Llibret Falla Reino de Valencia - Ciscar 2021 by Reino de Valencia Ciscar

PENJANT D’UN FIL Regne de València - Císcar

INO

DE VALE

C I S CA R

FA L

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2021

Capítol 0.

5 Pròleg

Capítol 1.

9 Penjant d’un fil Penjant d’un fil

Llibret de la falla Regne de València - Císcar Direcció i coordinació Falla Regne de València - Císcar

Depòsit legal V-1984-2021

Fotografies Iván Cordero Col·laboradors: Laura Sorlí Catalá Nuria González Guillén Isabel Gonzalez Mas Elena Monedero Gonzalez Impressió Blauverd impressors

Capítol 2.

60 Mercats municipals Capítol 3.

Amparo Pérez Bonet Pablo Garcia Pastor Ana Villanueva Real Empar Mayordomo Aranda

Vanessa Martín Martínez Enriqueta Catalá Coronado Alberto Millán Hervas Alberto Argüello Martínez Pots veure el llibret en versió virtual ací

Disseny i maquetació Julio Oliete Milla Correcció llingüística Alberto Millán Hervas Empar Mayordomo Aranda Nuria González Guillén Tirada 120 exemplars La falla Regne de València - Císcar no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats.

134 Història del comerç valencià Capítol 4.

166 Nostre comerç local Capítol 5.

216 Tornarem

Penjant d’un fil “Penjant d’un fil” es troba el xicotet comerç després de la crisi del coronavirus. Aquesta nova situació ha portat a les empreses a formar una “pinya” i fins i tot a reinventar-se per a intentar tirar endavant.

PRÒLEG

Milers de comerços que ens han vist créixer, han tancat enguany per l’emergència planetària que hem viscut. Encara que la pandèmia ens ha fet anar més al comerç de quilòmetre zero, no servirà de res si després d’aquesta catàstrofe tornem als nostres hàbits habituals en les grans superfícies. Aquests comerços que tant han fet per nosaltres, com a persones, consumidors i fallers. Quantes vegades hem anat a un comerç a fer la replegà de la falla, i hem fet mala cara per rebre poc o res sense pensar en quant li costava traure eixos diners? Quantes vegades hem pensat apujar el preu dels anuncis del llibret sense pensar en les seues conseqüències? Quantes vegades ens han ajudat sense demanar res a canvi? Segurament ha hagut d’arribar aquesta crisi perquè comencem a adonar-nos, almenys de moment, de la terrible situació que estan vivint les botigues dels barris de la nostra ciutat. Només cal fixar-se com cada dia un establiment nou penja el cartell es ven, es lloga o es traspassa. Enguany hem volgut fer una anàlisi sobre la situació del comerç local, i donar-li el seu espai i importància als nostres col·laboradors, a través d’unes ressenyes que ens expliquen una mica del comerç més enllà de posar la típica imatge de l’anunci. Les falles necessiten al comerç, i els comerços necessiten a les falles. Durant quasi 75 anys que té la nostra comissió, aquest comerç ens ha ajudat a pagar el llibret i tirar-lo avant any rere any. Però no sols el llibret, sinó que moltes activitats que hem realitzat al llarg de la nostra història com a falla han sigut secundades sempre pel nostre comerç. És el moment de donar suport a aquesta causa sense hipocresia, sense que se’ns òmpliga la boca de frases de suport al xicotet comerç i després quan ningú ens escolte anem a les grans superfícies. Aquest llibret és el nostre xicotet homenatge a una part de la nostra vida que ens necessita, i nosaltres a ells.

PENJANT D’UN FIL

0 1

LA IMPORTÀNCIA DEL COMERÇ DE PROXIMITAT Josep Antoni Sanjuan i Máñez L’estat d’alarma, que estem patint més d’un any, ens ha demostrat la importància del comerç de barri, del comerç de proximitat, que ha estat “a peu de canó” i ens ha resolt moltes necessitats. En aquest article vull defensar la importància del comerç de barri i per a fer-ho no vull recorrer a la tradició, al record d’aquelles tendes on adquiríem llibres, roba, calcer, aliments, regals… a les quals acudíem de la mà dels nostres pares, on fèiem de menuts els xicotets encàrrecs d’última hora, sense baixar de la vorera. Crec que aquesta defensa és necessària ja que tots ens hem adonat, que als últims temps, molts hem abandonat el vaixell amb raonaments com que “tot és més car en les tendes xicotetes” o “als centres comercials ho trobem tot”, davant aquests raonaments vull exposar deu avantatges del xicotet comerç: 1.

El xicotet comerç crea ocupació. Els xicotets negocis de barri: cafeteries,restaurants, tendes… malgrat no poder competir amb les grans superfícies, contracten molts treballadors, generalment del voltant.

2. Al xicotet comerç trobarem atenció personalitzada. Darrere del mostrador trobarem persones que coneixen el producte i ens poden aconsellar, amb bon criteri, una compra satisfactòria. Des d’ací faig una crida. ¡Confia en la gent que sap!

3. Al xicotet comerç trobarem proximitat física. Al xicotet comerç de barri podràs acudir a peu, en poc de temps, no hauràs de moure el cotxe, no trobaràs problemes d’aparcament, no tindràs multes per aparcar malament… davant al comerç “online”, que s’ha posat de moda, podràs apropar-te quan vulgues i no convertir-te en “presoner” en ta casa esperant el paquet. 4. El comerç de barri crea comunitat. Allí trobaràs a gent del teu voltant, podràs saludar al teu veí i fer “barret” amb els coneguts. 5. El comerç de proximitat contribueix a la prosperitat de l’entorn. El benefici revertirà al teu barri i crearà prosperitat. 6. A les tendes de proximitat trobaràs més fàcilment productes especialitzats i si no els trobes el tender s’implicarà en buscar-los i trobar-los i això no ho trobaràs a les grans superfícies. 7. Al xicotet comerç racionalitzaràs les compres. ¿No t’ha passat mai acudir a una gran superfície i tornar a casa amb productes que no necessites? Al xicotet comerç podem acudir a fer compres més reduïdes i de productes que realment necessitem. Es un fet comprovat que ⅓ del que comprem en les grans superfícies, no teníem necessitat. Les tendes de barri, tal vegada, no tinguen els preus més baixos però estalvies perquè compres el que necessites. 8. Comprant a les tendes de barri premies l’esforç del xicotet emprenedor al qual ha costat molt treure el seu negoci endavant. 9. Les xicotetes tendes ofereixen millor relació preu-qualitat ja que no té la mateixa qualitat el producte comprat a una tenda xicoteta que a una gran superfície. 10. Al comprar a una tenda de barri estàs consumint producció local ja que els tenders es nodreixen amb productes que s’adquireixen en la zona, productes produïts prop, mentre que les grans superfícies compren a l’engròs en llocs allunyats. Amb totes aquestes raons crec haver convençut al lector dels avantatges de comprar en una tenda de proximitat, jo per suposat ja ho faig.

20.000

botigues

20.000 botigues, un terç de les 62.000 existents a la regió es troben en “risc extrem” de desaparéixer

92.000 milions 92.000 milions d’euros de perdudes es comptabilitzen en tota Espanya l’any 2020

75 % La facturació de les agències de viatges, les més perjudicades, ha retrocedit un 75%

32 % En el primer any de pandèmia el 32% del xicotet comerç de la Comunitat Valenciana es troba en “risc extrem”

SUPERVIVÈNCIA EN EL BARRI Julio Oliete i Milla El xicotet comerç sobreviu amb prou faenes en un barri on les grans avingudes s’han convertit en un centre comercial a l’aire lliure per a les botigues de les multinacionals, que ni són sostenibles, ni pròximes, ni moltes vegades ètiques. La circumstància d’emergència planetària que vivim ha provocat que moltes d’aquestes xicotetes botigues familiars o aquells emprenedors que van començar exultants d’il·lusió i esforç entren en risc extrem. Desgraciadament, aquesta miserable pandèmia i les grans superfícies s’emporten per davant al xicotet comerç i, amb ell, la vida dels barris. Ara, més que mai, és una oportunitat ideal per a ajudar als xicotets comerciants, ja que potenciar la utilització del barri aporta avantatges sostenibles, però també socials i econòmics. En els mesos que hem suportat el tancament per l’emergència provocada pel coronavirus, hem tingut l’oportunitat de detindre’ns a considerar el model de vida que portem. Ha arribat l’oportunitat de pensar en conjunt quin tipus de barri, ciutat i societat necessitem. Les relacions veïnals, la mobilitat i l’accessibilitat, l’atenció als més desfavorits, l’escolta a les persones ancianes, els espais per a descansar, gaudir i jugar, i també el nostre consum, on i com el fem. Els carrers més importants de les ciutats urbanes estan carregats de viatgers i sense una vertadera proposta per als habitants del barri, a banda de les grans cadenes que tenim al cap i que trobes en quasi

totes les ciutats grans i aeroports, ara trobem a faltar el tràfec d’anar i vindre de gent. Amb l’aparició de la nova normalitat ens imaginem que el centre es convertiria en un magnífic lloc per a passejar sense problemes. Res més lluny de la realitat, hem descobert una circumstància bastant estressant que ja havíem detectat amb anterioritat: la majoria dels veïns del barri no acudeixen al centre quan necessiten comprar. Així mateix, es pot comprovar, en primera persona, que la proposta actual en la zona dedicada als majors és impressionantment àmplia i, d’altra banda, els establiments que se centren en el més xicotet de la casa, escàs i sense molta varietat. És cridaner com les zones cèntriques estan perdent la seua personalitat per a ser engolides per establiments i botigues de grans empreses. Actualment no tenim la típica pastisseria de tota la vida, ara hi ha un local d’una cafeteria que és igual a la teua ciutat i en 1.500 locals franquiciats. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), cada vegada viatgem més, sent la gastronomia i les compres part dels motius fonamentals. De totes maneres, si les botigues familiars continuen desapareixent, on quedarà l’essència de cada ciutat?

El comerç tradicional dona estabilitat, crea llocs de treball i millora l’economia de les zones urbanes i del país en general. Això és una cosa que nombrosos ciutadans estan reconeixent i que estan traslladant a determinades zones, on es veu com els establiments de barri de tota la vida estan tornant a aparéixer.

“És cridaner com les zones cèntriques estan perdent la seua personalitat per a ser engolides per establiments i botigues de grans empreses”

Una botiga de barri fa barri. No és una expressió, ni un lema. El xicotet negoci enforteix el barri, en les seues relacions i proximitat, amb millor atenció al client i més confiança en la compra; sense necessitat d’utilitzar el vehicle particular o fer una llarga excursió per a comprar; fomenta el coneixement de les persones i les mateixes circumstàncies de cada persona i també la solidaritat; les persones majors són ben ateses i tingudes en compte; i contínuament ens qüestiona en la utilització que fem, on gastem els diners, fins i tot en l’origen del mateix producte. Perquè apel·lem i defensem el consum responsable, amb nosaltres i amb el planeta.

Hi ha nombroses reflexions i pensaments importants per a fer de la nostra ciutat i, en particular de la nostra demarcació, l’Eixample, un barri més viu, que van sorgint a poc a poc. Tenim l’oportunitat d’aprofitar aquesta situació gens agradable per a fer el barri que necessitem tots junts, els ciutadans que han viscut ací tota la seua vida i les persones que arriben renovant la il·lusió de la ciutat i els seus diferents barris. És el moment d’apostar pel barri.

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIGITALITZACIÓ ALS COMERÇOS Rafael Torres i Joyero

Els comerços son conscients, i després d’aquesta crisi encara més, de la necessitat per als seus negocis d’avançar en la utilització d’eines derivades de la digitalització, cada volta més present al sector. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi elaborat per Confecomerç, la Confederació d’Empresaris del Comerç, Servicis i Autònoms de la Comunitat Valenciana, amb el recolzament de la Diputació de València. Prova d’aquesta realitat és la capacitat demostrada pel nostre comerç en la immersió digital. I és que hui dia la gran majoria dels xicotets comerços té presència digital i els clients s’adonen d’aquesta situació, ja que tenen a les xarxes socials un canal de comunicació directe que complementa l’oferit fisicament a la tenda a peu de carrer. Així, Instagram s’ha convertit en una de les xarxes socials més utilitzades, i també el WhatsApp Business, que esta present en vora el 75% dels comerços valencians i que serveix per a contactar amb els clients, fer-los arribar les seues promocions, i també per a gestionar les comandes a distància. Les dades de l’estudi són el resultat del programa de tutories digitals impulsades per Confecomerç, un servei de mentorització i acompanyament estratègic, gratuït per al xicotet comerç associat.

Aquesta iniciativa és molt efectiva per als comerciants, que gràcies a la seua participació en el programa poden comprovar quines son les aplicacions concretes que es poden posar en marxa, tras estudiar particularment el seu cas, i a més a més aprendre de forma pràctica com utilizar-les e implantar-les amb l’ajuda d’un profesional especitalitzat. L’interés per les tutories de Confecomerç creix cada vegada més. Ja son 400 establiments els que s’han beneficiat d’aquesta acció. L’atractiu principal per als comerciants és descobrir el canal digital com a complement del negoci físic i una forma d’ampliar els seus coneixements respecte a: nous canals de comunicación digitals, de promoció i fidelització amb els clients, de venda a través de les xarxes socials, noves eines de gestió, de márketing i de recursos per a tindre major presencia a Internet i per automatitzar més ràpidament els processos.

“La pandèmia ha accelerat el procés de digitalització, però també ha permés que un 30% de nous clients “redescobreixen” el comerç de proximitat”

I és que el comerç de proximitat té la característica de poder aprofitar la seua estructura, que li permet ser més ágil davant els canvis, accelerant la seua adaptació en la implementació d’eines per a potenciar el camí cap a la maduresa digital.

Amb aquesta actuació, també s’ha aconseguit que els comerços, gràcies a una metodologia didàctica s’involucren en el procés d’immersió digital i que vegen els avantatges que representen les accions digitals per al seu negoci i per a potenciar les relacions i comunicació amb els seus clients. Les tutories s’adeqüen al comerç, ja que el sector és molt heterogeni, i les sessions s’adapten al nivell de desenvolupament digital de cada comerciant, al seu horari, a les seues competències, tipus de negoci, producte i client, i també es facilita una guia i el suport necessari per a poder avançar en l’aprenentatge de les diferents aplicacions. La pandèmia ha accelerat el procés de digitalització, però també ha permés que un 30% de nous clients “redescobreixen” el comerç de proximitat, i ara mateix l’objectiu més important és la fidelització d’aquets i l’atracció de nous clients, per la qual cosa s’ha de afavorir una major presencia online i visibilitat. Aquest fet ha permés que pràcticament la totalitat del comerç hui dia tinga el seu aparador de productes a Internet, i nous canals digitals de comunicació amb els seus clients.

La digitalització també ha fet posible que s’evidencien els grans avantatges i fortaleses del xicotet comerç, presents a través de les opinions de la gent a les xarxes. Característiques pròpies com l’atenció al client, la personalització, la vocació de servei del comerciant, la qualitat dels seus productes, l’artesania, el compromís i seguretat de la compra, els preus competitius, etc. A banda de les tutories, la Confederació també desenvolupa un servei per a donar suport als comerciants a l’hora de formar-se digitalment. Així, cal destacar el programa de webinars que continua en actiu, de ponències a través d’Internet, en el que durant l’any passat van participar més de 2.000 comerciants i on es van tractar entre altres contiguts temàtiques vinculades a la digitalització. Recentment, Confecomerç CV ha posat en marxa també la iniciativa L’Acadèmia dels comerços. Es tracta d’una plataforma online, a la qual accedeixen els associats mitjançant la página web de la Confederació, i que de manera molt atractiva els comerços que pertanyen a l’organització poden seguir un programa formatiu, a través de videos i tallers, molt pràctics i dinàmics i que serveix com a canal d’aprenentatge permanent per als comerciants en el seu procés d´implantació de nous accions i mitjans de digitalització. Com a complement de totes aquestes iniciatives de recolzament al comerç associat, conjuntament a les tutories, al programa de webinars i a l’Acadèmia dels comerços, la Confederació també ha volgut donar al seu comerç associat un instrument absolutament necessari i essencial per al dia a dia, com és una Guía d’aplicacions tecnològiques. És tracta d’una publicació, d’un manual que recull totes aquelles eines, especifiques per al xicotet comerç. Una selecció ordenada i clasificada que descriu al detall les 50 millors aplicacions per al comerciant, tot amb l’objectiu de donar suport i millorar la gestió econòmica (stocks, clients), la comunicació, atenció i venda de productes digitalment, diseny i márketing, automatització dels processos, així com altres competències relacionades amb el negoci. I és que ens trobem davant un futur en que es fa imprescindible una major especialització e implantació de suports online, que reforcen un referent per excelència com és hui dia la tenda física al nostre país. Ara que estem a una etapa de recuperació, cal treballar conjuntament amb les administracions per tal d’establir un marc d’ actuació conjunt per al sector, un pla estratègic que done un impuls en materia de digitalització, empoderant a un teixit comercial que és la base de la nostra economia local.

ENXARXATS AMB EL XICOTET COMERÇ Maria Tomás i López Sempre m’han agradat els gestos xicotets, la proximitat, els somriures que t’alcen l’ànima. Crec que la confiança i el vincle de complicitat són dos pilars fonamentals en qualsevol relació humana i entre clients i comerços no anava a ser menys. Em diuen Maria, sóc una xica de barri, a la que li agrada creuar-se amb els veïns, conéixer al forner, poder recomanar a la costurera del cantó o tindre la seguretat que quan necessite alguna cosa la trobaré molt prop de casa. Perquè eixa connexió i eixe sentiment de pertinença amb el nostre entorn ens fa més segurs i més alegres. No hi ha dubte. Acabe de mudar-me a un pis xicotet però encantador a l’encreuament del carrer Regne de València amb Císcar i el primer que he volgut fer és passejar pel barri i vore quantes tendes i professionals tinc al meu voltant perquè mai se sap què pots requerir. Donant una volteta m’he trobat amb un estanc, una tenda roba infantil, unes quantes farmàcies, perruqueries i restaurants. I no sols això, és un barri amb molta vida i infinites possibilitats. També m’he adonat que hi ha un casal de falla i quina casualitat que està baix de casa. Quin goig poder gaudir de la festa de les Falles! I quin goig també sentir-me com si portarà ací vivint fa mesos. Així va començar la meua història amb el meu nou barri, un barri que ara ja és família. Molt ha plogut des d’aquell moment i molt ha canviat la vida. La gent pensarà que en esta època cibernètica, on vivim pegats

als dispositius mòbils, el tracte personal està en decadència però no ha sigut així. Lluny de perdre’s, les xarxes socials han aportat prou als comerços de barri. Les ferramentes són totes bones, el que cal és saber utilitzar-les. Així ho han fet els nombrosos establiments de la contornà. Si parlem de gastronomia, podem trobar a la demarcació el Bar Yuste, Yarza o Los Viñedos, a més de Terra i Mar, Tendetes, Velarte o Pizzaiolo. Tots ells han sabut com potenciar la seua cuina a través de les xarxes socials. Gràcies a les fotografies, els clients poden “L’arribada de l’era vore com són els seus plats, i ja se sap que moltes voltes mengem pels ulls. Fins i tot, es poden fer digital ens va fer reserves, demanar menjar a domicili i facilitar el pensar que perdríem tracte amb el client gràcies als webs o als seus eixa proximitat i que perfils. I no, això no ha fet que es perda el tu a tu deixaríem de comprar entre el client i el comerç, sinó que ha possibilitat que més gent els conega. De fer-te sentir com al xicotet comerç casa ja s’ocupen ells i si a més pots deixar una només per comoditat” abona ressenya a Tripadvisor molt millor. Aquest barri també compta amb prou farmàcies. Per a elles, les xarxes socials han permés acostar el seu treball i els seus consells i així, restablir també la importància del teu farmacèutic de confiança. De vegades, anem només a demanar medicació o qualsevol cosa senzilla com ara esparadrap o raspalls de dents, però no podem oblidar-se que la seua tasca va més enllà. Quin protector solar posarte, com millorar la teua nutrició o com utilitzar determinat producte o medicament. A més, clar està, d’informar de les guàrdies o fer directes per parlar d’alguns temes com ara la prevenció de determinades malalties. La divulgació i la informació farmacèutica es multipliquen gràcies a la xarxa. Així ho han fet a la Farmàcia Cubells, a la Garcés Ruiz o a la de MªCarmen. Arribats a aquest punt, he de confessar que, per a mi, les xarxes m’han ajudat a descobrir establiments i a provar-ne uns altres. Si no fora per això, tal volta mai haguera anat a Dermitláser. Vore els resultats dels seus tractaments a Instagram, va fer que em decidira. És el cas també de Plattia, una joieria que vaig trobar gràcies a Facebook o de Ceres Floristas. Tot i que les tenia al costat de casa, vaig descobrir-les per xarxes gràcies a una amiga. Un altra de les possibilitats que ofereix el món online al xicotet comerç és fer-li la publicitat necessària per a que vinguen de tot arreu. Quasi sempre els xicotets comerços s’alimenten de la gent propera, del veïnat. Però és tota una llàstima que la gent no conega determinats establiments per tindre’ls un poquet lluny. Les xarxes, els buscadors web i tot això ens ha permet trobar el que necessitem a la nostra ciutat. Així, comerços com ara Aidana on broden roba laboral, o Tapizados Esver han aconseguit que la seua clientela augmente més enllà de les seues demarcacions.

Si vols comprar un abric de pell, pots vindre a Peletería Zerman o si vols una papereria de confiança i multidisciplinar tens Barco de Papel. Tots ells han notat que el món digital els ha ajudat a engrandir-se. I és que des de fa un temps veig cares noves passejant pel barri, buscant una bona escola infantil com Ituitu, Teysa o Guppy. Nous clients que eixien de la Clínica dental de la Doctora Barber o de les perruqueries Identy o Nb. Gent que confia en els serveis de repartiment de Ci Postal, en la corredoria d’assegurances Coinbroker o en Reformas Alpuente. Què haguera fet jo sense ells quan vaig canviar-me la cuina! Les xarxes li han donat una segona vida, això sí, perquè han sabut com aprofitarho. Són tot avantatges. L’arribada de l’era digital ens va fer pensar que perdríem eixa proximitat i que deixaríem de comprar al xicotet comerç només per comoditat. Però no. Tot allò online ens ha obert els ulls i ens ha apropat més perquè ens ha mostrat secrets, consells i possibilitats que no havíem vist, tot i tenir-les a l’abast. Ara qui busca, troba. I ho troba ben a prop. Perquè al meu barri pots trobar qualsevol cosa i és més, pots pegar una volteta virtual abans de fer-la in situ. Així que et recomane que si vols ser part del xicotet comerç sempre faces un retweet, els etiquetes en una storie, li dónes un like o faces una recomanació als seus perfils. Això els ajudarà a fer-se grans sense perdre la seua essència, perquè com deia el poeta cubà José Àngel Buesa, “només és gran en la vida qui aprén a ser xicotet”.

LA SUPERVIVÈNCIA DEL XICOTET COMERÇ FRONT A LES GRANS SUPERFÍCIES DES D’UNA PERSPECTIVA LEGAL Alberto Infante i Caballero El xicotet comerç ha estat des de sempre un racó de confiança per als consumidors que, des de l’aparició de les grans superfícies comercials, està veient perillar la seua existència. En primer lloc, cal assenyalar que “l’activitat comercial constitueix una de les principals aportacions a l’economia d’una zona o àrea geogràfica determinada. Per exemple, a la Comunitat de Madrid, el sector comerç, transport i hostaleria, va representar el 23,4% del PIB 2015 (INE, 2017). En els últims anys, tant a Europa com a Amèrica Llatina, s’han donat una sèrie de canvis en la distribució que han propiciat el creixement de les formes comercials en lliure servei i en formats comercials de grans superfícies que reuneixen una àmplia varietat de productes en un sol lloc, com ara els hipermercats. Aquest creixement ha estat en detriment de les activitats tradicionals de comerç. No obstant això, es considera com un important factor de modernització de les activitats comercials, principalment en països menys desenvolupats, com Amèrica Llatina i països d’Àsia, com la Xina i l’Índia. A més, l’auge dels centres comercials o d’àmplies zones comercials als afores de les ciutats, ha tingut un impacte en el comerç més tradicional. Així doncs, el comerç tradicional s’enfronta a reptes de competitivitat que afecten la seua vitalitat i la seua viabilitat. No obstant això,

independentment de la quota de mercat que supose, és un factor generador de qualitat de vida per a la ciutadania, i aporta atractiu i vitalitat a les ciutats, de manera que, des de l’àmbit municipal, abordar la seua dinamització implica tractar un element estratègic per a la ciutat en el seu conjunt (Elizagárate i Zorrilla, 2004). D’altra banda, el xicotet comerç independent forma part important de l’anomenada petita i mitjana empresa (PIME), que suposa un actor rellevant a les economies locals, pel fet que, si aquest segment és fort i dinàmic, proporciona una base sòlida per augmentar els nivells de vida i reduir la pobresa, perquè atorguen una part important de l’ocupació. Per aquest motiu la preocupació per les PIMES estiga present en les polítiques públiques de la majoria dels països. Així, es considera que el foment i creació de petites i mitjanes empreses és un ingredient clau per a la construcció d’economies de mercat dinàmiques als països en transició, que busquen un desenvolupament econòmic i social. “ 1 En segon lloc, s’ha d’afegir que, partint de la competència en matèria de preus, “de la base que competir en preus és gairebé impossible. Ni la relació amb els proveïdors serà la mateixa, ni tampoc el càlcul dels costos d’estructura amb els quals fixar aquests preus finals. Però sí que cal fer un esforç per fer-los més competitius i que, tot i amb diferències, esdevinguen més atractius per al consumidor final. Al costat dels preus, cal trobar valors diferencials que convencen a aquest 45% d’espanyols que, segons l’enquesta d’Axesor, mai compra en el seu dia a dia a les botigues de barri. L’atenció personalitzada i molt més propera i directa pot ser un d’ells. Com a consumidor, entraries a una botiga en la qual el dependent no estiga atent a les teves necessitats, no t’escolte o no t’assessore / acompanye en la decisió de compra? A aquesta atenció personalitzada, que de vegades brilla per la seua absència en moltes d’aquestes botigues de barri, es poden sumar altres ‘valors afegits’ com un bon servei postvenda, en què no hi haja problemes amb devolucions, ni en pagaments, i una major especialització, oferint productes que no estiguen en unes prestatgeries de gran superfície massa genèriques.

aquestes no han de resignar-se en una batalla en la qual han de saber jugar les seues cartes.” 2 En tercer lloc, també s’ha d’afegir que “per entendre aquesta guerra, cal saber que hi ha dues postures enfrontades en el tema de la reducció de l’obertura de comerços en festius de 16 dies a l’any a 10. D’una banda, els que opinen que obrir més diumenges a l’any suposa una millora de la facturació del xicotet comerç, per descomptat de la gran superfície i centres comercials, i que això redunda en més llocs de treball ajudant a més als petits comerços a competir amb les grans superfícies. Per una altra, els que opinen que obrir més diumenges a l’any suposen una càrrega afegida al xicotet comerç que no guanya més per això, ja que el cost de fer-ho supera les seues facturacions.

