Maria Sanz Taus

MAINHARDT - 97 / agost de 2020

HISTÒRIES DEL CONFINAMENT ARREU DEL MÓN

Fa uns anys que vaig tornar de l’estranger i, arran de la situació de la nova pandèmia, aquests darrers mesos m’he començat preguntant com hagués passat el confinament si hagués continuat a l’altra punta de món? Com m’hagueren afectat les mesures i restriccions socials imposades en aquest lloc?

Partint d’aquest plantejament, em vaig proposar revisar els meus coneguts internacionals i vaig preparar una sèrie d’inquietuds i curiositats que volia que els meus amics residents en altres continents m’explicaren. Fa poc més d’un mes, vaig recapitular aquestes respostes i, sense ànim d’avorrir ni repetir més el tema de l’any, m’agradaria compartir amb vosaltres aquestes respostes testimonials des d’un punt de vista un poc més proper.

La primera pregunta que els vaig fer va ser quines mesures o restriccions inicials es van imposar o recomanar als seus llocs de residència. Maite, de 29 anys d’edat, una companya de l’institut i bona amiga, treballa en la secció de màrqueting d’una empresa a Colònia, Alemanya. Ella ens conta que allí les mesures han estat més bé laxes durant el confinament: en cap moment s’ha fet res obligatori, tot i que el govern ha insistit molt en algunes recomanacions. Aquestes s’han basat en trobar-se amb una persona com a màxim i els restaurants i bars només han ofert serveis per a emportar-se menjar preparat o enviar a domicili. A més a més, s’ha recomanat eixir de casa només per a les activitats més necessàries. Maite viu sola a un pis, no obstant això, gràcies a estes mesures, ha pogut tindre visites durant els moments de confinament més durs, mantenint vida social en grups molt reduïts.

En l’actualitat, les mesures implementades a Alemanya són semblants a les d’aquí, ja que és necessari l’ús de mascareta als espais tancats i en el transport públic. La majoria de serveis tornen a estar oberts, i se segueix mantenint la recomanació de distanciament social minimitzant el contacte amb cercles molt grans de persones.

Així mateix, ens explica que moltes empreses alemanyes han proposat una reducció de la jornada laboral i el govern ha donat ajudes per a minimitzarne l’impacte econòmic. Cada empresa presenta una sol·licitud per formar part d’aquest tipus de programes i s’avalua i es decideix si compleixen els criteris per a rebre les subvencions. D’altra banda, s’ha generalitzat molt el treball des de casa sempre que ha estat possible.

MARIA SANZ TAUS

Maite, resident a Colònia (Alemanya)

La nostra propera parada és Ghana, on Alex, un amic de 30 anys de nacionalitat alemanya viu a la capital d’aquest país africà, Accra. Allí treballa com a consultor de recursos energètics i de medi ambient. Ens conta que a Ghana el govern va decidir començar el confinament molt abans que el virus començara a estendre’s, tot fent obligatòria la mascareta a centres comercials, oficines i espais residencials. És obligatori també rentar-se bé les mans en la majoria de llocs. Sincerament, no penseu que aquesta mesura d’higiene ja hauria d’haver estat vigent fa molt de temps a qualsevol lloc públic? A més a més, els taxis i els trotro —autobús típics de Ghana per desplaçar-se de manera econòmica dels afores al centre de la ciutat— han implementat noves normes d’higiene més rigoroses.

Les platges de Ghana han estat tancades durant setmanes i setmanes, i s’han aplicat restriccions prou dures en les activitats esportives en grans grups. Els partits de futbol, hoquei i altres esports han estat cancel·lats. No obstant això, després de tres setmanes de confinament alguns centres

Alex, resident a Accra (Ghana)

d’entrenament, les platges i camps de futbol a l’aire lliure van començar a reobrir.

Segons ens conta el meu amic, l’activitat laboral no ha parat al complet o, com a mínim, en el seu sector. La seua empresa ha pres mesures per poder treballar des de casa i així segueix fins ara. En cas que els treballadors hagen d’anar a la empresa, hi ha gel hidroalcohòlic per tot arreu i al personal extern no li està permés entrar per a res a les oficines. Els sectors més afectats a Ghana han estat els transports i el turisme, de fet, els hotels estan majoritàriament buits.

Així com a particularitat, als ghanesos els agrada molt utilitzar les teles i teixits africans i, com era d’esperar, han començat a distribuir les mascaretes fetes amb aquests decorats fins i tot per conjuntar amb la roba.

Des de Brasil, Bruna, de 29 anys, treballa com a analista internacional i traductora a Belo Horizonte. Ja des d’inicis del mes de març, l’alcalde de la seua ciutat va començar a incitar el distanciament social, tot i que remarca que el president del país, Jair Bolsonaro, es va oposar a aquestes mesures, restant-li importància a l’assumpte. Aquest va incitar en tot moment els ciutadans a tornar al treball pel bé de l’economia del país. Bruna comenta que Bolsonaro s’ha mostrat totalment indiferent al nombre de morts causades durant la pandèmia pel virus, així com per la salut física i mental dels brasilers.

