Richard Nightingale Goss deixa el seu voluntariat a la parròquia

“La mort és el començament de la immortalitat.” (Maximilien Robespierre, polític i advocat)

La segona campanya d’excavacions a la fossa comuna, no dóna resultat

Els arqueòlegs d’ATICS han acabat d'excavar els cinc sondejos prevists a la segona campanya d’excavacions al cementeri de Porreres amb l’objectiu de corroborar informacions sobre possibles enterraments de víctimes de la repressió franquista. La intervenció emmarcada dins el segon Pla de Fosses 2019-2020 impulsat pel Govern de les Illes Balears, es va centrar en un espai que correspon a la primera zona enjardinada ubicada a l’entrada del cementeri de Porreres, a la banda esquerra. Els treballs arribaran fins a mitjan novembre, quan es desmuntaran els blocs de nínxols per tal d'extreure les restes ja localitzades. El secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha dit que es feien aquests sondatges per a tenir la major informació possible sobre l'existència de les possibles fosses en aquesta zona i per a poder plantejar «una intervenció amb totes les garanties» i saber exactament on s'ha d'excavar i si és necessari excavar. «És probable que no trobem res, però hem de cercar. Falten moltes restes per a trobar». A més d'aquestes cinc prospeccions, Jurado avançava que s'investigarà l'existència d'altres possibles fosses que estiguin davall aquest bloc. De moment, els arqueòlegs mostren la seva decepció perquè no han trobat restes de represaliats. Només s'han trobat restes d'enterraments cristians de finals del segle XIX, dels principis de la utilització del cementeri. De moment, la nova campanya a la fossa comuna ha servit per descartar una de les possibles zones que, segons fonts orals, podrien haver estat utilitzades com a enterrament entre els anys 1936-1938. Es calcula que el nombre de víctimes assassinades a la Creu va ser d'unes 137. Gràcies a una prospecció geofísica electromagnètica realitzada al voltant de l'Oratori de la Creu s'ha localitzat una beina de bala d'arma curta, compatible amb l'època dels assassinats.

Nou estat d'alarma a les Balears El Govern posa un toc de queda a les dotze de la nit. Durarà fins el 9 de maig

L'inici del toc de queda a Balears queda fixat a les 24.00 hores. El control del compliment del toc de queda, no obstant això, en una gran part dels municipis de Mallorca serà pràcticament impossible a causa de la falta de recursos policials per a efectuar aquesta vigilància. Les restriccions nocturnes de mobilitat i les limitacions de reunions personals a sis persones són els aspectes més destacats. L'activitat econòmica queda paralitzada a la mitjanit a la totalitat dels sectors productius de la Comunitat. La prioritat passa en aquests moments per controlar la pandèmia. L'estat d'alarma quedarà fins al 9 de maig.

Excepcions a la mobilitat

-Assistència sanitària d’urgència. -Adquisició de productes farmacèutics per raó d’urgència. -Desplaçament per anar i tornar de treballar. -Desplaçaments de professionals, i personal voluntari acreditat, per fer serveis essencials, sanitaris i socials. -Cura de persones grans, menors d’edat, persones dependents, amb discapacitat o especialment vulnerables per motius inajornables (incloent-hi els desplaçaments per necessitats de persones amb trastorns de la conducta, discapacitat o malaltia que requereixin activitat a l’exterior pel seu benestar emocional o de salut. -Retorn al domicili de centres educatius i de les activitats culturals i espectacles públics. -Retorn al lloc de residència habitual en cas de viatge. -Altres causes de força major o altra situació de necessitat.

Consum a la via pública

En les reunions que concentrin més de sis persones en espais públics no es permet consumir aliments ni begudes. No està permès fumar a la via pública o a l'aire lliure. Es prohibeix el consum compartit de begudes alcohòliques a la via pública i a la resta d'espais oberts.

