La ciéncia no ha resolt quan va
tot lor comencar I EDUA¡D P¡JNSET En comentar al narg del capjtol el nostre lloc a I univers es fa referéncia a tres coses ben dileren¡s: al nostre lloc a I mivers ál nostre moment precls en el lemps i, ¡¡¡I'nent. a la diferéncia entre una cosa viva -com u¡a plata o nosaLtres ma
téiros-i üna.osainerla La
prime¡a després d'haver ho discutit drlJ¿¡l se-
gles. ¡ra ja la sabem El cjentific Stephen Hawkjng ho resumerx molt bé: L esnrp hu¡a¡a no és més que un substral quimjc en un pla¡ela menut, orbltant al volta¡r d una es1¡elia mitja¡a. en els srburbis d u¡a liol q "< go @x.d o-. - r- or dé mr'-s o' I Luiverc Nos doncs el centre de 1eúen No som revés. glrem volta¡t del Sol r no al aLtres al De La segona no tenim cap segurelat. No sabem qua¡ va comengar tot, qua¡ es va crear I espattemps Fins la molt poc, estávem tots encanlals S¡biem amb una exactitud pasmosa tot el que va ocórrer després del
p
-nó séqo. dar
o
é1.omó. d-.o.
tctu" i
b
lorze mil milions d dys Aüd si. no sabiem res del qLé .vro Ln aqoa -b" d- bt.r b"t a a' ct-n; estávem convenguts que no hi havia res. La teoda de l origen de l'Lr,nvers la compartlem també amb els teó]egs. era compa¡ble anü 1es sagrades esciptu ¡es que I unjvers trigués m.omenQamenl. Aba¡s no
. Lo\oré. dpré .o--pr¿.D¿ \" r-"r -t
solañenl es instruments moderns han Dermés entreveúre a magnlud de lu.ivers.
o
Per una veqada cientilics j mjstics estaven tolalnenl d acord en un momeni donal es va p¡oduir I explosió d una p¡nicrna que va rni ciar et temps i va ompLjr I esp¡r de maléia i energia, expandurt se a una velocrtat t Lma lemperalura increrbles per a refredar se després a poc a poc al larg dels últims catorze mjl milions d anys. Si hi ha hagxl
u¡a convicció consensuada, plasmada lins i tot en els libres de
]a históna del cosmos. Tot semblava apunlar que L univers va comenqar realment aixi. Sobretot des que dos radioaslrónoms d u¡a mlltina cron¡l A Penzias j R W. WiLson buscant on instal lar en el planeta lna ¡nlena que nó rebés cap interferéncia, van descobi¡la denomlnada radiació cdsñica de lons:encara que el col loquessis en el lloc més enrevessat delplaneia, con linuaves rebent La radiació cOsmtca de lons que va deixar l explosró del ]te¡
texl aqresla era
No som el centre de Nosalttes fem voltes ,liYJ',,",,:;] del Sol, i úo al revés.
bantj. El
nop en el code
fl /op r 1es se¡ cáb.e¡es,
ensenyava la pota per sota de la pona
per mag¿r la seva idenü1at La radiació cósmica de fons atestava L e4losió pré\'ra aL brE¡ ba¡g que va donar inici a I uivers
Lá teoria del big bang Es denom¡na teoria del brg bang o teoria de la gran explos¡ó un model d'evolució del cosmos, postulat pel belga Geor ges Lemaitre, que descr¡u l'evolució de l'univers en els seus primers moments a pari¡r d un 'átom" primigeni El desco
briment de la radiació cósmica de fons, també denominada "eco del b¡g bang", ha suposai una important prova a favor d'aquesta teoria.
