escrits dia del llibre 2009 by joseluis.paraiso

DIA DEL LLIBRE SANT JORDI 2009

AULA DE FORMACIÓ D'ADULTS DE SANT SADURNÍ D'ANOIA

AFA Sant Sadurní d'Anoia

àgina 76 22Pd' abril1 de 2009

Dia del Llibre 2009

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 2 de 76

Dia del Llibre 2009

ORACIÓ AL S E N YOR S ANT JORDI

“Senyor sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda’ns sempre del crim de la guerra civil. Allibera’ns dels nostres pecats d’avarícia i enveja, del drac de la ira i de l’odi entre germans, de tot altre mal. Ajuda’ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén”. L’estampeta se’m perdia: no recordo l’any ni el dia. Salvador Espriu

No hi ha res com un truc a la porta per precipitar el moviment potencial. Quan ets a la part de fora d'una porta i truques al timbre, ha de passar alguna cosa. Algú ha de respondre; hi hagi el que hi hagi a dins, s'ha de revelar. Es respondran preguntes, es dissiparan incerteses o misteris. Començarà una situació que a través de complicacions desconegudes conduirà a una conclusió imprevisible. (Wallace Stegner: En lloc segur. )

Hem trucat a les vostres portes i això ens heu respòs: AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 3 de 76

Dia del Llibre 2009

INDEX Pàgina 



Aula 1 •

Rhimou Ahmadouch

Autobiografia

•

Carles Riambau

Una rosa

•

Fatima Hammouchi

Autobiografia

•

Fatima El Youssofi

Autobiografia

•

Fatima El Arras

Autobiografia

•

Faouzia

Autobiografia

•

Fatiha Rejem

Autobiografia

•

Jamila Kamaouch

Autobiografia

•

Latifa Aohmid

Autobiografia

•

Malika Azirar

Autobiografia

•

Lola

•

Naoual

Dia del llibre i de la rosa

•

Nato Rukhaia

Sant Jordi gloriós

•

Puri Díaz

L'heroi Jordi

•

Salvadora Duque

•

Yamina

Autobiografia

•

Zouliha

Autobiografia

•

Rosa Olivè

Rosa de la bardissa

Aula 2

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 4 de 76

Dia del Llibre 2009



•

Montserrat Mabras

Where is happiness?

•

Isabel Coloma

The Penedès, my land

•

Meriem Bouid

Tànger

•

Laura Marco

Televisión basura

•

Medi

Primavera

•

Margarita Vinuesa

Noche sin viento

•

Inga

Mi querida patria

•

Tea

Leyenda sobre Tblisi

•

Fatima Zohra

Mi primer cumpleaños en España

•

Pili

Imagina

•

Montserrat Esteve

If i were a fairy

•

Maria Noya

Catalunya

•

Josep Vidal

Ara que tinc 60 anys

Aula 3 •

Teresa Raventós

La rosa de Sant Jordi

•

Fina Soler

L'Oriol i el Pere van d'excursió

•

Pepi Aguilera

Vacances a una illa

•

Neus Centelles

A la meva tieta

•

Mercè Torrents

Les meves experiències

•

Pepa Narváez

El desdichado / Las aldeas

•

Pepa Narváez

La civilización mata la moral

•

Pepa Narváez

El viejo palacio

•

Magdalena Mallofrè

Un dia de relax

•

Àngels Carrasco

El viatge que no vaig fer

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 5 de 76

Dia del Llibre 2009

•

Montserrat Guzmán

La reina del cafè

•

Rosa Gómez

Las golondris estan en mi casa

•

Anna Ma. Figueras

Hisòria d'un gos

•

Fina Miró

Sortida a l'Arboç

•

Florencia

En Marcelí

•

Alex casanovas

Viatge a la fi del món

•

Matilde Grande

Novel·la

•

Ma Josep Berlanga

Té utilitat la informàtica?

•

Remei Puyó

Quin esgotament!

•

Florinda

Vacances a França

•

Montserrat Querol

Quina rutina!!!

•

Fina Yepes

Excursió a Montserrat

•

Maria Josep Cantero

Vacaciones de verano

•

Montserrat Royo

Vacances al poble dels pares

•

Hafsa Yamani Laroussi

Viaje en avión

•

Lluisa

Viaje a Thailandia

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 6 de 76

Dia del Llibre 2009

AULA 1

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 7 de 76

Dia del Llibre 2009

RHIMOU AHMADOUCH . INSTRUMENTAL- 1 DIA DEI LLIBRE 2OO9 ME LLAMO RHIMUO AHMADOUCH TENGO 44 AÑOS Y VIVO EN SANT SADURNI DESDE HACE 2O AÑOS ESTOY CASADA Y TENGO 4 HIJOS UNO TIENE 25 AÑOS OTRO 22 AÑOS 21 AÑOS EL MÁS PEQUEÑO QUE TIENE 16 AÑOS MI MARIDO DE LLAMA AHMED EL DIA DE SANT JORDI ES EL 23 DE ABRIL ES UNA FIETA MUY BONITA Y ROMANTICA A MI ME G UTA MUCHO Y YO TAMBIEN LA CELELBRO OS DESEO A TODOS UN , BUEN DIA DE SANT JORDI !!

CARLES RIAMBAU . CATALÀ BÀSIC- A

Una Rosa Sant Jordi, santa diada Del passat i l’avenir, Fe Pàtria nostrada Del meu cor fas sobreeixir. Oh la bella matinada! Quina joia de collir Una rosa perlejada Una rosa a mig obrir! Carles Riambau

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 8 de 76

Dia del Llibre 2009

FATIMA EL HAMMOUCHI. INSTRUMENTAL- 1 DIA DEL LLIBRE 2009 ME LLAMO FATIMA HAMMOUCHI TENGO 38 AÑOS HACE 2 AÑOS QUE VIVO EN SANT SADURNI ESTOY CASADA MI MARIDO SE LLAMA HASAM Y TENGO 4 HIJOS UNO DE 15 AÑOS OTRO DE 13 Y LA MAS PEQUEÑA QUE TIENE 8 AÑOS EL DIA DE SANT JORDI ES EL 23 DE ABRIL LOS HOMBRES REGALAN ROSAS A LAS MUJERES Y ESTAS UN LIBRO A LOS HOMBRES.

FATIMA EL YOUSSFI. INSTRUMENTAL- 1 DIA DEL LLIBRE 2009ME LLAMO FATIMA EL YOUSSFI TENO 43 AÑOS Y VIVO EN SANT SADURNI DESDE HACE 10 AÑOS ESTOY CASADA MI MARIDO SE LLAMA OMAR EL DIA DE SANT JORDI ES LE 23 DE ABRIL LOS HOMBRES REGALAN ROSAS Y LAS MUJERES UN LIBRO ES UNA FIESTA MUY BONITA Y ROMANTICA A MI ME GUSTA MUCHO Y YO TAMBIEN LA CELEBRO OS DESEO A TODOS UN BUEN DIA DE SANT JORDI.

FATIMA EL ARRAS . INSTRUEMENTAL- 1 DIA DEL LLIBRE 2009ME LLAMO FATIMA EL ARRAS SOY DE MARRUECOS Y TENGO 41 ANOS . VIVO EN SANT SADURNI ESTOY CASADA MI MARIDO SE LLAMA MOHAMED Y TENGO 5 HIJOS UNO DE 22 AÑOS OTRO DE 2O OTRO 19 OTRO 11 Y EL MAS PEQUEÑO QUE TIENE 9 AÑOS EL DIA DE SANT JORDI EL 23 DE ABRIL LOS HOMBRES REGALAN ROSAS A LAS MUJERES Y ESTAS UN LI BRO A LOS HOMBRES

FAUOZIA. INSTRUMENTAL- 1 DIA DEL LLIBRE 2009ME LLAMO FAUOZIA EL BOUZNANE TENGO 35 ANOS Y VIVO EN SANT SADURNI DESDE HACE 10 ANOS E STOY CASADA Y TENGO 3 HIJOS UNO TIENE 9 AÑOS OTRO 7 AÑOS Y EL MÁS PEQUENO CUE TIENE 6 AÑOS MI MARIDO SE LLAMA ABDIKADAR EL DIA DE SANT JORDI ES EL 24 DE ABRIL. LOS HOMBRES REGALAN ROSAS A LAS MUJERES Y LAS MUJERES UN LIBRO ES UNA FIESTA MUY BONITA Y ROMANTICA A MI ME GUSTA MUCHO YO TAMBIEN LA CELEBRO OS DESEO A TODOS UN BUEN DIA DE SANT JORDI

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 9 de 76

Dia del Llibre 2009

FATIHA REJEM. INSTRUMENTAL- 1 DIA DEL LLIBRE 2OO9 ME LLAMO FATIHA REJEM SOY DE MARRUECOS TENGO 45 AÑOS HACE 1O AÑOS ESTOY CASADA M I MARI DO SE LLAMA ALLAL Y TENGO 5 HIJOS EL DIA DESANT JORDI ES EL 23 DE ABBRIL LOS HOMBRES REGALAN ROSAS Y LAS MUJERES UN LIBRO A LOS HOMBRES. BUEN DIA DE SANT JORDI!!

JAMILA. INSTRUMENTAL- 1 DIA DEL LLIBRE 2009 ME LLAMO JAM ILA KAMAOUCH SOY DE MARRRUECOS Y TENGO 42 AÑOS HACE 7 AÑOS QUE VIVO EN SANT SADURNÍ ESTOY CASADA MI MARIDO SE LLAMA HAMED Y TENGO 6 HIJOS E L DIA DE SAN JORDI ES EL 23 DE ABRI L LOS HO MBRES REGALAN ROSAS A LAS MUJER Y ESTAS UN LIBRO A LOS HOMBRES.

LATIFA AOHMID. INSTRUMENTAL- 1 DIA DEL LLIBRE 2OO9 ME LLAMO LATIFA AHMADOUH SOY DE MARRUECOS TENGO 43 AÑOS HACE 7 AÑOS QUE VIVO EN SANT SADURNI ESTOY CASADA MI MARIDO SE LLAMA MOHAMED EL DIA DE SANT JORDI ES 23 DE ABRIL LOS HOMBRES REGALAN ROSAS A LAS MUJERES Y ESTAS UN LIBRO A LOS HOMBRES.

MALIKA AZIRAR. INSTRUMENTAL- 1 EL DIA DEL LLIBRE 2009 ME LLAMO MALIKA AZIRAR SOY DE MARRUECOS TENGO 42 AÑOS HACE 3 AÑOS QUE VIVO EN SANT SADURNI ESTOY CASADA MI MARIDO SE LLAMA MOHAMED EL DIA DE SANT JORDI ES EL 23 DE ABRIL LOS HOMBRES REGALAN ROSAS A LAS MUJERES Y ESTAS UN LIBRO A LOS HOMBRES.

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 10 de 76

Dia del Llibre 2009

LOLA . CATALÀ BÀSIC- B Un any més ha arribat Sant Jordi. I un any més tornem a celebrar aquest dia ple de la llum que posseeix la primavera. Els carrers s’omplen de flors i de colors i els catalans podem gaudir d’aquesta festa que forma part de la nostra cultura i de les nostres arrels. La rosa símbol d’amor omple amb el seu aroma tots als nostres sentits, i ens envolta amb la seva bellesa fent-nos. Partícips de la festa a persones de totes les races i tots els idiomes que viuen dintre del nostre poble. Visquem aquest dia de festa estimant la nostre cultura, defensant-la i gaudint d’allò que mai ens podrem treure. Feu partícips a totes les persones que han arribat d’altres països i junts farem dia a dia que la nostra cultura romangui. VISCA CATALUNYA! VISCA LA TERRA!

NAOUAL . CATALÀ BÀSIC- B Diada del llibre i de la rosa Antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs ,de les que eren excloses populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors. Segles després ,el costum d’obsequiar l’estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser ,com ho és en l’actualitat ,una festa típica arreu de Catalunya per tothom. No podem oblidar el caire nacionalista que sempre ha pres la festa, més gran encara quan la nacionalitat catalana era negada , i seu símbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar. La mateixa data coincideix amb el dia del llibre que commemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants del desenvolupament educatiu de l’home. Perquè ens estimem els llibres us fem aquest regal. Naoual Rgab AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 11 de 76

Dia del Llibre 2009

NATO RUKHAIA. CATALÀ BÀSIC- B SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit; Catalunya és el nom d’aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l’estima fins que sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món. Josep Maria de Segarra (1894-1961)

PURI DIAZ. CATALÀ BÀSIC - B L`HEROI JORDI La festa de Sant Jordi és el conjunt de celebracions que tenen lloc pels volts del 23 d’abril. Diada de Sant Jordi. El 23 d ‘abril és la data en què mori decapitat Jordi, un soldat romà esdevingut sant cristià. De la seva vida real se’n saben molt poques coses però la seva llegenda , segons la qual l’heroi Jordi va deslliurar una bella princesa de les urpes d’ un terrible drac ( un model d’història que ja existia a l Europa rural cristiana) va arrelar amb força a Catalunya i va fer estendre el culte al sant . La devoció pel sant cavaller s’estengué sobretot perquè apareixia muntat en el seu cavall blanc batallant al costat dels exèrcits catalans en moments difícils. Heroi almogàver i sant protector pels monarques catalans dels segles XIV a XV ,el moviment polític cultural de la Renaixença el converteix en patró de Catalunya , justament amb la Moreneta. Aquest patronatge ha esdevingut, amb la instauració del costum de la rosa i de llibre , la festa patriòtica i cívica de Primavera més celebrada arreu del Principat , com també en certes contrades del País Valencià i alguns pobles d’ Aragó. Avui ,la Festa de Sant Jordi - festa nacional en honor al patró, festa del llibre i els llibreters, i festa de l’amor i els enamorats- es una de les festes mes populars de Catalunya, PURI DIAZ AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 12 de 76

Dia del Llibre 2009

SALVADORA DUQUE MORALES. INSTRUMENTAL- 1 DIA DEL LLIBRE 2OO9 ME LLAMO SALVADORA TENGO 65 AÑOS Y VIVO SANT SADURNI DESDE HACE 45 AÑOS ESTOY CASADA Y TEMDO 3 HIJOS UNOTIENE 43 AÑOS OTRO 34 AÑOS Y ELMAS PEQUEÑO DUE TINE 29 AÑOS MI MARIDO SE LLAMA ANDRES EL DIA DE SANT JORDI ES EL 23 ABRIL LOS HOMBRES REGALAN ROSAS A LAS MUJERES Y LAS MUJRES UN LIBRO ES UNA FIESTA MUY BONITA Y ROMANTICA A MI ME GUSTA MUCHO Y YO TAMBIEN LA CELEBRO OS DESEO A TODOS UN BUEN DIA DE SANT JORDI.

YAMINA KAMROUCHI. INSTRUMENTAL- 1 DIA DEL LLIBRE 2009 ME LLAMO YAMINA KAMROUCHI .SOY DE MARRUECOS Y TENGO 35 AÑOS. HACE .5.AÑOS QUE VIVO EN SANT SADURNI ESTOY CASADA MI MARIDO SE LLAMA MUSTAPHA Y TENGO 3 HIJOS :UNO DE 15 AÑOS, OTRO DE 11 Y LA MAS PEQUEÑA QUE TIENE 8 AÑOS: EL DIA DE SANT JORDI ES EL 23 DE ABRIL LOS HOMBRES REGALAN ROSAS A LAS MUJERES Y ESTAS UN LIBRO A LOS HOMBRES.

ZOULIHA HMADDUH. INSTRUMENTAL- 1 DIA DEL LLIBRE 2009ME LLAMO ZOULIKHA TENGO 40 AÑOS Y VIVO EN SANT SADURNI DESDE HACE 1O AÑOS ESTOY CASADA Y TENGO 4 HIJOS UNO TIENE 14 AÑOS ATRO 9 AÑOS Y EL MAS PEQUEÑO TIENE 8 AÑOS MI MARIDO SE LLAMA MOHAMED EL DIA DE SANT JORDI ES EL 23 DE ABRIL LOS HOMBRES REGALAN ROSAS A LAS MUJERES Y LAS MUJERES UN LIBRO. ES UNA FIESTA MUY BONITA Y ROMANTICA A MI ME GUSTA MUCHO Y YO TAMBIEN LA CELEBRO. OS DESEO QUE TENGAIS UN BUEN DIA DE SANT JORDI !!!

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 13 de 76

Dia del Llibre 2009

ROSA OLIVÉ. CATALÀ BÀSIC- A

ROSA DE BARDISSA

Una rosa el nin trobà rosa de bardissa fresca i tendra el va encisar, i ell bo i ple de goig anà vers la flor que l’encisa rosa, rosa, roja, flor, rosa de bardissa. Diu el nin jo et trencaré rosa de bardissa diu la flor jo et punxaré perquè recordis bé car jo sóc punxadissa. Rosa, rosa... Ell esquerp la va trencar rosa de bardissa, més la flor el va punxar i ell de bo de bo plorà car n’era punxadissa. rosa, rosa... Rosa Olivé

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 14 de 76

Dia del Llibre 2009

AULA 2

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 15 de 76

Dia del Llibre 2009

Where is happiness?

