Aquest és el nostre portaveu
Escola d’Adults de Sant Sadurní DESEMBRE 2004
Nº 10
r CONTINUEM PARLANT D’EDUCACIÓ D’ADULTS z La societat de la informació i la importància creixent del coneixement en la societat, el procés accelerat de canvis, la renovació constant de les tecnologies, la longevitat de la vida a les societats occidentals, l'increment dels corrents migratoris, la reducció global del temps de treball remunerat, la precarietat del treball i l'atur estructural entre d'altres, donen nova i actual importància a la formació permanent, al llarg de tota la vida i, en conseqüència, a la formació de persones adultes. L'evidència que ja no hi ha "un temps per estudiar i un temps per treballar", que el temps tendeix a un continuum formatiu atesa la caducitat apressada dels coneixements, ha donat rellevància a dos aspectes: a) la importància de la formació en l'etapa adulta per poder seguir els canvis continuats de la societat i per mantenir i incrementar la qualitat de vida , i b) que l'absència de formació i de les acreditacions socials corresponents (de forma especial, l'absència de títols acadèmics) és un dels eixos al voltant del qual s'estan conformant les noves desigualtats socials. La formació de persones adultes ha d'esdevenir un element afavoridor de la mobilitat social ascendent de tendència igualitària i, a la vegada, de forma imbricada, ha d'educar en la cooperació de manera que la majoria de la població tingui eines per incrementar la seva participació col·lectiva en el àmbits de decisió de la producció i de fruïció dels béns de la comunitat. L'educació al llarg de tota la vida és avui molt més que un dret: és una de les claus del segle XXI, com així ho reconeix la Quinta Conferència Internacional sobre Educació d'Adults celebrada a Hamburg el 1997. És a la vegada una conseqüència d'una ciutadania activa i una condició per a la participació plena en la societat. En el context d'aquesta nova lectura social, entenem per educació de persones adultes el conjunt de processos d'aprenentatge, formals o no, gràcies al qual les persones adultes desenvolupen les seves capacitats, enriqueixen els seus coneixements i milloren les seves competències tècniques o professionals o les reorienten a fi d'atendre les seves pròpies necessitats i les de la societat. L'educació de persones adultes, així entesa, comprèn l'educació formal i la permanent, l'educació no formal i tota la gamma d'oportunitats d'educació informal i ocasional existents en una societat multicultural, en les quals es reconeixen els enfocaments teòrics i els pràctics. La perspectiva d'aprendre durant tota la vida exigeix la complementarietat i la continuïtat de l'educació d'infants, adolescents i de persones adultes. Els objectius d'una educació considerada com un procés que dura tota la vida, són desenvolupar l'autonomia i el sentit de responsabilitat de les persones i les comunitats, reforçar la capacitat de fer front a les transformacions de l'economia, la cultura i la societat en conjunt i promoure la coexistència, la tolerància i la participació conscient i creativa dels ciutadans en la seva comunitat. Les noves exigències de la societat i el treball susciten expectatives que requereixen que tota persona segueixi renovant els seus coneixements i capacitats al llarg de tota la vida. Aquesta noció d'educació al llarg de tota la vida coincideix amb una altra noció que ha agafat pes en els darrers anys: la noció de la societat educativa, en la qual tot pot ser ocasió per aprendre i desenvolupar les capacitats de les persones. A diferència d'altres plans (Pla d'Infància, Pla de Qualitat Educativa, Pla Jove), el d'adults està predeterminat per una característica essencial: els processos formatius a l'edat adulta estan molt subjectes a una bona adequació de l'oferta i la demanda, a una oferta que ompli les expectatives immediates, funcionals, i adaptada a les necessitats reals de la societat. Cal una especial atenció a les necessitats dels col·lectius immigrants, per als quals l'educació a edat adulta ha de servir per 1) aconseguir eines per a la socialització, l'autonomia i l'equilibri personal en el nou àmbit relacional i comunicatiu en què es troben, de manera que puguin complir amb els deures que se'n deriven i defensar els corresponents drets; i per 2) aconseguir les competències laborals d'acord amb les pròpies possibilitats i necessitats. La formació bàsica per a la població immigrada ha de contemplar l'aprenentatge de la llengua catalana com a llengua de socialització i integració, en el marc de la cultura del país.
