Especial Sa Costa Barrakes 2011 by Judith MLL

Sa Costa Barrakes

Judith Membrives

20 11

CONTINGUTS: El camí fins aquí……………………………… 3 Les nits de Barrakes…………………… 13 Hip hop amb sorpresa La nit més “macarra” R’n’R, festa i a dormir La nit més esperada Entrevista Protecció Civil……… 22 Parlen els Barrakistes………………… 25 Agraïments………………………………………………… 28

Redacció i edició: Judith Membrives per l’Associació Sa Costa Barrakes Imatges: Alizia López Cartell de l’edició 2011 Disseny de Pau Serra, Dsigni Estudi.

El camí fins aquí Per fi havia arribat el dia. Després de gairebé un any de preparació, d’organització i de problemes afegits; el divendres 22 de Juliol a les 8 del vespre les portes del camp municipal de futbol dels Pins, Blanes, estaven a punt d’obrir-se de nou per rebre els primers visitants d’una nova edició del Festival Sa Costa Barrakes. L’Associació de Barrakes de Blanes està formada per una trentena de joves que van començar a preparar l’edició 2011 el setembre passat. Ningú s’imaginava llavors que les dificultats per aconseguir tirar endavant el festival durant un any més, convertirien l’edició 2011 en una de les més esperades pel públic i, també, en una de les més dures pels voluntaris.

Per aquest motiu, volem explicar com s’organitza un festival d’aquestes característiques, sobretot posant l’accent en la feina que fa l’Associació de forma gratuïta i voluntària. Així doncs, tal hi com dèiem, després d’un mes de desconnexió per recuperar el cos i el cervell del desgast provocat per les Barrakes 2010, els membres de l’entitat es van retrobar al setembre. D’aquella reunió van sortir diferents comissions de treball que més endavant s’encarregarien de tasques com la cerca dels grups (comissió musical), la preparació i el contacte amb els proveïdors d’infraestructures o la contractació de patrocini.

I és que moltes vegades, sembla que hi ha gent a qui se li oblida que sense el binomi entitats + ajuntament no existirien les barrakes. Sense l’esforç de totes les persones que formen part de l’associació, dels tècnics de l’Ajuntament implicats i de les persones que formen part de les entitats que posen una barraka, el festival no seria l’esdeveniment més esperat de l’estiu entre els joves de Blanes, bàsicament perquè no existiria.

La cerca dels grups

Rafa Rubio, responsable de la comissió musical i sotspresident

El responsable de la comissió musical i de patrocini i, alhora, sotspresident de l’associació, Rafa Rubio, explica que el primer que es va fer durant el mes de setembre va ser prioritzar la cerca de grups amb estils alternatius als que es van poder veure l’edició 2010. Aquella edició va estar encapçalada per artistes com Tokyo Sex Destruction, Crew Cuervos, La Selva Sur, Def Con Dos i Soziedad Alkoholika. Per tant, la prioritat per l’edició 2011 era buscar grups de música electrònica que tinguessin una bona relació qualitat – preu, ja que sempre es converteix en la demanda més repetida per part del públic del festival. Així, la comissió, formada per músics i altres membres de l’associació, es va posar a treballar en aquest sentit. Dins d’aquesta primera fase es fa sempre una primera pluja d’idees de la que sorgeixen diferents grups proposats per tots els membres de l’associació i per gent externa que mitjançant les xarxes socials o altres canals de comunicació, fan arribar les seves peticions. En aquest cas no és té en compte cap criteri musical específic i la llista resultant sempre s’acaba convertint en un poti-poti d’estils d’allò més diversos. Aquesta llista va servir per, durant el mes d’octubre, començar a establir contactes amb els representants i agències de contractació dels diferents grups i demanar informació sobre preus, condicions, agenda, etc. El més important en el moment de descartar o no un grup, és el fet de respectar la diversitat d’estils musicals per intentar aconseguir una representació de tots els més plural possible. Així,

es van eliminar aquells grups que no s’adequaven als criteris establerts en termes de pressupost i estil. En Rafa puntualitza que normalment es treballa amb un pressupost tancat de 6000€ per nit i que normalment es destinen uns 1000€ d’aquests diners a contractar al grup local i als teloners de cada nit. Lamenta que aquest any, per motius de les retallades d’última hora, això no va poder ser així. Però això a l’octubre no estava previst i es va treballar en base al pressupost establert per l’edició anterior. Per aconseguir el màxim de qualitat el que es fa cada any és ajustar les propostes al límit: s’intenta que sobrin diners d’algunes nits per poder-los invertir en altres i així aconseguir sempre un o dos caps de cartell de molt renom i d’èxit assegurat. Basant-se en aquests criteris i en altres criteris musicals com la qualitat del directe, la discografia i repertori o el grau de coneixement per part del públic dels diferents grups proposats, a finals d’octubre la comissió va començar a descartar grups fins deixar una llista reduïda. Aquesta llista va servir de base per buscar la viabilitat de la proposta resultant. Estils com la música electrònica van desaparèixer pel camí per falta d’una proposta que gaudís de bona qualitat i bon preu. “A vegades és difícil trobar grups de qualitat a bon preu per problemes d’agenda, perquè no estan de gira o per condicions específiques que no podem complir”, explica en Rafa, “i si això suposa que s’hagi de suprimir un estil determinat, no hi ha més opció que fer-ho”.

la música catalana, un grup de rock estatal que procurés una quota de públic elevada per aconseguir el màxim benefici pels barrakistes i un grup de hip hop reconegut, ja que és un dels estils amb més demanda any rere any. Amb això es va considerar que s’aconseguia una quota d’assistents prou important, així que per la resta de nits es van buscar grups que estiguessin despuntant o que haguéssin tornat als escenaris després d’un temps inactius, fet que suposa sempre un atractiu important per la possibilitat de tornar-los a veure. La llista inicial que complia aquests requisits estava formada per artistes de la talla de Hate, Rapsus Klei, Raised Fist o Benito Kamelas entre d’altres, tots ells finalment descartats per diferents motius, però en la majoria de casos, principalment per la impossibilitat de negociar una rebaixa del caixet per fer quadrar el pressupost. Rapsusklei

