Aquest és el nostre portaveu
Escola d’Adults de Sant Sadurní
OCTUBRE 2004
Nº 9 TORNEM A SER-HI !
Amb els ànims força alts veient com els nostres projectes van concretant-se de mica en mica. Ja tenim l’Escola oberta matí, tarda i nit; amb una oferta que hem de continuar ampliant per satisfer les necessitats educatives dels nostres convilatans i veïns. Aquest curs continuem potenciant la Iniciació a la Informàtica i l’Anglès, que ja conta amb tres horaris diferents. Malgrat que no hem pogut donar resposta a totes les persones que s’han interessat per aquestos cursos. I què dir dels tallers de Pintura a l’Oli i de Puntes de Coixí, que cada vegada agafen més embranzida. S’ha de dir que quan planifiquem el curs, allà pels mesos d’abril i maig, busquem plantejar una oferta formativa que sigui satisfactòria i adequada als interessos de les persones que assisteixen a l’Escola; procurant que el seu esforç sigui més rendible, profitós i satisfactori. De tal manera que el plaer personal d’haver aconseguit amb èxit aquells objectius que s’havien fixat els faci mirar al passat i fer un balanç positiu de la inversió realitzada en temps, esforços i sacrificis. Per això és molt important que quan fem la preinscripció pel següent curs ens feu saber les vostres intencions i interessos.
-
-
-
-
Com d’altres Escoles d’Adults, que ja els han complert, ens estem apropant als 25 anys d’activitat i per tant hem de començar a preparar-nos per aquest aconteixement. Per un costat fent-nos ressò de les recomanacions de la O.C.D.E. en quant a les
Destapa’t nº 9
prioritats en formació de les persones adultes i que consisteixen en: Atendre les necessitats educatives de les persones amb molt baixos nivells d’instrucció i que els impedeix accedir a programes d’educació compensatòria. I que han de garantir el nivell d’educació bàsica (lectoescritura i aritmètica) en primer lloc, i després el nivell equivalent a la E.S.O. (Educació Secundària Obligatòria). Realitzar accions destinades a l’acollida i integració de persones immigrades. Realitzar accions destinades als aturats per millorar la seva formació i que puguin accedir a nous llocs de treball, o a cursos de formació especialitzada. Al que s’ha de afegir: Accions dirigides a les persones que volen millorar en el seu lloc de treball. Accions dirigides a les persones que volen accedir a nous nivells educatius. Accions dirigides a l’àmbit de la comunicació de cara a millorar el coneixement d’altres llengües i de les tecnologies de la comunicació. Accions dirigides a fomentar la participació i la responsabilitat. Tot això ens porta al concepte clau de la Formació d’Adults que és “L’aprenentatge al llarg de la vida”; es a dir, que avui més que mai, en adonem que no podem pensar que ja en sabem prou, i que hem de estar sempre atents als canvis que la societat va fent per no quedar-nos penjats.
Tornant als 25 anys d’Escola d’Adults de Sant Sadurní d’Anoia, com que volem celebrar-ho com cal, necessitem que les persones que heu passat per ella i que teniu records d’aquestos anys i que vulgueu compartir-los, ens ho feu saber; per que voldríem recollir les vostres experiències i anècdotes i mirar de fer una publicació amb tot això. Si hi ha fotos de sortides, festes, sopars...etc, ens agradaria poder-les escanejar (passar a suport informàtic) per poder fer una cosa vistosa.
PROPERES ACTIVITATS Entre les properes activitats la primera que se’ns ve a sobre és la celebració de la Castanyada el proper dia 29 d’octubre a partir partir de les 18 hores, amb la que volem trobartrobar-nos i conèixerconèixer-nos una mica les persones que venim a l’Escola. De pas aprofitarem per menjar castanyes, panellets i beure una mica de moscatell ( o el que sigui).
El dia 5 de novembre, a les 17 hores, farem una reunió amb els delegats de classe per tal de saber les vostres opinions sobre el que fem i pensem fer a l’Escola. Participeu i fer-nos arribar les vostres propostes!
Pel dia 25 de novembre tenim una sortida al teatre, a veure “Esmoquin”, al Teatre Tívoli de Barcelona. Sortirem a dos quarts de cinc de la tarda en tren i tornarem al acabar la funció. Animeuvos a passar una bona estona amb aquesta divertida comèdia. El 29 de novembre és festa local : Sant Sadurní. Felicitats!
TESTIMONI
GLADYS VAZQUEZ És dolça, serena, educada i suggeridora. Va néixer a Medellín, una important ciutat industrial de Colòmbia.
Destapa’t nº 9
Reivindiques amb orgull que ets colombiana pels quatre costats...
Sí. Tota la meva família és de Colòmbia. Jo vaig néixer a Medellín, una ciutat que va ser molt important per la seva riquesa industrial i que ara s'ha convertit en una ciutat on imperen la guerra, la droga, la pobresa i la prostitució. Què hi fas aquí, a Catalunya?
