Les imatges digitals I (Obtenir imatges)
Col路lecci贸 de Dossiers Multim猫dia I
1 / 26
Índex:
•
Les imatges digitals. Característiques.
•
Els formats d'imatge.
•
Fons d'adquisició d'imatges.
•
▪
Internet.
▪
Càmeres.
▪
Escànner.
Desar i imprimir les imatges.
Dossier elaborat per José Luis Paraíso i finalitzat el dia 9 de gener de 2011
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
2 / 26
Les imatges digitals Entre les seves característiques més importants podem assenyalar les següents: • • • •
Poden visualitzar-se en la pantalla del PC. Poden imprimir-se. Poden guardar-se en el disc dur del PC o en un Cd, o en un altre sistema de emmagatzematge. Poden visualitzar-se a Internet.
Formes i processos de treball per a obtenir imatges Analògic. És el procés convencional tal i com s'ha entès fins fa poc temps. S'inicia amb la presa de la imatge sobre un negatiu o una diapositiva, passa pels processos propis de revelat del laboratori i el resultat que s'obté és una còpia sobre paper o una filmina per a ésser projectada en un projector de diapositives. Digital. Les imatges són enregistrades per un sensor electrònic que es troba disposat dins la càmera i aquestes queden emmagatzemades en un suport magnètic que és llegible en un ordinador. Un cop aquestes imatges han estat processades per l'ordinador queden definitivament emmagatzemades en un suport digital extern a aquest com pot ser un CD o un DVD Mixtes. És el procés més habitual de treball amb imatges ja que combina les possibilitats que en ofereix el sistema convencional amb el sistema digital. Les imatges són obtingudes a través de processos d'escanejat o directament d'arxius digitals, passen tot seguit per un ordinador o per una processadora fotogràfica digital i és possible obtenir resultats tant en suport magnètic com sobre paper o bé sobre d'una pel·lícula com si haguessin estat fetes de forma analògica.
Característiques generals de les imatges digitals Hi ha dos grans grups dins les imatges digitals que poden mostrar-se en un ordinador: les de mapes de bits ---bitmaps--- i les imatges vectorials. Les segones no poden considerar-se pròpiament imatges ja que la seva estructura interna respon a fórmules matemàtiques. L'obtenció d'aquest tipus d'imatges és fruit de treballs amb softwares propis de dibuix com per exemple: Autocad, Flash, Freehand, CorelDraw,... Aclarit aquest aspecte cal doncs que ens centrem en les imatges de bits que són les pròpies dels processos fotogràfics digitals. Aquesta mena d'imatges estan formades per una quadrícula de petits punts anomenats píxels. Cadascun d'aquests punts té, dins l'arxiu de la imatge, una posició concreta i uns valors de llum i color assignats i, és el conjunt d'aquests punts el que ens permet de poder visualitzar la imatge fotogràfica. Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
3 / 26
Una mica de vocabulari: Pixels: són els punts de pantalla dels quals està composta una imatge. Es tracta de la unitat bàsica de color utilitzada en la informàtica. Totes les imatges de bits responen a quatre paràmetres: resolució, mesures, profunditat de color i model de color. Profunditat de color es refereix al nombre de colors diferents que es poden visualitzar en una mateixa imatge. Les imatges fotogràfiques acostumen a treballar a una profunditat de color de 24 bits. Amb aquesta profunditat de color es poden arribar a representar fins a 16 milions de colors. Per sobre d'aquesta profunditat trobem les imatges de 32 bits que són aconsellables en el cas que després hagin de passar per un procés d'arts gràfiques. Per sota de les imatges de 16 bits hi ha les de 8 bits que es desaconsellen per a treballs amb imatges fotogràfiques ja que només poden representar fins a 256 colors. Model del color: El model de color es la forma com indiquem a l'ordinador el color concret amb que volem treballar a cada moment. Depenent del model de color emprat podrem representar uns color o uns altres.
Els principals models de color són: RGB. Respon a les sigles de les paraules angleses: vermell, verd i blau. Combina aquests colors per fer tota la resta. La combinació de tots en resulta el blanc. S'utilitza en suports lumínics com monitors, televisors, etc. CMYK. La seva descripció respon als colors fets servir en les impressions en quatricromia : cyan, magenta, groc i negre. De la combinació dels tres primers resulta el negre. S'utilitza en impremta, impressores, etc. HLS. Respon a les sigles de les paraules angleses: to, lluminositat i saturació Resolució: És el factor que més influeix en la qualitat final de les fotos. La resolució indica la quantitat de píxels de la imatge. Es mesura en píxels per polzada.. La qualitat estàndard és de 1200 x 600 (amplada x alçària). Una imatge d'alta resolució tindrà molts més píxels per polzada que una de baixa resolució. Que una imatge tingui una o altra resolució no és en essència ni bo ni dolent ja que depèn directament del destí que hagi de tenir. Així doncs, una imatge que només hagi de mostrar-se per pantalla en tindrà prou amb una resolució de 72 ppp mentre que si la mateixa imatge l'hem d'imprimir caldrà, per tal de poder obtenir una qualitat acceptable, que tingui una resolució mínima de 150 ppp. Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
4 / 26
Dins del terme resolució en podem diferenciar dues tipologies. La resolució d'entrada que és la que es correspon al nombre de píxels per polzada amb que captem la imatge amb una càmera o amb un escànner. En funció d'aquesta resolució la imatge obtinguda tindrà més o menys píxels. Aquesta resolució afecta directament a la qualitat final del producte que obtindrem, tot seguit podeu veure un quadre on s'indica quina mesura d'imatge sobre paper fotogràfic es pot obtenir en funció de la quantitat de píxels que tingui la imatge.
