1 minute read
Marina Ferrari Cerisuelo
from MAINHARDT_97
by JOAN SANZ
REFLEXIONS D’UN FINAL DE CURS POC CORRENT
ANNA SANZ TAUS
Advertisement
Cada vegada que acaba el curs em quedo una mica buida, malgrat la fervorosa arribada de les vacances d’estiu. Cada final de curs, els docents ens emportem a la motxilla allò que ens ha ensenyat l’alumnat i la confiança que han dipositat en nosaltres tant ells i elles, com les seues famílies. A ells i elles, els deixem una llarga llista d’ensenyaments, de vegades massa nombrosos, i també l’afecte, que no arriba a sobrar mai.
Quan s’acaba el curs fem balanç, tant fa els anys d’experiència, tant fa estar al mateix institut de sempre o canviar cada any: mai tornem a ser els mateixos que quan el vam començar, perquè mai cap curs és igual que l’anterior. Segurament açò sembla la visió més romàntica de la nostra faena, però lluny de ser façana, us puc assegurar que és ben veritat.
Ara que la nostra faena s’ha monitoritzat -esperem que temporalment- i ha perdut l’essència de compartir i conviure a les aules, ara més que mai, necessitem romantitzar la nostra labor com a docents.
I és que aquest final de curs m’he quedat més buida que de costum. M’he estrenat com a tutora i me n’aniré amb la sensació de no haver conviscut suficientment amb la meua tutoria, amb el claustre,
Font: https://inc42.com/
amb els grups que aprenen anglés amb mi quasi cada dia.
M’anima, no obstant, haver fet pinya amb l’alumnat i amb els companys i companyes. Em reconforta saber que, d’alguna manera, guardarem el record de tot allò que hem aprés. I sense ànim de passar-me’n de romàntica, confirmo allò que em va motivar a ensenyar: la docència mai és tan sols donar. La docència sempre serà donar i rebre, i això sí que és romàntic.
TEMPS DE RECORD