En Rafa explica que les prioritats per l’edició 2011, un cop descartada la música electrònica pel motiu que ja hem exposat abans, van ser aconseguir un grup de parla catalana o referent de

Negociant la contractació El mateix Rafa és el responsable de contactar amb els representants per negociar el preu definitiu. I és una de les tasques més estressants però també més divertides del procés per l’estira i arronsa entre l’associació i les agències que sol provocar. A més, totes aquelles persones que el coneixen saben que és un artista per aquestes coses. Fins que no aconsegueix el que es proposa no deixa d’atacar, es podria dir que és un negociador nat. Confessa que sempre s’intenta baixar el caixet, “i sempre és sempre”. D’aquesta manera s’aconsegueix no patir pel pressupost i, potser, dedicar més diners a un altre grup que es resisteix a baixar fins els 5000€. Allò que és essencial en aquest procés és tancar primer els caps de cartell. Així, per aquesta edició es va intentar tancar primer els acords amb Foreign Beggars, Siniestro Total, El Combo Linga, Raised Fist i O’Funk’illo o Sexy Sadie, grups que formaven, en un primer moment, el cartell pel festival 2011. El fet de tenir els caps de cartell “precontractats” ajuda a trobar patrocini, ja que es pot vendre una programació a les empreses interessades en finançar l’esdeveniment i això provoca que també es puguin negociar certes condicions amb els grups teloners per aconseguir la rebaixa del caixet. Per exemple, es pot oferir allotjament i sopar proporcionat per un patrocinador - sense cap cost addicional per l’associació - a canvi de la rebaixa del preu final. Grups com la Familia Torelli, l’ Always Drinking Marching Band, The Proxeneters o Matador Rockers figuraven entre la llista de possibles teloners.

preacord tancat, va saltar, a principis d’abril, una notícia que va paralitzar el procés d’organització de Barrakes durant pràcticament dos mesos. Sexy Sadie

Raised Fist

Les negociacions amb els caps de cartells i els teloners es van començar al març i quan gairebé estaven tots els grups amb un

El possible trasllat de Barrakes Un festival de la magnitud del Sa Costa Barrakes provoca sempre una sèrie de molèsties als veïns que, encara que s’intentin reduir al mínim, generen queixes per part d’aquells que veuen com l’esdeveniment afecta negativament a la seva rutina diària. Ja fa anys que es busca una nova ubicació per les barrakes que impacti el mínim possible en la vida d’aquells que no gaudeixen de la festa. Però trobar un lloc que compleixi tots els requisits no és fàcil i les últimes set edicions del festival s’han celebrat al Camp de Futbol Municipal dels Pins, espai que aporta tot allò que és Concentració davant l’Ajuntament necessari en matèria de seguretat i infraestructura per a la correcta celebració dels concerts. Per aquest motiu, quan el divendres 8 d’abril un mitjà digital blanenc va anunciar la intenció que tenia l’equip de govern de traslladar les barrakes a la Ciutat Esportiva, els membres de l’associació no podien dissimular la seva perplexitat. Per una banda, perquè s’estava parlant de tornar a

començar tot el procés a dos mesos de l’inici del festival i per l’altra, perquè cap membre de l’Ajuntament els havia notificat que s’havia decidit canviar la ubicació. Es va iniciar una campanya popular en contra d’aquest canvi, amb molta participació ciutadana. Paral·lelament, l’associació es reunia amb els representants de l’Ajuntament, de les diferents entitats participants i amb els caps de Protecció Civil i de la Policia Local per esclarir els fets. L’ambient estava força caldejat i els ànims dels membres de l’associació defallien per moments. Realment hi va haver moments que gairebé donaven per fet que tota la feina realitzada fins llavors es perdria per la necessitat de reajustar el pressupost per aconseguir alçar unes noves infraestructures a les ubicacions que se’ls hi proposava i això suposava, en definitiva, començar de nou limitant els pressupost destinat als músics.

Es van fer diverses manifestacions amb gran afluència de gent, organitzades per una plataforma creada en defensa de les barrakes. L’associació es va reunir amb l’Associació de Veïns dels Pins i es van consensuar una sèrie de mesures a prendre per pressionar a l’Ajuntament conjuntament en matèria de seguretat i neteja vial a canvi de poder realitzar l’edició 2011 al camp de futbol. També es va fer una reunió entre tots els agents implicats per exposar dos possibles alternatives. Però tot i això, fins després de les eleccions el futur del Sa Costa Barrakes 2011 era totalment incert.

Aquests fets van provocar un profund neguit entre els membres de l’associació, que no podien tancar els contractes amb els grups. Sense això tampoc es podia fer la recerca dels patrocinadors ni comprometre’s amb els proveïdors de les infraestructures. Per tant, fins que el 22 de Maig no es va saber que hi hauria canvi de govern a Blanes i l’associació va tenir el vist-i-plau per acabar la preparació del que seria, segons el que s’havia pactat amb els veïns, l’última edició del festival en el camp de futbol, van passar masses dies.

