Educació i Sostenibiltat by Juan Perro

L’atac dels zombies, Minyons de Terrassa © Xavier Ocaña i Porta

Si la participació és la resposta, quina era la pregunta? Joan Subirats · Fritjof Capra · Esther Vivas la força de les xarxes socials · aprenentatge en el lleure · la naturalesa com a professora 15M i el futur del moviment · voluntariat i amor · psicologia del no participar xarxes socials a Sud-àfrica · directori, glossari i recursos en participació Número 11· PARTICIPACIÓ EDICIÓ DIGITAL · TARDOR 2011 € 2,99

índex

Número 11 · Participació · Edició Digital · Tardor 2011

REFLEXIONS

es-online.info

Editora · Heloise Buckland Comitè editorial Sara Batet, Carolina Cortés, Teresa Franquesa, Mercè Girona, Lídia Hervàs, Miryam Navarro, Paula Pérez, Inma Pruna, Emili Puig, Marta Pulgar, Montse Santolino, Teresa Tilló ExpertA convidaDA Ana María Forestello Redacció i correcció Marta Moreno, Míriam Salvatierra maquetació · Xavier Solé Direcció creativa Alexis Urusoff Ramos Octubre de 2011 Dipòsit legal: B-23656-07 ISSN: 1988-2149

Si la participació és la resposta, quina era la pregunta?

Joan Subirats, de la Universitat Autònoma de Barcelona, parla dels motius de lluitar per una democràcia més profunda i la transformació social

Intel·ligent per naturalesa

Fritjof Capra i Michael Stone, del Center for Ecoliteracy, comparteixen quatre principis clau per guiar l’aprenentatge per a la sostenibilitat

Una altra escola és possible

Ana María Forestello, experta en pedagogia aplicada, ha descobert quatre sistemàtiques de participació a l’escola a través del programa Agenda 21 Escolar de Barcelona

Excuses per no participar

Enric Pol, catedràtic de Psicologia Social i Ambiental, explora per què els joves resisteixen les propostes de participació

Viure la Terra en primera persona

Sandra Carreras, directora de la Xarxa de Custòdia del Territori, relata experiències de participació en la protecció de la naturalesa

El moviment 15M

Per què estem tan desconnectats i indignats de la política? Ismael Blanco, de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, explora les motivacions del moviment

Oasis de valors positius en el desert social

Miquel Essomba, director del Centre Unesco de Catalunya, reflexiona sobre l’educació en el lleure de base comunitària

Organitzar-nos per canviar

Francisco Heras, del Centre Nacional d’Educació Ambiental, ofereix receptes pràctiques per motivar la participació cap a la sostenibilitat

Reconstruint els hàbits del cor

Ximo García Roca, sociòleg i teòleg, investiga per què els ciutadans passen de ser consumidors a coproductors a través del voluntariat

Un pas endavant 61 Jim Taylor i els seus col·legues del Wildlife Environment Society of South Africa celebren l’ús de les xarxes socials per accelerar la transició cap a la sostenibilitat

RCE Barcelona www.rce-barcelona.net

ENTREVISTA

Barcelonya Gestió i subscripcions www.barcelonya.com es@barcelonya.com Tel.: (+34) 93 424 5202

La força de les xarxes socials

Esther Vivas, activista, autora i investigadora, parla del paper de Facebook, Twitter i altres en els moviments socials

RECURSOS

Selecció de recursos pedagògics per a diferents edats, directori d’entitats, glossari de conceptes, pel·lícules i altres eines per a educadors i educadores

Llicència Creative Commons, Reconeixement-No Comercial-Compartir. Se’n pot copiar, distribuir i comunicar públicament el contingut. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra. Si altereu o transformeu el contingut o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb la mateixa llicència. No es poden usar els continguts per a finalitats comercials.

Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat

Caminem junts? La teoria és molt bonica, “no es tracta de ser el primer, sinó d’arribar-hi tots plegats i a temps”, però ja sabem que a la pràctica no és tan senzill. Com podem aprendre a compartir els recursos, els espais, el temps, els diners... en definitiva, les decisions que acaben construint la nostra realitat?, com podem aconseguir una participació activa en el camí cap a un futur millor? Dediquem aquest número d’Educació i Sostenibilitat a la participació per molts motius: pel moviment 15M que hem viscut (i continuem vivint) tan de prop aquest any, per la primavera àrab dels nostres països veïns, per la velocitat i la diversitat de propostes de ciberactivisme que ens arriben cada dia... i finalment, per la consciència que hem tocat sostre en tants sentits (ambiental, social i econòmic) que estem obligats a aprendre altres maneres d’organitzar-nos. La participació... Segons els autors que han fet possible aquest número, estem vivint una època de canvi inèdit, en què el poder de les multinacionals sobre els governs, d’una banda, i la distància entre els governs i les persones, d’una altra, són realitats cada vegada més evidents. A més, les institucions semblen incapaces de desvincular l’economia de l’hiperconsum i el creixement sense límit (i la desigualtat social que tot plegat comporta). El conjunt ha resultat una multitud de propostes per participar en alguna cosa diferent, per recuperar una democràcia real, ja! Aquestes propostes de buscar el sentit transformador, igualitari i participatiu que prometia la democràcia en els seus orígens sorgeixen de llocs diversos, dels fòrums infantils, dels sistemes de xat per a adolescents, dels moodles i wikis a l’escola, de les cooperatives de consum, dels grups de voluntaris, de les comunitats indígenes, d’ecologistes, de sindicats... Per sort, la llista no és exhaustiva. Moltíssimes persones estan buscant altres maneres d’accelerar la participació activa per construir un futur millor.

Heloise Buckland Editora

La sostenibilitat... ... és a dir, la sobrevivència de la nostra espècie (entre d’altres) també depèn de la participació i de la vida en comunitat. Podem aprendre molt en aquest sentit observant la naturalesa; no hi ha cap organisme capaç de sobreviure gaire temps si està aïllat. A més, les característiques dels ecosistemes sans, com la diversitat i la interdependència, també sostenen sanes les comunitats humanes. I a més podem aprendre de la capacitat de la naturalesa de sobreviure a una crisi, d’adaptar-se, de cooperar i de transformar, i a partir d’aquí podem entendre els mecanismes de participació que realment funcionen. Evidentment, les xarxes socials han tingut molt d’èxit com a espai d’aprenentatge col· lectiu; prenem com a exemple l’experiència Avaaz, una plataforma per reunir esforços en les lluites socials i ambientals que ha arribat a tenir deu milions d’usuaris. L’accessibilitat i la velocitat que ofereixen les xarxes socials han permès una amplitud i una diversitat de participació tals que han donat una nova vida als moviments socials. Aquests espais d’intercanvi d’informació política, formació d’opinió, construcció d’identitat col·lectiva i mobilització social són clau en la innovació democràtica que es reclama de tants àmbits. I l’aprenentatge... Els entorns educatius –ja siguin centres formals, grups d’aprenentatge virtual (e-learning), associacions, universitats, famílies o comunitats– també estan adoptant estratègies innovadores de participació per a la sostenibilitat en què les persones són les protagonistes del canvi social. En alguns casos funcionen, en d’altres no; però el que totes les propostes sí que tenen clar és que per obtenir el millor possible dels canvis que estem vivint cal aprendre nous processos d’escoltar i de compartir. Aquí presentem una petita selecció de múltiples iniciatives per saltar la bretxa que separa el món que tenim del món que volem a través de la participació.

El comitè editorial no assumeix la responsabilitat de les opinions expressades pels autors dels articles de la revista.

Reflexions

Si la participació és la resposta, quina era la pregunta? Democràcia, participació i transformació social

Con la cabeza alta c Pollobarba

Joan Subirats Catedràtic de Ciència Política Universitat Autònoma de Barcelona www.uab.cat

Estem en ple debat sobre la conveniència d’aprofundir la democràcia, en el sentit de fer-la més participativa, més sensible a la voluntat social, i la participació se’ns apareix com la resposta. Però, quina era la pregunta que volíem respondre amb aquesta proposta?

El meu plantejament és el següent: podem parlar seriosament de l’aprofundiment democràtic i de la participació sense tractar de vincular aquest debat amb els grans canvis que travessen les nostres societats? Canvi d’època Molts dels paràmetres en els quals s’inscrivien les institucions de la democràcia re-

presentativa han canviat substancialment. En l’època de les institucions polítiques del liberalisme, la preocupació per la participació política no era un tema que estigués en l’agenda de debat de les institucions. Era un tema extrainstitucional, plantejat precisament pels qui expressament estaven exclosos de la vida política institucional. Parlar de democràcia en aquesta època era referir-se a un anhel revolucionari i contradictori amb la lògica institucional imperant, bàsica-

ES PARTICIPACIÓ Reflexions

ment perquè parlar de democràcia era parlar d’igualtat. La mateixa transformació del sistema econòmic va anar acompanyada, amb tensions i conflictes de tot tipus i dimensió, de la transformació democratitzadora del sistema polític. Democratització i redistribució apareixen novament connectats el 1945. En els últims anys han canviat moltes coses. Molts dels instruments d’anàlisi que ens havien servit per entendre les transfor-

La democràcia és avui una paraula, una expressió, un terme que cada vegada explica menys coses.

avui tenim un mosaic cada vegada més fragmentat de situacions de pobresa, de riquesa, de fracàs i d’èxit. El mateix àmbit de con-

Un tapis vermell humà en la presa de possesió de l’Ajuntament de Múrcia. #acampadamurcia c Mario Sánchez Nevado

macions de l’estat liberal a l’estat fordista i keynesià del benestar, resulten ja clarament inservibles. Ja no podem parlar d’estabilitat, de continuïtat, d’especialització professional única, en relació amb unes condicions de treball cada vegada més precàries i fluides. El treball estructura cada vegada menys la vida de les persones, i això afecta sens dubte els vincles socials, la manera d’entendre les pautes de reciprocitat o d’implicació en assumptes que transcendeixin l’individu. Els impactes d’aquesta transformació no són menors en el camp de les relacions socials. La desigualtat encara existeix, però els seus descriptors s’han modificat substancialment. No hi ha un eix predominant, sinó multiplicitat d’eixos de desigualtat i de vulnerabilitat. Enfront de l’anterior estructura social de grans agregats i d’importants continuïtats,

vivència primària ja no presenta el mateix aspecte que tenia en l’època industrial. I si bé això genera canvis molt positius d’emancipació femenina amb la formació i l’accés al mercat de treball, repercuteix també en el debilitament de les instàncies de socialització primària i de transmissió de criteris d’implicació comuna. Aquest conjunt de profundes transformacions en les esferes productiva, social i familiar no han trobat els poders públics en el seu millor moment. El mercat i el poder econòmic subjacent s’han globalitzat, mentre que les institucions polítiques, i el poder que n’emana, continua en bona mesura ancorat en el territori. Al mateix temps, la lògica jeràrquica que ha caracteritzat sempre l’exercici del poder avui no serveix per entendre els processos de decisió pública, basats cada

e 1. Aquestes regles formals serien assemblea representativa, elegida per la ciutadania i amb capacitat normativa; no discriminació en la condició de ciutadania i igualtat de vot per als majors d’edad de qualsevol condició; llibertat d‘elecció entre candidats i partits que competeixen entre ells amb diverses alternatives per formar la representació nacional; decisions preses per majoria, amb respecte i garanties per a les minories; principi de responsabilitat del govern davant de la voluntat popular expressada en l’assemblea o en la prefectura de l’estat també elegida. Per a una anàlisi sintètica i d’“autoritat” sobre el tema, vegeu N. Bobbio la veu Democràcia al Dizionario di Politica, Milà, 1990, TEA, pàg. 287 i següents.

vegada més en lògiques d’interdependència, de capacitat d’influència, de poder relacional, i cada vegada menys en estatut orgànic o en exercici de jerarquia formal. És en aquest nou context que hem de situar el debat sobre els possibles dèficits de la democràcia representativa, relacionant canvis en el sistema polític amb canvis en les formes de vida i de treball. I això no s’acostuma a fer. Es discuteix sobre la salut de la democràcia, sobre la seva vitalitat i capacitat per recollir el sentir popular, com si la democràcia fos un “acquis” indiscutit i indiscutible des de qualsevol àmbit territorial o col·lectiu. Democràcia? No és fàcil endinsar-se en el debat sobre la democràcia sense aclarir-nos una mica a què ens referim. Acceptem que hi ha d’haver unes regles mínimes sobre les quals es pugui fonamentar un exercici democràtic,1

però hem de saber que l’existència d’aquestes regles no implica que s’aconsegueixin les finalitats que des de sempre han inspirat la lluita per la democratització de les nostres societats. És a dir, la igualtat no només jurídica sinó també social i econòmica. Aquesta aspiració ha estat la raó de ser dels moviments democràtics des que es van alterar els principis teocràtics i autoritaris del poder. El que ha passat en els últims anys ara provoca un buit creixent de la nostra capacitat d’influir en l’acció de govern. I amb aquest creixent desapoderament de la capacitat popular d’influir i condicionar les decisions, es perd bona part de la legitimitat d’una democràcia que només manté obertes les portes dels ritus formals i institucionals. Diu Hirschman2 que un règim democràtic aconsegueix legitimitat quan les seves decisions emanen d’una deliberació completa i oberta entre els seus grups, òrgans i representants, però això és cada vegada menys cert per als ciutadans i ho és cada vegada més per a ens, corporacions i lobbies econòmics que escapen de la

Khodiya c Meena Kadri

La mà d’una dona de la tribú Rabari del poble de Nadapa, l’Índia amb el símbol associat a la deesa Khodiya.

ES PARTICIPACIÓ

Fisheye c Jonathan Giuntini

organismes internacionals, les grans potències mundials, qualsevol estat i qualsevol actor polític en qualsevol lloc usen el terme i el branden per justificar el que es fa o per criticar el que no es fa. Però davant d’aquest conjunt de problemes i constatacions, com podem avançar? Transformació social

My twitter social ego networks c David David Rodrigues

lògica estat-mercat-sobirania, i aprofiten les seves noves capacitats de mobilitat global. Els poders públics són cada vegada menys capaços de condicionar l’activitat econòmica i empresarial i, en canvi, les corporacions continuen influint i pressionant unes institucions que no disposen dels mateixos mecanismes per equilibrar aquest joc de què disposaven abans.3 L’ús i abús del vocable, que en teoria no es pot atacar, ho converteix en més redundant, menys políticament definitori. Els grans

¿Com avancem cap a un món en el qual els ideals de llibertat i igualtat es puguin complir d’una manera més satisfactòria, mantenint, a més, l’acceptació de la diversitat com a element estructurant en un escenari indefectiblement globalitzat? La resposta continua sent aquesta: democràcia. Una democràcia que recuperi el sentit transformador, igualitari i participatiu que tenia fa anys. I que, per tant, superi aquesta visió utilitària, minimalista i encobridora de profundes desigualtats i exclusions que té ara a moltes parts del món. Una democràcia com a resposta als nous reptes econòmics, socials i polítics a què ens enfrontem. Recordem que capitalisme i democràcia no han estat mai termes que convisquin amb

2. A.O. Hirschman (1991). The Rethoric of Reaction. Harvard: Belknap, pàg. 169. 3. C. Crouch (2004). Posdemocracia. Madrid: Taurus.

Sensitive Noise c Milos Milosevic

facilitat. La força igualitària de la democràcia ha casat més aviat malament amb un sistema que considera la desigualtat com a natural i amb què cal conviure de manera inevitable, ja que qualsevol esforç en sentit contrari es veurà com a distorsionador de les condicions òptimes de funcionament del mercat. Amb això no volem dir que democràcia i mercat són incompatibles, sinó que no conviuen sense tensió. Hem de buscar fórmules de desenvolupament econòmic que, salvaguardant les innegables capacitats d’assignació de recursos i d’innovació que el sistema de mercat atresora, recuperin capacitats de govern que equilibrin i posin fronteres al que avui és una

expansió sense límits visibles del poder corporatiu a escala global, amb quotes creixents de desigualtat i de desesperança per a moltes persones i col·lectius. I per a això necessitem diverses coses. Portar el debat de la democratització a esferes que semblen avui blindades: què s’entén per creixement, què entenem per desenvolupament, qui defineix costos i beneficis, qui guanya i qui perd davant de cada opció econòmica aparentment objectiva i neutra. D’altra banda, buscar fórmules que regulin, arbitrin, gravin les transaccions econòmiques i financeres de caràcter internacional

ES PARTICIPACIÓ

I, també, explorar i potenciar formes d’organització social que afavoreixin la reconstrucció de vincles, l’articulació de sentits col·lectius de pertinença respectuosos amb l’autonomia individual.

El reforçament de les aproximacions i experiències comunitàries en els processos de formulació i posada en pràctica de polítiques públiques és una cosa que, sens dubte, s’ha de seguir i consolidar.

Així, cal seguir i consolidar l’articulació d’entramats i plataformes que permetin vincular marcs locals d’experimentació entre si, i que permetin fertilitzacions creuades i reflexions sobre les pràctiques dutes a terme en diferents llocs; recuperar el sentit polític i transformador de moltes experiències socials que avui semblen simplement “curioses” o resistents a la individualització dominant; entendre que hi ha molta ”política” en allò que aparentment podrien simplement definir-se com a ”noves dinàmiques socials”.

Des d’un punt de vista més estrictament polític, el primer és entendre que la política no s’acaba en les institucions. I el segon és que política vol dir capacitat de donar resposta a problemes col·lectius. Per tant, sembla important avançar en noves formes de participació col·lectiva i d’innovació democràtica que no es desvinculin del canvi concret de les condicions de vida de la gent.

que avui segueixen camins i rutes que fan extremament difícil als governs la seva supervisió, encara en l’hipotètic cas que volguessin exercir realment aquest control.

TAGS / Democràcia, transformació social, processos col·lectius, liberalisme, DEBAT / Què és la democràcia? RECURS pedagògic / La democràcia més enllà de les urnes. Intermon Oxfam, (2004). Cat, cast, gall, eusk (pdf). www.intermonoxfam.org; Consensus-Oriented Decision-Making. Tim Hartnett, New Society Publishers (2011). Angl. www.consensusbook.com

EDUKIT

experiències comunitàries, desigualtat

* Per veure més recursos pedagògics, vegeu la pàg. 67

Soccer Football Silhouette Zambia c Michael Mistretta

BREUS

Boots in the playground on woodchip c Sharon Pruitt

Adopten la plaça! L’Escola Bressol Albí del barri del Carmel de Barcelona ha adoptat una petita plaça propera a l’escola. Tot va començar l’any 2001, quan la comunitat educativa del centre reflexionava sobre com podia ampliar i enriquir el limitat entorn de l’escola: adoptem la plaça Boyeros! Així va ser com es va engegar un procés participatiu amb les diferents entitats del barri, per tal d’elaborar una proposta de remodelació de la plaça i aconseguir el compromís del districte. Ara la plaça Boyeros s’ha convertit en un espai de trobada per als veïns del barri, on els infants juguen i descobreixen el seu entorn; un símbol de participació i compromís de l’escola i del barri. Carme Cisneros · www.bcn.cat/educació · 93 429 41 99

Creepy Choir c Liquid Night

c Sharon Pruitt

Si els adults no ens escolteu, tindreu problemes! Són les ciutats d’avui en dia un lloc pensat per als nens i nenes? El pedagog i pensador Francesco Tonucci té ben clar que no. Des de l’any 1991, impulsa el projecte “La ciutat dels infants”, iniciat a la ciutat italiana de Fano. El projecte neix d’una motivació política: treballar cap a una nova filosofia de govern de les ciutats que prengui els infants com a paràmetre i com a garantia de les necessitats de tota la ciutadania. Es tracta d’ajupir-nos i veure la ciutat des de la perspectiva dels infants;

demanar-los que participin i que s’expressin, sense oblidar la part més difícil: estar oberts a entendre i prendre’s seriosament les seves idees i propostes. Amb motiu de la conferència que Francesco Tonucci va fer a Barcelona durant el curs 2010-2011, l’escola El Sagrer va organitzar un taller de reflexió i debat amb els alumnes de 5è de primària, aquí en podeu veure el resultat. Assumpta Capellades · www.xtec.es/ceip-elsagrer · 93 351 60 45

“Day 86: Indolence” por madmolecule en llicència creative commons

We love work.

Estimem el que fem i fem el que estimem Comunicació i transformació per a la sostenibilitat www.barcelonya.com

Reflexions

Intel·ligent per naturalesa Principis d’un aprenentatge per a la sostenibilitat

Directions c Josef Stuefer

Els darrers vint anys, el Center for Ecoliteracy ha treballat amb milers d’educadors. És cert que no hi ha un disseny únic que sigui adient per a totes les escoles, no obstant això el Centre ha determinat quatre principis rectors segons un enfocament denominat “Intel·ligent per naturalesa”.1

1. La naturalesa és la nostra professora Per tal d’imaginar comunitats humanes sostenibles, observem tant els processos com els patrons mitjançant els quals la naturalesa fa possible que hi hagi vida. Preparar classes sobre conceptes ecològics essencials tals com els sistemes anidats, els cicles, la interdependència o la diversitat, i tornar-hi en investigacions posteriors cada cop més com-

plexes ajuda a integrar l’aprenentatge entre disciplines i nivells. Identificar les “qüestions essencials” relacionades amb la sostenibilitat és un antídot contra la fragmentació de les assignatures. Així, els alumnes són capaços de relacionar disciplines d’una manera molt més lògica. Per tal d’acceptar la naturalesa com a professora, és necessari aprendre a pensar d’una

Fritjof Capra i Michael Stone Center for Ecoliteracy www.ecoliteracy.org

Red c Josef Stuefer Green light c Josef Stuefer

1. Stone, Michael K. Center for Ecoliteracy (2009). Smart by Nature: Schooling for Sustainability. Watershed Media. University of California Press.

manera “sistèmica”. Les realitats individuals incloses a la natura (òrgans, plantes, persones, divisòria de les aigües) no es poden entendre sense encabir-les en uns sistemes més grans en els quals existeixen. “Intel·ligent per naturalesa” proposa una escolarització que inclogui la pràctica del pensament en termes de relacions, connexió i context. Ens diu un professor de tercer que “en comptes de cercar una unitat en organismes vius, cal cercar una unitat dins un sistema, i veure com interactuen aquests sistemes i com pots dirigir-te a uns altres de manera més global.” Els patis i jardins de les escoles són un recurs molt valuós per aconseguir que els nens coneguin la naturalesa de primera mà. És especialment important a les ciutats: potser els infants només tindran l’oportunitat de connectar amb el medi natural mitjançant aquests jardins. Michael Ableman, fundador del Centre per a una Agricultura Urbana, afirma: “Els jardins no són només un petit parèntesi en oposició a la duresa i la presència constant del paviment; són llocs de reunió, refugis, centres culturals i socials, i són tan importants per a la nostra salut cívica com ara els museus, els cinemes o els millors restaurants. Són part de l’ànima de la ciutat.”2

2. Ableman, Michael (2005). “Raising Whole Children Is Like Raising Good Food: Beyond Factory Farming and Factory School”. A: Michael K. Stone i Zenobia Barlow (ed.). Ecological Literacy: Educating Our Children for a Sustainable World. 181. San Francisco: Sierra Club Books.