Localitats petites sense policies

«A mi em sembla perfecte que es prenguin aquestes mesures, però seran efectives si no hi ha agents per a controlar?», ha qüestionat l'alcaldessa de Porreres, Francisca Mora, que recorda que, al municipi, l'últim torn de la Policia Local acaba actualment a les 22 hores, abans que comenci el toc de queda. El dèficit de les plantilles policials no ajuda a afrontar situacions d'emergències com la que es viu actualment. Mora explica que, actualment, la plantilla està composta només per dos agents, ja que n'hi ha tres de baixa i un amb permís de paternitat. «No tenim gent per a cobrir el servei. A més, cal tenir en compte que una persona sola tampoc pot encarregar-se de patrullar a la nit» argumenta. No hi ha per tant efectius per a cobrir el torn nocturn. Les solucions passen per una reivindicació que ja és recurrent entre els alcaldes de l'illa: més efectius policials. Estrènyer la col·laboració amb la Guàrdia Civil pot ser una de les fórmules, segons diversos consistoris.

Va néixer per a comercialitzar la seva producció agrícola de manera directa. Ara ja compta amb 18 botigues i ofereix tota classe d'articles d'alimentació. Complerta la seva primera dècada de vida, Agromart Balear ha aconseguit el seu objectiu: aconseguir un preu just per a la producció agrícola i oferir fruita i verdura de qualitat. Per a això, ha hagut d'organitzar el seu propi canal de distribució. El passat dia 23 han inaugurat una nova i completa botiga a Manacor.

El 2010, Tomeu Lliteres, d'una banda, i els germans Miquel, Apol·lònia i Rafel Figuera, per una altra, van unir les seves empreses agrícoles. L'objectiu era augmentar la rendibilitat, però no el van aconseguir. Així que arribaren a la conclusió que havien d'apostar per la venda directa. Avui, compten amb 18 botigues pròpies distribuïdes per tota Mallorca que proveeixen des dels seus magatzems centrals de Porreres.

I no sols venen la seva pròpia producció del camp, sinó que l'han complementat amb la venda de tota classe de productes d'alimentació. "Miquel és el director de compres de gènere fresc, fruita i verdura que no produïm. També és l'encarregat del magatzem central i de la logística del que hem comprat i el produït. Apol·lònia és la responsable d'administració i personal. Tomeu és el gerent i director de compres de productes de prestatgeries, a més d'encarregat de les botigues. I jo sóc enginyer tècnic agrícola i m'encarreg de tot el referent a la producció pròpia: personal, terrenys, organització, sembres, collites...", explica Rafel Figuera. L'objectiu inicial de l'empresa era donar sortida a la producció pròpia, que era el seu gran dèficit. I no sols ho han aconseguit, sinó que han pogut introduir moltes produccions de fruita i verdura de tercers, així com una gran gamma d'altres productes. Han sofisticat la seva imatge i la seva oferta, apostant per la qualitat. "Som una fruiteria, i aquest segment continua sent el més important en la facturació, però l'hem acompanyat de moltíssims comestibles d'altres línies per a poder oferir tot el que el client ens pot demanar. És impossible fer de tot, perquè tenim 2.500 referències. En fruita i verdura estem molt forts, però les galletes les fan a Porreres o Artà per a nosaltres, i el mateix per a molts altres productes", indica. En aquest sentit, es poden trobar a les botigues des d'embotits a pa, pasta, galletes, llavors, sucs, melmelades i altres productes en conserva, vi, productes a granel, gelats o carn. En moltes ocasions, aquests productes són ecològics i gairebé sempre tenen la marca d'Agromart. "Promocionar la nostra marca és un dels objectius. Volem que es relacioni amb un segell de qualitat. A vegades no serà el més barat del mercat, però que sigui bo", indica. I amb l'obertura de les botigues pròpies, a pesar que implica assumir nous costos, no sols han aconseguit equilibrar els preus de la producció pròpia sinó també d'altres productors locals. "Molts pagesos de l'illa estan interessats a col·laborar amb nosaltres, i és perquè estan contents. Ara és temps de planificació i molts truquen a la nostra porta per a acordar diferents línies de comercialització", assenyala. Així, han aconseguit donar treball a 200 persones de manera directa i 300 de manera indirecta. Quant a la producció pròpia, se centra en dues grans zones: Porreres i Son Mesquida, "És millor tenir totes les finques juntes perquè els costos de producció es disparen quan cal moure maquinària per les carreteres i personal d'aquí cap allà. Si no, surt més a compte tenir les finques agrupades". Agromart també aposta per recuperar les varietats locals. "Avui, l'objectiu no és tant fer quilos com qualitat. I les varietats antigues, que fa 100 o 150 anys que es fan, estan tan adaptades al clima d'aquí que tenen una qualitat per si mateix, encara que a vegades no són tan productives", explica. De moment, han recuperat quatre en col·laboració amb l'Associació de Varietats Locals: pebre d'envinagrar, tomàtiga de ramellet de ferro, tomàtiga de mutxamel i meló fei. Així mateix, han sembrat quinze varietats autòctones d'arbres fruiters, però no serà fins dins tres anys quan donaran fruit.