Intento guanyar diners per tirar endavant els meus fills. No vull abocar-los al destí que sembla que tinguin assegurat tots els joves del meu país. M'agraden els nens i vull ser una bona mare. Sóc mare soltera. Tinc dos fills preciosos, intel·ligents i bones persones: la Deisy i el Jonathan de 15 i 13 anys. Ara viuen amb els avis. I el pare de les criatures?
Amb el Néstor vaig conviure dos anys. Ens estimàvem molt i la meva família l'adorava. Era una bona persona però un xic immadura. Les amistats, l'atur i la situació tan problemàtica que es viu a Colòmbia el van portar per un camí equivocat. Quan la droga el va enganxar, es va tornar agressiu i es va trobar al carrer com a indigent. Vaig patir molt i em vaig prometre a mi mateixa que a partir d'aquell moment jo sola cuidaria dels meus fills. I així ho he fet. Sempre has comptat amb l'ajuda dels teus pares?
Sempre. Sense ells no hagués arribat fins aquí. Els meus pares i els meus germans, em considero una bona filla i sóc la gran de vuit germans ,sempre hem format una família molt unida; plegats hem fet una pinya en moltes situacions de la vida. No ens ha sobrat mai res, al contrari, l’economia familiar sempre ha estat escassa, però l’estimació, el respecte i la comunicació entre tots nosaltres ha existit sempre. Érem pobres, però feliços. A què es dediquen els teus pares?
El meu pare és electricista i la meva mare treballa en tot el que surt, en un restaurant, en una trilladora de cafè, al servei domèstic... Vas anar a l’escola?
I tant. Vaig estudiar primària i secundària, com tots els nens de la meva època i, més tard, secretariat. Vas treballar de secretària?
No. Colòmbia està molt malament. No hi ha treball, ni oportunitats. Els nostres joves estan abocats al precipici, a prostituir-se. És molt dur no tenir res i viure sense cap esperança. L`extorsió, el vici, la delinqüència i la corrupció dels qui ens governen són la tònica general. La riquesa que genera el carbó, el cafè o les pedres precioses estan en mans d'uns quants privilegiats, la resta no tenim res. Et va costar prendre la decisió de buscar sort en un altre lloc?
He pagat i pago un cost molt alt. Arribar aquí va ser una veritable odissea. Em sento molt sola. Enyoro els meus pares i els meus fills. Ploro molt sovint. Gràcies a Déu he tingut sort amb el treball que he aconseguit. On treballes?
A Torredembarra. Cuido una senyora gran i encantadora. Ens hem fet molt amigues, li explico les meves coses i ella, amb la seva experiència, m'aconsella i m'anima. Per què va ser una aventura arribar a Catalunya?
Destapa’t nº 9
Perquè va ser molt dur. El que tanta gent s'aprofiti de tu només pel fet de tenir una necessitat imperiosa de treballar, et fa sentir que no vals res, et vols morir. Els meus pares van haver d'hipotecar la casa per donar-me els diners i poder venir. Tot resulta molt car: els papers, el lloguer, el menjar.. tot plegat fa que s'acabin molt aviat els pocs estalvis que has arreplegat amb l’esforç de tota la família. Et va resultar difícil trobar treball?
He viscut més d'una experiència desagradable. He sofert assetjament sexual i algunes insinuacions de la persona que pretenia donar-me feina. He hagut de deixar clar que volia dedicar-me al servei domèstic i no a la prostitució. Tot això ja és passat i el present és forja millor. Intentes oblidar-ho?
Oblidar és perillós. Sempre penso que allò que s’oblida es pot tornar a repetir. La majoria de gent amb la qual m'he trobat és bona, m'han tractat molt bé i, per tant, és millor perdonar els quatre aprofitats que no perdre la confiança en la resta. T'obsessiona el futur?
Em fa por. Vull treballar moltíssim per poder enviar els diners a la meva família. Val la pena aguantar aquest present que m'ha tocat viure, si els meus fills poden aconseguir un futur feliç i digne. Val la pena fer feliços als qui més m'estimo, encara que m'hagi de deixar la pell per aconseguir-ho, no et sembla? Com passes les estones lliures?
M’encanta escoltar a Chayanne, ballar merengue, salsa i vallenato... Què és el vallenato?
És la música de despit, la que serveix per prendre uns traguets mentre l’escoltes. És molt semblant a un bolero. Com et veus a tu mateixa?
Com una dona forta, decidida a sacrificar tot allò que convingui per a la felicitat dels meus filis. Sóc una mica caparruda, serena i educada. Sóc una dona que mai ha perdut l’esperança de trobar l’amor de la seva vida. No has escarmentat?
El cor és imparable i la força dels sentiments inimaginable. Malgrat tot el que he passat, sóc una dona romàntica que creu que rebre flors diu més que mil paraules.
