CSJ-Cat Llibre edició 1993

.-

11

ELCAMI DE SANT JAUME .DE GALICIA

DE MONTSERRAT A SANTIAGO DE COMPOSTELA

~

Aquest llibre és una guía de viatge que acompanya el pelegrí jacobeu des de Montserrat a Santiago de Compostela. El tram catala esta profusament detallat i comentat, des de l'Abadia de Montserrat fins a Zaragoza.

El tram de Zaragoza a Santiago de Compostela, és un repas quilómetric dels pobles que saluden el pelegrí. També conté un seguit de normes i consells, tant per a pelegrins a peu com a bicicleta, i una utilíssima llista d'albergs per a pelegrins del Camí frances, des de Logronyo a Santiago de Compostela.

ELCAMI"""' DE SANT JAUME """' DEGALICIA DE MONTSERRAT A SANTIAGO DE COMPOSTELA

•

ASSOCIACIÓ D 'AMICS DEL CAMÍ DE SANT JAUME - SABADELL

Passeig de Can Feu , 91- 08205 Sabadell Tel. (93) 716 91 97- 711 45 15 Inscrita en el registre d 'Associacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 13.336 Membre fundador de la Federación de Asociaciones de Amigos del Camino de Santiago en España Sabadell, julio! de l'Any Sant de 1993

Aquesta edició ha estat realitzada gracies a la tasca dels membres de l'Associació d 'Amics del Camí de Sant]aume- Sabadell Anna María Carbonell Mireia Gargallo Lourdes Lluch Francesc Ferré Ferran Lloret ] ordi Xicola Ferran Zurdo i els amics pelegrins d 'Igualada, Barcelona, Alcoletge, Sabadell.

Portada: Fac;:ana de l'Església de Sant]aume del carrer Ferran de Barcelona Fotografíes: Ferran Lloret i Subirana Foto portada: Rosario Delgado Assessorament lingüístie: Montserrat Casanovas i Olivé Aquest treball ha rebut un ajut en el Concurs de Programes de la C~ FUNDACIÓ de l'Obra Social de la Caixa de Sabadell , C

Calxa de Sabadell

Hem comptat amb el suport dels monjas de l'Abadia de Montserrat.

Primera edició : juliol de 1993 Tiratge: 1.000 exemplars Dipósit Legal: B-25859-93 Compaginació i edició: DÍPTIC SL. - Sabadell

PROPÓSIT Aquest llibre ha estat realitzat, amb il·lusió, l'il·lusió que dóna el saber que és e l reCLtll del treball dut a terme i que aporta un esglaó a la llarga caminada que ens espera per poder gaud ir d 'un veritable Camí catala ele Sant Ja ume ele Galícia.

Sabem que els principis són clifícils i que els primers passos sempre son vacilants, pero mai hem clubtat d 'estar fent camí, un camí pels pelegrins de Catalunya que gaucliran del Camí. També sabem que tot és millorable i amb aquesta esperanp seguim treballant.

Ha estat un treball gratificant, un esfon;: amb a legria,un sofrime nt amb silenci: ha estat un pelegrinatge abans del pelegrinatge.

Dono l'agrai'ment a totes les persones que ha n col·laborat en la recerca, senyalització del Camí, i en la publicació d'aquest primer llibre sobre e l Camí de Sant Jaume ele Galícia a Catalunya , que ha significat recuperar una tradició preterita, pe rque els pelegrins cl'avu i puguin espiritualitzar e l camí ele la Vida , ele la forma més ancestral: caminant.

Ferran Uoret i Subirana President de l'Associació d'Amics del Camí de Sant jaume- Sabadell

5

PRÓLEG DE L'ABADIA DE MONTSERRAT Sigui quina sigui la seva situació, l'home damunt la terra és un pelegrí, que durant els dies de la seva vida en aquest món, cerca amb esfon;: i esperanc;a el camí per arribar a la plenitud. Per aixo , sota formes ben diverses , des de l'antiguitat fins als nostres dies , els homes han reflexionar sobre la seva condició itinerant.

Tot pelegrinatge comporta una ruptura amb la situació habitual, és a dir, deixar la comoclitat de cada clia, per a posar-se en camí. El camí és principi de plenitud, pero sobretot possibilitat per anar-nos buidant del pes feixuc de tantes coses que ens impedeixen caminar. El camí és, encara, recerca.

Recerca, d'un mateix, deis altres , de Déu. Al llarg del camí, hom fa !'experiencia del trobament amb Aquell que l'ha cridat a posar-se en camí.

El pelegrinatge no pot ser fet mai com un esport, hom camina per respondre a una crida, inconscient la gran majoria de vegades, crida de Déu, crida de la vida mateixa. Al llarg ele l'intineri caldra estar ben atent per saber qui ens crida a sortir de nosaltres mateixos per empendre el camí que mena fins un Santuari.

El pelegrinatge transforma l'home ele socarre!, de tal manera que en retornar al !loe d'origen, al món quotidia, hi retorna d 'una manera renovada.

L'experiencia del camí, ens porta a clesarrelar-nos deis propis egoismes per restar oberts, com el camí, a ls altt·es i a Déu. Per aixo els fruits del camí són la solidaritat i la comunió.

Els bons amics de l'Associació del Camí ele Sant Jau me de Sabaclell, ens ofereixen ara, com a signe de la seva propia experiencia i per tal d'ajudar als altres a caminar, aquest volum que recull les vies que menen des del Santuari de Montserrat al Santuari de Santiago de Compostela. Estic segur que sera útil pera tots els qui amb l'iLlusió emprenen el camí cl'aquest pelegrinatge, sota l'esguarcl ele Santa Maria de Montserrat.

Montserrat, 11 de julio! de 1993 Solemnitat de Sant Benet Pare Josep-Enric Parella da , osb Sacrista Major de la Basílica de Montserrat.

6

ASOCIACIONES DE AMIGOS DEL CAMINO DE SANTIAGO FEDERACIÓN ESPAÑOLA Lejos quedan los tiempos medievales en que se nos presenta al hombre como "homo viator", que camina y se mueve ..... y en cambio, cuando el siglo XX está a punto de cerrar su historia, asistimos al renacer de un tiempo en que aparecen nuevas gentes que buscan un camino que andar, un espacio físico que recorrer, un tiempo personal que oc upar a ritmo de otros tiempos.

El Camino de Santiago, que fue lu gar propicio para e l viaje y la peregrinación en siglos pasados, tuvo tiempos de gloria y esplendor, que fueron poco a poco silenciándose hasta llegar cas i, solo casi, a ser memoria histórica. Incluso en tiempos de sequía pertinaz de peregrinos el Camino de Santiago siguió siendo un recorrid o de minorías.

Pero as istimos en los últimos años a una revitalización de la Ruta Jacobea, del Camino de Santiago por excelencia el llamado "Camino Francés a Compostela". A la vez observamos que otras tierras y lugares de España, que completaban la red de los Cam inos a Santiago, buscan a través de la historia y encuentran a través ele las investigaciones aque ll os lug ares por donde los peregrinos transitaban para confluir en e l Camino de los Caminos.

A las Asociaciones ele "Amigos del Camino de Sa ntiago" se debe en buena parte este resurgir popular de la Ruta.Gentes de toda edad y condición, ele diferentes cu lturas y costumbres, de amplios conocimientos y más amplios espíritus, trabajan hoy porque e l Camino de Santiago no só lo sea el recuerdo del pasado, sino la viva realidad del presente, para nuestro estímulo y para e l de las generaciones venid eras.

Fieles a los postulados de investigación, ayuda al peregrino y popularizar e l conocimento de los Caminos a Santiago, la Associació d'Amics del Camí de Sant jaume de Sabadell, miembro fundador de nuestra Federación Española ,nos sorprende co n este "Camí de Sant jau me de Galícia - de Montserrat a Santiago de Compostela", una p laus ibl e idea y una muy loab le intención ele acercar a los catalanes su camino para entroncar con los que junto a otras zonas de España, nos ll evan a la meta común de todos nosotros: Santiago de Compostela .

Con la lectura de esta guía, debida en buena parte al entusiasmo de Ferran Lloret, la asociación de Sabadell cumple con uno de sus objetivos, y e l resto ele las asociaciones nos congratulamos porque es una demostración mas ele que e l Camin o es a lgo vivo que va reclescrubienclo las sendas que conducen a Compostela, meta común de nuestros afanes y quehaceres.

Angel Luis Barreda Ferrer Presidente Carrión de Los Condes, julio de 1993

7

INDEX Propósit: Saluda del President de l'Associació d 'Amics del Camí de SantJaume- Sabadell Ferran Lloret i Subirana _ __ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

5

Próleg de l'Abadia de Montserrat P.Josep-Enric Parellada, osb. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

6

Carta del Presidente de la Federación de Amigos del Camino de Santiago de España AngelLuísBarreda __________________________________________

7

Introducció al Camí de SantJaume de Galícia José Fernández Arenas _____________________________________ Guía del Camí - tram catala -de Montserrat a Igualada-=------------------------------ d'Igualada a Cervera _______________________________ -de Cervera a Tarrega _______________________________ -de Tarrega a Lleida _________________ -de Lleida a Fraga ___________________

11

15 28

44 51 66

Guía del Camí - tram aragonés - de Fraga a Zaragoza ------------------------------- 74 -de Zaragoza a Logroño _____________________________ 77 Guía del Camí - Camí Frances - de Logroño a Santiago'------------------------------- 79 Normes d 'ús deis refugis _______________________________________ 83 Normes i consells_______________________________________________ 84 Al caminar____________________________

86

El Camí en bicileta __________________________________________

87

Consells d'un pelegrí expert __________________

89

Oficines d'informació al pelegrí _________________________________

90

Associacions d 'Amics del Camí ___________________________________ 91 Bibliografía _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

92

INTRODUCCIÓ Santiago de Compostela ha estat durant molts segles un dels centres de peregrinació més important del Cristianisme. Cumplía tots els requisits necessaris: la tomba ambles reliquies d'un Apóstol, Sant]aume el Majoro Boanerges, fill del tro o !lampee, l'utilització del Sant com emblema i senyera contra els enemics heretges musulmans, Sant]aume Matamoros i Sant]aume de !'Espaldarazo, !'estar situada la tomba a les proximitats de la fí de la terra , Finisterre, i les condicions adequades per a caminar amb dificultat i sacrifici cap a occident, la mort del sol.

Ben aviat es fixa el camí amb l'ajuda dels monarques i els monjos, Camí Francés o Camí Reial , s'omplí de fites religioses, assistencials i llegendaries o miraculoses, esglésies, monestirs , hospitals i albergs.

Els creuers o "humilladeros" i les ermites servíen per indicar les cruilles o llocs i les cal¡;ades i els ponts, defensats per ordres militars, facilitaren els camins.

Així nasqué el Camí de Sant Jaume de Galícia com a arteria principal de les rutes jacobees que procedien de tot Europa, fins arribar a la tomba de !'Apóstol a Galícia; Jacobstrasse, rues , Camí de Sant Jaume , Camino de Santiago.

Pelegrí es l'estrany o estranger que abandona temporalment tot el que té, i per voluntat propia o imposada en penitencia religiosa, camina en l'espai i el temps per un lloc desconegut cap a un fí intencionat. Es veu obligat a cercar el camí, a viure de l'ajuda de l'almoina i la caritat i a patir tota mena de penalitats.

Caminar coma pelegrí té una motivació: cercar un fí. Aquest fíes el trabar-se amb un mateix en front a una pregunta religiosa o simplement existencial, és el silenci del Camí, perque caminar és callar.

No conec cap pelegrí de Santiago, que no es manifesti d'una manera positiva, després d 'haver realitzat el Camí. Com a mínim el Camí marca, solen dir tots.

En el Camí de Sant Jau me de Galícia hi ha a més un sentit historie: el coneixement dels monuments d'art, les llegendes, la poesía i la gent. Només aixó és raó suficient per a fer el Camino, que mai defrauda. Per aixó ha estat designat com a Itinerari Cultural Europeu l'any 1987 pel Consell d 'Europa.

Pero no hem d 'entendre el Camí de Sant ]aume en el sentit d 'una ruta prefixada, sinó que les rutes son múltiples, i de moltes procedencies, encara que la motivació sigui variada i el fí o termini únic. Per aixó hem defensat sempre la pluralitat dels Camins de Santiago.

Existeix la sensació de que Catalunya s'hagi mantingut al marge del moviment jacobeu i de la pelegrinació a Santiago de Compostela. Pero la realitat és molt diferent.

11

Históricament Catalunya es un país que, des del primer moment, connecta amb tot el jacobeo, com s'ha pogut demostrar en publicacions recents. A l'actualitat el nombre de pelegrins que, d'una manera o d'altra, fan el viatge a Santiago és molt gran. El culte religiós a !'Apóstol Sant Jaume a Catalunya era molt freqüent des dels primers segles del Cristianisme. Una tradició molt estesa vol creure que el Sant va predicar a Barcelona, Tarragona i Lleida.

Sobre la pla~a romana de Barcelona es construí ben aviat un temple dedicat a Sant Jaume, que al segle X es considerava molt antic; desaparegué en el segle XVII. Resta el nom de Pla~a de Sant Jaume , centre polític i cor de la ciutat i de tota Catalunya. Un Goig antic canta: En la plaf:a tan amada que du el vostre nom preat aquel! temple de la pla(:a molt temps ha Jou derrocat i la vostra imatge passa al vell de la Trinitat.

Les restes topografiques, arqueológiques i costumbristes que encara poden observar-se al llarg i ample de Catalunya, demostren aquesta devoció per !'Apóstol SantJaume i les seves despulles.

El nom de Jakob, Iacobus, Jacques, Yago, Diego, Sant-yago, James, Jaime, Jacme, Giacommo, Jaume, és tant usat en les advocacions d'esglésies en Catalunya, i coma nom de les persones, que en cap altre pais és tan freqüent. Molts pobles celebren la festa major en la data del mes de juliol que correspon a SantJaume, el dia 25.

Llocs com Font Romeu, Font Bordonera, Peu de Romeu, Santa María del Camí, !'Hospitalet, Portal dels Romeus, etc., fan referencia a llocs por on pasaven els pelegrins.

En l'art, els retables pintats o escultores, amb referencies a pelegrins o al-lusions a Sant Jaume, es tan nombrós que el gran especialista ]. Gudiol, digué "Sant jau me resulta ésser un deis apostols que més vegades hem de trabar a les nostres pintures murals ". És suficient esmentar el mural del reflectori de la Seu Vella de Lleida, del segle XIII, o el retaule de Frontanya, en el museu de Solsona, que recullla trasladó de !'Apóstol a Espanya i la llegenda del gall i la gallina, que té el seu origen a Santo Domingo de la Calzada, a La Rioja o el capitel! de Santa María de Porqueres a Banyoles, amb Sant Jaume pelegrí amb conxa.

En el Llibre Vermell de Montserrat es conserven can~ons de pelegrins, algunes compostes per monjas del Monestir,per a substituir-ne altres de més profanes que duien des d'Europa.

L'any 905, el bisbe d'Urgell consagra Sant Jaume, l'església de Frontanya, davant la presencia dels dos fills del comte Guifré el Pilós. Aquest temple inicia la serie d'esglésies catalanes que des del segle X fins el segle XII "té per finalitat la pelegrinació a SantJaume de Galícia", com afirma Puig i Cadafalch.

12

Alguns anys després, l'any 959, tenim constancia del primer pelegrí catala, l'abat Cesari de Montserrat "jo acudía a la casa de Sant ]aume de Galícia seu apostólica, que esta enterrat en la seva apostólica Galícia ". L'abat de Montserrat anava alla, i no a Roma , per a confirmar la seu episcopal de Tarragona.

Des d'aquesta data el nombre de pelegrins que anaven a Sant Jaume de Galícia i que estan registrats en arxius de Sant Pere de Roda, Vic, Seu d'Urgell, Lleida, Sant Cugat etc. , és enorme i perteneixen a totes les classes socials. Alguns llocs teníen un ritual especial per a la bendició dels pelegrins, com actualment encara es fa a Roncesvalles. No es podría reiniciar aquest ritual a Montserrat?.

Un dels monuments més convincents d 'aquestes pelegrinacions és la del monjo de Ripoll, Arnaldo del Monte, que va a Sant]aume de Galícia i fa una copia de la guia deis pelegrins del famós Códice Calixtino, atribu"it a Aimerich Picaud. Era necessari per als romeus i es conserva a l'arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona, pertany a l'any 1173.

Pero no solament anaven en pelegrinació persones privades, complint un vot voluntari o imposat per penitencia, sinó també persones comissionades 'Pelegrins en delegació " de la ciutat de Perpingan, Barcelona, Girona i d 'altres, de les quals en tenim relats i constancia.

La corporació i l'ajuntament despedien solemnement aquests representants pelegrins que anaven a Sant]aume de Galícia suplicant emparen front de les pestes i epidemies que asolaven les ciutats durant els segles XIV,XV i XVI. Hem de comptar, a més , amb la gran massa de romeus que venien d 'Italia, Fran<;:a i pa"isos de l'est europeu , per terra i per mar. Alguns d 'aquests pelegrins escriurien després la "seva guia" o impressions viscudes en el Camí,com Albani, Laffi, Fontana, Bacci etc., Tots ells descriuen fets curiosos de la zona per on passen i reprodueixen legendes i noms de pobles. Alguns es troben a mb problemes de transit i a collida, és per aixó que tots procuraven provelr-se d'un salconduit o credencial des dellloc de parten<;:a.

Un buidat sistematic d 'arxius oferiría detalls de com funcionaven els hospitals a Catalunya, la manera d'ésser de les gents, els apats que els oferien, etc ....

Montserrat era un dels llocs més visitats i es constituíaa sí mateix un centre de pelegrinació, tant d'anada com de tornada de Sant Jau me de Galícia. !

Llastima que l'arxiu del Monestir es cremés ! Sería una font de dades sobre pelegrins a Compostela. Encara avui La Moreneta atrau milers de romeus que des de l'altura miren cap a Galícia, separada per 1200 quilómetres.

Un altre centre important era Lleida, on confluien qüasi totes les rutes catalanes, i on, una nit, arriba un pelegrí amb barret, bordó, conxa, peus descal<;:os i coixejant, perque una espina se l'hi havia clavat en un peu. Se senta a la vora del camí, per a intentar treure-la, mentre uns angels s'aproparen amb fanalets de llum, per ajudar-lo (altres diuen que eren lleidetans). Quan

13

aconseguí treure l'espina, es manifesta als lleidetans, que habían acudit devant el portent, coml'Apóstol Sant Jaume. Des d'aleshores existeix el lloc conegut com a Peu del Romeu i els nens celebren cantant amb fanalets la festa; Sant jau me ve de Galícia s'atura al peu del Romeu angels baixen llum per treure 's una punxa que té al peu.

Milers de pelegrins han passat per les rutes catalanes tot recordant aquesta llegenda, i d'altres més, fins arribar a Compostela.

José Fernandez Arenas professor de !'Historia de l'Art en l'Universitat de Barcelona.

Tram Catala

155,500 Qm.

Tram Aragonés

293,000Qm.

Camí Frances

584,000Qm.

Total Camí de Sant Jaume de Galícia

14

1.033,000 Qm.

TOPO GUIA DEL PELEGRÍ DE MONTSERRAT A SANTIAGO DE COMPOSTElA

TRAM DE MONTSERRAT A IGUAlADA Quilometres parcial _ _ _ __ Quilometres acumulats _ __

23,900 23,900

~ ,4 /

'

1

,'

'

1

1

,.,

METZ .

i

'

,'/

NANCV

i /

j

/

,.. ... /

1 //

/

//'/

.-,

·"'

/

/

/ /

/

/

/

/

/

/ /

/

/

'

/

\

VEZELAV ,'

1

SOUVIGNY

1

/

1

/

NEVERS

/

.J

1 / 1 ,.'ttNEBRA

1

1

1 1

l

' ',

'

1 1

,...""'

\

/

/

'

1

LYOO

1

1 1 1

r '

1

?S~WW<CA 1

,'.,

f/

} ,

MERIOA

\

'''e \

SEVILLA

___, Mapa de les víes de pelegrinació

15

TRAM DE MONTSERRAT A IGUAlADA Quilómetres Parcial/Total

0,0 . .. 0,0

0,4 . . .0,4

0,9 .. . 1,5

0,3 .. . 1,8

1,3 . . . 3,1 0,5 ... 3,6 1,5 ... 5,1 0,3 . .. 5,4

3,8 ...9,2 0,2 . . .9,4

0,2 ... 9,6

1,6 .. . 11,2 0,5 . ..11,7 0,8 12,4 0,2 . . . 12,6

Des de el bell mig de la Basílica de Montserrat s'han de baixar les escales que ens duran just a les escales de l'aeri de Montserrat a Monistrol , hem de seguir la carretera que ens porta al mirador i pla~a d 'aparcament deis autocars, on a !'esquerra trobem el Camí deis Degotalls, un camí pie de historia i romanticisme.

Comen~em el Camí deis Degotalls, que sens dubte és el paratge més comóde i bonic per a fer camí. Poc abans de concluir-lo, ens desviem a ma dreta per un corriol que baixa a la carretera.

Deixem el Camí deis Degotalls, i passem entre dues columnes de pedra que formen una porta. Hi un pal indicador: SANTA CECÍLIA 30 m. Si continuessim rectes, com unes cent passes més , arribariem a un paratge on no fa molts anys hi havia unes petites grutes que degotaven aigua , formant estalactites. De aquí ve el nom d 'Els Degotalls.

Sortim del corriol a la carretera, la seguim capa !'esquerra. Continuarem sempre perla carretera aproximadament uns set quilómetres, fins a Can Massana.

Passem pe! costat de l'aeri a SantJeroni.

Som a Santa Cecilia.

Columna indicant el miracle de la Verge.

A !'esquerra de la carretera hi trobem unes escales. És una variant muntanyenca que ens duu a Can Massana.

Soma Can Massana, crullla de la Cta . de Montserrat a Manresa.

Passem pe! mig de la masia en direcció a un turonet, tot pujant.

Fem servir el camí de servitut, utilitzat pels senders G.R. (senyal blanca i vermella) que també es camí romeu pels que venen des d 'Igualada (senyal blanca i blava).

Som a dalt de tot, a !'esquerra hi ha una torreta de guaita. Ens acompanyen les senyals G .R. i les blanques i blaves. A la nova vessant hi tenim al devant una vista de Sant Pau de la Guardia.

Seguim la carena, rectes fins arribar a Sant Pau de la Guardia.

Entrem a l'urbanització Montserrat Park.

Ens trobem devant del Bar "La Moreneta". Hi fan entrepans i plats combinats.

Després de passar el Bar girem pe! primer carrera la dreta.

Seguim les parets de la casa de !'esquerra tot pujant el caminet de la part del darrera de la casa. Seguim per un camí carener que ens portara a la N-II.

16

2,8 ... 15,4 1,0 ... 16,4 0,4 .. . 16,8

1,1.. .17,9 0,4 ... 18.3 0,6 ... 18,9 2,1.. .21,0

1,6 ... 22,6 0,4 ... 23,0

0,7 ... 23,7

0,2 . .. 23,9

Travessem la N-II, pel pont, seguim la carretera asfaltada en direcció a Castelloli.

Soma Castelloli. Seguim per l'Avinguda de !'Unió (serveis).

Sortim del poble i deixem un pont a la dreta que travessa la NH. Continuem recte cap a Les Cases de l'Alzina. Bar restaurant a l'altre costat de !'autovía.

Som a Les Cases de l'Alzina.

