LA PULSACIÓ La sensació rítmica bàsica s’anomena pulsació i es pot representar d’aquesta manera:
IIIIIIIIIIIIIII Si sentiu els vostres batecs del cor, sentireu una pulsació. En la música una pulsació serveix per a mesurar la durada del sons: així els sons poden durar 1, 2, 3 ….. n pulsacions. Si la distància entre una pulsació i l’altra és curta, la velocitat del ritme serà més ràpida, com el batec del cor desprès de fer exercici. Si el temps que hi ha entre pulsació i pulsació és breu, la velocitat del ritme, com serà? I si és més espaiat? S Experimenta-ho mirant aquest video: és un fragment de la pel.ícula Koyaanisqatsi, amb música de Philip Glass
Experimentem la pulsació Imagineu que agafem un fletxa amb ambdues mans i l’hem de llançar a un/a company/a. Podem fer-ho seguint una pulsació o sense seguir-la. Podem fer els moviments següents, sempre seguint una pulsació: rebre la fletxa – donar un cop de peu a terra – llançar la fletxa 1 2 3 En la pulsació 4, la fletxa vola per l’aire cap el seu destí esperant que la recolliu en la pulsació 1 Realitzeu aquest ritme amb les mans picant sobre la taula i seguint la pulsació, com si aquesta fos els batecs regulars del cor d aquest ritme. Els punts superiors corresponen a la mà dreta, que haurà d aguantar un llapis. Els inferiors corresponen a la mà esquerra i la tocareu directament a la taula. No toqueu fort !!!.
LA FLAUTA DE BEC Classifiquem la flauta de bec, o flauta dolça com instrument de vent. Es tracta d’un tub, originalment de fusta, amb vuit forats: set a la part anterior i un a la part posterior. Sona perquè a l’embocadura hi té un bisell. Quan bufem, part de l’aire se’n va a fora i part de l’aire se’n va cap al tub. Això fa que vibri. Recorda que sempre que bufis, la flauta sonarà. Bufa, doncs, només quan vulguis tocar. Com que toquem una nota darrera de l’altra, amb la flauta fem ritmes i melodies.
Tapant i destapant els forats fem que la columna d’aire sigui més llarga o més curta i, per tant, canviem l’alçada del so a més greu o més agut. Segons el tipus de flauta i la música que toquem hi ha diferents digitacions. Nosaltres farem servir la digitació alemanya, que és la més corrent. Començarem tocant tres notes, que són les que es toquen amb la mà esquerra.
Taparem, doncs, els tres forats que queden més a prop de l’embocadura i el de sota. No has de bufar fort, si no amb suavitat. Posa la boca al bec i bufa suaument. Allarga l’esbufec tant com calgui per fer la llargada de la nota.
Tocar una partitura amb la flauta La primera nota que farem, la nota “sol”, l’escriurem a la línia de sota del BIGRAMA que farem servir ara. Amb aquesta nota farem un ritme. En el bigrama següent es representen dues línies, la de la nota sol i la de la nota si. Has de tocar la nota sol, doncs les figures rítmiques s’han posat sobre la línia que representa aquesta nota.
Per a llegir aquest ritme escribim figures rítmiques de quatre pulsacions (RODONES) i notes i silencis de dues pulsacions (BLANQUES)
RODONA (4p.)
BLANCA (2p.)
SILENCI de blanca (2p.)
Ara, pica amb les mans aquest ritme: cada figura representa una pulsació, i s’anomena NEGRA (1p.), o bé, SILENCI DE NEGRA (1p.), que també dura una pulsació.
NEGRA (1p.)
SILENCI de negra (1p.) Aquest exercici també el pots fer amb un/a altre/a companya. Mentre un toca la flauta, l’altre fa el ritme i a l’inrevés. Podeu anar fent combinacions: per exemple, successivament, a cada compàs cadascú fa una cosa diferent
QÜESTIONARI 1) Què és un instrument de vent?
2) Què hi ha a l’embocadura de la flauta, i per a què serveix?
3) A quin aspecte del tocar la flauta es refereix el terme digitació?
