PFC by Júlia Domènech

Ara et toca a Tu.

Memòria explicativa Júlia Domènech i Martí Projecte Final de Carrera. Ensenyaments Superiors de Disseny Gràfic. Escola Llotja 2011 Tutoritzat per Nelson Grassot

Índex

1.Presentació_________________ pàg 7 2. Documentació general________pàg 9 _______Animació _______Història _______Tècniques _______Festivals d’animació _______Curtmetratges 3.Conceptualització____________ pàg 17 _______Temàtiques _______Objectius _______Metodologia _______Referents _____________Curtmetratge _____________Campanya 4. Desenvolupament____________pàg 33 Esquema general de la campanya _______Curtmetratge _____________Treball de guió _____________Personatges _____________Fondos _____________Storyboard _____________Música i sò _____________Animació _______Campanya _____________Naming _____________Identitat visual _____________Elements 5. Viabilitat___________________pàg 72 6. Conclusió__________________ pàg 74 7. Bibliografia_________________pàg78 *Material extra en el DVD adjunt

1. Presentaci贸

Avui en dia, l’animació cada cop s’utilitza més com a recurs audiovisual, ja sigui en el món cinematogràfic, publicitàri, educatiu, lúdic, corporatiu... S’ha convertit en un llenguatge del nostre entorn quotidià que poc a poc ha anat guanyant terreny en el món adult. Sovint, s’ha intentat desvincular dels adults, atribuïnt que els dibuixos són per als nens i que van dirigits només a aquests. La idea per a la realització del projecte, en el meu cas, es va decidir des de bon començament. Volia fer el meu primer curt d’animació per a presentar als festivals d’animació, i això era tot. D’aquí van sorgir algunes preguntes: Què explicar? Com? Amb quina finalitat? Per a qui? D’aquesta manera vaig començar l’aventura del projecte final, i durant la realització vaig anar donant resposta a aquestes preguntes i a d’altres que no havia plantejat inicalment. Com a persona amant del cinema d’animació, he desenvolupat una campanya de sensibilització social que gira en torn a un curtmetratge d’animació, tractant un sector d’exclusió social, la tercera edat.

2. Documentaci贸 general

pissarra ( “Humorous phases of funny faces”, James Stuart Blackton). Existeixen una gran varietat de tècniques d’animació, i cada dia n’apareixen de noves, ja que és un art que continua reinventantse a mida que els avanços tecnològics ho permeten. Avui en dia, s’utilitza l’animació digital cada cop més, en primer terme per abaratir costos, i segon per la gran versatilitat que ofereix. La que es considera la primera animació realitzada per ordinador es va produïr el 1963, la va realitzar el científic E.E.Zajac, com a simulació de la investigació de l’orbita d’un satèl·lit. A partir d’aquí es van anar investigant les possibilitats, la tecnologia va continuar avançant, i han sorgit innombrables tècniques diferents d’animació digital.

Animació ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: La animació és un procés utilitzat per donar la sensació de moviment a imatges o dibuixos. El cinema real parteix d’un moviment que captura a través d’una série d’imatges (fotogrames). En canvi l’animació, parteix d’una sèrie d’imatges que un cop manipulades i convertides en una seqüència de fotogrames crearan un efecte de moviment per al nostre ull. Etimologicament, la paraula animació, provinent del llatí, significa ànima, per tant, la seva definició podria ser dotar d’ànima a allò que no en té.

Història :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Desde l’època de la prehistòria, l’home ha intentat recrear el moviment a través dels seus dibuixos. En les pintures rupestres, ho va fer representant els animals amb sis cames o més.

Tècniques d’animació :::::::::::::::::::::::::::::: Animació tradicional Aquesta és la tècnica d’animació clàssica, la més antiga i utilitzada al llarg de la història fins al moment. Consisteix en dibuixar sobre paper els diferents fotogrames de l’animació i després escanejar o fotografiar les imatges per crear el moviment amb l’edició posterior. Stop motion Animació d’objectes, ninots, titells, figures de plastilina o altres materials com maquetes. Es captura el moviment fotograma a fotograma a través de fotografies que després s’editen creant la il·lusió del moviment. Normalment es denominen així les animacions que no s’han realitzat a partir de dibuixos tal com fa l’animació tradicional.

(Porc senglar de vuit potes de la cova d’Altamira)

Posteriorment es van crear instruments com la llanterna màgica (sXVII), primer aparell projector d’imatges en moviment i iniciador del que és fins ara l’espectacle visual més antic i continuat de la història. El s.XIX, va contemplar el naixement de la fotografia i amb ella sorgiren una gran quantitat d’artefactes òptics que recreaven el moviment, com el phenakistokopi (1832), el zoòtrop (1867), el parxinoscopi (1878)... i finalment el cinematògraf (1895). La primera pel·lícula d’animació data del 1906, va ser realitzada amb dibuixos a sobre d’una

Pixilació És una variant del stop-motion. En aquesta tècnica, s’animen, a través de la realització de múltiples fotografies a, persones reals i objectes. S’utilitza bastant en videoclips. 9

Rotoscopía Consisteix en dibuixar directament sobre la referència, que podrien ser els quadres de filmació d’un video amb persones reals. Alguns no consideren que aquesta tècnica hagi de ser considerada realment animació.

Festivals d’animació ::::::::::::::::::::::::::::::::: La documentació referents als festivals d’animació és molt extesa, n’hi ha que són concursos on el guanyador s’emporta un premi en metàl·lic, d’altres són a nivel de reconeixement i projecten els curts guanyadors, alguns es divideixen en categories per gènere, d’altres creen temàtiques diferents per a cada any, en alguns van es fan xerrades i exposicions, en d’altres només es projecten els curts.

Animació de retallables Més conegut com “cutout animation”. Técnica que utilitza figures retallades ja sigui en paper o fotografies. Els personatges es construeixen a través de la juxtaposició de les diferents peces que conformen les parts del cos. Movent i reemplaçant les parts s’obtenen les diferents postures per recrear el moviment. Animació Flash A través de dibuixos vectorials es creen animacions amb el programa flash, aquestes acostumen a ser per a finalitats web, i videojocs. Animació 3D Actualment una de les tècniques més utilitzades per les grans productores (Pixar, Dreamworks, entre d’altres). A través d’un dels softwares de recreació 3D es realitza un treball de modelatge de personatges, posteriorment es renderitza i es crea l’animació. Existeixen moltes tècniques d’animació, amb l’evolució tecnològica es possible crear infinitats d’acabats que s’aproximen a tècniques més tradicionals. A vegades resulta difícil distingir com s’ha realitzat una determinada animació. En aquest apartat s’han enunciat les tècniques més rellevants, encara que també voldria anomenar per la seva gran vellesa gràfica aquestes altres tècniques: Pintura sobre vidre, animació amb arena i dibuix sobre pissarra. El seu grau de complexitat és elevat i no són habituals en els medis més extesos, però realment poden ser sorprenents els resultats.

(Portada del programa del Festival Animac 2011)

En el meu cas, únicament puc valorar en primera persona el Festival d’Animació de Lleida (Animac) una mostra d’animació no competitiva que es dirigeix a aquells artistes que utilitzen l’animació com a instrument d’expressió personal.Hi han sessions matinals enfocades als nens, una sessió de talent local, xerrades amb els autors, llargmetratges, curtmetratges, exposicions...Aquest any el pais convidat va ser la Xina i van fer una sessió dedicada en exclusiu a d’aquest país. La durada del festival és de quatre dies i les projeccions tenen lloc des de les 9h del matí fins a les 22h. Des de la meva experiència 10

he de destacar les sessions anomenades Brou I i Brou II, una selecció d’animació internacional que val la pena veure. Aquest any vaig assistir a una xerrada força interessant d’un director de desenvolupament de Walt Disney, Shamik Majumda, aquest va explicar breument, el funcionament de l’imperi Disney, la seva evolució, el seu futur i va mostrar alguns projectes encara no emesos. També cal destacar la presentació dels treballs de la directora Emma Lazenby part de l’equip de la productora britànica Arthur Cox, un referent en quant a diversitat i experimentació en l’animació.

la sort d’aconseguir una edició especial, en DVD, dels curts guanyadors del festival al llarg de la seva història. Un recorregut interessant de l’evolució de les preferencies en animació durant 50 anys.

