El paper de les TIC a la lecto escriptura

Page 1

Projecte Educatiu El llibre de la nostra escola

El paper de les TIC en el procés de lecto-escriptura Llegir i escriure a l'escola... en un clic

Introducció de Pere Marquès i Graells, Professor de Tecnologia Educativa i Noves Tecnologies aplicades a l’Educació en la Facultat d’Educació (UAB)


Revista gratu茂ta editada per Editorial Planeta Grandes Publicaciones, setembre 2006 Concepci贸: P.A.U. Education Impressi贸: Vigor


ÍNDEX INTRODUCCIÓ Sobre la lectura i l’escriptura en el món digital, Pere Marquès i Graells ...............................................................................5 DEFINICIÓ DE LES TIC.............................................................................................................................................................................7 I LES TIC EN L’AULA................................................................................................................................................................................9 1. Aplicació de les TIC en l’aula .........................................................................................................................................................9 2. Per on començar? ............................................................................................................................................................................9 2.1. El teclat i el ratolí ......................................................................................................................................................................9 2.2. Les eines de comunicació ....................................................................................................................................................10 2.3. Navegació per Internet: saber buscar, saber trobar....................................................................................................10 II LLEGIR I ESCRIURE A L’ESCOLA… EN UN CLIC .....................................................................................................................11 1. Narrativa.............................................................................................................................................................................................11 1.1. Recursos sobre narrativa digital.........................................................................................................................................11 1.2. Crea el teu propi conte.........................................................................................................................................................12 2. Poesia...................................................................................................................................................................................................13 2.1. Recursos sobre poesia digita...............................................................................................................................................13 2.2. Escriguem un poema! ..........................................................................................................................................................13 3. Els blocs per imaginar i escriure ................................................................................................................................................13 3.1. Recursos a Internet sobre blocs.........................................................................................................................................14 3.2. Crea el teu propi bloc! ..........................................................................................................................................................14 4. WebQuest i caces del tresor .......................................................................................................................................................15 4.1. WebQuest per al currículum de llengua .......................................................................................................................15 4.2. Caces del tresor per al currículum de llengua ............................................................................................................16 5. Comunitats literàries on-line......................................................................................................................................................16 5.1. Recursos per incentivar la lectura .....................................................................................................................................16 5.2. Crea la teva pròpia biblioteca: l’exemple de la Biblioteca Ideal Europea ..........................................................17 III LES TIC I ELS PARES ..........................................................................................................................................................................18 GLOSSARI BÀSIC DE TERMINOLOGIA DE LES TIC ..................................................................................................................19 BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS RECOMANATS...............................................................................................................................20 EL LLIBRE DE LA NOSTRA ESCOLA I LA SEVA WEB ................................................................................................................21

Els continguts i els dissenys de les pàgines web recomanades canvien, augmenten i/o milloren de forma contínua, per la qual cosa quan vostè hi accedeixi pot haver variat respecte a la data en la qual vam fer la recomanació.


INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ Sobre la lectura i escriptura en el món digital L’ús generalitzat de les TIC en tots els àmbits de l’activitat humana comporta l’exigència d’aprendre noves formes de llegir i escriure. La lecto-escriptura ara es realitza amb més freqüència sobre documents digitals que combinen textos amb diversos elements audiovisuals (imatges, sons, vídeos...), utilitzen nous suports (pantalles, teclats i punters, software d’edició…) i requereixen noves habilitats, ja que les diferències entre la lecto-escriptura tradicional i la nova lecto-escriptura digital són moltes i comprenen múltiples aspectes. També s’ha de tenir en compte les diferències quant a aspectes ergonòmics: sostenim i fullegem els llibres amb les mans mentre que els materials digitals es manifesten en una pantalla de diversos suports i interfícies (ordinador, PDA, telèfon mòbil, TV/DVD, MP3/iPod, consoles de videojocs, caixers automàtics, e-book...) que manipulem amb teclats, ratolins, llapis electrònics, pantalles tàctils, etc. Aquesta visualització a través de les pantalles permet al lector ajustar-hi la grandària, el color de lletra i fons, la longitud de les línies del text, l’audició del text, l’activació de les simulacions i vídeos... Amb els suports tecnològics adequats es pot facilitar l’accés a la lectura a persones amb discapacitats: hi ha amplificadors de lletra per a persones amb poca visió, sistemes de lectura automàtica d’àudio per a invidents, perifèrics perquè controlin l’ordinador persones amb problemes motrius... Gairebé es poden fer miracles. Pel que fa a l’escriptura, enfront de les possibilitats que ofereixen un llapis i un paper, l’escriptura digital compta amb el suport de les múltiples funcionalitats que ofereixen els processadors de textos multimèdia (moure textos i altres ajudes a l’edició, correcció ortogràfica, etc.). A més, Internet ens ofereix múltiples formes de comunicació asíncrona (correu electrònic, taulers d’anuncis, portals dinàmics...) i síncrona (xats, videoconferències...) per a llegir i escriure textos a persones de tot el món. En el cas de les bitàcoles i les wiki, editors que permeten escriure directament en Internet, és possible que diverses persones escriguin un document simultàniament des de llocs distants. Com a contrapartida cal acceptar la pèrdua de privadesa, ja que les accions que realitzem en Internet queden registrades pels proveïdors de serveis d'Internet i poden ser interceptades per "pirates del ciberespai". També canvia la mecànica de la lectura i el procés cognitiu de la informació. No és el mateix llegir i escriure documents amb una estructura seqüencial i construïts amb caràcters alfanumèrics i alguna imatge, que llegir i escriure documents amb una estructura ramificada hipertextual, saturats d’imatges, vídeos, sons digitalitzats... Els documents digitals tenen una tercera dimensió (profunditat) ja que els textos poden superposar-se a les imatges de fons i els seus elements poden actuar també com hipervincles i aparèixer progressivament segons les actuacions del lector, obrint múltiples camins per a la lectura. Les possibilitats d’interacció es multipliquen. Però també les possibilitats de perdre’ns en l’accessori. Com ocorre quan busquem informació en la immensa biblioteca en xarxa que és Internet, on moltes vegades perdem hores i hores “voletejant” entorn documents que criden la nostra atenció, però que ens allunyen del que estàvem buscant. Les noves possibilitats que ofereix la societat de la informació digital que vivim exigeixen noves competències a totes les persones per a no quedar-se convertides en “analfabetes digitals”. Encara que la societat ha d’actuar des de diversos estaments per a facilitar aquestes noves competències a tots els ciutadans (els més grans també tenen dret a accedir a aquesta nova cultura digital), l’escola segueix afrontant el repte més important: assegurar que tots els joves adquireixin una formació bàsica adequada, en la qual, com sempre, les habilitats lecto-escriptores constitueixen el nucli més important.