Destàpa’t nº 10
Partint de les coordenades socioeconòmiques actuals, és un fet la necessitat de la formació permanent, entesa com a procés educatiu il·limitat. La formació de les persones adultes en el seu contingut s'ha d'inserir com a part fonamental, en aquest procés. La formació d'adults comprèn tres àmbits d'actuació bàsics: a) La formació instrumental i la formació bàsica, entesa com a formació general compensadora. b) La formació per al món laboral, entesa tant com l'aprenentatge inicial per poder incorporar-se al món del treball com l'actualització, reconversió i renovació dels coneixements de tipus professional. c) La formació per al lleure i la cultura, entesa com una part de la formació d'adults que cerca l'aprofitament, amb finalitats formatives, del temps lliure i de la desocupació laboral. Dels tres àmbits citats anteriorment podem destacar dues grans finalitats de la formació d'adults: - Procurar que tots els ciutadans adults tinguin la possibilitat d'assolir la formació bàsica que la societat actual demana. - Fer possible el dret que tothom té a l'actualització i el perfeccionament dels seus coneixements d'acord amb les exigències laborals, socials i culturals.
ACTIVITATS
(les últimes i les properes)
Fem un petit resum de les últimes activitats portades a terme per l’Escola en un mes de novembre molt actiu. El dia 5 de novembre es va fer la reunió de delegats de l’Escola. Hem aprofitat per conèixer-nos els membres del Claustre i el representants del diferents grups i per intercanviar informacions i sugerències per tal de aconseguir un millor funcionament del centre. Algunes de les propostes fetes ja van camí de fer-se realitat. La Escola participa en la Comissió per la Igualtat i, per tant, es va fer ressò de totes les activitats que s’han fet en contra la “Violència de Gènere” en torn a la data del 25 de novembre, vam informar de les activitats i promoure l’assistència als actes. El dia 25 de novembre vam anar al teatre a Barcelona, al Tivoli, a veure “Esmoquin 2”. Una obra que ens va sorprendre per la seva durada, però que ens va fer riure molt. Per alguns dels assistents era la primera vegada que anaven a un teatre, i els va sorprendre i agradar molt. La qual cosa ens encoratja
per fer més sovint aquestes sortides teatrals i que tothom pugui gaudir i aprofitar-les . Procurarem buscar altre tipus d’obres per la propera vegada, per que en el teatre no tot ha de ser riure sinó manifestacions de sentiments, i hem de aprendre a degustar-ho tot. Pel dia 26 de novembre els companys de les Escoles d’Adults de Vilafranca i Sant Pere de Ribes ens van invitar a participar en una sortida col·lectiva per visitar la ciutadella ibèrica de Calafell, que vam tenir que declinar donat que el dia abans ja érem al teatre i era massa seguida. Però queden per els altres trimestres propostes de les quals ja us farem cinc cèntims. Pel mes de desembre, malgrat el llarg pont, estem preparant dues activitats per tancar el trimestre: La primera serà fer el “Caga tió”, el dia 21 per la tarda, per celebrar que s’acaba l’any astronòmic i comença un de nou. La segona serà el dia 22 pel matí, i consistirà en una sortida al Museu Paperer de Capellades.
BON ANY NOU!
Destàpa’t nº 10
L’HIVERN L’hivern comença el 21 de desembre, quan és el solstici d’hivern. En aquesta jornada i degut a la situació del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l'any i la nit més llarg; comença l'estació de l'hivern. Per aquest motiu el refrany diu: El sol, a l'hivern emmandrat, es lleva tard i s'acotxa aviat . I acaba pels volts del 21 de març, coincidint amb l’equinocci de primavera. És l’estació més freda i humida de l’any, l’època en què el Sol és nou, els dies són més curts i les nits més llargues. L’hivern l’anuncien les baixes temperatures i la neu a les muntanyes. Els productes gastronòmics típics de l’hivern són els calçots, les garoines, el formatge, les tòfones, el porc i tots els seus derivats, l’oli i les olives, l’arròs, el xató i les sopes. Les celebracions més importants d’aquest període venen agrupades en dos grans moments festius: el cicle de Nadal caracteritzat per l’alegria íntima i familiar, i el cicle de Carnestoltes caracteritzat per la transgressió desenfrenada.