On és la felicitat?

How many times have they wished you congratulations? We have also heard many times “be happy”. It is true that people have many happy moments, but they want to have more. We need to look for happiness, and we cannot wait for it. We need to enjoy every moment: a celebration, a birth, a wedding, a nice word, to help somebody, to visit somebody who needs you... All these little things can make you and others happy.

Quantes vegades t’han desitjat felicitats? També hem sentit moltes vegades “sigues feliç” És cert que la gent té molts moments feliços, pero volen tenir-ne més. Necessitem buscar la felicitat, i no podem esperar-la. Necessitem gaudir de cada moment: una celebració, un naixement, un casament, una paraula maca, ajudar a algú, visitar a algú que et necessita... Totes aquestes petites coses poden ferte feliç a tu i als altres.

Montserrat Mabras Anglès B1

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 16 de 76

Dia del Llibre 2009

THE PENEDÈS, MY LAND

EL PENEDÈS, MI TIERRA

The new history in the Penedès region dates from 1887 after the great depression caused by the famous plague of Phylloxera, which destroyed all the vineyards in the region. Shortly after, thanks to enterprising men with future’s vision, the vineyards were replanted with American vines resistants to Phylloxera. These men encouraged the vinegrowers to recover their fight’s spirit and confidence in the vineyards’ future. It is a privileged region in weather, with soft sun in winter and hard sun in summer, perfect for the growing of grapes. It is a land with a big extension of vines, from the coast to the mountains, twisted vines of great beauty which disappear under the green leaves when the grapes are mature. Grapes which keep men’s effort, who want to obtain the maximum quality for a well-known product: the wine. The variety of wines and “cavas” which this land gives requires the existence of a big number of cellars. The Penedès is divided in two different worlds: the land’s surface and the underground world, the cellars and caves stretching for kilometers and kilometers. These two worlds are joined by men and women’s hands, who work hard but with love and dedication so that we all can toast with our “cava” in parties and cellebrations.

La nueva historia del Penedès empieza en 1887 tras la gran depresión provocada por la famosa plaga de la Filoxera, que destruyó todas las cepas de la comarca. Poco tiempo después, gracias a hombres emprendedores y con visión de futuro, se inicia la repoblación de las viñas utilizando copas de pie americano resistentes a la Filoxera. Estos hombres lograron que los agricultores recuperaran su espíritu de lucha y confianza en el futuro de las viñas. Comarca privilegiada en el clima de sol suave en invierno y duro en verano, todo dispuesto para el cultivo de la vid. Tierra de extensas viñas, desde la costa hasta la montaña. Ceoas retorcidas de gran belleza, verdaderas esculturas que desaparecen bajo el verde cuando las uvas se desarrollan, uvas que guardan en sus entrañas el esfuerzo de los hombres que quieren conseguir la máxima calidad para un producto que todos conocemos: el vino. La variedad de vinos y cavas que da esta comarca requieren la existencia de un gran número de bodegas. El Penedès está dividido en dos mundos: el de la superficie de la tierra el mundo subterráneo de las bodegas y las cavas que se extienden kilómetros y kilómetros. Estos dos mundos están unidos por la mano de los hombres y mujeres que trabajan duramente con todo el amor y dedicación posible para que todos juntos podamos brindar con nuestros cavas en fiestas y celebraciones. Isabel Coloma Anglès B1

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 17 de 76

Dia del Llibre 2009

TÁNGER Yo voy a hablar de mi ciudad. Es Tánger, es una ciudad muy bonita y muy grande. Está al norte de Marruecos. Vive gente de todo el mundo. Antes cuando había la guerra de España con Marruecos, Tánger tenía visado y cuando entraba gente del sur necesitaba visado. Ahora tenemos calles de nombre español y también hay un teatro Cervantes, es muy bonito, de 1913. Esta ciudad es la punta de África y tiene muchos turistas todo el año. Es famosa por sus playas, montañas y museos. Meriem Bouid Castellano Básico

TELEVISION BASURA La llamamos así por su bajo o nulo contenido cultural, educativo o naturalmente de entretenimiento, pero que fomente el respeto y la convivencia. Son programas sobre famosillos/as y cuñados, primos, amigos y hasta vecinos de aquellos. Macarras y putillas. Se difaman entre ellos, estén vivos o muertos, con mentiras, griterio, lenguaje soez. Juicios paralelos, presunción de culpabilidad. Morbo y amarillismo. Todo dirigido por unos personajes que se supone son periodistas. Que animan, excitan y alimentan el cotarro. Acusamos a los medios, pero ellos, en buena razón, arguyen que el público tiene el mando. ¿Sómos una audiencia cutre?. Yo pienso que mayormente sí. Alguna responsabilidad tienen también los poderes públicos. Pero al final yo soy la dueña de mi casa, yo controlo, yo tomo el mando. Entre ver por la cerradura la desnudez física o moral del vecino, o ver un programa divulgativo de viajes o naturaleza, ¿qué elegimos?. Respondete con sinceridad. Y recuerda que siempre queda la opción de un buen libro de lectura, la radio, la charla, los juegos de sobremesa....Yo apago y me voy a estudiar inglés. Good night !!.

Laura Marco AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 18 de 76

Dia del Llibre 2009

PRIMAVERA La primavera dura tres meses: marzo, abril y mayo. El tiempo es muy bueno. El sol brilla y las flores crecen. Los campos y los árboles se llenan de verde. Los pájaros cantan alegres. Me gusta mucho la primavera porque significa que el calor está cerca. Medi Castellano Básico

NOCHE SIN VIENTO ACONTECIMIENTOS NOCTURNOS TEMBLANDO EN MIS ENTRAÑAS, BAJO LOS SUSURROS DEL DESPERTAR. NOCHE SIN VIENTO GIRALDA SIN MAR, SÓLO EL RECUERDO, SÓLO EL SUSURRO DE TUS LÁBIOS CÁLIDOS AL BESAR. DE TUS PASOS, SIENDO UN POEMA TU ANDAR. BAJO EL SILENCIO NOCTURNO, LAS CARICIAS DE TUS BRAZOS ACARICIÁNDOME SIN CESAR. NOCHE SIN VIENTO, LUNA EN EL MAR, TU RONCO ACENTO ME HACE SOÑAR.

Margarita Vinuesa Anglès A1 AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 19 de 76

Dia del Llibre 2009

MI QUERIDA PATRIA Mi patria es Georgia. Está situada en medio de dos mares, el mar Caspio y el mar Negro. Es muy bonita, con su paisaje, sus montañas y sus campos. Una antigua leyenda dice que cuando Dios repartía tierra los georgianos no se presentaron porque estaban en una fiesta, y cuando volvieron, Dios no tenía más tierra. Sólo tenía una tierra para él. Dios no tenía otra salida y regaló a los georgianos su tierra elegida. Por eso mi patria está bendecida por Dios. Mi país ha tenido muchas guerras, la última fue en agosto de 2008 con Rusia. Pero la gente está siempre en pie, porque somos gente valiente, alegre, amable y trabajadora, nunca fuimos vagabundos, todos tienen su propia tierra, trabajan y sacan adelante a su familia. Hace muchos años Georgia estaba a cargo de Rusia, pero en el 1990 se separa y se hace independiente. Después de eso Rusia cierra las puertas del mercado para Georgia. A los georgianos que vivían en Rusia los echaron del país. Como Georgia vendía todo en Rusia, después de eso no pudieron venderlo y cerraron las fábricas. La gente se queda sin trabajo y empezaron a buscar trabajo en el extranjero. Por ejemplo, yo tengo 43 años, tengo marido y 3 hijas. Como mi marido no tiene trabajo y tampoco puede trabajar porque está enfermo, me toca a mí salir al extranjero, por eso vine a España. Gracias a los españoles tengo trabajo y muchos amigos. Me ayudan, me apoyan mucho, son gente muy amable. A mi familia no le falta de nada, trabajo mucho aquí y tengo contacto telefónico con ellos. Mi patria está en un momento bajo, pero yo no pierdo la esperanza de que se recupere y de poder volver a mi país, que me hace mucha falta.

Inga Castellano Básico

LEYENDA SOBRE TBILISI Georgia está entre el mar Negro y el Caspio. Su capital es Tbilisi. Hay una leyenda sobre esta ciudad. En Georgia en el siglo V reinaba el rey Gorgasali. Tenía 15 años cuando lo coronaron. Era muy valiente y muy inteligente. Construyó muchas ciudades, iglesias y reconstruyó una iglesia llamada Svetisxoveli. Esta iglesia aún existe ahora. Un día el rey Gorgasali y su compañero fueron a cazar. Súbitamente vieron cómo volaba un faisán y detrás lo perseguía un azor. El rey Gorgasali los persiguió. Finalmente los vio en un río de agua caliente que salía del centro de la tierra. Los dos se murieron. El agua estaba muy caliente ny tenía buen olor. A Gorgasali le gustó aquel sitio y ordenó que allí se construyera una gran ciudad y que se llamara Tbilisi. Desde entonces Tbilisi existe como capital de Georgia. El rey Gorgasali ha vivido muchos años y cuando murió lo enterraron en el Svetisxoveli. Siempre viene mucha gente a su tumba, porque le tienen mucho respeto. El rey Gorgasali fue un gran personaje que hizo mucho por las iglesias y por la historia de nuestro país. Por eso Gorgasali está considerado un santo. Tea Castellano Básico

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 20 de 76

Dia del Llibre 2009

MI PRIMER CUMPLEAÑOS EN ESPAÑA El sábado 28 de marzo de este año hemos celebrado mi primer cumpleaños aquí en España. Aunque en realidad mi cumpleaños es el 29 de marzo. Hemos preferido celebrarlo un día antes para quedarnos en casa y hacer algnuas cosas y después relajarnos tranquilamente. Cuando hemos despertado, mi marido me ha felicitado, después hemos desayunado, hemos ordenado la casa y lavado los platos y al mediodía nos hemos vestido y hemos ido a Vilanova a comer una paella en un restaurante porque mi marido me ha invitado. Este gesto me ha gustado tanto que estaba muy contenta porque hace tiempo que no íbamos a comer fuera. Cuando hemos llegado a Vilanova hemos elegido un restaurante que se llama “Pika Tapa”. El restaurante estaba bastante lleno. Primero, hemos pedido gambas al ajillo, sepia con ajo y perejil y queso manchego y la bebida. De segundo, una paella de marisco y finalmente un flan con nata y un pastel de nueces y chocolate. Los camareros eran amables y profesionales y su servicio era muy rápido. La comida estaba bien pero un poco cara. Después hemos salido para caminar un poco en la playa, hemos tomado algunas fotos y después hemos decidido volvr a casa porque el tiempo no acompañaba y hacía frío. Cuando volvíamos en el coche hemos escuchado una música que me gusta mucho. A las siete hemos llegado a casa, hemos tomado té y dulces mientras hemos visto la televisión, hemos hablado y reído y así he pasado mi cumpleaños. Fatima Zohra Castellano Básico

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 21 de 76

Dia del Llibre 2009

IMAGINA (Traducción de la canción de John Lennon)

Imagine there's no heaven It's easy if you try No hell below us Above us only sky Imagine all the people Living for today... Imagine there's no countries It isn't hard to do Nothing to kill or die for And no religion too Imagine all the people Living life in peace... You may say I'm a dreamer But I'm not the only one I hope someday you'll join us And the world will be as one Imagine no possessions I wonder if you can No need for greed or hunger A brotherhood of man Imagine all the people Sharing all the world...

Imagina que no existe el paraíso Es fácil si lo intentas No hay infierno debajo nuestro Encima nuestro sólo el cielo Imagina que no hay países No es difícil de hacer Nadie por quien matar o morir Ni tampoco religión Imagina a toda la gente Viviendo la vida en paz Puedes decir que soy un soñador Pero no soy el único Espero que algún día te unas a nosotros Imagina que no hay posesiones Quisiera saber si puedes Sin necesidad de gula o hambre Una hermandad de hombres Imagínate a toda la gente Compartiendo el mundo Puedes decir que soy un soñador, Pero no soy el único. Espero que un día te unas a nosotros Y el mundo vivirá unido.

You may say I'm a dreamer But I'm not the only one I hope someday you'll join us And the world will live as one

Pili Anglès A1

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 22 de 76

Dia del Llibre 2009

IF I WERE A FAIRY

SI JO FOS UNA FADA

If I were a fairy I would take out all the sickness which makes a lot of people sad and unhappy in their suffering, because it is useless. If I were a fairy I would make rain fall over the world at least once a week, so that everybody have water enough to live and enjoy it. If I were a fairy I would look into the heart of peopleto find their weakness, I would pull it up and make it disappear, so that everybody can live in peace, loving the people, the nature and the animals.

Trauria totes les malalties que causen tanta tristesa i fan infeliç a la gent en el seu sofriment, que tanmateix no serveix per a res. Si jo fos una fada Faria ploure a tot el món al menys un cop per setmana, perquè tothom tingui prou aigua per viure i per gaudir-ne. Si jo fos una fada Miraria a dins el cor de les persones per trobar-hi la malícia que hi pugui haver, l’arrencaria i la faria desaparèixer. Perquè tothom pogués viure en pau, estimant els altres, la natura i els animals.

SI FOS UNA FADA (adaptació per ser cantada) Si fós una fada Jo trauria d’aquest món totes les malalties que hi ha Que causen tanta tristesa i tant sofriment en va. Si fos una fada Jo faria ploure a tot el món al menys un cop al mes Perquè així a tot arreu hi hagués l’aigua amb què la vida neix. Si fos una fada Jo entraria dins els cors per treure l’odi que hi ha amagat Ja que només si és eliminat el món podrà viure en pau. (Música: If I were a richman)

Montse Esteve Anglès B1

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 23 de 76

Dia del Llibre 2009

CATALUNYA Catalunya és nostra terra St. Jordi el seu patró La Moreneta sa patrona. Nosaltres els catalans ens sentim orgullosos de la nostra terra, l´estimem, la lloem, la proclamem, arreu, allà on anem. Catalunya ha estat gloriosa però també derrotada i ultratjada. Les quatre barres de la seva senyera son els quatre puntals que l’aguanten i sostenen perquè no decaigui mai més i un dia no llunyà poder-li retornar la seva grandesa i esplendor.

Maria Noya Anglès B1

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 24 de 76

Dia del Llibre 2009

ARA QUE TINC 60 ANYS (Lliure adaptació dels "...20 anys", d'en Serrat.) Ara que tinc 60 anys. Ara que encara tinc forces. Que no tinc l'ànima morta i encara em batega el cor. Ara que tinc 60 anys abans que la memoria es perdi. Tot per un instant d'estimar o veure al meus nets jugar. Ara que puc caminar vull trepitjar camins. Escoltar la terra, les vinyes i l'aigua brollir entre pedres. Vull veure sol i nubols, la nit estelada el maricel infinits i el rostre de l'estimada. Baixo la veu per una tempesta, el xiulet del vent al bosc, el cant del rusinyol i els fills a taula al vespre. Vull alçar la veu per les guerres la fam i miseries. Vull plorar amb els que estan sols i que a la mort no els ploren Vull cantar la vida, l'amor. No haver d'alçar la veu ni plorar per ningú abans de que per mi plorin. Josep Vidal Anglès A2

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 25 de 76

Dia del Llibre 2009

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 26 de 76

Dia del Llibre 2009

AULA 3

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 27 de 76

Dia del Llibre 2009

La Rosa de Sant Jordi Aquest any per Sant Jordi, amb les antigues companyes del col·legit hem organizat una acampada a prop de la muntanya de Montserrat per celebrar l'aniversari del Col·legi. El Col·legit fou fundat fa 125 anys per les Germanes Carmelites de la mare Vedruna. Vam anar el dia 22 d'abril i vam tornar a la tarda vespre del 23. Va ser un dia fantàstic. Vam caminar quasi bé vuit hores abans d'arribar a lloc. Allí cada grup de quatre va plantar la seva tenda i després vam fer jocs de nit fins a l'hora d'anar a dormir. Al dia següent ens vam eixecar una mica tard i vam començar a preparar el dinar. Desprès de menjar tots plegats, en rotllana, va començar la festa literària. Cada grup havia preperat una representació relacionada amb la llegenda de Sant Jordi i una vegada vam concloura les representacions i ens vam acomidar amb un recital de poemes curts que cadaescuna havia preperat per l'ocació. Volíem recordar el concurs que fèiem cada any per Sant Jordi a l'escola. No resisteixo la temptació de transcriure el poema que va guanyar abans de donar per finalitzada aquesta redacció. Deia així: En aquesta ocasió especial com cada any buscaré un rosal perquè d'ell vull prendre la rosa que a totes us vull regelar. He volgut escollir-la d' un roser ben a prop per recordar la nostra trobada i rememorar el nostre amor. Seguirà essent una roser anònim però no per això menys apreciat; ja que ell m'ha donat la rosa que a vosaltres us ofereixo com a mostra de la meva més profunda amístat. Teresa Raventós i Amorós Abril-2009 AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 28 de 76