La resolució de sortida son els punts per polzada que es capaç de llegir el dispositiu, generalment serà una impressora, un monitor d'ordinador o un televisor. En el cas d'imatges que hagin de ser vistes a través d'una pantalla d'ordinador, les mesures aconsellades són, en funció de la mida del monitor, les següents:
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
5 / 26
En el cas d'imatges que seran vistes a través d'un televisor les mesures aconsellades són:
Mesures: Responen a l'amplada per l'alçada i tot i que poden estar expressades en unitats mètriques generalment solen ser expressades en unitats informàtiques és a dir en píxels. Així per exemple és habitual que una imatge vingui definida per tants píxels d'amplada per tants d'alçada sense que la mesura d'aquests píxels tingui gairebé res a veure amb la seva mesura en centímetres a l'hora d'imprimir-la. Aquestes quatre característiques són les que afecten de forma directa al pes de l'arxiu resultant. Podem doncs afirmar que quant més alt és el valor de cadascun d'aquests apartats, més alt serà el pes de l'arxiu resultant. El pes de la fotografia és la mida que ocupa en quilobytes. És un factor a tenir en compte sempre. Es pot disminuir el pes d’una imatge: Reduint la mida de la imatge. Editant-la retallant totes aquelles parts que considerem supèrflues. Per reduir el pes d'una foto o imatge el més senzill és obrir-la amb el Paint i desar-la sense cap canvi. Això fa que redueixi el seu pes més de la meitat i fins i tot més de 3 vegades respecte al seu pes original. La qualitat és la mateixa, o almenys aparentment ja que no es nota cap diferència ja sigui a ull nu com a les propietats de la fotografia (amplada i alçada de la fotografia, resolució horitzontal i vertical i profunditat de bits). L'única cosa que disminueix és la seva grandària, entenent grandària com pes de la fotografia.
Com a exemple vaig usar una fotografia la qual pesava originalment 645 kb i al obrir-la amb el Paint i guardar de nou (sense fer cap canvi) pesa ara 382 kb. Ha reduït el seu pes més de la meitat. Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
6 / 26
Els formats d'imatge No tots els arxius d'imatge són iguals ni acompleixen les mateixes funcions. Hi ha arxius més aptes que d'altres per a imatges que bé han de ser impreses, que bé han de ser vistes per pantalla o bé que han de circular per la web. D'entre tots els tipus d'arxius que hi ha podem diferenciar-ne tres grans grups en funció de si hi ha compressió i del tipus que té aquesta. • Arxius sense compressió: aquesta mena d'arxius són els arxius propietaris del programa que estem fent servir. Es caracteritzen pel fet que en desar la nostra feina i tancar l'aplicació segueixen mantenint totes les característiques exactament iguals a les que tenien abans de tancar l'aplicació. Són els arxius ideals per a treballar però donat que generen arxius molt pesats no són adequats per a circular per la web i tampoc són aconsellables per portar a imprimir ja que entre d'altres coses precisen d'un software propietari per a poder ser oberts mantenint totes les característiques. Alguns d'aquests tipus d'arxius són: ◦ PSD de Adobe Photoshop ◦ PNG de Macromedia Fireworks ◦ CPT de Corel Photopaint ◦ PSP de PaintShopPro • Amb compressió sense pèrdua de qualitat. La tècnica de compressió que s'aplica s'anomena LZW ---Lemple-Zif-Welch--- i és un mètode que permet reduir força el pes de l'arxiu sacrificant-ne el nombre de colors però mantenint les formes idèntiques a les inicials. És molt adequat per a comprimir imatges amb grans superfícies de colors plans i imatges on predomini l'ús de línies i tipografies. Donat el sacrifici de colors solen ser poc adequades per a la representació d'imatges fotogràfiques. Aquest tipus de compressió que s'aplica en aquests casos és la pròpia d'arxius tipus GIF. • Amb compressió amb pèrdua de qualitat. Aquesta tècnica desenvolupada per la Joint Photographic Experts Group ---JPEG--- obté els millors resultats amb imatges de to continuat com són les fotografies. En aquest cas si que hi ha sacrifici de forma però no de colors, el format més conegut que utilitza aquest tipus de compressió és el JPG. Recordeu: JPEG: Admeten color fins el 32 bits (16’7 milions de colors). Proporcionen un alt grau de compressió, així la imatge es pot transmetre d'una manera més ràpida a través d'Internet. És el format propi de la fotografia digital i de les imatges escanejades. Sense transparència. GIF: No provoca cap pèrdua de dades en la imatge encara que redueix la profunditat de color a 8 bits, el que ens dóna un total de 256 colors. Permet realitzar transparències i animacions. Són compatibles amb tots els navegadors. Es fa servir com a fons de les pàgines web i per les imatges fixes o dinàmiques que es col·loquen a aquestes pàgines. PNG: Es tracta d'un format amb un alt grau de compressió i sense pèrdues. Disposa d'alta profunditat de color. BMP: Format que correspon a un mapa de bits sense comprimir amb una profunditat de color de 24 bits. Ocupen molt poc espai. TIFF: Format per a mapes de bits. Resolució, mida i profunditat de color il·limitats. Estàndard de les imatges digitalitzades. És important perquè és el més adequat per a
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
7 / 26
impressió i per portar a una impremta per fer treballs de qualitat. EPS: Format per a il·lustracions Postscript d'alta resolució. És el format que es fa servir per a temes de retolació i grans formats, per a pancartes, pòsters i altres imatges que requereixin formats vectorials per tenir qualitat.
