agost 2020 2ª quinzena núm. 43

“A vegades un sap de quin costat està, simplement veient qui està de l’altre costat" (Leonard Cohen, poeta i cantant).

Les Festes de Sant Roc, al final, suspeses

El centre de salut de Vilafranca aïlla a vuit professionals per Covid-19

L'equip de govern de l'ajuntament de Porreres, vist el gran increment de contagis arreu de l'illa, va decidir el passat dimecres dia 12 a l'horabaixa suspendre a la fi tots els actes que quedaven pendents de les festes de Sant Roc. En un comunicat afirma que “ens entristeix molt haver de prendre aquesta decisió, però per damunt de tot hem de preservar la salut de tots els porrerencs i porrerenques. El programa d'actes -continua- s'havia confeccionat amb molta il·lusió i responsabilitat. Totes les activitats que s'han duit a terme durant aquests dies s'han fet complint estrictament amb totes les mesures sanitàries establertes. Esperem que tots junts poguem sortir d'aquesta crisi sanitària el més aviat possible”, conclou. Aquests dies les notícies han estat molt preocupants. La decisió, no ve de sorpresa, després que el centre de salut de Vilafranca hagi hagut d'aïllar a vuit dels seus professionals, ja que van ser contacte estret de tres casos positius de Covid-19, corresponents a un metge, una infermera i un administratiu del centre. En total, s'han hagut d'aïllar dos metges, quatre infermeres i dos administratius. Això ha obligat a reestructurar l'activitat del centre de salut. La reestructuració de l'activitat assistencial i administrativa per a continuar prestant servei en el centre de Vilafranca ha obligat a traslladar professionals sanitaris de les unitats bàsiques de salut d'Ariany, Montuïri, Petra, Porreres i Sant Joan -que depenen del CS Vilafranca- al mateix centre sanitari de Vilafranca i a la UBS de Porreres. Des de la Conselleria de Salut han informat que aquesta reestructuració es durà a terme mantenint el doble circuit de pacients respiratoris i generals per a garantir la seguretat de tots els usuaris. Per tant, els pacients amb cita programada per a les consultes de pediatria, infermeria o medicina general durant aquesta setmana en aquestes unitats bàsiques seran tornats a citar el centre de Vilafranca o a la UBS Porreres. Els professionals que estan en aïllament preventiu continuaran prestant assistència sanitària de manera telemàtica a través dels serveis d'atenció telefònica. La Gerència d'Atenció Primària de Mallorca ha lamentat les molèsties ocasionades a la població d'aquests municipis i ha demanat que, abans d'acudir, s'informin a un dels centres sanitaris d'aquesta zona bàsica de salut.

UBS Porreres (971-166649) Centre de Vilafranca (971-560750)

Amenaça de vaga de recollida d'escombraries

Torna l'amenaça de vaga, a l'espera de les negociacions entre Melchor Mascaró i el comitè d'empresa de CCOO. L'aturada es podria desconvocar si es tanca un acord en el Tamib. Les negociacions intentaven evitar la vaga indefinida en la recollida d'escombraries tant a Porreres com a tot el Pla.

