L'esperanga de la reprogramació .t
nuctear EDÚA¡D PUNSET
a Elropa els lreballs amb cél'lules mare procedents de1 cordó u:nbilical que ja shan usat com a alternativa aLs trasplantaments de
Eha¡e Gluckman hdera
l',,,,rXr*'*t*¡l I tactü I lo'?anisme i
malaltíes eI Patkinson o I'Atznenet.
lcoÁ
)
medln ]a óssia i que podrien dur a nous protocols per a curar altres malaltjes o re parar ler¡its danyats. Em va relatar el primer qran éxit mundral, el1988 de tras plafiament de sa¡g de cordó umbilcal a I Hospital Sainl Louis de Paris La seva narració textuaL és la segiLlent "La h¡stóna és molt bon¡ca Va s-4 úna de tes rcrp-s col iábor?crb¡s e¡fé els tsla ls i F.anEa Es tractava dtrn nen afectat per una ñalaltia tan, úna aplásia nedul lar congéntta q¿e duu nannalment a la motl als deu o dotze anys Els afec ¡á ¿s són ners qre nerle¡ á rnb una medul la malalta ), a poc a pac, ]a ntedü| ta s es gota per.$-; no té ptau cel lules maie pe¡ a asseEü¡ar-ne la renovactó, de ñat)eft Untts
.pe
l-.s
cél lules moren Nematurarnent
La mare deln--n ettava -^mba.assada i, pel d)agnósic prenatat, una p.esa de rnós ú? dei ferüs, se sá¡r¡ a¡ans ctel naixenrent que el bebé no tenia I anémta de Fan corr el p€rl es l7a corset'va. ta sanal del .ordó Peró per aquell temps ats Estats Urr¡s ¡o es fere, /¡asplar¿amen|t de sang de cordó umbth.al t no s hanen fet mai. ,4 més es descore¿yra ,¡á ¿é.nica pañcular de trasplantament que requereu aquesta
t¡
rosfes ¡¡e¡a/1s ro.elawen a.:ce.ptat ma¡ als Esta¿s ¿/¡r¡r pe¡O rosallres corü núávem fent trasplankmenis Aco¡sernríem ura l¿r¿ de superuivéncia del narank per cern, per aq)-.st moúu em van .r¡dat per pteE¿ntat me sj voLa fet el trasplantarnent Pet descomptat, vam acceptar. Anb altres mottw ja ho havíen assajaL ¿rnl) rates La ventat és .tue varn fer watjar la Iamjlia a¡¡,enca,rá a Pá¡is, cosa que ¡o e¡á ,qls
Es va ler @Dtr el bebé que padtla serut cam a dana¡¡ de medul /á e¡ e1 cas que el aasptantatuent a'¡t Ia sang de1 s-.u cardó unbjlical no lüncjanés, i el ptudüctó va vetir cot.telal. E I trasplantam-.nt es va t eali¿ar la més de ¡fe¡ze anys t -al nen ja est¿) curat Cada any pet Nadal ffiennen una lata seva és urr .sá ádolescer¡ gue es fo¡á
polémica est¿ seruida Fa trenta a¡ys es van iniciar els estudis per ler lecurdacions,r yi¡¡o En ei seu moment aquesta nova aphcació de la ci¿ncia va suscilar molls debats étics Awi dia milers de Dare les es benencjen d aquesls lractaments La a
Aúb el clonatge terapéulic
esl¿ pass¿nl eL mateix sere h reprogra maciÓ cel lrrlar u¡ tractament rutjnaJi d'aqui a lrenta á¡ys?