(Extret de llibre “Benvingudes”, de Fina Costa, Editat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, al juliol de 2003 )
Destapa’t nº 9
SANT PAU D’ORDAL El nucli de Sant Pau d’Ordal és el més gran dels que conformen el municipi de Subirats. Malgrat el seu petit tamany té algunes coses força interessants. En primer lloc, com a cada poble, tenim l’església. D’aquesta església tenim referències des de 1054 / 1060 quan Mir Geribert la llegà al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Malgrat que l’església es va refer totalment al 1919 i que s’ha perdut tota referència al seu aspecte original, pels elements conservats podria datar-se dins del segle XII. A l’interior de l’església de Sant Pau trobem entrat a mà dreta, un sepulcre exempt que inclou una tomba antropomorfa en pedra calcària, de 190 cm. de longitud i 35 cm de profunditat.; i en una capella que hi ha a la dreta de l’entrada, una pica baptismal encastada a la paret d’uns 120 cm de diàmetre i 80 cm d’alçària. Interiorment el vas ha estat buidat, donant-li una forma tetralobada. A la part de dalt, tot seguint el perfil lobulat, hi ha una sanefa que l’envolta feta de petits triangles. També n’hi ha un petit bordó que la circumda. Per sota d’aquest hi ha restes d’una inscripció molt malmesa que sembla dir “GURCO ME FECIT”, i que podria fer referència a la persona que pagà la seva construcció. Aquesta pica tan singular podria ser del segle XII o XIII.
Però el que és més curiós i únic a tot l’Estat i que per tant ens interessa és el Museu del Esperanto (Hispana Esperanto-Muzeon) creat al 1966 per l’apotecari Lluis Mª Hernández Izal (1917-2002); malgrat que alguns donen la data de 1968, coincidint amb la celebració a Madrid del 53 Congrés Universal, i reformat al 1974. QUÈ ÉS L'ESPERANTO? L'esperanto és una llengua transnacional, el nom de la qual significa: "el que espera". Aquest va ser el pseudònim de l'iniciador d'aquesta llengua: el Dr. Zamenhof, metge i lingüista, que la va proposar el 1887, a Varsòvia. Concís, amb precisió, l'esperanto és fàcil d'aprendre i es pot fer per compte d'un mateix. També es pot estudiar assistint als cursos que organitzen els grups locals. La seva facilitat resulta d'una gramàtica regular i d'un sistema de derivació que permet crear els mots d'una forma natural, a partir d'arrels internacionals. L'evolució i l'enriquiment de la llengua queden assegurats per mitjà del seu ús: correspondència, trobades, viatges, festivals, literatura i famílies esperantistes. La vida social i cultural de la comunitat esperantòfona es desenvolupa sobretot amb contactes individuals a l'estranger, en els centres d'estada i trobades, en els congressos internacionals, a través dels grups locals i a Internet. Amb l'esperanto, cadascú pot establir, no tant sols els contactes més directes i sense discriminació, amb persones i famílies de cultura diferent, sinó també contribuir a la realització d'una comunitat transnacional, dins el respecte de tota identitat.
Per més informació: http://www.esperanto-es.net/historio/zamenhof.php#3 http://www.esperanto-es.net/historio/esperanto_date.php
E L S
V O S T R E S
Destapa’t nº 9
E S C R I T S
EL CUENTO DE LA MONTAÑERA Llevaba a la espalda una Montañera la mochila con aquella presteza, aquel aire sencillo, aquel agrado que va diciendo a todo el que lo advierte: ¡Yo sí que estoy contenta con mi suerte!
del libro montañero, sacaré de él, sin duda, buen dinero; compraré de contado el material que más quiero: unas raquetas de nieve y un sherpa que todo me lo lleve.
Porque no apetecía más compañía que su pensamiento que alegre le ofrecía inocentes ideas de contento. Marchaba silbando la feliz Montañera y decía entre sí de esta manera:
Con este pensamiento enajenada, brinca de manera que a su salto violento la rodilla falló ¡Pobre Montañera! ¡Qué compasión! ¡Adiós, raquetas, GR refugios, collados, valles y nieve!
Esta etapa cumplida será ya un buen tanto que casi a la mitad del GR nos veremos con gran alegría avanzando.
¡Oh loca fantasía! ¡Qué itinerarios fabricas en el viento! Modera tu alegría, no sea que saltando de contento al contemplar dichosa tu mudanza, quiebre tu rodilla la esperanza.
Del recorrido logrado escribiré un amplio libro con fotos y un grabado, perfiles y reseñas de buen estilo, tanto, que puede ser que yo consiga el ver cómo alguien lo publica.. Llevarélo al mercado
No seas ambiciosa de mejor o más próspera fortuna, que vivirás ansiosa sin que pueda saciarte cosa alguna No anheles impaciente el fin futuro: Mira que ni el presente está seguro.
Carme Valverde i Ferreiro. Estiu 2004
Destapa’t nº 9