Recomanacions per aidar a la colonització Sebastià Vidal-Joan

Sempre hi som a temps per a la sorpresa. No sé si es pot fer publicitat de franc, però començarem amb una beguda de cacau que ja s’anuncia en català i fa dècades que s’embotella a Mallorca. Aquesta no té gaire competidors de fora de l’illa, perquè és excel·lent. Seguirem amb una patatilla, també feta aquí, però que no es troba pràcticament a cap supermercat ni botiga, mentrestant comprarem totes les altres marques que arriben amb immensos contenidors des de València o Barcelona, fabricades qui sap on, amb gustos dubtosos i aromes repulsius. Tenim fàbriques, encara hi ha herois en aquestes illes, on s’embotella la fabulosa pinya, beguda nacional, però tothom segueix fent costat a les multinacionals de les fórmules secretes i la porqueria. Les aigües minerals embotellades a l’illa tenen qualque defecte considerable? De veritat són millor les aigües duites de Galícia, Espanya, el País Basc o Suïssa? Llarga vida als contenidors i als seus transportistes, asseguts al bar del vaixell fent tertúlia amb uns bons crits. El vi mallorquí és car, la joia en el lotus. Tot el vi mallorquí és car? Què significa car? En relació a què? Sense vessa anirem a les enoteques i a les botigues per pagar a preu de canari jove vi espanyol o francès. Sempre oblidant que al continent també hi ha uns llocs que es diuen Montsant, Priorat, Terra Alta, Alella, Penedès, Empordà, Alacant, València… Encara tenim artesans que fan sabates amb sola de pneumàtic, sola de cotxo que deien, però com que no tenen cap marca coneguda, els deixam arraconats. Ens delim per les sabates de marca, de colors horripilants, amb preus que tallen l’alè. Això sí, tenim una marca de sabates, mal pronunciada, que s’aprofità del model d’aquells artesans i es va fer d’or exportant sabates arreu del món. Si tenim convidats o si anam a dinar o sopar a fora, hem de fer com els teutons o els britànics, grans entesos en peix. Demanarem llop, orada o rèmol, però que sigui de piscifactoria, així seran tots de la mateixa mida i tendran aquell gustet de pinso tan entendridor. Comprar peix d’aquí, de temporada, a preus rebentats, això sí que no ho hem de fer. Tenen moltes espines i has de fer una feinada, a més tenen gust de la mar. Ecs! A molts indrets (sa Pobla, Muro, Ciutat, Campos, Sóller, Felanitx) encara hi ha gelaters, negocis familiars, amb productes cada cop més ben elaborats, amb nous sabors naturals. Bé, però no en venen a totes les benzineres, ni surten anunciats per la televisió, ni són caríssims. I tampoc no tenen un nom exòtic de ressonàncies centreeuropees. Hem après moltes coses dels colonitzadors, una de molt important és que el millor formatge del món el fan ells en una regió semidesèrtica, amb una textura que no ha canviat al llarg dels anys. Aquest és el formatge que trobarem a tots els supermercats i que tenim avesat. També té l’avantatge que surt per la televisió adesiara. Rebutgem els formatges mallorquins de vaca o d’ovella, com ignoram que hi hagi una raça mallorquina de vaques o d’ovelles. Deixem de banda el formatge de Menorca, com ho fem ja amb el d’Eivissa. Mantenim-nos en la ignorància de saber el gust del formatge empordanès, garrotxí o bé el de les comarques del Maestrat i la Terra Alta. Hi ha un foll, a Campanet, que encara fabrica sabó d’escurar, líquid per fregar, netejador de banys, i altres productes que es fan servir a totes les llars. No en compràssim per res del món. No surt anunciat a cap televisió. Si perseveram fent totes aquestes bones accions, enfonsarem la poca indústria que tenim, la minsa agricultura que tenim i farem costat a qui ens fa a tots milionaris: el turisme de moixais. Algunes patronals ens ho agrairan, bé això darrer ja és més dubtós.

Unes mini festes de Sant Roc de dos dies amb actes infantils i amb aforaments molt limitats

"El nostre esperit està de festa" va escriure la batlessa al programa de Sant Roc d'enguany, que únicament inclou una col·laboració històrica, la de Maria Antònia Nicolau Rosselló sobre la Casa de Beneficència de Porreres. Seny, moderació i grups reduïts eren la fórmula a difondre i “més precaució que mai”, un missatge bàsicament dirigit, encara que no ho cita, als joves. El públic infantil ha estat el principal destinatari de les festes, limitades amb la suspensió definitiva a dos dies, el dilluns i el dimarts. L'altre fet destacable era el nombre bastant limitat de places d'aforament màxim a la majoria dels actes organitzats, que no s'arribaren a omplir. Moltes entitats porrerenques havien optat per no fer aportacions a la programació. En resum, es muntaren dues exposicions: una al Museu, amb una col·lecció privada de pintura i la de fotografies de Cati Vaquer a la sala d'exposicions de "La Caixa". Moltes activitats estaven organitzades per l'equip de govern. Tot s'ha suspès. El teatre de barra, diverses presentacions i actes culturals, cinema a la fresca, la cursa d'atletisme traslladada a ses Forques, a n'Hereveta, les havaneres, i el concert de la Filharmònica i a la plaça de la Vila el concert de jazz i la vetlada amb Toninaina. En definitiva, unes festes que s'havien adaptat a la situació. Molts dels pobles veïns, com Felanitx i Campos, optaren per suspendre també les festes patronals.

Una antiga formació del Porreres. Col·lecció Tomeu Garí.

Retalls de records històrics del futbol porrerenc

Dies enrere la disputa per part de La Unió Esportiva Porreres dels partits de la final de Preferent varen motivar nombrosos comentaris -molt interessants tots ells- a les xarxes socials, especialment activa a Facebook, dels quals destacaríem els que els historiadors esportius Tomeu Garí i Miquel Bover Julià han anat aportant i recollint i que demostren, davant l'allau de dades, la cada vegada més urgent publicació de la història del futbol a Porreres.

