Capítol 1
PRESENTACIÓ
“Crees que los viejos ya no viven?; ¿Qué raro viejo y vivo?; ¿Crees que los viejos no pueden tener ilusión?; La sociedad mira y quiere esconder los viejos: ¿Dónde buscar una ilusión para respirar? Cada uno de vosotros seréis viejos… ¡Ahora empieza la revolución!” (Fragment del grup de teatre Los Hedonistas)
Presentació
EL 13 DE NOVEMBRE DE 2013, LA FUNDACIÓ
La nostra societat està patint un dels canvis socioeconòmics més importants
AMICS DE LA GENT GRAN ORGANITZA LA
dels darrers anys. Sovint escoltem als mitjans de comunicació i en altres
JORNADA “GENT GRAN I CRISIS: IMPACTES
aforaments públics que els grans beneficiats de la crisi econòmica són les
I REACCIONS” .
persones grans. El president d’Amics de la Gent gran, Maurici Blancafort, va deixar clar en la presentació de la Jornada que aquesta línia de pensament ens ofèn i defensem que gràcies a la gent gran la crisi no és tan forta. Degut a decisions preses pels principals estaments públics i davant les noves realitats emergents, alguns dels drets socials aconseguits després d’anys de lluita i treball per part de la societat civil trontollen. Amics de la Gent gran té el compromís de donar veu a aquestes realitats i estudiar l’impacte d’aquests canvis amb la finalitat de vetllar pel benestar de les persones grans en la societat. Així, les principals motivacions que ens han mogut a organitzar la Jornada han estat: 2
⋅
Descriure des de la complexitat, una visió realista de la
situació socioeconòmica actual de les persones grans en el context de crisi. ⋅
Reflexionar, des de la integrabilitat de diferents àmbits i
pensaments, com les pensions, l’habitatge, la soledat i la dependència afecten en les condicions de la vida de la gent gran. ⋅
Sensibilitzar i defensar les reaccions i aportacions de la
gent gran en l’actual context com agents de sustentació a les famílies i com agents de participació ciutadana i política.
3
Capítol 2
IMPACTE DE LA CRISI: PENSIONS I HABITATGE “La crisi influeix a tots els ciutadans. La gent gran en tant que són ciutadans de ple dret, la crisi els afecta en un primer sentit vers el perill de pèrdua adquisitiva i dels drets rebuts i en un segon sentit, vers la pèrdua de confiança i de tranquil·litat”.
IMPACTE DE LA CRISI: PENSIONS I HABITATGE
Gent gran i crisi “La crisi influeix a tots els ciutadans. La gent gran en tant que són ciutadans de ple dret, la crisi els afecta en un primer sentit vers el perill de pèrdua adquisitiva i dels drets rebuts i en un segon sentit, vers la pèrdua de confiança i de tranquil·litat”. Aquestes són les paraules que Mercè Mas, patrona d’Amics de la Gent Gran, ens introduïa a la Jornada en la seva conferència inaugural. La supressió de medicaments, el copagament públic, incerteses respecte a noves lleis que afectin a les pensions testimonien que els drets rebuts estan en perill. L’empobriment que viu la societat i el sistema polític inoperant en aquests moments, impulsen la pèrdua de confiança que les persones grans poden sentir. Han entrat en perill condicions de vida com la propietat de l’habitatge, l’estalvi, les relacions de confiança amb entitats financeres... En aquest primer bloc, es pretén aprofundir sobre l’impacte de la crisi en les pensions i l’habitatge. Es planteja parlar dels principals causants que expliquen la situació de recessió econòmica a Espanya i de com es podrà garantir un sistema de pensions solvent, en la conjuntura d’un context de crisi socioeconòmica i d’una tendència demogràfica canviant amb un augment
5
d’esperança de vida. Tot seguit, es constaten fets relacionats amb la pensió i la pobresa, es reflexiona sobre el paper de les persones pensionistes en la família en temps de crisi i altres impactes vinculats a les pensions com és en l’habitatge.
6
IMPACTE DE LA CRISI: PENSIONS I HABITATGE
Pensions i pobresa L’any 2007 arriba la crisi a nivell internacional, i a Espanya afecta a totes les esferes amb conseqüències al benestar i a la qualitat de vida de tota la població i en especial a aquells col·lectius més vulnerables com són la gent gran. Els principals motius pels quals hem arribat a la situació actual de recessió econòmica i de dèficit del sistema són fruit de les polítiques econòmiques que s’han aplicat caracteritzades per l’austeritat. Aquestes polítiques han promogut que el mercat laboral espanyol sigui insegur i inestable, amb una reduïda capacitat contributiva que genera insuficient riquesa i insuficients llocs de treball. A més les polítiques laborals han tendit a devaluar els salaris de la població activa i per tant, les seves rendes. Una de les claus per entendre aquesta crisi és el repartiment desigual dels pagaments dels impostos de base imposable per part de l’Estat degut al frau de model fiscal espanyol i el
7
model financer abusiu de les condicions en el mercat
El canvi demogràfic respecte l’increment de l’esperança de
hipotecari.
vida és un fenomen creixent i progressiu. Tal com va exposar
Com a resultat, en la Jornada s’afirma que l’augment de l’atur i la reducció de mercat laboral són les reals i principals preocupacions causants de la recessió econòmica. Donat que el mercat laboral és el principal actor de finançament del sistema de pensions espanyol i sense creació de treball no hi ha recuperació econòmica.
