No podem continuar com fins
ara EDU¡¡D PuNsEr A Espanya, després d'Lr,'1a dictadura. el que rmpo¡1ava era qüe per li tothom po gnés fer se escoltar. Per aixó els esparyols tenen ú sistema elecloral onentat lo namentalÍrenl a reflectn la proporcionaljtat Ara bé una cosa és representar j una altra gestionar, i no tenim el miLlor sistema pe¡ a aixó. Solament es gesiiona adequadamed des de lamajonasocial i s avanaa anü elconsens
consttució de I estat de benest¡r n és l exempLe més palés En u¡ momenl deteminat en cadascu¡ dels pai;5os amb É gms politics diferents es ve posar d acord els reprcsentá¡ls de les classes més adinerades i de les classes ¡reballado¡es que no s abandonés a la seva son els més deslavoits La
L allargament de I espera¡ga de nda u¡ lenomen se¡rse 19¡ral en qualsevol allra espécie at llar-g de I evolució, ha desvelat un délcit colossal r r.rsuponable en I olena de serr'ejs socials. so
b é-o.pé! d -d gó
!r" qL-
palsos com Espanya
-¡" or-d " son " u-T.1s"
-
A més la necessária universalització dels seffeis báslcs com I'educació,la següretat ciutadana la sanitat i l'oci len deixen a coL lapsar les estructures de l Administració de l'Estat, que ja és incapag de garantir los ni 1an sols als
E ranspoi( de lutur sed molt dilerenl de 'act!al.
Sobren els exempLes dels déncrls inlolerábles en el ma¡teni menl de la se$n-etal indir¡duaL i col lectiva No es tracta sóL¿ment qüe falü poli cia i LLr major noÍüre d especialistes en segure¡ai ciutadaa. FaLten en qua¡tjtals ingenls per descomplat pero l'Estal sol no pot garantir la seg¡ne1at indrvidüal .o_
En aquests moments Ia humanítat
está consumint quaaí lota I'energia que el planeta geúera ¿lins ¿le si mateix.
-u d-t".j"" "d- ".o
No solameni s h¿n col lapsal els nivells de conlon com mantenen prolessionals del seclor ben intencionals srnó ]a quallat de I atencjó sanitária, incLoent en acpesta deterjoracjó les autonomies que presumien de seffir de model a les ¡l lres. Denou és Lrrgenl negociar una major padicipació de la resta de la societat. L Estat sol no pot. l oci necessar-i per als nens, joves i persones !na¡N, s esta¡ dissenya¡l ara. en el m or dels casos les tutures infraesiructures encara absents Pa¡m u¡ déi cit galopa¡t de despeses de ma¡teniment i no ta¡t d inversió No es tracta tant d'ofeies de seneis soñslicats com de disposar de mitjans basics que tenen a veüe ar¡b ]a dieta i 1'exercici diari. corrsiderats ar¡bdós com els lonaments de les
Quad
a
po.q ó dap- 6n od. "*"J-",l]drdr"oé glc ara¡
o1oó Iot I unoé.. vida i que afecta lols a causa de :: - dels se^ e, b"-rc-
de ]a tip]jcació de ] esperanQa de
El futur Es tracta d'iniciar un segon procés de negociació (el primer va ser I'estat del benestar) per establh les bases de la par ticipació, no solament de lEstat, sinó de tota la societat en la satisfacció de les noves demandes civiques isoclals
característiques d'un desenvolupament sostenible. Garantir un desenvolupament sostenible suposa dos tipus de reformes igualment imprescindibles peró parallees i sim!l tánies: canvis en els conceptes básics que han garantit fins ara I'organització social ieconómica i presa de conscién cia dels limits físics i tecnológics.
EDUARD PUNSET ENTREVISTA
luan Antonio Rubio E. PUNSET: Tots som consc ents que necessitem menjar per a ten r enerqia, peró sabem que h ha un lim en canv, no tenir¡ la consciénc¡a q!e podem consum r massa energ a de p aneta. És cert?
J. A. RuBro: Sí veiem que l'evo ucó del consLrm energéic és
lu has estat treba ant amb Carlo Rubba, en un procés que denom neu amplif cador d'e nergia, que básicament, si jo ho entenc bé consiste x a no ut litzar l'Lrrani, s nó a ut tzar e tori, Lrn altre materia mot ¡¡és abundant mol menys conta m¡na¡I. S ha parlat de rubbiatró , que crec que és u¡ s slema de issió tradiciona nuclear, peró més net.
una evoucó en la qual e consum está disparat que, previs b ement, en el iutur es disparará encara més perqué el creixe ment de consur¡ va més o ¡nenys en para lel amb el crexement del PlB. És a di, es tracta d un augment d u¡a mica més del 2olo anual. Efectivament, el consum energéUc mund al equival ara a uns 15 teravals de poldnca.
