Contes fantĂ stics
AL FINAL HA ACABAT PROU BÉ Hi havia una vegada al país de Vilaxoco que hi vivia una fada, es s’anomenava Clara i tenia nou anys, no sabia controlar molt be la seva màgia i un dia va fer una desgràcia que no va poder controlar. Bé, començaré des de el principi... Un dia la fada Clara amb la seva germana la Martina que només tenia cinc anys, anaven passejant per un bosc ple d’arbres colorits fins que es van topar amb un arbre de color verd fosc, els donava por, no els agradava gens, estava fora de lloc allà. La Clara va intentar encantar l’arbre però sol va aconseguir que l’arbre pogués moure’s com una persona i… el pitjor: el va convertir en un arbre de xocolata! La Clara i la Martina es van espantar tant que van marxar corrents, pensaven demanar ajuda, però… les expulsarien de la ciutat i es quedaria sense casa! Elles no volien això. Un dia la criada de la reina va passar per aquell mateix bosc i es va tornar a trobar amb aquell arbre, de seguida va anar a dir-ho a tot el poble la reina va citar la Clara d’aquí dues hores, es a dir a la tarda. La Clara se’n va anar molt nerviosa a casa seva sense saber que li diria la reina. A la tarda se’n va anar cap al seu palau. La reina l’esperava, i li va dir: - Clara estic molt contenta amb tu. La Clara va respondre: -Ho sento jo no volia… Esperi, que ha dit? -He dit que estic molt contenta amb tu. Això ja havia passat una vegada i ningú mai no ha aconseguit mai una altre vegada fins que ho has fet tu -va dir la reina. -D’aquí bé el nom del país: Vilaxoco. La Clara es va quedar bocabadada. La reina li va dir que si ella i la seva germana es volien quedar a viure al palau. La Clara va respondre que no, li agradava molt la seva casa no se’n volia anar. Diu la llegenda que des de llavors li van dir Villaxoco2 perquè ja havia passat dues vegades. Iris Muñoz 4A
EL MISTERI DE L’ARBRE DE XOCOLATA Hi havia una vegada una fada màgica. Aquella fada era molt simpàtica i a tots els nens i nenes els hi agrada estar amb ella. Els hi ensenya trucs, histories… De tan en tan va al bosc a collir fruita i un dia que va anar al bosc es va trobar una gran sorpresa. Un arbre fet de xocolata. Va anar corrents a la ciutat i va passar per totes les cases i anava cridant: -Correu, veniu, hi ha un arbre fet de xocolata! Veniu! Ningú la va voler escoltar excepte una persona: un nen que li agradava molt la xocolata i es deia Oscar. Per la nit, l’Oscar va anar al bosc i quan va veure l’arbre de xocolata es va quedar molt sorprès. L’endemà li va dir al seu pare i a la seva mare: -Papa, mama , es veritat, hi ha un arbre de xocolata al bosc! Es veritat! Però els seus pares van passar d’ell i van continuar el que estaven fent. Els pares de l’Oscar pensaven que era totalment impossible que hi hagués un arbre fet de xocolata. L’Oscar va anar corrents a la casa de la fada Aina, i li va dir que el que deia era veritat. Mentrestant els pares del Oscar estaven parlant del que els hi havia dit l’Oscar i també la fada Aina de que hi havia fet un arbre fet de xocolata. Ho van rumiar un estona i van decidir cridar a tota la gent de la ciutat que anessin a veure si era veritat això de que hi havia un arbre de xocolata. I tota la ciutat va anar al bosc . Quan van arribar al bosc ningú va veure cap arbre de xocolata. Tota la gent de la ciutat anava protestant. L’Oscar i la fada Aina es van quedar molt estranyats. Com podia ser que ells haguessin vist un arbre de xocolata i quan ve tota la gent de la ciutat no esta? No s’ho paraven de preguntar. Van investigar. Però res. No van trobar ninguna pista. Però després d’uns quants dies investigant la fada Aina va tindre una idea. Per la