(Imatges del Festival Annecy 2011)

Per acabar, voldria fer una petita selecció de festivals que tenen com a denominador comú els curtmetratges i l’animació, aquests són els que vaig trobar més interessants, per difondre un curt d’animació, sigui per dotació econòmica o per reconeixement: Espanyols: • “Festival Internacional de jovenes realizadores”, Granada. • Animadrid, Pozuelo de Alarcón • Anima’t, Sitges. • “Festival Internacional de Cortometrajes de Temática Social”, Berriozar, Espanya. • Animacor, Córdoba. • “Festival Corto”, Ciudad Real. • “Festival Internacional de Cine de Gijón”, Gijon. • Festival Baumann, Terrassa.

(Imatges de la productora Arthur Cox)

Considero que el Festival Animac, és un bon referent per a conèixer l’actualitat audiovisual, les tendències d’autors a vegades no tant coneguts, i veure treballs experimentals. També es realitza un Animac mòvil que projecta una selecció de curts per diferents ciutats. Tot seguit, m’agradaria comentar breument el Festival Internacional d’Animació d’Annecy (MIFA) pertanyent a França, reconegut mundialment i destacat pel seu mercat internacional de films d’animació per ser el més important dedicat a aquesta temàtica. L’any passat el festival va cel·lebrar el su c50è aniversari, i vaig tenir

Estrangers: • Anima, Festival Internacional de Animación de Córdoba, Córdoba, Argentina. • Loop, Festival Latinoamericano de animación & Videojuegos, e Colombia. • Cinanima, Espinho, Portugal. • Anima Mundi, São Paulo. • Filmfest Dresden, Alemania. • Future Shorts, Londres, Inglaterra. 11

• FICG, “Festival Internacional de cine en Guadalajara”, Guadalajara, Mèxic. • Festival du Film de Vendome, ChâteauRenault, França.

(Imatges de festivals de curts internacionals)

Curtmetratges ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Sempre he sigut una espectadora fervent del gènere d’animació, m’agrada trobar joies de l’animació que siguin diferents, i que tinguin un bon contingut. A continuació parlaré d’algunes animacions, tant curts com llargmetratges, que han despertat el meu interès, sigui per la tècnica utilitzada, o per la història. La llista podria ser interminable, però he procurat posar animacions amb tècniques variades, per a exemplificar cada tècnica que ha cridat la meva atenció., per la seva vellesa gràfica.

“The Lost Thing” (La cosa perduda) 2010. Duració: 15 min. Director: Andrew Ruhemann, Shaun Tan. 2010: Oscar: Millor curtmetratge d’animació. 2010: Festival d’Annency: Annecy Cristal (Millor curtmetratge) 2010: Festival de Sitges (Anima’t) L’il·lustrador Shaun Tan inicia l’aventura audiovisual amb aquest curtmetratge basat en l’album il·lustrat del mateix títol. Els detalls, el modelatge de personatges i els ambients són exquisits. La història narra l’aventura d’un noi que es troba una “cosa” perduda, crea un vincle d’amistat amb la “cosa” i l’ajuda a cercar la seva llar.

(Fotogrames del curt “The Lost Thing”)

“The Mysterious Geographic Explorations of Jasper Morello” (Les misterioses exploracions geogràfiques de Jasper Morello) 2005. Duració: 28 min. Director: Anthony Lucas. 2005: Festival de Valladolid: Millor curtmetratge d’animación. Utilitza l’estètica steampunk i barreja l’animació clàssica (teatre de sombres) amb tècniques d’infografia. (Fotogrames de “The Mysterious Geographic Explorations of Jasper Morello”)

Lapsus 2007. Duració: 3’30 min. Director: Juan Pablo Zaramella. Aquest és una mostra d’humor i simplicitat, en blanc i negre juga amb algo tan bàsic com el positiu i el negatiu. (Fotograma del curt Lapsus)

“História Trágica com Final Feliz” (Història tragica a,b final feliç) 2005. Duració: 7’46 min. Directora: Regina Pessoa. Excel·lent animació creada amb la tècnica del grattage (rascant una pel·lícula de pintura negre sobre guix per anar treient el blanc). Aquesta és una tècnica no molt habitual per la seva gran complexitat. La història tracta de les limitacions i l’autosuperació per tirar endavant.

(Fotograma del curt “História Trágica com Final Feliz”)

(Grattage per a la realització de“História Trágica com Final Feliz”)

“A close Shave” ( Un esquilat apurat) 1995. Duració: 30 min. Director: Nick Park. Una de les nombroses aventures de Walace and Gromit on interactuen amb una manada d’ovelles per salvar-les del sacrifici. Animació molt elaborada feta amb plastelina. Va estar nominada als Oscars. (Fotograma del curt “A close shave”)

“Un perro llamado Dolor” ( Un gos anomenat Dolor) 2001. Duració: 90 min. Director: Luis Eduardo Aute. Obra experimental de Luis Eduardo Aute, composada per 4.000 dibuixos. Tracta de set històries amb el nexe comú de l’artista i el model.

(Fotograma de la pel·lícula “Un perro llamado Dolor”)

Violeta la pescadora del mar negro ( Violeta la pescadora del mar negre) 2006. Durada: 9 min. Direcció: Marc Riba i Anna Solanas. Curtmetratge amb una història fosca i colpidora, que va cautivar per la seva ambientació. Realitzada amb ninots.

(Fotograma del curt “Violeta la pescadora del mar negro”)

El castell ambulant 2004. Duració: 119 min. Direcció: Hayao Miyazaki. Una de les moltes pel·licules d’aquest gran director. He seleccionat aquesta perquè és la que m’agrada més personalment per la historia, una nena que és massa gran i una vella que es torna jove. Un direcot que no decepciona en cap de les seves pel·licules.

(Fotograma de la pel·lícula El castell ambulant)

3.Conceptualitzaci贸:

manera de reconfortar la gent que ho pugui necessitar, notícies sobre el que és l’home més feliç del món: Matthieu Ricard, assessor personal del Dalai Lama, dotze passos per ser feliç, més notícies de que la gent feliç podia transmetre la felicitat... Vaig conèixer per primer cop la història de Nick Vujicic, orador motivacional que va néixer sense braços ni cames...Tot era molt interessant, però la història per explicar en el meu curt no sortia, i no sabia en què podria contribuir.

Temàtiques :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Després d’haver estudiat una mica el que s’havia fet i s’estava fent, en el camp de l’animació, em tocava decidir a mi què volia fer. Les temàtiques argumentals en el format d’animació són tant o més variades que en el format d’imatge real. Després d’haver mirat moltes pel·licules i animacions la meva valoració és que l’animació té més possibilitats i s’utilitza més per a plasmar històries fantàstiques, imaginatives i surrealistes. Partint d’aquest punt crec que és important valorar la gran riquesa plàstica que pot oferir aquest format. Sempre he cregut interessants les històries que diuen algo, que transmeten un missatge, i no et deixen indiferent després de visionarles. Per això volia trobar un tema profund, que fés reflexionar a l’espectador, però que aprofités les característiques plàstiques i visuals de l’animació. Per mi no té sentit recrear fidelment la realitat en una animació ja que si fós així faria un documental en imatge real enlloc d’ulitizar aquest medi.

També vaig trobar campanyes molt interessants com: • L’autobus de la felicitat que reparteix felicitat per diferents punts d’Amèrica i ha creat un movimnent entorn a aquest fet.

Idees inicials que van sorgir: • • • • • •

Enamorament infantil Amor i altres catastrofes Atrapat en un full (experimental) Nen bombolla El monstre de l’habitació La nena que va perdre els sentiments

(Web de l’autobús de la felicitat “Delivering Hapiness”)

• Les patates Lays tenen una camapanya de publicitat on pots compartir els teus moments de felicitat a través de fotografies que pengen a una web.

Vaig estar investigant per la xarxa alguns temes que creia interessants com l’amor, la felicitat, la mort, la por, els sentiments.... Sobretot em vaig centrar amb campanyes per promoure la felicitat, creia que seria interessant realitzar un curt per aconseguir que la gent fós més feliç, ja que la depressió és una malaltia que cada cop pateix més gent. (Web de les patates lays)

Vaig trobar grans idees que es podien potenciar com les abraçades gratis, una gran 17

• “The fun theory” campanya que creu que la millor manera per ser feliç és a través del riure, i promou que la gent aporti idees divertides i premia les més acceptades. Realitza intervencions amb les idees i penja el vídeo a la web.

