Falla Barri Gandia Benipeixcar 2 0 2 0
BENIPEIXCAR EN FEMENÍ
OCI
SS
GANDIA
ENIPEIXC I B AR
ACIÓ C UL
T
AL AL F L A BA RR
UR
A
Falla Barri Gandia Benipeixcar 2 0 2 0
BENIPEIXCAR EN FEMENÍ
Edició: A.C. Falla Barri Benipeixcar Delegat llibret: Jose Sousa Murillo Artistes fallers: Toño Savall, Pau Soler Explicació de les falles: La Comissió Fotògrafs: Kazados Photo, Salva Gregori Dipòsit legal: V-618-2014 Imprimeix: IPL, La Pobla Llarga
“El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”
FALLA BENIPEIXCAR //2
Sumari
LLIBRET FALLA BARRI BENIPEIXCAR Presidenta de la Junta de Districte de Benipexcar................. 4 President de la Falla Benipeixcar........................................ 6 Falleres Majors de Gandia.................................................. 8 Reina de la Falla Benipeixcar............................................10 Reina del Foc ................................................................12 Reina de la Festa............................................................14 Reina de la Poesia...........................................................16 Padrina de la Falla...........................................................18 Executiva de la Falla........................................................20 Equips de Jocs................................................................21 Cens.............................................................................22 Esbós de la Falla.............................................................23 Explicació de la Falla.......................................................24 ARTICLES La primera presidenta de Benipeixcar ...........................30 Les falles s’esriuen en femení ......................................32 Elles ........................................................................34 L’empoderament femení ..............................................35 Dona i festa, una unió impossible del trencar ................36 Temps d’empoderament femení ....................................38 Falles per a totes i tots ..............................................40 FALLA INFANTIL BENIPEIXCAR President Infantil............................................................42 Reina Falla Infantil.........................................................44 Reina Foc Infantil...........................................................46 Padrina Infantil..............................................................48 Filloleta........................................................................50 Cens Infantil..................................................................52 Esbós de la Falla Infantil..................................................53 Explicació de la Falla Infantil............................................54 Conte: La Senyora i el Perol..............................................56 Màgia a Benipeixcar........................................................60 Jocs..............................................................................61 El Museu Faller de Gandia com eina educativa.....................64 GUIA COMERCIAL...........................................................68 3 // FALLA BENIPEIXCAR
Salutaciรณ Presidenta de la Junta del Districte de Benipeixcar
a i r to
ic V o r a p m A FALLA BENIPEIXCAR //4
ler o S
Amigues i amics de la Falla Benipeixcar: És per a mi tot un orgull dirigir-me per primera vegada com a presidenta de la Junta de Districte de Benipeixcar a la gran família que forma la vostra comissió fallera. Benipeixcar ja es prepara per a assistir a una nova cita amb les Falles i contagiar-se del color, la germanor i la passió amb què tots els fallers i falleres viviu esta festa inigualable, plena de felicitat, amb la qual promocionem la nostra cultura. Darrerament la festa per antonomàsia dels valencians i valencianes ha començat a experimentar un canvi tant en el fons com en la forma en tot allò que té a vore amb el gènere. De fet, cada vegada és més important el paper de les dones i, fins i tot, en la sàtira dels monuments s’està produint una evolució per tal d’aconseguir que les dones juguen un paper d’igualtat amb els homes. Seguint amb el vostre lema, cal demanar a totes les persones que fan possible les Falles, que ens ajuden a difondre el missatge de la igualtat. Que ajuden a l’empoderament de les dones perquè tinguem el paper que ens pertoca en la societat actual. Aprofite esta oportunitat que em brinda el vostre llibret per a convidar a tot el barri a gaudir de la nostra festa més representativa. I, al mateix temps, a participar de forma activa en tots i cadascun dels actes que heu preparat amb tanta il·lusió per a este exercici faller. Si alguna cosa caracteritza esta comissió, és la seua familiaritat i la unió de cadascun dels seus membres, un sentiment compartit per tots els veïns de Benipeixcar. Per això, des de la Junta de Districte, com no podia ser d’una manera, teniu tot el nostre suport i sempre em trobareu al vostre costat. Vos anime a viure amb intensitat la festa. Eixiu al carrer i feu que la flama de Benipeixcar continue viva. Des d’ací vull felicitar a tota la Comissió i desitjar-vos unes molt bones festes falleres. 5 // FALLA BENIPEIXCAR
Salutació President de la Falla Falleres i fallers de la Falla Barri Benipeixcar, és per a mi un autèntic orgull representar per segon any consecutiu a aquesta comissió. És per això que espere que gaudim tots i totes d’unes falles meravelloses. Quan faig un cop d’ull enrere rememorant el que he viscut en aquesta comissió des de que em vaig apuntar, no puc més que emocionar-me i pensar que és fantàstic tenir la família fallera que tenim, en la que no hi ha persona que no sacrifique un poc d’ella mateixa en benefici de la resta. No podem oblidar que tot el que vivim any rere any, no seria possible sense tota aquella gent que fa molts esforços perquè Benipeixcar acudisca a les activitats que es celebren a les Falles de Gandia. Venen temps il·lusionants, en els que el “comboi” i les ganes de festa no van a faltar, però per suposat tampoc va a mancar en cap moment la feina de totes i tots, i espere que la nostra família vaja creixent exercici rere exercici. Sense més, i en nom de tota l’executiva, desitjar-vos a tots i totes, tant fallers i falleres com veïns i veïnes del nostre barri de Benipeixcar, que siguen unes festes inoblidables, plenes de moments que ens traguen un somriure al ser recordats.
FALLA BENIPEIXCAR //6
Raúl
n a u J z e Sánch
7 // FALLA BENIPEIXCAR
Falleres Majors de Gandia 2020
Fallera Major Sandra Faus Palmer Fallera Major Infantil Alba Ramรณn Borja FALLA BENIPEIXCAR //8
9 // FALLA BENIPEIXCAR
Reina de la Falla 2020 Débora Fernández Ferrer
Una Reina tenim enguany Com no hi ha cap a Gandia I és que Débora ho sentia El regnat del vint li pertany.
FALLA BENIPEIXCAR //10
11 // FALLA BENIPEIXCAR
Reina del Foc 2020 Alba García Pizarro
Foc i flama per tot arreu Foc és Alba a Benipeixcar I és que ella ho tenia clar Aquest regnat debia ser seu.
FALLA BENIPEIXCAR //12
foto reina foc
13 // FALLA BENIPEIXCAR
Reina de la Festa 2020 Jennifer Fernández Ferrer
Un Regnat que gaudirà Junt a amigues i germana Ella gran festa demana I segur que s’acomplirà.
FALLA BENIPEIXCAR //14
15 // FALLA BENIPEIXCAR
Reina de la Poesia 2020 Noelia Núñez García
Versos per la Reina de la poesia Que amb orgull pels carrers Farà gaudir a falleres i fallers Representant-nos per Gandia.
FALLA BENIPEIXCAR //16
17 // FALLA BENIPEIXCAR
Padrina 2020 Aina Bonet Ascó
Reina, cortesana, tot per ella es cosa fina No hi ha càrrec que amb tu puga Fallera valenta, que no s’arruga Aina, damunt enguany seràs padrina.
FALLA BENIPEIXCAR //18
19 // FALLA BENIPEIXCAR
Executiva President: Raúl Sánchez Juan Sot-president: Agustí Llopis Escrivà Secretària: Gisela Codina Orengo Sot-secretària: Gema Marquina Marqués Delegat de Festes: José Gálvez Pérez Tresorer: Joan Borrás Mas Lotera: Inma Gregori Acosta Delegat de Llibret: José Sousa Murillo Delegada de Cavalcades: Ana Ascó Signes Delegat d’Emissió: Vicent Gregori Acosta Delegat de Jocs: Vicent Tormos Pérez Delegada Artística: Adriana Pérez Serra Casaler: Juan Casas Muñoz Casaler segon: Vicent Gregori Oriola Delegat de Falles: Domingo Lloret Boronat Delegada de Publicitats: Suni Faus San Alberto Delegada de Rifes: Ana Ascó Signes Estendard: Sergio Beneito Sanz Representant CPRRI: Domingo Lloret Boronat
FALLA BENIPEIXCAR //20
Equips de Jocs Jugadores Truc Absolut Femení: Laura Molina Báez Merche Carbonell Muñoz Montse Mas Palacios Pilar Mas Palacios Susa Mascarell Simó Jugadores Bac: Concha Acosta Puertas Inma Signes Martínez Suni Faus San Alberto Jugadors Truc Absolut Masculí: Agustí Llopis Escrivà Diego Anaya Arroyo Guillermo Mascarell Romero José Gálvez Pérez Raúl Sánchez Juan Vicent Tormos Pérez
21 // FALLA BENIPEIXCAR
Cens Adults Acosta Puertas, Concha Anaya Arroyo, Diego Aparisi Collado, Sergio Ascó Ferrer, Andrés Ascó Signes, Ana Beneito Sanz, Sergio Blasco Bañuls, Cristina Blasco Bataller, Jose Blasco Blay, Josep Blay Mengual, Manolo Blay Pascual, Isa Bofí Blasco, Carlota Bofí Blasco, Júlia Bofí Bofí, José Vicente Bonet Ascó, Aina Bonet Ascó, Salva Bonet Moreno, Salva Borrás Mas, Aida Borrás Mas, Joan Bou López, Pepa Canet Merí, Blas Carbonell Muñoz, Merche Casas Muñoz, Juan Codina González, Vicent Codina Orengo, Gisela
FALLA BENIPEIXCAR //22
Domínguez Estruch, Amparo Donderis Lorente, Marta Escrivà Aleixi, Jose Enrique Escrivà Orengo, Maria Espí Benavent, Toni Faus San Alberto, Suni Felguera Lloret, Jessi Felguera Lloret, Samuel Fernández Ferrer, Jennifer Gálvez Pérez, Jose García Vitoria, Vicente García Pizarro, Alba Gómez Anaya, Salvador Gregori Acosta, Inma Gregori Acosta, Vicente Gregori Oriola, Vicente Llopis Escrivà, Agustí Llorca Pascual, Luís Lloret Boronat, Domingo López Blay, Inma Malonda Bañuls, Isa Malonda Bañuls, Toni Malonda Faus, Antoni Malonda Faus, Blanca Marqués Merino, Antonio
Marquina Marqués, Gema Martí Torres, Maria Mas Palacios, Montse Mas Palacios, Pilar Mascarell Romero, Guillermo Mascarell Simó, Susa Mingorance Silva, Federico Molina Baez, Laura Orengo Femenia, Mª Jesús Orengo Peiró, Isabel Pascual Blasco, Òscar Pérez Lorente, Nuria Pérez Lorente, Sonia Pérez Martí, Milva Maria Pérez Peiró, Anna Pizarro Bou, Gemma Romero de Ávila Marín, Paco Sánchez Juan, Raul Sánchez Lino, Laia Sánchez Lino, Marc Sancho Martínez, Inma Serisola Peiró, Mónica Signes Sancho, Inma Sousa Murillo, Jose Tormos Pérez, Vicent Vitoria Fayos, Pilar
Esbรณs de la Falla 23 // FALLA BENIPEIXCAR
Explicació de la Falla La Vie Rose Benipeixcar en femení Fallers i falleres de la Vila, de Beniopa i Benirredrà, anem a presentar-vos la falla que es planta en Benipeixcar.