Manifestació

Treball contrarellotge i contra la crisi En Rafa es lamenta del treball a última hora i del reajustament que es va haver de fer del pressupost, en part com a conseqüència pel temps perdut. Fins el mes de juny l’Associació havia esta treballant en base a la partida de l’any anterior, comptant amb la possibilitat d’una petita retallada que, en cas de produir-se, s’esperava contrarestar amb el fet d’aconseguir més patrocinadors. Però el nou govern va veure la necessitat de reajustar i reduir la partida de Barrakes ja que el consistori, no podia assumir la quantitat que es demanava. Així, per aquesta edició es va calcular que l’Ajuntament posaria el 60% i l’associació s’encarregaria d’aconseguir el 40% restant, gràcies a la contribució dels barrakistes (1850€) i als espònsors. 110.000€ en total. Aquestes xifres van obligar a redistribuir les quantitats i haver de prendre certes decisions molt doloroses pels organitzadors. Una d’elles, la més dura pels membres de l’Associació, va ser la supressió de la quantitat destinada als grups locals i teloners. Per aquest motiu, el procediment habitual per seleccionar els grups locals no es va seguir. Normalment es fa una convocatòria per a que tots aquells grups que estiguin interessats en actuar al esdeveniment enviïn les seves maquetes a l’Associació, segons els criteris establerts. Per aconseguir certa coherència entre els estils de cada nit i les propostes que es reben, és habitual presentar les formacions confirmades (caps de cartells i teloners) en aquesta fase. Un cop finalitzat el termini de recepció, un jurat format per 5 persones fan la tria dels afortunats que passaran per l’escenari del

festival. S’havia parlat també de la possibilitat d’organitzar una sèrie de concerts amb els grups presentats a la nova sala Morralla, per aprofitar l’oportunitat de valorar els directes dels aspirants. El jurat doncs, tindria la possibilitat de veure els músics en acció i el públic podria ser partícip de la decisió final. La idea era contactar amb un dels organitzadors del Festival Costa Brava Reagge Fest de Lloret de Mar (Dj Panda), un músic local no relacionat amb cap dels grups presentats i el presentador del programa musical “Heavy On The Rocks” de Ràdio Blanes, l’Òscar Jimenez per oferir-los la possibilitat de formar part del tribunal. Un membre de l’Ajuntament i el coordinador de la comissió musical completarien l’equip de jutges. Independentment de com s’acabés fent la selecció, els criteris serien els mateixos de les altres edicions: es donaria prioritat als grups que no haguessin tocat mai o que fes més temps que havien participat al festival, el 80% del repertori havia de ser propi, l’estil havia d’anar d’acord amb una de les nits, es tindria en compte la qualitat musical de la formació i, com a mínim, el 25% dels components del grup havien d’estar censats a Blanes. D’aquesta manera, per l’edició 2011 es va intentar seguir aquests criteris però la manca de temps no va permetre fer convocatòria i es va optar per la solució més assequible que es va trobar, és a dir, contactar amb els grups que van quedar descartats l’any anterior i oferir-los la possibilitat d’actuar gratis. Finalment, Ferran MDE, Irreverencias, Spoilers, Derrota, Milagro Sur, Wednesday Lips, Electric Fly Killers i UGE van ser les bandes que van acceptar aquestes condicions. Cal destacar que no només van ser els grups

locals els que es van sacrificar, sinó que també van haver grups com UGE, Ferran e Irreverencias, que per solidaritat amb el Festival acceptaren no rebre diners i oferir els concerts a canvi d’allotjament i sopar. En Rafa però, insisteix en que això ha estat un fet puntual i es treballarà perquè no torni a passar. “Si la propera edició s’ha de baixar el pressupost per als caps de cartell per tal que els grups locals puguin tornar a cobrar, es farà.” I és que a l’Associació gran part dels membres provenen del món de la música i saben el que significa no cobrar per una actuació, una tònica últimament molt estesa en les pràctiques dels locals que ofereixen música en directe. “Per nosaltres l’excusa aquella que s’ utilitza en casos similars i que afirma que se’ls està donant una oportunitat per a donar-se a conèixer i que amb això ja n’hi ha prou no és vàlida”, afirma de forma categòrica. Així doncs, finalment a principis de juliol es tancaven els acords amb tots els grups i es procedia a acabar de buscar els patrocinadors que farien viable el pressupost final. Alguns dels grups amb els que inicialment s’havia treballat van caure del cartell i van ser substituïts per grups que venien sense cobrar, altres van desaparèixer per la incompatibilitat d’agendes, com per exemple, Raised Fist, i Sexy Sadie va ser substituït per Manel per decisió de l’Ajuntament, ja que l’anterior equip de govern havia establert un preacord amb aquests amb la intenció d’oferir una oferta alternativa a les Barrakes.

Cartells d’edicions passades del Festival

Sense infraestructures no hi ha festival Qualsevol persona que hagi intentat organitzar un concert per alguna entitat o causa, sabrà que buscar i trobar el grup que tocarà és sovint la part que més crida l’atenció del procés. Però darrere el Festival Sa Costa Barrakes hi ha un munt de feina “bruta” d’aquella de la que ningú en vol saber res perquè no té tant de prestigi com el fet de decidir quins seran els artistes seleccionats. I és una llàstima que això passi perquè realment, sense la recerca dels proveïdors de les infraestructures no hi ha festival. I aquesta és una de les altres feines que realitza l’Associació mesos abans de l’inici del festival. En aquest cas, l’encarregat de la comissió de les infraestructures és l’Isaac Martin, un jove de 20 anys que ha treballat com mai per aconseguir reduir al màxim la despesa d’infraestructures. L’Isaac enumera totes aquelles coses que formen part de les infraestructures del festival i de les que ell s’encarrega de trobar proveïdors: l’escenari, el subministrament i control del so, la seguretat, les pagodes (que és com s’anomena l’estructura de les barrakes), els lavabos químics, l’assegurança per danys climatològics, les tanques, el subministrament elèctric , el subministrament de begudes i menjar i els gots. En aquest cas, el primer que fa la comissió és demanar pressupostos a les empreses que ja han treballat, en edicions anteriors, amb l’Associació i/o l’Ajuntament. Un cop s’han rebut aquests pressupostos es busquen empreses alternatives i es comparen totes les estimacions rebudes. Normalment es demanen 3 pressupostos diferents per cada component de la llista d’infraestructures. En el cas dels contractes

que poden superar els 5000€, és imperatiu legal demanar sempre un càlcul de la despesa a 3 empreses diferents. Això passa amb el subministrament de so, la contractació de l’escenari i la seguretat. L’Isaac també ha de negociar condicions i preus amb els proveïdors i per fer-ho, utilitza les mateixes armes que en Rafa: oferir patrocini a canvi de descomptes i intentar desgastar a les empreses comparant els diferents pressupostos rebuts. Però en aquest cas, qui finalment decideix quina empresa serà la que es contractarà és l’Ajuntament, després d’analitzar les diferents propostes que es presenten.