Canvi de format de la imatge De vegades convé canviar el format d'una imatge (per exemple, passar-la de BMP a JPG). Un recurs que sempre esta al nostre abast és el Paint, que es troba al menú Inici / Tots els programes / Accessoris. Una vegada que s'obre el fitxer, el deixeu en el format adequat amb l'opció Anomena i desa del menú Archivo o Fitxer; a la finestra de diàleg que s'obre trieu el lloc on deixar-lo, el posareu el nom que us agradi i desplegareu l'opció Tipus de fitxer per escollir la més adequada. Proveu d'obrir una imatge i deseu-la en diferents formats per veure les diferències.
Es recomanable que les imatges digitals es guardin en carpetes i sempre en el seu format original, per si de cas cal fer-les servir altres vegades; abans de començar a fer proves.
Localitzar, obrir, veure com a presentació, i reanomenar una imatge Normalment les imatges que deixeu al vostre ordinador, si no l'heu donat cap ordre contrària, les trobareu a Els meus documents | Les meves imatges. Per obrir-les només heu d'anar a aquest lloc i clicar a sobre de la carpeta desitjada per veure les fotografies que conté.
Veure les miniatures de les imatges. És més que normal que quan feu fotografies n'hi hagi moltes que acabeu esborrant perquè no us agraden; és per tant necessari poder visualitzar-les totes per poder fer així una primera classificació i llençar les que no ens interessi. Trieu la carpeta on tingueu les vostres imatges, cliqueu per entrar. Una vegada dins cliqueu sobre un espai en blanc amb el menú contextual i trieu la opció Veure > Vistes en miniatura; en fer-ho us apareixeran, a la banda dreta del quadre de diàleg, totes les miniatures de les vostres imatges.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
8 / 26
Una altra opció és fer servir el botó que es troba al costat de Carpetes, que té un menú desplegable des del que podreu triar la opció de Vistes en miniatura. A més a més de poder visualitzar-les, podeu fer diferents coses amb cadascuna de les imatges. D'una banda fent-hi doble clic podreu obrir la imatge que us interessi, d'altra, si feu un clic amb el botó secundari del ratolí accedireu a un menú contextual des del qual podreu editar les imatges, imprimir aquella imatge seleccionada, girar-la, establir com a fons d'escriptori, canviar el nom, esborrar aquelles que no us agradin.
Fer una projecció. Amb les vistes en miniatura encara obertes, seleccioneu una d'elles i obriu-la. Un cop oberta amb la vista prèvia, seleccioneu la icona Iniciar la presentació.
Depenent dels programes d'imatges que tingueu i les versions, l'aspecte d'aquesta barra pot variar.
En aquest cas heu de clicar al botó central de reproducció que és idèntic al de qualsevol reproductor multimèdia. Amb l'ajut de les fletxes del cursor o dels botons del ratolí podreu passar les imatges fent-les anar endavant i endarrere mentre les visualitzeu a la pantalla del vostre ordinador. També ho podeu fer pels controls que hi ha a la part superior dreta de les diapositives, en què pots tirar endavant i enrere, aturar la projecció o tornar-la a projectar.