“Així, es considera que el foment i creació de petites i mitjanes empreses és un ingredient clau per a la construcció d’economies de mercat dinàmiques als països en transició“

Les grans superfícies lluiten per obrir més dies, tenen empleats més barats i més possibilitats de vendes ja que amb el seu màrqueting agressiu han aconseguit posicionar les compres com una activitat lúdica. Com poden fer-ho? : Amb ocupació precària en temporalitat i sous, competència abusiva en preus, i una major capacitat d’oferta enfront al xicotet comerç que veu com no augmenten les seves vendes obrint més festius, ja que les tendències del consumidor en aquests casos és anar a grans centres comercials per realitzar les seves compres mentre es diverteixen. I a partir d’aquí, David contra Goliat. Però en aquesta baralla també està el cavall de Troia d’Internet, que va augmentar en un 25% l’últim any les compres en línia de manera que en aquesta baralla, els factors externs faran que no siga qüestió d’obrir o tancar un diumenge la clau del xicotet comerç. La supervivència del xicotet comerç

És cert que vivim un moment molt complex, en el qual el preu és una de les variables més determinants en una decisió de compra. També ho és que als espanyols els queda un bon tros en un consum responsable, a través del qual donen suport també a xicotetes empreses. Però també

El Màrqueting ens deixa ben clar què fer quan un producte ha arribat a la seua fase de maduresa: Liquidar-lo o rellançar-lo. I com no anem a liquidar el xicotet comerç, essència de les nostres ciutats, no necessitem polítics que ens facen els comptes per dir-nos el que perden les grans

1 Paiva Gravero, Galo Eduardo. “Actitud hacia la formación del pequeño comercio independiente.”

2 “Las bazas del pequeño comercio frente a las grandes superficies. Pymes y autónomos”: https://www.pymesyautonomos.com/vocacion-de-empresa/ las-bazas-del-pequeno-comercio-frente-a-las-grandes-superficies. Visitado el 10 de abril de 2021 a las 10:17. 33

superfícies els diumenges que no obrin, sinó què van a fer per rellançar el petit comerç, que no s’arregla posant uns “cavallets” a la plaça del costat sinó invertint en ell per posicionar-lo al segle XXI: la venda en línia, els terminals NFC i les ofertes comerç electrònic, cupons en línia, georeferenciació, activitat ludica, implementació de nous sistemes de gestió. I a més: •

Buscar aliances amb les grans empreses i grups consolidats als quals puguen oferir els seus productes.

•

Aprofitar la incapacitat de les grans empreses i cadenes de vendes de prestar serveis minoristes de muntatge, serveis i assistència tècnica amb uns costos adequats, i d’una manera flexible.

•

Prestar assistència a clients d’una manera personalitzada, mentre que la gran empresa ho fa al gran públic. I aquesta activitat tan necessària és una fortalesa que poden exercir directament com a tal per mantenir la seua quota de mercat, o per compte de la gran empresa com a oportunitat de negoci.

•

Oferir la capacitat d’especialització que dóna la fortalesa d’adaptació a les necessitats dels clients enfront de l’oferta estandarditzada

de la gran empresa i la seua variant, oferir aquesta fortalesa de la gran empresa per pal·liar la seua debilitat d´adaptar-se a les particulars necessitats de cada consumidor. I com fer tot això? •

Posicionant-se al segle XXI, perquè el segle no es deté per les absurdes discussions dels polítics que han de justificar els seus sous mensuals a les Assemblees regionals i ajuntaments.

•

I per posicionar-se hauran de especialitzar-se per poder oferir als el públic d’una banda, i complementàriament a les grans empreses les seves capacitats diferents i particulars que els fan millor que els seus competidors.

Hauran d’estar a el dia en comunicació social, xarxes socials, vendes en línia i, en definitiva, obrint-se a aquesta finestra de 14 polzades, que és el terminal de l´ordinador.. Limitar-se a vendre als 2000 veïns del teu barri quan, amb poca inversió pots fer-ho als milions de clients potencials que ofereix internet, és poc intel·ligent i un bitllet al tancament. •

Guanyar visibilitat, imatge de marca, branding, augmentant les clienteles potencials amb els nous mitjans que el màrqueting en línia posa a la teva disposició.

Per tant, com a conclusió, es pot dir que la manca d’adopció de mesures de caràcter econòmic, així com d’incentius per afavorir el xicotet comerç,

Referències Martínez, J. (25 de Maig de 2013). Las bazas del pequeño comercio frente a las grandes superficies. Obtingut de Pimes i Autònoms: https://www.pymesyautonomos.com/vocacion-de-empresa/las-bazas-del-pequeno-comercio-frente-a-las-grandes-superficies Paiva Cravero, G. E. (2017). Actitud hacia la formación del pequeño comercio independiente. Madrid: Facultat d’Econòmiques Universitat Autònoma de Madrid. Sáez, A. (16 de Febrer de 2016). La supervivencia del Pequeño Comercio . Obtingut de Blogs Hoy: https://blogs.hoy.es/economiaanticrisis/2016/02/16/la-supervivencia-del-pequeno-comercio/

UNA DEFENSA EGOISTA DEL COMERÇ DE PROXIMITAT Vicent Cucarella i Tormo En moltes ocasions es fa una defensa del xicotet comerç i de la producció de proximitat com una manera d’ajudar a la subsistència de treballadors autònoms i de modestes empreses familiars. Aquest lloable plantejament podríem qualificar-lo d’altruista, ja que naix d’una preocupació desinteressada pel manteniment de la forma de vida de determinades empreses menudes, conduïdes en molts casos per veïns dels nostres pobles o barris. Aquest argument ja seria un motiu suficient per a la seua defensa, però en moltes ocasions aquesta motivació sols resulta atractiva a les persones amb determinada sensibilitat per a mobilitzar-se en favor del bé comú. És per això que -sense llevar importància a aquest primer argument- m’agradaria afegir altres consideracions més egoistes per a la seua defensa, ja que els ciutadans necessitem el comerç de proximitat, la producció cada vegada més local i el consum de productes més propers. La nostra societat actual ha estat basada en l’ús dels combustibles fòssils, que són barats, versàtils i d’elevat potencial energètic. No sols estan presents en la fabricació i el transport, sinó que també són indispensables per a la creació de pesticides i per a la fertilització del sòl agrícola, exhaurit pels monocultius intensius. Ens hem acostumat tant a l’ús de combustibles fòssils que no ens adonem que el creixement econòmic que han provocat és realment una anomalia històrica. Durant segle i mig estem gaudint d’un tresor que amagava la Terra en el seu subsòl en forma de petroli, carbó i gas natural, que ja està arribant al màxim ritme d’extracció neta d’energia.

Tot i que aquestes mesures cal abordar-les des d’una perspectiva integral, resulten especialment necessàries en l’entorn de les grans ciutats. Cal assegurar el subministrament de béns i serveis bàsics (alimentació, tèxtil, sanitat, higiene...), al mateix temps que convé preveure els llocs on arranjar els objectes desbaratats, on possibilitar l’ús compartit de ferramentes en tallers de reparació col·laborativa, on transferir el coneixement dels diferents oficis, etc. Llavors, en aquest escenari guanya protagonisme el comerç i la producció de proximitat, junt amb l’economia social i solidària, les cooperatives i les associacions arrelades al territori.

Per això cal fer ràpidament una transició energètica, però sempre tenint en compte que les fonts renovables no permeten l’obtenció d’energia tan abundant ni tan versàtil, degut a les seues limitacions: menor taxa de retorn energètic, intermitència, sistemes de captació i emmagatzematge dependents de minerals escassos i de combustibles fòssils, etc. En conseqüència, la transició cap a les denominades fonts renovables d’energia comporta la disminució d’energia neta i això prompte dificultarà i encarirà el transport, perjudicant l’externalització actual de gran part de la producció. A més a més, cal tindre present que l’única aposta versemblant per a atenuar el canvi climàtic precisa d’una dràstica reducció del transport. Junt amb el transport barat, un altre dels components que ha facilitat el procés de globalització de l’economia ha estat el diferencial de condicions de treball i de salari entre els països emergents i els occidentals. Ara bé, des de fa anys s’observa una convergència dels salaris, degut a la millora en els països del primer grup i a l’estabilitat o disminució en els països més desenvolupats. Per tant, aquest aspecte també incidirà en el mateix sentit de reducció de la globalització, al qual és probable que s’afegisca un augment de la tensió pel control de les principals vies comercials, especialment les relacionades amb els combustibles i els recursos naturals escassos. Davant d’aquestes previsions, cada vegada és més necessari crear una adequada xarxa de producció i consum de proximitat, que augmente la resiliència de la nostra societat, que reduïsca la distància recorreguda pels béns consumits i, en conseqüència, també el seu impacte mediambiental.

Dins de l’ambient urbà cal tendir cap a una concepció de “ciutat de 15 minuts”: barris autocontinguts dins de la gran ciutat, on els serveis bàsics com el treball, la sanitat, les botigues, la cultura i l’oci estiguen a menys de 15 minuts de casa. És a dir, fugir de les ciutats segmentades (amb zones per al treball, “Cal posar en valor la altres per a la llar, per al comerç concentrat o proximitat, de manera per a l’oci) i orientar-nos cap a microciutats amb un elevat grau d’autosuficiència dins de la gran que joves i adults es ciutat, en les quals no es necessite transport troben a gust en el seu motoritzat (ni públic ni privat) per a realitzar barri” les activitats habituals, ja que es podran fer a peu o en bicicleta. No sols és una proposta per a reduir l’impacte mediambiental dels desplaçaments, tan habituals a les grans ciutats actuals, sinó que també és una manera de recuperar la cohesió dels barris dins de la ciutat, en un intent de recobrar l’harmonia veïnal perduda en moltes ciutats. Cal, doncs, reinventar la proximitat assegurant el manteniment o recuperació de llocs de vida, com són les llibreries, els mercats, els comerços, els forns... Al mateix temps, convé tindre present que aquests canvis precisen de la implicació dels habitants i que s’ha de fer un treball pedagògic per a consolidar el canvi cultural. Cal posar en valor la proximitat, de manera que joves i adults es troben a gust en el seu barri. En aquesta recuperació de l’espai de barri és convenient ajudar-se de les associacions i cooperatives locals ja existents. En aquest sentit, en el cas de València, també caldria fer ús de les xarxes ja existents al voltant de cada falla i la seua relació amb els diferents barris de la ciutat, que les configuren com uns grans elements vertebradors de la societat valenciana. Per tant, la defensa del comerç i de la producció de proximitat no sols s’ha d’entendre en termes altruistes d’ajuda a empreses familiars, sinó també des de l’egoisme de tots els ciutadans que gaudiran d’un model de societat més respectuosa amb el medi ambient, amb major benestar per als seus habitants i més resilient davant dels reptes que prompte haurem d’afrontar per la reducció de l’energia disponible i pel canvi climàtic.

READAPTACIÓ Laura Sorlí i Catalá El turisme, a la Comunitat Valenciana, és el sector més potent. Les pèrdues en aquest sector per l’ajornament de les falles es calculen entre diversos sectors, l’hostaleria és la que més caixa fa durant les Falles (aproximadament 541 milions), la publicitat, el transport, la indumentària, els artistes fallers, els pirotècnics i les orquestres. En aquest article veurem la situació tan agònica que han viscut de primera mà tres sectors imprescindibles en la nostra festa; l’hosteleria, els artistes fallers i els pirotècnics. L’hostaleria L’anunci de l’ajornament de les falles, va arribar com un pitxer d’aigua freda a aquest sector en concret, el sector de l’hostaleria. Amb les neveres plenes per a celebrar unes festes que proporcionen uns grans ingressos van veure com es traslladaven aquestes festes, sense data estimada i havien de tancar els seus negocis. Parlem amb un empresari hostaler de com va viure aqueix moment. Ens conta que va haver d’organitzar-se per a consumir i congelar la gran part del gènere que havia comprat per a no tindre més pèrdues de les que es preveien. Després d’això van haver de tancar una llarga temporada i viure d’ajudes i estalvis, ens comenta que no tots han tingut la sort de poder fer front a aquesta nova situació i molts s’han hagut de reinventar.

Molts establiments, com el que visitem, han hagut de centrar-se en els menjars per a portar per a oferir servei i tindre així guanys. El president de CEOE, Antonio Garamendi, va subratllar que l’hostaleria és “el sector més castigat per la pandèmia”, i ho ha sigut no pel virus en si, sinó per “decisions alienes a la prevenció i treball de tots els locals d’hostaleria d’aquest país”, en referència a les fortes restriccions que han imposat el Govern i quasi totes les comunitats autònomes a l’activitat de bars i restaurants, assenyalats com a focus principal de transmissió del coronavirus. A poc a poc i amb les noves mesures de seguretat i alçament de les restriccions, es va obrint un nou horitzó d’esperança per a aquest estiu que arriba i les pròximes festes que tindran lloc al setembre. Artistes fallers Després de l’anunci el 10 de març de l’ajornament de les falles el seu destí ha sigut d’allò més inestable, des dels dubtes de no saber algunes comissions com desmuntar el ja plantat, fins què fer i on emmagatzemar el monument del 2019. Després d’informar que les falles anaven a estar emmagatzemades en la fira de mostres i que es podia contractar els monuments per a l’any 2021-2022 per a acollir-se a la subvenció que ofereixen, són molts els tallers que s’han vist obligats a tancar.

L’esperança que és l’últim que aquest col·lectiu perdrem, de poder cremar i tancar l’exercici 2020 amb dignitat, va arribar amb l’anunci que se celebraren aquest setembre vinent, per a poder posar fi a aquest any complicat per a aquest sector. Caldrà exigir responsabilitat i sensibilitat perquè la nostra festa gran, la que vertebra al poble valencià i va ser declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, puga superar aquest moment delicat i ressorgir amb més força. Atesos els antecedents, no tinc cap dubte que així serà. Pirotècnics Els pirotècnics valencians adverteixen que les seues empreses a causa de el coronavirus estan a la vora de la ruïna, no tenen espectacles, ni festes. Com va dir Reyes Martí ‘sense festes no hi ha pirotècnia.’ Després de traslladar les festes a una nova data, amb tot el material fabricat i amb problemes d’estoc del mateix. El dilluns 1 de març de 2021, data en la qual començaria la primera mascletà, van col·locar una pancarta protesta en la plaça de l’Ajuntament, lloc on en eixes dates estaria ple de pólvora.

Aquesta indústria necessita ajuda per a suportar les seues despeses per la caiguda de vendes de l’últim any, en el qual a penes es van celebrar festes. “Una pirotècnia quan tanca és difícil que puga obrir de nou, pràcticament perquè ha de seguir unes normes, has un material pirotècnic de custodiar i aquest treball no pots deixar de fer-lo”, comenta Isabel Benavent, propietària de Pirotècnia Aitana i vicepresidenta de Piroval. Els pirotècnics es queixen de la falta de suport institucional per a fer front a “la greu crisi” que els afecta i assenyalen que tampoc està col·laborant a implementar mesures que permeten reprendre l’activitat en un futur. Piroval, grup de 20 pirotècnies unides, ha reclamat la celebració d’espectacles en determinades condicions, compatibles amb les mesures de seguretat per a evitar la propagació del coronavirus. Segons la vicepresidenta “Ja hem organitzat espectacles que s’han pogut veure sense aglomeracions de gent. Podem muntar un castell de focs o varis, en punts estratègics de la capital i fins i tot després del toc de queda. Així salvaríem una tradició centenària”. La indústria de la pólvora demana ajudes per a atendre les seues despeses fixes (alarmes, equips de protecció d’incendis, assegurances especials, auditories) i augmentar la moratòria de devolució de préstecs ICO i exempció de determinats tributs mentre duren les limitacions a la seua activitat. Esperem que amb les últimes notícies aquest sector tan important per a aquestes festes puga sobreviure i tornar a ser el que era.

RENOVAR-SE O MORIR Majo González i Company Els canvis en els hàbits de compra imposats per la pandèmia han suposat un avantatge amb el qual no comptàvem els comerços de proximitat escassos mesos enrere; les restriccions de mobilitat afavoreixen un consum més proper, la crisi del coronavirus ha suposat un impuls per als comerços de barri, que hem intentat aprofitar la situació per reivindicar-nos com comerç de qualitat, encara que hàgem hagut de transformar-nos en meitat de la tempesta fent un esforç titànic. Paral·lelament a l’era actual, on el digital prima, el megapíxel mana i la satisfacció immediata ho domina tot, el nostre comerç de barri especialitzat en fotografia analògica requereix un art lliurat a la paciència, on per disparar cal tenir-ho molt clar, ja que els resultats no sorgeixen immediatament. Molts tenim records d’aquelles sensacions que ens produïa portar el rodet de les vacances d’estiu a revelar, sense saber què trobaríem al recollir-lo, ¿què més donava si d’aquestes quatre fotos ens valien sol tres? La màgia estava en no saber què anàvem a trobar. Però la fotografia analògica, que en realitat es química, segueix viva en les mans de molts amants d’aquest art que no necessàriament són nostàlgics, sinó que aprecien la seua manera, el seu fons i els seus resultats. Però què és exactament el que ens sedueix d’aquest procés fotogràfic tradicional? El primer que la fotografia analògica ens ofereix és un resultat que de cap manera podem aconseguir amb la fotografia digital. Al cap i a

la fi, la fotografia analògica ve del resultat d’una reacció química. La pel·lícula fotogràfica (el rodet) és una emulsió d’halur de plata per al blanc i negre, i d’halur de plata més colorants foto reactius per al color, que es troben en una pel·lícula plàstica, el contacte d’aquesta emulsió amb certs líquids produeix un resultat que mai serà exacte per dues fotografies, la mida i opacitat del famós gra depenen de la sensibilitat d’aquests halurs a la llum. Fer les fotos amb calma, ja que cada tret són diners, mentre que amb una càmera digital podem treure tantes fotos com vulguem sense preocupar-nos, en el cas de la fotografia analògica requereix de la nostra atenció més absoluta. Per exemple, en una escena esperes pacientment que desapareguen els transeünts o al fet que hi haja la llum perfecta per poder capturar-la i tot i així no saps com sortirà fins revelar-la. El revelat en blanc i negre, tot i que enutjós, és relativament senzill i si volem es pot dur a terme des de casa sense necessitat d’una infraestructura més gran que un tanc de revelat i 3 líquids: revelador, bany d’atur i fixador. En el cas del revelat en color, requereix d’una tècnica més específica en què hem de conèixer la temperatura dels colors i el procés es torna molt més llarg. En un món que cada vegada va més ràpid, que exigeix més i que ens manté en nivells d’alerta constants, moltes persones troben a la fotografia analògica un motiu de gaudi, calma i pau. Existeix en tot el món un moviment Slow, que busca alentir les accions diàries i dedicar moments a la nostra calma. Mindfulness, ioga, slow food, i ara també Slow Photography són termes que cada vegada s’integren més en el nostre vocabulari. Entendre la fotografia d’una forma lenta i pausada aporta grans beneficis, tant a nivell fotogràfic com a nivell personal. Hem de donar-nos permís per parar, entendre, gaudir de la fotografía, de l’entorn i del moment.

LA BOSSA DE LA COMPRA I EL MEDI AMBIENT Paco Tortosa i Pastor Som al segle XXI i immersos en una dura crisi econòmica i sanitària pel coronavirus, però també estem amenaçats per la crisi del canvi climàtic. Podem fer alguna cosa des de casa per posar fre a la degradació del medi ambient? Si, moltes coses. Però vaig a parlar-vos en concret del que podem fer en referència al que comprem. Des de casa i per a casa, tant siga per a menjar, como roba o qualsevol altre producte amb els que omplin de gom a gom les nostres cases. Hi ha un moviment social a tota Europa que aconsella fer compres de km 0. Què vol dir això exactament? Bé, es tracta de comprar qualsevol cosa produïda o fabricada el més prop de la casa, poble o ciutat on vius. Pensem com comprem, què i on actualment. Jo visc a Carcaixent, junt a unes altres 22.000 persones. Amb la pandèmia molta gent ha començat a comprar per Internet. L’empresa de venta on-line més coneguda i on més es compra és Amazon; però Amazon l’única cosa que fa és distribuir mercaderies des d’on es fabriquen fins a les cases on vivim. També ens agrada comprar en grans superfícies i, en Carcaixent, alguns ho fem al mercat Municipal. Nosaltres els consumidors no sabem qui fabrica o cria la major part dels productes quan comprem en grans superfícies, o inclús als mercats municipals. No sabem on es produeixen molts dels productes. Ni quina ha estat la mà d’obra. Ni molt menys on es paguen els impostos de tot aquest trànsit comercial. És el resultat d’allò que anomenen la globalització. Fins ara ha funcionat, més mal que bé, però ha funcionat. Tanmateix, els darrers anys, amb la crisi econòmica del 2009, la degradació del medi ambient i el coronavirus, tot s’ha capgirat- per a mal, evidentment.

Anem a resseguir, fiquem per cas, la compra d’una camisa. Podeu triar qualsevol altre producte, però ací ho farem amb una camisa de segur que el resultat del viatge i les conclusions són molt semblants. Podem anar a una gran superfície, una tenda minorista del poble o cercar per Internet en Amazon. Si observem el país on s’ha confeccionat, ben segur que serà l’Orient. S’ha transportat per vaixell (pel canal de Suez) i ha arribat a unes gegantines naus de distribució. Des d’allí la camisa viatja fins a les teues mans per mig d’Amazon, el supermercat o la tenda minorista del teu barri (si és que en queda alguna).

“Si greu és l’impacte sobre el medi ambient natural i social del cercle viatger de la camisa, molt pitjor és el problema ambiental de la compra d’aliments.”

Valoració ambiental i social de la compra de la camisa, hui al segle XXI: negativa; obscena, diria jo. Freda i ambientalment insostenible. S’ha fabricat a l’Orient, fiquem per cas Bangladesh, on el treballador de la fàbrica de confecció cobra uns 80 € al més amb jornades de 12 o 14 hores diàries. Molts dels treballadors són xiquets adolescents. El transport per mar en grans contenidors és fortament contaminant, pel fet d’emprar energia produïda per materials fòssils. Aquest negoci global ha provocat el tancament de la indústria tèxtil de ciutats com Ontinyent, provocant una tassa d’aturats insuportable. Si, a més a més, fem la compra per Internet, provoquem el tancament de

les tendes minoristes de barri o del poble. Les conseqüències són carrers sense vida social i més gent a la llista d’aturats i treballadors esclaus en les fabriques de confecció en origen. Si greu és l’impacte sobre el medi ambient natural i social del cercle viatger de la camisa, molt pitjor és el problema ambiental de la compra d’aliments. Molt especialment quan en pobles com Carcaixent (que pot servir d’exemple per a qualsevol poble valencià, inclosa la ciutat de València) podem produir al terme municipal quasi tot tipus de fruites, verdures i hortalisses. Però la globalització dona peu i permet que puguem comprar tomaques d’Holanda, taronges de Sudàfrica, kiwis de Nova Zelanda, carlotes d’Itàlia, avocats de Perú... Clar, tot és possible si no posem cost econòmic al transport, pel que fa a la degradació del medi ambient amb el consum d’energia i la contaminació. Tot el contrari de la compra de km 0 de la qual parlàvem al principi. Com de fàcil seria comprar tota la verdura i fruita que es produiria en el terme de Carcaixent i en ecològic! Però no, comprem a les tendes tots eixos productes alimentaris sense mirar ni preguntar d’on venen, com es conreen, qui els treballa i en quines condicions, com són transportats, com són conservats... I mentrestant, abandonem les nostres terres agrícoles que són de les més fèrtils del planeta, si no les que més. És a dir, que podríem concloure que tot l’esmentat té com a resultant una cistella de la compra de productes globalitzats que han provocat, i

provoquen, un greu impacte sobre el medi ambient natural i social de conseqüències imprevisibles. Continuar degradant el medi ambient i perdent biodiversitat per la nostra manera de produir i transportar pel planeta tot tipus de productes de consum, portarà a l’aparició de nous coronavirus. I el que és pitjor, a l’acceleració del canvi climàtic que pot acabar per fer inviable la societat i la vida humana tal como la coneguem. Hi ha possibles solucions que tenim a les nostres mans. Tornar a fabricar tot tipus de productes al nostre país seria com una contra-globalització, o una mena de globalització regional, la qual portaria a tenir el més a prop possible els productes que comprem. Pel que fa a l’alimentació, en viure en un dels llocs del planeta amb una terra més fèrtil, la possible producció ecològica de cada terme municipal es podria vendre a les tendes minoristes de cada barri o als mercats municipals. Seguir comprant com ho fem des de casa i per Internet, no ens pot portar a bon port, caldria deixar de fer-ho en gran mesura, encara que tan sols fora per donar vida a les tendes minoristes dels nostres pobles i ciutats. Però sobretot, per protegir el nostre medi ambient i aturar el canvi climàtic. Ens hi va la vida. Així que la compra és una ferramenta molt potent per canviar les coses. Reflexiona abans de fer-ho i ànim.

És possible un comerç en línia sostenible? Per a transformar el comerç electrònic en sostenible, és fonamental en primer lloc adquirir només el que realment necessitem, no el que ens venen. •

Compra local. Prioritza les botigues del teu barri.

•

Quan siga possible, tria productes ecològics sense embalatges.

•

Evita embalatges innecessaris.

•

Evita les devolucions.

•

En lloc de comprar en grans botigues en línia i augmentar els guanys de les grans empreses contaminants, fes-ho en botigues xicotetes.