La necessitat del producte de qualitat

Existeix una gran necessitat de reeducar. "A vegades entenem per qualitat la bellesa visual, i tenim una nova varietat que es diu meló fei, lleig, perquè no entra per la vista, però per dins és boníssim. A vegades entenem qualitat per color, forma o grandària determinada i no sempre és així. El camp no és una fàbrica", aclareix. És per això que a les botigues es pot trobar producte extra i també de segona. Així mateix, insisteix que la societat conegui les dificultats de produir fora de temporada. "Som molt competitius en els productes de producció pròpia. Però cal tenir en compte que un pebre vermell pot costar 0,90 euros de temporada i tres euros a l'hivern. És el preu de voler menjar de tot l'any. I fem un gran esforç perquè volem oferir molt bon producte tot l'any", explica Rafel Figuera. Preguntat per si no es penedeix d'haver passat d'enginyer agrícola a empresari, ho té clar i parla en plural: "Agromart és la nostra vida. No em penedesc. No sé quin és el nostre sostre, però ens agrada. Diria que un dels nostres èxits és que no ens hem barallat mai. Som pagesos i ens hem hagut de reinventar i reeducar, però el mateix treball ens ensenya i si no, demanem ajuda", conclou.

q La fira de Porreres, suspesa pel coronavirus, almenys de portes cap endins, haurà estat, oficialment ,el dia primer de novembre, amb els comerços locals oberts. q Miquel Àngel Veny, del Club Columbòfil Porreres, ha quedat campió d’Europa 2020, un gran èxit esportiu. q La parròquia de Porreres ha posat en marxa els nous horaris de misses a la temporada d'hivern que queden de la següent manera: Dimecres a les 20:00h. Dissabtes a les 19:00h. Diumenges a les 11:30h i a les 20:00h. Els funerals es continuaran fent a les 20 hores. q Es mantenen els casos actius de covid-19 a Porreres, segons l'última actualització de dades realitzada per la Conselleria de Salut. Porreres ha passat a 5 contagiats i 36 altes. La taxa local per 1000 habitants és de 7,27. Els municipis veïns sumen 33 defuncions en total. q Debut a les restriccions de la covid-19, per les festes de Tots Sants i els Morts no hi haurà ofici religiós a la Creu. Es farà a l'església parroquial. El cementeri restarà obert de les 8 a les 20 hores i dissabte fins a les 24 hores. q La porrerenca Agnès Oliver juntament amb Apol·lònia Maria Vicens, han aconseguit la victòria absoluta en la modalitat de parelles fèmines a la cursa de 3 hores de resistència amb BTT disputada a Cala D'Or.