Descobrir quin camí segueix cada aliment, des del moment en què és una llavor del camp, esdevé fruit de la vinya i acaba al plat d’un restaurant ens fa aprendre conceptes bàsics de l’alfabetització ecològica: el corrent d’energia que va del Sol a les plantes i els animals, els cicles planetaris de l’aigua i

Midnight at the oasis - cosmic orange-ins c Tairre Christopherson

del temps, la xarxa interdependent de relacions que existeix a cada mos que tastem... Els jardins permeten als alumnes ser físicament més actius i emprar tots els sentits. Els infants mostren molt d’interès per aquells projectes que són importants, i estan molt motivats per aprendre les habilitats necessàries per cuidar els organismes vius que tenen al seu càrrec. Els jardins s’adapten a diversos estils d’aprenentatge: els infants que no mostren gaire interès a la classe són, en canvi, els líders al jardí. 2. La sostenibilitat és una pràctica de comunitat La naturalesa ens dóna una lliçó molt profunda: la sostenibilitat no pertany als individus, sinó a les xarxes de relacions. No hi ha cap organisme viu individual que sigui capaç de sobreviure gaire temps si es troba aïllat; gràcies a la naturalesa les comunitats creixen i es nodreixen i així la vida pot existir. Les qualitats que caracteritzen els ecosistemes naturals sans, com ara la diversitat i la interdependència, també sostenen

ES PARTICIPACIÓ

les comunitats humanes sanes. Preservar les cultures humanes que estan en perill de desaparició és anàleg a mantenir la biodiversitat. La igualtat social i econòmica, a més de la justícia, són realitats importants per a les societats, de la mateixa manera que mantenir un equilibri dinàmic entre els membres d’un ecosistema natural és igualment important. Molts dels problemes més urgents que té el medi ambient i als quals cal enfrontar-se necessiten accions dutes a terme per aquells

ciutadans que estiguin disposats i puguin col·laborar amb eficàcia amb les organitzacions i comunitats. Amb exemples i una bona planificació, els infants aprendran a cooperar, ser tolerants, tenir empatia, tenir cura de les coses i donar-se suport tot compartint les seves experiències. La mateixa comunitat escolar pot esdevenir un laboratori de l’aprenentatge. Els adults determinen com serà la col·laboració i els estudiants aprendran (al costat del personal d’administració i de la junta) a prendre decisions. Les escoles sostenibles donen suport a la condició d’individus Eye Spy c Jenny Leigh

Free angel teas c Sharon Pruitt Leigh

que tenen els estudiants, a més d’ajudar-los a reconèixer les responsabilitats que tenen envers els altres. Gaudiran de l’alegria d’estar en una comunitat sense oblidar la responsabilitat que adquireixen. 3. El món real constitueix l’entorn ideal d’aprenentatge

3. Ehrlich, Thomas (ed.) (2000). “Preface”. Civic Responsibility and Higher Education. Phoenix: Oryx Press, pàg. vi.

Els infants poden comprendre millor els patrons bàsics de la naturalesa mitjançant immersions en les quals podran conèixer la personalitat exuberant i desordenada de la naturalesa. Sortiran d’un món que té un ritme frenètic, que està saturat de notícies, per entrar en un altre món on el ritme i el temps vénen determinats pels esdeveniments naturals: plantaran llavors al jardí a la primavera per poder-les recol·lectar a la tardor, veuran com es recupera un rierol en mesos o en un any. El sentit de la meravella envers el món natural que tenen els infants (les connexions emocionals que podran determinar com els importarà el destí de la naturalesa) pot despertar-se tot veient néixer la vida en un fragment de terra o nodrint una llavor perquè creixi i esdevingui una planta sana.

Els alumnes aprenen molt més si les seves accions són importants: recuperar l’hàbitat d’una espècie en perill d’extinció, cooperar per reduir l’ús energètic, dissenyar un programa de reciclatge per als veïns... En l’escolarització dins el marc d’Intel·ligent per naturalesa, els estudiants connecten amb el món natural i amb les comunitats humanes mitjançant un aprenentatge basat en el projecte que els motiva a adquirir el coneixement necessari per poder dur a terme alguna cosa necessària per a la seva comunitat. A més, aprenen que la seva existència pot fer que les coses canviïn. Així, la base per exercir una ciutadania activa i responsable queda ben assentada. Per a molts educadors, l’essència d’una educació per a la sostenibilitat és el compromís cívic: “treballar pel canvi de la realitat cívica de les nostres comunitats i desenvolupar una combinació de coneixement, habilitats, valors i motivació per poder dur a terme aquest canvi.”3 Moltes escoles necessiten aprenentatge-servei o projectes de voluntariat. El compromís cívic va un pas més enllà en la seva atenció de les necessitats de tota la comunitat i la participació ciutadana en la resolució d’assumptes públics.

ES PARTICIPACIÓ Reflexions

Per exemple, els alumnes de quart i cinquè que participen en la iniciativa Neighborhoods/Healthy Kids [“Veïnat sa, canalla sana”, en català], un programa inclòs en el marc del projecte d’escoles sostenibles a Vermont, fan pluja d’idees relacionada amb els indicadors de la qualitat de vida als seus veïnats per després redactar informes per a la comunitat, fer recomanacions a les autoritats locals i encetar projectes de millora comunitaris en col·laboració amb els Leaf texture c Josef Stuefer

residents. Els professors afirmen que aquests alumnes s’interessen més per les tasques de la classe i les seves notes milloren tant en matemàtiques com en lectura. 4. Un tipus de vida sostenible té la seva base en un coneixement profund del lloc Quan una persona coneix perfectament un lloc, s’interessa pel que li succeïx al paisatge, als animals i a les persones que hi viuen. Quan comprèn com n’és d’important el seu valor ecològic, la seva diversitat, la xarxa de relacions que té o el ritme dels seus cicles, l’estima i la relació que aquesta persona manté amb el lloc serà més forta. Els llocs que estimem i coneixem són també els que tenen les millors oportunitats d’esdevenir protegits i preservats perquè les generacions futures també els puguin gaudir i protegir. Durant els seus anys d’estudiant a l’escola Lawrenceville de Nova Jersey, el famós eco-

Luces que hipnotizan c kirikiri

EDUKIT

TAGS / Naturalesa, aprenentatge vivencial, sostenibilitat, interdependència, alfabetització

ecològica, comunitat

DEBAT / Què podem aprendre de la naturalesa? RECURS PEDAGÒGICS / Smart by Nature: Schooling for Sustainability. Stone, M., Center for Ecoliteracy, Watershed Media (2010). www.ecoliteracy.org

* Per veure més recursos pedagògics, vegeu la pàg. 67

4. El concepte d’escola com a comunitat d’aprenentatge s’estudia a Geoffrey Caine i Renate Caine (2000). “How the Brain Learns”, Ecoliteracy: Mapping the Terrain. Zenobia Barlow (ed.). Berkeley: Learning in the Real World, pàg. 51-57.

logista dels Estats Units Aldo Leopold passejava llargament pels voltants de l’escola. A la classe de “Lawrenceville com a lloc”, els alumnes de secundària llegeixen les cartes que en Leopold va escriure quan era estudiant, passegen pels mateixos camins que ell i imaginen què pensaria el futur pare de la gestió de la vida silvestre del seu entorn. I a mesura que la regió central de Nova Jersey cada cop esdevé més urbanitzada, la conservació dels espais oberts, de les zones humides i de l’hàbitat de la fauna i de la flora del campus esdevé una qüestió essencial. Aquest campus està situat al punt més baix d’una conca que cada cop està més urbanitzada: el procés posa en perill la llacuna i també les aigües. Aquests problemes són també una oportunitat que tenen els estudiants de conèixer les forces que donen forma al lloc en què viuen, alhora que resolen problemes concrets en col·laboració amb el personal del campus. Els educadors entenen el concepte d’“apre-

nentatge basat en projectes ambientals” de diverses maneres. Els millors exemples parlen d’un aprenentatge estructurat en l’adquisició d’uns coneixements i competències necessaris per tal de dur a terme un projecte “real”. L’objectiu és ajudar les persones i l’entorn de la comunitat. En un funcionament perfecte, els estudiants mostren una gran iniciativa, lideratge i participació en la selecció dels projectes. Els resultats no estan predeterminats ni es poden preveure totalment: els professors són en realitat un recurs, unes persones que aprenen al seu costat, i no simples receptacles del coneixement. L’atenció se centra en habilitats tals com establir objectius i prioritats, gestionar el temps i treballar en equip. A mesura que les escoles adoptin més pràctiques d’aquest tipus, tindran més oportunitats d’esdevenir “comunitats d’aprenentatge”4 on poder conèixer l’art de viure de manera sostenible en un món interdependent. Branching Out c Shapeshift

El Center for Ecoliteracy (Centre per a l’Ecoalfabetització) és una fundació pública amb seu a Berkeley, Califòrnia. Els dos autors tenen una relació molt estreta amb el Centre des de fa anys. El Dr. Capra és el seu cofundador i president de la junta, i el Dr.

Stone n’és l’editor en cap. Aquest article és una adaptació d’un altre, publicat originalment el maig de 2010 al Journal of Sustainability Education, que té una llicència d’atribució de Creative Commons.

BREUS

Barri Verd c Barnamil

El Coll, un barri verd El barri és l’espai on vivim i compartim amb els altres veïns i veïnes la nostra vida quotidiana; és, per tant, l’espai més adient per aprendre, intercanviar i proposar-se reptes col·lectius. Al barri barceloní del Coll, l’associació Baranamil ha engegat un projecte per dinamitzar els diferents actors del barri per tal d’avançar cap a un barri més verd: més respectuós amb el medi ambient, amb espais verds i biodiversos, amb menys contaminació, respectuós amb les persones, amb espais d’intercanvi, de convivència i de participació. Veïns i veïnes, entitats i col·lectius han estat convidats a treballar col· lectivament per un barri més verd. Les entitats del barri s’han compromès en l’ambientalització de la seva seu i de les seves activitats, han integrat els temes de sostenibilitat a l’activitat diària, i han promogut la sensibilització sobre la importància del treball col·lectiu. Destaquem també l’alta participació de veïns i veïnes en un grup d’aprenentatge centrat a reduir la petjada ecològica de les seves llars. És important assenyalar que tot aquest procés no només fa més verd el barri del Coll, sinó que a més enforteix les relacions personals i socials al barri, genera experiències col·lectives gratificants i motivadores, promou l’aprenentatge i l’intercanvi intergeneracional i, en definitiva, afavoreix la creació de llaços de confiança que enfortiran la vida social i la qualitat de vida al barri.

Carme Cisneros · www.bcn.cat/educació · 93 429 41 99

Primavera verda al Coll

www.clipsverds.org

Dins del projecte audiovisual de comunicació, participació i educació ambiental Clips Verds Barnamil s’ha gravat un vídeo al Parc de la Creueta durant la Festa de la Primavera Verda al barri del Coll, en què s’ha inaugurat el projecte “El Coll, un barri verd, treballant localment la sostenibilitat”.

ENTREVISTA

Educació i sostenibilitat

La força que emana de les xarxes socials Entrevista amb Esther Vivas Entrevista feta per l’Instituto Humanitas Unisinos del Brasil. www.ihu.unisinos.br

Les xarxes socials, com el Twitter i el Facebook, han tingut un paper clau en l’ampliació del moviment dels indignats i gràcies a la facilitat que ofereixen per adherir-s’hi, informar-se, intercanviar idees i punts de vista. La base social del moviment és àmplia i diversa. Moltes persones s’han sentit identificades amb les seves demandes en un context de profunda crisi social i econòmica.

Esther Vivas, autora de Resistencias Globales. De Seattle a la crisis de Wall Street, senyala que el moviment és plural i ampli, amb un pes molt important dels joves que “pateixen en primera persona les greus retallades socials i laborals”. Esther és membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona i participa en la redacció de la revista Sur Viento, alhora que col·labora amb diversos mitjans de comunicació.

Podem afirmar que el moviment 15M demostra el fracàs de la política representativa? Sí. Aquesta és una de les principals crítiques que ha fet el moviment. D’una banda, la crítica rotunda a la classe política actual i la seva subordinació als interessos privats i, d’altra banda, una crítica a la usura de la banca i al sistema financer. Alhora, el moviment 15M ha assenyalat les insuficiències

ES PARTICIPACIÓ

Participació

més a interessos privats i empresarials que a les necessitats de la gent. Davant de la crisi econòmica i del dèficit públic, el Govern assenyala que només és possible una política d’ajustament i d’austeritat, amb importants costos socials. Nosaltres sabem que hi ha alternatives. Hi ha d’altres polítiques per sortir de la crisi: una reforma fiscal progressiva, perseguir el frau fiscal, desinversió en política d’armament. El que cal és, justament, voluntat política per portar a terme aquestes mesures. El subjecte social del 15M s’identifica amb el concepte de multitud d’Antonio Negri? La “multitud” ha agafat el lloc de la classe obrera? El moviment 15M és molt plural i ampli. Aquesta és, justament, una de les seves virtuts. Una part molt important dels seus membres són gent jove, però en les acampades també hem vist els treballadors d’empreses en lluita, joves precaris, treballadors del sector públic que s’enfronten a retallades importants. La perspectiva de classe continua sent important. I és fonamental crear aliances entre els diferents sectors socials afectats per l’escomesa del capitalisme. Quines diferències hi ha entre les mobilitzacions actuals i les de l’últim quart del segle XX? Puerta del Sol, Madrid, 17 de maig de 2011 c Julio Albarrán

de l’actual model democràtic i ha exigit una democràcia real ja. Quin pes tenen els joves que hi han participat? Per a molts joves és la seva primera experiència com a activistes. El seu pes ha estat important, però no podem considerar el 15M com un moviment purament juvenil. Moltes persones d’altres generacions també hi han participat activament. Hi ha gent que ve del moviment altermundialista, de la lluita contra el franquisme… i aquestes persones ja no són tan joves. Quina és la principal utopia del moviment 15M? Aquest moviment persegueix un canvi de sistema que tingui en compte les persones i l’ecosistema. Les polítiques actuals responen

Crec que una de les més importants és el paper que hi han tingut les xarxes socials com el Facebook i el Twitter, entre d’altres. Aquests instruments han estat molt importants per difondre la mobilització, per donar-la a conèixer i que molta gent s’hi sumés. Les xarxes plantegen una nova manera d’entendre i de pensar l’acció col·lectiva, però tenint en compte el seu paper al servei del moviment social. El moviment 15M va demostrar la seva força el dia 19 de juny (19J) amb manifestacions massives a tot l’Estat espanyol. Cap a on va ara el moviment? Del 15M al 19J es tanca una primera etapa i en comença una altra. En el transcurs d’un mes de protesta, el moviment ha ampliat la seva base tant qualitativament com quantitativament. Avui més persones li donen suport i la seva base social és més diversa. Molta gent se sent identificada amb les seves

ENTREVISTA

20 20

demandes. La jornada del 19J va demostrar l’ampli suport social que té el moviment, la seva legitimitat, malgrat que el sistema hagi intentat aïllar-lo i criminalitzar-lo a partir de la il·legalització de les acampades, el desallotjament, però no han aconseguit el seu objectiu. Al contrari, la repressió ha donat com a resultat més suport social. Quines són les similituds i les diferències entre el moviment 15M i el maig del 68? Un element comú seria el paper central que ha tingut la joventut. Els joves sempre tenen un paper central en els processos de ruptura i de canvi social. Malgrat tot, aquest no es pot considerar un moviment juvenil. Com a diferències, entre d’altres, hi ha l’ús de les xarxes socials, sense les quals no podríem entendre el moviment 15M. En la mateixa línia, quines similituds i diferències hi ha entre Tahrir i la Puerta del Sol? Un dels elements comuns entre les revoltes àrabs i els moviments socials a l’Estat espanyol ha estat la reivindicació de l’espai públic, ocupar les places. També, i salvant les diferències i els contextos, la demanda de més quotes de democràcia.

Esther Vivas

El malestar generat per la crisi econòmica i social s’ha convertit avui en mobilització i acció col·lectiva. La gent ha dit: “Ja n’hi ha prou”. Els europeus de totes les edats i classes socials han expressat la seva indignació pel model democràtic actual i reclamen una democràcia que tingui en compte les seves necessitats.

Indignats c Julien Lagarde

BREUS

c Avaaz/AP

Avaaz Avaaz, que vol dir ‘veu’ en hindi, urdu, farsi i altres idiomes, va néixer el 2007 amb una senzilla missió democràtica: organitzar les ciutadanes de totes les nacions per tancar la distància entre el món que tenim i el món que volem. Avui dia és una plataforma d’activisme social que té gairebé deu milions d’usuaris, opera en catorze idiomes i recopila milers de signatures per a peticions socials i ambientals cada dia. El poder del seu sistema converteix milers d’esforços individuals en una força col·lectiva important. “Una comunitat transnacional que és més democràtica, i podria ser més efectiva que les Nacions Unides.” Suddeutsche Zeitung

c AFP / Getty Images

c Avaaz

Lliurament de la petició d’Avaaz sobre Birmània al Primer Ministre Britànic Gordon Brown.

Un èxit recent ha estat el d’Anna Hazara, una activista de 73 anys que va declarar que faria vaga de fam fins a la mort fins que el govern permetés a la societat civil redactar una nova llei anticorrupció. En trenta-sis hores, 500.000 indis es van sumar a la campanya via Avaaz i en quatres dies el govern va signar un acord per a les demandes. Campanyes similars d’anticorrupció avancen al Brasil i a Espanya. www.avaaz.org 1/ El ministre d’Assumptes Exteriors d’Alemanya rep una petició per la “Ocupació Verda”. 2/ “Aliens Climàtics” protestant a Barcelona. 3/ Anunci d’Avaaz contra la tortura. 4/ Entrega a la OMS de la petició d’Avaaz sobre la grip porcina.

c Avaaz/AFP

c Avaaz/AP

Actuable Millorar les condicions de vida en poblats de barraques, garantir drets igualitaris a les parelles homoparentals o lluitar contra el tancament de centres assistencials són algunes de les moltes demandes que milers de persones han iniciat i guanyat a Actuable, una plataforma virtual que reuneix una comunitat de persones i entitats per pressionar governs, empreses i altres agents sobre els canvis que volen veure en la societat. Fundat el 2010, 10.000 usuaris es van sumar a la iniciativa en les primeres tres setmanes, 90.000 en els primers tres mesos i ara aspira a arribar al milió de membres abans de finals d’any. El projecte se sosté oferint serveis a entitats socials a Espanya per ajudar-les a afrontar el repte de fer participar les persones en un país on la gent no sol associar-se a les ONG. Aquest any Change.org, el model de referència en el ciberactivisme angloparlant i que reuneix milions d’usuaris, ha comprat Actuable per unir forces en la batalla social 2.0 i crear junts la major plataforma d’activisme en línia del món.

Francisco Polo · www.actuable.es

Reflexions

Una altra escola és possible Processos participatius en l’àmbit escolar Ana María Forestello Doctora del Departament de Pedagogia Aplicada Universitat Autònoma de Barcelona www.uab.cat

La reflexió sobre el bon ciutadà1 adquireix una gran importància davant l’actual crisi de la democràcia representativa com a forma de govern. Aquí ens interessa l’educació de la ciutadania en la participació socialment activa i crítica vinculada al sentit de comunitat i, sobretot, el paper de l’escola en aquest procés a través del disseny d’espais participatius, del qual l’Agenda 21 Escolar (A21E) de Barcelona és un exemple.

Bounce c Jon Harrison

ES23 PARTICIPACIÓ Reflexions

L’A21E de Barcelona és un programa d’educació ambiental creat pel municipi de Barcelona l’any 2001. Per mitjà del programa les comunitats educatives s’impliquen a diagnosticar, aportar solucions i assumir compromisos per fer una ciutat més sostenible, començant pel seu entorn immediat, l’escola. Quatre sistemàtiques de participació Durant els cursos escolars 2006-2007 i 20072008 es va desenvolupar un treball de camp en sis centres de secundària de la ciutat de Barcelona per fer una anàlisi del procés participatiu que construeix i desenvolupa l’A21E. Fruit d’aquest estudi, descobrim quatre sistemàtiques, com a estils del procés participatiu que construeix i desenvolupa l’A21E en els centres. A continuació, destaquem les característiques significatives de cada una i enunciem els reptes que les farien evolucionar cap a una sistemàtica més desenvolupadora i desitjada, atenent les polítiques del Programa A21E de Barcelona. Sobrevivint La primera sistemàtica la titulem “Sobrevivint”, perquè l’A21E del centre viu en condicions una mica desfavorables. Descansa en un professorat que l’assumeix en solitari per consens forçat i en uns quants alumnes d’un nivell de l’ESO que hi accedeixen voluntàriament per decisió administrativa.2 És a dir, els alumnes acorden amb el professorat, en la seva opinió i preferència, que ells són els membres idonis, però sembla que la decisió dels alumnes no és tan lliure ni voluntària, sinó que el professorat és qui marca les regles (escull els que vol, i els premia per ferho) i els alumnes accepten, perquè és el que correspon i el que s’espera que facin. D’altra banda, problemes associats a l’estabilitat del professorat, a la pèrdua de poder dels dinamitzadors i a prioritats del centre atempten contra la continuïtat de l’A21E. Així mateix, s’intenta evitar que l’A21E desaparegui com a projecte del centre, per això es redacta una memòria avaluativa, es continuen les activitats i es tracta d’implementar-ne d’altres. Alguns dels reptes que es proposen són els següents: 1. A tall de premissa, comptar amb el suport de la direcció del centre.

Circle of friends c Jimee, Jackie, Tom & Asha

2. Destinar temps i espai institucional a l’A21E. 3. Dinamitzar l’A21E (per part del professorat), de manera que aquest rol adquireixi el reconeixement de l’Administració educativa. 4. Atorgar el paper de protagonista a l’alumnat, transcendint la col·laboració davant de la sol·licitud del professorat. 5. Establir el procés participatiu en totes les fases de l’A21E, i destacar les accions d’informar i avaluar (procés i producte). 6. Capitalitzar la formació que ofereix el Programa A21E de Barcelona en el pla de formació del personal del centre. 7. Deslligar la comissió coordinadora (CC)3 d’un nivell de l’ESO, mantenir els alumnes que es van incorporar (sense perdre el saber fer) i convidar tot el centre a participar i col·laborar. 8. Augmentar la participació en les activitats promogudes per la CC. 9. A mesura que s’instal·lin aquestes activitats, introduir-ne d’altres en el marc d’una idea d’ambient que incorpori les temàtiques socioambientals, així es va diversificant l’A21E del centre. S’està posant interessant La segona sistemàtica la titulem “S’està posant interessant”, perquè observem que

1. Kymlicka, W.; Norman, W. (1997). “El retorno del ciudadano. Una revisión de la producción reciente en teoría de la ciudadanía”. Revista Ágora. Cuadernos de Estudios Políticos, 7, 5-42. 2. Sánchez Alonso, M. (2000). La participación. Metodología y práctica (3a ed.). Madrid: Ed. Popular. 3. La comissió coordinadora la constitueixen un grup de persones escollides pel centre educatiu par dur a terme l’A21E, y és la responsable d’organitzar-ne el desenvolupament i de dinamitzar la feina.