Deixem la carretera que seguiem i travassem la carretera, anem amunt perla dreta , la primitiva N-U. Travessem per sota del pont de !'autovía, i arribem a un polígon industrial que correspon a la sortida de l'autovia "Igualada-Est".

Arribem a la carretera N-11. Bar Carpi. Anem cap a la dreta , en direcció a Igualada . Passem per devant de !'empresa Punto Blanco i agafem el camí de servei para!· le! a la carretera.

Som dalt de tot del canvi de rasant. Veiem !'entrada de Igualada, seguim perla N-11.

Passem per devant d 'una discoteca i agafem el camí carreter en direcció a la carretera de Vilanova fins arribar als primers semafors d 'Igualada. Girem cap a !'esquerra.

Som a Igualada (serveis, hotel) , devant les piscines municipals del Requese ns. Hi ha una font a la pla<;a sota la Creu de les Butifarres.

Després d e travessar la via deis trens de la Generalitat, anem per les avingudes de Montserrat, de Caresmar, carrer Soletat.

Passem pe! devant de la parroquia de la Soletat. Travessem la plar;:a del Rei, on hi trobem l'antic hospital de Sant Bartomé, que actualment és l'escola de F.P. Ramon Tenería. Seguim pe! carrer Sant Bartomeu , Sant]aume, Sant Roe i Sant Sebastia. Travessem la pla<;a de la Creu, i continuem pe! carrer de Sant Simplici, Pla<;a Sant Joan , carrer Sant Agustí, Plap Castells, on hi ha una font.

17

~----------------- )3~

____________L____________ ~

1.

K: . --------~

MONTSERRAT Monserrat, bressol espiritual de Catalunya, muntanya de la comarca del Bages, és també i molt especialment una muntanya-símbol de un poble.

Situada a migjorn de la comarca. Dos municipis bagencs, Monistrol i Marganell, es reparteixen la meitat del territori montserratí. L'altra meitat correspon als del Bruc i de Collbató, de les comarques d'Anoia i del Baix Llobregat respectivament. Monserrat, és més que una muntanya serrada "mont serrat" és una autentica serra monumental.

Montserrat sorgí del mar fa deu milions d'anys i en les seves entranyes s'obriren coves, algunes celebres com lesde Collbató o les del Salnitre, aquestes iJ.luminades per Caries Buigas.

La seva base meridional té una altitud mitjana d'entre 570 i 590 m. L'extraordinari desnivell entre el pie de Sant Jeroni (1 .224 m.), i la profunda vall de la riera que corre als seus peus o !'altitud mitjana del Pla de Bages (250 m.) produeix l'efecte d'una altíssima muralla vertical, característica visió del vessant nord delmassís de Montserrat, arnb parets reals de més 300 metres d'alt;ada en aquest sector.

Montserrat, té una flora típica, el boix i el romaní; és pobre en fonts d'aigua corrent. Les pluges rellisquen rapidarnent per les parets de roca i les fonts calcercar-les als baixos del vessant bagenc, encarat al nord, i a la riera de Marganell. L'agricultura rnontserratina tingué manifestació en la vinya i en les oliveres, de la que ben aviat no en quedara res.

Existeix una gran activitat esportiva tant excursionista com d'alpinisme i espeleologia, dones la muntanya reuneix unes característiques apropiades.

Algunes coves han donat testimoni antic de la presencia humana. El museu arqueologic del monestir conserva exemplars interessantíssims de ceramica i peces de l'art neolític, trobades a la Cova Gran i a la Cova Freda, proximes al poble de Collbató.

A l'actualitat, la població montserratina es redueix al nucli del monestir i santuari, alguna casa habitada de la Colonia Puig, l'antic cenobi de Santa Cecília i el monestir de monges de Sant Benet.

Les vies de comunicació són modernes i faciliten l'accés a Montserrat i al seu centre essencial, tant per carretera com pels ferrocarils de la Generalitat i el posterior ús de !'espectacular transbordador aeri. Entre1892 i 1957, funciona, des de Monistrol a Montserrat, un cremallera que va ésser el primer tren de muntanya construir a l'estat espanyol.

El Santuari El nucli principal del santuari de la Mare de Déu de Montserrat, la basílica, la mongia, els allotjaments principals i llurs serveis annexos, pertanyen al municipi de Monistrol. Altres allotjaments i dependencies auxiliars del santuari corresponen al municipi de Collbató. L'origen historie del santuari cal

19

situar-lo en una ermita documentada des de fi del segle IX, pero de probable existencia més antiga. L'any 888, el comte Guifre el Pilós dona al monestir de Ripoll , el lloc anomenat Montserrat i les esglésies del voltant de la m untan ya. És probable que, la petita església de Santa Maria on hi havia un petit cenobi de monjos benedictins, fos l'inici del gran santuari actual. No resta cap vestigi arquitectonic, de l'església, pero sí de la que la sustituí : el portal (S .XII) , ara situat ama dreta de l'atri de la basílica.

La imatge de la la Mare de Déu de Montserrat és de fusta tallada, policromada i daurada, atribuida al segle XII, i cal admirar-la com a exemplar bellíssim de !'escultura romamica catalana. La imatge, asseguda , medeix uns noranta-cinc centímetres d'alc;:ada. És minsa de cos, la qual cosa li dóna un aire de finor i espiritualitat. El color negre de la cara i les mans de la Verge, i també, de les del Nen, és la característica principal d'aquesta imatge, d 'aquí li ve el nom de Moreneta, la Verge Bruna per excel·lencia.

Per gracia pontifícia, aquesta imatge fou coronada, l'onze de setembre de 1881, dintre el cicle de graos celebracions que culminaren ambla proclamació canonicade la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. El santuari és el temple monacal, decorat pel mateix pontífex Lleó XIII amb honors i títol de basílica menor. Iniciada per l'abat Bartomeu Garriga l'any 1560, fou consagrada el 2 de febrer de 1592. És una església d'una sola nau amb sis capelles a cada banda i tribunes superiors, acabada amb absis poligonal i coberta amb voltes de creueria d'una gran alc;:ada. L'incendi que sofrí, provocat perles tropes napoleoniques l'any 1811 , la restauració posterior i els diversos i importants treballs de decoració i renovadors de l'espai interior han alterat l'aspecte original del temple. L'any 1992 s'iniciaren les obres per tal de tornar al santuari el seu aspecte primitiu .

De la part externa de l'edifici basilical en resalta la fac;:ana monumental (1901) i el cambril o fals absis del temple, obres de l'arquitecte Francesc de P. Villar. L'aleshores jove arquitecte Antoni Gaudí coJ.labora en el disseny d'elements ornamentals de l'edifici del cambril.

Són tres principalment les construccions que constitueixen el nucli del santuari: la basílica, el monestir o abadía i el grup d'instaJ.lacions al servei dels més de dos milions de visitants, de tan diverses motivacions i procedencíes, que els podriem classificar en excursionistes, pelegrins i turistes.

Nombrosos monuments artístics distribui:ts per tot l'entorn montserratí ajuden a definir la fisonomía del santuari, centre pietós de romiatge i foment de devoció i pregaria, que és tradicional d'aquest indret: les capelles de la Santa Cova i de la Soledat, les ermites de SantJeroni, Sant Miquel i altres, les estacions del Viacrucis i els misteris del Rosari, les estatues monumentals de Sant Francesc i Sant Domenec i les fonts marianes del camí dels Degotalls i del Magníficat.

20

També és ben palesa, la nota culta i patriótica, als voltants del santuari amb monuments a personatges catalans i records a efemerides i institucions lligades a !'historia i l'esperit montserratins, i terreny per a manifestacions artístiques.

Un punt a destacar, del panorama artístic del santuari, és el deis seus museus. Montserrat ofereix a la contemplació i l'estudi deis seus visitants tres col·leccions museístiques, de diferent especialització: el museu de prehistoria, fruit d 'exploracions arqueológiques, el museu de l'Orient bíblic, Mesopotamia, Egipte, Palestina, etc. , nascut amb ocasió i al ritme deis treballs de traducció i edició de la Bíblia de Montserrat, i la pinacoteca, amb obres deis segles XV al XVIII, de pintors d 'escola catalana, castellana i italiana.

Del segle XII enya, Montserrat és un deis més grans santuaris del món católic, un centre de pelegrinatge al qual aflueix gent d'arreu del món. Pero, per damunt de tata altra cosa, Montserrat és un santuari catala, el santuari nacional de Catalunya. És per aquest motiu fonamental que les diverses i diferents alternatives históriques del nostre poble tenen el corresponent ressó o replica en la historia montserratina.

En moments importants de la nostra historia la vinculació del monestirsantuari de Montserrat amb el poble catala iel corrent de devoció d'aquest a la Verge-Patrona han estat especialment rellevants i transcedentals.

Montserrat assoleix una gran plenitud, a la qual hi contribueixen decisivament una successió d'abats de forta personalitat espiritual i humana , Muntadas, Marcet, Escarré.

ElMonestir El Pare Oliba, abat de Ripoll i Cuixa, bisbe de Vic i "pare de tata la patria" , és el fundador del monestir de Montserrat. L'any 1025 establí una petita comunitat al servei de la primitiva església de Santa Maria, que havien rebut del comte Guifré de Barcelona l'any 888.

Per espai d 'uns dos-cents anys, els priors depengueren deis abats de Ripoll, pero en el segle XIII , el monestir montserratí assolí d'emancipar-se d 'aquella abadía i els priors foren anomenats directament per la Santa Seu. Aquest període despegla una gran activitat constructora en ampliació del santuari i per a l'acolliment deis pelegrins.

L'any 1409 ]'abadía esdevenia independent, Benet XIII ho disposa així i els papes Martí V i Eugeni IV ho ratificaren. El primer prelat fou Marc de Vilalba (1409-39). El monestir, canónicament subjecte només a Roma, fou incorporar pe! papa Alexandre VI l'any 1493 a la congregació castellana de San Benito el Real de Valladolid, a petició del rei Ferran el Católic. El període que hom anomena val·lisoleta es prolonga fins a l'exclaustració de 1835.

S'ha de fer esment d'alguns grans abats d 'aquest temps: García Jiménez de Cisneros (1499-1510) , Pedro de Burgos (1512-36), Bartomeu Garriga (1559-62 i 1568-70), Beneta Sala i Caramany (1682-84), i Benet Argeric (1752-57 i1761-64) constructor de la Mongia o edifici monacal.

21

En aquesta epoca els abats no eren vitalicis, sinó elegits per períodes de tres o quatre anys. En sortiren alguns prelats per a diócesis de la corona hispanica.

La guerra napoleónica, amb la invasió, incendi i destrucció de Montserrat 0811-12) interrompí la vida monastica, i els monjos hagueren d 'abandonar el monestir, per tal de facilitar-ne la reconstrucció.

Els successos de julio! de 1853, ambla crema de convents i matan~a de frares a Barcelona i altres !loes, precipitaren la dispersió de la comunitat; un decret governamental d'exclaustració barra oficialment les portes del retorn.

No obstant l'exclaustració for~osa, la desamortització deis béns conventuals i la supressió de tots els ordes religiosos, que impedien el restabliment de les comunitats monastiques, el caracter singular de Montserrat, monestir i santuari, conduí per camins excepcionals !'empresa de la seva restauració. El mes desetembre de 1844, els monjos supervivents tornaven a Montserrat, presidits encara per l'abat Josep Blanch, pero només com a capellans del santuari.

La restauració definitiva de la vida monastica no s'esdevingué fins l'any 1862. L'abat restaurador fou Miquel Muntadas 0858-85), continuant !'obra fins els nostres dies pels abats: Josep Deas 0885-1921), Antoni M. Marcet 0921-46), Aureli M. Escarré 0946-61), Gabriel M. Brasó 0961-66), Cassia M. Just (1966-90) i !'actual abat Sebastia M. Bardolet. És important, des de el punt de vista artístic i de l'interes cultural el contingut deis edificis monastics,que pel fet d 'ésser situats en recinte de clausura canóniga, no són visibles per a tothom. La capella romanica de Sant Iscle, segle XI, al jardí deis monjos, és la construcció més antiga de Montserrat i dona idea del que devien ser aquelles esglésies que el comte Guifré dona a Ripoll i entre aquestes , la de Santa Maria, origen del monestir. Algunes dependencies modernes, les sales Capitular, del Signe, Abacial i de Romeries, la Biblioteca, el Refetor i altres, són decorades i ornamentades amb obres de pintura i escultura modernes d'artistes catalans.

La Biblioteca, "ornament maxim d'un cenobi benedectí", com proclama el monument epigrafic erigit a la seva entrada, és pe~a sobresortint del conjunt de dependencies monacals. Conté uns 250.000 volums , cap a 1.500 manuscrits i prop de 400 incunables (una dotzena impresos a Montserrat mateix).

L'antiga Biblioteca (segona biblioteca de Catalunya l'any 1810) i l'Arxiu foren destrui:ts per l'incendi de les tropes napoleóniques.

Un aspecte de l'activitat deis monjos montserratins més digne d'esment és la tasca cultural, de recerca i divulgació de la litúrgia i de la historia monastica. La impremta del monastir i la seva editorial han estat instruments de difusió d'aquests treballs.

Són bastants els monjos de Montserrat que han excel·lit en el terreny científic i en el treball de creació artística, d'impremta i enquadernació, de dibuix i pintura, d'orfebreria i molt particularment de ceramica, la ceramica

22

montserratina, molt estimada. Sense oblidar la tasca en el conreu propi d'uns monjas que són ensems custodis i servidors d 'un gran santuari , ric en tradició d 'acollida i parten~a de pelegrins, d 'arreu del món.

Els ermitans estigueren presents a Montserrat des de l'inici de la seva historia , existien anacoretes que habitaven les ermites, organitzades en tres agrupacions batejades amb noms de ressonancies bíbliques: Tabor, Tebes, i Tebaida. Després s'escamparen per la muntanya , habitant les seves coves i les ermites que s'hi bastiren dedicades a diverses pietoses advocacions , constitulren durant segles una característica típica de la santa muntanya.

L'últim ermita de Montserrat fou el manresa Gaspar Jordi Soler, assassinat l'any 1821 a la seva ermita de la Santíssima Trinitat.

L'Escolania L'escolania de Montserrat és una altra de les notes tradicionals, potser la més típica. D'origen molt remot amb indicis en el segle XIII, una vaga al-lusió del rei castella Alfons el Savi, i ja documentada l'any 1307. Si en aquesta data eren només cinc escolans, avui passen de la cinquantena. Resideixen i estudien al mateix monestir,i intervenen amb el seu cant en el culte del santuari. És l'escola de formació més antiga d 'Europa, i actualment una de les que gaudeixen d 'altíssim prestigi internacional.

Les Pelegrinacions Causa .- La fama deis miracles obrats en Montserrat, el desig obtenir grades de la Santíssima Verge i passar també uns dies en un lloc sant i plen de bellesa mística, motivaren les pelegrinacions i romeries individuals i col-lectives al santuari.

Antigament.- Des de temps antics Montserrat rep una gran quantitat de pelegrins i aglomeració de gent. Un Códix del segle XII, parla de la "muftítuda populi" que sovint envala el santuari, i era impossible procurar provisió per als pelegrins, cada vegada més nombrosos. Així Jaume II i tots els reis feien pública l'ordre de que tothom que pelegrinés al santuari s'avituallés deis aliments necessaris, dones el monestir no podia prove"ir a l'important nombre de pelegrins que ni afluien.

Montserrat era un santuari i els reis d'Aragó protegien tots els que acudien en pelegrinatge a visitar-lo; dictaren lleis severes per aquells que molestessin als pelegrins, com es pot veure en els privilegis de Jaume el Conqueridor, en 1271 , confirmar per Jaume II, per Alfons III i Alfons IV. Per tal que les romeries i pelegrinacions es puguessin fer amb més comoditat i més atractiu, el rei Don Pere III el Ceremoniós dicta un decret el julio! de l'any 1342, per tal que s'arreglessin tots els camins que portaven a Montserrat.

Penitencies.- Montserrat, com Santiago de Compostel·la, i com Roma, era un lloc on s'hi anava per motius penitencials i no era estrany veure pele-

23

grins coberts de cilicis o d'altres que es flagelaven; tot suposava una duríssima mortificació.

Culte.- Era corrent que els pelegrins féssin ofrenes i presents personals o coJ.lectius. Durant el dia assistíen als oficis, es confessaven, visitaven les ermites i durant la nit vetllaven l'imatge de la Verge, orant i cantant. La costum de vetllar en Montserrat és possible que es degui a la manca d 'un lloc adient i acomodar per a passar la nit els pelegrins.

Hostalatge.- L'allotjament deis pelegrins era rudimentari en els temps primitius , freqüentment es redu!a a instal·lar-se sota les arcades del claustre, encara que fou progressant d'acord amb el desenvolupament del santuari.

Al segle XVIII, l'allotjament de Montserrat podía qüalificar-se de perfecte, segons les exigencies de ]'epoca. Documents del segle XIII, al·ludien a l'antiquíssima costum de donar a tots els pelegrins pa, vi, formatge i sal, a més, carn i altres viandes als militars i cavallers. No obstant, el monestir, sempre ha fet nombrases almolnes i encara segueix fent-les actualment, oferint acollida als pelegrins.

En l'actualitat.- Montserrat és centre d 'acollida i parten~a per tots els pelegrins i especialment per aquells que pelegrinen a Santiago de ComposteJ.la, als quals s'els lliuren les credencials que els acrediten com a tal, i poder gaudir de l'hostalatge alllarg del Camí.

SANTA CECiliA DE MONTSERRAT Un monument de gran interes historie i artístic del terme parroquial i municipal de Marganell, és l'església romanica de l'antiga abadía de Santa Cecilia de Montserrat. És tot el que resta del que fóu un important cenobi benedictí, situat a l'alt repla de la vessant septentrional de Montserrat i en el seu punt més centric. La seva posició estrategica, dalt d'un privilegiar balcó que presideix la vall de Marganell i des d'on s'albira una bona part del Bages i de terres més llunyanes, és especialment remarcable.

El petit llogaret, format per l'església i un parell de cases de pages respira un aire totalment muntanyenc.

CANMA(;:ANA Casa pairal situada a la carretera del Bruc a Montserrat, a l'encreuament de l'altra carretera que baixa cap a Manresa. Situada al coll de Can Ma~ana, que el separa de la serra de la Guardia, a l'extrem oest.

La vall de Marganell, situada a l'est, limitem els dos vessants principals de la muntanya, i Can Ma~ana com eix principal per sortir del massís de Montserrat.

L'antiga masía de Can Ma~ana , prop del coll homónim i al peu de 1' antic castell de la Guardia, que fou possessió de Montserrat als segles XVIII i XIX, estigué fortificada durant les guerres carlines, i posteriorment esdevingué hostal.

24

SANT PAU DE LA GUÁRDIA Antiga parroquia que s 'aixecava inicialment al costat del castell de la Guardia. Fóu la primera parroquia del terme del Bruc i fins el segle XV no passa a dependre de la del Bruc (pe! despoblament d'aquest sector), fins aleshores sufragania seva (al segle XIX recupera el caracter de parroquia rural).

Les seves ruines (d'un temple que havia estat consagrar l'any 1084 i renovar els segles XIII-XIV) són conegudes avui per Sant Pau Vell . Al segle XVIII, concretament en els anys 1740-1742, fou bastida una nova església un xic més aval!, prop de la Masia de Ca N'Elies o Forn del Vidre, allloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a Sant Abundi.

El castell de la Guardia (del Bruc o de Montserrat) s'aixecava dalt d'un turó a ponent del col! de Can Ma~ana, als contraforts del massís de Montserrat. El primer esment és del 97 4 (amb el no m preferent de castell de Bonifaci), i pertangué als vescomtes de Barcelona (per aixó al segle XII el vescompre Berenguer Reverter es cognomina Sagüardia) i, a l'extinció d 'aquest llinatge, passa a uns castlans també cognominats la Guardia o Saguardia.

El 1370 el rei Pere III vengué al monestir de Montserrat la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal, del castell de la Guardia i de la parroquia del Bruc, que el monestir mantingué fins a la fí de l'Antic Regim.

CASTELLOLí Municipi de 528 h (1960), 415 m d 'altitud, és al llarg de l'antic camí ral de Lleida a Barcelona, prop de la cinglera que limita la val! a llevant, on hi ha les ru·i nes de l'antic castell de Castellolí (segle X), que fou assaltat el 1002 pe! musulmans; hi fou erigida al costat, l'església romanica de Sant Feliu. El segle XV fou bastida una altra església, dedicada a Sant Vicen~, substituida el 1705 per una construcció més gran.

A la fi del segle XIV la població era de 27 focs . Es traba al sector de llevant de la canea d'Odena, en una val! excavada per una serie de torrents que davallen de les muntanyes del col! del Bruc.

A partir del segle XVIII, s'expandí un nou nucli de població i fou erigida, encara, una nova església, acabada només en la seva estructura principal.

Dins del terme hi ha el veinat de les Cases de 1' Alzina.

LES CASES DE L'AIZINA Ve'inat del municipi de Castellolí (Anoia)

IGUALADA La ciutat d'Igualada es traba situada a la banda esquerra de l'Anoia, a 315 . metres sobre el nivel! del mar. Els vestigis arquitectonics més antics existents a Igualada es remunten als darrers segles medievals. Deis successius recintes

25

de muralles que encerclaren la ciutat solament es conserven dos portals, corresponents a les fortificacions del segle XV, el d 'en Vives o d'en Rovira i el de la Font Majar o de Gracia . Els dos portals tenen identiqu es característiques constructives; un are ogival a la part de fora , i un are adovellat a !'interior, en el lloc on hi havia les portes.

La travessia de Sant Roe , coneguda també com la Pla~a Vella o de les Peixateri es, és la zona del nucli antic que conserva mes fidelment les característiques de la ciutat medieval.

Deis edificis religiosos existents a Igualada, l'església parroquial de Santa Maria n 'és l'exemplar més antic i valuós en termes arquitectónics i artístics.

L'edificació del temple actual comen~a l'any 1617 i va ser realitzada per etapes. El temple és format per una sola nau, flanquejada per capelles laterals. Al comen~ament del segle XVIII es portaren a tenne noves reformes en el temple. L'any 1702 va comen~ar la construcció de la capella del Sant Crist, adossada a la paret septentrional de l'església, amb entrada per l'espai d'una de les capelles laterals de la banda esquerra. La construcció va ser paralitzada durant la Guerra de Successió, i no va ser benelda fins l'any 1733. En l'ornamentació de la nova capella es destaca la pintura de la volta, realitzada per Francesc Tremulles l'any 1732. El primitiu retaule de la capella, d'estil barroc, fou destruir per un incendi l'any 1843, del qua! pagué ser salvada intacta l'imatge del Sant Crist.

L'origen de !'actual nucli urba d 'Igualada cal situar-lo en el transcurs del segle X. El primer document fidedigne sobre !'existencia d'un habitat fix data de l'any 1003, i es refereix a una ca pella o esglesiola dedicada a Santa Maria, depenent de !'abadía benedictina de Sant Cugat del Vallés, la qua! va ser consagrada coma parroquia en els anys 1059 i 1087. Al costat de l'esglesiola hi hagué una rudimentaria fortificació , que devia complir la doble funció de protegir els primers pobladors de les incursions sarra"ines i de mantenir un cert control sobre l'estrategic nus de comunicacions.

A partir del segle XIII i a mesura que el camí de Barcelona a Lleida guanyava importancia, les edificacions tendiren a arrenglerar-se d 'acord amb aquest nou eix, en direcció a ponent.