5


INTRODUCCIÓ

Com s’estructura aquesta unitat didàctica En aquest marc, la unitat didàctica que ara té entre les mans constitueix un pont entre “la cultura de la impremta” i la “cultura digital” de gran valor per al professorat d’ensenyament primari i secundari, ja que proporciona una bona panoràmica sobre com les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) poden utilitzar-se en les aules per a realitzar activitats d’aprenentatge que promoguin el desenvolupament de les competències lectores i escriptores dels estudiants. Pràcticament totes les pàgines inclouen referències a recursos als quals es pot accedir des d’Internet, de manera que convé fer la lectura prop d’un ordinador connectat al ciberespai. La unitat didàctica s’inicia amb unes orientacions generals sobre les eines TIC que es requereixen i les habilitats necessàries per al seu maneig. Insisteix que les TIC permeten realitzar moltes activitats didàctiques noves i de gran atractiu per als estudiants, i poden contribuir eficaçment a millorar l’assoliment dels objectius curriculars en general i els relacionats amb la lectura i l’escriptura en particular. La part següent, “Llegir i escriure a l’escola... en un clic”, constitueix el nucli de la unitat didàctica, en el qual es revisen les possibilitats dels nous instruments tecnològics per a treballar la narrativa, la poesia, el diari escolar…, s’indiquen múltiples pàgines web de referència i inclou exemples i propostes pautades per a realitzar activitats pràctiques en l’aula, que promouran l’activitat dels estudiants i podran situar-se en entorns de treball de col·laboració. També es para esment als nous entorns informatius i comunicatius que ens ofereix Internet, oferint pautes i exemples per a la creació i l’aprofitament educatiu de les bitàcoles o weblocs, i sobre l’ús de les WebQuest i les caces de tresors, de les quals s’analitzen algunes d’especial interès per al currículum de llengua. A continuació, inclou diversos exemples de projectes telemàtics entre centres de diversos països i esbossa les possibilitats de les comunitats literàries on-line per a incentivar la lectura. Finalment, la tercera part ofereix alguns comentaris sobre les TIC i els pares, proporciona algunes referències sobre activitats en família amb les TIC i sobre els riscos d’Internet. La unitat didàctica acaba amb un llistat bibliogràfic i d’enllaços recomanats, entre els quals sens dubte els docents trobaran més informació i idees d’interès per a aplicar en les aules i, així, acostar els seus alumnes a altres espais d’aquest apassionant món digital tan ple de possibilitats per a aprendre i desenvolupar-se.

Pere Marquès i Graells http://dewey.uab.es/pmarques Doctor en Ciències de l'Educació, Llicenciat en Ciències Econòmiques i professor d'Educació General Bàsica. La seva vasta experiència docent comprèn anys com a professor en tots els nivells educatius. Actualment és professor titular de Tecnologia Educativa en la Universitat Autònoma de Barcelona i director del grup d’investigació Didàctica i Multimèdia (DIM), que promou l’ús de les TIC (pissarra digital, intranet escolar...) per a donar suport a la innovació pedagògica en les aules. Ha escrit diversos llibres sobre l’ús de les TIC en l’aula i també és autor de programes informàtics i multimèdia per a l’educació, pels quals ha obtingut els premis Citema-Simo, Santillana, Ramon Llull, Innovació Educativa-MEC, Programoteca PIE i Xunta de Galícia, entre altres.

6


DEFINICIÓ DE LES TIC

DEFINICIÓ DE LES TIC Les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) incideixen de manera significativa en les generacions més joves, que s’hi adapten ràpidament. Podem aprofitar i potenciar aquest procés perquè, amb el suport de les TIC, els nens i nenes millorin i reforcin les seves habilitats de lectura i escriptura.

La relació entre les TIC i l’educació té dos vessants: d’una banda, els estudiants necessiten conèixer i aprendre el funcionament de les noves tecnologies. De l’altra banda, les TIC poden aplicar-se al procés educatiu i millorar-lo, ja que aquestes proporcionen una immensa font d’informació, material didàctic i són un

instrument de productivitat per a realitzar treballs. Per a poder integrar-les a l’escola com a eines que facilitin l’aprenentatge, redueixin el fracàs escolar i siguin agent d’innovació i desenvolupament social, el docent ha de seguir una formació permanent. No fa falta que siguin experts en informàtica, però sí han de conèixer les eines TIC per a desenvolupar les noves competències lingüístiques (comunicació, recerca d’informació) que sorgeixen de la nova interacció social en la societat de les TIC. Els docents tenen el paper clau d’ensenyar els procediments que són avui el centre de l’aprenentatge perquè les generacions més joves puguin beneficiar-se de tots els avantatges que les noves tecnologies ofereixen.

Llegir i escriure amb les noves tecnologies La lectura i l’escriptura són un repte per als alumnes i per al professorat. I actualment ja no n’hi ha prou amb saber llegir i escriure en els mitjans tradicionals, sinó que també s’han de dominar els mitjans electrònics. L’escola haurà de, per tant, propiciar l’adquisició de competències TIC perquè els nois i les noies compleixin un paper més actiu i, en el futur, puguin gestionar la seva pròpia formació que es desenvoluparà al llarg de tota la vida.

text permet planificar millor el que s’escriu perquè dóna opció a revisar, corregir, conservar diverses versions d’un text, tallar i reordenar fragments, establir jerarquia d’idees, etc.

Amb l’ajuda de les TIC el text escrit adquireix un caràcter multidimensional, resultat de la hipertextualitat, dels recursos multimèdia i -sobretot- de la col·laboració de diferents veus narratives en una fasci-

Els procediments d’escriptura estan canviant gràcies a les TIC: l’ús del processador de

7


DEFINICIÓ DE LES TIC

nant polifonia. Estem davant una nova cultura de la lectura i l’escriptura en la qual interacció i participació són les paraules clau. L’ habilitat lectora ja no queda limitada a la seqüència lineal que ofereix el format paper, sinó que els continguts en hipertext conviden a una lectura nova, a una lectura no lineal

que permet traçar un paral·lelisme entre el funcionament de la ment humana mitjançant associació d’idees i l’hipertext, que segueix també aquesta tendència natural a la "selecció per associació", perquè no segueix un fil únic i lineal. D’altra banda, mitjançant Internet es pot accedir a nombroses plataformes que emma-

gatzemen una quantitat immensa de llibres infantils i juvenils: es coneixen com biblioteques virtuals. A més de descobrir obres moltes vegades desconegudes, les plataformes també solen constituir comunitats literàries virtuals on alumnes i professors tenen accés a ressenyes d’obres, recomanacions de lectures, biografies d’autors, etc.

