pg 4 pg 5 pg 6
Anàlisi del sector més efectes especials i menys treballadors entrevista a francesc maeztu
reportatge pg 9 pg 12 enquesta - futur del cinema pg 13 articles d'opinió
pàg. 4
ANÀLISI DEL SECTOR CINEMATOGRÀFIC DATA
20 d'abril
BCN
Escola Joan Pelegrí
En l'àmbit de producció cinematogràfica, la tecnologia ha aportat una sèrie de canvis que clarament deriven en un nou fenomen a la indústria. És clar que avui dia els efectes especials o la qualitat d'imatge són mil vegades millor, però aquest no és el punt. Allò que ha causat tant de revolt és la manera de capturar les imatges.
A principis del s. XX els germans Lumière van inventar el setè art: el cinema. Van innovar i ens van portar els carrets analògics. Aquest recullen fotogrames en una cinta que necessita ser processada per veure el resultat final. Això avui dia ha estat substituït per la tecnologia digital, que recull les imatges a una memòria i immediatament es pot veure la feina feta. Segons els realitzadors trobem dues postures respecte les maneres de produir existents. En primer lloc, aquells que es mantenen fidels a l'analògic, ja que aprecien la màgia que hi ha en haver-se d'esperar tot un dia per veure el que han aconseguit. A més també valoren el conjunt de colors i textures que aporta aquest material que acaba resultant en una obra d'un caire més singular. I en segon lloc, aquells que troben que la tecnologia digital aporta més avantatges i seguretat, ja que és possible analitzar instantàniament les escenes i corregir els errors. També s'obtenen imatges més definides i realistes.
Aquesta nova manera de fer implica menys costos i per tant dona a qualsevol la capacitat de realitzar una pel·lícula. D'això és del que més es queixa el conjunt de professionals, ja que cada vegada més hi ha cinema de poca qualitat a causa del poc esforç, entre cometes, que es requereix. A més a més de que facilita crear el producte, les noves tecnologies també proporcionen a qualsevol persona poder gaudir d'aquest i conseqüentment menys beneficis per les grans productores. Per altra banda, el fet que cada cop menys persones decideixin consumir cinema de la manera tradicional, fa pensar que els creadors perdin beneficis, però cal remarcar que els que en realitat surten mal parats són les grans productores -com Warner Bros., Paramount o Columbia Pictures- que fins ara eren les que acaparaven el mercat. Avui dia les barreres d'entrada pràcticament inexistents fan que qualsevol pugui crear cinema i és per això que trobem una gran quantitat de nous autors independents que a través de les noves plataformes online -Netflix, HBO o Amazon- poden compartir amb el món el seu treball de manera més immediata i econòmica, guanyant així més públic. És aleshores que ens adonem que ha sorgit una nova via d'arribar al producte deixant així enrere a totes les anteriors, com són els videoclubs o les propies sales de cinema, que com hem dit abans, han perdut popularitat.
pàg. 5
MÉS EFECTES ESPECIALS I MENYS TREBALLADORS "Els artistes estan fora de perill, però aquesta tecnologia reemplaçarà tota la feina pesada" DATA
27 d'Abril
Sabem que abans fer una pel·lícula portava més temps, diners i treballadors però avui dia això ja no és així. A més a més que han sorgit noves tecnologies digitals i cada vegada és més difícil sorprendre l'espectador, també s'està experimentant amb intel·ligència artificial i deixant a més gent sense feina.
Al cinema poca cosa és real. Gran part dels entorns on es roden les escenes, els efectes visuals d'impacte com les esquitxades de sang o elements existents estan recreats de manera digital mitjançant complexos programes informàtics. Parlant de programes informatics, l'espanyol Fajardo en va guanyar l'Öscar als millors efectes especials gracies a la seva invenció: el software Arnold -nomenat així en honor a Schwarzenegger, un programa per animació 3D i efectes especials.
Tot i això, sembla que no tothom serà imprescindible al llarg dels anys. Els avenços tenen la seva part positiva, aquesta màgia que genera el cinena mitjançant la tecnologia es mou per dos vessants. Una d'elles, es deu a l'estalvi de costos que facilita la digitalització dels efectes especials i visuals i, de l'altra, mantenir en ascens l'atracció. L'objectiu és captivar l'espectador, el que resulta cada vegada més difícil. No només fer-ho més espectacular sinó més barat. Hi ha més recursos si s'aprofiten de forma adequada», opina Adrián Pueyo un jove de 22 anys que ha treballat en els efectes especials de produccions com "El libre de la selva".
