El problema de I'atgua EDUA¡D PUNSET
per a explorar els noslres planetes veÍts primer que es busca és L aigxa. És el milor mdicadór
En les mjssions eL
de la possiltrilitat que hi haq] vida més e¡llá de la Terra o que n rn hagi haq¡rt en alqu attre momenl de la história de I lmjveÉ Un fluid és el supoÍ ideal per a créLxer I mll
cobreir el72% de ia superlÍcie deL pLaneia Els humas sóm argxa en un 650/i, üa vaca en un 71% ul bacten en u 75ró, j un tomáquet és L¡,¡1 95qt d aigxa A pesar d ai¡d. en moLts locs deL món Les persones tenen au1én¡ques dificultals per a accedir a aquest recurs n L algxa
dispensable per
a
':t
la supemvéncia.
El problema és !¡re la major pa]1 de I argxa que hi ha a la
te¡ro6. ro\.opó
.p"o. s"r.\4"o"
or_-. _-
plorem argxa salada i que el nostre cos necessita sal per a sobrevilr-e i el nostre ceNel per a nlncionar. ]a sal ens beneficia solament en qudlilals minimes 9?% de L aigüa del pbnela és en els mars r ocems solament el 3'r'! és argua dolqa Vrst aixj sembta menlida que els humans i lols els lelrápodes en general tjnguem un ancestre comú el pex. Abans el noste medi era l aig¡ra i ara lenim auténtiques dilicullats per a aconsegxir tota ]a que necessitem EL
faigua és !n bé escás que sha demmagatzemar cridar
D'alt.a bada. les predjccions de I escaüament global no són gens esperanqa
imprescindible mantenk la perspectiva geológica del teúps L error més gr.an que cometem és creure qre som els rers del pLa¡eta i que tenjm drel a decidir'ne el tutur I com que tenim poder per a fer ho no ens preocupem dels problemes que causem a dltres orga¡ismes allres espécjes o a l entorn La És
solucjó ológrc
deL
problema de L aiqxa passa per asslr,njr la
,,'rsió que
dóna ei temps qe
Ld concepció del temps geológic ho estdt Ia gran contribució de lo cí¿ncía de la paleontologia al coneixement ¿le la
himadtaL
Solamenl ]a perspectiva deL temps qeológic suqgereix que les estratég1es col la boratives entre secxors com I agicola, gran consumrdor d'aiqüa, i les classes mit
janes urbanes interessades en eL dtme de creixement económrc haurjen de prevaldre sobre les competitives
i de loci
La Terra té lniLers de miljons d anys no solament milers d anys Fins la soLa ment dos-cents anys es creiaa Occjdent que la Terratenia, com amaxim, qua
tre o cinc mil anys i que tola la hislória de la Terra excepte els prrmers dies estava protaqonitzada pels humans Aquestes idees ens van ler encara més arrog¡¡1s com si la Terra estrgüés feta a la nostra mesura i la seva hisloria los
Una pe¡specliva més ámplia Ara comprenem que la Terra té milers de milions d'anys i que la histdria de la humanitat és només -com deia el pale' ontdleg més prestigiós de la comunitat cientifica, Stephen Jay Gould, de la Unlversitai de Harvard- "lúltim fragment de l'últim segon deJ final d'aquest període cósmic". Hem de comprendre que la Terra no esiá feta per a nosaltres, que nosaltres solament som uns convidats que esiem aquí grácies a un aforlunat accident. Polser aquest convenciment fará augmentar el nostre respecte per l'entorn iper la resta de la humanitat.
EDUARD PUNSET ENTREVISTA
Myles Allen E PuNsEr: Som a observalor de Radc ilfe a Oxford. És un des c máics més ant cs de món. on es mesura la tem peratura des de a nvenció de tera¡ómefe. Axó s gn flca que en aquest observatoi es van comenqar a mesuraT es iem peratures 'any 1600 escaig cosa que ens lra proporcionai
E. PUNSET: N,4enys d
Lrn gral.r.
observEtor¡s
N4. ALLEN|ltol axó és a causa f ué¡cla des h!mans
de dóxddecarbon dela
n
una de les sér es més largues de rnesuranre¡ts que hi lT a I que ref ecte x els canv s clim¿l cs i meteorol¿g cs de s ú i ¡¡s se g es.
