LA SALA EDISON, EL CENTRE DE FIGUERES Renovació de la Sala Edison, al centre de Figueres, en un Centre de la Cultura Contemporània.
JULI SANJUAN PALMA
Projecte Final de Grau en Arquitectura · Setembre 2015 · Universitat de Girona
“La supervivència efectiva d’un edifici o d’un conjunt protegit depèn, en gran mesura, de la supervivència ambiental i funcional del seu teixit urbà. Hi ha un lligam indestriable entre la restauració de l’arquitectura, les operacions transformadores de l’espai públic i la revitalització funcional del centre històric, única garantia a llarg termini de la conservació del patrimoni de la ciutat.” Joan Falgueras Font. Arquitecte i historiador. Ruta de Patrimoni del centre Històric de Figueres (Ajuntament de Figueres)
PRESENTACIÓ 9 FIGUERES, LA PORTA DE CATALUNYA
11
CONTEXTUALITZACIÓ URBANA 17
Figueres, Alt Empordà
Paràmetres municipals
Figueres, Ciutat Cultural
EL MODERNISME CATALÀ A FIGUERES, JOSEP AZEMAR
L’arquitecte i l’arquitectura
Obres destacades
Altres obres del modernismes catlà a Figueres
45
LA SALA EDISON, CAN CUSÍ 57
1904 - 1984
1984 - Actualitat
Plànols estat actual SALA EDISON, EL CENTRE DE FIGUERES
Definició
Criteris d’implantació
81
Programa
La Sala Edison, el Centre Cultural Contemporàni de Figueres
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE DE NOVA CONSTRUCCIÓ
121
Estructura
Materialitat i detalls constructius
Instal·lacions BIBLIOGRAFIA 157 AGRAÏMENTS 159 Orquestra Costa Brava al saló dels miralls, Sala Edison. Any: 1956 Font:http://www.orquestracostabrava.com/
“Ahir els coloms eren els únics habitants que paraven el Sol als balcons del carrer i la imatge hauria estat bella si el balcó no hagués format part d’un façana que fa vergonya de veure. [...] La Sala Edison va néixer en un moments de gran activitat cultural, la gent anava al cinema, als balls, al teatre, i això va fer que nasquessin i visquessin projectes com aquest. La crisi dels cinemes de poble va fer que morissin i l’arribada del cinema per altres conductes no la fa rendible com a sala d’exhibició. Però si la ciutat de Figueres vol superar el repte de convertir-se en una ciutat atraient per a la diversió no pot deixar perdre un marc ideal com podria ser la Sala Edison.” “Decadent Sala Edison”, Presència (suplement del Punt). J.Falgà, febrer 1989. Foto: Àlex Cervera
PRESENTACIÓ
9
La Sala Edison construïda l’any 1905 en ple centre de Figueres
El projecte consta de dues parts diferenciades: una part de
(a pocs metres de la Rambla i amb tot un interior d’illa que en
contextualització i anàlisi i una altre que és el projecte i l’estudi
formava el jardí d’aquesta) gràcies a l’arquitecte Josep Azemar
de les preexistències.
va estar en funcionament fins l’any 1984 que va tancar les seves portes.
La primera part tracta sobre la ciutat on s’ubica (Figueres) i estudia els factors que intervindran a la realització del projecte
El projecte té com a objectiu, 31 anys més tard, que la Sala
des d’una gran escala (l’Alt Empordà) fins a una escala més
Edison pugui tornar a obrir al públic i ser la sala d’espectacles
petita (terreny del projecte) passant pels anàlisis de Figueres i
que era, junt amb les diverses sales polivalents que en forma-
el centre de la ciutat. A més, en aquesta primera part també
ven l’equipament cultural. Però aquest cop, renovat al segle
s’estudia com a context històric del projecte, l’època en que
XXI. Per aconseguir-ho, es pretén ampliar el seu programa per
l’edifici preexistent va ser construït (modernisme català) i els
fer un Centre de la Cultura Contemporània a Figueres (CCCF)
diferents canvis que ha patit al llarg de la seva història fins a
on artistes professionals (i no professionals) tinguin les eines
esdevenir un edifici en un estat precari (quasi bé ruïnós) però al
necessàries per poder pensar, crear i finalment exposar la se-
mateix temps protegit pel catàleg de l’Ajuntament de Figueres.
ves obres.
I la segona part del projecte es pot dividir en dos nous subapartats: l’estudi de l’edifici preexistent a l’actualitat. I per
Per aconseguir un CCCF es seguiran una sèrie de requisits:
altre banda, el que seria el projecte bàsic de rehabilitació de
- Revitalitzar la funció pública de la cultura com un bé de pri-
l’antiga Sala Edison i el desenvolupament del projecte nova
mera necessitat.
construcció de la resta de programa per aconseguir aquest
- Repensar les noves àgores on es debaten el present i el futur
nou equipament cultural.
de la societat civil. - Facilitar la contaminació entre disciplines artístiques. - Atendre les necessitats culturals dels nous públics i les noves
La finalitat del treball és trobar una proposta de renovació i
comunitats creatives.
ampliació (coherent amb l’edifici preexistent) a partir dels
- Imaginar un ambient multisensorial on poder viure-hi.
anàlisis i objectius estudiats.
FIGUERES, LA PORTA DE CATALUNYA
13
Figueres, capital de l’Alt Empordà.
Catalunya. Punt de connexió amb Europa.
Figueres està situada a l’extrem nord-oriental de Catalunya a
seus més de tres quilòmetres de perímetre, la converteixen en
la comarca de l’Alt Empordà. Amb una població de 45.000 ha-
una de les majors d’Europa. El casc històric de Figueres queda
bitants, és la ciutat més important de les properes a la frontera
delimitat per vestigis de la seva antiga muralla, aixecada en
amb França, i articula un important node de comunicacions
l’Edat Mitjana per defensar la vila. D’època medieval es con-
que la converteixen en la porta d’entrada i punt de parada
serven bells racons com la plaça de l’Ajuntament, remodelada
obligada de viatgers i turistes que entren i surten de l’Estat.
en estil neoclàssic i on s’alça l’edifici consistorial, o l’entorn del carrer Magre, on s’ubicava l’antiga jueria.
La ciutat compta amb un important patrimoni monumental en el qual destaquen les seves velles muralles medievals i el cas-
La Rambla és principal passeig i autèntic eix vertebrador de
tell de Sant Ferran, així com abundants mostres d’arquitectura
la ciutat. Aquesta animada via comercial concentra els més
modernista i neoclàssica que apareixen disseminats per tot el
ambiciosos projectes arquitectònics dels segles XIX i XX, im-
centre de la ciutat. Als molts atractius que té Figueres, s’uneix
pulsats en la seva majoria per la puixant burgesia local de lla-
la seva privilegiada situació, el que permetrà descobrir les be-
vors. Cal destacar la gran profusió d’edificis modernistes, com
lles localitats de la Costa Brava. Als afores, domina la ciutat
la Casa Cusí, la Casa Puig-Soler o la Casa Salleras, i d’estil
sobre un turó el castell de Sant Ferran, fortalesa que va ser
neoclàssic, entre els quals cal esmentar la Casa Bonaterra, la
construïda al segle XVIII. Les seves colossals dimensions, i els
Casa del Cafè Progrés i la Casa Polideseia.
La Rambla, Figueres.
15
Situada al centre d’una extensa planura fluvial, Figueres és la capital de la comarca de l’Alt Empordà, el seu centre econòmic i sociocultural. La vocació turística de la comarca converteix Figueres en el centre neuràlgic de la Costa Brava, una de les zones turístiques més importants de Catalunya. La seva posició geogràfica i estratègica la converteixen en un important centre de comunicacions dotat d’una gran accessibilitat on el viatger pot arribar directament per carretera o bé en tren. Per carretera a partir de l’AP-7, N-II o N-260 procedent de Portbou i en tren amb la línia internacional Barcelona-Portbou/Cervera on l’estació està ubicada al centre de la ciutat o bé directe a través de l’AVE (Tren d’Alta Velocitat) de Barcelona, Madrid i altres principals ciutats espanyoles i europees. Figueres com a centre sociocultural important dins de Catalunya destaca per nombroses fires, festes i festivals que es porten a terme durant l’any. A més, consta de 5 museus (Museu de l’Electricitat, Museu de la Tècnica de l’Empordà, Museu de l’Empordà, Museu del Joguet de Catalunya i el Teatre-Museu Dalí) que porten a la ciutat, junt amb el castell de Sant Ferran, prop d’un milió i mig de turistes anuals. D’aquests visitants, més d’un 92% són gràcies al Teatre-Museu Dalí. El Teatre-Museu forma part dels 10 museus més visitats en tot l’Estat Espanyol.