La indústria ha millorat notablement des d'aquest i ens ha proporcionat obres com "Gravity" o "Iron Man 3" les quals destaquen el realisme amb els que es produeix els últims anys. Segons aquest professional no és conegut fins on arribarà la tecnologia, Potser veurem el moment en el qual ens injectin les pel-lícules a la retina» -diu, però sembla que sempre necessitarem aquells que sàpiguen explicar bé les històries i aquells altres que siguin capaços de posar a disposició les eines necessàries per a produir més i millor
Però aquest nou tipus dintelligència artificial -que també és desenvolupada per empreses més grans com Adobe i altres laboratoris de recerca de la indústria de la tecnologia- podria acabar per reemplaçar molts dels especialistes que creen aquests efectes, és a dir la mà dobra. Tot queda mecanitzat Podem concloure dient que la meitat de les coses que veiem a una pellícula són mentida, i per tant constantment s'enganya a l'espectador sense que aquest s'en adoni. I per altra banda, la innovació tecnolögica suposa més realisme, menys costos i més atur.
pàg. 6 DATA 11 DE MAIG
ENTREVISTA
ENTREVISTA A FRANCESC MAEZTU PROFESSOR DE CULTURA AUDIOVISUAL A L’ESCOLA JOAN PELEGRÍ
Volem saber per què vas decidir estudiar comunicació
Ara que ens hem introduït en aquest tema de noves
audiovisual, per saber que et va
maneres de produir, volem preguntar-te sobre que
interessar d'aquest sector, com estava en el moment
penses tu sobre les formes que hi ha de fer negoci,
en el qual vas començar a estudiar-lo.
perquè sabem que gràcies a la digitalització els costos
Jo vaig començar al 2001, era un temps molt diferent del que hi ha ara actualment. Acabava de començar el procés digitalització. També era una època molt bona, hi havia molta feina sobretot en temes de producció i realització
s'han reduït molt i això ha generat que avui dia hi puguin haver cineastes independents a diferència de les grans productores d'abans que eren com que abastaven el mercat. Llavor tu que estàs més a favor: de
d'audiovisuals, per tant, ara és veritat que el panorama està una
les grans productores o de cinema independent que és
mica més negre però just fa 17/18 anys enrere hi havia
el que més o menys regna?
molta més sortida laboral.
D'acord, llavors ho planteges com que hi havia més
És una miqueta complicat ficar-se amb uns o altres, crec que
sortida laboral perquè s'havia
són dues coses complementàries, tu pots ser un amant del
inserit aquest tema digital, ho veus com un punt
cinema independent i després que t'agradin els "blockbusters" o
positiu aleshores?
les grans superproduccions. Sí que és veritat que ara avui dia s'ha democratitzat d'alguna manera els aparells per gravar,
És un tret evidentment positiu però en quant a producció de
tothom d'alguna manera és generador de continguts, tal com
feina digitalització el que ha fet més és crear llocs de treball,
podem veure a YouTube. Jo crec que és com el
de fet és reformula una mica els tipus de feina.
paradigma, amb una webcam o amb una gravadora des de casa
Abans quan el cinema era més analògic, per exemple, havies
pot produir continguts que arriben a milions de persones, però
de tenir a més gent controlant que estiguis ben col·locat, que
estem en un punt on és molt important saber distingit entre el
el rodet de filmar estigues correcte, tots els processos de
que té qualitat i el que no. Tenim tanta informació que és
revelatge...,ara amb la digitalització aquests processos s'han
necessari ser crítics i tenir
automatitzat en haver-hi més programes informàtics, però
el criteri de dir, això val la pena i això no.
s'han creat altres tipus d'oficis més relacionats amb el disseny gràfic, amb el control i l'edició de pelis, muntatge en aquest cas digital.