• “Soy feliz proyecto” que a través de deu passoa volia fer la gent més feliç i proclamar el 2010 com l’any de la felicitat. A partir de la idea de la felicitat, i veient les campanyes, vaig pensar que jo també podia fer unaa acció amb el tema, utilitzant el curt com a recurs. Poc a poc la idea inicial, va anar evolucionant, passant per imaginar una animació interactiva, una web on l’espectador triés el final de la història, fragments de curts diferents que el visitant unís en l’ordre que li semblés més adequat segons l’estat d’ànim, fins i tot vaig pensar de fer una animació insertada en una web d’autoajuda a la depressió per a què la gent fós més feliç. El problema va ser, que no em sortia cap argument per fer un curt, que pogués fer la gent més feliç que no fós, fent-hi intervenir la psicologia, i realitzar una animació més didàctica, i vaig decidir abandonar aquest camí.

(Web “The fun theory”))

• Coca-cola va crear una web dedicada a que la gent compartís els seus motius de felicitat, i també va crear l’institut de la felicitat, que organitza activitats per divulgar els estudis en referència a la felicitat.

Considerava que de l’amor ja se n’ha parlat massa, i tot i que vaig escriure una història tipo nen coneix nena, al final la vaig desastimar per ser massa típica. Un altre temàtica que vaig estar rumiant de realitzar durant un temps dins la línia de l’amor va ser, l’amor i les eves catàstrofes. A partir d’un còmic a mitges que tenia d’una història de fa temps, volia recrear els perills de l’enamorament, el problema va ser que era una idea antiga, i volia fer alguna cosa nova, un repte.

(Web Coca-cola, xarxa de felicitat)

• La aerolínia holandesa KLM, que van premiar els seus clients amb un regal acord amb les seves preferències. Tot això es va gestionar a través de les xarxes socials, i va ser una campanya seguida per milers de persones arreu. • “Comparte felicidad, hazte donante de gametos” Campanya amb la visió de que fent donació d’ovuls o semen, comparteixes felicitat.

(Fragment de dibuix dels enamorats, realitzat el 2006)

En un moment donat fins i tot vaig mirar de recórrer a contes populars o cançons populars (la lluna la pruna, baixant de la font del gat, plou i fa sol...)

Així vaig començar la recerca d’informació sota el tema, la gent gran, l’envelliment, la soledat i la depresió. Vaig dónar amb diferents organitzacions que procuren el benestar de la gent gran, com Amics de la gent gran una organització de voluntariat, que treballa per millorar la qualitat de vida de la gent gran. Aquests es concreten en tres accions:

Algunes d’aquestes històries amb sort algun dia acabarán en un conte o animació, les altres quedaràn per a la posteritat escrites en una pàgina d’una llibreta. De sobte un dia s’em va ocòrrer el tema: la dignitat i el respecte a la persona. Un tema molt profund, que sempre he cregut important de remarcar, un tema social pel qual val la pena conscienciar, a la gent, ja que cada dia es senten notícies de maltractaments físics o psicològics envers als demés deguts a gènere, raça, condició, edat...

• L’acompanyament emocional de persones grans. • La seva dinamització social. • La sensibilització de la societat sobre la realitat en què viuen els ancians. En aquesta web es pot trobar informació en tot el referent a la vellesa i tamnbé enllaços a a pàgines que parlen de l’actualitat de la tercera edat.

Vaig pensar en la gent gran, sovint abandonada per la societat i vaig decidir tractar la història de la soledat, l’abandonament i l’oblit en vers la vellesa. L’ envelliment de la població i la cada cop més alta esperança de vida, han creat una tendència que avui en dia és un fet: La tercera edat és el futur.

(milers)

Evolució de la població gran. Espanyaa, 1900-2060

90 i més anys 65-79 anys

anys Estudis realitzats pel CSIC (Consell superior d’investigacions científiques)

Un altre lloc d’on vaig extreure documentació és el portal “vejez y vida”, “dedicat a l’art d’envellir, donant-li vida als anys. Perquè la vellesa és el present d’alguns... i el futur de tots”. Aquest fragment, extret de la web em va fer reafirmar una idea que portava temps donant tombs dins el meu cap. Tots ens farem grans i hem de tractar als ancians com voldrem que ens tractin a nosaltres. La gent s’ha de posar en el seu lloc, al fer-se gran i que les forces et comencin a minvar es crea certa angoixa, ja que no es podrà tornar a fer el mateix que abans. S’ha de renunciar a moltes coses i sovint això fa que s’entri en un estat depressiu.

per combatir la solitud i l’aïllament de la gent gran. Aleshores, vaig saber de l’existència del Dia Internacional de la Gent Gran, que l’Assemblea General de Nacions Unides, el 14 de desembre de 1990, va proclamar l’1 d’octubre. Així, ja tenia el motiu concret en el qual fer la meva campanya. Aquesta diada, cada any es cel·lebra realitzant una série de xerrades entorn a la vellesa. Vaig consultar la web de Gentgran.org el primer portal de la gent gran de Catalunya, que casualment s’havia creat el dia 1 d’octubre de 1999, coincidint amb el Dia i amb l’Any Internacional de la Gent Gran, aquest vol ser un punt de trobada a la xarxa per a totes les persones grans, on poder compartir i intercanviar opinions i informació referent a aquest sector. Parlen sovint de malaties, de la calitat de vida, del maltractament i la discriminació entre d’altres. Posteriorment, a través de la pàgina web del Departament de Benestar Social, vaig trobar informació dels actes que s’han donat lloc en el Dia Internacional de la Gent Gran. La finalitat d’aquesta jornada festiva i reivindicativa és fer que les persones grans siguin per un dia, veritables protagonistes i centre d’interès d’arreu del món, i difondre una imatge més positiva de l’envelliment. Vaig creure que una campanya social per rendir homenatge a la gent gran en el seu dia podria ser una bona idea, i així de pas conscienciar a la gent per a que tingui en consideració a la població creixent d’avançada edat.

(Persona gran sola, imatge extreta d’internet)

Sabem que la soledat i l’abandonament són factors descoratjadors que intensifiquen altres mals que pateixen els nostres ancians: problemes de salut, disminució de l’autonomia, dificultats econòmiques, etc. El portal d’amics per la gent gran considera que el millor remei per lluitar contra aquests problemes és l’amistat. I aquest vincle d’amistat s’ha de començar desde l’inici, creant un respecte envers la gent gran desde l’infancia, fent una societat més humana que es preocupi pel veí encara que no en sàpiga el nom. Així doncs, vaig decidir que estaria bé crear una campanya de sensibilització social

Com a actes a banda del Dia Internacional de la Gent Gran, des del Departament de Benestar Social i Família i el Consell de la Gent Gran de Catalunya (CGGCat), es convoca cada quatre anys el Congrés Nacional de la Gent Gran, que aplega representants de les persones grans de 20

Catalunya i d’associacions, i persones expertes i professionals que durant diverses jornades de treball reflexionen sobre la realitat que viu la gent gran al nostre país i tracten els principals temes que els afecten.

no inferior als 4 min, que transmeti una visió que sensibilitzi sobre la vellesa, i amb un tractament gràfic acurat. Crear un missatge per a un públic de la franja d’edat mitja entre l’adolescencia i la maduresa (dels 14 als 55 aprox.), que expressi la campanya. Promoure la participació dels ciutadans. Dónar-li possible continuïtat. Obsequiar amb articles als ciutadans per ferla més notòria i perdurable en la memòria. Utilitzar productes reciclables que no danyin el medi ambient.

Acte seguit, vaig parlar amb una treballadora social responsable dels ajuts a la dependència de l’Ajuntament de Reus, per a què m’assessorés a l’hora d’arrodonir la meva història, i aquesta em va descriure breument les dificultats de la gent gran envers al seu dia a dia, i la gran quantitat d’obstacles arquitectònics que es troben. Degut a la debilitat dels ancians sovint perden la confiança en si mateixos i tenen por de sortir de casa i caure per les escales.

Mètode :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Així doncs, amb tota aquesta indagació ja tenia alguns conceptes claus per a treballar: • Debilitat • Por a envellir • Depressió • Futur • Obstacles • Present • Aïllament • Solitut • Respecte

La primera part de tot treball és l’estudi de referents i possibilitats. Posteriorment s’inicia la realització física d’aquest. He dividit el procés de treball en dos camps: • Animació • Campanya

Animació A través dels llibres i diverses fonts consultades vaig extreure una metodologia de treball que descric a continuació:

I aquests conceptes van ser la base del treball posterior.