J. A. RuBro: En esséncia, el projecie de l'amplificado¡ d energia está en 'estad següent:e disseny conceptual la s'haaca es experlments de base que comproven aquestes pred ccio¡s s han portat a lerme han confirr¡at e que nosal tres pensáver¡ La viab liiat tecno bg ca de s¡stema no est¿
t,
E- PUNSET:Juan
bat
E. PuNsFr: I aixb qué s gn Í¡ca?
Lenerg¡a nuclear de f ssió és una ener ha al r'ene4,ia deguda a 1"" J. A. RuBo:Tota energaqueel paneta quns elements qlre lissionen amb un ge¡era suposa aprox¡madament Lrna ve despren¡ment energétc. De fet, sola gada mitla el consurn energétic de la hu ment hihatres eements en la natura vá nranltat. És a dir, a hun'ran tat en aquesis lids per a a fissió: un és urani-235 que moments está consumi¡t quasi el que el apaTex en els m neTas d u€ni -on un cor del paneta genera d'energ a. N hi ha pet¡l percentatge d'un 0,7oó un altre és el p utoni 239, que és un altre exemp e: ene¡g a deguda a les marees per i¡fluénc¡a un e ement que es pot genenr a ravés de l uran natural, i un del So i de a L una és entorn d una tercera parl dei consum altre és l'l]rani-233, que es pot generar a part r del tori. energét c actua de ma¡era que s'ha arrlbat a l]n n vell de con sum e¡ e qua les quanlitats són geganlines E tori, bonrbatuejant lo amb neutrons genera uran 233 Els re
I
^or"""
notl
ga qle es basa en e fet que h
l{:*rr}:i'"::}:w:t1
actoTs nuclears convencionas luncionen sobre a base de la ge
e
lorat negre de tot a¡xó és el trans l, no? Els 250
neracó d'energ a de f¡ssió trencant l'uran 235, cosa que
or SLn-er ar , )egor, e s especla istes tota l'energ a que consumeixen per a qualse vol cosa els m r¡ ions de x nesos. Peró aquests també en són responsables, com e s peruans, o e s bolivians o els espanyols, en elsentit que la petta part que a e s es toca tar¡bé prové so bretot de tr¿nst. Es pot fer alguna cosa per evitar-fio?
produeix una determinada quanttat d energ a en cadascuna d-o es f ssions a r¡és uns quants neufons, entre dos i fes per f s sió que permeien rea mentar e procés. La clau dels reactors ó¿ c ó, .n¿'rlpr ir ro s.ar I a poold, o r eLlo,lr.d
E. PINSET: I
'ni 01.
d¿re ("'r.. )o"'n.r pr 'á,..,
J. A, RuBro: Seqons els meus inforr¡es, sí que
s esta¡ fent D'lJna rend coses. banda, s está opt mitzant el ment de s cotxes.
E consum energétc per qu bmetre dels coixes actuals és nfeior al conslrr¡ energétic de fa fenta anys. Peró és c ar que aixo
é. r.Lf'rerl pérqJÁer ardq.ÁdqLÁs_ e
lL
Si, per qua sevo casual¡tal, aquesla pob¡acó neutrdn ca deixa de ser consianl llavors el ¡eactor es para. Si per qualsevol altra casua ital, que esperem que no ocori, a pob ació neutron ca creix, lavors hi ha un esc at del reactor ies donen acc¡de¡ts com el que va passar a Txernob L
olsJ- g. ¡-'o.
nombre d automdbils creix.
H¡ ha algunes oportunitats perqué e consur¡ energétlc es faci sobre a base d e¡ergies que afectin menys el ¡oslre paneta. fh drogen pot ser u¡ combuslib€ a cert termini perqué s'uli
lza en e lránsil. l'hidrogen pot d'a guna manera ut tzar se en els cotxes a través de p¡les de combustible que són mot menys conlaminants i axi e consum energétic sera mol més net molt més oplim tzat. Perqué el rend ment de les p es de com bLrst ble pot ser bastant n'rés alt qLre e rendia¡ent dels rnotors aclua s, prop d un 500/0 o d un 600ó més
luan Antonio Rubio Madid, 1944. Doclo! €¡ Ci¿¡cies Fisiques pe¡ la Universital CompLute¡se de Madrid. Ha desenvolulal la seva calieia con a inveri
i geror en dues inslilucions: el Centre hverigacions rneie¿iiques Mediambien
gador d
lals l TecnolóEiques (CITMAT)
i
el CERN, I
or
ganilzació europea d i¡vestigació en fisica d'áltes energies, süual a Ginebra. Aclualmenl és dúector general del CIXMAT.