pàg. 7
Llavors parlant d'això de la qualitat, hem decidit fer
Bàsicament jo vaig fer el grau a distància que penso que
referència, a més a més, de les persones que creen
també pot tenir les seves particularitats amb cursar un
cinema, de la gent que el consumeix, la part de
grau presencial. Sí que és veritat que les noves tendències
responsabilitat que té la gent que decideix consumir cinema. La pregunta és: sabem que avui dia les sales de cinema s'estan deixant de banda, ja que tenen opcions més barates i accessibles com són
tiren cap aquí, perquè tu et tornis generador de continguts, perquè tu mateix no només siguis capaç d'escriure un relat, de gravar, de fer màrqueting, sinó que més a més siguis capaç de fer tot el procés de creació d'una pel·lícula a petita escala però un mateix, estan
les noves plataformes (Netflix, HBO, totes aquestes
promocionant molt aquesta idea d'usuari actiu que hem
coses), creus que el consumidor com a tal podria
treballat alguna vegada també a classe, a periodisme,
canviar la manera de fer cinema? Perquè diguem que
potser també és veritat de què més enrere en alguns
és més comercial perquè a la fi interessa el que vol el
estudis et preparen molt en alguna línia ja sigui producció,
consumidor.
realització, direcció, i això si és per treballar
Jo crec que en el fons sí que és veritat en l'àmbit econòmic la
comunicació en concret, el que conec jo de la UOC, et
tendència ha anat cap a les multi-plataformes tant de cine
preparen molt perquè tu ho puguis fer tot.
en projectes molt més grans però potser el grau de
com de sèries, ja sabeu que les plataformes aquest ja estan produint pelis, cada cop més. Algunes circumstàncies
Per acabar, creus que amb els avenços de la
econòmiques no permeten anar al cinema cada setmana com
intel·ligència artificial, és possible que en
fa 20 anys ho fèiem, crec que en el futur serà una fusió
algun moment, aquestes noves tecnologies
de totes dues coses, de saber integrar una miqueta del que
arribin a generar per si mateixes, aquestes idees
seria les grans pantalles, el cinema, que té molta més acceptació social sigui doncs pagant quotes o tarifes planes al mes que tu puguis acabar accedint a veure una peli en una gran pantalla, sí que hi ha molts cines que ho fan això, per
de pel·lícules o fins i tot de realitzar-les, creus que el cinema si arriba a ser majoritàriament creat per robots deixarà de ser art? O quin creus que és el
exemple el cine Texas aquí a Barcelona, que són 50 euros
futur del cinema
anuals i tu vas a veure pelis normalment de cinema
com a tal?
independent i també a vegades són pelis que estan d'estrena on hi ha alguna de tant en tant. Crec que el futur va molt per la fusió de totes dues coses, no? Acabar pagant potser preus raonables, també hem d'anar amb compte amb la pirateria però que s'ajusti una mica a la comoditat de tothom.
Quan una vegada ja has iniciat el grau de comunicacions com creus que és el punt de vista dels docents, creus que us preparen per treballar per a grans productores o que realment us incentiven a emprendre com a artistes i crear el vostre propi producte?
Entenc la reflexió que fas de dir, cada cop hi ha menys humans a l'hora d'acabar produint una peli, és veritat, però en el fons una peli és una idea i una peli bona és una idea bona i avui en dia la intel·ligència artificial no ha arribat al punt de poder substituir el nostre cervell, per tant l'èxit d'una peli, els efectes especials, els actors, la trama, és important però en el fons és el guió la base de tot també i les màquines de moment no poden pensar per nosaltres.
pàg 8
I en el context de què si poguessin? Ho onsideraries art de totes maneres o no? Ostres, això és una pregunta que s'escapa dels temes filosòfics, ho hauria de pensar perquè depèn una mica de què hi ha darrere de la persona que ha creat aquest cervell per arribar a pensar. La component artística és una característica intrínseca de l'ésser humà.
si vols escoltar la entrevista aquí tens l'enllaç https://drive.google.com/open? id=1TxRfxdIqOsq11lzzkuJEDrUppOa0Rowa
pàg. 9 REPORTATGE
18 DE MAIG
ÉS LA TEORIA DE DARWIN LA CLAU A LA INDUSTRIA DEL CINEMA? Escrit per Seven Fotografíes per Júlia Sobrino Aquest reportatge preten aportar nova informació e la nostre recerca sobre l'estat actual del cinema a la nostra societat, Per tant ens anem a les aules on es formen els propers artistes els quals avui dia es troben en mig d'un interrogant respecte el futur del sector.