Pero de sobte !¡s fisics que estan a I avantgxada del pensameni cientilic han sotmés a I escmlini dels seus col Legxes una teorra sobre I oriqen del cosmos totalmenl dilerenl i igxalmenl plausible. Tant els crentifics lajcs com els mjstics interessats en la ciéncia s hau.ien equivocal El que els uns i els alt¡es consi deren elmoment precís de la creació no sena més que la repelició d un cicle inflnit de col Lisions coLossals entre el nostre món i un univers invisible i
f I
I'u¡iv¿¡s visibl¿
seri a una oatt pedta d'una rcalitat m¿" aÁpüo
Lno
hí podem
veure.
nolt'l qr" I
I
paral lel L
rnive¡s vjsible no seía més que
üa peti
tlssima pan d ma rc;ljtat més ámpha que no podem veure pequé hi ha ¡llres djmensjo¡rs
més e¡le de Les tres espacEls a qué estem acostmats Segons la nova teoria ciclica de I univem no és cen que el temps s iniciés amb L últim t'Er bá¡g EL temps ja
-sjs
devia existi¡ perqué és i¡fnt i presidina una s¿ne consecutiva de col üsióc cada trüó d a¡ys entre el noslre món i els áLhes Lmiver Per qu¿ és 1an alracliva ]a idea d D cosmos ciclic que es repetei¡ elernament? En la hte ratura hindü per exemple 1a cosmolog1a es lava ja basada en l!1 rnivers ciclic r tampoc no en lalten exemples en el pe¡sament occi dental Si l univers té un comenQament, has d'explicar quan i com va comengar Un uni vers ciclic en ca¡vi és elen i el seu comen Qament no reque¡ex cap explicació De lalerceIa cosatampoc no estemsegxrc la ciénciano ha pogul comprovarho encara Per qu¿ ens agradadi¡ queuarocano esla viva i una plania si? És molt dficil delinir la vida perqué solament en tenim ura mostra Toles tes mos-
fln¡vers és un loc vioe¡t on ocoren grans calac ismes.
t¡es que trobem a la Terra són quimicament i biológicament molr similarc Ei noslre codi genétic és moh semblant al de La mosca de la i:uira o aL del xim pa¡zé Tots som una comunitat eÍ¿¡t de cél luies, les rajoles amb qué es cons tneix I únrca forma de vida que coneixem Tal vegada és drlerenr en alr¡es Recordo molt bé la reflexió del premi Nobel Hein¡ich Rohrer qua¡ parhvem al seu despatx a Srússa sobre si els átoms també tenien consciéncia Ara lenim per sepa¡at la mtel ligéncia, ia maléria nva I la matéria mona. I potser si es conJongués tot en el tutur es podria tenir l!1a transició més raonable d un esrar a l allre.' Més
pdxima
a
la
realitat afegnjajo.
Lá matériá ánimada ¡ inanlmada El conegut astrónom (i també autor de ciéncia ficció) Fred Hoyle opina que la diferéñcia entre matéria animada i inanimada és més un assumpte de conven¡éncia verbal que altra cosa. La matéria añimada o viva té una organitzac¡ó més complexa amb una major necessitat d'aportació energ¿tica. És curiós pensar que les condicions més favorables per a aquesta aportació contínua d,energia es donen més dins dels núvols de matéria interestel.lar (on no suposem que h¡ hagi matéria viva) que eñ ta superfície d'un ptaneta.
EDUARD PUNSET ENTREVISTA
lynn Margulis i Dorion Sagan D. SaGAN: Partim de l'argLment que s'han donat successives '-\ol . tor' opó 1 ar e. dF o- .1. . .ó5 '¿ ptF p ¿ 1d .. contra a idea qle la Tera era al centre de I'un vers i tot g rava al seu voltaft home era un ésser suprem. Perd ara sabem que a Terra és soament un paneta, a r¡és de l'erterior d una
E. PuNsET: És cert que a pesar d aquesles revo ucions clentíf qles a les qua s a ludia Dorlo¡, la gent cont nua comportant se com si rea ment fos el centre de un¡vers no? "M ra m, sóc al centre' diLren OcoÍe e mate x ar¡b la segona revoluc ó? Vul
ga áYa
éren'r en e s origens de Ia v¡da, que som l'úll ma gota de l últ ma rnmens oceá cdsm¡c Cre eLr que la gent té u¡ co¡¡ ona
Després podem d¡r que la segona desconstrucc ó la va fer Dar wi¡. Ar¡b Darw n tenlm r.rna alÉ revoluc Ó de matex t¡pus en aquest cas es va Telaconar es ésseTs humans af¡b totes es formes de v daila no érem especals en relacó amb atres or_ gan smes, s nó que éfe¡¡ !n an mal.
