octubre 2020 2ª quinzena núm. 47

“La vida és una espècie de bicicleta. Si vols mantenir l'equilibri, pedala cap endavant" (Albert Einstein, físic i filòsof)

Serà difícil de reciclar

La celebració de la fira de Porreres 2020 està descartada. A costa del que van dictaminant les autoritats i de l'evolució del coronavirus, ja podem descartar la tradicional fira de tardor d'octubre. Com més s'allarga el període de la pandèmia, la probabilitat de la celebració normalitzada dels actes festius d'enguany -de tots,

inclosos els Reis- es va reduint a cada setmana que passa. En major o menor mesura, els porrerencs ja donen per fet que les restriccions es mantindran i que l'obligació d'haver de sortir al carrer amb mascaretes no resulta molt compatible amb la possibilitat d'una fira multitudinària el 25 d'octubre. La fira és d'aglomeracions, de gent al carrer, i és evident que podria haver-hi contagis, si no es resol abans l'actual situació i no té pinta que sigui així. Les mesures tan estrictes per a la contenció de la covid-19 que s'han anat adoptant, no fan factible res i perilla fins i tot la nit de Cap d'any a hores d'ara. Es tracta d'una situació excepcional, que veurem fins quan dura.

Enguany la fira de Porreres hauria estat el dimarts, dia 27 d'octubre, i en el cas que no s'hagués suspès per mor de la pandèmia del coronavirus hauria hagut de ser el diumenge dia 1 de novembre, i no el diumenge 25 d'octubre com previsiblement algú hauria deduït. El perquè de tot plegat radica en la polèmica decisió que es va produir el 1989 canviant la seva data de celebració tradicional. El canvi al diumenge, acordat en sessió municipal de l'Ajuntament de Porreres, es va realitzar fa 31 anys.

Aquell va ser un canvi de conveniència, que no obeïa a la tradició, com tantes altres coses de les celebracions festives anuals que s'han fet malbé a la nostra vila, perseguint una modernitat amb la qual s'estarà o no d'acord. Record, perquè hi era i en vaig fer la crònica, aquella plenària del canvi, que havia despertat certa expectació i 16 persones assistiren entre el públic de la sessió, que va resultar bastant moguda. Aquella modificació s'acordà amb els vots a favor dels 5 regidors d'A.P., el de Miquel Ferrà del PSOE i Pere Mulet i Francesc Mora d'U.M., grup que va votar per a tots els gusts, ja que també s'abstengueren Jaume Martorell i Gabriel Gornals. Curiosament, l'únic vot en contra va ser el de Bernat Bauçà, també d'UM i que després seria batle de la vila. El debat dividí els porrerencs entre partidaris del canvi, que entenien que la fira hi guanyaria més gent i més moviment comercial si es feia en diumenge i els que pensaven que s'havia de mantenir en dimarts perquè era una tradició. El canvi del dia de fira va ser molt discutit entre els veïnats i el tema tengué bastant de ressò en els mitjans de comunicació.

