LES MONERES Les moneres són un regne biològic que comprèn la majoria dels éssers vius amb una estructura cel·lular procariòtica. A causa d'això aquest regne rep a vegades el nom de Prokaryotae. Abans de la seva creació, se'ls tractava com dues divisions diferenciades de lesplantes: els Schizomycetes o eubacteris, considerats fongs, i els cianofitins, algues blaves. Ara se sap que aquestes darreres són un grup dins els eubacteris, anomenat cianobacteris, i es coneix que no estan properament relacionades amb les plantes, fongs o animals. Els cianobacteris tenen nutrició autòtrofa (cosa de la qual es diferencien del bacteris) i una mida més gran. S'agrupen en colònies amb una substància gelatinosa que fa que a vegades es puguin veure a ull nu. Els cianobacteris són també anomenats "algues blaves". Estudis de Carl Woese del 1977 demostraren que els procariotes estan dividits en dos grups diferenciats, que no semblen estar més relacionats entre ells que amb els eucariotes. Els va anomenar Eubacteria i Archaebacteria, i més endavant bacteria i Archaea. Se'ls pot considerar com subregnes, però els esquemes més nous tendeixen a abandonar Monera i tractar-los com dominis separats. Ernst Haeckel proposà el quart regne, que és Monera. Descobrí que hi ha moltes característiques
fonamentals, rares en altresorganismes, però que es troben en els bacteris i les algues blaves. En el sistema de tres regnes, Monera inclou els microorganismes eucariòtics. Nogensmenys, es va considerar més tard que els Monera eren massa diversos per ésser vists com un únic regne. Les moneres són els éssers vius més petits que existeixen. la seva mida és microscòpica. Són organismes unicel·lulars i la seva cèl·lula no té un nucli diferènciat. El grup d'èssers vius més abundants en el regne de les moneres són els bacteris. Alguns bacteris són beneficiosos, com el Lacobacillus que, afegit a la llet, produeix iogurt o formatge. Altres bacteteris són perjudicials i causen malalties i infeccions, com les salmonel·les que causen gastroenteritis
ELS PROTOCTIST Els protists (Protista) són un grup divers de microorganismes eucariotes. Històricament, els protists foren considerats com un regne distint, però aquest grup ja no és reconegut en la taxonomia actual.[1] Els protists no tenen gaire cosa en comú a part d'una
organització relativament senzilla – o bé són unicel·lulars o bé són multicel·lulars sense teixits especialitzats. Aquesta organització cel·lular simple diferencia els protists de la resta d'eucariotes, com ara els fongs, els animals i les plantes. De fet, el seu estil de vida és ben similar al dels procariotes. [2] La majoria d'organismes eucariotes són protists.[3] El regne Protista fou utilitzat originalment el 1866 per Ernst Haeckel. Els protists eren subdividits tradicionalment en diversos grups segons les seves semblances als regnes "superiors": els protozous unicel·lulars, semblants als animals; els protofitins, majoritàriament alguesunicel·lulars semblants a les plantes; i els mixomicets i oomicets, semblants als fongs. Com que aquests grups sovint s'encavalquen, han estat substituïts per classificacions basades en la filogènia. Tanmateix, encara resulten útils com a noms informals per descriure lamorfologia i ecologia dels protists.[4] Els protists viuen en gairebé qualsevol medi que contingui aigua líquida. Molts protists, com ara les algues, són fotosintètics i són productors primaris essencials dels ecosistemes, especialment a l'oceà, on formen part
del plàncton. Altres protists, com ara els cinetoplàstids i elsapicomplexos, són la causa d'una varietat de malalties humanes greus, com ara la malària i la malaltia del son.