El resum el començarem amb aquesta nota de Miquel Bover del 26 d'agost del 2018: “Segons diu un diari esportiu de Madrid, avui fa 100 anys que es va jugar el primer partit de futbol a la vila de Porreres. El partit el guanyaren els contraris per 0-2. Aquest primer partit el va guanyar el Manacor FC. L'àrbitre era el Sr. Ferrer i també era manacorí. Això demostraria que el futbol porrerenc és centenari. Els equips formaren així: Manacor FC: Nicolau, Sureda, J Rosselló, Bauzà, Ferrer, Llull, Vives, Tous, R. Rosselló, Munar i Morey Porreras FC: Ramonell, Segura, Garau, G Barceló, Monserrat, R Barceló, Sastre, Bestard, Ferrando, Sitjar i S Móra.” Per la seva banda, Tomeu Garí publicava el següent resum històric: “La UE Porreres es va fundar el mes d’agost de 1923 amb el nom de Centro de Foot-ball Porrerense. El seu primer president fou Bartomeu Ferrando Barceló de can Ferrando. A principis dels anys cinquanta, va començar la primera etapa daurada del club ascendint per primera vegada a Tercera Divisió, on hi va militar unes temporades. La temporada 1976-1977 va marcar un abans i un després en la història del futbol porrerenc. Dia 26 de juny de 1977, a l’antic camp de N’Hereveta, la UE Porreres, aleshores presidida per Jordi Rosselló de can Güia va derrotar per 5 a 0 a l’equip guipuscoà del Touring d’Errenteria amb gols de Bienvenido (2), Perelló, Morlà i Valero, assolint d’aquesta manera l’ascens a Tercera Divisió Nacional. A principis dels vuitanta, el club de futbol porrerenc presidit per Josep Roig Salleras de son Amat inicià una nova etapa a la Tercera Divisió Balear on s’aconseguiren un molts bons resultats. La temporada 1983-84 fou la darrera etapa en què la UE Porreres va militar a tercera. Vint-i-sis anys després, el club UE Porreres presidit per Guillem Ballester Colometa té una altra oportunitat per ascendir a Tercera Divisió Balear. Miquel Bover Julià explicava també la següent notícia: “La temporada 1943-44 la UD Porreras va pujar per primera vegada a la primera categoria del futbol mallorquí i va ser guanyant la Lliga Mallorca de segona categoria, competició diferent de la lliga normal. Els porrerencs Miquel Pa, Miquel Rado, Biel Xic, Esteve i Lluís Ribas, Jaume Bou i Tomeu Broca amb els montuïrers Gabriel, Pep i Rafel Sampol, Joan i Gabriel Suñer i els vinguts d'altres indrets com Rafel Liras, Domingo Moyà, F. Menèndez, Vallori i Tiburcio de las Heras i com a president el metge Bartomeu Ribas varen ser els nostres herois. Ahir vespre, una plantilla de jugadors molt semblant segons la seva procedència va tenir molt a prop la tercera divisió, però no va anar bé. De totes maneres enhorabona als jugadors, entrenadors, directius i president. Visca la UE Porreres” Tots aquests esdeveniments motivaren una muntanya de records, que intentarem tot seguit aplegar, Jordi Vidal Reynés comentava una eliminatòria de Copa amb el Mallorca la temporada 82-83. Els dos partits de l'eliminatòria sembla que es jugaren a Palma. El primer al camp Miquel Nadal. Maties Lladó Cerdà ho explica: “Efectivament, jugaren al Miquel Nadal el partit que s'havia de jugar a Porreres. Això va decebre molt a l'afició”. Pere Antoni Mateu recorda a Tomeu Gari que “és important escriure-ho. És la memòria esportiva del poble porrerenc”. Tomeu Garí ho confirma: “La UE Porreres necessita un llibre que relati la seva història”. Pere Antoni Mateu també aporta un record d'aquella temporada quan els poblers Miquel Cerdà, Tomeu Carbonell, Joan Socias, Jaume Pons, contribuïren al futbol porrerenc, probablement han passat quaranta-cinc anys. Va ser un fil de bona connexió futbolística entre Sa Pobla i Porreres. I recorda Tomeu Garí: ”la UE Porreres va aconseguir un ascens sense perdre cap partit”. Maties Lladó diu: “vaig tenir la sort de jugar amb aquests extraordinaris jugadors i amics poblers. Gran temporada. Qui va tenir molt de pes perquè venguessin a Porreres aquests jugadors, va ser en Pere Soler, pobler i director de la Banca March. Jo feia feina a BM igual que en Miquel Cerdà”.