Isaac Martin, responsable d’infraestructures

S’ha de tenir en compte que hi ha una sèrie de requisits que, sobretot en el cas dels contractes de més pressupost, són imprescindibles. La mida de l’escenari, per exemple, ha de ser de 13,95m x 12,85m i 1,80 d’alçada. L’equip de so ha de tenir una potència mínima de 23.000 watts, però s’ha de poder limitar la sortida del so a 100 decibels i l’equip de seguretat ha de comptar amb un mínim de 14 membres. Això provoca que no totes les empreses que es dediquen a aquestes tasques puguin satisfer les necessitats del festival. Aixecar per després recollir Ésser el coordinador de la comissió d’infraestructures també suposa matinar durant molts dies per coordinar el muntatge i el desmuntatge de tots aquests elements que formen el conjunt de les Barrakes de Blanes. Les estructures de les barrakes es van posar el 18 de Juliol, així que una setmana abans ja comencen els preparatius al camp de futbol. En aquest aspecte també s’intenta economitzar la factura el màxim possible així que el primer que s’aixeca és allò que té menys valor, per tal

de no necessitar seguretat els primers dies i disminuir la despesa en aquest sentit. El mateix divendres hi ha un degoteig constant de gent al camp de futbol, ja que tots els membres de les entitats que participen a Barrakes aprofiten per preparar les seves begudes, decorar les pagodes i comprovar que els proveïdors hagin portat tot allò que van demanar. Els membres de l’Associació passen pràcticament tot el dia al camp per assessorar als barrakistes, preparar el càtering dels músics, organitzar la “barraka de gestió” en la que es canvien els gots i posar en marxa la barra de l’Associació. El dia més dur per a tots però, és el dia després de la finalització de l’esdeveniment ja que tot allò que s’ha muntat en varis dies s’ha d’aconseguir desmuntar en una sola jornada.

Les nits de Barrakes Foreign Beggars Divendres, 22 de Juliol del 2011 Hip hop amb sorpresa El primer dia de Barrakes sol significar per la gent de Blanes el retrobament amb moltes persones d’aquelles que només et trobes un cop l’any. Així, tot i l’amenaça que suposava els gran núvol gris que cobria el camp de futbol, poc després de l’esclat de l’últim petard del primer dia de focs, una gran quantitat de persones es van apropar cap al recinte. En poc més de mitja hora el camp es va omplir de gent que s’abraçava, es petonejava i s’explicava allò que havien fet l’últim any. Els barrakistes començaven a servir les primeres begudes i els primers entrepans. Una espècie de sentiment de victòria recorria l’ambient i la majoria de membres de l’Associació escoltaven el mateix comentari per part d’altres joves que s’acostaven a felicitar-los “Al final sí, eh?!”. A dos quarts de dotze els pantalons amples i les gorres planes van començar a arreplegar-se davant l’escenari, just en el moment en que FERRAN MDE, acompanyat de Talisman i Abeats, va fer acte de presència a la tarima. L’MC badaloní va oferir un directe contundent amb un repertori farcit d’alguns dels temes propis que es poden trobar a les seves maquetes. També va demostrar perquè va guanyar l’any 2005 la competició de freestyle Festival Hipnotik de Barcelona, fent gaudir al públic de varis minuts d’improvisació. En total, uns 40 minuts de rap dur i pur, d’aquell influenciat pels grans grups que van apropar el hip hop a l’Estat Espanyol.

0En el moment de finalitzar el concert el públic havia crescut en número i els assistents començaven a estar molt animats. Amb aquest panorama, el grup IRREVERENCIAS va saltar a l’escenari, preparats per presentar les cançons del seu últim treball “Después de la calma”, sense oblidar treure de l’armari algunes de les composicions que es van incloure en els seus anteriors discos. Així, Dj Keal, Apse i Saged van aconseguir fer alçar braços al ritme dels seus sons frescos i els tres quarts d’hora de l’actuació van fer que ràpidament s’arribés als dos quarts de dues de la matinada, hora en la que s’esperava que comencés el grup estrella de la nit, la crew anglesa FOREIGN BEGGARS.

drum&bass i que va acabar derivant cap a un dubstep molt underground que va entusiasmar a tots els presents. D’aquesta manera, els Foreign van demostrar en un espectacular directe de gairebé dues hores perquè van estar nominats com a millor grup de hip hop europeu a l’última edició dels Urban Music Awards, els premis més importants en matèria de música urbana a Europa.

L’expectació que van generar aquests rapers del Regne Unit va provocar un fet força insòlit al festival: la presència d’estrangers al camp de futbol, la major part d’ells francesos i alemanys. Així doncs, a tres quarts de dues, els anglesos sortien a l’escenari per enfrontar-se al públic. I aquest només va necessitar un parell de temes per embogir i posar-se a ballar com mai. El directe de Foreign Beggars ha estat la sorpresa d’aquesta edició i, possiblement, un dels millors shows que s’han vist mai a l’escenari de Barrakes. Els anglesos van oferir un espectacle elèctric i eclèctic, carregat d’estils diversos que, en els últims temps, se solen donar molt la mà amb el hip hop. Així doncs, Orifice Vulgatron, Metropolis i Dj NoNames no es van limitar a mostrar el seu rap més pur sobre l’escenari, sinó que van fer una proposta variada que va abraçar ritmes