Reflexions

l’A21E del centre es troba en una etapa d’expansió i evolució, de manera que és possible trobar una CC formada o en procés de constitució, integrada per alumnes de diferents cursos i nivells i docents de diferents departaments. En aquest cas, s’accedeix a la comissió voluntàriament, i s’hi dóna suport des d’algunes assignatures, implicant tot el centre en les activitats que promou, oferint hores institucionals per al professorat coordinador, amb la qual cosa s’obté un alt grau de satisfacció i voluntat de continuar desenvolupant l’A21E amb el suport de la direcció del centre. Una altra nota distintiva d’aquesta sistemàtica és que hi ha entusiasme, es descobreixen possibilitats i oportunitats de fer coses interessants que es vinculen a l’ideari educatiu de centre que es vol desenvolupar. Observem que pot evolucionar en pràcticament les mateixes direccions que assenyalàvem per a la primera sistemàtica, llevat que no és necessari el repte de ”capitalitzar la formació que ofereix el Programa A21E de Barcelona en el pla de formació del personal del centre”, perquè es recorre a aquesta formació. En aquesta sistemàtica concretem tres vies per afrontar els reptes esmentats:

1. Comptar amb la complicitat del professorat, que és el col·lectiu clau per fer pedagogia de l’A21E, amb el qual s’unifica el discurs de cara als alumnes. 4. Donar un rol protagonista a l’alumnat, i transcendir així el fet de ser informadors de les decisions preses pels altres. 7. Incorporar altres col·lectius de la comunitat educativa a la CC. Alguna cosa no acaba d’anar bé La tercera sistemàtica la titulem “Alguna cosa no acaba d’anar bé”. Encara que apreciem que l’A21E està instal·lada i arrelada en el centre, amb activitats i òrgans que la construeixen i desenvolupen participativament, i que mantenen la continuïtat un any rere l’altre, perquè lliga amb la pràctica habitual del centre i amb el seu projecte educatiu, alguns procediments no es revisen, es naturalitzen i pot ser que perdin eficàcia. A partir d’aquí, creiem que en aquesta sistemàtica es plantegen els reptes següents: • Repensar el criteri de voluntarietat dels membres de la CC, ja que l’assistènRosita c Frank Vranckx

ES25 PARTICIPACIÓ

c Brian Hathcock

cia irregular dels alumnes provoca un cert malestar perquè no es pot comptar amb tots els compromesos per portar endavant les activitats; així mateix, es podria intentar d’incloure altres col·lectius de la comunitat educativa. • Fer pedagogia de la participació en l’A21E, per descobrir a l’alumnat les possibilitats de participació. • Establir el procés participatiu en totes les fases de l’A21, i destacar la necessitat de garantir els mecanismes de comunicació de l’A21E (als participants i a la comunitat educativa). • Arribar a tota la comunitat educativa amb les activitats que promou la CC. Fem-hi una volta més Finalment, la quarta sistemàtica la titulem ”Fem-hi una volta més”, perquè l’A21E del centre guanya en arrelament i en continuïtat en la mesura que lliga amb el projecte edu-

catiu. que, a més, és una excusa per posar-la en pràctica. Qui entra no vol marxar. Algunes de les solucions reeixides són la constitució d’una CC formada per diferents col·lectius de la comunitat educativa, que hi accedeixen voluntàriament i hi assisteixen regularment; disposar de temps regular per a l’A21E, amb hores institucionals per al professorat coordinador; tenir una CC que implica tot el centre; possibilitar que l’A21E estigui gestionada per la CC i a través de projectes que lideren alguns col·lectius de la comunitat educatives (l’AMPA, per exemple). Un altre tret distintiu d’aquesta sistemàtica és que els participants estan immersos en un procés de millora contínua, busquen la perfecció i el màxim desenvolupament possible. Entre els reptes plantejats hi ha els següents: • Augmentar la representació dels col· lectius de la comunitat educativa en la CC. • Repensar la permanència dels participants en la CC en termes de mandat i no vitalícia.

Todos junt@s c Pollobarba Vranckx 4. Oraisón, M.; Pérez, A. M. (2006). “Escuela y participación: el difícil camino de la construcción de ciudadanía”. Revista Iberoamericana de Educación, 42, 14-29. 5. Castells, M. (2003). La era de la información. El poder de la identidad (2a ed.). Madrid: Alianza. 6. Ana María prové del camp de la Pedagogia, amb experiència en educació formal, en docència i assessoria pedagògica. Ha integrat diferents grups d’investigació i xarxes al Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment està vinculada a aquesta universitat, és membre d’un grup d’interès de la Unitat d’Innovació Docent en Educació Superior, Carpetes d’Aprenentatge en Educació Superior, a través del qual participa en un projecte amb la Facultat de Turisme de la Universitat Nacional del Comahue (xarxa argentina-espanyola d’investigadors de la pràctica docent) i a la Xarxa Portfolio Electrónico (que coordina la Universitat Oberta de Catalunya).

• Aspirar que l’alumnat impulsi l’A21E més autònomament, sense estar pendent de l’estímul del professorat. • Garantir tots els mecanismes de comunicació de l’A21E, tant als participants com a la comunitat educativa. • Fer descansar en un òrgan, i no en una persona, el seguiment de les conseqüències del procés participatiu (els acords i les decisions preses). Malgrat les diferències entre les quatre sistemàtiques, totes fan referència a maneres de potenciar la capacitat de les persones, ja sigui per prendre’n part i/o per tenir-ne part i/o per ser-ne part.4 Les pràctiques participatives dels centres estudiats certifiquen que la comunitat educativa és capaç de mobilitzar-se, són símptomes que es pot canviar el món amb la mobilització dels ciutadans. Són noves idees i maneres de fer que contribueixen a la “revolució de les ments” i a partir d’aquí és possible que canviï la política.5

Com que l’A21E de Barcelona és un programa d’educació ambiental es proposa de crear un model d’interacció que impacti en el comportament, en els valors, en les actituds, en la presa de consciència dels subjectes. Més que els resultats, es valora el procés de debat, de discussió, per assolir un consens o gestionar el dissentiment, per decidir com es pot actuar per preveure o solucionar una determinada problemàtica socioambiental. És aquí, en el micro, on entreveiem que “un altre món és possible”.

Aquest article s’inscriu a la tesi doctoral defensada a la Universitat Autònoma de Barcelona per l’autora6 el 2010, “La cultura de la participació en l’escola secundària. Anàlisi realitzada en centres de secundària de la ciutat de Barcelona, en el marc del Programa A21E.”

processos participatius

DEBAT / Com n’és de sostenible la teva escola? RECURS PEDAGÒGIC / Guía didáctica de educación para la participación. Consejo de

Juventud (2009). Cast. www.cje.org; Pistes per canviar l’escola. Intermon Oxfam, (2009). Cat, cast. www.intermonoxfam.org * Per veure més recursos pedagògics, vegeu la pàg. 67

EDUKIT

TAGS / Agenda 21 Escolar, ciutadania, Barcelona, educació secundària, AMPA, democràcia,

BREUS

Moodling per la sostenibilitat

Com es pot dinamitzar la participació als instituts…?

L’Institut Manel Sales d’Ulldecona compta des de l’any 2006 amb un Comitè Ambiental dedicat a dissenyar i promoure el pla d’acció ambiental del centre. Per tal de dinamitzar la participació en aquest pla d’acció, els alumnes utilitzen una plataforma Moodle: un entorn d’aprenentatge virtual, accessible a tots els membres de la comunitat educativa, que serveix de vehicle de comunicació i participació a l’hora d’organitzar-se i actuar per un institut més sostenible. Maria Pilar Aparicio Aznar · www.xtec.cat/ies-manuel-sales · 977 57 33 65

c Dirk Gently

Cada divendres a l’hora del pati! A l’Institut Puig Cargol de Calonge, la dinamització del Comitè Ambiental es porta a terme a través d’un Punt d’Informació Setmanal. Aquesta és la proposta que l’institut ha pensat per difondre el seu projecte ambiental amb l’objectiu de generar l’empenta i les ganes necessàries per participar-hi. Es tracta d’una paradeta situada en un lloc força concorregut i visible, on els alumnes poden veure i consultar dues pantalles de televisió on apareixen les iniciatives que s’estan portant a terme i la manera de participar-hi, així com els encàrrecs per als delegats ambientals. Maria Pilar Aparicio Aznar · www.xtec.cat/ies-manuel-sales · 977 57 33 65

La revista Gaia El Comitè Ambiental de l’INS Baix Penedès del Vendrell es reuneix cada dimecres després de classe per preparar accions i activitats encaminades a implicar el màxim de membres possible de la comunitat educativa: teatre, concursos literaris, plantació d’arbres, participació en el Projecte Rius, etc. Un cop l’any, durant quinze dies, els membres del Comitè es converteixen en periodistes i redacten la revista Gaia. El resultat és un exemplar anual que surt publicat el 5 de juny, dia mundial del medi ambient, en què es difonen les accions que s’han dut a terme a l’institut i la manera de participar-hi. Olga Villagrasa · www.insbaixpenedes.cat · 977 6670 82

Organitzar-se i col·laborar A l’escola Sunion de Barcelona, l’alumnat s’organitza per afinitats en grups de sis o set persones de manera que formen el seu grup natural. Cadascun compta amb un portaveu i un monitor d’assignatura. En funció d’allò que cal aprendre i amb l’objectiu d’optimitzar l’organització del temps i l’espai, les activitats escolars varien cada setmana: les classes poden canviar de durada, d’espai i de nombre d’alumnes. A més, els alumnes dediquen 45 minuts a la setmana a tasques de neteja, tasques de secretaria i, és clar, tasques relacionades amb la sostenibilitat del centre. Teresa Casas · www.sunion.net · 93 405 12 24 c AFP / Rob Ellis

Ethica és un joc de taula per a descobrir, conèixer i aprendre l’impacte social i ambiental de les activitats bancàries, les inversions i els negocis. De 6 a 27 jugadors majors de 15 anys, i està disponible en anglès, espanyol, francès, polonès i català. Uneix-te a www.ethica.co

Reflexions

Educació i sostenibilitat

Excuses per no participar Des d’una perspectiva psicosocial Enric Pol Catedràtic de Psicologia Social i Ambiental Universitat de Barcelona www.ub.es

Participar és un dels drets reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans1 i, per tant, es pot exercir o no. Així doncs, podríem afirmar que la no-participació també és un dret. Això ens posa en una situació d’exercici individual de la llibertat. Llavors, per què tanta insistència en la participació?

La participació s’ha situat en un nivell de valor social definitori i desitjable —o no—, segons el posicionament ideològic i segons els interessos que ens moguin. En la societat moderna i progressista, la participació sembla contraposar-se a les visions tecnocràtiques i “il·lustrades” (el despotisme il·lustrat dels “tècnics” que pretenen aportar solucions màgiques i asèptiques, presumptament al marge dels valors que comporten i/o que inevitablement impliquen, ho vulguem reconèixer o no).

1. Almenys als articles 18, 19, 20, 21, 23 i 27, entre altres 2. Korosec-Serfaty, P. (1986). L’appropriation de l’espace. IAPC-3. Strasbourg-Louvainla-Neuve, CIACO. Pol, E. (1996). “La Apropiación del Espacio”. A: L. Iñiguez i E. Pol (coord.). Cognición, representación y apropiación del espacio. Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona. Monografies Psico/Socio/Ambientals, n. 9. Vidal, T,; Pol, E. (2005). La apropiación del espacio: una propuesta teórica para comprender la vinculación entre las personas y los lugares. Anuario de Psicología, vol. 36, n. 3, 281-297.

Si ens centrem en les dimensions psicosocials de la participació, hauríem de canviar el plantejament d’inici, ja que podem afirmar que la tendència natural de l’ésser humà és tractar de tenir el control sobre la seva vida i sobre l’entorn en què es desenvolupa. La pregunta és, llavors, per què no es participa? Això ens situa tant en una dimensió psicològica interna com en uns factors contextuals que faciliten o dificulten la participació. Anem a pams. Facilitadors i dificultadors psicosocials de la participació Per participar cal sentir-se implicat, cal sentir que tens la capacitat i el dret de mo-

delar el teu entorn (social i físic). Les teories de l’apropiació2 ens expliquen com des de la infància fins a la vellesa es produeix una acció-transformació de l’entorn de la persona, entorn amb el qual es produeix una identificació simbòlica, que ajuda a mantenir la pròpia autoimatge i la identitat. Des de les teories del desenvolupament del nen s’explica com la manipulació dels objectes és fonamental per al seu desenvolupament cognitiu, cosa que li donarà coneixement, familiaritat i seguretat en el seu entorn, etc. Les teories sobre la vellesa ressalten la importància de mantenir els espais coneguts, viscuts i amb un alt valor simbòlic (espais “apropiats”) com a univers referenci-

El sentiment de pertinença, d’apropiació, de lligam, és en la base de la implicació i la participació en el bon manteniment de l’entorn, tant des del punt de vista de confort com de sostenibilitat.

ES PARTICIPACIÓ

Participació

Corriendo! Mi jornada de reflexión #estoesreflexion #spanishrevolution c Carlos Torres

al i d’identificació per mantenir el benestar i l’autonomia de la persona gran. I aquests processos s’empren activament en l’educació a l’escola, en la personalització d’espais per als adolescents3 o en l’elaboració de programes d’intervenció en la gent gran.4

Participació i frustració

El problema és que en la nostra societat hi ha més elements que faciliten la inhibició que no que facilitin la identificació i la implicació.

Mai ningú no es veu suficientment reflectit en els acords finals d’un procés participatiu, i això genera frustració i desengany. En qualsevol procés participatiu cal ser extremament curós en anar donant retroacció de l’evolució i la transformació col·lectiva de les idees que es poden haver aportat, molt especialment quan hi ha més d’un grup treballant i hi ha una estructura piramidal que va afinant o consensuant decisions.

Cada cop cedim més àmbits de la nostra vida a la feina i a l’acció de l’especialista, i indirectament, sense voler-ho i sense notar-ho, ens sentim menys implicats amb el que ens envolta (sigui físic o social). És clar que, d’altra banda, generem noves implicacions i identificacions amb les noves xarxes socials, però aquestes són abstractes, desmaterialitzades, desterritorialitzades, i correm el risc que el nostre entorn més immediat, l’imprescindible per a la vida de cada dia, ens resulti cada cop més aliè. A vegades això impulsa a emprar mètodes vistos com antisocials (o com artístics, segons qui ho valori), com “okupacions”, grafits o actes vandàlics, que no deixen de ser formes de reapropiació i, per tant, d’implicació i participació.

Un aspecte diferent, i que a vegades ni ens plantegem, és que la participació com a procés social té, inevitablement, el germen de la frustració i de la no-participació.

Un exemple clar seria el cas dels pressupostos participatius que tant de ressò van tenir després del 1992. La situació s’agreuja quan hi participen els tècnics que han de fer viables i operatives les propostes dels ciutadans, si no hi ha un retorn explicatiu molt directe i didàctic. Però aquesta és una fase a la qual sovint no s’arriba o no es fa amb prou cura. Les propostes queden ben dibuixades, però alhora ben desdibuixades —si em permeteu el joc de paraules—, i no les reconeixen els participants de base. El resultat és desengany i frustració. Si a més hi poseu algun mitjà de

3. Pol, E.; Esteve, J.M.; GarciaBorés, P.; Llueca, J. (1996). Pautas y orientaciones ambientales para el diseño de centros de reforma de menores. Barcelona, Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona. Monografies Socio/Ambientals, n. 7 4. Kuller, R. (1988). Environmental activation of old persons suffering from senile dementia. IAPS-10 Symposia and Papers. Delft University Press. 5. Vegeu el cas de la plaça Lesseps, que com a procés és impecable, però en falla la fase final i s’hi adoba una certa premsa. Cita a treballs Maria Rosa Bonet (1), Angela Castrechini (1), Miguel Sahagún (2) i Rosario Zapata (1) Participación en la transformación del espacio público: debatiendo la plaza pública a través de los medios de comunicación. A M.C. Hidalgo, B. Fernandez, M.J. Martis i CM Salvador (eds.), Espacios Urbanos y Sostenibilidad: claves para la ciencia y la gestión ambiental. Almenria: Editorial Universidad de Almeria (1-11).

Educació i sostenibilitat

Seaside, Florida c Pierre Metivier

comunicació amb interessos polítics antagònics, el malestar encara és més gran5. Participació, abús i manipulació Si ens posem ortodoxos i ens centrem en els processos de participació tal com s’han entès i aplicat en els darrers anys (almenys a casa nostra), la participació ha acabat per ser vista i viscuda com un procés de manipulació. És el que Hart anomena cooptació, més que participació. Hi ha hagut un cert abús del terme i una mala comprensió del concepte.

Participació, indefensió percebuda i xarxes socials He començat aquest escrit plantejant que si participar és un dret, no participar també ho és. Podríem concloure que és una opció lliure i personal. Sigui com sigui, la casuística ens diu que quan hi ha més participació hi ha més benestar social i això és independent del nivell de riquesa, té més a

TAGS / Adolescents, dret a participar, psicosocial, manipulació, frustració, valors, xarxes socials

DEBAT / De qui és la ciutat on vius? Quins canvis t’agradaria veure-hi? RECURS PEDAGÒGIC / People and Participation. Web amb eines, informació, fòrums de debat sobre la participació per a facilitadors de grups. Angl. www.peopleandparticipation.net * Per veure més recursos pedagògics, vegeu la pàg. 67

EDUKIT

6. Hart, R. (1992). Children’s participation. Florència: UNICEF. Hi ha una traducció al castellà publicada el 1993 per l’Editorial Nueva Gente, de Bogotá, i una revisió de 2001 publicada amb el títol La participación de los niños en el desarrollo sostenible, P.A.U. Education, Barcelona, 2001. 7. Vegeu la figura 1. 8. Per tenir més detalls sobre en quines situacions predominen les estratègies de cohesió social i en quines les d’identificació, vegeu el monogràfic sobre la xarxa de recerca CIS (City, Identity. Sustainability) de la revista Environment and Behaviuor, vol. 34, n. 1, p. 5-7 i següents, (2002). Disponible a: http://eab.sagepub.com/content/34/1/8.short (consulta feta el 30/08/2011).

En un seminari de fa uns anys, amb gestors municipals, tant tècnics com polítics, en preguntar-los què entenien per participació, la resposta dominant va ser “que els ciutadans facin el que els diem”.

La nebulosa i imprecisa definició conceptual de participació, doncs, és un altre aspecte que sovint acaba incidint negativament en la participació. Roger Hart6 fa la proposta de diferents nivells de participació7 que impliquen diferents graus de compromís, i marca clarament en quin punt ja no es pot parlar de participació.

ES31 PARTICIPACIÓ Reflexions

Participació

En tot cas, des del món de l’educació formal i no formal, s’han d’aportar eines i valors que estimulin l’autoconfiança en la capacitat de fer i en la capacitat de ser gestors de la pròpia vida, encara que sigui en aspectes aparentment petits i poc transcendents. Mota de Sant Pere, Cubelles, Barcelona c SantiMB

veure amb la cohesió social i amb la identificació amb el lloc i els col·lectius socials que el formen8. Per tant, o malmetem tant la situació com perquè la gent es revolti i s’impliqui, o es construeixen des de baix propostes i models que siguin factibles, que realment aportin sortides (mai no hi ha solucions definitives als problemes socials) i siguin engrescadores. En tot cas, des del món de l’educació formal i no formal, s’han d’aportar eines i valors que estimulin l’autoconfiança en la capacitat de fer i en la capacitat de ser gestors de la pròpia vida, encara que sigui en aspectes aparentment petits i poc transcendents. Però la societat evoluciona i apareixen nous reptes i noves situacions, d’efectes poc previsibles. Per exemple, ara la nostra societat sobrevalora la dimensió global dels problemes i això té un efecte secundari no esperat ni previst: genera una percepció d’incapacitat, d’intranscendència personal o el que a vegades s’ha dit “d’indefensió apresa”. I un context que empetiteix l’autopercepció de transcendència de la persona, redueix la tendència a implicar-se, a participar, tret que les xarxes socials i les noves tecnologies hi donin la volta, com sembla que està passant darrerament en molts països. N’hem d’estar a l’aguait i n’hem de continuar parlant.

Escala de nivells de participació de Hart

8. Els citadans prenen la iniciativa, comparteixen decisions amb els gestors

7. Els ciutadans inicien i dirigeixen

6. Els gestors inicien i comparteixen decisions amb els ciutadans

5. Consultats i informats

4. Assignats però informats

3. Política de façana

2. Decoració

1. Manipulació

Hart, R. Children’s participation. Florence: UNICEF, 1992.

BREUS

Pressupostos participatius infantils de São Paulo Els pressupostos participatius infantils a la ciutat de Barra Mansa (São Paulo) van començar l’any 1998, amb l’objectiu d’impulsar la participació d’infants i joves. Els participants tenen de 9 a 15 anys i escullen 18 nens i 18 nenes per formar el Consell Infantil. Aquest consell gestiona una part del pressupost municipal anual (prop de 125.000 euros aproximadament), que es reparteixen segons les prioritats del Consell Infantil. Des de la seva creació, el Consell Infantil de Barra Mansa ha destinat fons per rehabilitar escoles, millorar zones d’esbarjo, instal·lar clavegueram i il·luminació en els bar-

ris més desfavorits, plantar arbres, renovar un hospital, etc. Més de sis mil infants han participat en debats i assemblees per examinar les seves prioritats i escollir els seus consellers infantils. Els delegats i delegades escollits aprenen a participar activament en les reunions dels consellers municipals i les associacions de veïns, a representar els interessos dels seus companys i a donar veu a les necessitats dels infants del municipi.

Prefeitura de Barra Mansa · www.barramansa.rj.gov.br · + 55 243 228 916

Niños c Nixon Lima

Assembléia c Hugo Chinaglia

123 Alô! El xat contra la violència a Rio El 123 Alô! de Rio de Janeiro és un nou servei gratuït per a infants i joves del Brasil. Es tracta d’un canal de comunicació –per telèfon i per xat– que atén infants i adolescents amb l’ob-

jectiu de protegir i promoure els seus drets. El servei permet que infants i joves amb problemes a l’escola, dificultats relacionades amb els seus pares o amb les seves relacions afectives, o amb problemes de consum d’alcohol o drogues, etc., puguin demanar suport i/o orientació. Un cop fet el primer contacte, s’inicia la recerca conjunta de solucions i es contacta amb altres serveis d’atenció especialitzada quan és necessari. El servei és gratuït i forma part de la Child Helpline International. Està disponible ja en més de 150 països d’arreu del món, i promou el diàleg, estimula la participació ciutadana i presta suport en situacions de crisi i protecció contra la violència.

Instituto Noos · www.123alo.org.br · +55 (21) 2197-1500

Reflexions

Viure la terra en primera persona

Dreaming awake c Jess Lo

Coparticipant en la custòdia del territori Partint de la certesa que tots som natura, i que l’aproximació, el contacte i la cura de la Terra és una cosa vital i essencial per a l’ésser humà, podem entendre la custòdia del territori com una invitació a esdevenir protagonistes en primera persona de l’experiència de viure la Terra, de cuidar-la i de vetllar per la seva sostenibilitat.