nit tota la ciutat de Barcelona aniria al bosc i s’amagarien als arbusts. La fada Aina va tornar a passar per totes les cases de la ciutat. Tots els habitants de la ciutat li van donar una ultima oportunitat. Li van dir que si no hi havia cap arbre de xocolata que tornarien cadascú a casa seva i que no tornarien a creure-la. Al cap d’una estona van arribar al bosc, es van amagar entre els arbusts i van veure tots un arbre fet de xocolata. Tots es van quedar amb la boca oberta després de veure el arbre de xocolata. Al dia següent que hi havia mes llum, tota la ciutat va anar al bosc a celebrar que hi havia un arbre de xocolata. Tots els nens van començar a llepar l’arbre i quan es va acabar tota la xocolata van descobrir que creixia mes xocolata i tots es van quedar molt contents. També van descobrir perquè aquell dia per la nit que van anar tots al bosc no hi havia cap arbre de xocolata: perquè com que era de nit i no van portar cap llanterna, la fada Aina i l’Oscar es van confondre de lloc. L’arbre de xocolata havia estat sempre al bosc. No s’havia mogut de lloc. Quan ho van descobrir, l’Oscar i la fada Aina, es van quedar una mica avergonyits. La gent de la ciutat els van perdonar i els van dir que tots ens podem equivocar algun cop. Van fer una gran festa, i van viure feliços. Ara, quan els pares van amb els seus fills al bosc, els diuen que si busques una mica, segur que trobeu l’arbre de xocolata de Barcelona. David Albuixech
Era un dia solejat hi havia una fada que és deia Laura que venia de l’escola de fades... Toc! Toc! Toc! Va sonar la porta, va obrir la porta i va saludar a la seva mare la seva mare li va explicar que a l’altre punta del mon hi havia una casa de xocolata, però abans volia dormir, perquè estava cansada de l’escola. EL MON DE XOCOLATA Quan anava caminant és va trobar amb una bruixa que la va tancar en una gàbia però va poder sortir perquè era de gominoles i després va anar a la casa de xocolata, els seus amics que eren mòmies i si la tocaven es convertia en mòmia, i quan l’anaven a tocar es va despertar i li va dir a la seva mare que no volia anar.
Xènia Berbel
El pastís enamorat Hi havia una vegada un pastís de maduixa i nata que tenia quatre peus, o sigui, que portava quatre sabates. Aquell pastis estava buscant novia perquè tots els de la seva família estaven morts, bé tots no el seu segon tiet no però el seu tiet estava a l’espai i llavors es sentia sol. Va arribar a un poble que estava ple de coves. Va entrar a la primera, i no hi havia ningú. Va entrar a la segona i tampoc. Llavors va sentir una veu de noia i va entrar a la cova que se sentia
aquella veu. Se sentia: “SOCORS,
SOCORS!!!!” Quan va entrar va veure que la que estava cridant era una magdalena molt i molt guapa i li va agradar molt, però sobretot perquè també era de maduixa i nata!!! Uns segons mes tard va veure que una paret li estava xuclant les sabates a ell i també a aquella magdalena tan encantadora. Ara ja sabia perquè aquella magdalena demanava socors.
Al cap d’uns minuts
aquella magdalena es va adonar que a ella també li agradava aquell pastis. Es van abraçar tan fort, tan fort, tan fort que es van xocar contra la paret i la paret es va obrir. Van veure un magatzem ple de xancletes, bambes de caminar, sabatilles per estar per casa…aquell pastis tant enamorat va agafar les seves sabates i les de aquella magdalena i com estaven tant contents d’haver trobat aquell lloc es van quedar a viure allà.
I la llegenda explica que les persones que vagin en aquell poble ple de coves i entrin en aquella mateixa cova que va entrar el pastís enamorat tornen descalços i mai tornaran a recuperar les seves sabates.