Dissabte, 23 de Juliol del 2011

Far’N’Hate

La nit més “macarra” El segon dia de festival era una de les nits més esperades per les persones pertanyents a la generació que va viure durant l’adolescència l’esclat de la música punk a Espanya. Potser per aquest motiu, la nit de dissabte, després d’uns focs molt sorollosos que finalment serien els guanyadors del concurs d’enguany, més de 4500 persones apropar-se al recinte del Sa Costa Barrakes. Tot i això, l’ambient va trigar en animar-se i a dos quarts de dotze, quan els SPOILERS van aparèixer per l’escenari, van topar contra la fredor del camp. De tota manera, el grup barceloní va iniciar la seva proposta de punkrock amb tocs de pop i, poc a poc, la gent es va anar apropant a l’escenari, seduïts per en Diego, el descarat cantant de la formació, i, possiblement també per les agosarades lletres de cançons com “Vagina Dentada” o “Enamorado de Brianna Frost”. Finalment doncs, el grup format per l’esmentat cantant, en Joan i l’Eric, van aconseguir captar l’atenció d’un públic que va anar deixant-se anar poc a poc, fins arribar al clímax que va provocar la versió de la mítica cançó de Fórmula V, “Eva María”. Amb un ambient molt més càlid que el que hi havia quaranta minuts abans, els Spoilers van abandonar l’escenari per donar pas als calongins de FAR’N’HATE i el seu metalcore. Sonava Lux Aeterna, la mítica composició de Clint Mansell per a la banda sonora de Requiem for a Dream, just en el moment en el que el grup més heavy de l’edició 2011 apareixia a l’escenari.

Far’N’Hate va demostrar l’energia que són capaços de despendre des del primer segon de directe. El públic es va lliurar ràpidament a la contundència sonora del grup i la simpatia del cantant, en Marc, va aconseguir establir un vincle encara més fort entre els assistents i els músics. De fet, ells mateixos van anunciar el dia després, a les xarxes socials, que possiblement havia estat el millor concert de les seves vides. La formació va presentar un repertori molt sorollós, format per moltes de les cançons que s’inclouran en el seu primer treball, anomenat From Death Comes Alive. Per acabar de guanyar-se al públic, molt nombrós ja cap al final del concert, els gironins es van atrevir amb una versió de Psychosocial dels nord-americans

Slipknot que va fer embogir les nuques de tots aquells que es trobaven presents i va tancar un concert rodó. Les llargues cabelleres van tenir quinze minuts per descansar i apropar-se a les barrakes per seguir consumint. Les malles de colors, alguna cresta i les samarretes trencades van començar a fer acte de presència dins del camp, però en el moment que Julián Hernández i la resta de components de SINIESTRO TOTAL es van plantar a l’escenari, aquells que es van apropar més a les tanques no van ser pas els més joves. El concert dels gallecs va començar amb una dedicatòria al recentment desaparegut Rober de Porretas, que va arrancar una ovació del públic. El setlist preparat per aquestes llegendes vivents del rock nacional, va provocar que el concert final resultés una mica irregular. No van faltar alguna de les cançons mítiques de la formació, com Miña Terra Galega, versió pròpia del Sweet Home Alabama de Lynyrd Skynyrd; o ¿Quienes somos?¿De dónde venimos?¿A dónde vamos?, la cançó que porta per títol les mateixes preguntes que l’oli sobre tela de Paul Gauguin. Aquestes interpretacions van ser ben acollides per un públic nostàlgic, desitjós d’escoltar en directe les melodies que van formar part de la seva adolescència.

com Los Putos Amos o La Paz Mundial van aconseguir entusiasmar a un auditori que, finalment, va esclatar quan els primers acords de Bailaré sobre tu tumba van sonar al camp de futbol. En definitiva, un concert estrany per tots aquells que van començar a seguir a la banda fa trenta anys i es van trobar amb que no havien escoltat mai gran part de les cançons. Tot i això, la nit, en general va ser tot un èxit d’assistència i, també, perquè no dir-ho, de beneficis pels barrakistes.

Siniestro Total

El problema va ser que l’espectacle es veia, una i altra vegada, interromput pels acudits del cantant, que fent gala d’un humor típicament gallec, intentava escalfar un públic que masses vegades es trobava descol·locat. El fet que fallés la taula de so a mig concert (es va haver de reiniciar) tampoc va ajudar gaire a millorar l’ambient i les interpretacions de les cançons del nou disc encara van refredar més l’atmosfera dels assistents. Així, només composicions noves

Diumenge, 24 de Juliol del 2011 R’n’R, festa i a dormir aviat Diumenge l’amenaça de pluja i la baixada de temperatura va fer que molta gent no s’apropés al recinte. De fet, va ser la nit amb menys assistència al festival. Tot i això, unes 3000 persones van passar pel camp de futbol i els més “matinadors” van poder gaudir d’un autèntic concert de Rock and Roll pur, gràcies als músics blanencs que formen DERROTA. El components del grup, vestits de colors foscos i pantalons texans, van pujar a l’escenari disposats a caldejar el no gaire nombrós públic que a primera hora hi havia. Les cançons del seu nou àlbum, Con Dos Erres, sonaven impecablement bé en directe i poc a poc, van anar guanyant l’atenció dels assistents, que semblaven gaudir de la proposta que se’ls estava oferint. El tercer dia de Barrakes sol ser complicat pels grups ja que la gent normalment està cansada de tot el cap de setmana. Una part dels membres de Derrota també arrossegaven força cansament acumulat ja que venien de participar en un altre concert

Derrota, per Toni Sendra

a Llesp. Però cap d’aquests factors va deslluir el directe dels blanencs, que van aconseguir transmetre el ritme del rock a l’auditori i van fer vibrar els presents amb la professionalitat i el savoir-faire dels seus músics. A més, quan ja estaven a punt de concloure els tres quarts d’hora de concert, es van marcar una versió d’un dels himnes del rock nacional, Hay poco Rock and Roll, que va deixar al públic entusiasmat. Malauradament no hi havia temps per més i, després d’anunciar la possibilitat de comprar el seu disc en format físic i en digital, van donar pas al grup tossenc MILAGRO SUR. El grup format per immigrats sudamericans va ser introduït per una locució que va deixar ben clar el que s’estava a punt de presenciar: música existencialista amb influències del rock argentí, del tango clàssic, del reggae i també, perquè no, del funky. I, efectivament, així va ser. Els Milagro Sur van presentar una proposta que va recordar a grans grups argentins del setanta i vuitanta com SUMO, Sui