2/10

Només 2/10 persones són conscients de l'impacte mediambiental de comprar per internet

Des de l'estat d'alarma fins a la desescalada les compres en línia s'han incrementat un 67% a Espanya*

67% *Segons l'índex de compres de Saleforce

CO2 El percentatge de devolucions en e-comerce és del 20%, del qual, un 30% és correspon al sector tèxtil

En 2018 Amazon va emetre 44,5 milions de tones de diòxid de CO₂

3,7% Les emissions globals de diòxid de carboni produïdes per internet han aconseguit un 3,7% del total

3,5

milions

Només en 2019 en el Black Friday es van enviar 3,5 milions de paquets

30%

50% En les èpoques de Nadal o Black Friday, les devolucions augmenten un 50%

El 30% de les emissions totals de CO₂ són deguts al transport.

80 Kg En el Black Friday es gasta una mitjana de 200€/persona. Això significa uns 80 kg de CO₂ a l’atmosfera al dia per persona

37.064

milions

En el tercer trimestre de 2020, es va batre el rècord històric tant en transaccions com en facturació, 37.064 milions i 729,9 milions, respectivament.

MERCATS MUNICIPALS

1 2

SALVEM ELS MERCATS Julio Oliete i Milla

Els mercats municipals són el resultat d’una tradició històrica que ha avançat des de les places fora de les mitgeres on se celebraven fires i comerços de diversa índole fins a la unió d’espais comercials supervisats per la regió en les seues diferents comarques. Siga com siga, la vida i el consum han canviat molt des de llavors (la incorporació de les dones en el món laboral i la reassignació de les tasques familiars, l’expansió de les botigues de supermercats i les grans superfícies, els negocis en Internet, els canvis en els models familiars i laborals, etc.) i la majoria dels sectors comercials metropolitans no han tingut l’opció d’ajustar-se a aquestes progressions ni d’oferir una ajuda diferencial. El desenvolupament econòmic i la prosperitat que van suposar per a les àrees urbanes va ser l’inici d’un important model de negoci i d’alimentació que a poc a poc ha sigut suplantat per models alternatius i pel canvi de la pròpia ciutat i de les formes de vida dels seus habitants. En els últims anys, els mercats municipals han entrat en cicles de decadència que a vegades han provocat que es trobaren a la vora de la desaparició. Actualment, un bon nombre de sectors comercials estan passant per diverses equacions de recuperació, que van des de la recepta mixta d’introduir botigues per a complementar l’oferta del mercat fins al canvi a espais comercials orientats al turisme, coneguts com a mercats-gurmet. Aquesta equació es relaciona amb mesures de millora en barris històrics on el mercat perd regularment la seua mesura local i es transforma en un atractor de turistes i visitants que ofereix reclams en contraposició als articles quotidians dels compradors. En qualsevol cas, és interessant veure com, aquests espais continuen tenint un alt valor simbòlic per a moltes persones i es mantenen com un lloc fonamental de la vida en les comunitats urbanes. Uns, pel seu inconfusible valor patrimonial -material o immaterial- i per la seua importància en la memòria col·lectiva, altres, per la seua posició estratègica en la trama urbana o per la inèrcia que encara conserven els seus comerços tradicionals.

En el moment en què ens preguntem la funció del mercat, la reflexió es trasllada ràpidament al cercle de la vida quotidiana, a l’àmbit en el qual el domèstic es creua amb la ciutat i després salta ràpidament al cercle de l’àmbit local, que ens permet avaluar els dissenys d’utilització, el mercat com a espai de la ciutat per a garantir el proveïment de qualitat, l’oferta de producte de proximitat o la cura mediambiental.

“La resistència i solidesa dels mercats municipals és un component aplicable quan es parla d’una ciutat viable i sostenible“

Per això, és fonamental comprendre l’espai del mercat com un espai d’interés col·lectiu, un recurs públic que hauria de formar part de la xarxa d’actius per a la salut, les cures i la convivència. Aquest és, probablement, el millor potencial que el separa d’altres superfícies comercials: el mercat com un espai de consum de proximitat, però a més com un lloc de trobada social, per al comerç, per a l’aprenentatge agregat i un motor increïble per a impulsar junts (comprador, corredor i fins i tot fabricador) cap a mètodes més sostenibles i conscients de responsabilitat. A més, s’ha percebut de manera verificable el valor social i local dels mercats municipals com a focus de trobada i cooperació. Els mercats contribueixen a l’essencialitat d’un barri de manera diferent. Els negocis de proximitat situats en els mercats i els seus voltants donen als barris una sensació de centralitat, produeixen col·laboració social a nivell local i porten l’acció a l’espai públic. La resistència i solidesa dels mercats municipals és un component aplicable quan es parla d’una ciutat viable i sostenible. En diverses nacions europees s’estan executant diverses fórmules. En la gran majoria d’elles, les institucions públiques assumeixen un paper vital com a administradors però també com a impulsors dels nous models. La societat, des del mercat o des de la millora de l’àrea local, proposa igualment fórmules enfocades a diversos models de consum, de consumidors i, per tant, de la ciutat. Sembla clar, per tant, que és important avançar en els processos de reflexió que permeten buscar acords que activen aquests espais que en molts dels casos, estan obsolets i trenquen la inèrcia negativa que ha estat espentant a un gran nombre d’ells durant molt de temps, comprenent i presentant la seua capacitat latent en contrast amb altres llocs de negoci. Diverses propostes han intentat últimament ajudar als mercats de proveïments mitjançant la inclusió de noves activitats, a pesar que és imprescindible recordar que la sintonia entre l’activitat tradicional i la

incorporació d’altres noves, més atractives, no és senzill. Els models més atroços han transformat els sectors comercials en espais destinats exclusivament al descans gastronòmic, on el comerç de proximitat pot desaparéixer sense més. No obstant això, les alternatives per a canviar els mercats són variades i és important proposar mesures que les examinen des d’un punt de vista complexa i creativa, tenint en compte els diferents interessos financers, socials, metropolitans i ecològics que es converteixen en un factor integral i permetent la millora de respostes notables per a abordar aquestes qüestions compartides.

PERQUÈ ÉS IMPORTANT COMPRAR EN ELS MERCATS MUNICIPALS? 01

Obtens un tracte més pròxim i personalitzat.

Els productes són més frescos i de millor qualitat.

El preu dels seus productes sol ser molt competitius, arribant a trobar millors ofertes.

04 Contribueixes a generar menys contaminació ja que pots reduir la compra d'envasos.

Contribueixes a revaloritzar l'economia local, donant suport al consum de proximitat o km zero.

Pots demanar un producte específic i ells te l'aconsegueixen, encara que no el tinguen.

CONFEMERCATS, L’ORGANITZACIÓ QUE POSA EN VALOR EL PES QUE REPRESENTEN ELS MERCATS AL NOSTRE TERRITORI Rafael Torres i Joyero

Els mercats municipals representen el model de compra de proximitat, una identitat de la nostra cultura, un aparador dels millors productes, presents a la nostra gastronomia valenciana. Són sens dubte, les catedrals del producte fresc i de qualitat i un dels motors de la nostra economia local. I per tal de preservar i defendre aquest model de comerç de proximitat naix de la mà de Confecomerç l’organització que representa a tots els mercats de la nostra Comunitat: Confemercats. Parlar de mercats municipals és parlar d’alimentació saludable. I també d’un comerç essencial com s’ha vist a aquesta pandèmia, en que els venedors han estat al peu de canó, en primera línia, treballant intensament, oferint el seu esforç i la màxima atenció als clients, sempre pendents d’atendre les necessitats de la població, preservant la seguretat, i oferint un servei pròxim i humà. Els mercats representen un valor estratègic, present a les nostres ciutats, als nostres municipis, i que tenim tots molt a prop, que forma part de la nostra cultura, tradició i costums i que és fonamental com s’ha demostrat durant tot aquest temps. La nostra terra és una d’aquelles que més mercats municipals registra, en comparació amb altres territoris, i aixó és un avantatge competitiu per a nosaltres, una particularitat que ens diferencia respecte a la resta d’oferta comercial d’altres zones. La qualitat i frescura, la varietat que dona l’oportunitat al client de poder elegir al mateix espai entre diferents parades, la proximitat, la confiança, el tracte personalitzat, l’ambient de compra, son característiques pròpies dels mercats que els fan únics. Els mercats son el resultat de la suma de tots aquells profesionals de diferents gremis d’alimentació que mostren al mercat els seus millors productes.

I si això li sumem l’actividat i llocs de treball que generen al seu voltant, la riquesa que dona al municipi, l’atractiu per al turisme, la contribució a l’economia sostenible, a la preservació del medi ambient, la capacitat de potenciar la comercialització dels nostres productes, ajudant a ramaders, agricultors, artesans, productors del sector primari, etc, tenim davant nostre al model per excel·lència d’un comerç que cal protegir i defendre.

Les bosses, disenyades per a la campanya compten amb un missatge “Som sostenibles. Compra en els nostres mercats” i també s’han realitzat cartells informatius. La campanya també té presència a les xarxes socials, amb els hashtags #soyDeMercado, #ElFuturoQueCompras, concienciant a la gent de la necessitat de fer una compra sostenible, d’apostar per productes autòctons, d’afavorir la preservació del medi ambient.

Aquest és un dels objectius de Confemercats, que vol donar visibilitat davant la societat i les administracions públiques, per a donar a conéixer la funció social, econòmica, patrimonial que tenen els mercats. L’organització impulsada recentment suma ja 22 mercats, un total de 1.300 empresaris, que generen a la Comunitat 3.442 llocs de treballs directes.

I és que hui dia, els clients son més conscients que mai i per això prenen decisions de compra cada vegada més responsables, apostant pels mercats municipals, per la qualitat i la defensa del producte local, propi del territori, per una alimentació saludable i sostenible, per elegir aquells formats comercials que més compromesos estan amb el medi ambient i amb la societat.

Confemercats, a banda de ser la veu dels mercats muncipals de l’autonomia és també membre de la Confederació de Mercats Tradicionals d’Espanya, entitat que agrupa als mercats de les comunitats autònomes a l’àmbit nacional i que posa en valor l’aportació i riquesa que generen aquests centres neuràlgics, que son l’emblema de les ciutats i municipis del nostre pais.

Ara més que mai, amb un escenari i una crisi sense precedents com la actual, hem de preguntar-nos quin model de consum volem, quina és la forma més adient i saludable de comprar, tenint en compte que cada vegada és més necessari apostar per una opció que preserve el nostre territori, que ens ajude a que el nostre planeta siga millor.

Els membres de Confemercats tenen representació a l’organització nacional, fet que reforça el pes a nivell nacional dels mercats del nostre territori. Les línies d’actuació de l’organització nacional son també desenvolupades per Confemercats i entre altres son: donar importància al paper fonamental dels mercats, promoure accions de promoció de la sostenibilitat ambiental, potenciar i afavorir la immersió digital, captar talent per a l’organització, introduïr als menuts en la cultura del mercat i l’alimentació saludable, generar sinergies amb entitats com escoles de cuina per ser referència de producte fresc i de qualitat.

“I és que hui dia, els clients son més conscients que mai i per això prenen decisions de compra cada vegada més responsables, apostant pels mercats municipals”

A més a més, Confemercats ajuda als mercats a promoure campanyes de promoció i dinamització. Una d’aquestes iniciatives que recentment s’ha posat en marxa, i en la que han participat alguns mercats de València és la campanya “Recicla amb el teu mercat”. L’acció té per objectiu concienciar als ciutadans sobre la necessitat d’utilitzar materials respetuosos amb el medi ambient, per la qual cosa s’han distribuït de forma gratuïta bosses, realitzades amb materials, 70% reciclables i reutilitzables entre els clients.

MERCAT D’ALGIRÓS Plaça de Sant Felip Neri, s/n 96 362 68 20 info@mercadodealgiros.es

Cafeteria Alimentació Forn Drogueria Estètica

Dilluns, dimarts, dimecres dijous i dissabtes des de 7.30 a 15.00 hores. Divendres 7.30 a 20.00 hores de Gener a Maig i d’Octubre a Desembre, la resta dels mesos tanca a les 15.00 hores.

La construcció del Mercat d’Algirós data de finals del segle XX. El Mercat d’Algirós está ubicat en un edifici construït l’any 1983. Inaugurat el 9 de Juny d’aquest mateix any. Encara que no es disposa d’informació detallada, se sap que la seua construcció la va portar avant, una coneguda empresa Catalana. Situat en la plaça Sant Felip Neri és un dels més emblemàtics de la ciutat per la seua intensa activitat diària. Encara que no es tracta d’un dels mercats de major grandària de València, el trànsit de clients és constant durant tot el matí. Així, als productes frescos i de qualitat se li sumen el tracte dels venedors i llocs de venda cuidats al mínim detall. Algunes parades ofereixen al client la possibilitat de servei a domicili. Un altre dels punts forts d’aquest mercat és la seua ubicació, ja que pots accedir a ell tant amb autobús com amb metro o tramvia. A més, els divendres a la vesprada el mercat està obert al públic. Entre els punts d’interés que trobem prop d’aquest establiment destaquen el Jardí i el Palauet d’Aiora.

En juny del 2018, va complir els seus primers 35 anys. Inicialment només es va instal·lar una pancarta, just en l’entrada, fent al·lusió a la data de commemoració, però més endavant es van dur a terme diverses activitats, a l’interior de l’emblemàtic mercat. L’activitat del qual no va minvar a causa de la celebració Sent aquest mercat part de la tradició cultural de València, les seues olors, els seus productes frescos, la seua qualitat i el seu ambient, el propers que poden ser els venedors en el seu afany de brindar la millor atenció, ací trobarà, tots els productes que venen directes i conformen les hortes de València. Dels mercats que hi ha en l’actualitat en el Districte 13, sense cap dubte aquest xicotet, però no per açò menys important, ocupa un singular lloc en les preferències dels locals, al llarg dels últims 38 anys.

MERCAT DE BENICALAP Carrer de Miguel Servet, 28 96 348 14 55

Aparcament Alimentació

La història del barri de Benicalap està lligada a la de la resta de barris del sector nord de la ciutat. Encara que aquestes zones estan marcades per importants contrastos, ofereixen una certa uniformitat a causa de les condicions i moment en què es converteixen en barris urbans, fet que ocorrerà en la segona meitat del segle X. El barri es caracteritza per una gran heterogeneïtat, tant en la diversitat dels seus edificis, com per la mena de població que cohabita en Benicalap.

De dilluns a dissabte 7.30 a 15.00 hores. De dijous a dissabte de 17.00 a 20.00 hores (en els mesos de setembre a juliol).

El Mercat de Benicalap va nàixer en juny de 1957; aquest era un mercat ambulant, on les seues parades eren de fusta. Els fundadors recorden que el mercat estava entre camps, en una zona agrícola i amb el temps, va ser traslladat durant la dècada dels huitanta a la seua ubicació actual, al carrer Miguel Servet, en el barri de Benicalap. A la ciutat de València cada dia de la setmana a excepció dels dies diumenges, es duu a terme un o diversos mercats extraordinaris, els dissabtes li correspon al mercat extraordinari del barri de Benicalap, aquest dia se celebren a més d’aquest, altres tres mercats extraordinaris, a la ciutat.

MERCAT DEL CABANYAL Martí Grajales, 4 96 394 40 32 info@mercadocabanyal.es www.mercadocabanyal.es

Cafeteria Alimentació Llar Floristeria Restauració

De dilluns a dijous de 07.00 a 15.00 hores. Els divendres de 07.00 a 20.00 hores.

En un dels barris més emblemàtics i singulars de la ciutat de València s’alça el mercat municipal del Cabanyal. Un gran edifici rectangular de 3.550 metres quadrats, amb façanes orientades als carrers de Martí Grajales i Marí Sirera, enclavat enmig de les demarcacions del Cabanyal i del Canyamelar, aquest actual centre de xicotets comerciants va ser inaugurat el 2 de juliol de 1958, considerat un dels mercats més rics i assortits de la ciutat. Però, la història d’aquest mercat es remunta al segle XIX, quan en aquest antic barri mariner, sorgit per edificis de construcció lineals i sempre de cara a la mar, es va constituir com a municipi independent en 1837, passant a dir-se Poble Nou de la Mar. Sempre emblemàtic i com no, poblat principalment per pescadors, que amb el transcurs de la dècada es va convertir en zona d’interés com a lloc de descans i oci, més tard, en 1897, aquest poble s’incorpora com a municipi de ple dret a València. Ja en 1833, per a proveir a la població els llocs de venda ambulant se situaven al voltant de la plaça on se situa l’actual mercat, oferint productes

de proximitat, procedents de l’horta i de la mar. Després de diversos projectes aprovats i falta de pressupost municipal per a dur-se a terme, en 1867 es va acceptar un projecte prou modest redactat per Vicente Bochons, el mestre d’obres que va construir el xalet de Blasco Ibáñez, i encarregat al germà de José Llorca Vidal, Pedro, “enginyer mecànic”, que fou qui finalment va construir l’edifici del primer mercat, convertint-se en el centre neuràlgic durant 89 anys, i al qual li van sorgir diverses modificacions i adaptacions en el transcurs dels anys, oferint productes frescos a una població que no deixava d’augmentar al mariner barri del Cabanyal. Més de 400 llocs de venda omplin de color els seus corredors, oferint els millors frescos de tota la ciutat, però sí alguna cosa és característica des del naixement d’aquest mercat és la qualitat i varietat dels peixos i mariscos, els crits d’atenció i bromes, Els comerciants de les pescateries atrauen els clients presentant els seus productes de manera atractiva, amb cartelleria que indica la procedència d’aquests, cridant l’atenció dels visitants i incentivant les seues compres donant al recinte un alegre aldarull i oferint receptes als més indecisos. Punt de trobada de cuiners, restauradors i gurmets, que s’entremesclen amb els ciutadans que acudeixen a realitzar la seua compra diària. Com a adaptació als nous temps, compaginant la venda tradicional, els comerciants t’ofereixen realitzar les comandes via telefònica, en línia o per whatsapp. En el mateix mercat t’ofereixen la targeta de clien amb la qual pots accedir a l’enviament a domicili. Una bona jugada per a ampliar l’oferta i poder compaginar les compres de productes de qualitat amb horaris restringits.

MERCAT DE CASTELLA Carrer Llombai, 4 96 352 54 78 extensió 4560

Estètica Alimentació Cafeteria

El Mercat de Castella està situat en el barri de Tres Forques. El mercat deu el seu nom a l’avinguda de Castella, com es denominava durant els anys seixanta i setanta l’actual avinguda del Cid. En 1973 van començar les obres del mercat, situat entre el carrer Llombai i la plaça de Magúncia, la finalitat de la qual era cobrir les necessitats de la zona i absorbir el mercat ambulant.

De dilluns a dissabtes de 07.30 a 15.00 hores.

L’edif ici va costar quasi cent milions de pessetes, on l’arquitecte Fracisco García va buscar inspiració en el mercat nòrdic. Consta de tres naus amb un corredor central i un transversal que en origen estaven al descobert però que en la reforma projectada en 1999 i finalitzada en 2001 van ser coberts. Consta de primera planta, planta baixa i un soterrani. El seu aire condicionat i f rigorífic, del qual és usat en les indústries, està centralitzat i les canonades recorren tot el sostre, està ocupat a ple, perquè no hi ha cap lloc disponible.

El bar del Mercat de Castella, és el centre palpitant del lloc i diu molt de les seues característiques: excel·lents preus per un menú d’esmorzar que inclou beguda, i cacaus, i olives com a detall de benvinguda. Les gentileses no les van inventar els hotels sinó els bars. Un encert únic per a un mercat singular. El mercat extraordinari que es realitza allí, abasta tota l’Avinguda Cid fins a la porta d’entrada del mercat. El pàrquing es fa als carrers adjacents. És un mercat molt modest, que està situat als afores, no té moltes parades, però si té suficients per a traure’t d’un destret.

MERCAT CENTRAL Plaça de la Ciutat de Bruges, s/n 96 382 91 00 informacion@mercadocentralvalencia.com www.mercadocentralvalencia.es

Cafeteria Alimentació Llar Drogueria Restauració Forn

De dilluns a dissabtes de 09.00 a 14.00 hores.

Al voltant de 1909, època de la festa de l’exposició regional a València, es va produir el canvi intern de l’ordenament de la ciutat, la qual cosa va impulsar la posada en marxa de nous carrers i simultàniament el desenvolupament d’estructures significatives de la ciutat, destacant, entre altres: la nova Estació del Nord en 1906, projectada per Demetrio Ribes, l’edifici de correus en 1910 i una mica més tard, en 1914, el Mercat de Colón projectat per l’urbanista Francisco Mora. Abans que es construïra l’estructura que alberga a la Central, els comerciants tenien els seus llocs a la intempèrie, en les vies confrontants. Alguns d’ells van abandonar la intempèrie per a refugiar-se a l’interior del mercat quan aquest va finalitzar la seua construcció i allí segueixen, heretant les parades i els seus clients dècada rere dècada. En 1910, després d’uns quants intents fallits, l’Ajuntament de València va convocar un altre concurs per al desenvolupament del nou Mercat Central. Es van presentar sis propostes, entre elles la presentada per Francisco Mora i la dels arquitectes catalans Alejandro Soler I March i

Francisco Guardia I Vial, tots dos col·laboradors del conegut arquitecte català Luís Doménech i Montaner. L’acord va ser concedit a Alejandro Soler I March i Francisco Guardia I Vial. Les obres del Mercat Central es van iniciar en 1914 i es van acabar en 1928. La planta de l’edifici s’ajusta a l’estat de la parcel·la que posseeix, de més de 8000 metres quadrats, assentant-se les seues cobertes mitjançant creatives voltes i diverses teulades inclinades. L’estructura del terrat suggereix les extraordinàries arquitectures industrials del ferro, com les de l’Estació del Nord o el mercat de Colón, mentre que els murs perimetrals, que a penes tenen funció de sustentació sinó més aviat de tancament, estan proveïts de sòcols ceràmics policromes en la seua base i de “mallorquines” metàl·liques en el seu extrem superior. De disseny figuratiu en acer, personifica en la seua ornamentació representativa la lluminositat de la ceràmica de la Ceramo i la lluentor de les seues finestres, tota la fastuositat de la mateixa Horta. Les “Llotgetes del Mercat” van ser treballats per a albergar l’allotjament i les condicions de l’administrador gerent, el situat en l’extrem oest, i l’altra Llotgeta treballada per a la guàrdia del mercat. Ambdues són de disposició rectangular, fetes de rajola i ceràmica decorada. Consten de tres plantes, a més d’una sota coberta i un soterrani. Durant la

Segona República i la consegüent Guerra Civil, aquestes estructures van ser utilitzades com a seu dels serveis secrets del bàndol republicà. Posteriorment va quedar abandonat durant un temps, fins que es va utilitzar per a les oficines centrals de la Caixa d’Estalvis de València i seu del Banc Central. En la dècada dels 80, amb la consolidació del Banc de València en la CAM (Caixa d’Estalvis del Mediterrani) es va optar per utilitzar l’edifici com a espai social i d’espectacles per al banc, ja que no es disposava de liquiditat per a adquirir un edifici amb atributs comparables i en el centre de València, aquest reunia totes les qualitats per a ser utilitzat per a aquesta funció i des de llavors es va concebre l’Aula de Cultura La Llotgeta. Quant a l’altra Llotgeta, és l’actual prefectura de mercats i administració. Un gran nombre de persones passen diàriament pel major mercat modernista d’Europa. És un mercat brillant i clamorós, curull de clients arrelats i turistes que respecten la magnificència de l’edifici. Aquest mercat es distingeix per l’extraordinari assortiment d’articles i parades, ja que podem descobrir des de la venda de carn, productes naturals, verdures, peix, salaons i productes ecològics secs fins a botigues dedicades a l’oferta d’articles gurmet, ecològics, venda de vi i fins i tot menjar internacional.

MERCAT DE COLÓN Carrer de Jorge Juan, 19 96 337 11 01 info@mercadocolon.es www.mercadocolon.es/

Cafeteria Alimentació Floristeria Restauració

•

De dilluns a diumenge de 8.00 a 23.00 hores.

•

De divendres a dissabtes de 7.30 a 3.00 hores.

Aquest mercat, actualment situat en el nucli del moviment empresarial més actiu de la ciutat, és una fita modernista en el panorama metropolità de l’Eixample. La necessitat de restaurar l’edifici, revitalitzar la seua funció com a mercat segons els estàndards actuals i dotar dels aparcaments subterranis dels quals la zona és deficitària han marcat les pautes d’intervenció global en el Mercat de Colón, que es va dividir en dues fases: una primera fase, de restauració general i ampliació a tres soterranis d’aparcament i un semisoterrani comercial, i una segona fase que va consistir en l’habilitació posterior del mateix com a espai comercial contemporani. El solar té un perímetre rectangular, materialitzat per una tanca de ferro colat sobre un separador de pedra, mentre que l’estructura es compon de tres naus: una principal de díhuit metres i a més, dos laterals d’aproximadament huit metres, d’una construcció metàl·lica molt treballada segons prototips industrials. Així mateix, compta amb dues façanes principals i dos laterals transparents i senzills. Pel que fa a les façanes principals, la que dona

al carrer Jorge Juan amb els patrons de l’època, amb vives policromies i subtileses regionalistes que reflecteixen la filosofia d’una cultura idealista curulla d’apoteosi tarongera. La façana de Comte de Salvatierra té sens dubte un valor arquitectònic predominant, encara que aparentment es distingisca menys. L’atol·ló està treballat amb propietat i habilitat. Destaca el monstruós timpà revestit i la seua ombra, que ofereix una disposició realment meravellosa. El públic en general, es va anar desenvolupant, i les pròpies necessitats que van originar la creació del mercat van anar minvant a poc a poc fins a fer-lo desaparéixer com a tal, les causes han sigut moltes i algunes d’elles determinants. Els avanços tecnològics, la nova organització comercial, les més modernes tècniques frigorífiques i fins i tot la major incorporació de la dona al món del treball, que espenten a efectuar les compres a la vesprada en els supermercats, o simplement per telèfon o internet, a més de la manca d’una política de gestió, reformista i renovadora, que per exemple si ha tingut el mercat Central, són les causes que han provocat en síntesis, la seua encara recent, mort funcional.

