de contratación, sin perjuicio de la pena que pudiera corresponderles por otros delitos cometidos. Artículo 285. 1. Quien de forma directa o por persona interpuesta usare de alguna información relevante para la cotización de cualquier clase de valores o instrumentos negociados en algún mercado organizado, Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

528

Oposició

La difusión, revelación o cesión de un secreto de empresa llevada a cabo por quien tuviere legal o contractualmente obligación de guardar reserva, se castigará con la pena de prisión de dos a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses.

per sotsinspector/a

Artículo 279.

1. Que los sujetos se dediquen de forma habitual a tales prácticas abusivas. 2. Que el beneficio obtenido sea de notoria importancia. 3. Que se cause grave daño a los intereses generales. Artículo 286. 1. Será castigado con las penas de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a 24 meses el que, sin consentimiento del prestador de servicios y con fines comerciales, facilite el acceso inteligible a un servicio de radiodifusión sonora o televisiva, a servicios interactivos prestados a distancia por vía electrónica, o suministre el acceso condicional a los mismos, considerado como servicio independiente, mediante: 1. La fabricación, importación, distribución, puesta a disposición por vía electrónica, venta, alquiler, o posesión de cualquier equipo o programa informático, no autorizado en otro Estado miembro de la Unión Europea, diseñado o adaptado para hacer posible dicho acceso. 2. La instalación, mantenimiento o sustitución de los equipos o programas informáticos mencionados en el párrafo 1. 2. Con idéntica pena será castigado quien, con ánimo de lucro, altere o duplique el número identificativo de equipos de telecomunicaciones, o comercialice equipos que hayan sufrido alteración fraudulenta. 3. A quien, sin ánimo de lucro, facilite a terceros el acceso descrito en el apartado 1, o por medio de una comunicación pública, comercial o no, suministre información a una pluralidad de personas sobre el modo de conseguir el acceso no autorizado a un servicio o el uso de un dispositivo o programa, de los expresados en ese mismo apartado 1, incitando a lograrlos, se le impondrá la pena de multa en él prevista. 4. A quien utilice los equipos o programas que permitan el acceso no autorizado a servicios de acceso condicional o equipos de telecomunicación, se le impondrá la pena prevista en el artículo 255 de este Código con independencia de la cuantía de la defraudación.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

529

per sotsinspector/a

2. Se aplicará la pena de prisión de cuatro a seis años, la multa del tanto al triplo del beneficio obtenido o favorecido e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión o actividad de dos a cinco años, cuando en las conductas descritas en el apartado anterior concurra alguna de las siguientes circunstancias:

Oposició

oficial o reconocido, a la que haya tenido acceso reservado con ocasión del ejercicio de su actividad profesional o empresarial, o la suministrare obteniendo para sí o para un tercero un beneficio económico superior a 600.000 euros o causando un perjuicio de idéntica cantidad, será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años, multa del tanto al triplo del beneficio obtenido o favorecido e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión o actividad de dos a cinco años.

SECCIÓN 4. DISPOSICIONES COMUNES A LAS SECCIONES ANTERIORES.

2. No será precisa la denuncia exigida en el apartado anterior cuando la comisión del delito afecte a los intereses generales o a una pluralidad de personas. Artículo 288. En los supuestos previstos en los artículos anteriores se dispondrá la publicación de la sentencia en los periódicos oficiales y, si lo solicitara el perjudicado, el Juez o Tribunal podrá ordenar su reproducción total o parcial en cualquier otro medio informativo, a costa del condenado. Además, el Juez o Tribunal, a la vista de las circunstancias del caso, podrá adoptar las medidas previstas en el artículo 129 del presente Código. CAPÍTULO XIV. DE LA RECEPTACIÓN Y OTRAS CONDUCTAS AFINES. Artículo 298. 1. El que, con ánimo de lucro y con conocimiento de la comisión de un delito contra el patrimonio o el orden socioeconómico, en el que no haya intervenido ni como autor ni como cómplice, ayude a los responsables a aprovecharse de los efectos del mismo, o reciba, adquiera u oculte tales efectos, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años. 2. Esta pena se impondrá en su mitad superior a quien reciba, adquiera u oculte los efectos del delito para traficar con ellos. Si el tráfico se realizase utilizando un establecimiento o local comercial o industrial, se impondrá, además, la pena de multa de doce a veinticuatro meses. En estos casos los Jueces o Tribunales, atendiendo a la gravedad del hecho y a las circunstancias personales del delincuente, podrán imponer también a éste la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de su profesión o industria, por tiempo de dos a cinco años, y acordar la medida de clausura temporal o definitiva del establecimiento o local. Si la clausura fuese temporal, su duración no podrá exceder de cinco años. 3. En ningún caso podrá imponerse pena privativa de libertad que exceda de la señalada al delito encubierto. Si éste estuviese castigado con pena de otra naturaleza, la pena privativa de libertad será sustituida por la de multa de 12 a 24 meses, salvo que el delito encubierto tenga asignada pena igual o inferior a ésta; en tal caso, se impondrá al culpable la pena de aquel delito en su mitad inferior. Artículo 299. 1. El que con ánimo de lucro y con conocimiento de la comisión de hechos constitutivos de falta contra la propiedad, habitualmente se aprovechara o auxiliara a los culpables para que se Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

530

Oposició

1. Para proceder por los delitos previstos en la sección III de este capítulo será necesaria denuncia de la persona agraviada o de sus representantes legales. Cuando aquella sea menor de edad, incapaz o una persona desvalida, también podrá denunciar el ministerio fiscal.

per sotsinspector/a

Artículo 287.

Artículo 300. Las disposiciones de este Capítulo se aplicarán aun cuando el autor o el cómplice del hecho de que provengan los efectos aprovechados fuera irresponsable o estuviera personalmente exento de pena. Artículo 301. 1. El que adquiera, convierta o transmita bienes, sabiendo que éstos tienen su origen en un delito, o realice cualquier otro acto para ocultar o encubrir su origen ilícito, o para ayudar a la persona que haya participado en la infracción o infracciones a eludir las consecuencias legales de sus actos, será castigado con la pena de prisión de seis meses a seis años y multa del tanto al triplo del valor de los bienes. En estos casos, los jueces o tribunales, atendiendo a la gravedad del hecho y a las circunstancias personales del delincuente, podrán imponer también a éste la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de su profesión o industria por tiempo de uno a tres años, y acordar la medida de clausura temporal o definitiva del establecimiento o local. Si la clausura fuese temporal, su duración no podrá exceder de cinco años. La pena se impondrá en su mitad superior cuando los bienes tengan su origen en alguno de los delitos relacionados con el tráfico de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas descritos en los artículos 368 a 372 de este Código. En estos supuestos se aplicarán las disposiciones contenidas en el artículo 374 de este Código. 2. Con las mismas penas se sancionará, según los casos, la ocultación o encubrimiento de la verdadera naturaleza, origen, ubicación, destino, movimiento o derechos sobre los bienes o propiedad de los mismos, a sabiendas de que proceden de alguno de los delitos expresados en el apartado anterior o de un acto de participación en ellos. 3. Si los hechos se realizasen por imprudencia grave, la pena será de prisión de seis meses a dos años y multa del tanto al triplo. 4. El culpable será igualmente castigado aunque el delito del que provinieren los bienes, o los actos penados en los apartados anteriores hubiesen sido cometidos, total o parcialmente, en el extranjero.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

531

Oposició

2. Si los efectos los recibiere o adquiriere para traficar con ellos, se impondrá la pena en su mitad superior y, si se realizaran los hechos en local abierto al público, se impondrá, además, la multa de 12 a 24 meses. En estos casos los jueces o tribunales, atendiendo a la gravedad del hecho y a las circunstancias personales del delincuente, podrán imponer también a éste la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de su profesión o industria por tiempo de uno a tres años, y acordar la medida de clausura temporal o definitiva del establecimiento o local. Si la clausura fuese temporal, su duración no podrá exceder de cinco años.

per sotsinspector/a

beneficien de los efectos de las mismas, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año.

5. i el culpable hubiera obtenido ganancias, serán decomisadas conforme a las reglas del artículo 127 de este Código.

2. En tales casos, los jueces o tribunales impondrán, además de las penas correspondientes, la de inhabilitación especial del reo para el ejercicio de su profesión o industria por tiempo de tres a seis años, el comiso de los bienes objeto del delito y de los productos y beneficios obtenidos directa o indirectamente del acto delictivo, y podrán decretar, así mismo, alguna de las medidas siguientes: a. La aplicación de cualquiera de las medidas previstas en el artículo 129 de este Código. b. La pérdida de la posibilidad de obtener subvenciones o ayudas públicas y del derecho a gozar de beneficios o incentivos fiscales o de la Seguridad Social, durante el tiempo que dure la mayor de las penas privativas de libertad impuesta. Artículo 303. Si los hechos previstos en los artículos anteriores fueran realizados por empresario, intermediario en el sector financiero, facultativo, funcionario público, trabajador social, docente o educador, en el ejercicio de su cargo, profesión u oficio, se le impondrá, además de la pena correspondiente, la de inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, industria o comercio, de tres a diez años. Se impondrá la pena de inhabilitación absoluta de diez a veinte años cuando los referidos hechos fueren realizados por autoridad o agente de la misma. A tal efecto, se entiende que son facultativos los médicos, psicólogos, las personas en posesión de Títulos sanitarios, los veterinarios, los farmacéuticos y sus dependientes. Artículo 304. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los artículos 301 a 303 se castigará, respectivamente, con la pena inferior en uno o dos grados. TÍTULO XVI. DE LOS DELITOS RELATIVOS A LA ORDENACIÓN DEL TERRITORIO Y LA PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO HISTÓRICO Y DEL MEDIO AMBIENTE. CAPÍTULO II. DE LOS DELITOS SOBRE EL PATRIMONIO HISTÓRICO. Artículo 321. Los que derriben o alteren gravemente edificios singularmente protegidos por su interés histórico, artístico, cultural o monumental serán castigados con las penas de prisión de seis meses a tres años, multa de doce a veinticuatro meses y, en todo caso, inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de uno a cinco años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

532

Oposició

1. En los supuestos previstos en el artículo anterior se impondrán las penas privativas de libertad en su mitad superior a las personas que pertenezca a una organización dedicada a los fines señalados en los mismos, y la pena superior en grado a los jefes, administradores o encargados de las referidas organizaciones.

per sotsinspector/a

Artículo 302.

1. La autoridad o funcionario público que, a sabiendas de su injusticia, haya informado favorablemente proyectos de derribo o alteración de edificios singularmente protegidos será castigado además de con la pena establecida en el artículo 404 de este Código con la de prisión de seis meses a dos años o la de multa de doce a veinticuatro meses. 2. Con las mismas penas se castigará a la autoridad o funcionario público que por sí mismo o como miembro de un organismo colegiado haya resuelto o votado a favor de su concesión a sabiendas de su injusticia. Artículo 323. Será castigado con la pena de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses el que cause daños en un archivo, registro, museo, biblioteca, centro docente, gabinete científico, institución análoga o en bienes de valor histórico, artístico, científico, cultural o monumental, así como en yacimientos arqueológicos. En este caso, los Jueces o Tribunales podrán ordenar, a cargo del autor del daño, la adopción de medidas encaminadas a restaurar, en lo posible, el bien dañado. Artículo 324. El que por imprudencia grave cause daños, en cuantía superior a 400 euros, en un archivo, registro, museo, biblioteca, centro docente, gabinete científico, institución análoga o en bienes de valor artístico, histórico, cultural, científico o monumental, así como en yacimientos arqueológicos, será castigado con la pena de multa de tres a 18 meses, atendiendo a la importancia de los mismos. CAPÍTULO III. DE LOS DELITOS CONTRA LOS RECURSOS NATURALES Y EL MEDIO AMBIENTE. Artículo 325. 1. Será castigado con las penas de prisión de seis meses a cuatro años, multa de ocho a 24 meses e inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de uno a tres años el que, contraviniendo las leyes u otras disposiciones de carácter general protectoras del medio ambiente, provoque o realice directa o indirectamente emisiones, vertidos, radiaciones, extracciones o excavaciones, aterramientos, ruidos, vibraciones, inyecciones o depósitos, en la atmósfera, el suelo, el subsuelo o las aguas terrestres, marítimas o subterráneas, con incidencia, incluso, en los espacios transfronterizos, así como las captaciones de aguas que puedan perjudicar gravemente el equilibrio de los sistemas naturales. Si el riesgo de grave perjuicio fuese para la salud de las personas, la pena de prisión se impondrá en su mitad superior. 2. El que dolosamente libere, emita o introduzca radiaciones ionizantes u otras sustancias en el aire, tierra o aguas marítimas, continentales, superficiales o subterráneas, en cantidad que Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

533

Oposició

Artículo 322.

per sotsinspector/a

En cualquier caso, los Jueces o Tribunales, motivadamente, podrán ordenar, a cargo del autor del hecho, la reconstrucción o restauración de la obra, sin perjuicio de las indemnizaciones debidas a terceros de buena fe.

Se impondrá la pena superior en grado, sin perjuicio de las que puedan corresponder con arreglo a otros preceptos de este Código, cuando en la comisión de cualquiera de los hechos descritos en el artículo anterior concurra alguna de las circunstancias siguientes: a. Que la industria o actividad funcione clandestinamente, sin haber obtenido la preceptiva autorización o aprobación administrativa de sus instalaciones. b. Que se hayan desobedecido las órdenes expresas de la autoridad administrativa de corrección o suspensión de las actividades tipificadas en el artículo anterior. c. Que se haya falseado u ocultado información sobre los aspectos ambientales de la misma. d. Que se haya obstaculizado la actividad inspectora de la Administración. e. Que se haya producido un riesgo de deterioro irreversible o catastrófico. f. Que se produzca una extracción ilegal de aguas en período de restricciones. Artículo 327. En todos los casos previstos en los dos artículos anteriores, el Juez o Tribunal podrá acordar alguna de las medidas previstas en las letras a o e del artículo 129 de este Código. Artículo 328. Serán castigados con la pena de prisión de cinco a siete meses y multa de 10 a 14 meses quienes estableciesen depósitos o vertederos de desechos o residuos sólidos o líquidos que sean tóxicos o peligrosos y puedan perjudicar gravemente el equilibrio de los sistemas naturales o la salud de las personas. Artículo 329. 1. La autoridad o funcionario público que, a sabiendas, hubiere informado favorablemente la concesión de licencias manifiestamente ilegales que autoricen el funcionamiento de las industrias o actividades contaminantes a que se refieren los artículos anteriores, o que con motivo de sus inspecciones hubieren silenciado la infracción de Leyes o disposiciones normativas de carácter general que las regulen será castigado con la pena establecida en el artículo 404 de este Código y, además, con la de prisión de seis meses a tres años o la de multa de ocho a veinticuatro meses. 2. Con las mismas penas se castigará a la autoridad o funcionario público que por sí mismo o como miembro de un organismo colegiado hubiese resuelto o votado a favor de su concesión a sabiendas de su injusticia.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

534

Oposició

Artículo 326.

per sotsinspector/a

produzca en alguna persona la muerte o enfermedad que, además de una primera asistencia facultativa, requiera tratamiento médico o quirúrgico o produzca secuelas irreversibles, será castigado, además de con la pena que corresponda por el daño causado a las personas, con la prisión de dos a cuatro años.

Quien, en un espacio natural protegido, dañare gravemente alguno de los elementos que hayan servido para calificarlo, incurrirá en la pena de prisión de uno a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses. Artículo 331. Los hechos previstos en este Capítulo serán sancionados, en su caso, con la pena inferior en grado, en sus respectivos supuestos, cuando se hayan cometido por imprudencia grave. CAPÍTULO IV. DE LOS DELITOS RELATIVOS A LA PROTECCIÓN DE LA FLORA, FAUNA Y ANIMALES DOMÉSTICOS. Artículo 332. El que con grave perjuicio para el medio ambiente corte, tale, queme, arranque, recolecte o efectúe tráfico ilegal de alguna especie o subespecie de flora amenazada o de sus propágulos, o destruya o altere gravemente su hábitat, será castigado con la pena de prisión de cuatro meses a dos años o multa de ocho a 24 meses. Artículo 333. El que introdujera o liberara especies de flora o fauna no autóctona, de modo que perjudique el equilibrio biológico, contraviniendo las leyes o disposiciones de carácter general protectoras de las especies de flora o fauna, será castigado con la pena de prisión de cuatro meses a dos años o multa de ocho a 24 meses.

per sotsinspector/a

Artículo 330.

1. El que cace o pesque especies amenazadas, realice actividades que impidan o dificulten su reproducción o migración, contraviniendo las leyes o disposiciones de carácter general protectoras de las especies de fauna silvestre, comercie o trafique con ellas o con sus restos será castigado con la pena de prisión de cuatro meses a dos años o multa de ocho a 24 meses y, en todo caso, inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de cazar o pescar por tiempo de dos a cuatro años. 2. La pena se impondrá en su mitad superior si se trata de especies o subespecies catalogadas en peligro de extinción. Artículo 335. 1. El que cace o pesque especies distintas de las indicadas en el artículo anterior, cuando esté expresamente prohibido por las normas específicas sobre su caza o pesca, será castigado con la pena de multa de ocho a 12 meses e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de cazar o pescar por tiempo de dos a cinco años. 2. El que cace o pesque especies a las que se refiere el apartado anterior en terrenos públicos o privados ajenos, sometidos a régimen cinegético especial, sin el debido permiso de su titular, será Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

535

Oposició

Artículo 334.

4. Se impondrá la pena en su mitad superior cuando las conductas tipificadas en este artículo se realicen en grupo de tres o más personas o utilizando artes o medios prohibidos legal o reglamentariamente. Artículo 336. El que, sin estar legalmente autorizado, emplee para la caza o pesca veneno, medios explosivos u otros instrumentos o artes de similar eficacia destructiva para la fauna, será castigado con la pena de prisión de cuatro meses a dos años o multa de ocho a 24 meses y, en todo caso, inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de cazar o pescar por tiempo de uno a tres años. Si el daño causado fuera de notoria importancia, se impondrá la pena de prisión antes mencionada en su mitad superior. Artículo 337. Los que maltrataren con ensañamiento e injustificadamente a animales domésticos causándoles la muerte o provocándoles lesiones que produzcan un grave menoscabo físico serán castigados con la pena de prisión de tres meses a un año e inhabilitación especial de uno a tres años para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales. CAPÍTULO V. DISPOSICIONES COMUNES. Artículo 338. Cuando las conductas definidas en este Título afecten a algún espacio natural protegido, se impondrán las penas superiores en grado a las respectivamente previstas. Artículo 339. Los Jueces o Tribunales, motivadamente, podrán ordenar la adopción, a cargo del autor del hecho, de medidas encaminadas a restaurar el equilibrio ecológico perturbado, así como adoptar cualquier otra medida cautelar necesaria para la protección de los bienes tutelados en este Título. Artículo 340. Si el culpable de cualquiera de los hechos tipificados en este Título hubiera procedido voluntariamente a reparar el daño causado, los Jueces y Tribunales le impondrán la pena inferior en grado a las respectivamente previstas.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

536

Oposició

3. Si las conductas anteriores produjeran graves daños al patrimonio cinegético de un terreno sometido a régimen cinegético especial, se impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años e inhabilitación especial para el ejercicio de los derechos de cazar y pescar por tiempo de dos a cinco años.

per sotsinspector/a

castigado con la pena de multa de cuatro a ocho meses e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de cazar o pescar por tiempo de uno a tres años, además de las penas que pudieran corresponderle, en su caso, por la comisión del delito previsto en el apartado 1 de este artículo.

TÍTULO XVII. DE LOS DELITOS CONTRA LA SEGURIDAD COLECTIVA.

SECCIÓN 1. DE LOS DELITOS DE INCENDIO. Artículo 351. Los que provocaren un incendio que comporte un peligro para la vida o integridad física de las personas, serán castigados con la pena de prisión de diez a veinte años. Los Jueces o Tribunales podrán imponer la pena inferior en grado atendidas la menor entidad del peligro causado y las demás circunstancias del hecho. Cuando no concurra tal peligro para la vida o integridad física de las personas, los hechos se castigarán como daños previstos en el artículo 266 de este Código. SECCIÓN 2. DE LOS INCENDIOS FORESTALES. Artículo 352. Los que incendiaren montes o masas forestales, serán castigados con las penas de prisión de uno a cinco años y multa de doce a dieciocho meses. Si ha existido peligro para la vida o integridad física de las personas, se castigará el hecho conforme a lo dispuesto en el artículo 351, imponiéndose, en todo caso, la pena de multa de doce a veinticuatro meses.

per sotsinspector/a

CAPÍTULO II. DE LOS INCENDIOS.

1. Las penas señaladas en el artículo anterior se impondrán en su mitad superior cuando el incendio alcance especial gravedad, atendida la concurrencia de alguna de las circunstancias siguientes: 1. Que afecte a una superficie de considerable importancia. 2. Que se deriven grandes o graves efectos erosivos en los suelos. 3. Que altere significativamente las condiciones de vida animal o vegetal o afecte a algún espacio natural protegido. 4. En todo caso, cuando se ocasione grave deterioro o destrucción de los recursos afectados. 2. También se impondrán dichas penas en su mitad superior cuando el autor actúe para obtener un beneficio económico con los efectos derivados del incendio. Artículo 354. 1. El que prendiere fuego a montes o masas forestales sin que llegue a propagarse el incendio de los mismos, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año y multa de seis a doce meses.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

537

Oposició

Artículo 353.

2. La conducta prevista en el apartado anterior quedará exenta de pena si el incendio no se propaga por la acción voluntaria y positiva de su autor.

En todos los casos previstos en esta sección, los Jueces o Tribunales podrán acordar que la calificación del suelo en las zonas afectadas por un incendio forestal no pueda modificarse en un plazo de hasta treinta años. Igualmente podrán acordar que se limiten o supriman los usos que se vinieran llevando a cabo en las zonas afectadas por el incendio, así como la intervención administrativa de la madera quemada procedente del incendio. SECCIÓN 3. DE LOS INCENDIOS EN ZONAS NO FORESTALES. Artículo 356. El que incendiare zonas de vegetación no forestales perjudicando gravemente el medio natural, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a veinticuatro meses. SECCIÓN 4. DE LOS INCENDIOS EN BIENES PROPIOS. Artículo 357. El incendiario de bienes propios será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años si tuviere propósito de defraudar o perjudicar a terceros, hubiere causado defraudación o perjuicio, existiere peligro de propagación a edificio, arbolado o plantío ajeno o hubiere perjudicado gravemente las condiciones de la vida silvestre, los bosques o los espacios naturales.

per sotsinspector/a

Artículo 355.

Artículo 358. El que por imprudencia grave provocare alguno de los delitos de incendio penados en las secciones anteriores, será castigado con la pena inferior en grado, a las respectivamente previstas para cada supuesto. CAPÍTULO III. DE LOS DELITOS CONTRA LA SALUD PÚBLICA. Artículo 359. El que, sin hallarse debidamente autorizado, elabore sustancias nocivas para la salud o productos químicos que puedan causar estragos, o los despache o suministre, o comercie con ellos, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años y multa de seis a doce meses, e inhabilitación especial para profesión o industria por tiempo de seis meses a dos años. Artículo 360. El que, hallándose autorizado para el tráfico de las sustancias o productos a que se refiere el artículo anterior, los despache o suministre sin cumplir con las formalidades previstas en las Leyes y

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

538

Oposició

SECCIÓN 5. DISPOSICIÓN COMÚN.

Reglamentos respectivos, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses e inhabilitación para la profesión u oficio de seis meses a dos años.

Artículo 361 bis. 1. Los que, sin justificación terapéutica, prescriban, proporcionen, dispensen, suministren, administren, ofrezcan o faciliten a deportistas federados no competitivos, deportistas no federados que practiquen el deporte por recreo, o deportistas que participen en competiciones organizadas en España por entidades deportivas, sustancias o grupos farmacológicos prohibidos, así como métodos no reglamentarios, destinados a aumentar sus capacidades físicas o a modificar los resultados de las competiciones, que por su contenido, reiteración de la ingesta u otras circunstancias concurrentes, pongan en peligro la vida o la salud de los mismos, serán castigados con las penas de prisión de seis meses a dos años, multa de seis a dieciocho meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, de dos a cinco años. 2. Se impondrán las penas previstas en el apartado anterior en su mitad superior cuando el delito se perpetre concurriendo alguna de las circunstancias siguientes: 1. Que la víctima sea menor de edad. 2. Que se haya empleado engaño o intimidación. 3. Que el responsable se haya prevalido de una relación de superioridad laboral o profesional. Artículo 362. 1. Serán castigados con las penas de prisión de seis meses a tres años, multa de seis a dieciocho meses e inhabilitación especial para profesión u oficio de uno a tres años: 1. El que altere, al fabricarlo o elaborarlo o en un momento posterior, la cantidad, la dosis o la composición genuina, según lo autorizado o declarado, de un medicamento, privándole total o parcialmente de su eficacia terapéutica, y con ello ponga en peligro la vida o la salud de las personas. 2. El que, con ánimo de expenderlos o utilizarlos de cualquier manera, imite o simule medicamentos o sustancias productoras de efectos beneficiosos para la salud, dándoles apariencia de verdaderos, y con ello ponga en peligro la vida o la salud de las personas. 3. El que, conociendo su alteración y con propósito de expenderlos o destinarlos al uso por otras personas, tenga en depósito, anuncie o haga publicidad, ofrezca, exhiba, venda, facilite o utilice en cualquier forma los medicamentos referidos y con ello ponga en peligro la vida o la salud de las personas.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

539

Oposició

Los que expendan o despachen medicamentos deteriorados o caducados, o que incumplan las exigencias técnicas relativas a su composición, estabilidad y eficacia, o sustituyan unos por otros, y con ello pongan en peligro la vida o la salud de las personas serán castigados con las penas de prisión de seis meses a dos años, multa de seis a dieciocho meses e inhabilitación especial para profesión u oficio de seis meses a dos años.

per sotsinspector/a

Artículo 361.

Artículo 363. Serán castigados con la pena de prisión de uno a cuatro años, multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para profesión, oficio, industria o comercio por tiempo de tres a seis años los productores, distribuidores o comerciantes que pongan en peligro la salud de los consumidores: 1. Ofreciendo en el mercado productos alimentarios con omisión o alteración de los requisitos establecidos en las leyes o reglamentos sobre caducidad o composición. 2. Fabricando o vendiendo bebidas o comestibles destinados al consumo público y nocivos para la salud. 3. Traficando con géneros corrompidos. 4. Elaborando productos cuyo uso no se halle autorizado y sea perjudicial para la salud, o comerciando con ellos. 5. Ocultando o sustrayendo efectos destinados a ser inutilizados o desinfectados, para comerciar con ellos. Artículo 364. 1. El que adulterare con aditivos u otros agentes no autorizados susceptibles de causar daños a la salud de las personas los alimentos, sustancias o bebidas destinadas al comercio alimentario, será castigado con las penas del artículo anterior. Si el reo fuera el propietario o el responsable de producción de una fábrica de productos alimenticios, se le impondrá, además, la pena de inhabilitación especial para profesión, oficio, industria o comercio de seis a diez años. 2. Se impondrá la misma pena al que realice cualquiera de las siguientes conductas: 1. Administrar a los animales cuyas carnes o productos se destinen al consumo humano sustancias no permitidas que generen riesgo para la salud de las personas, o en dosis superiores o para fines distintos a los autorizados. 2. Sacrificar animales de abasto o destinar sus productos al consumo humano, sabiendo que se les ha administrado las sustancias mencionadas en el número anterior. 3. Sacrificar animales de abasto a los que se hayan aplicado tratamientos terapéuticos mediante sustancias de las referidas en el apartado 1. 4. Despachar al consumo público las carnes o productos de los animales de abasto sin respetar los períodos de espera en su caso reglamentariamente previstos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

540

Oposició

3. En casos de suma gravedad, los Jueces o Tribunales, teniendo en cuenta las circunstancias personales del autor y las del hecho, podrán imponer las penas superiores en grado a las antes señaladas.

per sotsinspector/a

2. Las penas de inhabilitación previstas en este artículo y en los anteriores serán de tres a seis años cuando los hechos sean cometidos por farmacéuticos, o por los directores técnicos de laboratorios legalmente autorizados, en cuyo nombre o representación actúen.

Será castigado con la pena de prisión de dos a seis años el que envenenare o adulterare con sustancias infecciosas, u otras que puedan ser gravemente nocivas para la salud, las aguas potables o las sustancias alimenticias destinadas al uso público o al consumo de una colectividad de personas. Artículo 366. En el caso de los artículos anteriores, se podrá imponer la medida de clausura del establecimiento, fábrica, laboratorio o local por tiempo de hasta cinco años, y en los supuestos de extrema gravedad podrá decretarse el cierre definitivo conforme a lo previsto en el artículo 129. Artículo 367. Si los hechos previstos en todos los artículos anteriores fueran realizados por imprudencia grave, se impondrán, respectivamente, las penas inferiores en grado. Artículo 368. Los que ejecuten actos de cultivo, elaboración o tráfico, o de otro modo promuevan, favorezcan o faciliten el consumo ilegal de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, o las posean con aquellos fines, serán castigados con las penas de prisión de tres a nueve años y multa del tanto al triplo del valor de la droga objeto del delito si se tratare de sustancias o productos que causen grave daño a la salud, y de prisión de uno a tres años y multa del tanto al duplo en los demás casos.

per sotsinspector/a

Artículo 365.

1. Se impondrán las penas superiores en grado a las señaladas en el artículo anterior y multa del tanto al cuádruplo cuando concurran alguna de las siguientes circunstancias: 1. El culpable fuere autoridad, funcionario público, facultativo, trabajador social, docente o educador y obrase en el ejercicio de su cargo, profesión u oficio. 2. El culpable perteneciere a una organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que tuviese como finalidad difundir tales sustancias o productos aun de modo ocasional. 3. El culpable participare en otras actividades organizadas o cuya ejecución se vea facilitada por la comisión del delito. 4. Los hechos fueren realizados en establecimientos abiertos al público por los responsables o empleados de los mismos. 5. Las sustancias a que se refiere el artículo anterior se faciliten a menores de 18 años, a disminuidos psíquicos o a personas sometidas a tratamiento de deshabituación o rehabilitación. 6. Fuere de notoria importancia la cantidad de las citadas sustancias objeto de las conductas a que se refiere el artículo anterior. 7. Las referidas sustancias se adulteren, manipulen o mezclen entre sí o con otras, incrementando el posible daño a la salud. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

541

Oposició

Artículo 369.

1. La pérdida de la posibilidad de obtener subvenciones o ayudas públicas y del derecho a gozar de beneficios o incentivos fiscales o de la Seguridad Social, durante el tiempo que dure la mayor de las penas privativas de libertad impuesta. 2. La aplicación de las medidas previstas en el artículo 129 de este Código. Artículo 370. Se impondrá la pena superior en uno o dos grados a la señalada en el artículo 368 cuando: 1. Se utilice a menores de 18 años o a disminuidos psíquicos para cometer estos delitos. 2. Se trate de los jefes, administradores o encargados de las organizaciones a que se refieren las circunstancias 2 y 3 del apartado 1 del artículo anterior. 3. Las conductas descritas en el artículo 368 fuesen de extrema gravedad. Se consideran de extrema gravedad los casos en que la cantidad de las sustancias a que se refiere el artículo 368 excediere notablemente de la considerada como de notoria importancia, o se hayan utilizado buques o aeronaves como medio de transporte específico, o se hayan llevado a cabo las conductas indicadas simulando operaciones de comercio internacional entre empresas, o se trate de redes internaciones dedicadas a este tipo de actividades, o cuando concurrieren tres o más de las circunstancias previstas en el artículo 369.1. En los supuestos de los anteriores números 2 y 3 se impondrá a los culpables, además, una multa del tanto al triplo del valor de la droga objeto del delito. Artículo 371. 1. El que fabrique, transporte, distribuya, comercie o tenga en su poder equipos, materiales o sustancias enumeradas en el cuadro I y cuadro II de la Convención de Naciones Unidas, hecha en Viena el 20 de diciembre de 1988, sobre el tráfico ilícito de estupefacientes y sustancias psicotrópicas, y cualesquiera otros productos adicionados al mismo Convenio o que se incluyan en otros futuros Convenios de la misma naturaleza, ratificados por España, a sabiendas de que van a utilizarse en el cultivo, la producción o la fabricación ilícitas de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, o para estos fines, será castigado con la pena de prisión de tres a seis años y multa del tanto al triplo del valor de los géneros o efectos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

542

per sotsinspector/a

2. En los supuestos previstos en las circunstancias 2, 3 y 4 del apartado anterior de este artículo, se impondrá a la organización, asociación o persona titular del establecimiento una multa del tanto al triplo del valor de la droga objeto del delito, el comiso de los bienes objeto del delito y de los productos y beneficios obtenidos directa o indirectamente del acto delictivo y, además, la autoridad judicial podrá decretar alguna de las siguientes medidas:

Oposició

8. Las conductas descritas en el artículo anterior tengan lugar en centros docentes, en centros, establecimientos o unidades militares, en establecimientos penitenciarios o en centros de deshabituación o rehabilitación, o en sus proximidades. 9. El culpable empleare violencia o exhibiere o hiciese uso de armas para cometer el hecho. 10. El culpable introdujera o sacare ilegalmente las referidas sustancias o productos del territorio nacional, o favoreciese la realización de tales conductas.

En tales casos, los jueces o tribunales impondrán, además de las penas correspondientes, la de inhabilitación especial del reo para el ejercicio de su profesión o industria por tiempo de tres a seis años, y las demás medidas previstas en el artículo 369.2. Artículo 372. Si los hechos previstos en este Capítulo fueran realizados por empresario, intermediario en el sector financiero, facultativo, funcionario público, trabajador social, docente o educador, en el ejercicio de su cargo, profesión u oficio, se le impondrá, además de la pena correspondiente, la de inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, industria o comercio, de tres a diez años. Se impondrá la pena de inhabilitación absoluta de diez a veinte años cuando los referidos hechos fueren realizados por autoridad o agente de la misma, en el ejercicio de su cargo. A tal efecto, se entiende que son facultativos los médicos, psicólogos, las personas en posesión de título sanitario, los veterinarios, los farmacéuticos y sus dependientes. Artículo 373. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los artículos 368 al 372, se castigarán con la pena inferior en uno a dos grados a la que corresponde, respectivamente, a los hechos previstos en los preceptos anteriores.

per sotsinspector/a

2. Se impondrá la pena señalada en su mitad superior cuando las personas que realicen los hechos descritos en el apartado anterior pertenezcan a una organización dedicada a los fines en él señalados, y la pena superior en grado cuando se trate de los jefes, administradores o encargados de las referidas organizaciones o asociaciones.

1. En los delitos previstos en los artículos 301.1, párrafo segundo, y 368 a 372, además de las penas que corresponda imponer por el delito cometido, serán objeto de decomiso las drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, los equipos, materiales y sustancias a que se refiere el artículo 371, así como los bienes, medios, instrumentos y ganancias con sujeción a lo dispuesto en el artículo 127 de este Código y a las siguientes normas especiales: 1. Las drogas, estupefacientes y sustancias psicotrópicas serán destruidas por la autoridad administrativa bajo cuya custodia se encuentren, una vez realizados los informes analíticos pertinentes y guardadas muestras bastantes de las mismas, salvo que la autoridad judicial competente haya ordenado su conservación íntegra. Una vez que la sentencia sea firme, se procederá a la destrucción de las muestras que se hubieran apartado, o a la destrucción de la totalidad de lo incautado, en el caso de que el órgano judicial competente hubiera ordenado su conservación. 2. A fin de garantizar la efectividad del decomiso, los bienes, medios, instrumentos y ganancias podrán ser aprehendidos o embargados y puestos en depósito por la autoridad judicial desde el momento de las primeras diligencias. 3. La autoridad judicial podrá acordar que, con las debidas garantías para su conservación y mientras se sustancia el procedimiento, el objeto del decomiso, si fuese de lícito comercio,

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

543

Oposició

Artículo 374.

a. Cuando el propietario haga expreso abandono de ellos. b. Cuando su conservación pueda resultar peligrosa para la salud o seguridad públicas, o dar lugar a una disminución importante de su valor, o afectar gravemente a su uso y funcionamiento habituales. Se entenderán incluidos los que sin sufrir deterioro material se deprecien por el transcurso del tiempo. Cuando concurran estos supuestos, la autoridad judicial ordenará la enajenación, bien de oficio o a instancia del Ministerio Fiscal, el Abogado del Estado o la representación procesal de las comunidades autónomas, entidades locales u otras entidades públicas, y previa audiencia del interesado. El importe de la enajenación, que se realizará por cualquiera de las formas legalmente previstas, quedará depositado a resultas del correspondiente proceso legal, una vez deducidos los gastos de cualquier naturaleza que se hayan producido. 3. En los delitos a que se refieren los apartados precedentes, los jueces y tribunales que conozcan de la causa podrán declarar la nulidad de los actos o negocios jurídicos en virtud de los cuales se hayan transmitido, gravado o modificado la titularidad real o derechos relativos a los bienes y efectos señalados en los apartados anteriores. 4. Los bienes, medios, instrumentos y ganancias definitivamente decomisados por sentencia, que no podrán ser aplicados a la satisfacción de las responsabilidades civiles derivadas del delito ni de las costas procesales, serán adjudicados íntegramente al Estado. Artículo 375. Las condenas de Jueces o Tribunales extranjeros por delitos de la misma naturaleza que los previstos en los artículos 368 al 372 de este Capítulo producirán los efectos de reincidencia, salvo que el antecedente penal haya sido cancelado o pueda serlo con arreglo al Derecho español. Artículo 376. En los casos previstos en los artículos 368 a 372, los jueces o tribunales, razonándolo en la sentencia, podrán imponer la pena inferior en uno o dos grados a la señalada por la ley para el delito de que se trate, siempre que el sujeto haya abandonado voluntariamente sus actividades delictivas y haya colaborado activamente con las autoridades o sus agentes bien para impedir la producción del delito, bien para obtener pruebas decisivas para la identificación o captura de otros Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

544

per sotsinspector/a

2. Los bienes decomisados podrán ser enajenados, sin esperar el pronunciamiento de firmeza de la sentencia, en los siguientes casos:

Oposició

pueda ser utilizado provisionalmente por la Policía Judicial encargada de la represión del tráfico ilegal de drogas. 4. Si, por cualquier circunstancia, no fuera posible el decomiso de los bienes y efectos señalados en el párrafo anterior, podrá acordarse el de otros por un valor equivalente. 5. Cuando los bienes, medios, instrumentos y ganancias del delito hayan desaparecido del patrimonio de los presuntos responsables, podrá acordarse el decomiso de su valor sobre otros bienes distintos incluso de origen lícito, que pertenezcan a los responsables.

Artículo 377. Para la determinación de la cuantía de las multas que se impongan en aplicación de los artículos 368 al 372, el valor de la droga objeto del delito o de los géneros o efectos intervenidos será el precio final del producto o, en su caso, la recompensa o ganancia obtenida por el reo, o que hubiera podido obtener. Artículo 378. Los pagos que se efectúen por el penado por uno o varios de los delitos a que se refieren los artículos 368 a 372 se imputarán por el orden siguiente: 1. A la reparación del daño causado e indemnización de perjuicios. 2. A la indemnización del Estado por el importe de los gastos que se hayan hecho por su cuenta en la causa. 3. A la multa. 4. A las costas del acusador particular o privado cuando se imponga en la sentencia su pago. 5. A las demás costas procesales, incluso las de la defensa del procesado, sin preferencia entre los interesados. CAPÍTULO IV. DE LOS DELITOS CONTRA LA SEGURIDAD VIAL. Artículo 379. 1. El que condujere un vehículo de motor o un ciclomotor a velocidad superior en sesenta kilómetros por hora en vía urbana o en ochenta kilómetros por hora en vía interurbana a la permitida reglamentariamente, será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o a la de multa de seis a doce meses y trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a noventa días, y, en cualquier caso, a la de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior a uno y hasta cuatro años. 2. Con las mismas penas será castigado el que condujere un vehículo de motor o ciclomotor bajo la influencia de drogas tóxicas, estupefacientes, sustancias psicotrópicas o de bebidas alcohólicas. En todo caso será condenado con dichas penas el que condujere con una tasa de alcohol en aire espirado superior a 0,60 miligramos por litro o con una tasa de alcohol en sangre superior a 1,2 gramos por litro.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

545

Oposició

Igualmente, en los casos previstos en los artículos 368 a 372, los jueces o tribunales podrán imponer la pena inferior en uno o dos grados al reo que, siendo drogodependiente en el momento de comisión de los hechos, acredite suficientemente que ha finalizado con éxito un tratamiento de deshabituación, siempre que la cantidad de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas no fuese de notoria importancia o de extrema gravedad.

per sotsinspector/a

responsables o para impedir la actuación o el desarrollo de las organizaciones o asociaciones a las que haya pertenecido o con las que haya colaborado.

2. A los efectos del presente precepto se reputará manifiestamente temeraria la conducción en la que concurrieren las circunstancias previstas en el apartado primero y en el inciso segundo del apartado segundo del artículo anterior. Artículo 381. 1. Será castigado con las penas de prisión de dos a cinco años, multa de doce a veinticuatro meses y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores durante un período de seis a diez años el que, con manifiesto desprecio por la vida de los demás, realizare la conducta descrita en el artículo anterior. 2. Cuando no se hubiere puesto en concreto peligro la vida o la integridad de las personas, las penas serán de prisión de uno a dos años, multa de seis a doce meses y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por el tiempo previsto en el párrafo anterior. 3. El vehículo a motor o ciclomotor utilizado en los hechos previstos en el presente precepto se considerará instrumento del delito a los efectos del artículo 127 de este Código. Artículo 382. Cuando con los actos sancionados en los artículos 379, 380 y 381 se ocasionare, además del riesgo prevenido, un resultado lesivo constitutivo de delito, cualquiera que sea su gravedad, los Jueces o Tribunales apreciarán tan sólo la infracción más gravemente penada, aplicando la pena en su mitad superior y condenando, en todo caso, al resarcimiento de la responsabilidad civil que se hubiera originado. Artículo 383. El conductor que, requerido por un agente de la autoridad, se negare a someterse a las pruebas legalmente establecidas para la comprobación de las tasas de alcoholemia y la presencia de las drogas tóxicas, estupefacientes y sustancias psicotrópicas a que se refieren los artículos anteriores, será castigado con la penas de prisión de seis meses a un año y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior a uno y hasta cuatro años. Artículo 384. El que condujere un vehículo de motor o ciclomotor en los casos de pérdida de vigencia del permiso o licencia por pérdida total de los puntos asignados legalmente, será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o con la de multa de doce a veinticuatro meses y trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a noventa días.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

546

Oposició

1. El que condujere un vehículo a motor o un ciclomotor con temeridad manifiesta y pusiere en concreto peligro la vida o la integridad de las personas será castigado con las penas de prisión de seis meses a dos años y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior a uno y hasta seis años.

per sotsinspector/a

Artículo 380.

Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años o a las de multa de doce a veinticuatro meses y trabajos en beneficio de la comunidad de diez a cuarenta días, el que originare un grave riesgo para la circulación de alguna de las siguientes formas: 1. Colocando en la vía obstáculos imprevisibles, derramando sustancias deslizantes o inflamables o mutando, sustrayendo o anulando la señalización o por cualquier otro medio. 2. No restableciendo la seguridad de la vía, cuando haya obligación de hacerlo.

TÍTULO XVIII. DE LAS FALSEDADES. CAPÍTULO I. DE LA FALSIFICACIÓN DE MONEDA Y EFECTOS TIMBRADOS. Artículo 386. Será castigado con la pena de prisión de ocho a 12 años y multa del tanto al décuplo del valor aparente de la moneda: 1. El que altere la moneda o fabrique moneda falsa. 2. El que introduzca en el país o exporte moneda falsa o alterada. 3. El que transporte, expenda o distribuya, en connivencia con el falsificador, alterador, introductor o exportador, moneda falsa o alterada. La tenencia de moneda falsa para su expendición o distribución será castigada con la pena inferior en uno o dos grados, atendiendo al valor de aquélla y al grado de connivencia con los autores mencionados en los números anteriores. La misma pena se impondrá al que, sabiéndola falsa, adquiera moneda con el fin de ponerla en circulación. El que habiendo recibido de buena fe moneda falsa la expenda o distribuya después de constarle su falsedad será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 24 meses, si el valor aparente de la moneda fuera superior a 400 euros. Si el culpable perteneciere a una sociedad, organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que se dedicare a la realización de estas actividades, el juez o tribunal podrá imponer alguna o algunas de las consecuencias previstas en el artículo 129 de este Código. Artículo 387. A los efectos del artículo anterior, se entiende por moneda la metálica y papel moneda de curso legal. A los mismos efectos, se considerarán moneda las tarjetas de crédito, las de débito y las demás tarjetas que puedan utilizarse como medio de pago, así como los cheques de viaje. Igualmente, se equipararán a la moneda nacional las de otros países de la Unión Europea y las extranjeras. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

547

Oposició

Artículo 385.

per sotsinspector/a

Las mismas penas se impondrán al que realizare la conducción tras haber sido privado cautelar o definitivamente del permiso o licencia por decisión judicial y al que condujere un vehículo de motor o ciclomotor sin haber obtenido nunca permiso o licencia de conducción.

Artículo 389. El que falsificare o expendiere, en connivencia con el falsificador, sellos de correos o efectos timbrados, o los introdujera en España conociendo su falsedad, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años. El adquirente de buena fe de sellos de correos o efectos timbrados que, conociendo su falsedad, los distribuyera o utilizara en cantidad superior a 400 euros será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 24 meses.

CAPÍTULO II. DE LAS FALSEDADES DOCUMENTALES. SECCIÓN 1. DE LA FALSIFICACIÓN DE DOCUMENTOS PÚBLICOS, OFICIALES Y MERCANTILES Y DE LOS DESPACHOS TRANSMITIDOS POR SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN. Artículo 390. 1. Será castigado con las penas de prisión de tres a seis años, multa de seis a veinticuatro meses e inhabilitación especial por tiempo de dos a seis años, la autoridad o funcionario público que, en el ejercicio de sus funciones, cometa falsedad: 1. Alterando un documento en alguno de sus elementos o requisitos de carácter esencial. 2. Simulando un documento en todo o en parte, de manera que induzca a error sobre su autenticidad. 3. Suponiendo en un acto la intervención de personas que no la han tenido, o atribuyendo a las que han intervenido en él declaraciones o manifestaciones diferentes de las que hubieran hecho. 4. Faltando a la verdad en la narración de los hechos. 2. Será castigado con las mismas penas a las señaladas en el apartado anterior el responsable de cualquier confesión religiosa que incurra en alguna de las conductas descritas en los números anteriores, respecto de actos y documentos que puedan producir efecto en el estado de las personas o en el orden civil. Artículo 391. La autoridad o funcionario público que por imprudencia grave incurriere en alguna de las falsedades previstas en el artículo anterior o diere lugar a que otro las cometa, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a un año.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

548

Oposició

La condena de un Tribunal extranjero, impuesta por delito de la misma naturaleza de los comprendidos en este Capítulo, será equiparada a las sentencias de los Jueces o Tribunales españoles a los efectos de reincidencia, salvo que el antecedente penal haya sido cancelado o pudiese serlo con arreglo al Derecho español.

per sotsinspector/a

Artículo 388.

El particular que cometiere en documento público, oficial o mercantil, alguna de las falsedades descritas en los tres primeros números del apartado 1 del artículo 390, será castigado con las penas de prisión de seis meses a tres años y multa de seis a doce meses. Artículo 393. El que, a sabiendas de su falsedad, presentare en juicio o, para perjudicar a otro, hiciere uso de un documento falso de los comprendidos en los artículos precedentes, será castigado con la pena inferior en grado a la señalada a los falsificadores. Artículo 394. 1. La autoridad o funcionario público encargado de los servicios de telecomunicación que supusiere o falsificare un despacho telegráfico u otro propio de dichos servicios, incurrirá en la pena de prisión de seis meses a tres años e inhabilitación especial por tiempo de dos a seis años. 2. El que, a sabiendas de su falsedad, hiciere uso del despacho falso para perjudicar a otro, será castigado con la pena inferior en grado a la señalada a los falsificadores. SECCIÓN 2. DE LA FALSIFICACION DE DOCUMENTOS PRIVADOS. Artículo 395. El que, para perjudicar a otro, cometiere en documento privado alguna de las falsedades previstas en los tres primeros números del apartado 1 del artículo 390, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años.

Oposició

Artículo 396. El que, a sabiendas de su falsedad, presentare en juicio o, para perjudicar a otro, hiciere uso de un documento falso de los comprendidos en el artículo anterior, incurrirá en la pena inferior en grado a la señalada a los falsificadores. SECCIÓN 3. DE LA FALSIFICACION DE CERTIFICADOS. Artículo 397. El facultativo que librare certificado falso será castigado con la pena de multa de tres a doce meses. Artículo 398. La autoridad o funcionario público que librare certificación falsa será castigado con la pena de suspensión de seis meses a dos años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Artículo 392.

549

Artículo 399.

2. La misma pena se aplicará al que hiciere uso, a sabiendas, de la certificación falsa. CAPÍTULO III. DISPOSICIÓN GENERAL. Artículo 400. La fabricación o tenencia de útiles, materiales, instrumentos, sustancias, máquinas, programas de ordenador o aparatos, específicamente destinados a la comisión de los delitos descritos en los capítulos anteriores, se castigarán con la pena señalada en cada caso para los autores. CAPÍTULO IV. DE LA USURPACIÓN DEL ESTADO CIVIL. Artículo 401. El que usurpare el estado civil de otro será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años. CAPÍTULO V. DE LA USURPACIÓN DE FUNCIONES PÚBLICAS Y DEL INTRUSISMO. Artículo 402. El que ilegítimamente ejerciere actos propios de una autoridad o funcionario público atribuyéndose carácter oficial, será castigado con la pena de prisión de uno a tres años.

Oposició

Artículo 403. El que ejerciere actos propios de una profesión sin poseer el correspondiente título académico expedido o reconocido en España de acuerdo con la legislación vigente, incurrirá en la pena de multa de seis a doce meses. Si la actividad profesional desarrollada exigiere un título oficial que acredite la capacitación necesaria y habilite legalmente para su ejercicio, y no se estuviere en posesión de dicho título, se impondrá la pena de multa de tres a cinco meses. Si el culpable, además, se atribuyese públicamente la cualidad de profesional amparada por el título referido, se le impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

1. El particular que falsificare una certificación de las designadas en los artículos anteriores será castigado con la pena de multa de tres a seis meses.

550

TÍTULO XIX. DELITOS CONTRA LA ADMINISTRACIÓN PÚBLICA.

Artículo 404. A la autoridad o funcionario público que, a sabiendas de su injusticia, dictare una resolución arbitraria en un asunto administrativo se le castigará con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de siete a diez años. Artículo 405. A la autoridad o funcionario público que, en el ejercicio de su competencia y a sabiendas de su ilegalidad, propusiere, nombrare o diere posesión para el ejercicio de un determinado cargo público a cualquier persona sin que concurran los requisitos legalmente establecidos para ello, se le castigará con las penas de multa de tres a ocho meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. Artículo 406. La misma pena de multa se impondrá a la persona que acepte la propuesta, nombramiento o toma de posesión mencionada en el artículo anterior, sabiendo que carece de los requisitos legalmente exigibles. CAPÍTULO II. DEL ABANDONO DE DESTINO Y DE LA OMISIÓN DEL DEBER DE PERSEGUIR DELITOS.

per sotsinspector/a

CAPÍTULO I. DE LA PREVARICACIÓN DE LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS Y OTROS COMPORTAMIENTOS INJUSTOS.

1. A la autoridad o funcionario público que abandonare su destino con el propósito de no impedir o no perseguir cualquiera de los delitos comprendidos en los Títulos XXI, XXII, XXIII y XXIV se le castigará con la pena de prisión de uno a cuatro años e inhabilitación absoluta para empleo o cargo público por tiempo de seis a diez años. Si hubiera realizado el abandono para no impedir o no perseguir cualquier otro delito, se le impondrá la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años. 2. Las mismas penas se impondrán, respectivamente, cuando el abandono tenga por objeto no ejecutar las penas correspondientes a estos delitos impuestas por la autoridad judicial competente. Artículo 408. La autoridad o funcionario que, faltando a la obligación de su cargo, dejare intencionadamente de promover la persecución de los delitos de que tenga noticia o de sus responsables, incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

551

Oposició

Artículo 407.

Artículo 409.

per sotsinspector/a

A las autoridades o funcionarios públicos que promovieren, dirigieren u organizaren el abandono colectivo y manifiestamente ilegal de un servicio público, se les castigará con la pena de multa de ocho a doce meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. Las autoridades o funcionarios públicos que meramente tomaren parte en el abandono colectivo o manifiestamente ilegal de un servicio público esencial y con grave perjuicio de éste o de la comunidad, serán castigados con la pena de multa de ocho a doce meses. CAPÍTULO III. DE LA DESOBEDIENCIA Y DENEGACIÓN DE AUXILIO. Artículo 410. 1. Las autoridades o funcionarios públicos que se negaren abiertamente a dar el debido cumplimiento a resoluciones judiciales, decisiones u órdenes de la autoridad superior, dictadas dentro del ámbito de su respectiva competencia y revestidas de las formalidades legales, incurrirán en la pena de multa de tres a doce meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. 2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, no incurrirán en responsabilidad criminal las autoridades o funcionarios por no dar cumplimiento a un mandato que constituya una infracción manifiesta, clara y terminante de un precepto de Ley o de cualquier otra disposición general. Artículo 411.

Oposició

La autoridad o funcionario público que, habiendo suspendido, por cualquier motivo que no sea el expresado en el apartado segundo del artículo anterior, la ejecución de las órdenes de sus superiores, las desobedeciere después de que aquéllos hubieren desaprobado la suspensión, incurrirá en las penas de multa de doce a veinticuatro meses, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años. Artículo 412. 1. El funcionario público que, requerido por autoridad competente, no prestare el auxilio debido para la Administración de Justicia u otro servicio público, incurrirá en las penas de multa de tres a doce meses, y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. 2. Si el requerido fuera autoridad, jefe o responsable de una fuerza pública o un agente de la autoridad, se impondrán las penas de multa de doce a dieciocho meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de dos a tres años. 3. La autoridad o funcionario público que, requerido por un particular a prestar algún auxilio a que venga obligado por razón de su cargo para evitar un delito contra la vida de las personas, se abstuviera de prestarlo, será castigado con la pena de multa de dieciocho a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a seis años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

552

per sotsinspector/a

Si se tratase de un delito contra la integridad, libertad sexual, salud o libertad de las personas, será castigado con la pena de multa de doce a dieciocho meses y suspensión de empleo o cargo público de uno a tres años. En el caso de que tal requerimiento lo fuera para evitar cualquier otro delito u otro mal, se castigará con la pena de multa de tres a doce meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. CAPÍTULO IV. DE LA INFIDELIDAD EN LA CUSTODIA DE DOCUMENTOS Y DE LA VIOLACIÓN DE SECRETOS. Artículo 413. La autoridad o funcionario público que, a sabiendas, sustrajere, destruyere, inutilizare u ocultare, total o parcialmente, documentos cuya custodia le esté encomendada por razón de su cargo, incurrirá en las penas de prisión de uno a cuatro años, multa de siete a veinticuatro meses, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a seis años. Artículo 414. 1. A la autoridad o funcionario público que, por razón de su cargo, tenga encomendada la custodia de documentos respecto de los que la autoridad competente haya restringido el acceso, y que a sabiendas destruya o inutilice los medios puestos para impedir ese acceso o consienta su destrucción o inutilización, incurrirá en la pena de prisión de seis meses a un año o multa de seis a veinticuatro meses y, en cualquier caso, inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años.

Oposició

2. El particular que destruyere o inutilizare los medios a que se refiere el apartado anterior, será castigado con la pena de multa de seis a dieciocho meses. Artículo 415. La autoridad o funcionario público no comprendido en el artículo anterior que, a sabiendas y sin la debida autorización, accediere o permitiere acceder a documentos secretos cuya custodia le esté confiada por razón de su cargo, incurrirá en la pena de multa de seis a doce meses, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años. Artículo 416. Serán castigados con las penas de prisión o multa inmediatamente inferiores a las respectivamente señaladas en los tres artículos anteriores los particulares encargados accidentalmente del despacho o custodia de documentos, por comisión del Gobierno o de las autoridades o funcionarios públicos a quienes hayan sido confiados por razón de su cargo, que incurran en las conductas descritas en los mismos. Artículo 417. 1. La autoridad o funcionario público que revelare secretos o informaciones de los que tenga conocimiento por razón de su oficio o cargo y que no deban ser divulgados, incurrirá en la pena de Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

553

Si de la revelación a que se refiere el párrafo anterior resultara grave daño para la causa pública o para tercero, la pena será de prisión de uno a tres años, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a cinco años. 2. Si se tratara de secretos de un particular, las penas serán las de prisión de dos a cuatro años, multa de doce a dieciocho meses, y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años. Artículo 418. El particular que aprovechare para sí o para un tercero el secreto o la información privilegiada que obtuviere de un funcionario público o autoridad, será castigado con multa del tanto al triplo del beneficio obtenido o facilitado. Si resultara grave daño para la causa pública o para tercero, la pena será de prisión de uno a seis años. CAPÍTULO V. DEL COHECHO. Artículo 419.

Oposició

La autoridad o funcionario público que, en provecho propio o de un tercero, solicitare o recibiere, por sí o por persona interpuesta, dádiva o presente o aceptare ofrecimiento o promesa para realizar en el ejercicio de su cargo una acción u omisión constitutivas de delito, incurrirá en la pena de prisión de dos a seis años, multa del tanto al triplo del valor de la dádiva e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de siete a doce años, sin perjuicio de la pena correspondiente al delito cometido en razón de la dádiva o promesa. Artículo 420. La autoridad o funcionario público que, en provecho propio o de un tercero, solicite o reciba, por sí o por persona interpuesta, dádiva o promesa por ejecutar un acto injusto relativo al ejercicio de su cargo que no constituya delito, y lo ejecute, incurrirá en la pena de prisión de uno a cuatro años e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis a nueve años, y de prisión de uno a dos años e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a seis años, si no llegara a ejecutarlo. En ambos casos se impondrá, además, la multa del tanto al triplo del valor de la dádiva. Artículo 421. Cuando la dádiva solicitada, recibida o prometida tenga por objeto que la autoridad o funcionario público se abstenga de un acto que debiera practicar en el ejercicio de su cargo, las penas serán de multa del tanto al duplo del valor de la dádiva e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

multa de doce a dieciocho meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años.

554

Artículo 422.

Artículo 423. 1. Los que con dádivas, presentes, ofrecimientos o promesas corrompieren o intentaren corromper a las autoridades o funcionarios públicos serán castigados con las mismas penas de prisión y multa que éstos. 2. Los que atendieren las solicitudes de las autoridades o funcionarios públicos, serán castigados con la pena inferior en grado a la prevista en el apartado anterior. Artículo 424. Cuando el soborno mediare en causa criminal en favor del reo por parte de su cónyuge u otra persona a la que se halle ligado de forma estable por análoga relación de afectividad, o de algún ascendiente, descendiente o hermano, por naturaleza, por adopción o afines en los mismos grados, se impondrá al sobornador la pena de multa de tres a seis meses. Artículo 425. 1. La autoridad o funcionario público que solicitare dádiva o presente o admitiere ofrecimiento o promesa para realizar un acto propio de su cargo o como recompensa del ya realizado, incurrirá en la pena de multa del tanto al triplo del valor de la dádiva y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a tres años.

Oposició

2. En el caso de recompensa por el acto ya realizado, si éste fuera constitutivo de delito se impondrá, además, la pena de prisión de uno a tres años, multa de seis a diez meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de diez a quince años. Artículo 426. La autoridad o funcionario público que admitiere dádiva o regalo que le fueren ofrecidos en consideración a su función o para la consecución de un acto no prohibido legalmente, incurrirá en la pena de multa de tres a seis meses. Artículo 427. Quedará exento de pena por el delito de cohecho el particular que haya accedido ocasionalmente a la solicitud de dádiva o presente realizada por autoridad o funcionario público y denunciare el hecho a la autoridad que tenga el deber de proceder a su averiguación, antes de la apertura del correspondiente procedimiento, siempre que no hayan transcurrido más de diez días desde la fecha de los hechos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Lo dispuesto en los artículos precedentes será también aplicable a los jurados, árbitros, peritos, o cualesquiera personas que participen en el ejercicio de la función pública.

555

Artículo 428. El funcionario público o autoridad que influyere en otro funcionario público o autoridad prevaliéndose del ejercicio de las facultades de su cargo o de cualquier otra situación derivada de su relación personal o jerárquica con éste o con otro funcionario o autoridad para conseguir una resolución que le pueda generar directa o indirectamente un beneficio económico para sí o para un tercero, incurrirá en las penas de prisión de seis meses a un año, multa del tanto al duplo del beneficio perseguido u obtenido, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a seis años. Si obtuviere el beneficio perseguido se impondrán las penas en su mitad superior. Artículo 429. El particular que influyere en un funcionario público o autoridad prevaliéndose de cualquier situación derivada de su relación personal con éste o con otro funcionario público o autoridad para conseguir una resolución que le pueda generar, directa o indirectamente, un beneficio económico para sí o para un tercero, será castigado con las penas de prisión de seis meses a un año, y multa del tanto al duplo del beneficio perseguido u obtenido. Si obtuviere el beneficio perseguido se impondrán las penas en su mitad superior. Artículo 430.

Oposició

Los que, ofreciéndose a realizar las conductas descritas en los artículos anteriores, solicitaren de terceros dádivas, presentes o cualquier otra remuneración, o aceptaren ofrecimiento o promesa, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a un año. En cualquiera de los supuestos a que se refiere este artículo, la autoridad judicial podrá imponer también la suspensión de las actividades de la sociedad, empresa, organización o despacho y la clausura de sus dependencias abiertas al público por tiempo de seis meses a tres años. Artículo 431. En todos los casos previstos en este Capítulo y en el anterior, las dádivas, presentes o regalos caerán en decomiso. CAPÍTULO VII. DE LA MALVERSACIÓN. Artículo 432. 1. La autoridad o funcionario público que, con ánimo de lucro, sustrajere o consintiere que un tercero, con igual ánimo, sustraiga los caudales o efectos públicos que tenga a su cargo por razón de sus funciones, incurrirá en la pena de prisión de tres a seis años e inhabilitación absoluta por tiempo de seis a diez años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

CAPÍTULO VI. DEL TRÁFICO DE INFLUENCIAS.

556

per sotsinspector/a

2. Se impondrá la pena de prisión de cuatro a ocho años y la de inhabilitación absoluta por tiempo de diez a veinte años si la malversación revistiera especial gravedad atendiendo al valor de las cantidades sustraídas y al daño o entorpecimiento producido al servicio público. Las mismas penas se aplicarán si las cosas malversadas hubieran sido declaradas de valor histórico o artístico, o si se tratara de efectos destinados a aliviar alguna calamidad pública. 3. Cuando la sustracción no alcance la cantidad de 4.000 euros, se impondrán las penas de multa superior a dos y hasta cuatro meses, prisión de seis meses a tres años y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de hasta tres años. Artículo 433. La autoridad o funcionario público que destinare a usos ajenos a la función pública los caudales o efectos puestos a su cargo por razón de sus funciones, incurrirá en la pena de multa de seis a doce meses, y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a tres años. Si el culpable no reintegrara el importe de lo distraído dentro de los diez días siguientes al de la incoación del proceso, se le impondrán las penas del artículo anterior. Artículo 434. La autoridad o funcionario público que, con ánimo de lucro propio o ajeno y con grave perjuicio para la causa pública, diere una aplicación privada a bienes muebles o inmuebles pertenecientes a cualquier Administración o Entidad estatal, autonómica o local u Organismos dependientes de alguna de ellas, incurrirá en las penas de prisión de uno a tres años e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de tres a seis años.

Las disposiciones de este Capítulo son extensivas: 1. A los que se hallen encargados por cualquier concepto de fondos, rentas o efectos de las Administraciones públicas. 2. A los particulares legalmente designados como depositarios de caudales o efectos públicos. 3. A los administradores o depositarios de dinero o bienes embargados, secuestrados o depositados por autoridad pública, aunque pertenezcan a particulares. CAPÍTULO VIII. DE LOS FRAUDES Y EXACCIONES ILEGALES. Artículo 436. La autoridad o funcionario público que, interviniendo por razón de su cargo en cualquiera de los actos de las modalidades de contratación pública o en liquidaciones de efectos o haberes públicos, se concertara con los interesados o usase de cualquier otro artificio para defraudar a cualquier ente público, incurrirá en las penas de prisión de uno a tres años e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis a diez años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

557

Oposició

Artículo 435.

Artículo 437.

Artículo 438. La autoridad o funcionario público que, abusando de su cargo, cometiere algún delito de estafa o apropiación indebida, incurrirá en las penas respectivamente señaladas a éstos, en su mitad superior, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años. CAPÍTULO IX. DE LAS NEGOCIACIONES Y ACTIVIDADES PROHIBIDAS A LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS Y DE LOS ABUSOS EN EL EJERCICIO DE SU FUNCIÓN. Artículo 439. La autoridad o funcionario público que, debiendo informar, por razón de su cargo, en cualquier clase de contrato, asunto, operación o actividad, se aproveche de tal circunstancia para forzar o facilitarse cualquier forma de participación, directa o por persona interpuesta, en tales negocios o actuaciones, incurrirá en la pena de multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a cuatro años. Artículo 440. Los peritos, árbitros y contadores partidores que se condujeren del modo previsto en el artículo anterior, respecto de los bienes o cosas en cuya tasación, partición o adjudicación hubieran intervenido, y los tutores, curadores o albaceas respecto de los pertenecientes a sus pupilos o testamentarías, serán castigados con la pena de multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, guarda, tutela o curatela, según los casos, por tiempo de tres a seis años. Artículo 441. La autoridad o funcionario público que, fuera de los casos admitidos en las Leyes o Reglamentos, realizare, por sí o por persona interpuesta, una actividad profesional o de asesoramiento permanente o accidental, bajo la dependencia o al servicio de entidades privadas o de particulares, en asunto en que deba intervenir o haya intervenido por razón de su cargo, o en los que se tramiten, informen o resuelvan en la oficina o centro directivo en que estuviere destinado o del que dependa, incurrirá en las penas de multa de seis a doce meses, y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años. Artículo 442. La autoridad o funcionario público que haga uso de un secreto del que tenga conocimiento por razón de su oficio o cargo, o de una información privilegiada, con ánimo de obtener un beneficio Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

558

Oposició

per sotsinspector/a

La autoridad o funcionario público que exigiere, directa o indirectamente, derechos, tarifas por aranceles o minutas que no sean debidos o en cuantía mayor a la legalmente señalada, será castigado, sin perjuicio de los reintegros a que viniere obligado, con las penas de multa de seis a veinticuatro meses y de suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a cuatro años.

Artículo 443. 1. Será castigado con la pena de prisión de uno a dos años e inhabilitación absoluta por tiempo de seis a 12 años, la autoridad o funcionario público que solicitare sexualmente a una persona que, para sí misma o para su cónyuge u otra persona con la que se halle ligado de forma estable por análoga relación de afectividad, ascendiente, descendiente, hermano, por naturaleza, por adopción, o afín en los mismos grados, tenga pretensiones pendientes de la resolución de aquel o acerca de las cuales deba evacuar informe o elevar consulta a su superior. 2. El funcionario de Instituciones Penitenciarias o de centros de protección o corrección de menores que solicitara sexualmente a una persona sujeta a su guarda será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años e inhabilitación absoluta por tiempo de seis a 12 años. 3. En las mismas penas incurrirán cuando la persona solicitada fuera ascendiente, descendiente, hermano, por naturaleza, por adopción, o afines en los mismos grados de persona que tuviere bajo su guarda. Incurrirá, asimismo, en estas penas cuando la persona solicitada sea cónyuge de persona que tenga bajo su guarda o se halle ligada a ésta de forma estable por análoga relación de afectividad. Artículo 444. Las penas previstas en el artículo anterior se impondrán sin perjuicio de las que correspondan por los delitos contra la libertad sexual efectivamente cometidos. CAPÍTULO X. DE LOS DELITOS DE CORRUPCIÓN EN LAS TRANSACCIONES COMERCIALES INTERNACIONALES. Artículo 445. 1. Los que con dádivas, presentes, ofrecimientos o promesas, corrompieren o intentaren corromper, por sí o por persona interpuesta, a las autoridades o funcionarios públicos extranjeros o de organizaciones internacionales en el ejercicio de su cargo en beneficio de éstos o de un tercero, o atendieran a sus solicitudes al respecto, con el fin de que actúen o se abstengan de actuar en relación con el ejercicio de funciones públicas para conseguir o conservar un contrato u otro beneficio irregular en la realización de actividades económicas internacionales, serán castigados con las penas previstas en el artículo 423, en sus respectivos casos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

559

Oposició

Si resultara grave daño para la causa pública o para tercero, la pena será de prisión de uno a seis años, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de siete a diez años. A los efectos de este artículo, se entiende por información privilegiada toda información de carácter concreto que se tenga exclusivamente por razón del oficio o cargo público y que no haya sido notificada, publicada o divulgada.

per sotsinspector/a

económico para sí o para un tercero, incurrirá en las penas de multa del tanto al triplo del beneficio perseguido, obtenido o facilitado e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a cuatro años. Si obtuviere el beneficio perseguido se impondrán las penas en su mitad superior.

TÍTULO XX. DELITOS CONTRA LA ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA. CAPÍTULO I. DE LA PREVARICACIÓN. Artículo 446. El Juez o Magistrado que, a sabiendas, dictare sentencia o resolución injusta será castigado: 1. Con la pena de prisión de uno a cuatro años si se trata de sentencia injusta contra el reo en causa criminal por delito y la sentencia no hubiera llegado a ejecutarse, y con la misma pena en su mitad superior y multa de doce a veinticuatro meses si se ha ejecutado. En ambos casos se impondrá, además, la pena de inhabilitación absoluta por tiempo de diez a veinte años. 2. Con la pena de multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis a diez años, si se tratara de una sentencia injusta contra el reo dictada en proceso por falta. 3. Con la pena de multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de diez a veinte años, cuando dictara cualquier otra sentencia o resolución injustas. Artículo 447.

Oposició

El Juez o Magistrado que por imprudencia grave o ignorancia inexcusable dictara sentencia o resolución manifiestamente injusta incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años. Artículo 448. El Juez o Magistrado que se negase a juzgar, sin alegar causa legal, o so pretexto de oscuridad, insuficiencia o silencio de la Ley, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis meses a cuatro años. Artículo 449. 1. En la misma pena señalada en el artículo anterior incurrirá el Juez, Magistrado o Secretario Judicial culpable de retardo malicioso en la Administración de Justicia. Se entenderá por malicioso el retardo provocado para conseguir cualquier finalidad ilegítima. 2. Cuando el retardo sea imputable a funcionario distinto de los mencionados en el apartado anterior, se le impondrá la pena indicada, en su mitad inferior.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

2. Si el culpable perteneciere a una sociedad, organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que se dedicare a la realización de estas actividades, el juez o tribunal podrá imponer alguna o algunas de las consecuencias previstas en el artículo 129 de este Código.

560

1. El que, pudiendo hacerlo con su intervención inmediata y sin riesgo propio o ajeno, no impidiere la comisión de un delito que afecte a las personas en su vida, integridad o salud, libertad o libertad sexual, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años si el delito fuera contra la vida, y la de multa de seis a veinticuatro meses en los demás casos, salvo que al delito no impedido le correspondiera igual o menor pena, en cuyo caso se impondrá la pena inferior en grado a la de aquél. 2. En las mismas penas incurrirá quien, pudiendo hacerlo, no acuda a la autoridad o a sus agentes para que impidan un delito de los previstos en el apartado anterior y de cuya próxima o actual comisión tenga noticia. CAPÍTULO III. DEL ENCUBRIMIENTO. Artículo 451. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años el que, con conocimiento de la comisión de un delito y sin haber intervenido en el mismo como autor o cómplice, interviniere con posterioridad a su ejecución, de alguno de los modos siguientes: 1. Auxiliando a los autores o cómplices para que se beneficien del provecho, producto o precio del delito, sin ánimo de lucro propio. 2. Ocultando, alterando o inutilizando el cuerpo, los efectos o los instrumentos de un delito, para impedir su descubrimiento. 3. Ayudando a los presuntos responsables de un delito a eludir la investigación de la autoridad o de sus agentes, o a sustraerse a su busca o captura, siempre que concurra alguna de las circunstancias siguientes: a. Que el hecho encubierto sea constitutivo de traición, homicidio del Rey, de cualquiera de sus ascendientes o descendientes, de la Reina consorte o del consorte de la Reina, del Regente o de algún miembro de la Regencia, o del Príncipe heredero de la Corona, genocidio, delito de lesa humanidad, delito contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado, rebelión, terrorismo u homicidio. b. Que el favorecedor haya obrado con abuso de funciones públicas. En este caso se impondrá, además de la pena de privación de libertad, la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a cuatro años si el delito encubierto fuere menos grave, y la de inhabilitación absoluta por tiempo de seis a doce años si aquél fuera grave. Artículo 452. En ningún caso podrá imponerse pena privativa de libertad que exceda de la señalada al delito encubierto. Si éste estuviera castigado con pena de otra naturaleza, la pena privativa de libertad será sustituida por la de multa de seis a veinticuatro meses, salvo que el delito encubierto tenga Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

561

Oposició

Artículo 450.

per sotsinspector/a

CAPÍTULO II. DE LA OMISIÓN DE LOS DEBERES DE IMPEDIR DELITOS O DE PROMOVER SU PERSECUCIÓN.

asignada pena igual o inferior a ésta, en cuyo caso se impondrá al culpable la pena de aquel delito en su mitad inferior.

per sotsinspector/a

Artículo 453. Las disposiciones de este Capítulo se aplicarán aun cuando el autor del hecho encubierto sea irresponsable o esté personalmente exento de pena. Artículo 454. Están exentos de las penas impuestas a los encubridores los que lo sean de su cónyuge o de persona a quien se hallen ligados de forma estable por análoga relación de afectividad, de sus ascendientes, descendientes, hermanos, por naturaleza, por adopción, o afines en los mismos grados, con la sola excepción de los encubridores que se hallen comprendidos en el supuesto del número 1 del artículo 451. CAPÍTULO IV. DE LA REALIZACIÓN ARBITRARIA DEL PROPIO DERECHO. Artículo 455. 1. El que, para realizar un derecho propio, actuando fuera de las vías legales, empleare violencia, intimidación o fuerza en las cosas, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses. 2. Se impondrá la pena superior en grado si para la intimidación o violencia se hiciera uso de armas u objetos peligrosos. CAPÍTULO V. DE LA ACUSACIÓN Y DENUNCIA FALSAS Y DE LA SIMULACIÓN DE DELITOS.

1. Los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, imputaren a alguna persona hechos que, de ser ciertos, constituirían infracción penal, si esta imputación se hiciera ante funcionario judicial o administrativo que tenga el deber de proceder a su averiguación, serán sancionados: 1. Con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de doce a veinticuatro meses, si se imputara un delito grave. 2. Con la pena de multa de doce a veinticuatro meses, si se imputara un delito menos grave. 3. Con la pena de multa de tres a seis meses, si se imputara una falta. 2. No podrá procederse contra el denunciante o acusador sino tras sentencia firme o auto también firme, de sobreseimiento o archivo del Juez o Tribunal que haya conocido de la infracción imputada. Estos mandarán proceder de oficio contra el denunciante o acusador siempre que de la causa principal resulten indicios bastantes de la falsedad de la imputación, sin perjuicio de que el hecho pueda también perseguirse previa denuncia del ofendido.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

562

Oposició

Artículo 456.

Artículo 457.

per sotsinspector/a

El que, ante alguno de los funcionarios señalados en el artículo anterior, simulare ser responsable o víctima de una infracción penal o denunciare una inexistente, provocando actuaciones procesales, será castigado con la multa de seis a doce meses. CAPÍTULO VI. DEL FALSO TESTIMONIO. Artículo 458. 1. El testigo que faltare a la verdad en su testimonio en causa judicial, será castigado con las penas de prisión de seis meses a dos años y multa de tres a seis meses. 2. Si el falso testimonio se diera en contra del reo en causa criminal por delito, las penas serán de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses. Si a consecuencia del testimonio hubiera recaído sentencia condenatoria, se impondrán las penas superiores en grado. 3. Las mismas penas se impondrán si el falso testimonio tuviera lugar ante Tribunales Internacionales que, en virtud de Tratados debidamente ratificados conforme a la Constitución Española, ejerzan competencias derivadas de ella, o se realizara en España al declarar en virtud de comisión rogatoria remitida por un Tribunal extranjero. Artículo 459.

Oposició

Las penas de los artículos precedentes se impondrán en su mitad superior a los peritos o intérpretes que faltaren a la verdad maliciosamente en su dictamen o traducción, los cuales serán, además, castigados con la pena de inhabilitación especial para profesión u oficio, empleo o cargo público, por tiempo de seis a doce años. Artículo 460. Cuando el testigo, perito o intérprete, sin faltar sustancialmente a la verdad, la alterare con reticencias, inexactitudes o silenciando hechos o datos relevantes que le fueran conocidos, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses y, en su caso, de suspensión de empleo o cargo público, profesión u oficio, de seis meses a tres años. Artículo 461. 1. El que presentare a sabiendas testigos falsos o peritos o intérpretes mendaces, será castigado con las mismas penas que para ellos se establecen en los artículos anteriores. 2. Si el responsable de este delito fuese abogado, procurador, graduado social o representante del Ministerio Fiscal, en actuación profesional o ejercicio de su función, se impondrá en cada caso la pena en su mitad superior y la de inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, por tiempo de dos a cuatro años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

563

Artículo 462.

per sotsinspector/a

Quedará exento de pena el que, habiendo prestado un falso testimonio en causa criminal, se retracte en tiempo y forma, manifestando la verdad para que surta efecto antes de que se dicte sentencia en el proceso de que se trate. Si a consecuencia del falso testimonio, se hubiese producido la privación de libertad, se impondrán las penas correspondientes inferiores en grado. CAPÍTULO VII. DE LA OBSTRUCCIÓN A LA JUSTICIA Y LA DESLEALTAD PROFESIONAL. Artículo 463. 1. El que, citado en legal forma, dejare voluntariamente de comparecer, sin justa causa, ante un juzgado o tribunal en proceso criminal con reo en prisión provisional, provocando la suspensión del juicio oral, será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 24 meses. En la pena de multa de seis a 10 meses incurrirá el que, habiendo sido advertido, lo hiciera por segunda vez en causa criminal sin reo en prisión, haya provocado o no la suspensión. 2. Si el responsable de este delito fuese abogado, procurador o representante del Ministerio Fiscal, en actuación profesional o ejercicio de su función, se le impondrá la pena en su mitad superior y la de inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, por tiempo de dos a cuatro años. 3. Si la suspensión tuviera lugar, en el caso del apartado 1 de este artículo, como consecuencia de la incomparecencia del juez o miembro del tribunal o de quien ejerza las funciones de secretario judicial, se impondrá la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 24 meses y, en cualquier caso, inhabilitación especial por tiempo de dos a cuatro años.

Oposició

Artículo 464. 1. El que con violencia o intimidación intentare influir directa o indirectamente en quien sea denunciante, parte o imputado, abogado, procurador, perito, intérprete o testigo en un procedimiento para que modifique su actuación procesal, será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a veinticuatro meses. Si el autor del hecho alcanzara su objetivo se impondrá la pena en su mitad superior. 2. Iguales penas se impondrán a quien realizare cualquier acto atentatorio contra la vida, integridad, libertad, libertad sexual o bienes, como represalia contra las personas citadas en el apartado anterior, por su actuación en procedimiento judicial, sin perjuicio de la pena correspondiente a la infracción de que tales hechos sean constitutivos. Artículo 465. 1. El que, interviniendo en un proceso como abogado o procurador, con abuso de su función, destruyere, inutilizare u ocultare documentos o actuaciones de los que haya recibido traslado en aquella calidad, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años, multa de siete a doce meses e inhabilitación especial para su profesión, empleo o cargo público de tres a seis años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

564

2. Si los hechos descritos en el apartado primero de este artículo fueran realizados por un particular, la pena será de multa de tres a seis meses.

1. El abogado o procurador que revelare actuaciones procesales declaradas secretas por la autoridad judicial, será castigado con las penas de multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo, cargo público, profesión u oficio de uno a cuatro años. 2. Si la revelación de las actuaciones declaradas secretas fuese realizada por el Juez o miembro del Tribunal, representante del Ministerio Fiscal, Secretario Judicial o cualquier funcionario al servicio de la Administración de Justicia, se le impondrán las penas previstas en el artículo 417 en su mitad superior. 3. Si la conducta descrita en el apartado primero fuere realizada por cualquier otro particular que intervenga en el proceso, la pena se impondrá en su mitad inferior. Artículo 467. 1. El abogado o procurador que, habiendo asesorado o tomado la defensa o representación de alguna persona, sin el consentimiento de ésta defienda o represente en el mismo asunto a quien tenga intereses contrarios, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para su profesión de dos a cuatro años. 2. El abogado o procurador que, por acción u omisión, perjudique de forma manifiesta los intereses que le fueren encomendados será castigado con las penas de multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo, cargo público, profesión u oficio de uno a cuatro años.

Oposició

Si los hechos fueran realizados por imprudencia grave, se impondrán las penas de multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para su profesión de seis meses a dos años. CAPÍTULO VIII. DEL QUEBRANTAMIENTO DE CONDENA. Artículo 468. 1. Los que quebrantaren su condena, medida de seguridad, prisión, medida cautelar, conducción o custodia serán castigados con la pena de prisión de seis meses a un año si estuvieran privados de libertad, y con la pena de multa de doce a veinticuatro meses en los demás casos. 2. Se impondrá en todo caso la pena de prisión de seis meses a un año a los que quebrantaren una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza impuestas en procesos criminales en los que el ofendido sea alguna de las personas a las que se refiere el artículo 173.2. Artículo 469. Los sentenciados o presos que se fugaren del lugar en que estén recluidos, haciendo uso de violencia o intimidación en las personas o fuerza en las cosas o tomando parte en motín, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a cuatro años. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Artículo 466.

565

Artículo 470.

per sotsinspector/a

1. El particular que proporcionare la evasión a un condenado, preso o detenido, bien del lugar en que esté recluido, bien durante su conducción, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año y multa de doce a veinticuatro meses. 2. Si se empleara al efecto violencia o intimidación en las personas, fuerza en las cosas o soborno, la pena será de prisión de seis meses a cuatro años. 3. Si se tratara de alguna de las personas citadas en el artículo 454, se les castigará con la pena de multa de tres a seis meses, pudiendo en este caso el Juez o Tribunal imponer tan sólo las penas correspondientes a los daños causados o a las amenazas o violencias ejercidas. Artículo 471. Se impondrá la pena superior en grado, en sus respectivos casos, si el culpable fuera un funcionario público encargado de la conducción o custodia de un condenado, preso o detenido. El funcionario será castigado, además, con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público de seis a diez años si el fugitivo estuviera condenado por sentencia ejecutoria, y con la inhabilitación especial para empleo o cargo público de tres a seis años en los demás casos. CAPÍTULO IX. DE LOS DELITOS CONTRA LA ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA DE LA CORTE PENAL INTERNACIONAL. Artículo 471 bis.

Oposició

1. El testigo que, intencionadamente, faltare a la verdad en su testimonio ante la Corte Penal Internacional, estando obligado a decir verdad conforme a las normas estatutarias y reglas de procedimiento y prueba de dicha Corte, será castigado con prisión de seis meses a dos años. Si el falso testimonio se diera en contra del acusado, la pena será de prisión de dos a cuatro años. Si a consecuencia del testimonio se dictara un fallo condenatorio, se impondrá pena de prisión de cuatro a cinco años. 2. El que presentare pruebas ante la Corte Penal Internacional a sabiendas de que son falsas o han sido falsificadas será castigado con las penas señaladas en el apartado anterior de este artículo. 3. El que intencionadamente destruya o altere pruebas, o interfiera en las diligencias de prueba ante la Corte Penal Internacional será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de siete a 12 meses. 4. El que corrompiera a un testigo, obstruyera su comparecencia o testimonio ante la Corte Penal Internacional o interfiriera en ellos será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a 24 meses. 5. Será castigado con prisión de uno a cuatro años y multa de seis a 24 meses quien pusiera trabas a un funcionario de la Corte, lo corrompiera o intimidara, para obligarlo o inducirlo a que no cumpla sus funciones o a que lo haga de manera indebida.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

566

TÍTULO XXI. DELITOS CONTRA LA CONSTITUCIÓN. CAPÍTULO IV. DE LOS DELITOS RELATIVOS AL EJERCICIO DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES Y LIBERTADES PÚBLICAS. SECCIÓN 1. DE LOS DELITOS COMETIDOS CON OCASIÓN DEL EJERCICIO DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES Y DE LAS LIBERTADES PÚBLICAS GARANTIZADOS POR LA CONSTITUCIÓN. Artículo 510. 1. Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía, serán castigados con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses. 2. Serán castigados con la misma pena los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación a su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía. Artículo 511. 1. Incurrirá en la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años el particular encargado de un servicio público que deniegue a una persona una prestación a la que tenga derecho por razón de su ideología, religión o creencias, su pertenencia a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía. 2. Las mismas penas serán aplicables cuando los hechos se cometan contra una asociación, fundación, sociedad o corporación o contra sus miembros por razón de su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros o de alguno de ellos a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía. 3. Los funcionarios públicos que cometan alguno de los hechos previstos en este artículo, incurrirán en las mismas penas en su mitad superior y en la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a cuatro años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

567

Oposició

7. El que solicitara o aceptara un soborno en calidad de funcionario de la Corte y en relación con sus funciones oficiales incurrirá en la pena de prisión de dos a cinco años y multa del tanto al triplo del valor de la dádiva solicitada o aceptada.

per sotsinspector/a

6. El que tomara represalias contra un funcionario de la Corte Penal Internacional en razón de funciones que haya desempeñado él u otro funcionario será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a 24 meses. En la misma pena incurrirá quien tome represalias contra un testigo por su declaración ante la Corte.

Artículo 513. Son punibles las reuniones o manifestaciones ilícitas, y tienen tal consideración: 1. Las que se celebren con el fin de cometer algún delito. 2. Aquéllas a las que concurran personas con armas, artefactos explosivos u objetos contundentes o de cualquier otro modo peligroso. Artículo 514. 1. Los promotores o directores de cualquier reunión o manifestación comprendida en el número 1 del artículo anterior y los que, en relación con el número 2 del mismo, no hayan tratado de impedir por todos los medios a su alcance las circunstancias en ellos mencionadas, incurrirán en las penas de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses. A estos efectos, se reputarán directores o promotores de la reunión o manifestación los que las convoquen o presidan. 2. Los asistentes a una reunión o manifestación que porten armas u otros medios igualmente peligrosos serán castigados con la pena de prisión de uno a dos años y multa de seis a doce meses. Los Jueces o Tribunales, atendiendo a los antecedentes del sujeto, circunstancias del caso y características del arma o instrumento portado, podrán rebajar en un grado la pena señalada. 3. Las personas que, con ocasión de la celebración de una reunión o manifestación, realicen actos de violencia contra la autoridad, sus agentes, personas o propiedades públicas o privadas, serán castigadas con la pena que a su delito corresponda, en su mitad superior. 4. Los que impidieren el legítimo ejercicio de las libertades de reunión o manifestación, o perturbaren gravemente el desarrollo de una reunión o manifestación lícita serán castigados con la pena de prisión de dos a tres años si los hechos se realizaran con violencia, y con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses si se cometieren mediante vías de hecho o cualquier otro procedimiento ilegítimo. 5. Los promotores o directores de cualquier reunión o manifestación que convocaren, celebraren o intentaren celebrar de nuevo una reunión o manifestación que hubiese sido previamente suspendida o prohibida, y siempre que con ello pretendieran subvertir el orden constitucional o alterar gravemente la paz pública, serán castigados con las penas de prisión de seis meses a un año y multa de seis a doce meses, sin perjuicio de la pena que pudiera corresponder, en su caso, conforme a los apartados precedentes.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

568

Oposició

Los que en el ejercicio de sus actividades profesionales o empresariales denegaren a una persona una prestación a la que tenga derecho por razón de su ideología, religión o creencias, su pertenencia a una etnia, raza o nación, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía, incurrirán en la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de profesión, oficio, industria o comercio, por un período de uno a cuatro años.

per sotsinspector/a

Artículo 512.

Artículo 515.

1. Las que tengan por objeto cometer algún delito o, después de constituidas, promuevan su comisión, así como las que tengan por objeto cometer o promover la comisión de faltas de forma organizada, coordinada y reiterada. 2. Las bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas. 3. Las que, aun teniendo por objeto un fin lícito, empleen medios violentos o de alteración o control de la personalidad para su consecución. 4. Las organizaciones de carácter paramilitar. 5. Las que promuevan la discriminación, el odio o la violencia contra personas, grupos o asociaciones por razón de su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros o de alguno de ellos a una etnia, raza o nación, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía, o inciten a ello. 6. Artículo 516. En los casos previstos en el número 2 del artículo anterior, se impondrán las siguientes penas: 1. A los promotores y directores de las bandas armadas y organizaciones terroristas, y a quienes dirijan cualquiera de sus grupos, las de prisión de ocho a catorce años y de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de ocho a quince años. 2. A los integrantes de las citadas organizaciones, la de prisión de seis a doce años, e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis a catorce años.

per sotsinspector/a

Son punibles las asociaciones ilícitas, teniendo tal consideración:

En los casos previstos en los números 1 y 3 al 6 del artículo 515 se impondrán las siguientes penas: 1. A los fundadores, directores y presidentes de las asociaciones, las de prisión de dos a cuatro años, multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis a doce años. 2. A los miembros activos, las de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses. Artículo 518. Los que con su cooperación económica o de cualquier otra clase, en todo caso relevante, favorezcan la fundación, organización o actividad de las asociaciones comprendidas en los números 1 y 3 al 6 del artículo 515, incurrirán en la pena de prisión de uno a tres años, multa de doce a veinticuatro meses, e inhabilitación para empleo o cargo público por tiempo de uno a cuatro años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

569

Oposició

Artículo 517.

Artículo 520. Los Jueces o Tribunales, en los supuestos previstos en el artículo 515, acordarán la disolución de la asociación ilícita y, en su caso, cualquier otra de las consecuencias accesorias del artículo 129 de este Código. Artículo 521. En el delito de asociación ilícita, si el reo fuera autoridad, agente de ésta o funcionario público, se le impondrá, además de las penas señaladas, la de inhabilitación absoluta de diez a quince años. Artículo 521 bis. SECCIÓN 2. DE LOS DELITOS CONTRA LA LIBERTAD DE CONCIENCIA, LOS SENTIMIENTOS RELIGIOSOS Y EL RESPETO A LOS DIFUNTOS. Artículo 522. Incurrirán en la pena de multa de cuatro a diez meses: 1. Los que por medio de violencia, intimidación, fuerza o cualquier otro apremio ilegítimo impidan a un miembro o miembros de una confesión religiosa practicar los actos propios de las creencias que profesen, o asistir a los mismos. 2. Los que por iguales medios fuercen a otro u otros a practicar o concurrir a actos de culto o ritos, o a realizar actos reveladores de profesar o no profesar una religión, o a mudar la que profesen. Artículo 523. El que con violencia, amenaza, tumulto o vías de hecho, impidiere, interrumpiere o perturbare los actos, funciones, ceremonias o manifestaciones de las confesiones religiosas inscritas en el correspondiente registro público del Ministerio de Justicia e Interior, será castigado con la pena de prisión de seis meses a seis años, si el hecho se ha cometido en lugar destinado al culto, y con la de multa de cuatro a diez meses si se realiza en cualquier otro lugar. Artículo 524. El que en templo, lugar destinado al culto o en ceremonias religiosas ejecutare actos de profanación en ofensa de los sentimientos religiosos legalmente tutelados será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o multa de 12 a 24 meses.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

570

Oposició

La provocación, la conspiración y la proposición para cometer el delito de asociación ilícita se castigarán con la pena inferior en uno o dos grados a la que corresponda, respectivamente, a los hechos previstos en los artículos anteriores.

per sotsinspector/a

Artículo 519.

2. En las mismas penas incurrirán los que hagan públicamente escarnio, de palabra o por escrito, de quienes no profesan religión o creencia alguna. Artículo 526. El que, faltando al respeto debido a la memoria de los muertos, violare los sepulcros o sepulturas, profanare un cadáver o sus cenizas o, con ánimo de ultraje, destruyere, alterare o dañare las urnas funerarias, panteones, lápidas o nichos será castigado con la pena de prisión de tres a cinco meses o multa de seis a 10 meses. CAPÍTULO V. DE LOS DELITOS COMETIDOS POR LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS CONTRA LAS GARANTÍAS CONSTITUCIONALES. SECCIÓN 1. DE LOS DELITOS COMETIDOS POR LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS CONTRA LA LIBERTAD INDIVIDUAL. Artículo 529. 1. El Juez o Magistrado que entregare una causa criminal a otra autoridad o funcionario, militar o administrativo, que ilegalmente se la reclame, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años. 2. Si además entregara la persona de un detenido, se le impondrá la pena superior en grado. Artículo 530. La autoridad o funcionario público que, mediando causa por delito, acordare, practicare o prolongare cualquier privación de libertad de un detenido, preso o sentenciado, con violación de los plazos o demás garantías constitucionales o legales, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de cuatro a ocho años. Artículo 531. La autoridad o funcionario público que, mediando causa por delito, decretare, practicare o prolongare la incomunicación de un detenido, preso o sentenciado, con violación de los plazos o demás garantías constitucionales o legales, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

571

Oposició

1. Incurrirán en la pena de multa de ocho a doce meses los que, para ofender los sentimientos de los miembros de una confesión religiosa, hagan públicamente, de palabra, por escrito o mediante cualquier tipo de documento, escarnio de sus dogmas, creencias, ritos o ceremonias, o vejen, también públicamente, a quienes los profesan o practican.

per sotsinspector/a

Artículo 525.

Artículo 533. El funcionario penitenciario o de centros de protección o corrección de menores que impusiere a los reclusos o internos sanciones o privaciones indebidas, o usare con ellos de un rigor innecesario, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años. SECCIÓN 2. DE LOS DELITOS COMETIDOS POR LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS CONTRA LA INVIOLABILIDAD DOMICILIARIA Y DEMÁS GARANTÍAS DE LA INTIMIDAD. Artículo 534. 1. Será castigado con las penas de multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público de dos a seis años la autoridad o funcionario público que, mediando causa por delito, y sin respetar las garantías constitucionales o legales: 1. Entre en un domicilio sin el consentimiento del morador. 2. Registre los papeles o documentos de una persona o los efectos que se hallen en su domicilio, a no ser que el dueño haya prestado libremente su consentimiento. Si no devolviera al dueño, inmediatamente después del registro, los papeles, documentos y efectos registrados, las penas serán las de inhabilitación especial para empleo o cargo público de seis a doce años y multa de doce a veinticuatro meses, sin perjuicio de la pena que pudiera corresponderle por la apropiación. 2. La autoridad o funcionario público que, con ocasión de lícito registro de papeles, documentos o efectos de una persona, cometa cualquier vejación injusta o daño innecesario en sus bienes, será castigado con las penas previstas para estos hechos, impuestas en su mitad superior, y, además, con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años. Artículo 535. La autoridad o funcionario público que, mediando causa por delito, interceptare cualquier clase de correspondencia privada, postal o telegráfica, con violación de las garantías constitucionales o legales, incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público de dos a seis años. Si divulgara o revelara la información obtenida, se impondrá la pena de inhabilitación especial, en su mitad superior, y, además, la de multa de seis a dieciocho meses.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

572

Oposició

Si los hechos descritos en los dos artículos anteriores fueran cometidos por imprudencia grave, se castigarán con la pena de suspensión de empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años.

per sotsinspector/a

Artículo 532.

Si divulgare o revelare la información obtenida, se impondrán las penas de inhabilitación especial, en su mitad superior y, además, la de multa de seis a dieciocho meses. SECCIÓN 3. DE LOS DELITOS COMETIDOS POR LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS CONTRA OTROS DERECHOS INDIVIDUALES. Artículo 537. La autoridad o funcionario público que impida u obstaculice el derecho a la asistencia de abogado al detenido o preso, procure o favorezca la renuncia del mismo a dicha asistencia o no le informe de forma inmediata y de modo que le sea comprensible de sus derechos y de las razones de su detención, será castigado con la pena de multa de cuatro a diez meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público de dos a cuatro años. Artículo 538. La autoridad o funcionario público que establezca la censura previa o, fuera de los casos permitidos por la Constitución y las Leyes, recoja ediciones de libros o periódicos o suspenda su publicación o la difusión de cualquier emisión radiotelevisiva, incurrirá en la pena de inhabilitación absoluta de seis a diez años. Artículo 539. La autoridad o funcionario público que disuelva o suspenda en sus actividades a una asociación legalmente constituida, sin previa resolución judicial, o sin causa legítima le impida la celebración de sus sesiones, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público de ocho a doce años y multa de seis a doce meses. Artículo 540. La autoridad o funcionario público que prohiba una reunión pacífica o la disuelva fuera de los casos expresamente permitidos por las Leyes, será castigado con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público de cuatro a ocho años y multa de seis a nueve meses. Artículo 541. La autoridad o funcionario público que expropie a una persona de sus bienes fuera de los casos permitidos y sin cumplir los requisitos legales, incurrirá en las penas de inhabilitación especial para empleo o cargo público de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

573

Oposició

La autoridad, funcionario público o agente de éstos que, mediando causa por delito, interceptare las telecomunicaciones o utilizare artificios técnicos de escuchas, transmisión, grabación o reproducción del sonido, de la imagen o de cualquier otra señal de comunicación, con violación de las garantías constitucionales o legales, incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público de dos a seis años.

per sotsinspector/a

Artículo 536.

TÍTULO XXII. DELITOS CONTRA EL ORDEN PÚBLICO. CAPÍTULO I. SEDICIÓN. Artículo 544. Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de las Leyes o a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legítimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales. Artículo 545. 1. Los que hubieren inducido, sostenido o dirigido la sedición o aparecieren en ella como sus principales autores, serán castigados con la pena de prisión de ocho a diez años, y con la de diez a quince años, si fueran personas constituidas en autoridad. En ambos casos se impondrá, además, la inhabilitación absoluta por el mismo tiempo. 2. Fuera de estos casos, se impondrá la pena de cuatro a ocho años de prisión, y la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de cuatro a ocho años. Artículo 546. Lo dispuesto en el artículo 474 es aplicable al caso de sedición cuando ésta no haya llegado a organizarse con jefes conocidos. Artículo 547. En el caso de que la sedición no haya llegado a entorpecer de un modo grave el ejercicio de la autoridad pública y no haya tampoco ocasionado la perpetración de otro delito al que la Ley señale penas graves, los Jueces o Tribunales rebajarán en uno o dos grados las penas señaladas en este Capítulo. Artículo 548. La provocación, la conspiración y la proposición para la sedición serán castigadas con las penas inferiores en uno o dos grados a las respectivamente previstas, salvo que llegue a tener efecto la sedición, en cuyo caso se castigará con la pena señalada en el primer apartado del artículo 545, y a sus autores se los considerará promotores. Artículo 549. Lo dispuesto en los artículos 479 a 484 es también aplicable al delito de sedición. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

574

Oposició

Incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a cuatro años la autoridad o el funcionario público que, a sabiendas, impida a una persona el ejercicio de otros derechos cívicos reconocidos por la Constitución y las Leyes.

per sotsinspector/a

Artículo 542.

