Quin és I'origen del problema energétic? EDUA¡D PuNsEr
equival encara que no és comLi que ocofi aüj a parlar de les qual¡e forces que mouen I u,rivers conegut La forqa de la gravetat la fona, I e lectromag¡é¡ca i la débil En els temps primordials aquestes qualre forces esta ven unides i es desconeixen amlr precisió els motius que var ler que se Parlar d energra
separessin en lo¡ces drterenls i independents Tota I'energia totes Les forces de la natura es deuen a les inleraccions de les paiicules de forea o bosons poda dorc, com els gluons folons o $avitons
lorla fo¡1a ]a més r,rtensa no alecta eL món macroscópic a causa deL seu cuf abast. La forQa foña conñna quarks en protons i neutrons ma¡tenint unlts els pro toB en el nucli en contra de la lorqa eléctica que els repel leix
lr"
La gravelat en canvi tot i que és la lorqa de menys intensitat és 1a més cone' gruda. Aquesla lorqa és la qüe ens ma¡té els peus a Terra i els pldeles en moviment al voltant del Sol
L
La
"l'""
momenr dels'l
l';:mi:r''l;;tr!:ml cnsi climndco, l'ua I'olta.l o
lona I electromagBGtica lliga electrons i nuclis a I i¡te íor dels átoms aixÍ com a djversos átoms qüe formen molécules i liquids Els electrons es repel Lel-]{en i per axd no se ns engolel{ la Terra perqué camrnem Una altra forea moll més
sobre un nrivol d eleclrcns La lorqa débjl és .esponsable de la desmtegnació de neutrons i allres
parllclles
pero lambé d'aiqDes interaccio¡s en els nuclis de les esllelles La relació enlre aquesies
nteraccioG
és responsable que el
.rror gxr om-srq -ospos- oe - o - s.r.s'"
Aixj que quan parlem de cisi energélica ho fem lldirecta ment, d aqueles interaccions que sustenten tota font d ener gia combustibles fóssils nuclear eolica, sol¡r, hidrállica ..
ve(ader¡ment sorprenents en el tema de la c.isi energétrca Qua¡ s examna tot el que diuen els espe ci¡hstes s'amba a la conclusió que o bé ¡r haur¿L un col lapse Hj ha dues coses
energétic en a]$m moment en els próxims cenl a¡ys , o bé u¡a cnsi cljmátjca, I LL'1o l áltra peró estem real,nenl
hr haurá
entre dues desagradables possibilitats. I la segona cosa que sorprén és que no hi ha molt debat en aquest tema tra¡scendental j qua¡ n ln ha es concentra en els resdus de l'energ1a nuclea¡ que represenla solament un 6% de les enerqres prim¿ries
}EjEÉ=¡¡¡-***-**-.-fús
--
nlensú de qúálselolfoni energélca té inconvenients en malor o menorqEu.
Oué prefeeixes, un proble¡na energétlc o un problema climátic? És molt aclaridor conversa¡ amb Jean-N¡arc Jancovici, un enginyer francés expert en clima i en recursos energétics, Jancovici, autor del llibre l:avenir cl¡rnátic, no creu en les energies netes i sí en I'estalvi energ¿tic. Qualsevol font d'energia suposa problemes, aixíque en la seva opin¡ó "estem una mica entre I'espasa i la paret: o bé tenim un problema energétic o bé tenim un problema climátic; i l'única manera d'escapar dels dos és aconseguir ser feliQos consumint molta menys energia que ara".
EDUARD PUNSET ENTREVISTA
Jean-Marc Jancovici J-N/. JaNcovrcr: La vertat és qle avui la gent no nota la crs en-"rgética en si mateixa. Actua ment no hi ha problema de dis ponib tat energ¿tica els efectes de canvi c imálic no ens afec ten d rectarnent i e preu actua de pelro en ¡noneda constant, és mot més baix que e 1979.
dea, avu a Franqa, amb e salar min m d'una ho¡a de treball, es poden comprar lns s s l¡es de gaso ina; e I979, amb el salari min m d u¡a hora de treball es podien cor¡prar dos tres de gasol na L avors de fet Per fer se
|na
La pregunta és a part r de qlan passarem per aquest rnáx m torna¡em a ba xar? Perqué aqul entrarem en un periode en e qual tndreia cada vegada n'renvs petro peraunapobacó cada veqada r¡és qran aq!ícomencen e s problenres. No es tracta d esperar que no en qLred gens en abso ut E. PuNsFr: Pe que fa
d/rro,,a-ióotrp-r drqó.or one¿cans otoaue¡xen eta dre, o- qL 'niAr o-épd..doó " I ÁoE" á. tl"iiit,¡"in|" aa I ¡LrL, oAroiópó. '.ns "ii¡, ¡ol I ti,i ", ' ",,¡¿. "i"t;"i'ii"
"t"""tt"t"t-*"-"-:::
preolupa motes
persones
a carbó es
reserves
só¡ enornres, ¡o?