Laia Vidal 4A
En busca de la xocolata Fa molts i molts anys que una fada vivia en un arbre, però de petita va provar la xocolata i li va agradar molt, però des de llavors no a provat mai mes la xocolata. Al costat del bosc on vivia, hi havia un poble ,un cop a l’any feien una excursió al bosc amb pa i xocolata. La fada sempre esperava a que els i caigués un tros de xocolata però no mai els i queia. Us deveu pensar que perquè no els i demanava si li podien donar un trosset, no mai els hi preguntava per que era molt vergonyosa. Fins que un dia va preguntar-li a un senyor: -Hola soc la fada del bosc que em podries donar un tros de xocolata? El senyor li va dir que si, però hauria de llaurar, sembrar i fer la collita amb els seus poders màgics. La fada va dir que si, aleshores el senyor amb la fada sen van anar al poble i tota la gent se la va quedar mirant dient, es la fada del bosc. Però van seguir el camí fins el camp del senyor... -Ara fes el que t’he dit, vinga va, va fer totes les tasques. Li va donar xocolata molta xocolata, van quedar que el any següent li tornaria a fer les tasques i ell li tornaria a donar xocolata. I encara quant vols xocolata et diuen ,si fas les tasques de casa et donaré xocolata. POL 4T A
La bossa de llaminadures HI havia una vegada una bossa de llaminadures que estava a la butxaca d’un nen. Van passar 5 minuts i el nen va fer un moviment estrany i la bossa de llaminadures es va caure. En Marc després de despertar-se del cop va fer un crit molt fort i totes les llaminadures es van despertar. Quan es van despertar van fer cas en Marc i es van ficar en marxa. Es van donar conte de que no podien sortir de la bossa. Després en Marc va dir -Si ens unim podrem obrir la bossa! Les altres llaminadures van esta d’acord amb lo que deia en Marc i van actuar. Després d’una bona intenten obrir la bossa van fer un últim esforç i van aconseguir obrir la bossa. Quan van sortir van mirar al seu voltant i van veure que havien caigut al bosc, es pensaven que encara estaven una mica marejats però no i es van ficar en marxa. Després d’una bona estona caminant el Marc es va trobar un anell i se’l va ficar. Tothom es va quedar al·lucinant perquè el anell brillava molt. Van seguir caminant i va començar a ploure. Les llaminadures no sabien que fer i van pensar totes juntes. Però les gotes feien que el camí fos molt difícil per a les llaminadures. Es van refugiar en una fulla i van esperar a que pares de ploure. Quan va parar de ploure en Marc va dir-Encara tenim el anell va dir en Marc. I en Marc i les llaminadures van construir una trampa amb el anell hi van poder menjar i un dia després van poder sortir del bosc. I diuen que en al bosc hi vivia un monstre amagat en una cove. Adrià Torres 4A
LA COVA DEL REI
Hi havia una vegada una ciutat de pastissos on vivien molts pastissos. Un dia quan tenien que renovar la seva espelma el rei de la cova va trencar la font de la espelma i tothom estava desesperat. Si estaves 20 dies sense espelma et mories! Un nen que es deia Pastís i el seu amic Pastes que tenen que renovar la seva espelma han decidit que anirien a la cova! I el Pastes diu: -I si el rei ens fa mal. I el Pastís va dir: -No diguis tonteries! Però s’ho va prendre tant en serio que va ficar cartells que deien. El Pastís i el Pastes van a la cova del rei a per l’aigua! I ho van fer. Van anar i quan estaven van sentir: “Us veig us oloro i us sento”. I al Pastes li va estar apunt de agafar un atac de cor. El Pastes va pensar que el menjarien i el Pastís va dir que estava trepitjant una trampa que deia aquestes coses. Però van seguir per trampes, fletxes tranquil·litzants però van arribar i van veure el rei de la cova amb la sabata d’or de la fortalesa mes forta del mon i van pensar i el Pastes el va distreure al rei de la cova menters deia: -No em pillaràs bestia gran! Pro no va sortir be el rei el va agafar com si res i ara venia el ton del Pastís es va tirar amb una liana de la cova i li volia tocar el cap pro es va moure i vam a la paret amb tanta força que tot es queia se li va tocar la ma al rei i el pastis va caure .Tots dos (el Pastis i el Pastes) sortien amb la sabata i quatre galledes de aigua sagrada van córrer i van arribar a casa i van donar aigua a tothom i la sabata al museu i van viure feliços per sempre. Roger Bermejo 4A
LA COVA ENCANTADA