Va arribar l’oportunitat d’utilitzar l’antic mercat per a altres capacitats més productives per a la zona i la ciutat, no obstant això òbviament el govern municipal s’ha vist sobrepassat per la despesa de la reconstrucció, però que ha suportat autèntics problemes d’infraestructura que han duplicat els plans de despesa subjacents. El perímetre del mercat està travessat en la terra d’una banda del canal de la xarxa d’aigua de Mestalla. Els més majors recordaran perfectament com en l’onada del 57 la vorera que concerneix la part última de l’església de Sant Joan i Sant Vicent, en Jorge Juan, es va afonar, i d’allí brollava l’aigua com un assortidor. Costos, d’altra banda, que el grup de govern de la ciutat ha intentat minorar fixant importants costos per a les places d’aparcament, des dels més de 27.000 euros de les més xicotetes fins als 39.000 euros de les més grans, i a més recordem que als 90 anys les citades places són reversibles a l’Ajuntament, a més de repartir un enorme tros del mercat als establiments comercials. A diferència de la resta dels mercats municipals, la seua administració no depén de la Regidoria de Comerç, sinó de la Regidoria d’Urbanisme.

El recuperat Mercat de Colón s’ha convertit en un escenari exquisit, actual i obert amb noves instal·lacions i serveis. A causa de la reparació, és tot un referent gastronòmic i de descans per a la ciutat. En qualsevol moment del dia es pot apreciar l’assortiment de restaurants, i gastrobars on es pot menjar, esmorzar, menjar, menjar o sopar. En qualsevol cas, el Mercat de Colón és bastant més. Té de tot, fins i tot, un mercat de proveïments. Encara que no es troba a primera vista, en la planta principal hi ha quatre establiments que embenen diferents productes de la millor qualitat.

MERCAT DEL GRAU Carrer d’Abastos, 4 i, Carrer del Crist del Grau 96 352 54 78

Cafeteria Alimentació

El Mercat Municipal del Grau es va construir a principis del segle XX, per a acollir als venedors del mercat ambulant que s’establien en l’actual avinguda del Port, sobre un espai urbà que es va denominar plaça del Mercat Nou i amb un projecte redactat per l’arquitecte José Ramón Pons Ibáñez, procedint-se a la seua obertura el 17 de setembre de 1910. L’any 1957 van existir greus inundacions que van ocasionar importants danys en el Mercat Municipal del Grau, sobretot en els llocs de venda. El que va donar lloc a una important restauració del mercat l’any 1959, amb la construcció dels nous llocs en els espais que ocupen en l’actualitat.

•

De dilluns a dissabte de 7.30 a 15.00 hores.

•

Els dimecres de 9.00 a 14.00 hores.

El plantejament del projecte del Mercat Municipal del Grau va tindre com a objectiu proporcionar als venedors un espai protegit de les inclemències meteorològiques, però deixant-lo completament obert i amb comunicació a l’exterior, on es poguera emportar quan acabe la seua activitat comercial més còmodament. Per a escometre aqueix objectiu, es va adoptar la tipologia constructiva de les naus industrials amb estructura d’acer i coberta de dos vessants,

molt utilitzada en aquella època, però sense cap mena de tancament exterior.

accessos per als vianants situats en els quatre carrers a les quals dona el propi mercat.

Derivat d’aquesta tipologia constructiva es va realitzar un esquema morfològic amb el traçat de dues naus longitudinals, pràcticament paral·leles a les alineacions del carrer Proveïments, i cinc naus perpendiculars a elles entre les quals es van projectar buits oberts per a afavorir la ventilació i il·luminació natural dels espais interiors, creant un singular conjunt de cobertes inclinades que constitueix el testimoniatge arquitectònic més rellevant del Mercat Municipal del Grau.

Les portes de venda tenen unes dimensions molt xicotetes en proporció a les actuals necessitats dels venedors, estan situades únicament sota les tres naus centrals, la qual cosa dona lloc al fet que existisca molt espai cobert sense ocupar. Els serveis generals del Mercat Municipal del Grau es limiten a dos lavabos diferenciats, situats al costat de l’accés del carrer José Aguirre, i a un despatx per al conserge pròxim a l’accés de la plaça del Mercat Nou.

Els llocs de venda no sedentaris es van situar sota les naus cobertes, ampliant la seua protecció amb importants marquesines cobertes, disposades al llarg de tot el perímetre exterior i als patis interiors.

Tant els elements estructurals d’acer, especialment les mènsules, com la coberta de teula presenten algunes patologies, derivades d’un deficient estat de conservació, que no tenen aparença de ser especialment greus pel que es poden resoldre amb facilitat.

L’estructura portant del Mercat Municipal del Grau està composta per suports d’acer, amb sòcols i capitells decoratius, ordenats segons un reticle ortogonal de quatre metres per quatre metres, que es manifesta exteriorment per a definir la composició del mercat. Els suports estan enriostats en el seu extrem superior amb jàsseres perimetrals metàl·liques sobre les quals se situen cintres triangulars fabricades en taller mitjançant perfils d’acer amb unions reblats. La coberta de les naus està format per teules ceràmiques planes simplement recolzades sobre corretges metàl·liques que cobreixen els espais entre cintres. Les marquesines estan construïdes amb mènsules encastades en els suports, fabricades en taller mitjançant perfils d’acer amb unions reblonades, sobre les quals es crea una coberta lleugera amb plaques prefabricades recolzades en corretges metàl·liques.

L’organització comercial del Mercat Municipal del Grau, com ocorre en la gran majoria dels Mercats Municipals, ha patit una permanent disminució de la seua activitat especialment en els últims anys. En l’actualitat, la gran part dels llocs de venda es troben tancats pel fet que únicament continuen exercint la seua activitat comercial huit venedors.

L’any 1990 es va realitzar l’última intervenció important en el Mercat Municipal del Grau i es va centrar, principalment, a cobrir de manera parcial els buits existents entre les naus centrals, amb l’objectiu d’oferir la tan necessària protecció solar als llocs de venda, mitjançant la instal·lació d’un conjunt de perfils estructurals d’acer laminat, encarregats de suportar la coberta formada per elements metàl·lics lleugers amb recollida d’aigües pluvials en un canaló centralitzat. Aquestes intervencions constructives des que va acabar la construcció del Mercat Municipal del Grau han desvirtuat parcialment el propòsit inicial del seu projecte, que concebia un espai totalment obert a l’exterior fàcilment accessible per als compradors, atés que, actualment tot el perímetre exterior del Mercat Municipal del Grau està delimitat per un tancament de fàbrica de rajola, amb nombres buits de grans dimensions protegits amb reixes metàl·liques. L’exterior queda comunicat per sis

100

101

MERCAT DE JERUSALEM Carrer del Matemàtic Marzal, 2 96 328 69 36

Aquest mercat va ser inaugurat en maig de 1998, després de l’adquisició d’uns baixos al carrer Matemàtic Marzal. Cafeteria Alimentació Artesania

És un mercat modest, de barri, situat en la rodalia de l’Ajuntament de la ciutat de València, en l’actualitat compta amb 89 llocs que exhibeixen productes, per a la venda, on la majoria ven aliments, és modest i una de les característiques més ressaltants, és que està situat, en el cor d’un barri bonic però no té un espai propi. En aquests llocs s’ofereixen els millors productes i els més frescos, tots els visitants són atesos de manera amable i cordial pels amos i els venedors que presten els seus serveis allí.

De dilluns a dissabtes des de 7.30 a 15.00 hores.

Amb els seus llocs d’artesanies, posats de venda de Menjars, venda de xarcuteria, amb la seua famosa llonganissa de pasqua, que trobarà en un lloc situat en tota l’entrada del mercat. Les fruites que es venen, són les millors, trobarà les millors pomes i els llucets més frescos. Encara que aquest Mercat, no compta amb el seu espai, perquè està situat en una filera d’habitatges, compta amb les millors Cafeteries, el que és un dels seus atractius més gran.

103

MERCAT DE JESÚS Plaça de Jesús, s/n 96 352 52 78

Forn Alimentació

L’edifici on actualment funciona el mercat municipal de Jesús de Patraix de la Ciutat de València, va ser remodelat el mes de juliol de l’any 1993, mitjançant un Projecte de Remodelació i Condicionament elaborat pels Arquitectes Javier Rodríguez i Domingo López. Té una estructura arquitectònica moderna i una ubicació cèntrica en relació a la Ciutat de València, té aproximadament 70 punts de vendes, on tots es troben actius, i en els quals sempre són oferits productes de qualitat i molt frescos. És un dels mercats que maneja els millors preus.

De dilluns a dissabtes des de 7.30 a 15.00 hores.

L’Ajuntament de València, va encarregar a Víctor Tormo S.L., la remodelació del mercat municipal del barri de Patraix, entre els aspectes de l’obra encarregada, cal destacar, la pintura de tota l’estructura, la restauració d’alguns components de les estructures, i la renovació de les àrees que estaven deteriorades. Van ser substituïdes peces de gres que manquen en el f ront de l’estructura i es van substituir algunes baranes, es va canviar tota l’àrea on funciona la màquina compactadora de cartó, i la de fabricació de gel.

105

Pel fet de ser el típic mercat de barri, té tot el necessari per a proveir-se. Tenen llocs de vendes de peix, posats de venda de carn que són immillorables, posats de vendes de fruites fresques; melons, melons d’Alger, i de gran qualitat, posats de vendes de salaons i olives, i diverses fleques. Llocs de vendes de productes de xarcuteries, pescateria, llocs de vendes de pollastre, amb els millors pollastres i més llustrosos, hi ha hagut transformacions d’alguns llocs que a través del temps, han patit algunes mutacions i ara estan ocupats per empreses de tota mena i van passar de vendre verdures a vendre viatges, o immobiliàries, llocs de vendes de comestibles llatinoamericans, llocs de vendes de telefonia mòbil, això ocorre sobretot pel costat extern.

106

107

MERCAT DE MOSSÉN SORELL Plaça de Mossén Sorell 96 208 47 36

Cafeteria Alimentació

Es tracta d’un edifici exempt d’ús únicament comercial, oferint servei públic a tot el barri com a mercat tradicional de productes alimentosos d’alta qualitat. El mercat està situat en la plaça de Mossèn Sorell, en el barri del Carme, dins del barri antic de la ciutat de València. Després de l’incendi que es va emportar el palau de Mossèn Sorell a la fi del segle XIX, es va erigir en la que ara és la plaça de Mossèn Sorell, en el barri del Carme, un mercat dissenyat per l’arquitecte municipal Ángel Romaní Verdeguer, va començar la seua construcció a la fi de la dècada de 1920 i es va acabar en 1932.

•

Dilluns, dimarts, dimecres i dissabte de 7.30 a 15.00 hores.

•

Els dijous de 17.00 a 20.00 hores.

De planta rectangular, comptava amb dos carrers interiors que es trobaven. Els llocs a banda i banda de sengles carrers es confonien amb la sense fi de llocs que circumdaven la plaça, fent del mercat i la plaça una sola cosa. Va ser construïda amb materials moderns per a l’època, formigó i acer. En la seua planta de cobertes es podien apreciar cinc prismes

109

octogonals, un central i de grans dimensions sobre la rotonda i quatre xicotets a les cantonades del mercat. Més tard, va ser rehabilitat en 1987, substituint materials i enreixat el seu perímetre exterior, i de manera posterior, en 2008, va ser reformat de manera integral, donant-li l’aspecte modern que llueix actualment contrastant amb el barri, en ple barri antic. Encara que es tracta d’un xicotet mercat, la seua estructura envidrada i la seua part central dedicada a activitats culturals i d’oci per als veïns, converteixen a aquest mercat en un punt de trobada i en un modern centre de distribució alimentosa. La visibilitat dels llocs des de l’exterior del mercat i la seua llum natural a l’interior contrasta amb els edificis, bars i restaurants que l’envolten en una simbiosi entre tradició i modernitat.

amb el que propicie que en lloc d’això es redistribuïra millor el mercat tradicional, eliminant aquest local de l’estat final i permetent l’accés per les quatre portes al mercat. En tercer lloc, es pretenia construir una coberta amb xapa de zinc per als llocs de venda, però al final es va descartar la idea. Entre les botigues o llocs de venda destaquen especialment, les fruiteries i la venda de verdures, les botigues on venen fruits secs, i la venda de productes selectes de xarcuteria amb la seua varietat de companatges i embotits, està la pescateria, la carnisseria, una botiga de multiproductes, una botiga de vins, una botiga d’ostres i anxoves, botigues de delicatessen, una vinoteca.

Els llocs de venda renovats, els productes col·locats amb cura i el tracte directe amb els venedors, són el punt fort d’aquest particular mercat, on joves i majors es reuneixen per a dur a terme les seues compres diàries. L’última reforma que es va plantejar l’any 2002 es va començar l’any 2006 i que es va culminar en setembre de 2008, en la qual es buscava aconseguir la reorganització coherent dels llocs de venda, reparara els elements arquitectònics que presentaven patologies, dotar a l’edifici de les instal·lacions i serveis necessaris per a la mena d’activitat mercantil. Aquest projecte redactat per En Rafael Juan Ligorit Tomás malgrat ser un projecte complet de reforma, a causa de queixes i situacions que inesperades, va anar modificant-se durant la mateixa execució, deixant un estat final d’obra diferent del previst. En primer lloc, es pretenia deixar un espai tancat mitjançant sistemes de vidrieres dobles amb persianes intermèdies en part del perímetre, concretament les façanes oest i sud, deixant les altres dues tancades mitjançant fàbrica de rajola. En el seu lloc es van decantar, per queixes dels veïns, per un sistema de vidriera única de gruix suficient per a ser resistent a impactes en tot el seu perímetre excepte part necessària de la façana nord en la qual sí que es va executar la fàbrica de rajola. En segon lloc, es pesava executar com a part de l’edifici, però d’accés independent un local de 233,65 metres quadrats per a col·locar un supermercat que complementara la venda dels productes tradicionals, però això tampoc gust als veïns i venedors en altres comerços de la zona,

110

111

MERCAT DE NATZARET Carrer Major i Carrer Dalt de la Mar 96 394 40 32

Cafeteria Alimentació Forn

De dilluns a dissabtes des de 7.30 a 15.00 hores.

El nucli de Natzaret prové d’un xicotet barri de pescadors i treballadors del port de València que es van instal·lar al voltant del llatzeret que, en 1720. Des de finals del segle XIX la zona es va convertir en un lloc popular per als banyistes de la capital, i és llavors quan comença a registrar per primera vegada el terme Natzaret per a referir-se al barri. Aquest Mercat Municipal posseeix dues entrades, la primera dona accés al carrer Major de Natzaret i la segona dona al Carrer Dalt de la Mar, una vegada a la setmana, cada dia dimarts es duu a terme un mercat ambulant o mercat extraordinari, als voltants del mercat, no és dels més gran, és més aviat xicotet, però és dels més concorreguts, allí acudeixen a fer les seues compres tots els veïns i les veïnes del barri, i adquireixen els productes que necessiten i en condicions molt fresques. El Mercat de Natzaret és xicotet però ofereix als seus clients i veïns els millors productes, els més frescos i de la millor qualitat.

113

MERCAT ROJAS CLEMENTE Plaça Rojas Clemente S/N 96 352 54 78

Forn Alimentació Restauració

De dilluns a dissabtes des de 7.30 a 15.00 hores.

L’edifici va ser construït l’any 1963 i inaugurat el 5 de desembre de 1963 pel que aleshores era l’alcalde de València, Adolfo Rincón de Arellano García. És un mercat de titularitat municipal situat en el barri del Botànic (pertanyent al districte d’Extramurs, considerat un dels entorns històrics més significatius de la ciutat de València) i un dels edificis més populars d’aquest barri. Està situat prop de llocs emblemàtics com les Torres de Quart o l’IVAM, i per descomptat el Jardí Botànic. Va ser construït en només cinc mesos pels arquitectes Gelabert i Ribas amb una iniciativa privada destinada a albergar als dos-cents venedors del barri que utilitzaven l’antic mercat de la plaça de Sant Sebastià, situat a l’aire lliure. Va actuar de promotor l’empresari Eusebio Santos Martínez. L’obra va tindre un cost de trenta milions de pessetes (cent huitanta mil euros). Està dotat de comerços i establiments dedicats a l’alimentació i l’hostaleria. L’any 2017 es va realitzar un projecte de re decoració dels murs exteriors per part d’artistes que va ser sotmés a la participació ciutadana per a realçar el popular edifici.

115

En els últims anys, aquest mercat s’ha posat les piles. A més de la intervenció de pintura mural impulsada per Districte 008 (iniciativa que busca regenerar la vida cultural i social del districte amb codi postal 46008) el mercat ha implementat el repartiment a domicili amb bicicleta i ha sigut un dels pioners a conscienciar als clients sobre l’abús dels plàstics. També s’ha habilitat una zona on els xiquets poden entretindre’s mentre els majors fan la compra. Juan Carlos Navarro és el president del mercat. Ell porta tota la vida, des que tenia 16 anys, darrere el taulell i abans ajudant als seus pares. És la tercera generació de carnissers de la seua família. Cal destacar a més, l’oferta gastronòmica que ofereix el mercat: Bar Restaurant Rojas Clement.

116

117

MERCAT DE LA PLAÇA REDONA Plaça Redona, s/n

Merceria Artesania

De dilluns a dissabtes des de 10.00 a 20.00 hores.

És molt probable que passejant pel centre de València hages acabat alguna vegada en aquesta plaça. Durant dècades, aquesta plaça va ser un xicotet rastre en el centre de la ciutat. Aquest lloc on els xiquets venien a intercanviar els seus últims cromos, o per on els avis es passejaven per a fer les típiques compres de mercat. Hi havia de tot: verdures, fruites, antiguitats, música, quadres, ceràmica, mascotes… És una de les places més xicotetes de València, amb un diàmetre de 37 metres. La Plaça va ocupar el terreny de l’antic escorxador, després de la seua demolició, La plaça Redona és un dels grans atractius turístics de València, un d’aquests llocs emblemàtics de la ciutat amb els quals s’identifiquen generacions de valencians. La plaça Redona, antigament també coneguda com a plaça del Clot, és una plaça situada en el barri del Mercat, en el districte de Ciutat Vella de València, en el centre del triangle format per la plaça del Mercat, la plaça de la Reina i la plaça de l’Ajuntament. Un punt de reunió perfecte per a acostar-nos a altres llocs turístics de València com

119

és la plaça Lope de Vega, en la qual està l’edifici més estret d’Europa, l’Església de Santa Catalina, el Mercat Central, la Llotja de la Seda, la plaça de la Verge, la Catedral i la Basílica. Obra de Salvador Escrig Melchor de l’any 1840, entre 2008 i 2012 es va realitzar una remodelació completa que va canviar l’aspecte original d’aquest centre social i comercial de València. Els comerços antics van desaparéixer en adoptar un nou disseny i es va posar una nova coberta, aquest lloc s’ha convertit en un dels racons amb més encant de la ciutat. Envoltada de comerços tradicionals d’artesania i bars de tapes en la planta baixa, completen l’oferta xicotets llocs que ofereixen encaixos, brodats, teles o records de València, entre altres productes. A la plaça s’accedeix a peu per quatre carrers que convergeixen en un espai acollidor, ple de llum i des del qual, col·locant-se en la font que es troba en el centre, es pot observar una nova i bella perspectiva del campanar d’estil barroc rococó de Santa Catalina, que s’alça sobre les tres plantes de l’edifici circular. I en terra, una cita de l’escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez que fa referència a aquest lloc en la seua obra Arròs i Tartana.

120

121

MERCAT DE RUSSAFA Plaça del Baró de Cortés, s/n 96 374 40 25 info@mercatderussafa.com www.mercatderussafa.com

Cafeteria Alimentació Restauració

De dilluns a divendres de 7.00 a 15.00 hores. Dissabtes de 7.00 a 15.00 hores.

Va ser projectat per Julio Bellot Senent, segons disposició de l’Ajuntament en 1954 i les obres es van iniciar a la fi de maig de 1957. Està situat en el nucli de la zona de Russafa, davant de l’església de Sant Valero, en un espai que ha patit ràpides modificacions de les estructures urbanístiques inicials amb la inclusió d’edificis d’habitatges de molta major altura. El mercat s’asseia en un solar rectangular de 4.780 metres quadrats. L’estructura de la fàbrica és de formigó armat en la coberta i bigues de formigó pretesat. La planta està dividida en tres parts principals: l’edifici d’Administració. L’espai interior, dedicat al mercat, té 60 per 55 metres i 16 metres d’altura. La pescateria, situada en un lloc contigu, a la cantonada dreta, en correspondència directa amb el local anterior i amb els carrers pròxims, té unes mesures de 21 per 24 metres. Oficialment segueix la tipologia de l’edifici de Mercat a València, coberta però no completament encaixonada, amb components de secció transversal que serveixen com a seguretat dels xàfecs i el vent -el cas del Mercat Central-. Ací el

125

llenguatge és variat, conseqüència de la utilització de components específics en el desenvolupament que tenen un origen funcional i una articulació no autoreguladora, no obstant això relacionada amb aquesta capacitat. És de destacar l’articulació de les diferents activitats (oficines, venda, exposició) dins de l’edifici i la seua articulació separada cap a l’exterior és essencial. A més l’extraversió del mercat que porta els llocs a l’exterior i dinamitza l’escena metropolitana, donant-li la presència d’un mercat a l’aire lliure, la connexió amb la construcció metropolitana de la zona és evident i posa de manifest el costum dels socs que està en els orígens culturals d’aquest. El Mercat de Russafa és un punt significatiu per al barri pel fet que suposa un pont entre l’avanç i el costum. Costum de la compra en el lloc de tota la vida, en la relació venedor-client, que al·ludeix als usos convencionals, a la cuina de les mares i les àvies. Innovació per la seua capacitat d’ajustar-se a les noves ocasions, i a les noves necessitats dels clients, en una època on tot s’accelera. Però, després de més de 50 anys de vida, és un lloc més acollidor, més normal i espontani que altres tipus de superfícies comercials. Els veïns de Russafa i València s’alegren del seu Mercat, de llocs “de tota la vida”, carregats de consideració, alguna cosa que és pràcticament inimaginable en diferents tipus d’establiments.

126

Però, a més, el Mercat de Russafa està sempre prop dels veïns de la zona; l’edifici actual, i a més els seus venedors fan el seu recorregut per les festes, revetles i algun altre tipus d’aspecte social que es personalitza en el barri, reforçant així la col·laboració social que des del seu desenvolupament és important per a les seues marques. Tots els articles són de primera qualitat, els seus productes orgànics, verdures, a preus impressionants, tot fresc, els seus colors, les olors irradiades pel menjar, tothom demanant al mateix temps, amb els més de cent llocs, que inclou fins a una botiga que venen productes ecològics, també cerveses artesanals, flors, adobats, embotits, el pàrquing és una meravella, venda de xocolates, xarcuteries, peixos, formatgeries, bars, cafeteries, fleques. Les persones que estimen els mercats, la seua lluminositat, el seu dinamisme, la seua vida, les seues olors, se sobreentén que els agradarà el mercat de Russafa, aquest mercat es troba just en el centre de possiblement els barris més enèrgics socialment de la ciutat de València, és dinàmic, està ple de restaurants, hi ha moltes activitats lúdiques. Als quals els agrada anar ben promte, segur que quan arriben encara estaran els venedors allistant-se per a atendre la seua vasta clientela, és tot un espectacle veure’ls amb tanta cura condicionar els seus llocs per a donar-los la benvinguda a tota aqueixa gent que assisteix al mercat a gaudir dels productes i de l’excel·lent servei.

127

MERCAT DE TORREFIEL Carrer de Sant Domènec Savio, 77 96 365 76 41 info@mercadodetorreﬁel.es

Cafeteria Alimentació Botiga de regals Estètica

•

De dilluns a dissabte de 8.00 a 14.00 hores.

•

Dissbtes per la vesparada de 17.00 a 20.00 hores.

En el barri obrer situat al nord de la ciutat, es troba el Mercat de Torrefiel. L’origen del barri està vinculat al pròxim monestir de San Miquel dels Reis; després de la desamortització de Mendizábal, els terrenys passen a les mans dels Comtes de Torrefiel i Marquesos de Montortal, que van arrendar les terres als llauradors fins a la venda posterior a particulars. Va ser en aquest marc de propietat quan apareixen les primeres construccions que donen peu al barri. Les primeres pomes s’alcen al voltant de l’avinguda de la Constitució, antiga carretera de Barcelona, i s’estenen per l’avinguda de Trànsits i la séquia de Rascaña, per a seguir posteriorment fins al Camí de Montcada. Aquest mercat va ser construït en un solar que mesuraba més de dos mil metres quadrats. L’arquitecte F. Darder qui va ser l’encarregat del disseny i execució de l’edifici que albergaria 76 llocs de vendes. El solar anava a ser destinat per a la construcció d’una església, però el veïnat es va oposar i a través de l’organització en una associació de tots els habitants del barri de Torrefiel. Per tant

131

el consistori es va veure obligat a canviar la construcció de l’església pel mercat, que va ser inaugurat per l’Alcalde Ricardo Pérez Casado, exactament el 12 de novembre de l’any 1987. Encara hi ha vendes de productes molt frescos acabats de portar de l’horta, producte de la pesca i portats de les granges, poden trobar-se alguns ultramarins, típics en aquest mercat, també hi ha un passatge que condueix a l’interior, on es troben botigues que ofereixen varietat de serveis, cafeteries, perruqueria i botigues de regals. Aquest barri multicolor i multicultural contínua decidit a no perdre el seu centre de comerç, el seu mercat municipal, allí convergeixen persones de totes les edats, cultures i nacionalitats, perquè en aquest barri fan vida, moltes persones d’origen llatí, i això es fa visible per les parades o llocs de venda que existeixen.

132

133

HISTÒRIA DEL COMERÇ VALENCIÀ

2 3

ÈPOCA ROMANA Valentia (138 b.c - 711 a. d) Ví i oli a les terres valencianes Valentia, fundada en el 138 a. C., era una de les ciutats romanes més antigues d’Hispània. El seu enclavament era estratègic i es va poblar amb soldats llicenciats de l’exèrcit. La ciutat va prosperar ràpidament, arribant a encunyar moneda. No obstant això, en el 75 a. C., en el context de les guerres civils de Roma, va ser destruïda i va quedar abandonada prop de mig segle, sent refundada en època d’Augusto.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL COMERÇ A VALÈNCIA

La ciutat estava configurada al voltant de dos carrers perpendiculars: el Card Màxim (de nord a sud) i el Decumanus Màxim (d’est a oest). En cada extrem hi havia quatre portes per a accedir a la ciutat. En l’actualitat, el lloc on es travessen aquests carrers, es troba la plaça de l’Almoina. L’activitat econòmica de Valentia, es basava en el comerç i en tota mena de treballs artesans relacionats amb la construcció. Distribuïts al llarg del Card Màxim i el Decumanus Màxim, es trobaven els comerços i les termes del segle II, un aqüeducte i un port fluvial, situat al costat de les actuals Torres de Serrans. Les excavacions de l’Almoina han tret a la llum al costat del fòrum, un macellum (mercat d’aliments, provisions (especialment fruites i vegetals). L’edificació normalment s’asseia al costat de la basílica i el fòrum.

