ili tes "xacfes" de Gaia EDUA¡D PL'Nssr El canvi climatc com 1¡nls allres esdeveniments natur¡¡ ocolregub al llarg de I evolució cal situar lo en La perspectiva adequada del temps i de I espai No es tracta d Lr,'r esdevemmenl nou sorprenent i total'nent nesperal com ens volen ler creure al$lns Fa més de cinquanla miL rnys, solamenl quedaven unes cl¡]c mll persones al planeta Terra ,¡ng uns mrlers d anys després Lu]a tjbu composta per
.én.qúr
no-n
oP - u"od. cJ6ls po
.d. o-
¡sia. a la recercade climes tropicals on s enrróntaien a climes glacjals
sembl¡Ís
als seus. j la resl¿ cap a Europa
Qué havia ocol]equl perqué solament haqxessn
''
Terat Molt probabLemenl
p- on- 'l o -" Lm ca¡vi clim¿Llic d e
fecles devasladors La perspectiva qeoLÓgica del
temps. eL que els anglosaxons anomenen el
oon
d--p ment com
eL
c¡nvi clmátjc en
un 6. dóvé1
LLna
perspecliva
més precisal comprensibLe El canvi chmádc no és res de nou entot cas enl aclualitat está mos
trant un ritme de canvi moLt més rapLd El qüe aba¡s tardava miLers d anys ara es materiaLitza
Iqualpassa anü Laperspeclrva espacjal Des de Copémic al segLe x\ rsabem que. nlL]]y de ser La
'tór.-
-.ao-
gira al voltant d una eslrela miljana com el SoL situat alaparl exteior d u¡agaláxra entre els di versos bi[ons d e]les qLLe ]n ha a l univers
\o-
vsla des de espa exleror !n frág paneta en a mmeñslal de 'unve6. La Tera
I
p.m-.\.9"d"o-^-.
oo'-u "n¡
clim¿tjc ni som per descomplat. el centre del món Aquest va ser el comenqament dua con' versa qüe no he oblidal mar anü el qujmc ]ames LoveLock que va invenlar eL concepte de Caia per descriu.e el pla¡ela TeÍa com u superorganisme modelatpels éssers vius que I habiten Lovelock ha alianderat tanüé el mo.'rment ecologisla i dels ve.ds almón. encara qxe ha haqxl de qüestionar alqru¡s dels plaúejaments ecoloqstes recents sobre el paper de la lecnologra en el desenvolupamenl de la humamlat ' Les noves lecnologres són absolutament necessaries ve a djr Lovelock En una ocasió em va dn- que I aclitud d algru$ dels seus alunrnes amb plateja ments antcs es podia comparar ar r Lu] vjatge amb aüó en el +Lal els passatgers
demanessjn al pilot que parés eLs motors per no contamnal I atmosfera Qui quanvaia amb aúd? Tots soÍinen perdent '
Lá h¡pdtesi Gaia Aquesta hipdtesi, coneguda com la teoria de Gaia, compara la Terra amb un organisme autoregulat, format per un compl¿x sistema d'interaccions entre tots els seus éssers vius i elements inerts (atmosfera, aigües, escorga terrestre, etc-) Segons aquesta teoria ecológica, la vida contribueix a crear les coñdicions més adequades per a si mateixa- "Grácies a la vida, la Terra és com és" afirma Lovelock, creador d'aquesta hipótesi
EDUARD PUNSET ENTREVISTA
lames lovelock E. PuNsET: On comencem? Recordo aquella meravellosa folografla de a TeÍa v¡sia des de fora. Va canviar la percepció de mota gent d'on estem i qué som. J. LovELocK: Crec que va ser una de les coses més r¡erave o ses que he v st n'rai: a folog¡afia de la Terra des de exte¡ior. Pero crec que autént¡ca v sió a més lmpactant era a es ments de s asfonauies quan van m rar cap a seu paneta. S parles amb qua sevol d e ls sempre et diran com de commoguts es van sent r davant d aquesta matge i com axd e s va dur a ado_ naf se que aque a petta cosa era casa seva no era e cafel on residien, n el pais on vivieniera casa seva E. PUNSET: era merave ós
.