1. Guió 2. Creació de personatges 3. Creació de fondos 4. Storyboard 5. Animàtic 6. Cerca de Música i sons 7. Animació general 8. Detecció d’errors i correcció. 9. Locució 10. Edició i muntatge amb l’audio. 11. Creació del DVD.

Objectius :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Després d’analitzar la situació de la població d’avançada edat, els objectis que s’han determitnat per a aquesta campanya són: Donar una visió de la vellesa amb la finalitat de sensibilitzar a la població. Crear una campanya de 360º, que englobarà diversos medis: imprès, audiovisual, web, producte. Realitzar un curt d’animació com a representació del missatge de la campanya 21

1. Guió

2. Creació de personatges

Per a l’obtenció del guió s’han de seguir una sèrie de passos: Primer de tot s’ha de tenir una idea, aquesta es desenvolupa en un “story line” (idea escrita en una frase), després es redacta una sinopsis o argument i es defineix el tractament de la història. A partir d’aquí ja es pot treballar amb el guió. A través de consulta de diferents fonts d’informació vaig aprendre que en tota narració el personatge principal ha de tenir una meta, i realitzar una evolució al llarg de la història. També en algunes fonts, s’aconsellava recrear el background (rerefons) del personatge, fent una breu introducció a la seva vida viscuda fins al moment, i posteriorment explicar els aconteixements dels dies anteriors a l’inici de la narració guionitzada.

Primer de tot es va fer una recerca de referents, a posteriori un anàlisi de possibles estils i finalment es va crear el personatge desde totes les perspectives possibles i recreant situacions per a veure la integració i el joc d’aquest. Finalment se li atribueixen els valors plàstics necessaris.

3. Creació de fondos Es cerquen referents, l’ambientació adequada, el to la lluminositat, l’estil. I es treballa amb els detalls, dibuixant cada element i dotant-lo del tractament adecuat.

(Imatge de proves de color del curt “The Lost thing”)

Un altre punt ha destacar és l’evolució que ha de tenir la història per tal de ser amena a ulls de l’espectador. El format estàndard es el clàssic: inici, nus i desenllaç. Amb l’evolució del cinema s’han donat variacions, i quasi tot l’imaginable s’ha produït en algun moment. En alguns escrits es definia que la línia argumental havia d’estar formada per un inici, un primer nus, un segon nus i el desenllaç.

4. Storyboard A través del guió, els personatges i els fondos, es va dibuixant l’story board, detallant el que sortirà en cada escena i els plans necessàris per transmetre el que es vol. En aquest es dibuixaran les imatges clau de cada escena, per tal d’exemplificar l’estil narratiu a nivell visual del curt.

5. Animàtic 10. Edició i muntatge amb l’audio Es tracta de fer una versió de prova de l’animació, utilitzant l’story recrearem a través d’un muntatge, com anirà més o menys l’animació.

Se li apliquen els sons corresponents a la pel·lícula amb un programa d’edició, en el meu cas vaig utilitzar l’Adobe Premier. 11. Creació del DVD

6. Cerca de Música Es graba l’arxiu de video en format DVD i ja està preparat per a la seva distribució.

Aquest és un punt molt important i que requereix d’una gran concentració i meticulositat, s’ha de trobar la música adient per al curt, que encaixi amb la història, sovint es prova amb l’animàtic per a veure si funciona. Els sons també són molt importants, han de ser creïbles i ajustar-se a allò que representen sonorament.

Campanya Per a la campanya hi han uns processos diferents en quant a la realització: Es defineix el motiu i com funcionarà.

7. Animació general Es fa una primera animació, en el meu cas es va decidir per el coneixement tècnic i la gran versatilitat, que s’utilitzaria el programa Adobe Flash, ja que per la complexitat de la història no hi havia cap altre tècnica factible. Així doncs, es va realitzar el muntatge i la animació de les escenes, i es va obtenir una primera versió. 8. Detecció d’errors i correcció

Es busca un nom per la campanya. Després, es crea el logo i la identitat corporativa que es seguirà. Es determinen els elements que hi intervindràn. I es dissenyen tots els elements amb característiques pròpies i comunes.

Abans de començar el muntatge es visualitza tota l’animació d’inici a fi i es mira de detectar els errors o conflictes, en el meu cas vaig realitzar una “premiere” amb els meus amics per a saber-ne la opinió i els punts negres que no s’entenien, ja que a vegades necessites algú extern perquè valori el teu treball objectivament.

Es realitza la producció de tots els elements en maquetes, a través de serveis d’impressió i muntatge externs o pròpis. En el cas de la web es busca un servei online que faci possible la seva creació.

9. Locució Es van grabar les veus, en el cas d’aquesta animació on no hi han diàlegs, van ser més sons que el personatge en determinats moments emet. 23

Referents ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Curtmetratge Es van cercar curtmetratges que tractessin la vellesa per un costat i per un altre, que tinguessin una estètica similar a la que es volia aconseguir. Després es van buscar ancianes com a referent del personatge, ambientacions per recrear la casa d’una persona anciana, possibles objectes... “The Lady and the reaper” 2009. Duració: 8 min. Direcció: Javier Recio Garcia. Una dona vella mor, però els metges la tornen a la vida i comença una lluita entre la vida i la mort. Tractament de l’eutanasia.

(fotogrtama de “The lady and the reaper”)

“Arrugas” 2012. Direcció: Ignacio Ferreras. Basat en el còmic de Paco Roca. Per el moment només hi ha el Teaser, És una pel·lícula que narra les vivències de dos vells, un d’ells afectat d’Alzheimer. (fotogrtama de “Arrugas”)

“ Up” 2009. Duració: 96 min. Direcció: Pete Docter, Bob Peterson. Film que narra la aventura d’un vell que intenta acomplir els últims desitjos de la seva difunta esposa. (fotogrtama de “Up”)

“La Maison en Petits Cubes” 2008. Duració: 12’07 min. Direcció: Kunio Kato Narra la història d’un home que s’ha quedat sol i que va recordant la seva vida a través de les diferents cases que ha tingut. Gran història explicada de forma molt emocional.

(fotogrtama de “La Maison en Petits Cubes)

A continuació mostro dos curts que gràficament vaig considerar adequats per la idea que tenia per a la meva animació, únicament els comento per la resolució gràfica obtinguda a través de linia i taca amb textures. Aquestes dos animacions són doncs les que s’apropen més plàsticament a la intenció final del meu curt. A banda a la part inferior hi ha una parell d’il·lustracions obtingudes coma referent en la representació gràfica de les textures.

“Sleeper” Studios Aka. Anunci per a companyia Orange. Aquest curt té un valor de textures que és el que jo volia aconseguir amb el curt. Si més no aproximar-m’hi. (fotogrtama de “Sleeper”)

“The Pearce sisters” 2006. Duració: 9 min. Direcció: Luis Cook. Estètica massa tètrica per a la meva idea però s’aproxima en quant a línia i textures.

(fotogrtama de “The Pearce sisters”)

(Il·lustració de Beatriz Menendez)

(Il·lustració de Laura Carreira)

(Il·lustració de Anita Cafarro)

Altres imatges de referència del personatge i per a l’ambientació del curt, interiors de la casa, mobles...

Algunes de les texturs recopilades...

Campanya Al llarg de la història s’han realitzat moltes campanyes de temàtica social, en aquest cas la vellesa no n’és una excepció, encara que no sé si perquè no s’han sapigut promoure o no han perdurat en el temps, és difícil trobar-ne amb un nivell conceptual alt. La gran majoria únicament són cartells informatius. A la pàgina següent es parla de campanyes socials amb alguna connexio amb la que es preté portar a terme.

Cartell informatiu del Dia internacional de la Gent Gran. Realitzat per El Instituto de Seguros de Jujuy. En aquest, informa de l’establiment d’aquesta diada i ens parla de la sensació que es té a l’envellir.

(Cartell)

Cartell enunciador de la campanya “Rosas contra el olvido” on es promou la compra d’una rosa per regalar-la a una persona gran del entorn el dia de Sant Jordi. D’aquesta manera s’acompanya a la persona en la Diada. Realment es tracta d’una molt bona proposta que fins i tot posseeix la seva pròpia web.