Perd no estem para¡t de grans augments de la temperatura. S calcu em, per exemple l'efecte d aquest augment sobre les 1er¡peratlres mljanes d'estu a ELrropa ¡ 'efecte de lacUvtal humana sobre aquest increment el resu tat f na seria de mig g¡au
És curlós, perqué sempre diuen que e s britán cs es passen a vda parant de tenrps De fet, hi ha un pett carrer a Londres qLre es d u Ftzroy Fitzroy Road
és res, que
.".o,r,ef,
.ooui¿ -1 ¡otdoér n tan so s es nota
loo-,.qLé ggt¿jro
E. PUNSET: Sí. Nl. ALLENiSí.
E. PuNsEr: l, no sé si és ceir o no, perd uns cientifrcs britán cs ern van explicar que F tzroy era e capilá del vaixell de es expe dic ons de Darwin, i que el que real¡¡ent agradava a aquesl horne era a meteorolog a. Aixíque quan es va cansar de a r¡a r na va crear segons diuen el pr mer obseryalor meteorológic de món. Pe que ser¡bla Fitzroy pensava
lV. ALLEN: Perd faré LJna ana og a: si t rem un dau, ten poss b tat enlre s s qle ens surt un sis Verltat?
¡¡
una
E. P!NsEr: Si. lV. ALLEN: Doncs ara mag na t qLre poso una m ca de pes en el dau és a d¡r que fa g trampa a casino
:l:j::
.:" i;",.'i:",::: :;":'"i:', ': luveritatésquees.poden'l prcdy b1ta1.t. ñtuot et,s .oor L,c.la r dooooopot.rd..d^.roLra r )i).ppro¿ | n'" "*lI rvA-LEN:n. dr ro.orrdoFro-., [#i::"-,ü?Í* ?l*:":'::il:.:":: ].-"j;."':i: remet ¿ !¡a de es coses que podem co possib meves litats de traufe un s¡s i he mLrl mentar avu ila d¡feréncia que hj haenfeclir¡airneleoroog€ trp icat per quatre es meves possibltats de traure !¡ doble -npo, ó p 6'd¡r_Lcr
i;:i:i."::,:J""':"iii:
tbeoo-o,,"t
Dófó(,a5 AqLrí,
o.¿?nolol¿
a la Gran Bretanya soament es pot pr-adir amb Lrns dos
desdanteacó Noobslantaxo e que mesuTema observatorl de Radclffe són e s canvis a mot llarg ternr canv¡s climáics. E. PuNsEr: De clima. lV. ALLEN: La verital és qLre es pode¡ predir bastanl m lor els canvis clirnálcs que e s r¡eleorologics.
E. PuNsEri D us que són els petits canvs en les mitjanes de e que provoca els canvis efrrems.
tea¡peratLrra
ALLEN: també he mut p cai es meves possibililats de faure
un
trpe
s s...
E- PuNsFr: Per vu t. l\1. ALLENi Per vu
t,
aixl success¡var¡e¡t. D acord?
E. PUNSET: SÍ
có, la mitjana canvia moltissim Vertat?
E. PUNSET: I analitzes el que va ocór¡er durant estiu de 2003, un fet que va agafa¡ per sorpresa tot Europa. Af rnres que d s
xfres q, -.lanpo.o,d-_dq ót d,\ ._Lor.rqrp.ar pr" p.'o
E. PuNsEl:
?
dades que demostren que nosatres som es
lar¡ent haur a de produ r-se cada mil a¡ys
és
efecte dels gasos hive¡nace. Del dióxd de carbon que arba a atraosfera p¡ocedent de la ndúsfia es cotxes, etc. Aquests gasos esian provocant un lleuger escafa ment del pla¡eta i, quan d euger' em refere xo a uns 0,8oC, a menvs d'un grau d'escafament. f\¡. ALLEN: Sí,
I\,4.
Nl. ALLEN: Aixíque si s'afegex una nr ca de pes en una dlrec
M. ALLEN| Si.
poses de
E. puNsEr: Éscert.
nl és a d r, els
c
Mytes Atl€n Es lu¡dador del projecte climále prcdiction.¡et i prolessoi al De!dla me¡t de fisica de la UnLvesrlal d orfo¡d. Ek seus erudrs se cerrren a aconse8uú un nodel inlo¡nálr.
ALLEN: la dferénca que aixo suposa per as exlrems, sobre que var¡ poss a billal de traure untrple sis, és enorme. p per es no fos sens dubte un tr e sis S veure el 2003 va ser probab que hagués succelt al Terra, es tats calar¡ent de la guna cosa com a de 2003 serien mínl¡¡es. N,l.
E, PUNSET: Es c ar.
