recull de cancons populars a catalunya
INDEX 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. 51. 52. 53. 54.
A la plaça fan ballades A la voreta del mar A Madrid m'en vull anar Adéu, bona nit Ai adéu cara bonica Així fan les titelles Aquest és el pare Arri, arri tatanet Baixant de la Font del gat Ballmanetes Bressol de Nadal Cada dia al dematí Caga tió Camins Cançó dels dits Capitel·lo Cargol treu banya Carnaval. I Carnaval. II Catalunya, comptat gran Cucut i la guimbarda Dalt del Cotxe Del lleó no tinc por Demà és festa El ball de la civada El ball de la maniera El ball de les cassoles El ball de sant ferriol El bon caçador El burriquet El cant de la senyera El cant dels ocells El Carnestoltes El gall i la gallina El gall quiquiriquí El gat El gegant del pi El general Bum-bum El gripau blau El maridet El meu avi El mussol El noi de la mare El pare va al mercat El petit vailet El poll i la puça El rei de Xauxa El rossinyol El senyor Ramon El tren pinxo de Banyoles El tramvia de Matarò Els contrabandistes Els fadrins de Sant Boi Els segadors
55. Els tres amics 56. Els tres tambors 57. Els ulls són per mirar 58. En Joan petit 59. En Pere de la Cullera 60. En Pere Galerí 61. En Pinxo i en Panxo 62. Gateta moixoia 63. Girona m'enamora 64. Jo tinc cinc pomes 65. Josefina cuixa fina 66. L'arc de Sant Martí 67. L'elefant amb bicicleta 68. L'emigrant 69. L'Empordà 70. L'Espingari 71. L'esquirol 72. L'estudiant de Vic 73. L'hereu Riera 74. L'hora dels adéus 75. L'hostal de la Peira 76. La balanguera 77. La cabreta 78. La cançó de les mentides 79. La cançó del lladre 80. La cançó del zoo 81. La castanyera 82. La filadora 83. La gallina ponicana 84. La gata i el gos 85. La lluna, la pruna 86. La manta al coll 87. La masovera 88. La minyona de Reus 89. La moreneta 90. La mosca 91. La presó de Lleida 92. La santa espina 93. La sardana 94. La vall del riu vermell 95. La xocolata 96. Les comares de Rubí 97. Les nenes maques 98. les oques van descalces 99. Les pometes 100. Llarg i prim, parent d'en Bufa 101. Margarideta 102. Marrameu torra castanyes 103. Muntanyes del Canigó 104. Napoleó 105. Pardalet, pardalet 106. Patufet 107. Peu polidor 108. Picarel·la
109. 110. 111. 112. 113. 114. 115. 116. 117. 118. 119. 120. 121. 122. 123. 124. 125.
Ploreu, ploreu ninetes Plou i fa sol Puff, el drac màgic Pujarem dalt del cim Quan el pare no té pa Quan jo estava a caseta Quan les oques van al camp Que li donarem a la pastoreta Quinze són quinze Roseta d'Olivella Rossinyol, bon rossinyol Saca de palla Si la barqueta es tomba Sol, solet Som els cavallers Son, soneta Tenia un gall
126. 127. 128. 129. 130. 131. 132. 133. 134. 135. 136. 137. 138. 139. 140. 141. 142.
Tinc un conill Tiruriruri Tot baixant per Collsacabra Tres i tres i tres Tres, sis i nou Un gat tenia una puça Un senyor damunt d'un ruc Una dona llarga i prima Una d'esdrúixoles Una plata d'enciam Vella Xiruca Vells temps Vicent de la meua vida Vinyes verdes vora el mar Virolai Visca la rosa Volem pa amb oli
Aquesta collita es deu a : Mª José Cantero, Alexandre Casanovas, Montserrat Curtó, María Fernández, Roser Fortuny, Montserrat Gil, Juan González, Matilde Grande, Montse Guzmán, Magdalena Mallofrè, Rosa Martínez, Montserrat Milla, Fina Miró, Pepa Narváez, Assumpció Olivella, Remei Puyò, Montse Querol, Teresa Raventós, Antonia Reyes, Florinda Rodríguez, Montserrat Royo, Fina Soler, Núria Vendrell, Fina Yepes, Florencia Zapater.
Moltes d'aquestes cançons de ben segur que les coneixeu amb variacions o diferents lletres. Precisament el seu caràcter popular és el que ha fet que a cada racó del país cadascú l'hagi adaptat a les seves circumstàncies; fent, per tant, més seva la cançó perquè parla del que coneix i l'envolta. Això s'ha de veure com un enriquiment. Per tant si conegueu una altra variant del text millor que millor.. Les lletres tenen totes les variants de l'ús del llenguatge popular, correcte o no, Però hem volgut salvaguardar aquestes peculiaritats perquè sigui més enriquidor per tothom.
Estiu 2009
A la plaça fan ballades -A la plaça fan ballades; mare, deixeu-m'hi anar! -No pot ser, la Caterina. Ton pare està per arribar. Retira't, Caterineta, que és hora de retirar. Tan punt ella va ser fora son pare ja va arribar. -A on és la Caterina? Que no és aquí per sopar? -És a casa sa germana, a veure el malalt què fa. -No és a la casa de sa germana, que és a la plaça a ballar. Ja n'agafa una buscalla, i un bastó a l'altra mà: -Passa, passa, Caterina,
passa, passa, a fer el sopar. A la primera bastonada, el braç dret li va trencar. A la segona bastonada, ja li trenca l'altre braç. Sa mare està a l'escala ofegant-se de plorar: -Deixa estar la Caterina, no l'acabis de matar! -Ai, mares que teniu filles, procureu-les ben guardar que elles són perilloses, com el vidre de trencar. Quan el vidre cau i es trenca, costa molt d'arreplegar! Aquí teniu experiència d'un home que van a matar!
A la voreta de la mar A la voreta de la mar n'hi una donzella, n'hi ha una donzella que en brodava un mocador és per la reina, és per la reina.
-Mariner bon mariner torneu-me a terra, torneu-me a terra -Això si que no ho faré heu de ser meva, heu de ser meva.
Quan ja n'era mig brodar li manca seda, li manca seda gira els ulls envers la mar veu una vela, veu una vela.
-De tres germanes que en som sóc la més bella, sóc la més bella l´una en porta vestit d'or l´altra de seda, l´altra de seda.
-Mariner bon mariner que en porteu seda, que en porteu seda -De quin color la voleu, blanca o vermella, blanca o vermella?
L´una és casada amb un duc l´altra és princesa, l´altra és princesa i jo pobreta de mi marinereta, marinereta.
-Vermelleta la vull jo que´s millor seda, que´s millor seda -Pugeu, pugeu dalt la nau que en sereu d´ella, que en sereu d´ella.
-No en sereu marinera no que en sereu reina, que en sereu reina que en jo en sóc el fill del rei de l´Anglaterra, de l´Anglaterra.
Amb el cant del mariner fes dormideta, fes dormideta amb els aires de la mar ella es desperta, ella es desperta.
A la voreta de la mar n'hi ha una donzella, n'hi ha una donzella que brodant un mocador arribà a ser reina, arribà a ser reina.
A Madrid me’n vull anar!! A Madrid me’n vull anar A Madrid me’n vull anar vols venir tu català? vols venir tu català? -vull esmorçar!! – A Madrid esmorçarem A Madrid esmorçarem i a tots els hi explicarem i a tots els hi explicarem. - i que els hi direm? – que la terra és important que la terra és important i entretots la farem gran i entretots la farem gran. - i que ens diran? – segur que els convencerem segur que els convencerem i els seus dubtes vencerem i els seus dubtes vencerem. - i com acabarem? – quan tot sigui ben lligat quan tot sigui ben lligat cap a casa i de bon grat cap a casa i de bon grat. - ja s’acabat!!
Adéu, bona nit Adéu, bona nit, me'n vaig a sopar. Adéu, bona nit, adéu bona nit i bon profit. Adéu, bona nit, me'n vaig a clapar. Adéu, bona nit, adéu bona nit i fins demà.
Ai adéu cara bonica Ai adéu cara bonica Quin color de rosa tens I qui te color de rosa No li manquen pretendents
Que aviat ens casarem
Fadrinets de la muntanya si no ho feu ja ho faré jo de posar la ma a la ploma i dictar-ne una cançó
i jo de mosso de peu
D’un fadrí i d’una fadrina Que tons son d’un mateix temps Ell la troba tota sola El mati de St. Mateu Que plorava i derramava llàgrimes de sentiment doncs perquè cara bonica plores tant amargament? Ai del pare i de la mare que no volen que ens casem No ploris cara bonica
Anirem a Barcelona on ningú hi coneixem tu podràs fer de minyona
Dels diners de la soldada gran botiga pararem de pinyons i d’avellanes també d'arròs i fideus Dels diners de les ganàncies una casa en comprarem una casa amb set finestres de balcons ja n’hi farem Farem una balconada a la part del sol ixent per prendre la solejada tots els dies de l’hivern
Així fan els titelles
Així fan, fan, fan, els petits bonics titelles, així fan, fan , fan, tres voltetes i se’n van. -Tot picant de mans, els petits bonics titelles, tot picant de mans els titelles es fan grans. -Aixecant el dit, els petits bonics titelles, aixecant el dit tots plegats s’han agupit. -Sobre el prat florit, els petits bonics titelles, sobre el prat florit, un a un s’han adormit.
Aquest és el pare Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes. I aquest diu: piu, piu, piu! Que no n'hi ha pel caganiu?
ARRI, ARRI TATANET Arri, arri tatanet, que anirem a Sant Benet, comprarem un formatget per dinar, per sopar i pel/per la ..(nom).. no n’hi haurà!!!
BAIXANT DE LA FONT DEL GAT
Baixant de la font del gat una noia, una noia, baixant de la font del gat, una noia i un soldat. Pregunteu-li com es diu: Marieta, Marieta, pregunteu-li com es diu: Marieta de l'ull viu.
BALLMANETES Ballmanetes, toca galtetes, toca-les tu, que les tens boniquetes. La ball, ball, la cueta de la gallina; la ball, ball, la cueta del nostre gall. Nostre gall és cantador , canta de dia, canta de dia. Nostre gall és cantador, canta de dia i de nit no.
Bona nit cargol Autor: Joan Pau Giné
Bona nit [...Maria...] ! Déu et doni un bon son! La seva pau dolça davalli en el món! Bona nit [...Maria...]. Bona nit. Bona nit [...Xavier...] ...... (etc.)
Bressol de Nadal Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí, i fa una flamadeta d’un brotet de romaní, quan la té ben calenteta, hi posa lo calderó, hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó, quan la té ben calenteta, agafa lo minyonet que amb sa mare no fa bondat, tots dos tremolen de fred.
Cada dia al dematí Cada dia al dematí canta un gall quiquiriquic i la gent mig adormida es desperta de seguida. Cada dia al dematí canta el gall quiquiriquic. Dos coloms al colomer només fan que purrupar si un la seua lliçó explica tot seguit l'altre repica. Tres gallines van al camp la primera va davant la segona va darrere i després va la tercera.