La resta de la vostra falla pot ser tota de suro blanc i es reparteixen els premis entre falles contaminants.
Que vinguen també els grauers i els nostres veïns del Raval, per tal de conéixer la falla i no perdre’s cap detall.
Nosaltres cuidem el planeta i ens dona igual ser premiats i seguim fent la nostra falla ecològica i en encant.
Les dones de la nostra falla i les veïnes dels voltants no necessiten cap home, per la nostra falla plantar.
Som una falla menuda i tenim pocs diners per gastar, però ho fem tot amb molta estima i cuidem fins a l’últim detall.
Enguany el tema de la falla és de rabiosa actualitat, ja que parlem de feminisme en un to afrancesat.
I ho faran sense la grua, a la manera tradicional: alçant i empentant la torre per tindre una gran plantà.
El nostre cadafal és tot fusta i així a l’hora de cremar podrem veure bé les flames i l’aire no contaminar.
La falla és una gran torre que marca la vertical, com la famosa parisenca que Eiffel construí a la capital.
A part de feminista aquesta manera de plantar és també la més ecològica, feta sols amb les mans.
L’any passat així ja ho férem i l’experiència ens ha agradat, encara que el premi ecològic haja estat un destrellat.
La nostra torre no és tan alta, és una reproducció escalada, per tal que a l’hora de cremar el foc no ens faça una mal passada.
La falla és molt parisenca, però feminista també i aquestes dos grans temàtiques esdevenen l’argument.
A Gandia ser ecològic, no és ser menys contaminant, és tindre un sol ninot a la falla que al cremar done fum blanc.
També farem una festa el dia que l’anem a plantar, on vindran totes dones per alçar el gran cadafal.
Amb la cultura francesa i l’univers femení parlarem d’algun tema del repertori pixaví.
FALLA BENIPEIXCAR //24
PRIMERA ESCENA Marie Curie i les dones científiques El món de les dones científiques és un univers maltractat, encara que moltes dones grans avanços hi han trobat.
Fou premiada amb dos premis Nobel, un en cada especialitat i va descobrir nous elements químics que contenen radioactivitat.
Per tal de reconèixer a moltes a l’escena pots contemplar una gran taula periòdica on moltes d’elles s’han representat.
La radioactivitat de hui en dia, que pot ferir i pot matar, és la violència masclista que hem d’entre tots erradicar.
Hi ha físiques i químiques, astrònomes i de molts més camps, ja que en totes les ciències les dones tenen molt que aportar.
Les actituds més radioactives que un home pot demostrar, són totes aquelles accions que a una dona poden fer mal.
Sempre ha sigut un món d’homes i aquelles que s’han endinsat han hagut de barallar-se amb molts prejudicis socials.
Els productes radioactius a la falla són de color verd brillant, coincidint amb el color d’un partit que a les dones no tracta com cal.
Amb aquesta taula periòdica volem reconéixer tot l’esforç que feren les pioneres en la ciència i dir a les joves, que no tinguen por.
El de VOX diu al seu programa, que la llei contra el masclisme vol derogar i deixar a la dona maltractada sense una protecció real.
Al centre de l’escena representem la més important, que encara que era polonesa, a París va viure i estudiar.
Amb l’excusa de les denúncies falses i alguns casos on s’ha abusat, aquesta formació política la protecció vol llevar.
Marie Curie fou una dona que no va parar d’estudiar els elements i les matèries i grans reconeixements li van atorgar.
Reclamem als nostres polítics, que s’assenten a parlar i entre tots lluiten i acorden que el masclisme s’ha d’acabar. 25 // FALLA BENIPEIXCAR
SEGONA ESCENA La cuina francesa La cuina més reconeguda a escala internacional, sempre ha sigut la francesa amb els xefs més reputats.
Hi ha una recepta del PSOE i una del Partit Popular, una altra per Compromís Més Gandia i una altra per Ciutadans.
Nosaltres tenim una dona, en conter d’un home cuiner, ja que també en aquest tema volem reconèixer el seu paper.
En cada recepta exposada que es basa en el programa electoral hi ha diferents propostes que fan per la nostra ciutat.
Grans dones són també cuineres en reconeguts restaurants, però sobretot a les nostres cases, s’encarreguen de fer els menjars.
També comptem amb una gran carta on la beguda pots triar i en cada referència de vi un regidor està representat.
La cuina ha estat una parcel·la que la dona sempre ha dominat, però a l’hora de reconèixer-les sempre se les ha maltractat.
Hi ha joves sense fusta, més lleugers i molt afruitats, d’altres amb molta experiència com els vins més elaborats.
Tenim diferents receptes en l’escena que hem plantejat, una per cada partit polític amb representació a la ciutat.
Quatre denominacions d’origen formen la carta municipal, on hi ha vins per totes les butxaques i per tots els paladars.
FALLA BENIPEIXCAR //26
TERCERA ESCENA El perfum El perfum representem amb una duquessa, com les que hi ha hagut a la nostra ciutat i és el centre d’aquesta escena i el nostre “ninot indultat” El perfum va nàixer a França, per tal d’amb fragàncies tapar la pudentina que feia la gent que pel bany no hi havien passat. Les fragàncies més exòtiques s’aconseguí embotellar i la gent en conter de llavar-se es perfumava per tapar. Això mateix passa en Gandia en alguns temes d’actualitat, on en conter d’arreglar el problema una altra cosa es fa per tapar.
Eau d’encontre: L’encontre que a Setmana Santa se feia fa més de quaranta anys, per culpa de desavinences enguany no es produirà. Aquest assumpte de l’encontre es produeix justament a l’any en el qual la Setmana Santa és festa d’Interés Nacional. Els servicis de la platja fins entrat juliol no van estar, però quan valoraren la temporada, sols l’ocupació es va anomenar. Aigua fresca de primàries: El candidat Alandete les primàries va guanyar i el partit que no el volia, el va tindre que recolzar. Ara forma govern amb el PSOE i els que per ell no van optar, volen que els aconseguisca un bon lloc assessorant el govern de la ciutat. Al final el mestre de llengua, té com a grans aliats a aquells que durant les primàries, no el volgueren recolzar.
27 // FALLA BENIPEIXCAR
ESCENA QUARTA La guillotina
FINAL
La guillotina es gastava en França per tal de decapitar a la gent que un juí perdia i a mort era sentenciat.
A l’antic mercat del Prado es venia molts vegetals, fruites i verdures fresques que la guillotina està tallant.
Tot açò i moltes més coses en la falla anem a mostrar i no volem que ningú s’ofenga per haver estat criticat.
L’any passat els fallers del Prado denunciaren a tots els fallers gandians, per trobar injusta la sanció interna que a la federació vam acordar.
Hi ha carabasses i cogombres que la guillotina ja ha tallat i altres verdures “praderes” esperen al botxí tremolant.
Les falles són combustible per criticar i denunciar i totes elles són cremades per tal de purificar.
El juí el perderen els del Prado i el jutge va determinar que si estan d’acord amb la norma, no se la poden votar.
L’artista ha fet una gran falla amb una torre Eiffel ben gran que vol ser la més ecològica i feminista de la ciutat.
Ells van dir que ninots no llevaven, però a l’hora de la veritat feren el que els dona la gana com si tingueren immunitat.
Esperem que us agrade i si algú no sap on està al carrer de Sant Cristòfol, podreu la falla admirar.
Ara han fet un recurs davant l’audiència provincial i esperem que ara la guillotina ho deixe tot clar i ras.
Veïns i veïnes del poble, acosteu-vos a contemplar la nostra proposta fallera i feu d’espessa al nostre casal.
Si no accepten la sentència els que els ninots no volen cremar, passaran per la guillotina fallera i grans sancions es poden acordar.