Barcelona, 18 de maig, ens trobem a mitjans de primavera i el sol iI-Iumina la ciutat mentre el nostre equip d'investigadors es dirigeix cap a I'ECIB, l'Escola de Cinema de Barcelona. A una de les aules de l'edifici, al carrer Girona de l'Eixample, esta a punt de començar una masterclass d'animació 30 que introdueix el temari dels màsters d'animació que imparteix la universitat. Entrem a la sala i sembla que de moment només són homes els interessats en la matèria, però en pocs minuts s'omple de gent de tots els gèneres i estils. És en aquest moment quan el professor Marcello Àlvarez decideix trencar el gel preguntant als assistents si havien tingut contacte amb el 30 o els videojocs. Uns quants afirmen. tot i que la gran majoria sembla desorientada. .
Com acostumen a fer grans professors, inicia citant un destacat referent. En aquest cas a un directori animador dels Estudis Pixar, Jhon A. Lasseter, « The art challenges technology, and the technology inspires art». Amb això es refereix a que I'art tecnologia i el seu desenvolupament i 'lhora la tecnologia dona curs a l'art. El docent fa referencia a la pellicula que va marcar un abans i un desprès a la història del cinema d'animació, Toy Story (1995). Destaca el tres punts essencials per una creació d'èxit: temps diners calitat
pàg. 10 Respecte el context actual a Espanya, fa una comparació amb les grans industries dels Estats Units que tenen una quota de mercat més amplia, ja que a diferencia d’aquí on la falta de diners i professionals ens dificulta el desenvolupament de l’àrea.
.
Cada vegada més, però, aquest fet canvia. Un exemple d’això és la bombolla que s’està formant a l’illa de Tenerife on s’estan traslladant els laboratoris d’animació. El govern participa proporcionant facilitats fiscals i els exempten de pagar el 40% dels impostos. Per altra banda, a Madrid, trobem les grans produccions de cinema espanyol. Al parlar sobre la pipeline o cadena de producció, ens ha fet conèixer que és necessari el treball de diferents professionals segons la fase d’edició. Aquesta pot ser la pre-producció –dos, tres anys-, la producció –sis mesos, un any- i per últim la postproducció –indefinit-. Llavors, ha aclarit que existeixen dos tipus de realitzadors, els generalistes que tenen un coneixement bàsic de tots els àmbits a l’hora de produir i els especialistes, que s’han format en un únic àmbit i per tant la seva feina és d’un caire més elaborat i que deriva en uns resultats de millor calitat. Les empreses petites s’interessaran pel primer tipus de perfil degut a que és una manera de reduir costos. Podem relacionar això amb les nvestigacions prèvies respecte a la trajectòria d’ocupació tenint en compte que em conclòs que cada vegada hi ha més cinema independent i conseqüentment més artistes generalistes, és a dir, menys gent involucrada en el procés de creació. Els artistes es beneficien de la tecnologia, ja que les persones del departament d'Investigació i desenvolupament elaboren nous programes que com podem observar a la fase rigging, han fet que els resultats finals siguin, tant en expressions facials com en la simulació de moviments, més realistes i polits. També hem après que aquesta escola trasllada les tasques del món laboral a l'aula fent visible per l'alumnat la realitat del mercat i permetent que aquests experimentin. El professor analitza quina és l'habilitat més accentuada segons el tipus d'estudiant i se centra en potenciar aquesta faceta per a preparar un perfil eficient en el terreny en el que destaca
PETITES EMPRESES Temps Resultat obtigut
Una setmana 11 minuts d'animació
GRANS EMPRESES Temps Resultat obtigut
Una setmana 1 segon d'animació
pàg. 11
En a ques t cen dos tre o màs ferei ters del q e l s ual e prog xen s ra la re alitat segueixe mes n al dona r una mercat, per f actu alitza ormació da. A pa rt im parte educ ixe ació espe n una gara cial nti class nt 12 alu itzada mne e. s pe Per c r onclo ure, que pode en e l m di món d'avu r glob i dia alitza sem conc t bla q epte u e d perd ' ut de especial el ista h m pas anda a un i ha d a a no que on va e les p ra en at e r vent all m sones am la és b cone ixem ampli de un en valuo ses. ts són m és P més solid er tal de fer al conc lusió a nostra ,v un a parta olem es men t de teori tar la fa a de mos Darw expli a in, l ca col·le com din a qual s d'u ct n s'ada iu, qui m illor pta a l seu perd ura. ento És a rn pers dir, l ones e s que de tr són ebal capa lar e àmb c n qu it i si alsev es tuac en e ol ió só l futu n les r trio que mfen .