La "Semilla" de setembre-octubre 2020 informa que Richard Nightingale Goss deixa la seva tasca de voluntariat a la parròquia de Porreres, agraint públicament els anys que setmana rere setmana ha dedicat a l'església parroquial. Richard fa uns mesos va comunicar que, per motius de salut, ja no podia exercir aquest voluntariat, que va començar el 2010, quan el rector de Porreres era Mn. Àngel Reigadas, fent de guia de l'església als visitants. Nascut a Amèrica del Nord (Los Angeles, 05-04-1939) i educat a Escòcia, sempre ha estat molt solidari amb les parròquies on ha viscut. Llicenciat en anglès, història i literatura i doctor en etnomusicologia. Quan va arribar a Porreres -i això fa més de 20 anys- va decidir col·laborar amb la parròquia del seu poble de residència. (Vegeu l'entrevista que li dedicarem al número 45)

Bernat Bauçà, president de l'Associació de Pares i Mares d'Alumnes de l'Escola Nova: «Hi ha molta implicació dels pares i mares amb l'escola»

En Bernat té un nin de 10 anys que fa sisè a l'Escola Nova de Porreres. Està molt implicat amb la comunitat educativa des de l'AMIPA, que presideix. Hi ha molta implicació de les mares i pares amb l'escola, gairebé un 80% de les famílies estan associades a l'AMIPA. Ara totes les energies estan posades en donar suport per a gestionar la situació generada per la covid-19, però a un curs "normal" funcionaven per comissions: embelliment per millorar l'aspecte de l'escola, festes, Rua, etc. A més, gestionen el menjador i les activitats extraescolars i organitzen conferències i excursions. "Participam com a AMIPA a les festes populars, a Sant Roc", afegeix en Bernat. Respecte als problemes de l'escola, en destaca la limitació d'espai de les seves instal·lacions, que s'ha fet encara més evident amb les distàncies que ha imposat la pandèmia. "Si abans ja era petita, ara resulta diminuta", explica, "sort de l'Ajuntament que ha cedit espais, si no seria inviable. I de l'equip directiu que ha fet una feinada per adaptar- se!". Pel que fa a l'AMIPA, també s'ha vist afectada per la nova situació generada per la covid-19. "Han sorgit moltes despeses que no teníem previstes, pel que fa a les adaptacions de l'escola matinera, l'augment de monitors al menjador per ajudar a controlar els grups bombolla", ens diu.

Periòdic mensual “El Pla”

Mor Joan Mesquida a 57 anys

El passat dia 19 va morir el polític Joan Mesquida a 57 anys a conseqüència d'un càncer. El 15 de març havia anunciat que patia la malaltia. Fill de pares porrerencs, tot i que nascut a Felanitx el 1962, era molt conegut. La seva trajectòria política el va dur a ser director general d'interior. També va ser secretari d'Estat de Turisme, diputat pel PSOE en el Parlament i conseller del Consell de Mallorca. Entre 1999 i 2003 va ser conseller d'Hisenda i pressupostos del Govern. Es va donar de baixa del PSOE, després de trenta-dos anys de militància, per passar-se a Ciudadanos.

Ja es pot fer foc a fora vila

Des del passat 16 d'octubre, tornen a estar permeses les cremes de restes vegetals a menys de 500 metres de terreny forestal. Dins el bosc continua sent necessària l'autorització. Tot i això en cas d'haver de fer foc, actuau amb precaució, evitant els dies de vent i fent les cremes allunyades de zones amb excés de vegetació.

Porreres és el poble que menys ingressa per l'IBI

El 2017 es va poder fer una gran baixada de la contribució. L'ajuntament es nodreix d'aquests imposts directes. “Volem mantenir-ho així” ha anunciat el grup del Pi. ”Vàrem demanar poder fraccionar els imposts, per això des del Pi hem demanat modificar la llei d'hisendes locals”.