E. PuNsFr: Podríem parar de a senectut de planeia? Haurla superal la ínia d¡visora enfe la lovenllt la senectut? fhem traspassat,
Gaa
hauria traspassat?
p.r-¿pó..or ú qt¿,1qLó Fq nprp¡, Il t-. J. LolELoc.: ^,,te5 pecte. Gaia existelx des de fa polser tres mi o quatre mil m ons danys peró es calcula que
no i queden
m-Ás
de mil
milions d anys abans de r¡ori. Es una senyora gran. S assembla
o'l,qré_[ d,ol.sor/ 1dd
pooer dor¿r orp|aopó se.. ca tenir axd
es coses la eslan comenQant a deteriorar present.
E. PuNSET:Ven nt de lu, és sorprenenl escotar que atecnoo giailaciéncasónl'úncasolucó qle la natLrra per s soLano
J- LovELocKi Era merave lós.. En algun
,or-- d. pró.r segó ó or'óo-e f eo¡o ¿" uIloou"ono^aiot oue'l J Lov tocK: St é)!el or.Á r|I oo¡ ¿r01 úcl.. I es meteix ui rcsoecte. J| ".'".y ""r' o-o¡ola¡érlpe-n il oé ro-e óc 'o¡r. ' L rr o'.d"pé'0")d ol¿1éd pool ern ¡Lccrode dlmo,fe'o, a Jo's'ó o"
¡p
háblats natura
s,
tot axó ho pagarern. llavors ens adonarem
de com de merave ós era el nostre planeia
i.ré-
rLr /es oriqJp érn_ >orpeq,' E. PuNsEr: per a la vlda Pero an'rabe, amb unes cond cons moltfavorabes tu, amb a leva vis ó de Gaa ¡delpaneta v u en e qualenstro bem, d Lrs: 'Bé no és exactamenl axo, som en e lloc adequat precisament perqué existe x la v¡da éslavda aqueensofereix aquesta vsó meravellosa amable delp aneta, proc u a la vida.
f.
haver ¡os salvai amb es energies renovab es, lagricultura bio
dglca, les r¡edicnes alternatves ltota la resta, no hagués ¡¡portat Podríer¡ haver fet el que haguéss m volgut, perb ara hem de paqar el preu d haver augmentat a població fins a sis
-r.-n_d'r_ope.sosoore alór'dqLee_ piór obligats a recórer a a tecno og a per a irf entar_nos i mantenir
T
rr
ior-.
És així?
lames lovelock
J. LovELocK: Sí, Eduard, axí és. Els centlfics c áss cs van dir "Ouina soir que a Ter¡a es trobi jusl a a d stánca adequada res pecte de So, cosa que fa que la lemperatura sigu¡ l'adequada per a tot ésser viu. Pero aix¿ no té gens de sentit Potser h va haver un ter¡ps -quan va aparéixer a vda a la Teffa que aquesta es va trobar més o menys al oc adeqlat. Una vegada aparex la vida a planeta pero, aquest ja no evouciona com solen fer ho e s panetes perdent la seva aigua de forma constant, converi nt se cada vegada en més desértics co¡¡ fra passat a Mart o Venus, snó que, en certa maneTa la vda -os fa c¿rrec de tol i coJrtro
>
a
evo ució.
té
"hipótes Ga¡a a vida sobre l'evolució de planeia mateix? En qu¿ consiste x la
?
Ouin efecte
Love ock
amb:
Ens veiem obligats a recótrer
a la tecnologia per aLimentarnos i rnanlenir nos
ACTUA
4. a!é podem fer cadascun de nosalires per evtar que e canvi climálic sgu ian drástc?
2. A qué es rerere¡xen en |enfevisla quan paren de la "senec
3. Oué vol dn J.
mediambiental i la inBtlume¡lació dienlÍfida. En aquest úLtim camp va desenvolupa¡ apaÉlls que han lemés la delecció i el seSui ment de nomb¡oses subsláncies conlaminanis. ¿s molt conesut per la seva leo¡ia de Gaia, en La qual comlará la Tera amb un or8a nisme que s auloEgula permanlenú se viü.
>
REFLEXIONA
1. Ouiés Gaia?
Regne Unii, 1919. És
?
5
lmasina que formes part duna cor¡issó de les Nacions Unides per a lluilar contra el canvl c mátic. Busca rnés nfor mació sobre e tema i proposa una sé¡ie de mesures 9lobals que haurien de cor¡plir tois es palsos del r¡ón per a miiigar el ca¡vi clinrálic