La Germania novel·lada: La diabòlica secta colombina

Bartomeu Mestre i Sureda

El títol, el nom que, a partir del domini fosc de frares, monges i capellans, els enemics del poble encolomaren (mai millor dit) a la Germania de Mallorca, l’historiador solvent, investigador fiable i il·lustrador refinat Guillem Morro Veny ha bastit un llibre que ha subtitulat Història novel·lada de Joanot Colom (s. XV – 1523), líder de la Germania Mallorquina (1521 – 1523). No és aquesta la primera novel·la de Guillem Morro. L’any 2015 ja ens va lliurar La glòria dels vençuts, a partir de la vida d’un altre lluitador pels drets dels mallorquins: Simó Ballester, anomenat lo Tort. Morro és un desllorigador i desenteranyinador de la memòria usurpada a sang i a foc i, des del discurs dominant, manipulada i difosa com la vertadera història. Atesa la trajectòria professional de l’autor, no sorprendrà ningú que el llibre, de gairebé 400 pàgines i una quarantena de dibuixos, sigui una profitosa lliçó d’història. En aquest cas al voltant de la figura de l’heroi felanitxer Joanot Colom, Instador del Bé Comú, inserit en el marc de la revolta dels agermanats. El caràcter novel·lesc del relat obri la porta a personatges de ficció, però tots i cada un dels episodis històrics és rigorosament ajustat als fets i molt ben documentat; fins i tot amb transcripcions minucioses que generen la credibilitat més gran i, lluny de les lectures maniquees dels vencedors, verifiquen els fets. Per situar-nos en el context històric de la novel·la, cal destacar que la Germania va coincidir amb una dècada transcendental. Va ser un temps de creativitat, d'art, de poesia i de reivindicació. D’aquella dècada són alguns dels llibres que han canviat el rumb de la Humanitat. És la dècada que Luter penjà les seves 95 tesis a la porta de l'església de Wittenberg, en protesta contra la venda de passaports per anar al cel en forma d’indulgències. És també la dècada que Tomas Moro escriu Utopia, que Erasme de Rotterdam redacta L'Elogi de la Follia i que Maquiavel publica El Príncep; la mateixa dècada que Miquel Àngel acaba la Capella Sixtina i que Copèrnic postula el model heliocèntric que constitueix una icona a la història de la Ciència. Tot això passava en el món civilitzat, mentre que a les antípodes, és la dècada que Castella practica el genocidi més gran de la història de la mà de militars sense escrúpols que, des del dirigisme cultural dels programes escolars, encara avui ens són presentats com a herois i retolen noms de carrers, mentre els agermanats romanen proscrits. Cal fer notar que precisament va ser l'afany de Castella de recaptar imposts abusius per tal de patrocinar el seu genocidi, una de les causes d'empobriment dels pagesos i dels menestrals, origen de les Germanies de Mallorca i de València. La novel·la de Guillem Morro. rere les passes de Joanot Colom, detalla, amb gran coneixement dels fets, les raons més que justificades de l’aixecament popular de dia 7 de febrer de 1521, suarà farà el mig mil·lenni. L’espoliació econòmica insostenible, la corrupció dels poderosos, les confiscacions, l’abús d’autoritat, l’actuació sàdica i inhumana de la Inquisició... tot plegat configura una situació que, ni que fos per dignitat, legitimava prendre les armes al crit de pag qui deu! El cul de sac on s’havia arraconat al poble, amb l’extorsió salvatge dels senyors sobre els pagesos i els menestrals, fan de la Germania de Mallorca, talment la de València, una revolució justa. Guillem Morro fa una crònica que no pot deixar indiferent ningú amb una mínima sensibilitat; els arguments que exposa obliguen a indignar-se i, malgrat els greus errors estratègics, a prendre partit a favor de la revolta. Capítol especial, igualment ben explicat per Guillem Morro, és el paper ignominiós, determinant i nefast de l’Església Catòlica, còmplice sempre en tots els conflictes dels poderosos i col·laboradora activa de l’opressió a les classes populars. L’ús del secret de confessió per atiar la repressió (amb acusacions emmascarades) o la consideració, tal com predicaven els capellans, que les dones embarassades tenien les portes de l’infern obertes fins que la criatura no era nada, són proves inequívoques de la immoralitat d’una secta diabòlica que, aquesta sí, no va tenir miraments en fomentar confiscacions desmesurades als pobres, amb càstigs criminals que continuaren després d’esclafada la revolta popular.