Per sortir podeu clicar la creu vermella, o premeu la tecla Esc. Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
9 / 26
Canviar el nom de diverses imatges alhora. Ara que esteu veient totes les imatges d'una carpeta us podeu trobar que si heu descarregat les imatges de la càmera digital i totes presenten un codi de lletres majúscules i nombre, podeu canviarlo pel nom que cregueu convenient i fer-ho a diverses alhora. Per exemple si són fotos de la platja, podeu reanomenar-les com: platja1 , platja2 , platja3... Els passos a seguir són : • Obriu la carpeta on estiguin els arxius. • Seleccioneu aquells als quals es voleu canviar el nom. Si es tracta de fer-ho a totes recordeu que només amb clicar a la primera fotografia i prémer després la tecla de Majúscules i clicar a l'última fotografia de la sèrie al mateix temps, es seleccionaran totes les fotografies. Si es tracta de fotografies saltejades heu de fer el mateix, però en lloc de prémer la tecla de les majúscules heu de prémer Ctrl i anar clicant a sobre de les fotografies que voleu seleccionar.
• • •
Seleccioneu amb el menú contextual del ratolí i cliqueu a Canviar nom. Ara es podeu canviar el nom de la primera foto. Escolliu la paraula o frase que vulgueu repetir en totes les imatges o conjunt d'elles. Premeu la tecla Return, Enter, Intro i, automàticament, canviarà el nom de totes les imatges seleccionades. La primera serà platja (1), platja (2), platja (3) ; i així successivament.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
10 / 26
Fons d'adquisició d'imatges Descarregar imatges d'internet Internet és possiblement el lloc que us proveirà més sovint d’imatges per les vostres necessitats. Podeu obtenir-les: Des d’un fitxer adjunt a un missatge de correu electrònic rebut. En aquest cas, s'ha de fer doble clic en el fitxer per a obrir-lo i guardar-ho normalment des del menú Fitxer. Apareixerà una altra pantalla per triar en quina carpeta voleu desar la imatge. Si no s'obre, apareixerà un missatge en què triareu l'opció Anomena i desa. Un altre procés, d'idèntic resultat, és fer clic amb el botó dret del ratolí a sobre del fitxer adjunt perquè s’obri el menú contextual. Des d’una pàgina web. A les pàgines web trobareu arxius d'imatges amb format jpg, gif, png, o semblant, que podeu descarregar al vostre ordinador. Ara bé, heu de tenir en compte que les imatges poden tenir drets d'autor, i moltes vegades la pròpia web ja us avisa d'això. Per descarregar-les només heu de seguir els següents passos: • Obriu el navegador i seleccioneu el menú Imatges. • Escriviu el nom del concepte del qual voleu alguna imatge. Premeu la tecla Intro, (Enter, Return). S’obriran les imatges que tingui anomenades amb aquest concepte. (Hi hauran sorpreses). • Alguns cercadors permeten triar entre que mostri totes o bé seleccionar-les per la mida. I també, alguns només, configurar filtres per simplificar la cerca: en color, en blanc i negre, les jpg., les gif... • Situeu el ratolí damunt de la imatge que voleu baixar-vos. Feu un clic amb el botó dret del ratolí. Us apareixerà una finestra amb diverses opcions. Seleccioneu l'opció Anomena i desa la imatge. • Guardeu la imatge a la carpeta que desitgeu, amb el nom que vulgueu posar-li (algunes imatges d'Internet tenen noms tan simpàtics com "29842farrdayd.jpg", així que és bona idea canviar-ho per noms més fàcils de reconèixer). • També es pot portar directament al lloc on la voleu (text, carpeta...) si al seleccionarla amb el menú de contextual trieu la opció Copia i després Enganxa al lloc triat.
Convindria que féssiu les cerques en diferents idiomes ja que els resultats no són els mateixos. En qualsevol cas, és bona idea dedicar una carpeta a les imatges, i crear unes subcarpetes que us ajudin a guardar-les i organitzar-les, amb la fi de poder trobar-les amb facilitat quan les necessiteu. Recordeu que no es poden fer servir les imatges a la babalà, s'han de respectar els drets d'autor. I, per tant, citar l'autor de les mateixes (si es pot). O bé, el més adequat fer servir les imatge que porten una llicència de Creative Commons en lloc del CopyRight ©. Per trobar més informació http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons Alguns llocs per trobar imatges amb llicència Creative Commons, o lliures, de bona qualitat: Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
11 / 26
http://flickrcc.bluemountains.net/flickrCC/index.php http://www.picsearch.es/ http://www.incubaweb.com/1403/buscadores/picsearch-buscador-de-imagenes-libres/ http://www.sxc.hu/ Imatges gratis i sense CopyRigth: http://www.blogoff.es/2006/06/01/imagenes-gratis-y-sin- copyright/ Si us trobeu amb problemes per descarregar-vos la imatge desitjada, recordeu que teniu programes com Snippy, que us ajudaran a obtenir el que vulgueu. Un recurs que també podeu fer servir per poder afegir imatges a la vostra carpeta d'imatges és la opció de copiar íntegrament tot el que es veu a la pantalla del vostre ordinador. (Molt útil en el cas d'imatges que no es deixen descarregar). Per aconseguir-lo només heu de prémer la tecla Impr Pant, que es troba a la dreta de les tecles de funció; i a continuació aneu a Inici | Programes | Accesoris | Paint, obriu el programa. Amb el programa ja obert desplaceu-vos al menú Edición i obrir-lo, doneu la ordre de Pegar i ja la tindreu al Paint. Quan ja és aquí podreu retallar la imatge exacta que us interessi i afegir-hi els efectes que desitgeu. Per desar-la, aneu al menú Archivo | Guardar como i indiqueu la carpeta del vostre disc dur on vulgueu desar la imatge. Poseu-li un nom i accepteu el quadre de diàleg. En aquest moment la imatge ja es troba dins de l'ordinador. Aneu al menú Archivo | Salir i sortiu de l'aplicació. Això tancarà tant la imatge com el programa.