El vi i l’oli van ser molt importants en Valentia L’oli ja es coneixia des d’abans de l’arribada dels romans per a l’autoconsum, però aquests van fer extensives les explotacions, ara destinades al comerç, una cosa similar al que va ocórrer amb la vinya. L’oli s’elaborava en les villae, finques rurals que mantenien relació amb les ciutats, mitjançant l’ús de torcularium, grans preses construïdes a aquest efecte. A continuació, el líquid resultant del premsatge s’introduïa en unes basses plenes d’aigua, la diferència de densitats entre tots dos líquids separava l’oli de les impureses produïdes durant el premsatge. L’elaboració del vi començava amb la recol·lecció del raïm durant la verema, un esdeveniment assenyalat en el calendari romà el 14 d’agost, i que s’obri amb una cerimònia de consulta dels auspicis de Júpiter. La seua duració es prolonga fins a l’11 d’octubre, data que marca l’inici de la següent fase del procés, el trepitjat del raïm per a l’obtenció del most.

137

ÈPOCA MUSULMANA Balansiya (711 - 1238) Arròs, safrà i artesania de luxe als socs En el 711, València va iniciar una nova etapa lligada a la cultura islàmica. La medina va començar a créixer en època califal i va aconseguir un gran desenvolupament arribant a convertir-se, en 1010 en la capital d’un Regne de Taifa Independent. El Cid es va fer amb Balansiya a la fi del segle XI, però els almoràvits van reinstaurar el domini musulmà poc després de la seua mort en 1102. A partir del 1171 Balansiya va ser governada pels almohades fins a 1238, any en què va capitular i va passar a ser de domini cristià de mans de Jaume I el Conqueridor.

El següent pas és la fermentació del most, aquest procés de degradació continua de manera natural fins que el vi es converteix en vinagre. Els romans afegien substàncies com a algeps, mel o aigua de mar per a tractar de conservar el vi el major temps, donant origen a una gran varietat de vins. A continuació s’emmagatzemaven en àmfores per a la seua posterior distribució. Les finques on es realitzaven aquests processos van ser molt abundants en el territori valencià, i se situaven prop de la costa o dels rius, per a facilitar el transport fins als ports, ja que eren un bé comercial amb una alta demanda. Els romans van contribuir al desenvolupament de noves tècniques de cultiu i la implantació dels primers sistemes de regadiu en terres valencianes aprofitant els cabals fluvials. Amb aquests avanços la terra valenciana va començar a donar excedents que exportar a altres costats de l’Imperi. El comerç en la nostra terra va ser molt intens, prova d’açò en són les nombroses restes que han aparegut en la nostra terra d’altres llocs i viceversa, especialment monedes.

138

Els regnes de taifes sorgits en Al-Andalus després de la descomposició del califat van crear corts palatines, a imitació de Còrdova, que van atraure literats, juristes, funcionaris i sobretot artesans. Les primeres dècades van ser pròsperes, i van permetre, per exemple, l’erecció de l’esplèndida muralla de Balansiya, alçada per l’emir Abd al-Aziz (1021-1061).

L’agricultura El principal recurs econòmic i fonament de la vida a la València musulmana va ser l’agrucultura. La major part de la població de Balansiya varen ser llauradors, ja que de eran labradores, ja que de la laboriositat de la terra s’extreien els productes necessaris per a la subsistència. Es va desenvolupar una agricultura pròspera aplicant-se millores en el cultiu i regadiu. Cronistes de l’època destaquen la fertilitat de les terres valencianes i la importància de productes com el safrà en el terme de València, des d’on aqueix exporta a totes les parts del món conegut. Citen també la transcendència del cultiu de l’arròs, aliment que es venia a tota Al-Andalus i es comercialitzava a través del port de València. Es cultivava als voltants de l’Albufera, llac que els romans van cridar “Nacarum stagnum” i els àrabs “Espill del sol”. Sembla un fet provat que el taronger amarg, precursor del dolç, el van portar els àrabs, feia el segle X, d’orient, i el van aclimatar a diversos països que estaven sota la seua dominació, donant aqueix peculiar segell a determinades zones geogràfiques d’Al-Ándalus, les quals reunien les millors condicions climatològiques per al seu perfecte desenvolupament, entre elles la costa llevantina.

139

Comerç, artesania i industria Degut al gust per la sumptuositat del poble musulmám existia molta demanda comercial d’artesania i tèxtil. Amb l’aparició de les taifes valencianes s’inicia l’afany de construcció de palaus i jardins esplèndids que van caracteritzar aquell moment de la història urbanística de València. Tota Balansiya era un Soc. El comerç es concentra en la rodalia de la mesquita i en els socs, on abundaven mercaders ambulants i contistes i s’expenien objectes artesanals: teles, vestits, catifes, perfums, calçats, objectes de cultius, a part dels productes alimentosos, entre els quals destaquen els dolços i les begudes. La producció i comerç estava sota la supervisió de l’almotacén, figura que verificava pesos, mesures i qualitat del producte fabricat El taller fa la funció moltes vegades de botiga. En ell treballaven l’amo i a vegades un grapat d’artesans i aprenents. Les activitats que es desenvolupaven eren molt diverses. Al costat d’aquests artesans s’instal·laven els que re licitaven metalls, els llibreters, els amanuenses, els canvistes i els venedors d’espècies.

140

En una plaça se solia instal·lar el mercat setmanal, on es compraven els productes de la comarca. En posar-se el sol les botigues es tancaven i els encarregats asseguraven les portes i els accessos pels carrers confrontants. De nit uns guardians vigilaven aquestes zones comercials i controlaven als sospitosos. Cal destacar la importància de la terrisseria. Hi havia experts en l’art de la ceràmica de reflexos metàl·lics i en la vitrificació. D’alguns tallers eixien belles fonts esmaltades, copes translúcides i luxoses peces d’escacs. L’elaborada ceràmica valenciana de Paterna i Manises va ser molt benvolguda. Però, sens dubte, el sector artesanal més productiu era el tèxtil. A més de la llana i el lli es cultivava la morera i el cotó. La cria del cuc de seda era una activitat habitual. Dels tallers eixien teles de lli, cotó i catifes de llana. Les manufactures de l’Estat s’encarregaven de fabricar els teixits de luxe: sedes i brocats. En les manufactures reals es fabricaven també gualdrapes de seda i or per als cavalls, cadires de brocat, tapissos d’or, que reflectien la magnificència de l’art, etc. L’activitat comercial i urbana s’intensificarà a mitjan segle XI, a conseqüència de l’expansió econòmica que es va produir, concorrent a València artesans de tota classe, i fins i tot va existir un mercat d’objectes de luxe.

141

ÈPOCA MEDIEVAL València en l’Edat Mitjana (1238 - 1519). La Ruta de la Seda Després de la conquesta del rei Jaume I, València va iniciar una nova etapa. La ciutat va constituir el nucli fundador del nou Regne de València. Durant el tres-cents, València va patir greus contratemps com a revoltes, la pesta negra i diferents guerres que van desequilibrar la vida quotidiana de la ciutat, però va superar el sot gràcies a la dinàmica econòmica ascendent. Per això, el segle XV va ser un Segle d’Or per a la ciutat. L’auge de l’artesanat a València es va deure a l’èxode del camp a la ciutat, ja que era necessària mà d’obra per a satisfer les demandes de les elits valencianes i de les classes mitjanes. La València del segle XIV va ser un centre comercial de primer orde comparable amb Gènova i Venècia malgrat no comptar amb un port, projecte que es va demorar fins al segle XVIII, encara que sí que comptava amb drassanes i un far. La ciutat va establir connexions amb la majoria de ports d’importància, destacant les rutes amb Anglaterra i Flandes. La cosa que va distingir al comerç marítim valencià del català o mallorquí va ser la gran grandària de les seues naus, en comparació amb el tradicional vaixell de xicotet tonatge. A poc a poc la producció de la ciutat de València va anar creixent i va superar les seues pròpies fronteres. En el creixement destaquen la indústria tèxtil de llana, la seda, el cuir i la construcció. El tèxtil és el sector dominant i a més és el que aglutina a un major nombre d’artesans, cada vegada més especialitzat dins del procés productiu. Una altra de les artesanies que va aconseguir gran desenvolupament va ser la terrisseria. La manufactura es concentrava en els municipis de l’entorn de València, especialment a Paterna i Manises, i la producció es distribuïa a través del Grau. Des de finals del segle XIII els tallers es van especialitzar en la pisa decorada, que va aconseguir una enorme difusió. Quant al comerç local, la ciutat de València es va convertir en una espècie de mercat regional, on es concentraven tota classe de mercaderies. Al principi les botigues on es venien els productes eren xicotets llocs mòbils i algunes botigues fixes, però a poc a poc es va anar convertint en un gran mercat diari.

143

Les mercaderies es venien en el centre de la ciutat, per diverses zones, com per exemple els carrers Corretgeria, Fusteria o Tapineria, en l’almudín, en les places, així com en la ubicació del mercat setmanal que Jaume I va fixar entre la muralla i el raval de la Boatella, i per descomptat en l’antiga llotja de l’oli, així com posteriorment en la Llotja de Seda.

La manufactura tèxtil i la Ruta de la Seda Des del segle II a. C fins a pràcticament el segle XV la ruta comercial considerada la més important del món va tindre lloc: La Ruta de la Seda. Una xarxa de rutes comercials organitzades sobre el comerç de la seda asiàtica i on València va ocupar un paper més que rellevant. L’elaboració de tèxtils es converteix en el sector en major mà d’obra i oficis vinculats a aquests: teixidors, tintorers, cardadors… fins i tot, llauradors del voltant de València que treballaven pel seu compte a casa, elaborant panys de baixa qualitat per a obtindre uns ingresos complementaris, per aquest motiu es va iniciar un conflicte amb els mestres artesans de la ciutat.

Com ja hem avançat, els àrabs van portar la cria del cuc de seda a València, intensificant-se el seu cultiu. Més tard els genovesos importarien a València les últimes tècniques de producció i acabarien instal·lant-se a la ciutat. València va ser ciutat de cabdal importància en la producció de seda, l’horta valenciana es va omplir de moreres mentre a la ciutat es manufactura el teixit creant-se el barri de Velluters, en el qual es van instal·lar els artesans seders, agrupats en 1465 en la “confraria de la Verge de la Misericòrdia”. En una part de l’edifici se situaven els telers i en l’altra l’habitatge. Són moltes les cases en les quals encara es pot veure en l’entrada un escut de pedra amb un teler que fa referència al fet que era un habitatge d’artesans seders. En el barri de Velluters van arribar a haver-hi prop de 5000 telers. La seda era un producte de luxe desitjat per les Corts de reis, nobles i famílies riques, encara que a la València d’aquells temps era comú veure als llauradors i famílies més humils vestits amb luxoses sedes. Això es devia al fet que a les cases dels llauradors es criaven cucs de seda i les famílies tenien xicotets telers per a fer-se les seues pròpies robes.

A partir de mediats del segle XV s’introdueixen la seda i el lli, que en unes dècades substitueixen a la llana com a principals matèries primeres.

144

145

La Llotja de Mercaders i el Col·legi de l’Art Major de la Seda Entre els segles XV i XVI es va construir també la Llotja de Mercaders, com centre del comerç i transaccions internacionals, donada la importància comercial de la ciutat. L’edifici és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1996. Una obra mestra del gòtic valencià. Prop de la llotja actual, en la plaça del doctor Collado, existia ja a principis del segle XIV una llotja posteriorment coneguda per la Llotja de l’oli, també s’emprava per a altres transaccions. En resultar insuficient, “El Consell General de la Ciutat” va resoldre en 1469 construir un edifici que reunira les comoditats i condicions requerides. Se’n va dir “Llotja dels Mercaders” perquè a l’ús d’ells es dedicava, i “Llotja de la Seda” pel que fa al comerç que allí es realitzava, com era la seda. No massa lluny, en el barri de Velluters trobem el Col·legi de l’Art Major de la Seda. Actualment es pot visitar per a gaudir de frescos, murals, mosaics i rajoles. L’edifici va ser construït en el s. XV i va ser successivament reformat fins al s. XVIII. Aquest col·legi va sorgir com a seu del gremi de velluters amb l’objectiu de racionalitzar i dirigir un ensenyament i ofici. El col·legi, de gran prestigi, sempre va meréixer confiança de reis, nobles i ministres convertint-se en un exigent vetllador de la qualitat de les sedes valencianes. Encara hui dia en alguns pobles de València es conserva la tradició de la fabricació de seda, elaborada en alguns casos amb telers del segle XVIII, sense cap mena de mecanització com és el cas de l’antiga fàbrica Garín i Museu de la seda de Moncada amb una col·lecció de més de 3.000 peces que inclouen maquinària del S. XIX, eines, bibliografia, cartes, dibuixos, cartons o espolins.

146

ELS GREMIS MEDIEVALS

Els oficis reconeguts que es duien a terme a la ciutat de València van ascendir de 15 l’any 1283 a 45 en 1526. La producció ja no es basava solament en l’autoconsum, sinó que anava dirigida a satisfer una demanda cada vegada més alta i a generar excedents i beneficis. Els oficis s’anaven especialitzant més i les agrupacions que formaven aquests artesans tenien múltiples formes: gremis, confraries, col·legis, almoines… Tenien un reconeixement legal i fins i tot es podia arribar a tindre representant municipal per a vetlar pels interessos d’aquesta associació. A la fi del segle XV el gremi era ja una estructura administrativa autònoma. L’objectiu essencial dels gremis era la reglamentació del treball, els seus afiliats, havien de seguir estrictament les normes acordades en la seua constitució, la qual es realitzava formalment en document públic on es descrivia l’ofici, nom del patró, prerrogatives i obligacions així com els estatuts interns que el regia i havia de ser prèviament aprovada per al Consell de la ciutat de València. Era el gremi qui s’encarregava de comprar la matèria primera per a tots els seus artesans i de repartir-la entre ells de manera equitativa o de recaptar els impostos. Al finançar-se amb les quotes que pagaven els artesans que ho componien, quan aquests es posaven malalts o morien, el gremi es feia càrrec de les despeses del metge, del funeral o de mantindre als orfes i continuar formant-los en l’ofici. Cada gremi va anar convertint-se així en una espècie de gran família. Cada gremi es distingia per la seua bandera o pendó així com el blasó format normalment per les eines de treball que el caracteritzaven. Amb aquestes insígnies es distingien els uns dels altres en els actes socials als quals acudien amb freqüència. Van gaudir de gran influència socioeconòmica dins del Regne de València, ja que els monarques, especialment Jaume I, a canvi d’atorgarlos privilegis es van secundar molt en el seu capital humà i financer per a frenar els cada vegada conflictes més freqüents amb la noblesa. De fet la classe artesana va ser cridada a participar en el govern municipal des dels primers anys de la reconquesta.

149

Els carrers de València, els oficis i comerços València és una ciutat amb molts carrers dedicats als oficis, gremis i comerços, molts d’ells ja desapareguts. Pràcticament la totalitat d’aquests carrers es troben en el centre històric de la ciutat, barri del Carmen i voltants, nucli de la grandesa del segle XV a la ciutat. Ací indiquem alguns dels més conegudes:

•

Carrer del Adressadors. Es troba pròxim a l’avinguda de l’Oest. Són els que treballaven, preparaven i amanien els velluts, sent així una ocupació principal dels molts telers que hi havia a la ciutat, amb especial esment als quals hi havia en el barri de Velluters.

•

Carrer dels Assaonadors. Els assaonadors rebien dels blanquers les pells o cuirs “en blanc”, és a dir, només tractades amb una substància astringent vegetal i els aplicaven tota una sèrie d’operacions d’acabat per a deixar les pells llestes per a la confecció.

•

Carrer dels Aluders. En el segle XV ja existia a València el gremi dels adobers de pells. Aquests es vinculaven sobretot al gremi dels guanters o al dels fabricants de pergamins, als qui proveïen de matèria primera. També es deia carrer de la Pudor per la seua olor forta a pell.

•

Carrer dels Abaixadors. Els abaixadors estaven vinculats al treball de la llana. Eren els encarregats de retallar per igual els pèls dels draps de llana. Per a això usaven unes tisores molt grans de punta redona.

•

Carrer de la Barreteria. Va des de la plaça de Santa Catalina a la plaça de Lope de Vega. Ací en aquest carrer es van concentrar els artesans dels barrets, que al seu torn van tindre un gremi constituït l’any 1506.

•

Carrer de la Blanqueria. L’ofici dels blanquers consistia a adobar les pells dels animals després d’haver eliminat el pèl o la llana, per a transformar-les en materials utilitzables per a confeccionar calçat, vestits, marroquineria o tapissos. La forta olor dels cuirs els obligava a estar als afores de la ciutat.

•

Carrer de Bosseria. Entre el Tossal i el Mercat. Ací s’aglutinaven botigues i tallers de passamaneria, guanters, cordoners. Oficis que feien bosses de cuir o pell.

•

Carrer dels Brodadors. Prop de Corretgeria i carrer del Micalet, on es brodaven cadires de muntar.

150

151

•

Carrer dels Cabillers. Carrer dels perruquers i dels quals fabricaven postissos de pèl. S’allarga des del carrer Avellanes fins a la plaça de la Reina. L’ús de les perruques postisses s’origina a principis del S. XVI i poc després ja es trobava molt generalitzat.

• Carrer dels Cadirers. Connecta el carrer Puríssim amb la plaça del Forn de Sant Nicolau. Deu el seu nom al gremi de cadirers. • Carrer dels Calderers. Deu el seu nom als tallers de forja, uneix la plaça del Tossal i la d’Espartero. •

Carrer dels Carnissers. En aquesta zona exercien el seu ofici els carnissers, també coneguts com a tallants.

•

Carrer dels Corredors. És un atzucac que rep el seu nom perquè allí va estar la Casa- Confraria dels Corredors del Coll, la labor del qual era la de publicar en veu alta els preus que els licitadors oferien en pública subhasta.

•

Carrer de Corretgeria. Des de la plaça de la Reina al carrer de la Puríssima. Albergava els fabricants de corretjams i cavalcadures per a cavalleries.

•

Plaça de l’Espart. Està entre el carrer Cavallers i Calderers, dedicada a aquells que treballaven espart per a elaborar espardenyes, cabassos i altres utensilis domèstics.

•

Carrer de la Farina. Situada enfront de l’Almodí, en ella es trobava la Confraria dels Moliners i es guardava el gra de la València antiga.

•

Carrer dels Flassaders. Pròxima a l’antic Convent de la Mercé, s’allarga des de l’avinguda de Maria Cristina al carrer Sedassers. Dedicat a l’ofici de teixidors de mantes de llana.

• Carrer dels Forners. Ací regentaven el seu ofici els forners. •

Carrer dels Juristes. On van viure advocats d’alt rang, es trobava prop de l’Audiència de l’època. Es troba entre el carrer Corretgeria i Cavallers.

•

Carrer de la Peixateria. S’allarga des de la Plaça Redona fins al carrer de Sant Vicent Màrtir. Es va dedicar a les pescateries abans que es construïra la Plaça Redona.

•

Carrer dels Ramellets. Els floristes se situaven en aquesta zona i en els voltants del Mercat Central.

•

Carrer Roters. Deu el seu nom a l’antic Poblat de Roters, antecedent de l’actual barri del Carme. L’origen del nom és dubtós, encara que molts consideren que ve d’alterar la paraula “trotero”, que eren els que portaven el correu d’un costat a un altre.

•

Carrer dels Sabaters. Com el seu nom indica, ací residia el gremi dels sabaters, que va tindre nombrosos tallers, botigues i la casa gremial.

•

Carrer dels Soguers. Eren els fabricants de sogues, maromes i cordes de tota mena. Per a trenar les llargues cordes, els soguers necessitaven un espai gran i sembla que a València comptaven amb un hort en el barri del Carme.

•

Carrer de la Tapineria. Els tapins eren unes peculiars sabates de seda amb sola de suro d’uns quatre dits d’alçada que van utilitzar les dones a partir del segle XVI. Van estar molt de moda en la seua època, per això degué haver-hi un gran nombre d’artesans dedicats a la fabricació de tapins. Es van situar en la que, des d’època musulmana va ser la zona comercial de València, al costat de la qual ara coneixem com a plaça Redona. Allí anteriorment es trobava l’escorxador de la ciutat.

•

Carrer dels Teixidors. Aquest carrer deu el seu nom als teixidors de lli. Se situa entre el carrer de Santa Teresa i el carrer de Lope de Rueda.

•

Carrer dels Traginers. La funció dels traginers era la de transportar mercaderies d’un lloc a un altre. Solien valdre’s de cavalls, rucs o bous per a això. En l’època medieval tenien un paper fonamental perquè servien d’element de relació entre nuclis de població que solien estar molt allunyats, així que a vegades, a més de transportar productes, transportaven notícies.

•

Carrer dels Llibrers. En l’època hi havia diverses llibreries. Es troba prop del carrer Poeta Querol i la plaça del Patriarca.

152

153

UNA VISITA ALS COMERÇOS HISTÒRICS DE VALÈNCIA

Encara hui, quan els centres comercials i les grans superfícies ens envolten, quan podem comprar des del nostre sofà movent simplement un dit i entrar a un macro comerç suposa perseguir sense descans a un dependent que t’atenga, és d’admirar que existisquen xicotets establiments de tota mena fins i tot artesanals que sorprenentment han sobreviscut a l’inestable segle XX i als intensos avanços tecnològics desenvolupats en les primeres dues dècades del XXI. Els convidem que es passegen per València, que s’endinsen als seus carrers i visiten aquests comerços que ofereixen qualitat i autenticitat. Tots ells han mantingut el seu caràcter original i han ajudat a preservar el nostre patrimoni històric.

TRUFES MARTINEZ Russafa, 12 Els seus orígens es remunten a 1931 i va ser Hilari Martínez Catalá qui li va donar el seu nom i va estar al capdavant del mateix fins a 1991. En els seus inicis va funcionar com a fàbrica de xocolate fonamentalment. A la fi dels anys 40 Hilari Martínez va decidir fer un gir al negoci i reformar el local a l’estil de les xocolateries franceses, mantenint aquesta estètica més refinada fins a l’actualitat. No va tardar molt a especialitzar-se en dos productes que li van donar nom, “las trufas” i els “cubanitos”. Tal va ser la seua fama que rebia encàrrecs des de Madrid i Barcelona; per a evitar que el producte arribara fos va inventar la “Trufa Cubierta” que incorporava una capa exterior més gruixuda de xocolate. Des de 1996 és una de les netes del fundador, M Teresa Ricard Martínez, la que es va fer càrrec del negoci familiar, obrint una nova botiga al carrer Sant Ignasi de Loyola, 20, i impulsant més recentment la venda en línia des de la seua pàgina web trufasmartinez.com El logotip del comerç és un elefant amb la trompa cap amunt que recorda a l’origen africà del cacau. Aquest símbol de prosperitat els ha acompanyat en tota la seua trajectòria.

155

ULTRAMARINS EL XIQUET PLORAMIQUES Russafa, 58 En 1930 Mateu Crespo Ivars, va arribar des de la seua Benissa natal a València i, en la seua funció d’encarregat primer i després com a titular, va començar a regentar una de les tantes botigues d’ultramarins repartides per tota la ciutat en aquella època. Aquest tipus de botigues, on podies trobar des d’espècies fins a café i llandes de conserva de tota mena, eren fonamentals en els barris i proveïen a les famílies de tota classe de productes de primera necessitat. Posteriorment l’aparició dels supermercats ha anat accelerat el tancament de quasi totes. No obstant això “El Xiquet Llorón” ha resistit fins als nostres dies, només interrompent la seua activitat durant la guerra civil. Actualment el local del carrer Russafa, 58 el regenta Mateu Crespo Navarro i conserva el llegendari rètol amb la imatge d’un infant d’enorme cap que sembla no tindre consol, comprovant com la clientela formada al principi per veïns de la zona anava tornant-se en turistes i curiosos.

LOTERIA BELLO Plaça Ajuntament, 23 En 1912 Joan Bello Paricio, militar de carrera, va rebre la concessió d’una administració de loteria, pràctica habitual quan els oficials que havien servit a la pàtria es retiraven. En els seus primer anys, l’administració es trobava en la Plaça del Mercat, però l’auge que estava adquirint la llavors Plaça d’Emili Castelar, hui de l’Ajuntament, va fer que amb molt d’encert Joan Bello traslladara l’establiment a la seua actual ubicació. El repartiment de premis va augmentar al mateix ritme que la demanda, en el Nadal de 1930 es van distribuir quaranta milions de pessetes i l’any de la fatídica riuada, 1957, noranta milions, fet que va augmentar encara més cap a la seua ja enorme popularitat. La fama d’aquesta administració va fer que hi haguera abonats a un número fix de loteria des de València fins a Madrid. Hui dia l’administració segueix en mans de la tercera generació de la família i continua repartint il·lusió els 365 dies de l’any.

El logotip realment procedeix d’un antic distribuïdor de café que era proveïdor de nombroses botigues d’ultramarins de l’època, però és la família Crespo la que ha fet que els coneguem tots els valencians.

156

157

GUANTS CAMPS

FARMÀCIA RUBIÓ

Passatge Ripalda , 7

San Fernando, 24

Aquest comerç emblemàtic té els seus orígens ni més ni menys que en l’últim quart del Segle XIX. Va començar com a fàbrica de guants regentada per la família Camps. La botiga original es va situar al Carrer Sant Vicent però en 2012 va haver de traslladar-se al Passatge Ripalda on conserva el mobiliari i estètica de l’època. El complement va gaudir d’una enorme demanda en la primera meitat del segle XX on el guant aquesta una peça associada a l’elegància i imprescindible en els actes socials. Hui continua mantenint la venda d’aquesta mena de producte donant-li un segell d’innegable qualitat, entrar en el local és un meravellós viatge en el temps.