Generis o, inclús, als grup uruguaià La Vela Puerca. Sigui com sigui, el públic es va animar més del que ja ho estava amb aquesta barreja d’estils ballables i, EL COMBO LINGA, ja tenia el terreny preparat per acabar d’arrodonir una nit en la que estava regnant el bon rotllo i la tranquilitat. Milagro Sur

I la tònica general no es va veure modificada perquè aquest conjunt de músics madrilenys no fan altra cosa millor que transmetre caràcter festiu durant els seus directes. El Combo Linga és un grup perfecte per a festes populars per diferents motius que es van poder comprovar a l’escenari de Barrakes, com per exemple, la predisposició a ballar que generen cançons com Romero o Arroz Pegao o l’espectacle que suposa veure com es van intercanviant els instruments entre ells per variar les composicions. Així, després d’una cançó com Vámonos de Tapas, el grup va baixar de l’escenari amb la seguretat d’haver complert l’objectiu. Aquella nit va ser la primera en tota la història del festival, que es tancava a les 4 de la matinada per complir els acords que s’havien establert amb l’Associació de Veïns. Els organitzadors no van tenir cap problema en complir allò que s’havia pactat i, per primera vegada, les llums del cap de futbol es van apagar a dos quart de cinc de la matinada.

El Combo Linga

Dilluns, 25 de Juliol de 2011 La nit més esperada El dilluns a les vuit del vespre els nervis estaven a l’ordre del dia entre els membres de l’organització. Encara no s’havia obert i ja hi havia un parell de desenes de persones a fora del recinte, esperant per agafar lloc per veure al grup estrella de l’última edició del Sa Costa Barrakes. A més, un molest plugim havia fet endarrerir les proves de so i es patia per la celebració dels concerts. A les nou del vespre, amb una hora de retard, es van obrir les portes del camp de futbol i una cinquantena de persones van córrer fins a les tanques per assegurar-se la primera fila durant els concerts. Poc abans dels focs el camp ja estava farcit de gent però no va ser fins dos quarts d’onze quan més de quatre mil persones omplien el recinte. Alguns seien a la sorra, altres aprofitaven per visitar les barrakes però tots esperaven el mateix: l’aparició dels MANEL a l’escenari.

i Benvolgut. Així doncs, els barcelonins van fer el que millor saben fer, és a dir, tocar les seves cançons amb un so perfecte i poc més. No va ser un espectacle ni va haver un feeling especial amb el públic, doncs, com ells mateixos reconeixien després del concert, són un grup per tocar a sales petites o auditoris, un grup per fer concerts íntims i gaudir de la tranquil·litat de les seves composicions. Tot i això, van marxar molt satisfets i sorpresos per la quantitat de gent que es va congregar al camp de futbol per veure’ls.

Manel

Finalment, amb una mica de retard segons l’hora prevista, en Guillem, l’Arnau, en Martí i en Roger, van saludar al públic de Blanes i van començar el repàs al seu repertori amb la cançó titulada El Miquel i l’Olga tornen. Poc després d’aquest moment, s’enregistrava el ple absolut del recinte ja que s’havia arribat a l’aforament màxim permès, 5200 persones. Tot i això, el continu “entrar i sortir” que normalment hi ha a Barrakes va fer que en pocs moments s’hagués de negar l’entrada al camp. Els Manel van oferir un concert de prop més d’hora i dos quarts, en el que no van faltar dues de les composicions més estimades pels seus fans: Aniversari

els cinquanta minuts dels que havien de ser els teloners en un gran èxit. Per acabar la nit, sobre un quart de tres apareixien a l’escenari els tres components de ELS CATARRES, grup provinent d’Aiguafreda que s’ha fet famós gràcies a les xarxes socials i, sobretot a la seva cançó estrella Jenifer. Amb una proposta festiva marcada pels ritmes folk, Els Catarres van fer les delícies del públic present, gràcies a cançons com La Festa Major d’Aigruafreda o La noia de la Plaça. Però els assistents tenien clar quina era la cançó que volien escoltar i, en el moment en què l’Èric va entonar el primer “Jo que sóc més català”, el públic va llançar-se a cantar, esperant poder cridar “Oh Jenifer” en el moment oportú. I tal va ser l’èxit d’aquesta cançó, que el públic no va deixar marxar al grup fins aconseguir una segona interpretació de la història d’amor entre el noi català i la choni de Castefa.

El llistó havia quedat molt alt amb els barcelonins, però els locals WEDNESDAY LIPS no es van deixar intimidar i van sortir a l’escenari decidits a convèncer al públic, que encara era molt nombrós, per a que es quedés. I, la brillant veu de la Mònica ho va aconseguir. La barreja de pop i folk que van oferir els Wednesday Lips va animar a un públic que sortia, poc a poc, de la dolça letargia provocada pel grup anterior. Així, la formació va anar desgranant les cançons del seu disc Season 1: Songs to spend a Sunday morning walking in the forest, un àlbum ple de delicadesa. La combinació entre les composicions pròpies i les versions escollides va fer que el públic no deixés d’estar atent i van convertir

Els Catarres

Una gran vetllada, en general, marcada per la qualitat dels grups i per el civisme de tots els assistents. Una gran vetllada que s’acabaria convertint en la última nit de la història del Festival en el Camp Municipal dels Pins ja que, al dia següent, la pluja no va donar treva i els concerts de ELECTRIC FLY KILLERS, UGE i O’FUNK’ILLO es van haver de suspendre davant la impotència i tristesa de tots els membres de l’ Associació. D’aquesta manera doncs, va acabar l’etapa del Festival al barri dels Pins i, a partir de setembre, toca treballar per buscar una nova ubicació.