Parlar de custòdia del territori és parlar de coparticipació social en la seva màxima expressió. És parlar de la participació i el treball conjunt de nombroses persones, procedents de col·lectius diferents (societat civil organitzada, propietaris i usuaris del territori, administracions públiques, ciutadania,

empreses, etc.), vers un objectiu comú: conservar la diversitat biològica, els paisatges més representatius o escassos del nostre país, i el patrimoni cultural i social que hi està associat.

Sandra Carrera Bonet Directora adjunta Xarxa de Custòdia del Territori www.xct.cat

Reflexions

1. Les organitzacions que utilitzen els instruments de custòdia del territori s’anomenen genèricament entitats de custòdia del territori i no tenen ànim de lucre. Poden ser privades o públiques, normalment són administracions locals i òrgans de gestió d’espais naturals protegits. Per saber-ne més, vegeu http://www.viulaterra.cat/ca/ quees/cdt.html 2. Segons dades de l’últim inventari d’iniciatives de custòdia del 2009. Vegeu http:// www.viulaterra.cat/ca/quees/mapaacords.html

Una eina de participació en la cura de la Terra

i interlocutors en un projecte i un concepte nou a Catalunya.

La custòdia del territori és una estratègia de conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic del territori basada en la participació directa, activa i voluntària de diverses persones.

Així, des dels seus inicis, els processos participatius s’han incorporat a la raó de ser de la XCT, i des del 2003 fins ara ha dut a terme nombrosos processos participatius per implicar els membres en la presa de decisions sobre el futur de la Xarxa i de la custòdia del territori.

Dit d’una altra manera, les persones i la terra són els elements fonamentals d’aquesta filosofia innovadora caracteritzada per la voluntarietat, el diàleg i la coresponsabilitat dels seus protagonistes (fet que la diferencia d’altres mètodes clàssics de conservació i els complementa, com són els espais públics protegits).

L’assemblea de membres de la Xarxa va aprovar, l’abril de 2006, el Codi ètic de la XCT,3 que inclou entre els seus preceptes el

A la pràctica, la custòdia del territori es concreta en pactes voluntaris que acorden les entitats de custòdia del territori1 i els propietaris dels terrenys amb valors que cal conservar. Aquests pactes, que es plasmen en els documents anomenats acords de custòdia del territori, estableixen compromisos per a les dues parts adreçats a mantenir o recuperar el medi natural i el paisatge de les finques. Actualment, a Catalunya i a les Illes Balears hi ha una setantena d’entitats de custòdia (públiques i privades) que gestionen acords de custòdia juntament amb els propietaris i usuaris del territori en més de 600 espais amb valors d’interès que cal conservar de Catalunya i les Illes Balears.2 La Xarxa de Custòdia del Territori El col·lectiu d’entitats, institucions i persones que avui impulsen i fomenten la custòdia del territori a Catalunya s’agrupen en la Xarxa de Custòdia del Territori (en endavant, XCT), una associació de segon nivell que aplega més de 150 organitzacions, i que neix amb una vocació clara de teixir xarxa i aliances, i d’actuar com a plataforma per fer créixer la custòdia del territori a casa nostra. La XCT té tradició participativa des d’abans del seu procés de constitució, i la participació dels seus membres és un element fonamental per la condició de xarxa real d’organitzacions i per la necessitat d’implicar de manera directa i efectiva els membres associats a la xarxa i la resta d’involucrats

Barranc de les Canals, Sadernes, Catalunya c www.barrankos.com

ES PARTICIPACIÓ

foment de la participació interna i les relacions amb organitzacions membres i terceres organitzacions. El diversos plans directors són un clar exemple d’aquesta tradició participativa. En aquests moments, la XCT està immersa en el procés d’elaboració i redacció del seu tercer Pla director XCT 2012-2016, que ha de recollir la planificació estratègica i el treball que s’ha de seguir durant els propers anys. Compta amb la participació de molta gent propera a la XCT (membres, col·laboradors, etc.) i experts en l’estratègia i la planificació

Instruments innovadors per fomentar la cultura de la sostenibilitat A més de fomentar la participació interna, la XCT també ha desenvolupat un ampli ventall de projectes destinats a la participació externa i la implicació dels col·lectius més propers i involucrats en la cura de la Terra, amb la voluntat de fomentar la responsabilitat col·lectiva vers la conservació del territori i la seva biodiversitat. Alguns d’aquests projectes, i a mode d’exemple, són el Mercat de Custòdia del Territori,5

c Aisha Brik

d’entitats no lucratives, a través d’una comissió i espai wiki, diverses sessions de debat presencials i espais de debat a les xarxes socials. L’elaboració d’aquest tercer Pla director s’ha basat en la metodologia innovadora de participació de The National Parks Second Century Commission, utilitzada amb èxit pel Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units d’Amèrica.4

que agrupa tots els productes i serveis originats en finques amb custòdia, i iniciatives de divulgació i implicació ciutadana, com són la Setmana i+ de la Custòdia,6 el portal web 2.0 viurelaterra.cat, el Joc de la Custòdia del Territori7 o el Programa Empreses d’acord amb la Terra.8 Totes aquestes iniciatives tenen com a marc paraigües el Pla per a la implicació ciutadana en la custòdia 2009-2013, elaborat a partir d’un procés de debat i participació al llarg de l’any 2008. L’objectiu d’aquest pla és augmentar la implicació i el suport social i ciutadà en les

3. Podeu consultar el Codi ètic de la XCT a http://www.xct.cat/mm/ file/xct/CODI ETIC DE LA XCT.pdf 4. Podeu trobar més informació sobre aquesta experiència a www. VisionfortheParks.org. 5. Vegeu http://www.viulaterra.cat/ ca/implicat/mercatcustodia.html 6. www.setmanacustodia.cat 7. www.viulaterra.cat/ca/activitats/ joccustodia.html 8. www.viulaterra.cat/ca/implicat/ empreses.html

Reflexions

9. A través del Facebook i del Twitter. 10. Vegeu http://www. viulaterra.cat/ca/activitats/joccustodia.html 11. Podeu consultar la major part d’aquestes propostes a http://www.viulaterra.cat/ca/ implicat/empreses.html o a la Guia de Bones Pràctiques de RSE i Custòdia del Territori a http://www. viulaterra.cat/mm/file/implicat/ guia_bonespractiques_RSE_custodia.pdf

entitats de custòdia i en les iniciatives que aquestes promouen i duen a terme, per mitjà de les mateixes entitats i del paper amplificador i aglutinador de la XCT com a organització de segon nivell. Viulaterra.cat! Amb el lema “És l’hora del Viulaterra.cat!”, i en el marc del Pla per a la implicació ciutadana en la custòdia que hem esmentat, l’any 2009 va veure la llum el portal web 2.0 www.viulaterra.cat, un projecte innovador que contribueix a fomentar la cultura de la sostenibilitat i la cura de la Terra entre la societat catalana. Amb aquest lema es transmet la voluntat de fer un salt cap a la participació i la implicació ciutadana en la custòdia del territori, i es posa èmfasi en el paper actiu que pot emprendre el ciutadà en la millora i la conservació de la natura, com a forma de poder ciutadà. En aquest web l’usuari troba moltes maneres de participar i implicar-se en la cura de la terra, a partir d’una agenda comuna d’activitats que duen a terme les entitats de custòdia, propostes de voluntariat i col·laboracions amb aquestes entitats, i informació diversa sobre les seves iniciatives. A més, l’usuari pot explicar la seva pròpia experiència, compartir-ne les seves imatges i vídeos, o participar-hi a través de les xarxes socials.9 El portal també s’adreça a col·lectius específics. Convida els joves de Catalunya a conèixer la custòdia a través del Joc de la Custòdia,10 que incideix en la importància i el paper pedagògic d’apropar els més joves en la cura de la Terra. El joc, creat per la Fundació Emys l’any 2008, permet als joves descobrir i familiaritzar-se

amb els conceptes de la custòdia, i a aprendre la importància de la cooperació i la participació social en la conservació de la biodiversitat. La Xarxa també anima les empreses a col· laborar i ser partícips de la custòdia del territori, a través del programa Empreses d’acord amb la Terra, amb un seguit de propostes innovadores11 integrades en la responsabilitat social empresarial i les bones pràctiques d’aquestes organitzacions: voluntariat corporatiu, reserves naturals d’empresa, col·laboracions econòmiques i en espècies en iniciatives on hi ha un acord de custòdia. De la sensibilització ambiental a l’acció ciutadana Per promoure el portal viulaterra.cat, i durant la tardor del 2011, la XCT ha llançat la campanya “10 maneres de viure la Terra” que vol sensibilitzar i implicar la ciutadania en la importància de tenir cura de la terra, a través de la custòdia del territori. La campanya és una invitació a l’acció. Convida la ciutadania a esdevenir protagonistes en primera persona, i l’anima a viure la Terra de manera vivencial i activa. Abraçar-se a un arbre, plantar unes llavors i cuidar-les, caminar per als camps o descalç per la platja, mullar-se els peus en un riu, gaudir de les plantes i ocells del nostre entorn, o seguir el viulaterra.cat al Facebook i al Twitter, són algunes de les propostes d’aquesta campanya, que amb experiències tan senzilles però alhora vivencials, recorda al ciutadà que tots som naturalesa, que tenir cura de la Terra és essencial i vital per a la nostra supervivència i que, tal com recitava la 2a Setmana i+ de la Custòdia ara fa cinc anys, per custodiar la Terra primer cal conèixer-la i estimar-la. La campanya recorda, en definitiva, que és l’hora del vuilaterra.cat!

xarxes socials, ciutadania

DEBAT / Qui són els custodis de la terra i de la naturalesa? RECURS PEDAGÒGIC / The Greener Together Toolkit. Dhara Thompson, Sostenga LLP. Angl. www.sostenga.org.uk

* Per veure més recursos pedagògics, vegeu la pàg. 67

EDUKIT

TAGS / Custodi, Terra, naturalesa, coparticipació, xarxa, sostenibilitat,

Paz Peace Pace Paiz Frieden c Altamar

Borsa de Valors Socials La Borsa de Valors Socials reprodueix l’ambient d’una borsa de valors i la seva funció és facilitar la trobada entre organitzacions de la societat civil i inversionistes socials mitjançant la compra d’accions socials. Seguint l’exemple del mercat de capitals, s’esforça per aconseguir la transparència en la relació entre l’organització i l’inversor, i permet que les seves inversions (i impacte social) siguin monitoritzades en qualsevol moment. La primera Borsa de Valors va ser fundada el 2003 al Brasil i ara és operativa a Portugal. Una de les iniciatives que espera finançament és la Casa de la Ciutadania, una escola itinerant de participació, impulsada per l’Associació In Loco, que opera a les comunitats de Portugal. La Casa aporta eines i metodologies a diferents grups socials i els permet experimentar la participació activa a les seves comunitats i desenvolupar la seva capacitat de poder comunicar amb els agents públics, sobretot a escala local. Els Pressupostos Participatius, les Agendes 21 Locals i les Monedes Socials són algunes de les metodologies proposades.

Nelson Días · www.in-loco.pt · www.bvs.org.pt

BREUS

Reflexions

Indignats/Indignados/Indignés c Julien Lagarde

Moviment 15M Renovació política i transformació social Ismael Blanco Professor de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques Universitat Autònoma de Barcelona www.igob.uab.es

La idea que la crisi a què ens enfrontem no és només econòmica sinó també política ha estat repetida freqüentment en els darrers temps. No és només l’esclat de la bombolla immobiliària el que ens afecta, sinó també, o sobretot, la incapacitat de les institucions per redreçar l’economia des de l’autonomia política i des del respecte escrupolós a la voluntat democràtica.

El que s’ha posat en evidència en els darrers anys no és solament que el model de creixement econòmic basat en l’especulació immobiliària sense límits era del tot insostenible, sinó també que les institucions polítiques estan sotmeses a unes forces econòmiques que no controlen i que, de fet, tampoc no sembla que vulguin controlar. Darrere d’ambdues dimensions (política i econòmica) de la crisi trobem el mateix fenomen: el predomini gairebé absolut d’una ideologia neoliberal que menysprea la idea d’una economia al servei de la cohesió social i la sostenibilitat ambiental, desprestigia el que és públic i qüestiona fortament el paper de l’estat com a regulador de les forces del mercat. Ens trobem, però, davant d’una situació paradoxal: el neoliberalisme (la fe cega en uns mercats oberts, competitius i desregulats, alliberats de qualsevol forma d’interferència estatal) ha provocat aquesta crisi; no obstant això, el projecte neoliberal mai no havia assolit tanta profusió ni les seves

receptes s’havien aplicat d’una manera tan estesa i decidida en diferents parts del món. En els inicis de la crisi, es va estendre la consciència que la manca de regulació dels mercats financers a escala global era l’autèntica culpable de la situació viscuda i que, en conseqüència, l’única sortida possible de la crisi era un major protagonisme dels poders públics, i reforçar la regulació dels mercats, estimular el creixement econòmic a través de les inversions públiques i garantir la cohesió social a través de polítiques socials generoses. Un repàs a les hemeroteques ens confirmaria ràpidament que aquest era el discurs de molts líders polítics d’arreu del món (Zapatero, Obama) ara fa tres o quatre anys. I, de fet, les primeres mesures econòmiques de molts governs nacionals en resposta a la crisi van anar en aquesta direcció. Va ser un miratge. Els líders polítics mundials abandonaren ràpidament qualsevol tipus de pretensió neokeynesiana, atemorits pel poder dels

ES PARTICIPACIĂ&#x201C;

Aviso Importante Plaza 15 de Mayo, Madrid c Pepe Alfonso

Plaça Catalunya, Barcelona c Libertinus

No podría c Pollobarba

#spanishrevolution 15 c Mario Sánchez Nevado

Valencia 20M c Furlin

“Están saliendo Indignados como setas” Barcelona c Jordi Parra

20 de maig, Murcia c Sergio Ruiz

ES PARTICIPACIÓ

mercats financers i subjugats als dictàmens d’unes agències de qualificació que són alhora jutge i part interessada. Des de llavors, les polítiques econòmiques nacionals (promogudes per organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu) van encaminades a fer un seguit de sacrificis rituals que suposadament ens permetran guanyar la gràcia d’uns mercats financers àvids de retallades en la despesa pública, desregulació i més protagonisme del sector privat. Per què la política està tan desconnectada de la gent? L’explicació més estesa avui sobre la situació descrita fa referència a la impotència dels poders públics, que continuen estant fortament arrelats als seus respectius territoris nacionals, en contrast amb uns mercats financers absolutament globalitzats. La dependència dels estats respecte del finançament en els mercats globals és una dada objectiva i, per tant, és il·lús pensar que, si més no a curt termini, els governs nacionals poden actuar d’esquenes al que aquests mercats reclamen. Però la tesi de la impotència implica desresponsabilitzar els líders polítics de les seves decisions, quan en realitat tenen una gran responsabilitat en tot el que està succeint. D’entrada, molts d’aquests líders polítics estan imbuïts des de fa temps pel discurs neoliberal (fins i tot els que militen en formacions polítiques suposadament socialdemòcrates), amb la qual cosa han trobat en la crisi l’excusa perfecta per desenvolupar les polítiques que en un context de creixement mai no s’haguessin atrevit a aplicar, per la por als costos electorals que això els hauria comportat. De la mateixa manera, aquests mateixos líders polítics han establert forts lligams i s’han deixat influenciar per unes elits econòmiques que avui intensifiquen les pressions per fer possible aquelles reformes (financeres, laborals, en els serveis públics, etc.) que des de fa temps vénen exigint. Abstrets per les dinàmiques partidistes i institucionals, i sotmesos a la pressió dels lobbies, el distanciament dels líders polítics respecte de la ciutadania s’ha anat fent cada vegada més gran. Les reticències a aplicar mesures de fiscalitat progressiva o la manca d’iniciativa a l’hora de reforçar el control públic dels mercats financers són exemples clars d’aquest biaix ideològic neoliberal que

predomina entre bona part de la classe política mundial. D’on va sortir el moviment d’indignats? El moviment 15M, altrament conegut com a moviment dels indignats, denuncia aquesta subordinació dels líders polítics a les lògiques neoliberals. Posa de relleu que no només està en crisi un determinat model de creixement econòmic, sinó també una determinada manera de fer política, desconnectada de la gent, subordinada als grans poders econòmics i financers globals. De fet, el que reivindica aquest moviment ja fa temps que és a l’agenda de moltes organitzacions polítiques i socials que formen l’espectre de l’esquerra tradicional. Recordem, per exemple, que el dia abans de l’esclat del moviment dels indignats, el 14 de maig de 2011, es va convocar a Barcelona una manifestació unitària en contra de les retallades a la qual es van adherir un gran nombre d’entitats (sindicats, associacions veïnals, entitats educatives, ONG, joventuts de partits polítics, etc.). I tot i que va mobilitzar un gran nombre de persones (200.000 segons els organitzadors), no va arribar a assolir, ni de bon tros, el mateix ressò públic que l’esclat del moviment dels indignats el dia després. La força del moviment del 15M s’explica per diferents raons. En primer lloc, els motius de la indignació que expressa són viscuts intensament per una gran part de la població, i desperta una gran onada de simpatia social (el 70%, segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques de juny de 2011). En segon lloc, el moviment ha estat capaç d’extreure un elevat profit del potencial de les xarxes socials a Internet, com a espai d’intercanvi d’informació política, formació d’opinió, construcció d’identitat col·lectiva i mobilització social. En tercer lloc, la seva autonomia respecte de les organitzacions polítiques i socials tradicionals ha desacreditat qualsevol acusació de manipulació per part d’interessos partidistes, i ha reforçat la seva credibilitat als ulls de l’opinió pública. En quart lloc, les formes organitzatives adoptades (tant a través d’Internet com en les places públiques ocupades) són altament inclusives, a l’hora que han permès desenvolupar debats d’una elevada qualitat deliberativa (tothom es respecta i es reco-

neix en les seves opinions, ningú no domina l’assemblea, etc.). I per últim, i potser per tot això que s’ha dit fins ara, el moviment ha aconseguit arribar a molta gent que no tenia experiència de participació política prèvia i ha esdevingut, així, una ocasió excepcional per a la socialització política d’aquestes persones (joves i no tan joves). Quina és la idea central? En el nucli de les reivindicacions del 15M, però, hi ha una idea central: la idea que no ens en sortirem d’aquesta crisi econòmica si no és a través d’una profunda renovació del model polític imperant. Una renovació que, en síntesi, passa per dos grans fronts, ambdós complementaris entre si. El primer front de renovació política afecta les institucions i els procediments de l’anomenada democràcia representativa, incloent-hi mesures com la millora de la proporcionalitat del sistema electoral, l’obertura de les llistes electorals, l’adopció de llistes obertes, la publicació del patrimoni dels càrrecs electes, l’eliminació de les seves prerrogatives i la no-prescripció dels casos de corrupció. El segon front passa per impulsar i generalitzar mesures de democràcia participativa, com l’ús dels referèndums en decisions de gran transcendència social, adoptar pressupostos participatius o instaurar consells deliberatius en els diferents àmbits de política pública. De fet, podríem anomenar encara un tercer front, no explícit

en l’agenda del moviment, però que forma part de l’essència, que és la necessària acció autònoma dels moviments socials, que intenten eixamplar al màxim la seva base social a través de l’aprofitament de les oportunitats que ofereix Internet i les seves xarxes socials. Una de les respostes que s’ha apuntat davant del desequilibri existent entre poders públics (nacionals) i mercats financers (globals) és reforçar els mecanismes de govern de l’economia a escala mundial. Sens dubte, la política necessita canviar d’escala si vol tornar a prendre les regnes de l’economia global. No obstant això, difícilment aquests instruments de govern transnacional seran efectivament transformadors si continuen ocupats pels mateixos líders polítics de sempre, impregnats dels mateixos principis ideològics i contaminats per les mateixes dinàmiques institucionals. Per això és fonamental que la renovació política s’impulsi des de la base, des de l’escala nacional i, fins i tot, subnacional (regional, local). Islàndia és un exemple clar de com la mobilització social des de la base pot arribar a fer trontollar els fonaments de la política tradicional en l’àmbit nacional, amb fortes repercussions internacionals. Però també obre un interrogant que pesa greument sobre el moviment 15M: és possible impulsar les transformacions polítiques i econòmiques preteses sense establir aliances amb altres organitzacions polítiques i socials? O el que és més greu: és possible mantenir la legitimitat social del moviment si els resultats electorals continuen apuntant cap a direccions absolutament contradictòries amb les idees que es defensen? No són preguntes retòriques, sinó preguntes que admeten un debat a fons. Preguntes que, en definitiva, el 15M s’està fent i de les quals en dependrà l’evolució futura.

DEBAT / Quins són els objectius del moviment 15M? RECURS PEDAGÒGIC / Participació i qualitat democràtica: avaluant les noves formes

de democràcia participativa. Marc Parés, Ariel (2009). Cat, cast. www.igop.uab.es; Comunicación y Poder. Manuel Castells, Alianza Editorial (2009). Cast. www.alianzaeditorial.es * Per veure més recursos pedagògics, vegeu la pàg. 67

EDUKIT

TAGS / 15M, indignats, participació social, democràcia, renovació política, evolució

BREUS

Fòrum infantil: millorem la nostra ciutat Volen construir la seva ciutat i millorar-la. Així és el Foro Infantil de Rivas Vaciamadrid, que des del seu naixement l’any 2004 s’ha convertit en el principal òrgan de participació de la infància del municipi. Els seus membres tenen entre sis i dotze anys, es reuneixen en assemblees, analitzen els punts forts i dèbils del municipi, busquen solucions i arriben a consensos, i ens donen lliçons de

com es participa en la vida pública. Cada temporada aborden un tema que els afecta, prenent com a punt de partida el Llibre Blanc de la Infància, document base per a l’adaptació de la ciutat a les necessitats infantils que van redactar els membres del Fòrum l’any 2005 i que tracta sis camps: oci, ciutat, medi ambient, educació, salut i família.