CAPÍTULO II. DE LOS ATENTADOS CONTRA LA AUTORIDAD, SUS AGENTES Y LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS, Y DE LA RESISTENCIA Y DESOBEDIENCIA.

Artículo 551. 1. Los atentados comprendidos en el artículo anterior serán castigados con las penas de prisión de dos a cuatro años y multa de tres a seis meses si el atentado fuera contra autoridad y de prisión de uno a tres años en los demás casos. 2. No obstante lo previsto en el apartado anterior si la autoridad contra la que se atentare fuera miembro del Gobierno, de los Consejos de Gobierno de las Comunidades Autónomas, del Congreso de los Diputados, del Senado o de las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas, de las Corporaciones locales, del Consejo General del Poder Judicial o Magistrado del Tribunal Constitucional se impondrá la pena de prisión de cuatro a seis años y multa de seis a doce meses. Artículo 552. Se impondrán las penas superiores en grado a las respectivamente previstas en el artículo anterior siempre que en el atentado concurra alguna de las circunstancias siguientes: 1. Si la agresión se verificara con armas u otro medio peligroso. 2. Si el autor del hecho se prevaliera de su condición de autoridad, agente de ésta o funcionario público. Artículo 553. La provocación, la conspiración y la proposición para cualquiera de los delitos previstos en los artículos anteriores, será castigada con la pena inferior en uno o dos grados a la del delito correspondiente. Artículo 554. 1. El que maltratare de obra o hiciere resistencia activa grave a fuerza armada en el ejercicio de sus funciones o con ocasión de ellas, será castigado con las penas establecidas en los artículos 551 y 552, en sus respectivos casos. 2. A estos efectos, se entenderán por fuerza armada los militares que, vistiendo uniforme, presten un servicio que legalmente esté encomendado a las Fuerzas Armadas y les haya sido reglamentariamente ordenado.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

575

Oposició

Son reos de atentado los que acometan a la autoridad, a sus agentes o funcionarios públicos, o empleen fuerza contra ellos, los intimiden gravemente o les hagan resistencia activa también grave, cuando se hallen ejecutando las funciones de sus cargos o con ocasión de ellas.

per sotsinspector/a

Artículo 550.

Artículo 556. Los que, sin estar comprendidos en el artículo 550, resistieren a la autoridad o sus agentes, o los desobedecieren gravemente, en el ejercicio de sus funciones, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a un año. CAPÍTULO III. DE LOS DESÓRDENES PÚBLICOS. Artículo 557. 1. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a tres años los que, actuando en grupo, y con el fin de atentar contra la paz pública, alteren el orden público causando lesiones a las personas, produciendo daños en las propiedades, obstaculizando las vías públicas o los accesos a las mismas de manera peligrosa para los que por ellas circulen, o invadiendo instalaciones o edificios, sin perjuicio de las penas que les puedan corresponder conforme a otros preceptos de este Código. 2. Se impondrá la pena superior en grado a las previstas en el apartado precedente a los autores de los actos allí citados cuando éstos se produjeren con ocasión de la celebración de eventos o espectáculos que congreguen a gran número de personas. Con idéntica pena serán castigados quienes en el interior de los recintos donde se celebren estos eventos alteren el orden público mediante comportamientos que provoquen o sean susceptibles de provocar avalanchas u otras reacciones en el público que pusieren en situación de peligro a parteoalatotalidad de los asistentes. En estos casos se podrá imponer también la pena de privación de acudir a eventos o espectáculos de la misma naturaleza por un tiempo superior hasta tres años a la pena de prisión impuesta. Artículo 558. Serán castigados con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses, los que perturben gravemente el orden en la audiencia de un tribunal o juzgado, en los actos públicos propios de cualquier autoridad o corporación, en colegio electoral, oficina o establecimiento público, centro docente o con motivo de la celebración de espectáculos deportivos o culturales. En estos casos se podrá imponer también la pena de privación de acudir a los lugares, eventos o espectáculos de la misma naturaleza por un tiempo superior hasta tres años a la pena de prisión impuesta. Artículo 559. Los que perturben gravemente el orden público con objeto de impedir a alguna persona el ejercicio de sus derechos cívicos, serán castigados con las penas de multa de tres a doce meses y de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo por tiempo de dos a seis años.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

576

Oposició

Las penas previstas en los artículos 551 y 552 se impondrán en un grado inferior, en sus respectivos casos, a los que acometan o intimiden a las personas que acudan en auxilio de la autoridad, sus agentes o funcionarios.

per sotsinspector/a

Artículo 555.

2. En la misma pena incurrirán los que causen daños en vías férreas u originen un grave daño para la circulación ferroviaria de alguna de las formas previstas en el artículo 382. 3. Igual pena se impondrá a los que dañen las conducciones o transmisiones de agua, gas o electricidad para las poblaciones, interrumpiendo o alterando gravemente el suministro o servicio. Artículo 561. El que, con ánimo de atentar contra la paz pública, afirme falsamente la existencia de aparatos explosivos u otros que puedan causar el mismo efecto, o de sustancias químicas, biológicas o tóxicas que puedan causar daño a la salud, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o multa de 12 a 24 meses, atendida la alarma o alteración del orden efectivamente producida. CAPÍTULO IV. DISPOSICIÓN COMÚN A LOS CAPÍTULOS ANTERIORES. Artículo 562. En el caso de hallarse constituido en autoridad el que cometa cualquiera de los delitos expresados en los capítulos anteriores de este Título, la pena de inhabilitación que estuviese prevista en cada caso se sustituirá por la inhabilitación absoluta por tiempo de diez a quince años, salvo que dicha circunstancia esté específicamente contemplada en el tipo penal de que se trate. CAPÍTULO V. DE LA TENENCIA, TRÁFICO Y DEPÓSITO DE ARMAS, MUNICIONES O EXPLOSIVOS Y DE LOS DELITOS DE TERRORISMO. SECCIÓN 1. DE LA TENENCIA, TRÁFICO Y DEPÓSITO DE ARMAS, MUNICIONES O EXPLOSIVOS. Artículo 563. La tenencia de armas prohibidas y la de aquellas que sean resultado de la modificación sustancial de las características de fabricación de armas reglamentadas, será castigada con la pena de prisión de uno a tres años. Artículo 564. 1. La tenencia de armas de fuego reglamentadas, careciendo de las licencias o permisos necesarios, será castigada: 1. Con la pena de prisión de uno a dos años, si se trata de armas cortas. 2. Con la pena de prisión de seis meses a un año, si se trata de armas largas.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

577

Oposició

1. Los que causaren daños que interrumpan, obstaculicen o destruyan líneas o instalaciones de telecomunicaciones o la correspondencia postal, serán castigados con la pena de prisión de uno a cinco años.

per sotsinspector/a

Artículo 560.

Artículo 565. Los Jueces o Tribunales podrán rebajar en un grado las penas señaladas en los artículos anteriores, siempre que por las circunstancias del hecho y del culpable se evidencie la falta de intención de usar las armas con fines ilícitos. Artículo 566. 1. Los que fabriquen, comercialicen o establezcan depósitos de armas o municiones no autorizados por las leyes o la autoridad competente serán castigados: 1. Si se trata de armas o municiones de guerra o de armas químicas o biológicas con la pena de prisión de cinco a 10 años los promotores y organizadores, y con la de prisión de tres a cinco años los que hayan cooperado a su formación. 2. Si se trata de armas de fuego reglamentadas o municiones para las mismas, con la pena de prisión de dos a cuatro años los promotores y organizadores, y con la de prisión de seis meses a dos años los que hayan cooperado a su formación. 3. Con las mismas penas será castigado, en sus respectivos casos, el tráfico de armas o municiones de guerra o de defensa, o de armas químicas o biológicas. 2. Las penas contempladas en el punto 1 del apartado anterior se impondrán a los que desarrollen o empleen armas químicas o biológicas o inicien preparativos militares para su empleo. Artículo 567. 1. Se considera depósito de armas de guerra la fabricación, la comercialización o la tenencia de cualquiera de dichas armas, con independencia de su modelo o clase, aun cuando se hallen en piezas desmontadas. Se considera depósito de armas químicas o biológicas la fabricación, la comercialización o la tenencia de las mismas. El depósito de armas, en su vertiente de comercialización, comprende tanto la adquisición como la venta. 2. Se consideran armas de guerra las determinadas como tales en las disposiciones reguladoras de la defensa nacional. Se consideran armas químicas o biológicas las determinadas como tales en los tratados o convenios internacionales en los que España sea parte.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

578

Oposició

1. Que las armas carezcan de marcas de fábrica o de número, o los tengan alterados o borrados. 2. Que hayan sido introducidas ilegalmente en territorio español. 3. Que hayan sido transformadas, modificando sus características originales.

per sotsinspector/a

2. Los delitos previstos en el número anterior se castigarán, respectivamente, con las penas de prisión de dos a tres años y de uno a dos años, cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes:

4. Respecto de las municiones, los Jueces y Tribunales, teniendo en cuenta la cantidad y clase de las mismas, declararán si constituyen depósito a los efectos de este Capítulo. Artículo 568. La tenencia o el depósito de sustancias o aparatos explosivos, inflamables, incendiarios o asfixiantes, o sus componentes, así como su fabricación, tráfico o transporte, o suministro de cualquier forma, no autorizado por las Leyes o la autoridad competente, serán castigados con la pena de prisión de cuatro a ocho años, si se trata de sus promotores y organizadores, y con la pena de prisión de tres a cinco años para los que hayan cooperado a su formación. Artículo 569. Los depósitos de armas, municiones o explosivos establecidos en nombre o por cuenta de una asociación con propósito delictivo, determinarán la declaración judicial de ilicitud y su consiguiente disolución. Artículo 570. 1. En los casos previstos en este capítulo se podrá imponer la pena de privación del derecho a la tenencia y porte de armas por tiempo superior en tres años a la pena de prisión impuesta. 2. Igualmente, si el delincuente estuviera autorizado para fabricar o traficar con alguna o algunas de las sustancias, armas y municiones mencionadas en el mismo, sufrirá, además de las penas señaladas, la de inhabilitación especial para el ejercicio de su industria o comercio por tiempo de 12 a 20 años. SECCIÓN 2. DE LOS DELITOS DE TERRORISMO. Artículo 571. Los que perteneciendo, actuando al servicio o colaborando con bandas armadas, organizaciones o grupos cuya finalidad sea la de subvertir el orden constitucional o alterar gravemente la paz pública, cometan los delitos de estragos o de incendios tipificados en los artículos 346 y 351, respectivamente, serán castigados con la pena de prisión de quince a veinte años, sin perjuicio de la pena que les corresponda si se produjera lesión para la vida, integridad física o salud de las personas.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

579

Oposició

3. Se considera depósito de armas de fuego reglamentadas la fabricación, comercialización o reunión de cinco o más de dichas armas, aun cuando se hallen en piezas desmontadas.

per sotsinspector/a

Se entiende por desarrollo de armas químicas o biológicas cualquier actividad consistente en la investigación o estudio de carácter científico o técnico encaminada a la creación de una nueva arma química o biológica o la modificación de una preexistente.

1. En la pena de prisión de veinte a treinta años si causaran la muerte de una persona. 2. En la pena de prisión de quince a veinte años si causaran lesiones de las previstas en los artículos 149 y 150 o secuestraran a una persona. 3. En la pena de prisión de diez a quince años si causaran cualquier otra lesión o detuvieran ilegalmente, amenazaran o coaccionaran a una persona. 2. Si los hechos se realizaran contra las personas mencionadas en el apartado 2 del artículo 551 o contra miembros de las Fuerzas Armadas, de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, Policías de las Comunidades Autónomas o de los Entes locales, se impondrá la pena en su mitad superior. Artículo 573. El depósito de armas o municiones o la tenencia o depósito de sustancias o aparatos explosivos, inflamables, incendiarios o asfixiantes, o de sus componentes, así como su fabricación, tráfico, transporte o suministro de cualquier forma, y la mera colocación o empleo de tales sustancias o de los medios o artificios adecuados, serán castigados con la pena de prisión de seis a diez años cuando tales hechos sean cometidos por quienes pertenezcan, actúen al servicio o colaboren con las bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas descritos en los artículos anteriores. Artículo 574. Los que perteneciendo, actuando al servicio o colaborando con bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas, cometan cualquier otra infracción con alguna de las finalidades expresadas en el artículo 571, serán castigados con la pena señalada al delito o falta ejecutados en su mitad superior. Artículo 575. Los que, con el fin de allegar fondos a las bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas señalados anteriormente, o con el propósito de favorecer sus finalidades, atentaren contra el patrimonio, serán castigados con la pena superior en grado a la que correspondiere por el delito cometido, sin perjuicio de las que proceda imponer conforme a lo dispuesto en el artículo siguiente por el acto de colaboración. Artículo 576. 1. Será castigado con las penas de prisión de cinco a diez años y multa de dieciocho a veinticuatro meses el que lleve a cabo, recabe o facilite, cualquier acto de colaboración con las actividades o las finalidades de una banda armada, organización o grupo terrorista.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

580

Oposició

1. Los que perteneciendo, actuando al servicio o colaborando con las bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas descritos en el artículo anterior, atentaren contra las personas, incurrirán:

per sotsinspector/a

Artículo 572.

Artículo 576 bis. Artículo 577. Los que, sin pertenecer a banda armada, organización o grupo terrorista, y con la finalidad de subvertir el orden constitucional o de alterar gravemente la paz pública, o la de contribuir a estos fines atemorizando a los habitantes de una población o a los miembros de un colectivo social político o profesional, cometieren homicidios, lesiones de las tipificadas en los artículos 147 a 150, detenciones ilegales secuestros amenazas o coacciones contra las personas, o llevaren a cabo cualesquiera delitos de incendios, estragos, daños de los tipificados en los artículos 263 a 266, 323 ó 560 o tenencia, fabricación, depósito, tráfico, transporte o suministro de armas, municiones o sustancias o aparatos explosivos, inflamables, incendiarios o asfixiantes, o de sus componentes, serán castigados con la pena que corresponda al hecho cometido en su mitad superior. Artículo 578. El enaltecimiento o la justificación por cualquier medio de expresión pública o difusión de los delitos comprendidos en los artículos 571 a 577 de este Código o de quienes hayan participado en su ejecución, o la realización de actos que entrañen descrédito, menosprecio o humillación de las víctimas de los delitos terroristas o de sus familiares se castigará con la pena de prisión de uno a dos años. El Juez también podrá acordar en la sentencia, durante el período de tiempo que el mismo señale, alguna o algunas de las prohibiciones previstas en el artículo 57 de este Código. Artículo 579. 1. La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los artículos 571 a 578 se castigarán con la pena inferior en uno o dos grados a la que corresponda, respectivamente, a los hechos previstos en los artículos anteriores. 2. Los responsables de los delitos previstos en esta sección, sin perjuicio de las penas que correspondan con arreglo a los artículos precedentes, serán también castigados con la pena de inhabilitación absoluta por un tiempo superior entre seis y veinte años al de la duración de la pena de privación de libertad impuesta en su caso en la sentencia, atendiendo proporcionalmente a la gravedad del delito, el número de los cometidos y a las circunstancias que concurran en el delincuente.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

581

per sotsinspector/a

Cuando la información o vigilancia de personas mencionada en el párrafo anterior ponga en peligro la vida, la integridad física, la libertad o el patrimonio de las mismas, se impondrá la pena prevista en el apartado 1, en su mitad superior. Si llegara a ejecutarse el riesgo prevenido, se castigará el hecho como coautoría o complicidad, según los casos.

Oposició

2. Son actos de colaboración la información o vigilancia de personas, bienes o instalaciones; la construcción, el acondicionamiento, la cesión o la utilización de alojamientos o depósitos; la ocultación o traslado de personas vinculadas a las bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas; la organización de prácticas de entrenamiento o la asistencia a ellas, y, en general, cualquier otra forma equivalente de cooperación, ayuda o mediación, económica o de otro género, con las actividades de las citadas bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas.

Artículo 580. En todos los delitos relacionados con la actividad de las bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas, la condena de un Juez o Tribunal extranjero será equiparada a las sentencias de los Jueces o Tribunales españoles a los efectos de aplicación de la agravante de reincidencia.

LIBRO III. FALTAS Y SUS PENAS. TÍTULO I. FALTAS CONTRA LAS PERSONAS. Artículo 617. 1. El que, por cualquier medio o procedimiento, causara a otro una lesión no definida como delito en este Código será castigado con la pena de localización permanente de seis a 12 días o multa de uno a dos meses. 2. El que golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión será castigado con la pena de localización permanente de dos a seis días o multa de 10 a 30 días.

per sotsinspector/a

3. En los delitos previstos en esta sección, los Jueces y Tribunales, razonándolo en sentencia, podrán imponer la pena inferior en uno o dos grados a la señalada por la Ley para el delito de que se trate, cuando el sujeto haya abandonado voluntariamente sus actividades delictivas y se presente a las autoridades confesando los hechos en que haya participado y además colabore activamente con éstas para impedir la producción del delito o coadyuve eficazmente a la obtención de pruebas decisivas para la identificación o captura de otros responsables o para impedir la actuación o el desarrollo de bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas a los que haya pertenecido o con los que haya colaborado.

1. Serán castigados con la pena de localización permanente de seis a 12 días o multa de 12 a 24 días los que, encontrando abandonado a un menor de edad o a un incapaz, no lo presenten a la autoridad o a su familia o no le presten, en su caso, el auxilio que las circunstancias requieran. 2. El que incumpliere obligaciones familiares establecidas en convenio judicialmente aprobado o resolución judicial en los supuestos de separación legal, divorcio, declaración de nulidad del matrimonio, proceso de filiación o proceso de alimentos a favor de sus hijos, que no constituya delito, será castigado con la pena de multa de 10 días a dos meses o trabajos en beneficio de la comunidad de uno a 30 días. Artículo 619. Serán castigados con la pena de multa de diez a veinte días los que dejaren de prestar asistencia o, en su caso, el auxilio que las circunstancias requieran a una persona de edad avanzada o discapacitada que se encuentre desvalida y dependa de sus cuidados.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

582

Oposició

Artículo 618.

Artículo 620.

Los hechos descritos en los dos números anteriores sólo serán perseguibles mediante denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. En los supuestos del número 2 de este artículo, cuando el ofendido fuere alguna de las personas a las que se refiere el artículo 173.2, la pena será la de localización permanente de cuatro a ocho días, siempre en domicilio diferente y alejado del de la víctima, o trabajos en beneficio de la comunidad de cinco a diez días. En estos casos no será exigible la denuncia a que se refiere el párrafo anterior de este artículo, excepto para la persecución de las injurias. Artículo 621. 1. Los que por imprudencia grave causaren alguna de las lesiones previstas en el apartado 2 del artículo 147, serán castigados con la pena de multa de uno a dos meses. 2. Los que por imprudencia leve causaren la muerte de otra persona, serán castigados con la pena de multa de uno a dos meses. 3. Los que por imprudencia leve causaran lesión constitutiva de delito serán castigados con pena de multa de 10 a 30 días. 4. Si el hecho se cometiera con vehículo a motor o ciclomotor, podrá imponerse además la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo de tres meses a un año. 5. Si el hecho se cometiera con arma podrá imponerse, además, la privación del derecho a la tenencia y porte de armas por tiempo de tres meses a un año. 6. Las infracciones penadas en este artículo sólo serán perseguibles mediante denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. Artículo 622. Los padres que sin llegar a incurrir en delito contra las relaciones familiares o, en su caso, de desobediencia infringiesen el régimen de custodia de sus hijos menores establecido por la autoridad judicial o administrativa serán castigados con la pena de multa de uno a dos meses.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

583

Oposició

1. Los que de modo leve amenacen a otro con armas u otros instrumentos peligrosos, o los saquen en riña, como no sea en justa defensa, salvo que el hecho sea constitutivo de delito. 2. Los que causen a otro una amenaza, coacción, injuria o vejación injusta de carácter leve, salvo que el hecho sea constitutivo de delito.

per sotsinspector/a

Serán castigados con la pena de multa de diez a veinte días:

TÍTULO II. FALTAS CONTRA EL PATRIMONIO.

Serán castigados con localización permanente de cuatro a 12 días o multa de uno a dos meses: 1. Los que cometan hurto, si el valor de lo hurtado no excediera de 400 euros. 2. Los que realicen la conducta descrita en el artículo 236, siempre que el valor de la cosa no exceda de 400 euros. 3. Los que sustraigan o utilicen sin la debida autorización, sin ánimo de apropiárselo, un vehículo a motor o ciclomotor ajeno, si el valor del vehículo utilizado no excediera de 400 euros. Si el hecho se ejecutase empleando fuerza en las cosas, se impondrá la pena en su mitad superior. Si se realizara con violencia o intimidación en las personas, se penará conforme a lo dispuesto en el artículo 244. 4. Los que cometan estafa, apropiación indebida, o defraudación de electricidad, gas, agua u otro elemento, energía o fluido, o en equipos terminales de telecomunicación, en cuantía no superior a 400 euros. Artículo 624. 1. El que ejecutare los actos comprendidos en el artículo 246 será castigado con multa de 10 a 30 días si la utilidad no excede de 400 euros o no sea estimable, siempre que medie denuncia del perjudicado.

per sotsinspector/a

Artículo 623.

Artículo 625. 1. Serán castigados con la pena de localización permanente de dos a 12 días o multa de 10 a 20 días los que intencionadamente causaran daños cuyo importe no exceda de 400 euros. 2. Se impondrá la pena en su mitad superior si los daños se causaran en los lugares o bienes a que refiere el artículo 323 de este Código. Artículo 626. Los que deslucieren bienes inmuebles de dominio público o privado, sin la debida autorización de la Administración o de sus propietarios, serán castigados con la pena de localización permanente de dos a seis días o tres a nueve días de trabajos en beneficio de la comunidad. Artículo 627. El que defraudara a la Hacienda de la Comunidad Europea más de 4.000 euros, por cualquiera de los procedimientos descritos en el artículo 305, será castigado con multa de uno a dos meses. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

584

Oposició

2. Será castigado con multa de 10 días a dos meses el que ejecute los actos contemplados en el artículo 247, si la utilidad reportada no excede de 400 euros.

El que defraudare a los presupuestos generales de la Comunidad Europea, u otros administrados por ésta, u obtuviera indebidamente fondos de las mismas, por alguno de los procedimientos descritos en los artículos 306 y 309, en cuantía superior a 4.000 euros, será castigado con la pena de multa de uno a dos meses. TÍTULO III. FALTAS CONTRA LOS INTERESES GENERALES. Artículo 629. Serán castigados con la pena de localización permanente de dos a ocho días o multa de 20 a 60 días los que, habiendo recibido de buena fe moneda, billetes, sellos de correos o efectos timbrados falsos, los expendieran en cantidad que no exceda de 400 euros, a sabiendas de su falsedad. Artículo 630. Los que abandonaren jeringuillas, en todo caso, u otros instrumentos peligrosos de modo o con circunstancias que pudieran causar daño a las personas o contagiar enfermedades, o en lugares frecuentados por menores, serán castigados con las penas de localización permanente de seis a 10 días o multa de uno a dos meses. Artículo 631. 1. Los dueños o encargados de la custodia de animales feroces o dañinos que los dejaren sueltos o en condiciones de causar mal serán castigados con la pena de multa de 20 a 30 días.

per sotsinspector/a

Artículo 628.

Artículo 632. 1. El que corte, tale, queme, arranque, recolecte alguna especie o subespecie de flora amenazada o de sus propágulos, sin grave perjuicio para el medio ambiente, será castigado con la pena de multa de 10 a 30 días o trabajos en beneficio de la comunidad de 10 a 20 días. 2. Los que maltrataren cruelmente a los animales domésticos o a cualesquiera otros en espectáculos no autorizados legalmente sin incurrir en los supuestos previstos en el artículo 337 serán castigados con la pena de multa de 20 a 60 días o trabajos en beneficio de la comunidad de 20 a 30 días. TÍTULO IV. FALTAS CONTRA EL ORDEN PÚBLICO. Artículo 633. Los que perturbaren levemente el orden en la audiencia de un tribunal o juzgado, en los actos

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

585

Oposició

2. Quienes abandonen a un animal doméstico en condiciones en que pueda peligrar su vida o su integridad serán castigados con la pena de multa de 10 a 30 días.

públicos, en espectáculos deportivos o culturales, solemnidades o reuniones numerosas serán castigados con las penas de localización permanente de dos a 12 días y multa de 10 a 30 días.

Artículo 635. Será castigado con la pena de localización permanente de dos a 10 días o multa de uno a dos meses el que se mantuviere contra la voluntad de su titular, fuera de las horas de apertura, en el domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho profesional u oficina o establecimiento mercantil o local abierto al público. Artículo 636. Los que realizaren actividades careciendo de los seguros obligatorios de responsabilidad civil que se exigieran legalmente para el ejercicio de aquéllas serán castigados con la pena de multa de uno a dos meses. No se considerará comprendida entre las actividades a las que se refiere el párrafo anterior la conducción de vehículos a motor y ciclomotores. Artículo 637. El que usare pública e indebidamente uniforme, traje, insignia o condecoración oficiales, o se atribuyere públicamente la cualidad de profesional amparada por un título académico que no posea, será castigado con la pena de localización permanente de dos a 10 días o multa de 10 a 30 días. TÍTULO V. DISPOSICIONES COMUNES A LAS FALTAS. Artículo 638. En la aplicación de las penas de este Libro procederán los Jueces y Tribunales, según su prudente arbitrio, dentro de los límites de cada una, atendiendo a las circunstancias del caso y del culpable, sin ajustarse a las reglas de los artículos 61 a 72 de este Código. Artículo 639. En las faltas perseguibles a instancias de la persona agraviada también podrá denunciar el Ministerio Fiscal si aquélla fuere menor de edad, incapaz o una persona desvalida. La ausencia de denuncia no impedirá la práctica de diligencias a prevención. En estas faltas, el perdón del ofendido o su representante legal extinguirá la acción penal o la pena impuesta, salvo lo dispuesto en el segundo párrafo del número 4 del artículo 130. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

586

Oposició

Los que faltaren al respeto y consideración debida a la autoridad o sus agentes, o los desobedecieren levemente, cuando ejerzan sus funciones, serán castigados con la pena de multa de diez a sesenta días.

per sotsinspector/a

Artículo 634.

Mòdul 5 : Policia de Seguretat i Administrativa

LLEI ORGÀNICA 4/2000, D’11 DE GENER, DELS DRETS I LLIBERTATS DELS

MODIFICACIONES HECHAS Artículos 1, 3 (apdo. 1), 5 (apdo. 2), 6, 7 (apdo. 1), 8, 9, 10, 11, 13, 15 (apdo. 1), 16 (apdos. 2 y 3), 17 (apdos. 1 y 1.d), 18, 20 (apdos. 2, 3 y 4), 21 (apdo. 2), 22, 23 (apdo. 2.e), 25 (apdo. 1), 26, 28 (apdo. 3.c), 30 (apdos. 3 y 4), 31 (apdo. 2), 32 (apdo. 2), 33, 34, 35, 36, 38, 40, 41, 42, 43, 44, 46, 48, 49, 52, 53, 54, 55, 57, 58, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 69 y 70; Disposiciones adicional primera y adicional segunda: Redacción según Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre, de reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social. Artículos 57 (apdos. 4 y 7), 61 (apdo. 1) y 62 (apdo. 1): Redacción según Ley Orgánica 11/2003, de 29 de septiembre, de medidas concretas en materia de seguridad ciudadana, violencia doméstica e integración social de los extranjeros. Artículos 1 (apdo. 3), 17 (apdos. 3 y 4), 25 bis, 30 bis, 40 (letra l), 42 (apdos. 4 y 5), 44 (apdo. 3), 53 (letra h), 58 (apdo. 6), 62 bis, 62 ter, 62 quáter, 62 quinquies, 62 sexies, 64 (apdo. 3) y 71; Disposiciones adicional tercera, adicional cuarta, adicional quinta, adicional sexta, adicional séptima y adicional octava: Añadido por Ley Orgánica 14/2003, de 20 de noviembre, de Reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre; de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local; de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, y de la Ley 3/1991, de 10 de enero, de Competencia Desleal. Capítulo IV del título II (rúbrica); Artículos 4, 17 (apdo. 2), 18 (apdo. 2), 19, 25 (apdo. 2), 27, 29, 30 (apdo. 1), 31 (apdos. 1, 3, 4 y 5), 33 (apdos. 2 y 4), 34 (apdo. 2), 36 (apdos. 1, 2 y 3), 37, 39, 40 (letra b), 41 (apdos. 1, letras a y k, y 2), 44 (apdo. 2), 45, 46 (apdo. 1), 47, 48 (apdos. 3 y 4), 49 (apdo. 1), 53 (letra a), 54 (apdos. 1.b y 2), 55 (apdo. 1), 58 (apdo. 5), 63 (apdos. 2 y 3), 64 (apdos. 5 y 6, anteriores apdos. 4 y 5), 66 y 68: Redacción según Ley Orgánica 14/2003, de 20 de noviembre, de Reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre; de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local; de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, y de la Ley 3/1991, de 10 de enero, de Competencia Desleal. Artículos 18 (apdo. 4) y 31 (apdos. 6 y 7): Suprimido por Ley Orgánica 14/2003, de 20 de noviembre, de Reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre; de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local; de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, y de la Ley 3/1991, de 10 de enero, de Competencia Desleal. Redacción según Resolución de 22 de octubre de 2001, de la Subsecretaría, por la que se redenominan a euros las sanciones pecuniarias que compete imponer a Delegados y Subdelegados del Gobierno y los precios privados del Ministerio y del Instituto Nacional de Administración Pública. Capítulos II y III del Título II; Artículos 1 (apdo. 3), 2 (apdo. b) , 3 (apdo. 2), 4, 5, 6, 7 (apdo. 1), 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 (apdo. 2), 17, 18, 19, 22, 23 (apdo. 2 a), 25 bis, 27 (apdo. 1 y 6), 28, 29 (apdo. 2), 30 (apdo. 1), 30 bis (apdo. 2), 31, 32, 33, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41 (anterior letra k), 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48 (apdo. 1), 49 (apdo. 1), 53, 54, 55, 57, 58, 59, 60, 62, 62 bis, 62 ter, 63, 64, 66 (apdo. 1 párrafo segundo), 68 y 70 (apdo. 1); Disposiciones adicional primera (apdo. 1, 2 y 3), adicional tercera (apdo. 1 y 2), adicional cuarta, adicional quinta, adicional sexta y final cuarta: Redacción según Ley Orgánica 2/2009, de 11 de diciembre, de reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social. Artículos 2 bis, 2 ter, 18b, 25 (apdo. 5), 31 bis, 38 bis, 38 ter, 52 (letras d y e), 59 bis, 61 (apdo. 1. f), 63 bis, y 72;disposición adicional novena y final quinta bis; Añadido por Ley Orgánica 2/2009, de 11 de diciembre, de reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social. Artículo 41 (apdo. 3): Suprimido por Ley Orgánica 2/2009, de 11 de diciembre, de reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social. Todas las referencias al término permiso incluidas en esta Ley han sido sustituidas por el término autorización según Ley Orgánica 14/2003, de 20 de noviembre, de Reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre; de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local; de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, y de la Ley 3/1991, de 10 de enero, de Competencia Desleal. Artículos 7 (apdo. 1), 8 y 11 (apdo. 1): Declarado inconstitucional, exclusivamente respecto al derecho a sindicarse libremente, por Sentencia 236/2007, de 7 de noviembre, del Tribunal Constitucional. (BOE. núm. 295 Suplemento, de 10 de diciembre de 2007). Artículos 9 (apdo. 3) y 22 (apdo. 2): Declarado inconstitucional y nulo el término residentes por Sentencia 236/2007, de 7 de noviembre, del Tribunal Constitucional. (BOE. núm. 295 Suplemento, de 10 de diciembre de 2007). Artículos 7 (apdo. 1), 8 y 11 (apdo. 1): Declarado inconstitucional, exclusivamente respecto al derecho a sindicarse libremente, por Sentencias 259/2007, de 19 de diciembre, y 260/2007, 261/2007, 262/2007, 263/2007, 264/2007, y 265/2007, de 20 de diciembre, del Tribunal Constitucional. (BOE. núm. 19 Suplemento, de 22 de enero de 2008). Artículo 11 (apdo. 2, inciso cuando estén autorizados a trabajar): Declarado inconstitucional y nulo por Sentencia 259/2007, de 19 de diciembre de 2007, del Tribunal Constitucional. (BOE. núm. 19 Suplemento, de 22 de enero de 2008).

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

587

Oposició

per sotsinspector/a

ESTRANGERS A ESPANYA I LA SEVA INTEGRACIÓ SOCIAL

TÍTULO PRELIMINAR. DISPOSICIONES GENERALES.

1. Se consideran extranjeros, a los efectos de la aplicación de la presente Ley, a los que carezcan de la nacionalidad española. 2. Lo dispuesto en esta Ley se entenderá, en todo caso, sin perjuicio de lo establecido en leyes especiales y en los Tratados internacionales en los que España sea parte. 3. Los nacionales de los Estados miembros de la Unión Europea y aquellos a quienes sea de aplicación el régimen comunitario se regirán por las normas que lo regulan, siéndoles de aplicación la presente Ley en aquellos aspectos que pudieran ser más favorables. Artículo 2. Exclusión del ámbito de la ley. Quedan excluidos del ámbito de aplicación de esta ley:

Oposició

a. Los agentes diplomáticos y los funcionarios consulares acreditados en España, así como los demás miembros de las misiones diplomáticas permanentes o especiales y de las oficinas consulares y sus familiares que, en virtud de las normas del Derecho internacional, están exentos de las obligaciones relativas a su inscripción como extranjeros y a la obtención de la autorización de residencia. b. Los representantes, delegados y demás miembros de las Misiones permanentes o de las Delegaciones ante los Organismos intergubernamentales con sede en España o en Conferencias internacionales que se celebren en España, así como sus familiares. c. Los funcionarios destinados en Organizaciones internacionales o intergubernamentales con sede en España, así como sus familiares, a quienes los Tratados en los que sea parte España eximan de las obligaciones mencionadas en el párrafo a) de este artículo. Artículo 2 bis. La política inmigratoria. 1. Corresponde al Gobierno, de conformidad con lo previsto en el artículo 149.1.2. de la Constitución, la definición, planificación, regulación y desarrollo de la política de inmigración, sin perjuicio de las competencias que puedan ser asumidas por las Comunidades Autónomas y por las Entidades Locales. 2. Todas las Administraciones Públicas basarán el ejercicio de sus competencias vinculadas con la inmigración en el respeto a los siguientes principios: a. la coordinación con las políticas definidas por la Unión Europea; b. la ordenación de los flujos migratorios laborales, de acuerdo con las necesidades de la situación nacional del empleo; c. la integración social de los inmigrantes mediante políticas transversales dirigidas a toda la ciudadanía; d. la igualdad efectiva entre mujeres y hombres; e. la efectividad del principio de no discriminación y, consecuentemente, el reconocimiento de iguales derechos y obligaciones para todos aquellos que vivan o trabajen legalmente en España, en los términos previstos en la Ley; Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Artículo 1. Delimitación del ámbito.

588

Artículo 2 ter. Integración de los inmigrantes. 1. Los poderes públicos promoverán la plena integración de los extranjeros en la sociedad española, en un marco de convivencia de identidades y culturas diversas sin más límite que el respeto a la Constitución y la Ley. 2. Las Administraciones Públicas incorporarán el objetivo de la integración entre inmigrantes y sociedad receptora, con carácter transversal a todas las políticas y servicios públicos, promoviendo la participación económica, social, cultural y política de las personas inmigrantes, en los términos previstos en la Constitución, en los Estatutos de Autonomía y en las demás Leyes, en condiciones de igualdad de trato. Especialmente, procurarán, mediante acciones formativas, el conocimiento y respeto de los valores constitucionales y estatutarios de España, de los valores de la Unión Europea, así como de los derechos humanos, las libertades públicas, la democracia, la tolerancia y la igualdad entre mujeres y hombres, y desarrollarán medidas específicas para favorecer la incorporación al sistema educativo, garantizando en todo caso la escolarización en la edad obligatoria, el aprendizaje del conjunto de lenguas oficiales, y el acceso al empleo como factores esenciales de integración. 3. La Administración General del Estado cooperará con las Comunidades Autónomas, las Ciudades de Ceuta y Melilla y los Ayuntamientos para la consecución de las finalidades descritas en el presente artículo, en el marco de un plan estratégico plurianual que incluirá entre sus objetivos atender a la integración de los menores extranjeros no acompañados. En todo caso, la Administración General del Estado, las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos colaborarán y coordinarán sus acciones en este ámbito tomando como referencia sus respectivos planes de integración. 4. De conformidad con los criterios y prioridades del Plan Estratégico de Inmigración, el Gobierno y las Comunidades autónomas acordarán en la Conferencia Sectorial de Inmigración programas de acción bienales para reforzar la integración social de los inmigrantes. Tales programas serán financiados con cargo a un fondo estatal para la integración de los inmigrantes, que se dotará anualmente, y que podrá incluir fórmulas de cofinanciación por parte de las Administraciones receptoras de las partidas del fondo.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

589

per sotsinspector/a

3. El Estado garantizará el principio de solidaridad, consagrado en la Constitución, atendiendo a las especiales circunstancias de aquellos territorios en los que los flujos migratorios tengan una especial incidencia.

Oposició

f. la garantía del ejercicio de los derechos que la Constitución, los tratados internacionales y las Leyes reconocen a todas las personas; g. la lucha contra la inmigración irregular y la persecución del tráfico ilícito de personas; h. la persecución de la trata de seres humanos; i. la igualdad de trato en las condiciones laborales y de Seguridad Social; j. la promoción del diálogo y la colaboración con los países de origen y tránsito de inmigración, mediante acuerdos marco dirigidos a ordenar de manera efectiva los flujos migratorios, así como a fomentar y coordinar las iniciativas de cooperación al desarrollo y codesarrollo.

TÍTULO I. DERECHOS Y LIBERTADES DE LOS EXTRANJEROS. CAPÍTULO I. DERECHOS Y LIBERTADES DE LOS EXTRANJEROS.

1. Los extranjeros gozarán en España de los derechos y libertades reconocidos en el Título I de la Constitución en los términos establecidos en los Tratados internacionales, en esta Ley y en las que regulen el ejercicio de cada uno de ellos. Como criterio interpretativo general, se entenderá que los extranjeros ejercitan los derechos que les reconoce esta Ley en condiciones de igualdad con los españoles. 2. Las normas relativas a los derechos fundamentales de los extranjeros serán interpretadas de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y con los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias vigentes en España, sin que pueda alegarse la profesión de creencias religiosas o convicciones ideológicas o culturales de signo diverso para justificar la realización de actos o conductas contrarios a las mismas. Artículo 4. Derecho a la documentación. 1. Los extranjeros que se encuentren en territorio español tienen el derecho y el deber de conservar la documentación que acredite su identidad, expedida por las autoridades competentes del país de origen o de procedencia, así como la que acredite su situación en España.

Oposició

2. Todos los extranjeros a los que se haya expedido un visado o una autorización para permanecer en España por un período superior a seis meses, obtendrán la tarjeta de identidad de extranjero, que deberán solicitar personalmente en el plazo de un mes desde su entrada en España o desde que se conceda la autorización, respectivamente. Estarán exceptuados de dicha obligación los titulares de un visado de residencia y trabajo de temporada. Reglamentariamente se desarrollarán los supuestos en que se podrá obtener dicha tarjeta de identidad cuando se haya concedido una autorización para permanecer en España por un periodo no superior a seis meses. 3. Los extranjeros no podrán ser privados de su documentación, salvo en los supuestos y con los requisitos previstos en esta Ley Orgánica y en la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana. Artículo 5. Derecho a la libertad de circulación. 1. Los extranjeros que se hallen en España de acuerdo con lo establecido en el Título II de esta Ley, tendrán derecho a circular libremente por el territorio español y a elegir su residencia sin más limitaciones que las establecidas con carácter general por los tratados y las Leyes, o las acordadas por la autoridad judicial, con carácter cautelar o en un proceso penal o de extradición en el que el extranjero tenga la condición de imputado, víctima o testigo, o como consecuencia de sentencia firme. 2. No obstante, podrán establecerse medidas limitativas específicas cuando se acuerden en la declaración de estado de excepción o de sitio, en los términos previstos en la Constitución, y, Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Artículo 3. Derechos de los extranjeros e interpretación de las normas.

590

Artículo 6. Participación pública. 1. Los extranjeros residentes en España podrán ser titulares del derecho de sufragio, en las elecciones municipales, en los términos establecidos en la Constitución, en los tratados internacionales, en su caso, y en la Ley. 2. Los extranjeros residentes, empadronados en un municipio, tienen todos los derechos establecidos por tal concepto en la legislación de bases de régimen local, pudiendo ser oídos en los asuntos que les afecten de acuerdo con lo que disponga la normativa de aplicación. 3. Los Ayuntamientos incorporarán al padrón a los extranjeros que tengan su domicilio habitual en el municipio y mantendrán actualizada la información relativa a los mismos. 4. Los poderes públicos facilitarán el ejercicio del derecho de sufragio de los extranjeros en los procesos electorales democráticos del país de origen. Artículo 7. Libertades de reunión y manifestación. 1. Los extranjeros tienen el derecho de reunión en las mismas condiciones que los españoles. 2. Los promotores de reuniones o manifestaciones en lugares de tránsito público darán comunicación previa a la autoridad competente con la antelación prevista en la Ley Orgánica reguladora del Derecho de Reunión, la cual no podrá prohibirla o proponer su modificación sino por las causas previstas en dicha Ley. Artículo 8. Libertad de asociación. Todos los extranjeros tienen el derecho de asociación en las mismas condiciones que los españoles. Artículo 9. Derecho a la educación. 1. Los extranjeros menores de dieciséis años tienen el derecho y el deber a la educación, que incluye el acceso a una enseñanza básica, gratuita y obligatoria. Los extranjeros menores de dieciocho años también tienen derecho a la enseñanza posobligatoria. Este derecho incluye la obtención de la titulación académica correspondiente y el acceso al sistema público de becas y ayudas en las mismas condiciones que los españoles. En caso de alcanzar la edad de dieciocho años en el transcurso del curso escolar, conservarán ese derecho hasta su finalización.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

591

Oposició

per sotsinspector/a

excepcionalmente por razones de seguridad pública, de forma individualizada, motivada y en proporción a las circunstancias que concurran en cada caso, por resolución del Ministro del Interior, adoptada de acuerdo con las garantías jurídicas del procedimiento sancionador previsto en la Ley. Las medidas limitativas, cuya duración no excederá del tiempo imprescindible y proporcional a la persistencia de las circunstancias que justificaron la adopción de las mismas, podrán consistir en la presentación periódica ante las autoridades competentes y en el alejamiento de fronteras o núcleos de población concretados singularmente.

3. Los poderes públicos promoverán que los extranjeros puedan recibir enseñanzas para su mejor integración social. 4. Los extranjeros residentes que tengan en España menores a su cargo en edad de escolarización obligatoria, deberán acreditar dicha escolarización, mediante informe emitido por las autoridades autonómicas competentes, en las solicitudes de renovación de su autorización o en su solicitud de residencia de larga duración. Artículo 10. Derecho al trabajo y a la Seguridad Social. 1. Los extranjeros residentes que reúnan los requisitos previstos en esta Ley Orgánica y en las disposiciones que la desarrollen tienen derecho a ejercer una actividad remunerada por cuenta propia o ajena, así como a acceder al sistema de la Seguridad Social, de conformidad con la legislación vigente. 2. Los extranjeros podrán acceder al empleo público en los términos previstos en la Ley 7/2007, de 12 de abril, del Estatuto Básico del Empleado Público. Artículo 11. Libertad de sindicación y huelga. 1. Los extranjeros tienen derecho a sindicarse libremente o a afiliarse a una organización profesional, en las mismas condiciones que los trabajadores españoles. 2. Los extranjeros podrán ejercer el derecho a la huelga en las mismas condiciones que los españoles. Artículo 12. Derecho a la asistencia sanitaria. 1. Los extranjeros que se encuentren en España, inscritos en el padrón del municipio en el que tengan su domicilio habitual, tienen derecho a la asistencia sanitaria en las mismas condiciones que los españoles. 2. Los extranjeros que se encuentren en España tienen derecho a la asistencia sanitaria pública de urgencia por enfermedad grave o accidente, cualquiera que sea su causa, y a la continuidad de dicha atención hasta la situación de alta médica. 3. Los extranjeros menores de dieciocho años que se encuentren en España tienen derecho a la asistencia sanitaria en las mismas condiciones que los españoles. 4. Las extranjeras embarazadas que se encuentren en España tienen derecho a la asistencia sanitaria durante el embarazo, parto y postparto.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

592

Oposició

per sotsinspector/a

2. Los extranjeros mayores de dieciocho años que se hallen en España tienen derecho a la educación de acuerdo con lo establecido en la legislación educativa. En todo caso, los extranjeros residentes mayores de dieciocho años tienen el derecho a acceder a las demás etapas educativas posobligatorias, a la obtención de las titulaciones correspondientes, y al sistema público de becas en las mismas condiciones que los españoles.

Artículo 14. Derecho a Seguridad Social y a los servicios sociales. 1. Los extranjeros residentes tienen derecho a acceder a las prestaciones y servicios de la Seguridad Social en las mismas condiciones que los españoles. 2. Los extranjeros residentes tienen derecho a los servicios y a las prestaciones sociales, tanto a las generales y básicas como a las específicas, en las mismas condiciones que los españoles. En cualquier caso, los extranjeros con discapacidad, menores de dieciocho años, que tengan su domicilio habitual en España, tendrán derecho a recibir el tratamiento, servicios y cuidados especiales que exija su estado físico o psíquico. 3. Los extranjeros, cualquiera que sea su situación administrativa, tienen derecho a los servicios y prestaciones sociales básicas. Artículo 15. Sujeción de los extranjeros a los mismos impuestos que los españoles. 1. Sin perjuicio de lo dispuesto en los acuerdos aplicables sobre doble imposición internacional, los extranjeros estarán sujetos con carácter general a los mismos impuestos que los españoles. 2. Los extranjeros tienen derecho a transferir sus ingresos y ahorros obtenidos en España a su país, o a cualquier otro, conforme a los procedimientos establecidos en la legislación española y de conformidad con los acuerdos internacionales aplicables. El Gobierno adoptará las medidas necesarias para facilitar dichas transferencias.

CAPÍTULO II. REAGRUPACIÓN FAMILIAR. Artículo 16. Derecho a la intimidad familiar. 1. Los extranjeros residentes tienen derecho a la vida en familia y a la intimidad familiar en la forma prevista en esta Ley Orgánica y de acuerdo con lo dispuesto en los Tratados internacionales suscritos por España. 2. Los extranjeros residentes en España tienen derecho a reagrupar con ellos a los familiares que se determinan en el artículo 17. 3. El cónyuge que hubiera adquirido la residencia en España por causa familiar y sus familiares con él agrupados conservarán la residencia aunque se rompa el vínculo matrimonial que dio lugar a la adquisición. Reglamentariamente se podrá determinar el tiempo previo de convivencia en España que se tenga que acreditar en estos supuestos. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

593

Oposició

Los extranjeros residentes tienen derecho a acceder a los sistemas públicos de ayudas en materia de vivienda en los términos que establezcan las Leyes y las Administraciones competentes. En todo caso, los extranjeros residentes de larga duración tienen derecho a dichas ayudas en las mismas condiciones que los españoles.

per sotsinspector/a

Artículo 13. Derechos en materia de vivienda.

Artículo 17. Familiares reagrupables.

2. Los extranjeros que hubieran adquirido la residencia en virtud de una previa reagrupación podrán, a su vez, ejercer el derecho de reagrupación de sus propios familiares, siempre que cuenten ya con una autorización de residencia y trabajo, obtenida independientemente de la autorización del reagrupante, y acrediten reunir los requisitos previstos en esta Ley Orgánica. 3. Cuando se trate de ascendientes reagrupados, éstos sólo podrán ejercer, a su vez, el derecho de reagrupación familiar tras haber obtenido la condición de residentes de larga duración y acreditado solvencia económica. Excepcionalmente, el ascendiente reagrupado que tenga a su cargo un o más hijos menores de edad, o hijos con discapacidad que no sean objetivamente capaces de proveer a sus propias necesidades debido a su estado de salud, podrá ejercer el derecho de reagrupación en los términos dispuestos en el apartado segundo de este artículo, sin necesidad de haber adquirido la residencia de larga duración. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

594

Oposició

a. El cónyuge del residente, siempre que no se encuentre separado de hecho o de derecho, y que el matrimonio no se haya celebrado en fraude de Ley. En ningún caso podrá reagruparse a más de un cónyuge aunque la Ley personal del extranjero admita esta modalidad matrimonial. El extranjero residente que se encuentre casado en segundas o posteriores nupcias por la disolución de cada uno de sus anteriores matrimonios sólo podrá reagrupar con él al nuevo cónyuge si acredita que la disolución ha tenido lugar tras un procedimiento jurídico que fije la situación del cónyuge anterior y de sus hijos comunes en cuanto al uso de la vivienda común, a la pensión compensatoria a dicho cónyuge y a los alimentos que correspondan a los hijos menores, o mayores en situación de dependencia. En la disolución por nulidad, deberán haber quedado fijados los derechos económicos del cónyuge de buena fe y de los hijos comunes, así como la indemnización, en su caso. b. Los hijos del residente y del cónyuge, incluidos los adoptados, siempre que sean menores de dieciocho años o personas con discapacidad que no sean objetivamente capaces de proveer a sus propias necesidades debido a su estado de salud. Cuando se trate de hijos de uno solo de los cónyuges se requerirá, además, que éste ejerza en solitario la patria potestad o que se le haya otorgado la custodia y estén efectivamente a su cargo. En el supuesto de hijos adoptivos deberá acreditarse que la resolución por la que se acordó la adopción reúne los elementos necesarios para producir efecto en España. c. Los menores de dieciocho años y los mayores de esa edad que no sean objetivamente capaces de proveer a sus propias necesidades, debido a su estado de salud, cuando el residente extranjero sea su representante legal y el acto jurídico del que surgen las facultades representativas no sea contrario a los principios del ordenamiento español. d. Los ascendientes en primer grado del reagrupante y de su cónyuge cuando estén a su cargo, sean mayores de sesenta y cinco años y existan razones que justifiquen la necesidad de autorizar su residencia en España. Reglamentariamente se determinarán las condiciones para la reagrupación de los ascendientes de los residentes de larga duración en otro Estado miembro de la Unión Europea, de los trabajadores titulares de la tarjeta azul de la U.E. y de los beneficiarios del régimen especial de investigadores. Excepcionalmente, cuando concurran razones de carácter humanitario, podrá reagruparse al ascendiente menor de sesenta y cinco años si se cumplen las demás condiciones previstas en esta Ley.

per sotsinspector/a

1. El extranjero residente tiene derecho a reagrupar con él en España a los siguientes familiares:.

No podrá reagruparse a más de una persona con análoga relación de afectividad, aunque la Ley personal del extranjero admita estos vínculos familiares. 5. Reglamentariamente, se desarrollarán las condiciones para el ejercicio del derecho de reagrupación así como para acreditar, a estos efectos, la relación de afectividad análoga a la conyugal. Artículo 18. Requisitos para la reagrupación familiar. 1. Los extranjeros podrán ejercer el derecho a la reagrupación familiar cuando hayan obtenido la renovación de su autorización de residencia inicial, con excepción de la reagrupación de los familiares contemplados en el artículo 17.1 d de esta Ley, que solamente podrán ser reagrupados a partir del momento en que el reagrupante adquiera la residencia de larga duración. La reagrupación de los familiares de residentes de larga duración, de los trabajadores titulares de la tarjeta azul de la U.E. y de los beneficiarios del régimen especial de investigadores, podrá solicitarse y concederse, simultáneamente, con la solicitud de residencia del reagrupante. Cuando tengan reconocida esta condición en otro Estado miembro de la Unión Europea, la solicitud podrá presentarse en España o desde el Estado de la Unión Europea donde tuvieran su residencia, cuando la familia estuviera ya constituida en aquél. 2. El reagrupante deberá acreditar, en los términos que se establezcan reglamentariamente, que dispone de vivienda adecuada y de medios económicos suficientes para cubrir sus necesidades y las de su familia, una vez reagrupada. En la valoración de los ingresos a efectos de la reagrupación, no computarán aquellos provenientes del sistema de asistencia social, pero se tendrán en cuenta otros ingresos aportados por el cónyuge que resida en España y conviva con el reagrupante. Las Comunidades Autónomas o, en su caso, los Ayuntamientos informarán sobre la adecuación de la vivienda a los efectos de reagrupación familiar. Las Administraciones Públicas promoverán la participación de los reagrupados en programas de integración socio‐cultural y de carácter lingüístico. 3. Cuando los familiares a reagrupar sean menores en edad de escolarización obligatoria, la Administración receptora de las solicitudes deberá comunicar a las autoridades educativas competentes una previsión sobre los procedimientos iniciados de reagrupación familiar, a los efectos de habilitar las plazas necesarias en los centros escolares correspondientes. Artículo 18b. Procedimiento para la reagrupación familiar. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

595

Oposició

En todo caso, las situaciones de matrimonio y de análoga relación de afectividad se considerarán incompatibles entre sí.

per sotsinspector/a

4. La persona que mantenga con el extranjero residente una relación de afectividad análoga a la conyugal se equiparará al cónyuge a todos los efectos previstos en este capítulo, siempre que dicha relación esté debidamente acreditada y reúna los requisitos necesarios para producir efectos en España.

2. En caso de que el derecho a la reagrupación se ejerza por residentes de larga duración en otro Estado miembro de la Unión Europea que residan en España, la solicitud podrá presentarse por los familiares reagrupables, aportando prueba de residencia como miembro de la familia del residente de larga duración en el primer Estado miembro. Artículo 19. Efectos de la reagrupación familiar en circunstancias especiales. 1. La autorización de residencia por reagrupación familiar de la que sean titulares el cónyuge e hijos reagrupados cuando alcancen la edad laboral, habilitará para trabajar sin necesidad de ningún otro trámite administrativo. 2. El cónyuge reagrupado podrá obtener una autorización de residencia independiente cuando disponga de medios económicos suficientes para cubrir sus propias necesidades. En caso de que la cónyuge reagrupada fuera víctima de violencia de género, sin necesidad de que se haya cumplido el requisito anterior, podrá obtener la autorización de residencia y trabajo independiente, desde el momento en que se hubiera dictado a su favor una orden de protección o, en su defecto, informe del Ministerio Fiscal que indique la existencia de indicios de violencia de género. 3. Los hijos reagrupados podrán obtener una autorización de residencia independiente cuando alcancen la mayoría de edad y dispongan de medios económicos suficientes para cubrir sus propias necesidades.

Oposició

4. Reglamentariamente se determinará la forma y la cuantía de los medios económicos considerados suficientes para que los familiares reagrupados puedan obtener una autorización independiente. 5. En caso de muerte del reagrupante, los familiares reagrupados podrán obtener una autorización de residencia independiente en las condiciones que se determinen.

CAPÍTULO III. GARANTÍAS JURÍDICAS. Artículo 20. Derecho a la tutela judicial efectiva. 1. Los extranjeros tienen derecho a la tutela judicial efectiva. 2. Los procedimientos administrativos que se establezcan en materia de extranjería respetarán en todo caso las garantías previstas en la legislación general sobre procedimiento administrativo, especialmente en lo relativo a publicidad de las normas contradicción, audiencia del interesado y motivación de las resoluciones, salvo lo dispuesto en el Artículo 27 de esta Ley.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

1. El extranjero que desee ejercer el derecho a la reagrupación familiar deberá solicitar una autorización de residencia por reagrupación familiar a favor de los miembros de su familia que desee reagrupar, pudiendo solicitarse de forma simultánea la renovación de la autorización de residencia y la solicitud de reagrupación familiar.

596

Artículo 21. Derecho al recurso contra los actos administrativos. 1. Los actos y resoluciones administrativas adoptados en relación con los extranjeros serán recurribles con arreglo a lo dispuesto en las leyes. 2. El régimen de ejecutividad de los actos administrativos dictados en materia de extranjería será el previsto con carácter general en la legislación vigente, salvo lo dispuesto en esta Ley para la tramitación de expedientes de expulsión con carácter preferente. Artículo 22. Derecho a la asistencia jurídica gratuita. 1. Los extranjeros que se hallen en España tienen derecho a la asistencia jurídica gratuita en los procesos en los que sean parte, cualquiera que sea la jurisdicción en la que se sigan, en las mismas condiciones que los ciudadanos españoles. 2. Los extranjeros que se hallen en España tienen derecho a asistencia letrada en los procedimientos administrativos que puedan llevar a su denegación de entrada, devolución, o expulsión del territorio español y en todos los procedimientos en materia de protección internacional, así como a la asistencia de intérprete si no comprenden o hablan la lengua oficial que se utilice. Estas asistencias serán gratuitas cuando carezcan de recursos económicos suficientes según los criterios establecidos en la normativa reguladora del derecho de asistencia jurídica gratuita. 3. En los procesos contencioso‐administrativos contra las resoluciones que pongan fin a la vía administrativa en materia de denegación de entrada, devolución o expulsión, el reconocimiento del derecho a la asistencia jurídica gratuita requerirá la oportuna solicitud realizada en los términos previstos en las normas que regulan la asistencia jurídica gratuita. La constancia expresa de la voluntad de interponer el recurso o ejercitar la acción correspondiente deberá realizarse de conformidad con lo previsto en la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, o en caso de que el extranjero pudiera hallarse privado de libertad, en la forma y ante el funcionario público que reglamentariamente se determinen. A los efectos previstos en este apartado, cuando el extranjero tuviera derecho a la asistencia jurídica gratuita y se encontrase fuera de España, la solicitud de la misma y, en su caso, la manifestación de la voluntad de recurrir, podrán realizarse ante la misión diplomática u oficina consular correspondiente.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

597

Oposició

4. En los procesos contencioso‐administrativos en materia de extranjería estarán legitimadas para intervenir las entidades que resulten afectadas en los términos previstos por el artículo 19.1.b de la Ley reguladora de dicha jurisdicción.

per sotsinspector/a

3. En los procedimientos administrativos estarán legitimadas para intervenir como interesadas las organizaciones constituidas legalmente en España para la defensa de los inmigrantes, expresamente designadas por éstos.

CAPÍTULO IV. DE LAS MEDIDAS ANTIDISCRIMINATORIAS.

2. En cualquier caso, constituyen actos de discriminación: a. Los efectuados por la autoridad o funcionario público o personal encargado de un servicio público, que en el ejercicio de sus funciones, por acción u omisión, realice cualquier acto discriminatorio prohibido por la Ley contra un extranjero sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. b. Todos los que impongan condiciones más gravosas que a los españoles, o que impliquen resistencia a facilitar a un extranjero bienes o servicios ofrecidos al público, sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. c. Todos los que impongan ilegítimamente condiciones más gravosas que a los españoles o restrinjan o limiten el acceso al trabajo, a la vivienda, a la educación, a la formación profesional y a los servicios sociales y socioasistenciales, así como a cualquier otro derecho reconocido en la presente Ley Orgánica, al extranjero que se encuentre regularmente en España, sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. d. Todos los que impidan, a través de acciones u omisiones, el ejercicio de una actividad económica emprendida legítimamente por un extranjero residente legalmente en España, sólo por su condición de tal o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. e. Constituye discriminación indirecta todo tratamiento derivado de la adopción de criterios que perjudiquen a los trabajadores por su condición de extranjeros o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad. Constituye discriminación indirecta todo tratamiento derivado de la adopción de criterios que perjudiquen injustificadamente a los trabajadores por su condición de extranjeros o por pertenecer a una determinada raza, religión, etnia o nacionalidad, siempre que se refieran a requisitos no esenciales para el desarrollo de la actividad laboral. Artículo 24. Aplicabilidad del procedimiento sumario. La tutela judicial contra cualquier práctica discriminatoria que comporte vulneración de derechos y libertades fundamentales podrá ser exigida por el procedimiento previsto en el artículo 53.2 de la Constitución en los términos legalmente establecidos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

598

Oposició

1. A los efectos de esta Ley, representa discriminación todo acto que, directa o indirectamente, conlleve una distinción, exclusión, restricción o preferencia contra un extranjero basada en la raza, el color, la ascendencia o el origen nacional o étnico, las convicciones y prácticas religiosas, y que tenga como fin o efecto destruir o limitar el reconocimiento o el ejercicio, en condiciones de igualdad, de los derechos humanos y de las libertades fundamentales en el campo político, económico, social o cultural.

per sotsinspector/a

Artículo 23. Actos discriminatorios.

TÍTULO II. RÉGIMEN JURÍDICO DE LOS EXTRANJEROS. CAPÍTULO I. DE LA ENTRADA Y SALIDA DEL TERRITORIO ESPAÑOL.

1. El extranjero que pretenda entrar en España deberá hacerlo por los puestos habilitados al efecto hallarse provisto del pasaporte o documento dé viaje que acredite su identidad, que se considere válido para tal fin en virtud de convenios internacionales suscritos por España y no estar sujeto a prohibiciones expresas. Asimismo, deberá presentar los documentos que se determinen reglamentariamente que justifiquen el objeto y condiciones de estancia, y acreditar medios de vida suficientes para el tiempo que pretenda permanecer en España, o estar en condiciones de obtener legalmente dichos medios. 2. Salvo en los casos en que se establezca lo contrario en los convenios internacionales suscritos por España o en la normativa de la Unión Europea, será preciso, además, un visado. No será exigible el visado cuando el extranjero se encuentre provisto de la tarjeta de identidad de extranjero o, excepcionalmente, de una autorización de regreso. 3. Lo dispuesto en los párrafos anteriores no será de aplicación a los extranjeros que soliciten acogerse al derecho de asilo en el momento de su entrada en España, cuya concesión se regirá por lo dispuesto en su normativa específica. 4. Se podrá autorizar la entrada en España de los extranjeros que no reúnan los requisitos establecidos en los párrafos anteriores cuando existan razones excepcionales de índole humanitaria, interés público o cumplimiento de compromisos adquiridos por España. En estos casos, se procederá a hacer entrega al extranjero de la documentación que se establezca reglamentariamente. 5. La entrada en territorio nacional de los extranjeros a los que no les sea de aplicación el régimen comunitario, podrá ser registrada por las autoridades españolas a los efectos de control de su período de permanencia legal en España, de conformidad con la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de protección de datos de carácter personal. Artículo 25 bis. Tipos de visado. 1. Los extranjeros que se propongan entrar en territorio español deberán estar provistos de visado, válidamente expedido y en vigor, extendido en su pasaporte o documento de viaje o, en su caso, en documento aparte, salvo lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 25 de esta Ley. 2. Los visados a que se refiere el apartado anterior serán de una de las clases siguientes: a. Visado de tránsito, que habilita a transitar por la zona de tránsito internacional de un aeropuerto español o a atravesar el territorio español. No será exigible la obtención de dicho visado en casos de tránsito de un extranjero a efectos de repatriación o alejamiento por vía aérea solicitado por un Estado miembro de la Unión Europea o por un tercer estado que tenga suscrito con España un acuerdo internacional sobre esta materia.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

599

Oposició

per sotsinspector/a

Artículo 25. Requisitos para la entrada en territorio español.

3. Reglamentariamente, se desarrollarán los diferentes tipos de visados. Artículo 26. Prohibición de entrada en España. 1. No podrán entrar en España, ni obtener un visado a tal fin, los extranjeros que hayan sido expulsados, mientras dure la prohibición de entrada, así como aquellos que la tengan prohibida por otra causa legalmente establecida o en virtud de convenios internacionales en los que sea parte España.

Oposició

2. A los extranjeros que no cumplan los requisitos establecidos para la entrada, les será denegada mediante resolución motivada con información acerca de los recursos que puedan interponer contra ella, plazo para hacerlo y autoridad ante quien deben formalizarlo y de su derecho a la asistencia letrada que podrá ser de oficio, y de intérprete, que comenzará en el momento mismo de efectuarse el control en el puesto fronterizo. Artículo 27. Expedición del visado. 1. El visado se solicitará y expedirá en las Misiones Diplomáticas y Oficinas Consulares de España, salvo en los supuestos excepcionales que se contemplen reglamentariamente o en los supuestos en los que el Estado español, de acuerdo con la normativa comunitaria sobre la materia, haya acordado su representación con otro Estado miembro de la Unión Europea en materia de visados de tránsito o estancia. 2. La concesión del visado: a. Habilitará al extranjero para presentarse en un puesto fronterizo español y solicitar su entrada.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

b. Visado de estancia, que habilita para una estancia ininterrumpida o estancias sucesivas por un período o suma de períodos cuya duración total no exceda de tres meses por semestre a partir de la fecha de la primera entrada. c. Visado de residencia, que habilita para residir sin ejercer actividad laboral o profesional. d. Visado de residencia y trabajo, que habilita para la entrada y estancia por un período máximo de tres meses y para el comienzo, en ese plazo, de la actividad laboral o profesional para la que hubiera sido previamente autorizado. En este tiempo deberá producirse el alta del trabajador en la Seguridad Social, que dotará de eficacia a la autorización de residencia y trabajo, por cuenta propia o ajena. Si transcurrido el plazo no se hubiera producido el alta, el extranjero quedará obligado a salir del territorio nacional, incurriendo, en caso contrario, en la infracción contemplada en el artículo 53.1.a de esta Ley. e. Visado de residencia y trabajo de temporada, que habilita para trabajar por cuenta ajena hasta nueve meses en un período de doce meses consecutivos. f. Visado de estudios, que habilita a permanecer en España para la realización de cursos, estudios, trabajos de investigación o formación, intercambio de alumnos, prácticas no laborales o servicios de voluntariado, no remunerados laboralmente. g. Visado de investigación, que habilita al extranjero a permanecer en España para realizar proyectos de investigación en el marco de un convenio de acogida firmado con un organismo de investigación.

600

b. Habilitará al extranjero, una vez se ha efectuado la entrada en territorio español, a permanecer en España en la situación para la que hubiese sido expedido, sin perjuicio de la obligatoriedad de obtener, en su caso, la tarjeta de identidad de extranjero.

4. El ejercicio de la potestad de otorgamiento o denegación de visados se sujetará a los compromisos internacionales vigentes en la materia y se orientará al cumplimiento de los fines de la política exterior del Reino de España y de otras políticas públicas españolas o de la Unión Europea, como la política de inmigración, la política económica y la de seguridad ciudadana. 5. Para supuestos excepcionales podrán fijarse por vía reglamentaria otros criterios a los que haya de someterse el otorgamiento y denegación de visados. 6. La denegación de visado deberá ser motivada cuando se trate de visados de residencia para reagrupación familiar o para el trabajo por cuenta ajena, así como en el caso de visados de estancia o de tránsito. Si la denegación se debe a que el solicitante del visado está incluido en la lista de personas no admisibles prevista en el Convenio de aplicación del Acuerdo de Schengen de 14 de junio de 1990, se le comunicará así de conformidad con las normas establecidas por dicho Convenio. La resolución expresará los recursos que contra la misma procedan, órgano ante el que hubieran de presentarse y plazo para interponerlos. Artículo 28. De la salida de España. 1. Las salidas del territorio español podrán realizarse libremente, excepto en los casos previstos en el Código Penal y en la presente Ley. La salida de los extranjeros a los que no les sea de aplicación el régimen comunitario, podrá ser registrada por las autoridades españolas a los efectos de control de su período de permanencia legal en España de conformidad con la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal. 2. Excepcionalmente, el Ministro del Interior podrá prohibir la salida del territorio español por razones de seguridad nacional o de salud pública. La instrucción y resolución de los expedientes de prohibición tendrá siempre carácter individual. 3. La salida será obligatoria en los siguientes supuestos: a. Expulsión del territorio español por orden judicial, en los casos previstos en el Código Penal. b. Expulsión o devolución acordadas por resolución administrativa en los casos previstos en la presente Ley. c. Denegación administrativa de las solicitudes formuladas por el extranjero para continuar permaneciendo en territorio español, o falta de autorización para encontrarse en España. d. Cumplimiento del plazo en el que un trabajador extranjero se hubiera comprometido a regresar a su país de origen en el marco de un programa de retorno voluntario.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

601

Oposició

per sotsinspector/a

3. Reglamentariamente se establecerá la normativa específica del procedimiento de concesión y expedición de visados, conforme a lo previsto en la disposición adicional undécima de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre. En dicho procedimiento podrá requerirse la comparecencia personal del solicitante.

CAPÍTULO II. DE LA AUTORIZACIÓN DE ESTANCIA Y DE RESIDENCIA.

1. Los extranjeros podrán encontrarse en España en las situaciones de estancia o residencia. 2. Las diferentes situaciones de los extranjeros en España podrán acreditarse mediante pasaporte o documento de viaje que acredite su identidad, visado o tarjeta de identidad de extranjero, según corresponda. Artículo 30. Situación de estancia. 1. Estancia es la permanencia en territorio español por un período de tiempo no superior a 90 días, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 33 para la admisión a efectos de estudios, intercambio de alumnos, prácticas no laborales o servicios de voluntariado. 2. Transcurrido dicho tiempo, para permanecer en España será preciso obtener o una prórroga de estancia o una autorización de residencia. 3. En los supuestos de entrada con visado, cuando la duración de éste sea inferior a tres meses se podrá prorrogar la estancia, que en ningún caso podrá ser superior a tres meses, en un período de seis meses. 4. En los supuestos de entrada sin visado, cuando concurran circunstancias excepcionales que lo justifiquen, podrá autorizarse la estancia de un extranjero en el territorio español más allá de tres meses. Artículo 30 bis. Situación de residencia.

Oposició

1. Son residentes los extranjeros que se encuentren en España y sean titulares de una autorización para residir. 2. Los residentes podrán encontrarse en la situación de residencia temporal o de residencia de larga duración. Artículo 31. Situación de residencia temporal. 1. La residencia temporal es la situación que autoriza a permanecer en España por un período superior a 90 días e inferior a cinco años. Las autorizaciones de duración inferior a cinco años podrán renovarse, a petición del interesado, atendiendo a las circunstancias que motivaron su concesión. La duración de las autorizaciones iniciales de residencia temporal y de las renovaciones se establecerá reglamentariamente. 2. La autorización inicial de residencia temporal que no comporte autorización de trabajo se concederá a los extranjeros que dispongan de medios suficientes para sí y, en su caso, para los de su familia. Reglamentariamente se establecerán los criterios para determinar la suficiencia de dichos medios.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Artículo 29. Enumeración de las situaciones.

602

En estos supuestos no será exigible el visado. 4. La autorización inicial de residencia temporal y trabajo, que autorizará a realizar actividades lucrativas por cuenta propia y/o ajena, se concederá de acuerdo a lo dispuesto por los artículos 36 y siguientes de esta Ley. 5. Para autorizar la residencia temporal de un extranjero será preciso que carezca de antecedentes penales en España o en los países anteriores de residencia, por delitos existentes en el ordenamiento español, y no figurar como rechazable en el espacio territorial de países con los que España tenga firmado un convenio en tal sentido. 6. Los extranjeros con autorización de residencia temporal vendrán obligados a poner en conocimiento de las autoridades competentes los cambios de nacionalidad, estado civil y domicilio. 7. Para la renovación de las autorizaciones de residencia temporal, se valorará en su caso: a. Los antecedentes penales, considerando la existencia de indultos o las situaciones de remisión condicional de la pena o la suspensión de la pena privativa de libertad. b. El incumplimiento de las obligaciones del extranjero en materia tributaria y de seguridad social.

Oposició

A los efectos de dicha renovación, se valorará especialmente el esfuerzo de integración del extranjero que aconseje su renovación, acreditado mediante un informe positivo de la Comunidad Autónoma que certifique la asistencia a las acciones formativas contempladas en el artículo 2 ter de esta Ley. Artículo 31 bis. Residencia temporal y trabajo de mujeres extranjeras víctimas de violencia de género. 1. Las mujeres extranjeras víctimas de violencia de género, cualquiera que sea su situación administrativa, tienen garantizados los derechos reconocidos en la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, así como las medidas de protección y seguridad establecidas en la legislación vigente. 2. Si al denunciarse una situación de violencia de género contra una mujer extranjera se pusiera de manifiesto su situación irregular, el expediente administrativo sancionador incoado por infracción del artículo 53.1.a de esta Ley será suspendido por el instructor hasta la resolución del procedimiento penal. 3. La mujer extranjera que se halle en la situación descrita en el apartado anterior, podrá solicitar una autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales a partir del momento en que se hubiera dictado una orden de protección a su favor o, en su defecto, Informe del Ministerio Fiscal que indique la existencia de indicios de violencia de género. Dicha autorización no se resolverá hasta que concluya el procedimiento penal.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

3. La Administración podrá conceder una autorización de residencia temporal por situación de arraigo, así como por razones humanitarias, de colaboración con la Justicia u otras circunstancias excepcionales que se determinen reglamentariamente.

603

Cuando del procedimiento penal concluido no pudiera deducirse la situación de violencia de género, continuará el expediente administrativo sancionador inicialmente suspendido. Artículo 32. Residencia de larga duración. 1. La residencia de larga duración es la situación que autoriza a residir y trabajar en España indefinidamente, en las mismas condiciones que los españoles. 2. Tendrán derecho a residencia de larga duración los que hayan tenido residencia temporal en España durante cinco años de forma continuada, que reúnan las condiciones que se establezcan reglamentariamente. A los efectos de obtener la residencia de larga duración computarán los periodos de residencia previa y continuada en otros Estados miembros, como titular de la tarjeta azul de la UE. Se considerará que la residencia ha sido continuada aunque por períodos de vacaciones u otras razones que se establezcan reglamentariamente el extranjero haya abandonado el territorio nacional temporalmente. 3. Los extranjeros residentes de larga duración en otro Estado miembro de la Unión Europea podrán solicitar por sí mismos y obtener una autorización de residencia de larga duración en España cuando vayan a desarrollar una actividad por cuenta propia o ajena, o por otros fines, en las condiciones que se establezcan reglamentariamente. No obstante, en el supuesto de que los extranjeros residentes de larga duración en otro estado miembro de la Unión Europea deseen conservar el estatuto de residente de larga duración adquirido en el primer estado miembro, podrán solicitar y obtener una autorización de residencia temporal en España. 4. Con carácter reglamentario se establecerán criterios para la concesión de otras autorizaciones de residencia de larga duración en supuestos individuales de especial vinculación con España. 5. La extinción de la residencia de larga duración se producirá en los casos siguientes: a. Cuando la autorización se haya obtenido de manera fraudulenta. b. Cuando se dicte una orden de expulsión en los casos previstos en la Ley. c. Cuando se produzca la ausencia del territorio de la Unión Europea durante 12 meses consecutivos. Reglamentariamente se establecerán las excepciones a la pérdida de la autorización por este motivo, así como el procedimiento y requisitos para recuperar la autorización de residencia de larga duración. d. Cuando se adquiera la residencia de larga duración en otro Estado miembro.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

604

Oposició

4. Cuando el procedimiento penal concluyera con una sentencia condenatoria, se notificará a la interesada la concesión de la residencia temporal y de trabajo solicitada. En el supuesto de que no se hubiera solicitado, se le informará de la posibilidad de conceder a su favor una autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales otorgándole un plazo para su solicitud.

per sotsinspector/a

Sin perjuicio de lo anterior, la autoridad competente para otorgar la autorización por circunstancias excepcionales podrá conceder una autorización provisional de residencia y trabajo a favor de la mujer extranjera. La autorización provisional eventualmente concedida concluirá en el momento en que se conceda o deniegue definitivamente la autorización por circunstancias excepcionales.

Dicho procedimiento se aplicará sobre todo en el caso de personas que hayan residido en otro Estado miembro para la realización de estudios. Artículo 33. Régimen de admisión a efectos de estudios, intercambio de alumnos, prácticas no laborales o servicios de voluntariado. 1. Podrá ser autorizado, en régimen de estancia, el extranjero que tenga como fin único o principal realizar una de las siguientes actividades de carácter no laboral: a. Cursar o ampliar estudios. b. Realizar actividades de investigación o formación, sin perjuicio del régimen especial de los investigadores regulado en el artículo 38 bis de esta Ley. c. Participar en programas de intercambio de alumnos en cualesquiera centros docentes o científicos, públicos o privados, oficialmente reconocidos. d. Realizar prácticas. e. Realizar servicios de voluntariado. 2. La vigencia de la autorización coincidirá con la duración del curso para el que esté matriculado, de los trabajos de investigación, del intercambio de alumnos, de las prácticas o del servicio de voluntariado.

Oposició

3. La autorización se prorrogará anualmente si el titular demuestra que sigue reuniendo las condiciones requeridas para la expedición de la autorización inicial y que cumple los requisitos exigidos, bien por el centro de enseñanza o científico al que asiste, habiéndose verificado la realización de los estudios o los trabajos de investigación, bien por el programa de intercambio o voluntariado, o centro donde realice las prácticas. 4. Los extranjeros admitidos con fines de estudio, prácticas no laborales o voluntariado podrán ser autorizados para ejercer una actividad retribuida por cuenta propia o ajena, en la medida en que ello no limite la prosecución de los estudios o actividad asimilada, en los términos que reglamentariamente se determinen. 5. La realización de trabajo en una familia para compensar la estancia y mantenimiento en la misma, mientras se mejoran los conocimientos lingüísticos o profesionales se regulará de acuerdo con lo dispuesto en los acuerdos internacionales sobre colocación au pair. 6. Se facilitará la entrada y permanencia en España, en los términos establecidos reglamentariamente, de los estudiantes extranjeros que participen en programas de la Unión Europea destinados a favorecer la movilidad con destino a la Unión o en la misma. 7. Todo extranjero, admitido en calidad de estudiante en otro Estado miembro de la Unión Europea, que solicite cursar parte de sus estudios ya iniciados o completar éstos en España podrá solicitar una autorización de estancia por estudios y obtenerla, si reúne los requisitos reglamentarios para ello, no siendo exigible el visado.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

6. Las personas extranjeras que hayan perdido la condición de residentes de larga duración podrán recuperar dicho estatuto mediante un procedimiento simplificado que se desarrollará reglamentariamente.

605

Artículo 34. Residencia de apátridas, indocumentados y refugiados. 1. El Ministro del Interior reconocerá la condición de apátrida a los extranjeros que manifestando que carecen de nacionalidad reúnen los requisitos previstos en la Convención sobre el Estatuto de Apátridas, hecha en Nueva York el 28 de septiembre de 1954 y les expedirá la documentación prevista en el artículo 27 de la citada Convención. El estatuto de apátrida comportará el régimen específico que reglamentariamente se determine. 2. En cualquier caso, el extranjero que se presente en dependencias del Ministerio del Interior acreditando que no puede ser documentado por las autoridades de ningún país y que desea ser documentado por España, una vez verificada la pertinente información y siempre que concurran y se acrediten razones excepcionales de índole humanitaria, interés público o cumplimiento de compromisos adquiridos por España, podrá obtener, en los términos que reglamentariamente se determinen, un documento identificativo que acredite su inscripción en las referidas dependencias. En todo caso, se denegará la documentación solicitada cuando el peticionario esté incurso en alguno de los supuestos del artículo 26, o se haya dictado contra él una orden de expulsión. 3. La resolución favorable sobre la petición de asilo en España supondrá el reconocimiento de la condición de refugiado del solicitante el cual tendrá derecho a residir en España y a desarrollar actividades laborales, profesionales y mercantiles de conformidad con lo dispuesto en la Ley 5/1984, de 26 de marzo, reguladora del derecho de asilo y de la condición de refugiado, modificada por la Ley 9/1994, de 19 de mayo, y su normativa de desarrollo. Dicha condición supondrá su no devolución ni expulsión en los términos del artículo 33 de la Convención sobre el Estatuto de los Refugiados, hecha en Ginebra el 28 de julio de 1951. Artículo 35. Menores no acompañados. 1. El Gobierno promoverá el establecimiento de Acuerdos de colaboración con los países de origen que contemplen, integradamente, la prevención de la inmigración irregular, la protección y el retorno de los menores no acompañados. Las Comunidades Autónomas serán informadas de tales Acuerdos. 2. Las Comunidades Autónomas podrán establecer acuerdos con los países de origen dirigidos a procurar que la atención e integración social de los menores se realice en su entorno de procedencia. Tales acuerdos deberán asegurar debidamente la protección del interés de los menores y contemplarán mecanismos para un adecuado seguimiento por las Comunidades Autónomas de la situación de los mismos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

606

Oposició

8. Se someten al régimen de estancia previsto en este artículo los extranjeros que cursen en España estudios de formación sanitaria especializada de acuerdo con la Ley 44/2003, de 11 de noviembre, de profesiones sanitarias, salvo que ya contaran con una autorización de residencia previamente al inicio de los mismos, en cuyo caso podrán continuar en dicha situación.

per sotsinspector/a

A fin de que todo extranjero admitido en calidad de estudiante en España pueda solicitar cursar parte de sus estudios ya iniciados o completar éstos en otro Estado miembro de la Unión Europea, las Autoridades españolas facilitarán la información oportuna sobre la permanencia de aquél en España, a instancia de las Autoridades competentes de dicho Estado miembro.

4. Determinada la edad, si se tratase de un menor, el Ministerio Fiscal lo pondrá a disposición de los servicios competentes de protección de menores de la Comunidad Autónoma en la que se halle. 5. La Administración del Estado solicitará informe sobre las circunstancias familiares del menor a la representación diplomática del país de origen con carácter previo a la decisión relativa a la iniciación de un procedimiento sobre su repatriación. Acordada la iniciación del procedimiento, tras haber oído al menor si tiene suficiente juicio, y previo informe de los servicios de protección de menores y del Ministerio Fiscal, la Administración del Estado resolverá lo que proceda sobre el retorno a su país de origen, a aquel donde se encontrasen sus familiares o, en su defecto, sobre su permanencia en España. De acuerdo con el principio de interés superior del menor, la repatriación al país de origen se efectuará bien mediante reagrupación familiar, bien mediante la puesta a disposición del menor ante los servicios de protección de menores, si se dieran las condiciones adecuadas para su tutela por parte de los mismos. 6. A los mayores de dieciséis y menores de dieciocho años se les reconocerá capacidad para actuar en el procedimiento de repatriación previsto en este artículo, así como en el orden jurisdiccional contencioso administrativo por el mismo objeto, pudiendo intervenir personalmente o a través del representante que designen.

Oposició

Cuando se trate de menores de dieciséis años, con juicio suficiente, que hubieran manifestado una voluntad contraria a la de quien ostenta su tutela o representación, se suspenderá el curso del procedimiento, hasta el nombramiento del defensor judicial que les represente. 7. Se considerará regular, a todos los efectos, la residencia de los menores que sean tutelados en España por una Administración Pública o en virtud de resolución judicial, por cualquier otra entidad. A instancia del organismo que ejerza la tutela y una vez que haya quedado acreditada la imposibilidad de retorno con su familia o al país de origen, se otorgará al menor una autorización de residencia, cuyos efectos se retrotraerán al momento en que el menor hubiere sido puesto a disposición de los servicios de protección de menores. La ausencia de autorización de residencia no impedirá el reconocimiento y disfrute de todos los derechos que le correspondan por su condición de menor. 8. La concesión de una autorización de residencia no será obstáculo para la ulterior repatriación cuando favorezca el interés superior del menor, en los términos establecidos en el apartado cuarto de este artículo. 9. Reglamentariamente se determinarán las condiciones que habrán de cumplir los menores tutelados que dispongan de autorización de residencia y alcancen la mayoría de edad para renovar su autorización o acceder a una autorización de residencia y trabajo teniendo en cuenta, en su caso, los informes positivos que, a estos efectos, puedan presentar las entidades públicas competentes referidos a su esfuerzo de integración, la continuidad de la formación o estudios que Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

3. En los supuestos en que los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado localicen a un extranjero indocumentado cuya minoría de edad no pueda ser establecida con seguridad, se le dará, por los servicios competentes de protección de menores, la atención inmediata que precise, de acuerdo con lo establecido en la legislación de protección jurídica del menor, poniéndose el hecho en conocimiento inmediato del Ministerio Fiscal, que dispondrá la determinación de su edad, para lo que colaborarán las instituciones sanitarias oportunas que, con carácter prioritario, realizarán las pruebas necesarias.

607

se estuvieran realizando, así como su incorporación, efectiva o potencial, al mercado de trabajo. Las Comunidades Autónomas desarrollarán las políticas necesarias para posibilitar la inserción de los menores en el mercado laboral cuando alcancen la mayoría de edad.

per sotsinspector/a

10. Los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado adoptarán las medidas técnicas necesarias para la identificación de los menores extranjeros indocumentados, con el fin de conocer las posibles referencias que sobre ellos pudieran existir en alguna institución pública nacional o extranjera encargada de su protección. Estos datos no podrán ser usados para una finalidad distinta a la prevista en este apartado. 11. La Administración General del Estado y las Comunidades Autónomas podrán establecer convenios con organizaciones no gubernamentales, fundaciones y entidades dedicadas a la protección de menores, con el fin de atribuirles la tutela ordinaria de los menores extranjeros no acompañados. Cada convenio especificará el número de menores cuya tutela se compromete a asumir la entidad correspondiente, el lugar de residencia y los medios materiales que se destinarán a la atención de los mismos. Estará legitimada para promover la constitución de la tutela la Comunidad Autónoma bajo cuya custodia se encuentre el menor. A tales efectos, deberá dirigirse al juzgado competente que proceda en función del lugar en que vaya a residir el menor, adjuntando el convenio correspondiente y la conformidad de la entidad que vaya a asumir la tutela. El régimen de la tutela será el previsto en el Código Civil y en la Ley de Enjuiciamiento Civil. Además, serán aplicables a los menores extranjeros no acompañados las restantes previsiones sobre protección de menores recogidas en el Código Civil y en la legislación vigente en la materia.

Oposició

12. Las Comunidades Autónomas podrán llegar a acuerdos con las Comunidades Autónomas donde se encuentren los menores extranjeros no acompañados para asumir la tutela y custodia, con el fin de garantizar a los menores unas mejores condiciones de integración.

CAPÍTULO III. DE LAS AUTORIZACIONES PARA LA REALIZACIÓN DE ACTIVIDADES LUCRATIVAS. Artículo 36. Autorización de residencia y trabajo. 1. Los extranjeros mayores de dieciséis años precisarán, para ejercer cualquier actividad lucrativa, laboral o profesional, de la correspondiente autorización administrativa previa para residir y trabajar. La autorización de trabajo se concederá conjuntamente con la de residencia, salvo en los supuestos de penados extranjeros que se hallen cumpliendo condenas o en otros supuestos excepcionales que se determinen reglamentariamente. 2. La eficacia de la autorización de residencia y trabajo inicial se condicionará al alta del trabajador en la Seguridad Social. La Entidad Gestora comprobará en cada caso la previa habilitación de los extranjeros para residir y realizar la actividad.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

608

per sotsinspector/a

3. Cuando el extranjero se propusiera trabajar por cuenta propia o ajena, ejerciendo una profesión para la que se exija una titulación especial, la concesión de la autorización se condicionará a la tenencia y, en su caso, homologación del título correspondiente y, si las Leyes así lo exigiesen, a la colegiación. 4. Para la contratación de un extranjero, el empleador deberá solicitar la autorización a que se refiere el apartado 1 del presente artículo, que en todo caso deberá acompañarse del contrato de trabajo que garantice una actividad continuada durante el periodo de vigencia de la autorización. 5. La carencia de la autorización de residencia y trabajo, sin perjuicio de las responsabilidades del empresario a que dé lugar, incluidas las de Seguridad Social, no invalidará el contrato de trabajo respecto a los derechos del trabajador extranjero, ni será obstáculo para la obtención de las prestaciones derivadas de supuestos contemplados por los convenios internacionales de protección a los trabajadores u otras que pudieran corresponderle, siempre que sean compatibles con su situación. En todo caso, el trabajador que carezca de autorización de residencia y trabajo no podrá obtener prestaciones por desempleo. Salvo en los casos legalmente previstos, el reconocimiento de una prestación no modificará la situación administrativa del extranjero. 6. En la concesión inicial de la autorización administrativa para trabajar podrán aplicarse criterios especiales para determinadas nacionalidades en función del principio de reciprocidad. 7. No se concederá autorización para residir y realizar una actividad lucrativa, laboral o profesional, a los extranjeros que, en el marco de un programa de retorno voluntario a su país de origen, se hubieran comprometido a no retornar a España durante un plazo determinado en tanto no hubiera transcurrido dicho plazo.

Oposició

8. Reglamentariamente se determinarán las condiciones y requisitos para hacer posible la participación de trabajadores extranjeros en sociedades anónimas laborales y sociedades cooperativas. Artículo 37. Autorización de residencia y trabajo por cuenta propia. 1. Para la realización de actividades económicas por cuenta propia habrá de acreditarse el cumplimiento de todos los requisitos que la legislación vigente exige a los nacionales para la apertura y funcionamiento de la actividad proyectada, así como los relativos a la suficiencia de la inversión y la potencial creación de empleo, entre otros que reglamentariamente se establezcan. 2. La autorización inicial de residencia y trabajo por cuenta propia se limitará a un ámbito geográfico no superior al de una Comunidad Autónoma, y a un sector de actividad. Su duración se determinará reglamentariamente. 3. La concesión de la autorización inicial de trabajo, en necesaria coordinación con la que corresponde al Estado en materia de residencia, corresponderá a las Comunidades Autónomas de acuerdo con las competencias asumidas en los correspondientes Estatutos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

609

Artículo 38. Autorización de residencia y trabajo por cuenta ajena.

per sotsinspector/a

1. Para la concesión inicial de la autorización de residencia y trabajo, en el caso de trabajadores por cuenta ajena, se tendrá en cuenta la situación nacional de empleo. 2. La situación nacional de empleo será determinada por el Servicio Público de Empleo Estatal con la información proporcionada por las Comunidades Autónomas y con aquella derivada de indicadores estadísticos oficiales y quedará plasmada en el Catálogo de Ocupaciones de Difícil Cobertura. Dicho catálogo contendrá una relación de empleos susceptibles de ser satisfechos a través de la contratación de trabajadores extranjeros y será aprobado previa consulta de la Comisión Laboral Tripartita de Inmigración. Igualmente, se entenderá que la situación nacional de empleo permite la contratación en ocupaciones no catalogadas cuando de la gestión de la oferta se concluya la insuficiencia de demandantes de empleo adecuados y disponibles. Reglamentariamente se determinarán los requisitos mínimos para considerar que la gestión de la oferta de empleo es considerada suficiente a estos efectos. 3. El procedimiento de concesión de la autorización de residencia y trabajo inicial, sin perjuicio de los supuestos previstos cuando el extranjero que se halle en España se encuentre habilitado para solicitar u obtener una autorización de residencia y trabajo, se basará en la solicitud de cobertura de un puesto vacante, presentada por un empresario o empleador ante la autoridad competente, junto con el contrato de trabajo y el resto de documentación exigible, ofrecido al trabajador extranjero residente en un tercer país. Verificado el cumplimiento de los requisitos, la autoridad competente expedirá una autorización cuya eficacia estará condicionada a que el extranjero solicite el correspondiente visado y que, una vez en España, se produzca el alta del trabajador en la Seguridad Social.

Oposició

4. El empresario o empleador estará obligado a comunicar el desistimiento de la solicitud de autorización si, mientras se resolviera la autorización o el visado, desapareciera la necesidad de contratación del extranjero o se modificasen las condiciones del contrato de trabajo que sirvió de base a la solicitud. Asimismo, cuando el extranjero habilitado se hallase en España deberá registrar en los Servicios Públicos de Empleo el contrato de trabajo que dio lugar a la solicitud y formalizar el alta del trabajador en la Seguridad Social, y si no pudiera iniciarse la relación laboral, el empresario o empleador estará obligado a comunicarlo a las autoridades competentes. 5. La autorización inicial de residencia y trabajo se limitará, salvo en los casos previstos por la Ley y los Convenios Internacionales firmados por España, a un determinado territorio y ocupación. Su duración se determinará reglamentariamente. 6. La autorización de residencia y trabajo se renovará a su expiración: a. Cuando persista o se renueve el contrato de trabajo que motivó su concesión inicial, o cuando se cuente con un nuevo contrato. b. Cuando por la autoridad competente, conforme a la normativa de la Seguridad Social, se hubiera otorgado una prestación contributiva por desempleo. c. Cuando el extranjero sea beneficiario de una prestación económica asistencial de carácter público destinada a lograr su inserción social o laboral.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

610

8. La concesión de la autorización inicial de trabajo, en necesaria coordinación con la que corresponde al Estado en materia de residencia, corresponderá a las Comunidades Autónomas de acuerdo con las competencias asumidas en los correspondientes Estatutos. Artículo 38 bis. Régimen especial de los investigadores. 1. Tendrá la consideración de investigador el extranjero cuya permanencia en España tenga como fin único o principal realizar proyectos de investigación, en el marco de un convenio de acogida firmado con un organismo de investigación. 2. Las entidades dedicadas a la investigación, públicas o privadas, que cumplan las condiciones previstas reglamentariamente, podrán ser autorizadas por el Estado o por las Comunidades Autónomas, según corresponda, como organismos de investigación para acoger a investigadores extranjeros. Esta autorización tendrá una duración mínima de cinco años, salvo casos excepcionales en que se otorgará por un período más corto. Si transcurrido el plazo máximo no se hubiera notificado resolución expresa legítima al interesado, la solicitud deducida por éste se entenderá desestimada por silencio administrativo. 3. Reglamentariamente se determinarán los requisitos para la firma del convenio de acogida entre el investigador y el organismo de investigación y las condiciones del proyecto de investigación. 4. La situación del extranjero en régimen de investigador será la de autorización de residencia y trabajo, que se renovará anualmente si el titular sigue reuniendo las condiciones establecidas para la expedición de la autorización inicial. 5. Los extranjeros admitidos con estos fines podrán impartir clases o realizar otras actividades compatibles con su actividad principal de investigación, con arreglo a la normativa en vigor. 6. El organismo de investigación deberá informar cuanto antes, a la Autoridad que concedió la autorización de residencia y trabajo, de cualquier acontecimiento que impida la ejecución del convenio de acogida. 7. Todo extranjero admitido en calidad de investigador en otro Estado miembro de la Unión Europea que solicite realizar parte de su investigación en España durante un periodo superior a tres meses podrá solicitar una autorización de residencia y trabajo y obtenerla si reúne los requisitos reglamentarios para ello, no siendo exigible el visado, pero pudiendo exigirse un nuevo convenio de acogida. 8. Una vez finalizado el convenio de acogida, o resuelto por causas no imputables al investigador establecidas reglamentariamente, tanto el investigador como los familiares reagrupados podrán ser autorizados para residir y ejercer una actividad lucrativa sin necesidad de un nuevo visado.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

611

Oposició

7. A partir de la primera concesión, las autorizaciones se concederán sin limitación alguna de ámbito geográfico u ocupación.

per sotsinspector/a

d. Cuando concurran otras circunstancias previstas reglamentariamente, en particular, los supuestos de extinción del contrato de trabajo o suspensión de la relación laboral como consecuencia de ser víctima de violencia de género.

1. Se considerará profesional altamente cualificado a los efectos de este artículo a quienes acrediten cualificaciones de enseñanza superior o, excepcionalmente, tengan un mínimo de cinco años de experiencia profesional que pueda considerarse equiparable, en los términos que se determinen reglamentariamente. 2. Los profesionales altamente cualificados según este artículo obtendrán una autorización de residencia y trabajo documentada con una tarjeta azul de la UE. 3. Para la concesión de las autorizaciones destinadas a profesionales altamente cualificados podrá tenerse en cuenta la situación nacional de empleo, así como la necesidad de proteger la suficiencia de recursos humanos en el país de origen del extranjero. 4. El extranjero titular de la tarjeta azul de la UE que haya residido al menos dieciocho meses en otro Estado miembro de la Unión Europea, podrá obtener una autorización en España como profesional altamente cualificado. La solicitud podrá presentarse en España, antes del transcurso de un mes desde su entrada, o en el Estado miembro donde se halle autorizado. En caso de que la autorización originaria se hubiera extinguido sin que se haya resuelto la solicitud de autorización en España, se podrá conceder una autorización de estancia temporal para el extranjero y los miembros de su familia. Si se extinguiese la vigencia de la autorización originaria para permanecer en España o si se denegase la solicitud, las autoridades podrán aplicar las medidas legalmente previstas para tal situación. En caso de que procediese su expulsión ésta se podrá ejecutar conduciendo al extranjero al Estado miembro del que provenga.

Oposició

5. Reglamentariamente se determinarán los requisitos para la concesión y renovación de la autorización de residencia y trabajo regulada en este artículo. Artículo 39. Gestión colectiva de contrataciones en origen. 1. El Ministerio de Trabajo e Inmigración, teniendo en cuenta la situación nacional de empleo, podrá aprobar una previsión anual de las ocupaciones y, en su caso, de las cifras previstas de empleos que se puedan cubrir a través de la gestión colectiva de contrataciones en origen en un período determinado, a los que sólo tendrán acceso aquellos que no se hallen o residan en España. Asimismo, podrá establecer un número de visados para búsqueda de empleo en las condiciones que se determinen, dirigidos a hijos o nietos de español de origen o a determinadas ocupaciones. La mencionada previsión tendrá en cuenta las propuestas que, previa consulta de los agentes sociales en su ámbito correspondiente, sean realizadas por las Comunidades Autónomas, y será adoptada previa consulta de la Comisión Laboral Tripartita de Inmigración. 2. El procedimiento de concesión de la autorización inicial de residencia y trabajo mediante tramitación colectiva de los contratos en origen, estará basado en la gestión simultánea de una pluralidad de autorizaciones, presentadas por uno o varios empleadores, respecto de trabajadores seleccionados en sus países, con la participación, en su caso, de las autoridades competentes. En la gestión del mismo se actuará coordinadamente con las Comunidades Autónomas competentes para la concesión de la autorización de trabajo inicial.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Artículo 38 ter. Residencia y trabajo de profesionales altamente cualificados.