Càmeres i escànners. La fotografia digital en poc temps ha deixat de ser una tecnologia pròpia dels grans estudis de fotografia per convertir-se en una tecnologia domèstica, capaç d'obtenir imatges de prou qualitat no només per a ésser vistes a través de la pantalla de l'ordinador sinó per a poder ser impreses sobre paper fotogràfic amb resultats equivalents als de qualsevol fotografia convencional i amb condicions de treball molt més avantatjoses, a tall d'exemple podem dir que en condicions de llum on les càmeres convencionals ja no poden treballar ni amb rodets d'alta sensibilitat moltes càmeres digitals encara poden obtenir imatges de prou qualitat. Els processos de laboratori queden substituïts pels tractaments digitals i els revelats per les impressions selectives de les imatges que interessen a l'usuari.
Obtenció d'imatges digitals. Existeixen bàsicament dues formes d'obtenir imatges aptes per a treballar-les amb l'ordinador, una és pròpiament a través d'una càmera digital i l'altra passa per la digitalització mitjançant un escànner d'una fotografia de paper o d'una diapositiva.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
12 / 26
Tipus de càmeres digitals. Existeixen al mercat multitud de càmeres digitals que podem classificar en tres grans grups : • Càmeres amb respatllers digitals • Càmeres d'òptiques intercanviables • Càmeres compactes Càmeres de gran format amb respatllers digitals. Els preus d'aquesta mena de càmeres solen ser molt elevats ja que són càmeres d'estudi i el seu ús està pràcticament reservat a professionals del sector. Càmeres d'òptiques intercanviables. Són càmeres pensades bàsicament per a professionals o per a afeccionats a la fotografia que vulguin poder tenir un gran control sobre la captació de la imatge. Igual que passava amb les càmeres reflex analògiques permeten controlar coses com la velocitat d'obturació o l'obertura del diafragma. Càmeres compactes de focal fixa. Són els models més simples de càmeres digitals. Generalment incorporen un zoom de baixa qualitat ja que no es tracta d'un zoom òptic sinó digital és a dir que la imatge capturada és creada pel propi software de la càmera. Aquesta mena de càmeres són les que porten incorporats els telèfons mòbils. Càmeres compactes de focal variable. Solen ser les més usuals, disposen d'un zoom òptic que permet tancar i obrir l'angle de visió de la càmera i d'un zoom digital que té un comportament molt similar al de les càmeres compactes de focal fixa. A banda de les característiques específiques per a cadascun d'aquests grups, els paràmetres en que ens hem de fixar per tal de saber diferenciar les qualitats que ens ofereix cada càmera són els següents:
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
13 / 26
Conèixer la nostra càmera. A banda de que existeixen llocs a Internet on trobareu força informació sobre les càmeres digitals com http://www.fotonostra.com/tutoriales/camaradigital.htm El més important és que mireu les instruccions de les vostres càmeres. Normalment venen, a més a més d'en paper, en un CD on les heu de cercar.. I així esbrinareu què podeu fer amb ella, entre d'altres coses, com triar la mida de la imatge que voleu.
O aprendre les diferents possibilitats que us ofereix la vostra càmera.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
14 / 26
Totes les càmeres van acompanyades d'algun software que permet visualitzar les imatges a l'ordinador alhora que també permet de fer-hi alguns retocs. Cal que mireu bé quines possibilitats ofereix aquest software ja que algunes opcions com pot ser l'eliminació dels ulls vermells, poden anar-vos molt bé.
Connexió d'una càmera a l'ordinador. Abans de res instal·leu el software amb els controladors de la càmera a l'ordinador. Venen al CD que acompanya a la càmera. Seguiu atentament les instruccions del fabricant. Les imatges es descarreguen a l'ordinador amb el programa específic de la càmera, seguint aquests passos: • Poseu en marxa l’ordinador. • Connecteu la càmera a un port USB del vostre PC (amb el cable que us haurà subministrat el fabricant). La càmera apareixerà identificada com “Disco extraíble (E:)” a “Mi PC”. • Cliqueu i a continuació l’ordinador us preguntarà si voleu emprar l'Assistent de càmeres . Si sempre l'heu de fer servir convé que marqueu, Utilizar siempre este programa para esta Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
15 / 26
acción. El que farà l'assistent és llegir el que conté el dispositiu, la targeta de memòria i la memòria interna (si s'escau).