Jose Luís Corretje · www.rivasciudad.es · 91 660 27 04

Foro Infantil 2011 Reunió dels membres del Foro Infantil 2011 de Rivas Vaciamadrid, en què les demandes es van centrar en el transport sostenible i en la neteja dels excrements canins de carrers i parcs. www.rivasaldia.tv

c Thomas Hawk

Joves a la premsa Youth Outloud ofereix un servei de notícies amb una cosa diferent, tots els periodistes tenen menys de 25 anys (i alguns molts menys). Els joves estan convidats a relatar les seves experiències directes sobre alguna cosa que està passant al món, com podria ser el tsunami a Fukushima o la guerra a l’Afganistan, o bé poden expressar què senten pel fet de tenir la mare amb la sida o pares homosexuals. El model de negocis també és innovador; consisteix en una cooperativa formada pels mateixos joves, periodistes, canals de televisió i ràdio, diaris, revistes i entitats socials interessats en la joventut. Els mitjans de comunicació paguen una quota per participar en el projecte i els autors reben un 25% dels beneUn minut de llibertat ficis que genera la seva notícia. Un soci de Youth Outloud One Minute Junior ha recopilat més de 2.000 vídeos d’un minut fets per joves sobre diversos temes que els importen. www.theoneminutesjr.org

www.youthoutloud.net

Reflexions

Miquel Àngel Essomba Director del Centre UNESCO de Catalunya www.unescocat.cat

Oasis de valors positius en el desert social L’educació en el lleure de base comunitària L’educació en el lleure de base comunitària, aquella que lideren joves educadors de manera gratuïta, compromesos amb la transformació social, és en si mateixa una escola de participació ciutadana, un viver d’actituds i gestos favorables per construir una societat més sostenible. Colui che regge il mondo… c Valentina

ES PARTICIPACIÓ

La participació es troba en la mateixa essència de l’educació en el lleure de base comunitària (ELC d’ara endavant). El projecte educatiu és un projecte participatiu del grup de nois i noies que s’apleguen sota l’aixopluc d’una entitat (agrupament escolta, esplai o casal), per fomentar la llibertat com a valor essencial. Participant, els infants i joves aprenen a ser ells mateixos entre ells mateixos, en el grup d’iguals; disposen de la llibertat d’escollir el projecte educatiu propi i de ser-ne els protagonistes màxims, aprenen així a ser lliures i els acompanyen uns adults que tenen un paper facilitador, sense connotacions instructores. D’aquesta manera, gràcies a la participació, infants i joves tenen l’oportunitat d’aprendre el valor autèntic de la responsabilitat i l’autonomia, fomentant l’educació de ciutadans crítics i participatius, i aprenent realment a “ser” i a “conviure”, i a establir les bases de marcs posteriors de cohesió social. No obstant això, dur a terme l’ELC en una societat de consumidors passius i acrítics és nedar contracorrent. Els obstacles són diversos i podem agrupar-los en tres grans eixos: l’ordenació de l’espai físic, la tipologia d’activitats socials i els models d’interacció social. A continuació exposem alguns d’aquests obstacles. L’ordenació de l’espai físic L’espai físic ocupat (especialment l’urbà) es caracteritza per ser comprimit i indefinit. En un mateix territori hi poden conviure propostes ben diverses, les quals marquen fronteres simbòliques que vénen determinades per l’acció que es dóna en aquell lloc i no pel lloc en si mateix. L’estructura urbana és un continu de juxtaposicions, fruit de la història, amb imprecises fronteres físiques entre unes zones i unes altres. Dues de les conseqüències d’aquesta dinàmica són la consolidació de les ciutats com a espais impersonals que responen a criteris de vegades contradictoris, i la dificultat objectiva d’orientar-se en un entorn que proporciona tantes possibilitats. Si tenim en compte que l’ELC es construeix sobre espais personalitzats i on la dificultat no rau en l’elecció de quin producte es vol consumir sinó en la creació participativa del producte, aleshores ens adonarem de les dificultats inherents de l’ELC que cal

que siguin superades per continuar nodrint la personalització i el protagonisme de les persones que la formen. Un altre aspecte fonamental des del punt de vista de l’espai físic és el format que adquireix la naturalesa en l’entorn urbà. En general, l’ús de l’espai públic, el carrer, és purament instrumental, un lloc de pas on es creuen persones que no es coneixen. La flora i la fauna estan limitades i dipositades en compartiments ad hoc (parcs, jardins) en els quals cal entrar i cal sortir-ne expressament, sense possibilitat d’integrar aquest tipus d’hàbitat de manera més implícita. L’ELC troba aquí també un altre obstacle. Els projectes educatius no formals són oberts, ocupen l’espai públic. Des d’una dinàmica participativa, necessiten redescobrir la dimensió natural dels espais, urbans o rurals, aprofitar els recursos de flora i fauna existents. La tipologia d’activitats socials L’activitat preferent que domina la societat és el consum. A més, aquest consum es caracteritza per ser efímer i superficial. Un cop hem aconseguit consumir allò que desitjàvem, deixa de tenir valor i anem a la recerca de nous productes materials. L’espai social és una xarxa complexa de punts de distribució de serveis i béns. L’educació en el lleure pot ser un producte de consum, però l’ELC no, ni tampoc pot situar-se com una proposta efímera que desapareix un cop ha estat consumida. El context social és poc compatible amb la forma amb què l’ELC concep l’acció participativa i la relació d’aquesta acció amb el desenvolupament de les persones. Necessita un esperit crític per saber distingir productes i unes habilitats per saber crear-los mitjançant la participació. Una altra característica de l’activitat social és la segregació que fomenta dels individus

Les xarxes d’activitat mantenen una relació virtual amb un espai genèric que denominem “ciutat”, però aquest és tan ampli i abstracte que s’escapa a les possibilitats de la consciència humana de vincular-les a un paisatge en el qual troba sentit i un marc de referència.

Reflexions

ció social que proporciona l’ELC és limitada en el temps, però la seva densitat fa que esdevingui molt més significativa que altres espais d’interacció malgrat les limitacions evidents. L’entorn social actual no impedeix, però dificulta, la creació d’interaccions socials marcades per l’autenticitat.

Little green planet c Sharon Pruitt

respecte al seu context natural d’habitatge. Vivim en un lloc, i treballem en un altre. L’activitat humana en els entorns socials actuals es configura a partir d’interessos i necessitats que porten a fomentar la mobilitat territorial, a la recerca dels serveis que els satisfacin, i no a partir d’una pertinença física a un barri, a un carrer. Tanmateix, l’ELC necessita una certa solució de continuïtat amb l’espai físic on se situa, i sabem que això no sempre passa. Els infants i joves que componen els agrupaments escoltes i els esplais provenen d’espais urbans diversos, i aquest fet dificulta la possibilitat d’engegar accions participatives de desenvolupament comunitari amb significat. Els models d’interacció social La interacció social es caracteritza per la seva fragilitat i deslocalització. Les possibilitats per interaccionar amb gent diversa són tan grans que tendim a establir moltes relacions, la qual cosa implica que aquestes relacions són menys denses que si es donessin en un entorn comunitari limitat a causa de la possibilitat material de mantenir-les. Fragmentem les nostres interaccions i la nostra participació segons àmbits especialitzats de quotidianitat: família, feina, amics, lleure. A més, aquestes interaccions tendeixen a desenvolupar-se en espais físics diversos, la qual cosa implica entrar i sortir constantment d’escenaris socials que acompleixen finalitats i tenen codis i llenguatges diferenciats els uns dels altres. L’ELC, per desenvolupar-se, necessita un espai concret on construir interaccions denses. La interac-

Una altra característica de la interacció social és la seva inestabilitat i canvi. La interacció no es fonamenta en vincles de sang o parentesc sinó en la coincidència en un temps i un espai concret, en un moment de trànsit per un escenari o via de comunicació. Aquesta vinculació, més casual que causal, obre les portes a l’addició, modificació o supressió constant de relacions que neixen i moren constantment, per voluntat pròpia o per canvi de les condicions de vida pròpies. Amb aquestes condicions, es fa difícil que l’ELC funcioni...

...l’estil de participació que proposa necessita forjar una identitat de grup sòlida que vagi més enllà dels itineraris de canvi propis del projecte vital de cadascú. Enmig d’anades i vingudes en la vida diària, l’ELC ha d’esdevenir un punt de referència per als que hi participen, un espai de seguretat on trobar interaccions càlides, significatives i permanents. ELC per una societat sostenible Superar tots aquests entrebancs que el model social planteja no és poca cosa, per això cal un full de ruta precís, i caldria girar vers els principis següents la mateixa proposta educativa: • Cal orientar el marc ideològic vers la “ciutadania global”. Si entenem que som ciutadans globals, es dilueixen moltes de les dificultats comentades (fragmentació, deslocalització...). Totes i tots formem part d’un mateix projecte d’humanitat, i des de l’ELC també hem d’aprendre a donar respostes locals als desafiaments globals.

ES47 PARTICIPACIÓ

Rooftop Oasis c Tom Hensel

• Cal centrar el marc axiològic en els drets humans. Invisibilitzats per les dinàmiques pròpies de la globalització ja esmentades, continuen essent el referent de mínims pel que fa a valors i principis. No participem per ser més competitius i incrementar els nostres beneficis sinó perquè volem que els drets humans brillin a cada racó de món. • El projecte de participació no pot ser fragmentat ni monotemàtic. Cal fer un abordatge global, integral, que amb el mateix plantejament ajudi els participants a copsar la complexitat i les interrelacions i interdependències entre els diversos components de la realitat i les seves problemàtiques. L’escassetat d’aigua a l’Àfrica es pot produir també a Catalunya. El problema de la sida és un problema arreu. • Les metodologies han de reajustar-se al nou escenari emergent. Cal provocar la consciència de ciutadania global mitjançant el contacte directe entre ciutadans de distints llocs del planeta gràcies

a l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Cal també proposar projectes d’acció en clau local-global, participar en campanyes planetàries que tenen a veure, per exemple, amb la millora del medi ambient i la conservació del planeta. • L’ELC, com escola de participació, exigeix l’aprenentatge del treball en xarxa. Compartir directament amb entitats i institucions que tenen una tasca important de transformació social; saber construir junts un projecte compartit. No són pocs els moviments d’educació en el lleure de base comunitària, ni el nombre de joves que hi pertanyen que es dediquen a traduir aquests principis i reptes en una realitat tangible. Tots ells i elles es mereixen l’admiració i el reconeixement general de la societat, perquè garanteixen, en silenci, que en el desert social hi hagi oasis de valors positius on anar a abeurar i continuar construint un model de convivència participatiu i sostenible.

interacció social

DEBAT / Què has après fora de l’escola? RECURS PEDAGÒGIC / Aprendizaje servicio. Educación y compromiso cívico. Josep M. Puig (coord.), Graó (2009). Cast. www.aprenentatgeservei.org

* Per veure més recursos pedagògics, vegeu la pàg. 67

EDUKIT

TAGS / Educació en el temps lliure, escolta, casal, convivència, voluntariat, consum,

BREUS

El Comitè Ambiental a l’escola: un motor per a la participació Si educar per a la sostenibilitat implica inventar solucions, arribar a acords i actuar, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu, la sostenibilitat no es pot entendre sense la participació, considerada com un procés en què les persones intervenen en la resolució dels problemes i comparteixen la responsabilitat en la presa de decisions. Per tant, no és tan important el nombre d’accions que un centre educatiu du a terme com el nombre de sinergies que una determinada actuació genera. Per això, l’organització d’una escola compromesa amb la sostenibilitat s’ha de fonamentar en la participació, en comptes de la direcció jerarquitzada, i cal vetllar perquè hi hagi instruments i espais de trobada on es puguin aportar les propostes i consensuar i valorar els objectius i els projectes (des dels projectes d’aula fins als projectes de centre).

•

Aquests espais de debat han d’incorporar valors com la cooperació, la solidaritat, la tolerància, el respecte... i han de ser diversos per permetre la participació de tots els membres de la comunitat educativa, especialment de l’alumnat. Per tant, per potenciar la participació i el treball col·laboratiu, s’han de fer els canvis en l’organització que ho facin possible i ho afavoreixin. L’experiència demostra que per fomentar una participació activa de tots els agents del centre cal un equip estable de persones que actuï com a motor de dinamització; és el que s’anomena Comitè Ambiental, òrgan amb poder de decisió que proposa i coordina l’execució de les actuacions i que, per tant, és una de les eines indispensables per començar a treballar. A l’hora de crear-lo, s’han de tenir en compte dos aspectes clau: • El Comitè Ambiental no ha de ser “un bolet” dins l’organització del centre. • Hi ha d’estar representada tota la comunitat educativa. Algunes propostes per facilitar-ho: • El professorat del Comitè Ambiental ha de formar part de les estructures del centre (cicles, departaments…). Per garantir el traspàs d’informació i facilitar la coordinació, com a mínim, un docent de cada cicle ha de formar part del Comitè Ambiental. En el cas de l’educació secundària, s’aconsella la implicació de tots els seminaris o departaments (en funció de l’organització del centre). Si el que volem és un canvi relatiu a la gestió, l’organització i la metodologia d’aprenentatge, hem de tenir en compte

•

que totes les àrees són necessàries. La presència d’algun membre de l’equip directiu en el Comitè Ambiental és indispensable; atès que facilita l’organització dels horaris de reunió i agilita la posada en marxa de moltes actuacions. És necessari implicar l’alumnat, fer-lo protagonista. Però hem de tenir en compte que l’alumnat només sentirà la necessitat de participar quan es tracti d’un tema que senti com a propi. Per tant, hem de garantir els espais de comunicació entre l’alumnat del Comitè Ambiental i la resta de l’alumnat. Per això, cal aprofitar les estructures organitzatives del centre en què ja participa l’alumnat: els delegats, les tutories, els delegats verds, els parlaments... Les famílies han de ser-hi representades. La coherència dins i fora de l’escola només la podem aconseguir amb la complicitat de les famílies. Han de conèixer el que es fa a l’escola i com poden implicar-s’hi des de casa. En moltes de les actuacions, la seva participació activa serà imprescindible. Per això, també és important utilitzar els canals ja establerts, com les reunions de l’AMPA (Associació de Mares i Pares). Tenir algun representant de l’AMPA al Comitè Ambiental facilitarà molt la feina i millorarà la comunicació i la implicació de les famílies. La vinculació de personal no docent facilita el contacte amb persones importants i necessàries per tirar endavant moltes de les actuacions que ens proposem (equip de neteja, consergeria, administració, menjador, monitors...). Preparar bé els temes que es tractaran a les reunions del Comitè Ambiental i donar-los a conèixer amb antelació i fer actes. Escriure obliga a endreçar les idees, a recollir bé les propostes; facilita la participació dels que no poden ser a la reunió i la divulgació dels acords presos, i ajuda a valorar les actuacions.

En definitiva, si s’aconsegueix encaixar el Comitè Ambiental en l’organització del centre, es garanteix que tothom participa en l’elaboració de les propostes d’acció, que es fa un bon traspàs dels acords presos (el què, el com i el quan ho farem) i de les necessitats concretes (qui, amb què), que tothom està informat de les accions i dels resultats (comunicació i difusió) i que tots participen en la valoració i en les propostes de millora. Haurem aconseguit la participació activa de tota la comunitat educativa. Paula Pérez Programa Escoles Verdes, Generalitat de Catalunya www.xesc.cat • www.gencat.cat/mediamb

Global Eco Fòrum Des de l’any 2008 se celebra el Global Eco Fòrum, una trobada anual a Barcelona que té per objectiu connectar la societat civil, les empreses, les ONG, les entitats públiques i els ciutadans interessats en la transició cap a un món més sostenible. L’esdeveniment l’organitza l’Associació Eco-Unió i combina tallers, conferències, mostres artístiques i actes culturals. Des de la seva concepció ha prioritzat la participació activa d’aquelles persones i entitats motivades a implicar-se en aquesta transició a través d’un comitè multidisciplinari que ajuda a dissenyar la trobada,

una xarxa social, cursos de formació en línia, webstreaming de les activitats, tallers participatius i una sèrie d’activitats obertes al públic entre les quals destaca una edició especial de PechaKuchaNight Barcelona.

Silvia Montoya · www.globalecoforum.org · +34 93 55 35 840

PechaKucha PechaKucha apareix en escena com una nova trobada interdisciplinària, on creatius de camps diversos, des de l’arquitectura o el disseny fins a les arts o les ciències, tenen un espai d’interacció on promoure la creativitat. En cada sessió, entre deu i catorze ponents mostren els seus projectes en vint imatges, amb la peculiaritat que només tenen vint segons per explicar cada una d’aquestes imatges. Els participants són professionals, estudiants, professors i emprenedors de diferents disciplines. :: 20 imatges x 20 segons = 6 minuts + 40 segons :: Després de les presentacions hi ha un espai de trobada entre els participants perquè els innovadors puguin expandir les seves xarxes i connectar-se entre ells. PechaKucha va començar a Tòquio l’any 2003 i actualment se celebra a més de 400 ciutats del món. L’edició de Barcelona està impulsada i organitzada per Pöko Design, un equip jove d’ecodissenyadors. PechaKucha Barcelona ha celebrat edicions sobre l’arquitectura i la sostenibilitat, l’ecoinnovació per a emprenedors i l’economia verda. El 2011 s’organitza un concurs especial d’ecoinnovació per al Global Eco Forum. Petz Scholtus · www.pokodesign.com ·· www.pechakuchabarcelona.org

BREUS

Reflexions

Organitzar-nos per canviar Processos participatius per a la sostenibilitat Francisco Heras Centro Nacional de Educación Ambiental www.marm.es/es/ ceneam/

“Quant és real? Què parteix del creixement econòmic dels últims seixanta anys? Quant de la riquesa i el confort, les pensions i els salaris que els més grans accepten com a normals, fins i tot com a necessaris? Quant és una il·lusió creada per uns nivells d’endeutament —financer i ecològic— que no es poden sostenir?”1 Martin-Gropius-Bau, Berlin c Svenwerk

ES PARTICIPACIÓ

Visitant Paris, miralls i càmeres c Gilderic

Aquests interrogants, plantejats en veu alta per George Monbiot al diari britànic The Guardian, comencen a ressonar de forma cada vegada més àmplia. Creix la sensació que hem “tocat sostre”. Que l’aspiració al creixement econòmic il·limitat, basat en l’hiperconsum i causant de desigualtat social, constitueix una quimera insostenible que ens porta cap a l’abisme. Cada vegada resulta més evident que necessitem fer una transició cap a escenaris de sostenibilitat. I creix la convicció que si no ho fem de forma més o menys organitzada, amb sentit de previsió, l’acabarem fent d’una manera més traumàtica, per pura necessitat. El repte plantejat és formidable. L’autolimitació no és, precisament, el nostre fort. I, a més...

... cap branca del saber i cap organització no compta amb receptes màgiques per fer front als dilemes complexos que planteja una transició cap a escenaris de sostenibilitat.

Una transició que, d’altra banda, comporta canvis la magnitud dels quals requeriria amplis consensos socials i esforços compartits. Per aquests motius la participació ciutadana, el procés a través del qual les persones “prenen part” en la resolució dels problemes, aportant la pròpia creativitat, punts de vista, coneixements i recursos, i compartint la responsabilitat a la presa de decisions, està cridada a tenir un paper clau en aquest procés d’ajustament imprescindible. Perquè la participació resulti útil en aquest procés és important adquirir consciència de quins són els seus beneficis potencials, i jo destacaria dos que considero essencials: el seu valor per generar aprenentatge personal i social,2 i la seva capacitat d’influència en les decisions públiques. De la teoria a la pràctica: la participació organitzada Des del meu punt de vista el pas de la teoria a la pràctica passa per reconèixer una cosa que no resulta evident per a tot el món: els processos participatius són processos que requereixen organització. Aconseguir que es donin aquests ingredients i que el procés avanci amb un esforç raonable per part dels participants, evitant disfuncions i bloquejos habituals en els processos col·lectius, passa per escometre un conjunt de tasques divers, entre les quals sovint hi ha les següents:3

1. Monbiot, G. (2011). Out of the ashes. A internet: http://www. monbiot.com/2011/08/22/out-ofthe-ashes/ (accés: 30 d’agost de 2011). 2. Heras, F. (2007). “La participación como proceso de aprendizaje y conocimiento social”. Educación Social, 35, pàg. 28-42. 3. Es pot trobar una descripció més detallada d’aquestes tasques a F. Heras (2003). Entretantos. Guía práctica para dinamizar procesos participativos sobre problemas ambientales y sostenibilidad. Valladolid: Ed. GEA.

Pingüins a Boulders Beach c Robert Wallace

• Realitzar una anàlisi de la situació de partida, que permeti detectar esculls i oportunitats i identificar condicions prèvies per crear perquè el procés es pugui iniciar amb unes garanties mínimes. • Identificar possibles actors interessats, per promoure’n la incorporació al procés. • Donar suport a l’autoorganització i a l’aclariment d’idees per part dels sectors interessats que tinguin menys capacitats, i evitar així desigualtats inacceptables. • Animar a la participació als sectors amb una baixa motivació de partida i tractar de mantenir l’interès i la motivació al llarg del procés. • Proposar procediments concrets per encarrilar la participació, que facilitin la implicació activa de tothom i canalitzin adequadament les aportacions dels participants. • Facilitar que es produeixin propostes i acords que gaudeixin del màxim suport possible i que siguin útils per avançar en la resolució dels problemes plantejats.

Un procés participatiu en clau de sostenibilitat s’ha d’alimentar amb informació rellevant i plural, ha d’acollir tots els actors amb interessos, sensibilitats i coneixements diferents, ha de facilitar el trànsit d’idees i la deliberació, i tenir influència en les decisions públiques.

• Promoure una avaluació contínua al llarg del temps, detectant, tan aviat com sigui possible, malestars, dèficits, problemes que puguin obstaculitzar l’avenç del procés. • Facilitar l’aplicació del que s’hagi acordat, facilitant qualificació o recursos perquè els diferents actors socials puguin complir els seus compromisos. Traduir o intervenir: l’equip que dinamitza un procés participatiu ha d’assegurar la “traducció” entre llenguatges i cultures diferents. Per exemple, traslladar a sectors afectats informació que està codificada en un llenguatge tècnic o administratiu. I, a la inversa, traduir les aportacions de persones o sectors que no manegen aquestes claus, però que tenen punts de vista i coneixements rellevants per aportar, perquè els tècnics els puguin tenir en compte. Sovint, en les comunitats hi ha persones que realitzen d’una manera habitual aquesta funció “traductora” o “mitjancera”. Identificar aquestes persones (o organitzacions) i aprofitar les seves capacitats pot ser crucial per aconseguir implicar determinats grups d’interessats en un procés participatiu. Atendre les manques i les desigualtats entre actors socials: en ocasions entre els grups interessats hi ha notables desigualtats en aspectes com ara nivells d’organització, coneixements, capacitat d’expressar els punts de vista

ES PARTICIPACIÓ

Muga, Avenida Louise, Bruselas c Julien Mourlon

o defensar els interessos propis, etc. Prestar atenció a aquestes diferències i actuar per reduir-les pot ser essencial si desitgem evitar unes desigualtats que facin injust, o fins i tot inoperant, el procés participatiu. Animar a la participació: participar exigeix un esforç per al qual no sempre hi ha prou predisposició. En ocasions serà necessari desenvolupar iniciatives d’animació a la participació, motivant els interessats potencials o tractant de plantejar el procés de manera que enllaci amb motivacions o interessos que ja tenen les persones. Propiciar acords: l’equip dinamitzador del procés participatiu ha de tractar d’integrar les aportacions generades per donar forma a acords o respostes que tinguin un suport ampli i, alhora, que siguin eficaces per abordar els problemes. Construir influència: la influència dels processos participatius en les decisions públiques no s’ha de donar per feta ni considerar-se una responsabilitat aliena, sinó que s’ha de “conquerir”, s’ha de generar al llarg del procés. Precisament perquè sabem de la dificultat d’“encaixar” les aportacions de poblacions locals i interessats en els processos públics de presa de decisions, és necessari prestar la màxima atenció a aquest aspecte. Facilitar el desenvolupament del que s’ha acordat: en molts casos les comunitats lo-

cals o les institucions que adquireixen compromisos d’acció requereixen suports tècnics o materials per complir la seva part en els acords establerts (capacitació, suport tècnic, recursos...). Un suport en aquesta fase pot evitar que els compromisos siguin incomplets. Avaluar la participació: l’esdevenir d’un procés participatiu és incert i és possible que al llarg del seu desenvolupament es plantegin situacions inesperades a què s’ha de donar algun tipus de resposta. Per això és molt important fer una avaluació contínua del procés, que permeti detectar, al més aviat possible, demandes, manques, necessitats no previstes, per poder reaccionar amb rapidesa amb les iniciatives més adequades. Diversos col·lectius i autors han definit esquemes d’avaluació, amb un conjunt d’indicadors per facilitar-la.4 Les tècniques o instruments: una experiència de participació, entesa com un procés a través del qual una comunitat o un col·lectiu “coneix” un problema relacionat amb el mitjà i hi “reacciona”, és una cosa única i irrepetible. Tanmateix, comptem amb un variat ventall de fórmules que ja han demostrat la seva utilitat per encarrilar la participació de la gent. Són instruments que han estat àmpliament provats i depurats en diferents contextos i l’ús dels quals permet guanyar eficàcia i evitar disfuncions en el procés.