Comunicar-se amb les noves tecnologies Una de les característiques més importants d’aquests entorns és la interactivitat. A diferència de les tecnologies més clàssiques (TV, ràdio) que permeten una interacció unidireccional, d’un emissor a una massa d’espectadors passius, l’ús de l’ordinador interconnectat mitjançant les xarxes digitals de comunicació proporciona una comunicació multidireccional: persona-persona, persona-grup, grup-grup, la qual cosa permet la creació de comunitats virtuals. L’usuari de les TIC és, per tant, un subjecte actiu, que envia els seus propis missatges i decideix el procés que cal seguir: seqüència, ritme, etc.

8

Quina podria ser la manera d'incorporar les TIC a l’aula per a treballar la lectura i l’escriptura de tal manera que els alumnes parlin, comprenguin, llegeixin, es comuniquin, escriguin, corregeixin, reescriguin, creïn, publiquin, i siguin reescrits per uns altres, en definitiva, participar d’aquesta interactivitat? L’escola en el seu conjunt i l’aula en particular haurien de ser espais on es facilités l’adquisició d’habilitats comunicatives que emergeixen amb les noves tecnologies: correus electrònics, fòrums, xats... És imprescindible adquirir una

escriptura àgil i empàtica per a poder concretar projectes laborals, creatius, iniciatives ciutadanes, relacions socials i familiars per a fomentar comunitats virtuals educatives. Per a aconseguir la creació d’aquestes comunitats, l’escola (en el camp del currículum, del professorat i de l’alumnat) ha de facilitar la comunicació amb les famílies i el seu entorn local configurant-se en model de participació.


LES TIC EN L’AULA

I. LES TIC EN L’AULA 1. Aplicació de les TIC en l’aula El foment de l’ús de les TIC en l’aula no s’ha de limitar a una reproducció de la classe tradicional amb suport electrònic. La motivació que això produeix en els estudiants només és un aspecte més d’aquesta pràctica. La pregunta que sempre hem de fer-nos és aporta un avantatge en l’aprenentatge l’ús d’una eina? Ens convida a una metodologia nova? D’aquesta manera podrem fer un ús estratègic i creatiu dels recursos. La metodologia a la qual ens aproxima l’ús de les TIC és l’ensenyament centrat en els processos -aprendre fent- on es requereix una reflexió i un

consens entre els participants en els processos educatius. Amb la implementació de les TIC en l’aula, el paper de l’alumne es torna molt més actiu, i l’alumne passa a ser un professional més reflexiu. Aquest canvi de rol del professorat suposa un pla de formació no només en l’ús didàctic de les TIC sinó en l’adquisició de mètodes per a reflexionar sobre la seva pròpia pràctica de tal manera que reverteixi en la qualitat de l’aprenentatge. Cal tenir en compte que l’ordinador, els programes i els entorns participatius són una mi-

ca freturosos de significat sense una correcta mediació per part del docent. Com en tot, és la mà de les persones que donen vida a les eines, i és en aquesta mediació que es construirà l’aprenentatge.

Reflexions sobre l’ús de les TIC en l’aula: http://www.madrid.org/ centros_docentes/centros/libroTIC/ 3_Reflexiones%20Modalidades_ utilizacion_TIC_en_el_aula.pdf

Pàgina amb informació general de l’ús de les TIC en l’aula: http://www.lenguaweb.net/tic/tic.htm

2. Per on començar? Aquestes són algunes de les destreses bàsiques que segurament els nostres alumnes ja han adquirit fora de l’escola. No obstant això, podem reforçar l’ús responsable del material informàtic, així com també l’ergonomia d’ús (ajustar la distància i inclinació de la pantalla, asseure’s correctament davant de l’ordinador...)

2.1. El teclat i el ratolí Hem d’assegurar-nos que els nostres alumnes dominin alguns aspectes bàsics de l’ús de l’ordinador: • coneixement del teclat: majúscules, minúscules, sagnats, captura de pantalla... • coneixement dels comandaments del ratolí: botó esquerre, botó dret, seleccionar, arrossegar, enganxar... • sobre el format: canvi de tipus, grandària i color de les fonts. Sobre l’ús del teclat:

Ergonomia:

http://www.eduteka.org/Teclado1.php

http://www.eduteka.org/ ErgonomiaBasica.php

9


LES TIC EN L’AULA

2.2. Les eines de comunicació

Tens un e-mail:

Disposar d’una adreça de correu web i mantenir-la activa és un hàbit que ens ajudarà a poder participar en projectes telemàtics amb fluïdesa. Els coneixements bàsics seran: • donar-se d’alta d’una adreça de correu web (omplir el formulari, revisar les opcions del perfil, atendre a qüestions de seguretat...) • enviar missatges de correu i recuperar-los. • adjuntar-hi arxius. • gestionar el propi correu: crear carpetes classificadores, crear una signatura...

http://recursos.cnice.mec.es/media/ publicidad/media_webquest/

2.3. Navegació per Internet: saber buscar, saber trobar

Pàgines que indiquen com buscar informació a Internet:

Davant el devessall d’informació, ensenyar a utilitzar cercadors és essencial. Encara que sempre intentarem que totes les eines s’aprenguin en un ús concret, ressenyarem algunes activitats que reforcen l’aplicació d’aquest procediment. Així mateix, el diccionari i l’enciclopèdia en línia han de ser prioritaris en la recerca d’informació general.

http://www.auladeletras.net/ webquest/documentos/buscar/ http://alerce.pntic.mec.es/~mcui0001/ indice.HTML

Els aspectes bàsics per a aprendre l’ús de cercadors són: • coneixement de les webs de cercadors. • estratègies que permetin afinar la recerca. • opcions de recerca d’imatges, sons, vídeos. • descàrrega de sons i vídeos. • descàrrega d’aplicacions senzilles: instal·lació i execució. • gestió de llocs d’interès (favorits). • conèixer webs de diccionaris, enciclopèdies i altres obres de consulta i familiaritzar-se amb l’ús.

Alguns suggeriments que afavoreixen el treball amb ordinadors en l’aula: • Acompanyar les explicacions de la pissarra digital i deixar a la vista una pauta clara sobre els processos que s’han de seguir -si és necessari per a l’activitat-. • El treball en parelles o en grups en tasques de cooperació facilita l’aprenentatge. • Combinar diferents suports amb l’ordinador com llibres, apunts propis. • Sempre tenir una llibreta a mà per a fer anotacions personals. • Sempre que sigui possible, atendre les necessitats i interessos individuals dels alumnes. • Implementar maneres de guardar les activitats fetes en unitats especialment creades o en suports externs. • Implementar maneres perquè els treballs romanguin en línia de tal manera que els alumnes puguin consultar els seus treballs a casa i compartir-los amb la família.