FALLA BENIPEIXCAR //28
Benipeixcar en Femení LA PRIMERA PRESIDENTA DE BENIPEIXCAR LES FALLES S’ESRIUEN EN FEMENÍ ELLES L’EMPODERAMENT FEMENÍ DONA I FESTA, UNA UNIÓ IMPOSSIBLE DEL TRENCAR TEMPS D’EMPODERAMENT FEMENÍ FALLES PER A TOTES I TOTS
29 // FALLA BENIPEIXCAR
La Primera Presidenta de Benipeixcar Com tot aquell que llegeix aquestes línies pot pensar, l’entrada de la dona a la direcció de les falles no és una cosa molt antiga, ja que la societat s’obri a la dona a un ritme cada vegada més ràpid, però fins aplegar a aquest punt, ha costat lluitar molt diàriament, també a un món tant pressuposadament donat a la dona com és el de les falles.
Fa més de 25 anys la nostra Falla es composava de dues comissions, una masculina que era la que a dia de hui es consideraria l’Executiva, la que decidia, feia i desfeia. I, una altra femenina, que a pesar de tenir càrrecs com una presidència, no tenia el mateix poder que la masculina ni la mateixa representació. Eren els homes qui decidien sense oposició.
La Comissió de Benipeixcar ha estat tot un referent en el món de les falles en l’apertura a la dona, i jo vaig viure eixe canvi des de dins, ja que he passat per diversos càrrecs de l’executiva, a més d’haver estat la primera Presidenta de la comissió.
Això no vol dir que la dona no treballés per la Falla, sempre han sigut i seran una peça fonamental de la comissió, però no se’ns donava el lloc que ens corresponia, segurament degut al constructe social que marcava el final del Segle XX, i no tant a altre tipus de factors.
FALLA BENIPEIXCAR //30
Va ser al 1993 que va desaparèixer aquesta distinció de comissió masculina i comissió femenina, i es va donar pas a una Executiva única, on tant homes com dones compartien càrrecs, decisions i responsabilitats en una única directiva. Les dones no estaven llevant-li res als homes, més bé es pot assegurar sense cap por a dir que per fi estaven compartint el poder de decisió dintre d’un món al que, al cap i a la fi, pertanyíem tots. Amb els anys, les dones han anat agafant força en les tasques de direcció i organització de la falla, i al 2007 vaig ser nomenada com la primera Presidenta de la nostra comissió. Aquest canvi en va comportar
uns quants de més. No solament el cap visible era una dona, molts altres càrrecs com la secretaria, la delegació de festes i d’altres càrrecs importants. Aquesta era una cosa totalment impensable solament 25 anys enrere. Calia normalitzar la nostra presència i el nostre poder de decisió, i jo tenia la ferma intenció de que així fora.
portada amb la mateixa capacitat tant per homes com per dones, el que tot faller i fallera demana és que es faça amb estima a la comissió i als seus membres, amb responsabilitat en les decisions i amb la il·lusió de treballar amb uns objectius clars, optem a premis i que els tots disfruten en la Falla Benipeixcar de la millor festa del món.
El meu mandat era una reivindicació del paper de la dona, doncs va ser un any en que no va canviar res respecte a quan no estàvem, vam aconseguir normalitzar la nostra presència a tot arreu, tant a la Comissió com a altres estaments més alts. Calia donar un pas endavant per reivindicar que gestionar nosaltres no implicava canviar res, ni a millor ni a pitjor, sinó continuar la línia marcada per una Falla amb més de 25 anys d’història.
Cal que prengam consciència també en la societat, en el dia a dia, de cara als nostres, i sobre tot als més menuts, de que de vegades menyspreem el paper d’una dona en qualsevol àmbit per ser-ho. Han hagut lluites al llarg de molts segles per aconseguir coses que a dia de hui semblen normalitzades.
Els anys han donat el reconeixement a les dones pel seu treball constant dins de la comissió, i els esforços ens han recompensat amb els mateixos drets que un home a ostentar llocs de responsabilitat. A dia de hui, amb això reconegut, una Falla pot ser
Les Falles podrien ser perfectament un espill on mirar-se la societat de cara a la millora del nostre paper, a que ens deixen decidir sobre coses importants, a que no ens donen les molles, sinó el pa sencer. Les dones ho valguem, lluitem per a que es demostre, com han fet al llarg dels anys tantes valentes. Gema Marquina Marqués 31 // FALLA BENIPEIXCAR
Les Falles s’escriuen en Femení Des del naixement de la festa fallera, les dones hem sigut el seu epicentre. La figura de reina i fallera major ha anat canviant la seua nomenclatura adaptant-se amb el pas del temps a les diferents situacions polítiques i socials per les que hem anar passant els valencians. Però als darrers anys aquestos canvis també han suposat una transformació del paper de la dona en tots els àmbits de la festa. Ara és freqüent vore’ns com a presidentes, delegades de festes, de jocs... Els fallers i les falleres presumim en moltes ocasions de ser una festa avançada i moderna. Però allò ben cert és que els canvis pel que fa al paper de la dona s’han donat molt després de que la democràcia normalitzara la igualtat entre els 2 sexes. No obstant això, cal tenir en compte que en aquest aspecte anem molt per davant d’altres FALLA BENIPEIXCAR //32
festes, com els moros i cristians d’Alcoi, que ara comencen a plantejar l’existència de filades formades per dones. Nosaltres, tenim la sort de representar una festa viva en una ciutat amb un tràfeg cultural envejable i amb unes peculiaritats que fan que poblacions veïnes o la pròpia junta central fallera, s’interesen en aspectes organitzatius, institucionals i culturals propis. La presència d’hòmens com aompanyants a les corts d’honor de les falleres majors, o la independència política de la federació de falles respecte del consistori són aspectes envejats per altres localitats arreu del territori valencià. Des del moment del nomenament com a falleres majors els nostres noms han passat a quedar escrits en la història viva de la ciutat. Cert és que els nomenaments sempre tenen un rebombori al món faller amb apos-
tes, suposicions i quinieles més o menys encertades; però també és cert que enguany a més de trencar quinieles s’ha donat un xicotet pas capaç de somoure les consciències del col·lectiu i de normalitzar aspectes de conciliació: un xicotet pas dels molts que ens queden per donar. Ser una dona adulta, treballadora, independent i amb família escollida no deuria ser notícia ni motiu d’orgull, però ha significat un canvi de model en una elecció que fins el moment tancava la porta moltes dones que es sentien capaces de representar a la festa. Estem segures que gràcies a aquells que van pensar que nosaltres podríem ser falleres majors, moltes dones han vist que complir el seu somni ara ja és possible i estarà des d’ara totalment normalitzat. Ser fallera major implica una agenda atapeïda d’actes tot l’any: actes pròpiament fallers
on coincidim amb les nostres corts d’honor i reines de les comissions gandianes i actes institucionals on se’ns requereix la presència per representar a tot el col·lectiu. Tots, actes on accelerem el nostre ritme de vida quotidià per tal de poder estar i no perdre’ns res de l’any únic que vivim. Estudiem, i treballem, intentem mantindre les nostres aficions, però la vida d’aquesta ciutat porta un ritme frenètic, on no està permès parpellejar. Perdem hores de son, d’oci amb amics els caps de setmana, o simplement de descans després de dies de feina i aprenentatge, però no deixem de banda els estudis al col·legi Borja Jesuïtes ni la feina com a infermera a l’hospital de Dènia; perquè si precisament volem demostrar alguna cosa més que mai és que si que es pot, i que es pot sense deixar de costat les nostres famílies i amb el seu suport incondicional.
L’arribada al segle XXI ens va portar gestos de modernització a les diferents monarquies europees. Sense anar més lluny, una actriu d’orígens afroamericans ha entrat a formar part recentment de la casa reial anglesa, i una periodista regna en la corona espanyola des de fa ben poc. Aquestes situacions, amb les què ja estem familiaritzats van suposar en el seu moment un punt d’inflexió sense precedents capaç d’obrir telediaris arreu del món. Ara, el món faller té nous reptes per superar com ho són la sostenibilitat del monument faller o la relació amb els barris i els veïns; però quasi sense adonar-nos, en Gandia, hem donat un pas endavant i estem més prop del nostre punt d’inflexió en el paper de la dona com a figura independent en la nostra festa.
La trajectòria de la societat està plena de grans gestes que canvien el rumb històric. Altres, en canvi, malgrat que són xicotetes i que no pretenen ser recordades, deixant-se portar per corrents i moviments, construeixen un futur més obert. Enguany podem dir que amb la nostra elecció ha entrat aire fresc i s’han obert les portes a dones independents que veuen com el seu somni encara pot estar a la seua mà. Un futur més plural on les falles s’assimilen més al reflex de la societat, amb possibilitats per a totes. L’elecció d’enguany ha obert més portes per al futur que n’ha tancat, i hem de ser conscients que sols amb aquest xicotet gest -dins d’un moviment feminista que comença a ser respectatestem construint unes falles que ja s’escriuen en femení.