• • •
•
• •
A continuació l'assistent us avisa que us mostrarà les imatges, tot oferint la possibilitat de treballar la càmera com un dispositiu de memòria més des de la icona de l'escriptori: L'assistent us permetrà escollir les imatges que voleu transferir al vostre PC, una a una, desassignar-les o assignar-les totes a la vegada: En el cas de que vulgueu girar les imatges en moviments d'un quart de volta cap a l'esquerra o a la dreta, o bé conèixer més informació sobre la imatge o quantes imatges teniu seleccionades sobre el total que conté el dispositiu, la mateixa finestra us ho permet. Finalment feu Endavant, i us preguntarà el lloc on voleu desar les imatges i amb quin nom ho faran. Fixeu-vos que us ofereix la possibilitat d'esborrar-les del dispositiu una vegada traspassades al PC. Des de “E” guardeu la imatge al disc dur. Obriu un programa per visualitzar fotografies.
Connexió entre una càmera i un televisor. Hi han algunes càmeres que permeten visualitzar les imatges en un televisor, per poder fer això cal a més del fet que la pròpia càmera disposi de sortida a TV que aquesta sigui compatible amb el sistema PAL que és el sistema de televisió de que disposem aquí. A banda d'això i pel que fa al aparell de televisió cal que aquest tingui un canal d'entrada de vídeo ---AV--- i que estigui sintonitzat aquest canal.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
16 / 26
Avantatges del treball amb càmeres digitals.
Tipus d'escànners Els escànners són dispositius que permeten digitalitzar imatges i documents per a la seva posterior manipulació digital. En el mercat hi ha tres tipus d'escànners: • De plataforma • De transparències • De tambor L'escànner de plataforma és el més usual, el seu funcionament és similar al d'una fotocopiadora convencional. Cal aixecar la tapa i posar el que es vol escanejar amb la cara cap al vidre. Tot i que bàsicament estan pensats per a escanejar objectes opacs, alguns models permeten escanejar també negatius i diapositives mitjançant la incorporació d'un mòdul de transparències que no és sinó una tapa igual a la del escànner però que conté una llum posterior que il·lumina la pel·lícula que volem escanejar. Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
17 / 26
En l'escànner de transparències el procés d'escanejat és molt similar al del escànner de plataforma però en aquest cas només poden escanejar-se negatius i diapositives. Hi ha dins d'aquest grup dos tipus d'escànner, el de pas universal i el multiformat. El de pas universal només pot escanejar imatges provinents de rodets de 35 mm el multiformat permet escanejats de diferents tipus de negatius. Els escànners de tambor permeten obtenir imatges de gran resolució. L'ús d'aquesta mena d'escànners està reservat només a professionals ja que no es comercialitzen en formats domèstics. Tots els escànners es comercialitzen amb algun software de captació i millora d'imatges, com en el cas de les càmeres. Cal revisar detingudament aquests programes ja que n'hi ha que tenen funcions molt interessants com ara l'eliminació de la pols o les ratllades que pugui tenir la fotografia.
Escanejar documents. L’escànner és un dispositiu perifèric que ens permet convertir un senyal analògic en informació intel·ligible per l'ordinador (format digital). La funció d’un escànner es exactament igual que el primer pas d’un procés de fotocòpia: llegir la imatge punt per punt. Aquest procés de transformació d’una imatge en números assignats a cada punt de la mateixa és el que es coneix com digitalització. Una vegada que la imatge s’ha digitalitzat es guarda en un arxiu que es pot tractar amb qualsevol programa d’imatges, com el Paint. Els paràmetres més importants que s'han de destacar per aprofitar al màxim l’escànner són: • La resolució: ens determina la qualitat de la imatge. La qualitat estàndard és de 1200 x 600 (amplada x alçària). Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
18 / 26
• •
La mida: en la gran majoria de programes es pot escollir l’opció de “Píxels” o de “Centímetres” per determinar la mida de la imatge. Normalment 800 x 600. El pes: és un element fonamental. Si no ens preocupem d’aquest paràmetre, les imatges poden arribar a ocupar massa espai al disc dur, consumir molta memòria i poden ser difícils de manipular
Els escànners no tenen cap sistema òptic, per la qual cosa només poden capturar imatges planes: fotografies, textos, llibres, revistes, dibuixos... (Però podem jugar amb les nostres mans, cares [sempre que tanquem ells ulls]). (Aneu amb compte de no ratllar el cristall) .