10


LLEGIR I ESCRIURE A L’ESCOLA… EN UN CLIC

II. LLEGIR I ESCRIURE A L’ESCOLA… EN UN CLIC L’ús de les TIC relacionades amb la lectura i l’escriptura en l’aula permeten: • Treballar la creació literària i els diferents tipus de text. • Aprendre a comunicar una idea i un missatge d’acord amb un mitjà, uns objectius i uns destinataris concrets. • Crear una comunitat virtual d’escriptura/lectura literària on els textos individuals són compartits, comentats i completats per tots. • Tractar un procés de creació literària com un exercici de diversió i participació col·lectiva.

La tecnologia ajuda que les creacions literàries dels alumnes tinguin una projecció real ja que poden ser vistes per milers de persones a través de la xarxa. Les TIC permeten trencar les muralles de l’aula i crear un espai de complicitat entre l’entorn escolar i el cibermón. De la mateixa manera, la família i els amics poden llegir les produccions dels estudiants i fins i tot participar-hi. (Veure l’apartat “III. Les TIC i els pares”)

1. Narrativa La necessitat de contar històries va néixer amb el boca a boca, es va desenvolupar amb la impremta, i avui dia la tecnologia ens ofereix la possibilitat de crear relats a través de les pantalles digitals.

La narrativa digital utilitza diversos elements que enriqueixen el producte final: el text, la imatge i la interacció s’uneixen per a crear un relat que incita la participació del lector. Quan s’inclouen icones per a la nave-

1.1. Recursos sobre narrativa digital Les possibilitats de la narrativa hipertextual L'hipertext es compon de text i d’uns enllaços (links), que connecten directament amb altres textos quan s’activen, i formen una xarxa contextual sense principi ni final, perquè es pot saltar constantment d’uns textos als altres. L'hipertext es relaciona amb la literatura de moltes formes, que comença per la ruptura de la linealitat i les noves formes d’escriptura i la lectura que intenten autors com Joyce o Cortázar molt abans que l'hipertext electrònic fos una realitat.

gació hipertextual i mecanismes de feedback, es permet als lectors abandonar el seu tradicional paper passiu i adoptarne un d’actiu: poden intervenir en el text i acabar-lo de la forma que més els agradi.

Exemples de pàgines web que expliquen què és l'hipertext i com utilitzar-lo: http://www.ucm.es/info/especulo/ numero6/s_pajare.htm http://www.eduteka.org/Hipertexto1.php

Exemples d’activitats sobre narrativa digital Crear un conte animat en línia Aquesta activitat permet crear una història de dibuixos animats amb escenaris variats. Es trien els personatges i els altres elements i es construeix la seqüència segons el guió d’un argument donat pel mestre o creat pels nens. Pot incloure-s’hi text pla o en globus de personatge. Posteriorment, es grava l’animació. És una eina molt motivadora per als nens. Els personatges que apareixen en la part inferior poden situar-se al paisatge i se’ls pot afegir un text. A continuació, es pot gravar una història (mitjançant el botó vermell central) i després reproduir-la (icona amb el triangle).

http://80.32.112.91/santjordi/sanjordi.html

11


LLEGIR I ESCRIURE A L’ESCOLA… EN UN CLIC

La foto infinita i un relat En el bloc A pie de aula s’explica una senzilla aplicació didàctica. L’activitat que pot desenvolupar-se en aquest exemple és demanar als alumnes que escriguin una història que avanci en un clic per la foto infinita (veure enllaç). Es tracta de posar-hi en relació imatges, objectes, detalls... que al principi són independents. Un bon pretext per escriure un relat col·lectiu amb els alumnes. http://interact10ways.com/usa/information_interactive.htm

Narrativa no lineal En contraposició amb la narrativa seqüencial i lineal de tota la vida, la narrativa interactiva es coneix com a no lineal. En determinats moments de la narració, el lector és convidat a decidir el curs de la història bé inventant-lo o escollint entre diferents camins que se li ofereixen. El cuento de Zanahorio és un exemple de narrativa digital que inclou enllaços que cal clicar per poder llegir el conte. Amb cada clic se'ns presenta una pantalla nova amb il·lustracions que narren una part de les aventures de Zanahorio. Es pot llegir i repetir a l'aula utilitzant un altre protagonista. El relat resultant pot seguir diferents camins depenent dels links que creem. http://www.bme.es/peques/zanahorio.HTML

1.2. Crea el teu propi conte Crear un conte animat en línia Una de les propostes per treballar la narrativa en l’aula és escriure conjuntament l'inici d’una història en capítols successius. Es pot participar en activitats dissenyades per altres professors, o fer la pròpia. Per escriure col·lectivament, és recomanable utilitzar la pissarra digital http://dewey.uab.es/pmarques/pizarra.htm

¿Què convé saber? Utilitzar un cercador. Crear arxius HTML. Canviar fonts i fons. Crear enllaços a pàgines webs o a arxius interns. Capturar imatges d’Internet.

Procediment pas a pas: Utilitzant un editor de pàgines HTML o un processador de text: • Crearem la pàgina inicial de la història amb la introducció. Entre tots pensarem dues opcions per continuar la història. Hipervincularem aquestes opcions amb unes altres dues pàgines. En aquest pas descriurem l'espai i l’època. • D’aquest procés resultaran

dues pàgines més amb el nus. Repetirem el procés hipervinculant amb unes altres dues pàgines el nus. És a dir, que dels dos nusos sorgiran quatre desenllaços. En aquest pas construirem el personatge principal i els secundaris. Podem incloure-hi diàlegs. • Escriurem quatre desenllaços. Sorprenents, enigmàtics, circulars... • Agregarem imatges i un fons adequat. I si ens atrevim fins i

Recursos per dur a terme l’activitat: Com disposar d’un espai web – Cnice-Mec http://w3.cnice.mec.es/programa/ servicios.htm Com disposar d’un espai web a Catalunya http://www.xtec.net/at_usuari/ gestusu/identificacio/ Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans http://www.iec.cat/ Receptari http://cocina.lasalvacion.com/ Banc de sons http://recursos.cnice.mec.es/ bancoimagenes/sonidos/index.php Banc d’imatges http://recursos.cnice.mec.es/ bancoimagenes/

tot podrem posar-hi so! • Finalment només haurem de crear una carpeta i guardar-hi les imatges, els sons i el fons. • Ara ens queda pujar els arxius per ftp al teu servidor o guardar-los en un CD.

Idees i variants: • Crear aquest conte d’itineraris múltiples amb una eina de presentació tipus PowerPoint i jugar amb les possibilitats de transició de pantalla. • Incloure enllaços al mig del relat, com per exemple: enllaçar llocs amb pàgines sobre la seva geografia, paraules de difícil comprensió amb entrades al diccionari, menjars amb la recepta... i tot el que necessitis d’acord amb els teus objectius.