Es
podria ut itzar menys petro i més carbó, perb, és clar lindria conseqúénc es negaives
Ja\'o\,: ..-I7dtd ol "bó .* oó óé"oróo'ó d r-d^rarl -r ó ó 2qoooó'"ro.o 1¿i¿ "r '"'oo
J-M.
-::' li;'"[';;T"';ai*tá'aa"l:i;;,:,:i::;'fi":ili;,; E
E. PuNsEr: Comence¡¡ pe petroli: aqui
h
ha
Lrn
acord bastant
btant ar mon só¡ es amencans de mo* perqué produeixen I unv e 600/0 de electr citat a partir de
raonable.
J
M. JANcovrcr: Avu a quantitat total de petroli que l home po dra exlraure de la Terra des de i nic a linalde a hist¿,r¡a delpe tro , es pensa que és d'aprox r¡ adame nt 350000 m io¡s de tones de petro . , d'aixo, hem co¡sLlr¡ t Lrna m ca menys d'!ns I oo 000 ml ons E. PuNsFr: Aixo és. e que queda arnb e tua, per a quanls a¡ys ens donara?
n
vell de consum ac
e fet que no hag n s g hag n ratficat e Protocol de Kyoto. De carbó, efec tvament nh ha mol a a slpeficie terrestre, aproxmadanreni deu vegades més que petrol. El prob erna de carbó és que qLran elcremem es produex encaÉ més d oxd de carbon que aanb el petro e dloxid de carboni és e primer responsable del canv c mát c futur. Aixó explca rnolt mi or que altres coses
fat
que
És a d
J-lV. JaNcovcr: E probema és que sovint, quan es presenta pefo en ¡ombre d anys és una dada enganyosat per exer¡p
e e
ara les reserves són quaranla vegades e consum de 2004, crea una usió estarem tranqu s durant quaranla anys i solameni despÉs comenqaran les preocupacons.
s d c que
No és aixb en abso ut el qlre passará. En realitat, el consum, la producc ó de petro segu rá lrna corba en forma de campana: ai pinc p puja, arr bará a un rnáx m i després balxará lmportant és el r¡oment en qué comenQarer¡ a tocar sosfe es bai xara, perqué -.xtraure I será mot costós. Perqué qué és un d pósil de pefo ? No és com Lrna banyera. un dipósit de pefo s'as semblaria a una pedra tosca a a qua has afegt o , itot axó ho
co loques en un gran trcs de terra argilenca. una vegada fet aixb, excaves u¡ petit forat amb una agulla de cos r intentes extraLre elque hiha d ns Axíés exlracc ó de petrcli. Noéstan fác . cap d un temps a geo og a es posa en conlra teu ja pots tenirtécn ques cada vegada més avanQades elpre!de pefo cada vegada més amunt, qLre arbar¿ !n rnoment en qué a producció de petro baxará nexorablemenl. De fet espotfns t.t.lemostrar m¿temáti.añ-reni l,
a
¡o
r estem una mica entre lespasa I a paret: o bé teninr un
proble¡¡a e¡erg¿lic. o bé len m un problema c mAtc lún ca mane€ d'escapaf de s dos és aconsegu r sefleliqos consumint molta menys energ a que a¡a. E. PuNsEr: Hi ha una tercera possibi tat, que és le¡erg a nu c ear no té em ss ó de d dxid de carboni que pLrgui afeciar el c ima. Pero, paÉdoxalment, els rnarges d-o cre xer¡ent de le neru a nuc ear aparexen rnolt fed! ls pefqu¿ la gent considefa, com als anys setanta era época de les grans proves alom ques que e prob ema dels res¡dus és insosten¡b e, que és una cosa qLle cadfia evtar per tots es ¡ritlans. o!é en pensa,
l€an-Marc Iancovici F¡anga,1962. ¡s un en8inye. especialÉla en I erudi del clima i en recursos e¡d s¿lics. T.eballa coln a consullo¡ pei a di
Ie¡enls olganismes públics i privak. És cone8ut pels seus lreballs de ilivül8ació i de se¡Bibililzació sobre I decle d hi vemacLe. eL canvi cli¡nálic i la c¡úi ener
J
M. JANcovrc: Penso que tot aixb desaparexer¿ mot ¡ápida ment quan el preu de gas de pefo pugi. Penso que tota a gent qle té frgorif c prefer rá es cenfas nuc ears i continua¡ ten nt lrigoaífc abans que viure sense residus nucleals sense fÍgorifc. Quan es m¡ren e s probernes mediar¡benta s als quas e món s'ha d enfrontar Lrn s'adona que e problerna de es de xales nuceaTs és un problema molt petrt cor¡parat arnb Lln m¡rnt d atres prob emes, com els prod¡rctes quim cs agricoles,