Fa 200 anys. Segle XIX

L’ametler d’en Verdera (I)

És una varietat molt cultivada a Mallorca, de la qual s’han comptabilitzats 447.800 exemplars. Les qualitats d’aquest arbre són que es desenvolupa molt bé a terres fèrtils i calentes, les produccions són continuades, dóna bon rendiment en bessó (29 %) i és molt fàcil de podar. El bessó és petit, rodonenc, de gran qualitat i molt apreciat per al consum com a postres. Alguns dels inconvenients són el poc desenvolupament i l’escassa producció a terres poc fèrtils, l’alt percentatge de bessons dobles (30 %) i que és molt sensible a la poda forta. La floració és entre el 25 de gener i el 18 de febrer.

La revista El Agricultor Balear va publicar l’any 1892 una carta del propietari Gabriel Fuster Forteza, el qual feia referència a les millors classes d’ametlers que es cultivaven al terme municipal de Palma. Cita per aquest ordre: De la Canal, Verdereta i d’en Pota o Poteta. De l’interessant contingut d’aquesta carta, transcriurem a continuació el paràgraf relatiu a l’ametla Verdereta: [...] Cábeme el gusto de manifestar igual conformidad en el orden de importància a la conocida con el nombre de Verdereta llamada tambien Porreretas y Vellaneta, debido el primero de estos últimos a ser originaria de Porreras, y el otro aludiendo a la forma redondeada del fruto semejante a la avellana. Su fruto es el que tiene más valor por la gran cantidad de semilla que produce o sea 16 kg. por hectólitro. En terrenos de consistencia media, calientes y de esmerado cultivo adquiere gran desarrollo y produce abundantes cosechas; en terrenos fríos no puede cultivarse este árbol, por ser sus cosechas destruidas por las heladas, siendo como es, muy sensible al frío, tanto más cuando no está protegido por el follaje que brota muy tarde. Otra circunstancia que le recomienda es la facilidad de podarse, pues, al revés de lo que sucede con otras variedades, casi nunca saca ramas chuponas. El fruto tiene dos semillas y la cáscara leñosa y muy delgada y poco dura [...]. Actualment aquesta ametla és una varietat molt apreciada pels agricultors, que destaquen sobretot les bones produccions. En boca dels vells informadors: “Cada any carreguen, són molt bones d’espolsar de l’arbre i les ametles molt bones de pelar.” Aquestes tres qualitats sembla que determinaren la gran difusió del seu cultiu a pràcticament tots els termes municipals de la nostra illa, fet que va generar, segons els tècnics agrònoms, l’aparició d’algunes subvarietats, les quals posen de manifest aquesta variació en la forma del fruit i la disminució de la duresa de la clovella. Vegem a continuació alguns dels diferents noms amb què és coneguda aquesta varietat a Mallorca. El nom Verdereta és en primer lloc, avui per avui, el més antic registrat en la documentació històrica i l’hem trobat consignat en el catàleg de l’Exposició Agrícola celebrada a Palma el 1861. La variant d’en Verdera, localitzada a documents posteriors, ens ha inclinat a descartar d’antuvi el possible origen d’aquest nom referent al color verd (tanmateix l’hipotètic derivat hauria estat verdeta o verdaleta). Altra interpretació etimològica a rebutjar és la geogràfica, amb un possible origen o pertinença del lloquet de Son Verdereta (Porreres). Respecte del nom d’en Verdera, és sens dubte el primigeni, i fa referència al malnom o llinatge de l’introductor o propagador de l’espècie. La petita mida del fruit d’aquesta varietat sembla que va determinar l’ús aclaparador del diminutiu Verdereta, nom amb què és coneguda popularment a quasi totes les localitats de Mallorca, de tal manera que a hores d’ara, pràcticament ningú no recorda el nom d’en Verdera. El DCVB (s.v. Ametler i s.v. Ametla) registra: “Ametler d’en Verdereta: és mitjancer, abundós, d’ametles petites i rodones (Campanet).” “Metla d’en Verdereta: és mitjancera, rodoneta, bona, de clovella forta (Porreres, Costitx, Felanitx, Santanyí).” (Continuarà)

(Francesc Canuto Bauçà. Històries d’ametles. L’ametler d’en Verdera. IV Jornades d’Estudis Locals, Porreres 2013)