Cua per a l’accés al Teatre-Museu Dalí. Carrer Sant Pere, Figueres.
CONTEXTUALITZACIÓ URBANA
FIGUERES, CAPITAL DE L’ALT EMPORDÀ
19
Figueres com a centre sociocultural important dins de Cata-
Tots aquests turistes troben el confort necessari a Figueres per
lunya destaca per nombroses fires, festes i festivals que es
la seva posició geogràfica ja que l’Alt empordà és aprop del
porten a terme durant l’any. A més, consta de 5 museus que
mar (Costa Brava) i aprop de la muntanya (Pre Pirineu). Com
porten a la ciutat, junt amb el castell de Sant Ferran, prop d’un
es pot observar a l’esquema superior la seva localització estra-
milió i mig de turistes anuals. D’aquests visitants, més d’un
tègica ja era sabuda per grecs i romans.
92% són gràcies al Teatre-Museu Dalí. El Teatre-Museu forma
Així doncs, l’Alt Empordà dóna una gran diversitat turística i
part dels 10 museus més visitats en tot l’Estat Espanyol.
cultural als visitants d’aquesta regió del nord de Catalunya.
UBICACIÓ DEL PROJECTE: FIGUERES
21
EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES. ZONIFICACIÓ DEL PROJECTE: DEFINICIÓ DEL SECTOR CENTRAL (CENTRE HISTÒRIC)
23
S. XVIII (2.000 habitants - 1700)
S. XIX (11.000 habitants - 1850)
A partir del Tractat dels Pirineus del segle XVII Figueres va es-
A finals del segle se li concedeix el títol de ciutat. A partir de
devenir la primera població important d’entrada en terres ca-
llavors, es dóna una gran embranzida urbanística com el cobri-
talanes.
ment de la riera que formà la Rambla o l’arribada del ferrocarril (amb un traçat diferent pensat a principis de segle).
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE FIGUERES
25
S. XX (17.000 habitants - 1950)
S. XXI (45.000 habitants - 2014)
En arquitectura civil podem trobar pels carrers de Figueres tota
Urbanísticament, en els darrers anys, s’han creat noves in-
mena d’estils arquitectònics; Barroc, Neoclàssic i Modernista.
fraestructures com el clos de fires amb una gran zona indus-
Això ens demostra que la ciutat no es va quedar fora dels dife-
trial i la ciutat s’ha eixamplat en diverses direccions.
rents corrents artístics europeus..
USOS DEL SÒL DE L’ÀREA PRINCIPAL D’INFLUÈNCIA URBANA I DEL CENTRE DE FIGUERES
27
AREES RESIDENCIALS DE L’ÀREA PRINCIPAL D’INFLUÈNCIA URBANA I DEL CENTRE DE FIGUERES
29
INFRAESTRUCTURA VIARIA DE L’ÀREA PRINCIPAL D’INFLUÈNCIA URBANA I DEL CENTRE DE FIGUERES
31
ESPAIS VERDS - ESPAIS LLIURES DEL CENTRE DE FIGUERES
33
PRINCIPALS SERVEIS TURÍSTICS DEL CENTRE DE FIGUERES
35
EQUIPAMENTS SOCIOCULTURALS DEL CENTRE DE FIGUERES
37
Teatre-Museu Dalí El Teatre-Museu Dalí, l’objecte surrealista més gran del món, inaugurat el 1974, ocupa l’edifici de l’antic Teatre Municipal, construcció del segle XIX, parcialment destruït a la fi de la Guerra Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí va decidir crear el seu museu. El Teatre-Museu forma part del triangle dalinià empordanès junt amb el Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat, tots gestionats per la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Museu del Joguet de Catalunya El Museu del Joguet de Catalunya a Figueres va ser inaugurat l’any 1982 a la Rambla de Figueres. La rehabilitació i adequació van permetre triplicar l’espai inicial del Museu, reobert el 12 de desembre de 1998. La visita de la col·lecció pot tenir diverses lectures: la nostàlgica a través dels joguets dels nostres avis i àvies i la de l’observació, amb la qual resseguim els avenços científics i tècnics de cada moment que han incidit en el disseny dels jocs i els joguets, de la mateixa manera que ho han fet i ho continuen fent els esdeveniments històrics i els moviments artístics.
Museu de l’Empordà El Museu de l’Empordà posseeix una de les col·leccions d’art més destacades de la comarca. Creat l’any 1946, es va iniciar a partir de les donacions i els llegats de personatges il·lustres i figuerencs i dels dipòsits del Museu del Prado de Madrid. L’any 1971 es construeix l’edifici actual i al 1998 es renova l’exposició permanent. El Museu ofereix al públic una lectura històrica de les seves col·leccions i una obertura en matèria d’art contemporani. A més, és una institució multidisciplinària dirigida a la recerca, conservació i difusió del patrimoni cultural, local i comarcal, que presenta exposicions i activitats, amb especial dedicació a la creació artística contemporània.
Casa Empordà (antic Escorxador de Figueres) Construït de nova planta l’any 1902 per l’arquitecte Josep Azemar, els espais interiors de l’antic Escorxador de Figueres estan dotats d’una gran senzillesa i funcionalitat. Des del 2013 l’antic edifici es va sotmetre a una rehabilitació parcial de l’edifici per acollir l’actual Casa Empordà. Actualment en els espais interiors s’hi organitzen actes i activitats culturals mentre no es licita i comença la segona fase de rehabilitació (habilitar el primer pis; càmeres frigorífiques, i la instal·lació de l’oficina de turisme).
EQUIPAMENTS SOCIOCULTURALS DEL CENTRE DE FIGUERES
39
Teatre Municipal ‘El Jardí’ El cine teatre Jardí és un edifici d’estil noucentista construït l’any 1914 per l’arquitecte Llorenç Ros i Costa i catalogat com a monument del municipi de Figueres inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Teatre Municipal ‘El Jardí’, amb capacitat per a 941 espectadors, és un modern i funcional equipament cultural que acull una variada programació de teatre, música, dansa, circ i altres disciplines artístiques.
Plaça Catalunya Inaugurada l’any 1994, la plaça Catalunya rep setmanalment el mercat de queviures, juntament amb la plaça del Gra. L’aspecte de la plaça Catalunya canvia radicalment quan el 2011 s’inauguren les obres de remodelació amb la instal·lació d’una innovadora coberta fotovoltaica de l’arquitecte Rafael Cáceres. La nova estructura s’ha convertit en poc temps en un nova icona de la ciutat i un espai d’obligada visita. Actualment, a més del mercat setmanal, l’edifici permet tenir al centre de la ciutat un equipament sociocultural a l’aire lliure però cobert on s’hi organitzen fires, festivals, espectacles i concerts.
Casino Menestral Figuerenc L’edifici d’estil eclèctic va ser projectat l’any 1904, probablement per l’arquitecte Josep Bori, per esdevenir la seu de la Societat Casino Menestral Figuerenc (societat fundada l’any 1856 per tal de fomentar les relacions entre la classe mitja i difondre les idees de la il·lustració entre els seus associats). Mantenint les seves arrels, el Casino Menestral ha esdevingut una veritable Casa de Cultura de la ciutat sense perdre el caràcter de societat privada amb vocació de servei públic. En l’actualitat és un dels ateneus més antics de Catalunya en ple funcionament. L’any 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.