Joan Barceló “Porreres”, llegir per saber

Arnau de Vilavella (pseudònim possiblement de Joan Melià) ironitzava llargament i al seu moment sobre aquest canvi: “per les notícies que en tenim, sembla que la decisió de l'Ajuntament de passar el dimarts a diumenge, ha tengut una acceptació important en determinats sectors, segons hem pogut llegir a distintes publicacions. Així, El “Dijous”, d'Inca, informa que l'ordre del dia del pròxim plenari de la corporació municipal d'aquesta localitat inclou el punt del canvi del Dijous Bo; a partir d'ara, i perquè pugui anar-hi més gent sense perdre un dia de feina, es farà en diumenge: el Diumenge Bo; el mateix setmanari es planteja canviar de nom: en lloc de dir-se Dijous es dirà Diumenge. D'altra banda, segons el “Full Dominical”, s'estudia la possibilitat de fer caure el Dijous Sant i el Divendres Sant en diumenge, per les mateixes causes. L'únic punt a resoldre és si aquestes festivitats, i també el Diumenge de Pasqua, s'han de fer el mateix dia o en setmanes diferents. L'ajuntament de Porreres, després de tan encertada decisió, sembla que han agafat coratge i d'aquí a poc temps tractaran el tema de si s'ha de fer coincidir la festivitat de Sant Roc en diumenge a partir d'enguany o si és millor traslladar-la provisionalment al dia de la Mare de Déu d'Agost, sempre que no decidesquin també traslladar-la a diumenge. Amb aquests canvis pretenen, segons informacions de fonts pròximes a la batlia, donar entreteniment al personal durant tots els diumenges de l'any i, al mateix temps, fer que les setmanes laborals siguin regulars i no tenguin dies festius, que tan nocius són per a la salut dels treballadors. També existeix la possibilitat que a la llarga traslladin la fira a Palma, d'aquesta manera pensen que facilitarien la participació de gent de fora poble i de porrerencs que viuen a Ciutat. Convé recordar que en això ja hi ha experiències, l'U.D. Porreres durant una temporada s'entrenava a Palma, al cap de poc temps va desaparèixer. Dins aquesta mateixa tònica d'homogeneïtzar la vida quotidiana, que tant preocupa al partit del govern, ben aviat es prendrà la decisió de substituir el nom de la Mare de Déu de Monti-Sion pel de Virgen del Rocío, així s'aprofitarà en benefici de Porreres la fama que aquesta darrera té a tot l'Estat. A la vegada serà substituït el ball de bot per les sevillanes. Sense cap dubte ni un, els nostres regidors es faran mereixedors de la medalla d'Isabel la Catòlica (o de Felipe V, si existeix) que els haurà de ser penjada per algun insigne i il·lustrat polític, això sí, en diumenge i al Monte del Rocío.

El canvi va provocar, al cap de pocs anys, els primers problemes, ja que la confusió seguia entorn de les fires que se celebren a l'illa. L'historiador Pere Xamena fa temps ja va aclarir, com funcionaven i funcionen encara les fires. Les fires de Felanitx són la primera el segon diumenge de maig. La segona és el diumenge abans de Santa Margalida. La tercera el dia de Sant Agustí. La quarta és el diumenge abans de Sant Miquel. I la cinquena i darrera és el diumenge després de Sant Lluc (Sant Lluc és el dia 18 d'octubre). L'Emperador Carles V, l'any 1543 concedí a la vila de Llucmajor un privilegi de vint dies de fira anuals, des de la festa de Sant Miquel (29 de setembre) al 18 d'octubre, festa de Sant Lluc (ambdós inclosos). Actualment només se celebra fira el dia de Sant Miquel i els diumenges següents fins a Sant Lluc, incloent-hi aquest dia si és diumenge. El dijous següent és fira a Campos. El dissabte següent ho és a Santanyí. El diumenge següent és la fira de Felanitx. I el dimarts que ve després, és la fira de Porreres, que fa uns anys es va perdre. Les fires d'Inca són el lr., 2n. i 3r. diumenges després de Sant Lluc. El quart diumenge no és fira, però és la festa de Santa Maria la Major, titular de la parròquia. El dijous següent és el Dijous Bo.

Una fira històrica que hauria de retornar als orígens

La fira de Porreres, actualment traspassada al darrer diumenge d'octubre, com dèiem abans també era anomenada antigament com a Dimarts Bo. Així ho hem vist a molts almanacs mallorquins antics. Ara, que n'han sortides com a bolets arreu, i Porreres ha diversificat en diverses fires temàtiques la seva oferta (diada d'Agricultura Ecològic a, Fira Musical, Fira d'Oportunitats, etc.) pensam que hauríem de tornar a recuperar la genuïna fira porrerenca del Dimarts Bo. Seria, com a mínim, una reparació històrica que faria honor també al seu mercat tradicional del dimarts. I més perquè s'han demostrat durant aquests anys moltes coses. 1) Que més gent no és sinònim de més rendiment ni més doblers. 2) La fira de Porreres és una més de tantes i tantes fires dominicals que es celebren a Mallorca. 3) Els comerciants de Porreres no han estat els beneficiaris del canvi. 4) Són millors moltes fires petites que una de molt grossa. 5) Es comencen a detectar problemes organitzatius en aquestes macros-fires com són la manca de subvencions, excés de competència, crisis econòmica, etc. La prova del canvi ha tengut anys suficients per demostrar que no resol la crisi econòmica del nostre poble. No sembla descabdellada la possibilitat de refer el que es va fer al dictat de les circumstàncies d'aquells moments, sense tenir en compte ni la tradició ni la història. Raons més que de pes per tornar on érem abans. Fins i tot -el mal vici ja s'ha donat- mantenint l'actual fira del darrer diumenge d'octubre. Donada la situació actual, creim que no vendria d'una fira més.