L'Hospital de Manacor prohibeix els acompanyants dels malalts i totes les visites a causa del coronavirus

Davant el gran increment de casos de covid ingressats aquests darrers dies, i el gran nombre d'infeccions per SARS-Cov-2 que s'han diagnosticat a la comarca i a la ciutat de Manacor, l'Hospital ha decidit, entre altres mesures, la prohibició de visitants i acompanyants. Només podran ser acompanyats els pacients vulnerables, és a dir, els pacients que són depenents i els pediàtrics. Això significa que només podran accedir a l'Hospital els pacients i el personal que hi treballa. Aquests difícils moments obliguen al compliment estricte de totes les mesures de seguretat i higiene establertes.

Obres de millora i d'accessibilitat al pàrquing de "Ses Forques

Han començat les obres, que consisteixen a asfaltar de bell nou tota la zona, la implantació d'un sistema de canalització d'aigües pluvials, senyalitzar els espais dels aparcaments i la substitució de les reixes de la piscina municipal i de l'IES Porreres. Les actuacions es realitzaran en dues fases. El termini d'execució del projecte és de dos mesos.

Petites històries de l'emigració: el cas de Catalina Julià Mora a San Pedro a l'Argentina

La porrerenca Catalina Julià Mora, (Catalina Jurado, a l'Argentina) és una de les persones que cada 15 dies llegeix amb atenció el nostre quinzenari, des de San Pedro a l'Argentina. Fa poc l'Agrupació Mallorca de San Pedro ha publicat “Celebrando nuestras raíces” on Catalina reflexiona sobre la presència de l'Agrupació Mallorca a la ciutat de San Pedro i “ens confessa que participant en ella les Balears, les seves illes, se senten una miqueta més a prop. Fa diversos anys que és membre de la Comissió Directiva, amb la qual col·labora activament i la defineix com un gran grup humà. És per a ella una benedicció retrobar-se en cadascuna de les activitats socials amb un trosset d'aquelles arrels mallorquines, que el pas del temps no va saber esborrar. El seu cor encara batega fort quan sent parlar de la seva enyorada vila de Porreres. D'aquell poble agrícola i tranquil va partir un dia essent a penes una nina. N'hi ha prou amb veure la fotografia del seu passaport per a apreciar en el seu rostre la picardia d'aquella infància feliç. La seva arribada al món havia ocorregut el 23 d'octubre de l'any 1947. Els seus pares, Francisca Mora Palmer, argentina, de professió costurera, i Joan Julià Mulet, mallorquí dedicat als cultius. La batejaren amb el nom de Catalina. La casa familiar es distingia per la presència d'un molí de vent fariner, d'aquells característics de la comarca

agrícola del Pla de l'illa. La història de Francisca i Joan mereix un esment especial. Ella, filla de l'eivissenca Josefa Palmer Trapero i del mallorquí Miquel Mora Barceló, havia nascut a la localitat d'Arrecifes de la qual va partir, juntament amb els seus pares, cap a Mallorca, a l'edat de sis anys. Allà va quedar la seva germana, Catalina, que ja s'havia casat i a qui no va tornar a veure fins molts anys després. Ell, era un mallorquí de soca-rel que es va enlluernar davant la bellesa argentina de Francisca. Es varen casar i varen rebre als seus braços a “Catita” i junts, els tres, varen decidir cercar nous horitzonts. Embarcaren al port de Barcelona en el vaixell “Cabo de Hornos” i arribaren al port de Bones Aires el 10 de març de 1951. Allà els esperava la tia Catalina.

