Explicació i relació de la falleta infantil

Explicació i relació de la falleta infantil que du per lema:

L’història que enguany la falla vol plantar per als chiquets, fa una explicació profusa del viage d’una musa, contant embolics i fets.

Una musa molt inqueta pero dolça com la mel, una musa molt fermosa, molt alegre i prou patosa que vivia prop del cel.

Una musa en dos germanes; Plata i Bronze, era el seu nom, una musa mig grillada pel ciclisme, l’escalada, la vela, el tir i el pimpom.

Una musa que, ya alvance, en Olímpia era lo més, puix no n’hi havia carrera que no acabara primera, ¿El seu nom?... Or... ¡És palés!

Pero... anem-se’n al principi quan encara allí vivia, quan entre llorer i roses mirava totes les coses en ulls de melancolia.

* El cas és, faller menut, que Or vivia be entre els seus, i que junt a bronze i plata eren la flor i la nata de l’Olimp i dels seu Deus.

Pero... ¡Bo! Ella es notava que no estava a gust del tot, puix sentia una puceta que des d’adins l’animeta l’amussava vinga el bot.

Or s’havia donat conte, mirant a dreta i esquerra, que existia una atra vida que semblava divertida allà baix, sobre la terra.

Se ballava... Se cantava... Se menjava... Se bevia... Mes d’aquella borumballa era el sò de la rialla allò que més li atraïa.

Aixina que decidida a fer de tot descoberta, baixà a estes terres lluntanes deixant a les dos germanes en la boca ben oberta.

(Mes agafant la cadira, quedaren d’Or a la mira.)

EN LA TERRA TOT LO MÓN DU UN LLINAGE DE SEGON En seguida que la musa en la terra aterrisava, els mortals, caent la bava, se postraren als seus peus. ¿Quí era aquella bella chica de dorada cabellera? ¿Quí era aquella forastera digna d’odes i conreus? —¿Cóm te diuen? — Preguntaren —¿En quin lloc està ta casa?... ¿Per qué has vingut a esta plaça?... ¿Cóm? ¿En quí? ¿quàn? I ¿d’a on?... — Nostra amiga, sense pressa, anà contestant per tandes; fins que, a la fi, les demandes va resoldre a tot lo món. — Soc Or i vinc des d’Olímpia, a on viuen Deus i Deeses, i vinc en ànsies expresses de saber més de la gent. He baixat solcant els núvols en només trencar el dia, sense atra companyia que la del sol i del vent —. Sol una una pregunta en l’aire li va quedar a la musa, una qüestió un tant difusa de la que es mostrà ignorant. Puix algú li preguntava que quin era el seu llinage, i no entenent el mensage alçà els muscles preguntant: —¿Qué vol dir lo de llinage?... — I li parlaren de pares, de germans i de comares a l’hora de batejar. Mes també n’hi hagué algun atre, que sens moure una pestanya, digué que al nom acompanya per l’orige deixar clar. *

FALLAINFANTILGAYANO2020 Or Negre N’hi ha qui diu que si el llinage va rotulat com a ‘Negre’, mes que no parega alegre en ell te faràs molt ric. Puix l’Or Negre és el Petròleu que la terra nos prodiga, mes que n’hi ha mare que diga que el petròleu ix del melic. Or Roig Deus saber que quan se parla de l’or roig, chics i chicones, estan movent-se entre ones, entre algues i entre sal. Ya que baix la mar se troba este tesor ple de puntes, — ¡¿Puntes?! —Segur te preguntes, i és que parlem del Coral. Or Chata Un dia d’eixos de basca que fins respirar te costa, una jove feu proposta de beure un suc ben fresquet. De taronja, fresa, llima, de pinya, cacau o trufa, mes va ser el suc de chufa lo que va calmar la set. I TOT I A CONTINUACIÓ LI VA FER L’EXPLICACIÓ: Or Blanc N’hi ha moltes, moltes persones que l’Or blanc veuen com plata, mes ací el metal barata agafant atre perfil. Està en tecles de piano, i també en botonadures en retaules, en figures i es coneix com a: Marfil. Or Líquit Quan el llinage és; líquit, no es diu de liquar o fondre, ni tampoc se pot confondre en l’aigua, que és essencial. Si no que estàn referint-se al suc que es trau de l’oliva, que nos atrau i captiva donant l’Oli de regal.

I exclamant ¡Açò és Or, Chata! Va nàixer la nostra Orchata.

OR FA DEL SEU NOM DERRAMA I A LES COSES DONA FAMA

Or sabia que el nom que tenia a molts atraïa per sa brillantor. I també que afegint-se a un concepte canviava el precepte donant-li valor.