Camins Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són. Vam deixar-ho tot, el cor encès pel món, per les parets de l'amor, sobre la pell Érem dos ocells de foc sembrant tempestes ara som dos fills del sol en aquest desert Mai no és massa tard per tornar a començar per sortir a buscar el teu tresor. Camins, somnis i promeses camins que ja són nous. No és senzill saber cap a on has de marxar pren la direcció del teu cor Mai no és massa tard per tornar a començar per sortir a buscar el teu tresor
Cançó dels dits El dit polze, el dit polze on deu ser? Som aquí! Content de saludar-te Content de saludar-te Ja me’n vaig Ja me’n vaig El dit índex El dit cor
L’anular El petit Tota la mà, tota la mà on deu ser? Som aquí! Content de saludar-te Content de saludar-te Ja me’n vaig Ja me’n vaig
Cagatió Tió, tió, Caga torró. No caguis arengades, Que són salades, Caga torrons, Que són més bons! Tió, tió, caga torró d'aquell tan bo; si no tens més caga diners, si no tens prou fes un pet i remou. Tió, tió, caga torró d'avellana i de pinyó si no vols cagar cop de bast va.
Capitel·lo Allí a la vila de Reus tota la gent ne fugí si no una noble dama que en té pres lo seu marit. La dama plora i més plora i sospira dia i nit. Set anys ha que l'en té pres i altres set que no l'ha vist. Se'n va a trobar el Capitel·lo que li torni el seu marit. -"Déu lo guard lo Capitel·lo, si vol treure el meu marit?" -"Sí, per cert, la noble dama, si ve amb mi a dormir una nit." -"Calli, calli el Capitel·lo que ho diré al meu marit." Ella se'n gira i se'n torna va a contar-ho al seu marit; de tan lluny com la va veure: -"Noble dama, què t'ha dit?" -"M'ha dit que sí te'n trauria si hi volgués dormir una nit." -"Fes-ho, fes-ho, noble dama, fes-ho per amor de mi. Que quan jo de presó surti se'n recordarà de mi. Posa't lo vestit de seda o sinó lo de setí. I si aquests no t'agraden
posa-te'n un d'or fi." Al entrar-se'n en el quarto noble dama fa un sospir. -"Què en sospira, noble dama, què en sospira aquesta nit? Sospira la noble dama los amors del seu marit?" -"Sí, per cert, lo Capitel·lo, los amors del meu marit." -"No s'espanti, noble dama, ja el veurà demà al matí. Abans no serà de dia tindrà lo marit aquí." Fins a ne la matinada la dama no pot dormir. Noble dama és matinera, a les quatre del matí, quant és a la punta d'alba noble dama en finestra ix. Ja en veu les forques plantades, veu penjat lo seu marit. -"Calli, calli, el Capitel·lo, ja es recordarà de mi. N'ha llevat la honra meva, n'ha penjat lo meu marit." -"No t'espantis, noble dama, no te'n faltarà marit: Tres fills ne tinc a la guerra, triaràs lo més bonic; i si aquests no t'agraden,
jo seré lo teu marit. Tinc la dona al llit malalta, que no es 'caba de morir; i si ella no es moria jo l'ajudaré a morir." -"Calli, calli, el Capitel·lo, lo mateix faria amb mi. Deixeu-la viure, Capitel·lo, deixeu-la viure per mi." Ella se'n gira i se'n torna, de volant se'n va a vestir; quan de volant s'és vestida a n'el rei se'n va a servir. Un dia venint de missa Capitel·lo veu venir. -"Hola, hola, Capitel·lo, t'has de recordar de mi. Atureu-vos, Capitel·lo, que ara és hora de morir." -"Tinga pietat la dama, tinga pietat de mi." -"La pietat que teníeu al penjar lo meu marit." Ja li'n dóna punyalada la primera el va ferir. La segona cau en terra, la tercera va morir. -"Déu te perdó, Capitel·lo, a tu i a n'el meu marit
CARNAVAL I (Paola, Clàudia, Anna, Judith, Joaquim, Lorenzo...)
Si, si, si, si, si arribes fins aquí; tot allò que somiaves; podràs fer-ho aquí; car, carnaval, el temps de disfrutar, i tothom es disfressa; amb vestits originals.
CARNAVAL II (Júlia, Paula i Marta R.) Carnaval ja és aquí, guap; Carnaval ja és aquí, guap; i tothom va disfressat; i car, car, carnaval; i tothom va disfressat; i carnaval. De bruixes, rates i gates, guap; de bruixes, rates i gates, guap; de conills, coloms i gats; i car, car, carnaval; de conills, coloms i gats; i carnaval.
Carnestoltes hem cremat, guap; Carnestoltes hem cremat, guap; i la pasqua arribarà; i car, car, carnaval; i la pasqua arribarà; i carnaval. La Quaresma ja és aquí, guap; la quaresma ja és aquí, guap; amb el seu bonic vestit; i car, car, carnaval; amb el seu bonic vestit
Cargol treu banya! Cargol treu banya puja la muntanya, cargol treu vi puja al muntanyí. Cargol treu banya puja la muntanya, cargol bover jo també vindré Cargol, cargolet, posa’t dins del cistellet, quan la mare et trobarà,... què contenta es ficarà!
http://www.youtube.com/watch?v=8LC2jquTnco
Catalunya, comptat gran Catalunya Comptat Gran qui t'ha vist tan rica i plena ara el Rei, nostre senyor, declarada ens té la guerra. Segueu a ran segueu a ran que la palla va cara segueu a ran.
Del ví, qué no n'era bó deien que era massa agre i en regaven els carrers tot per desolar la terra. Al devant dels seus parents deshonraven les doncelles i mataven als seus pares si de mal donaven queixa.
El Compte duc d'Olivars temps ha que l´hi burxa a l'orella: Ara es hora, nostre Rei, Ja en daren part al virrei ara es hora que fem guerra. del mal que aquells soldats feien "Llicència els donat jo Contra tots els catalans molta més s'en poden pendre". ja el veieu quina n'han feta. Passaren viles i llocs En sentir-se tot aixó fins al lloc de Riudarenes. s'ha assavalotat la terra En sentir-se tot aixó Ja n'han cremada una esglesia s'ha assavalotat la terra que Santa Coloma es deia cremant talbes i casulles Ja entraren a Barcelona cremant calces i patenes. cent persones forasteres amb el nom de segadors Del pà, qué no n'era blanc perqué n'era temps de sega. deien que era massa agre i en donaven als cavalls De tres guardies que n'hi ha tot per desolar la terra. ja n'han morta la primera.
Anaren a la pressó a dar llibertat als pressos. Allà eren els diputats i els jutges de l'Audiència. I mataren al virrei al fugir-ne la galera. El bisbe els va beneïr amb la mà dreta i l'esquerra. "Quin es vostre capità? Quina es vostre bandera?" Ja van treure el Bon Jesús tot cobert amb un vel negre Ja van treure el Bon Jesús tot cobert amb un vel negre "Aquí es nostre capità. Aquesta es nostre bandera. A les armes catalans que el Rei ens declara guerra" Segueu a rans segueu a ran que la palla va cara Segueu a rans.
Cucut i la guimbarda Cucut i la guimbarda cantaven fent el niu cucut canta que canta guimbarda riu que riu. Cucut cucut cantava fent el niu cucut canta que canta guimbarda riu que riu.
Cucut i la guimbarda cantaven en el niu guimbarda ja és mig morta cucut encara és viu. Si dalt de la muntanya cucut ja no ha cantat tindrem la nit eixuta i el dematí mullat.
Dalt del cotxe Dalt del cotxe hi ha una nina, que repica els cascavells. Trenta, quaranta, l'ametlla amarganta, pinyol madur, veste'n tu. Si tu te'n vas, nero, nero, nero. Si tu te'n vas nero, nero, nas.
Del lleó no tinc por - Del lleó no tinc por, pam i pipa, pam i pipa. Del lleó no tinc por, perquè sóc bon caçador. - Al matí vaig sortir,, pam i pipa,... al matí vaig sortir, per caçar-lo sota un pi. - L’he trobat en un prat, pam i pipa,... l’he trobat en un prat i el lleó m’ha mossegat.
Demà és festa. Demà és festa Sant Josep la fa agafa l'escopeta i se'n va a caçar. Tira un tir mata un pardal vestit de general. Passa Santa Anna tocant la campana passa Sant Martí tocant el violí passa Sant Ramon tocant el violon
passa Sant Pau encalçant un gripau passa Sant Pere li tira una cullera passa Sant Benet li tira un ganivet passa Sant Simó li tira un meló passa una monja li tira una taronja passa un capellà li tira un tros de pa
http://www.youtube.com/watch?v=g2LZ49O9YPk
El ball de la civada
El ball de la civada jo us el cantaré. El ball de la civada jo us el cantaré.
«Treballem, treballem, que la civada, que la civada treballem, treballem, que la civada guanyarem».
El pare quan la molia feia així, feia així, se'n daba un truc al pit i se'n giraba així:
El pare quan la sembrava feia així, feia així, se'n daba un truc al pit i se'n giraba així:
El ball de la civada jo us el cantaré. El ball de la civada jo us el cantaré.
«Treballem, treballem, que la civada, que la civada treballem, treballem, que la civada guanyarem».
«Treballem, treballem, que la civada, que la civada treballem, treballem, que la civada guanyarem».
El pare quan la segava feia així, feia així, se'n daba un truc al pit i se'n giraba així:
El ball de la civada jo us el cantaré. El ball de la civada jo us el cantaré.
El ball de la civada jo us el cantaré. El ball de la civada jo us el cantaré.
«Treballem, treballem, que la civada, que la civada treballem, treballem, que la civada guanyarem».
El pare quan la menjava feia així, feia així, se'n daba un truc al pit i se'n giraba així:
El pare quan la llaurava feia així, feia així, se'n daba un truc al pit i se'n giraba així:
El ball de la civada jo us el cantaré. El ball de la civada jo us el cantaré.
«Treballem, treballem, que la civada, que la civada treballem, treballem, que la civada guanyarem».
El ball de la maniera És el ball de la maniera per davant i per darrera és el ball de la maniera per darrera i per davant Estira estira estira la cama arrufa arrufa arrufa el peu Estira estira estira la cama arrufa arrufa arrufa el peu http://www.youtube.com/watch?v=hKTGuRlasLc
El ball de les cassoles Sóc un cuiner que remena les cassoles, faig bon menjar i tothom se'n llepa els dits. Les cassoles en el foc, van bullint a poc a poc, i fregeixo les verdures les patates i els fesols.
El ball de Sant Ferriol Era un pastor, que tenia tres ovelles. Era un pastor, que tenia un panelló. Ara vé Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol, el que toca el tamborino ha perdut el flabiol. Tots en tenim de picor i pessigolles, tots en tenim si som vius i no ens morim.
Ara vé Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol, el que toca el tamborino ha perdut el flabiol. No menjaràs si no tens pa amb botifarra, no menjaràs i de fam et moriràs Ara vé Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol, el que toca el tamborino ha perdut el flabiol.
El bon caçador. Una matinada fresca vaig sortir per ‘nar a caçar; no en trobo perdiu ni guatlla per a poder- li tirar. Si em tira l’amor i em toca, si em toca bé em tocarà. Sinó una pobra pastora que en guardava el bestiar. Ja la trobo adormideta a la vora d’un canyar. Si em tira...
De tan boniqueta que era no la goso despertar. En cullo un pom de violes, al pit les hi vaig tirar. Si em tira... Les violes eren fresques, la pastora es despertà. Quan en fou despertadeta tots els colors trasmudà. Si em tira...
El burriquet Si n'hi havia un burriquet que no vol llaurar mai dret, que no vol llaurar mai dret;
El sol solet no vol assecar...etc - Que vingui el nuvolet i que tapi el sol solet!
- Que vingui el gos gosset i que bordi al burriquet!
El nuvolet no vol tapar... etc
El gos gosset no vol bordar, el burriquet no vol llaurar.
- Que vingui el vent ventet i que bufi el nuvolet!
- Que vingui el bastonet i que pegui el gos, gosset!
El vent ventet no vol bufar... etc
El bastonet no vol pegar, el gos gosset no vol bordar, el burriquet no vol llaurar.