Alba Ramón Borja i Sandra Faus Palmer Falleres Majors de Gandia, 2020 33 // FALLA BENIPEIXCAR
Elles Per què no hi ha hagut grans figures de dones artistes reconegudes en la Història de l’Art? Aquesta pregunta ja se l’havien plantejat les feministes del segle passat, però sí que han existit dones artistes, encara que, amb freqüència, han ocupat una posició marginal al llarg dels temps i han estat esborrades i silenciades pel simple fet de ser dones. Dones com Artemisa Gentileschi, una de les artistes italianes més importants del Segle XVII i també una de les més desconegudes, va tindre que suportar uns fets esgarrifosos que la marcaren de per vida, a ella i a la seua obra. Gentileschi va ser l’inici d’una lluita constant que es va esforçar en mostrar la veritat, el que som i la nostra valentia de reivindicar mitjançant l’art els nostres sentiments, emocions i virtuts, ser dones i no penedir-nos, sense por. Frida Kalho, Gerda Taro… icones de l’art, amagades sempre al darrer d’un home o d’un personatge masculí, obligades a publicar els seus treballs amb pseudònims i FALLA BENIPEIXCAR //34
continuant una lluita que nosaltres a dia de hui hem de seguir. Però parlem d’art, i aquest sempre va molt més enllà d’una funció estètica i decorativa, ens permet endinsar-nos en les emocions, i replantejar-nos noves actituds, ens qüestiona i ens evoca a mirar molt més enllà. L’art produït per dones busca conscienciar la gent, no té un estil propi ni unes normes establertes però el trencament dels cànons de bellesa femení és un d’ells. A través d’aquest marc, es comprèn que en el món hi ha una gran diversitat de cossos i formes, a més a més, artistes contemporànies com Lola Vendetta o Guerrila Girls han aprofitat per, entre altres, denunciar l’ús que s’ha fet del cos nu de la dona a través de les seues creacions artístiques, així com fer crítica social a la invisibilitat de les dones. L’art feminista critica els estereotips de gènere i el paper de la dona subordinada tradicionalment a la llar i a la família, es
potencia l’individualisme de la dona i s’introdueix la unió entre dones, per tal de recolzar-se i fer front a la societat de hui, encara patriarcal. És ací on es pot observar una clara relació entre l’art i les falles, en la gran importància que han tingut el món femení en la nostra festa. Reines, Presidentes –cada vegada en són més-, i Falleres Majors. Aquestes figures són una mostra de que les dones han guanyat el seu lloc. Per què no, doncs, deixar que ens fem un lloc al món? Avui en dia l’art està al nostre voltant, al carrer, a l’escola, a les xarxes socials i en definitiva, la música, la fotografia i la pintura, en totes tres, el feminisme i l’apoderament de la dona cada dia està més viu i a arribat a les nostres vides per quedar-se. Som molt més, som fortes, sentim, vivim, besem i ens emocionem, perquè l’art són emocions, haveu pensat que passaria si no existira? Mercé Ormeño Blasco
L’empoderament femení Actualment als mitjans de comunicació sentim parlar contínuament de l’empoderament cada vegada més. Però realment coneixem el seu significat? Quasi tots ens fem una lleugera idea però seria interessant saber que per definició és “fer poderós o fort a un individu o grup social desfavorit”. Té especial importància l’empoderament femení : procés que permet l’increment de la participació de les dones en tots els aspectes de la seua vida personal i social. Gràcies a ell podem manar de les nostres vides e intervindre plenament i amb igualtat en tots els àmbits de la societat incloent la presa de decisions i l’accés al poder. Però l’empoderament no afavoreix només a les dones, enriqueix a tota la societat. Les dones tenim talent, competència, intel·ligència però són les actituds i comportaments dels altres els que fan que es perden els drets fonamentals. Es una realitat que les dones hem guanyat més poder en molts àmbits de la
vida, que s’ha tingut que lluitar molt per aconseguir-ho i que ens hem apropat molt als homes. Per exemple, fa moltes dècades les dones no podíem votar, ara moltes ocupen càrrecs en la política que generalment ocupaven els homes. O el més conegut per tots, que la dona es quedava a casa i l’home era el que treballava. Afortunadament això ha canviat i hui la dona té capacitat per triar quin és el seu paper en la societat, pot decidir si treballar o no, té una vertadera i important independència. Al món laboral homes i dones s`han de tractar per igual, però encara hi ha que eradicar la discriminació i disminuir la bretxa salarial existent i que més dones puguen accedir als nivells alts de gerència de les empreses. Si ens fixem en altre àmbit, el cultural i festiu, una festa que coneixem molt be, les Falles . En elles moltes són les dones que han accedit al càrrec de presidentes, càrrecs que fa molts anys ningú pensaria que hagueren es-
tat desenvolupats per elles, demostrant que estan capacitades per dur-los a terme, més tenint en compte que moltes d’elles serien mares i treballadores per la qual cosa la tasca seria gran. Un altra festa , la de Moros i Cristians on es celebren en moltes localitats de la Comunitat Valenciana , una festa molt tancada per tradició a les dones , on només podia participar com a “boato”. Moltes són les filades composades per dones únicament reivindicant així el seu paper en la societat festiva. Hi haurà a qui li agradarà més o li agradarà menys però és un gran pas l’aconseguit. O més recentment, a Alacant, per primera vegada en la història de les Fogueres ha sigut elegida la candidatura encapçalada per una dona per a presidir la Federació de Fogueres. Veiem com poc a poc les dones ens hem anant obrint camí, però així i tot encara ens falta per recórrer. Nuria Pérez Lorente 35 // FALLA BENIPEIXCAR
Dona i Festa, una unió impossible de trencar El paper de la dona ha canviat molt des de 1928 en el món dels Fogueres de Sant Joan de la mateixa manera que ha succeït en les festes germanes, com és la vostra, festa de foc també a Gandia. Quan José María Py idea les que haurien de ser les festes oficials d’Alacant amb el pas dels anys, prenent com a model les Falles valencianes, atorga a la dona un paper representatiu, simbòlic. José María Py pretenia atraure al turisme i, per això, es va veure recolzat per la classe dirigent de la ciutat. Per a això va triar una data fonamental per a l’arc mediterrani: el solstici d’estiu, que se celebra entre Sant Lluís i Sant Joan Baptista a Alacant. Dos anys més tard, en 1930, es va constituir la primera Comissió Gestora que coordinaria la labor de les comissions deganes i organitzaria els actes oficials a celebrar. Evidentment, aquesta Comissió estava formada en exclusiva per homes. FALLA BENIPEIXCAR //36
És en 1932 quan va nàixer la figura de la Bellesa del Foc, reina de les nostres festes, i que, per la seua data d’aparició, la converteix en una de les reines de més antiguitat. Ara bé, durant la II República, per molt avançada que aquesta poguera ser socialment, el paper de la dona continuava sent representatiu i, per tant, el seu protagonisme era més aviat escàs; aquest quedava pràcticament reduït a la nit del festival de l’Elecció de la Bellesa del Foc d’Alacant, festival en què es donaven premis per vestuari, per posar un cas. El perfil de la Bellesa del Foc d’Alacant i ses Dames d’Honor, així com la seua repercussió mediàtica ha canviat molt amb el temps. Després de la Guerra Civil a penes era protagonista; no obstant això, amb el transcurs de la dictadura, la màxima representant de les nostres festes acudia a més actes i rebia més atenció dels mitjans. No obstant això, no seria fins a la dècada dels huitanta quan la seua
figura es revaloritzaria. A més, el festival i el jurat canviaven i resultava ja necessari que el jurat coneguera i avaluara a de cada districte foguerer en pro que la Bellesa del Foc responguera a un perfil determinat. Estem parlant del moment en què les dones ocupen, per fi, les juntes directives de les seues comissions, i fins i tot la presidència; al mateix temps que les dones, de manera tímida, comencen a incorporar-se a la Comissió Gestora dels Fogueres de Sant Joan. Aquest fet no era més que un reflex dels canvis que s’estaven produint després del Franquisme i la Transició en la societat espanyola democràtica que es mirava en els ulls de l’Europa comunitària. Per exemple, en l’Entrada de Bandes i Desfilada de Comissions, la primera gran desfilada oficial solemne dels dies de Fogueres, la gent pensava, fins fa ben poc, que els homes havien de tancar les
desfilades de cada comissió, quan el que solia passar és que eren les juntes directives els qui ho feien. Doncs bé, des de fa trenta anys, alguna cosa més, les comissions que respecten aquesta tradició ja compten amb homes i dones en aquesta última fila de desfilada, amb, moltes vegades, una dona ocupant el centre d’aqueixa fila com a presidenta de la seua comissió. Com déiem, a partir dels anys noranta apareix el que coneixem com “belleceo”, un fenomen que comporta la centralització de molts aspectes de la festa per damunt de l’eix central d’aquesta, el monument, en favor de la figura de les belleses i els dames d’honor; alguna cosa que encara cueja hui. És innegable que moltes joves s’acosten a les nostres festes oficials pel desig de ser la màxima representant d’una comissió o, fins i tot, arribar a ostentar, algun dia, el càrrec de Bellesa del Foc. No obstant això, és una cosa que depén molt de la comissió en qüestió i de la jove. Cada comissió de foguera funciona de manera diferent i els seus integrants s’inclinen d’una
manera o una altra per a fer front al treball anual i d’invertir més esforç en uns pilars de la festa més bella o en uns altres.
gran presència activa en la Festa, al mateix temps que ho ha fet en la societat, cosa que ens anticipa un futur prometedor en ella.
Fins a 1995 la Bellesa del Foc i ses Dames d’Honor no prenien la paraula. Vam haver d’esperar a novembre d’aqueix any perquè Andrés Llorens, llavors president executiu de la Comissió Gestora dels Fogueres de Sant Joan, cedira el micròfon a la Bellesa del Foc de llavors, Mar Argilés, perquè dirigira unes paraules de benvinguda a les recentment proclamades representants de la foguera Benalúa. Els murmuris entre el públic van ser generalitzats i, no obstant això, ho eren de suport al gest del president. La Bellesa del Foc no era muda i deia coses assenyades! La societat havia canviat ja en 1995 i hui, cada dia més, les màximes representants de les nostres festes oficials tenen nombroses oportunitats d’expressar les seues idees davant la societat alacantina.