4) Quina sensació rítmica bàsica produeix el cor mentre batega?
5) Quin nom genèric tenen les NEGRES, RODONES i BLANQUES? Fig.........
rítm............
6) Perquè creus que les FR reben aquest nom?
7) Perquè creus que els anomenats SILENCIS reben aquest nom?
8) Si el temps que hi ha entre pulsació i pulsació és breu, quina serà la velocitat del ritme?
RITME DELS PALS D’ESCOMBRA Si cada quadre indica una pulsació, quin significat poden tenir cadascun dels signes d aquest codi? 1 com la figura Negra
2 com el Silenci de Negra
3 ?
RESPOSTA:
Realitzeu aquestes cè.lules rítmiques picant a terra amnb els pals d escombra. Noteu com tots/es feu el mateix ritme? CÈL·LULA RÍTMICA 1
CÈL·LULA RÍTMICA 2
CÈL·LULA RÍTMICA 3
En grups de quatre, inventeu-vos el vostre ritme de pal d escombra i escriviu-lo a continuació amb els signes apresos
PERCUSSIÓ CORPORAL Piqueu de mans aquest ritme, seguint la pulsació: recordeu que cada quadre representa una pulsació.
Realitzeu aquests ritmes i , després, inventeu-ne un seguint el mateix codi
LA FLAUTA DE BEC Ara, ajuntem els exercicis de flauta anteriors. Es fa en parelles (duet): mentre un dels dos toca la flauta, l’altre fa el ritme i a l’inrevés. Podeu anar fent combinacions: per exemple, a cada compàs es fa una cosa diferent. Al primer fragment - separat per una línia vertical - tu toques la flauta i el teu company fa el ritme. El segon compàs, a l’inrevés. • •
La línia de més avall és de ritme. En el bigrama es representen dues línies, la de la nota sol i la de la nota si.
Fixa’t, doncs, que amb la flauta podem fer que les notes siguin més llargues o més curtes. Quan fem que la nota comenci, en diem atac. Mentre bufem és la durada. Quan acabem cada nota és l’extinció. Anem a treballar les següents notes agudes: la nota LA i la nota SI Amb aquestes notes, ja podem llegir tot el bigrama complert, fent canvis entre les tres notes sol, la i si, primer sense pulsació i després amb ella.:
L’AUDIOVISUAL COM A MITJÀ D’EXPRESSIÓ Gèneres audiovisuals: -L’entrevista i l’enquesta -El debat i la taula rodona -Un noticiari -El reportatge -El documental -Publicitat -Videoclip -Dramatitzacions i espectacles -Videoanimació
Formes narratives i expressives (plans) Amb imatges es pot manifestar una idea, un contingut, expressar-se i narrar. Per això, és necessari l’ús dels plans. De la mateixa manera que un conjunt de lletres formen una paraula, un conjunt de paraules una frase i un conjunt de frases un text; podríem suggerir que un pla seria la paraula, la presa l’equivalent de la frase, un conjunt de preses, una seqüència, i un conjunt de seqüències una pel·lícula. La presa és el que es grava des que es prem el botó rec en la càmera fins que es torna a prémer per parar de gravar. Cerqueu a internet imatges que serveixin d’exemples de cada pla. Consulta la classificació següent. Tipus de plans. Una classificació molt senzilla és aquella en la qual es considera el cos humà sencer com a mesura. • PG: pla general. Vista general del decorat amb o sense persones. • PS: pla sencer. El cos humà complet. • PM: pla mitjà. Mig cos humà. • PP: primer pla. Rostre humà. • PD: pla de detall. Un tros del ram de flors. També es poden classificar segons el valor expressiu dels plans Plans llargs: Plans mitjans: Plans curts:
són descriptius i ambientals són narratius/expressius són expressius/dramàtics
A quin tipus de pla correspondria cadascuna d’aquestes frases? • Aquest edifici és la nostra escola ………….........................… • En Joan escriu una carta …………......................................… • Aquests som el grup-classe de 2n …………........................… • Aquesta persona té una ferida al genoll ………...............…… • La Marta porta un xandall ………........................….............…