- Que vingui el foc-follet i que escampi el vent ventet! El foc-follet no vol espantar...etc
- Que vingui el foc foquet i que cremi el bastonet!
- Que vingui el Papu Fred i que faci por al follet!
El foc foquet no vol cremar... etc
El Papu Fred fa por al follet; el foc-follet ja vol escampar; el vent ventet ja vol bufar; el nuvolet ja vol tapar; el sol solet ja vol assecar; el riu riuet ja vol mullar; el foc foquet ja vol cremar; el gos gosset ja vol bordar; el burriquet ja vol llaurar;.....
- Que vingui el riu riuet i que mulli el foc foquet! El riu riuet no vol mullar... etc - Que vingui el sol solet i que assequi el riu riuet!
EL CANT DE LA SENYERA....... Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants. Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat! Que voleï! Contemplem-la en sa dolça majestat! Oh bandera catalana!, nostre cor t’és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel. I et durem arreu enlaire, et durem, i tu ens duràs: voleiant al grat de l’aire, el camí assenyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç.
El cant dels ocells
Al veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa, els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa. L'àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia, dient: 'Jesús és nat per treure'ns de pecat i dar-nos l'alegria'. Respon-li lo pardal: 'Esta nit és Nadal, és nit de gran contento'.
El verdum i el lluerdiuen, cantant també: 'Oh, que alegria sento!' Cantava el passarell: 'Oh, que formós i que bell és l'Infant de Maria!'. I lo alegre tord: 'Vençuda n'és la mort, ja neix la Vida mia'. Cantava el rossinyol: 'Hermós és com un sol, brillant com una estrella'. La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella.
Cantava el francolĂ: Ocells, qui vol venir a glossar melodia, a veure el gran senyor, amb son gran resplandor, dintre d' una establia?
La garsa, griva i gaig diuen: 'Ja ve lo maig'. Respon la cedernera: 'Tot arbre reverdeix tota planta floreix com si tot fos primavera
EL CARNESTOLTES Ara arriba carnestoltes tots sortim a passejar ens posem una disfressa per saltar, cantar i ballar. Tiroliro, tiroliro, tiroliro, tirola. Quan arriba en carnestoltes tots sortim a passejar tiroliro, tiroliro tiroliro, tirola.
El gall i la gallina El gall i la gallina estaven al balcó, la gallina s'adormia i el gall li fa un petó. Dolent, més que dolent! Què dira la gent? Que diguin el que vulguin que jo ja estic content!
El gall Quiquiriquí Cada dia al de matí canta el gall quiquiriquí. I la gent mig adormida es desperta de seguida. Cada dia al de matí canta el gall quiquiriquí
El gat Una vegada hi havia un gat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella. Una vegada hi havia un gat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella. S'ha menjat la carn del plat, que bé li ha estat, l'esquella, al gat. S'ha menjat la carn del plat. La minyona l'ha agafat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella, l'ha tirat de cap al mar, que bé li ha estat, l'esquella, al gat. L'ha tirat de cap al mar. Un pescador l'ha pescat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella, a la plaça l'ha portat, que bé li ha estat, l'esquella, al gat. A la plaça l'ha portat. La minyona l'ha comprat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella, a la taula l'ha posat, que bé li ha estat, l'esquella, al gat. A la taula l'ha posat. El senyor se l'ha menjat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella, a la panxa li ha miolat, que bé li ha estat, l'esquella al gat. A la panxa li ha miolat. Ai, minyona què m'has dat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella, si m'has dat el nostre gat, que bé li ha estat, l'esquella, al gat. Si m'has dat el nostre gat.
El Gegant del pi El gegant del pi ara balla, ara balla el gegant del pi ara balla pel camí. El gegant de la ciutat ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat ara balla pel terrat. La tintina del gegant ara passa, ara passa, la tintina del gegant ara passa pel davant A adobar fogons tot el dia, tot el dia a adobar fogons tot el dia pels racons Si fogons no n'hi ha, d'escalfetes, d'escalfetes; si fogons no n'hi ha, d'escalfetes, n'hi haurà. http://www.youtube.com/watch?v=7VNhMue3oVo http://www.youtube.com/watch?v=jtUUWMupPVQ (origen de la cançó)
El general Bum-Bum El general Bum Bum quan se'n va a la guerra davant dels seus soldats fa tremolar la terra, damunt del seu cavall, galopa que galopa, damunt del seu cavall, galopa amunt i avall. El cavall és de cartró, aparteu les criatures, el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por. Rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra, rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra el general Bum Bum.
El general Bum Bum quan es treu l'espasa espanta els enemics i fins la gent de casa, quan ell té el braç alçat, tremola que tremola, quan ell té el braç alçat, tremola el veïnat. Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures, que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal. Rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra, rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra el general Bum Bum.
El gripau blau Vaig conèixer un gripau blau un gripau blau babau, que es creia ser, però de veritat, res més que un príncep encantat. No es movia el gripau blau el gripau blau babau, i es creia ric i tan bonic que no volia cap amic. Vaig conèixer... Es pensava el gripau blau el gripau blau babau, que era el seu cau, com un palau, mireu si n'era de babau. Vaig conèixer... http://www.youtube.com/watch?v=N_wTPqtG8MA
Ja fa dies que el gripau blau el gripau blau babau, de creure's tan tan important, a poc a poc s'ha anat inflant. Vaig conèixer... Molt em temo que el gripau blau el gripau blau babau, d'inflar-se tant, li pot passar que faci un pet com una gla. Vaig conèixer... res més que un príncep encantat, res més que un príncep encantat.
El maridet Tan petit maridet m'heu dat que la geladeta se me'l menja, tan petitet maridet m'heu dat que la geladeta se me l'ha menjat. Amb una cua de cirera jo n'hi he fet biga serrera; m'ha sobrat un bocinet jo n'hi he fet un bastonet. Amb una closca d'avellana jo n'hi he fet casa i cabana;
me n'ha sobrat un bocinet jo n'hi he fet un corralet. Amb una closca de pinyó jo n'hi he fet un gran sarró; me n'ha sobrat un bocinet jo n'hi he fet un sarronet. I amb un pam i mig de drap jo l'he vestit de cap a cap; me n'ha sobrat un bocinet jo n'hi he fet uns calçotets.
El meu avi El meu avi va anar a Cuba a bordo del "Català" el millor barco de guerra de la flota d'ultramar. El timoner i el nostre amo i catorze mariners eren nascuts a Calella de Palafrugell. Quan el "Català" sortia a la mar els nois de Calella feien un cremat mans a la guitarra solien cantar: Visca Catalunya. Visca el "Català! Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions i en el mar de les Antilles retronaren els canons. I els mariners de Calella -el meu avi enmig de totsvaren morir a coberta, al peu del canó. Quan el "Català" sortia a la mar cridava el meu avi: Apa, nois, que és tard! però els valents de bordo no varen tornar, tingueren la culpa els americans
El mussol El mussol no vol cantar perquè està sol i sol no vol cantar el mussol. El mussol no vol cantar perquè són dos ni dos ni un ni cap ni sol no vol cantar el mussol. El mussol no vol cantar perquè són tres ni tres ni dos ni un ni cap ni sol no vol cantar el mussol. El mussol no vol cantar perquè
són quatre ni quatre ni tres ni dos ni un ni cap ni sol no vol cantar el mussol. ............ El mussol no vol cantar perquè són deu ni deu ni nou ..... ni tres ni dos ni un ni cap ni sol no vol cantar el mussol.
El noi de la mare
Què li darem en el Noi de la Mare? Què li darem, que li sàpiga bo? Li darem panses amb unes balances, li darem figues amb un paneró. Què li darem al Fillet de Maria? Què li darem al formós Infantó? Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató. Tampatamtam, que les figues són verdes, tampatamtam, que ja maduraran. Si no maduren el dia de Pasqua, maduraran en el dia de Rams.
El pare va al mercat El pare se´n va´na al mercat el pare se´n va´na al mercat a comprar una burra cega trau trau a comprar una burra cega trau trau. Li talla els quatre peus li talla els quatre peus la burra arrenca a córrer trau trau la burra arrenca córrer trau trau. Se´n troba un cirerer se´n troba un cirerer carregat de figues seques trau trau carregat de figues seques trau trau. Li cau l´ametlla al peu li cau l´ametlla al peu li surt sang de la orella trau trau
li surt sang de la orella trau trau. De la sang que li va sortir de la sang que li va sortir en córren tres rieres trau trau en córren tres rieres trau trau. Aquesta és la cançó aquesta és la cançó la cançó de les mentides trau trau la cançó de les mentides trau trau. Qui la vulgui saber qui la vulgui saber que se´n vagi a Filipines trau trau que se´n vagi a Filipines trau trau.
El petit vailet El petit vailet dematí se'n va; agafa la relleta i a llaurar se'n va. Lairum, laireta, lairum, lairum, lairà. La mestressa jove li duu l'esmorzar: un tupí de sopes, un crostó de pa lairum... i una carbasseta per a xerricar. Vine tu, vailet, vine, fes-te ençà Lairum... que aquest camp que llaures ple d'herbota està; altre més tou te'n vull fer llaurar. Lairum.... No pot ser , mestressa, que haig de treballar.
Aquest camp que llauro he de desherbar. Lairum.... En ell mig del camp una font hi ha que qui vulgui beure s'ha de d'agenollar, Lairum... mentre que bevia l'amo va arribar. Vine tu, vailet, que et vull despatxar; Lairum... dels deu sous que et dec, cap no te'n vull dar, els quatre, me'ls quedo, pel poc treballar. Lairum… altres tres, me'ls quedo pel molt festejar, tres més per les banyes que m'has fet portar. Lairum....
El poll i la puça El poll i la puça es volen casar. L'un li diu a l'altre: i el pa, qui el durà ? Respon la formiga: ja el portaré jo. Caseu-vos, caseu-vos, sabreu el que és bo. El poll i la puça ja tenen el pa. L'un li diu a l'altre: i el vi, qui el dirà ? Respon el mosquit del fons del celler: caseu-vos, caseu-vos, que ja el portaré. El poll i la puça ja es poden casar. Però falta música, qui la tocarà ?
Ja respon el grill, que és bon sonador: caseu-vos, caseu-vos, ja tocaré jo. El poll i la puça ja es van a casar. Ja tenim música, però qui ballarà ? Respon la rateta de dins del graner: lligueu-me bé als gats, que jo ballaré. El poll i la puça ja han fet el convit, amb grill i formiga, rateta i mosquit. El poll i la puça ja s'han ben casat, el poll i la puça ja l'han ben pifiat.
http://www.youtube.com/watch?v=NdmO0tVrUUA
El rei de Xauxa Quan el rei se'n va a passeig a esbargir la borratxera Tau, tau! A esbargir la borratxera duu dos patges al davant quatre patges al darrera Tau, tau! Quatre patges al darrera.
L'un li porta el moscatell l'altre una cepada entera Tau, tau! L'altre una cepada entera. Els demés diuen pel baix: “Bona tarda se'ns espera” Tau, tau! “Bona tarda se'ns espera!”
L'un li fa camí entre els ceps el segon li fa drecera. Tau, tau! El segon li fa drecera els demés el que li fan “pam i pipa” pel darrera Tau, tau! “pam i pipa” pel darrera.
Fa passos endavant quatre passos endarrere Tau, tau! Quatre passos endarrere s'entrebanca amb un sarment cau de nas a la fanguera Tau, tau! Cau de nas a la fanguera
Ja se n'entra pels vinyars com per terra aventurera Tau, tau! Com per terra aventurera la corona de gairó el mantell en bandolera Tau, tau! El mantell en bandolera.