L'esglesiola i les construccions que l'envoltaven havien estat edificades en els confins del domini feudal d 'Odena, en el punt de confluencia d 'aquest amb les senyories velnes de Montbui i Claramunt. Per aquest motiu , Igualada era causa de freqüents disputes entre els barons d'aquest dominis per raó de l'utilització de les aigües de l'Anoia i per assegurar-se el control de l'estrategica cru"illa de camins. Aquest conjunt de circumstancies portaren l'any 1185 a una avinen~a entre els barons d 'Odena i Claramunt, a la qua) es va sumar també Bernat de Montbui l'any 1205, perla qua! el territori d'Igualada seria cedit en franc alou a l'abat i el monestir de Sant Cugat del Vallés, a fí d'assegurar permanentment ellliure accés a la zona, i la presa i l'aprofitament de les aigües del riu , tant per regar com peral servei deis molins de les seves riberes.

26

Un nou pas transcendental en el procés d'alliberament d 'Igualada de la tutela feudal es produí l'any 1233, ambla cessió per part de l'Abadia de Sant Cugat del Vallés de la meitat dels seus drets sobre la població al rei Jaume I, a fi d 'afermar la seva independencia respecte els dominis feudals ve'ins, cessió que va ser ratificada l'any 1240 per la renúncia perpetua de Ramón Guillem d 'Odena a qualsevol jurisdicció sobre el territori d 'Igualada.

A partir d 'aquesta acció Igualada romania sotmesa a un regim de candomini reial i baronial, encarnar aquest darrer únicament per l'abat de Sant Cugat del Vallés. El primer escut conegut d 'Igualada reflectia precisament aquesta situació de condomini, amb la representació del bacul abacial de Sant Cugat, i les barres catalanes de la casa comtal de Barcelona.

Malgrat el caracter proindiviso d'aquest condomini, i !'existencia de diversos privilegis pels quals la monarquia es comprometia a no separar mai del domini reial la part de jurisdicció que posseia sobre el territori d'Igualada, la població va ser alienada l'any 1364 a Enrie de Trastamara, i l'any 1373 a Maria de Portugal i posteriorment era la poderosa casa comtal de Cardona, que ja s'havia ensenyorit anteriorment de les baronies d 'Odena, Claramunt, Montbui i Castellolí, la que cobejava d 'incorporar la vila d 'Igualada al conjunt dels seus dominis sobre la totalitat de la baronia de la Conca d'Odena .

Per oposar-se a aquest perill d'absorció feudal, els igualadins obtingueren el 30 d 'agost de 1381 el privilegi del carreratge de Barcelona, pel qualla població restava sota la tutela de la ciutat de Barcelona, i els seus habitants equiparats en drets, llibertats i prerrogatives, als de Barcelona.

L'obtenció del privilegi de carreratge, a més de significar l'alliberament definitiu del cisell del feudalisme comarcal, tingué efectes beneficiosos sobre l'economia de la ciutat, en restar vinculada més discretament al motor económic que representava la capital del Principat, i comporta una certa reforma en l'organització municipal, que tendí a assemblar-se a la del Consell de Cent.

Aquest canvi d'estatut jurídic també tingué un reflex puntual en l'escut de la ciutat, que des d'aquell moment adopta l'ensenya barcelonina, amb l'addicció, coma distintiu particular, de les aigües a la punta de l'escut.

A partir de mitjan del segle XIV Igualada entra en una etapa d 'estancament economic i demografic, i sofrí amb duresa els efectes de la crisi baixmedieval, general a tot l'occident europeu pero que colpí amb una especial gravetat la geografía catalana.

Tradicionalment, les espectatives productives de la població havien superat escassament la seva destinació a un mercat d'autoconsum limitat a la funció de bescanvi comarcal que es realitzava a Igualada. En el transcurs del segle XVIII, pero es pot percebre clarament una creixent diferenciació entre les activitats menestrals, que continuaren ancorades en el context de mercat de consum restringir d'ambit local i comarcal, i les activitats industrials, en les quals es pot advertir un augment considerable de la producció, coma conseqüencia de la seva incorporació a un mercat de consum ampli, que progressivament abasta el mercat peninsular, i fins i tot, en elguns casos el mercat america.

27

TOPO GUIA DEL PELEGRÍ DE MONTSERRAT A SANTIAGO DE COMPOSTELA

TRAM D'IGUALADA A CERVERA Quilómetres parcial _ _ _ __ Quilometres acumulats ____

jorba

28

39,300 63,200

TRAM D'IGUALADA A CERVERA Quilometres ParciaVTotal

1,8 ... 25,7 0,7 .. . 26,4

1,4 ... 27,8 1,1.. .28,9 0,5 ... 29,4

1,1...30,5 2,7 ... 33,2

1,2 ... 34,4 0,8 ... 35,2 1,0 .. .36,2

2,5 ... 38,7 2,0 ... 40,7 0,9 ... 41,6

0,6 ... 42,6

Sortim d 'Igualada per l'avinguda d 'Ángel Guimer::'i..

Seguim la carretera i passem per un pont. Molt aviat deixem la carretera i trenquem a la dreta per un carrer que fa pujada, en direcció a un institut d'ensenyament. Per la banda esquerra de l'institut trobarem una pista ampla que ens porta a una pista de terra , que desemboca a un caminet més estret i immediatament a ['esquerra, tot endinsant-nos per un bosquet en direcció a Sant Jaume de Ses Oliveras.

Som a Sant Jaume de Ses Oliveres. Donem una volta per passar per !'ermita, queja podem veure.

Arribem al convent de clausura del Carme. Passem pel caminet al costat del diposit de l'aigua.

Sortim a la carretera i girem cap a la dreta uns 400 metres. Al arribar als magatzems Frigo, trenquem a ['esquerra per un camí carreter sense asfaltar.

Som a Sant Genis deis Segudells, on hi trobem una font, seguim rectes el camí.

Soma ]orba (serveis). Creuem la N-II i entrem al poble. Sortim pel carrer Major, continuem pel costat d 'un camp de futbol i fem un giravolt a !'esquerra en direcció a les cases de Ca l'Isidre .

Sortim a la carretera que ve d'Andorra, seguim a !'esquerra per trobar la N-II. Seguim la N-II en direcció Lleida. Agafem la primitiva carretera a la nostra esquerra per a deixar-la més endevant.

Tornem a agafar la N-II, i la seguim.

Abans d 'arribar a una estació de servei (lOO mts. serveis, hotel), agafem a la dreta l'antiga carretera que ens portara a Santa María del Camí. Passarem per una masia i després per sota de la N-II, per un pont, i tot seguit puja a la carretera.

Travessem la carretera N-II i agafem el camí de devant.

Som a Santa Maria del Camí, on hi trobem una font . Continuem perla N-II. Deixem la carretera i agafem a ['esquerra camí carreter que ens porta a Porquerisses. Trobem un pou a !'esquerra del segle XVIII. Som a Porquerisses, on hi trobem un banc i una font al peu mateix de l'església. Sortim del poble i abans d'arribar a carretera agafem un camí a ['esquerra que baixa suament.

29

0,5 .. .43,1

1,3 .. .44,4 1,0 .. .45,4

1,1.. .46,5

0,5 .. .47,0 1,2 .. .48,2 0,2 .. .48,4

2,3 ... 50,7 0,7 ... 51,4 1,0 ... 52,4

1,0 ... 53,4

2,0 ... 55,4

1,3 ... 56,7

0,6 ... 57,3 5,3 ... 62,6

Creuem la carretera N-II i agafem un sender que queda a la dreta. Anem pujant fins que baixem suaument per girar a ]'esquerra, passant una riera i una casa en runes, per sortir una altra vegada a la nacional N-II. Som a la N-II. La seguim a la dreta.

Arribem a una corba de la carretera i nosaltres sortim amb molt de compte per agafar un camí ample a la dreta que ens porta a una pedrera. Arribem fins a la mateixa porta d'entrada, metal·lica, i girem a ]'esquerra per un camí que puja.

Som a Montmaneu (serveis). Un cop passada l'església i la plas;:a Major amb una font, sortim del poble per un carrera ]'esquerra que fa baixada.

De seguida deixem un camí asfaltat a ]'esquerra i anem rectes per un camí carreter. Al fons es veu La Panadella.

Arribem a la carretera B-100 que va a Calaf. Trenquem a ]'esquerra.

Som a La Panadella (serveis, hotel Bayona fa preus especials als pelegrins amb credencials, demanar pe! Sr. Joan Solé). Sortim pel cantó esquerra de les cotxeres, al costat d'una ermita trobarem un camí carreter sense asfaltar, que seguirem sempre.

Arribem a un camí asfaltat. Anem a la dreta sense deixar-lo.

Arriben a Pallerols, seguim rectes.

Despres de passar per sota el poble de Pomar, a la dreta, entrem a Sant Antolí i Vilanova (serveis). Tot és el mateix municipi.: Sant Antolí és el case antic i Vilanova la part nova; tota la comunitat de 12 pobles es diu Ribera d'Ondara. Seguim rectes, passarem per Hostalets de Cervera, amb una ermita dedicada a Sant Jordi (font).

Sortim del poble i abans d'arribar a la carretera N-II, girem a ]'esquerra per un camí carreter. Després de passar un pont de baranes de ferro a 20 metres girem a la dreta i sempre rectes pel camí central. Ens acompanyen els camions des de la carretera.

Som a Sant Pere dels Arquells. Aquest camí coincideix amb el GR-7.1. Sortim del poble i trobem la font de Sant Pere. Seguim el camí de ]'esquerra que puja fort.

Després de la forta pujada anem recte a un refugi de cas;:adors que tenim al devant: El Mongro. Ells en diuen Sant Pere. Hi ha una petita torre de guaita des d'on en divisa una gran vista panoramica, valla pena pujar-hi.

Continuem i quan som al coll ja veiem Cervera al fons. Baixem suaument per la dreta.

Arribem a les primeres cases de Cervera (serveis, hotel), poc després hem de trencar ala dreta fins creuar el riu. Seguidament ens dirigim a les cases.

30

0,3 ... 62,9

Trenquem a ]'esquerra pel carrer de Sant Jesus. Despres d'uns minuts pe] mateix carrer arribem a una crui11a. Continuem rectes per un carrer que fa pujada.

Som a dalt del carrer, on hi ha una creu. Som a la ciutat de Cervera (serveis).

0,3 ... 63,2

1 .,!