Les diferents eleccions en què jo he participat per a l’elecció de la Comissió Gestora, tant de la Federació com abans de federar-nos, ja fora com a votant, membre d’una candidatura o encapçalant-la, han demostrat que foguerers i barraquers tenen més que superades les barreres mentals que poden suposar que una dona dirigisca el col·lectiu més nombrós de la ciutat. El que no estigueren preparats seria un anacronisme, una cosa que els Fogueres no es podrien permetre. És a dir, som més que belleses potencials o dones que hem exercit tal càrrec. Som capaços de prendre decisions i dur-les a terme a qualsevol nivell: nosaltres ho veiem com una cosa normal i ells també. Però això no quitació perquè les figures de la bellesa de districte o de la Bellesa del Foc continuen mantenint-se com a càrrecs representatius en què es distingeix a la dona i es converteix en ambaixadora dels Fogueres de Sant Joan.
A nivell sociològic, per tant, veiem com s’ha articulat una gran canvi en la seua figura; la dona, no sols la Bellesa del Foc, ha adquirit una
Antonia Martín-Zarco Marín Presidenta de les Fogueres d’Alacant 37 // FALLA BENIPEIXCAR
Temps d’Empoderament Femení La paraula empoderament actualment està molt present en l’imaginari, apareguent aquest terme a sovint en una gran varietat d’espais, des de tertúlies televisives, l’agenda política o fins i tot en les converses de la gent, fet que evidència que estem al davant d’un temps de canvi, on les dones cada vegada són més protagonistes. No obstant, aquest terme, «empoderament femení», que ara cobra major significat, ja va ser utilitzat per primera vegada al 1995, dins del context de la Conferència Mundial de les Dones en Beijing, per tal de referir-se a l’augment de la participació de les dones en els processos de pressa de decisions i accés al poder. Però, aquest empoderament què significa? Doncs, no és altra cosa que donar-li valor i dignitat al que han fet i seFALLA BENIPEIXCAR //38
guim fent les dones, obligades a ocupar un lloc secundari i en moltes ocasions invisible. Per a que aquest canvi siga possible, ha sigut essencial la conscienciació ciutadana des de la perspectiva de gènere, per tal de ser capaces de visibilitzar, denunciar i lluitar contra les discriminacions que encara a dia de hui continuen sofrint les dones. Quan parlem d’empoderament femení ens referim també a la reflexió, individual i col·lectiva, que està fent la ciutadania del paper i rellevància que té a la Història la meitat de la humanitat: les dones. Durant molts segles, s’han justificat les desigualtats entre els sexes per raons biològiques, intentant naturalitzar així tots els rols i estereotips de gènere, que diferenciaven a dones i homes i assignaven llocs totalment oposats en la societat. D’aquesta manera, un gran
ventall de pràctiques culturals, estructurals i educatives van contribuir a assentar aquestes desigualtats, que sentenciaven a les dones a la invisibilitat. Però com déiem abans, estem davant de temps de canvi, temps de dones i empoderament, on una de les principals característiques que estem observant és la transformació que ha suposat per a les dones, com a ciutadanes, ser preses en consideració, sentint-nos protagonistes dins d’un escenari on havíem assumit ensopegar amb infinits obstacles estructurals i culturals, tant en l’accés al coneixement (i reconeixement), als recursos i en definitiva al poder. Aquest canvi de paradigma en la societat ha suposat que les dones comencen a viure i experimentar una realitat ben diferent al que abans del segle XXI parei-
xia quasi impossible. Estem davant d’una autèntica revolució, que no sols ha transformat la societat en l’augment de la participació de les dones en l’àmbit públic, sinó que és una lluita que implica també als homes, per tal d’aconseguir una societat més justa, equitativa i diversa. L’empoderament femení també s’ha vist reflectit a les Falles, on la participació de les dones a la cultura és molt notable, així com també s’ha vist una revolució en la critica, els missatges i l’evolució d’aquesta festa, on cada vegada podem veure més artistes falleres, pirotècniques o presidentes.
Les Falles també són un espai que anem conquerint les dones, i a la nostra ciutat, ja podem veure com, junt amb les celebracions tradicionals, també trobem als carrers de Gandia espais on denunciar el sexisme i/o agressions masclistes, els Punts Violeta, així com premis específics per tal de reivindicar i fer visible la diversitat. Aquests canvis i revolucions, que temps enrere pareixerien impossibles, ja formen part de la realitat i programació de les nostres festes, i aquest és el major orgull i mostra d’empoderament, no sols de les dones, sinó com a societat.
Àrea d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives Ajuntament de Gandia 39 // FALLA BENIPEIXCAR
Falles per a totes i tots Les falles representen una oportunitat de cremar el vell, el dolent, la qual cosa no volem, per a deixar lloc al nou, una nova oportunitat per a començar de zero, o com poèticament ens mostra l’ocell fènix, renàixer de les cendres. Sembla que no passen els anys, que vivim aquesta il·lusió, aquesta emoció com ho féiem abans, seguint tradicions, amb els mateixos costums. Alegria, emocions a flor de pell, dies i nits de gran intensitat, on sembla que no existeix un demà, vivint de gom a gom totes les hores, sentint amb intensitat les relacions i amb freqüència perdent el control amb ajuda de l’alcohol i altres elements. Sembla que no existeix el demà, que el casal és el centre de l’univers, que el temps té un altre ritme, però és igual per a ells que per a elles? Sobre la base de la tradició es continuen perpetuant els rols de l’home i de la dona, relegant a FALLA BENIPEIXCAR //40
aquesta a un segon pla, permetent que l’autoritat i els càrrecs que la representen siguen masculins, cedint a la dona l’honor de representar a la bellesa i fragilitat… I senyores i senyors, sota aquells espectaculars vestits i voluminosos cancans, sota aquelles cares de porcellana perfectament perfilades amb maquillatge, existeixen persones fortes, capaces, i sobretot lliures de dir no, lliures d’actuar i dirigir, lliures de no fer les tasques de cura o de permetre que siguen ells els qui les facen, o encara millor, que les obligacions siguen compartides, sense esperar que siguen obligacions de ningú per raó del seu sexe. Arriben les nits, quan ens alliberem de les vestidures, ens preparem per a viure de gom a gom, intentem unir els dies sense descans, enganyant al cos perquè no vulga parar, on les relacions es fan intenses i es viuen moments
que sembla que es quedaran ací, no importa si perdem el control. Però perdre el control no pot, no deu, significar perdre el respecte, no necessites sentir no, saps el que no està bé. L’alcohol no justifica l’abús, ni la irresponsabilitat, no justifica l’aprofitar l’ocasió. Sentim casos de violacions, en els quals hi ha hagut resistència, igual que casos en els quals inicialment semblava que no n’hi havia, i hi ha molts més casos que no sentim, que no es compten, que queden tapats, amagats sota capes i capes de vergonya. No es tracta d’homes i dones, es tracta de respecte, es tracta de tots i totes, es tracta de saber-nos amb els mateixos drets i no pensar que ningú és superior a ningú, ni pel simple fet de ser més fort sotmetre a una altra persona. Per unes falles per a tots i totes!
Bárbara Ortiz Prieto Educadora Social. Associació La Rosa dels Vents per la Igualtat de Gènere
Falla Infantil Barri Benipeixcar
41 // FALLA BENIPEIXCAR
l i t n a f n I t í n t r e a d i M s z e m Pre ó G r o íct V
Benvolguts fallers i falleres. Sóc Víctor, curse 5é de Primària i m’agrada jugar al bàsquet i als videojocs. Enguany sóc el president infantil de la nostra falla, estic molt il·lusionat però també nerviós, doncs són molts els actes on junt la nostra reina infantil, la meua amiga Paula, a la que acompanye des de que teníem 3 anys, tenim la responsabilitat de representar a tots els xiquets i xiquetes de la falla. Però també molt content de poder gaudir enguany de la festa d’una manera diferent, vivint-la des de lo més alt. I sense d’oblidar els coets, la música, els dinars, sopars, disc mòbil i la plaça de Benipeixcar on tants bons moments vivim els xiquets de la comissió. Sense més bones festes a tots i totes i visca la Falla Benipeixcar! FALLA BENIPEIXCAR //42
43 // FALLA BENIPEIXCAR
l i t n a f n I a l l a F e la érez
d a n i e R
enudeta m e d s e d Un somni eix per a Paula mpl Que es co paraula p a c a r b o No ens s eineta. R a r t s o n de Per parlar
FALLA BENIPEIXCAR //44
P y a l B a l Pau
45 // FALLA BENIPEIXCAR
l i t n a f n I c o F a r l e e u g d l e Reina orrás F Lucía B
s nats i falle a g e r , t a t s i Am el que voli , c o f l e d a Reinet que naixia e d s e d a r e Fall les flames. à r d n e r p a ll Enguany e
FALLA BENIPEIXCAR //46
47 // FALLA BENIPEIXCAR
l i t n a f n I y a a l n B i r o c d s a l Pa B a m m Ge
no s’amaga tes a n i r d a P r De se s Reine e l b m a r a est Ella volia les festes e d p i c í t r a Ser p opaga. r p a i r g e l ’a Ser qui l
FALLA BENIPEIXCAR //48
49 // FALLA BENIPEIXCAR
a t e a l n o i l u l i q F r a guera M Laia Fel
esentar r p m e l o v os Filloleta v , com calia lera D’arrel fal na des de que naixia cia Laia, valen e Benipeixcar. ria d Serà histò
FALLA BENIPEIXCAR //50
51 // FALLA BENIPEIXCAR
Cens Infantil Aparisi Pérez, Laura Aparisi Pérez, Neus Ascó Signes, Marc Blasco Blay, Gemma Blay Pérez, Alejandro Blay Pérez, Paula Borrás Felguera, Joan Borrás Felguera, Lucía Canet López, Marta Cuquerella Tarrazo, Teo Escrivà Orengo, Natalia Felguera Marquina, Júlia Felguera Marquina, Laia Gómez Martí, Oscar Gómez Martí, Victor Llorca Serisola, Martí Llorca Serisola, Sergi Martínez Vitoria, Jaume Martínez Vitoria, Neus Mascarell Borrás, Jacobo Mascarell Borrás, Jorge Pascual Bou, Carla Pascual Bou, Marc Romero de Ávila Pérez, Emma FALLA BENIPEIXCAR //52
Esbรณs Falla Infantil 53 // FALLA BENIPEIXCAR
Explicació de la Falla Infantil El Jardí de les delícies Al voltant de l’any 1500, Jerònim Van Aken conegut com “El Bosco”, pintà el tríptic que hui coneguem com “El jardí de les delícies”. Replet d’éssers fantàstics, prompte va captivar a tot el món, fins i tot a Felip II, Rei d’Espanya uns anys després. El monarca el va adquirir i des d’aleshores formà part del patrimoni nacional i des de 1939 està exposat al Museu del Prado. El nostre artista Toño Savall, ha volgut reinterpretar aquesta obra a la nostra falleta, però per tal d’imaginar tots els éssers que apareixen al tríptic, ha comptat amb l’ajuda dels nostres infantils que han dissenyat tots i cadascun dels animals que habiten el nostre jardí. Un famós pintor d’Holanda un fantàstic jardí va pintar replet de criatures màgiques i misteriosos animals. Molta imaginació va tindre aquell flamenc afamat i per estar a la mateixa altura l’artista amb ajuda ha contat. Els infantils de la falla s’han posat a dibuixar i han pintat animals màgics per tindre el jardí somniat. Tots els animals estan lliures i no pateixen cap mal però com estan fets amb parts molt dolces més d’un se’ls voldrà menjar.