El primer diu: “Valga'm Déu!” El segon: “Valga'm sant Pere!” Tau, tau! El segon: “Valga'm Sant Pere!” Els demés diuen: “Amén, no és aquesta la darrera” Tau, tau!
El rossinyol Rossinyol, que vas a França, rossinyol, encomana'm a la mare, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Encomana'm a la mare, rossinyol, i a mon pare no pas gaire, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Perquè m'ha mal maridada, rossinyol, a un pastor me n'ha dada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Que em fa guardar la ramada, rossinyol, he perduda l'esquellada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Jo t'he de donar per paga, rossinyol, un petó i una abraçada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Rossinyol, que vas a França, rossinyol, encomana'm a la mare, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.
El senyor Ramon El senyor Ramon enganya a les criades i a les que no ho són també moltes vegades. Les pobres criades quan se'n van al llit, tururut, tururut, qui gemega ja ha rebut. -----(música xinesa) Pobre Fumanxú t'enganyen com un xino. Pobre Fumanxú només et passa a tu. Quan tot xino xano te'n vas cap el llit, Tu lu lu lu lu lu lu, Tinc tanta sang que a les cinc tinc song. -----(música àrab) El moro Salem enganya flabudalites. El moro Salem enganya tot l'harem. Les pobres udalisques quan se'n van al llit, tu ru ru ru ru ru ru, tu ru ru ru ru ru ru,
Per alà, ja han ben rebut . -----(rumba catalana) I mira si en sabia el gitanet Ramon, que enganyava a les criades. I mira si en sabia el gitanet Ramon, que enganyava a tot el món. Les pobres criades, ... olé ! quan se'n van al llit ... Pepé, Pepé ! Turu tutu .. Qui gemega ja ha rebut, Turu tutu ... Qui gemega ja ha rebut. Cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa ! cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa ! Gitanet Ramon ! -------(música russa) Boris Ramonix, enganya els camarades, eh ! Boris Ramonix, enganya en el partit, eh ! El pobres camarades no es mamen el dit. Tururut, eh ! Tururut, eh ! Tururur, eh ! I a Sibèria l'han fotut. La ra lara lara .... eh !
El tramvia de Mataró Allà a Mataró n'hi havia un tramvia que n'és de cartró i va per la via. Tralarà, la, la, carai quin tramvia. Tralarà, la, la, que bé que s'hi va. El primer vagó se'n surt de la via
i a prendre un vermut la gent i el tramvia. Tralarà, la, la, carai quin tramvia. Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.
El segon vagó se'n surt de la ruta per què el conductor n'és fill de Calcuta. Tralarà, la, la, carai quin tramvia. Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.
http://www.youtube.com/watch?v=hGEgMEVwvZg
El tren pinxo de Banyoles El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha. Fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà, la, la, la, la, i barrets de capellà. Quan se'n puja una pujada ja s'autra a mig camí, dóna temps al maquinista d'anar a beure un got de vi, la, la, la, la, d'anar a beure un got de vi. Els vagons són de primera, mal cosits i apedaçats, ningú no viatja de tercera ni pagesos ni soldats, la, la, la, la, ni pagesos ni soldats. El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha, fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà, la, la, la, la, i barrets de capellà.
Els contrabandistes –Quina cançó cantarem que tots la sapiguem? –La dels contrabandistes. A Banyuls varen anar de tabac a carregar tota una companyia. Trum, lailà, larà, la, lera, trum, lailà, larà, la, la, la, la, larà, la, la, larà, la, la, la, la, la.
que a Figueres se’n va anar a contar-ho al capità: –N’he vist contrabandistes. Trum... El capità va cridant: –Minyons, au, endavant, anem a perseguir-los! I allí on els trobarem baionetes pararem! Farem carnisseria! Trum...
A Banyuls varen anar de tabac a carregar tota una companyía; i en passant per Fortià allí varen encontrar la refumuda espia.
I en passar per Galliners allí ja hi varen ser amb els contrabandistes. Ganivetades i trets la companyia han desfet dels braus contrabandistes. Trum...
En passar per Fortià, però, es varen topar amb la fomuda espia,
Els fadrins de Sant Boi Els fadrins de Sant Boi molta fatxenda en gasten, i el més petit de tots en gasta més que els altres tralarà, el maco de la Laia, tralarà Va vestit de vellut, botonada de plata; se n' ha comprat un ram per dar a l' enamorada.
Se n' ha comprat un ram, set duros d' or costava; tres duros costa el ram, quatre més la lligada.
En veu la seva amor sola que es pentinava amb una pinta d' or, l' escapidor de plata.
Quan l' ha tingut comprat ja no sap on posar-se' l; ja se' l posa al barret per fer més pompa i gala.
Amb el senyal que fa coneix que n' hi té entrada; se' n puja escala amunt com si fos de la casa.
Quan l' hi ha tingut posar carrer avall se n' anava; quan és a mig carrer ja en gira els ulls enlaire.
Ja n' hi presenta el ram, li fa mitja rialla; Li torna a presentar, l' hi fa tota plegada.
Els Segadors Catalunya, comtat gran, qui t'ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens te la guerra. Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!
Lo gran comte d'Olivars sempre li burxa l'orella: - Ara es hora, nostre rei, ara es hora que fem guerra.Contra tots els catalans, ja veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes; n'han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el SantĂssim Sagrament, alabat sia per sempre. Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de l'esglĂŠsia,
en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. Lo pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra. Del vi que no era bo, n'engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra. A presencia dels parents deshonraven les donzelles. Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: - Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.Sentint resposta semblant, enarboren la bandera; a la plaça de Sant Jaume, n'hi foren les dependències.
A vista de tot això s'és avalotat la terra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes. Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega. De tres guàrdies que n'hi ha, ja n'han morta la primera; ne mataren al Virrei, a l'entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'Audiència. Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que aixís ho faran, quan seran en vostres terres. Anaren a la presó: donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir Amb la ma dreta i l'esquerra:
- On es vostre capità? On és vostre bandera?Varen treure el bon Jesús Tot cobert amb un vel negre: - Aquí és nostre capità, aquesta es nostre bandera.A les armes catalans, Que ens ha declarat la guerra! Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!
Els Segadors
(altra)
Catalunya triomfant! tornarà a ésser rica i plena, endarrera aquesta gent tant ufana i tant superba.
Ara és hora segadors! ara és hora d'ésser alerta, per quan vingui un altre Juny esmolar ben bé nes eïnes.
Bon cop da falç! Bon cop da falç, defensors da la terra; Bon cop da falç!
Bon cop da falç! Bon cop da falç, defensors da la terra; Bon cop da falç!
Els tres amics Eren tres amics, de rialla fresca. L´un era soldat valent i de gresca. L´altre era pagès i aimava la terra, i els dels ulls més blaus li deien poeta. L´un vestit i armat se´n va´na a la guerra i una nit morir lluny de casa seva. L´altre es va fer vell amb la mà l´aixella mirant al blat d´or i la fruita vermella. I dels tres amics de rialla fresca, només queda el record que en feia el poeta: cada primavera en feia una cançó molt dolça i més bella.
Els tres tambors Si n'eren tres tambors que venien de la guerra i el més petit de tots porta un ram de rosetes. Ram, ram, rataplam, porta un ram de rosetes. La filla del bon rei ha sortit en finestra: Tambor, el bon tambor; si em vols dar una roseta? Ram, ram....si em vols.... Donzella, qui l'haurà serà l'esposa meva: No us donaré el ram que a vós no us pugui prendre. Ram, ram...que a vós..... M'haveu de demanar al pare i al mare si el sí vos volen dar per mi res no es pot perdre. Ram, ram,...per mi........
Els ulls són per mirar Els ulls són per mirar Els ulls són per mirar les mans per agafar el cap és per pensar els dits són per tocar els peus per caminar el nas per olorar la llengua per tastar les dents per mastegar les orelles per sentir t´ho torno a repetir: (els infants la canten)
En Joan petit En Joan petit quan balla, balla, balla, balla. En Joan petit quan balla, balla amb el dit, amb el dit, dit, dit, ara balla en Joan petit. En Joan petit quan balla, balla, balla, balla. En Joan petit quan balla, balla amb la mà, amb la mà, mà, mà, amb el dit, dit, dit. Ara balla en Joan petit... Amb el peu Amb el cul Amb el cap... http://www.youtube.com/watch?v=mUIuTgAL4lc
En Pere de la Cullera En Pere de la Cullera se'n va a buscar bolets i el mig de la carretera li van caure els calçotets. Pere de la Cullera macarró fregit, panxa de granota i amb el cul podrit! jajajaja!!!!! En Pere de la cullera se´n va anar a la professó, es va cagar a les calces ai mare quina pudor!!!
En Pere Gallerí Com era tan bon home en Pere Gallerí, se'n duu tota la xeixa, la xeixa de per aquí Carallat, carallí quan cau en Pere Gallerí, com vares tururururú, com vares tu morir. Se'n puja dalt d'un arbre per veure el Francolí; les branques eren guerxes, se'n va tombar,tombí. Les noies de la vila l'en van a recibir, resant un paternostre que es cabi de morir.
Que si se'n va a l'infern mai més no en pugui eixir, i si se'n va a la gloría m'hi faci un lloc per mi.
que s'acabi de morir. Garranyac, garranyic, quan cau en Pere Gallerí, com vares tururu, com vares tu morir.
Se'n puja dalt d'un arbre per caçar un passarell, la branca n'era guerxa i es va trencar el clatell. Garranyac, garranyic, quan cau en Pere Gallerí, com vares tururu, com vares tu morir.
Si se'n va anar a la glòria que hi guardi lloc per a mi. Si se'n va anar a l'infern que el deixin ben fregit. Garranyac, garranyic, quan cau en Pere Gallerí, com vares tururu, com vares tu morir.
Les noies de la vila el van a resseguir, resant un parenostre
http://www.youtube.com/watch ?v=PFd-iOwccB0
EN PINXO I EN PANXO......... En Pinxo li va dir a en Panxo "vols que et punxi amb un punxó?" i en Panxo li va dir a en Pinxo "punxa'm però a la panxa no".
Gateta moixoia Gateta moixoia, gateta paperoia. Diu que ha vingut un llagut carregat de peix menut; a la plaça l'han venut a diner i malla, bufetada.
Girona m'enamora Salut, o noble Girona heroica i senyora ciutat inmortal orgull dels catalans. Ets lleial majestuosa i comtal nostre cap i casal i els gironins t'enyorem si un dia ens trobem lluny de tu. Perquè Girona ens enamores i et portem sempre, al cor, i et portem sempre al cor. Pàtria nostra que tan es enamores. Girona t'enamora a tu m'enamora a mi i a tothom ens enamora les seves gestes són orgull d'un pasat gloriós que canta la nostra història. O terra brava la més catalana bresol vivent a la gegant sardana ens enamores i ens enamoraràs eternament.
(Sardana)
Jo tinc cinc pomes Jo tinc cinc pomes a la butxaca, les voldries tu? Jo tinc cinc pomes a la butxaca, les voldries tu? Si tu sabessis com són de bones i volguessis totes les pomes, te les dono a tuTinc quatre pomes.... Jo tinc tres pomes..... Tinc dues pomes..... http://www.youtube.com/watch?v=3DthRvMqjjQ
Josefina cuixa fina "Josefina de cuixa fina, mujer de mucho aparato, que se come la sardina, i le da la culpa al gato". "Josefina mujer taimada, em portes ben esverat, perquè et menges l'arengada i li dónes la culpa al gat ".