Sí, el Coronavirus està a l’aire

La transmissió per l'aire és important, i probablement molt més del que se sap encara. Finalment. L’Organització Mundial de la Salut ho ha reconegut formalment: la Covid19 és aèria. A mesura que tossim i esternudem, parlem o simplement respirem, alliberam naturalment partícules petites de líquid i partícules més petites de fluid a l’aire. Fins i tot, fins a principis d’aquest mes, l’OMS, havia advertit majoritàriament sobre la transmissió del nou coronavirus mitjançant contacte directe i gotetes alliberades a prop. Després de diversos mesos de pressió per part dels científics l’OMS va canviar la seva posició, passant de la denegació a l’acceptació. La transmissió aèria "té un paper important" en la propagació del virus. La protecció més forta és essencialment la mateixa: mantenir la distància i posar màscares. El distanciament social és realment important. Així que estigueu allunyats els uns dels altres un o dos metres com a mínim, encara que més lluny sigui més segur. Eviteu les multituds. Com més gent al seu voltant, més probabilitats hi hagi algú entre ells. Eviteu especialment les multituds a l’interior. Obriu finestres i portes. (Malacara)

Carrer dels Parents. Un carrer que és víctima del “caos” circulatori de Porreres, on tothom aparca com pot. Es Pes de sa Palla. Un cafè restaurant del centre de Ciutat que ha fet un sorbet d'albercocs de Porreres que té molt d'èxit, el·laborat al seu obrador.

Fa 84 anys. 14 agost 1936

Assassinats i repressió a Porreres i Manacor

Carles Viñas és una destacada autoritat acadèmica: doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona i d'Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). També és membre del Grup Recerca Consolidat del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (GREC-CEHI) i GRENS de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF). Aquests dies enrera publicava a la xarxa Twitter un fil amb el títol “Troben l’epicentre de la fossa de Son Coletes a Manacor. Els investigadors confien trobar ara les síquies on enterraren els cossos de centenars de represaliats pel franquisme” amb unes referències a porrerencs i a Porreres que ens plau reproduir pel seu evident interès. Diu així: “Aprofitant que aquests dies es parla sobre les víctimes de la repressió en mans del bàndol nacional arran dels treballs d'exhumació a la fossa de Son Coletes (Manacor) fem alguns apunts sobre aquesta.. Algunes pràctiques sovint relacionades amb les dictadures llatinoamericanes del darrer terç del segle passat o emprades pels squadristi feixistes italians d'entreguerres també les van aplicar els elements falangistes durant la repressió a les Illes Balears en plena Guerra Civil. Ens referim, per exemple, al fet de llençar vius al mar amb pedres lligades a manera de llast a diversos republicans o desafectes als nacionals, com va ser el cas d'Andreu Blanch Bauçà, qui la tardor de 1936 va ser assassinat d'aquesta manera al moll de Palma, tot un precedent dels vols de la mort que durien a terme dictadures militars com l'Argentina als anys setanta. També durant la Guerra Civil es van donar casos de ciutadans que després de ser afusellats van ser tirats a un pou, o d'altres que van ser llençats vius, com Jaume Julià Mesquida. Una altra pràctica comuna era, rememorant el modus operandi dels feixistes italians, fer beure als detinguts oli de ricí o, fins i tot, de motor, com van patir Joan i Clement Marió a Can Bernat Renya, la seu dels falangistes a Porreres També el van obligar a ingerir a Pere Móra de seixanta-sis anys, en ser acusat d'haver "malparlat" de la Falange. Pocs dies després moriria producte d'una aturada cardiovascular. Tot plegat poc tenien a envejar de les injeccions de benzina que els nazis usarien als seus camps d'extermini per executar o experimentar amb els interns... Per tot plegat és necessari mantenir viva la memòria històrica i saber el que va suposar tant la guerra com la repressió posterior. Però, sobretot, el que cal és dignificar a les víctimes, que encara han de patir vexacions el dia d'avui. Davant la ignomínia i el silenci, memòria històrica. Benvingudes siguin totes les iniciatives que tractin de rescabalar la dignitat de les víctimes”.

Bàrbara Mesquida Mora, vinatera: “No es pot entendre com un negoci, que cerca la rendibilitat”

El seu destí semblava estar escrit: forma part de la quarta generació d'una família vinatera. És la primera dona al capdavant. “Vaig néixer entre vinyes, bótes i olor de fermentació de raïm”, explica, “quan em demanaven què volia ser de gran deia que filòloga però que també volia tenir un celler petit”. Quan va ser l'hora de posar el fil a l'agulla, va estudiar filologia i enologia i va gestionar el celler familiar fins al 2012, quan vaig emprendre el seu projecte personal: les bodegues Mesquida Mora.