q Davant la situació causada per la covid-19, enguany no hi haurà segona edició de les "Quintades Porrerenques" ni tampoc la "Gala de l'Esport Porrerenc". q L'Institut de Porreres aquest nou curs escolar ha posat en marxa el Pla Lector de Centre, titulat “La revolta dels llibrèfils” per millorar la competència lectora de l'alumnat, però també per fomentar el gust per la lectura i crear opinió. q La concessió pública de la piscina de Porreres durant la pandèmia ha tengut tancades les instal·lacions, sense tornar els doblers als usuaris que tenien l'abonament pagat ni contestar els correus i reclamacions. q Es mantenen els casos actius de covid-19 a Porreres, segons l'última actualització de dades realitzada per la Conselleria de Salut. Porreres ha passat a 5 contagiats i 35 altes. Els municipis veïns sumen 26 defuncions en total. q Sembla que a Porreres hi ha molts de guals que no paguen la corresponent taxa, però encara usen les plaques. L'ajuntament ho revisarà i depurarà, han dit. q La línia d’autobusos que circula entre Porreres i l’Hospital de Manacor, concedida a Autocars Caldentey, ha desaparegut o ho farà pròximament. q Un taller anomenat "Xarxes socials, pornografia i violència masclista" ha estat convocat el pròxim 19 d'octubre a Porreres. Serà impartit per Marga París i va dirigit a mares, pares, tutors i adolescents a partir de 16 anys, que han de dur una autorització signada.

Campanya per a la promoció del producte local i Km0

És una de les actuacions incloses dins el pla d’acció per a l’energia sostenible i el clima per a l’horitzó 2030, pla que pretén reduir les emissions de CO. L'Ajuntament de ₂ Porreres impulsa aquesta campanya de foment de la compra de producte de proximitat. Consumir aquests productes significa reduir el transport de mercaderies, a més d’afavorir la projecció econòmica local. Així, si comprem producte de proximitat i km0, estem fomentant un consum més sostenible on tots hi guanyem. Porreres té unes 300 empreses d'activitats que caracteritzen als porrerencs com persones emprenedores.

El trànsit de l'avinguda s'obrirà

L'Ajuntament de Porreres va celebrar sessió plenària el passat dia 28, que per la normativa anti-covid19 es va realitzar de forma telemàtica. Es va anunciar obrir de bell nou, amb l'acabament de l'estiu, l'avinguda Bisbe Campins al trànsit de vehicles i es tornarà reduir l'espai destinat a les terrasses dels bars.

Fa 99 anys. 26 d'agost de 1921

Pau Llaneres Cases, ciclista: «Dur el llinatge Llaneres obri alguna porta... però pesa»

El diari "La Almudaina", amb aquest encapçalament, dedicava una llarga crònica signada per Dolores Rubí a la colònia escolar estiuenca femenina que es va fer els dies finals del mes d'agost de 1921 al santuari de Monti-sion. Amb l'estil periodístic de fa un segle, ple d'adjectius florals, explicava que "atentament convidada pel senyor batle de Porreres la Colònia de nines instal·lada al puig de Monti-sion a un banquet a la Casa Consistorial del mateix poble el dia que se celebra la festa cívica-religiosa en honor de Sant Roc mes, per motius "atendibles", no pogueren acceptar tan noble i generós obsequi per la qual cosa varen resoldre amb aquesta autoritat que en el citat dia les nines baixarien a Porreres a l'horabaixa i a l'hora prefixada arribaren a l'entrada del poble, on foren rebudes per les autoritats presidides pel batle i la banda de música de la mateixa localitat. El batle era Antoni Frau Mora. Ens acompanyaren a la Casa Consistorial, on nines i professores varen ser obsequiades amb "exquisito" gelat i diverses classes de pastes i a més es va regalar a cada nina un "bonito cucurucho" de dolços, la música amenitzà tan festiu acte. Una de les nines en nom de les seves companyes i de les professores, "donà les més expressives gràcies al "Magnifico Ayuntamiento, no solamente por habernos obsequiado en aquel dia", sinó també per les diferents visites que durant el temps que duen estant a Monti-sion els varen fer i per les múltiples distincions que foren objecte per part de les autoritats. En obsequi a aquestes, les nines cantaren algunes cançons "en lengua patria, gozosas y agradecidas". Després d'un afectuós acomiadament -com no podia ser d'altra manera- "nos dirigimos a nuestra amada residència de Montesión". No hi ha dubte que tal visita la revestiren d'una pompositat avui inusual que la converteix en un dels actes més institucionals de la festa d'aquell any que sorprengué nines i -pel que es dedueix- a les mateixes mestres que les acompanyaven.