~¡

\{

~~ ~f(,..tt.k fJ

~~~

.

11.

1

"'

:J_

,.¡]:

'"' ,..,;......

~0~

-1 L4

;>;ov"""' :R:iL • .J.~,AI

f-

11 /1c.J-"< I Of{TIYI!JE~ 1

't

1

-.{ ti-

. .llo.L\ 11...!...-J ) " ,.•

1 1

-J. <>o

í-t f ¡.

~~.rr-.t. :I

J

~

31

/

1

SANT JAUME SESOLIVERES Situada en els confins del terme d'Igualada, amb el d'Odena, al peu del primitiu tra~at de la carretera nacional II, a la sortida vers Jcirba. L'església va ser edificada per Guillem Bernat i la seva muller Ermengarda, i es consagra l'any 1059.

L'estructura de l'edifici és romanica, amb successives reconstruccions dels segles XIV, XV i XVII. Ha restat abandomida des de la desamortització de l'any 1835 i actualment es troba en un estat de rui:na lamentable, tot i haverse declarat monument ó'interes historie artístic des de l'any 1975.

SANTGENÍS Sufraganía de la parroquia de Jorba, consta ja l'any 1270. L'edifici de l'església de Sant Genís fou reformat el 1620. Les cases s'estenen a banda ibanda de la carretera a Igualada i vora el torrent de les marqueses.

JORBA El poble de Jorba es troba situat a !'esquerra de l'Anoia, prop de la seva confluencia amb la riera de Rubió.

S'allargassa sobre la carretera nacional II, que segueix el tra~at de l'antic camí ral, al peu del puig de la Guardia, on hi ha les ruines del castell.

L'església parroquial actual, dedicada a Sant Pere, amb fa~ana de cara a la carretera, va ser construida entre el 1551 i el 1558, pel mestre d'obres ]oan Gibert de Bellpuig, per 444 lliures barceloneses. D'estil gotic tarda, és un edifici de fabrica rectangular. Hi fou construi:t un campanar de planta quadrada, recolzat en part, sobre el darrer tram occidental del temple. Al davant del poble es dre~a des del1679 una creu de terme barroca.

SANTA MARIA DEL CAMI L'enclavament de Santa Maria del Camí, es troba entre Jorba , Copons, Montmaneu i Freixenet de la Segarra, al peu de la carretera de Barcelona a Lleida.

Era una antiga quadra, amb Castellnou del Camí, que forma un temps municipi propi, pero que el 1840 es va unir a Veciana. Rep el nom del petit priorat o hospici de Santa Maria, situat al peu del camí ral de Barcelona a Aragó, abans d'emprendre la pujada de la Panadella . Existía d'abans del 1228, data en que fou donat al monestir de Santa Cecilia de Montserrat, com ho revela l'escut situat sobre !'entrada de l'església. Aquest és un edifici romanic del principi del segle XIII, de grans blocs i absis llis, amb dues capelles interiors a manera de creuer.

Des del segle XVII, ja no tenia comunitat i tenia cura del seu culte el rector de Sant Martí d'Albarells. El 1868 fou erigida una parroquia i aquesta capella fou el centre del qual depengueren l'antiga matriu de Sant Martí d'Albarells i la sufragania de Castellnou.

32

Santa Maria del Camí

El 1919 es va abandonar l'antiga església de Santa Maria,que necessita ara una urgent reparació per haver-se construir prop seu una nova església, d'un gust neo-romanic poc encertat, entre els anys 1918 i 1919, que és el centre de la parroquia i té adossada la rectoría.

Sobre Santa Maria hi ha la casería de Castellnou del Camí o d'Albarells, ara deshabitada, que té la Ca pella de Sant Jaume, algun temps parroquia independent (segles XIII-XIV) i després sufragania de Sant Martí d'Albarells.

L'església, de nau amb presbiteri quadrat, una capella lateral per banda i un petit campanaret, es va refer segurament al segle XVII. Aquest enclavar de Veciana té una cinquantena d'habitants, la majoria al petit nucli de Santa Maria del Camí, partit per la carretera nacional II.

PORQUERISSES Antigament, depenien d 'Albarells les parroquies de Sant Jaume de Castellnou i de Santa Maria del Camí (dins Veciana) i la de Sant Genís de Porquerisses; aquesta centra el nucli de Porquerisses prop de la carratera N-II, i és un petit edifici rectangular del segle XVIII molt pobre (havia estat parroquia independent als segles XII-XIV). El 1685 tenia 7 cases i una capella dedicada a Sant Marc.

33

MONTMANEU El terme municipal de Montmaneu, de 13,55 Km . quadrats,es troba a l'extrem de ponent de la comarca, ja al limita amb la Segarra. Forma un petit sector de la frontera occidental el riu d 'Ondara, entre Pallerols i Montfar, mentre les aigües del sector oriental vessen vers la cap\;alera de l'Anoia, entre les quals les procedents de la font de la Mussa.

Centra el terme el coll de la Panadella, a 710 metres d'altitud, allímit de la Depressió Central, que separa les conques del Llobregat i del Segre.

Compren el poble de Montmaneu, cap del municipi, l'agregat de la Panadelia i l'antic priorat de Sant]ordi de Riquer.

El fogatjament de 1365-70 dóna un total de 36 focs de jurisdicció reial. Al segle XIV tenim 25 focs i només 23 focs durant els segles XV i XVI. El 1719 sumen 179 h. i233 h. el 1787, 367 h. el 1877. Els tres centenars i escaig de residents es mantingueren durant les dues darreres decades del segle XIX i les dues primeres del segle XX. Arriba al zenit demografic el 1930 amb 448 h.Tot seguit inicia una minva progressiva i el 1940 havia perdut un centenar de persones. El1960 manté més de 300h. pero el cens de 1970 suma 281 h. i 309 h. el de 1981.

El castell i la parroquia de Montmaneu (Monte Maneu i Monte Menet) apareixen als documents des del segle XI. El 1242 Guillem de Pujalt va llegar allloc de la Panadella al monestir de Santes Creus i el 1252 Guillem de Cervera confirma aquest domini senyorial. A partir del 1325, Montmaneu (amb la Panadella) pertangué a la jurisdicció reial i hi aportava unes rendes de 200 sous. El 1340, el rei Pere III va fer una energica reclamació als !loes de Montmaneu i de la Panadella per cobrar els 500 sous de la questia reial que tenien assenyalada. En morir a Igualada el reí Ferran 1, el 1416, el seu fill Alfons va demanar a Montmaneu la col·laboració de 20 animals de bast per a formar part de la comitiva que havia d'anar a Poblet per a la celebració deis funerals. Durant la guerra contra Joan II, el castell de Montmaneu resta sense defensors i hagué de rendir-se el1462.

A causa de la destrucció soferta durant la lluita es convertí en una ru"ina.

Un escamot de forces de la Generalitat, capitanejades per l'igualadí Joan de Serrallonga, amb una recula de 30 animals i 50 soldats ben armats, es presenta a Montmaneu per a proveir-se de blat.

A la segona meitat del segle XVII, la castlania de Montmaneu fou exercida per Felip Ramon de Calders i Ferran, un personatge molt controvertir en els seus carrecs oficials i que, alhora, era senyor de les baronies de Segur i de Pierola. Montmaneu va pertanyer a la veguería de Cervera fins el 1716 i després al corregiment cerverí fins el 1833.

El poble de Montmaneu (709 metres d 'altitud) es troba damunt la carena deis vessants que dominen la conca de l'Anoia. El seu creixement fou molt petit. Entre els segles XIV i XVII comptava solament amb un parell de dotzenes de cases. A les acaballes del segle XVIII n'hi trobem 36. L'expansió urbana iniciada a mitjan segle XIX,es mantingué fins a la meitat del segle XX.

34

L'església parroquial de Santa Maria de Montmaneu, de construcció gótica, presideix el nucli urba. A l'extrem de la població s'aixeca el santuari de la Mare de Deu de la Creu, centre d'arrelada devoció popular, vara el qual hi havia hagut un antic hospital de vianants.

LA PANADELLA El barri de la Panadella, dit en els documents antics la Paladella, es traba estrategicament situat en la crui:lla de la carretera nacional II (antic camí ral i del camí de Santa Coloma de Queralt a Freixenet de Segarra). De sempre hi han reexit les activitats de l'hostaleria (jales cróniques remarquen que costes avall del camí ral un herald del rei d'Anglaterra fou objecte d 'un robatori el1473 després d'haver dinat a !'Hostal d 'en Ma~art).

Al segle XVII hi hagué una capella per al servei religiós (aleshores tenia set cases). Durant les guerres carlines hi hagué combats prop seu i hom hi bastí fortificacions; el 1837 el general Tristany ordena ací l'afusellament de 276 soldats isabelins. Al segle XIX ja tenien un bon nomels hostals de Can Bartomeu, Can Marinet i Can Baiona; aquest, modernitzat, subsisteix al costat de !'Hostal Vell i !'Hostal de Parada. Hi ha també gasolineres, botigues de queviures i serveis per als viatgers.

Per atendre els habitants de la Panadella i els vianants des del 1966 hom celebrava missa en una capella domestica improvisada. L'any 1975 hom bastí el santuari de la Mare de Déu del Bon Viatge, un edifici de petites dimensions consagrar pe! bisbe de Vic el 1976. Més enlla de la Panadella, dominant el camí ral des d 'un turó , hi ha una antiga torre de defensa.

PALLEROLS Seguint la val! del riu d 'Ondara, en un planell a la dreta d 'aquest riera!, es traba el poblet i parroquia de Pallerols. El dos primitiu és voltat de masies a poca distancia. Un carrer s'anomena d'Ondara. pe! qual hom pot anar a un tossal, que hi ha a la ribera esquerra del riera!.

En aquest tossal hi ha un colomer, queja existía al segle XI, i prop de la construcció s'ha trobat una estació iberica i romana. Al peu de la costa hi ha un brollador, o bullidor com es diu ací, d'on surt for~a aigua, que fa més permanent el cabal del riera!. Aquest lloc fou el primitiu poble i castell d'Ondara. Entre el poble i el torrent s'estén un planell d'hortes molt important peral poble, on tothom té el seu tros.

L'església parroquial de Sant Jaume de Pallerols és situada al final d 'un carrer i al defora del dos; no guarda trets de muralla, peró antigament també devia ser tancada perles mateixes cases. L'església és romanica amb un bon afegit gótic i un gran campanar d'espadanya. Té festa majar propia per SantJaume.

El 1685 el poble tenia 8 cases juntes sense cap pagesia i dintre el poble hi havia un hospital, amb una ca pella de Sant Joan al seu costat, amb renda per a dos llits per a malalts que anessin de transit.

35

Encara que els primers temps de la conquesta fou dels Alemany de Cervelló i després del Cervera, Guillem de Cervera vengué al rei Jaume I, el 1252, el castell d'Ondara, i Pallerols, junt amb els altres pobles ve!ns i fou algun temps de domini reial. Durant la primera meitat del segle XIV, pero , passa al domini d'Alamanda de Queralt.

El castell d'Ondara fou de Santes Creus i passa a la familia dels Corregó, almenys des del segle XIV i mantingué fins a la desamortització la seva administració propia. Vers el 1421 Pallerols i altres pobles de la senyoria de Queralt es redimiren i passaren al ve!natge de Cervera. No passaren molts anys que els Aimeric es feren senyors d 'aquests pobles i es forma la baronia de Sant Antolí, Pallerols i altres.

SANT ANTOU 1 VILANOVA Sant Antolí (587 m. d'altitud) és situat en una costa a la ribera esquerra del riu Ondara, i és format per uns carrerons, que algún temps foren tancats per dos portals. L'església parroquial de Sant Antolí o Antoní, que ara no és en servei, esta situada al cim. Conserva a !'esquerra de l'edifici la construcció romanica; a la dreta s'obriren dues grans arcades per fer-hi un eixample amb la construcció gótica, que des del segle XIV o poc abans, es convertí en la nau principal. Allargant la part romanica s'hi afegí al segle XVIII la capella de Sant Isidre, que a les parets era decorada per un mosaic de rajoles pintades amb escenes de la vida del sant. Aquest mosaic des del 1939 és exposat al museu Agustí Duran i Santpere de Cervera. Conserva una part de l'antic castello palau dels Aimeric, de tra\=a gótica.

Amb pretensions de ciutat, durant la segona meitat del segle XVI fou construida una gran pla\=a, que sembla que havia de ser porticada, una mica apartada del nucli vell, i s'anomena Vilanova de Sant Antolí. És a la vora del torrent; s'hi entra per un pont sobre el riu Ondara, i també fou tancada amb portals. Ara hi passa pel mig la carretera que va a Rauric i Santa Coloma de Queralt.

Al temp medieval ja s'havia constrult una sequia que portava l'aigua a tres molins que hi havia a la costa del castell.

Al principi del segle XIII dominaven aquesta zona els Cervera, i el 1252 passa a domini reial. El 1326 ja era de Francesca de Queralt, i els Queralt hi senyorejaren fins a mitjan segle XV, en que entra al ve!natge de Cervera. Des del 1421 el poble havia lluitat per sostreure's del domini d 'aquests senyors, que demanaven 60 .000 sous pera la seva redempció. En l'entrada del ve!natge de Cervera influí el senyor ]oan Aimeric, que s'emparenta amb els Copons i posterioment amb els Erill. Així es forma la Baronia de Sant Antolí, Pallerols, Rubinat i Timor.

En la conquesta cristiana aquesta zona es considera comptat de Manresa; en l'aspecte religiós era del bisbat de Vic, i del deganat de Cervera. En formar-se el bisbatd'Isona el1593, el deganat de Cervera perdé aquests drets de

36

la contrada de Sant Antolí i Santa Coloma. El 1600 es crea el deganat de Sant Antolí, que comprenia els pobles de Vallfogona de Riucord, la Guardia Lada, Montoliu , Vilagrasseta i els pobles de la baronia.

HOSTALETS El nucli de Hostals o Hostalets, és un kilóme tre aval! del nucli vell de Sant Antolí, a !'esquerra de la carretera nacional II. Forma un carrer que té el seu nucli antic prop de la capella de Sant ]ordi. A l'extrem ponentí del poblet hi havia l'antic Molí de Paratancia i una casa senyorial de finestrals gótico-plateresc.

Es va originar un petit nucli de vells hostals, constru!ts al peu de l'antic camí ral de Barcelona a Lleida al capdavall del pendent de la Panadella.

A mitjan del segle XV hi havia ja l'hostal de Jaume Gomar i al segle següent hi trobem un segon hostal dit d'en Vallés.

El lloc va prendre importancia a mitjan segle XVI, quan el baró ]ordi ]oan d 'Aimeric hi feu erigir una capella, que segurament per aixó té l'advocació de Sant ]ordi, que es considerava sufragania de Montlleó i que pertanyia a la seva baronia. El 1685 aquest nucli tenia 10 caErmita de Sant ]ardí - Hostalets ses. Aquí hi sopa i dormí en plena Guerra dels Segadors el conseller de Barcelona Aleix de Sentmenat, que amb un ten;: de soldats i una gran escorta es dirigia a Lleida.

37

SANT PERE DELS ARQUELLS Situada en un lloc ric d 'aigua, a la dreta del riu Ondara, al fons de la vall, a 528 m. d'altitud, va néixer entorn d'un petit priorat canonical fundat el 1100 pel monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianes) a instancies de Guillem Ramon d 'Odena.

Aquest poblet és format per una vintena de cases, un grup de les quals de les col-locades de forma tancada formen una placeta interior, cosa que unida a !'origen monastic del lloc ha fet suposar que el seu ambit podia ser d ' un antic claustre del priorat. L'església és la part més baixa del poble vers el riu.

El 1086 el noble Guillem Bernat d 'Odena, senyor de Rubinat i de Llindars, va erigir la primera església deSant Pere, prop un antic molí. El seu fundador la va dotar amb el territori del castell de Llindars i altres alous amb vista, sens dubte, a erigir-hi un monestir,peró fracassat el primer intent el 1100, el seu fill Ramon Guillem d'Odena, per consell de Bernat DalFont de Sant Pere deis Arquells- sageta mau, arxilevita de Tarragona, la va cedir al monestir de l'Estany, que tot seguit hi crea el priorato pabordia de Sant Pere deis Arquells, que els seus fundadors van dotar amb nous béns, en especial les esglésies de Rubinat i les de Montmagastrell (Urgell) i Pontons (Alt Penedés).

Durant un parell de segles el priorat tingué una notable vitalitat regit per un prior, que s'anomenava prepósit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents.

38

Va decaure molt a la segona meitat del segle XIV i al segle següent ja tenia només el prepósit i un canonge. En ser secularitzades les canóniques augustinianes el 1592, l'antic priorat fou cedit al monestir de Montserrat, que el convertí en una especie de granja regida per un monjo i alguns servents.

Amb aquest regim jurídic va continuar fins el 1835. Després fou una simple parroquia del bisbat de Vic, fins el 1857, que va passar a la diócesi de Solsona.

L'església actual de Sant Pere dels Arquells fou refeta el segle XIV i modificada el 1867. Avui no guarda cap vestigi de la seva antiguitat ni del seu passat monastic.

CERVERA La ciutat de Cervera, centre comarcal de la Segarra, es traba enlairada a 548 m d 'altitud sobre la carena d'un tossal praper a la riba dreta del riu Ondara, carena que ressegueix de cap a cap el carrer major, eix de la població.

Malgrat que al peu del tossal del castell, on el Torrent Salat s'ajunta amb el riu Ondara, hi ha un jaciment iberic testimoniar per les restes encara visibles i per la ceramica trabada , ara el Museu Duran i Sanpere i que al barri del Pou Nou s'han descobert sepulcres amb bra<;alets fets de petxina, és molt dubtós que aquets antics poblaments puguin considerar-se antecedents de la població medieval cerverina, sobretot si tenim en compte que no s'han localitzat, fins ara restes romanes, visigótiques o arabs que puguin delatar un nucli de població en aquestes epoques.

L'origen de la població cal situar-lo dones en el castell de Cervera, documentar a partir del segle XI, bastit dalt el turó anomenat Montsere. La primera noticia es traba a la carta de donació-datada el primer de febrer de 1026, atorgada per la comtesa Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon 1, comte de Barcelona, a favor de tres famílies que posse·ien ja el lloc per a prisió.

L'esmentat document detalla els límits del terme del castell llevat de la part que anava del nord a l'oest, en la qua! hi havia instal·lats els sarra!ns i "només seria Deu qui els pogués fixar".

Cap a la meitat del segle XI era castla del castell un fill de Dalmau , senyor dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (dit després Castellfollit de Riubregós) .

Tradicionalment hom creia que aquest Dalmau era el vescomte de Berga, el qua! és conegut ja com a Hug de Cervera, que aviat havia d 'entroncar amb el dels vescomtes de Bas i amb els Arborea de Sardenya.

El castell estigué sempre sota !'alta jurisdicció dels comtes de Barcelona i després dels sobirans de Catalunya-Aragó i al seu redós s'ana formant la vila de Cervera. Dins el mateix segle XI fou fundat el priorat de Sant Pere Gros, al peu del castell, prap el riu Ondara, que inicialment fou cedit a Sant Pere de Rodes (1079) i ben aviat a Ripoll (1081) que feu la definitiva fundació, de la qua! depengué inicialment la parroquia de Santa Maria de Cervera. Aviat

39

s'instal·laren a la població els hospitalers (1111), que hi fundaren la comanda de Cervera, una de les més antigues de Catalunya (en resta l'església de Sant Joan , parcialment romanica, on hi ha part del museu), i adquiriren l'any 1165 la senyoria de l'Ametlla de Segarra (la comunitat de hospitalers es trasliada en la major part a Alguaire a mitjan del segle XIII).

El monestir de Santes Creus hi establí ben aviat l'església de Sant Bernat i una casa delmera.

Una incipient estructura municipal es forma a partir del privilegi atorgat per Alfons I, el 1182, pel qual concedía a tots el homes de Cervera el permís de formar confraria i elegir cónsols i els donava facultat de fer hosts i cavalcades contra cristians i sarra·ins. Pero fou durant el regnat de Jaume I, quan la vila veie reforc;ada l'autoritat municipal: a partir del 1267 els privilegis reials ja fan menció de paers i prohoms i del comú o universitat; el 1271 s'autoritza els prohoms de la vila ataxar en questies i serveis; el 1272 es faculta els paers i prohoms per avaluar els béns no manifestats pel veíns; el 1275 és permeté als paers de cobrar la tercera part de les multes pera la reparació de les muralles; finalment el 1275, Jaume I concedí als cerverins un important privilegi, el qual en no permetre que la vila passés a la senyoria dels Cardona, féu que Cervera fos ja per sempre població reial.

L'emmurallament de la vila suposa una gran transformació i es realitza en temps de Pere 111 el Cerimoniós. Fins aleshores no hi Juvia hagut muralles importants; les cases que no tenien portes a !'exterior, formaven una vila closa i quan el perill amenayava es tancaven els pocs portals que hi havia a la fi dels carrers que donaven a !'exterior. Cap a la meitat del segle XIV, i devant l'imminencia d'una guerra amb Castella, el rei dona ordres que es construi:ssin unes fortes muralles i s'adobessin els portals. Al llarg de la població s'anaren edificant els murs, coronats amb merlets, les torres i les barbacanes i es construi:ren també resistents portes per als portals, que es reforyaren.

L'encertada restauració que modernament s'ha dut a terme permet que el viatger procedent de la part de Barcelona tingui una visió aproximada de la Cervera d 'aquesta epoca.

Els principals portals eren el de San Cristófol, el del Pous, el de Sant Magí, el d 'en Rius, el d'Agramunt, el d'Oluja i el de Santa Maria. Aquest darrer devia ser el més important, situat a l'acabament del Carrer Major, entre dues elevades torres prismatiques, una de les quals encara es conserva (la dovella central d'aquest portal), enderrocat el 1857, es conserva al Museu i porta la inscripció: "En nom de Déu, en l'any MCCCIXVIII regnant lo molt alt senyor rey en Pere, jo comensade aquesta obra", també es conserva la bella imatge de pedra de Maria amb l'Infant que el presidia .

El segle XIV s'inicia la construcció de la magnífica església de Santa Maria (que s'allarga fins avanpt el segle següent) i s'establiren a la vila un bon nombre d 'ordes religioses: franciscans (1245), antonians (1278), agustins idominicans (inici del segle XIV), agustins 1362 i clarisses, i tingué una gran florida el call jueu, ja que disposava d'una escola i d 'alguna notable biblioteca.

40

El call encara que sofrí l'assalt del 1391, general a Catalunya, perdura fins l'expulsió deis jueus del 1492. Des del 1338 i fins el 1700 és documentada una escota de gramatica i lógica, que havia d'adquirir fors;a prestigi als segles XVI i XVII ambla col·laboració de franciscans i agustins.

Cervera fóu seu de la cort general del 1359 (iniciada el 1358 a Barcelona i Vilafranca), cort important per a la població i per al país; reunida a la fí d'any a l'església de Sant Bernat (de la casa del mera de Santes Creus), tracta i renova 27 constitucions o lleis generals i aixeca el 19 de desembre, una acta final que es conserva actualment a l'Arxiu Historie Comarcal de la ciutat.

Prengueren part a la cort de Cervera, a més del rei Pere III, i els seus oficials, 75 representants del poble catala agrupats en els tres bra~os: 21 per l'eclesiastic, 24 pel militar i 30 pel popular (entre aquests darrers hi havia els quatre síndics de la vila, Pere Miró, Bernat Gili, Arnau de Mecina i Ramon Pere). S'ha afirmat tradicionalment que la primera Diputació del General o Generalitat própiament dita sorgí a la cort de Cervera del 1359 i pera coromemorar aquest fet s'ha constru"it el monument (1982) de ].M. Subirachs, entre l'antiga església de Sant Bernat, ara en curs de restauració, i les muralles de Pere III. També en aquesta cort es fixa un nou sistema de fogatjament molt rigorós ,que s'imposa en la de Barcelona de 1368-69 per damunt del de Tortosa del 1365.

Durant la guerra contra Joan II, Cervera en correspondencia constant amb ia Generalitat i el Consell de Cent barceloní, es convertí en una pla~a important de la resistencia al monarca que evita durant molt de temps l 'avan~ de les trapes reialistes. Des del 1462 es refor~aren les defenses de la vila, que acollí gent deis nuclis de la població praperes que s'hi volgueren refugiar i en diverses ocasions veié refor~ada la guarnició amb trapes pracedents de Barcelona. Cervera aguanta amb fermesa les escomeses enemigues i adhuc recobra alguns llocs i castells velns que els reialistes havien ocupat.

Tanmateix, l'agost de 1465 , alllada i sense vitualles, hagué de capitular i resta a l'arbitri del capita Bernat de Saportella.

El 1469 hi tingué lloc el parlamenten el quall'infant Ferran, futur Ferran II, accepta les condicions per al seu matrimoni amb Isabel de Castella.

En esclatar el 1640, l'al~ament de Catalunya contra el mal govern central que havia de dura la llarga Guerra deis Segadors, Cervera prengué de nou el partit de la terra , com ho havia fet 200 anys abans. La lluita torna a ser calamitosa per a la població. Un document de !'epoca parlen que eren tantes les despeses ocasionades per la guerra que ja al principi del 1641 s'havien acabat els diners del comú i per sustentar els soldats havia estat for~ós de valer-se primer del béns del particulars i finalment deis eclesiastics. Per posar remei a !'extrema necessitat en que es trabava la vila, el mateix any fou autoritzada a encunyar moneda d'argent i de coure, com de fet ho va fer encara que per poc temps.