Tot i ser la seva passió troba grans dificultats per haver escollit dedicar-se a fer vi: “no es pot entendre com un model de negoci que busca la rendibilitat”. Diu que el món de les bodegues està molt atomitzat, hi ha molts productors i marques, i el petit tamany no els ajuda a ser competitius. “El vi mallorquí segueix essent un gran desconegut per al consumidor local, no tant per l'estranger: la gent no li treu l'etiqueta de vi car i dolent que tenia fa 30 anys”, afegeix, “però avui en dia trobes vins de tota qualitat i preu, amb una tradició vitícola consolidada”. A més de la comercialització, es dediquen a fer activitats enoturístiques, obrint les portes del seu celler a la gent que vol descobrir com és el procés de fer vi. “No podem pagar anuncis a la tele, però ens podem donar a conèixer amb un tracte personalitzat, explicant què hi ha darrere una botella de Mesquida Mora”, diu. Quan se li demana perquè és tan important fomentar la producció local, ho té clar: “No hi ha altra alternativa, a una illa amb recursos limitats i si volem mantenir el paisatge, hem de fer que la producció local sigui rendible. La gent ens visita pel paisatge, i nosaltres som els jardiners de Mallorca.”

“El Pla” | Dossier Producte Local

Va passar a l'agost, fa 53 anys: nou britànics moren a Mallorca

El 12 d'agost de 1967 Nou turistes britànics varen morir i cinc resultaren ferits greus quan un autobús de 35 passatgers que els transportava des de l'aeroport fins al seu hotel va xocar contra un camió, prop de Montuïri.

q Espanya: una colla de "feixistes moderns" al servei d'un país on manen els corruptes reials i uns socialistes de plàstic. Patètic país de jutges i fiscals. Les rates estan nervioses, no saben si saltar o encara no..

q Els criteris varien amb les persones de risc. Una conclusió: la confusió és generalitzada. I qui era de risc al juny no ho serà al setembre. Viure per veure. q Enguany el celler porrerenc de Can Feliu ha tret un vi rosat, versàtil i fresc, per als dies de calor, el Rosat d'Alens 2019, ecològic i biodinàmic.

q L’Escola de Música ha vist finalitzat el contracte de gestió per part de la Cooperativa Arts i Sons. L’Ajuntament tornarà a treure a concurs públic la seva gestió. q

Eren vint-i-sis que l'aguantaven i encara pixava tort.

Catalunya i Occitània: no renunciem a res! Gerard Joan Barceló

(Publicat a “Jornalet”) A Catalunya uns esperaven el diàleg amb Espanya; i al contrari, s'acaba d'enfortir la repressió, i perderen la semillibertat els presoners polítics. Els impulsors d'aquell diàleg oblidaren una evidència: dins un conflicte d'independència l'estat mai no accepta parlar amb el territori rebel abans que se senti feble. Per què l'estat espanyol, persuadit d'haver guanyat, prendria el risc, dialogant, de perdre Catalunya? A més d'això, les renúncies successives han tingut per resultat l'afebliment de l'independentisme. Per uns caldria abandonar trossos de la nació catalana per fer alegria a França i Espanya; el castellà hauria de ser més fort a les àrees on no és dominant, i s'hauria d'oficialitzar en cas d'independència; el referèndum de 2017 hauria estat només una mobilització sense res de definitiu; caldria molt més que el 50% dels votants a favor del sí perquè el resultat fos vàlid; seria abans tota una lluita per drets fonamentals i no tant per la llibertat d'una nació; comptat i debatut, parlar de nació duria al racisme i al feixisme, etc. D'aquell discurs en ragen tres conseqüències: l'afebliment de les reivindicacions, tímides i confuses, la divisió dels independentistes, sense estratègia comuna, i la inacció, puix que no se sap més on anar. Com ho he escrit, és encara possible, tot i això, tornar Catalunya a l'independentisme sense la por de fa tres anys. Però em vull adreçar als occitans. Què podem guanyar si renunciem a tot el que fa el que som? A parts del nostre territori? A l'objectiu de l'ensenyament general i obligatori? A un reconeixement oficial de la nostra llengua per a tota Occitània? A defensar el poble? A voler decidir sobre la nostra terra? A assumir-nos com a nació que vulgui recobrar la seva dignitat i obtenir reparació de l'etnocidi? El nostre camí és més llarg, tenim menys força que els catalans, però és una raó per fer créixer les nostres febleses amb el risc d'autodestrucció?