Dia del Llibre 2009

L'ORIOL I EN PERE VAN D'EXCURSIÓ

n dissabte al matí em vaig llevar i després d'esmorzar els meus pares volien anar a comprar, però jo no en tenia pas cap ganes d'anar-hi, per això vaig demanar-li a la mare si podia anar a jugar amb en Pere. La mare em va dir que sí.Vaig trucar en Pere i vam quedar: - d'aquí a mitja hora a la plaça- va dir en Pere. Quan ens vam trobar, vam decidir anar amb bicicleta fins el bosc on algunes vegades havíem anat d'excursió amb l'escola i d'altres vegades havíem anat amb els pares a berenar. El que més ens agradava d'aquest bosc és que hi ha una font, que és diu: “Font d'Horta”. Quan començàvem endinsar-nos cap al bosc a prop d'un matoll vam veure una cosa al terra que ens va cridar l'atenció. Ens hi vam a propar i vam deduir que era un ésser viu, perquè veïem com es movia al ritme dels bategs del cor. Tenia el cos cobert per un pèl de color marró, quan ens hi vam a propar ens fer una idea més clara del què es tractava. Tenia unes orelles petites, una cua llarga i ben proveïda de pèl, era un animal de rostre bonic i alhora ens resultava familiar. Es clar!!!és un esquirol!!!, -vaig dir jo- Feia pocs dies havíem fet un treball a l'escola on en parlàvem dels esquirols.El seu aspecte no reflectia pas alegria, ni por, però sí que s'hi reflectia cansanci, fatiga, els seus ulls tristos ens demaven ajut. -Que t'ha passat?- li vaig preguntar jo-, com si l'esquirol em pugués respondre; de sobte el bosc es va omplir d'una boira molt fina i un silenci molt gran la va acompanyar, tot seguit es va escoltar una veu que venia d'on estava l'esquirol estirat. Es llavors quan l'esquirol ens va explicar que un gran incendi s'estava a propant. Un grup de famílies havien organitzat una calçotada en un camp molt a prop del bosc quan van acabar la festa no van apagar be el foc, hi quedaven brases enceses. Les petites espurnes van anar cremant la brossa més propera, però enlloc d'apagar-se les brases van anar revifant, fins que unes flames molt altes van aconseguir arribar a les primeres branques dels pins, de les alzines, dels roures,... de les primeres branques, les flames van continuar a les segones i van anar seguint fins que tot junt es va tornar una bola de foc. Junt amb els matolls i un vent suau, però persistent van aconseguir fer tornar de color de cendre i carbó aquell paissatge que feia molt poca estona era una barreja de tons de diferents colors: verds, marrons, taronges,... Els meus amics i jo hem fugit com hem pogut, d'altres en quedat atrapats pel foc. Estic ferit, cansat, tinc set, necessito que dongueu avís del què està passant, AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 29 de 76

Dia del Llibre 2009

perquè si no el mal serà més gran. Primer vam curar les ferides de l'esquirol, li vam dona aigua i el vam posar dalt d'una roca molt gran des de on estava segur i tranquil. En Pere i jo ens vam possar el casc i vam pujar a les bicicletes. Corren tan com podíem,vam padalar fins arribar el poble. A casa no calia anar-hi perquè no hi havia ningú, vam decidir anar a casa la senyora Maria. La senyora Maria tenia al seu càrrec la botiga de queviures. Era una senyora molt amable, diligent, segur que ens ajudaria. Quan vam entrar a la botiga i ens va haver escoltat, es va posar en acció.Va agafar el telèfon i va trucar els bombers, els guardes forestals, perquè “Font d'Horta” és dins el Parc Natural del Foix, i els mossos d'esquadre. A la senyora Maria se li ha de reconèixer que no dubte mai davant d'una situació d'emergència. A nosaltres ens va dir que anèssim per les cases avisar s'hi havia algú que volgués ajudar els bombers apagar el foc. Tot va anar molt depressa, nosaltres vam tornar a pujar a les bicicletes, ens vam possar el casc i vam anar a veure si trobàvem el nostre amic, l'esquirol. Teníem por que els llums i el sorroll dels cotxes dels bombers l'haguèssin espantat i hagués marxat. Quan vam arribar a la roca, l'esquirol ja no hi era, la veritat es que ens sabia greu, però de sobte ens va caure una pinya els peus, vam mirar amunt, i era l'esquirol que estava saltant d'una branca a l'altra, estava molt content i ens havia esperat per dir-nos adèu. Els bombers van aconseguir apagar el foc, els veins els van ajudar amb el que van poder i els mossos d'esquadre van controlar el trànsit. El foc s'havia apagat!!! De la imprudència d'aquelles famílies en Pere i jo vam aprendre una bona lliçó. Hem de ser prudents i respectuosos amb la natura i en tot el que ens envolta i forma part de la nostra infantesa, perquè quan serem grans ens agradarà tornar a Font d'Horta i trobar-la com quan nosaltres erem petits. Recordeu que'ls personatges i les històries que s'expliquen en els contes són fruit de la imaginació del que les ha escrit.

Curs d'informàtica 2009 Fina Soler

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 30 de 76

Dia del Llibre 2009

VACANCES A UNA ILLA

n magnific dia d'Agost de fa un temps , magnific per que era Diumenge, feia molt bon dia i es clar estàvem de vacances i.... marxàvem de viatge, no podia ser millor. Estàvem al port, anàvem a una illa,amb vaixell. Un meravellós vaixell, era enorme,amb tots els dies de vacances allà dintre no sé si l'haguéssim pogut veure tot. Nosaltres nomes hi estaríem unes hores i desprès ens deixaria a “la nostra illa”. Durant aquestes hores es clar, miraríem de veure i gaudir del màxim possible d'aquell vaixell. Vam anar passejant d'un canto a l'altre, vam veure la piscina, el cinema, la discoteca, el mini golf, la perruqueria,l'SPA, les botigues, el menjador , era inacabable,no se el que m'agradava més. Allà ens tractaven com a reis,la tripulació era meravellosa, molt amable i sempre apunt per fer-nos el viatge perfecte. Allà tota la gent era molt amable,es clar que allà tots estàvem feliços per que estàvem de vacances i gaudint realment de la vida,sense presses ,i sobretot sense treballar. Vam decidir anar a veure una pel·lícula al cinema,que fes riure ,era un dia per divertir-se,no per veure una pel·lícula que ens fes plorar,que res no canviés aquell dia,que tot anava molt i molt be. Les hores van passar molt ràpides i abans de que ens adonéssim ens estaven dient que gairebé estàvem arriba'n el nostre destí. Amb una part de tristor per tindre que deixar aquell magnific mon,vam baixar del vaixell,però el nostre destí era meravellós,així que endavant. Nomès baixar del vaixell i entrar dins la sala del port,vam veure un home molt elegant , que amb un cartell a la mà que deia els nostres noms,ens esperava i ens va acompanyar molt amablement a un cotxe i ens va portar cap al nostre hotel. En pocs minuts estàvem per fi al nostre destí. Tot era perfecte, ens va acompanyar fins a la recepció de l'hotel i ens van portar les maletes,(tot un luxe),es va acomiadar de nosaltres un altre cop molt amablement i ens vam anar cap a la nostra habitació. Una habitació meravellosa com no haguéssim pogut imaginar,molt gran , amb molta claror,i quan vam obrir les cortines vam descobrir una terrassa enorme,perfecte per a nits d'estiu, i perfectes també les vistes que teníem i que a la van ser molt millor. En poc temps ja estàvem instal·lats i van decidir que primer aniríem a donar un tomb per conèixer l'hotel, i vam quedar meravellats, tot era molt gran, el menjador, la recepció, la sala de jocs, l'SPA, desprès, vam anar a una sala on ens van explicar, que feien ball a les nits i des de la mateixa sala hi havia una gran porta de vidre que s'obria i donava pas a una terrassa on feien també balls, actuacions de mags, i moltes coses més. Cap a la dreta hi havia una enorme i magnifica piscina, d'un color blau que et relaxava al moment. Teníem clar que AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 31 de 76

Dia del Llibre 2009

tan aviat poguéssim hi aniríem. Més cap a la dreta hi havia un petit camine't que anava a parar a la platja, una platja on només hi podien accedir els clients de l'hotel, així que “era per nosaltres”. Va arribar l'hora d'anar a sopar i desprès vam decidir anar a veure un espectacle i desprès vam anar a descansar, el dia havia sigut molt complert i teníem molts plans per l'endemà, tants, que no s'havíem per on començar. També ens van dir a l'hotel que estàvem convidats a unes hores a l'spa,amb un massatge i tot inclòs. Haguéssim volgut allargar les hores d'aquell dia.(no va poder ser) Desprès d'una plàcida nit, l'endemà amb moltes energies, ens vam llevar, vam esmorzar molt més be que a casa,(es clar) i vam anar passejant per la platja. Feia un dia fantàstic amb molt de sol, el cel molt blau, així que més tard, ens podríem anar a banyar. La sorra era ben blanca i quan li anava tocant el sol, semblava una catifa d'or.(una catifa molt tova)Desprès de la passejada, molt relaxant, el paisatge era meravellós, com he dit, tota la sorra molt blanca, l'aigua del mar d'un blau preciós,palmeres,... Vam veure algunes coses típiques d'allà, tot molt bonic. Per fi l'hora del bany: quan t'endinsaves a la platja, l'aigua era tant transparent que et veies perfectament els peus i es clar, el fons del mar. Durant una estona, va haver tanta pau, que semblava que m'estava banyant en un mar de gelatina, l'aigua estava com espessa, les onades eren molt suaus i el sol es reflectia a l'aigua. Era com un somni. Un dia a la tarda, quan el sol marxava, podíem veure els peixos passant per entre les nostres cames. I aquell mateix dia vam anar amb una barqueta, una mica mar endins, i vam veure dofins, com saltaven i com nedaven al nostre voltant, fins i tot els poguérem tocar. A la nit, vam decidir que l'endemà aniríem a l'SPA, tot i que també per suposat, que trauríem temps per anar a la platja. L'endemà, com que havíem quedat, vam anar a l'SPA, ja que ens esperaven per fer-nos un massatge, el lloc era ideal amb molta tranquil·litat, estirats amb pètals de rosa pel voltant i un aroma d'olis fruita'ls, no vam pogué r fer res més que tancar els ulls plàcidament i deixar-nos portar per la suau música de fons......Passats uns minuts, vam sentir com una campaneta que no semblava d'aquell lloc. La campaneta va anar pujant de to, fins que em va fer obrir els ulls,”NOOOOOOOO” Era el despertador, però desprès d'un minut vaig dir-me a mi mateixa, no s'ha acabat el meu somni:

AVUI VIURÀ AMB MI ENCARA QUE TINGUI ELS ULLS OBERTS!

Pepi Aguilera Pallarès.

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 32 de 76

Dia del Llibre 2009

A la meva tieta. La meva tieta va néixer de una família pagesa del Anoia, estava formada per un avi, un pare, una mare i tres fills, ella era la tercera dels fills. Era d’un poble al costat de Piera,concretament del poble anomenat Can Bou. El seu avi es deia Joan, el pare es deia Josep, la mare Maria, el germà gran Josep, el segon Antoni i ella que era la petita es deia Àngela, encara que tothom li deia “ Angeleta” i així es com sempre li em dit. Quant tènia quatre anys, la seva mare es va morir, llavors les seves tietes es varen fer càrrec de la situació i varen ajudar en el que bonament podien, però el mes fort anava a càrrec de la nena, perquè les tietes vivien lluny, i només podien de tant en tant anar a veurels. Els anys varen anar passant mes o menys be, fins que un altre desgràcia els va sobtar va ser la mort del avi, la tieta tenia llavors catorze anys. Uns anys mes tard, va esclatar la gerra i ella sola es va quedar, dons el germà gran a la gerra tingué que anar, el segon també va marchar i al poc temps el pare va morir i ella amb setze anys es va trobar sola. Que faré va pensar ! a casa de les tietes va anar i allà es va estar fins que la gerra es va acabar. Els dies i els mesos passaven i els germans no tornaven. Llavors es va posar a buscar feina, pregunta per aquí, pregunta per allà, fins que feina va trobar. Com que no tenia on anar a servir en una casa de minyona es va col·locar La casa en deien Can Bonastre (terme de Piera) era una casa senyoral, de feina no en faltava, la mestressa era una gran persona, li va ensenyar a cuinar i fer les feines pròpies d’una dona. Tan aviat donava menjar a les bèsties com fregava o rentava. Per sort la festa ( festa major) va arribar i un gran ball es va organitzar. Totes les noies van anar a l’envelat, un ball per aquí i un per allà totes van disfrutar. Un noi ella va veure que li va agradar, però ell no si va AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 33 de 76

Dia del Llibre 2009

acostar. A l’endemà per l’era passejant el va veure i ella si va acostar, i li va dir; ahir no em vas demanar per ballar!, ell li contesta, es que no en se de ballar, però si vols un passeig podem donar i ella va acceptar. Aquell noi es deia Joan i era el segon fill d’una família de set germans; era fill de Sant Quinti de Mediona, un poble del Penedès, el seu pare es deia Josep, la mare Neus; el primer germà es deia Jaume, el segon era ell i com em dit es deia Joan, el tercer Federic, el quart era una noia es deia Rosa, el cinquè era el meu pare Josep, la sisena una noia de nom Mercè, i el setè un noi de nom Ramon. La meva tieta entra a la família, al casarse es queda a la casa per” jove”, de mica en mica els cunyats es van casant i arriba el dia que es queden sols tenen un fill, es diu Emili. Passa el temps el fill es fa gran i ells també, desprès de molt treballar i quant poden disfrutar la vida els dona un cop dur. Ara la meva tieta està sola el marit i el fill son morts, ella es gran te vuitanta i set anys i es pregunta, perquè tan lluitar? Ella te una gran sort te uns nebots que l’estimen perquè es una gran dona que ha estimat i se fet estimar. Aquesta es l’historia de una persona que va entrar a la meva família (abans de néixer ió), es la meva tieta!. A la que respecto, estimo i sento una gran admiració pel seu caràcter bondadós i la seva manera de beure la vida, a pesar de tot el que ha passat.

NEUS CENTELLES

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 34 de 76

Dia del Llibre 2009

LES MEVES EXPERIENCIES Des de petita ja tenia inquietuds per els idiomes i per els viatges. Deuria tenir uns dotze anys, quan em van fer una foto uns senyors anglesos que havien vingut a veure les nostres caves, i jo els hi vaig donar la meva adreça perquè me la enviessin a casa; i llavors ja va començar una bona amistat, eren en Harry i la Muriel. A aquests turistes els hi deuria fer gracia, dons no tenien fills i jo vaig començar a enviar-lis cartes i ells em contestaven, però innocent de mi, feia una carta amb espanyol, després agafava el diccionari d'anglès i ho traduïa paraula per paraula i els hi enviava. Alguna vegada els hi havia dit disbarats. M'enviaven segells, dons a aquella època jo els col·leccionava. Havien vingut a casa meva a visitar-nos i volien que jo hi anés a passar unes vacances amb ells, però a casa no volien ni en broma deixar-m'hi anar. M'enviaven regals, inclús una vegada em varen enviar diners per comprar-me una bicicleta, però el meu pare que era xòfer i veia tots els perills, no me la va deixar comprar i a canvi vaig tenir la meva guitarra dons també m'agradava la música i aprenia a tocar el piano i la guitarra. El cas es que jo no vaig anar mai a Anglaterra, però el meu fill si, i gracies a ella va puguer anar a estudiar tot un estiu a Oxford i el meu marit i jo vàrem anar a veure la Muriel a casa seva uns dies mentre el nostre fill estava allà. Va ser una experiència molt maca i uns bons records que mai no oblidarem, ara penso que ens veu des del cel, dons d'allò ja fa catorze anys i llavors en tenia vuitanta; encara que no hi veia, vivia sola i anava amb bicicleta. Ja fa temps que no ens escriu; el seu marit ja feia anys que era mort. Ara que hi après una mica del seu idioma, em fa il·lusió dedicar-li això: My friend is Muriel. She lives in Oxford in a beautiful house , she has got four bedroom, one big dining room, the hall, the kitchen, the bathroom and the garden, there are much plants and a pet, a dog. She is old and she's got blonde hair and is nice. Muriel likes listening to music. At five o'clok have tea. His husband is dead. They haven't got children. I love Muriel. I'm Mercè. Kiss. També tenim una forta amistat amb uns amics belgues. Tot va començar a un càmping , a on anàvem a passar l’estiu i el nostre fill Gerard que tenia dos anys i voltava sol per el càmping amb bicicleta de tres rodes, marxava amb ametlles i tornava amb caramels, al final vàrem descobrir que les canviava amb un matrimoni i quan els vàrem anar a saludar ens assabentarem que ell era radioaficionat com nosaltres. El següent any ens retrobàrem al mateix càmping, però al arribar els van avisar de que AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 35 de 76