La Sala Edison, el Centre de Figueres L’explicació del nou centre de la cultura contemporània de Figueres i el desenvolupament del projecte es troba en els següents apartats d’aquest treball
EQUIPAMENTS SOCIOCULTURALS DEL CENTRE DE FIGUERES
41
Un cop realitzats aquests esquemes d’anàlisi es veu que Figueres gaudeix d’una situació privilegiada de la principal via de comunicació que va de Barcelona al Rosselló (França), i de la ruta que condueix de la costa empordanesa a l’interior del Pirineu. Aquesta situació l’ha convertit, des de sempre, en un punt de trobada i aturada de viatgers, artesans i comerciants de tota mena. L’atractiu comercial de Figueres és gran, sobretot per a la comarca de l’Alt Empordà, que hi ha trobat un centre proveïdor de tots els serveis necessaris, però també per a altres zones pròximes. Tot i que aquest atractiu s’ha matisat darrerament, amb l’auge d’altres localitats i la competència de Girona i Olot, Figueres continua sent un reclam setmanal important per a la seva comarca. Actualment, el principal sector econòmic de Figueres és el sector terciari. La restauració, l’alimentació i tots els comerços i serveis que ofereix la ciutat hi representen gaire bé un 90% de l’activitat econòmica. El sector comercial, tradicionalment de petites superfícies, s’ha renovat i modernitzat en els darrers anys. El desenvolupament del turisme ha afavorit la ciutat i Figueres a sabut donar una resposta cultural diversa que en gaudeixen els turistes a més dels figuerencs i empordanesos. Quasi bimensualment, es produeixen diverses fires i mercats que es duen a terme al centre de Figueres i també diferents festivals (exposats a continuació) que poc a poc es van consolidant. Els principals Festivals que es porten a terme anualment a Figueres són el següents: Festival Internacional de Circ Ciutat de Figueres (entre febrer i març) La ciutat acull aquest festival internacional amb atraccions i companyies mai vistes en els circs europeus, amb prop d’un centenar d’artistes d’una quinzena de països. Festival Còmic (principis de maig) El festival Còmic reafirma la capacitat natural dels empordanesos de prendre’s la vida amb bon humor. Es celebra des del 2008 coincidint amb les Fires i Festes de la Santa Creu i reuneix humoristes internacionals i locals. Festival Acústica (entre finals d’agost i principis de setembre) Aquest festival de referència dins el panorama musical català programa prop d’una cinquantena d’actuacions a diferents escenaris a l’entorn del Museu Dalí. Festival Ingràvid (mitjans d’octubre) Ingràvid és un festival que produeix i difon treballs d’arts visuals i afins, principalment interactius i que vinculen la creació contemporània, de risc, amb la societat. Les peces es mostren principalment a l’espai públic. Mostra de Cinema de Muntanya i Aventura (durant el mes de novembre) El Centre Excursionista Empordanès organitza aquesta mostra des de l’any 2002 amb projeccions i xerrades amb directors i esportistes. Un punt de trobada pels amants del muntanyisme i l’aventura.
Públic entregat a un concert del Festival Acústica a la Rambla de Figueres.
FIGUERES, CIUTAT CULTURAL
43
Detall faรงana Casa Puig-Soler, Rambla - 27 (1901). Arquitecte Josep Azemar
EL MODERNISME CATALÀ A FIGUERES, JOSEP AZEMAR
EL MODERNISME CATALÀ A finals del segle XIX, producte de la industrialització, a tota Europa hi havia un debat intel·lectual respecte a mantenir les idees academicistes clàssiques (que havien tingut al Neoclassicisme el darrer exponent), i aquelles que incidien en una modernitat innovadora, experimental i agosarada paral·lela a l’economia industrial i l’aprofitament de nous materials. El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes de final del XIX i principi del XX van esforçar-se per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d’uns 30 anys, aproximadament entre 1885 i 1920. Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l’ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes van construir, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d’una Catalunya moderna. Encara que és part d’un corrent general que sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat. A Catalunya, el procés es va veure accentuat per tres aspectes més: la Renaixença (1833 - 1880), la necessitat evolutiva de regeneració social i política, i l’ampliació urbanística de moltes ciutats catalanes. Les premisses amb les quals sorgeix el moviment a Catalunya són clarament definides en el text de Lluís Domènech i Monta-
«La paraula final sobre tota conversació d’arquitectura, la qüestió capital de tota crítica, es mou sense voler al voltant d’una idea, la d’una moderna arquitectura nacional.»
ner (1849-1923) En busca de una arquitectura nacional, publicat el 1878 a la revista La Renaixensa.
— Domènech i Montaner, La Renaixensa (1878)
47
El modernisme va arribar a la ciutat de Figueres de la mà de l’arquitecte.
EL MODERNISME CATALÀ DE JOSEP AZEMAR (Enric Tubert i Canada, Historiador d’Art) Nascut el 1862, Josep Azemar i Pont va obtenir el títol d’arqui-
quitectes gairebé anònims però sovint responsables de la
tecte als 25 anys, el 1887 per l’Escola Provincial d’Arquitectu-
imatge moderna de barris sencers de moltes ciutats catalanes.
ra de Barcelona amb un planter de professor ideològicament molt coherent ja que per una banda adopten mètodes cientí-
Realitzada durant 27 anys de vida professional, l’arquitectu-
fics i moderns i per altra rebutgen la tradició clàssica i qualse-
ra d’Azemar cau de ple dins el corrent més racionalista del
vol imitació estilística mancada de contingut.
modernisme i el centenar de projectes (mostrats a la següent
Els seus primers passos com a arquitecte els dóna quan tam-
pàgina) realitzats a la ciutat de Figueres (d’on en va ser arqui-
bé comença a tenir ressò aquest fenomen d’àmbit internacio-
tecte municipal a partir el 1889) i altres obres a Barcelona i
nal anomenat: Modernisme.
arreu de la província de Girona, han permès que historiadors
[...] Arquitectes contemporanis a Josep Azemar porten el llen-
hagin pogut fer un anàlisi clar de la seva trajectòria.
guatge modernista arreu del país. Val a dir, també, que molts arquitectes de “segona fila” han estat eclipsats per l’especta-
Tot i que els primers encàrrecs es veu el pes d’un cert eclecti-
cularitat de les obres dels grans genis creadors de grans pro-
cisme, aquest mai no és massa espectacular, i ben aviat el seu
jectes.
llenguatge es depura, tendeix a usar elements amb unes es-
És en aquest context on l’obra d’Azemar esdevé un extraordi-
tructures molt simètriques i resol la seva interrelació amb una
nari exemple il·lustratiu de la coherència i el rigor amb els quals
sintaxi molt simple. Els elements constructius s’utilitzaran amb
assumeixen les exigències de la nova arquitectura aquests ar-
clar domini de la funcionalitat pel damunt del decorativisme.
49
< L’ortofoto de Figures mostra totes les obres que va contruïr Azemar. En negre es mostra les obres que encara es conserven i en vermell les que han desaparegut.
tectòniques en les quals si un valor sobresurt pel damunt dels altres és l’eficàcia social. Així en el seu repertori hi ha exemples magnífics de cases senyorívoles resoltes en un llenguatge historicista, neogòtic de gran dignitat com ara la casa Cusí i la casa Roger a Figueres. Enfront d’això és capaç de solucionar amb gran eficàcia petits projectes de cases obreres en els quals, no obstant això, no renuncia a utilitzar un llenguatge modernista molt depurat en el qual els elements d’origen historicista (merlets, etc) han sofert una forta depuració i agafen personalitat pròpia. Quan aquest repertori de formes s’apliqui a edificis de més volum i sovint cantoners és quan Azemar deixarà constància de la coherència i personalitat de la seva manera de fer. És però en els edificis destinats a un ús social on Azemar exhibeix les seves solucions més atrevides i innovadores, projectes d’edificis industrials com l’edifici Cusí, el magatzem de vins Ros o el forn Puigdevall; edificis escolar com la Salle de Figueres; altres edificis socials com la Cambra Agrícola, el cinema Edison o el cafè Esport, juntament amb edificis institucionals com l’escorxador municipal, la presó cel·lular de Figueres; donen tots ells una clara idea de l’abast de la seva producció com a condicionador de l’actual imatge de la ciutat de Figueres.