El segle XVII, malgrat les guerres i les pestes, fou positiu pe! creixement de la vila, on acudiren a viure molts nobles deis castells de la radalia. Ellli-

41

bre del manifest del 1687, on foren anotades les persones propietaries de béns immobles a Cervera, registra unes 540 cases, de les quals aproximadament la meitat pertanyen a pagesos, i que dona un cens d'uns 2.700 habitants amb propietat, als quals cal afegir jornalers, aprenents etc., que podria donar un cens aproximar de 3.200 habitants.

El comen<;:ament del segle XVIII, és marcat per una serie de fets que repercutiren fortament en la vida de la població. El 1701 el nou rei de ladinastia dels Borbó, Felip V, passa per Cervera, on jura com era tradicional els privilegis de la vila i ho aprofita per a ennoblir el paer en cap. El 1702, durant la celebració de la cort de Barcelona, Cervera aconseguí el títol de ciutat.

La Guerra de Successió posa en evidencia que les merces del rei Borbó havien format a la ciutat un nucli filipista , fet decisiu en el futur de la població. Així i tot en el consell municipal no tingué inconvenient a proclamar el 1705, l'arxiduc Carles com a rei, encara que després hon oblitera els acords transcrits als llibres d 'actes. A les acaballes de la guerra, el 13 de juny de 1713, tingué lloc a la ciutat la reunió anomenada conferencia de Cervera, entre el comte de Konigsegg (representant del mariscal austriac Starhemberg) i el marques de Grimaldi (en nom del filipista duc de Populi) a efectes de preparar un armistici mentre es procedís a l'evacuació de les tropes estrangeres decidida a Utretch, i la capitulació de Barcelona i Tarragona, pero la condició que les llibertats catalanes fossin mantingudes féu fracassar la conferencia.

Dins el conjunt de privilegis que obtingué la ciutat a la fí de la guerra, a més d'esdevenir (1716) seu i capital d 'un corregiment, el corregiment de Cervera, que comprenia les antigues vegueries de Cervera i d'Agramunt i la sotsvegueria del Prats de Rei, obtingué la concessió d 'una universitat literaria que substituí totes les altres de Catalunya, i que representa un canvi important en la forma de vida de moltes families cerverines i en la fesomia de la ciutat. ]a el 23 d 'octubre de 1714 la Junta Superior instituida pel duc de Berwick mana que les facultats de filosofia de canons i de lleis de la Universitat de Barcelona es traslladessin a Cervera i des del 1715 hom inicia les gestions per a crear la Universitat de Cervera, única per a tot Catalunya amb tots els béns i rendes de les altres universitats, l'onze de maig de 1717, Felip V signa a Segovia el decret d 'erecció, pero ja el 7 de gener de 1715 els estudis s'havien iniciat, de forma provisional en el convent cerverí de Sant Francesc de Paula. Posseí catedres de teologia, de filosofia de canons, de lleis, de llengües classiques, de medicina.

El 1730 fou també universitat pontifícia. Tingué la prerrogativa d'impremta que funciona des del 1721. El magnífic edifici de planta i al<;:at classics i ornamentació discretament barroca fou bastit en 1718-40 i resta definitivament acabat el 1762. Hi hagué diversos col·legis majors, com el de la Concepció, el de l'Assumpció, el de la Santa Creu (per a estudiants pobres) i el de Sant Carles, pero sovint els estudiants sojornaven en cases particulars.

El monopoli de Cervera en l'ensenyament universitari no fou total ja des de mitjans de segle, quan s'establiren alguns centres a Tarragona i Barce-

42

lona. Hom intenta de renovar els estudis a partir de la reforma universitaria de Carles IIl, (1771) i així es crea el seminari del Vuitanta (1772) o es renova el pla de medicina (1784), facultar on donaren classes Gimbernat, Vidal i Salva. Pero la decadencia s'havia iniciat irreparablement i malgrat una certa il·lustració retardada que podria tipificar Felix Torres i Amat, el bisbe d'Astorga regalista i jansenitzant format a Cervera, el moviment romantic i liberal que s'estengué per Catalunya feia difícil la continuitat d 'una universitat com la de Cervera. Després d'una primera ordre de supressió durant el Trieni Liberal (1821) , des del 1836 al 1842 es produí el definitiu trasllat deis estudis universitaris cerverins a Barcelona.

43

TOPO GUIA DEL PELEGRÍ DE MONTSERRAT A SANTIAGO DE COMPOSTELA

TRAM DE CERVERA A TÁRREGA Quilometres parcial _ _ _ __ Quilometres acumulats _ _ __

13,900 77,100

Sant Pere el Gros - Ceroera

TRAM DE CERVERA A TÁRREGA Quilometres ParciaJ/Total

1,3 ...64,5 0,5 ... 65,0

0,8 ... 65,8

Sortim de Cervera pe! mateix carrer, deixem la creu i segu im rectes en direcció als pals de l'electricitat.

Trobem cnúlla. Anem a !'esquerra pe! costat de la paret en direcció a un transformador aeri. Si seguissim rectes sortiriem a Santa Magdalena sense passar per Sant Pere Gros. Travessem un reguerot just devant del transformador.

Crui:lla, anem a la dreta i en pocs minuts arribem a Sant Pere Gros. Deixem l'església per un camí que baixa suament devant d 'una casa de pagés. Travessem un altra vegada el reguerot en direcció a Santa Magdalena.

44

1,2 ... 67,0

0,7 ... 66,7 1,3 ... 69,0

1,4 ... 70,4

1,0 ... 71,4

0,3 ... 71,7 0,6 ... 72,3

0,7 ... 73,0 1,3 ... 74,3

0,5 ... 74,8

1,3 ... 76,1

1,0 ... 77,1

Arribem a la carretera L-214 i la creuem per devant de l'església de Santa Magdalena, i seguim el camí del riu d'Ondara, que no el deixarem fins a Tarrega.

Passem per sobre d 'una planta potabilitzadora d 'aigua.

Trobem un aixopluc a la dreta (cabana de pastors) feta de pedra.

Arribem a una cru'illa de camins , el de la dreta va a La Curullada i el de !'esquerra a Granyanella. Seguim rectes.

A !'esquerra del camí veiem una casa en runes amb dues 4__ torrasses. ~ A la dreta veiem Fonolleres.

Cru'illa. A la dreta el camí que ve de Fonolleres. A !'esquerra hi trobem una masia. Seguim rectes.

Crui:lla. A !'esquerra masia de la Mora. Seguim rectes.

A la dreta deixem el cementiri de El Talladell. A la portada hi ha la data de 1856, sobre una calavera singular.

Soma El Talladell (bar de poble que fa de casal d 'avis, curiós). Sortim pel carrer Major i per carretera asfaltada fins a Tarrega.

Entrem a Tarrega per l'Avinguda Generalitat (serveis, hostal Espanya).

Seguim pel carrer Mossen Cinto Verdaguer. Seguidament creuem el carrer Joan Maragall. Pujem unes escales en front nostre que ens porten a la plat;a de Josep Anselm Clavé (font). Seguim rectes pel carrer d 'Agoders, Plat;a Major, on hi ha l'església i 1'Ajuntament.

L___ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

45

Santa Magdalena - Cervera

LA CURULLADA El poble de la Curullada, el nom del qual fins al segle XV era el de la Crulllada, fou fundat a la vall, a la dreta del riu d 'Ondara, on queda alguna masia.

L'antiga capella de Sant Pere de la Curullada, esmentada com a Sanctus Petrus de Cruciata al segle XII, ara en ruines, era romanica, i al seu redos es troben sepulcres cavats a la roca, antropomorfs.

El castell de la Curullada s'edifica en lloc prominent, on ara es veuen les grosses i altes parets. En el poble antic tingué algun domini el priorat dels Arquells, que el traspassa a Jaume Desvall, i posteriorment passa a formar part del velnatge de Cervera. L'augment de la població obliga a fer una nova església parroquial, que fou inaugurada el 1625, amb el mateix patró de Sant Pere,església que és situada vora el castell.

FONOllERES En el poble de Fonolleres, sobre la costa dreta de la vall, s'hi agrupen poques cases habitades. A la part més alta de la costa, prop del pla per on passa la carretera de Barcelona a Lleida, s'al~a la gran casa senyorial que fou del castell de Fonolleres.

46

El domini feudal d'aquest poblet fou deis Cervera, pero als primers anys del segle XII era important una família que portava elllinatge de Fonolleres.

A l'any 1400 els paers de Cervera, opinaven que el poble devia ser del seu ve"inatge. El 1462, el poble era de Lluís d 'Ivorra, que no es decidí del tot a favor del Principat, i per aixo se n 'apodera el consell de Cervera.

L'església parroquial de Santa Maria de Fonolleres conserva trets romanics , si bé ha estat molt retocada.

EL TALLADELL El poble de Talladell (270 h el 1981), esta situat a la dreta del riu d 'Ondara i fou annexat al de Tarrega el 1969. El 80% de les seves terres són conreables, totes de sed, actualment el 65 % de les terres de conradís són dedicades als cereals.

Talladell, té 390 metres d 'altitud, dista 2 quilometres de Tarrega, i el seu nucli historie es forma entorn del castell del Talladell, del qua! no en resta cap vestigi. Fins el segle XVIII hom suposa que era murallat o dos, uns possibles portals es podien trobar al carrer de Sant Pere, sortida al camí ral i al riu, i al carrer del Forn, entrada d'animals i carros al centre del poble. A l'any 1684 s'iniciaren les obres de la nova església dedicada a Sant Pere amb sobries manifestacions barraques i neoclassiques que fa pensar en la llarga durada de les seves obres. També és digne d 'assenyalar el magnífic pont de pedra sobre el riu d 'Ondara.

Ellloc de Talladell hagué de ser habitat des de molt antic ja que en el seu entorn s'hi han trobat nombrosos materials iberics i, prop del poble, s'ha descobert una necrópolis romana; possiblement el seu habitat continua fins la dominació musulmana encara que historicament no estigui documentat. El 106, Ramon Berenguer I de Barcelona cedí ellloc, i entre 1096 i 1131 Guerau Alemany jura fidelitat a Ramon Berenguer III per diversos castells, entre els quals hi ha el del Talladell. El cognom deis Talladell va ser fon;a important durant !'etapa medieval: Bernat del Talladell fou repoblador de Lleida.

Sembla ser que a mitjans segle XIV el poble era de la comanda hospitalera de Granyena. En finir les juridiccions, el Talladell restava repartit entre la comanda de l'orde de Sant]oan de]erusalem de Granyena i el duc d 'Híxar.

A mig camí entre aquest poble i la ciutat de Tarrega, hi ha el mas i el santuari del Pedregal, on hi hagué l'antiga abadia cistercenca de Santa Maria del Pedregal, fundada entorn del 1176 perla família deis Anglesola amb l'establiment d 'una comunitat de monges procedents de Vallbona. Es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de passada per l'antic camí ral. A l'indret de les Sases del Pedregal hi resten alguns murs antics, ara aprofitats pera coberts agrícoles, que es veu que són restes de l'antic monestir. Les pedres del monestir i del claustre van servir per refer les muralles de Tarrega. Actualment una petita ca¡::-':!lla construida a la fi del segle passat, amb elements gotics, finestrals apuntats i nerviacions que recorden el vell monestir, guarda la venerada imatge de la Mare de Déu de la

47

Llet. Una imatge de pedra, d'estil romanic tarda, que sosté el Nen Jesús assegut al seu bra~ esquerre, que amb la ma dreta sosté una bola del món.

TÁRREGA La població de Tarrega (10959 h el 1981), registra l'any 1359 uns 159 focs (cases), uns 975 habitants; en ser posterior a la Peste Negra, cal pensar que abans del 1348 hi devia haver un nombre molt superior d'habitants. Esta ben comunicada amb Barcelona, Lleida, amb la frontera francesa (Puigcerda) i a la mar (Tarragona), esta situada a 380-360 metres d 'altitud.

El conreu de la terra ha estat un dels mitjans de subsistencia prioritaris fins al nostre segle. L'aigu aera un element molt important i la seva regulació estava motivada per disposicions reials i senyorials durant l'epoca medieval.

Actualment el 81 o/o de la superfície total del terme municipal és aprofitable per !'agricultura, dedicada principalment al conreu de l'ordi, ['olivera i en menys grau a la vinya.

Caldria esmentar, pero, una tradició notable d'argenteria en temps medievals, els menestrals de la qual van mereixer el privilegi reial de constituir-se en ~1 gremi d 'argenters, l'any 1315, i alhora fer ús d 'una marca propia que identifiqués arreu la qualitat dels seus productes.

Els pobladors de Tarrega reberen del rei Jaume I, l'any 1241, els famosos Estatuts i Costums, els quals, entre altres coses, manaven que no es posés cap dificultar ni impediment als forasters que venien a vendre queviures, vi o qualsevol cosa a la vila mentre estiguessin disposats a complir les lleis .

L'any 1269 també trobem, en aquesta mateixa epoca, una serie de privilegis reials en relació ambla llibertat de vendre cavalls i de poder elaborar vi, garantint el guiatge de totes les persones que entraven i sortien de la ciutat per motius comercials.

La ciutat de Tarrega, devia ser un poblat en epoca romana, queja existia durant la dominació sarralna, i degut a la seva situació geografica, era un enclau important de comunicacions. El castell de Tarrega, documentar el 1056, fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, que l'any 1056 l'atorga en dotalici a la seva muller Almodis. El 1069 el castell tingué un petit exercit, sempre sota la sobirania del comte, dones era un lloc avanpt en la línia de frontera, ja que els sarralns encara ocupaven les comarques properes de la Noguera i del Segria.

Després de conquerida la ciutat de Lleida, l'any 1149, ellloc es repobla definitivament i la seva condició de vila comtal permeté la presencia dels seus consols a la cort de Lleida del 1213, en la qual es reconegué l'infant Jaume coma rei de la Corona Catalana-aragonesa, rei que en la conquesta de les Illes i del País Valencia s'endugué més d'una trentena de targarins.

Jaume II (1291), es preocupa molt de Tarrega, 59 disposicions compilades al Llibre dels Privilegis, que visqué uns dels moments socials i economics molt intensos de l'epoca medieval. Es paralitza greument el progrés de

48

la ciutat per la pesta del 1348, en que moriren molts targarins, els familiars dels quals feren culpables de la desgracia els jueus. La rauxa ciutadana assalta el call el 1349, !'incendia i hi féu una gran matanc;:a, moriren uns 300 jueus. El rei, dicta accions i obliga de reconstruir l'antiga sinagoga, així com protegí el fet que es poguessin establir-s'hi nous jueus.

La guerra deis Segadors (1640-52) significa un desastre huma i economic pera Tarrega. La seva condició de vila de pas facilita la presencia de l'exercit franc;:es, aliat de la Generalitat, i, més tard, de les tropes filipistes. Ambdós exercits destrulren i cremaren cases i béns. La miseria i l'abandó dels seus habitants es torna a repetiren la Guerra de Successió. El 1702 Tarrega i la seva vegueria es disposaren a favor del rei-arxiduc Caries III, pero la vila fou ocupada perles hosts de Felip V el marc;: de 1706. Després del 1714, un cop rendida la ciutat de Barcelona, s'esdevingueren forces canvis fins l'any 1792, amb la declaració de guerra per part del rei Caries IV, al país veí, que comporta el pas de moltes tropes per la vila demanant carros i animals. Quan el 1802 l'alianc;:a franco-espanyola declara la guerra a Anglaterra, la vila fou un lloc de sojorn de batallons i companyies en el seu camí cap a Franc;:a.

Més tard, el menyspreu de Napoleó vers els seus aliats peninsulars obliga el poble a aixecar-se contra l'exercit francés. A l'abril de 1810, l'exercit francés amb vuit mil soldats entra a Tarrega i ho requisa tot. Posteriorment la vila hagué de patir les tensions entre liberals i absolutistes i les accions violentes de la Primera Guerra Carlina (1833-40).

Retornada la pau a la pagesia, la construcció del canal d 'Urgell (1862), !'arribada del ferrocarril (1860) i la construcció de noves carreteres, convertiren Tarrega en una ciutat de gran importancia a la fi del segle passat. Fruit de l'expansió s'obriren nous carrers, el de Sant Pelegrí (1850), de Sant Roe (1893), etc. El rei Alfons XII el 1884 li concedí el títol de ciutat.

Tarrega, encara hagué de patir la guerra civil, i com tantes vegades els targarins , un cop més , es disposaren al treball intens i, en poc més de trenta anys, n'han fet una ciutat dinamica, oberta, acollidora i culta.

Entre els monuments principals de la ciutat de Tarrega es destaca l'església parroquial de Santa Ma ria de l'Alba, que fou acabada el 1742, seixanta anys després d 'haver-la comenc;:ada. D'estil neoclassic, fou bastida al mateix indret que hi havia hagut l'antiga església gótica, de la qual s'han conservar dues estatues d'apostols del portal, instal·lades actualment a banda i banda de la fac;:ana de l'església de Sant Antoni. Al bell mig de la Plac;:a Major hi ha la reproducció d 'una creu de terme gótica, anomenada la Creu del Pati !'original es conserva al Palau dels Marquesas de la Floresta.

Resalta el fet que l'església de Sant Antoni, és l'antiga sala de !'hospital del segle XIV, que fou construir l'any 1319, quan encara la ciutat restava perfectament emmurallada.

Fora de les muralles hi havia el convent de Sant Agustí,el monestir de Santa Clara, l'ermita de Sant Eloi i el Convent del Carme, fundat el 1364.

49

Del convent del Carme, a la pla~a del mateix nom, l'únic element a resaltar és el claustre, de la primeria del segle XVII, i l'ala de migdia, del segle XVIII. Tarrega a lograt omplir els carrers de festa , durant uns dies de setembre, amb grups relacionats amb el món de l'espectacle, del teatre, titellaires, orquestines, pallassos, gegants, etc., assolint altes cotes de popularitat internacional, siguent coneguda aquesta festa com la Fira del Teatre al Carrer.

La festa ele les Santes Espines, que se celebra el 13 ele maig, és una festa popular sobre una llegenda en la que un bon dia que els fidels eren a la parroquia, un pelegrí cliposita sobre !'altar unes espines de Crist que desaparegueren miraculosament.

No se sap quan s'inicia la seva veneració, pero feia molts anys que l'advocació es coneixia quan el papa Climent VIII , el 1604, autoritza oficialment la Confraria de les Santes Espines. Segons la tradició, la Verge ajuda els cristians en lluita contra els sarrai:ns a les primeres hores del matí. A partir del 1788 hom celebra la festa de la Mare ele Déu de l'Alba l'endema ele les Santes Espines.

50

TOPO GUIA DEL PELEGRÍ DE MONTSERRAT A SANTIAGO DE COMPOSTELA

TRAM DE TÁRREGA A LLEIDA Quilometres parcial _ _ _ __ Quilometres acumulats._ _ __

Absis de Santa Magdalena

51

48,800 125,900

TRAM DE TÁRREGA A LLEIDA Quilómetres Parcial/Total

1,0 ... 78,1

0,4 ... 78,5 1,3 ... 79,8 0,6 ... 80,4

1,1.. .81,5

0,7 ... 82,2

0,5 ... 82,7 1,4 ... 84,1 0,2 ... 84,3 0,6 ... 84,9 0,3 ... 85,2 0,3 ... 85,5

1,2 ... 86,7 0,3 ... 87,0

1,6 ... 88,6

Sortim de Tarrega pel carrer Urgell, al costat de l'ajuntament, fins a trabar la carretera N-II, la seguim en direcció Lleida. Pasem per devant de la Creu Roja i sortim de Tarrega.

Passem pel punt quilometric 506 de la N-II i poc després passem pel devant de la fabrica d 'olis Borges, tot creuant el riu d 'Ondara.

Soma Vilagrasa (serveis). Continuem 200 metres i entrem al poble pel carrer Tarrega. El seguim fins el final.

Passem per devant de l'església, el carrera partir d'aqui s'anomena Anglesola, al final trobem la carretera que va a Anglesola (C148), la seguim per passar pel pont del tren i el pont de l'autovia.

Passem el pont de l'autovia i trequem a !'esquerra, per agafar un camí a 50 metres que va paral·lel a la carretera i que ens porta fins Anglesola.

Soma Anglesola (serveis). Seguim pel Camí de Vilagrasa, continuem rectes deixant a )'esquerra la Pla~a de Lourdes, continuem pel carrer Anselm Clavé, que deixa de ser asfaltat.

Travessem una carretera LV-3346. Seguim rectes pel camí ample i sense asfaltar.

A la dreta hi trabem !'última casa de conreu feta d'obra.

Bifurcació. Continuem rectes.

A la dreta hi trabem la la. sequia .

Travessem un pont del Canal d'Urgell. Cru'illa de camins. Continuem a !'esquerra seguint el canal.

A la dreta hi tenim un embasament d 'aigua. Deixem el camí del canal i anem a la dreta en arribar a una caseta distribuidora d'aigua feta d'obra.

Deixem a !'esquerra un camí estret. A la dreta hi tenim una caseta de conreu de fang. Seguim rectes.

Deixem camí a !'esquerra i seguidament camí a la dreta. Continuem rectes. A la nostra esquerra hi tenim un embassament, hi ha un pal indicador que hiposa 'Prahibit entrar'. A uns 100 metres tornem a trabar camí a !'esquerra i la dreta. A la dreta hi ha una caseta d'obra. Sempre rectes, deixant camins a esquerra i a dreta.

Passarem per una paret amb una pintada "CAMI DE SANT JAUME" Creuem la carretera LV-3345 de Bellpuig (2 km) a Barbens (4 km), continuem rectes pel camí ral. Tenim a la dreta una gran casa pairal blanca amb unes arcades centrals.

52

1,5 ... 90,1

0,8 ... 90,9

1,5 ... 92,4

1,1.. .93,5

2,7 ... 96,2

1,8 ... 98,0 0,4 ... 98,4 1,9 ... 100,3

1,3 ... 101,6

0,6 ... 102,2 0,5 ... 102,7

0,7 ... 103,4 0,4 ... 103,8 0,5 ... 104,3

Soma la carretera LV-3344 de Bellpuig (2 km) a Ivars d'Urgell (3,9 km). Seguim la carretera a !'esquerra en direcció a Bellpuig i a 200 metres agafem un camí carreter a la dreta que baixa suament.

Creuament de camis, seguim a !'esquerra, passem per un canal i una caseta. A dos-cents metres girem a ma dreta, deixant una casa, tot seguint els pals de telefon.

Entre m al poble de Castellnou de Seana pe! carrer Marius Torres, carrer Calvari, al final trobem una pla~a que creuem pe! mig en direcció a la dreta, al carrer Abat Carrera, que fa baixada i gira cap a !'esquerra on hi trobem un polisportiu i una bascula.

Després girem a la dreta i trobem una creu de pelegrí. Carretera d'Ivars d'Urgell (4 km) a Vila-sana (4 km).

Sortim del poble per un camí carreter ample, a 200 metres immediatament després d 'una casa a ma esquerra, hi ha pintada una sageta explicativa de que hem d'agafar el 2on. camí a l'esquerra,en direcció a unes cases, tot deixant el camí ample que va a la dreta.

Soma la carretera de Golmes a Vila-sana. Anem a !'esquerra i inmediatament a la dreta pe! camí ral sense asfaltar, seguim sempre rectes ambla companyia de l'autovia N-II. Creuem la carretera L-334 de Mollerussa (2 km) a Vila-sana (2 km). Seguim rectes.

Creuem la carretera L-3324, seguim rectes. Tenim El Pala u d'Anglesola devant nostre.

Soma El Palau d'Anglesola, anem a ]'esquerra per sobre un pont i a la dreta pe! carrer Canal, carrer de la Sassina, arribem a la pla~a Catalunya. Anem a !'esquerra. Seguim la carretera L3323 en direcció a Fondarella. Passem pe! costat d'una creu.

Som a les afores del poble, abans del punt quilometric 2.

Deixem la carretera i trenquem ala dreta cap a uns fruiters i camps de conreu. Seguidament a 200 metres trobem una bifurcació i seguim la de !'esquerra.

Bifurcació. Seguim a !'esquerra per una granja de porcs.

Trobem de front una granja, tot seguit una bifurcació presidida per una torre d'electricitat. Hem d'anar recte a la dreta, en direcció a les torres electriques. Creuem un canal auxiliar i seguim rectes.

Bifurcació anem a ]'esquerra. Passem pe! devant d'una casa abandonada.

Deixem un camí a la dreta i tot seguit un altre.

Bifurcació. A !'esquerra hi ha un camí que ens portaria al pont de l'autovia N-II, nosaltres anem rectes.

53

1,4 ... 105,7 Deixem camí a !'esquerra que ve del pont. Continuem recte. Tot seguit deixem camí a la dreta.

0,9 ... 106,6 Despres d'un petit giravolt, seguim per !'esquerra.

0,4 ... 107,0 Surt un camí perla dreta. Continuem rectes, pasem pe! devant d'una estatua en forma d 'home amb maleta.

0,5 ... 107,5 Deixem el pont de !'autovía N-II a !'esquerra . Es un trosse t asfaltar. Continuem rectes pe! costat dret de l'autovia. A 300 metres deixem un camí a la dreta que va a una masia. Passem pe! costat de les tanques del canal i després per un pont sobre el canal.

1,4 ... 108,9 Passem per sota d 'un pont, on hi ha una indicació de sortida de !'autovía "Bellvis-Bell-lloc Km 477". Continuem rectes per agafar el proper pont que veiem.

0,7 ... 109,6 Immediatament abans d 'arribar al pont, hem de continuar e ntre el filat i camps de conreu per tal de travessar-lo, en direcció al pont que passa per sobre !'autovía. Esta sembrat, pas difícil. Ull. 0,7 ... 110,3 Soma la carretera LV-3311 la seguim a !'esque rra , i passem per sobre l'autovia per entrar a Bell-lloc per un carrer de terra que ens porta al carrer Sant Jordi. Quan arribem a una bascula seguim a !'esquerra p e! Camí d'Alcoletge , i immediatament a la dreta per un camí ample sense asfaltar. Poc després hi ha una bifurcació i anirem a !'esquerra seguint les torres electriques.