Albert Vergés, director general de la Fundació Edad &Vida, la població de més de 65 anys representa un 18% a Espanya, és a dir, una de cada 5 persones de la població total. L’any 2040 serà un terç de la població total i un 40% d’aquest segment de població tindrà més de 80 anys. El sistema de pensions a Espanya, doncs, té un repte a afrontar i és que a mitjans de la pròxima dècada arribarà a la jubilació la població més
El govern està consumint de forma anticipada les reserves del
nombrosa que mai ha viscut Espanya. Carlos Bravo afirma que
fons de Seguretat Social posant en risc els nivells de
l’any 2013 hi han 400.000 persones que entren a Espanya en
manteniment de l’Estat de Benestar. Segons Carlos Bravo,
etapa de prestació de jubilació i es pronostica que l’any 2043
secretari de Protecció Social i Polítiques Públiques de
hi haurà més de 800.000 persones a qui s’haurà d’assegurar
Comissions Obreres (CCOO), l’any 2011 aquesta despesa era
aquesta prestació.
d’11.000 milions i al 2013 és de 12.000 milions. Cal com a objectiu prioritari reduir el deute públic i dotar de reserves el fons de Seguretat Social com a factor d’estabilitat del sistema de pensions públiques.
La pregunta és: què han de fer les polítiques públiques davant aquesta realitat? És interessant exposar dues propostes de fórmules de revaloració de les pensions per tal de poder garantir un model de pensions sostingut. Les dues propostes
És a dir, no és l’augment de l’esperança de vida de la població
coincideixen en crear un sistema de finançament mixt ,un
un factor determinant de la sostenibilitat pel sistema de
basat en el sistema públic i l’altre basat en la responsabilitat
pensions sinó la voluntat política i el nivell d’eficàcia de les
personal i col·laboracions privades.
forces de poders laborals, fiscals i financeres els que posen en perill la protecció social i el desenvolupament del país.
Carlos Bravo defensa preservar l’actual model públic de pensions que es va acordar en el pacte de Toledo l’any 1996 8
mitjançant consens polític. Aquest sistema es basa en el
Albert Vergés, director General de la Fundació Edad & Vida,
repartiment de les contribucions i, tot i que els paràmetres per
defensa, des d’un altre punt de vista ideològic, un sistema de
calcular la quantia correspon a la vida laboral del pensionista,
repartiment i capitalització mixta que suposi responsabilitzar-
són les cotitzacions de la població activa les que paguen les
nos individualment d’una pensió complementària a la
pensions d’avui. Hi ha, doncs, una solidaritat intergeneracional
reconeguda per l’Estat i posa com a experiència exitosa el
forçada.
sistema suec.
Bravo creu que és un error abaixar el nivell de protecció social
Demana al govern que es prioritzi en temes de pensions i que
de les pensions perquè és igual a disminuir la renda de la
el sistema de repartiment actual tingui un fons pel futur. Però
gent gran i vulnerar el pacte intergeneracional amb una
alhora, defensa un canvi de mentalitat i demana que els
conseqüent fractura de confiança amb les futures generacions.
ciutadans siguin proactius en el seus plans d’estalvi a través
La qual cosa ens porta a dir que les decisions polítiques sobre
de mitjans privats o amb fórmules de col·laboració pública-
pensions d’avui han de mesurar l’impacte sobre les pensions
privada.
del futur que és el que obliga el Pacte de Toledo.
La participació individual en un sistema de pensions privat pot
Per això, a fi de millorar la capacitat de finançament del
crear un greuge comparatiu amb aquelles persones que no
sistema i com a mesura de prevenció d’exclusió social i
tenen accés a un pla de pensions privat, i encara menys,
manteniment del nivell de vida dels pensionistes, proposa un
davant un context de precarització salarial que dificulta la
sistema de financiació mixta pels 30 anys futurs amb
capacitat d’estalvi i la liquidesa de diners. Per això, exigeix
aportació de cotitzacions socials justes entre el què es cotitza i
que aquests mecanismes correctors garanteixin seguretat i
el què es rep i amb més transferència d’impostos per part de
confiança.
l’Estat. Significa mantenir l’esforç de compatibilitat entre el principi de contribució i el principi de solidaritat amb un màxim de quanties i la garantia d’assegurar unes quanties mínimes dignes.
Sigui quin sigui el model més idoni de preservació de sistema de pensions, els components correctors no haurien d’estar lligats solament a l’esperança de vida sinó que altres variables 9
també haurien de ser sensibles d’estudi, perquè influeixen
que els garanteix subsistir de forma austera però amb
directament sobre l’equilibri financer del sistema de pensions.
tranquil·litat, tal com va explicar Mercè Mas.
Aquests elements correctors a tenir en compte són entre d’altres: la ràtio de nombre de persones cotitzants sobre jubilades, les taxes d’ocupació, la comptabilització de tota la vida laboral, l’edat de jubilació.... És injust que només es comptin els 15 darrers anys de la vida laboral, o discriminatori que existeixi una regulació de comiats prematurs per raons d’edat. A continuació, es desenvolupa una de les principals reflexions que sorgiren en la Jornada referent a la confluència entre pensions i pobresa com a impacte de la crisi: el risc de pobresa de la gent gran no augmenta gràcies a les pensions i als seus estalvis.
La raó d’això és la capacitat que tenen de saber ajustar el consum i mantenir els seus estalvis, fent continus equilibris amb la mitjana de 855 euros de pensió mensuals que reben la majoria d’elles i que moltes vegades és l’únic mitjà de vida en els propers 20-30 anys. Ara bé, no seria just correlacionar aquestes dades i afirmar que la gent gran són els privilegiats de la crisi. Cal matisar els punts de partida individuals, així com la combinació i acumulació de factors que propicien la vulnerabilitat i risc de pobresa de les persones. Segons Roig si les pensions, enlloc de fer un promig de creixement d’un 2% només incrementen un 0,25% sense la regulació de l’Índex de Preus al Consum (IPC)
És cert que l’únic nínxol d’edat que no ha perdut l’apropament
en 10 anys tindríem que les persones grans rebrien un 23%
al llindar de pobresa és la gent gran. Segons dades de
menys d’ingressos. I per tant, es projectaria una nova realitat
l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) del 2011
social perquè la població de futur podria viure amb més
aportades per Susanna Roig, directora de Gent gran i atenció
probabilitats de patir situacions de risc de pobresa.
a la Dependència de Creu Roja Catalunya, el risc de pobresa en aquest col·lectiu ha baixat d’un 29% a un 27% en els últims anys. I és que, gràcies a la prestació de jubilació aquest segment de població pensionista poden viure una vida digna
De fet, s’estimen altres necessitats emergents i nous fenòmens que podrien evidenciar signes de desequilibri en la qualitat de vida de les persones d’edat avançada.