Solucions brillants i eficaces En allò que fa a l’ús dels materials Azemar aconsegueix efectes brillants i alhora molt eficaços. Materials tradicionals com el maó vist, la ceràmica vidriada, el ferro forjat o la fusta són utilitzats ara amb gran modernitat i es combinen amb altres més nous com ara el ferro colat. L’enorme cura que Azemar posa en el disseny de petits complements com les tanques, les portes, etc. el fa un clar exponent d’aquella preocupació heretada de moviments com el d’Arts & Grafts anglès. Acceptant de ple el condicionament que suposa el poder adquisitiu del client i la destinació utilitària de cada projecte, Azemar ofereix un enorme ventall de tipologies i solucions arquitec
Les obres finals d’Azemar deixen notar una inevitable tendència cap al noucentisme que s’insinuava en alguns elements del cinema Edison i que es fa palès en obra com la casa Macau o la “Caja de Ahorros del Ampurdán” (on ara es troba el Museu de l’Empordà) allunyadíssimes de les solucions que molt esporàdicament li havien fet tastar també l’ús d’elements d’estil florista com ara els que es poden veure a la casa Salleras. De no haver mort d’accident l’any 1914 ben segur que Azemar hauria estat un exponent d’una activitat arquitectònica com la noucentista que cada vegada més tendeix a ser considerada simplement la fase final d’aquest fenomen d’ample abast que anomenem el Modernisme.
51
COMPOSICIÓ ARQUITECTÒNICA I SISTEMÀTICA CONSTRUCTIVA (Joan Falgueras i Font, Historiador i Arquitecte)
I d’una forma més complexa en l’edifici de l’Escorxador Municipal de 1903 i a la Casa Mas i Roger dels carrers Monturiol/ Palmera/Caamaño de 1910.
Un cop substituïts els usos tardo-medievals per la sistemàtica
Criteri del cos extrem destacat o torre.
neoclàssica dels mestres d’obres que va quedar reflectida nor-
Derivació asimètrica del principi anterior; consisteix en la sin-
mativament a les ordenances municipals, la pràctica construc-
gularitat d’un element vertical situat en un lateral de l’edifici
tiva i les solucions tipològiques emprades en els edifici projec-
en forma més o menys autònoma respecte del conjunt. Aquest
tats per Azemar, no es diferencien excessivament la tradició
recurs es troba força estès en l’arquitectura de l’època i en són
establerta al llarg dels segle XIX.
exemples entre d’altres, l’ampliació de la Casa Cusí a placeta
No obstant això, la recuperació que s’efectua a finals del se-
alta de la Rambla (1903).
gle passa a través de l’eclecticisme de totes les èpoques històriques (especialment del goticisme) introdueix recursos que
Criteri de Seriació.
diversifiquen i en algun casos fins i tot contradiuen la pràctica
Contràriament als criteris esmentats anteriorment Azemar uti-
anterior.
litza en algunes obres d’una dimensió longitudinal gran, la repetició gairebé indiferenciada d’un mòdul sense cap jerarquia
El conjunt de l’edifici
global. Correspon a edificis que no es caracteritzen per l’ús residencial: gran part del Col·legi La Salle (1907), la façana del
Interessa destacar al respecte de la concepció general del vo-
cinema Cusí al C. Sant Josep (1911).
lum dels edificis els següents criteris, que tot i ser descrits de
Les parts de l’edifici
forma separada, s’empren en la major part dels casos de forma interrelacionada i complexa:
Interessa destacar, al respecte del vocabulari arquitectònic, Cos central destacat.
l’autonomia que adquireixen les parts de l’edifici, especialment
Major significació de l’accés en planta baixa, de la balconada
les obertures i els seus emmarcaments, i el protagonisme que
en planta noble, o del remat de l’edifici. A més de la balconada
adquireixen els relleus i les textures, especialment en els sò-
vidriada o tribuna. (Casa Salleras de la Rambla o la Cambra
cols, plantes baixes, emmarcaments de forats i remats, a tra-
Agrícola)
vés de la invenció i recuperació de solucions constructives i ornamentals molt variades (totxos, ceràmiques vidriades, estucs
Cossos laterals destacats.
esgrafiats, ferros, forjats, etc.).
Accentua el protagonisme dels extrems de l’edifici tot avançant-los en planta o augmentant-los en alçada respecte
L’ofici i la representació
del cos central. Aquest procediment té una gran diversitat de precedents en l’arquitectura de l’època de Domènech i Munta-
Azemar construeix amb el repertori de criteris compositius i i
ner. Azemar l’utilitza en el front d’accés inacabat del col·legi de
vocabulari arquitectònic la imatge edificada d’una petita ca-
La Salle de 1907 i en els habitatges de l’edifici del Cinema Cusí
pital. La representació de les institucions i dels grups socials
en la Cantonada Carrer Sant Pau / Carrer Sant Josep de 1911.
és afrontada amb un ventall ampli de referències històriques.
53
Algunes de les més notables edificacions de Josep Azemar a la ciutat de Figueres que destaquen: (esquerra-dreta, dalt-baix)
1 | Casa Cusí, Rambla - 20 (1901).
4 | Casa Mas Roger, C/Monturiol- 10 (1910).
Es tracta d’un edifici plurifamiliar cantoner que està rematat
A banda del seu valor arquitectònic, l’edifici és conegut perquè
per una torre al seu eix. L’arquitecte resol d’una manera molt
va ser el segon domicili de Salvador Dalí. La casa Mas Roger
personal i estilitzada els elements d’arrel historicista que ca-
destaca per les seves tres façanes i per l’equilibrada combina-
racteritzen l’immoble.
ció que presenta de fusta, ferro, rajol i pedra.
2 | Casa Puig-Soler, Rambla - 27 (1901).
5 | Antic Escorxador, Plaça de l’Escorxador (1902).
També es tracta d’un edifici plurifamiliar cantoner rematat per
Construït de nova planta està dotat d’una gran senzillesa i fun-
una torre al seu eix. Elements d’arrel historicista que caracte-
cionalitat.
ritzen l’immoble.
6 | Casa Codina, C. Vilafant - 51 (1905). 3 | Casa Salleras, Rambla - 22 (1904). Edifici situat al nord de la Rambla. Cal destacar els acaba-
7 | Sala Edison (o Can Cusí), C. Sant Pau - 10 (1905).
ments decoratius fets amb trencadís i els elements de la bal-
Edifici on es porta a terme el PFG. Edifici explicat amb més
conada i els interiors.
detall al següent apartat del treball.
55
Dins el modernisme català a Figueres també destaquen les obres d’altres arquitectes com: (esquerra-dreta, dalt-baix)
8 | Casa Jiménez o Gallego, Plaça de la Palmera - 1 (1907).
11 | Casa Melis, Carrer Vilafant - 49 (1922/26).
Arquitecte: Josep Bori i Gensana.
Arquitectes: Ricard Giralt Casadesús / Manel Mayol
9 | Casa Albert Gruart, Carrer Monturiol - 7 (1900).
12 | Casa Hejme o Casa Roda, Carrer Sant Llàtzer - 58 (1911).
Arquitecte: Ildefons Casamor.
Arquitecte: Sebastià Pi i Pi.
10 | Casa Jaume Gustà, Plaça del Sol - 10 (1926).
13* | Casino Menestral, Carrer Ample - 17 (1904).
Arquitecte: Jaume Gustà i Bondia.
Arquitecte: Josep Bori i Gensana *Tot i ser d’un estil més eclèctic, també cal destacar-la.
LA SALA EDISON, CAN CUSÍ
BREU HISTORIA DE LA SALA EDISON En aquesta sala la disponibilitat d’energia elèctrica per a la
LA PRIMERA SALA EDISON
projecció i enllumenat de la sala era ja un fet, del qual se n’ocupà el mateix senyor Cusí. La companyia que havia iniciat
La primera notícia documentada del Cinema Edison a Figueres
l’enllumenat elèctric de Figueres el 1897 va tancar i fou el 1903
és del 1904, quan ja s’havia consolidat plenament l’enllume-
quan Carles Cusí va adquirir els drets sobre Figueres i va iniciar
nat elèctric i alhora, a partir del 1900, a les pel·lícules s’havien
una nova empresa que va potenciar un nou servei molt millor
introduït els arguments i les ficcions i tenien un nou al·licient
i de major capacitat per a tota la població.
per al públic. En aquests primers temps les projeccions es feien de forma Fou construït pel senyor Carles Cusí de Miquelet sobre una
diferent, és a dir, la màquina que projectava estava darrera la
petita part de la finca situada al carrer Sant Pau, número 10.
pantalla, la qual es mullava abans de cada sessió per tal que
El 28 de maig de 1904 l’Ajuntament va concedir permís muni-
fos el més transparent possible.
cipal al senyor Cusí per reedificar l’esmentada casa a la part que feia cantonada amb el carrer Sant Josep, d’acord amb un perfil presentat en el qual s’aixecava un metre de la façana de
LA SEGONA SALA EDISON
l’immoble. El 23 de juliol del mateix any una altra concessió municipal li va permetre rebaixar la paret que tancava el pati
Vist el creixent interès dels figuerencs pel cinematògraf, el sen-
de l’esmentada casa número 10 del carrer de Sant Pau i prote-
yor Cusí havia iniciat a finals del 1907 les obres d’una segona i
gir-la amb una reixa. Aquest pati comunicava amb el local del
nova sala cinematogràfica, molt més gran que l’anterior.
primer cinema que va construir, el qual fou inaugurat el 21 de desembre de 1904 amb el nom de Sala Edison.