Grups de daines i cérvols envaeixen part del massís de Randa

Una gran sorpresa es va emportar un veí de Porreres quan en acudir, a la nit, a la seva finca d'Alcoraia Nou, a Montuïri, per a veure qui es menjava els seus ametlers joves es va adonar que no eren ni conills ni cabres els que arrasaven amb els seus arbres. Eren daines (Dama dama). Aquests animals, segons els veïns de la zona, fa anys que es van escapar d'una finca situada entre Porreres i Llucmajor (Míner) i des de llavors han poblat bona part de la cara sud del Massís de Randa. Les daines actuen de nit i és molt difícil poder veure'ls. Però entre els caçadors dels vedats de la zona es coneixen diversos casos en els quals n'han abatut alguns. En la majoria d'ocasions, després de donar-los mort, no s'ha comunicat a cap organisme oficial i han servit per a fer bones vegues. Al costat dels grups que poblen els boscos del sud del puig de Randa, això és en els municipis de Montuïri, Algaida, Porreres i Llucmajor, també s'ha detectat la presència d'aquests animals al·lòctons a la Marina de Llucmajor. En aquest cas sembla que existeixen dos grups, un d'ells format per daines i un altre de cérvols (Cervus elaphus). A sa Marina, al costat d'aquests cérvols, també s'ha detectat la presència de daines. Els pagesos i caçadors de la zona parlen d''albiraments d'aquests animals. Des de la Conselleria de Medi Ambient en aquests moments, des de fa unes setmanes, fan el seguiment a les daines detectades a Montuïri. (J. Socies | Última Hora)

Els dies més calorosos de l'estiu

Els dies 27 i 28 de juliol han marcat els registres de temperatura màxima més elevats de l'any a Porreres, essent també uns dels més alts de Mallorca aquest estiu. 36,5 °C tenguérem, segons dades del centre territorial de Balears de l'Agència Estatal de Meteorologia. Durant l'onada de calor, persistent durant una setmana, les temperatures màximes d'aquest episodi, registrades a Llucmajor i Binissalem, superant els 40 graus, obligaren a activar l'alerta taronja.

q Catalina Nadal Ato, participa per cinquena setmana consecutiva en el programa “Jo en sé + que tu”, un concurs diari d'IB3 de preguntes i respostes. La polifacètica porrerenca havia participat abans al concurs “Agafa’m si pots”. El divendres de cada setmana, el que hagi acumulat més punts guanya el dret de seguir al programa una setmana més. De moment la sort acompanya al seu equip. q Damià Bonet, un jove dels Llombards, és el nou policia local que entrarà a formar part de la plantilla de l'ajuntament i ocupa una de les tres places noves que s'han creat.

q Jaume Martorell Adrover ha estat nomenat pel Bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, com a responsable laic de l'àrea de l'anunci, la celebració i els moviments del consell assessor diocesà.

S'estrenà la història de silenci de Bernat Xamena

La distonia focal d'embocadura és un trastorn psicoemocional desconegut per al gran públic. Però Joan Martí ho vol presentar a través de 'Bocca chiusa'. Es tracta d'un documental dirigit pel menorquí en el qual mostra la vivència del porrerenc Bernat Xamena. Era un virtuós de la trompeta, que un dia comença a sentir fòbia cap a l'instrument, fins a arribar a extrems insospitats a causa d'aquesta malaltia que el va obligar a deixar de tocar i entrar en el silenci. Després de set anys fora dels escenaris, Xamena intenta trobar en l'esport i en el triatló la manera de tornar a la música i, sobretot, a la vida. Per a això vol participar a l'Iron Man de Gal·les i en el duríssim triatló Ultra Mallorca Man com a exercicis clau en el seu procés de recuperació per a poder tornar a tocar enfront del públic. El documental compta amb la música de Joan Martorell i està coproduït per IB3. Es presentà el passat 29 de juliol al cinema Ciutat a Palma.

Dos grans percussionistes a sa Bassa Rotja

Balears i un dels instrumentistes més involucrats en l'escena musical espanyola, actuaren al costat del pianista Alfredo Oyágüez, a Sa Bassa Rotja. S'escoltaren instruments com la marimba, el vibràfon i, per descomptat, la percussió. El programa va incloure obres de Piazzolla, Brouwer i Chick Corea.

Hisenda fa la seva: es queda 5.000 milions d'euros dels ajuntaments

Es trenca el consens del municipalisme. El Ministeri imposa el seu criteri gràcies al vot de qualitat del president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero. El PP qualifica la mesura com a "robatori" El PSOE ho veu com una bona mesura. El fet és que el Ministeri d'Hisenda tira endavant la utilització dels romanents de tresoreria dels ajuntaments i diputacions. La batlessa de Porreres està indignada. Els governs locals podran utilitzar el superàvit de 2019.