Aquest establiment està situat molt prop del Mercat Central, lloc on a la fi del segle XIX s’aglutinaven gran quantitat de comerços dedicats a la venda de productes farmacèutics i de drogueria. José Rubió Abascal va començar l’any 1921 a comercialitzar productes farmacèutics, elaborats prèviament per apotecaris, així com productes químics i articles de drogueria, com a esponges, molt apreciats en l’època. Tal era la importància del seu proveïment que durant la Guerra Civil la seua botiga va ser intervinguda per l’exèrcit per a cobrir les necessitats que generava el conflicte. Fins fa pocs anys la farmàcia ha estat regentada per la mateixa família Rubió. És imprescindible visitar l’interior del local presidit per una cúpula adornada per un medalló central, on es conserven tots els detalls d’una antiga botica: prestatges de fusta tallada, vells flascons i el mateix taulell des del qual s’han dispensat milers de medicaments.

158

159

LLIBRERIA ANTIQUARI RAFAEL SOLAZ San Fernando, 7 Hem volgut incloure aquest local en aquest catàleg d’establiments, no tant per la seua solera (abans va ser una farmàcia i després una merceria a més el seu amo Rafael Solaz és considerat el llibreter d’antic més jove d’Europa), sinó per considerar que és una vista imprescindible en el nostre recorregut per comerços valencians. El carrer on la podem trobar respira història, va albergar les primeres impremtes i llibreries de la ciutat i la mítica tendisca Magatzems El Segle Valencià. La llibreria respira màgia, aquest aroma “retro” que t’arrossega a una altra època. Entre les seues prestatgeries de fusta abarrotades podem trobar vertaderes joies com a “Sermons de Sant Vicent Ferrer” datat en 1488 o llibres escolars editats en el segle XVI.

BARRETERIA ALBERO Plaça del Mercat, 9 Si continuem amb la nostra ruta, al costat del Mercat Central es troba aquest comerç que porta obert des de 1820. La barretería va ser en principi un taller on es confeccionaven i dissenyaven els barrets a gust del consumidor. S’ha de tindre en compte la rellevància d’aquesta peça de vestir durant el segle XIX i gran part del XX. L’actual titular conserva una màquina dels anys vint que encara serveix per a eixamplar barrets. A l’interior, entre barreteres que s’utilitzen per a empaquetar les peces que es compren, encara es pot veure l’emblema del lleó que feia que es reconeguera la marca de l’establiment en aquells anys en què no tothom sabia llegir el nom dels comerços.

El públic pot passejar-se tranquil·lament per aquest xicotet local (quasi museu) perquè l’amo et rep sempre amb els braços oberts. Sens dubte un imprescindible en la nostra ruta per comerços valencians amb encant.

160

161

L’ÀNGEL DE LA PLATA Liñan, 4 Aquesta botiga de teles de disseny per a la llar i decoració va començar sent una sastreria allà per l’any 1870. El local conserva les prestatgeries huitcentistes, un taulell modernista i la figura de l’àngel que servia per a identificar la botiga. La família Gamir regente el negoci fins a 1948, posteriorment va passar a ser titularitat d’una societat mercantil que en dissoldre’s va adjudicar la botiga a uns dels seus socis, José Albors Navarro. Ana Real forma part d’una nova generació que ha volgut apostar per la continuïtat de l’establiment, mantenint materials exclusius que la diferencien de la competència actual. Com a curiositat, L’Àngel de la Plata va organitzar durant dos anys, 1919 i 1920 un concurs de “llibrets” resultant guanyadores les falles del carrer Palomar i del carrer Espartero.

CELLERS BAVIERA Corretgeria, 40 Aquesta emblemàtica botiga de licors es va situar en els seus inicis a principis de segle XX en un palauet del número 28 del carrer Corretgeria. En 1988, va haver de traslladar-se al número 40. L’establiment manté el nom d’un dels seus fundadors, Ramón Baviera, encara que en la trajectòria inicial sembla que van intervindre tres famílies: els Baviera, els Belloch i els Ramón. En els anys seixanta la botiga va passar a les mans dels Gavarda Capella procedents de Villar del Arzobispo, sent Ángeles Gavarda “Cuca” l’actual titular amb la col·laboració imprescindible del seu pare Vicente Gavarda, qui sens dubte està vinculat per sempre al món dels licors. Vicente, cellerer, col·leccionista de botelles antigues i gran aficionat a la música porta més de quaranta anys en aquest món. A la part alta de les prestatgeries descansen els seus vins d’anyades històriques al costat d’una col·lecció de 120 instruments musicals restaurats que forma part del seu museu privat inaugurat en 2017. Més de 1200 marques diferents de vins, caves, licors, aigües, cerveses i olis i un encantador espai que denominen la “sagristia” on se celebren presentacions vinícoles, motius suficients per a fer una visita.

162

163

LA BOTIGA DE LES OLLES DE FERRO Derechos, 4

Plaça de San Nicolás, 5

Continuem passejant pel barri del Carme, i al carrer Drets, molt prop de la Plaça Redona ens trobem amb aquesta mítica signatura els orígens de la qual daten de 1793.

Un panell ceràmic ens recorda que des de 1802 aquest emblemàtic establiment valencià porta enfornant pa i brioixos, i si s’ha de jutjar per les cues que sols trobar en l’entrada, li augurem un futur molt llarg.

És el comerç més antic de la ciutat de València i conserva el mobiliari original de l’època encara que lògicament restaurats.

Antigament les famílies acudien als forns parroquials per a coure el seu propi pa, ja que la infraestructura de les seues cases els impedia realitzar aquesta operació dins d’elles. Un d’aquests forns públics, denominat forn de la Pietat, es trobava en aquesta plaça, així com el forn parroquial de l’Abadia de Sant Nicolau situat a prop; és probable que el motiu pels quals s’inaugurara aquesta fleca fora precisament la proximitat a aquest forn parroquial.

En els seus orígens (s. XVIII) es va especialitzar a confeccionar i brodar vestits. Segons sembla, va ser Joan Esteban, amo durant bona part del S. XIX, qui va fer un gir radical al negoci compaginant la venda minorista de confecció, brodats i imatges religioses amb la importació i distribució d’olles de ferro franceses per tot el país. Encara que aquesta branca de l’activitat va durar poc temps, va acabar donant el nom comercial al negoci. Posteriorment en 1878 el titular en aquell moment, Miguel Gómez, va registrar la denominació comercial en el Registre de Patents i Marques. L’establiment va estar a punt de tancar en 2008 per trobar-se l’edifici contigu en ruïnes, afortunadament es va poder restaurar i hui dia La Botiga de les Olles es troba a ple rendiment dedicant-se a la venda de passamaneria, hàbits de confrares i germanors, articles de merceria i continuen especialitzats en imatgeria religiosa, sent un referent per a númerosos sacerdots de la província.

164

FORN DE SANT NICOLÁS

A l’interior del local, on destaca un retaule de ceràmica amb la imatge de Sant Nicolau, pots trobar pastissets, coques casolanes, rosquilletes i els tradicionals piulí i tronador per Sant Dionís, tot artesanal. Des de 2010 regenta el negoci Ramón Chinillach García, que segueix fidel a la tradició d’enfornar cada dia el pa, mantenint viu aquest esperit de l’antic forn medieval que va donar nom a la plaça.

165

NOSTRE COMERÇ LOCAL

3 4

“ Ara som nosaltres els que hem d’estar al costat d’ells per tot el que ens han donat ” - Noelia Serrano -

PAELLES VELARTE Avinguda Peris i Valero, 178 (València) 96 374 31 11 / 626 321 491 www.paellasvelarte.com

Empresa dedicada a la gastronomia i cuina tradicional valenciana, present en el negoci dels menjars a domicili més de cent anys. Els seus plats estan sempre disponibles baix comanda, el que els permet assegurar-se que tots els aliments preparats estan pensats per al consumidor, amb ingredients naturals i de la més alta qualitat. En PAELLES VELARTE, a més de menjar per a endur, també organitzen diferents esdeveniments gastronòmics, aportant ingredients de qualitat independentment del nombre de convidats, tant per a un dinar familiar diari, una reunió d’amics o esdeveniments a gran escala, així com serveis per a empreses d’hostaleria. PAELLES VELARTE, va innovar el concepte de menjar per a endur i la cuina típica valenciana, va viatjar pel món aconseguint el rècord Guinness de la paella més gran del món, i va organitzar esdeveniments gastronòmics per a ciutadans d’Espanya i de l’estranger. A través de l’esforç i qualitat s’ha convertit en una de las empreses de menjar tradicional valencià referent a nivell internacional.

169

diferent! Tindre-ho tot llest perquè triomfe la nostra paella, que ens duguen els xurros i el xocolate per a berenar un dia i un altre, i per descomptat, que no falten la música, els balls i les rialles per a viure la festa al màxim. Tu encarrega’t de passar-ho bé, que nosaltres ens encarreguem de tota la resta.

La teua tenda Consum al carrer Maties Perelló, 46 Tel. 963 749 012 MARTI I GRAU ASSESSORS

CONSUM www.consum.es

Avinguda Gran Vía Marqués del Túria, 58 pta 10 (València)

Carrer de Matias Perelló, 46 (València)

96 395 97 61

96 374 90 12

www.martiygrau.com

www.consum.es

MARTI I GRAU SL és el resultat, des de l’any 1990, any de la seua constitució, de la unió i experiència de diversos professionals qualificats en les seues tres principals àrees: laboral, fiscal i comptable. Centren totes les necessitats d’assessorament d’empreses en un equip de persones pròximes al client i que es responsabilitzen de tota la gestió fiscal i laboral de la seua empresa, amb la finalitat d’obtenir els resultats més beneficiosos fent servir els recursos legals existents. A més compten amb un ampli nombre de col·laboradors especialitzats en dret mercantil i de família, així com en la tramitació d’herències. En l’actual conjuntura, caracteritzada per una legislació canviant i unes condicions econòmiques especialment complexes, resulta encara més necessari comptar amb assessors especialitzats i compromesos, permanentment actualitzats, que acompanyen els seus negocis en el seu dia a dia. És per això que MARTI I GRAU ASSESSORS treballa amb un únic objectiu, que tant els autònoms com les empreses tinguen la tranquil·litat de saber que les seues obligacions fiscals i laborals no van ser mai més un problema. 170

La Cooperativa naix en 1975, en Alaquàs (València) com una xarxa de distribució d’aliments. En l’actualitat compta amb un total de 680 supermercats entre Consum i les seues franquícies. El seu creixement exponencial, va motivar a l’expansió de la cooperativa tan sols 10 anys després, a través de l’adquisició de altres marques de gran prestigi. Des d’aleshores, la evolució de Consum s’ha caracteritzat per un creixement continuat fins a posicionar-se, en l’actualitat, com a la major cooperativa espanyola per nombre de socis i una de les primeres empreses del sector de la distribució. Amb una plantilla que supera els 15.363 treballadors i més de 3.300.00 socis-clients, està present en la Comunitat Valenciana, Catalunya, Múrcia, Castella-La Manxa, Aragó i Andalusia. En l’actualitat, Consum segueix desenvolupant la seua activitat centrada en la distribució d’aliments, de productes de cosmètica, d’higiene i de tot el necessari amb el objectiu de satisfer als seus socis i clients amb una compra única de qualitat, varietat, preu i servei, basada en l’atenció i el compromís dels seus treballadors. 171

TRANSPORTS GENERALS CELIS

BAR YUSTE

Carrer Doctor Joan Josep Dómine, 11 pta. 1 96 367 56 05 jc.barahona@tgcelis.com

Una empresa familiar fundada en 1999, per En Felix Celis Aguilar, dedicada al transport per carretera, treballant a nivell nacional. En la actualitat està dirigida per Juan Carlos Barahona Sanjuan com a conseller delegat de la mateixa, i compta amb un equip altament capacitat a nivell professional. Des dels seus inicis, l’empresa s’ha caracteritzat pel tracte fidel i personalitzat als seus clients, respecte cap als seus empleats i equitat en la seua política. La flota es compon de 18 tractors portacontenidors propis, a més de col·laborar amb diferents empreses i autònoms. La seua tasca es centra exclusivament en el transport intermodal de mercaderies amb epicentre en el Port de València i transport de ferrocarril (TECO), operant en diferents tipus d’equips (frigorífics, basculants, mercaderies perilloses, etc).

172

Carrer Escultor José Capuz, 15 (València) 96 050 78 08

El propietari del BAR YUSTE es Alan Rodríguez. Es dedica a l’hostaleria des de fa més de 25 anys, sempre ha sigut el seu ofici i la seua passió des de menut. Amb només 20 anys va començar d’ajudant de cambrer a la famosa pizzeria Tito, i poc a poc va aprendre l’ofici fins aconseguir als pocs anys ser encarregat al bar Capri. A principis de 2001 va pensar en obrir el seu propi local i per fi al 2017, per part d’uns amics va conèixer el BAR YUSTE. De seguida va saber que era el local, el barri i els veïns que buscava des de feia temps. Va decidir aportar els seus coneixements a la barriada amb un gran cuiner barrejant cuina avantguardista i tradicional amb un tracte amable i familiar. De seguida van encaixar al barri. Estan encantats als veïns i esperen estar molts anys més donant el servei que mereixen.

173

ROPA LABORAL - BORDADOS José Enrique Juan Avda. Reino de Valencia, 81 46005 VALENCIA

ESCOLA INFANTIL GUPPY

ROBA LABORAL AIDANA

Lluís Sant Àngel, 7 (València) Doctor Sumsi, 38 (València)

Avinguda Regne de València, 81 (València)

96 320 88 08 96 070 45 37 www.escuelainfantilguppy.com

Les ESCOLES INFANTILS GUPPY estan ubicades al centre de Russafa i properes a zones com les de l’eixample de València o el llit del riu. Educant xiquets des de 1978, és al setembre de 2014 quan naix guppy 2. Les dues escoles imparteixen el primer i segon cicle d’infantil. L’ESCOLA INFANTIL GUPPY està concertada i adscrita al Col·legi PP Dominics de València. Des que les escoles van ser creades pretenem potenciar el desenvolupament de totes les capacitats cognitives, intel·lectuals, motores, emocionals-afectives i de relació interpersonal dels nostres xiquets i xiquetes, respectant les rutines de la vida quotidiana (alimentació, son, descans o neteja) i intentant cultivar actituds que facen d’ells uns adults tolerants amb la diversitat i justos amb els més febles. Tot això en un ambient càlid i segur, on els menuts se senten estimats i tranquils per afrontar aquesta convivència escolar. La seua metodologia globalitzadora permet que els aprenentatges siguen significatius, donant especial importància al joc, un instrument que permet potenciar el desenvolupament de les capacitats que pretenem que assolisquen les seues criatures.

174

Telf: 607 351 632 - 96 333 54 60 email: bordadosaidana hotmail.com

96 333 54 60 www.aidana.es

Amb més de 30 anys al seu servei, ROBA LABORAL AIDANA es una empresa familiar que, si bé als seus inicis es dedicava a la compostura, en l’actualitat la seua especialitat son els brodats per a roba laboral, associacions i altres complements corporatius. La seu principal es troba a València, però el seu treball s’ha expandit i te reconeixement per tot el territori nacional per el que, tant el nombre com la varietat dels seus clients està en continu auge. Compten amb els millors fabricants de màquines de cosir i un equip tècnic per a la reparació de les mateixes. La proximitat per a acompanyar-te durant el procés de selecció així com la transparència, la tranquil·litat d’estar en bones mans i la adaptabilitat a les teus necessitats són els trets que amb major precisió la defineixen i lo que et porta a un resultat immillorable del producte que desitges.

175

ARROCERÍA TERRA I MAR C/ CISCAR, 57 46005 VALENCIA 647 31 46 35 terraimar2015@gmail.com

RESTAURANT IL PIZZAIOLO

TERRA I MAR Carrer de Ciscar, 57

Carrer Ciscar, 55 (València)

647 31 46 35

96 374 57 23

El RESTAURANT IL PIZZAIOLO és dirigit per Santos Fernández i Vicente Carricondo, ubicat a l’eixample de València que du casi 30 anys, des de 1992, acontentant el paladar de molts. Aquest restaurant italià compta amb una carta àmplia i molt variada que va més enllà de la pizza i la pasta. Estan especialitzats en cuina de mercat i carns a la pedra. Els ingredients que utilitzen són frescos i d’alta qualitat. La massa de les pizzes és casera i la cuina està dotada de forn de pedra. Ofereixen menú diari i diferents menús per a grups. En el RESTAURANT IL PIZZAIOLO trobaràs un ambient clàssic, elegant i lluminós amb un servei atent i proper que faran de les reunions familiars, d’amics o treball, tot un èxit que voldràs repetir. El seu horari habitual es de dimarts a dissabte de 13:00 a 17:00 i a partir de les 20:00; els diumenges fins a migdia.

176

A meitat del mes de maig de 2014, Santos Fernández i Vicente Carricondo, es van submergir en una gran croada, l’obertura del seu segon restaurant TERRA i MAR, ja comptaven amb una extensa trajectòria empresarial en el sector de l’hostaleria, però aquesta vegada, van decidir ficar-se de ple en l’especialitat dels “arrossos”, faceta que els ha portat a rebre els nostres aplaudiments i els de centenars de clients que els visiten diàriament, a més de participar en nombrosos concursos de paelles i obtindre premi en el 56 concurs Internacional de Paella Valenciana, de Sueca. Situada a escassos metres de l’oficina, concretament en el carrer Císcar, 57, i fallers des de fa moltíssims anys de la nostra falla, ens obrin les seues portes de dimarts a diumenge, oferint-nos a part dels seus exquisits arrossos, gran varietat d’entrants, carns i pesats del dia, a quin d’ells més saborosos. No sols el seu producte ens enlluerna, sinó el personal que atén amb excel·lent professionalitat, i sempre oferint la seua saviesa quant als seus plats, com als seus excel·lents vins.

177

RESTAURANT YARZA

IDENTY PELUQUEROS

Carrer Ciscar, 47 (València)

Carrer Félix Pizcueta, 23 (València)

96 395 20 11

96 352 8 038

www.restauranteyarza.com

www.identitypeluqueros.es

RESTAURANT YARZA, des de que va obrir en 2018, és referència en el barri de la cuina nascuda entre l’encreuament del menjar tradicional, elaborat amb productes senzills però de gran qualitat, i la modernitat aportada per la joventut del propietari, Manuel Yarza Monserrat. Manuel, que anava per a veterinari, va aparcar prompte els estudis per a dedicar-se per complet a la seua passió, la cuina, degut en part, al gran amor per aquesta que li va ser transmesa sobretot pels seus iaios. Aquestes arrels familiars, que van nàixer en Donostia i l’horta Valenciana, queden reflectides en la carta de Yarza, amb plats elaborats amb productes frescos de mercat, cuinats de forma tradicional però actualitzats amb nous tocs que els aporten el seu segell personal. RESTAURANT YARZA ha aprofitat els mals moments de la restauració, provocats per la pandèmia, per posar en marxa el seu servei de menjars per a endur, però després de l’obertura dels locals, tot el seu personal està encantat de poder atendre directament a tots els clients i/o amics per a tractar-los amb l’afecte i cura que els caracteritza.

178

En 2007, Christian Vendrell, que ja comptava amb una llarga experiència professional després de viure a Londres o Milà, va crear el saló IDENTITY PELUQUEROS en València. Des del principi IDENTITY PELUQUEROS s’ha caracteritzat per una imparable creativitat que va molt més enllà dels murs del saló. Aquesta creativitat es veu reflectida en el seu treball diari, visible en multituds de publicacions professionals dins el territori nacional. Christian identifica la seua professió com; “una necessitat interna per expressar-me amb les eines que tinc a les meues mans i les tècniques que he après al llarg del temps. Explorar noves possibilitats es un estímul permanent. Vaig rebre la meua recompensa quan els clients es senten doblement bells i el seu aspecte reforça la seguretat en si mateix. Sempre m’he considerat un privilegiat per dedicar-me a la perruqueria, però les professions creatives poden resultar tan exigents com apassionants”.

179

HORNO - PASTELERÍA - CAFETERÍA

C/ CISCAR, 56 - TELF. 963 251 275 sweetcakesl.2018@gmail.com obrador de pan - almuerzos - comidas

GRUES BONET

FORN-PASTISSERIA TENDETES

Avinguda Europa S/N (Forn d’Alcedo) Carrer Holanda Parc, 176 (Castelló)

Carrer de Ciscar, 56 (València)

96 376 59 59 96 434 07 77

96 325 12 75

www.gruasbonet.es

N´Alonso Bonet va fundar GRUES BONET l’any 1957, en un xicotet taller mecànic i amb l’enginy que el caracteritzava, va fabricar la primera grua polivalent, remolc i elevació. Des de les seues delegacions, València i Castelló, es treballa intensament en tot tipus de moviments industrials, obra civil i edificació, participant activament en la construcció de grans obres, centrals tèrmiques de cicles combinats, centrals nuclears i parcs eòlics. Els estrictes estudis tècnics i protocols de seguretat; disseny i qualitat, converteixen totes i cadascuna de les seues maniobres en treballs eficaços i amb un alt grau de fiabilitat i optimització. Noves possibilitats, a més de les ja conegudes grues mòbils, són els equips de transport especial, equips de muntatges especialitzats, sistema ripat, gats hidràulics i tanquetes, opcions i elements de treball que complementen la seua tasca diària.

El FORN-PASTISSERIA TENDETES s’encarrega d’”endolcir” el barri des de fa ja més de deu anys. Actualment el regenta la família Di Luca, que han mantingut l’essència del local i la seua magnífica terrassa per gaudir en qualsevol estació de l’any. Entre els seus productes trobem una àmplia oferta de dolç i salat per a tots els paladars: des de pastissos de tres xocolates, mousse de maracuià, coca de poma casolana fins deliciosos croissants, ensaïmades i la seua indispensable quiché. També estan especialitzats en les típiques figuretes de massapà de Sant Donís. A més ofereix un acurat servei de cafeteria que permet degustar ahi mateix les seues especialitats i un altre de càtering, si el que necessitem és emportar-nos-les a casa. Sens dubte una estupenda opció per esmorzar i berenar per la zona.

L’estructura operativa que en GRUES BONET proporcionen per al desenvolupament de tots els seus serveis, es recolza en un dispositiu humà de professionals especialitzats i altament qualificats.

180

181

Especialistas en todo tipo de pinturas y herramientas para carrocería, decoración, industria, pinturas ignifugas y especiales para pavimentos... Distribuidores de primeras marcas.

¡ Visitenos ! Y recibirán asesoramiento ante cualquier duda que les pueda surgir

C/ Oriente, nº 1 - 46006 VALENCIA / C.I.F.: B - 96926340 Tels.: 96 333 10 56 - 96 333 53 56 - Fax: 96 333 53 56 administracion@pinturasasencio.com www. pinturasasencio.com

DEUTEZERO

PINTURES ASENCIO

Carrer de Colón, 4, 3A (València)

Carrer de l’Orient, 1 (València)

96 103 49 85

96 333 10 56

www.deudacero.es

www.pinturasasencio.com

DEUTEZERO vol ajudar-te i per a això disposen dels millors professions, t’assessoren i t’informen de les diferents vies per a solucionar qualsevol problema que tingues. Son un despatx de professionals situats a l’emblemàtic barri de Russafa, barri amb història. Son experts en la Llei de Segona Oportunitat, llei dedicada a exonerar tots els deutes, tant de persones físiques, autònoms, com a empreses. També s’ocupen en procediments d’insolvència, dret civil i penal, mediació, finançament, reestructuració de deutes. Tenen experiència en cada sector, amb professionals de l’especialitat que exigeix cadascun dels seus serveis. El seu treball és ajudar a les persones, facilitant les formes de pagament, segons les possibilitats de cadascú.

PINTURES ASENCIO S.L. es una empresa dedicada a la comercialització i distribució de pintures en la província de València. Va ser fundada a principis dels anys 60 per n’Antonio Asencio i ara son les seues dos filles, Alicia i Susana, les que continuen apostant per marques i productes de qualitat que asseguren l’èxit en cadascun dels seus projectes. El local està situat en un dels barris més antics de València, Montolivet, per el que el seu pare ja apostava, fa més de 50 anys, donant un gir radical al seu antic negoci, passant una xicoteta drogueria a l’actual tenda de pintures. Fet està, el seu treball ha sigut modernitzat, adaptant-se a l’actualitat i aconseguint reunir a un equip qualificat i capaç de seguir complint amb unes expectatives ja creades fa anys.

En DEUTEZERO et guien i t’acompanyen durant tot el procés fins el final.

182

183

ATRACCIÓ

VAIXELL DE PAPER

Carrer Doctor Fleming, 43 (Alaquàs)

Carrer Salamanca, 47 (València)

96 110 26 46

669 864 716

www.thelifeisshort.com

www.papeleriabonitabdp.com

Constituïda a finals de 2007, per Francisco Javier Martínez, naix LIFE IS SHORT, S.L., es tracta d’una empresa familiar, dedicada a la distribució d’articles diversos. Després de diversos anys en el mercat, decideix crear la seua pròpia marca, i després de molt meditar y assegurant-se de complir tots els requisits necessaris, llança al mercat MAI i ATRACCIÓ, productes pensats per al plaer tant masculí com femení. Situada al polígon El Bobalar Alaquàs, concretament al carrer Doctor Fleming, 43, compta amb una gran nau industrial, on es troba tant el magatzem, com les oficines d’atenció al públic. La seua principal meta es la distribució al xicotet comerç, tant a nivell nacional com internacional. Empresa innovadora i de reconeixement mundial, la seua major preocupació és oferir un servei ràpid i eficient.

En 2012 va nàixer VAIXELL DE PAPER, el somni de Fernando Pons, informàtic i comercial, i Lucía Piqueras, mestra i emprenedora. VAIXELL DE PAPER és una papereria que destaca per oferir gran varietat de productes, una atenció personalitzada i des de fa poc dissenys únics per a celebracions d’esdeveniments com a globus, invitacions, xocolatines, llapis… tot això personalitzat i creat exclusivament per ells. Fernando i Lucía defineixen la seua papereria com un lloc bonic que fa olor de caramel, on poder trobar tot el relacionat amb papereria i en el qual els clients se senten com a casa i són cridats pel seu nom. A més de la seua botiga situada prop de dos col·legis, compten amb una botiga en línia on trobaràs dissenys i papereria bonica per a diversos saraus. “Fem el nostre treball amb molta manyaga La nostra prioritat: la teua satisfacció”.