FALLA BENIPEIXCAR //54
ANIMALS D’AIRE Un flamenc amb cos de dònut amb llargues cames i elegant descansa en una sola pota al costat d’un curiós elefant. Una àguila dalt de la falla vola per sobre els nostres caps amb ales de meló d’aigua, Busca i la trobaràs. Un pardalet groguet, que segur que és un canari per ales té platanets anomenant-se així, res extraordinari. Hi ha un pingüí que sap volar i te la panxa de clementina està mirant constantment la mar, per tal de pescar una sardina.
ANIMALS DE TERRA La pelussa del nostre kiwi no és gens dolceta de tocar, ja què és un eriçó i les punxes t’ho impediran. En conter de grans orelles, el nostre curiós elefant, té un parell de cireres vermelles amb les quals escolta la banda passar. El caragol ha renovat casa i no ha volgut estalviar i ara viu en una maduixa i és l’enveja del veïnat. La tortuga platanera per tal de córrer més que mai, en conter de xicotetes potes ara té pells de plàtan relliscants.
ANIMALS D’AIGUA Si a l’hora del desdejuni vols menjar-te un croissant, vés amb compte per on comences que un tauró et pot mossegar. La medusa ja no pica i mitja taronja està buscant per tal d’enamorar-se i una família formar. De molts colors són els peixets que en la falla pots observar pareixen caramelets amb el seu paper embolicats.
55 // FALLA BENIPEIXCAR
CONTE
La Senyora i el Perol Això era i no era, una xiqueta molt curiosa que vivia a la ciutat. Com que no coneixia moltes coses del camp, va demanar sa mare que la portara a veure tot allò que hi havia més enllà d’eixos carrers grans plens d’edificis, on ella sempre veia la gent trista, apagada, i amb molt poca gana de gaudir de la vida. Sa mare, que no les tenia totes amb ella, va acceptar amb la condició de que anirien agafades de la mà en tot moment, ja que ella tampoc havia estat al camp més enllà de contades ocasions quan era molt menuda. Durant el camí, la xiqueta no podia parar, emocionada, de recitar-li a sa mare tots els animals que anava veient mentre s’endinsaven en el bosc, i també tot tipus d’arbres i plantes
FALLA BENIPEIXCAR //56
que coneixia. Si no sabia què era el que veia, ho preguntava: - Mare, quin és eixe arbre que trau una fulla tant verda i unes flors tant blanques? Quina olor més bona fan eixes flors! - És el taronger, filla –li deia la mare, il·lusionada de sentir que la seua filla tenia tanta curiositat per la natura-. Les flors es convertiran, dins de poc, en unes meravelloses taronges, com les que et prepara la mare per berenar. Seguien el camí, i continuaren trobant-se amb animals, els quals la xiqueta solament havia vist als llibres de text del col·legi, o a contes que li llegien els seus pares abans de dormir. Esquirols, raboses, pardals de diferents tipus, també abelles, i la nostra protagonista no podia
parar de sorprendre’s en cada cop d’ull que donava quan alçava la vista cap a tot allò que l’envoltava. Pararen a esmorzar els entrepans de sobrassada que va fer la mare, els quals eren el menjar preferit de la filla. Mentre estaven segudes a la verda gespa dels camps, la dona li va prometre a la xiqueta que la portaria a veure una casa de camp, la qual ella mai havia vist. Acabaren d’esmorzar i s’endinsaren de nou en el camí. La mare, que no coneixia massa el bosc, es va deixar endur pel seu instint, i va buscar un lloc que semblava segur per intentar trobar una caseta de camp per ensenyar-li-la a la menuda. - No ens podem apropar massa, ja que des de l’entrada
al jardí fins l’edifici hi ha molt de tram, però filla, açò és una casa de camp de les que tant hem llegit als contes. - Mare, tinc por, pot ser que en aquest lloc habite alguna bruixa? Sé de bon segur que es mengen als xiquets en quan tenen ocasió. - No, filla, les bruixes solament existeixen als contes que et llegim, i estàs en la mare. És impossible que et passe res mal. La filla, com que confiava en sa mare, va perdre la por. Tant va perdre la por, que no parava d’insistir a sa mare en anar a veure una caseta més propera al seu camí, que no tinguera un jardí tant gran per poder observar bé la caseta. La dona, com que va insistir tant la seua filla, no va poder dir-li que no de cap manera. Però ella sabia que havia seguit el seu instint, i que li havia eixit bé una vegada, dues vegades anava a ser més complicat. El dia era assolellat al principi, però a poc a poc anava en-
fosquint-se com anaven apropant-se cap a les zones més profundes del bosc. De repent, la mare va veure un grup de dones en direcció contrària a la seua, i li va preguntar a una d’elles que d’on venien, ja que així ella podia saber què hi havia més enllà. La dona li va respondre que tornaven del llac, que s’estava molt bé allí però li feia por el temps, ja que a cada moment s’estava tornant el cel més i més fosc. Per eixe motiu se’n tornaven cap a casa, però encara tardaria un poc en ploure. La mare, després de sentir la dona del bosc, decideix continuar un poc més cap a dins del camp, i així buscar el famós llac, el qual segurament tindria molts tipus de vegetació i animals per poder ensenyar-li’n a la xiqueta. - Mare, creus que tardarem molt en arribar al llac? Tinc ganes de descansar un poc, em fan mal els peuets. - No filla, si elles tornaven del llac, no deu estar massa lluny, estigues tranquil·la, que, si
cal, la mare t’agafa en braços i et porta fins allí. - No mare, estic bé de moment. - Vinga, continuem, que la mare té ganes de que veges tantes coses de la natura com siga possible avui, ja que a la ciutat no ho tenim! La xiqueta, com que confiava en el criteri de sa mare, es va emocionar en la idea de veure el llac, i de poder observar tot allò que solament havia vist als contes que li llegien abans de dormir. Arribaren per fi al llac, i el temps ja estava molt tancat. Junt a l’aigua, una extensa explanada de gespa, la qual s’endinsava, sense tanques de cap tipus, cap a unes quantes casetes de camp. La filla va observar detingudament durant una estona tots els arbres que envoltaven aquelles cases, hi havien oms, roures, tarongers, llimeres, i de molts altres tipus també. A més va poder tornar a veure animals que portava trobant-se pel camí des de l’inici del bosc.
57 // FALLA BENIPEIXCAR
Des d’esquirols i raboses, fins a abelles, i algun que altre animalet que de volta en quan apareixia, però que ella no sabia identificar. La mare, que sempre estava atenta a la seua filla, patia perquè més prompte que tard anava a ploure, i no sabia com eixir d’allí en cas de que es posara a caure aigua, ja que no coneixia res d’allí. Al poc de temps van començar a notar, tant mare com filla, que unes gotes ben grans queien des del cel, així que van haver de pensar què feien, sabent la mare que no hi havia, en realitat, cap pla establert, i que el més fàcil seria córrer tapant ella a la seua filla amb una jaqueta. Però la filla, de repent, i sense dir res a sa mare, es va posar a camejar cap a les cases del voltant del bosc: - On vas, filla? No córregues, que pots caure i fer-te mal! - Vaig a refugiar-me de la pluja, mare. Segueix-me!
FALLA BENIPEIXCAR //58
- Pot ser perillós! No entrem a casa de cap desconegut! Com que estaven banyant-se, la xiqueta no va fer cas a sa mare i va continuar, fins cridar a la porta d’una de les casetes del llac. La mare va arribar a agafar-la, però en eixe moment, una dona major va obrir la porta.
Com que no cabia molta alternativa, tant mare com filla entraren a la caseta. Quan passaren, la van poder veure tota, i a més del que ja havien pogut observar, es van trobar amb una porta de fusta que semblava tancar una habitació menuda, i al costat un llit, amb una tauleta amb una làmpara menuda i un xicotet bany.