Ie
ar¡b la lnf uénca dels gasos nir¡ents ja nosóntan improbabes Peró,
h
M. ALLEN: I encara que un ca¡v en les temperatures m¡tlanes no fac ma a ninaú són els canvis exirems els que acaben Tnalanl a gent. Aixó és una cosa que explcava Ed Lawrence, el pare de a moderna teorla del caos, Segons Lawrence el cl ma és eltemps que !n espera que fac en una det-.rminada época de 'any. Aixique e clima és el que un s'espera i e ter¡ps, e que
vernac e aquests esdevee nostre estudi establinr,
En
d una forma raonabement segura, que l'actvitat humana hava dupllcat, com a mínim el r sc que es produis una atra onada de caorcorn a de 2003. De fet, a probabiliiat que es repeteix s ha
E. PUNSET: Exacte.
mu tip cat de quatre a s s vegades. Per tant, e s hur¡ans hem contribut bastant al risc que es repete xi una alt¡a onada de
E. PuNsEri ¡.¡'imagino que ara e públlc, es polít cs, es insltucons i e s governs en general comencen a pantejar-se aql]-Ást lema més seriosament, sobretot després del Protoco de Kyoto. Ara h ha un esforq mundial pef pfoposar so uc ons tals com la reducc ó des gasos hivernace ide CO, basani se en aquest proioco. Encara que, d'alfa banda, to
lV. ALLEN: Perd al seg e xxi podríem donar- a volta a aqu-.sta frase i d r que "e cl¡ma és el que nosalfes estem danyant e temps és e que ens est¿ atacant . Dacord? Són es cal¿lstrofes meteo¡o dq¡ques com e s fruracans, les onades de ca or es grans tempestes les que acaben causant danys i alectant les
E. PUNSET: , Nlyes, qu¿ passa
lr¿:y,t:r;r*i:\r;:x::"';r:1
lhom está molt desconte¡t amb el Protoco de Kyoto.
de calor com Id de
és que es negocaclons nter¡acionas necesslten mot temps per a avanQar. ElqLre va passar amb e probema de l'ozó, per exemple, és que, f ns que totfrom es va posar d acord, les negociacions anaven a ritme de qui vo la f\,4.
ALLEN: Sí,
e probema
anar més ent. E. PuNsFrr Sí.
I\r. ALLEN: Amb ozó no es va fer res f ns que lothom es va posar d'acord que calia fer aguna cosa, illavors ho van fer mot rápid E probema anrb el canvi cl r¡¿lic és que encara h ha moita gent que no está convenQuda que el canvi hagide ser tan do ent. Per exenrp e, quan estem enm g d'un hivern fred a d G ¿r B -1"¡y" r h¿ -olld gprl qJe per 5a qLe i1o arco d'escafament tampoc no ens anira tan maamenl. El que no entén la gent és qu€ el c ir¡a ens afecta a lravés de canv s cl-
> REFLEXIONA
1. Perqué,si l'aisua cobreix el 720ó de la superfície del planeta, no podem d sposar d'una quantitat il imiiada daigua
polable?
2. ou¿ sigñifica la fase "cal mantenlr la pe6pecliva geoló gica de temps per afontar els problemes com el de l'ai-
gra
?
20ü.
ld'onades
J
ria s en es póx ms cent anys es pfoduis un augmeni coni nu de la temperatura, per exemple d uns I0"C?
lv]ia, hi ha una cosa de a qua estic convenqut ique clima, és que els nosfes descendents no es quedaran de braqos pegats sense fer res mentre bullen es oceans al seu voltant, D'acord? Axi que agú haurA de '-so'dte o ptoblond L¿ qL"sto pe ro' ¡op o 10 Ás <r c6 so ucionará o no e prob ema de canvi climátic. [,,1.
ALLEN:
no té res a veure ar¡b el
E. PuNsEr: No?
[¡.
No, perqu¿ el problema s haurá de resoldre tard o s se¿ a nostra generacó la qu-o resogu él p'oole-nd d Lro pó'm¿qé'e aeLoror .o,o " ració o la següent la que 'haurá de resoldre d unaforma molt ALLENT
d hora, La qüestó és
'o
is'"
raés cara. E. PuNsEr: Abans que es oceans entrin en ebul c ó.
>
ACTUA
Busca informació a lnlemei sobre com afeclará elcanviclimalic |aigua potable disponible a Espanya. 4. Proposa mesures individuals poc costoses per a estalviar
3.
aisua en elleu propi entorn.