612

3. Las ofertas de empleo realizadas a través de este procedimiento se orientarán preferentemente hacia los países con los que España haya firmado acuerdos sobre regulación de flujos migratorios.

a. Los familiares reagrupados en edad laboral, o el cónyuge o hijo de extranjero residente en España con una autorización renovada, así como al hijo de español nacionalizado o de ciudadanos de otros Estados miembros de la Unión Europea y de otros Estados parte en el Espacio Económico Europeo, siempre que estos últimos lleven, como mínimo, un año residiendo legalmente en España y al hijo no le sea de aplicación el régimen comunitario. b. Los titulares de una autorización previa de trabajo que pretendan su renovación. c. Los trabajadores necesarios para el montaje por renovación de una instalación o equipos productivos. d. Los que hubieran gozado de la condición de refugiados, durante el año siguiente a la cesación de la aplicación de la Convención de Ginebra de 28 de julio de 1951, sobre el Estatuto de los Refugiados, por los motivos recogidos en el supuesto 5 de la sección C de su artículo 1. e. Los que hubieran sido reconocidos como apátridas y los que hubieran perdido la condición de apátridas el año siguiente a la terminación de dicho estatuto. f. Los extranjeros que tengan a su cargo ascendientes o descendientes de nacionalidad española. g. Los extranjeros nacidos y residentes en España. h. Los hijos o nietos de español de origen. i. Los menores extranjeros en edad laboral con autorización de residencia que sean tutelados por la entidad de protección de menores competente, para aquellas actividades que, a criterio de la mencionada entidad, favorezcan su integración social, y una vez acreditada la imposibilidad de retorno con su familia o al país de origen. j. Los extranjeros que obtengan la autorización de residencia por circunstancias excepcionales en los supuestos que se determinen reglamentariamente y, en todo caso, cuando se trate de víctimas de violencia de género o de trata de seres humanos. k. Los extranjeros que hayan sido titulares de autorizaciones de trabajo para actividades de temporada, durante dos años naturales, y hayan retornado a su país. l. Los extranjeros que hayan renunciado a su autorización de residencia y trabajo en virtud de un programa de retorno voluntario. 2. Tampoco se tendrá en cuenta la situación nacional de empleo, en las condiciones que se determinen reglamentariamente para: a. La cobertura de puestos de confianza y directivos de empresas. b. Los profesionales altamente cualificados, incluyendo técnicos y científicos contratados por entidades públicas, universidades o centros de investigación, desarrollo e innovación dependientes de empresas, sin perjuicio de la aplicación del régimen específico de autorización aplicable de conformidad con la presente Ley. c. Los trabajadores en plantilla de una empresa o grupo de empresas en otro país que pretendan desarrollar su actividad laboral para la misma empresa o grupo en España. d. Los artistas de reconocido prestigio. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

613

Oposició

1. No se tendrá en cuenta la situación nacional de empleo cuando el contrato de trabajo vaya dirigido a:

per sotsinspector/a

Artículo 40. Supuestos específicos de exención de la situación nacional de empleo.

Artículo 41. Excepciones a la autorización de trabajo.

b. c.

d.

e. f. g. h.

i.

j.

Los técnicos y científicos extranjeros, invitados o contratados, por el Estado, las comunidades autónomas o los entes locales o los organismos que tengan por objeto la promoción y desarrollo de la investigación promovidos o participados mayoritariamente por las anteriores. Los profesores extranjeros invitados o contratados por una universidad española. El personal directivo y el profesorado extranjeros, de instituciones culturales y docentes dependientes de otros Estados, o privadas, de acreditado prestigio, oficialmente reconocidas por España, que desarrollen en nuestro país programas culturales y docentes de sus países respectivos, en tanto limiten su actividad a la ejecución de tales programas. Los funcionarios civiles o militares de las Administraciones estatales extranjeras que vengan a España para desarrollar actividades en virtud de acuerdos de cooperación con la Administración española. Los corresponsales de medios de comunicación social extranjeros, debidamente acreditados para el ejercicio de la actividad informativa. Los miembros de misiones científicas internacionales que realicen trabajos e investigaciones en España, autorizados por el Estado. Los artistas que vengan a España a realizar actuaciones concretas que no supongan una actividad continuada. Los ministros, religiosos o representantes de las diferentes iglesias y confesiones, debidamente inscritas en el Registro de Entidades Religiosas, en tanto limiten su actividad a funciones estrictamente religiosas. Los extranjeros que formen parte de los órganos de representación, gobierno y administración de los sindicatos homologados internacionalmente, siempre que limiten su actividad a funciones estrictamente sindicales. Los menores extranjeros en edad laboral tutelados por la entidad de protección de menores competente, para aquellas actividades que, a propuesta de la mencionada entidad, mientras permanezcan en esa situación, favorezcan su integración social.

2. Reglamentariamente se establecerá el procedimiento para acreditar la excepción. En todo caso, este procedimiento será el mismo tanto para el personal de instituciones públicas como de organismos promovidos o participados mayoritariamente por una Administración pública. 3. Artículo 42. Régimen especial de los trabajadores de temporada. 1. El Gobierno regulará reglamentariamente la autorización de residencia y trabajo para los trabajadores extranjeros en actividades de temporada o campaña que les permita la entrada y salida del territorio nacional, así como la documentación de su situación, de acuerdo con las características de las citadas campañas y la información que le suministren las Comunidades Autónomas donde se promuevan. 2. Para conceder las autorizaciones de residencia y trabajo deberá garantizarse que los trabajadores temporeros serán alojados en condiciones de dignidad e higiene adecuadas. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

614

Oposició

a.

per sotsinspector/a

1. No será necesaria la obtención de autorización de trabajo para el ejercicio de las actividades siguientes:

3. Las Administraciones públicas promoverán la asistencia de los servicios sociales adecuados.

per sotsinspector/a

4. Las ofertas de empleo de temporada se orientarán preferentemente hacia los países con los que España haya firmado acuerdos sobre regulación de flujos migratorios. 5. Las Comunidades Autónomas, los Ayuntamientos y los agentes sociales promoverán los circuitos que permitan la concatenación de los trabajadores de temporada, en colaboración con la Administración General del Estado. 6. Reglamentariamente se determinarán las condiciones para que los trabajadores en plantilla de una empresa o grupo de empresas que desarrollen su actividad en otro país puedan ser autorizados a trabajar temporalmente en España para la misma empresa o grupo. Artículo 43. Trabajadores transfronterizos y prestación transnacional de servicios. 1. Los trabajadores extranjeros que, residiendo en la zona limítrofe, desarrollen su actividad en España y regresen a su lugar de residencia diariamente deberán obtener la correspondiente autorización administrativa, con los requisitos y condiciones con que se conceden las autorizaciones de régimen general, siéndoles de aplicación en cuanto a los derechos de seguridad social lo establecido en el artículo 14.1 de esta Ley 2. Reglamentariamente se establecerán las condiciones para la autorización de residencia y trabajo en el marco de prestaciones transnacionales de servicios, de acuerdo con la normativa vigente.

CAPÍTULO IV. DE LAS TASAS POR AUTORIZACIONES ADMINISTRATIVAS Y POR TRAMITACIÓN DE LAS SOLICITUDES DE VISADO.

1. Las tasas se regirán por la presente Ley y por las demás fuentes normativas que para las tasas se establecen en el artículo 9 de la Ley 8/1989, de 13 de abril, de Tasas y Precios Públicos. 2. Constituye el hecho imponible de las tasas la tramitación de las autorizaciones administrativas y de los documentos de identidad previstos en esta Ley, así como de sus prórrogas, modificaciones y renovaciones; en particular: a. La tramitación de autorizaciones para la prórroga de la estancia en España. b. La tramitación de las autorizaciones para residir en España. c. La tramitación de autorizaciones de trabajo, salvo que se trate de autorizaciones para un período inferior a seis meses. d. La tramitación de tarjetas de identidad de extranjeros. e. La tramitación de documentos de identidad a indocumentados. f. La tramitación de visado. Artículo 45. Devengo. 1. Las tasas se devengarán cuando se solicite la autorización, la prórroga, la modificación, la renovación, o el visado. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

615

Oposició

Artículo 44. Hecho imponible.

2. En los casos de autorización de residencia y trabajo por cuenta ajena a favor de trabajadores de servicio doméstico de carácter parcial o discontinuo, el devengo de la tasa se producirá en el momento de afiliación y/o alta del trabajador en la Seguridad Social. 3. En los casos de renovación de la autorización de residencia y trabajo por cuenta ajena, en ausencia de empleador, y cuando se trate de trabajadores de servicio doméstico de carácter parcial o discontinuo, el devengo de la tasa se producirá en el momento de alta del trabajador en la Seguridad Social. 4. El importe de las tasas se establecerá por orden ministerial de los departamentos competentes. Cuando las Comunidades Autónomas tengan traspasadas las competencias en materia de autorización inicial de trabajo, éstas se regirán por la legislación correspondiente. Artículo 46. Sujetos pasivos. 1. Serán sujetos pasivos de las tasas los solicitantes de visado y las personas en cuyo favor se concedan las autorizaciones o se expidan los documentos previstos en el artículo 44, salvo en las autorizaciones de trabajo por cuenta ajena, en cuyo caso será sujeto pasivo el empleador o empresario, excepto en el supuesto de relaciones laborales en el sector del servicio doméstico de carácter parcial o discontinuo, en que lo será el propio trabajador. 2. Será nulo todo pacto por el que el trabajador por cuenta ajena asuma la obligación de pagar en todo o en parte el importe de las tasas establecidas. Artículo 47. Exención.

Oposició

No vendrán obligados al pago de las tasas por la concesión de las autorizaciones para trabajar los nacionales iberoamericanos, filipinos, andorranos, ecuatoguineanos, los sefardíes, los hijos y nietos de español o española de origen, y los extranjeros nacidos en España cuando pretendan realizar una actividad lucrativa, laboral o profesional, por cuenta propia. Las solicitudes de visado presentadas por nacionales de terceros países beneficiarios de derecho comunitario en materia de libre circulación y residencia estarán exentas del pago de las tasas de tramitación. Las entidades públicas de protección de menores estarán exentas del pago de las tasas derivadas de las autorizaciones que están obligadas a solicitar para éstos en ejercicio de la representación legal que de ellos ostentan. En aplicación de la normativa comunitaria sobre la materia, quedarán exentos del pago de la tasa relativa a visados de tránsito o estancia, los niños menores de seis años; los investigadores nacionales de terceros países que se desplacen con fines de investigación científica en los términos establecidos por la Recomendación 2005/761/CE, del Parlamento y del Consejo; y los representantes de organizaciones sin ánimo de lucro que no sean mayores de 25 años y vayan a participar en seminarios, conferencias o acontecimientos deportivos o educativos, organizados por organizaciones sin ánimo de lucro. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

En el caso de las Comunidades Autónomas que tengan traspasadas las competencias en materia de autorización de trabajo, les corresponderá el devengo del rendimiento de las tasas.

616

2. Las normas que determinen la cuantía de las tasas deberán ir acompañadas de una memoria económico‐financiera sobre el coste de la actividad de que se trate y sobre la justificación de la cuantía propuesta, la cual deberá ajustarse a lo establecido en los artículos 7 y 19.2 de la Ley 8/1989, de 13 de abril. 3. Se consideran elementos y criterios esenciales de cuantificación que sólo podrán modificarse mediante norma del mismo rango, los siguientes: a. En la tramitación de la solicitud de visado, los gastos administrativos de tramitación, la limitación de los efectos del visado de tránsito aeroportuario, la duración de la estancia, el número de entradas autorizadas, el carácter de la residencia, así como, en su caso, el hecho de que se expida en frontera. También se tendrán en cuenta los costes complementarios que se originen por la expedición de visados, cuando, a petición del interesado, deba hacerse uso de procedimientos tales como mensajería, correo electrónico, correo urgente, telefax, telegrama o conferencia telefónica. b. En la concesión de autorizaciones para la prórroga de estancia en España, la duración de la prórroga. c. En la concesión de autorizaciones de residencia, la duración de la autorización, así como su carácter definitivo o temporal, y, dentro de estas últimas, el hecho de que se trate de la primera o ulteriores concesiones o sus renovaciones. d. En la concesión de autorizaciones de trabajo, la duración de la misma, su extensión y ámbito, el carácter y las modalidades de la relación por cuenta ajena, así como, en su caso, el importe del salario pactado. e. En la expedición de tarjetas de identidad de extranjeros, la duración de la autorización y el hecho de que se trate de la primera o ulteriores concesiones o sus renovaciones. En todo caso, será criterio cuantitativo de las tasas el carácter individual o colectivo de las autorizaciones, prórrogas, modificaciones o renovaciones. 4. Los importes de las tasas por tramitación de la solicitud de visado se adecuarán a la revisión que proceda por aplicación del derecho comunitario. Se acomodarán, asimismo, al importe que pueda establecerse por aplicación del principio de reciprocidad. Artículo 49. Gestión, recaudación y autoliquidación. 1. La gestión y recaudación de las tasas corresponderá a los órganos competentes para la concesión de las autorizaciones, modificaciones, renovaciones y prórrogas, la expedición de la documentación a que se refiere el artículo 44 y la tramitación de la solicitud de visado. 2. Los sujetos pasivos de las tasas estarán obligados a practicar operaciones de autoliquidación tributaria y a realizar el ingreso de su importe en el Tesoro cuando así se prevea reglamentariamente.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

617

Oposició

1. El importe de las tasas se establecerá por Orden ministerial de los Departamentos competentes, sin perjuicio de lo dispuesto por la normativa comunitaria en relación con procedimientos de solicitud de visados de tránsito o estancia.

per sotsinspector/a

Artículo 48. Cuantía de las tasas.

TÍTULO III. DE LAS INFRACCIONES EN MATERIA DE EXTRANJERÍA Y SU RÉGIMEN SANCIONADOR.

Artículo 51. Tipos de infracciones. 1. Incurrirán en responsabilidad administrativa quienes sean autores o participen en cualquiera de las infracciones tipificadas en los artículos siguientes. 2. Las infracciones administrativas establecidas en la presente Ley Orgánica se clasifican en leves, graves y muy graves. Artículo 52. Infracciones leves. Son infracciones leves: a. La omisión o el retraso en la comunicación a las autoridades españolas de los cambios de nacionalidad, de estado civil o de domicilio, así como de otras circunstancias determinantes de su situación laboral cuando les sean exigibles por la normativa aplicable. b. El retraso, hasta tres meses, en la solicitud de renovación de las autorizaciones una vez hayan caducado. c. Encontrarse trabajando en España sin haber solicitado autorización administrativa para trabajar por cuenta propia, cuando se cuente con autorización de residencia temporal. d. Encontrarse trabajando en una ocupación, sector de actividad, o ámbito geográfico no contemplado por la autorización de residencia y trabajo de la que se es titular. e. La contratación de trabajadores cuya autorización no les habilita para trabajar en esa ocupación o ámbito geográfico, incurriéndose en una infracción por cada uno de los trabajadores extranjeros ocupados. Artículo 53. Infracciones graves. 1. Son infracciones graves: a. Encontrarse irregularmente en territorio español, por no haber obtenido la prórroga de estancia, carecer de autorización de residencia o tener caducada más de tres meses la mencionada autorización, y siempre que el interesado no hubiere solicitado la renovación de la misma en el plazo previsto reglamentariamente. b. Encontrarse trabajando en España sin haber obtenido autorización de trabajo o autorización administrativa previa para trabajar, cuando no cuente con autorización de residencia válida. c. Incurrir en ocultación dolosa o falsedad grave en el cumplimiento de la obligación de poner en conocimiento de las autoridades competentes los cambios que afecten a nacionalidad, estado civil o domicilio, así como incurrir en falsedad en la declaración de los datos obligatorios para cumplimentar el alta en el padrón municipal a los efectos previstos en esta Ley, siempre que tales hechos no constituyan delito. Cuando cualquier autoridad tuviera Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

618

Oposició

El ejercicio de la potestad sancionadora por la comisión de las infracciones administrativas previstas en la presente Ley Orgánica, se ajustará a la dispuesto en la misma y en sus disposiciones de desarrollo, y en la Ley 30/1992, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

per sotsinspector/a

Artículo 50. La potestad sancionadora.

f.

g. h.

2. También son infracciones graves: a. No dar de alta, en el Régimen de la Seguridad Social que corresponda, al trabajador extranjero cuya autorización de residencia y trabajo por cuenta ajena hubiera solicitado, o no registrar el contrato de trabajo en las condiciones que sirvieron de base a la solicitud, cuando el empresario tenga constancia de que el trabajador se halla legalmente en España habilitado para el comienzo de la relación laboral. No obstante, estará exento de esta responsabilidad el empresario que comunique a las autoridades competentes la concurrencia de razones sobrevenidas que puedan poner en riesgo objetivo la viabilidad de la empresa o que, conforme a la legislación, impidan el inicio de dicha relación. b. Contraer matrimonio, simular relación afectiva análoga o constituirse en representante legal de un menor, cuando dichas conductas se realicen con ánimo de lucro o con el propósito de obtener indebidamente un derecho de residencia, siempre que tales hechos no constituyan delito. c. Promover la permanencia irregular en España de un extranjero, cuando su entrada legal haya contado con una invitación expresa del infractor y continúe a su cargo una vez transcurrido el período de tiempo permitido por su visado o autorización. Para graduar la sanción se tendrán en cuenta las circunstancias personales y familiares concurrentes. d. Consentir la inscripción de un extranjero en el Padrón Municipal por parte del titular de una vivienda habilitado para tal fin, cuando dicha vivienda no constituya el domicilio real del extranjero. Se incurrirá en una infracción por cada persona indebidamente inscrita. Artículo 54. Infracciones muy graves. 1. Son infracciones muy graves: a. Participar en actividades contrarias a la seguridad nacional o que pueden perjudicar las relaciones de España con otros países, o estar implicados en actividades contrarias al orden público previstas como muy graves en la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana. b. Inducir, promover, favorecer o facilitar con ánimo de lucro, individualmente o formando parte de una organización, la inmigración clandestina de personas en tránsito o con destino al territorio español o su permanencia en el mismo, siempre que el hecho no constituya delito. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

619

per sotsinspector/a

e.

Oposició

d.

conocimiento de una posible infracción por esta causa, lo pondrá en conocimiento de las autoridades competentes con el fin de que pueda instruirse el oportuno expediente sancionador. El incumplimiento de las medidas impuestas por razón de seguridad pública, de presentación periódica o de alejamiento de fronteras o núcleos de población concretados singularmente, de acuerdo con lo dispuesto en la presente Ley. La comisión de una tercera infracción leve, siempre que en un plazo de un año anterior hubiera sido sancionado por dos faltas leves de la misma naturaleza. La participación por el extranjero en la realización de actividades contrarias al orden público previstas como graves en la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana. Las salidas del territorio español por puestos no habilitados, sin exhibir la documentación prevista o contraviniendo las prohibiciones legalmente impuestas. Incumplir la obligación del apartado 2 del artículo 4.

2. También son infracciones muy graves:

Oposició

a. El incumplimiento de las obligaciones previstas para los transportistas en el artículo 66, apartados 1 y 2. b. El transporte de extranjeros por vía aérea, marítima o terrestre, hasta el territorio español, por los sujetos responsables del transporte, sin que hubieran comprobado la validez y vigencia, tanto de los pasaportes, títulos de viaje o documentos de identidad pertinentes, como, en su caso, del correspondiente visado, de los que habrán de ser titulares los citados extranjeros. c. El incumplimiento de la obligación que tienen los transportistas de hacerse cargo sin pérdida de tiempo del extranjero o transportado que, por deficiencias en la documentación antes citada, no haya sido autorizado a entrar en España, así como del extranjero transportado en tránsito que no haya sido trasladado a su país de destino o que hubiera sido devuelto por las autoridades de éste, al no autorizarle la entrada. Esta obligación incluirá los gastos de mantenimiento del citado extranjero y, si así lo solicitan las autoridades encargadas del control de entrada, los derivados del transporte de dicho extranjero, que habrá de producirse de inmediato, bien por medio de la compañía objeto de sanción o, en su defecto, por medio de otra empresa de transporte, con dirección al Estado a partir del cual haya sido transportado, al Estado que haya expedido el documento de viaje con el que ha viajado o a cualquier otro Estado donde esté garantizada su admisión. 3. No obstante lo dispuesto en los apartados anteriores, no se considerará infracción a la presente Ley el hecho de transportar hasta la frontera española a un extranjero que, habiendo presentado sin demora su solicitud de protección internacional, ésta le sea admitida a trámite, de conformidad con lo establecido en la Ley 12/2009, de 30 de octubre reguladora del derecho de asilo y de la protección subsidiaria. Artículo 55. Sanciones. 1. Las infracciones tipificadas en los artículos anteriores serán sancionadas en los términos siguientes: a. Las infracciones leves con multa de hasta 500 euros. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

c. La realización de conductas de discriminación por motivos raciales, étnicos, nacionales o religiosos, en los términos previstos en el artículo 23 de la presente Ley, siempre que el hecho no constituya delito. d. La contratación de trabajadores extranjeros sin haber obtenido con carácter previo la correspondiente autorización de residencia y trabajo, incurriéndose en una infracción por cada uno de los trabajadores extranjeros ocupados, siempre que el hecho no constituya delito. e. Realizar, con ánimo de lucro, la infracción prevista en la letra d del apartado 2 del artículo anterior. f. Simular la relación laboral con un extranjero, cuando dicha conducta se realice con ánimo de lucro o con el propósito de obtener indebidamente derechos reconocidos en esta Ley, siempre que tales hechos no constituyan delito. g. La comisión de una tercera infracción grave siempre que en un plazo de un año anterior hubiera sido sancionado por dos faltas graves de la misma naturaleza.

620

En los supuestos calificados como infracción leve del artículo 52.c, d y e, graves del artículo 53.1.b, y 53.2.a, y muy grave del artículo 54.1.d y f, el procedimiento sancionador se iniciará por acta de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, de acuerdo con lo establecido en el procedimiento sancionador por infracciones del orden social, correspondiendo la imposición de las sanciones a las autoridades referidas en el párrafo anterior. En los supuestos de participación en actividades contrarias a la seguridad nacional o que pueden perjudicar las relaciones de España con otros países, previstos en el artículo 54.1.a, de acuerdo con lo establecido en el procedimiento sancionador que se determine reglamentariamente, la competencia sancionadora corresponderá al Secretario de Estado de Seguridad. 3. Para la graduación de las sanciones, el órgano competente en imponerlas se ajustará a criterios de proporcionalidad, valorando el grado de culpabilidad y, en su caso, el daño producido o el riesgo derivado de la infracción y su trascendencia. 4. Para la determinación de la cuantía de la sanción se tendrá especialmente en cuenta la capacidad económica del infractor. 5. A no ser que pertenezcan a un tercero no responsable de la infracción, en el supuesto de la letra b del apartado 1 del artículo 54, serán objeto de decomiso los vehículos, embarcaciones, aeronaves, y cuantos bienes muebles o inmuebles, de cualquier naturaleza que sean, hayan servido de instrumento para la comisión de la citada infracción. A fin de garantizar la efectividad del comiso, los bienes, efectos e instrumentos a que se refiere el apartado anterior podrán ser aprehendidos y puestos a disposición de la autoridad gubernativa, desde las primeras intervenciones, a resultas del expediente sancionador que resolverá lo pertinente en relación con los bienes decomisados.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

621

per sotsinspector/a

2. La imposición de sanciones por las infracciones administrativas establecidas en la presente Ley Orgánica corresponderá al Subdelegado del Gobierno o al Delegado del Gobierno en las Comunidades Autónomas uniprovinciales. Cuando una Comunidad Autónoma tenga atribuidas competencias en materia de autorización inicial de trabajo de extranjeros la imposición de las sanciones establecidas en esta Ley en los supuestos de infracción a que se refiere el párrafo siguiente corresponderá a la Comunidad Autónoma y se ejercerá por la Autoridad que la misma determine, dentro del ámbito de sus competencias.

Oposició

b. Las infracciones graves con multa de 501 hasta 10.000 euros. En el supuesto contemplado en el artículo 53.2.a de esta Ley, además de la sanción indicada, el empresario también estará obligado a sufragar los costes derivados del viaje. c. Las infracciones muy graves con multa desde 10.001 hasta 100.000 euros, excepto la prevista en el artículo 54.2.b, que lo será con una multa de 5.000 a 10.000 euros por cada viajero transportado o con un mínimo de 750.000 euros a tanto alzado, con independencia del número de viajeros transportados. La prevista en el artículo 54.2.a en relación con el artículo 66.1 lo será con una multa de 10.001 hasta 100.000 euros por cada viaje realizado sin haber comunicado los datos de las personas transportadas o habiéndolos comunicado incorrectamente, con independencia de que la Autoridad gubernativa pueda adoptar la inmovilización, incautación y decomiso del medio de transporte, o la suspensión provisional o retirada de la autorización de explotación.

6. En el supuesto de la infracción prevista en la letra d del apartado 1 del artículo 54 de la presente Ley, la autoridad gubernativa podrá adoptar, sin perjuicio de la sanción que corresponda, la clausura del establecimiento o local desde seis meses a cinco años.

Artículo 56. Prescripción de las infracciones y de las sanciones. 1. Las infracciones muy graves prescribirán a los tres años, las graves a los dos años y las leves a los seis meses. 2. Las sanciones impuestas por infracciones muy graves prescribirán a los cinco años, las graves a los dos años y las impuestas por infracciones leves al año. 3. Si la sanción impuesta fuera la de expulsión del territorio nacional la prescripción no empezará a contar hasta que haya transcurrido el periodo de prohibición de entrada fijado en la resolución con un máximo de diez años. Artículo 57. Expulsión del territorio. 1. Cuando los infractores sean extranjeros y realicen conductas de las tipificadas como muy graves, o conductas graves de las previstas en los apartados a, b, c, d y f del artículo 53.1 de esta Ley Orgánica, podrá aplicarse, en atención al principio de proporcionalidad, en lugar de la sanción de multa, la expulsión del territorio español, previa la tramitación del correspondiente expediente administrativo y mediante la resolución motivada que valore los hechos que configuran la infracción. 2. Asimismo, constituirá causa de expulsión, previa tramitación del correspondiente expediente, que el extranjero haya sido condenado, dentro o fuera de España, por una conducta dolosa que constituya en nuestro país delito sancionado con pena privativa de libertad superior a un año, salvo que los antecedentes penales hubieran sido cancelados. 3. En ningún caso podrán imponerse conjuntamente las sanciones de expulsión y multa. 4. La expulsión conllevará, en todo caso, la extinción de cualquier autorización para permanecer legalmente en España, así como el archivo de cualquier procedimiento que tuviera por objeto la autorización para residir o trabajar en España del extranjero expulsado. No obstante, la expulsión podrá revocarse en los supuestos que se determinen reglamentariamente. En el caso de las infracciones previstas en las letras a y b del artículo 53.1 de esta Ley, salvo que concurran razones de orden público o de seguridad nacional, si el extranjero fuese titular de una autorización de residencia válida expedida por otro Estado miembro, se le advertirá, mediante Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

622

Oposició

per sotsinspector/a

7. Si el sancionado por una infracción prevista en los artículos 52.e o 54.1.d de esta Ley fuera subcontratista de otra empresa, el contratista principal y todos los subcontratistas intermedios que conocieran que la empresa sancionada empleaba a extranjeros sin contar con la correspondiente autorización, responderán, solidariamente, tanto de las sanciones económicas derivadas de las sanciones, como de las demás responsabilidades derivadas de tales hechos que correspondan al empresario con las Administraciones públicas o con el trabajador. El contratista o subcontratista intermedios no podrán ser considerados responsables si hubieran respetado la diligencia debida definida en el cumplimiento de sus obligaciones contractuales.

a. Los nacidos en España que hayan residido legalmente en los últimos cinco años. b. Los residentes de larga duración. Antes de adoptar la decisión de la expulsión de un residente de larga duración, deberá tomarse en consideración el tiempo de su residencia en España y los vínculos creados, su edad, las consecuencias para el interesado y para los miembros de su familia, y los vínculos con el país al que va a ser expulsado. c. Los que hayan sido españoles de origen y hubieran perdido la nacionalidad española. d. Los que sean beneficiarios de una prestación por incapacidad permanente para el trabajo como consecuencia de un accidente de trabajo o enfermedad profesional ocurridos en España, así como los que perciban una prestación contributiva por desempleo o sean beneficiarios de una prestación económica asistencial de carácter público destinada a lograr su inserción o reinserción social o laboral. Tampoco se podrá imponer o, en su caso, ejecutar la sanción de expulsión al cónyuge del extranjero que se encuentre en alguna de las situaciones señaladas anteriormente y que haya residido legalmente en España durante más de dos años, ni a sus ascendientes e hijos menores, o mayores con discapacidad que no sean objetivamente capaces de proveer a sus propias necesidades debido a su estado de salud, que estén a su cargo. 6. La expulsión no podrá ser ejecutada cuando ésta conculcase el principio de no devolución, o afecte a las mujeres embarazadas, cuando la medida pueda suponer un riesgo para la gestación o la salud de la madre. 7. a Cuando el extranjero se encuentre procesado o imputado en un procedimiento judicial por delito o falta para el que la Ley prevea una pena privativa de libertad inferior a seis años o una pena de distinta naturaleza, y conste este hecho acreditado en el expediente administrativo de expulsión, en el plazo más breve posible y en todo caso no superior a tres días, el Juez, previa audiencia del Ministerio Fiscal, la autorizará salvo que, de forma motivada, aprecie la existencia de circunstancias que justifiquen su denegación. En el caso de que el extranjero se encuentre sujeto a varios procesos penales tramitados en diversos juzgados, y consten estos hechos acreditados en el expediente administrativo de expulsión, la autoridad gubernativa instará de todos ellos la autorización a que se refiere el párrafo anterior. b. No obstante lo señalado en el párrafo a anterior, el juez podrá autorizar, a instancias del interesado y previa audiencia del Ministerio Fiscal, la salida del extranjero del territorio español en la forma que determina la Ley de Enjuiciamiento Criminal. c. No serán de aplicación las previsiones contenidas en los párrafos anteriores cuando se trate de delitos tipificados en los artículos 312.1, 313.1 y 318 bis del Código Penal.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

623

Oposició

5. La sanción de expulsión no podrá ser impuesta, salvo que la infracción cometida sea la prevista en el artículo 54, letra a del apartado 1, o suponga una reincidencia en la comisión, en el término de un año, de una infracción de la misma naturaleza sancionable con la expulsión, a los extranjeros que se encuentren en los siguientes supuestos:

per sotsinspector/a

diligencia en el pasaporte, de la obligación de dirigirse de inmediato al territorio de dicho Estado. Si no cumpliese esa advertencia se tramitará el expediente de expulsión.

9. La resolución de expulsión deberá ser notificada al interesado, con indicación de los recursos que contra la misma se puedan interponer, órgano ante el que hubieran de presentarse y plazo para presentarlos. 10. En el supuesto de expulsión de un residente de larga duración de otro Estado miembro de la Unión Europea que se encuentre en España, dicha expulsión sólo podrá efectuarse fuera del territorio de la Unión cuando la infracción cometida sea una de las previstas en los artículos 53.1.d y f y 54.1.a y b de esta Ley Orgánica, y deberá consultarse al respecto a las Autoridades competentes de dicho Estado miembro de forma previa a la adopción de esa decisión de expulsión. En caso de no reunirse estos requisitos para que la expulsión se realice fuera del territorio de la Unión, la misma se efectuará al Estado miembro en el que se reconoció la residencia de larga duración. Artículo 58. Efectos de la expulsión y devolución. 1. La expulsión llevará consigo la prohibición de entrada en territorio español. La duración de la prohibición se determinará en consideración a las circunstancias que concurran en cada caso y su vigencia no excederá de cinco años. 2. Excepcionalmente, cuando el extranjero suponga una amenaza grave para el orden público, la seguridad pública, la seguridad nacional o para la salud pública, podrá imponerse un período de prohibición de entrada de hasta diez años.

Oposició

En las circunstancias que se determinen reglamentariamente, la autoridad competente no impondrá la prohibición de entrada cuando el extranjero hubiera abandonado el territorio nacional durante la tramitación de un expediente administrativo sancionador por alguno de los supuestos contemplados en las letras a y b del artículo 53.1 de esta Ley Orgánica, o revocará la prohibición de entrada impuesta por las mismas causas, cuando el extranjero abandonara el territorio nacional en el plazo de cumplimiento voluntario previsto en la orden de expulsión. 3. No será preciso expediente de expulsión para la devolución de los extranjeros en los siguientes supuestos: a. Los que habiendo sido expulsados contravengan la prohibición de entrada en España. b. Los que pretendan entrar ilegalmente en el país. 4. En el supuesto de que se formalice una solicitud de protección internacional por personas que se encuentren en alguno de los supuestos mencionados en el apartado anterior, no podrá llevarse a cabo la devolución hasta que se haya decidido la inadmisión a trámite de la petición, de conformidad con la normativa de protección internacional. Tampoco podrán ser devueltas las mujeres embarazadas cuando la medida pueda suponer un riesgo para la gestación o para la salud de la madre. 5. La devolución será acordada por la autoridad gubernativa competente para la expulsión. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

8. Cuando los extranjeros, residentes o no, hayan sido condenados por conductas tipificadas como delitos en los artículos 312.1, 313.1 y 318 bis del Código Penal, la expulsión se llevará a efecto una vez cumplida la pena privativa de libertad.

624

Artículo 59. Colaboración contra redes organizadas. 1. El extranjero que se encuentre irregularmente en España y sea víctima, perjudicado o testigo de un acto de tráfico ilícito de seres humanos, inmigración ilegal, explotación laboral o de tráfico ilícito de mano de obra o de explotación en la prostitución abusando de su situación de necesidad, podrá quedar exento de responsabilidad administrativa y no será expulsado si denuncia a los autores o cooperadores de dicho tráfico, o coopera y colabora con las autoridades competentes, proporcionando datos esenciales o testificando, en su caso, en el proceso correspondiente contra aquellos autores. 2. Los órganos administrativos competentes encargados de la instrucción del expediente sancionador informarán a la persona interesada sobre las previsiones del presente artículo a fin de que decida si desea acogerse a esta vía, y harán la propuesta oportuna a la autoridad que deba resolver, que podrá conceder una autorización provisional de residencia y trabajo a favor del extranjero, según el procedimiento previsto reglamentariamente. El instructor del expediente sancionador informará de las actuaciones en relación con este apartado a la autoridad encargada de la instrucción del procedimiento penal. 3. A los extranjeros que hayan quedado exentos de responsabilidad administrativa se les podrá facilitar, a su elección, el retorno asistido a su país de procedencia o la autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales, y facilidades para su integración social, de acuerdo con lo establecido en la presente Ley velando, en su caso, por su seguridad y protección. 4. Cuando el Ministerio Fiscal tenga conocimiento de que un extranjero, contra el que se ha dictado una resolución de expulsión, aparezca en un procedimiento penal como víctima, perjudicado o testigo y considere imprescindible su presencia para la práctica de diligencias judiciales, lo pondrá de manifiesto a la autoridad gubernativa competente para que valore la inejecución de su expulsión y, en el supuesto de que se hubiese ejecutado esta última, se procederá de igual forma a los efectos de que autorice su regreso a España durante el tiempo necesario para poder practicar las diligencias precisas, sin perjuicio de que se puedan adoptar algunas de las medidas previstas en la Ley Orgánica 19/1994, de 23 de diciembre, de protección a testigos y peritos en causas criminales. 5. Las previsiones del presente artículo serán igualmente de aplicación a extranjeros menores de edad, debiendo tenerse en cuenta en el procedimiento la edad y madurez de éstos y, en todo caso, la prevalencia del principio del interés superior del menor.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

625

Oposició

7. La devolución acordada en el párrafo a del apartado 3 de este artículo conllevará la reiniciación del cómputo del plazo de prohibición de entrada que hubiese acordado la resolución de expulsión quebrantada. Asimismo, toda devolución acordada en aplicación del párrafo b del mismo apartado de este artículo llevará consigo la prohibición de entrada en territorio español por un plazo máximo de tres años.

per sotsinspector/a

6. Cuando la devolución no se pudiera ejecutar en el plazo de 72 horas, se solicitará de la autoridad judicial la medida de internamiento prevista para los expedientes de expulsión.

6. Reglamentariamente se desarrollarán las condiciones de colaboración de las organizaciones no gubernamentales sin ánimo de lucro que tengan por objeto la acogida y protección de las víctimas de los delitos señalados en el apartado primero.

per sotsinspector/a

Artículo 59 bis. Víctimas de la trata de seres humanos. 1. Las autoridades competentes adoptarán las medidas necesarias para la identificación de las víctimas de la trata de personas conforme a lo previsto en el artículo 10 del Convenio del Consejo de Europa sobre la lucha contra la trata de seres humanos, de 16 de mayo de 2005. 2. Los órganos administrativos competentes para la instrucción del expediente sancionador, cuando estimen que existen motivos razonables para creer que una persona extranjera en situación irregular ha sido víctima de trata de seres humanos, informarán a la persona interesada sobre las previsiones del presente artículo y elevarán a la autoridad competente para su resolución la oportuna propuesta sobre la concesión de un período de restablecimiento y reflexión, de acuerdo con el procedimiento previsto reglamentariamente. Dicho período de restablecimiento y reflexión tendrá una duración de, al menos, treinta días, y deberá ser suficiente para que la víctima pueda decidir si desea cooperar con las autoridades en la investigación del delito y, en su caso, en el procedimiento penal. Durante este período, se le autorizará la estancia temporal y se suspenderá el expediente administrativo sancionador que se le hubiera incoado o, en su caso, la ejecución de la expulsión o devolución eventualmente acordadas. Asimismo, durante el citado período las Administraciones competentes velarán por la subsistencia y, de resultar necesario, la seguridad y protección de la persona interesada. 3. El período de restablecimiento y reflexión podrá denegarse o ser revocado por motivos de orden público o cuando se tenga conocimiento de que la condición de víctima se ha invocado de forma indebida.

Oposició

4. La autoridad competente podrá declarar a la víctima exenta de responsabilidad administrativa y podrá facilitarle, a su elección, el retorno asistido a su país de procedencia o la autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales cuando lo considere necesario a causa de su cooperación para los fines de investigación o de las acciones penales, o en atención a su situación personal, y facilidades para su integración social, de acuerdo con lo establecido en la presente Ley. Asimismo, en tanto se resuelva el procedimiento de autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales, se le podrá facilitar una autorización provisional de residencia y trabajo en los términos que se determinen reglamentariamente. En la tramitación de las autorizaciones referidas en el párrafo anterior se podrá eximir de la aportación de aquellos documentos cuya obtención suponga un riesgo para la víctima. 5. Las previsiones del presente artículo serán igualmente de aplicación a personas extranjeras menores de edad, debiendo tenerse en cuenta la edad y madurez de éstas y, en todo caso, la prevalencia del interés superior del menor. 6. Reglamentariamente se desarrollarán las condiciones de colaboración de las organizaciones no gubernamentales sin ánimo de lucro que tengan por objeto la acogida y protección de las víctimas de la trata de seres humanos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

626

Artículo 60. Efectos de la denegación de entrada.

La resolución de la denegación de entrada conllevará la adopción inmediata de las medidas necesarias para que el extranjero regrese en el plazo más breve posible. Cuando el regreso fuera a retrasarse más de setenta y dos horas, la autoridad que hubiera denegado la entrada se dirigirá al Juez de Instrucción para que determine el lugar donde hayan de ser internados hasta ese momento. 2. Los lugares de internamiento para extranjeros no tendrán carácter penitenciario, y estarán dotados de servicios sociales, jurídicos, culturales y sanitarios. Los extranjeros internados estarán privados únicamente del derecho ambulatorio. 3. El extranjero durante su internamiento se encontrará en todo momento a disposición de la autoridad judicial que lo autorizó, debiéndose comunicar a ésta por la autoridad gubernativa cualquier circunstancia en relación a la situación de los extranjeros internados. 4. La detención de un extranjero a efectos de proceder al regreso a consecuencia de la denegación de entrada será comunicada al Ministerio de Asuntos Exteriores y a la embajada o consulado de su país. Artículo 61. Medidas cautelares. 1. Desde el momento en que se incoe un procedimiento sancionador en el que pueda proponerse la expulsión, el instructor, a fin de asegurar la resolución final que pudiera recaer, podrá adoptar alguna de las siguientes medidas cautelares: a. Presentación periódica ante las autoridades competentes. b. Residencia obligatoria en determinado lugar. c. Retirada del pasaporte o documento acreditativo de su nacionalidad, previa entrega al interesado del resguardo acreditativo de tal medida. d. Detención cautelar, por la autoridad gubernativa o sus agentes, por un período máximo de 72 horas previas a la solicitud de internamiento. En cualquier otro supuesto de detención, la puesta a disposición judicial se producirá en un plazo no superior a 72 horas. e. Internamiento preventivo, previa autorización judicial en los centros de internamiento. f. Cualquier otra medida cautelar que el juez estime adecuada y suficiente. 2. En los expedientes sancionadores en la comisión de infracciones por transportistas, si éstos infringen la obligación de tomar a cargo al extranjero transportado ilegalmente, podrá acordarse la suspensión de sus actividades, la prestación de fianzas, avales, o la inmovilización del medio de transporte utilizado. Artículo 62. Ingreso en centros de internamiento. 1. Incoado el expediente por alguno de los supuestos contemplados en las letras a y b del artículo 54.1, en las letras a, d y f del artículo 53.1 y en el artículo 57.2 de esta Ley Orgánica en el que pueda Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

627

Oposició

per sotsinspector/a

1. Los extranjeros a los que en frontera se les deniegue la entrada según lo previsto por el artículo 26.2 de esta Ley, estarán obligados a regresar a su punto de origen.

proponerse expulsión del territorio español, el instructor podrá solicitar al Juez de Instrucción competente que disponga el ingreso del extranjero en un centro de internamiento en tanto se realiza la tramitación del expediente sancionador.

2. El internamiento se mantendrá por el tiempo imprescindible para los fines del expediente, siendo su duración máxima de 60 días, y sin que pueda acordarse un nuevo internamiento por cualquiera de las causas previstas en un mismo expediente. 3. Cuando hayan dejado de cumplirse las condiciones descritas en el apartado 1, el extranjero será puesto inmediatamente en libertad por la autoridad administrativa que lo tenga a su cargo, poniéndolo en conocimiento del Juez que autorizó su internamiento. Del mismo modo y por las mismas causas, podrá ser ordenado el fin del internamiento y la puesta en libertad inmediata del extranjero por el Juez, de oficio o a iniciativa de parte o del Ministerio Fiscal. 4. No podrá acordarse el ingreso de menores en los centros de internamiento, sin perjuicio de lo previsto en el artículo 62 bis 1. i. de esta Ley. Los menores extranjeros no acompañados que se encuentren en España serán puestos a disposición de las entidades públicas de protección de menores conforme establece la Ley Orgánica de Protección Jurídica del Menor y de acuerdo con las normas previstas en el artículo 35 de esta Ley. 5. La incoación del expediente, las medidas cautelares de detención e internamiento y la resolución final del expediente de expulsión del extranjero serán comunicadas al Ministerio de Asuntos Exteriores y a la embajada o consulado de su país. 6. A los efectos del presente artículo, el Juez competente para autorizar y, en su caso, dejar sin efecto el internamiento será el Juez de Instrucción del lugar donde se practique la detención. El Juez competente para el control de la estancia de los extranjeros en los Centros de Internamiento y en las Salas de Inadmisión de fronteras, será el Juez de Instrucción del lugar donde estén ubicados, debiendo designarse un concreto Juzgado en aquellos partidos judiciales en los que existan varios. Este Juez conocerá, sin ulterior recurso, de las peticiones y quejas que planteen los internos en cuanto afecten a sus derechos fundamentales. Igualmente, podrá visitar tales centros cuando conozca algún incumplimiento grave o cuando lo considere conveniente. Artículo 62 bis. Derechos de los extranjeros internados. 1. Los centros de internamiento de extranjeros son establecimientos públicos de carácter no penitenciario; el ingreso y estancia en los mismos tendrá únicamente finalidad preventiva y cautelar, salvaguardando los derechos y libertades reconocidos en el ordenamiento jurídico, sin más limitaciones que las establecidas a su libertad ambulatoria, conforme al contenido y finalidad

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

628

Oposició

per sotsinspector/a

El Juez, previa audiencia del interesado y del Ministerio Fiscal, resolverá mediante auto motivado, en el que, de acuerdo con el principio de proporcionalidad, tomará en consideración las circunstancias concurrentes y, en especial, el riesgo de incomparecencia por carecer de domicilio o de documentación identificativa, las actuaciones del extranjero tendentes a dificultar o evitar la expulsión, así como la existencia de condena o sanciones administrativas previas y de otros procesos penales o procedimientos administrativos sancionadores pendientes. Asimismo, en caso de enfermedad grave del extranjero, el juez valorará el riesgo del internamiento para la salud pública o la salud del propio extranjero.

2. Los centros dispondrán de servicios de asistencia social y sanitaria con dotación suficiente. Las condiciones para la prestación de estos servicios se desarrollarán reglamentariamente. 3. Las organizaciones constituidas legalmente en España para la defensa de los inmigrantes y los organismos internacionales pertinentes podrán visitar los centros de internamiento; reglamentariamente se desarrollarán las condiciones de las mismas. Artículo 62 ter. Deberes de los extranjeros internados. El extranjero sometido a internamiento estará obligado: a. A permanecer en el centro a disposición del Juez de Instrucción que hubiere autorizado su ingreso. b. A observar las normas por las que se rige el centro y cumplir las instrucciones generales impartidas por la dirección y las particulares que reciban de los funcionarios en el ejercicio legítimo de sus funciones, encaminadas al mantenimiento del orden y la seguridad dentro del mismo, así como las relativas a su propio aseo e higiene y la limpieza del centro. c. A mantener una actividad cívica correcta y de respeto con los funcionarios y empleados del centro, con los visitantes y con los otros extranjeros internados, absteniéndose de proferir insultos o amenazas contra los mismos, o de promover o intervenir en agresiones, peleas, desórdenes y demás actos individuales o colectivos que alteren la convivencia.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

629

Oposició

a. A ser informado de su situación. b. A que se vele por el respeto a su vida, integridad física y salud, sin que puedan en ningún caso ser sometidos a tratos degradantes o a malos tratos de palabra o de obra y a que sea preservada su dignidad y su intimidad. c. A que se facilite el ejercicio de los derechos reconocidos por el ordenamiento jurídico, sin más limitaciones que las derivadas de su situación de internamiento. d. A recibir asistencia médica y sanitaria adecuada y ser asistidos por los servicios de asistencia social del centro. e. A que se comunique inmediatamente a la persona que designe en España y a su abogado el ingreso en el centro, así como a la oficina consular del país del que es nacional. f. A ser asistido de abogado, que se proporcionará de oficio en su caso, y a comunicarse reservadamente con el mismo, incluso fuera del horario general del centro, cuando la urgencia del caso lo justifique. g. A comunicarse en el horario establecido en el centro, con sus familiares, funcionarios consulares de su país u otras personas, que sólo podrán restringirse por resolución judicial. h. A ser asistido de intérprete si no comprende o no habla castellano y de forma gratuita, si careciese de medios económicos. i. A tener en su compañía a sus hijos menores, siempre que el Ministerio Fiscal informe favorablemente tal medida y existan en el centro módulos que garanticen la unidad e intimidad familiar. j. A entrar en contacto con organizaciones no gubernamentales y organismos nacionales, internacionales y no gubernamentales de protección de inmigrantes.

per sotsinspector/a

de la medida judicial de ingreso acordada. En particular, el extranjero sometido a internamiento tiene los siguientes derechos:

1. Los extranjeros recibirán a su ingreso en el centro información escrita sobre sus derechos y obligaciones, las cuestiones de organización general, las normas de funcionamiento del centro, las normas disciplinarias y los medios para formular peticiones o quejas. La información se les facilitará en un idioma que entiendan. 2. Los internados podrán formular, verbalmente o por escrito, peticiones y quejas sobre cuestiones referentes a su situación de internamiento. Dichas peticiones o quejas también podrán ser presentadas al director del centro, el cual las atenderá si son de su competencia o las pondrá en conocimiento de la autoridad competente, en caso contrario. Artículo 62 quinquies. Medidas de seguridad. 1. Las actuaciones de vigilancia y seguridad interior en los centros podrán suponer, en la forma y con la periodicidad que se establezca, inspecciones de los locales y dependencias y siempre que fuera necesario para la seguridad en los centros registros de personas, ropas y enseres de los extranjeros internados. 2. Se podrán utilizar medios de contención física personal o separación preventiva del agresor en habitación individual para evitar actos de violencia o lesiones de los extranjeros, impedir actos de fuga, daños en las instalaciones del centro o ante la resistencia al personal del mismo en el ejercicio legítimo de su cargo. El uso de los medios de contención será proporcional a la finalidad perseguida, no podrán suponer una sanción encubierta y sólo se usarán cuando no exista otra manera menos gravosa para conseguir la finalidad perseguida y por el tiempo estrictamente necesario. 3. La utilización de medios de contención será previamente autorizada por el director del centro, salvo que razones de urgencia no lo permitan, en cuyo caso se pondrá en su conocimiento inmediatamente. El director deberá comunicar lo antes posible a la autoridad judicial que autorizó el internamiento la adopción y cese de los medios de contención física personal, con expresión detallada de los hechos que hubieren dado lugar a dicha utilización y de las circunstancias que pudiesen aconsejar su mantenimiento. El juez, en el plazo más breve posible y siempre que la medida acordada fuere separación preventiva del agresor, deberá si está vigente, acordar su mantenimiento o revocación. Artículo 62 sexies. Funcionamiento y régimen interior de los centros de internamiento de extranjeros.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

630

per sotsinspector/a

Artículo 62 quáter. Información y reclamaciones.

Oposició

d. A conservar el buen estado de las instalaciones materiales, mobiliario y demás efectos del centro, evitando el deterioro o inutilización deliberada, tanto de éstos como de los bienes o pertenencias de los demás extranjeros ingresados o funcionarios. e. A someterse a reconocimiento médico a la entrada y salida del centro, así como en aquellos casos en que, por razones de salud colectiva, apreciadas por el servicio médico, y a petición de éste, lo disponga el director del centro.

Artículo 63. Procedimiento preferente. 1. Incoado el expediente en el que pueda proponerse la expulsión por tratarse de uno de los supuestos contemplados en el artículo 53.1.d, 53.1.f, 54.1.a, 54.1.b, y 57.2, la tramitación del mismo tendrá carácter preferente. Igualmente, el procedimiento preferente será aplicable cuando, tratándose de las infracciones previstas en la letra a del apartado 1 del artículo 53, se diera alguna de las siguientes circunstancias: a. riesgo de incomparecencia. b. el extranjero evitara o dificultase la expulsión, sin perjuicio de las actuaciones en ejercicio de sus derechos. c. el extranjero representase un riesgo para el orden público, la seguridad pública o la seguridad nacional. En estos supuestos no cabrá la concesión del período de salida voluntaria. 2. Durante la tramitación del procedimiento preferente, así como en la fase de ejecución de la expulsión que hubiese recaído, podrán adoptarse las medidas cautelares y el internamiento establecidas en los artículos 61 y 62.

Oposició

3. Se garantizará el derecho del extranjero a asistencia letrada, que se le proporcionará de oficio, en su caso, y a ser asistido por intérprete, si no comprende o no habla castellano, y de forma gratuita en el caso de que careciese de medios económicos. 4. Iniciado el expediente, se dará traslado al interesado del acuerdo de iniciación debidamente motivado y por escrito, para que alegue lo que considere adecuado, en el plazo de 48 horas, advirtiéndole de las consecuencias de no hacerlo así. 5. Si el interesado, o su representante, no efectuase alegaciones ni realizasen proposición de prueba sobre el contenido del acuerdo de iniciación, o si no se admitiesen, por improcedentes o innecesarias, de forma motivada, por el instructor las pruebas propuestas, sin cambiar la calificación de los hechos, el acuerdo de iniciación del expediente será considerado como propuesta de resolución con remisión a la autoridad competente para resolver. De estimarse la proposición de prueba, esta se realizará en el plazo máximo de tres días. 6. En el supuesto de las letras a y b del apartado 1 del artículo 53 cuando el extranjero acredite haber solicitado con anterioridad autorización de residencia temporal conforme a lo dispuesto en el artículo 31.3 de esta Ley, el órgano encargado de tramitar la expulsión suspenderá la misma

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

En cada centro de internamiento de extranjeros habrá un director responsable de su funcionamiento para lo cual deberá adoptar las directrices de organización necesarias, coordinando y supervisando su ejecución. Asimismo será el responsable de adoptar las medidas necesarias para asegurar el orden y la correcta convivencia entre extranjeros y asegurar el cumplimiento de sus derechos, y de la imposición de medidas a los internos que no respeten las normas de correcta convivencia o régimen interior.

631

Artículo 63 bis. Procedimiento ordinario. 1. Cuando se tramite la expulsión para supuestos distintos a los previstos en el artículo 63 el procedimiento a seguir será el ordinario. 2. La resolución en que se adopte la expulsión tramitada mediante el procedimiento ordinario incluirá un plazo de cumplimiento voluntario para que el interesado abandone el territorio nacional. La duración de dicho plazo oscilará entre siete y treinta días y comenzará a contar desde el momento de la notificación de la citada resolución. El plazo de cumplimiento voluntario de la orden de expulsión podrá prorrogarse durante un tiempo prudencial en atención a las circunstancias que concurran en cada caso concreto, como pueden ser, la duración de la estancia, estar a cargo de niños escolarizados o la existencia de otros vínculos familiares y sociales. 3. Tanto en la fase de tramitación del procedimiento como durante el plazo de cumplimiento voluntario, podrá adoptarse alguna o algunas de las medidas cautelares establecidas en el artículo 61, excepto la de internamiento prevista en la letra e. Artículo 64. Ejecución de la expulsión. 1. Expirado el plazo de cumplimiento voluntario sin que el extranjero haya abandonado el territorio nacional, se procederá a su detención y conducción hasta el puesto de salida por el que se deba hacer efectiva la expulsión. Si la expulsión no se pudiera ejecutar en el plazo de setenta y dos horas, podrá solicitarse la medida de internamiento regulada en los artículos anteriores, que no podrá exceder del período establecido en el artículo 62 de esta Ley. 2. Tanto en los supuestos de prórroga del plazo de cumplimiento voluntario como de aplazamiento o suspensión de la ejecución de la expulsión, lo que se acreditará en documento debidamente notificado al interesado, se tendrá en cuenta la garantía para el extranjero afectado de: a. El mantenimiento de la unidad familiar con los miembros que se hallen en territorio español. b. La prestación de atención sanitaria de urgencia y tratamiento básico de enfermedades. c. El acceso para los menores, en función de la duración de su estancia, al sistema de enseñanza básica. d. Las necesidades especiales de personas vulnerables. 3. La ejecución de la resolución de expulsión se efectuará, en su caso, a costa del empleador que hubiera sido sancionado por las infracciones previstas en el artículo 53.2 a o 54.1.d de esta Ley o, en el resto de los supuestos, a costa del extranjero si tuviere medios económicos para ello. De no darse ninguna de dichas condiciones, se comunicará al representante diplomático o consular de su país, a los efectos oportunos. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

632

Oposició

7. La ejecución de la orden de expulsión en los supuestos previstos en este artículo se efectuará de forma inmediata.

per sotsinspector/a

hasta la resolución de la solicitud, procediendo a la continuación del expediente en caso de denegación.

5. Se suspenderá la ejecución de la resolución de expulsión cuando se formalice una petición de protección internacional, hasta que se haya inadmitido a trámite o resuelto, conforme a lo dispuesto en la normativa de protección internacional. 6. No será precisa la incoación de expediente de expulsión: a. para proceder al traslado, escoltados por funcionarios, de los solicitantes de protección internacional cuya solicitud haya sido inadmitida a trámite en aplicación de la Ley 12/2009, de 30 de octubre reguladora del derecho de asilo y de la protección subsidiaria, al ser responsable otro Estado del examen de la solicitud, de conformidad con los convenios internacionales en que España sea parte, cuando dicho traslado se produzca dentro de los plazos que el Estado responsable tiene la obligación de proceder al estudio de la solicitud. b. para proceder al traslado, escoltados por funcionarios, manutención, o recepción, custodia y transmisión de documentos de viaje, de los extranjeros que realicen un tránsito en territorio español, solicitado por un Estado miembro de la Unión Europea, a efectos de repatriación o alejamiento por vía aérea. Artículo 65. Carácter recurrible de las resoluciones sobre extranjeros. 1. Las resoluciones administrativas sancionadoras serán recurribles con arreglo a lo dispuesto en las leyes. El régimen de ejecutividad de las mismas será el previsto con carácter general.

Oposició

2. En todo caso, cuando el extranjero no se encuentre en España, podrá cursar los recursos procedentes tanto en vía administrativa como jurisdiccional a través de las representaciones diplomáticas o consulares correspondientes, quienes los remitirán al organismo competente. Artículo 66. Obligaciones de los transportistas. 1. Cuando así lo determinen las autoridades españolas respecto de las rutas procedentes de fuera del Espacio Schengen en las que la intensidad de los flujos migratorios lo haga necesario, a efectos de combatir la inmigración ilegal y garantizar la seguridad pública, toda compañía, empresa de transporte o transportista estará obligada, en el momento de finalización del embarque y antes de la salida del medio de transporte, a remitir a las autoridades españolas encargadas del control de entrada la información relativa a los pasajeros que vayan a ser trasladados, ya sea por vía aérea, marítima o terrestre, y con independencia de que el transporte sea en tránsito o como destino final, al territorio español. La información será transmitida por medios telemáticos, o, si ello no fuera posible, por cualquier otro medio adecuado, y será comprensiva del nombre y apellidos de cada pasajero, de su fecha de nacimiento, nacionalidad, número de pasaporte o del documento de viaje que acredite su identidad y tipo del mismo, paso fronterizo de entrada, código de transporte, hora de salida y de llegada del transporte, número total de personas transportadas, y lugar inicial de embarque. Las Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

4. Cuando un extranjero sea detenido en territorio español y se constate que contra él se ha dictado una resolución de expulsión por un Estado miembro de la Unión Europea, se procederá a ejecutar inmediatamente la resolución, sin necesidad de incoar nuevo expediente de expulsión. Se podrá solicitar la autorización del Juez de instrucción para su ingreso en un centro de internamiento, con el fin de asegurar la ejecución de la sanción de expulsión, de acuerdo con lo previsto en la presente Ley.

633

Cuando así lo determinen las autoridades españolas, en los términos y a los efectos indicados en el apartado anterior, la información comprenderá, además, para pasajeros no nacionales de la Unión Europea, del Espacio Económico Europeo o de países con los que exista un convenio internacional que extienda el régimen jurídico previsto para los ciudadanos de los Estados mencionados, el nombre y apellidos de cada pasajero, su fecha de nacimiento, nacionalidad, número de pasaporte o del documento de viaje que acredite su identidad. La información señalada en el presente apartado deberá enviarse en un plazo no superior a 48 horas desde la fecha de caducidad del billete. 3. Asimismo, toda compañía, empresa de transporte o transportista estará obligada a: a. Realizar la debida comprobación de la validez y vigencia, tanto de los pasaportes, títulos de viaje o documentos de identidad pertinentes, como, en su caso, del correspondiente visado de los que habrán de ser titulares los extranjeros. b. Hacerse cargo inmediatamente del extranjero que hubiese trasladado hasta la frontera aérea, marítima o terrestre correspondiente del territorio español, si a éste se le hubiera denegado la entrada por deficiencias en la documentación necesaria para el cruce de fronteras. c. Tener a su cargo al extranjero que haya sido trasladado en tránsito hasta una frontera aérea, marítima o terrestre del territorio español, si el transportista que deba llevarlo a su país de destino se negara a embarcarlo, o si las autoridades de este último país le hubieran denegado la entrada y lo hubieran devuelto a la frontera española por la que ha transitado. d. Transportar a los extranjeros a que se refieren los párrafos b y c de este apartado hasta el Estado a partir del cual le haya transportado, bien hasta el Estado que haya expedido el documento de viaje con el que ha viajado, o bien a cualquier otro Estado que garantice su admisión y un trato compatible con los derechos humanos. La compañía, empresa de transportes o transportista que tenga a su cargo un extranjero en virtud de alguno de los supuestos previstos en este apartado deberá garantizar al mismo unas condiciones de vida adecuadas mientras permanezca a su cargo. 4. Lo establecido en este artículo se entiende también para el caso en que el transporte aéreo o marítimo se realice desde Ceuta o Melilla hasta cualquier otro punto del territorio español.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

634

per sotsinspector/a

2. Toda compañía, empresa de transporte o transportista estará obligada a enviar a las autoridades españolas encargadas del control de entrada la información comprensiva del número de billetes de vuelta no utilizados por los pasajeros que previamente hubiesen transportado a España, ya sea por vía aérea, marítima o terrestre, y con independencia de que el transporte sea en tránsito o como destino final, de rutas procedentes de fuera del Espacio Schengen.

Oposició

autoridades encargadas del control de entrada guardarán los datos en un fichero temporal, borrándolos tras la entrada y en un plazo de veinticuatro horas desde su comunicación, salvo necesidades en el ejercicio de sus funciones. Los transportistas deberán haber informado de este procedimiento a los pasajeros, estando obligados a borrar los datos en el mismo plazo de veinticuatro horas.

TÍTULO IV. COORDINACIÓN DE LOS PODERES PÚBLICOS.

1. El Gobierno llevará a cabo una observación permanente de las magnitudes y características más significativas del fenómeno inmigratorio con objeto de analizar su impacto en la sociedad española y facilitar una información objetiva y contrastada que evite o dificulte la aparición de corrientes xenófobas o racistas. 2. El Gobierno unificará en Oficinas provinciales los servicios existentes, dependientes de diferentes órganos de la Administración del Estado con competencia en inmigración, al objeto de conseguir una adecuada coordinación de su actuación administrativa. 3. El Gobierno elaborará planes, programas y directrices sobre la actuación de la Inspección de Trabajo previa al procedimiento sancionador destinados especialmente a comprobar el cumplimiento del principio de igualdad y no discriminación de los trabajadores extranjeros, así como el cumplimiento efectivo de la normativa en materia de autorización de trabajo de extranjeros, todo ello sin perjuicio de las facultades de planificación que correspondan a las Comunidades Autónomas con competencias en materia de ejecución de la legislación laboral. Artículo 68. Coordinación de las Administraciones Públicas. 1. La Conferencia Sectorial de Inmigración es el órgano a través del cual se asegurará la adecuada coordinación de las actuaciones que desarrollen las Administraciones Públicas en materia de inmigración.

Oposició

2. Las Comunidades Autónomas que asuman competencias ejecutivas en la concesión de la autorización inicial de trabajo, deberán desarrollarlas en necesaria coordinación con las competencias estatales en materia de extranjería, inmigración y autorización de residencia, de manera que se garantice la igualdad en la aplicación de la normativa de extranjería e inmigración en todo el territorio, la celeridad de los procedimientos y el intercambio de información entre las Administraciones necesario para el desarrollo de sus respectivas competencias. La coordinación deberá realizarse preservando la capacidad de autoorganización de cada Comunidad Autónoma así como su propio sistema de descentralización territorial. 3. Con carácter previo a la concesión de autorizaciones por arraigo, las Comunidades Autónomas o, en su caso, los Ayuntamientos, emitirán un informe sobre la integración social del extranjero cuyo domicilio habitual se encuentre en su territorio. Reglamentariamente se determinarán los contenidos de dicho informe. En todo caso, el informe tendrá en cuenta el periodo de permanencia, la posibilidad de contar con vivienda y medios de vida, los vínculos con familiares residentes en España, y los esfuerzos de integración a través del seguimiento de programas de inserción sociolaborales y culturales. 4. Las Comunidades Autónomas que hayan asumido competencias en materia de seguridad ciudadana y orden público mediante la creación de una policía propia, podrán aportar, en su caso, un informe sobre afectación al orden público en todos los procedimientos de autorización de residencia o su renovación, referidas a extranjeros que se encuentran en España, en los que se prevea la necesidad de informe gubernativo. Tal informe se incorporará al expediente al igual que

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Artículo 67. Coordinación de los órganos de la Administración del Estado.

635

el que, en su caso, aporten las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en el ejercicio de sus competencias sobre seguridad pública.

Los poderes públicos impulsarán el fortalecimiento del movimiento asociativo entre los inmigrantes y apoyarán a los sindicatos, organizaciones empresariales y a las organizaciones no gubernamentales que, sin ánimo de lucro, favorezcan su integración social, facilitándoles ayuda económica, tanto a través de los programas generales como en relación con sus actividades específicas. Artículo 70. El Foro para la Integración Social de los Inmigrantes. 1. El Foro para la Integración Social de los Inmigrantes, constituido de forma tripartita y equilibrada, por representantes de las Administraciones Públicas, de las asociaciones de inmigrantes y de otras organizaciones con interés e implantación en el ámbito migratorio, incluyendo entre ellas a las organizaciones sindicales y empresariales más representativas, constituye el órgano de consulta, información y asesoramiento en materia de integración de los inmigrantes. 2. Reglamentariamente se determinará su composición, competencias, régimen de funcionamiento y adscripción administrativa. Artículo 71. Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia. Se constituirá el Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia, con funciones de estudio y análisis, y con capacidad para elevar propuestas de actuación, en materia de lucha contra el racismo y la xenofobia.

Oposició

Artículo 72. Comisión Laboral Tripartita de Inmigración. 1. La Comisión Laboral Tripartita de Inmigración es el órgano colegiado adscrito al Ministerio competente en materia de inmigración, de la que forman parte las organizaciones sindicales y empresariales más representativas. 2. La Comisión Laboral Tripartita de Inmigración será informada sobre la evolución de los movimientos migratorios en España y, en todo caso, será consultada sobre las propuestas de Catálogo de ocupaciones de difícil cobertura, las previstas en el artículo 39 de esta Ley y las de contratación de trabajadores de temporada que se determinen. 3. Mediante Orden Ministerial se determinará su composición, forma de designación de sus miembros, competencias y régimen de funcionamiento. DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA. Plazo máximo para resolución de expedientes. 1. El plazo general máximo para notificar las resoluciones de las solicitudes de autorizaciones que formulen los interesados a tenor de lo previsto en esta Ley será de tres meses, contados a partir del día siguiente al de la fecha en que hayan tenido entrada en el registro del órgano competente para tramitarlas; ello, sin perjuicio del plazo máximo de 15 días naturales establecido por la normativa Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Artículo 69. Apoyo al movimiento asociativo de los inmigrantes.

636

per sotsinspector/a

comunitaria en relación con procedimientos de solicitud de visado de tránsito o estancia (así como de las excepciones previstas en la misma para su posible ampliación). Transcurrido el plazo para notificar las resoluciones de las solicitudes, salvo lo dispuesto en el apartado siguiente, éstas podrán entenderse desestimadas. 2. Las solicitudes de prórroga de la autorización de residencia, la renovación de la autorización de trabajo, así como las solicitudes de autorización de residencia de larga duración que se formulen por los interesados a tenor de lo dispuesto en la presente Ley Orgánica se resolverán y notificarán en el plazo máximo de tres meses contados a partir del día siguiente al de la fecha en que hayan tenido entrada en el registro del órgano competente para tramitarlas. Transcurrido dicho plazo sin que la Administración haya dado respuesta expresa, se entenderá que la prórroga o renovación han sido concedidas. 3. Las solicitudes de modificación de la limitación territorial o de ocupación de las autorizaciones iniciales de residencia y trabajo se resolverán y notificarán por la administración autonómica o estatal competente en el plazo máximo de un mes. Transcurrido dicho plazo sin que la Administración haya dado respuesta expresa, se entenderá que la solicitud ha sido concedida. DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA. Subcomisiones de Cooperación. En atención a la situación territorial y a la especial incidencia del fenómeno migratorio y a las competencias que tengan reconocidas en sus respectivos Estatutos de Autonomía en materia de ejecución laboral y en materia de asistencia social, y en concordancia con los mismos se podrán constituir subcomisiones en el seno de las Comisiones Bilaterales de Cooperación entre el Estado y las Comunidades Autónomas, en concordancia con lo que prevean sus respectivos Estatutos de Autonomía, para analizar cuestiones sobre trabajo y residencia de extranjeros que les afecten directamente.

Oposició

En particular en atención a la situación geográfica del archipiélago canario, a la fragilidad de su territorio insular y a su lejanía con el continente europeo de acuerdo con lo establecido en el artículo 37.1 de su Estatuto de Autonomía de Canarias, en el seno de la Comisión Bilateral de Cooperación Canarias‐Estado se constituirá una subcomisión que conocerá de las cuestiones que afecten directamente a Canarias en materia de residencia y trabajo de extranjeros. DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA. Lugares de presentación de las solicitudes y exigencia de comparecencia personal. 1. Cuando el sujeto legitimado se encuentre en territorio español habrá de presentar personalmente las solicitudes relativas a las autorizaciones de residencia y de trabajo en los registros de los órganos competentes para su tramitación. Igualmente, en los procedimientos en los que el sujeto legitimado fuese un empleador, las solicitudes podrán ser presentadas por éste, o por quien válidamente ostente la representación legal empresarial. Reglamentariamente se podrán establecer excepciones a la presentación ante el órgano competente para su tramitación o a la necesidad de presentación personal de solicitudes. 2. Cuando el sujeto legitimado se encuentre en territorio extranjero, la presentación de solicitudes de visado y su recogida se realizarán personalmente ante la misión diplomática u oficina consular en cuya demarcación aquél resida. Excepcionalmente, cuando el interesado no resida en la población en que tenga su sede la misión diplomática u oficina consular y se acrediten razones que Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

637

En cualquier caso, la misión diplomática u oficina consular podrá requerir la comparecencia del solicitante y, cuando lo estime necesario, mantener una entrevista personal. Lo dispuesto en este apartado se entenderá sin perjuicio de lo establecido en la normativa comunitaria que desarrolla la política común de visados en lo relativo a la posibilidad de celebrar acuerdos con otros Estados miembros de la Unión Europea a efectos de representación en terceros Estados, en cuanto a procedimientos de solicitud de visados de tránsito o estancia. 3. Asimismo, no se requerirá la comparecencia personal en los procedimientos de contratación colectiva de trabajadores, en los supuestos contemplados en un convenio o acuerdo internacional, en cuyo caso se estará a lo dispuesto en el mismo. DISPOSICIÓN ADICIONAL CUARTA. Inadmisión a trámite de solicitudes. 1. La autoridad competente para resolver inadmitirá a trámite las solicitudes relativas a los procedimientos regulados en esta ley, en los siguientes supuestos: a. Falta de legitimación del solicitante, o insuficiente acreditación de la representación. b. Presentación de la solicitud fuera del plazo legalmente establecido. c. Cuando se trate de reiteración de una solicitud ya denegada, siempre que las circunstancias que motivaron la denegación no hayan variado. d. Cuando conste un procedimiento administrativo sancionador contra el solicitante en el que pueda proponerse la expulsión o cuando se haya decretado en contra del mismo una orden de expulsión, judicial o administrativa salvo que, en este último caso, la orden de expulsión hubiera sido revocada o se hallase en uno de los supuestos regulados por los artículos 31 bis, 59, 59 bis o 68.3 de esta Ley. e. Cuando el solicitante tenga prohibida su entrada en España. f. Cuando se trate de solicitudes manifiestamente carentes de fundamento. g. Cuando se refieran a extranjeros que se encontrasen en España en situación irregular, salvo que pueda encontrarse en uno de los supuestos del artículo 31, apartado 3. h. Cuando dicha solicitud no sea realizada personalmente y dicha circunstancia sea exigida por ley. 2. En los procedimientos relativos a solicitudes de visado de tránsito o estancia, la autoridad competente para resolver inadmitirá a trámite las solicitudes, en los siguientes supuestos: a. Presentación de la solicitud fuera del plazo de los tres meses anteriores al comienzo del viaje. b. Presentación de la solicitud en documento distinto al modelo oficialmente establecido a los efectos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

638

Oposició

Sin perjuicio de lo dispuesto en el párrafo anterior, en los supuestos de presentación de solicitudes y recogida de visado de estancia, tránsito y de residencia por reagrupación familiar de menores, ambos trámites podrán realizarse mediante representante debidamente acreditado.

per sotsinspector/a

obstaculicen el desplazamiento, como la lejanía de la misión u oficina o dificultades de transporte que hagan el viaje especialmente gravoso, podrá acordarse que la solicitud de visado pueda presentarse por representante debidamente acreditado.

DISPOSICIÓN ADICIONAL QUINTA. Acceso a la información, colaboración entre Administraciones públicas y gestión informática de los procedimientos. 1. En el cumplimiento de los fines que tienen encomendadas, y con pleno respeto a la legalidad vigente, las Administraciones públicas, dentro de su ámbito competencial, colaborarán en la cesión de datos relativos a las personas que sean consideradas interesados en los procedimientos regulados en esta Ley Orgánica y sus normas de desarrollo. 2. Para la exclusiva finalidad de cumplimentar las actuaciones que los órganos de la Administración General del Estado competentes en los procedimientos regulados en esta Ley Orgánica y sus normas de desarrollo tienen encomendadas, la Agencia Estatal de Administración Tributaria, la Tesorería General de la Seguridad Social y el Instituto Nacional de Estadística, este último en lo relativo al Padrón Municipal de Habitantes, facilitarán a aquéllos el acceso directo a los ficheros en los que obren datos que hayan de constar en dichos expedientes, y sin que sea preciso el consentimiento de los interesados, de acuerdo con la legislación sobre protección de datos. Igualmente, los anteriores organismos facilitarán a las Comunidades Autónomas la información necesaria para ejercer sus competencias sobre autorizaciones iniciales de trabajo sin que tampoco sea preciso el consentimiento de los interesados.

Oposició

3. La tramitación de los procedimientos en materia de extranjería derivados del cumplimiento de lo dispuesto en la presente Ley Orgánica, se realizará sobre una aplicación informática común cuya implantación y coordinación respecto de los restantes Departamentos implicados corresponderá al Ministerio de Trabajo e Inmigración. Dicha aplicación, garantizando la protección de datos de carácter personal, registrará la información y datos relativos a los extranjeros y ciudadanos de la Unión Europea residentes en España y sus autorizaciones, impulsará el cumplimiento de lo establecido por la legislación en materia de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos y permitirá el conocimiento, en tiempo real, de la situación de las solicitudes de autorización reguladas en esta Ley por parte de los órganos administrativos que sean competentes en cada una de las fases del mismo, así como su intervención en la fase que recaiga dentro de su ámbito de competencias. Asimismo, la aplicación informática permitirá la generación de bases de datos estadísticas por las administraciones intervinientes para la obtención de la información actualizada y fiable sobre las magnitudes relativas a la inmigración y la extranjería. En cumplimiento de lo establecido por la normativa comunitaria sobre la materia, la tramitación de procedimientos relativos a visados de tránsito y de estancia se realizará sobre la aplicación informática específicamente creada a los efectos, dependiente del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, que estará interconectada con la aplicación informática común, en orden a que en la base de datos de esta última conste información sobre los datos de los visados solicitados y concedidos en las Oficinas consulares o Misiones diplomáticas españolas en el exterior. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

c. No aportación de documento de viaje válido al menos hasta tres meses después de la fecha (en su caso, última fecha) prevista de salida del territorio de los Estados miembros de la Unión Europea; en el que figuren al menos dos páginas en blanco; y expedido dentro de los diez años anteriores a la presentación de la solicitud de visado. d. Cuando no se aporte fotografía del solicitante, acorde a lo dispuesto en la normativa reguladora del Sistema de Información de Visados (VIS) de la Unión Europea. e. Cuando no se hayan tomado los datos biométricos del solicitante. f. Cuando no se haya abonado la tasa de visado.

639

4. Cuando las Comunidades Autónomas, en el ámbito de sus competencias, intervengan en alguno de los procedimientos regulados en esta Ley, se garantizará que su participación en los procedimientos informatizados responda a estándares comunes que garanticen la necesaria coordinación de la actuación de todos los órganos administrativos intervinientes. Igualmente, la aplicación informática común dará acceso a las Comunidades Autónomas con competencias en materia de autorización de trabajo a la información necesaria para el ejercicio de sus competencias, entre la que se encontrará aquella relativa a la concesión y extinción de autorizaciones de reagrupación familiar concedidas en su territorio así como de las altas en Seguridad Social de las autorizaciones de trabajo iniciales concedidas por ellas. 5. El Observatorio Permanente de la Inmigración aunará el conjunto de la información estadística disponible en materia de extranjería, inmigración, protección internacional y nacionalidad, con independencia de la Administración Pública, Departamento ministerial u Organismo responsable de su elaboración, con la finalidad de servir como sistema de análisis e intercambio de la información cualitativa y cuantitativa relacionada con los movimientos migratorios al servicio de las entidades responsables de gestionar las políticas públicas en dichas materias. DISPOSICIÓN ADICIONAL SEXTA. Acuerdos de readmisión.

Oposició

A los extranjeros que, en virtud de los acuerdos que regulen la readmisión de las personas en situación irregular suscritos por España, deban ser entregados o enviados a los países de los que sean nacionales o desde los que se hayan trasladado hasta el territorio español, les será de aplicación lo dispuesto en los citados acuerdos así como su normativa de desarrollo. Dichos acuerdos contendrán cláusulas de respeto a los derechos humanos en virtud de lo que establecen en esta materia los tratados y convenios internacionales. En el caso de que el titular de la tarjeta azul de la U.E. concedida en España fuera objeto de una medida de repatriación en otro Estado miembro, por haberse extinguido la vigencia de la autorización originaria para permanecer en dicho Estado o por denegarse su solicitud para residir en él, se le readmitirá sin necesidad de ninguna otra formalidad, incluyendo, en su caso, a los miembros de su familia previamente reagrupados. DISPOSICIÓN ADICIONAL SÉPTIMA. Delimitación del Espacio Schengen. A los efectos de lo dispuesto en esta Ley, se entenderá por Espacio Schengen el conjunto de los territorios de los Estados a los que se apliquen plenamente las disposiciones relativas a la supresión de controles en las fronteras interiores y circulación de personas, previstas en el título II del Convenio para la aplicación del Acuerdo de Schengen, de 19 de junio de 1990.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

El Ministerio del Interior, de acuerdo con sus competencias en materia de orden público, seguridad pública y seguridad nacional, mantendrá un Registro central de extranjeros. Reglamentariamente, se establecerá la interconexión que, en su caso, resulte necesaria para que en la aplicación informática común conste la información que pueda repercutir en la situación administrativa de los extranjeros en España.

640

DISPOSICIÓN ADICIONAL NOVENA. Autorizaciones autonómicas de trabajo en origen. En el marco de los procedimientos de contratación colectiva en origen, las comunidades autónomas con competencias ejecutivas en materia de autorizaciones de trabajo podrán establecer servicios que faciliten la tramitación de los correspondientes visados ante los consulados españoles, así como promover el desarrollo de programas de acogida para los trabajadores extranjeros y sus familias. DISPOSICIÓN TRANSITORIA PRIMERA. Regularización de extranjeros que se encuentren en España. El Gobierno, mediante Real Decreto, establecerá el procedimiento para la regularización de los extranjeros que se encuentren en territorio español antes del día 1 de junio de 1999 y que acrediten haber solicitado en alguna ocasión autorización de residencia o trabajo o que lo hayan tenido en los tres últimos años. DISPOSICIÓN TRANSITORIA SEGUNDA. Validez de las autorizaciones vigentes. Las distintas autorizaciones o tarjetas que habilitan para entrar, residir y trabajar en España a las personas incluidas en el ámbito de aplicación de la Ley que tengan validez a la entrada en vigor de la misma, la conservarán por el tiempo para el que hubieren sido expedidas. DISPOSICIÓN TRANSITORIA TERCERA. Normativa aplicable a procedimientos en curso. Los procedimientos administrativos en curso se tramitarán y resolverán de acuerdo con la normativa vigente en el momento de la iniciación, salvo que el interesado solicite la aplicación de la presente Ley. DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA. Derogación normativa. Queda derogada la Ley Orgánica 7/1985, de 1 de julio, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España, y cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en esta Ley. DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. Modificación del artículo 312 del Código Penal. El apartado 1 del artículo 312 del Código Penal queda redactado de la forma siguiente: Artículo 312. 1. Serán castigados con las penas de prisión de dos a cinco años y multa de seis a doce meses, los que trafiquen de manera ilegal con mano de obra. DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA. Inclusión de un nuevo Título XV bis en el Código Penal. Se introduce un nuevo Título XV bis con la siguiente redacción: Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

641

Oposició

El Gobierno contemplará anualmente la financiación de programas de retorno voluntario de las personas que así lo soliciten y planteen proyectos que supongan su reasentamiento en la sociedad de la que partieron y siempre que los mismos sean de interés para aquella comunidad.

per sotsinspector/a

DISPOSICIÓN ADICIONAL OCTAVA. Ayudas al retorno voluntario.

Título XV bis. Delitos contra los derechos de los ciudadanos extranjeros. Artículo 318 bis.

per sotsinspector/a

1. Los que promuevan, favorezcan o faciliten el tráfico ilegal de personas desde, en tránsito o con destino a España serán castigados con las penas de prisión de seis meses a tres años y multa de seis a doce meses. 2. Los que realicen las conductas descritas en el apartado anterior con ánimo de lucro, o empleando violencia, intimidación o engaño o abusando de una situación de necesidad de la víctima, serán castigados con las penas de prisión de dos a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses. 3. Se impondrán las penas correspondientes en su mitad superior a las previstas en los apartados anteriores, cuando en la comisión de los hechos se hubiere puesto en peligro la vida, la salud o la integridad de las personas o la víctima sea menor de edad. 4. En las mismas penas del apartado anterior y además en la inhabilitación absoluta de seis a doce años incurrirán los que realicen los hechos prevaliéndose de su condición de autoridad, agente de ésta o funcionario público. 5. Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en los apartados anteriores, en sus respectivos casos, cuando el culpable perteneciere a una organización o asociación, incluso de carácter transitorio que se dedicare a la realización de tales actividades. DISPOSICIÓN FINAL TERCERA. Modificaciones en los artículos 515, 517 y 518 del Código Penal. 1. Se añade un nuevo apartado 6 en el artículo 515 con la siguiente redacción:

Oposició

6. Las que promuevan el tráfico ilegal de personas. 2. Se modifica el primer párrafo del artículo 517, que quedará redactado de la siguiente forma: En los casos previstos en los números 1 y 3 al 6 del artículo 515 se impondrán las siguientes penas: 3. Se modifica el artículo 518, que quedará redactado de la siguiente forma: Los que con su cooperación económica o de cualquier otra clase, en todo caso relevante, favorezcan la fundación, organización o actividad de las asociaciones comprendidas en los números 1 y 3 al 6 del artículo 515, incurrirán en la pena de prisión de uno a tres años, multa de doce a veinticuatro meses, e inhabilitación para empleo o cargo público por tiempo de uno a cuatro años. DISPOSICIÓN FINAL CUARTA. Preceptos no orgánicos. 1. Tienen naturaleza orgánica los preceptos contenidos en los siguientes artículos de esta Ley: 1, 2, 3, 4.1, 4.3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 15, 16, 17, 18, 18 bis, 19, 20, 21, 22.1, 23, 24, 25, 25 bis, 27, 29, 30, 30 bis, 31, 31 bis, 33, 34, 36, 37, 39, 40, 41, 42, 53, 54, 55, 57, 58, 59, 59 bis, 60, 61, 62, 62 bis, 62 ter, 62 quáter, 62 quinquies, 62 sexies, 63, 63 bis, 64, 66, 71, las disposiciones adicionales tercera a octava y las disposiciones finales.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

642

2. Los preceptos no incluidos en el apartado anterior no tienen naturaleza orgánica. DISPOSICIÓN FINAL QUINTA. Apoyo al sistema de información de Schengen.

per sotsinspector/a

El Gobierno, en el marco de lo previsto en el Convenio de aplicación del Acuerdo de Schengen, adoptará cuantas medidas fueran precisas para mantener la exactitud y la actualización de los datos del sistema de información de Schengen, facilitando el ejercicio del derecho a la rectificación o supresión de datos a las personas cuyos datos figuren en el mismo. DISPOSICIÓN FINAL QUINTA BIS. Código Comunitario de Visados. Las previsiones de la presente Ley en materia de visados de tránsito y estancia se entenderán sin perjuicio de lo establecido en el Reglamento (CE) n.º 810/2009, de 13 de julio, por el que se establece un Código Comunitario sobre Visados. DISPOSICIÓN FINAL SEXTA. Reglamento de la Ley. El Gobierno en el plazo de seis meses aprobará el Reglamento de esta Ley Orgánica. DISPOSICIÓN FINAL SÉPTIMA. Información sobre la Ley a organismos y organizaciones interesados. Desde el momento de la entrada en vigor de esta Ley, el Gobierno adoptará las medidas necesarias para informar a los funcionarios de las diversas Administraciones públicas, a los directivos de asociaciones de inmigrantes, a los Colegios de Abogados, a los sindicatos y a las organizaciones no gubernamentales de los cambios que sobre la aplicación de la normativa anterior supone la aprobación de esta Ley Orgánica. DISPOSICIÓN FINAL OCTAVA. Habilitación de créditos.

Oposició

El Gobierno dictará las disposiciones necesarias para hacer frente a los gastos originados por la aplicación y desarrollo de la presente Ley. DISPOSICIÓN FINAL NOVENA. Entrada en vigor. Esta Ley Orgánica entrará en vigor a los veinte días de su completa publicación en el Boletín Oficial del Estado.

Por tanto, mando a todos los españoles, particulares y autoridades que guarden y hagan guardar esta Ley Orgánica. Madrid, 11 de enero de 2000. ‐ Juan Carlos R. ‐

El Presidente del Gobierno, José María Aznar López. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

643

LLEI ORGÀNICA 4/1997, DE 4 D'AGOST, PER LA QUAL ES REGULA LA UTILITZACIÓ DE

Don Juan Carlos I, Rey de España. A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed: Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Ley Orgánica: Preámbulo. El artículo 104.1 de la Constitución establece que las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, tendrán como misión proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana, para cuyo cumplimiento actúan con absoluto respeto a la Constitución artículo 9.1 y la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en su artículo 5.1. La prevención de actos delictivos, la protección de las personas y la conservación y custodia de bienes que se encuentren en situación de peligro, y especialmente cuando las actuaciones perseguidas suceden en espacios abiertos al público, lleva a los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad al empleo de medios técnicos cada vez más sofisticados. Con estos medios, y en particular mediante el uso de sistemas de grabación de imágenes y sonidos y su posterior tratamiento, se incrementa sustancialmente el nivel de protección de los bienes y libertades de las personas. Ahora es oportuno proceder a la regulación del uso de los medios de grabación de imágenes y sonidos que vienen siendo utilizados por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, introduciendo las garantías que son precisas para que el ejercicio de los derechos y libertades reconocidos en la Constitución sea máximo y no pueda verse perturbado con un exceso de celo en la defensa de la seguridad pública. Las garantías que introduce la presente Ley en el uso de sistemas de grabación de imágenes y sonidos por parte de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad parten del establecimiento de un régimen de autorización previa para la instalación de videocámaras inspirado en el principio de proporcionalidad, en su doble versión de idoneidad e intervención mínima. La autorización se concederá por los órganos administrativos que se determinan previo informe preceptivo, que será vinculante si es negativo, de una Comisión que presidirá el Presidente del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Autónoma correspondiente, y en el cual la presencia de miembros dependientes de la Administración autorizante no podrá ser mayoritaria. La Ley prevé, además de las instalaciones fijas de videocámaras móviles con la necesaria autorización del órgano designado al efecto, salvo en situaciones de urgencia o en las que sea imposible obtener a tiempo la autorización, en las cuales se procederá a comunicar su uso a la autoridad policial y a la Comisión. En todos los casos la Comisión será informada periódicamente del uso que se haga de las videocámaras móviles y tendrá derecho a recabar la correspondiente grabación. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

644

Oposició

LLOCS PÚBLICS.

per sotsinspector/a

VIDEOCÀMERES PER LES FORCES I ELS COSSOS DE SEGURETAT CIUTADANA EN

La Ley lleva a cabo modificaciones en otras leyes que, con el mismo fin de protección de la seguridad de las personas y de los bienes y garantía de los derechos y libertades, permitan dotar de mayor eficacia a las previsiones de ésta. Así, introduce modificaciones en la Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, reguladora del Derecho de Reunión, y en la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana, con la finalidad de atajar la violencia callejera que eventualmente se produce con ocasión del ejercicio del derecho de reunión y manifestación en lugares de tránsito público. Corresponde al Estado, en el ejercicio de la competencia que le atribuye la Constitución (artículo 149.1.29.) en materia de seguridad pública, la aprobación de la presente Ley que, por otra parte, en la medida en que incide en la regulación de las condiciones básicas del ejercicio de determinados derechos fundamentales, como el derecho a la propia imagen y el derecho de reunión, debe tener en su totalidad el carácter de Ley Orgánica, sin perjuicio de las competencias que correspondan a las Comunidades Autónomas en esta materia de acuerdo con lo que dispongan sus Estatutos de Autonomía. Artículo 1. Objeto. 1. La presente Ley regula la utilización por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad de videocámaras para grabar imágenes y sonidos en lugares públicos, abiertos o cerrados, y su posterior tratamiento, a fin de contribuir a asegurar la convivencia ciudadana, la erradicación de la violencia y la utilización pacífica de las vías y espacios públicos, así como de prevenir la comisión de delitos, faltas e infracciones relacionados con la seguridad pública. Asimismo, esta norma establece específicamente el régimen de garantías de los derechos fundamentales y libertades públicas de los ciudadanos que habrá de respetarse ineludiblemente en las sucesivas fases de autorización, grabación y uso de las imágenes y sonidos obtenidos conjuntamente por las videocámaras. 2. Las referencias contenidas en esta Ley a videocámaras, cámaras fijas y cámaras móviles se entenderán hechas a cualquier medio técnico análogo y, en general, a cualquier sistema que permita las grabaciones previstas en esta Ley. Artículo 2. Ámbito de aplicación. 1. La captación, reproducción y tratamiento de imágenes y sonidos, en los términos previstos en esta Ley, así como las actividades preparatorias, no se considerarán intromisiones ilegítimas en el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen, a los efectos de lo establecido en el artículo 2.2 de la Ley Orgánica 1/1982, de 5 de mayo. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

645

per sotsinspector/a

Finalmente, se dispone la inmediata puesta a disposición judicial de aquellas grabaciones en las que se haya captado la comisión de hechos que pudieran constituir ilícitos penales y, en previsión de que, por circunstancias que deberán ser justificadas, no sea posible, se establece la entrega de la grabación junto con el relato de los hechos a la autoridad judicial o al Ministerio Fiscal.

Oposició

Las imágenes y sonidos obtenidos por cualquiera de las maneras previstas serán destruidos en el plazo de un mes desde su captación, salvo que se relacionen con infracciones penales o administrativas graves o muy graves en materia de seguridad pública, con una investigación policial en curso o con un procedimiento judicial abierto. El público será informado de la existencia de videocámaras fijas y de la autoridad responsable y todas las personas interesadas podrán ejercer el derecho de acceso y cancelación de las imágenes en que hayan sido recogidos.

1. La instalación de videocámaras o de cualquier medio técnico análogo en los términos del artículo 1.2 de la presente Ley está sujeta al régimen de autorización, que se otorgará, en su caso, previo informe de un órgano colegiado presidido por un Magistrado y en cuya composición no serán mayoría los miembros dependientes de la Administración autorizante. 2. Las instalaciones fijas de videocámaras por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las Corporaciones Locales serán autorizadas por el Delegado del Gobierno en la Comunidad Autónoma de que se trate, previo informe de una Comisión cuya presidencia corresponderá al Presidente del Tribunal Superior de Justicia de la misma Comunidad. La composición y funcionamiento de la Comisión, así como la participación de los municipios en ella, se determinarán reglamentariamente. 3. No podrá autorizarse la instalación fija de videocámaras cuando el informe de la Comisión prevista en el apartado 2 de este artículo estime que dicha instalación supondría una vulneración de los criterios establecidos en el artículo 4 de la presente Ley Orgánica. 4. La resolución por la que acuerde la autorización deberá ser motivada y referida en cada caso al lugar público concreto que ha de ser objeto de observación por las videocámaras. Dicha resolución contendrá también todas las limitaciones o condiciones de uso necesarias, en particular la prohibición de tomar sonidos, excepto cuando concurra un riesgo concreto y preciso, así como las referentes a la cualificación de las personas encargadas de la explotación del sistema de tratamiento de imágenes y sonidos y las medidas a adoptar para garantizar el respeto de las disposiciones legales vigentes. Asimismo deberá precisar genéricamente el ámbito físico susceptible de ser grabado, el tipo de cámara, sus especificaciones técnicas y la duración de la autorización, que tendrá una vigencia máxima de un año, a cuyo término habrá de solicitarse su renovación. 5. La autorización tendrá en todo caso carácter revocable. Artículo 4. Criterios de autorización de instalaciones fijas. Para autorizar la instalación de videocámaras se tendrán en cuenta, conforme al principio de proporcionalidad, los siguientes criterios: asegurar la protección de los edificios e instalaciones públicas y de sus accesos; salvaguardar las instalaciones útiles para la defensa nacional; constatar infracciones a la seguridad ciudadana, y prevenir la causación de daños a las personas y bienes. Artículo 5. Autorización de videocámaras móviles. 1. En las vías o lugares públicos donde se haya autorizado la instalación de videocámaras fijas, podrán utilizarse simultáneamente otras de carácter móvil para el mejor cumplimiento de los fines previstos en esta Ley, quedando, en todo caso, supeditada la toma, que ha de ser conjunta, de imagen y sonido, a la concurrencia de un peligro concreto y demás requisitos exigidos en el artículo 6. 2. También podrán utilizarse en los restantes lugares públicos videocámaras móviles. La autorización de dicho uso corresponderá al máximo responsable provincial de las Fuerzas y Cuerpos

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

646

Oposició

Artículo 3. Autorización de las instalaciones fijas.

per sotsinspector/a

2. Sin perjuicio de las disposiciones específicas contenidas en la presente Ley, el tratamiento automatizado de las imágenes y sonidos se regirá por lo dispuesto en la Ley Orgánica 5/1992, de 29 de octubre, de Regulación del Tratamiento Automatizado de los Datos de Carácter Personal.

En casos excepcionales de urgencia máxima o de imposibilidad de obtener a tiempo la autorización indicada en razón del momento de producción de los hechos o de las circunstancias concurrente, se podrán obtener imágenes y sonidos con videocámaras móviles, dando cuenta, en el plazo de setenta y dos horas, mediante un informe motivado, al máximo responsable provincial de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y a la Comisión aludida en el párrafo anterior, la cual, si lo estima oportuno, podrá requerir la entrega del soporte físico original y emitir el correspondiente informe. En el supuesto de que los informes de la Comisión previstos en los dos párrafos anteriores fueran negativos, la autoridad encargada de la custodia de la grabación procederá a su destrucción inmediata. 3. La Comisión prevista en el artículo 3 será informada quincenalmente de la utilización que se haga de videocámaras móviles y podrá recabar en todo momento el soporte de las correspondientes grabaciones y emitir un informe al respecto. 4. En el caso de que las autoridades competentes aludidas en esta Ley lo consideren oportuno, se podrá interesar informe de la Comisión prevista en el artículo 3 sobre la adecuación de cualquier registro de imágenes y sonidos obtenidos mediante videocámaras móviles a los principios del artículo 6. Artículo 6. Principios de utilización de las videocámaras. 1. La utilización de videocámaras estará presidida por el principio de proporcionalidad, en su doble versión de idoneidad y de intervención mínima. 2. La idoneidad determina que sólo podrá emplearse la videocámara cuando resulte adecuado, en una situación concreta, para el mantenimiento de la seguridad ciudadana, de conformidad con lo dispuesto en esta Ley. 3. La intervención mínima exige la ponderación, en cada caso, entre la finalidad pretendida y la posible afectación por la utilización de la videocámara al derecho al honor, a la propia imagen y a la intimidad de las personas. 4. La utilización de videocámaras exigirá la existencia de un razonable riesgo para la seguridad ciudadana, en el caso de las fijas, o de un peligro concreto, en el caso de las móviles. 5. No se podrán utilizar videocámaras para tomar imágenes ni sonidos del interior de las viviendas, ni de sus vestíbulos, salvo consentimiento del titular o autorización judicial, ni de los lugares incluidos en el artículo 1 de esta Ley cuando se afecte de forma directa y grave a la intimidad de las personas, así como tampoco para grabar conversaciones de naturaleza estrictamente privada. Las imágenes y sonidos obtenidos accidentalmente en estos casos deberán ser destruidas inmediatamente, por quien tenga la responsabilidad de su custodia.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

647

Oposició

La resolución motivada que se dicte autorizando el uso de videocámaras móviles se pondrá en conocimiento de la Comisión prevista en el artículo 3 en el plazo máximo de setenta y dos horas, la cual podrá recabar el soporte físico de la grabación a efectos de emitir el correspondiente informe.

per sotsinspector/a

de Seguridad quien atenderá a la naturaleza de los eventuales hechos susceptibles de filmación, adecuando la utilización del medio a los principios previstos en el artículo 6.

2. Si la grabación captara hechos que pudieran ser constitutivos de infracciones administrativas relacionadas con la seguridad ciudadana, se remitirán al órgano competente, igualmente de inmediato, para el inicio del oportuno procedimiento sancionador. Artículo 8. Conservación de las grabaciones. 1. Las grabaciones serán destruidas en el plazo máximo de un mes desde su captación, salvo que estén relacionadas con infracciones penales o administrativas graves o muy graves en materia de seguridad pública, con una investigación policial en curso o con un procedimiento judicial o administrativo abierto. 2. Cualquier persona que por razón del ejercicio de sus funciones tenga acceso a las grabaciones deberá observar la debida reserva, confidencialidad y sigilo en relación con las mismas, siéndole de aplicación, en caso contrario, lo dispuesto en el artículo 10 de la presente Ley. 3. Se prohíbe la cesión o copia de las imágenes y sonidos obtenidos de conformidad con esta Ley, salvo en los supuestos previstos en el apartado 1 de este artículo. 4. Reglamentariamente la Administración competente determinará el órgano o autoridad gubernativa que tendrá a su cargo la custodia de las imágenes obtenidas y la responsabilidad sobre su ulterior destino, incluida su inutilización o destrucción. Dicho órgano será el competente para resolver sobre las peticiones de acceso o cancelación promovidas por los interesados. Artículo 9. Derechos de los interesados. 1. El público será informado de manera clara y permanente de la existencia de videocámaras fijas, sin especificar su emplazamiento, y de la autoridad responsable. 2. Toda persona interesada podrá ejercer los derechos de acceso y cancelación de las grabaciones en que razonablemente considere que figura. No obstante, el ejercicio de estos derechos podrá ser denegado por quien custodie las imágenes y sonidos, en función de los peligros que pudieran derivarse para la defensa del Estado, la seguridad pública, la protección de los derechos y libertades de terceros o las necesidades de las investigaciones que se están realizando. Artículo 10. Infracciones y recursos. Cuando no haya lugar a exigir responsabilidades penales, las infracciones a lo dispuesto en la presente Ley serán sancionadas con arreglo al régimen disciplinario correspondiente a los infractores y, en su defecto, con sujeción al régimen general de sanciones en materia de tratamiento automatizado de datos de carácter personal.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

648

Oposició

1. Realizada la filmación de acuerdo con los requisitos establecidos en la Ley, si la grabación captara la comisión de hechos que pudieran ser constitutivos de ilícitos penales, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad pondrán la cinta o soporte original de las imágenes y sonidos en su integridad a disposición judicial con la mayor inmediatez posible y, en todo caso, en el plazo máximo de setenta y dos horas desde su grabación. De no poder redactarse el atestado en tal plazo, se relatarán verbalmente los hechos a la autoridad judicial, o al Ministerio Fiscal, junto con la entrega de la grabación.

per sotsinspector/a

Artículo 7. Aspectos procedimentales.

DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA. Las Comunidades Autónomas con competencia para la protección de las personas y los bienes y para el mantenimiento del orden público, con arreglo a lo dispuesto en los correspondientes Estatutos de Autonomía, podrán dictar, con sujeción a lo prevenido en esta Ley, las disposiciones necesarias para regular y autorizar la utilización de videocámaras por sus fuerzas policiales y por las dependientes de las Corporaciones locales radicadas en su territorio, la custodia de las grabaciones obtenidas, la responsabilidad sobre su ulterior destino y las peticiones de acceso y cancelación de las mismas. Cuando sean competentes para autorizar la utilización de videocámaras, las Comunidades Autónomas mencionadas en el párrafo anterior regularán la composición y funcionamiento de la Comisión correspondiente, prevista en el artículo3 de esta Ley, con especial sujeción a los principios de presidencia judicial y prohibición de mayoría de la Administración autorizante. DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA. Cada autoridad competente para autorizar la instalación fija de videocámaras por parte de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad deberá crear un registro en el que consten todas las que haya autorizado. DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA. El artículo 4.3 de la Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, Reguladora del Derecho de Reunión, queda redactado de la siguiente forma. DISPOSICIÓN ADICIONAL CUARTA. 1. Se da nueva redacción al artículo 23.c) de la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana, que queda redactado de la siguiente forma. 2. Se da nueva redacción al artículo 23.d) de la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana, que queda redactado como sigue. 3. Los actuales párrafos d), e), f), g), h), i), j), k), l), m), n) y ñ) del artículo 23 de la Ley Orgánica citada se convertirán en los párrafos e), f), g), h), i), j), k), l), m), n), ñ) y o), respectivamente. DISPOSICIÓN ADICIONAL QUINTA. Las autorizaciones de instalaciones fijas de videocámaras constituyen actividades de protección de la seguridad pública realizadas al amparo del artículo 149.1.29 de la Constitución y no estarán sujetas al control preventivo de las Corporaciones locales previsto en su legislación reguladora básica, ni al ejercicio de las competencias de las diferentes Administraciones públicas, sin perjuicio de que deban respetar los principios de la legislación vigente en cada ámbito material de la actuación administrativa.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

649

Oposició

Contra las resoluciones dictadas en aplicación de lo previsto en esta Ley, cabrá la interposición de los recursos ordinarios en vía administrativa, contencioso-administrativa, así como los previstos en el artículo 53.2 de la Constitución, en los términos legalmente establecidos.

per sotsinspector/a

Artículo 11. Recursos.

DISPOSICIÓN ADICIONAL SÉPTIMA. 1. Se considerarán faltas muy graves en el régimen disciplinario de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, las siguientes infracciones: a. Alterar o manipular los registros de imágenes y sonidos siempre que no constituya delito. b. Permitir el acceso de personas no autorizadas a las imágenes y sonidos grabados o utilizar éstos para fines distintos de los previstos legalmente. c. Reproducir las imágenes y sonidos para fines distintos de los previstos en esta Ley. d. Utilizar los medios técnicos regulados en esta Ley para fines distintos de los previstos en la misma. 2. Se considerarán faltas graves en el régimen disciplinario de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado las restantes infracciones a los dispuesto en la presente Ley. DISPOSICIÓN ADICIONAL OCTAVA. La instalación y uso de videocámaras y de cualquier otro medio de captación y reproducción de imágenes para el control, regulación, vigilancia y disciplina del tráfico se efectuará por la autoridad encargada de la regulación del tráfico a los fines previstos en el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial, aprobado por Real Decreto legislativo 339/1990, de 2 de marzo, y demás normativa específica en la materia, y con sujeción a lo dispuesto en las Leyes Orgánicas 5/1992, de 29 de octubre, de Regulación del Tratamiento Automatizado de los Datos de Carácter Personal, y 1/1982, de 5 de mayo, de Protección Civil del derecho al Honor, a la Intimidad Personal y Familiar y a la Propia Imagen, en el marco de los principios de utilización de las mismas previstos en esta Ley. DISPOSICIÓN ADICIONAL NOVENA. El Gobierno elaborará, en el plazo de un año, la normativa correspondiente para adaptar los principios inspiradores de la presente Ley al ámbito de la seguridad privada. DISPOSICIÓN TRANSITORIA ÚNICA. En el plazo de seis meses a partir de la entrada en vigor de la presente Ley, se procederá, en su caso, a autorizar las instalaciones fijas de videocámaras actualmente existentes, así como a destruir aquellas grabaciones que no reúnan las condiciones legales para su conservación. DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. El Gobierno, en el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley, aprobará las disposiciones reglamentarias necesarias para su ejecución y desarrollo.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

650

Oposició

Los propietarios y, en su caso, los titulares de derechos reales sobre los bienes afectados por las instalaciones reguladas en esta Ley, o quienes los posean por cualquier título, están obligados a facilitar y permitir su colocación y mantenimiento, sin perjuicio de la necesidad de obtener, en su caso, la autorización judicial prevista en el artículo 87.2 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de las indemnizaciones que procedan según las leyes.

per sotsinspector/a

DISPOSICIÓN ADICIONAL SEXTA.

DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA.

Por tanto, mando a todos los españoles, particulares y autoridades que guarden y hagan guardar esta Ley Orgánica. Palma de Mallorca, 4 de agosto de 1997.

Oposició

- Juan Carlos R. -

per sotsinspector/a

Esta Ley entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Boletín Oficial del Estado.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

651

Juan Carlos I, Rey de España A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed: que las Cortes Generales han aprobado y yo vengo en sancionar la siguiente Ley Orgánica: Exposición de motivos: La protección de la seguridad ciudadana y el ejercicio de las libertades públicas constituyen un binomio inseparable, y ambos conceptos son requisitos básicos de la convivencia en una sociedad democrática. La Constitución, por otra parte, establece una atribución genérica de competencia al Estado en materia de seguridad publica (artículo 149.1.29) y, específicamente, atribuye a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, la tarea de proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y de garantizar la seguridad ciudadana (artículo 104.1), afectando en su regulación al ejercicio de algunos derechos fundamentales, como el derecho a la libertad, a la libre

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

652

Oposició

Notas: Artículo 21 (apdo. 2): Declarado inconstitucional y nulo por Sentencia del Tribunal Constitucional 341/1993, de 18 de noviembre. Artículo 29 (apdo. 2): Redacción según Ley 10/1999, de 21 de abril, de modificación de la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana. Artículo 23 (letras p y q): Añadido por Ley Orgánica 7/2006, de 21 de noviembre, de protección de la salud y de lucha contra el dopaje en el deporte. Artículo 24: Redacción según Ley Orgánica 7/2006, de 21 de noviembre, de protección de la salud y de lucha contra el dopaje en el deporte. Artículos 28 (apdo. a) y 29 (apdos. 1.b, c, d y e y 2): Redacción según Resolución de 22 de octubre de 2001, de la Subsecretaría, por la que se redenominan a euros las sanciones pecuniarias que compete imponer a Delegados y Subdelegados del Gobierno y los precios privados del Ministerio y del Instituto Nacional de Administración Pública.

per sotsinspector/a

LLEI ORGÀNICA 1/1992, DE 21 DE FEBRER, DE PROTECCIÓ DE LA SEGURETAT CIUTADANA

Para completar, sin embargo, las facultades o potestades de las autoridades actualizadas y adecuadas a la Constitución, y con la finalidad de proteger la seguridad ciudadana, se considera necesario establecer el ámbito de responsabilidad de las autoridades administrativas en materias como la fabricación, comercio, tenencia y uso de armas y explosivos; concentraciones públicas en espectáculos; documentación personal de nacionales y extranjeros en España; así como regular ciertas actividades de especial interés y responsabilidad para las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. La consideración de fenómenos colectivos que implican la aparición de amenazas, coacciones o acciones violentas, con graves repercusiones en el funcionamiento de los servicios públicos y en la vida ciudadana determina, a su vez, la necesidad de un tratamiento adecuado a la naturaleza de dichos fenómenos y adaptado a las exigencias constitucionales. Con todo ello, viene a completarse, la derogación formal de la Ley de Orden Público, tan emblemática del régimen político anterior y que ha caído prácticamente en desuso, con independencia de que en varios aspectos de su articulado haya sido expresamente derogada. En el Capítulo II de la nueva Ley, se regulan las actividades relacionadas con armas y explosivos, habilitando la intervención del Estado en todo el proceso de producción y venta, así como en la tenencia y uso de los mismos, reconociendo el alcance restrictivo de las autorizaciones administrativas para ello, regulando la prohibición de ciertas armas, municiones y explosivos especialmente peligrosos y considerando como sector con regulación específica en materia de establecimiento la fabricación, comercio o distribución de armas o explosivos. Se disponen, asimismo, las finalidades a que tenderán las medidas de policía que deberá dictar el Gobierno en materia de espectáculos públicos y actividades recreativas, dejando a salvo las competencias que, en este punto, tienen reconocidas las Comunidades Autónomas mediante sus correspondientes Estatutos. Se establece, también, el derecho y el deber de obtener el Documento Nacional de Identidad a partir de los catorce años, que tendrá por s´i solo suficiente valor para acreditar la identidad de los ciudadanos, garantizando en todo caso el respeto al derecho a la intimidad de la persona, sin que los datos que en el mismo figuren puedan ser relativos a raza, religión, opinión, ideología, afiliación

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

653

Oposició

Desde la promulgación de la Constitución, en un proceso ininterrumpido, las Cortes Generales han tratado de mantener un positivo equilibrio entre libertad y seguridad, habilitando a las autoridades correspondientes para el cumplimiento de sus deberes constitucionales en materia de seguridad, mediante la aprobación de Leyes Orgánicas Generales como la de 1 de junio de 1981, de los Estados de alarma, excepción y sitio; la de 1 de julio de 1985, sobre Derechos y libertades de los extranjeros en España, o la de 13 de marzo de 1986, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Asimismo, se han aprobado Leyes Especiales, como la de 15 de julio de 1983, Reguladora del Derecho de Reunión; la de 21 de enero de 1985, sobre Protección Civil, o la de 25 de julio de 1989, de Bases sobre Tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial; incluyéndose, asimismo, medidas de prevención de la violencia en los espectáculos deportivos mediante la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte, que dedica a la materia su Título IX.

per sotsinspector/a

circulación por el territorio nacional y a entrar y salir libremente de España o al derecho de reunión.

En el Capítulo III se habilita para realizar actuaciones dirigidas al mantenimiento y al restablecimiento de la seguridad ciudadana, particularmente en supuestos de desórdenes colectivos o de inseguridad publica graves. Quedan, así, facultadas las autoridades para el cierre de locales o establecimientos y para la evacuación de inmuebles en situaciones de emergencia o en circunstancias que lo hagan imprescindible, así como para la suspensión de los espectáculos, desalojo de locales y cierre provisional de establecimientos cuando en los mismos tuvieran lugar graves alteraciones del orden. Se prevé la limitación o restricción de la circulación o permanencia en vías o lugares públicos en supuestos de alteración del orden o la seguridad ciudadana. Se posibilita el establecimiento de controles en las vías, lugares o establecimientos públicos, con el fin de descubrir y detener a los partícipes en un hecho delictivo y de aprehender los instrumentos, efectos o pruebas del mismo. Se regulan las condiciones en que los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, siempre que ello fuese necesario para el ejercicio de las funciones de protección de la seguridad que les corresponden, podrán requerir la identificación de las personas. Si no pudieran identificarse por cualquier medio, podrán ser instadas a acudir a una dependencia policial próxima a los solos efectos de la identificación. No se altera, pues, el régimen vigente del instituto de la detención, que solo podrá seguir produciéndose cuando se trate de un sospechoso de haber cometido un delito y no por la imposibilidad de identificación. Lo que se prevén son supuestos de resistencia o negativa infundada a la identificación, que tendrían las consecuencias que para tales infracciones derivan del Código Penal vigente. Se regulan, asimismo, las condiciones y términos en que, conforme a lo permitido por la Constitución y las Leyes, podrá prescindirse del mandamiento judicial para penetrar en domicilios, en lo que se refiere a las tareas de persecución de fenómenos delictivos tan preocupantes para la seguridad de los ciudadanos como son los relacionados con el narcotráfico. El Capítulo IV establece un régimen sancionador que permite el cumplimiento de las finalidades de la Ley y de las correspondientes garantías constitucionales. Tipifica las infracciones contra la seguridad ciudadana, haciendo la graduación entre infracciones muy graves, infracciones graves e infracciones leves; comprendiéndose específicamente entre las infracciones graves el consumo en lugares públicos y la tenencia ilícita de drogas tóxicas o sustancias estupefacientes, las cuales podrán ser sancionadas, además, con la suspensión del permiso de conducir de vehículos de motor hasta tres meses, y con la retirada de permisos o licencias de armas. Atendiendo al fin resocializador y no exclusivamente retributivo de la sanción, se regula en la presente Ley, para estos supuestos, la posibilidad de suspensión de las sanciones en los casos en los que el infractor se

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

654

Oposició

Finalmente, se habilita al Gobierno para llevar a cabo la regulación de ciertas actuaciones de registro documental e información de actividades cada vez de mayor relevancia para la seguridad ciudadana, entre las que se comprende la circulación de embarcaciones de alta velocidad, así como el deber de determinadas entidades o establecimientos, que generen riesgos directos para terceros o sean especialmente vulnerables, de adoptar las medidas de seguridad que fueren precisas.

per sotsinspector/a

política o sindical, o creencias. Se regula la expedición del pasaporte o documento que lo sustituya, y se establece, por otra parte, el deber de identificación de los extranjeros que se hallen en España, sin que puedan ser privados de esta documentación, salvo en los mismos supuestos previstos para el Documento Nacional de Identidad.

Se estima que así puede facilitarse y orientarse la tarea de proteger un ámbito de seguridad y convivencia en el que sea posible el ejercicio de derechos y libertades, mediante la eliminación de la violencia en las relaciones sociales y la remoción de los obstáculos que se opongan a la plenitud de dichas libertades y derechos, todo lo cual entraña una de las principales razones de ser de las autoridades a que se refiere la presente Ley y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad a sus órdenes. CAPÍTULO I. DISPOSICIONES GENERALES. Artículo 1. 1. De conformidad con lo dispuesto en los artículos 149.1.29 y 104 de la Constitución corresponde al Gobierno, a través de las autoridades y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad a sus órdenes, proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana, crear y mantener las condiciones adecuadas a tal efecto, y remover los obstáculos que lo impidan, sin perjuicio de las facultades y deberes de otros poderes públicos. 2. Esta competencia comprende el ejercicio de las potestades administrativas previstas en esta Ley, con la finalidad de asegurar la convivencia ciudadana, la erradicación de la violencia y la utilización pacífica de las vías y espacios públicos, así como la de prevenir la comisión de delitos y faltas. Artículo 2. 1. A los efectos de esta Ley, son autoridades competentes en materia de seguridad: a. El Ministro del Interior. b. Los titulares de los Órganos Superiores y Órganos Directivos del Ministerio del Interior a los que se atribuya tal carácter, en virtud de Disposiciones Legales o Reglamentarias. c. Los Gobernadores Civiles y los Delegados del Gobierno en Ceuta y en Melilla. d. Los Delegados del Gobierno en ámbitos territoriales menores que la provincia.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

655

per sotsinspector/a

Por último, la presente Ley, en virtud de lo dispuesto en la disposición adicional, en las disposiciones finales primera y segunda, así como en los artículos 2 y concordantes, es claramente respetuosa con el sistema competencial que se desprende de la Constitución, tal como es definido por los artículos 104 y 149.1.29, por la Ley Orgánica 2/1986, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, y por los Estatutos de Autonomías de las Comunidades con competencias en esta materia. Asimismo, las autoridades locales seguirán ejerciendo las facultades que les corresponden, de acuerdo con la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y la Legislación de Régimen Local, Espectáculos Públicos y Actividades Clasificadas.

Oposició

someta a un tratamiento de deshabituación en un centro o servicio debidamente acreditado. Asimismo, este Capítulo IV determina las sanciones que cabe imponer y las autoridades competentes para ello, estableciendo un procedimiento sancionador con las debidas garantías. Por otra parte, se dispone la obligación del Ministerio Fiscal de remitir testimonio de las sentencias absolutorias o autos de sobreseimiento y archivo, cuando los hechos no sean constitutivos de infracción penal, si pudieran constituir infracción administrativa de las previstas en esta Ley.

Artículo 3. 1. Además de las competencias reguladas en otras Leyes, corresponden al Ministerio del Interior las competencias en materias de Armas y Explosivos; Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas; Documentación e Identificación Personal; y Prevención, Mantenimiento y Restablecimiento de la Seguridad Ciudadana, reguladas en la presente Ley. 2. Corresponde, asimismo, al Ministerio del Interior la planificación, coordinación y control generales de la seguridad de las personas, edificios, instalaciones, actividades y objetos de especial interés, proponiendo o disponiendo la adopción de las medidas, o la aprobación de las normas que sean necesarias. Artículo 4. 1. En las materias sujetas a potestades administrativas de Policía especial no atribuidas expresamente a Órganos dependientes del Ministerio del Interior, estos solo podrán intervenir en la medida necesaria para asegurar la consecución de las finalidades previstas en el apartado 2 del artículo 1. 2. Dichos Órganos, a través de sus agentes, deberán prestar el auxilio ejecutivo necesario a cualesquiera otras autoridades publicas que lo requieran para asegurar el cumplimiento de las Leyes.

per sotsinspector/a

2. Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado anterior, las autoridades locales seguirán ejerciendo las facultades que les corresponden, de acuerdo con la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y la Legislación de Régimen Local, Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas, así como de actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas.

1. Todas las Autoridades y Funcionarios Públicos en el ámbito de sus competencias deberán colaborar con las autoridades a que se refiere el artículo 2 de la presente Ley y prestarles el auxilio que sea posible y adecuado para la consecución de las finalidades prevenidas en el artículo 1. 2. También podrán las autoridades competentes a los efectos de esta Ley y los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en caso necesario y en la medida indispensable para el cumplimiento de las funciones que les encomienda la presente Ley, recabar de los particulares su ayuda y colaboración, siempre que no implique riesgo personal para los mismos, y disponer de lo estrictamente preciso para asegurar el cumplimiento de las Leyes y el ejercicio de los derechos. Quienes sufran daños o perjuicios por estas causas, serán indemnizados de acuerdo con las Leyes. 3. Todas las Autoridades Publicas y sus agentes que tuvieren conocimiento de hechos que perturben gravemente la Seguridad Ciudadana y, en consecuencia, el ejercicio de derechos constitucionales, deberán ponerlo en conocimiento de la Autoridad Judicial o Gubernativa.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

656

Oposició

Artículo 5.

CAPÍTULO II. MEDIDAS DE ACCIÓN PREVENTIVA Y VIGILANCIA.

1. En el ejercicio de la competencia que le reconoce el artículo 149.1.26 de la Constitución, la Administración del Estado establecerá los requisitos y condiciones de la fabricación y reparación de armas, sus imitaciones y réplicas, y de sus piezas fundamentales; explosivos, cartuchería y artificios pirotécnicos; así como los de su circulación, almacenamiento y comercio, su adquisición y enajenación; su tenencia y utilización. Del mismo modo podrá adoptar las medidas de control necesarias para el cumplimiento de aquellos requisitos y condiciones. 2. Las autoridades y servicios a los que corresponda ejercer la intervención, podrán efectuar en cualquier momento las inspecciones y comprobaciones que sean necesarias en los diferentes locales de las fábricas, talleres, depósitos, comercios y lugares de utilización de armas y explosivos. Artículo 7. 1. Se faculta al Gobierno para reglamentar las materias y actividades a que se refiere el artículo anterior, en atención a las circunstancias que puedan concurrir en los distintos supuestos: a. Mediante la sujeción de la apertura y funcionamiento de las fábricas, talleres, depósitos, establecimientos de venta y lugares de utilización y las actividades relacionadas con ellas a requisitos de catalogación o clasificación, autorización, información, inspección, vigilancia y control, así como a requisitos especiales de habilitación para el personal encargado de su manipulación. b. Mediante la obligatoriedad de licencias o permisos para la tenencia y uso de armas de fuego cuya expedición tendrá carácter restrictivo, especialmente cuando se trate de armas de defensa personal, en relación con las cuales la concesión de las licencias o permisos se limitará a supuestos de estricta necesidad. c. Mediante la prohibición de ciertas armas, municiones y explosivos, especialmente peligrosos, así como el depósito de los mismos. 2. La fabricación, comercio o distribución de armas y explosivos constituye sector con regulación específica en materia de derecho de establecimiento, en los términos del artículo 20.2 de la Ley de Inversiones Extranjeras en España y en todo caso bajo el control de los Ministerios de Defensa y del Interior. SECCIÓN II. ESPECTÁCULOS PÚBLICOS Y ACTIVIDADES RECREATIVAS. Artículo 8. 1. Todos los espectáculos y actividades recreativas de carácter público quedarán sujetos a las medidas de policía administrativa que dicte el Gobierno, en atención a los fines siguientes:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

657

Oposició

Artículo 6.

per sotsinspector/a

SECCIÓN I. ARMAS Y EXPLOSIVOS.

SECCIÓN III. DOCUMENTACIÓN E IDENTIFICACIÓN PERSONAL. Artículo 9. 1. Todos los españoles tendrán derecho a que se les expida el Documento Nacional de Identidad, que gozará de la protección que a los documentos públicos y oficiales otorgan las Leyes, y que tendrá, por sí solo, suficiente valor para la acreditación de la identidad de las personas. 2. El Documento Nacional de Identidad será obligatorio a partir de los catorce años. Dicho documento es intransferible, correspondiendo a su titular la custodia y conservación, sin que pueda ser privado del mismo, ni siquiera temporalmente, salvo los supuestos en que, conforme a lo previsto por la Ley, haya de ser sustituido por otro documento. 3. En el Documento Nacional de Identidad figurarán la fotografía y la firma de su titular, así como los datos personales que se determinen reglamentariamente, respetando el derecho a la intimidad de la persona, y sin que, en ningún caso, puedan ser relativos a raza, religión, opinión, ideología, afiliación política o sindical o creencias. Artículo 10. 1. Los españoles podrán entrar en el territorio nacional, en todo caso, acreditando su nacionalidad. Los que pretendan salir de España habrán de estar provistos de pasaporte o documento que reglamentariamente se establezca en los términos de los Acuerdos Internacionales suscritos por España, que tendrán la misma consideración que el Documento Nacional de Identidad. 2. El pasaporte o documento que lo supla se expedirá a los ciudadanos españoles, salvo que el solicitante haya sido condenado a penas o medidas de seguridad que conlleven la privación o limitación de su libertad de residencia o de movimiento, mientras no se hayan extinguido, o cuando haya prohibido su expedición o la salida de España la autoridad judicial respecto al interesado que se halle inculpado en un proceso penal. A los incluidos en la primera de las excepciones indicadas, se les expedirán, no obstante, los referidos documentos siempre que obtengan autorización del Órgano Judicial competente.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

658

per sotsinspector/a

2. Los espectáculos deportivos quedaran, en todo caso, sujetos a las medidas de prevención de la violencia que se disponen en el Título IX de la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte.

Oposició

a. Garantizar la seguridad ciudadana frente a los riesgos que, para las personas o sus bienes, se puedan derivar del comportamiento de quienes organicen un espectáculo o actividad recreativa, participen en ellos o los presencien. b. Asegurar la pacífica convivencia cuando pudiera ser perturbada por la celebración del espectáculo o el desarrollo de la actividad. c. Limitar las actividades de los locales y establecimientos públicos a las que tuvieren autorizadas, e impedir, en todo caso, el ejercicio en ellos de cualesquiera otras que estuvieren prohibidas. d. Fijar las condiciones a las que habrán de ajustarse la organización, venta de localidades y horarios de comienzo y terminación de los espectáculos o actividades recreativas, siempre que sea necesario, para que su desarrollo transcurra con normalidad.

Artículo 11. Los extranjeros que se encuentren en territorio español están obligados a disponer de la documentación que acredite su identidad y el hecho de hallarse legalmente en España, con arreglo a lo dispuesto en las normas vigentes. No podrán ser privados de esta documentación salvo en los mismos supuestos previstos para el Documento Nacional de Identidad. SECCIÓN IV. ACTIVIDADES RELEVANTES PARA LA SEGURIDAD CIUDADANA. Artículo 12. 1. Las personas naturales o jurídicas que desarrollen actividades relevantes para la seguridad ciudadana, como las de hospedaje, el comercio o reparación de objetos usados, el alquiler o el desguace de vehículos de motor, o la compraventa de joyas y metales preciosos, deberán llevar a cabo las actuaciones de registro documental e información previstas en la normativa vigente. 2. Por razones de seguridad podrá someterse a restricciones la navegación de embarcaciones de alta velocidad, debiendo sus titulares realizar las actuaciones de registro documental e información previstas en la normativa vigente. 3. Del mismo modo el Gobierno podrá acordar la necesidad de registro para la fabricación, almacenamiento y comercio de productos químicos susceptibles de ser utilizados en la elaboración o transformación de drogas tóxicas, estupefacientes, sustancias psicotrópicas y otras gravemente nocivas para la salud. SECCIÓN V. MEDIDAS DE SEGURIDAD EN ESTABLECIMIENTOS E INSTALACIONES. Artículo 13. 1. El Ministerio del Interior podrá ordenar, conforme a lo que se disponga reglamentariamente, la adopción de las medidas de seguridad necesarias en establecimientos e instalaciones industriales, comerciales y de servicios, para prevenir la comisión de los actos delictivos que se puedan cometer contra ellos, cuando generen riesgos directos para terceros o sean especialmente vulnerables. 2. No obstante, las autoridades competentes podrán eximir de la implantación o el mantenimiento de medidas de seguridad obligatorias a los establecimientos, cuando las circunstancias que concurran en el caso concreto las hicieren innecesarias o improcedentes.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

659

Oposició

4. El pasaporte o documento que lo supla podrá ser retirado por la misma autoridad a quien corresponda su expedición, si sobrevinieren las circunstancias determinantes de su denegación, como consecuencia de las resoluciones judiciales a que se refiere el apartado 2. En tales casos, y en la medida que el Documento Nacional de Identidad sea documento supletorio del pasaporte, se proveerá a su titular de otro documento a los solos efectos de identificación.

per sotsinspector/a

3. El pasaporte o documento que lo sustituya se expedirá a quien se encuentre sujeto a patria potestad o tutela si cuenta con autorización de quien la ejerza o, en defecto de ésta, del Órgano Judicial competente.

CAPÍTULO III. ACTUACIONES PARA EL MANTENIMIENTO Y RESTABLECIMIENTO DE LA SEGURIDAD CIUDADANA. Artículo 14. Las autoridades competentes, de acuerdo con las Leyes y Reglamentos, podrán dictar las órdenes o prohibiciones y disponer las actuaciones policiales estrictamente necesarias para asegurar la consecución de las finalidades previstas en el artículo 1 de esta Ley. Artículo 15. La autoridad competente podrá acordar, como medidas de seguridad extraordinarias, el cierre o desalojo de locales o establecimientos, la evacuación de inmuebles o el depósito de explosivos, en situaciones de emergencia que las circunstancias del caso hagan imprescindibles y mientras éstas duren. Artículo 16. 1. Las autoridades a las que se refiere la presente Ley adoptarán las medidas necesarias para proteger la celebración de reuniones o manifestaciones y de espectáculos públicos, procurando que no se perturbe la seguridad ciudadana. Sin embargo, podrán suspender los espectáculos y disponer el desalojo de los locales y el cierre provisional de los establecimientos públicos mientras no existan otros medios para evitar las alteraciones graves de la seguridad que se estuvieren produciendo. 2. Dichas autoridades, por medio de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, podrán disolver, en la forma que menos perjudique, las reuniones en lugares de tránsito público y las manifestaciones, en los supuestos prevenidos en el Artículo 5 de la Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, reguladora del Derecho de Reunión. También podrán disolver las concentraciones de vehículos en las vías públicas y retirar aquellos o cualesquiera otra clase de obstáculos cuando impidieran, pusieran en peligro o dificultaran la circulación por dichas vías. Artículo 17. 1. Antes de llevar a efecto las medidas a que se refieren los artículos anteriores, las unidades actuantes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad deberán avisar de tales medidas a las personas afectadas.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

660

Oposició

4. Los titulares de los establecimientos e instalaciones serán responsables de la adopción o instalación de las medidas de seguridad obligatorias, de acuerdo con las normas que respectivamente las regulen, así como de su efectivo funcionamiento y de la consecución de la finalidad protectora y preventiva propia de cada medida, sin perjuicio de la responsabilidad en que al respecto puedan incurrir sus empleados.

per sotsinspector/a

3. La apertura de los establecimientos que estén obligados a la adopción de medidas de seguridad, estará condicionada a la comprobación, por las autoridades competentes, de la idoneidad y suficiencia de las mismas.

Artículo 18. Los agentes de la autoridad podrán realizar, en todo caso, las comprobaciones necesarias para impedir que en las vías, lugares y establecimientos públicos se porten o utilicen ilegalmente armas, procediendo a su ocupación. Podrán proceder a la ocupación temporal, incluso de las que se lleven con licencia o permiso y de cualesquiera otros medios de agresión, si se estima necesario, con objeto de prevenir la comisión de cualquier delito, o cuando exista peligro para la seguridad de las personas o de las cosas. Artículo 19. 1. Los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad podrán limitar o restringir, por el tiempo imprescindible, la circulación o permanencia en vías o lugares públicos en supuestos de alteración del orden, la seguridad ciudadana o la pacífica convivencia, cuando fuere necesario para su restablecimiento. Asimismo podrán ocupar preventivamente los efectos o instrumentos susceptibles de ser utilizados para acciones ilegales, dándoles el destino que legalmente proceda. 2. Para el descubrimiento y detención de los partícipes en un hecho delictivo causante de grave alarma social y para la recogida de los instrumentos, efectos o pruebas del mismo, se podrán establecer controles en las vías, lugares o establecimientos públicos, en la medida indispensable a los fines de este apartado, al objeto de proceder a la identificación de las personas que transiten o se encuentren en ellos, al registro de los vehículos y al control superficial de los efectos personales con el fin de comprobar que no se portan sustancias o instrumentos prohibidos o peligrosos. El resultado de la diligencia se pondrá de inmediato en conocimiento del Ministerio Fiscal. Artículo 20. 1. Los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad podrán requerir, en el ejercicio de sus funciones de indagación o prevención, la identificación de las personas y realizar las comprobaciones pertinentes en la vía pública o en el lugar donde se hubiere hecho el requerimiento, siempre que el conocimiento de la identidad de las personas requeridas fuere necesario para el ejercicio de las funciones de protección de la seguridad que a los agentes encomiendan la presente Ley y la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. 2. De no lograrse la identificación por cualquier medio, y cuando resulte necesario a los mismos fines del apartado anterior, los agentes, para impedir la comisión de un delito o falta, o al objeto de sancionar una infracción, podrán requerir a quienes no pudieran ser identificados a que les

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

661

Oposició

3. En los casos a que se refieren los artículos anteriores, los empleados de empresas privadas de vigilancia y seguridad, si los hubiere, deberán colaborar con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, respecto del interior de los locales o establecimientos en que prestaren servicio.

per sotsinspector/a

2. En el caso de que se produzcan alteraciones de la seguridad ciudadana con armas o con otros medios de acción violenta, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad podrán disolver la reunión o manifestación o retirar los vehículos y obstáculos, sin necesidad de previo aviso.

4. En los casos de resistencia o negativa infundada a identificarse o a realizar voluntariamente las comprobaciones o practicas de identificación, se estará a lo dispuesto en el Código Penal y en la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Artículo 21. 1. Los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad solo podrán proceder a la entrada y registro en domicilio en los casos permitidos por la Constitución y en los términos que fijen las Leyes. 2. 3. Será causa legítima suficiente para la entrada en domicilio la necesidad de evitar daños inminentes y graves a las personas y a las cosas, en supuestos de catástrofe, calamidad, ruina inminente u otros semejantes de extrema y urgente necesidad. En tales supuestos, y para la entrada en edificios ocupados por organismos oficiales o entidades públicas, no será preciso el consentimiento de la autoridad o funcionario que los tuviere a su cargo. 4. Cuando por las causas previstas en el presente artículo las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad entrasen en un domicilio, remitirán sin dilación el acta o atestado que redactaren a la autoridad judicial competente. Artículo 22. 1. Para obtener el cumplimiento de las órdenes dictadas en aplicación de la presente Ley, las autoridades competentes para imponer las sanciones en ella establecidas podrán imponer multas en los términos del artículo 107 de la Ley de Procedimiento Administrativo. 2. En todo caso habrá de darse un plazo suficiente para cumplir lo dispuesto, de acuerdo con la naturaleza y fines de la orden, transcurrido el cual se podrá proceder a la imposición de las multas en proporción a la gravedad del incumplimiento. Tales multas no excederán de 25.000 pesetas, si bien se podrá aumentar sucesivamente su importe en el 50 % en caso de reiteración del citado incumplimiento, sin que pueda sobrepasar los límites cuantitativos máximos establecidos para las sanciones.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

662

Oposició

3. En las dependencias a que se hace referencia en el apartado anterior se llevará un libro‐registro en el que se harán constar las diligencias de identificación realizadas en aquéllas, así como los motivos y duración de las mismas, y que estará en todo momento a disposición de la Autoridad Judicial Competente y del Ministerio Fiscal. No obstante lo anterior, el Ministerio del Interior remitirá periódicamente extracto de las diligencias de identificación al Ministerio Fiscal.

per sotsinspector/a

acompañen a dependencias próximas y que cuenten con medios adecuados para realizar las diligencias de identificación, a estos solos efectos y por el tiempo imprescindible.

CAPÍTULO IV. RÉGIMEN SANCIONADOR.

A los efectos de la presente Ley, constituyen infracciones graves: a. La fabricación, reparación, almacenamiento, comercio, adquisición o enajenación, tenencia o utilización de armas prohibidas o explosivos no catalogados; de armas reglamentarias o explosivos catalogados careciendo de la documentación o autorización requeridos o excediéndose de los límites permitidos, cuando tales conductas no sean constitutivas de infracción penal. b. La omisión o insuficiencia en la adopción o eficacia de las medidas o precauciones obligatorias para garantizar la seguridad de las armas o de los explosivos. c. La celebración de reuniones en lugares de tránsito público o de manifestaciones, incumpliendo lo preceptuado en los artículos 4.2, 8, 9, 10 y 11 de la Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, Reguladora del Derecho de Reunión, cuya responsabilidad corresponde a los organizadores o promotores, siempre que tales conductas no sean constitutivas de infracción penal. En el caso de reuniones en lugares de tránsito público y manifestaciones cuya celebración se haya comunicado previamente a la autoridad se considerarán organizadores o promotores las personas físicas o jurídicas que suscriban el correspondiente escrito de comunicación. Aun no habiendo suscrito o presentado la citada comunicación, también se considerarán organizadores o promotores, a los efectos de esta Ley, a quienes de hecho las presidan, dirijan o ejerzan actos semejantes o a quienes por publicaciones o declaraciones de convocatoria de las reuniones o manifestaciones, por los discursos que se pronuncien y los impresos que se repartan durante las mismas, por los lemas, banderas u otros signos que ostenten o por cualesquiera otros hechos, puedan determinarse razonablemente que son inspiradores de aquéllas. d. La negativa a disolver las manifestaciones y reuniones en lugares de tránsito público ordenada por la autoridad competente cuando concurran los supuestos del artículo 5 de la Ley Orgánica 9/1983. e. La apertura de establecimientos y la celebración de espectáculos públicos o actividades recreativas careciendo de autorización o excediendo de los límites de la misma. f. La admisión en locales o establecimientos de espectadores o usuarios en número superior al que corresponda.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

663

Oposició

Artículo 23.

per sotsinspector/a

SECCIÓN I. INFRACCIONES.

i. La tolerancia del consumo ilegal o el tráfico de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas en locales o establecimientos públicos o la falta de diligencia en orden a impedirlos por parte de los propietarios, administradores o encargados de los mismos. j. El incumplimiento de las restricciones a la navegación reglamentariamente impuestas a las embarcaciones de alta velocidad. k. La alegación de datos o circunstancias falsos para la obtención de las documentaciones previstas por la presente Ley, siempre que no constituya infracción penal. l. La carencia de los registros previstos en el Capítulo II de la presente Ley para las actividades con trascendencia para la seguridad ciudadana. m. La negativa de acceso o la obstaculización del ejercicio de las inspecciones o controles reglamentarios, establecidos conforme a lo dispuesto en la presente Ley, en fábricas, locales, establecimientos, embarcaciones y aeronaves. n. Originar desórdenes graves en las vías, espacios o establecimientos públicos o causar daños graves a los bienes de uso público, siempre que no constituya infracción penal. ñ. La apertura de un establecimiento, el inicio de sus actividades o el desarrollo de su funcionamiento sin autorización o sin adoptar total o parcialmente las medidas de seguridad obligatorias o cuando aquéllas no funcionen o lo hagan defectuosamente, o antes de que la autoridad competente haya expresado su conformidad con las mismas. o. La comisión de una tercera infracción leve dentro del plazo de un año, que se sancionará como infracción grave. p. El depósito, comercialización o distribución, bajo cualquier modalidad, en establecimientos dedicados a actividades deportivas, de productos que contengan sustancias prohibidas en el deporte por ser susceptibles de producir dopaje, declaradas como tales de conformidad con su legislación específica. q. La incitación al consumo, en establecimientos dedicados a actividades deportivas, de productos que contengan sustancias prohibidas en el deporte por ser susceptibles de producir dopaje, declaradas como tales de conformidad con su legislación específica.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

664

Oposició

h. La provocación de reacciones en el público que alteren o puedan alterar la seguridad ciudadana.

per sotsinspector/a

g. La celebración de espectáculos públicos o actividades recreativas quebrantando la prohibición o suspensión ordenada por la autoridad correspondiente.

Artículo 25. 1. Constituyen infracciones graves a la seguridad ciudadana el consumo en lugares, vías, establecimientos o transportes públicos, así como la tenencia ilícita, aunque no estuviera destinada al tráfico de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, siempre que no constituya infracción penal, así como el abandono en los sitios mencionados de útiles o instrumentos utilizados para su consumo. 2. Las sanciones impuestas por estas infracciones podrán suspenderse si el infractor se somete a un tratamiento de deshabituación en un centro o servicio debidamente acreditado, en la forma y por el tiempo que reglamentariamente se determine. Artículo 26. Constituyen infracciones leves de la seguridad ciudadana: a. El incumplimiento de la obligación de obtener la documentación personal. b. La negativa a entregar la documentación personal cuando hubiere sido acordada su retirada o retención. c. La omisión o la insuficiencia de medidas para garantizar la conservación de las documentaciones de armas o explosivos, así como la falta de denuncia de la pérdida o sustracción de tales documentaciones. d. La admisión de menores en establecimientos públicos o en locales de espectáculos, cuando esté prohibida, y la venta o servicio de bebidas alcohólicas a los mismos. e. El exceso en los horarios establecidos para la apertura de establecimientos y la celebración de espectáculos públicos o actividades recreativas. f.Las irregularidades en la cumplimentaron de los registros prevenidos en las actividades con trascendencia para la seguridad ciudadana y la omisión de los datos o comunicaciones obligatorios dentro de los plazos establecidos. g. La exhibición de objetos peligrosos para la integridad física de las personas con la finalidad de causar intimidación. h. Desobedecer los mandatos de la autoridad o de sus agentes, dictados en directa aplicación de lo dispuesto en la presente Ley, cuando ello no constituya infracción penal. i. Alterar la seguridad colectiva u originar desórdenes en las vías, espacios o establecimientos públicos. j. Todas aquellas que, no estando calificadas como graves o muy graves, constituyan incumplimientos de las obligaciones o vulneración de las prohibiciones establecidas en la presente Ley o en Leyes especiales relativas a la Seguridad Ciudadana.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

665

Oposició

Las infracciones tipificadas en los apartados a, b, c, d, e, f, h, i, l, n, p y q del anterior artículo, podrán ser consideradas muy graves, teniendo en cuenta la entidad del riesgo producido o del perjuicio causado, o cuando supongan atentado contra la salubridad pública, hubieran alterado el funcionamiento de los servicios públicos, los transportes colectivos o la regularidad de los abastecimientos, o se hubieran producido con violencia o amenazas colectivas.

per sotsinspector/a

Artículo 24. Gradaciones.

SECCIÓN II. SANCIONES. Artículo 28. 1. Las infracciones determinadas de acuerdo con lo dispuesto en la Sección anterior podrán ser corregidas por las autoridades competentes con una o más de las sanciones siguientes: a. b. c.

d.

e.

Multa de 30.050,62 a 601.012,1 euros, para infracciones muy graves. De 300,52 euros a 30.050,61 euros, para infracciones graves. De hasta 300,51 euros, para infracciones leves. Retirada de las armas y de las licencias o permisos correspondientes a las mismas. Incautación de los instrumentos o efectos utilizados para la comisión de las infracciones, y, en especial, de las armas, de los explosivos, de las embarcaciones de alta velocidad o de las drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas. Suspensión temporal de las licencias o autorizaciones o permisos desde seis meses y un día a dos años para infracciones muy graves, y hasta seis meses para las infracciones graves en el ámbito de las materias reguladas en el Capítulo II de esta Ley. Clausura de las fábricas, locales o establecimientos, desde seis meses y un día a dos años por infracciones muy graves y hasta seis meses por infracciones graves, en el ámbito de las materias reguladas en el Capítulo II de esta Ley.

En casos graves de reincidencia, la suspensión y clausura a que se refieren los dos apartados anteriores podrán ser de dos años y un día hasta seis años por infracciones muy graves y hasta dos años por infracciones graves. 2. Las infracciones previstas en el artículo 25 podrán ser sancionadas, además, con la suspensión del permiso de conducir vehículos de motor hasta tres meses y con la retirada del permiso o licencia de armas, procediéndose desde luego a la incautación de las drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas. 3. En casos de infracciones graves o muy graves, las sanciones que correspondan podrán sustituirse por la expulsión del territorio español, cuando los infractores sean extranjeros, de acuerdo con lo previsto en la Legislación sobre Derechos y Libertades de los Extranjeros en España. 4. Las sanciones prescribirán al año, dos años o cuatro años, según que las correspondientes infracciones hayan sido calificadas de leves, graves o muy graves. Artículo 29. 1. Serán competentes para imponer las sanciones a que se refiere el artículo anterior:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

666

Oposició

Las infracciones administrativas contempladas en la presente Ley prescribirán a los tres meses, al año o a los dos años de haberse cometido, según sean leves, graves o muy graves, respectivamente.

per sotsinspector/a

Artículo 27.

• Municipios de más de quinientos mil habitantes, de hasta 6.010,12 euros. • Municipios de cincuenta mil a quinientos mil habitantes, de hasta 601,01 euros. • Municipios de veinte mil a cincuenta mil habitantes, de hasta 300,51 euros. • Municipios de menos de veinte mil habitantes, de hasta 150,25 euros.

Cuando no concurran las circunstancias previstas en el párrafo anterior, en las materias a que el mismo se refiere, los alcaldes pondrán los hechos en conocimiento de las autoridades competentes o, previa la substanciación del oportuno expediente, propondrán la imposición de las sanciones que correspondan. Para la concreción de las conductas sancionables, las ordenanzas municipales podrán especificar los tipos que corresponden a las infracciones cuya sanción se atribuye en este artículo a la competencia de los Alcaldes, siempre dentro de la naturaleza y los límites a los que se refiere el artículo 129.3 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Artículo 30. 1. Las respectivas normas reglamentarias podrán determinar, dentro de los límites establecidos por la presente Ley, la cuantía de las multas y la duración de las sanciones temporales por la comisión de las infracciones, teniendo en cuenta la gravedad de las mismas, la cuantía del perjuicio causado y su posible trascendencia para la prevención, mantenimiento o restablecimiento de la seguridad ciudadana. 2. Idénticos criterios tendrán en cuenta las autoridades sancionadoras, atendiendo además al grado de culpabilidad, reincidencia y capacidad económica del infractor, para concretar las

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

667

per sotsinspector/a

2. Por infracciones graves o leves en materia de espectáculos públicos y actividades recreativas, tenencia ilícita y consumo público de drogas y por las infracciones leves tipificadas en los apartados g, h, i y j del artículo 26, los alcaldes serán competentes, previa audiencia de la Junta Local de Seguridad, para imponer las sanciones de suspensión de las autorizaciones o permisos que hubieran concedido los municipios y de multa en las cuantías máximas siguientes:

Oposició

a. El Consejo de Ministros para imponer cualquiera de las sanciones previstas en esta Ley, por infracciones muy graves, graves o leves. b. El Ministro del Interior para imponer multas de hasta 300.506,05 euros y cualquiera de las restantes sanciones previstas, por infracciones muy graves, graves o leves. c. Los titulares de los Órganos a que se refiere el artículo 2.b de esta Ley para imponer multas de hasta 60.101,21 euros y cualquiera de las restantes sanciones previstas, por infracciones muy graves, graves o leves. d. Los Gobernadores Civiles y los Delegados del Gobierno en Ceuta y en Melilla, para imponer multas de hasta 6.010,12 euros, las sanciones previstas en los apartados b y c del artículo anterior y la suspensión temporal de las licencias o autorizaciones de hasta seis meses de duración, por infracciones graves o leves. e. Los Delegados del Gobierno en ámbitos territoriales menores que la provincia, para imponer multas de hasta 601,01 euros, y las sanciones previstas en los apartados b y c del artículo anterior, por infracciones graves o leves.

sanciones que proceda imponer y, en su caso, para graduar la cuantía de las multas y la duración de las sanciones temporales.

1. No podrá imponerse ninguna sanción por las infracciones previstas en esta Ley, sino en virtud de procedimiento instruido al efecto y de acuerdo con los principios de audiencia al interesado, economía, celeridad y sumariedad. 2. Salvo lo dispuesto en la presente Sección, el procedimiento sancionador se tramitará de acuerdo con lo establecido en la Ley de Procedimiento Administrativo. 3. Será competente para ordenar la incoación de los expedientes sancionadores, independientemente de la sanción que en definitiva proceda imponer, cualquiera de las autoridades relacionadas en el artículo 2 de la presente Ley, dentro de los respectivos ámbitos territoriales. Artículo 32. 1. No se podrán imponer sanciones penales y administrativas por unos mismos hechos. 2. Cuando las conductas a que se refiere la presente Ley pudieran revestir caracteres de infracción penal, se remitirán al Ministerio Fiscal los antecedentes necesarios de las actuaciones practicadas, aunque ello no impedirá la tramitación de expedientes sancionadores por los mismos hechos. No obstante, la resolución definitiva del expediente solo podrá producirse cuando sea firme la resolución recaída en el ámbito penal, quedando hasta entonces interrumpido el plazo de prescripción. 3. Las medidas cautelares adoptadas por las autoridades sancionadoras antes de la intervención judicial podrán mantenerse en vigor mientras no recaiga pronunciamiento expreso al respecto de las Autoridades Judiciales. Artículo 33. En los procesos penales en que intervenga el Ministerio Fiscal, cuando se acordase el archivo o se dictase auto de sobreseimiento o sentencia absolutoria por acreditarse que los hechos no sean constitutivos de infracción penal, deberá aquél remitir a la autoridad sancionadora copia de la resolución y de los particulares que estime necesarios, cuando aquéllos pudieran ser objeto de sanción administrativa conforme a lo previsto en esta Ley. Artículo 34. En los supuestos de los dos artículos anteriores, la autoridad sancionadora quedará vinculada por los hechos declarados probados en vía judicial.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

668

Oposició

Artículo 31.

per sotsinspector/a

SECCIÓN III. PROCEDIMIENTO.

Artículo 36. 1. Iniciado el expediente sancionador, se podrán adoptar las medidas cautelares imprescindibles para el normal desarrollo del procedimiento, evitar la comisión de nuevas infracciones o asegurar el cumplimiento de la sanción que pudiera imponerse. 2. Dichas medidas, que deberán ser proporcionadas a la naturaleza y gravedad de la infracción, podrán consistir en la adopción de medidas de acción preventiva y en la realización de actuaciones para el mantenimiento o restablecimiento de la seguridad ciudadana, de acuerdo con lo dispuesto en esta Ley y especialmente en: a. El depósito en lugar seguro de los instrumentos o efectos utilizados para la comisión de las infracciones y, en particular, de las armas, explosivos, embarcaciones de alta velocidad, o drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas. b. La adopción de medidas provisionales de seguridad de las personas, los bienes, los establecimientos o las instalaciones que se encuentren en situación de peligro, a cargo de sus titulares. c. La suspensión o clausura preventiva de fábricas, locales o establecimientos. d. La suspensión, parcial o total, de las actividades de los establecimientos que sean notoriamente vulnerables y no tengan en funcionamiento las medidas de seguridad obligatorias. e. La retirada preventiva de autorizaciones, permisos, licencias y otros documentos expedidos por las autoridades administrativas, en el marco de lo dispuesto por la presente Ley. 3. La duración de las medidas cautelares de carácter temporal no podrá exceder de la mitad del plazo previsto en esta Ley para la sanción que pudiera corresponder a la infracción cometida. 4. Excepcionalmente, en supuestos de posible desaparición de las armas o explosivos, de grave riesgo o de peligro inminente para personas o bienes, las medidas previstas en la letra a del apartado 2 anterior podrán ser ordenadas directamente por los agentes de la autoridad, debiendo ser ratificadas o revocadas por esta en el plazo máximo de cuarenta y ocho horas. Artículo 37. En los procedimientos sancionadores que se instruyan en las materias objeto de la presente Ley, las informaciones aportadas por los agentes de la autoridad que hubieren presenciado los hechos, previa ratificación en el caso de haber sido negados por los inculpados, constituirán base suficiente para adoptar la resolución que proceda, salvo prueba en contrario y sin perjuicio de que aquellos deban aportar al expediente todos los elementos probatorios disponibles.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

669

Oposició

En todo procedimiento sancionador que se instruya en las materias objeto de la presente Ley, la autoridad que haya ordenado su iniciación podrá optar por nombrar instructor y secretario, conforme a lo establecido en el artículo 135 de la Ley de Procedimiento Administrativo, o encargar de la instrucción del mismo a la Unidad Administrativa correspondiente.

per sotsinspector/a

Artículo 35.

Artículo 38.

Artículo 39. La resolución firme en vía administrativa de los expediente sancionadores por faltas graves y muy graves podrá ser hecha pública, en virtud de acuerdo de las autoridades competentes, en los términos que reglamentariamente se determinen. DISPOSICIÓN ADICIONAL. Tendrán la consideración de autoridades a los efectos de la presente Ley las correspondientes de las Comunidades Autónomas con competencias para protección de personas y bienes y para el mantenimiento de la Seguridad Ciudadana, con arreglo a lo dispuesto en los correspondientes Estatutos y en la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, y podrán imponer las sanciones y demás medidas determinadas en esta Ley en las materias sobre las que tengan competencia. DISPOSICIÓN DEROGATORIA. Quedan derogados: • La Ley 45/1959, de 30 de julio, de Orden Público. • La Ley 36/1971, de 21 de julio, sobre modificación de determinados artículos de la Ley de

Orden Público. • El Real Decreto‐ley 6/1977, de 25 de enero, por el que se modifican determinados artículos

de la Ley de Orden Público. • El apartado 5 del artículo 7 de la Ley 62/1978, de 26 de diciembre, de Protección Jurisdiccional de los Derechos Fundamentales de la Persona. • El Real Decreto 3/1979, de 26 de enero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana. • Cuantas otras disposiciones, de igual o inferior rango, se opongan a lo dispuesto en la presente Ley. DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. Las disposiciones de la presente Ley y las que en ejecución de la misma apruebe el Gobierno, determinadas por razones de Seguridad Pública, se entenderán dictadas al amparo del artículo 149.1.29 de la Constitución. DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

670

Oposició

2. Cuando la sanción sea de naturaleza pecuniaria y no se halle legal o reglamentariamente previsto plazo para satisfacerla, la autoridad que la impuso lo señalara, sin que pueda ser inferior a quince ni superior a treinta días hábiles.

per sotsinspector/a

1. Las sanciones impuestas en las materias objeto de la presente Ley serán ejecutivas desde que la resolución adquiera firmeza en la vía administrativa.

2. En todo caso, la aplicación de lo establecido en las referidas disposiciones corresponderá a las Comunidades Autónomas con competencia en la materia. DISPOSICIÓN FINAL TERCERA. La presente Ley tendrá carácter de Ley Orgánica excepto en los artículos 2; 3; 4; 5.1; 6; 7; 8; 9; 12; 13; 22; 23, en todos los apartados del párrafo 1, excepto el c; 25; 26; 27; 28.1 y 3; 29; 30; 31; 32; 33; 34; 35; 36; 37; 38; 39; disposición derogatoria y disposiciones finales primera, segunda, cuarta y quinta, los cuales tendrán carácter ordinario. DISPOSICIÓN FINAL CUARTA. El Gobierno dictará las normas reglamentarias que sean precisas para determinar las medidas de seguridad y control que pueden ser impuestas a entidades o establecimientos. DISPOSICIÓN FINAL QUINTA. Se autoriza al Gobierno para actualizar las cuantías de las sanciones pecuniarias previstas en la presente Ley, teniendo en cuenta las variaciones de Índice de Precios al Consumo.

Oposició

Por tanto, mando a todos los españoles, particulares y autoridades, que guarden y hagan guardar esta Ley Orgánica. ‐ Juan Carlos R. ‐

El Presidente del Gobierno, Felipe González Márquez.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

1. Las disposiciones relativas a los espectáculos públicos y actividades recreativas contenidas en la presente Ley, así como las normas de desarrollo de las mismas, serán de aplicación general en defecto de las que puedan dictar las Comunidades Autónomas con competencia normativa en esta materia.

671

Notas: Artículos Noveno y Décimo y la Disposición adicional: Redacción según Ley Orgánica 9/1999, de 21 de abril, de modificación de la Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, reguladora del Derecho de Reunión.

La Constitución española de 1978 recoge, entre su diverso contenido, el reconocimiento y garantía de los derechos fundamentales y libertades públicas, como uno de los pilares básicos, en el que se asienta el Estado social y democrático de Derecho. El derecho de reunión, manifestación primordial de los derechos fundamentales, como derecho público subjetivo, venía regulado hasta el presente por la Ley 17/1976, de 2 de mayo, aprobada con anterioridad a la elaboración y entrada en vigor de la Constitución, y cuyo contenido se ajustaba al momento de transición política que vivía la sociedad española. Tras la entrada en vigor de la Constitución, que consagra la libertad de reunión, se hace necesaria una regulación de dicho derecho con carácter general, modificando el ordenamiento jurídico en todo aquello en que no esté de acuerdo con los mandatos constitucionales, especialmente el que determina que el ejercicio del derecho de reunión no necesitará autorización previa. En definitiva, la presente Ley Orgánica pretende regular el núcleo esencial del derecho de reunión, ajustándolo a los preceptos de la Constitución. Así, se elimina el sistema preventivo de autorizaciones en el ejercicio del derecho y se garantiza el mismo mediante un procedimiento en sede judicial de carácter sumario que evite las complejas tramitaciones administrativas que hacían ineficaz el propio ejercicio del derecho, de conformidad con lo establecido en reiterada jurisprudencia constitucional. En relación a las reuniones en lugares de tránsito público y manifestaciones, se exige la comunicación previa a la autoridad, que sólo podrá prohibirlas cuando existan razones fundadas de alteración de orden público, con peligro para personas o bienes, siguiendo de esta forma las normas recogidas en el artículo 21 de la Constitución. Por último, se mantiene la vigencia de las normas de carácter especial, en tanto no recojan preceptos contrarios a la Constitución, definiéndose esta Ley como general y supletoria respecto a los regímenes especiales que se mantengan en vigor dentro de la Constitución.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

672

Oposició

LEY ORGÁNICA 9/1983, DE 15 DE JULIO, REGULADORA DEL DERECHO DE REUNIÓN (BOE núm. 170, de 18 de julio), EN SU REDACCIÓN DADA POR LA LEY ORGÁNICA 9/1999, DE 21 DE ABRIL (BOE núm. 96, de 22 de abril)

per sotsinspector/a

LLEI ORGÀNICA 9/1983, DE 15 DE JULIOL, REGULADORA DEL DRET DE REUNIÓ

CAPÍTULO PRIMERO: ÁMBITO DE APLICACIÓN

2. A los efectos de la presente Ley, se entiende por reunión la concurrencia concertada y temporal de más de 20 personas, con finalidad determinada. 3. Son reuniones ilícitas las así tipificadas por las Leyes penales. Artículo segundo. Se podrá ejercer el derecho de reunión sin sujeción a las prescripciones de la presente Ley Orgánica, cuando se trate de las reuniones siguientes: a) Las que celebren las personas físicas en sus propios domicilios. b) Las que celebren las personas físicas en locales públicos o privados por razones familiares o de amistad. c) Las que celebren los Partidos políticos, Sindicatos, Organizaciones empresariales, Sociedades civiles y mercantiles, Asociaciones, Corporaciones, Fundaciones, Cooperativas, Comunidades de propietarios y demás Entidades legalmente constituidas en lugares cerrados, para sus propios fines y mediante convocatoria que alcance exclusivamente a sus miembros, o a otras personas nominalmente invitadas. d) Las que celebren los profesionales con sus clientes en lugares cerrados para los fines propios de su profesión. e) Las que se celebren en unidades, buques y recintos militares, a las que se refieren las Reales Ordenanzas de las Fuerzas Armadas, que se regirán por su legislación específica. CAPÍTULO II: DISPOSICIONES GENERALES Artículo tercero. 1. Ninguna reunión estará sometida al régimen de previa autorización. 2. La autoridad gubernativa protegerá las reuniones y manifestaciones frente a quienes trataren de impedir, perturbar o menoscabar el lícito ejercicio de este derecho. Artículo cuarto. 1. Las reuniones, sometidas a la presente Ley, sólo podrán ser promovidas y convocadas por personas que se hallen en el pleno ejercicio de sus derechos civiles.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

673

Oposició

1. El derecho de reunión pacífica y sin armas, reconocido en el artículo 21 de la Constitución, se ejercerá conforme a lo dispuesto en la presente Ley Orgánica.

per sotsinspector/a

Artículo primero.

3. Los participantes en reuniones o manifestaciones, que causen un daño a terceros, responderán directamente de él. Subsidiariamente, las personas naturales o jurídicas organizadoras o promotoras de reuniones o manifestaciones responderán de los daños que los participantes causen a terceros, sin perjuicio de que puedan repetir contra aquéllos, a menos que hayan puesto todos los medios razonables a su alcance para evitarlos. 4. La asistencia de militares de uniforme, o haciendo uso de su condición militar, a reuniones o manifestaciones públicas se regirá por su legislación específica. Artículo quinto. La autoridad gubernativa suspenderá y, en su caso, procederá a disolver las reuniones y manifestaciones en los siguientes supuestos: a) Cuando se consideren ilícitas de conformidad con las Leyes penales. b) Cuando se produzcan alteraciones del orden público, con peligro para personas o bienes. c) Cuando se hiciere uso de uniformes paramilitares por los asistentes. Tales resoluciones se comunicarán previamente a los concurrentes en la forma legalmente prevista. CAPÍTULO III: DE LAS REUNIONES EN LUGARES CERRADOS

per sotsinspector/a

2. Del buen orden de las reuniones y manifestaciones serán responsables sus organizadores, quienes deberán adoptar las medidas para el adecuado desarrollo de las mismas.

Los organizadores y promotores de reuniones, incluidas en el ámbito de aplicación de la presente Ley, que se celebren en lugares, locales o recintos cerrados, podrán solicitar la presencia de delegados de la autoridad gubernativa. Artículo séptimo. Los delegados de la autoridad gubernativa no intervendrán en las discusiones o debates ni harán uso de la palabra para advertir o corregir a los participantes, todo ello sin perjuicio de lo establecido en la Ley de Enjuiciamiento Criminal. CAPÍTULO IV: DE LAS REUNIONES EN LUGARES DE TRÁNSITO PÚBLICO Y MANIFESTACIONES Artículo octavo. La celebración de reuniones en lugares de tránsito público y de manifestaciones deberán ser comunicadas por escrito a la autoridad gubernativa correspondiente por los organizadores o promotores de aquéllas, con una antelación de diez días naturales, como mínimo y treinta como máximo. Si se tratare de personas jurídicas la comunicación deberá hacerse por su representante.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

674

Oposició

Artículo sexto.

1.‐ En el escrito de comunicación se hará constar: a) Nombre, apellidos, domicilio y documento oficial de identificación del organizador u organizadores o de su representante, caso de personas jurídicas, consignando también la denominación. naturaleza y domicilio de éstas. b) Lugar, fecha, hora y duración prevista. c) Objeto de la misma. d) Itinerario proyectado, cuando se prevea la circulación por las vías públicas. e) Medidas de seguridad previstas por los organizadores o que se soliciten de la autoridad gubernativa. 2.‐ La autoridad gubernativa notificará al Ayuntamiento afectado los datos contenidos en el escrito de comunicación, excepto cuando se trate de una convocatoria urgente de las previstas en el párrafo segundo del artículo anterior, a fin de que éste informe en un plazo de veinticuatro horas sobre las circunstancias del recorrido propuesto. En caso de no recibirse el informe en dicho plazo, el mismo se entenderá favorable. El informe se referirá a causas objetivas tales como el estado de los lugares donde pretenda realizarse, la concurrencia con otros actos, las condiciones de seguridad de los lugares con arreglo a la normativa vigente y otras análogas de índole técnico. En todo caso, el informe no tendrá carácter vinculante y deberá ser motivado. Artículo décimo. (Ley Orgánica 9/1999). Si la autoridad gubernativa considerase que existen razones fundadas de que puedan producirse alteraciones del orden público, con peligro para personas o bienes, podrá prohibir la reunión o manifestación o, en su caso, proponer la modificación de la fecha, lugar, duración o itinerario de la reunión o manifestación. La resolución deberá adoptarse en forma motivada, y notificarse en el plazo máximo de setenta y dos horas desde la comunicación prevista en el artículo 8, de acuerdo con los requisitos establecidos en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Artículo undécimo. De no ser aceptada por los organizadores o promotores la prohibición u otras modificaciones propuestas, podrán interponer recurso contencioso‐administrativo ante la Audiencia competente, en el plazo de cuarenta y ocho horas, trasladando copia de dicho recurso debidamente registrada a la autoridad gubernativa con el objeto de que aquélla remita inmediatamente el expediente a la Audiencia. El Tribunal tramitará dicho recurso de conformidad con lo establecido en el artículo 7 de

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

675

Oposició

Artículo noveno. (Ley Orgánica 9/1999).

per sotsinspector/a

Cuando existan causas extraordinarias y graves que justifiquen la urgencia de convocatoria y celebración de reuniones en lugares de tránsito público o manifestaciones, la comunicación, a que hace referencia el párrafo anterior, podrá hacerse con una antelación mínima de veinticuatro horas.

la Ley 62/1978, de 26 de diciembre, de protección jurisdiccional de los derechos fundamentales de la persona.

Tendrán la consideración de autoridad gubernativa a los efectos de la presente Ley, además de las de la Administración General del Estado, las correspondientes de las Comunidades Autónomas con competencias para protección de personas y bienes y para el mantenimiento de la seguridad ciudadana, con arreglo a lo dispuesto en los respectivos Estatutos y en la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y conforme al proceso de despliegue de las respectivas policías autónomas. DISPOSICIONES FINALES Primera.‐ Esta Ley tiene carácter general y supletorio respecto de cualquiera otras de las que se regule el ejercicio de derecho de reunión. Segunda.‐ Queda derogada la Ley 17/1976, de 2 de mayo, reguladora del Derecho de Reunión, y cuantas disposiciones se opongan a lo dispuesto en la presente Ley. DISPOSICIÓN TRANSITORIA

Oposició

En tanto no se promulgue la Ley Electoral prevista en el artículo 81.1 de la Constitución, las reuniones y manifestaciones que se realicen con motivo de campaña de propaganda electoral estarán sujetas a la jurisdicción de los órganos de la Administración electoral.

per sotsinspector/a

DISPOSICIÓN ADICIONAL (Ley Orgánica 9/1999)

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

676

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent LLEI Preàmbul L'Estatut d'autonomia, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, atribueix a la Generalitat competències, algunes exclusives, sobre comerç (article 121.1), consum (article 123), cultura (article 127), emergències i protecció civil (article 132), esport i lleure (article 134.3), indústria (article 139), joc i espectacles (article 141), joventut (article 142), medi ambient (article 144), urbanisme i ordenació del territori (article 149), publicitat (article 157), règim jurídic i procediment administratiu (article 159), règim local (article 160), sanitat i salut pública (article 162), seguretat privada (article 163), seguretat pública (article 164), protecció de menors (article 166) i turisme (article 171), entre altres matèries. I La llei sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics es va promulgar l'any 1990. Té, per tant, més de dinou anys de vigència, durant els quals la pràctica de l'oci i la realització d'espectacles públics i d'activitats recreatives en la societat de Catalunya han patit una profunda transformació, de la qual el legislador no pot romandre al marge. La importància i la generalització creixents de l'oci, de les activitats artístiques i de la cultura; la diversificació constant de llurs manifestacions; la irrupció de pràctiques alternatives, a vegades il∙legals; la sensibilitat ciutadana creixent per la necessitat de combatre l'excés de soroll; el risc afegit que determinades pràctiques d'oci comporten per a la mobilitat i per a la salut de les persones, o els conflictes cada vegada més freqüents entre els qui es volen divertir i els qui reclamen tranquil∙litat per a descansar, són factors que obliguen a un esforç de profunda revisió i d'actualització de la legislació sobre espectacles públics i activitats recreatives. II Tenint en compte totes aquestes realitats, aquesta llei pretén donar resposta a les principals situacions que la realització d'espectacles públics i d'activitats recreatives origina a Catalunya, i alhora superar les dificultats que la legislació, al llarg del seu desplegament, hagi pogut causar per a la pràctica d'activitats culturals i artístiques, especialment musicals. La Llei també ha tingut en compte el ric patrimoni cultural immaterial de Catalunya, que té la manifestació més clara en les activitats de cultura popular i d'arrel tradicional. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

677

Oposició

El President de la Generalitat de Catalunya

per sotsinspector/a

LLEI 11/2009, DEL 6 DE JULIOL, DE REGULACIÓ ADMINISTRATIVA DELS ESPECTACLES PÚBLICS I LES ACTIVITATS RECREATIVES.

Per tot això, aquesta llei es fonamenta i s'inspira en tres principis bàsics: convivència, seguretat i qualitat.

La Llei fa una llarga llista dels drets i les obligacions de les persones implicades en els espectacles públics i les activitats recreatives. En aquest marc, cal posar en relleu les cauteles especials que posa en la protecció dels menors i en la proscripció radical de qualsevol tipus de discriminació que pugui limitar l'efectivitat del dret d'accés de qualsevol persona als espectacles públics i a les activitats recreatives. IV Amb relació a l'organització administrativa, el primer que cal destacar d'aquesta llei és que té una vocació descentralitzadora envers els ajuntaments. A més d'atribuir‐los àmplies potestats, també els confia la major part de les competències de control, incloses les d'inspecció i sanció. Tanmateix, aquesta major atribució de responsabilitats municipals és molt flexible, ja que, en gran part, es deixa en mans de cada ajuntament la decisió d'assumir‐les efectivament o no. En el cas que l'ajuntament no les assumeixi, les ha d'exercir l'Administració de la Generalitat. Una de les aportacions d'aquesta llei, atès que en les matèries que regula hi concorren competències de la Generalitat i dels ajuntaments, és la creació de la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives, amb funcions de coordinació entre aquestes administracions. Així mateix, la Llei estableix la regulació bàsica del Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives com a òrgan consultiu i de participació ciutadana, amb voluntat d'integrar representants de tots els sectors socials involucrats amb els espectacles públics i les activitats recreatives. V En la regulació de les institucions i els procediments d'intervenció administrativa sobre els espectacles públics i les activitats recreatives, aquesta llei pretén equilibrar l'existència d'unes condicions generals aplicables a tot el territori i l'aplicació flexible d'aquestes condicions, adaptant‐ les a les diferents situacions i necessitats. Alguns aspectes destacables de les condicions generals fixades per aquesta llei, que en molts casos cal desenvolupar per reglament, són els següents: la determinació d'uns horaris d'aplicació general; una normativa sobre venda d'abonaments i entrades i sobre la publicitat que se'n pot fer; l'exigència de determinats mecanismes de prevenció de riscos i d'assegurances, i l'exigència de sistemes de control d'accés i d'aforaments i de serveis de vigilància. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

678

Oposició

Vistes la complexitat i la diversitat d'interessos que concorren en els espectacles públics i les activitats recreatives, un apartat obligat de la Llei és la regulació dels principals drets i deures dels diversos tipus de persones relacionades amb aquests espectacles i activitats: els espectadors i usuaris, els titulars i els organitzadors, certament, però també els artistes, intèrprets o executants i la resta del personal que treballa al servei d'aquestes activitats i fa possible que es duguin a terme, i les persones que viuen a prop d'on es fan, les quals a vegades n'han de patir algunes conseqüències negatives.

per sotsinspector/a

III

Entre els diversos tipus de llicències i d'autoritzacions, cal destacar la figura de l'autorització d'establiments oberts al públic de règim especial, amb la qual es vol resoldre la regularització dels establiments que operen al marge dels horaris generals. El règim de control administratiu sobre els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments en què aquests es duen a terme, establert per aquesta llei, és plenament coherent amb la Directiva 2006/123 (CE) del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. En aquest sentit, no hi ha dubte que en aquests establiments hi ha raons imperioses d'interès general (objectius de salut pública, protecció dels consumidors i protecció de l'entorn urbà) que, segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia assumida expressament per la mateixa directiva, justifiquen l'aplicació del règim d'autorització; així mateix, la protecció de l'interès legítim de tercers, especialment dels veïns, és una altra raó imperiosa d'interès general que, d'acord amb la Directiva, justifica l'aplicació del règim del silenci administratiu negatiu. A més a més, la coherència d'aquesta llei amb les determinacions de la Directiva 2006/123 també es manifesta en el fet, indicat més amunt, que es facilita la substitució del procediment d'autorització o llicència per altres procediments menys restrictius, com és la comunicació prèvia a l'Administració o fins i tot l'exempció. Aquesta alternativa no era possible en el règim jurídic vigent fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei, ja que tots els establiments i totes les activitats, sense excepció, estaven sotmesos a autorització o a llicència. Tanmateix, l'aplicació efectiva de procediments de control menys restrictius es remet als reglaments i les ordenances, ja que, per a atendre als principis de necessitat i de proporcionalitat establerts per la mateixa directiva, es requereix una ponderació de les circumstàncies de cada lloc, impossible de fer des de la perspectiva inevitablement general de la regulació legal. VI El darrer títol de la Llei regula el règim d'inspeccions i sancions. La Llei fa un esforç notable per a tipificar les infraccions i les sancions que es poden imposar. Atesa la gran transcendència dels Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

679

per sotsinspector/a

Com a criteri general, els espectacles públics i les activitats recreatives, i també els establiments oberts al públic en què es duen a terme, resten sotmesos a una llicència municipal o, en casos més aviat excepcionals, a una autorització de la Generalitat. La Llei regula amb detall el règim jurídic aplicable a aquestes llicències o autoritzacions, inclosa la integració en aquestes llicències del procediment de control ambiental preventiu. Tanmateix, per a simplificar tant com sigui possible la intervenció administrativa, la Llei faculta els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals a establir l'obligatorietat d'una comunicació prèvia en els casos en què la legislació no requereix autorització ni llicència, i fins i tot a eximir de la necessitat de llicència o d'autorització determinats tipus d'espectacles públics o d'activitats recreatives, especialment si tenen un aforament limitat o si tenen un valor cultural o artístic especial.

Oposició

La Llei també posa un èmfasi especial a definir el marge normatiu de què poden disposar els reglaments i les ordenances municipals per a establir requisits addicionals als establerts amb caràcter general, i també a definir la capacitat del planejament territorial i urbanístic per a establir determinacions que garanteixin que els establiments i els espais oberts al públic tinguin una localització idònia i una accessibilitat segura.

Finalment, la Llei regula també el procediment sancionador, i posa un èmfasi especial en les mesures provisionals, incloses les prèvies a l'obertura de l'expedient o les de caràcter immediat, que són essencials per a assegurar la reacció ràpida que a vegades cal tenir davant determinades infraccions especialment greus. TÍTOL PRELIMINAR Article 1 Objecte L'objecte d'aquesta llei és establir el règim jurídic dels espectacles públics, les activitats recreatives, i també els establiments i els espais oberts al públic on es duen a terme aquestes activitats, i regular‐ne la intervenció administrativa. Article 2 Finalitats i principis generals 1. L'Administració de la Generalitat i els ajuntaments, en l'àmbit de llurs respectives competències, han de facilitar que els espectacles públics i les activitats recreatives es duguin a terme adequadament. Amb aquesta finalitat, han d'exercir les potestats que els atribueix aquesta llei, amb ple respecte als principis, els drets i les obligacions establerts per la Constitució i l'Estatut d'autonomia. 2. Els principis generals i les finalitats últimes que inspiren aquesta llei, i que n'han de regir el desenvolupament i l'aplicació, són la convivència entre els ciutadans, la seguretat i la qualitat dels establiments. 3. D'acord amb l'apartat 2, les autoritats, les administracions competents i les persones responsables dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives han de garantir: a) La convivència pacífica i ordenada entre els espectadors, els participants i els usuaris dels establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives i la resta de ciutadans, especialment els que viuen a prop dels llocs on es duen a terme aquestes activitats, amb ple respecte als drets d'aquestes persones. b) La seguretat i la salut dels espectadors, els usuaris i el personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, la prevenció dels riscos i la Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

680

Oposició

Cal posar de relleu la importància que es dóna a la mesura sancionadora de la intervenció o el comís dels instruments i aparells utilitzats per a dur a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa, ja que aquesta és, sens dubte, la mesura més eficaç per a combatre l'organització il∙legal d'espectacles o activitats en espais oberts o ocupats il∙legítimament.

per sotsinspector/a

valors i dels interessos que es poden veure afectats pel desenvolupament de les matèries regulades per aquesta llei, el capítol sancionador és molt rellevant, ja que el legislador té la voluntat de garantir amb eficàcia el compliment efectiu de la normativa aplicable.

4. La gestió dels establiments oberts al públic i dels espais públics de titularitat de les administracions públiques, i també l'organització per part de les administracions públiques d'espectacles públics i activitats recreatives, han d'ésser coherents amb el respecte al pluralisme. 5. El Govern ha de fomentar i difondre els espectacles i les activitats recreatives, tant públics com privats, que posin de relleu la creació i la producció del patrimoni cultural immaterial de Catalunya, i que potenciïn les activitats de cultura popular i d'arrel tradicional catalana. Article 3 Definicions 1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per: a) Espectacles públics: les representacions, les actuacions, les exhibicions, les projeccions, les competicions o altres activitats similars orientades a l'entreteniment o al lleure, que es duen a terme davant de públic en establiments o espais oberts al públic. b) Activitats recreatives: les activitats que ofereixen al públic la utilització de jocs, màquines o aparells o el consum de productes o de serveis d'oci, entreteniment o diversió, i també les activitats que congreguen persones amb l'objecte principal d'implicar‐les a participar‐hi o d'oferir‐los serveis amb finalitat d'oci, entreteniment o diversió. c) Establiments oberts al públic: els locals, les instal∙lacions o els recintes dedicats a dur‐hi a terme espectacles públics o activitats recreatives. Poden ésser dels tipus següents: Primer. Locals tancats, permanents no desmuntables, coberts totalment o parcialment. Segon. Locals no permanents desmuntables, coberts totalment o parcialment, o bé instal∙lacions fixes portàtils o desmuntables tancades. Tercer. Recintes que uneixen diversos locals o instal∙lacions, constituïts en complexos o infraestructures d'oci. Poden ésser de gran magnitud o no, i llurs locals o instal∙lacions poden ésser permanents no desmuntables o no permanents desmuntables. d) Espais oberts al públic: els llocs de domini públic, inclosa la via pública, o de propietat privada on ocasionalment es duen a terme espectacles públics o activitats recreatives, i que no disposen d'infraestructures ni instal∙lacions fixes per a fer‐ho. e) Artistes, intèrprets o executants: les persones que intervenen en els espectacles públics o en determinades activitats recreatives davant el públic, amb independència que ho facin amb retribució o sense.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

681

Oposició

c) La qualitat, la comoditat i la sostenibilitat ambiental dels equipaments, els espectacles públics i les activitats recreatives.

per sotsinspector/a

integritat dels béns públics i privats afectats, sens perjudici del que disposa la normativa de riscos laborals vigent.

h) Organitzadors: les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, responsables de promoure i organitzar els espectacles i les activitats regulats per aquesta llei. 2. Un catàleg, que el Govern ha d'aprovar per decret, ha de definir els diversos tipus d'espectacles, activitats, establiments oberts al públic i espais regulats per aquesta llei, tenint en compte les característiques que han de tenir, l'aforament, el caràcter obert o tancat, fix o desmuntable, la titularitat pública o privada dels espais utilitzats i altres factors que, si escau, es decideixi aplicar. Article 4 Àmbit d'aplicació 1. Resten sotmesos a aquesta llei tota mena d'espectacles públics, activitats recreatives i establiments oberts al públic, amb independència del caràcter públic o privat dels organitzadors, de la titularitat pública o privada de l'establiment o l'espai obert al públic en què es desenvolupen, de llur finalitat lucrativa o no lucrativa i de llur caràcter esporàdic o habitual. 2. Són responsables dels espectacles públics, de les activitats recreatives i dels establiments oberts al públic les persones físiques o jurídiques, de caràcter públic o privat, amb ànim de lucre o sense, que tenen la condició d'organitzadors o de titulars. 3. Les activitats esportives, les activitats relacionades amb el joc i les apostes, les activitats de restauració i els espectacles amb ús d'animals són regulats per llur normativa específica i, supletòriament, els és aplicable aquesta llei. 4. Les cercaviles i les activitats dels grups de foc, com ara els correfocs i altres espectacles i festes amb foc i pirotècnia de caràcter popular i d'àmplia representació i tradició en les activitats de la cultura tradicional catalana, que formen part del patrimoni social i cultural immaterial de Catalunya, es regeixen per aquesta llei i per la normativa sectorial en la matèria. 5. Resten exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei: a) Els actes i les celebracions privats o de caràcter familiar que no es duen a terme en establiments oberts al públic i que, per llurs característiques, no comporten cap risc per a la integritat dels espais públics, per a la convivència entre els ciutadans o per als drets de tercers. b) Les activitats dutes a terme en exercici dels drets fonamentals de reunió i de manifestació.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

682

Oposició

g) Titulars: les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, que tenen, ja sigui en qualitat de propietaris, d'arrendataris o de qualsevol altre títol jurídic, la titularitat dels establiments oberts al públic regulats per aquesta llei. Els titulars són els organitzadors dels espectacles i de les activitats recreatives que es duen a terme en llur establiment obert al públic, tret que d'una manera expressa s'hagi disposat altrament.

per sotsinspector/a

f) Personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives: els artistes, intèrprets o executants, els tècnics, els porters i la resta d'empleats o professionals que fan possible el funcionament de l'establiment obert al públic o que l'espectacle o l'activitat es dugui a terme.

6. El que estableix aquesta llei s'entén sens perjudici del que disposen les normatives sectorials aplicables. En cas de conflicte entre aquesta llei i les lleis sectorials, prevalen les sectorials.

Article 5 Drets i obligacions dels espectadors i els usuaris 1. Els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen els drets següents: a) Contemplar l'espectacle o participar en l'activitat recreativa, i que aquests es duguin a terme íntegrament, i de la manera i amb les condicions que hagin estat anunciades. b) Rebre la devolució total o parcial de l'import abonat, en el cas de suspensió o modificació essencial de l'espectacle o l'activitat recreativa, tret dels supòsits establerts per l'article 6.2.c, sens perjudici de les reclamacions procedents d'acord amb la legislació aplicable. c) Ésser admesos a l'establiment o a l'espai obert al públic en les mateixes condicions objectives per a tots els assistents, sempre que la capacitat d'aforament ho permeti i que no es doni cap de les causes d'exclusió, que han d'ésser establertes per reglament, per raons de seguretat, per a evitar l'alteració de l'ordre públic o en aplicació del dret d'admissió. d) Rebre un tracte respectuós i no discriminatori dels titulars, dels organitzadors i del personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives. e) Tenir a llur disposició, en tots els establiments oberts al públic, els fulls de reclamacions i de denúncies pertinents, d'acord amb el que s'estableixi per reglament. f) Que la publicitat dels espectacles i les activitats recreatives s'ajusti als principis de veracitat i suficiència i no contingui informacions que els puguin induir a error ni que puguin generar frau. 2. Els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen les obligacions següents: a) Ocupar llurs localitats o romandre a les zones assenyalades per al públic, sense envair l'espai destinat a altres finalitats, llevat que estigui previst en el desenvolupament de l'espectacle o que sigui inherent a la naturalesa de l'activitat. b) Complir els requisits i les condicions de seguretat que estableixin els titulars o els organitzadors per tal que l'espectacle o l'activitat es dugui a terme amb normalitat, i seguir les instruccions dels empleats i del personal de vigilància i de seguretat, tant a l'interior com a l'entrada i a la sortida de l'establiment o l'espai obert al públic.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

683

Oposició

Dels drets i les obligacions dels espectadors i els usuaris

per sotsinspector/a

TÍTOL I

e) No dur armes de cap naturalesa ni altres objectes que puguin ésser utilitzats amb finalitats violentes. f) Complir els requisits i les normes d'accés i d'admissió establerts amb caràcter general pels titulars dels establiments oberts al públic o pels organitzadors de les activitats. Els criteris d'accés i admissió s'han de donar a conèixer per mitjà de rètols visibles col∙locats en els llocs d'accés i pels altres mitjans que es determinin per reglament. g) Respectar l'horari d'inici i d'acabament de l'espectacle o l'activitat. h) Adoptar una conducta, a l'entrada i a la sortida de l'establiment, que garanteixi la convivència entre els ciutadans i no destorbi el descans dels veïns, i no malmetre el mobiliari urbà que hi hagi a l'entorn d'on es duu a terme l'espectacle o l'activitat. i) Respectar les normes reguladores del subministrament i el consum de tabac i de begudes alcohòliques, i les normes que estableixen l'edat mínima per a poder accedir als establiments i als espais oberts al públic. j) Abstenir‐se de dur i exhibir públicament símbols, indumentària o objectes i d'adoptar conductes que incitin a la violència, puguin ésser constitutius d'algun dels delictes d'apologia establerts pel Codi penal, o siguin contraris als drets fonamentals i les llibertats públiques reconeguts per la Constitució, especialment si inciten a la discriminació per raó de sexe, al racisme, a l'homofòbia o a la xenofòbia. Article 6 Drets i obligacions dels organitzadors i dels titulars 1. Els organitzadors i els titulars, en el marc del dret a la llibertat d'empresa, tenen els drets següents: a) Dur a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa, d'acord amb l'autorització o la llicència corresponent. b) Fixar els preus que considerin pertinents. c) Adoptar les mesures que considerin pertinents per a garantir el funcionament de l'establiment obert al públic, l'espectacle o l'activitat en condicions de seguretat i de qualitat. d) Rebre el suport de les forces i els cossos de seguretat per a garantir l'ordre a l'exterior de l'establiment o l'espai obert al públic i, en el cas que es produeixin incidents que puguin posar en perill la seguretat de les persones, també a l'interior de l'establiment o l'espai. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

684

Oposició

d) Ésser respectuosos amb els artistes, intèrprets o executants i amb la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives.

per sotsinspector/a

c) Comportar‐se cívicament i evitar accions que puguin crear situacions de perill o incomoditat per a la resta d'espectadors o usuaris o per al personal al servei de l'establiment obert al públic o de l'espectacle, o que puguin impedir o dificultar que l'espectacle o l'activitat es dugui a terme.

b) En el cas que hi hagi variacions de l'ordre, la data o el contingut de l'espectacle o l'activitat, informar‐ne amb l'antelació suficient en els llocs on habitualment es fixa la propaganda i en els espais de venda de localitats. c) Retornar als usuaris o espectadors l'import que hagin abonat en el cas que l'espectacle o l'activitat se suspengui o es modifiqui de manera essencial, i atendre les reclamacions per aquest motiu que siguin procedents, d'acord amb la legislació aplicable, tret dels casos en què s'hagi anunciat a cadascun dels usuaris o espectadors, d'una manera expressa i clara, que els organitzadors o titulars es reserven el dret de modificar la programació, o dels casos en què la suspensió o la modificació es produeixin un cop començat l'espectacle o l'activitat i siguin degudes a causes fortuïtes o de força major. d) Permetre l'entrada al públic, tret dels casos establerts per llei o per reglament, entre els quals el dret d'admissió. e) Tenir a disposició del públic els fulls de reclamacions i oferir en un lloc visible i perfectament llegible la informació que s'estableixi per reglament. f) No cobrar, per les entrades o els abonaments, un preu superior al que s'hagi anunciat en la publicitat corresponent i comunicar‐ne o denunciar‐ne la revenda i la venda ambulant. g) Respectar l'aforament màxim permès per als establiments oberts al públic i abstenir‐se de vendre entrades i abonaments en un nombre que l'excedeixi. Els sistemes de verificació i control de l'aforament dels locals o les instal∙lacions i els establiments que n'han de disposar s'han d'establir per reglament. h) Complir els horaris d'obertura i tancament dels establiments oberts al públic i els d'inici i acabament dels espectacles públics i les activitats recreatives. i) Disposar d'un servei de vigilància atès per personal amb la formació que s'estableixi per reglament, el qual ha d'estar capacitat, com a mínim, per a practicar primers auxilis i evacuacions en casos d'emergència. j) Vetllar perquè els espais urbans, rurals o agraris que es poden veure afectats pels espectacles públics o les activitats recreatives es conservin adequadament i complir la normativa en matèria de protecció del medi ambient. k) Respondre dels danys i perjudicis que es puguin produir com a conseqüència de les característiques de l'establiment obert al públic o de l'organització i el desenvolupament de l'espectacle o l'activitat recreativa, i també constituir les garanties i concertar i mantenir vigents els contractes d'assegurança corresponents, determinats per reglament.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

685

Oposició

a) Dur a terme efectivament l'espectacle públic o l'activitat recreativa d'acord amb el que estigui anunciat i en les condicions amb què s'hagin ofert al públic, tret que hi hagi causes de força major que ho impedeixin.

per sotsinspector/a

2. Els organitzadors i els titulars tenen les obligacions següents:

n) Fer els controls tècnics periòdics que siguin obligatoris d'acord amb la normativa vigent i adoptar les mesures de seguretat, higiene i salubritat establertes amb caràcter general, o especificades per la llicència o l'autorització, de manera que els establiments oberts al públic i les instal∙lacions es mantinguin en tot moment en un estat de funcionament adequat. o) Tenir a disposició dels agents de l'autoritat i dels serveis d'inspecció, en els establiments oberts al públic, tota la documentació que s'estableixi per reglament. p) Informar el personal de control d'accés i el de serveis de vigilància sobre les funcions i les obligacions que els atribueix la normativa específica, i també sobre les responsabilitats personals que es poden derivar de l'incompliment de les dites funcions i obligacions. q) Disposar d'un pla d'autoprotecció o d'un pla d'emergència, si ho exigeix la normativa específica sobre protecció civil i prevenció i extinció d'incendis, en els termes que aquesta normativa estableixi. r) Complir la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, sobre seguretat i prevenció de riscos laborals i sobre règim general dels artistes, intèrprets o executants, i la resta de normativa que sigui aplicable. Article 7 Drets i obligacions dels artistes, intèrprets o executants i de la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives 1. Els artistes, intèrprets o executants i la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen els drets següents: a) Dur a terme l'actuació o l'activitat contractada, d'acord amb les normes que la regulen en cada cas i amb el programa o el guió pactat amb els artistes o els organitzadors. Els artistes, intèrprets o executants es poden negar a actuar o poden alterar llur actuació tan sols per una causa legítima o per raons de força major. A aquest efecte, s'entén que és una causa legítima la carència o la insuficiència de les mesures de seguretat i d'higiene requerides, l'estat de les quals els artistes, intèrprets o executants poden comprovar abans de l'inici de l'espectacle o l'activitat. b) Ésser tractats amb respecte pels titulars, els organitzadors, el públic i els usuaris.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

686

per sotsinspector/a

m) Facilitar l'accés a les forces i els cossos de seguretat, als serveis de protecció civil, als serveis de sanitat, als agents de l'autoritat, als funcionaris i a les entitats col∙laboradores de l'Administració que exerceixin funcions de control, de vigilància, d'observació o d'inspecció, en els termes establerts per aquesta llei.

Oposició

l) Comunicar a les administracions competents la identitat i el domicili dels titulars, dels organitzadors, de llurs representants legals i dels responsables de dirigir els establiments oberts al públic, els espectacles i les activitats, i les modificacions i els canvis que es produeixin, i facilitar que les notificacions i les comunicacions es facin amb mitjans informàtics i telemàtics, de la manera que s'estableixi per reglament.

2. Els artistes, intèrprets o executants i la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen les obligacions següents: a) Ésser respectuosos amb el públic. b) Dur a terme l'actuació o l'activitat contractada, d'acord amb les condicions establertes per l'apartat 1.a. 3. La intervenció dels artistes, intèrprets o executants menors d'edat resta sotmesa al que estableix la normativa de protecció de menors. Cal tenir una cura especial per a fer possible que participin, amb les condicions de seguretat adients, en les activitats de cultura popular, tradicional i de foment de les arts. Article 8 Drets de les persones interessades 1. Tenen la condició d'interessades, amb relació als procediments administratius regulats per aquesta llei, llevat dels procediments sancionadors, totes les persones, i també les associacions i les organitzacions representatives d'interessos veïnals, econòmics i socials, amb algun dret o interès legítim que pugui resultar afectat per la realització d'espectacles públics i d'activitats recreatives o pel funcionament d'establiments oberts al públic, en els termes que estableix la legislació sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 2. Les persones i entitats interessades tenen els drets següents: a) Ésser escoltades en els procediments d'atorgament de les llicències i les autoritzacions establertes per aquesta llei. b) Instar l'actuació de les institucions públiques per a garantir el compliment d'aquesta llei. c) Rebre, en els termes establerts per les lleis i en els que es determinin per reglament, la informació de què disposi l'Administració amb relació a les sol∙licituds de llicències i autoritzacions i el grau de compliment de les mesures correctores i de les obligacions exigibles als establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que ja funcionen. 3. Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències han d'informar les persones i entitats interessades i atendre llurs queixes i reclamacions sobre les molèsties ocasionades pels establiments oberts al públic i sobre eventuals actuacions o inactivitats administratives amb relació a aquests establiments. 4. Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències, sens perjudici de les accions sancionadores que corresponguin, han d'oferir actuacions i serveis de mediació entre consumidors Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

687

Oposició

d) Els drets reconeguts per la legislació d'ordre social i, en particular, per la legislació de riscos laborals i per la normativa general en matèria d'artistes, intèrprets o executants.

per sotsinspector/a

c) Rebre la protecció necessària per a executar l'espectacle o l'activitat recreativa, i també per a accedir a l'establiment o l'espai obert al públic i per a abandonar‐lo.

6. Si les denúncies a què fa referència l'apartat 5 són relatives a molèsties per soroll a l'interior del domicili, els denunciants han de permetre que els inspectors i els tècnics de l'Administració accedeixin al domicili en el cas que sigui necessari per a obrir l'expedient. En el cas que no se'ls permeti l'accés, s'han d'arxivar les actuacions. Article 9 Protecció dels menors 1. L'accés dels menors a determinats establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreatives, i també les condicions per a poder‐hi participar, s'han de regular per reglament, d'acord amb el que estableixen aquesta llei i la resta de legislació aplicable. 2. Els establiments i els espais oberts al públic en els quals es permet l'entrada de menors han de complir les condicions generals a què estiguin sotmesos i la normativa sobre protecció de menors, especialment la relativa a la prohibició de venda i subministrament de begudes alcohòliques; a la prohibició de venda, subministrament i consum de tabac i de tota mena de drogues o substàncies estupefaents; a la prohibició de jugar amb màquines recreatives amb premi o d'atzar o que incitin a la violència; a la protecció de la integritat física, psíquica i moral dels menors, i a la limitació d'horaris. 3. En el supòsit d'espectacles públics o d'activitats recreatives de caràcter extraordinari sense reglamentació específica, l'òrgan competent per a autoritzar‐los pot prohibir‐hi l'assistència als menors. Article 10 Dret d'admissió L'exercici del dret d'admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social dels usuaris dels establiments i els espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d'accés com a la permanència en els establiments i a l'ús i gaudi dels serveis que s'hi presten.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

688

Oposició

5. Les persones interessades que denunciïn molèsties que afectin la convivència i el descans dels veïns provocades pels establiments o els espais oberts al públic tenen dret que l'Administració efectuï proves, amb els mitjans tècnics pertinents, a fi d'acreditar l'existència efectiva de les molèsties denunciades, i que les autoritats competents actuïn d'acord amb els resultats obtinguts, per tal d'impedir‐les.

per sotsinspector/a

d'oci i titulars d'establiments oberts al públic i les persones que hi viuen a prop, a fi de resoldre per aquesta via situacions de conflicte veïnal i d'evitar riscos per a la convivència.

TÍTOL II

Competències Article 11. Competències de la Generalitat 1. La Generalitat té atribuïdes les competències administratives següents en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives: a) Dictar les normes que siguin necessàries per al desenvolupament reglamentari d'aquesta llei. b) Planificar territorialment els establiments oberts al públic, en els termes establerts per aquesta llei i per la legislació urbanística i la de política territorial. c) Autoritzar els establiments de règim especial i els espectacles i les activitats recreatives de caràcter extraordinari que no siguin de competència municipal. d) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que hagi autoritzat. e) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives autoritzats pels ajuntaments quan aquests no hagin acordat assumir l'exercici d'aquesta competència, d'acord amb el que estableix l'article 13.1.d. 2. Les competències establertes per l'apartat 1.c, d i e han d'ésser exercides pels òrgans centrals i pels serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, en els termes que s'estableixin per reglament. 3. S'ha de constituir i regular, per reglament, una comissió interdepartamental per a integrar els departaments amb competències que incideixin en les matèries objecte d'aquesta llei. Article 12 Delegació de competències de la Generalitat als ajuntaments 1. La Generalitat pot delegar als ajuntaments que ho sol∙licitin les competències d'autoritzar els establiments oberts al públic de règim especial i les sancionadores, que li són atribuïdes, respectivament, per les lletres c i d de l'article 11.1. 2. Poden sol∙licitar la delegació de les competències de la Generalitat establertes per l'apartat 1 els ajuntaments que compleixen els requisits següents: a) Acreditar, en els termes que la Generalitat ha d'establir per reglament, que tenen capacitat de gestió tècnica suficient per a exercir les competències que sol∙liciten que se'ls delegui.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

689

Oposició

Capítol I

per sotsinspector/a

De l'organització administrativa

Article 13 Competències municipals 1. Els ajuntaments tenen atribuïdes les competències següents en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives: a) Aprovar ordenances, en el marc establert per aquesta llei. b) Adoptar mesures de planificació urbanística, que, si ho estableixen els instruments de planejament corresponents, han d'ésser vinculants per a la ubicació dels establiments oberts al públic regulats per aquesta llei. c) Atorgar les llicències d'establiments oberts al públic d'espectacles públics i d'activitats recreatives de caràcter permanent, les llicències d'establiments oberts al públic d'espectacles públics i d'activitats recreatives no permanents desmuntables, les llicències d'espectacles públics i activitats recreatives extraordinàries, en els termes establerts per l'article 42.2 i, en qualsevol cas, amb motiu de revetlles i festes populars o locals i les llicències d'espectacles públics i d'activitats recreatives en espais oberts al públic. d) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a llicència municipal, en els supòsits que, per mitjà d'un acord del ple municipal, s'hagi acordat d'assumir conjuntament l'exercici d'aquestes competències, la qual cosa s'ha de comunicar als òrgans corresponents del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives. e) Ésser titulars d'establiments oberts al públic o organitzadors d'espectacles públics o d'activitats recreatives. f) Exercir, en llur àmbit territorial, totes les potestats i facultats de naturalesa administrativa relatives als establiments oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives que aquesta llei o altres no atribueixen expressament a altres administracions públiques. 2. Els ajuntaments poden delegar en la Generalitat l'exercici de les competències que els atribueix aquesta llei, o encarregar‐li'n la gestió. Aquestes delegacions i aquests encàrrecs de gestió s'han de basar en l'acord mutu de les administracions implicades i s'han de formalitzar per mitjà d'un conveni, d'acord amb el que estableix la legislació administrativa i la de règim local.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

690

Oposició

3. El règim i el procediment aplicables a la delegació de competències a què fa referència aquest article són els establerts pel text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril.

per sotsinspector/a

b) Haver assumit l'exercici de les competències que els atribueix l'article 13.1.d, d'acord amb el procediment establert pel mateix precepte, i acreditar que les exerceixen efectivament.

Capítol II.