Hi havia una vegada una cova governada per una sabata, no era una sabata qualsevol era una sabata malvada, agafava totes les que trepitjaven el seu terreny. Un dia tres nens van anar a fer una volta pel bosc, caminant es van trobar una cova, era la cova de la sabata malvada! Els nens no ho sabien, van entra .Quan eren a dintre van sentir un soroll, van mira enrere i la cova s’havia tancat amb una balla metàl·lica , no podien sortir! De cop i volta van notar que anaven descalces, les sabates havien desaparegut . Notaven que pesaven coses molt estranyes, i ara entre mig de pedra i perdre començava a caure pastis s’estaven inundant. Una pedra va caure, hi havia un boto van apretar el boto, van trobar les seves sabates, al obrir-se la porta de les sabates mes enllà hi havia dos objectes brillants vermells, eren botons! Van avançar... -Vigila -va dir un dels nens- hi ha trampes! S´ho van currar molt i finalment van apretar els dos botons. El pastís va deixar de caure i la porta de sortida es va obrir i van sortir ràpidament. A partir d’aquell dia cap sabata va tornar a fer cap dolenteria i la gent celebrava festes amb pastissos a la cova, de vegades feien bromes i tot. Arlet Lombarte 4A
LA FADA A L’ARBRE Hi havia una vegada una fada que era d’Austràlia i va viatjar a un país llunyÀ. Hi havien molts arbres i moltes xocolates. La fada caminava i es va trobar un arbre molt gran que era avorrit i estava trist i la fada el va convertir en un arbre màgic. L’arbre li deia que si volia entrar a casa i la fada es va posar vermella. I la fada deia que si li deixava si. I van entrar a casa tots dos junts. Llavors la fada tenia gana i no veia res de menja. Llavors li va dir si tenia xocolata per que la fada volia xocolata. L’arbre va respondre que tenia la millor xocolata del món. La fada se la volia menjar i es va inventar que l’ estava buscant durant 6 mesos. I li va contestar que si però que anés amb cuidado. I li va contestar que per que havia de anar amb cuidado. I deia que era especial. I la fada es va quedar bocabadada. Llavors es van fer amics i la fada li va donar les gracies per la xocolata. I va dir de res. Avui els avis de l’Arnau i la Marta encara recorden aquell conte i l’Arnau diu quin conte i els avis diuen que va passar fa anys. FERRAN VERGARA 4T A
LA FAMILIA ES TORNAR A REUNIR!! Hi havia una vegada una persona que es deia Tomi i era una llaminadura. Vivia a la ciutat del nord. I volia anar a la ciutat del sud per veure a la seva mare. Però tenia que passar per el gran bosc misteriós ,i qui passava per el bosc misteriós no sortia .Ell tenia molta por , però per veure a la seva mare ho donaria tot. Però no sap que en aquell bosc hi ha unes coses que no es pot imaginar . En Tomi va anar cap al bosc però... Es va deixar l’equipament i va haver de tornar a casa per agafar l’equipament. Ja em puc anar –va dient en Tomi. Va veure el bosc!! Però de cop i volta va notar un calfred i va tenir por de entrar al bosc .Però per la seva mare ho fa tot. Hi va entrar. Quan va entrar no veia el final ni el principi. I es va preguntar: -Com és que no veig el principi si acabo de entrar? I en Tomi va continuar. Anava corrents perquè tenia molta por .I de cop hi volta es va caure a un forat subterrani i es va trobar el anell màgic. Hi havia una llegenda molt antiga que deia que en aquest bosc hi ha un anell màgic. En Tomi l’ ha trobat!! La mare del Tomi li va dir que amb aquest anell volaria!! I en Tomi el va engegar. I volava!!I Va descobrir que l’anell podia parlar!!I Gràcies a l’anell màgic va poder sortir del forat. Però a que no sabeu que es el que es va trobar?? Es va trobar molts ocells que tenien gana i en Tomi li va dir a l’ anell ens em d’ anar !! I l’ anell li va fer cas. Però els ocells eren més ràpids. I li van clavar una mossegada al braç!! I en Tomi va dir: -Hahaha!! Li sortia un líquid estrany i va dir: -Es sang!! I en Tomi dir l’ anell que se la posés. I en Tomi es va desmallar. I va caure de l’ anell!! I l’anell va deixar de volar i de cop i volta aquest anell es va transformar en llaminadura!! I va agafar en Tomi i el va portar volant fins a casa de la seva mare . Però en Tomi s’ estava desfent perquè era una llaminadura i la gent es pensava que plovia aigua dolça. I quan es va despertar estava a casa de la seva mare. I va veure la seva mare vestida com una princesa i en Tomi es va aixecar i li va donar un petó i una força abraçada. I li va dir: -T’ estimo!! I la mare es va posar a plorar d’ alegria la mare li va dir: -Jo mes. I quan la mare i el fill estaven dinant va aparèixer el pare!! I van passar tota una setmana jugant. Àlex Céspedes 4A
LA HISTORIA DE LES LLAMINADURES
I havia una vegada 2 llaminadures que eren germanes . Es deien mº Angeletetus i Martintus. Viuen a Osona en un hostal dintre d’un bosc.