(Cartell i web, de la campanya “Rosas contra el olvido”)

Cartell pertanyent a l’associació “Amigos de los mayors” on explica els problemes de la gent gran i proposa que els ajudis col·laborant.

(Cartell)

La campanya “Menos es más, cine para ser la voz de quienes callan” ésun projecte educatiu de sensibilització en front la violència de génere. És una proposta intressant ja que les aportacions a la web són en format audiovisual.

(Web ”Corto Menos és Más”)

“¿Tienes lugar en tu agenda para cambiar el mundo?”Aquesta campanya tracta de promoure la participació dels habitants de la Comunitat de Madrid a través del voluntariat. Aquest es l’objectiu de la campanya llançada per PLataforma d’Entitats de Voluntariat de la comunitat de Madrid (FEVOCAM).

(Web “ Actúa por todos” (FEVOCAM), “Tienes lugar en tu agenda para cambiar el mundo?”)

Surt a escena contra la discriminació és una campanya impulsada pel Ministeri d’Igualtat a través de la Direcció General per a la Igualtat en l’Ocupació i contra la Discriminació. Es podia participar en les categories de teatre, música, monòleg i curtmetratge.

(Web surt a escena contra la discriminació)

La web de “bancoderecuerdos.com”, té com a propòsit contribuir a sensibilitzar sobre la importància de la inversió en investigació científica per avançar en la lluita contra l’Alzehimer i altres enfermetats nerurodegeneratives relacionades. La iniciativa és de la Fundación Reina Sofía i serà apoyada per Unidad Editorial, Vocento, Prisa, Zeta, Cope, La Sexta, Telecinco, Antena 3, la Forta y Radio Televisión Española.

(Il·lustració de Laura Carreira)

4. Desenvolupament

comença a riure, es diverteix, fins que se la endú la corrent a un túnel i es desperta del somni amb una cullerada de sopa i torna a estar en el món real. Després de l’experiència es veu com surt de casa i va a un parc a seure al banc.

Curtmetratge :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Treball de Guió Per acabar fent el guió per al curt, va ser necessari realitzar unes quantes versions fins arribar a la final i definitiva. En una hi havia un flashback, en l’alre es veia la nevera, una altre versió tenia un plà de la Margarita asseguda en un banc.

Background: Amor per la lectura. Sobretot li agrada la novel·la fantàstica, els grans clàssics com Alicia en el país de les meravelles, la història interminable, Momo, les noveles de Jules Verne, George Orwell, Aldous Huxley... Està sola. Tothom ha mort. Només té la companyia de la televisió i d’un periquito. Abans tenia un gat però va morir. Ja pràcticament no li queden amics, o estan morts o en una residència. El marit se li va morir feia ja 10 anys, i des d’aleshores que està sola. Abans per passar l’estona, llegia llibres, té una estanteria plena, també es posava a fer ganxet, mirava pel balcó, sortia a donar un tomb. Però ara les cama li fan mal, no confia en que l’aguantin bé i té por de sortir a seure al banc del parc i donar molles als coloms, perquè té pensa que pot caure i no aixecar-se més. Només fa que mirar la televisió i escoltar com canta el periquito. Poc a poc es va amargant, tancada com en una gàbia, igual que el seu periquito. Al menjador té moltes fotografies i a les parets del passadís també. Hi surt ella de jove, a la boda amb el seu marit, amb la colla d’amics, d’excursió amb el seu marit, firmant autògrafs en una llibreria, escrivint amb la seva màquina d’escriure, el seu marit amb el gat, els dos donant-se un petó... Es veu que ha tingut una vida plena, tot i les dificultats, però ara s’afronta a una nova dificultat, l’avorriment i la por a la vellesa. Cada dia menja un caldo que li vé a preparar una noia un cop per setmana, té la nevera plena de bols amb sopes, purés i demés menjars triturats i lleugers, les dents no li van bé i no pot mastegar massa. Tot sovint sospira,

Idea: Dificultats en la vellesa.

Story line: Persona de tercera edat es queda a casa per por de sortir i baixar per l’escala, cau dins el plat de sopa, i quan desperta ha recuperat la il·lusió i va a la porta..

Argument: La protagonista és una anciana que viu sola en un pis antic. Té una nevera plena de bols de sopa, la televisió i el seu periquito. De sobte un dia, la televisió li deix de funcionar, i es queda menjant el seu bol de sopa sentint el cant del periquito, fins que de sobte es queda en silenci. Veu que el periquito ha mort, continua menjant, en silenci, es va adormint d’avorriment i amb una de les cabeçades cau dins el plat de sopa. Entra en un nou món, estrany i surrealista, hi ha una pluja de lletres (de la sopa), està ple de camins, lletres, màquines d’escriure, llibres...mentre va caminant, veu ocells, volant al seu voltant, i un cartell amb múltiples indicacions de la sortida, sense saber quin camí triar continua caminant va per tobogans, s’endinsa en els llibres, vola, 33

Guió Literàri Seqüència1. Escena1. Parc. Ext. dia Un ocell vola entre els núvols i aterra en un parc prop d’un banc, altres ocells arriben i picotegen el terra. Poc a poc s’allunya la imatge. (So: ambient parc) Seqüència1. Escena2. Menjador. Int. Dia Es veu la porta de vidre i el balcó que dóna al parc. Hi ha un ocell en una gàbia. Recorregut visual per l’estança. Moble amb papers, una màquina d’escriure, llibres, plaques commemoratives i fotografies (dona en una taula plena de llibres firmant, una dona molt elegant brindant amb xampany); la televisió sobre un moble i plats penjats de la paret; una estanteria plena de llibres i un rellotge de paret. A la taula del menjador hi ha un bol on s’hi pot llegir “Margarita”. (So: tic-tac) Seqüència1. Escena3. Passadís. Int. dia Es veuen un peus que caminen costosament arrossegant-se pel passadís, es fa un recorregut vertical i es veu el personatge. A la paret hi ha fotografies, el personatge surt de l’enquadrament. Es veuen els detalls de les fotografies: Ella envoltada d’ocells, la seva boda, en una excursió, escrivint a màquina, en un mirador amb el seu marit, amb una colla de gent... (So: passos. B.S.) Seqüència1. Escena4. Balcó. Ext. dia Es veu la Margarita d’esquenes, recolzada a la barana del balcó, mira al parc que hi ha davant. Margarita:(Sospira)Aix... Es veu un banc amb ocells al voltant. Els rajos de sol incideixen sobre el banc. (So: ambient parc) De sobte la imatge s’enfosqueix. Apareix entre el balcó i el parc una escala que es va desplegant, el banc amb els ocells s’allunya. Margarita: ahhh... (Expressió de terror) (Efecte so escala) S’aixeca una mica la bata, es veuen les cames dèbils i tremoloses. Es recolza. Margarita: Aix... (suspira) Desapareix a l’interior. (So: B.S) Seqüència1. Escena5. Menjador. Int. dia S’atura davant la gàbia del periquito, la toca, i travessa el menjadir, l’ocell comença a piular, i a moure’s en el gronxador. S’asseu en una taula davant el bol, encén la televisió i agafa sopa amb la cullera a poc a poc, mirant el televisor. La imatge de la televisió fa una llum intensa, i s’apaga. (so: puff!) 34