UGE

EFK

O’Funk’Illo

Entrevista Protecció Civil Un esdeveniment com el Festival Sa Costa Barrakes ha de complir amb una sèrie de garanties de seguretat. Per aquest motiu, parlem amb el cap de Protecció Civil de Blanes, en Josep Lluís Pouy, que ens rep en el seu despatx ple de muntanyes de paper disposat a explicar-nos quina és la seva tasca en aquest festival. 1. Quines són les tasques que realitza el seu departament durant les Barrakes? La nostra tasca principal és vetllar per la realització del festival amb total seguretat per les persones que hi participen (barrakistes, públic, músics, etc) i, en un segon terme, per la dels seus bèns. Així, la nostra feina és, sobretot, preventiva. 2. I quina és aquesta tasca preventiva que realitzeu? El més important és la redacció del Pla d’Emergència, que és un protocol que marca com ha de ser l’actuació davant de les situacions de risc que es poden donar en el festival i com s’ha d’evitar arribar a aquestes situacions de risc. Per tant, el que es fa es valorar les diferents situacions que ens poden provocar problemes i intentar pal·liar-les. 3. Com per exemple...? Josep Lluís Pouy, cap de Protecció Civil

Doncs tenim, per exemple, el risc d’incendi, d’accidents, risc elèctric, risc de cremades, risc de canvi de conducta de les persones per l’alcohol... tot això mirem de tenir-ho el més controlat possible. I el com és posant extintors de pols pels focs i de CO2 pel risc elèctric,

dotar el festival de dos equips sanitaris formats de una ambulància que disposa de suport vital avançat a l’interior del recinte i una altra de suport vital bàsic que està a fora i serveix pels casos on siguin necessaris els primers auxilis o d’ambulància llançadora si tenim algun problema més greu.

nits, com a mínim fins les 3, per una banda per fer complir el pla i per l’altra per donar recolzament a l’organització.

4. Un dels problemes principals a tots els esdeveniments d’aquestes característiques és l’aforament. Com es calcula i es controla quina quantitat de gent pot haver dins del camp de futbol?

Darrere nostre hi ha els Bombers, la Policia Local, els Mossos i també el 061, per si passa quelcom. Gràcies a les reunions prèvies que fem entre nosaltres i amb la resta d’agents implicats durant les Barrakes, tothom sap on ens pot trobar i quin és el camí que cal seguir si passa qualsevol cosa.

L’aforament disponible es calcula, bàsicament, amb l’espai lliure que hi ha dins d’un recinte. Fa anys, quan es va decidir posar les Barrakes al camp de futbol, es va haver de fer una adaptació de l’espai que va comportar posar-hi més portes i aixecar o tirar al terra alguna de les parets. Per calcular quantes persones poden haver-hi s’ha de tenir en compte també el número de portes d’emergència i l’amplada que fan aquestes. Així, segons els metres quadrats útils i les sortides, actualment tenim un aforament d¡unes 5243 persones.

6. Teniu el suport d’altres departaments durant aquests dies? Com us coordineu?

7. Cal tenir en compte l’estil musical de cada nit en el moment d’elaborar el pla d’emergència? Si clar! No és el mateix un grup de punk que un de pop, evidentment. La tipologia de grups fa subjacent el fet d’haver-te de preocupar més per un dia que per un altra. Hi ha certs estils que són més susceptibles de portar gent propensa a barallar-se o a beure més...i si, això, ha de quedar plasmat en el paper també.

5. Així doncs, la vostra tasca durant el festival quina és, si ja s’ha redactat el pla d’emergència amb anterioritat?

8. I després de Barrakes, què?

M’agradaria destacar que una de les característiques principals dels plans d’emergència és que eliminen la improvisació. Marquen els protocols que cal seguir segons cada situació de risc i això implica que davant d’una situació determinada, tothom ja sap com ha d’actuar. Tot i això, durant els dies de Barrakes fem acte de presència totes les

Un cop ha acabat l’esdeveniment cal redactar un informe, conjuntament amb altres àrees de l’ajuntament com medi ambient, policia local, serveis jurídics, entre d’altres, per valorar com ha anat l’edició. Aquest any, per exemple es va haver de prendre la decisió d’anular l’últim dia i això té unes repercussions a nivell d’assegurances, per exemple. Llavors, hem de redactar un informe

que expliqui bé quins van ser els motius de l’anulació i quines raons de seguretat van fer que prenguéssim la decisió de cancel·lar els concerts. 9. Què opines de les mesures que s’han pres aquest any per disminuir la molèstia dels veïns? Crec que el fet de controlar els decibels ha estat un encert, s’ha aconseguit baixar el volum del so un 8% gràcies a això i hem passat dels 110dB (màxim permès per llei) als 100dB. A més, tinc constància de què va ser així totes les nits així que crec que hi ha hagut bona voluntat amb aquest tema. Una altra de les coses que ha millorat la convivència entre els veïns i el festival ha estat el fet de netejar abans els carrers. Crec que tot plegat ha estat molt positiu.

les infraestructures. La capacitat d’evacuació i d’aforament ha de ser igual o, inclús, superior a la del camp de futbol. I, clarament ha de molestar el mínim possible a la resta de la societat civil. Per totes aquestes condicions, hi havia discrepància amb els espais últims que s’havien proposat. De totes maneres, a partir de setembre ens tornarem a reunir tots per trobar aquest lloc adient que necessitem per posar les Barrakes el proper any.

10. Ara toca buscar un nou espai per l’edició 2012. Què ha de tenir aquest nou espai per tenir el teu vist-i-plau? Ha de tenir les mateixes condicions de seguretat o, evidentment, tenir-les millor. Ha de ser un espai proper a la població i que s’hagi d’adaptar el mínim possible. Ha de ser accessible, ja que han de poder arribar-hi bé tant els bombers, com els tràilers que porten

Tècnics de Protecció Civil i de l’Ajuntament 24

Parlen els barrakistes! Hem volgut saber l’opinió i l’experiència de dues de les dotze entitats que participen al Sa Costa Barrakes. Recordem que les associacions que aquest any han posat barraka al festival han estat el Club Bàsquet Blanes, les JERC, l’Esbart Joaquim Ruyra, el col·lectiu Blanda Skate, l’Associació de Barrakes de Blanes, la Colla de Diables Sa Forcanera, l’Associació Sóc de Cuba, soy Popular; la Penya Madridista de Blanes i els tres clubs de futbol que participen cada any: el Ca La Guidó, l’Obispado i el Quatre Vents. Com era una mica difícil, per manca d’espai, entrevistar a tots els participants, hem triat dues entitats perquè ens expliquin breument per què participen a Barrakes. Gertrudis Brooks