El dia 5 d’abril de 1908 la premsa explicava que:
Era de capacitat molt reduïda, només 250 espectadors, i en-
“Adelantan mucho las obras que se realizan en los jardines
caduba al lloc on després hi hagué la vitrina d’exposició dels
de la Sala Edison para convertirlo en un elegante y cómodo
fotogrames de les pel·lícules i una part del que més tard seria
teatro que será digno de la esplendidez de su propietario se-
el vestíbul d’una nova i més gran sala Edison. En realitat era
ñor Cusí y de la importancia de la ciudad. No se hará, pues,
una espècie de pavelló. Les clavegueres dels urinaris que esta-
esperar mucho tiempo la deseada inauguración de tan bonito
ven al jardí es connectaren a la claveguera general del carrer
coliseo: es más, se nos asegura que ha sido ya escriturada la
Sant Pau. Això que sembla rutinari era una gran millora ja que
notable compañía catalana que actúa en el teatro Romea de
el Coliseum Imperial de Girona va inaugurar-se sense lavabos
Barcelona”. (El Figuerense, 5 d’abril del 1908)
i allà la gent havia de sortir a fer les necessitats al riu. El local no tenia vestíbul i els espectadors de la sessió següent s’espe-
Encara que essencialment la seva sala estava bastida de fus-
raven a peu dret del carrer.
ta, era molt més amplia que l’anterior, amb una cabuda de 400 persones i estava situada a l’espai que després va ocupar
El rètol indicatiu de la sala Edison fou col·locat a primers de
el passadís d’entrada del tercer cinema Sala Edison. La sala
maig del dit 1905 amb infinitat de bombetes elèctriques.
primitiva fou convertida en cafè i sala de descans.
LA SALA EDISON (1904 - 1984)
59
En una altra noticia de l’època s’informa que per Setmana
Aquesta notícia sembla confirmar que feia un temps que no
Santa d’aquest mateix any 1908 el senyor Cusí va posar en
es projectaven films de “dubtosa moralitat” com abans ha-
funcionament aquesta segona sala que encara no estava aca-
via criticat la premsa. Precisament el 31 de desembre de l’any
bada del tot, motiu pel qual aquests dies feia sessions a les
1931 el Ministeri de la Governació va publicar una ordre per la
dues sales, a l’antiga i a la nova. A la nova l’anomenava Sala
qual obligava als propietaris de cines a presentar als respec-
del Jardí perquè tenia sortida a un grandiós jardí que donava
tius ajuntaments els títols i continguts de les pel·lícules que
darrera la casa de la Rambla on vivia el senyor Cusí.
anaven a projectar per si en elles “hubiese alguna tendencia perniciosa”.
En aquesta nova o segona Sala Edison s’hi feien tres funcions a la setmana i l’entrada valia 25 cèntims. A l’estiu d’aquest mateix any 1908 estaven pràcticament enllestides les obres de la segona sala. Es treballava en la conservació del cafè i la sala d’espera del primer local. Així ho explica la premsa: “Resulta el local a propósito y una vez que esté terminado la parte de ornato y comodidad no hay duda que será el preferido de la buena sociedad figuerense”. (El Figuerense, 26 de juny del 1908)
LA TERCERA SALA EDISON El 1909 Carles Cusí s’havia adonat del gran èxit de públic. La premsa escrivia: Programa cinematogràfic presentat a l’Ajuntament de Figueres.
“Molt freqüentat s’ha vist aquest cine en les darreres ses-
Any: 1931. Font: Arxiu Municipal de Figueres
sions que ha donat. Veritablement no era d’esperar altra cosa donat el grandiós i variat programa que s’hi projectava. Molts
L’any 1911 el senyor Cusí va encarregar a l’arquitecte Azemar,
ens contemplàvem de que en eixa ciutat on pogués veires un
el mateix que li havia projectat la casa de la Rambla, un nou
espectacle que mereix l’imparcial recomanació de totes les
edifici pel cinema Sala Edison, aquest destinat a ser el primer
classes socials i quin empresari al ensemps que dona un bon
de la província en molts anys. La premsa s’en feia ressò:
trato d’agradable esplai als seus clients se esmera en presentar pel·lícules d’assumptes recreatius, morals, instructives
“Donada l’esplendidesa amb que el senyor Cusí porta a cap
de gran novetat. Recomanem als nostre amables llegidors
totes les seves obres i al reconegut bon gust del senyor Aze-
no deixin de visitar-lo segur de que han d’agrair l’estona de
mar, no dubtem que Figueres comptarà amb el nou teatre
distracció que els hi proporciona”.
amb un altre important edifici”.
(La Veu de l’Empordà, 26 de juny del 1909)
Cartells d’algunes de les pel·lícules projectades a la Sala Edison 1927-1942. Font: Lluís Benejam
(La Veu de l’Empordà, 3 de juliol del 1909)
LA SALA EDISON (1904 - 1984)
61
LA SALA EDISON (1904 - 1984)
63
El projecte fou aprovat per l’Ajuntament el 31 de maig de 1911. Agrupava els terrenys del primer i segon local i bona part del jardí, amb un gran vestíbul d’entrada que, com ja s’ha esmentat, curiosament no era propietat del senyor Cusí sinó que estava arrendat. La sala va entrar en funcionament a final del 1913, encara que les obres no s’enllestiren fins l’estiu del 1914 en que s’acabà la decoració, que fou dirigida per l’escenògraf barceloní Salvador Alarma, un dels millors professionals de Catalunya que realitzà les decoracions per als Espectacles i Audicions Granés i per al Liceu barceloní. Fou professor d’escenografia de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, predecessora de l’Institut Català del Teatre. Hi havia un regi saló d’entrada amb una majestuosa i grandiosa escalinata per pujar al primer pis. També hi havia una gran sala de descans amb un bar a la planta baixa i una sala de descans gran i elegant en el primer pis a la qual s’accedia per un saló dit dels miralls, amb una escalinata senyoria.
Saló del Miralls i bust de Thomas Edison a l’escalinata imperial. Font: Torner,xx 1990.
LA SALA EDISON (1904 - 1984)
65
Per primera vegada els seients no eren cadires de balca sinó butaques. A la vegada, com una gran novetat, disposava de calefacció central i radiadors. La sala tenia capacitat per a 800 persones a platea i 500 a l’amfiteatre del primer pis. Tot i això la premsa explicava que el cine s’omplia totalment i que en alguna ocasió la gent es queixava que més de cent persones havien d’estar dretes tota la sessió. Alhora disposava d’un jardí grandiós a la part nord i oest que anava fins a darrera la casa del senyor Cusí tenia a la Rambla. A l’estiu la gent sortia a aquest jardí a prendre l’aire i a veure alguna de les begudes que s’oferien en el bar. Aquest jardí el va ampliar notablement el senyor Cusí uns anys després en comprar la casa contigua a la seva de la Rambla. A les sales interiors d’aquesta nova Sala Edison hi van tenir el seu estatge les societats Juventut Artística i la de Concerts, que oferia sessions al saló dels miralls.
La Sala Edison va estar en funcionament fins al 1984.
Platea i amfiteatre de la Sala Edison. Font: Torner, 1990. Lluís Benejam.