Margarita: Nch!!! (Cara de disgust) Es queda uns instant parada mirant cap a la televisió. Fa una cullerada amb posat trist. (So: periquito) (silenci) Para de menjar i mira cap al periguito, es veu una ploma volant a l’aire. Margarita: ooh!!! (Cara sorpresa) Es queda pensativa un instant, mirant la sopa de lletres, removent-la amb la cullera, i continua menjant. Se li comencen a tancar els ulls, se li cau el cap cap endavant. Es veu el bol borrós, hi ha un remolí. Es torna tot negre. (So: B.S) Seqüència1. Escena6. Sopa cascada. Ext. dia La Margarita va caient per una cascada de lletres de la sopa. Margarita: Ahhhh! Es forma una corrent de lletres que l’arrossega fins a una costa. (So: B.S) Seqüència1. Escena7. Sopa Cruïlla. Ext. dia Mira al seu voltant, comença a caminar costosament ,veu una sombra a la llunyania. És un post de senyals en blanc amb fletxes que apunten a diferents direccions. Es queda pensativa mirant. Margarita: Mmmmmm.... (Pensativa) Fa un pas cap a una direcció, s’atura, fa un pas cap a una altre direcció, es torna a aturar. Comença a caminar cap al no res. s’atura. Les cames li tremolen. Margarita: uf.... (Esbufegant) Mira al terra i somriu, hi ha un bastó, l’agafa i continua caminant amb més energia. Un banc d’ocells passa voltant sobre d’ella adelantant-la, els mira sorpresa, són ocells de molts colors. (So: Ocells piulant) (So: B.S) Seqüència1. Escena8. Tobogan. Ext. dia Arriba a un precipici. Mira el límit, i veu un tobogan, l’observa dubitativa, té una fletxa que indica l’entrada, puja poc a poc tremolosa aguantant-se de la senyal i comença a baixar. Margarita: Ahhhh! Hahahahaha! Dóna uns quants tombs i surt disparada volant. (So: B.S) Seqüència1. Escena9. Flors. Ext. dia Cau sobre un gran matalàs de flors. Margarita: Hahahahahaha!!! Agafa el bastó. Es posa a caminar més enèrgicament, tot està ple de flors de colors. Arriba a una clariana plena d’ocells, un se li posa sobre el cap, un altre sobre el braç, un altre sobre l’ombro, i acaba plena d’ocells. L’agafen i l’aixequen volant. 35

Margarita: Ahhh! (Sorpresa i alegre) Vola per sobre els camps de flors, plens de colors. Somriu. Els ocells la deixen anar. Margarita: Ahhh! (So: B.S) Seqüència1. Escena 10. Sopa llibres. Ext. dia Cau en picat a dins un llibre obert, apareix sortint d’un altre llibre. El terra està ple de llibres. Se’ls mira riallera, entra en un llibre, surt d’un altre durant una estona. Margarita: hahahahahaha Surt de l’últim llibre de l’esplanada i torna a caminar amb el bastó, amb un somriure a la cara. Seqüència1. Escena11. Sopa màquines d’escriure. Ext. dia Troba un camp de maquines d’escriure, camina per sobre les tecles, les tecles fan una escala que baixa. S’atura amb por. Mira decidida i comença a baixar. Margarita: ah! hmmm! A cada pas agafa més velocitat. De les tecles surten lletres de colors, es precipita a la corrent de lletres, i es deix emportar. Margarita: Oh! Hahahahahaha!!! Entra en un túnel fosc, a la vegada una cullera agafa una pila de lletres i s’introdueix en la foscor. (So: teclat) Seqüència1. Escena12. Menjador. Int. dia Es veu una boca que treu una cullera, és la boca de la Margarita. Té els ulls entre oberts, els obre i somriu. Mira cap al balcó. Margarita: Oh! Agafa el bastó que està recolzat a la taula. (So: B.S) Seqüència1. Escena13. Escala. Int. dia Obre la porta de l’entrada, es veu una escala fosca, s’espanta. Margarita: ah! Hmmm! (amb cara decidida) Es tanca la porta. (So: Pum!) Seqüència1.Escena14. Balcó. Int. dia Es el balcó, la gàbia està oberta, el periquito no hi és. (So: B.S) -FI-

Persontatges Primer de tot va començar com un tipus dibuix més infantil, que podria tenir cabuda amb algun dels arguments desestimats, però a mida que evolucionava la història el personatge anava agafant més personalitat, es definien més les seves característiques tant físiques com psicològiques , i poc a poc es va convertir en el que es mostra en l’animació final, amb lleu diferencies degut a la vectorització però amb la mateixa essència. En la primera versió de guió (veure annexos en el CD), es va definir un personatge anomenat Rita, aquesta nena representava ser la Margarita en la seva infantesa. Es va fer a partir d’un personatge ja existent anomenat Marga, la primera història per al curt va sortir de la idea de treballar amb aquest personatge. Es va treballar molt amb aquesta idea, però al final no va acabar realitzant-se.

Posteriorment es va començar a treballar amb la Margarita, en un inici es va fer d’acord a la imatge de la Rita, treballant per a la primera versió de guió.

A d’aquest punt el guió pel seu costat s’anava polint i es definien cada cop més les característiques del projecte. Va ser aleshores que es va revisar el personatge i es va intentar fer evolucionar a un tipus d’il·lustració no tant infantil. Tant la Margarita com la Rita es van dotar d’un estil més adult.

A partir d’aquí la Margarita ja va agafar totalment la seva personalitat i es va començar l’story-board, tot i així encara va evolucionar una miqueta més fins arribar al resultat final. La Rita, va desaparèixer en aquest pas, el guió s’havia refet i s’havia suprimit el seu personatge.

Es van determinar unes proporcions per treballar amb el personatge i aixĂ poder-lo realitzar amb facilitat en totes les posicions necessĂ ries.

En aquesta fase, desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;haver determinat el personatge, es va treballar am la roba i els tons que portaria. Anteriorment sâ&#x20AC;&#x2122;havia fet alguna prova i es va continuar evolucionant.

A banda de la Margarita, un altre personatge important és el periquito:

En aquests moments, el personatge ja està definit, té la roba que s’jha decidit final després de les proves, i ara toca, preparar per a l’animació: Per a poder animar amb flash es va haver de dividir tot el personatge en parts: expressions, cap, tronc, braços, maluc, cama superior, bessons i peus.

Posteriorment es pinta cada tros amb la textura o color triat i ja es pot exportar a flash per crear el lâ&#x20AC;&#x2122;esquelet del personatge i comenĂ§ar a animar.

Fondos Per als fondos primerament es va fer la recerca de imatges de referĂ¨ncia i basant-se en detalls extrets de fotos i textures, es van anar creant els espais. Primer de tot una mostra dels esbossos inicials i textures utilitzades, extretes principalment de fotografies prĂ˛pies::

I a partir dels esbossos i les textures es van anar muntant els fondos, sovint amb els elements per separat per després poder-los animar o col·locar en diferents capes en flas. La major part dels elements s’exportava directament a flash un cop realitzat, sense haver de fer el pas intemitg de guardar-lo en format jpeg.

Tipografia â&#x20AC;&#x153;Plastikâ&#x20AC;? utilitzada per la sopa de lletres.

adskflgiel nkmakhjcn Tipografia “Typewriterkeys” utilitzada com a tecles de màquina d’escriure.

Storyboard Es va fer un story de quasi totes les versions de guió que van tenir lloc. Finalment un cop aprovat el guió es va passar a fer el storyboard definitiu amb el qual es basaria l’animació.

Té un gran ventall d’eines tant gràfiques com tècniques i és fàcil d’utilitzar. En el meu cas, estic bastant familiaritzada amb el programa per a la realització d’animacions i banners, però fins ara mai havia realitzat una animació d’una durada tan elevada, on hi intervingués un personatge en moviment i que utilitzés tantes textures i elements.

Música i sò En quan a sò en el curt, s’haurà de parlar en tres àmbits: música, veu, i efectes sonors. Es van estar buscar cançons adients per al curt des de l’inici. Havia de ser una música melancòlica, però amb força, monòtona però variada... La tasca era díficil. Vaig documentar-me per a poder aconseguir una música lliure de drets i vaig anar a parar a pàgines de música Creative Comons. Després de molt buscar vaig escoltar la música de piano d’aquest grup: Emha i em vaig enamorar. Així doncs, aquesta va ser la música seleccionada per al curt. Tenia força, un ritme de fons continuu, i a estones la melodia era més tranquil·la i a estones més enèrgica.

El treball es va dividir en escenes, basades en el guió. Així doncs es van realitzar 14 trossos d’animació amb l’eina Flash. En cada escena inicialment es preparava el material necessari, important els elements gràfics de Il·lustrator o Photoshop, a continuació es muntava l’escenari i es col·locava el personatge. Cada escena pot haver utilitzat mínim 3 o 4 personatges realitzats amb clips de pel·lícula amb diferentes posicions i expressions. En cada moment necessàri se li aplicaven les expressions emmagatzemades a la biblioteca compartida de Flash. I així poc a poc es van crear 14 escenes algunes de més i d’altres de menys complexitat, que a mida de visualitzar-les s’anaven retocant. Quan ja es va decidir que les escenes eren correctes, es van exportar a format Quitcktime per a poder editar els fragments i muntar-los en Premier. Un cop a Premier se li va afegir el sò, la música i la veu, no es va fer en Flash ja que la sincronització amb el sò del programa no és molt bona. Posteriorment, es van afegir els crèdits i es va crear el DVD.