10
Un d’aquests factors que poden desequilibrar i reduir el poder adquisitiu de les persones grans és que el govern cada vegada demana més contribució a serveis públics com el copagament que pot reduir la capacitat d’estalvi i pot provocar riscos de salut en les persones grans. Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i responsable d’habitatge a l’observatori D.E.S.C, en la mateixa línia destacà que les retallades generals tenen un impacte en la salut multiplicant consultes mèdiques per temes cardíacs, depressió i conductes no saludables. Aquesta radiografia ens acosta a la realitat de moltes persones grans que disposen de nivells de renda minses i que han de fer
poden comprar amb regularitat un producte fresc de carn o peix i pot accelerar el deteriorament de la persona afectant la salut física i psíquica.
equilibris econòmics per mantenir una dieta sana. De tal
Sembla ser que les persones de més de 65 anys cada vegada
manera que, segons l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu
tenen un pes més important en el consum intern d’Espanya i
Roja a Catalunya, el 19% de persones grans enquestades no
va en augment aquesta xifra perquè són un nínxol en 11
productes d’ocis, comercials i educatius, recordà Carlos Bravo. Però si es congelen, es rebaixen i es devaluen les pensions, des d’un nivell individual afectaria l’oportunitat d’inclusió social de les persones grans perquè deixarien de ser actius econòmics en la consumició d’aquests productes i des d’un nivell estatal l’economia interna es veuria afectada de rebot. A fi d’evitar el gruix de pobresa de les persones en un futur, es reafirma el desacord en les modificacions de lleis de pensions que l’Estat vol aprovar i que provocarien danys com la reducció del poder adquisitiu de les pensions.
12
IMPACTE DE LA CRISI: PENSIONS I HABITAGE
Gent gran, família i crisi En la Jornada s’arriba a un altre titular: Una de les principals
acollit la família a casa. Dit d’una alta manera, el 33% de les
conseqüències de la crisi és que ha augmentat la participació
persones d’edat avançada han ajudat les famílies en
econòmica de la persona gran dins l’economia familiar
aportacions econòmiques, d’aliments i/o d’acolliment.
principalment, de fills i néts.
Colau també constata que un terç de les hipoteques són
La recessió econòmica que estem vivint ha obligat a una part
avalades pels pares dels fills hipotecats. Sentencia que quan
de les famílies a recórrer a les pensions de la gent gran per
les persones grans avalen als fills es posa en risc el patrimoni
solventar les despeses de l’economia familiar i domèstica. Les
assolit pels pares.
pensions s’han convertit en un aixopluc social de la crisi tal com ho demostren les dades presentades per Susana Roig, directora de Gent Gran i Atenció a la Dependència de Creu Roja Catalunya. L’any 2006, el pes de les pensions en els ingressos de les llars catalanes era del 21% i l’any 2011 el percentatge de les pensions havia crescut fins al 29,5%.
Així, en el terreny pràctic, es desencadena que la gent gran està assumint una responsabilitat en les famílies de forma recorrent. Si bé, per cultura mediterrània la contribució de la gent gran en l’economia familiar ha estat sempre una constant en tots els temps, entesa sociològicament com a unitat de recursos, en temps de crisi aquest suport en recursos
Aquesta tendència va en augment. Una de cada tres persones
s’ha intensificat i les ajudes puntuals es converteixen en
han ajudat per primera vegada i de forma extra a la família
ajudes periòdiques. Per ajuda puntual s’entén per exemple,
en els darrers dos anys. Així ho conclou l’estudi Impacte de la
aquella destinada a la independència dels joves amb
crisi en la gent gran que va realitzar Creu Roja l’any 2012. La
l’entrada per a comprar una casa o un cotxe.
qual cosa, el 20% ho han fet amb ajut econòmic i un 6% han 13
La crisi posa en joc el sistema de suport solidari que fins ara
estalvis com l’anhel simbòlic de deixar un llegat als familiars o
ha ajudat a construir i mantenir l’Estat de Benestar. Una
una ajuda puntual destinada a la independència dels fills.
solidaritat que entreteixeix una xarxa de suport i de convivència actualment més forçada i tensionada per l’afebliment econòmic. En paraules de Lourdes Pérez, vicedegana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), aquesta gent gran cuidadora viuen un sentiment d’ambivalència perquè tenen el desig de cuidar als seus néts i fills, però alhora es converteix en una obligació per necessitat, que va erosionant tan les pensions mensuals i/o el volum dels
Empesos per les conseqüències de la crisi sorgeix un fenomen social que es comença a reflectir amb l’agrupament familiar o en l’allargament de la independència dels fills. Es corrobora una disminució notable de llars encapçalades per persones joves, és a dir una reducció en la formació de noves llars en detriment a l’augment de llars encapçalades per persones grans on els familiars contribueixen poc en ingressos. Així doncs, l’acolliment familiar per part de la gent gran esdevé un
14
objecte d’estudi en els propers anys. Una altra informació que
la seva descendència. Ha quedat clar que les pensions
enceta Ada Colau són els desnonaments i és que en un terç de
promouen nivells de benestar que van més enllà dels beneficis
les llars de Catalunya desnonades hi havia com a mínim una
directes. Ajuden a afrontar problemes familiars i de llar
persona major de 65 anys.
ajudant a superar problemes d’índole social i econòmica i
Un altre fenomen ja sabut però no menys important, és que la tendència d’envelliment és majoritàriament femení. Des d’una
contribueixen a la cohesió social necessària per reestructurar el desenvolupament econòmic.