Dia del Llibre 2009

tornessin a casa dons a la mare d'ella l’havien d’operar d'urgència, per lo que ens vàrem oferir d’agafar els seus dos fills i que es quedessin a casa nostra i al cap d’uns dies els tornaríem a Sint Niklaas d’on son. Així ho vàrem fer i va ésser el principi d’una gran amistat La mare tenia un càncer i quan la van operar li van donar dos mesos de vida, d’això fa uns trenta anys, ella va canviar de metge, va anar a un famós naturista de Bruges que encara la visita ara. I com que diuen que la fe mou muntanyes, cada any venia a casa dos o tres cops per anar a visitar la nostre Moreneta a Montserrat i al ser a Espanya menjava coses que li eren prohibides i deia que eren “patates” o “peix” de Montserrat i li aprofitaven més que be. Això si, fins que va puguer, anàvem a pujar la muntanya a peu des de Collbató fins al monestir, com una promesa per estar bé. Ara hem d'anar-hi nosaltres a veure-la dons té vertigen, les cames no li rutllen massa i ja té vuitanta-dos anys. Nosaltres, amb els dos nostres fills, hem anat molts anys a passar les nostres vacances a casa seva . Quan els nens eren mes petits, al·lucinaven, dons havíem recorregut tots els parcs infantils mes famosos de Bèlgica i d'Holanda. Una vegada varem anar amb uns amics que tenien un globo i ens hi van portar, es una experiència meravellosa, estar a dalt del cel volant sense sentir cap soroll, bé, no es pot descriure s'ha de viure; a mi em va agradar mes que anar amb avioneta. Hem estat per tot el país que es una preciositat, i també com que hi anàvem amb cotxe, ens havíem parat a fer turisme per França i per Luxemburg i per Alemanya. Ara, l'últim cop que hi hem estat ens hem emportat el nostre net de 10 anys i ha conegut el net de la nostre amiga que son iguals d'edat, i qui sap fins a on arribaran ... Això trobo que ens enriqueix molt, dons coneixem els seus amics, quan som a casa seva uns venen, d'altres anem a casa d'ells, et., no sabem els seu idioma però per sort sabem una mica de francès i ens entenem perfectament. De lo que me'n penedeixo es de no saber el flamenc, dons com que ella va anar a l'escola a aprendre l'espanyol i nosaltres li parlem així, ha tingut mes sort per practicar. Això es la meva assignatura pendent, dons quan acabi d'aprendre l'anglès em posaré amb les classes de flamenc. Tenim una casa a Bèlgica a on podem anar sempre, es la casa dels nostres amics, i ells venen a la nostra.

Estic molt contenta d'aquestes experiències, trobo que hi tingut molta sort amb aquest aspecte, dons l'amistat es lo principal que podem tenir i gaudir. Mercè Torrents, a 28 de març del 2009. AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 36 de 76

Dia del Llibre 2009

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 37 de 76

Dia del Llibre 2009

EL DESDICHADO 1. Nadie Puede decir cuál es mi daño... 2. No amo ha la Princesa de Golconda, 3. Ni de prisión librarla tengo empeño 4. Cual paladin de la Tabla Redonda.... 5. y siéntome ir minando.....Un mal extraño 6. Que nadie sabe, y que ninguno sonda, 7. Me mata lentamente, como un leño 8. Que por los mares va llevando la onda... 9. Todas las Tardes huyo al sol poniente, 10.Me retiro temprano y muy caliente 11. Duermo.......La medecina no me sana...... 12.Y mi mal es de amor.....Pero es mi amada 13.Una china ideal que vi pintada 14.En la taza de té, de porcelana.....

De Pepa - Narváez ______________

LAS ALDEAS 1) Gusto de las aldeas sosegadas, 2) Con su aspecto apacible y pastoril; 3) Erguidas en colinas azules, 4) Más fresca que mañanas del abril. 5) Esalta el alma a cosas visionarias 6) La dulce paz de aquellaseminencias... 7) Y nos place´en las calles solitarías, 8)Ver crecer las superfluas florescencias, 9) Por la tarde, en las eras,¡quéatrayente 10) Sentir su vida activa, fuerte y sana!.... AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 38 de 76

Dia del Llibre 2009

11) Verla a la luz doliente del poniente 12) O al súave fulgor de la mañana.... 13) Los niños por el campo, medio en cueros, 14) Andan corriendo bajo el sol glorioso... 15) Yexhala cierto aroma misterioso 16) La agreste soledad de sus senderos. 17) Alegran el paisaje las criaturas, 18) Que,como un nido,exhalan voz y trino; 19) Yelévamos a cosas mansas, puras, 20) Al fondo, blancas aspas de un molino. 21) En noches de verano, sibilantes, 22)Los grillos dan chirridos como rallos... 23) Y óyese aullar a los canes distantes 24) Y el métálico canto de los gallos......

( Pepa Narváez )

LA CIVILIZACION MATA LA MORAL 1) Juntad leones de Asia, ladrones de Sicilia 2) Rigolboche y Tartuío, un Papa, una GMil agiotas ju 3) .Juntad seis vates malos a la sombra de un tilo 4) Que exalten la lujuría con febril arrebato, 5) Diez sabios demostrando en muy galano estilo, 6) Que Crito es sóloun mitoy Budha un menteca 7) Que la Tierra se rasga la Bestia el centro un 8) Tomad la Mujer sabia y abrasada de celo 9) Poned cajas de fósforos en manos de chicuelos, 10) Y entenderéis entonces la hecatombe final. De Pepa Narváez AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 39 de 76

Dia del Llibre 2009

EL VIEJO PALACIO -------------------------------------------15)Hubo un día un palacio,hoy en ruinas, 16)Ergidoen una rocajunto al mar... 17)Desde alli vense lividas colinas 18)Yen el campoel viento óyese rezar... 19)Hubo un día un palacio,hoyen ruinas. 20)En el triste palacio inhabitable 21)Las puertas,al luchar contra los vientos, 22)Baten de noche en coro miserable 23)Rememorando gritos y lamentos, 24)En el viejo palacio inhable... 25)Sólo hay una baranda solitaria 26)Donde medra una flor,expuesta al viento, 27)Movida por la lluvia funeraria. 28)Bañada por la luna de albo argento. 29)Sólo hay ya una baranda solitaria, 30) La flor bate en sus hierros, oscilante, 31)Pide rociío al cielo despiadado 32)Yal blancor de la luna sollozante, 33)Habla a aquél de un anhelo idealizado. 34)La flor bate en sus hierros, oscilante... 35)Como en esa baranda enmohecida 36) En mi alma una flor tambíen vegeta... 37) De noche por los vientos sacudidas, 38)Intima, humilde,lírica,secreta, 39)Como en esa baranda enmohecida... 40)¡Oh, acude dolor mío, a ese palacio 41)Yarráncale esa flor!.... Ve, sin tardanza, 42)Como un guerrero audaz del viejo Lacio... 43)Pisotéala luego...Es la esperanza... 44)¡Oh,acude, dolor mio, a ese palacio!....

( Pepa Narváez)

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 40 de 76

Dia del Llibre 2009

Un dia de relax el diumenge van anar a passa el dia a san quinti que era la fira que vol di que hastaban els carres plen de paradetes de fireta,pastisos ,turrons,atmelles garrapinyades manjas fets per a las noies que es cuidan de la parroquia i el dines son per la esglesia tambe les botiges del poble posen la paradeta al carre ,carnisaria tocinaria fruiteria pastileria roba tambe i an una colla de gent que fan cargols amb una gran cassola fideua amb una altre i arros a la cassola i gambes al ajillo la gent van a busca la fiambrera amb al menja que al i ve mes de guts les botiges que tenen el poble ,totom participa amb lo que pot aquet any al ajuntament als han dit si volian vestirse de epoca com si fosin pagesos que venian del cami totom va es de acort va ser molt bonic i divertit perque tambe pasevan uns trabucaires amb uns canons i desparaban de broma pero feian molt sorroll i feian veura que afusallaban a la gent va ser una festa molt divertida despres vam anar a les deus que i a un restaurant de carn i escarxofes a la brassa que tens de fer tu al foc que ja ten a punt i ells at portan les amanides ,les begudes ,i les postres i el cafe .Com anavam molta colla es u vam passa molt divartit despres ja portavam regalets i vam fer el amic invisibla que vam reparti amb gran alegria i festejan cada regal amb molta festa i alegria .al acaba vam anar a veura les coves de les deus que son plenes de llacs ,de estelestites i estelecmites quan les van descubri va se un gran descubriment dons alla surtia un gran doll de aigua pro mai se avian imaginat que aquell turro fos vuit de dintre amb aquelles coves tan boniques,quan van comenza la gent entraban amb piles i trecaban les puntites de les estilectitis ,fins que van esplica que tardaban mols anys per fersa aquelles miques de rocas llevors la gent vam anar entenen que allo era molt importa i van anar areglan fen cami ,iluminant als llacs i posanti noms a les roques .,al barbut,las roques de montserrat ,al llac de les fades i altres era una esperiencia maravallosa entra e veura les grutes de les deus llavors al ajuntament va decidi que equella aigua que anava cap al llac i despres cap a la riera es podia aprofita ,van analisarla i al veura que era potabla van fer 23 fons que dollaban totes,quan u van inagura van fe una gran festa i van anar tot el ajuntameny amb pes i al mussen a beneirles i despres van fer sardanes,va asta una festa molt bonica Alla al custat van fer un “xiringuito” i la gent families i juvent enava a passa les tarde del diumenges i dies de festa alla a fer una brenade o a menja una escaixade de bacalla ,mentres feian pata la xarrade amb als seus amics i veien als seus fills valla mentres la gramola no paraba de tuca cançons de moda o sardanes era un tems molt bonic ancara que no i avia ni teles ni tans coxes ,la gent venia em autocars i als deixava a la carratera i anavan a peu fins les deus que i a uns 15 minuts ,pro era una escursio que venia molta gent a veuro tambe era un poble que venian molt brenejant que pasaban tot el estiu al poble i anaban a banyarse al llag de les deus o al pelec del fregaira o a resclosa que era un tros mes avall eran uns altres tems ara el “xiringuito”a desaparescut i en vingut als coxes,les picines les corredises als grans viatgesi tot a canviat la gent ja no dona tanta importancia a la natura i les fons es van asecant perque estan ambusades pro ara an tornat a refer les grutes an obert mes pasadisus perque diuan que te de tindre entrada i surtida perque no pases res i que tingui surtida de amargencia tambe an posat cordes als abres i als nens i no tan nens van un abre al altre i pasanso ve es un altra forma de divertirse mentres als pares i els avis estan preparan el dinar i le escalibada ,i ja tornem a esta alla on eran ja que jo me dexat anar amb als meus recors de la infantesa ,ja que als vaix esplica i vam acaba el dia miran als pelecs ,les fons ,i les grutes i vam turnar cap a casa i em ganes de poder turnari al any que ve 25-3 -09

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 41 de 76

magdalena mallofre

Dia del Llibre 2009

EL VIATGE QUE NO VAIG FER.

vui ha marxat la meva filla sara ,de viatge d'estudis amb el cole.Estaben il·lusionats,contents amb marxat capa mallorca. Aixo en transporta fins l'any 1978 ,cuan jo feia vuité,abans no existia la ESO ,nosaltres vam programar el viatge per final de curs era capa Sant Juan vam fer loteria per vendre,men recordo que costaba cada bolet 25 pesetas i rifaben coses para la llar, jo em vaig engresca com tots a vendre bolets que també costaba que la gent colabores, pero al final o vam aconseguir o vam vendre tot,sa costaba el dia i tot que jo sabia que el meu pare no endeixava anar, jo no paraba de colaborar esperan que el cambiés de parer.peró va arribar el dia, i no el meu pare no en va deixa anar ,en vaig quedar a casa,van marxa 4 ó 5 dias ja no men recordo van marxar en vaixel, jo em vaig quedar aqui ,esperan a les meves amigues.cuan van tornar tots i totes perquè ja anaven nens i nenas junts,tots explicaven les seves batalletes,lo tipic de la edad 13 anys ja començabes a fitxarte amb els nois que si aquest está bo, que els nens ja volien ligar ,que et dono el númeto de telefón i tots i totes mes contents que unes “castanyuelas”,i jo i unaltre amiga amb les dents llargues que es diu . Nosaltres tot i que han passat bastants anys ,tenin la mateixa amistat i al meyns un parell de vegades a l'any ens troben i es com si no agues passat el temps,i mes de una vegada a sortit el viatge a Mallorca.. Per aixó cuan al cole de la meva filla ,al principi de curs anaven programan les excursions i sortides, va sortir que habien de triar a on anar ,perque sempre habien anar a Madrid, perque despres de la sortida han de fer el crdit de síntesis,peró quina va ser la meva sorpresa,que els alumnes van comentar que els agradaria anar a Mallorca,i als profesors els va semblar bé. Així van tornar al meu cap ,els recors de la meva infancia,he ajudat a preparár el viatge ,amb la profesora en fet coses per guanyar diners i que el viatge no sortis tan car,també en fet loteria de Nadal papeletas per una panera de Nadal, en fet samarretes per vendre a la gent, i també com es el cent vinticint aniverasari del col·legi del Carme ,també amb fet placas de cava commemoratives del cent vinticin aniversari.. He viscut el viatge , com si agues anat .la meva filla m'ho a explicat tot paraula per paraula ,el primer dia vam visitar Palma i ,llegendes durant tres hores i despres van anar a sopar al hotel, al dia seguent van anar en autobús al poble d'Arta ,on van fer una excursió al parc natural de llevant,i van dinar i visitar el poble d'Artá i els van explicar el procés de formació de les perles artificials les anomenades perles Majorica. Van visitar les Coves del Drac,i aprofitan el viatge van visitar la costa. Al dia segúent van agafar el transport públic i van anar al poble d'Inca. Al poble d'Inca van fer un intercambi cultural amb alumnes de segon de ESO,i els van fer de guies,i els van ensenyar ● van visitar un monastir ● van visitar una biblioteca AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 42 de 76

Dia del Llibre 2009

van visitar la fàfrica de galetes Quely visita d'un mercat t'ipic ● i els nois de San Sadurni els ivan ensenyar el procés d'elaboració del cava. L'ultim dia , van visitar la catedral de Palma durant dues hores. Van dinar al hotel i despres un autobús els va acompanyar al aeroport, despres cuan van arribar a l' aeroport de Barcelona, ens van trucar per que els nesin a buscar .van arribar tots contents i una mica cansats però deian que es volien quedar a Mallorca,clar está molt be anar de viatge amb els amics , pasarsu lo mijor posible, i que t'ho fassin tot.bueno ara els toca trebajar, perque han de fer el credit de síntesis i s'ho han de currar. perque els temps d'ara , no son com els d'abans , perque ara putse que els i deixen fer de tot i tot lo que nosaltres no ens van deixar fer ja sigui per por com el meu cas, que al meu pare li feia por que la seva filla petita estigues sola i fora de casa, com per la economia familiar. I no es que ara no tinguen por ,de deixar als nostres fils, perque avui dia encara está tot mes corrupte que abans,pero no se si es que son mes llestos que nosaltres, però si que saben mes que nosaltres amb la seva edad. A mi es una cosa ,que encara que ara no li dones importancía,però que en la meva infància sen va quedar grabat i moltes vegades li retret al meu pare ,que per les seves pors en vaig quedar sense anar a mes d'un puesto, pera això vaig dir que encara que a mi en fassi por de deixarlos anar als puestos,si els volen anar els deixaré anar. Avuí està tot mes adelantat, ja neixen amb els ordinadors ficats a les mans , perque de petitons ja es fiquen devant de la pantalla i la fan anar mes be que nosaltres, que semblen principiants al seu costat . Bueno aqui s'acaba el viatge que no vaig fer però que es com si l'agues fet, i espero poger fer . ● ●

ANGELS PLAYA DE PALMA .