2,1. .. 112,4 Som al pont que travessa l'autovia. La creuem i seguim tot recte.

0,8 ... 113,2 Bifurcació. Masia, agafem camí de !'esquerra. A 600 metres hi ha un desviament a la dreta, seguim rectes.

1,2 ... 114,4 Creuament de camins. Continuem recte. Tot seguit passarem per un abocador de deixalles.

0,9 ... 115,3 Crui:lla. Continuem recte, seguint les torres electriques.

0,7 ... 116,0 Deixem camins a dreta i esquerra, seguim sempre rectes.

1,1...117,1 Passem per un pont petit i un camí que ve perla dreta, i tot seguit girem a !'esquerra. A 500 metres ens trobem unes cases i un camí carreter ample, anem a !'esquerra per passar per un portal fet d 'obra molt curiós i original. Seguidament a uns 100 metres girem en direcció a una granja gran que veiem al fans.

1,7 ... 118,8 Passem la granja i agafem el camí que puja recte devant nostre , fins les torres electriques.

1,1. .. 119,9 Girem a !'esquerra cap a una granja amb tres naus seguint el filat electric. Deixem camins a dreta i esquerra.

2,5 ... 122,4 Entrem al polígon industrial de Lleida. Al devant mateix veiem la Seu de Lleida . Anem recte de cara a Lleida pel carrer de l'Enginyer Mies . Al final trenquem a ]'esquerra per l'Avinguda de l'Indústria. A !'altura del carrer Enginyer Pau Agustí, trenquem a

54

路;隆; 5 - - - -

__ f _ ยก'st.------'-1---~- G~'-""' v.

1

~-

gkf....- _

_______1__ _

lo~- - - - - - - - - -

------'--

__ _ _ ____11'

la dreta per un camí sense asfaltar que sembla no tenir sortida, peró el camí fa una suau baixada.

1,2 ... 123,6 Creuem un pas a nivell sense barreres, per arribar a una carretera asfaltada: Camí Municipal de la Granyera, el seguim a !'esquerra for~a estona. Passem pel costat del Pare de la Mitjana.

Passarem per sobre d'un pont al costat de les portes de cantenció de l'aigua d'un canal del riu Segre.

1,7 ... 125,3 Passem per una zona molt deprimida i arribem a l'Avinguda President Josep Tarradelles, girem a la dreta fins arribar al pont del riu Segre.

0,6 ... 125,9 Som a Lleida, atravessem el pont, girem a !'esquerra i seguim sempre rectes al riu Segre per l'Avinguda de Blondel, plena d'arbres i fins el final. (hospedatge; Hotel La Canonja c/ .General Brito, 21, tel. 23 80 14, recomanable).

VILAGRASSA Vilagrasa (460 h el1981), situada al peu de l'antiga via romana de Barcino a Ilerda, té el seu origen en una vil·la romana del Baix Imperi, de la qua! s'han trobat restes de mosaics del segle IV o V. El nom podria venir d 'un antic propietari dit Crassus, i en documents del segle XII apareix Villa Crassa.

Alfons I el Cast concedí el 1185 als habitants de Vilagrassa una carta de població gairabé única per la concessió de mercat i fira, dins la política d'afavorir la creació de poblacions importants en el camí ral del Principat d'Aragó.

El 1223, Jaume I cedí la vila en feu a la seva germanastra Constan~a, peró sota l'alt domini reial i els monarques defensaren sovint la universitat de Vilagrassa enfront de plets i qüestions amb les autoritats de la veína Tarrega. El1264 el mateixJaume I es reuní a l'església de Vilagrassa amb els seus jurats i batlle per a resoldre problemes locals.

El1357 Pere III dona la vila al comte Enrie de Trastamara, futur rei de Castella, donació que es mantingué pocs anys i que motiva que els bornes de Vilagrassa protestessin demanant que el comte observés els Usatges i les Constitucions de Catalunya i que no nomenés oficials no catalans pera la vila.

L'església de Santa Maria, d'origen romanic conserva una portalada de l'estil de l'anomenada escola lleidetana, de la segona meitat del segle XIII. L'interior de l'església desdiu de la portalada, hi ha una arqueria gótica, i només en destaca el campanar, de transició del romanic al gótic.

Hi bagué hospital pels pelegrins i foren poderoses en temps antics les cofredies de Sant Esteve i de la Mare de Déu de Montserrat. A l'antic camí de Lleida, hi ha !'ermita del Roser, on es venera una imatge gótica trabada fa pocs anys al subsól de l'església parroquial.

57

ANGLESOLA Anglesola (325 h el 1981), es troba al peu de la carretera de Tarrega a Balaguer, el seu nucli antic era defensat per muralles, que encara són visibles en algun tram, alguns carrers són porticats. Al centre de la ciutat s'al~a una magnífica creu de terme gótica declarada monument artístic.

Anglesola, té un castell que apareix per primera vegada el 1079, sota la forma Angulariola, derivat delllatí esclesiola, església petita , quan els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, en la seva política de consolidació de la conquesta cristiana en terres de Lleida, donaren a Berenguer Gombau el castell amb tot el seu terme i possessions. El llinatge prengué el nom del castell, Anglesola, i es dividí en tres branques, la deis senyors de Vallbona, de Bellpuig i d 'Anglesola, d 'aquesta darrera sorgí al segle XIII la línia deis senyors de Miralcamp.

En la línia directa deis barons d'Anglesola, destacaren Berenguer I, Berenguer II, magnat del regnats de Jaume I, i Pere II, que es distingí en les conquestes de Mallorca i Valencia, s'extingí amb Bernat IV, mort el 1382.

Martí I, dona la baronía aPere de Benviure, casat amb una filia il ·legítima de Berenguer IV, i protegida de la reina Maria de Luna. Pere de Benviure morí 1417 sense fills i després de moltes lluites i transmisions poc clares, el 1663 es confirma la senyoria d'Anglesola als Rocabertí, comtes de Perelada, que la mantingueren fins a la fj de l'antic regim.

L'església d 'Anglesola s'esmenta ja el 1097, quan depenia de l'església de Solsona. Arnau Berenguer d'Anglesola funda al 1139, !'hospital pera pelegrins i pobres, que dota amb els drets d 'algunes de les seves possessions, ratificades pel seu fill Bernat d'Anglesola, que en confía la direcció a l'abat de Poblet.

Del castell i l'església primitiva d'Anglesola, no en queda cap rastre. Probablement !'actual església dedicada a Sant Pau de Narbona , es bastí en el mateix indret que l'antiga. L'església gaudia d'un magnífic retaule gótic de pedra dedicat a la Mare de Déu S XIV, (obra del mateix escultor del sarcógraf de Ramon Folc VI de Cardona a Poblet), ara propietat del Museum of Fine Arts de Boston (EUA).

L'actual església del segle XVI , és un espai ben proporcionar d'una nau i capelles laterals, amb arquería gótica.

CASTELLNOU DE SEANA Castellnou de Seana (811 h el 1981), es gairebé a mig camí entre Mollerussa i Tarrega. Estigué des del 1139 incorporar a la jurisdicció senyorial de la baronía del Bellpuig, inicialment en mans dels Anglesola, malgrat que tinguessin possessions dins el terme altres senyors com els templers, després hospitalers de pelegrins.

S'han trobat restes de ceramica i de pedra picada a l'indret on havia estat el primer empla~ament del poble, on hom creu que devia haver-hi el castell de Castellnou,que dona nom al poble.

58

L'església parroquial de Sant Joan és obra del segle XVII, amb estil renaixentista tarda i un campanar de planta quadrada. Una creu de terme gótica, del 1580, fou enderrocada per una forta ventada i un altra, també gótica, fou destruida el 1936 a l'inici de la guerra civil. Els capitells i el basament es conserven a l'ajuntament.

EL PALAU D'ANGLESOLA Sembla que !'origen de la població de El Palau d'Anglesola (658 h el 1981), es traba en un palau o almúnia arab que en la conquesta del territori pels comtes de Barcelona en la segona meitat del segle XI fou conquerit per Ramon Gombau d 'Anglesola. Un segle després , en la política repobladora d'Alfons I el Cast, intervingué en aquest sector en col·laboració amb els templers. El 1179, Arnau d'Anglesola i la seva muller definiren a l'ordre del Temple tot el que tenien entorn de dit Palau, i passa després del 1317 als hospitalers de Lleida.

El 1322, el senyor del Palau d 'Anglesola el comanador de Montalba era de l'orde militar d 'Uclés o de Sant Jaume de l'Espasa. Aquesta arde militar de Sant]aume de l'Espasa degué mantenir !'alta jurisdicció sobre els llocs esmentats ja que el rei de Castella Enrie II Trastamara els adquerí el 1373 per permuta amb el mestre de l'orde.

L'any 1405, es vengué el Pala u a !'arde de Sant Joan de Jerusalem i aquesta passa a formar part de la comanda hospitalera de l'Espluga Calba.

En el regnat de Ferran II el Palau continua dins la veguería de Tarrega i dins la senyoria de l'orde deis hospitalers, que perdura fins el segle XVIII. La població pagava anu;..:ment una pensió de sis lliures a l'Estudi General de Lleida a favor deis estudiants pobres. Els comanadors hospitalers de l'Espluga Calba reformaren al segle XVII el palau-castell.

El monument més important es l'església parroquial de Sant Joan Baptista , bastida a mitjan segle XVIII, de bella fa<;ana i torres barraques i interior d 'una nau també barroca. Conserva les capelles de Sant Roe, enrunada i la de Santa Llúcia, al cementiri, ambdues del segle XVI.

BELL-LLOC D'URGELL El tenne municipal de Bell-lloc d 'Urgell (2164 h el 1981) es traba a 13 quilómetres de Lleida, entre la carretera N-II de Lleida a Barcelona i la via del tren. La situació de la població i les excel·lents comunicacions han afavorit la industrialització del terme, que és regat pe! Canal Auxiliar d 'Urgell i la superfície conreada representa més del 90% del total.

Ellloc té !'origen en la repoblació efectuada després de la conquesta de Lleida, en terres donades a Arnau de Bell-lloc, cavaller pracedent del Valles, fou un deis signants de la carta de població de Lleida, terres que pertanyien al comte d 'Urgell. La població era voltada de muralles, i el castell vell i el temple ramanic es trobaven en una pla<;a d'on sortia el camí de Bellpuig.

59

La repoblació i colonització la féu Bernat de Bell-lloc, potser fill de !'anterior, d 'acord amb els templers de Gardeny (1153), que tingueren drets i honors en el terme. En virtut deis pactes amb Jaume I (1228) passa a la Corona Catalana-aragonesa. Es constituí una comunitat cristiana i la mesquita de l'antiga almúnia fou erigida en parroquia dedicada a Sant Miquel.

El castell de Bell-lloc es trobava al costat de l'església, i el 1254 Jaume I n'atorga la meitat al ciutada Ramon Pere Sassala, d'important llinatge lleidata.

La població fou incorporada a Lleida a petició deis seus veins en temps d 'Alfons II (1285-91) , i els templers, que tenien drets dominicals sobre ellloc, reberen en compensació 50.000 sous barcelonesas de part deis homes de Belllloc.

Durant la Guerra contra Joan II, el mestre de Calatrava, al servei del monarca, s'apodera de Bell-lloc en 1462-81,i coma poble de contribució hagué de col·laborar després en la lluita contra la invasió del Pallars per part de Lluís XI de Frant;a.

Després de la Guerra deis Segadors, i com d 'altres poblacions veines, Bell-lloc resta abandonada del tot i erma, i encara hi romania el 1665, tot i que els paers de Lleida nomenaven batlles per regular conreus i terres. A l'inici del segle XVIII ja havien retornar els seus habitants que s'havien refugiar a Lleida , i el 1719 forma ajuntament independent de Lleida. D'altra banda patí fortes imposicions de les tropes napoleoniques en la Guerra del Francés (1810-14) i també les conseqüencies de la Primera Guerra Carlina.

L'església parroquial de Sant Miquel és un ampli edifici neoclassic de tres naus en el creuer, de fat;ana moderna amb un campanar de torre quadrada.

ALCOLETGE La principal via de comunicació és la carretera de Lleida a la Seu d 'Urgell, paral·lela al riu Segre, i camins rurals que comuniquen amb Bell-lloc. El total de terra conreada representa el 88 % del total del tenue municipal, que és de regada a través de les sequies del Segre, la de Fontanet i del canal d 'Urgell.

La població d'Alcoletge (365 h el 1981) apareix documentada el primer tert; del segle XII (el toponim és islamic, derivat d 'al-Kolai'a "el castellet") en un conveni del 1118 entre Ramon Berenguer III i Arnau Berenguer d'Anglesola, i el mateix Ramon Berenguer III,en els seus tractats amb el valí almoravit de Lleida IbnHilal (Avifelel) rebé en penyora el castell d'Alcoletge.

Sembla que tingué un poblament d 'origen visigotic, que dona origen al poble islamic d'Alcoletge.

Existiren les monges de Jonqueres, aquestes religioses hospitaleres mantingueren una jurisdicció dominical, pero no criminal, que estava en mans del veguer de Lleida. El segle XVI fou beneficiós per al poble i la prosperitat agrícola permeté a les monges de Jonqueres de construir un magnífic casal de pedra picada amb fat;ana renaixentista i bella galeria amb ares a la part posterior (avui, propietat particular, conserva !'estructura interior).

60

El segle XVII, amb la Guerra dels Segadors, fou fatal per a aquest sector: fou saquejat el santuari, destrui:t el castell d 'Alcoletge i el 1665 consta que el lloc d'Alcoletge (com Bell-lloc, Albatarrec i els Alamús) s'havia despoblar, i encara es torna a despoblar després del desastre del 1707, a la Guerra de Successió. Es mantingue la senyoria de l'abadessa de ]onqueres, fins el 1719, en que en els decrets de Nova Planta , nomena un batlle al terme d 'Alcoletge, i la població queda constitu.ida en ajuntament.

L'edifici més notable és l'església parroquial de Sant Miquel, constrüida als darrers anys del segle XVIII en estil neoclassic, amb tres naus i una bella fas;ana. El 1936 desaparegué el notable altar majar barroc, del segle XVIII , procedent de la Seu Vella de Lleida.

Al turó que domina el poble hom hi pot trabar ceramica d 'origen arab d'epoca medieval , la qua! evidencia ['existencia d 'un poblament islamic d'abans de la invasió almoravit. Del castell d'Alcoletge no en resten actualment vestigis, emportats, com han estat, perles excavadores.

Al tossal de Moradilla, terme de Lleida, hi ha restes de ceramica cardonada de l'edat del ferro (cultura hallstattica).

LLEIDA Lleida és centre historie d 'una diócesi que tradicionalment s'ha estes entre Catalunya i Aragó.

Fóu molt important la reunió conciliar de 1237, en la qua! es regularitza la repressió de l'heretgia catara i es planifica la creació del Tribunal de Inquisició, que Ramon de Penyafort intitui: a Lleida l'any 1241.

Per aquestes dates (1300) es crea I'Estudi General de Lleida o primera universitat del país catala, per el bastard reial Pere del Rei (1299-1308), i el retorn a Catalunya de la Vall d'Aran, que aconseguí del rei de Frans;a, Pon<;; d'Aguilaniu (1308-14).

Lleida era un ciutat ibero-romana, que fou poblada un miler d'anys abans de Crist, per uns homes de cultura halltattica, d 'origen centreuropeu, que coneixien els metalls.

Ilerda i Iltirta són topónims que apareixen el 535 aC i a les monedes encunyades a Lleida tres segles després.

L'invasió cartaginesa, obliga els ilergets a protegir-se en !'inexpugnable baluart d 'IItirta, nom d 'origen iberic que sembla que es tradueix per 'vila o ciutat fortificada '.

Des d 'aleshores, el poble, nació o grup etnic, domina les terres i el pas que porta vers !'interior de la península i en sentit contrari cap a les costes mediterranees. Per causa d'aquesta situació estrategica, la ciutat no abandona mai el seu caracter de fortalesa i tates les invasions, tates les cultures, han deixat llur segell damunt les roques mil·lenaries.

Durant la dominació romana, la ciutat s'expandí i engrandí, potser per enginyers romans pero amb tecnica iberica. Lleida fou escenari ele la derrota 61

de Pompei devant César l'any 49 aC. Obtingué la categoría de municipi en temps d 'Octavi August al segle I dC. És construi un pont de pedra amb una gran arcada, per atravessar el riu Segre. Aquest pont roma sobre el Segre va subsistir íntegrament fins a la gran riuada del 1329.

Lleida , durant el domini visigotic, hagué de suportar les incursions de bandolers i bagaudes com a fenomen propi d'una epoca de descomposició social. El 449 Requiari, rei del sueus, saqueja la ciutat i se n'endugué captius tots els ve·ins notables, per tal de cobrar-ne un bon rescat.

El 546, a Lleida se celebra un concili, que dona una certa llum de la ciutat visigótica. Tot fa creure que la ciutat conserva i refon; a les fortificacions romanes, encara que la dominació germanica transcorregué en pau, la ciutat devia créixer vora les vies que mena ven al pont roma sobre el riu Segre.

La Lleida sarraina en els dies del Califat de Córdova, és una ciutat important de la frontera d'al-Andalus,considerada una població antiga, construida a la ribera d 'un riu procedent de la Gal·lia que té per nom Sikar, del qua! s'extreuen codissos d'or pur. Lleida fou destruida en gran part i repoblada, pero Ibn Isma'il ibn Müsa ibn Llop ibn Qasi (883-84) va refer-la, construint al cim un castell inexpugnable contra qualsevol atac i en condicions d 'aguantar el setge més perllongat. Vora d 'aquesta ciutadella s ' al~a una catedral-mesquita , de bella arquitectura, que fou edificada l'any 832. La mesquita-catedral segurament reedificada vers el 832, ho fou sota el pla arquitectonic de la seu visigótica, que era dedicada a Santa Eulalia, la martir de Barcelona.

Al llarg dels quatre segles d'hegemonia musulmana hi subsistí l'element llatí, el romanisme, testimoniar en patronímics d 'origen anterior a la invasió. El mossarab variant dialecte, sotmes a la influencia arabiga , devia semblar-se a la parla dels cristians de l'Urgell i la Segarra. La llengua arabiga només devia ser parlada correctament pels funcionaris deis emirs i per les persones més cultes.

Altrament, el contacte de Lleida amb els comtats carolingis veins permitía l'enrolament de mercenaris cristians en els exercits musulmans i a l'inrevés.

Durant els temps de treves , les relacions artístiques i culturals d 'ambdues bandes hi convergien, i a Lleida no eren pocs els mercaders i menestrals d 'origen franc que practicaven llur culte lliurement. Els jueus vivien en un barri i, un cop recristianitzada la ciutat, els sarrains vivien reclosos a la Morería. Les dues religions no afectes al Cora, devien romandre localitzades en l'antigavia general romana. Hi ha, també, notícies del pas de clergues i pelegrins anant i venint de Roma a SantJaume de Galícia.

La ciutat de Lleida fou conquerida als sarralns per les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell, el 24 d'octubre de 1149.

Previament, ambdós cornees havien acordar que la sobirania directa de la ciutat i dels seus termes correspondria al de Barcelona; en el repartiment, els templers reberen una quinta part del terme, i els hospitalers reberen la Casa Antiga. També foren recompemsats altres cavallers que havien lluitat amb l'exercit vencedor. Aquell mateix any es consagra solemnement al culte catolic la mesquita major deis sarralns. Els conqueridors dotaren a la ciutat d 'una

62

carta de població, instrument jurídic per aconseguir el seu repoblament, ja que calia omplir el buit deixat pels sarra!ns vens;:uts.

Els comtes es comprometien a defensar la ciutat, a condició que se'ls reconegués la sobirania.

La carta de població, que afectava no sois la ciutat intramurs sinó també el seu territori extramurs, entesos com una unitat inseparable, afavorí notablement !'afluencia de repobladors, que formaren noves agrupacions humanes, constitu·ien la universitat o municipi de Lleida, regit primer per un Consolat i després pe! Consell General de la Paeria. Aquest regim desaparegué el 1228, quan el comte-rei Jaume I, d'acord amb la comtessa Aurembiaix Ermita del Peu del Romeu- Lleida d'Urgell, reintegra a la corona la totalitat de la senyoria. Des d 'aleshores, i per sempre més, Lleida esdevingué una població de fur reial.

Lleida obtingué el 1213, en temps de Pere el Catolic, l'ús i senyoria deis recs de l'horta i s'hi celebra la primera cort general. Jaume I deslliura la ciutat de tot lligam feudal i posa els fonaments del seu poder municipal. Les hosts lleidetanes pugnaren victoriosament a Mallorca i a Valencia. El1300 Jaume II crea l'Estudi General i en Pere III consolida l'organisme foral de la paeria.

A l'Estudi General de Lleida, atorgat per privilegi des de Saragossa 1'1 de setembre del 1300, Jaume II institu!a a Lleida un estudi general que havia de monopolitzar els estudis universitaris en tots els estats de la Corona Catalana-aragonesa. Existí una Carta Magna que reconeixia als estudiants el dret a disposar d'una zona residencial propia dins l'urbs, que no podía ser violada ni pel veguer, amb franquesa d 'host i cavalcada , salvaguarda reial i

63

exempció d'impostos municipals, El rector era elegit cada any entre els estudiants de dret civil i canónic. Des del principi tingué les facultats de gram:hica, filosofía, lógica i de lleis i canons, en un edifici comú, restan la facultat de medicina en un edicifi apart. A la primeria del segle XVIII, la universitat de Lleida fou abolida per cedula reial de Felip Vi els estudis, col·legis i rendes foren traslladats a Cervera.

En temps de Joan II (1460), Lleida hagué de soportar una de les majors tragedies de la seva historia, l'empresonament del príncip de Viana, fill primogenit del dit monarca, i que contribui:ren a acréixer la tibantor entre Joan II i els catalans. Malgrat la concordia existent, el rei sotmes a un setge a la ciutat, que capitula després d 'haver lluitar aferrissadament durant dos anys.

Lleida, ciutat ven¡;:uda, hagué de pagar dures contribucions i gitades, que dificultaren la seva restauració.

L'any 1485 s'iniciaren les obres del nou Hospital de Santa Maria, mentre des del 1483, existí una comanda per reparar !'hospital deis antonians, que donava nom al portal de Sant Antoni, avui avinguda de Catalunya.

Al regnat de Ferran II el Católic comen¡;:a a Lleida un període d'estancament que havia de perllongar-se, sota el domini deis Austria, fins a les guerres del temps de Felip IV. Existiren alguns intents de gremis d'agermanar-se contra els senyors, tot imitant les Germanies de Valencia. L'escas creixement vegetatiu, i l'expulsió deis jueus (1492) i deis moriscs (1610), les quals per for¡;:a havien de pertorbar una economía convalescent, no van poder ser pál-liats per !'afluencia d 'emigrants gascons.

La topada de Catalunya amb el comte-duc d 'Olivares, dugué el Principat a reconeixer la sobirania de Lluís XIII de Fran¡;:a, fet que arrossega la ciutat a la guerra. El 2 d'agost de 1644 Lleida es redui:da a la l'obendiencia de Felip IV de Castella, després d 'un breu setge. El reientra a la ciutat i, després de jurar els seus privilegisi llibertats, derrui:en els col-legis universitaris. El 12 de maig de 1646 Enrie de Lorena, comte de Harcourt, desitjós de fer tornar la ciutat a !'obediencia del rei de Fran¡;:a, l'assetja amb un exercit de vint-mil infants, tres-mil sis-cents cavalls i un poderós forniment d 'artilleria i de vitualles. La ciutat resistí durant sis mesos, mentrestant el marques de Leganés, aconseguí deslliurar Lleida el 22 de novembre, diada de Santa Cecília, raó perla qua! el setge és conegut en la historia per setge de Santa Cecília. Per causa d'aquesta guerra restaren despoblades totes les caseries de l'horta i la terra era un camp de mort i desolació.

Després de les guerres del regnat de Felip IV, seguiren seixanta anys de pau fins el 1705, en que Lleida reconegué com a sobira al rei-arxiduc Caries III, de la dinastía austríaca, cercant unes llibertats que no eren assegurades sota els Borbó. A primers de setembre de 1707, un exercit de quaranta-mil homes, comandats pel duc d 'Orleans, assetjava Lleida, que fou ven¡;:uda per l'artilleria francesa el 2 de novembre. Felip V, per decret del 17 d 'agost del 1717, suprimí l'Estudi General, i abolí el Consell General de la Paeria, l'antiga ciutat foral, havia estat ven¡;:uda definitivament.

64

Es dugueren a terme diverses contruccions defensives, que no serviren de res, quan el 10 de maig del 1810, el mariscal Suchet amb un exercit de tretze mil homes establí el setge de Lleida, la defensa de la ciutat fou vana i quatre dies després el Frances entra, com ho feu el 1707, i es convertí en departament de l'Imperi Frances, fins el1814, que la ciutat on fou evacuada.

Després de l'ocupació francesa , seguiren uns quants anys de bones iniciatives. Amb la desamortització del 1835, els ordes religiosos hagueren d'abandonar llurs convents, els quals el govern progressista destina a utilitat pública.