perspectiva de gènere no hem d’oblidar la contribució de la dona gran en cuidar els fills i néts, ni les càrregues domèstiques que se li atribueixen. Paradoxalment, aquest perfil de dona gran cuidadora,se li vinculen més dificultats econòmiques donat que poden ser dependents econòmicament per manca d’ingressos propis al no haver cotitzat a la seguretat social. I per tant, són subjectes susceptibles de precarietat per qüestions de desigualtat i discriminació per gènere. S’ha de tenir en compte aquests sacrificis constants i reconèixer aquesta contribució a l’economia informal i a la conciliació familiar com a atenuadors de la crisi. En la mateixa direcció, Lourdes Pérez feia incís en que les dones grans ajuden més als fills que a l’inversa. En síntesi, aquest aixopluc fa reduir la capacitat d’estalvi de les persones grans, i els mateixos protagonistes comencen a veure el futur amb angoixa no només per ells sinó també per 15
IMPACTE DE LA CRISI: PENSIONS I HABITAGE
Gent gran i habitatge També s’ha volgut analitzar si la crisi ha causat algun impacte
garanteixin tots els drets perquè pugui envellir en el seu
relacionat amb l’habitatge. Tal com defensa Ada Colau, poder
entorn. En tant que l’accessibilitat i l’entorn propicien un
viure i envellir en un entorn amb condicions dignes
envelliment saludable.
d’habitabilitat, protegint la propietat i defensant l’elecció de com invertir el estalvis en qualitat de vida és un dret humà fonamental.
Susanna Roig presenta com a dada de l’estudi realitzat l’any 2012 sobre l’impacte de la crisi en les persones grans a Catalunya que la pobresa energètica és una dificultat en un
Per habitatge s’entén el lloc on la família forma la seva llar,
16% de persones grans per mantenir el seu habitatge en
on desenvolupa la seva vida personal i on es protegeix la
condicions de temperatura adequada per no tenir elements
intimitat dels seus membres. És a la vegada un lloc ple de
de refrigeració i d’escalfament. L’any 2013 en un altre estudi
records i referències sentimentals que formen part de la vida
que realitzen sobre habitatge a Catalunya es detecta un
de la persona. Amb aquesta definició és fàcil comprendre que
increment del 25% de persones que tenen aquesta dificultat.
un 87,3% persones majors de 65 anys a Espanya volen viure a
Aquestes situacions es poden agreujar per l’augment del cost
casa seva encara que sigui sola i que només el 3,8% vulguin
de necessitats bàsiques com l’aigua, la llum i el gas.
anar a viure a una residència, segons dades de l’Observatori Social de les persones grans de CCOO 2013.
Ada Colau afirma que la població de gent gran ha estat especialment vulnerable per part dels bancs i del govern, en
D’aquí s’extreu que les polítiques d’habitatge són un element
dos aspectes: l’estafa dels productes comercials bancaris i la
sumatori de benestar i protecció de les persones grans. Sigui
inversió dels estalvis en hipoteques d’habitatge, missatge de
quina sigui l’opció que esculli la persona gran cal que es
seguretat que va impulsar el govern. 16
Referent al primer aspecte, les preferents és un cas obvi de
Altres productes comercials específics de la banca com
productes comercials en que la gent gran ha estat estafada.
l’hipoteca inversa, es poden entendre des de diferents
Dos factors ho han propiciat. El canvi de model de banc
òptiques: com un producte pervers perquè significa negociar
tradicional a banc especulatiu ha suposat trencar el bon tracte
amb un pressupòsit de que la persona viurà uns 10 anys de
i vincle emocional de confiança que tenien les persones grans
vida. O bé des d’una altra òptica que l’habitatge és un
amb els professionals que coneixien de tota la vida i que són
patrimoni que pot oferir oportunitats per fer una cessió a
precisament qui els van vendre uns productes abusius. L’altre
canvi d’una renta que permeti finançar l’ingrés a residència si
factor que propicia l’estafa és la complexitat d’aquests
voluntàriament així es desitja.
productes barrejada amb el desconeixement que tenim d’ells.
Aquest anàlisi ens ha de permetre comprendre millor la
El segon aspecte en que han estat especialment víctimes és
complexitat social i econòmica que es desencadena arrel de la
quan el govern impulsà que la gent gran invertís els seus
crisi. I per això, en la Jornada es defensa que els drets a les
estalvis en la inversió d’un habitatge de propietat com la
pensions i a l’habitatge han de ser eixos principals d’actuació
millor fórmula de seguretat. De tal manera que, els estaments
en l’àmbit de la gent gran.
de poder van afavorir les hipoteques i un sistema bancari financer i comercial desigual, injust i discriminatori. Les hipoteques estan al centre de la crisi però a Catalunya el gruix de la crisi està en els impagaments de lloguers. Afecta a la gent gran amb l’assetjament immobiliari que viuen alguns d’ells, per pressió a les característiques de rendes antigues que no són tan rendibles. S’afegeix la dificultat burocràtica per demanar pisos d’emergència i malauradament és un problema que va en alça.
17
Capítol 3
IMPACTE DE LA CRISI: DEPENDÈNCIA I SOLEDAT Aquest segon bloc, es divideix en dos apartats. En primer lloc s’exposen les expectatives i mesures preses abans i després de la crisi referent a la Llei 39/2006, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) i s’evidencia l’empobriment que viuen les persones grans amb dependència i els seus cuidadors no professionals. Una segona part, es reflexiona quin impacte ha provocat la crisi respecte la soledat i l’aïllament social de les persones.