Les cél lules mare han provocal u¡ ca¡vi de paradrgma Aba¡s es crera que ceÍs ¿rga¡s del nostre cos lenien u,r nonüre de céi.l es deteminades que no es podren regenerar a pa¡tr de cena edat Ara sabem que, qracies a aquestes cé]1!1es, es podrá regenerar quál sevol terxit de l orga¡isme, com en les m¡lalies de Pa¡kinson i d Alz La congeació és
lna técnca comuna en enginyeia
recoda a la gent Ira¡ke¡s¡err, rl'¡1a novel la que es va es cnure fa quasi dos ceds anys recorda també U¡ mó¡ le]4, d'¡tldous Hu1ey, j moltes altres coses, potser fi¡s i tot gLs ¡ejrs de-/ ¡¡asr/ més recenlr¡enl Seia més convenent parlar de reprogramació nuclear. La paraula clo¡álele
Cada cél Lula del nosrre cos (i en lenim büo¡s) té en el seu nucLi lot el matenal ge nélic necessari per a conveiir se en qualsevol altra cél lula del nostre cos I no obstant ai{ó a meslra que el cos es desenvolüpa a parlir de I ó\¡n feclndat en eL momenl de ]a concepció les cél lules decideixen: lo seré una neüona io sere lm osteócl jo seré LL.la cél luLa de la pell (l'especiallzació cel'lrnár) I per a ajxo desactjven áIgurs gens i n activen uns allres
procés la lomada enrere es la Lrreverslcle Axj que arri,lrem a una cél hna de la pell té tots els gens que poden fer quaLsevol cél luLa peró solament 1é activats els que creen pel E] que identem ler és re veijr aqxest procésl I a mesu-a que av¿nga aquest
qud
ara com ara és prendJe un nlcli d'aquesla cél ]lna i col locar al qrLal s'ha extret el seu propi nucli perqu¿ els ó\ru1s ienen lma botó per a refomalar' , com els odjnadors Que simplement ordena
la manera de
I
lo
ler ho
djB d Lul órd
espécie de ' Comenga de zero oblida que ets una céL lula de 1a pell, tolna a comenqar ' I d aquesta manera és possü]e convenir les en qualsevol céL lula qüe es \rulgrui D'aixó tracta el clonalge I quan ho expliques a la qent els dius: Bé. prendré Lma cél luLa teva, faré Lma cosa amb ella en un L¡boratoi, peró no será Lu]a altra persona Ens has donat el consenlrmentper a uttü1zar les teves cél Llles i, si lol va bé laré noves cél hles cardiaques perqué si lens Lm problema al cor pugxem utilitzar Les per a tractar-te Més tard o més d hora, crec que aribarem a r]n punt en el qual edendrem com reprogramé¡ aquest nücLi, comprendrem el que passa en posar lo en un ówl j llavors no haurem de posar lo més en un oYul podrem ler ho qúmicament al labo EI problema dels clóns dels enbrions s'acabar¿ Ara com ara hem de fer ho a través d Lu] Ó\,1r1. perqué és I única
raton
manera que sabem que fulcjona A]1ü ]a manipulació de cél lules mare els cientilics poden ler ma cosa aj¡b qué la ciéncia sempre har,,1a somrat crear ma
a. \'v¡ r-tós.a l-a -n.róé. robénté Lq
ion,p-.
cfear qu¿lsevo]lipus de teúit hum¿ Nomalment s obtenen d embrions o de sanq del cordó unbücal a
T
És el que Piero A¡versa r Bemardo Nadal Cinard ja he aconse$it al Nova York Medical Coleqe En Les seves ulljmes nvestigacions, aquests dos metges hd de
As
s !i jlzen m cropipeles ialfes petls sposi us per a man¡puLar es cé|.!les.
aborators d
mostrat que es pot crear nou teúit, un nou fragnent de cor que repari el cor da nyal després d Lr,¡1i¡larr de mtocardi I aixo a parltr de les propies cél Lules deL pacieni Tot aixó obre un nou paradrqma cientific el cor esta lormat per cél lul es que es poden regenerar.
El cas de I'ovella Dolly El que Dolly suggeria era que una céllula epitelial extreta de les mames, que estava aqui sim plement per a fer una cosa, protelhes, o el que fos, podia extreure's i després es podia ensenyar a aquesta céllula a retrocedir a quan era un embrió, quan podia converlú-se en un orga-
nisme nou. Aixó s'anomena clonatge reproductiu, diferent del treball amb cél.lules mare en humans, que no consbieix a crear noves persones, Es tracta d'un procés exiremadament ineficaQ. Dóna lloc a enormes deformitats i té molt poca reproductivitat- Si s'apliqués el mateix procediment a humans, causaria innombrables anomalies ino hi ha cap necessitat clínica de fer ho. llexperiment de l'ovella Dolly va ser reconfortant, a pesar de tots els assajos fallits que el van precedir, perqu¿ establia el principi que la reconversió cellular era factible, Peró el clonatge reproductiu en animals no té cabuda en
EDUARD PUNSET ENTREVISTA
Piero Anversa i Bernardo
Nadal-Ginard E. PuNsEr: Per qué crcieu que han suscitat tot aquest nterds es c¿llules r¡are? És perqué este! acostant a cénca a es coses quotid anes ¡ la feu r¡és práct ca?