El telegraf electric a Lleida comenya a funcionar amb motiu d'una efemeride histórica; la caiguda del govern del general Espartero, comunicada a la Diputació Provincial el dia 13 d 'octubre de 1856 per mitja d 'aquest, llavors revolucionari , sistema de comunicació. El 13 de gener de 1861 s'autoritza l'ajuntament a enderrocar les antigues muralles, que eren un obstacle pe! progrés de la ciutat.

65

TOPO GUIA DEL PELEGRÍ DE MONTSERRAT A SANTIAGO DE COMPOSTELA

TRAM DE LLEIDA A FRAGA Quilometres parcial _____ Quilometres acumulats ____

Ermita del Peu del Romeu (interior)

66

29,600 155,500

TRAM DE LLEIDA A FRAGA Quilometres ParciaVTotal

1,3 ... 127,2 Sortim de Lleida per l'Avinguda Blondel, i creuem la carretera NII, per un pont. Seguim recte pel carrer Ton Sirera, passem pel devant d'un col·legi i al final on s'acaba el passeig, seguim per la carretera interior pel costat del riu Segre.

1,3 ... 128,5 Bifurcació de la carretera. Anem a !'esquerra seguint el riu. A la dreta es va al Centre Educatiu El Segre.

0,4 ... 128,9 Deixem el camí asfaltar que a va a una empresa de ciments, per seguir a !'esquerra vorejant el riu Segre.

2,9 ... 131,8 Veiem a l'altra banda del riu el poble d'Albatarrech.

1,2 ... 133,0 A la dre ta hi ha una planta de tractament de material per a la construcció, i a !'esquerra un pas, per camions, sobre el riu.

Sempre rectes pel ampli camí carreter.

1,1.. .134,1 A !'esquerra ens traben el camp d'esports de Butsenit.

0,6 ... 134,7 Soma Butsenit, girem a !'esquerra i anem rectes en direcció a la Cooperativa Bonfruit (retal indicador) . En passar pel devant de la cooperativa, s'acaba l'asfaltat, continuem rectes per un corriol.

Deixem caminet a !'esquerra i un altre a la dreta que trobem immediatament. A uns 100 metres caldra fer atenció jaque hem de trencar a la dreta per un pontet que sol estar molt emboscar.

0,2 ... 134,9 Després de creuar la riereta , entrem en una pista i la seguim sempre recte entre camps fruiters. El camí que seguim s'anomena camí de Graninella.

1,7 ... 136,6 Soma la carretera N-II, la deixem a la nostra dreta i seguim pel devant del bar Las Peñas, i continuem pel carrer passant pel costar d 'uns magatzems i fabriques.

0,3 ... 136,9 Arribem al camí anomenat Torrent i Ramel (retal). Seguim sempre per la pista asfaltada que ens porta a Alcarras.

2,2 ... 139,1 Som a Alcarras (serveis), abans d'arribar a la carretera, agafem pista de tena a !'esquerra, fins un carrer asfaltar al costat d 'una fabrica de maquinaria agrícola. Aquest camí voreja el poble per !'interior.

0,6 ... 139,7 Ull, abans d'arribar a la carretera, hem de girar a !'esquerra i passar per entre mig de dos magatzems de fruita (construcció de maó). Seguim rectes pel Camí de la Clamo, asfaltar.

1,7 ... 141,4 Arribem a la carretera de Torres del Segre. Anem a la dreta i a 200 metres, devant d 'un magatzem, agafem el camí de terra a !'esquerra, seguint els pals de telefon.

67

0,9 ... 142,3 Soma la carretera N-II, al quilómetre 449. Continuem perla carretera fins el quilómetre 445, tot passant pe! Cal Juanito, !'Hostal Cataluña y Aragón (serveis). Creuem !'autopista per sota un pont, i arribem a una casa que queda a !'esquerra.

4,0 ... 146,3 Després de la casa (km 445), deixem la carretera i agafem el corriol que puja fort. Un cop dalt ens trobem amb una crui:lla, seguim a la dreta i tot seguit a ]'esquerra entre els fruiters. A 100 metres travessem un sequía i anem a la dreta cap a una pedrera, seguim el camí de ['esquerra vorejant-la. Al peu de la pedrera hi ha un corriol que segueix els pals telefonics paral·lel a la carretera, poc després sortim a la carretera.

1,9 ... 148,2 Continuem perla carretera, som allímit de Catalunya i Aragó.

Passem pe! quilómetre 443, on hi ha un reto! 'Torre del Carmen'.

3,3 ... 149,5 Deixem la carretera i agafem un camí asfaltat a la dreta, que entra al Barri de la Litera. Seguim 100 metres i agafem una pista ampla a ]'esquerra que va pe! darrera de !'Hostal Oasis (serveis).

Seguim per aquesta pista sempre rectes.

2,2 ... 151,7 Creuem un altre camí, trobant el nostre enfront, lleugerament a !'esquerra , seguint uns pals electrics en la mateixa direcció. A uns 200 metres el camí fa una petita pujada fins a una bassa, que voregem per !'esquerra. Continuem recte entre uns fruiters.

Al final troben un camí i anem a !'esquerra, en direcció a uns platans que veiem en front.

0,9 ... 152,6 En arribar als platans, i per la seva dreta, pujem a una bassa que vorejem per la dreta. Passem un pontet per sobre el canal. Camí vorejant per ]'esquerra d'un bosc de pollancres. Sortim a la carretera vella de Fraga, devant del Club de Tenis de Fraga.

0,5 ... 153,1 Agafem la pista de terra que tenim devant, passem el costat del club, i pujem fins el Club de Tir "Las Acacias". Un cop al coll baixem directes a la carretera N-II, i la seguim.

2,4 ... 155,5 Deixem la carretera N-II i entrem a Fraga (serveis), per l'antiga carretera. Som al carrer Obradores Revolt, i seguim fins arribar al Passeig del Baró Cegonyer (Segoñe). D 'aq ui hem d 'a nar al Passeig deis Reís Católics, creuem el riu Cinca pe! primer pont a !'esquerra, estema l'Avinguda d 'Aragó, passem pe! costat de l'estació d 'autobusos, que desemboca a lacarretera N-II. Per trobar les primeres marques del Cami Aragonés hem de seguir la carretera fins el punt quilómetric 434, crui:lla amb la carretera de Mequinenza a Osea, seguim cap a la dreta en direcció Osea, uns 200 metres, passem un petit pont i a !'esquerra, entre Piensos Agrar i Carpintería Villanova, prenem el camí que pe!

Barranco del Camino Viejo ens portad entre fruiters , oliveres i pins, a guanyar la meseta. Es una ascenció llarga i dura, que deixa al nostre darrera l'horta de Fraga i al nostre devant una immensa planúria que es perd en l'horitzó.

68

r--------

'7/ b

---------------....,.,~.9

.,

---1!.-----..,J

~

-:--->

BUTSENIT Butsenit, sorgí de l'horta Rufea, que era una vila sarra·ina, atorgada als Templers (1149). Ellloc no sera repoblar definitivament fins a la carta de població del 1199. Ellloc passara a la corona i sera, des del regnat de Jaume I, poble de contribució de Lleida.

La zona superior de Rufea, Rufea Sobirana, avui és partida de Butsenit, amb el santuari d 'aquest nom que des del 1950 és parroquia, i la zona inferior, Rufea Jussana, en l'actualitat anomenada Rufea Gensana. L'expulsió deis moriscs (1610) i la Guerra deis Segadors suposaren la desaparició de les dues Rufees. Avui hi ha algunes masies amb fruiters i granges.

ALCARRÁS Alcarras (262 h el 1981), inclou un extens terme, del que el conreu ocupa el 90% de la superfície municipal i deis conreus el regadiu n'ocupa el 91 %.

La principal via de comunicació és la carretera N-II de Lle ida a Fraga. El poble d 'Alcarras es traba a 137 m. d 'altitud.

La població actual és d 'origen islamic, el topónim, arab, significa 'el cirerer' (al-Karas), hi han referencies al castell sarra"i (1168), que fou conquerit en 1147-48, i el conqueridor és anomenat Guillem d 'Alcarras, molt vincularais hospitalers i als templers.

El 1179 Alfons I dona a Gombau de Ribelles, repoblador de Rufea, el castell d'Alcarras , que fou venut el 1249, amb autorització de Jaume I, ellloc i castell d 'Alcarras, al ciutada de Lleida Tomas de Santcliment, mentre, els sarra"ins d 'Alcarras continuaven pagant delmes al bisbe i al comte d'Urgell (pe! tractat del 1191) i drets al senyor jurisdiccional. La família deis Santcliment foren membres destacats de la paeria de Lleida tot alllarg del segle XIV. L'any 1365 Alcarras comptava amb 700 persones, població important a !'epoca, formada per cristians, moros i jueus.

El castell d 'Alcarras tingué un destacar paper estrategic en la Guerra contra Joan II (1464), el castell es mantingué fins passat el 6 de julio!, quan es rendí Lleida. El 1478 el senyor d 'Alcarras, Francesc de Santcliment, en mala situació económica, hagué de posar els seus castells i llocs en mans del creditors. La crisi sembla que es resolgué amb el matrimoni de Joan, fill de !'anterior, amb una filia d'Antoni Prunera, creditor deis Santcliment, i llurs hereus es cognominaren Santcliment de Prunera.

La decadencia demografica d'Alcarras s'accentua amb l'expulsió deis moriscs el 1610. La població sofrí les conseqüencies de la Guerra deis Segadors i els francesas (1642) ocuparen el castell, on posaren una guarnició, i després el castell resta definitivament inhabilitar, quedant una població molt arru·inada.

Alcarras també patí la Guerra de Successió, peró el 1721 se n'havia refet, en part, i constitu"ia ajuntament. En la Guerra del Francés els ve"ins d'Alcarras es constitu"iren en sometent i lluitaren contra l'exercit francés que ocupa el poble el 1810, de cara a la presa de Lleida . Encara resten algunes torres de l'antic castell, que fou enderrocat a la fi del segle XIX.

70

Destaca l'església parroquial de Santa Maria, bastida en 1760-75, de bella barroca de tres cossos, amb portal decorat amb columnes i capitells corintis i una amplia escalinata, grandiós interior amb tres naus i majestuosa cúpula (37m d'al~aria i 20 m d'amplaria). Desaparegué el 1936 un notable altar barroc. fa~ana

FRAGA Fraga (10.955 h el 1981), esmentada pels geografs arabs i pels viatgers cristians posteriors a la conquesta. Dista de Lleida 25 km, i 115 de Saragossa.

Fou vila closa medieval, té al cim les restes del vell castell i de l'antiga església de Sant Miquel, bé que encara es manté en peu, resta abandonada.

Fraga correspon a l'antiga Gal-lica Flavia de Ptolemeu, per d 'altres, prové delllatí 'fraga' (maduixa). No es dubta que ja existia en la forma encimbellada actual el 318 aC, quan els romans envalren Ilergecia (Lleida). La fortalesa iberica es devia dre~ar al cim i la caseria al seu entorn, protegida pel riu, pels barrancs i altres relleus deis seus voltants.

La via romana Ilerda-Cesaraugusta seguia, poc més o menys, el tra ~at de !'actual carretera de Lleida a Saragossa, que aleshores devia travessar el riu Cinca a gua!.

Entre 712 i 718 van caure en poder dels arabs algunes places fortes com Osea, Montsó, Fraga, Tamarit i Lleida que la crónica del Abbar, diu que capitularen sense oferir resistencia. El visgot Fortuny, per tal de continuar senyorejant la canea de l'Ebre es convertí a !'islam. Sota la dominació sarra·ina la vila s'anomenara Faraga, 'Afaraga o 'Ifaraga.

Fraga restara afectada per tates les ensulsiades durant 430 anys, fins la descomposició del Califat de Córdova (1031), en que esdevingué independent. El 1063 el rei sarraí de Fraga hagué de pagar paries al comte Ermengol III d'Urgell. Llavors a Fraga hi convivien tre comunitats: la musulmana, formada pels indígenes islamitzats, els mossarabs i els jueus, que persistien en el país a despit de la invasió musulmana.

Fou famosa la batalla de Fraga de l'any 1143, decisiva pera la conquesta catalana-aragonesa. La batalla fou conseqüencia de les aspiracions que sobre les terres del Baix Cinca i del Baix Segre tenien els reis d 'Aragó i els comtes de Barcelona i Urgell. Aragó entra en crisi, pero aquesta se soluciona aviat per mitja de l 'enlla~ de Peronella d 'Aragó amb Ramon Berenguer IV, que dona per resultat l 'esfor~ mancomunar de catalans i aragonesas (1149).

El terriroti esdevingué en problema entre catalans i aragonesas; el 1162 es reuniren els representants de les dues nacions confederades, sota la presidencia de la reina Peronella, uns quants mesas després de la mort del seu marit el comte-príncep Ramon Berenguer IV. La senyoria de Fraga passara als templers i apareixen com a possessors del castell de Fraga els cavallers del Temple, d 'acord amb una butlla d'Innocenci III del 17 de juny de 1206.

Amb tot, els templers i els hospitalers, que havien renunciat al testament d'Alfons el Bataller, en virtut del qua! havien d'heretar el Regne d 'Aragó , re-

71

beren diverses compensacions de la corona i el 1181 Alfons el Cast els dona l'autorització d 'edificar una casa de molins al camí de Fraga a Massalcoreig.

També obtingueren terres per a conrear i per a edificar-hi molins, els cavallers de !'Hospital de Sant ]oan de Jemsalem.

Des de Fraga, Alfons el Cast i la reina Sanc;a, fundadora del convent hospitaler de Fraga, estengueren (1170-90) diversos privilegis a distintes ciutats i vil·les de la corona. A cinc quilómetres de Fraga, Cinca amunt, hi ha el despoblar de Canals, on el rei Alfons el Cast (1128) funda un hospital per a pelegrins i transeünts , que tenia una capella, construida també aleshores, dedicada a Sant]ulia.

La casa de Monteada, n'obtingué de la senyoria de Fraga a mitjans segle XIII , així , el 15 de julio! de 1255, Jaume I atorga a Guillem de Monteada i als seus fills el castell i la vila en feu. En morir Guillem II de Monteada (1333), deixa el castell i la vil·la a Elionor, segona muller d 'Alfons el Benigne. Després, la senyoria passa al fill d'ambdós l'infant Ferran d 'Aragó, que apareix a la historia com a baró de Fraga i marques de Tortosa.

El 1242, no era dar si Lleida era aragonesa o catalana, car era cap d'una diócesi amb la major part de les seves parróquies dins d'Aragó, pero que civilment gaudia del fur catala. Tot i aixó el rei Jau me I (1247), integra Fraga a Catalunya, dins la veguería de Lleida, de la que formara part uns 180 anys, de 1249 a 1420, pero amb el fur d 'Osca.

La cort aragonesa celebrada a Tamarit de Llitera el 1375, reclamava al Cerimoniós, la unió a Aragó de Fraga. Inicialment el rei accepta la proposta, pero aquesta no es dugué a terme. El retoro de Fraga al Regne d 'Aragó sera facilitat per l'extinció definitiva de l'antiga baronía creada al segle XIII , i hi ajuda definitivament la crisi successória de 1410-13, amb l'entronització deis Trastamara. Fraga, efectivament, basculava administrativament entre dos pai:sos, com a clau o frontissa entre Catalunya i Aragó. El reí Alfons IV el Magnanim, fill de Ferran I el d 'Antequera, el 20 de marc; de 1420 des de Tortosa incorporava Fraga al Regne d'Aragó. El reí fou a Fraga el1418.

Fraga en la guerra civil contra Joan II, no fou envai:da perles tropes de la Generalitat de Catalunya, per tal com era massa lluny deis escenaris de la guerra, malgrat que el rei es refugia a Fraga el1461.

A causa de la seva situació estrategica i trobar-se al peu del gran camí ral de Catalunya a Aragó tots els reís de la dinastia del Trastamara visitaren i pernoctaren a Fraga.

Durant la Guerra deis Segadors, Fraga fou de nou incorporada a Catalunya (1641). Pero fou per poc temps ,ja que el 1644 l'exercit de Felip IV de Castella no solament s'havia apoderat de la vil·la del Cinca, sinó també de Lleida. Fraga fou el quarter general del comandament castella, fins que foren expulsats els franceses, de Lluís XIII, de Catalunya i Barcelona (1652) i el país es lliura a la clemencia filipista.

Felip V, nét de Lluís XIV de Franc;a , fou proclamar reí el 1700. Pero la nova dinastía borbónica no fóu acceptada pels pobles de l'antiga Corona

72

d'Aragó. Catalunya, Aragó i el País Valencia en llur majoria reconegeren el pretendent Carles d'Austria. Dos anys després Felip V, ajudat per Frans;:a, aconseguia la incorporació del País Valencia i Aragó. Torna a fer de Fraga quarter general i centre d 'operacions contra la resta de Catalunya, que no es rendí fins 1'11 de setembre de 1714. El rei, agralt perla fidelitat i els serveis prestats pels fragatins, concedí a l'antiga vil·la el títol de ciutat l'any 1709.

Fraga tornad per tercera vegada a pertanyer al Principal en temps de la dominació francesa (1810-14). És famosa la Mas;:a de Fraga, una máquina que servia per enfonsar els pilots del pont de fusta, de 26 ulls, sobre el riu Cinca. El 1845 es construí un nou pont de fusta, penjat, amb sirgues o sogues de Mequinensa; fou, pel que sembla, la darrera vegada que s'usa la Mas;:a, que, com sabem, es guarda a la casa de la ciutat. El pont, en el que es pagava peatge, fou refon;;:at amb pilars i barres de ferro. Pero el 1882 es construí el pont metal-lic, el qual dura fins a la guerra civil de 1936-39. Els ponts actuals són de la postguerra.

La ciutat vella romana l'entorn de l'església parroquial de Sant Pere, que ocupa ellloc de la Mesquita Majar dels adbs, i dóna per darrera amb el que fou Palau dels Monteada, un edifici gotic o mudejar, aixecat entre els segles XVI i XVII. L'església de Sant Pere, monument de transició del romanic al gotic, amb coronament mudejar, sobresurt el cloquer del temple, amb els tres cossos dins els tres estils esmentats i finestres d'ogiva. El temple és formar interiorment per una gran nau, amb volta gótica i la caps;:alera bardanada d 'arquitectura mudejar (darrers del segle XII); la porta romanica (segle XIII), és de doble arquivolta i capitells historiats, amb un nínxol a sobre i dos blasons a banda i banda que semblen les armes dels Torreles, les quals també ornen el retaule de Sant Llorans;: de Lleida; l'absis és molt bell, semicircular, amb finestres de mig punt, del mateix estil.

Fraga posseix altres esglésies conventuals, si bé de menys importancia, unes altres amb ruines i abandonades dins la ciutat vella i les ermites de Sant ]aume, en un turó (256 m d 'altitud) i la de Sant Simó.

73

TOPO GUIA DEL PELEGRÍ DE MONTSERRAT A SANTIAGO DE COMPOSTElA

TRAM DE FRAGA A ZARAGOZA Quilometres parcial _____ Quilometres acumulats _ _ __

El Ca mí de Sant jau me de Galícia, pe! Pla d'Urgell.

74

112,500 268,000

TRAM ARAGONES DE FRAGA A ZARAGOZA Quilómetres Parcial/Total 0 ... 0 Fraga.

6 ... 6 Bar El Ventorrillo, K. 428 de la N-II, serveis. Carretera a la teva esquerra, que practicament ens acompanyad fins a Zaragoza.

6 . .. 12 Venta del Rey, K. 422 de la N-II, lloc abandonat. Hi ha una gasolinera, bar.

Estem al quilómetre K. 416, entrem a la N-II durant uns 600 me7 ... 19 tres per tornar al camí. La carretera queda a la nostra esquerra.

Tenim a la vista Candasnos, pasem per sobre !'autopista. A la dreta !'Hotel La Cruzanzana.

K. 412 de la N-II, creuem i la tenim a la dreta.

2 ... 21 3 ... 24 Som a Candasnos (800 hab. 283 m. serveis, dormir), entrem al poble passant per sota de la N-II, K.410, per aquí hi pasava la cal~ada romana. Sortim i seguim per la N-II, després del Restaurant las JJJ , agafem el camí que segueix paral·lel a la carretera, que la tenim a la dreta .

4 ... 28 Bar El Merendero, font d 'aigua , !'única del camí.

Som a Pe ñalba (800 hab. 254 m , serveis), K. 401, passem el riu 5 ... 33 Valcuerna, tombem a !'esq uerra i creuem la N-II just al bar El Trigal, seguim per un camí per a cercar la carretera de Casp, la travessem i després de 800 metres agafem pista agricola, deixant a !'esquerra el Camí de "los Fierros". Devant ja es veu al poble al que ens dirigim.

11...44 Soma Bujaraloz (1.200 hab. 327m. serveis, dormir), K. 390, és el cor dels Monegros. Església parroquial dedicada a !'Apóstol Sant Jaume. Sortim del poble per la N-II , i després d'una gasolinera, agafem el camí (K. 390,500) deixant la carretera a la nostra esquerra.

3 ... 47 Som al K. 386,500 de la N-II, passem a l'altra banda de la carretera.

2 ... 49 Ermita de SantJordi.

Soma !'Hostal el Ciervo, K. 381,600, a uns 4 quilómetres traben 3 ... 52 un camí que ve de la carretera, el seguim cap a !'esquerra en direcció sud, tot seguint girem a la dreta i seguim rectes en paral·lel a la carretera. A uns 5 quilómetres ens trobem amb la carretera de Gelsa, la seguim i a la fita 1,400, la creuem.

9 ... 61 Soma la Venta de Santa Lucia, K. 372,300, seguim rectes pel camí, passem per !'ermita de Sant Gregori, que deixem a la nostra esquerra, pera sortir a la Cooperativa de Sant Gregario.

75

13 ... 74

1...75

10 ... 85

11 ... 96

16 ...

Cooperativa de Sant Gregorio, a la carretera ZV-7001, la seguirem per poder creuar el riu Ebre. A 700 metres un desviament ens porta al poble de Pina de Ebro.

Som a Pina de Ebro (2.200 hab. 161 m.). Sortim per la carretera ZV-7001 , la seguim un quilómetre fins arribar al pont sobre el riu Ebre. A 1,200 metres del pont, devant mateix de la carretera que va a l'estació, hem d'agafar un camí ample per a cercar la via férrea , que seguirem fins a trobar un pas que la travessa per sota , i a dos quilómetres arribarem a Fuentes de Ebro.

Soma Fuentes de Ebro (3.700 hab. 196 m. serveis, dormir), K. 210 de la N-232. Jaciments arqueológics d'epoca romana , església d'estil gótic del S. XVI. Sortim del poble per la carretera, K. 211, per un camí en front de la gasolinera que senyala en direcció al poliesportiu. Passem per una depuradora d 'aigües i a uns 4 quilómetres creuem el Canal Imperial d 'Aragó (ens acompanyara fins a Tudela, Navarra).

Creuem la carretera de Belchite, i a uns 750 metres, per un pont seguim el canal per la banda esquerra.

Soma El Burgo de Ebro (1.180 hab. 183m.), K.222, poble agrícol d'origen roma. Seguim rectes deixant el canal a la nostra dreta, i a 6 quilómetres (fita K. 95, numeració propia del canal) creuem el canal.

A 1 quilómetre el camí és asfaltar, continuem 2.400 metres fins la carretera de Valmadrid a La Cartuja Baja , seguim rectes i a 7 quilómetres arribem a Zaragoza.

112,500 ZARAGOZA.

76

TOPO GUIA DEL PELEGRÍ DE MONTSERRAT A SANTIAGO DE COMPOSTElA

TRAM DE ZARAGOZA A LOGROÑO Quilometres parcial _ _ _ __ Quilometres acumulats._ _ __

180,000 448,000

TRAM ZARAGOZA -LOGROÑO Des de Zaragoza el Camí continua pel camí de servei del Canal Imperial (de Lodosa) , al sud de la ciutat i paral-lel a la carretera de Logroño i al riu Ebro.

S'ha de tenir sempre el canal a la nostra esquerra, sense separar-nos d'ell, fins el neixement a El Bocal (Navarra).

El Canal té les seves propies fites quilometriques i el quilometre "O" correspon a El Bocal, o sia que anirem restant quilometres, encara que també en sumarem.

Quilometres fita Garrapinillos, molt aprop del Canal 70 Pinseque __________________________________________ 58 Gris en ____________________________________________ 53 Figueruelas ________________________________________ 49 Pedrola_________________________________________ 44 Gallur_________________________________________ 30

ParciaVTotal

0 ... 5 7 ... 12 5 ... 17 4... 21

5... 26 14 ... 40 10 .. .50

13 ... 63 7 ... 70

5 ... 75 12 ... 87

Novillas i Cortes, a banda i banda del Canal, aquí entrem a la provincia de Navarra. _________________ Ribaforada _____________________________________

20 7

El Bocal, passada la Casa de Compuertas, _______________ o s'agafa un camí paral·lel a !avía del ferrocarril que ens dura rectes fins a Tudela.

Sóm a Tudela, se surt pel Camino del Cristo, enpart asfaltat, paral·lel a la vía en direcció a Castejón.

Arribem a Castejón, el darrer poble de Navarra. Continuem per una carretera secundaria fins arribar al poble d 'Alfaro

77

6 ... 93 12 .. . 105 13 ... 118 12 ... 130 13 ... 143 37 ... 180

Alfaro - La Rioja Rincón de Soto Calahorra Pradejon Alcanadre Logroño

Des de Zaragoza fins a Castejón el camí que s'indica no té perdua possible , des de Castejón fins a Logroño, !'Asociación de La Rioja el senyalitza aquest mateix estiu (93).

Els pobles relacionats en aquest tram estan en el camí mateix o molt aprop. Es tracta d'un camí alternatiu, ja que la cal<;ada antiga esta sotarrada en gran part sota l'asfalt de la carretera Zaragoza-Logroño.

78

TOPO GUIA DEL PELEGRÍ DE MONTSERRAT A SANTIAGO DE COMPOSTElA

TRAM DE LOGROÑO A SANTIAGO DE COMPOSTELA Quilómetres parcial _____ 584,000 Quilómetres acumulats _ __ 1.032,000

CAMI FRANCES TRAM DE LOGROÑO A SANTIAGO DE COMPOSTElA Quilometres Parcial/Total PROVINCIA - POBIACIÓ - ALBERGS

0 ... 0

9 ... 9 17 ... 26

6... 32 13 ... 45

10 .. . 55 11...66 5 .. .71 3 ... 74

LaRioja Logroño - hi ha dos albergs petits a la Fraternidad Monastica de la Paz, e/ San Gregorio, 2 i als locals de la JOC e/ Hospital Viejo, 9 bxs. tel. 941/26 00 01. També n 'hi ha un de nou que gestiona !'Asociación de Amigos del Camino de Santiago, de Logroño, e/ Rua Vieja, 32 tel.941/ 26 02 34 Navarrete -refugia la parroquia Najera - refugi senzill al monestir de Santa María la Real, 6 places. A l'estiu habiliten el poliesportiu Azofra -refugia la parroquia Ntra. Sra. de los Angeles Santo Domingo de la Calzada - alberg a la Casa del Santo. És !'oficina del pelegrí i la biblioteca del Camino. Editen la revista "Pelegrino", director: Padre ]osé Ignacio Díaz. Aptdo. 60- 26250 Santo Domingo de la Calzada (La Rioja) te! 941/ 34 33 90 Fax 941/ 34 25 42 Burgos- Castilla y León Redecilla del Camino - alberg nou de l'ajuntament Belorado - refugi als locals de la parroquia de San Pedro Tosantos Espinosa del Camino