Sempre sortien a jugar .Un dia va passar un príncep blau: El príncep Marcus!! El príncep en veure la Martintus es va enamorar . Volia menjar-se-la però no podia :era el seu amor. Per això va anar a la aventura .I quan va torna li va donar un anell en demostra de el seu amor.la Martintus va dir que si .Es van casar i van viure feliços. Les llaminadures van tindre una filla. La família va anar de excursió. El guia els i va dir que la vista que i tenien no era molt da costum tenir-la .Quina sort que i tenia la família llaminadura. Llavors ,quan els nens no els hi agrada la vista que i tenen els pares pensen; a tu t’agradaria tenir la vista que tenia la família llaminadura! Emma Martín 4A
LA INVASIÓ A POBLEPIRULETA Hi havia una vegada una fada que vivia en un arbre de xocolata a les afores de Poblepiruleta. Un dia la fada Floreta estava molt tranquil·la dormint a casa seva , llavors es va despertar de cop. Se li van caure una mica de polvos màgics (desprès ja veureu perquè ho dic).Es va despertar perquè va sentir la musica mes horrible del mon. Era el seu veí el Sr. Pituflautis el que tot el poble el deia “el cridaner”. La fada Floreta va intentar tornar-se a dormir però era impossible amb aquell soroll. Va sortir de l’arbre i va avançar una mica fins la casa del Sr. Pituflautis va picar al timbre vint cops però no el va sentir .Estava cantant: hi ha un arbre de xocolata molt bo i casa meva esta feta de caramel).Era HORRIBLE!!!!! Tots els del poble del costat els hi feia malt l’oïda però un nen molt espavilat ho va sentir. I va córrer el rumor de que els nens anirien a devorar Poblepiruleta. Al matí següent mentre estava dormint va notar que el terra tremolava va treure el cap i va veure una manada de nens que es dirigia cap allà i va rumiar: “que feien els nens tan d’hora?” Va rumiar i rumiar i rumiar i al final va recordar que havien dit que els nens vindrien al matí. Ja era massa tard estaven molt a prop però va sentir una veu que li deia: “Fes-me cas i te’n sortiràs” Vva mirar cap a dretes i cap a esquerres però no havia ningú. Va sentir una veu que deia “Soc l’arbre”. I llavors es va donar comte de que si era l’arbre però com podia parlar i li va explicar que a la nit anterior se li havien caigut una mica de polvos màgics i que gracies a això podia parlar. Li va dir: -Tira polvos màgics a tots els arbres jo els avisaré a traves de les arrels que tenien que fer. Quan van arribar els nens els hi havien preparat unes trampes però les van esquivar. Es van menjar totes les cases però l’arbre no el van trobar . Quan ja havien marxar els nens la fada va tirar polvos i van créixer molt de pressa. També va plantar molts arbres al voltant del poble perquè no tornes a passar mai mes. Per això els això els arbres no tenen la mateixa missió que els del conte però si que tenen una missió. Arnau Olmo 4A
La super llaminadura Hi havia una vegada una llaminadura que vivia en una caixa al bosc la piruleta era vergonyosa, riallera i sobre tot molt bona noia. Un dia la piruleta va sortir a passejar i es va banyar al riu quan de sobte va veure una llum molt potent! S’hi va acostar i…va veure un anell! i se’l va quedar. Al cap de 10 anys … quan es va llevar…a! la seva caixa estava destrossada! I va sentir “pum!pum!” Aleshores l’anell va començar a brillar i se’l va posar va volar cap els caçadors i els va escarmentar de valent! I l’endemà van tornar els caçadors amb tot un exercit! Aleshores van començar a perseguir a un munt d’ animals: zebres, lleons, girafes… Aleshores quan la piruleta va arribar i a era mesa tard! I va començar una lluita molt ferotge i va guanyar la piruleta! Des d’aquell dia quant demanem piruletes diuen tu voldries un anell de poder!. Víctor Torner 4A