aquesl home d aqLrí, Pero va ser e pr¡mer a anunc ar o, pe¡ desgr¿lcia a¡olta gent no va vo er creure l. De fet, ¡¡oia gent conUnua sense cTeLrTe ara
a
P ANVEFSA|Crec que la sorcresa més gran que ens vam em portarva ser q!e estávem generant no solament noves cé'lules muscu ars del cor sinó que teniem també e s vasos tots els a tres componenls ienÍem un nou teixl, un nou cor un nou frag
Pero una de les coses que em sernb en espectaculars en la re
generacó per mitjd de cé ues mare és que normament, en els rato ns, qua¡ es produex nfart de m ocardi, de seguida es manifesta la f brosi, cosa que vol d r que les cél u es han r¡ori de
E concepte que encara predor¡ina en
:i.?lll:
l"i":i:1riii,'.iii::¡:t"::
:il:,il:H:tff
":: cé. cent
u
€s
a cor
,fJ1fi
:J:
ens morim i en
r
I
pot reparar.. E. PuNsET: S en perds dues, en queden noranta vu
ANVEBSA: Nosaltres comencem a posar en dubte aquest con cepte, i el fet és que vam poder demostrar-ho ui lzant !n sis le¡¡a, imés recentment, un cor humá rfalalt, en elqua podiem generar nous múscLrls i nous vasos canv en e s parad gmes: abans era que el cor estava format d unes cé. ules que no es podien rege¡erar, i e nou paradigma és qLre e cor está forr¡ai per unes cé u es que podem regenerar. Per tant, podern af¡on lar eltema d una rnanera diferent
E. PUNSET: Piero, axó és r¡ág c. Elque estás d enl és que elcor no és un órgan terminalment d ferencal. Tu dius que és aguna cosa que eslá en el procés de d ferenc ació o que hl podem in terveni ferho.. és així? ANVERSA:
manera bruta, s ha prodúft la deformacó de cor i ha apa requt ¿ cicatr u ( a f bros, que és un¿ cr
.¿lr rr .lol-.nt¡) Ar¡b l-as cellu es mare no nr ha crcatriu, airo s qn nc¿ que ¿quesies céllu ei han modrf.at e cor¡port¿rfent
E. PUNSET: Bé, digueu me exactar¡ent quins pensaments van acud r a la vostra ment quan vau veure aque a cé. u a mare, que crec que procedia de la nreduLla i s havia njectat en el cor d'Ln ratoll en laQar se amb teixit v¡tal i func onar quas com qua sevo atra cé ula, Bernardo, qué vas B. NADAL-G
LNARD: P
ero és qu haur¡a de dir t'ho perqué
e
és el
oui estava mirani al m croscopi lo em trobava al coslat. Ouan ho va g veure en primer loc no sóc tan expert en palo ogia cor¡ el-, Piero va dir: 'Ve g una banda, ve g una banda, és el r¡iocard¡. E, PUNSET: Un múscul.
L_
o
e B. NaDA--G|NARo Sr r"L il. pl .¿ g 'nr'¿r erd pl vag clr a Pero: No pot ser. És massa bo per a ser cert Sem ba cor¡ sis hagués produt un m racle com sid'alguna r¡anera haguéssir¡ obtingui un cor nou. A cap d uns nou dies, el te xit regenerat ocupava tota lárea de linfad
Sl axd és correcte.
E. PuNsET: Bernardo he sentit que de¡es en algln loc que es rot-nF I dó r1o .ró, o o^ ,queér r'ld,o.o 'pl.Ló ré. o tar bruta i apoplosi, el suic di programal d-Á la cé ula ¡ aquesta és neta Tu feballes amb a céllula bruta, que rebenta en a mem brana, o esperes qLre la c¿ ula se suicidi duna forma neta abans d'interve¡ir-hi? Ouan ntervens?
?iero A¡ve6a és dddi¿legi direcior de I lnrilut d lnverigadló Cddiovdcula¡ al Nova Yod. Medicál College, i Bernardo Nadalcindd és geneiislá molecula¡ al malelr i¡stitüi. Els seus experiments conjunts suposen un enolm€ avenq en medicina perqué han de6cober el valor de les c¿l.lules mare adulles com a posible le¡epia pe! a múlliples ma
B. NaDAL-G NARD: Deixa'm que et digui Lrna cosa. Aquest con cepte de la r¡ort de les céllu es per necrosi o apoptosi al cor,
> REFLEXIONA
I
'l I I
1...
P
P
La
EI nou paru¿ligma és que el cot esti foínat per unes cél lüles que poilem rcgenent.
cara ienlm aquestes célhrles, de manera que aquest loc b oó g c sempre és el mateix i ma¡ no canvia. Si se'n perd una, no es
periani e mértde a¡dea correspon
eLl.
Per qué
crels que, com diu |article, la reprogramac¡ó
suposar una
esperanga?
pot
>
ACTUA
2
On es troba l'orgen dels problemes ét cs respect€ a lús de céllu es r¡are en el clo.aise terapé'rt c? Planteja un debal a classe sobre aixó.