La revoluci贸 industrial
Lewis Hine
La Revolució industrial Definició. La revolució industrial va ser un procés de canvi constant en el model productiu que significà el pas d’una societat agrícola i tradicional a una societat industrial, urbana i moderna. (QUÉ) Aquest canvi en l’ús de noves tècniques, fonts d’energia i formes d’organització de la feina va provocar un creixement accelerat de la producció de béns, de les estructures socials i de les relacions de producció. (QUIN ÉS EL SEU SIGNIFICAT)
La revolució industrial es va iniciar a Europa –principalment a Anglaterra- a mitjans del segle XVIII i es va estendre amb diferents ritmes a altres llocs. (ON I QUAN)
La revolució industrial - La revolució industrial va anar lligada a...
... una revolució demogràfica ... una expansió de l’agricultura
- En dos moments:
La primera revolució industrial:
Iniciada al darrer terç del segle XVIII Gran Bretanya i extensió a la resta d’Europa Alimentada pel carbó Sector tèxtil, siderúrgia i els transports
La segona revolució industrial:
Iniciada al darrer terç del segle XIX Alimentada pel petroli i per l’electricitat. Sector siderúrgic, elèctric, químic, l'automòbil
1. Els factors de la primera revoluci贸 industrial
1.1. La revolució demogràfica Manteniment d’unes taxes de natalitat altes Reducció de les taxes de mortalitat (higiene, vacunes...)
La revolució demogràfica
Conseqüències
Disponibilitat de mà d’obra excedentària Increment de la demanda i el consum
1.2. L’expansió agrícola del segle XVIII Les millores tècniques
Substitució del guaret per la rotació contínua Introducció de l’arada de ferro Perfeccionament dels sistemes de reg Introducció de nous conreus (patata, blat de les Índies...)
La ramaderia
Producció de plantes farratgeres Estabulació del bestiar increments dels adobs
L’estructura agrària
Conversió de la propietat col·lectiva en privada Concentració de propietat i tancaments. Conseqüències
1. Acumulació del capital en mans dels propietaris agrícoles 2. Ruïna i èxode a les ciutats dels camperols més febles (mà d’obra barata) 3. Creixement de la producció per poder alimentar una major població
2. La primera revoluci贸 industrial
Lewis Hine
ARTESANIA Petita concentració de capital
Gran concentració de capital
Petita concentració de treballadors
Gran concentració de treballadors
Petit espai de treball (el taller)
Gran espai de treball (la fàbrica)
Mercats pròxims al productor
Gran amplitud dels mercats
Beneficis limitats
Grans beneficis
Predomini de la força i habilitat de l’artesà respecte a l’eina
Predomini de la força i habilitat de la màquina respecte a l’obrer
2.1. La industrialització: la fabricació i la mecanització - Producció seriada de béns utilitzant maquinària - La maquinària es mou per la força del vapor - La font d’energia serà el carbó Conseqüències
1. Concentració de la producció 2. Especialització i divisió de la feina 3. Augment de la productivitat 4. Reducció dels preus dels béns industrials
2.2. Gran Bretanya, centre de la primera industrialització Condicions necessàries 1. 2. 3. 4.
Mà d’obra abundant Mercat intern en creixement Abundància de ferro i carbó Activa i abundant classe burgesa amb mentalitat liberal Entre 1820 i 1840 extensió de la revolució a
França Alemanya Bèlgica
2.3. El tèxtil i la siderúrgia La industria tèxtil cotonera protagonitza la primera industrialització - Importància creixent del teixits d’indianes (cotó estampat) - El cotó s’obté a preus baixos de les colònies - Es mecanitza (vapor) el procés de filatura i els telers - Ràpid creixement de la producció La siderúrgia es desenvolupa a mitjans del segle XIX - Substitució del carbó vegetal pel carbó mineral (coc) - Construcció d’alts forns - Alta demanda(maquinària , vies) i ràpid creixement de la producció
3. La segona revoluci贸 industrial
Lewis Hine
A partir de 1870 s’iniciaren grans canvis al model industrial: - L’electricitat i el petroli varen substituir el carbó - La indústria tèxtil deixà pas a la siderúrgia, la química i l’elèctrica
- Siderúrgia. Producció d’acer amb el convertidor Bessemer Gran demanda per l’enginyeria, l’armament, naval....