12


LLEGIR I ESCRIURE A L’ESCOLA… EN UN CLIC

2. Poesia Entroncats amb la tradició literària dels cal·ligrames, els poemes visuals o multimèdia permeten endinsar-se en el misteri del sentit amagat. La combinació del moviment i el text crea significats subtils que captem amb cert estupor. Aprendre a entregar-se a les emocions que suscita és adquirir educació en la sensibilitat, i escriure’ls pot resultar molt divertit per als nens.

2.1. Recursos sobre poesia digital Recursos didàctics sobre poesia La pàgina web Libros vivos explica diferents formes de lírica: cançó popular, èglogues, odes, etc. i també quins recursos literaris s’utilitza en poesia i una gran varietat d’exemples. http://www.librosvivos.net/smtc/home.asp?TemaClave=1116

Exemples d’activitats sobre poesia digital Per jugar amb els versos Poesia trencaclosques és una activitat lúdica que proposa descobrir els poemes que s’amaguen darrere d’uns versos desordenats. Poden practicar-se les opcions de retallar, tallar i enganxar. http://personal.telefonica.terra.es/web/poesiainfantil/rompecabezas.htm

Poemes multimèdia En aquesta pàgina trobaràs exemples de poemes que utilitzen recursos sonors i visuals, d’Ana María Uribe. http://amuribe.tripod.com

Aquest poema, titulat “Hojas rojas secas” evoca la tardor mitjançant recursos sonors i visuals: sentim el vent com bufa al mateix temps que les lletres cauen com fulles dels arbres.

2.2. Escriguem un poema! Què convé saber? Conèixer eines de presentació (tipus PowerPoint). Crear arxius HTML. Canviar fonts i fons. Crear enllaços a pàgines web o a arxius interns. Navegar per Internet. Conèixer programes tipus flash. Fer fotos digitals. Conèixer contenidors de fotos tipus Flickr.

Procediment pas a pas: • Escriure una llista de paraules del camp semàntic de pluja en una diapositiva d’un editor de presentacions tipus PowerPoint. • Seleccionar-les una a una i

aplicar-hi un efecte: cau de dalt a baix, dissolució, girar... Es tracta d’evocar-hi el moviment de la pluja. • Aplicar-hi sons. • Dividir la classe en quatre grups. Distribuir un element

(aigua, terra, aire i foc) a cada un. Escriure els poemes. • Recital de poesia: assignar un dia per a la presentació dels treballs. Convidar les famílies.

13


LLEGIR I ESCRIURE A L’ESCOLA… EN UN CLIC

3. Els blocs per imaginar i escriure Des de la irrupció de les TIC en la societat han aparegut diferents formats sorgits del gran cabal d’activitat en Internet. Un exemple són els blocs (o bitàcoles), llocs web periòdicament actualitzats que recopilen cronològicament textos o articles d’un o diversos autors on el més recent apareix primer, amb un ús o temàtica en particular, l’autor sempre conserva la llibertat de deixar publicat el que creu pertinent.

Com a suport de l’escriptura, els alumnes poden adoptar el format webloc per publicar-hi tots aquells aspectes relacionats amb el curs, apunts de classe, enllaços interessants... Així mateix, es pot proposar un bloc col·lectiu de classe o individual per escriure-ho com si fos un diari personal. Els blocs són molt fàcils d’utilitzar. Funcionen amb plantilles preconfigurades per a la gestió del contingut, formularis per a l’edició i eines de disseny.

3.1. Recursos a Internet sobre blocs Com crear un bloc Com crear un bloc en tan sols tres passos:

La utilització dels blocs per a la ficció literària va donar lloc al terme blocnovel·la: un experiment literari que té elements nous com ara poder conversar amb el protagonista en temps real per xat, conversar amb els altres lectors, decidir sobre el futur de la trama, etc. És molt adequat per treballar didàcticament l’escriptura, ja que pot incorporar totes les tipologies textuals formulades en les TIC (xat, epístola, fòrum, hipertext...)

Exemples de blocs Bloc de l’IES Padre Manjón de Granada. http://2dmanjon.blogia.com/

http://www.blogger.com/start

L’escriptura amb weblocs

Bloc La Pizarra, de l’IES Garoé, del Hierro (I. Canàries)

Explica la història dels weblocs, com funcionen i com crear-los.

http://www.4diver.blogspot.com/

http://www.eduteka.org/Weblogs1.php

3.2. ¡Crea el teu propi bloc! Proposem la creació d’un bloc de ficció per potenciar la lectura i l’escriptura més enllà de la lectura puntual a classe i l’adquisició d’habilitats i nous procediments en relació amb les TIC (ús de bancs d’imatges, diccionaris electrònics, tractament d’imatges i elements multimèdia). A més, és una bona ocasió per iniciar els joves en la lectura i en l’escriptura no lineal.

Què convé saber? Utilitzar un cercador. Donar-se d’alta d’un servei a Internet. Crear-hi enllaços a pàgines web o a arxius interns. Capturar imatges d’Internet.

14

Bloc Las chicas de hoy de l’IES Puerta de Andalucía, de Sta. Olalla del Cala (Huelva) http://www.educared.net/aprende/ bitagora/page/carezusa/

El bloc d’El Quijote http://www.actilingua.net/ blogsliterarios/quijote/

El bloc de Sancho http://www.actilingua.net/ blogsliterarios/sancho/


LLEGIR I ESCRIURE A L’ESCOLA… EN UN CLIC

El procediment pas a pas: L’experiència pot desenvolupar-se en quatre sessions inicials i enriquir-se al llarg de tot el curs. 1a SESSIÓ. Abans de començar l’activitat, els alumnes hauran de conèixer bé a don Quixot i Sancho fins a captar les característiques pròpies de cada personatge. L'impuls de l’escriptura motivarà la lectura. Aquesta sessió s’aprofitarà per interioritzar les característiques dels personatges intentant exagerar-les per poder entrar més fàcilment al món de ficció. 2a SESSIÓ. Els alumnes ja po-

den començar a escriure, en grups de quatre, el relat del capítol que se’ls ha assignat, des del punt de vista d’un o altre personatge. S’introdueix l’ús d’Internet com a eina de suport. Buscaran dades sobre la moneda que s’utilitzava en aquella època, la vestimenta, els menjars i informació sobre referències a les novel·les de cavalleria evocades pel Quixot. 3a SESSIÓ. Crear una bitàcola o bloc amb l’ajuda de: http://www.blogger.com/start

A l’aula d’informàtica comencen a publicar les seves produccions per ordre cronològic. Quan vegin els seus textos pu-

blicats, segurament sorgiran més correccions i propostes per enriquir els seus textos amb enllaços, imatges i diàlegs. 4a SESSIÓ. En aquesta sessió hi ha l’opció "comentaris" mitjançant la qual poden donar la seva opinió sobre allò que s’ha escrit en el bloc. D’aquesta manera llegiran les redaccions dels seus companys. Es produeix així una rica interacció que socialitza el coneixement. La publicació simultània de produccions similars incentiva la lectura i la crítica. En aquest cas, el mitjà facilita el procés. En suport tradicional, en paper les hauria llegit només el docent.