L'arc de Sant Martí L'arc de Sant Martí, la pluja, la pluja, l'arc de Sant Martí, la pluja és aquí. L'arc de Sant Martí, la pluja, la pluja, l'arc de Sant Martí, la pluja és lluny d'aquí.
L'elefant amb bicicleta Mireu, allà dalt, amb els estels què hi ha! És un gros animal, que amb bicicleta va. És un elefant, i doncs, què us penseu? Té una cua al darrera i una trompa al davant.
L'emigrant (Jacint Verdaguer)
Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s'allunya d'enyorança es mor. Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau! ¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat? Mes ai, mes ai! ¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu. Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, no us veuré més! Oh! si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués! Oh mariners, lo vent que me'n desterra que em fa sofrir! Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra, que hi vull morir!
L'Empordà Cap a la part del Pirineu, vora els serrats i arran del mar s’obre una plana riallera, n’és l’Empordà ! Digueu, companys, per on hi aneu ? digueu, companys, per on s’hi va ? Tot és camí, tot és drecera, si ens dem la mà ! Salut, salut noble Empordà !, Salut, salut palau del vent ! portem el cor content, i una cançó ! Pels aires s’alçarà, pels cors penetrarà, penyora es-nirà fent de germanor una cançó ! A dalt de la muntanya hi ha un pastor, a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo, ella canta a les nits de lluna plena. Ella canta: “Pastor em fas neguit” Canta el pastor: “Em fas neguit “Si sabessis el mar com és bonic !” “Si veiessis la llum de la carena !” “Si hi baixessis, series mon marit !” “Si hi pugessis, ma joia fóra plena !” “Si sabessis el mar com és bonic !” “Si veiessis la llum de la carena !” La sirena es feu un xic ençà, un xic ençà el pastor de la muntanya, fins que es trobaren al bell mig del pla, i de l’amor plantaren la cabanya: fou l’Empordà !
Autor de la Música: Enric Morera i Viura. / Autor de la Lletra: Joan Maragall i Gorina.
L'Espingari La filla de l'Espingari l'han casada amb l'Espingot. L'Espingari-gari-gari; l'Espingari-gari-got. El dinar que ells varen fer-ne jo vós explicaré tot: Varen agafar una mosca la varen rostir en el foc; La núvia es menjà les ales
el nuvi el caparrot. La demés gent que hi havia van menjar l'altre trossot. El vestit que ella portava jo vós explicaré tot: Per faldilles una sàrria, per gipó un sarriot. Per sabates una teula, per mitges un botinot.
L ’ E SQUIROL
- Plim, plim, plim, plim. salta l’esquirol. plim, plim, plim, plim, i depressa puja al tronc. - Plim, plim, plim, plim, agafa una pinya, plim, plim, plim, plim, i se la menja tot sol.
L'estudiant de Vic Una cançó vull cantar, una cançó nova i linda, d'un estudiant de Vic que en festejaba una viuda. Bon amor, adèu-siau, color de rosa florida. Bon amor, adèu-siau. Ella es volia casar. El seu pare no ho volia i l'estudiant se'n va anar a servir a una rectoria. Bon amor, adèu-siau, color de rosa florida. Bon amor, adèu-siau.
Però la viuda el va seguir a Roma de pelegrina; quan es van tornar a trobar, una basca ja en tenia. Bon amor, adèu-siau, color de rosa florida. Bon amor, adèu-siau. Nines que veniu al món, no us fieu de gent de llibres; tenint-ne quatre raons ja se'n van a cantar missa. Bon amor, adèu-siau, color de rosa florida. Bon amor, adèu-siau
L'hereu Riera Per a Sant Antoni grans balles hi há, per a Sant Maurici tot el poble hi vá. Tra la ra la la ra la la, tra la la ra la, tra la ra la la ra la la tra la la ra la. N'hi van tres donzelles, són de l'Empordà, L'una diu a l'latra: i a tu qui et traurà? Anem donzelletes, anem a ballar, que l'hereu Riera ens hi farà entrar. La primera dansa la'n treu a ballar, la segona dança la nova arribà. -A fe, hereu Riera b´çe pots ben dansar, que la teva aimada a la mort n'està. Tota la música de cop va parar.
-Perdonin senyores, que me'n tinc d'anar. Que la meva aimada a la mor n'està. Agafa'l gambeto al bras se'l tirà
No'n tens de plorar. Tinc una germana, t'hi podràs casar. Si ella no t'agrada pel món prou n'hi ha.
Les joies que porto Agafa'l sombrero les hi podràs dar. per plaça se'n va; A la Verge del Carme dona un tomb per plaça li vaig demanar. sombrero a la mà. Que si m'adovaba Se'n va dret la casa l'iré a visitar. que'll solia anar. Per a mi, Maria, Se n'entra cap dintre cap més n'hi haurà. sens dir-ne qui hi ha. Se'n gira d'esquena Tot pujant l'escala a l'església se'n va, la sent sospirar davant d'un Sant Cristo -Deu vos guard Maria; se'n va agenollar. Maria, com va? -Senyor, que m'ajudi -Per a mi Riera, si em vol ajudar molt malament va, qu'em torni l'aimada febre nit i dia que a la mort n'està. que'm cuida a matà. Al cap dels nou dies Gira els ulls en terra, Maria es llevà, se'n posa a plorar. a les tres setmanes -Que'n plores, Riera? se varen casar.
És l'hora dels adéus És l´hora dels adéus i ens hem de dir: adéu-siau ! Germans dem-nos les mans, senyal d'amor, senyal de pau. El nostre comiat diu: a reveure si a Déu plau! I ens estrenyem ben fort mentre diem: adéu-siau! No és un adéu per sempre es sols l'adéu per un instant; el cercle refarem i fins potser serà més gran. El nostre comiat diu: a reveure si a Déu plau! I ens estrenyem ben fort mentre diem: adéu-siau! La llei que ens agermana ens fa més forts i ens fa més grans, si ens fa més bons minyons també ens fa ser més catalans. El nostre comiat diu: a reveure si a Déu-plau! I ens estrenyem ben fort mentre diem: adéu-siau!
L'hostal de la Peira
A l’hostal de la Peira, oilà
dames hi van anar Ja truquen a la porta, oilà ja en responen: qui hi ha?- oilà. ja en responen: -qui hi ha? Som unes pobres dames, si ens voleu allotjat.
se'n posa a sospirar. -De què sospires, mossa?; què tens que sospirar? -Què haig de tenir, mestressa?: que nos volen robar. Porten calceta curta, pistoles als costats.
-Obre’ls la porta mossa i deixa-les entrar. Diuen a la mestressa: -Què hi ha per sopar? -N'hi ha tonyina amb ceba, bolets amb bacallà.
Aneu al llit, mestressa, que a la nit jo vull vetllar. Que avui, si no m’enganyo ens tenen que robar. Quan son les deu tocades, els lladres van baixar.
L'una no té gana, l'altra no vol menjar. L'altra està prenyadeta i al llit se'n vol anar. Demanen una cambra, per poder-s’hi tancar La mossa se les mira. No li van agradar.
En arribar a la cuina la mossa van trobar Tres gotetes de cera al pit li van tirar; la mossa n'és traïdora, roca que roncaràs.
Quan foren a la cambra es varen despullar. La mossa n'és traïdora, pel pany les va guaitar. Se'n baixa abaix la mossa,
Ja l’una en deia a l’altre -Ben dormideta està. Un braç de criatura al foc en van tirar. Ja en surten al defora i es posen a xiular.
La mossa n'és traïdora, la porta els va tancar. -Obra la porta, mossa, cent escuts te en vull dar -Ni per cent ni cinquanta la porta s’obrirà. -Aquell braç de criatura si ens el volguessis dar. -Per on us el daria?, per on us el puc dar? -Dóna-me’l per la porta per aquest forat que hi ha. -Treu la mà per la porta que el braç et vull donar Pensant-se que li dava el seu li va tallar. Hostaler de la Peira, te’n pots ben recordar: A la teva criada bé la pots estimar. A la teva criada bé la pots estimar Que t’ha salvat la vida i a l’hostal de robar. Dels tres fills que tu tens li pots donar a triar. Si el petit no li agrada, l’hereu li pots donar.
La balanguera La Balanguera misteriosa com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu lo fil. Com una parca bé cavil.la teixint la tela per demà. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Girant l'ullada cap enrera guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. De tradicions i d'esperances teix la senyera pel jovent com qui fa un vel de noviances amb cabelleres d'or i argent de la infantesa que s'enfila, de la vellura que se'n va. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
Poema de Joan Alcover. Música d'Amadeu Vives
La cabreta Jo tinc una cabreta que salta, salta, salta, però jo en sóc petiteta, però jo en sóc petiteta. Jo tinc una cabreta que salta, salta, salta, però jo en sóc petiteta i no puc fer - hi res. Jo tinc una floreta, que és alta, alta, alta, però jo en sóc petiteta ...
LA CANÇÓ DE LES MENTIDES....... El pare va anar al mercat, el pare va anar al mercat, a comprar una burra cega, trau, trau, a comprar una burra cega, trau, trau.
De la sang que li va sortir, en corren set rieres. La van mesurar: mitja avellana plena.
Li talla els quatre peus, li talla els quatre peus, la burra arrenca a córrer, trau, trau, la burra arrenca a córrer, trau, trau.
Pel mar corren conills, pel bosc corren anguiles.
I es troba un cirerer carregat de figues verdes.
I sota els garrofers, s'hi crien les sardines.
Li tira un cop de roc in en fa caure una ametlla.
Aquesta és la cançó la cançó de les mentides.
Li cau l'ametlla al peu, li surt sang de l'orella.
Qui la vulgui saber que vagi a Filipines.
La cançó del lladre Quan jo n'era petitet festejava i presumia, espardenya blanca al peu i mocador a la falsia. Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia! I ara, que ne sóc grandet, m'he posat a mala vida. Me só posat a robar, ofici de cada dia. Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia! Vaig robar un traginer que venia de la fira, li prenguí tots els diners
i la mostra que duia. Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia! Quan he tingut prou diners, he robat també una nina, l'he robada amb falsedat, dient que m'hi casaria. Adèu, clavell morenet! Adèu, estrella del dia! La justícia m'ha pres i en presó fosca en duia. La justícia m'ha pres i em farà pagar amb la vida. Adéu, clavell morenet!
La cançó del zoo Tots volem anar cap al zoo, diumenge al zoo diumenge, al zoo diumenge Tots volem anar cap al zoo, diumenge hi anirem plegats Anem tots cap al zoo, zoo, zoo anem-hi plegats, gats, gats anem tots cap al zoo, zoo, zoo anem-hi plegats gats, gats, gats Mira l’elefant amb la llarga trompa les orelles mou i la llarga trompa menja cacauets amb la llarga trompa i que bé que ho fa! Anem tots cap al zoo... Mira tots els micos grat, grat, gratant-se es pengen i xisclen grat, grat, gratant-se com juguen i salten, grat, grat, gratant-se bufa quina picor! Anem tots cap al zoo... I l’ós negre fa oh, oh, ho, ho, ho molt a poc a poc oh, oh, ho, ho, ho No t’hi acostis tant oh, oh, ho, ho, ho et pot esgarrapar! Anem tots cap al zoo... Les gavines neden i amb el bec badoquen pesquen molts de peixos i amb el bec badoquen fins les més petites amb el bec badoquen quin tip de badocar! Anem tots cap al zoo...
http://www.youtube.com/watch?v=eLJWxHwauLg
La Castanyera Es el temps de collir castanyes la castanyera, la castanyera Ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat La camisa li ve petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc cloc I en ballar sempre gira així.