- La indústria elèctrica gran desenvolupament per diverses aplicacions: Moure maquinària Aplicació al transport Mitjans de comunicació (telèfon, ràdio) Gran incidència en la vida quotidiana
- La indústria química: farmacèutica, sintètics, dinamita, cel·luloide...
- Indústria de l’automòbil i aeronàutica
El naixement de la gran empresa i la banca modera Las societats anònimes són societats mercantils en les que el capital de l’empresa es fracciona en diferents participacions o accions. Els socis propietaris de les participacions poden negociar-les i no són responsables amb els seus béns particulars.
Les borses de valors es varen crear per poder negociar -seguint la llei de l’oferta i la demanda- aquests accions de forma ràpida i pública.
La gran banca es va desenvolupar amb la captació de l’estalvi privat i la realització d’inversions directes o financeres a la indústria
Nous sistemes de producció El taylorisme és el sistema d'organització “científica” del treball que consisteix en l'estudi detallat dels processos de treball, que són descomposts en tasques, el temps d'execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l'establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.
El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil evitant desplaçaments dels obrers, i la fabricació portada a terme a grans plantes i adreçada a mercats de masses
Procés de concentració empresarial
Trust (acords dins el mateix sector) Holding (corporacions d’empreses) Càrtel (associació per cobrir totes les etapes de la producció)
4. L’aparició del moviment obrer
Ferenc Háar. Mans d’un treballador
Les condicions de vida de la classe obrera - Manca de regulació de les condicions laborals: Seguritat social Vacances o descans setmanals Subsidis per malaltia o acomiadament Acomiadament lliure - Jornades laborals de 12 a 16 hores - Salaris de subsistència (d’acord amb la llei de bronze) - Explotació sense límits del treball infantil i femení. - Condicions de treball inadequades per a la salut (soroll,
temperatures , fums
asfixiants, màquines perilloses, pol·lució ambiental...)
- Impossibilitat per accedir a serveis educatius i sanitaris
Els inicis del moviment obrer Els obrers, de forma progressiva, prenen consciència dels seus problemes col·lectius i s’organitzen per plantejar les seves reivindicacions.
Ludisme: forma de protesta nascuda a Gran Bretanya durant els primers decennis del segle XIX, consistent en la destrucció de maquinària fabril.
Sindicats: associació proletària (obrers) per tal de defensar els seus drets i reivindicar millores en les condicions salarials i laborals. - L’element principal de lluita dels sindicats serà la vaga - Es reclamarà el sufragi universal per tal d’accedir a la representació política de partits obrers.
El marxisme.
(Karl Marx i Friedrich Engels)
Anàlisi de la història: (lluita de classes) la història de la humanitat ha estat la història d'una lluita entre una classe opressora i una classe oprimida, en funció del domini o no dels mitjans de producció en cada etapa històrica Anàlisi econòmica: (plusvàlua) en l'economia capitalista l'obrer rep pel seu treball -força de treball- un valor inferior al que realment genera. Aquesta diferència es apropiada per l’empresari o propietari dels mitjans de producció
Anàlisi política: (revolució - dictadura del proletariat - societat sense classes) - El proletariat cobra consciència de la seva explotació , s’organitza i inicia una revolució. - S’estableix una dictadura (transitòria) del proletariat per assegurar la desaparició de la propietat privada dels mitjans de producció. - Finalment apareixerà una societat comunista superadora de les classes i del propi estat.
Capital privat Capital fix Que
compra
Maquinària, primeres matèries
Capital variable Que “compra”
en forma de salari
+ Força de treball Que
genera
Una plusvàlua El valor de canvi d'una mercaderia està determinat per la quantitat de treball necessari per a produir-la, i aquesta quantitat de treball es mesura en temps, habitualment en hores. Però el valor de canvi d'una mercaderia no és igual al treball individual, sinó al treball socialment necessari per a produir-la.
Anarquisme. (Bakunin i Kropotkin) Llibertat total de l'ésser humà. L’anarquisme rebutja tota idea d'autoritat i afirma que la societat ha de basar-se en relacions jurídiques voluntàries convingudes lliurement entre les persones. Desaparició de l’Estat i de la propietat privada. Apel·lació a la revolució i a l’acció directa
El bakuninisme exigeix la col·lectivització dels mitjans de producció, condemna tota mena d'estat, que considera instrument d'opressió social, i rebutja la idea marxista de construir un partit polític de la classe obrera.
Lewis Hine