Relacions de col∙laboració i cooperació 1. L'Administració de la Generalitat i els ajuntaments han d'exercir les competències que els atribueix aquesta llei, d'acord amb el principi de lleialtat institucional, en els termes establerts per la legislació administrativa i la de règim local. 2. Les administracions que exerceixen les competències que els atribueix aquesta llei s'han de facilitar recíprocament informació, col∙laboració, cooperació i suport, per a garantir l'exercici eficaç de les competències respectives. Amb aquesta finalitat, les administracions interessades poden formalitzar convenis o altres acords de col∙laboració i cooperació basats en l'acord mutu. Article 15 Subrogació en l'exercici de competències municipals L'exercici de les competències assumides d'acord amb l'article 13.1.d té caràcter obligatori. En el cas que un ajuntament que les ha assumides no les exerceixi, i com a conseqüència d'aquest fet es posin en risc la convivència, la seguretat o la salut dels ciutadans, l'Administració de la Generalitat pot exercir‐les subsidiàriament d'acord amb el procediment i els requisits establerts pel text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003. Article 16 La Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives 1. Es crea la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives, que té la naturalesa d'òrgan de col∙laboració entre l'Administració de la Generalitat i els ajuntaments. 2. L'objecte de la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives és coordinar l'exercici de les competències de la Generalitat i les dels ajuntaments sobre les matèries objecte d'aquesta llei, d'acord amb el principi de lleialtat institucional, a fi d'assegurar el compliment efectiu dels principis d'eficàcia i eficiència en l'exercici de les dites competències. 3. S'ha d'establir, per reglament, l'organització, el règim de funcionament i la ubicació orgànica de la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives dins l'estructura de la Generalitat. 4. La Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives ha de tenir atribuïdes funcions de debat, deliberació i proposta amb l'objecte d'assolir la coordinació entre els serveis de la Generalitat i els ajuntaments en l'exercici de les competències que els atribueix aquesta llei, especialment les inspectores i les sancionadores. 5. Els membres i les funcions de la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives s'han d'establir per reglament, d'acord amb els criteris següents: Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

691

Oposició

Article 14

per sotsinspector/a

Relacions interadministratives

Capítol III Altres mesures d'organització Article 17 El Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives 1. El Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives és un òrgan de l'Administració de la Generalitat amb funcions de deliberació, consulta i assessorament per tal de facilitar la participació dels ciutadans i dels sectors directament interessats en les matèries objecte d'aquesta llei. 2. La composició, l'organització, el règim de funcionament i la ubicació orgànica del Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives dins l'estructura de la Generalitat s'han d'establir per reglament. 3. El Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives ha d'informar, amb caràcter preceptiu, sobre els projectes de reglament que ha de promulgar la Generalitat en desenvolupament i aplicació d'aquesta llei, i també sobre els projectes d'ordenança municipal sobre matèries regulades per aquesta llei que els ajuntaments acordin de sotmetre a la seva consideració. 4. Els ajuntaments poden constituir consells assessors, per a llur àmbit territorial respectiu, amb una composició i unes funcions similars a les del Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives. Article 18 Entitats col∙laboradores de l'Administració 1. La Generalitat pot acreditar i habilitar entitats col∙laboradores de l'Administració perquè emetin informes tècnics, certificacions i actes de verificació o control, en el marc dels procediments d'atorgament de llicències i d'autoritzacions, de control, d'inspecció i de sanció regulats per aquesta llei, d'acord amb el que estableixen aquesta llei i el seu desenvolupament reglamentari. 2. Les acreditacions i les habilitacions a què fa referència l'apartat 1 s'han d'atorgar després de comprovar que els sol∙licitants compleixen els requisits de capacitat tècnica i la solvència empresarial establerts per reglament, han de tenir caràcter temporal i poden ésser revocades en el cas que els sol∙licitants exerceixin llurs funcions d'una manera deficient.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

692

Oposició

b) Els vocals en representació dels ajuntaments han d'ésser designats una vegada escoltades llurs entitats representatives.

per sotsinspector/a

a) La Comissió ha d'ésser presidida pel conseller o consellera del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives o per un alt càrrec d'aquest departament, i ha de tenir el mateix nombre de vocals en representació de la Generalitat que en representació dels ajuntaments.

Article 19

1. Els ajuntaments que exerceixen competències que els atribueix aquesta llei han de constituir un registre municipal d'establiments oberts al públic i d'organitzadors d'espectacles públics i d'activitats recreatives, en el qual han de constar les dades que es determinin per reglament sobre els dits establiments oberts al públic i organitzadors radicats en el terme municipal respectiu o que hi operin. 2. L'Administració de la Generalitat, amb la informació provinent dels ajuntaments, dels departaments de la Generalitat i dels sectors interessats, ha de constituir i gestionar els seus propis registres d'establiments oberts al públic i d'organitzadors d'espectacles públics i d'activitats recreatives, en els quals han de constar tots els establiments oberts al públic i organitzadors radicats en el territori de Catalunya o que hi operin. 3. El funcionament dels registres s'ha d'establir per reglament i amb ple respecte a la potestat municipal d'autoorganització, i garantint que es comparteixin i es transfereixin les dades entre els registres i que les diverses administracions competents tinguin accés als registres de les altres. També s'ha de regular l'accés públic a les dades d'aquests registres, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. TÍTOL III De la intervenció administrativa Capítol I

per sotsinspector/a

Registres d'establiments oberts al públic i d'organitzadors

Article 20 Horaris 1. Per ordre del conseller o consellera del departament competent en la matèria, un cop escoltat el Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives, s'ha de determinar l'horari general dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives. 2. Les ordres a què fa referència l'apartat 1 han d'establir els criteris, els supòsits i les circumstàncies en què els òrgans competents de la Generalitat o dels municipis poden acordar, sempre de manera motivada, ampliacions o reduccions de l'horari general. Article 21 Venda d'abonaments i entrades Es prohibeix la revenda d'abonaments i entrades a establiments oberts al públic, a espectacles públics i a activitats recreatives; la venda d'abonaments i entrades per persones que no hi estan

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

693

Oposició

Condicions generals

autoritzades, alienes als titulars i als organitzadors; la venda d'abonaments i entrades al carrer o en llocs no autoritzats, i el cobrament de preus superiors als anunciats.

Publicitat 1. La publicitat dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives s'ha d'ajustar als principis de veracitat i suficiència i no contenir informacions que: a) Indueixin a l'equívoc o puguin distorsionar la capacitat electiva dels espectadors. b) Puguin produir problemes de seguretat o convivència rellevants com a conseqüència de la manca de correspondència entre l'expectativa generada pels anuncis i la realitat de l'oferta. 2. Es prohibeix qualsevol forma de promoció o de publicitat que: a) Inciti a la violència, al sexisme, al racisme, a l'homofòbia o a la xenofòbia, o faci apologia d'activitats contràries als drets fonamentals reconeguts per la Constitució. b) Inciti, directament o indirectament, al consum de begudes alcohòliques, especialment si són dispensades d'una manera il∙limitada o incontrolada, o al consum de tabac o de qualsevol altra droga o substància estupefaent. c) Sigui sexista o vexatòria per als homes o les dones. Article 23

per sotsinspector/a

Article 22

1. Els titulars i els organitzadors han d'elaborar, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, un pla d'emergència, que ha d'ésser autoritzat per l'administració competent, amb l'objecte de determinar el protocol d'actuació que cal seguir per a resoldre les situacions de risc que es puguin produir com a conseqüència del funcionament dels espectacles públics o les activitats recreatives. 2. Els titulars i els organitzadors han de subscriure un contracte d'assegurança que cobreixi la responsabilitat civil en què puguin incórrer, amb l'abast i en els termes que es determinin per reglament. 3. L'atorgament de les llicències i les autoritzacions establertes per aquesta llei es condiciona al fet que els sol∙licitants subscriguin els contractes d'assegurança a què fa referència aquest article. La vigència d'aquestes assegurances s'ha de mantenir mentre romangui actiu l'establiment obert al públic o es dugui a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa. La manca d'assegurança comporta la clausura de l'establiment obert al públic o la suspensió immediata de l'espectacle públic o l'activitat recreativa.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

694

Oposició

Prevenció de riscos i assegurances

Article 24

2. El personal responsable del control d'accés i d'aforaments dels establiments oberts al públic ha de complir els requisits professionals i d'idoneïtat necessaris. Article 25 Personal i instal∙lacions de vigilància 1. S'ha de determinar, per reglament, els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives en què hi ha d'haver personal i instal∙lacions de vigilància, i també les característiques, les funcions i les obligacions que han de tenir, d'acord amb el principi segons el qual els titulars i els organitzadors han d'adoptar llurs pròpies mesures preventives per tal d'assegurar‐se que els espectacles públics i les activitats recreatives es duen a terme amb normalitat. 2. El personal de vigilància ha de complir les condicions de capacitació necessàries per a l'exercici de les seves funcions. El compliment d'aquest requisit és una de les condicions a què s'han de sotmetre les llicències i les autoritzacions. 3. Les institucions, d'acord amb les competències que tenen atribuïdes, s'han de coordinar per a garantir la seguretat de les persones en els espectacles públics i les activitats recreatives que hagin estat autoritzats i s'hagin dut a terme en espais oberts al públic. 4. Si el comportament dels espectadors o dels usuaris pot provocar problemes greus de seguretat i d'ordre públic i el personal de vigilància no pot afrontar la situació d'una manera adequada, ha de sol∙licitar l'auxili dels cossos i forces de seguretat perquè adoptin les mesures pertinents. Capítol II Regulació i planificació Article 26 Desenvolupament normatiu 1. El Govern ha de dictar les normes reglamentàries necessàries per a desenvolupar aquesta llei i per a establir l'organització i les atribucions internes de competències per a aplicar‐la. 2. Els ajuntaments, per mitjà d'ordenances o de reglaments, poden sotmetre els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments oberts al públic a requisits i condicions addicionals als establerts amb caràcter general. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

695

Oposició

1. S'ha de determinar, per reglament, els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que, en funció de l'aforament, han de tenir sistemes de control d'accés i de verificació i control d'aforaments, i també els requisits i les característiques que han de complir aquestes instal∙lacions.

per sotsinspector/a

Control d'accés i d'aforaments

b) Requisits constructius especials per a assegurar les millors condicions possibles de seguretat, accessibilitat, salubritat, respecte pel medi ambient i comoditat per a afavorir el desenvolupament de la creativitat artística. c) L'exigència de serveis de seguretat, d'emergències o sanitaris per a assegurar la protecció de la integritat i la salut de les persones que participen en els espectacles públics i les activitats recreatives. d) Els requisits i les condicions especials que exigeixen per a atorgar les llicències. 4. En el moment de l'aprovació inicial d'una ordenança o un reglament o, si escau, en el moment d'iniciar el tràmit d'informació pública i audiència, l'administració autora de l'ordenança o el reglament pot acordar que se suspengui la tramitació de llicències o autoritzacions a què fa referència aquesta llei. Aquesta suspensió es pot mantenir fins a la promulgació de l'ordenança o el reglament, però en cap cas no pot excedir el termini d'un any. Article 27 Planificació urbanística 1. Els plans d'ordenació urbanística municipal i la resta de planejament urbanístic local, inclosos els plans especials i els altres instruments de planificació urbanística, han d'establir previsions i prescripcions amb l'objecte que els establiments oberts al públic tinguin la localització més adequada possible dins el territori. 2. La planificació urbanística, amb relació a la localització dels establiments oberts al públic dins el territori, té les finalitats o les determinacions específiques següents: a) Impulsar una oferta d'oci de qualitat, sense excloure'n la pràctica a la ciutat consolidada, facilitar la difusió de l'espectacle com a manifestació cultural i promoure l'equilibri entre les sales amb un aforament petit, mitjà i gran. b) Avaluar la distribució i la localització de l'oci dins el territori tenint en compte l'adequació al medi, els costos econòmics, la seguretat, la salut, els riscos per a les persones i els béns i la convivència entre els ciutadans. c) Adoptar mesures per a prohibir, limitar o promoure, si escau, determinats tipus d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics o d'activitats recreatives en zones o àmbits territorials determinats. d) Establir directrius, criteris o prescripcions per a la localització dins el territori de determinats tipus d'establiments oberts al públic.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

696

Oposició

a) Prohibicions, limitacions o restriccions per a evitar la concentració excessiva d'establiments oberts al públic i d'activitats recreatives o per a garantir‐ne la coexistència amb altres activitats humanes o socials.

per sotsinspector/a

3. Les ordenances i els reglaments municipals poden establir:

g) Delimitar les àrees que requereixen actuacions especials. Article 28 Qualificacions i altres mesures de foment 1. Es poden establir, per reglament, mesures per a aplicar qualificacions als establiments oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives. Aquestes qualificacions han d'ésser merament informatives, amb finalitats de promoure la qualitat en aquest sector. S'han de respectar, com a mínim, les recomanacions derivades de les qualificacions establertes per les autoritats i els serveis de cultura. 2. La Generalitat i els ajuntaments poden adoptar altres mesures de foment per a promoure una oferta d'oci de qualitat i coherent amb els objectius i els principis establerts per aquesta llei, sens perjudici del que estableixen les normes reguladores de la competència. Capítol III Règim general de les llicències i les autoritzacions Article 29 Activitats sotmeses a llicència o a autorització 1. L'obertura d'establiments oberts al públic per a dur‐hi a terme espectacles públics i activitats recreatives, i també l'organització d'aquests espectacles i activitats, requereixen l'obtenció prèvia de les llicències o les autoritzacions establertes per aquesta llei. 2. Les llicències i les autoritzacions a què fa referència l'apartat 1 només són efectives en les condicions i per a les activitats que estableixen. 3. Els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme de manera habitual en establiments oberts al públic degudament autoritzats no necessiten cap altra llicència ni autorització, sempre que les característiques de l'espectacle o l'activitat i les condicions de l'establiment siguin les idònies per a garantir els principis de seguretat, convivència i qualitat. 4. Cada establiment obert al públic ha de tenir una única llicència o autorització d'entre les regulades per aquesta llei, que pot donar cobertura a diversos espectacles públics o activitats recreatives, en els termes que es fixin per reglament. 5. Qualsevol modificació de l'establiment obert al públic, ja sigui per motius de transformació, adaptació, reforma, canvi d'emplaçament, ampliació o reducció, està sotmesa a llicència o Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

697

Oposició

f) Fixar requisits constructius, de dimensions i d'equipament tècnic per a garantir condicions mínimes de seguretat i d'adequació al medi dels establiments i els espais oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives.

per sotsinspector/a

e) Adoptar mesures perquè la mobilitat per a accedir als establiments i als espais oberts al públic sigui sostenible i segura.

6. En els casos en què la legislació sobre el control ambiental preventiu no requereix autorització ni llicència, els reglaments de la Generalitat o les ordenances municipals poden substituir el règim d'autorització pel de comunicació prèvia a l'Administració, si consideren que no hi ha una raó imperiosa d'interès general, a què fa referència l'article 9.1.b de la Directiva 2006/123 (CE) del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. Els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a comunicació prèvia han de complir les mateixes condicions generals establertes per a les llicències i les autoritzacions. 7. Resten exempts de la necessitat de llicència municipal, llevat que les ordenances o els reglaments municipals, en supòsits expressament justificats i de caràcter excepcional, estableixin el contrari: a) Els establiments oberts al públic que són de titularitat del mateix ajuntament. b) Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari organitzats pels municipis amb motiu de festes i revetlles populars, amb independència de la titularitat de l'establiment o de l'espai obert al públic on es duen a terme. c) Els espectacles públics i les activitats recreatives d'interès artístic o cultural amb un aforament reduït, en el cas que es duguin a terme ocasionalment en espais oberts al públic o en qualsevol tipus d'establiments de concurrència pública. En aquest cas, es pot establir l'obligatorietat d'una comunicació prèvia.

per sotsinspector/a

autorització. A aquest efecte, no s'entén com a modificació el canvi de distribució o de mobiliari de l'establiment, sempre que es faci en les condicions tècniques adequades per a garantir la seguretat del públic, la convivència entre els ciutadans i la qualitat dels establiments.

8. La Generalitat pot eximir de l'obligatorietat d'obtenir llicència municipal els espectacles públics i les activitats recreatives d'interès artístic o cultural que es duen a terme ocasionalment en edificis inclosos dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat. Article 30 Contingut i condicions tècniques 1. Les llicències i les autoritzacions han de fer constar amb exactitud el nom, la raó social, els titulars, llur domicili, la data d'atorgament, el tipus d'establiments oberts al públic, d'activitats recreatives o d'espectacles públics autoritzats, l'aforament màxim permès, la resta de dades que s'estableixin per reglament i, si escau, les condicions singulars a què resten sotmeses. 2. Només es poden autoritzar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que compleixen les condicions de seguretat, qualitat, comoditat, salubritat i higiene adequades per tal de garantir els drets del públic assistent i de tercers afectats, la convivència veïnal i la integritat dels espais públics, d'acord amb aquesta llei i la resta de normativa aplicable.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

698

Oposició

d) Els espectacles i les activitats esportives de caràcter esporàdic.

b) Acreditar que resten garantides la seguretat, la salubritat i la higiene de l'edifici, la qualitat dels establiments, la comoditat i la protecció de les persones i la insonorització o altres mesures per a evitar molèsties a terceres persones. Article 31 Controls i revisions 1. L'obertura al públic dels establiments oberts al públic requereix que s'estengui una acta de control inicial que acrediti que les instal∙lacions compleixen els requisits establerts per aquesta llei i per la resta de legislació aplicable. 2. El contingut de l'acta de control inicial i el procediment amb què s'ha d'estendre s'han d'establir per reglament, i garantint que s'hi facin constar els controls inicials que requereixen la legislació sobre control ambiental preventiu, la legislació sobre prevenció d'incendis i la resta de normativa aplicable. L'acta de control inicial s'ha d'incorporar a la documentació de la llicència o l'autorització. 3. Es poden atorgar llicències o autoritzacions provisionals d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives en els casos en què l'acta de control inicial, tot i que sigui desfavorable, indiqui expressament que les deficiències detectades no comporten cap risc per a la seguretat de les persones ni dels béns, i així s'acrediti a l'expedient. 4. Les llicències o autoritzacions provisionals tenen una vigència màxima d'un any. Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals poden sotmetre a fiança l'atorgament de llicències o autoritzacions provisionals. 5. Els establiments oberts al públic han d'ésser objecte de controls de funcionament i de revisions, amb la periodicitat, el procediment i el contingut que s'estableixin per reglament, d'acord amb els criteris i les finalitats establerts per l'article 30 i en coherència amb el que estableix la legislació de control ambiental preventiu. 6. Si les actes de verificació o control de funcionament i de revisió ho proposen, l'òrgan competent per a atorgar‐les pot modificar‐ne les condicions específiques o afegir‐ne de noves. Aquestes modificacions no generen dret a indemnització per als titulars si les noves condicions tenen per objecte el compliment de l'article 35.3, o bé si són necessàries per raó de l'impacte que l'activitat pugui tenir en el medi ambient, la seguretat dels béns i les persones o la convivència entre els ciutadans. Les actes de control de funcionament s'han d'incorporar a la documentació de la llicència o l'autorització. Article 32 Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

699

per sotsinspector/a

a) Obtenir l'informe favorable de l'òrgan de la Generalitat competent en matèria de patrimoni cultural.

Oposició

3. Si concorren motius d'interès públic acreditats a l'expedient, es poden atorgar llicències o autoritzacions d'establiments oberts al públic en immobles catalogats o declarats d'interès cultural en què tradicionalment s'han desenvolupat espectacles públics o activitats recreatives, malgrat que llurs característiques arquitectòniques no compleixin plenament les condicions tècniques establertes amb caràcter general. En aquests casos, cal complir els requisits específics següents:

2. Els informes, les certificacions i les verificacions a què fa referència l'apartat 1 i les actes de verificació o control de funcionament i de revisió establertes per l'article 31 poden ésser elaborats pels mateixos serveis administratius o, si així ho ha establert l'Administració actuant, per entitats col∙laboradores de l'Administració que hagin estat degudament acreditades, d'acord amb l'article 18. 3. Els informes, les certificacions i les verificacions requerits per la normativa de prevenció d'incendis han d'ésser emesos pels serveis competents en la matèria o per entitats col∙laboradores de l'Administració acreditades pels dits serveis. 4. El cost dels informes, les certificacions i les actes de verificació o control de funcionament i de revisió va a càrrec dels sol∙licitants o inspeccionats. Article 33 Termini per a resoldre i efectes de la inactivitat administrativa 1. Els terminis per a resoldre, sens perjudici dels terminis específics fixats per aquesta llei per a determinats tràmits i procediments, han d'ésser establerts per reglament i s'han de fer coincidir, sempre que sigui possible, amb els establerts per les altres normes que incideixin en els mateixos establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives. 2. La manca de resolució expressa dins els terminis establerts té efectes denegatoris de la sol∙licitud presentada, sens perjudici de l'aplicació preferent de les altres conseqüències que aquesta llei estableix per a determinats casos. Article 34 Informació 1. Els ciutadans tenen dret a obtenir de les administracions competents informació general sobre la viabilitat i els requisits de les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei, i també de les llicències i les autoritzacions atorgades o en tramitació en un municipi determinat. Per mitjà d'un reglament s'ha d'establir quines han d'ésser les dades objecte d'informació, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. 2. A l'exterior dels establiments oberts al públic, en un lloc visible, s'ha d'exhibir una placa normalitzada, perfectament llegible, amb les dades que s'estableixin per reglament.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

700

Oposició

1. Els reglaments i les ordenances que regulen la tramitació de llicències i autoritzacions poden requerir l'emissió d'informes, certificacions i verificacions, amb la finalitat d'acreditar la veracitat i la idoneïtat tècnica de les sol∙licituds, dels projectes i de les construccions i els equipaments.

per sotsinspector/a

Emissió d'informes tècnics i de certificacions

Article 35

2. Les llicències i les autoritzacions d'espectacles públics i d'activitats recreatives tenen la mateixa vigència que la dels espectacles i les activitats autoritzats. 3. Els titulars de les llicències o autoritzacions estan obligats a garantir que llur establiment mantindrà sempre les condicions sense les quals no li haurien estat concedides i a adaptar les instal∙lacions, els espectacles i les activitats a les noves condicions que estableixin les disposicions normatives posteriors a l'atorgament de les llicències o les autoritzacions. 4. Els titulars de les llicències o les autoritzacions estan obligats a informar l'òrgan competent de qualsevol canvi relatiu a les condicions autoritzades o a les característiques o al funcionament dels establiments, a demanar‐ne la revisió quan correspongui en atenció als terminis establerts i a sol∙licitar l'ampliació o la modificació de les llicències o les autoritzacions si els canvis previstos ho justifiquen. Article 36 Transmissió 1. Les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei són transmissibles, llevat que el nombre de les que es poden atorgar sigui limitat o que s'hagin concedit tenint en compte les característiques particulars dels subjectes autoritzats. 2. No es poden transmetre les llicències ni les autoritzacions que són objecte d'un procediment d'inspecció, d'un expedient sancionador o de qualsevol altre procediment d'exigència de responsabilitats administratives en els termes establerts per l'article 61.3, mentre no s'hagi complert la sanció imposada o no s'hagi resolt l'arxiu de l'expedient per manca de responsabilitats. Tampoc no es poden transmetre les llicències ni les autoritzacions subjectes a un expedient de revocació o caducitat fins que no hi hagi una resolució ferma que confirmi la llicència. 3. Els canvis de titularitat dels establiments oberts al públic no necessiten cap autorització ni llicència noves, però sí una comunicació per escrit a l'òrgan competent per a atorgar‐la, que acrediti la subrogació dels nous titulars en els drets i les obligacions derivats de la llicència o l'autorització i, si escau, el compliment de la resta de requisits que les ordenances municipals exigeixin per a la transmissió de les llicències. 4. La comunicació a què fa referència l'apartat 3 ha d'ésser efectuada conjuntament pels transmetents o titulars de l'establiment i els adquirents en el termini d'un mes des de la formalització del canvi de titularitat. Un cop transcorregut el termini de dos mesos des de la comunicació, si no s'ha notificat que la transmissió no és procedent, es considera plenament eficaç.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

701

Oposició

1. Les llicències i les autoritzacions dels establiments oberts al públic tenen una vigència indefinida, tret que un reglament o les mateixes llicències i autoritzacions estableixin expressament el contrari, sens perjudici dels efectes dels controls i de les revisions periòdiques a què siguin sotmeses.

per sotsinspector/a

Vigència

Extinció de les llicències i les autoritzacions 1. Les llicències i les autoritzacions s'extingeixen pels motius següents: a) Perquè l'espectacle públic o l'activitat recreativa s'ha dut a terme o perquè s'ha complert el termini a què estan sotmeses, si escau. b) Per renúncia de llurs titulars. c) Per revocació. d) Per caducitat. 2. Les llicències i les autoritzacions poden ésser revocades en els supòsits següents: a) Si els titulars de les llicències o les autoritzacions incompleixen els requisits o les condicions en virtut de les quals els van ésser atorgades. b) Si canvien o desapareixen les circumstàncies que van determinar l'atorgament de les llicències o autoritzacions, o si en sobrevenen altres de noves que, en el cas d'haver existit, n'haurien comportat la denegació. c) Si els establiments oberts al públic no s'han adaptat a les noves normes que els afectin, dins el termini que s'hagi atorgat amb aquesta finalitat. d) Si són imposades com a sanció, d'acord amb el que estableix l'article 50.d. 3. L'Administració pot declarar la caducitat de les llicències i de les autoritzacions en el cas que, al cap d'un any d'haver‐les atorgat, l'establiment obert al públic, sense causa justificada, no hagi iniciat les activitats o en el cas que, en qualsevol moment de llur vigència, aturi l'activitat durant més de dos anys ininterromputs. 4. La revocació i la declaració de caducitat s'han de tramitar d'ofici, donant audiència als interessats i, si s'acorden, s'ha de fer dins el termini de sis mesos d'haver‐los notificat l'obertura de l'expedient. La revocació i la declaració de caducitat no generen dret a indemnització. Article 38 Concurrència de llicències i autoritzacions 1. L'atorgament de les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei és sempre sens perjudici que els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

702

Oposició

Article 37

per sotsinspector/a

5. Una vegada produïda la transmissió, les responsabilitats i les obligacions dels antics titulars derivades de les llicències o les autoritzacions són assumides pels nous titulars. En defecte de comunicació, els subjectes que intervenen en la transmissió són responsables solidaris de la responsabilitat que es pugui derivar dels establiments o les activitats autoritzades.

2. Les llicències o autoritzacions i la resta de tràmits de control preventiu que concorrin en un mateix establiment, espectacle o activitat s'han de sol∙licitar simultàniament i, en la mesura que sigui possible, s'han de tramitar conjuntament, en els termes que s'estableixin per reglament. 3. Els procediments de tramitació conjunta o simultània han de: a) Simplificar i integrar tant com sigui possible els diversos tràmits i actuacions. Amb aquesta finalitat, aquests procediments poden aplicar a totes les tramitacions de llicències i autoritzacions els terminis de la que tingui més durada, i poden establir que l'eventual suspensió de tramitació d'una de les llicències o autoritzacions afecti també la tramitació de la resta. b) Garantir la salvaguarda de la capacitat decisòria de cada administració i de cada òrgan en l'adopció de les resolucions de la seva competència. c) Integrar en el procediment d'atorgament de les llicències o les autoritzacions d'establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives la intervenció administrativa de control preventiu corresponent a la llicència ambiental, de manera que aquesta llicència sigui substituïda per l'informe integrat de les matèries ambientals per part de l'òrgan ambiental competent, i si escau, per la declaració d'impacte ambiental que, si aquest informe o aquesta declaració és desfavorable o si determinen limitacions pel que fa a emissions, prescripcions tècniques i controls periòdics, són vinculants per a l'atorgament de la llicència o l'autorització. Capítol IV

per sotsinspector/a

hagin d'obtenir, a més, la resta de llicències o autoritzacions que, en funció de llurs característiques, els siguin exigibles en aplicació de la legislació vigent, entre les quals les llicències urbanístiques, quan siguin procedents.

Article 39 Llicència municipal o autorització de la Generalitat per als establiments oberts al públic de règim especial 1. Els establiments oberts al públic de règim especial són els que poden afectar més intensament la convivència entre els ciutadans, la seguretat o la salut, a causa de llur horari especial i d'altres condicions singulars, que s'han d'establir per reglament. 2. L'obertura dels establiments de règim especial resta sotmesa a: a) Llicència municipal, amb l'informe vinculant previ de la Generalitat, per als municipis amb una població superior als 50.000 habitants. b) Autorització de la Generalitat, amb la conformitat prèvia de l'ajuntament afectat, per als municipis amb una població igual o inferior als 50.000 habitants. La Generalitat pot delegar aquesta competència als municipis interessats, d'acord amb el que estableix l'article 12.1.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

703

Oposició

Règim específic de les diverses llicències i autoritzacions

Llicència municipal per als establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable 1. Per a obrir establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable per a dur‐hi a terme espectacles públics o activitats recreatives, cal haver sol∙licitat i obtingut prèviament la llicència municipal corresponent. 2. L'ajuntament ha de comunicar als serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives l'atorgament de llicències municipals d'establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable i qualsevol modificació, suspensió, revocació, canvi de titularitat o canvi de domicili a efectes de notificacions. Article 41 Llicència municipal per als espectacles de circ i altres activitats dutes a terme en establiments oberts al públic de caràcter no permanent desmuntable 1. Els espectacles de circ, entre els quals els de vela i els que es fan amb animals, i altres espectacles públics o activitats recreatives que es duen a terme en establiments oberts al públic de caràcter no permanent desmuntable requereixen, a més de la conformitat dels titulars del sòl afectats, l'obtenció prèvia de la llicència municipal corresponent. 2. S'han d'establir per reglament les condicions tècniques que han de complir les estructures no permanents desmuntables. En absència de normativa específica, se'ls ha d'aplicar, per analogia, la normativa que regula les instal∙lacions permanents no desmuntables. 3. A les autoritzacions regulades per aquest article els és aplicable el règim jurídic establert per a les llicències d'establiments públics permanents no desmuntables, en tot allò que sigui procedent, llevat del caràcter indefinit. Article 42 Autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari 1. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari són els que es duen a terme esporàdicament en establiments oberts al públic que tenen llicència o autorització per a una activitat diferent de la que es pretén fer, o en espais oberts al públic o altres locals que, tot i no tenir la condició d'establiments oberts al públic amb llicència o autorització, compleixen les condicions exigibles per a dur‐hi a terme els espectacles o les activitats.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

704

per sotsinspector/a

Article 40

Oposició

3. Per reglament o per mitjà dels instruments de planificació de la Generalitat, es poden establir les condicions o els requisits de caràcter especial, com ara criteris de localització, distàncies mínimes, serveis de mobilitat o mesures especials de prevenció de la seguretat o de la salut, que han de complir els establiments oberts al públic de règim especial, amb la finalitat de minimitzar l'impacte que poden tenir en les zones residencials i en les activitats socials i culturals i de prevenir la seguretat i la salut de les persones afectades.

4. Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals han de regular el procediment, els requisits i les condicions generals que s'exigeixen per a atorgar les autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari. Article 43 Títol habilitant per a l'ús dels espais oberts al públic Les autoritzacions regulades pels articles 41 i 42 són independents del títol habilitant per a la utilització dels espais oberts al públic afectats, que ha d'ésser atorgat pels titulars respectius. Si els espais són béns de titularitat pública, s'han d'aplicar els criteris següents: a) El procediment per a obtenir el títol habilitant per a la utilització dels espais oberts al públic s'ha de tramitar simultàniament al procediment per a obtenir l'autorització d'espectacles públics o d'activitats recreatives, en els termes que s'estableixin per reglament. b) Els titulars de les autoritzacions estan obligats a retornar els espais ocupats a l'estat originari i, si les autoritzacions ho estableixen expressament, a millorar les condicions en què estaven abans del muntatge. En el cas d'espais naturals, els titulars han de complir específicament el que estableix el règim d'usos permesos per a cada figura de protecció i de restauració. c) Les autoritzacions per a dur a terme espectacles públics o activitats recreatives en espais oberts al públic es poden condicionar al dipòsit d'una fiança suficient per a respondre dels perjudicis que les activitats autoritzades puguin ocasionar en els espais afectats i en llur entorn, sens perjudici del pagament de les taxes corresponents. d) Per a garantir el compliment de la responsabilitat establerta per la lletra c, els titulars de les llicències o les autoritzacions estan obligats a reintegrar el cost total dels perjudicis ocasionats en tot allò que no cobreixi la fiança dipositada.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

705

Oposició

3. Els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme en un espai obert, de caràcter públic o privat, requereixen, a més de la conformitat dels titulars de l'espai, l'obtenció prèvia de l'autorització municipal corresponent o, en el cas de les proves esportives que es fan en més d'un terme municipal, de l'autorització de l'òrgan competent en matèria de trànsit de la Generalitat.

per sotsinspector/a

2. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari estan sotmesos a autorització de la Generalitat, llevat que es duguin a terme en municipis de més de 50.000 habitants o que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars. En aquests casos, estan sotmesos a llicència municipal.

TÍTOL IV

Inspeccions Article 44 Inspeccions 1. Els titulars i els organitzadors han de permetre i facilitar les inspeccions que acordi l'autoritat competent. El personal d'inspecció pot accedir a qualsevol lloc, instal∙lació o dependència, de titularitat pública o privada, amb el límit constitucional de l'entrada domiciliària. 2. Poden fer inspeccions els membres de cossos i forces de seguretat o altres serveis d'inspecció, els quals, en l'exercici de llurs funcions, tenen el caràcter d'agents de l'autoritat, en els termes i amb les conseqüències que estableix la legislació general de procediment administratiu. També poden col∙laborar en la inspecció persones o empreses amb l'especialització tècnica requerida i l'habilitació suficient. 3. Com a resultat de la inspecció, els agents actuants han d'estendre una acta, en la qual els interessats poden fer constar llur disconformitat i llurs observacions. L'acta s'ha de notificar als interessats i a l'òrgan administratiu competent. 4. Si el resultat de la inspecció constata irregularitats, l'òrgan competent, després de valorar la incidència que tenen en la seguretat de les persones o els béns o en la convivència entre els ciutadans, pot optar entre: a) Requerir les modificacions o millores necessàries per a reparar les irregularitats, fixar un termini per a efectuar‐les i obrir un expedient sancionador si no són fetes dins el termini establert. b) Acordar directament l'obertura de l'expedient sancionador corresponent, amb l'adopció, si escau, de les mesures provisionals establertes per aquesta llei, sens perjudici de les mesures que estableix l'article 62. Article 45 Criteris i coordinació de les inspeccions 1. La Generalitat, a proposta de la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives, ha d'aprovar els objectius i les prioritats de les inspeccions en matèria d'establiments públics, d'espectacles públics i d'activitats recreatives que han d'efectuar els seus serveis d'inspecció i els serveis d'inspecció municipals en tot el territori, i ha de promoure l'existència de plans i programes d'inspecció compartits entre la Generalitat i els ajuntaments, amb la finalitat de coordinar les actuacions respectives i d'aplicar criteris i metodologies d'inspecció similars.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

706

Oposició

Capítol I

per sotsinspector/a

Del règim d'inspeccions i sancions

Règim sancionador Article 46 Infraccions i sancions 1. Les infraccions en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives es classifiquen en faltes molt greus, faltes greus i faltes lleus. Aquestes infraccions han d'ésser objecte de les sancions establertes per aquesta llei. 2. En tot allò que no estableix expressament aquest capítol, s'han d'aplicar les normes de procediment sancionador aplicables per l'Administració de la Generalitat. 3. A les infraccions per contaminació acústica els és aplicable la normativa específica corresponent. Article 47 Faltes molt greus Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes molt greus: a) Obrir un establiment i dur‐hi a terme espectacles públics o activitats recreatives, o fer‐hi modificacions, sense tenir les llicències o les autoritzacions pertinents, o incomplir‐ne les condicions, si comporta un risc greu per a les persones o els béns. b) Tolerar, els titulars o els organitzadors, activitats il∙lícites o il∙legals, entre les quals el consum de drogues o de substàncies tòxiques i el tràfic d'estupefaents, o no posar la diligència necessària a l'hora d'impedir‐les, sens perjudici de les responsabilitats que es derivin d'aquestes activitats. c) Excedir l'aforament permès, si comporta un risc per a la seguretat de les persones. d) No atendre persones que necessiten assistència mèdica immediata, amb relació a les prescripcions establertes per reglament sobre equipament sanitari, d'acord amb el tipus d'espectacle públic o d'activitat recreativa. e) Incomplir de manera greu i reiterada, com a mínim tres vegades en un període de sis mesos, els horaris d'inici o acabament d'un espectacle públic o una activitat recreativa, i també incomplir reiteradament el règim d'horaris dels establiments oberts al públic. f) No permetre l'accés als agents de l'autoritat en l'exercici de llurs funcions, o al personal de les entitats col∙laboradores de l'Administració en l'exercici de llurs funcions de verificació i control de l'aforament, i també impedir aquest exercici.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

707

Oposició

Capítol II

per sotsinspector/a

2. L'elaboració de la programació a què fa referència l'apartat 1 ha d'atendre al desenvolupament i l'evolució del sector de l'oci, a la dimensió social, la importància, el tipus o la situació de les activitats i a l'efecte dissuasiu que es pretengui obtenir amb l'actuació inspectora.

i) Incomplir la prohibició de discriminació establerta per l'article 10. Article 48 Faltes greus Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes greus: a) Obrir un establiment i dur‐hi a terme espectacles públics o activitats recreatives, o fer‐hi modificacions, sense tenir les llicències o les autoritzacions pertinents, o incomplir‐ne les condicions, si no comporta un risc greu per a les persones o els béns. b) Incomplir els requeriments i les resolucions de les autoritats competents en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics o d'activitats recreatives. c) Dur a terme un espectacle públic o una activitat recreativa diferent dels autoritzats per la llicència o suspendre'l sense una causa justificada. d) Presentar documents o dades que no s'ajustin a la realitat en els procediments relatius als espectacles públics i les activitats recreatives. e) No fer els controls de funcionament establerts per aquesta llei i no col∙laborar en l'exercici de les funcions d'inspecció. f) Excedir l'aforament permès, si no comporta un risc per a la seguretat de les persones. g) Tenir els locals, les instal∙lacions o els serveis en mal estat, si això produeix una incomoditat greu als usuaris o al personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, o no tenir‐los en les condicions d'higiene adequades. h) Modificar, sense una causa justificada, programes als quals s'ha donat publicitat o fer publicitat enganyosa que pugui generar alteracions de l'ordre amb risc per a les persones i els béns. i) Permetre l'accés a establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives de persones que exhibeixin símbols, indumentària o objectes que incitin a la violència, al racisme o a la xenofòbia. j) Incomplir els horaris d'inici o acabament d'un espectacle públic o d'una activitat recreativa, o bé els horaris d'obertura o tancament dels establiments oberts al públic. k) Incomplir les normes específiques sobre serveis de vigilància.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

708

Oposició

h) Trencar els precintes o incomplir les prohibicions fixades per una mesura provisional, mentre en duri la vigència, o per les resolucions sancionadores.

per sotsinspector/a

g) Admetre menors, de manera reiterada, en establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l'entrada.

m) Admetre menors en establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l'entrada. n) Incomplir la normativa sobre els contractes d'assegurances de responsabilitat civil o altres exigibles, si no constitueix una infracció penal. o) Adoptar comportaments, els espectadors o els usuaris, que puguin crear situacions de perill o alteracions de l'ordre, ja sigui envers els altres espectadors o usuaris, envers el personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, envers els titulars o els organitzadors, o envers les forces i els cossos de seguretat o els bombers, sens perjudici de llur responsabilitat penal. p) Assistir a espectacles públics o activitats recreatives amb objectes que puguin ésser utilitzats com a armes. q) No tenir el pla d'autoprotecció corresponent o no aplicar‐lo correctament, en el cas dels establiments oberts al públic, els espectacles públics o les activitats recreatives que l'hagin de tenir d'acord amb la normativa de protecció civil. Article 49 Faltes lleus 1. Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes lleus:

per sotsinspector/a

l) Incomplir la normativa sobre el personal i els sistemes de control d'accés i de control d'aforaments.

b) No tenir a disposició dels consumidors o usuaris els fulls de reclamació o de denúncia preceptius o negar‐se a lliurar‐los‐els. c) Incomplir la normativa reglamentària sobre venda d'entrades o abonaments, o practicar la revenda. d) Exercir el dret d'admissió sense haver‐ho comunicat a l'autoritat competent. 2. És una falta lleu qualsevol acció o omissió que comporti l'incompliment de les obligacions o l'impediment de l'exercici efectiu dels drets dels espectadors i els usuaris, dels organitzadors i els titulars o de les persones interessades, d'acord amb els articles 5, 6 i 8, sempre que l'acció o l'omissió no estigui tipificada com a falta o delicte, o com a infracció administrativa molt greu o greu per aquesta llei o una altra norma legal, o bé que no pugui ésser qualificada de greu pel grau d'afectació que hagi tingut en la seguretat de les persones o els béns, la qualitat dels establiments o la convivència entre els ciutadans. 3. És una falta lleu qualsevol incompliment de les condicions i els requisits establerts per aquesta llei, sempre que no estigui tipificat com a falta molt greu o greu.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

709

Oposició

a) No col∙locar els rètols establerts per la normativa vigent.

Article 50

a) Una multa de 15.001 a 150.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes molt greus, de fins a 300.000 euros. b) La prohibició d'utilitzar l'establiment obert al públic afectat, per mitjà del tancament i el precinte de l'establiment, per a cap activitat relacionada amb els espectacles públics o les activitats recreatives, per un període d'entre sis i divuit mesos. c) La suspensió de l'autorització o la llicència per un període d'entre sis i dotze mesos. d) La revocació de l'autorització o la llicència. e) La inhabilitació per a ésser titulars o organitzadors per un període d'entre sis i dotze mesos. f) El comís durant un període d'entre sis i dotze mesos o la destrucció, si escau, dels béns relacionats amb l'activitat. En cas d'espectacles públics o d'activitats recreatives duts a terme sense llicència o autorització en què no sigui possible aplicar les sancions establertes per les lletres b, c, d i h, el comís pot tenir caràcter indefinit, especialment si no s'identifiquen els organitzadors o si aquests no es fan càrrec de la sanció pecuniària establerta. g) La publicitat de la conducta constitutiva d'infracció, en els termes establerts per l'article 53. h) L'avançament de l'hora de tancament per un període d'entre sis i dotze mesos. Article 51 Sancions per la comissió de faltes greus Les faltes greus poden ésser sancionades, acumulativament o alternativament, amb: a) Una multa de 1.501 a 15.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes greus, de fins a 30.000 euros. b) La prohibició d'utilitzar l'establiment obert al públic afectat, mitjançant el tancament i el precinte, per a cap activitat relacionada amb els espectacles públics o les activitats recreatives per un període màxim de sis mesos. c) La suspensió de l'autorització o la llicència per un període màxim de sis mesos. d) La inhabilitació per a ésser titulars o organitzadors per un període màxim de sis mesos. e) El comís durant un període màxim de sis mesos. El comís pot tenir caràcter indefinit si es donen les mateixes circumstàncies que les establertes per l'article 50.f.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

710

Oposició

Les faltes molt greus poden ésser sancionades, acumulativament o alternativament, amb:

per sotsinspector/a

Sancions per la comissió de faltes molt greus

f) La publicitat de la conducta constitutiva d'infracció, en els termes establerts per l'article 53.

i) La suspensió de fins a sis mesos o la revocació de l'habilitació dels centres de formació del personal de control d'accés. j) Si els infractors són espectadors o usuaris, una multa de 151 a 1.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió d'infraccions greus, de fins a 2.000 euros. Article 52 Sancions per la comissió de faltes lleus Les faltes lleus poden ésser sancionades amb: a) Una multa de 300 a 1.500 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes lleus, de fins a 3.000 euros. b) Si els infractors són espectadors o usuaris, una multa de 50 a 150 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes lleus, de fins a 300 euros. Article 53 Publicitat de la conducta infractora 1. L'òrgan sancionador pot acordar, per raons d'exemplaritat, fer publicitat de la conducta infractora, especialment en els casos de reincidència en la comissió de faltes molt greus o greus, en el supòsit de resolucions sancionadores fermes o, si escau, quan les sentències siguin fermes. 2. La publicitat de la conducta infractora s'ha de fer per mitjà de la publicació, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el butlletí oficial de la província corresponent i en els mitjans de comunicació que es considerin adequats, d'un text que ha d'indicar la classe d'infracció comesa, la sanció acordada i el nom de la persona o de les persones responsables. 3. Les despeses de la publicació van a càrrec dels autors de la infracció corresponent. Article 54 Mesures sense caràcter sancionador 1. No tenen caràcter sancionador: a) El tancament d'un establiment obert al públic o la prohibició o suspensió d'una activitat recreativa o d'un espectacle públic que no tenen la llicència o l'autorització corresponents, fins que no es restableixi la legalitat. Aquestes mesures poden ésser adoptades per l'administració

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

711

Oposició

h) La suspensió de fins a sis mesos o la revocació de l'habilitació del personal de control d'accés.

per sotsinspector/a

g) L'avançament de l'hora de tancament dels establiments durant un període màxim de sis mesos.

2. En els casos d'infraccions lleus, es poden dur a terme actuacions d'advertiment, sense necessitat d'obrir un procediment sancionador. L'autoritat competent ha de motivar la mesura de l'advertiment. 3. En el cas que les conductes sancionades hagin causat danys o perjudicis a béns públics o a l'Administració, la resolució sancionadora pot establir que la situació alterada per la infracció sigui retornada a l'estat originari i fixar la indemnització corresponent, en els termes establerts per la legislació de procediment administratiu. 4. En els casos que l'espectacle públic o l'activitat recreativa se suspengui o es modifiqui de manera injustificada, els espectadors o usuaris i, si escau, l'Administració poden exigir als titulars o als organitzadors la devolució de l'import de les entrades o dels abonaments. Article 55 Graduació de les sancions 1. Per reglament s'han de precisar les conductes que constitueixen cada tipus de falta i fixar la mesura sancionadora que cal aplicar en cada cas. 2. La sanció imposada ha d'ésser sempre proporcionada a la gravetat dels fets i a les circumstàncies concretes de cada cas. Amb aquesta finalitat, l'òrgan sancionador ha de graduar l'aplicació de les sancions establertes per aquesta llei, motivant‐ho expressament d'acord amb un o més d'un dels criteris següents: a) La gravetat i la transcendència social de la infracció. b) El risc que la infracció hagi causat per a la seguretat de les persones. c) Els perjudicis, qualitatius i quantitatius, que s'hagin ocasionat a les persones i als béns. d) La reincidència, en el termini d'un any, en la comissió de faltes tipificades per aquesta llei, si així ho estableix una resolució ferma. e) La negligència o la intencionalitat en la comissió de la infracció. f) La bona disposició manifestada per a complir les disposicions legals, acreditada amb l'adopció de mesures de reparació abans de finalitzar l'expedient sancionador. 3. Els criteris establerts per l'apartat 2 no es poden utilitzar per a graduar la sanció imposada si s'integren en la descripció de la conducta tipificada com a infracció.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

712

Oposició

b) La revocació i la declaració de caducitat de les llicències o autoritzacions, d'acord amb l'article 37.

per sotsinspector/a

competent en matèria d'inspeccions i sancions, després d'haver donat audiència a les persones interessades.

Article 56 Persones responsables 1. Són responsables de les infraccions establertes per aquesta llei les persones físiques o jurídiques que incorren en les faltes que aquesta tipifica, ja siguin els organitzadors dels espectacles o les activitats recreatives, o els titulars de la llicència o l'autorització corresponent. 2. En el cas que la infracció sigui imputada a una persona jurídica, en són responsables solidàries les persones físiques que n'ocupen càrrecs d'administració o direcció que hagin comès la infracció o que hi hagin col∙laborat activament, que no acreditin haver fet tot el possible, en el marc de llurs competències, per a evitar‐la, que l'hagin consentit o que hagin adoptat acords que la possibilitin, tant si han cessat en llur activitat com si no. 3. Els responsables, encara que no tinguin la titularitat patrimonial dels immobles on hi ha els establiments oberts al públic als quals s'imposa el tancament, han de respondre, d'acord amb la legislació civil, dels danys i els perjudicis que puguin patir els propietaris i els titulars dels drets sobre els immobles afectats com a conseqüència del tancament. Article 57 Prescripció i caducitat 1. Les faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes lleus, al cap de sis mesos. 2. El termini de prescripció de les faltes es comença a comptar des que es cometen o des que l'Administració en té coneixement. En el cas d'infraccions derivades d'una activitat continuada, la data inicial del còmput és la del finiment de l'activitat o l'últim acte amb què la infracció es consuma. 3. Les sancions per la comissió de faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; per la comissió de faltes greus, al cap de dos anys, i per la comissió de faltes lleus, al cap d'un any. 4. Qualsevol actuació de l'Administració, coneguda pels interessats, amb la finalitat d'iniciar o impulsar el procediment sancionador o d'executar les sancions interromp el termini de prescripció i se n'ha d'iniciar novament el còmput. El termini de prescripció torna a transcórrer si el Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

713

per sotsinspector/a

5. S'han d'establir per reglament els casos de faltes molt greus i de faltes greus en què, en atenció als danys ocasionats i als beneficis obtinguts, es pot imposar una sanció de les establertes per a les faltes de la gravetat immediatament inferior, sempre que no hi hagi reincidència ni s'hagi afectat la seguretat de les persones. En els casos de faltes molt greus, la sanció mai no pot ésser inferior a 1.501 euros.

Oposició

4. Amb la finalitat d'evitar l'enriquiment dels infractors com a conseqüència dels fets sancionats, l'òrgan sancionador els pot incrementar la sanció pecuniària amb la quantia que hagin obtingut amb la comissió de la infracció. Aquesta mesura s'ha d'adoptar en els casos, establerts per reglament, en què no sigui pertinent imposar com a sanció el tancament de l'establiment obert al públic.

Article 58 Registre d'infraccions i sancions 1. La Generalitat ha de crear un registre administratiu de sancions i d'infraccions en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives, on s'han d'inscriure totes les infraccions i les sancions imposades per resolució ferma. L'organització d'aquest registre i les condicions d'inscripció s'han d'establir per reglament, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. 2. La finalitat del registre a què fa referència l'apartat 1 és poder apreciar els casos de reincidència i garantir el compliment efectiu de les sancions que es poden imposar a l'empara d'aquesta llei, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. Poden accedir a aquest registre els òrgans i les autoritats que instrueixen els procediments sancionadors i els ens municipals interessats. 3. Les sancions inscrites en el registre han d'ésser cancel∙lades, d'ofici o a instància dels interessats, en el cas que concorrin les circumstàncies següents: a) No haver imposat a la mateixa persona una altra sanció per una infracció tipificada per aquesta llei, durant el termini de tres anys per a les faltes molt greus, de dos anys per a les faltes greus i d'un any per a les faltes lleus, a comptar des del moment que la resolució sancionadora esdevé ferma en via administrativa. b) Haver complert totalment les sancions imposades. c) Haver‐se produït l'anul∙lació administrativa o judicial de la sanció imposada. Capítol III Disposicions específiques de procediment sancionador Article 59 Òrgans sancionadors 1. Els òrgans de l'Administració de la Generalitat competents per a exercir les potestats sancionadores que li atribueix aquesta llei són els òrgans centrals i els serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

714

Oposició

5. El procediment sancionador s'ha d'haver resolt i se n'ha d'haver notificat la resolució en el termini màxim de nou mesos des que es va obrir, llevat que es doni alguna de les circumstàncies establertes per la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú que comporti la interrupció del còmput. Un cop vençut aquest termini, es produeix la caducitat de les actuacions, d'acord amb el que estableix la dita legislació.

per sotsinspector/a

procediment sancionador o d'execució resta aturat durant més d'un mes per una causa no imputable als presumptes responsables o infractors.

Article 60 Obertura del procediment sancionador 1. L'òrgan competent per a sancionar pot acordar l'obertura del procediment sancionador si de les actes esteses per la policia o pels serveis d'inspecció se'n pot derivar raonablement l'existència d'una conducta infractora i a qui és imputable. 2. En el cas que el procediment hagi estat iniciat per mitjà d'una denúncia prèvia, s'ha de comunicar als denunciants si s'ha decidit obrir el procediment sancionador o no. El plantejament d'una denúncia no atorga als denunciants, per si mateix, la condició d'interessats, als efectes de poder‐se pronunciar sobre l'admissió o no d'eventuals recursos contra la comunicació de l'arxiu de les actuacions. Article 61 Mesures provisionals 1. Un cop obert un expedient sancionador per la presumpta comissió de faltes molt greus, greus o lleus, l'òrgan competent pot acordar, per mitjà d'una resolució motivada, les mesures provisionals pertinents en cada cas per a evitar el manteniment dels efectes de la infracció i la comissió de noves infraccions, i també per a assegurar que el procediment es desenvolupi correctament i que la resolució final sigui eficaç. 2. Les mesures provisionals poden consistir a adoptar o, si escau, confirmar qualsevol de les mesures provisionals prèvies a l'obertura de l'expedient establertes per l'article 63. 3. En el cas d'expedients sancionadors per la presumpta comissió de faltes molt greus o greus que puguin comportar la imposició de sancions no pecuniàries, amb la finalitat de garantir l'eficàcia de la resolució final, l'òrgan sancionador ha d'adoptar la mesura provisional de prohibir la transmissió de la llicència, en els termes que estableix l'article 36. 4. Les mesures provisionals poden ésser revocades o modificades, d'ofici o a instància de part, durant el procediment sancionador, i s'extingeixen en el moment que se n'adopta la resolució final, llevat que siguin imposades en qualitat de sanció. En aquest cas, la durada de la mesura provisional computa, si escau, als efectes del compliment de la sanció.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

715

Oposició

3. Els ajuntaments i l'Administració de la Generalitat s'han d'informar recíprocament de l'obertura i de la resolució dels expedients sancionadors per a evitar‐ne la duplicitat i per tal d'incorporar les dades al registre a què fa referència l'article 58.

per sotsinspector/a

2. L'òrgan municipal competent per a exercir les potestats sancionadores que aquesta llei atribueix als ajuntaments és l'alcalde o alcaldessa, que pot delegar la competència d'acord amb el règim establert per la legislació de règim local.

Capítol IV

Mesures provisionals prèvies a l'obertura de l'expedient Els òrgans competents per a sancionar les infraccions tipificades per aquesta llei, en exercici de llurs competències, abans d'obrir el procediment sancionador que correspongui poden adoptar les mesures provisionals prèvies pertinents per a impedir o per a suspendre els espectacles públics o les activitats recreatives en algun dels supòsits següents: a) Si hi ha indicis clars que poden ésser constitutius de delicte. En aquest cas, l'òrgan que acorda la mesura provisional ho ha de comunicar a l'autoritat judicial dins les quaranta‐vuit hores següents. b) Si en el transcurs dels espectacles o de les activitats es produeixen alteracions de l'ordre públic, amb perill per a persones i béns, o es pot preveure d'una manera fonamentada que es produiran. c) Si s'incompleixen greument les condicions sanitàries, de salubritat i d'higiene o hi ha un risc greu o un perill imminent per a la seguretat de les persones o els béns. d) Si els titulars o els organitzadors toleren, per negligència, el consum d'estupefaents. S'entén que tenen aquesta actitud negligent si no fan advertiments als consumidors o, en el cas que en facin i que els consumidors no els atenguin, si no comuniquen el consum d'estupefaents a les autoritats competents o no col∙laboren per a evitar que es torni a produir. e) Si no es tenen les llicències o les autoritzacions establertes per aquesta llei o si se n'alteren substancialment els requisits. f) Si s'incompleixen d'una manera reiterada els horaris establerts. g) Si s'incompleix d'una manera reiterada la prohibició d'admetre menors en establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l'entrada. Article 63 Tipus de mesures provisionals prèvies Si es dóna algun dels supòsits establerts per l'article 62, es pot adoptar una de les mesures següents o, si escau, més d'una: a) La suspensió de la llicència o l'autorització corresponent. b) La suspensió o la prohibició de l'activitat. c) El tancament provisional de l'establiment obert al públic per mitjà de precinte.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

716

Oposició

Article 62

per sotsinspector/a

Mesures provisionals prèvies

f) La prestació de fiances. g) Altres mesures que es considerin necessàries, adequades i proporcionades per a cada situació per a la seguretat de les persones i dels establiments o els espais oberts al públic. Article 64 Procediment i resolució S'ha de regular, per reglament, el procediment, de caràcter sumari, que cal seguir per a adoptar les mesures provisionals prèvies establertes per aquesta llei, d'acord amb les prescripcions següents: a) La resolució que adopti les mesures provisionals prèvies ha d'aplicar criteris de congruència i de proporcionalitat, i acreditar‐ho en la motivació corresponent, que també ha de ponderar la concurrència d'urgència, especial gravetat del risc per a la seguretat i per a la convivència entre els ciutadans i el caràcter eventualment reiterat de l'incompliment. b) Les mesures provisionals s'han d'acordar amb resolució motivada, que ha d'expressar l'adequació entre la situació plantejada i la mesura o les mesures adoptades. En la resolució s'ha d'advertir els interessats que poden consultar l'expedient i formular les al∙legacions i presentar els documents que considerin pertinents en el marc de l'expedient sancionador corresponent, que s'ha d'obrir abans que transcorri el termini de quinze dies. c) Les mesures provisionals prèvies han d'ésser confirmades, modificades o revocades en l'acord d'iniciació del procediment sancionador corresponent, que s'ha d'efectuar en el termini màxim de quinze dies des de l'adopció de les mesures provisionals. Aquest acord d'iniciació pot ésser objecte del recurs que sigui procedent. Les mesures provisionals prèvies resten sense efecte si no s'obre l'expedient sancionador dins el dit termini, o si l'acord d'iniciació no conté cap pronunciament exprés respecte de les mesures esmentades. d) Les mesures provisionals prèvies poden ésser efectives mentre subsisteixin les raons que en van motivar l'adopció. e) En el cas que un ajuntament hagi assumit la competència atribuïda per l'article 11.1.e, l'òrgan de la Generalitat titular originari de la competència pot adoptar una mesura provisional prèvia si, donant‐se alguna de les circumstàncies establertes per l'article 62, l'ajuntament que exerceix la competència no dóna garanties immediates de l'adopció de la mesura provisional que correspongui. En aquests casos, l'òrgan de la Generalitat titular originari de la competència ha de tramitar el procediment sancionador subsegüent.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

717

Oposició

e) El comís de les entrades i dels diners de la revenda o de la venda al carrer o en llocs no autoritzats.

per sotsinspector/a

d) El comís o el precinte dels béns utilitzats per a dur a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa.

Article 65

2. Si adopten mesures provisionals immediates, els agents de policia ho han de comunicar, dins les quaranta‐vuit hores següents, a l'òrgan competent per a adoptar les mesures provisionals prèvies pertinents, el qual ha de confirmar‐les, modificar‐les o revocar‐les en el termini de cinc dies, a comptar des del primer dia hàbil següent al de la comunicació. L'incompliment d'aquests terminis comporta automàticament l'aixecament de les mesures provisionals immediates adoptades. 3. Si es donen les circumstàncies establertes per l'apartat 1, els agents de policia poden adoptar les mesures provisionals immediates següents: a) La suspensió immediata de les activitats i el precinte dels establiments, de les instal∙lacions o dels instruments, en el cas que es puguin produir problemes greus de seguretat. b) El desallotjament dels establiments i els espais oberts al públic en el cas que, pel nombre d'assistents o per altres circumstàncies, es posi en perill greu, i d'una manera concreta i manifesta, la seguretat de les persones, o en el cas que s'afecti greument la convivència entre els ciutadans. Aquesta mesura, si afecta establiments oberts al públic, o espectacles públics o activitats recreatives en espais oberts autoritzats, comporta la prohibició que el públic hi entri fins a l'hora d'obertura del dia o de la sessió següent. c) Altres mesures concretes menys restrictives que les establertes per aquest article, que siguin proporcionades i adequades a les circumstàncies i que es considerin necessàries en cada situació per tal de garantir la seguretat de les persones i dels béns i la convivència entre els ciutadans. 4. Si l'òrgan competent per a sancionar ratifica les mesures provisionals immediates establertes per aquest article, el règim de confirmació, modificació o revocació posterior es regeix pel que disposa l'article 64.c, llevat que l'acord de ratificació es dicti en l'acord d'iniciació del procediment sancionador corresponent. 5. Els agents de l'autoritat poden adoptar la mesura de comissar o precintar els béns relacionats amb l'activitat o les entrades de la revenda o en venda ambulant, amb la finalitat de garantir l'efectivitat de les prohibicions i de les suspensions, d'evitar la continuïtat d'activitats il∙legals i la instrucció adequada d'eventuals procediments sancionadors. En aquests casos també s'aplica el que estableix l'apartat 2, pel que fa al manteniment o no de la mesura.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

718

Oposició

1. Els agents dels cossos i forces de seguretat poden adoptar les mesures provisionals immediates establertes per aquest article, en casos d'urgència absoluta, davant d'espectacles públics i d'activitats recreatives que comportin un risc immediat d'afectar greument la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans. Per a valorar la gravetat i la urgència de les circumstàncies que permeten adoptar aquestes mesures, els agents poden disposar de suport tècnic especialitzat immediat.

per sotsinspector/a

Mesures provisionals immediates

Disposicions addicionals

Les delegacions de les competències sancionadores de la Generalitat als ajuntaments emparades per la legislació aplicable fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei continuen vigents fins que l'ajuntament adopti l'acord corresponent a què fa referència l'article 11.1.e, que s'ha d'adoptar en el termini màxim de sis mesos a partir de l'entrada en vigor de la Llei. Si, un cop vençut aquest termini, no s'ha pres el dit acord, les delegacions efectuades a l'empara de la legislació aplicable fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei resten automàticament sense efecte. Segona Règim especial del municipi de Barcelona 1. Correspon a l'Ajuntament de Barcelona la competència per a autoritzar els espectacles públics i les activitats recreatives en el municipi de Barcelona, d'acord amb l'article 71 de la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, que atribueix a l'Ajuntament la competència per a autoritzar la instal∙lació o l'obertura de tota mena d'establiments oberts al públic i d'activitats en aquesta ciutat. 2. Sens perjudici de les disposicions establertes per aquesta llei, continuen en vigor, íntegrament, la Llei 22/1998 i la Llei de l'Estat 1/2006, del 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona. Tercera Establiments de règim especial No es poden sol∙licitar ni atorgar les llicències ni les autoritzacions establertes per l'article 39 per a establiments oberts al públic de règim especial fins que no hagin entrat en vigor les disposicions reglamentàries o de planificació que estableix el mateix article. Disposicions transitòries Primera Règim transitori dels expedients sancionadors Els expedients sancionadors oberts abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen per la normativa vigent en el moment de l'obertura, llevat dels supòsits en què els preceptes d'aquesta llei siguin més favorables per als expedientats. Segona Règim transitori de les normes reglamentàries

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

719

Oposició

Delegacions de competències vigents

per sotsinspector/a

Primera

Fins que aquesta llei no es desenvolupi per mitjà dels reglaments corresponents, són aplicables les normes vigents en el moment que la Llei s'aprovi, sempre que no hi contravinguin.

Estructures desmuntables Mentre no es regulin les estructures desmuntables, d'acord amb el que estableix aquesta llei, per a posar‐les en funcionament cal presentar, davant l'ajuntament corresponent, les certificacions tècniques específiques corresponents als muntatges i a les instal∙lacions, que els tècnics dels propietaris han d'efectuar en el lloc d'emplaçament. En aquestes certificacions s'ha de fer constar que el conjunt de les instal∙lacions funcionen correctament, i els tècnics municipals n'han de verificar la seguretat exterior i global. Quarta Règim transitori de les llicències i les autoritzacions Totes les sol∙licituds de llicències i d'autoritzacions presentades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen per la normativa aplicable en el moment en què es van sol∙licitar, sens perjudici del compliment de les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans. Disposició derogatòria Resta derogada la Llei 10/1990, del 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

per sotsinspector/a

Tercera

Primera Desenvolupament reglamentari S'autoritza el Govern i el conseller o consellera del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives per a dictar els reglaments que calguin per a desenvolupar i aplicar aquesta llei. Segona Actualització de sancions Les quanties de les multes fixades per aquesta llei poden ésser revisades i actualitzades per disposició del Govern.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

720

Oposició

Disposicions finals

Tercera

S'ha d'aprovar, per decret, un reglament de desenvolupament d'aquesta llei en el termini d'un any a comptar del dia que aquesta s'aprovi. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la Generalitat, 6 de juliol de 2009 José Montilla i Aguilera President de la Generalitat de Catalunya Joan Saura i Laporta

Oposició

Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

per sotsinspector/a

Desenvolupament reglamentari

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

721

LLEI 10/1999, DE 30 DE JULIOL, SOBRE LA TINENÇA DE GOSSOS CONSIDERATS

La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, disposa en l’article 5 que el posseïdor d’un animal, sens perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari o propietària, és responsable dels danys, dels perjudicis i de les molèsties que ocasioni a les persones, a les coses, a les vies i als espais públics i al medi natural en general, d’acord amb el que estableix l’article 1905 del Codi civil. La Llei 3/1994, de 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/1988, de protecció dels animals, i el Decret 328/1998, de 24 de desembre, pel qual es regula la identificació i el registre general d’animals de companyia, que la desplega, estableixen l’obligatorietat de la identificació i del cens dels animals de companyia i, concretament, disposen que els ajuntaments han de tenir un registre censal d’animals de companyia i que els posseïdors d’animals domèstics de companyia estan obligats a inscriure llurs animals en el registre censal del municipi de residència habitual de l’animal. La Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, en l’article 23.k qualifica de falta molt greu la realització d’espectacles que infringeixin el que disposa la Llei 3/1988, de protecció dels animals. Així mateix, l’article 20, apartats 1 i 3, de la dita Llei fa referència a les competències de la Policia Autonòmica i de les policies locals respecte als espectacles i les activitats recreatives i els criteris d’actuació dels agents davant qualsevol infracció de la normativa vigent. Els darrers temps han transcendit a l’opinió pública casos de gossos que, per llurs característiques físiques i de comportament, es poden considerar potencialment perillosos i que han protagonitzat incidents importants, des d’agressions molt greus a persones i a altres animals, a casos, fins i tot, de participació en baralles il∙legals de gossos. Aquests fets, provocats, bàsicament, perquè els propietaris d’aquests animals en fan un ús indegut, han creat una alarma social que ha de rebre una resposta efectiva de l’Administració. Per tant, aquesta Llei, que té per finalitat regular la tinença dels gossos considerats potencialment perillosos i, així, poder garantir la seguretat dels ciutadans i la dels altres animals, pretén complementar el marc jurídic a Catalunya en matèria de seguretat ciutadana i de protecció dels animals ja regulats per normatives sectorials i les disposicions que les desenvolupen. Article 1. Definició Tenen la consideració de gossos potencialment perillosos, i els és aplicable aquesta Llei, els que presentin una o més d’una de les circumstàncies següents: a) Gossos que han tingut episodis d’agressions a persones o a altres gossos. b) Gossos que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa. c) Gossos que pertanyen a una de les races següents o a llurs encreuaments: bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasileiro, mastí napolità, pit bull, de presa canari, rottweiler, staffordshire i tosa japonès. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

722

Oposició

Text de la disposició:

per sotsinspector/a

POTENCIALMENT PERILLOSOS.

Article 2. Mesures de seguretat

per sotsinspector/a

1. A les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col∙lectius, als transports públics i als llocs i als espais d’ús públic en general, els gossos a què fa referència l’article 1 han d’anar lligats i proveïts del corresponent morrió, i en cap cas no poden ésser conduïts per menors de setze anys. 2. Les instal∙lacions que alberguin els gossos potencialment perillosos han de tenir les característiques següents, a fi d’evitar que els animals en surtin i cometin danys a tercers: a) Les parets i les tanques han d’ésser suficientment altes i consistents i han d’estar ben fixades per tal de suportar el pes i la pressió de l’animal. b) Les portes de les instil∙lacions han d’ésser tan resistents i efectives com la resta del contorn i s’han de dissenyar per a evitar que els animals puguin desencaixar o obrir ells mateixos els mecanismes de seguretat. c) El recinte ha d’estar convenientment senyalitzat amb l’advertiment que hi ha un gos d’aquest tipus. Article 3 . Registres 1. Quan es tracti dels gossos a què fa referència l’article 1, en el registre censal de l’ajuntament que correspongui s’han d’especificar la raça i les altres circumstàncies que siguin determinants de la possible perillositat d’aquests gossos. 2. En la base de dades d’identificació d’animals de companyia del registre censal dels ajuntaments, s’ha d’incloure un apartat específic per als gossos potencialment perillosos. 3. No poden adquirir gossos considerats potencialment perillosos les persones menors d’edat i les que hagin estat privades judicialment o governativament de la tinença d’aquests animals.

Oposició

4. Com a condició indispensable per a la tinença i la posterior inclusió en el registre a què fa referència l’apartat 1, els propietaris dels gossos potencialment perillosos han de contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització dels danys que aquests animals puguin provocar a les persones i als altres animals. Article 4. Control dels centres de cria 1. Només s’autoritza la cria de gossos inclosos en l’article 1 en els centres de cria autoritzats i inscrits en el Registre Oficial de Nuclis Zoològics de Catalunya. 2. Els animals que es vulguin utilitzar per a la reproducció han de superar els tests de comportament que garanteixin l’absència de comportaments agressius anòmals. Article 5. Regulació de l’ensinistrament 1. L’ensinistrament d’atac i de defensa només es pot autoritzar en les activitats de vigilància i de guarda d’empreses de seguretat i dels diferents cossos de seguretat.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

723

2. Les activitats relacionades amb l’ensinistrament de gossos només poden ésser realitzades en els centres o les instal∙lacions legalment autoritzats i per professionals que tinguin la formació i els coneixements necessaris avalats per la titulació reconeguda oficialment.

per sotsinspector/a

Article 6. Aplicació d’altres mesures En els casos concrets de gossos que presentin comportaments agressius patològics no solucionats amb les tècniques d’ensinistrament i terapèutiques existents, es pot considerar, sota criteri facultatiu, l’adopció de mesures consistents en la castració o el sacrifici de l’animal. Article 7. Tipificació de les infraccions 1. Als efectes d’aquesta Llei, les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus. 2. Són infraccions lleus: a) No inscriure el gos al registre específic del municipi corresponent. b) No senyalitzar les instal∙lacions que alberguin gossos potencialment perillosos. 3. Són infraccions greus:

Oposició

a) No complir les mesures de seguretat establertes per a les instal∙lacions que alberguin gossos potencialment perillosos. b) No contractar l’assegurança de responsabilitat civil. c) Fer activitats d’ensinistrament sense acreditació professional oficial. d) No dur a terme els tests de comportament dels gossos progenitors en els centres de cria. e) Portar els gossos deslligats i sense morrió a les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col∙lectius i als llocs i als espais públics en general. f) Adquirir un gos potencialment perillós persones menors d’edat o privades judicialment o governativament de tenir‐ne. 4. Són infraccions molt greus: a) Fer activitats d’ensinistrament d’atac no autoritzades. b) Participar en la realització de combats de gossos, en els termes que s’estableixen legalment. Article 8. Prescripció 1. Els terminis de prescripció de les infraccions són de tres anys per a les molt greus, dos anys per a les greus i sis mesos per a les lleus, comptadors des de la data de la comissió de la infracció. 2. Els terminis de prescripció de les sancions són de tres anys per a les molt greus, dos anys per a les greus i un any per a les lleus, comptadors des de la data en què la resolució sancionadora esdevé ferma. Article 9. Tramitació 1. El procediment sancionador s’ha d’ajustar al procediment vigent.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

724

3. La sanció de l’autoritat a què es refereix l’apartat 2 exclou la imposició de sancions administratives. Si la resolució judicial és absolutòria, l’Administració pot continuar la tramitació de l’expedient sancionador, respectant els fets que els tribunals hagin declarat provats. Article 10. Sancions 1. Les infraccions comeses contra el que disposa aquesta Llei són sancionades amb multes de 10.000 pessetes a 5.000.000 de pessetes. 2. La imposició de la sanció pot comportar el comís dels animals objecte de la infracció. Article 11. Graduació de les sancions 1. Les infraccions lleus són sancionades amb una multa de 10.000 a 25.000 pessetes, les greus amb una multa de 25.000 a 250.000 pessetes, i les molt greus, amb una multa de 250.000 a 5.000.000 de pessetes. 2. En la imposició de les sancions s’ha de tenir en compte, per a graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents: a) La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa. b) L’ànim de lucre il∙lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció. c) La reiteració o la reincidència en la comissió d’infraccions.

per sotsinspector/a

2. Si s’aprecia que els fets objecte d’un expedient sancionador poden ésser constitutius de delicte o falta, l’Administració ha de traslladar les actuacions a l’autoritat judicial competent i deixar en suspens el procediment sancionador fins que aquesta no es pronunciï.

Oposició

Article 12. Responsabilitat i indemnitzacions La imposició de qualsevol de les sancions establertes per aquesta Llei no exclou de la responsabilitat civil de la persona sancionada ni la indemnització que se li pugui exigir per danys i perjudicis. Article 13. Competència 1. El Govern pot delegar les competències sancionadores als ajuntaments que ho sol∙licitin. 2. Són competents per a imposar les sancions els òrgans següents: a) Els delegats territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i els alcaldes, per a les lleus. b) El director o directora general del Medi Natural i els plens dels ajuntaments, per a les greus. c) El conseller o consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en el cas de les infraccions molt greus. Article 14. Comís dels animals 1. Mitjançant els seus agents, l’Administració pot comissar els animals objecte de protecció en el mateix moment en què hi hagi indicis racionals d’infracció de les disposicions d’aquesta Llei.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

725

2. El comís a què es refereix l’apartat 1 té el caràcter de preventiu fins a la resolució de l’expedient sancionador corresponent, que en tot cas ha de determinar la destinació final que s’ha de donar als animals comissats.

per sotsinspector/a

3. Les despeses ocasionades pel comís a què es refereix l’apartat 1 i les actuacions relacionades amb aquest són a compte de qui comet la infracció. Disposició addicional Periòdicament, el Govern ha de revisar per decret la incorporació o l’exclusió d’algunes races de les incloses en l’article 1 en funció de la presència i l’agressivitat manifesta. Disposicions finals Primera Es faculten els departaments de Governació i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè facin el desplegament reglamentari d’aquesta Llei. Segona Aquesta Llei entra en vigor al cap de tres mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la Generalitat, 30 de juliol de 1999

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

Oposició

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

726

Notas: Artículo 71: Redacción según Ley 11/1999, de 21 de abril, de modificación de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases de Régimen Local y otras medidas para el desarrollo del Gobierno Local, en materia de tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial y en materia de aguas. Artículos 5, 11, 60, 63, 65, 67, 69, 72, 77, 81 y 82; Disposición final única; Anexo I (anterior Anexo): Redacción según Ley 17/2005, de 19 de julio, por la que se regula el permiso y la licencia de conducción por puntos y se modifica el texto articulado de la ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. Disposiciones adicional primera, adicional segunda, adicional tercera, adicional cuarta, adicional quinta, adicional sexta, adicional séptima, adicional octava, adicional novena, adicional décima, adicional undécima, adicional duodécima y adicional decimotercera; Anexos II y III: Añadido por Ley 17/2005, de 19 de julio, por la que se regula el permiso y la licencia de conducción por puntos y se modifica el texto articulado de la ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. Artículos 68, 80 y 82: Redacción según Ley Orgánica 15/2007, de 30 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal en materia de seguridad vial. Títulos V (arts. 65 al 93) y VI (arts. 94 al 96); Capítulo II del Título I (art. 8); disposiciones adicional decimotercera y final primera; Anexo II; Artículos 5 (apdo. c), 9, 39 (apdo. 2.e), 59, 60 (apdo. 4 último párrafo), 63 (apdo. 7 segundo párrafo): Redacción según Ley 18/2009, de 23 de noviembre, por la que se modifica el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial, aprobado por el Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, en materia sancionadora. Disposiciones adicionales decimocuarta, decimoquinta, decimosexta y decimoseptima y final segunda; Anexos I (punto 1.bis) y IV y Artículos 9 bis: Añadido por Ley 18/2009, de 23 de noviembre, por la que se modifica el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial, aprobado por el Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, en materia sancionadora. Artículos 5 y 60 (apdo. 2): Redacción según Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas Leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio. Anexo III (apdo. 4): Suprimido por Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas Leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio.

Oposició

Artículos 12, 15, 18 y 47; Anexo I (apdo. 7): Redacción según Ley 43/1999, de 25 de noviembre, sobre adaptación de las normas de circulación a la práctica del ciclismo. Artículo 23: Redacción según Ley 55/1999, de 29 de diciembre, de Medidas fiscales, administrativas y del orden social. Capítulo IV (enunciado); Artículos 4 (letra i), 6 (rúbrica), 7 (letra b), 8 (apdos. 2 y 4), 10 (apdo. 1), 15 (apdo. 1), 18 (apdo. 1), 19 (apdo. 5), 20 (apdos. 2 y 3), 37, 42 (apdo. 3), 45, 52, 53 (apdo. 1), 61 (apdo. 5), 64, 68, 70, 73, 74, 79 (apdo. 3) y 80; Anexo (apdo. 67, en aquel momento 68): Redacción según Ley 19/2001, de 19 de diciembre, de reforma del texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial aprobado por Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo. Artículos 10 (apdo. 6), 23 (apdo. 5.c), 33 (apdo. 4), 34 (apdo. 4), 39 (letra j), 71 (apdo. 1.g) y 84 (apdo. 5); Anexo I (actuales apdos. 69, 70, 71, 72, 73 y 74 pero incorporados como 70, 71, 72, 72, 73, 74 y 75): Añadido por Ley 19/2001, de 19 de diciembre, de reforma del texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial aprobado por Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo. Artículo 34 (apdo. 4): Redacción según Ley 62/2003, de 30 de diciembre, de medidas fiscales, administrativas y del orden social. Artículo 71 bis: Añadido por Ley 62/2003, de 30 de diciembre, de medidas fiscales, administrativas y del orden social. Anexo I (nueva redacción de los apdos. a partir del 63 por haberse omitido éste, y cambio de redacción de los apdos. 62, 63 y 65): Redacción según Real Decreto 1428/2003, de 21 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento General de Circulación para la aplicación y desarrollo del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, aprobado por el Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

REIAL DECRET LEGISLATIU 339/1990, DE 2 DE MARÇ, PEL QUAL S'APROVA EL TEXT ARTICULAT DE LA LLEI SOBRE TRÀNSIT, CIRCULACIÓ DE VEHICLES DE MOTOR I SEGURETAT VIÀRIA, I LES SEVES MODIFICACIONS.

727

Anexo I: Véanse los anexos II, IX y X del Real Decreto 2822/1998, de 23 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento General de Vehículos. Doctrina legal según Sentencia de 3 de junio de 2008, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo. (B.O.E. nº 175, de 21 de julio de 2008): Conforme al artículo 81 del Real Decreto Legislativo 339/1990 por el que se aprueba el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial, en su redacción dada por la Ley 19/2001, en el procedimiento sancionador en materia de tráfico, circulación de vehículos y seguridad vial se produce la caducidad si no hubiera recaído resolución sancionadora transcurrido un año desde la iniciación del procedimiento. Artículos 9 bis (apdo. 2), 77 y 78: Sin contenido hasta el 24 de noviembre de 2010 según Ley 18/2009, de 23 de noviembre, por la que se modifica el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial, aprobado por el Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, en materia sancionadora.

La Ley 18/1989, de 25 de julio, de Bases sobre Tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, autoriza al Gobierno para que, con sujeción a los principios y criterios que resultan de dichas bases, apruebe, en el plazo de un año, un Texto articulado, como instrumento normativo idóneo que permite revestir de rango legal las disposiciones en materia de circulación de vehículos, caracterizados al mismo tiempo por su importancia desde el punto de vista de los derechos individuales y por su complejidad técnica. En efecto, el fenómeno del tráfico de vehículos a motor se ha generalizado y extendido de tal manera que puede afirmarse que forma parte de la vida cotidiana y que se ha transformado en una de las expresiones más genuinas del ejercicio de la libertad de circulación. Pero, al efectuarse de forma masiva y simultánea, lleva consigo una serie de problemas que es necesario regular para que aquel ejercicio no lesione intereses individuales o colectivos que deben ser objeto de protección pública. Las innegables secuelas negativas del tráfico tienen su máximo exponente en los accidentes de circulación, que representan un alto coste para la sociedad y vienen a acentuar la obligada intervención de los poderes públicos en el mantenimiento de la seguridad de la circulación vial, como corolario inexcusable de la competencia exclusiva que otorga al Estado, en materia de tráfico y de circulación de vehículos a motor, el artículo 149.1.21 de la Constitución. En su virtud, de conformidad con la autorización prevista en el artículo único de la Ley de bases 18/1989, a propuesta del Ministro del Interior, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 2 de marzo de 1990, dispongo: Artículo Único. Se aprueba el adjunto Texto articulado de la Ley sobre Tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, de acuerdo con los principios y criterios contenidos en la Ley de bases 18/1989, de 25 de julio. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

728

Oposició

Artículos 78: En la actualidad la Ley de Procedimiento Administrativo ha perdido completamente su vigencia por las Leyes 6/1997, de 14 de abril, de Organización y Funcionamiento de la Administración General del Estado, y 50/1997, de 27 de noviembre, del Gobierno. Véase la vigente Ley 30/1992, de 26 de noviembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

per sotsinspector/a

Anexo I (apdos. 75, 76, 77, 78, 79 y 80): Añadido por Real Decreto 1428/2003, de 21 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento General de Circulación para la aplicación y desarrollo del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, aprobado por el Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo.

Artículo 1. Objeto de la Ley.

a.El ejercicio de las competencias que, de acuerdo con la Constitución y los Estatutos de Autonomía, corresponden en tales materias a la Administración del Estado, así como la determinación de las que corresponden en todo caso a las Entidades locales. b. Las normas de circulación para los vehículos, así como las que por razón de seguridad vial han de regir para la circulación de peatones y animales por las vías de utilización general; estableciéndose a tal efecto los derechos y obligaciones de los usuarios de dichas vías. c. Los elementos de seguridad activa y pasiva y su régimen de utilización, así como las condiciones técnicas de los vehículos y de las actividades industriales que afecten de manera directa a la seguridad vial. d. Los criterios de señalización de las vías de utilización general. e.Las autorizaciones que, para garantizar la seguridad y fluidez de la circulación vial, debe otorgar la Administración con carácter previo a la realización de actividades relacionadas con la circulación de vehículos, especialmente a motor, así como las medidas cautelares que puedan ser adoptadas en orden al mismo fin. f. Las infracciones derivadas del incumplimiento de las normas establecidas y las sanciones aplicables a las mismas, así como las peculiaridades del procedimiento sancionador en este ámbito. Artículo 2. Ámbito de aplicación. Los preceptos de esta Ley serán aplicables en todo el territorio nacional y obligarán a los titulares y usuarios de las vías y terrenos públicos aptos para la circulación, tanto urbanos como interurbanos, a los de las vías y terrenos que, sin tener tal aptitud sean de uso común y, en defecto de otras normas, a los titulares de las vías y terrenos privados que sean utilizados por una colectividad indeterminada de usuarios. Artículo 3. Conceptos utilizados. A los efectos de esta Ley y sus disposiciones complementarias, los conceptos básicos sobre vehículos, vías públicas y usuarios de las mismas, se entenderán utilizados en el sentido que para cada uno de ellos se concreta en el anexo al presente texto. TÍTULO I. DEL EJERCICIO Y LA COORDINACIÓN DE LAS COMPETENCIAS SOBRE TRÁFICO, CIRCULACIÓN DE VEHÍCULOS A MOTOR Y SEGURIDAD VIAL CAPÍTULO I. COMPETENCIAS. Artículo 4. Competencias de la Administración del Estado. Sin perjuicio de las competencias que tengan asumidas las Comunidades Autónomas a través de su propios Estatutos y, además, de las que se asignan al Ministerio del Interior en el artículo siguiente, corresponderá a la Administración del Estado: Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

729

Oposició

2. A tal efecto, la presente Ley regula:

per sotsinspector/a

1. La presente Ley tiene por objeto establecer una regulación legal en materia de tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial.

per sotsinspector/a

a. La facultad de determinar la normativa técnica básica que afecte de manera directa a la seguridad vial. b. La previa homologación, en su caso, de los elementos de los vehículos, remolques y semirremolques que afecten a la seguridad vial, así como la facultad de dictar instrucciones y directrices en materia de inspección técnica de vehículos. c. La publicación de las normas básicas y mínimas para la programación de la educación vial en las distintas modalidades de la enseñanza. d. La aprobación del cuadro de las enfermedades y defectos físicos y psíquicos que inhabilitan para conducir y la fijación de los requisitos sanitarios mínimos para efectuar los reconocimientos para su detección, así como la inspección, control y, en su caso, suspensión o cierre de los establecimientos dedicados a esta actividad. e. La determinación de las drogas, estupefacientes, productos psicotrópicos y estimulantes u otras sustancias análogas que puedan afectar a la conducción, así como de las pruebas para su detección y sus niveles máximos. f. La coordinación de la prestación de la asistencia sanitaria en las vías públicas o de uso público. g. La facultad de suscribir Tratados y acuerdos internacionales relativos a la seguridad de los vehículos y de sus partes y piezas, así como de dictar las disposiciones pertinentes para implantar en España la reglamentación internacional derivada de los mismos. h. La facultad de regular aquellas actividades industriales que tengan una incidencia directa sobre la seguridad vial y, en especial, la de los talleres de reparación de vehículos. i. La regulación del transporte de personas y, señaladamente, el de menores y el transporte escolar, a los efectos relacionados con la seguridad vial. j. La regulación del transporte de mercancías y, especialmente, el de mercancías peligrosas, perecederas y contenedores, de acuerdo con la reglamentación internacional, a los efectos relacionados con la seguridad vial.

Se atribuyen al Ministerio del Interior las siguientes competencias en el ámbito de esta Ley, sin perjuicio de las que tengan asumidas las Comunidades Autónomas en sus propios Estatutos: a. Expedir y revisar los permisos y licencias para conducir vehículos a motor y ciclomotores con los requisitos sobre conocimientos, aptitudes técnicas y condiciones psicofísicas y periodicidad que se determinen reglamentariamente, así como la anulación, intervención, revocación y, en su caso, suspensión de aquéllos. b. Canjear, de acuerdo con las normas reglamentarias aplicables, los permisos para conducir expedidos en el ámbito militar y policial por los correspondientes en el ámbito civil, así como los permisos expedidos en el extranjero cuando así lo prevea la legislación vigente. c. Conceder las autorizaciones de apertura de centros de formación de conductores y declarar la nulidad, así como los certificados de aptitud y autorizaciones que permitan acceder a la actuación profesional en materia de enseñanza de la conducción y acreditar la destinada al reconocimiento de aptitudes psicofísicas de los conductores, con los requisitos y condiciones que reglamentariamente se determinen. d. La matriculación y expedición de los permisos o licencias de circulación de los vehículos a motor, remolques, semirremolques y ciclomotores, así como la anulación, intervención o Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

730

Oposició

Artículo 5. Competencias del Ministerio del Interior.

f. El establecimiento de normas especiales que posibiliten la circulación de vehículos históricos y fomenten la conservación y restauración de los que integran el patrimonio histórico cultural. g. La retirada de los vehículos de la vía fuera de poblado y la baja temporal o definitiva de la circulación de dichos vehículos. h. Los registros de vehículos, de conductores e infractores, de profesionales de la enseñanza de la conducción, de centros de formación de conductores, de los centros de reconocimiento para conductores de vehículos a motor y de manipulación de placas de matrícula, en la forma que reglamentariamente se determine. i. La vigilancia y disciplina del tráfico en toda clase de vías interurbanas y en travesías cuando no exista policía local, así como la denuncia y sanción de las infracciones a las normas de circulación y de seguridad en dichas vías. j. La denuncia y sanción de las infracciones por incumplimiento de la obligación de someterse a la inspección técnica de vehículos, así como a las prescripciones derivadas de aquélla, y por razón del ejercicio de actividades industriales que afecten de manera directa a la seguridad vial. k. La regulación, gestión y control del tráfico en vías interurbanas y en travesías, estableciendo para estas últimas fórmulas de cooperación o delegación con las Entidades locales, y sin perjuicio de lo establecido en otras disposiciones y de las facultades de otros departamentos ministeriales. l. Establecer las directrices básicas y esenciales para la formación y actuación de los agentes de la autoridad en materia de tráfico y circulación de vehículos a motor, sin perjuicio de las atribuciones de las corporaciones locales, con cuyos órganos se instrumentará, de común acuerdo, la colaboración necesaria. m. La autorización de pruebas deportivas que hayan de celebrarse utilizando en todo o parte del recorrido carreteras estatales, previo informe de las Administraciones titulares de las vías públicas afectadas, e informar, con carácter vinculante, las que se vayan a conceder por otros órganos autonómicos o municipales, cuando hayan de circular por vías públicas o de uso público en que la Administración General del Estado tiene atribuida la vigilancia y regulación del tráfico. n. Cerrar a la circulación, con carácter excepcional, carreteras o tramos de ellas, por razones de seguridad o fluidez del tráfico, en la forma que se determine reglamentariamente.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

731

Oposició

e. Expedir las autorizaciones o permisos temporales y provisionales para la circulación de vehículos hasta su matriculación.

per sotsinspector/a

revocación de dichos permisos o licencias, con los requisitos y condiciones que reglamentariamente se establezcan.

p. Contratar la gestión de los cursos de sensibilización y reeducación vial que han de realizar los conductores como consecuencia de la pérdida parcial o total de los puntos que les hayan sido asignados, elaborar el contenido de los cursos, así como su duración y requisitos. Dicha gestión se realizará de acuerdo con lo establecido en el artículo 253 de la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público. q. La garantía de igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad, especialmente en su calidad de conductores, en todos los ámbitos regulados en esta Ley. Artículo 6. Organismo Autónomo Jefatura Central de Tráfico. 1. El Ministerio del Interior ejerce las competencias relacionadas en el artículo anterior a través del Organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico. 2. Para el ejercicio de las competencias atribuidas al Ministerio del Interior en materia de vigilancia, regulación y control del tráfico y de la seguridad vial, así como para la denuncia de las infracciones a las normas contenidas en esta Ley, y para las labores de protección y auxilio en las vías públicas o de uso público, actuarán, de acuerdo con lo que reglamentariamente se determine, las fuerzas de la Guardia Civil, especialmente su Agrupación de Tráfico, que a estos efectos depende específicamente de la Jefatura Central de Tráfico. Artículo 7. Competencias de los municipios. Se atribuyen a los municipios, en ámbito de esta Ley, las siguientes competencias: a. La ordenación y el control del tráfico en las vías urbanas de su titularidad, así como su vigilancia por medio de agentes propios, la denuncia de las infracciones que se cometan en dichas vías y la sanción de las mismas cuando no este expresamente atribuida a otra Administración. b. La regulación mediante Ordenanza Municipal de Circulación, de los usos de las vías urbanas, haciendo compatible la equitativa distribución de los aparcamientos entre todos los usuarios con la necesaria fluidez del tráfico rodado y con el uso peatonal de las calles, así como el establecimiento de medidas de estacionamiento limitado, con el fin de garantizar la rotación de los aparcamientos, prestando especial atención a las necesidades de las personas con discapacidad que tienen reducida su movilidad y que utilizan vehículos, todo ello con el fin de favorecer su integración social. c. La inmovilización de los vehículos en vías urbanas cuando no se hallen provistos de título que habilite el estacionamiento en zonas limitadas en tiempo o excedan de la autorización concedida hasta que se logre la identificación de su conductor. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

732

Oposició

o. La realización de las pruebas, reglamentariamente establecidas, para determinar el grado de intoxicación alcohólica, o por estupefacientes, psicotrópicos o estimulantes, de los conductores que circulen por las vías públicas en las que tienen atribuida la vigilancia y el control de la seguridad de la circulación vial.

per sotsinspector/a

ñ. La coordinación de la estadística y la investigación de accidentes de tráfico, así como las estadísticas de inspección de vehículos, en colaboración con otros organismos oficiales y privados, de acuerdo con lo que reglamentariamente se determine.

d. La autorización de pruebas deportivas cuando discurran íntegra y exclusivamente por el casco urbano, exceptuadas las travesías. e. La realización de las pruebas a que alude el apartado o) del artículo 5, de acuerdo con lo que reglamentariamente se establezca. f. El cierre de vías urbanas cuando sea necesario.

CAPÍTULO II. CONSEJO SUPERIOR DE SEGURIDAD VIAL. Artículo 8. Objeto, funciones y composición. 1. Se constituye el Consejo Superior de Seguridad Vial como el órgano de consulta y participación para el desarrollo y ejecución de la política de seguridad vial. 2. Para la mejor consecución de sus fines, el Consejo estará integrado por representantes de la Administración General del Estado, de las Comunidades y Ciudades Autónomas, de las Administraciones Locales y de las entidades, fundaciones, asociaciones de víctimas, sector social de la discapacidad y organizaciones profesionales, económicas y sociales de ámbito estatal más representativas directamente vinculadas con la seguridad vial. 3. El Consejo Superior de Seguridad Vial ejercerá las siguientes funciones: a. Informar los planes nacionales estratégicos y de actuación en materia de seguridad vial. b. Conocer del seguimiento y evaluaciones de las acciones en materia de seguridad vial puestas en marcha. c. Proponer al Gobierno medidas y actuaciones en materia de seguridad vial. d. Conocer e informar sobre la evolución de la siniestralidad vial en España. e. Informar o proponer, en su caso, los proyectos de carácter general que afectan a la seguridad vial. f. Coordinar e impulsar, mediante las correspondientes propuestas, la actuación de los distintos organismos, entidades y asociaciones que desarrollen actividades relacionadas con la seguridad vial. g. Promover la concertación y el intercambio de experiencias entre los diferentes miembros del Pleno. 4. La presidencia del Consejo corresponde al Ministro del Interior y la secretaría al Observatorio Nacional de Seguridad Vial.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

733

Oposició

Igualmente, la retirada de vehículos en las vías interurbanas y el posterior depósito de éstos, en los casos y condiciones que reglamentariamente se determinen.

per sotsinspector/a

La retirada de los vehículos en vías urbanas y el posterior depósito de aqúellos cuando obstaculicen o dificulten la circulación o supongan un peligro para ésta o se encuentren incorrectamente aparcados en las zonas de estacionamiento restringido, en las condiciones previstas para la inmovilización en este mismo artículo.

7. Las Comunidades Autónomas con competencias ejecutivas en materia de tráfico y seguridad vial podrán establecer sus propios Consejos Autonómicos de Seguridad Vial.

TÍTULO II. NORMAS DE COMPORTAMIENTO EN LA CIRCULACIÓN CAPÍTULO I. NORMAS GENERALES Artículo 9. Usuarios, conductores y titulares de vehículos. 1. Los usuarios de la vía están obligados a comportarse de forma que no entorpezcan indebidamente la circulación, ni causen peligro, perjuicios o molestias innecesarias a las personas, o daños a los bienes. 2. Los conductores deben utilizar el vehículo con la diligencia, precaución y no distracción necesarias para evitar todo daño, propio o ajeno, cuidando de no poner en peligro, tanto a sí mismos como a los demás ocupantes del vehículo y al resto de usuarios de la vía. El conductor deberá verificar que las placas de matrícula del vehículo no presentan obstáculos que impidan o dificulten su lectura e identificación. 3. Los titulares y, en su caso, los arrendatarios de los vehículos tienen el deber de actuar con la máxima diligencia para evitar los riesgos que conlleva su utilización, manteniéndolos en las condiciones legal y reglamentariamente establecidas, sometiéndolos a los reconocimientos e inspecciones que correspondan e impidiendo que sean conducidos por quienes nunca hubieren obtenido el permiso o la licencia de conducción correspondiente. Artículo 9 bis. Obligaciones del titular del vehículo y del conductor habitual. 1. El titular de un vehículo tiene las siguientes obligaciones: a. Facilitar a la Administración la identificación del conductor del vehículo en el momento de ser cometida una infracción. Los datos facilitados deben incluir el número del permiso o licencia de conducción que permita la identificación en el Registro de Conductores e Infractores. Si el conductor no figura inscrito en el Registro de Conductores e Infractores, el titular deberá disponer de copia de la autorización administrativa que le habilite a conducir en España y facilitarla a la Administración cuando le sea requerida. Si el titular fuese una empresa de alquiler de vehículos sin conductor, la copia de la autorización administrativa podrá sustituirse por la copia del contrato de arrendamiento. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

734

Oposició

6. Su composición, régimen jurídico, orgánico y funcional se determinarán reglamentariamente. A estos efectos, podrán crearse Consejos Territoriales de Seguridad Vial.

per sotsinspector/a

5. El Consejo Superior de Seguridad Vial se estructura en los siguientes órganos: el Pleno, la Comisión Permanente, la Comisión Autonómica, la Comisión Local de Seguridad Vial y los grupos de trabajo.

b. Impedir que el vehículo sea conducido por quienes nunca hubieren obtenido el permiso o la licencia de conducción correspondiente.

4. Los titulares de los vehículos en régimen de arrendamiento a largo plazo deberán comunicar al Registro de Vehículos el arrendatario, en los términos que se determinen mediante la correspondiente Orden Ministerial. Artículo 10. Obras y actividades prohibidas 1. La realización de obras, instalaciones, colocación de contenedores, mobiliario urbano o cualquier otro elemento u objeto de forma permanente o provisional en las vías objeto de esta Ley necesitará la autorización previa del titular de las mismas y se regirán por lo dispuesto en la Ley de Carreteras y su Reglamento, y en las normas municipales. Las mismas normas serán aplicables a la interrupción de las obras, en razón de las circunstancias o características especiales del tráfico que podrá llevarse a efecto a petición de la Jefatura Central de Tráfico. Las infracciones a estas normas se sancionarán en la forma prevista en la legislación de carreteras, como asimismo la realización de obras en la carretera sin señalización o sin que ésta se atenga a la reglamentación técnica sobre el particular, sin perjuicio de la normativa municipal sancionadora. 2. Se prohíbe arrojar, depositar o abandonar sobre la vía objetos o materias que puedan entorpecer la libre circulación, parada o estacionamiento, hacerlo peligrosos o deteriorar aquella o sus instalaciones, o producir en la misma o en sus inmediaciones efectos que modifiquen las condiciones apropiadas para circular, parar o estacionar. 3. Quienes hubieran creado sobre la vía algún obstáculo o peligro, deberán hacerlo desaparecer lo antes posible, adoptando entretanto las medidas necesarias para que pueda ser advertido por los demás usuarios y para que no se dificulte la circulación. 4. Se prohíbe arrojar a la vía o en sus inmediaciones cualquier objeto que pueda dar lugar a la producción de incendios o, en general, poner en peligro la seguridad vial. 5. Se prohíbe la emisión de perturbaciones electromagnéticas, ruidos, gases y otros contaminantes en las vías objeto de esta Ley, por encima de las limitaciones que reglamentariamente se establezcan. Se prohíbe cargar los vehículos de forma distinta a lo que reglamentariamente se determine. 6. No podrán circular por las vías objeto de esta Ley los vehículos con niveles de emisión de ruido superiores a los reglamentariamente establecidos; así como tampoco emitiendo gases o humos en valores superiores a los límites establecidos y en los supuestos de haber sido objeto de una reforma de importancia no autorizada. Todos los conductores de vehículos quedan obligados a

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

735

Oposició

3. Las obligaciones establecidas en el apartado 1 y la comunicación descrita en el apartado anterior corresponderán al arrendatario a largo plazo del vehículo, en el supuesto de que hubiese constancia de éste en el Registro de Vehículos.

per sotsinspector/a

2.

colaborar en las pruebas reglamentarias de detección que permitan comprobar las posibles deficiencias indicadas.