IMPACTE DE LA CRISI: DEPENDÈNCIA I SOLEDAT
Introducció Aquest segon bloc, es divideix en dos apartats. En primer lloc, des de l’expertesa de Toni Vilà, professor de Ciència Política i investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, i la praxis de la representant del col·lectiu Marea Taronja, s’exposen les expectatives i mesures preses abans i després de la crisi referent a la Llei 39/2006, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) i s’evidencia l’empobriment que viuen les persones grans amb dependència i els seus cuidadors no professionals. En una segona part, es reflexiona quin impacte ha provocat la crisi respecte la soledat i l’aïllament social de les persones grans amb Albert Quiles, director d’Acció Social d’Amics de la Gent Gran i amb Susanna Roig, directora de Gent Gran i Atenció a la Dependència de Creu Roja Catalunya. 19
IMPACTE DE LA CRISI: DEPENDÈNCIA I SOLEDAT
Dependència i crisi La Llei de Promoció a l’Autonomia Personal i Atenció a la
locals de proximitat, centralització a Serveis Socials, i quasi
Dependència va néixer amb ambició i sense antecedents. Per
inexistent desplegament a la promoció de l’autonomia.
primera vegada es reconeixia el benestar com a quart pilar donat que Serveis Socials feien un salt qualitatiu vers les respostes a les atencions i necessitats de la població. Es
En el moment del desplegament i de la implantació de la llei es van abocar esforços i recursos, però amb les retallades
constitueix a partir d’un model entremig de l’anglosaxó, de l’alemany i del nòrdic. Fins aleshores, els recursos i les ajudes es regien per un dret de concurrència. És a dir, el beneficiari podia gaudir dels recursos reconeguts només si l’administració tenia o no diners. L’arribada de la llei passa a ser un dret subjectiu, i això significa que de forma universal és té dret a la prestació reconeguda i l’Estat així ho ha de garantir. Cal dir que hi ha certs desencerts des de l’inici de la creació de la llei, tals com: manca de dotació econòmica, excés de burocratització, atenció excepcional a l’entorn de la família, poca consideració a les administracions 21
més importants dels anys 2011 i 2012 comencen a sorgir
persones que cuides la persona dependent són dones i un 25%
modificacions a llei que posen en qüestió la seva eficàcia i la
han hagut de deixar de treballar. Toni Vilà encerta dient que el
confiança vers la seva sostenibilitat.
real quart pilar del benestar és la dona perquè viu una
És interessant saber que la gent gran representa un 15% del
sobrecàrrega familiar i una desigualtat per raó de gènere.
total de receptors de la llei de promoció a l‘autonomia i
En resum, la mal anomenada LAPAD tot i promocionar les
atenció a la dependència a Catalunya, el doble de dones que
prestacions de serveis s’han esgotat les prestacions
d’homes, i que el 50% d’aquesta població són dependents que
econòmiques (Serveis Socials tan sols atén el 6% i la família és
tenen més de 80 anys.
un 83%), són múltiples les reduccions, incompliments de
Aquesta població, directa o indirectament, està patint les conseqüències de les múltiples retallades i modificacions conseqüència de la crisi. Exemples són: la supressió de nivells i modificacions en el barem, l’ajornament del grau 1, l’augment
calendari i supressió d’ajudes. Tot plegat fa que la crisi hagi posat de manifest que no s’hagin complert ni les expectatives amb totes les pèrdues adquirides en la llei ni les oportunitats que s’havien estimat.
de participació econòmica per part de l’usuari en les
L’impacte de la crisi en matèria de dependència, s’ha traduït
prestacions que és quasi la mateixa que la de l’estat, la
en un augment de necessitats sociosanitàries i una vulneració
pèrdua de 10.000 llocs de treball, la retirada de l’ajuda a
de drets.
cuidadors no professional mentre no reben la prestació vinculada, la reducció de SAD, la paralització de prestacions vinculades, entre d’altres. El mercat de la dependència, en el seu origen havia de ser un filó de mercat que creés riquesa i llocs de treball però la mà d’obra poc qualificada i els serveis poc competents ha fet que no es generi riquesa ni llocs de treball. Majoritàriament, les
El govern està deixant les persones dependents i les seves famílies desemparades i la seva qualitat de vida es veu minvada. Tal com diu la representant de Marea Taronja no només parlem de diners sinó de persones. Estem davant el retrocés d’un dret de ciutadania impedint l’accés a ajudes reconegudes per llei a més de 1000 persones grans afectades a Catalunya. El govern té l’obligació d’ampliar 22
el pressupost per complir i respectar el que és un dret subjectiu i la universalització d’un servei a la protecció de les persones dependents. Toni Vilà ens recorda que per una qüestió de justícia social, qualsevol vulneració de la legislació pot ser denunciada als jutjats i més, si es tracta d’una població vulnerable com és la gent gran i de drets reconeguts no concedits.
23
IMPACTE DE LA CRISI: DEPENDÈNCIA I SOLEDAT
Soledat i crisi En aquest segon apartat del bloc es demostra que la crisi
darrer lloc, el capital relacional i emocional de la persona,
també ha colpejat el benestar emocional de les persones
debilitant-lo i fent que augmenti la soledat.
grans agreujant la salut, les seves relacions, el reconeixement social i la percepció de la vida.
La qüestió econòmica també té un impacte que relaciona la soledat i la salut general de la gent gran. La soledat mata,
Albert Quiles emmarca el concepte de soledat com un
deia categòricament Albert Quiles, perquè té una incidència
fenomen complex i global, entenent que s’ha d’estudiar des
negativa sobre la salut. Tal com assenyala la investigadora de
del sentiment, la percepció i la subjectivitat. Ja es va
la Universitat de Chicago, Louise Hawley, en què demostrava
demostrar en la Jornada Internacional de Soledat, que Amics
que el “dolor social” de no sentir-se escoltat o integrat dins
de la Gent Gran va celebrar l’any 2011, que la soledat té un
de la societat provoca efectes nocius com l’augment de risc
impacte real en la globalitat de la persona gran.
de patir malalties coronàries i cardiovasculars o fins i tot
Els sentiments negatius associats a la falta de relacions
afectant als sistemes neuroendocrí i immunològic.
socials, la baixa percepció respecte a un mateix i respecte a
Roig també està d’acord que la soledat és multicausal i
la vida i la subjectivitat de sentir-se sol estan o no
afegeix que els límits són molt líquids en tant que la soledat
acompanyat, queden agreujats en un context de crisi.