4. WebQuest i caces del tresor Existeixen activitats que, a més de promoure l’adquisició de coneixements sobre un tema, desenvolupen habilitats de recerca d’informació en la web i milloren les destreses de lectura i de comprensió de textos. L’estructura de la WebQuest és constructivista i, per tant, força els alumnes a transformar

la informació i a entendre-la. Les seves estratègies d’aprenentatge cooperatiu ajuden els estudiants a desenvolupar habilitats i a contribuir al producte final del grup. La caça del tresor és un tipus d’activitat didàctica senzilla, molt adequada per introduir les TIC a l’aula. Consisteix en una sèrie de preguntes i una

llista d’adreces de pàgines web de les quals poden extreure's o inferir-se les respostes. Algunes inclouen una "gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits en el procés

4.1. WebQuest per al currículum de llengua ¿Te cuento un cuento? Seguint les instruccions s’entra en un món virtual en el qual es proposen recerques i activitats, per a les quals es faciliten mapes i instruccions, que condueixen a l’escriptura d’un conte. http://www.epvasconia.com/WEBQUEST/Cuentos/cuento.HTML

Al filo de la noticia S’ha comès un crim. Així ho explica Federico García Lorca en el poema "Sorpresa". Una excel·lent WebQuest on es combina la lectura de poesia de Lorca amb l’escriptura i el gènere periodístic. http://www.materialesdelengua.org/WEB/webquest/alfilodelanoticia/wq_introduccion.htm

15


LLEGIR I ESCRIURE A L’ESCOLA… EN UN CLIC

4.2. Caces del tresor per al currículum de llengua El romancero:

Las fábulas:

http://ies-sagulla.xtec.net/ Departament_Castella/reina/ romancero/cazaromancero2.htm

http://www.omerique.net/ twiki/pub/Recursos/LasFaBulas/ lasfabulas.HTML

Altres recursos sobre WebQuest i caces del tresor Plantilla per crear una cacera del tresor: http://www.aula21.net/cazas/caza.htm

Plantilla per crear una WebQuest: http://www.phpwebquest.org/wq2

El día del libro:

Antonio Machado:

Biblioteca semàntica de WebQuest:

http://www.juntadeandalucia.es/ averroes/~29602220/Mi_Caza/ Dia_del_Libro3.htm

http://www.omerique.net/twiki/ bin/view/Recursos/ AntonioMachado

http://www.cpr2valladolid.com:8080/BD WQ/Biblio.aspx

Biblioteca de WebQuest: http://platea.pntic.mec.es/~erodri1/ BIBLIOTECA.htm

5. Comunitats literàries on-line Nombrosos llocs web i portals d'Internet recomanen lectures i guien el visitant segons les seves preguntes i interessos. Són punts de trobada on es donen cita lectors i professionals: nens, joves, pares, professors, bibliotecaris, llibreters… L’accés als continguts d’aquests

espais web pot realitzar-se per itineraris adaptats a les diferents edats i/o professions. Coneixerem novetats recomanades per crítics professionals o lectors, els llibres més llegits, ressenyes d’obres escrites per lectors, biografies d’autors, resums, etc. En alguns casos es pot llegir fragments dels llibres

o veure la portada o il·lustracions interiors. D’aquesta manera, nens i adults tenen a la seva disposició múltiples opcions per conèixer llibres interessants, recomanar lectures a companys o bé incorporar-hi comentaris personals.

5.1. Recursos per incentivar la lectura Un espai interactiu per als nens Amb aquesta pàgina el nen pot crear la seva biblioteca i anotar-hi les seves observacions sobre la lectura. També pot buscar llibres per temes, gèneres, personatges, autor, il·lustrador, editorial i col·lecció. I si és menys actiu, el SOL li oferirà recomanacions en el joc de la ruleta de llibres i la possibilitat d’escoltar un rondallaire. Informació i catàlegs d’activitats per a famílies i professionals El SOL proporciona una Agenda de la lectura amb informació al dia de commemoracions, cursos, conferències, premis i reunions professionals. Els professionals podran consultar, igualment, un ampli catàleg d’activitats de foment de la lectura plantejades com a receptes per realitzar en diferents contextos: campanyes, clubs de lectura, presentacions de llibres, exposicions, programes per a bebès i per a pares. A més, podran consultar un

16

extens fons de publicacions sobre el llibre, la lectura i les àrees afins.

El Servicio de Orientación de Lectura (SOL) és un projecte, l’objectiu del qual és promoure la lectura en totes les edats, facilitar un espai interactiu per als nens, i proporcionar recursos per a professors i famílies.

http://www.sol-e.com


LLEGIR I ESCRIURE A L’ESCOLA… EN UN CLIC

LA OEPLI L’Organización Española Para el Libro Infantil y Juvenil (OEPLI), secció espanyola de l’IBBY (International Board on Books for Young people) s’encarrega de la realització i coordinació de tot tipus d’activitats de promoció del llibre infantil i de la lectura. Està estructurada en quatre seccions territorials en les quals són representats els Gremis d'Editors, Llibreters, Distribuïdors, Cambres del Llibre, Associacions d'Amics del Llibre Infantils i Juvenils, Bibliotecaris/es, Escriptors/es, Il·lustradors/es. Ampli repertori de novetats, informació sobre activitats de foment de la lectura, premis, exposicions. http://www.oepli.org

5.2. Crea la teva pròpia biblioteca: l’exemple de la Biblioteca Ideal Europea La Biblioteca Ideal Europea pretén fomentar la lectura i la sensibilitat literària entre els nens. Nens i nenes de 9-12 anys d'Itàlia, Espanya, Alemanya, Portugal i el Regne Unit participen en la lectura i el comentari de llibres infantils, així com en la creació d'una biblioteca europea ideal: www.paueducation.com/idealeuropeanlibrary

Els alumnes dels centres han de crear una biblioteca amb les millors obres infantils del seu país, per la qual cosa els lectors "fans" d’un llibre determinat tracten de convèncer els seus companys sobre la conveniència d’incloure’l a la Biblioteca Europea Ideal. Una vegada es tria un llibre per ser inclòs a la Biblioteca, es prepara una ressenya que inclou un resum,

biografia de l’autor, passatge preferit, propostes de cobertes i altres informacions d’interès escrites pels nens. Ressenyes sensorials originals dels llibres No és menys exigent, en l’àmbit creatiu, l’activitat que consisteix en la relectura d’alguns llibres per obtenir una interpretació sensorial. Com els lli-

bres no solament es capten intel·lectualment, sinó que, a més, s’experimenten o se senten, en " Si fos" els nens els interpreten i els expliquen com si fossin una idea, una imatge, una olor, un so, una paraula, una emoció, un punt de partida o un punt de destí.