..m e .anv c
mái c
E. PuNsFr: H ha lna qüest ó de totes maneres innegab és el creixer¡ent de a pobac ó..
J-
[/.
JANL
ovrc .
s.
Ia
e que
tat, les primeres energ es que utilitzem lglral va ocórrer amb la geotérr¡ia. La geotérm a ha estal utilitzada també pe s habtants de es zones volcániques perqué allá hi ha a liberaments natu ra s de calof E, PuNsEri qué podriem fer per Ienergia solar en els prbx ms c¡nquanta anys? Duplicar a? Trplicara? Ouadrplicar a? J-l\,4. JaNcov c : Més que a x¿. De fet es dues uti tzac ons r¡és rnportants de lenergia so ar són, d'!na ba¡da, per a escalfaÉ se. F ns j tol en e s pal¡os ndrdics ai nord d'Eu¡opa, s aconse
gueix escalar es cases
Ata tetze atrys són suficients p* a'l oúómPnlof.n ñ11mt110ns el nom- a
i"::j'Jl '^ "" :;,:, ':. ::;
:::::::::iH;:*" [i'""""t L c enls per ¿ Tabrcar m I r¡ on9 de per sones, qLan abans e¡en necessaTis onze mil afys És axó molt importa¡l? És una dada l¡anscen És lna dada de gran mportáncia. Tota a fis ca cons steix en sistem-os diná¡n cs i, per lant no es pot prendre una foto e¡ Lrn moment donat drquelahemvsttoteslescon seqüéncies de I evoluc¡ó en curs. Pe qLre fa a la pob ació, es coraet sov nt l'error de d la que la Tera ha supodat des de fa uns a¡ys s¡s m m ons d éssers humans també podrá fer ho e¡ e l!tur." Peró no en lenm deal Pot perfectament provocar greus probler¡es.
I
n
n u¡ seg e, érem 1 500 m lions a la superfície de paneta, és a d r quatre vegades menys que avLri, l'evoluc ó actua de a poblac ó no permet en abso ut concolrre que la Tera pugu supoirar a guns m ers de millons d'éssers humans més, sobre No fa
o.r\ r lol¡¿ olp o rr --oppr¿ Ld. ¿ródopr o-
que és impossible. una pregunta sobre la qua esrefexonar¡ot poc és "Sóc e doble de fe iA perqué consume xo el dob e d e nergia que eis meus pares?" Crec qLre és una pregunta bastant nteressant que no ens p anlegem molt sov nt.
F. PU\c-T f. or, lol roT p J¿ la or dó ó p_lótg é pr o o " ' bles, peró qué passa? ésfactbe?, en qun grau? Prenguem e
f.
ó
-
¿ .iblé r'. ¿ JaNcovrcr: . or q-p ja que qLé es van ut tzar pr mef el ve¡t és el vables, són es que va servi per a fer avanaar els primers vaixells energ a solar és a qle es va ui¡ltzar qlan vam comenQar a praclcar agr cu tura energia de les marees es va poder uiiltzar també per exer¡p e per a la pesca. Les energ¡es renovab es són, en rea J -l\,4.
J
hivern amb
sego¡a cosa que es pol fer amb e so és elecf citat, per¿, la forma més interes I la
sant de produ r energ¡a soar no són e s pa
nels fotovolta cs que veiem avui ar
J-M. JaNcovrcr:
**
a
enefg a so ar. N h lra prou a te¡if les f nes lres en e lloc adeqlat les cases r¡olt ben all ades
ega oofd- o
pf
s
nó
e
que es denomina
rf¿'ó I .ddx.oJ. n1dL ¡g"f
'ri
ralls que escalfen un liquid que servelx a cont nuació pe¡ a ali
meniar un generador de vapor com en una central eléctrca cl¿rssica laquestes seren centras que podren ser mot ¡nte ressants pe¡ a tot el qLre está situat en les zones tropca s. En paircu ar lols e s pásos que estan en aquest moment en ves de desenvohpament podren produir lna gran paa( de la seva e ectr clat amb dispos lilrs com aquest.