Resolucions aconsellades : • •
•
• • •
Fotografies: Si desitgem obtenir una bona imatge, una resolució de 300 o 400 ppp a color és suficient. Dibuixos: Aquí podem fer ús del color o no. Si parlem de dibuixos sense color, treballarem a 200 ppp amb una exploració en escala de grisos o en blanc i negre. Si, per contra, tenim elements de color necessitarem una digitalització de 300 ppp. Text: 200 ppp amb una exploració en escala de grisos o en blanc i negre. Si volem fer ús d'un programa OCR, és convenient una digitalització de 300 ppp o superior i millor en blanc i negre; amb això reduirà els errors del seu programa OCR. És una eina força útil per a evitar haver de tornar a escriure’ls. Diapositives: En aquest cas la resolució ha de ser molt elevada. Només amb un escànner de diapositives es poden digitalitzar amb autèntica qualitat. Original de revista o periòdic: La resolució haurà de estar entre100 i 150 ppp,. Aquestes imatges es millor emmagatzemar-les en el PC. Imatge per a web: L'ideal és que la digitalització no superi els 100 ppp. Els monitors solen funcionar a 72 ppp o, en alguns casos, a 96 ppp, pel que no té sentit superar aquests valors .
Procés per capturar imatges des de l’escànner Al igual que heu vist a les càmeres digitals heu d'instal·lar el software que ve amb el CD abans de connectar l'escànner i seguir les instruccions. Tot el procés és igual. La majoria dels escànners que es troben actualment al mercat també es connecten a l'ordinador mitjançant un port USB. Cerqueu el port USB de l'escànner i el port USB de l'ordinador. Connecteu el cable a ambdós ports. Connecteu l'escànner a la xarxa elèctrica i poseu-lo en funcionament. Sigui quina sigui la forma d'obtenir les imatges, càmera o escànner, un cop aquestes ja són dins l'ordinador la forma de treballar-les és exactament la mateixa. Quan connecteu l'escànner a l'ordinador apareixerà una icona a El meu ordinador.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
19 / 26
Per capturar una imatge amb l’escànner s’ha de: • Col·locar la fotografia a l’escànner cap per avall. • Posar en marxa l’escànner. • Obrir el programa que us permetrà escannejar la fotografia. Apareixerà l'Assistent. En alguns casos haureu d'esperar que la làmpada arribi a la temperatura de treball adequada • Feu clic a l’opció “Explorar”. • Guardar la imatge amb el format (preferentment .jpg o .gif) i el nom al lloc on vulguem (A:, C:,...).
L'Assistent per càmeres i escànners Quan vulgueu escanejar una imatge s'obrirà l'Assistent que us mostrarà una sèrie de finestres on podreu triar quin tipus d'imatge és i a on la voleu desar.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
20 / 26
Una vegada escanejada, deseu la imatge a l'ordinador. Ara ja la teniu digitalitzada i a punt per a ésser treballada per qualsevol software d'imatges del que disposeu. Recordeu que als CD's que acompanyen l'escànner ja teniu alguns programes per editar les imatges.. Tot i que en principi un escànner només serveix per a escanejar imatges planes us sorprendreu si proveu a escanejar petits objectes com ara claus, flors o fruites. Els resultats que n'obtindreu són d'allò més curiosos. Si voleu podeu provar a escanejar-ne algun.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
21 / 26
Les fotografies dels mòbils. El millor exponent que les formes de comunicar-se estan canviant és el mòbil. De les simples trucades i els missatges de text (també coneguts com a SMS, missatges curts de text, en anglès), s'està passant als missatges que inclouen imatges estàtiques, vídeo i so. I és que amb les xarxes socials i amb les possibilitats de crear vídeos que es pugen a Internet, la utilització dels mòbils com a càmeres fotogràfiques ha augmentat el percentatge d'ús que es fa d'aquesta eina. No obstant, qualsevol càmera digital convencional que tingui unes prestacions normals supera de sobres les capacitats de les càmeres dels mòbils. I és que la qualitat d'aquestes càmeres és, encara, molt baixa, i no serveix per imprimir aquestes fotografies amb una definició acceptable. En canvi, la seva qualitat sí és suficient per veure les fotos en un ordinador. La mida és la principal causa de l'escassa qualitat que ofereixen . Per millorar-la heu de: •
Enfocar des de a prop. Si l'objectiu està massa lluny, caldrà usar el zoom o editar la imatge amb posterioritat, malgrat que la qualitat serà encara pitjor.
•
Fotografiar objectius estàtics. Així mateix, també és molt recomanable mantenir el mòbil el més estàtic possible. D'aquesta manera s'aconseguirà que la càmera enfoqui correctament, amb el que la qualitat final de la fotografia millorarà.
•
Editar les fotos a l'ordinador. A més de fer fotos, els mòbils permeten realitzar unes petites funcions d'edició sobre la imatge que s'ha obtingut, per a així eliminar parts que sobren o afegir efectes decoratius. Però per aconseguir uns resultats correctes, caldrà passar les fotos al PC i, un cop siguin a l’ordinador, usar un programa de retoc fotogràfic.