La filadora Un pobre pagès tenia una filla; tenia quinze anys i encara no fila, Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá. La nit de Nadal, n'es nit d'alegria; pren filosa i fus, dóna un tom per vila. Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá. N'encontra el galan. -Ahont ane, Maria?
La gallina ponicana La gallina ponicana pon deu ous cada setmana: pon, i un; pon, i dos; pon, i tres; pon i quatre; pon, i cinc; pon, i sis; pon, i set; pon, i vuit; pon, i nou; pon, i deu. La gallina de la Seu diu que amaguis aquest peu.
-A cal teixidor, que'n tinch pessa urdida. -Quantas canas tens, fermosa Maria? -Las canas que'n tinch, setze menos quinze. -Què en farem del tros, feinera Maria? -Farem tovallons i estovalles fines. D'altre cantó, llençols i camises. Del que sobrarà plantarem botiga. Cap més n'hi haurà tan ben proveïda.... -En això quedem, hermosa Maria
La gata i el gos Amb la gata i amb el gos jo us diré el que ens ha passat: la cassola és per terra i no se sap qui l'ha vessat, si serà el gos o bé el gat, que la nyigo, nyigo, nyigo, si serà el gos o bé el gat, aquell qui l'haurà vessat. Ja en respon una velleta: el gos jo l'he vista passar, però la gata no l'he vista ni sentida miolar, el gos pensa, jo no he estat, que la nyigo, nyigo, nyigo, el gos pensa, jo no he estat, però me l'he ben carregat. Faci fred o plogui o nevi al defora em fan anar, però a la gata quasi sempre la deixen jeure al sofà, que si la puc atrapar, que la nyigo, nyigo, nyigo, que si la puc atrapar, prou que me les pagarà. I, per tant, me'n vaig de casa, perquè ja n'estic cansat, atipeu-la bé a la gata que s'engreixi ben aviat, i doneu-li pa torrat, que la nyigo, nyigo, nyigo, i doneu-li pa torrat, d'all i oli ben sucat ... eh !
La lluna, la pruna (cànon a tres veus) La lluna, la pruna vestida de dol, son pare la crida i sa mare no vol ... Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams... En Pinxo va dir a en Panxo: vols que et punxi amb un punxó ? Però en panxa va dir a en Pinxo: punxa'm, però a la panxa no ... http://www.youtube.com/watch?v=6LIeVvflbnE
La manta al coll Mira mira a mi no en toques i no tingues tant de 'cuento' perquè fa més de vint dies que no m'he fumat un puro. Tot això que tu me dius estàs molt equivocat perquè fumes tots els dies sempre per la 'matinà'. La manta al coll i el cabasset 'mo' n'anirem al postiguet 'Arreando' xim pam pum. Per dos quintzets un duro per tres una pipa per quatre una guitarra per cinc una xica. El puro per a fumar la pipa per a lluir la guitarra per a tocar
la xica per a dormir. A la vora del riu mare m'he deixat les espardenyes mare no li ho diga al pare que jo tornaré a per elles. Ja fa quatre o cinc setmanes les tornares a deixar i d'esta no t'escapes que ton pare et trenque el cap. Una volta quan tornava el tio Pep de l'horta es va trobar en casa oberta la porta pujant per l'escaleta es troba un senyoret que oberta la bragueta li mostrava el cacauet.
La masovera O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat és el dilluns, el dilluns en compra llums.
O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat és el divendres, el divendres, faves tendres.
O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat és el dimarts, el dimarts en compra naps.
O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat és el dissabte, el dissabte, tot s'ho gasta.
O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat és el dimecres, el dimecres en compra nespres.
O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat és el diumenge, el diumenge, tot s'ho menja: Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s'ho gasta, tot s'ho menja.
O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat és el dijous, O lai lai, la masovera, la masovera. el dijous en compra nous. O lai lai, la masovera se'n va al mercat ... http://www.youtube.com/watch?v=z2MleOoCZTI
La minyona de Reus l'un ja n'hi rentava el peu, l'altre n'hi renta la cama, olailà!
Una minyona de Reus, filla de molt bona casa, per anar-se'n a ballar se'n posa ben pimpollada, olailà!
I el petit, més eixerit, passa de la lligacama. Ai! La mare què em dirà, quan em veurà tan mullada, olailà!
Ja en troba tres fadrinets de la primera florada
La Moreneta
(Sardana)
Moreneta benaurada, asseguda en el teu Tron, ets la joia més preuada que he guardat dins el meu cor. Ets la vida de ma vida, ets la saba de l'amor; dintremeu ets l'aigua viva que revifa el meu cor. El valor en aquest món cal per viure sense cap recel; ja mai res no hem farà por, vivint sempre en el teu cel. En aquest cel maravellós que la Verge m´ha donat, on tot es tan harmoniós com els cims de Montserrat. Moreneta estimada..! sempre amb mi et vull tenir!, i quan la nit sigui arribada, il·lumina el meu camí ! El camí vers a la vida de joiosa eternitat! Seràs sempre veneida oh verge de Montserrat! I quan ma fi sia complerta, en aclucar aquests ulls humans, fes que et vegi, Moreneta, amb els ulls espirituals.
La mosca Una mosca volava per la llum, i la llum es va apagar, i la pobra mosca es va quedar a la fosca, i la pobra mosca ja no va volar. (amb la a, e, i, o, u)
La presó de Lleida A la ciutat de Lleida n'hi ha una presó; de presos, mai n'hi manquen, petita, bonica, prou n'hi porta el baró. lireta, liró. Si n'hi ha trenta-tres presos, canten una cançó; l'ha treta i l'ha dictada, petita, bonica, el més jove de tots, lireta, liró. La nina se'ls escolta de dalt del mirador; a cada posadeta, petita, bonica, ne davalla un graó, lireta, liró. Els presos se n'adonen i paren laconaçó. - Canteu, canteu, bons presos,
petita, bonica, canteu-me la cançó, lireta, liró. - Com cantarem, senyora, si estem en greu presó? - Que us falta menjar o beure, petita, bonica, o us quiten la ració, lireta, liró. - No ens falta menjar i beure, ni ens quiten la ració; el que ens falta, senyora, petita, bonica, les claus de la presó, lireta, liró.
Aniré al meu pare, recaptaré el perdó. Qui és que l'ha dictada, petita, bonica, tan bonica cançó? lireta, liró. - El del barretet negre, el més jove de tots. ja se'n va n'el seu pare, petita, bonica, a demanar-li un do, lireta, liró.
- Canteu, canteu-me, presos,
- Ai pare, lo meu pare, jo vos dema'n un do; no vos dema'n València, petita, bonica, ni tampoc Aragó, lireta, liró.
acabeu la cançó; petita, bonica, que m'en captiva el so, lireta, liró.
Ni tampoc Barcelona, ciutat de gran valor. - Ai, filla, Margarida, petita, bonica,
quin do vols que jo et do? lireta, liró. - Ai, pare, lo meu pare, les claus de la presó. - ai, filla, Margarida, petita, bonica, això no pot ser, no, lireta, liró. Els presos fugirien, com quedaria, jo? Digues per què vols, filla, petita, bonica, les claus de la presó? lireta, liró. - Ai pare, lo meu pare, per treure'n l'animador. - Ai, filla, Margarida, petita, bonica, qui és ton animador? lireta, liró. - Ai pare, lo meu pare, el més petit de tots. -Ai, filla, Margarida, petita, bonica, això no pot ser, no! lireta, liró. Han cremat la Garriga, Conflent i Rosselló. - Dels presos que allà canten, petita, bonica, digueu, què en fareu, vós? lireta, liró. - s'acosta el sant dissabte, els penjaran a tots. - Ai, pare, lo meu pare, petita, bonica, no pengeu l'animador! lireta, liró. - Ai, filla, Margarida, serà el primer de tots.
Les cordes són filades, petita, bonica, que en costen a pes d'or. lireta, liró. - Ai pare, lo meu pare, pengeu-me a mi i tot; feu les forques de plata, petita, bonica, feu-ne los dogals d'or, lireta, liró. I a cada cap de forca poseu-hi un pom de flors; perquè la gent que passi petita, bonica, sentin la bona olor lireta, liró. Resin un parenostre per l'anima dels dos, i diguin "Ai la trista, petita, bonica, que ha mort per l'animador! lireta, liró. Déu la perdó, floreta, mardí de cada flor. - Qui és aquesta donzella petita, bonica, que és morta per amor? lireta, liró. Néta és del rei d'Hongria, parenta d'Aragó. déu l'haja perdonada, petita, bonica, la filla del baró."lireta, liró. Mentre el baró dormia la filla no dorm no, li n'ha dat dormitori, petita, bonica, dormitori del bo, lireta, liró.
Que de vint-i-quatre hores no tornarà a raó. Sota el coixí li troba, petita, bonica, les claus de la presó, lireta, liró. - Eixiu, eixiu, lospresos, eixiu, eixiu-ne tots; aneu's-en cap a França, petita, bonica, i feu-ne una cançó, lireta, liró. La filla vos lliberta, la filla del baró.El qui no se'n vol moure, petita, bonica, n'es lo seu animador, lireta, liró. - Anem, anem, la bella, a fira a Tarascó; us compraré les vrobes, petita, bonica, del més bonics colors, lireta, liró. Les tallaran set sastres, cosint-les vint-i-dos; a cada estisorada, petita, bonica, durem un ram de flors, lireta, liró. A cada punt d'agulla refermaré l'amor. Quan les tindreu cosides, petita, bonica, ens casarem tots dos.lireta, liró. Els presos tots corrien, no corre l'animador. girat cap endarrera, petita, bonica, guaitava el seu amor, lireta, liró.
LA SANTA ESPINA...... Texto: Angel Guimerà i Jorge / Música: Enric Morera i Viura
Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol, que no hi ha terra més ufana sota la capa del sol. Déu va passar-hi en primavera, i tot cantava al seu pas. Canta la terra encara entera, i canta que cantaràs. Canta l'ocell, lo riu, la planta, canten la lluna i el sol. Tot treballant la dona canta, i canta al peu del bressol. I canta a dintre de la terra el passat jamai passat, i jorns i nits, de serra en serra, com tot canta al Montserrat. Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol, que no hi ha terra més ufana sota la capa del sol.
La sardana No es la dansa lasciva,la innoble, els uns parells d'altres desaparellats es la dansa sencera de un poble que estima i avança donant-se les mans la garlanda suaument es deslliga, desfent-se, s'eixampla, esvaint-se al voltant cada ma tot deixant a l'amiga li sembla prometre que ja tornaran ja i tornaran de parella en parella tot ma pàtria cabrà en eixa anella i als pobles diran: La sardana es la dansa mes bella de totes les danses que es fan i es desfan.
La Vall Del Riu Vermell
Trobarem a faltar (mancar) el teu somriure, dius que ens deixes te'n vas lluny d'aquí però el record de la vall on vas viure no l'esborra la pols del camí
El teu front duu la llum de l'albada ja no solquen dolors ni treballs i el vestit amarat de rosada és vermell com el riu de la vall
Quan arribis a dalt la carena mira el riu i la vall que has deixat i aquest cor que ara guarda la pena tan amarga del teu comiat.
La xocolata La xocolata, estava tant calenta de tant calenta la llengua em vaig cremar Sabeu per què? Sabeu per què? Sabeu per què? Em vaig cremar? Per què....: La xocolata, estava tant calenta.....
Les comares de Rubí Les comares de Rubí, que sí, que no, perquè sí, perquè no, que ho vull dir jo, prop de la riera. Les comares de Rubí, de tothom tenen què dir. Si el senyor de més avall, que sí.... si el senyor de més avall, s'ha comprat un dos cavalls. Si la noia de can Dou, ha estrenat un vestit nou. Que si el bon senyor rector, s'ha equivocat al sermó.