4. Vegeu, per exemple, E. Anduiza i S. De Maya (2005), La qualitat en les processos de participació: una proposta d’indicadors. Fundació Jaume Bofil, Col. Finestra Oberta, núm. 43. A internet: http://www. fbofill.cat/intra/fbofill/documents/ publicacions/405.pdf (accés: 19 d’agost de 2011).

5. Heras, F. (2003). Entretantos. Guía práctica para dinamizar procesos participativos sobre problemas ambientales y sostenibilidad. Valladolid: Ed. GEA. 6. Martí J.; Rebollo, O. (2007). Eines per a la participació ciutadana. Bases, mètodes i tècniques (versió actualitzada). Diputació de Barcelona. Papers de Participació Ciutadana, 19. A internet: http://www.diba.es/ documents/523487/523545/ participacio-fitxers-publicacions_ papers-papers19-pdf.pdf (accés: 30 d’agost de 2011). 7. Cimas (2009). Metodologías participativas. Manual. Madrid: Ed. Observatorio Internacional de Ciudadanía y Medio Ambiente Sostenible (CIMAS). A internet: http://www.redcimas. org//archivos/libros/manual_2010. pdf (accés: 30 d’agost de 2011).

És important no confondre aquests procediments formalitzats, que fan més fàcil participar, amb la participació en el sentit ampli. L’instrument i la tècnica no són la participació; són fórmules per provocar-la i organitzar-la en moments concrets; per facilitar les aportacions, per evitar bloquejos. Algunes tècniques són útils per promoure l’intercanvi de sabers. D’altres permeten organitzar el debat i la deliberació. D’altres faciliten la presa de decisions. D’altres el pas a l’acció, fent realitat el que s’ha acordat. Comptem amb un bon nombre de manuals de mètodes i tècniques participatives,5, 6, 7 i a la taula de Mecanisme Entrevista Enquesta Audiència pública

Debat públic Taller participatiu

Taller de futur Òrgan col·legiat Informació pública

Consulta popular Voluntariat Iniciativa ciutadana Acord de gestió o custòdia

la pàgina següent es descriuen alguns instruments utilitzats habitualment. Finalment, es pot ressaltar que, cada vegada amb més freqüència, assistim al llançament de propostes participatives que ignoren les necessitats organitzatives i de dinamització requerides perquè el procés acabi bé. I és que, com hem vist, organitzar o dinamitzar adequadament el tipus de processos participatius a què ens referim va una mica més enllà de fixar una data i una hora per a una trobada o informar sobre els terminis habilitats per fer arribar a les autoritats comentaris i propostes.

Descripció S’estableix un diàleg en el curs del qual s’identifiquen problemes, es presenten propostes o es plantegen compromisos. A través d’una sèrie de preguntes, s’exploren els coneixements, les idees, les valoracions i les percepcions d’un conjunt d’interessats. L’autoritat responsable de prendre una decisió presenta la qüestió i rep comentaris i suggeriments dels ciutadans en una o diverses sessions de treball obertes a la presència de qualsevol interessat. Espai que permet que una sèrie d’actors socials puguin plantejar i defensar les seves posicions i propostes en un marc transparent i plural. Un grup d’interessats es reuneix per tractar els reptes o problemes plantejats. La reunió es pot centrar a analitzar un problema, desenvolupar propostes, tractar de trobar acords o preparar un pla d’acció. Habitualment hi ha algun dinamitzador que facilita la feina. Taller en el qual un grup de participants analitza els problemes plantejats, imagina futurs desitjables i concreta les vies per avançar-hi. Grup de treball estable els participants del qual representen diverses institucions i actors socials interessats, que analitza i debat aspectes d’interès comú. L’esborrany d’un pla o projecte que es desitja aprovar es posa a disposició dels interessats per consultar-lo, i les seves observacions i propostes es recullen i es tenen en compte. Les alternatives existents se sotmeten a votació, la qual cosa permet conèixer les seves preferències. A través dels esquemes de voluntariat les persones i entitats intervenen mitjançant l’acció positiva i directa, sense ànim de lucre. Procediment que permet que determinades propostes ciutadanes es puguin presentar i es tinguin en compte al més alt nivell. Diverses organitzacions o col·lectius concreten objectius a què volen arribar i accepten papers específics, drets i responsabilitats per aconseguir-los.

TAGS / Endeutament ecològic, deliberació, mediació, avaluació, processos de posar en marxa el govern?

RECURS PEDAGÒGIC / The IAF Methods Database. Directori sistematitzat de més de 500 dinàmiques de grups. Angl. www.iaf-methods.org; Consensus Decision Making. Centre d’aprenentatge virtual sobre processos de consens. Angl. www.consensusdecisionmaking.org * Per veure més recursos pedagògics, vegeu la pàg. 67

EDUKIT

DEBAT / Quins són els processos de participació ambiental que hauria

BREUS

Conferència de Joves pel Planeta La Conferència Internacional de Joves “Tinguem Cura del Planeta” (CONFINT) és un procés participatiu i global impulsat pel govern brasiler que convida joves de tot el món a reflexionar i actuar per millorar la nostra relació amb el planeta. Es tracta d’una acció interactiva d’educació ambiental a escala internacional que mobilitza estudiants, docents i comunitats locals. L’alumnat fa investigacions i debats amb la comunitat sobre els reptes socioambientals actuals. És un procés de construcció social, en què els joves es reuneixen, debaten i acorden propostes i escullen representants per tal d’exposar les seves idees en nivells successius: conferències a les escoles i, posteriorment, conferències a escala regional, estatal i continental, fins arribar a la Conferència Internacional. Més de cinquanta països participen en aquest procés. Durant el curs 2009-2010 es van organitzar activitats a les escoles per debatre i consensuar les responsabilitats i les accions que els joves volien assumir. En l’àmbit català, estatal i europeu es van celebrar conferències de joves per continuar el debat i es van redactar cartes de responsabilitats. En aquestes conferències també es van seleccionar els delegats que van representar els joves al Brasil. El juny del 2010 més de quatre-cents joves es van trobar a Brasília per redactar conjuntament la Carta Internacional de Responsabilitats “Tinguem Cura del Planeta”, aquesta trobada va ser el tret de sortida del procés dels joves compromesos a c Anna Cotta

construir un món més sostenible. La continuïtat del procés de la Conferència de Joves “Tinguem Cura del Planeta” és una realitat i ja planteja nous reptes i conferències a Barcelona, Vitòria, Brussel·les i la Cimera de la Terra de Rio + 20 (juny del 2012), vint anys després de la Primera Cimera de la Terra. Per a la dinamització de les conferències als centres escolars catalans, podeu consultar la Guia pas a pas elaborada per la Societat Catalana d’Educació Ambiental amb informació històrica del procés i propostes de dinàmiques per seguir els passos de la Conferència. Així mateix, podeu veure el vídeo Catalunya 2011. Conferència Internacional Els Joves Tenim Cura del Planeta que explica el procés de la CONFIT a través de l’experiència dels tres joves delegats catalans que van assistir a la Conferència del Brasil el 2010.

Ariadna Pomar · www.xesc.cat/xesc/confint.html · www.scea.cat · 93 488 29 79 Theli After School Programme c Kara Newhouse

El projecte Communities Rising organitza activitats d’alfabetització, matemàtica i anglès amb un enfocament especial sobre les nenes en les comunitats rurals de Tamil Nadu, l’Índia.

Reflexions

Clowns without borders c Edward Morgan

Educació i sostenibilitat

Reconstruint el hàbits del cor Voluntariats sostenibles Ximo García Roca Sociòleg i teòleg Universitat de València www.uv.es

La institució actual del voluntariat està conformada per sentiments que neixen de la llibertat individual i responen a valors pro socials, per una organització, que se substancia en prestacions i serveis d’interès general, i per un moviment ciutadà que promou alternatives al voltant de causes solidàries.

Per generositat, altruisme, magnanimitat o civisme, el voluntariat se sap reclamat, amonestat, deutor de resposta en espais de proximitat i relacions d’ajuda, en la custodia de nens, denunciant l’atropellament de la Terra, creant xarxes locals i internacionals, compartint el pes de la vida, defensant un dret o cicatritzant una ferida. D’aquesta manera es reconstrueixen els hàbits del cor. 1. Drucker, P. (1993). La sociedad poscapitalista. Barcelona, Apóstrofe. Pàg. 60.

Els sentiments se substancien en organitzacions, com a espai de participació social, que

formen els seus membres, avaluen els seus resultats i vetllen per la qualitat de les prestacions. Són organitzacions de capital humà que fan dels potencials i de les iniciatives, de la creativitat i de la capacitat de les persones, el seu recurs més essencial.1 Les organitzacions es proposen transformar les relacions de poder i explorar un model de societat més just, un altre món possible i necessari; s’acrediten en la promoció d’una contracultura de la solidaritat, en l’exercici de

ES PARTICIPACIÓ

la ciutadania activa, i a donar poder als qui no en tenen, més enllà del “neocapitalisme compassiu” i de “l’assistencialisme benèfic”. La complexa alquímia entre sentiments morals, organització social i moviment ciutadà conformea els reptes del voluntariat sostenible i les seves derives actuals. Ciutadania activa i acció cooperant No és l’heroisme dels sentiments el que caracteritza el voluntariat actual, sinó la participació que se sustenta en l’acció col·lectiva. Actuar conjuntament i participativament constitueix el codi genètic del voluntariat. La complexitat dels problemes i l’estatut dels riscos socials necessiten de la cooperació enfront de qualsevol lideratge, de la responsabilitat compartida, mitjançant la confrontació, la negociació o el diàleg.

En l’acció voluntària, els ciutadans passen de consumidors a coproductors i trenquen l’esquema assistencial pel qual uns tenen la solució i altres el problema… … uns donen i altres reben, més aviat “nosaltres som el problema i nosaltres som la solució”. Els ciutadans deixen de ser objectes d’atenció per considerar-se subjectes, que produeixen un plus d’interacció. Des de la participació ciutadana que es va proposar netejar el chapapote de les costes gallegues, es comprèn la imatge literària de Manuel Rivas en El lápiz del carpintero: “Todos soltamos un hilo, como los gusanos de seda. Roemos y nos disputamos las hojas de morera pero ese hilo, si se entrecruza con otros, si se entrelaza, puede hacer un hermoso tapiz, una tela inolvidable”.2 El principi d’incumbència “Diuen que hi ha molts assassinats, pot ser, però jo personalment no els he vist” afirmaven alguns ciutadans en els dies de la tragèdia nazi. “Jo no vaig veure mai la càmera de gas”, deia el metge que acreditava la salut

dels ajusticiats. Els analistes del nazisme es pregunten com és possible viure al costat de l’horror i no veure’l, com és possible estar present i cancel·lar la mirada.

2. Rivas, M. (1998). El lápiz del carpintero. Madrid, Alfaguara.

Davant d’aquesta cultura de la ceguesa, els voluntariats són escoles d’ulls oberts, que es confronten amb el patiment humà i queden afectats per les injustícies evitables. En l’actualitat, hi ha una cooptació administrada i mercantil de la mirada. L’eufòria en el poder de les administracions li va atribuir la gestió dels riscos i va declarar l’acció voluntària com a innecessària i contraproduent. Només quan no es veuen capaços de fer alguna cosa, demanen la col· laboració dels ciutadans per mantenir l’estat del benestar; en lloc de quedar afectats, els voluntariats es converteixen en simples entitats col·laboradores, disposats a substituir els compromisos públics i a convertir en graciable el que és un dret. Així mateix, a causa de la colonització mercantil, determinades organitzacions solidàriRecollint les pastanagues d’hivern c Susy Morris

es s’han convertit en empreses de serveis que anteposen el rèdit i l’eficàcia a la comunicació i la gratuïtat, concorren a aquestes subvencions, debiliten les conquestes públiques i es converteixen en un sector que competeix en el mercat del social, substitueix els assalariats per voluntaris i es converteix en una forma de privatització. La cultura del canvi

Clowns without borders c Edward Morgan

Sostenen les mares de la Plaza de Mayo que “en tenir notícies que el meu fill havia desaparegut (conèixer), un tigre va néixer dins meu (emocionar), i des d’aleshores no he fet res més que buscar (actuar)”. L’acció solidària concilia el coneixement, l’ètica i la política: no es pot conèixer la fam del món i mirar cap a una altra banda, no es pot conèixer el deteriorament de la Terra i romandre inactiu, no es pot conèixer l’horror d’una catàstrofe, una injustícia o un desamor i no mobilitzar-se. El voluntariat sostenible participa de la cultura de la millora social, cauen de part de les oportunitats i inventen potencialitats que la realitat admet. Ser, conèixer i transformar són les tres lògiques de l’acció voluntària. Després d’un temps en què els voluntariats es van convertir en simples ambulàncies locals i internacionals, en l’actualitat estan compromesos per explorar models d’acció que permetin itineraris sostinguts, desenvolupaments locals i implicació comunitària. Quan s’oblida, assistim al pitjor retret que se li fa al voluntariat. “Estan més disposats a enterrar els morts que a fer créixer la vida”, comentava un supervivent del terratrèmol d’Haití. Constructors de mediacions Quan Albert Camus, en la seva obra pòstuma El primer home, es pregunta qui va poder trencar el destí d’exclusió que pesava sobre ell, nascut en un barri d’Alger, “on la pobresa i la ignorància feien que la vida es tornés més dura i desolada”, atribueix un paper decisiu al seu mestre de primària perquè “no es dedicava solament a ensenyar-los el que li pagaven perquè ensenyés: els acollia amb simplicitat en la seva vida personal, la vivia amb ells i els explicava la seva infància i la

ES PARTICIPACIÓ

La sola visita a la presó no la transforma, però inicia germinalment el que pot ser un món sense presó; l’acompanyament als nens exclosos no acaba amb la marginació dels nens, però produeix germinalment una societat inclusiva. El dia de l’arbre a Mishmar Ayyalon, Israel c Shai Rachamim

història d’altres nens que havia conegut”. Al costat de les prestacions escolars, el mestre produïa relacions educatives que s’activen en la gratuïtat. D’aquesta manera, s’ofereixen sentits per a la vida, la identitat i la pertinença. És l’aspiració, que Antonio Skármeta3 atribueix al voluntari en El cartero de Neruda: el poeta des de París, malalt i enyorat, li demana a Mario, el carter voluntari, que l’ajudi a recuperar el que necessita per continuar vivint: “Quiero que vayas con esta grabadora paseando por Isla Negra, y me grabes todos los sonidos y ruidos que vayas encontrando [...]. Mándame los sonidos de mi casa. Entra hasta el jardín y haz sonar la campana [...]. Y ándate hasta las rocas, y grábame la reventazón de las olas. Y si oyes gaviotas, grábalas. Y si oyes el silencio de las estrellas siderales, grábalo”. L’organització-xarxa Els voluntariats actuals exploren noves maneres de gestionar les necessitats i els riscos, més enllà de l’autosuficiència de cada asso-

ciació. Per tant, el paisatge de l’acció voluntària és la suma d’associacions sectorials, no sempre harmonitzades, fragmentades i sovint descoordinades. El voluntariat actual és un exercici de connectivitat, que projecta el futur en xarxa, crea aliances que universalitzen els drets i les responsabilitats, fomenta una visió sistèmica i ecològica de la vida, que veu en les dinàmiques de xarxes, en la vinculació i en la creativitat els seus conceptes clau.4 La nova cultura de les organitzacions permet passar d’associacions basades en la gestió, control i domini jeràrquic, a un model caracteritzat per la immediatesa, la flexibilitat, la participació i la connectivitat.5 La xarxa expressa la interdependència de tots els actors quan ningú, per si sol, no és capaç de gestionar el flux d’intercanvis, les interaccions humanes i la implicació mútua. La història del voluntariat no corrobora l’apatia ni la decepció, sinó el compliment d’algunes esperances, que traginen sense sorolls ni espectacles, com la petita llançadora de David, que és patrimoni de la cultura del voluntariat.6

cultura de canvi, mediacions

DEBAT / Quins són els avantatges i les dificultats de ser voluntariat? RECURS PEDAGÒGIC / Only with your voice. Youth Action Guide. Millenium Campaign (2006). Angl. www.senderi.org

* Per veure més recursos pedagògics, vegeu la pàg. 67

EDUKIT

TAGS / Voluntariat, sentiment moral, apoderament, ciutadania activa,

3. Skármeta, A. (1985). El cartero de Neruda. Ed. Sudamericana, Buenos Aires. 4. Capra, F. (1998). La trama de la vida. Barcelona, Anagrama. Pàg. 28-55. 5. Bauman, Z. (1995). Vidas desperdiciadas. Barcelona, Paidos; Castells, M. (1997). La era de la información. Economía, sociedad y cultura. La sociedad red. Vol. 1, 2 i 3, Madrid, Alianza. 6. García Roca. J. (2002). En tránsito hacia los últimos. Crítica política del voluntariado. Santander, Presencia social; Espiritualidad para voluntarios. Mística de la solidaridad (2011). Madrid PPC.

BREUS

Somiar-ho, fer-ho! Premis de Youth Venture 2010 c kris Kr¸g

Des de 1996 la iniciativa Youth Venture d’Ashoka ha treballat amb 75.000 joves ajudant-los a tirar endavant els seus propis projectes socials per tal que tinguin l’experiència directa de liderar el canvi social positiu. Youth Venture va començar als Estats Units i ara s’ha estès a diversos països del món, on els equips de joves seleccionats han creat empreses, ONG i programes informals que desenvolupen solucions per a diversos reptes socials, que inclouen la pobresa, la salut, el medi ambient, l’educació i la diversitat. Els equips seleccionats reben un finançament inicial, assessorament i acompanyament (coaching), i participen en una xarxa activa d’altres joves emprenedors. “És més fàcil per als joves solucionar els problemes del món, perquè encara ningú no els ha dit que no es poden resoldre.” Bill Drayton, fundador d’Ashoka. Aquí, alguns exemples dels projectes de Youth Venture:

Montserrat han iniciat una escola de cuina i de càtering per a joves de Mèxic D.F. A la mateixa ciutat en Jesús i en Juan

han començat una escola de rap que ofereix als adolescents dels barris una opció no-violenta per compartir les seves experiències i canviar la percepció de les bandes urbanes. Sons solidaris a l’Índia. Amb l’ajuda de Youth Venture, la Natasha espera treballar amb joves que no voten. A través de pel·lícules i diàlegs a les universitats, anima els estudiants a registrar-se en el sistema electoral i participar en el procés polític del seu país. L’Ashok vol crear un grup d’activitat per a joves al seu poble per compartir problemes i expressar opinions a través de la passió compartida, el futbol. El son del Sumit és aportar riures i felicitat als nens dels hospitals, de la mà dels titelles i el teatre, i la missió de la Geeta és canviar la idea al seu poblat que les nenes no mereixen una educació.

Micro empreses a Mèxic. Davant l’escassetat d’ocupació al sector de la nutrició i l’alimentació, l’Uriel, la Kimberly i la www.genv.net

Participació

Reflexions

Palpitando c Bambo

Aquesta història és un exemple de com poden enfortir-se les relacions i trobar solucions als reptes ambientals gràcies a l’ús de les xarxes socials. Els missatges de text, les fotografies i els vídeos de telèfon mòbil, compartits per bluetooth, es van fer servir per posar en coneixement un risc ambiental en una comunitat local, Siphumelele.