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 43 de 76

Dia del Llibre 2009

La reina del cafè. S

ón tres-quarts de nou del matí de l'u d'abril de 2009. Avui fa 70 anys que es va acabar, oficialment, la Guerra Civil espanyola. Com molts matins entro al cafè dels Cafés Caracas de la plaça de la Llibertat en ple barri de Gràcia de Barcelona. Allí hi podeu trobar a aquesta hora molta gent que es pren l'esmorzar i el cafetó. Els cambrers, el segon dia que hi vas, ja es recorden de tu i de cóm vols el cafè: curt, llarg, descafeïnat de màquina, amb la llet tèbia o calenta o freda, si vols llet de vaca o de soja o sense lactosa. Us ho puc ben assegurar. Encara que els bons cafeters diuen que el cafè s'ha de prendre molt calent, mai reescalfat, sense sucre ni llet ni res. A una banda del local hi ha el taulell on pots comprar cafè. N'hi ha cinc o sis menes i una senyora molt amable t'aconsella per si els vols molt fort o més aviat fluix, que vindria a ser si el vols per als dies de cada dia o per al cap de setmana. Si no tens molinet a casa ella te'l mòlt i te'l posa en una paperina de doble capa i després l'embolica amb un paper blanc amb dibuixos marrons i vermells, cóm aquells papers d'embolicar de les pastisseries, els d'abans. I t'ho acaba amb una llaçada de cinta vermella. Alhora que fa tot això tu pots estar tranquil·lament prenent-te un cafè amb llet o bé parlant amb ella d'això i d'allò. Els cambrers fa anys que hi treballen, només cal mirar-los a la cara i pots endevinar que fan la seva feina de gust i també t'adones que estan pendents de qui entra en tot moment. Si ja el coneixen veus cóm comencen a preparar el platet i la tassa a damunt de la barra i amb una veu suau pregunten al nouvingut si vol el de sempre, després amb un crit que s'alça per damunt de la resta de veus indiquen al que està a la cafetera què necessiten. Però es que el cafeter ja sap moltes vegades qui ha entrat i ell va fent. A les parets hi ha penjades diverses fotografies, una em crida més l'atenció, s'hi veu una senyora ja una mica gran al costat d'un taulell de venda de cafè. No sabem qui és però la seva expressió és d'autoritat i seguretat. Potser fou la fundadora de l'empresa. Mirant-la em ve al cap que ella també ha d'haver passat per temps difícils, molt més difícils dels que passem ara. Diem que tot està molt car i posem sovint d'exemple el que costa un cafè. Però si hi pensem una estona ens adonarem que potser no tant, al capdavall els nostres avis només anaven al cafè els diumenges i el dia de la Festa Major. En canvi jo me'l puc permetre cada dia. Si voleu un altre exemple us el donaré. Ningú de la meva família fins que vam arribar els que hem nascut a partir dels anys seixanta havia pogut anar a la Universitat, ningú. Això demostra cóm n'està d'endarrerit encara aquest país. Ara provo d'imaginar-me el mateix lloc ara fa 70 anys. El Mercat de la Llibertat, que ocupa gairebé tot l'espai de la plaça si que hi era, la seva construcció es va fer entre els anys 1888 i1893. La plaça es del 1831 i al començament s'anomenava plaça del Rei. Ara falta saber cóm es va dir en temps de la dictadura. No sé si per causa dels bombardejos el mercat va patir directament AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 44 de 76

Dia del Llibre 2009

estralls durant la guerra, el que sí sé es que la vila de Gràcia fou molt castigada. D'aquell ultim dia de guerra m'imagino els carres buits i el mercat tancat. Silenci i solitud. A l'espera del que havia de venir. I molts veïns esperant el retorn dels que havien anat al front. Alguns no van tornar mai i encara ara no sabem on van caure. I és vergonyós. La feina de posar por i de procurar que tothom callés i acotés el cap la van fer a consciència durant quaranta anys. Però els efectes encara duren. Els familiars s'organitzen i busquen les fosses comunes, es publiquen fotografies de la retirada republicana, descobrim que on ara hi ha unes vinyes abans fou un camp d'aviació, etc... . Però no sembla que això ens incumbeixi gaire a nosaltres, els que hem nascut molt després d'acabar la guerra. I crec que estem equivocats. Els nostres avis hi van anar i els va tocar el rebre durant molts anys. Els hi devem. Perquè si parem bé les orelles escoltarem que molts arguments i moltes maneres de fer es repeteixen encara ara. No està resolta la qüestió ni de bon tros. No es tracta de venjança, oblidant-los el que fem és cometre una doble injustícia, perquè donem la raó als que els van massacrar i a més reconeixem que la seva lluita i el seu esforç no van servir de res. Els nostres avis van callar durant quaranta anys perquè tenien por i gana, sí, però també pel bé de tots nosaltres. Ara estem aquí i la por ja no serveix, ara toca recordar, buscar i reconstruir el passat per intentar saber la veritat i amb tot això tirar endavant. Tenim al nostre abast tota la informació, no costa gens trobar-la. El que costa és canviar la nostra manera de veure les coses, no volem sentir-nos incomodats per un passat tant dur. Creiem que hem avançat i que ara no cal recordar les batalles dels avis. Només preocupats per pagar la hipoteca del pis. És així com volem que ens recordin els nostres fills?

Montserrat Guzmán Virgili

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 45 de 76

Dia del Llibre 2009

Las golondris estan en mi casa

vuelo azulino inaugura una y otra vez su trazo acostumbrado sobre el aire, una hazaña capaz de provocar un arrebato de envidia a cualquier humano, por naturaleza condenado a una existencia bípeda. Tanto en la elevación, el planeo o el descenso fugaz, las plumas se arremolinan pero la elegancia gana de tal forma que cautivan la mirada. En ese instante, cualquier ojo sensible sucumbe a perseguirlas. Tal vez ese sea el secreto de la golondrinas, aquel enigma que atesoraron por cientos de miles de años y que les otorgó un lugar privilegiado en la literatura, la música y el pensamiento que transita más allá de la ciencia. También ese misterio que encierran sus migraciones –aún no absolutamente descifradas por el hombre–, llega hasta Rosario y puebla las costas, el Parque España, las plazas, los árboles; anuncia que, a pesar de todo, las golondrinas adoptaron la ciudad para perpetuar su ciclo de ir y venir. Los estudios que refieren al comportamiento de estas aves en la zona del Gran Rosario se remontan a sólo cinco años. Para los especialistas resulta complicado determinar si las colonias o bandadas que transitan por la ciudad son más o menos numerosas que décadas pasadas. De todas formas, los ornitólogos se inclinan por pensar que las distintas especies “estuvieron” durante todo este tiempo, con la diferencia de que pasaron desapercibidas hasta que se produjeron algunos arribos estentóreos, como en Alsina al 2000, cuando miles de ellas se apoderaron de un árbol ofreciendo un espectáculo asombroso. Un ejemplo de cómo el fenómeno se instaló en la opinión pública. Pero más allá de la grandilocuencia de esos sucesos aislados, las golondrinas continúan despertando un misterio insondable, tal vez por su costumbre de migrar. Esa característica instalada en su mapa genético les permite trasladarse en multitudinarios grupos en búsqueda del clima cálido, el horizonte más benévolo, el lugar más apto para que la vida perdure. justamente el libro “El dominio del aire”, escrito por los mexicanos Adolfo Navarro y Hesiquio Benítez se refiere a esa costumbre que desde épocas remotas adquirieron ciertas aves, golondrinas incluidas. “Las causas de la migración en un sentido evolutivo son todavía materia de especulación entre los ornitólogos. Algunos han propuesto, y tal vez estén en lo cierto, que la migración se originó como una adaptación a ambientes extremos, cuando algunas poblaciones sobrevivían al mudarse de lugar durante las etapas de mayor escasez de alimento y clima más riguroso”. ara el ornitólogo de Esperanza –autor de varios libros sobre las aves de Santa Fe–, Martín de la Peña, la mayoría de las especies de golondrinas que pueden observarse en Rosario durante la primavera y el verano, arriban luego de un largo recorrido que comienza en Paraguay, sur de Brasil y el noroeste argentino. se es el caso de la golondrina doméstica, o progne chalybea, que en estos días es factible avistar en el Parque España y otras zonas ribereñas; también la acompañan la Tachycineta leucorrhoa o ceja blanca y la Phaeoprogne tapera o golondrina parda, especies que cada año repiten el primitivo ritual de conquistar el aire hasta Rosario para reproducirse. Cuando el reloj biológico les advierte la proximidad del otoño incrementan su caudal alimentario durante algunos días, transitan por un período de inquietud y finalmente levantan vuelo para continuar con su ciclo intermitente. De la Peña alterna la investigación científica con la actividad docente, tarea que también asume con lacoordinación de grupos de aficionados que se caracterizan por ser una rara variedad

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 46 de 76

Dia del Llibre 2009

voyeur cuyo centrode atención no es la desnudez si no las plumas, entre otros signos intrínsecos a las aves. Martín Manassero es uno esos apasionados que recorre asiduamente parques y playas rosarinas con el fin de inmiscuirse entre esas vidas colmadas de trinos. “Durante estos días se pueden observar ejemplares de golondrinas domésticas nidificando en huecos de los paredones del parque España”, dijo, intentando contagiar su entusiasmo. Y luego aconsejó: “Para poder identificar estos pájaros o cualquier otra ave silvestre, se precisa un largavista para distinguir los detalles, además de una guía de aves”. En los últimos veranos en Rosario, aparecieron muchos ejemplares en zonas costeras, quizás por la existencia de adecuados sitios para nidificar en las barrancas y por la abundancia de los insectos de los cuales se alimentan. Según estimó la ex directora del desaparecido zoológico local, María Esther Linaro, “es una bendición que aún persistan y continúen arribando a una ciudad que no siempre las supo cobijar”. El comentario aduce a anécdotas en que vecinos derribaron árboles para que los pájaros no ensucien las veredas, una actitud que –según opina la militante ecologista– “se asocia con la falta de sensibilidad”. Alas urbanas Según contabiliza Martín Manassero –quien es miembro de un grupo que observa aves en el sur santafesino– en el departamento Rosario hay 180 especies de pájaros, de las mil registradas en todo el país. De ese total solamente 14 o 15 se animan a permanecer en el centro de la ciudad, del que huyen a raíz del ruido, la polución y otros aspectos negativos de la dinámica urbana. De todas formas, no todo es apocalíptico a la hora de hablar de convivencia porque hay algunas especies que son muy resistentes y suelen adaptarse: horneros, tacuaritas, colibríes, venteveos, cardenillas y calandrias. Ha que son bonitas son he

28/03/09 AFA Sant Sadurní d'Anoia

ROSA GOMEZ Pàgina 47 de 76

Dia del Llibre 2009

HISTÒRIA D’UN GOS

quest gos va néixer el dia 23 d’Abril a mitja nit entre llamps i trons, ell era diferent dels seus germans . Ell es sentia sol , ja que no podia jugar amb ningú i cada vegada estava més i més trist. Fins que un dia un nen ros amb els ulls clars que havia sortit a passejar amb els seus avis , el va veure ajagut a l’ombra d’un arbre, molt prim i brut, i els seus avis li van dir que el podia agafar , que ells ja el cuidarien. El nen, que es deia Tomàs, va dir als seus avis que volia que el gos es digués Trasto, ja que ell , de petit , havia tingut un gos que es deia Trasto però que s’havia mort perquè estava molt malalt. Aquell dia, per primera vegada a la seva vida, el Trasto es va sentir feliç per que ja tenia un nou amic amb el qui poder jugar. Quan van arribar a casa ,el primer que va fer la seva àvia va ser posar-lo a la banyera , mentrestant ,en Tomàs i el seu avi van anar a comprar coses per al gos, com ara menjar, joguines, “xuxes”, un collar amb una placa posava el seu nom i el telèfon . Quan van arribar els pares d’en Tomàs a casa i van veure tot aquell rebombori que feien ell i el seu avi mentre que muntaven la caseta per al Trasto, no sabien que fer ni que dir. Quan per fi van reaccionar , van decidir que aquell gos es podria quedar a casa seva però amb una condició: que en Tomàs cada dia de la setmana el portés a passejar. Ell va dir que sí, que és el que faria si la seva mare li deia que ho fes però ,tot i així , no n’estava gaire convençut i li va preguntar: - I quan estigui de colònies, qui el portarà a passejar perquè ara que me’n recordo, hi aniré la setmana que ve. - No pateixis Tomàs que nosaltres ens n’encarregarem.- va contestar la seva avia- Veritat que sí Tonet ? - Sí, Carmeta. No pateixis Tomàs que el Trasto estarà bé. Va passar una setmana i el Trasto es divertia com mai a la seva vida i els gossos que el veien pel carrer quan anava a passejar li tenien enveja , ja que ells només tenien sobres per menjar. El Trasto estava feliç fins que va arribar el dia en que en Tomàs se’n va anar de colònies. El Trasto no sabia perquè el seu amo, el seu estimat amo, no el treia a AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 48 de 76

Dia del Llibre 2009

passejar i en lloc d’ell hi anaven els dos avis que no el deixaven anar a jugar al parc. Va arribar el tercer i últim dia de colònies i el pobre Trasto estava trist perquè es pensava que el seu amo ja no tornaria, fins que quan s’anava a estirar a la seva caseta va sentir el soroll de l’autocar, que portava el Tomàs. I aleshores... quan va sentir la veu d’en Tomàs ,en Trasto va sortir corrents de la caseta per a anar a rebre al seu amo. Aquell era el gos perfecte, el que tot infant pot demanar. Van passar mesos, anys i el Trasto seguia petit i feliç amb el seu amo fins que en Tomàs es va fer gran i ja li feia menys cas, seguia estimant-lo però també sortia amb els seus amics i amb la seva novia Clara. Va començar deixant de jugar amb ell i va acabar per no sortir a passejar amb ell. El Trasto estava trist i sol i no se n’adonava ningú, els gossos del carrer es tornaven a riure d’ell fins que va arribar un dia en que va decidir que s’escaparia. Cada vegada n’estava més convençut i va decidir, al final, que el millor que podia fer era que quan en Tomàs sortís com cada dia amb la Clara ,ell els seguiria per veure on anaven i perquè en Tomàs es sentis malament passaria pel seu costat quan menys s’ho esperés. Aquell dia en Tomàs va decidir que s’enduria el Trasto amb ell i quan va veure que els seus plans s’havien espatllat , va decidir que abans que l’agafés ,s’escaparia i així segur que seria ell el que es sentiria malament. Però quan es va decidir a marxar va aparèixer la Clara amb una gossa que era més o menys igual que ell. La gossa es deia Vira i el Trasto se’n va enamorar, la gossa es va apartar del costat de la Clara per anar a conèixer a aquell gos que s’assemblava tan a ella, en aquell moment el Trasto es va adonar que el seu amo no havia estat dolent amb ell perquè se l’estimava i l’únic que volia era divertir-se amb la noia que havia canviat la seva vida. Al cap d’uns anys la Clara i en Tomàs se’n van anar a viure junts, juntament amb el Trasto i la Vira que havien tingut una quinzena de cadells que eren molt diferents entre ells però que s’estimaven molt. Al cap d’un any la Clara va tenir una nena , que li van posar el nom de Sofia i que tota la seva vida va estimar a tothom per igual, sigues com sigues i pensés el que pensés. Anna Ma. Figueras AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 49 de 76

Dia del Llibre 2009

Sortida a l'Arboç L' Institut d' Estudis Penedesencs de Vilafranca va organitzar una visita a la població de l' Arboç amb la finalitat de visitar el bonic edifici de la Giralda (recentment restaurat ) i fer també una visita guiada pel centre històric de la vila. El dia 8 de març vaig anar fina a l' Arboç amb el cotxe d' una amics i a llà ens vam concentrà amb tot el grup al davant de l' edifici de la Biblioteca municipal. Seguidament vam aanar en una sala de la Biblioteca on hi havia una bonica maqueta de la població de l' Arboç a l' època medieval, amb les antigues muralles que tancaven la població i les diferents portes d' entrada al poble. A la maqueta ressaltaven perfectament els diferents edificis emblemàtics que tenia la vila. A continuació varem anar fins al carrer Major on hi ha vàries cases d' estil Modernista amb una barreja d' altres estils més antics. Després vàrem seguir per d' altres carrers on també hi ha cases amb valor arquitectònic i que conserven a les seves façanes ornaments florals, esgrafiats etc. L' Arboç també té el Museu de puntes a coixí, ja que aquesta activitat està molt arrelada al Baix Penedès però és en aquesta població on també hi ha l´escola de puntaires, on s' hi poden veure exposades autèntiques obres d' art. Finalment vàrem visitar l' edifici de la Giralda que és una reproducció de la famosa Giralda de Sevilla. A finals del segle XIX en Joan Roquer va contraure matrimoni amb Candelària Negrevernis i van anar de viatge de noces a Sevilla. Allà varen quedar meravellats per la bellesa de la Giralda. De tornada van començar a construir a l' Arboç una rèplica del famós edifici.. L' obra es va fer entre els anys 1877 i 1899 seguint fidelment els elements decoratius AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 50 de 76

Dia del Llibre 2009

originals. La casa fou usada com a segona residència entre 1990 i 1940. Després de rebre una informció sobre aquest monument i també sobre les obres de restauració vam anar visitant les diferents estances , habitacions,

menjador i el

restaurant que funcionarà proximament. De tota aquesta autèntica obra d' art cal destacar la reproducció del pati dels lleons de l' Alambra de Granada i la suntuositat del saló dels embaixadors. L' edifici actualment és propiestat d' en Manuel Camino i és ell qui ha dut a terme l ´actual restauració i que té com a finalitat no només la conservació sino ampliar i donar noves aplicacions, com poden ser la realització de variades activitats, ja sigui convencions, exposicions, concerts etc. La inauguració d' aquesta reforma es va celebrar el pasat mes de novembre amb una jornada de portes obertes . Després de disfrutar d' un matí intens de cultura i història vaig acabar amb una bona calçotada en un magnífic restaurant a Castellví de la Marca.