Les nenes maques Les nenes maques del de matí, s'alcen i reguen, s'alcen i reguen, les nenes maques del de matí, s'alcen i reguen el seu jardí. Jo també rego el meu hortet, faves i pèsols, faves i pèsols, Jo també rego el meu hortet faves i pèsols i julivert.
Les oques van descalces Les oques van descalces, descalces, descalces. Les oques van descalces, i els ànecs també. Els posarem sabates, sabates, sabates. Els posarem sabates, i mitjons també
Les pometes Nou pometes té el pomer, de nou una, de nou una; nou pometes té el pomer, de nou una en caigué. Si mireu el vent d'on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d'on ve, veurem com dansa el pomer. Vuit pometes té el pomer... Set pometes té el pomer... http://www.youtube.com/watch?v=2vVt68kitKY http://www.youtube.com/watch?v=nxoHY0YZTp4 (ball)
Llarg i prim, parent d'en Bufa Llarg i prim, parent d'en Bufa, el seu pare és un pagès carallot, que s'estarrufa i s'enfarina com si res, perquè sa filla Riteta s'ha fet la resolució, no vol pasturar cabretes, no, no, no.
que ja és prouta qualitat.
A sa filla grans molèsties els promesos li han portat, i tots tenen noms de bèsties,
Llarg i prim, parent d'en Bufa, el seu pare és un pagès ...
El fill gran de cal Oruga, el noi de cal Escorpí, el mitjà de can Tortuga i l'hereu de cal Garrí. Per això s'ha casat amb un potentat.
Margarideta Margarideta, lleva't de matí; deixa de fer matinada! Margarideta, lleva't de matí; de seguit ves-te a vestir. Prou em llevaria jo, si em portava algú sabates; prou em llevaria jo, que sabates no en tinc no. Pere va a la plaça; Pere ja n'hi compra; Pere ja se'n torna; Pere ja és aquí. Margarideta, lleva't de matí. (Prou em llevaria jo: si espardenyes..., si sabates..., si faldilles..., si pinteta....)
Marrameu torra castanyes Marrameu torra castanyes a la voreta del foc, ja n'hi peta una als morros, ja en teniu marrameu mort. pica ben fort, pica ben fort, que piques fusta, pica ben fort. Marrameu i Marrameua, s'embolica amb un llençol, feia veure que era un home i era una fulla de col. Marrameu ja no s'enfila per terrats ni per balcons, que té una gateta a casa que li cus tots els mitjons
Muntanyes del Canigó Muntanyes del Canigó fresques són i regalades sobre tot ara l'estiu que les aigues són gelades, que les aigues són gelades. Tres mesos m'hi vaig estar sens veure persona nada, sinó un trist rossinyolet que en eixir del niu cantava. El rossinyolet s'és mort, tres dies ha que no canta. Jo d'aquí me'n vull anar, que l'enyorament m'hi mata. Ningú m'ha comprès el mal, ni metges ni apotecaris, sinó una nina gentil que l'amor me'n té robada. Me'n té robada l'amor, el meu cor i les entranyes. Jo me n'aní a l'Empordà per purgar-me i xaroparme. I ni amb purgues ni amb xarops la salut a mi no em tornava. Un dia jo l'encontrí, l'encontrí a punta d'alba. Jo l'encontrí en el riu, en el riu, que ensabonava. Jo li'n dic: Déu me la guard, rosa fresca i regalada.
Ja no me'n torna raó, com si l'hagués malparada. Jo que l'hi torno a donar, i ella calla altra vegada. No sé amb què et compararé, si amb el vent o amb la gelada. Et compararé amb el vent, que cada hora fa mudança. Al de matí, vent serè, a les onze, marinada, a mig dia, vent de dalt i a la tarda, tramuntana. Me la miro jo dels peus, veure quin calçat portava: porta sabata amb taló i la mitgeta encarnada. Me la miro jo del cos, veure quin gipó portava: porta gipó d'escotí amb un cordonet de plata. Me la miro jo del cap, de quin modo va tocada: porta una pinteta d'or amb uns lligaments de plata. Al seu pare jo vull dir, i també a la seva mare, que si me la volen dar la prendré de bona gana. Que si la guarden per mi tres robes li vull comprarne: una de color de sang,
l'altra de color manglana, l'altra tirarà su el verd, que li honrarà la cara; uns penjants li'n vull comprar de la pedra bigarrada. Dins l'església me n'entrí a suplicar als sants i santes; li demano de bon cor a la Verge del Rosari. Que me'n volgués alcançar a qui em fa viure amb cuidança. Quan de missa vaig eixir la meva amor hi entrava. Ella arrenca un gran sospir des del fons de les entranyes. El sospir en fou tan gran que en terra me va fer caure. -Aixeque-vos, vós, galant; teniu-ne ferma fiança: mentre no us deixaré a vós, jo deixaré tots els altres. Mentre no us deixaré a vós, jo deixaré tots els altres. Mare, jo vull tal fadrí: no teniu que delità-us-e. -Casa't, si tu tant el vols; vianda no en té pas gaire. -No us hi va pas res a vós; ja la guanyarem nosaltres.
Napoleó Napoleó, tenia cent soldats ... marxant al mateix pas. Allioli allioli xup ... Allioli xupa xup ...
Pardalet, pardalet Pardalet, pardalet vine aquí (tres vegades) aquí a jugar amb nosaltres. Vine aquí ben depresset (dues vegades) aquí a jugar amb nosaltres (Rossinyol.....Colomet....Oh, Pit-roig....Oreneta.... etc. )
Patufet Patufet, d'on véns? De la muntanya, de la muntanya. Patufet, d'on véns? De la muntanya, de veure el temps. I quin temps hi fa? Plou i neva, plou i neva. I quin temps hi fa? Plou i neva i nevarà
Peu polidor Peu polidor de la Margarideta, Peu polidor de la Margaridó. Toca-li el peu a la Margarideta. Toca-li el peu a la Margaridó. ( ....cama llargueta, ....genoll rodó, ...cuixa maduixa, ....panxa forteta, ...melic rodó,...pits de cabreta, ...barba amb punteta, ....nas de bruixeta, ...orella estreta, ...boca burleta.....)
Picarel·la Al pati de l’escola hi havia un ocellet, ohé, ohé, es deia Pica-soques i feia el seu niuet, ohé, ohé. Pica-soques, Pica-soques, Pica-soques, pica bé. [bis] Al poble del meu pare hi havia un vinater, ohé, ohé, es deia Picarel·la i no tenia muller, ohé, ohé. Picarel·la, Picarel·la, Picarel·la, pica bé. [bis]
Ploreu Ploreu Ninetes Ploreu, ploreu ninetes que el ruc està malalt; té mal a la poteta i el ventre li fa mal. No pot menjar civada sinó pinyons pelats, no pot dormir a l'estable sinó en coixins daurats
PLOU I FA SOL....... Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol, les bruixes porten dol. Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol, les bruixes fan un ou.
PUFF, EL DRAC MÀGIC
Puff, era un drac màgic que vivia al fons del mar però sol s’avorria molt i sortia a jugar. Hi havia un nen petit que se l’estimava molt. Es trobaven a la platja, jugant de sol a sol. Tots dos van preparar un viatge molt llarg volien anar a veure el món travessant el mar. http://www.youtube.com/watch?v=2VxZ-RqTpDM
Pujarem dalt del cim Pujarem dalt dels cims amb el cor alegre, baixarem a la vall quan es faci fosc. Vora el foc en la nit freda, cantarem una cançó: La, la, la, la, la, visca el dia! la, la, la, la, la, bona nit!
Quan el pare no té pa Fes-te encí, fes-te ençà que em fas nosa, que em fas nosa; Fes-te encí, fes-te ençà que em fas nosa per ballar
Quan el pare no té vi, la canalla, la canalla, quan el pare no té vi, la canalla fa dormir.
Quan el pare no té pa, la canalla, la canalla, quan el pare no té pa, la canalla fa ballar.
Ara que el pare no hi és, salta i balla, salta i balla; ara que el pare no hi és salta i balla pels carrers.
Quan jo estava a caseta Quan jo n'era a caseta i era un petit pastor a pasturar anava tot cantant la cançó. Cançó, cançó d'anar a la muntanya, cançó, cançó del petit pastor. El llop una vegada va menjat-se un moltó sols la pell va deixar-ne, sols la pell del moltó.
Cançó, cançó... Deu-e la pell mon pare (a)questa pell de moltó que em vull fer una samarra doncs fa fred de debò. Cançó, cançó... Els galans i les noies diuen:-Vés quin minyó, que amb la pell d'una bèstia en fa festa major!
Quan les oques van al camp Quan les oques van al camp la primera, la primera, quan les oques van al camp la primera va al davant la segona va al darrera i després va la tercera. Quan les oques van al camp la primera va al davant.
Que li donarem a la pastoreta Que li donarem a la pastoreta?, Que li donarem per anar a ballar? Jo li donaria una caputxeta i a la muntanyeta la faria anar. Que a la muntanyeta no hi neva ni plou, i a la terra plana tot el vent si mou. Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí flors i violes i romaní. (Jo li donaria unes arrecadetes...., unes faldilletes...., unes sabatetes...., unes mitgetes....)
Quinze són quinze Quinze són quinze, quinze, quinze, quinze, quinze són quinze, quinze, quinze són.
Roseta d'Olivella N'és Olivella una vila molt bella, hi ha una donzella que a mi em fa penar. dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...» tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar. jo en vaig in en vinc per la vora, vora de l'aigua. jo en vaig in en vinc per la vora, vora del riu. els vostres ulls, vostres cabells i orelles, pits i mamelles me'n tenen lligat. dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...» tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar. jo en vaig in en vinc per la vora, vora de l'aigua. jo en vaig in en vinc per la vora, vora del riu. quatre vegades la'n só demanada, quatre vegades me'n só dit que no. quatre vegades, quatre carbasses. déu me'n conservi tan bona llavor. jo en vaig in en vinc per la vora, vora de l'aigua. jo en vaig in en vinc per la vora, vora del riu. i en arribar dalt del pla de Corbera miro endarrere i em poso a plorar. dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...» tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar. jo en vaig in en vinc per la vora, vora de l'aigua. jo en vaig in en vinc per la vora, vora del riu.
Rossinyol, bon rossinyol Rossinyol, bon rossinyol Rossinyol, bon rossinyol, tu que cantes a l'albada, no baixis a la ciutat, que hi ha una gent molt ingrata, que diu que estima els ocells, perquè son cor els regala i els que canten millor, els tanquen dins d'una gàbia.
Saca de palla Balla que balla, saca de palla, saca de plom, el més petit... farà un rodolom!!
Si la barqueta es tomba Si la barqueta es tomba, nena no tinguis por, alça la corda enlaire i canta una cançó. Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge. Són els dies de la setmana.
Sol, Solet Sol, solet, vine'm a veure, vine'm a veure. Sol, solet, vine'm a veure que tinc fred. Si tens fred, posa't la capa, posa't la capa. Si tens fred, posa't la capa, i el barret. Si Sant Josep ho vol farà bon dia, farà bon dia. Si Sant Josep ho vol farà bon dia i bon sol. http://www.youtube.com/watch?v=epfvYIZoIvY
Som els cavallers Som som som som els cavallers llers llers i el que no digui res no té dret a carmanyola i el que no digui res no té dret alçar el porró. Atenció cavallers: la mà dreta entra en accióooo.
Som som som som els cavallers llers llers i el que no digui res no té dret a carmanyola i el que no digui res no té dret alçar el porró. Atenció cavallers: el peu dret entra en accióooo.