Algunes dates a tenir en conte: 28 de desembre, Els Sants Innocents
Aquesta festa, segons diuen alguns experts, és d'origen pagà; sembla que ser que avui començaven unes festes que duraven molts dies i acabaven amb el Carnestoltes. "De Nadal a Carnestoltes,
set setmanes desimboltes" Aquestes festes eren conegudes com la Festa dels Bojos, i es celebrava a per tot Europa. Cal tenir en compte que durant l'hivern la terra era com adormida, la gent es passava moltes hores tancada a casa i havien de fer alguna cosa per entretenir-se, passar una bona estona, fer passar el fred, relacionar-se amb tothom... tot això explicaria el perquè d'unes festes d'aquestes característiques. Actualment s'ha perdut aquest caire tant disbauxat i la festa s'ha centrat en la mainada i les diferents entremaliadures que es fan en aquesta data. Són bromes innocents i divertides, es plantes llufes o ninots de diaris retallats i la premsa aprofita per donar algunes notícies falses i disbauxades que posen a prova l'enginy i la imaginació. 31 de desembre, l'home dels nassos:
Podria ser una altra resta de la Festa dels Bojos. Es sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l'any. Els nens i nenes, que de vegades els costa entendre el joc de paraules i la situació d'espai – temps, fa que imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic que només poden veure a primera hora del matí i en aquest únic dia de l'any. En aquest dia es fan els preparatius per rebre l'any nou. Es solen preparar sopars molt sofisticats i elaborats, s'organitzen balls de festa, es prepara el raïm i es posen els rellotges a l'hora en punt...
Menjar raïm per Cap d'Any porta diners per tot l'any . Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà
Destàpa’t nº 10
1 de gener, diada de Cap d'Any (Ninou) :
Ninou vol dir el primer dia de l'any i és una deformació del llatí "Annum Novum" . Any Nou, vida nova . Any comencem la fi veiem . En aquesta diada es sol fer revisió de com ha anat tot l'any i es fan els plans, intencions i programes de les coses que es volen fer en aquest any que comença avui. També es fa un dinar familiar, sovint a base de pollastre farcit o xai al forn. La gent en trobar-se pel carrer es desitgen "Bon any" i es sol fer la broma de dir "Mira! Des de
l'any passat que no ens vèiem"
dites populars de l'hivern z A l'hivern, boirina i la neu per veïna. z A l'hivern, bona sopa i vi calent. z A l'hivern cal tenir proveït el graner i el llenyer. z A l'hivern, el millor amic és un bon abric. z Còlics d'hivern i refredats d'estiu, no els aguanta home viu. z Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu. z El foc de l'hivern és mig aliment. z El mal hivern de la primavera en fa govern. z El sol a l'hivern, emmandrat, es lleva tard i s'acotxa aviat. z Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu. z Fred d'hivern i calor d'estiu, salut reviu. z Hivern de gelades, collita assegurada. z Hivern de gelades, molt gra i poca palla. z Hivern molt assolellat, estiu molt ventat. . z Hivern plujós, pagès joiós. z Hivern que molt gela, bona collita de fruita espera. z Hivern rigorós, primavera de gos. z L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc. z L'hivern té mal govern. z La tardor és la primavera de l'hivern. z Llamps d'hivern, dimonis de l'infern. z Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor. z Mal hivern, primavera d'infern. z Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el sol viu. z Nit clara d'hivern, l'endemà dia d'infern. z Oreneta arribada, hivernada acabada. z Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes. z Per l'hivern, bona sopa i vi calent. z Pluja d'hivern, dia d'infern. z Qui menja pa i crema llenya l'hivern empenya. z Si el mussol canta pel gener un altre hivern que ve. z Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja. z Si l'hivern trona, l'anyada serà bona. z Tant d'hivern com d'estiu, si podeu, dormiu, dormiu.