La primera entitat amb la que hem parlat ha estat l’Associació Sóc de Cuba, Soy Popular. La presidenta de l’entitat, la Gertrudis Brooks, respon a les nostres preguntes en una terrassa d’una coneguda cafeteria blanenca: 1. Què és exactament l’associació “Sóc de Cuba, soy Popular”? La asociación nació hace 4 años y la idea era que sirviera de punto de encuentro entre cubanos nativos y cubanos de corazón, que serian aquellos que se identifican con nuestra cultura y nuestros valores. Nuestro objetivo es cultural, queremos dar a conocer nuestras tradiciones y, además cooperar con los cubanos residentes aquí y los que viven en la isla. Nos reunimos dos veces al mes para ponernos al día sobre temas sociales y política migratoria. De esta forma podemos ofrecer asesoramiento a los que nos piden ayuda. También somos miembros del PLACI (Plan Local de Participación y Cohesión Social) y siempre participamos en la quincena intercultural en la que hacemos una demostración de nuestra cultura a través del baile y de la muestra gastronómica. 2. Què em pots explicar de la vostra experiència a Barrakes? Hace tres años que decidimos participar porque era una manera de publicitar la asociación y promocionar nuestros productos. En este tiempo, nuestro mojito se ha transformado en uno de los productos estrella del festival y es muy reclamado por el público. El secreto es que el producto es propio, lo hacemos con un ron importado desde Cuba. Participar en estas actividades a supuesto que la gente nos conozca y cuente con nosotros para otros ámbitos de la participación ciudadana. Nos hemos consolidado en la población y

nuestra participación en el festival hace llegar un mensaje de integración social a la población autóctona. Ese mensaje llega a un tipo de público muy diverso ya que por nuestra barraka pasan personas de todo tipo. Nuestra idea es, además, ampliar la gama de productos que ofrecemos y para la próxima edición nos gustaría hacer comida cubana y venderla, igual que las otras barrakes hacen sus bocadillos. A parte, participar en este evento nos proporciona financiación para todo el año, ya que es nuestra única fuente de ingresos anual. 3. Quins són els vostres projectes futurs? Nos gustaría formar el club de amigos intercultural, que consiste en hermanar jóvenes de aquí con jóvenes cubanos para intercambiar criterios, ideas y cultura ya sea vía email o por correspondencia ordinaria. También nos gustaría empezar a colaborar con otras asociaciones para hacer actividades juntos y tenemos en la cabeza una serie de talleres culinarios para aprender a hacer cócteles como el mojito y el daikiri. Cualquiera que quiera contactar con nosotros puede mandarnos un email aquí: socdecubablanes@hotmail.com o llamar al 696.35.41.15

Una altra de les entitats amb les que hem contactat ha estat la Colla de Diables Sa Forcanera, ja que ha estat una de les protagonistes de la Festa Major gràcies al retorn del Correfoc a les nostres festes després de 4 anys d’absència. En Marc Llavayol contesta a les nostres preguntes via email: 1- Sou una entitat força coneguda a la nostra vila, però per si hi ha algun despistat... pots fer cinc cèntims sobre vosaltres? La Colla de Diables SaForcanera de Blanes està formada per un grup de joves que estimem la cultura del foc i que des de fa anys treballem per poder fer correfocs, batucades, espectacles pirotècnics, cerca tasques i col·laboracions amb altres entitats, per permetre que segueixi encesa la tradició dels diables i es promogui la implicació dels ciutadans en activitats populars voluntàries que enriqueixen al poble social i culturalment.

2- Què suposa per la Colla el fet de participar a Barrakes? El fet de participar a Barrakes ens suposa una font d’ingressos que ens permet planificar l’any i decidir les actuacions que volem fer i com volem que siguin, deixant de banda els límits econòmics de les empreses que ens contractin. Tenim unes despeses en material de percussió, en la reparació del bestiari, forques i masses, trajos anuals i l’assegurança que no cobriríem si no féssim extrajobs com les Barrakes. Per altre banda, la barraka es una forma més de donar-nos a conèixer amb la gent i de treballar conjuntament amb altres entitats.

3- Com us organitzeu per participar a Barrakes, tenint en compte que molts de vosaltres sou joves i treballeu a l’estiu? Quan a la assemblea de la colla vam decidir que aquest any tornàvem a fer barraka, es va crear una comissió de organització i gestió de les barrakes. Llavors vam dividir les nits en torns cadascun amb un responsable i el conjunt de membres de la colla es va anar apuntant als torns que podien.

4- Com valoreu la participació d’aquest any? Feia un parell d’anys que la colla no feia barraka i quan vam decidir tornar-la a fer ens vam marcar uns objectius la majoria dels quals s’han assolit. El fet que l’última nit plogués ens va perjudicar, però la nit del dilluns va ser molt forta i ens va compensar. Estem contents i amb ganes de poder montar la barraka un any més.

Agraïments

L’Associació Sa Costa Barrakes vol agrair als patrocinadors la confiança que han dipositat en nosaltres per l’edició d’aquest any. També, volem agrair de nou la participació de tots els grups que han renunciat al seu caixet per tocar en el festival. Tampoc ens agradaria oblidar-nos d’agrair als veïns dels Pins, un cop més, la paciència per aguantar-nos durant un any més després de tot el que han viscut prèviament a la realització del festival. I, per acabar, gràcies a totes aquelles entitats que confien en nosaltres any rere any i segueixen apostant per posar barraka. Sense tots ells això no seria possible, I sense vosaltres, totes aquelles persones que passeu en algun moment pel festival, tampoc. Així que gràcies. A tots i totes.

CONTACTE: sacostabarrakes@hotmail.com FACEBOOK 609. 876.144