EDUARD PUNSET ENTREVISTA ]UAN ANTONIO RUBIO
E. PuNsET: E que esiás dent és que en un cas, una vegada está en r¡arxa la reacc ó en cadena no h ha res a fer mentre que en e cas delvoslrc sistef¡a rri ha un confo f¡olt r¡és fácil deL procés nuc ear E pots parar, pots posar en r¡arxa etc
J. A. RuB o:
Si
a xo és. Amb e s acce eradors actuals podem
¡nlectar prou ¡eutrons per a generar energia equiva ent a la que generen els reactors nuclears convenciona s, peró ar¡b un contro total Perqué n h ha prou a deixar d'enviar el fe x de particu es perqué la nsta lac ó
Oferlré agunes xifres per donar una dea de qlJ nes són les pos sib Litats reals de les fonts d en erg a a ternat va. Per exen'r ple, a superflc e terrestfe que está cu tivada en aquests moments és d Lr¡s deu m lions de qLr lome
tfes quadrats, S es volgués abast r el consur¡ energétic mundia amb bomassa, es ne cess taria
es par. E. PuNsFr: H ha col egues teus que parlen d Lrn co lapse gétic que s avelna.
J. A. RuBro: Ouan l]na empresa té Lrna lont de negoci, sempre es fes¡ste x a canviar I objecte d e negoc De totes maneres, e món indusfia s'adapta a a ó que és re¡dible.
ener
J. A. RuBto: Hi ha alquns arlluments sego¡s els quals les civi litzacions lecnolbgiques lenen un iinalefimer perqué elfet que no apareguj cap més civ¡ltzació lecnológica ara com ara que la que h¡fra a la Tera, havent-h¡com possiblement hiha mots pla_ netes s¡m lars, pot ind car que aquesia civi tzació és efímera.
eldobe
d aquesta ex
tensió, v¡nt milons de qu ór¡efes quadrats.
S es volgués abastir eLconsum energétic a¡¡b energ
a fotovol
taica es necess taria un ml ó de quilór¡etres quadrats, donada 'eficác¡a de la conves ó energ¿tica és a d r, dues vegades Espa¡ya.
ut lzant
efecte folovoltaic;
es volgués abast¡r e consum energéi¡c uliltzant l'energia ed l¡ca es necesstarien deu mi ons de q!ilómelres quadrats el matex que a superfíc e cutvada d-ol paneta. so aa¡enl
S
Perd també és cert ctue en les invest gac ons fonar¡enta s que estem fenl pensem que e proló, que és Única partícula estable que exisle¡x cor¡ a cor¡ponent de a matéria és iambé nestable ar¡b la qua cosa I un vers t ndr a també una vida re ativar¡ent I nita. Totes aq!estes coses són a nrot, mo t larg term nl, I han de ser obiecte encara d invest gac ó deta_
Ienergia soar podra permeire potser utlitzar una extensió d aprcx madament m g m ó de quilómetres quadrats o f ns i tot menor si s ul lzen concentradores soars.
lada.
ció que siguin conrpettives pero que una bona parl d'elles té lm tacions, iaquestes mtac¡ons soament poden evitar se aug mentanl e rendrment de convelsió energélica
E- PuNsETi Finalment, un alfe le¡¡a que fa pensar Parant d'e nergies alternatives, com eo ca o Ia soiar tu creus que les em
Axó dóna una idea que totes aquestes energ es poden ten sens dubte una contrlbució
a
preses tradiclonals, les petro eres, per exer¡ple, mosfen cerl rebuig a aquestes noves altemallves perqué suposen Lrna com_ peténca deslleal, o simpement és que facs e qLe fac s aques_ tes energ¡es soament podran representar un 100/o de olerta
>
REFLEXIONA
1. Qué entens per desenvolupameni sosienible? Per qué ha!r¿ d'estar basat en un pacie enlre diferents classes socials?
>
r
a d eta energética, amb la condi_
ACTUA
2. Recopila inlormació sobre a producció d energia m tjanqani fonts renovables i discuielx en gr!p sobre les opcions de es mateixes per a s!bsl¡tuir les áctuas.