SITUACIÓ DESESPERADA En aquells moments (1984) ja s’havia convertit en un tot un repte fer una representació: les goteres començaven a ser nombroses i no hi havia corrent elèctric, que era subministrat expressament per la companyia elèctrica. Amb aquesta situació es va tancar la Sala i d’ençà d’aleshores l’estat ha empitjorat estrepitosament, de manera que actualment es considera difícil la salvació de segons quines parts. Segons Joan Anguera, arquitecte que estudià l’edifici, “primer caldria restaurar i recuperar això que s’està perdent cada dia, que en si ja és una tasca difícil i costosa, i després dotar l’edifici dels serveis d’infraestructura que li manquen, canalitzacions d’aigua, desguassos, electricitat, etc.”. El problema no seria massa important si es tractés de qualsevol edifici antic, ja que enderrocant-lo tot quedaria resolt. Però tothom està d’acord que la Sala Edison és un dels edificis amb gran valor arquitectònic que guarda la ciutat de Figueres. En el Catàleg d’edificis en seu equip redactor valora especialment “...l’espai interior de l’edifici del Teatre cinema, la sala dels Miralls, les escales, la platea i l’amfiteatre, i les característiques arquitectòniques i plàstiques dels seus acabats”. Des d’abans del 1989 l’Ajuntament de Figueres no deixa estudiar tot tipus de projectes orientats a la millor actuació respecte el futur del cinema d’Azemar. La situació actual es pot jutjar de catastròfica en el cas que no s’emprengui una acció ràpida. El text de “Breu historia de la Sala Edison” s’ha extret de: MATABOSCH i EIXIMENIS, Genís Museu del Circ, Figueres, abril 1997. Pp. 12-23.
Primera planta de la Sala Edison. Font: Torner, 1990
LA SALA EDISON (1984 - ACTUALITAT)
67
LA SALA EDISON (1984 - ACTUALITAT)
69
La Sala Edison ha estat objecte de múltiples reivindicacions ciutadanes per convertir-la en un equipament públic, amb un estira-i-arronsa constant amb els seus propietaris i l’Ajuntament. [...] A més del valor arquitectònic, la Sala Edison té un gran significat sentimental i ha suposat un element clau en la història popular de la ciutat; dinamitzador de la zona sud de la Rambla i el carrer Sant Pau. El fracàs de les diverses negociacions mantingudes amb els propietaris des del seu tancament i la falta de manteniment han provocat una destrucció lenta del patrimoni protegit i l’amenaça de ruïna. Arran del rumor d’un nou projecte per part de l’actual propietari, de la imminent renovació del Pla General d’Ordenació Urbanística i el perill de desprotecció de l’antic cinema, un col·lectiu de figuerenques s’han agrupat sota el lema “No volem que es destrueixi la Sala Edison”. Es tracta de la darrera reivindicació popular per salvar de la piqueta un dels edificis amb més història de la ciutat. [...] La reivindicació més llarga. Un recorregut històric pels debats entorn de la Sala Edison. (www.lafissura.cat) (Pau Subirós, Agost 2015)
Sigui com sigui, és de vital importància que els valors de la Sala Edison passin a tenir el (re)coneixement que es mereixen. Passar pel seu davant ha de suposar el plantejament de certes qüestions. Davant les amenaces, cal que lluitem contra la ignorància: Can Cusí va ser, és i hauria de ser font de vida per Figueres. La (des)coneguda Sala Edison.(www.pantallaabierta.wordpress.com) (Íngrid Castañé, Agost 2015)
Gran Sala de la Sala Edison. Font: Torner, 1990 / Titular “Decadent Sala Edison”, dins Presència (suplement del Punt). J.Falgà, febrer 1989.
Ortofoto de la ubicaci贸 de la Sala Edison
UBICACIÓ I EMPLAÇAMENT
71
Jardí interior d’illa Sala Edison
PLANTA BAIXA
73
PRIMERA I SEGONA PLANTA
75
Façana carrer Sant Pau - carrer Sant Josep (Font: Àlex Cervera). Jardí interior d’illa. Façana carrer Sant Josep (Font: Àlex Cervera)
SEGONA PLANA I FAÇANES PRINCIPALS
77
ESTUDI DE LES FAÇANES MÉS PROPERES A LA SALA EDISON
79
SALA EDISON, EL CENTRE DE FIGUERES
«Un centre de culture contemporaine est un lieu qui expose, interroge et met en discussion les mutations des arts et de la culture, non seulement pour mieux saisir l’évolution des pratiques artistiques mais pour percevoir et questionner autrement le monde. »
Extracte de Franck Bauchard, director artístic de la Panacée (Centre de cultura contemporània a Montpellier) __________________________________________________________________________________________________________________ “Un centre cultural contemporani es planteja com un lloc que mostra, pregunta i posa en dubte les mutacions de l’art i la cultura, no només per comprendre millor l’evolució de les pràctiques artístiques, sinó per percebre i qüestionar-se el món d’una altra manera”
El projecte de la Sala Edison es planteja com a un Centre de la Cultura Contemporània a Figueres (CCCF). Tot i que la Sala Edison només seria l’edifici original del 1905 (i en concret la gran sala de teatre) el nom s’utilitza per designar tot el conjunt edificat. El projecte, però, recupera l’ús inicial de l’antic cinema/teatre i s’actualitza al 2015 de forma que aquest i cada part del nou edifici puguin funcionar de forma independent i en conjunt. El CCCF es forma a partir d’uns tallers de creació i assaig d’arts escèniques i els espais de mostra de les diferents creacions culturals (sales d’exposicions o bé la gran sala formada per la platea –amb grades retràctils per ser utilitzada també com a lloc d’assaig- i dos amfiteatres). És un edifici pensat per treballar en xarxa vinculant al mateix temps artistes i col·lectius de creadors i donar suport a les propostes de cultura per participar del seu capital creatiu i donar-los visibilitat. Però, qui és considerat com a un artista? El centre, no es pensa únicament per un sector concret de la població sinó per tots els visitants d’un entorn proper o d’arreu del Món que poden obrir nous camps d’exploració.
El CCCF es planteja com un ambient multisensorial on poder viure-hi. I per aquest motiu, el projecte està format per una part on poder allotjar-se. Aquesta part del projecte rep el nom de ho(s)tel. Es tracta d’un hotel (edifici planificat i condicionat per allotjar les persones temporalment durant els seus desplaçaments) però amb l’avantatge principal d’un “hostel” (alberg de joventut) on es pot compartir els diferents espais comuns per crear noves relacions. Així doncs, un centre cultural contemporani és una institució orientada a donar a conèixer i preservar la producció d’obres actuals. El centre actua com un agent cultural que pot promoure el coneixement i el debat. També és un centre de trobades, intercanvis i mestissatge entre diferents disciplines artístiques i una plataforma creativa i experimental que ofereix a tot tipus de públic trobar una relació renovada amb totes les arts. En conclusió, podríem comparar la nova Sala Edison (el centre de Figueres) a una fàbrica on cada un dels diferents apartats funciona per a la creació d’un únic producte, en aquest cas: la cultura.
LA SALA EDISON, EL CENTRE DE LA CULTURA CONTEMPORÀNIA DE FIGUERES
83
EMPLAÇAMENT
85
1
Edifici d’accés + Sales d’exposicions
2
La Sala Edison
3 Ho(s)tel 4 Tallers 5
Accés públic i enjardinat als tallers
6
Plaça-jardí Sala Edison
7
Accés a l’interior de l’illa des de c/Sant Pau
8
Carrers peatonals
9
Zona de càrrega i descàrrega de la sala
10
Passatge c/Sant Josep - interior d’illa - Rambla
11
Jardí privat, Can Cusí
12
Rambla de Figueres
13
Passatge c/Sant Pau - plaça Josep Pla
14
Plaça Josep Pla (Teatre Municipal) Diagrama d’assentaments actual (superior) i del projecte (inferior)
CONSERVACIÓ
MATEIXES VISUALS
El projectre manté l’antiga Sala Edison i tots els seus ele-
L’interior d’illa on es troba el jardí de la Sala Edison ocupa
ments singulars tan interiors com exteriors així com l’estruc-
una gran superfície. El projecte manté aquesta extensió de
tura principal de l’edificació i la sala.
forma visual i la zona de tallers es troba a una planta inferior a nivell de carrer per no interrompre la visió i al mateix temps
Pel que fa a les façanes, es rehabiliten per una conservació
gaudeix de jardí propi.
i millora de l’estat actual. I la façana del carrer Sant Josep
Les visuals des de qualssevol terrat dels edificis que donen a
s’adapta amb la nova façana del Ho(s)tel.
l’interior de l’illa continua sent el mateix, vegetació.