•
Tenir en compte el retard. Les càmeres dels mòbils i les digitals convencionals pateixen un lleuger retard (inferior a dos segons) des que es dispara fins que es realitza la foto. En certs models, aquest retard pot ser desactivat o reduït de manera considerable, encara que la qualitat final de la fotografia se’n pot ressentir.
•
No confiar totalment en la imatge que mostra la pantalla del mòbil. Encara que es mostri una imatge ben il·luminada, sense ombres i sense zones borroses, és possible que existeixin aquests defectes, que no podran ser detectats i corregits fins que les imatges siguin transferides a un ordinador per ser editades.
Les webcams Les webcams també ens serveixen per obtenir fotografies, de no massa qualitat, però que ens poden ser força útils. Només heu de clicar a la icona que es troba a El meu ordinador, i seleccionar la opció de fotografies. Inclús teniu un programa, http://www.cameroid.com , que permet editar on-line aquestes fotografies. Cliqueu a la pestanya SNAP perquè reconegui la vostra webcam, i amb els botons que apareixeran a l'esquerra podeu fer diferents composicions. Hi ha també un temporitzador, per si es vol fer servir.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
22 / 26
Desar i imprimir les imatges Sistemes d'emmagatzematge Totes les càmeres digitals necessiten d'un sistema per emmagatzemar les imatges, en l'actualitat podem trobar-ne de quatre tipus segons el dispositiu d'enregistrament que fan servir.
Càmeres amb memòria interna. Les imatges es van disposant dins d'aquesta memòria interna i quan està plena s'ha de fer un bolcat a l'ordinador per tal d'alliberar l'espai i poder seguir enregistrant. El principal inconvenient d'aquest sistema sol ser el limitat nombre d'imatges que es poden emmagatzemar i el fet d'haver de connectar la càmera a l'ordinador per poder extreure les imatges. Aquesta és la forma de funcionament de moltes de les càmeres dels telèfons mòbils i de les càmeres de gamma més baixa que es poden trobar al mercat.
Targetes de memòria intercanviables. Ofereixen respecte al sistema anterior l'avantatge de que un cop la targeta ja està plena es pot extreure de la càmera i posar-n'hi una de buida fet aquest que permet seguir obtenint fotografies. En aquest cas, tot i que pot fer-se, no cal connectar la càmera a l'ordinador per bolcar les imatges n'hi ha prou amb disposar d'una ranura per llegir targetes de memòria o d'un adaptador que pugui ser connectat a un port USB. Molts ordinadors actuals ja incorporen ranures específiques per a diferents tipus de targetes de memòria. Un dels principals inconvenients d'aquest sistema és la diversitat de targetes que hi ha al mercat ja que cada fabricant fa servir la seva. És el sistema d'emmagatzematge que té més possibilitats d'acabar-se imposant en el mercat ja que les targetes són reutilitzables un cop esborrades les imatges que contenen.
Disquet El model SONY MAVICA incorpora com a sistema d'emmagatzematge un disquet estàndard de 1.44 Mb. Aquest fet facilita la compatibilitat ja que no requereix de cap mena instal·lació i/o reconeixement per part de l'ordinador però a canvi, les limitacions de la capacitat d'emmagatzemat són força grans.
CD-rom Alguns models de càmeres incorporen CDs de fins a 150 Mb com a sistema d'enregistrament. La gran avantatja d'aquest suport es la compatibilitat ja que al igual que en el cas anterior, la ranura de CD-rom és habitual en qualsevol equip. El major inconvenient amb que s'ha trobat aquest sistema d'emmagatzematge és el fet que en molts casos aquests CDs no pugui ser reutilitzables.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
23 / 26
Imprimir imatges. Obriu la carpeta on es troben les imatges que voleu imprimir. A la esquerra apareix la opció Imprimir imatges. Al clicar a sobre s'activa l'Assistent.
Ara podeu seleccionar les imatges que voleu imprimir.
A la següent pantalla indiqueu quina impressora fareu servir i quin tipus de paper (recordeu que hi han diferents qualitats de paper fotogràfic, i que, de vegades, un paper fet a mà dona millor resultat). Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
24 / 26
A la següent pantalla podreu triar quin tipus d'impressió voleu: una fotografia per pàgina, dues, tres...un full de contactes (es pot fer servir per tenir un registre de les fotografies que hi han a cada carpeta, com abans es feia amb els rodets de les càmeres analògiques). Fixeu-vos en la opció de la quantitat de vegades que es pot fer servir una imatge per si voleu fer còpies per diferents persones.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
25 / 26
Al clicar a Següent comença la impressió i finalitza l'Assistent.
Informació obtinguda de: • Llogari Casas Torres : Primers passos en fotografia digital i retoc d'imatges. Ajuntament de Manresa. Setembre 2006. • José Luis Paraíso Almansa: Imatges digitals: creació, obtenció, tractament i presentació. Vilafranca del Penedès. Novembre 2008.
Col·lecció de Dossiers Multimèdia I
26 / 26