Fina Miró

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 51 de 76

Dia del Llibre 2009

En Marceli És el conta del conill que es deia Marceli,aquell que quan arriba la primavera la sang se li altera,es comença a veure`s les orell i espavilar-se solet. Sempra s'amagava als forats dels marges però resulta que el Marcel-li ès molt especial.mirant'el quan està al mig d'un camp de sembrat assgut i amb les orelles ven dretes ,o fent uns salts que sembla que s'agi menjat un raïm i li hagi fermentat,però ell ben dret.Jo podia intuir el que ell podia pensar si fos com nosaltres, però resulta que es un conill del conte ,amb l'ajuda de la meva imaginació fare la resta. En Marcel-lí va néixer en una casa de pagès i quan tenia uns quans mesos s'adonà de que estava tancat .No li agradava gens, volia sortir al camp i sentirse lliure. Quan la seva mare va tindre un descuit se´n va anar i va ser alashores que va començar a descobrir de veritat la natura....però se´n adona que n´hi ha d'altres com ell però una mica més valents i que també hi havia perillsUn dia fent de les seves entremaliadures es va trobar un altre individu que no li recordà a ningú de la seva familia .Resulta que era una guineu ,i no li va fer gens de gràcia, no li va fer cap mal però va tindre un comportament molt estrany . Tot d'un plegat li donà l'esquena i l'esquitxá als nassos. El Marcil-li va pensar que malamenthem comrnçat i va entendra que poca broma . Tot just començava a trobar-se amb algun parany. Pocs dies després té un altre ensurt ,es troba cara a cara amb un porc senglar i va pensar ,ara si que cal sortir per potes . Apartir d'aqui s'adona que no tot es tan fàcil,i pensant això ,d'un plegat sent un aire molt fort que li passa per sobre .Va tindre que ajupir-se de cop ,era un esparver molt gran.El Marcel-li,va poder descobrir que els perills també estan a l'aire. Ell no sabia que estar a la natura no tot eren flors i violes ,va tindre que entendre que viure en llibertat ha de ser una mica dur .Quan estava a la casa de pagès tot era més fàcil ,la mestressa ja se'n cuidava de posar-li el menjarEn Marcel-lí ,que és molt llest ,ràpid es va adonar que si es passa tot el dia fent entremaliadures pot ser que li estirin les orelles ,o els amos dels conreus el facin córrer a devant del seu gos. Marcel-li tinc molta imaginació i molt de conte per poder explicar ,però com tot ha d'haver un final. Una abraçada Florencia Sant Sadurni 1-4-2009 AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 52 de 76

Dia del Llibre 2009

VIATGE A LA FI DEL MON Aixó que us explicaré es un viatge a la fi del món i no perdre res de vista:

a sortida es del aeroport del prat a la hora que sigui, ane-hu de Barcelona a Oslo per agafar un altre avió per anar fins a Reykavik, allà us esteu un parell de dies, per visitar la ciutat i descubrir el bon menjar que tenen allà. Desprès tanbas a un poble de Islandia a veure Ballenes, pero en el trallectre disfrutes del paisatge que el paisatge de Islandia es molt bonic, quan hagiu vist les ballenes torneu cap al lloc que vau arribar, us quedeu a dormir i a léndemà anireu a láeroport per agafar un altre avió i marxa cap a Moscou, i allà et quedes tres nits, per visitar la ciutat i un altre dia per visitar les estacions del metro de Moscou i desprès quan passin el tres dies, anireu a láeroport per anar cap a Bakarov, i aquí es per agafar el tren transsiberia i pasa-hi una nit i finalment arribes a Vladivostok i aquí et quedes dues nits, per veure la ciutat. Desprès aniràs a láeoport per agafar un altre avió per anar cap a Seoul i et quedaras un parell de dies per veure la ciutat i algu més. Desprès aniràs a láeroport per anar cap a Taipei (TAIWAN), i allà et quedaras dues nits més, per veure la ciutat i veure una torre molt alta , desprès a léndema si et deixen els ciclons aniràs cap al aeroport per anar cap a Hong-kong per agafar un altre avió i anar a Merlbourne, allà et quedes tres nits per veure la ciutat i anar més cap al sud d Áustralia. Desprès aniràs cap a láeroport per anar cap a Sydney i allà et quedes cuatre nits, per visitar la ciutat i un altre dia per anar a les muntanyes blaves i logicament per descansar dún viatge ple d émocions i veure molta natura i sobretot asfalt. S´ha de disfrutar els moments que passes i per bon passes. Desprès aniràs al aeroport per anar cap a Papete per agafar un altre avió per anar cap a Bora-Bora, i allà et quedaras tres o cuatre dies per fer relax total i disfrutar de les illes, quan passin els dies aniràs cap a l áeroport per anar cap a Papete per agafar un altre avió per anar cap a Santiago de Xile, allà et quedaràs tres nits per veure la ciutat i desprès quan passin els dies aniràs cap a láeroport i aniràs cap a Puerto Natales, que allà agafaràs un barco per anar a visitar la terra del foc. Desprès quan passin els dies tornaràs cap a Santiago de Xile i a l éndemà aniràs cap a Láeroport per agafar un avió per anar cap a Buenos Aires i allà et quedaràs cuatre nits i si tens una mica de sort et

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 53 de 76

Dia del Llibre 2009

tocarà el Hotel que estiguin el Boca Juniors que juguin contra el River Plate un duel molt fort ,desprès aniràs a fer una visita de la ciutat per veure si tot es tant maco com hu pintant. Pero tot aixó es tant maco si disfrutes del viatge i del menjar i veure tanta natura i també asfalt, i sobretot s´ha de disfrutar veíen les diferents cultures, idiomes, i que la gent es tant simpatica potser més que el teu pais natiu(depent de vont). Pero sobretot poder veure la terra del foc es una cosa impressionant, que no es pot veure en lloc més es un lloc unic. Hi han glaciars que retrocedeixen i n´hi han alguns que segueixen creixents pero molt pocs. Desprès tindra la oportunitat de estar a Australia es una cosa fantastica i molt emocionant, perquè la ciutat de Sydney es una ciutat de les que t´hen recordes tota la vida, les altres ciutats que he anomenat també son meravellosas, pero no tenen l´hu que té Sydney. I a tot el món es menjar de meravella, molta gent diu: Que el món fora Espanya es menjar porqueria , pues aixó es absurt perquè si surts a léstranger si saps buscar molt bé trobes restaurants molt bons. Jo l´ho que no entenc es a on van la gent a dinar o dúna altre manera que menja la gent déspanya quan surt a léstranger. I si surts a paisos estrangers de parla anglese, que no sigui United Kingdom, la moneda que tenen allà porten la reina dÁnglaterra i en cas dÉspanya, els paisos sudamericans ens odian. Perque suposo que els Anglesos buscaban el mateix que els espanyols se suposa. I veien altres ciutats del món t´he anadones de que el món o altres paisos estan avançant molt rapidament que en cambi la regió on estem va en retrocesió. aquí es el final del Viatge perquè de Buenos Aires vas cap l áeroport per agafar un avió per anar cap a Barcelona i quan estas a Barcelona t´hen vas cap a casa. I desprès bè un altre disfrutament que es explicau amb els teus i veure les fotos, la pel.licula , etc. aquí em despedeixo de la narracio perquè això sort que es una narracio perquè aixó fer-ho déu valdre una fortuna. Pues aquest viatge de la fi del món si el puguesis fer tindria que ser una passada, perquè l´hu més important es que amb un viatge com aquest coneixeries moltes coses noves i sobre tot paisatges explendits i asfalts magnifics. Resumit amb una paraula Genial.

ALEXANDRE CASANOVAS BORRELL AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 54 de 76

Dia del Llibre 2009

omençava a fer-se de dia; a l'e cuine la mare eixugava els coberts i les olles que avia fregat la nit abans després de sopa unes patates bullides i un rosego de pa que els i varen donar després de que el pare fes quatre hores de cua al voltan d'un camió de la Creu Roja, que repartia aliments. De vagades no aconseguia res i tornava a casa amb el cap cot i els ulls plorosos pensant que aquell dia la seva dona Cora i la seva filla Ahina, no avia'n menjat res amb tot el dia. Feia uns mesos que avia acabat la guerra,eren mol evidents les destrosse produïdes per les bombes, no tenien ni llum ni aigua potable,el únic supermercat que i avia al poble fora destruït per un atac de la aviació enemiga, aquell dia la seva done Cora estava comprant al supermercat, un litre de llet, uns ous i una mica de pa, de sobte tot es va tornar fos, quan va obrir els ulls, tot eren plors i gemecs no sàvia que pesava li feia mal el canell i no es podia moure tot era fosc, varen eixecar els trossos de pedra que la tenien presonera algú va dir; porteu una ca milla, esta viva,l'e claró li va fer mal als ulls de sobte va entendre el que avia pesat, una bombe avia destruït el supermercat el únic lloc on pudien aconseguir alguns aliments, no sempre trobava el que ella volia, però quant i avia alguna cosa la comprava i la preparava per sopar,que el seu marit Blanur i la seva filla Ahina sempre trobaven exquisit, com si fos un gran banquet fet amb les millors viandes. Una persona li va pregunta com es trobava,ella no va sever que dir-li, li feia mal tot i tenia molta por de que els avions enemics tornesin, de sobte li va fer un salt el cor, i la seva filla on era, va recorda que la portava agafada de la ma, va cridar el seu nom Ahina, Ahina; on es la meva filla; mame soc aquí estic ve no ma passat res, es va quedar mes tranquil·la, la varen porta el que quedava del hospital, sentia a les infermeres que perlavan, a tingut sort, nomes a sobreviscut ella i la seva filla, els demés han mort, Cora, Cora, sent el seu nom, com te trobes, es pres mal, ella va obrir el ulls era el seu marit Blanur, que estava de genolls al seu costat amb une cara de preocupat, estàs ve li preguntava, el metge que li esteva cura'n el canell li va dir que avia tingut molta sort nomes tenia el canell trencat, unes setmanes enguixat i ja esta. Si que aviant estat de sort, pensa va ella mentre feinejava per la cuine, totes les familias del petit poble aviant perdut algun durant la guerra; un fill, o ve el merit, els pares, i també ni avien que varen mori tots, ells tenien sort estaven tots vius, inclús la case també s'avia salvat del intens bombardeigs que varen patir els últims dies de la guerra, quan els avions enemics no paraven de tira bombes con si volguessin fer desapareixia el poble, les cases del seu carre aviant sigut convertides amb una ruïna, i la seva no avia sofert cap dany. AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 55 de 76

Dia del Llibre 2009

L'Ahina, es va despertar, baixa del llit i anar corren a la cuine,la mare ja li avia preparat una mica de llet, sal va veurà de presa, tenia moltes ganes de surti al carre a veure com aquelles maquines que ella mai avia vist treien les restes de pedres i mobles de les cases que les bombes avien destruït, de vegades entre tanta roine trobava algun tresor que ella agafava abans que la maquine li prengues, sabia que era perillós, la mare li avia dit moltes vegades que no s'acostes a les maquine però ella no li feia cas, i allà que enava a buscar el que la maquine avia descobert entre les cases que abans de la guerra sa eixancaven al bol tan de la seva plenes de vida. Pesaven els dies, cada bega de costava mes de aconseguir menjar, els camions de la Creu Roja no arribaven amb tanta freqüència, mols dies anaven a dormir sense aver menjat res, la Cora i el seu marit, estaven desesperats l'Ahina estava cada vegada mes prima, ella no entenia com era que no i agües res per menjar. Fins que un dia els camions varen deixa de venir, la Cora i en Blanur es varen desesperar, com u farien per aconseguir menjar per la seva filla i per ells, no tenien diners, ni feina, tot era misèria mols dels que avien sobreviscut marxaren a altres països,a ells els i feia molta por marxa a un altre país sense seva el que trobarien, ni com els aniria. Un dia algú els va perla de com aconseguir marxar a un país on la gana no existia, podrien menjar sempre que vulgues in, la feina no els i faltaria, i podrien donar a l'Ahina tot el que nesesi-tes, anar a la escola per aprendre a llegir, i tenir una vida millor que la que havien tingut. Van decidir marxar cap aquell mont meravellós on tindrien de tot, feina, menjar, dines i podrien portar a l'Ahina a una bona escole, un conegut els va deixa els diners pel viatge, quan tinguessin diners i a els i tornarien. D'aquesta manera van emprendre un viatge que mai arribaria “ al nou mont”.

Matilde Grande

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 56 de 76

Dia del Llibre 2009

TE UTILITAT LA INFORMÀTICA?

s curiós, però encara no li trobo ni la importància, ni la utilitat que diuen que té la informàtica. Fa dos anys, faig aquest curs d'informàtica a l'escola d'adults a Sant Sadurní d'Anoia. Quan vaig decidir apuntar-me aquest curs, la meva idea era ben simple i diferent, ja que jo, en principi només volia arreglar, vídeos i fotos que tinc atraçats des de fa uns vuit anys ben bé; i evidentment amb aquest curs res de res, en aquest sentit. El curs ens ensenya moltes coses, poder masses, que ja està bé! que tinguem un mínim de coneixement de tot, ja que ho fem, oi?, però evidentment moltes coses, ni les faré servir, ni les podré fer servir, si es que les necessito algun dia perquè ja no recordaré ni que existeixen, ja que la pràctica ho és tot , o sigui fer servir les eines, i per postres hi han tantes eines, i dintre d'aquestes, hi han tantes mes que s'han de desplegar, que és impossible coneix-ho tot o més ben dit, fer-les servir en cada moment que toca. Fem complicades les coses més simple, me he adonat, que totes aquestes eines amagades, a mides que les vas obrin i coneixen són més fàcil d'utilitzar del que de vegades ho fem. De vegades vull fer coses i no penso que tenim una barra d'eines, i dintre de cada eina, una pila més d'eines que ens ajuden, doncs bé, tot això, s'aprèn a mida d'utilitzar-les, llavors veus, que ho pots fer de més maneres, i sempre està bé. A part, aquí a la classe, és practica, i fem la feina que toca, i tot va mes o menys bé, un cop a casa, no sé que passa que la meitat de coses no surten de cap manera, i en comptes de insistir i provar d'altres maneres, no, perdo la paciència i de seguida ho deixo estar tot, molt malament oi? Ara, des de els reis del 2008, tinc una càmera de fotos digital, bueno, ara començo a passar-les a l'ordinador, i posar-les endreçades, però fixa't, que encara trobo més útil, més pràctic i més bonic, tenir les fotos als àlbums com tota la vida; i m'apanyo molt millor, ara em trobo que em falten fotos des de aquesta data, em fa pena, ara que escric estic pensant, que puc es canejar, les que vulgui i anar-les posant al àlbum que amb tant d'amor he fet; però quin gasto de tinta i de paper. Evidentment, el problema és meu, ja que persones, amb molts menys coneixement que jo, són capaços de fer meravelles amb fotos, vídeos, baixant tot tipus de gènere, ja siguin programes, pel·lícules, música i moltes més coses. AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 57 de 76

Dia del Llibre 2009

El que tinc clar, es que en tot aquest món de la informàtica, el més important, es no tenir-li por, arriscar-se a fer, a tocar-lo, a xafardejar, però per poder fer tot això s'ha de ser sobre tot curiós i tenir iniciativa de fer coses; tinc una companya,, que té un mínim de coneixements, fins i tot jo, la puc ajudar quan té problemes amb algun programa o alguna cosa, doncs aquesta, es baixa d'internet, jocs, pel·lícules, programes de fotos, de vídeos, retoca les fotos, els vídeos dels seus fills, és increïble, i tot ho fa provant i arriscant. Jo tot això ho hauria de fer però a la que començo a tenir problemes ho deixo i no m'atabalo, sóc massa comodona. Envejo, la gent que li troba el sentit a fer-ho tot amb l'ordinador; fixa´t si sóc gatosa, si es que es la paraula, que no em poso ni a buscar coses a interne't, i aquesta eina, si que la trobo curiosa, divertida i útil però són molt poques les vegades que tinc iniciativa per buscar o interessar-me per alguna cosa; llavors em trobo amb un gran inconvenient, com que no m'hi poso mai a fer res o quasi res, quan necessito buscar viatges, restaurant, entrades i de més no me'n surto i quina ràbia!!. De totes maneres crec que he tret molt profit, encara que no era la meva idea, tinc molts coneixement que no esperava tenir. Abans, no podia mantenir una conversa, ja que sempre sortia el tema informàtic, i no sabia ni que era un Vista, ni un Xp, ni un emule, res de res, ara sé que són i més a més sé perquè serveixen. Ara que falta poc per acabar el curs, crec que he tret aprofit, però de totes maneres, sóc conscient, que a mi tot això de al tecnologia punta, em ve massa gran. Es curiós, passen els dies, setmanes, mesos, anys i penses,...ja tinc una edat!! i cada vegada costa més d'entendre les coses, de fer-les, i tot això. Així doncs, crec que tots aquest coneixements ja els tindre, i seran una molt bona base, per poder fer altres coses, sempre i quan, evidentment, jo tingui ganes de posar-me davant un ordinador i posar-me a fer coses útils, amb aquesta eina, que avui dia, encara no li acabo de treure el profit, que poder és mereix. Reconec, que a la feina, tot es fa amb ordinador, entrada i sortida del genero, factures, bé, tot, i aquí si li trobo una molt bona utilitat, són programes fets que ens fan anar molt ràpid, i treballar amb molta fiabilitat per controlar-ho tot. I aquest tipus d'informàtica, ja feta, si es útil per mi. Ma. Josep Berlanga