Compta amb nombrosos premis, concedits en diversos països, per la seua gestió, estètica i servei.

184

185

Ignacio Olmedo Fletas Abogado y Administrador de Fincas C/ Jorge Juan, 21 - 5- 19 46004 Valencia

687 234 449 96 394 40 32

administracionesolmedo

icafv.es

ADMINISTRACIONS OLMEDO

CLÍNICA DENTAL CARLA BARBER

Carrer Jorge Juan, 21 pta 19 (València)

Carrer del Mestre Racional, 8

96 394 40 32

96 103 48 89

administracionesolmedo@icafv.com

www.clinicadentalcarlabarber.com

És una Administració de Finques formada per un equip dinàmic i familiar amb l’únic propòsit de treballar per a la millor gestió de la seua comunitat. Més de 15 anys dedicats a l’administració de finques els avalen on l’única publicitat que han tingut és el boca a boca i el seu bon treball. El principal objectiu de tots els membres de la plantilla, és el d’atendre totes i cadascuna de les necessitats de les comunitats administrades, dins de l’àmbit de les seues competències, tant per estar atribuïdes per la normativa vigent o, en el seu cas, delegades per les juntes generals de propietaris. Per aconseguir-ho, a més de l’experiència professional acumulada, compten amb la titulació i formació requerida, tant per a l’administració com per a la reclamació de rebuts impagats. En conseqüència, el seu màxim interès és donar als seus clients l’adequat servei i atenció, amb serietat i professionalitat, atenent les qüestions que de la seua competència es plantegen i aconseguir d’aquesta manera el major grau de satisfacció possible.

186

La CLÍNICA DENTAL CARLA BARBER és la culminació del repte professional –però també personal- de Carla Barber, una jove doctora ortodoncista que acumula una àmplia experiència en diferents clíniques en les quals s’ha anat formant. Creien que l’empremta personal d’un negoci és fonamental per a diferenciar-se d’uns altres. És per això que volen transmetre sensacions com a confiança, seguretat o confortabilitat. No sols mitjançant les paraules o els gestos, també a través d’un espai que hem ideat per a tu. Aspiren al fet que l’experiència d’un pacient –des que obri la porta de la clínica fins que s’acomiada de la nostra recepcionista- siga insuperable. Desitgem que cadascun de vosaltres tingueu un tracte personalitzat; volen escoltar-te i analitzar detalladament el teu cas per a oferir-te el seu millor treball. Desitgen transformar per complet l’experiència d’anar al dentista: volen que t’agrade anar al dentista.

187

BRONCESVAL S.L

LOTERIA LA PURISIMA

Calle Ciutat D’Elda, 19 (Paterna)

Avinguda de l’Oest, 41 (València)

96 134 07 76

96 351 75 98

www.broncesval.com

www.loterialapurisima.com

Fa més de 50 anys, comença la seua trajectòria empresarial BRONCESVAL, en l’actualitat sota la supervisió de la família Bayo González. BRONCESVAL és una empresa de solera, lideres en el mercat de l’alumini i els seus aliatges, servint als sectors aeronàutic, ferroviari i naval. Treballa en tota Europa i en gran part d’Amèrica del Sud. La seua tenacitat, perseverança i sobretot saber fer, els ha portat on estan, posicionant-se dins del seu sector en una empresa de referència. Compta amb Magatzems a València, Barcelona i Sevilla. Empresa solidària, que en moments de crisi sanitària, com la que estem vivint, ha decidit acostar el muscle i posar el seu granet d’arena en la fabricació de mastegares sanitàries. Javier i Natalio Bayo, ja han obtingut el seu bunyol d’or com a fallers, aquests amics ens han donat a conéixer el món de l’alumini.

Quasi 150 anys, que es diu ràpid, són els que prompte complirà l’ADMINISTRACIÓ DE LOTERIA Nº 1 DE VALÈNCIA, “LA PURÍSSIMA”. Va nàixer, res menys, que per Real Orde de 24 de maig de 1876. En l’actualitat portem anem ja per la quarta generació en la família portant l’administració. En l’actualitat no podem oblidar-nos de la revolució que ha suposat per al comerç la venda per internet. També en açò nosaltres han segut i son dels primers en venda, de fet des de fa ja un bon grapat d’anys entrant en la seua pàgina web www.loterialapurisima.com es pot jugar còmodament des de la seua casa a la loteria, o pot fer les seues apostes en els jocs abans citats..., o jugar en les seues famoses penyes que tant èxit tenen, i sempre tot en absoluta confiança, privacitat i garantia, fins i tot disposant del seu propi compte moneder. Però no ens oblidem del més important, repartint multitud de premis en tots els sortejos, la grossa de Nadal i del Niño diverses voltes, premis milionaris en els distints jocs que hi ha, quiniela, primitiva..., intentant sempre atendre-li en el millor del nostre somriure i gratitud.

188

189

LES VINyES

ÒPTICA SIERRA

Avinguda del Regne de Valencia, 69 (València)

Avinguda del Regne de València, 65 (València)

96 321 00 98

96 374 67 56

www.restaurante-los-vinedos.eatbu.com

LES VINYES es un restaurant cèntric de la ciutat de València que presenta una gran oferta de menjars i begudes capaç d’adaptar-se a gustos molt variats. Es tracta d’un lloc que, a més de ser acollidor i familiar, compta amb apetitoses especialitats que sorprenen als nous clients i aconsegueix mantenir als habituals. La seua cuina es caracteritza per ser de tipus mediterrània però, a més, alguna cosa que fa singular a aquest restaurant es comptar amb distintes opcions per a vegetarians.

L’ÒPTICA SIERRA està regentada per Maria Sierra, òptica-optometrista. Fa més de 12 anys que es van instal·lar al barri per començar l’aventura de tindre la seua pròpia òptica i, des del primer moment, es va sentir com a casa. En l’òptica adapten qualsevol tipus de lent per a ulleres (de sol, progressives, d’esport, de natació...) i també de lents de contacte, però el que més els agrada es poder ajudar als veïns a cuidar la seua salut visual.

Ofereixen una terrassa per a poder gaudir del bon clima i també tenen a la disposició dels fumadors una zona pensada per a ells. Igualment, l’accés al restaurant lliure de barreres arquitectòniques és especialment interessant per a les famílies que van amb carros de nadons o bé per a persones amb mobilitat reduïda, ajudant d’aquesta manera a tot el que vuiga anar a gaudir d’un deliciós menjar o sopar.

190

191

Le ofrecemos un asesoramiento integral en la contratación de su seguro en base a sus necesidades y al mejor precio. No dude en consultarnos.

VIDA – AUTOS – HOGAR – COMERCIO – DECESOS – SALUD – COMUNIDADES – RC – PYMES – PENSIONES – PLANES DE AHORRO – VIAJE – ALQUILERES – ETC. C/ Reina, 256 bajo. Telfs.: 963 715 625 – 666 665 558 (Isabel) – 666 493 643 (Jose Manuel) levantemaritim@coinbroker.es

CENTRE POLIVALENT DERMITLÀSER

COINBROKER

Avinguda del Regne de València, 75

Carrer de la Reina, 256 (València)

96 082 04 66

96 371 56 25 levantemaritim@coinbroker.es

Son una clínica especialitzada en: • • • • • • •

192

Depilació làser Medicina estètica Fisioteràpia Nutrició Tractaments reductors, eliminació de greix, anticel·lulítics... Estètica integral Compten amb excel·lents professionals capacitats i la millor tecnologia en aparatologia.

COINBROKER naix amb la idea d’oferir als seus clients un assessorament global, la fidelitat dels mateixos evidència la consecució dels seus objectius. Per a continuar sent una Corredoria de referència, s’esforcen cada dia a treballar per i per al Client. Són una empresa d’Assessorament i Mediació d’Assegurances, sent un dels seus majors objectius oferir el millor servei als seus clients, orientant-los en tot moment per les millors alternatives asseguradores existents en el mercat. Posicionada dins de les 10 primeres Corredories nacionals, COINBROKER té molt clar que la qualitat i servei al client preval abans de res; per això compten amb un Equip de Professionals altament qualificat i ofereixen una Gestió Individualitzada, dissenyant programes específics per a cada empresa, a la mesura dels seus riscos i necessitats. La seua llarga experiència com a empresaris, més de 30 anys en el sector, els ajuda en la seua labor de Consultoria i assessoria en matèria d’Assegurances i Gestió de riscos, buscant sempre l’optimització de costos per als seus clients. Són moltes les empreses que confien en la seua trajectòria i professionalitat.

193

info@benjosports.com

-20%

DESCUENTO EN TU PRÓXIMA COMPRA EN NUESTRA TIENDA EN: Av. Peris y Valero, 188 b 46004 Valencia

9 63 0 41 7 68 963 041 768

jjomaperisyvalero@benjosports.com omaperisyvalero@benjosports.com

FARMÀCIA FRANCISCO GARCÉS RUIZ

BENJO SPORTS

Carrer de Ciscar, 59 (València)

Avinguda de Peris i Valero, 188 (València)

96 374 36 23

96 304 17 68

www.farmaciafranciscogarcesruiz.com

www.benjosports.com

La família gestiona està Farmàcia des de fa més de 40 anys, quan va ser adquirida per la mare de l’actual farmacèutic. És per això que en FARMÀCIA FRANCISCO GARCÉS RUIZ són coneguts per ser un centre farmacèutic de confiança, dels de tota la vida, caracteritzats pel seu tracte pròxim i professional a tots els seus clients. Durant aquest terrible període de pandèmia, donat la qualificació com a establiment essencial, han estat atenent sense pausa a tots els seus veïns amb la professionalitat i amabilitat que els caracteritza, passant com tots, per durs moments provocats per la tensió i desconcert d’aquests temps, però que afortunadament, de moment, s’han saldat amb zero contagis dels seus treballadors.

Empresa dedicada al món dels articles esportius, tant tèxtil, com calçat i complements, especialitzada en la marca JOMA. Ofereix als seus clients, tant particulars com clubs i col·lectius, un servei integral i amb tracte directe de fàbrica. Aquests temps de pandèmia van afectar notablement a la venda i distribució dels productes, ja que la paralització de l’esport va afectar sobretot al desenvolupament de les noves línies de producte. Amb la paulativa obertura s’han reactivat totes les noves línies de producte.

Com a establiment que està en primera línia de l’atenció sanitària, han sigut observadors del sofriment, però també de l’enteresa dels seus veïns davant les adversitats d’aquesta època de pandèmia, però són optimistes davant un futur pròxim en el qual gràcies a la vacunació i millora en general dels tractaments farmacològics prompte puguem tornar a una nova normalitat.

194

195

EL GEGANT DEL MATALÀS

ITUITU

Avinguda de Peris i Valero, 170 (València)

Carrer d’ Alexandre VI, 6 (València)

676 80 55 72

633 67 43 57

www.gigantedelcolchon.com

El GEGANT DEL MATALÀS, és una companyia amb més de 25 anys de presència en el territori nacional. En l’any 1995 aterra a Barcelona, amb una imatge trencadora sobre el concepte de les tendes de matalassos d’aquella època a més d’un concepte de preu “low cost” no vist fins el moment, amb tendes àmplies i una imatge molt “discount”. El GEGANT destaca per la seua capacitat d’adaptació als temps. La seua imatge, el producte i els seus serveis han anat canviant tal com ho ha fet el mercat i les seues necessitats. En l’actualitat compten en 41 punts de venta, distribuïts en; Catalunya – Madrid – València.

www.ituitu.es

ITUITU és una escola infantil que ofereix serveis per al primer i segon cicle (de 5 mesos a 6 anys) i que compta amb una àmplia recepció que fa que resulte més còmoda l’entrada i eixida. ITUITU és un espai únic i multisensorial amb diferents recursos que inspiren als xiquets a aprendre de la manera que més els agrada: jugant, a les aules i al pati. Compten amb 7 aules que donen al pati central en el qual hi ha un hort ecològic cultivat amb finalitats pedagògics que els ensenya a ser respectuosos amb el medi ambient i traslladar aqueixa cura a tota la resta i perquè puguen gaudir sempre d’aquest, el pati pot estar cobert o descobert. En ITUITU s’aplica la política de les “3R”: reduir, reutilitzar i reciclar en la gestió integral del centre. En aquesta escola infantil es parla espanyol i anglés i tots dos idiomes formen part, per igual, del programa educatiu, per això moltes famílies internacionals confien en ells cada any. Això ofereix una convivència de diverses cultures que els ajudarà en el seu creixement personal.

196

197

NACIÓSUShI

TEYSA

Avinguda Gran Vía Marqués del Turia, 43 (València)

Carrer de Ciscar, 58 (València)

96 167 92 51

963739533

Aterrant a València procedent de Panamà, NACIÓSUSHI continua creixent i conquistant paladars pel món. Benvinguts a la nació on no existeixen fronteres i on els seus habitants comparteixen la mateixa passió. On el seu primer ministre eres el teú! Volen que els acompanyes en aquest viatge de sabors i experiències inoblidables. Un concepte modern de restaurant mesclant sabors del sud-est asiàtic, els modernitza, els actualitza i tropicalita. Els plats de la seua carta elaborats amb ingredients comprats en mercats locals i cuinats en el moment, combinant i incorporant els millors sabors del Japó, Vietnam, Tailàndia i la Xina. Rotllos de peces XL, com els Roll Roys, Godzila, els tradicionals phad thai, teriyakis o autèntics donburis, sopes, ensalades, les opcions són interminables, amb receptes pròpia que fan veure el nivell d’exigència de les elaboracions i amb tocs diferenciadors que és millor descobrir per un mateix.

TEYSA és un centre privat d’educació, creat en 1999, que ofereix un servei de primer i segon cicle d’infantil, 0-3 anys i 3-6 anys, mixt i laic. A més, és una escola bilingüe. Té el castellà i el valencià com a idiomes vehiculares però el projecte educatiu del centre inclou hores de forma regular en anglés perquè els alumnes puguen aprendre i desembolicar-se en l’idioma amb soltesa i facilitat. Permet que els xiquets aprenguen jugant en un entorn d’estímuls i activitats significatives i amb infinitat de recursos diferents que els inspiren en el seu aprenentatge. TEYSA és un equip. Un grup de persones unit per la passió per educar, una comunitat que facilita el fet que pares, fills i professors es formen i aprenguen junts. L’autonomia, el respecte i la responsabilitat són alguns dels molts valors que prevalen en aquest centre educatiu i que permeten el seu constant creixement.

198

199

FORN PASTISSERIA AVINGUDA

SIJUSA

Avinguda del Regne de València, 69 (València)

Carrer 32, nº 440, Polígon industrial El Bony (Catarroja)

96 374 45 84

96 377 54 50 sijusa@sijusa.net

El FORN PASTISSERIA AVINGUDA està situat en l’avinguda Regne de València, és un forn tradicional familiar que destaca tant en dolç com salat, així com amb el tracte al client, sent aquest pròxim i personal. La cara visible d’aquesta empresa és Lorda, una dona encantadora disposada a atendre sempre amb la major dels seus somriures. Tenen gran varietat de pa, amb massa mare d’elaboració pròpia; de pastissos i pastissos; de croissants, farciments de xocolate, salats etc; pizzes; quiches i els productes més típics de qualsevol forn dels de sempre. A més, ofereixen productes típics de dates assenyalades com a mones de pasqua, pastissos decorats per a Sant Valentí, dolços per a la Mocadorà i molts més!

Comencem a prestar els nostres serveis als afores de València en un xicotet local comercial, amb l’esforç de l’equip, vam anar ampliant el nostre catàleg d’articles i diversificant els serveis que oferíem, actualment ens trobem situats en el polígon de Catarroja, en unes instal·lacions de més de 2000 m², des d’on donem resposta a les expectatives i necessitats dels nostres clients, orientats al subministrament de productes en el sector industrial i comercial, venda al professional i particular En la nostra línia de productes destaquem la Ferreteria industrial, vestuari laboral, equips de protecció individual, maquinària, caragols i productes de neteja. Som distribuïdors oficials d’una gran varietat de marques, amb això ens assegurem oferir un ampli ventall de resposta a les necessitats dels nostres clients. Integrant el servei de reparació i manteniment de maquinària, assessorament tècnic, servei postvenda i l’estudi, subministrament i muntatge de mobiliari per a magatzem.

Si vols comprovar la qualitat i atenció l’horari entre setmana és de 7.30–15.00, 16.45–20.00 i els dissabtes de 8.00–15.00.

200

201

REVENVAL

PLATTIA

Carrer de Matias Perelló, 64 (València)

Carrer de Ciscar, 45 (València)

96 381 66 30

96 325 66 66

www.revenvalventanas.es

REVENVAL és una empresa a València especialitzada en la venda i muntatge de tancaments exteriors, com són les finestres, sostres i cortines de cristall. Sense cap dubte són un equip de professionals experts en finestres, i tenen a la seua disposició l’última generació de productes (fins i tot comptem finestres certificades com PassivHaus.), per a poder fer els habitatges dels seus clients molt més confortables, reduint les pèrdues d’energia (Calor a l’hivern i fred a l’estiu) i amb això reduint el cost de climatització done llar.

Botiga de rellotges, joies de plata, bijuteria i complements Botiga de rellotges, joies de plata, bijuteria i complements. PLATTIA també compta amb signatures de reconegut prestigi en el sector de la rellotgeria, joieria en plata, bijuteria i complements com Pertegaz, Viceroy, Vitorio i Lucchino, Miss Sixty i moltes altres. En PLATTIA cuiden molt la postvenda, amb tallers propis de rellotgeria, joieria i componiments en general, oferint als seus clients un lloc de garantia on poder fer les seues reparacions.

Per a això, a més de la seua experiència acumulada, disposen de l’acreditació en Formació PassivHaus per a Tradesperson, que fa que podem assessorar millor els seus clients en qualsevol aspecte relacionat amb la substitució de la finestra i la millora de l’eficiència energètica… Contacta amb el seu departament d’Atenció al client i t’assessoren sobre la millor elecció dels seus productes per a la teua llar o empresa.

202

203

PELLETERIA ZERMAN

ORTOPÈDIA LACOMBA VALÈNCIA

Avinguda del Regne de València, 78 (València)

Carrer de l’Escultor José Capuz, 11 (València)

96 360 02 29

96 333 54 23

www.peleteriazerman.com

www.ortopedialacomba.es

PELLETERIA ZERMAN és una empresa familiar que naix en la dècada dels 70. Els seus començaments es remunten a un xicotet taller on es confeccionaven artesanalment corprens d’alta pelleteria d’importants signatures espanyoles. L’any 1988 obri la seua primera botiga a València. Gràcies al nostre coneixement i alta experiència en el sector pelleter ofereixen una gran varietat de peces aportant novetats i fugint dels convencionalismes dirigint-nos a tota classe de públics posant l’accent en el sector juvenil.

Són una empresa familiar, fundada en els anys 60 pel matrimoni Jose M.ª Lacomba Vilaplana i Maria Palerm Domingo. Amb el temps, els tres fills s’han anat incorporant a ella, aportant i aprenent dia a dia. Des de llavors, l’objectiu de l’empresa és treballar de manera professional, buscant sempre el millor per al client i guanyant-se la seua confiança. Després de la jubilació dels pares, la gestió de l’empresa va passar a les mans dels fills, segona generació a la casa. Hui són una empresa d’ortopèdia amb botigues a València, Alzira i Mislata. Disposen de gran varietat de productes de suport (Cadires de rodes, ajudes per al bany, grues, llits, etc) i tallers propis per a l’elaboració de productes ortoprotètics.

Dins de les instal·lacions se troba el taller que amb més de 30 anys d’experiència ofereix distints serveis directe al cient sense intermediari.

204

205

POSTAL

Correo Inteligente Postal S.L Avda. Regne de València nº 90, bajo derecha 46006

CIF: B-95604021 T. 96 320 28 08 valencia@cipostal.es www.cipostal.es

CI POSTAL

BINGO AVINGUDES

Avinguda del Regne de València, 90 (València)

Avinguda de Peris i Valero, 186 (València)

96 320 28 08

96 374 05 23

www.cipostal.es

En CI POSTAL posen a la seua disposició els millors serveis en l’àmbit de repartiment ordinari i registrat, per a client públic i privat. A més, manipulen documents amb total garantia de qualitat i terminis. Com a operador que porta més de 40 anys treballant per a diferents Administracions Públiques, són coneixedors de la importància singular que té la impressió i el repartiment de les notificacions administratives, així com altres enviaments de corporacions locals, autonòmiques i estatals. CI POSTAL, S.L. té el compromís de sempre realitzar el tractament dels enviaments ajustant-se estrictament a la legalitat vigent. En els diversos municipis en els quals disposen de xarxa postal pròpia, existeix una oficina, sempre accessible, d’atenció al ciutadà. La presència de CI POSTAL a Espanya és notable i des del seu centre d’impressió a València es dona servei a gran quantitat d’Ajuntaments i diferents organismes públics.

206

El BINGO AVINGUDES està situat a la cantonada de l’avinguda Peris i Valero amb el carrer d’Escultor José Capuz i podríem dir que porta ací tota la vida. Des de l’any 1982, es mantenen oberts i formen part del barri. Ateses les circumstàncies de cada moment han anat adaptant les instal·lacions per a oferir un espai d’oci en el barri. Un lloc on anar a passar una estona d’entreteniment. Cadascun segons les seues possibilitats. I sempre per a majors de 18 anys. És el BINGO AVINGUDES, el bingo de Montolivet o com cadascun vulga cridar-lo. On pots anar a jugar al bingo. El de tota la vida. O pots provar el bingo electrònic. O potser prefereixes fer una aposta per la victòria del teu equip favorit. O provar sort amb les diferents màquines o la ruleta. I per descomptat tenim un servei de cafeteria exclusiu per als nostres clients. I aparcament en el garatge montesol.

207

DUSIRMA S.L

FARMACIA Mª CARMEN GONZÁLEZ VIDOSA

Carrer del Pare Santonja, 40 (Mislata)

Avinguda Regne de València, 85 (València)

96 158 14 36

96 333 71 83

www.dusirma.com

L’entitat DUSIRMA S.L és una entitat que va nàixer l’any 1994 després de recórrer la societat un llarg camí en el sector de la construcció especialitzant-se en l’execució d’estructures de Formigó armat. Al llarg d’aquests anys DUSIRMA S.L ha aconseguit formar un gran equip de professionals i tècnics amb gran experiència en el sector, disposant dels mitjans tècnics i humans necessaris per a l’execució de les obres encomanades. Ofereixen qualsevol classe de servei basat en estructures de formigó, reformes i obra nova. Però també compten amb un ampli magatzem amb materials i eines pròpies per a l’execució de les obres, en perfecte estat d’ús.

Soc Mª Carmen González Vidosa, farmacèutica amb Oficina de Farmàcia en l’Av. Regne de València 85. La falla m’ha demanat que enguany canvie la publicitat habitual per un escrit nostre. Dir-vos que porte anys exercint i he vist l’evolució de la meua professió en diferents facetes, el paper per la informàtica, per a vosaltres la recepta electrònica, i l’augment del consum personal, la qual cosa es diu parafarmàcia i amplitud d’horaris comercials. Dir-vos que la farmàcia és un ens viu que us cuida la salut en tots els aspectes. Desitjant que acabe aquesta pandèmia i les falles 2022 siguen una realitat.

208

209

REFORMES ALPUENTE

ESTANC Nº173

Carrer del Pintor Salvador Abril, 44 (València)

Carrer de l’Escultor José Capuz, 16 (València)

96 396 22 74

96 333 22 95

reformasalpuente@outlook.com

REFORMES ALPUENTE li ofereix una gran varietat de serveis de reformes i construccions en la zona de València. Treballen els millors professionals del sector per a oferir-li el millor servei. Tenen anys d’experiència en el sector de la construcció oferint-te un bon servei de reformes i construccions. Realitzen construccions d’habitatges i reformes integrals, de cuina o de bany.

Una empresa amb experiència en el sector, a on el seu objectiu és satisfer a cadascun dels seus clients. Compten amb una àmplia gamma de cigars, cigarrets, tabacs d’embolicar, entubar i pipa; així com tota mena d’articles de fumador. Se sorprendrà dels productes que pot trobar en el seu establiment.

No ho dubtes i crida ja per a sol·licitar el teu pressupost.

210

211

AUTOESCOLA CISCAR

CERES FLORISTES

Carrer de Ciscar, 53 (València)

Carrer de Ciscar, 65 (València)

96 011 84 72

96 334 00 58

www.autoescuela-ciscar.negocio.site

www.ceresfloristas.es

Si està buscant una autoescola a València, en AUTOESCOLA CISCAR són el teu millor alternativa, podent obtindre amb ells permisos de conducció. Ofereixen molta experiència, professors qualificats i molt test d’exàmens de la DGT perquè l’aprovat teòric no supose cap problema, tenint una de les taxes d’aprovat més altes, la qual cosa avala la seua experiència com a docents. Sens dubte una autoescola de qualitat a València per a l’obtenció de qualsevol permís de conducció que necessite. A més, compten també amb personal i recursos per a realitzar tota mena de classes pràctiques perquè enfrontar-se a l’examen pràctic no supose un problema i un suspens per falta d’experiència, practica o por durant la conducció.

212

En CERES FLORISTES porten des de 2006 compartint la seua passió per les flors i fent arribar a totes les llars la naturalesa en forma d’arranjaments florals o plantes. CERES FLORISTES és una floristeria situada a València amb molts anys d’experiència en el sector de les noces i té com a principal objectiu crear un ambient de pel·lícula amb arranjaments florals i detalls espectaculars, sempre al vostre gust i afí a la temàtica de les vostres noces. Amb les seues dues botigues a València, estan prop de tu per a fer realitat tots els teus desitjos. Acosta’t a alguna de les seues tendes, per a trobar el que cerques.

213

GARHIS

NB PERRUQUERS

Avinguda Peris i Valero, 187 (València)

Carrer de l’Escultor José Capuz, 35 (València)

96 044 64 65

96 322 00 40

www.garhis.com

En GARHIS podeu trobar una àmplia varietat d’articles de col·lecció, cinema, televisió, figures, samarretes, tasses, jocs… . Ens diverteix buscar articles curiosos per a vosaltres, invertim molt temps a buscar els vostres encàrrecs i desitjos, per a nosaltres mes que un treball és una aventura i aconseguir portar el que ens demaneu és la nostra recompensa!