Destàpa’t nº 10
CASTELL DE CASTELLET Es pot anar per l’autopista A-7, sortida 30 (Santa Margarida i els Monjos) i continuar per la N340 en direcció al Vendrell, a 1 km de l’Arboç, podem agafar la carretera que va a Castellet i després a Vilanova i la Geltrú; o bé des de l’Arboç agafar la carretera que va fins a Vilanova. El castell està situat al cim d’un turó, al costat del riu Foix, que actualment resta al damunt de l’embassament del Foix. Servia per a controlar el sector oriental de la plana del Baix Penedès. El castell s'esmenta per primer cop l'any 977, quan el comte Borrell II -que ja el tenia pels seus pares – el va vendre a Unifred Amat, amb la condició que el comprador edifiqués murs i refés les torres. El castell en aquesta època s'anomenava de Sant Esteve. El castell de Castellet és documentat repetidament al llarg del segle XI. El 1076 Rotland Bernat va vendre al comte Ramon Berenguer 1a meitat d’aquest castell per 8000 mancusos, amb tots els edificis i la meitat de les ofertes, els delmes i d'altres drets. El 1219 el rei Jaume I confirmà a Guillem de Mediona i als seus successors el dret que tenien Ferrer de Sant Martí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, que era feu la corona. Entre els segles XII i XIV, la família Castellet, que ocuparen càrrecs en l’administració reial, va posseir el castell i van tenir una destacada intervenció en la conquesta de la Catalunya Nova. El darrer membre d'aquest llinatge que posseí el castell fou Blai de Castellet. Després passa a la corona i el rei Martí l’Humà el va vendre amb l'alta jurisdicció a Pere de Torrelles, de qui passarà als Desplà i d'aquests a Bernat de Requesens el 1460, els quals el vengueren el 1472 a Guillem de Peralta. Posteriorment esdevingué, per matrimoni, dels Aguilar el 1566 i després dels Icard i dels Queralt, comtes de Santa Coloma, que mantingueren els drets jurisdiccionals fins a l’abolició de les senyories el 1837. AI segle XIX era ja en estat ruïnós. La situació fou la mateixa fins que l'any 1925 el nou propietari de la fortalesa, Josep de Peray i March, arxiver diocesà, el va reconstruir i rehabilitar per a ús particular entre els anys 1928 i 1929, convertint el conjunt en una capriciosa peça que té poc a veure amb el seu estil primitiu. El 1987, en morir el seu fill, que era sacerdot, el castell va passar a ser propietat de l’Hospital dels Nens de Barcelona, que l’ha mantingut tancat fins que l'empresa Autopistas va comprar la propietat al mes de maig de 1999, amb la finalitat de dedicar-lo a l'estudi i formació en temes del medi ambient i vinculat a les obres públiques. Posteriorment, constituí la Fundació Castellet del Foix, i decidí, que el castell, una vegada recuperat l’aspecte original, seria la seu de la Fundació. Aquest castell, al començament del segle XX era molt ensorrat, amb la torre rnestra mig enfonsada i amb restes de murs al seu voltant. S'hi veien les restes d'unes estances a la part oriental i un edifici més modern a la part occidental. La torre mestra, element més antic i central en el conjunt de les construccions, fa uns 5 m de diàmetre a l'interior, té uns murs amb un gruix d'aproximadament 1,5 m i una alçada d'uns 15 m. Els murs són formats per carreus lleugerament rectangulars, més aviat grans i ben arrenglerats. Aquesta torre ha estat datada al segle XII. S'hi endevinen diverses finestres petites acabades amb un arc de mig punt; alguna és original. La porta, orientada cap al sud-oest, va ésser, però, feta de bell nou durant la restauració, tot i que és probable que l'original fos en aquest mateix lloc. Durant les obres que es feren en aquesta torre es reconstruïren trossos de paret