2. El conductor de un vehículo está obligado a mantener su propia libertad de movimientos, el campo necesario de visión y la atención permanente a la conducción, que garanticen su propia seguridad, la del resto de ocupantes del vehículo y la de los demás usuarios de la vía. A estos efectos, deberá cuidar especialmente de mantener la posición adecuada y que la mantengan el resto de los pasajeros, y la adecuada colocación de los objetos o animales transportados para que no haya interferencias entre el conductor y cualquiera de ellos. 3. Queda prohibido conducir utilizando cascos o auriculares conectados a aparatos receptores o reproductores de sonido, excepto durante la realización de las pruebas de aptitud en circuito abierto para la obtención de permiso de conducción en las condiciones que se determinen reglamentariamente. Se prohíbe la utilización durante la conducción de dispositivos de telefonía móvil y cualquier otro medio o sistema de comunicación, excepto cuando el desarrollo de la comunicación tenga lugar sin emplear las manos ni usar cascos, auriculares o instrumentos similares. Quedan exentos de dicha prohibición los agentes de la autoridad en el ejercicio de las funciones que tengan encomendadas. 4. Los conductores y ocupantes de los vehículos están obligados a utilizar el cinturón de seguridad, cascos y demás elementos de protección y dispositivos de seguridad en las condiciones y con las excepciones que, en su caso, se determinen reglamentariamente. Los conductores profesionales cuando presten servicio público a terceros no se considerarán responsables del incumplimiento de esta norma por parte de los ocupantes del vehículo. En todo caso, queda prohibido circular con menores de 12 años situados en los asientos delanteros del vehículo, salvo que utilicen dispositivos homologados al efecto. Asimismo, queda prohibido circular con niños menores de tres años situados en los asientos traseros del vehículo, salvo que utilicen para ello un sistema de sujeción homologado adaptado a su talla y a su peso con las excepciones que se establezcan reglamentariamente. 5. Queda prohibido circular con menores de 12 años como pasajeros de ciclomotores o motocicletas, con o sin sidecar, por cualquier clase de vía. Excepcionalmente, se permite esta circulación a partir de los siete años, siempre que los conductores sean los padres o madres, tutores o persona mayor de edad autorizada por ellos, utilicen casco homologado y se cumplan las condiciones específicas de seguridad establecidas reglamentariamente.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

736

Oposició

1. Los conductores deberán estar en todo momento en condiciones de controlar sus vehículos. Al aproximarse a otros usuarios de la vía, deberán adoptar las precauciones necesarias para su seguridad, especialmente cuando se trate de niños, ancianos, personas ciegas o en general personas con discapacidad y con problemas de movilidad.

per sotsinspector/a

Artículo 11. Normas generales de conductores.

1. No podrá circular por las vías objeto de esta Ley, el conductor de vehículos o bicicletas con tasas superiores a las que reglamentariamente se establezcan de bebidas alcohólicas, estupefacientes, psicotrópicos, estimulantes y otras sustancias análogas. 2. Todos los conductores de vehículos y bicicletas quedan obligados a someterse a las pruebas que se establezcan para la detección de las posibles intoxicaciones por alcohol. Igualmente quedan obligados los demás usuarios de la vía cuando se hallen implicados en algún accidente de circulación. Dichas pruebas que se establecerán reglamentariamente y consistirán normalmente en la verificación del aire espirado mediante alcoholímetros autorizados, se practicarán por los agentes encargados de la vigilancia del tráfico. A petición del interesado o por orden de la autoridad judicial se podrán repetir las pruebas a efectos de contraste, pudiendo consistir en análisis de sangre, orina u otros análogos. El personal sanitario vendrá obligado, en todo caso, a dar cuenta del resultado de las pruebas que realicen a la autoridad judicial, a los órganos periféricos de la Jefatura Central de Tráfico y, cuando proceda, a las autoridades municipales competentes. 3. Reglamentariamente podrán establecerse pruebas para la detección de las demás sustancias a que se refiere el apartado primero del presente artículo, siendo obligatorio el sometimiento a las mismas de las personas a que se refiere el apartado anterior.

CAPÍTULO II. DE LA CIRCULACIÓN DE VEHÍCULOS SECCIÓN I. LUGAR EN LA VÍA Artículo 13. Sentido de la circulación. Como norma general y muy especialmente en las curvas y cambios de rasante de reducida visibilidad, los vehículos circularán en todas las vías objeto de esta Ley por la derecha y lo más cerca posible del borde de la calzada, manteniendo la separación lateral suficiente para realizar el cruce con seguridad. Artículo 14. Utilización de los carriles. 1. El conductor de un automóvil, que no sea coche de minusválido, o de un vehículo especial con el peso máximo autorizado que reglamentariamente se determine, circulara por la calzada y no por el arcén, salvo por razones de emergencia y deberá, además, atenerse a las reglas siguientes:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

737

Oposició

Artículo 12. Bebidas alcohólicas, sustancias estupefacientes y similares.

per sotsinspector/a

6. Se prohíbe que en los vehículos se instalen mecanismos o sistemas, se lleven instrumentos o se acondicionen de forma encaminada a eludir la vigilancia de los agentes de tráfico, y que se emitan o hagan señales con dicha finalidad.

d. Cuando se circule por calzadas de poblados con al menos dos carriles reservados para el mismo sentido, delimitados por marcas longitudinales, podrá utilizar el que mejor convenga a su destino, pero no deberá abandonarlo más que para prepararse a cambiar de dirección, adelantar, parar o estacionar. 2. Para el cómputo de carriles, a efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, no se tendrá en cuenta los destinados al tráfico lento ni los reservados a determinados vehículos, de acuerdo con lo que reglamentariamente se determine. Artículo 15. Utilización del arcén. 1. El conductor de cualquier vehículo de tracción animal, vehículo especial con masa máxima autorizada no superior a la que reglamentariamente se determine, ciclo, ciclomotor, vehículo para personas de movilidad reducida o vehículo en seguimiento de ciclistas, en el caso de que no exista vía o parte de la misma que les esté especialmente destinada, circulará por el arcén de su derecha, si fuera transitable y suficiente, y, si no lo fuera, utilizará la parte imprescindible de la calzada. Deberán también circular por el arcén de su derecha, o, en las circunstancias a que se refiere este apartado, por la parte imprescindible de la calzada, los conductores de motocicletas, de turismos y de camiones con peso máximo autorizado, que no exceda del que reglamentariamente se determine que, por razones de emergencia, lo hagan a velocidad anormalmente reducida, perturbando con ello gravemente la circulación. No obstante, los conductores de bicicleta podrán superar la velocidad máxima fijada reglamentariamente para estos vehículos en aquellos tramos en los que las circunstancias de la vía aconsejen desarrollar una velocidad superior, pudiendo ocupar incluso la parte derecha de la calzada que necesiten, especialmente en descensos prolongados con curvas. 2. Se prohíbe que los vehículos enumerados en el apartado anterior circulen en posición paralela, salvo las bicicletas y ciclomotores de dos ruedas, en los casos y forma que se permitan reglamentariamente, atendiendo a las circunstancias de la vía o a la peligrosidad del tráfico.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

738

per sotsinspector/a

Cuando una de dichas calzadas tenga tres o más carriles en el sentido de su marcha, los conductores de camiones con el peso máximo autorizado superior al que reglamentariamente se determine, los de vehículos especiales que no estén obligados a circular por el arcén y los de conjuntos de vehículos de más de siete metros de longitud, circularán normalmente por el situado más a su derecha, pudiendo utilizar el inmediato en las mismas circunstancias y con igual condición a las citadas en el párrafo anterior.

Oposició

a. En las calzadas con doble sentido de circulación y dos carriles, separados o no por marcas viales, circulará por el de su derecha. b. En las calzadas con doble sentido de circulación y tres carriles, separados por marcas longitudinales discontinuas, circulará también por el de su derecha, y en ningún caso por el situado más a su izquierda. c. Fuera de poblado, en las calzadas con más de un carril reservado para su sentido de marcha, circulará normalmente por el situado más a su derecha, si bien podrá utilizar el resto de los de dicho sentido cuando las circunstancias del tráfico o de la vía lo aconsejen, a condición de que no entorpezca la marcha de otro vehículo que le siga.

2. Para evitar entorpecimiento a la circulación y garantizar la fluidez de la misma, se podrán imponer restricciones o limitaciones a determinados vehículos y para vías concretas, que serán obligatorias para los usuarios afectados. Artículo 17. Refugios, isletas o dispositivos de guía. Cuando en la vía existan refugios, isletas o dispositivos de guía, se circulará por la parte de la calzada que quede a la derecha de los mismos, en el sentido de la marcha, salvo cuando estén situados en una vía de sentido único o dentro de la parte correspondiente a un solo sentido de circulación, en cuyo caso podrá hacerse por cualquiera de los dos lados. Artículo 18. Circulación en autopistas y autovías. 1. Se prohíbe circular por autopistas y autovías con vehículos de tracción animal, bicicletas, ciclomotores y vehículos para personas de movilidad reducida. No obstante lo dispuesto en el párrafo anterior, los conductores de bicicletas podrán circular por los arcenes de las autovías, salvo que, por razones de seguridad vial, se prohiba mediante la señalización correspondiente 2. Reglamentariamente se podrán establecer otras limitaciones de circulación, temporales o permanentes, en las demás vías objeto de esta Ley, cuando así lo exijan las condiciones de seguridad o fluidez en la circulación. SECCIÓN II. VELOCIDAD. Artículo 19. Límites de velocidad. 1. Todo conductor está obligado a respetar los límites de velocidad establecidos y a tener en cuenta, además, sus propias condiciones físicas y psíquicas, las características y el estado de la vía, del vehículo y de su carga, las condiciones meteorológicas, ambientales y de circulación y, en general, cuantas circunstancias concurran en cada momento, a fin de adecuar la velocidad de su vehículo a las mismas, de manera que siempre pueda detenerlo dentro de los límites de su campo de visión y ante cualquier obstáculo que pueda presentarse. 2. La velocidad máxima y mínima autorizada para la circulación de vehículos a motor se fijará reglamentariamente, con carácter general, para los conductores, los vehículos y las vías objeto de esta Ley, de acuerdo con sus propias características. Los lugares con prohibiciones u obligaciones específicas de velocidad serán señalizados con carácter permanente, o temporal en su caso. En defecto de señalización específica, se cumplirá la genérica establecida para cada vía.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

739

Oposició

1. Cuando razones de seguridad o fluidez de la circulación lo aconsejen, podrá ordenarse por la autoridad competente otro sentido de circulación, la prohibición total o parcial de acceso a partes de la vía, bien con carácter general o para determinados vehículos o usuarios, el cierre de determinadas vías, el seguimiento obligatorio de itinerarios concretos, o la utilización de arcenes o carriles en sentido opuesto al normalmente previsto.

per sotsinspector/a

Artículo 16. Supuestos especiales del sentido de circulación.

5. Se podrá circular por debajo de los límites mínimos de velocidad en los casos de transportes y vehículos especiales, o cuando las circunstancias de tráfico impidan el mantenimiento de una velocidad superior a la mínima sin riesgo para la circulación, así como en los supuestos de protección o acompañamiento a otros vehículos, en las condiciones que reglamentariamente se establezcan. Artículo 20. Distancias y velocidad exigible. 1. Salvo en caso de inminente peligro, todo conductor, para reducir considerablemente la velocidad de su vehículo, deberá cerciorarse que puede hacerlo sin riesgo para otros conductores y está obligado a advertirlo previamente y a realizarlo de forma que no produzca riesgo de colisión con los vehículos que circulan detrás del suyo, de acuerdo con lo que reglamentariamente se establezca. 2. Todo conductor de un vehículo que circule detrás de otro deberá dejar entre ambos un espacio libre que le permita detenerse, en caso de frenado brusco, sin colisionar con él, teniendo en cuenta especialmente la velocidad y las condiciones de adherencia y frenado. No obstante, se permitirá a los conductores de bicicletas circular en grupo, extremando en esta ocasión la atención a fin de evitar alcances entre ellos. 3. Además de lo dispuesto en el apartado anterior, la separación que debe guardar todo conductor de vehículo que circule detrás de otro sin señalar su propósito de adelantamiento, deberá ser tal que permita al que a su vez le siga adelantarlo con seguridad, excepto si se trata de ciclistas que circulan en grupo. Los vehículos con peso máximo superior al autorizado que reglamentariamente se determine y los vehículos o conjuntos de vehículos de más de 10 metros de longitud total, deberán guardar, a estos efectos, una separación mínima de 50 metros. 4. Lo dispuesto en el apartado anterior no será de aplicación: a. b. c. d.

En poblado. Donde estuviere prohibido el adelantamiento. Donde hubiere más de un carril destinado a la circulación en su mismo sentido. Cuando la circulación estuviere tan saturada que no permita el adelantamiento.

5. Se prohíbe entablar competiciones de velocidad en las vías públicas o de uso público, salvo que, con carácter excepcional, se hubieran acotado para ello por la autoridad competente.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

740

Oposició

4. Las velocidades máximas fijadas para las vías rápidas y carreteras convencionales que no discurran por suelo urbano, solo podrán ser rebasadas en 20 kilómetros por hora, por turismos y motocicletas, cuando adelanten a otros vehículos que circulen a velocidad inferior aquellas.

per sotsinspector/a

3. Se establecerá también reglamentariamente un límite máximo, con carácter general, para la velocidad autorizada en las vías urbanas y en poblado. Este límite podrá ser rebajado en travesías especialmente peligrosas, por acuerdo de la autoridad municipal con el titular de la vía, y en las vías urbanas, por decisión del órgano competente de la Corporación municipal.

1. En las intersecciones, la preferencia de paso se verificará siempre ateniéndose a la señalización que la regule. 2. En defecto de señal que regule la preferencia de paso, el conductor está obligado a cederlo a los vehículos que se aproximen por su derecha, salvo en los siguientes supuestos: a. Tendrán derecho de preferencia de paso los vehículos que circulen por una vía pavimentada frente a los procedentes de otra sin pavimentar. b. Los vehículos que circulen por raíles tienen derecho de prioridad de paso sobre los demás usuarios. c. En las glorietas, los que se hallen dentro de la vía circular tendrán preferencia de paso sobre los que pretendan acceder a aquellas. d. Reglamentariamente se podrán establecer otras excepciones. Artículo 22. Tramos estrechos y de gran pendiente. 1. En los tramos de la vía en los que por su estrechez sea imposible o muy difícil el paso simultáneo de dos vehículos que circulen en sentido contrario, donde no haya señalización expresa al efecto, tendrá derecho de preferencia de paso el que hubiere entrado primero. En caso de duda sobre dicha circunstancia, tendrá la preferencia el vehículo con mayores dificultades de maniobra, de acuerdo con lo que se determine reglamentariamente. 2. En los tramos de gran pendiente, en los que se den las circunstancias de estrechez señaladas en el número anterior, la preferencia de paso la tendrá el vehículo que circule en sentido ascendente, salvo si este pudiera llegar antes a un apartadero establecido al efecto. En caso de duda se estará a lo establecido en el número anterior. Artículo 23. Conductores, peatones y animales. 1. 1. Los conductores tienen prioridad de paso para sus vehículos, respecto de los peatones, salvo en los casos siguientes: a. En los pasos para peatones debidamente señalizados. b. Cuando vayan a girar con su vehículo para entrar en otra vía y haya peatones cruzándola, aunque no exista paso para éstos. c. Cuando el vehículo cruce un arcén por el que estén circulando peatones que no dispongan de zona peatonal. 2. En las zonas peatonales, cuando los vehículos las crucen por los pasos habilitados al efecto, los conductores tienen la obligación de dejar pasar a los peatones que circulen por ellas.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

741

Oposició

Artículo 21. Normas generales de prioridad.

per sotsinspector/a

SECCIÓN III. PRIORIDAD DE PASO

4. Los conductores tienen prioridad de paso para sus vehículos, respecto de los animales, salvo en los casos siguientes: a. En las cañadas debidamente señalizadas. b. Cuando vayan a girar con su vehículo para entrar en otra vía y haya animales cruzándola, aunque no exista pasos para estos. c. Cuando el vehículo cruce un arcén por el que estén circulando animales que no dispongan de cañada. 5. Los conductores de bicicletas tienen prioridad de paso respecto a los vehículos a motor: a. Cuando circulen por un carril‐bici, paso para ciclistas o arcén debidamente autorizado para uso exclusivo de conductores de bicicletas. b. Cuando para entrar en otra vía el vehículo a motor gire a derecha o izquierda, en los supuestos permitidos, existiendo un ciclista en sus proximidades. c. Cuando los conductores de bicicleta circulen en grupo, serán considerados como una única unidad móvil a los efectos de prioridad de paso. En circulación urbana se estará a lo dispuesto por la ordenanza municipal correspondiente. En los demás casos serán aplicables las normas generales sobre prioridad de paso entre vehículos contenidas en esta Ley. Artículo 24. Cesión de paso e intersecciones. 1. El conductor de un vehículo que haya de ceder el paso a otro no deberá iniciar o continuar su marcha o su maniobra, ni reemprenderlas, hasta haberse asegurado de que con ello no fuerza al conductor del vehículo que tiene la prioridad a modificar bruscamente la trayectoria o la velocidad del mismo y debe mostrar con suficiente antelación, por su forma de circular, y especialmente con la reducción paulatina de la velocidad, que efectivamente va a cederlo. 2. Aun cuando goce la prioridad de paso, ningún conductor deberá penetrar con su vehículo en una intersección o en un paso para peatones si la situación de la circulación es tal que, previsiblemente, pueda quedar detenido de forma que impida u obstruya la circulación transversal. 3. Todo conductor que tenga detenido su vehículo en una intersección regulada por semáforo y la situación del mismo constituya obstáculo para la circulación deberá salir de aquella sin esperar a que se permita la circulación en la dirección que se propone tomar, siempre que al hacerlo no entorpezca la marcha de los demás usuarios que avancen en el sentido permitido.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

742

Oposició

a. A los peatones que vayan a subir o hayan bajado de un vehículo de transporte colectivo de viajeros, en una parada señalizada como tal, cuando se encuentren entre dicho vehículo y la zona peatonal o refugio más próximo. b. A las tropas en formación, filas escolares o comitivas organizadas.

per sotsinspector/a

3. También deberán ceder el paso:

Artículo 25. Vehículos en servicios de urgencia.

Podrán circular por encima de los límites de velocidad establecidos y estarán exentos de cumplir otras normas o señales, en los casos y con las condiciones que reglamentariamente se determinen. SECCIÓN IV. INCORPORACIÓN A LA CIRCULACIÓN Artículo 26. Incorporación de vehículos a la circulación. El conductor de un vehículo parado o estacionado en una vía o procedente de las vías de acceso a la misma, de sus zonas de servicio o de una propiedad colindante, que pretenda incorporarse a la circulación, deberá cerciorarse previamente, incluso siguiendo las indicaciones de otra persona en caso necesario, de que puede hacerlo sin peligro para los demás usuarios, cediendo el paso a otros vehículos y teniendo en cuenta la posición, trayectoria y velocidad de estos, y lo advertirá con las señales obligatorias para estos casos. Si la vía a la que se accede esta dotada de un carril de aceleración, el conductor que se incorpora a aquella procurará hacerlo con velocidad adecuada a la misma. Artículo 27. Conducción de vehículos en tramo de incorporación. Con independencia de la obligación de los conductores de los vehículos que se incorporen a la circulación de cumplir las prescripciones del artículo anterior, los demás conductores facilitarán, en la medida de lo posible, dicha maniobra, especialmente si se trata de un vehículo de transporte colectivo de viajeros, que pretende incorporarse a la circulación desde una parada señalizada.

per sotsinspector/a

Tendrá prioridad de paso sobre los demás vehículos y otros usuarios de la vía los vehículos de servicio de urgencia públicos o privados, cuando se hallen en servicio de tal carácter.

Artículo 28. Cambios de vía, calzada y carril. 1. El conductor de un vehículo que pretenda girar a la derecha o a la izquierda para utilizar vía distinta de aquella por la que circula, tomar otra calzada de la misma vía o para salir de la misma, deberá advertirlo previamente y con suficiente antelación a los conductores de los vehículos que circulan detrás del suyo y cerciorarse de que la velocidad y la distancia de los vehículos que se acerquen en sentido contrario le permiten efectuar la maniobra sin peligro, absteniéndose de realizarla de no darse estas circunstancias. También deberá abstenerse de realizar la maniobra cuando se trate de un cambio de dirección a la izquierda y no exista visibilidad suficiente. 2. Toda maniobra de desplazamiento lateral que implique cambio de carril, deberá llevarse a efecto respetando la prioridad del que circule por el carril que se pretende ocupar. 3. Reglamentariamente, se establecerá la manera de efectuar las maniobras necesarias para los distintos supuestos de cambio de dirección.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

743

Oposició

SECCIÓN V. CAMBIOS DE DIRECCIÓN, DE SENTIDO Y MARCHA ATRÁS

Artículo 30. Prohibición de cambio de sentido. Se prohíbe efectuar el cambio de sentido en toda situación que impida comprobar las circunstancias a que alude el artículo anterior, en los pasos a nivel y en los tramos de vía afectados por la señal túnel, así como en las autopistas y autovías, salvo en los lugares habilitados al efecto y, en general, en todos los tramos de la vía en que esté prohibido el adelantamiento, salvo que el cambio de sentido este expresamente autorizado. Artículo 31. Marcha hacia atrás. 1. Se prohíbe circular hacia atrás, salvo en los casos en que no sea posible marchar hacia adelante ni cambiar de dirección o sentido de marcha, y en las maniobras complementarias de otra que las exija, y siempre con el recorrido mínimo indispensable para efectuarla. 2. La maniobra de marcha hacia atrás deberá efectuarse lentamente, después de haberlo advertido con las señales preceptivas y de haberse cerciorado, incluso apeándose o siguiendo las indicaciones de otra persona si fuera necesario, de que, por las circunstancias de visibilidad, espacio y tiempo necesarios para efectuarla, no va a constituir peligro para los demás usuarios de la vía. 3. Se prohíbe la maniobra de marcha atrás en autovías y autopistas. SECCIÓN VI. ADELANTAMIENTO Artículo 32. Sentido del adelantamiento. 1. En todas las carreteras objeto de esta Ley, como norma general, el adelantamiento deberá efectuarse por la izquierda del vehículo que se pretenda adelantar. 2. Por excepción, y si existe espacio suficiente para ello, el adelantamiento se efectuará por la derecha y adoptando las máximas precauciones, cuando el conductor del vehículo al que se pretenda adelantar esté indicando claramente su propósito de cambiar de dirección a la izquierda o parar en ese lado, así como en las vías con circulación en ambos sentidos, a los tranvías que marchen por la zona central. 3. Reglamentariamente se establecerán otras posibles excepciones a la norma general señalada en el número 1 de este artículo, y particularidades de la maniobra de adelantamiento, en razón del carácter o configuración de la carretera en que se desarrolle esta maniobra. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

744

Oposició

El conductor de un vehículo que pretenda invertir el sentido de su marcha deberá elegir un lugar adecuado para efectuar la maniobra, de forma que se intercepte la vía el menor tiempo posible, advertir su propósito con las señales preceptivas con la antelación suficiente y cerciorarse de que no va a poner en peligro u obstaculizar a otros usuarios de la misma. En caso contrario, deberá abstenerse de realizar dicha maniobra y esperar el momento oportuno para efectuarla. Cuando su permanencia en la calzada, mientras espera para efectuar la maniobra de cambio de sentido, impida continuar la marcha de los vehículos que circulan detrás del suyo, deberá salir de la misma por su lado derecho, si fuera posible, hasta que las condiciones de la circulación le permitan efectuarlo.

per sotsinspector/a

Artículo 29. Cambios de sentido.

2. También deberá cerciorarse de que el conductor del vehículo que le precede en el mismo carril no ha indicado su propósito de desplazarse hacia el mismo lado, en cuyo caso deberá respetar la preferencia que le asiste. No obstante, si después de un tiempo prudencial, el conductor del citado vehículo no ejerciera su derecho prioritario, se podrá iniciar la maniobra de adelantamiento del mismo, advirtiéndosele previamente con señal acústica u óptica. 3. Asimismo, deberá asegurarse de que no se ha iniciado la maniobra de adelantar a su vehículo por parte de ningún conductor que le siga por el mismo carril, y de que dispone de espacio suficiente para reintegrarse a su mano cuando termine el adelantamiento. 4. No se considerará adelantamiento a efectos de estas normas los producidos entre ciclistas que circulen en grupo. Artículo 34. Ejecución del adelantamiento. 1. Durante la ejecución del adelantamiento, el conductor que lo efectúe deberá llevar su vehículo a una velocidad notoriamente superior a la del que pretende adelantar y dejar entre ambos una separación lateral suficiente para realizarlo con seguridad. 2. Si después de iniciar la maniobra de adelantamiento advirtiera que se producen circunstancias que puedan hacer difícil la finalización del mismo sin provocar riesgos, reducirá rápidamente su marcha y regresará de nuevo a su mano, advirtiéndolo a los que le siguen con las señales preceptivas. 3. El conductor del vehículo que ha efectuado el adelantamiento deberá reintegrarse a su carril tan pronto como le sea posible y de modo gradual, sin obligar a otros usuarios a modificar su trayectoria o velocidad y advirtiéndolo a través de las señales preceptivas. 4. Todo conductor de vehículo automóvil que se proponga realizar un adelantamiento a un ciclo o ciclomotor, o conjunto de ellos, deberá realizarlo ocupando parte o la totalidad del carril contiguo de la calzada, siempre y cuando existan las condiciones precisas para realizar un adelantamiento en las condiciones previstas en la Ley. Queda expresamente prohibido adelantar poniendo en peligro o entorpeciendo a ciclistas que circulen en sentido contrario. Artículo 35. Vehículo adelantado. 1. El conductor que advierta que otro que le sigue tiene el propósito de adelantar a su vehículo, estará obligado a ceñirse al borde derecho de la calzada, salvo en el supuesto de cambio de dirección a la izquierda o de parada en ese mismo lado a que se refiere el artículo 32.2, en que

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

745

Oposició

1. Antes de iniciar un adelantamiento que requiera desplazamiento lateral, el conductor que se proponga adelantar deberá advertirlo con suficiente antelación, con las señales preceptivas, y comprobar que en el carril que pretende utilizar para el adelantamiento, existe espacio libre suficiente para que la maniobra no ponga en peligro ni entorpezca a quienes circulen en sentido contrario, teniendo en cuenta la velocidad propia y la de los demás usuarios afectados. En caso contrario, deberá abstenerse de efectuarla.

per sotsinspector/a

Artículo 33. Normas generales del adelantamiento.

También estará obligado a disminuir la velocidad de su vehículo cuando, una vez iniciada la maniobra de adelantamiento, se produzca alguna situación que entrañe peligro para su propio vehículo, para el vehículo que la está efectuando, para los que circulan en sentido contrario o para cualquier otro usuario de la vía. Artículo 36. Prohibiciones de adelantamiento. Queda prohibido adelantar: a. En las curvas y cambios de rasante de visibilidad reducida y, en general, en todo lugar o circunstancia en que la visibilidad disponible no sea suficiente para poder efectuar la maniobra o desistir de ella una vez iniciada, a no ser que los dos sentidos de circulación estén claramente delimitados y la maniobra pueda efectuarse sin invadir la zona reservada al sentido contrario. b. En los pasos para peatones señalizados como tales y en los pasos a nivel y en sus proximidades. c. En las intersecciones y en sus proximidades, salvo cuando: a. Se trate de una plaza de circulación giratoria. b. El adelantamiento deba efectuarse por la derecha, según lo previsto en el artículo 32.2. c. La calzada en que se realice goce de prioridad en la intersección y haya señal expresa que lo indique. d. El adelantamiento se realice a vehículos de dos ruedas. Artículo 37. Supuestos especiales de adelantamiento. Cuando en un tramo de vía en que esté prohibido el adelantamiento se encuentre inmovilizado un vehículo que, en todo o en parte, ocupe la calzada en el carril del sentido de la marcha y salvo que los casos en que la inmovilización responda a las necesidades del tráfico, podrá ser rebasado, aunque para ello haya de ocupar parte del carril izquierdo de la calzada, después de haberse cerciorado de que se puede realizar la maniobra sin peligro. Con idénticos requisitos, se podrá adelantar a conductores de bicicletas. SECCIÓN VII. PARADA Y ESTACIONAMIENTO Artículo 38. Normas generales de paradas y estacionamientos. 1. La parada o el estacionamiento de un vehículo en vías interurbanas deberá efectuarse siempre fuera de la calzada, en el lado derecho de la misma y dejando libre la parte transitable del arcén. 2. Cuando en vías urbanas tenga que realizarse en la calzada o en el arcén, se situará el vehículo lo más cerca posible de su borde derecho, salvo en las vías de único sentido, en las que se podrá situar también en el lado izquierdo. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

746

Oposició

2. Se prohíbe al conductor del vehículo que va a ser adelantado aumentar la velocidad o efectuar maniobras que impidan o dificulten el adelantamiento.

per sotsinspector/a

deberá ceñirse a la izquierda todo lo posible, pero sin interferir la marcha de los vehículos que puedan circular en sentido contrario.

Artículo 39. Prohibiciones de paradas y estacionamientos. 1. Queda prohibido parar en los siguientes casos: a. En las curvas y cambios de rasante de visibilidad reducida, en sus proximidades y en los túneles. b. En pasos a nivel, pasos para ciclistas y pasos para peatones. c. En los carriles o partes de la vía reservados exclusivamente para la circulación o para el servicio de determinados usuarios. d. En las intersecciones y en sus proximidades. e. Sobre los raíles de tranvías o tan cerca de ellos que pueda entorpecerse su circulación. f. En los lugares donde se impida la visibilidad de la señalización a los usuarios a quienes les afecte u obligue a hacer maniobras. g. En autovías o autopistas, salvo en las zonas habilitadas para ello. h. En los carriles destinados al uso exclusivo del transporte público urbano, o en los reservados para bicicletas. i. En las zonas destinadas para estacionamiento y parada de uso exclusivo para el transporte público urbano. j. En zonas señalizadas para uso exclusivo de minusválidos y pasos de peatones. 2. Queda prohibido estacionar en los siguientes casos: a. En todos los descritos en el número anterior del presente artículo, en los que está prohibida la parada. b. En los lugares habilitados por la autoridad municipal como de estacionamiento con limitación horaria, sin colocar el distintivo que lo autoriza o cuando colocado el distintivo se mantenga estacionado el vehículo en exceso sobre el tiempo máximo permitido por la Ordenanza Municipal. c. En zonas señalizadas para carga y descarga. d. En zonas señalizadas para uso exclusivo de minusválidos. e. Sobre las aceras, paseos y demás zonas destinadas al paso de peatones. No obstante, los Municipios, a través de Ordenanza Municipal, podrán regular la parada y el estacionamiento de los vehículos de dos ruedas y ciclomotores de dos ruedas sobre las aceras y paseos siempre que no se perjudique ni se entorpezca el tránsito de los peatones por ella, atendiendo a las necesidades de aquéllos que puedan portar algún objeto voluminoso y, especialmente, las de aquellas personas que pudieran contar con alguna discapacidad.. f. Delante de los vados señalizados correctamente. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

747

Oposició

4. El régimen de parada y estacionamiento en vías urbanas se regulará por Ordenanza Municipal, pudiendo adoptarse las medidas necesarias para evitar el entorpecimiento del tráfico, entre ellas, limitaciones horarias de duración del estacionamiento, así como las medidas correctoras precisas incluida la retirada del vehículo o la inmovilización del mismo cuando no se halle provisto de título que habilite el estacionamiento en zonas limitadas en tiempo o excedan de la autorización concedida hasta que se logre la identificación del conductor.

per sotsinspector/a

3. La parada y el estacionamiento deberán efectuarse de tal manera que el vehículo no obstaculice la circulación ni constituya un riesgo para el resto de los usuarios de la vía, cuidando especialmente la colocación del mismo y el evitar que pueda ponerse en movimiento en ausencia del conductor, de acuerdo con las normas que reglamentariamente se establezcan.

g. En doble fila.

1. Todos los conductores deben extremar la prudencia y reducir la velocidad por debajo de la máxima permitida al aproximarse a un paso a nivel o a un puente levadizo. 2. Los usuarios que al llegar a un paso a nivel o a un puente levadizo lo encuentren cerrado o con la barrera o semibarrera en movimiento, deberán detenerse uno detrás de otro en el carril correspondiente hasta que tengan paso libre. 3. El cruce de la vía férrea deberá realizarse sin demora y después de haberse cerciorado de que, por las circunstancias de la circulación o por otras causas, no existe riesgo de quedar inmovilizado dentro del paso. 4. Los pasos a nivel y puentes levadizos estarán debidamente señalizados por el titular de la vía. Artículo 41. Bloqueo de pasos a nivel y puentes levadizos. Cuando por razones de fuerza mayor quede un vehículo detenido en un paso a nivel o se produzca la caída de su carga dentro del mismo, el conductor estará obligado a adoptar las medidas adecuadas para el rápido desalojo de los ocupantes del vehículo y para dejar el paso expedito en el menor tiempo posible. Si no lo consiguiese, adoptará inmediatamente todas las medidas a su alcance para que, tanto los maquinistas de los vehículos que circulen por raíles como los conductores del resto de los vehículos que se aproximen, sean advertidos de la existencia del peligro con la suficiente antelación. SECCIÓN IX. UTILIZACIÓN DEL ALUMBRADO Artículo 42. Uso obligatorio de alumbrado. 1. Todos los vehículos que circulen entre la puesta y la salida del sol o a cualquier hora del día, en los túneles y demás tramos de vía afectados por la señal túnel, deben llevar encendido el alumbrado que corresponda, de acuerdo con lo que reglamentariamente se establezca. 2. También deberán llevar encendido durante el resto del día el alumbrado que reglamentariamente se establezca: a. Las motocicletas que circulen por cualquier vía objeto de esta Ley. b. Todos los vehículos que circulen por un carril reversible o en sentido contrario al normalmente utilizado en la calzada donde se encuentre situado, bien sea un carril que les esté exclusivamente reservado o bien abierto excepcionalmente a la circulación en dicho sentido. 3. Las bicicletas, además, estarán dotadas de los elementos reflectantes debidamente homologados que reglamentariamente se determinen y que deberán poseer estos vehículos de

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

748

Oposició

Artículo 40. Normas generales sobre pasos a nivel y puentes levadizos.

per sotsinspector/a

SECCIÓN VIII. CRUCE DE PASOS A NIVEL Y PUENTES LEVADIZOS

acuerdo a dicha normativa. Cuando sea obligatorio el uso de alumbrado, los conductores de bicicletas además llevarán colocada alguna prenda reflectante si circulan por vía interurbana.

SECCIÓN X. ADVERTENCIAS DE LOS CONDUCTORES Artículo 44. Advertencias de los conductores. 1. Los conductores están obligados a advertir al resto de los usuarios de la vía acerca de las maniobras que vayan a efectuar con sus vehículos. 2. Como norma general, dichas advertencias se harán utilizando la señalización luminosa del vehículo o, en su defecto, con el brazo, de acuerdo con lo que se determine reglamentariamente. 3. Excepcionalmente o cuando así lo prevea alguna norma de esta Ley o de sus reglamentos, podrán emplearse señales acústicas, quedando prohibido su uso inmotivado o exagerado. 4. Los vehículos de servicios de urgencia públicos o privados y otros vehículos especiales podrán utilizar otras señales ópticas y acústicas en los casos y en las condiciones que reglamentariamente se determinen.

CAPÍTULO III. OTRAS NORMAS DE CIRCULACIÓN Artículo 45. Puertas. Se prohíbe llevar abiertas las puertas del vehículo, abrirlas antes de su completa inmovilización y abrirlas o apearse del mismo sin haberse cerciorado previamente de que ello no implica peligro o entorpecimiento para otros usuarios, especialmente cuando se refiere a conductores de bicicletas. Artículo 46. Apagado de motor. Aun cuando el conductor no abandone su puesto, deberá parar el motor siempre que el vehículo se encuentre detenido en el interior de un túnel o en lugar cerrado y durante la carga de combustible. Artículo 47. Cinturón, casco y restantes elementos de seguridad. 1. Los conductores y ocupantes de vehículos a motor y ciclomotores están obligados a utilizar el cinturón de seguridad, el casco y demás elementos de protección en los casos y en las condiciones que reglamentariamente se determinen.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

749

Oposició

También será obligatorio utilizar el alumbrado que reglamentariamente se establezca, cuando existan condiciones meteorológicas o ambientales que disminuyan sensiblemente la visibilidad, como en caso de niebla, lluvia intensa, nevada, nubes de humo o de polvo o cualquier otra circunstancia análoga.

per sotsinspector/a

Artículo 43. Supuestos especiales de alumbrado.

Artículo 48. Tiempo de descanso y conducción. Por razones de seguridad podrán regularse los tiempos de conducción y descanso. También podrá exigirse la presencia de más de una persona habilitada para la conducción de un solo vehículo. Artículo 49. Peatones. 1. Los peatones están obligados a transitar por la zona peatonal, salvo cuando esta no exista o no sea practicable, en cuyo caso podrán hacerlo por el arcén o, en su defecto, por la calzada, de acuerdo con las normas que reglamentariamente se determinen. 2. Fuera de poblado, en todas las vías objeto de esta Ley, y en tramos de poblado incluidos en el desarrollo de una carretera que no dispongan de espacio especialmente reservado para peatones, como norma general, la circulación de los mismos se hará por la izquierda. 3. Salvo en los casos y en las condiciones que reglamentariamente se determinen, queda prohibida la circulación de peatones por autopistas. Artículo 50. Animales. 1. En las vías objeto de esta Ley solo se permitirá el tránsito de animales de tiro, carga o silla, cabezas de ganado aisladas, en manada o rebaño, cuando no exista itinerario practicable por vía pecuaria y siempre que vayan custodiados por alguna persona. Dicho tránsito se efectuará por la vía alternativa que tenga menor intensidad de circulación de vehículos y de acuerdo con lo que reglamentariamente se establezca. 2. Se prohíbe la circulación de animales por autopistas y autovías. Artículo 51. Auxilio. 1. Los usuarios de las vías que se vean implicados en un accidente de tráfico, lo presencien o tengan conocimiento de él, estarán obligados a auxiliar o solicitar auxilio para atender a las víctimas, si las hubiere, prestar su colaboración para evitar mayores peligros o daños, restablecer, en la medida de lo posible, la seguridad de la circulación y esclarecer los hechos. 2. Si por causa de accidente o avería el vehículo o su carga obstaculizaren la calzada, los conductores, tras señalizar convenientemente el vehículo o el obstáculo creado, adoptarán las medidas necesarias para que sea retirado en el menor tiempo posible, debiendo sacarlo de la calzada y situarlo cumpliendo las normas de estacionamiento siempre que sea factible.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

750

Oposició

2. Reglamentariamente se fijarán también las excepciones a la norma del número anterior, de acuerdo con las recomendaciones internacionales en la materia y atendiendo a las especiales condiciones de los conductores minusválidos.

per sotsinspector/a

Los conductores y, en su caso, los ocupantes de bicicletas estarán obligados a utilizar el casco de protección en las vías interurbanas bajo las condiciones que reglamentariamente se establezcan.

TÍTULO III. DE LA SEÑALIZACIÓN CAPÍTULO ÚNICO. Artículo 53. Normas generales sobre señales. 1. Todos los usuarios de las vías objeto de esta Ley están obligados a obedecer las señales de la circulación que establezcan una obligación o una prohibición y a adaptar su comportamiento al mensaje del resto de las señales reglamentarias que se encuentren en las vías por las que circulan. A estos efectos, cuando la señal imponga una obligación de detención, no podrá reanudar su marcha el conductor del vehículo así detenido hasta haber cumplido la finalidad que la señal establece. En los peajes dinámicos o telepeajes, los vehículos que los utilicen deberán estar provistos del medio técnico que posibilite su uso en condiciones operativas. 2. Salvo circunstancias especiales que lo justifiquen, los usuarios deben obedecer las prescripciones indicadas por las señales, aun cuando parezcan estar en contradicción con las normas de comportamiento en la circulación. Artículo 54. Prioridad entre señales. 1. El orden de prioridad entre los distintos tipos de señales de circulación es el siguiente: a. b. c. d. e.

Señales y órdenes de los agentes de la circulación. Señalización circunstancial que modifique el régimen normal de utilización de la vía. Semáforos. Señales verticales de circulación. Marcas viales.

2. En el caso de que las prescripciones indicadas por diferentes señales parezcan estar en contradicción entre si, prevalecerá la prioritaria, según el orden a que se refiere el apartado anterior, o la más restrictiva si se trata de señales del mismo tipo.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

751

Oposició

Se prohíbe la publicidad en relación con vehículos a motor que ofrezca en su argumentación escrita o verbal, en sus elementos sonoros o en sus imágenes, incitación a la velocidad excesiva, a la conducción temeraria, a situaciones de peligro o cualquier otra circunstancia que suponga una conducta contraria a los principios de esta Ley o cuando dicha publicidad induzca al conductor a una falsa o no justificada sensación de seguridad. Esta publicidad estará sometida al régimen de autorización administrativa previa, de acuerdo con lo establecido en la legislación reguladora de la publicidad.

per sotsinspector/a

Artículo 52. Publicidad.

Artículo 55. Formato de las señales.

3. Las señales y marcas viales que pueden ser utilizadas en las vías objeto de esta Ley, deberán cumplir las especificaciones que reglamentariamente se establezcan. Artículo 56. Idioma de las señales. Las indicaciones escritas de las señales se expresarán al menos en el idioma español oficial del Estado. Artículo 57. Mantenimiento de señales y señales circunstanciales. 1. Corresponde al titular de la vía la responsabilidad del mantenimiento de la misma en las mejores condiciones posibles de seguridad para la circulación y de la instalación y conservación en ella de las adecuadas señales y marcas viales. También corresponde al titular de la vía la autorización previa para la instalación en ella de otras señales de circulación. En caso de emergencia, los agentes de la autoridad podrán instalar señales circunstanciales sin autorización previa. 2. La autoridad encargada de la regulación del tráfico será responsable de la señalización de carácter circunstancial en razón de las contingencias del mismo y de la señalización variable necesaria para su control, de acuerdo con la legislación de carreteras. 3. La responsabilidad de la señalización de las obras que se realicen en las vías objeto de esta Ley corresponderá a los organismos que las realicen o las empresas adjudicatarias de las mismas, de acuerdo con lo que reglamentariamente se determine. Los usuarios de la vía están obligados a seguir las indicaciones del personal destinado a la regulación del tráfico en dichas obras. Artículo 58. Retirada, sustitución y alteración de señales. 1. El titular de la vía o, en su caso, la autoridad encargada de la regulación del tráfico, ordenará la inmediata retirada y, en su caso, la sustitución por las que sean adecuadas de las señales antirreglamentariamente instaladas, de las que hayan perdido su objeto y de las que no lo cumplan por causa de su deterioro. 2. Salvo por causa justificada, nadie debe instalar, retirar, trasladar, ocultar o modificar la señalización de una vía sin permiso del titular de la misma o, en su caso, de la autoridad encargada de la regulación del tráfico o de la responsable de las instalaciones. 3. Se prohíbe modificar el contenido de las señales o colocar sobre ellas

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

752

Oposició

2. Dicho catálogo especificará, necesariamente, la forma, color, diseño y significado de las señales, así como las dimensiones de las mismas en función de cada tipo de vía y sus sistemas de colocación.

per sotsinspector/a

1. Reglamentariamente se establecerá el catálogo oficial de señales de la circulación y marcas viales, de acuerdo con las reglamentaciones y recomendaciones internacionales en la materia.

TÍTULO IV. DE LAS AUTORIZACIONES ADMINISTRATIVAS

1. Con objeto de garantizar la aptitud de los conductores para manejar los vehículos y la idoneidad de éstos para circular con el mínimo de riesgo posible, la circulación de vehículos a motor por las vías objeto de esta Ley requerirá de la obtención de la correspondiente autorización administrativa previa. Reglamentariamente se fijarán los datos que han de constar en las autorizaciones de los conductores y de los vehículos. 2. El conductor de un vehículo queda obligado a estar en posesión y llevar consigo su permiso o licencia válidos para conducir, así como el permiso de circulación del vehículo y la tarjeta de inspección técnica o certificado de características, y deberá exhibirlos ante los Agentes de la Autoridad que se lo soliciten, de acuerdo con lo que reglamentariamente se determine. 3. En las autorizaciones administrativas de circulación únicamente constará un titular. CAPÍTULO II. DE LAS AUTORIZACIONES PARA CONDUCIR Artículo 60. Permisos y licencias de conducción. 1. La conducción de vehículos a motor y ciclomotores exigirá haber obtenido previamente la preceptiva autorización administrativa, que se dirigirá a verificar que los conductores tengan los requisitos de capacidad, conocimientos y habilidad necesarios para la conducción del vehículo, de acuerdo con lo que se determine reglamentariamente. Se prohíbe conducir vehículos a motor y ciclomotores sin estar en posesión de la mencionada autorización administrativa. 2. La enseñanza de los conocimientos y técnica necesarios para la conducción, así como el posterior perfeccionamiento y renovación de conocimientos se ejercerán por centros de formación oficiales o privados, que podrán constituir secciones o sucursales con la misma titularidad y denominación. Los centros de formación requerirán autorización previa, que tendrá validez en todo el territorio español en el caso de que se establezcan secciones o sucursales. La constatación de las aptitudes psicofísicas de los conductores se ejercerá por centros oficiales o privados, que necesitarán de autorización previa para desarrollar su actividad. A los fines de garantizar la seguridad vial, el Gobierno determinará los elementos personales y materiales mínimos para la formación y el reconocimiento de conductores siguiendo lo establecido en la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio. En particular, se regulará reglamentariamente el régimen docente y de funcionamiento de los centros de formación. La titulación y acreditación de los profesores y directores se basará en pruebas objetivas que valoren los conocimientos, la aptitud pedagógica y la experiencia práctica. Las pruebas se convocarán periódicamente, y la calificación podrá ser objeto de recurso.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

753

Oposició

Artículo 59. Normas generales sobre autorizaciones administrativas.

per sotsinspector/a

CAPÍTULO I. DE LAS AUTORIZACIONES EN GENERAL

4. El permiso y la licencia para conducir podrán tener vigencia limitada en el tiempo, y podrán ser revisados en los plazos y condiciones que reglamentariamente se determine. De igual manera, la vigencia del permiso o la licencia de conducción estará condicionada a que su titular no haya perdido su asignación total de puntos, que será de 12 puntos, con las excepciones siguientes: a. Titulares de un permiso o licencia de conducción con una antigüedad no superior a tres años, salvo que ya fueran titulares de otro permiso de conducción con aquella antigüedad: ocho puntos. b. Titulares de un permiso o licencia de conducción que, tras perder su asignación total de puntos, han obtenido nuevamente el permiso o la licencia de conducción: ocho puntos. El número de puntos inicialmente asignado al titular de un permiso o licencia de conducción se verá reducido por cada sanción firme en vía administrativa que se le imponga por la comisión de infracciones graves o muy graves que lleven aparejada la pérdida de puntos, de acuerdo con el baremo establecido en el anexo II. Los conductores no perderán más de ocho puntos por acumulación de infracciones en un solo día, salvo que concurra alguna de las infracciones muy graves a que se refieren los párrafos a, b, c, d, e, f, g, h e i del artículo 65, apartado 5, en cuyo caso perderán el número total de puntos que correspondan. 5. Transcurridos dos años sin haber sido sancionados en firme en vía administrativa, por la comisión de infracciones que lleven aparejada la pérdida de puntos, los titulares de los permisos o licencias de conducción afectados por la pérdida parcial de puntos recuperarán la totalidad del crédito inicial de 12 puntos. No obstante, en el caso de que la pérdida de alguno de los puntos se debiera a la comisión de infracciones muy graves, el plazo para recuperar la totalidad del crédito será de tres años. Asimismo, los titulares de un permiso o licencia de conducción a los que se hace referencia en los párrafos a y b del apartado anterior, transcurrido el plazo de dos años sin haber sido sancionados en firme en vía administrativa por la comisión de infracciones que impliquen la pérdida de puntos, pasarán a disponer de un total de 12 puntos. Igualmente, quienes mantengan la totalidad de los puntos al no haber sido sancionados en firme en vía administrativa por la comisión de infracciones, recibirán como bonificación dos puntos durante los tres primeros años y, un punto, por los tres siguientes, pudiendo llegar a acumular hasta un máximo de quince puntos en lugar de los doce iniciales. 6. La pérdida parcial, total o recuperación de los puntos asignados afectará al permiso o licencia de conducción cualquiera que sea su clase. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

754

Oposició

3. Se podrá autorizar la enseñanza no profesional en las condiciones que reglamentariamente se determinen.

per sotsinspector/a

Igualmente, a los fines de garantizar la seguridad vial, se regulará reglamentariamente el funcionamiento de los centros de reconocimiento de conductores.

CAPÍTULO III. DE LAS AUTORIZACIONES RELATIVAS A LOS VEHÍCULOS

2. Los vehículos, sus equipos y sus repuestos y accesorios deberán estar previamente homologados o ser objeto de inspección técnica unitaria antes de ser admitidos a la circulación, de acuerdo con lo que reglamentariamente se establezca. Dichos vehículos habrán de ser identificables, ostentando grabados o troquelados, de forma legible e indeleble, las marcas y contraseñas que reglamentariamente sean exigibles con objeto de individualizarlos, autenticar su fabricación y especificar su empleo o posterior acoplamiento de elementos importantes. 3. Los vehículos a motor, los ciclomotores y los remolques de peso máximo superior al que reglamentariamente se determine, tendrán documentadas sus características técnicas esenciales en el certificado oficial correspondiente, en el que se harán constar las reformas que se autoricen y la verificación de su estado de servicio y mantenimiento en la forma que se disponga reglamentariamente. 4. El permiso de circulación habrá de renovarse cuando varíe la titularidad registral del vehículo y quedará extinguido cuando éste se dé baja en el correspondiente registro, a instancia de parte o por comprobarse que no es apto para la circulación, en la forma que reglamentariamente se determine. 5. La circulación de un vehículo sin autorización, bien por no haberla obtenido o porque haya sido objeto de anulación o declarada su pérdida de vigencia, dará lugar a la inmovilización del mismo hasta que se disponga de dicha autorización, de acuerdo con lo que reglamentariamente se determine. Artículo 62. Matrículas. 1. Para poner en circulación vehículos a motor, así como remolques de peso máximo superior al que reglamentariamente se determine, será preciso matricularlos y que lleven las placas de matrícula con los caracteres que se les asigne del modo que se establezca. Esta obligación será exigida a los ciclomotores de acuerdo con lo que reglamentariamente se determine. 2. En casos justificados, la autoridad competente para expedir el permiso de circulación podrá conceder, en los términos que se fijen reglamentariamente, permisos temporales que autoricen la circulación provisional del vehículo, antes de su matriculación definitiva o mientras se tramita la misma.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

755

Oposició

1. La circulación de vehículos exigirá que estos obtengan previamente la correspondiente autorización administrativa, dirigida a verificar que estén en perfecto estado de funcionamiento y se ajusten en sus características, equipos, repuestos y accesorios a las prescripciones técnicas que se fijen reglamentariamente. Se prohíbe la circulación de vehículos que no estén dotados de la citada autorización.

per sotsinspector/a

Artículo 61. Permisos de circulación y documentación de los vehículos.

CAPÍTULO IV. NULIDAD, LESIVIDAD Y PÉRDIDA DE VIGENCIA.

2. El procedimiento para la declaración de nulidad o lesividad se ajustará a lo dispuesto en el Capítulo I del Título VII del mencionado texto legal. 3. Con independencia de lo dispuesto en los apartados anteriores, la vigencia de las autorizaciones administrativas reguladas en este Título estará subordinada a que se mantengan los requisitos exigidos para su otorgamiento. 4. La Administración podrá declarar la pérdida de vigencia de las autorizaciones reguladas en este Título cuando se acredite la desaparición de los requisitos sobre conocimientos, habilidades o aptitudes psicofísicas exigidas para el otorgamiento de la autorización. Para acordar la pérdida de vigencia, la Administración deberá notificar al interesado la presunta carencia del requisito exigido, a quien se le concederá la facultad de acreditar su existencia en la forma y plazos que reglamentariamente se determinen. 5. El titular de una autorización cuya pérdida de vigencia haya sido declarada, de acuerdo con lo dispuesto en el apartado anterior, podrá obtenerla de nuevo siguiendo el procedimiento, superando las pruebas y acreditando los requisitos que reglamentariamente se establezcan. 6. La Administración declarará la pérdida de vigencia de la autorización para conducir cuando su titular haya perdido la totalidad de los puntos asignados, como consecuencia de la aplicación del baremo recogido en el anexo II. Una vez constatada la pérdida total de los puntos que tuviera asignados, la Administración, en el plazo de quince días, notificará al interesado, en la forma prevista en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, el acuerdo por el que se declara la pérdida de vigencia de su permiso o licencia de conducción. En este caso, el titular de la autorización no podrá obtener un nuevo permiso o una nueva licencia de conducción hasta transcurridos seis meses, contados desde la fecha en que dicho acuerdo fuera notificado. Este plazo se reducirá a tres meses en el caso de conductores profesionales. Si durante los tres años siguientes a la obtención de la nueva autorización fuera acordada su pérdida de vigencia por haber perdido nuevamente la totalidad de los puntos asignados, no se podrá obtener un nuevo permiso o licencia de conducción hasta transcurridos doce meses, contados desde la fecha en que dicho acuerdo haya sido notificado. Este plazo se reducirá a seis meses en el caso de conductores profesionales. 7. El titular de una autorización para conducir, cuya pérdida de vigencia haya sido declarada como consecuencia de la pérdida total de los puntos asignados, podrá obtener nuevamente un permiso o licencia de conducción de la misma clase de la que era titular, transcurridos los plazos señalados en Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

756

Oposició

1. Las autorizaciones administrativas reguladas en este Título podrán ser objeto de declaración de nulidad o lesividad cuando concurra alguno de los supuestos previstos en los artículos 62 y 63, respectivamente, de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

per sotsinspector/a

Artículo 63. Declaración de nulidad o lesividad y pérdida de vigencia.

El titular de una autorización, que haya perdido una parte del crédito inicial de puntos asignado, podrá optar a su recuperación parcial, hasta un máximo de seis puntos, por una sola vez cada dos años, realizando y superando con aprovechamiento un curso de sensibilización y reeducación vial, con la excepción de los conductores profesionales que podrán realizar el citado curso con frecuencia anual. 8. Los cursos de sensibilización y reeducación vial tendrán la duración, el contenido y los requisitos que se determinen por el Ministro del Interior. En todo caso, la duración de los cursos de sensibilización y reeducación vial será como máximo de 15 horas, cuando se realicen para la recuperación parcial de puntos, y como máximo de 30 horas, cuando se pretenda obtener un nuevo permiso o licencia de conducción. Artículo 64. Suspensión cautelar. En el curso de los procedimientos de declaración de nulidad o lesividad y pérdida de vigencia de las autorizaciones administrativas, se acordará la suspensión cautelar de la autorización en cuestión cuando su mantenimiento entrañe un grave peligro para la seguridad del tráfico, en cuyo caso la autoridad que conozca del expediente ordenará, mediante resolución fundada, la intervención inmediata de la autorización y la práctica de cuantas medidas sean necesarias para impedir el efectivo ejercicio de la misma.

per sotsinspector/a

el apartado anterior, previa realización y superación con aprovechamiento de un curso de sensibilización y reeducación vial y posterior superación de las pruebas que reglamentariamente se determinen.

CAPÍTULO I. INFRACCIONES Y SANCIONES Artículo 65. Cuadro general de infracciones. 1. Las acciones u omisiones contrarias a esta Ley, desarrolladas reglamentariamente en su caso, tendrán el carácter de infracciones administrativas y serán sancionadas en los casos, forma y medida que en ella se determinen. Cuando las acciones u omisiones puedan constituir delitos o faltas tipificadas en las leyes penales, se estará a lo dispuesto en el artículo 72. 2. Las infracciones a que hace referencia el apartado anterior se clasifican en leves, graves y muy graves. 3. Son infracciones leves las cometidas contra las normas contenidas en esta Ley y en los Reglamentos que la desarrollen que no se califiquen expresamente como graves o muy graves en los apartados siguientes. En particular es falta leve no hacer uso por parte de los usuarios de bicicletas de los elementos y prendas reflectantes, de acuerdo con lo dispuesto en esta Ley.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

757

Oposició

TÍTULO V. RÉGIMEN SANCIONADOR.

b. Circular en un tramo a una velocidad media superior a los límites establecidos reglamentariamente, de acuerdo con lo recogido en el Anexo IV. c. Incumplir las disposiciones de esta Ley en materia de prioridad de paso, adelantamientos, cambios de dirección o sentido y marcha atrás, sentido de la circulación, utilización de carriles y arcenes y, en general, toda vulneración de las ordenaciones especiales de tráfico por razones de seguridad o fluidez de la circulación. d. Parar o estacionar en el carril bus, en curvas, cambios de rasante, zonas de estacionamiento para uso exclusivo de personas con discapacidad, túneles, pasos inferiores, intersecciones o en cualquier otro lugar peligroso o en el que se obstaculice gravemente la circulación o constituya un riesgo, especialmente para los peatones. e. Circular sin hacer uso del alumbrado reglamentario, salvo que el vehículo sea una bicicleta en cuyo caso la infracción tendrá el carácter de leve. f. Conducir utilizando cascos, auriculares u otros dispositivos que disminuyan la obligatoria atención permanente a la conducción. g. Conducir utilizando manualmente dispositivos de telefonía móvil, navegadores o cualquier otro sistema de comunicación. h. No hacer uso del cinturón de seguridad, sistemas de retención infantil, casco y demás elementos de protección. i. Circular con menores de doce años como pasajeros de ciclomotores o motocicletas. j. No respetar las señales de los Agentes que regulan la circulación. k. No respetar la luz roja de un semáforo. l. No respetar la señal de stop o la señal de ceda el paso. ll. Conducir un vehículo siendo titular de una autorización que carece de validez por no haber cumplido los requisitos administrativos exigidos reglamentariamente en España. m. La conducción negligente. n. Arrojar a la vía o en sus inmediaciones objetos que puedan producir incendios o accidentes, o que obstaculicen la libre circulación. ñ. No mantener la distancia de seguridad con el vehículo que le precede.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

758

Oposició

a. No respetar los límites de velocidad reglamentariamente establecidos, de acuerdo con lo recogido en el Anexo IV.

per sotsinspector/a

4. Son infracciones graves, cuando no sean constitutivas de delito, las conductas tipificadas en esta Ley referidas a:

p. Incumplir la obligación de todo conductor de verificar que las placas de matrícula del vehículo no presentan obstáculos que impidan o dificulten su lectura e identificación. q. No facilitar al Agente de la autoridad su identidad ni los datos del vehículo solicitados por los afectados en un accidente de circulación, estando implicado en el mismo. r. Conducir vehículos con la carga mal acondicionada o con peligro de caída. s. Conducir un vehículo teniendo suspendida la autorización administrativa para conducir o prohibida su utilización por el conductor. t. Circular con un vehículo cuyo permiso de circulación está suspendido. u. La ocupación excesiva del vehículo que suponga aumentar en un 50 % el número de plazas autorizadas, excluida la del conductor. v. Incumplir la obligación de impedir que el vehículo sea conducido por quien nunca hubiere obtenido el permiso o la licencia de conducción correspondiente. w. Incumplir las normas sobre el régimen de autorización y funcionamiento de los centros de enseñanza y formación y de los centros de reconocimiento de conductores autorizados por el Ministerio del Interior o por los órganos competentes de las Comunidades Autónomas, salvo que pudieran estimarse incluidas en el artículo 65.6.e.

per sotsinspector/a

o. Circular con un vehículo que incumpla las condiciones técnicas reglamentariamente establecidas, salvo que pudieran estimarse incluidas en el apartado 5.ll) siguiente, así como las infracciones relativas a las normas que regulan la inspección técnica de vehículos.

y. No instalar los dispositivos de alerta al conductor en los garajes o aparcamientos en los términos legal y reglamentariamente previstos. z. Circular en posición paralela con vehículos que lo tienen prohibido. 5. Son infracciones muy graves, cuando no sean constitutivas de delito, las siguientes conductas: a. No respetar los límites de velocidad reglamentariamente establecidos, de acuerdo con lo recogido en el Anexo IV. b. Circular en un tramo a una velocidad media superior a los límites establecidos reglamentariamente, de acuerdo con lo recogido en el Anexo IV. c. La conducción por las vías objeto de esta Ley habiendo ingerido bebidas alcohólicas con tasas superiores a las que reglamentariamente se establezcan, y en todo caso, la conducción bajo los efectos de estupefacientes, psicotrópicos, estimulantes y cualquier otra sustancia de efectos análogos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

759

Oposició

x. Circular por autopistas o autovías con vehículos que lo tienen prohibido.

f. La circulación en sentido contrario al establecido. g. Participar en competiciones y carreras de vehículos no autorizadas. h. Conducir vehículos que tengan instalados inhibidores de radar o cualesquiera otros mecanismos encaminados a interferir en el correcto funcionamiento de los sistemas de vigilancia del tráfico. i. El exceso en más del 50 % en los tiempos de conducción o la minoración en más del 50 % en los tiempos de descanso establecidos en la legislación sobre transporte terrestre. j. El incumplimiento por el titular o el arrendatario del vehículo con el que se haya cometido la infracción de la obligación de identificar verazmente al conductor responsable de dicha infracción, cuando sean debidamente requeridos para ello en el plazo establecido. En el supuesto de las empresas de alquiler de vehículos sin conductor la obligación de identificar se ajustará a las previsiones al respecto del artículo 9 bis. k. Conducir un vehículo careciendo de la autorización administrativa correspondiente. l. Circular con un vehículo que carezca de la autorización administrativa correspondiente, o que ésta no sea válida por no cumplir los requisitos exigidos reglamentariamente. ll. Circular con un vehículo que incumpla las condiciones técnicas que afecten gravemente a la seguridad vial. m. Participar o colaborar en la colocación o puesta en funcionamiento de elementos que alteren el normal funcionamiento del uso del tacógrafo o del limitador de velocidad. 6. Asimismo, son infracciones muy graves: a. Realizar en la vía obras sin la autorización correspondiente, así como la retirada, ocultación, alteración o deterioro de la señalización permanente u ocasional. b. No instalar la señalización de obras o hacerlo incorrectamente, poniendo en grave riesgo la seguridad vial. c. Incumplir las normas, reglamentariamente establecidas, que regulan las actividades industriales que afectan de manera directa a la seguridad vial. d. Instalar inhibidores de radar en los vehículos o cualesquiera otros mecanismos encaminados a interferir en el correcto funcionamiento de los sistemas de vigilancia del tráfico. No constituirán infracción los sistemas de aviso que informan de la posición de los sistemas de vigilancia del tráfico. e. Incumplir las normas sobre el régimen de autorización y funcionamiento de los centros de enseñanza y formación y de los centros de reconocimiento de conductores autorizados por Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

760

Oposició

e. La conducción temeraria.

per sotsinspector/a

d. Incumplir la obligación de todos los conductores de vehículos de someterse a las pruebas que se establezcan para la detección de posibles intoxicaciones de alcohol, estupefacientes, psicotrópicos, estimulantes y otras sustancias análogas, y la de los demás usuarios de la vía cuando se hallen implicados en algún accidente de circulación.

Las estaciones de ITV requerirán la acreditación del seguro obligatorio en cada inspección ordinaria o extraordinaria del vehículo. El resultado de la inspección no podrá ser favorable en tanto no se verifique este requisito. Artículo 66. Infracciones en materia de publicidad. Las infracciones a lo previsto en el artículo 52 se sancionarán en la cuantía y a través del procedimiento establecido en la legislación sobre defensa de los consumidores y usuarios. Artículo 67. Sanciones. 1. Las infracciones leves serán sancionadas con multa de hasta 100 euros; las graves con multa de 200 euros; y las muy graves con multa de 500 euros. No obstante, las infracciones consistentes en no respetar los límites de velocidad se sancionarán en la cuantía prevista en el Anexo IV de esta Ley. 2. Sin perjuicio de lo dispuesto anteriormente, en la imposición de sanciones deberá tenerse en cuenta que: a. La multa por la infracción prevista en el artículo 65.5.j será el doble de la prevista para la infracción originaria que la motivó, si es infracción leve, y el triple, si es infracción grave o muy grave. b. La infracción recogida en el artículo 65.5.h se sancionará con multa de 6.000 euros. c. Las infracciones recogidas en el artículo 65.6 se sancionarán con multa de entre 3.000 y 20.000 euros. Asimismo, en el supuesto de la infracción recogida en el artículo 65.6.e) se podrá imponer la sanción de suspensión de la correspondiente autorización por el período de un año. Durante el tiempo que dure la suspensión su titular no podrá obtener otra autorización para las mismas actividades. La realización de actividades durante el tiempo de suspensión de la autorización llevará aparejada una nueva suspensión por un período de seis meses al cometerse el primer quebrantamiento, y de un año si se produjese un segundo o sucesivos quebrantamientos. 3. En el supuesto de infracciones que impliquen detracción de puntos, el Agente denunciante tomará nota de los datos del permiso de conducción y los remitirá al órgano sancionador competente que, cuando la sanción sea firme, los comunicará juntamente con la sanción y la detracción de puntos correspondiente al Registro de Conductores e Infractores.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

761

Oposició

7. Las infracciones derivadas del incumplimiento de la obligación de asegurar los vehículos a motor se regularán y sancionarán con arreglo a su legislación específica.

per sotsinspector/a

el Ministerio del Interior o por los órganos competentes de las Comunidades Autónomas, que afecten a la cualificación de los profesores o facultativos, al estado de los vehículos utilizados en la enseñanza, o a elementos esenciales que incidan directamente en la seguridad vial.

La cuantía económica de las multas establecidas en el artículo 67.1 y en el Anexo IV podrá incrementarse en un 30 %, en atención a la gravedad y trascendencia del hecho, los antecedentes del infractor y a su condición de reincidente, el peligro potencial creado para él mismo y para los demás usuarios de la vía y al criterio de proporcionalidad. Los criterios de graduación establecidos anteriormente serán asimismo de aplicación a las sanciones por las infracciones previstas en el artículo 65.6.

CAPÍTULO II. DE LA RESPONSABILIDAD Artículo 69. Personas responsables. 1. La responsabilidad por las infracciones a lo dispuesto en esta Ley recaerá directamente en el autor del hecho en que consista la infracción. No obstante: a. El conductor de una motocicleta, de un ciclomotor, de un vehículo de tres o cuatro ruedas no carrozados o de cualquier otro vehículo para el que se exija el uso de casco por conductor y pasajero será responsable por la no utilización del casco de protección por el pasajero, así como por transportar pasajeros que no cuenten con la edad mínima exigida. Asimismo, el conductor del vehículo será responsable por la no utilización de los sistemas de retención infantil, con la excepción prevista en el artículo 11.4 cuando se trate de conductores profesionales. b. Cuando la autoría de los hechos cometidos corresponda a un menor de dieciocho años, responderán solidariamente con él sus padres, tutores, acogedores y guardadores legales o de hecho, por este orden, en razón al incumplimiento de la obligación impuesta a éstos que conlleva un deber de prevenir la infracción administrativa que se impute a los menores. La responsabilidad solidaria quedará referida estrictamente a la pecuniaria derivada de la multa impuesta. c. En los supuestos en que no tenga lugar la detención del vehículo y éste tuviese designado un conductor habitual, la responsabilidad por la infracción recaerá en éste, salvo en el supuesto de que acreditase que era otro el conductor o la sustracción del vehículo. d. En los supuestos en que no tenga lugar la detención del vehículo y éste no tuviese designado un conductor habitual, será responsable el conductor identificado por el titular o el arrendatario a largo plazo, de acuerdo con las obligaciones impuestas en el artículo 9 bis. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

762

per sotsinspector/a

Artículo 68. Graduación de las sanciones.

Oposició

4. Cuando el infractor no acredite su residencia legal en territorio español, el Agente denunciante fijará provisionalmente la cuantía de la multa y, de no depositarse su importe, el conductor deberá trasladar el vehículo e inmovilizarlo en el lugar indicado por el Agente denunciante. El depósito podrá efectuarse mediante tarjeta de crédito, o en metálico en euros y, en todo caso, se tendrá en cuenta lo previsto en el artículo 80 respecto a la posibilidad de reducción del 50 % de la multa inicialmente fijada.

CAPÍTULO III. PROCEDIMIENTO SANCIONADOR Artículo 70. Garantía de procedimiento. 1. No se podrá imponer sanción alguna por las infracciones tipificadas en esta Ley sino en virtud de procedimiento instruido con arreglo a lo dispuesto en el presente Capítulo y en las disposiciones reglamentarias que lo desarrollen y, supletoriamente, por lo dispuesto en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. 2. Los instrumentos, aparatos o medios y sistemas de medida que sean utilizados para la formulación de denuncias por infracciones a la normativa de tráfico estarán sometidos a control metrológico en los términos establecidos por la Ley 3/1985, de 18 de marzo, de Metrología y su normativa de desarrollo. Artículo 71. Competencias. 1. La competencia para sancionar las infracciones a lo dispuesto en la presente Ley corresponde al Jefe de Tráfico de la provincia en que se haya cometido el hecho. Si se trata de infracciones cometidas en el territorio de más de una provincia, la competencia para su sanción corresponderá, en su caso, al Jefe de Tráfico de la provincia en que la infracción hubiera sido primeramente denunciada. 2. Los Jefes Provinciales podrán delegar esta competencia en la medida y extensión que estimen conveniente. En particular podrán delegar en el Director del Centro de Tratamiento de Denuncias Automatizadas la de las infracciones que hayan sido detectadas a través de medios de captación y reproducción de imágenes que permitan la identificación del vehículo. Asimismo los órganos de las diferentes Administraciones Públicas podrán delegar el ejercicio de sus competencias

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

763

per sotsinspector/a

2. Lo dispuesto en el presente artículo se entenderá a los únicos efectos de la determinación de la responsabilidad en el ámbito administrativo por las infracciones tipificadas en la presente Ley.

Oposició

e. En las empresas de arrendamiento de vehículos a corto plazo será responsable el arrendatario del vehículo. En caso de que éste manifestara no ser el conductor, o fuese persona jurídica, le corresponderán las obligaciones que para el titular establece el artículo 9 bis. La misma responsabilidad alcanzará a los titulares de los talleres mecánicos o establecimientos de compraventa de vehículos por las infracciones cometidas con los vehículos mientras se encuentren allí depositados. f. El titular, o el arrendatario a largo plazo, en el supuesto de que constase en el Registro de Vehículos, será en todo caso responsable de las infracciones relativas a la documentación del vehículo, a los reconocimientos periódicos y a su estado de conservación, cuando las deficiencias afecten a las condiciones de seguridad del vehículo. g. El titular o el arrendatario, en el supuesto de que constase en el Registro de Vehículos, será responsable de las infracciones por estacionamiento, salvo en los supuestos en que el vehículo tuviese designado un conductor habitual o se indique un conductor responsable del hecho.

4. La sanción por infracción a normas de circulación cometidas en vías urbanas corresponderá a los respectivos Alcaldes, los cuales podrán delegar esta facultad de acuerdo con la legislación aplicable. 5. Los Jefes Provinciales de Tráfico y los órganos competentes que correspondan, en caso de Comunidades Autónomas que tengan transferidas las funciones y servicios en materia de tráfico y circulación de vehículos a motor, asumirán la competencia de los Alcaldes cuando, por razones justificadas o por insuficiencia de los servicios municipales, no pueda ser ejercida por éstos. 6. Las competencias municipales no comprenden las infracciones a los preceptos del Título IV de esta Ley ni las cometidas en travesías en tanto no tengan el carácter de vías urbanas. 7. La competencia para imponer la suspensión del permiso o licencia de conducción o de circulación corresponde, en todo caso, al Jefe Provincial de Tráfico. 8. La competencia para sancionar las infracciones a que se refiere el artículo 52 de esta Ley corresponderá, en todo caso, al Director General de Tráfico o al órgano que tenga atribuida la competencia en las Comunidades Autónomas que tengan transferidas las funciones y servicios en materia de tráfico y circulación de vehículos a motor, limitada al ámbito geográfico de la Comunidad Autónoma. 9. En las Ciudades de Ceuta y Melilla, las competencias que en los apartados anteriores se atribuyen a los Jefes Provinciales de Tráfico, corresponderán a los Jefes Locales de Tráfico. Artículo 72. Actuaciones administrativas y jurisdiccionales penales. 1. Cuando en un procedimiento administrativo de carácter sancionador se ponga de manifiesto un hecho que ofrezca apariencia de delito o falta perseguible de oficio, la Autoridad administrativa lo pondrá en conocimiento del Ministerio Fiscal, por si hubiere lugar al ejercicio de la acción penal y acordará la suspensión de las actuaciones. 2. Concluido el proceso penal con sentencia condenatoria de los inculpados se archivará el procedimiento administrativo sin declaración de responsabilidad. Si la sentencia fuera absolutoria o el procedimiento penal finalizara con otra resolución que le ponga fin sin declaración de responsabilidad, y siempre que la misma no estuviera fundada en la inexistencia del hecho, se podrá iniciar o continuar el procedimiento administrativo sancionador contra quien no hubiese sido condenado en vía penal. 3. La resolución que se dicte deberá respetar, en todo caso, la declaración de hechos probados en dicho procedimiento penal.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

764

Oposició

3. En las Comunidades Autónomas que tengan transferidas las funciones y servicios en materia de tráfico y circulación de vehículos a motor, serán competentes para sancionar los órganos previstos en la normativa autonómica.

per sotsinspector/a

sancionadoras mediante convenios o encomiendas de gestión o a través de cualesquiera otros instrumentos de colaboración previstos en la legislación de procedimiento administrativo común.

2. No obstante, la denuncia formulada por los Agentes de la autoridad encargados del servicio de vigilancia del tráfico y notificada en el acto al denunciado, constituye el acto de iniciación del procedimiento sancionador, a todos los efectos. Artículo 74. Denuncias. 1. Los Agentes de la Autoridad encargados de la vigilancia del tráfico deberán denunciar las infracciones que observen cuando ejerzan funciones de vigilancia y control de la seguridad vial. 2. En las denuncias por hechos de circulación deberá constar, en todo caso: a. b. c. d.

La identificación del vehículo con el que se hubiese cometido la supuesta infracción. La identidad del denunciado, si fuere conocida. Una descripción sucinta del hecho, con expresión del lugar o tramo, fecha y hora. El nombre y domicilio del denunciante o, si fuera un Agente de la Autoridad, su número de identificación profesional.

3. En las denuncias que los Agentes de la Autoridad notifiquen en el acto al denunciado deberá constar, además, a efectos de lo dispuesto en el artículo 73.2: a. La infracción presuntamente cometida, la sanción que pudiera corresponder y el número de puntos cuya pérdida lleve aparejada la infracción, conforme a lo dispuesto en esta Ley. b. El órgano competente para imponer la sanción y la norma que le atribuye tal competencia. c. Si el denunciado procede al abono de la sanción en el acto deberá señalarse, además, la cantidad abonada y las consecuencias derivadas del pago de la sanción previstas en el artículo 80. d. En el caso de que no se proceda al abono en el acto de la sanción, deberá indicarse que dicha denuncia inicia el procedimiento sancionador y que dispone de un plazo de veinte días naturales para efectuar el pago, con la reducción y las consecuencias establecidas en el artículo 80, o para formular las alegaciones y proponer las pruebas que estime convenientes. En este caso, se indicarán los lugares, oficinas o dependencias donde puede presentarlas. e. Si en el plazo señalado en el párrafo anterior no se hubiesen formulado alegaciones o no se hubiese abonado la multa, se indicará que el procedimiento se tendrá por concluido el día siguiente a la finalización de dicho plazo, conforme se establece en el artículo 81.5. f. El domicilio que, en su caso, indique el interesado a efectos de notificaciones. Este domicilio no se tendrá en cuenta si el denunciado tuviese asignada una Dirección Electrónica Vial, ello sin perjuicio de lo previsto en el artículo 28.4 de la Ley 11/2007, de 22 de junio. 4. En las denuncias por hechos ajenos a la circulación se especificarán todos los datos necesarios para su descripción.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

765

Oposició

1. El procedimiento sancionador se incoará de oficio por la Autoridad competente que tenga noticia de los hechos que puedan constituir infracciones tipificadas en esta Ley, por iniciativa propia o mediante denuncia de los Agentes encargados del servicio de vigilancia de tráfico y control de la seguridad vial o de cualquier persona que tenga conocimiento de los hechos.

per sotsinspector/a

Artículo 73. Incoación.

Artículo 76. Notificación de la denuncia. 1. Las denuncias se notificarán en el acto al denunciado. 2. No obstante, la notificación podrá efectuarse en un momento posterior siempre que se dé alguna de las siguientes circunstancias: a. Que la denuncia se formule en circunstancias en que la detención del vehículo pueda originar un riesgo para la circulación. En este caso, el Agente deberá indicar los motivos concretos que la impiden. b. Que la denuncia se formule estando el vehículo estacionado, cuando el conductor no esté presente. c. Que la autoridad sancionadora haya tenido conocimiento de los hechos a través de medios de captación y reproducción de imágenes que permitan la identificación del vehículo. Artículo 77. Práctica de la notificación de las denuncias. Artículo 78. Notificaciones en el Tablón Edictal de Sanciones de Tráfico (TESTRA). Artículo 79. Clases de procedimientos sancionadores. 1. Notificada la denuncia, el denunciado dispondrá de un plazo de quince días naturales para realizar el pago voluntario con reducción de la sanción de multa, o para formular las alegaciones y proponer o aportar las pruebas que estime oportunas. Si efectúa el pago de la multa en las condiciones indicadas en el párrafo anterior, se seguirá el procedimiento sancionador abreviado y, en caso de no hacerlo, el procedimiento sancionador ordinario. 2. El procedimiento sancionador abreviado no será de aplicación a las infracciones previstas en el artículo 65, apartados 5. h, j y 6. 3. El incumplimiento de la obligación de asegurar el vehículo que se establece en el texto refundido de la Ley sobre Responsabilidad Civil y Seguro en la Circulación Vial, aprobado por Real Decreto Legislativo 8/2004, de 29 de octubre, podrá sancionarse conforme a uno de los dos procedimientos sancionadores que se establecen en esta Ley. 4. Además de en los registros, oficinas y dependencias previstos en el apartado cuarto del artículo 38 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, las alegaciones, escritos y recursos que se deriven de los procedimientos sancionadores en materia de tráfico podrán presentarse en los registros, oficinas y

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

766

Oposició

Las denuncias formuladas por los Agentes de la Autoridad encargados de la vigilancia del tráfico darán fe, salvo prueba en contrario, de los hechos denunciados y de la identidad de quienes los hubieran cometido, así como, en su caso, de la notificación de la denuncia, sin perjuicio del deber de aquéllos de aportar todos los elementos probatorios que sean posibles sobre el hecho denunciado.

per sotsinspector/a

Artículo 75. Valor probatorio de las denuncias de los Agentes de la Autoridad.

Artículo 80. Procedimiento sancionador abreviado. Una vez realizado el pago voluntario de la multa, ya sea en el acto de entrega de la denuncia o dentro del plazo de quince días naturales contados desde el día siguiente al de su notificación, se tendrá por concluido el procedimiento sancionador con las siguientes consecuencias: a. La reducción del 50 por ciento del importe de la sanción de multa. b. La renuncia a formular alegaciones. En el caso de que fuesen formuladas se tendrán por no presentadas. c. La terminación del procedimiento, sin necesidad de dictar resolución expresa, el día en que se realice el pago. d. El agotamiento de la vía administrativa siendo recurrible únicamente ante el orden jurisdiccional contencioso‐administrativo. e. El plazo para interponer el recurso contenciosoadministrativo se iniciará el día siguiente a aquél en que tenga lugar el pago. f. La firmeza de la sanción en la vía administrativa desde el momento del pago, produciendo plenos efectos desde el día siguiente. g. La sanción no computará como antecedente en el Registro de Conductores e Infractores, siempre que se trate de infracciones graves que no lleven aparejada pérdida de puntos. Artículo 81. Procedimiento sancionador ordinario. 1. Notificada la denuncia, el interesado dispondrá de un plazo de quince días naturales para formular las alegaciones que tenga por conveniente y proponer o aportar las pruebas que estime oportunas. 2. En el supuesto de que no se hubiese producido la detención del vehículo, el titular, el arrendatario a largo plazo o el conductor habitual, en su caso, dispondrán de un plazo de quince días naturales para identificar al conductor responsable de la infracción contra el que se iniciará el procedimiento sancionador. Esta identificación se efectuará por medios telemáticos si la notificación se hubiese efectuado a través de la Dirección Electrónica Vial. 3. Si las alegaciones formuladas aportasen datos nuevos o distintos de los constatados por el Agente denunciante, y siempre que se estime necesario por el instructor, se dará traslado de aquéllas al Agente para que informe en el plazo de quince días naturales. En todo caso, el instructor podrá acordar que se practiquen las pruebas que estime pertinentes para la averiguación y calificación de los hechos y para la determinación de las posibles responsabilidades. La denegación de la práctica de las pruebas deberá ser motivada, dejando constancia en el expediente sancionador. 4. Concluida la instrucción del procedimiento, el órgano instructor elevará propuesta de resolución al órgano competente para sancionar para que dicte la resolución que proceda. Únicamente se Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

767

Oposició

Cuando se presenten en los registros, oficinas o dependencias no designados expresamente, éstos los remitirán a los órganos competentes en materia de tráfico a la mayor brevedad posible.

per sotsinspector/a

dependencias expresamente designados en la correspondiente denuncia o resolución sancionadora.

Lo dispuesto anteriormente será de aplicación únicamente cuando se trate de: a. Infracciones leves. b. Infracciones graves que no detraigan puntos. c. Infracciones graves y muy graves cuya notificación se efectuase en el acto de la denuncia. La terminación del procedimiento pone fin a la vía administrativa y la sanción se podrá ejecutar desde el día siguiente al transcurso de los treinta días antes indicados. Artículo 82. Recursos en el procedimiento sancionador ordinario. 1. La resolución sancionadora pondrá fin a la vía administrativa y la sanción se podrá ejecutar desde el día siguiente a aquél en que se notifique al interesado, produciendo plenos efectos, o, en su caso, una vez haya transcurrido el plazo indicado en el último apartado del artículo anterior. 2. Contra las resoluciones sancionadoras, podrá interponerse recurso de reposición, con carácter potestativo, en el plazo de un mes contado desde el día siguiente al de su notificación. El recurso se interpondrá ante el órgano que dictó la resolución sancionadora, que será el competente para resolverlo. 3. La interposición del recurso de reposición no suspenderá la ejecución del acto impugnado ni la de la sanción. En el caso de que el recurrente solicite la suspensión de la ejecución, ésta se entenderá denegada transcurrido el plazo de un mes desde la solicitud sin que se haya resuelto. 4. No se tendrán en cuenta en la resolución del recurso hechos, documentos y alegaciones del recurrente que pudieran haber sido aportados en el procedimiento originario. 5. El recurso de reposición regulado en este artículo se entenderá desestimado si no recae resolución expresa en el plazo de un mes, quedando expedita la vía contencioso‐administrativa. 6. Contra las resoluciones sancionadoras dictadas por los órganos competentes de las Comunidades Autónomas que tengan transferidas competencias ejecutivas en materia de tráfico y circulación de vehículos a motor, así como por las dictadas por los Alcaldes, en el caso de las Entidades Locales, se estará a lo establecido en los anteriores apartados respetando la competencia sancionadora prevista en su normativa específica.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

768

Oposició

5. Si el denunciado no formula alegaciones ni abona el importe de la multa en el plazo de quince días naturales siguientes al de la notificación de la denuncia, esta surtirá el efecto de acto resolutorio del procedimiento sancionador. En este supuesto, la sanción podrá ejecutarse transcurridos treinta días naturales desde la notificación de la denuncia.

per sotsinspector/a

dará traslado de la propuesta al interesado, para que pueda formular nuevas alegaciones en el plazo de quince días naturales, si figuran en el procedimiento o se hubiesen tenido en cuenta en la resolución otros hechos u otras alegaciones y pruebas diferentes a las aducidas por el interesado.

CAPÍTULO IV. DE LAS MEDIDAS PROVISIONALES Y DE OTRAS MEDIDAS

2. Los Agentes de la Autoridad encargados de la vigilancia del tráfico como consecuencia de presuntas infracciones a lo dispuesto en esta Ley únicamente podrán adoptar la inmovilización del vehículo en los supuestos previstos en el artículo 84. Artículo 84. Inmovilización del vehículo. 1. Se podrá proceder a la inmovilización del vehículo cuando: a. El vehículo carezca de autorización administrativa para circular, bien por no haberla obtenido o porque haya sido objeto de anulación, declarada su pérdida de vigencia. b. El vehículo presente deficiencias que constituyan un riesgo especialmente grave para la seguridad vial. c. El conductor o el pasajero no hagan uso del casco de protección, en los casos en que fuera obligatorio. d. Tenga lugar la negativa a efectuar las pruebas a que se refiere el artículo 12.2 y 3 o éstas arrojen un resultado positivo. e. El vehículo carezca de seguro obligatorio. f. Se observe un exceso en los tiempos de conducción o una minoración en los tiempos de descanso que sean superiores al 50 % de los tiempos establecidos reglamentariamente, salvo que el conductor sea sustituido por otro. g. Se produzca una ocupación excesiva del vehículo que suponga aumentar en un 50 por ciento el número de plazas autorizadas, excluida la del conductor. h. El vehículo supere los niveles de gases, humos y ruido permitidos reglamentariamente según el tipo de vehículo. i. Existan indicios racionales que pongan de manifiesto la posible manipulación en los instrumentos de control. j. Se detecte que el vehículo está dotado de mecanismos o sistemas encaminados a eludir la vigilancia de los Agentes de Tráfico y de los medios de control a través de captación de imágenes. La inmovilización se levantará en el momento en que cese la causa que la motivó. En los supuestos previstos en el apartado 1, párrafos h, i y j, la inmovilización sólo se levantará en el supuesto de que, trasladado el vehículo a un taller designado por el Agente de la Autoridad, se certifique por aquél la desaparición del sistema o manipulación detectada o ya no se superen los niveles permitidos. 2. En el supuesto recogido en el apartado 1, párrafo e, se estará a lo dispuesto en el texto refundido de la Ley sobre Responsabilidad Civil y Seguro en la Circulación Vial, aprobado por Real Decreto Legislativo 8/2004, de 29 de octubre. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

769

Oposició

1. El órgano competente que haya ordenado la incoación del procedimiento sancionador podrá adoptar mediante acuerdo motivado, en cualquier momento de la instrucción del procedimiento sancionador, las medidas provisionales que aseguren la eficacia de la resolución final que pudiera recaer en el procedimiento sancionador.

per sotsinspector/a

Artículo 83. Medidas provisionales.

En los supuestos previstos en el apartado 1, párrafos h, i y j, los gastos de la inspección correrán de cuenta del denunciado, si se acredita la infracción. 5. Si el vehículo inmovilizado fuese utilizado en régimen de arrendamiento, la inmovilización del vehículo se sustituirá por la prohibición de uso del vehículo por el infractor. Artículo 85. Retirada y depósito del vehículo. 1. La Autoridad encargada de la gestión del tráfico podrá proceder, si el obligado a ello no lo hiciera, a la retirada del vehículo de la vía y su depósito en el lugar que se designe en los siguientes casos: a. Siempre que constituya peligro, cause graves perturbaciones a la circulación de vehículos o peatones o deteriore algún servicio o patrimonio público. b. En caso de accidente que impida continuar su marcha. c. Cuando, procediendo legalmente la inmovilización del vehículo, no hubiere lugar adecuado para practicarla sin obstaculizar la circulación de vehículos o personas. d. Cuando, inmovilizado un vehículo de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 84, no cesasen las causas que motivaron la inmovilización. e. Cuando un vehículo permanezca estacionado en lugares habilitados por la autoridad municipal como zonas de aparcamiento reservado para el uso de personas con discapacidad sin colocar el distintivo que lo autoriza. f. Cuando un vehículo permanezca estacionado en los carriles o partes de las vías reservados exclusivamente para la circulación o para el servicio de determinados usuarios y en las zonas reservadas a la carga y descarga. g. Cuando un vehículo permanezca estacionado en lugares habilitados por la autoridad municipal como de estacionamiento con limitación horaria sin colocar el distintivo que lo autoriza, o cuando se rebase el triple del tiempo abonado conforme a lo establecido en la Ordenanza Municipal. 2. Salvo en los casos de sustracción u otras formas de utilización del vehículo en contra de la voluntad de su titular, debidamente justificadas, los gastos que se originen como consecuencia de la retirada a la que se refiere el apartado anterior, serán por cuenta del titular, del arrendatario o del conductor habitual, según el caso, que deberá abonarlos como requisito previo a la devolución del vehículo, sin perjuicio del derecho de recurso que le asiste y de la posibilidad de repercutirlos sobre el responsable del accidente, del abandono del vehículo o de la infracción que haya dado lugar a la retirada.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

770

Oposició

4. Los gastos que se originen como consecuencia de la inmovilización del vehículo serán por cuenta del conductor que cometió la infracción. En su defecto, serán por cuenta del conductor habitual o del arrendatario y, a falta de éstos, del titular. Los gastos deberán ser abonados como requisito previo a levantar la medida de inmovilización, sin perjuicio del correspondiente derecho de defensa y de la posibilidad de repercutirlos sobre la persona responsable que haya dado lugar a que la Administración adopte dicha medida.

per sotsinspector/a

3. La inmovilización del vehículo se producirá en el lugar señalado por los Agentes de la Autoridad. A estos efectos, el Agente podrá indicar al conductor del vehículo que continúe circulando hasta el lugar designado.

1. La Administración competente en materia de gestión del tráfico podrá ordenar el traslado del vehículo a un Centro Autorizado de Tratamiento de Vehículos para su posterior destrucción y descontaminación: a. Cuando hayan transcurrido más de dos meses desde que el vehículo fuera inmovilizado o retirado de la vía pública y depositado por la Administración y su titular no hubiera formulado alegaciones. b. Cuando permanezca estacionado por un período superior a un mes en el mismo lugar y presente desperfectos que hagan imposible su desplazamiento por sus propios medios o le falten las placas de matrícula. c. Cuando recogido un vehículo como consecuencia de avería o accidente del mismo en un recinto privado su titular no lo hubiese retirado en el plazo de dos meses. Con anterioridad a la orden de traslado del vehículo, la Administración requerirá al titular del mismo advirtiéndole que, de no proceder a su retirada en el plazo de un mes, se procederá a su traslado al Centro Autorizado de Tratamiento. 2. En el supuesto previsto en el apartado 1, párrafo c, el propietario o responsable del lugar o recinto deberá solicitar de la Jefatura Provincial de Tráfico autorización para el tratamiento residual del vehículo. A estos efectos deberá aportar la documentación que acredite haber solicitado al titular del vehículo la retirada de su recinto. 3. En aquellos casos en que se estime conveniente, la Jefatura Provincial de Tráfico, los órganos competentes de las Comunidades Autónomas con competencias en materia de tráfico, y el Alcalde o autoridad correspondiente por delegación, podrán acordar la sustitución de la destrucción del vehículo por su adjudicación a los servicios de vigilancia y control del tráfico, respectivamente en cada ámbito. Artículo 87. Limitaciones de disposición en las autorizaciones administrativas. El titular de un permiso o licencia de conducción no podrá efectuar ningún trámite relativo a los vehículos de los que fuese titular en el Registro de Vehículos cuando figurasen como impagadas en su historial de conductor cuatro sanciones firmes en vía administrativa por infracciones graves o muy graves. El titular de un vehículo no podrá efectuar ningún trámite relativo al mismo cuando figurasen como impagadas en el historial del vehículo cuatro sanciones firmes en vía administrativa por infracciones graves o muy graves. Queda exceptuado de lo dispuesto en los párrafos anteriores el trámite de baja temporal o definitiva de vehículos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

771

Oposició

Artículo 86. Tratamiento residual del vehículo.

per sotsinspector/a

3. La Administración deberá comunicar la retirada y depósito del vehículo al titular en el plazo de 24 horas. La comunicación se efectuará a través de la Dirección Electrónica Vial, si el titular dispusiese de ella.

CAPÍTULO V. EJECUCIÓN DE LAS SANCIONES

Artículo 89. Ejecución de la sanción de suspensión de las autorizaciones. El cumplimiento de la sanción de suspensión de las autorizaciones reguladas en esta Ley se iniciará transcurrido un mes desde que la sanción haya adquirido firmeza en vía administrativa y el período de suspensión de las mismas se anotará en los correspondientes Registros. Artículo 90. Cobro de multas. 1. Las multas que no hayan sido abonadas durante el procedimiento deberán hacerse efectivas dentro de los quince días naturales siguientes a la fecha de la firmeza de la sanción. 2. Vencido el plazo de ingreso establecido en el apartado anterior sin que se hubiese satisfecho la multa, su exacción se llevará a cabo por el procedimiento de apremio. A tal efecto, será título ejecutivo la providencia de apremio notificada al deudor, expedida por el órgano competente de la Administración gestora. 3. Cuando las sanciones hayan sido impuestas por la Administración del Estado, los órganos y procedimientos de la recaudación ejecutiva serán los establecidos en el Reglamento General de Recaudación, aprobado por el Real Decreto 939/2005, de 29 de julio, y demás normas de aplicación. En los demás casos, serán los establecidos en la legislación aplicable según las Autoridades que las hayan impuesto. Artículo 91. Responsables subsidiarios del pago de multas. 1. Los titulares de los vehículos con los que se haya cometido una infracción serán responsables subsidiarios en caso de impago de la multa impuesta al conductor, salvo en los siguientes supuestos: a. Robo, hurto o cualquier otro uso en el que quede acreditado que el vehículo fue utilizado en contra de su voluntad. b. Cuando el titular sea una empresa de alquiler sin conductor. c. Cuando el vehículo tenga designado un arrendatario a largo plazo en el momento de cometerse la infracción. En este caso, la responsabilidad recaerá en éste. d. Cuando el vehículo tenga designado un conductor habitual en el momento de cometerse la infracción. En este caso, la responsabilidad recaerá en éste. 2. La declaración de responsabilidad subsidiaria y sus consecuencias, incluida la posibilidad de adoptar medidas cautelares, se regirán por lo dispuesto en la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria y en el Reglamento General de Recaudación. 3. El responsable que haya satisfecho la multa tiene derecho de reembolso contra el infractor por la totalidad de lo que haya satisfecho. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

772

Oposició

Una vez firmes en vía administrativa, se podrá proceder a la ejecución de las sanciones conforme a lo previsto en esta Ley.

per sotsinspector/a

Artículo 88. Ejecución de las sanciones.

CAPÍTULO VI. DE LA PRESCRIPCIÓN, CADUCIDAD Y CANCELACIÓN DE ANTECEDENTES

El plazo de prescripción comenzará a contar a partir del mismo día en que los hechos se hubieran cometido. 2. La prescripción se interrumpe por cualquier actuación administrativa de la que tenga conocimiento el denunciado o esté encaminada a averiguar su identidad o domicilio y se practique con otras Administraciones, Instituciones u Organismos. También se interrumpe por la notificación efectuada de acuerdo con los artículos 76, 77 y 78. El plazo de prescripción se reanudará si el procedimiento se paraliza durante más de un mes por causa no imputable al denunciado. 3. Si no se hubiera producido la resolución sancionadora transcurrido un año desde la iniciación del procedimiento, se producirá su caducidad y se procederá al archivo de las actuaciones, a solicitud de cualquier interesado o de oficio por el órgano competente para dictar resolución. Cuando la paralización del procedimiento se hubiera producido a causa del conocimiento de los hechos por la jurisdicción penal, el plazo de caducidad se suspenderá y, una vez haya adquirido firmeza la resolución judicial, se reanudará el cómputo del plazo de caducidad por el tiempo que restaba en el momento de acordar la suspensión. 4. El plazo de prescripción de las sanciones consistentes en multa pecuniaria será de cuatro años y, el de las demás sanciones, será de un año, computados desde el día siguiente a aquél en que adquiera firmeza en vía administrativa la sanción. El cómputo y la interrupción del plazo de prescripción del derecho de la Administración para exigir el pago de las sanciones consistentes en multa pecuniaria se regirán por lo dispuesto en la Ley General Tributaria. Artículo 93. Anotación y cancelación. 1. Las sanciones graves y muy graves deberán ser comunicadas al Registro de Conductores e Infractores por la Autoridad que la hubiera impuesto en el plazo de los quince días naturales siguientes a su firmeza en vía administrativa. 2. Las autoridades judiciales comunicarán al Registro de Conductores e Infractores, en el plazo de los quince días naturales siguientes a su firmeza, las penas de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores que impongan por sentencias por la comisión de delitos o faltas contra la seguridad vial. 3. En el Registro de Vehículos quedarán reflejadas las sanciones firmes graves y muy graves en las que un vehículo tanto matriculado en España como en el extranjero estuviese implicado y el impago de las mismas, en su caso. Estas anotaciones formarán parte del historial del vehículo. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

773

Oposició

1. El plazo de prescripción de las infracciones previstas en esta Ley será de tres meses para las infracciones leves y de seis meses para las infracciones graves y muy graves.

per sotsinspector/a

Artículo 92. Prescripción y caducidad.

Artículo 94. El Registro Estatal de Víctimas de Accidentes de Tráfico. 1. Se crea el Registro Estatal de Víctimas de Accidentes de Tráfico. 2. Las Comunidades Autónomas con competencias en materia de tráfico y circulación de vehículos a motor podrán crear, respecto a sus ámbitos territoriales, sus propios Registros de Víctimas de Accidentes de Tráfico. Artículo 95. Finalidad del Registro. 1. En el Registro Estatal de Víctimas y Accidentes de Tráfico figurarán únicamente aquellos datos que sean relevantes y que permitan disponer de la información necesaria para determinar las causas y circunstancias en que se han producido los accidentes de tráfico y sus consecuencias. Los datos que se incorporen en el Registro no contendrán más datos identificativos de los implicados o relacionados con su salud, que los estrictamente necesarios para el cumplimiento de su finalidad, conforme se establece en el apartado anterior. 2. El titular responsable del Registro adoptará las medidas de gestión y organización necesarias para asegurar, en todo caso, la confidencialidad, seguridad e integridad de los datos automatizados de carácter personal existentes en el Registro y el uso de los mismos para las finalidades para las que fueron recogidos, así como las conducentes a hacer efectivas las garantías, obligaciones y derechos reconocidos en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal, y sus normas de desarrollo. Artículo 96. Comunicación y acceso a los datos del Registro. La comunicación de la información referente a las víctimas de accidentes de tráfico se efectuará en los términos que se determinen por Orden Ministerial. DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA. Pérdida de puntos en los permisos y licencias de conducción. Cuando un conductor sea sancionado en firme en vía administrativa por la comisión de alguna de las infracciones graves o muy graves que se relacionan en el anexo II, los puntos que corresponda descontar del crédito que posea en su permiso o licencia de conducción quedarán descontados de forma automática y simultánea en el momento en que se proceda a la anotación de la citada sanción en el Registro de conductores e infractores, quedando constancia en dicho Registro del crédito total de puntos de que disponga el titular de la autorización.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

774

Oposició

TÍTULO VI. DEL REGISTRO ESTATAL DE VÍCTIMAS Y ACCIDENTES DE TRÁFICO

per sotsinspector/a

4. Las anotaciones se cancelarán de oficio, a efectos de antecedentes, una vez transcurridos tres años desde su total cumplimiento o prescripción.

DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA. Conductores profesionales. Se entiende por conductor profesional, a efectos de lo dispuesto en la presente Ley, toda persona provista de la correspondiente autorización administrativa para conducir, cuya actividad laboral principal sea la conducción de vehículos a motor dedicados al transporte de mercancías o de personas, extremo que se acreditará mediante certificación expedida por la empresa para la que ejerza aquella actividad, acompañada de la correspondiente documentación acreditativa de la cotización a la Seguridad Social como trabajador de dicha empresa. Si se trata de un empresario autónomo, la certificación a que se hace referencia en el párrafo anterior será sustituida por una declaración del propio empresario. DISPOSICIÓN ADICIONAL CUARTA. Permisos y licencias de conducción en las Comunidades Autónomas con lengua cooficial. En aquellas Comunidades Autónomas que tengan una lengua cooficial, los permisos y licencias de conducción se redactarán además de en castellano en dicha lengua. DISPOSICIÓN ADICIONAL QUINTA. Comunidades Autónomas con competencias ejecutivas transferidas en materia de tráfico y circulación de vehículos a motor. Las Comunidades Autónomas que tengan transferidas competencias ejecutivas en materia de tráfico y circulación de vehículos a motor serán las encargadas, en su ámbito territorial, de determinar el modo de impartir los cursos de sensibilización y reeducación vial, de acuerdo con la duración, el contenido y los requisitos de aquéllos, que se determinen con carácter general. DISPOSICIÓN ADICIONAL SEXTA. Acceso al Registro de conductores e infractores para conocer el saldo de puntos. La Administración adoptará las medidas oportunas para facilitar a los titulares de permisos y licencias de conducción el acceso a su saldo de puntos. En todo caso, cuando la Administración notifique la resolución por la que se sancione una infracción que lleve aparejada la pérdida de puntos, indicará expresamente a los sancionados cuál es el número de puntos que se le quitan y la forma expresa de conocer su saldo de puntos. DISPOSICIÓN ADICIONAL SÉPTIMA. Condiciones básicas y de accesibilidad para las personas con discapacidad. El Gobierno velará por el cumplimiento de lo dispuesto en la Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad, respecto a todos aquellos centros que, en materia de seguridad vial, necesiten de

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

775

Oposició

La antigüedad permanece en los posteriores permisos o licencias de conducción obtenidos a consecuencia de la total extinción de los puntos inicialmente asignados a cada conductor.

per sotsinspector/a

DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA. Garantía de la antigüedad de permisos y licencias de conducción.

autorización previa para desarrollar su actividad, o cuya gestión, sea competencia de la Administración del Estado.

Esta recuperación será compatible con la recuperación de los puntos obtenidos mediante la realización de un curso de sensibilización y reeducación vial. DISPOSICIÓN ADICIONAL NOVENA. Responsabilidad en accidentes de tráfico por atropellos de especies cinegéticas. En accidentes de tráfico ocasionados por atropello de especies cinegéticas será responsable el conductor del vehículo cuando se le pueda imputar incumplimiento de las normas de circulación. Los daños personales y patrimoniales en estos siniestros, sólo serán exigibles a los titulares de aprovechamientos cinegéticos o, en su defecto, a los propietarios de los terrenos, cuando el accidente sea consecuencia directa de la acción de cazar o de una falta de diligencia en la conservación del terreno acotado. También podrá ser responsable el titular de la vía pública en la que se produce el accidente como consecuencia de su responsabilidad en el estado de conservación de la misma y en su señalización. DISPOSICIÓN ADICIONAL DÉCIMA. Seguimiento de la aplicación de la Ley. El Gobierno, una vez al año durante los tres años siguientes a la entrada en vigor de esta Ley, informará al Congreso de los Diputados sobre el seguimiento de su aplicación y los resultados obtenidos. DISPOSICIÓN ADICIONAL UNDÉCIMA. Dotación de medios humanos necesarios para la aplicación de la Ley. El Gobierno adoptará, en el marco del desarrollo reglamentario de esta Ley y dentro de los plazos en los que se aprueben los correspondientes reglamentos, las medidas precisas en el ámbito de las normas reguladoras de la función pública, para garantizar la efectiva dotación y clasificación de puestos de trabajo y la formación de los medios humanos necesarios para la consecución de los fines propios de esta Ley. En particular, dichas medidas deberán hacer posible que se alcance el nivel requerido de formación académica y un mayor grado de profesionalización y especialización de los empleados públicos que se dediquen a la investigación de accidentes de tráfico, a las tareas de inspección de los centros y actividades de formación y de reconocimiento de aptitudes de los conductores, a la enseñanza y educación vial, a la realización de pruebas de aptitud para la obtención de autorizaciones administrativas para conducir, así como a todas aquellas funciones que se consideren necesarias para lograr una mejor seguridad vial. DISPOSICIÓN ADICIONAL DUODÉCIMA. Formato del permiso o licencia de conducir.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

776

Oposició

La realización de cursos de obligado cumplimiento por los conductores profesionales llevará aparejada la recuperación de hasta un máximo de cuatro puntos, en las condiciones que se determinen por Orden del Ministro del Interior.

per sotsinspector/a

DISPOSICIÓN ADICIONAL OCTAVA. Cursos para conductores profesionales.

1. El titular de una autorización administrativa para conducir que haya perdido su vigencia de acuerdo con lo previsto en el artículo 47 del Código Penal, al haber sido condenado por sentencia firme a la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior a dos años, podrá obtener, una vez cumplida la condena, una autorización administrativa de la misma clase y con la misma antigüedad, de acuerdo con el procedimiento establecido en el artículo 63.7 para la pérdida de vigencia de la autorización por la pérdida total de los puntos asignados. El permiso que se obtenga dispondrá de un saldo de 8 puntos. 2. Si la condena es inferior a dos años, para volver a conducir, únicamente deberá acreditar haber superado con aprovechamiento el curso de reeducación y sensibilización vial al que hace referencia el primer párrafo del citado artículo 63.7. DISPOSICIÓN ADICIONAL Administraciones Públicas.

DECIMOCUARTA.

Documentación

correspondiente

a

otras

El Organismo Autónomo Jefatura Central de Tráfico y las Administraciones Públicas competentes podrán articular mecanismos de cooperación, mediante los oportunos Convenios de Colaboración, para la transmisión de los documentos que las citadas Administraciones deban remitir por imposición de una normativa ajena a esta Ley, a dicho Organismo Autónomo. DISPOSICIÓN ADICIONAL DECIMOQUINTA. El Tablón Edictal de Sanciones de Tráfico (TESTRA). El funcionamiento, la gestión y la publicación en el Tablón Edictal de Sanciones de Tráfico (TESTRA), se hará con pleno sometimiento a lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, y conforme a los requisitos exigidos por la Ley 11/2007, de 22 de junio. DISPOSICIÓN ADICIONAL DECIMOSEXTA. Cambios en la limitación de velocidad. El titular de la vía deberá comunicar a las autoridades competentes en materia de gestión del tráfico, con una antelación mínima de un mes, los cambios que realice en las limitaciones de velocidad. DISPOSICIÓN ADICIONAL DECIMOSÉPTIMA. Marchas cicloturistas. El Gobierno, en el plazo de un año contado a partir de la entrada en vigor de la presente Ley, llevará a cabo las modificaciones reglamentarias necesarias para dar nueva regulación a las marchas cicloturistas. DISPOSICIÓN TRANSITORIA.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

777

Oposició

DISPOSICIÓN ADICIONAL DECIMOTERCERA. Obtención del permiso o licencia de conducción cuando su titular haya sido condenado por sentencia penal con la privación del derecho a conducir.

per sotsinspector/a

Reglamentariamente se establecerá el formato del permiso o licencia de conducir integrado en el DNI del conductor en el momento que técnicamente sea posible, así como el documento complementario que permita visualizar de manera tangible el saldo de puntos.

DISPOSICIÓN DEROGATORIA. Quedan derogadas la Ley 47/1959, de 30 de julio, la Ley 85/1967, de 8 de noviembre, y cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a la presente Ley. DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. Habilitación normativa. 1. Se faculta al Gobierno para dictar las disposiciones necesarias para desarrollar esta Ley, así como para modificar los conceptos básicos contenidos en su Anexo I de acuerdo con la variación de sus definiciones que se produzca en el ámbito de acuerdos y convenios internacionales con trascendencia en España. 2. Igualmente, se faculta al Gobierno, a propuesta de los Ministros de Defensa e Interior, y, en su caso, de los demás ministros competentes, para regular las peculiaridades del régimen de autorizaciones y circulación de los vehículos pertenecientes a las Fuerzas Armadas. 3. Las modificaciones que pudieran producirse del Anexo II habrán de ser aprobadas mediante Real Decreto. DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA. Actualización de las cuantías de las sanciones de multa. El Gobierno, mediante Real Decreto, podrá actualizar la cuantía de las sanciones de multa previstas en esta Ley, atendiendo a la variación que experimente el índice de precios al consumo.

Oposició

Dado en Madrid a 2 de marzo de 1990. ‐ Juan Carlos R. ‐

El Ministro del Interior, José Luis Corcuera Cuesta.

ANEXO I. A los efectos de esta Ley y sus disposiciones complementarias, se entiende por: 1.

Conductor. Persona que, con las excepciones del párrafo segundo del apartado 2 de este

artículo, maneja el mecanismo de dirección o va al mando de un vehículo, o a cuyo cargo está un animal o animales. En vehículos que circulen en función de aprendizaje de la conducción, es conductor la persona que está a cargo de los mandos adicionales. 1. bis. Conductor habitual. A los exclusivos efectos previstos en esta Ley será la persona que, contando con el permiso o licencia de conducción necesario, que estará inscrito en el Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

Hasta que entren en vigor las disposiciones necesarias para el desarrollo de esta Ley, se aplicarán como reglamentos de la misma el Código de la Circulación aprobado por Decreto de 25 de septiembre de 1934, y disposiciones complementarias, en la medida en que no se opongan a lo que en ella se establece.

778

3.

Titular de vehículo. Persona a cuyo nombre figura inscrito el vehículo en el registro oficial

correspondiente. 4. Vehículo. Artefacto o aparato apto para circular por las vías o terrenos a que se refiere el artículo 2. 5. Ciclo. Vehículo de dos ruedas por lo menos, accionado exclusivamente por el esfuerzo muscular de las personas que lo ocupan, en particular mediante pedales o manivelas. 6. Bicicleta. Ciclo de dos ruedas. 7. Ciclomotor: Tienen la condición de ciclomotores los vehículos que se definen a continuación: a. Vehículo de dos ruedas, provistos de un motor de cilindrada no superior a 50 cm3, sí es de combustión interna, y con una velocidad máxima por construcción no superior a 45 km/h. b. Vehículo de tres ruedas, provisto de un motor de cilindrada no superior a 50 cm3, si es de combustión interna, y con una velocidad máxima por construcción no superior a 45 km/h. c. Vehículos de cuatro ruedas cuya masa en vacío sea inferior a 350 kg, excluida la masa de las baterías en el caso de vehículos eléctricos, cuya velocidad máxima por construcción no sea superior a 45 km/h y con un motor de cilindrada igual o inferior a 50 cm3 para los motores de explosión, o cuya potencia máxima neta sea igual o inferior a 4 kW, para los demás tipos de motores. 8. Tranvía. Vehículo que marcha por raíles instalados en la vía. 9. Vehículo de motor. Vehículo provisto de motor para su propulsión. Se excluyen de esta definición los ciclomotores y los tranvías. 10. Vehículo especial (V. E.). Vehículo, autopropulsado o remolcado, concebido y construido para realizar obras o servicios determinados y que, por sus características, está exceptuado de cumplir alguna de las condiciones técnicas exigidas en este código o sobrepasa permanentemente los límites establecidos en el mismo para pesos o dimensiones, así como la maquinaria agrícola y sus remolques. 11. Tractor y maquinaria para obras o servicios. Vehículo especial concebido y construido para su utilización en obras o para realizar servicios determinados, tales como tractores no agrícolas, pintabandas, excavadoras, motoniveladoras, cargadoras, vibradoras, apisonadoras, extractores de fango y quitanieves. 12. Tractor agrícola. Vehículo especial autopropulsado, de dos o más ejes, concebido y construido para arrastrar o empujar aperos, maquinaria o vehículos agrícolas. 13. Motocultor. Vehículo especial autopropulsado, de un eje, dirigible por manceras por un conductor que marche a pie. Ciertos motocultores pueden, también, ser dirigidos desde un asiento incorporado a un remolque o máquina agrícola o a un apero o bastidor auxiliar con ruedas. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

779

per sotsinspector/a

Son también peatones quienes empujan o arrastran un coche de niño o de impedido o cualquier otro vehículo sin motor de pequeñas dimensiones, los que conducen a pie un ciclo o ciclomotor de dos ruedas, y los impedidos que circulan al paso en una silla de ruedas, con o sin motor.

Oposició

Registro de Conductores e Infractores, ha sido designada por el titular de un vehículo, previo su consentimiento, en virtud de lo dispuesto en el artículo 9 bis, por ser aquella que de manera usual o con mayor frecuencia conduce dicho vehículo. 2. Peatón. Persona que, sin ser conductor, transita a pie por las vías o terrenos a que se refiere el artículo 2.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

780

per sotsinspector/a Oposició

14. Tractocarro. Vehículo especial autopropulsado, de dos o más ejes, especialmente concebido para el transporte en campo de productos agrícolas. 15. Maquinaria agrícola automotriz. Vehículo especial autopropulsado, de dos o más ejes, concebido y construido para efectuar trabajos agrícolas. 16. Portador. Vehículo especial autopropulsado, de dos o más ejes, concebido y construido para portar máquinas agrícolas. 17. Máquina agrícola remolcada. Vehículo especial concebido y construido para efectuar trabajos agrícolas y que, para trasladarse y maniobrar, debe ser arrastrado o empujado por un tractor, motocultor o máquina automotriz. Se excluyen de esta definición los aperos agrícolas, entendiéndose por tales los útiles o instrumentos agrícolas, sin motor, concebidos y construidos para efectuar trabajos de preparación del terreno o laboreo, que, además, no se consideran vehículos a los efectos de este código. 18. Remolque agrícola. Vehículo de transporte construido y destinado para ser arrastrado por un tractor, motocultor o máquina agrícola automotriz. 19. Automóvil. Vehículo de motor que sirve, normalmente, para el transporte de personas o de cosas, o de ambas a la vez, o para la tracción de otros vehículos con aquel fin. Se excluyen de esta definición los vehículos especiales. 20. Coche de minusválido. Automóvil cuya tara no sea superior a 300 kilogramos y que, por construcción, no puede alcanzar en llano una velocidad superior a 40 kilómetros por hora, proyectado y construido especialmente y no meramente adaptado para el uso de una persona con algún defecto o incapacidad físicos. 21. Motocicleta. Automóvil de dos ruedas, con o sin sidecar, entendiendo como tal el habitáculo adosado lateralmente a la motocicleta, y el de tres ruedas. 22. Turismo. Automóvil, distinto de la motocicleta, especialmente concebido y construido para el transporte de personas y con capacidad hasta nueve plazas, incluido el conductor. 23. Camión. Automóvil concebido y construido para el transporte de cosas. Se excluye de esta definición la motocicleta de tres ruedas, concebida y construida para el transporte de cosas, cuya tara no exceda de 400 kilogramos. 24. Autobús. Automóvil concebido y construido para el transporte de personas, con capacidad para más de nueve plazas, incluido el conductor. Se incluye en este termino el trolebús, es decir, el vehículo conectado a una línea eléctrica y que no circula por raíles. 25. Autobús articulado. El compuesto por dos secciones rígidas unidas por otra articulada que las comunica. 26. Vehículo mixto. Automóvil especialmente dispuesto para el transporte, simultáneo o no, de mercancías y personas hasta un máximo de nueve incluido el conductor, y en el que se puede sustituir eventualmente la carga, parcial o totalmente, por personas mediante la adición de asientos. 27. Remolque. Vehículo concebido y construido para circular arrastrado por un vehículo de motor. 28. Remolque ligero. Aquel cuyo peso máximo autorizado no exceda de 750 kilogramos. 29. Semirremolque. Remolque construido para ser acoplado a un automóvil de tal manera que repose parcialmente sobre éste y que una parte sustancial de su peso y de su carga sean soportados por dicho automóvil. 30. Tractocamión. Automóvil concebido y construido para realizar, principalmente, el arrastre de un semirremolque. 31. Conjunto de vehículos o tren de carretera. Grupo de vehículos acoplados que participan en la circulación como una unidad. 32. Vehículo articulado. Conjunto de vehículos formado por un automóvil y un semirremolque.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

781

per sotsinspector/a Oposició

33. Tara. Peso del vehículo, con su equipo fijo autorizado, sin personal de servicio, pasajeros ni carga, y con su dotación completa de agua, combustible, lubricante, repuestos, herramientas y accesorios reglamentarios. 34. Peso en carga. El peso efectivo del vehículo y de su carga, incluido el peso del personal de servicio y de los pasajeros. 35. Peso máximo autorizado (P. M. A.). El mayor peso en carga con que se permite la circulación normal de un vehículo. 36. Peso por eje. El que gravita sobre el suelo, transmitido por la totalidad de las ruedas acopladas a ese eje. 37. Eje doble o tándem. Conjunto de dos ejes cuya distancia entre si no sea superior a 1,80 metros. 38. Eje triple o trídem. Conjunto de tres ejes cuya distancia entre cada dos consecutivos no sea superior a 1,80 metros. 39. Luz de largo alcance o de carretera. La situada en la parte delantera del vehículo, capaz de alumbrar suficientemente la vía, de noche y en condiciones de visibilidad normales, hasta una distancia mínima por delante de aquel acorde con la reglamentación de homologación en vigor. Debe ser de color blanco o amarillo selectivo. 40. Luz de corto alcance o de cruce. La situada en la parte delantera del vehículo, capaz de alumbrar suficientemente la vía, de noche y en condiciones de visibilidad normales, hasta una distancia mínima por delante de aquel acorde con la reglamentación de homologación en vigor, sin deslumbrar ni causar molestias injustificadas a los conductores y demás usuarios de la vía. Debe ser de color blanco o amarillo selectivo. 41. Luz delantera de posición. La situada en la parte delantera del vehículo, destinada a indicar la presencia y anchura del mismo, y que, cuando sea la única luz encendida en aquella parte delantera, sea visible, de noche y en condiciones de visibilidad normales indicadas en la correspondiente reglamentación. Esta luz debe ser blanca, autorizándose el color amarillo selectivo únicamente cuando esté incorporada en luces de largo o de corto alcance del mismo color. 42. Luz trasera de posición. La situada en la parte posterior del vehículo, destinada a indicar la presencia y anchura del mismo, y que sea visible, de noche y en condiciones de visibilidad normales, desde una distancia mínima que fijará la correspondiente reglamentación de homologación. Debe ser de color rojo no deslumbrante. 43. Dispositivo reflectante. El destinado a señalar la presencia del vehículo y que debe ser visible, de noche y en condiciones de visibilidad normales, por el conductor de otro desde una distancia mínima que fijará la correspondiente reglamentación de homologación, cuando lo ilumine su luz de largo alcance. Este dispositivo, también llamado catadioptrico, será de color blanco si es delantero, amarillo auto si es lateral y rojo si es posterior. 44. Luz de marcha hacia atrás. La situada en la parte posterior del vehículo y destinada a advertir a los demás usuarios de la vía que el vehículo está efectuando, o se dispone a efectuar, la maniobra de marcha hacia atrás. Esta luz debe ser de color blanco y sólo debe poder encenderse cuando se accione la marcha hacia atrás. 45. Luz indicadora de dirección. La destinada a advertir a los demás usuarios de la vía la intención de desplazarse lateralmente. Esta luz debe ser de color amarillo auto, de posición fija, intermitente y visible por aquellos de día y de noche. 46. Luz de frenado. La situada en la parte posterior del vehículo y destinada a indicar a los usuarios de la vía que están detrás del mismo, que se esta utilizando el freno de servicio. Debe ser de color rojo y de intensidad considerablemente superior a la de la luz trasera de posición.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

782

per sotsinspector/a Oposició

47. Luz de niebla. La destinada a aumentar la iluminación de la vía por delante, o a hacer más visible el vehículo por detrás, en casos de niebla, nieve, lluvia intensa o nubes de polvo. Debe ser de color blanco o amarillo selectivo si es delantera y de color rojo si es posterior. 48. Luz de gálibo. La destinada a señalizar la anchura y altura totales en determinados vehículos. Será blanca en la parte delantera y roja en la parte posterior. 49. Luz de emergencia. Consiste en el funcionamiento simultáneo de todas las luces indicadoras de dirección. 50. Luz de alumbrado interior. Es la destinada a la iluminación del habitáculo del vehículo en forma tal que no produzca deslumbramiento ni moleste indebidamente a los demás usuarios de la vía. Será de color blanco. 51. Luz de estacionamiento. Es la destinada a señalizar en poblado la presencia de un vehículo estacionado, reemplazando a este efecto a la luz de posición, con los mismos colores de ésta. 52. Plataforma. Zona de la carretera dedicada al uso de vehículos, formada por la calzada y los arcenes. 53. Calzada. Parte de la carretera dedicada a la circulación de vehículos. Se compone de un cierto número de carriles. 54. Carril. Banda longitudinal en que puede estar subdividida la calzada, delimitada o no por marcas viales longitudinales, siempre que tenga una anchura suficiente para permitir la circulación de una fila de automóviles que no sean motocicletas. 55. Acera. Zona longitudinal de la carretera elevada o no, destinada al transito de peatones. 56. Zona peatonal. Parte de la vía, elevada o delimitada de otra forma, reservada a la circulación de peatones. Se incluye en esta definición la acera, el anden y el paseo. 57. Refugio. Zona peatonal situada en la calzada y protegida del tránsito rodado. 58. Arcén. Franja longitudinal afirmada contigua a la calzada, no destinada al uso de vehículos automóviles, más que en circunstancias excepcionales. 59. Intersección. Nudo de la red viaria en el que todos los cruces de trayectorias posibles de los vehículos que lo utilizan se realizan a nivel. 60. Paso a nivel. Cruce a la misma altura entre una vía y una línea de ferrocarril con plataforma independiente. 61. Autopista. Carretera que está especialmente proyectada, construida y señalizada como tal para la exclusiva circulación de automóviles y reúne las siguientes características: a. No tener acceso a la misma las propiedades colindantes. b. No cruzar a nivel ninguna otra senda, vía, línea de ferrocarril o tranvía, ni ser cruzada a nivel por senda, vía de comunicación o servidumbre de paso alguna. c. Constar de distintas calzadas para cada sentido de circulación, separadas entre sí, salvo en puntos singulares o con carácter temporal, por una franja de terreno no destinada a la circulación o, en casos excepcionales, por otros medios. 62. Autovia. Autovía es la carretera especialmente proyectada, construida y señalizada como tal que tiene las siguientes características: a. Tener acceso limitado a ella las propiedades colindantes. b. No cruzar a nivel ninguna otra senda, vía, línea de ferrocarril o tranvía, ni ser cruzada a nivel por senda, vía de comunicación o servidumbre de paso alguna. c. Constar de distintas calzadas para cada sentido de circulación, separadas entre sí, salvo en puntos singulares o con carácter temporal, por una franja de terreno no destinada a la circulación, o por otros medios. 63. Carretera convencional. Es toda carretera que no reúne las características propias de las autopistas, autovías y vías para automóviles.

ANEXO II. Infracciones que llevan aparejada la pérdida de puntos. El titular de un permiso o licencia de conducción que sea sancionado en firme en vía administrativa por la comisión de alguna de las infracciones que a continuación se relacionan perderá el número de puntos que, para cada una de ellas, se señalan a continuación: Puntos 1. Conducir con una tasa de alcohol superior a la reglamentariamente establecida: Valores mg/l aire espirado, más de 0,50 (profesionales y titulares de permisos de conducción con menos de dos años de antigüedad más de 0,30 mg/l) 6 Valores mg/l aire espirado, superior a 0,25 hasta 0,50 (profesionales y titulares de permisos de conducción con menos de dos años 4 Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

783

per sotsinspector/a Oposició

64. Poblado. Espacio que comprende edificios y en cuyas vías de entrada y de salida están colocadas, respectivamente, las señales de entrada a poblado y de salida de poblado. 65. Travesía. A los efectos de esta disposición normativa, es el tramo de carretera que discurre por poblado. No tendrán la consideración de travesías aquellos tramos que dispongan de una alternativa viaria o variante a la cual tiene acceso. 66. Detención. Inmovilización de un vehículo por emergencia, por necesidades de la circulación o para cumplir algún precepto reglamentario. 67. Parada. Inmovilización de un vehículo durante un tiempo inferior a dos minutos, sin que el conductor pueda abandonarlo. 68. Estacionamiento. Inmovilización de un vehículo que no se encuentra en situación de detención o de parada. 69. Vía ciclista: Vía específicamente acondicionada para el tráfico de ciclos, con la señalización horizontal y vertical correspondiente, y cuyo ancho permite el paso seguro de estos vehículos. 70. arril‐bici: Vía ciclista que discurre adosada a la calzada, en un solo sentido o en doble sentido. 71. Carril‐bici protegido: Carril‐bici provisto de elementos laterales que lo separan físicamente del resto de la calzada, así como de la acera. 72. Acera‐bici: Vía ciclista señalizada sobre la acera. 73. Pista‐bici: Vía ciclista segregada del tráfico motorizado, con trazado independiente de las carreteras. 74. Senda ciclable: Vía para peatones y ciclos, segregada del tráfico motorizado, y que discurre por espacios abiertos, parques, jardines o bosques. 75. Vía para automóviles. Toda vía reservada exclusivamente a la circulación de automóviles, con una sola calzada y con limitación total de accesos a las propiedades colindantes, y señalizada con las señales S‐3 y S‐4, respectivamente. 76. Vía interurbana. Es toda vía pública situada fuera de poblado. 77. Vía urbana. Es toda vía pública situada dentro de poblado, excepto las travesías. 78. Carretera. A los efectos de esta disposición normativa, es toda vía pública pavimentada situada fuera de poblado, salvo los tramos en travesía. 79. Glorieta. Se entiende por glorieta un tipo especial de intersección caracterizado por que los tramos que en él confluyen se comunican a través de un anillo en el que se establece una circulación rotatoria alrededor de una isleta central. No son glorietas propiamente dichas las denominadas glorietas partidas en las que dos tramos, generalmente opuestos, se conectan directamente a través de la isleta central, por lo que el tráfico pasa de uno a otro y no la rodea. 80. Carril para vehículos con alta ocupación. Es aquel especialmente reservado o habilitado para la circulación de los vehículos con alta ocupación.

de antigüedad más de 0,15 hasta 0,30 mg/l) 2. Conducir bajo los efectos de estupefacientes, psicotrópicos, estimulantes y otras sustancias de efectos análogos

6

3. Incumplir la obligación de someterse a las pruebas de detección del grado de alcoholemia, de estupefacientes, psicotrópicos, estimulantes y otras sustancias de efectos análogos 6 5. Conducir vehículos que tengan instalados mecanismos o sistemas encaminados a inhibir la vigilancia del tráfico, o que lleven instrumentos con la misma intención, así como de inhibición de sistemas de detección de radar 6 6. El exceso en más del 50 por ciento en los tiempos de conducción o la minoración en más del 50 % en los tiempos de descanso establecidos en la legislación sobre transporte terrestre 6 7. La participación o colaboración necesaria de los conductores en la colocación o puesta en funcionamiento de elementos que alteren el normal funcionamiento del uso del tacógrafo o del limitador de velocidad 6 8. Conducir un vehículo con un permiso o licencia que no le habilite para ello

4

9. Arrojar a la vía o en sus inmediaciones objetos que puedan producir incendios, accidentes de circulación u obstaculizar la libre circulación 4 10. Incumplir las disposiciones legales sobre prioridad de paso, y la obligación de detenerse en la señal de stop, ceda el paso y en los semáforos con luz roja encendida 4 11. Incumplir las disposiciones legales sobre adelantamiento poniendo en peligro o entorpeciendo a quienes circulen en sentido 4 contrario y adelantar en lugares o circunstancias de visibilidad reducida 12. Adelantar poniendo en peligro o entorpeciendo a ciclistas

4

13. Efectuar el cambio de sentido incumpliendo las disposiciones recogidas en esta Ley y en los términos establecidos reglamentariamente 3 14. Realizar la maniobra de marcha atrás en autopistas y autovías

4

15. No respetar las señales de los Agentes que regulan la circulación

4

16. No mantener la distancia de seguridad con el vehículo que le precede

4

17. Conducir utilizando cascos, auriculares u otros dispositivos que disminuyan la atención a la conducción o utilizar manualmente dispositivos de telefonía móvil, navegadores o cualquier otro sistema de comunicación. Conforme a los avances de la tecnología, se podrán precisar reglamentariamente los dispositivos incluidos en este apartado 3 18. No hacer uso del cinturón de seguridad, sistemas de retención infantil, casco y demás elementos de protección

3

19. Conducir un vehículo teniendo suspendida la autorización administrativa para conducir o teniendo prohibido el uso del vehículo que se conduce 4

La detracción de puntos por exceso de velocidad se producirá de acuerdo con lo establecido en el Anexo IV. La pérdida de puntos únicamente se producirá cuando el hecho del que se deriva la detracción de puntos se produce con ocasión de la conducción de un vehículo para el que se exija autorización administrativa para conducir. El crédito de puntos es único para todas las autorizaciones administrativas de las que sea titular el conductor. ANEXO III. De los cursos de sensibilización y reeducación vial. La duración, el contenido y los requisitos de los cursos de sensibilización y reeducación vial serán los que se establezcan por Orden del Ministro del Interior. 1. Objeto. Los cursos de sensibilización y reeducación vial tendrán por objeto concienciar a los conductores sobre su responsabilidad como infractores y las consecuencias derivadas de su comportamiento, en especial respecto a los accidentes de trafico, así como reeducarlos en el respeto a los valores esenciales en el ámbito de la seguridad vial como son el aprecio a la vida propia y ajena, y en el cumplimiento de las normas que regulan la circulación. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

784

Oposició

per sotsinspector/a

4. Conducir de forma temeraria, circular en sentido contrario al establecido o participar en carreras o competiciones no autorizadas 6

2. Clases de cursos. Se podrán realizar dos clases de cursos: a. Los cursos de sensibilización y reeducación vial para aquellos conductores que hayan perdido una parte del crédito inicial de puntos asignados. La superación con aprovechamiento de estos cursos les permitirá recuperar hasta un máximo de cuatro puntos, siempre que se cumplan los requisitos establecidos en esta Ley. Su duración máxima será de 15 horas. b. Los cursos de sensibilización y reeducación vial para aquellos conductores que pretendan obtener de nuevo el permiso o la licencia de conducción tras haber perdido la totalidad de los puntos asignados. La superación con aprovechamiento de estos cursos será un requisito previo para que el titular de la autorización pueda obtenerla de nuevo, siempre que cumpla los requisitos establecidos en esta Ley. Su duración máxima será de 30 horas. 3. Contenido de los cursos. El contenido de los cursos de sensibilización y reeducación vial versará, principalmente, sobre aquellas materias relacionadas con los accidentes de tráfico, sus causas, consecuencias y los comportamientos adecuados para evitarlos. 4.

ANEXO IV Cuadro de sanciones y puntos por exceso de velocidad

Límite

Exceso velocidad

Grave

30 40 50

60

70

80

90 100 110 120 Multa Puntos

31 41 51

61

71

81

91 101 111 121

50 60 70

90 100 110 120 130 140 150

51 61 71

91 101 111 121 131 141 151

60 70 80 110 120 130 140 150 160 170 61 71 81 111 121 131 141 151 161 171 70 80 90 120 130 140 150 160 170 180 71 81 91 121 131 141 151 161 171 181 80 90 100 130 140 150 160 170 180 190

Muy grave 81 91 101 131 141 151 161 171 181 191

100

‐

300

2

400

4

500

6

600

6

Oposició

Infracción sobre exceso de velocidad captado por cinemómetro

En los tramos de autovías y autopistas interurbanas de acceso a las ciudades en que se hayan establecido límites inferiores a 100 km/h, los excesos de velocidad se sancionarán con la multa económica correspondiente al cuadro de sanciones del Anexo IV. El resto de los efectos administrativos y penales sólo se producirá cuando superen los 100 km/h y en los términos establecidos para este límite.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

La realización de estos cursos tendrá como objetivo final modificar la actitud en la circulación vial de los conductores sancionados por la comisión de infracciones graves y muy graves que lleven aparejada la pérdida de puntos.

785

Al hilo de la adaptación del nuevo texto a la Ley 19/2001, no sólo se introducen normas en materia de ciclismo y se contemplan nuevas infracciones o se varía la calificación de otras, como es el caso del uso de dispositivos de telefonía móvil o la circulación en sentido contrario, respectivamente, sino que también se modernizan otros preceptos en armonía con una nueva concepción de la gestión del tráfico que dispone de medios técnicos de regulación de la circulación que la norma ha de hacer plenamente operativos. En materia de ciclismo debe señalarse que la Ley 43/1999, de 25 de noviembre, sobre adaptación de las normas de circulación a la práctica del ciclismo, efectuó una importante reforma del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, que, a su vez, ha resultado afectada por la Ley 19/2001, a cuya promulgación ha habido que esperar para efectuar un extenso desarrollo reglamentario, que ahora lleva a cabo. Ello ha llevado también a revisar y actualizar todo el sistema de señalización, adaptándolo a los avances en los criterios de utilización generalizados en los países de nuestro entorno, mejorando la concordancia entre la normativa de tráfico y la de carreteras a este respecto. En el anexo I se representan gráficamente las señales. En el anexo II se regulan las pruebas deportivas, las marchas ciclistas y otros eventos, hasta ahora reguladas por el artículo 108 y el anexo 2 del Código de la Circulación, preceptos que es preciso derogar reordenando las pruebas deportivas en torno al artículo 55 del Reglamento General de Circulación, que trata de las carreras, concursos, certámenes u otras pruebas deportivas. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

786

per sotsinspector/a

La disposición final segunda de la Ley 19/2001, de 19 de diciembre, de reforma del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, aprobado por el Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, establece que el Gobierno, en el plazo máximo de seis meses desde la entrada en vigor de dicha reforma, procederá a modificar el Reglamento General de Circulación, aprobado por el Real Decreto 13/1992, de 17 de enero, para adecuarlo a las modificaciones contenidas en dicha reforma. Este Real Decreto trasciende dicho mandato legislativo, pues aparte de su cumplimiento, la magnitud de las reformas que precisa el Reglamento General de Circulación, aprobado por el Real Decreto 13/1992, de 17 de enero, aconseja la promulgación de uno nuevo, en el que además se refundan las modificaciones anteriores efectuadas por el Real Decreto 116/1998, de 30 de enero, que adaptó el Reglamento General de Circulación a la Ley 5/1997, de 24 de marzo, también de reforma del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, como, asimismo, el Real Decreto 1333/1994, de 20 de junio, y el Real Decreto 2282/98, de 23 de octubre, que modificó el Reglamento General de Circulación en materia de alcoholemia.

Oposició

REIAL DECRET 1428/2003, DE 21 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S'APROVA EL REGLAMENT GENERAL DE CIRCULACIÓ PER A L'APLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL TEXT ARTICULAT DE LA LLEI SOBRE TRÀNSIT, CIRCULACIÓ DE VEHICLES A MOTOR I SEGURETAT VIÀRIA, APROVAT PEL REIAL DECRET LEGISLATIU 339/1990, DE 2 DE MARÇ: TÍTOL I, CAPÍTOL I; TÍTOL II, CAPÍTOL I, SECCIONS 1A I 4A, CAPÍTOL II, CAPÍTOL VI, CAPÍTOL VIII, CAPÍTOL IX I CAPÍTOL X; TÍTOL III, CAPÍTOL II I CAPÍTOL VI; TÍTOL IV, CAPÍTOL V.

También se regula en este anexo el régimen específico de circulación de convoyes y transportes de las Fuerzas Armadas que, por otra parte, en muchos aspectos y bajo determinados supuestos, está sometido a acuerdos internacionales, por lo que se hace necesario establecer una regulación específica. Esto es posible al amparo de lo que determinan el apartado 2 de la disposición final del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial y la disposición final segunda del Reglamento General de Vehículos, aprobado por el Real Decreto 2822/1998, de 23 de diciembre. Por otro lado, la pertenencia de nuestro país a organizaciones supranacionales que aseguran una defensa común ha impulsado la cooperación en esta materia con otros países de nuestro entorno, de modo que con cierta frecuencia vehículos militares de otras naciones circulan por las carreteras españolas, especialmente con motivo de maniobras y de ejercicios que incluyen transporte de material militar. Por último, en la disposición final primera se hace uso de la facultad otorgada al Gobierno por la disposición final del texto articulado de la Ley sobre el tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial para modificar conceptos básicos de circulación y añadir definiciones a los contenidos en el anexo de dicho texto articulado y que son complementos indispensables para la aplicación del nuevo Reglamento de Circulación que se aprueba. Este Real Decreto ha sido informado por el Consejo Superior de Tráfico y Seguridad de la Circulación Vial. En su virtud, a propuesta de los Ministros del Interior, de Defensa, de Fomento y de Ciencia y Tecnología, con la aprobación previa del Ministro de Administraciones Públicas, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 21 de noviembre de 2003, dispongo: Artículo único. Aprobación del Reglamento General de Circulación. Se aprueba el Reglamento General de Circulación para la aplicación y desarrollo del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, aprobado por el Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, cuyo texto se inserta a continuación.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

787

per sotsinspector/a

El anexo III trata de las normas y condiciones especiales de circulación de los vehículos especiales y de los vehículos en régimen de transporte especial, lo que constituía una laguna existente en nuestro derecho de la circulación que era urgente regular, dada la magnitud de los accidentes que pueden sobrevenir cuando se hallan implicados en aquéllos este tipo de vehículos.

Oposició

Destaca la competencia de las comunidades autónomas para autorizar la celebración de pruebas deportivas por vías interurbanas de su ámbito territorial, habida cuenta que tienen asumida y traspasada la competencia en materia de espectáculos públicos en general, carácter del que participan las pruebas deportivas, cuya singularidad e incidencia en la seguridad vial se salvaguarda a través de un informe vinculante, que emiten con carácter previo a la autorización las Administraciones públicas encargadas de la vigilancia y regulación del tráfico.

Artículo 2. Usuarios. Los usuarios de la vía están obligados a comportarse de forma que no entorpezcan indebidamente la circulación ni causen peligro, perjuicios o molestias innecesarias a las personas, o daños a los bienes (artículo 9.1 del texto articulado). Artículo 3. Conductores. 1. Se deberá conducir con la diligencia y precaución necesarias para evitar todo daño, propio o ajeno, cuidando de no poner en peligro, tanto al mismo conductor como a los demás ocupantes del vehículo y al resto de los usuarios de la vía. Queda terminantemente prohibido conducir de modo negligente o temerario (artículo 9.2 del texto articulado). 2. Las conductas referidas a la conducción negligente tendrán la consideración de infracciones graves y las referidas a la conducción temeraria tendrán la consideración de infracciones muy graves, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 65.4.a y 5.c del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, respectivamente Artículo 4. Actividades que afectan a la seguridad de la circulación. 1. La realización de obras, instalaciones, colocación de contenedores, mobiliario urbano o cualquier otro elemento u objeto de forma permanente o provisional en las vías o terrenos objeto de aplicación de la legislación sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial necesitará la autorización previa de su titular y se regirán por lo dispuesto en la legislación de carreteras y en sus Reglamentos de desarrollo, y en las normas municipales. Las mismas normas serán aplicables a la interrupción de las obras en razón de las circunstancias o características especiales de tráfico, que podrán llevarse a efecto a petición del organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico (artículo 10.1 del texto articulado). 2. Se prohíbe arrojar, depositar o abandonar sobre la vía objetos o materias que puedan entorpecer la libre circulación, parada o estacionamiento, hacerlos peligrosos o deteriorar aquélla o sus instalaciones, o producir en ella o en sus inmediaciones efectos que modifiquen las condiciones apropiadas para circular, parar o estacionar (artículo 10.2 del texto articulado). 3. No se instalará en vías o terrenos objeto del ámbito de aplicación de la legislación sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial ningún aparato, instalación o construcción, ni se realizarán actuaciones como rodajes, encuestas o ensayos, aunque sea con carácter provisional o temporal, que pueda entorpecer la circulación. Artículo 5. Señalización de obstáculos y peligros.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

788

Oposició

CAPÍTULO I. NORMAS GENERALES.

per sotsinspector/a

TÍTULO I. NORMAS GENERALES DE COMPORTAMIENTO EN LA CIRCULACIÓN.

3. Para advertir la presencia en la vía de cualquier obstáculo o peligro creado, el causante de éste deberá señalizarlo de forma eficaz, tanto de día como de noche, de conformidad con lo dispuesto en los artículos 130.3, 140 y 173. 4. Todas las actuaciones que deban desarrollar los servicios de asistencia mecánica, sanitaria o cualquier otro tipo de intervención deberán regirse por los principios de utilización de los recursos idóneos y estrictamente necesarios en cada caso. El organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico o, en su caso, la autoridad autonómica o local responsable de la regulación del tráfico, o sus agentes, acordarán la presencia y permanencia en la zona de intervención de todo el personal y equipo que sea imprescindible y garantizará la ausencia de personas ajenas a las labores propias de la asistencia; además, será la encargada de señalar en cada caso concreto los lugares donde deben situarse los vehículos de servicios de urgencia o de otros servicios especiales, atendiendo a la prestación de la mejor asistencia y velando por el mejor auxilio de las personas. 5. La actuación de los quipos de los servicios de urgencia, así como la de los de asistencia mecánica y de conservación de carreteras, deberá procurar en todo momento la menor afectación posible sobre el resto de la circulación, ocupando el mínimo posible de la calzada y siguiendo en todo momento las instrucciones que imparta el organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico o, en su caso, la autoridad autonómica o local responsable de la regulación del tráfico, o sus agentes. El comportamiento de los conductores y usuarios en caso de emergencia se ajustará a lo establecido en los artículos 69, 129 y 130 y, en particular, el de los conductores de los vehículos de servicio de urgencia, a lo dispuesto en los artículos 67, 68, 111 y 112. 6. La detención, parada o estacionamiento de los vehículos destinados a los servicios citados deberá efectuarse de forma que no cree un nuevo peligro, y donde cause menor obstáculo a la circulación. 7. Los supuestos de parada o estacionamiento en lugares distintos de los fijados por los agentes de la autoridad responsable del tráfico tendrán la consideración de infracción grave de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 65.4.d del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. Artículo 6. Prevención de incendios. 1. Se prohíbe arrojar a la vía o en sus inmediaciones cualquier objeto que pueda dar lugar a la producción de incendios o, en general, poner en peligro la seguridad vial (artículo 10.4 del texto articulado). 2. Las infracciones a este precepto tendrán la consideración de infracción grave de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 65.4.b del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

789

Oposició

2. No se considerarán obstáculos en la calzada los resaltos en los pasos para peatones y bandas transversales, siempre que cumplan la regulación básica establecida al efecto por el Ministerio de Fomento y se garantice la seguridad vial de los usuarios y, en particular, de los ciclistas.

per sotsinspector/a

1. Quienes hubieran creado sobre la vía algún obstáculo o peligro deberán hacerlo desaparecer lo antes posible, y adoptarán entre tanto las medidas necesarias para que pueda ser advertido por los demás usuarios y para que no se dificulte la circulación (artículo 10.3 del texto articulado).

Artículo 7. Emisión de perturbaciones y contaminantes.

per sotsinspector/a

1. Los vehículos no podrán circular por las vías o terrenos objeto de la legislación sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial si emiten perturbaciones electromagnéticas, con niveles de emisión de ruido superiores a los límites establecidos por las normas específicamente reguladoras de la materia, así como tampoco podrán emitir gases o humos en valores superiores a los límites establecidos ni en los supuestos de haber sido objeto de una reforma de importancia no autorizada, todo ello de acuerdo con lo dispuesto en el anexo I del Reglamento General de Vehículos. Todos los conductores de vehículos quedan obligados a colaborar en las pruebas de detección que permitan comprobar las posibles deficiencias indicadas. 2. Tanto en las vías públicas urbanas como en las interurbanas se prohíbe la circulación de vehículos a motor y ciclomotores con el llamado escape libre, sin el preceptivo dispositivo silenciador de las explosiones. Se prohíbe, asimismo, la circulación de los vehículos mencionados cuando los gases expulsados por los motores, en lugar de atravesar un silenciador eficaz, salgan desde el motor a través de uno incompleto, inadecuado, deteriorado o a través de tubos resonadores, y la de los de motor de combustión interna que circulen sin hallarse dotados de un dispositivo que evite la proyección descendente al exterior de combustible no quemado, o lancen humos que puedan dificultar la visibilidad a los conductores de otros vehículos o resulten nocivos. Los agentes de la autoridad podrán inmovilizar el vehículo en el caso de que supere los niveles de gases, humos y ruidos permitidos reglamentariamente, según el tipo de vehículo, conforme al artículo 70.2 del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial.

Oposició

3. Queda prohibida la emisión de los contaminantes a que se refiere el apartado 1 producida por vehículos a motor por encima de las limitaciones previstas en las normas reguladoras de los vehículos. 4. Igualmente, queda prohibida dicha emisión por otros focos emisores de contaminantes distintos de los producidos por vehículos a motor, cualquiera que fuese su naturaleza, por encima de los niveles que el Gobierno establezca con carácter general. Quedan prohibidos, en concreto, los vertederos de basuras y residuos dentro de la zona de afección de las carreteras, en todo caso, y fuera de ella cuando exista peligro de que el humo producido por la incineración de las basuras o incendios ocasionales pueda alcanzar la carretera.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

790

TÍTULO II. DE LA CIRCULACIÓN DE VEHÍCULOS.

SECCIÓN I. SENTIDO DE LA CIRCULACIÓN. Artículo 29. Norma general. 1. Como norma general, y muy especialmente en las curvas y cambios de rasante de reducida visibilidad, los vehículos circularán en todas las vías objeto de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial por la derecha y lo más cerca posible del borde de la calzada, manteniendo la separación lateral suficiente para realizar el cruce con seguridad (artículo 13 del texto articulado). Aun cuando no exista señalización expresa que los delimite, en los cambios de rasante y curvas de reducida visibilidad, todo conductor, salvo en los supuestos de rebasamiento previstos en el artículo 88, debe dejar completamente libre la mitad de la calzada que corresponda a los que puedan circular en sentido contrario. 2. Los supuestos de circulación por la izquierda, en sentido contrario al estipulado en una vía de doble sentido de la circulación, tendrán la consideración de infracciones muy graves, conforme se prevé en el artículo 65.5.f del texto articulado. SECCIÓN II. UTILIZACIÓN DE LOS CARRILES. Artículo 30. Utilización de los carriles en calzadas con doble sentido de circulación. 1. El conductor de un automóvil o de un vehículo especial con masa máxima autorizada superior a 3.500 kilogramos circulará por la calzada y no por el arcén, salvo por razones de emergencia. Además, deberá atenerse a las reglas siguientes: a. En las calzadas con doble sentido de circulación y dos carriles, separados o no por marcas viales, circulará por el de su derecha. b. En calzadas con doble sentido de circulación y tres carriles separados por marcas longitudinales discontinuas, circulará también por el de su derecha y, en ningún caso, por el situado más a su izquierda. En dichas calzadas, el carril central tan sólo se utilizará para efectuar los adelantamientos precisos y para cambiar de dirección hacia la izquierda. 2. Los supuestos de circulación por la izquierda, en sentido contrario al estipulado, tendrán la consideración de infracciones muy graves conforme se prevé en el artículo 65.5.f del texto articulado.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

791

Oposició

per sotsinspector/a

CAPÍTULO I. LUGAR EN LA VÍA.

Artículo 31. Utilización de los carriles, fuera de poblado, en calzadas con más de un carril para el mismo sentido de marcha.

per sotsinspector/a

El conductor de un automóvil o de un vehículo especial con masa máxima autorizada superior a 3.500 kilogramos circulará por la calzada y no por el arcén, salvo por razones de emergencia. Además, fuera de poblado, en las calzadas con más de un carril reservado para su sentido de marcha, circulará normalmente por el situado más a su derecha, si bien podrá utilizar el resto de los de dicho sentido cuando las circunstancias del tráfico o de la vía lo aconsejen, a condición de que no entorpezca la marcha de otro vehículo que le siga. Artículo 32. Utilización de los carriles, fuera de poblado, en calzadas con tres o más carriles para el mismo sentido de marcha. Cuando una de dichas calzadas tenga tres o más carriles en el sentido de su marcha, los conductores de camiones o furgones con masa máxima autorizada superior a 3.500 kilogramos, los de vehículos especiales que no estén obligados a circular por el arcén y los de conjuntos de vehículos de más de siete metros de longitud circularán normalmente por el situado más a su derecha, y podrán utilizar el inmediato con igual condición y en las mismas circunstancias citadas en el artículo 31. Artículo 33. Utilización de los carriles, en poblado, en calzadas con más de un carril reservado para el mismo sentido de marcha. Cuando se circule por calzadas de poblados con al menos dos carriles reservados para el mismo sentido, delimitados por marcas longitudinales, excepto si se trata de autopistas o autovías, el conductor de un automóvil o de un vehículo especial podrá utilizar el que mejor convenga a su destino, siempre que no sea un obstáculo a la circulación de los demás vehículos, y no deberá abandonarlo más que para prepararse a cambiar de dirección, adelantar, parar o estacionar.

Oposició

Artículo 34. Cómputo de carriles. Para el cómputo de carriles, a efectos de lo dispuesto en los artículos anteriores, no se tendrán en cuenta los reservados a determinados vehículos o a ciertas maniobras de acuerdo con lo dispuesto en el artículo siguiente. Artículo 35. Utilización de los carriles en función de la velocidad señalizada y de los reservados a determinados vehículos y a ciertas maniobras. 1. La utilización de los carriles en función de la velocidad y de los reservados a determinados vehículos y a ciertas maniobras se ajustará a lo que indiquen las señales correspondientes reguladas en este Reglamento. 2. Se entenderá por vehículos con alta ocupación aquellos automóviles destinados exclusivamente al transporte de personas, cuya masa máxima autorizada no exceda de 3.500 kilogramos, que estén ocupados por el número de personas que para cada tramo de la red viaria se fije de acuerdo con lo dispuesto en el párrafo d) de este apartado. La utilización de los carriles para vehículos con alta ocupación (VAO) se atendrá a lo siguiente:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

792

b. La habilitación o reserva de uno o varios carriles para la circulación de VAO podrá ser permanente o temporal, con horario fijo o en función del estado de la circulación, según lo establezca el organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico o, en su caso, la autoridad autonómica o local responsable de la regulación del tráfico, quien, en circunstancias no habituales y por razones de seguridad vial o fluidez de la circulación, podrá permitir, recomendar u ordenar a otros vehículos la utilización del carril reservado para aquellos, todo ello sin perjuicio de las competencias de los organismos titulares de las carreteras y, en su caso, de las sociedades concesionarias de aquéllas. c. Los vehículos de policía, extinción de incendios, protección civil y salvamento y asistencia sanitaria en servicio de urgencia, así como los equipos de mantenimiento de las instalaciones y de la infraestructura de la vía, podrán utilizar los carriles reservados. d. El organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico o, en su caso, la autoridad autonómica o local responsable de la regulación del tráfico, previo informe vinculante del organismo titular de la carretera, determinará los tramos de la red viaria en los que funcionarán carriles reservados para VAO, fijará las condiciones de utilización y publicará, en la forma prevista en el artículo 39.4, la relación de tramos de la red viaria en los que se habiliten dichos carriles. 3. Las infracciones a las normas establecidas en el apartado 2 relativas a la circulación en sentido contrario al establecido tendrán la consideración de muy graves, conforme se prevé en el artículo 65.5.f del texto articulado. SECCIÓN III. ARCENES. Artículo 36. Conductores obligados a su utilización. 1. Los conductores de vehículos de tracción animal, vehículos especiales con masa máxima autorizada no superior a 3.500 kilogramos, ciclos, ciclomotores, vehículos para personas de movilidad reducida o vehículos en seguimiento de ciclistas, en el caso de que no exista vía o parte de ella que les esté especialmente destinada, circularán por el arcén de su derecha, si fuera transitable y suficiente para cada uno de éstos, y, si no lo fuera, utilizarán la parte imprescindible de la calzada. Deberán también circular por el arcén de su derecha, o, en las circunstancias a que se refiere este apartado, por la parte imprescindible de la calzada, los conductores de aquellos vehículos cuya masa máxima autorizada no exceda de 3.500 kilogramos que, por razones de emergencia, lo hagan a velocidad anormalmente reducida, perturbando con ello gravemente la circulación. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

793

Oposició

Los carriles para VAO podrán ser utilizados por los vehículos autorizados de acuerdo con el párrafo anterior, aun cuando sólo lo ocupe su conductor, si el vehículo ostenta la señal V‐ 15, y por autobuses con masa máxima autorizada superior a 3.500 kilogramos y autobuses articulados, con independencia de su número de ocupantes, en las mismas condiciones de circulación establecidas para los VAO, de forma simultánea si así se indica en la relación de tramos a que se refiere el párrafo d.

per sotsinspector/a

a. La utilización del carril habilitado para VAO queda limitada a motocicletas, turismos y vehículos mixtos adaptables, y está prohibida, por tanto, al resto de los vehículos y conjuntos de vehículos, incluidos los turismos con remolque, así como a peatones, ciclos, ciclomotores, vehículos de tracción animal y animales.

2. Se prohíbe que los vehículos enumerados en el apartado anterior circulen en posición paralela, salvo las bicicletas, que podrán hacerlo en columna de a dos, orillándose todo lo posible al extremo derecho de la vía y colocándose en hilera en tramos sin visibilidad, y cuando formen aglomeraciones de tráfico. En las autovías sólo podrán circular por el arcén, sin invadir la calzada en ningún caso. Excepcionalmente, cuando el arcén sea transitable y suficiente, los ciclomotores podrán circular en columna de a dos por éste, sin invadir la calzada en ningún caso. 3. El conductor de cualquiera de los vehículos enumerados en el apartado 1, excepto las bicicletas, no podrá adelantar a otro si la duración de la marcha de los vehículos colocados paralelamente excede los 15 segundos o el recorrido efectuado en dicha forma supera los 200 metros. 4. Por lo que respecta a los vehículos históricos se estará a lo dispuesto en su Reglamento específico. 5. Las infracciones a lo dispuesto en el apartado 3 tendrán la consideración de graves, conforme lo dispuesto en el artículo 65.4.c) del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. SECCIÓN IV. SUPUESTOS ESPECIALES DEL SENTIDO DE CIRCULACIÓN Y DE LA UTILIZACIÓN DE CALZADAS, CARRILES Y ARCENES. Artículo 37. Ordenación especial del tráfico por razones de seguridad o fluidez de la circulación.

Oposició

1. Cuando razones de seguridad o fluidez de la circulación lo aconsejen, podrá ordenarse por la autoridad competente otro sentido de circulación, la prohibición total o parcial de acceso a partes de la vía, bien con carácter general, bien para determinados vehículos o usuarios, el cierre de determinadas vías, el seguimiento obligatorio de itinerarios concretos o la utilización de arcenes o carriles en sentido opuesto al normalmente previsto (artículo 16.1 del texto articulado). 2. Para evitar entorpecimiento a la circulación y garantizar su fluidez, se podrán imponer restricciones o limitaciones a determinados vehículos y para vías concretas, que serán obligatorias para los usuarios afectados (artículo 16.2 del texto articulado). 3. El cierre a la circulación de una vía objeto de la legislación sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial sólo se realizará con carácter excepcional y deberá ser expresamente autorizado por el organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico o, en su caso, por la autoridad autonómica o local responsable de la regulación del tráfico, salvo que esté motivada por deficiencias físicas de la infraestructura o por la realización de obras en ésta; en tal caso la autorización corresponderá al titular de la vía, y deberá contemplarse, siempre que sea posible, la habilitación de un itinerario alternativo y su señalización. El cierre y la apertura al tráfico habrá de ser ejecutado, en todo caso, por los agentes de la autoridad responsable de la vigilancia y disciplina del tráfico o del personal dependiente del organismo titular de la vía responsable de la explotación

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

En los descensos prolongados con curvas, cuando razones de seguridad lo permitan, los conductores de bicicletas podrán abandonar el arcén y circular por la parte derecha de la calzada que necesiten.

794

4. El organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico o, en su caso, la autoridad autonómica o local responsable de la regulación del tráfico, así como los organismos titulares de las vías, podrán imponer restricciones o limitaciones a la circulación por razones de seguridad vial o fluidez del tráfico, a petición del titular de la vía o de otras entidades, como las sociedades concesionarias de autopistas de peaje, y quedará obligado el peticionario a la señalización del correspondiente itinerario alternativo fijado por la autoridad de tráfico, en todo su recorrido. 5. Los supuestos de circulación en sentido contrario al estipulado tendrán la consideración de falta muy grave conforme a lo establecido en el artículo 65.5.f del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. La circulación sin la correspondiente autorización por vías sujetas a restricciones o limitaciones impuestas por razones de seguridad vial o fluidez del tráfico será sancionada con arreglo a lo establecido en el artículo 67.2 del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. Artículo 38. Circulación en autopistas y autovías. 1. Se prohíbe circular por autopistas y autovías con vehículos de tracción animal, bicicletas, ciclomotores y vehículos para personas de movilidad reducida (artículo 18.1 del texto articulado). No obstante lo dispuesto en el párrafo anterior, los conductores de bicicletas mayores de 14 años podrán circular por los arcenes de las autovías, salvo que por razones justificadas de seguridad vial se prohíba mediante la señalización correspondiente. Dicha prohibición se complementará con un panel que informe del itinerario alternativo.

Oposició

2. Todo conductor que, por razones de emergencia, se vea obligado a circular con su vehículo por una autopista o autovía a velocidad anormalmente reducida, regulada en el artículo 49.1, deberá abandonarla por la primera salida. 3. Los vehículos especiales o en régimen de transporte especial que excedan de las masas o dimensiones establecidas en el Reglamento General de Vehículos podrán circular, excepcionalmente, por autopistas y autovías cuando así se indique en la autorización complementaria de la que deben ir provistos, y los que no excedan de dichas masas o dimensiones, cuando, con arreglo a sus características, puedan desarrollar una velocidad superior a 60 km/h en llano y cumplan las condiciones que se señalan en el anexo III de este Reglamento. Artículo 39. Limitaciones a la circulación. 1. Con sujeción a lo dispuesto en los apartados siguientes, se podrán establecer limitaciones de circulación, temporales o permanentes, en las vías objeto de la legislación sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, cuando así lo exijan las condiciones de seguridad o fluidez de la circulación. 2. En determinados itinerarios, o en partes o tramos de ellos comprendidos dentro de las vías públicas interurbanas, así como en tramos urbanos, incluso travesías, se podrán establecer Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

de ésta. Las autoridades competentes a que se ha hecho referencia para autorizar el cierre a la circulación de una carretera se comunicarán los cierres que hayan acordado.

795

per sotsinspector/a

restricciones temporales o permanentes a la circulación de camiones con masa máxima autorizada superior a 3.500 kilogramos, furgones, conjuntos de vehículos, vehículos articulados y vehículos especiales, así como a vehículos en general que no alcancen o no les esté permitido alcanzar la velocidad mínima que pudiera fijarse, cuando, por razón de festividades, vacaciones estacionales o desplazamientos masivos de vehículos, se prevean elevadas intensidades de tráfico, o cuando las condiciones en que ordinariamente se desarrolle aquél lo hagan necesario o conveniente. Asimismo por razones de seguridad podrán establecerse restricciones temporales o permanentes a la circulación de vehículos en los que su propia peligrosidad o la de su carga aconsejen su alejamiento de núcleos urbanos, de zonas ambientalmente sensibles o de tramos singulares como puentes o túneles, o su tránsito fuera de horas de gran intensidad de circulación. 3. Corresponde establecer las aludidas restricciones al organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico o, en su caso, a la autoridad de tráfico de la comunidad autónoma que tenga transferida la ejecución de la referida competencia. 4. Las restricciones serán publicadas, en todo caso, con una antelación mínima de ocho días hábiles en el Boletín Oficial del Estado y, facultativamente, en los diarios oficiales de las comunidades autónomas citadas en el apartado anterior. En casos imprevistos o por circunstancias excepcionales, cuando se estime necesario para lograr una mayor fluidez o seguridad de la circulación, serán los agentes de la autoridad responsable de la vigilancia y disciplina del tráfico los que, durante el tiempo necesario, determinen las restricciones mediante la adopción de las medidas oportunas.

Oposició

5. En caso de reconocida urgencia podrán concederse autorizaciones especiales para la circulación de vehículos dentro de los itinerarios y plazos objeto de las restricciones impuestas conforme a lo establecido en los apartados anteriores, previa justificación de la necesidad ineludible de efectuar el desplazamiento por esos itinerarios y en los períodos objeto de restricción. En estas autorizaciones especiales se hará constar la matrícula y características principales del vehículo a que se refieran, mercancía transportada, vías a las que afecta y las condiciones a que en cada caso deben sujetarse. 6. Corresponde otorgar las autorizaciones a que se refiere el apartado anterior a la autoridad que estableció las restricciones. 7. Las restricciones a la circulación reguladas en este artículo son independientes y no excluyen las que establezcan otras autoridades con arreglo a sus específicas competencias. 8. Los supuestos de circulación en vías restringidas sin la autorización contemplada en el apartado 5 tendrán la consideración de infracción, que se sancionará conforme prevé el artículo 67.2 del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. Artículo 40. Carriles reversibles. 1. En las calzadas con doble sentido de la circulación, cuando las marcas dobles discontinuas delimiten un carril por ambos lados, indican que éste es reversible, es decir, que en él la circulación puede estar regulada en uno o en otro sentido mediante semáforos de carril u otros medios. Los Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

796

conductores que circulen por dicho carril deberán llevar encendida, al menos, la luz de corto alcance o de cruce en sus vehículos tanto de día como de noche, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 104.

per sotsinspector/a

2. Los supuestos de circulación en sentido contrario al estipulado tendrán la consideración de infracciones muy graves, conforme se prevé en el artículo 65.5.f del texto articulado. Artículo 41. Carriles de utilización en sentido contrario al habitual. 1. Cuando las calzadas dispongan de más de un carril de circulación en cada sentido de marcha, la autoridad encargada de la regulación del tráfico podrá habilitar, por razones de fluidez de la circulación, carriles para su utilización en sentido contrario al habitual, debidamente señalizados con arreglo a lo dispuesto en el artículo 144. La utilización de los carriles habilitados para la circulación en sentido contrario al habitual queda limitada a las motocicletas y turismos, y está prohibida, por lo tanto, al resto de los vehículos, incluidos los turismos con remolque. Los usuarios de este tipo de carriles circularán siempre, al menos, con la luz de corto alcance o de cruce encendida, tanto de día como de noche, a una velocidad máxima de 80 kilómetros por hora y a una mínima de 60, o inferiores si así estuviera establecido o específicamente señalizado, y no podrán desplazarse lateralmente invadiendo el carril o carriles destinados al sentido normal de la circulación, ni siquiera para adelantar.

Oposició

Los conductores de los vehículos que circulen por carriles destinados al sentido normal de circulación, contiguos al habilitado para circulación en sentido contrario al habitual, tampoco podrán desplazarse lateralmente invadiendo los habilitados para ser utilizados en sentido contrario al habitual; llevarán encendida la luz de corto alcance o cruce, al menos, tanto de día como de noche; y, además, si disponen de un solo carril en su sentido de circulación, lo harán a una velocidad máxima de 80 kilómetros por hora y a una mínima de 60, o inferiores si así estuviera establecido o específicamente señalizado, y si disponen de más de un carril en su sentido de circulación, lo harán a las velocidades que se establecen en los artículos 48.1.a.1 y 2, 49 y 50. Dichos usuarios y conductores pondrán especial cuidado en evitar alterar los elementos de balizamiento permanentes o móviles. La autoridad titular de la carretera también podrá habilitar carriles para su utilización en sentido contrario al habitual, de acuerdo con el organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico o, en su caso, con la autoridad autonómica responsable del tráfico, cuando la realización de trabajos en la calzada lo haga necesario, y, en este caso, podrán circular por dichos carriles todos los tipos de vehículos que estén autorizados a circular por la vía en obra, salvo prohibición expresa, en las mismas condiciones establecidas en los párrafos anteriores. 2. Los supuestos de circulación en sentido contrario al estipulado o con vulneración de los límites de velocidad tendrán la consideración de infracciones muy graves, en el primer caso, y de infracciones graves o muy graves, según corresponda, por el exceso de velocidad, conforme se prevé en los artículos 65.5.f, 65.4.c y 65.5.e, respectivamente, todos ellos del texto articulado. Artículo 42. Carriles adicionales circunstanciales de circulación. 1. En las calzadas con doble sentido de la circulación y arcenes, cuando la anchura de la plataforma lo permita, la autoridad encargada de la regulación del tráfico podrá habilitar un carril adicional de Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

797

2. Los supuestos de circulación en sentido contrario al estipulado o con vulneración de los límites de velocidad tendrán la consideración de infracciones muy graves, en el primer caso, y de infracciones graves o muy graves, según corresponda, por el exceso de velocidad, conforme se prevé en los artículos 65.5.f, 65.4.c y 65.5.e, respectivamente, todos ellos del texto articulado.

CAPÍTULO II. VELOCIDAD.

SECCIÓN I. LÍMITES DE VELOCIDAD. Artículo 45. Adecuación de la velocidad a las circunstancias. Todo conductor está obligado a respetar los límites de velocidad establecidos y a tener en cuenta, además, sus propias condiciones físicas y psíquicas, las características y el estado de la vía, del vehículo y de su carga, las condiciones meteorológicas, ambientales y de circulación, y, en general, cuantas circunstancias concurran en cada momento, a fin de adecuar la velocidad de su vehículo a ellas, de manera que siempre pueda detenerlo dentro de los límites de su campo de visión y ante cualquier obstáculo que pueda presentarse (artículo 19.1 del texto articulado). Artículo 46. Moderación de la velocidad. Casos. 1. Se circulará a velocidad moderada y, si fuera preciso, se detendrá el vehículo cuando las circunstancias lo exijan, especialmente en los casos siguientes: a. Cuando haya peatones en la parte de la vía que se esté utilizando o pueda preverse racionalmente su irrupción en ella, principalmente si se trata de niños, ancianos, invidentes u otras personas manifiestamente impedidas. b. Al aproximarse a ciclos circulando, así como en las intersecciones y en las proximidades de vías de uso exclusivo de ciclos y de los pasos de peatones no regulados por semáforo o agentes de la circulación, así como al acercarse a mercados, centros docentes o a lugares en que sea previsible la presencia de niños. c. Cuando haya animales en la parte de la vía que se esté utilizando o pueda preverse racionalmente su irrupción en ella. d. En los tramos con edificios de inmediato acceso a la parte de la vía que se esté utilizando. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

798

Oposició

La habilitación de este carril adicional circunstancial de circulación supone, mediante la utilización de ambos arcenes, disponer de dos carriles en un sentido de circulación y de uno en el otro. En cualquier caso, esta circunstancia estará debidamente señalizada. Los vehículos que circulen por los arcenes y por dicho carril adicional lo harán a una velocidad máxima de 80 kilómetros por hora y a una mínima de 60, o inferiores si así estuviera establecido o específicamente señalizado, deberán utilizar al menos el alumbrado de corto alcance o de cruce tanto de día como de noche y deberán observarse, en cuanto sean aplicables, las normas contenidas en el artículo anterior.

per sotsinspector/a

circulación en uno de los sentidos de la marcha, mediante la utilización de elementos provisionales de señalización y balizamiento, que modifiquen la zona de rodadura de los vehículos en el centro de la calzada.

i.

En el cruce con otro vehículo, cuando las circunstancias de la vía, de los vehículos o las meteorológicas o ambientales no permitan realizarlo con seguridad. j. En caso de deslumbramiento, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 102.3. k. En los casos de niebla densa, lluvia intensa, nevada o nubes de polvo o humo. 2. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves o muy graves, según corresponda por el exceso de velocidad, conforme se prevé en los artículos 65.4.c y 65.5.e, ambos del texto articulado. Artículo 47. Velocidades máximas y mínimas. Los titulares de la vía fijarán, mediante el empleo de la señalización correspondiente, las limitaciones de velocidad específicas que correspondan con arreglo a las características del tramo de la vía. En defecto de señalización específica, se cumplirá la genérica establecida para cada vía. El organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico o, en su caso, la autoridad autonómica o local responsable de la regulación y control del tráfico, cuando las condiciones bajo las que se desarrolla la circulación así lo aconsejen, podrá fijar limitaciones de velocidad con carácter temporal mediante la correspondiente señalización circunstancial o variable. Artículo 48. Velocidades máximas en vías fuera de poblado. 1. Las velocidades máximas que no deberán ser rebasadas, salvo en los supuestos previstos en el artículo 51, son las siguientes: a. Para automóviles: 1. En autopistas y autovías: turismos y motocicletas, 120 kilómetros por hora; autobuses, vehículos derivados de turismo y vehículos mixtos adaptables, 100 kilómetros por hora; camiones, vehículos articulados, tractocamiones, furgones y automóviles con remolque de hasta 750 kilogramos, 90 kilómetros por hora; restantes automóviles con remolque, 80 kilómetros por hora. 2. En carreteras convencionales señalizadas como vías para automóviles y en el resto de carreteras convencionales, siempre que estas últimas tengan un arcén pavimentado de 1,50 metros o más de anchura, o más de un carril para alguno de los sentidos de circulación: turismos y motocicletas, 100 kilómetros por hora; autobuses, vehículos derivados de turismo y vehículos mixtos adaptables, 90 Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

799

per sotsinspector/a

Si las intersecciones están debidamente señalizadas y la visibilidad de la vía es prácticamente nula, la velocidad de los vehículos no deberá exceder de 50 kilómetros por hora.

Oposició

e. Al aproximarse a un autobús en situación de parada, principalmente si se trata de un autobús de transporte escolar. f. Fuera de poblado al acercarse a vehículos inmovilizados en la calzada y a ciclos que circulan por ella o por su arcén. g. Al circular por pavimento deslizante o cuando pueda salpicarse o proyectarse agua, gravilla u otras materias a los demás usuarios de la vía. h. Al aproximarse a pasos a nivel, a glorietas e intersecciones en que no se goce de prioridad, a lugares de reducida visibilidad o a estrechamientos.

c. Para vehículos especiales y conjuntos de vehículos, también especiales, aunque sólo tenga tal naturaleza uno de los que integran el conjunto: 1. Si carecen de señalización de frenado, llevan remolque o son motocultores: 25 kilómetros por hora. 2. Los restantes vehículos especiales: 40 kilómetros por hora, salvo cuando puedan desarrollar una velocidad superior a los 60 kilómetros por hora en llano con arreglo a sus características, y cumplan las condiciones que se señalan en las normas reguladoras de los vehículos; en tal caso, la velocidad máxima será de 70 kilómetros por hora. d. Para vehículos en régimen de transporte especial, la señalada en el anexo III de este Reglamento. e. Para ciclos, ciclomotores de dos y tres ruedas y cuadriciclos ligeros: 45 kilómetros por hora. No obstante, los conductores de bicicletas podrán superar dicha velocidad máxima en aquellos tramos en los que las circunstancias de la vía permitan desarrollar una velocidad superior. f. Los vehículos en los que su conductor circule a pie no sobrepasarán la velocidad del paso humano, y los animales que arrastren un vehículo, la del trote. g. Los vehículos a los que, por razones de ensayo o experimentación, les haya sido concedido un permiso especial para ensayos podrán rebasar las velocidades establecidas como máximas en 30 kilómetros por hora, pero sólo dentro del itinerario fijado y en ningún caso cuando circulen por vías urbanas, travesías o por tramos en los que exista señalización específica que limite la velocidad. 2. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves o muy graves, según corresponda por el exceso de velocidad, conforme se prevé en los artículos 65.4.a y 65.5.c, ambos del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. Artículo 49. Velocidades mínimas en poblado y fuera de poblado. 1. No se deberá entorpecer la marcha normal de otro vehículo circulando sin causa justificada a velocidad anormalmente reducida. A estos efectos, se prohíbe la circulación en autopistas y autovías de vehículos a motor a una velocidad inferior a 60 kilómetros por hora, y en las restantes Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

800

per sotsinspector/a

En el supuesto de que en un autobús viajen pasajeros de pie porque así esté autorizado, la velocidad máxima, cualquiera que sea el tipo de vía fuera de poblado, será de 80 kilómetros por hora.

Oposició

kilómetros por hora; camiones, tractocamiones, furgones, vehículos articulados y automóviles con remolque, 80 kilómetros por hora. 3. En el resto de las vías fuera de poblado: turismos y motocicletas, 90 kilómetros por hora; autobuses, vehículos derivados de turismo y vehículos mixtos adaptables, 80 kilómetros por hora; camiones, tractocamiones, furgones, vehículos articulados y automóviles con remolque, 70 kilómetros por hora. 4. En cualquier tipo de vía donde esté permitida su circulación: vehículos de tres ruedas y cuadriciclos, 70 kilómetros por hora. b. Para los vehículos que realicen transporte escolar y de menores o que transporten mercancías peligrosas, se reducirá en 10 kilómetros por hora la velocidad máxima fijada en el párrafo a en función del tipo de vehículo y de la vía por la que circula.

vías, a una velocidad inferior a la mitad de la genérica señalada para cada categoría de vehículos de cada una de ellas en este capítulo, aunque no circulen otros vehículos.

En estos casos los vehículos de acompañamiento deberán llevar en la parte superior las señales V‐ 21 o V‐22, según proceda, previstas en el artículo 173. 3. Cuando un vehículo no pueda alcanzar la velocidad mínima exigida y exista peligro de alcance, se deberán utilizar durante la circulación las luces indicadoras de dirección con señal de emergencia. 4. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves, conforme se prevé en los artículos 65.4.c del texto articulado. Artículo 50. Límites de velocidad en vías urbanas y travesías. 1. La velocidad máxima que no deberán rebasar los vehículos en vías urbanas y travesías se establece, con carácter general, en 50 kilómetros por hora, salvo para los vehículos que transporten mercancías peligrosas, que circularán como máximo a 40 kilómetros por hora. Estos límites podrán ser rebajados en travesías especialmente peligrosas por acuerdo de la autoridad municipal con el titular de la vía, y en las vías urbanas, por decisión del órgano competente de la corporación municipal. En las mismas condiciones, los límites podrán ser ampliados mediante el empleo de la correspondiente señalización, en las travesías y en las autopistas y autovías dentro de poblado, sin rebasar en ningún caso los límites genéricos establecidos para dichas vías fuera de poblado. En defecto de señalización, la velocidad máxima que no deberán rebasar los vehículos en autopistas y autovías dentro de poblado será de 80 kilómetros por hora. Los autobuses que transporten pasajeros de pie con autorización no podrán superar en ninguna circunstancia la velocidad máxima establecida en el artículo 48.1.b para los casos contemplados en el párrafo anterior. 2. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves conforme se prevé en el artículo 65.4.c, salvo que tengan la consideración de muy graves, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 65.5.e, ambos del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. Artículo 51. Velocidades máximas en adelantamientos. 1. Las velocidades máximas fijadas para las carreteras convencionales que no discurran por suelo urbano sólo podrán ser rebasadas en 20 kilómetros por hora por turismos y motocicletas cuando adelanten a otros vehículos que circulen a velocidad inferior a aquéllas (artículo 19.4 del texto articulado). Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

801

Oposició

per sotsinspector/a

2. Se podrá circular por debajo de los límites mínimos de velocidad en los casos de vehículos especiales y de vehículos en régimen de transporte especial o cuando las circunstancias del tráfico, del vehículo o de la vía impidan el mantenimiento de una velocidad superior a la mínima sin riesgo para la circulación, así como en los supuestos de protección o acompañamiento a otros vehículos en que se adecuará la velocidad a la del vehículo acompañado.

1. Sobre las velocidades máximas indicadas en los artículos anteriores prevalecerán las que se fijen: a. b. c. d.

A través de las correspondientes señales. A determinados conductores en razón a sus circunstancias personales. A los conductores noveles. A determinados vehículos o conjuntos de vehículos por sus especiales características o por la naturaleza de su carga.

2. En los supuestos comprendidos en el párrafo b) del apartado anterior y en el artículo 48.1.c y d, será obligatorio llevar en la parte posterior del vehículo, visible en todo momento, la señal de limitación de velocidad a que se refiere el artículo 173. 3. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves o muy graves, según corresponda por el exceso de velocidad, conforme se prevé en los artículos 65.4.c y 65.5.e, ambos del texto articulado. SECCIÓN II. REDUCCIÓN DE VELOCIDAD Y DISTANCIAS ENTRE VEHÍCULOS. Artículo 53. Reducción de velocidad. 1. Salvo en caso de inminente peligro, todo conductor, para reducir considerablemente la velocidad de su vehículo, deberá cerciorarse de que puede hacerlo sin riesgo para otros conductores y estará obligado a advertirlo previamente del modo previsto en el artículo 109, sin que pueda realizarlo de forma brusca, para que no produzca riesgo de colisión con los vehículos que circulan detrás del suyo. 2. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.c del texto articulado. Artículo 54. Distancias entre vehículos. 1. Todo conductor de un vehículo que circule detrás de otro deberá dejar entre ambos un espacio libre que le permita detenerse, en caso de frenado brusco, sin colisionar con él, teniendo en cuenta especialmente la velocidad y las condiciones de adherencia y frenado. No obstante, se permitirá a los conductores de bicicletas circular en grupo sin mantener tal separación, extremando en esta ocasión la atención, a fin de evitar alcances entre ellos (artículo 20.2 del texto articulado). 2. Además de lo dispuesto en el apartado anterior, la separación que debe guardar todo conductor de vehículo que circule detrás de otro sin señalar su propósito de adelantamiento deberá ser tal que permita al que a su vez le siga adelantarlo con seguridad, excepto si se trata de ciclistas que Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

802

Oposició

Artículo 52. Velocidades prevalentes.

per sotsinspector/a

2. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves conforme se prevé en el artículo 65.4.c, salvo que tengan la consideración de muy graves, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 65.5.e, ambos del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial.

3. Lo dispuesto en el apartado anterior no será de aplicación: a. b. c. d.

En poblado. Donde estuviese prohibido el adelantamiento. Donde hubiese más de un carril destinado a la circulación en su mismo sentido. Cuando la circulación estuviese tan saturada que no permita el adelantamiento (artículo 20.4 del texto articulado).

4. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves, conforme a lo dispuesto en el artículo 65.4.c del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial.

SECCIÓN III. COMPETICIONES. Artículo 55. Pruebas deportivas, marchas ciclistas y otros eventos.

Oposició

1. La celebración de pruebas deportivas cuyo objeto sea competir en espacio o tiempo por las vías o terrenos objeto de la legislación sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, así como la realización de marchas ciclistas u otros eventos, requerirá autorización previa que será expedida conforme a las normas indicadas en el anexo II de este Reglamento, las cuales regularán dichas actividades. 2. Se prohíbe entablar competiciones de velocidad en las vías públicas o de uso público, salvo que, con carácter excepcional, se hubieran acotado para ello por la autoridad competente (artículo 20.5 del texto articulado). 3. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de muy graves, conforme se prevé en el artículo 65.5.g del texto articulado, sin perjuicio de las medidas que adopten los agentes encargados de la vigilancia del tráfico para suspender, interrumpir o disolver las pruebas deportivas no autorizadas.

CAPÍTULO VI. CAMBIOS DE DIRECCIÓN Y DE SENTIDO, Y MARCHA ATRÁS. SECCIÓN I. CAMBIOS DE VÍA, CALZADA Y CARRIL. Artículo 74. Normas generales. 1. El conductor de un vehículo que pretenda girar a la derechaoalaizquierda para utilizar vía distinta de aquella por la que circula, para tomar otra calzada de la misma vía o para salir de ella deberá Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

circulan en grupo. Los vehículos con masa máxima autorizada superior a 3.500 kilogramos y los vehículos y conjuntos de vehículos de más de 10 metros de longitud total deberán guardar, a estos efectos, una separación mínima de 50 metros (artículo 20.3 del texto articulado).

803

3. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.c del texto articulado. Artículo 75. Ejecución de la maniobra de cambio de dirección. 1. Para efectuar la maniobra, el conductor: a. Advertirá su propósito en la forma prevista en el artículo 109. b. Salvo que la vía esté acondicionada o señalizada para realizarla de otra manera, se ceñirá todo lo posible al borde derecho de la calzada, si el cambio de dirección es a la derecha, y al borde izquierdo, si es a la izquierda y la calzada es de un solo sentido. Si es a la izquierda, pero la calzada por la que circula es de doble sentido de la circulación, se ceñirá a la marca longitudinal de separación entre sentidos o, si ésta no existiera, al eje de la calzada, sin invadir la zona destinada al sentido contrario; cuando la calzada sea de doble sentido de circulación y tres carriles, separados por líneas longitudinales discontinuas, deberá colocarse en el carril central. En cualquier caso, la colocación del vehículo en el lugar adecuado se efectuará con la necesaria antelación y la maniobra en el menor espacio y tiempo posibles. c. Si el cambio de dirección es a la izquierda, dejará a la izquierda el centro de la intersección, a no ser que ésta esté acondicionada o señalizada para dejarlo a su derecha. 2. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.c del texto articulado. Artículo 76. Supuestos especiales. 1. Por excepción, si, por las dimensiones del vehículo o por otras circunstancias que lo justificaran, no fuera posible realizar el cambio de dirección con estricta sujeción a lo dispuesto en el artículo anterior, el conductor deberá adoptar las precauciones necesarias para evitar todo peligro al llevarlo a cabo. 2. En vías interurbanas, los ciclos y ciclomotores de dos ruedas, si no existe un carril especialmente acondicionado para el giro a la izquierda, deberán situarse a la derecha, fuera de la calzada siempre que sea posible, e iniciarlo desde ese lugar. 3. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.c del texto articulado.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

804

per sotsinspector/a

2. Toda maniobra de desplazamiento lateral que implique cambio de carril deberá llevarse a efecto respetando la prioridad del que circule por el carril que se pretende ocupar (artículo 28.2 del texto articulado).

Oposició

advertirlo previamente y con suficiente antelación a los conductores de los vehículos que circulan detrás del suyo y cerciorarse de que la velocidad y la distancia de los vehículos que se acerquen en sentido contrario le permiten efectuar la maniobra sin peligro, absteniéndose de realizarla de no darse estas circunstancias. También deberá abstenerse de realizar la maniobra cuando se trate de un cambio de dirección a la izquierda y no exista visibilidad suficiente (artículo 28.1 del texto articulado).

SECCIÓN II. CAMBIO DE SENTIDO. Artículo 78. Ejecución de la maniobra. 1. El conductor de un vehículo que pretenda invertir el sentido de su marcha deberá elegir un lugar adecuado para efectuar la maniobra, de forma que se intercepte la vía el menor tiempo posible, advertir su propósito con las señales preceptivas con la antelación suficiente y cerciorarse de que no va a poner en peligro u obstaculizar a otros usuarios de la vía. En caso contrario, deberá abstenerse de realizar dicha maniobra y esperar el momento oportuno para efectuarla. Cuando su permanencia en la calzada, mientras espera para efectuar la maniobra de cambio de sentido, impida continuar la marcha de los vehículos que circulan detrás del suyo, deberá salir de ella por su lado derecho, si fuera posible, hasta que las condiciones de la circulación le permitan efectuarlo (artículo 29 del texto articulado). 2. Las señales con las que el conductor del vehículo debe advertir su propósito de invertir el sentido de su marcha son las previstas en el artículo 109. 3. Las infracciones a las normas de este precepto tendrá la consideración de graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.c del texto articulado. Artículo 79. Prohibiciones. 1. Se prohíbe efectuar el cambio de sentido en toda situación que impida comprobar las circunstancias a que alude el artículo anterior, en los pasos a nivel, en los túneles, pasos inferiores y tramos de vía afectados por la señal Túnel (S‐5), así como en las autopistas y autovías, salvo en los lugares habilitados al efecto y, en general, en todos los tramos de la vía en que esté prohibido el adelantamiento, salvo que el cambio de sentido esté expresamente autorizado (artículo 30 del texto articulado). 2. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.c del texto articulado. SECCIÓN III. MARCHA HACIA ATRÁS. Artículo 80. Normas generales. 1. Se prohíbe circular hacia atrás, salvo en los casos en que no sea posible marchar hacia adelante ni cambiar de dirección o sentido de marcha, y en las maniobras complementarias de otra que la exija, y siempre con el recorrido mínimo indispensable para efectuarla (artículo 31.1 del texto articulado). 2. El recorrido hacia atrás, como maniobra complementaria de la parada, el estacionamiento o la incorporación a la circulación, no podrá ser superior a 15 metros ni invadir un cruce de vías. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

805

Oposició

Para abandonar una autopista, autovía o cualquier otra vía, los conductores deberán circular con suficiente antelación por el carril más próximo a la salida y penetrar lo antes posible en el carril de deceleración, si existe.

per sotsinspector/a

Artículo 77. Carril de deceleración.

4. Las infracciones a las normas de este precepto, cuando constituyan un supuesto de circulación en sentido contrario al estipulado, tendrá la consideración de muy graves, conforme se prevé en el artículo 65.5.f del texto articulado. Artículo 81. Ejecución de la maniobra. 1. La maniobra de marcha hacia atrás deberá efectuarse lentamente, después de haberlo advertido con las señales preceptivas y de haberse cerciorado, incluso apeándose o siguiendo las indicaciones de otra persona, si fuera necesario, de que, por las circunstancias de visibilidad, espacio y tiempo necesarios para efectuarla, no va a constituir peligro para los demás usuarios de la vía (artículo 31.2 del texto articulado). 2. El conductor de un vehículo que pretenda dar marcha hacia atrás deberá advertir su propósito en la forma prevista en el artículo 109. 3. Igualmente, deberá efectuar la maniobra con la máxima precaución y detendrá el vehículo con toda rapidez si oyera avisos indicadores o se apercibiera de la proximidad de otro vehículo o de una persona o animal, o tan pronto lo exija la seguridad, desistiendo de la maniobra si fuera preciso.

CAPÍTULO VIII. PARADA Y ESTACIONAMIENTO.

per sotsinspector/a

3. Se prohíbe la maniobra de marcha atrás en autovías y autopistas (artículo 31.3 del texto articulado).

Oposició

SECCIÓN I. NORMAS GENERALES DE PARADAS Y ESTACIONAMIENTOS. Artículo 90. Lugares en que deben efectuarse. 1. La parada o el estacionamiento de un vehículo en vías interurbanas deberá efectuarse siempre fuera de la calzada, en el lado derecho de ésta y dejando libre la parte transitable del arcén (artículo 38.1 del texto articulado). Cuando por razones de emergencia no sea posible situar el vehículo fuera de la calzada y de la parte transitable del arcén, se observarán las normas contenidas en los artículos siguientes de este capítulo y las previstas en el artículo 130, en cuanto sean aplicables. 2. Cuando en vías urbanas tenga que realizarse en la calzada o en el arcén, se situará el vehículo lo más cerca posible de su borde derecho, salvo en las vías de único sentido, en las que se podrá situar también en el lado izquierdo (artículo 38.2 del texto articulado). Debe, asimismo, observarse lo dispuesto al efecto en las ordenanzas que dicten las autoridades municipales de acuerdo con lo establecido en el artículo 93. Artículo 91. Modo y forma de ejecución.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

806

a. Cuando la distancia entre el vehículo y el borde opuesto de la calzada o una marca longitudinal sobre ella que indique prohibición de atravesarla sea inferior a tres metros o, en cualquier caso, cuando no permita el paso de otros vehículos. b. Cuando se impida incorporarse a la circulación a otro vehículo debidamente parado o estacionado. c. Cuando se obstaculice la utilización normal del paso de salida o acceso a un inmueble de personas o animales, o de vehículos en un vado señalizado correctamente. d. Cuando se obstaculice la utilización normal de los pasos rebajados para disminuidos físicos. e. Cuando se efectúe en las medianas, separadores, isletas u otros elementos de canalización del tráfico. f. Cuando se impida el giro autorizado por la señal correspondiente. g. Cuando el estacionamiento tenga lugar en una zona reservada a carga y descarga, durante las horas de utilización. h. Cuando el estacionamiento se efectúe en doble fila sin conductor. i. Cuando el estacionamiento se efectúe en una parada de transporte público, señalizada y delimitada. j. Cuando el estacionamiento se efectúe en espacios expresamente reservados a servicios de urgencia y seguridad. k. Cuando el estacionamiento se efectúe en espacios prohibidos en vía pública calificada de atención preferente, específicamente señalizados. l. Cuando el estacionamiento se efectúe en medio de la calzada. m. Las paradas o estacionamientos que, sin estar incluidos en los párrafos anteriores, constituyan un peligro u obstaculicen gravemente el tráfico de peatones, vehículos o animales. 3. Los supuestos de paradas o estacionamientos en lugares peligrosos o que obstaculicen gravemente la circulación tienen la consideración de infracciones graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.d del texto articulado. Artículo 92. Colocación del vehículo. 1. La parada y el estacionamiento se realizarán situando el vehículo paralelamente al borde de la calzada. Por excepción, se permitirá otra colocación cuando las características de la vía u otras circunstancias así lo aconsejen. 2. Todo conductor que pare o estacione su vehículo deberá hacerlo de forma que permita la mejor utilización del restante espacio disponible.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

807

Oposició

2. Se consideran paradas o estacionamientos en lugares peligrosos o que obstaculizan gravemente la circulación los que constituyan un riesgo u obstáculo a la circulación en los siguientes supuestos:

per sotsinspector/a

1. La parada y el estacionamiento deberán efectuarse de tal manera que el vehículo no obstaculice la circulación ni constituya un riesgo para el resto de los usuarios de la vía, cuidando especialmente la colocación del vehículo y evitar que pueda ponerse en movimiento en ausencia del conductor (artículo 38.3 del texto articulado).

Los calzos, una vez utilizados, deberán ser retirados de las vías al reanudar la marcha. Artículo 93. Ordenanzas municipales. 1. El régimen de parada y estacionamiento en vías urbanas se regulará por ordenanza municipal, y podrán adoptarse las medidas necesarias para evitar el entorpecimiento del tráfico, entre ellas limitaciones horarias de duración del estacionamiento, así como las medidas correctoras precisas, incluida la retirada del vehículo o su inmovilización cuando no se halle provisto de título que habilite el estacionamiento en zonas limitadas en tiempo o excedan de la autorización concedida hasta que se logre la identificación del conductor (artículo 38.4 del texto articulado). 2. En ningún caso podrán las ordenanzas municipales oponerse, alterar, desvirtuar o inducir a confusión con los preceptos de este Reglamento. SECCIÓN II. NORMAS ESPECIALES DE PARADAS Y ESTACIONAMIENTOS. Artículo 94. Lugares prohibidos. 1. Queda prohibido parar: a. En las curvas y cambios de rasante de visibilidad reducida, en sus proximidades y en los túneles, pasos inferiores y tramos de vías afectados por la señal Túnel. b. En pasos a nivel, pasos para ciclistas y pasos para peatones. c. En los carriles o parte de las vías reservados exclusivamente para la circulación o para el servicio de determinados usuarios. d. En las intersecciones y en sus proximidades si se dificulta el giro a otros vehículos, o en vías interurbanas, si se genera peligro por falta de visibilidad. e. Sobre los raíles de tranvías o tan cerca de ellos que pueda entorpecerse su circulación. f. En los lugares donde se impida la visibilidad de la señalización a los usuarios a quienes les afecte u obligue a hacer maniobras. g. En autopistas y autovías, salvo en las zonas habilitadas para ello. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

808

Oposició

a. Parar el motor y desconectar el sistema de arranque y, si se alejara del vehículo, adoptar las precauciones necesarias para impedir su uso sin autorización. b. Dejar accionado el freno de estacionamiento. c. En un vehículo provisto de caja de cambios, dejar colocada la primera velocidad, en pendiente ascendente, y la marcha hacia atrás, en descendente, o, en su caso, la posición de estacionamiento. d. Cuando se trate de un vehículo de más de 3.500 kilogramos de masa máxima autorizada, de un autobús o de un conjunto de vehículos y la parada o el estacionamiento se realice en un lugar con una sensible pendiente, su conductor deberá, además, dejarlo debidamente calzado, bien sea por medio de la colocación de calzos, sin que puedan emplear a tales fines elementos como piedras u otros no destinados de modo expreso a dicha función, bien por apoyo de una de las ruedas directrices en el bordillo de la acera, inclinando aquéllas hacia el centro de la calzada en las pendientes ascendentes, y hacia fuera en las pendientes descendentes.

per sotsinspector/a

3. Cuando se trate de un vehículo a motor o ciclomotor y el conductor tenga que dejar su puesto, deberá observar, además, en cuanto le fuesen de aplicación, las siguientes reglas:

2. Queda prohibido estacionar en los siguientes casos: a. En todos los descritos en el apartado anterior en los que está prohibida la parada. b. En los lugares habilitados por la autoridad municipal como de estacionamiento con limitación horaria sin colocar el distintivo que lo autoriza o cuando, colocado el distintivo, se mantenga estacionado el vehículo en exceso sobre el tiempo máximo permitido por la ordenanza municipal. c. En zonas señalizadas para carga y descarga. d. En zonas señalizadas para uso exclusivo de minusválidos. e. Sobre las aceras, paseos y demás zonas destinadas al paso de peatones. f. Delante de los vados señalizados correctamente. g. En doble fila (artículo 39.2 del texto articulado). 3. Las paradas o estacionamientos en los lugares enumerados en los párrafos a, d, e, f, g e i del apartado 1, en los pasos a nivel y en los carriles destinados al uso del transporte público urbano tendrán la consideración de infracciones graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.d del texto articulado.

Oposició

CAPÍTULO IX. CRUCE DE PASOS A NIVEL, PUENTES MÓVILES Y TÚNELES.

SECCIÓN I. NORMAS GENERALES SOBRE PASOS A NIVEL, PUENTES MÓVILES Y TÚNELES.

Artículo 95. Obligaciones de los usuarios y titulares de las vías. 1. Todos los conductores deben extremar la prudencia y reducir la velocidad por debajo de la máxima permitida al aproximarse a un paso a niveloaunpuente móvil (artículo 40.1 del texto articulado). 2. Los usuarios que al llegar a un paso a nivel o a un puente móvil lo encuentren cerrado o con la barrera o semibarrera en movimiento deberán detenerse uno detrás de otro en el carril correspondiente hasta que tengan paso libre (artículo 40.2 del texto articulado). 3. El cruce de la vía férrea deberá realizarse sin demora y después de haberse cerciorado de que, por las circunstancias de la circulación o por otras causas, no existe riesgo de quedar inmovilizado dentro del paso (artículo 40.3 del texto articulado).

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

h. En los carriles destinados al uso exclusivo del transporte público urbano, o en los reservados para las bicicletas. i. En las zonas destinadas para estacionamiento y parada de uso exclusivo para el transporte público urbano. j. En zonas señalizadas para uso exclusivo de minusválidos y pasos para peatones (artículo 39.1 del texto articulado).

809

5. Los túneles de cualquier longitud y los pasos inferiores cuya longitud sea superior a 200 metros estarán debidamente señalizados. 6. En los túneles o pasos inferiores, el conductor deberá aplicar rigurosamente todas las normas de circulación relativas a ellos contenidas en este Reglamento y especialmente las referidas a la prohibición de parar, estacionar, cambiar el sentido de la marcha, marchar hacia atrás y adelantar. Además, deberá utilizar el alumbrado correspondiente. Cuando no se pretenda adelantar, deberá mantenerse en todo momento una distancia de seguridad con el vehículo precedente de, al menos, 100 metros o un intervalo mínimo de cuatro segundos. En el caso de vehículos cuya masa máxima autorizada sea superior a 3.500 kilogramos, la distancia de seguridad que deberá guardar con el vehículo precedente será de, al menos, 150 metros o un intervalo mínimo de seguridad de seis segundos. En los túneles o pasos inferiores con circulación en ambos sentidos, está prohibido el adelantamiento, salvo que exista más de un carril para su sentido de circulación, en los que se podrá adelantar sin invadir el sentido contrario. 7. En todo momento, los conductores y usuarios que circulen por un túnel o paso inferior deberán obedecer las indicaciones de los semáforos y los paneles de mensaje variable, y seguir las instrucciones que les lleguen a través de megafonía o cualquier otro medio. Artículo 96. Barreras, semibarreras y semáforos.

Oposició

1. Ningún usuario de la vía deberá penetrar en un paso a nivel cuyas barreras o semibarreras estén atravesadas en la vía o en movimiento para levantarse o colocarse atravesadas, o cuando sus semáforos impidan el paso con sus indicaciones de detención. 2. Ningún usuario de la vía deberá penetrar en un paso a nivel desprovisto de barreras, semibarreras o semáforos, sin antes haberse cerciorado de que no se acerca ningún vehículo que circule sobre raíles. 3. Ningún usuario deberá penetrar en un túnel o paso inferior si en la boca de éste un semáforo no le permite el paso, con excepción de los equipos de los servicios de urgencia, asistencia mecánica y conservación de carreteras. SECCIÓN II. BLOQUEO DE PASOS A NIVEL, PUENTES MÓVILES Y TÚNELES. Artículo 97. Detención de un vehículo en paso a nivel, puente móvil o túnel. 1. Cuando por razones de fuerza mayor quede un vehículo detenido en un paso a nivel o se produzca la caída de su carga dentro de aquél, el conductor estará obligado a adoptar las medidas adecuadas para el rápido desalojo de los ocupantes del vehículo y para dejar el paso expedito en el menor tiempo posible. Si no lo consiguiese, adoptará inmediatamente todas las medidas a su alcance para que tanto los maquinistas de los vehículos que circulen por raíles como los

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

4. Los pasos a nivel y puentes móviles estarán debidamente señalizados por el titular de la vía, del modo previsto en los artículos 144, 146 y 149.

810

3. Si por motivos de emergencia un conductor queda inmovilizado con su vehículo dentro de un túnel o paso inferior, deberá: a. Apagar el motor, conectar la señal de emergencia y mantener encendidas las luces de posición. b. Si es posible, dirigir el vehículo hacia la zona reservada para emergencia más próxima en el sentido de su marcha. De no existir, inmovilizará el vehículo lo más cerca posible al borde derecho de la calzada. c. Colocar correctamente sobre la calzada los dispositivos de preseñalización de peligro. d. Solicitar auxilio sin demora a través del poste de socorro (poste SOS) más próximo, si existe, y seguir las instrucciones que a través de él se le hagan llegar. e. Tanto el conductor como los demás ocupantes abandonarán el vehículo, dirigiéndose rápidamente al refugio o salida más próximos, sin que en ningún caso se transite por la calzada si existen zonas excluidas a la circulación de vehículos. f. Si se trata de una avería que permite la marcha del vehículo, deberá continuar hasta la salida del túnel o paso inferior y, si ello no fuera posible, hasta una zona reservada para emergencia. En caso de incendio, el conductor aproximará su vehículo todo lo posible hacia su derecha para no obstruir el paso a los vehículos de emergencia. Apagará el motor y dejará la llave puesta y las puertas abiertas. Tanto el conductor como los demás ocupantes abandonarán el vehículo dirigiéndose rápidamente al refugio o salida más próximos, en sentido contrario al del fuego, sin que en ningún caso se transite por la calzada si existen zonas excluidas a la circulación de vehículos. Si por necesidades de la circulación un vehículo queda inmovilizado en el interior de un túnel o paso inferior, el conductor y los pasajeros no deben abandonar el vehículo. En este caso se debe de conectar la señal de emergencia temporalmente para advertir a otros conductores que circulen detrás, mantener encendidas las luces de posición y apagar el motor. Deberá detenerse lo más lejos posible del vehículo que le precede.