17


LES TIC I ELS PARES

III. LES TIC I ELS PARES Les TIC constitueixen una poderosa eina que permet implantar noves estratègies didàctiques, que concerneixen a l’educació dels alumnes i també administratives i informatives, relacionades amb la comunicació amb els pares.

D’altra banda, els nens no aprendran a llegir i a escriure amb les TIC si les utilitzen només a l’aula; per a una òptima integració del nen en les noves tecnologies, l’entorn social i la família han de promoure aquest aprenentatge.

En aquest sentit, resulten molt eficaces i àgils quant a la transmissió d’informació entre mestres i famílies sobre tot tipus d’assumptes, ja que, a través de les pàgines web dels centres escolars, per exemple, els pares poden conèixer les seves característiques i idearis, els esdeveniments que es duen a terme al llarg de l’any, les reunions, etc. A més, s’ha reforçat el vincle amb els pares, gràcies a que les noves tecnologies han propiciat una relació més fluida, intensa i propera entre tots els membres de la comunitat escolar.

Amb l’ordinador a casa, les famílies tenen l’oportunitat no només de fer un seguiment sobre les activitats escolars dels seus fills, sinó de navegar junts, jugar, llegir i escriure. El principal temor dels pares que els seus fills s’apropin a les noves tecnologies és, en molts casos, la seguretat d’Internet. Hem de tenir presents que la xarxa sempre comporta riscos, i encara que no és aconsellable que els nens naveguin per Internet sense guia, la solució a això ha de centrar-se en educar-los perquè arribin a ser usuaris crítics i conscients.

Educaunet Programa Europeu per al desenvolupament d’una consciència crítica sobre els riscos i els desafiaments d’Internet. http://www.educaunet.org/

Referències per a activitats en família (fora de l’àmbit escolar) Pipo Club: http://www.pipoclub.com/

Directori de jocs educatius: http://www.viaeducativa.com/general/juegoseducativos.asp

18

Internenes: múltiples activitats per compartir en família http://www.internenes.com/index2.phtml


GLOSSARI BÀSIC DE TERMINOLOGIA DE LES TIC

GLOSSARI BÀSIC DE TERMINOLOGIA DE LES TIC Arxius HTML: Llenguatge utilitzat per crear pàgines web

rístiques que els fan adequats per formar comunitats com la

basat en l'ús d'hipertextos.

possibilitat de fer comentaris, classificar per mitjà d'etique-

Blocs: Lloc web periòdicament actualitzat que recopila

tes, crear grups per afinitats, etc.

cronològicament textos o articles d'un o diversos autors,

Xat: És una eina utilitzada per comunicar-se amb un o di-

on el text més recent apareix primer, amb un ús o temàti-

versos usuaris connectats a la xarxa en temps real, es pot

ca en particular. L'autor pot utilitzar totes les fonts i for-

fer mitjançant l'escriptura, la veu i la imatge. Generalment

mats que cregui pertinents.

un xat disposa de diferents sales de debat a les quals s'ac-

Cercadors: Són pàgines d'Internet que permeten buscar i

cedeix amb un nick o pseudònim.

localitzar informació, teclejant paraules clau. Caça del tresor: És un tipus d'activitat didàctica senzilla, molt adequada per introduir les TIC a l'aula, que consisteix en una sèrie de preguntes i una llista d'adreces de pàgines web de les quals poden extreure's o inferir-se les respostes. Ciberespai: És l'espai virtual que conté tota la informació en format digital. El terme també es refereix al lloc on es

Editor de so: És un programa que permet escoltar, registrar i transformar fitxers de so. En línia: Aquest terme prové de l'anglès on-line, que significa que s'està connectat a xarxes o a altres ordinadors. Escriptura digital: Es crea mitjançant un ordinador i integra text, imatge, àudio, animacions i/o qualsevol altre producte multimèdia.

desenvolupa la comunicació a la xarxa.

Flash: Software utilitzat per a la creació d'animacions en

Correu web, e-mail o correu electrònic: Servei de co-

format digital.

municació que permet intercanviar missatges digitals a través d'Internet. Pot ser consultada des de qualsevol lloc i tant la tramesa com la recepció de missatges és immediata.

Fòrum: És l'espai virtual on es genera un debat entre diversos usuaris connectats. Es proposa un tema concret i cada un ofereix el seu punt de vista. Generalment hi ha uns

Contenidors de fotos: Servei per guardar i compartir fo-

moderadors a cada fòrum, que estableixen unes normes de

tografies amb tot el món a través de la xarxa. Tenen caracte-

participació que faciliten el diàleg entre els usuaris.

19


BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS RECOMANATS

Hipertext: Es refereix a qualsevol text disponible en for-

ordinador multimèdia connectat a Internet i un vídeo pro-

mat digital que contingui enllaços amb altres documents.

jector que projecta a una mida gran sobre una pantalla o

So, imatges, altres textos i diferents accions estan enllaçats

paret el que mostra el monitor de l'ordinador.

entre si de manera que es pot passar d'una a una altra en l'ordre que es desitgi.

Podcast: És un sistema de subscripció a arxius d'àudio que es poden escoltar amb qualsevol reproductor compatible

Hipervincle: És un enllaç entre documents o recursos,

amb els diferents formats existents: mp3, ogg, etc. com si es

disposats en diferents pàgines web. Els enllaços que por-

tractés de revistes sonores de contingut divers.

ten d'un lloc a l'altre dins de la mateixa pàgina es diuen "àncores".

TIC: Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) engloben el conjunt de tecnologies que conformen la

Operadors boleans: Són paraules o símbols que perme-

societat de la informació: informàtica, Internet, multimè-

ten a l'usuari realitzar recerques més precises. Els més uti-

dia, etc., i els sistemes de telecomunicacions que permeten

litzats són: l’AND (i), l'OR (o), i el NOT (no). També s'usen

la seva distribució.

+: per agregar informació, -: per descartar informació, “” per buscar cadena completa de paraules, * per buscar variants del terme buscat, etc. Pissarra digital: Sistema tecnològic que consisteix en un

WebQuest: És una activitat de tipus constructivista orientada a la investigació en la qual la major part de la informació que s'ha d'usar és en la web, fet que obliga els alumnes a comprendre-la i transformar-la.

BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS RECOMANATS ADELL, Jordi, “Internet en el aula: a la caza del teso-

El procés d’escriptura:

ro”. Edutec. Revista Electrònica de Tecnologia Educativa,

http://www.eduteka.org/ProcesoEscritura1.php

Núm. 16./Abril 03 http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria/jparedes/doctorado/adell.htm

Hipertext: què és i com utilitzar-lo per escriure en mitjans electrònics: http://www.eduteka.org/Hipertexto1.php

MARIN, Beatriz, Un blog de ficción: Leer El Quijote para escribir. (Textos de didàctica de la llengua i de la

L’efecte dels computadors sobre l’escriptura dels estu-

literatura. núm. 41), Editorial Graó, març 2006.

diants: una metaanàlisi dels estudis realitzats entre 1992 i 2002: http://www.eduteka.org/tema_mes.php3?TemaID=0018

VILÀ, Núria, El pequeño escritor. Un programa para escribir cuentos. (Comunicació educativa i noves tec-

L’escriptura amb weblogs una oportunitat per als diaris

nologies), Praxis, S.A Barcelona, 2000.

estudiantils: http://www.eduteka.org/Weblogs1.php

ROSARIO, Jimmy, 2005, "La Tecnología de la Informa-

Comprensió de lectura a Internet: amplia el que entenem

ción y la Comunicación (TIC). Su uso como Herra-

per comprensió de lectura per incloure-hi les noves

mienta para el Fortalecimiento y el Desarrollo de

competències:

la Educación Virtual", disponible a l’ARXIU de l’Obser-

http://www.eduteka.org/ComprensionLecturaInternet.php

vatori per a la CiberSocietat a: http://www.cibersociedad.net/archivo/articulo.php?art=218

Els alumnes escriuen més en ordinador: http://www.apple.com/es/education/onetoone/profiles/kaifu/

Plataforma que promou l’ús de les noves tecnologies en l’educació destinada a professors, acadèmics, institucions,

Vocabulari d’ordinadors i Internet: http://jamillan.com/

etc.: http://www.eleargningeuropa.info L’organització dels recursos tecnològics.

20 0

Aprenentatge amb blocs: http://www.uprm.edu/ideal/

Pere Marquès.

archives/12-01-2004_12-31-2004.html#283

http://dewey.uab.es/pmarques/orgrecursos.htm


EL LLIBRE DE LA NOSTRA ESCOLA I LA SEVA WEB UNA WEB DE SUPORT PER CREAR UN PROJECTE DE LECTO-ESCRITURA EN L’AULA www.librodenuestraescuela.com s’ha d’en-

La pàgina web brinda al Projecte Educatiu la

tendre com un recurs didàctic en el qual alumnes

possibilitat d’una presentació hipermèdia dels

i professors poden acudir-hi a la recerca d’infor-

materials, la seva permanent disponibilitat i ac-

mació sobre com funciona el Projecte Educatiu de

tualització, mantenir una comunicació fluida

Planeta El llibre de la nostra escola, trobar materials de

amb els participants i tenir una via oberta per re-

suport, exemples d’escriptura i/o experiències de

bre nous materials, suggeriments, sol·licituds de

professors i alumnes, etc.

participació, etc.

¿Com s’articula www.librodenuestraescuela.com? 1. ¿De què tracta el Projecte? Per tenir una visió general del Projecte, els apartats "Projecte educatiu" i "Elements destacats" n’ofereixen una breu descripció. En "Recursos pedagògics" trobem una descripció dels recursos pedagògics als quals es pot tenir accés quan es participa en el Projecte. Si desitgem conèixer una mica més El llibre de la nostra escola, que millor que llegir les opinions i experiències de professors que hi han participat en edicions anteriors (Secció "Opinions i experiències"):

"Esta actividad práctica del currículo nos permite mostrar al niño el proceso de creación y edición, potencia su desarrollo individual, fomenta el trabajo en equipo, la solidaridad y el sentimiento de pertenencia a un grupo. Los alumnos mejorarán poco a poco la redacción de textos cortos y coherentes, expresándose con corrección, cuidando la estructura del texto, la caligrafía, el orden y la limpieza." Juan Carlos Carrascosa, Director

C.P. San José de Calasanz (Aranjuez, Madrid)

21


En l’apartat "Així escriuen" es troba una galeria de textos escrits pels nens acompanyats d’unes breus introduccions dels professors: "El parque de los Pericones es muy bonito. Tiene un paseo con flores preciosas y muchos columpios, toboganes, balancines, anillos, etc. Yo he ido muchas veces y había muchos animales: perros, pájaros, mariposas, mariquitas, etc. Los niños jugaban muy contentos; yo iba corriendo, resbalé y me caí a un charco de barro, lo pasé muy mal y entonces me tuve que ir a casa. Pero nunca, nunca, me he olvidado del parque de los Pericones por todo lo que he visto, oído y por lo que me ha pasado a mí. Este parque sigue siendo mi preferido.”

Raquel Núñez- 4º Primaria. Colegio La Asunción (Gijón)

"Mi barrio es grande y está creciendo mucho porque están construyendo muchas casas. Tiene un parque grande con muchos columpios, una panadería donde está Loli, tiendas, bares y una tintorería. Debajo de mi casa hay una pista para jugar al fútbol y montar en bicicleta.”

Pablo Gómez - 2º Primaria Colegio Salesiano María Auxiliadora (Santander)

2. Material pedagògic on-line El Projecte Educatiu proporciona unitats didàctiques que estan disponibles on-line a la secció "Compromís pedagògic". Gràcies a Internet, la seva disponibilitat és permanent.

3. ¿Com participar-hi? A la secció "Com participar-hi?" es mostra com funciona el Projecte pas a pas. Si fem clic a cada un dels passos, hi apareix una explicació. Així mateix, des d’aquesta secció s’hi pot accedir a la sol·licitud de participació.

Finalment, es pot destacar que El llibre de la nostra escola pretén potenciar les habilitats lectores i d’escriptura dels alumnes d’una manera participativa: a través de la seva pròpia reflexió decideixen el tema que es tractarà, les seves opinions són tingudes en compte i valorades i poden col·laborar-hi d’acord amb les seves capacitats i interessos. Un altre element participatiu que es promou és un concurs sobre un element que serà clau en la següent edició del Projecte. En la present edició, es convida els centres a participar en el concurs "Busquem una portada". Es premiarà el millor conjunt de dibuixos, que apareixerà a les portades dels llibres de la propera edició d'El llibre de la nostra escola (curs 2007-2008).

22



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.