EDUARD PUNSET ENTREVISTA ]EAN-MARC IANCOVICI
E, PINSET:ll'energ a eolica? Sé que no es pot
J
pobar
a Terra de ns, perb es possibilitats de cre xe_
M. JaNcovrc: Les poss b litats de crelxement són rfo t gÉns,
póoqr¿-l plótgt¿ éolt.d ol¿gi t... r -noll onoo, roatr-
bará a ser a so ucó. Perqu¿ una eó ca no produeix molta energia, en comparació ar¡b el que consLlmim av!¡. A FranQa, s vo guéss m produ r tota la no ¡¡ ¡a enen¡es netes. nostra electricitat amb fonts eoliqlres, es ne vno dp tcs
cesstarien des d alguns centenars de milels f ns a un milló de mo ins. E, PUNSET: quan no fa vent?
.i-M JANcovrd:Juslament
i I
d a que
h hagi
r¡
ons
lí'!i,"Y¡ feia
es consume¡x al món, i a segona és la h dráulca , de fet, quan es pensa en les enefg es fenovab es, ffrot poca gent pensa en 'energia h¡drau ca a pesar de ser, ¡ de rnot lluny la prmera font d energ¡a renovab e després de a fusta. Ouanl a producc ó d e ectric¡tat, és de mot lluny a primera font d'orige¡ Íenovable. oF o oó loL ó Il¿radn"01 d61órq¿qLepo cedes reticénces de l'opinió pÚblica cap a probema que voca la comporta lnundac ó de valls...
""" I
Pe que fa a l'energ a, actua ment e de l'energia que es consumeix
850/0
al mó¡ és gas
pefo
carbó
Són
energ¡es que s esgotaran, encara que de¡xem de costat e problema c r¡átic,,. són energies que s esgo iaran. Llavors I ún ca cosa de que estem absoluiament segurs és que un dia hauíem de consumrr ne molta menys.
;tt'^r "r"::
ttT
E P-\srT
il'acord?1
i¡t""¡o"" o,"
Ouan no fa vent cal utilitzar 'ener emmagal zematge d energ a avui no és lna tasca fácil de fer La fusla és de tota manera a pr mera de les energ es renovab es que g a que s'ha emmagatzemal quan sí que en
e
d'eó ques pertol e món ens adonarer¡ també que suposa pro_ bler¡es. No hi ha enerc es neies, d'acord? lJna de les illusions qle ens creem és pensar a cada momenl que hem trobat la font d energia neta.. i no existe xl Fixa't en els ¡nterminab es re_ tards de la fusió nuclear
milers, m ers i milers de r¡o ment són molt grans també, no és axí?
J
M. JaNcovcr: Sí. I tenen lota la raó. I
"'
l
faternativa és simple peró dlfic l: podem preparar nos-h o bé rebutjar a idea de preparar nos hi perqué no tenim ga¡es d as
)ln -sé lor\o 10.e¡¡of)
r''npol¿-_é sdoefo.'o olé¿
que passará de totes maneres, passará sense que se ns de' man opinió. Grans ceniíÍcs cons deren que l'opin ó pública so lament es r¡ourá quan no t ngu r¡és rer¡e toqu¡ fer ho en p e¡a crsi d adaptacó. Evdentment que ens hi adaptaremr la noslra espécie s'hi adaptad a qúesió és saber quantes per son-os s'h adaptaran en qu nes condicons viLrran. Aquesta és a pregunta.
>
> ACIUA
2. Oué vol dir Jean-Marc Jancovici qua¡ indica que cal riar
4. Planleja a classe el debat Qué prefereixes: un problema energéiic o un problema cljmdlic?" per reco lir d ferenis opinions i punls de v sia ¡ e aborar un docurnenl d estu_ di amb les conclusions del debat i una proposla sobre qué es poi fer en el pla individua per milorar la slua
REFLEXIONA 1. Per qué hi ha relació enlre lene¡qia disponib¡e iles relacions entre les forces fonamentals de la natura?
enire un problema enersétic o un probema climátc?
3. Reilexiona sobre els pros i €ls conircs de les difereñis fonts d'enercia. Hi ha alquna font d enercia sense i¡convenienis?
a. Es divideix la classe en grups cadascun represe¡ta un
i pus d enerqia: combusiibles róssils (pet¡oli, carbó, gas natural, nucear), eó ca, hidrá! ica altres lipLrs dener sia.
b. Cada grup argumentará sob¡e aspectes posiiius de la seva enersia i neqat !s de La resta de¡ergies.