La casa tenia un aspecte envejable, des de fora es podia observar una taula redona menuda, amb una cistella de fruites on hi havien taronges, pomes i plàtans, una menuda cuina i un estant ple de llibres.
La dona, com anava avançant l’estona i es calfava el putxero, anava sent més i més amable amb mare i filla, però la mare no les tenia totes amb ella, i pensava que alguna cosa mala podia passar.
- Qui sou? –Va preguntar la dona-.
La filla, amb una innocència típica en xiquetes menudes, li preguntava curiosa per cada cosa que li semblava estranya o diferent al que ella tenia dia a dia en sa casa, un pis de la gran ciutat.
- Disculpe –va dir la mare amb veu tremolosa-, no coneguem el bosc, i la meua filla, com que s’ha posat a ploure, ha buscat refugi al primer lloc que ha pogut. - No hi ha problema, passeu i estarem ací fins que passe la pluja. Vos prepararé un plat de putxero i així us templeu de nou.
La dona major, amb molta educació i un encant que a la mare li anava semblant cada vegada més sospitós, li responia a cada cosa. Fins que la xiqueta va preguntar una cosa que no deuria:
- Què hi ha en aquella habitació? Puc passar? –Referint-se a l’estància separada per la porta de fusta. - No! És un rafal en el que tinc molt de trasto i està molt desordenat –es va posar una mica nerviosa-. La mare, que en eixe moment va agafar molta curiositat per saber que s’amagava sota eixa porta, va aprofitar que la dona major va anar a veure el putxero, es va alçar ràpidament i va anar cap a la porta. La va obrir i... La senyora es va posar a cridar-li i com que no feia cas va parar, i no la va seguir. La mare va observar que hi havia una humitat molt gran, i un ambient molt tancat. Com que no hi havia llum, va utilitzar la llanterna del seu telèfon mòbil per observar el que hi havia en eixa estància. De repent, es va trobar amb quatre perruques rosses, al costat, dues de morenes, i després quatre calaixos de fusta que eren molt grans. Va con-
tinuar mirant i, de repent, va sentir una portada. La senyora havia tancat el rafal! I quan va tornar la mirada cap avall, hi havien ossos menuts.
Sa mare, que ja no sabia què fer, va agafar una cadira i la va tirar contra la senyora, i va caure redona, deixant a la xiqueta fora del perol per molt poc.
Amb tota la presa que va poder, va pujar les petites escales que hi havien, i amb molta força va intentar obrir la porta, ja que sabia que estava tancada amb clau. Com que no podia, es va posar a cridar.
La xiqueta, de sobte, va despertar a la seua habitació i va veure a sa mare, dormida en una cadira, i amb la làmpara il·luminant-li la cara, amb un conte entre les seues mans. Tot havia estat un mal somni:
La xiqueta, que va veure la situació, es va posar a córrer per la caseta, ja que no podia escapar d’ella, i fugia per dins de la dona major. Fins que aquesta la va agafar en braços i es va posar a dir-li que no estigués nerviosa, que no volia fer-li res.
- Mare –la va despertar-, no vaig a deixar mai de fer-te cas. Sempre seguiré els consells que em dones.
La mare, de repent, amb una forta potada, va aconseguir obrir i eixir, i es va dirigir cara a la dona. La xiqueta va evitar que passara res, posant-se entre mig de les dues. I la dona va voler donar una explicació. Mentre va intentar parlar, va tornar a agafar a la xiqueta en braços i la va intentar tirar dintre del putxero!
- Filla –li va agafar la mà-, sempre vaig a estar al teu costat, i vaig a cuidar-te. Per cert, vols que anem demà al camp?
La mare, sorpresa perquè no entenia res, va intuir que la seua filla havia tingut un malson, i li va respondre:
59 // FALLA BENIPEIXCAR
Màgia a Benipeixcar Any rere any, el festival infantil és un motiu de reunió per als xiquets i xiquetes de la falla, on es converteixen en els vertaders protagonistes de la història i al costat d’ells i elles, els seus pares, mares i membres de la falla, que, amb esforç i dedicació aconsegueixen que l’espectacle es pose en marxa. Com cada any, l’escenari del Museu Faller es converteix en la manera de demostrar tot el treball realitzat després de mesos d’assajos.
“Believer (One Voice Children’s Choir)” i comença la baralla entre elles i aquest conflicte posa tancament a l’espectacle.
Enguany el ball girava entorn una batalla, fades i bruixes simulaven la competitivitat existent entre les categories de les falles i, acompanyades amb la música, la representació adquiria vida. Tot és un somni, sona la cançó “Titanium (versió cover)”, les fades l’endolceixen amb “Unstoppable (Sia)” i el que sembla idíl·lic es torça quan entren en escena les bruixes, els qui s’apoderen de l’escenari a poc a poc i es converteixen en les reines de l’escena, “Bad Guy (Billie Elish)” és la seua banda sonora, però els problemes venen quan sona
Van ser uns dies tibants, de nerviosisme, però alhora plens de ganes i entusiasme. Conforme s’anava acostant el dia i s’ultimaven els preparatius es respirava en l’ambient la il·lusió. Una vegada darrere de l’escenari, les xiquetes i xiquets cara el públic i els pares i mares expectants en els seients no vam poder fer menys que traure a la llum tot el treball, el qual, va superar amb escreix les expectatives i va omplir d’alegria el Museu.
FALLA BENIPEIXCAR //60
Els moviments eren molt variats, mesclant el ball clàssic amb altres moviments més dolços, fins als més moguts i trencadors de la música actual. Amb una escenografia simple, un llit adornat de llums donava inici a l’espectacle i el joc de llums i focus il· luminava tot el ball posterior.
Adriana Pérez Serra Delegada Artística
Jocs Busca i marca les següents paraules
Sopa de Lletres
EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
BOSCO DELÍCIES DONUT GIRAFA JARDÍ PLATANER VEGETACIÓ
61 // FALLA BENIPEIXCAR
ESBRINA LES PARAULES AL BLANC
Mots Encreuats
1 2
3
4
5
6
2. QUADRE 5. FALLA
3. DOFÍ 6. NINOT FALLA BENIPEIXCAR //62
VERTICALS 1. Conjunt de vegetals a un bosc. 3. Animal amigable per malabars.
1. VEGETACIÓ 4. REINES
HORIZONTALS 2. Enguany el monument va sobre un d’ells. 4. A la falla infantil en tenim dues en 2020. 5. Monument que ens agrada a tots els fallers i falleres. 6. Part del monument que pot ser indultada.
Acolorir
PINTA LA TEUA FALLA
63 // FALLA BENIPEIXCAR
El Museu Faller de Gandia com eina edutativa Una vegada més podem estar orgullosos de tot el que significa el Museu Faller de Gandia i la seua implicació en l’entramat social en el qual s’emmarca. És una insistent dins de la nostra societat infravalorar o únicament quedar-nos amb les parts més negatives de projectes, idees, actuacions que, contradictòriament, fora del nostre àmbit d’actuació són vistes com un referent i un trajecte a seguir. Ja hem par-
FALLA BENIPEIXCAR //64
lat del Museu, s’ha escrit molt sobre ell, de les dificultats que ha tingut, del seu caràcter únic i del seu valor museològic i museístic, ja sabem que no hi ha un altre igual i que així està reconegut per l’ICOM i per la UNESCO. Ara bé, el que des del nostre punt de vista és més important i fa que el Museu Faller de Gandia estiga viu és la relació tan directa que té amb el col·lectiu de les Falles i amb totes les
persones que el representen directament o indirectament. Açò que sembla incoherent ha sigut el més complicat i de fet no hi ha un altre que tinga aquesta particularitat. Aquest article mai haguera estat escrit si les comissions falleres no estigueren implicades i no utilitzaren el Museu com a eina de treball i estudi. En aquest cas la Falla Benipeixcar, més concretament de la mà de Domingo, ens va plantejar un projecte que ens pareixia in-
L’artista Toño Savall
teressantíssim amb el qual, els més menuts de la comissió, després de fer una visita al Museu i aprendre sobre el procés de
Creadors de l’obra “ El jardí de les Delícies”
construcció i el seu significat farien entre tots, els dibuixos que plasmarien l’esbós de la seua falleta infantil de l’any 2020.
D’aquesta manera els xiquets i xiquetes imaginaren, dibuixaren, dissenyaren, tot allò que serà desenvolupat per l’artista
65 // FALLA BENIPEIXCAR
faller Toño Savall. El Museu és ací una eina que únicament ha fet que ells i elles, després de fer-se una idea de com treballa un artista faller, de quins materials utilitza, de veure els indultats d’altres anys, d’explicar que signifiquen... articulen d’una forma constructiva la seua imaginació i proposen les seues idees sobre NINOTS HÍBRIDS lema de la seua falleta que serà part de tots ells. Aquesta activitat que va portar a terme la Falla Benipeixcar té un valor didàctic, pedagògic, creatiu, de treball en grup...que va més enllà. És aconseguir fer com pròpia tota una sèrie de conceptes que estan allunyant-se dels més menuts i que són fonamentals per a consolidar i entendre el moviment faller; posar en valor el Museu i la seua capacitat de
FALLA BENIPEIXCAR //66
transmissor de la tradició, de la nostra història i dels nostres treballs autòctons, implicar des de menuts als xiquets i xiquetes en la comissió, en la creació i en el monument fer-lo part d’ells perquè al cap i a la fi són els que mantindran la tradició en el futur. Esteu atents perquè El Jardí de les Delícies pren forma, i aquesta vegada no és un tríptic pintat a l’oli sinó un jardí d’allò més peculiar, aquesta magnífica obra de gran simbolisme serà desxifrada posteriorment per tots els vianants que s’apropen a descobrir-la. Una vertadera obra d’art fascinant carregada de gran misteri i creativitat vos espera. Pau Plana i Alberto Bou Museu Faller de Gandia
67 // FALLA BENIPEIXCAR
Guia Comercial
69 // FALLA BENIPEIXCAR
COMPRA-VENTA DE CHATARRA, METALES Y BATERÍAS
Pol. Ind. Vergel. C/ Villajoyosa, 3. Apdo. Correos, 61 03770 EL VERGER (Alicante) Tels. 966 439 632 - Móvil 619 264 912 victor@tarrasomp.es
FALLA BENIPEIXCAR //70
CONSTRUCCIÓN
Tarrasó y Mari Paz, S.L.