és una emoció i per tant, no és neutra. Esdevé habitual la
Principalment perquè els criteris que regeixen les preses de
necessitat de contacte amb els altres i així ho demostra el
decisions tan a nivell de polítiques públiques, empresarials i
servei de teleassistència de Creu Roja, en què el 98% de les
familiars són estrictament econòmics i obliden o deixen en
trucades són de contacte i no d’emergències de salut. L’aparició del sentiment de viure una situació de soledat no 24
volguda pot venir causada pel ritme de la societat
Albert Quiles ens emmiralla amb els nostres conciutadans
postmoderna, els canvis de rols, pèrdues de responsabilitats
grans per afrontar la nostra pròpia vellesa i desitja un model
laborals i socials, pèrdues de la xarxa familiar i social...
de societat amiga de la gent gran que defensi un projecte de
Aquesta crisi afegeix el pes d’una pèrdua de tranquil·litat i una preocupació solidària. Tal com ho perceben la gent gran, el futur incert i desdibuixat fa que els preocupi el benestar per
vida i mort digna, amb amor i companyia. Una societat que fabriqui solitaris aïllats porta a l’aïllament i aquest és un factor de risc decisiu d’exclusió social.
un mateix i sobretot el benestar per les futures generacions perquè s’augura una pitjor qualitat de vida pel jovent, és a dir per la descendència de la gent gran. Així ho perceben el 50% de persones enquestades en l’estudi realitzat al juny 2012 sobre l’impacte de la crisi de la gent gran segons Roig. Roig ens deixa constància d’una paradoxa: la majoria de la gent gran viu com un motiu de satisfacció acollir la família a la llar i poder-los ajudar arrel de problemes econòmics i laborals causats per l’erosió de la crisi. Però el 19% declaren tímidament que han viscut alguna tensió en la convivència pels diferents ritmes i dinàmiques entre els membres que conviuen. Es posa de relleu que la gent gran, tot i mantenir contacte amb la família, es poden sentir soles i inclús poden viure confrontacions que posin en perill el seu benestar i bon tracte.
25
Capitol 2
REACCIONS EN TEMPS DE CRISI Aquest darrer bloc reflexiona sobre les aportacions i reaccions positives de la gent gran com a resposta a l’actual context de crisi traduït en valors de solidaritat, d’ajuda i interès per la societat. A partir de la psicologia positiva i evolutiva, del voluntariat i de l’acció activista i militant es plasma l’augment del voluntariat en el col·lectiu de la gent gran i la presa de consciència a la necessitat de la mobilització dels conciutadans grans com a subjectes de transformació social.
REACCIONS EN TEMPS DE CRISI
Generativitat, aportacions econòmiques i paper de la dona gran, activisme i militància i voluntariat En les ciències socials el moviment de psicologia positiva emfatitza l’estudi d’enfortir les virtuts humanes més enllà de les deficiències. Aquest enfoc té sentit i comença a donar els seus fruits en la psicologia de la vellesa. Concretament, des de la generativitat, definida segons Carme Triadó, catedràtica de Psicologia Evolutiva a la Universitat de Barcelona i coordinadora del Grup d’Investigació en Gerontologia de la Universitat de Barcelona (UB), com l’interès per assegurar el benestar de les següents generacions. De fet, dins el estadis d’un bon envellir, el tenir cura dels altres i transmetre valors culturals i familiars es comprèn com a una tendència natural. En els moments de crisi actual, aquestes conductes generatives es converteixen, en alguns casos, en una obligació i sense alternativa. Anteriorment, ja s’ha
27
subratllat el paper de la gent gran com a agent de sustentació
l’envelliment que postula les persones grans com a persones
a les famílies en aportacions econòmiques i d’acolliment a
que s’adapten als canvis que suposa envellir i que són capaces
l’habitatge i ha quedat constància que la gent gran ha
de superar i compensar les possibles pèrdues, així com que
esdevingut un bé d’interès econòmic per les contribucions que
són capaces d’acumular competències, guanys i potencialitats,
han aportat en el sector informal, formal i públic.
es suma de nou, les aportacions de la gent gran en el mercat
Carme Triadó posa èmfasi en deixar clar que una situació de crisi no fa que augmentin les conductes
de treball, avui en dia encara tabú i que és un clar exemple d’envelliment productiu. Així ho expressa Lurdes Pérez,
de generativitat. Sinó que aquestes contribucions en activitats variades rellevants es veuen incrementades per necessitat de forces externes. Sobretot, augmenten les “conductes agèntiques” enteses com aquelles contribucions dins la família, més que les conductes comunals que són les ajudes de fora la família. De les aportacions de la gent gran en el sector formal dins l’economia monetària, en forma de mercat i consum també hem anat parlant en capítols anteriors. Seguint el corrent de psicologia de 28
defensora de les oportunitats que ens poden oferir les
accions de militància a partir de la desobediència civil per
persones grans en la innovació donades les competències i
mostrar la seva indignació. El fet de mobilitzar-se
potencial
a
col·lectivament per
desenvolupar de
defensar el propis drets
les persones grans.
socials i el benestar de
Comenta que es
les futures generacions
comença
ha provocat que se
a
demostrar que les
sentin reconeguts, útils i
persones més grans
partícips d’ajudar a
de
transformar la societat.
40
anys
generen riquesa a
Les seves aportacions i
tota la societat a
reaccions públiques
través de la
demostren el capital
capacitat
social que tenen les
d’emprenedoria i
persones d’edat
d’innovació posant
avançada i han aportat
al servei de la
més visibilitat a la
societat els seus
societat. Felipe L.
coneixements i experiència. És un tòpic que els innovadors són
Aranguren, representant de Iaioflautes, testimonia que
només persones joves.
aquesta participació activa i compromesa els ha produït tan
Les aportacions de reivindicació públiques, com les que
beneficis individuals com col·lectius.
realitza l’organització Iaioflautes és un altre exemple
És ben sabut que la societat funciona gràcies al voluntariat i
d’envelliment productiu. Aquesta organització desenvolupa
es reconeix com un plus de qualitat que sustenta el teixit 29
associatiu. Aquesta introducció ens endinsa a parlar del
Amb coneixement de causa Francina Alsina apunta punts a
creixement de voluntariat en les persones grans. Francina
tenir en compte per tal de vetllar per aquestes bones
Alsina, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat
intencions de voluntariat, a fi d’evitar la instrumentalització i
Social, facilita dades recents del Tercer Sector que ho
manipulació del voluntariat destinat a persones de més de 65
demostren.