Som som som som els cavallers llers llers i el que no digui res no té dret a carmanyola i el que no digui res no té dret alçar el porró. Atenció cavallers: la mà esquerra entra en accióooo.
Som som som som els cavallers llers llers i el que no digui res no té dret a carmanyola i el que no digui res no té dret alçar el porró. Atenció cavallers: el peu esquerra entra en accióooo.
SON SONETA Son, soneta, vine aquí, a la vora del coixí, Quan la soneta vindrà, el ..(nom).. s’adormirà.
Tenia un gall Tenia un gall que era molt bonic, l'alimentava prop del meu jardí, el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí! Tenia un gos que era molt graciós, no s'adormia fins fer-se fosc, el petit gos feia bup-bup-bup! el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí! Tenia un gat que era espavilat, l'alimentava prop del meu terrat, el petit gat feia miau, miau! el petit gos feia bup-bup-bup! el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí! Tenia un porc que n'era molt fort, menjava cols i espinacs de l'hort, el petit porc feia groing, groing, groing! el petit gat feia miau, miau! el petit gos feia bup-bup-bup! el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí! També tenia un aneguet que es passejava amb el cap molt dret, el petit ànec feia qüec, qüec, qüec! el petit porc feia groing, groing, groing! el petit gat feia miau, miau! el petit gos feia bup-bup-bup! el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí! A l'estable hi tenia un cavall, jo el pentinava amb un raspall, el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!! el petit ànec feia qüec, qüec, qüec! el petit porc feia groing, groing, groing! el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup! el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí! Al corralet hi tenia un be que s'alimentava amb l'estómac ple el petit be feia beeeeee, beeee!! el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!! el petit ànec feia qüec, qüec, qüec! el petit porc feia groing, groing, groing! el petit gat feia miau, miau! el petit gos feia bup-bup-bup! el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí! Tenia una vaca i un bou, menjant menjant no en tenien mai prou, el petit bou feia muuuuu, muuuuuu! el petit be feia beeeeee, beeee!! el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!! el petit ànec feia qüec, qüec, qüec! el petit porc feia groing, groing, groing! el petit gat feia miau, miau! el petit gos feia bup-bup-bup! el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí! Tenia un nen que era molt petit, l'alimentava quan era xic, el petit nen feia anguè, anguèee!! Adaptacions.... Tenia un ós que era molt mandrós, i s'adormia fins a l'agost, el petit ós feia ouuu, ouuuuu (com un badall)... Un llop hi havia a prop del bosc, vora la granja era en fer-se fosc, el petit llop feia auuuuuu!! auuuuuu!!
Tinc un conill Tinc un conill que és molt eixerit, li toques la boca et mossega el dit.
Tinc tres conills són molt sapastrots, sempre que poden em tiren els pots.
Lairirum, lairirum, dei! Tinc dos conills, són molt bons minyons, sempre que puc els faig molts petons.
Tinc quatre conills que són molt polits, sempre que poden es llepen els dits. Tinc cinc conills
Tiruriruri Ti tiruriruri, cuà, cuà, cuà ... Un senyor que no hi veu gaire de l'Espluga de Francolí, va anar-se'n a Barcelona per poder-se divertir. I mentre es passejava pel carrer de l'Hospital, pensant-se abraçar una noia va abraçar un municipal. Ti tiruriruri, cuà, cuà, cuà ... El guàrdia va dir-li a l'home trobant-se així abraçat: qui no en veu tres en burro que no baixi a la ciutat. I així d'aquesta manera ha quedat ben demostrat, més val comprar unes ulleres que empaitar a l'autoritat. Ti tiruriruri, cuà, cuà, cuà ...
brillants com un sol, sempre que puc els porto a fer un vol.
Tot baixant per Collsacabra Tot baixant per Collsacabra hi ha una petita taberna, amb quatre excursionistes a la llum d´una llanterna.
El diàleg que mantenen ens el priva la censura, cadascú que s´ho imagini contemplant-se la natura.
De consells de bona mare porten plena la motxilla, han fet llarga caminada i les cames els fan figa.
-Mestressa jo vull ratafia -I una droga cola per mi! -Porteu-me una aspirina, demà hem de fer camí.
-Mestressa jo vull ratafia -I una droga cola per mi! -Porteu-me una aspirina, demà hem de fer camí.
Si passeu per Collsacabra i trobeu una taberna, no deixeu de fer la tassa a la llum d´una llanterna.
D´aquests quatre excursionistes un n´hi ha que no carbura, vol fer llarga caminada i és tossut com una mula.
-Mestressa jo vull ratafia -I una droga cola per mi! -Porteu-me una aspirina, demà hem de fer camí.
TRES I TRES I TRES Tres i tres i tres fan nou, nou i tres fan dotze, dotze i tretze vint-i-cinc, ai, ves, qui ho diria? dotze i tretze vint-i-cinc, ai, ves, qui ho diria?
TRES, SIS I NOU....... Tres, sis, nou, estira-li la cua, estira-li la cua. Tres, sis, nou, estira-li la cua a l'esquirol. Si l'esquirol no ho vol, estira-li la cua, estira-li la cua, si l'esquirol no ho vol, estira-li la cua a qualsevol.
Un gat tenia una puça Un gat tenia una puça. - Una... què? - Una puça. - Una... què? - Una puça. - Ahhh! Un gat tenia una puça a la cua, a la cua; i li feia pessigolles a la cua, a la cua. Ai quines pessigolles que li fa! A la panxa.... Al nas.... A l'orella....
Un senyor damunt d'un ruc Un senyor damunt d'un ruc, un senyor damunt d'un ruc, un senyor damunt d'un ruc, damunt d'un ruc, damunt d'un ruc. La pobre bèstia va relliscar, va caure a l'aigua i es va ofegar. I el senyor deia per tot arreu: Qui no vol caure, qui no vol caure, que vagi a peu.
Una dona llarga i prima Una dona llarga i prima ara va de bo! Prima com un bacallà ara va de bo! Prima com un bacallà ara va de bo! Que de bo va! Es passeja per sa plaça ara va de bo! -Caragols qui en vol comprar! ara va de bo! Caragols qui en vol comprar ara va de bo! Que de bo va! -A quan els veneu, madona? ara va de bo! -Avui van esmesurats. ara va de bo! Avui van esmesurats ara va de bo! Que de bo va! -No me'ls podríeu dar a quatre? ara va de bo! -A quatre no els hi puc dar! ara va de bo! A quatre no els hi puc dar ara va de bo!
Que de bo va! -Mal no vos caigués es covo ara va de bo! I no el poguéssiu aixecar! ara va de bo! I no el poguéssiu aixecar ara va de bo! Que de bo va! En d'haver girat cantó, ara va de bo! Es covo li trabucà ara va de bo! Es covo li trabucà ara va de bo! Que de bo va! Una dona llarga i prima ara va de bo! Prima com un bacallà ara va de bo! Prima com un bacallà ara va de bo! Ara va de bo! Ara va de bo que de bo va! Que de bo va! Que de bo va! Ara va de bo que de bo va!
http://www.youtube.com/watch?v=cZACakTfcdI
Una d'esdrúixoles Una nit lànguida i molt insípida, per vies cèntriques va caminant, sota la típica finestra gòtica a cops de cítara va recitant:
que ni los pájaros lo xerraran".
"Niña purísima de faz angélica, que entre las sábanas clapando estás, ábreme sílfide tu alcoba cálida,
"Escolta Fígaro, deixa't d'esdrúixoles, agafa la cítara i fot el camp".
La noia pèrfida no era romántica, i de la música se'n va cansar:
Una plata d'enciam Una plata d'enciam ben amanida, ben amanida una plata d'enciam, ben amanida amb oli i sal. Sucarem un tros de pa pel que toqui, pel que toqui, sucarem un tros de pa pel que toqui a pagar.
Vella Xiruca Vella xiruca, quantes hores passades, quanta alegria fas reviure al meu cor, quantes cançons al teu bon pas foren cantades no en resta cap record. Pujant les muntanyes blanques de ney, fent ruta vers el vel blau m'has fet descobrir la joia del bon Déu i assaborir la pau.
Vells temps Diuen que els temps canvien i tots els tramvies van sense cavalls. Però, ara, set cops per setmana, de tant passar gana fem molt de badalls. "Antes, por una peseta, comías chuletas en un restaurant", i, ara, per quatre pessetes ni et dóna mongetes l'auxili social.
Vicent de la meua vida Enmig del riu hi ha una penya-a, passa l´aigua i no la toca-a-a, Vicent de la meua vida-a, vine i toca´m a la porta-a-a. Alça l´aleta polleta, no em picaràs pollastret, que les xiques d´este poble, tenen el geni curtet. tenen el geni curtet, tenen el geni curtet. Alça l´aleta polleta, no em picaràs pollastret.
Vinyes verdes vora el mar Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs. Vinyes verdes vora el mar ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verdes
vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs. Vinyes verdes, soledat del verd en l'hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat. Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina... Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor... Dins del cep s'adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d'or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor... Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard... Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar! Vinyes verdes, soledat del verd en l'hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat. Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina... Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor... Dins del cep s'adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d'or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor... Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau cap al tard... Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!
Virolai Rosa d'abril, morena de la serra, de Montserrat estel, il·luminau la catalana terra; guiau-nos cap al cel. Amb serra d'or los angelets serraren eixos torons per fer-vos un palau; Reina del Cel que els serafins baixaren, dau-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d'estrelles coronada, ciutat de Déu que sommià David, a vostres peus la lluna s'és posada, lo sol sos raigs vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols estrella d'Orient, siau pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors lo port de salvament. Donau consol a qui la pàtria enyora sens veure mai los cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, tornau a Déu los cors que l'han
deixat. Mística font de l'aigua de la vida, rajau del cel al cor de mon país; dons i virtuts deixau-li per florida; feu-ne, si us plau, lo vostre paradís. Ditxosos ulls, Maria, los que us vegen! ditxós lo cor que s'obre a vostra llum! Rosa del cel que els Serafins voltegen, a ma oració donau vostre perfum.
Cedre gentil del Líbano corona, arbre d'encens, palmera de Sion, lo fruit sagrat que vostra amor nos dóna és Jesucrist, lo Redemptor del món. Amb vostre nom comença nostra història, i és Montserrat lo nostre Sinaí; sien per tots l'escala de la Glòria eixos penyals coberts de romaní. Rosa d'abril, morena de la serra, de Montserrat estel, il·luminau la catalana terra; guiau-nos cap al cel.
Visca la rosa El meu xicot em deixa ohé visca la rosa! El meu xicot em deixa ohé visca la rosa! No sé per què serà visca la rosa i el lilà! No sé per què serà visca la rosa i el lilà!
ohé visca la rosa! Molt més que jo, qui sap visca la rosa i el lilà!
N'ha anat a veure a una altra ohé visca la rosa! N'ha anat a veure a una altra ohé visca la rosa! No sé si tornarà visca la rosa i el lilà! No sé si tornarà visca la rosa i el lilà!
Si ella es mor diumenge ohé visca la rosa! Dilluns l'enterrara visca la rosa i el lilà!
Es diu que és molt bonica
Volem pa amb oli Volem pa amb oli, pa amb oli volem. Volem pa amb oli, pa amb oli volem. Volem pa amb oli, pa amb oli volem. Si no ens en donen, si no ens en donen no callarem...
Diuen que està malalta ohé visca la rosa! Potser que es morirà visca la rosa i el lilà!
Dimarts ell vindrà a veure'm ohé visca la rosa! Però jo no el voldré pas visca la rosa i el lilà!
fi del recull