CRITERIS D’IMPLANTACIÓ
87
JARDÍ - PLAÇA El projecte inicial de 1905 utilitzava l’interior d’illa com a jardí privat de la Sala Edison, ja sigui pels entre actes o per gaudir d’un passeig únic inclos al preu de l’entrada a la Sala. El projecte de renovació de la Sala manté els criteris i elements singulars del jardí però el fa accessible a la ciutat. El converteix al una plaça - jardí
CIRCULACIÓ PEATONAL L’obertura del jardí de la Sala Edison a Figueres converteix les façanes de la rambla en un filtre i no una pantalla a l’interior de l’illa. Les circulacions peatonals es converteixen en coneccions directes entre els principals equipaments de Figueres o punts importants de la ciutat.
SALA EDISON, el centre de Figueres
SALES D’EXPOSICIONS CONTEMPORÀNIES Sales d’exposicions temporals Sala d’exposició permanent (Espais compartits: accés, distribuidor, cafeteria i serveis) LA SALA Sala d’actuacions a escena o a platea (grades retràctils) Gran sala d’assaig (utilització de la platea, grades retràctils) (La zona de camerinos es troba a la planta inferior de l’Ho(S)tel) HO(S)TEL Espais públics: recepció, cafeteria, sales -PCs, lectura-treball i grupal-, cuina-menjador i terrassa Zones privades: habitacions de dos, tres i quatre persones (L’Ho(S)tel i els tallers es troben conectats en planta inferior) TALLERS Tallers de gran altura i llum natural directe opcional Espai comú (vestidors i banys) i espai exterior exclusiu dels ocupants del taller (L’accés principal dels tallers és a partir de la plaça-jardí) PLAÇA - JARDÍ (ESPAIS EXTERIORS) Espais arbrats, espais de passeig i espais de meditació Connexions exteriors urbanes i de la Sala Edison amb Figueres (Les sales d’exposicions disposen de terrassa per ampliar el seu espai de foma exterior)
PROGRAMA CONCEPTUAL
89
DISTRIBUCIÓ DEL PROGRAMA
91
SALES D’EXPOSICIONS LA SALA HO(S)TEL TALLERS TERRASSA Espais comuns/connexions
PLANTA INFERIOR. PB-1.
93
TALLERS
1 Taller 1 35,7 m² Altell taller 1 14,3 m²
2
Taller 2
46,8 m²
Altell taller 2 18,2 m² 3 Taller 3 30,2 m² 4 Taller 4 33,1 m² 5 Pati 116,1 m² 6 Vestuari 1 10,8 m² 7 Veustuari 2 10,7 m² 8 Accés tallers 47,8 m²
9
Recepció Tallers
30,8 m²
10
Accés exterior tallers
122,2 m²
11
Sala d’espera tallers
55,6 m²
12 Magatzem Gran 35,2 m² 13 Magatzem Petit 16,5 m² 14 Pati central 58,3 m² 15 Lavabos 14,2 m² 16 Sala Maquines 8,4 m² 17 Camerino 1 7,5 m² 18 Camerino 2 5,8 m² 19 Camerino 3 10,4 m² 20 Camerino General 32,9 m² 21 Sota escenari 85,5 m² Total 848 m²
95 HO(S)TEL
1 Recepció 35,9 m² 2 Lavabo 11,8 m²
3
Sala de màquines
5,6 m²
4 Cuina 12,4 m² 5 Cafeteria 35,9 m² Total 101,6 m²
SALA EDISON
6 Entrada 68,6 m² 7 Recepcio 10,5 m²
8
Lavabo Recepcio
2,9 m²
9
Despatx Recepcio
2,9 m²
10 Cafeteria 72,7 m²
11
Sala dels Miralls
83,3 m²
12
Sala dels Miralls (escales)
35,4 m²
13
Passadís distribuïdor
82,6 m²
14 Banys 1 8,3 m² 15 Banys 2 9,4 m²
16
Hall, distribuïdor platea
73,0 m²
17
Platea (grades retràctils)
302,7 m²
18 Escenari 97,8 m² 19 Fossa Orquestra 24,7 m² Total 875,5 m²
PLAÇA-JARDÍ
20
Passatge accés jardí
(formigó lliscat)
21
Voladís a plaça inferior
(formigó lliscat)
22
Plaça accés tallers
(formigó lliscat)
23 Plaça arbrada (sauló)
24
Circulacions exteriors
(empedrat)
25
Accés a tallers
(terana green)
PLANTA BAIXA
1 Habitació H4 31,1 m² Bany 5,9 m² Cuina 3,5 m² Balcó 6,6 m² 2 Habitació H3 13,8 m² Bany 4,6 m² 3 Habitacio H3 15,4 m² Bany 5,9 m² 4 Habitacio H2 15,4 m² Bany 5,8 m² Balco 3,4 m² 5 Habitacio H2 16,0 m² Bany 5,8 m² Balcó 3,4 m²
6
Sala ordinador
21,6 m²
7
Sala de lectura-treball
22,5 m²
8 Bany 1 3,8 m² 9 Bany 2 3,9 m² 10 Traster 1,5 m²
11
Espai comú de distribució
18,2 m²
Total 200,4 m²
SALA EDISON
12
Sala exposició temporal 1
86,7 m²
13
Sala exposició temporal 2
76,3 m²
14
Exposició exterior (terrassa)
66,7 m²
15 Accés exposicions 33,5 m²
16
Passadís distribuïdor
115,2 m²
17 Banys 1 9,9 m² 18 Banys 2 10,0 m²
19
Accés Anfiteatre
26,7 m²
20
Accés Anfiteatre
31,9 m²
21
Local Tècnic Audio i Llum
11,1 m²
22
Anfiteatre 1
240,7 m²
Total 709,1 m²
PRIMERA PLANTA
97
HO(S)TEL
HO(S)TEL 1 Habitació H4 38,3 m² Bany 5,9 m² Cuina 3,5 m² Balcó 6,6 m² 2 Habitació H3 13,8 m² Bany 4,6 m² 3 Habitacio H3 15,4 m² Bany 5,9 m² 4 Habitacio H2 15,4 m² Bany 5,8 m² Balco 3,4 m² 5 Habitacio H2 16,0 m² Bany 5,8 m² Balcó 3,4 m²
6
Sala de grup
23,2 m²
7 Distribuidor 24,3 m² 8 Bany 1 3,8 m² 9 Bany 2 3,9 m² 10 Traster 1,53 m² Total 180,6 m²
SALA EDISON
11
Sala exposicio permanent
75,1 m²
12 Passadis 37,5 m² 13 Passadis 117,1 m² 14 W.C. 9,9 m² 15 W.C. 10,0 m²
16
Balcó a la plaça
24,0 m²
17
Amfiteatre
185,5 m²
Total 459,2 m²
SEGONA PLANTA
99
TERCERA PLANTA
101
HO(S)TEL 1 Habitació H4 38,3 m² Bany 5,9 m² Cuina 3,5 m² Balcó 6,6 m² 2 Habitació H3 13,8 m² Bany 4,6 m² 3 Habitacio H3 15,4 m² Bany 5,9 m² 4 Habitacio H2 15,4 m² Bany 5,8 m² Balco 3,4 m² 5 Habitacio H2 16,0 m² Bany 5,8 m² Balcó 3,4 m² 6 Menjador 21,6 m² 7 Cuina 22,5 m²
8
Lavabo comunitari
3,8 m²
9
Lavabo comunitari
3,9 m²
10 Traster 1,5 m²
11
Espai comú de distribució
21,8 m²
Total 200,6 m²
HO(S)TEL
1
Habitació H4
38,3 m²
5
Habitacio H2
16,0 m²
Bany 5,9 m²
Bany 5,8 m²
Cuina 3,5 m²
Balcó 3,4 m²
Balcó 6,6 m²
6
Terrassa 1
21,6 m²
7
Terrassa 2
22,5 m²
Bany 4,6 m²
8
Lavabo comunitari
3,8 m²
9
Lavabo comunitari
3,9 m²
2 3
Habitació H3 Habitacio H3
13,8 m² 15,4 m²
Bany 5,9 m²
10 Traster 1,5 m²
4
Habitacio H2
15,4 m²
11
Espai comú distribuIdor
21,8 m²
Bany 5,8 m² Balco 3,4 m²
Total 200,6 m²
Vistes des de la terrassa superior del Ho(S)tel al centre de Figueres.