L’ AMIGA DEL ARBRE Hi havia una vegada molt lluny estava una casa de xocolata on hi vivia una fada. Al costat va veure que estava plorant un arbre fruiter. Li va preguntar que passava i el arbre va contestar ningú em cuida des de fa anys . La fada va tindre la idea de que ella el cuidaria pro tindrien que fer un tracte .Era que pugues agafar els fruits que tenia. Desprès el arbre va preguntar bols ser la meva amiga? La fada va contestar que si! I van ser molt feliços Des d’aquell dia sempre hem cuidat els arbres. Inés Carrera 4A
L’ ANELL DESAPARAGUT Havia una vegada el castell de llaminadura que estava protegit per el bosc encantat. Un dia la princesa Xicle havia perdut el seu anell màgic, va boscar per tot el castell, ni rastre havia dit al seu poble bosquessin el anell i ni un lo havia trobat . La princesa va pensar que només ho podia trobar el Xupi ,la llaminadura, hi li va encarregar que busques l’anell. El cap d’un dia vam tornar al castell amb l’anell. El Xupi al va trobar en el bosc entre uns matolls. Llavors la princesa va recordar que va anar un dia al bosc a passejar a cavall. La princesa estava tan contenta que va fer una festa per celebrar que havia trobat el seu anell. Víctor Díaz 4A
L’ANELL PERDUT DE LA MARTA Hi havia una vegada a Vila Cockie una gominola que es deia Marta, tenia una pare que es deia Martorell i la seva millor amiga que es deia Laura. Era l’aniversari de la Marta i el seu pare li va regalar un anell de plata. Després de la festa, la Marta i la Laura se’n van anar al bosc i... - Ai! - Va xisclar la Marta. – Només és un nube-gos!- Va consolar la Laura. –Marta, on és el teu anell?- Va preguntar la Laura. I vinga a buscar cap aquí i cap allà, i no el trobaven. La Marta estava molt preocupada perquè el seu pare es disgustaria quan sabés que havien perdut l’anell. Al cap d’una estona, es van trobar amb un pagès que els va preguntar què els passava i li van explicar tot. –Oh, mireu allò brillant!-va dir el pagès estranyat. - És l’anell de la Marta! – va dir la Laura. I totes dues estaven tant contentes que van organitzar una festa en honor del pagès. I vet aquí un cos i vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat….i si no és mentida serà veritat. Gemma Botey 4A
L’arbre màgic a Fadalandia
Hi havia una vegada a Fadalandia una fadeta que estava fent un pastis per la seva avia però aquell pastis era molt especial. Li faltava un tros de fulla de arbre per poder acabar el pastis. VA ANAR AL BOSc PERò NO EL VA TROBAR EL ARBRE qUE ELLA VOLIA I BUScANT I BUScANT I BUScANT NO EL VA TROBAR FINS qUE VA VEURE UN cAVALL ALAT I ES VA mUNTAR, EL cAVALL LA VA PORTAR AL mIg DEL BOSc I VA TROBAR EL ARBRE !!!!!!VA AgAFAR UNES qUANTES FULLES I ES VA ANAR VOLANT AmB EL cAVALL ALAT. ES VA ANAR A cASA DE LA SEVA AVIA I ALLà LI VAN FER UNA SORPRESA jUgANT ERA UN PASTIS AmB FULLES DEL mILLOR ARBRE DEL mON!!!!!! L’AVIA ES VA FIcAR mOLT cONTENTA I VA SER EL mILLOR ANIVERSARI DEL mONT. Diuen que qui entra al arbre trobarà una illa de cavalls alats i amb banyes. Mar Fàbregas 4A
LES AVENTURES DEL LUcA Hi havia una vegada un sabata que es deia Luca anirà a buscar el millor pastis del món. Mentre anava caminant per arribar al pastís, que estava en una cova molt gran i perillosa perquè i vivia un ós es va trobar amb molts caus de serps hi havien moltes trampes l’hi va costar molt passar, hi havia una trampa que era una corda i es va ensopegar després va caure en una piscina plena de fang després va electrocutar-se amb el cable de la electricitat quan va aconseguir passar va tenir que seguir el seu camí i va trobar-se a la muntanya més alta del món es va trobar amb un esquirol que es deia Marc i el va acompanyar a en Luca a la seva missió van passar dies i nits fins que per fi van arribar .Van entrar a poc a poc i sense fer soroll però en Marc va trepitjar un pal. L’ós es va despertar i va començar a perseguir en Marc mentre en Luca va agafar el pastís i van marxar tots dos. L’esquirol va marxar cap a casa seva i en Luca també quan va arribar a casa van menjar el pastís. Van ser feliços i van menjar pastissos. Oriol Jordana 4A