ELS FONGS Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cel·lules eucariotes, pluricel·lulars i de digestió externa. Els fongs, també anomenatseumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars. Els fongs són organismes heteròtrofs que posseeixen una paret cel·lular quitinosa, i la majoria d'espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars anomenades hifes, que formen un miceli; algunes espècies també creixen com a cèl·lules individuals. La reproducció sexual i asexual dels fongs se sol fer mitjançant espores, sovint produïdes en estructures especialitzades o en fructificacions. Alguns han perdut la capacitat de formar estructures reproductives, i es propaguen
únicament per creixement vegetatiu. Els llevats, floriduresi bolets són exemples de fongs. La disciplina de la biologia que estudia els fongs és la micologia, i sovint se la considera part de la botànica, tot i que els fongs són més propers als animals que a les plantes. Presents arreu del món, la majoria de fongs són en gran part invisibles a ull nu, i viuen principalment al sòl, en matèria morta, i com asimbionts de plantes, animals o altres fongs. Juguen un paper essencial als ecosistemes a l'hora de descompondre matèria orgànica i són indispensables en els cicles i intercanvis dels nutrients. Els fongs poden esdevenir perceptibles quan fructifiquen, o bé com a bolets o com a floridures. Des de fa molt de temps se'ls ha utilitzat com a font directa d'aliment, com ara els bolets i les tòfones, així com en la fermentacióde diversos productes alimentaris, com ara el vi, la cervesa o la salsa de soia. Més recentment, s'utilitzen els fongs com a font d'antibiòticsutilitzats en la medicina, i diversos enzims, com ara cel·lulases, pectinases i proteases, importants per usos industrials o com a ingredients actius de detergents. Moltes espècies produeixen compostos bioactius anomenats micotoxines,
com ara alcaloides i policètids, que són tòxiques pels animals, incloent-hi els humans. Les fructificacions d'algunes espècies tenen un ús recreatiu o en cerimònies tradicionals, com a font de compostos psicotròpics. Els fongs són patògens importants d'humans i altres animals, i les pèrdues degudes a malalties delsconreus (com ara la fallada de l'arròs) o la descomposició d'aliments poden tenir un gran impacte sobre el subministrament d'aliments i les economies locals.
LES PLANTES Una planta (Plantae) és un ésser viu (organisme) pluricel·lular autòtrof (productor primari). Les plantes obtenen l'energia que necessiten perviure mitjançant el procés bioquímic de la fotosíntesi oxigènica. Inclouen organismes familiars com ara arbres, herbes, arbustos, vinyes,falgueres, m olses i les algues verdes. S'estima que actualment existeixen unes 350.000 espècies de plantes, definint-les com aespermatofitins, briofitins, falgueres i falgueres afins. Al 2004 se n'havien identificat unes
287.655 espècies, de les quals 258.650 fan flor i 18.000 són briofitines. Fora dels contextos de formació científica, el terme "plantes" implica una associació d'organismes amb certs trets comuns: que són multicel·lulars, contenen cel·lulosa, i realitzen la fotosíntesi.
ELS ANIMALS ls animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre multicel·lulars. En un registre més científic, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs[1] que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular.[2] Tots els animals són mòtils,[3] tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous. E
En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar el terme «animal» per referir-se a tots els animals excepte els humans però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista científic l'ésser humà és una espècie més del regne Animalia. La causa és que s'assumeix que l'home és l'únic animal racional, o dotat de raó. Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un sistema nerviós, que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a metazous o eumetazous quan el primer terme s'empra per a denominar els animals en general. Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb
altres organismes multicel·lulars com les plantes i els fongs, les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant parets cel·lulars, que desenvolupen un creixement progressiu.
LES CEL·LULES
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent.[1] D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars. En aquests últims, el nombre de cèl·lules és variable: va d'alguns centenars, com en alguns nematodes, a centenars de bilions (1014), com en el cas de l'ésser humà. Les cèl·lules solen tenir una mida de 10 µm i una
massa d'1 ng, tot i que n'hi ha de molt més grans. La teoria cel·lular, proposada el 1839 per Matthias Jakob Schleiden i Theodor Schwann, postula que tots els organismes es componen de cèl·lules, i que totes les cèl·lules deriven d'altres precedents. Així, doncs, totes les funcions vitals provenen de la maquinària cel·lular i de la interacció entre cèl·lules adjacents; a més, la conservació de la informació genètica, base de l'herència a l'ADN que vol dir àcid desoxiribonucleic permet transmetre-la de generació en generació.[2]