79

4 ... 78

8 ... 86 6... 92 6 ... 98 6 ... 104 6... 110

9 ... 119 2 ... 121 8 ... 129 11 ... 140 9 ... 149

12 ... 161 8 ... 169 5 ... 174 5 ... 179 11 ... 190 6 ... 196

17 ... 213 2 ... 215 4 ... 219 3 ... 222 3 ... 225 2 ... 227

Villafranca Montes de Oca -refugia l'escola Ermita de Valdefuentes San Juan de Ortega - alberg ampli al Monestir Ata puerca Villalvilla - refugi petit als locals de l'Ajuntament Burgos - no hi ha refugi segur, intentar-ha en persona al Seminario Mayor Tardajos - refugi municipal Rabé de la Calzada Hornillos del Camino Hontanas - refugi als locals de I'Ajuntament Castrojeriz - alberg municipal Palencia Itero de la Vega - refugi petit als locals de l'Ajuntament Boadilla - refugi a les antigues escales Frómista - refugi de pelegrins, preguntar a la parroquia o a l'ajuntament Población de Campos - refugi a les antigues escales Villalcazar de Sirga - casa del pelegrí, preguntar a la parroquia Carrión de los Condes - refugi a l'església de Santa María Oficina especialitzada en temes culturals i turístics, Plaza Marqués de Santillana, 10 - 34120 Carrión de los Condes (Palencia) te!

988/ 88 11 35 Calzadilla de la Cueza - refugi municipal Santa María de las Tiendas Lédigos Terradilla de los Templarios Morantinos San Nicolás del Real Camino León

6 ... 233 4 ... 237 5 ... 242 9 ... 251 13 ... 264 6 ... 270

Sahagún - no hi ha refugi segur, intentar-ha a les escales Calzada del Coto - petit refugi al local de la Junta Vecinal Bercianos del Real Camino El Burgo Ranero - refugi de l'ajuntament Re liegos Mansilla de las Mulas - Casa del Pelegrino, alberg de l'Ajuntament

80

4 ... 274 6 ... 280 7 ... 287 6 ... 293 7 ... 300 7 ... 307 12 ... 319 11 ... 330 3 ... 333 4 .. .337 4 ... 341 4 ... 345 7 ... 352

5 .. .357 1...358 2 ... 360 8 ...368 2 ... 370 3 ... 373 7 ... 380 8 ...386 4 ... 390 8 ... 398 6 ... 404 4 ... 408 5 ... 413 3 .. .416 2 ... 418 5 ... 423

Villamora Arcahueja León - petit refugi a la Basílica de San Isidoro. Alberg més ampli en el col·legi CHF en Av. del Parque s/n Virgen del Camino San Miguel del Camino Villadangos del Páramo - refugi municipal a les antigues escales Hospital de Orbigo - refugi a la parroquia San Justo de la Vega Astorga - acollida al col·legi que abans dirigien els Pares Holandesas Murias de Rechivaldo Santa Catalina de Somoza El Ganso Rabanal del Camino - alberg "Gaulcelmo" coordinat per una Asso. Anglesa d'Amics del Camino, esta al costat de l'església, també hi ha un petit refugi municipal Foncebadón Cruz de Ferro (1500 m . altitud) Manjarin - petit refugi per a descansar, sense aigua ni llum El Acebo Riego de Ambrós Molinaseca Ponferrada - refugi a la Basílica de Ntra. Sra.de la Encina Camponaraya Cacabelos - poliesportiu Villafranca del Bierzo - refugi a la casa de la familia Jato, al costat de l'església de Santiago Pereje Trabaledo Ambasmestas Vega de Valcarce - refugi als locals de l'Ajuntament Ruitelán La Faba Lugo- Galícia

4 ... 427 3 .. .430 9 .. .439 4 ... 443

O Cebreiro (1300 m. altitud) - refugi nou de la Xunta de Galícia Liñares San Juan del Padornelo Fonfría

81

9 .. .452 10 ... 462 12 .. .474 4 ... 478 8 ... 486 8 .. .494 12 .. .506 5 .. .511 1...512 5 ... 517

Triacastela - nou refugi, a !'entrada per Ramil Samos - refugi de pelegrins a l'Abadia Benedectina Sarria - refugi i zona d'acampada municipal Barbadelo - nou refugi a l'antiga escota Ferreiros Portomarín - alberg de l'ajuntament Ventas de Narón - refugi petit Eirexe (Ligonde) - nou refugia l'antiga escota Portos Palas do Rei - nou refugi de la Xunta de Galícia i l'antic refugi petit als locals parroquials.

La Coruña

10 ... 527 5 ... 532 14 ... 546 18 .. .564 2 ... 566 8 ... 574 5 ... 579 5 ...584

Leboreiro - refugi petit a !'entrada del poble Mellid - refugi nou Arzúa - refugi de pelegrins a la parroquia i un altre a la Casa del Pelegrino de l'ajuntament Santa Irene - petit refugi Arca (O Pino) - hi ha un refugi petit i un altre de la Xunta de Galícia sense acabar i sense data prevista de funcionament Lava colla Monte del Gozo Santiago de Compostela - Oficina del Pelegrino, Catedral de Compostela, informació general i lliurament de la Compostela .

Responsable.- Padre Jaime García

82

NORMES D'US DELS REFUGIS Els refugis del Camí de Sant Jaume de Galícia son allotjaments que diverses institucions i particulars posen al servei dels pelegrins jacobeos. No tots disposen de les mateixes comoditats i els pelegrins hauran d'acceptar de bon grat el que s'els ofereixi; sapiguen que sempre és fruit desinteressat de moltes persones en favor dels pelegrins. Cada refugi té diverses normes d'ús. Coma normes generals podem assenyalar els següents: Els refugis son per ús exclusiu dels pelegrins a l'estil tradicional, a peu, en bicicleta o a cavall, i que porten credencial de pelegrí. No s'admeten reserves previes i les places disponibles s'ocupen segons van arribant els pelegrins. En funció de les places disponibles, en la majaría dels refugis es dóna preferencia als pelegrins a peu. Els grups de pelegrins que duen cotxe de recolzamentes es oportú que portin tendes d'acampar pel seu allotjament de manera que no acaparin les places dels albergs en detriment dels pelegrins individuals que tenen que dur tot l'equipatje al damunt, aquests grups podran utilitzar els serveis sanitaris i les places disponibles seguint les indicacions dels responsables dels refugis.

Els refugis sols poden utilitzar-se un día, llevat del cas d'enfermetat i previa consulta amb el responsable. A la nit, a partir de l'hora indicada en cada refugi, normalment entre 10 i 11, no es podra entrar als refugis i s'haura que guardar silenci per a respectar el descans de la resta de pelegrins.

En tot moment cal comportar-se amb educació, ajudar a mantenir netes les instal·lacions i cuidar-les pensant en els pelegrins que vindran després de nosaltres. La major part dels refugis no tenen cap tipus de subvenció oficial per al seu manteniment i qüasi tots son gratu"its, pero és necessari que entre tots els pelegrins col·laborem amb donatius peral manteniment i neteja.

83

NORMES 1 CONSELLS Credencial La Credencial del Pelegrí, s'entrega exclusivament a les persones que pelegrinen a Sant Jaume de Galícia caminant, en bicicleta o a cavall, no s'inclou les persones que fan una part del Camí amb cotxe ni als conductors del cotxes de recolzament.

La credencial es pot aconseguir a Roncesvalles , Jaca i a l'Abadia de Montserrat (si s'inicia el Camí des del monestir) i altres punts del Camí (parroquies). També les entreguen les Associacions d'Amics del Camí de Sant Jaume d'Espanya. Per a sol·licitar-la s'ha d'acompanyar d'una carta de presentació de la parroquia, ajuntament o col·legi. En els llocs d'acollida s'ha de sol·licitar que posin el segell i la data.

Presentant la credencial a ]'Oficina d 'Acollida de Pelegrins de la Catedral de Santiago i amb un mínim de 100 quilometres de Camí realitzat, es pot sol·licitar la "Compostela", certificat d'haver fet la pelegrinació a Santiago "devotionis causa".

Senyalització El Camí esta senyalitzat des de Montserrat fins Zaragoza, amb sagetes de color groc, a partir de la capital d 'Aragó i fins a Logronyo falten les sagetes, pero, l'Associación de Amigos del Camino de Santiago de Zaragoza, tenen previst dur a terme properament la senyalització.

A partir de Logronyo se segueix el camí frand:s, i les sagetes ens duran sens perdua fins Compostela de Santiago.

Si perds el camí, no perdis també la serenitat. No t'esveris. No busquis una sortida endevant, recula i torna al camí original. Pots perdre el camí pero no els nervis.

Equip La moxitlla; ample i amb butxaques, de tipus anatomic i regulable l'al¡;:ada, per tal d'adaptar el pes a la nostre llargada de l'espatlla. S'han de posar les coses en bosses de plastic de colors per a poder facilitar el seu ús i evitar que es mullin. El pes es un gran problema qu ens acompanya constantment, pera paliar-ho és aconsellable no passar de 10 quilos de pes. Intentar-ha es un repte. Adaptar-lila vieira, dones, és una identificació i un distintiu del pelegrí.

Sac de dormir; és imprecindible si es pepsa utilitzar els refugis de pelegrins, a l'estiu no és necessari que sigui molt gruixut i per tant molt pesat.

També es necessari dur l'alllat de gomaespuma.

Cal~at; el peu ha d'estar avituat al cal¡;:at que duguis, a l'estiu es pot anar amb deportives de sola gruixuda amb bon dibuix. És interessant fer un repas

84

al gran assortit de sabates especials que hi ha per a llargues caminades. S'ha de dur unes xancletes que serviran per a caminar pel refugi i també de descans.

Les "agulletes" són el resultat d'una concentració de productes metabolics de rebuig (acid lactic, entre altres) en el teixit muscular, ocasionat per una irrigació sanguínia insuficient, Aixo pot ser degut a la falta d'entrenament i també a un esfon;;: excessiu; sols s'eliminen mitjan<;;:ant una millar irrigació de la sang, proporcionant calor on sia possible, massatge, pero sobretot continuant la marxa inclús quan en un principi resulti dolorós, sobretot al matí. La glucosa ajuda a eliminar l'acid lactic. No és bo rentar-se els peus amb aigua freda quan es tenen "agulletes", precipiten encara més els acids en cristalls.

Les butllofes als peus són produú.les sempre pel fregadís, vol dir que el peu balla dins la sabata. És aconsellable posar-se dos mitjons, uns prims de cotó, a l'inreves pera evitar les costures, i uns del tipus de tennis al damunt.

En elllocs més sensibles, és aconsellable posar un esparadrap que fara de segona pell i evitara, de segur, les butllofes.

Roba; poca, dos jocs de diari, un jersey, un canguro pcl vent, uns pantalons llargs tipus paravents que es poden posar i treure sensc descal<;;:ar-se les sabates i una capelina pera la pluja que tapi la motxilla.

Sabó dur per rentar la roba diariament i posar-se roba neta cada día, que sempre és molt agradable. És obligat un barret o gorro tipus tennis, especialment en epoques ele calor i sol.

Alimentació; sempre s'ha ele clur una mica ele menjar al clamunt, sobretot fruits secs, fruita o xocolata, i la camtimplora plena. No és necessari canegar més menjar, dones sempre es passen per pobles on es pot comprarne. De totes formes pregunta al refugi si en la propera etapa es difícil ele fer avituallament.

Els aliments que precisa el cos són els hiclrats ele carboni, protei:nes i greixos. La proporció d'ingesta dels mateixos, segons diferents especialistes són: 70 % hiclrats ele carboni, 20 % ele protei:nes i 10 % grasses, encara que hi autors que assenyalen un 80 % de hidrats i el 20 % ele protei:nes.

Per a reposar for<;;:es rapiclament és aconsellable glucosa diluida amb líquicls, que fa que l'absorció sigui lenta i positiva. El sucre pur concentrar, no és convenient pendre'l, clones pot ocasionar un enrenou metabolic en produi:r una hiperglicemia artificial ocasionant un efecte no buscat.

En una caminada normal (uns 30 Km. a uns 4 Km. a l'hora) el cos huma consumeix una mitjana de 5 calories per minut, 300 calories per hora, i en una jornada cl'unes 8 hores, 2.400 calories. No és necessari grans apats, pero si que és convenient menjar poc i sovint, es pot clir que l'ideal és alimentarse ele les buxatques clels pantalons. Ha cl'existir un equilibri cl'energia, en l'ingesta i el clesgat.

Aigua; la sed és una senyal cl'alarma del cos que indica !'existencia cl'una carencia. Aquesta senyal no es produeix per els nervis gustatius sinó perla concentració cl'una substancia cristal·lina que circula perla sang, quan

85

aquesta concentració augmenta lleugerament, es produeix el desig de beure.

S'ha de beure aigua encara que no es tingui sed. S'ha de controlar la diuresi, si no s'orina mala senyal, vol dir que no sobren líquids.

Junt a la perdua d'aigua amb la suor també es perd minerals, i sobre tot clorur sódic (sal comú). És convenient salar els apats i en algun cas beure líquids electrolítics.

Botiquí; es pot dur la mínima expressió, una pastilla d'aspirina, unes pastilles antidiarreiques, unes tirites i crema de protecció solar. Val més comprar el que es necessiti, sobre la marxa. No oblidis la "cartilla" de la Seguretat Social.

Marxa; Etapes diaries de 25 a 35 quilómetres és un bon promig de marxa, amb un equipatge inferior a 10 quilas de pes. La mitjana de quilómetres a !'hora són uns 4 Km. AL CAMINAR

En fer el pelegrinatge, des de Montserrat, has de tenir en compte que el Camí esta senyalitzat fins a Zaragoza amb sagetes de color groc, que en cas de dubte sempre has de seguir. A l'estiu evita les hores de maxima calor, sortint el més aviat possible. Utilitza la crema protectora pel sol i un barret per protegi el cap d'una insolació. Has de procurar no caminar molt rapid els primers dies, has de agafar !a forma i el teu ritme caminant amb comoditat i soltesa, fer el Camí no vol dir arribar el primer, és estar en el Camí.

L'exit del Camí esta directament relacionar amb l'esfon;: que ha representar aconseguir-ho, circumstancia que fa augmentar la nostra autoestima i dignitat humana. Tot aixó, més la resta de vivencies que hem tingut en el decurs del pelegrinatge, fa que experimentem un canvi en el nostra interior, i ens convida a valorar les coses més insignificants de diferent perspectiva; com el silenci i la soledat, que un ens parla i l'altra ens acompanya.

El Camí no acaba en arribar a Santiago de Compostela, sinó que és quan comenr;:a el veritable camí de la Vida, continuant realment dins del teu cor.

La Vida es un camí i nosaltres el fem caminant.

El temps i l'espai són dos estigmes de la vida quotidiana que al Camí es difuminen, recuperant un significar i un valor molt diferent al que estem acostumats, tenen una importancia totalment relativa. Hi han paraules que perden el seu sentit i significar; pressa, nervis, etc ..i al tres que es potencien; consciencia, serenitat, experiencia, bondat, integritat, confianr;:a, etc .. Total, que valla pena viure.

En els refugis deis pelegrins, llocs de convivencia i intercanvi d'experiencies, comprovaras que no tots reuneixen bones condicions, accepta el que t'ofereixen i agraeix l'esfon;: de moltes persones que treballen per ajudar-te de forma altruista. Col·labora en el manteniment i la neteja deis refugis amb un donatiu. A la nit has de respectar el descans deis altres. En els refugis esta previst passar-hi una nit, en cas d'enfermetat consulta amb els responsables del mateix.

86

La pelegrinació implica una sobrietat amb les despeses, no és de rebut demanar refugi gratuit i després gastar el diner sense control. Ser pelegrí comporta ser honest.

La gent que et trobis pe! Camí, no són "ignorants" que han d 'estar al teu servei, sinó persones normals que solen tractar bé els pelegrins perque els que han passat abans que tú així els han tractat a ells.

Quan caminis per la carretera, sigues prudent, no oblidis que ets la part fragil i que els automobilistes no s'hi fixen amb un "simple peató". No et desanimis pels problemes físics i materials, el Camí es més psíquic i espiritual que no pas físic.

EL CAMÍ DE SANT JAUME DE GALÍCIA EN BICICLETA

Consells priictics; partim de la base que hi han dos tipus de bicicletes amb les quals es pot fer el Camí, la de muntanya i la cicloturisme, primer parlarem del temes que són comuns.

Quilómetres; aproximadament ens separen uns 1.100 km. des de Montserrat fins a Santiago de Compostela. A Fraga uns 160 km ., de Frnga a Zaragoza uns 115 km., de Zaragoza a Logroño uns 180 km ., i de Logrot'lo a Santiago uns 600 km. La tornada s'acostuma a íer en tren, i recorda que la bicicleta viatja com equipatge gratuit.

Etapes; és bastant normal una mitja na de 70/ 90 km ./ día, per la qua 1 co · sa emplearem uns 15 dies per realitzar el Camí. S'ha de ícr la pelcgrinació amb suficient calma, que ens permeti gaudir de la visita al santuaris i recre ar-nos amb els punts claus de la ruta.

Preparació; si un no és expert i no té molla practica amb la bicicleta, és necessari un entrenament previ. També es pot íer l'entrenament al mateix Camí, pero s'ha de tenir en compte l'esfor\; que apliquem els primers clies. Si ets constant, veuras, no sense estranyar-te, del teus propis progresos. És convenient la visita a un metge especialista, perque et realitzi una revisió i et doni els consells oportuns.

Allotjament; tingues en compte que els albergs de pelegrins fonamentalment estan fets pensant en els pelegrins a peu que carreguen la seva motxilla, i planifiquen les etapes en funció a les distancies entre els refugis. El cicliste normalment acostuma a planificar les etapes en funció deis pocs dies que té per a la pelegrinació, i utilitza més sovint els hotels i pensions de la ruta. Sempre has d 'estar diposat a cedir la teva pla\;a als pelegrins a peu, si hi han possibilitats de despla\;ar-te a un altre refugi.

Un altre possibilitat és, si van dos o tres companys, dur una tenda de campanya de les que no pesen ni fan massa embalum, i repartir el pes entre tots. Aixó fa que puguis disposar del teu propi allotjament i poguis compartir amb els pelegrins a peu els serveis de l'alberg i especialment de la companyia. Si a darrera hora l'alberg disposa de lloc, no necessites montar la ten da.

87

Equipatge; hi han bosses que s'ajusten a la roda del darrera i al manillar, pero n'oblidis que quan menys pes per tú i per la bicicleta molt millar. Has de vestir amb roba ajustada que faci poca resistencia a l'aire. Usa vestimenta de ciclista, amb camisetes de colors vistosos per fer-te notar a la resta de vehicles de la carretera. Recorda de dur un xandal per a les visites als monumentsi pel passeig pels llocs de destí.

Hi han grups de ciclistes pelegrins que duen un cotxe de suport, i es van rotant la conducció del vehicle, un día cadascú. En aquest cas el cotxe portara l'equipatge de tots amb el considerable alliberament de pes, aspecte molt interessant de valorar.

Compleix amb el Codi de Circulació. Encara que trabaras mednics pels pobles del Camí, s'ha de dur algunes eines, per si de cas.

Documentació; la personal, DNI i la "cartilla" de la Seguretat Social.

Credencial de Pelegrí, que se sol·licita a Montserrat (si se surt des de la Basílica) o a través de les Associacions d'Amics del Camí.

Guies; és convenient llegir alguns llibres per ambientar-nos en l'história i cultura del Camí. A les llibreries trabaras guíes especials per a bicicleta, sense oblidar que les guíes per pelegrinar a peu són també molt útils.

Bicicleta de muntanya; molts pelegrins usen la bicicleta de muntanya per a realitzar el pelegrinatge a Santiago, aquests tipus de bicicleta ofereixen una millar facilitat en el pedaleig grades a les 18 o 21 velocitats, pero són més pesades i incomodes que les de cicloturisme a l'hora de transitar perla carretera per la majar amplada i dibuix de les cobertes.

En teoría es pot realitzar tot el Camí amb bicicleta, pero els forts desnivells dels camins de terra, el seu pis irregular i el pes del equipatge fa que en la realitat sols els pelegrins que tenen una gran preparació física poguin recorre'ls, i la majar part dels pelegrins acabin circulant per la carretera amb les bicicletes de muntanya que són més lentes. L'ideal és una bicicleta mixte: mescla de les característiques de la bicicleta de carretera amb les de muntanya. En general, amb la bicicleta de muntanya es pot recorrer bé tots els camins de Castilla y León a pesar de les abundants pedres i la duresa del camí.

A Lugo els forts desnivells i el pis irregular fan molt difícil el seu recorregut.

La resta del camí depen de la forc;a de les carnes. És interessant la possibilitat de dur una motxilla, sempre i quan sia anatómica i partí "cinturilles" d'ajust pectoral. La raó es basa en que així podrem manejar la bicicleta amb més soltesa malgrat dur pes per sobre el centre de gravetat.

Les ulleres i el case protector són aconsellables pels avantatges que significa, en els terrenys facils es poden dur penjats a la ronyonera.

88

CONSEllS D'UN PELEGRÍ EXPERT L'experiencia no és trasmissible, pero sempre és interessant saber el que diuen els pelegrins que ja han fet el Camí. Heus ací uns comentaris que ens poden fer pensar, i aixó sempre és d 'agrai"r.

Silenci; El Camí no és per parlar, sino per a escoltar. Per a escoltar el teu interior, a tota la creació que ens envolta, a Déu. Encara que vagis acompanyat procura caminar amb silenci.

No tenir presa; Alllarg del Camí s'imposa !'evidencia de que el món no creu en Déu, no té experiencia del sagrat, perque no té silenci i li sobren presses. Al Misteri s'hiva poca poc, sense pressa, caminant.. ... a ritme huma.

Soletat; Tú sol, amb la teva sola i única personalitat davant el cel, front a la terra i, després, frontal mar. Front a Deu .

Esfor~; Caminar, caminar. En nom dels autentics i esfon;:ats pelegrins: no fem el Camí confortable. És molt bo perdrés per la muntanya, i dormir a terra. L'esperit s'afians;:a en l'esfor~ i en els refugis sobris.

Sobrietat; No menjar molt, és bo passar ganar i set. No és massoquisme, sinó domini de l'esperit.

Lo gratuit; L'alberg gratis, la sonrisa gratis, el sol gratis, Déu i la vida gratis. Es una 'riquesa' que tenim en el Camí i que no podem perdre.

El romanic; L'art com a símbol i expressió d'una altra realitat. No és art "raonable" , és sagrat. Comuna liturgia. No s'ha d 'arreglar en excés. Si el netejem molt li treurem les pregaries i les angoixes de la gent que ha resat i que ha plorat entre aquestes pedres.

89

OFICINES D'INFORMACIÓ AL PELEGRÍ Santo Domingo de la Calzada (tot l'any) e/ Mayor, 42 Aptdo. 60 - 26250 Santo Domingo de la Calzada (La Rioja) tel 941/ 34 33 90 Fax 941 / 34 25 42 És !'oficina del pelegrí i la biblioteca del Camino. Editen la revista "Peregrino" Director: Padre José Ignacio Díaz.

Carrión de los Condes (tot l'any) Plaza Marqués de Santillana, 10 - 34120 Carrión de los Condes (Palencia) tel 988/ 88 11 35 - Oficina especialitzada en temes culturals i turístics.

Roncesvalles Real Colegiata de Roncevalles 31650- Roncesvalles(Navarra)tel 948/76 00 00 Jaca e/ Fernando El Católico, 4 bajo - 22700 Jaca (Huesca) tel 974/ 36 38 42 Fax 974/ 36 37 48 San Juan de Ortega Monasterio de San Juan de Ortega- 09291 Barrios de Colina (Burgos) tel 908/ 78 32 25 Ponferrada e/ Paraisín, 1 - 24400 Ponferrada (León) tel 987142 7258 Samos el Monasterio Benedictino - 27620 Samos (Lugo) tel982/ 54 61 39 San Sebastián Doctor Camino, 56º- 20004 San Sebastián tel 943/ 42 2121 Oviedo San Pedro Mostallón, 1 - 33009 Oviedo tel 985/ 22 8525

90

ADRECES DE LES ASSOCIACIONS DE AMICS DEL CAMÍ DE SANT JAUME DE GALÍCIA A ESPANYA A.A.C.S. DE NAVARRA Apartado 4042 31080 PAMPLONA

A.A. DE LOS PAZOS el . Velázquez Moreno, 29 2º 36202 VIGO

A.A.C.S. lA RIOJA Rua Vieja, 32 26001 LOGROÑO

A.A.C.S. DE ZARAGOZA e/. Ba lmes, 1 entlo . izq.

50001 ZARAGOZA

A.A.C.S. DE BURGOS Apartado 331 09080 BURGOS

A.A.C.S. DE LUGO el. San Roque, 7 27700 RIBADEO

A.A.C.S. DE PALENCIA Plaza SanTelmo, s/ n 34440 FROMISTA

A.A.C.S. DE AlAVA Apartado, 850 01080 VITORIA

A.A.C.S. DE LEON Iglesia de Sant Martín 24210 MANSILLA DE LAS MULAS

A.A.C.S. DE CUENCA e/. Segrobiga, 2 16430 SEALICES

A.A.C.S. DE EL BIERZO Plaza de la Enc ina , 4 24400 PONFERRADA

A.A.C.S. DE VIZCAYA Plazuela de Santiago, 1 3ª 48005 BILBAO

A.A.C.S. DE lA CORUÑA el . de la Rosa , 20 42 D 15701 SANTIAGO DE COMPOSTELA

A.A.C.S. DE ASTIJRIAS Apartado, 2067 3080 OVIEDO Avda. de Go nzález Mayo, 3 33870 TINEO

A.A.C.S. DE MADRID e/ . Carretas, 14 3ª planta 28012 MADRID

A.A.C. DE SANT JAUME DE SABADELL Passe ig de Can Feu, 91 bxs.

08205 SABADELL

A.A.C.S.DE GUIPUZCOA e/. Doctor Camino, 5 6º 20004 SAN SEBASTIAN

AMICS DEL CAMI DE SANT JAUME Ateneu La Farinera del Clot el. Ter, 10- tel. 93/232 99 08 08026 BARCELONA

A.A.C.S. DE VALENCIA Apartado, 1345 46080 VALENCIA

FEDERACION ESPAÑOlA DE ASOCIACIONES AMIGOS CAMINO DE SANTIAGO Plaza Marq ués de San tillana, 10 2º 34120 CARRION DE LOS CONDES

A.A.C.S. COMUNIDAD MURCIANA el. Ale jandro Sé iqu e r, 7 1º 30001 MURCIA

91

BffiLIOGRAFIA "Guia del Peregrino " Editorial Everest

Elías Valiña

"Peregrino" Revista del Camino de Santiago Santo Domingo de la Calzada -La Rioja Padre ]osé Ignacio Díaz "Gran geografica comarcal de Catalunya " Editorial Enciclopedia Catalana "El Camí de Sant jau me de Roncesvalls a Santiago deCompostel·la" Editorial Égara Ferran Lloret

92