Pau Llaneres Cases, fill de Joan Llaneres, dues vegades campió olímpic i set vegades campió del món, té 21 anys, va néixer el 26-01-1999 a Montagut (comarca de la Garrotxa, Girona) on residien els seus pares. Ciclista Elite de la categoria sub-23 enrolat en les files del Caixa Rural - Assegurances RGA, és el nou campió autonòmic de fons en carretera i va ser el 2018 campió d'Espanya de pista, en persecució per equips.

"Entenc que se'm conegui com el fill de Joan Llaneres, i que això m'hagi pogut obrir alguna porta... però també pesa. Vaig haver d'aprendre a conviure amb això quan vaig començar a córrer amb bici", diu Pau Llaneres quan se li pregunta sobre la influència del seu cognom. Pau, amb sols vint anys, va fitxar pel Caixa Rural Sub-23, on el seu pare exerceix com a entrenador, a la Challenge va tenir l'oportunitat de disputar la seva primera carrera al costat de ciclistes professionals a Mallorca. Ho feu a les files de la Selecció, que el va alinear al primer trofeu entre Ses Salines i Felanitx i on va tenir l'esglai de caure en una “montonera” que va manar cap a casa a Mikel Landa. Amb algunes rapinyades visqué la seva segona experiència en un pìlot professional. "Això sí que imposa, quan es tracta de córrer al costat de ciclistes que fins ara només havia vist per la tele, estic aprenent molt", assegura Pau, que a vegades entrena a l'illa al costat d'Enric Mas o Lluís Mas. Perquè malgrat el que li pugui estirar la pista, on ha aconseguit bons resultats, treballa per a arribar a professional a la carretera, on es veu "com un tot terreny" i té com a referent. "Córrer en el Caixa Rural és un gran pas, però és la meva segona temporada Sub-23, he de continuar creixent". Encara que de la carrera del seu pare, de la qual recorda amb especial afecte el seu títol Mundial a Palma, hi ha una cosa amb la qual somia repetir: "M'encantaria almenys participar en uns Jocs".

Adaptació de l'entrevista de Juanma Leiva | “As”

Campionats de Balears de BTT a Manacor. Maribel Tous i Agnès Oliver fan bon paper

(Esport Porreres). Gran representació de porrerencs i porrerenques al campionat de Balears de BTT de Manacor La porrerenca Maribel Tous aconsegueix ser subcampiona absoluta i també subcampiona de Balears de la categoria F40. Agnès Oliver va fer la 3a posició de Balears de la categoria F40. També Miquel Más aconseguí ser campió de Balears de la categoria M40. .Dia 3 es va realitzar la segona edició del Non-Stop Mallorca a Campos. 200 quilòmetres amb bici de muntanya. El cap de setmana s'ha completat a Porreres amb el Trofeu Sant Roc.

Robatoris a gent major

Va passar a Porreres el dia 7 al migdia, segons denuncia la pàgina Gent de Porreres. Una persona major va ser interceptada, sense violència, per dues dones d'una trentena d'anys amb l'excusa de cercar a algú. Se li varen acostar una per cada banda i al cap d'una estona va comprovar que li havien robat la cadena d'or. Un familiar d'aquesta persona va revisar la finca, situada a la ronda de Porrera, i va trobar un tros de cinta aïllant sobre el sensor del pàrquing que impedia que la porta es tancàs. Convé estar atents i vigilar bé les portes de casa.