Per als sons, una amiga va posar la veu, ha estudiat locució i va estar encantada, es van gravar diferents suspirs, crits, renecs, riures... i a partir d’aquests es va anar seleccionant el més adient pera a cada moment. La caracterització per part de la Roser Franch, va fer que la protagonista, la Margarita acabés d’agafar còs. Des de direcció se li van donar algunes indicacions del personatge i es va determinar que tindria la veu una mica trencada i gemegaria més aviat fluix, ja que al ser gran i tenir poques forçes no podia ser que cridés massa. Per als efectes sonors, es va recórrer a bancs de sons i a través d’una cerca exhaustiva es van seleccionar els sons més reals i que anéssin acord amb l’animació.

Animació Com ja he comentat amb anterioritat, l’animació es va fer amb el programa Adobe Flash. Aquest és un programa vectorial que funciona amb clips de pel·lícula, símbols, interpolacions... 61

Campanya ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Naming

Aquesta és una campanya amb possibilitats reals d’abarcar tots els medis de comunicació. En el treball es mostren alguns elements promocionals de la campanya pretenent la perdurabilitat d’aquesta, encara que les vies de comunicació podrien ser encara més amplies.

Per a trobar el nom es va fer una pluja d’idees i es va estar buscant el missatge essencial. Alguns noms descartats: Mou fitxa, prèn partit, fent camí, Encara hi ha un lloc per seguir lluitant, Inventa la sortida....

Com elements de campanya intervenen: • Un fulletó -poster • Xapes • DVD • Pot amb molles de pa • Llibreta • Web

Finalment es va decidir escollir el nom: Continua la història que era l’inicial. L’eslogan: Ara et toca a tu, és el detonant del missatge complert. A través del tractament gràfic tot aquest missatge s’acaba de reforçar.

A banda s’han de considerar la bossa on es trobaràn els elements, tant la caràtula com la galeta de CD, i el disseny d’identitat de campanya.

Identitat visual Primer de tot es van cercar alguns referents gràfics, que marcaven la línia que volia agafar.

La campanya tracta de que la gent s’impliqui aportant continuïtat a la vida de la gent gran, obrint els ulls de la gent per a què vegi que hi ha al seu voltant i actuïn. Pel fet de fer-se gran no s’acaba tot, la història continua. A través del blog, la gent pot aportar la seva visió i informar-se de centres on es realitzen voluntariats. També es contempla que en un futur, es desenvolupés una pàgina de Facebook i de Twitter, i en aquest últim es crees un hashtag tipo: #continualahistoria, on la gent comentés la realitat diària de la gent gran i com millorar la situació de por que alguns pateixen al sortir de casa. Una altra idea de continuitat de la campanya seria que cada any per conmemorar el Dia Internacional de la Gent Gran, un arista/autor, realitzés una obra audiovisual mostrant la seva particular visió dels problemes que té la vellesa, i així cada any es continuaria la història amb un nou vídeo.

I posteriorment es va buscar una tipografia adient per representar la campanya. Es va pensar en utilitzar una tipografia clàssica per representar el tema, la gent gran. També es va optar per provar-ne alguna de tipus cal·ligràfic i de màquina d’escriure, fent referència a la protagonista del curt, la Margarita que era escriptora.

CONTINUA

LA HISTÒRIA ara et toca a tu Tipografia: Eccentric Std

CONTINUA

LA HISTÒRIA ara et toca a tu

Continua la història CONTINUA LA HISTORIA ara et toca a tu

Tipografia: Didot

Tipografia: St Marie Thin

CONTINUA LA HISTÒRIA continua la història ara et toca a tu

CONTINUA LA HISTÒRIA ara et toca a tu

Tipografia: Bodoni Condensed

Tipografia: Nueva Std

CONTINUA

LA HISTÒRIA continua la història ara et toca a tu

CONTINUA LA HISTÒRIA ara et toca a tu

Tipografia: SpillMilk

Tipografia: Aller

Acte seguit es van provar amb elements gràfics de la campanya per tal de veure’n el resultat.

Continuala-tu

Con tinua la-his tòria

CONTINUA

LA HISTÒRIA

CONTINUA LA HISTÒRIA

CONTINUA

Després d’haver provat diferents tipografies i formes, es va decidir agafar l’òval horitzontal com a forma i la tipografia Nueva Std. Aleshores faltava trobar algu element que li dongués més força.

LA HISTÒRIA

CONTINUA LA HISTÒRIA

I aquest va ser el resultat final, un logotip elegant, sobri, color marró definit per l’estètica del curt i per ser un color madur.

CONTINUA LA HISTÒRIA

C=40 M=64 Y=83 K=35 R=124 G=79 B=49

Element secundàri de la marca

CONTINUA LA HISTÒRIA

Pluma

CONTINUA LA HISTÒRIA

negatiu

CONTINUA

LA HISTÒRIA

Composició logotip i elements secundàris

Llibreta continua la hist貌ria

Xapes per a la promoci贸 i difusi贸 de la campanya

Pot de Molles de pa

Blog de la campanya per a que la gent escrigui la continuació de la història. araetocatu.wordpress.com

Aquest element pel seu caire simbòlic i format, únicament se li va fer una etiqueta amb la descripció del contingut utilitzant la mateixa estètica.

Bossa del pack Es van buscar diferents formats i opcions, i al final per tal de seguir amb l’estètica de la campanya es va triar una bossa de paper Kraft similar a la cartolina del CD.

DVD Per a la caràtula del DVD, abans que res vaig buscar alguns referents que fóssin ecològis i simples, posteriorment vaig muntar la caixa i li vaig aplicar la gràfica.

70 La Margarita està sola, ja no li queda ningú, no té forces per sortir de casa. Està, engabiada.

En aquesta bossa trobaràs alguns objectes per a què puguis celebrar el dia d’avui:

“Continua la història. Ara et toca a Tu”.

L’Assamblea General de Nacions Unides, va proclamar l’1 d’octubre Dia Internacional de la Gent Gran. La comunitat internacional insta a reﬂexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràﬁc i proposa vetllar per una velles digna i segura.

Si tothom ajudés d’alguna manera detectant les situacions d’aïllament, soledat o depressió en què la gent gran es troba, i actuant en conseqüència, millorariem la seva qualitat de vida i retornaria la il·lusió La imaginació és una eina molt útil per cercar solucions eﬁcients a problemes. Eliminem els obstacles socials, físics i psicològics, participa donant idees de com continuar la història de persones com la Margarita. Entitats, associacions i casals de gent gran de la xarxa d’equipaments cívics de la Secretaria d’Acció Ciutadana se sumen a la celebració i organitzen actes, xerrades i festes d’homenatge i reconeixement arreu del territori.

Es va fer pensant per a dos usos, un purament informatiu i l’altre estètic, ja que per un costat és un poster. Fulletó desplegable

5. Viabilitat:

El Departament de Benestar Social, fa moltes campanyes de sensibilització, per tant aquest podria ser una més, d’altra banda hi hauria possibilitats de projectar el curt cinemes, o festivals i així es promouria la campanya. S’ha fet un pressupost per desglosar el que valdria realitzar la campanya, aquest es divideix en dos parts. En la primera es considera el preu de la creació de l’animació i l’identitat corporativa, la qual inclou el logotip i tots els elements gràfics del pack (xapes, fulletó, llibreta, DVD, pot). En la segona part s’indica el preu de fabricació dels diversos productes a repartir en el transcurs de la campanya. El preu d’una hora de treball d’una dissenyadora junior és de 15€/h a raó de 40 hores setmanals. Aquest té en consideració l’ús del hardware, l’espai de producció i les llicències necessàries en el software utilitzat.

Animació Identitat corporativa Total

480 h 200 h 680 h

12 setmanes 5 setmanes 17 setmanes

7.200 € 3.000 € 10.200 €

A continuació s’indiquen els preus dels diferents productes que es repartirán en el transcurs de la campana. Aquests s’indiquen per a una tirada inicial de 1000 unitats de cada element.

Triptic 250 € DVD 1600 € Packaging DVD 300 € Llibreta 700 € Xapes 400 € Pot molles de pà 500 €. Bossa 400 € __________________________________

Total (1000 u.)