i, fins i tot, es féu tota ella lleugerament més alta. La resta de les construccions sembla que ja cal datar-les en una època posterior, moltes són fetes en un moment posterior al romànic. Podem assenyalar un impressionant mur orientat a l'est, acabat amb merlets i amb espitlleres rodones, que daten al segle XIV. Aquest mur formava part d'un clos sobirà que tenia una forma de "L", protegit al costat nord-est i al costat sud-oest per sengles torres d'angle. AI costat d'aquesta torre meridional, hi havia l'entrada, que actualment veiem amb un portal acabat amb un arc de mig punt i coronat per un matacà. Per sota d'aquest recinte hi ha un talùs, als costats nord-est i oest fet amb uns carreus grossos, que fan pensar que fou construït al segle XIII o en un moment posterior; aquest mur atalussat delimita un segon clos a la zona oriental. Finalment, sembla que encara hi havia un tercer clos, exterior, del qual solament ha restat un mur i una torre a la banda septentrional. Les restauracions fetes per Autopistas han volgut deixar un aspecte més semblant a l’original. A continuació del castell trobareu l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, ja esmentada al s.XII. El nucli urbà de Castellet deu la seva imatge actual a un seguit de mesures urbanístiques recents que li confereixen un agradable aspecte de conjunt medieval. Si voleu conèixer què és la Fundació Castellet del Foix i fer una ullada ffffffffffff panoràmica del castell i els seus indrets: http://www.fundcastelletdelfoix.org/ Destàpa’t nº 10
NO T’HO PERDIS :
EL QUIXOT I BARCELONA
IV Centenari de la publicació d’El Quijote de Miguel de Cervantes
L’any 2005, Any del Llibre i la Lectura, es compleix el quart centenari de la publicació de la primera part d’El Quijote, una de les obres mestres de la literatura universal. La ciutat de Barcelona té un paper cabdal en la novel·la: és l’única ciutat real que apareix en el llibre i el Quixot, amb Sancho, en recorre els carrers, tracta amb prohoms, veu el mar per primera vegada, visita una impremta i assisteix a un combat naval. Tot això es mostrarà en una exposició organitzada pel Museu d’Història de la Ciutat en què les aventures literàries del Quixot i la Barcelona del segle XVII s’evoquen amb tota la fantasia i màgia.
Calendari: de l’11 de març al 31 d’octubre de 2005. Lloc: Saló del Tinell del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei. Per a més informació sobre El Quijote i Catalunya veieu a la hemeroteca de “El 3 de Vuit”, article sobre el Quijote i el Penedès; i a més a més podeu visitar les següents pàgines web: http://www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat/revista_29/Revista_29/reportatge_1.htm http://www.esperanto-ct.org/c/literatura/amontagut.htm
LITERATURA ÀRAB EN LA RED: www.amediavoz.com/khayyam.htm Biografia i text, traduït al castellà de les Rubaiyat de Omar Khayyam, uns càntics al gaudir de la vida y el plaer del vi escrit al segle XI. www.webislam.com/numeros/0_articulos_raiz/PO_97_01.HTM Fragments en castellà d’alguns destacats poetes andalusos. Del llibre Libro de las banderas de los campeones y de los estandartes de los selectos, de Ben Said Al Magribi. www.andalucia.cc/axarqiya/ibn_hazam.htm Biografia de Ibn Hazam i fragments de la seva obra El collar de la paloma, un dels més esplèndids tractats d’amor de tots els temps. www.webislam.com/index.htm La Biblioteca de WebIslam ofereix la traducció al castellà d’obres clàssiques i recents de la literatura, art i pensament aràbics. www.epdlp.com/escritor.php?id=1655 Biografia i un fragment en castellà de Los cuatro idiomas femeninos, de l’argelina Assia Djebar.
rrrrrrrrrrrrrrrrrrrr Destàpa’t nº 10