DE
Almacén en Almoines C/ del Molí, 2 (frente campo de fútbol)
M A T E R I A L E S
Servicio de Contenedores Tel. 680 489 322
T A R R A S Ó Y MARI PAZ, S.L.
Transmisiones RAFAEL GARCÍA, S.L. Representaciones Industriales Reductores corona sin fin
INGENIERÍA, FABRICACIÓN, REPARACIÓN Y MANTENIMIENTO DE MAQUINARIA INDUSTRIAL C/ Benifaió, 29 · 46610 GUADASSUAR (València) Tel. (+34) 96 257 22 75 · Fax (+34) 96 257 20 73 · Móvil 679 217 346 rinoxasl@rinoxa.es · www.rinoxa.es
71 // FALLA BENIPEIXCAR
GESTORIA ADMINISTRATIVA CONSULTORÍA D’EMPRESES ASSESSORIA FISCAL, COMPTABLE I LABORAL CORREDORIA D’ASSEGURANCES
C/ Sant Pere, 1 baix 46702 Gandia www.serrapiera.es
fisioteràpia i osteopatia col. nº 4238
628 693 366 www.fisioterapiaarantxa.com
FALLA BENIPEIXCAR //72
Fisioterapia Arantxa Sanchis @Fisio Arantxa
Carrer Músic Úbeda, 37 bajo izq. 46702 Gandia (València)
962 864 449 671 663 666
rondamotors@gmail.com RondaMotors
Avda. de la Vall d’Albaida, 5 - Tel. 96 286 49 06 C/ Madrid, 38 - Tel. 96 287 84 85 46702 GANDIA (València)
73 // FALLA BENIPEIXCAR
Dra. Arantxa Bolta Licenciada en Odontología Col. Nº 3099
C/ Constitució, 33 46727 Real de Gandia (València) Tels. 96 286 84 83 - 693 355 491
ADMINISTRACIÓN DE LOTERÍA Nº 2 Duc Alfons El Vell, 16 46701 Gandia (València) Tels. 96 287 37 84 - 96 287 73 44 elducdelasort@hotmail.com www.elducdelasort.es
FALLA BENIPEIXCAR //74
75 // FALLA BENIPEIXCAR
FALLA BENIPEIXCAR //76
77 // FALLA BENIPEIXCAR
Cristina Juan Selfa CORREDURÍA DE SEGUROS, S.L.
Tel. 96 287 19 49 - Fax 96 287 82 90 seguros@gestoriajuan.es Ciutat de Barcelona, 1 - 46702 Gandia (València)
FALLA BENIPEIXCAR //78
PIROTECNIA BORREDÁ, S.A. Camí de Xàtiva, 62 - Tel. 96 280 03 05 Taller: Partida Racó - Tel. 96 280 03 84 RAFELCOFER (València)
Servicio grúas y transportes especiales Ramón: 607 436 276 info@gruasferra.com Servicio elevadoras Fernando: 653 944 951 fmartinez@gruasferra.com Servico técnico Juan: 625 033 326 Tel. 96 286 38 42 · Fax 96 286 84 71 Avda. de Gandia, 6 y 8 · 46727 Ral de Gandia info@gruasferra.com · www.gruasferra.com
Departamento administración Amparo: 653 944 954 administracion@gruasferra.com
79 // FALLA BENIPEIXCAR
Tel. 96 280 80 03 Avda. de la Safor, 55 46729 Ador (València)
Jesús Mascarell FALLA BENIPEIXCAR //80
camp i jardí
Tel. 96 295 07 95 C/ Benicanena, 37 46702 Gandia (València)
Laboral Gealfis, S.L. C/ Abad Sola, 19 entlo. 46702 GANDIA (València) Tel. 96 296 00 00 - Fax 96 296 00 79 mdelafuente@cograsova.es
81 // FALLA BENIPEIXCAR
DECORACIÓN DE TODA CLASE DE EVENTOS • Montajes exclusivos en seco y artificial • Decoraciones de bodas civiles y religiosas: ramos de boda, coronas y centros para funerales • Adornos con flores: escenarios, fiestas patronales • Preparamos las casa para vivir los mejores momentos • Y por supuesto todo lo relacionado con el mundo de las Fallas
C/ Vallier, 10 96 287 26 15 95 286 67 10 Avda. República Argentina, 33 46702 Gandia (València)
moragues y ferrer asesores, s.l. C/ Abad Sola 9 entlo. 46702 GANDIA (València) Tel. 96 296 00 00 - Fax 96 296 00 79 pacomoragues@gestores.net
FALLA BENIPEIXCAR //82
Grupo GLORIAMAR
686 411 319 montielbertoestetica
C/ La Creu, 41 - Real de Gandia Tel. 676 584 239 yaizamorantestetica@gmail.com
83 // FALLA BENIPEIXCAR
Tel. 639 618 756 Pça. La Llibertat, s/n 46727 Real de Gandia
L’A.A.M. REAL DE GANDIA VOS DESITJA UNES BONES FALLES
www.pescadossalva.es
CALZADO Y COMPLEMENTOS Tel. 96 295 12 29 C/ Joan Andrés, 14 46701 Gandia
FALLA BENIPEIXCAR //84
C/ Fundació Vicent Ferrer, 3 Gandia - Tel. 960 917 143 C/ Bocairent, 2 Playa de Daimús - Tel. 696 322 085
búscanos en facebook
C/ La Creu, 41 Real de Gandia - Tel. 619 114 493
Tel. 96 287 81 08 46727 Real de Gandia (València) www.benavents.com
www.pescadossalva.es
C/ Fundació Vicent Ferrer, 3 Gandia - Tel. 960 917 143 C/ Rois de Corella, 8 46723 Almoines (València) Tel. 629 972 288 carolalinor@gmail.com www.soycarolino.com
C/ Bocairent, 2 Playa de Daimús - Tel. 696 322 085 C/ La Creu, 41 Real de Gandia - Tel. 619 114 493
85 // FALLA BENIPEIXCAR
JUAN ANTONIO GARCÍA LÓPEZ Gerente a.garcia@tamhiexca.com
Avda. Alcodar, 7 · 46701 Gandia (València) Tels. 962 868 961 · 606 327 348 info@tamhiexca.com · www.tamhiexca.com
Bar - Restaurante
Adoga
Especialidad en: Paella - Fideuà - Arroz a Banda Carnes - Pescados Rape en salsas Tel. 96 284 23 50 Part. 96 284 15 24 C/ Mallorca, 27 - Playa de Gandia
FALLA BENIPEIXCAR //86
96 295 05 67 San Pascual, 4 46701 GANDIA
Aquaris Platy Tel. 96 286 81 10 Cid Campeador, 5 46702 Gandia (València) info@platy.es • www.platy.es
MENÚ: LUNES: ARROZ AL HORNO Y MACARRONES. MARTES: PAELLA Y POLLO CON PATATAS. MIÉRCOLES: FIDEUÀ Y BERENJENAS RELLENAS. JUEVES: PAELLA Y CANELONES VIERNES: PIMIENTOS RELLENOS96 DE TOÑINA 295 O05CARNE 67 Y ARROZ AL HORNO Y POLLO CON PATATAS.
San Pascual, 4 46701 38 GANDIA Tel. 96 287 63 53 · Dr. Fleming, · GANDIA 87 // FALLA BENIPEIXCAR
FALLA BENIPEIXCAR //88
ELABORACIÓN PROPIA Tel. 96 281 33 24 C/ 25 d’abril, 42 CASTELLÓ DE RUGAT (València)
MECÁNICA Y ELECTRICIDAD DEL AUTOMÓVIL
Tels. 636 043 223 // 609 602 633
Tels. 96 281 37 05 - 670 081 206 Camí Real, 9 - 46841 Castelló de Rugat
89 // FALLA BENIPEIXCAR
José Enrique Ferrer Molio Tels. 96 287 54 36 - 653 449 759 Lector Romero, 49 46702 Gandia (València) tallerbenipeixcar@gmail.com
REPARACIÓN DEL AUTOMÓVIL ESPECIALIDAD EN FRENOS MANTENIMIENTO Y DIAGNÓSTICO CARGAS Y REPARACIÓN EN AIRE ACONDICIONADO
Tels. 96 295 64 38 · 601 431 607 Av. de la Vall d’Albaida, 14 46702 Gandia robertoaparicisendra@hotmail.es
FALLA BENIPEIXCAR //90
CORREDURIA DE SEGUROS Guillermo Mascarell 628 125 877
Agraïm la col·laboració de totes les empreses i col·laboradors que fan possible que aquest llibret de la Falla Barri Benipeixcar siga una realitat 91 // FALLA BENIPEIXCAR
GANDIA
CIACIÓ CU LT
ENIPEIXC I B AR
O SS
L FA L L A B A
RR
A UR
A