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 58 de 76

Dia del Llibre 2009

Quin esgotament! Estic preocupada, no sé si podré fer la feina que m'han encarregat. Feina, he dit! Feinada, perquè per escriure un text amb 900 paraules i que ocupi tot un foli necessito més d'una setmana. Què dic setmana! Un mes, i si molt m'apures, més d'un mes, un any. El problema no està només en l'extensió que ha d'ocupar, sinó amb els suggeriments que ens han fet: res d'utilitzar la lletra del 20, res de deixar massa espai entre files i encara menys de plagiar un text. Sembla que no ens coneguin, nosaltres no faríem mai una cosa així... Per altra banda, ha de tenir una bona presentació, amb vores i imatges, a poder ser. Ja puc començar a pensar com es fa això. Em sembla que és format-pàgina-vores. Estic decidida a intentar-ho, només em cal seure davant l'ordinador i ja em sortirà alguna cosa. Amb l'esquena recta i la distància i la llum adequades, obro l'ordinador i faig clic a inici-programes-open office-open writer, i vet aquí que ja tinc el full en blanc! Jo, que generalment ho veig tot negra, tinc fins i tot la ment en blanc. Llavors intento recordar quines eines he de tenir en compte a l'hora de fer una bona feina: he de tenir cura de l'ortografia i la gramàtica, fer servir el diccionari, justificar el text i utilitzar la previsualització de pàgina per comprovar que tingui una bona presentació. No sembla que hagi de ser tan difícil. Em miro el paper i penso: renoi, que n'és de blanc, amb lo maco que seria que ja estiguessin les 900 paraules escrites, corregides i passades al llapis! Si arriba el dia 1 d'abril i aquest full continua així de blanc, estaré perduda, serà un desastre i començaré a pensar que el Nil, el meu fill que està a Batxillerat, te raó quan diu que amb el pas que vaig acabarà la carrera universitària i jo encara estaré fent aquest curs d'informàtica a l'escola d'adults de Sant Sadurní. I si li demano el dilluns al Josep Lluís que em doni una idea? És clar que, com em digui que parli de la crisi financera, jo només podré explicar la crisi que hi ha a la butxaca de casa meva. I si em proposa parlar de l'estatut i del finançament, jo només em podré referir al cop d'estat que impera a casa segons els meus fills. I no cal dir que si em proposa parlar d'algun viatge, no podré anar més enllà dels Pirineus. No sé què fer, potser seria millor que trobés el tema jo soleta. Continuo asseguda davant l'ordinador quan de sobte s'obre la porta de l'habitació i entra el Nil. - Què estàs fent mirant un full en blanc? –em diu el Nil. AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 59 de 76

Dia del Llibre 2009

- Estic esperant que em vingui la inspiració per poder escriure una història que ocupi un full sencer –li responc. - Sí home, això es impossible per tu! –em diu. - Home, moltes gràcies –li contesto mig enfadada. - Vols que t'ajudi, mama? - No, no cal, ja ho faré sola. (Torno a sentir la porta i entra el Pol que està estudiant per l'examen que té demà a la universitat) - Podríeu baixar la veu? I tu Nil, que no tens feina? –ens diu amb veu amenaçadora - No, em vol ajudar a fer aquest escrit perquè diu que no me'n sortiré –li responc. - Doncs fes el que tu sempre ens dius: “pluja d'idees” –m'aconsella el Pol. - Ja ho intento, però la pluja és escassa i seria necessària una tempesta –em queixo. - Al teu cap no sé si hi ha tempesta, però com no desapareixem cauran llamps i trons. (Marxen de l'habitació i jo continuo mirant el full en blanc, esperant no sé què). No em vull posar nerviosa, a més, encara queden uns dies per anar provant sort. I si no en tinc, sempre podré donar una mala excusa que aclareixi el motiu pel qual no he pogut escriure un text de només 900 paraules. De totes maneres, no crec que tot sigui qüestió de sort. També s'han de tenir ganes, temps i una mica d'imaginació. De sobte, se m'acut que podria escriure tot el que està passant. Potser em quedaré parada i arribaré a les 800 paraules. Faig un petit guió, utilitzo les eines i els recursos de què disposo i començo. Al cap d'una estona decideixo comptar una per una les paraules escrites. Em seria més fàcil si sabés quin és el botonet que he de prémer perquè les compti l'ordinador. Me'n surten més o menys 750. Tinc el cap que em bull, la cadira ja no em sembla tan còmode i les lletres sembla que ballin per la pantalla. Potser ja ha arribat l'hora d'anar a dormir i de donar la feina per enllestida. Vaig a fitxer-anomeno i desa-El meu ordinador-disc extraible-remei-els meus documents. Poso el títol i tanco el meu portàtil. Remei Puyo Viladoms

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 60 de 76

Dia del Llibre 2009

VACANCES A FRANÇA He anat a passar una setmana a França El meu cosi viu a Sete és una ciutat presiosa que té encant, rodejada del mar i pel mig passa un canal d'aigua varem passejar amb una barca i va ser una experiecia molt maca. Deprés al tornar a Espanya varem passar per Roses alla i té un vaixell que va construir ell i es preçios am va portar a donar un tomb per alta mar i es una sensacio inoblidable i divertit perque reiem molt,quan parlava li cotava pronunciar les vocal i jo li feia gestos amb la boca per ajudar-li a pronuciar béHe estat molt feliç aquesta setmana que mai oblidare Al tornar a Barcelona varem passar per Berga i ens van dir que si feien rovellons pero el que méshi havia eran moltas vacas i algun bou que pastoraven per la montanya . Total vem trovar uns cuants rovellons i mig cistell de altres volets . Estic molt feliç perque ha vingut la meva cusina M ª Teresa i ens ho em passat tan bé que aquest viatge mai l'oblidarem. Ha estat amb nosaltres un mes que ve que ens ho em passat em els meus fills i nets . Cada dia em hanat al camp ens agrada molt caminar cuand ens cansem ens estirem sobre l'herva i fem grans xarrades i ens expliquem les nostras penas i alegrias. Tambè varem anar a Barcelona a la Villa Olimpica, Parc Guell a Monjuik tot alló li va encanta per sort ens va acompanyar un amic nostre que es perruquer i viu a Barcelona es diu Manuel i es encantador coneix tots els reconets de Barcelona a la meva cosina li ha encantat s'emporta unbon recor de la nostra pressiosa Catalunya i pensa tornar molt aviat. Despres de tantes sortidas ens em quedat a casa per descansar i disfrutar de les cosas bonas de Sant Sadurni ha vingut em mi als asatjos de la coral ella a França tambe canta amb la seva coral ella fa molts anys que canta . Va venir em mi un dia al curs de infomàtica li va encantar el nostra profe per la paciencia que tè i es ven cert que la tè tambe va venir a pachwor i li va agradar molt i ja li van donar feina per fer i es va animar i hare a França ja i va. Crec que per setmana Santa vindrà uns dies ja ho estic desitjan perqué ens avenim molt i quan estem juntas som molt feliçes perque ens estimem moltisim. Aquí se acaba la historia de las mevas vacançes a Françe i la nostra tornada a Catalunya i esperar que la proxima sigui fantastica com aquesta. Una forta abraçada. Florinda Sant Sadurni D'Anoia 1-4-2009

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 61 de 76

Dia del Llibre 2009

QUINA RUTINA !!!!! Riiiinngg !!!!! • 6,45 AM com cada matí sona el despertador i apa som-hi que ja tornem a ser dimarts, peus a terra i ànims! A començar la rutina diària. Primer pas, anar a la cuina i aixecar la persiana, endollar la cafetera, dutxa ràpida i anem a esmorzar amb el cafetonet per agafar el ritme diari, acabem de preparar el dinar i au! A recollir el piset, avui toca passar la mopa i el plomer... pim, pam: llest ! A continuació anem al bany a acabar els últims retocs i amb això ja són : • 8,30 AM surto per la porta per retrobar-me amb les meves companyes de feina i anem a fer el segon cafetó del dia i aprofitem per arreglar una mica el món a la mida del que podem, és clar! I ja són... • 8,55 AM i au! Anem a la botiga, si és un dia amb sort començarem amb la clientela “guay” però ai de nosaltres si comença a entrar a primera hora la típica persona que més val que no surti de casa seva (de lo borde que és) perquè ja ens ha sentenciat el dia (que sembla que s'ho diguin els uns als altres i vinguin tots de cop). • 10,00 AM i som-hi! Anem a prendre el tercer café del matí per seguir el ritme. • 13,00 PM ja és hora de plegar per començar l'altre jornal, anirem de pressa cap a casa però primer passarem pel súper i la verdureria i amb un plis-plas ja tenim el xandall posat i som a la cuina a acabar de preparar el dinar mentre arriba la resta de l'equip i ui! Avui a córrer que és dimarts i toca anar a classe! • 14,45 PM surto de casa per anar a informàtica que allà alguna cosa aprendrem o per lo menys ho intentarem. • 16,45 PM adéu a informàtica i a la feina una altra vegada, tornem a obrir la botigueta i a veure com serà la tarda avui, ja que depenent de la gent és cada una diferent i amb una mica de sort passa volant i ja són: • 20,30 PM tanquem la paradeta i enfilem una altra vegada el camí cap a casa. Amb sort el sopar estarà fet i sense sort toca arremangar-se i cap a la cuina que no ha estat res. Ah!! però mentre estàs fent el sopar has d'enllestir una mica el dinar de l'endemà i tambe la roba, la planxa,etc... • 23,00 PM amb una mica de sort tots recollits i és l'hora de l'esbarjo, llegir una miqueta o engegar deu minuts l'ordinador (que és lo que menys faig...) • 23,30 PM si pot ser, enfilem a dormir i amb sort no roncarà el veí del costat del llit i podrem i sinó al sofà a fer mots encreuats i la nit es fa llarga! Tic-tac,tic-tac... I Riiinngg!!! ja tornem a ser les 6,45 AM. Quin avorriment! Això és la meva vida 365 dies a l'any bé, 365 no, però sí 340. Què us sembla? AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 62 de 76

Dia del Llibre 2009

Suposo que la meitat almenys us veureu reflexats en aquest esquema diari. No? I vet aquí que ara us explicaré el que m'agradaria fos l'ideal de la meva rutina diària: Riiiinngg !!!!! • 8,00 AM sona el despertador, el paro i faig mitja volta al llit. D'aquí una mica ja em llevaré que no em va d'un quart d'hora. • 8'30 o 8,50 AM a esmorzar sense cap pressa, llegim el diari tranquil·lament que no vé d'un quart d'hora. Un cop agafat el ritme recollirem el que toqui del dia i sortirem de casa. • 10,00 AM aniré a prendre un cafè per fer un rato la tertúlia. • 11,00 AM com que sempre m'agrada fer alguna cosa de voluntariat aniré, per exemple, a la casa dels avis a fer-los una mica de companyia que sempre que puc hi vaig d'escapada i estan tan mancats de carinyo que ho agraeixen un munt, em quedo allà sense cap pressa. El dia que no em dedico a això miro de fer (a Barcelona) algun curset de cuina, que és el meu hobby més gran, i perquè no, aprofito per anar de botigues sense cap pressa . • 13,00 PM el dia que estic aquí vaig a casa a preparar el dinar i el que no, doncs em preocupo de buscar un lloc per anar a fer un most i relaxar-me amb la sobretaula. • 15,00 PM surto a caminar, que també m'agrada molt, i faig un bon passeig. • 17,00 PM m'assento a berenar amb la meva filla, cosa que mai no puc fer, i gaudeixo de la seva companyia i d'una xerrada sense pressa . • 19,00 PM quant arriba el meu marit decidim què fer: sortir a fer un tomb per la muntanya o per la platja. Tant és! Això el dia que no faig ioga que també m'agrada. • 21,00 PM ens assentem tots a la taula per gaudir d'un sopar sense haver d'anarnos aixecant per vigilar el dinar de l'endemà. • 22,00 PM Tothom està preparat pel seu rato d'esbarjo; tant se val mirar la tele, llegir o el que vingui de gust. • 23,00 o 24,00 A dormir !!! Això sí que és vida no aquest estrés diari ! No us sembla? Bé, ara és quan toquem de peus a terra i penso... Per portar aquesta vida també necessito diners i si no treballo tinc menys ingressos, per tant tampoc no em podré permetre aquest petits luxes, que menys el voluntariat i el passeig tot l'altre és pagant!!! Així que això és un peix que es mossega la cua! Per tant, esperaré a arribar a l'Imserso i llavors em dedicaré realment a tot el que m'agrada. Montse Querol AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 63 de 76

Dia del Llibre 2009

EXCURSIÓ A MONTSERRAT

ra us explicaré les peripècies que vaig passar anant a Montserrat amb la meva mare i la meva tieta, va fer un dia molt maco i feia calor i potser amb tot el que ens va passar encara en teníem mes

de calor. Vam decidir que, en comptes d'anar fins a Martorell aniríem fins a Barcelona a agafar els ferrocarrils Resulta que per anar a l'estació dels ferrocarrils de Martorell s'havia de caminar mes o menys 1km i traspassar les vies, no hi havia pas subterrani i era molt perillós . La nova estació no estava encara acabada, ara ja u esta i no s'ha de caminar gaire només traspassar el pont i esta a l'altre banda de l'estació de RENFE. El tren sortia a 2/4 de 9 del matí de Sant Sadurní d'Anoia i arribava a la Plaça Catalunya al cap d'una hora mes o menys. Mirant els horaris era encara una mica d'hora i per fer temps vam entrar al cafè Zuric, que està davant de les escales dels ferrocarrils i ja estàvem allà mateix. Quan faltava un quart d'hora perquè passes ja vam tirar escales avall i al arribar abaix ens hem vam adonar de que per allà no passava el tren que habiam d'agafar, per allà passen els que van per la mateixa ciutat, per exemple Tibidabo, Reina Elisenda i també ni ha que van fins a Sabadell a Sant Cugat del Vallés et...... Així que després d'anar a fer un cafè perquè era d'hora resulta que ens habiem equivocat. Els trens que van cap a Montserrat surten de la Plaça Espanya, que també ni han que van cap a Igualada, Manresa, etc.... i au una altre vegada cap a l'estació de Plaça Catalunya que enllaça amb el metro tant podíem agafar la línia vermella com amb la verda .Agafem el metro i quan arribem a la Plaça Espanya vam passar aquells passadissos que son tant llargs i no s'acaben mai, fins a enllaçar amb els ferrocarrils. Quant baixarem les escales per agafar els ferrocarrils fins a on hi han les màquines per passar els bitllets, ens vam estranyar de que estava tot molt quiet no hi havia moviment de gent i li vaig comentar a la meva tieta a veure si a passat alguna cosa i ella de seguida hem va dir no siguis gafe eh no siguis gafe. Hi havia un guarda de seguretat i ens va dir que no podíem passar que estaben fen obres la meva tieta només sentir això va dir: “No m'ho puc creure”. Aquell home se la va quedant mirant com vulguen dir que diu ara aquesta. AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 64 de 76

Dia del Llibre 2009

Au ja ens veus a totes tres pujant les escales de l'estació per anar un altre vegada cap al metro, ens va entrar la rissa suposo per no plorar i es que no podíem parar de riure, la gent ens mirava i devien pensar aquestes estan xifla des. Vam agafar el metro fins a Plaça Catalunya i un altre cop el tren direcció Vilafranca i avall. Doncs potser si que estabem una mica xifla des o xifla des del tot perquè vam baixar a Martorell i el km que ens volíem estalviar de fer al final el vam fer. Arri van a l'estació de Martorell vam anar caminant fins l'estació dels ferrocarrils resulta que estaven soterra'n les vies, veiem l'estació i no s'aviem per a on anar perquè estava tot tancat,vam preguntar als obrers i ens van indicar per a on teniem d'anar. Allà no hi havia ningú venent bitllets, els habiem de comprar per la màquina i resulta que s´havia de posar l'import exacte, i no ho teníem just, sort que la meva tieta portava targeta de crèdit vam poder treure els bitllets fins a Monistrol de Montserrat convinat amb el cremallera. El camí amb el cremallera es molt maco de veure si no hi ha boira, quan esta bastant amunt fa impressió mirar cap avall, però al baixar avall encara en fa mes, sembla que hagi de caure daltabaix. Varem arribar a dalt a Montserrat passades les 2 del migdia, amb totes les coses que volíem anar a veure i ens hem vam anar directes a dinar. Desprès dinar ens hem vam anar adorar la Mare de Deu, per pujar a veurela s'entra per una porta que hi ha a costat de l'església fins a dalt, amb la cua que hi havia vam estar casi una hora. Surtin d'allà, vam anar a la cova, el que mix camí el varem fer amb el funicular perquè caminant amb la hora que era ja no haguéssim tingut temps, al pujar vam fer el mateix. D'es pres d'això varem anar a comprar un record a la botiga i després ja vam anar a buscar el cremallera fins a Monistrol, després els ferrocarrils fins a Martorell , caminar un altre cop el Km fins a la RENFE i agafar el tren fins a Sant Sadurní. Vam arribar molt cansades i aquí s'acaba el dia d'excursió a Montserrat.