anys. En destaca els següents perills:
Actualment, prop de 7.000 entitats socials actuen a Catalunya
-
i respecte l’any 2008 el moviment voluntari en l’àmbit de la
institucions europees i administracions públiques estatals
pobresa, exclusió i salut ha augmentat un 23%.
busquin cobrir mancances en l’atenció a les persones a través
Es comprova que hi ha una decreixença de participació en les
El desmantellament de l’Estat del Benestar justifica que
del voluntariat .
franges d’edat dels 20 als 50 anys però curiosament, el
-
compromís social com a voluntari entre els 51 anys i més de 65
però alhora no s’atenen les demandes de les entitats que
anys s’ha incrementat l’any 2013 en un 32% .
l’acullen i l’impulsen. En el mateix sentit, es dóna notorietat a
La pregunta és per què ha crescut aquest interès i compromís en l’acció de voluntariat per part de la gent gran? La resposta es troba en l’esforç destinat a sensibilitzar la població sobre la
El voluntariat està de moda i es fomenta i promociona
la figura del voluntariat quan simultàniament s’escanya la xarxa associativa catalana i se segrega la seva matriu natural, que és l’associacionisme.
importància d’un envelliment satisfactori, amb l’objectiu que la
-
gent gran s’impliquin activament a la societat i així
se l’anomeni voluntariat.
s’enforteixin les potencialitats de la gent gran. Una altre motiu és que cada vegada hi ha més consciència sobre la necessitat psicològica d’aportar coses pels altres fent que la persona sigui més participativa.
-
És confós que la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)
De qui dependrà aquest voluntariat de demanda? El
regularà l’Estat? -
Per què és tan rellevant l’impacte econòmic que
representa la inversió en voluntariat? 30
-
Les entitats de voluntariat seran més escoltades amb les
Per tancar aquest bloc, s’afegeix que tenim el repte de donar
necessitats que diagnostiquen? Més apoderades? O
la veu a la gent gran, d’aprendre a escoltar i fer-los sentir
simplement es facilita el mecenatge dels seus programes?
part de la solució de com superar la crisi i assegurar el
Avui en dia, els estaments de poder tenen temptació d’infantilitzar el voluntariat quan en realitat hi han altres focus d’interès. Cal vetllar i combatre perquè tot allò que aportin els
benestar de les següents generacions amb la finalitat que la societat es beneficiï del capital social que pot invertir la gent gran en la comunitat. La suma de totes les individualitats transforma la societat si reconeixem i visibilitzem a la gent gran de l’entorn. Si recordem, la teoria de la generativitat considera que després que les persones hagin estat generatives es desperta el darrer estadi vital del desenvolupament que és l’etapa de la integritat, on la persona fa una revisió de la vida i se sent tranquil·la del compliment de les seves necessitats internes i externes que reverteixen en el benestar propi i en el béns comuns.
més grans de 65 anys a la societat no s’instrumentalitzi i es contradigui amb la voluntat explícita de transformar la societat amb cadascuna de les nostres aportacions individuals i col·lectives.
31
Capítol 3
LÍNIES D'ACTUACIÓ Les qüestions que s’han abordat en aquesta jornada són de gran interès per a tota la població. Com a organització de gent gran ens preocupa la necessitat d’afrontar un futur amb un canvi d’actitud per part dels poders públics però també per part de la implicació de tota la societat. Després d’aquesta anàlisi han sorgit interessants línies d’accions que demanen un model social amb sensibilitat per afrontar de forma digna les necessitats socioeconòmiques emergents de les persones grans. Es concentren principalment en: accions polítiques, accions educatives i accions democràtiques.
LÍNIES D’ACTUACIÓ
Accions polítiques Estat protector, inversor? És el gran debat de les polítiques
En un entorn econòmic i social canviant i incert és necessari,
europees actuals. És un equilibri perillós perquè l’Estat no
efectiu i sostenible la protecció social perquè ajuda a
deixa de ser el principal responsable de garantir uns mínims i
alleugerir els grups més vulnerables que els manca una
s’ha de recordar de tothom. Ja es deia a la Jornada que qui
cobertura social. Cal doncs, crear una renda mínima
retalla està lluny de la gent.
garantida, per tal de protegir els drets bàsics amb un
Les polítiques i pressupostos generals han de tenir la voluntat expressa de centrar-se en el benestar de les persones i no
ingressos mínims per a les persones i famílies que no tinguin suficients recursos per viure una vida digna.
només proposar mesures pal·liatives per fer viable sortir de la
Preservar un Estat de Benestar és responsabilitat de tots els
crisi. Han de ser polítiques que desactivin les desigualtats i
agents i es així com es construeix la solidaritat, en la mesura
siguin justes per al conjunt de la ciutadania.
que ens pertoca i sabent que l’Estat no ens ho ha de
El govern actual està creant bosses de necessitat que fomenten les desigualtats i pèrdua adquisitiva. Pretén traslladar els recursos socials i de salut al sector privat mitjançant l’aplicació de desinsentivar el sistema públic (pensions, sanitat...) perquè augmenti la privatització i afavoreixi sectors com a bancs i assegurances.
solucionar tot. Les empreses són vies de col·laboració complementàries mitjançant la responsabilitat corporativa social, les famílies han d’ajudar com a agents influents que són en les sinèrgies de la comunitat, els individus són subjectes de drets i objectes de deure de corresponsabilitat, i el tercer sector ha de treballar de forma coordinada i canalitzant esforços, a favor de contribuir en la defensa dels drets de la gent gran i de les seves famílies.
33
LÍNIES D’ACTUACIÓ
Accions educatives L’educació al llarg de la vida pren rellevància. El repte és
pensió a través de la vida laboral de Seguretat Social o
facilitar processos educatius promocionals que apoderin les
prendre consciència de participar activament a la societat a
persones grans perquè augmentin la seva capacitat
través del voluntariat.
d’influència en la presa de decisions i fer-les així més autònomes i conscients.