ENQUESTA
pàg. 12 18 de Maig
el futur del cinema A continuació podeu observar quins han estat els resultats de la nostra enquesta. Els principals participants han estat persones d'entre 15 i 20 anys, per tant el que es presenta és la opinió del col·lectiu jove.
08
12
14
A més a més sembla ser que les noves plataformes via on-line han guanyat la mateixa popularitat que el fet d'anar a les sales de cinema.
31
50
23
Hem pogut observar que per molta gent el cinema és a l'hora un tipus d'art i una activitat de lleure. Igualment gairebé el mateix nombre de persones pensen que és o un tipus d'art o únicament una activitat de lleure.
69 Aquí veiem que la gent és conscient de que la tecnología tambe ha guanyat terreny al cinema i que per tant cada vegada hi ha mñes efectes especials a les pel·lícules.
pàg. 13
Amb aquesta pel-licules preteniem trobar si la gent distingeix les pel-licules en les quals s'empleen aquesta recursos amb més Intensitat. Hem fet una selecció de films considerablement coneguts.
Clarament la majoria de persones no deixen de considerar aquest com un art tot i els efectes especials.
I per acabar, resulta que molta gent creu que les sales de cinema no desaparelxerňan, sino que lnnovarán per a poder oferir un servei que normalment a casa no podem tenir.
pàg. 14 FOTO PER JÚLIA SOBRINO
Article d'opinió Per Júlia Sobrino
Durant tot aquest treball hem anat confirmant la hipòtesi que ens vam formular en un principi. La tecnologia ens està guanyant terreny i cada cop estem més influenciats per ella. Gran part del art esta avui en dia està condicionada per les tecnologies i el món digital. Conseqüentment s’obren debats, les noves tecnologies són només eines o estan passant a ser les nostres pròpies mans? Per altra banda, hi ha persones que creuen que el enginy humà mai serà substituible i que el que destaca són aquelles obres i treballs que ens provoquen i ens fa sentir més a l’hora que ens hi identifica com a humans. Les persones que viuen per l’art s’enfoquen en explicar històries per compartir-les amb el món, i la manera amb la que són explicades no hauria de ser un problema.
El punt d’inflexió es trobaria en tot aquell munt de material que és pur entreteniment, o que és creat amb l’únic objectiu d’aconseguir benefici. El fet que existeixi aquest tipus de treballs, que mai he arribat a saber si considerar-ho art, fa que es creï confusió. Des del meu punt de vista, crec que el que ens fa humans a les persones és la capacitat de crear coses i aconseguir transmetre sentiments a partir d’aquesta. Llavors, no crec que mai es deixi de banda l’art, serà diferent en un futur, si, però ho seguirà ens farà sentir de igual manera.
pàg. 15 FOTO PER SAMUEL DUARTE
Article d'opinió Per Laia Moya El futur incert del cinema pot arribar a ser preocupant pels amants de les sales de cine, de les grans pantalles, de l'emocionant moment quan les llums progressivament comencen a apagar-se i el filme es projecta davant seu en grans dimensions. És cert que estan sorgint moltes alternatives a les sales de cine, més econòmiques fins i tot més còmodes, les plataformes online com Netflix, HBO, amazon, etc., ofereixen series i pel·lícules que pots veure en qualsevol moment assegut des de casa pagant una petita mensualitat al mes. Els avenços tecnològics són un fort impuls perquè la qualitat del cinema augmenti notablement, la imatge, el so i la il·luminació gràcies a les potents càmeres, micròfons i focus, els efectes especials i de 3D, la il·lustració 3D per a les pel·lícules animades, etc. Amb l'alternativa de les plataformes online van començar a aparèixer les plataformes il·legals on pots veure tot aquest material gratuïtament. Fet que perjudica els creadors d'aquest contingut audiovisual, cal tenir en compte la gran quantitat de diners gasten perquè la qualitat del filme estigui a l'altura per tant aquests fets dificulten molt el treball dels directors.