Des que Mari Carmen ténia quinze anys i Jose Lluís catorze, han dedicat la seua vida a cura de la imatge personal i de l’alta perruqueria. Han sigut perruquers oficials de pel·lícules (la vida de Blasco Ibáñez), han col·laborat, amb perruquers de gran prestigio espanyol, i el més curiós, pertanyen a la quarta generació de perruquers sent En Andrés Nadal soci fundador del club artístic de perruquers de valència.

Per a nosaltres el més important eres el teu, pot sonar a tòpic però és la pura veritat i els que ens coneixeu i heu pogut vindre a la nostra botiga física sabeu que ens agrada parlar amb vosaltres, crear comunitat amb tots vosaltres i per a ells fem sempre que l’ocasió ho requereix algun esdeveniment/festa a la botiga perquè conegueu persones amb els vostres mateixos gustos i aficions. Volem continuar creixent amb vosaltres i sou molts els que ens heu demanat articles des de fora de València per això hem posat en marxa la nostra web perquè us siga més fàcil fer comandes i les novetats que ens arriben, agafar idees per a regals i acte-regals i que aquesta comunitat continue creixent! 214

215

TORNAREM

4 5

218

219

Inexplicable és l’emoció que m’envaeix en redactar aquest saluda tan atípic i especial, després d’una època tempestuosa, per fi ha arribat, tenim falles! Celebrarem nostres tan esperades festes josefines, fora del calendari habitual, complint amb totes les normes de seguretat i a la calor del mes de setembre. Aquests llargs mesos d’incertesa, transcorreguts des que el dia 11 de març de 2020 es decretara la suspensió de les falles a causa d’aquest virus atroç, la meua major preocupació era l’estat de salut de tots els membres de la comissió. Com estaven sent afectats per la pandèmia i continuar treballant per a la continuïtat d’aquesta la nostra comissió. Tire la mirada enrere, els nostres últims actes festius, el sopar oferit per la nostra fallera major, la desfilada d’alguns membres de la comissió en la comparsa mora per la nostra demarcació, dies de goig on res ens feia presagiar els esdeveniments posteriors, i com es truncaria la nostra alegria, portant-se el planificat per a la nostra setmana fallera. Molt hem enyorat les abraçades, els riures, l’olor de pólvora, la música, els petards, els esmorzars, els sopars, les desfilades, els nostres monuments. Hem viscut unes falles diferents, realitzant activitats des de les nostres llars i compartint-les amb altres membres a través de les xarxes. El meu més sincer agraïment als qui van posar tot el seu esforç i il·lusió a mantindre viva la flama d’aquesta, la 161, en cadascun de les llars dels nostres membres. Un any on ens vam atrevir, des de la intimitat familiar, a confeccionar el pesebre més voluminós que havíem muntat fins hui, compartint la il·lusió amb els infantils, realitzant xicotetes aportacions des de les nostres cases i sempre en família, usant com a material principal palets i boles de fusta, amb un disseny eclèctic es van anar acoblant omplint les quatre parets que conformen el nostre casal, dotant-lo de vida com en antany. En aquest temps, hem realitzat un parèntesi en la nostra activitat, per a reprendre-la, mesos més tard, si cap, amb tota la força, dedicació i afecte perquè tots i cadascun dels membres de la comissió, col·laboradors i amics puguen gaudir d’aquestes. Exemple que ens han donat Ana, Marc i Carla de paciència, resignació i ànim, esperen amb impaciència el muntatge del seu monument, la seua ofrena, la recollida de premis, les desfilades, la cremà. Tornarem a assaborir l’olor de pólvora molt prompte. Us esperem, la nostra nova cita al setembre. Amparo Bonet 220

221

JUNTA DIRECTIVA

Presidenta Amparo Bonet Ramos Vicepresidenta Primera Enriqueta Catalá Coronado Vicepresident Segon Alberto Millan Hervàs Vicepresident Tercer Juan Francisco Lacueva Serrano Vicepresidenta Quarta Amparo Perez Bonet Secretària Laura Sorlí Catalá Vicesecretària Pilar Cabrera Ribas Tresorera Lydia Perez Bonet Comptador Francisco Sorlí Martín Vicecomptadora Amparo Perez Bonet Delegada de sector i protocol Isabel Gonzalez Mas Delegada d’infantils Monica Lull Nicolau Subdelegada d’infantils Vanessa Martin Martínez Delegat de festejos Javier Gimeno Serrano Subdelegat de festejos Pablo García Pastor Subdelegat de festejos Javier Martinez Carrasco Delegat d’esports Alberto Argüello Martínez Delegat de playbacks Julio Oliete Milla

222

223

patien a causa del virus que, de nou, ens guanyava una batalla i obligava suspendre, definitivament, per a l’any 2020, nostres desitjades falles.

UN REGNAT PER A LA HISTÒRIA Ana Villanueva i Real

Fallera Major 2020/21

Dimarts 10 de març de 2020. Una data que quedarà gravada a foc per a tots els valencians i fallers. Una data en la qual, a mi, se’m va parar el cor en sec. No podia creure’m les paraules que el nostre President de la Generalitat acabava de pronunciar davant tots els mitjans de comunicació: se suspenen les falles 2020. València, ja a punt de donar tret d’eixida a la setmana gran de les Falles, es va paralitzar. Una sensació d’incredulitat, incertesa, por pel que venia i una enorme tristesa pel que això suposava em va envair.

Després d’aquesta notícia, pràcticament totes les comissions de la ciutat de València van permetre als seus representants continuar el seu exercici per a poder tindre el colofó tan esperat. Recorde, amb els ulls plens de llàgrimes, el moment en què, parlant amb Amparo, després de comentar-lo amb la resta de la junta directiva, ens va comunicar la nostra continuïtat. Jo, que no donava crèdit, només podia estar agraïda que la meua família fallera em brindara aqueixa oportunitat i també als meus xiquets, els meus infantils, que quasi us podeu imaginar el que suposava per a ells i el feliç que això em feia a mi… ells han sigut en la majoria de les ocasions els qui m’han espentat a traure tots els somriures i la força necessària per a suportar una situació tan complexa com aquesta. A setembre de 2020 es van reprendre els actes. Recollida del primer premi de secció al nostre ninot gran, millor començament, impossible. Aquella sensació de posar-me de nou els monyos, el vestit de valenciana i la banda és inexplicable; estava tan feliç que no era possible ocultarlo a través de la mascareta que ja formava part del nostre dia a dia, i tampoc importava la calor que tenia fàcil solució, un ventall i una ampolla d’aigua freda. Els fallers vam anar reprenent la nostra activitat i en Gran Via van començar els actes. Les falleres majors, que, a través de les famoses

Va ser en eixe moment quan vam començar a ser conscients de la gravetat de la situació i de l’esforç que requeria per part de la societat i molt especialment per nosaltres, els fallers, els qui al principi negàvem la possibilitat d’ajornar o suspendre la nostra festa. És en aquell moment quan la directiva de la falla, amb un treball incontestable, es posà en marxa per a retornar-nos la il·lusió a tots els fallers de la 161: concurs culinari, de fotografia, de dibuixos, kahoot faller per a conéixer-nos més… Així vam mantindre viva la flama aquells dies i mesos, on a més ja es començava a parlar d’una nova data: juliol 2020 i… a això ens vam acollir. Una nova il·lusió, més temps com la vostra Fallera Major, més temps al costat del meu equip: Amparo, al capdavant, i els meus xiquets, Carla i Marc. No obstant això, un nou pitxer d’aigua freda va caure sobre nosaltres quan va arribar la pitjor de les notícies. La situació sanitària era insostenible, els hospitals estaven desbordats, moltes persones i famílies senceres

224

225

cridades virtuals, vam estar en contacte tots aquells mesos, per fi ens retrobem i vam tindre la mateixa (o fins i tot més) il·lusió que en els primers actes del nostre regnat. Ara sí que sí, començava la volta a la rutina que més ens agrada i menys ens cansa. No obstant això, l’alegria només va durar uns mesos fins a la nova onada en l’època de Nadal, però aquesta vegada vam ser positives i sabíem que, d’una manera o una altra, tindríem nostra esperada setmana l’any vinent 2021. I així va ser, les autoritats, una vegada calmada i més controlada la situació sanitària, gràcies a la vacunació i a la gran faena de tots els professionals que ens envolten, remenaven noves dates per al colofó de l’exercici faller, sent finalment aprovat celebrar-se el mes de setembre. Com si fora el principi de l’any, amb l’emoció a flor de pell i amb les ganes de gaudir al màxim de tot el que poguera vindre vaig rebre la notícia. Després d’assabentar-me, la primera crida que vaig fer va ser al meu germà, Guillermo, que enguany ha estudiat fora, i quasi no li va donar temps a pronunciar paraula, perquè em vaig avançar a explicar-li que hi hauria falles, que serien al setembre, que ja ens estàvem preparant i que ell, amb qui tant compartisc, podria estar amb mi, gaudint-les junts, com sempre. A través del telèfon vaig poder sentir la seua felicitat al saber que, per fi, una cosa amb la qual jo havia somiat tant, s’anava a complir íntegrament. Crec que en aquell moment em passava pel cap la setmana fallera, volia repassar mentalment cadascun dels dies i els actes que tenen lloc i que tant trobava a faltar: des de la plantà, que fa que la nostra plaça es torne més rica, passant per la recollida de premis i l’ofrena al Mestre

Serrà, amb cercaviles i la música acompanyant, fins a l’ofrena a la nostra Geperudeta i el que suposa mirar-la mentre li entregues el teu ram i li dones gràcies per estar amb tu i acompanyar-te. Trobar-te amb la teua patrona sempre és una cosa especial i aquest any dur, molt dur, només puc imaginar-me una vegada i una altra com serà el moment en què el meu nom comence a sonar per la plaça que acostumem a veure repleta de persones que gaudeixen i empatitzen amb el sentiment de cada faller en mirar als ulls a la nostra verge, però és que quan arribe el dia, superarà amb escreix les meues expectatives. El principi de la fi estava més a prop. Va tindre lloc el diumenge 13 de juny 2021, dia en què oficialment, i davant els ulls de la nostra comissió, em van reimposar la banda que m’acredita com a Fallera Major per a l’exercici 2020-2021. Aquest dia, entre tots, vau aconseguir que revisquera cadascun dels sentiments que es van despertar quasi 1 any i mig abans amb l’exaltació. Estava feliç de poder estar amb tots vosaltres, de poder sentir al món faller més a prop, amb mi, un dia en què féiem història per la situació tan especial que ens embolica des de fa un temps. Estic segura que això és només el començament de la fi, el començament de la volta a la normalitat i a unes falles a l’ús, com les de sempre, les de tota la vida però… mentrestant, gaudim del que està a punt de succeir al setembre, perquè seran unes falles de fallers, de passió per la festa, unes falles inoblidables i molt esperades per tots. Fem que siguen úniques. Gràcies per haver-me acompanyat durant aquest viatge. Sempre Orgull Regne. La vostra fallera major, Ana Villanueva Real.

226

227

228

229

COMISSIÓ MAJOR

NATALIA ACEITUNO CABALLERO VICTOR ALLEPUZ ASENSIO J.MANUEL ALLEPUZ ORTEGA OSCAR ALVAREZ GIMENEZ SONSOLES ALVAREZ GIMENEZ AMPARO ANDRES TORRES INMACULADA ARDITE ABELLAN ALBERTO ARGÜELLO MARTINEZ MªVICTORIA ARTES ALAMBRA ALICIA ASENCIO GIMENO SUSANA ASENCIO GIMENO JUAN CARLOS BARAHONA SAN JUAN M.CARMEN BARCA FERNANDEZ NATALIA BAYO CLERIGUES PABLO BAYO CLERIGUES NATALIO BAYO GONZALEZ JAVIER BAYO GONZALEZ DANIELA BAYO HERNANDEZ NEREA BELTRAN ACEITUNO LUIS MIGUEL BLASCO NAVARRO CONCEPCION BOIX ALEMANY M.AMPARO BONET RAMOS JOSEFA BONET RAMOS AMPARO CABRERA RIBAS PILAR CABRERA RIBAS JAIME CARPINTERO CABRERA JORGE CARPINTERO CABRERA PABLO CARPINTERO CABRERA PABLO CARPINTERO DEL BARRIO MARTA CASTILLO SAN JOSE ENRIQUETA CATALA CORONADO VANESA CELIS MOROSOLI

230

JOAQUIN CERDA DIMAS ANA CHORDA ANDRES J.CARLOS CHORDA ESPINOS ARACELI COLLADO MENGUAL DANIEL CRESPO GODINO LARA CUBELLS ASENCIO IRIS CUBELLS ASENCIO FRANCISCO CUBELLS PEREZ LAURA CUESTA HERRAIZ RUBEN DE FUENTES DOMINGO JAVIER DE LA OSA MARTINEZ BORJA DE LA OSA MARTINEZ BEATRIZ DE LA OSA MARTINEZ AMPARO DE LA TORRE HERNANDEZ DAVID DURAN HERRERA JORGE ESTEVA GRAU PAULA FERNANDEZ SANCHEZ ENRIQUE FERRAGUT ROVIRA FRANCISCO FERRANDO LOPEZ RAFAEL FERRER MONTESINOS NURIA GALIANA ARTES FERNANDO GARCIA GUILLERMO PABLO GARCIA LULL PABLO GARCIA PASTOR MARCOS GARCIA-RIOS MARTINEZ PAULA GARROSA CUESTA MA.TERESA GASPAR PEREZ CONCEPCION GASPAR PEREZ M.CARMEN GASPAR PEREZ MANUELA GIMENO GIMENEZ LUCIA GIMENO MONEDERO JAVIER GIMENO SERRANO

AMPARO GOMEZ GOMEZ LUCIA GOMEZ GONZALEZ NURIA GONZALEZ GUILLEN ISABEL GONZALEZ MAS MARINA GUERRERO ESCOBAR PEDRO GUILLEN FERRER HECTOR HERMIDA PALLARES JOSEFA HERNANDEZ FUSTER YOLANDA IZQUIERDO DESVIAT JUAN FCO. LACUEVA SERRANO MªDOLORES LACUEVA SERRANO JUAN JOSE LLOP PEREZ ANDREA LLOP PEREZ JUAN JOSE LLOP RODILLA MARIA JOSE LOPEZ ABELLAN JUAN CARLOS LOPEZ GASPAR TERESA LOPEZ GASPAR ELENA LOPEZ GASPAR JUAN CARLOS LOPEZ MUÑOZ MONICA LULL NICOLAU VANESSA MARTIN MARTINEZ LEONOR MARTINEZ ATIENZA JAVIER MARTINEZ CARRASCO BEATRIZ MARTINEZ GARCIA ARIANNE MARTINEZ GENOVES ERIC MARTINEZ GENOVES MANUEL MARTINEZ MARTINEZ LUCIA MARTINEZ SAIZ SUSANA MARTINEZ SERRA EMPAR MAYORDOMO ARANDA MARIA JOSE MESAS CASTILLO ALBERTO MILLAN HERVAS SANDRA MIRALLES MARTINEZ MARIA JOSE MOLINS LILLO Mª CARMEN MOLLA BUDIA INMACULADA MOMPO ARIÑO ELENA MONEDERO GONZALEZ CARMEN MONTES GOMEZ DAVID MORALES ZUBICOA

ARANTXA NADAL BARCA JOSE LUIS NADAL DAZA MIREIA NAVARRO HERNANDEZ JUAN RAMON NAVARRO MARCO JULIO OLIETE MILLA IGNACIO OLMEDO FLETAS JAVIER OLMEDO MOMPO MARTA OLMEDO SANZ EVA Mª ORDAZ RAMON JOAQUIN PACHECO SERRA JOAQUIN PACHECO VILLANUEVA ANGELA PALOP FORNES AITANA PEÑAS MARTINEZ JULIO PERALTA VILLANUEVA AMPARO PEREZ BONET LYDIA PEREZ BONET ROSENDO PEREZ BONET ROSENDO PEREZ CHANCOSA SILVIA PLA SALVADOR FERNANDO PONCE BUJ VICTOR QUILIS SANCHEZ IGNACIO RUBIO MARTIN ESTHER SANCHEZ SANCHEZ NURIA SANZ VAZQUEZ BEATRIZ SOLER SOTOS MERCEDES SORIANO MENA LAURA SORLI CATALA FRANCISCO SORLI MARTIN ADELINA SORLI MARTIN JUDIT TAMARIT COLLADO EUGENIO TAMARIT MOCHOLI XAVIER TORRECILLAS ESCRIBANO ALEJANDRO TRENOR VILANOVA JOSE MANUEL VAZQUEZ VILANOVA CRISTIAN VENDRELL LOPEZ ANA VILLANUEVA REAL GUILLERMO VILLANUEVA REAL LAURA VILLANUEVA TATO

231

UN ANY D’APRENENTATGE Carla Alcocer i Mayordomo Marc Alcocer i Mayordomo

President i Fallera Major Infantil 2020/21

comboiats de participar i als quals els hem d’agraïr aquesta iniciativa. Férem de tot: decoràrem el balcó amb masclets i senyera, férem varies globotades a l’hora de nostres mascletades a l’Ajuntament i fins i tot es vestírem de valencians. Fou una forma ben divertida de visibilitzar-se, de fer treballar nostres indumentaristes (els vestits ja no ens cabien), perruquera i floristes. Tots eixos professionals que tant havien patit durant la pandèmia; fins i tot estrenarem tratge al setembre, no un dels que s’hem ficat als actes que hem anat tenint, sino un de nou, un del 2021, perquè som nosaltres qui, en la mesura com ens siga posible, hem de recolzar-se i fer que tota l’economia es recupere. Estem molt contents de saber que tancarem exercici al setembre i podrem tenir la setmana fallera de la que no gaudírem. Farem tot el que es puga seguint les mesures de seguretat, si hem de fer grups, grups, si sols es pot al carrer, sense carpa, doncs a l’aire lliure i si ha de ser amb mascareta, doncs amb mascareta (ja en tenim varies de teles ben vistoses, amb filtre, per suposat). Hem de plantar els nostres monuments, pels artistes que ja treballen en els següents, per fer creu i ratlla a aquest any tan fastigós, per cremar tot el que hem patit i resorgir de les cendres, com fem els fallers cada any i aquest especialment. Visca València i visquen les falles!

Aquest ha sigut un any molt dur que ens ha deixat sense la nostra setmana fallera. De sobte un 14 de març de 2020 ens tancaren a casa perquè no hi havia altra forma de fer front al coronavirus, sinó evitant tots els contactes. No podríem per tant acabar l’exercici faller que amb tantes ganes havíem encetat, no tindríem nostra ofrena, nostra plantà, els cercaviles, ni cap festa amb tots els amics. Férem tot el posible per mantenir-se actius i en contacte amb nostra gent, férem cadenes de vídeos amb reptes del plat i la farina, felicitacions vestits amb brusó a tota l’agrupació i anàrem avençant el betlem de l’any següent; que, per cert, hem sigut tercer premi de la ciutat de València. Nostres delegats d’infantils i nostra comisió volien que no estiguérem tristos i ens sentírem ben aprop; fins i tot férem de jurat a un concurs fotogràfic on s’avaluaven els millors moments tancats a casa, els més originals… i per tot això els estem molt agraïts. No podíem venir-se avall perquè sabíem que també allò passaria i vindrien temps millors. Hi havia molta gent lluitant contra el virus, entre d’ells els nostres pares i havíem de formar part d’aquesta lluita, donar exemple a nostra comisió i nostra societat. I de sobte, ens anunciaren que seríem de nou els càrrecs per a l’exercici faller 2020/2021. Quina alegria! Nova oportunitat, però què innocents érem pensant que aquesta vegada si tindríem falles al març… vingué la tercera onada i ja no es va fer cap celebració; el que férem aquesta vegada per fer-se sentir i demostrar que la festa estava viva fou fer celebracions virtuals. Des de Junta Central Fallera organitzaren tota una sèrie d’events als que estiguérem molt

232

233

234

235

COMISSIÓ INFANTIL

MARC ALCOCER MAYORDOMO CARLA ALCOCER MAYORDOMO DIEGO ARANDA LOPEZ LUCIA ARANDA LOPEZ SOFIA ARANDA LOPEZ ADRIAN BARAHONA CELIS PABLO BARAHONA CELIS MARC BAREA LOZANO PABLO BAREA LOZANO ADRIAN BAYO HERNANDEZ RAUL BELTRAN ACEITUNO CARLOS BENEDITO ORDAZ LUCIA BENEDITO ORDAZ CARLOTA BOMORQUES SIMO JOSE CABALLERO PEREZ ANA CABALLERO PEREZ ADRIANA CARDO GARCIA NURIA CERDA PLA VICTOR CORTES COLLADO TERESA CORTES COLLADO SERGIO CRESPO LACUEVA ANA DE LA OSA CUESTA IGNACIO DE LA OSA SOLER MACARENA DE LA OSA SOLER BOSCO DE LA OSA SOLER NOELIA DURAN POVES CARMEN FERRER MOLLA RAFAEL FERRER MOLLA MARCOS GARCIA COLLADO RAUL GARCIA COLLADO DIEGO GARCIA COLLADO ALVARO GARCIA LULL

236

CANDELA GONZALEZ SOTOS MARIA GUILLEN PEREZ MATEO LOPEZ ARDITE JUAN JOSE LOPEZ MONFORT VICENTE MACHANCOSES VALERO CARLA MAESTRO MASET LUCIA MAESTRO MASET CARLA MARTINEZ MARTIN DANIELA MARTINEZ MARTINEZ PABLO MONTESINOS GARCIA IGNACIO MORALES GUERRERO MIGUEL MORALES GUERRERO TEO PERALTA VILLANUEVA EMMA PEREZ PALOP CHLOE PEREZ PALOP VEGA PONCE MESAS NOELIA POUS BOIX SANDRA SANCHEZ GARCIA JORGE SANCHIZ MONTES SOFIA SANCHIZ MONTES CARLA SANCHO CARBONERO MANUEL SIURANA FERNANDEZ MERCEDES SIURANA FERNANDEZ MARTA SORIANO REAL DANI TAMARIT COLLADO IXEIA TARONGER BATALLER SOFIA TATAY ALCOY XAVIER TORRECILLAS CHORDA LUCA TORRECILLAS CHORDA LAURA TRENOR GOMEZ MANUEL VAZQUEZ SORIANO CRISTIAN VENDRELL IZQUIERDO

237

Ei Marc, he portat gira-sols, dis-li-ho a ta mare que sé que li agraden.

Mare, sóc jo; què li ha passat a Carla?

Ai Marc, li he dit que altre any no tindríem falles, s´ha ficat molt trista i ha fugit corrent.

Pobra Carla, vaig a buscar-la! Un bes.

FLORISTERiA... Botiga de focs artificials... Ei Marc, vas despistat o què?

FORN... c, xe Mar passa què li ? ha a Carla rent cor passat ra. a pante com un

Hola Vicent, busque a Carla; va fugir de casa quan s´enterà que no hi ha falles.

Jo pense que Carla és més de dolços.

Pobra, jo quan m´enfade em desfogue tirant masclets. Si? Per on se n´ha a n at ?

Aleshores vaig amb tu a buscar-la.

Geladeria… Hola Emma, has vist a Carla?

Cap a la plaça… Escolta´m us prepararé uns entrepans per al col. legi que us aneu a xuplar…

238

Gràcies Toni!

Si! Estava molt rara, ha passat molt depressa i ni ha volgut provar el meu gelat…

239

De quin sabor és?

A mi em regalaren el mateix llibre per sant Jordi.

On deu haver anat?

Deixeu-me sola! De xiclet, prova´l!

De vegades va a la lliDe vegades va a la llibreria per a estar sola. breria per a estar sola.

podríem tirar petards IGUALMENT ENCARA QUE NO HI HAJA Festes!

No t´amoïnes Carla, les falles tornaran i mentre farem altres coses…

Vinga va, anem a buscar-la!

Demà t´ho pague, Carme.

I menjar bunyols!

Eh, on aneu tan de pressa?

Busquem a Carla, que està perduda!

Tenim vacances, podem anar a la platja a jugaR Amb els nostres amics

Anem-hi tots!!

Açò què vol dir, tant de rebombori? Una llegint d´acord, però tots ací jugant… millor anar al parc, no creieu?

Parc... Ací està! Ací està!

Podria comprar bombetes al quiosc del´Esther; això em faria suportar millor l´estrés.

240

Si, això, això!

D´acord senyora Maria, ja ens n´anem.

Anem cap al casal; allí podem jugar!

Llibreria…

241

FALLA GRAN Artista: Pau Soler Lema: Armes de Dona Categoria: Tercera B

242

FALLA INFANTIL Artista: Miguel Balaguer Lema: Classe de superpoders Categoria: Novena

243

FALLERS D’HONOR

ANGELS MAYORDOMO ARANDA PHILIPP THOMAS CARLES MAYORDOMO FERNANDEZ I EMPAR ARANDA GARCIA FERNANDO MAYORDOMO JOSE NAVARRO I ANA JULVE PARREÑO JOSEFINA DIÉGUEZ JORGE ALCOCER DIEGUEZ MAMEN HUART PERIS MARIAN MORENO RUIZ I DAVID ROS SONIA ESCRIVÀ FÈLIX TERE MARTINEZ HONRUBIA TOMAS JAVALOY DIFRAYA VERONIQUE BENAVENT VICENT MARTÍNEZ I COZAR XELO GARCIA FABRA DIEGO RODRIGUEZ JAVIER DE LA OSA ASTRID HERRERA ALEJANDRO LURBE QUILIS AMPARO IRANZO LÁZARO CARLOS TEJERO VILLANUEVA FRANCISCO FERNÁNDEZ ROA

GLORIA Mª PALAU IRANZO JON GALDONA IÑURRATEGUI JORDI RAMON GARCIA JOSÉ SALAS SOLAZ JOSE VICENTE SEBASTIÁ NAVARRO JUAN JOSÉ RAGA FERRER MIGUEL ÁNGEL RUBIO CUESTA PILAR GARCÍA-MORATO RODOLFO SIERRA APARICI SANDRA P. DÍAZ CAÑADA VICENTE CRESPO GUTIERREZ VÍCTOR CONSUEGRA CAÑADA VÍCTOR TEJERO VILLANUEVA JUANJO PROSPER FERNANDO SORIANO INMACULADA REAL SILVIA LOZANO I MARCOS BAREA MÓNICA FERNANDEZ MANOLO SIURANA GEMA PEREZ I JOSÉ CABALLERO CRISTINA MONFORT LUCIA COLLADO