Algunes ferides es tancaven i altres s'obrien…

El primer lloc on s'instal·là la nouvinguda família va ser en el paratge “Villa Jardín”, en el partit de San Pedro, més precisament en un habitatge de la quinta “El Litoral”, propietat de la família Gomila. Allà actuava com a encarregat un cosí germà de Joan, Francisco Colom, qui el va emprar en les tasques de camp. Va passar algun temps i l'afany de progrés els va portar a mudar-se al magatzem “9 de Julio”, de l'administració del qual la família es va fer càrrec. Finalment, els Julià Mora s'instal·laren a la planta urbana, ja que don Joan es va dedicar a la construcció. Per a llavors “Catita” tenia un fidel amic, el seu germà Sebastià. L'any 1965, els seus pares decidiren retornar a Mallorca i emportar-se amb ells al petit Sebastià. Catalina recorda amb detalls aquell comiat a la dàrsena A del “Puerto Nuevo” de Buenos Aires. A bord del vaixell “San Roque” partien les persones que més estimava mentre cercava consol als braços d'Hugo Eduardo, el seu espòs. La família va poder tornar a unir-se al cap de tres anys, quan Francisca, Joan i Sebastià decidiren retornar definitivament a l'Argentina. En la seva vida personal i laboral “Cata” també va fer honor a l'esperit emprenedor i aventurer de la seva família. Va cursar els seus estudis primaris a l'Escola N° 6 “Juan Bautista Alberdi”, el mateix que havia dit que “governar és poblar”, axioma que ella mateixa havia protagonitzat temps enrere. Després del batxiller en pedagogia, a continuació es va incorporar al món del treball, primer com a operària de tallers tèxtils i després com a autònoma, instal·lant el seu propi taller amb maquinària industrial. La vida li ha regalat un fill, set néts i dotze besnéts, i la tecnologia li ha permès conservar el contacte amb els seus familiars de Porreres, aquest poble pagès al qual espera tornar”.

Curs de monitor d'activitats de lleure infantil i juvenil

L'Ajuntament de Porreres organitza un curs de monitor d'activitats de lleure infantil i juvenil dirigit a persones majors de 18 anys amb interès o que estiguin treballant com animadors/es de lleure -en colònies, centres, escoles, moviments educatius o altres institucions o programes- i volen obtenir formació global bàsica, formant-se com a monitor.

”El Pla” dedica el seu dossier a la premsa local

La publicació periòdica comarcal “El Pla”, que edita l'Associació Pla de Mallorca XXI, dedica l'exemplar del mes d'octubre a les publicacions que surten a la nostra comarca. En ell dedica part del seu espai informatiu al nostre periòdic i a la revista “Llum d'Oli”. Aquest mes, amb el “Porreres”, el nostre enviament també inclourà l'exemplar esmentat.

Llaneres, amb la seva medalla d'or guanyada a Pequín

Joan Llaneres, el primer mallorquí que va rebre la màxima distinció de l'esport a l'estat

Aquests dies s'ha parlat molt de Rafael Nadal, després de rebre la màxima distinció de l'esport en Espanya en ser campió per tretzena vegada del Gran eslam de Roland Garros al ser distingit amb la Gran Cruz de la Reial orde del Mèrit Esportiu per decisió del Govern. No obstant això un porrerenc ja va obtenir en el seu moment aquest reconeixement, considerat com la màxima distinció a la qual pot aspirar un esportista a Espanya. El primer mallorquí va ser Joan Llaneres, després de guanyar la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Pequín, el seu últim gran assoliment esportiu i colofó únic a una excepcional carrera esportiva. El pioner en la matèria, com en tantes altres coses, va ser el ciclista Joan Llaneres. Va obtenir la Gran Cruz de la Reial orde del Mèrit Esportiu el 2009, com a reconeixement a una carrera plena de victòries i metalls obtenguts en infinitat de competicions, incloent-hi Mundials i Jocs Olímpics. Així recordava aquest fet un periodista d'Última Hora, Fernando Fernández, qui a més portava a col·lació a un altre insigne de l'esport balear, Guillem Timoner. No hi ha dubte que Llaneres és un pes pesant de l'esport balear i espanyol. Com a mostra una dada més: el ciclista va ser guardonat amb el Premi Nacional de l'Esport com a millor esportista espanyol de l'any en els anys 1997 i 2000.