Fina Yepes

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 65 de 76

Dia del Llibre 2009

Vacaciones de verano.

Salida desde Sant sadurni d’anoia hasta Munera (Albacete): Salimos alas 10:00 de la mañana de Sant sadurni d’anoia cojimos la autopista dirección Valencia, todo iba bien no había trafico, pero al llegar ala altura de Villafranca del penedes, empezaba haber cola, y resulta que había un accidente, estuvimos una hora parados, y al final empezamos a movernos otra vez, al llegar ala área de servicio del penedes paramos a tomarnos un café y a descansar un rato. Estuvimos una hora descansando, y volvimos a empezar el viaje, por la autopista. Antes de llegar al peaje de tarragona, ya empezaba haber cola, por culpa del peaje, y la gente se empezaban a poner nerviosos, y tocaban el pito de los coches, y al cabo de estar una hora parados, empezamos a circular de nuevo, y decidimos de salirnos de la autopista y seguir un rato por la carretera, a si por lo menos veíamos mas paisajes y las niñas se distraían un rato, y haber si así no encontrábamos tanto transito, a lo primero todo iba muy bien, pero empezaba haber muchos camiones, y decidimos parar en el primer pueblo que encontrásemos, y eso que todavía nos faltaba mucho para llegar al destino. Estuvimos paseando por el pueblo que se llama Cambris. Y entonces dijimos, vamos a continuar con el viaje que todavía nos falta mucho para llegar a munera, y fuimos un rato más por carretera, y luego cojimos otra vez la autopista porque ya teníamos ganas de llegar al destino para descansar, e íbamos muy tranquilos porque no había casi transito y se iba muy bien. Ya eran las dos del medio dia, y decidimos parar a comer en la primera área de servicio que encontrásemos, que se llama benicarlo, estuvimos comiendo, y las niñas después de comer estuvieron jugando que había juegos, y alas tres dijimos de continuar con el viaje, pero como ellas estaban muy bien jugando dijeron de quedarnos un rato mas, y les dijimos que no porque si no llegaríamos por la noche a casa de los abuelos, y tendríamos que hacer noche en la calle porque estarían todos acostados, y entonces dijeron de continuar con el viaje y empezamos de nuevo con el viaje, la autopista estaba tranquila porque había pocos coches. Íbamos tranquilos por la autopista cuando las niñas nos empezaron a decir que hacia olor a quemado, y nosotros les contestamos que eso era alguien que le había pegado fuego al bosque, pero resulta que al lado de la autopista no había ningún bosque, y eso que mi marido y yo nos quedamos mirando para el capo del coche y salía humo, y había un puente, y estaba ancho y paramos para mirar lo que pasaba, y es que el radiador del coche, no sabemos porque había perdido toda el agua, porque nosotros siempre que vamos hacer viajes muy largos llevamos el coche al mecánico para que le hagan una AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 66 de 76

Dia del Llibre 2009

revisión, y todo estaba bien, y estuvimos buscando en el coche haber si teníamos agua para ponerle, encontramos unas botellas, pero tuvimos que esperarnos un rato hasta que se enfriase el coche porque el marcador de la temperatura estaba al rojo vivo, y dicen que si esta así el coche no se puede parar, porque entonces se puede romper el motor del coche, tuvimos que esperar, por lo menos una hora, le pusimos el agua, y seguimos con el viaje, pero teníamos que encontrar una área de servicio para poder comprar mas agua porque le habíamos puesto toda la que teníamos, y la verdad es que no nos fiábamos de ir sin agua por si nos pasaba otra vez lo mismo, y al cabo de un rato encontramos un área de servicio, y compramos unas cuantas botellas de agua, y las niñas estuvieron bebiendo agua porque las pobres se asustaron haber que salía humo por el capo del coche, y continuamos de nuevo, pero al llegar a Castellón de la plana, empezó otra vez a salir humo, y mi marido llamo por teléfono al mecánico para explicarle lo que pasaba, y este le dijo que el coche así no podía circular, pero cuando mi marido le dijo donde estábamos, nos dijo que teníamos que llamar al seguro del coche para que fuera la grúa, a buscar el coche, llamamos ala grúa y tardo un rato en venir, el chico de la grúa , se estuvo mirando el coche, y nos dijo de llevar el coche a un taller haber que decía el mecánico, y mi marido se fue con la grúa, y a por nosotras vino un taxi, y fuimos al taller y nos dijeron que el coche lo tenia que llevar la grúa a nuestro taller, y el coche lo tuvimos que dejar allí. Entonces miramos en el seguro del coche, y allí ponía que si se nos estropeaba el nuestro, si nos hacia falta utilizar el coche la compañía nos tenia que dejar un coche, y llamamos ala compañía y nos dijeron que, y el taller donde tuvimos que dejar nuestro coche, estaba en Castellón, y el taxis que nos llevo a nosotras nos acompaño a donde nos dijo la compañía del seguro, para alquilar un coche que no lo pagaban ellos, y nos dejaron un coche al cabo de esperar dos horas, pero bueno lo importante es que ya podíamos continuar con nuestro viaje, nos pusimos en marcha y ya todo fue bien, eso si llegamos muy tarde a nuestro destino, pero al final llegamos. Aunque las vacaciones tuvieron que ser cortas porque no podíamos estar muchos días con el coche que nos habían dejado, pero que se va hacer, si la cosa no fue como nosotros queríamos, pero tuvimos vacaciones y una historia que explicar, esto es todo.

FIN Autora: Maria Josep Cantero.

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 67 de 76

Dia del Llibre 2009

VACANCES AL POBLE DELS PARES

omençaré aquesta petita narració, fent una mica d'introducció, jo soc nascuda a Igualada i vaig viure fins que em vaig casar,els meus pares son d'un poble de l'Aragó a70 km abans d'arribar a Zaragoza,el poble es diu Bujaraloz, pertany a la comarca de los Monegros no es gaire gran pero tenia el seu encant,ara explicare com eran les vacances en aquest poble. Quan s'acabava l'escola anàvem la meva iaia i jo,el s pares encara no venien perquè treballaven ,en el poble ens hi estàvem tot l'estiu.El viatge ja era de per si tota una aventura,molt d'hora agafàvem desde Igualada un autocar que ens duia fins a Lleida,alla dinàvem i a la tarda agafàvem un altra autocar que anava a Zaragoza i tenia parada a Bujaraloz,un viatge que avui el farem í amb unes 3 hores,tardàvem quasi tot el dia però no hi havia cap altra mitja de transport no tenem í cotxe,aixi que amb autocar. Al poble es estàvem a la casa que tenia la meva iaia,per part de la mare era una casa bastant gran a l'entrada tenia una gran sala a on hi havien 2 bancs de fusta i unes gerres de fang molt grans que servien per guardar l'aïgua ben fresque ,a la dreta estaba la cuina amb un gran foc a terra i una taula aon menjàvem recordo que hi havia uns prestatges amb unes vaixelles amb dibuixos de color negre i blanc de paisatges,com anècdota us diré que un d'aquest plats al tinc jo avui dia al meu menjador de decoració,també hi havia una especie de bodega a on guardaven el vi i algunes coses de menjar perquè no es fessin mal be,al pis de dalt hi tenem í les habitacions totes al voltant d'una gran sala aon hi havia un gran mirall i un rentamans per posar-nos maques. Al darrera de la casa tenem í un pati ple d'arbres fruites la majoria eren figueres,també estava la comuna i un safareig per rentar la roba,que en aquells temps es rentavatotaamà. Al poble vivia experiències molt diferentes de les que estaba acostumada,els meus avis per part del pare i els tiets tenien porcs,conills i gallines i els hi donava de menjar junt amb els meus cosins,recordo que acompanyava a la meva iaia després de haver fet la pasta de les AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 68 de 76

Dia del Llibre 2009

magdalenes i posar les els motlles al forn que era de llenya a coure,encara ara em sembla sentir aquella olor que feia aquell forn a pa acabat de fer,també anavaala lleteria acomprar llet de vacaper cert molt bona. Jugàvem amb les meves amigues a vegades a casa la iaia amb unes nines de paper retallables que duien els vestits ens hi passàvem hores . Per la festa major que es el dia 28 d'agost Sant Agust,an í àvem ala plaça que feien jocs i xocolata pels nens,una vegada estava dalt d'un banc de pedra miren els jocs i em van donar una empentar,vaig caure amb tant mala sort que vaig fer me un tall ala barba i em van haver de cosir tinc una mica de cicatriu. Quants records,quina enyorança que sento tant sols em pensar amb aquelles tardes d'estiu caloroses,quan sortem í apassejar pels voltants del poble fins arribar a una creu que estava a la sortida del poble,quantes histories ens havia explicat la iaia,potser algunes eren veritat d'altres eren fruit de la sevaimaginació però ala fi totes eren molt boniques. Crec que es bo evocar les histories viscudes,aquestes son algunes que vaig passar,els meus anys d'infantesa, al poble dels pares i mai oblidare.

FOTOGRAFIA DE BUJARALOZ

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 69 de 76

Dia del Llibre 2009

Viaje en avión

Despues de tanta rutina por fin estamos en verano y nos vamos de viaje, pero esta vez voy con mi tio y en avion, tengo tantas ganas de viajar en avion, durante el camino hemos oido un ruido en el interior del avión. luego, los altavoces nos han ordenado abrocharnos los cinturones de seguridad. El avión pierde altura, Me sientí inquieta y mi tio más. Una voz la de la azafata, intenta tranquilizarnos. son solo ruidos del avión. Tengo miedo dije yo mirando a mi tio y aunque su cara muestra que esta muy inquieto y que tiene mas miedo que yo me dijo no te preocupes no pasará nada, 5 minutos despues el avion vuelve a hacer el mismo ruido y es mas fuerte dos minutos despues mi tio empezaba a hablar con si mismo como si está pensando en voz alta, tengo miedo. ¡quiero salir! Hay que esperar, quieto, ¿habrá llegado mi hora? Qué estúpido resultaria morir ahora ! Es imposible no puede ser. Estas cosas les ocurren a los demas, pero a mi no es imposible. Y yo lo estaba mirando choqueada, nunca he visto AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 70 de 76

Dia del Llibre 2009

mi tio con tanto este miedo esperaba que me tranquileze él pero resultaba que fue el contrario soy yo la que tuve que tranquilizarle. Mi tio me dijo, yo quiero vivir, a costa de lo que sea. Seré pobre, seré bueno, amaré a mi mujer. Perdonaré, amaré a todos tambien a said, que me consta que me odia. Mañana mismo le abrazaré: “hola, said le diré. ¿mañana? No, hoy mismo hafsa. Desde este mismo tiempo te lo prometo. Por fin el avión ha tocado tierra, estamos en la tierra ya hemos llegado no ha pasado nada estamos vivos dije yo,¡ Viva ! Gritó mi tio¡ Viva ! Una señora mayor me ha abrazado. ¿ dónde estan los pilotos? Preguntó mi tio , quiero una explicacion. Me quejaré a la compañia. No viajaré mas en sus malditos aviones. Lo contaré a todos mis amigos. Imbéciles. Pero no has dicho que vas a perdonar a todos? Y ahora mismo vendras conmigo para hablar con said dije yo . ¡ que! Ni hablar jamas hablaré con el, y le dije yo vale como tu quieras pero que tengas en cuenta que contaré a todo el mundo sobre todo said lo miedoso que eres, contaré todo lo que dijiste y... antes de terminar la frase me dijo vale vale iré contigo.

Hafsa Yamani Laroussi

30/03/2009 19:30h Sant Sadurni d'Aanoia Barcelona AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 71 de 76

Dia del Llibre 2009

Viatge a Thailandia

ón les 5'30 del matí quan ens aixequem per agafar el cotxe camí al aeroport de Barcelona. Una vegada estem allà,facturem les maletes ,recollim els billets i anem cap a la porta d'embarg, encara tenim molt de temps fins que surti l'avió. El meu marit es senta en un banc i jo dono una volta per les botigues del aeroport. Arriba l'hora i entrem a boeing de la THAI ,tot són riures i atencions per part de la tripulació. Després de 14h.volant, arribem a Bankog estem una mica desorientats respecte al horari, ara és al dematí i s'ha d'aprofitar al màxim el dia. Sortim del aeroport amb el nostre guia local i, entrem dintre d'una ciutat plena de tràfic, atascos, i, molta poluciò. Arribem al hotel, deixem a la habitació les maletes i ja ens esperen dintre de la sala de convencions, per parlar de les excursions del dia sigüent, la resta de dia ens queda per nosaltres lliure per na explorar la ciutat. Sortim del hotel i trobem de seguida una espècie de tricicle a motor que li diuen TUC-TUC i comença l´aventura. Els dies sigüens visitem una infinitat de temples de diferens tamanys, materies, i mides cadascú tè la seva llegenda i tipo de fé, no ens deixen entrar amb pantalons curts ni amb samarreta de tirants,passem una calor imsoportable. També van anar al “mercat flotante” sobre el riu HUN-CHI tot un comèrç a sobre d'unes canoes,molt pintoreç i atractiu per tot el public en general t'hi pots fer fotos amb els encantadors de serps i possant-te-les al coll (no es el meu cas) . En Bankog vam surtir de nit per anar al barri famós Pat-Pom conegut per la imensitat tenderets i botigues que venen tot típus d'articles de totes les marques a preu molt més baix que quan les comprem aquí,també per els seus locals nocturns amb tot típus d'actuacions. Avegades,una mica atrevides i sempre a molt de cuidado perquè no et robin o t'estafin a l'hora de pagar. Quan tu parles o preguntes amb algú,és difícil recordar exactament la cara de l'individu amb qui has parlat ja que en aquest país tenen les característiques iguals (el tamany,el cabell,la cara,...) Al cap de tres dies anirem a la part de la muntanya,a la ciutat de CHIANMAI. Agafem unes forgonetes petites i anem a veure els elefants que fan tot un espectacle arrossegant troncs i col-locant-los. Seguidament,tenim que pujar en un d'aquests animals i ens dona una por inmensa! Ens posem dalt l'elefant i quan estem a sobre de l'elefant ens adonem que el seu pelatje és punxegut com agulles. Continuiem baixant el riu i AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 72 de 76

Dia del Llibre 2009

canviem de mètode de transport. Agafem unes barques petites fetes per els thailandeses què consisteixen en quatre canyes agafades amb unes cordes,en principi el riu sembla serè però poc a poc és va alterant, estem enmig de la selva plena de bitxos raros que mai podria imaginar veurels en viu(semblava que estiguesim dins una pel-lícula del rambo). Arribem a una aldea on viuen les dones girafes que és diuen així perque porten molt aros en el coll,pobres dones,han de patir molt per portar els aros amb la calor tan agoviant que fa. Tornem a agafar la forgoneta i anem cap a l'hotel que s'està molt millor amb l'aire acondicionat,ens dutxem i ens canviem de roba per anar a sopar. Al dia següent,tenim que tornar a agafar l'avió per anar cap a una altra illa. Arribem a un impresionant hotel de Phuket, davant el mar amb sorra blanca i envoltat d'una exuberant vegetació. Al dia següent,anem d'excursió a l'altre extrem de l'illa,on hi ha un temple dins les muntanyes amb un buda que és tot d'or i els monjos budistes que el vigilen i resen tot el dia davant seu. Al sortir del temple hi ha un munt de micos damunt dels arbres esperan que els turistes comprem bananas i cacauets per baixar i menjar-sho. La nit abans de marxar de Phuket hi ha una tempesta brutal,nosaltres pensavem que el avió no podria sortir del aeroport i tenim una gran sorpresa al dematí quan ens llevem i veiem un sol espatarran!!!! Aquí s'acaba la meva aventura en el país del sol naciente. Algún dia potser tornaré!

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 73 de 76

Dia del Llibre 2009

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 74 de 76

Dia del Llibre 2009

Amb el nostre agraïment pel que llegint els vostres escrits ens heu donat a conèixer. Aula de Formació d'Adults de Sant Sadurní d'Anoia

Sant Sadurní d'Anoia, 22 d'abril de 2009

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 75 de 76

Dia del Llibre 2009

AFA Sant Sadurní d'Anoia

Pàgina 76 de 76

Dia del Llibre 2009