Solucions a Sud-àfrica mitjançant les xarxes socials

Un pas endavant

Jim Taylor, Liz Taylor i Londi Msomi Wildlife and Environment Society of South Africa www.wessa.org

Reflexions

Educació i sostenibilitat

Rachel Wambui Kung’u del “Peace Caravan” a Kenya c Erik Hersman

South Africa shops c Ken Banks, kiwanja.net

Reflexions

La bretxa del mòbil

En alguns països d’Àfrica, cinc persones comparteixen el mateix aparell mòbil. A Itàlia, cada adult té com a mínim dos aparells. Aquest mapa mostra el nombre mitjà de persones amb subscripció de targeta SIM el 2010.1 Font: International Telecommunications Union/Nokia

Si es pot informar dels problemes quan passen, es pot detectar el que no funciona i mirar de trobar solucions mitjançant la xarxa associativa de la comunitat. D’aquesta manera, ONG i govern local poden arribar a solucions. Si les persones es critiquen i es culpen les unes a les altres, o a les autoritats, el progrés i els resultats positius se’n poden acabar ressentint. El problema: riscos sanitaris greus a Siphumelele En Siboniso Hlela viu al municipi de Siphumelele, a prop de Howick, a KwaZulu-Natal, Sud-àfrica. Viu a prop d’un rierol que es troba a la base de la vall. Aquest petit rierol és afluent del riu Umgeni. Com que ell viu al punt més baix de Siphumelele, sempre que s’espatlla el sistema de clavegueram les aigües residuals arriben a casa seva. Aquest problema va esdevenir tan greu a finals del 2010 que durant sis mesos una piscina d’aigües residuals arribades fins allà després d’una avaria al clavegueram municipal li va impedir d’obrir la porta del seu cobert per

a les eines. Aquest problema era ja tan evident al Nadal i al mes de gener del 2011 que alguns dels seus amics no el volien anar a visitar a casa per la pudor. Quan les aigües residuals es vessaven per avaria, anaven a parar directament al rierol i, seguidament, al riu Umgeni, que es troba a només 600 metres de casa d’en Siboniso. El riu Umgeni és el principal proveïdor d’aigua a KwaZuluNatal i abasta Pietermaritzburg, la capital de la província, i també Durban, la segona ciutat més gran de Sud-àfrica. La solució: xarxa associativa i telèfons mòbils Durant molts mesos en Siboniso va intentar parlar amb les autoritats per aconseguir ajuda, però sense èxit. Estaven ocupats amb altres assumptes o, senzillament, no podien oferir-li cap ajuda. Era possible que, per la mida i també per la condició tècnica del problema, no sabessin què fer. Un dia, en Siboniso va sentir a parlar d’una fundació per a la preservació dels rius, la

1. Estimació 2. Commonwealth of Indpendent States

Reflexions

Educació i sostenibilitat

L’incident El dissabte 14 de febrer, en Siboniso va trucar de nou la Liz Taylor: un nou vessament, especialment greu, havia causat una inundació. Les aigües li passaven al costat de casa. Una claveguera propera havia rebentat i s’havia fet malbé una canonada. La Liz i en Jim es van dirigir a casa d’en Siboniso per investigar plegats la causa del vessament d’aigües residuals. El problema era gravíssim. Quan en Jim i la Liz van tenir les fotografies i van comprovar com de seriós era el cas, dubtaren sobre què havien de fer. Era cap de setmana i les oficines municipals estaven tancades. Diumenge 14 de febrer, a les 11 del matí, la Liz reenvià un correu amb les fotografies que mostraven aquelles condicions inacceptables i insalubres a en Sbu Khuzwayo, responsable de districte del municipi de UMgungundlovu. Per sort, en Sbu estava revisant els correus, tot i que era diumenge. Minuts després li responia que formaria un grup de treball per fer front al problema. I l’endemà encetaren la tasca. El primer pas del grup de treball va ser investigar els problemes per mirar de solucionar-los. Van veure que l’inconvenient principal era la grava, les deixalles i els draps que no permetien el bombament de les aigües. A més, hi havia arribat una gran quantitat de llet de rebuig d’una granja lletera per causa d’una avaria. El bloqueig de les canonades i el volum de llet no previst al sistema eren els causants de la interrupció del flux de

Duzi Umgeni Conservation Trust (DUCT), la qual es preocupava per l’estat dels nostres rius. El següent cop que es va haver d’enfrontar al problema de les aigües residuals va gravar en vídeo la situació amb el seu telèfon mòbil. A continuació va trucar la Liz Taylor, una voluntària de la DUCT, i mitjançant SMS van quedar per veure’s a casa seva. Quan ella hi va arribar, va fer algunes fotografies amb el telèfon mòbil. Com que els vídeos eren força grans per enviar-los per SMS, en Siboniso li va mostrar com els

les aigües. Les clavegueres havien rebentat per aquest motiu. … i com es van arreglar les coses? Dilluns 16 de febrer, la Liz es va reunir amb en Rob Kepplar, de l’empresa d’enginyeria civil Kanty and Templer, autora del disseny de les cases RDP, de baix cost. També hi van intervenir representants del municipi d’Umgungundlovu, d’aigües d’Umgeni i en David Ziqua, un membre molt actiu de la comunitat, també afectat pels vessaments. Ell representa la comunitat els dies que en Siboniso ha de treballar. En aquesta reunió, les persones responsables del sistema de clavegueram van prometre d’arreglar-ho. La tasca no era fàcil, perquè les sis cases situades al punt més baix del municipi es van construir en un lloc inadequat. Les canonades, a més, són massa petites i es bloquegen molt ràpidament per les deixalles i el llot. L’estació de bombament s’espatlla massa sovint. Queda clar, doncs, que el problema de clavegueram a Siphumelele és força complicat i que serà difícil solucionar-lo a curt termini. Però l’equip va dur a terme un pla per arreglar les canonades i així, en una setmana, les canonades principals es van reparar. En Siboniso continuarà supervisant la situació perquè, si la canonada principal torna a quedar bloquejada pel llot i no es neteja l’estació de bombament, el problema a la claveguera del jardí d’en Siboniso es tornarà a produir i hi haurà més vessaments.

podia enviar per bluetooth. D’aquesta manera aconseguiren transferir el vídeo dels vessaments al telèfon de la Liz. Ja feia alguns anys que la Liz Taylor treballava amb el personal del municipi d’Umgeni i també de la regió. Va ser ella qui li va presentar en Jim Taylor, que treballa amb Londiwe Msomi, també membre de WESSA, una organització mediambiental amb seu a la vall d’Umgeni, a prop de Howick. En Londiwe i en Jim, com la Liz, estan molt

DEBAT / Quin paper tenen les noves tecnologies en la transició cap a la sostenibilitat?

RECURS PEDAGÒGIC / Wikinomics. How Mass Collaboration Changes Everything. Don

Tapscott and Anthony Williams (2007). Cast, cat, angl i 20 idiomes més. www.wikinomics.com * Per veure més recursos pedagògics, vegeu la pàg. 67

EDUKIT

TAGS / Sud-àfrica, xarxes socials, mòbil, comunicació, naturalesa, sostenibilitat, bluetooth

Participació

Reflexions

Un carregador de telèfon mòbil que funciona amb energia solar! c Jim Taylor

implicats en els processos d’educació mediambiental que poden canviar la vida de les persones, i volen garantir que tothom té accés a sistemes bàsics com el de l’aigua neta. DUCT i WESSA volen motivar els membres del sistema públic a prendre nota de qualsevol problema sanitari greu o de qualsevol assumpte mediambiental mitjançant les fotografies amb els telèfons mòbils. Així es pot tenir constància de l’hora, la data i les coordinades geogràfiques, sempre que el telèfon tingui aquestes funcions. Aquestes informacions són molt importants per tal de comprovar que es fa alguna cosa per resoldre el problema. Una xarxa de persones preocupades pel benestar mediambiental dels seus municipis comença a prendre forma. De fet, la gent comparteix els seus problemes amb les autoritats locals, polítiques o fins i tot amb ONG molt hàbilment quan alguna cosa no funciona. Quines solucions hi ha a llarg termini? A llocs com Estocolm, Suècia, i fins i tot en un pla local a Durban (eThekwikni), els ci-

entífics han arribat a la conclusió que no és una opció bona a llarg termini haver de dirigir les aigües residuals cap a l’aigua. Desaprofitar 6 litres o més d’aigua neta i potable cada cop que anem al lavabo tampoc no és una bona idea. I és un problema greu perquè Sud-àfrica no és un país ben abastat d’aigua. Desaprofitar-la és un problema, però també ho són les plantes de tractament d’aigües residuals, que acaben dipositant nutrients als nostres rius i cabals. Aquests nutrients causen la floració de les algues, l’eutrofització i fins i tot el creixement de plantes invasives com el jacint d’aigua. A Durban i a Estocolm es fa recerca sobre l’ús de biodigestors a les aigües residuals que acaben a l’aigua, i sobre lavabos de desviament de l’orina i també “secs”. Aquests mètodes no sempre són populars, però n’hi ha alguns que poden crear energia, mentre que d’altres fan servir menys aigua i aporten menys nutrients a rius i rierols propers. Hi ha molta feina per fer, i molts canvis per dur a terme en el nostre dia a dia si volem “fer un pas endavant cap a la sostenibilitat” i aprendre a viure sense fer malbé sistemes tan vitals com el de l’aigua. És urgent que ho fem.

BREUS

Cantons Amics de la Infància En les comunitats costa-riquenyes Costa Rica és un país de contrastos, en el qual conviu una important variació entre les oportunitats i l’accés al benestar per a la població, en virtut de la seva ubicació i la seva pertinença a determinats grups en situacions d’exclusió. El programa Cantons Amics de la Infància (CAI) es desenvolupa al país mitjançant el treball local amb els seus cantons, les unitats polítiques administratives liderades per una municipalitat. L’esport, la cultura, la recreació i el joc han estat la plataforma a través de la qual s’han construït les bases per a l’inici de CAI. Durant els anys 2010 i 2011 milers de persones, especialment nens, nenes i adolescents, s’han mobilitzat en favor dels seus drets i de la no-violència en les comunitats, cosa que ha generat un interès dels municipis a continuar desenvolupant, o començar-les, accions en favor de la infància de les seves comunitats. UNICEF llança el seu projecte Cantons Amics de la Infància al 30% dels municipis on els drets de la infància i l’adolescència són vulnerats. El 2010, el 20% de les llars del país no satisfeia les seves necessitats bàsiques i la pobresa infantil va arribar a un de cada tres nens i nenes menors de 12 anys. Els cantons seleccionats s’ubiquen a la zona nord fronterera amb Nicaragua, així com al sud, on hi ha població indígena Ngöbe, a la zona limítrofa amb Panamà. Costa Rica té vuit pobles indíge-

nes i quatre idiomes addicionals al castellà. El programa també és present al centre del país. El programa CAI a Costa Rica es fonamenta en dos pilars fonamentals:

El primer s’encamina a la participació de la infància i l’adolescència en la presa de decisions municipals, i el segon impulsa la definició i posada en pràctica de polítiques locals enfocades al compliment dels drets de la infància. Actualment s’està treballant en un llistat de les polítiques municipals vigents, així com de l’estructura organitzativa dels municipis participants per atendre els temes dels nens, nenes i adolescents, i poder iniciar durant el 2012 els processos de formació. El programa CAI a Costa Rica s’està desenvolupant en aliança amb el Ministeri de Descentralització i Desenvolupament Local i el Patronat Nacional de la Infància, entitats rectores en matèria de desenvolupament municipal i d’infància, respectivament. Rigoberto Astorga · UNICEF Costa Rica · www.unicef.org

Costa Rica Rincon de la Vieja c Joseba Arginzoniz Martin

Recursos pèdagògics

Indignats/Indignados/Indignés c Julien Lagarde

Aquí oferim un recull de recursos pedagògics relacionats amb la participació en la transició a un món més sostenible. Els hem seleccionat per reflectir diverses temàtiques i hem prioritzat aquells recursos nous, originals, disponibles en diversos idiomes i fàcils de trobar a través d’Internet. Alguns d’aquests recursos són aptes per a diversos nivells.

DE 3 A 11 ANYS

www.tandemedicions.com · cat

Participando que es gerundio Guia per a la reflexió sobre la participació infantil en el procés educatiu. Consejo de la Juventud de España

CONTES

www.cje.org (pdf) · cast

El país de los cuadrados Un conte sobre convivència, participació, diversitat i amistat. Francesco Tonucci, Ediciones SM, 2010 www.grupo-sm.com · cast

David convenç Goliat Per mitjà de la lectura d’un còmic, s’introdueixen els conceptes de participació social i campanyes de sensibilització, i la seva utilitat per provocar canvis. Mou-te, canviem les regles. Montse López, Vanessa Quintana, IntermonOxfam, 2003 www.kaidara.org (pdf) · cat, cast

DE 3 A 11 ANYS

Una escola participativa i democràtica Experiència de l’escola del poble d’Almoines (València). Liliana Carbó. Tàndem, 2003

Publicacions

Pistes per canviar l’escola Llibre didàctic que facilita eines per treballar en un nou model educatiu: l’escola-comunitat, una escola oberta al seu entorn i al món, amb un enfocament basat en el diàleg, la participació i la convivència. IntermónOxfam. Ciutadania Global, 2009 www.intermonoxfam.org/educacio · (pdf) cat, cast

Experiències d’Aprenentatge Servei Selecció de bones pràctiques d’APS que aposten per una educació per a la ciutadania basada en la participació responsable i el compromís. Xus Martín, Laura Rubio. Octaedro i Fundació Jaume Bofill, 2006 www.aprenentatgeservei.org · cat

En el camí de l’escola sostenible Guia pràctica per acompanyar els centres educatius en el seu camí cap a la sostenibilitat. Agenda 21 Escolar, Ajuntament de Barcelona, 2009 www.bcn.cat/agenda21/a21escolar (pdf) · cat

Apropa’t als parcs Guia informativa, material didàctic i proposta d’activitats per generar implicació en els espais verds de la ciutat. Agenda 21 Escolar, Ajuntament de Barcelona, 2011 www.bcn.cat/agenda21/a21escolar · (pdf) cat

La participación de los niños en el desarrollo sostenible Manual amb principis i mètodes participatius per implicar els infants en projectes de sostenibilitat. Roger A. Hart. UNICEF i P.A.U. Education, 2001 www.paueducation.com · cast

Cómo fomentar la participación en la escuela Proposa idees i recursos perquè els educadors incentivin la participació dels alumnes en la vida de l’escola. Josep Puig. Editorial Graó, 2000 www.grao.com · cast

La participación de los padres y madres en la escuela Obra pràctica i molt completa sobre la participació de les famílies a l’escola, des dels consells escolars fins a les AMPA. Editorial Graó, 2003 www.grao.com · cast

Child and Youth Participation Resource Guide Guía de recursos amb CD-Rom sobre participació infantil. Inclou una extensa bibliografia comentada, amb enllaços web i altres materials. UNICEF, 2006 www.unicef.org/adolescence/ (pdf) · angl

So You Want to Consult with Children? A Toolkit of Good Practice Guia pràctica per a la participació infantil. Inclou informació, activitats, materials i recursos. Save the Children Alliance, 2003 www.savethechildren.net (pdf) · angl

Participatory Workshops: a sourcebook of 21 sets of idees and activities 21 jocs i activitats per a l’aprenentatge participatiu i la transformació social. Robert Chambers. Earthscan, 2002 www.earthscan.co.uk · angl

Recursos pèdagògics DE 3 A 11 ANYS

WEB

Kaidara Experiències i recursos educatius per a una ciutadania global. Ofereix recursos per a l’aula, així com propostes i recursos d’autoformació per al docent. Intermón Oxfam www.kaidara.org · cat, cast, eusk, gall

La ciudad de los niños

www.cje.org · cast

Fes APS! Guia feta per als joves i amb als joves amb l’objectiu de visualitzar pistes per engegar projectes d’aprenentatge servei i conèixer alguns dels seus testimonis. Centre Promotor APS www.aprenentatgeservei.org (pdf) · cat

Web del projecte “La Città dei bambini”, amb activitats i recursos, notícies, xarxa internacional i materials didàctics. Francesco Tonucci www.lacittadeibambini.org · it, cast, angl

D’11 A 16 ANYS

Guía didáctica de educación para la participación Guia didàctica per fomentar la participació dels joves en el món associatiu. Consejo de la Juventud de España

Publicacions

Guías prácticas de Aprendizaje y Servicio Cinc guies pas a pas per engegar projectes d’APS Solidari. Fundación Zerbikas, 2008 www.zerbikas.es (pdf) · cast, eusk

Only with your voice. Youth action guide Guia d’accions per reivindicar el compliment dels objectius del mil·lenni als centres educatius i entitats juvenils. Millennium Campaign, TakingITGlobal, Global Youth Action Network, 2006 www.senderi.org (pdf) · angl

La democràcia més enllà de les urnes Material didàctic per analitzar l’estat actual de la democràcia. Inclou propostes per treballar el repte de construir una ciutadania participativa i lliure. Intermon Oxfam, 2004 www.intermonoxfam.org (pdf) · cat, cast, eusk, gall

Passar a l’acció! Monogràfic sobre la situació actual del planeta, sobre la necessitat de canvi, les accions i alternatives existents. Perspectiva Ambiental, núm. 50. Fundació Terra, 2010

Our Time is Now. Young People Changing the World Recull i anàlisi de les experiències de més de trenta joves d’arreu del món que estan prenent mesures per contribuir en les seves comunitats locals i globals. Sheila Kinkade, Christina Macy. Pearson Foundation, 2005 www.pearsonfoundation.org · angl

D’11 A 16 ANYS

EXPOSICIONS

Educació i Participació Ciutadana Exposició de vuit plafons que recull els elements més importants que tenen a veure amb una societat i una escola democràtica, la importància de la participació, les formes de participar, etc. Educación Sin Fronteras www.educacionsinfronteras.org (pdf) · cat

D’11 A 16 ANYS

WEB

www.ecoterra.org (pdf) · cat, cast

Ets Klau Material per aprofundir en la promoció de la participació dels infants i els joves en els seus centres d’esplai. Moviment de Centres d’Esplai Cristians, 2002 www.pertarres.org http://www.peretarres.org/campanyamcec0203/presentacio.html · cat

Democràcia activ@ Maleta pedagògica del Parlament de Catalunya per entendre el sistema democràtic, les institucions autonòmiques, estatals i europees. www.parlament.cat · cat

Global Youth Action Network Web de la xarxa internacional d’organitzacions juvenils, inclou recursos per fomentar i facilitar la participació juvenil en la presa de decisions. www.youtlink.org · angl

Recursos pèdagògics Movements.org Web que identifica, connecta i dóna suport en matèria de recursos digitals a joves activistes de tot el món. www.movements.org · angl

+ DE 16 ANYS

Publicacions

L’Àgora digital. Internet al servei de la participació democràtica Anàlisi i reflexió sobre les iniciatives de democràcia participativa digital en la nostra societat i cultura polítiques. Isidre Canals, Josep Lluís Martí. Fundació Catalunya Segle XXI, Editorial Mediterrània, 2003 Comunicación y Poder Exploració rigorosa sobre les vies de transformació social obertes recentment per a una nova relació entre els mitjans de comunicació i el poder (noves tecnologies, internet, xarxes socials). Manuel Castells. Alianza Editorial, 2009 www.alianzaeditorial.es · cast

Tècniques participatives per al debat grupal Recull de les principals tècniques per dinamitzar debats grupals. Joel Martí, Laia Jorba. Diputació de Barcelona, 2011 www1.diba.cat/llibreria · cat

EntreTantos Guia pràctica per dinamitzar processos participatius sobre problemes ambientals i sostenibilitat. Francisco Heras Hernández. GEA, 2002

Seminario sobre Participación y Educación Ambiental Recull d’experiències de participació ambiental fetes en diferents contextos i amb diferents metodologies i finalitats arreu de l’Estat espanyol. CENEAM, 2005 www.marm.es/ca/ceneam (pdf) · cast

Aprendizaje servicio (APS). Educación y compromiso cívico Presentació i descripció de metodologia pedagògica d’aprenentatge servei, així com dels seus objectius, reptes i beneficis. Josep M. Puig. Editorial Graó, 2009 www.grao.com · cast

Guía metodológica de los Presupuestos Participativos Guia pas a pas per engegar un procés de pressupostos participatius. Francisco Francés García, Antonio Carrillo Cano. Colectivo Preparacción, 2008 www.presupuestosparticipativos.com · cast

Democracia y presupuestos participativos Descripció i anàlisi de diferents experiències amb pressupostos participatius. Ernesto Ganuza, Carlos Álvarez de Sotomayor. Icaria, 2003 www.icariaeditorial.com · cast

Participación y calidad democrática: evaluando las nuevas formas de democracia participativa Avaluació de la qualitat democràtica de les noves pràctiques participatives impulsades per l’Administració. Marc Parés. Editorial Ariel, 2009 www.planetadelibros.com · cast

Guía fácil de la participación ciudadana Manual de gestió per fomentar la participació ciutadana en ajuntaments i associacions. Tomás Alberich Nistal. Dykinson, 2004

La rebelión de los indignados: movimiento 15-M: Democracia Real ¡Ya! Experts en economia, política i sociologia aborden les diferents propostes del moviment 15-M en matèries com el ciberactivisme, l’economia i les alternatives polítiques. Carlos Taibo, Esther Vivas, Josep Maria Antentas. Editorial Popular, 2011

www.dykinson.es · cast, angl

www.editorialpopular.com · cast

www.revistaciclos.com · cast

Sentados en el fuego. Cómo transformar grandes grupos mediante el conflicto y la diversidad Manual per gestionar conflictes i el treball de grup a partir de la psicologia orientada a processos. Arnold Mindell. Icaria Editorial, 2004

PBU Toolkit Recull d’experiències, informació, eines i recursos sobre els pressupostos participatius PB Unit

www.aamindell.net · cast

www.participatorybudgeting.org.uk · angl

Processos participatius en la gestió d’espais naturals Estudi sobre les poc nombroses però innovadores experiències de gestió d’espais naturals des de la societat civil. Equip de Recerca Escenaris de Participació Ciutadana, 2000

The Greener Together Toolkit Recull d’eines i recursos per a accions col·lectives i individuals per a la sostenibilitat. Dhara Thompson. Sostenga LLP

www.fbofill.cat (pdf) · cat

www.sostenga.org.uk · angl

Recursos pèdagògics Consensus-Oriented Decision-Making Guia pràctica per a la facilitació de grups de manera plenament participativa i altament eficient. Tim Hartnett. New Society Publishers, 2011

The IAF Methods Database Directori sistematitzat de més de cinc-centes dinàmiques per facilitar grups. www.iaf-methods.org/methods · angl

www.newsociety.com · angl

+ DE 16 ANYS

ConsensusDecisionMaking.Org Centre d’aprenentatge virtual per a persones interessades en la presa de decisions per consens.

WEB

Consensus Eina virtual de participació ciutadana, emprada per diversos ajuntaments catalans. www.localret.es/projectes/consensus · cat

Delibera Sistema que permet debatre col·lectivament, fins i tot en grups nombrosos, qualsevol tema de manera àgil i senzilla, presencialment o per Internet. www.delibera.info · cat

Xarxanet.org Web que ofereix tècniques de treball grupal per a entitats socials.

www.consensusdecisionmaking.org · angl

The World Café Web que ofereix recursos i materials de suport per aplicar la tècnica de debat World Café. www.theworldcafe.com · angl, cast

Peopleandparticipation.net Web amb recursos per als professionals de la participació: informació, eines, publicacions, estudis de cas i espai de debat. www.peopleandparticipation.net · angl

www.xarxanet.org · cat

Directori CATALUNYA Catalunya Segle XXI Entitat que té com a objectiu principal facilitar un espai plural de diàleg, debat politicocultural i participació ciutadana. www.seglexx1.com · cat

Centre Promotor Aprenentatge Servei Entitat que dedica la seva activitat a potenciar la generació d’iniciatives i la confluència d’accions encaminades a facilitar i reforçar els projectes d’APS.

Direcció General de Participació Ciutadana Àrea creada l’any 2004 amb la missió de promoure la participació de la ciutadania en el disseny, l’execució i el seguiment de les polítiques del Govern de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya. www10.gencat.net · cat, cast

Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament FCONGD Xarxa d’ONG catalanes que té com a finalitat facilitar i potenciar la seva tasca, amb transparència, ètica i qualitat, mitjançant una cooperació transformadora. www.fcongd.org · cat

www.aprenentatgeservei.org · cat, cast, angl

Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya Organització professional sense ànim de lucre que desenvolupa al llarg del territori català serveis i activitats adreçades a sociòlegs i politòlegs. www.colpis.cat · cat

Fòrum Social Català Espai d’intercanvi d’experiències i reflexions entre moviments socials catalans que rebutgen l’actual model econòmic, polític i social. fscat.blog.pangea.org · cat

Directori Fundació Jaume Bofill Fundació dedicada a promoure iniciatives que facilitin el coneixement de la nostra societat i la supressió de les desigualtats. Actualment les seves prioritats són l’educació i la ciutadania.

Democracia Participativa Associació de ciutadans amb la finalitat d’aprofundir en la qualitat democràtica de les institucions i fomentar la participació ciutadana.

www.fbofill.cat · cat

www.estructura.democraciaparticipativa.es · cast

Institut de Govern i Polítiques Públiques - IGOP Institut universitari propi de la Universitat Autònoma de Barcelona dedicat a la recerca en temàtiques de polítiques públiques i participació.

eDemocracia Espai de referència sobre democràcia digital, participació, acció i representació política a través de les noves tecnologies. edemocracia.blogspot.com · cast

igop.uab.cat · cat, cast, angl

Oficina de Participació Ciutadana. Diputació de Barcelona Servei especialitzat que treballa transversalment en tots els àmbits del govern local amb l’objectiu de potenciar la màxima participació de la ciutadania en l’acció pública dels municipis.