CAPÍTULO X. UTILIZACIÓN DEL ALUMBRADO. SECCIÓN I. USO OBLIGATORIO DEL ALUMBRADO. Artículo 98. Normas generales. 1. Todos los vehículos que circulen entre el ocaso y la salida del sol o a cualquier hora del día en los túneles, pasos inferiores y tramos de vía afectados por la señal Túnel (S‐5) deben llevar encendido el alumbrado que corresponda de acuerdo con lo que se determina en esta sección.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

811

Oposició

2. Las normas contenidas en el apartado anterior serán aplicables, si concurren las mismas circunstancias, cuando la detención del vehículo o la caída de su carga tenga lugar en un puente móvil.

per sotsinspector/a

conductores del resto de los vehículos que se aproximen sean advertidos de la existencia del peligro con la suficiente antelación (artículo 41 del texto articulado).

2. La regulación de los sistemas de alumbrado que no estén prohibidos, o en todo lo que no esté expresamente previsto en este capítulo o en otros preceptos de este Reglamento, se ajustará a lo dispuesto en las normas reguladoras de los vehículos.

per sotsinspector/a

3. Las bicicletas, además, estarán dotadas de los elementos reflectantes que, debidamente homologados, se determinan en el Reglamento General de Vehículos. Cuando sea obligatorio el uso del alumbrado, los conductores de bicicletas llevarán, además, colocada alguna prenda reflectante que permita a los conductores y demás usuarios distinguirlos a una distancia de 150 metros, si circulan por vía interurbana. Artículo 99. Alumbrados de posición y de gálibo. 1. Todo vehículo que circule entre el ocaso y la salida del sol o bajo las condiciones a las que se refiere el artículo 106 y en el paso por túneles, pasos inferiores o tramos de vías afectados por la señal Túnel (S‐5) deberá llevar encendidas las luces de posición y, si la anchura del vehículo excede de 2,10 metros, también la de gálibo. 2. La circulación sin alumbrado en situaciones de falta o disminución de visibilidad tendrá la consideración de infracción grave, conforme se prevé en el artículo 65.4.e del texto articulado. Artículo 100. Alumbrado de largo alcance o carretera.

Oposició

1. Todo vehículo equipado con luz de largo alcance o carretera que circule a más de 40 kilómetros por hora, entre el ocaso y la salida del sol, fuera de poblado, por vías insuficientemente iluminadas o a cualquier hora del día por túneles, pasos inferiores y tramos de vía afectados por la señal Túnel (S‐5) insuficientemente iluminados, la llevará encendida, excepto cuando haya de utilizarse la de corto alcance o de cruce, de acuerdo con lo previsto en los artículos 101 y 102, especialmente para evitar los deslumbramientos. La luz de largo alcance o de carretera podrá utilizarse aisladamente o con la de corto alcance. 2. Se prohíbe la utilización de la luz de largo alcance o de carretera siempre que el vehículo se encuentre parado o estacionado, así como el empleo alternativo, en forma de destellos de la luz de largo alcance o de carretera y de la luz de corto alcance o de cruce, con finalidades distintas a las previstas en este Reglamento. 3. Se entiende por vía insuficientemente iluminada aquella en la que, con vista normal, en algún punto de su calzada, no pueda leerse la placa de matrícula a 10 metros o no se distinga un vehículo pintado de oscuro a 50 metros de distancia. 4. Los supuestos de circulación en los que se produzca deslumbramiento al resto de los usuarios de la vía y de circulación sin alumbrado en situaciones de falta o disminución de visibilidad tendrán la consideración de infracciones graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.e del texto articulado. Artículo 101. Alumbrado de corto alcance o de cruce. 1. Todo vehículo de motor y ciclomotor que circule entre el ocaso y la salida del sol por vías urbanas o interurbanas suficientemente iluminadas, o a cualquier hora del día por túneles, pasos Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

812

2. Todo vehículo de motor y ciclomotor debe llevar encendido el alumbrado de corto alcance o de cruce al circular entre el ocaso y la salida del sol por vías interurbanas insuficientemente iluminadas o a cualquier hora del día por túneles, pasos inferiores y demás tramos afectados por la señal de Túnel insuficientemente iluminados, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias: a. No disponer de alumbrado de largo alcance. b. Circular a velocidad no superior a 40 kilómetros por hora y no estar utilizando el alumbrado de largo alcance. c. Posibilidad de producir deslumbramiento a otros usuarios de la vía pública. 3. Los supuestos de circulación en los que se produzca deslumbramiento al resto de los usuarios de la vía y de circulación sin alumbrado en situación de falta o disminución de visibilidad tendrán la consideración de infracciones graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.e del texto articulado. Artículo 102. Deslumbramiento. 1. El alumbrado de largo alcance o de carretera deberá ser sustituido por el de corto alcance o de cruce tan pronto como se aprecie la posibilidad de producir deslumbramiento a otros usuarios de la misma vía o de cualquier otra vía de comunicación, y muy especialmente a los conductores de vehículos que circulen en sentido contrario y aunque éstos no cumplan esta prescripción, y no se restablecerá el alumbrado de carretera hasta rebasar, en el cruce, la posición del vehículo cruzado. 2. La misma precaución se guardará respecto a los vehículos que circulen en el mismo sentido y cuyos conductores puedan ser deslumbrados a través del espejo retrovisor. 3. En caso de deslumbramiento, el conductor que lo sufra reducirá la velocidad lo necesario, incluso hasta la detención total, para evitar el alcance de vehículos o peatones que circulen en el mismo sentido. 4. Las infracciones a las normas de este precepto tendrán la consideración de graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.e del texto articulado. Artículo 103. Alumbrado de placa de matricula. Todo vehículo que se encuentre en las circunstancias aludidas en los artículos 99 ó 106 debe llevar siempre iluminada la placa posterior de matrícula y, en su caso, las otras placas o distintivos iluminados de los que reglamentariamente haya de estar dotado, teniendo en cuenta sus características o el servicio que preste. Artículo 104. Uso del alumbrado durante el día. Deberán llevar encendida durante el día la luz de corto alcance o cruce:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

813

Oposició

Igualmente, llevará encendido dicho alumbrado en los poblados, cuando la vía esté insuficientemente iluminada.

per sotsinspector/a

inferiores y tramos de vías afectados por la señal Túnel (S‐5) suficientemente iluminados, llevará encendido, además del alumbrado de posición, el alumbrado de corto alcance o de cruce.

Artículo 105. Inmovilizaciones. 1. Todo vehículo que, por cualquier circunstancia, se encuentre inmovilizado entre la puesta y la salida del sol o bajo las condiciones a que se refiere el artículo 106, en calzada o arcén de una vía, deberá tener encendidas las luces de posición y, en su caso, las de gálibo. 2. Todo vehículo parado o estacionado entre la puesta y la salida del sol en calzada o arcén de una travesía insuficientemente iluminada deberá tener encendidas las luces de posición, que podrá sustituir por las de estacionamiento, o por las dos de posición del lado correspondiente a la calzada, cuando se halle estacionado en línea. 3. En vías urbanas que no sean travesías no será obligatorio que los vehículos estacionados tengan encendidas las luces de posición cuando la iluminación permita a otros usuarios distinguirlos a una distancia suficiente. 4. La inmovilización, la parada o el estacionamiento de un vehículo sin alumbrado en situaciones de falta o disminución de visibilidad tendrán la consideración de infracciones graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.e del texto articulado. SECCIÓN II. SUPUESTOS ESPECIALES DE ALUMBRADO.

Oposició

Artículo 106. Condiciones que disminuyen la visibilidad. 1. También será obligatorio utilizar el alumbrado cuando existan condiciones meteorológicas o ambientales que disminuyan sensiblemente la visibilidad, como en caso de niebla, lluvia intensa, nevada, nubes de humo o de polvo o cualquier otra circunstancia análoga (artículo 43 del texto articulado). 2. En los casos a que se refiere el apartado anterior deberá utilizarse la luz antiniebla delantera o la luz de corto o largo alcance. La luz antiniebla delantera puede utilizarse aislada o simultáneamente con la de corto alcance o, incluso, con la de largo alcance. La luz antiniebla delantera sólo podrá utilizarse en dichos casos o en tramos de vías estrechas con muchas curvas, entendiéndose por tales las que, teniendo una calzada de 6,50 metros de anchura o inferior, estén señalizadas con señales que indiquen una sucesión de curvas próximas entre sí, reguladas en el artículo 149.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

per sotsinspector/a

a. Las motocicletas que circulen por cualquier vía objeto de la legislación sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. b. Todos los vehículos que circulen por un carril reversible, por un carril adicional circunstancial o por un carril habilitado para circular en sentido contrario al normalmente utilizado en la calzada donde se encuentre situado, bien sea un carril que les esté exclusivamente reservado, bien esté abierto excepcionalmente a la circulación en dicho sentido, así como aquellos obligados en virtud de lo establecido en los artículos 41 y 42.

814

La luz antiniebla trasera solamente deberá llevarse encendida cuando las condiciones meteorológicas o ambientales sean especialmente desfavorables, como en caso de niebla espesa, lluvia muy intensa, fuerte nevada o nubes densas de polvo o humo.

Artículo 107. Inutilización o avería del alumbrado. Si, por inutilización o avería irreparable en ruta del alumbrado correspondiente, se hubiera de circular con alumbrado de intensidad inferior, se deberá reducir la velocidad hasta la que permita la detención del vehículo dentro de la zona iluminada.

TITULO III. OTRAS NORMAS DE CIRCULACIÓN. CAPÍTULO II. CINTURÓN, CASCO Y RESTANTES ELEMENTOS DE SEGURIDAD.

Artículo 116. Obligatoriedad de su uso y excepciones. 1. Los conductores y ocupantes de vehículos a motor y ciclomotores están obligados a utilizar el cinturón de seguridad, el casco y demás elementos de protección en los casos y condiciones que se determinan en este capítulo y en las normas reguladoras de los vehículos, con las excepciones que igualmente se fijan en dicho capítulo, de acuerdo con las recomendaciones internacionales en la materia y atendiendo a las especiales condiciones de los conductores discapacitados. 2. Las infracciones a las normas de utilización de los cinturones de seguridad, el casco y otros dispositivos de seguridad de uso obligatorio previstos en este capítulo tendrán la consideración de graves, conforme se establece en el artículo 65.4.h del texto articulado de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial. Artículo 117. Cinturones de seguridad u otros sistemas de retención homologados. 1. Se utilizarán cinturones de seguridad u otros sistemas de retención homologados, correctamente abrochados, tanto en la circulación por vías urbanas como interurbanas: a. Por el conductor y los pasajeros: 1. De los turismos. 2. De aquellos vehículos con masa máxima autorizada de hasta 3.500 kilogramos que, conservando las características esenciales de los turismos, estén dispuestos para el transporte, simultáneo o no, de personas y mercancías. 3. De las motocicletas y motocicletas con sidecar, ciclomotores, vehículos de tres ruedas y cuadriciclos, cuando estén dotados de estructura de protección y cinturones de seguridad y así conste en la correspondiente tarjeta de inspección técnica. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

815

Oposició

per sotsinspector/a

3. El hecho de circular sin alumbrado en situaciones de falta o disminución de la visibilidad tendrá la consideración de infracción grave, conforme se prevé en el artículo 65.4.e del texto articulado.

2. La utilización de los cinturones de seguridad y otros sistemas de retención homologados por determinadas personas en función de su talla y edad, excepto en los vehículos de más de nueve plazas, incluido el conductor, se ajustará a las siguientes prescripciones: a. Respecto de los asientos delanteros del vehículo: Queda prohibido circular con menores de doce años situados en los asientos delanteros del vehículo, salvo que utilicen dispositivos homologados al efecto. Excepcionalmente, cuando su estatura sea igual o superior a 135 centímetros, los menores de doce años podrán utilizar como tal dispositivo el propio cinturón de seguridad para adultos de que estén dotados los asientos delanteros. b. Respecto de los asientos traseros del vehículo: 1. Las personas cuya estatura no alcance los 135 centímetros, deberán utilizar obligatoriamente un dispositivo de retención homologado adaptado a su talla y a su peso. 2. Las personas cuya estatura sea igual o superior a 135 centímetros y no supere los 150 centímetros, podrán utilizar indistintamente un dispositivo de retención homologado adaptado a su talla y a su peso o el cinturón de seguridad para adultos. c. Los niños no podrán utilizar un dispositivo de retención orientado hacia atrás instalado en un asiento del pasajero protegido con un airbag frontal, a menos que haya sido desactivado, condición que se cumplirá también en el caso de que dicho airbag se haya desactivado adecuadamente de forma automática. 3. Los pasajeros de más de tres años de edad cuya estatura no alcance los 135 centímetros, deberán utilizar los cinturones de seguridad u otros sistemas de retención homologados instalados en los vehículos de más de nueve plazas, incluido el conductor, siempre que sean adecuados a su talla y peso. 4. En los vehículos a que se refieren el apartado 1.a.1 y 2 y b que no estén provistos de dispositivos de seguridad no podrán viajar niños menores de tres años de edad. Además, los mayores de tres años que no alcancen los 135 centímetros de estatura deberán ocupar un asiento trasero. 5. El hecho de no llevar instalado el vehículo los cinturones de seguridad cuando sea obligatorio de acuerdo con lo dispuesto en las normas reguladoras de los vehículos, tendrá la consideración de infracción muy grave conforme se prevé en el artículo 65.5.l del texto articulado, sin perjuicio de lo establecido en la disposición adicional segunda de este reglamento. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

816

per sotsinspector/a

De esta obligación deberá informarse a los pasajeros por el conductor del vehículo, por el guía o por persona encargada del grupo, a través de medios audiovisuales o mediante letreros o pictogramas, de acuerdo con el modelo que figura en el anexo IV, colocados en lugares bien visibles de cada asiento.

Oposició

b. Por el conductor y los pasajeros de los asientos equipados con cinturones de seguridad u otros sistemas de retención homologados de los vehículos destinados al transporte de mercancías y de los vehículos mixtos. c. Por el conductor y los pasajeros de más de tres años de edad de los asientos equipados con cinturones de seguridad u otros sistemas de retención homologados de los vehículos destinados al transporte de personas de más de nueve plazas, incluido el conductor.

Artículo 118. Cascos y otros elementos de protección.

Cuando las motocicletas, los vehículos de tres ruedas o los cuadriciclos y los ciclomotores cuenten con estructuras de autoprotección y estén dotados de cinturones de seguridad y así conste en la correspondiente tarjeta de inspección técnica o en el certificado de características de ciclomotor, sus conductores y viajeros quedarán exentos de utilizar el casco de protección, viniendo obligados a usar el referido cinturón de seguridad cuando circulen tanto en vías urbanas como interurbanas. Los conductores de bicicletas y, en su caso, los ocupantes estarán obligados a utilizar cascos de protección homologados o certificados según la legislación vigente, cuando circulen en vías interurbanas, salvo en rampas ascendentes prolongadas, o por razones médicas que se acreditarán conforme establece el artículo 119.3, o en condiciones extremas de calor. Los conductores de bicicletas en competición, y los ciclistas profesionales, ya sea durante los entrenamientos o en competición, se regirán por sus propias normas. 2. La instalación, en cualquier vehículo, de apoya‐cabezas u otros elementos de protección estará subordinada a que cumplan las condiciones que se determinen en las normas reguladoras de vehículos. 3. Los conductores de turismos, de autobuses, de automóviles destinados al transporte de mercancías, de vehículos mixtos, de conjuntos de vehículos no agrícolas, así como los conductores y personal auxiliar de los vehículos piloto de protección y acompañamiento deberán utilizar un chaleco reflectante de alta visibilidad, certificado según el Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, por el que se regulan las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual, que figura entre la dotación obligatoria del vehículo, cuando salgan de éste y ocupen la calzada o el arcén de las vías interurbanas. Artículo 119. Exenciones. 1. No obstante lo dispuesto en el artículo 117, podrán circular sin los cinturones u otros sistemas de retención homologados: a. Los conductores, al efectuar la maniobra de marcha atrás o de estacionamiento. b. Las personas provistas de un certificado de exención por razones médicas graves o discapacitadas. Este certificado deberá ser presentado cuando lo requiera cualquier agente de la autoridad responsable del tráfico. Todo certificado de este tipo expedido por la autoridad competente de un Estado miembro de la Unión Europea será válido en España acompañado de su traducción oficial.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

817

Oposició

per sotsinspector/a

1. Los conductores y pasajeros de motocicletas o motocicletas con sidecar, de vehículos de tres ruedas y cuadriciclos, de ciclomotores y de vehículos especiales tipo quad, deberán utilizar adecuadamente cascos de protección homologados o certificados según la legislación vigente, cuando circulen tanto en vías urbanas como en interurbanas.

2. La exención alcanzará igualmente cuando circulen en poblado, pero en ningún caso cuando lo hagan por autopistas, autovías o carreteras convencionales, a:

3. Se eximirá de lo dispuesto en el artículo 118.1 a las personas provistas de un certificado de exención por razones médicas graves, expedido de conformidad con lo dispuesto en el apartado 1.b anterior. Este certificado deberá expresar su período de validez y estar firmado por un facultativo colegiado en ejercicio. Deberá, además, llevar o incorporar el símbolo establecido por la normativa vigente.

CAPÍTULO VI. COMPORTAMIENTO EN CASO DE EMERGENCIA.

Artículo 129. Obligación de auxilio. 1. Los usuarios de las vías que se vean implicados en un accidente de tráfico, lo presencien o tengan conocimiento de él estarán obligados a auxiliar o solicitar auxilio para atender a las víctimas, si las hubiera, prestar su colaboración para evitar mayores peligros o daños, restablecer, en la medida de lo posible, la seguridad de la circulación y esclarecer los hechos (artículo 51.1 del texto articulado). 2. Todo usuario de la vía implicado en un accidente de circulación deberá, en la medida de lo posible: a. Detenerse de forma que no cree un nuevo peligro para la circulación. b. Hacerse una idea de conjunto de las circunstancias y consecuencias del accidente, que le permita establecer un orden de preferencias, según la situación, respecto a las medidas a adoptar para garantizar la seguridad de la circulación, auxiliar a las víctimas, facilitar su identidad y colaborar con la autoridad o sus agentes. c. Esforzarse por restablecer o mantener la seguridad de la circulación y si, aparentemente, hubiera resultado muerta o gravemente herida alguna persona o se hubiera avisado a la autoridad o sus agentes, evitar la modificación del estado de las cosas y de las huellas u otras pruebas que puedan ser útiles para determinar la responsabilidad, salvo que con ello se perjudique la seguridad de los heridos o de la circulación. d. Prestar a los heridos el auxilio que resulte más adecuado, según las circunstancias, y, especialmente, recabar auxilio sanitario de los servicios que pudieran existir al efecto. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

818

Oposició

Los conductores de taxis cuando estén de servicio. Asimismo, cuando circulen en tráfico urbano o áreas urbanas de grandes ciudades, podrán transportar a personas cuya estatura no alcance los 135 centímetros sin utilizar un dispositivo de retención homologado adaptado a su talla y a su peso, siempre que ocupen un asiento trasero. b. Los distribuidores de mercancías, cuando realicen sucesivas operaciones de carga y descarga de mercancías en lugares situados a corta distancia unos de otros. c. Los conductores y pasajeros de los vehículos en servicios de urgencia. d. Las personas que acompañen a un alumno o aprendiz durante el aprendizaje de la conducción o las pruebas de aptitud y estén a cargo de los mandos adicionales del automóvil, responsabilizándose de la seguridad de la circulación.

per sotsinspector/a

a.

Artículo 130. Inmovilización del vehículo y caída de la carga. 1. Si por causa de accidente o avería el vehículo o su carga obstaculizasen la calzada, los conductores, tras señalizar convenientemente el vehículo o el obstáculo creado, adoptarán las medidas necesarias para que sea retirado en el menor tiempo posible, deberán sacarlo de la calzada y situarlo cumpliendo las normas de estacionamiento siempre que sea factible (artículo 51.2 del texto articulado). 2. Siempre que, por cualquier emergencia, un vehículo quede inmovilizado en la calzada o su carga haya caído sobre ésta, el conductor o, en la medida de lo posible, los ocupantes del vehículo procurarán colocar uno y otra en el lugar donde cause menor obstáculo a la circulación, para lo cual podrán, en su caso, utilizarse, si fuera preciso, el arcén o la mediana; asimismo, adoptarán la medidas oportunas para que el vehículo y la carga sean retirados de la vía en el menor tiempo posible. 3. En los supuestos a los que se refiere el apartado anterior, sin perjuicio de encender la luz de emergencia si el vehículo la lleva y, cuando proceda, las luces de posición y de gálibo, en tanto se deja expedita la vía, todo conductor deberá emplear los dispositivos de preseñalización de peligro reglamentarios para advertir dicha circunstancia, salvo que las condiciones de la circulación no permitieran hacerlo. Tales dispositivos se colocarán, uno por delante y otro por detrás del vehículo o la carga, como mínimo a 50 metros de distancia y en forma tal que sean visibles desde 100 metros, al menos, por los conductores que se aproximen. En calzadas de sentido único, o de más de tres carriles, bastará la colocación de un solo dispositivo, situado como mínimo 50 metros antes en la forma anteriormente indicada. 4. Si fuera preciso pedir auxilio, se utilizará el poste de socorro más próximo, si la vía dispone de ellos; en caso contrario, podrá solicitarse de otros usuarios. En todo caso y en cuanto sea posible, nadie deberá invadir la calzada.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

819

per sotsinspector/a

3. Salvo en los casos en que, manifiestamente, no sea necesaria su colaboración, todo usuario de la vía que advierta que se ha producido un accidente de circulación, sin estar implicado en él, deberá cumplimentar, en cuanto le sea posible y le afecten, las prescripciones establecidas en el apartado anterior, a no ser que se hubieran personado en el lugar del hecho la autoridad o sus agentes.

Oposició

e. Avisar a la autoridad o a sus agentes si, aparentemente, hubiera resultado herida o muerta alguna persona, así como permanecer o volver al lugar del accidente hasta su llegada, a menos que hubiera sido autorizado por éstos a abandonar el lugar o debiera prestar auxilio a los heridos o ser él mismo atendido; no será necesario, en cambio, avisar a la autoridad o a sus agentes, ni permanecer en el lugar del hecho, si sólo se han producido heridas claramente leves, la seguridad de la circulación está restablecida y ninguna de las personas implicadas en el accidente lo solicita. f. Comunicar, en todo caso, su identidad a otras personas implicadas en el accidente, si se lo pidiesen; cuando sólo se hubieran ocasionado daños materiales y alguna parte afectada no estuviera presente, tomar las medidas adecuadas para proporcionarle, cuanto antes, su nombre y dirección, bien directamente, bien, en su defecto, por intermedio de los agentes de la autoridad. g. Facilitar los datos del vehículo a otras personas implicadas en el accidente, si lo pidiesen.

TITULO IV. DE LA SEÑALIZACIÓN CAPÍTULO V. RETIRADA, SUSTITUCIÓN Y ALTERACIÓN DE SEÑALES.

Artículo 142. Obligaciones relativas a la señalización. 1. El titular de la vía o, en su caso, la autoridad encargada de la regulación del tráfico ordenará la inmediata retirada y, en su caso, la sustitución por las que sean adecuadas de las señales antirreglamentariamente instaladas, de las que hayan perdido su objeto y de las que no lo cumplan por causa de su deterioro (artículo 58.1 del texto articulado). 2. Salvo por causa justificada, nadie debe instalar, retirar, trasladar, ocultar o modificar la señalización de una vía sin permiso de su titular o, en su caso, de la autoridad encargada de la regulación del tráfico o de la responsable de las instalaciones (artículo 58.2 del texto articulado). 3. Se prohíbe modificar el contenido de las señales o colocar sobre ellas o en sus inmediaciones placas, carteles, marcas u otros objetos que puedan inducir a confusión, reducir su visibilidad o su eficacia, deslumbrar a los usuarios de la vía o distraer su atención, sin perjuicio de las competencias de los titulares de las vías (artículo 58.3 del texto articulado). El organismo autónomo Jefatura Central de Tráfico o, en su caso, la autoridad autonómica o local responsable de la regulación del tráfico podrá alterar, en todo momento, el contenido de las señales contempladas en el artículo 144.1 para adaptarlas a las circunstancias cambiantes del tráfico, sin perjuicio de las competencias de los titulares de las vías. 4. Los supuestos de retirada o deterioro de la señalización permanente u ocasional tendrán la consideración de infracciones graves, conforme se prevé en el artículo 65.4.f del texto articulado.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

820

per sotsinspector/a

6. Cuando la emergencia ocurra en un vehículo destinado al transporte de mercancías peligrosas, se aplicarán, además, sus normas específicas.

Oposició

5. El remolque de un vehículo accidentado o averiado sólo deberá realizarse por otro específicamente destinado a este fin. Excepcionalmente, y siempre en condiciones de seguridad, se permitirá el arrastre por otros vehículos, pero sólo hasta el lugar más próximo donde pueda quedar convenientemente inmovilizado y sin entorpecer la circulación. En ningún caso será aplicable dicha excepción en las autopistas o autovías.

Capítol I. Del permís i de la llicència de conducció. Article 1. El permís i la llicència de conducció. Article 2. Competència per expedir els permisos i les llicències de conducció. Article 3. Deures dels titulars d’un permís o d’una llicència de conducció. Article 4. Classes de permís de conducció i edat requerida per obtenir‐lo. Article 5. Condicions d’expedició dels permisos de conducció. Article 6. Classes de llicència de conducció i edat requerida per obtenir‐la. Article 7. Requisits per obtenir un permís o una llicència de conducció.

Article 1. El permís i la llicència de conducció. 1. La conducció de vehicles de motor i ciclomotors per les vies i els terrenys a què fa referència l’article 2 del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, exigeix haver obtingut prèviament el permís o la llicència de conducció, sens perjudici de les habilitacions complementàries que, a més a més, si s’escau, siguin necessàries. 2. Els permisos i les llicències de conducció són d’atorgament i contingut reglats i la seva concessió queda condicionada a la verificació que els conductors compleixen els requisits d’aptitud psicofísica i els coneixements, habilitats, aptituds i comportaments exigits per a la seva obtenció que es determinen en aquest Reglament. 3. Quan sigui necessari, els permisos i les llicències de conducció es poden substituir provisionalment per autoritzacions temporals, les quals tindran efectes idèntics als del permís o la llicència de conducció que substitueixin. 4. Cap persona no pot ser titular de més d’un permís o d’una llicència de conducció expedit per un estat membre de la Unió Europea o per un estat part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu. En el cas que alguna persona posseeixi més d’un permís de conducció, li serà retirat el que sigui procedent en funció de les circumstàncies concurrents, per a la seva anul∙lació, si està expedit a Espanya, o per a la seva tramesa a les autoritats de l’estat que l’hagi expedit. Article 2. Competència per expedir els permisos i les llicències de conducció. Els permisos i les llicències de conducció, així com les autoritzacions administratives que provisionalment els substitueixin, han de ser expedits per les prefectures provincials de trànsit, a excepció dels que autoritzen a conduir vehicles de les Forces Armades o de la Direcció General de Policia i de la Guàrdia Civil. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

821

Oposició

Títol I. De les autoritzacions administratives per conduir

per sotsinspector/a

REIAL DECRET 818/2009, DE 8 DE MAIG, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT GENERAL DE CONDUCTORS

Així mateix, ha de ser expedit per les prefectures provincials de trànsit el permís internacional per conduir regulat a la secció 2a del capítol III del títol I.

2. El conductor d’un vehicle queda obligat a tenir i portar a sobre el seu permís o llicència de conducció, així com qualsevol altre document o autorització que, d’acord amb la normativa vigent, necessiti per poder conduir. Aquests documents han de ser vàlids, han d’estar vigents i s’han de mostrar als agents de l’autoritat que ho sol∙licitin.

Article 4. Classes de permís de conducció i edat requerida per obtenir‐lo. 1. Totes les classes de permís de conducció de què sigui titular una persona han de constar en un únic document amb expressió de les categories de vehicles la conducció dels quals autoritzen. 2. El permís de conducció és de les classes següents: a) El permís de conducció de la classe AM autoritza a conduir ciclomotors de dues o tres rodes i quadricicles lleugers, encara que pot estar limitat a la conducció de ciclomotors de tres rodes i quadricicles lleugers. L’edat mínima per obtenir‐lo és de quinze anys fets. No obstant això, fins als divuit anys fets no autoritza a conduir els vehicles corresponents quan transportin passatgers. b) El permís de conducció de la classe A1 autoritza a conduir motocicletes amb una cilindrada màxima de 125 cm³, una potència màxima d’11 kW i una relació potència/pes màxima de 0,1 kW/kg i tricicles de motor la potència màxima dels quals no excedeixi els 15 kW. L’edat mínima per obtenir‐lo és de setze anys fets. c) El permís de conducció de la classe A2 autoritza a conduir motocicletes amb una potència màxima de 35 kW i una relació potència/pes màxima de 0,2 kW/kg i no derivades d’un vehicle amb més del doble de la seva potència. L’edat mínima per obtenir‐lo és de divuit anys fets. d) El permís de conducció de la classe A autoritza a conduir motocicletes i tricicles de motor. L’edat mínima per obtenir‐lo és de vint anys fets, però fins als vint‐i‐un anys fets no autoritza a conduir tricicles de motor la potència màxima dels quals excedeixi els 15 kW. e) El permís de conducció de la classe B autoritza a conduir els vehicles següents:Automòbils la massa màxima autoritzada dels quals no excedeixi els 3.500 kg que estiguin dissenyats i construïts per al transport de no més de vuit passatgers a més a més del conductor. Els automòbils esmentats poden portar enganxat un remolc la massa màxima autoritzada del qual no excedeixi els 750 kg.Conjunts de vehicles acoblats formats per un vehicle tractor dels que autoritza a conduir el permís de la classe B i un remolc la massa màxima autoritzada del qual excedeixi els 750 kg, sempre Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

822

Oposició

1. El titular d’un permís o d’una llicència de conducció, així com de qualsevol altra autorització o document que habiliti per conduir, ho ha de fer d’acord amb les mencions, adaptacions, restriccions i altres limitacions respecte de les persones, vehicles o de circulació que, si s’escau, apareguin en el permís o la llicència de conducció, de manera codificada segons es determina a l’annex I.

per sotsinspector/a

Article 3. Deures dels titulars d’un permís o d’una llicència de conducció.

g) El permís de conducció de la classe B + E autoritza a conduir conjunts de vehicles acoblats formats per un vehicle tractor dels que autoritza a conduir el permís de la classe B i un remolc o semiremolc la massa màxima autoritzada del qual no excedeixi els 3.500 kg, sens perjudici de les disposicions que les normes d’aprovació de tipus estableixin per a aquests vehicles. L’edat mínima per obtenir‐lo és de divuit anys fets. h) El permís de conducció de la classe C1 autoritza a conduir automòbils diferents dels que autoritza a conduir el permís de les classes D1 o D, la massa màxima autoritzada dels quals superi els 3.500 kg i no sobrepassi els 7.500 kg, dissenyats i construïts per al transport de no més de vuit passatgers a més a més del conductor. Els automòbils esmentats poden portar enganxat un remolc la massa màxima autoritzada del qual no excedeixi els 750 kg. L’edat mínima per obtenir‐lo és de divuit anys fets. i) El permís de conducció de la classe C1 + E autoritza a conduir els vehicles següents: Conjunts de vehicles acoblats formats per un vehicle tractor dels que autoritza a conduir el permís de la classe C1 i un remolc o semiremolc la massa màxima autoritzada del qual excedeixi els 750 kg, sempre que la massa màxima autoritzada del conjunt així format no superi els 12.000 kg, sens perjudici de les disposicions que les normes d’aprovació de tipus estableixin per a aquests vehicles. Conjunts de vehicles acoblats formats per un vehicle tractor dels que autoritza a conduir el permís de la classe B i un remolc o semiremolc la massa màxima autoritzada del qual excedeixi els 3.500 kg, sempre que la massa màxima autoritzada del conjunt no superi els 12.000 kg, sens perjudici de les disposicions que les normes d’aprovació de tipus estableixin per a aquests vehicles. L’edat mínima per obtenir‐lo és de divuit anys fets. j) El permís de conducció de la classe C autoritza a conduir automòbils diferents dels que autoritza a conduir el permís de les classes D1 o D, la massa màxima autoritzada dels quals excedeixi els 3.500 kg que estiguin dissenyats i construïts per al transport de no més de vuit passatgers a més a més del conductor. Els automòbils esmentats poden portar enganxat un remolc la massa màxima autoritzada del qual no excedeixi els 750 kg. L’edat mínima per obtenir‐lo és de vint‐i‐un anys fets. k) El permís de conducció de la classe C + E autoritza a conduir conjunts de vehicles acoblats formats per un vehicle tractor dels que autoritza a conduir el permís de la classe C i un remolc o Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

823

per sotsinspector/a

f) El permís de conducció de la classe BTP, que només té validesa dins del territori nacional, autoritza a conduir vehicles prioritaris quan circulin en servei urgent, vehicles que realitzin transport escolar quan transportin escolars i vehicles destinats al transport públic de viatgers en servei d’aquesta natura, tots aquests amb una massa màxima autoritzada no superior a 3.500 kg, i el nombre de seients dels quals, inclòs el del conductor, no sigui superior a nou. L’edat mínima per obtenir‐lo és de divuit anys fets.

Oposició

que la massa màxima autoritzada del conjunt no superi els 4.250 kg, sens perjudici de les disposicions que les normes d’aprovació de tipus estableixin per a aquests vehicles.Tricicles i quadricicles de motor. L’edat mínima per obtenir‐lo és de divuit anys fets. No obstant això, fins als vint‐i‐un anys fets no autoritza a conduir tricicles de motor la potència màxima dels quals excedeixi els 15 kW.

m) El permís de conducció de la classe D1 + E autoritza a conduir conjunts de vehicles acoblats formats per un vehicle tractor dels que autoritza a conduir el permís de la classe D1 i un remolc la massa màxima autoritzada del qual excedeixi els 750 kg, sens perjudici de les disposicions que les normes d’aprovació de tipus estableixin per a aquests vehicles. L’edat mínima per obtenir‐lo és de vint‐i‐un anys fets. n) El permís de conducció de la classe D autoritza a conduir automòbils dissenyats i construïts per al transport de més de vuit passatgers a més a més del conductor. Els automòbils esmentats poden portar enganxat un remolc la massa màxima autoritzada del qual no excedeixi els 750 kg. L’edat mínima per obtenir‐lo és de vint‐i‐quatre anys fets. ñ) El permís de conducció de la classe D + E autoritza a conduir conjunts de vehicles acoblats formats per un vehicle tractor dels que autoritza a conduir el permís de la classe D i un remolc la massa màxima autoritzada del qual excedeixi els 750 kg, sens perjudici de les disposicions que les normes d’aprovació de tipus estableixin per a aquests vehicles. L’edat mínima per obtenir‐lo és de vint‐i‐quatre anys fets. 3. Per a la conducció professional dels vehicles que autoritza a conduir el permís de les classes C1, C1+E, C, C +E, D1, D1 +E, D o D+E, s’han de complir, a més a més dels requisits exigits en aquest article, els establerts en el Reial decret 1032/2007, de 20 de juliol, pel qual es regula la qualificació inicial i la formació contínua dels conductors de determinats vehicles destinats al transport per carretera. Article 5. Condicions d’expedició dels permisos de conducció. 1. L’expedició dels permisos de conducció que s’indiquen a continuació està supeditada a les condicions següents: a) El permís de la classe A només es pot expedir a conductors que ja siguin titulars d’un permís en vigor de la classe A2 amb, almenys, dos anys d’antiguitat. b) El permís de les classes C1, C, D1 i D només es pot expedir a conductors que ja siguin titulars d’un permís en vigor de la classe B. c) El permís de les classes BTP i B + E, C1 + E, C + E, D1 + E i D + E només es pot expedir a conductors que ja siguin titulars d’un permís en vigor de les classes B, C1, C, D1 o D, respectivament.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

824

Oposició

l) El permís de conducció de la classe D1 autoritza a conduir automòbils dissenyats i construïts per al transport de no més de setze passatgers a més a més del conductor i la longitud màxima dels quals no superi els vuit metres. Els automòbils esmentats poden portar enganxat un remolc la massa màxima autoritzada del qual no excedeixi els 750 kg. L’edat mínima per obtenir‐lo és de vint‐ i‐un anys fets.

per sotsinspector/a

semiremolc la massa màxima autoritzada del qual excedeixi els 750 kg, sens perjudici de les disposicions que les normes d’aprovació de tipus estableixin per a aquests vehicles. L’edat mínima per obtenir‐lo és de vint‐i‐un anys fets.

2. L’obtenció dels permisos de conducció que s’indiquen a continuació implica la concessió dels següents:

c) La del permís de les classes C i D implica la concessió del de les classes C1 i D1, respectivament. d) La del permís de les classes C1 + E, C + E, D1 + E o D + E implica la concessió del de la classe B + E. e) La del permís de la classe C + E implica la concessió del de la classe C1 + E. f) La del permís de la classe C + E implica la concessió del de la classe D + E quan el seu titular posseeixi el de la classe D. g) La del permís de les classes C1 i D1 implica la concessió del de la classe BTP. h) La del permís de la classe D + E implica la concessió del de la classe D1+E. 3. Per obtenir el permís de la classe A2, l’aspirant ha de superar les proves de control de coneixements i de control d’aptituds i comportaments que s’indiquen en els articles 47 a 49. Aquesta autorització també es pot obtenir si l’aspirant és titular de permís de conducció de la classe A1 amb una experiència mínima de dos anys en la conducció de les motocicletes que autoritza a conduir el permís esmentat, i supera la prova de control d’aptituds i comportaments que s’indica a l’article 49.2. Aquesta prova es pot substituir per la superació d’una formació en els termes que s’estableixin mitjançant ordre del ministre de l’Interior.ç 4. Per obtenir el permís de la classe A, l’aspirant, a més a més de ser titular d’un permís de conducció de la classe A2 amb una experiència mínima de dos anys en la conducció de les motocicletes que autoritza a conduir el permís esmentat, ha de superar una formació en els termes que s’estableixin mitjançant ordre del ministre de l’Interior. 5. Per conduir un conjunt format per un vehicle tractor de la categoria B i un remolc la massa màxima autoritzada del qual sigui superior a 750 kg, en el cas que el conjunt així format excedeixi els 3.500 kg, és necessari superar la prova de control d’aptituds i comportaments que s’indica en els articles 48.2 i 49.2. Aquesta prova es pot substituir per la superació d’una formació en els termes que s’estableixin mitjançant ordre del ministre de l’Interior. 6. Per obtenir el permís de la classe BTP, és necessari tenir una experiència, durant almenys un any, en la conducció de vehicles que autoritza el permís de classe B i superar la prova de control de coneixements específics que s’indica a l’article 47.1. Els qui no tinguin aquesta experiència, a més a més de la prova esmentada, han d’acreditar haver realitzat un curs i completat una formació específica en un centre autoritzat, ajustada als continguts que s’indiquen a l’annex V, així com superar la prova de control d’aptituds i comportaments que s’indica a l’article 49.2. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

825

Oposició

b) La del permís de la classe A2 implica la concessió del de la classe A1.

per sotsinspector/a

a) La del permís de la classe A1 implica la concessió del de la classe AM.

En el cas que el permís de la classe B en vigor, amb una antiguitat superior a tres anys, estigui sotmès a adaptacions, restriccions o altres limitacions en persones, vehicles o de circulació, per poder conduir dins del territori nacional les motocicletes la conducció de les quals autoritza el permís de la classe A1, la Prefectura Provincial de Trànsit ha de fer constar prèviament en el permís les adaptacions o restriccions que corresponguin. 8. Per conduir vehicles especials no agrícoles o els seus conjunts la velocitat màxima autoritzada dels quals no excedeixi els 40 km/h, i la seva massa màxima autoritzada no excedeixi els 3.500 kg, es requereix el permís de la classe B. Si supera qualsevol d’aquests límits, es requereix el permís de conducció que correspongui a la seva massa màxima autoritzada. Per conduir vehicles especials no agrícoles o els seus conjunts que transportin persones es requereix el permís de la classe B quan el nombre de persones transportades, inclòs el conductor, no sigui superior a nou, de la classe D1 quan superi les nou i no passi de disset i de la classe D quan superi les disset. 9. Els vehicles especials agrícoles autopropulsats o els seus conjunts la massa o les dimensions màximes autoritzades dels quals no excedeixin els límits que estableix la reglamentació de vehicles per als vehicles ordinaris, es poden conduir amb el permís de la classe B, o amb la llicència de conducció a què fa referència l’article 6.1.b). Per conduir vehicles especials agrícoles autopropulsats o els seus conjunts, que tinguin una massa o unes dimensions màximes autoritzades superiors a les indicades en el paràgraf anterior o la velocitat màxima per construcció de les quals excedeixi els 45 km/h, es requereix el permís de la classe B en tot cas. 10. Els ciclomotors també es poden conduir amb permís de la classe B. 11. Els vehicles per a persones de mobilitat reduïda es poden conduir amb un permís de les classes A1 i B o amb la llicència de conducció a què fa referència l’article 6.1, paràgraf a). 12. Per conduir troleibusos es requereix el permís exigit per a la conducció d’autobusos.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

826

per sotsinspector/a

7. El permís de les classes B, BTP, B + E, C1, C1 + E, C, C + E, D1, D1 + E, D i D + E no autoritza a conduir motocicletes amb sidecar o sense. No obstant això, les persones que estiguin en possessió del permís de la classe B en vigor, amb una antiguitat superior a tres anys, poden conduir dins del territori nacional les motocicletes la conducció de les quals autoritza el permís de la classe A1.

Oposició

Per poder ser autoritzat, el titular del centre de formació de conductors interessat a impartir els cursos ho ha de sol∙licitar a la Prefectura Provincial de Trànsit adjuntant la programació raonada i detallada d’aquests, amb expressió de les avaluacions parcials i finals a realitzar per comprovar els coneixements i les aptituds, el personal docent i el material didàctic del qual disposa, indicant així mateix els vehicles a utilitzar i, si s’escau, la secció que els impartirà.

Article 6. Classes de llicència de conducció i edat requerida per obtenir‐la.

a) Per conduir vehicles per a persones de mobilitat reduïda.L’edat mínima per obtenir‐la és de catorze anys fets. No obstant això, fins als setze anys fets no autoritza a transportar passatgers en el vehicle. No s’exigeix aquesta llicència a qui sigui titular d’un permís de conducció de les classes A1 o B en vigor i en el cas que el seu titular obtingui un permís d’alguna d’aquestes classes, la llicència de conducció deixa de ser vàlida. b) Per conduir vehicles especials agrícoles autopropulsats i els seus conjunts la massa o les dimensions màximes autoritzades dels quals no excedeixin els límits establerts per als vehicles ordinaris o la velocitat màxima per construcció dels quals no excedeixi els 45 km/h. L’edat mínima per obtenir‐la és de setze anys fets. No s’exigeix aquesta llicència a qui sigui titular d’un permís de conducció de la classe B en vigor i en el cas que el seu titular obtingui un permís d’aquesta classe, la llicència de conducció deixa de ser vàlida. 2. Si una persona és titular de més d’una classe de llicència de conducció, totes aquestes han de constar en un únic document. Article 7. Requisits per obtenir un permís o una llicència de conducció.

per sotsinspector/a

1. La llicència de conducció, tenint en compte els vehicles la conducció dels quals autoritza, és de les classes següents:

a) En el cas d’estrangers, acreditar la situació de residència normal o estada per estudis a Espanya d’almenys sis mesos i haver complert l’edat requerida. b) No estar privat per resolució judicial del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors, ni trobar‐ se sotmès a suspensió o intervenció administrativa del permís o llicència de conducció que es posseeixi. c) Que hagi transcorregut el termini legalment establert, una vegada declarada la pèrdua de vigència del permís o llicència de conducció del qual sigui titular com a conseqüència de la pèrdua total dels punts assignats. d) Presentar les aptituds psicofísiques requerides en relació amb la classe del permís o llicència de conducció que se sol∙liciti. e) Ser declarat apte per la Prefectura Provincial de Trànsit en les proves teòriques i pràctiques que, en relació amb cada classe de permís o llicència de conducció, es determinen en el títol II.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

827

Oposició

1. Per obtenir un permís o una llicència de conducció es requereix:

Oposició

2. Els qui pateixin malaltia o deficiència orgànica o funcional que els incapaciti per obtenir un permís o una llicència de conducció de caràcter ordinari poden obtenir un permís o una llicència de conducció extraordinaris subjectes a les condicions restrictives que en cada cas siguin procedents.

per sotsinspector/a

f) No ser titular d’un permís de conducció de la mateixa classe expedit en un altre estat membre de la Unió Europea o en un altre estat part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, ni haver estat restringit, suspès o anul∙lat en un altre estat membre el permís de conducció que posseeixi.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

828

REIAL DECRET 2364/1994, DE 9 DE DESEMBRE, D’APROVACIÓ DEL REGLAMENT DE SEGURETAT PRIVADA: TÍTOL II. PERSONAL DE SEGURETAT

SECCIÓN I. REQUISITOS. Artículo 52. Disposiciones comunes. 1. El personal de seguridad privada estará integrado por: los vigilantes de seguridad, los vigilantes de explosivos, los jefes de seguridad, los directores de seguridad, los escoltas privados, los guardas particulares del campo, los guardas de caza, los guardapescas marítimos y los detectives privados. 2. A los efectos de habilitación y formación, se considerarán: a. Los escoltas privados y los vigilantes de explosivos y sustancias peligrosas como especialidades de los vigilantes de seguridad. b. Los guardas de caza y los guardapescas marítimos como especialidades de los guardas particulares del campo. 3. Para el desarrollo de sus respectivas funciones, el personal de seguridad privada habrá de obtener previamente la correspondiente habilitación o reconocimiento del Ministerio del Interior, con el carácter de autorización administrativa, en expediente que se instruirá a instancia de los propios interesados. 4. La habilitación o reconocimiento se documentará mediante la correspondiente tarjeta de identidad profesional, cuyas características serán determinadas por el Ministerio del Interior. 5. Los vigilantes de seguridad y los guardas particulares del campo en sus distintas modalidades habrán de disponer, además, de una cartilla profesional y de una cartilla de tiro con las características y anotaciones que se determinen por el Ministerio del Interior. La cartilla profesional y la cartilla de tiro de los vigilantes de seguridad y de los guardas particulares del campo que estén integrados en empresas de seguridad deberán permanecer depositadas en la sede de la empresa de seguridad en la que presten sus servicios. 6. De la obligación de disponer de cartilla de tiro estarán exonerados los guardapescas marítimos que habitualmente presten su servicio sin armas. 7. La habilitación o el reconocimiento para el ejercicio de la profesión de detective privado requerirá la inscripción en el registro específico regulado en el presente reglamento. Artículo 53. Requisitos generales. Para la habilitación del personal y en todo momento para la prestación de servicios de seguridad privada, el personal habrá de reunir los siguientes requisitos generales:

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

829

Oposició

CAPÍTULO I. HABILITACIÓN Y FORMACIÓN.

per sotsinspector/a

TÍTULO II. PERSONAL DE SEGURIDAD.

1. Además de los requisitos generales establecidos en el artículo anterior, el personal de seguridad privada habrá de reunir, para su habilitación, los determinados en el presente artículo, en función de su especialidad. 2. Vigilantes de seguridad y guardas particulares del campo en cualquiera de sus especialidades: a. No haber cumplido los cincuenta y cinco años de edad. b. Estar en posesión del título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria, de Técnico, u otros equivalentes a efectos profesionales, o superiores. c. Los requisitos necesarios para poder portar y utilizar armas de fuego, a tenor de lo dispuesto al efecto en el vigente Reglamento de Armas. 3. Escoltas privados: además de los requisitos específicos de los vigilantes de seguridad, habrán de tener una estatura mínima de 1.70 metros los hombres, y de 1.65 metros las mujeres. 4. Jefes de seguridad y directores de seguridad: estar en posesión del título de Bachiller, de Técnico Superior, de Técnico en las profesiones que se determinen, u otros equivalentes a efectos profesionales, o superiores. 5. Detectives privados: a. Estar en posesión del título de Bachiller, de Técnico Superior, de Técnico en las profesiones que se determinen, u otros equivalentes a efectos profesionales, o superiores. b. Estar en posesión de diploma de detective privado, reconocido a estos efectos en la forma que se determine por Orden del Ministerio del Interior y obtenido después de cursar las enseñanzas programadas y de superar las correspondientes pruebas. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

830

per sotsinspector/a

Artículo 54. Requisitos específicos.

Oposició

a. Ser mayor de edad. b. Tener la nacionalidad de alguno de los Estados miembros de la Unión Europea o de un Estado parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo. c. Poseer la aptitud física y la capacidad psíquica necesarias para el ejercicio de las respectivas funciones sin padecer enfermedad que impida el ejercicio de las mismas. d. Carecer de antecedentes penales. e. No haber sido condenado por intromisión ilegítima en el ámbito de protección del derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen, del secreto de las comunicaciones o de otros derechos fundamentales en los cinco años anteriores a la solicitud. f. No haber sido sancionado en los dos o cuatro años anteriores, respectivamente, por infracción grave o muy grave en materia de seguridad. g. No haber sido separado del servicio en las Fuerzas Armadas o en las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. h. No haber ejercido funciones de control de las entidades, servicios o actuaciones de seguridad, vigilancia o investigación privadas, ni de su personal o medios, como miembro de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en los dos años anteriores a la solicitud. i. Superar las pruebas que acrediten los conocimientos y la capacitación necesarios para el ejercicio de las respectivas funciones.

Artículo 55 bis. Requisitos y procedimiento para el reconocimiento. 1. Los nacionales de Estados miembros de la Unión Europea o de Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo, cuya habilitación o cualificación profesional haya sido obtenida en alguno de dichos Estados para el desempeño de las funciones de seguridad privada en el mismo, podrán desempeñar actividades o prestar servicios de seguridad privada en España, siempre que, previa comprobación del Ministerio del Interior, se acredite que cumplen los siguientes requisitos: a. Poseer alguna titulación, habilitación o certificación expedida por las autoridades competentes de cualquiera de dichos Estados, que les autorice para el ejercicio de funciones de seguridad privada en el mismo. b. Acreditar los conocimientos, formación y aptitudes equivalentes a los exigidos en España para el ejercicio de las profesiones relacionadas con la seguridad privada. c. Tener conocimientos de lengua castellana suficientes para el normal desempeño de las funciones de seguridad privada. d. Los previstos en las letras a, d, e, f, g y h del artículo 53. 2. A efectos del reconocimiento que corresponde efectuar al Ministerio del Interior, se tendrá en cuenta lo previsto en la normativa sobre reconocimiento de cualificaciones profesionales. 3. La carencia o insuficiencia de conocimientos o aptitudes necesarios para el ejercicio de las actividades de seguridad privada en España de los nacionales de Estados miembros de la Unión Europea o de Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo, podrá suplirse por aplicación de las medidas compensatorias previstas en la normativa reseñada en el párrafo anterior. 4. Una vez efectuado el citado reconocimiento, el ejercicio de las funciones de seguridad privada se regirá por lo dispuesto en este reglamento y en la normativa que lo desarrolla. SECCIÓN II. FORMACIÓN. Artículo 56. Formación previa. 1. Los vigilantes de seguridad y los guardas particulares del campo en sus distintas modalidades habrán de superar los módulos profesionales de formación teórico‐práctica asociados al dominio de las competencias que la Ley les atribuye. Los conocimientos, habilidades, destrezas y actitudes a alcanzar en dichos módulos, así como su duración, serán determinados por el Ministerio del Interior, previo informe favorable de los Ministerios de Educación y Ciencia, y de Trabajo y Seguridad Social, así como del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, respecto a los guardas particulares del campo, y del Ministerio

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

831

Oposició

Los requisitos establecidos en los dos artículos anteriores deberán reunirse en la fecha de terminación del plazo de presentación de la solicitud para la participación en las pruebas a que se refiere el artículo 58 de este Reglamento ante la Secretaría de Estado de Interior, y se acreditarán en la forma que se determine en las correspondientes convocatorias.

per sotsinspector/a

Artículo 55. Fecha y acreditación.

Artículo 57. Formación permanente. 1. Al objeto de mantener al día el nivel de aptitud y conocimientos necesarios para el ejercicio de las funciones atribuidas al personal de seguridad privada, las empresas de seguridad, a través de los centros de formación autorizados, garantizarán la organización y asistencia de su personal de seguridad privada a cursos, adaptados a las distintas modalidades de personal, de actualización en las materias que hayan experimentado modificación o evolución sustancial, o en aquellas que resulte conveniente una mayor especialización. 2. Para los vigilantes de seguridad, los cursos de actualización o especialización tendrán una duración, como mínimo, de veinte horas lectivas; cada vigilante deberá cursar al menos uno por año, y se desarrollarán en la forma que determine el Ministerio del Interior. SECCIÓN III. PROCEDIMIENTO DE HABILITACIÓN. Artículo 58. Pruebas. Contenido. Los aspirantes que hayan superado el curso o cursos a que se refiere el artículo 56 solicitarán, por sí mismos o a través de un centro de formación autorizado, su participación en las pruebas oficiales de conocimientos y capacidad que para cada especialidad establezca el Ministerio del Interior, y que versarán sobre materias sociales, jurídicas y técnicas relacionadas con las respectivas funciones, así como, en su caso, sobre destreza en el manejo de armas de fuego. Una vez superadas las pruebas, los órganos policiales correspondientes expedirán las oportunas habilitaciones. Artículo 59. Documentación. Con la solicitud, se presentarán los documentos que acrediten el cumplimiento de los requisitos generales y específicos determinados en los artículos 53 y 54. Artículo 60. Órgano competente. Las tarjetas de identidad profesional, una vez superadas las pruebas, serán expedidas por el Director general de la Policía, salvo las de los guardas particulares del campo en sus distintas modalidades, que serán expedidas por el Director general de la Guardia Civil.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

832

Oposició

2. Dichos módulos formativos los impartirán los centros de formación autorizados por la Secretaría de Estado de Seguridad, los cuales habrán de disponer de un cuadro de profesores debidamente acreditados para todas las materias comprendidas en el plan de estudios, y podrán impartir, en la modalidad de formación a distancia, las enseñanzas que se determinen, exceptuando en cualquier caso las de naturaleza técnico‐profesional, instrumental, de contenido técnico‐operativo y las prácticas de laboratorio y de tiro, que deberán impartirse necesariamente en la modalidad de presencia durante el tiempo que como mínimo determine el Ministerio del Interior.

per sotsinspector/a

de Industria y Energía, respecto de los vigilantes de seguridad, especialidad de explosivos y sustancias peligrosas.

2. Dicha licencia tendrá validez exclusivamente para la prestación del servicio de seguridad, en los supuestos determinados en el presente Reglamento; carecerá de validez cuando su titular no se encuentre realizando servicios; podrá ser suspendida temporalmente por falta de realización o por resultado negativo de los ejercicios de tiro regulados en el artículo 84 de este Reglamento; y quedará sin efecto al cesar aquél en el desempeño del puesto en razón del cual le hubiera sido concedida, cualquiera que fuere la causa del cese. Artículo 62. Habilitación múltiple. Sin perjuicio de las incompatibilidades prevenidas en la Ley y en el presente Reglamento, el personal de seguridad privada podrá obtener habilitación para más de una función o especialidad y poseer en consecuencia las correspondientes tarjetas de identidad profesional. El personal de seguridad privada que ya se encuentre diplomado o habilitado como vigilante de seguridad o como guarda particular del campo, para la obtención de diplomas o de habilitaciones complementarias, únicamente necesitará recibir la formación y/o, en su caso, superar las pruebas correspondientes a los módulos de formación profesional que sean propios del nuevo diploma o habilitación que deseen obtener, excluyéndose en consecuencia los relativos a la formación o a la habilitación que anteriormente hubieran adquirido. Asimismo, a efectos de las habilitaciones complementarias a que se refiere el párrafo anterior, al personal que ya se encuentre habilitado como vigilante de seguridad o como guarda particular del campo, no le será aplicable el requisito de no haber cumplido cuarenta, o, en su caso, cuarenta y cinco años de edad. Artículo 63. Habilitación de jefes de seguridad y de directores de seguridad. 1. Para poder ser nombrados jefes de seguridad, los solicitantes deberán haber desempeñado puestos o funciones de seguridad, pública o privada, al menos durante cinco años, y necesitarán obtener la pertinente tarjeta de identidad profesional, para lo cual habrán de acreditar, a través de las correspondientes pruebas, conocimientos suficientes sobre la normativa reguladora de la seguridad privada, la organización de servicios de seguridad y las modalidades de prestación de los mismos, no siéndoles aplicable lo dispuesto en este reglamento sobre formación de personal. 2. La habilitación de los directores de seguridad requerirá que los solicitantes cumplan uno de los siguientes requisitos: a. Estar en posesión de la titulación de seguridad reconocida a estos efectos por el Ministerio del Interior. b. Acreditar el desempeño durante cinco años, como mínimo, de puestos de dirección o gestión de seguridad pública o privada, y superar las correspondientes pruebas sobre las materias que determine dicho Ministerio.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

833

Oposició

1. Para poder prestar servicios con armas, los vigilantes de seguridad y escoltas privados, así como los guardas particulares del campo habrán de obtener licencia C en la forma prevenida en el Reglamento de Armas.

per sotsinspector/a

Artículo 61. Licencias de armas.

SECCIÓN IV. PÉRDIDA DE LA HABILITACIÓN.

a. A petición propia. b. Por pérdida de alguno de los requisitos generales o específicos exigidos en este reglamento para el otorgamiento de la habilitación o reconocimiento. c. Por jubilación. d. Por ejecución de la sanción de retirada definitiva de la habilitación o reconocimiento. 2. La inactividad del personal de seguridad privada por tiempo superior a dos años exigirá la acreditación de los requisitos a que se refiere el apartado 3 del artículo 10 de la Ley de Seguridad Privada, así como la superación de las pruebas específicas que para este supuesto se determinen por el Ministerio del Interior. Artículo 65. Devolución de la tarjeta de identidad. 1. En los casos a que se refiere el apartado 1 del artículo anterior, el personal de seguridad privada deberá hacer entrega, en el plazo de diez días, de su tarjeta de identidad profesional y, en su caso, de la licencia y la guía de pertenencia del arma, al jefe de seguridad o al jefe de personal de la empresa en la que presten servicios, que, a su vez, las entregará en las dependencias de la Dirección General de la Policía o de la Guardia Civil, según corresponda. 2. Los jefes de seguridad y los guardas particulares del campo no integrados en empresas de seguridad harán la referida entrega personalmente. 3. Cuando sea un detective privado con despacho propio el que pierda su condición, deberá entregar en el mismo plazo, además, salvo en el supuesto de que la actividad del despacho sea continuada por otro despacho de detective privado, el libro‐registro necesario con arreglo a lo dispuesto en el artículo 108 del presente Reglamento, y depositar en la Dirección General de la Policía la documentación concerniente a las investigaciones realizadas. Dicha documentación permanecerá en el nuevo despacho de detective privado o en la Dirección General de la Policía, durante un plazo de cinco años, a disposición de las personas que hubieran encargado la investigación y tuvieran derecho a ella; y, transcurrido dicho plazo, se procederá a la destrucción de la misma.

CAPÍTULO II. FUNCIONES, DEBERES Y RESPONSABILIDADES. SECCIÓN I. DISPOSICIONES COMUNES. Artículo 66. Colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. 1. El personal de seguridad privada tendrá obligación especial de auxiliar a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en el ejercicio de sus funciones, de prestarles su colaboración y de seguir sus instrucciones en relación con las personas, los bienes, establecimientos o vehículos de cuya Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

834

Oposició

1. El personal de seguridad privada perderá tal condición por alguna de las siguientes causas:

per sotsinspector/a

Artículo 64. Causas.

3. El personal de seguridad privada que sobresalga en el cumplimiento de sus funciones y especialmente en la colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, podrá ser distinguido con menciones honoríficas cuyas características y procedimiento de concesión serán regulados por el Ministerio del Interior. Artículo 67. Principios de actuación. El personal de seguridad privada se atendrá en sus actuaciones a los principios de integridad y dignidad; protección y trato correcto a las personas, evitando abusos, arbitrariedades y violencias y actuando con congruencia y proporcionalidad en la utilización de sus facultades y de los medios disponibles (artículo 1.3 de la Ley de Seguridad Privada). Artículo 68. Identificación. 1. El personal de seguridad privada habrá de portar su tarjeta de identidad profesional y, en su caso, la licencia de armas y la correspondiente guía de pertenencia siempre que se encuentre en el ejercicio de sus funciones, debiendo mostrarlas a los miembros del Cuerpo Nacional de Policía, de la Guardia Civil, y de la Policía de la correspondiente Comunidad Autónoma o Corporación Local, cuando fueren requeridos para ello. 2. Asimismo deberá identificarse con su tarjeta de identidad profesional cuando, por razones del servicio, así lo soliciten los ciudadanos afectados, sin que se puedan utilizar a tal efecto otras tarjetas o placas. Artículo 69. Custodia de las armas y de sus documentaciones. Durante la prestación del servicio, el personal de seguridad será responsable de la custodia de sus acreditaciones, de las armas que integren su dotación, y de las documentaciones de éstas con objeto de evitar el deterioro, extravío, robo o sustracción de las mismas. Cuando tales hechos se produjeran, deberán dar conocimiento de ellos al jefe de seguridad y a las unidades orgánicas competentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, a efectos de instrucción de los correspondientes expedientes. Artículo 70. Incompatibilidades. 1. Los vigilantes, dentro de la entidad o empresa donde presten sus servicios, se dedicarán exclusivamente a la función de seguridad propia de su cargo, no pudiendo simultanear la misma con otras misiones (artículo 12.2 de la LSP).

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

835

Oposició

2. En cumplimiento de dicha obligación y de lo dispuesto en la Ley Orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana, deberán comunicar a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, tan pronto como sea posible, cualesquiera circunstancias o informaciones relevantes para la prevención, el mantenimiento o restablecimiento de la seguridad ciudadana, así como todo hecho delictivo de que tuviesen conocimiento en el ejercicio de sus funciones.

per sotsinspector/a

protección, vigilancia o custodia estuvieren encargados (artículo 1.4 de la Ley de Seguridad Privada).

SECCIÓN II. VIGILANTES DE SEGURIDAD. Artículo 71. Funciones y ejercicio de las mismas. 1. Los vigilantes de seguridad sólo podrán desempeñar las siguientes funciones: a. Ejercer la vigilancia y protección de bienes muebles e inmuebles, así como la protección de las personas que puedan encontrarse en los mismos. b. Efectuar controles de identidad en el acceso o en el interior de inmuebles determinados, sin que en ningún caso puedan retener la documentación personal. c. Evitar la comisión de actos delictivos o infracciones en relación con el objeto de su protección. d. Poner inmediatamente a disposición de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad a los delincuentes en relación con el objeto de su protección, así como los instrumentos, efectos y pruebas de los delitos, no pudiendo proceder al interrogatorio de aquéllos. e. Efectuar la protección del almacenamiento, recuento, clasificación y transporte de dinero, valores y objetos valiosos. f. Llevar a cabo, en relación con el funcionamiento de centrales de alarma, la prestación de servicios de respuesta de las alarmas que se produzcan, cuya realización no corresponda a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad (artículo 11.1 de la Ley de Seguridad Privada). 2. Deberán seguir las instrucciones que, en el ejercicio de sus competencias impartan los responsables de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, siempre que se refieran a las personas y bienes de cuya protección y vigilancia estuviesen encargados los vigilantes; colaborando con aquéllas en casos de suspensión de espectáculos, desalojo o cierre provisional de locales y, en general, dentro de los locales o establecimientos en que presten su servicio, en cualquier situación en que sea preciso para el mantenimiento y restablecimiento de la seguridad ciudadana. 3. En la organización de los servicios y en el desempeño de sus funciones, los vigilantes dependerán del jefe de seguridad de la empresa de seguridad en la que estuviesen encuadrados. No obstante, dependerán funcionalmente, en su caso, del jefe del departamento de seguridad de la empresa o entidad en que presten sus servicios. 4. En ausencia del jefe de seguridad, cuando concurran dos o más vigilantes y no estuviese previsto un orden de prelación entre ellos, asumirá la iniciativa en la prestación de los servicios el vigilante más antiguo en el establecimiento o inmueble en el que se desempeñen las funciones. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

836

Oposició

2. Las funciones de escolta privado, vigilante de explosivos y detective privado son incompatibles entre sí y con las demás funciones de personal de seguridad privada, aun en los supuestos de habilitación múltiple. Tampoco podrá compatibilizar sus funciones el personal de seguridad privada, salvo los jefes de seguridad, con el ejercicio de cualquier otra actividad dentro de la empresa en que realicen sus servicios.

per sotsinspector/a

No se considerará excluida de la función de seguridad, propia de los vigilantes, la realización de actividades complementarias, directamente relacionadas con aquélla e imprescindibles para su efectividad.

Deberán transmitir a los responsables de la entidad o establecimiento y a los de la empresa de seguridad las anomalías observadas, que se anotarán en el librocatálogo de medidas de seguridad. Asimismo advertirán de cualquier otra circunstancia del establecimiento o inmueble que pudiera generar inseguridad. Artículo 73. Diligencia. Los vigilantes habrán de actuar con la iniciativa y resolución que las circunstancias requieran, evitando la inhibición o pasividad en el servicio y no pudiendo negarse, sin causa que lo justifique, a prestar aquellos que se ajusten a las funciones propias del cargo, de acuerdo con las disposiciones reguladoras de la seguridad privada. Artículo 74. Sustituciones. 1. Los vigilantes deberán comunicar a la empresa en la que estén encuadrados, con la máxima antelación posible, la imposibilidad de acudir al servicio y sus causas, a fin de que aquélla pueda adoptar las medidas pertinentes para su sustitución. 2. Cuando, por enfermedad u otra causa justificada, un vigilante que se encontrará prestando servicio hubiese de ser relevado por otro, lo comunicará a los responsables de seguridad del establecimiento o inmueble y a los de la empresa en que se encuentre encuadrado, con objeto de que puedan asegurar la continuidad del servicio. Artículo 75. Equipos caninos. 1. Para el cumplimiento de sus funciones, los vigilantes de seguridad podrán contar con el apoyo de perros, adecuadamente amaestrados e identificados y debidamente controlados, que habrán de cumplir la regulación sanitaria correspondiente. A tal efecto, los vigilantes de seguridad deberán ser expertos en el tratamiento y utilización de los perros y portar la documentación de éstos. 2. En tales casos se habrán de constituir equipos caninos, de forma que se eviten los riesgos que los perros puedan suponer para las personas, al tiempo que se garantiza su eficacia para el servicio. Artículo 76. Prevenciones y actuaciones en casos de delito. 1. En el ejercicio de su función de protección de bienes inmuebles así como de las personas que se encuentren en ellos, los vigilantes de seguridad deberán realizar las comprobaciones, registros y prevenciones necesarias para el cumplimiento de su misión. 2. No obstante, cuando observaren la comisión de delitos en relación con la seguridad de las personas o bienes objeto de protección, o cuando concurran indicios racionales de tal comisión, deberán poner inmediatamente a disposición de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

837

Oposició

Al hacerse cargo del servicio, y si no existiese responsable de seguridad de la entidad o establecimiento, los vigilantes comprobarán el estado de funcionamiento de los sistemas de seguridad y de comunicación, si los hubiere.

per sotsinspector/a

Artículo 72. Comprobaciones previas.

Seguridad a los presuntos delincuentes, así como los instrumentos, efectos y pruebas de los supuestos delitos.

Artículo 78. Represión del tráfico de estupefacientes. Los vigilantes de seguridad deberán impedir el consumo ilegal de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas en el interior de los locales o establecimientos o instalaciones objeto de su vigilancia y protección. Artículo 79. Actuación en el exterior de inmuebles. 1. Los vigilantes sólo podrán desempeñar sus funciones en el Interior de los edificios o de los inmuebles de cuya vigilancia y seguridad estuvieran encargados, salvo en los siguientes casos: a. El transporte y distribución de monedas y billetes, títulos‐valores y demás objetos que, por su valor económico y expectativas que generen o por su peligrosidad, puedan requerir protección especial. b. La manipulación o utilización de bienes, maquinaria o equipos valiosos que hayan de tener lugar en las vías públicas o de uso común, cuando tales operaciones, bienes o equipos hayan de ser protegidos por vigilantes de seguridad, desde el espacio exterior, inmediatamente circundante. c. Los servicios de verificación de alarmas y de respuesta a las mismas a que se refiere el artículo 49 de este Reglamento. d. Los supuestos de persecución a delincuentes sorprendidos en flagrante delito, como consecuencia del cumplimiento de sus funciones en relación con las personas o bienes objeto de su vigilancia y protección. e. Las situaciones en que ello viniera exigido por razones humanitarias relacionadas con dichas personas o bienes. f. La retirada y reposición de fondos en cajeros automáticos, así como la prestación de servicios de vigilancia y protección de los cajeros durante las citadas operaciones, o en las de reparación de averías, fuera de las horas habituales de horario al público en las respectivas oficinas. g. Los desplazamientos excepcionales al exterior de los inmuebles objeto de protección para la realización de actividades directamente relacionadas con las funciones de vigilancia y seguridad, teniendo en cuenta, en su caso, las instrucciones de los órganos competentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. 2. Las limitaciones previstas en el apartado precedente no serán aplicables a los servicios de vigilancia y protección de seguridad privada de los medios de transporte y de sus infraestructuras Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

838

Oposició

En los controles de accesos o en el interior de los inmuebles de cuya vigilancia y seguridad estuvieran encargados, los vigilantes de seguridad podrán realizar controles de identidad de las personas y, si procede, impedir su entrada, sin retener la documentación personal y, en su caso, tomarán nota del nombre, apellidos y número del documento nacional de identidad o documento equivalente de la persona identificada, objeto de la visita y lugar del inmueble a que se dirigen, dotándola, cuando así se determine en las instrucciones de seguridad propias del inmueble, de una credencial que le permita el acceso y circulación interior, debiendo retirarla al finalizar la visita.

per sotsinspector/a

Artículo 77. Controles en el acceso a inmuebles.

que tengan vías específicas y exclusivas de circulación, coordinados cuando proceda con los servicios de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

2. La prestación del servicio en los polígonos industriales o urbanizaciones habrá de estar autorizada por el Gobernador civil de la provincia, previa comprobación, mediante informe de las unidades competentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, de que concurren los siguientes requisitos: a. Que los polígonos o urbanizaciones estén netamente delimitados y separados de los núcleos poblados. b. Que no se produzca solución de continuidad, entre distintas partes del polígono o urbanización, por vías de comunicación ajenas a los mismos, o por otros factores. En caso de que exista o se produzca solución de continuidad, cada parte deberá ser considerada un polígono o urbanización autónomo a efectos de aplicación del presente artículo. c. Que no se efectúe un uso público de las calles del polígono o urbanización por tráfico o circulación frecuente de vehículos ajenos a los mismos. d. Que la administración municipal no se haya hecho cargo de la gestión de los elementos comunes y de la prestación de los servicios municipales. e. Que el polígono o urbanización cuente con administración específica y global que permita la adopción de decisiones comunes. 3. Con independencia de lo dispuesto en el apartado 1, los titulares de los bienes que integren el polígono o urbanización podrán concertar con distintas empresas de seguridad la protección de sus respectivos locales, edificios o instalaciones, pero en este caso los vigilantes de seguridad desempeñarán sus funciones en el Interior de los indicados locales, edificios o instalaciones. 4. Cuando en el cumplimiento de su misión en polígonos industriales o urbanizaciones, y con independencia del ejercicio de la función que les corresponda en el control de accesos, fuese precisa la identificación de alguna persona, los vigilantes la reflejarán en un parte de servicio, que se entregará seguidamente a las dependencias de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Artículo 81. Prestación de servicios con armas. 1. Los vigilantes sólo desempeñarán con armas de fuego los siguientes servicios: a. Los de protección del almacenamiento, recuento, clasificación, transporte y distribución de dinero, valores y objetos valiosos o peligrosos. b. Los de vigilancia y protección de: 1. Centros y establecimientos militares y aquellos otros dependientes del Ministerio de Defensa, en los que presten servicio miembros de las Fuerzas Armadas o estén destinados al uso por el citado personal. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

839

Oposició

1. El servicio de seguridad en vías de uso común pertenecientes a polígonos industriales o urbanizaciones aisladas será prestado por una sola empresa de seguridad y habrá de realizarse, durante el horario nocturno, por medio de dos vigilantes, al menos, debiendo estar conectados entre sí y con la empresa de seguridad por radiocomunicación y disponer de medios de desplazamiento adecuados a la extensión del polígono o urbanización.

per sotsinspector/a

Artículo 80. Servicio en polígonos industriales o urbanizaciones.

Artículo 82. Depósito de las armas. 1. Los vigilantes no podrán portar las armas fuera de las horas y de los lugares de prestación del servicio, debiendo el tiempo restante estar depositadas en los armeros de los lugares de trabajo o, si no existieran, en los de la empresa de seguridad. 2. Excepcionalmente, a la iniciación y terminación del contrato de servicio o, cuando se trate de realizar servicios especiales, suplencias, o los ejercicios obligatorios de tiro, podrán portar las armas en los desplazamientos anteriores y posteriores, previa autorización del jefe de seguridad o, en su defecto, del responsable de la empresa de seguridad, que habrá de ajustarse a las formalidades que determine el Ministerio del Interior, debiendo entregarlas para su depósito en el correspondiente armero. A los efectos previstos en el párrafo anterior, se considerarán servicios especiales aquéllos cuya duración no exceda de un mes. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

840

per sotsinspector/a

2. Cuando las empresas, organismos o entidades titulares de los establecimientos o inmuebles entendiesen que en supuestos no incluidos en el apartado anterior el servicio debiera ser prestado con armas de fuego, teniendo en cuenta las circunstancias que en el mismo se mencionan, solicitarán la correspondiente autorización a la Dirección General de la Policía y de la Guardia Civil, respecto a supuestos no circunscritos al ámbito provincial o a las Delegaciones o Subdelegaciones del Gobierno, que resolverán lo procedente, pudiendo autorizar la formalización del correspondiente contrato.

Oposició

2. Fábricas, depósitos y transporte de armas, explosivos y sustancias peligrosas. 3. Industrias o establecimientos calificados como peligrosos, con arreglo a la legislación de actividades clasificadas, por manipulación, utilización o producción de materias inflamables o explosivas que se encuentren en despoblado. c. En los siguientes establecimientos, entidades, organismos, inmuebles y buques, cuando así se disponga por la Dirección General de la Policía y de la Guardia Civil en los supuestos no circunscritos al ámbito provincial, o por las Delegaciones o Subdelegaciones del Gobierno, valoradas circunstancias tales como la localización, el valor de los objetos a proteger, la concentración del riesgo o peligrosidad, la nocturnidad u otras de análoga significación: 1. Dependencias de Bancos, Cajas de Ahorro y entidades de crédito. 2. Centros de producción, transformación y distribución de energía. 3. Centros y sedes de repetidores de comunicación. 4. Polígonos industriales y lugares donde se concentre almacenamiento de materias primas o mercancías. 5. Urbanizaciones aisladas. 6. Joyerías, platerías o lugares donde se fabriquen, almacenen o exhiban objetos preciosos. 7. Museos, salas de exposiciones o similares. 8. Los lugares de caja o donde se concentren fondos, de grandes superficies comerciales o de casinos de juego. 9. Buques mercantes y buques pesqueros que naveguen bajo bandera española en aguas en las que exista grave riesgo para la seguridad de las personas o de los bienes, o para ambos.

2. De la obligación de depositar el arma en el armero del lugar de trabajo serán responsables el vigilante y el jefe de seguridad, y de la relativa a depósito en el armero de la empresa de seguridad, el vigilante y el jefe de seguridad o director de la empresa de seguridad. 3. Del extravío, robo o sustracción de las armas, así como, en todo caso, de su ausencia del armero cuando deban estar depositadas en el mismo se deberá dar cuenta inmediata a las dependencias de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Artículo 84. Ejercicios de tiro. 1. Los vigilantes de seguridad que presten servicios con armas deberán realizar un ejercicio de tiro obligatorio al semestre, y los demás que puedan prestar dichos servicios, por estar en posesión de las correspondientes licencias de armas, aunque las mismas se encuentren depositadas en las Intervenciones de Armas de la Guardia Civil, un ejercicio de tiro obligatorio al año. En ambos casos, se efectuará el número de disparos que se determine por el Ministerio del Interior. No deberán transcurrir más de ocho meses entre dos ejercicios sucesivos de los primeros, ni más de catorce meses entre dos ejercicios sucesivos de los segundos. La falta de realización o el resultado negativo de un ejercicio de tiro podrá dar lugar a la suspensión temporal de la correspondiente licencia de armas hasta que el ejercicio se realice con resultado positivo. 2. Si fuere necesario, para los ejercicios obligatorios de tiro de los vigilantes que no tuviesen asignadas armas, se trasladarán por el jefe o responsable de seguridad de la empresa las que ésta posea con tal objeto, efectuándose el traslado con la protección de un vigilante armado, yendo las armas descargadas y separadas de la cartuchería, de acuerdo con lo dispuesto en el Reglamento de Armas. Artículo 85. Pruebas psicotécnicas periódicas. Los vigilantes que presten o puedan prestar servicio con armas deberán superar, con una periodicidad de cinco años, las pruebas psicotécnicas que determine el Ministerio del Interior, periodicidad que será bienal a partir de los cincuenta y cinco años de edad, cuyo resultado se comunicará a la Intervención de Armas. En caso de no realización o superación de las pruebas, los interesados no podrán desempeñar servicios con armas, debiendo hacer entrega de la correspondiente licencia, para su anulación, a la Intervención de Armas. Artículo 86. Arma de fuego y medios de defensa. 1. El arma reglamentaria de los vigilantes de seguridad en los servicios que hayan de prestarse con armas será la que determine el Ministerio del Interior.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

841

Oposició

1. Las empresas de seguridad serán responsables de la conservación, mantenimiento y buen funcionamiento de las armas, y los vigilantes, de la seguridad, cuidado y uso correcto de las que tuvieran asignadas, durante la prestación del servicio.

per sotsinspector/a

Artículo 83. Responsabilidad por la custodia de las armas.

4. En los supuestos previstos en el nº 9 de la letra c del apartado 1 del artículo 81 anterior, los vigilantes de seguridad privada podrán portar y usar armas de guerra para la prestación de servicios de protección de personas y bienes, previniendo y repeliendo ataques, con las características, en las condiciones y con los requisitos que se determinen, de manera conjunta, por los Ministerios de Defensa y de Interior. Artículo 87. Uniforme y distintivos. 1. Las funciones de los vigilantes de seguridad únicamente podrán ser desarrolladas vistiendo el uniforme y ostentando el distintivo del cargo que sean preceptivos, que serán aprobados por el Ministerio del Interior, teniendo en cuenta las características de las funciones respectivas de las distintas especialidades de vigilantes y que no podrán confundirse con los de las Fuerzas Armadas ni con los de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad (artículo 12.1 de la Ley de Seguridad Privada). 2. Los vigilantes no podrán vestir el uniforme ni hacer uso de sus distintivos fuera de las horas y lugares del servicio y de los ejercicios de tiro. SECCIÓN III. ESCOLTAS PRIVADOS. Artículo 88. Funciones. 1. Son funciones de los escoltas privados, con carácter exclusivo y excluyente, el acompañamiento, defensa y protección de personas determinadas, que no tengan la condición de autoridades públicas, impidiendo que sean objeto de agresiones o actos delictivos (artículo 17.1 de la Ley de Seguridad Privada). 2. La defensa y protección a prestar ha de estar referida únicamente a la vida e integridad física y a la libertad de las personas objeto de protección. Artículo 89. Forma de prestación del servicio. En el desempeño de sus funciones, los escoltas no podrán realizar identificaciones o detenciones, ni impedir o restringir la libre circulación, salvo que resultase imprescindible como consecuencia de una agresión o de un intento manifiesto de agresión a la persona protegida o a los propios escoltas, debiendo en tal caso poner inmediatamente al detenido o detenidos a disposición de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, sin proceder a ninguna suerte de interrogatorio. Artículo 90. Uso de armas y ejercicios de tiro. 1. El arma reglamentaria de los escoltas privados será la que determine el Ministerio del Interior.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

842

Oposició

3. Cuando los vigilantes en el ejercicio de sus funciones hayan de proceder a la detención e inmovilización de personas para su puesta a disposición de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, el jefe de seguridad podrá disponer el uso de grilletes.

per sotsinspector/a

2. Los vigilantes de seguridad portarán la defensa que se determine por el Ministerio del Interior, en los supuestos que asimismo se determinen por dicho Ministerio.

4. Cuando por razones de trabajo se hallasen, al finalizar el servicio, en localidad distinta de aquélla en la que radique la sede de su empresa, el arma se depositará en el armero de la delegación de la empresa, si la hubiese. En caso contrario, el arma quedará bajo la custodia del escolta, con la autorización, con arreglo al artículo 82, del jefe de seguridad de la empresa. 5. Los escoltas privados deberán realizar ejercicios obligatorios de tiro, una vez cada trimestre, y les será de aplicación lo dispuesto en este Reglamento para los vigilantes de seguridad, sobre número de disparos, conservación y mantenimiento de las armas que tuvieren asignadas, así como lo establecido respecto a la autorización para su traslado con ocasión de los ejercicios obligatorios de tiro. Artículo 91. Régimen general. A los escoltas privados les será de aplicación lo establecido para los vigilantes de seguridad sobre: a. b. c. d. e.

Colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Diligencia en la prestación del servicio. Sustituciones. Conservación de las armas. Pruebas psicotécnicas periódicas.

SECCIÓN IV. GUARDAS PARTICULARES DEL CAMPO. Artículo 92. Funciones. Los guardas particulares del campo, en sus distintas modalidades, ejercerán las funciones de vigilancia y protección de la propiedad: a. En las fincas rústicas. b. En las fincas de caza, en cuanto a los distintos aspectos del régimen cinegético. c. En los establecimientos de acuicultura y zonas marítimas protegidas con fines pesqueros. Artículo 93. Arma reglamentaria. 1. El arma reglamentaria de los guardas particulares del campo será el arma de fuego larga para vigilancia y guardería, determinada con arreglo a lo dispuesto en el artículo 3 del Reglamento de Armas. 2. Cuando el guarda esté encuadrado en una empresa de seguridad, al finalizar el servicio depositará el arma en el armero de aquélla, si tuviese su sede o delegación en la localidad de prestación del servicio; y, en caso contrario, el arma quedará bajo la custodia del guarda. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

843

Oposició

3. Los escoltas privados podrán portar sus armas solamente cuando se encuentren en el ejercicio de sus funciones, debiendo depositarlas, a la finalización de cada servicio, en el armero de la empresa a la que pertenezcan, o en el del lugar de trabajo o residencia de la persona protegida.

per sotsinspector/a

2. Portarán las armas con discreción y sin hacer ostentación de ellas, pudiendo usarlas solamente en caso de agresión a la vida, integridad física o libertad, y atendiendo a criterios de proporcionalidad con el medio utilizado para el ataque.

A los guardas particulares del campo les será de aplicación lo establecido para los vigilantes de seguridad sobre: a. b. c. d. e. f. g. h. i. j. k.

Colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Disposición de cartilla de tiro. Diligencia en la prestación del servicio. Sustituciones. Utilización de perros. Controles y actuaciones en casos de delito. Ejercicios de tiro, cuya periodicidad será anual. Conservación de armas. Pruebas psicotécnicas periódicas. Utilización de uniformes y distintivos. Comprobaciones previas a la iniciación de los servicios.

SECCIÓN V. JEFES Y DIRECTORES DE SEGURIDAD. Artículo 95. Funciones. 1. A los jefes de seguridad les corresponde, bajo la dirección de las empresas de que dependan, el ejercicio de las siguientes funciones: a. El análisis de situaciones de riesgo y la planificación y programación de las actuaciones precisas para la implantación y realización de los servicios de seguridad. b. La organización, dirección e inspección del personal y servicios de seguridad privada. c. La propuesta de los sistemas de seguridad que resulten pertinentes, así como la supervisión de su utilización, funcionamiento y conservación. d. El control de la formación permanente del personal de seguridad que de ellos dependa, proponiendo a la dirección de la empresa la adopción de las medidas o iniciativas adecuadas para el cumplimiento de dicha finalidad. e. La coordinación de los distintos servicios de seguridad que de ellos dependan, con actuaciones propias de protección civil, en situaciones de emergencia, catástrofe o calamidad pública. f. Asegurar la colaboración de los servicios de seguridad con los de las correspondientes dependencias de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. g. En general, velar por la observancia de la regulación de seguridad aplicable. h. La dirección de los ejercicios de tiro del personal de seguridad a sus órdenes, si poseyeran la cualificación necesaria como instructores de tiro. 2. A los directores de seguridad les corresponde el ejercicio de las funciones enumeradas en los apartados a, b, c, e, f y g del artículo anterior.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

844

Oposició

Artículo 94. Régimen general.

per sotsinspector/a

3. Solamente se podrán prestar con armas los servicios de vigilancia de terrenos cinegéticos y aquellos otros que autorice el Delegado o Subdelegado del Gobierno, teniendo en cuenta los supuestos y circunstancias enumerados en el artículo 81 de este Reglamento.

1. Los servicios de seguridad se prestarán obligatoriamente bajo la dirección de un jefe de seguridad, en las empresas de seguridad inscritas para todas o alguna de las actividades previstas en el artículo 1.1, párrafos a, b, c y d, del presente Reglamento, y en las delegaciones o sucursales abiertas de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 17, apartados 2 y 3 de este Reglamento. 2. El mando de los servicios de seguridad se ejercerá por un director de seguridad designado por la entidad, empresa o grupo empresarial: a. En las empresas o entidades que constituyan, en virtud de disposición general o decisión gubernativa, departamento de seguridad. b. En los centros, establecimientos o inmuebles que cuenten con un servicio de seguridad integrado por veinticuatro o más vigilantes de seguridad o guardas particulares del campo, y cuya duración prevista supere un año. c. Cuando así lo disponga la Dirección General de la Policía y de la Guardia Civil para los supuestos supraprovinciales, o el Subdelegado del Gobierno de la provincia, atendiendo el volumen de medios personales y materiales, tanto físicos como electrónicos, el sistema de seguridad de la entidad o establecimiento, así como la complejidad de su funcionamiento y el grado de concentración de riesgo. Artículo 97. Comunicación con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Los jefes de seguridad, así como los directores de seguridad, canalizarán hacia las dependencias de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad las comunicaciones a que se refiere el artículo 66 de este Reglamento, y deberán comparecer a las reuniones informativas o de coordinación a que fueren citados por las autoridades policiales competentes.

per sotsinspector/a

Artículo 96. Supuestos de existencia obligatoria.

Los jefes y los directores de seguridad deberán proponer o adoptar las medidas oportunas para la subsanación de las deficiencias o anomalías que observen o les comuniquen los vigilantes o los guardas particulares del campo en relación con los servicios o los sistemas de seguridad, asegurándose de la anotación, en este último caso, de la fecha y hora de la subsanación en el correspondiente libro‐catálogo y comprobando su funcionamiento. Artículo 99. Delegación de funciones. Los jefes de seguridad podrán delegar únicamente el ejercicio de las facultades para autorizar el traslado de armas o la obligación de efectuar personalmente el traslado, y las relativas a comunicación con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y a subsanación de deficiencias o anomalías, así como las de dirección e inspección del personal y servicios de seguridad privada, lo que requerirá la aprobación de las empresas, y habrá de recaer, donde no hubiera jefe de seguridad delegado, en persona del Servicio o Departamento de Seguridad que reúna análogas condiciones de experiencia y capacidad que ellos; comunicando a las dependencias de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad el alcance de la delegación y la persona o personas de la empresa en quienes recae, con expresión del puesto que ocupa en la propia empresa. Asimismo deberán comunicar a dichas dependencias cualquier variación que se produzca al respecto, y en su caso la revocación de la delegación. Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

845

Oposició

Artículo 98. Subsanación de deficiencias o anomalías.

SECCIÓN VI. DETECTIVES PRIVADOS. Artículo 101. Funciones. 1. Los detectives privados, a solicitud de personas físicas o jurídicas, se encargarán: a. De obtener y aportar información y pruebas sobre conductas o hechos privados. b. De la investigación de delitos perseguibles sólo a instancia de parte por encargo de los legitimados en el proceso penal. c. De la vigilancia en ferias, hoteles, exposiciones o ámbitos análogos (artículo 19.1 de la Ley de Seguridad Privada). 2. A los efectos del presente artículo, se considerarán conductas o hechos privados los que afecten al ámbito económico, laboral, mercantil, financiero y, en general, a la vida personal, familiar o social, exceptuada la que se desarrolle en los domicilios o lugares reservados. 3. En el ámbito del apartado 1.c) se consideran comprendidas las grandes superficies comerciales y los locales públicos de gran concurrencia. Artículo 102. Prohibiciones. 1. Los detectives no podrán realizar investigaciones sobre delitos perseguibles de oficio, debiendo denunciar inmediatamente ante la autoridad competente cualquier hecho de esta naturaleza que llegará a su conocimiento y poniendo a su disposición toda la información y los instrumentos que pudieran haber obtenido, relacionados con dichos delitos. 2. En ningún caso podrán utilizar para sus investigaciones medios personales o técnicos que atenten contra el derecho al honor, a la intimidad personal o familiar, a la propia imagen o al secreto de las comunicaciones (artículo 19.3 y 4 de la Ley de Seguridad Privada.) Artículo 103. Carácter reservado de las investigaciones. Los detectives privados están obligados a guardar riguroso secreto de las investigaciones que realicen y no podrán facilitar datos sobre éstas más que a las personas que se las encomienden y a los órganos judiciales y policíales competentes para el ejercicio de sus funciones. Artículo 104. Registro especial. 1. Por la Dirección General de la Policía se llevará un Registro de detectives privados con despacho abierto, en el que, con el número de orden de inscripción, figurará su nombre y apellidos, domicilio social y, en su caso, detectives asociados o dependientes, habilitados de acuerdo con lo dispuesto en los preceptos aplicables de los artículos 52 a 65 de este Reglamento, y delegaciones o sucursales que de aquéllos dependan, así como el nombre comercial que utilicen. La Dirección General de la Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

846

Oposició

Las empresas de seguridad y las entidades con departamento de seguridad comunicarán a la Dirección General de la Policía las altas y bajas de los jefes de seguridad y de los directores de seguridad, respectivamente, dentro de los cinco días siguientes a la fecha en que se produzcan.

per sotsinspector/a

Artículo 100. Comunicación de altas y bajas.

3. La inscripción del despacho en dicho Registro se practicará previa instrucción de procedimiento, iniciado a solicitud de persona interesada, en el que habrá de acreditarse, si ya no lo estuviere en el órgano encargado del Registro, el cumplimiento de los requisitos generales que se determinan en el artículo 53 de este Reglamento, y de los específicos señalados en el artículo 54.5 del mismo, así como el de haber causado alta en el Impuesto de Actividades Económicas. 4. La inscripción de detectives dependientes o asociados se acordará previa solicitud del detective titular del despacho de que dependan, adjuntando, en caso de vinculación laboral, documento acreditativo del alta de aquéllos en la Seguridad Social. 5. A los procedimientos de inscripción de despachos de detectives privados les será de aplicación lo dispuesto en los artículos 8 y 9 de este Reglamento, sobre subsanación de defectos, resoluciones, notificaciones y recursos. 6. El número de orden de inscripción y la fecha en que se hubiere acordado se comunicará al interesado, que deberá hacer constar dicho número en su publicidad, documentos e informes. 7. Cualquier variación de los datos registrales, así como de los relativos a detectives dependientes o asociados y a delegaciones o sucursales, se comunicará, en el plazo de los quince días siguientes a la fecha en que se produzca, a efectos de su posible incorporación al Registro especial, a la Dirección General de la Policía, que la transmitirá oportunamente al órgano correspondiente de la Comunidad Autónoma competente. Artículo 105. Sociedades de detectives. 1. Las sociedades mercantiles, laborales o cooperativas de detectives habrán de estar constituidas únicamente por personas físicas reglamentariamente habilitadas como tales, debiendo remitir a la Dirección General de la Policía, a efectos de inscripción en el Registro, copia autorizada de la escritura de constitución de la sociedad y certificado o nota de inscripción de la misma en el Registro correspondiente, así como de cualquier modificación que se produzca en la composición de los órganos de administración de la sociedad o en la titularidad de las acciones o participaciones representativas de su capital y en los aumentos o disminuciones de éste. La comunicación deberá remitirse a la Dirección General de la Policía en los quince días siguientes a la fecha en que se otorgue la correspondiente escritura o se produzca la modificación en cuestión, correspondiendo al citado centro directivo dar traslado de la comunicación a la Comunidad Autónoma competente. 2. Los miembros de estas sociedades únicamente podrán dedicarse a la realización de las actividades propias de los detectives, no pudiendo desarrollar ninguna de las atribuidas con carácter exclusivo a las empresas de seguridad.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

847

Oposició

2. Para el comienzo del desarrollo de las funciones del detective privado y de sus detectives asociados, la apertura del despacho deberá estar reseñada en el Registro a que se refiere el apartado anterior, y hallarse en posesión el titular y los asociados de las correspondientes tarjetas de identidad profesional. No se podrá hacer publicidad de las actividades propias de los detectives privados sin estar inscrito en el Registro.

per sotsinspector/a

Policía comunicará oportunamente estos datos al órgano correspondiente de la Comunidad Autónoma competente.

Artículo 107. Apertura de sucursales. Para la efectividad de lo dispuesto en el artículo anterior, deberán comunicar previamente a la Dirección General de la Policía, que dará traslado a la Comunidad Autónoma competente, la apertura de la delegación o sucursal, con la determinación de su localización, y acompañando los documentos relativos a los detectives que vayan a trabajar en la misma. Artículo 108. Libro‐registro. 1. En cada despacho y sucursal, los detectives llevarán un libro‐registro, según el modelo que se apruebe por el Ministerio del Interior, concebido de forma que su tratamiento y archivo pueda ser mecanizado e informatizado. 2. La obligación de llevanza del libro‐registro del apartado anterior también corresponderá a los nacionales de Estados miembros de la Unión Europea o de Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo habilitados como detectives privados en cualquiera de dichos Estados y que pretendan ejercer su profesión en España sin disponer de despacho o sucursal en nuestro país. Artículo 109. Comunicación de informaciones. Los detectives titulares y los asociados o dependientes, cuando sean requeridos para ello por los órganos competentes de la Administración de Justicia, y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, deberán facilitar las informaciones de que tuvieran conocimiento en relación con las investigaciones que tales organismos se encontraran llevando a cabo. Artículo 110. Responsabilidad. Los detectives privados y las sociedades de detectives responderán civilmente de las acciones u omisiones en que, durante la ejecución de sus servicios, incurran los detectives dependientes o asociados que con ellos estén vinculados.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

848

Oposició

Los detectives privados podrán establecer departamentos delegados o sucursales en la misma localidad donde tengan establecido su despacho profesional o en otras distintas, debiendo, en todo caso, estar dirigido cada uno de ellos por un detective habilitado o reconocido con arreglo a lo dispuesto en este Reglamento, distinto del titular de la oficina principal.

per sotsinspector/a

Artículo 106. Establecimiento de sucursales.

DECRET 112/2010, DE 31 D'AGOST, PEL QUAL S'APROVA EL REGLAMENT D'ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES.

Adaptació de les llicències 1. A partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret, els ajuntaments han de revisar, en un termini màxim de 24 mesos, les llicències atorgades amb anterioritat pel que fa a la denominació de l'activitat o espectacle i adaptar‐les a les definicions que s'hi contenen. Els ajuntaments han de comunicar als corresponents serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat, i a les persones titulars o organitzadores, les resolucions relatives a aquestes revisions. Qualsevol sol∙licitud o comunicació de modificació substancial de les condicions en què va ser atorgada la llicència o autorització comporta l'adequació de l'esmentada llicència o autorització de conformitat amb el que estableix aquest Reglament. La comunicació a l'ajuntament corresponent produeix efectes en el mateix moment de la seva presentació davant d'aquest. 2. Els establiments oberts al públic que disposin de llicència per a les activitats de bar musical, discoteca, sala de ball i sala de festes amb espectacle no requereixen de la sol∙licitud i l'adaptació de la llicència en el cas que vulguin realitzar actuacions en directe d'acord amb el que estableix l'annex I, si bé ho han de comunicar a l'ajuntament corresponent per tal que aquesta activitat complementària consti a la llicència, i en el Registre d'establiments oberts al públic i de persones organitzadores. Segona Adaptació dels establiments Els establiments i espais oberts al públic que estiguin autoritzats a l'entrada en vigor d'aquest Reglament poden seguir en funcionament, fins i tot si les instal∙lacions no compleixen algunes de les seves disposicions, sens perjudici de la necessitat de complir les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans. No obstant això, han d'adequar‐se plenament als requisits i condicionaments d'aquest Reglament, sempre que concorri alguna de les circumstàncies següents: a) Modificacions substancials de l'establiment. b) Ampliació o modificació de les activitats recreatives o dels espectacles públics inclosos a la llicència o autorització, sempre que es requereixi un canvi en les seves instal∙lacions. c) Sol∙licitud de distintius de qualitat o de qualsevol altre ajut o benefici de l'Administració o contractació de qualsevol tipus de servei o activitat amb aquesta.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

849

Oposició

Primera

per sotsinspector/a

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Tercera

Quarta Control d'aforaments Els establiments que tenen l'obligació de disposar de sistema automàtic de control d'aforaments disposen d'un termini de tres anys, a partir de la publicació de la regulació d'aquest sistema, per instal∙lar‐lo i posar‐lo en funcionament. La direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives els ha d'assessorar i donar suport en aquesta instal∙lació i posada en funcionament. Cinquena Prevencions acústiques especials Els establiments oberts al públic destinats a espectacles musicals o a activitats musicals, que han de tenir instal∙lat un limitador de so amb registrador, per tal d'assegurar que no se sobrepassen els valors límits establerts, disposen d'un termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquest Reglament per instal∙lar‐lo. Sisena Llicències en tramitació Totes les sol∙licituds de llicències i autoritzacions presentades abans de l'entrada en vigor d'aquest Reglament es regeixen per la normativa aplicable en el moment en què es van sol∙licitar, sens perjudici del compliment de les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns. En aquells supòsits en què la nova regulació estableixi el règim de comunicació prèvia, la persona interessada pot, amb anterioritat a la resolució, desistir de la seva sol∙licitud i optar per l'aplicació de la nova normativa. Setena Carnet de personal de control d'accés Les persones que disposin de l'habilitació de personal de control d'accés, mitjançant el carnet corresponent, disposen d'un termini màxim de 12 mesos per adaptar‐se a la nova regulació.

Rambla del Raval, 29-35, baixos, 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat sap@sap-ugt.cat

850