Co om veig g la te elevisió ó per satèl·l s lit? La televisió per satèl·lit éss un mètod de de transm missió televisiva consisttent en fer viatjar v un se enyal de televisió a traavés d’un satèl·lit geosta acionari, és a dir, quee es troba situat semprre a sobre del mateix punt de la Terra perquè li dóna la en 24h, i quue es troba a una alçada a de 35.7000Km sobree la Terra a. En l’actua alitat, existeixen més dee 300 satèl·lits de comun nicació d’aqquest tipus,, els qualss han permè ès oferir unaa cobertura ppràcticamentt total a tot el e planeta. al de que puguis p veuree una carrera de Per ta cotxess al aparell de televisió de casa tevva, cal que la a llum reflecctida pels cootxes arribi a una càmer ra que estiguui situada en aquest acte, i que Antena parabòlicca. Fotografia de Flickr de Naeros.. un sisstema d’àudio enregistri el so. Dins de la càmeera la llum i el so es traansformaran en un conju unt d’electroons. Aquest ssenyal elècttric es transformarà en una ona tipus t microoona que serà captada per una petita antena a que transportarà aqueesta informació fins als monitors m de TV, T on es triaaran les imattges i els pun nts de meres més interessantss, per ser enviades e a un satèl·lit, en forma d’ones d vista de les càm electromagnètiquues de baixa freqüència com c són les ones radio o les microonnes. Aquest senyal s T i passar per un pu unt de controol per tornar a ser enviatt a un encara haurà de baixar a la Terra ment ser captturat per una estació locaal i arribar a la teva llar. satèl··lit situat a l’eespai i finalm t aquestt serà captaat per una antena a Un cop el senyal arriba a lees proximitatts de casa teva, f que tota la a informació que arriba, ees concentri en un parabbòlica. La forrma d’aquesttes antenes fa punt, el focus, onn trobem un col·lector c que la fa viatja ar fins el nosstre aparell dde televisió. Pensa P que les teves oreelles també tenen t forma parabòlica per p motius semblants. s Exxisteixen dife erents tipus d’antenes parabòliques: p : amb el focuus centrat, amb a el focus desplaçat, aaquestes segones són més m eficientss que les prim meres, i tipuss Cossegrain, les quals produeixen unna segona re eflexió a prop del focus per p acabar captant el sennyal a la partt del disc de l’antena. D’aaltra banda, també t s només receptores, r com c poden ser s les que tens a casa a, que podem trobar antenes que són missores, o antenes que reben r i emeten simultàniaament. noméés són transm G a aquuest mètode de transmissió és Quinss són els avaantatges de la televisió peer satèl·lit? Gràcies possiible la difusióó de senyal televisiu t a zoones molt àm mplies, independentment de les condicions de reelleu i obstaccles. A més, obtens una qualitat del senyal milloor i pots veure la programació que triïs amb méss definició i sense interferrències.
1
Què fa un professional de l’enginyeria? Els professionals en enginyeria de les telecomunicacions s’encarreguen d’estudiar com viatja el senyal televisiu i investiguen noves maneres més eficients de fer-ho. Treballen temes com la sincronització perquè les imatges i l’àudio no siguin incoherents o les pèrdues de senyal. A més, també s’encarreguen de dissenyar els sistemes receptors i emissors, com són els satèl·lits o les antenes parabòliques.
T'has preguntat alguna vegada... Quina relació existeix entre la llum i l’electricitat? Què és un fotograma?
Enllaços: http://ca.wikipedia.org paraules clau Televisió per satèl·lit. http://ca.wikipedia.org paraula clau Antena parabòlica http://www.prnoticias.es/index.php/prseguridadvial/35/30103-la-solucio-delsatellit-de-tve
2
L’e experiència Ent tenent les l ante enes par rabòliques - Exp periment d’in nterior terial nec cessari: Mat 1.
Una llaunna de conserrves o una llaauna de Coca a-cola o simiilar
2 2.
Capsa traansparent coom les que porten bombo ons
3 Dos Punteers làser com 3. m els que vennen amb algu uns clauers 4 Gelatina per 4. p cuinar 5 Llet 5.
Procediment t: Amb el lateral d’uuna llauna de conservess creem una forma parabbòlica. Per feer-ho cal treure la tapa, obrir la partt lateral, dibuuixar una paràbola amb un u full i adapptar la llaunaa a aquesta forma. f Si aqquest procéss us sembla molt complicat, la base e de les llauunes de Cocca-cola (o d’’altres refresscs com la Fanta, F l’Spritee o la Pepsi) tenen una fo orma parabòòlica, per tannt, podeu fer servir directament aqueesta superfície. Prepaareu gelatinna segons les instrucccions de l’envààs i afegiu unes gotes de llet quann encara està líquid. l Cal remenar bé la barreja perqquè la llet quedi ben integrada. Poseu la superffície parabòòlica metàl·lica que tingueu (el lateraal d’una llauna de conserves en r o formaa de paràbola, base d’una llauna de refresc qualssevol altres superfície parabòlica quue pugui reflectir els rajjos de llum) dins de la capsa transparent i om mpliu la conccavitat parabbòlica amb la gelatina que heu preeparat. Deixxeu-ho refreddar. l enviareem llum paraal·lela a l’eix de la paràboola i mirarem m què succee eix. La Amb els punters làser gelatina i la llet ens e ajudarann a veure com la llum va a passant gràcies als seus reflexes en e les petitees components de la llet. Així doncs, observarem com els rajos de llum arriben n a la superrfície parabòòlica, aquessts es refleccteixen i s’u uneixen tots al focus. D D’aquesta manera podreem demostraar el funcionaament de les antenes parrabòliques quue tenim a caasa. m fer la gelattina i crear laa forma paraabòlica, pode em fer Si tennim un laboratori a l’escoola on podem tot l’eexperiment amb presènciia dels alumnnes i amb l’ajuda d’aquessts. Fins i tot,, ho podrien fer en grupss. Si aquestt és el vostree cas, aneu amb compte e que ningú es talli ambb les llaunes i que ningúú miri directaament a la llum dels làsers. Si no, haureu de crearr tota l’estrucctura el dia abans i noméés mostrar la darrera partt a classe.
3
Explicació: En aquest experiment veiem amb la pràctica com actua una paràbola quan li arriba una ona electromagnètica des d’un punt llunyà. La llum làser, al igual que la informació que ens permet veure la televisió digital és una ona electromagnètica. Quan aquestes ones arriben de molt lluny, podem fer l’aproximació que ens arriben pràcticament perpendiculars a l’eix de la paràbola, és per això que nosaltres que treballem amb distàncies més petites apuntarem amb els nostres làsers d’aquesta forma. En aquestes condicions, totes les ones es reflexen i arriben a un punt anomenat focus. Gràcies a aquesta propietat, els enginyers i enginyeres poden col·locar un receptor en aquest punt, en el cas de les antenes parabòliques amb focus centrat i amb focus desplaçat, i un mirall a les antenes Cossegrain, i desxifrar tota la informació que arriba a l’antena per després, acabar transformant aquesta informació electrònica en imatge. De fet, les nostres orelles també tenen una forma parabòlica per poder recollir totes les ones sonores que ens arriben.
4