Les restriccions també han estat més laxes, ja que senzillament s’ha recomanat no eixir de casa

Bruna, resident a Belo Horizonte (Brasil)

i el distanciament social, així que Bruna ha passat el confinament amb la seua parella, però ha pogut visitar els seus pares cada 15 dies aproximadament. Tanmateix, al Brasil les persones acostumen a ser molt socials i per aquest motiu ha influenciat prou els costums de reunir-se a locals molts tancats per precaució.

Algunes empreses com la de Bruna, per tal de minimitzar el contacte social, han optat per treballar des de casa, sense alterar horaris, jornades laborals o salaris. Malgrat això, és conscient que el seu camp de treball ho permet, però malauradament, el sectors de petits negocis i comerciants, així com autònoms, són el grup més afectat per aquesta situació.

Bruna té la sensació que la crisi sanitària no només està afectant l’economia del país, sinó que també està impactant molt psicològicament sobre els sectors més desafavorits. Ara per ara, les xifres d’atur són molt elevades, però el més alarmant és que el nombre de víctimes no para d’augmentar.

Ana, de Rússia, té 22 anys i és estudiant a una universitat de Moscou on viu amb la seua família. Per poder portar millor la situació des de casa, intenta passar temps amb ells però també sola. Dedica temps a la lectura, a estudiar i fer exercici, ja que continuar amb les activitats habituals, des de casa, ha estat una de les recomanacions del govern rus.

Sobre les restriccions al seu país, ens explica que era obligatori el distanciament social, sobretot

en espais com botigues, mitjans de transport i centres educatius. El treball des de casa també s’ha fomentat en tots aquells casos en els que ha estat possible i, curiosament, s’ha permés eixir al carrer només dues vegades per setmana.

Allò que li ha resultat més complicat a Ana ha estat continuar amb les assignatures de la universitat en línia. Malgrat involucrar-s’hi al màxim, considera que no és suficient: aquests tipus de programes acadèmics no estan dissenyats per desenvoluparse telemàticament i es perd molta informació.

Per últim, Sofia, de 28 anys i nacionalitat argentina, resideix als Estats Units i treballa a la Universitat d’Arizona com a professora d’espanyol mentre completa el seu Doctorat en Lingüística Aplicada.

L’argentina relata que les normes i restriccions imposades als Estats Units diferixen en cada estat. Tot i això, la idea d’intentar romandre a casa i només eixir per realitzar activitats imprescindibles com anar a comprar i passejar en grups menuts és comú a tots els estats. A l’inici de la pandèmia un percentatge molt baix de la població utilitzava mascaretes i se n’ha incrementat l’ús paulatinament. Tots els centres educatius i negocis es van tancar i han anat obrint, a poc a poc, entre manifestacions i protestes. A Sofia, li sembla prou sorprenent la generalitzada desinformació dels americans en relació al virus, ja que ha sentit històries properes de gent que ha intentat desinfectar-se amb lleixiu, tal com hem vist a la televisió (i no ens ho podíem ni creure). Els estats menys afectats per la pandèmia han segut molt més laxos amb les normes socials i higièniques.

Sofia ha passat el confinament amb la seva companya de pis i ha intentat mantindre el mínim contacte físic amb altres persones, duent a terme totes les tasques en grup de la universitat telemàticament. Ja que als EEUU deixen eixir a passejar sense restriccions horàries, Sofia i la seva amiga han aprofitat la nit per trobar-se sempre amb

Sofia, resident a l’estat d’Arizona dels EEUU

poques persones evitant així les altes temperatures d’Arizona ara a l’estiu. Recalca, sobretot, que no ha estat fàcil passar el confinament lluny de casa.

La seua situació laboral, també s’ha pogut desenvolupar en línia i no han retallat les hores laborals ni el salari, ja que les universitats han hagut de continuar el curs. Com és professora d’idiomes, l’adaptació a les classes no presencials ha estat difícil, especialment en les tasques pràctiques de la llengua oral.

Així doncs, la majoria d’aquestes amistats d’arreu del món coincideixen què aquest confinament els ha afectat psicològicament: han patit ansietat i nervis per estar lluny de la família, o per imaginar-se les conseqüències a tots els nivells aquesta pandèmia. El nostre confinament, com podeu vore, no ha estat tan diferent al dels nostres testimonis. Tots hem hagut de renunciar a practicar certes activitats i hem canviat molts dels nostres hàbits. Els nostres testimonis ens mostren unes situacions bastant favorables, i són conscients que un percentatge molt alt de la població no està tenint les mateixes facilitats per superar aquesta crisi. Esperem que la situació millore en tots els països en els quals residiu i us enviem una abraçada.