4.000 euros pel Consell d'Infants

El passat dia 8 la batlessa, Xisca Mora i el conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca, Jaume Alzamora signaren un conveni de col·laboració per finançar amb 4.000 euros el "Disseny i execució del Consell d'Infants de Porreres" que des de fa una sèrie d'anys es fa al nostre municipi.

El Consell de Mallorca seguirà subvencionant les persones majors

L'estat d'alarma va tancar l'activitat als centres de persones majors i encara no s'han recuperat. El Consell de Mallorca treballa ara amb les associacions amb la finalitat d'adaptar les convocatòries de subvencions que reben a la situació derivada de la crisi i per a garantir les ajudes a entitats de tercera edat per a manteniment, lloguer i despeses dels locals. L'objectiu és enfortir col·laboració amb ells, en un moment en el qual els locals socials han estat tancats per motius de seguretat i protecció de la covid-19. En breu es presentarà la guia de maneig bàsic de dispositius mòbils «Coneix el teu mòbil», destinada a persones majors, realitzada pel departament de Promoció sociocultural.

Comença la segona intervenció al cementeri per localitzar víctimes de la guerra

El passat dimecres, dia 14, va començar la segona fase de les actuacions a la zona enjardinada del cementeri de Porreres, on es realitzaran cinc sondejos per corroborar informacions sobre possibles enterraments de víctimes de la repressió franquista. El projecte d’intervenció impulsat pel Govern de les Illes, a través de la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització contempla un pla d’actuació, que ha estat presentat pels responsables de l’empresa ATICS, Cesc Busquets i Jordi Ramos. Té previstes actuacions entre el 13 i el 27 d’octubre. En aquesta segona fase, l’equip tècnic intervindrà en un espai que correspon a la primera zona ubicada a l’entrada del cementeri de Porreres, a la banda esquerra. Els sondejos es realitzaran a una profunditat mínima d’uns 80 cm, cota a partir de la qual varen aparèixer les restes localitzades en la intervenció de l’any 2016. Per realitzar aquesta actuació arqueològica, ATICS comptarà amb un equip format per 4 arqueòlegs, 3 antropòlogues, 2 forenses i comptarà amb l’assessorament i suport històric dels historiadors i investigadors Bartomeu Garí i Queralt Solé. Tal com recull el Pla d’actuació, l’elevat nombre de persones assassinades en aquest indret fa pensar que és probable que s’utilitzàs més d’una zona dintre del cementeri per excavar fosses on enterrar la gran quantitat de víctimes assassinades des del 1936 fins a pràcticament l'any 1938. Es coneixen testimonis orals que assenyalen aquesta zona enjardinada com a lloc d’enterrament d’algunes de les víctimes assassinades. Cal tenir en compte que, un dels llocs més representatius de la repressió mallorquina exercida durant la Guerra Civil és l’Oratori de la Santa Creu de Porreres. Aquest indret localitzat a uns 20 metres del cementeri municipal, fou el punt on es dugueren a terme nombroses execucions —en massa— d’homes i dones que no eren del poble. A partir de les investigacions realitzades, se sap que moltes de les persones que perderen la vida en aquest lloc provenien de les tretes de les presons de Can Mir, el Castell de Bellver i la presó de dones de Can Sales, realitzades en el transcurs del mes de setembre de 1936 fins al mes d’abril de 1937. Per informacions orals i per l'estudi històric, es va saber que les fosses col·lectives estaven situades quasi en el centre de l’actual cementeri, a la vora d’uns jardins, molt a prop de l’entrada principal, on actualment s’aixequen unes tombes i una paret de nínxols. S'estima un nombre mínim de 80 persones inhumades. També es coneix, a partir de la quantificació de desaparicions per dates, un mínim de cinc episodis successius d’obertura de fosses o d’excavació de noves fosses, en un període de setanta-un dies, entre el 4 de gener i el 15 de març de 1937. Malgrat això, s'ha de considerar que avui dia encara es desconeix la xifra exacta de les víctimes que perderen la vida en aquest indret i que foren enterrades en el cementeri de Porreres. Amb les dades que l'investigador Bartomeu Garí va poder recollir del Negociat 3r d’Ordre Públic del Govern Civil de les Balears, podem parlar de 118 víctimes.