Miquel Àngel Tomàs ascendeix el Cardassar a tercera divisió

L'entrenador porrerenc Miquel Àngel Tomàs Cerdà ha aconseguit el campionat de Balears, entrenant el C.E. Cardassar contra la Penya Esportiva Sant Jordi, fet que li dóna l'opció de participar la temporada que ve a les eliminatòries de la Copa. El conjunt de Sant Llorenç també jugarà a tercera divisió, després d'aconseguir l'ascens com a campió de preferent. Miquel Àngel Tomàs té al també porrerenc Joan Mestre Roig com a entrenador de porters.

Un referèndum inajornable

El descrèdit de la monarquia espanyola és tan greu que cal donar la veu a la ciutadania. I això que Espanya és un dels països més democràtics d'Europa, diuen ells. Vaja quina vergonya d'estat. Ens prenen el pèl. Que es voti ja!

Línia directa: 627477628 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram.

Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/

Aquest número ha quedat enllestit el 12-8-2020 Subscripció: semestre/paper: 10 euros. Revista paper: 2 euros

L'estrany atractiu de les altres fotos

Quan tenim en compte tot el que varen viure aquestes persones –la guerra, la repressió, les epidèmies sense cap medicament–, ens donen una visió molt més ample. Tenim els mòbils farcits de fotografies que no miram... Algunes fotos més estan en altres llocs. Tothom ho fa: al disc dur, penjades al nigul, a les parets i posades a les prestatgeries, mesclades dins capses de sabates, ordenades en àlbums... Tots ens estam ofegant per les nostres pròpies imatges; l'any passat, els humans ens vàrem treure 1,3 bilions de fotos aproximadament. Guardam fotos que mai no miram i d'altres que sols les miram immediatament després de fer-les, però poques vegades més. Aquestes imatges, realitzades per gent mitjana amb càmeres mitjanes, es troben entre les mil coses que recollim. Ens sentim especialment atrets per imatges compostes tranquil·lament que mantenen el sentit d'una història inacabada. Aquests dies ens ho ha recordat Sebastià Vidal al seu interessant pregó de festa. No totes les vegades són fotos misterioses. Fotos dels anys vint, trenta o quaranta que mostren les mateixes coses que feim avui. Però aquestes fotos "quotidianes" ens persegueixen pel simple motiu pel qual tenim imatges iguals que elles. Ens encanten aquestes imatges. També les odiam, a vegades. Ens recorden el pas del temps. Ens recorden el que teníem i el que hem perdut. Són imatges que ens adverteixen de la rapidesa i fragilitat d'aquests moments. És per això que en instants d'incertesa i confusió, com els d'ara amb el coronavirus, les fotos antigues ens fan feliços. O no. Aquestes fotos antigues ens centren. Poden donar una cosa que les fotos de cada dia no fan. Permeten una visió molt més llarga. Les imatges antigues mantenen el temps més constant: el valent i lent pas del temps i la humanitat. David Eagleman, un neurocientífic nord-americà, ha escrit que tots morim tres vegades: "La primera és quan el cos deixa de funcionar. La segona és quan es consigna el cos a la tomba. La tercera és aquell moment, en algun moment del futur, quan s'anomena el nostre nom per última vegada. Diríem que hi ha una quarta ocasió: el moment en què es veu la darrera foto per última vegada. Aquestes fotografies antigues no només ens recorden aquesta cosa tan delicada que recorrem al llarg del temps, sinó que també contenen alguna cosa més: la veritable certesa que un dia només serem una simple foto. Joan Barceló

Concert de Joan Martorell a Monti-sion. El passat diumenge, dia 9 d'agost, a Monti-sion actuà Joan Martorell acompanyat de Sergio de la Puente dins la programació de festes.

Com pots ajudar al quinzenal “Porreres”?: subscriu-te en paper!

Per 10 euros cada semestre (20 l'any) rebràs a casa teva el nostre periòdic local en paper i abans que ningú. I cada quinze dies! Et faràs suscriptor/a en solidaritat amb una iniciativa única a Porreres: un quinzenari amb edició digital gratuïta i també en paper. Tendràs còmodament a casa tots els exemplars sortits durant cada quinzena. Oferta sols disponible per al municipi de Porreres. Comunica't amb nosaltres al 648257430 o al 627477628 i prendrem nota, sense cap altre tràmit ni gestió. Així de senzill. No espereu tampoc que s'esgoti (sols val 2 euros cada exemplar) que trobareu als establiments:

PAPERERIA ES CANTÓ (CARRER CERDÀ) i

FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)