Per a dir-ho tan clar que s’entenga, en lloc d’una arenga pesada i fatal. Posarem uns eixamples i cites que facen de fites mostrant tot com cal.

D’esta sòrt si se parla en soltura i en forma segura se té un pico d’or. I si jugues de mel la pilota com ‘Che’ o com ‘Granota’ seràs bota d’or.

Com els chorros de l’or de bestreta, sent net o sent neta segur tens la llar. I per fer noces d’or en la vida no tens atra eixida; ¡T’hauràs de casar!

Sent molts anys bon faller o fallera voràs com t’espera sent d’or; un bunyol. I un disc d’or de segur que te guanyes si cantes en ganyes com un rosinyol.

I a la fi tindràs d’or la medalla si en joc o baralla no tens cap de fall. O quan ya ben resolt el dilema tanquem el poema sent d’or el fermall.

OR SE TROBA EN UN MINER QUE TÉ UN ESTUPENT QUEFER

En acabant de saber del seu nom i dels llinages, Or observà al seu voltant admirant gent i paisages. El miner mirà a la musa dibuixant un gran somriure, i li contestà a la chica lo que vos vaig a transcriure.

(No oblidem que l’amigueta era un poquet... Dotoreta.) (O lo que ha entés este vat puix l’home està desdentat.)

I a l’instant va reparar en un vell miner fent lloca, que en l’arena rebuscant s’estava tornant bajoca. —El meu regirar i busca tenia i té sol un fi; L’atraure a un fum de curiosos a acostar-se fins ací.

(Puix lo que l’home buscava no ho trobava dins la grava.) (I mentrimentres s’explica li dona un dolç a la chica.)

Com ya hem dit que era curiosa, Or al vell se va acostar, i sense pèls en la llengua per l’afany va preguntar.

Mes qui pense que és trobar una fortuna el motiu, no va desencaminat puix és també l’objectiu.

(Puix ya saps, amic faller, preguntar per a saber.)

(I ara nos alça la mà deixant a la gent parà.)

Un momentet i m’explique perque em pareix que no ho faig, i anhele que el meu mensage aplegue a tots com un raig.

(Sobre tot a eixe chiquet que està llegint el llibret.)

Lo que busque és l’amistat que és més valiosa que l’or puix n’hi ha una gran veritat: “Qui té un amic té un tesor”—.

(I sent tal refrany palés la musa li llança un bes.)

TOTS ELS ANYS EL REI MELCHOR DU OR A NOSTRE SENYOR

N’hi ha un fet que a la nostra musa la tenia prou confusa al repetir-se cabut. Un fet que a uns reixos portava a un portal a on se trobava un chiquet recent naixcut.

Cadascú un present li duya puix el menut ¡Aleluya! Era, no res més que; Deu. Que per als cristians naixia per omplir-los d’alegria cada nadal com se veu.

El primer portava mirra cosa que els agrada i pirra als fabricants de perfum. El segon portava incensos que encenia entre jumensos i que omplia tot de fum.

Mes el tercer, aforrava tot lo que en un any guanyava fent-se, a la fi, en bon cabal. I, en una ofrena en més rumba, tornava als atres tarumba portant-li Or de regal.

Al vore la nostra amiga a Gaspar ple de fatiga i a Baltasar tot morrut. Preguntà als dos enfadiques el perqué sofrien piques i el perqué de sa acritut. I ¡Clar! Com Deu res sabia d’aquell llímit de valia puix quedaven de tacanys. Mentres que Melchor fent chiste els dia que era un despiste des de fa dosmil vint anys.

(Mes nostra musa, de cor, li agraí regalar Or)

Llavors els dos li explicaren que fa molts anys acordaren posar de diners un top. I que Melchor fent sordera se ho botava a la torera gastant com trapalatrop. La Regla d’Or

OR NOS EXPLICA I INFORMA D’UNA MAGNÍFICA NORMA

Nostra amiga Or tenia una regla que era llei, que de la vida era guia i del malhumor; remei.

Una pauta que vestia com si vestira un jersei, i que omplia d’alegria des del pobre fins al rei.

Per esta norma es ballava i, fent galls, també es cantava mes que caiguera graniç.

En res s’esclatava a riure i es que tal regla era viure sempre, sempre molt feliç.

(I en la falla nos convida a tindre este còdic de vida.)

Fi

COM LA FALLETA LI ÉS GRATA OR CONVIDA A BRONZE I PLATA

Com vol fruir de les falles Or no vol tornar a casa, aixina que solicita quedar plantada en la falla.

I com també creu i pensa que agradaria en l’Olimp, a ses germanes convida ad este món infantil.

I com, amics i amiguetes, nosatres bons fallers som, sense rollos ni marejos anem a fer d’amfitrions.