A qualsevol època cinematogràfica han aparegut dificultats, les plataformes il·legals es podria comptar com a un problema del S. XX, però sempre quedaran els amants del cine que aniran a les sales o bé consumiran cinema de forma legal. També hauria d'entrar en el tema de l'ètica, en consumir cinema de formes il·legals s'estan restant garanties als treballadors implicats a la pel·lícula, posem la situació d'entrar a una tenda i endur-se una samarreta sense pagar, realment hi ha alguna diferència? Però actualment és un fet molt difícil de controlar i gestionar. Des del meu punt de vista el cinema ha hagut de passar per diverses dificultats com tots els arts però no desapareixerà, les persones que valoren aquesta tècnica són el motiu a seguir dels treballadors en el món del setè art, encara només sigues una persona, això és suficient per donar una mica més pel desenvolupament de la gran pantalla.
pàg. 16 FOTO PER ANA ZAMBRANO
Article d'opinió Per Ana Zambrano √Una sala fosca, silenciosa i amb una gran pantalla blanca. Això és el primordial per tal de poder gaudir al 100% d'una obra cinematogràfica, el que realment fa que visquis l'experiència. I així ha estat des de sempre, sense tenir en compte les persones incòmodes que interrompen amb la llum del telèfon o comentant amb el seu company, ni tan sols fixant-nos en els crits dels nens que no saben ni que fan allà. En aquestes sales és on queda per sempre més l'esperit de cada història, de cada personatge. O és que ningú recorda com quan de petits sortíem ballant, saltant com superherois o tirats per terra fent d'exploradors? Imitant les estrelles que acabaven de canviar les nostres vides, almenys durant els dies vinents d'haver gaudit de l'espectacle. I és per tot això que trobo que aquests llocs històrics -on les parelles encara s'enamoren més o on els més aficionats comparteixen històries amb altres aficionats- no haurien pas de desaparèixer. Per què des de sempre el que hem volgut tenir tots és una gran sala de cinema a casa igual que els milionaris, i no pas poder veure els films en una pantalleta amb auriculars tot tirats al llit, sense aquelles crispetes tan bones que només saben fer al carrer. Aleshores és quan els peixos grossos comencen a actuar contra aquestes plataformes de streaming amb exemples com el que veiem al famós festival de Cannes, on han prohibit des d'aquest any, la participació de qualsevol film que no hagi passat per la gran pantalla. O com les grans productores negant-se a passar les seves obres a les mateixes sales on podrien reproduir-se films de la gran N vermella, boicotejen així la seva expansió.
Però fan això per tal de protegir tradicions? Si fos així, aquestes estan negant el futur, l'evolució. En canvi si ho fan per tal que Hollywood i només Hollywood pugui regnar com ha fet sempre, la causa deixa d'estar justificada oi? Perquè a tots ens cansa veure cares i estils de vida pròpiament americans als llargmetratges i a tot arreu. Ja és hora que surtin a la llum artistes de tot el món. I això és just el que ens ofereix aquesta gran N vermella: internacionalitat de tots els artistes, a més a més comptant amb els més talentosos de cada país. Ja no es tracta d'aplaudir únicament als Yankees i els seus ideals, ara trobem èxits des d'Espanya (La casa de papel) fins a Alemanya (Dark) o Brasil (3%), obres més aclamades fora que als mateixos països d'origen. En definitiva a tots ens encanta anar els diumenges al cinema, però si ens obren les portes de la cultura a tot el món, jo personalment trio la segona opció. Pot ser gràcies a les noves tecnologies, d'aquí a uns anys podré tenir la meva sala exclusiva a casa a un preu baix i mirant el que jo vulgui mirar.
pàg. 17 FOTO PER LAIA MOYA
Article d'opinió Per Samuel Duarte
Jo personalment penso que el futur de les sales de cinema s'acabaran per les noves plataformes tant legals com a il·legals. Habitualment les persones ja no solem anar a les sales de cinema perquè és més còmode veure-ho des de casa, però això no incumbeix al cinema en general perquè encara que les sales de cinema s'extingeixen hauran de fer sèries i pel·lícules per a les plataformes. Però encara que moltes persones ja no vagin a les sales de cinema segueixen arrasant, però això no diu que un futur s'extingeixi. Crec que per molt que innovi el cinema no podrà seguir estant en peus perquè, ja que veure una sèrie o pel·lícula des de la teva casa és molt més còmode i mes economic que anar al cinema i gastar-se 9 € o menys, entre això i les crispetes, dolces o begudes que són més cares que l'entrada.
Passant als efectes especials hem vist com han anat evolucionant fins a tal punt que gairebé tot s'arribi fer amb aquests efectes, tant com els fons com a animals, persones o armes, etc... crec que gràcies a això ens dóna un toc més realista, ja que abans els efectes es notaven molt. Per exemple en Star Wars hem anat veient els canvis i com han anat millorant. Així que crec que en aquest cas és una evolució a millor.