4.150 €

6. Conclusi贸:

Han sigut uns mesos intensos de treball. Al triar com a projecte la realització d’un curtmetratge d’animació, tothom em deia que era molt de treball, que potser no aconseguiria realitzar-lo, que triés alguna cosa més fàcil, jo els hi deia que ja ho sabia però que era algo que ahavia de fer, ja que sempre havia volgut fer alguna animació més enllà del minut.

Finalment, puc dir que estic orgullosa d’haver realitzat una animació tota sola de més de 7 min sobre una temàtica social en pro d’ajudar un sector d’exclusió. Puc dir que el resultat final supera amb escreix la idea que tenia del projecte inicialment, ja que tot ell s’ha revestit d’una campanya que podria ser factible, i serviria per a què la gent gran no es trobi tant sola. Aquest, és un tema que sempre m’ha preocupat i amb el projecte, he pogut aportar la meva visió i una possible via cap a solucionar-ho, sinó inmediatament, a través d’una reflexió col·lectiva.

Després de l’experiència, puc dir que és més treball del que hagués imaginat mai. La campanya gràfica al ser el punt de suport de l’animació i tenir una identitat uniforme i identificativa, no m’ha representat tant de problema. Però l’animació i sobretot els softwares, han sigut els desencadenants de grans frustracions en el procés. Aquestes dificultats són les que han fet que el projecte es desenvolupés amb més lentitud de la que hagués desitjat. Tot i així, els obstacles trobats, han fet que aprengui a pensar més en les possibles dificultats abans de començar a realitzar un projecte, i no durant, aquesta és una lliçó que he aprés en aquest treball.

Per últim volia afegir que amb aquest treball m’he pogut demostrar que, tot i que fer una animació no sigui fàcil, en sóc capaç, i no només això, sinó també de fer una campanya coherent i rica de recursos i possibilitats futures. Tot i així, he de dir, que el pròxim cop que vulgui fer una animació, buscaré un equip amb qui pugui repartir la feina i així obtenir un resultat rodó i amb dedicació al 100% en tots els aspecte.

També voldria comentar que l’apartat del guió va ser un treball lent i meditatiu, on el valor de la narrativa visual va agafar un gran protagonisme, la pregunta que em rondava pel cap en tot moment era: s’entendrà això? A través de la documentació i de parlar amb gent vaig aprendre molt i em va aportar una visió més profunda de la narració.

Considero que he complert amb els objectius que em vaig plantejar inicialment i espero poder mostrar el meu treball en vies de, en un futur, fer-lo realitat.

7. Bibliografia:

LLIBRES:

Enllaços:

FIELD, Syd. El manual del guionista. Traducció: HERAS, Marta. 5 a ed. Madrid: Plot Ediciones, 2002. 167 p. ISBN: 84-6702-28-3.

SÁENZ VALIENTE, Rodolfo. Como hacer un buen guión para animación [online]. Córdoba, Argentina: Festival Anima, 2003. [ Consulta 6 de Febrer de 2011]. Disponible a: http://www.animation.dreamers.com/clases/ seminario_anima_03/conclusion.php

PATMORE, Chris. Curso completo de animación. Traducció: DI MASSO, Gerardo. 1 a ed. Barcelona: Editorial Acanto, 2004. 160 p. ISBN: 84-96376-48-2.

BAZALO, Antonio J. Guión: Proceso y Técnicas. [ Consulta 26 de Febrer de 2011]. Disponible a: http://www.animation. dreamers.com/clases/guion/

FERNÁNDEZ DÍEZ, Federico; MARTÍNEZ ABADÍA, José. Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. 1 a ed. Barcelona, Paidós, 1999. 270 p. ISBN: 84-493-0604-3.

GUIAUDIOVISUAL. Universidad de San Carlos de Guatemala [Consulta 23 de Març de 2011]. Disponible a: http://www.youtube. com/user/guiaudiovisual

SZUNYOGHY, András; DR, FEHÉR, György. Anatomía humana para artistas. 1 a ed. Barcelona: köneman, Tandem Verlag, 2006. 496 p. ISBN:3-8331-2041-X.

CURSO DE LENGUAJE AUDIOVISUAL - CINE. http://www.youtube.com/watch?v =IEDNnVwvNqY&feature=related Guión: Proceso y Técnicas [online].PRIMERA ENTREGAAntonio J. Bazalo.

CÁMARA, Sergi. El dibujo animado. 2 a ed. Barcelona: Parramón Ediciones, 2006. 191 p. ISBN: 84-342-2672-3. GRAY, Peter. Aprender a dibujar. Traducció: MILLÁN i ARIÑO, Marta. 1 a ed. Köln: Taschen, 2007. 304 p. ISBN: 978-3-8228-5786-1.

Festivals:

ADOBE PRESS. Flash CS4 Professional. Traducció: GONZALEZ CRUZ, Sergio. 1 a ed. Madrid: Ediciones Anaya Multimedia, 2009. 320 p. ISBN: 978-84-415-2562-7

Future Shorts, Londres, Inglaterra. http:// www.futureshorts.com/

Filmfest Dresden, Alemania. http://www. filmfest-dresden.de/english/home.html

Festival Corto, Ciudad Real.http://www. festivalcortocr.es/

DURÁN, Amalia; FERNANDEZ, Kike. Culturatextura. Barcelona: Index Book, 2007. 159 p. ISBN: 978-84-96774-07-0.

Festival Internacional de Cine de Gijón. http://www.gijonfilmfestival.com/

MONTES DE OCA, Juan. Animar.te, 20 anys d’animacó per ordinador a la UIB. Palma de Mallorca: Esbaluard, 2008. Llibre no comercialitzat.

FICG, “Festival Internacional de cine en Guadalajara”, Guadalajara, Mèxic. http://ficg.org/sitio/ Festival du Film de Vendome, ChâteauRenault, França.http://www.centreimages.fr/ wordpress/ 79

Festivals de curtmetratges: http://festivales-internacionales. cortometrajes.deeuropa.net/ http://www.festivalcurtscelra.com/ http://www.enh.pl/

Portal gent gran: http://www.gentgran.org/

Notícies: http://www.reus.cat/noticia/ l%E2%80%99%C3%A0rea-de-benestarorganitza-el-cinef%C3%B2rum-%C2%ABlagent-gran-reflexiona%C2%BB

Curtmetratge (the Lady and the Reaper): http://www.theladyandthereaper.com/ http://www.theladyandthereaper.com/ wordpress/

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ ca/premsa/doc34443.html http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/ notapremsavw/detall.do?id=106727

Associació Professional d’Il·lustradors: http:// www.apic.es/index.php Campanya “Actua por todos”:http://www. fevocam.org/actuaportodos.org/

http://www.sentidog.com/lat/2010/10/02/ colegas-lanza-una-campana-desensibilizacion-hacia-los-mayoreshomosexuales/

Campanya “ Rosas contra el olvido”:http:// www.rosascontraelolvido.com/ Sal a escena: http://www.salaescena.es/ CMS2010/index.php?page=home&hl=ca_ES

http://www.humania.tv/agenda_campana_ de_recogida_de_regalos_los_mayores_ tambien_creen_en_los_reyes_magos_

Cortos menos es más: http://www. cortosmenosesmas.com/

http://www.amigosdelosmayores.org/index. php?option=com_content&view=article&id =41&Itemid=41 http://www.canalsolidario.org/noticia/35000-flores-contra-la-soledad-de-losmayores/24678

Banco de Recuerdos: http://www. bancoderecuerdos.es/ Festivals de curtmetratges: http://festivales-internacionales. cortometrajes.deeuropa.net/ http://www.festivalcurtscelra.com/ http://www.enh.pl/

http://www.europapress.es/epsocial/ mayores-00325/noticia-campana-rosascontra-olvido-anima-llevar-flores-ancianossolos-20110420122021.html

Guanyadors de l’Oscar al millor curt: http://www.filmaffinity.com/es/tour. php?idtour=45

http://www.canalsolidario.org/noticia/ por-una-tercera-edad-activa-para-nuestrasociedad/3866

Campanyes socials: http://www.discapacidadonline.com/autismocortometraje-viajemaria.html

http://www.canalsolidario.org/noticia/losmayores-se-enredan/10511

Curtmetratge (hermanito en la luna): http:// www.discapacidadonline.com/cortometrajeautismo-hermanito-luna.html