Un altre repte educatiu és sensibilitzar la societat contra actituds negatives construïdes culturalment, com entendre la
El col·lectiu de la gent gran no és homogeni. Al contrari és un
vellesa com una càrrega o altres discriminacions per
col·lectiu tan divers com la resta de població. Però sí que
qüestions d’edat.
davant les adversitats la gent gran poden tendir a un comportament de replegament que comporta deixar de participar de la vida de la comunitat. Cal educar actituds positives que generin accions pròpies d’un envelliment responsable i també cal que aprenguin coneixements i
És una qüestió que les polítiques de gent gran han de prioritzar per tal de reconèixer un envelliment actiu amb estructures d’oportunitat que optimitzin la participació activa i la visibilitat de la gent gran en la comunitat.
adquireixen eines per saber seleccionar i escollir la informació i així prendre les decisions més òptimes i convenients que afecten el seus projectes vitals. Per exemple, la importància de saber valorar si els productes bancaris que se’ls pot oferir són o no una bona opció en relació als seus diners i estalvis, aprendre a planificar cap a on apunta la teva
34
LÍNIES D’ACTUACIÓ
Accions democràtiques Una persona sola no arribarà a transformar la societat però col·lectivament sí que es pot lluitar per una societat més activa, responsable, crítica i solidària. La mobilització ciutadana pot arribar a fer canviar les polítiques públiques injustes. Els valors amb la crisi estan canviant i els valors de participació, intercanvi i comunitat augmenten la capacitat de resposta als factors generadors d’incertesa i injustícia. La gent gran té el dret a indignar-se políticament i és interessant creure que tots junts puguem militar transformant la por que ens incentiven els poders polítics en capacitat de reacció.
35
Capítol 4
CONCLUSIONS
Es posen de manifest les conclusions més importants que s’han arribat en la Jornada Gent gran i crisi.
JORNADA GENT GRAN I CRISI
CONCLUSIONS •
Envellim segons hem viscut. Aleshores, les experiències i
•
Rebre la prestació econòmica del sistema públic de
impactes viscuts com a conseqüència de la crisi influeixen en
pensions no eximeix la gent gran d’un risc de pobresa. Perquè
el procés d’envellir i alteren la qualitat de vida, el benestar i
aquest ingrés econòmic és inestable en la continuïtat i
la pèrdua de tranquil·litat, prejudicis irreversibles perquè la
sostenibilitat de rebre’l, congelat referent a la puja de
gent gran no té temps de recuperació.
quantia de poder adquisitiu i moltes vegades compartit en les
•
Defugim del discurs demogràfic que vincula envelliment
economies familiars.
amb catàstrofe; l’augment de l’esperança de vida és un repte
•
polític i social donat que caldran més recursos i més serveis
població no és un privilegi. Estem parlant de la cotització de
per atendre la gent gran de forma inclusiva.
la vida laboral. És un deure de l’Estat i actualment està en
•
Ressaltem afrontar el problema de la pobresa des d’una
Rebre una pensió fixa comparat amb altres segments de
perill el compliment del pacte de Toledo.
visió intergeneracional i de cicle de vida. La protecció social
•
universal i de les futures generacions està en perill.
per qüestions d’edat. No promouen l’envelliment productiu.
•
•
El problema real no és l’envelliment sinó l’eficàcia i la
Les polítiques laborals són poc flexibles i discriminatòries
Es demana al govern que vinculi la garantia de cercar
voluntat de les polítiques laborals, el sistema fiscal i sistema
vies centrades en la dignitat i els drets i que es regeixin per la
financer. Estem davant una crisi on l’origen no és l’escassetat
justícia social i la igualtat d’oportunitat.
de recursos sinó el desequilibri en el repartiment. És a dir, és una crisi estructural per l’abús de poders econòmics i fiscals.
37
•
Les pensions són un bé d’interès econòmic que destinat
al susten de les families erosiona els estalvis de la gent gran i no assegura un bon tracte cap a elles. •
El reagrupament familiar no és garantia de disminució
de sentiment de soledat ni prevenció d’aïllament social. La
ho canalitzant esforços des de tots els agents implicats. •
La gent gran no alça la veu per denunciar les injustícies
que viuen i davant les adversitats tendeixen al replegament. Tenim el repte de donar veu a la gent gran. La gent gran pot aportar experiència i consells i ser part de la solució.
crisi ha fet visible la necessitat de sentir el contacte amb els altres. •
Desenvolupar propostes
alternatives d’habitatge i iniciatives que garanteixin l’accessibilitat a l’entorn i que proporcionin un envelliment saludable. •
L’ a b ú s i l ’ e s t a f a d e
productes comercials i financers ha suposat un risc en els estalvis i propietat d’habitatge de la gent gran. •
La vulneració de drets en
dependència s’ha de denunciar als jutjats i és més factible fer38
•
La gent gran pot generar riquesa econòmica i riquesa
social. •
Cada vegada la gent gran és més conscient sobre la
necessitat psicològica d’aportar coses per als altre, cosa que fa que la persona de més de 65 anys sigui més participativa en accions de voluntariat. •
Dins el propi desenvolupament humà, el tenir cura dels
altres i transmetre valors culturals i familiars es comprèn com a una tendència natural del bon envellir. En els moments de crisi actual, aquestes conductes generatives es converteixen, en alguns casos, en una obligació.
Aquesta Jornada representa una oportunitat per enfortir les polítiques de gent gran que vetllin i protegeixin els drets d’aquesta població, així com promoure estratègies per evitar que caiguin en la pobresa.
39
amb el suport de
amb la col路laboraci贸 de
40
AMICS DE LA GENT GRAN Grassot, 3, 1r. 08025 Barcelona Tel. 932 076 773 Fax 932 076 774 info@amicsdelagentgran.org www.amicsdelagentgran.org Facebook: /amicsdelagentgran Twitter: @amicsgentgran
41