Reoberta la circulació de Bisbe Campins

Des del passat dia 21 s'ha reobert al trànsit l'avinguda Bisbe Campins. Hi ha novetats: la zona queda establerta com a preferent per als vianants i per tal de garantir la seva seguretat també es limita la velocitat dels vehicles a 20️ km/h. D'aquesta manera, es torna a aplicar l'horari de tancament de trànsit dels caps de setmana: divendres a les 18.00h, es tancarà a la plaça de la Vila. Dissabte a les 13.00h, es tancarà al carrer Santa Creu. D'aquesta manera es pretén facilitar la circulació, evitant el pas de vehicles per carrers del poble on es creaven problemes de trànsit a causa del tancament de plaça.

Torna a obrir la piscina de Ses Forques

El dia 19 d'octubre va tornar a obrir la piscina de Porreres amb un nou horari de les 7:00 a les 12:00 i de les 16:00 a les 21:00 hores. A partir del mes de novembre tendrà nou servei de gimnàs 24 hores. Activitats dirigides i natació a partir de novembre, obertes les inscripcions pels cursets de natació

(dBalears) El mes de gener de 2020 Pedro J. González, Policia Tutor de l'Ajuntament de Porreres, es va proposar un ambiciós projecte: dotar el municipi d'un nou espai atractiu per als adolescents i al seu torn dinamitzar la cultura impresa en paper entre un públic massa acostumat al digital. Amb aquesta idea en ment es va forjar la creació de la primera Comicteca de la Part Forana i segona a les Balears. Deu mesos després, i després d'enfrontar-se a totes les traves i dificultats associades a la pandèmia, inclòs el tancament de totes les biblioteques, la Comicteca començarà la seva activitat de préstecs d'exemplars. El projecte ha estat possible gràcies a la tasca de Margalida Roig, bibliotecària de Porreres, que des del principi es va bolcar a portar la idea a bon port, aportant una de les sales de les seves instal·lacions que s'usaven de magatzem i els pocs còmics que tenia a les prestatgeries, passant a ser els primers a formar part de la col·lecció i la Comicteca. La Regidoria de Cultura també va veure amb bons ulls la iniciativa i va decidir apostar per ella dotant al projecte d'una partida pressupostària suficient per a condicionar i moblar l'espai cedit per la biblioteca i adquirir un primer lot de novel·les gràfiques. La Comicteca també ha estat possible gràcies a donacions desinteressades fetes per aficionats a l'art de la vinyeta i compres mensuals realitzades pel mateix Ajuntament de Porreres. Durant tot el temps que el virus ha mantengut biblioteques i altres edificis públics clausurats, es va continuar rebent donacions de còmics i fent compres i gestions. Es varen aconseguir col·laboracions importants amb la Fundació Deixalles, entitat sense ànim de lucre, que va aportar part dels còmics que arribaven a la seva organització i de Dolmen Editorial, una de les editorials de còmic més reconegudes.

q L'atleta Rosa Córdoba el passat dia 17 aconseguia un altre gran resultat el seu palmarès, proclamant-se subcampiona absoluta de Balears de 10.000 metres en pista i campiona de Balears, categoria veterana, i se situa primera el rànquing nacional de la seva categoria. q El psicòleg i escriptor porrerenc Bartomeu J. Barceló és l'autor de la novel·la “Les arenes d'Arxafad” amb una trama que es desenvolupa entre Manacor, Palma i Barcelona durant els anys de la guerra civil. q Joan Mayol Gornals, antic cap de la policia local ha estat elegit nou president de l'Associació de la Gent Gran de Porreres, una vegada renovada la seva junta directiva i després també d'haver arribat a la seva jubilació.

Línia directa: 627477628 648257430

Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a: binerbo1@gmail.com o utilitzant el WhatsApp o Telegram.

Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/

Aquest número ha quedat enllestit el 30-10-2020 Paper: Subscripció semestre: 10 euros. Preu revista: 2 euros