Les coves i el pastis Un vegada a les coves de sal hi ha un pastis. La sabata el vol anar buscar i no pot per que no sap escalar .I havia un altre Camí que no es te que escalar però te que superar unes proves . Va na a fer les proves .No li van sortir va intentar un altre vegada i tampoc va poder i a la tercera vegada va poder va començar a caminar .Es va trobar un pont penjant .La sabata va passar el pont i ha veia les coves de sal va anar a la cova i es va trobar un malvat que volia lluitar . Qui guanyes guanyaria el pastis d ´ or. Van lluitar i la baralla va durar moltes hores i la sabata va guanyar i va dir ha, ha ,ha te vençut. I es va preguntar com l’he pogut guanyar-lo . Es va pensar que li va trepitjar. A les coves es va trobar el pastis i se’l va emportar a casa i sal va menjar i va dir que estava molt bo! Jorge Alguacil 4A
LES TRES GERMANES FADES Hi havia una vegada tres fades una es deia Monica l’altre Emma i l’altre Ariadna. Viuen a Bellver de Cerdanya en un poble, en un castell de xocolata. La Monica te 15 anys, la Emma 20 anys i l’Ariadna 9 anys apunt de fer 10. L’Ariadna te un novio que es diu Arbre. Anava a una escola de fades que es diu Fadinsca. L’Ariadna després d’acabar l’escola la Emma i la Monica l’anaven a buscar amb el seu cotxe nou. L’escola de fades esta a Barcelona al carrer Jaket. L’Ariadna per la nit s’escapava amb l’Arbre. L’Arbre no cap per la porta de casa l’Ariadna, perquè es massa gran i gros. Al final l’Ariadna i l’Arbre es van casar i van viure feliços menjant paradisos! La Mònica i la Emma van trobar novio. Martina Alonso 4A
L’INDUNDACIÓ DE XOCOLATA Una vegada a Venècia ,hi havia una botiga de xocolata molt gran , molta gent anava a aquella botiga a comprar xocolata, i també estava molt ben decorada, hi havien arbres per el voltant molts bonics. El venedor de xocolata més famós era el d’aquella botiga, li deien home T. Un dia va vindre una fada dolenta que es deia Fada Negra. Ella era una fada que també venia xocolata però no li anaven a comprar perquè la botiga del home T estava la xocolata molt més bona, i com no li anaven a comprar es va enfadar molt i va llençar la botiga del home T al terra i tota la xocolata i els arbres van caure a l’aigua . I a l’aigua de Venècia no hi havia aigua , era tot xocolata!!! Els nens anaven a beure una mica de xocolata calenta però les mares no deixaven als nens perquè amb els arbres que havien caigut molt bonics es podien fer-se mal. Però va aparèixer la fada J que volia tornar la botiga de xocolata com estava, però no sabia com ho podia fer. La fada J podia fer moltes coses que ningú podia fer. Feia màgia però justament no podia arreglar tot això. Podia volar, tornar el temps enrere, travessar les parets, tornar-se invisible … Però a la fada se li va ocórrer una idea era tornar el temps enrere i així que tot estigues com estava Venècia, molt bonica, però tenia que anar ràpid. I després va passar un problema molt gros, l’ home T va caure a la xocolata calenta, l’home T s’ofegava i es cremava. Faltaven molts pocs segons perquè tornes el temps enrere. I…per fi!!! Va tornar el temps enrere. Ningú , sabia que havia passat, nomes la fada J. Després la fada J va explicar lo que havia passat a molta gent.
Un altre dia la fada J i el home T es van fer molts amics i al final es van casar. Joan Adell 4A