Hacesfalta.org Xarxa virtual que aposta per impulsar la participació ciutadana en accions de voluntariat i constituir-se com a eina per potenciar el canvi i la reflexió social. www.hacesfalta.org · cast

www.diba.cat/web/participacio · cat, cast

Projecte Rius Projecte participatiu que permet a qualsevol grup inspeccionar l’estat d’un tram de riu i aportar dades útils per obtenir informació sobre l’estat del conjunt dels rius catalans. www.projecterius.org · cat

ESPANYA Ágora Ciudadana Projecte en favor de la democràcia líquida que cerca construir un sistema de votació segur que permeti el vot a través d’Internet i la delegació del vot en representants. www.agoraciudadana.org · cast

Aragón Participa Direcció General de Participació Ciutadana del Govern d’Aragó. www.aragonparticipa.aragon.es

Área de Participación Ciudadana Servei estatal dedicat a promoure la participació ciutadana en el Ministeri de Política Territorial i Administracions Públiques, mitjançant la interactuació de la ciutadania amb l’Administració general de l’Estat. www.060.es · cast

Ciudadanos 2010 Projecte organitzat per Europa Press en col·laboració amb Red.es amb l’objectiu de fomentar la participació ciutadana en l’àmbit municipal utilitzant les noves tecnologies. www.ciudadanos2010.net · cast

Democraciaweb Projecte encaminat a promoure la informació, el debat i la participació ciutadana a través d’Internet. edemocracia.blogspot.com · cast

Irekia Entitat pública basca dedicada a promoure i fomentar la participació ciutadana en les accions del Govern d’Euskadi. www.irekia.euskadi.net · eusk, cast

Madrid Participa Àrea de participació ciutadana de l’Ajuntament de Madrid que es dedica a fomentar el dret de participació a través d’activitats i projectes en diferents àmbits i sectors de la ciutat. www.madridparticipa.es · cast

Pangea ONG que té com a objectiu facilitar la comunicació a les persones i col·lectius sense ànim de lucre que treballen pel canvi, la justícia social, la pau, l’educació, el medi ambient i la cooperació. www.pangea.org · cast, cat

Participa en Andalucía Plataforma de la Conselleria de Economia, Innovació i Ciència de la Junta d’Andalusia dedicada a promoure i fomentar la participació ciutadana municipal. www.participaenandalucia.net · cast

Plataforma ¡Democracia Real Ya! Plataforma creada el gener del 2011 com a coordinadora de la mobilització ciutadana contra les polítiques neoliberals en el context de l’actual crisi economicofinancera. www.democraciarealya.es · cast, cat, eusk, gall

Red Española Aprendizaje Servicio Xarxa que promou la col·laboració entre institucions educatives i organitzacions d’acció social i professionals que impulsen aquesta metodologia educativa. www.aprendizajeservicio.net · cast

Red española de democracia participativa Xarxa estatal que dedica la seva activitat a fomentar el debat, la

Directori reflexió i l’estudi sobre la participació en tots els àmbits. www.ucm.es/info/femp/red.htm · cast

infants en la presa de decisions, amb l’objectiu de promoure’n els drets i el benestar. www.iawgcp.org · angl

Red Estatal por los Presupuestos Participativos Xarxa d’entitats que promou la difusió d’experiències de pressupostos participatius i democràcia participativa. www.presupuestosparticipativos.com · cast

Ziudad Projecte social de participació ciutadana que facilita la comunicació entre la ciutadania i el seu ajuntament, i entre els consumidors i les empreses. www.ziudad.es · cast, cat

International Asociation for Public Participation - IAPP Organització sense ànim de lucre que ofereix recursos, formació i assessorament a les institucions, governs i comunitats per millorar la presa de decisions i promoure la participació ciutadana. www.iap2.org · angl

International Association of Facilitators Associació dedicada a la formació de facilitadors i a la promoció de l’ús de metodologies participatives en els processos de grup arreu del món. www.iaf-world.org · angl

INTERNACIONAL Alianza Mundial para la Participación Ciudadana - CIVICUS Xarxa internacional d’organitzacions que treballen en pro de l’enfortiment de l’acció ciutadana i la societat civil, especialment en àrees on la democràcia participativa i la llibertat de la ciutadania per associar-se es veuen amenaçades. www.civicus.org cast, angl, franc

Avaaz Comunitat internacional de mobilització en línia que integra l’acció política impulsada per la ciutadania dins dels processos de presa de decisions globals.

International Centre for Participation Studies Centre acadèmic del Departament d’Estudis de Pau de la Universitat de Bradford (Regne Unit), dedicat a la recerca i la docència sobre la relació entre la participació política i la pau. www.bradford.ac.uk/acad/icps · angl

LogoLink Xarxa mundial de professionals d’organitzacions de la societat civil, institucions de recerca i governs que treballen per aprofundir la democràcia mitjançant una major participació ciutadana en el govern local. www.logolink.org · angl

www.avaaz.org · cast, angl, franc, alem

Center for Place-Based Education Entitat que forma part de l’Antioch New England Institute (EUA) i que promou la col·laboració entre estudiants, mestres i membres de la comunitat per enfortir i donar suport al rendiment estudiantil, la vitalitat de la comunitat i un medi ambient sa.

Observatori Internacional de la Democràcia Participativa OIDP Espai obert a les ciutats del món, entitats, organitzacions i centres d’investigació que vulguin conèixer, intercanviar o aplicar experiències sobre democràcia participativa en l’àmbit local. www.oidp.net · cat, cast, angl, franc

www.antiochne.edu/anei/cpbe · angl

Fòrum Social Europeu - FSE Espai obert en què els grups i moviments de la societat civil europea que s’oposen al neoliberalisme es reuneixen per debatre i reivindicar propostes, així com compartir experiències. www.fse-esf.org · cast, angl, franc, alem

Observatori Internacional de Ciutadania i Medi Ambient Sostenible - CIMAS Entitat creada amb l’objectiu del desenvolupament teòric, metodològic i pràctic d’assumptes relacionats amb l’aprofundiment de la ciutadania participativa i la consecució del desenvolupament sostenible. www.cimas.eurosur.org

Fòrum Social Mundial – FSM Espai de debat democràtic d’idees, aprofundiment de la reflexió, formulació de propostes, intercanvi d’experiències i articulació de moviments socials, xarxes, ONG i altres organitzacions de la societat civil que s’oposen al neoliberalisme. www.forumsocialmundial.org.br · cast, angl, franc, pol

Inter-Agency Working Group on Children’s Participation IAWGCP Federació d’organitzacions amb seu a Bangkok dedicades a la promoció i l’aplicació de la participació significativa i ètica dels

Participatory Budgeting Organització sense ànim de lucre que dóna suport a processos de pressupostos participatius arreu del món. www.participatorybudgeting.org · angl

Glossari Una guia de conceptes i termes relacionats amb la participació ciutadana.

abast de la participació Cada una de les diferents accions que es poden donar en el procés participatiu, segons el grau d’implicació dels participants i la qualitat del procés (informació, deliberació, decisió, actuació). activisme social Acció o activitat continuada que utilitza diverses formes de mobilització social i pressió política amb l’objectiu d’assolir un canvi social o polític. aprenentatge servei - APS Proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo. assemblea Òrgan polític en una organització o grup que assumeix la presa de decisions. Tots els membres poden donar la seva opinió o decidir, preferiblement per consens. associació Agrupació de persones que decideixen unir-se de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir una finalitat comuna d’interès general o particular, sense ànim de lucre. bé comú Allò que resulta útil i beneficiós per a tothom, sense produir damnificats, exclusions, ni efectes col·laterals. ciutadania Un ciutadà és un membre d’una comunitat política. La condició de membre es coneix com a ciutadania, i comporta una sèrie de deures i de drets, un dels més importants dels quals és la participació. cohesió social Vinculació dels ciutadans entre ells mateixos i com a grup. comunitat educativa Conjunt de persones vinculades a un centre educatiu: equip directiu, professorat, personal de serveis, famílies i alumnes. El concepte emfatitza la participació de les famílies en el procés d’aprenentatge.

consell escolar Òrgan de govern del centre educatiu, format per representants del personal docent, personal de serveis, pares i mares, AMPA, alumnes i ajuntament. consell municipal d’infants i joves Òrgan consultiu de l’ajuntament format per infants i/o joves que estudien a les escoles o instituts del municipi, amb la funció d’aportar el punt de vista dels infants i/o joves sobre els temes que els afecten. consens Procés de decisió que no busca únicament l’acord de la majoria dels participants, sinó que també té com a objectiu resoldre o atenuar les objeccions de la minoria per arribar conjuntament a la decisió més satisfactòria. deliberació Procés previ a la presa de decisió en el qual es consideren fets rellevants i es dialoga sobre les diferents opcions per tal d’ampliar perspectives i opinions. democràcia Forma d’organització de grups de persones en què la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, de manera que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup. democràcia directa Forma de democràcia en què la sobirania es presenta en l’assemblea de tots els ciutadans que decideixen participar, sense elecció de representants. democràcia líquida Forma de democràcia en què cada ciutadà decideix el seu grau d’implicació en cadascuna de les decisions: votar i realitzar propostes o cedir el vot a un representant. democràcia participativa Forma de democràcia en què la ciutadania participa en la presa de decisions polítiques. Es facilita l’associació i l’organització de la ciutadania per tal de poder exercir influència directa en les decisions públiques. democràcia representativa Sistema de govern en què el poble delega la sobirania, de manera periòdica i per mitjà d’eleccions, en autoritats triades, les quals es comprometen a actuar en representació dels interessos de la ciutadania.

Glossari e-democràcia Forma de democràcia que utilitza les noves tecnologies amb l’objectiu d’augmentar la participació ciutadana en la comunicació i la presa de decisions.

participació ciutadana Conjunt d’accions o iniciatives que poden fer els ciutadans, ja sigui a escala individual o com a col·lectiu, orientades a influir directament o indirecta en les polítiques públiques.

educació per a la ciutadania Corrent educatiu que fomenta l’adquisició dels coneixements, habilitats i actituds necessaris per esdevenir ciutadans informats, responsables i actius en la societat.

participació vinculant Tipus de mecanisme de participació ciutadana que obliga les autoritats a acceptar-ne el resultat.

emprenedor social Individu que mobilitza altres persones per resoldre els problemes socials. escala de participació Figura generada per Roger Hart que exposa les característiques dels diferents nivells o graus de participació ciutadana. federació Conjunt d’associacions o ONG amb un mateix àmbit d’actuació que s’uneixen per tenir més representació davant les administracions i poder estar presents en el conjunt del territori. fòrum Espai físic o virtual en què es debaten assumptes d’interès compartit, de manera participativa i democràtica. governança Política i poder entesos com a interacció entre institucions públiques i societat civil a l’efecte de generar legitimitat i millorar les polítiques públiques. Pressuposa interdependència d’actors, govern en xarxa i relacions més horitzontals entre govern i societat. lobby Grup de pressió. Col·lectiu organitzat que intenta influir en les institucions i òrgans de govern per tal que les decisions polítiques afavoreixin els seus interessos. organitzacions no governamentals per al desenvolupament - ONGD Entitats socials sense ànim de lucre que tenen com a objectiu acabar amb les injustícies i els desequilibris Nord-Sud. Són independents de qualsevol entitat governamental. participar Prendre part en una cosa.

participació consultiva Tipus de mecanisme de participació en què el govern o autoritat no està obligat a instrumentar-ne les decisions o propostes realitzades. presa de decisions Procés mitjançant el qual es porta a terme l’elecció d’una opció o alternativa entre les disponibles, a l’efecte de resoldre un problema. pressupost participatiu Mecanisme que permet que la ciutadania, individualment o a través d’entitats, decideixi de manera directa a què es destinen els diners públics o, fins i tot, com es recullen. referèndum Votació popular convocada pel poder legislatiu o pel cap d’estat d’un país amb l’objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d’una reforma legislativa o constitucional. Pot ser vinculant o consultiu. teixit associatiu Xarxa d’entitats civils i socials d’un territori. voluntariat Conjunt de persones que participen en activitats en el seu temps lliure i sense cap contraprestació econòmica dins d’una organització sense ànim de lucre, en els àmbits social, de cooperació internacional, cultural, comunitari o ambiental.

Recomanem PEL·LICULES La estrategia del caracol

Els veïns i veïnes d’un dels barris més pobres de la ciutat colombiana de Bogotà lluiten per evitar l’enderroc de la casa on viuen, propietat d’un milionari sense escrúpols. Per defensar l’edifici contra jutges i policies, planegen una original estratègia ideada i dirigida per Don Jacinto, un vell anarquista espanyol. La lluita contra els especuladors sembla perduda abans de començar, però els veïns estan disposats al que calgui per defensar la seva dignitat.

Sergio Cabrera, 199 Comèdia / Drama, 107 min

Norma Rae

Basada en fets reals, narra el procés de conscienciació política d’una dona i el seu compromís amb la lluita sindical. Norma Rae, una treballadora d’una fàbrica tèxtil del sud dels Estats Units, passa per moments difícils després de la mort del seu marit. La seva vida canvia completament quan un líder sindical arriba a la ciutat amb la intenció de formar un sindicat a la fàbrica. Convertida en líder sindicalista, haurà d’enfrontar-se a enormes dificultats per implantar un sindicat a la fàbrica on treballa.

Martin Ritt, 1979 Drama, 113 min

HormigaZ AntZ

Una formiga amb problemes existencials es rebel·la contra el sistema. Z-4196 és tan sols una neuròtica formiga obrera mascle, una més entre els seus milions de germanes. S’enamora de la princesa Bala, però es tracta d’un amor impossible. Tot i així, convenç un amic perquè li cedeixi el seu lloc en una desfilada militar i poder estar prop d’ella. Aleshores el general Mandible convenç la reina de la necessitat d’enviar el batalló del formiguer a la guerra contra els tèrmits, moment en què la vida de Z canviarà per complet.

Eric Darnell i Tim Jonson, 1998. Animació, 83 min

Rebelión en la granja Animal farm

Una nit, quan el granger Jones ja dorm, tots els animals de la Granja Manor decideixen lluitar contra l’home que els maltracta. Els animals planegen una rebel·lió per acabar amb la dictadura actual, prenen el poder de la granja i instauren les seves lleis i normes. Però no serà fàcil crear un nou sistema polític, amb el pas del temps els porcs es convertiran en els nous tirans i crearan un sistema opressor i despietat. La pel·lícula recrea la famosa novel·la de George Orwell.

John Stephenson, 1999 Comedia, 91 min

La profecía de las ranas La Prophétie des Grenouilles

La pel·lícula comença quan les granotes intenten avisar els humans de l’imminent diluvi que durarà quaranta dies i quaranta nits. Dos adults i dos nens cerquen refugi en un graner, on reuniran els animals de la seva granja i del zoo veí, en una espècie d’arca de Noé improvisada. Els problemes començaran quan els animals carnívors comencin a cansar-se de la dieta a base de patates, en particular, hi ha una criatura maliciosa i traïdora que sembra el desacord entre tots ells.

Jacques-Remy Girerd, 2005 Animació, 90 min

Radio Favela Uma Onda No Ar

Basada en fets reals, narra la història de l’emissora que un grup de joves de la favela de l’Aglomerado da Serra, de Belo Horizonte, va posar en marxa en els anys vuitanta. Tot i ser perseguits per la policia a causa de la seva veu crítica amb la situació social, amb l’argument que no disposaven de llicència per emetre, els joves van persistir en el seu afany i van superar tot tipus de dificultats per difondre el seu missatge inconformista i de denúncia.

Helvécio Ratton, 2002 Drama, 92 min

Guia didàctica: http://www.edualter.org/ material/pau/estrategiae. htm

Guia didàctica: http://www.auladecine. es/contenidos/fichas/ antz_hormigaz.pdf

Guia didàctica: www.auladecine.es/ contenidos/fichas/rebelion_granja.pdf

Guia didàctica: www.auladecine.es/ contenidos/fichas/la_profecia_de_las_ranas.pdf

Guia didàctica: www.edualter.org (Cine y desarrollo. Las relaciones norte-sur a través del cine)

Recomanem DOCUMENTALS El siglo de la gente. Voces contra la globalización

Programa documental de set capítols, emesos per TVE entre els anys 2006 i 2007. Experts en la matèria donen les seves opinions, comenten fets i il·lustren el telespectador sobre els problemes derivats de la globalització. En el darrer capítol, El siglo de la gente, es mostra com les grans mobilitzacions socials, l’organització de la societat civil, camina ja cap a la construcció d’una altra societat. El documental se centra en els successos de Seattle i Gènova, i els fòrums socials de Portoalegre i Caracas.

RTVE. Carlos Estévez, 2006 Documental, 55 min www.rtve.es/programas/ vocescontralaglobalizacion

La Doctrina del Shock The Shock Doctrine

Basat en el llibre de Noami Klein, el documental sosté que les polítiques econòmiques de Milton Friedman i de l’Escola d’Economia de Chicago han assolit tanta importància no perquè siguin populars, sinó a través d’impactes en la psicologia social. Les reformes neoliberals més dràstiques es porten a terme paral·lelament a desastres o contingències, i se n’aprofita la corresponent commoció i confusió generades. Segons l’autora, algunes d’aquestes pertorbacions, com l’11 S o l’huracà Katrina, han estat aprofitades amb la intenció de promoure l’aprovació d’una sèrie de crues reformes neoliberals.

Michael Winterbottom i Mat Whitecross, 2009 Documental, 80 min

World Vote Now

Documental que investiga els models de democràcia i es planteja la possibilitat d’una votació conjunta arreu del món. Després de vuit anys de recerca sobre la democràcia a vint-i-sis països (Irak, Brasil, Veneçuela, Bèlgica, EUA, Rússia...) el director, productor i guionista Joel Marsden i un equip internacional d’activistes completen un estudi amb l’objectiu d’analitzar les possibilitats del vot a escala mundial.

Joel Marsden Curt, 70 min

Democracia en las calles This is what democracy looks like

Pel·lícula documental que combina l’emoció de les imatges amb la narració de Susan Sarandon i la música de Rage Againts the Machine, per narrar-nos la història del que va ocórrer als carrers de Seattle durant les protestes contra l’Organització Mundial del Comerç l’any 1999. Amb més càmeres als carrers que qualsevol altre grup mediàtic, l’IMC (Centre de Mitjans Independents) coordina les gravacions de centenars d’activistes i recopila més de tres-centes hores de gravacions durant les protestes, fruit de les quals neix aquest documental.

Jill Friedberg i Rick Rowley, 2000 Documental, 72 min

DeudOcracia Χρεοκρατία

Documental realitzat per dos periodistes grecs que cerca les causes reals de la crisi i el deute a Grècia, i proposa solucions que el govern i els grans mitjans de comunicació no mostren. Aquest projecte ha atret l’atenció de més d’un milió de persones a Grècia i ha popularitzat una campanya nacional per constituir un comitè d’auditoria del deute públic del país.

Katerina Kitidi i Aris Hatzistefanou, 2011 Documental, 74 min

El documental és un interessant i il·lustratiu repàs a la política d’ingerències que el govern dels Estats Units ha portat a terme sobre Amèrica Llatina des de l’any 1945. Amb el pretext de promoure la democràcia, de cuidar de la seva seguretat nacional, el documental exposa el veritable sentit de la seva activitat, recolzar-se en les elits d’estats més dèbils per assegurar-se la possessió dels seus recursos naturals.

Christopher Martin i John Pilger, 2007 Documental, 94 min

La Guerra contra la Democracia The War on Democracy

www.worldvotenow.com

www.thisisdemocracy.org

www.debtocracy.gr

Recomanem La dignidad de los nadies

A l’Argentina, durant els anys noranta, es reiterà la idea que la realitat no podia ser modificada, que la ciutadania s’havia de resignar a la via única neoliberal. En aquest documental es descriuen les històries i els testimonis commovedors de la resistència social a l’Argentina davant les dures situacions de pobresa, atur i gana generades pel model globalitzador. Són relats de solidaritat, petites epopeies contades pels seus protagonistes, herois anònims amb propostes col·lectives que van vèncer la desesperança, i van saber reconstruir la seva dignitat.

Pino Solanas, 2005 Documental, 120 min

The Story of Citizens United v. FEC Why Democracy Only Works when People are in Charge

Explora el rol del poder corporatiu en el sistema de govern democràtic dels Estats Units. L’any 2010, el Tribunal Suprem va decidir en l’anomenada Citizens United v. La Federal Elections Commission, que les empreses són persones jurídiques amb dret a la llibertat d’expressió, inclòs el dret de gastar quantitats il·limitades de diners per influir en el resultat de les eleccions per mitjà de campanyes electorals. El curt acaba amb una crida a modificar la Constitució dels EUA per reafirmar que ha de ser la ciutadania, i no les empreses, qui decideixi en una democràcia.

Annie Leonard - Story of Stuff Project, 2011 Animació, 9 min

Participatory budgeting in britain: the story so far

Compilació d’experiències que mostren l’abast actual del pressupost participatiu al Regne Unit i les ambicions i propostes per al futur.

PB Unit, 2008 Curt, 12 min

Superheroes do consensus

Vídeo divertit i informatiu per ajudar a entendre la diferència entre un procés de consens i una votació entre diverses opcions a l’hora de portar a terme una decisió.

Tim Hartnett, 2007 Animació, 5 min

Vídeo per a la preparació de les mobilitzacions internacionals del dia 15 d’octubre del 2011 per a un canvi global.

La tele - Okupem les ones, 2011 Curt, 1 min

www.pinosolanas.com

CURTS

15O Unides pel canvi global

Materials didàctics: http://www.youtube.com/ watch?v=k5kHACjrdEY

http://www.participatorybudgeting.org.uk/ case-studies/video/participatory-budgeting-inbritain-the-story-so-far-1/ view

www.consensusdecisionmaking.org http://www.youtube.com/ watch?v=pD7P40cMMsc

www.latele.cat

Changing education paradigms

Animació adaptada d’una conferència de Ken Robinson, expert de renom mundial en educació, creativitat i innovació. En aquesta conferència exposa la relació entre tres tendències preocupants del sistema educatiu als Estat Units: l’augment del fracàs escolar, la disminució de la dedicació a les arts en les escoles i l’augment del nombre d’infants diagnosticats com a TDAH (hiperactivitat).

RSA Animate. Ken Robinson, 2010 Animació, 12 min comment.rsablogs.org. uk http://www.youtube.com/ watch?v=zDZFcDGpL4U

Suma’t a Educació i Sostenibilitat! Preu: 2,99 € per exemplar*

*També disponible en castellà, suec i anglès

Envieu-nos les vostres idees per a números futurs

www.es-online.info

Subscripcions i redacció: Barcelonya SCCL C/ Queralt, 18 08012 Barcelona es@barcelonya.com + 34 93 424 5202 www.barcelonya.com