QUARTA PLANTA
103
ALÇAT CARRER SANT PAU (1-1’)
105
ALÇAT CARRER SANT JOSEP (2-2’)
107
ALÇAT INTERIOR D’ILLA (3-3’)
109
SECCIÓ SALA EDISON I HO(S)TEL (A-A’)
111
SECCIÓ PLAÇA-JARDÍ INTERIOR DE L’ILLA (B-B’)
113
SECCIÓ HO(S)TEL (D-D’ i E-E’)
115
SECCIÓ PLAÇA-JARDÍ I SALA EDISON (F-F’)
117
MAQUETA DEL PROJECTE
119
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE DE NOVA CONSTRUCCIÓ
ESTRUCTURA. FONAMENTACIÓ.
123
CÀRREGUES
ɣf
Control execució
Pes Propi
150,0 kg/m^2
1,35
intens
Càrregues Permanents
200,0 kg/m^2
1,35
intens
Sobrecàrrega d'ús
500,0 kg/m^2
1,5
intens
‐
‐
‐
Neu TOTAL
FORJAT UNIDIRECCIONAL COBERTA TRANSITABLE NO ACCESSIBLE (HOSTEL) ZONES DE ÚS RESTRINGIT
ZONES DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA
FORJAT UNIDIRECCIONAL (Sostre PB‐1, PB, PB+1, PB+2, PB+3)
CÀRREGUES 150,0 kg/m^2
1,35
intens
Càrregues Permanents
250,0 kg/m^2
1,35
intens
Sobrecàrrega d'ús
100,0 kg/m^2
1,5
intens
Neu
40,0 kg/m^2
‐
‐
TOTAL
ɣf
Control execució
150,0 kg/m^2
1,35
intens
Càrregues Permanents
200,0 kg/m^2
1,35
intens
Sobrecàrrega d'ús
200,0 kg/m^2
1,5
intens
‐
‐
‐
Neu TOTAL
540,0 kg/m^2
FORJAT UNIDIRECCIONAL COBERTA ENJARDINADA (TALLERS) ZONES DE ÚS RESTRINGIT
ZONES D'ÚS PRIVAT: HABITACIONS HOSTEL
FORJAT UNIDIRECCIONAL (Sostre PB‐1, PB, PB+1, PB+2, PB+3)
Pes Propi
Control execució
Pes Propi
850,0 kg/m^2
CÀRREGUES
ɣf
CÀRREGUES
ɣf
Control execució
Pes Propi
150,0 kg/m^2
1,35
intens
Càrregues Permanents
350,0 kg/m^2
1,35
intens
Sobrecàrrega d'ús
100,0 kg/m^2
1,5
intens
Neu
40,0 kg/m^2
‐
‐
TOTAL
550,0 kg/m^2
ACCIÓ DEL VENT; PRESIÓ ESTÀTICA (Qe)
640,0 kg/m^2
Acció
Formula
Qb
Ce
Cp o Cs
TOTAL
Presió (Qp)
Qe p = Qb ∙ Ce ∙ Cp
50,0 kg/m^2
2,2
0,8
88 kg/m^2
Succió (Qs)
Qe s = Qb ∙ Ce ∙ Cs
50,0 kg/m^2
2,2
‐0,5
55 kg/m^2
Qb
Presió dinàmica del vent. En qualsevol punt del país es pren 50,0 kg/m^2.
Ce
Coef. segons grau d'asperesa (IV, zona urbana) i altura de l'edifici (18 m)
Cp o Cs
Coef. eòlic segons esbelteza (h edifici/b edifici = 0,95)
ZONES DE ÚS RESTRINGIT
LLUERNARI COBERTA LLEUGERA CÀRREGUES
ɣf
Control execució
Pes Propi
50,0 kg/m^2
1,35
intens
Càrregues Permanents
50,0 kg/m^2
1,35
intens
Sobrecàrrega d'ús
100,0 kg/m^2
1,5
intens
Neu
40,0 kg/m^2
‐
‐
TOTAL
240,0 kg/m^2
ESTRUCTURA. FORJAT PLANTA INFERIOR (PB-1)
125
ESTRUCTURA
127
ESTRUCTURA. FORJAT PLANTA COBERTA. DIAGAMES.
129
MATERIALITAT
131
MATERIALITAT
133
MATERIALITAT
135
MATERIALITAT
137
MATERIALITAT
139
MATERIALITAT
141
MATERIALITAT
143
MATERIALITAT
145
INSTAL·LACIONS. IL·LUMINACIÓ.
147
INSTAL·LACIONS. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA.
149
INSTAL路LACIONS. SANAJAMENT.
151
INSTAL·LACIONS. CLIMA I VENTILACIÓ.
153
INSTAL路LACIONS. SEGURETAT CONTRA INCENDI.
155
ESTUDI URBÀ I HISTÒRIC - FALGUERES Joan i SANTALÓ Jaume, Figueres, arquitectures i història, Figueres: Brau, 2007. - SANTALÓ Jaume, Estudi i catalogació del patrimoni i la història contemporània de Figueres, Ajuntament Figueres, 2003. - BERNILS I MACH Josep Maria, Figueres, Figueres, 1994. - MATABOSCH, Genís, Museu del Circ, Figueres, abril 1997. - COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA. DEMARCACIÓ DE GIRONA, Josep Azemar, Girona, 1990. - AJUNTAMENT DE FIGUERES i ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL, Catàleg exposició homenatge a Josep Azemar, Figueres,1990
DEFINICIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE - CAMPO BAEZA 2, Madrid: Ed. Munilla-Lería. 2008. - CARLOS FERRATER, OAB, Barcelona: Actar, 2010. - JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ LAPEÑA Y ELÍAS TORRES, Barcelona: Rústica, Lampreave, 2014. - CAMPANARIO Gabriel, Carnets de voyage.L’art du croquis urbain, Singapur: Eyrolles, 2013. - NEUFERT Ernst, Arte de proyectar arquitectura. GG, 2013. - MINISTERI DE L’HABITATGE, Codi Tècnic de l’Edificació. - Blogs d’arquitectura: HIC Arquitectura (http://hicarquitectura.com/). Plataforma Arquitectura (www.plataformaarquitectura.cl). - Revistes: Arquitectura Viva 148, Any 2013 Pp.24-25; Museu Can Framis. Promateriales. 70. 2013. Pp.16-18; Hotel Mandarin. Firenze Architettura, Between Cathedrals, 2012.
157
BIBLIOGRAFIA
Un projecte final de carrera significa un pas important a nivell professional però també l’inici d’un nou camí a nivell personal. Per aquest motiu, m’agradaria agrair aquest treballar a totes les persones que han intervingut a la seva realització:
A nivell acadèmic… … a Antoni Escudero (propietari de l’actual Sala Edison). … a les persones (moltes d’elles referenciades en el cos del treball) que m’han donat informació (escrits, noticies, imatges, plànols,...) per conèixer millor la sala Edison des dels seus inicis fins a l’actualitat. Però especialment a Joan Falgueres (arquitecte municipal) i Eva Astarloa (Arxiu Municipal de Figueres). I també a Íngrid Castañé i Mª Jose Pérez per ampliar-me la meva xarxa de contactes per dur a terme l’estudi (des de persones anònimes fins a institucions que lluiten per la Sala Edison). … a Àlex Sibils, professor del Grau en Arquitectura. … i als meus CODIcompanys.
A nivell personal... ... a la meva mare i germana pel suport incondicional en totes les meves decisions, així com a tota la meva família. ... als meus amics per l’interès de l’evolució del projecte. ... a la Marina i la Júlia per la paciència dels últims mesos. ... i a en Marc pel dia a dia. Finalment, voldria donar les gràcies a la persona que em va fer estimar l’arquitectura en tots els seus sentits i sempre ha estat present per ajudar-me i recolzar-me a tirar endavant: el meu pare.
159
Pere Buixeda (Figueres, 1924) quan tenia 6 o 7 anys anava cada diumenge al cinema Edison (Can Cusí) amb la seva mare. Llavors, el cinema era mut (amb subtítols) i la seva mare (d’una família benestant de Figueres de principis de segle XX) llegia a la resta de les seves amigues i el seu fill Pere del que tractava la pel·lícula. Pere Buixeda és una de les persones que han intervingut a la realització d’aquest treball. A ell i totes elles, gràcies.
AGRAÏMENTS