portameni cohere¡t an'rb
i
dr:quan alaqentsel dLJquesom primatssocas quenoh
de
E. PuNsET: n tan sols érenr aquíal pr nc
p de tot.
h érem en e s orígens. ¡o solament soa¡ com els pr mals, sinó que també sor¡ com les céllu esi els nos tres cossos contenen céll!les i són fonamenla r¡ent s milars a lor¡nes de v da ce ulars qle considerer¡ nferors, D, SAGAN: No no
a xo?
D. SAGAN: Crec que lna de les bareres perq!é les dees c¡en tíf ques siguin popu ars és'af rr¡ació que e s éssers humans no són especias, que la cénc¡a tendex a degÉdar o a gnorar el fet que nosalfes ten m la sensac ó d esta¡ viusi també gnora e fet que, en efecte ens sentim com sifóssir¡ el cenlre. lln nrls_ lc medievalva dir que 'elcentre és en tots eLs locs ien cap'. Les coses són més complicades. No n'hi ha prou a d r que no som el centre. Per a Pitágores ' home és la mesura de totes es coses". Potser des de punt de vista d aquestes dLres prir¡eres revo ucions podríem repantejar Ptágores drque elcosnros és
a mesura de s seus ho¡¡es i dones'. E. PuNsEr: Lynn qué op nes de tot axó? Creus que en a teva comunitat c entif ca s'ha cor¡prés acceptat que no som e cen-
L. N,4aRcuLrs: És clar oue no hi ha una gran desconnexió. El que alguns cientifics aprenen que és mot r¡portanl es perd ór ¿ Totofad- - i ^.dord oord er a Io'lp'blr de s centifcs creuen, en e fons de seu cor, que és obvi que els hur¡ans som a centre, que som més inte igents, que dirg m el s stema, que els humans som ndependents -una paara poll a póo ld qar roo ¿ dp pórqo ó 10 -ó1
Iynn Margulis, chusel1s. Es
REFLEXIONA
1.
Com suposa la teo¡ia del b¡9 bang que
!€ comenqar l'!nive6?
2. Há estableri a ciéncia una teoria def ¡itiva sobre l'or sen de Iunivers? Ou ¡es ater¡al¡ves hi ha al b¡9 ba,rg? n lloc ocupem a univers? És la nosira posició a I'un vels especialment parl¡cular?
3. au
¡s bióloga
lill
Dorion Sagan, Madison
de Ly¡n
i
19s9.
Cán Sagan, el lamós as
i divül8ador cienffic. lunls han publical núlriples illbres de divulgació que intenten erplicár¡os qu¿ éB la vida i el sexe, airi com qui¡a és la lonl de la l¡ónom
va¡iació gen¿lica heretada que pol donai olise¡ a noves espécies, un dels grans dubtes en la teona evoluliva que Daún
Dópé-ó^r pór o^rp,6( de ta . p ¿ r -. dar.,oodr¡ .re, pe a 'a rnentació per a slbm n stranrenl d a re. Jo cons¡dero que hi ha una gÉn desconnexó entre el que la ciénca sap iha demosfat científcarnent- e que la gran major a de gent creu
>
Bosion1938.
i lrofessora de lá Unive6itat de Ma$a
>
ACTUA
4.
Quina aciiud creLs que és la més logica a l'hora d'establir leories sobre Iorige¡ de Iunverc? Es pot se¡ categó¡ic e¡ es nostr€s judicis en aquest se¡tit?
5. Busca informació sobre la definició de maléria animada i matéra ¡nanimada. Per qué creus que és nonabe ¡o establir divs¡ons lan estrictes sobre a maiér¡a en genera ?